Notícies en xarxa.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Nova edició de la Casa de la Vila, l'espai que dediquem a parlar amb els regidors que formen part de l'equip de govern. Després d'una petita aturada per les festes nadalenques, reprenem aquest espai amb deures pendents que teníem perquè a finals de l'any passat, el 2025, es va celebrar el ple per aprovar el pressupost municipal de l'Ajuntament per el 2026 i ho havíem d'analitzar
en aquest cas amb l'Eduard Rovira, regidor d'Hisenda i Recursos Humans i de Patrimoni de l'Ajuntament de Torre de Marra. Bon dia. Bon dia. Com estem? Bona de les festes. Com totes, família, àpats, reunions...
i una mica de descans, també. Bé, està bé. Ara reprenem la feina després d'aquestes festes i ho fem com dèiem, parlant d'aquest pressupost que també ens va agafar la seva aprovació al mig del Nadal, el dia 29, amb aquesta sessió extraordinària on, en primer lloc, sí que volia preguntar sobre un balanç de la resposta que van donar els partits de l'oposició. Per què?
Vau tenir el vot favorable del Partit Popular, d'Alternativa Torredembarra, l'abstenció de la CUP per la qüestió dels pressupostos participatius i l'acord antigo, que si no també hagués estat un vot favorable, i només el vot en contra de Vox. No sé com es valora des del govern aquest suport per part dels partits de l'oposició. Això vol dir que els pressupostos són els pressupostos correctes, que estan...
hi ha equilibrats i que són raonables per les necessitats de torre d'embarra i per tot allò que hem de fer i d'acord amb els ingressos que tenim. Per tant, és una valoració molt positiva, vol dir que la feina la fem bé.
Des de l'oposició es van comentar alguns punts, algunes demandes que tenien que es van atendre. També es va destacar la voluntat, en certa manera, negociadora o d'incorporar aquestes demandes per part de l'equip de govern, quan aritmèticament tampoc teníeu la necessitat d'atendre-ho, no?
De fet, les demandes de l'oposició han estat bastant oportunes i correctes i que, simplement, d'acord amb les capacitats que tenim de fer tot allò que és necessari, hi ha alguna cosa que la podem prioritzar d'una manera o d'una altra. I el que vam fer és això, canviar una mica les prioritats per adaptar-nos a les necessitats que plantejaven com a més prioritàries els equips de l'oposició. Però, en realitat, en general,
El pressupost és el que ha de ser per atendre les necessitats de torne en barra i l'únic que hi ha alguna qüestió d'aquelles que si nosaltres la deixàvem per passat demà, doncs l'hem adelantat per demà. Doncs analitzem aquestes qüestions. A grans trets parlem dels números del pressupost que creix per aquest 2026 gairebé un 2,8% respecte al del 2025, un total de 30.094.595 euros.
No sé si la novetat a nivell així més d'èccels i de tot, que suposo que és el que més porteu també des de regidoria d'Hisenda, és que hi ha un pes més important del que és el famós capítol 1, les despeses de personal. És el més volgut incidir en aquest pressupost.
Fa molts anys que ho diem. Tornambarra és un poble que està al límit d'una població molt més gran i, per tant, hauria de tenir recursos més elevats de manera ordinària. Parlo dels pressupostos generals de l'Estat, de la participació en aquests pressupostos, l'aportació de l'Estat...
que considerem en general que tots els municipis estan infrafinançats i que, per tant, les lleis de finançament del municipi haurien de ser unes altres i tenir consideracions no de població empadronada, que és el que tenim aquí, 18.500 habitants aproximadament, sinó...
del servei que han de donar per aquelles poblacions flotants que tenim i molt acusades a Torredembarra. Tenim moltes segones residències i, per tant, hi ha moltes persones que venen al cap de setmana i també algunes que venen en temporada alta.
Aquesta circumstància fa que hi hagi serveis que han d'estar dimensionats per tot aquest gran volum de persones, d'habitants encara que siguin temporals, i per tant no tenim, per les consideracions de les lleis de pressupostos, de l'Estat que ens donen una quantitat de diners perquè som 18.500 habitants i no més.
Això sempre ha creat uns desequilibris i sobretot que el personal que ha donat aquest servei, estem en aquella ratlla. Les ratlles, les franges que donen és fins a 20.000 habitants. A partir de 20.000 tindríem més diners i per tant podríem donar aquells serveis que ja donem, que estem no obligats però pràcticament sí i això és el que costa d'ajustar. Durant tots aquests anys hem estat...
fent mans i mànigues per mantenir la plantilla de treballadors i la despesa del capítol 1 amb un nivell estable, però ja no podem més i enguany hem fet un esforç i hem tirat una mica més de capítol 1, l'hem allargat una miqueta amb unes...
i algunes variacions que hem proposat a la relació de llocs de treball i a les condicions de treball, a alguns llocs de treball, i a partir d'aquí hem hagut de créixer per aquesta banda, a part que el capítol de personal sempre creix perquè ho diu la llei de l'Estat, que genera els increments dels sous que hem de tenir. Tot plegat que hem crescut en aquest capítol de personal un 7,76%, és la previsió,
que serveix per donar els serveis que volem donar. I encara en voldríem donar més, però no podem. Per tant, estem jugant sempre, ja fa temps, fent equilibris amb aquesta disponibilitat de diners i capacitat de donar servei. Aquest increment del capítol 1 l'hem hagut d'ajustar amb altres capítols. El capítol de despeses diners,
de compra de béns corrents i de serveis, ens mantenim amb un 1% d'increment, que si la vida creix també és una mica raonable, i pel que més hem hagut d'estirar i arronsar per altres bandes.
Pel que fa a aquestes despeses de personal i aquestes necessitats, suposo que són sobre necessitats també estratègiques. Parlem una mica també dels casos concrets dels que estem comentant. D'una banda, modificacions a les fitxes de la policia local, les condicions de la policia local, no sé si és una qüestió més de...
operabilitat també de la policia, que puguin funcionar millor a l'hora de fer hores extres, etc. Sempre és una qüestió d'operativa quan modifiques alguna fitxa de l'RLTS perquè dones més responsabilitats o dones més...
exigències en aquell lloc de treball i per tant per això li puges una mica les condicions i per tant han de pujar el cas concret és el complement específic que és l'apartat on es valora la responsabilitat o la penositat horària o aquestes coses que té un treballador o un lloc de treball en concret
I és allí on anem ajustant a mesura que veiem que un lloc de treball necessita una modificació, una adaptació allò que se li demana, allò que se li pot exigir. La idea també és recuperar, per exemple, la plaça de la psicòloga municipal, que també és una reivindicació...
d'alguns partits de l'oposició durant els últims anys. En quant a terminis, perquè es pugui materialitzar, quan podrem disposar d'una altra vegada... Estem parlant del curs que ve, perquè ara encararem el procés selectiu per seleccionar una persona que pugui fer aquesta feina...
que la persona que ho feia abans i que ja era històrica i que ho feia molt bé es va jubilar i per tant hem de buscar un perfil similar i això s'ha de fer en un concurs obert i això té un procés. Per tant, per molt ràpid que anem, triaríem uns sis mesos, per tant es plantem pràcticament a l'estiu i per tant és el curs 2026-2027 allà on ja estarà plenament operativa.
I una altra de les prades que també s'han planificat de cara a aquest 2026 és l'arquitecte que s'ha encarregat d'avançar el projecte de la llei de barris amb la idea, segons ho heu explicat des de l'equip de govern, de presentar-ho per la convocatòria del mes de maig. No sé si això també implica que els terminis siguin una mica més ajustats o com penseu funcionar aquest tema?
La llei de barris és una possibilitat d'obtenir recursos per modificar des de molts punts de vista una zona determinada de Torre d'Embarra. Però les condicions que es posen per obtenir aquests diners, que són molts els que es poden obtenir en 3-4 anys, va lligat a una sèrie de qüestions tècniques que han de ser molt acurades. No fa gaire llegíem la notícia que
Tarragona, no, Valls i no sé quin altre poble, no havien aconseguit a la primera convocatòria de la llei de barris. I és perquè la preparació d'aquestes subvencions ha de ser molt acurada.
Per això veiem que amb la plantilla reduïda que tenim i la unitat de serveis tècnics que té molta feina per la feina habitual, carà a més a més aquest taller de barris que ha estat un risc de no guanyar res. I per tant fem la inversió en contractar
temporalment un arquitecte perquè prepari la convocatòria i quan estigui concedida la convocatòria de la llei de barris, la mateixa subvenció de la llei de barris pagarà aquest sou. Per tant, és una aposta d'arrencada perquè ens afavoreixi aquesta convocatòria i no quedem descartats, com ha passat en altres llocs, per una preparació
que sembla que sigui fàcil i no ho és. La idea, això sí, és presentar-ho per la pròxima convocatòria, que és el mes de maig, em sembla, primavera. Sí, però no sé si tenim els ritmes adequats o és una altra convocatòria, això ja no ho sé. Després també es parlava, i això lleguem també una mica amb ingressos, el tema de la zona blava a la zona de platja.
que es preveu la contractació d'un agent, un vigilant de zona blava. Dos. Dos vigilants de zona blava. Sí, el tema de la zona blava a la zona turística, n'hem parlat i ho hem debatut durant tots aquests anys, i es tractava de veure quin era el moment oportú d'aplicar-ho. Ara sembla que és el moment ideal, primer per una modificació de zones d'aparcament que hi ha hagut a Baixamar, per una decisió del Ministeri
de medi ambient, i per tant hem de veure com gestionem millor la rotació dels vehicles que van a la platja. I això n'havíem parlat moltes vegades i no sabíem ben bé com feu, i ara ens hem decidit a fer-ho d'una manera concreta, i és posar-nos zones blaves que s'han acabat de definir, però evidentment hi ha d'haver màquines que s'han de llogar i hi ha d'haver vigilants que han de fer el seguiment d'aquestes zones blaves. Per tant, s'ha previst això.
A l'estiu això entrarà en marxa i, per tant, també és una font de finançament que ha de cobrir com a mínim el servei que donem. És a dir, aquest lloguer de màquines i el personal ha d'estar pagat pel mateix servei. Si, a més a més, hi ha una mica més d'ingressos, serveiran pel...
pels torrencs en general. De fet, la previsió és aquesta pels números que es van donar durant el ple, no? Allí també hi ha una altra qüestió afegida, que és el fet de reforçar la disciplina viària. El tenim...
situacions a l'estiu que són difícils de gestionar si no tenim prou agents que fan la vigilància i per tant també es preveu que la pressió sobre aquells que fan mal ús de la via pública amb els vehicles també serà més gran i també de les normatives d'incivisme que tenim sancions
per aplicar, però no teníem prou vigilants, prou agents de policia que ho seguissin. I a l'estiu reforçarem tant la plantilla de policia, amb quatre agents d'estiu, com els dos vigilants d'estiu per la zona blava, al marge dels que ja tenim habitualment. La pregunta també, però ja ho hem comentat una mica, per què arribar a la zona blava no abans, i aquesta qüestió de l'aparcament...
o l'esplanada que hi havia a l'entrada de Muntanyans. Això ho precipita una mica més. Els dubtes que pots tenir a l'hora de gestionar una cosa d'aquestes, que sempre serà una mica a veure com ho fem i a veure com ho gestionem, doncs és una mica, els dubtes que hi havia, doncs ara s'han precipitat i ara els hem de resoldre.
per força. Perquè no hi havia més reticències al barri, a baixar mar... No era baixar mar en concret, perquè hi ha altres solucions. Era en general tota la façana marítima i tots els negocis que puguin dependre de l'aparcament, etc. Ara, ben mirat, sempre que hi ha rotació hi ha més facilitat pel client que vol anar a fer una estada temporal. I una mica s'havia de valorar tots aquests punts. Aquesta és la valoració que s'ha fet, ara hi estira endavant.
Bé, doncs això serà de cara a l'estiu. Aquesta bus de marxar de la zona blava als carrers més propers a la platja. Suposo que tant va arribar a Jamar com també la zona més propera dels punts, no? Sí, sí, fins arribar als punts. A la marítima. Ai, a la marítima. A la martineta.
Un altre dels temes destacats en aquest debat sobre els pressupostos era el tema dels pressupostos participatius i l'acord amb Teico. No sé si hi ha novetats al respecte, perquè com que estava tot en stand-by de si s'acceptava finalment aquest acord o no, i de qui depèn ara mateix que s'accepti l'acord, si de l'Ajuntament o de l'empresa.
Com que els pressupostos són tan ajustats, els pressupostos participatius depenien una mica de l'aplicació dels romanents de tesoreria que no s'apliquen fins que no es fa la liquidació de l'exercici i per tant es pot fer una modificació de crèdit que se n'aniria cap al mes de maig o una cosa així. Hi havia una proposta d'acord
amb una empresa que aportava una certa quantitat de diners, si no haguéssim posat aquesta partida al pressupost del 2026, en cas d'arribar a un acord, sigui el que sigui, aquells diners no serien d'aplicació fins al romanent del 2027. Per tant, allargàvem la disponibilitat d'aquests diners un any. Per tant, el que hem fet és posar el pressupost del 2026, però amb la incertesa de si seran o no hi seran.
Si no hi són els pressupostos participatius els farem amb el romanès de tesoreria que hi hagi. Si hi ha un acord que s'aprova i és un acord que es pot fer i s'aprova que no està decidit, aquests diners es podran aplicar amb els pressupostos participatius i no hauran d'esperar el 2027 per fer el servir. Per tant, era una qüestió de l'oportunitat legal d'aplicar-los durant un any i no durant el següent.
Si no arribem a un acord i considerem que no hem d'arribar a un acord, no hi ha cap problema. Aquest punt quedarà impracticable, per tant, s'haurà de fer una modificació de crèdit amb el romanent de tesoria, el que sigui, amb el romanent del 2025, que s'aplicarà a partir del tancament de l'exercici i que llavors el podrem aplicar amb aquest concepte.
Els pressupostos participatius, de totes maneres, el procés està en marxa. Farem pressupostos participatius, amb la candidata que sigui, traient-lo d'allà on sigui. Durant aquest 2026? Sí. Perquè, clar, el romanent de tesoreria del 25, se sap a la primavera,
però no sé si teniu càlculs de com podria... La intervenció no ha volgut estimar res perquè és molt prudent i no vol avançar res. Fins que no tingui uns números inicials no tindrem una quantitat. Però bé, esperem que sempre hi ha alguna cosa que està per aplicar i allò ho farem.
Sobre aquest possible acord, veient una mica com va anar el debat al ple, no sé si aquestes trobades, comissions amb els partits de l'oposició, ha fet replantejar una mica la postura del govern davant això, un possible acord extrajudicial. Les primeres valoracions que va fer l'equip de govern eren en un sentit molt fred i molt pràctic i els punts de vista aportats pels grups de l'oposició han fet repensar
que potser no és tan interessant fer allò de peix al cova, sinó gestionar una mica unes altres consideracions no tan practicistes. Però l'acord que arribarem és amb el que arribarem i allí ho tindrem. De moment encara s'ha de debatre tot això.
Hi ha calendari? Us ho he donat un termini per poder determinar? De moment encara no hi ha cap proposta ferma, només hi ha unes converses inicials. D'acord.
Parlant sobre el romanent i una altra de les qüestions que, per exemple, vam plantejar el debat del ple des de la CUP, el regidor Toni Sacristant, i que també vinculat als números que presentem pel pressupost, perquè es redueixen tot el que són les despeses financeres, l'haver utilitzat el romanent de tresoreria del 24 per pagar crèdits antics...
Clar, no sé des del punt de vista de gestió del propi Ajuntament, el fet que, per exemple, hagués entrat aquest decret llei del govern central tan tard per poder fer inversions amb el romanent de tesoreria aquest passat 2025, si fa una miqueta la guitza a l'hora de dir aquests diners que al final hem utilitzat per reduir els crèdits que tenim, ho podríem haver utilitzat per fer inversions que ara farem el 2026 demanant nous crèdits.
Les inversions, si són financierament sostenibles, que és el que solen demanar quan s'apliquen els romanents i se'ls deixen aplicar per això, són normalment inversions elevades i que són de projectes importants. Per tant, el fet que entrin una mica més tard o més aviat tampoc és massa important, perquè tots els processos que s'han de fer per licitar obres i per executar-ho, al final tiren més enllà d'un exercici moltes vegades de dos.
Per tant, és un matís només. El fet de tenir la disponibilitat ens hauria pogut fer plantejar, invertir aquests diners amb inversions iniciades el 2025, però que segurament no haguessin acabat fins al 2026 ben adelantat. Però sí que tu planifiques i et serveix per això.
L'entrar a l'autorització per fer servir els romanents tan tard no hi havia ni el temps legal de fer la modificació de crèdit, ni el temps legal de fer una licitació que fos vinculant amb un projecte dels que ja tenim més o menys madurs. I, per tant, ja generava una dificultat en si mateixa.
el fet que arribessin tan tard. Si haguessin arribat una mica més aviat, haurien pogut fer la modificació de crèdit, però potser tampoc haurien pogut treballar massa fins ben entrat el 2026, encara que pressupostàriament pots passar els diners d'un exercici a l'altre si ja estan consignats. Però els ritmes no varien gaire. Ara, donar l'autorització tan tard, nosaltres ja havíem fet el pla de l'únic que podíem fer amb el romanent, que era amortitzar crèdit.
amortitzar crèdit ho hem de fer a poc a poc o més de pressa però aquests crèdits s'han d'anar pagant per tant ens hem alliberat dels dos que potser eren més cars aprofitant aquesta circumstància i per tant tenim un estalvi amb els interessos que paguem això que ens facilita que el pressupost del 2026 aquesta partida de despesa financera baixa però si l'any que ve volem fer inversions haurem de demanar crèdit
i per tant, que seran crèdits potser més favorables, però els hem de tornar a demanar. Estem sempre en un endeutament limitat, que és el que ens permet fer moviments d'inversions d'allà recorregut. És una mica el joc que no es deixen fer una cosa, hem de tornar els diners al banc, però després n'hem de tornar a demanar, perquè si no podríem fer inversions. I és aquest joc. Ara, ens ha facilitat...
treuen de sobre aquests crèdits més cars i ara no tenim tanta despesa financera però si haguéssim tingut més aviat ja hem pogut fer
les inversions el 2025, iniciar-les el 2025, i seguiríem amb el mateix crèdit que teníem i pagant a poc a poc. Al final, ve a ser el mateix ordenat d'una altra manera. Ara, la insistència de segons algun grup de l'oposició que com que són crèdits que són d'una època lletja i que possiblement es van demanar per fer una cosa que no es va acabar de fer, que no els hauríem de pagar
No, perquè el crèdit el tens amb el banc, i al banc no li importa si ho vas fer o no. El banc el que vol és que li tornis els diners que et va deixar. I si es van gastar amb una altra despesa o amb una altra inversió, simplement en aquell moment es va fer malament. Però l'Ajuntament té l'obligació de tornar els diners, i allò ja ho resoldrà, qui ho hagi de resoldre, amb els gestors del moment, amb els governs que hi havia en aquell moment.
Sobre algun cas concret d'aquest projecte, d'aquest pressupost i de les inversions previstes, pel que es va comentar també al ple del passat dia 29. Volia preguntar pel tema d'expropiacions, d'una banda...
Si ja havíeu parlat d'algun cas en concret del carrer Francesc Macià, etc. I també és el cas de la Torre de la Vila, perquè potser és una quantitat petita de 50.000 euros, crec recordar, però força simbòlic. Crec que el ple va comentar que no hi havia encara un acord tancat. No sé com està aquest tema.
En general, cada any al pressupost hi ha una partida dedicada a expropiacions. Expropiacions que algunes són...
parcel·les de plans parcials que correspon a l'Ajuntament, que és una finca i que per tant l'ha de pagar perquè el pla parcial ho definia així, o perquè es té previst obrir un carrer en un lloc determinat, i aquesta era la partida de...
Això d'expropiacions. És una partida de diners per adquirir terrenys que estem obligats a adquirir. Aquesta partida sempre ha estat oberta i sempre ha tingut una quantitat similar. El que passa és que quan arriba el moment de fer aquestes expropiacions les quantitats varien i a vegades són poques i a vegades són més elevades. El 2025 ha arribat una sentència d'una cosa que hi havia pendent de fer a molts anys d'una parcel·la sobrera a la marítima
que el jutge va dir, li va donar el valor exacte. Allò és la discussió de la nostra valoració, amb la valoració de la propietat, de què valia més o valia menys, el jutge la resol. Llavors hem hagut de pagar aquesta quantitat. La partida que teníem era una mica més justeta, la vam dotar amb una modificació de crédit afegint-hi diners del romanent de tesoreria del 2024, i vam...
Pagar la quantitat que va dir el jutge. Això pot passar en qualsevol altre moment, però aquesta partida d'un mínim, d'uns 50.000, s'ha de tenir oberta perquè pot passar amb altres peces que hi ha d'aquestes històriques pendents de resoldre, que depenen que algú faci una valoració d'una manera objectiva o que faci la...
que no sigui ni la posició de l'Ajuntament ni de la propietat, com n'hi ha una darrere el pont d'aclarar, hi ha una altra parcel·la al carrer Dues Aigües, m'ha semblat el que es diu, que és un carrer que no està obert, que hi ha uns pins, doncs allò també ha de ser de l'Ajuntament i està previst, i després hi ha el pla d'obrir el carrer Francesc Macià al final, que hi ha les casetes aquelles antigues de Baixa Mar,
que està per acabar d'obrir, que depèn d'aquesta partida. I si no n'hi ha prou, se n'hi hauran d'afegir, però la partida està oberta en una quantitat. D'acord, però això no és que hi hagi una previsió que es resolgui tot el 2026. De fet, aquest cas del 2025 crec que venia de fa 20 anys. Sí, exacte. I la partida oberta amb aquesta candidata de Inés hi ha estat sempre. I amb la Torre de la Vila...
En el cas concret del terreny que hi ha al costat de la Torre de la Vila, teníem la partida oberta sense fixar quantitats, per tenir-la oberta i veure com l'adotava el moment que es poséssim d'acord. El problema és que no hi ha un acord clar entre la propietat i l'Ajuntament per la determinació del preu, i per tant no podem tirar endavant fins que no hi ha algú, un jutge, que digui això val tant.
O un acord, que moltes vegades també s'hi arriba. D'acord. En el cas de la Torre de la Vila, que dèiem, vindria a ser una situació similar, no? Bé, doncs, arribem al final de la Casa de la Vila, on hem parlat del pressupost. No sé si hi ha alguna cosa més que ens hagin deixat de destacar sobre aquests comptes, que, clar, els números i les inversions, ja anirem comentant també en cada àrea i cada departament les inversions previstes, però... Com a resum, fem el pressupost
per les necessitats i pels ingressos que tenim. Aumentem el capítol 1 amb una quantitat considerable, un 7,78%, per unes incorporacions de persones i també unes modificacions d'alguns llocs de treball. I això ho compensem ajustant tot el rest del pressupost. També hem de...