en xarxa.
Per un biblioferit com jo sempre és una sort tenir-te tan a prop. Subscric les paraules d'aquesta sintonia de la Tresca i la Verdesca que ens tornen a donar la benvinguda a l'Espai a peu de pàgina. Quin goig començar l'any amb l'Anna Merino, la directora de les Biblioteques de Torredembarra. Benvinguda, Anna. Moltes gràcies per venir.
Moltes gràcies a tu, Raquel. Moltes gràcies per convidar-me. Sempre és un plaer recollir aquí l'activitat que feu de portes en dins i de portes en fora a les biblioteques. Són veïnes, ho reivindiquem sovint. I bé, reprenem aquest espai.
per convidar la gent a visitar-vos, a agafar llibres, a deixar-se amarar de la tranquil·litat que es respira dins de la biblioteca. I avui farem una cosa supermegatípica de principi d'any, que és com fer balanç de com ha anat el 2025, fer una mica de retrospectiva...
Si et demanés un titular, Anna, seria moment d'endreçar, de repensar la biblioteca, potser, de créixer amb el cervell a baixa mar. Com et poses dins el meu cervell? Totalment d'acord.
Totalment d'acord amb el teu titular, perquè hem estat reflexionant durant tot el 2025, hem estat modelant els serveis i hem estat millorant l'equipament de la biblioteca Mestre Maria Antònia i de la biblioteca de Baixa Mar, totes dues biblioteques,
han sortit beneficiades de tot aquest desig de millora que tenim les bibliotecàries i el regidor que ens acompanya en tot, i si hagués de triar només una paraula, t'asseguro que seria orgull. Ja sé que sona llets això de l'orgull, i que un d'un mateix digui que estiguis orgullosa de la teva feina...
Doncs, xiqueta, no només estic orgullosa de la feina que hem fet aquest 2025, tot l'equip de biblioteca, sinó que estic orgullosa de la biblioteca en si, de l'equipament Biblioteca Mestra Maria Antònia, que és on visc més que no pas a la Biblioteca de Baixa Mar. La Biblioteca de Baixa Mar està preciosa.
Però em passo la vida a la biblioteca, Mestre Maria Antònia. Clar que estic orgullosa. Vaig a la feina, entro en un edifici preciós, l'equipament, el mobiliari que hi hem posat ara. És tan còmode, tan confortable. Ens convida a anar-hi, ens convida a quedar-nos-hi.
A vegades, el cap de setmana, quan plego i marxo cap a casa, ho feia amb una mica de recansa, perquè no vull marxar de l'equipament biblioteca. I dilluns, quan torno, em diu, benvinguda, Anna! Perquè és un espai confortable que convida a seure i a ser-hi, i a estar, i a llegir, i a compartir amb altres persones que hi van, que hi anem. I sí...
sento orgull, sento orgull perquè la nostra biblioteca, Mestra Maria Antoni, la Biblioteca de Beixamar també, però la Biblioteca Mestra Maria Antoni és preciosa i està preciosa últimament, està preciosa. I el que la fa preciosa també, evidentment, són tots els llibres que hi podem trobar, tot el material en general, també totes aquestes eines que aporteu
per tal de fer recerca, d'informar-nos, de llegir i continuar aprenent, perquè sempre reivindiquem que a totes les edats hem de seguir motivant-nos i aprenent de la vida. I farem això, balanç d'aquest 2025, també amb la mirada de cara a aquest 2026 i fent un anunci que ja desenvoluparem amb calma. Anna, però us heu marcat un objectiu?
Molt ambiciós, que és objectiu de país, també, però Torredembarra serà un dels municipis pioners que voleu aprovar el què? El Pla de Lectura Municipal. Hi estem treballant gràcies a la col·laboració amb l'IVICAT, que és una entitat internacional, en seu a Catalunya, diguem, és la nostra regió,
i tenim la nostra gestora, la Mònica Vidal, que és una professional magnífica, molt, molt bona, té una mirada de fora, diguem, és una persona que col·labora, que ens ajuda des de fora, i això és fantàstic, així podem sortir de la nostra zona de confort i de les nostres pròpies barreres, estem trencant aquestes barreres,
I és que la Mònica ens ha dit que la biblioteca es magnifica i que la feina que estem fent aquí es magnifica. Per això també sento l'orgon. Va bé que vinguin de fora amb aquesta mirada experta perquè aquest pla de lectura municipal l'han estat fent altres indrets, o sigui, arriben amb aquesta expertesa.
I entenc que té uns objectius clars, que és fomentar la lectura, vindria a ser? Sí, fomentar la lectura, especialment entre la canalla i el jovent. Nosaltres tenim una mirada integradora, inclouem també, gràcies a la diagnosi que ja estem fent, inclouem també a les persones amb diversitat funcional. I tenim un punt especial i és que ens volem adreçar més a donar servei que no passa generar activitat.
Perquè creiem que hem de crear unes bases estructurals per tal que aquella feina que fem de foment de la lectura quedi per sempre, que sigui com que és irreemplaçable, que no es pugui alterar. Nosaltres venim de Nadal i el Nadal es celebra cada any. I això s'ha de fer cada any.
I el carnaval d'aquí dos dies ho farem, no? Doncs igual, hi ha alguns serveis, algunes fórmules que s'han d'establir, s'han de reforçar, que quedin, que quedin per sempre. Sigui qui sigui, que estigui al capdavant de la direcció d'una escola o de la direcció d'una biblioteca.
Tant fa. Són feines estructurals que són importants i són aquestes línies les que volem definir. Saber què és el que el nostre poble necessita. En parlarem bastant bé, ho prometem aquí, que dedicarem un podcast exclusivament a explicar què és això del Pla Lector, com s'està treballant, però dèiem, avui ho anunciem perquè també ens serveix per fer balanç del 2025, que és el primer programa de l'any,
i volem fer una mica de retrospectiva. I, clar, et serveix aquesta diagnosi que heu fet per dir què s'ha fet a les biblioteques de Torredembarra aquest passat any.
Exactament, ens serveix i ens serveix molt, perquè aquí a la ràdio venim a explicar el que fem i no hi ha dia que ens obrin minuts, perquè sempre tenim molt per explicar. Però sempre ens queden temes per explicar i gràcies a aquesta diagnosi, gràcies a l'estructura que ha fet la Mònica Vidal, que ho ha posat sobre el paper, que és el que tenim, sabem quantes coses fem, encara que sembli que no fem, fem un munt.
Molt més del que és habitual en moltes poblacions. Per exemple, tenim les motxilles viatgeres, que si teniu canalla per casa potser ho heu viscut. Les motxilles viatgeres són unes motxilles que lliuren les mestres a l'infant perquè...
conviden les famílies a anar fins a la biblioteca, triar un llibre, i durant aquella setmana aquell llibre es llegeix a casa, i dilluns a classe l'infant l'explica al seu alumnat, als seus companys, i que aquell dia aquell infant, l'actor, és protagonista.
I a més és un protagonista enfortit perquè, ostres, durant tota una setmana ha viscut una experiència, que és anar amb els avis, la tieta, amb la mama, a la biblioteca i llegir aquell llibre i després recomanar-lo. I és fantàstic. Aquesta acció col·laborativa la fem entre la biblioteca i les dues escoles municipals bressols i les tres escoles públiques, les tres escoles de la Vilà, a l'etapa infantil i 3, 4 i 5.
I setmanalment, el que diem, els mestres de cada centre ofereixen la maleta a un dels infants del grup. L'infant, conjuntament amb la família, visita la biblioteca per escollir un llibre, amb l'assessorament de les bibliotecàries. Per això és molt important venir amb la maleta.
Les maletes són molt mones, les paga el pla d'entorn... I, clar, la canalla ve amb la maleta, nosaltres veiem la maleta i és com... Eh, s'atura el món que ve una maleta! Fan imàquines. I prestem una atenció especialitzada, una dedicació plena...
Perquè sabem de la importància d'aquella tria, d'aquell llibre. A la biblioteca pots venir i, si t'atenem, doncs intentarem que t'emportes un munt de llibres. Té, té, porta, prova, fes, fes, no? Si vas tu per lliure, potser te n'agafes un o dos.
Si nosaltres veiem la maleta, sabem que t'hem d'atendre i que t'hem de convidar a fer una tria i aleshores a preguntar-te quina edat té el nen o la nena, què és el que més li agrada, li agraden les fades, li agraden els tractors... Doncs anem a buscar el que li agradi, no? Per això, molt important la maleta per aconseguir aquest assessorament de les bibliotecàries. Durant la setmana en llegirà...
a casa amb la família i a classe al dilluns. I tots els infants que participen en aquesta dinàmica s'han de fer el carnet de la biblioteca. La idea és aprofitar la visita perquè es faci el carnet.
És fàcil que la canalla ja el tingui, perquè potser la mama ha vingut amb el germà gran o amb el cosí o amb qui sigui, però per si de cas és el moment oportú per fer-se el carnet. La intenció és que tota la canalla de la vila tingui carnet de biblioteca.
Planteu una llavor, així de clar. Planteu una llavor. Sí. Molt bé. Què més fem? El Club de Lectura Infantil, que aquest el porta la Montse París, i fem una tertulia literària amb infants de 7 a 8 anys. Són un grup de 10 canelletes, aproximadament, i fan la dinàmica de sempre dels clubs...
trien un llibre, la tria del llibre és entre la Macarena Traviesa i la Montse París, i s'emporten el llibre durant un mes a casa, el llegeixen a casa amb la família, i un cop al mes es fa la tertulia a la Bíblia, que ara ho fem el divendres a la tarda a la biblioteca. Mestra Maria Antònia, com que està la biblioteca tancada, doncs,
Podem fer el club infantil, el de mestres, el d'anglès, etcètera, i podem gaudir de la biblioteca fent xivarri. Sí, convé, clar que sí. Sí, convé, perquè la Montse París munta unes dinàmiques, unes gimcanes, unes activitats, uns tallers que la canalla xala moltíssim, i xalan, i riuen, i corren, i són feliços...
I potser això, en hora d'obertura al públic, no es pot fer perquè hem de marcar el silenci. En canvi, si tenim la biblioteca per naltros, doncs... Quin privilegi. Quin privilegi. Molt bé. És molt xulo això, ja ho sabem com funciona.
Ja sabem que també hem fet de tant en tant alguna sessió de comptes infantils, algunes han vingut subvencionades pel Consell Comarcal i altres aquest estiu. Hem fet sessions de narracions de comptes a la Biblioteca de Baixa Mar Gràcies, a la Montse París, i a la becària que teníem aquest estiu, que és l'Helena Busquets.
molt coneguda aquí a la ràdio. Home, es veu donar la torre i és una entusiasta com poques persones, perquè sí, sí, li agrada molt col·laborar amb moltes coses i segur que haurà gaudit també i fet gaudir a la canalla amb els llibres a la biblioteca i tant. Fent molt bé.
Què més fem? Formació d'usuaris i visites guiades. Els dilluns al matí, que és quan tenim tancat el públic, en aquest cas els aprofitem per convidar escoles i instituts a venir a fer visites per la biblioteca, més dinàmiques o menys dinàmiques, depèn del curs, depèn del que el professorat necessiti, i clar, el mateix.
25 canalles, de l'edat que sigui, que venen, i fan xivarri. Per tant, que sigui de biblioteca tancada ens facilita, ens fa còmode i confortable la visita.
I què més? Tenim un fons de lectura obligatòria, de les lectures obligatòries que durant tota l'escolarització la canalla ha de llegir, que manen els profes que llegeixin. Tenim una secció específica dels llibres escollits per aquest curs com a lectura obligatòria. És l'etiqueta aquella de SOS...
S.O.S. Socorro! Ja m'ha tocat de buscar-ne alguna. T'ha tocat, no? Sí. Tenim l'etiqueta S.O.S. per identificar aquells llibres que aquest curs són de lectura obligatòria a classe, que faran un examen, etc. I tenim els de les diferents escoles i dels instituts del municipi
I la idea és tenir-los a l'abast dels lectors, que estan, com tu ho dius, ben identificats i és fàcil de trobar en un espai sempre concret i la canalla, els estudiants, hi poden anar de manera autònoma. Disposem més d'un exemplar de cada títol. Per tant, si hem de llegir la llegenda del CIT, doncs mirem de tenir cinc exemplars.
En algunes ocasions, en el passat, hem fet coincidir la tertúlia del Club de Lectura d'Adults amb la lectura obligatòria de batxillerat, per exemple, que això és molt xulo. I a veure si això ho tornem a fer en algun moment.
El que és important és que són les del curs. Molt bé. També havíeu aportat exemplars als centres educatius, perquè jo recordo que prepareu aquestes capses, aquests paquets, que heu anat dotant les biblioteques d'aula i les biblioteques dels centres. Exactament.
Molt bé, perquè, clar, com diem que és la lectura obligatòria d'aquest curs, la del curs passat, que potser aquest curs no és obligatòria, doncs fem paquets i dotem tant el Ramon de la Torre com l'Institut Torre d'en Barra, els dotem a les escoles, però sobretot els instituts també n'en al cap perquè hi ha molt de moviment...
I així doncs aquestes biblioteques ja disposen, van creant el seu fons, amb llibres que estan bé encara. I potser així el professorat pot triar l'any següent de fer aquella lectura obligatòria de la que ja el seu centre en disposa d'exemplar-se. I la canalla no els ha de comprar.
Jo confesso que m'he llegit els llibres que eren lectura obligatòria i m'ho he passat pipa, m'han encantat. I crec que també és interessant que els pares puguin fer aquest exercici de llegir-se els llibres que recomanen, perquè ens podem trobar amb temes que potser no hem abordat prou a casa i no són llibres infantils, no. Els que recomanen ja a secundària tenen una profunditat que ens poden ajudar a generar debat i, mira, recomano pares i mares...
que facin aquest exercici. Són llibres que ens els podem llegir d'una tacada o dues i jo, la veritat, m'ho he passat molt bé aquests mesos. M'encanta el que dius perquè crec que és molt bona dinàmica acompanyar-los en aquestes lectures perquè se'ls fa feixugues, per això l'etiqueta SOS. Perquè se'ls fa feixugues.
Perquè un lazarillo de Tormes, bé, me surten ara les lectures castellanes, però vaja, fins i tot Dràcula se'ls fa feixuc perquè el vocabulari se'ls fa feixuc. Si els acompanyem, bé com tu dius, llegint-lo, i que ens permet comentar, per quina pàgina vas, aquest personatge, el que ha passat... Això és fantàstic, la família.
És fantàstic. Ajudarà a que l'infant comprengui millor el que està llegint. Però també et convida a parlar amb el teu fill o filla de temes universals i importants, que potser a vegades no tractem. Com, jo què sé, amb l'Acer i jo, els maltractaments.
Clar, hi ha molta, molta... Per exemple, aquella picaresca, el mentir, si està bé mentir a una persona que sega, jo què sé, mil coses, mil temes. Sí, sí, no ens entretindrem perquè el llistat, m'encanta, eh?, perquè el llistat és llarguíssim. Ja veig que no tindrem prou temps, però, si no, el següent podcast seguirem. Exacte. Però...
Estàvem amb tota la part com més... això, eh?, dels primers lectors. Sí. I què més tens? Què més tenim? Doncs la central de biblioteques de Tarragona disposa d'alguns laboratoris, laboratoris, aquestes dinàmiques tan xules que durant 20 anys hem anat fent a les escoles, i que nosaltres des de la biblioteca, el ministre Maria Antonio l'hem dissenyat, i ara...
El que fem és que utilitzem els laboratoris dels que disposa la central. Què és un laboratori? Realment la central ens presta unes caixes molt xules de fusta amb tot de material molt xulo i uns llibres molt ben triats per treballar un tema, que podrien ser les emocions, per exemple. Al laboratori de l'exist d'emocions hi ha un forn, hi ha unes ampolletes, hi ha unes peixeres, tot preciós...
per animar la canalla a llegir uns llibres i després crear el seu propi elixir, que li ajudi a millorar aquelles emocions que vol treballar. És xulíssim. I el que estem fent últimament és que demanem a la central de Biblioteca de Tarragona que ens presti aquests laboratoris, aquest material, no per la biblioteca, sinó per les escoles.
Aleshores, nosaltres fem de mitjanceres, de missatgeres, i recollim aquell material, el portem a les escoles, aportem més llibres perquè disposin de més llibres a l'aula i se'ls puguin quedar, i així donem serveis a les escoles. Molt bé.
Bé, els concursos de lectura, com cada any aquí els hem fet, moltes vegades hem fet ressò aquí a la ràdio del Bibliostiu, del Llegi de Premi, això cada any ho fem, seguim les directrius de la Generalitat, abans ho fèiem també amb les nostres manetes, ens inventàvem un concurs que es deia Sortim de Pesca, i a partir que la Generalitat va proposar el seu propi concurs d'estiu, doncs ens hi hem abocat, ens hi hem sumat.
Visita la ràdio! Hablar a l'hora de collida, això ho pots explicar tu millor. Sí, així és de la mà del Pla Educatiu d'Entorn, un projecte conjunt que va néixer a la biblioteca que li impulsa la Macarena amb tu mateixa, Anna, i el que feu és d'altaveu per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, perquè sempre ens fem ressò del poema que tria l'Institut d'Estudis Catalans, ho dic bé,
La institució de les lletres catalanes. Això. I llavors el que proposem és que facin també aquesta visita a la biblioteca i que coneguin el servei, l'alumnat de les aules d'acollida, que acostumen a ser de procedències molt diverses, i els donem l'oportunitat de recitar en la seva llengua materna
aquests poemes que normalment la institució de les lletres catalanes fa les traduccions a moltes d'aquestes llengües i bé, és una manera de celebrar el Dia Mundial de la Poesia moltíssimes veus que tenim aquí al nostre municipi i és una experiència bonica per ells perquè surten de l'aula, surten de l'institut o de l'escola van a la Biblio però també venen aquí a la ràdio
Es graven aquest poema, acompanyat també pels docents, i després es poden sentir a l'emissora. És un projecte també que és bonic, i tant, de poder mantenir amb el pla educatiu d'entorn.
Xala moltíssim, perquè clar, imagina't, arribes a un país nou, comences a aprendre aquesta llengua i te conviden a anar a la ràdio. No tothom ha vingut a la ràdio, tu i jo, perquè estem acostumades a venir a la ràdio. Però la ciutadania en general, no? Ostres, sí que hi va anar un cop. Aquests...
I han anat. I han vingut. I xalen moltíssim, s'ho passen superbé. I els que xalen són els que van també a la Supernit a les biblioteques, que he vist que és el següent punt. Això és una dinàmica que arriba del 3CAT cada any. Des de fa uns quants anys ja? Cinquena edició. El 2025 hem celebrat la cinquena edició d'aquesta iniciativa.
que està organitzada entre el Super3 i la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya amb l'objectiu de fomentar la lectura entre els més petits i apropar-los als serveis de les biblioteques públiques. Els personatges del Super3 o del X3, com se digui, o S3, perquè ja no domino gaire, fan com una activitat així interactive.
Sí, va, no?, perquè jo, i clar, hi he anat a unes quantes, també, i és com una gincana, també, molt divertida, i l'excusa és això, anar a la biblioteca, jugar una estona, però sempre amb el protagonisme dels llibres i que sigui un entorn que es crida l'atenció a la canalla, no?, és una manera de fer atractiva, també, la biblioteca. És molt màgica, aquesta nit, perquè, clar, veuen a la tele...
els seus personatges superconeguts, que els interpel·len a buscar llibres a la seva pròpia biblioteca. I aquest any ha estat en vivo i en directo, directe total, que ens ha donat una feina perquè, clar, sincronitzar els nostres nens i nenes anaven superràpids, es coneixen la biblioteca, com el palmell de la mà. I, clar, de seguida trobaven les pistes, i això que estaven molt ben amagades, eh?,
I molt ràpids, molt eficients fent els encreuats, tot el que havien de fer. I ens havíem d'esperar que la resta de municipis de Catalunya també ho encertessin, que ja tenien la tele posada a diverses biblioteques del país, i va ser xulíssim. Vam decorar la biblioteca com si fos casa seva, diguem que teníem catifes, cuixins, les butaques, o sigui, estaven...
tirats a la catifa de la biblioteca com si estiguessin estirats a la catifa de casa seva mirant la tele. Va ser molt divertit. I ens va acompanyar la Júlia, que és la filla de la Montse París i que també, a l'estil de l'Helena, Busquets, una jove del poble que s'implica en moltes activitats i que va portar la batuta molt bé.
Molt bé, ens queden pocs minutets, Anna, i tenim moltes coses. Què farem amb la resta de coses que hem fet durant l'any? Doncs les explicarem en pròximes edicions. Jo crec que hem de fer repàs, perquè és interessant poder fer aquesta retrospectiva i posar en valor tota l'activitat que s'hi fa. Va, explica'm alguna més.
Doncs, mira, podem explicar una de Nadal, que hem fet ara fa poc, que, potser ho heu vist a l'app Viola Torre, que hem tingut durant tot el Nadal unes taules a la Biblioteca Menstra Maria Antònia per convidar la gent a crear els seus propis guarniments de Nadal.
I tot això ve perquè enguany es celebrava el 2025 la commemoració del 150è aniversari de la mort de Hans Christian Andersen. I ell era un gran aficionat als retallables de paper. Així que hem creat aquest espai de creació per animar tothom a retallar papers, aquells papers que retalles i desplegues, no? I pots fer una corona, pots fer el que tu vulguis.
Anderson creava històries amb aquells retalls. Els seus retalls hi ha llops, hi ha arbres, hi ha bruixes, hi ha de tot. I ell deia que els retallables era el primer pas per a l'escriptura. Una canalla que encara no sap escriure però sí que comença a retallar ja pot crear personatges, els seus monstres, amb les seves tisores.
I ha estat una activitat de maqueta que també convidava la gent gran a venir a la biblioteca una estona i una mica lleugerir algunes soledats en aquests moments tan nostàlgics. Tenir la biblioteca com un recet també per fer...
Decoracions amb les teves pròpies mans, que ja sabem que quan treballes amb les mans, treballes amb el cor, treballes amb el cervell, amb els records, no? I generes aquest benestar que la biblioteca ens proporciona amb aquestes creacions de paper. I, a més a més, així també fem una acció sostenible perquè no cal sempre que els guarniments de Nadal siguin comprats al besar. Ah, exacte. Brilli, brilli, no?
Cal sempre, podem buscar altres solucions. Molt bé. Anna, se'ns ha fet curt, com era d'esperar. Et convidem el pròxim dia a reprendre. Torna'ns a portar aquest informe fantàstic. D'acord. I així anirem fent balans i anirem explicant de mica en mica aquest projecte de cara al 2026, aquest pla de lectura. I anirem gaudint dels llibres...
A mi, si és que m'han portat aquí uns llibres que me'ls enduria tots a casa. Fantàstic. Mira, només dir que m'has portat aquí un llibre de David Uclés, La península de les cases vacies, i és que David Uclés acaba de rebre un premi... Ajuda'm. Premi Nadal. Premi Nadal, t'ho anava a dir. Premi Nadal, però a veure si m'equivocaré. Sí, sí, sí.
I va ser en una obra que va fer gràcies a la beca Montserrat Roig, que li va permetre fer un estar de Barcelona, es va inspirar en Barcelona, o sigui, em sembla un autor superrecomanable. Sí, per això.
A la biblioteca ja disposeu del seu llibre anterior, La península de las vacas vacías. De las casas vacías. De las casas vacías, que es una novela contemporánea que conmueve tantísimo, diu Ian Gibson. Ian Gibson. Que és el principal estudiós de García Lorca, eh? Exactament. És una història de la descomposición total d'una família
de la deshumanización del pueblo, de la desintegración de un territorio y de una península de casas vacías. Ha rebut molts reconeixements, molt bona crítica, molts premis i els que li vindran perquè crec que ha fet una feina magnífica.
Diu aquí, he aquí, pues, la historia total de la guerra civil española y de una Iberia agonizante donde lo fantástico apuntala la crudeza de lo real. Ganes de llegir-lo, oi que sí? Clar que sí. Passeu per la biblioteca, va, que allà segur que trobeu coses que us interessen i us alegran el dia. Moltíssimes gràcies, Anna Merino, com sempre. Gràcies a tu, Morany. El calaix. El calaix sobre mi trobarà escultura.
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Biel Cussó ha sigut sempre un amant de fer trencaclosques amb les paraules. El seu debut literari va ser l'any 2012 amb la publicació del primer volum de la saga d'aventures Mindre. Amb sang freda va rebre el Premi Memorial Agustí Vahir 2017 de Crims.cat, novel·la amb la qual va iniciar el seu recorregut dins del gènere negre.
Aquesta obra l'han seguit Camí de cendres, publicada el 2021, i L'herència del dimoni, del 2024. I ara us en fem una breu sinopsi. En Pau, l'Aina i la seva filla Jana se'n van dues setmanes a la muntanya.
Han llogat una casa de turisme rural en un poble idíl·lic. Enyoren la calma de la natura i necessiten gaudir d'uns dies de desconnexió. Un cop instal·lats, surten a passejar entre boscos i ruïnes antigues, fins que s'acaben trobant un senyal que els adverteix...