Durant la visita institucional, Romero va signar el llibre d'honor i va mantenir una reunió de treball amb l'equip de govern. A la trobada s'hi van tractar diversos assumptes, competència de l'administració de l'Estat, que tenen incidència directa a Roda de Barà, com ara la necessitat de millorar el pas de vianants de la Nacional 340 a l'altura de la Barquera, la situació de la sortida de l'autopista AP7 al municipi,
l'estat del projecte de pantalles acústiques a la línia ferroviària de la costa o els horaris de la línia R13 de rodalies emparades al baixador de roda de mar. La subdelegada va expressar la voluntat del govern de continuar treballant conjuntament amb l'Ajuntament per identificar oportunitats i avançar en solucions que afavoreixin el territori.
És una reunió molt productiva, també he pogut venir a l'Ajuntament i conèixer directament, estar aquí a l'Ajuntament, on l'alcalde i part del consistori m'han explicat i m'han preguntat dubtes que tenien i inquietuds i hem pogut parlar i coses que sabíem, actualitzar com està la situació i el que no ens ho portem.
I mirem sempre per beneficiar tot el que es pugui i mirar com estan les relacions amb l'Estat i l'Ajuntament.
Un cop finalitzada la reunió, la delegació es va desplaçar fins al passeig marítim de la platja llarga per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. Posteriorment, van recórrer el camí de Ronda, on l'estat té prevista una actuació per renovar el paviment i evitar el risc de relliscades. La visita va concloure al Roc de Sant Gaietà, a la zona de la Roca Foradada, un entorn emblemàtic que requereix una intervenció de consolidació arran de l'erosió provocada per l'onatge.
La portaveu del PSC d'Altafulla, Inma Morales, ha anunciat a Altafulla Ràdio que votarà afirmativament els pressupostos de l'Ajuntament per al 2026. El vot favorable dels socialistes garanteix que els comptes municipals tinguin endavant. Amb tot, es busca que aquesta majoria sigui més àmplia i compti amb el vistiplau de la resta de l'oposició, que no ha manifestat encara el seu sentit de vot.
Morales, per la seva banda, no ha tingut cap recansa en afirmar rotundament que el pressupost presentat per l'equip de govern li satisfà i considera que s'han tingut en compte totes les seves aportacions.
Sí, sí, s'inclinem pel sí, perquè ara ho puc dir, perquè amb les negociacions, i com molt bé has dit tu, les comissions, les reunions bilaterals, amb tot, s'han donat una bona explicació. Quan hem tingut dubtes, el primer que hem fet és solucionar el problema del dubte d'alguna partida, i que es tracta d'això, i nosaltres aprovarim els pressupostos.
Una de les demandes més importants del grup socialista ha estat la d'incloure una partida del projecte executiu de la residència. Són 300.000 euros que es destinaran a elaborar aquest document. Un document que, com recorda Morales, ha de permetre demanar subvencions i poder fer accions més palpables perquè l'equipament sigui una realitat més d'hora que tard.
S'ha fet la partida aquesta de 300.000 euros, però nosaltres el primer de gener, que ja estarà aprovat, no deixarem de lluitar perquè això no sigui una cosa rutinària, que vegi la gent que hi ha fets, que es veu que es tira endavant, perquè hi ha moltes vegades que es parla, s'aprova i després no es veu uns fets, no es veu que surti endavant.
Encara pel que fa a l'àmbit social, Morales valora molt positivament l'impuls a un nou pla de voreres i asfaltat que millori la mobilitat de les persones als carrers d'Altafulla. Per altra banda, l'adil socialista reconeix que hi ha algunes qüestions del pressupost que no la convencen, tot i que es mostra l'expectativa de la seva eficàcia.
És el cas del pla de dinamització comercial, al qual es destinen 14.000 euros, uns diners que el seu grup creu que seria més efectiu destinar a accions concretes com els bons per comprar als comerços locals. Crec que de tot el pressupost, crec que va ser l'únic que vam dir que aquests 14.000 euros potser es podria utilitzar també pel comerç, però fent una altra gestió.
Per exemple, si se'n recordeu, fa anys es van fer unes targes per poder anar a comprar els comerços. Per exemple, una cosa d'aquestes o unes propostes semblant amb aquestes perquè el comerç tingués sortida. El ple de pressupostos de l'Ajuntament d'Altafulla se celebrarà divendres dia 19 en una sessió extraordinària.
Torredembarra tenia 18.190 habitants a principis d'aquest 2025, amb un increment de l'1,3% respecte a la xifra de l'any anterior. Aquestes són les dades que ha publicat recentment l'Institut Nacional d'Estadística i que ha recollit l'Agència Catalana de Notícies.
L'escena també mostra l'evolució de la població en les últimes dècades. Per exemple, respecte al 2004, quan a Torre d'Embarrà hi vivien 12.478 persones, la població ha augmentat un 45,77%. Respecte al 2014, és a dir, en els últims 11 anys, l'increment ha estat del 17,5%.
Pel que fa a les xifres de Baix Gaià, la subcomarca tenia a l'inici d'aquest any 49.012 habitants. Per darrere de Torredambarra, el municipi més poblat era Roda de Barà amb 8.240 habitants, mentre Caltafulla i Alcatllà se situaven per sobre dels 5.000, amb 5.856 i 5.387 respectivament.
Percentualment, els municipis del Baix Gaià que més van veure augmentar la seva població durant l'any passat van ser Renau, amb un 4,4% d'increment, la Pobla de Montornès amb un 3,4% i el Catllà amb un 3,3%. Per contra, la Nou de Gaià, Salomó i Vespella van perdre habitants en percentatge que van de l'1,5% al 0,4%.
Els cotxes de la policia local de Torre d'Embarra disposaran d'un sistema de geolocalització per permetre més agilitat en les actuacions que hagin de fer. La instal·lació d'aquest dispositiu s'inclourà en el pressupost de l'Ajuntament per a l'any vinent, que s'ha d'aprovar a final d'aquest mes de desembre.
Durant la reunió del govern amb les associacions de veïns, el sotsinspector en cap de la policia local, Miquel Àngel Marçal, ja va anunciar la instal·lació d'aquest sistema. També ho ha explicat la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín, en una entrevista a l'Espai Polític. Martín ha comentat que el fet que els vehicles estiguin geolocalitzats permetrà coordinar millor des de la central les actuacions policials perquè es pot saber on estan els agents en tot moment.
Això està al pressupost, que són uns sistemes de geolocalització dels vehicles. Sobretot, no és que sigui per controlar on estan els vehicles, però és una manera de tenir localitzades les patrulles que tens al carrer i en el moment que t'entra un servei o una urgència, el que està a la sala, ràpidament, enviar la patrulla que està més a prop o que no està ocupada, o si és per tenir un control més exhaustiu del servei al carrer.
Aquest sistema també permetrà analitzar en quines zones s'actua més i organitza millor les rutes per tenir presència a tots els barris de Torredambarra.
Això serà una manera estadísticament de saber per on han passat o no han passat. Si vas estar a la reunió ja vas veure que una de les inquietuds de totes les associacions és la presència perquè tothom voldria tenir una patrulla contínuament voltant pels carrers però és impossible. Llavors serà una manera de demostrar, justificar que sí que hi són.
En matèria policial, de cara a l'any vinent també es preveu la compra de tres nous vehicles per la policia local.
El carrer de dalt d'Altafulla ja té una nova eina per controlar que no hi accedeixin vehicles no autoritzats. Es tracta d'una càmera de videovigilància, lectora de matrícules. Aquesta detecta les matrícules dels vehicles que no poden circular pel tram superior del carrer, el que està habilitat com a zona de vianants i permet que se'l pugui sancionar des de la policia local. La càmera encara no està en funcionament i quan ho faci s'establirà un període aproximat d'un mes perquè es conegui i tothom prengui consciència de la seva funció.
Posteriorment començarien a aplicar-se mesures de sanció. D'aquesta manera, com ha explicat la coalcaldessa d'Altafulla i regidora de Via Pública, Alba Muntades, s'incidirà en la millora del trànsit en aquest carrer pacificat, ja que l'incompliment de la prohibició de pas comportarà una sanció.
Com ja sabeu, un dels objectius de la gran modelació del carrer de dalt era donar prioritat als vianants en aquesta zona, fer una zona més segura i potenciar la mobilitat a peu, sobretot pel cascàntic del poble. Aleshores, ja un cop acaba de posar el cartell
que aquesta zona era només per el trànsit curat de veïns i proveïdors, i ara es posarà aquesta càmera per tant de controlar que així sigui, que no hi hagi cap vehicle que no tingui autorització, que passi per aquí i per aquí.
Igualment, amb la voluntat de pacificar el trànsit i millorar-ne la seguretat, s'han instal·lat dos radars a velocitat fixes en dos vials de la vila que són susceptibles de ser recorreguts amb més velocitat de la permesa. Són la ronda d'Altafulla i l'entrada de la vila des del nord per Marqués de Tamarit, a l'altura del Clot del Torrell. La qual caldessa muntada es valora la funció dissuasiva i de conscienciació que tindran aquests dispositius.
I l'objectiu d'aquests redarts és, bàsicament, conscienciar els conductors que estan dintre d'una zona urbana, que han d'anar com a molt a 30 km per hora, i per seguretat dels vianants. Per tant, els col·locaran a aquestes carres, en un primer moment simplement s'anunciarà la seva presència i no se sancionarà, perquè els conductors vagin prenent consciència que no es pot córrer per aquestes vies.
Aquests dispositius començaran a funcionar properament de la mateixa manera que succeirà amb la càmera del carrer de dalt i la recaptació dels radars es destinarà íntegrament a reforçar la seguretat i a finançar noves millores a l'espai públic del municipi.
Torredembarra comptarà amb un casal d'hivern gratuït durant les festes nadalenques. Sota el nom Gaiafa Pobla anirà càrrec de viu lleure i s'oferirà en dos torns, entre el 22 i el 24 i entre el 29 i el 31 de desembre.
L'activitat es farà al patronat Antoni Roig en horari de matí de 9 a 1 i haurà servei d'acollida opcional una hora abans i una hora després. El casal va destinat a infants des d'3 fins a 6è de primària i es farà les instal·lacions del centre obert Capicua, que està inactiu durant aquestes dates. El casal té com a objectiu oferir un espai educatiu i de lleure durant els dies laborables de les vacances de Nadal, facilitant la conciliació familiar en el marc del programa Temps per Cures a la Generalitat de Catalunya.
El servei inclou la planificació pedagògica i logística, un coordinador, monitors de lleure per atendre fins a 74 infants al dia i 3 vetlladors. L'organització va càrrec de la Regidoria d'Acció Social i Igualtats, amb la col·laboració dels Departaments de Drets Socials i d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, el Ministeri d'Igualtat i el Consell Comarcal del Tarragonès.
Càritas Torre d'en Barra busca voluntaris per participar en el seu projecte de grups de conversa en català. Aquesta activitat incideix en la pràctica de la llengua en entorns quotidians i informals. Els grups de conversa oferiran l'oportunitat d'aprendre i practicar el català en situacions del dia a dia, com comprar, anar al metge o interactuar amb veïns o administracions. La treballadora social de Càritas, Ariadna Jiménez, ha explicat a Ona a la Torre que l'activitat la impulsen en voluntaris...
i està adreçada a tothom qui vulgui aprendre a millorar la pràctica del català. Un projecte en el qual poden venir persones que vulguin practicar la llengua catalana, sobretot per parlar. És un curs que durà fins al juny i pot adreçar-se a qualsevol persona que vulgui aprendre.
Llavors, no és un curs oficial, sinó que és una manera de poder parlar, de poder expressar-se. Després també és com una mica informal, perquè a vegades anem al carrer, anem al supermercat, llavors allà veuen les fruites, les verdures i aprenen allà com es diuen. Vull dir que és una manera diferent d'aprendre el català.
Cal dedicar-hi una hora i mitja a la setmana d'un d'aquests tres horaris, dilluns i dimecres de 10 a dos quarts de 12 o dimarts de 4 a dos quarts de 6. Les persones que es vulguin sumar com a voluntàries han de posar-se en contacte amb Càritas a través del correu electrònic
El centre d'estudi Sinival de Mas apadrina la presentació a Torre d'en Barra del llibre 65 anys de progrés, balanç del desarrollisme a les comarques del camp des del franquisme fins al canvi climàtic. L'acte es farà avui dijous a les 7 de la tarda a Cal Mayam. Aquest llibre és el resultat d'un any de recerca i debat sobre les peculiaritats del model econòmic del nostre territori i el seu impacte social i ambiental.
Hi han treballat més d'una vintena d'autors, molts d'ells procedents del món acadèmic. Hi ha, per exemple, professors de la Universitat Rovira i Virgili, com els geògrafs Sergi Saladier i Robert Casadevall, i l'historiador Xines Puente. També hi han treballat persones implicades en múltiples lluites socials, com Roser Bernet, del Priorat, Salomó Torres, d'Unió de Pagesos, i Eduard Escolar, del Japec. El volum l'ha coordinat Xavier Milian, que n'ha parlat en una entrevista a Baixgai al dia.
La taja principal del llibre és aquesta, que aquell model de desenvolupament que s'impulsa als anys 60, com tantes altres coses, ha sobrevingut el dictador. I per tant, just en un any que es convés 50 anys a la mort del dictador, aquest model que ens va impulsar el desenvolupament continua vigent a dia d'avui. Ho veiem amb projectes com el Harroc, amb l'arribada de Creuers al port de Tarragona...
amb els macropolígons industrials que s'estan plantejant a la Conca Barberà i a l'Alcamp, amb projectes que el que paten és per platuar el model de sol i platja a la costa i de tot. En aquest volum també hi ha treballat l'antropòleg torrenc Jordi Sunyer, que ha escrit un capítol d'anàlisi política. Sunyer diu que la presentació d'aquest dijous està pensada per propiciar el debat.
A mi quan m'han convidat a fer aquesta reflexió em va encantar perquè trobo que provenint dels moviments socials com provenc jo i també del sector cultural, centre d'estudis, etcètera, doncs hi ha una sèrie de qüestions que és que no es toquen, no es toquen i toca començar a parlar-ne, no? Parlem de passat, d'aquests 65 anys, però parlem sobretot de present i de futur. És un llibre per reflexionar, no? Llavors l'acte de Torra d'Embarra pretén socialitzar aquest debat que hem tingut al llarg de l'any.
A més de Jordi Sunyer, la presentació d'aquest dijous hi participaran Sergi Saladier, Aitana de la Varga i Xavier Milian. El llibre l'ha publicat l'editorial independent Lo Diable Gros.
L'Escola de Persones Adultes Mar de Lletres de Torre d'Embarra organitza una caminada solidària per la Marató de TV3. Es farà aquest diumenge al matí i els participants tindran la possibilitat de visitar el FARC. Recorreran 6 quilòmetres des del patronat Antoni Roig, des on se sortirà a dos quarts de 10 fins al Roquer.
Les inscripcions costen 3 euros i la recaptació es destinarà íntegrament a la Marató. Es poden fer fins aquest divendres a la perruqueria Lourdes-Romeu, al carrer Pere Badia, i també el mateix dia de la caminada, a partir de les 9 del matí, al patronat Antoni Roig. La Marató de TV3 també es farà aquest diumenge. És la 34a edició i se centrarà en el càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món.
Aquest cap de setmana se celebraran les dues activitats previstes a Roda de Barà en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat i que es van haver d'ajornar a causa de la previsió meteorològica adversa. Una caminada saludable i una pedalada popular. El Departament d'Esports ha decidit realitzar-les aquest dissabte aprofitant la celebració d'activitats vinculades a la Marató del 3CAT i sumar així esforços per fomentar la solidaritat i la promoció d'hàbits saludables.
La caminada saludable començarà a les 9 del matí des de la plaça de la Sardana i compta amb un recorregut d'anada i tornada fins al cucurull, amb un nivell de dificultat fàcil apte per tots els públics. Ho explica el tècnic d'esports Sergio Galera.
Hem modificat, en guany sí que vam programar per la setmana de mobilitat una caminada a l'Armita, el que per aquest dissabte hem modificat una mica el recorregut, al final hi ha molt més actes, al final volem que la gent participi a quantes més activitats millor, llavors farem la pujada al cucurull, és una ruta on els més petits, inclús els més grans, és de fàcil accés, o sigui, no patiu i al final és un recorregut que jo crec que en una horeta i poc,
i està feta la pujada i la baixada. La pedalada popular sortirà a dos quarts de deu del matí des del mateix punt, la plaça de la Sardana. El recorregut general tindrà una distància de 8,6 quilòmetres, però el primer quilòmetre i mig serà circular perquè puguin completar-lo els més petits. Els participants hauran de portar bicicleta, casc i aigua. La policia local i l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Roda de Barà donaran suport logístic i de seguretat durant tota l'activitat, com explica Galera.
Sempre anirem tots en grup, o sigui, al final és un passeig dintre del nostre municipi per disfrutar i xalar tots junts. Comptem amb la col·laboració també de la Policia i Protecció Civil, que s'acompanya en tot el trajecte per tallar carrers, i a banda de Protecció Civil també va acompanyat, a banda de ciclistes, un cotxe per si hi ha una punxada o algú cau i no pot continuar, no patiu.
que us recollim i us portaran al final del trajecte. Inclús tenim l'ambulància, perquè si passa qualsevol cosa tindrà uns primers auxilis. Totes les persones que vulguin participar a qualsevol de les dues activitats poden fer-ho sense necessitat de fer inscripció prèvia. Els participants es rebran una samarreta d'obsequi. La proximitat del territori.
L'ocupació turística al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha arribat al 75% durant el pont de la Constitució. El bon temps ha afavorit l'ocupació i el sector celebre que es mantingui una tendència creixent cap a la descentralització. Tot i que el sector hoteler ofereix només el 30% de l'oferta per aquestes dates, hi ha hagut una molt bona ocupació en pisos turístics, enllotjaments rurals i càmpings, amb una mitjana d'entre el 70% i el 75%.
Des del sector, el portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona i l'Ebre, Xavier Guardià, es mostra satisfet pels bons resultats que està donant l'aposta per la descentralització.
Sí, és una bona xifra i, a més a més, és una xifra que és una mica la dels darrers anys i segueix amb la línia, que a més a més de la Federació estem molt contents d'aquesta línia, que és la línia ascendent del fora temporada, o de la temporada baixa, diguem-ne. O sigui, nosaltres aquest any hem crescut l'abril, maig, juny,
i hem crescut a l'octubre, setembre, octubre, novembre, desembre, i hem mantingut jubileus, que és una mica la línia en què estem treballant. Entre els perfils de visitants hi destaca el turisme de proximitat, però també hi ha presència d'estrangers. D'una banda, per les competicions esportives celebrades a la Costa Daurada, i de l'altra, pel creixement del turista Silver, la tercera edat jove provinent del centre d'Europa.
Baix Gaià Esports. Doncs ara parlem d'esports amb Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, ens centrem en diverses activitats solidàries de cara a la jornada central de la Marató d'aquest cap de setmana que impulsen diverses de les entitats de casa nostra. Una d'elles és el Club Excursionisme de Torre d'Ambarra que organitza una caminada solidària aquest dissabte 13 de desembre. Un dia abans de la jornada central de l'iniciativa
per intentar plegar més gent. Serà una ruta senzilla que sortirà a les 9 del matí de la plaça del Castell. El recorregut d'uns 9 quilòmetres aproximadament recorrerà als voltants de la torre i també d'alguns pobles del Baix Gallà. Em dóna més detalls la presidenta del Club Escolisme Torre d'en Barra, Paula Redondo.
una sortida fàcil, aquesta sí que és fàcil, aquest any l'any passat vam fer 10 quilòmetres, aquest any fem 9. L'únic que sempre se'ns escapa número arriba, número abaixo. Bé, normalment sempre se'ns escapa més cap a dalt, els números. Però sí, una sortida fàcil perquè pugui venir com més gent millor perquè, com sempre, l'Ajuntament col·labora en pagar l'assegurança grupal i els 5 euros que normalment s'aporta a la sortida van integrats per la marató.
Els interessats a inscriure's a la caminada del Club Escolisme de Torra d'Ambarra han de fer l'ingrés dels 5 euros, que és el preu que té per persona, al compte de l'entitat que apareix a les seves xarxes socials i al cartell de la caminada. A roda de Barà, un any més, el Club Tenis Barà portarà el sabranet de sorra en aquesta jornada solidària de la Marató i ho farà amb un cap de setmana ple d'activitats tant dissabte, dia 13, com diumenge, dia 14.
El dissabte l'entitat oferirà activitats de tenis en funció de les inscripcions rebudes, mentre que el diumenge 14 es dur a terme un torneig solidari de Piquelol i Pàdel, tots dos dedicats a donar suport a aquesta iniciativa benèfica, com ha sigut l'administrador del Club Tenis Barà, Toni Fernández, en una entrevista a Roda de Barà Ràdio.
Històricament, el tenis barà col·labora amb la Marató, des de la primera edició que va haver, i aquests dies, el 13 fem una activitat de tenis, en funció de les inscripcions es fan unes americanes, tothom juga amb tothom, i principalment és vindre, passar el matí...
Totes les jornades començaran a dos quarts de 10 del matí i la pera d'inscripció per persona és de 10 euros. I en darrera instància, Clomaritim Altafulla també s'assuma a la jornada de la Marató i aquest diumenge, 14 de desembre, organitzarà a les seves instal·lacions i sobre les aigües altafollenques diverses activitats, tenis, pàdels, sortides en catamarà, travessa, aigües obertes... En fi, un futimer d'activitats de cara tant als socis com als no-socis.
Acomiadem l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dijous. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i molt bon dia. El Nadalja és aquí per gaudir-lo en família.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial Mocent Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants.
Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Temps temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'Escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torredambarra i Ramon de la Torra, a l'Allar d'Infants Municipal, als Gegants de la Torra, al Patronat Antoni Roig, la Biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Viu al Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredenbarra.cat. Ajuntament de Torre d'en Barra. Us hi esperem. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Roda de Barà han rebut la visita de la subdelegada del Govern de l'Estat per tal d'abordar projectes estratègics pel municipi.
Elisabet Romero va mantenir una reunió de treball ahir amb l'equip de govern i va visitar la zona marítima per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. Altafulla, la portaveu del PSC a l'Ajuntament, afirma que el seu grup donarà suport als pressupostos pel 2026. La regidora valora positivament les partides destinades al projecte de la residència i al pla de voreres i assegura que s'han satisfet les demandes del grup municipal.
I a Torredambarra s'ha sabut que el 2025 va començar amb 18.190 habitants, un 1,3% més que l'any anterior. Per cert, que segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, al Baix gaia els municipis que percentualment han guanyat més població són Renau, la Pobla de Montornès i el Catllà.
Això que estan escoltant és Baix Gai Aldi, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Balai, totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, la boira ja ha escampat avui. La boira ja ha escampat. No sé si lluirà gaire el sol, ara que ens ho aclareixi el Lluís Mi Pérez, però bé, aquí faci fred o faci calor amb un somriure per acompanyar-vos una bona estona.
Escolta, deixem-nos estar de sol. Hi ha dies que, mira, si estan així més apagats, fan més d'hivern i ara és el que toca. L'arbre de Nadal, el tió, el pessebre, llumets al balcó, la llar de foc, una manteta i ja està, i així més ennubulat. I unes neules, també, va. També. Aquí això, de ben segur, no satisfà tant, és la nostra companya Sònia Gamí. Sònia, bon dia.
Molt bon dia, per dir alguna cosa. Ell és d'estiu, la Sònia ho sabem. Sí, sí, sí. Doncs res, escolta, pots sortir amb banyador al balcó, també. No soc tan agosarada, però per cert, reconeixem que l'estiu estem, no sé, més alegres, més animats, més llum, més de tot, no ho sé. Que és bonic, eh, l'hivern, no dic que no, però vaja... No sé, què dir-te.
Mira, si els oients ho volen convertir en nosaltres, que ens escriguin el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Valar Ràdio, i comencem ara l'enquesta. Va, la podem mantenir fins a final de la setmana que ve, que és quan farem l'aturada vacacional, coincidint amb les festes de Nadal. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Valar Ràdio. Som Baix Gai al Dia, benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Sí, avui tenim un dia força tapat, ho dèiem ara. En tot cas, segurament que molts de vostès aquest dijous ja pensen o ja fan plans pel cap de setmana. Així que va, com ho dèiem, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local per saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Luis Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, petits canvis de situació. Estem tenint el Camp de Tarragona en forma de més núvols baixos. A hores d'ara s'estan començant a estendre d'una forma més evident, per exemple, per la comarca del Tarragonès, del Baix Penedès, i també hi ha alguna boira que està més cap a l'interior. Bàsicament, ja ha tocat de la demarcació de Lleida, aquesta boira és molt més densa, però afecta, per exemple, les valls del Priorat i, sobretot, també de la Conca de Barberà. En el cas interior, aquesta zona a cavall entre les muntanyes de Prades al Montsant,
i ja la depressió central. Aquí la boira serà una mica més present fins ben bé al migdia. A prop del mar els núvols baixos s'aniran trencant, però no acabaran de desaparèixer del tot. De fet, tindrem alguns núvolots intercalats amb clarianes. La temperatura no ha de variar en excés o, si de cas, baixarà un palet. La tarda serà una mica menys agradable que ahir, però encara la temperatura màxima voltarà els 16-17 graus amb molta facilitat. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Vinga, va, que ara ja podem començar a revisar tot el que a la premsa d'aquest dijous 11 de desembre destaca les portades. Comencem pels diaris de proximitat, al mes el diari del Camp de Tarragona, que titula Els hostalers reclamen que revifi el projecte del Hard Rock Turisme. El sector considera que el projecte del casino pot incentivar la recuperació del turisme rus, que aquesta temporada ha crescut un 28,5%.
Tarragona va rebre l'any passat 5,8 milions de visitants i el sector turístic valora que s'ha aconseguit una major desestacionalització. Més coses. Avui esports també protagonistes a la portada del mes i en concret futbol. Vull un equip fort i que la gent estigui orgullosa del que transmet.
Qui diu això? Doncs l'entrenador del primer equip del Nastic de Tarragona, Cristóbal Parralo. Avui, al diari Més, en publica una entrevista a doble pàgina. Podem veure'l en una fotografia que acompanya aquestes declaracions. Avui, una imatge força gran a la portada d'aquest rotatiu gratuït. De fet, el míster el tenim sobre mateix de la gespa del nou estadi, la Budellera. Arreus, el carrer d'Estorga es transformarà per sumar espais verds i zones de joc.
Més coses pel que fa a patrimoni. Jordi Treserres, consultor de la Unesco, diu soc optimista amb la conservació dels monuments. I a Tarragona, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya recorda el consistori que és el propietari dels fons Jujol i reclama el trasllat a la Casa de les Ànimes pel 2026. Un altre rotatiu de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens mostra aquest dijous?
Doncs en imatge el conseller de presidència, el conseller Dalmau, que diu que volen comunicar amb fets, no amb fum. Això ho ha dit a Tarragona, en una jornada que ha organitzat el diari de Tarragona, i el titular qui diuen és Tarragona, una bona inversió.
El titular destacat és precisament sobre aquesta qüestió. 52 milions i mig de transició nuclear per 171 empreses. Es repartiran en 6 línies d'actuació i mobilitzaran 150 milions d'euros en inversió empresarial.
Ho trobareu ampliat a l'interior, on avui celebren, d'altra banda, l'aniversari de Port Aventura. 16.523 milions generats en 30 anys d'activitat. Diuen que el 91% de l'impacte econòmic del parc es queda a Tarragona.
Avui en política parlen de sis denúncies més per assetjament sexual esquitxant el SOE. I acabem amb una gran festa de la cuina del territori que culmina la gira gastronòmica. I veiem imatge d'un dels moments d'aquesta festa culinària on el diari de Tarragona ha tancat...
a la Boella, aquest viatge culinari per sis ciutats. S'ho han muntat bé, trobo, a la Diària de Tarragona. Nosaltres també hauríem de fer una festa culinària. Per cert, que acaben les jornades, aquestes del calamar, els cargols que s'estan fent aquests dies. Fins aquí la portada. Si no fem la festa culinària de Baixgai al dia és perquè no volem. Va, això sí, quan arribi el bon temps. Arrodonim aquest repàs de la premsa amb les portades dels diaris generalistes. Sònia, tu diràs...
Avui comencem amb la portada de l'Ara. La Generalitat preveu matar la meitat dels senglars. Agricultura xifra entre 125.000 i 180.000 els porcs salvatges que hi ha ara a Catalunya. L'IRTA nega que les obres a les seves instal·lacions hagin afectat la bioseguretat dels laboratoris.
També destaca l'Ara 600 sense sostre, més als carrers de Barcelona. El recompte d'Arrels detecta 1.982 persones dormint al ras a Barcelona, cosa que suposa un augment del 43% en relació amb les que hi havia ara fa 3 anys. L'entitat alerta que està canviant el perfil del sense sostre arran de la crisi habitacional.
També parla que el rock perd, el poeta d'Extremoduro, mor amb 63 anys, el músic extremeny, Roba Iniesta, líder del grup Extremoduro, i una de les veus més importants del rock en castellà dels últims anys. També parla sobre Maria Corina Machado, que no pot recollir el Nobel de la Pau. La seva filla la representa en l'acte reivindicant la lluita per la llibertat. I el siti de Guardiola, en esports, agreuja la crisi del Madrid.
Un a dos. La Vanguardia titula que els Estats Units volen veure les xarxes socials dels turistes abans de permetre'ls entrar. En cas que s'apliqués la mesura, es posaria en perill l'assistència al Mundial de Futbol de l'any vinent. Els espanyols canvien els Estats Units per Àsia per Nadal.
En portada també hi ha El Mago Pop, perquè Barcelona diu la capital mundial de la màgia. Antonio Díaz, El Mago Pop, va reunir ahir al Teatre Victoria artistes nacionals i internacionals. En la foto es veu amb l'oscaritzada Helen Hunt, diu, per anunciar un salt endavant en la seva carrera.
El MAC actuarà en estadis del Bernabéu a l'Spotify Camp Nou, organitzarà a Barcelona una gran gala teatral anual i recuperarà les representacions de Maricel. També destaca l'avantguàrdia que Washington confisca un patroler davant de la costa venezolana. Trump intensifica la seva campanya de pressió al govern de Nicolás Maduro. La filla de Corina Machado diu que Veneçuela tornarà a respirar.
Altres temes, la Guàrdia Civil deté Leire Díez i un exdirectiu de la CEPI. També destaca que l'esperma d'un home amb un gen cancerigen va concebre 197 nens a Europa. Parla també que el Citi allarga la crisi del Reial Madrid, el resultat 1-2 al Bernabéu.
i sobre la sobrepoblació, Catalunya vol eliminar el 50% dels sanglars. El periòdico Espanya defensa davant França i Alemanya el nou caça europeu, reunió decisiva per al futur sistema de combat aèri. Els tres països se citen avui a Berlín per salvar un projecte que mouria 30.000 milions i donaria a Europa autonomia estratègica, però el desacord franco-alemany el posa en risc.
En portada amb la imatge és en aquest cas de Josep Maria Recasens, president d'Enfac, que adverteix al Fòrum European Brits que Europa ha d'accelerar la presa de decisions per competir amb la Xina. El sector escanyol de l'automòbil té la possibilitat de ser líder, ha dit. El govern es proposa reduir a la meitat la població de senglars a Catalunya.
El laboratori investigat construeix un edifici adjacent per treballar amb patògens de més risc. Altres temes en portada del periòdico d'aquest dijous, exmilitant del PSOE, Luco de T. Leire Díez, per presumptes irregularitats en contractes públics. Parla també de l'entrega en absència. Maria Corina Machado agraeix el Nobel de la Pau a través de la seva filla.
El Mago Pop actuarà el Camp Nou i el Bernabéu en la seva gira mundial. I el Roc Espanyol per Rova Iniesta, líder d'Extremoduro. Acabarem les portades amb el punt avui. Mútues a l'alça és el titular. El sector de la sanitat privada, a través d'asseguradores, viu un període de creixement propiciat, en bona part, pel col·lapse que castiga la xarxa pública.
En la crònica el dia d'ahir, signada per Anna Balcells, a Oslo en nom de la mare. La filla de Maria Corina Machado recull el Nobel de la Pau, el premi que volia Trump, a la líder opositora venezolana. Altres cròniques, una de David Portavella, que titula Sánchez i Feijó s'examinen de feminisme. I una altra de Jordi Bordes, el Victoria is Hollywood, el Victoria is Barcelona.
I en el suplement l'esportiu, el Barça en pas ferm en la Champions femenina 3 a 1. El City fa més profunda la ferida del Real Madrid de Xavi Alonso, 1 a 2. Doncs aquests són els titulars d'aquest dijous 11 de desembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi moment ara per analitzar l'actualitat, per comentar la jugada amb la periodista Marta Domènech, que com tots vostès saben la trobem al capdavant de l'oficina d'Europ Direct a Tarragona. Marta, bon dijous, benvinguda, com estàs?
Bon dijous, molt bé, ja, pensant en que a punt comencen les vacances de Nadal, eh? Compte, eh? Jo, personalment, les començo a necessitar. Compte, eh?, perquè és que d'aquí 15 dies... Nadal, eh? Un dijous. Jo m'he de donar compte fa un parell de dies, quan he vist la feina que tinc i els pocs dies que ens queden.
Escolta, tu abans feien broma començant això de si els dies d'hivern són més divertits, són més agradables o no, l'estiu, la calor, tu amb què et quedes? Jo em quedo amb la primavera, jo em quedo amb la primavera.
Allò de... Sí, sí. La primavera és quan més m'agrada a mi. Va, doncs, entretemps per la Marta Domènech. Escolta, va, que avui parlem de la Comissió Europea que ha presentat una nova agenda per a les ciutats, una iniciativa que el que vol és donar més pes, més recursos a les àrees urbanes per tal de definir el futur urbà d'Europa en termes de creixement, sostenibilitat, inclusió i innovació.
Què és? Què vol aquesta agenda de la Unió Europea per a les ciutats? Doncs ens hauríem de remetre, ja fa una mica més d'un any, quan parlàvem de quins eren els objectius de la comissió Waterlight 2 i que es van tornar a repetir en el SOTE o en aquella...
en aquella conferència que fa la presidenta de la Comissió el mes de setembre per explicar què és el que passarà en els propers mesos. Allà us explicava que les ciutats tindran un paper important. Les ciutats sempre han tingut un paper important a la Unió Europea.
Recordem que existeix el comitè de les regions, que abans en dèiem comitè de les regions i les ciutats, un comitè en el qual Pasqual Managall en va ser president i que es va fer precisament per poder escoltar la veu de les regions i de la ciutat. El paper del comitè ha anat variant en els anys i en aquests moments té més importància que des de quan es va...
es va iniciar la seva feina. Per tant, no ens ha d'estranyar que Ursula von der Leyen en aquest discurs del Soteu digués que les ciutats havien de tenir un paper important, perquè al final el 75% de la població de la Unió Europea, i això hem de pensar que és més de 300 milions d'habitants, viuen en ciutats o zones urbanes. Per tant,
No podem deixar estar la importància de les ciutats perquè és on trobem el talent, on hi ha inversions i són les ciutats les que en aquests moments s'enfronten a reptes molt importants. En aquesta comissió,
us recordo que hi ha un comissari només per habitatge, una cosa que fins ara no existia, perquè nosaltres ens queixem de la situació de l'habitatge, però aquesta és una situació que s'està repetint a tota Europa, és globalitzada. Els costos de l'energia, la seguretat, la immigració, la segregació social, tot això on més s'està patint en aquests moments és en les ciutats. Per tant, era necessari...
que des de la comissió es fes aquesta agenda per tal de definir el futur urbà d'Europa, que en definitiva diria jo que també és el futur de la Unió Europea. Marta, si això ho traduïm a la nostra realitat local, poso ara d'exemple les ciutats més properes que tenim nosaltres.
Tarragona-Valls al Vendrell, tres capitals de mitjana envergadura. Si ho comparem amb altres realitats, com per exemple ja Barcelona o la Corona Metropolitana, com es poden beneficiar aquestes ciutats del camp de Tarragona, el Penedès, realment d'aquest impuls europeu?
Encara no sabem molt bé quines seran les qüestions pròpies. Sí que tenim les grans línies d'actuació. Per una banda, s'establiran diàlegs entre els polítics i els tècnics per tal de debatre les polítiques de la Unió Europea que afecten directament a les zones urbanes.
Després es crearà un portal web destinat a les ciutats per tal que tinguin informació directa sobre activitats, actuacions, subvencions, iniciatives pel seu desenvolupament i finalment s'oferirà un suport més important del que hi ha actualment per tal que les ciutats i les zones
urbanes puguin portar a terme les polítiques de cohesió que ja des de fa anys s'estan duent a terme a la Unió Europea. El que la Comissió vol és donar suport a les ciutats, per això ha proposat fer un pressupost
el termini molt ambiciós. Hem de recordar que en aquests moments s'està negociant ja el marc financer plurianual. La Unió Europea funciona amb pressupostos de 7 anys.
durant un parell d'anys o potser més estem negociant quines seran les línies estratègiques dels propers set anys. En aquests moments estem en aquesta situació, en aquest debat sobre com ha de ser el proper marc financer plurianual i és allà on realment un cop estigui aprovat veurem
si aquesta agenda urbana es podrà desenvolupar tal com ens agradaria a tots. És allà on veurem de quina manera les ciutats podran entrar al fons europeu de competitivitat, podran entrar projectes com Horitzó Europa. Per tant,
Bé, en aquests mesos és quan els tècnics i els polítics estan debatent sobre de quina manera podrem dur a terme aquesta agenda. De fet, l'agenda posa èmfasi en cooperació territorial, innovació, capacitats per abordar mobilitat sostenible, accés a habitatge, ho dèiem abans, energia neta, la digitalització, la cohesió social...
Tots aquests reptes són els que de veritat preocupen la gent que viu a les ciutats? O hi ha coses que ens en oblidem? No ho sé, ara ve al cap el petit comerç, l'espai públic, allò que fa que una ciutat veritablement sigui també habitable, que és que hi arribin productes que no tenen per què elaborar-se a la ciutat, sinó també en tot l'entorn o en el que és el món rural.
És que quan parlem de ciutats, i això ho explico als instituts, no pensem en ciutats com Barcelona, Madrid o Tarragona, sinó que Altafulla, Reus, Valls, Torredembarra, la Nou, són ciutats també. Són nuclis de població. Vull dir que ho hem de mirar d'una manera més àmplia. Evidentment, la ciutat de Barcelona...
té veu pròpia quan va al comitè de les regions, per exemple. És més difícil que una localitat com Altafollà ho pugui fer, però no és impossible, eh? Això també ho vull deixar clar. Però sí, sí, ens afectaran a tothom. I, per exemple, tenim... Ara que has parlat del món rural, ve al cap una estratègia que està implantada a la Unió Europea des de fa molts anys ja.
que és del camp a taula, és per potenciar l'ús de productes locals. Clar, insisteixo, quan parlem de Unió Europea, la nostra mentalitat s'ha d'ampliar.
Quan parlem de quilòmetre zero, per exemple, les tarotges, que ara ens les mengem, nosaltres ho tenim molt clar. Quilòmetre zero, Emposta, Tortosa, País Valencià, aquestes són les tarotges de quilòmetre zero, per exemple, dels països nòrdics.
Es tracta que el consumeixin aquestes tanonges, no tanonges que ens venen de Sud-àfrica. Per tant, quan parlem de producte local o de quilòmetre zero a nivell de Unió Europea, hem de pensar que les fronteres van més enllà dels nostres límits municipals. I després, mira, precisament ahir va tenir lloc una...
una situació en el Comitè de les Regions que és on es demostra que regions, ciutats, cada cop tenen més importància. I és que el Comitè va aprovar per unanimitat el dictamen del Govern de la Generalitat que empodera les regions en la cooperació del desenvolupament de la Unió Europea. Un dictamen que va ser defensat pel conseller Jaume Duc,
en català, va fer la seva intervenció totalment en català, en el comitè de les regions. I ara la ciutat de Barcelona té un programa pilot que conjuntament amb la Comissió Europea i altres associacions posaran en pràctica aquest esperit del dictamen en els propers mesos. Per això que a vegades, quan parlem de la Unió Europea,
Pensem que parlem molt en macro, però també es fan coses en micro. Ho veurem en les nostres localitats, siguin ciutats més grans o ciutats més petites. I això que de moment és un anunci polític, ja saps que als periodistes, tu que també l'ets, ens agrada molt de posar dates. Quan es podria traduir ja en accions palpables per la ciutadania?
Doncs clarament no t'ho puc dir. En aquests moments és que tot el que passa a la Unió Europea és lent, ho sabem, no? Alguna vegada m'ho heu sentit explicar que molts dels dictaments han de passar per la unanimitat. Per tant, bé, és un tema que en aquests moments s'està treballant.
Tot això resulta de treballs que ja porten temps. Bé, es va fer un fòrum de ciutats a Cracòvia el passat mes de juny, després es va fer un diàleg sobre el desenvolupament urbà sostenible també el mes de juny. Vull dir que ja s'està treballant i suposem que seran els propers... Jo crec que durant el 2026 ja començarem a veure algunes coses. De fet, aquest portal web destinat a les ciutats
ja està funcionant, ja el podeu visitar. Posant en el buscador, jo crec que sí, perquè sempre això és una mica complicat, però si poseu en el buscador, portal Ciutats de la Unió Europea, estic segura que hi podreu accedir i ja veureu com aquí es començaran a publicar
tots aquells temes que realment afecten a la població urbana. Jo aquest matí, preparant el tema, he accedit a urbact.eu i allí he pogut fer un bon desgranat d'informació. En tot cas, amb un cercador mateix, si s'hi posa agenda de la Unió Europea per les ciutats, de ben segur que ja es pot.
Sí, sí, si poseu ciutats de la Unió Europea, portal web, segur que us envia en aquesta pàgina que ja està publicada en aquests moments en anglès i diria que també aviat podrà estar en la resta d'idiomes oficials de la Unió Europea. Marta, ho hem de deixar aquí, hem de fer una petita pausa. Gràcies, un dia i un dia més per compartir aquesta estoneta amb tots nosaltres. Una abraçada ben forta fins a la ciutat de Tarragona.
Gràcies i fins la propera setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Nosaltres, com dèiem, res, petita desconnexió, quatre anuncis al butllet informatiu i ens hi tornem a posar. Els esperem aquí. Això és Baix Gai al Dia. Fins ara.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. On a la Torre fa un pas més per arribar als oients? A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp.
Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948. Infopodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
A la plataforma La Xarxa Més, deixa't sorprendre pel que passa al teu costat. Futbol, bàsquet, patinatge artístic, hockey patins, amb bol, rugby i molt més. Castells, tradicions, entreteniment, cultura, podcast i molt més. Dos anys de La Xarxa Més, la plataforma de les televisions i ràdios locals.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Hem mobilitat a la C25 entre Montanyola i Sant Bertomeu del Grau, també en direcció a Vic. Una variada talla un carrer i dificulta la circulació. Un altre accident, en aquest cas a l'AP7, a l'Arbós, també talla un carrer i genera algunes retencions importants.
Per altra banda, normalitzada ja la circulació a la GI 550 entre Arbúcies i Sant Hilari i Sacalm, que ha estat afectada aquest matí per un accident. També retencions a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, a la B23, a Sant Felu i de Llobregat i, finalment, a la Peçeta Barberà del Vallès i Granolles. Pel que fa al servei ferroviari, per una incidència ja resolt, els trens de l'R2 Nord circulen amb demores de fins a 15 minuts de mitjana.
I els Mossos d'Esquadra han detingut el camioner implicat en el xoc frontal d'ahir, que ha acabat amb la mort d'un conductor de 77 anys a Gualta, al Baix Empordà, i a qui van traslladar en estat molt greu a l'Hospital Josep Tureta de Girona, on va acabar morint. Per causes que encara s'investiguen, els dos vehicles van topar frontalment i el conductor del turisme va quedar atrapat a dins del cotxe. Els agents han arrestat el camioner per una imprudència greu amb resultat de mort i l'han traslladat a dependències policials a l'espera de passar ara a disposició del jutjat de guàrdia de l'abisbal d'Empordà.
I els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea reuneixen avui i demà a Brussel·les per negociar les quotes pesqueres del 2026, una decisió clau per al sector català. D'aquest acord dependran tant els dies de pesca de l'any vinent com els canvis en els mètodes de captura necessaris per revertir la sobreexplotació al Mediterrani.
La Comissió Europea reclama mesures de conservació més estrictes si els pescadors volen mantenir nivells similars al 2024 mentre que Espanya s'hi oposa i exigirà menys restriccions per a la flota. Els pescadors catalans, per la seva banda, no descarten la insubmissió en cas que la protesta, la proposta, volíem dir, no sigui coherent amb els seus interessos.
I el govern català vol reduir a la meitat els senglars que hi ha a Catalunya. A més, es crearà també la taula del sengrar, on hi seran presents tots els actors implicats amb l'objectiu de monitoritzar l'evolució d'aquests animals als nostres boscos. Segons ha informat el conseller Òscar Ordeig, no s'ha trobat cap més sengla positiu i no ha estat infectat cap port domèstic de les granges de Catalunya. També ha afirmat que les restriccions es podran aixecar quan faci dos mesos que no hi hagi cap brot nou.
I cimera avui a Barcelona sobre el sensellarisme impulsada per la síndica de greuges de Catalunya. I assistiran membres del govern, alcaldes de l'àrea metropolitana i representants també del tercer sector social per buscar solucions a un problema a l'alça. Només a la capital catalana hi ha prop de 2.000 persones que dormen al carrer, que suposa un 43% més que ara fa dos anys. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Notícias en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en directe a la seva sintonia de proximitat i som per fer-nos ressò de tot el que passa a casa nostra. Així que gràcies per deixar-nos ser la seva companyia.
Avui que els expliquem, ara de seguida de fet hi aprofundirem, que ja s'ha posat en marxa el cop enrere per tornar a gaudir de la representació dels pastorets a Torredembarra. Aquestes festes nadalenques es podran tornar a veure i atenció perquè des de l'any 1998 que no se'n feien funcions.
L'obra que representarà és l'Estel de Nazaret, escrita pel barceloní Ramon Pàmies i Pina i que es va estrenar a Barcelona el 1903. És menys coneguda que la versió de Josep Maria Folky Torres, però igualment s'inclou en el corrent de renovació dels pastorets amb diversos textos que van aparèixer entre finals del segle XIX i principis del XX. La iniciativa de recuperar aquestes representacions l'ha posat en marxa
l'associació de joves de Torredembarra, que es va crear la passada primavera i ja fa força setmanes que treballa en tot aquest projecte. I després, atenció, preparin-se, perquè un dia més ens visitarà el nostre jardiner de capçalera, així que ja poden anar pensant totes les preguntes que volen fer perquè digui una estona obrirem les línies del telèfon del directe. Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baja i al dia.
Va, que ara ja tot comença a fer aquesta flyer nadalenca. Ara de seguida connectarem amb la unitat mòbil que capitaneixen a la nostra companya, dona la torre Anna Plaza, però per anar-nos ja ambientant tot això que agrada molt a uns i no tant a uns altres, posem ja la primera Nadala d'aquest període que encetem o que estem ja encetant.
Vaja, hi ha el dia. Vull esmorzar!
La batlem, esmorzarem! La batlem, esmorzarem! I a Jesús adorarem! I a Jesús adorarem! I amb neu ja anem! La neu cap al camillà! La neu cap al camillà! La calor ja la fundrà! La calor ja la fundrà! Ai, la que fa!
Va, que alguns de vostès segurament estan pensant que ja n'hi ha prou de Nadales, que arriba un moment de bé que carreren una mica i s'acaben posant allò com algú que pica amb un martell dintre del cap. Així que, com que de ben segur que tenen ganes de conèixer tot el que passa entre bambolines en aquests pastorets de la torre que tornen en guany, el que fem és, ara sí, connectar amb la nostra companya Dona la Torre, l'Anna Plaza, que ha sortit amb la unitat mòbil de Baixa i Aldià.
Avui hem sortit micro en mà al casal municipal de Torredambarra on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'Estel de Nazaret, la versió que representa aquí a Torredambarra dels Pastorets el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de la companyia que el representarà i comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia o bona tarda, benvinguda. Bona tarda.
Això va ser idea vostra, de l'associació de joves, que us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels pastorets.
Bé, nosaltres quan vam fer l'associació el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble i vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim a la pobla que fan el passebre i aquí no teníem res d'això. Llavors d'una reunió de junta molt intensa va sortir la idea de fer l'obra i al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu.
I ja ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí. Vosaltres, clar, per l'edat, suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record? No, nosaltres no havíem ni nascut. Hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia. A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí. Espera.
Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havia sigut... No, jo no soc d'aquí Torra d'en Bar, no els vaig fer aquí. Jo els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on vens? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els del Folk i Torres. I què tal el canvi?
Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents. M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge de Satanàs és increïble. Bueno, quan el faci en veig jo t'ho diré. No em veig jo, no em sé veure jo. No ho sé, però sí.
El Jordi Salvat sí que havia sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90. Feia d'ajudant del sacerdot i aquest any faig el sacerdot. Vull dir, hem pujat aquest avui una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folky Torres a pastorets Ramon Pàmies? Explica una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que, a veure, aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història de la fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també de l'elenc, que tenim un elenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment hi ha de haver una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Sí? Tothom en paper o no? A la quarantena més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És...
Per una banda màgic, el que unes menys joves amb ganes de recuperar han volgut tirar endavant, amb molt poc temps. Hem d'entendre que això, la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre, i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic l'elenc, la gent de vestuari, la gent de scenografia, estem tots treballant últim moment perquè surti, i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom.
perquè tots estem amb nervis, d'això no va bé, això no surt bé, això no en tenim prou, estressa així, no em veig, tal, i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família, i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble, pel poble.
Esteu nerviosos? Vull un sionó així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies. A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari, perquè no podíeu aprofitar part del que ja havia hagut d'antic.
No, el vestuari l'hem fet tot nou i una mica amb Albert Cam i l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració. Sí, com ha anat tota aquesta part? Perquè clar, és el que deia ara el Joan Maria, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint?
Cosint unes 10 més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot i vam fent de tot, al final. Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època del segle... Permetam que talli. Digues.
Recuperació i estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin, que no només és de les noces. O sigui, calla, no preguntis més. És a dir, sí que estem recuperant uns pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força...
i a la vegada estarem amb una mena de recuperació que no vol dir calcar. Però, evidentment, no parlarem de coses noves que estem fent o coses... Hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi. Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem, doncs, si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la Trini Oguet per aquí...
Tu quin Àngel ets? El de l'anunciació o l'Àngel Garré? Jo soc l'Àngel Garré. Ets en Miguel? Sí. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90. No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2000, així que no... Ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. Bé, no sé, de coses... De fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què...
I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció. I l'incorporació al món de l'escena, què tal? Tenies periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de, bueno, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Sí, sí.
Teniu confrontació, hi ha aquest Sant Miquel Satanàs, aquí hi ha algun moment maco? Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, bueno, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera, i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de...
Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo que ho intenta, però no. Aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí, ja ho sabem, se s'ha de descobrir fins al final.
Home, m'heu canviat el final, també? És el que ha dit Joan Maria, això s'ha de vindre a veure. S'ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text,
Doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez. Sí, perquè aquí heu retallat també text, no?, perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora...
Mira, la veritat és que l'obra, el text, va passar primer per la mà de la Bíbia Segurana. Aquí hi havia un text molt extens i la vam tenir el dia 15 de setembre. I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre. I hi havia comentaris de, és que jo soc autònom i jo no puc aprendre, perdona, és que jo tinc de...
I van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim tres mesos, que tothom té les seves vides, i farem que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és la que hem intentat. I hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant. Dels que sortiu, així, si no en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu? En teatre, sí. Sí?
A Medias. A Medias, què vol dir a Medias? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però allà he arribat. Allà has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, soc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text?
D'aquella manera, d'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau. La bossa carregada a monedes d'or, que no sé si sonen gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius...
Sí, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno. Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no? Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar, el dia 23, veritat, recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja, 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu? Tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es venen a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o si la gent quan entri podrà escollir on s'asseu. El primer que arriba o el primer que s'asseu?
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves...
Per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb vara, o tu. Hola, bones. Gemma, de què fas, tu? Jo ho feia de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. I tu? Mataties i qui més? Jo ara és la Rosalí. Joan?
i ella i jo tenim experiència en teatre que vam començar amb el Joan Maria en un grup que es diu Teatè de Pialtafulla i seguim i no res, ens van contactar ens van demanar si podíem fer-ho i aquí estem
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge?
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal. Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema?
O faig jo l'apunt? No, no, d'acord, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal. Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
I serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, no?, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. O sigui, hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que crec que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica? Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que quan minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els Pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, les ha de treballar més. I és això, un cop que saps el text, les ha de treballar sobre l'escenari i intenta't treure el millor de tu mateix. I hi ha d'haver algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? I tant. Molta merda. Que vagin molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomanem que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí? No, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva ramofarèstega, s'acceeix els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'autíssim tron, en lloc de conquerir com soviava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho, sacril·la't, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de lepra immunda. Oh, fúries de l'avern com t'atreveixes. Que jo hagi d'escoltar això.
Potser tu ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que ha creat la nena d'aturar i el temps. Qui et va crear és el Déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps què davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu? El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo, regno en l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder?
Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així t'ho mana. I qui pot mena tant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi ser els infernals! Tindran dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I esple, esple, et venen. Saps? Llavors ja...
I deixeu estar els altres. Comenceu a girar al voltant.
Despertin ja els meus, sorgeixin les fúries! A mi és perill de les tenebres, a mi l'infern!
Però què tal que ha passat? Quina és la nova que t'ha entençada? Que frisos ens crides! Digues que ha succeït! Per què reclames la nostra ajuda i esforç? Voleu saber-ho? Sí!
Digues què passa, tots quants mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de la gran lluita, digues que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i maurada per nosaltres, que el món vingui a redimir a la humanitat el Masí o Crist.
que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies. Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I nosaltres podem! Ni cal dubtar-ne!
Així ho crec, també. Però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, germà, que ell sí que m'agrada. Oh, que ell és molt diferent. En ell l'amo hi pot confiar. Ja ho pots ben dir que hi pot. Abderó és un tros de pa. I és més mans que un anyell. Jonas! Et criden? Eh? Que crec que et criden. Oh! És en Benjamin, que ve cap aquí.
Vos un corra? Què haurà voler aquest bailet? Algú en drama li adorà segur. Doncs, veuràs, xerriquem. Matàties, Jonàs! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic aquí, no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues. De, que estic cansat.
Ai, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà... Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat. A ciutat, que hem d'anar a fires. Què fires? Anem a noses, a Jaurodolhem.
A la rica perra de Judea, que és la ciutat escollida per la vorada del Senyor, allà on tot té heresia, cants, músiques, aromes i flaires de fer divina, que omplen els cors perus escleta de diversió. Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca. Ja veuràs, torna-ho a dir. Que no m'heu entès.
Aixem-nos ni mica. Aixem-nos ni mica. Aixem-nos ni mica.
Explica-ho clar. I sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embollar-ho. Jo també en vull. Pe, xerrica.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Minar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Evest és una gesta quan l'enxaneta del cim aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu
Aquest anunci acabarà en 20 segons, però la fam de milions de persones no acabarà mai si no ens ajudes. Contàgit de solidaritat per acabar amb la més gran pandèmia que pateix el planeta. La fam. Perquè hi ha contagis necessaris que no transmeten cap malaltia i salven vides. Ajuda'ns. Entra a mansunides.org i col·labora.
És dijous i com a tal, tots vostès saben que tenim ja el nostre jardiner de capçalera instal·lat als estudis del de Fuller Ràdio. De fet, en Joan Maria Vidal avui ve a parlar-nos de... Joan Maria, bon dia, benvingut. Molt bon dia, Eduard. Què tal? Com estem? No ens hem entès. No, no, no, no passa res. No ens hem entès. No passa res.
Aquesta secció, una secció de jardineria que participem aquí cada dijous, que ens encanta que l'audiència participi en directe, i normalment intentem fer temes integrats una mica a l'època que estem, el moment que fa, el temps que fa, les plantes que toquen o així, i tenim tema per tirar d'hivern, i dèiem, és que hem parlat del Nadal, tenim el Nadal molt aquí, hem parlat molt de com preparar el Nadal, vam parlar des dels tions, les molses, els grèvols, el vesc, la poncetia...
I és una secció, avui, d'aquelles que dius, és abans de Nadal, podríem parlar de l'hivern, com afecta l'hivern a les plantes, per què el nostre hivern, com regeixen les plantes, però deixa'm que et digui una cosa. Aquesta secció és una secció oberta, una secció que ens encanta, que la gent que tenim posada, on a la torre, que tenim posada el Tafolla Ràdio, que tenim ràdio amb roda de bra, que tenim posada, i que de cop senten aquesta secció, és una secció que ens encanta, que participeu en directe. I atenció, perquè avui, només per trucar ara,
Per trucar, saludar-nos, dir que ens escolteu, saber que algú hi ha a l'altra banda d'algú de les zones, només per participar rebreu un val de 30 euros. Que escolta'm una cosa, un val de 30 euros, el garden que hi ha és equival a poder comprar plantes, poder comprar terra, poder comprar mel, oli, tenim coses de la ecobodega, tenim flor tallada, tenim rams, tenim testos, tenim... que podries fer amics invisibles, tenim roba, tenim un munt de coses de decoració. Així que
Escolteu, els que esteu aquí, avui ja tens antena el 977-6506-93. 977-6506-93. Una secció de jardineria que avui volem fer l'amic invisible, volem donar aquest bal de 30 euros en el primer que ens escolti que vulgui trucar. 977-6506-93. No cal que dieu res de jardineria, gairebé només que ens escolta i serà benvingut aquest regal. Fantàstic.
Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa Molt bé, escolta Gentilesa de Garden Center Gallà del grup La Rasa Regals per l'audiència Va, obrim línies ara mateix 977-65-06-93 Va, home, va Fàcil Molt bé
Eduard, nosaltres aquí on vivim tenim estiu i tenim hivern, no? Sí, però també hi ha primavera i tardor. Caram, que bé. Mira, abans que teníem la Marta Domènech, que ens fa ja sempre l'anàlisi de l'actualitat, li he preguntat, dic, escolta, tu ets més d'hivern, no ets més d'estiu? I m'ha dit, jo soc de primavera.
M'agrada molt aquesta resposta, m'agrada molt, m'agrada molt, m'agrada molt. És que de veritat, és molt maco poder anar a caminar, poder anar amb bici, poder anar passejant per diferents racons i tenir quatre estampes diferents durant tot l'any que van canviant constantment, no? No tenim la mateixa floració sempre, no tenim els mateixos colors, és increïble el nostre bosc. Què li passa a la tardor i a l'hivern a les plantes? Per què reaccionen així? Què fan exactament?
Home, reposen, descansen, no? Sí? Sí, home, quan... A la tardor i l'hivern, eh, m'has dit? Sí, home, clar, perden la fulla, aleshores és quan intervenim naltros i Podem, i donat que les condicions no acaben d'acompanyar, aquesta planta, doncs, per dir-ho d'una manera...
col·loquial, està en repòs fins que torna a haver ja aquests primers brots, que són símptoma que el temps o l'abonança ja acompanyen perquè pugui tornar-se a fer el fruit i reproduir-se, que és el que busca aquesta planta.
Molt bé, Eduard. Això seria les plantes de fulla que educa. La típica planta que perd la fulla, que veiem que es queda pelada, que primer s'ha ficat allò groga seca, cauen les fulles i queda pelada. La sensació és que aquesta planta està hivernant. Ha parat el creixement totalment. Realment no és del tot cert. Un hivernar és parar del tot per tornar a arrencar. Però diguem que passa a ser una part de creixement molt lenta. Quan parlem de les plantes i parlem d'una llavor,
És a dir, que l'hivern continua creixent aquesta planta? Exacte, continua creixent amb una velocitat molt diferent i molt graduable. En el fons, una planta seria l'exemple idíl·lic d'una empresa que treballa quan es pot treballar. T'ho posaré molt més ràpid, un exemple molt ràpid. Les abelles quan surten?
quan hi ha les flors, quan surten el bon temps a l'estiu. Molt bé, i si un dia d'hivern fa calor i fa bon temps, surten igualment. Les hiverns li fixen amb uns romanis tots florits que vaig veure i, escolta, hi havia un fart d'abelles. I dius, que caram, no? Estem a desembre i tenim abelles. Llavors, no treballen les abelles a l'hivern o sí que treballen?
quan hi ha bon temps i fa bona climatologia, s'aprofita per treballar. És com dir, puc anar a pescar quan el llac està gelat? Ostres, doncs és molt més difícil. Però si es desgela, encara que sigui hivern, puc treballar. Llavors, què vull dir amb això? Vull dir que les plantes a l'hivern el que fan és dir, para la producció per diverses raons. Una, menys hores de llum.
Les hores de llum són menys potents. Dos, la qualitat de la llum que hi ha no és tan potent com la de l'estiu. És a dir, a l'estiu la fotossíntesi treballa molt més ràpida que durant l'hivern, perquè els ragos de llum no són tan potents, no està en un sol tan elevat, tan directe, i llavors produïm molt menys. Com que produïm molt menys...
Tinc massa producció, tinc massa treballadors produint fotossíntesi i, per tant, n'he d'eliminar. I eliminem fulles. A vegades ens trobem arbres de fulla caduca que, si ens hi fixem, el que vam fer van ser eliminant fulles. Comencen eliminant-les de baix de tot. Per exemple, ara m'he fixat molt aquests dies amb els lladoners. Molts lladoners... Ara s'ha posat com de moda que n'hi hagi la via pública.
Sí, sí. Ric perquè els lladoners tota la vida hi han sigut. No, a la vida pública vull dir els carrers. Ara passes pel carrer i quan planten arbres als ajuntaments en posen lladoners. Però els lladoners, uns anys enrere que no se'n veien tants, de fet hi ha gent que no sap què són els lladoners i els lladons. Que no confondre amb la coca de llardons. Va, va.
Però si... Ara t'hi fixes, i escolta, els lletoners, amb cosa d'una setmana estan perdent moltíssima fulla. Molt bé, i la fulla la perden sobretot des de la part de baix, i deixen a vegades cap dalt. A vegades fins al punt que ens queden com uns plomerets a dalt, mig verdosos, i és això el que ens marca claríssim com està la producció. A vegades, inclús, no arriben a perdre del tot aquestes fulles últimes que reproten les noves. Això vol dir que, un, no està fent prou fred,
l'arbre pot seguir produint en petita quantitat, i dos, els dies de sol, els dies de bon temps, són dies de creixement. I ara dius, creixement, què vol dir? Està embrutant? No. Però sí que comencen les arrelaments. Llavors, que hem de trasplantar arbres de fulla caducar, hem de trasplantar arbustos, fruiters... Ara és un moment idoni, idoni, idoni, idoni, idoni. Per què? Perquè ens trobem que ha parat el creixement vegetatiu, creix des de parada les fulles, i ens trobem aquests dies de bon temps...
L'Eduard m'està fent que sí, que volem dir, ho podem fer més endavant de cara al gener i febrer, no vas a dir? Sí, sí. Que has passat l'hivern. Sí. Amb hiverns molt freds... Passat l'hivern, no, és en ple hivern. Sí, però vull dir, quan acaba el febrer és com que tens ja que passar l'hivern i hi ha plantes de cara a primavera, no? Sí. Molt bé. Mira, antigament, i dic antigament perquè ara ja no és gens habitual i la gent, com que comprem tant per la vista, ja no ho fem, això. Però es compraven i es venuen els arbres amb arrel nua.
Tu compraves una morera, compraves un fruité, compraves una pomera i compraves un tronc a dalt amb quatre branques i a baix amb quatre arrels. Sí, sí. Que gairebé era igual per una banda o per l'altra, perquè ens imaginem com una pesa, una mesa d'un gimnàs, d'aquestes llargues, típiques, d'aquestes barres. Sí, sí.
Per una banda hi havia les arrels i a l'altra banda les branques. No es diferenciaven gaire, perquè les branques estaven tallades, podades, i les branques i les arrels podades. De tal manera que deies, sí, això té pinta arrel, però està podat igual que a dalt. I teníem l'exemple clar del que la copa ve a ser igual que a baix l'arrel. Si pogués ser idoni, idoni seria que durant l'hivern estigués plantada.
sinó que es fes durant l'hivern. Perquè durant l'hivern que hiverna és el moment de podar. Quan es poda, també és el moment de podar si cal arrel, si cal. És a dir, ningú treurà un arbre per tallar-li arrel. Perquè l'hem de transplantar, l'hem de plantar, l'hem de canviar de lloc, o simplement el comprem i el volem plantar en un lloc, ha patit un tall d'arrel, des que es treu d'arrel a la terra i de fulla. Llavors, en el moment en què talla tot i comença a regenerar la part positiva, els dies de bon temps d'hivern és el dia que comença a generar nova arrel.
I dius, ostres, però si a l'hivern estem quiets a dalt, que amb prou feina hi ha res, estàvem dient que perdíem la fulla, que com a molt hi ha alguna cosa, doncs aquests dies que les abelles surten que fan bons, són els dies que comencen a relar. Llavors em diràs, home, però hi ha pocs dies de bon temps. No, és veritat. Si ens hi fixem... Home, ara venim d'un cap de setmana, per exemple... O, per exemple, Nadal. Nadal, és curiós, perquè cada any per Nadal fa un temps espectacular, que sembla màgic, de dir, com pot ser que per Nadal faci bon temps? O cap d'any, o de cop ens trobem que el 15 de gener està fent fred, però el 20 ens fa...
Aquests dies són els dies en què comencen a relar les plantes. I dius, i què té d'important això?
Durant aquests dies que les plantes que tenim arrelades, plantes que tenim plantades, plantes que hem trasplantat o així, aquestes arrels primeres que surten són com els inspectors que venen a veure què tal està el terreny, com ha sigut aquest hivern, com ha anat de matèria orgànica, com ha sigut... I llavors es planifica la temporada. Ara això que sona molt així, el que vinc a dir és que... Clar, tenint en compte que pot venir encara una gelada o que pot venir un fred gros al mes de gener...
I al febrer, i a vegades al març ens trobem a fred. Però aquests dies ens marcarà tal com tinguem el terra, ens marcarà com tindrem la primavera. Ostres, que curiós, no? Perquè normalment, per exemple, les tasques d'adobat de la terra no les acostumem a fer fins més endavant. Les fem fins que passa el fred, normalment. I aquest és una mica el que hem d'intentar canviar.
Si el que féssim la dovatge el féssim ara, per això parlem avui d'aquesta secció, si féssim ara, fins a final de desembre, com a molt primers de gener, cap al 15 de gener, veuríem que el resultat de la producció de la primera era és molt més elevat. El que passa que mentalment, tal com treballem els éssers urmans, jo abono per tenir una producció, i és del rotllo, és de l'estil. Estic abonant ara per tenir la producció d'aquí un mes o dos mesos. Però, Duart, si féssim la feina de podar,
ara haurien d'estar podant, o haurien de tenir podat, o haurien d'estar podant i ja acaben de podar. I abonéssim ara mateix, veuríem que el reminent de l'adop és molt més llarg productiu que si abonem a final i a primera. Hem d'entendre una altra cosa, també, que és que des que posem l'adop fins que aquest adop penetra a què?,
a 30, 50, 60, 80, 70, un metre del terra. I depèn de quin adob ha d'afondre's també. Exacte, trigue i passa. En canvi, si ara al nostre jardí tallem els arbustos, els hem podat, deixem aquestes 4 fulles verdes que hi ha, sense cap problema, i adovem, tindrem un efecte brutal de cara a abril, maig, juny i juliol. I això és el que ens costa a l'ésser humà, de pensar que abonem ara per tenir una primavera profitosa. Quan estem abonant a final d'hivern, primers de primavera,
Aquest adob realment arriba a finals de primavera, primers d'estiu. Llavors ens arriba un cop la brotada ha sigut. En canvi, com més brotada tinguem, més producció de fulla hi haurà. Per tant, aquesta secció l'únic que t'ha sigut dient és, ara a l'hivern, que sembla que no fem res, ara és quan l'arrel més joveneta surt i detecta com està la terra. I això passa des d'ara fins a final de febrer. I llavors aquesta terra ha d'estar adobada. Posem-hi fem.
El fem, el venem als centres de genereria amb sacs que ja venen fermentats. Si no, segur que podem trobar un altre tipus de fem. I si no, un adob orgànic. Tenim adobs que venen... Hi ha adobs orgànics que venen molt preparats, Eduard. Hi ha adobs que venen d'aus marines, que venen d'aus que venen molt més concentrats, de pingüins, que venen barrejats amb fems de... I dius, ostres, aquesta barreja? No, no, no, et volia preguntar...
Molt interessant, molt interessant tot això. Però et volia preguntar, cada cop hi ha més gent també que té compostadors a casa. Totalment. Això serveix? No és que serveixi, és que és idòlic, idònic. Ara, hem de ser conscients... Però, clar, tot dependrà de la matèria orgànica que llancem en els compostadors, no? Perquè a vegades ens estic també de quina és la composició d'un sac d'adop. Hem de ser conscients que...
El que tinguem el compost orgànic naltros, que tenim en un racó, un compost orgànic per la gent ràpida que ho puguin entendre, és un recipient, un espai, una zona, normalment és una caixa grossa, un tàper, una carmanyola molt grossa, en què hi anem abocant la matèria orgànica.
Això de la nostra bossa que portem de l'orgànic que tirem en un contenidor, doncs fer-ho a casa, tirar-ho dins un contenidor propi. Aquest contenidor tapat manté la fermentació, que vol dir que fa olor, és veritat, però a la vegada també agafa temperatura i va fermentant convertint de nou això en terra, que és el que fan...
quan portem aquesta bossa al compostador, ho fan en zones més grans. Llavors, aconseguim tenir el nostre propi compost. Però hem de ser conscients quin tipus de compost hi posem i què hi posem. Aquí volia anar, perquè potser també ens convindria fer una miqueta de pedagogia de quina és la brossa que posem en aquests compostadors. És a dir, tot s'hi val, allò que portem al contenidor marró de la matèria orgànica, o hi ha coses que les haurien d'excloure d'aquests compostadors? Jo et podria dir, tècnicament, tot hi valdria.
Però hem de ser conscients que hi ha coses que es desfan molt ràpid i coses que no es desfan... Per exemple, hi posarem unes cluisses d'uns musclos o un os desmenjat una galta de tocino i no li posaràs aquells os. Mira, Eduard, en el fons et diria, hi podries posar de tot?
Si, a més, ho trituressin molt i deixessin passar molt temps. Però, clar, en una casa no ho faríem així. Llavors, diria, ossos grossos, no els hi posis. Ossos petitets i ossos fàcils, conills, pollars, o així, una miqueta d'os, li pots posar. No passaria res. De veritat, no passaria absolutament res. I ajudaria.
Clar, després tampoc vols que en sexo surts al pati i et trobis allí la carcanada d'un pollastre. Mira, Eduard, ens hem donat molts senyorets, eh? Ens hem donat molts senyorets i volem la terra que tingui una textura, una forma i una olor molt guai. Però no cal tirar moltes generacions. Enrere de la generació anterior...
posava estrell del forat, estrell de la terra, es posava les restes del menjar que hi havia, es barrejava segurament una mica de gallinassa i de conill que hi havia, i també s'hi posaven llaunes, pots de llaunes, d'afavades o de reserves de tomàquet o així...
dins el pa de terra que es traia i es plantava l'arbre. Perquè sabíem que tot això hi aportava una matèria orgànica, una matèria orgànica en fermentació, una matèria orgànica ja més compostada, ferro i magnes d'aquí. I és molt típic de posar-hi una... Però era ferro, ferro. Hi posaven llaunes o trossos de ferro i es posava. En canvi ara sembla com dir que has de posar una llauna, que has de posar, tenim productes.
No passaria res, o sigui, el bosc, el bosc és l'exemple, o sigui, el bosc és idíl·lic i funciona així. Hi ha restes animals, de cop es mora una guineu, es mora un por senglar, potser per una grip, es mora qualsevol animal, aquest amb restes vegetals, que resten fulles per damunt, i es va compostant, i aquí no passa absolutament res.
i l'arbre l'absorbeix de nou. Això és idili i dori. Està clar que no ens trobarem calaveres, està clar que no posarem cloïses directament o les gambes directament. Per què? Perquè, a més, tot el mar, tot el marisc, ens porta una salitra molt gran, ens porta uns piecs que ajuden a que aquesta terra no sigui forta. Llavors, ho diria...
Peix i marisc, intentem evitar-ho. Fruites, totes les fruites. I posem els pinyols. Si hi posem els pinyols, no es desfaran i ens sortiran després els fruiters allí. Llavors, intentem evitar una mica el pinyol, si pot ser. Però tota la resta de verdura, que traiem verdura, tota la resta de fruita,
Sense cap problema. I la resta de menjar que a vegades en s'obre amb la canalla, a vegades això és idoni. Es posa, es deixa amb aquests cobells i normalment aquests cobells, aquests fermentadors grans, tenen també una peculiaritat que és que s'obre per la part de baix. I per la part de baix t'ho pots anar traient i t'ho poses per la part de dalt. Llavors, per la part de baix s'anarà desfent i per la part de baix vas traient ja aquesta terra. També recordar que hi ha productes que ajuden
perquè la fermentació no és un procés d'art de màgia, sinó a través d'uns microorganismes que el que generen és això, que es descomposi, com es descomposa qualsevol ésser animal. I també es venen uns productes que es posen damunt i ajuden aquestes bactèries, les mutacions de bactèries, que el que fa també és que es descompongui. I podem repartir aquest compost directament per les nostres, que ja no fa olor, per als nostres vegetals, sense cap problema. Però d'això ens serviria, per tant.
ara que és temps de llar de foc, les cendres. Cendres, una mica de marro de cafè, que també s'utilitza, tot això barrejat, però siguem conscients. Si posem només cendre, cendre, cendre, cendre, cendre, i posem cendre sempre al mateix lloc, això no ajudarà i perjudicarà.
Si posem els marros de cafè i plantem una planta només amb marros de cafè, la mataríem, no ajudaria. Ara, tot això barrejat en petites quantitats? I què vol dir barrejar en petites quantitats? Com ho sabem? Doncs mira, agafes tot això barrejat, el marro, les cendres, la mica que es té de compost, o que ho tinc barrejat en terra d'un sac que tinc allà un sac.
barreixes tot això i llavors ho escampes, escolta'm, és idoni idíl·lic. Que tenim pells de plàtan que hem tallat una mica, tenim closques d'ou que hem posat. És idíl·lic, és perfecte. I sembla una cosa com, ui, en sèrio he de barrejar ara closques de... Que fixa't que la closca la talla... Sí, sí, queda tota aixapada. Només que la trituréssim ràpid. Una mica de pells de plàtan, de taronja, que ara tenim taronges i tenim mandarines. Sí, però clar, això s'ho menja en els tions.
Un cop els tions hagin marxat i els tions no s'ho mengin, doncs escolta'm, és perfecte, s'assequen superràpid. Barrejada amb una mica de terra, i això ens dona un resultat que després dius, com pot ser que em tampoc tingui la planta tan mala? I hauríem d'afegir, és a dir, si som conscients que ens manca alguna cosa per fer aquest compost com toca, si pot afegir alguna cosa que trobeu als vostres centres? Clar, qualsevol adop orgànica que compreu, aquests ja venen molt equilibrats.
Llavors a dir, escolta'm, no tinc compost, no vull fer això, no tinc temps, tal. Escolta'm, podem i abonem ara. És que les mateixes restes vegetals, entenc que s'hi podrien afegir en aquest carretó del compost. Això es fa així. I Eduard, mira, hi ha una cosa que està molt de moda, que és l'escorça de pi que es posa per damunt dels jardins, doncs encara molt més triturada,
és directament el compost. I moltes vegades es posa així i el que es fa l'any que ve se'n torna a posar de nova. I el que s'està fent és un compost natural que molts parts públics treballen d'aquesta forma. És a dir, trituren la resta vegetal i ho fan així. Però anem a lo senzill, a lo fàcil. Pel client, pel tiguit jardiner de tota la vida o...
persona que té un jardinet petit, una mica de terrassa o així, podem ara les plantes que veiem que han perdut la fulla i adovem-les. Comprem un adob orgànic, senzill, fàcil, i adovem-les. I dius, ara? Ara que no estic fent res al jardí, ara que el jardí està trist, ara que tal, ara és la millor inversió que podem fer, que és posar aquesta mica d'adob i deixar-la aquí damunt. Que l'adob no fa res, que la planta no està fent res. Aquest adob, precisament es va desfent, va integrant a la terra, i aquestes primeres arrels que parlem abans detecten, ep, aquest any,
hi ha matèria. Aquest any hi ha bona producció. Podrem tirar i veurem com fent ara aquesta feina, tindrem una producció molt elevada de cadascú. Tot el que estàs explicant és només pels arbres de fulla que aduca? No, els arbres de fulla per etne també funcionen així, però aquests arbres de fulla per etne ho podem fer més tard, sense cap problema.
Clar, però aquesta també és l'època de trasplantar o de plantar. De trasplantar ara tot, tot va ser de palmàcies. Exacte, sí, això em va al revés. Això és cap a la calor, cap a l'estil. Però, per exemple, els fruiters, abans parlaves dels fruiters. Un troncè no perd la fulla, un limonè no perd la fulla. Això ara també ho podem...
ho hem de plantar o trasplantar? En aquesta època? El que passa és que ens trobem que encara tenen fruit. Hi ha una cosa important que t'entén, que els arbres van per esforços. Hi ha moments d'esforços que si els toquem, aquell esforç, inclús ens pot sortir negatiu fins a arribar a matar-lo. Llavors tots aquells arbres que tinguin floració o que tinguin fructificació, ara no ho fem. Llavors on diràs, ostres, però els llimones són quatre estacions, què podem fer? Siguem hàbils? En el moment en què té menys llimones o que ho volem trasplantar, fem una poda.
El podem, li traiem les llimones i el trasplantem. Mira, escolta'm, que és que de fer obres i he de treure aquest taronget que tant m'agrada, o aquest taronget que veníem d'una casa, passem a una altra casa, vull prendre, com ho fem? El podem, el podem i el trasplantem. Això és el que es diu en la pagesia la coronació dels arbres?
Seria coronar un arbre totalment, exacte, sí, sí. Mira, a nivells de producció, a nivells de producció d'arbrats que es venen per ajuntaments o així, hi ha les màquines que el que fa és treure com un cepalló, que es diu, no?, que és com una excavadora en forma de mitja cullera per banda i banda i treu un cepalló rodó de l'arbre, sí?,
A mi això sempre surt aquí, els rils aquests, de quan entres a les xarxes, em veig mirant, em veig mirant moltes coses. El teu algoritme et fa portar això. Doncs bé, arrenquen així. Bé, ara tots són oliveres i es porta d'oliveres. Molt bé, molt bé. Doncs aquests sapallons que fa l'arbre així, amb molts centres de producció, després, normalment fan després, perquè per un simple tema de recollir les branques, passen per un altre tipus de...
Com una mena de talla verdissa que també talla per dalt i queda tallat i tallat. Llavors és corona de dalt i és corona de baix. Però s'ha de fer amb una mica d'ordre, no? Entenc això. Quan és en producció per maquinària... Que no toquis l'ull, per exemple...
Quan és producció, producció en gros, es fa l'engròs moltes vegades, és terrible. En canvi, quan anem al petit pagès, ho fa a mà, tria bé, sap el que és, ordena i canvia molt, no? Però, evidentment, és coronar. I què vol dir? Doncs, si de trasplantar en planta i aquest està en un esforç, que està en floreció, o està en fructificació, o m'espero que acabi la flor i el fruit, o, llavors, poldo de dalt, sent conscient que perdo la floreció, que perdo la fructificació. I també una altra. Si sabem que hi ha un arbre que florirà en breu. I perds
Un any. Però si no podessis, Eduard, i trasplanteixis un arbre amb flor o un arbre amb fruita, probablement el mataries. Llavors és important de dir, uau, o no ho faig ara, o si ho faig, li faig una bona poda, sabent que perdo un any de floració o un any de fruitificació, sense cap problema. O imagina que vas a trasplantar ara un ametller.
Clar, però som és punyadero. Clar, ara em toques un arbre que ja no aniríem a... Vaja, ja no aniríem a trasplantar-lo, un ametller. Doncs ara encara es plantaran ametllers. Gent que diu que vol plantar l'ametller... Plantar sí, trasplantar no. O no el podries. Podar ara un ametller seria carregar-te la floració d'aquest any, no? Pensa que l'ametller és un arbre dels que floreixen primer. Sí, de fet...
penso que ho vaig explicar amb aquest programa l'1 de gener ja vaig veure algun ametller que començava a treure alguna flor suposo que per això que deies d'aquests petits arrels que van investigant i diuen i a més et trobaràs persones i diràs com pot ser que aquí al Baix que hi ha a la zona d'Altafulla encara no però resulta que a Roda de Barà ja ens estan florint doncs veuràs aquesta climatologia diferent com els arbres en si ho saben fer i l'ametller és un arbre que ens floreix dels primers que floreix sense fulla que fa primera floració
Normalment una època normal ja és després de Sant Valentí, a finals de febrer, seria una època bona. I a vegades, quan ens vénen abans, a vegades patim de dir, ens vindrà una gelada i ens enviarà les ametlles a fora. Si t'agafa la flor amb gelada és quan perd la floració i fa acabar les ametlles. Llavors, siguem conscients només d'això. Però, resumint molt ràpid, aquells arbustos petits que tenim, que perden la fulla, que han de trasplantar rosers...
hortències, tot el tipus de fruiters, tenim aquests tipus de bivornium, aquests tipus de... em venen berberis, hi ha un munt d'arbustos, les ginestes, que perden fulla. Ara, podem-los i abonem-los ara. I de nou, insisteixo molt i fa molta èfasi en abonar ara, perquè realment serà d'aquells dies que avui la gent que no ha trucat, però ens ha escoltat el programa, ens trucarà a la primavera dient et vaig fer cas, vaig abonar i quina primavera! Soc l'enveja de tot el barri.
Potser no els han escoltat en directe, però ens consta que ens escolten també a través del servei de Ràdio La Carta. De fet, també, perdona, l'altre dia al Garden ens van fer constar que ens escolten des d'Alemanya. Uns catalans viuen allà i aquesta secció la segueixen. Queden saludats. Jo, Mario, ho hem de deixar així. Gràcies un dia més per compartir tot això amb vosaltres. Moltes gràcies. Abraçades, que vagi molt bé.
Nosaltres som a les acaballes del programa i abans de marxar reflexionarem. A veure, Sònia, quina és la frase cèlebre que has escollit per un dia com avui, per un 11 de desembre força tapat. Doncs vinga, avui hem escollit una de Mahatma Gandhi que diu... Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida mentre fa el mal en un altre. La vida és un tot indivisible. Doncs fer el bé és el que toca. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabeu de passar un bon dia, abraçades també per vosaltres.
Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Que vagi bé. A tots vostès els em passem a seguir connectats a la seva sintonia de proximitat. Vaja el dia i torna demà a l'hora de sempre. A reveure.
Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina? Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torredambarra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill.
També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas. Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
On a la Torre? La ràdio de Torre d'en Barra. La ràdio de proximitat.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea reuneixen avui i demà Brussel·les per negociar les quotes pesqueres del 2026, una decisió clau per al sector català. D'aquest acord dependran tant els dies de pesca de l'any vinent com els canvis en els mètodes de captura necessaris per revertir la sobreexplotació al Mediterrani.
La Comissió Europea reclama mesures de conservació més estrictes i els pescadors volen mantenir els nivells similars al 2024, mentre que Espanya s'hi oposa i exigirà menys restriccions per a la flota. Els pescadors catalans, per la seva banda, no descarten la insubmissió en cas que la proposta no sigui coherent amb els seus interessos.
I el govern català vol reduir a la meitat dels senglars que hi ha a Catalunya. A més, es crearà també la taula del senglar on hi seran presents tots els actors implicats amb l'objectiu de monitoritzar l'evolució d'aquests animals als nostres boscos. Segons ha informat el conseller Oscar Orsdeix, no s'ha trobat cap més sengla positiu i no ha estat infectat cap porc domèstic de les granges de Catalunya. També ha afirmat que les restriccions es podran aixecar quan faci dos mesos que no hi hagi cap nou brot.
I la cadena de supermercats Mercadona haurà d'indemnitzar amb prop de 60.000 euros una treballadora de Rubí que va acomiadant l'any passat. Se l'acusava d'haver-se menjat alguns dels plans de la secció a punt per a menjar un cop tancava la botiga. Ens amplia aquesta informació l'Albert Soler des de Ràdio Rubí.
La causa es va jutjar el gener a Terrassa i fa unes setmanes el Tribunal Superior de Justícia ha ratificat la sentència original. Els magistrats no troben creïble el relat que van fer les seves excompanyes i dicten que l'acomiadament va ser improcedent. Segons la sentència, els fets es remunten a l'abril de l'any passat. La denunciant va rebre aleshores una carta d'acomiadament procedent per falta molt greu. El document se l'acusava d'haver-se menjat en dues ocasions part dels plats que venia a la secció a punt per menjar sense haver-los pagat.
Juntament amb la carta d'acomiadament, la dona va rebre una proposta d'acord per la qual li pagarien 1.000 euros si acceptava els fets. L'acusada es va negar a signar-ho i va portar la seva extinció laboral a la justícia. La sentència encara no és ferma, ja que es pot tramitar un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
I en mobilitat encara ara la C25 entre Muntanyola i Sant Bertomeu del Grau. En direcció a Vic, una variat allà a un carrer li dificulta la circulació. Per altra banda, normalitzada la circulació ja a la GI 550 entre Arbúcia i San Hilari i Sacalm, que ha estat afectada aquest matí per un accident, i també normalitzada la C17 a Centelles i Balinyà, que està també afectada per un altre sinistre.
I Cimera avui a Barcelona sobre el sensellarisme impulsada per la síndica de greuges de Catalunya. A la capital catalana hi ha prop de 2.000 persones que dormen al carrer un 43% més que ara fa dos anys. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Sintonitzes Ona la Torre
Nova edició de la Casa de la Vila, l'espai que dediquem setmanalment a parlar amb els regidors i regidores que formen part de l'equip de govern durant aquest mandat a Torra d'en Barra. Avui és el torn de rebre els nostres estudis. La Berta Castells, regidora d'Esport, Activitat Física i Salut. Què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com estem? Molt bé.
A mi ja parlarem sobre diferents qüestions del seu departament, qüestions d'actualitat, qüestions d'agenda també, i dels aspectes vinculats a la pràctica esportiva que tenim per endavant amb aquest programa de Nadal que es va presentar fa algunes setmanes. Suposo que molta gent que ens pugui escoltar ja sap de què parlem, amb el ja famós Triadlona de l'ENC, que tindrem una vegada més amb nosaltres aquestes festes.
Que bé, ja sabeu, 26 de desembre, 31 i 1 de gener, per les tres cites que després detallarem. També tenim altres qüestions d'actualitat que estan marcant una mica també l'agenda política, la situació de la piscina municipal aquí a Torra d'en Barra amb aquestes obres de cobriment i els problemes que hi ha hagut a la piscina vella, i també altres qüestions sobre futures inversions que es poden fer a l'esportiva municipal.
que ja en els últims temps ja ha rebut inversions importants de fons propis de l'Ajuntament o a través de finançament i de crèdits, com ara mateix, aquest cobriment de la piscina del qual estem parlant, però hi haurà més coses que ara parlarem amb la Berta Castells.
Comencem parlant, si et sembla, Berta, de la situació de la piscina, perquè la setmana passada vau tenir una reunió amb usuaris que van demanar poder trobar-se amb l'alcada i l'equip de govern per conèixer quina és la situació que tenim.
Clar, hi ha per una banda la piscina vella i d'altra banda la finalització de les obres de cobriment de la piscina nova. Sobre la piscina vella, quins són els problemes que hi ha hagut darrerament i que han limitat l'activitat?
Bé, com dius tu, el dijous passat vam tenir aquesta reunió amb els diferents usuaris de la piscina. També hem de dir que tenim aquest contacte habitual amb ells i des del Departament d'Esports sempre intentem resoldre les inquietuds i les preguntes que tenen de manera més directa.
Però aquesta reunió va ser més per poder trobar-nos amb l'alcalde, amb el tinent d'alcalde i amb mi mateixa, per informar-los de primera mà com està la situació real de la piscina nova i de quina manera expressar la seva disconformitat amb les situacions que havien viscut a la piscina vella.
La problemàtica que han trobat dia a dia, malauradament, el muntatge d'aquesta carpa, la previsió era de tres setmanes màxim, per això es va decidir posar aquesta carpa, que la paga l'empresa que està construint la piscina nova.
i tot i tenir signat documents i l'hoc de la direcció i de l'empresa no estan complint tampoc els terminis i hem hagut d'anar allargant ha vingut el fred i tota la problemàtica que hi ha hagut amb la boira, amb el vent, amb la temperatura de l'aigua
Això ara fa a finals de novembre, amb la instal·lació dels altres canons grossos d'aire, la temperatura ambient de dia ens ha millorat, però han sorgit altres problemes que no tenen res a veure amb la carpa, com una caldera, com el tema dels motors de la piscina, i tot això ja ha anat disminuint molt aquesta temperatura de l'aigua i vam decidir, tot i tenir ara la instal·lació molt més climatitzada,
Doncs parar els cursets, aquests últims 15 dies de cursets. Els monitors es van oferir a fer activitat perquè sabem que la gent, i tot això ho estem fent perquè la gent no pari de fer activitat física i donar alguna...
doncs estan fent aquest treball en sec. Tenen a disposició la sala polivalent i els monitors que normalment fan aquests cursos d'aigua gym, de nivell 1, de tecnificació, doncs estan fent aquest treball en sec perquè els petits i la gent més gran pugui fer aquesta activitat física. Llavors, a dia d'avui, la piscina vella només es fa servir de 9 del matí fins a 7 de la tarda, només pels usuaris que venen a nedar,
L'equip de competició necessita nedar i ho fa en les condicions que es trobi, i les entitats esportives, com és sincronitzada i pantaló. Llavors, ara per ara, volíem intentar tornar a obrir, ampliar l'horari des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre, volíem tornar aquesta setmana passada, o inclús ahir,
Tornar als cursets a la piscina vella, però estem veient que les problemàtiques que està havent-hi amb la temperatura de l'aigua i altres coses, creiem que ara per aquests 7 o 8 dies que queden, doncs, segurament no val la pena. Esperarem tots a la piscina nova. Queden aquests 7 o 8 dies per l'aturada de Nadalenca.
Aquí t'haig de preguntar pel calendari una mica. Sé que des del govern ja voleu mantenir certa prudència pel que fa a l'obertura de la piscina nova, ja coberta, però suposo que s'ha de planificar tot el tema de cursets de cara al següent trimestre. Amb aquesta aturada nadalenca no sé si teniu una previsió de més o menys quan es podrà reprendre l'activitat. Imaginem que hi ha la piscina coberta.
Això ja és demanar-te una mica les coses de l'empresa. La previsió hi ha després de l'experiència d'aquests mesos. Jo crec que cap membre de l'equip de govern ja volem dir una data definitiva perquè ens estem trobant que la situació es va allargant d'una manera bastant poc a poc comprensible.
Demà, divendres, teòricament ha d'estar tot connectat i s'han de començar a fer les revisions que calguin perquè tot estigui en funcionament. La piscina està acabada. La piscina està per poder entrar, està net, està tot preparat. L'únic que faltava era aquesta connexió que s'ha allargat més del compte i
i que fins aquesta setmana passada no s'han tingut els permisos i tot el que comporta el poder connectar una instal·lació d'aquesta magnitud. Llavors, no és que vulgui ser prudent, però intentarem que s'obri el més aviat possible.
I està clar que la previsió dels cursets a l'inici del 2026 han de ser a la piscina nova. Si no, doncs no ho sé, la cosa no crec que s'allargui més d'això, està clar que no.
Com vau veure en aquesta reunió que va haver-hi els veïns i els usuaris que van venir a reunir-vos, a reunir-se amb vosaltres, si hi havia cert grau de comprensió davant de la situació, si estaven receptius davant la situació que s'està vivint, que al final és un servei que no se'ls està prestant com toca?
Sí, sí, sí. La veritat que això ho vam parlar allí i personalment també els vam agrair la comprensió perquè després de la situació desagradables i un servei no del tot correcte que s'estava donant,
van ser totalment comprensibles les nostres disculpes des del primer moment i que van entendre que ells ho pateixen de primera mà però nosaltres pel fet que ells estiguin patint això la situació tampoc és gens agradable i sempre vols que totes aquestes persones que són
Gairebé 400 usuaris no hagin de patir ni estar nedant en una carpa, ni passin fred, ni que l'aigua no estigui a la temperatura ideal. La reunió va anar força bé, tots expressant-nos les situacions que havíem viscut, preguntant com estava la...
l'altra piscina i com, bueno, en quina situació es trobava. I, doncs bé, més que res que ells també necessitaven informació potser de més primera mà i expressar, doncs, que el que estan visquent aquests mesos que no ha sigut fàcil. I això, doncs bé, jo personalment a diari amb els treballadors del departament això ja ho visc,
Jo ho trasllado sempre a l'alcalde i a l'equip de govern, però està molt bé que a vegades els usuaris ens ho vinguin a explicar de primera mà i tots ho podem rebre així. Des de la regidoria s'ha previs algun tipus de compensació pel que fa als cursos de cara als propers tira i mestres?
Sí, això ja estava previst abans que es cancel·lessin els cursos ara fa uns 15 dies, que en comptes de fer-los en aigua es fa un treball amb els mateixos monitors en sec perquè les persones, tant els nens com els adults, puguin continuar fent aquesta activitat física encara que siguin dos dies a la setmana. Si no la poden fer a l'aigua, l'estan fent a fora.
La compensació, a part de totes les facilitats que s'han donat als usuaris si volien bloquejar els abonaments o si volien ja fer la devolució des d'un inici, els usuaris que han estat fent ús de la instal·lació, hi ha dies potser que s'ha cancel·lat la classe per qualsevol situació anòmala de la instal·lació,
Tots aquests usuaris el que fan és passar directament ja inscrits al segon trimestre, normalment s'obrien inscripcions, aquest any no s'obriran inscripcions, tota aquesta gent passa directament a formar part dels grups del segon trimestre i a més la quota d'aquest segon trimestre no es cobrarà. Això són els cursets i la gent que té abonaments anuals
Quan hagin de renovar també s'allargarà aquests tres mesos. Per tant, aquests tres mesos el cost del servei serà de zero euros i començarem de nou a la piscina nova.
Bé, doncs tanquem aquest capítol de la piscina i anem a parlar d'aquestes futures inversions previstes a la zona esportiva municipal, perquè heu demanat subvencions a través del pla de xoc de la Generalitat i això es tradueix en inversions en equipaments esportius del municipi, no?
Sí, com bé has dit tu, la zona esportiva municipal s'ha invertit des de l'Ajuntament molts recursos. Crec que s'està fent una renovació i s'ha fet aquests últims anys impressionant. En un poble de 18.000 habitants, crec que...
Som l'enveja de molts municipis i crec que hem d'estar molt orgullosos de tenir el teixit esportiu que tenim perquè ens demana aquesta renovació i aquesta construcció d'altres equipaments que puguin fer-ne ús.
I el que estaves comentant, el tema del pla de xoc de la Generalitat, són unes ajudes que venen del Departament d'Esports destinades a la modernització dels equipaments esportius. Llavors, portem diversos mesos treballant-hi i ja hem presentat els tres projectes, és un màxim de tres projectes, que s'engloben dins d'uns títols de funcionalitat, de sostenibilitat, dins d'honorització...
I el que puc avançar és que ja s'han aprovat aquests tres projectes. Un d'ells és el canvi de tot l'enllumenat de la zona esportiva, canviar-ho tot a LED, això pel tema d'eficiència energètica ens ho han acceptat sense problema.
El segon projecte que hem presentat és el canvi del parquet del pavelló Sant Jordi. És un parquet que des de l'inici està instal·lat, s'han anat fent tasques de manteniment i ara ja portem aquests últims anys que ja o invertíem diners a intentar allargar una miqueta més la seva vida útil o ara amb aquesta oportunitat crec que
per les entitats i per la funcionalitat, per la seguretat de tots, és una molt bona opció per canviar-ho. I un altre, l'últim projecte, és la insonorització del pavelló Als Caus, que és un...
Bé, és una instal·lació que pot generar més contaminació acústica pels voltants, per les vivendes que hi ha i a l'interior també genera una... és difícil quan hi ha entrenaments partits i
I tot és una mica, pel tema de construcció, és una mica poc agradable fer ús d'aquesta instal·lació. Per tant, això també ens ho han acceptat. És una millora que està dins d'aquests projectes que contempla el Pla de Xoc i molt contents de començar a preparar ja tots els...
els projectes i iniciar la construcció i el canvi de tots els equipaments. En tema de diners, com es tradueixen aquests tres projectes? Se sap la xifra exacta?
Al cost d'aquests tres projectes, hi ha uns pressupostos que s'han hagut de presentar. La Generalitat el que fa és, en franja d'habitants per cada municipi, adjudica un import. En aquest cas, l'import de la Torre són 319.000 euros. Per tant, aquests projectes s'hauran d'encabir dins d'aquests diners. I a part, hi ha un percentatge petit, que és el que...
De portar a l'Ajuntament. D'acord, suposo que això és el pressupost del 26. Sortirem dels dubtes per saber exactament quan costa. I en quant a calendari, perquè imaginem que actuacions d'aquesta mena, tenint en compte l'activitat que hi ha a l'Esportiva Municipal o al Pavelló Els Caus, s'ha de fer conviure tot un...
Sí, això ja ho, quan ho tinguem tot, pensem que s'han de licitar un parell d'aquestes actuacions s'hauran de licitar, per tant, no serà una cosa imminent del mes que ve, però sí que durant el 2026 s'haurà de projectar com ho fem i, cal que dius tu, intentar minimitzar al màxim la problemàtica de les entitats, fer-ho en l'època que toca i
i que tothom pugui compartir l'activitat i la modernització de tot pla. Doncs bé, aquests tres projectes, a través del pla de xoc de la Generalitat, del Departament d'Esports, i que permetran...
modernitzar l'esportiva municipal després de totes les inversions que s'han fet. Aquest mandat hem vist des del canvi de la gesta artificial del camp de futbol, pista d'atletisme, el cobriment de la piscina i altres petites actuacions, els vestidors de la piscina vella, i ara amb aquests tres projectes que s'inclouen al pla de xoc del Departament d'Esport de la Generalitat.
Va, agafem l'agenda ara i parlem del triatlón a l'ENC. Som-hi. Home, que tenim ganes ja de fer aquestes coses, no? Home, general, sí, tant. Les tres cites, no? La bicicleta de Sant Esteve, que és la més veterana del calendari, no? Sí? Sí, sí, sí. Més que el primer bany de l'any.
Ostres, no t'ho sabria dir. Bicicletada estic segura que es porten 20 edicions i no sé si hi ha alguna que penja per allí, però més de 20 segures. Dia de Sant Esteve, doncs com sempre, un recorregut, a diferència de la pedalada, un recorregut més senzill, més familiar, per dir-ho d'una manera.
Sí, sí, sí, important. I ara en parlarem, però totes les tres activitats que conformen aquest triatló nadalenc són activitats per fer en família, per totes les edats. No és competitiu ni voler ser el millor en això. El que consta d'aquest triatló és sortir aquests dies de festa, passar-ho bé, sobretot en família, en amics...
I la bicicletada, doncs, com dius tu, un recorregut molt senzill. Acabem a la plaça del Castell amb música, amb festa i amb diversió, i no res, un any més. Jo de petita ja hi participava, i ara, doncs, aquest any crec que serà el primer que agafaré la bici, perquè per Sant Esteve no l'agafo mai, així que...
Que animo a tothom que el dia 26 ja comencem a cremar els torrons i ens veiem a la bicicletada. Molt bé. Serà a les 10 del matí amb sortides de la plaça mossèn Joaquim Brunat, com altres anys. Allà es farà la concentració inicial i després un recorregut d'uns 8 quilòmetres per diversos carrers del municipi per acabar a la plaça del Castell, on hi haurà coca i xocolata que també s'agraeix... Bé, no sé, depèn el que hagis menjat els dies abans, no? Però bé de gust. Sí.
Després, la cursa de Sant Silvestre, que és la més nova de les tres cites, en aquest cas sí, que també el propi mèrit ja és haver-se consolidat en tan pocs anys, no? Sí, sí, és la quarta edició i crec que està consolidadíssima.
A part del treball que es fa des del Departament d'Esports i des de l'Ajuntament, jo crec que el que hem d'estar més orgullosos d'aquest esdeveniment és que es fa de manera conjunta i que els nois de l'Institut, això formi part del seu pla educatiu, d'aquest...
d'aquesta formació des de ben joves a saber com s'organitza un esdeveniment que ells s'organitzen en diferents àrees per tirar endavant tot el que comporta aquest acte i jo estic molt agraïda tenim reunions de manera contínua
i això és el que m'agrada que s'hagi consolidat, això perquè a part de ser un acte esportiu i també apte per tothom i molt divertit i tots disfressats i el dia 31 jo crec que és molt bonic, seri, facis corrents, caminant, com vulguis. Jo crec que la part de la docència i d'aquest treball conjunt amb l'Institut Torredembarra en aquest cas...
A mi personalment i crec que a tot l'equip de govern ens encanta i per molts anys puguem donar suport a la cursa Sant Silvestre Torrenca organitzada per l'Institut Torredembarra i l'Ajuntament. Clar, aquí, no sé si de les tres proves, també n'hi ha d'organització és la que implica més feina, per posar en valor també la feina que es fa des de l'Institut Torredembarra, perquè aquí sí que tenim inscripcions, tenim repartiment de dorsals...
tenim el temps dels participants durant la cursa, que de les tres proves productes és la més, entre cometes, professional pel que fa a organització de proves esportives. Sí, sí, sí, i per això ells estan aprenent de manera directa el que dius tu, posar-se en contacte amb l'empresa de cronometratge.
repartir els dorsals, controlar les inscripcions, preparar els premis, preparar el recorregut, organitzar-se amb protecció civil, amb policia. Ells estan de la nostra mà, però fent tot el que des de l'Ajuntament normalment es fa...
però ho fan ells directament i jo crec que això per ells i pels alumnes és enriquidor al 100%. Llavors, per això donem suport a aquesta iniciativa i ho seguirem, si ells volen, de la mà sempre dels joves de batxillerat.
doncs inscripcions a lastiming.es a un preu de 7 euros la cursa de Sant Silvestre sí, recordar que crec que ahir vam dir que ja gairebé estan els 200 inscrits fins al dia 21 si us inscriviu teniu la talla de la samarreta assegurada després doncs ja la previsió que es fa si normalment són molt bones però fins al dia 21 la samarreta de la Sant Silvestre que també la dissenyen els nois i noies de l'institut doncs la tindreu assegurada
Molt bé. Inscripcions fins al dia 28 a 7 euros, a partir del 29 a 10 euros, també el mateix dia de la cursa, i els dorsals que es podran recollir el dia 30, hora de matí i tarda al pavelló municipal Sant Jordi, i el dia 30 a la plaça del Castell també a horari de matí i de tarda, i la cursa és a les 5 de la tarda perquè doni temps després a preparar la nit de cap d'any. I l'endemà tenim el primer bany de l'any, que per a molts és la més dura. Potser és la més dura.
De les tres proves del tirador Nadaleng potser és la que dura menys, segurament, pel temps que passem dins l'aigua, però és la més difícil d'assumir. Sí, però també hi ha aquest escalfament previ que també dona una miqueta de calor, tot i que depenent quin dia faci...
Per molt d'escalfament que fem abans, l'aigua està prou congelada. Fa molts anys jo que no m'hi banyo, quan era petita ho vaig fer algun any, no sé si és perquè no ho sé, però ara fa molts anys que no toco l'aigua el dia 1 de gener.
Doncs també, amb aquest escalfament previ, amb el bany de l'any, amb la foto aquella fantàstica que sempre hi ha moltíssima gent, i després a recuperar forces, però encantada de poder estar en els tres actes d'aquest triatló.
Primer de l'any, a les 11.30, davant de l'Església, aquest escalfament previ, i a les 12 s'entrarà l'aigua i després xocolata calenta i coca, una entrada pels participants. Per anar acabant, expliquem els obsequis, hi haurà un obsequi, també hi haurà un sorteig, que això ho va anunciar quan es va presentar el programa de Nadal. Sí, aquest any es donarà la butlleta a l'inici de la finalització de la Bicicletada Popular,
Un cop assegellin aquests tres esdeveniments, conforme hagis estat a la bicicletada, a la cursa Sant Silvestre i al primer bany de l'any, doncs aquesta bulleta ja tindrà un obsequi. El que hem afegit aquest any és que les persones que vulguin deixar les dades personals escrites a la bulleta entraran al sorteig de 4 vals de 50 euros per poder comprar fruita i verdura en comerços locals que adherits.
Per tant, és una manera, a part de l'activitat física, a part de la diversió, també una miqueta d'hàbits saludables i de comerç local, de poder que les persones puguin anar a fer la compra durant uns dies, no sé si 50 euros...
Serà massa dies, però depenent del que agafin, jo crec que és un molt bon regal, una manera d'unir-nos tot, teixit comercial, dels torrencs i torrenques, i de fer tot una miqueta més sa aquests dies, que a vegades ja va bé.
Sí, sí, sobretot. Vindrem uns dies de Nadal complicats a nivell d'hàbits saludables en l'alimentació i aquesta iniciativa que es posa en marxa, que imaginem això, fomentar la participació, fomentar el comerç local i a la vegada aquests hàbits saludables que tant reivindiqueu des de la regidoria. Sí, sí, sí. Jo, doncs, sobretot...
Animo a tothom que vingui a participar, repeteixo, no cal, ostres, jo és que no vull córrer massa, és igual, podem anar-hi caminant, podem anar amb bici més a poquet a poquet, podem mullar-nos una miqueta el dia 1 i sobretot que fem poble, això és...
És preciós, aquests dies. Sempre ens anem trobant els mateixos i anem fent poble, anem fent aquest teixit social tan bonic. I crec que el triatló nadalenc és una molt bona oportunitat per combinar la diversió amb família, l'activitat física i, sobretot, aquests dies que potser tenim una miqueta més de temps lliure,
passar-lo fent aquestes activitats fantàstiques i, a part, si podem tenir algun obsequi i entrar en el sorteig d'aquests vals de fruita i verdura per gastar-los aquí al comerç local, jo crec que l'any comença d'una manera fantàstica. Doncs ens apuntem a aquestes tres cites, el Triàlula de l'Enc, amb la bicicletada, la cursa de Sant Silvestre i el primer bany de l'any.
Amb això també volem acabar la Casa de la Vila, avui amb la regidora Berta Castells, per repassar una mica aquesta agenda d'actes que tenim aquests dies. Agraïm que ens hagi visitat de nou la Berta i fins la propera, que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona a la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona a la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0.
Nova edició dels efectes secundaris a la sintonia d'una la torre. Cada setmana parlem de cinema. Ho fem acompanyats de la Lola Galván. Què tal, Lola? Bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, bé, bé. Com va la setmana? Tampoc no hem de tirar coets. Esperarem a Sant Joan. Normal, una setmana normal. Normal? Sí, normal. Res destacable.
No has anat al mercat de Nadal ni aquestes coses? No, no, no soc gens nadalenca, jo. Cof, digues amb una cara de gringy una mica, eh? No soc gens nadalenca. No? No. Ni per menjar, aquests saps, torrons, polvorons, aquestes coses. Per mi, jo borraria aquests dies. Sí? Sí.
Vaig ser molt nadalenca i em va agradar molt, però ara no, ara no. Borraria tot això, ara jo ja em posaria el febrer, pim-pam-pum. Sí, sí. Ni costa de nero ja ni nada, directament al febrer. Directament al febrer ja, a la caída de l'auja.
Però el primer any de l'any sí, no? Un any et vaig veure passejar per la platja, després de banyar-me allò. Ah, d'acord. El dia 1 de gener. El primer any, sí. Però ja et banyaràs? Bé, potser sí. Fem un programa en directe banyant-nos?
Sí, però... Comentem una pel·lícula. Abrigadets, eh? No, no, dins de l'aigua. Fem un programa... Fem un programa i el micro què? Comentem Titanic, dins de l'aigua, què et sembla? Estaria bé. Ja quan s'estan ofegant tots, no?
No sé, perdonar-ho així. Podem parlar, podem parlar. Amb els penys extrem, radiofòniques extremes. I els micros xorrejant. Que bueno, que hauríem de tenir-ho així, saps? No sé si serà molt còmodo perquè molt fred.
No crec que sigui tan freda, perquè tal com estem de clima... Depèn, depèn l'any. Va haver-hi un any, crec que va ser l'any de la pandèmia, seria del 20 al 21, que estava molt nubular, hi havia molts núvols. I aleshores va haver-hi com un moment... Clar, no va haver-hi convocatòria com a tal, així molt d'això, sí que es va fer com una petita cosa...
però que la gent pogués anar quan volgués. I jo vaig anar com més tard, que és quan més núvol es va posar, que fins i tot va començar a ploure una miqueta. I aquell any sí que ho vaig passar malament, però em vaig banyar.
Clar, no, no, és que si vas has de banyar-te. El que no pots fer és anar allà a posar-te els pauets i no, és entrar i ja està el cap i tot. Un segon i ja està. I després et poses el borrós i te'n vas, i ja està. Però has de fer-ho. Si no, no vagis. I després ens anem a casa, ens posem la menteta, la infusió, i la posem a veure la tele... Què colla infusió? Una ampolla de conyac.
Però hi ha l'ampolla sencera. Això ja no m'ho esperava. I et va regalimat, per què? Per entrar en calor? Home, no, què et sembla? Ja, ja. Llavors et comences a posar vermell, vermell, i dius... Veus com no fa tant de fred, com diuen? Ja, ja. No, ho dius així, veus com no fa tant de fred? Va. Hem de buscar fórmules diferents. Si sempre fem el mateix...
Però de què parles, del programa o de la vida? No, de la vida. Ah, va, el programa ja està bé, no? El programa ja no, el programa està bé. Però de la vida, sí, que és llavors sortir de l'aigua i dius, vinga, va, un bon xurro, aviam, i anem ja gatejant fins a casa. Home, donant xocolata calenta.
Això no va enlloc, ha de ser... Ja, però si vas amb els nens i la família, no et fotràs allà la petaquita... Doncs els nens i la família... Si dius, quan arribes a casa vosaltres, no anireu a l'any que... Perquè el papa no està bé avui. Ja està. Home, després del primer vell de l'any entran ganes d'estar-se allà a casa, sigui en les condicions que sigui, però bé, veiem pel·lis o sèries.
O està amb la bata de guatiner i ja està, també. Atrats unes quantes borles. I una bossa d'aigua calenta. I una bosseta d'aigua calenta i ja està. Tu tens bosses d'aigua calenta? Sí. Ah, molt bé, molt bé. Forradeta, la tinc una de forradeta. És el meu equip. És de tota la vida, les bosses d'aigua calenta. Sí. Tens tirilla també, però la bossa d'aigua calenta és com una cosa molt...
Molt amorosa. Clar. Perquè jo de petita sempre em posaven, quan era l'hivern, em posaven la bosseta d'aigua calenta i són records que et queden. Clar, jo a vegades dic que me les posin i em miren així com, mira, el boomer este, el iaio, que és molt de iaio, però... Que diguin el que vulguin. Sí, i tant, en aquest cas ja poden dir el que vulguin.
En aquest i en tots. Sí, evidentment. En aquest i en tots. Bé, doncs, sí. Sí, en aquest i en tots, de veritat. Hem de començar a tenir una miqueta, ja, no tenir la pell tan fina que tenim, perquè a vegades tot ens senta malament, tot ara... Això m'ho estàs dint per mi, no? Si volgués dir-te alguna cosa a tu, t'ho diria a tu.
Però així, Vox Populi, no dic alguna cosa. Això m'ho està sentint per mi, no? Hi ha gent que se sent sempre observada, qualificada. Vinga, home, no som al centre del món. La gent està... Pells molt fines. Sí, sí.
Va, comentem... Hem fet aquí el nostre speech de sempre abans de... Dos pel·lis que no tenen la pell final. Dues sèries. Hi ha dues sèries que no tenen la pell. Bueno, sèries, minissèries... La frontera entre la sèrie i minissèrie cada vegada és més... O sigui, com que ara hi ha aquesta moda com de fer...
sèries com menys capítols, tal... Que fa 15 anys, per exemple, 10 anys, era més format sèrie habitual, fins ara, i que ha canviat tot molt. I avui portem dues minissèries...
que són una nord-americana, Black Rabbit, protagonitzada per Jude Lowe i Jason Bateman, i l'altra és Espanyoles, El Cuco de Cristal, amb Catalina Sopelana, Alex García i Tziari Tunyo, entre altres. I a l'Ivan Massaguer, que és el nostre d'aquí, d'alta... Sí, el nostre. És d'alta fulla. Sí? Jo diria que sí. Bé, ja ho buscaré. Va, per quina vols començar, Lola?
Comencem per aquesta, pel Cuco de Cristal. El Cuco de Cristal, d'acord.
Són sis episodis de la primera temporada. Una jove resident de Medicina pateix un infart i ha de rebre un transplantament de cor que permet seguir vivint. Després de l'operació, la mare de la persona donant la convida al poble per descobrir qui era el seu fill, però aquí comencen a haver-hi cosetes misterioses. És una mica format thriller. Sí, sí. Total. Una miqueta per...
rememorar el passat, un passat obscur que hi ha en aquest poble. Què d'aquesta sèrie? Què em dius?
Bé, està bé. La sèrie està molt ben ideada. Clar que ve d'una novel·la del Javier Castillo, que aquest és un home thriller, que els fa bastant bé. És un home que tracta molt bé la novel·la negra. I aquí, a mi sempre em falla l'Àlex García, però això és una cosa personal meva.
Però la història està bé, això d'aquest trasplantament de cor i que la búsqueda de la noia, perquè té com una mica bastant d'obsessió per saber qui va ser el seu donant, no? Llavors, aquí. Està ben filmada, ben interpretada, té cops interessants...
O sigui, és una sèrie que, home, no diria que és un top ten, però és força entretinguda, els paisatges són molt bons, estan molt ben escollits els exteriors, crec que és Navarra o per allà que l'han filmada, i evidentment això també és un...
És addicional, que és un additiu, no?, perquè t'agradi veure els paisatges que tenim de molt macos aquí, en aquest país, i que a vegades no els... Ens n'anem 10.000 quilòmetres i aquí tenim coses molt interessants per veure i no ho veiem.
I tots estan en el seu nivell bastant bé. A mi, bueno, l'Àlex fora, però... Sí, l'Àlex no...
Però el Massaguer s'està fent un lloc, aquest xavalet. Sí, s'està fent un lloc. Va començar així molt a poc a poc, però cada vegada tindrà més protagonisme, jo crec. És un xaval que podrà... Un xaval que ja potser deu tindre tots, però... Però jo, clar, el conec de jovenet. I llavors sempre per mi serà un xavalet, ja està, apuntó.
Està bé, està bé. Està bé per veure i té un metratge...
Just i necessari, perquè ja quan comencen amb 3.400 episodis ja dius, vale, ja, no? Són 6 episodis, 40 minuts per episodi, una miqueta més. Sí, és suficient. Te la veus així del tirón o...? Jo sí. Jo la vaig veure de tirón. 6 capítols del tirón? Sí. No n'hi do, eh? Sí, sí.
No, no, quan m'hi poso, m'hi poso. Ara després ja està, ja tenco els ulls acabats. Però sí, perquè sempre vols... Clar, tallen quan dius, ostres, ara què passarà? I ja dius, ja m'enganxo, ja m'enganxo i dius, queden dos. Per dos? Ja m'agüento del dos. Se t'han fet les mil, saps? Però sí.
És molt... Sí, és molt nostre, però està molt ben... està ben interpretada. El lloc és fantàstic, el lloc de rodatge, els espais que han escollit són fantàstics, també. Està bé, està bé. Va, doncs vols que escoltem una mica el tràiler de El Cuco de Cristal? Va, vinga. Bueno, que alguien sea muerto para que yo esté aquí viva. Y a mí me gustaría saber cómo era Carlos...
Han sufrido mucho en esa casa. ¿Pasa lo mejor no removerlo? Carlos creía que estaba pasando algo raro en el pueblo. Desapariciones. ¿Quién se la ha podido llevar? No lo sé. Llevo años investigando este pueblo y siempre ha habido desapariciones. Once personas en 30 años.
El padre de Carlos desapareció hace casi 20 años. Miguel Ferrer. Lo de este tío es un misterio sin resolver. La última vez que lo vi, yo lo vi lleno de sangre. Te lo estás inventando. Tienes que guardarme el secreto. Prométeme. Yo lo que vi fue de verdad. Lo sé. Miguel le había pedido información justo antes de desaparecer.
Se obsesionó. ¿Con qué? De algo que llevaba mucho tiempo pasando en el bosque. Yo estoy muy cerca de algo. ¿O me estoy volviendo loco? En la naturaleza las cosas son más fáciles. L'últim que parla és la geografía. Sí, sí, sí.
L'últim moment que passa en el bosc no ho sé. És molt thriller, no? És potent. Com a thriller és potent. La veritat és que està ben... Sobretot la localització està molt ben triada.
I els personatges estan en su punto. Bé, cadascú fa el paper que té que fer i ho fa bé. Sí? Sí. Molt bé, doncs el cuco de cristal. A veure què diuen les crítiques. Són més així, més dispars. Ja. En aquest cas, eh? Raquel Hernández da Hobby Consolas. La trama es algo senzilla y previsible, pero está ejecutada con solvencia y cumple su propósito de proponer un entretenimiento digno explotando la belleza del valle de Ambroz por el camino. Sí.
Més neutra, Nick Byrow, de Scream Rant, no logró engancharme del todo a pesar de su convincente presentación. I, per exemple, José Antonio Cano, de Cine con Eñe, aquest no li agrada gens, una serie del montón que tira del manual de los lugares comunes incapaz de independizarse de un material literario anclado en los tópicos del imaginario del telefilme de sobremesa.
Hi ha de tot, eh?, a la vinya del senyor. Sí, però sí, tenen raó tots. A la seva manera tots tenen raó. Bueno, és aquestes així molt... Bueno, que t'agrada al final, no? Que t'enganxa i tal, ja saps el que t'esperes, però... Sí, i a més l'additiu aquest de veure paisatges macos també ajuda que vulguis continuar.
Ja, t'has quedat amb el paisatge, eh? Home, és que el paisatge és fantàstic, realment el paisatge val la pena, llavors penses, bueno, és igual que l'argument sigui, però només per veure els boscos que hi ha, ja val la pena. Si és el Vall d'Ambróz, que diu aquí, és al nord d'Extremadura, entre Càceres i Salamanca.
No, no, el paisatge és extraordinari, extraordinari, preciós. Molt bé. Vinga. Doncs el cuco de cristal. Anem a parlar de la segona proposta que volíem comentar avui, que és Black Rabbit. És una sèrie també, en aquest cas són vuit episodis, amb Jude Law, Jason Bateman. Bàsicament, Jude Law és el propietari d'un restaurant de moda a Nova York que té un germà, que és Bateman, que té uns deutes que ha de pagar.
I aquí ja comença tota la trama, thriller també, sobre això, deutes amb la màfia, etcètera. No, comença molt bé, o sigui, comença molt original, perquè, diguéssim, Black Rabbit és el nom del restaurant.
I és un restaurant molt fashion, figura que és un que van sempre a les primeres figures de Nova York. I el Jude Law és el propietari
I és el que està, és el mànager de tota la... I el Jason Bateman, Bateman, Batman, sí, Batman, doncs és el germà discolor, el Broncas, el que sempre està ficat amb lius, i a l'altra és l'ensenyat, el que té el negoci...
Sempre està pendent del seu germà perquè el vol encarrilar, però el seu germà és una peça de molt cuidado. I a partir d'aquí comença a involucrar el seu germà amb uns problemes que...
que clar, ell no està acostumat, ell sempre és el seu restaurant, no rutina, perquè tampoc no és rutinari, perquè és un restaurant molt fashion, molt de moda, hi entra molta gent cool, però el treu del seu lloc de...
no sé com dir-te, de confort, el treu del seu lloc, per portar-lo al món de les drogues, al món del discolo totalment, a los bajos fondos de Nova York, i clar...
Ell, com germà, es creu que ha d'estar pendent, ha d'ajudar a la bala perdida. Ell diu que he tingut sort a la vida, tinc aquest restaurant, tot em funciona, tinc una vida normal, però el meu germà és un... I veus com cada vegada el germà va degenerant més. I ell, per ajudar-lo, s'hi va involucrant i...
Està bé, està bé. És una miqueta diferent. O sigui, el tema és un thriller com molts, no? Però té això de l'hermano, bueno, l'hermano, no? Perdido. Sí, sí.
Aquí els hi funciona. Aquí els hi funciona perquè veus com un intenta tot el rato ajudar, ajudar, ajudar, i l'altre és que només pensa en porros, en viure la vida, a fer el que sigui, saps? I això és... Els dos papers estan molt bé.
Estan molt ben executats, diguéssim, aquí. Els dos estan força bé, cada un amb el seu estil. Està bé, és una sèrie que jo la recomano perquè comença el lloc on està filmada el restaurant, és un restaurant molt original, està molt bé, però a mesura que van passant les coses, que vas involcant-ho també. Està bé, està bé, es deixa veure bé.
Molt bé. Vale, m'ha escoltat el tràiler de Black Rabbit.
Por el Black Rabbit. Todo se está cayendo a trozos. Mi familia del restaurante. Me mantengo en pie por los pelos. No tengo presupuesto para ti. Tu hermano tiene un problema gordo. Entiendes lo que significa esto, ¿verdad? Significa que recae en mí. Veinte mil a la semana hasta que estemos en paz. Pero si te retrasas, un solo día se acabó. El restaurante es nuestro.
Tengo que preguntártelo. ¿Qué ha pasado con tus zapatillas? Nos vertieron una buena cifra en el autobús. ¿Has metido tus zapatillas? Ya me los estoy fundiendo. Estoy haciendo lo que tengo que hacer. Listo. Te estás mancando. ¿Y en qué te lo estás gastando? Tú nos has metido en esto.
Bueno, bueno. Bé, no? Sí, sí, sí. No, no, té... Està bé. Sí, sí, té ritme, té ritme. I a més aquest noi, el Jason Batman aquest, veig que... L'Otharx. L'Otharx. Tu la vas veure, aquesta? Vaig que he vist un capítol, però no... Oh, doncs és fantàstica, eh?
I, a més, aquí ell llueix, perquè, clar, és el prota-prota, i la història és superbona, la del zarc. A mi em va encantar el zarc, i ell estava superbé, superbé. Se'l veia còmode fent el paper que feia, a part que érem...
era molt difícil perquè, clar, anant esquivant a les màfies, anant esquivant els agredors, tot això és difícil. Però també el lloc val la pena, no?, que la filmació em sembla que estava, no sé on la van filmar, però en una zona que tenen molts llacs i no sé si és pel nord que la van filmar, bueno, no sé.
El cas és que és Ozark. Va ser un descobriment per aquest noi, eh? Aquest noi ho va fer... Doncs, algunes de les crítiques parlen d'Ozark, eh? Si en fan referència. Manuel Freire, per exemple, diu una estupenda sucessora d'Ozark que ens devuelve les millores essències dels thrillers per adultos de Hollywood d'altres èpoques.
També, per exemple, crítica positiva d'Ángel Harginday, del País. Actores secundarios tan brillantes i eficaces com els protagonistes, una notable sèrie que enganxa al espectador. I hi ha crítiques més neutres, també hi ha alguna negativa, per exemple, Maria Joarias, d'Aquinòtico, fa malabares per aunar en un mateix guió temes com l'ambició, l'ego, la tibieza moral i el diner. Impecables Jude Law i Jason Bateman.
Puede que más de uno y una se baje tras ese primer episodio de más de una hora de duración y su espiral de miserias. Però bé, en general, crítiques... Dues terceres parts de les crítiques són positives, de les que tenim.
Va, doncs, Black, David, per cert, aquesta pel·lícula, aquesta sèrie, que té una nominació als Globus d'Or, que han sortit les nominacions aquesta setmana, a millor actor en miniserie o pel·lícula per la televisió, per a Jude Law, precisament. Sí. Que ha estat nominat per aquesta... És que està molt bé, aquí, el Globus d'Or. Va, posem notes, si vols, Lola. Sí. I si vols, mira, fem un comentari breu dels Globus d'Or, que ens servirà també com a guiar una mica pel cinema que ens vindrà aquests pròxims mesos, setmanes.
Va, comencem pel Cuco de Cristal. Què nota li poses? Doncs al Cuco de Cristal jo li poso... Li poso un set. Un set? Sí, li poso un set perquè... perquè reconec que la història està molt bé, està ben dirigida, hi ha interpretacions més bones, però t'enganxa, sí, un set, un set. I Black Rabbit? Black Rabbit li poso...
Un nou. Un nou? Sí. Molt bé, no? Sí, perquè la vaig trobar molt... fantàstica. Vull dir, tots els papers i com es va desarrollant la sèrie, allò que...
Sí, a pesar que té tòpics, però és que clar, quan toques un thriller, tens que tocar tòpics per narices, perquè no hi ha manera, no podem sempre ser tan originals. Però sí que és original la forma, la relació dels dos germans...
El restaurant, que el restaurant és molt fashion, és... No sé, sí. Molt bé. La vaig trobar força interessant. Doncs mira, bones recomanacions. Les dues estan a Netflix, tant Black Rabbit com El Cucoder Cristal. Va, et faig un ràpid repàs dels Globos d'Or. Sí. Les nominacions, la cerimònia es farà l'11 de gener. Ja sabeu que els Globos d'Or és com l'Antesala de los Sos, que diuen. Sos, que sé.
Aquí hi ha alguna pel·li que ja has vist i que em diràs, oh, tal, que hem comentat. Quina? Millor pel·lícula de drama, per exemple, eh? Un simple accidente. Ajà. La pel·lícula iraní. La iraní, sí. Frankenstein. Home, yes, aquesta sí. The Sinners, Els pecadors. L'agent secret, brasilera. Hamnet.
I Valor sentimental. Hamlet? Hamlet. És el llibre aquest de Maggie O'Farrell, basat en la història de William Shakespeare i la seva dona, que van perdre el fi, Hamlet, i va inspirar Hamlet. I Valor sentimental, que és la del director i la protagonista de... Aquesta la vull veure. Sí, aquesta la vull veure també. Que és la de La peor persona del món. La peor persona del món, que a mi em agrada molt. Que és director i la mateixa actriu. Que a mi em agrada molt, La peor persona del món. Millor pel·lícula de comèdia o musical, Bugonia?
Hombre! Una batalla tras otra del Paul Thomas Anderson amb Leonardo DiCaprio, que aquesta és molt bona. Sí, l'has vist? Sí, a mi em va agradar molt. Ah, veus, aquesta la tinc pendent. Martí Suprem, que surt el teu estimat Timothy Chalamet. Jo no l'he vist. Perquè encara no s'ha sortit. Ah, perquè tinc gana el primer dia jo, eh?
Nouvelle Vague i Blue Moon, que són les dues pel·lis de Richard Linklaker, les dues que té aquest any, i no hi ha altra opció, que és pel·li coreana, que em sembla que s'ha vist al Festival Rec. S'ha pogut veure el Festival Rec en categories d'aquestes... No és la categoria d'Opera Prima, sinó en altres categories. I no ho sé, doncs això serà l'11 de gener, sortirem de dubtes. Si ja té dues nominacions, millor pel·li de parlant anglesa...
I millor banda sonora, que és així com una aposta també que està bé que hàgim fet. La de Ciudad. La de Ciudad. La de l'Oliver, sí. Bé, ja ho comentarem. Jo encara no l'he vist, és que és increïble. Ens has de veure a veure què en penses. Sí, perquè si no m'està amargant una miqueta això que sigui l'única que no l'ha vist de Torra d'en Barra. Vinga, Lola, ho deixem aquí. Que vagi molt bé. Una setmana vinent. Adéu-siau.
Ona Latorre, la teva ràdio de proximitat. A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ona la Torre les tardes de diumenges de 5 a 7. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, diumenges de 17 a 19 hores a Ona la Torre, 107.0 FM. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 12. Us parla Maria Lara. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya, Lluís Planes, ha reiterat que la proposta de la Comissió Europea sobre les quotes de pesca al Mediterrani semblen d'un altre planeta. En la seva arribada a la reunió que se celebra a Brussel·les per negociar les quotes pesqueres de la Unió Europea, el ministre considera que la reducció en un 65% dels dies feines al mar és com envia els pescadors a casa.
Simplemente la propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. Y eso es técnicamente lo que he leído estrictamente, jurídicamente, supone la propuesta de la comisión.
Yo creo que ese grado de realidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima, dificilísima. Recordem que els ministres d'Agricultura i Pesca dels Països Membres de la Unió Europea reuneixen avui i demà per negociar, entre altres qüestions, les quotes pesqueres pel 2026.
I la plataforma Aturem els Molins ha intensificat la seva oposició al projecte del parc eòlic que es tramita entre Montbrío del Camp i Riu de Canyes. El col·lectiu ha presentat 2.500 signatures i les alegacions formals a l'Ajuntament de Montbrío en un procés que ha mobilitzat bona part del territori. Ens amplia aquesta informació l'Adrià Duc del Baix Camp Ràdio.
El projecte preveu la instal·lació de sis aret generadors de 180 metres d'alçada, així com una subestació i una línia d'alta tensió de 66 kW que connectaria amb el complex químic de la Pobla de Mofomet mitjançant 91 a Torres. El portaveu de la plataforma, Pau Arasà, assegura que l'objectiu és aturar el projecte i denunciar que els molins aniquilen els dos motors de la comarca, l'agricultura i el turisme.
I qualifica el procediment de frau de llei, ja que assegurar el parc s'ha fragmentat en sis projectes independents per facilitar-ne la tramitació. El primer objectiu és que això no es faci aquí i no es faci enlloc. Fer pressió perquè el desplegament de les renovables, que és necessari, i que anem tard, però que es faci bé, que no es faci d'esquenes a la ciutadania. Ara s'afegeix que la línia d'evacuació està sobredimensionada, fet que fa temer una futura ampliació del parc.
I en mobilitat en aquests moments encara ara la C25 entre Muntanyola i Sant Bertomeu del Grau en direcció a Vic. Una varietat allà encara un carrer i dificulta la circulació en aquest punt. També a la P7 a Barberà del Vallès, una altra varietat allà un carrer i genera l'emptitud. Per altra banda, normalitzades ja la circulació a la GI 550 entre Arbúcies i Sant Hilari Sacal, que ha estat afectada aquest matí per un accident. I també normalitzada la C17 a Centelles i Balenyà, que ha estat afectada per un altre sinistre.
I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. És l'hora dels esports. Baix gallà esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Bàsic d'Espors, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'en dues emissores el 17.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 17.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin, sigui la seva opció, amb un servidor Mar Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dijous 11 de desembre de 2025 parlarem de la marató, novament, amb les activitats, en aquest cas, que impulsa el Club Marítim Altafulla aquest diumenge, seguint l'estela d'altres entitats com les que vam explicar en la sessió d'aquest dijous, com el Club Denis Barà.
i també, en aquest cas, excursionisme Torre d'en Barra. En futbol, ens fixarem en els representants, els futbolistes Baja, de casa nostra, la primera federació. En futbol sala farem la prèvia de la jornada per als equips del Baix Gallà. En futbol flac, la segona jornada de Lliga per als dia 11 de Creixell i també una activitat d'aquestes saludables i que, de fet, és plenament protagonista d'aquest programa.
La Torre camina amb les dues sortides que tenen aquesta setmana. Una d'elles que, doncs, mentre nosaltres estem començant el programa, doncs, segurament estiguin a punt de finalitzar. En la segona part del programa parlarem amb l'entredor de l'equip masculí del Club Futbol Sala, la Pobla de Montornès, Pau Angorell, sobre el partit d'aquest diumenge contra el futsal Pax B, en què aspiren a la primera victòria de la temporada.
I a la recta final entrevistarem el responsable de la secció de piquelbó del Club Tenis Barà, Jesús Jurado, per fer balanç de la temporada 2025 i saber com es presenta al següent curs d'aquesta modalitat que segueix a l'alça, gràcies en part a casa nostra al Club Tenis Barà. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera.
Comencem el repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra. Comencem parlant d'aquestes activitats, unes d'elles, perquè hi haurà moltes destinades aquest cap de setmana a la Marató de TV3. Una d'elles la protagonista del Club Marítim Altafulla, s'assoma un any més a la jornada, i en guany recordem que la iniciativa se centra en la recatació de fons per a la investigació contra el càncer.
L'entitat de casa nostra organitzarà aquest diumenge 14 de desembre una jornada dins, volem dir, de la jornada central de la iniciativa diverses activitats a les seves instal·lacions i, evidentment, sobre les aigües altafollenques. En una entrevista al Baix Gasports, el director tecnic Marc Collado destaca la importància de participar en aquesta mena d'activitats.
És molt important poder-hi col·laborar amb aquestes... o en aquests dies i amb aquestes activitats. I, a més a més, també és important poder-ho fer així d'una manera alegre, no?, i poder que l'entitat pugui transmetre tots els seus valors a tots els assistents mitjançant això, doncs, un dia més festiu, un dia més social.
Per a la causa han dissenyat un programa ple d'alternatives, obert tant a socis com a no socis, perquè el que volen és que hi participi tothom. Ha sentenciat Collado.
Dediquem tot el matí a fer diverses activitats, el que volíem i la idea nostra era poder-ho celebrar amb totes les diferents seccions del club, fossin de platja, fossin de pista o fossin d'aigua, i al final el que hem llançat és un programa que creiem que pot ser atractiu per tots i totes i que dona servei a totes aquestes
seccions, sigui soci o no sigui soci. Al final organitzem sortides d'aigües obertes, organitzem sortides amb vela i rem, organitzem tornejos de pàleg i de tenis. Al final el que volíem era fer una jornada festiva que ajudés a que la gent vingués i col·laborés amb aquesta causa.
Les propostes del Club Marítim Altafulla començaran a les 10 del matí amb una sortida de natació en aigües obertes. A la mateixa hora arrencarà un torneig de pàdel, que juntament amb el tenis és un dels esports complementaris als nàutics que ofereix els socis i sòcies. Més tard, a les 12 de migdia, diversos instructors encapçalaran sortides per navegar a la mar en catamarà.
A la vegada, els equips de regates de l'entitat donaran a terme una sessió d'entrenament mentre que els senyors protagonitzaran una regata de patir. Al final d'aquesta jornada festiva i solidària seran les dues de migdia amb una botifarrada a la sala de fusta en la qual també es faran entrega dels premis, de les proves i torneig que s'han dut a terme al matí.
Una bona manera per acabar el dia i que l'any passat ja va funcionar força bé, sentència acollada. Per gaudir de qualsevol d'aquestes propostes, l'únic requisit és fer un donatiu de 10 euros. La recaptació anirà íntegrament a la marató. Les inscripcions es poden fer a través de l'oficina del club, a través de l'adreça de correu electrònic cma.cmaltafulla.com o per WhatsApp al 977-6502-63.
I va, recordem també les activitats que organitzaran, en aquest cas, el Club Excursionisme Torredemarra i el Club Tenis Barà. Ja les vam avançar aquest dijous, però per completar aquesta nomina de propostes, doncs, les recuperem avui dijous. Ahir va ser dimecres, vaja. En el cas del Club Excursionisme Torredemarra, doncs, organitza una caminada solidària aquest dissat a 13 de desembre. Les inscripcions per participar-hi ja són obertes i tenen un preu de 5 euros per persona.
Es tracta d'una ruta senzilla que sortirà a les 9 de matí de la plaça del Castell i amb un recorregut d'uns 9 quilòmetres aproximadament que recorrerà als voltants de Torra d'Embarra i el Baix Gallà, per acabar tornant a la línia de sortida. La presidenta del Club Escolsonisme, Paula Redondo, explica que serà una ruta de nivell fàcil per tal que hi pugui participar tothom i que tot allò que recapti es destinarà íntegrament a la causa de la marató.
Una sortida fàcil, aquesta sí que és fàcil. L'any passat vam fer 10 quilòmetres, aquest any fem 9. L'únic que sempre se'ns escapa número arriba, número abaixo. Normalment sempre se'ns escapa més cap a dalt, els números. Però sí, una sortida fàcil perquè hi pugui venir com més gent millor perquè, com sempre, l'Ajuntament col·labora en pagar l'assegurança grupal i els 5 euros que normalment s'aporta a la sortida van íntegres per la marató.
Redondo i també la vicepresidenta de l'entitat, Àngels García, destacen que hi ha un bon grapat de persones que, tot i no participar, la sortida sí que fan el donatiu corresponent. El fet de celebrar la caminada un dia abans de la jornada central, afegeixen, és per atraure més participació, ja que diumenge molta gent participa en altres activitats, també destinades a la marató.
És una sortida que normalment ve molta gent. Sí, i fins i tot hi ha gent que s'apunta i no venen, però participen fent el donatiu. Sí, però sí, ve bastanta gent. O sigui, que s'apuntin al cap de setmana, que serà previ a tots els actes de la marató.
Sí, perquè ens trobàvem que a vegades, si ho fèiem el mateix diumenge, ens trobàvem que com hi havia tantes coses, després hi ha molta gent que també va agafar el telèfon, que és molt típic per la marató, i ens trobàvem que hi havia menys gent. Doncs ho farem el dissabte, aviam si podem cridar que hi hagi gent.
Els interessats a inscriure's a la caminada han de fer l'ingrés dels 5 euros al número de compte de l'entitat que apareix a les seves xarxes socials i al cartell de la caminada. Posteriorment, cal enviar un correu amb el justificant de pagament i el nom a l'adreça
I en el cas del Club Tenis Barà, un any més s'assuma a la iniciativa de la marató amb una jornada plena d'activitats tant dissabte, dia 13, com diumenge, dia 14. Dissabte, concretament, oferirà activitats solidàries de tenis en funció de les inscripcions rebudes. I diumenge, doncs, hi haurà un torneig solidari tant de pickleball com de pádel. Tots dos dedicats a donar suport a aquesta iniciativa, com així ha explicat l'administrador del Club Tenis Barà, Toni Fernández, amb els companys a Roda de Barà Ràdio.
Històricament, el tenis barà col·labora amb la Marató, des de la primera edició que va bé, i aquests dies, el 13 fem una activitat de tenis, en funció de les inscripcions es fan unes americanes, tothom juga amb tothom, i principalment és vindre, passar el matí, passar-ho bé, i fer una col·laboració.
I el 14 fem el mateix, però amb pàdel i pickleball. Totes dues jornades començaran a dos quarts de 10 del matí i estaran obertes a participants de tots els nivells. En el cas de diumenge, els jugadors i jugadores poden escollir si prefereixen disputar només una de les modalitats, pàdel o pickleball, o bé jugar a totes dues, com de talla Fernández.
Bueno, hi ha gent que només vol jugar a pàdel, hi ha gent que només vol jugar a pickleball i hi ha gent que vol jugar a tot. Llavors, dintre del formulari d'inscripció ja van ficar les diverses alternatives, van ficar només pàdel, només pickleball o pàdel i pickleball.
I en funció de la inscripció farem i tothom jugarà el que hem de jugar perquè la finalitat no és competir, sinó venir, col·laborar, passar-ho bé i aportar per la marató. Aquí és masculí i femení i llavors anirem jugant tots amb tots, tots amb totes i passant un matí entretingut.
Apreu d'inscripcions de 10 euros per persona i l'impost recatat es destinarà íntegrament a la marató.
Parlem ara de futbol. El Baix Gallà posa el focus en el nàstic de Tarragona, quan ha de mirar cap a la primera federació, per una qüestió purament geogràfica, a l'espera, això sí, de conèixer el futur de Marc Álvarez a partir de gener. El torrenc esgota els terminis de la recuperació de la greu lesió que va patir el passat mes de maig quan estava cedit el Tarazona. Recordem una ruptura del lligament creuat anterior del genoll esquerre.
El tènic grana Cristóbal Perralo haurà de decidir si compta amb ell a partir de gener o si és millor que jugui cedit en un altre equip que li pugui garantir els minuts necessaris per recuperar el ritme de competició. L'Extrem té contracte fins al juny de 2026 i els últims sis mesos de temporada pràcticament definiran el seu futur a la pudallera.
Deixant de banda la capital tarragonina, el focus de l'aficionat del futbol de la nostra subcomarca també es posa sobre la comunitat de Madrid, on hi juguen els altres dos representants de casa nostra. A Poblenc, Pol Domingo, a l'Alcorcón i al Torrenc, Pol Fortuny, a Reial Madrid Castilla. En el cas de Domingo, compleix la seva primera temporada com a futbolista, comptant etapa de formació i etapa professional fora del nàstic.
El club, recordem, li va oferir una renovació a la baixa el passat mes de juliol. Ell es va sentir poc o res valorat i va acceptar l'oferta de l'Alcorcún. En el conjunt del Faré, el Poblenc ha ratificat el que tots sabíem, que és una defensa col·lusal i que té tot el que es necessita per jugar de titular en aquesta categoria. Així ho creu també el seu entrenador, Pablo Álvarez, que en les 13 primeres jornades va alinear-lo en l'11 inicial, jugant en 7 ocasions als 90 minuts. Només s'ha perdut els dos últims partits a causa d'una lesió.
En el cas de Fortuny s'ha confirmat com una de les perles de la fàbrica i de les categories inferiors de la selecció espanyola. Enguany el migcampista compleix el seu segon curs amb el filial blanc a la primera federació i tot i que compagina alguns partits de titular, 5 i altres de suplent, un total de 8, és un jugador de la confiança del tècnic Álvaro Arbeloa, ja que també el Madrid i el juvenil.
De fet, sempre que ha començat des de la banqueta, ha tingut minuts en la segona part. Algunes suplències de la Lliga, a més, són fruit de la participació del Real Madrid en la Premier League International Cup, un torneig per equipos 23 de tota Europa. El Torrent ha jugat dos dels tres partits que ja ha disputat el conjunt blanc i en un d'ells va marcar dos gols per vèncer a l'Everton en l'històric Goodison Park de Liverpool i assaltar així el lideratge amb 7 punts de 9 possibles.
A partir del 2026 també seguirem una mica amb més profunditat, amb més regularitat, vaja, l'actualitat, com els va als nois de casa nostra, i també posarem el focus en segona federació, per exemple, hi tenim l'altafollent Alberto Benito.
Parlem ara de futbol sala, fem la prèvia ja de cara a aquesta nova ocat de setmana de competició. En aquest cas, comencem parlant dels equips de primera catana, de fet, els dos amateurs del callar atlètic, el masculí i el femení, que tornen a competir després del pont de la Puríssima, que va comportar la corresponent aturada de la competició.
En tots dos casos han de desplaçar-se en el marc de la novena jornada de Lliga. El masculí haurà de recórrer pocs quilòmetres per visitar el Nàstic en un duel directe en el grup 11 entre dos equips que empaten a 12 punts en la zona mitjan alta de la classificació. Els verds intentaran refer-se de la darrera derrota contra l'Alforja B per mantenir-se a les portes del top 5.
davant tenen a un rival que ve fent la goma des de la zona inaugural i intercalant una derrota amb una victòria en aquest ordre. Així ha complert quatre cicles i, si en fent cas, ara li tocaria perdre perquè en el darrer compromís va guanyar a l'Inter la selva. El partit es disputa aquest diumenge en quart de dues del migdia.
Pel que fa al femení, haurà de passar més temps a la carretera per arribar fins a la seu d'Urgell, per veure's les cares contra l'Alètic, la seu. Un dels dos equips hi ha de tants que han ascendit des de segona juntament amb l'Angla Sola. En aquest cas, ho ha fet com a segon classificat.
L'equip de César Silva i Eduard Cascales ha de reflectir el seu major bagatge a la categoria sobre el parquet per intentar sumar la tercera victòria consecutiva i mantenir com a mínim la quarta plaça que ocupa en 12 punts. Són tres més que els que tenen les locals després d'haver golejat el Pardinyes per trencar l'arratx anterior de dues derrotes seguides. Si guanyen, a més, les callarenques podrien treure a rèdit del dot directe entre el tercer, l'Amposta, i el cinquè, el Morell B, per saltar el podi o per distanciar-se de les morellenques.
Hi ha grup 11 de segona cadrana. L'Altafollat el repte ha d'acabar el 2025 com a líder del grup. I per complir-ho ha de guanyar els dos partits que resten abans de l'aturada per Nadal. El primer és el d'aquest dissabte a casa contra el Montblanc a partir de les 8 de la nit, un dels equips que es troba en millor forma juntament amb l'Espici, la líder pendrellenca.
Els de la capital de la Conca de Barberà són cinquens després d'haver guanyat els quatre últims partits contra els darrers quatre classificats i opten a empatar a 18 punts amb els groc i negre. En aquesta sèrie probablement eren favorits. I ara han de posar-se a prova contra un rival molt més exigent i que arribar amb confiança gràcies a les victòries contra dos rivals directes, el Vilardona B i el Sarralenc, en tots dos casos marcant cinc gols. Escoltem les declaracions del Tànic Xavi Garcia a la prèvia del partit.
L'Ambrià és un partit molt important, venim d'una parada que ens hem de treballar, els tres conceptes. Sí que és cert que volen missar detran el partit de Copa, que tampoc era un objectiu que nosaltres teníem clar que volíem anar també.
Bé, realment el partit crec que serà un partit molt trepidant, amb molt de ritme. Ja hi ha dos trepidats, com a xeus algú que es coneixen, tenen ganes de fer l'any passat ja de tornar a fer l'estructura.
I res més, jo comentaria que el Montblanc està fent una molt bona temporada, que és un equip molt constant i que ja ha de treballar des de 20 anys d'atràs. És un equip molt treballant, però realment el que volem recordar és que no ens confiem i que tot serà producte al final d'un bon treball tant defensiu com defensiu.
Aquestes són les paraules que ens deia el tènic Xavier Garcia de cara a la prèvia del partit pel Baix Gallà Esports. No volíem fer servir la paraula en exclusiu. D'altra banda, aquest diumenge a les 8 de la nit, la pobla de Montonès afronta un partit capital per aconseguir d'una vegada per totes la primera victòria de la temporada.
Els de Pau Angorell reben a un altre dels tres equips que encara es mantenen sense cap punt en el Caseller. El filial del futsal Pax Tarragona, i amb el factor pista a favor, saben que guanyar és l'única opció. Les sensacions dels últims compromisos, tot i caure derrotats, són positives i mostren una progressió que ha de començar a constatar-se en forma de bons resultats.
En el darrer partit de Copa a Tarragona, davant el Torre d'Embarra, el que seria l'actual platense Calafey, no parlem del Torre d'Embarra futsal, el Tannic va provar coses noves i és el moment de comprovar si tenen efecte contra un rival del mateix nivell. En uns minuts en parlarem en un espai de la banqueta.
I va agafar la segona catalana femenina aquest diumenge a partir de dos quarts de set de la tarda. La pobla de Montornès rep el futsal gandesa en la vuitena jornada de Lliga, el grup 6. És un dels grans partits de la jornada, ja que les polenques cinquenes classificades amb 15 punts reben el segon, el gandesa, com dèiem, que suma 18 unitats.
Les jugadores Deva Ruiz i David Berber necessiten refer-se de la derrota contra el Mas Pujols, un altre rival directe en la zona alta de la classificació, per evitar perdre pistonada respecte al grup que davant té. Les del capital de la Terra Alta ho posaran molt complicat, això sí, com ho fa pensar la seva ratxa actual de sis victòries consecutives. Van perdre en la jornada inaugural davant el Montblanc i des d'aleshores no han deixat de celebrar. En últim compromís van batre l'alt del Tebre per 2-0.
I en futbol flac, els llans de Creixell disputen aquest diumenge 14 de desembre la segona jornada de la Lliga Catalana a Bonpastó, Barcelona. Els del Basque allà afronten la cita amb el repte de compensar parcialment o totalment les dues derrotes patides en la jornada inaugural i sobretot seguir acumulant experiència en competició.
Els Bertinegre, recordem, van caure contra els Terrassarrets i el Serrià de Tergwolves, i són sisens, sense cap punt en el Caseller. Diumenge, el primer rival serà un dels grans favorits del títol, els Barcelona Pagesos. El partit començarà a les 4 de la tarda. Els barcelonins, sorprenentment, van perdre un dels dos partits de la primera jornada i van veure com s'acabava la ratxa d'inbatibilitat que perdurava des de 2017.
Això probablement farà que els pagesos arribin amb una motivació afegida i a la vegada suposin un altre bon test per mesurar els llions. Ja mateix podem dir del segon compromís davant el líder de la classificació, els Vigas i Riels Escorpions. Els del Vallès Oriental van guanyar tant el primer com el segon compromís amb una autoritat important i, evidentment, voldran mantenir el nivell. Aquest segon partit serà a les 5 de la tarda.
A la tarda, Bonpastor, precisament, servirà per veure la progressió dels creixellens des de la primera jornada. Entremig, recordem, s'ha disputat el Campionat d'Espanya de Comunitats Autònomes en què Cesare Brucnani va proclamar-se campió amb la selecció catalana absoluta, mentre que Jordi Fortuny va ser subcampió amb la sub-17.
Hem de parlar de la Torre Camina, que s'enfila cap a les darreres sortides del 2025 i aquest dijous, de fet, ha dut a terme una d'elles, una que sempre és especial, la del Pont del Diable de Tarragona. Mentre que demà divendres es realitzarà una de les caminades clàssiques a l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla. L'excursió d'aquest dijous, que com dèiem a l'inici, doncs si no ha acabat ja estarà a punt de fer-ho, ha sortit des de l'aparcament que hi ha darrere de l'Hospital Joan XXIII per iniciar un recorregut d'uns 12 quilòmetres amb una durada d'unes 3 hores.
Des de la Torre d'Ambarra s'ha sortit en cotxes particulars a les 9 del matí des de l'aparcament del CAP. Un dels responsables, Jesús Castellà, explica que és una ruta sense grans dificultats. Sortirem del CAP a les 9-10 per sortir a les 9 i anem fins a l'Hospital Joan XXIII. Allí deixem els cotxes i comencem a caminar pel costat del riu. Anem pujant fins al Pont del Diable, allí esmorzarem, que és una zona maca i tal, i després tornarem a baixar així, no deixant-ho fins aquí. També és un altre que pot fer...
Tothom va fent pujaneta, però la fan molt lentament. Demà divendres, la sortida de la Torre Camina a l'Ai. En aquest cas, portaràs participants a l'ermita de Sant Antoni d'Altafulla. Se sortirà directament a peu des del cap de Torre d'Enbarra a les 9 de matí. La ruta té uns 100 quilòmetres i ja es preveu completar-la en unes 3 hores. Ho han explicat Joan Jordà i Bado Canyelles al programa La Torre Camina al Baix d'Esports.
És molt lleu, posem 3 hores, 7 quilòmetres i és lleu. És una ermita que hi hem anat moltes vegades i allà és on parem a esmorzar. Normalment sempre l'hem vist tancada, vull dir, a través dels llitres, allà una miqueta de dins, és petiteta, però bé, és una caminata molt agraïda i s'hi pot anar amb tota la tranquil·litat del món. És suau, és suau. És molt suau.
Sí, però la mica de pujada és molt poca cosa i és lleu. No té problemes, eh? Recordem que el participant en les sortides de la Torre Camina és lliure i gratuït. Només cal portar roba i calçat adient, esmorzar, aigua i també la tasseta sanitària.
L'esport del Baix Callà, a Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM. Fet el repàs a l'actualitat, hem de passar ja a la segona part del programa, o de fet al segon bloc, en què tindrem dues entrevistes. La primera ens servirà per parlar de futbol, serà un dels grans compromisos d'aquest cap de setmana. Vinga, va, som-hi! L'entrevista del dia, al Baix Callà Esports.
En setembre, la segona part del programa, amb la primera de les dues entrevistes que tenim en el programa d'aquest dijous. I toca parlar de futbol sala amb un dels equips que seran protagonistes en el retorn de les competicions després de l'aturada pel Pont de la Puríssima.
torna a les competicions, entre elles els de futbol sala i el grup 11 de segona catrana, en aquest cas de la branca masculina. La pobla de Montornès és un dels equips que disputa un dels partits d'aquells que nosaltres sempre destaquem entre tota l'oferta que tenim. Els poblencs reben el futsalpac, bé, en aquest cas, en un duel entre dos equips que encara no sumen cap punt i, evidentment, per tot plegat, és un partit marcat a foc en el calendari. Saludem el seu entrador, Pau Angorell. Bon dia, Pau, com estàs?
Bon dia, Marc. Doncs molt bé, la veritat. Esperant el partit amb ganes. No m'equivocava, no? Han dit que és un partit gravat a foc pel que comentàvem, no? Els dos equips que sou dels tres que encara no han puntuat i que, evidentment, tenint en compte també el factor pista, Pau, és un d'aquells... Bé, en fi, que és el dia de, suposo, per aconseguir aquesta primera victòria. Sí, sí, realment sí que ho és. Podem jugar davant de la nostra gent. De fet, aquell dia fem la presentació del club. Vull dir que tindrem molta gent a la gana de...
Veiem el partit i animant-nos i esperem que el que no s'ha pogut aconseguir a la pista, la gent que hi hagi animat a l'agrada ens ajudi a sumar aquest jugador extra que sempre es diu i a veure si podem aconseguir per fer els tres primers punts de la Lliga. Com es prepara un partit així? Perquè entenc que també l'aspecte mental pot també influir en certa manera. Tot de treure's la pressió de sobre, potser.
Partint del punt que excepte un partit, la resta de partits els hem competit bastant. Sempre hi ha hagut desconexions i sempre hi ha hagut també... Ens ha faltat una mica per arribar, però sempre considero que hem puntuat menys del que hauríem. Potser podríem portar a aquestes altures 3-4 punts, que ja són quants més, no són 0. I llavors jo crec que estan en la bona línia
S'ha de treballar més l'aspecte mental i aquestes esconexions, és a dir, recordar als jugadors que un partit dura 40 minuts i que han d'estar a tope a matar aquests 40 minuts i que no es correctin. És més, jo crec que treballar un aspecte mental que no tant l'aspecte físic ni tècnic. És evident que també quan ja han passat de les jornades, al final la victòria sobretot és necessària per ratificar que tot això que s'està fent bé...
que obri més sentit encara, no? És a dir, s'està treballant bé, s'està competint molt bé, de fet, ho deies, excepte un partit, la resta els heu competit tots i heu merescut més punts dels que no teniu, realment. Per tant, entenc que al final una victòria ajudaria més a reforçar que no pas a dir, ostres, per fi han guanyat, no? Sinó ja de reforç de cara també a les següents jornades. Sí, sí, exacte. Jo crec que
De fet, si veus un rival que estava en una situació semblant al nostre, que és el Torre d'Ambarra, que sí que era també al principi, li ha costat molt com a nosaltres, però un cop ha aconseguit puntuar, ha jugat contra els rivals que estan per damunt d'ells a la taula i els ha ficat en molts problemes. Nosaltres ja estem creant problemes, aquests rivals que és sobretot a la part alta, i és això, el que faria tres punts és dir que anem pel bon camí, per fi aconseguir un premi que trobo que es manegem,
i animar, sobretot, als jugadors que segueixin en aquest camí. Clar, evidentment hi ha l'altra part, que és el rival, el filial del Futsalpac, que tindrà un pensament similar al vostre, suposo. Sí, sí, sí, realment sí. O sigui, és un equip que hem anat adorant algun partit, tan costa de venir com algun jugador i tal, i que coneixem algun jugador i que considero que, tot i tenir una plantilla amb més experiència que la nostra,
i que entenc que aquesta situació mental la podrien solventar una mica millor donant-te la seva experiència, doncs els està busquant també i potser venen abans nervis amb un camp que els apreta i això i potser doncs aquesta ànsia els pot passar una mala jugada.
En el darrer partit que vau disputar va ser el partit de Copa a Tarragona davant el Club Futbol Sala Torredambarra, que podríem dir que també ara és l'actual Platense Calafell, un rival de superior categoria. Vau perdre plantant cara, Pau, i vau provar coses noves, que segurament va ser el gran queda del partit, com ens explicaves tu en la prèvia. No sé si aquestes coses et van satisfar i si algunes d'elles es podrien veure escena aquest diumenge. Sí, sí, realment sí que...
El nou que vam provar, sobretot, va ser pujar línies i em va agradar molt el resultat. Vull dir, sí que és cert que nosaltres jugàvem una línia més baixa, més carrer, quan la vam provar una línia més alta i pressionada de la pista a pretemporada, ens vam fer pols i vam decidir aplegar una mica més, crear una defensa una mica més ordenada i pujar aquests conceptes defensius al cap dels noms. I un cop els que eren més assolits, ja s'ha pogut pujar línies i, realment, vaig quedar molt satisfet. És a dir,
Vam tenir moltes oportunitats, inclús robant a prop d'àrea i arribant i finalitzant. L'únic que el partit és el que té, vull dir, l'altre equip també juga, el porter rival va fer un partidàs i realment si veus el partit, sí que el 0-1 que ens marquen és un doble penal i el 0-3 i el 0-4 són jugant de 5 perquè vam decidir anar pel partit. Així que realment estic molt content amb el partit que vam fer i sí que em quedo en coses molt positives tant tècnicament.
com sobretot tema de mentalitat, perquè era una prova mental pels jugadors a l'hora d'encarar aquest partit i el que queda almenys la primera volta.
i com encaixen aquests camis, com encaixen dins del planter, que al final, evidentment, quan un equip vol apretar dalt, puja línies, necessita no només el compromís dels jugadors a l'hora d'això, d'anar a presionar, si també el retorn en molts moments en què potser a vegades la pressió no sortirà, no? És aquell retorn, aquell balanç defensiu, Pau, la transició que diríem, que també entenc que és una de les coses a treballar, si és que voleu a partir d'ara jugar d'aquesta manera.
Sí, o sigui, el bo que té això és que ens dona un equip bastant flexible. Si hi ha algun dia que, pel que sigui, no estem còmodes a ganar dalt, doncs podem baixar una mica més les línies i també poder jugar amb comoditat i saber que, si estan els jugadors cansats, podem baixar també línies. O al contrari, si necessitem apretar més a dalt, doncs ara ja ens hem adonat que som capaços i com ho fem bé, quan tenen arribar a la superna categoria. I realment el treball físic no és una cosa que em preocupi els meus jugadors. La majoria són molt compromesos amb pilota i sobretot sense pilota
I, realment, vull dir, no és una cosa que em preocupis. De fet, és una cosa que ens demanava els jugadors feria temps, però que nosaltres no els veiem preparats, per les raons que, al final, veiem des de fora, i, finalment, sí que després d'un temps, sí que ho estigui bastant. Així que, en aquest sentit, no tinc cap queixa cap a ells.
Sí que és cert, Pau, que és un dels arguments que ens ajudaria a explicar aquesta dinàmica, sobretot més a nivell de resultats, insistim, que no pas de sensacions i de joc, és els molts canvis que hi ha hagut al planter respecte al curs anterior, en què estàveu a primera, tot i l'opció de poder salvar-vos, de mantenir la categoria, vau decidir fer un pas...
enrere perquè creieu que era el més oportú de cara a poder començar un nou projecte i, evidentment, a partir d'aquí s'explica també això, les dificultats que pugui tenir l'equip. Sí, sí, realment és el que he vist tu. Vull dir, si fixes, tenim dels 15 nois que jugaven l'any passat al club, només hem quedat amb dos jugadors i ara hem repescat un tercer. Vull dir que, realment, de la plantilla de l'any passat es manté ben poc. Vull dir, l'entrenador que era Antonio Romero ha marxat
I, finalment, vam decidir agafar molta gent jove, sobretot gent que pujava al juvenil o gent que havia jugat feia anys, i aquest és el projecte que vam decidir tirar endavant. Evidentment, el pas, o sigui, el tirant de la categoria, doncs, ha gastat la raó, sí, però no, perquè normalment tampoc hem puntuat. I, al final, el que malament és la taula classificatòria.
Però sí que aquest any ens l'hem pres un any tant per formar-nos nosaltres, tant Joaquín com jo, com a entrenadors, que és el primer cop que tenim un primer equip amb cara i ulls, i també perquè es formin els jugadors, que agafin automatismes, que agafin cinc les llaves entre ells, i que, clar, és molta gent que no ha jugat a futbol sala mai i ho feia molts anys que no hi jugava. I també perquè ells es fiquin una mica d'or i que agafin els automatismes d'aquests típics de futbol sala, que això és un esport que...
que pràcticament és molt diferent de les altres en aquest sentit. Enguany, ara que parlaves d'alguns juvenils que han pujat, trobeu a faltar que el club no tingui un juvenil aquesta temporada que sempre permeten reforçar. De fet, la temporada passada els juvenils van ser capitals per poder seguir competint en la segona volta primera. No sé si ho trobes a faltar i si creus que seria important recuperar-ho de cara a Tampolabinent o de següent.
Sí, evidentment sí, això ha de faltar, perquè és això, al final, si hi ha algun dia que va ser una mica just de jugadors, doncs sempre sumen. I la veritat és que, com bé dius tu, l'any passat es va ajudar molt i sempre que anem pujant vam competir. De fet, per això els hem quedat, els que han volgut i s'han pogut quedar, són els que s'han quedat. I de fet, de cara a la confecció de la plantilla, es va parlar amb tots ells i es va preguntar individualment què volíem fer, si es volien quedar, perquè nosaltres els hi vam oferir, tot i alguns encara juguen ells, quedar-s'hi.
perquè consideràvem que teníem el nivell per poder jugar amb nosaltres. I realment és una cosa que sí que seria molt bé que es pogués recuperar, perquè la filla al cap fa molt el club també. Vull tenir un juvenil a darrere, i així més potent o menys, doncs saps que tens un equip a darrere que te'n pot ajudar quan necessitis, i que realment és molt positiu de cara a desenvolupar talent i sobretot persones, jo crec.
I en això que comentaves també, de formar-vos, tant el cos tècnic com l'equip, en el cas de l'equip, en les darreres setmanes heu recuperat el capital, David Berber, que és un dels jugadors que, evidentment, sobre la pista s'han de notar, però també en el que és aquest inici de projecte, anar acompanyant aquests jugadors que o no han tingut experiència, o fa molts anys que no juguen, o fins i tot els que pujan del juvenil, en fi, un referent en el vestidor.
Sí, sí, totalment. Vull dir, el David, a part de ser una persona excepcional, perquè fora de pista qui el coneix t'ho pot dir que ho és, a dins és que és la problemació de l'entrenador. Vull dir, ell des d'ell al cap ens ajuda molt. Ajuda molt a l'ordre de la defensa, és molt comunicatiu, i sobretot a l'hora d'atacar també ens ajuda a atacar amb més ordre i ens dona molta avaniabilitat. És a dir, hi ha molts nois que, sobretot pel tema aquest de no haver jugat a futbol de sala a l'untrenes automàtics les clars,
juguen molt com els robots, que és un error bastant comú dins de quan t'inici és el futbol sala. I a la vida el que ens dona és molta valedat en aquest atat i que l'equip es mogui com vol ell. És a dir, no sé si m'estic explicant bé, però sí, el que ens dona és això, és molta més valedat en l'atat, perquè ell tan xuta amb l'esquerra o amb la dreta, pot jugar a totes les posicions a la pista, i sobretot el que ens dona és un líder al bastidor, que trobo que ens feia molta falta, també.
Sí que enteníem el que deies, que al final és no jugar ben bé per ell, però sí que és una mica el que marca, sobretot a nivell ofensiu, la manera de jugar. Al final és un jugador amb molta experiència i això, evidentment, s'ha de constatar. A més a més, és formador també, per tant, és entrenador, per tant, ja és habitual que tingui també aquest tarannà calles de ser la prolongació de...
de vosaltres dins de la pista. I abans d'acabar, Pau, a nivell personal, com està, quin balanç fas d'aquesta primera experiència com a primer entrenador? Doncs bé, realment està sent, evidentment, ja diria que és molt dura, o sigui, jo, per exemple, va haver-hi un partit, no me'n recordo quin brinat ho dona, no, Montblanc crec que va ser que aquell dia, van guanyant 6-3 i Montblanc acaba perdent 6-9, aquell dia, per exemple, va anar molt fotut, la veritat,
Vull dir, perquè perdre partits que et creus que t'han guanyat en quatre minuts, doncs va més molt dur, però també, bueno, veus com els nois progressen dia a dia, veus com els nois també s'esforcen, i tot i que, bueno, està sent difícil, també té moments, doncs, realment, que són molt bonics i que t'ajuden a veure que val és la pena. Vull dir, el bo que té una plantilla que està tan jove és que, realment, tu els pots inculcar la teva manera de jugar a futbol sala perquè no és que tinguin coses ja...
pica dins del seu cap que provinguin d'aventradors. És com un full en blanc i tu s'anar escrivint segons el que necessitis i el que vulguis i també adaptant a les característiques del propi jugador. I realment, com a formador, està sent una temporada bastant positiva al sentit de formar perquè veus el progrés dels nois, veus que realment amb confiança i que hi ha nois que a l'hora de confessar una tendria dient que si es vol quedar, doncs ha de fer un pas davant i que ho estan donant.
I això com a entrenador, doncs, tot i que tens molts dies molt dolents, sobretot té més resultats, realment, si tu mires el dia a dia, doncs és bastant positiu. Vull dir, al final sempre l'abalança es decanta en aquest sentit. Nosaltres ja sabíem, tot i que sempre vols t'obrir els resultats, que aquest any seria un any per formar-se i que els resultats potser no arribarien fins més tard, però tant veure el progrés de les noies com els equips que està feliciten,
tot i haver perdut el partit, perquè s'ha espantat molta cara i ha jugat bastant bé, doncs és, al final, amb el que t'has de quedar, jo crec.
Doncs sí, és de part fonamental. Evidentment, un ha de ser conscient en quin estat es troba cada projecte i el vostre, en aquest cas, és un projecte que tot just acabarà de començar. I això sí, esperem que a partir de dilluns pugui ser amb una victòria, que sobretot, insistim, us ajudi a seguir treballant en aquesta línia i afrontar, tot i que hi hagi ara després, en dues setmanes, l'aturada per Nadal, sobretot pensant a la segona volta que pugui ser, doncs,
més positiva a nivell de resultats i també, doncs, evidentment, de joc. Que se segueixi progressant, vaja, Pau. Doncs sí, sí, realment és així. Vull dir, al final el que busquem és, el que he dit, formar els jugadors, que s'abrin a la futbol sala els meus jugadors que tenim i anar progressant com a equip. Doncs així ho esperem, Pau. Seguirem parlant com és habitual cada setmana per saber com li van les coses al masculí de la pobla del Montornès.
I res, escolta, gràcies per haver-nos acompanyat aquests minutets, molta sort de cara a diumenge, tant de bo dilluns puguem explicar una nova victòria, una primera victòria en el Baix Gallà Esports, i escolta, ja parlarem, si és el cas. Perfecte, moltes gràcies a tu, Marc, que sempre que em convides estic espectacular, vull dir, tens un tracte espectacular a mi, així que moltes gràcies. Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports.
Doncs bé, després de parlar de futbol sala toca encara la recta final, però no marxeu que encara tenim molta teca que explicar. En aquest cas, amb la segona de les entrevistes que teníem aquest 10 jous, i per parlar d'una d'aquelles modalitats que sí, podríem dir que les podem catalogar com a minoritàries, que no tenen tanta rellevància potser al nostre territori, com és el cas del futbol sala, per posar un exemple molt proper,
però sí que és veritat que és una d'aquelles modalitats que està a l'alça, que segueix creixent i que hi ha una entitat en concret que s'encarrega que així sigui. Parlem del cru tenis barà i parlem de la modalitat del pickleball i per tot plegat saludem el seu màxim responsable, Jesús Corado. Bon dia, Jesús, com estàs? Què tal? Bon dia, molt bé. Bé, Jesús, abans de res, abans de...
Posar una mica en context com està sent aquesta temporada amb el Pickleball, preguntar-te per la jornada solidària que tindrem aquest cap de setmana, el Club Tenis Barà, una de les entitats esportives que us heu sumat a la Marató, com cada any, i on el Pickleball també tindrà la seva part de protagonisme en aquest torneig que s'organitzarà en funció d'inscripcions.
en què s'aprofitarà per que cada participant aporti el seu granet de sorra i, a més a més, pugui passar una matinal divertida practicant aquest pickleball. Doncs sí, per nosaltres la marató és una de les activitats més importants de l'any, independentment del tema que es tracti cada any. I aquest any, amb el tema del càncer, encara estem una mica més sensibilitzats
i per això des de les seccions del club hem tirat endavant organitzant uns petits tornejos
que, bé, que s'agreguin, bé, per passar un bon matí i practicant esport i, a més, ajudant. O sigui, millor impossible. Sí, això sempre dic jo també amb tots els convidats quan parlem d'activitats com aquesta. Al final són activitats solidàries en què pots aportar el teu granet de sorra a una causa tan important com aquest cas és, com deies, de la Marató, i en concret la recatació de fons per la investigació contra el càncer i, a més a més,
fomentar una jornada festiva, esportiva, en què també a les entitats podeu fer promoció del que feu i on la gent s'ho pot passar de meravella, simplement contribuint a una causa solidària. Vull dir, són d'aquelles jornades que, ostres, potser s'han de repetir més, no? Sí, de fet, això hauria de... Des de la secció de Pickleball entenem que hauria de fer més sovint. Si no amb el tema solidari, ara que vénen les cestes de Nadal, doncs...
sis mesos, vuit mesos, fer alguna cosa que apropi tant el club com el nostre esport a tothom. És un esport nou que s'està donant a conèixer, que està creixent molt, i és un dels nostres propòsits, fer més activitats d'aquest tipus.
Doncs, simplement, doncs, el que dèiem, enhorabona per seguir, doncs, participant d'aquesta zona solidària i de tot allò que feu, també, a banda, i que podreu fer en el futur a mitjà, a llarg termini. Jesús, com està la situació del pickleball aquesta temporada? Com marxa a casa vostra? Doncs, la veritat és que és molt il·lusionant, perquè patim, bueno, ara estem al descans, diguem, on ha acabat la temporada...
que ha anat força bé. Vam guanyar la Lliga, o sigui, el Campionat de Catalunya per equips, vam quedar subcampions al Campionat de Catalunya per equips sèniors, de més 50, i així a títol individual vam guanyar també la parella del nostre club, que era Campionat de Catalunya, de més 50. O sigui que molt contents del que s'ha fet, però a més molt il·lucionats del que ha de vindre, perquè...
Esperem seguir pel mateix camí, potenciant lligues, però sobretot potenciant la nostra secció i convidant a tothom que vulgui conèixer aquest esport a qui vingui al nostre club, perquè de forma gratuïta els ensenyarem que va això del pit que vol.
També volem fer, tenim ara el desig d'intentar convertir, condicionar les pistes i poder dir que tenim les millors pistes d'Espanya. I per això hem de fer una inversió per poder condicionar les pistes, que les tenim només pintades de pintura normal, però ja posar-les amb pintures especials, que són de resina, les que indiquen les federacions internacionals per fer competicions,
I la veritat és que és el següent pas que volem donar. O sigui, que tothom pugui jugar piquevol i que les millors instal·lacions les tinguem al nostre club. Torno a repetir i esteu convidats tots a vindre. Mantenint aquesta aposta ferma, i que a mi m'agrada molt, quan una entitat, i tot des d'un ajuntament, en altres casos podem parlar,
fer una aposta tan clara per modalitats, doncs això, que podem considerar encara a dia d'avui minoritàries, però que tenen una percepció espectacular i que al final són diferents de tot allò que es fa, més rutinari, com el que podria ser el futbol, el basquet, el futbol sala, no? Ostres, a mi em fa molt de goig això, perquè al final és una aposta en ferm i que ens serveix per descobrir un altre esport completament diferent
i que, a més a més, és molt engrescador, perquè és molt fàcil, com vam dir en la primera entrevista, Jesús, que és molt fàcil que la gent s'engresqui en un esport senzill de practicar. Sí, sí, és un esport que de seguida veus resultats, de seguida t'ho passes bé. A més, com ja us vaig dir, és inclusiu, és igualitari, és intergeneracional, es poden jugar de totes les generacions, tu una família sencera pots jugar, tens cap tipus de problema.
I a poc que jugui una mica, doncs de seguida veus una millora espectacular. I el que he de dir jo és un esport realment divertit. Us convido a tothom que vingueu al club, que us convidem a ensenyar-vos.
A nivell de resultats, com deies, ha sigut un 2025 molt positiu. Entenc que també, Jesús, en certa manera, s'ha de notar dins del territori català, on també ja ens vas explicar que en diversos municipis també està començant a moure's això del pickleball. Home, s'ha de notar que vosaltres també, en certa manera, sóc un dels referents a casa nostra. Sí, el que és el sud de Catalunya són els pioners, els que vam apostar al principi per això,
I a la resta ja comença a despertar-se també a la zona de, no tant de la zona de les ciutats, sinó de les voltants. I també tenim un equip, un club molt fort a Lleida, que també està fent una molt bona fenya, el Club Natació Lleida.
I de mica en mica se'n van sumant un munt de clubs. Ara més també hi ha una sèrie de tornejos, així, fora del circuit federal, que la veritat estan expandint molt el tema dels bicaros. De fet, del nostre territori, crec recordar, si m'equivoco em pots corregir, evidentment, també es pretenia impulsar o s'estava impulsant a Baix, Tarragona... Sí, hi ha una sèrie de clubs, ara a Cambrils, a Reus...
el tenis de Tarragona... Estan intentant començar a desenvolupar el tema del piquetbol. Estan també a l'inici, però si els recolzem entre tots, segur que farem una comunitat molt més gran d'aquest esport, que és el que ara mateix ens interessa, ampliar la base tot el possible.
Entenc que això també al final es constata amb el creixement a nivell de participació d'esportistes, no? És a dir, que cada vegada som més la gent que com a mínim s'interessa i que després, doncs, sempre hi ha un bon nombre que s'acaben enganxant i acaben sent fidels a la modalitat. Sí, o sigui, nosaltres allà, normalment l'activitat d'estrella la fem els diumenges, que convidem a tothom que vingui, perquè és gratuït, a conèixer el Píquel, i ens estem juntant, doncs, mira, l'últim dia, espero que comencem més de 40 persones que ens van a venir,
a fer uns partits durant tot el matí de dissabte, dimenja, però és el que tothom ha dit, us convidem, proveu-lo i segur que repetireu. I, bueno, la base és bastant ample, ja tenim uns 200 jugadors o 200 persones que han provat el píquel. Que siguin habituals, són 80-90 jugadors tenim.
que és una molt bona xifra per un esport, insistint, que està tot just en vies de desenvolupament, és veritat, vosaltres com a pioners, però que no deixa de ser un esport, doncs això, que encara té molt de recorregut, molta posició, per tant, tenir gairebé un centenar, home, jo considero que és tot un èxit, eh?
Sí, sí, a més, per la configuració, nosaltres estem en una zona residencial, o sigui, jo sempre ho he dit, tinc ara coneguts que estan desenvolupant el pic que vol a Vilanova, clar, és una població de 100.000 persones, o sigui, si algun club o algú vol apostar i té un nucli urbà bastant gran a prop, doncs la veritat és que segur que li sortirà cap endavant. O sigui, nosaltres ho hem fet, ja te dic, en un...
No és anar a la residencial, que en teoria no hi ha tanta gent, i hem aconseguit que coneguin el Piccolo prop de 300 o 400 persones.
Això és anar picant, anar fent equivocats. Per curiositat, creus que el pickleball no sabria dir en quin marge d'anys, però vaja, creus que podria arribar a l'èxit que va tenir en el seu dia el pàdel i que de fet es manté ja com un esport evidentment consolidat i que també es practica dins del club tenis barà, però creus que fent una comparativa de modalitats podria arribar a tenir l'èxit que va tenir en el seu dia el pàdel?
Jo espero que sigui inclús més perquè s'està apostant per entrar als col·legis. Llavors, quan si entrem amb força als col·legis i és un esport acceptat, doncs això farà ampliar molt la base. I llavors, a partir d'aquí, ja anirem sortint més. M'imagino que més clubs i més associacions apostaran per...
per aquest esport, però la clau per a nosaltres és entrar als col·legis, cosa que quantitativament comparat al pàdel, el pàdel dels primers anys no va tindre el ressort que està tenint el piquet. Ara, evidentment, ja han passat 30 anys i el pàdel ja sembla que és un esport que porta molts anys, però bé, nosaltres furtem dos anys. No fa ni tres anys que hem començat, o sigui que per això pensem que si no a l'alçada del pàdel, ben bé, ben bé, a l'alçada del pàdel acabarà quedant aquest esport.
que aquest és molt compatible. Sí, sí, això ja ho vam parlar, que al final és allò que els mateixos jugadors de pàdel, segurament tindran molta més facilitat per adaptar-se a Pico Boca, no pas una persona que no hagi practicat pàdel, per tant, també permet engrescar aquest tipus de target, aquest tipus de públic, per tant, és una modalitat que s'escau força bé, inclús pels que practiquen tenis, també, com també feu, evidentment, al Club Exus.
Sí, de fet, fins i tot dic que no ha tocat mai una raqueta. És que trigarà una mica més o una mica menys, però res, en un parell de mesos està jugant a un nivell més que acceptable. En altres esports, aquest marge de temps és més ampli. Quan comences a jugar a pàdel, ja no té bé a tenis, trigues bastant més a jugar bé. El pic el vol de seguida. De seguida ja tens un nivell com passar-ho molt bé.
que és una de les nostres voluntatges que tenim. Parlaves d'un 2026 il·lusionant, no sé si més enllà de l'adaptació de les pistes, que entenc que per vosaltres és un pas important, no sé si hi ha alguna cosa més que argumenti que pot ser un any vinent il·lusionant. Bé, nosaltres és que apostem pel tema de les pistes, perquè això no deixa de ser una eina,
per poder organitzar ja tornejos, nosaltres vam ser els primers a l'estat espanyol a organitzar un tornejos federat, doncs per què no optar a altres tipus de campionats, no només el de Catalunya, sinó un campionat d'Espanya, fins i tot un campionat d'Europa, o sigui, el desit és aquest, és anar creixent de mica en mica, però amb pas ferm, el que passa és que per això necessitem eines com ara,
l'adequació de les instal·lacions a posar-les a un nivell d'elit, que si el que vulgui jugar molt bé i que vol que sàpiga que pot anar el club tenis barat. I a nivell de competicions, Jesús, suposo que una mica el pla similar al d'aquest 20-5, no? Sí, sí, a veure, ha de ser aquí que s'envolupant la lliga federada,
i tractar, doncs, d'ampliar també altres sectors, no només la categoria absoluta, diguem-ne, però també els sèniots, i també començar, perquè no, amb els campionats infantils, que és la base del creixement d'aquesta història de qualsevol.
Doncs escolta, si et sembla bé quan sigui el moment, quan ja la maquinària hagi començat a tornar a funcionar de cada 26, tornem a parlar per veure com s'inician les competicions i per veure també com avança el piquebol a casa nostra de la mà del Club Tenis Barà. Perfecte, perfecte, quan vulgueu, ja sabeu que esteu convidats sempre.
Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, Jesús Corrado, responsable de la secció de Pickleball del Club Tenis Vara. Que vagi molt bé i també, doncs, escolta, que bones festes, que mai està més ja començada a desitjar-ho, això. Igualment, igualment a sols. I porta Pickleball aquí. Bé, bon dia.
Doncs d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous 11 de desembre de 2025. Recordin que el poden recuperar als web 3dobles, altafolleradio.cat i 3dobles, on a i onetlatorre.cat. Ens trobem aquest divendres amb la previa del cap de setmana. Fins les hores, que vagi molt bé. A reveure.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla. T'esperem cada dia al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any. Per dinar sota el sol d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim parking gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la tranquil·litat amb cants de la terra i paisatges únics.
Més informació al web galeragrup.com o al telèfon 643-3213. Restaurant l'Ermita d'Altafolla. La teva taula t'espera. Torredambarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18è edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredambarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima
Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina? Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torre d'en Barra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill.
També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas. Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Viu el Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal. Notícies en xarxa.
Bon dies, la una us parla, Maria Lara. Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea reuneixen avui i demà Brussel·les per negociar les quotes pesqueres del 2026, una decisió clau per al sector català. D'aquest acord dependran tant els dies de pesca de l'any vinent com els canvis en els mètodes de captura necessaris per revertir la sobreexplotació al Mediterrani.
La Comissió Europea reclama mesures de conservació més estrictes si els pescadors volen mantenir nivells similars als del 2024, mentre que Espanya s'hi oposa i exigirà menys restriccions per la flota. De fet, Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació, considera que si s'aprova finalment aquesta proposta serà la fi del sector.
Ens ho juguem tot o gairebé tot amb el que pugui passar durant aquests dos dies i fer una crida a defensar el sector, a tothom, a totes les formacions polítiques, a totes les institucions, evidentment al sector i a tothom que pugui ajudar mitjans de comunicació a defensar el nostre sector. Hem fet els deures, hem treballat moltíssim durant tot aquest any amb el sector i, per tant, no podem seguir perdent flota si no es refà, si no es canvia la proposta inicial de la comissió
És la fi del sector si s'aprova la proposta tal com està plantejada.
De la seva banda, els pescadors catalans no descarten la insumissió en cas que la proposta no sigui coherent amb els seus interessos. I el govern està acabant de tancar perimetralment amb tanques i barreres físiques, un radell de 6 quilòmetres al voltant del Pum, on s'ha detectat la pesta porcina africana. L'objectiu és intensificar la captura i sacrifici de sengles, especialment entre els quilòmetres 4 i 6, per crear una zona de seguretat sense animals que puguin transmetre aquesta malaltia.
I els Mossos d'Esquadra han detingut el camioner implicat en el xoc frontal d'ahir que ha acabat amb la mort d'un conductor de 77 anys a Gualtalbaix i Emporda. Per causes que encara s'investiguen, els dos vehicles van topar frontalment i el conductor del turisme va quedar atrapat a dins del cotxe. Els agents s'han arrestat al camioner per una imprudència greu amb resultat de mort i l'altre s'ha dat a dependències policials a l'espera de passar a disposició del jutjat, volíem dir, de guàrdia de l'abisbal d'Emporda.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, a la C25 encara entre Montanyola i Sant Bertomeu del Grau, en direcció a Vic, una varia encara talla un carril, també a la P7, a Barberà, una varia, també talla un carril en aquest punt, i també tallada l'A2 al Bruc per un accident. Es fan desviaments, en aquest cas, senyalitzats. Pel que fa a l'afectació al servei ferroviari, per una incidència en la senyalització a Veibiget, encara hi ha retars a l'R2, l'R2 sud i l'R2 nord, que poden circular amb retards superiors als 15 minuts.
I si m'era avui a Barcelona sobre el senseiarisme impulsada per la síndica de greuges de Catalunya. A la capital catalana només hi ha prop de 2.000 persones que dormen al carrer. Això suposa un 43% més que ara fa dos anys. Notícies en xarxa. Bon dia i bon dijous. 11 de desembre de 2025. Això és l'En Joc.
Martí González.
Dijous, 11 de desembre, el març ja té gairebé la feina feta, la Champions femenina. Ahir victòria 3 a 1 amb un equip en quadre, amb moltes baixes, però al cap i a la fi victòria contra el Benfica per continuar líders en aquesta classificació, empatades, això sí, amb l'Olimpíc de Lió, de Jonathan Giraldez, d'Alex Blona, que també han sumat 13 punts, a falta ja només d'una jornada que jugarà la setmana vinent, en horari unificat, tots els partits, els 9 dimecres a les 9 de la nit.
Avui parlem de futbol, l'aquesta ressaca d'aquest Barça Benfica, i també parlem de bàsquet, de les victòries importants de l'Espar Girona i el Baxi Manresa, i de pàdel. Avui arrenca el Master Finals, el Premier Pàdel Finals de Barcelona, el Palau Sant Jordi, on hi s'hi ficaran aquest cap de setmana més de 16.000 persones. Es preveuen les graderies tant dissabte com diumenge, i tres catalanes ja en el quadre femení que competiran per guanyar aquest últim torneig de l'any. Tot això i més avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb la Carme Reverte, Carme, bon dia. Molt bon dia, Martí. En futbol, el Barça torna a guanyar i té a tocar els quarts de final de la Champions femenina. Les blaugranes, a moltes baixes, van fer una gran primera part ahir contra el Benfica, però no van estar encertades de cara a porteria. La golejadora Eva Pejor va fer el primer, però només començant la represa, les portugueses van aprofitar una de les poques arribades per empatar.
Poc després, però, Alexia, que ja havia fet l'assistència per a Jorana el primer, va centrar una pilota a l'àrea que una defensa del conjunt portuguès es va acabar introduint en pròpia porteria. I laia Alexandri va tancar el marcador amb el 3 a 1 definitiu, tot i que la capitana va fallar un penal en el tram final. Amb aquest resultat, victòria al cap i a la fil, el Barça segueix líder amb 13 punts, els mateixos que a l'Olímpic de Lío de Jonathan Giraldes, a faltar de només una jornada d'aquesta primera fase de Champions.
Aquesta darrera jornada jugarà dimecres de la setmana vinent en un horari unificat amb 9 partits simultanis a les 9 de la nit. El Barça jugarà al camp del París, actual deseclassificat. En categoria masculina, el nom del dia en clau Barça és el d'Èric Garcia. El futbolista de Martorell, peça clau en els esquemes de Hansi Flick aquesta temporada, signa aquest migdia el seu nou contracte amb el Club Blaugrana, que el vincula fins al juny de 2031, 5 temporades més.
En bàsquet, gran victòria de l'Espar Girona que se situa al líder del grup a l'Euroliga Femenina. Les gironines van superar per 81 a 72 a l'esquí o italià, un triomf que, combinat amb la derrota del Galatasaray a Praga, deixa l'equip de Roberto Iñiguez al capdavant de la classificació d'aquesta segona fase, amb 6 victòries en 7 partits. De fet, l'Uni no perd a casa des del febrer i aquest curs ha fet el 9 de 9 a Fontajau. I ahir també va guanyar, encara en bàsquet, el màxim en res, en aquest cas en partit d'Eurocup masculina.
Gran victòria del conjunt manresà, el nou congost, contra el fins ahir líder del seu grup, el Stedevita Eslové, per un clar 99 a 82. El conjunt de Diego Campo es manté cinquè en places de play-off, amb cinc triomfs en deu partits. En hockey patins, avui és complet a la tercera jornada de Champions masculina amb el partit clau per als Reus.
Els roig i negres visiten la complicada pista del Trisino italià a partir de tres quarts de nou del vespre amb l'objectiu de sumar els primers punts en competició europea. L'equip italià és tercer amb quatre punts i en cas de victòria empataria amb el Barça, que ahir es va endur el duel català a la pista de l'Igualada, aixecant un 2 a 0 en contra per acabar imposant-se 2 a 3. L'Igualada es queda quart,
amb 3 punts. I també ahir vam tenir, encara en hoquei patins, jornada intersetmanal a l'hoquei lliga femenina. Amb victòries de tots els equips de la part alta, Fraga i Telecable Gijón continuen co-líders. Les asturianes van guanyar el Coruña 6 a 1 i les de la Franja van golejar 1 a 8 al Vultraga, que es queda 11. El Vila Sana segueix l'estela dels líders a 1 punt. Després de superar ahir el Coe, el Mieres, per 4 a 1.
I quarta continua el Benvibre, que ahir va guanyar 1-3 al Manlleu, que és 7è. El cinquè, el Palau, també va guanyar 4-3 en el duel Vallèsà contra el Vigues i Riells. Sisè, a 5 punts, trobem el Cerdanyola, que ahir va superar 4-0 les Rozes. Finalment, triomfa del Sant Cugat, que se situa 9è, per la mínima 0-1 a la pista de l'Alpicat, que continua penúltim amb un punt.
Ara l'UQI Lliga Femenina s'atura un mes fins a mitjans de gener. En futbol sala el Barça s'endurà el primer derbi de la setmana i serà als quarts de final de la Copa del Rei. Els blaugranes van superar l'Indústria Santa Coloma ahir per 1-3 amb gols de Pito, que va fer un doplet, i Mateus remuntant la diana inicial Daniol per part dels colomencs. Diumenge tots dos equips es tornen a enfrontar, en aquest cas en partit de Lliga i el Palau Blaugrana. Anem vol, no? A victòria també ahir del Barça a la Lliga Sobal.
Triomf dels Blaugranes, 28 a 34, la pista del Villa d'Aranda en el partit pendent de la tercera jornada. Amb aquesta victòria, el Barça continua líder amb el ple de victòries i amplia a 5 punts l'avantatge amb el segon, el Logroño. En Baterpolo, victòries d'ahir dels 3 co-líders de la divisió enorme masculina.
El Barceloneta va golejar 20-8 al Terrassa, que és cinquè. El Club Natació Barcelona va superar 10-16 a l'Echeide Canari, mentre que el Sabadell es va acabar enduent el duel contra el Mataró, que és quart per 9-14. Per tant, Barceloneta, Sabadell i Barcelona que continuen empatats. El capdavant de la classificació amb 27 punts i un últim punt en pàdels ja tenim en marxa.
Les Premier Paddle Finals, l'últim torneig de l'any del circuit internacional que reuneix a Barcelona, al Palau Sant Jordi, les 8 millors parelles femenines i les 8 millors masculines. Ara mateix tenim en joc, cada fet encara estan escalfant, encara no ha començat el primer partit, que ja tenim una de les catalanes, que competeixen la jove escarrana Andrea Ostero amb la seva companya, la portuguesa Sofiera Ujo, que s'enfondaran d'aquí una estona començarà a la parella formada per les espanyoles Marta Ortega i Tamara Icardo.
Quan acabi primer partit de quarts del quadre masculí, que enfrontarà els argentins Estupa i Dineno contra Augsburger i Lebron, dues parelles que han intercanviat companys en aquest tram final de temporada. Aquesta tarda, a partir de les 5, una altra de les catalanes, la ballesana Marina Guinart, jugarà amb la seva companya Vero Birceda contra les número 1, la menorquina Gemma Triay i l'argentina Delfín Hebrea.
Quan acabi serà el tour de la parella número 1 masculina formada per Arturo Coello i Agustín Tàpia, que s'enfronten a Javi Leal i Lucas Bergamini. I demà serà el tour de l'altra catalana, la raosenca Ari Sánchez, que tanca amb aquest torneig una etapa de 5 anys, amb dos anys sent número 1 amb l'extremenya Paula José María.
I ja és dijous i hem de repassar tot el que podrem veure aquest cap de setmana amb les retransmissions esportives de la xarxa. De dissabte, Carme, tindrem futbol i rugbi. Segona jornada de la Cupa del Rei de Rugbi per a la Unió Esportiva Sant Buiana, que rep a partir de les 4 de la tarda el Pozuelo, el Valdir i l'Eleu, en un partit que es podrà seguir en directe a la xarxa més. A la mateixa hora, a l'En Joc TV, Nova Cita, amb la Lliga Lit de Futbol i el duel entre dos equips de la part baixa.
Horta i Manlleu. I quan acabi, a les 6, partit de Segona Federació Masculina, el camp d'esports entre l'Atlètic Lleida i la Unió Esportiva Sant Andreu, enmig de la polèmica per la prohibició del club lleidatà de vendre entrades a l'afició andrawenca. De fet, en forma de protesta no enviarà cap representant. La Unió Esportiva Sant Andreu, que evidentment sí que anirà a jugar aquest partit contra l'Atlètic Lleida, i diumenge més futbol, però també ho que hi patins.
Al migdia, enfrontament de la Tercera Federació Masculina de Futbol, entra el filial de l'Europa i el líder del grup 5, el Badalona, des de dos quarts d'una al Nou Sardenya. I ja a la tarda, també a l'Enjoc TV, partit d'Hockey Lliga Masculina, entre el Noia Freixanet i el Voldregà Moventos Ter, a les 4 a l'Ateneu de Sant Sadurní. Per rematar-ho, més futbol, amb el duel directe entre els dos primers classificats,
del grup 5 de la Tercera Federació Femenina, el Fonsanta Fatxó i el Barça C, a partir de les 6 a Cornellà.
Dijous 11 de desembre, 12 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol. El Barça ja té peu i mig als quarts de final de la Champions femenina. Les Blauranes van acabar guanyant ahir al Benfica en un partit estrany. L'equip de Pere Romeu va fer una gran primera meitat amb molt domini i en moltíssimes ocasions molt clares, però només va tenir en cert la golejadora, Eva Payor, que va obrir la llauna aprofitant una assistència d'Alexia. Només ha arrencat la segona part, però les portugueses van aconseguir empatar amb una jugada aïllada. A partir d'aquí el Barça, que va presentar un equip amb moltes jugadores joveníssimes, per les ombroses baixes que té,
Va tornar a apretar les dents i, tot i no jugar tan bé com a l'inici, va acabar enduant-se el partit amb gols d'Utxe Ibé, en pròpia porteria, i de Laia Alexandri. Malgrat tenir més ocasions per ampliar el marcador, fins i tot un banal fallat per Alexi Putellas, el 3 a 1 va acabar sent definitiu. Escoltem el tècnic Pere Romeu. Estic molt content amb la primera part que hem fet. Crec que ha sigut excel·lent, quasi, mai es pot dir excel·lent en el futbol, perquè...
Ens han arribat una vegada força clara que han regatejat a Cata, ens han contratacat alguna vegada més a partir del minut 40, però hem fet 40 minuts inicials boníssims amb molta cohesió, amb molta arribada a l'àrea, així que molt content amb la primera part, no tan content amb la segona part, crec que hem perdut una mica el control, crec que hem perdut pilotes força senzilles, crec que és també degut a la fàtiga que portem acumulada.
El Barça, que continua líder de la Champions, amb 13 punts, els mateixos que el Lío de Jonathan Giladez, que hi va guanyar 0 a 3 al camp del Manchester United. Després trobem el Chelsea amb 11 punts, que és tercer, i un grup de 3 equips, el Bayern de Múnich, el Real Madrid i la Juventus amb 10 punts. Només faltarà una jornada ja per tancar aquesta primera fase, que jugarà dimecres vinent en horari unificat, amb 9 partits simultanis a les 9 de la nit tots ells. El Barça jugarà al camp del París, actual desè classificat.
I en el futbol de casa nostra, més enllà de la Champions, ja tenim quatre equips confirmats per als quarts de final de la Copa Catalunya. Masculina, a banda dels que hi entren, que són el Nàstic de Tarragona i l'Andorra. La sorpresa la va donar a tornar a protagonitzar, de fet, el Camp Juliu, equip de primera catalana que va eliminar el Lleida de Tercera Federació, dues categories superiores, amb un 1-0.
Si ve cert que el conjunt tarragoní i l'NC a Camp Joliu ja havia demostrat les seves capacitats per eliminar equips de categoria superior com el Reus Redis en l'anterior fase, la derrota del Lleida Club de Futbol a Arbós d'aquest dimecres és més sorprenent que no pas altra cosa, partint també de les sensacions que el ciutat ens havien estat oferint en els últims caps de setmana. Amb un 11 titular amb moltes rotacions, com en l'anterior eliminatori contra el Mollerussa, el Lleida va poder obrir la llauna després d'un remat de cap de Fran Magno, però va ser...
L'NSH, amb juliú, qui es va endur el premi del gol al minut 42, obra de Joel Sánchez. Tot i els canvis al descans, el Lleida va ser incapaç de, com a mínim, igualar el marcador. L'1-0 va ser el resultat final i l'eliminatòria de la Copa Catalunya el desenllaç pels Lleida. En Jordi Cortés, entrenador dels de la capital del Segrià, es mostrava enfadat a micròfons de Lleida en joc. Em vaig molt enfadat avui. Em vaig enfadat i em vaig disgustat perquè al final em perds contra un rival de...
Hi ha dues categories menys, és cert que nosaltres anem últims i ells van primers, és com si hi hagués només una categoria de diferència, però són dues categories que nosaltres avui tenim que guanyar. No és un tema d'intensitat perquè els jugadors ho han intentat i ho han vist, ho han intentat, hem anat arriscant a mesura que anava avançant el partit, hi havia bona voluntat.
Però no hi ha hagut encert ni en el tècnic ni en el tàctic. Un Lleida que no es podrà quedar en aquesta derrota massa a temps. Aquest diumenge a la capital del Serià, d'Hervillera, davant el Molleru, a les 5 de la tarda. Gràcies, Sergi. També va passar de ronda ahir a la Copa Catalunya, al Terrassa de Segona Federació, després de superar els 0 a 2 a la Fundació Esportiva Grama. Ràdio Municipal de Terrassa, Micromagosa.
El Terrassa Futbol Club aconsegueix el bitllet pels quarts de final de la Copa Catalunya després de derrotar la Fundació Grama al municipal de Santa Coloma per zero gols a dos, amb gols de Van Der Gerich i de Joel de Penal, un conjunt agarent que va dominar el partit des del principi fins al final. De fet, va tenir oportunitats per aconseguir un resultat molt més ampli. Escoltem Oriol Alzir, entrenador del Terrassa Futbol Club.
Bé, o sigui, ens serveix, és un entrenament potent, no? Són partits que és perquè futbolistes puguin canviar el rol que estan desempenyant, no? O sigui, sempre agafes, independentment del resultat que et pugui veure, i que en aquest cas ha sigut molt positiu i que és el que volíem perquè hi havia dues coses importants. El canvi de les altres futbolistes que ens ho demostrin en el camp,
I a més a més el passar a l'eliminatòria perquè al final estem ja a quarts de final de la Copa de Catalunya. Doncs avui nova sessió d'entrenament per preparar el partit de diumenge a les 12 a l'Estadi Olímpic de Terrassa davant l'Atlètico Baleares.
Gràcies, Miqui. En canvi, l'altre equip de segona federació que va jugar aquesta setena ronda, el Sant Andreu, va jugar amb el seu juvenil, de fet, el Derbi Barcelona i el Camp de la Montañesa, i tot i fer un bon paper, va acabar caient 1-0 en contra el conjunt de Nou Barris, que també jugarà aquests quarts de final. Finalment, l'aliminatòria entre el Cornellà i el Sabadell es va quedar decidint als penals, amb victòria per a l'equip de superior categoria, el Centre d'Esports Sabadell. Encara faltarà una eliminatòria de vuit anys per jugar-se. Dimarts de la setmana vinent s'enfrontaran el Paralada i l'Europa.
En basquet, gran victòria de les parts Girona. Ahir, en l'inici de la segona fase d'Eurolliga femenina, les gironines continuen invictes a casa aquesta temporada amb el 9 de 9, després de superar ahir l'esquío italià 81-72, en una victòria treballada que la situa líders a la classificació del grup. Girona FM, Pau Llefanyer. Les gironines es van aconseguir refer d'un mal inici amb un primer parcial de 7 a 17 per l'esquío i van fomentar el triomf en la defensa, l'esperit de lluita i la intensitat de les jugadores dirigides per Roberto Eñiguez.
Amb Amiger, Kulibaly i Josite de líders i una quevedo clau gràcies a tres triples, l'Espar Girona va aconseguir una victòria que pot ser clau en el seu camí cap a la Final Six. L'entrenador de l'Uni, Roberto Eñiguez, es mostrava satisfet del que havien fet les jugadores sobre la pista.
Y luego quiero agradecer aquí públicamente a las jugadoras porque ya han hecho un esfuerzo enorme, han creído en la manera como queremos hacer las cosas, lo que queremos ser y esto es muy importante. Creo que la victoria nos refuerza en la filosofía que queremos tener, cómo queremos jugar, las diferencias que queremos hacer y...
y creo que es muy importante, ¿no?, porque te da confianza para seguir trabajando y para hacer las cosas que quieres que el equipo haga, que ellas crean en lo que hacemos, ¿no? Les gironines segueixen com a líders del seu grup i ara també líders globals gràcies a la derrota del Galatasaray a Praga.
Gràcies, Pau. També va guanyar ahir el màxim enresa, en aquest cas, el partit d'Eurocup masculina, contra fins ahir líder del seu grup, el Cede Vita Olímpia, eslobé, 99 a 82. El conjunt Marasà, amb el qual ahir va debutar el joveníssim Gerard Fernández de 17 anys, continuen places de play-off al grup, a l'Eurocup, amb 5 victòries en 10 jornades.
I en hockey patins, el Reus buscarà aquest vespre sumar els seus primers punts a la Champions masculina, la complicada pista del tricino italià, l'equip roig i negre, que es volen reenganxar al grup, però per fer una cita, com dèiem, començar a puntuar, després d'arrencar amb dues errotes. El partit d'avui a tres quarts de nou del vespre. I ahir en el duel català d'aquest grup A, victòria del Barça, en remuntar en un partidàs a les comes contra un gran igualada. Els arraquinats es van avançar a la primera meitat amb un 2-0, que el Barça, més eficaç en els moments clau, va capgirar amb el 2-3 final. Escolteu-me d'entrenador del conjunt barceloní Ricard Terès.
Aquests tres punts eren vitals tal com estava la classificació. Crec que tal com ha arrencat el partit, que no hem entrat bé, aconseguir girar el marcador amb un equip que està en una forma fantàstica des d'inici de temporada, crec que té molt valor i crec que l'equip ha estat...
I això té molt valor perquè ells en portem una gran actuació i un equip que habitualment aquí defensa molt bé, crec que té molt mèrit. El Barça que situa segon del grup amb 7 punts, a 2 del Porto, que ha guanyat els 3 partits que ha disputat. L'Igualada, que recordem que és co-líder en el que lliga amb el Barça, es queda quart amb 3 punts per darrere del Trisino, que si avui guanya el Reus empataria amb el Barça a 7.
I en categoria femenina, ahir s'ha de jugar la desena jornada de l'UQ Lliga, l'última abans de l'aturada nadalenca d'un mes, amb victòries a tots els equips de la part alta. Fraga i Telecable i Gijón continuen co-líders, les Asturianes van guanyar el Coruña i les de la Franja 1-8 al Vultragar, que és 11. El Vila Sana segueix l'Estela a un punt, tercer, després de superar ahir el Coelmieres 4-1, i quart continua el Ben Vibre, que ahir va guanyar 1-3 al Manlleu, que es queda setè. El cinquè al Palau també va guanyar, 4-3 en aquest cas contra el Vigues i Riells,
I a partir d'aquí ja tenim un tall de 5 punts amb el 6è, que és el Cerdanyola, i també Boñahí, 4-0 contra les Rozas. Finalment, triomf del Sant Cugat per la mínima, 0-1 a la pista de l'Alpicat, que continua penúltim amb un punt. Cugat Mèdia, Sara Vella, bon dia. Bon dia, Martí. Victòria per la mínima, però victòria al canvi a la fi de l'oxigen patir hoqueix Sant Cugat femení a la pista de l'Alpicat en l'última jornada abans d'un mes d'aturada a l'hoqueix Lliga Iberdrola.
L'equip dirigit per Borja Ferrer en va tenir prou amb un solitari gol de Gina Balcells a l'inici de la segona meitat per sumar els tres punts i situar-se a Nové, empatat amb el Bigues i Riells, que és vuitè. La Sant Cugatenca es deixa anar per cada l'hoquei lligat fins al gener per centrar-se en la tornada de la primera eliminatòria de la Europe Cup femenina, en què hauran de defensar un avantatge de dos gols.
El conjunt vermell i negre visita la pista del gol Pilares portuguès, equip al qual ja van guanyar l'anada al PAP 2 per 3 a 1. En parlava l'entrenador Borja Ferrer. Som conscients que anem amb dos gols d'avantatge, però no hem d'anar a gestionar el partit, sinó el que hem de fer és anar a competir-ho des del principi.
Esperem que elles no estiguin tan tancades com el partit de nada i això també ens permeti a nosaltres crear més perill. Però segurament serà un partit que tindrem moments en què ens tocarà patir i res, estar preparades per tot i amb la màxima il·lusió i ambició de poder passar aquesta ronda. En cas de passar de ronda, el patiu que hi jugarà la segona eliminatòria en la seva estrena històrica en competició europea contra el Coutres francès amb l'anada a domicili el 14 de febrer i la tornada dues setmanes després a Sant Cugat.
Gràcies, Sara. En futbol, Sara, el Barça va guanyar ahir a Santa Coloma i segueix endavant a la Copa del Real, en el derri català de 8 anys de final de partit únic. L'Indústria es va avançar amb un gol de Niol al minut 5, però abans del descans els brones ja havien empatat i a la segona van completar la remuntada amb el doblet de Pito. Mateus, transformant un doble penal, va fer l'1-3 que seria ja definitiu. Escoltem l'entrenor del Barça, ex-Indústries, Javi Rodríguez.
Creo que no nos podemos permitir el privilegio de no salir a tope porque cualquier equipo te puede hacer daño y Santa Bloma Industria se lo ha hecho al principio, ¿no? Pero creo que en el momento que el equipo ha empezado, como he dicho, a ponerse en mano de trabajo, creo que son superiores. Ellos han estado mucho el rato encerrados, teníamos mucho el otro del balón, pero ellos han resultado cortos, se sienten muy cómodos y, bueno, contentos por la victoria y ahora pensan en el momento.
El Barça que jugarà els quarts de final de Copa del Rei, diumenge nou derbi, en aquest cas a la Lliga i al Palau Valorana. Entre Barça i Indústries, el Barça arriba segon a 3 punts de líder al Pozo, mentre que els colomencs marquen la permanència amb 11 punts, amb 5 de marge encara sobre el Rivera Navarra, que és el primer equip que baixaria.
I amb Interpol o Aguisman jugar 3 partits de Lliga a la divisió enorme masculina, amb victòries als equips de la part alta, que mantenen el triple empat al capdavant de la classificació. A força igualat va ser l'enfrontament entre el Mataró i el Sabadell, que es va acabar enduent el conjunt ballasa 9 a 14. També va guanyar l'aglomeració Barcelona, que és tercer per gol a Berash, després de 10 a 16 a la piscina de l'Echeide, i la golejada més gran va ser la del gran favorit del Barceloneta, 20 a 8, contra un Terrassa que es queda cinquè, a 3 punts del Mataró. Tornem a Ràdio Municipal de Terrassa, Miqui Romagosa.
El Barceloneta goleja el club natació Terrassa. Els agarencs van pagar molt car amb el primer quart, després d'un parcial de 7 a 1, i podríem dir que van anar a remolc durant tot el partit. Les forces s'igualaven una miqueta al segon quart abans del descans.
però el resultat ja era contundent, de 10 a 4. Un nou tercer parcial per oblidar del conjunt de Sergi Mora augmentava aquest avantatge fins al 16 a 6. Novament el Barceloneta va tornar a dominar l'últim quart amb un parcial de 4 a 2. Sense temps pràcticament per descansar, el Terrassa ha de passar pàgina. I el dissabte, a les 6 de la tarda, rep el Mataró. Per la seva banda, l'Atlètic Barceloneta viatja...
Fins a la piscina del Tenerife Etxeide. Gràcies, Miqui. Abans d'acabar en pàdel, ja tenim en marxa les Premier Pàdel Finals, l'últim torneig de l'any del circuit internacional, que reuneix a Barcelona, al Palau Sant Jordi, les 8 millors parelles del món femenines i les 8 millors masculines. Ara mateix ja tenim en joc el primer partit de quarts de final del quadre femení, on hi ha 3 catalanes i, de fet, hi ha una de les catalanes que està en joc ara mateix, Andrea Ostero, que acaba de guanyar el tercer joc
Per tant, 3 a 0 guanyen Andrea Austero i la portuguesa Sofia Araujo, la seva companya, contra la parella formada per les espanyoles Marta Ortega i Tamara Icardo. Quan acabi, primer partit del quarts del quadre masculí, que enfrontarà els argentins Estupadineno contra Augsburger i Lebron, dues parelles que s'han intercanviat, de fet, en aquest tram final de temporada. Aquesta tarda també jugarà una altra de les catalanes, en aquest cas Marina Guitart, amb la seva companya Vero Birceda, contra els número 1, les menorquines Gemma Triay i l'argentina Delfina Brea.
I fins aquí l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local, amb un servidor Martí González, la Iman Triqui, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat, fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
En plena època de fires nadalenques hi ha poblacions que encara troben temps per celebrar una festa major, d'hivern. Si penseu que l'Empordà és només destinació d'estiu, aneu molt equivocats.
La festa major d'hivern de Cadaqués té tots els ingredients imprescindibles per a una cita com aquesta. Entre el 18 i el 21 de desembre, aquest idílic municipi de l'Alt Empordà s'engalana per oferir un programa d'activitats variat i per a tots els públics, però sobretot festiu. Tot i que de propostes en trobareu tot el mes, aquests quatre dies concentren els plats forts.
Si féssim una llista de tot allò que ha de tenir una bona festa major, segurament hi posaríem inflables i jocs infantils, un ofici solemne per donar el tret de sortida oficial, sardanes amb una cobla, un ball de festa major, també un bon espectacle de màgia i una nit de concerts...
i diversos tornejos per posar-hi encara més emoció. Un de gotifarra, un de tenis taula o un concurs de twitters. I si, com és el cas, som a Cadaqués, sempre hi queda bé una jornada de portes obertes a la Casa Museu Salvador Dalí. Del 18 al 21 de desembre, festa major d'hivern de Cadaqués. Més informació a visitcadaqués.cat
Petició. Seqüència de text o de dades d'altra mena que un usuari introdueix en un sistema informàtic, especialment en un sistema d'intel·ligència artificial, per fer-li una sol·licitud específica.
Els usuaris de la intel·ligència artificial fan anar molt el terme anglès PROM, que són les instruccions que dones a la màquina perquè generi el que vols i que, correctament, hem de dir-ne petició o, com a sinònim complementari, indicació.
Els especialistes descarten anomenar-ne instrucció perquè en l'àmbit de la informàtica aquesta forma remeta indicacions pròpies dels llenguatges de programació, en què no hi ha interactivitat, com per exemple les línies de codi que constitueixen scripts o programes.
Si les paraules noves t'agraden, no et pots perdre el podcast Paraules Habitables. A la xarxa més. Una producció de la xarxa i el term call. La xarxa de comunicació local.
Baix gaia al dia. Informatiu.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dijous, 11 de desembre del 2025. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Anola Torra i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. L'actualitat esportiva amb Mar Pérez, el control de so Jesús Sánchez i us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa. Comencem, ho fem amb els titulars.
La subdelegada del govern de l'Estat visita Roda de Barà per abordar projectes estratègics per al municipi. Elisabet Romero va mantenir una reunió de treball amb l'equip de govern i va visitar la zona marítima per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. La regidora del PSC Altafulla, Inma Morales, afirma que el grup donarà suport als pressupostos de l'Ajuntament per al 2026.
L'Adil valora molt positivament les partides destinades al projecte de la residència i al pla de voreres i assegura que s'han satisfet les demandes del seu grup. Torredambarra va començar el 2025 amb 18.190 habitants, un 1,3% més que l'any anterior. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, al Baix Gaià, els municipis que percentualment han guanyat més població són Renau, La Pobla i El Catllà.
S'instal·len les càmeres de videovigilància al carrer de dalt d'Altafulla. En paral·lel també s'han ubicat nous radars fixes de velocitat en vies on habitualment es registren infraccions en aquest àmbit. Els cotxes de la policia local de Torre d'en Barra disposaran d'un sistema de geolocalització per permetre més agilitat en les actuacions que hagin de fer. La instal·lació d'aquest dispositiu s'incloura en el pressupost de l'Ajuntament per l'any vinent, que s'ha d'aprovar a final d'aquest mes de desembre.
El centre d'estudi Sinival de Mas apadrina la presentació a Torre d'en Barra del llibre 65 anys de progrés, balans del desarrollismo a les comarques del camp des del franquisme fins al canvi climàtic. El llibre, editat per l'Odiable Gros, el signen una vintena d'autors del món acadèmic i social del territori. La presentació es farà avui dijous a les 7 a Cal Mayam.
Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
Ahir al migdia, Elisabet Romero, subdelegada del Govern de l'Estat a Tarragona, va realitzar una visita institucional a Roda de Barà per conèixer de primera mà diversos projectes i necessitats del municipi. A les 12 va arribar a l'Ajuntament, on va ser rebuda per l'alcalde Pere Virgili, juntament amb la primera tinenta d'alcalde, Teresa Ferrer, el regidor Rafael Luna i altres membres del consistori. Durant la visita institucional, Romero va signar el llibre d'honor i va mantenir una reunió de treball amb l'equip de govern.
A la trobada s'hi van tractar diversos assumptes, competència de l'administració de l'Estat, que tenen incidència directa a Roda de Barà, com ara la necessitat de millorar el pas de vianants de la Nacional 340 a l'altura de la Barquera, la situació de la sortida de l'autopista AP7 al municipi, l'estat del projecte de pantalles acústiques a la línia ferroviària de la costa o els horaris de la línia R13 de Rodalies emparades al baixador de Roda de Mar.
La subdelegada va expressar la voluntat del govern de continuar treballant conjuntament amb l'Ajuntament per identificar oportunitats i avançar en solucions que afavoreixin el territori.
És una reunió molt productiva. També he pogut venir a l'Ajuntament i conèixer directament, estar aquí a l'Ajuntament, on l'alcalde i part del consistori m'han explicat i m'han preguntat dubtes que tenien i inquietuds i hem pogut parlar i coses que sabíem, actualitzar com està la situació i el que no ens ho portem.
I mirem sempre per beneficiar tot el que es pugui i mirar com estan les relacions amb l'Estat i l'Ajuntament.
Un cop finalitzada la reunió, la delegació es va desplaçar fins al passeig marítim de la platja llarga per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. Posteriorment, van recórrer el camí de Ronda, on l'estat té prevista una actuació per renovar el paviment i evitar el risc de relliscades. La visita va concloure el Roc de Sant Gaietà, a la zona de la Roca Foradada, un entorn emblemàtic que requereix una intervenció de consolidació arran de l'erosió provocada per l'onatge.
La portaveu del PSC d'Altafulla, Inma Morales, ha anunciat a Altafulla Ràdio que votarà afirmativament els pressupostos de l'Ajuntament per al 2026. El vot favorable dels socialistes garanteix que els comptes municipals tinguin endavant. Amb tot, es busca que aquesta majoria sigui més àmplia i compti amb el vistiplou de la resta de l'oposició, que no ha manifestat encara el seu sentit de vot.
Morales, per la seva banda, no ha tingut cap recansa en afirmar rotundament que el pressupost presentat per l'equip de govern li satisfà i considera que s'han tingut en compte totes les seves aportacions.
Sí, sí, s'inclinem pel sí, perquè ara ho puc dir, perquè amb les negociacions, i com molt bé has dit tu, les comissions, les reunions bilaterals, amb tot, s'han donat una bona explicació. Quan hem tingut dubtes, el primer que hem fet és solucionar el problema del dubte d'alguna partida, i que es tracta d'això, i nosaltres aprovarem els pressupostos.
Una de les demandes més importants del grup socialista ha estat la d'inclor una partida del projecte executiu de la residència. Són 300.000 euros que es destinaran a elaborar aquest document. Un document que, com recorda Morales, ha de permetre demanar subvencions i poder fer accions més palpables perquè l'equipament sigui una realitat més d'hora que tard.
S'ha fet la partida aquesta de 300.000 euros, però nosaltres el primer de gener, que ja estarà aprovat, no deixarem de lluitar perquè això no sigui una cosa rutinària, que vegi la gent que hi ha fets, que es veu que es tira endavant, perquè hi ha moltes vegades que es parla, s'aprova i després no es veu uns fets, no es veu que surti endavant.
Encara pel que fa a l'àmbit social, Morales valora molt positivament l'impuls a un nou pla de voreres i asfaltat que millori la mobilitat de les persones als carrers d'Altafulla. Per altra banda, l'edil socialista reconeix que hi ha algunes qüestions del pressupost que no la convencen, tot i que es mostra l'expectativa de la seva eficàcia.
És el cas del pla de dinamització comercial, al qual es destinen 14.000 euros, uns diners que el seu grup creu que seria més efectiu destinar a accions concretes com els bons per comprar als comerços locals. Crec que de tot el pressupost, crec que va ser l'únic que vam dir que aquests 14.000 euros potser es podria utilitzar també pel comerç, però fent una altra gestió.
Per exemple, si se'n recordeu, fa anys es van fer unes targes per poder anar a comprar els comerços. Per exemple, una cosa d'aquestes o unes propostes semblant amb aquestes perquè el comerç tingués sortida. El ple de pressupostos de l'Ajuntament d'Altafulla se celebrarà divendres dia 19 en una sessió extraordinària.
Torredembarra tenia 18.190 habitants a principis d'aquest 2025, amb un increment de l'1,3% respecte a la xifra de l'any anterior. Aquestes són les dades que ha publicat recentment l'Institut Nacional d'Estadística i que ha recollit l'Agència Catalana de Notícies.
L'escena també mostra l'evolució de la població en les últimes dècades. Per exemple, respecte al 2004, quan a Torre d'Embarrà hi vivien 12.478 persones, la població ha augmentat un 45,77%. Respecte al 2014, és a dir, en els últims 11 anys, l'increment ha estat del 17,5%.
Pel que fa a les xifres de Baix Gaià, la subcomarca tenia a l'inici d'aquest any 49.012 habitants. Per darrere de Torredembarra, el municipi més poblat era Roda de Barà amb 8.240 habitants, mentre Caltafulla i Alcatlla se situaven per sobre dels 5.000, amb 5.856 i 5.387 respectivament.
Percentualment, els municipis del Baix Gaià que més van veure augmentar la seva població durant l'any passat van ser Renau, amb un 4,4% d'increment, la Pobla de Montornès amb un 3,4% i el Catllà amb un 3,3%. Per contra, la Nou de Gaià, Salomó i Vespella van perdre habitants en percentatge que van de l'1,5% al 0,4%.
Els cotxes de la policia local de Torredembarra disposaran d'un sistema de geolocalització per permetre més agilitat en les actuacions que hagin de fer. La instal·lació d'aquest dispositiu s'inclourà en el pressupost de l'Ajuntament per a l'any vinent, que s'ha d'aprovar a final d'aquest mes de desembre.
Durant la reunió del govern amb les associacions de veïns, el sotsinspector en cap de la policia local, Miquel Àngel Marchal, ja va anunciar la instal·lació d'aquest sistema. També ho ha explicat la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín, en una entrevista a l'Espai Polític. Martín ha comentat que el fet que els vehicles estiguin geolocalitzats permetrà coordinar millor des de la central les actuacions policials perquè es pot saber on estan els agents en tot moment.
Això està al pressupost, que són uns sistemes de geolocalització dels vehicles. Sobretot, no és que sigui per controlar on estan els vehicles, però és una manera de tenir localitzades les patrulles que tens al carrer i en el moment que t'entra un servei o una urgència, el que està a la sala, ràpidament, enviar la patrulla que està més a prop o que no està ocupada, o si és per tenir un control més exhaustiu del servei al carrer.
Aquest sistema també permetrà analitzar en quines zones s'actua més i organitza millor les rutes per tenir presència a tots els barris de Torredembarra.
Això serà una manera estadísticament de saber per on han passat o no han passat. Si vas estar a la reunió ja vas veure que una de les inquietuds de totes les associacions és la presència perquè tothom voldria tenir una patrulla contínuament voltant pels carrers, però és impossible. Llavors serà una manera de demostrar, justificar que sí que hi són.
En matèria policial, de cara a l'any vinent també es preveu la compra de tres nous vehicles per la policia local.
El carrer de dalt d'Altafulla ja té una nova eina per controlar que no hi accedeixin vehicles no autoritzats. Es tracta d'una càmera de videovigilància, lectora de matrícules. Aquesta detecta les matrícules dels vehicles que no poden circular pel tram superior del carrer, el que està habilitat com a zona de vianants i permet que se'l pugui sancionar des de la policia local. La càmera encara no està en funcionament i quan ho faci s'establirà un període aproximat d'un mes perquè es conegui i tothom prengui consciència de la seva funció.
Posteriorment començarien a aplicar-se mesures de sanció. D'aquesta manera, com ha explicat la coalcaldessa d'Altafulla i regidora de Via Pública, Alba Muntades, s'incidirà en la millora del trànsit en aquest carrer pacificat, ja que l'incompliment de la prohibició de pas comportarà una sanció.
Com ja sabeu, un dels objectius de la gran modelació del carrer de Dalt era donar prioritat als vianants en aquesta zona, fer una zona més segura i potenciar la mobilitat a peu, sobretot pel cascànting del poble. Aleshores, ja un cop acabada es va posar el cartell
que aquesta zona era només el trànsit correcte de veïns i proveïdors, i ara es posarà aquesta càmera per tal de controlar que així sigui, que no hi hagi cap vehicle que no tingui autorització, que passi per aquí.
Igualment, amb la voluntat de pacificar el trànsit i millorar-ne la seguretat, s'han instal·lat dos radars de velocitat fixes en dos vials de la vila que són susceptibles de ser recorreguts amb més velocitat a la permesa. Són la ronda del Tafolla i l'entrada de la vila des del nord per Marqués de Tamarit, a l'altura del Clot del Torrell. La qual caldessa muntada es valora la funció dissuasiva i de conscienciació que tindran aquests dispositius.
i l'objectiu d'aquests redarts és, bàsicament, conscienciar els conductors que estan dintre d'una zona urbana, que han d'anar com a molt a 30 km per hora, i per seguretat dels vianants. Per tant, es col·locaran aquestes carres, en un primer moment simplement s'anunciarà la seva presència i no se sancionarà, a part que els conductors vagin prenent consciència que no es pot córrer per aquestes vies.
Aquests dispositius començaran a funcionar properament de la mateixa manera que succeirà amb la càmera del carrer de dalt i la recaptació dels radars es destinarà íntegrament a reforçar la seguretat i a finançar noves millores a l'espai públic del municipi.
Torredembarra comptarà amb un casal d'hivern gratuït durant les festes nadalenques. Sota el nom Gaiafa Pobla anirà càrrec de viu lleure i s'oferirà en dos torns, entre el 22 i el 24 i entre el 29 i el 31 de desembre.
L'activitat es farà al patronat Antoni Roig en horari de matí de 9 a 1 i hi haurà servei d'acollida opcional una hora abans i una hora després. El casal va destinat a infants des d'3 fins a 6è de primària i es farà les instal·lacions del centre obert Capicua, que està inactiu durant aquestes dates. El casal té com a objectiu oferir un espai educatiu i de lleure durant els dies laborables a les vacances de Nadal, facilitant la conciliació familiar en el marc del programa Temps per Cures de la Generalitat de Catalunya.
El servei inclou la planificació pedagògica i logística, un coordinador, monitors de lleure per atendre fins a 74 infants al dia i 3 batlladors. L'organització va càrrec de la Regidoria d'Acció Social i Igualtats, amb la col·laboració dels Departaments de Drets Socials i d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, el Ministeri d'Igualtat i el Consell Comarcal del Tarragonès.
Càritas Torre d'Embarra busca voluntaris per participar en el seu projecte de grups de conversa en català. Aquesta activitat incideix en la pràctica de la llengua en entorns quotidians i informals. Els grups de conversa oferiran l'oportunitat d'aprendre i practicar el català en situacions del dia a dia, com comprar, anar al metge o interactuar amb veïns o administracions. La treballadora social de Càritas, Ariadna Jiménez, ha explicat a Ona a la Torre que l'activitat la impulsen en voluntaris...
i està adreçada a tothom qui vulgui aprendre a millorar la pràctica del català. Un projecte en el qual poden venir persones que vulguin practicar la llengua catalana, sobretot per parlar. És un curs que durà fins al juny i pot adreçar-se a qualsevol persona que vulgui aprendre.
Llavors, no és un curs oficial, sinó que és una manera de poder parlar, de poder expressar-se. Després també és com una mica informal, perquè a vegades anem al carrer, anem al supermercat, llavors allà veuen les fruites, les verdures, i aprenen allà com es diuen. Vull dir que és una manera diferent d'aprendre el català.
Cal dedicar-hi una hora i mitja a la setmana d'un d'aquests tres horaris, dilluns i dimecres de 10 a dos quarts de 12 o dimarts de 4 a dos quarts de 6. Les persones que es vulguin sumar com a voluntàries han de posar-se en contacte amb Càritas a través del correu electrònic
El centre d'estudi Sinival de Mas apadrina la presentació a Torredembarra del llibre 65 anys de progrés, balanç del desarrollisme a les comarques del camp des del franquisme fins al canvi climàtic. L'acte es farà avui dijous a les 7 de la tarda a Calmaiam.
Aquest llibre és el resultat d'un any de recerca i debat sobre les peculiaritats del model econòmic del nostre territori i el seu impacte social i ambiental. Hi han treballat més d'una vintena d'autors, molts d'ells procedents del món acadèmic. Hi ha, per exemple, professors de la Universitat Rovira i Virgili, com els geògrafs Sergi Saladier i Robert Casadevall,
i l'historiador Ginés Puente. També hi han treballat persones implicades en múltiples lluites socials, com Roser Bernet, del Priorat, Salomó Torres, d'Unió de Pagesos, i Eduard Escolar, del Japec. Al Blum l'ha coordinat Xavier Milian, que n'ha parlat en una entrevista a Baixgai al dia.
La tesa principal del llibre és aquesta, que aquell model de desenvolupament que s'impulsa als anys 60, com tantes altres coses, ha sobrevingut el dictador. I, per tant, just en un any que es convés 50 anys a la mort del dictador, aquest model que ens va imposar desenvolupament continua vigent a dia d'avui. Ho veiem amb projectes com el Harroc, amb l'arribada de Creuers al port de Tarragona, amb els macropolígons industrials que s'estan plantejant a la Conca Barberà i a l'Alcamp...
En aquest volum també hi ha treballat l'antropòleg torrenc Jordi Sunyer, que ha escrit un capítol d'anàlisi política. Sunyer diu que la presentació d'aquest dijous està pensada per propiciar el debat.
A mi quan m'han convidat a fer aquesta reflexió em va encantar perquè trobo que provenent dels moviments socials com provenc jo i també del sector cultural, centre d'estudis, etcètera, doncs hi ha una sèrie de qüestions que és que no es toquen, no es toquen i toca començar a parlar-ne, no? Parlem de passat, d'aquests 65 anys, però parlem sobretot de present i de futur. És un llibre per reflexionar, no? Llavors l'acte de Torralambarra pretén socialitzar aquest debat que hem tingut al llarg de l'any.
A més de Jordi Sunyer, a la presentació d'aquest dijous hi participaran Sergi Saladier, Aitana de la Varga i Xavier Milian. El llibre l'ha publicat l'editorial independent Lo Diable Gros.
L'Escola de Persones Adultes Mar de Lletres de Torre d'en Barra organitza una caminada solidària per la Marató de TV3. Es farà aquest diumenge al matí i els participants tindran la possibilitat de visitar el far. Recorreran 6 quilòmetres des del patronat Antoni Roig, des on se sortirà a dos quarts de 10, fins al Roquer. Les inscripcions costen 3 euros i la recaptació es destinarà íntegrament a la Marató.
Es poden fer fins aquest divendres a la perruqueria Lourdes-Romeu, al carrer Pere Badia, i també el mateix dia de la caminada, a partir de les 9 del matí, al patronat Antoni Roig. La Marató de TV3 també es farà aquest diumenge. És la 34a edició i se centrarà en el càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món.
Aquest cap de setmana se celebraran les dues activitats previstes a Roda de Barà en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat i que es van haver d'ajornar a causa de la previsió meteorològica adversa. Una caminada saludable i una pedalada popular. El Departament d'Esports ha decidit realitzar-les aquest dissabte aprofitant la celebració d'activitats vinculades a la Marató del 3CAT i sumar així esforços per fomentar la solidaritat i la promoció d'hàbits saludables.
La caminada saludable començarà a les 9 del matí des de la plaça de la Sardana i compta amb un recorregut d'anada i tornada fins al cucurull, amb un nivell de dificultat fàcil apte per tots els públics. Ho explica el tècnic d'esports Sergio Galera.
Hem modificat, en guany sí que vam programar per la setmana de mobilitat una caminada a l'Armita, el que per aquest dissabte hem modificat una mica el recorregut, al final hi ha molt més actes, al final volem que la gent participi en quantes més activitats millor, llavors farem la pujada al cucurull, és una ruta on els més petits, inclús els més grans, és de fàcil accés, o sigui, no patiu i al final és un recorregut que jo crec que en una horeta i poc
i està feta la pujada i la baixada. La pedalada popular sortirà a dos quarts de 10 del matí des del mateix punt, la plaça de la Sardana. El recorregut general tindrà una distància de 8,6 quilòmetres, però el primer quilòmetre i mig serà circular perquè puguin completar-lo els més petits. Els participants hauran de portar bicicleta, casc i aigua. La policia local i l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Roda de Barà donaran suport logístic i de seguretat durant tota l'activitat, com explica Galera.
Sempre anirem tots en grup, o sigui, al final és un passeig dintre del nostre municipi per disfrutar i xalar tots junts. Comptem amb la col·laboració també de la Policia i Protecció Civil, que s'acompanyen en tot el trajecte per tallar carrers. I a banda de la Protecció Civil també va acompanyat, a banda de ciclistes, un cotxe per si hi ha una punxada o algú cau i no pot continuar, no patiu, que us recollim i us portaran a...
Al final del taller, inclús tenim l'ambulància, però si passa qualsevol cosa, tindrà uns primers auxili. Totes les persones que vulguin participar a qualsevol de les dues activitats poden fer-ho sense necessitat de fer inscripció prèvia. Els participants rebran una samarreta d'obsequi. La proximitat del territori.
L'ocupació turística al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha arribat al 75% durant el pont de la Constitució. Al bon temps ha afavorit l'ocupació i el sector celebra que es mantingui una tendència creixent cap a la descentralització. Tot i que el sector hoteler ofereix només el 30% de l'oferta per aquestes dates, hi ha hagut una molt bona ocupació en pisos turístics, enllotjaments rurals i càmpings, amb una mitjana d'entre el 70 i el 75%.
Des del sector, el portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona i l'Ebre, Xavier Guardià, es mostra satisfet pels bons resultats que està donant l'aposta per la descentralització.
Sí, és una bona xifra i, a més a més, és una xifra que és una mica la dels darrers anys i segueix amb la línia, que a més a més de la Federació estem molt contents d'aquesta línia, que és la línia ascendent del fora temporada, el de la temporada baixa, diguem-ne. O sigui, nosaltres aquest any, diguem-ne, hem crescut l'abril, maig, juny i hem crescut l'octubre, setembre, octubre, novembre, desembre,
i hem mantingut juliol egos, que és una mica la línia en què estem treballant. Entre els perfils de visitants hi destaca el turisme de proximitat, però també hi ha presència d'estrangers. D'una banda, per les competicions esportives celebrades a la Costa Daurada, i de l'altra, pel creixement del turista Silver, la tercera edat jove provinent del centre d'Europa.
Doncs ara parlem d'esports amb Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, ens centrem en diverses activitats solidàries de cara a la Jornada Central de la Marató d'aquest cap de setmana que impulsen diverses de les entitats de casa nostra. Una d'elles és el Club Escolisme Torre d'Embarra que organitza una caminada solidària aquest dissabte 13 de desembre, un dia abans de la Jornada Central de la Iniciativa per intentar plegar més gent.
Serà una ruta senzilla que sortirà a les 9 del matí de la plaça del Castell. El recorregut d'uns 9 quilòmetres aproximadament recorrerà als voltants de la Torre i també d'alguns pobles del Baix Gallà. Em dóna més detalls la presidenta del Club Escolisme Torre d'en Barra, Paula Redondo.
una sortida fàcil, aquesta sí que és fàcil, aquest any l'any passat vam fer 10 quilòmetres, aquest any fem 9. L'únic que sempre se'ns escapa número arriba, número abaixo, normalment sempre se'ns escapa més cap a dalt els números. Però sí, una sortida fàcil perquè hi pugui venir com més gent millor, perquè com sempre l'Ajuntament col·labora en pagar l'assegurança grupal i els 5 euros que normalment s'aporta a la sortida van íntegres per la marató
Els interessats a inscriure's a la caminada del Club Excursionisme de Torre de Marra han de fer l'ingrés dels 5 euros, que és el preu que té per persona, al compte de l'entitat que apareix a les seves xarxes socials i al cartell de la caminada. A roda de barà, una i més, el Club Tenis Barà portarà el seu granet de sorra en aquesta jornada solidària de la Marató i ho farà amb un cap de setmana ple d'activitats tant dissabte, dia 13, com diumenge, dia 14.
El dissabte l'entitat oferirà activitats de tenis en funció de les inscripcions rebudes, mentre que el diumenge 14 es durà a terme un torneig solidari de Piquelol i Padel, tots dos dedicats a donar suport a aquesta iniciativa benèfica, com ha sigut l'administrador del Club Tenis Barà, Toni Fernández, en una entrevista a Roda de Barà Ràdio.
Històricament, el tenis barà col·labora amb la Marató, des de la primera edició que va bé, i aquests dies, al 13 fem una activitat de tenis, en funció de les inscripcions es fan unes americanes, tothom juga amb tothom, i principalment és vindre, passar el matí...
Totes les jornades començaran a dos quarts de 10 del matí i el període d'inscripció per persona és de 10 euros. I en darrera instància, el Club Marítim Altafulla també s'assuma a la jornada de la Marató i aquest diumenge, 14 de desembre, organitzarà a les seves instal·lacions i sobre les aigües altafullenques diverses activitats, tenis, padders, sortides en catamarà, travessa, aigües obertes... En fi, un fotimer d'activitats de cara tant als socis com als no-socis.
Acomiadem l'informatiu de Baixgai el dia d'aquest dijous. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i molt bon dia. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona a la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona a la Torre cada dia per ser el més guai. D'acord, C7.0.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Bon dia, són les dues.
Els majoristes de Mercabarna preveuen vendre entre un 2 i un 8% més d'aliments frescos aquest Nadal i arribar a les 100.000 tones. Això, malgrat que el peix augmenta un 6% el preu i la fruita ho fa en un 8%. Atenció, però, baixa el raïm blanc sense llavor. Que Nadal i Sant Esteve caiguin en dijous i divendres també anima les previsions. El president de l'associació d'empresaris majoristes de fruites i hortalisses, Pere Prats, granteix l'abastiment per a totes les butxaques. El nostre objectiu és que no falti de res...
ni en varietat ni en qualitats, perquè els catalans tinguin on triar i on poder també ajustar la compra als diferents pressupostos. És dijous, 11 de desembre de 2025, i tenim més titulars. Preocupació del sector pesquer per la reducció de quotes que vol imposar la Unió Europea, Albert Güell. La proposta de reduir un 65% els dies feiners ha aixecat totes les alarmes. El ministre Lluís Planes ha qualificat la proposta d'Irreal a l'entrada de la reunió negociadora.
Simplemente la propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. El govern blindarà amb tanques i barreres físiques el focus inicial del brot de pesta porcina africana. L'objectiu és establir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar. Avui, Mercol Lleida ha moderat els descensos de preu al Port Caus i Sèntims i al Garrí, dos euros.
Prop de 7.000 persones sense llarg malviuen a 77 municipis catalans que són els més grans i engloben prop de 6 milions de persones. Són dades de la sindicatura de Greuges que ha presentat en una cimera amb el govern i el món municipal metropolità per liderar una resposta coordinada a aquesta xacra.
En cultura, Rosalia esgota totes les entrades per als quatre concerts que farà el Palau Sant Jordi l'abril de l'any que ve. Milers de persones han fet cues virtuals durant hores per aconseguir entrades i poder escoltar el disc Luxe en directe. Als esports, Genira Gallut, el Barça té peu i mig als quarts de la Champions femenina. Les blaugranes sota mínims i amb fins a set baixes ja sumen 13 punts de 15 possibles, es mantenen invictes i arribaran líders a l'última jornada de la fase de Lliga, després de superar el Benfica per 3 a 1. I cop d'ull el temps, Lluís Pérez, bon dia.
Bon dia, avui estem veient força més núvols al cel i de fet la humitat ha pujat. Aquesta boira, per exemple, que s'ha fet molt present les últimes hores a gran part de les comarques interiors. A hores d'ara encara persisteix aquest cel molt carregat i amb molta humitat, per exemple, a la costa, també cap a les comarques fondes de Lleida. I al llarg de les immediates hores serà difícil que aquesta boira s'acabi d'esvair del Pla de Lleida, sobretot entre la Noguera i el Sagrià. Per tant, en aquestes comarques farà força fred.
Els núvols de la costa en alguns moments es trencaran, però no acabarà sent una tarda assolellada i, per tant, a tot arreu baixarà una mica la temperatura respecte a ahir. No és que hagi de fer gaire fred, però l'abonança dels últims dies avui frena una miqueta. Sí que cap a l'Alpirineu el cel estarà més obert i la temperatura serà més suau. Demà, divendres, molts més núvols a la costa i a l'interior amb oires i algun plogin fins i tot arren de mar. N'estem pendents a la xarxa.
El control de Soival López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr, passen 3 minuts de les dues.
Els majoristes de Mercabarna preveuen vendre 100.000 tones d'aliments frescos aquest Nadal, malgrat que els preus es mantenen alts. És entre un 2 i un 8% més de vendes que l'any passat, sobretot perquè Nadal i Sant Esteve precedeixen a un cap de setmana. Puja un 6% el peix, un 8% la fruita i la carn es manté estable, però després d'haver pujat de manera considerable durant l'any...
Davant la inflació alta aquest any, els més previsors han avançat la compra a l'octubre i l'han congelat. Maite Polo, bon dia. Bon dia. El salmó és un dels aliments que fan Nadal i mantindrà un preu moderat dins la pujada generalitzada del peix aquest any. Els majoristes també recomanen la sípia, el calamar i el llocet. Amb fruites són tendència els nevius i els gers. La carbassa és un producte a l'alça pel fet de vendre estallada i envasada i la vedella, el xai i el cabrit mantindran preus estables, asseguren des del sector, després d'haver-se encarit també aquest any.
Són consells dels distribuïdors de Mercabarna davant d'una campanya nadalenca que preveuen bona. El president de l'Associació d'Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona és Pere Prats. Afrontem aquestes festes un any més en un context de preus elevats per a l'alimentació i sobretot el producte fresc. Seguim amb una alta inflació que ens afecta des de fa més de quatre anys.
Però a més de la inflació hi ha altres realitats que també ens afecten de ple, com són el canvi climàtic, restriccions a la pesca, guerres comercials, nous arancels, etc. Aquesta trobada, ja tradicional, volem que sigui una reivindicació del producte fresc i del seu valor identitari a la cuina catalana i a la gastronomia catalana.
La major part de productes frescos venuts aquest desembre seran fruites i hortalisses amb 90.000 tones, 6.000 tones de peix, marisc i elaborats, i la resta, carn, altres aliments i abiram. Un clàssic que no pot faltar a les festes és el raïm de cap d'any. Doncs atenció perquè baixa aquest any. En concret, el raïm blanc sense llavors, sobretot sense envasar. Que les festes caiguin en dijous i divendres i enllacin amb el cap de setmana augura un augment dels àpats festius tant a casa com als restaurants.
Doncs veurem què passa amb el peix, perquè ara mateix el sector està amb l'ahir al cor a causa de la negociació de les quotes a la Unió Europea. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, ha qualificat d'irreal la proposta que ha fet la Comissió Europea. Ha estat just en arribar a la reunió a Brussel·les que ha de fixar aquestes quotes. Les negociacions continuaran com a mínim fins demà.
La reunió ha començat amb un document sobre la taula que estableix una reducció del 65% dels dies de pesca per a la flota d'arrossegament de Catalunya l'any que ve. Això suposa passar de 27 a 9,7 dies de mitjana l'any. El ministre espanyol deixava clar que la proposta europea, hores d'ara, és irreal. Simplemente la propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa.
Y eso es técnicamente lo que, leído estrictamente, jurídicamente, supone la propuesta de la Comisión.
Yo creo que ese grado de realidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima, dificilísima. Plana s'ha reivindicat l'esforç que ha dut a terme el sector pesquer durant aquests últims anys per millorar la qualitat dels estocs i considera que cal premiar aquest esforç per evitar enviar un senyal de càstig.
De fet, la voluntat és que el sector pugui sortir uns 143 dies si s'apliquen més mesures de conservació medioambiental, com l'ús de xarxes especials o el tancament de la pesca a més profunditat. El ministre ha assegurat que la negociació serà llarga i complexa i no descarta fins i tot que s'allargui fins dissabte.
Encara més opinions sobre aquesta important negociació. El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, adverteix que si s'aprova la proposta europea pot suposar la fi del sector a Catalunya. Hem fet els deures, hem treballat moltíssim durant tot aquest any amb el sector, portant una proposta de quin ha de ser el nostre model de pesca i, per tant, no podem seguir perdent flota si no es refà, si no es canvia la proposta inicial de la comissió,
Ens sembla un atac frontal a les comunitats pesqueres del Mediterrani, que encara s'ha fet una proposta de reducció major de la que hi havia l'any passat i, per tant, realment és la fi del sector si s'aprova la proposta tal com està plantejada.
Doncs també els pescadors, tot el sector de fet està preocupat i expectant davant la negociació que s'està produint en aquests moments a Brussel·les. A Tarragona alerten els pescadors que reduir els dies seria un desastre. Tarragona Ràdio 3 a Ortega. Al barri mariner del Serrallo els pescadors asseguren que és inassumible reduir els dies que poden feinejar i recorden els esforços que ja han anat fent en favor de la regeneració marina.
L'armador de la Confreria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries, Xavier Domènech, ha explicat a Tarragona Ràdio que només acceptaran tenir més dels 130 dies de 2025. Entén la insubmissió que es plantegen alguns pescadors per no acatar el que es decideix a Brussel·les si és impossible d'assumir. Són mesures que es prenen des d'un despatx.
nosaltres les hem de catar sí o sí, perquè si no s'ajovem la vida pesquera, i llavors aquí és quan tothom, el tema de la insubmissió, clar que ho puc entendre. Domènec recorda que reivindiquen arribar als 180 dies, tot explicant que aquesta quantitat ja suposa només treballar 9 mesos l'any.
No deixem el sector primari. El govern blindarà amb tanques i barreres físiques el focus inicial del brot de pesta porcina africana. L'objectiu és intensificar les captures i sacrificis de senglars per tal d'establir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar. El conseller Ordeig assegura que es mantenen els casos positius en 13 i demana paciència per saber l'origen del brot.
UAU Lleida Ràdio, Judit Castellà. En una compareixença des de llei del Consell d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordet, ja ha defensat que tot i no tenir novedats de focus, es manté la feina que hem de fer. Una feina que des d'aquest dijous es veurà reflectida en un tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques del radi de 6 quilòmetres.
S'estan acabant pràcticament ja entre ahir i avui estarà acabat el tancament perimetral amb tanques, amb valles, per tant amb barreres físiques per seguir aquestes recomanacions amb aquests contractes d'urgència i a través del Departament de Territori també per tancar infraestructures, tancar passos de fauna.
que el que pugui fer, llavors tinguem garanties per poder iniciar entre el radi dels 4 i 6 quilòmetres, s'entén? Entre 4 i 6 quilòmetres, 6 quilòmetres tancat, i aquí sí que farem una intensificació de les captures i els sacrificis per tal de tenir una zona de seguretat.
El conseller també ha confirmat que la República Dominicana ha acceptat la regionalització provincial del comerç de carn de porc. Aquesta se suma a Xile i ara s'està negociant amb Perú, Colòmbia, Ecuador i Bolívia. De moment, avui Mercol Lleida ha moderat els ascensos de preu de la carn de porc. El porc en si mateix cau 6 cèntims mentre que el Garriu fa 2 euros.
En el cas del port d'en Greix, el descens torna a situar-se dins el límit habitual de variació màxima després de dues davallades consecutives de 10 cèntims pel focus de pesta porcina africana. La llotja de referència dels preus de porcí veu prioritari contenir el focus i resoldre l'exportació a països tercers com el Japó i les Filipines. I mentrestant els caçadors assumeixen que aquests dies s'hauran d'implicar encara més en aquesta eliminació possiblement de tots els senglars.
Ara bé, demanen a les administracions ajuts per compensar les despeses que els suposaria ajudar a controlar el prot de pesta porcina. Joaquim Zarzoso és el president de la Federació Catalana de Caça. Ens estan donant una petita ajuda, com bé has dit, entre 20-25 euros per senglar que va a comercialització i tota ajuda per descomptat és molt ben rebuda.
però és insuficient per les despeses que té el sector. Hem de pensar que, a modo d'exemple, si una societat de caçadors en una mitjana s'emporta 2.000 euros d'aquestes ajudes, s'està deixant 6.000 amb despeses veterinàries. Això sense comptar altres despeses. Zarzoso ha reconegut que en aquests moments són ells els que estan avançant els diners de les cases que ja es duen a terme, però ha admès que les butxaques dels caçadors comencen a estar buides.
Notícies en xarxa. Atenció a aquestes dades perquè per primer cop s'ha xifrat el sense llarisme a Catalunya. Prop de 7.000 persones sense llar malviuen els 77 municipis catalans més grans als que engloben prop de 6 milions de persones. Són dades de la sindicatura de Greuges que ha presentat en una cimera amb el govern i el món municipal metropolità. Objectiu, liderar una resposta coordinada a aquesta xacra. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Segons les dades municipals recollides per la Sindicatura de Greuges a través d'una enquesta, el 64% dels prop de 7.000 nens de sostre assensats dorm al carrer i la resta, el 36%, malviu en més de 400 assentaments, més de la meitat dels quals són a l'aire lliure. Pel que fa al perfil més habitual del sense sostre és el d'un home d'entre 41 i 50 anys, una xifra, la dels 7.000 nens de sostre,
que es ve el primer cens unificat del sensellarisme a Catalunya sobre una població que representa el 75% dels catalans. Dades que la sindicatura ha presentat en una cimera en què s'ha convidat al govern i al món municipal en un objectiu de liderar una resposta unificada amb la síndica de Greuges com a àrbitre i mediadora, ja que només el 36% dels municipis ofereix places residencials al sensellar. Una cimera que des de la Fundació Barrels han qualificat de bona notícia en el sentit que es proposa treballar de manera coordinada.
Parla la seva directora Beatriz Fernández. Aquesta és una condició indispensable si es vol fer un bon abordatge d'un fenomen que va a l'alça. Són declaracions a la xarxa. En el sentit que és indispensable aquesta coordinació, que pot semblar òpia, però que no sempre s'ha produït o no sempre es produeix, que és una coordinació entre administracions locals i l'administració autonòmica,
i també entre diferents departaments que d'alguna manera han d'estar involucrats en un abordatge correcte del sensellarisme. El sensellarisme no es pot abordar únicament des d'una perspectiva de serveis socials o de drets socials, que és indispensable, això sí, però que no pot ser l'única. S'ha d'abordar també des d'una perspectiva d'habitatge, des d'una perspectiva de salut, des d'una perspectiva d'interior.
La Fundació Arrels confia que la trobada d'avui no sigui flor d'un dia i que aquesta sigui, a partir d'ara, la dinàmica de treball. I una quinzena de representants de sindicats educatius han passat la nit tancats al Departament d'Educació. Es tracta d'una protesta que encara dura a hores d'ara per reclamar un complement únic de 473 euros per a tot el personal laboral.
Aquest col·lectiu agrupa els integradors, els educadors d'educació especial o el personal de neteja i cuina, més dels mestres de religió. El seu salari mitjà no arriba als 1.200 euros. Anna Franganillo, de Comissions, Sandra Isierte, del sindicat UGT, i Eva Costa, de l'Oustec, són tres de les delegades sindicals que han passat la nit a la seu del departament i han explicat les seves reivindicacions a la xarxa.
Tenim un salari que no ens arriba per omplir la cistella i l'altre és una jornada equiparable a la resta dels professionals d'educació perquè som les persones que passen més hores dintre dels centres educatius. El personal laboral del Departament d'Educació està format majoritarment per dones. Ens venen que volen una educació de qualitat, però perquè això...
Es porti a terme, el Departament d'Educació no ha de menysprear les seves professionals. Des d'aquí fem un missatge a la senyora consellera d'Educació que posi fil a l'agulla, que posi mesures i que doni solucions a la precarietat que patim tot el col·lectiu del personal laboral. El sindicat xifren en 4.000 els professionals afectats a tot Catalunya. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa, edició migdia.
Després de 10 anys d'espera, avui s'ha posat data a l'inici de les obres de soterrament del tram que falta de la Gran Via al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. La previsió és que comencin aquests treballs a principis del 2027, amb una inversió de més de 130 milions d'euros, mitjans de l'Hospitalet Montse Quinyonero. Amb aquesta assignatura es dona el tret de sortida a un projecte, el del cobriment de la Gran Via, que es va iniciar fa 10 anys i que posa la data d'inici a principis de 2027. Escoltem l'alcalde de l'Hospitalet, David Quirós, i el president de la Generalitat, Salvador Illa.
És un punt d'inflexió que la Gran Via ha estat massa temps una frontera. El seu soterrament és una oportunitat única per cocir barris, per generar espai públic i per redefinir el cor metropolità del sud de Barcelona. Transformar la Gran Via de Gospiradet significa transformar la vida dels veïns i les veïnes dels barris de Bellvitge i Gornal, de l'àrea metropolitana i a més generar prosperitat per la resta del consum de Catalunya.
Amb aquest acord es desbloqueja el soterrament de la Gran Via cinc anys després de l'aprovació del projecte constructiu i que espera una inversió de més de 130 milions d'euros. En concret, es cobrirà el tram entre la Rambla Marina i el riu Llobregat, una nova Gran Via que el president Illa ha definit com la nova Gran Via de la Salut, el coneixement, l'espai verd i la prosperitat econòmica. La previsió és que les obres finalitzin l'any 2030.
En clau política, la Generalitat desvincula el finançament singular aranès de l'autonòmic i dels nous pressupostos. Confia més a tenir-ho tot enllestit el proper trimestre. El Govern i el Consell General d'Aran s'han reunit. Aquest matí a Barcelona han tancat acords en matèria d'habitatge i drets socials i també han acordat impulsar un centre cultural a Viella. Moncar Bajal i David Navarro, bon dia.
Bon dia. La Generalitat i el Consell General d'Aran ensal·lat avui la segona reunió bilateral, però seran una tercera reunió extraordinària en què tancaran les bases per a un nou finançament singular aranès. Serà durant el primer trimestre del 2026. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que no estarà vinculat ni al nou model de finançament autonòmic ni als pressupostos del 2026, que d'altra banda assegura que s'aconseguiran també en aquell període.
El nostre compromís segueix intacte amb el nou finançament d'Aran, amb pressupostos o sense pressupostos, i per tant, amb aquest compromís hi treballarem. El nostre horitzó és en aquest primer trimestre de l'any 2026, i el nostre desig és que hi arribem amb les dues fites anteriors assolides. Tots dos governs crearan un consorci d'habitatge per ampliar el parc de lloguer assequible i estudien fer un centre cultural a Viella. La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha explicat com serà.
L'Aran en aquests moments és l'únic territori de Catalunya que no té un lloc on fer cultura. Per tant, ha de ser un indret transversal on puguin fer teatre, concerts, trobades, congressos, etcètera. El govern aranès gestionarà tota la recaptació de la taxa turística que genera a la vall.
Crit d'alerta dels economistes perquè Catalunya tingui nous pressupostos l'any vinent i també perquè la Unió Europea es prengui seriosament el problema de l'habitatge. Aquestes són les reclamacions principals que han fet a la presentació de l'enquesta de tardor del Col·legi d'Economistes, que posa de manifest que, tot i que l'estabilitat política ha millorat molt, aquest últim any persisteixen els mateixos problemes. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. El dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat, la dificultat d'accedir a un habitatge i el dèficit en infraestructures i comunicacions es mantenen com les principals preocupacions dels i les economistes. I quatre de cada deu assenyalen com a molt negatiu que el Parlament no aprovi uns nous comptes per l'any vinent.
Pel que fa a l'índex de confiança, aquest creix i assoleix la millor xifra dels últims 20 anys. Per tot plegat, i amb el dubte encara dels pressupostos, el degà del col·legi Carles Puig de Travi fa una previsió optimista pel 2026. El 2026 serà un any d'estabilitat, esperem, i aquí veurem el que ens diuen els economistes, no?,
Però tenim una economia que, evidentment, és resistent i diversificada, que podem fer moltes coses, però hem de tindre cura de temes, com he dit, com l'habitatge, les infraestructures, l'energia, l'aigua, el talent, sobretot és el talent. De la mateixa enquestes, desprèn també que només un 1% dels economistes afirma que els treballadors s'estan beneficiant de l'actual creixement de l'economia. Notícies en xarxa
Ens situem ara a la Costa Brava. L'Audiència Nacional obliga l'Estat a excloure del domini públic les 850 propietats del passeig marítim de Platja d'Aro. L'Ajuntament sobralla que la sentència crea un precedent, però l'agafa amb cautela, perquè el procés no és immediat. Televisió de Costa Brava, Alba Pairet.
L'Audiència Nacional ha donat parcialment la raó a l'Ajuntament de Castelldaro, Platja d'Aro i Segaró i ha obligat el Ministeri per a la Transició Ecològica a iniciar el procés per desafectar els 850 immobles del front marítim de Platja d'Aro. Aquests edificis havien quedat inclosos com a domini públic marítim terrestre arran de diversos desllindaments aprovats entre el 1947 i el 2000.
L'Ajuntament va presentar un recurs l'any 2023 davant la inacció del govern, ja que aquesta afectació impedia registrar les propietats des del 2019. Amb la resolució, el Tribunal reconeix que l'Ajuntament està legitimat per defensar els veïns afectats. Ho explica l'Ima Gelaber, alcaldessa accidental del municipi. Aquesta sentència és un inici perquè es pugui començar a tramitar tot el tema d'això, del deslinder d'aquesta línia que afectava
entre uns 850 habitatges del nostre municipi. Tot i així, el consistori manté la cautela perquè la sentència encara no és ferma. L'advocacia de l'Estat disposa de 30 dies hàbils per presentar un recurs a cassació. I una cinquantena de bombers voluntaris de comarques de Girona s'han concentrat davant dels jutjats per presentar una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. Igual que ja han fet, els seus companys a Lleida i Tarragona denuncien frau de llei i exigeixen equiparar-se als bombers professionals. Girona FM, Pau Villafanya.
Aseguren que els diferents governs de la Generalitat no han atès les seves demandes per pal·liar les precàries condicions laborals amb què treballen i que, malgrat ser voluntaris, l'administració els exigeix el mateix que els funcionaris sense donar-los d'alta de la seguretat social. En cas d'accident, estan coberts per una assegurança mèdica a través d'una mútua que denuncien però no sempre et dona cobertura. Josep Maria Alcalá és el president de l'Associació de Bombers Voluntaris. Uns i altres són bombers, els superactors en la convocatòria pública.
Han fet proves físiques, mèdiques, teòriques, etc. No estem disfressats aquí, no venim de Carnaval. No ens han comprat les disfresses, som bombers de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya ens deixa tirats cada vegada que tenim un accident. Tenim companys que fa 10 anys que han patit un accident. I estan tirats, abandonats, la Generalitat els ha deixat a la seva sort. S'han apagat les operacions de l'hospital de la seva butxaca. S'ha apagat la rehabilitació. No han pagat, no han rebut la compensació, no han rebut l'assegurança que diuen tan famosa que tenim contractada que ens paguen, no l'han pagat.
I això és una vergonya. A Girona, 45 bombers voluntaris de 13 parcs diferents s'han sumat a la demanda del col·lectiu que espera arribar als 400 demandants. I és moment per la cultura. És una perla que nadie se fia. Avui amb un nom propi destacat, el de Rosalia, que ha esgotat totes les entrades per als quatre concerts que farà el Palau Sant Jordi l'abril de l'any que ve. Milers de persones han fet cues virtuals durant hores per aconseguir escoltar el disc Luxe en directe. Amb tu...
En total són 72.000 entrades que s'han venut en dues tandes. La primera a les 10 del matí per als concers del 13 i el 15 d'abril i la segona a les 11 per als dies 17 i 18. La pàgina web oficial ha creat cues virtuals per a la compra que en alguns moments acumulaven desenes de milers de persones en espera. Tot i que no ha arribat a col·lapsar, en alguns moments s'han produït incidències de persones...
que no podien entrar en el procés. Ara els fans de l'artista confien que s'obrin noves dates. La gira Lux Tour de la cantant catalana comptarà amb 42 concerts en 17 països. Començarà a Lió el 16 de març i passarà per Europa, els Estats Units, el Canadà i l'Amèrica Llatina. I és moment per als esports.
Que ens porta Genire Gallut. Molt bon dia, Genire. El Barça ja té peu i mig als quarts de la Champions femenina. Les blaugranes sota mínims i amb fins a 7 baixes ja sumen 13 de 15 punts possibles i es mantenen invictes i arribaran líders a l'última jornada de la fase de la Lliga. Després de superar el Benfica per 3 a 1 amb gols de Payor, Alexandri i Ucheibe amb pròpia porta en aquest cas. Pere Romeu valorava la victòria.
Estic molt content amb la primera part que hem fet, crec que ha sigut excel·lent quasi, mai es pot dir excel·lent en el futbol, perquè ens han arribat una vegada força clara que han regatejat a Cata, ens han contratacat alguna vegada més a partir del minut 40, però hem fet 40 minuts inicials boníssims amb molta ocasió, amb molta arribada a l'àrea, així que molt content amb la primera part, no tant content amb la segona part, crec que hem perdut una mica de control, crec que hem perdut pilotes força senzilles, crec que va també degut a la fatiga que portem acumulada.
I encara que en Barça, Eric García ja ha signat el contracte de renovació amb el club fins al 2031 a les oficines. Sentim el jugador de Martorell. El somni des de petit, abans de marxar, sempre era triomfar aquí al Barça, guanyar molts títols. Al final vaig haver de marxar i, òbviament, quan tornes, tornes a començar amb aquest somni. I una vegada estàs aquí, sí que és veritat que vaig haver de marxar al Girona, però el meu objectiu sempre ha sigut triomfar aquí.
Podria intentar jugar tota la meva vida aquí i al final estic molt content. I en futbol sala un doblet de Pido i un gol de Mace us permeten al Barça endur-se el derbi català dels vuitens de Copa del Rei contra l'Indústria Santa Coloma. Javi Rodríguez és el tècnic blau-grac. No me sorprendió nada de lo que ha pasado en el partido. He sido entrenador de Indústrias...
Hoy estoy en Barça, lo que ha pasado al principio del partido es lo que les he dicho a los jugadores. Creo que no nos podemos permitir el privilegio de no salir a tope porque cualquier equipo te puede hacer daño y Santa Coloma lo ha hecho al principio. Pero creo que en el momento que el equipo ha empezado, como he dicho, a ponerse el monotrabajo, creo que yo soy superior a eso.
La revalida serà diumenge a les 7 de la tarda al Palau Blaugrana, això sí, a la Lliga. En envol victòria per 28 a 34 del Barça a la pista de l'Aranda, on va haver de suar de valent per superar els burgalesos, tot i reforçar el lideratge a la Lliga Sobal. I a la Champions Hockey Patins, l'Igualada va veure com el Barça capgirava un 2 a 0 en contra per endur-se els 3 punts en el darrer compromís europeu de l'any amb un final d'infart. Aquest vespre, 3 quarts de nou serà...
el torn del Reus que visita la pista, això sí, del Tricino, en la recerca dels primers punts a la Champions. I amb l'hoquei, patins i la Champions acabem amb l'actualitat esportiva. Gràcies, Janire Gallut. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara. Notícies en xarxa. Edició migdia.
La xarxa de comunicació local. Propostes en xarxa. El Nadal, entre moltes altres coses, és família a compartir. I una bona mostra d'això és l'enorme quantitat de pessebres vivents que s'escampen per tot el territori i que no serien possibles sense aquesta germanor.
D'entre totes les tradicions nadalenques del Vallès, cal destacar el Pessebre vivent de Martorelles. La cita, Hebrea i Romana, arriba a la 48a edició. Els dies 21, 25, 26, 27 i 28 de desembre podreu admirar escenes que mostren la vida quotidiana d'aquella època.
Hi trobareu els profetes, l'enunciació a Maria, el mercat de Jerusalem, l'empadronament, el safreig, el palau d'Herodes, l'enunciació als pastors, el naixement o l'arribada dels reis. Entre les 6 i les 8 de la tarda es faran passis cada mitja hora i atenció perquè de manera temporal aquest any el pessebre canvia d'ubicació i es fa la masia Can Carrancà. Aneu amb compte perquè és molt possible que us hi facin participar.
Del 21 al 28 de desembre, 48è Pessebre Vivent de Martorelles. Més informació a passebreviventmartorelles.com Sabies que...
Cada any, des del 1947, Noruega envia un abet noruec gegant a la ciutat de Londres com un símbol de gratitud i amistat. Aquest gest de bona voluntat té les seves arrels a la Segona Guerra Mundial, quan Noruega va ser ocupada pels nazis i el Regne Unit va oferir un refugi i suport al govern noruec de l'exili. El primer arbre va ser un regal per expressar l'agraïment per l'ajuda britànica durant aquests temps foscos.
L'arbre, que generalment fa entre 20 i 25 metres d'alçada, se selecciona amb cura als boscos noruecs i s'envia a Londres a principis de desembre. Un cop allà, s'erigeix a Trafalgar Square, on s'il·lumina en una cerimònia pública que marca oficialment l'inici de la temporada nadalenca a la ciutat. Aquest acte no només simbolitza la gratitud i l'amistat entre dues nacions, sinó que també ha creat una tradició anual que atrau milers de persones a presenciar la seva il·luminació.
La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa migdia.
Marta Perdell. Els majoristes de Mercabarna preveu en venda entre un 2 i un 8% més d'aliments frescos aquest Nadal i arribar a les 100.000 tones. Això, malgrat que el peix, augmenta un 6% el preu i la fruita ho fa un 8%. I atenció, baixa el raïm blanc sense llavor. Que Nadal i Santa Esteve caiguin en dijous i divendres també anima les previsions. El president de l'associació d'empresaris majoristes de fruites i hortalisses Pere Prats granteja vestiment per a totes les butxaques.
El nostre objectiu és que no falti de res, ni en varietat ni en qualitats, perquè els catalans tinguin on triar i on poder també ajustar la compra als diferents pressupostos. És dijous, 11 de desembre de 2025, i tenim més titulars. Preocupació del sector pesquer per la reducció de quotes que vol imposar la Unió Europea, Albert Güell.
La proposta de reduir un 65% els dies feiners a la mar ha aixecat totes les alarmes. El ministre Luis Planas ha qualificat la proposta diarreal a l'entrada de la reunió negociadora. Simplemente la propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa.
El govern blindarà amb tanques i barreres físiques el focus inicial del veu de pesta porcina africana. L'objectiu és establir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar avui mercol a Lleida, moderat els descensos de preu al porc, cau 6 cèntims i al guerrí, 2 euros. Prop de 7.000 persones sense llarg malviuen els 77 municipis catalans més grans, que engloben prop de 6 milions de persones. Són dades de la sindicatura de greuges que ha presentat en una cimera amb el govern i el món municipal metropolità per liderar una resposta coordinada a aquesta xacra.
En cultura, Rosalia ha esgotat totes les entrades per als quatre concerts que farà el Palau Sant Jordi l'abril de l'any que ve. Milers de persones han fet cues virtuals durant hores per aconseguir entrades i poder escoltar el 10 Glucs en directe. Als esports, Genire Gallut, el Barça té peu i mig als quarts de la Champions femenina. Les blauran a sota mínims i amb fins a set baixes. Assumen 13 punts de 15 possibles. Es mantenen invictes i arribaran líders a l'última jornada de la fase Lliga, després de superar el Benfica per 3 a 1.
Fem també un cop d'ull al temps. Lluís Mi Pérez, bon dia. Bon dia. Avui estem veient força més núvols al cel i de fet la humitat ha pujat. Aquesta boira, per exemple, que s'ha fet molt present les últimes hores a gran part de les comarques interiors. A hores d'ara encara persisteix aquest cel molt carregat i amb molta humitat, per exemple.
A la costa, també cap a les comarques fondes de Lleida. I al llarg de les immediates hores serà difícil que aquesta boira s'acabi d'esvair del Pla de Lleida, sobretot entre la Noguera i el Segrià. Per tant, en aquestes comarques farà força fred. Els núvols de la costa en alguns moments es trencaran, però no acabarà sent una tarda assolellada.
I per tant, a tot arreu baixarà una mica la temperatura respecte ahir. No és que hagi de fer gaire fred, però l'abonança dels últims dies avui frena una miqueta. Sí que cap a l'Alpirineu el cel estarà més obert i la temperatura serà més suau. Demà, divendres, molts més núvols a la costa i a l'interior amb oires. I algun plogin fins i tot arren de mar. N'estem pendents a la xarxa. Al control de Saival López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr. Passen 3 minuts de 2 quarts de 3. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Els majoristes de Mercabarna preveuen vendre 100.000 tones d'aliments frescos aquest Nadal, malgrat que els preus es mantenen alts. És entre un 2 i un 8% més que l'any passat, sobretot perquè Nadal i Sant Esteve precedeixen a un cap de setmana. Puja un 6% el peix, un 8% la fruita i la carn es manté estable, però després d'haver pujat de manera considerable durant l'any. Davant d'aquesta inflació alta, enguany els més previsors han avançat la compra a l'octubre i l'han congelat. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. El salmó és un dels aliments que fan Nadal i mantindrà un preu moderat dins la pujada generalitzada del peix aquest any. Els majoristes també recomanen la sípia, el calamar i el llocet. En fruita són tendència els nevius i els gers. La carbassa és un producte a l'alça pel fet de vendres tallada i envasada i la vedella, el xai i el cabrit mantindran preus estables, asseguren des del sector, després d'haver-se encarit també aquest any.
Són consells dels distribuïdors de Mercabarna davant d'una campanya nadalenca que preveuen bona. El president de l'Associació d'Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona és Pere Prats. Afrontem aquestes festes un any més en un context de preus elevats per a l'alimentació i sobretot el producte fresc. Seguim amb una alta inflació que ens afecta des de fa més de quatre anys.
Però a més de la inflació hi ha altres realitats que també ens afecten de ple, com són el canvi climàtic, restriccions a la pesca, guerres comercials, nous arancels, etc. Aquesta trobada ja tradicional volem que sigui una reivindicació del producte fresc i del seu valor identitari a la cuina catalana i a la gastronomia catalana.
La major part de productes frescos venuts aquest desembre seran fruites i hortalisses amb 90.000 tones, 6.000 tones de peix, marisc i elaborats, i la resta, carn, altres aliments i abiram. Un clàssic que no pot faltar a les festes és el raïm de cap d'any. Doncs atenció perquè baixa aquest any. En concret, el raïm blanc sense llavors, sobretot sense envasar. Que les festes caiguin en dijous i divendres i enllacin amb el cap de setmana augura un augment dels àpats festius tant a casa com als restaurants.
Els pescadors davant d'aquesta situació estan amb l'ai al cor per la negociació de les quotes pesqueres a la Unió Europea. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, ha qualificat d'irreal la retallada que proposa la comissió. Ha estat en arribar a la reunió que es fa a Brussel·les encara dura i que ha de fixar les quotes. Les negociacions continuaran com a mínim fins demà.
La reunió ha començat amb un document sobre la taula que estableix una reducció del 65% dels dies de pesca per a la flota d'arrossegament de Catalunya l'any que ve. Això suposa passar de 27 a 9,7 dies de mitjana l'any. El ministre espanyol deixava clar que la proposta europea, hores d'ara, és irreal. Simplemente la propuesta de la comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa.
Y eso es técnicamente lo que he leído estrictamente jurídicamente supone la propuesta de la comisión.
Yo creo que ese grado de realidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima, dificilísima. Plana s'ha reivindicat l'esforç que ha dut a terme el sector pesquer durant aquests últims anys per millorar la qualitat dels estocs i considera que cal premiar aquest esforç per evitar enviar un senyal de càstig.
De fet, la voluntat és que el sector pugui sortir uns 143 dies si s'apliquen més mesures de conservació medioambiental, com l'ús de xarxes especials o el tancament de la pesca a més profunditat. El ministre ha assegurat que la negociació serà llarga i complexa i no descarta fins i tot que s'allargui fins dissabte. Com us deia amb tot plegat, manté amb d'aigua el cor el sector pesquer. A Tarragona alerten que reduir els dies de feina a la mar seria un desastre. Tarragona Ràdio, Teresa Ortega.
Al barri mariner del Serrallo els pescadors asseguren que és inassumible reduir els dies que poden feinejar i recorden els esforços que ja han anat fent en favor de la regeneració marina. L'armador de la Confreria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries, Javier Domènech, ha explicat a Tarragona Ràdio que només acceptaran tenir més dels 130 dies de 2025. Entén la insubmissió que es plantegen alguns pescadors per no acatar el que es decideix a Brussel·les si és impossible d'assumir.
són mesures que es prenen des d'un despatx i nosaltres les hem d'acatar sí o sí perquè si no s'ajuguem la vida pesquera i llavors aquí és quan tothom el tema de la insubmissió clar que ho puc entendre
Domènec recorda que reivindiquen arribar als 180 dies, tot explicant que aquesta quantitat ja suposa només treballar 9 mesos l'any. No deixem el sector primari. El govern blindarà amb tanques i barreres físiques el focus inicial del brot de pesta porcina africana. L'objectiu? Intensificar les captures i els sacrificis de sangles per tal d'establir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar. El conseller Ordeig assegura que es mantenen els casos positius en 13 i demana paciència per saber l'origen del brot.
UAU, Lleida Ràdio, Judit Castellà. En una compareixença des de Lleida, el Consell d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordet, ja ha defensat que, tot i no tenir novedats de focus, es manté la feina que hem de fer. Una feina que des d'aquest dijous es veurà reflectida en un tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques del radi de 6 quilòmetres.
S'estan acabant, pràcticament ja entre ahir i avui estarà acabat el tancament perimetral amb tanques, amb valles, per tant, amb barreres físiques per seguir aquestes recomanacions amb aquests contractes d'urgència i a través del Departament de Territori, també per tancar infraestructures, tancar passos de fauna.
que el que pugui fer, llavors, tinguem garanties per poder iniciar entre el radi dels 4 i 6 quilòmetres, s'entén? Entre 4 i 6 quilòmetres, 6 quilòmetres tancat, i aquí sí que farem una intensificació de les captures i els sacrificis per tal de tenir una zona de seguretat.
El conseller també ha confirmat que la República Dominicana ha acceptat la regionalització provincial del comerç de cart de porc. Aquesta se suma a Xile i ara s'està negociant amb Perú, Colòmbia, Ecuador i Bolívia. De moment, avui Mercolleida ha moderat els ascensos de preu. El porc cau 6 cèntims i el garrí 2 euros.
En el cas del port d'en Greix, el descens torna a situar-se dins el límit habitual de variació màxima després de dues davallades consecutives de 10 cèntims pel focus de pesta porcina africana. La llotja de referència dels preus de porcí veu prioritari contenir el focus i resoldre l'exportació a països tercers com el Japó i les Filipines. Notícies en xarxa
Atenció ara a aquesta xifra perquè per primer cop s'ha xifrat el sense llarisme a Catalunya, a prop de 7.000 persones. Malviuen al carrer els 77 municipis més grans, els que engloben prop de 6 milions de persones. Són dades de la sindicatura de Greuges que ha presentat en una cimera amb el govern i el món municipal metropolità. L'objectiu, liderar una resposta coordinada a aquesta xacra. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Segons les dades municipals recollides per la Sindicatura de Greuges a través d'una enquesta, el 64% dels prop de 7.000 sense sostres assensats dorm al carrer i la resta, el 36%, malviu en més de 400 assentaments, més de la metat dels quals són a l'aire lliure. Pel que fa al perfil més habitual del sense sostre és el d'un home d'entre 41 i 50 anys, una xifra, la del 7.000 sense sostre,
que es ve el primer cens unificat del sensellarisme a Catalunya sobre una població que representa el 75% dels catalans. Dades que la sindicatura ha presentat en una cimera en què s'ha convidat al govern i al món municipal amb un objectiu de liderar una resposta unificada amb la síndica de Greuges com a àrbitre i mediadora, ja que només el 36% dels municipis ofereix places residencials al sensellar.
Una quinzena de representants dels sindicats educatius han passat la nit tancats al departament. Una protesta que encara dura hores d'ara per tal de reclamar un complement únic de 473 euros per a tot el personal laboral. Aquest col·lectiu agrupa els integradors, els educadors d'educació especial o el personal de neteja i cuina, a més dels mestres de religió. El seu salari mitjà
No arriba als 1.200 euros a anar a franganillo de comissions, Sandra Iscierte del sindicat UGT i Eva Costa de l'USTEC. Són tres de les delegades sindicals que han passat la nit a la seu del departament i han explicat les seves reivindicacions a la xarxa. Tenim un salari que no ens arriba per omplir la cistella.
i l'altra és una jornada equiparable a la resta dels professionals d'educació, perquè som les persones que passen més hores dintre dels centres educatius. El personal laboral del Departament d'Educació està format majoritarment per dones. Ens venen que volen una educació de qualitat, però perquè això...
Es porti a terme, el Departament d'Educació no ha de menysprear les seves professionals. Des d'aquí fem un missatge a la senyora consellera d'Educació que posi fil a l'agulla, que posi mesures i que doni solucions a la precarietat que patim tot el col·lectiu del personal laboral. Els sindicats xifren en 4.000 els professionals afectats a tot Catalunya. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Després de 10 anys d'espera, avui s'ha posat data a l'inici de les obres de soterrament del tram que falta a la Gran Via, el seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. La previsió és que els treballs comencin a principis del 2027 amb una inversió de més de 130 milions d'euros. Mitjans de l'Hospitalet, Montse Quinyonero. Amb aquesta assignatura es dona el tret de sortida a un projecte del cobriment de la Gran Via que es va iniciar fa 10 anys i que posa la data d'inici a principis de 2027. Escoltem l'alcalde de l'Hospitalet, David Quirós, i el president de la Generalitat, Salvador Illa.
És un punt d'inflexió, que la Gran Via ha estat massa temps una frontera. El seu soterrament és una oportunitat única per cosir barris, per generar espai públic i per redefinir el cor metropolità del sud de Barcelona. Transformar la Gran Via de Gospiradet significa transformar la vida dels veïns i les veïnes dels barris de Bellvitge i Gornal, de barri metropolitana i a més generar prosperitat per la resta del consum de Catalunya.
Amb aquest acord es desbloqueja el soterrament de la Gran Via cinc anys després de l'aprovació del projecte constructiu i que espera una inversió de més de 130 milions d'euros. En concret, es cobrirà el tram entre la Rambla Marina i el riu Llobregat, una nova Gran Via que el president Illa ha definit com la nova Gran Via de la Salut, el coneixement, l'espai verd i la prosperitat econòmica. La previsió és que les obres finalitzin l'any 2030.
A la comarca de la Selva s'ha presentat un projecte de col·laboració transfronterera per impulsar el patrimoni natural de manera sostenible. És el resultat de la xarxa Hidroscòpia, creada l'any passat per fomentar la cooperació entre Catalunya i l'Occitània en la gestió de l'aigua i la sensibilització ambiental. Televisió de la Selva, Enreu Coll.
El Consell Comarcal de la Selva ha acollit avui la presentació de Hidroscòpia Regen, un nou projecte transfronterer que vol posar en valor el patrimoni de l'aigua i impulsar un model de turisme sostenible entre Catalunya i Occitània. Ens ho explica Armínia Andreu Aparicio, coordinadora de la xarxa transfronterera d'Hidroscòpia i cap del projecte Hidroscòpia Regen.
entra en el marc de la creació d'una xarxa transfronterera que es diu Hidroscòpia. Aquesta xarxa inclou una quarantena de socis institucionals, administracions públiques, universitats, consorcis, associacions, empreses... I el nostre objectiu és treballar bàsicament en tot el que és la part no visible del comportament de les persones que provoquen la situació que actualment tenim
en el final a nivell de crisi climàtica. Dels deu socis del projecte que ja treballen coordinadament per avançar en una gestió més sostenible dels recursos hídrics i en un turisme més regeneratiu al conjunt del territori.
Tres quarts de tres, en clau política, la Generalitat desvincular el finançament singular aranès de l'autonòmic i dels nous pressupostos. Confia més a tenir-ho tot enllestit el proper trimestre. El govern i el Consell General d'Aran s'han reunit aquest matí a Barcelona, han tancat acords en habitatge i drets socials i també han acordat impulsar un centre cultural a Viella. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. La Generalitat i el Consell General d'Aran ens l'ha detallat avui la segona reunió bilateral, però seran una tercera reunió extraordinària en què tancaran les bases per a un nou finançament singular aranès. Serà durant el primer trimestre del 2026. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que no estarà vinculat ni al nou model de finançament autonòmic ni als pressupostos del 2026, que d'altra banda assegura que s'aconseguiran també en aquell període.
El nostre compromís segueix intacte amb el nou finançament d'Aran, amb pressupostos o sense pressupostos, i per tant, amb aquest compromís hi treballarem. El nostre horitzó és en aquest primer trimestre de l'any 2026, i el nostre desitge és que hi arribem amb les dues fites anteriors assolides. Tots dos governs crearan un consorci d'habitatge per ampliar el parc de lloguer assequible i estudien fer un centre cultural a Viella. La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha explicat com serà.
L'Aran en aquests moments és l'únic territori de Catalunya que no té un lloc on fer cultura. Per tant, ha de ser un indret transversal, on s'hi puguin fer teatre, concerts, trobades, congressos, etcètera. El govern aranès gestionarà tota la recaptació de la taxa turística que genera a la vall.
Ens situem ara a Lleida, ja que l'equip de govern de la Paeria ha presentat un pressupost de 269 milions d'euros per l'any vinent. És un 16% més que l'anterior. La xifra creix per la partida destinada a inversions, amb 63 milions d'euros, que és el doble en comparació amb els comptes actuals.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrós, ha batejat els comptes com a mai vistos per tal de satisfer les necessitats de 154.000 habitants de la ciutat. Un de cada 4 euros anirà destinada a polítiques d'igualtat i equitat, que representen més de 65 milions d'euros. Àmbits com el suport a les persones vulnerables, la lluita contra el sensellerisme i la construcció d'un segon centre d'acollida de temporers lideren les despeses. L'habitatge serà un altre dels pilars amb una inversió prevista de 7,2 milions d'euros.
El nostre objectiu és superar en un any i mig la situació de mercat tensionat i arribar a més de 3.000 habitatges assequibles en els propers anys. Us he de fer veure que només ens en falten 221 per sortir de la situació de mercat tensionat. La Rosa ha afirmat que ja ha dut a terme una primera ronda de converses amb la resta de grups municipals que el fan ser optimista.
I de Lleida de Tarragona, la unitat policial de reforç i proximitat de la capital tarragonina ha identificat més de 2.700 persones des que es va posar en marxa el passat 17 de setembre, coincidint amb les festes de Santa Tecla. Avui també s'ha presentat el seu nou vehicle oficial. Tarragona Ràdio, Michel Pijuan.
Es tracta d'una furgoneta equipada amb tecnologia avançada, càmeres, comunicació en temps real, material operatiu i una DEA per a emergències. D'aquesta manera permetrà als agents anar allà on la ciutat ho necessiti. L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, explica que el nou vehicle és un símbol de la nova unitat que representa un pas endavant en la modernització de la policia i amb la voluntat de construir una Tarragona més segura.
Sens dubte, aquesta furgoneta és un símbol de la nova unitat i representa un pas endavant en la modernització de la nostra policia i en la voluntat que la gent de Tarragona se senti segura independentment del barri on visqui i que tingui, a més a més, les millors eines al seu servei.
La unitat policial de reforç i proximitat es va posar en marxa per les festes de Santa Tecla i des de llavors s'han identificat 2.709 persones, 500 vehicles han estat controlats i s'han interposat 872 denúncies per incivisme. I repassem altres notícies destacades avui.
El Tribunal Suprem envia a judici l'exministre de Transports, José Luis Avalós, el seu exassessor, Coldo García, i l'empresari Víctor de Aldama per la trama de les mascaretes. El jutge manté a la presó Avalós i Coldo i retira el passaport a Aldama. Volíem dir que haurà de comparèixer cada 15 dies davant el Suprem. A més, fixa una fiança de 60.000 euros per Avalós i Coldo.
La policia escorcolla l'aerolínia Plus Ultra en el marc d'una investigació per presumpte blanqueig. Una investigació que està a sota secret de sumari i a mans del jutjat d'instrucció número 15 de Madrid. El mateix que fa uns mesos va decidir arxivar la causa que investigava la concessió pública a Plus Ultra de 53 milions d'euros durant la pandèmia. I és moment per la cultura. Sí!
Avui amb una protagonista indiscutible, Rosalia, que ha esgotat totes les entrades per als quatre concerts que farà el Palau Sant Jordi l'abril del 2026 de l'any que ve. Milers de persones han fet cues virtuals durant hores per aconseguir escoltar el disc Luxe en directe.
En total són 72.000 entrades que s'han venut en dues tandes. La primera a les 10 del matí per als concerts del 13 i el 15 d'abril i la segona a les 11 per als dies 17 i 18.
La pàgina web oficial ha creat cues virtuals per a la compra que en alguns moments acumulaven desenes de milers de persones en espera. Ara els fans de l'artista confien que s'obrin noves dates. La gira Lux Tour de la cantant catalana comptarà amb 42 concerts en 17 països. Començarà a la Lió, a França, el 16 de març i passarà per a Europa, als Estats Units, el Canadà i l'Amèrica Llatina.
Doncs no deixem la música, però canviem d'estil. El Talart Music Experience celebrarà l'any que ve el seu desè aniversari i ho fa amb la seva programació més extensa. El festival manté i consolida el doble format d'estiu, amb una edició al juliol i una altra al setembre. Lleida Televisió, Eva Cortijo.
El Talart Music Experience celebrarà l'any 2026 una de les edicions més especials. El festival compleix 10 anys, reforçant dues edicions estivals i 9 concerts al Pallars. La primera, que se celebrarà del 16 al 18 de juliol, per primer cop el festival comptarà amb un artista internacional. Es tracta del grup Save the Queen, que fa versions del grup Queen i que està considerat com el millor del món segons la revista Rolling Stone. Escoltem el director del Talart Music Experience, Ramon Mitjana.
Nosaltres som perifèrics, costa més que vingui gent, però nosaltres tenim un valor afegit que és el territori. La gent que ve de fora, a part de gaudir el festival, gaudeix dels diferents indrets que hi ha a la zona. I pel que fa a l'edició del segon cap de setmana de setembre, també s'hi sumaran artistes com els històrics Burning i dos artistes vinculats als mitjans de comunicació, Manel Fuentes amb el seu tribut de Bruce Springsteen i Los niños de Jesús, grup de Jordi Évole. I arriben els esports.
Amb la Janire Gallut, molt bon dia. Janire, el Barça ja té peu i mig als quarts de la Champions femenina. Les blaugranes sota mínims, volíem dir, i amb fins a 7 baixes ja sumen 13 punts de 15 possibles. Es mantenen invictes, doncs, i arribaran líders a l'última jornada de la fase de la Lliga, després de superar el Benfica per 3 a 1.
amb gols de Pajor, Alexandri i Oseibe en pròpia porta. Amb una plantilla tan curta, el tècnic va haver de comptar amb les més joves, va fer debutar Ainhoa Gómez i Carles Julià, de 18 anys, i Martina Fenger, de 19. A més d'alinear també a l'11 titular, les ja consolidades del primer equip, Clara Serra Jordi, Aixa Camara i Vicky López.
No marxem de la Champions, en aquest cas a la masculina, on la sisena jornada es va acabar amb la victòria del Manchester City al Bernabéu per dos gols a un, l'empat a zero del PSG a Sant Mamés i la deu virtual del Villarreal. I encara que en Barça, Eric García ja ha signat el contracte de renovació amb el club fins al 2031. A les pròpies oficines blaugranes sentim el jugador de Martorell.
El somni, des de petit, abans de marxar, sempre era triomfar aquí al Barça, guanyar molts títols. Al final vaig haver de marxar i, òbviament, quan tornes, tornes a començar amb aquest somni. I una vegada estàs aquí, sí que és veritat que vaig haver de marxar al Girona, però el meu objectiu sempre ha sigut triomfar aquí.
poder intentar jugar tota la meva vida aquí i al final estic molt content.
Quiero agradecer aquí a las jugadoras porque han hecho un esfuerzo enorme. Han creído en la manera como queremos hacer las cosas, lo que queremos ser y esto es muy importante. Creo que la victoria nos refuerza en la filosofía que queremos tener, cómo queremos jugar, las diferencias que queremos hacer y creo que es muy importante porque te da confianza para seguir trabajando y para hacer las cosas que quieres que el equipo haga, que ellas crean en lo que hacemos.
Les gironines ara són líders globals de la competició gràcies a la derrota del Galatasaray a Praga i encara en basquet europeu. El Baxi Manresa va signar una gran victòria al Nou Congost en un partit on va dominar el Cede Vita pràcticament de principi a fi amb un resultat de 99 a 82. Agustín Ubal, jugador del Baxi Manresa, destacava el pas endavant de tot l'equip.
Havíem perdut a la ida de Lujana, també una victòria per afiançar-nos un poc més en l'Eurocup, tenir dues seguides, pensar que sí que podem competir amb potència a Europa, i bé, content amb el treball de tot l'equip, tots tinguem oportunitats, Diego està rotant molt, i hem d'aprofitar aquest moment per agarrar sensacions, i bé, seguir adelante, que el domingo té un partit dur. I en futbol sala un doblet de Pito i un gol de Mace us permeten al Barça endur-se el derbi català de vuitens de Copa del Rei contra l'Indústria Sant de Coloma. Javi Rodríguez és el tècnic Blaugrana.
No me ha sorprendido nada de lo que ha pasado en el partido. He sido entrenador de industrias, hoy estoy en Barça. Lo que ha pasado al principio del partido es lo que les he dicho a los jugadores. Creo que no nos podemos permitir el privilegio de no salir a tope porque cualquier equipo te puede hacer daño y Santa Coloma lo ha hecho al principio, ¿no? Pero creo que en el momento que el equipo ha empezado, como he dicho, a ponerse en monotrabajo, creo que yo soy superior a eso.
I acabarem amb la Champions d'Hockey Patins. L'Igualada va veure com el Barça capgirava un 2-0 en contra per endur-se els tres punts en el darrer compromís europeu de l'any, amb un final d'infart, ja que en la darrera acció del partit Canyadillas enviava una pilota al pal que hauria significat el 3-3. Aquest vespre, a tres quarts de nou, serà el torn dels Reus que visita la pista del Trici. Gràcies, Janine Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de tres minuts i arribem ja a les tres. Nosaltres ho hem de deixar aquí i ens retrobarem demà puntuals, com sempre, a les dues. Bona tarda.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
I és Nadal al món, i anem beguts de molt. No estem ni per la crisi ni al futbol.
Brandem fort els bastons que tremoli el tiró i que no ens falti el caben i el torró. No n'hi ha mai prou d'aquests moments
assaboreix-me cada instant, des del primer fins al darrer, i amb gran delit, obre els presents.
I tant fots si és carbó, com si és mirror. I encens, no n'hi ha mai prou d'aquests moments. Assaboreix-ne cada instant, des del primer fins al darrer. I amb gran delit, obre els presents. I tant fots si és carbó, com si és mirror. I encens, i és natural.
Fins demà!
No n'hi ha mai prou d'aquests moments. Assaboreix-ne cada instant, des del primer fins al darrer. I amb gran delicte, obre els presents. I tant pot si és carbó, com si és mirror. I encens, no n'hi ha mai prou d'aquests moments. Assaboreix-ne cada instant. La xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. Els majoristes de Mercavernà preveuen vendre dintre un 2 i un 8% més d'aliments frescos aquest Nadal i arribar a les 100.000 tones. Això malgrat que el preu del peix augmenta un 6% i la fruita també ho fan un 8%. I atenció, baixar el reïm blanc sense llavor que Nadal i Sant Esteve caiguin en dijous i divendres també anima les previsions.
I no deixem aquest tema perquè hi ha preocupació en el sector pesquer per la reducció de quotes que vol imposar a la Unió Europea la proposta de reduir. Fins a un 65% dels dies feiners al mar ha aixecat totes les alarmes. El ministre Lluís Planes ha qualificat la proposta d'irreal a l'entrada de la reunió negociadora.
Simplemente la propuesta de la comisión parece otro planeta. Hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. Y eso es técnicamente lo que he leído estrictamente jurídicamente supone la propuesta de la comisión.
Yo creo que ese grado de irrealidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima, dificilísima.
I el govern blindarà amb tanques i barreres físiques el focus inicial del brot de pesta porcina africana. L'objectiu és intensificar les captures i sacrificis de senglars per establir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar. El conseller Ordeig assegura que es mantenen els casos positius en 13 i demana paciència per saber quin és l'origen del brot.
Entre ahir i avui estarà acabat el tancament perimetral amb tanques, amb valles, per tant, amb barreres físiques per seguir aquestes recomanacions amb aquests contractes d'urgència i a través del Departament de Territori, també per tancar infraestructures, tancar passos de fauna...
que el que pugui fer, llavors, tinguem garanties per poder iniciar entre el radi dels 4 al 6 quilòmetres, s'entén? Entre 4 i 6 quilòmetres, 6 quilòmetres tancat, i aquí sí que farem una intensificació de les captures i els sacrificis per tal de tenir una zona de seguretat.
I Rosalia, que es gota totes les entrades per als quatre concerts que farà el Palau Sant Jordi a l'abril que ve. En total, 72.000 entraves que s'han venut avui en dues tandes. La primera a les 10 del matí i la segona a les 11 del matí també.
I el Barça, que té peu i mig als quarts del final de la Champions Femenina, les Blaugranes, sota mínims amb fins a 7 baixes, ja sumen 13 punts dels 15 possibles i es mantenen invictes. Arribaran així líders a l'última jornada de la fase de la Lliga.
L'Ajuntament de Torredembarra preveu instal·lar en les pròximes setmanes un mòdul de protecció civil al passeig marítim de Baja Mar. Una vegada feta aquesta operació, es procedirà al trasllat de la nova seu d'aquest cos de voluntaris que fins ara estava a l'antic Ajuntament. Ho ha explicat en una entrevista a l'Espai Polític la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín.
Ara aquest final d'any tenim la previsió que es col·loquin els mòduls per la seu de protecció civil allà a Baixa Mar, on estan els socorristes, que això també era una inversió important, sobretot per treure la protecció civil de l'antic Ajuntament, que estan bé però no tenen gaire visibilitat i apropar una mica més a la ciutadania aquest servei, que és molt important.
I a part tindran, dintre de les dependències, tindran un espai, una oficina per l'estiu per la policia local per tenir un punt d'informació. Fins fa poc l'antic ajuntament també l'havien utilitzat al grup de dones que fa uns mesos es va tragedar a les golfes del carrer Muralla.
L'Ajuntament ha rebut una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya per contractar dues persones dins del programa Joves en Pràctiques 2025. Serà per una plaça de tècnic o tècnica de comunicació audiovisual i una com a auxiliar administratiu. El termini d'inscripció finalitza el 9 de gener.
La festa de Sant Sebastià de 2026 concentrarà els actes en un sol dia. El gruix del programa de les festes declarat tindrà lloc el dissabte 18 de gener en un canvi de format que busca que hi hagi més assistència de públic a les activitats que s'organitzen o ha avançat a la Casa de la Vila el regidor de festes Xavi Suárez.
Des de la regidoria de festes vam tindre molt clar, des d'un inici, que en certa manera aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que amb el pas del temps, evidentment, analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant,
Hem arribat a la conclusió que potser, centrant tot el pes i tot el gruix en un dia amb algun més dinàmic, segurament mobilitzarem més gent perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí. Tots els actes es faran dissabte, excepte el concert de la Coral Santa Rosalia, que serà divendres, i la torneig de Patanca, que es farà diumenge.
27 balcons participen en el primer concurs de Balcons de Nadal de Torre d'Embarra, que organitza l'associació Santa Rossi amb la complicitat de l'Ajuntament. L'entitat ha fet publicar la llista de candidats a través d'una publicació d'Instagram. A partir de demà es pot començar a votar a l'aplicació Viu la Torre.
El Centre d'Estudis Cineval de Mas apadrina la presentació a Torre d'en Barra del llibre 65 anys de progrés balanç del desarrollismo a les comarques del camp des del franquisme fins al canvi climàtic. L'acte es fa avui dijous a les 7 de la tarda a Calmayam.
Més qüestions que tractarem avui a l'informatiu. Ens harem ressò que a Altafulla l'Ajuntament posarà en marxa pròximament dos radars de velocitat dins del municipi. Un d'ells serà al carrer Marquès de Tamarit, entre Tornambarra i Altafulla, l'altre a la Ronda d'Altafulla.
I també en l'àmbit del Baix Gaia, la subdelegada del govern espanyol a Tarragona, l'altafollenca Elisabet Romero, va realitzar ahir dimecres una visita institucional a Roda de Barà. S'hi van tractar diversos temes que són competència de l'Estat, com la necessitat de millorar el pas de vianants de la Nacional 340 a la Barquera, la situació de la sortida de l'autopista AP7 al municipi o el projecte per instal·lar pantalles acústiques a la via de la costa.
En plana territorial, el sector turístic de Tarragona ha assolit gairebé 21,8 milions de pernoctacions aquest 2025, una xifra que representa gairebé un 3% més que l'any passat. Destaca el creixement en les xifres assolides durant la temporada baixa entre els set mesos de gener i maig i entre setembre i desembre.
I a Brussel·les aquest dijous comença la negociació per les quotes pesqueres de l'any vinent al Mediterrani. Entre avui i demà els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea es reuniran per tractar un tema del qual està molt pendent el sector català. I a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports. Avui concretament explicarem que el Torre Futsal es va quedar molt a prop de sumar un punt el passat cap de setmana contra la Lira Vendrellenca.
Els de River Barreny van caure per un gol a dos amb un gol dels visitants en els últims segons en un partit de la segona territorial. Són les notícies més destacades d'avui dijous. Som dia 11 de desembre. Us acompanyem en aquesta edició informativa de la redacció i producció. La Raquel Martínez i aquí us parlem, en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
L'Ajuntament de Torredembarra preveu instal·lar en les pròximes setmanes un mòdul de protecció civil al passeig marítim a Baixamar. Una vegada feta aquesta operació, es procedirà al trasllat a la nova seu d'aquest cos a voluntaris. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil tenia la seva seu fins ara a l'antic ajuntament, a la plaça de la Vila. Amb tot, des del consistori es vol traslladar-los al passeig marítim en un mòdul situat on hi ha habitualment el dels socorristes a l'estiu.
La regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín, ha explicat en una entrevista a l'Espai Polític que l'operació es realitzarà les pròximes setmanes, entre finals d'any i principis de gener. També ha comentat que el canvi de seu permetrà als voluntaris de protecció civil tenir més visibilitat. A més, servirà com a punt de control de la policia local durant l'estiu.
Ara, a final d'any, tenim la previsió que es col·loquin els mòduls per la seu de protecció civil a Baixa Mar, on estan els socorristes, que això també era una inversió important, sobretot per treure la protecció civil de l'antic Ajuntament, que estan bé però no tenen gaire visibilitat i apropar una mica més a la ciutadania aquest servei, que és molt important.
I a part, dintre de les dependències, tindran un espai, una oficina, per l'estiu, per la policia local, per tenir un punt d'informació. Martín espera que la trasllata es faci en unes setmanes i apunta que estarà enllestit aviat perquè són mòduls prefabricats i no cal fer una gran intervenció.
durant aquest mes entre desembre i gener està previst que ens col·loquin, facin les obres i tot, perquè són mòduls prefabricats que es va més ràpid. Jo espero que aviat.
Fins fa poc, l'antic Ajuntament també l'havien utilitzat el grup de dones, que fa uns mesos es va traslladar a les golfes del carrer Muralla. Ara, de manera provisional, l'agrupació de Baixer Populars es traslladarà a l'espai. Des de l'Ajuntament s'està plantejant la possibilitat de fer un projecte de museïtzació de l'edifici.
L'Ajuntament de Torredembarra ha rebut una subvenció del SOC per contractar dues persones dins del programa Joves en Pràctiques 2025. Serà per una plaça de tècnic o tècnica de comunicació audiovisual i una com a auxiliar administratiu. El contracte de caràcter reformatiu tindrà una durada de 12 mesos a jornada completa.
Les persones candidates han d'estar registrades en el fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil amb la condició de beneficiaris. També han d'estar inscrites com a demandants d'ocupació no ocupades al SOC. Per l'abacant de tècnic de comunicació audiovisual cal acreditar estudis universitaris d'aquesta branca i per l'abacant d'auxiliar administratiu estudis de cicle mitjà en gestió administrativa.
A més, cal acreditar el nivell de suficiència en llengua catalana. El contracte de treball haurà de realitzar-se dins dels 3 anys o dels 5 anys, si és concerta, amb una persona amb discapacitat, següents a la terminació dels estudis. Les persones interessades han d'estar inscrites al SOC i han d'enviar el seu currículum actualitzat a orientaciolaboral.cat.
En cas de no estar inscrit al SOC, cal trucar primer al 900 800 046 per donar-se d'alta com a demandant d'ocupació. El termini d'inscripció finalitza el 9 de gener de 2026.
Les festes de Sant Sebastià de 2026 concentraran els actes en un sol dia. El gruix del programa de les festes declarat tindrà lloc el dissabte 18 de gener en un canvi de format que busca que hi hagi més assistència públic a les activitats que s'organitzen.
Tot i que de moment no es coneix el programa de la festa de Sant Sebastià, el regidor Xavi Suárez ja ha donat alguns detalls en una entrevista a la Casa de la Vila. Ha reiterat la voluntat del govern de mantenir una de les festes patronals de la Torre, però ha anunciat un canvi en el format per concentrar gran part dels actes en un sol dia.
Des de la regidoria de festes vam tindre molt clars d'un inici que, en certa manera, aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que amb el pas del temps, evidentment, analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant, hem arribat a la conclusió que potser, centrant tot el pes i tot el gruix en un dia en algun més dinàmic, segurament mobilitzarem
més gent, perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí. Divendres sí que es farà el concert de la Coral Santa Rosalia, mentre cada diumenge es manté el torneig de Petanca. La resta d'activitats es farà el dissabte 18, amb l'ofici, la passada al seguici popular, activitats infantils, vermut i vespreig. Enguany, però, no hi haurà ni embalat ni festa a la nit.
hi ha el concert tradicional de la coral que es fa el divendres, hi ha el concurs de petanca el diumenge, però evidentment el gruix de les activitats es fa dissabte, per tant nosaltres podem dir que la festa és un dia que serà aquest dissabte, amb l'ofici, amb el seguici, amb les activitats per la canalla i l'oferta de vermut i a la tarda segurament mirarem de fer també el que ja vam fer l'any passat, que és aquest
vaig preig gastronòmic, que va funcionar bastant bé. Tot això es farà sense embalat, en guany no posarem embalat. Una altra de les novetats és que el seguici farà una passada d'alluïment davant l'església de Clarà, però no hi haurà cercavila fins a la plaça Nelson Mandela com en els dos últims anys.
Un altre canvi respecte al format de l'any anterior, dels últims dos anys, és que el seguici farà una passada estàtica. O sigui, es farà tota la plaça de l'Església, de declarar. Fins ara fèiem recorregut fins a la plaça Nelson Mandela, s'aposta per un format com el de Sant Joan, que és un pic s'acaba a l'ofici, es fa in situ a la plaça sense moure's d'allí. Possiblement cada ball farà una o dues passades
i ho farem en un format una mica més estàtic. Aquest 2026, la festa de Sant Sebastià no coincidirà amb la caminada del Pont del Diable a Torredembarra, del Club Excursionisme, com va passar l'any passat, una circumstància que va afectar a la participació.
27 balcons participen en el primer concurs de balcons de Nadal de Torre d'Embarra que organitza l'associació Santa Rossi amb la complicitat de l'Ajuntament. L'entitat ha fet publicar la llista de candidats a través d'una publicació d'Instagram. I figuren el nom que els candidats han posat al balcó i l'adreça. També hi ha un mapa detallat amb les ubicacions de tots els balcons assenyalades. La majoria estan situats al centre de la torre, però també n'hi ha alguns a Clarà, Bajamar i Els Munts.
La majoria de participants són particulars, però també s'hi han apuntat alguns establiments com l'històric Hostal Coca o Caljan. A més, alguns dels candidats han posat noms ben imaginatius als seus balcons decorats. Hi ha, per exemple, el Balcó del Mogli, la Casa dels Picarols i Sueño de Nieve.
S'ha de tenir en compte que els guanyadors escolliran amb un sistema mixt. Hi haurà un jurat integrat per membres de l'Associació Santa Rossi i de la Regidoria de Turisme i Comerç i també es farà una votació popular. Aquesta començarà demà divendres i s'allargarà durant tota una setmana fins al 19 de desembre. Es farà a través de l'aplicació de Viula Torra.
Els guanyadors es donaran a conèixer el 21 de desembre en el transcurs del Vermut al Trencanous, que es farà a la plaça de la Vila a les 12 del migdia i posarà música al DJ Joan Marco. El Centre d'Estudis Cini Valdemars apadrina la presentació de Torre d'Embarra del llibre 65 anys de progrés, balanç del desarrollismo a les comarques del camp des del franquisme fins al canvi climàtic. L'acte es farà avui dijous a les 7 de la tarda a Calmaia.
Aquest llibre és el resultat d'un any de recerca i debat sobre les peculiaritats del model econòmic del nostre territori i el seu impacte social i ambiental. Hi han treballat més d'una vintena d'autors, molts d'ells procedents del món acadèmic. Hi ha, per exemple, professors de la URB, com els geògrafs Sergi Sladier i Robert Casadevall,
i l'historiador Ginés Puente. També hi han treballat persones implicades en múltiples lluites socials, com Roser Bernet, del Priorat, Salomo Torres, d'Unió de Pagesos, i Eduard Escolar, del Japec. El volum blau ha coordinat el Xavier Milian, que n'ha parlat en una entrevista al Baix Gai al Dia. Milian destaca que aquesta obra reflexiona sobre la perpetuació d'un model econòmic heredat del tardofranquisme i que ara es concreta amb macroprojectes discutits per molts sectors, com el Hard Rock.
La tesa principal del llibre és aquesta, que aquell model de desenvolupament que s'impulsa als anys 60, com tantes altres coses, ha sobrevingut el dictador. I per tant, just en quan es compleix 50 anys de la mort del dictador, aquest model que ens va imposar desenvolupament continua vigent a dia d'avui. Ho veiem en projectes com el Harrock,
amb l'arribada de Creuers al port de Tarragona, amb els macropolígons industrials que s'estan plantejant a la Conca Barberà i a l'Alcàmp, amb projectes que el que patenen és per platuar el model de sol i platja a la costa i de toatge.
En aquest volum també hi ha treballat l'antropòleg torrenc Jordi Sunyer, que ha escrit un capítol d'anàlisi política. Sunyer, que també és membre de la Junta del Centre d'Estudis Sinival de Mas, diu que la presentació d'aquest dijous està pensada per propiciar el debat en un context de crisi climàtica que ens hauria de fer plantejar moltes coses.
A mi, quan m'han convidat a fer aquesta reflexió, em va encantar perquè trobo que provenint dels moviments socials, com provenc jo, i també del sector cultural, centre d'estudis, etcètera, hi ha una sèrie de qüestions que no es toquen, no es toquen, i toca començar a parlar-ne. Parlem de passat, d'aquests 65 anys, però parlem sobretot de present i de futur. És un llibre per reflexionar. Llavors, l'acte de Tordambarra pretén socialitzar aquest debat que hem tingut al llarg de l'any,
A més de Jordi Sunyer, en la presentació d'aquest dijous hi participaran Sergi Saladier, Aitana de la Varga i Xavier Milian. El llibre l'ha publicat l'editorial independent Lo Diable Gros. L'acte compta amb el suport de l'Ajuntament a través de la Regidoria de Cultura.
A Altafulla, l'Ajuntament posarà en marxa pròximament dos radars a velocitat dins del municipi. Segons han apuntat des del consistori, la recaptació es destinarà íntegrament a reforçar la seguretat i finançar millores en l'espai públic del municipi. Un dels set dispositius s'instal·larà al carrer Marquès de Tamarit, que connecta Torre d'Embarra amb Altafulla, on a l'estiu augmenta de manera significativa el volum de trànsit. L'altre estarà a la ronda d'Altafulla, a prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera, per on passen molts vianants i mitjans de transport.
Seguim en l'àmbit del Baix Gaià. Ara per explicar-vos que la subdelegada del govern espanyol a Tarragona, l'altafollenca Elisabet Romero, va realitzar ahir dimecres una visita institucional a Roda Barà. A l'Ajuntament es va reunir amb l'alcalde Pere Virgili i altres representants del govern municipal i l'oposició.
A la trobada s'hi van tractar diversos assumptes competència de l'administració de l'Estat que tenen incidència directa a roda de barà, com per exemple la necessitat de millorar el pas de vianants de la Nacional 340 a l'altura de la barquera.
La situació de la sortida de l'autopista a P7 al municipi, l'estat del projecte de les pantalles acústiques de la línia ferroviària de la costa o els horaris de la línia R13 de Rodalies en parada al baixador de roda de mar. La subdelegada va expressar la voluntat del govern de continuar treballant conjuntament amb l'Ajuntament per identificar oportunitats i avançant solucions que afavoreixin el territori.
És una reunió molt productiva. També he pogut venir a l'Ajuntament i conèixer directament, estar aquí a l'Ajuntament, on l'alcalde i part del consistori m'han explicat i m'han preguntat dubtes que tenien i inquietuds i hem pogut parlar i coses que sabíem, actualitzar com està la situació i el que no ens ho portem i mirem sempre per beneficiar tot el que es pugui i mirar com estan les relacions.
amb l'Estat i l'Ajuntament. Un cop finalitzada la reunió, la delegació es va desplaçar fins al passeig marítim de la platja llarga per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. Posteriorment, van recórrer el camí de ronda, on l'Estat té prevista una actuació per renovar el paviment i evitar el risc de relliscades. La visita va concloure el Roc de Sant Gaeta.
Entrem ara en plana territorial. Ho fem per fer balanç de l'activitat turística. El sector turístic del Camp de Tarragona ha assolit gairebé 21,8 milions de pertunctacions aquest 2025, una xifra que representa gairebé un 3% més que l'any passat.
Aquest increment es deu sobretot a les millors xifres assolides durant la temporada baixa, amb creixements per sobre del 10% entre gener i maig i entre setembre i desembre respecte al 2019, l'últim abans de la pandèmia. Són les dades del Turism Data System d'Eurecat que s'han donat a conèixer aquest dimecres. 20,2 milions de pernoctacions han estat a la Costa Daurada i 1,5 milions a les Terres de l'Ebre.
Pel que fa a les arribades, s'han rebut 5,8 milions de visitants en el conjunt de la província. Durant la presentació d'aquestes dades, la presidenta de la Federació Empresarial d'Hostilaria i Turisme de la província de Tarragona, Berta Cabré, ha dit que la del 2025 ha estat una temporada de consolidació, però no de rècord.
perquè a vegades diem creixement, creixement, però no és un any rècord. Nosaltres a la nostra destinació hem tingut anys i posem una mostra de les pernoctacions que hem tingut, però l'any 2017 va ser el nostre any rècord aquí amb 22 milions de pernoctacions. Ens hi estem apropant, estem aconseguint bones xifres, però estem recuperant-nos.
Tornem a recuperar aquestes dades prepandèmia. La nostra referència prepandèmia és el 2019. El 2019 vam arribar a gairebé els 21 milions de pernoctacions. Aquest any superarem aquestes xifres prepandèmia. Durant l'estiu d'aquest 2025 s'ha produït un estancament en el sector. Ara mateix la temporada estiuenca representa el 50% de les pernoctacions. Però l'aposta és seguir creixent fora d'aquests mesos més forts per al sector. Ho ha explicat també la Berta Cabrera.
Els objectius de la desestacionalització, bé, els estem intentant, ho estem intentant. Com veieu, però, les xifres són molt significatives, són encara molt importants per la nostra destinació als mesos d'estiu, junts, juliol i agost, perquè tenim aquests 11 milions de pernoctacions. Per tant, podríem dir que gairebé...
El 50% d'aquestes pernoctacions es generen a l'estiu, però l'altre 50%, que és molt important i és molt rellevant i és on posem tots els esforços en créixer, s'està aconseguint lentament. Els mercats internacionals han liderat el creixement amb un 51,5% de les pernoctacions i amb creixements significatius del Regne Unit i Irlanda. De cara al 2026, el sector es vol obrir al mercat coreà i intentar recuperar el rus.
continuarem en aquesta cerca dels nous mercats, del mercat asiàtic, portuguès i polonès, i perquè no hem de començar a pensar en un retorn a aquest mercat rus. Hem vist els creixements que s'han apuntat ja aquest any, doncs no hem d'oblidar que era el tercer mercat internacional i que, per tant, és un mercat molt important a la nostra destinació, o pot tornar a ser un mercat molt important a la nostra destinació.
Més de la meitat de les pernoctacions, 11,1 milions, van tenir lloc en hotels. En el cas dels càmpings, aquesta xifra va ser de 8,2 milions, i als apartaments hi va haver-hi 2,4.
Porta Abertura Wall ha aportat més de 17.200 milions d'euros al Producte Interior Brut de Catalunya des de la seva obertura fa 30 anys. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi d'impacte socioeconòmic elaborat per la consultora PUC, que s'ha presentat aquest dimecres.
Aquest impacte representa uns 600 milions d'euros anuals, el 92% dels quals es queden a Tarragona. L'informe recull que el parc temàtic ha invertit 1.800 milions d'euros des de la seva obertura i que té un impacte laboral mitjà de gairebé 10.500 llocs de treball anuals. El 91% d'aquests es concentren a la demarcació de Tarragona.
Durant les tres dècades, Portaventura World ha rebut més de 109 milions de visites. A més, segons l'informe, el fet que estigui obert 307 dies a l'any ha estat determinant per a la desestacionalització del sector hoteler, comercial i cultural de la Costa Daurada.
A Brussel·les, avui dijous, comença la negociació per les quotes pesqueres de 2026 al Mediterrani. Entre avui i demà, els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea reuniran per tractar un tema del qual està molt pendent el sector català.
El que s'acordi, la capital belga marcarà els dies que podran sortir a pescar l'any vinent i els mètodes de pesca que hauran de modificar per revertir la sobreexplotació de les poblacions de peixos al Mediterrani. Les converses es preveuen molt complicades, ja que la Comissió Europea demana als pescadors prendre més mesures de conservació si volen pescar a nivells del 2024. Espanya suposa la proposta i exigirà menys restriccions pels pescadors.
El ministre espanyol d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, s'ha mostrat contrari a la proposta de la Comissió Europea a la seva arribada a Brussel·les. Simplemente la propuesta de la Comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle a alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. Y eso es técnicamente lo que he leído estrictamente jurídicamente supone la propuesta de la Comisión.
Yo creo que ese grado de irrealidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima, dificilísima.
Els pescadors catalans no descarten la insubmissió en cas que la proposta de quotes que surti de la reunió, que es farà a Brussel·les aquest dijous i divendres, no sigui coherent. Antoni Abad és el president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya. Si la proposta que ens han de fer no és una proposta, ja no diré que ens agradi, sinó que sigui coherent per poder anar a treballar, nosaltres ens haurem de rumiar...
que ho haurem de fer. Tinc accions com? Sí, bueno, accions... Bueno, potser fem... No sé, jo no ho he vist mai, però diuen els japoners, no? Potser anirem a pescar, eh? I ja està. Mira que és fàcil. Nosaltres, al final, tenim famílies i hem de ajudar a mantenir a casa...
i tothom té lloguers i hem d'anar al súper i hem de menjar. Per tant, nosaltres el que hem de fer és anar treballant. El document que hi ha sobre la taula estableix una reducció de 27 a 9,7 dies de mitjana l'any per a la pesca d'arrossegament, però amb la possibilitat de sortir els mateixos dies que el 2024, uns 140, si apliquen més mesures de conservació mediambiental.
D'altra banda, els grups d'acció local pesquera catalans, entre ells els de la Costa Aurada, alerten del perill que suposa per al litoral català la reforma financera que planteja la Unió Europea. Els 5 GALP catalans s'han adherit al manifest impulsat pels grups espanyols en defensa també de mantenir el model de desenvolupament local participatiu en el pròxim marc financer pel període 2028-2034. Els GALP catalans insten al Ministeri i la Comissió Europea que escolti la veu dels territoris pesquers.
A més, han demanat una reunió amb el ministre Lluís Planes de manera imminent.
Els fets delictius al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han baixat un 7,6% durant els primers 9 mesos de l'any en comparació al mateix període de 2024. El descens és especialment significatiu en el cas dels robatoris amb violència i intimidació, que baixen un 17% amb uns 900 casos, i les entrades a domicili amb una reducció del 12,4% i gairebé 1.700 delictes registrats.
El Ministeri de l'Interior ha donat a conèixer, ho feia fa uns dies, unes dades que registren gairebé 29.000 fets delictius convencionals i uns 5.200 casos vinculats a la cibercriminalitat. Els efforts és la tipologia de delicte amb més denúncia, unes 7.500, però també baixa gairebé un 9%. També s'han reduït a més de la meitat els homicidis i assassinats, passant de 13 a 6 casos.
Per contra, hi ha repunts en els delictes contra la llibertat sexual, un 14% més, amb 421 casos, i en el tràfic de drogues, que augmenta un 1,8% fins als 408. Per municipis, les dades de les localitats amb més de 20.000 habitants mostren un descens gairebé general de la criminalitat.
El Vendrell és el municipi on més baixen els fets delictius, amb un 22,4%, seguit de Salou amb un 20,8%. A Tarragona els delictes van baixar un 5,3% i a Reus un 10,2%. Per contra, Baix és l'únic municipi de més de 20.000 habitants de la província de Tarragona on han augmentat els delictes. Ho han fet un 3%.
Un grup de recerca del Departament d'Història de la URB ha creat una base de dades amb prop de 4.000 immobles confiscats pel franquisme. El treball finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica serà obert i consultable pròximament. El resultat d'aquest espoli d'edificis, però també de diners i d'altres materials, va suposar que la important xarxa associativa quedés desfeta, especialment a Catalunya.
Aquesta base de dades s'ha nodrit sobretot de documents oficials com ara la Llei de Confiscacions de 1939 i el llibre d'actes que el règim va crear entre 1940 i 1950 amb els béns confiscats a les associacions, sindicats i cooperatives. Aquests van passar a la Delegació Nacional de Sindicatos. També s'ha fet un buidat d'altres estudis realitzats sobre el tema. Aquesta base de dades pot servir de base per a possibles reclamacions.
Amb aquesta sintonia anem a parlar d'esports. Avui tractarem dos temes. D'una banda, el Torredembarra futsal es va quedar molt a prop de sumar un punt el passat cap de setmana contra la Lira Vendrellenga. Els de River Ferreny van caure per un a dos amb un gol dels visitants en els últims segons.
Els dos equips es van enfrontar diumenge passat en el marc de la sisena jornada del grup 11 de segona territorial masculina, després d'haver ajornat el partit a principis de novembre. Els torrencs es van quedar molt a prop de puntuar. Primer es van avançar els visitants amb un gol de Jou Pàrrega al minut 14, mentre que Roger Ferreig va empatar el 25. En els últims segons del partit, Amoretti va fer l'1-2 per la llira vendreienca.
I d'altra banda, Roger Monzó jugarà la primera fase del pre-europeu sub-18 a principis de gener amb la selecció espanyola. La cita tindrà lloc dels 5 a l'11 de gener a Viana de Castelló, a Portugal. Serà el punt de partida en el camí per estar en el campionat d'Europa sub-18 del pròxim mes de juliol. El combinat espanyol jugarà contra França, Portugal, Alemanya, Bèlgica i Països Baixos.
El jugador del Sebol Tordambarra i els seus companys es concentraran prèviament a Palència, on jugaran amistòs contra França. Allà hi seran entre el 26 de desembre i l'1 de gener. Juntament amb Musó, a l'equip espanyol hi haurà tres catalans més. Són Tiago Pozzato, Aleix Pernia i Àlex Pozzato, tots tres representants del Club Natació Sabadell. Tanquem d'aquesta manera aquesta edició informativa. Us hem acompanyat Josep Sánchez i Anna Plaça. Adéu.
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Baix Gaià al dia, el programa del Fulleràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 11 de desembre, dia de Santa Ida. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Roda de Barà han rebut la visita de la subdelegada del govern de l'Estat per tal d'abordar projectes estratègics pel municipi.
Elisabet Romero va mantenir una reunió de treball ahir amb l'equip de govern i va visitar la zona marítima per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. Altafulla, la portaveu del PSC a l'Ajuntament, afirma que el seu grup donarà suport als pressupostos pel 2026.
La regidora valora positivament les partides destinades al projecte de la residència i el pla de voreres i assegura que s'han satisfet les demandes del grup municipal. I a Torredambarra s'ha sabut que el 2025 va començar amb 18.190 habitants, un 1,3% més que l'any anterior. Per cert, que segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, al Baix gaire els municipis que percentualment han guanyat més població són Renau, la Pobla de Montornès i el Catllà.
Això que estan escoltant és Baixa i Eldí, el programa de proximitat que connecta el de Fulla a Torre d'en Barra, Roda de Bala i totes les poblacions del Baixa i amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, la boira ja ha escampat avui. La boira ja ha escampat. No sé si lluirà gaire el sol, ara que ens ho aclareixi el Lluís Mi Pérez, però bé, aquí faci fred o faci calor amb un somriure per acompanyar-vos una bona estona.
Deixem-nos estar sol. Hi ha dies que, mira, si estan així més apagats, fan més d'hivern i ara és el que toca. L'arbre de Nadal, el tió, el pessebre, llumets al balcó, la llar de foc, una manteta i ja està, i així més ennubulat. I unes neules, també, va. També. Aquí això, de ben segur no satisfà tant, és la nostra companya Sònia Camí. Sònia, bon dia. Bon dia.
Molt bon dia, per dir alguna cosa. Ella és d'estiu, la Sònia ho sabem. Sí, sí, sí. Doncs res, escolta, pot sortir amb banyador al balcó, també. No soc tan agosarada, però per cert, reconeixem que l'estiu estem, no sé, més alegres, més animats, més llum, més de tot, no ho sé. És bonic, eh, l'hivern, no dic que no, però vaja, no sé què dir-te.
Mira, si els oients ho volen convertir en nosaltres, que ens escriguin el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Valar Ràdio, i comencem ara l'enquesta. Va, la podem mantenir fins a final de la setmana que ve, que és quan farem l'aturada vacacional, coincidint amb les festes de Nadal. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Valar Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Sí, avui tenim un dia força tapat, ho dèiem ara. En tot cas, segurament que molts de vostès aquest dijous ja pensen o ja fan plans pel cap de setmana. Així que va, com ho dèiem, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local per saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Luis Vipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, petits canvis de situació. Estem tenint el Camp de Tarragona en forma de més núvols baixos. A hores d'ara s'estan començant a estendre...
d'una forma més evident, per exemple, per la comarca del Tarragonès, del Baix Penedès, i també hi ha alguna boira que està més cap a l'interior. Bàsicament, ja ha tocat de la demarcació de Lleida, aquesta boira és molt més densa, però afecta, per exemple, les valls del Priorat i, sobretot, també de la Conca de Barberà. En el cas interior, en aquesta zona a cavall entre les muntanyes de Prades, el Mont Sant, hi ha la depressió central actualitzada.
Aquí la boira serà una mica més present fins ben bé al migdia. A prop del mar els núvols baixos s'aniran trencant, però no acabaran de desaparèixer del tot. De fet, tindrem alguns núvolots intercalats amb clarianes. La temperatura no ha de variar en excés o, si de cas, baixarà un palet. La tarda serà una mica menys agradable que ahir, però encara la temperatura màxima voltarà els 16-17 graus amb molta facilitat. N'estem pendents a la xarxa.
Vaix gaiar el dia, la veu del territori. Vinga, va, que ara ja podem començar a revisar tot el que la premsa d'aquest dijous 11 de desembre destaca les portades. Comencem pels diaris de proximitat. Al mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula Els hostalers reclamen que revifi el projecte del Hard Rock Turisme.
El sector considera que el projecte del casino pot incentivar la recuperació del turisme rus, que aquesta temporada ha crescut un 28,5%. Tarragona va rebre l'any passat 5,8 milions de visitants i el sector turístic valora que s'ha aconseguit una major desestacionalització.
Més coses. Avui, esports també protagonistes a la portada del Més, i en concret, futbol. Vull un equip fort i que la gent estigui orgullosa del que transmet. Qui diu això? Doncs l'entrenador del primer equip del Nàstic de Tarragona, Cristóbal Parralo. Avui, al diari Més, en publica una entrevista a doble pàgina. Podem veure'l en una fotografia que acompanya aquestes declaracions. Avui, una imatge força gran a la portada d'aquest rotatiu gratuït.
De fet, el míster el tenim sobre mateix de la gespa del nou estadi, la Budellera. A Reus, el carrer d'Estorga es transformarà per sumar espais verds i zones de joc. Més coses pel que fa a patrimoni. Jordi Treserres, consultor de la Unesco, diu, soc optimista amb la conservació dels monuments.
I a Tarragona, el Collegi Oficial d'Arquitectes de Catalunya recorda el consistori que és el propietari dels fons Jujol i reclama el trasllat a la Casa de les Ànimes pel 2026. Un altre rotatiu de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens mostra aquest dijous?
Doncs en imatge el conseller de Presidència, el conseller d'Almau, que diu que volen comunicar amb fets, no amb fum. Això ho ha dit a Tarragona, en una jornada que ha organitzat el diari de Tarragona, i el titular qui diuen és Tarragona, una bona inversió.
El titular destacat és precisament sobre aquesta qüestió. 52 milions i mig de transició nuclear per 171 empreses. Es repartiran en 6 línies d'actuació i mobilitzaran 150 milions d'euros en inversió empresarial.
Ho trobareu ampliat a l'interior, on avui celebren, d'altra banda, l'aniversari de Port Aventura. 16.523 milions generats en 30 anys d'activitat. Diuen que el 91% de l'impacte econòmic del parc es queda a Tarragona.
Avui en política parlen de sis denúncies més per assetjament sexual esquitxant el SOE. I acabem amb una gran festa de la cuina del territori que culmina la gira gastronòmica. I veiem imatge d'un dels moments d'aquesta festa culinària on el diari de Tarragona ha tancat a la boella aquest viatge culinari per sis ciutats.
S'ho han muntat bé, trobo, al dia de Tarragona. Nosaltres també hauríem de fer una festa culinària. Per cert, que acaben les jornades, aquestes del calamar, els cargols que s'estan fent aquests dies. Fins aquí la portada. Si no fem la festa culinària de Baixgai al dia és perquè no volem.
Va, això sí, quan arribi el bon temps. Arrodonim aquest repàs de la premsa amb les portades dels diaris generalistes. Sònia, tu diràs... Doncs avui comencem amb la portada de l'Ara. La Generalitat preveu matar la meitat dels senglars. Agricultura xifra entre 125.000 i 180.000 els porcs salvatges que hi ha ara a Catalunya. L'IRTA nega que les obres a les seves instal·lacions hagin afectat la bioseguretat dels laboratoris.
També destaca l'Ara 600 sense sostre, més als carrers de Barcelona. El recompte d'Arrels detecta 1.982 persones dormint al ras a Barcelona, cosa que suposa un augment del 43% en relació amb les que hi havia ara fa 3 anys. L'entitat alerta que està canviant el perfil del sense sostre arran de la crisi habitacional.
També parla que el rock perd, el poeta d'Extremoduro, mor amb 63 anys, el músic extremeny Robe Iniesta, líder del grup Extremoduro, i una de les veus més importants del rock en castellà dels últims anys. També parla sobre Maria Corina Machado, que no pot recollir el Nobel de la Pau. La seva filla la representa en l'acte reivindicant la lluita per la llibertat. I el Citi de Guardiola, en esports, agreuja la crisi del Madrid.
L'avantguàrdia titula que els Estats Units volen veure les xarxes socials dels turistes abans de permetre'ls entrar. En cas que s'apliqués la mesura, es posaria en perill l'assistència al Mundial de Futbol de l'any vinent. Els espanyols canvien els Estats Units per Àsia per Nadal.
En portada també hi ha El Mago Pop, perquè Barcelona diu la capital mundial de la màgia. Antonio Díaz, El Mago Pop, va reunir ahir al Teatre Victoria artistes nacionals i internacionals. En la foto es veu amb l'oscaritzada Helen Hunt, diu, per anunciar un sal endavant en la seva carrera.
El MAC actuarà en estadis del Bernabéu a l'Spotify Camp Nou, organitzarà a Barcelona una gran gala teatral anual i recuperarà les representacions de Maricel. També destaca a la Vanguardia que Washington confisca un patroler davant de la costa venezolana. Trump intensifica la seva campanya de pressió al govern de Nicolás Maduro. La filla de Corina Machado diu que Veneçuela tornarà a respirar.
Altres temes, la Guàrdia Civil deté Leire Díez i un exdirectiu de la CEPI. També destaca que l'esperma d'un home amb un gen cancerigen va concebre 197 nens a Europa. Parla també que el Citi allarga la crisi del Real Madrid, el resultat 1-2 al Bernabéu.
I sobre la sobrepoblació, Catalunya vol eliminar el 50% dels sanglars. El periòdico. Espanya defensa davant França i Alemanya el nou caça europeu. Reunió decisiva per al futur sistema de combat aèri. Els tres països se citen avui a Berlín per salvar un projecte que mouria 30.000 milions i donaria a Europa autonomia estratègica. Però el desacord franco-alemany el posa en risc.
En portada amb la imatge és en aquest cas de Josep Maria Requesens, president d'Enfac, que adverteix al Fòrum Europeu en Brits que Europa ha d'accelerar la presa de decisions per competir amb la Xina. El sector escanyol de l'automòbil té la possibilitat de ser líder, ha dit. El govern es proposa reduir a la meitat la població de senglars a Catalunya.
El laboratori investigat construeix un edifici adjacent per treballar amb patògens de més risc. Altres temes en portada del periòdico d'aquest dijous, exmilitant del PSOE, Luco de T. Leire Díez, per presumptes irregularitats en contractes públics.
Parla també de l'entrega en absència. Maria Corina Machado agraeja el Nobel de la Pau a través de la seva filla. El Mago Pop actuarà al Camp Nou i al Bernabéu en la seva gira mundial. I el Roc Espanyol perd Robe Iniesta, líder d'Extremodulo.
Acabarem les portades amb el punt avui. Mútues a l'alça és el titular. El sector de la sanitat privada, a través d'asseguradores, viu un període de creixement propiciat, en bona part, pel col·lapse que castiga la xarxa pública. En la crònica el dia d'ahir, signada per Anna Balcells, a Oslo en nom de la mare. La filla de Maria Corina Machado recull el Nobel de la Pau, el premi que volia Trump, a la líder opositora venezolana.
Altres cròniques, una de David Portavella, que titula Sánchez i Feijó s'examinen de feminisme. I una altra de Jordi Bordes, el Victoria is Hollywood, el Victoria is Barcelona. I en el suplement l'esportiu, el Barça en pas ferm en la Champions femenina, 3 a 1. El City fa més profund de la ferida del Real Madrid de Xavi Alonso, 1 a 2. Doncs aquests són els titulars d'aquest dijous 11 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi un moment ara per analitzar l'actualitat, per comentar la jugada amb la periodista Marta Domènech, que com tots vostès saben la trobem al capdavant de l'oficina d'Europ Direct a Tarragona. Marta, bon dijous, benvinguda, com estàs?
Bon dijous tots, molt bé, ja, pensant en que a punt comencen les vacances de Nadal, eh? Compte, eh? Jo, personalment, les començo a necessitar. Compte, eh?, perquè és que d'aquí 15 dies, Nadal, eh?, vull dir, és... un dijous. Sí, jo, quan he de comptar fa un parell de dies, quan he vist la feina que tinc i els pocs dies que ens queden.
Escolta, tu abans feien broma començant això de si els dies d'hivern són més divertits, són més agradables o no, l'estiu, la calor, tu amb què et quedes? Jo em quedo amb la primavera. Jo em quedo amb la primavera.
Allò de... Sí, sí. La primavera és quan més m'agrada a mi. Va, doncs, entretemps per la Marta Domènech. Escolta, va, que avui parlem de la Comissió Europea que ha presentat una nova agenda per a les ciutats, una iniciativa que el que vol és donar més pes, més recursos a les àrees urbanes per tal de definir el futur urbà d'Europa en termes de creixement, sostenibilitat, inclusió i innovació.
Què és? Què vol aquesta agenda de la Unió Europea per a les ciutats? Doncs ens hauríem de remetre, ja fa una mica més d'un any, quan parlàvem de quins eren els objectius de la comissió Waterlight 2 i que es van tornar a repetir en el SOTE o en aquella...
en aquella conferència que fa la presidenta de la Comissió el mes de setembre per explicar què és el que passarà en els propers mesos. Eliau us explicava que les ciutats tindran un paper important. Les ciutats sempre han tingut un paper important a la Unió Europea.
Recordem que existeix el comitè de les regions, que abans en dèiem comitè de les regions i les ciutats, un comitè en el qual Pasqual Managall en va ser president i que es va fer precisament per poder escoltar la veu de les regions i de la ciutat.
El paper del comitè ha anat variant en els anys i en aquests moments té més importància que des de quan es va iniciar la seva feina.
No ens ha d'estranyar que Ursula von der Leyen en aquest discurs del Soteu digués que les ciutats havien de tenir un paper important, perquè al final el 75% de la població de la Unió Europea, i això hem de pensar que és més de 300 milions d'habitants, viuen en ciutats o zones urbanes. Per tant, no podem deixar estar...
la importància de les ciutats perquè és allà on trobem el talent, on hi ha inversions i són les ciutats les que en aquests moments s'enfronten a reptes molt importants. En aquesta comissió
us recordo que hi ha un comissari només per habitatge, una cosa que fins ara no existia, perquè nosaltres ens queixem de la situació de l'habitatge, però aquesta és una situació que s'està repetint a tota Europa, és globalitzada. Els costos de l'energia, la seguretat, la immigració, la segregació social, tot això on més s'està patint en aquests moments és en les ciutats. Per tant, era necessari
que des de la comissió es fes aquesta agenda per tal de definir el futur urbà d'Europa, que en definitiva diria jo que també és el futur de la Unió Europea. Marta, si això ho traduïm a la nostra realitat local, no sé, poso ara d'exemple les ciutats més properes que tenim nosaltres. Tarragona, Valls, el Vendrell.
Tres capitals de mitjana embargadura, si ho comparem amb altres realitats com, per exemple, ja Barcelona o la corona metropolitana. Com es poden beneficiar aquestes ciutats del camp de Tarragona, el Penedès, realment d'aquest impuls europeu?
Encara no sabem molt bé quines seran les qüestions pròpies. Sí que tenim les grans línies d'actuació. Per una banda, s'establiran diàlegs entre els polítics i els tècnics per tal de debatre les polítiques de la Unió Europea que afecten directament a les zones urbanes.
Després es crearà un portal web destinat a les ciutats per tal que tinguin informació directa sobre activitats, actuacions, subvencions, iniciatives pel seu desenvolupament i finalment s'oferirà un suport més important del que hi ha actualment per tal que les ciutats i les zones
urbanes puguin portar a terme les polítiques de cohesió que ja des de fa anys s'estan duent a terme a la Unió Europea. El que la comissió vol és donar suport a les ciutats, per això ha proposat fer un pressupost
en el termini molt ambiciós. Hem de recordar que en aquests moments s'està negociant ja el marc financer plurianual. La Unió Europea funciona amb pressupostos de 7 anys.
durant un parell d'anys o potser més estem negociant quines seran les línies estratègiques dels propers set anys. En aquests moments estem en aquesta situació, en aquest debat sobre com ha de ser el proper març financer plurianual i és allà on realment un cop estigui aprovat veurem si aquesta agenda urbana es podrà desenvolupar tal com ens agradaria a tots.
És allà on veurem de quina manera les ciutats podran entrar al fons europeu de competitivitat, podran entrar projectes com Horizó Europa. Per tant, bé, en aquests mesos és quan els tècnics i els polítics estan debatent sobre de quina manera podrem dur a terme aquesta agenda.
De fet, l'agenda posa èmfasi en cooperació territorial, innovació, capacitats per abordar mobilitat sostenible, accés a habitatge, ho dèiem abans, energia neta, la digitalització, la cohesió social... Tots aquests reptes són els que, de veritat, preocupen a la gent que viu a les ciutats? O hi ha coses que ens n'oblidem? No ho sé, ara ve al cap el petit comerç, l'espai públic...
allò que fa que una ciutat veritablement sigui també habitable, que és que hi arribin productes que no tenen per què elaborar-se a la ciutat, sinó també en tot l'entorn o en el que és el món rural. És que quan parlem de ciutats, jo això ho explico als instituts, no pensem en ciutats com Barcelona, Madrid o Tarragona.
sinó que Altafulla, Reus, Valls, Torro d'Embarra, La Nou... Són ciutats, també. Són nuclis de població. Vull dir que ho hem de mirar d'una manera més àmplia. Evidentment, la ciutat de Barcelona té veu pròpia quan va al comitè de les regions, per exemple. És més difícil que una localitat com Altafulla ho pugui fer, però no és impossible.
Això també ho vull deixar clar. Però sí, sí, ens afectaran a tothom. I, per exemple, tenim... Ara que has parlat del món rural, ve al cap una estratègia que està implantada a la Unió Europea des de fa molts anys ja.
que és del camp a taula, és per potenciar l'ús de productes locals. Clar, insisteixo, quan parlem de Unió Europea, la nostra mentalitat s'ha d'ampliar.
Quan parlem de quilòmetre zero, per exemple, les tarotges, que ara ens les mengem, nosaltres ho tenim molt clar. Quilòmetre zero, Emposta, Tortosa, País Valencià... Aquestes són les tarotges de quilòmetre zero, per exemple, dels països nòrdics.
Es tracta que el consumeixin aquestes taronges, no taronges que ens venen de Sud-àfrica. Per tant, quan parlem de producte local o de quilòmetre zero a nivell de Unió Europea, hem de pensar que les fronteres van més enllà dels nostres límits municipals. I després, mira, precisament ahir va tenir lloc una...
una situació en el Comitè de les Regions que és on es demostra que regions, ciutats, cada cop tenen més importància. I és que el Comitè va aprovar per unanimitat el dictamen del Govern de la Generalitat que empodera les regions en la cooperació del desenvolupament de la Unió Europea. Un dictamen que va ser defensat pel conseller Jaume Dup,
va fer la seva intervenció totalment en català, en el Comitè de les Regions. I ara la ciutat de Barcelona té un programa pilot que, conjuntament amb la Comissió Europea i altres associacions, posaran en pràctica aquest esperit del dictamen en els propers mesos. Per això que, a vegades, quan parlem de la Unió Europea,
Pensem que parlem molt en macro, però també es fan coses en micro. Ho veurem en les nostres localitats, siguin ciutats més grans o ciutats més petites. I això que de moment és un anunci polític, ja saps que els periodistes, tu que també l'ets, ens agrada molt de posar dates. Quan es podria traduir ja en accions palpables per la ciutadania?
Doncs clarament no t'ho puc dir. En aquests moments és que tot el que passa a la Unió Europea és lent, ho sabem, no? Alguna vegada m'ho heu sentit explicar que molts dels dictaments han de passar per l'unanimitat. Per tant, bé, és un tema que en aquests moments s'està treballant,
Tot això resulta de treballs que ja porten temps. Es va fer un fòrum de ciutats a Cracòvia el passat mes de juny. Després es va fer un diàleg sobre el desenvolupament urbà sostenible també el mes de juny. Ja s'està treballant i suposem que seran els propers... Jo crec que durant el 2026 ja començarem a veure algunes coses. De fet, aquest portal web destinat a les ciutats
ja està funcionant, ja el podeu visitar. Posant en el buscador, jo crec que sí, perquè sempre això és una mica complicat, però si poseu en el buscador ciutats, portal ciutats de la Unió Europea, estic segura que hi podreu accedir i ja veureu com aquí es començaran a publicar
tots aquells temes que realment afecten a la població urbana. Jo aquest matí, preparant el tema, he accedit a urbact.eu i allí he pogut fer un bon desgranat d'informació. En tot cas, amb un cercador mateix, si s'hi posa agenda de la Unió Europea per les ciutats, de ben segur que ja es pot.
Sí, sí, si poseu ciutats de la Unió Europea, portal web, segur que us envia en aquesta pàgina, que ja està publicada en aquests moments en anglès, i diria que també aviat podrà estar en la resta d'idiomes oficials de la Unió Europea. Marta, ho hem de deixar aquí, hem de fer una petita pausa. Gràcies, un 10 hores més per compartir aquesta estoneta amb tots nosaltres. Una abraçada ben forta fins a la ciutat de Tarragona.
Gràcies i fins la propera setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Nosaltres, com dèiem, res, petita desconnexió, quatre anuncis al butllet informatiu i ens hi tornem a posar. Els esperem aquí. Això és Baja i al dia. Fins ara. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. El govern blindarà amb tanques i barreres físiques el focus inicial del brot de pesta porcina africana. L'objectiu és intensificar les captures i sacrificis de senglars per establir una zona de seguretat sense animals que puguin contagiar. El conseller Òscar Ordetx assegura que es mantenen els casos positius en 13 i demana paciència per saber l'origen del brot.
Entre ahir i avui estarà acabat el tancament perimetral amb tanques, amb valles, per tant, amb barreres físiques per seguir aquestes recomanacions amb aquests contractes d'urgència i a través del Departament de Territori, també per tancar infraestructures, tancar passos de fauna.
que el que pugui fer, llavors, tinguem garanties per poder iniciar entre el radi dels 4 als 6 quilòmetres, s'entén? Entre 4 i 6 quilòmetres, 6 quilòmetres tancat, i aquí sí que farem una intensificació de les captures i els sacrificis per tal de tenir una zona de seguretat.
I avui Mercol Lleida ha moderat el descensos de preu. El port cau 6 cèntims i el guerri 2 euros. En el cas del port d'en Greix, el descens torna a situar-se dins del límit habitual de variació màxima després de dues davallades consecutives de 10 cèntims pel focus de Pesta Porcina. La llotja de referència dels preus del porcí veu prioritari contenir el focus i resoldre l'exportació a països tercers, com és el cas del Japó i de Filipines.
I encara no deixem el tema perquè el centre d'investigació en sanitat animal Irsa Cressa, situat, recordem-ho, dins del perímetre on es va detectar el brot de pesta porcina africana, ha certificat, diuen que no s'ha produït cap incidència susceptible d'haver afectat la bioseguretat per les obres de construcció d'un nou edifici adjacent a l'actual.
El centre, que fa experiments amb el virus de pesta porcina africana, afirma que els treballs d'ampliació es troben en una fase inicial limitada únicament a treballs previs de preparació del terreny i urbanització de l'entorn.
Canvien de qüestió, una quinzena de sindicats educatius han passat la nit tancats al Departament d'Educació, una protesta que encara dura per reclamar un complement únic de 473 euros per a tot el personal laboral. Aquest col·lectiu agrupa els integradors, els educadors d'educació especial o el personal de neteja i cuina, a més dels mestres de religió. El salari mitjà no arriba als 1.200 euros. Els sindicats xifren de 4.000 els professionals afectats a tot Catalunya.
I el Tribunal Suprem acordat envia a judici l'exministre de Transports, el ex-assessor, Coldó García, i l'empresari Víctor de Aldama per la trama de les mascaretes. El jutge manté presó per Avalós i Coldó i retira el passaport Aldama, que haurà de comparèixer cada 15 dies.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en directe a la seva sintonia de proximitat i som per fer-nos ressò de tot el que passa a casa nostra. Així que gràcies per deixar-nos ser la seva companyia.
Avui que els expliquem, ara de seguida de fet i aprofundirem, que ja s'ha posat en marxa el cop enrere per tornar a gaudir de la representació dels pastorets a Torre d'en Barra. Aquestes festes nadalenques es podran tornar a veure i atenció perquè des de l'any 1998 que no se'n feien funcions.
L'obra que representarà és l'Estel de Nanzaret, escrita pel barceloní Ramon Pàmies i Pina i que es va estrenar a Barcelona el 1903. És menys coneguda que la versió de Josep Maria Folty Torres, però igualment s'inclou en el corrent de renovació dels pastorets amb diversos textos que van aparèixer entre finals del segle XIX i principis del XX. La iniciativa de recuperar aquestes representacions l'ha posat en marxa l'Associació de Joves de Torredembarra, que es va crear la passada primavera i ja fa força setmanes que treballa en tot aquest projecte.
I després, atenció, preparin-se, perquè un dia més ens visitarà el nostre jardiner de capçalera, així que ja poden anar pensant totes les preguntes que volen fer perquè d'aquí una estona obrirem les línies del telèfon del directe. Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baja i al Dia.
Va, que ara ja tot comença a fer aquesta flaire nadalenca. Ara de seguida connectarem amb la unitat mòbil que capitaneixen a la nostra companya d'Ona la Torre Anna Plaza, però per anar-nos ja ambientant tot això que agrada molt a uns i no tant a uns altres, posem ja la primera Nadala d'aquest període que encetem o que estem ja encetant.
Vaja, hi ha el dia. A batllem em vull anar. A batllem em vull anar. Vols venir tu rabadar, vols venir tu rabadar. Vull esmorzar! A batllem esmorzarem.
I a Jesús adorarem! I a Jesús adorarem! I a Jesús adorarem! Ja anem! La neu cap al camillà! La neu cap al camillà! La calor ja la fundrà! La calor ja la fundrà! Ai, la que fa!
Va, que alguns de vostès segurament estan pensant que ja n'hi ha prou de Nadales, que arriba un moment de bé que carreren una mica i s'acaben posant allò com algú que pica amb un martell dintre del cap. Així que, com que ben segur que tenen ganes de conèixer tot el que passa entre bambelines en aquests pastorets de la torre que tornen en guany, el que fem és, ara sí, connectar amb la nostra companya Dona la Torre, l'Anna Plaza, que ha sortit amb la unitat mòbil de Baixa i Aldià.
Avui hem sortit micro en mà al casal municipal de Torredembarra, on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'estel de Nazaret, la versió que representa aquí a Torredembarra dels Pastorets, el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de...
de la companyia que el representarà. I comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia, o bona tarda, benvinguda. Bona tarda. Això va ser idea vostra, de l'Associació de Joves. Què us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels pastorets?
Bé, nosaltres quan vam fer l'associació el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble. I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim el poble que fan el passebre i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa va sortir la idea de fer l'obra.
I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí. Vosaltres, clar, per l'edat, suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record? No, nosaltres no havíem ni nascut. Hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia.
A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí. Espera.
Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havia sigut... No, jo no soc d'aquí Torredambar, no els vaig fer aquí. Jo els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on vens? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els del Folk i Torres. I què tal el canvi? Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents.
M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge de Satanàs és increïble. Bueno, quan el faci un veig jo t'ho diré. No em veig jo, no em sé veure jo, no ho sé, però sí. El Jordi Salvat sí que ha sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90, feia d'ajudant del sacerdot i aquest any faig el sacerdot. Vull dir, hem pujat aquest avui una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folqui Torres a pastorets Ramon Pàmies, explicar una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que, a veure, aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història del fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també de l'elenc, que tenim unelenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment ja és haver-hi una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Sí? Tothom en paper o no? A la quarantena més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta que es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És...
Per una banda màgica, el que unes menys joves amb ganes de recuperar han volgut tirar endavant, amb molt poc temps, hem d'entendre que això, la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre, i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic l'elenc.
La gent de vestuari, la gent de scenografia, estem tots treballant a l'últim moment perquè surti, i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom, perquè tots estem amb nervis d'això no va bé, això no surt bé, això no en tenim prou, estressa així, no en veig, i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família, i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble, pel poble.
Esteu nerviosos? Vull un si o no així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies. A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari, perquè no podíeu aprofitar part del que hi havia hagut d'antic.
No, el vestuari l'hem fet tot nou i una mica amb Albert Cam i l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració. Com ha anat tota aquesta part? Perquè és el que deia ara el Joan Maria, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint?
cosint unes 10 més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot i vam fent de tot, al final. Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època, del segle O. Permetam que talli. És una recuperació i estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi, sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin, que no només de les noces.
Sí, calla, no preguntis més. És a dir, sí que estem recuperant els pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força i a la vegada estarem amb una mena de recuperació que no vol dir calcar.
Però, evidentment, no parlarem de coses noves que estem fent o coses... Hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi. Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem, doncs, si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la Trini Oguet per aquí.
Tu quin Àngel ets? El de l'anunciació o l'Àngel Garré? Jo soc l'Àngel Garré. Ets Sant Miquel? Sí. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90. No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2000, així que no... Ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. Sé de coses... De fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què...
I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció. Incorporació al món de l'escena, què tal? La trini és periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de... bé, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica.
És divertit. Teniu confrontació amb aquest Sant Miquel Satanàs? Aquí hi ha algun moment maco? Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera,
i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de... Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Però aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acaba bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí, ja ho saps, s'ha de descobrir fins al final.
Home, m'heu canviat el final, també? És el que he dit Joan Maria, això s'ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text,
Doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez. Sí, perquè aquí heu retallat també text, no?, perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora...
Mira, la veritat és que l'obra, el text va passar primer per la mà de la Bíbia Segurana. Aquí hi havia un text molt extens i la vam tenir el dia 15 de setembre. I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre. I hi havia comentaris de, és que jo soc autònom i jo no puc aprendre, perdona, és que jo tinc de...
I van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els processos que comencen el 15 de setembre, que tenim tres mesos, que tothom té les seves vides, i farem que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és el que hem intentat. I hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant. Dels que sortiu, si no en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu?
Un teatre, sí. Sí? A mèdians. A mèdians, què vol dir a mèdians? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però...
Allí has arribat. Allí has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, soc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text? D'aquella manera. D'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau.
La bossa carregada de monedes d'or, que no sé si són gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius, bueno... Sí, ja ho has dit tu, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno... Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no?
Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja? 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu, tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es van anar a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o si la gent quan entri podrà escollir un seseu. El primer que arriba, el primer que sereu.
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves...
Per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb ara, o tu. Hola, bones. Gemma, de què fas, tu? Jo ho faig de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. Tu, mataties, i qui més? I jo ara és la Rosalía. Joan?
I ella i jo tenim experiència en teatre, que vam començar amb el Don Maria, en un grup que es diu Teatre de Pialta Fulla, i seguim, i no res, ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Mira, mira, mira.
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal. Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema?
Home, o faig jo l'apunt... No, no, vale, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal. Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
I serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica, Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, l'has de treballar més. I és això, un cop que saps el text, l'has de treballar sobre l'escenari i intenta't treure el millor de tu mateix i haver algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? Molta merda. Que vagin molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomprim que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí, no, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'acceix els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com soviava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho, sacrílet, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de l'epra immunda. Oh, fúries de la vera com t'atreveixes. Que jo hagi d'escoltar això.
Potser tu ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crea la nena d'Ura i el temps. Qui et va crear és el Déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps què davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu?
El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo, regno en l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder? Jo, governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei i senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent?
Silenci, ser maligne. Obeix el senyor que així t'ho mana. Qui pot manar tant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi! A mi!
I deixeu estar els altres, ei! Deixeu estar els altres, comenceu a girar al voltant, vale? Ja se'ls girareu. Sí? Vale. Anem a tirar l'Andrea al ritme de les 6 a les 7. A les 7, doncs, ahir, molt bé. L'escriu directe, ja no?
Despertin ja els meus! Sorgeixin les fúries! A mi, esperis de les tenebres! A mi, l'inferm! Però què tal que ha passat? Quina és la nova que t'han deixat? Que fritesos ens crides! Digues que ha succeït! Per què reclames la nostra ajuda i esforç? Voleu saber-ho?
Digues què passa, tots quan mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de la gran lluita, digue'ls que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i malaurada per nosaltres, que el món vingui a redimir a la humanitat el Masíes o Crist, que prometeren, com sabeu, les sagrades propacies.
Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que a mare li serà. I vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge. I menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I nosaltres farem! Ni cal dubtar-ne! Així ho crec, també. Però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, germà, aquell sí que m'agrada. Oh, aquell és molt diferent. En ell l'amo hi pot confiar. Ja ho pots ben dir que hi pot. Abderó és un tros de pa. I és més mans que un anyell. Jonas! Et criden, eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamí que ve cap aquí.
Oh, soc córrer, què deurà voler aquest bailet? Alguna entramaliadura segur. Doncs, veuràs, xerriquem. Matàties, Jonas! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic i no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues!
Dec, estic cansat. Ai, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà... Cuita! Va... Doncs amb un pam de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat.
La ciutat! Que hem d'anar a fires! Que fires! Anem a nostres a Jaurudalem, a la rica perra de Judea, que és la ciutat escollida per la vorada del Senyor, allò amb totes de la ria, camps musicals, aromes i plaires de fer divina, que omplen els cors, fent-los esclata de diversió.
Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca. Ja veuràs, torna-ho a dir. Que no m'heu entès. Això es menja amb cullera o amb forquilla.
Explica-ho clar i sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embullar-ho. Jo també en vull. Té, xerrica.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Minar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Evest és una gesta quan l'enxaneta del cim aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Aquest anunci acabarà en 20 segons, però la fam de milions de persones no acabarà mai si no ens ajudes. Contàgit de solidaritat per acabar amb la més gran pandèmia que pateix el planeta, la fam. Perquè hi ha contagis necessaris que no transmeten cap malaltia i salven vides. Ajuda'ns, entra a mansunides.org i col·labora.
És dijous i com a tal tots vostès saben que tenim ja el nostre jardiner de capçalera instal·lat als estudis del De Folles Ràdio. De fet, en Joan Maria Vidal avui ve a parlar-nos de... Joan Maria, bon dia, benvingut.
Molt bon dia, Eduard. Què tal? Com estem? No ens hem entès. No, no, no, no. No passa res. No passa res. És que aquesta secció, una secció de jardineria que participem aquí cada dijous, que ens encanta que l'audiència participi en directe, i normalment intentem fer temes integrants una mica a l'època que estem, el moment que fa, el temps que fa, les plantes que toquen, o així, i tenim tema per tirar d'hivern, i dèiem, és que hem parlat del Nadal, tenim el Nadal molt aquí, hem parlat molt de com preparar el Nadal, vam parlar des dels tions, les molces, els grèvols, el vesc, la poncetia...
I és una secció, avui, d'aquelles que dius, és abans de Nadal, podríem parlar de l'hivern, com afecta l'hivern a les plantes, per què el nostre hivern, com regeixen les plantes, però deixa'm que et digui una cosa. Aquesta secció és una secció oberta, una secció que ens encanta, que la gent que tenim posada, on a la torre, que tenim posada el Tafolla Ràdio, que tenim ràdio amb roda de bra, que tenim posada, i que de cop senten aquesta secció, és una secció que ens encanta, que participeu en directe. I atenció, perquè avui, només per trucar ara,
Per trucar, saludar-nos, dir que ens escolteu, saber que hi ha l'altra banda d'algú de les zones, només per participar rebreu un val de 30 euros. Que escolta'm una cosa, un val de 30 euros, el garden que hi ha és equival a poder comprar plantes, poder comprar terra, poder comprar mel, oli, tenim coses de la bodega, tenim flotellada, tenim rams, tenim testos, tenim... que podries fer amics invisibles, tenim roba, tenim un munt de coses de decoració. Així que
Escolteu, els que esteu aquí avui a la tensa antena, el 977-6506-93. 977-6506-93. Una secció de jardineria que avui volem fer l'amic invisible, volem donar aquest bal de 30 euros en el primer que ens escolti, que vulgui trucar, 977-6506-93. No cal que dieu res de jardineria, gairebé només que ens escolta i serà benvingut aquest regal. Fantàstic.
Vinga. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa. Molt bé, escolta, gentilesa de Garden Center Gallà del grup La Rasa, tot això. Regals per l'audiència. Va, obrim línies ara mateix. 977 65 06 93. Va, home, va. Fàcil. Molt bé.
Eduard, nosaltres aquí on vivim tenim estiu i tenim hivern, no? Sí, però també hi ha primavera i tardor. Caram, que bé. Mira, abans que teníem la Marta Domène, que el que ens fa sempre l'anàlisi de l'actualitat, li he preguntat, dic, escolta, tu ets més d'hivern, no ets més d'estiu? I m'ha dit, jo soc de primavera. M'agrada molt aquesta resposta. M'agrada molt, m'agrada molt, m'agrada molt. I és que de veritat, tenim... És molt maco.
Poguer anar a caminar, poder anar amb bici, poder anar passejant per diferents racons i tenir quatre estampes diferents durant tot l'any que van canviant constantment, no? No tenim la mateixa floració sempre, no tenim els mateixos colors, és increïble el nostre bosc. Què li passa a la tardor i a l'hivern a les plantes? Per què reaccionen així? Què fan exactament? Home, reposen, descansen, no? Sí? Sí.
Sí, bé, quan... A la tardor i l'hivern, eh, m'has dit? Sí, home, clar, perden la fulla. Aleshores és quan intervenim naltros i Podem, i donat que les condicions no acaben d'acompanyar, aquesta planta, doncs, per dir-ho d'una manera...
està en repòs fins que torna a haver ja aquests primers brots, que són símptoma que el temps o l'abonança ja acompanyen perquè pugui tornar-se a fer el fruit i reproduir-se, que és el que busca aquesta planta.
Molt bé, Eduard. Això serien les plantes de fulla que educa. La típica planta que perd la fulla, que veiem que es queda pelada, que primer s'ha ficat allò groga seca, cauen les fulles i queda pelada. La sensació és que aquesta planta està hivernant. Ha parat el creixement totalment. Realment no és del tot cert. Un hivernar és parar del tot per tornar a arrencar. Però diguem que passa a ser una part de creixement molt lenta. Quan parlem de les plantes i parlem d'una llavor,
És a dir, que l'hivern continua creixent aquesta planta? Exacte, continua creixent amb una velocitat molt diferent i molt graduable. En el fons, una planta seria l'exemple idíl·lic d'una empresa que treballa quan es pot treballar. T'ho posaré molt més ràpid, un exemple molt ràpid. Les abelles quan surten?
Quan hi ha les flors, quan surt el bon temps a l'estiu. Molt bé. I si un dia d'hivern fa calor i fa bon temps, surten? Surt igualment, sí. L'altre dia he fixat amb uns romanís tots florits que vaig veure i, escolta, hi havia un fart d'abelles. I dius, que caram, no? Estem a desembre i tenim abelles. Llavors, no treballen les abelles a l'hivern o sí que treballen?
Quan hi ha bon temps i fa bona climatologia, s'aprofita per treballar. És com dir, puc anar a pescar quan el llac està gelat? Ostres, doncs és molt més difícil. Però si es desgela, encara que sigui hivern, puc treballar, no? Llavors, què vull dir amb això? Vull dir que les plantes a l'hivern el que fan és dir, para la producció per diverses raons. Una, menys hores de llum.
Les hores de llum són menys potents. Dos, la qualitat de la llum que hi ha no és tan potent com la de l'estiu. És a dir, a l'estiu la fotosíntesi treballa molt més ràpida que durant l'hivern, perquè els ragos de llum no són tan potents, no està en un sol tan elevat, tan directe, i llavors produïm molt menys. Com que produïm molt menys...
Tinc massa producció, tinc massa treballadors produint fotossíntesi i, per tant, n'he d'eliminar. I eliminem fulles. A vegades ens trobem arbres de fulla caduca que, si ens hi fixem, el que vam fer van ser eliminant fulles. Comencen eliminant-les de baix de tot. Per exemple, ara m'he fixat molt aquests dies amb els lledoners. Molts lledoners... Ara s'ha posat com de moda que n'hi hagi la via pública.
Sí, sí. Ric perquè els lladoners tota la vida ja han sigut. No, a la via pública vull dir els carrers. Ara passes pel carrer i quan planten arbres als ajuntaments et posen lladoners. Però els lladoners, uns anys enrere que no se'n veien tants, de fet hi ha gent que no sap què són els lladoners i els lladons. Que no confondre amb la coca de llardons.
Però si... Ara t'hi fixes, i escolta, els lletoners, amb cosa d'una setmana estan perdent moltíssima fulla. Molt bé, i la fulla la perden sobretot des de la part de baix i deixen a vegades cap dalt. A vegades fins al punt que ens queden com uns plomerets de dalt, mig verdosos, i és això el que ens marca claríssim com està la producció. A vegades, inclús, no arriben a perdre del tot aquestes fulles últimes que es reproten les noves. Això vol dir que, un, no està fent prou fred,
l'arbre pot seguir produint en petita quantitat, i dos, els dies de sol, els dies de bon temps, són dies de creixement. I ara dius, creixement, què vol dir? Estan brotant? No. Però sí que comencen les arrelaments. Llavors, que hem de trasplantar arbres de fulla caducar, hem de trasplantar arbustos, fruiters... Ara és un moment idoni. Idoni, idoni, idoni, idoni. Per què? Perquè ens trobem que ha parat el creixement vegetatiu, creix des de parades de fulles, i ens trobem aquests dies de bon temps...
Em fa... L'Eduard m'està fent que sí, el cap volent dir... Ho podem fer més endavant de cara al gener i febrer, no vas a dir? Sí, sí. Que has passat l'hivern. Sí. Amb hiverns molt freds... Passar l'hivern no, és en ple hivern. Sí, però vull dir, quan acaba el febrer és com que tens ja que passar l'hivern i hi ha plantes de cara a primavera, no? Sí. Molt bé. Mira, antigament, i dic antigament perquè ara ja no és gens habitual i la gent, com que compren tant per la vista, ja no ho fem, això. Però es compraven i es venuen els arbres amb arrel nua.
tu compraves una morera, compraves un fruiter, compraves una pomera, i compraves un tronc a dalt amb quatre branques i a baix amb quatre arrels. Que gairebé era igual per una banda o per l'altra, perquè ens imaginem com una pesa, una mesa d'un gimnàs, d'aquestes llargues típiques, d'aquestes barres...
Doncs per una banda hi havia les arrels i a l'altra banda les branques. No es diferenciava gaire, perquè les branques estaven tallades, podades, i les branques i les arrels podades. De tal manera que deies, sí, això té pintarrel, però està podat igual que a dalt. I teníem l'exemple clar del que la copa ve a ser igual que a baix l'arrel. Si pogués ser idoni, idoni seria que durant l'hivern estigués plantada. Si no, que es fes durant l'hivern. Perquè durant l'hivern que hiverna...
és el moment de podar. Quan es poda, també és el moment de podar si cal arrel, si cal. És a dir, ningú traurà un arbre per tallar-li arrel. Perquè l'hem de trasplantar, l'hem de plantar, l'hem de canviar de lloc, o simplement el comprem i el volem plantar en un lloc, ha patit un tall d'arrel, des que es treu d'arrel, de la terra i de fulla. Llavors, en el moment en què talla tot i comença a regenerar la part positiva, els dies de bon temps d'hivern és el dia que comença a regenerar nova arrel.
Dius, ostres, però si a l'hivern estem quiets, a dalt, que amb prou feina hi ha res, estàvem dient que perdíem la fulla, que comem molt hi ha alguna cosa, doncs aquests dies que les abelles surten, que se fan bons, són els dies que comencen a arrelar. Llavors em diràs, home, però hi ha pocs dies de bon temps. No és veritat, si ens hi fixem. Home, va, la venim d'un cap de setmana, per exemple. O, per exemple, Nadal. Nadal?
És curiós perquè gairebé cada any per Nadal fa un temps espectacular, que sembla màgic, de dir, com pot ser que per Nadal faci bon temps? O cap d'any, o de cop ens trobem que el 15 de gener està fent fred, el 20 ens fa... Aquests dies són els dies en què comencen a relar les plantes. I dius, i què té d'important això?
Durant aquests dies que les plantes que tenim arrelades, plantes que tenim plantades, plantes que hem trasplantat o així, aquestes arrels primeres que surten són com els inspectors que venen a veure què tal està el terreny, com ha sigut aquest hivern, com ha anat de matèria orgànica, com ha sigut... I llavors es planifica la temporada. Ara això que sona molt així, el que vinc a dir és que... Clar, tenint en compte que pot venir encara una gelada o que pot venir un fred gros al mes de gener.
I al febrer, i a vegades al març ens trobem a fer. Però aquests dies ens marcarà, tal com tinguem el Terra, ens marcarà...
com tindrem la primavera. Ostres, que curiós, no? Perquè normalment, per exemple, les tasques d'adobat de la Terra no les acostumem a fer fins més endavant. Les fem fins que passa el fred, normalment. I aquest és una mica el que hem d'intentar canviar. Si el que féssim l'adobatge el féssim ara, per això parlem avui d'aquesta secció, si féssim ara, fins a final de desembre, com a molt primers de gener, cap al 15 de gener,
veuríem que el resultat de la producció de la primera és molt més elevat. El que passa és que mentalment, tal com treballem els éssers humans, jo abono per tenir una producció, i és del rotllo, és de l'estil. Estic abonant ara per tenir la producció d'aquí un mes o dos mesos. Però, Eduard, si féssim la feina de podar,
ara haurien d'estar podant, o haurien de tenir podats, o haurien d'estar podant i ja acaben de podar. I abonéssim ara mateix, veuríem que el remenent de l'Adop és molt més llarg productiu que si volem a fer-ne la primera. Hem d'entendre una altra cosa també, que és que des que posem l'Adop fins que aquest Adop penetra
A què? A 30, 50, 60, 80, 61 metre del terra. I depèn de quin adob ha d'afondre's també. Exacte, trigue i pas. En canvi, si ara al nostre jardí tallem els arbustos, els hem podat, deixem aquestes quatre fulles verdes que hi ha, sense cap problema, i adovem, tindrem un efecte brutal de cara a abril, maig, juny i juliol. I això és el que ens costa a l'ésser humà, de pensar que abonem ara per tenir una primavera profitosa. Quan estem abonant a final d'hivern, primers de primavera,
Aquest adob realment arriba a finals de primavera, primers d'estiu. Llavors ens arriba un cop la brutada ha sigut. En canvi, com més brutada tinguem, més producció de fulla hi haurà. Per tant, en aquesta secció l'únic que t'estic dient és ara l'hivern, que sembla que no fem res, ara és quan l'arrel més joveneta surt i detecta com està la terra. I això passa des d'ara fins a final de febrer. Llavors aquesta terra ha d'estar adobada. Posem-hi fem.
El fem, el venem als centres de generia amb sacs que ja venen fermentats. Si no, segur que podem trobar un altre tipus de fem. I si no, un adob orgànic. Tenim adobs que venen... Hi ha adobs orgànics que venen molt preparats, Eduard. Hi ha adobs que venen d'aus marines, que venen d'aus que són molt més concentrats, de pingüins, que venen barrejats amb fems de... I dius, ostres, aquesta barreja? No, no, no. Et volia preguntar...
Molt interessant tot això. Però et volia preguntar, cada cop hi ha més gent també que té compostadors a casa. Això serveix? No és que serveixi, és que és idòlic, idònic. Ara, hem de ser conscients... Però clar, tot dependrà de la matèria orgànica que llancem.
Exacte, hem de ser conscients. Perquè a vegades ens estic també de quina és la composició d'un sac d'adop. Hem de ser conscients que el que tinguem el compost orgànic naltros, que tenim en un racó, un compost orgànic per la gent ràpida que ho puguin entendre, és un recipient, un espai, una zona, normalment és una caixa grossa, un tàper, una carmanyola molt grossa, en què hi anem abocant la matèria orgànica.
Això de la nostra bossa que portem de l'orgànic que tirem en un contenidor, doncs fer-ho a casa, tirar-ho dins d'un contenidor propi. Aquest contenidor tapat manté la fermentació, que vol dir que fa olor, és veritat, però a la vegada també agafa temperatura i va fermentant convertint de nou això en terra, que és el que fan...
quan portem aquesta bossa al compostador, ho fan en zones més grans. Llavors, aconseguim tenir el nostre propi compost. Però hem de ser conscients quin tipus de compost hi posem i què hi posem. Aquí volia anar, perquè potser també ens convindria fer una miqueta de pedagogia de quina és la brossa que posem en aquests compostadors. És a dir, tot s'hi val, allò que portem al contenidor marró de la matèria orgànica, o hi ha coses que les haurien d'excloure d'aquests compostadors? Tècnicament, tot hi valdria.
Però hem de ser conscients que hi ha coses que es desfan molt ràpid i coses que no es desfan... Per exemple, hi posarem unes cloïsses, d'uns musclos, o un os desmenjat una galta de tocino i no li posaràs aquells. Mira, Eduard, en el fons et diria, hi podries posar de tot?
si a més ho trituréssim molt i deixéssim passar molt temps. Però clar, en una casa no ho faríem així. Llavors et diria, ossos grossos no els hi posis. Ossos petitets i ossos fàcils, conills, pollastreu així, una miqueta d'os, li pots posar. No passaria res. De veritat, no passaria absolutament res. I ajudaria. Clar, després tampoc vols que en sexo surts al pati i et trobis allí la carcanada d'un pollastre. Mira, Eduard,
Ens hem donat molts senyorets, eh? Ens hem donat molts senyorets i volem la terra que tingui una textura, una forma i un olor molt guai. Però no cal tirar moltes generacions enrere. La generació anterior...
es posava, es treia el forat, es treia la terra, es posava les restes del menjar que hi havia, es barrejava segurament amb una mica de gallinassa i de conill que hi havia, i també s'hi posaven llaunes, de pots de llaunes, d'afavades o de reserves de tomàquet o així, dins...
el pa de terra que es traia i es plantava a l'arbre. Perquè sabíem que tot això hi aportava una matèria orgànica, una matèria orgànica en fermentació, una matèria orgànica ja més compostada, ferro i magnes d'aquí. I és molt típic de... Era ferro, ferro. I posaven llaunes o trossos de ferro i es posava. En canvi, ara sembla com dir que has de posar una llauna, que has de posar... Tenim productes. No passaria res. O sigui, el bosc...
El bosc és l'exemple, o sigui, el bosc és idílic i funciona així. Hi ha restes animals. De cop es mora una guineu, es mora un por senglar, potser per una grip, es mora qualsevol animal, aquest amb restes vegetals, que resten fulles per damunt, i es va compostant, i aquí no passa absolutament res, i l'arbre l'absorbeix de nou. Això és idílic i idòlic. Està clar que no ens trobarem calaveres, està clar que no posarem cloïses directament, o les gambes directament. Per què? Perquè, a més...
Tot el mar, tot el marisc, ens porta una salitra molt gran, ens porta uns pecs que ajuden que aquesta terra no sigui forta. Llavors ho diria, peix i marisc, intentem evitar-ho. Fruites? Totes les fruites. I posem els pinyols. Si hi posem els pinyols, no es desfaran i ens sortiran després les fruites allí. Llavors intentem evitar una mica el pinyol, si pot ser. Però tota la resta de verdura, que traiem verdura, tota la resta de fruita,
sense cap problema i la resta de menjar que a vegades en s'obre amb la canalla a vegades això és idoni es posa, es deixa amb aquests cobells i normalment aquests cobells, aquests fermentadors grans tenen també una peculiaritat que és que s'obre per la part de baix i per la part de baix t'ho pots anar traient i t'ho poses per la part de dalt llavors per la part de baix s'ha anat desfent
i per la part de baix vas traient ja aquesta terra. També recordar que hi ha productes que ajuden, perquè la fermentació no és un procés d'art de màgic, sinó és a través d'uns microorganismes que el que generen és això, que es descomposi, com es descomposa qualsevol ésser animal, i també es venen uns productes que es posen damunt i ajuden aquestes bactèries
es mutació de bactèries, que el que fa també és que es descompongui. I podem repartir aquest compost directament per les nostres, que ja no fa olor, per als nostres vegetals, sense cap problema. Això ens serviria, per tant. Ara que és temps de llar de foc, les cendres. Cendres, una mica de marro de cafè, que també s'utilitza. Tot això barrejat. Però siguem conscients.
Si posem només cendre, cendre, cendre, cendre, cendre, cendre, i posem cendre sempre al mateix lloc, això no ajudarà i perjudicarà. Si posem els marros de cafè i plantem una planta només amb marros de cafè, la mataríem, no ajudaria. Ara, tot això barrejat en petites quantitats, i què vol dir barrejar? Com ho sabem? Doncs mira, agafes tot això barrejat, el marro, les cendres, la mica que s'ha de compost, o que ho tinc barrejat en terra d'un sac que tinc allà un sac.
barreixes tot això i llavors ho escampes, escolta'm, és idoni idíl·lic. Que tenim pells de plàtan que hem tallat una mica, tenim closques d'ou que hem posat. És idíl·lic, és perfecte. I sembla una cosa com, ui, en sèrio he de barrejar ara? Closques de... Que fixa't que la closca la talla... Sí, sí, queda tota aixapada. Només que la trituréssim ràpid. Una mica de pells de plàtan, de taronja, que ara tenim taronges i tenim mandarines. Sí, però clar, això s'ho menja en els tions.
Un cop els tions hagi marxat i els tions no s'ho mengin, doncs escolta'm, és perfecte, s'assequen superràpid. Barrejada amb una mica de terra, i això ens dona un resultat que després dius, com pot ser que em tan poc tingui la planta tan maca? I hauríem d'afegir, és a dir, si som conscients que ens manca alguna cosa per fer aquest compost com toca, s'hi pot afegir alguna cosa que trobem als vostres centres? Clar, clar.
qualsevol adòp orgànica que compreu, aquests ja venen molt equilibrats. Llavors, a dir, escolta'm, no tinc compost, no vull fer això, no tinc temps, escolta'm, podem i abonem ara. És que les mateixes restes vegetals, entenc que s'hi podrien afegir en aquest carretó del compost. Això es fa així. I Eduard, mira, hi ha una cosa que està molt de moda, que és l'escorça de pi que es posa per damunt dels jardins, doncs encara molt més triturada,
és directament el compost. I moltes vegades es posa així i el que es fa l'any que ve se'n torna a posar de nova. I el que s'està fent és un compost natural que molts parts públics treballen d'aquesta forma. És a dir, trituren la resta vegetal i ho fan així. Però anem a lo senzill, a lo fàcil, pel client, pel tiguit jardiner de tota la vida o...
persona que té un jardinet petit, una mica de terrassa o així, podem ara les plantes que veiem que han perdut la fulla i adovem-les. Comprem una d'op orgànic, senzill, fàcil, i adovem-les. I dius, ara? Ara que no estic fent res al jardí, ara que el jardí està trist, ara que tal...
Ara és la millor inversió que podem fer, que és posar aquesta mica d'adob i deixar-la aquí damunt. Que l'adob no fa res, que la planta no està fent res. Aquest adob, precisament, es va desfent, va integrant a la terra i aquestes primeres arrels que parlem abans detecten que aquest any hi ha matèria, aquest any hi ha bona producció, podrem tirar i veurem com fent ara aquesta feina, tindrem una producció molt elevada de cabra. Tot el que estàs explicant és només pels arbres de fulla caduca?
No, els arbres de fulla aparentne també funcionen així, però aquests arbres de fulla aparentne ho podem fer més tard, sense cap problema. Clar, però aquesta també és l'època de trasplantar o de plantar. De trasplantar ara tot es sent a palmàcies. Exacte, sí, això...
Les palmeres no podem fer. Això és cap a la calor, cap a l'estiu. Però, per exemple, els fruiters, abans parlaves dels fruiters, un troncher no perd la fulla, un llimoner no perd la fulla. Això ara també ho podem... ho hem de plantar o trasplantar. En aquesta època? El que passa és que ens trobem que encara tenen fruit. Hi ha una cosa important que t'entén, que els arbres van per esforços.
Hi ha moments d'esforços que si els toquem, aquell esforç, inclús ens pot sortir negatiu fins a arribar a matar-lo, inclús. Llavors tots aquells arbres que tinguin floració o que tinguin fructificació, ara no ho fem. Llavors on diràs, ostres, però els llimoners són quatre estacions, què podem fer? Siguem hàbils? En el moment en què té menys llimones o que ho volem trasplantar, fem una poda.
El podem, li traiem les llimones i el trasplantem. Mira, escolta'm, que és que he de fer obres i he de treure aquest taronger que tant m'agrada o aquest taronger que veníem d'una casa, passem a una altra casa, vull prendre... Com ho fem? El podem. El podem i el trasplantem. Això és el que es diu en la pagesia la coronació dels arbres? Sí.
Seria coronar un arbre totalment. Mira, a nivell de producció d'arbre que es venen per ajuntaments, hi ha les màquines que el que fa és treure com un cepalló, que es diu, que és com una excavadora en forma de mitja cullera per banda i banda, i treu un cepalló rodó de l'arbre.
A mi això sempre em surt aquí, els rils aquests, de quan entres a les xarxes, em dec mirar moltes coses. El teu algoritme et fa portar això. Doncs bé, arrenquen així. Bé, ara tots són oliveres i es porta d'oliveres. Molt bé, molt bé. Doncs aquests sapallons que fa l'arbre així, amb molts centres de producció, després, normalment fan després, perquè per un simple tema de recollir les branques, passen per un altre tipus de...
Com una mena de talla verdissa que també talla per dalt i queda tallat i tallat. Llavors és corona de dalt i és corona de baix. Però s'ha de fer amb una mica d'ordre, no? Entenc això. Quan és en producció per maquinària? Que no toquis l'ull, per exemple.
Quan és producció, producció en gros, es fa l'engròs moltes vegades, és terrible. En canvi, quan anem al petit pagès, ho fa a mà, tria bé, sap el que és, ordena i canvia molt, no? Però, evidentment, és coronar. I què vol dir? Doncs, si de trasplantar la planta i aquest està en un esforç, que està en floreció, o està en fructificació, o m'espero que acabi la flor i el fruit, o, llavors, poldo de dalt, sent conscient que perdo la floreció, que perdo la fructificació. I també una altra.
Si sabem que hi ha un arbre que florirà en breu. I perds un any. Perds l'anyada. Sí, sí, és així. Però si no podessis, Eduard, i trasplanteixes un arbre amb flor o un arbre amb fruita, probablement el mataries. Llavors és important de dir, uau, o no ho faig ara, o si ho faig, li faig una bona poda, sabent que perd un any de floració o un any de fructificació, sense cap problema. O imagina que vas a trasplantar ara un ametller.
Clar, però és més punyadero. Clar, ara em toques un arbre que ja no aniríem a... Vaja, ja no aniríem a trasplantar-lo, un ametller. Doncs ara encara es planten ametllers. Gent que diu que vol plantar l'ametller... Plantar sí i trasplantar no. O no el podries. Podar ara un ametller seria carregar-te la floració d'aquest any, no? Pensa que l'ametller és un arbre dels que floreixen primer. Sí, de fet...
Penso que ho vaig explicar amb aquest programa. L'1 de gener ja vaig veure algun ametller que començava a treure alguna flor. Suposo que per això que deies, no? Aquestes petites arrels que van investigant i diuen... I a més et trobaràs persones i diràs com pot ser que aquí al Baix Gaià, a la zona d'Altafulla, encara no...
però resulta que a rodes de barà ja ens estan florint, no? Doncs veuràs aquesta climatologia diferent, com els arbres en si ho saben fer. I l'ametller és un arbre que ens floreix dels primers, que floreix sense fulla, que fa brunyament la floració. Normalment una època normal ja és després de Sant Valentí, a finals de febrer, seria una època bona. I a vegades, quan ens vénen abans, a vegades patim de dir, ens vindrà una gelada i ens enviarà les ametlles a fora, perquè...
Si t'agafa la flor en gelada és quan perd la floració i fa caure les ametlles. Llavors, siguem conscients només d'això. Però, resumint molt ràpid, aquells arbustos petits que tenim, que perden la fulla, que han de trasplantar rosers, hortències, tot el tipus de fruiters, tenim aquells tipus de bivornium, aquells tipus de...
bèrberis, hi ha un munt d'arbustos, les ginestes, que perden fulla. Ara, podem-los i abonem-los ara. I de nou, insisteixo molt i fa molta èfasi en abonar ara, perquè realment serà d'aquells dies que avui la gent que no ha trucat, però ens ha escoltat el programa, ens trucarà a primavera dient et vaig fer cas, vaig abonar i quina primavera, soc l'enveja de tot el barri. Potser no ens han escoltat en directe, però ens consta que ens escolten també a través del servei de Ràdio La Carta. De fet, també, perdona,
L'altre dia al Garden ens van fer constar que ens escolten des d'Alemanya. Uns catalans viuen allà i aquesta secció la segueixen. Queden saludats. Jo, Maria, ho hem de deixar així. Gràcies un dia més per compartir tot això amb nosaltres. Moltes gràcies. Abraçades, que vagi molt bé. Nosaltres som a les acaballes del programa i abans de marxar reflexionarem. A veure, Sònia, quina és la frase célebre que has escollit per un dia com avui, per un 11 de desembre força tapat.
Doncs vinga, avui hem escollit una de Mahatma Gandhi que diu... Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida mentre fa el mal en un altre. La vida és un tot indivisible. Doncs fer el bé és el que toca. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabeu de passar un bon dia. Abraçades també per vosaltres. Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Que vagi bé. A tots vostès, els em passem a seguir connectats a la seva sintonia de proximitat. Vaja el dia i torna demà a l'hora de sempre. A reveure...
Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Rura. L'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal d'Administració Tributaria han signat el conveni per a la gestió compartida de l'impost especial sobre determinats mitjans de transport, el conegut com a l'impost de matriculacions. Es tracta d'una mesura acordada per la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals del passat febrer i que ara es materialitza com aquest primer pas per a començar a generar confiances de cara a la futura gestió de l'IRPF.
I el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, alerta que la proposta de la Comissió Europea sobre les quotes de pesca al Mediterrani pot suposar la fi del sector si s'acaba aprovant. La reunió ha començat amb un document sobre la taula que estableix una reducció del 65% dels dies de pesca per a la flota d'arrossegament de Catalunya l'any que ve. Això suposa passar de 27 a 9,7 dies de mitjana. Ordeig ha insistit que el sector...
i les administracions han fet els deures i ha qualificat la proposta d'atac frontal a les comunitats pesqueres del Mediterrani. Hem fet els deures, hem treballat moltíssim durant tot aquest any amb el sector, portant una proposta de quin ha de ser el nostre model de pesca, i per tant no podem seguir perdent flota si no es refa, si no es canvia la proposta inicial de la comissió,
que ens sembla un atac frontal a les comunitats pesqueres del Mediterrani, que encara s'ha fet una proposta de reducció major de la que hi havia l'any passat i, per tant, realment és la fi del sector si s'aprova la proposta tal com està plantejada.
I en referència a la pesta porcina africana, els caçadors assumeixen que aquests dies hauran d'implicar-se encara més en aquesta eliminació possible dels sangrats. Demanen, això sí, a les administracions, ajuts per compensar les despeses que això suposaria. Joaquín Zarzoso és el president de la Federació Catalana de Caça.
Ens estan donant una petita ajuda, com bé has dit, entre 20 i 25 euros per senglar que va a comercialització, i tota ajuda per descomptat és molt ben reguda. Però és insuficient per les despeses que té el sector. Hem de pensar que, a modo d'exemple, si una societat de caçadors en una mitjana s'emporta 2.000 euros d'aquestes ajudes, s'està deixant 6.000 en despeses veterinàries. Això sense apuntar a altres despeses.
I el comitè d'experts que assessora el govern per la pujada del salari mínim interprofessional ha recomanat al Ministeri de Treball que l'incrementi el proper any entre un 3,1% i un 4,7%, el que suposaria un augment màxim de 56 euros. Amb aquesta proposta l'SMI arribaria als 1.240 euros bruts mensuals en 14 pagues. Actualment està situat als 1.184 euros mensuals.
És l'hora dels esports. Baix gallà esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Bàsic d'Esports, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'andoles emissores el sense.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el sense.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Sigui quina sigui la seva opció, amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dijous 11 de desembre de 2025 parlarem de la marató, novament amb les activitats, en aquest cas, que impulsa el Club Marítim Altafulla aquest diumenge, seguint l'estela d'altres entitats com les que vam explicar en la sessió d'aquest dijous, com el Club Tenis Barà i també, en aquest cas, el Club Excursionisme Torra d'Embarra.
En futbol ens fixarem en els representants, els futbolistes Baja, de casa nostra, la primera federació. En futbol sala farem la prèvia de la jornada per als equips del Baix Gallà. En futbol flac, la segona jornada de lliga per als llions de Creixell. I també una activitat d'aquestes saludables, i que de fet és plenament protagonista d'aquest programa, la Torre Caminà, amb les dues sortides que tenen aquesta setmana. Una d'elles que, mentre nosaltres estem començant el programa, segurament estiguin a punt de finalitzar.
En la segona part del programa parlarem amb l'entredor de l'equip masculí del Club Futbol Sala, la Pobla de Montornès, Pau Angorell, sobre el partit d'aquest diumenge contra el futsal Pax B, en què aspiren a la primera victòria de la temporada. I a la recta final entrevistarem el responsable de la secció de pickleball del Club Tenis Barà, Jesús Jurado, per fer balanç de la temporada 2025 i saber com es presenta al següent curs d'aquesta modalitat que segueix a l'alça, gràcies en part a casa nostra al Club Tenis Barà.
Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera. Comencem el repàs de l'actualitat esportiva de casa nostra. Comencem parlant d'aquestes activitats. Unes d'elles, perquè hi haurà moltes destinades aquest cap de setmana a la Marató de TV3. Una d'elles la protagonitza del Club Marítim Altafulla. S'assoma un any més a la jornada. I en guany recordem que la iniciativa se centra en la recatació de fons per a la investigació contra el càncer.
L'entitat de casa nostra organitzarà aquest diumenge 14 de desembre una jornada dins, volem dir, de la jornada central de la iniciativa, diverses activitats a les seves instal·lacions i, evidentment, sobre les aigües altafollenques. En una entrevista al Baix Gasports, el diretor tecnic Marc Collado destaca la importància de participar en aquesta mena d'activitats.
que és molt important poder col·laborar en aquests dies i en aquestes activitats. I, a més a més, també és important poder-ho fer així d'una manera alegre i poder que l'entitat pugui transmetre tots els seus valors a tots els assistents mitjançant això un dia més festiu, un dia més social.
Per a la causa han dissenyat un programa ple d'alternatives, obert tant a socis com a no socis, perquè el que volen és que hi participi tothom. A Sentència Collado. Dediquem tot el matí a fer diverses activitats. El que volíem i la idea nostra era poder-ho celebrar amb totes les diferents seccions del club, que fossin de platja, que fossin de pista o que fossin d'aigua.
I al final el que hem llançat és un programa que creiem que pot ser atractiu per tots i totes i que dona servei a totes les seccions, sigui soci o no sigui soci. Al final organitzem sortides d'aigües obertes, organitzem sortides amb vela i rem, organitzem tornejos de pàdeg i de tenis. Al final el que volíem era fer una jornada festiva que ajudés a que la gent vingués i col·laboreix amb aquesta causa.
Les propostes del Club Marítim Altafulla començaran a les 10 del matí amb una sortida de natació en aigües obertes. A la mateixa hora arrencarà un torneig de pàdel, que juntament amb el tenis és un dels esports complementaris als nàutics que ofereix els socis i sòcies. Més tard, a les 12 de migdia, diversos instructors encapçalaran sortides per navegar a la mar en catamarà.
A la vegada, els equips de regates de l'entitat donaran a terme una sessió d'entrenament, mentre que els senyors protagonitzaran una regata de patir. Al final d'aquesta jornada festiva i solidària seran les dues de migdia, amb una putifarrada a la sala de fusta, a la qual també es faran entrega dels premis, de les proves i torneig que s'han dut a terme al matí.
Una bona manera per acabar el dia i que l'any passat ja va funcionar força bé. Sentència Collado. Per gaudir de qualsevol d'aquestes propostes, l'únic requisit és fer un donatiu de 10 euros. La recaptació anirà íntegrament a la marató. Les inscripcions es poden fer a través de l'oficina del club, a través de l'adreça de correu electrònic cma.cmaltafulla.com o per WhatsApp al 977 65 02 63.
I recordem també les activitats que organitzaran, en aquest cas, el Club Excursionisme Torredemarra i el Club Tenis Barà. Ja les vam avançar aquest dijous, però per completar aquesta nòmina de propostes les recuperem avui dijous. Ahir va ser dimecres, vaja.
En el cas del Club Excursions de Torredemarra, organitza una caminada solidària aquest dissat a 13 de desembre. Les inscripcions per participar-hi ja són obertes i tenen un preu de 5 euros per persona. Es tracta d'una ruta senzilla que sortirà a les 9 de matí de la plaça del Castell i amb un recorregut d'uns 9 quilòmetres aproximadament que recorrerà als voltants de Torredemarra i el Baix Gallà. Per acabar, tornant a la línia de sortida.
La presidenta del Club Escolsonisme, Paula Redondo, explica que serà una ruta de nivell fàcil per tal que hi pugui participar tothom i que tot allò que recapti es destinarà íntegrament a la causa de la marató.
una sortida fàcil aquesta sí que és fàcil, aquest any l'any passat vam fer 10 quilòmetres, aquest any fem 9 l'únic que sempre se'ns escapa número arriba, número abaixo normalment sempre se'ns escapa més cap a dalt però sí, una sortida fàcil perquè hi pugui venir com més gent millor perquè com sempre l'Ajuntament col·labora en pagar l'assegurança grupal i els 5 euros que normalment s'aporta a la sortida van íntegres per la marató
Redondo i també la vicepresidenta de l'entitat, Àngels García, destacen que hi ha un bon grapat de persones que, tot i no participar en la sortida, sí que fan el donatiu corresponent. El fet de celebrar la caminada un dia abans de la jornada central, afegeixen, és per atraure més participació, ja que diumenge molta gent participa en altres activitats, també destinades a la marató.
És una sortida que normalment ve molta gent. Sí, i fins i tot hi ha gent que s'apunta i no venen, però participen, fent el donatiu. Sí, però sí, ve bastanta gent. O sigui, que s'apuntin el cap de setmana, que serà previ a tots els actes de la marató.
Sí, perquè ens trobàvem que a vegades si ho fèiem el mateix diumenge, ens trobàvem que com hi havia tantes coses, després hi ha molta gent que també va agafar el telèfon, que és molt típic per la marató, i ens trobàvem que hi havia més gent. Doncs ho farem el dissabte, aviam si podem cridar que hi hagi més gent.
Els interessats a inscriure's a la caminada han de fer l'ingrés dels 5 euros al número de compte de l'entitat que apareix a les seves xarxes socials i al cartell de la caminada. Posteriorment, cal enviar un correu amb el justificant de pagament i el nom a l'adreça
I en el cas del Club Tenis Barà, un any més s'assuma a la iniciativa de la Marató amb una jornada plena d'activitats tant dissabte, dia 13, com diumenge, dia 14. Dissabte, concretament, oferirà activitats solidàries de tenis en funció de les inscripcions rebudes. I diumenge, doncs, hi haurà un torneig solidari tant de pickleball com de pádel. Tots dos dedicats a donar suport a aquesta iniciativa, com així ha explicat l'administrador del Club Tenis Barà, Toni Fernández, amb els companys a Roda de Barà Ràdio.
Històricament, el Tenis Barà col·labora amb la Marató, des de la primera edició que va bé, i aquests dies, al 13 fem una activitat de tenis, en funció de les inscripcions es fan unes americanes, tothom juga amb tothom, i principalment és vindre, passar el matí, passar-ho bé, i fer una col·laboració.
I el 14 fem el mateix, però amb pàdel i pickleball. Totes dues jornades començaran a dos quarts de deu del matí i estaran obertes a participants de tots els nivells. En el cas de diumenge, els jugadors i jugadores poden escollir si prefereixen disputar només una de les modalitats, pàdel o pickleball, o bé jugar a totes dues, com de talla Fernández.
Hi ha gent que només vol jugar a pàdel, hi ha gent que només vol jugar a pickleball i hi ha gent que vol jugar a tot. Llavors, dintre del formulari d'inscripció ja van ficar les diverses alternatives, van ficar només pàdel, només pickleball o pàdel i pickleball.
I en funció de la inscripció, farem i tothom jugarà el que hem de jugar perquè la finalitat no és competir, sinó venir, col·laborar, passar-ho bé i aportar per la marató. Aquí és masculí i femení i llavors anirem jugant tots amb tots, tots amb totes i passant un matí entretingut.
El preu d'inscripció és de 10 euros per persona i l'impost recatat es destinarà íntegrament a la marató.
Farem ara de futbol. El Baix Gallà posa el focus en el nàstic de Tarragona, quan ha de mirar cap a la primera federació, per una qüestió purament geogràfica, a l'espera, això sí, de conèixer el futur de Marc Álvarez a partir de gener. El torrenc esgota els terminis de la recuperació de la greu lesió que va patir el passat mes de maig quan estava cedit el Tarazona. Recordem una ruptura del lligament creuat anterior del genoll esquerre.
El taric grana Cristóbal Parralo haurà de decidir si compta amb ell a partir de gener o si és millor que jugui cedit en un altre equip que li pugui garantir els minuts necessaris per recuperar el ritme de competició. L'Extrem té contracte fins al juny de 2026 i els últims sis mesos de temporada pràcticament definiran el seu futur a la budellera.
Deixant de banda la capital tarragonina, el focus de l'aficionat del futbol de la nostra subcomarca també es posa sobre la comunitat de Madrid, on hi juguen els altres dos representants de casa nostra. El poblenc Pol Domingo, a l'Alcorcón i el torrenc Pol Fortuny, a Reial Madrid Castilla. En el cas de Domingo, compleix la seva primera temporada com a futbolista, comptant etapa de formació i etapa professional fora del nàstic.
El club, recordem, li va oferir una renovació a la baixa el passat mes de juliol. Ell es va sentir poc o res valorat i va acceptar l'oferta de l'Alcorcón. En el conjunt el faré, el poble ha ratificat el que tots sabíem, que és una defensa col·lusal i que té tot el que es necessita per jugar de titular en aquesta categoria.
Així ho creu també el seu entrenador, Pablo Álvarez, que en les 13 primeres jornades va alinear-lo en l'11 inicial, jugant en 7 ocasions els 90 minuts. Només s'ha perdut els dos últims partits a causa d'una lesiu. En el cas de Fortuny s'ha confirmat com una de les perles de la fàbrica i de les categories inferiors de la selecció espanyola.
Enguany, el migcampista compleix el seu segon curs amb el filial blanc a la primera federació, i tot i que compagina alguns partits de titular, 5 i altres de suplent, un total de 8, és un jugador de la confiança del tècnic Álvaro Arbeloa, ja que també el Madrid sí, el juvenilà.
De fet, sempre que ha començat des de la banqueta, ha tingut minuts en la segona part. Algunes suplències de la Lliga, a més, són fruit de la participació del Real Madrid en la Premier League International Cup, un torneig per equips 23 de tota Europa. El Torrent ha jugat dos dels tres partits que ja ha disputat el conjunt blanc i en un d'ells va marcar dos gols per vèncer a l'Everton en l'històric Goodison Park de Liverpool i a saltar així el lideratge amb 7 punts de 9 possibles.
A partir del 206 també seguirem una mica amb més profunditat, amb més regularitat, vaja, l'actualitat, com els va als nois de casa nostra, i també posarem el focus en segona federació, per exemple, hi tenim l'altafollent Alberto Benito.
Parlem ara de futbol sala, fem la previa ja de cara a aquesta nova ocat de setmana de competició. En aquest cas, comencem parlant dels equips de primera catalana, de fet, els dos amateurs, del callar atlètic, el masculí i el femení, que tornen a competir després del pont de la Puríssima, que va comportar la corresponent aturada de la competició.
En tots dos casos han de desplaçar-se en el marc de la novena jornada de Lliga. El masculí haurà de recórrer pocs quilòmetres per visitar el Nàstic en un duel directe en el grup 11 entre dos equips que empaten a 12 punts en la zona mitjan alta de la classificació. Els verds intentaran refer-se de la darrera derrota contra l'Alforja B per mantenir-se a les portes del top 5.
Davant tenen un rival que ve fent la goma des de la zona inaugural, intercalant una derrota amb una victòria en aquest ordre. Així ha complert quatre cicles i si en fent cas, ara li tocaria perdre perquè en el darrer compromís va guanyar a l'Inter la selva. El partit es disputa aquest diumenge en quart de dues del migdia.
Pel que fa al femení, doncs bé, haurà de passar més temps a la carretera per arribar fins a la seu d'Urgell, per veure's les cares contra l'Alètic, la seu. Un dels dos equips hi ha de tants que han ascendit des de segona juntament amb l'Angla Sola. En el seu cas, ho ha fet com a segon classificat.
L'equip de César Silva i Eduard Cascales ha de reflectir el seu major bagatge a la categoria sobre el parquet per intentar sumar la tercera victòria consecutiva i mantenir com a mínim la quarta plaça que ocupa en 12 punts. Són tres més que els que tenen les locals després d'haver golejat el Pardinyes per trencar l'arratx anterior de dues derrotes seguides. Si guanyen, a més, les callarenques podrien treure rèdit del duet directe entre el tercer, l'Amposta, i el cinquè, el Morell B, per assaltar el podi o per distanciar-se de les morellenques.
I el grup 11 de segona cadena, l'Altafollat, el repte d'acabar el 2025 com a líder del grup. I per complir-ho ha de guanyar els dos partits que resten abans de l'aturada per Nadal. El primer és el d'aquest dissabte a casa contra el Montblanc, a partir de les 8 de la nit, un dels equips que es troba en millor forma juntament amb l'espici, la lira vendrellenca.
Els de la capital de la Conca de Barberà són cinquens després d'haver guanyat els quatre últims partits contra els darrers quatre classificats i opten a empatar a 18 punts amb els groc i negre. En aquesta sèrie, probablement, eren favorits. I ara han de posar-se a prova contra un rival molt més exigent i que arriba amb confiança, gràcies a les victòries contra dos rivals directes, el Vilardona B i el Sarrelenc, en tots dos casos, marcant cinc gols. Escoltem les declaracions del Tànic Xavi Garcia a la prèvia del partit.
Sí, és un partit molt important. Venim d'una parada que ens hem de treballar, els conceptes. Sí que és cert que hem de treure el partit de Copa, que tampoc era un objectiu que nosaltres teníem clar que volíem anar per ell. Realment el partit crec que serà un partit molt trepidant, molt de ritme. Hi ha...
També els nostres jugadors es coneixen, tenen ganes de fer l'any passat, i res més, jo començaria una equitat del Montblanc que està fent una bona temporada, que és un equip molt constant i que ja ha de treballar des de 20 anys d'atràs, és un equip molt treballant,
Realment el que volem recordar és que no es fotgui i que tot serà producte al final d'un bon treball tant d'atenció com d'atenció.
Aquestes són les paraules que ens deia el tècnico Xavier Garcia de cara a la prèvia del partit pel Baix Gallà Esports. No volíem fer servir la paraula en exclusiu. D'altra banda, aquest diumenge a les 8 de la nit, el poble de Montonès afronta un partit capital per aconseguir d'una vegada per totes la primera victòria de la temporada.
Els de Pau a Angorell reben a un altre dels tres equips que encara es mantenen-se a cap punt en el caseller. El filial del futsal Pax Tarragona, i amb el factor pista a favor, saben que guanyar és l'única opció. Les sensacions dels últims compromisos, tot i caure derrotats, són positives i mostren una progressió que ha de començar a constatar-se en forma de bons resultats.
En el tercer partit de Copa a Tarragona, davant el Torredambarra, el que seria l'actual platense calafell, no parlem del Torredambarra futsal, el tècnic va provar coses noves i és el moment de comprovar si tenen efecte contra un rival del mateix nivell. En uns minuts en parlarem en l'espai de la banqueta.
I va agafar la segona catalana femenina aquest diumenge a partir de dos quarts de set de la tarda. La pobla de Montornès rep el futsal gandesa en la vuitena jornada de Lliga, el grup 6. És un dels grans partits de la jornada, ja que les poblenques cinquenes classificades amb 15 punts reben el segon, el gandesa, com dèiem, que suma 18 unitats.
Les jugadores d'Eva Ruiz i David Berber necessiten refer-se de la derrota contra el Mas Pujols, un altre rival directe a la zona alta de la classificació, per evitar perdre pistonada respecte al grup capdavanter. Les del capital de la Terra Alta ho posaran molt complicat, això sí, com ho fa pensar la seva ratxa actual de sis victòries consecutives. Van perdre en la jornada inaugural davant el Montblanc i des d'aleshores no han deixat de celebrar. En l'últim compromís van batre l'alt del Tebre per 2-0.
I en futbol flac, els llans de Creixell disputen aquest diumenge 14 de desembre la segona jornada de la Lliga Catalana a Bonpastó, Barcelona. Els del Basque allà afronten la cita amb el repte de compensar parcialment o totalment les dues derrotes patides en la jornada inaugural i, sobretot, seguir acumulant experiència en competició.
Els Bertinegre, recordem, van caure contra els Terrassarrets i el Sarrià de Terg Wolfs. I són sisens, sense cap punt en el Caseller. Diumenge, el primer rival serà un dels grans favorits del títol, els Barcelona Pagesos. El partit començarà a les 4 de la tarda. Els barcelonins, sorprenentment, van perdre un dels dos partits de la primera jornada i van veure com s'acabava la ratxa d'inbatibilitat que perdurava des de 2017.
Això probablement farà que els pagesos arribin amb una motivació afegida i a la vegada suposin un altre bon test per mesurar els llions. Ja mateix podem dir del segon compromís davant el líder de la classificació, els Vigas i Riels Escorpions. Els del Vallès Oriental van guanyar tant el primer com el segon compromís amb una autoritat important i, evidentment, voldran mantenir el nivell. Aquest segon partit serà a les 5 de la tarda.
La tarda a Bonpastor precisament servirà per veure la progressió dels creixellens des de la primera jornada. Entremig, recordem, s'ha disputat el Campionat d'Espanya de Comunitats Autònomes en què Cesare Brucnani va proclamar-se campió amb la selecció catalana absoluta, mentre que Jordi Fortuny va ser subcampió amb la sub-17.
I hem de parlar de la Torre Camina, que s'enfila cap a les darreres sortides del 2025 i aquest dijous, de fet, ha dut a terme una d'elles, una que sempre és especial, la del Pont del Diable de Tarragona. Mentre que demà divendres es realitzarà una de les caminades clàssiques a l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla. L'excursió d'aquest dijous, que com dèiem a l'inici, doncs si no acabes ja estarà a punt de fer-ho.
Ha sortit des de l'aparcament que hi ha darrere de l'Hospital Joan XXIII per iniciar un recorregut d'uns 12 quilòmetres amb una durada d'unes 3 hores. Des de la torna d'en Barra s'ha sortit en cotxes particulars a les 9 del matí des de l'aparcament del Cap. Un dels responsables, Jesús Castellà, explica que és una ruta sense grans dificultats.
Sortirem del cap a les 9-10 per sortir a les 9 i anem fins a l'Hospital Joan XXIII. Allí deixem els cotxes i comencem a caminar pel costat del riu. Anem pujant fins al Pont del Diable, allí esmorzarem, que és una zona maca i tal, i després tornarem a baixar així, no deixant-ho fins aquí. També és un altre que pot fer tothom. Va fent pujadeta, però la fan molt lentament.
Demà divendres, la sortida de la Torre Camina a l'Ai, en aquest cas, portarà els participants a l'ermita de Sant Antoni d'Altafulla. S'ha sortirà directament a peu des del cap de Torre d'Embarra a les 9 de matí. La ruta té uns 100 quilòmetres i es preveu completar-la en unes 3 hores. Ho han explicat Joan Jordà i Badó Canyelles, el programa La Torre Camina al Baix d'Esports.
És molt lleu, posem 3 hores, 7 quilòmetres i és lleu. És una ermita que hi hem anat moltes vegades i allà és on parem a esmorzar. Normalment sempre l'hem vist tancada, vull dir, a través dels llitres, una miqueta dins, és petiteta, però bé, és una caminata molt agraïda i s'hi pot anar amb tota la tranquil·litat del món. És suau, és suau. És molt suau.
Sí, però la mica de pujada és molt poca cosa i és lleu. No té problemes, eh? Recordem que participar en les sortides de la Torre Camina és lliure i gratuït. Només cal portar roba i cal setadient, esmorzar, aigua i també la tasseta sanitària.
L'esport del Baix Gallà, a Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM. Fet el repàs a l'actualitat, hem de passar ja a la segona part del programa, o de fet al segon bloc, en què tindrem dues entrevistes. La primera ens servirà per parlar de futbol salari, d'un dels grans compromisos d'aquest cap de setmana. Vinga, va, som-hi. L'entrevista del dia, al Baix Gallà Esports.
En setembre, la segona part del programa, amb la primera de les dues entrevistes que tenim en el programa d'aquest dijous, hi toca parlar de futbol sala amb un dels equips que seran protagonistes en el retorn de les competicions després de l'aturada pel pont de la Puríssima. Torna les competicions, entre elles les de futbol sala, i el grup 11 de segona cadrana, en aquest cas de la branca masculina,
La Pobla de Montornès és un dels equips que disputa un dels partits d'aquells que nosaltres sempre destaquem entre tota l'oferta que tenim. Els Poblencs reben el futsalpax. Bé, en aquest cas, en un duel entre dos equips que encara no sumen cap punt i, evidentment, per tot plegat, és un partit marcat a foc en el calendari. Saludem el seu entrador, Pau Angorell. Bon dia, Pau, com estàs? Bon dia, Marc. Doncs molt bé, la veritat. Esperant el partit amb ganes.
No m'equivocava, han dit que és un partit gravat a foc pel que comentàvem, els dos equips que sou dels tres que encara no han puntuat i que, evidentment, tenint en compte també el factor pista, Pau, és un d'aquells... Bé, en fi, que és el dia de, suposo, per aconseguir aquesta primera victòria. Sí, sí, realment sí que ho és. Podem jugar davant de la nostra gent. De fet, aquell dia fem una presentació del club. Vull dir que tindrem molta gent a la gana de veient el partit i animant-nos i esperem que el que no s'ha pogut aconseguir a la pista...
la gent que hi hagi animat a l'agrada ens ajudi a sumar aquest jugador extra que sempre es diu i a veure si podem aconseguir per fer els tres primers punts de la Llega. Com es prepara un partit així? Perquè entenc que també l'aspecte mental pot també influir en certa manera, sobretot de treure's la pressió de sobre, potser. Partint del punt que excepte un partit, la resta de partits els hem competit bastant. Sempre hi ha hagut desconexions i sempre hi ha hagut també
ens ha faltat una mica per arribar, però sempre, o sigui, realment considero que hem puntuat per sota del que, o sigui, hem puntuat menys del que hauríem. Potser podríem portar aquestes altures 3-4 punts, que ja són quants més, no són 0. I llavors jo crec que, estant en la bona línia, s'ha de treballar més l'aspecte mental i aquestes esconexions, és a dir, recordar als jugadors que un partit dura 40 minuts i que han d'estar a tope a matar aquests 40 minuts i que no es correctin. És més, jo crec que treballar un aspecte mental que no tant l'aspecte físic ni tècnic.
És evident que també quan ja han passat tantes jornades al final la victòria sobretot és necessària per ratificar que tot això que s'està fent bé
que obri més sentit encara, no? És a dir, s'està treballant bé, s'està competint molt bé, de fet ho deies, excepte un partit, la resta els heu competit tots i heu merescut més punts dels que no teniu, realment. Per tant, entenc que al final una victòria ajudaria més a reforçar que no pas a dir, ostres, per fi han guanyat, no? Sinó ja de reforç de cara també a les següents jornades. Sí, sí, exacte. Jo crec que...
De fet, si veus un rival que estava en una situació semblant al nostre, que és el Torre d'Ambarra, que sí que també al principi li ha costat molt com a nosaltres, però un cop ha aconseguit puntuar, ha jugat contra els rivals que estan per damunt d'ells a la taula i els ha ficat en molts problemes. Nosaltres ja estem creant problemes, aquests rivals que és sobretot a la part alta, i és això, el que faria tres punts és dir que anem pel bon camí, per fi aconseguir un premi que trobo que es maneixem,
i animar, sobretot, als jugadors que segueixin en aquest camí. Clar, evidentment, hi ha l'altra part, que és el rival, el filial del Futsalpac, que tindrà un pensament similar al vostre, suposo. Sí, sí, realment sí. És un equip que hem anat a d'hora algun partit, tant el Clos Terénic com algun jugador i tal, i que coneixem algun jugador i que considero que, tot i que hi ha una plantilla amb més experiència que la nostra, i que entenc que aquesta situació de...
la podrien solventar una mica millor donant-te la seva experiència, doncs els està gustant també. I potser venen amb els nervis i amb un camp que els apreta i això, i potser doncs aquesta ànsia els pot passar una mala jugada.
En el darrer partit que vau disputar va ser el partit de Copa a Tarragona davant el Club Futbol Sala Torredambarra, que podríem dir que també ara és l'actual Platense Calafell, un rival de superior categoria. Vau perdre plantant cara, Pau, i vau provar coses noves, que segurament va ser el gran queda del partit, com ens explicaves tu en la prèvia. No sé si aquestes coses et van satisfar i si algunes d'elles es podrien veure escena aquest diumenge. Sí, sí, realment sí que
El nou que vam provar, sobretot, va ser pujar línies, i em va agradar molt el resultat. Vull dir, sí que és cert que nosaltres jugàvem una línia més baixa, més carrer, quan la vam provar una línia més alta i pressionada de la pista a pretemporada, ens vam fer pols i vam decidir replegar una mica més, crear una defensa una mica més ordenada i pujar aquests conceptes defensius al cap dels nois. I un cop els que eren més assolits, ja s'ha pogut pujar línies i, realment, vaig quedar molt satisfet. És a dir,
Vam tenir moltes oportunitats, inclús robant a prop d'àrea i arribant i finalitzant. L'únic que el partit és el que té, vull dir, el Ràquid també juga, el porter rival va fer un partidàs, i realment, si veus el partit, sí que el 0-1 que ens marquen és un doble penal, i el 0-3 i el 0-4 són jugant de 5, perquè vam decidir anar pel partit. Així que realment, estic molt content amb el partit que vam fer, i sí que em quedo en coses molt positives, tant tècnicament com, sobretot, tema de mentalitat, perquè era una prova mental pels jugadors,
a l'hora d'encanar aquest partit i el que queda almenys la primera volta.
I com encaixen aquests camis, com encaixen dins del planter, que al final, evidentment, quan un equip vol apretar dalt, pujar línies, necessita no només el compromís dels jugadors a l'hora d'això, d'anar a presionar, si també el retorn, en molts moments en què potser a vegades la pressió no sortirà, no? És aquell retorn, aquell balanç defensiu, Pau, la transició que diríem, que també entenc que és una de les coses a treballar, si és que voleu a partir d'ara jugar d'aquesta manera.
Sí, o sigui, el bo que té això és que ens dona un equip bastant flexible. Si hi ha algun dia que, perquè sigui, no estem còmodes d'anar a dalt, doncs podem baixar una mica més les línies i també poder jugar amb comoditat i saber que, si estan jugadors cansats, podem baixar també línies. O al contrari, si necessitem apretar més a dalt, doncs ara ja ens hem d'anar a compte de que som capaços i com ho fem bé, controlar els jugadors de superna categoria. I realment el treball físic no és una cosa que em preocupi els meus jugadors, la majoria són molt compromesos amb pilota i sobretot sense pilota,
I, realment, no és una cosa que em preocupis. De fet, és una cosa que ens demanava els jugadors feia temps, però que nosaltres no estiguem preparats, per les raons que al final veiem des de fora. I, finalment, sí que després d'un temps sí que ho estan. Així que en aquest sentit no tinc cap queixa cap a ells.
Sí que és cert, Pau, que és un equip... És a dir, un dels arguments que ens ajudaria a explicar aquesta dinàmica, sobretot més a nivell de resultats, insistint que no pas de sensacions i de joc, és els molts canvis que hi ha hagut al planter respecte al curs anterior en què estàveu...
a primera, tot i l'opció de poder salvar-vos, de mantenir la categoria, vau decidir fer un pas enrere perquè creieu que era el més oportú de cara a poder, doncs, començar un nou projecte i, evidentment, a partir d'aquí s'explica també, doncs, això, no?, les dificultats que pugui tenir l'equip. Sí, sí, realment és el que he vist tu, vull dir, si et fixes, els tenim dels 15 nois que jugaven l'any passat al club, només hem quedat amb dos jugadors i ara hem repescat un tercer, vull dir que, realment,
de la plantilla de l'any passat es manté ben poc. Vull dir, l'entrenador que era Antonio Romero ha marxat i, finalment, vam decidir agafar molta gent jove, sobretot gent que pujava al juvenil o gent que havia jugat feia anys, i aquest és el projecte que vam decidir dir endavant. Evidentment, el pas, o sigui, el tirant de la categoria, doncs, has estat la raó, sí, però no, perquè, realment, tampoc hem puntuat. I, al final, el que mana és la taula classificatòria.
però sí que aquest any ens l'hem pres un any tant per formar-nos nosaltres, tant el Joaquín com jo, com a entrenadors, que és el primer cop que tenim un primer equip amb cara i ulls, i també perquè es posin els jugadors, que agafin automatismes, que agafin cinc anys més entre ells, i que, clar, és molta gent que no ha jugat a futbol sala mai, i ho feia molts anys que no hi jugava, i també perquè ells es fiquin una mica de do, i que agafin els automatismes d'aquests típics de futbol sala, que això és un esport que...
que pràcticament és molt diferent de les altres en aquest sentit. Enguany, ara que parlaves d'alguns juvenils que han pujat, trobeu a faltar que el club no tingui un juvenil aquesta temporada que sempre permeten reforçar. De fet, la temporada passada els juvenils van ser capitals per poder seguir competint en la segona volta primera. No sé si ho trobes a faltar i si creus que seria important recuperar-ho de cara a l'Avinent o a la següent.
Sí, evidentment sí, això ha de faltar, perquè és això, al final, si hi ha algun dia que veus una mica just de jugadors, doncs sempre sumen, i la veritat és que, com bé dius tu, l'any passat es va ajudar molt, i sempre que vam pujar vam competir, i de fet, per això els hem quedat, els que han volgut i s'han pogut quedar, són els que s'han quedat, i de fet, de cara a confeccionar la plantilla, ens va parlar amb tots ells, i els va preguntar individualment què volíem fer, si volíem quedar, perquè nosaltres els vam oferir, tot i alguns encara juguen ells, quedar-s'hi,
perquè consideràvem que tenia el nivell per poder jugar amb nosaltres. I realment és una cosa que sí que seria molt bé que es pogués recuperar perquè la filla al cap fa molt cruc també. Vull tenir un juvenil a darrere, ja si més potent o menys, doncs saps que tens un equip a darrere que te pot ajudar quan necessitis i que realment és molt positiu de cara a desenvolupar talent i sobretot persones, jo crec.
I en això que comentaves també de formar-vos tant a cos tècnic com l'equip, en el cas de l'equip, en les darreres setmanes heu recuperat el capital, David Berber, que és un dels jugadors que, evidentment, sobre la pista s'han de notar, però també en el que és aquest inici de projecte, anar acompanyant aquests jugadors que o no han tingut experiència, o fa molts anys que no juguen, o fins i tot els que pujan del juvenil, en fi, un referent en el vestidor.
Sí, sí, totalment. Vull dir, el David, a part de ser una persona excepcional, perquè fora de la pista qui el coneix tu pots dir que ho és, a dins és que és la problemació de l'entrenador. Vull dir, ell, des d'ell al cap, des d'ell al cap ens ajuda molt. Ajuda molt a l'ordre de la defensa, és molt comunicatiu, i sobretot a l'hora d'atacar també ens ajuda a atacar amb més ordre i ens dona molta variabilitat. És a dir, hi ha molts nois que, sobretot pel tema aquest de no haver jugat a futbol de sala, a l'untre d'automatismes clars,
jugant molt com els robots, que és un error bastant comú dins de quan t'iniciés el futbol sala. I a la vida el que ens dona és molta valedat en aquest atac i que l'equip es mogui com vol ell. És a dir, no sé si m'estic explicant bé, però sí, el que ens dona és això, és molta més valedat en l'etat, perquè ell t'enxuta amb l'esquerra o amb la dreta, pot jugar a totes les posicions a la pista, i sobretot el que ens dona és oblidar el bastidor, que trobo que ens feia molta falta, també.
Sí que enteníem el que deies, que al final és no jugar ben bé per ell, però sí que és una mica el que marca, sobretot a nivell ofensiu, la manera de jugar. Al final és un jugador amb molta experiència i això, evidentment, s'ha de constatar. A més a més, és formador també, per tant, és entrenador, per tant, ja és habitual que tingui també aquest tarannà calles de ser la prolongació de...
de vosaltres dins de la pista. I abans d'acabar, Pau, a nivell personal, com està, quin balanç fas d'aquesta primera experiència com a primer entrenador? Doncs bé, realment està sent, evidentment, ja diria, és que és molt dura, o sigui, jo, per exemple, va haver-hi un partit, no me'n recordo quin final ho dona, no, Montblanc crec que va ser que aquell dia, Montblanc guanyant 6-3 i Montblanc acaba perdent 6-9, aquell dia, per exemple, Montblanc va anar molt fotut, la veritat.
Vull dir, perquè perdre partits que et creus que tenen guanyats en quatre minuts, doncs també és molt dur, però també, bueno, veus com els nois progressen dia a dia, veus com els nois també s'esforcen, i tot i que, bueno, està sent difícil, també té moments, doncs, realment, que són molt bonics i que t'ajuden a veure que mai és la pena. Vull dir, el bo que té una plantilla que està tan jove és que realment tu els pots inculcar la teva manera de jugar a futbol sala perquè no és que tinguin coses ja
pica dins del seu cap que provini d'adentradors. És com un full en blanc i tu és en escrivint segons el que necessitis i el que vulguis i també adaptant a les característiques del propi jugador. I realment com a formador està sent una temporada bastant positiva al sentit de formar perquè veus el progrés dels nois, veus que realment amb confiança i que hi ha nois que a l'hora de confessar la plantilla diuen que si es vol quedar ha de fer un pas davant i que ho estan donant.
I això com a entrenador, doncs, tot i que tens molts dies molt dolents, sobretot temes de resultats, realment, si tu mires el dia a dia, doncs és bastant positiu. Vull dir, al final sempre la balança es decanta en aquest sentit. Nosaltres ja sabíem, tot i que sempre vols t'obrir els resultats, que aquest any seria un any per formar-se i que els resultats potser no els arribarien fins més tard, però tant veure el progrés dels nois com els equips principals que feliciten,
tot i haver perdut el partit, perquè s'ha espantat molta cara i ha jugat bastant bé, doncs és, al final, el meu que t'has de quedar, jo crec. Doncs sí, és de part fonamental. Evidentment, un ha de ser conscient en quin estat es troba cada projecte i el vostre, en aquest cas, és un projecte que tot just acaba de començar. I això sí, esperem que a partir de dilluns pugui ser una victòria que, sobretot, insistim, us ajudi a seguir treballant en aquesta línia
i afrontar, tot i que hi hagi ara, després, en dues setmanes de l'aturada per Nadal, doncs, sobretot pensant a la segona volta que pugui ser, doncs, més positiva a nivell de resultats i també, doncs, evidentment, de joc. Que se segueixi progressant. Vaja, Pau. Doncs sí, sí, realment, és així. Vull dir, al final, el que busquem és, en què he dit, formar els jugadors, que s'obrin a la futbol sala els meus jugadors que tenim i anar progressant com a equipa.
Doncs així ho esperem, Pau. Seguirem parlant com és habitual cada setmana per saber com li van les coses al masculí de la pobla de Montornès. I res, escolta, gràcies per haver-nos acompanyat aquests minutets. Molta sort de cara a diumenge. Tant de bo dilluns puguem explicar una nova victòria, una primera victòria, vaja, en el Baix de Esports. I escolta, ja parlarem, si és el cas. Perfecte, moltes gràcies a tu, Marc, que sempre que em convides estic espectacular, vull dir, tens un tracte espectacular a mi. Així que moltes gràcies.
Tota l'actualitat local i comarcal, a baix que hi ha esports.
Doncs bé, després de parlar de futbol sala toca encara la recta final, però no marxeu, que encara tenim molta teca que explicar. En aquest cas, amb la segona de les entrevistes que teníem aquest dijous, i per parlar d'una d'aquelles modalitats que sí, podríem dir que es poden catalogar com a minoritàries, que no tenen tanta rellevància potser al nostre territori, com és el cas del futbol sala, per posar un exemple molt proper, però sí que és veritat que és una d'aquelles modalitats que està a l'alça, que segueix creixent, i que hi ha una entitat en concret que s'encarrega
que així sigui. Parlem del club tenis barà i parlem de la mobilitat del pickleball i per tot plegat saludem el seu màxim responsable, Jesús Corado. Bon dia, Jesús, com estàs? Què tal? Bon dia, molt bé. Bé, Jesús, abans de res, abans de...
posar una mica en context com està sent aquesta temporada amb el Pickleball, preguntar-te per la jornada solidària que tindrem aquest cap de setmana, el Club Tenis Barà, una de les entitats esportives que us heu sumat a la Marató, com cada any, i on el Pickleball també, evidentment, tindrà la seva part de protagonisme amb aquest torneig que s'organitzarà en funció d'inscripcions, en què s'aprofitarà per que cada participant aporti el seu granet de sorra i, a més a més, mira...
pugui passar una matinal divertida practicant aquest pickleball? Doncs sí, o sigui, per nosaltres la marató és una de les activitats més importants de l'any. O sigui, independentment del tema que es tracti cada any. I aquest any, amb el tema del càncer, encara estem una mica més sensibilitzats i per això des de les seccions del club hem tirat endavant a organitzar uns petits tornejos que, bueno, que...
per passar un bon matí i practicar esport i, a més, ajudar. O sigui, millor possible. Sí, això sempre dic jo també amb tots els convidats quan parlem d'activitats com aquesta. Al final són activitats solidàries en què pots aportar el teu granet de sorra a una causa tan important com aquest cas és, com deies, de la Marató, i en concret la recatació de fons per la investigació contra el càncer i, a més a més,
fomentar una jornada festiva, esportiva, en què també a les entitats podeu fer promoció del que feu i on la gent s'ho pot passar de meravella, simplement contribuint a una causa solidària. Vull dir, són d'aquelles jornades que, ostres, potser s'han de repetir més, no? Sí, de fet, això hauria de... Des de la secció de Pickleball, entenem que s'hauria de fer més sovint. Si no, amb el tema solidari, ara que vénen los testes de Nadal, sis mesos, vuit mesos, és una cosa que...
que apropi tant el club com el nostre esport a tothom. És un esport nou que s'està donant a conèixer, que està creixent molt, i és un dels nostres propòsits, de fer més activitats d'aquest tipus.
Doncs, simplement, doncs, el que dèiem, enhorabona per seguir, doncs, participant d'aquesta zona solidària i de tot allò que feu, també, a banda, i que podreu fer en el futur a mitjà, llarg termini. Jesús, com està la situació del pickleball aquesta temporada? Com marxa a casa vostra? Doncs, la veritat és que molt il·lusionant, perquè patim, bueno, ara estem al descans, diguem, han acabat la temporada...
que ha anat força bé. Vam guanyar la Lliga, o sigui, el Campionat de Catalunya per equips. Vam quedar subcampions al Campionat de Catalunya per equips sèniors, de més 50. I així, a títol individual, vam guanyar també una parella del nostre club, que era Campionat de Catalunya, de més 50. O sigui que molt contents del que s'ha fet, però a més molt il·lusionats del que ha de vindre, perquè...
Esperem seguir pel mateix camí, potenciant lligues, però sobretot potenciant la nostra secció i convidant a tothom que vulgui conèixer aquest esport que vingui al nostre club, perquè de forma gratuïta els ensenyarem de què va això del pit que vol. També volem fer, tenim ara el desig d'intentar convertir, condicionar les pistes...
i poder dir que tenim les millors pistes d'Espanya. I per això hem de fer una inversió per poder acondicionar les pistes, que les tenim només pintades de pintura normal, però ja posar-les amb pintures especials, que són de resina, les que indiquen les federacions internacionals per fer competicions. I la veritat és que és el següent pas que volem donar. O sigui, que tothom pugui jugar a Pickable i que les millors instal·lacions les tinguem al nostre club.
que torno a repetir i esteu convidats tots a vindre. Mantenint aquesta aposta ferma, i que a mi m'agrada molt, quan una entitat o fins i tot des d'un ajuntament, en altres casos podem parlar, fer una aposta tan clara per modalitats que podem considerar encara a dia d'avui minoritàries, però que tenen una projecció espectacular i que al final són diferents de tot allò que es fa...
més rutinari, com el que podria ser el futbol, el bàsquet, el futbol sala... Ostres, a mi em fa molt de goig això, perquè al final és una aposta en ferm i que ens serveix per descobrir un altre esport completament diferent i que, a més a més, és molt engrescador perquè és molt fàcil, com vam dir en la primera entrevista, Jesús, que és molt fàcil que la gent s'engresqui en un esport senzill de practicar. Sí, és un esport que de seguida veus resultats, de seguida t'ho passes bé...
A més, com ja us vaig dir, és inclusiu, és igualitari, és internacional, es poden jugar de totes les generacions, una família sencera pot jugar, sense cap tipus de problema, i a poc que jugui una mica, doncs de seguida veus una millora espectacular. I què he de dir jo, és un esport realment divertit. Us convido a tothom que vingueu al club, que us convidem a ensenyar-vos.
A nivell de resultats, com deies, ha sigut un 2025 molt positiu. Entenc que també, Jesús, en certa manera, s'ha de notar dins del territori català, on també ja ens vas explicar que en diversos municipis també està començant a moure's això del pickleball. Home, s'ha de notar que vosaltres també, en certa manera, sóc un dels referents a casa nostra. Sí, el que és el sud de Catalunya som els pioners, els que vam apostar al principi per això,
I a la resta, doncs, ja comença a despertar-se, també, a la zona de... no tant de Barcelona Ciutat, sinó de les voltants, i, bueno, ja tenim... també tenim un equip, un club molt fort a Lleida, que també està fent una molt bona fenya, el Club Natació Lleida, i, bueno, ja... i de mica en mica se'n van sumant un munt de clubs. Ara, a més, també hi ha una sèrie de tornejos, així, fora del circuit federal, que, la veritat, estan expandint molt el tema dels vitres.
De fet, del nostre territori, crec que recordar, si m'equivoco em pots corregir, evidentment, també es pretenia impulsar o s'estava impulsant a Bais, a Tarragona... Sí, hi ha una sèrie de clubs, ara a Cambrils, a Reus, al tenis Tarragona... Bueno, estan intentant començar a desenvolupar el tema del pick-up, però bueno, estan també a l'inici, però bueno, si els recolzem entre tots, segur que...
que farem una comunitat molt més gran d'aquest esport, que és el que ara mateix m'interessa, ampliar la base tot el que possible. Entenc que això també al final es constata amb el creixement a nivell de participació d'esportistes, no? És a dir, que cada vegada són més la gent que com a mínim s'interessa i que després sempre hi ha un bon nombre que s'acaben enganxant i acaben sent fidels a la modalitat. Sí, o sigui, nosaltres allà, normalment l'activitat d'estrella la fem els diumenges, que convidem a tothom que vingui perquè és gratuït,
a conèixer el Píquel, i ens estem ajuntant, doncs, mira, l'últim dia, penso que comencem més de 40 persones que ens van venir a fer uns partits durant tot el matí de dissabte, de dimenge, però és el que tothom ha dit, us convidem, proveu-lo i segur que repetireu. I, bueno, la base ja és les tan amples, ja tenim uns 200 jugadors o 200 persones que han provat el Píquel. Que siguin habituals, doncs, uns 80, 90 jugadors tenim.
que és una molt bona xifra per un esport, insistint que està tot just en vies de desenvolupament, és veritat, vosaltres com a pioners, però que no deixa de ser un esport, doncs això, que encara té molt de recorregut, molta posició, per tant, tenir gairebé un centenar, home, jo considereu que és tot un èxit, eh? Sí, sí, a més, per la configuració, nosaltres estem en una zona residencial, o sigui, jo sempre ho he dit, tinc ara coneguts que estan desenvolupant el pit que vol a Vilanova, que és una població de 100.000 persones, o sigui...
Si algun club vol apostar i té un nucli urbà bastant gran a prop, doncs la veritat és que segur que li sortirà cap endavant. O sigui, nosaltres ho hem fet amb una zona de residencial, que en teoria no hi ha tanta gent i hem aconseguit que coneguin el Pickleball prop de 300 o 400 persones. Això és anar picant, anar fent activitats.
Per curiositat, creus que el pickleball no sabria dir en quin marge d'anys, però vaja, creus que podria arribar a l'èxit que va tenir en el seu dia el pàdel i que, de fet, es manté ja com un esport evidentment consolidat i que també es practica dins del club tenis barà, però creus que fent una comparativa de modalitats podria arribar a tenir l'èxit que va tenir en el seu dia el pàdel? Jo espero que sigui inclús més, perquè...
S'està apostant per entrar als col·legis. Llavors, si entrem amb força als col·legis i és un esport acceptat, això farà ampliar molt la base. I llavors, a partir d'aquí, ja aniran sortint més. M'imagino que més clubs i més associacions apostaran per aquest esport. Però la clau per a nosaltres és entrar als col·legis. Cosa que... Perquè a nosaltres, quantitativament comparat al pàdel, el pàdel dels primers anys no va tindre...
el ressòl que està tenint el píquel. Ara, evidentment, ja han passat 30 anys i el pàdel ja sembla que és un esport que porta molts anys. Però bé, nosaltres portem dos anys. No fa ni tres anys que hem començat. Per això pensem que si no a l'alçada del pàdel, ben bé. A l'alçada del pàdel acabarà quedant aquest esport. De fet, és molt compatible.
Sí, sí, això ja ho vam parlar, que al final és allò que els mateixos jugadors de pàdel segurament tindran molta més facilitat per adaptar-se a mi que vol que no pas una persona que no hagi practicat pàdel, per tant també permet engrescar aquest tipus de target, aquest tipus de públic, per tant és una modalitat que s'escau força bé, inclús pels que practiquen tenis també, com també feu evidentment al Club Exus.
Sí, de fet, fins i tot dic que no ha tocat mai una raqueta. És que trigarà una mica més o una mica menys, però res, en un parell de mesos està jugant a un nivell més que acceptable. En altres esports, aquest marge de temps és més ampli. És més ampli quan comences a jugar a pàdel i ja no té bé que tenis, trigues bastant més a jugar bé. El pickleball de seguida ja tens un nivell com passar-ho molt bé.
que és una de les nostres avantatges que tenim. Parlaves d'un 2026 il·lusionant, no sé si més enllà de l'adaptació de les pistes, que entenc que per vosaltres és un pas important, no sé si hi ha alguna cosa més que argumenti que pot ser un any vinent il·lusionant. Bé, nosaltres és que apostem pel tema de les pistes, perquè això no deixa de ser una eina,
per poder organitzar ja tornejos... Nosaltres vam ser els primers a l'estat espanyol a organitzar un tornejos federats, doncs per què no optar a altres tipus de campionats, no només el de Catalunya, sinó un campionat d'Espanya, fins i tot un campionat d'Europa. O sigui, el desit és aquest, és anar creixent de mica en mica, però amb pas ferm. El que passa és que per això necessitem eines com ara l'adequació de les instal·lacions...
posar-les a un nivell d'elit, que si el que vulgui jugar molt bé a Pickable, que sàpiga que pot anar al club tenis barat. I a nivell de competicions, Jesús, suposo que una mica el pla similar al d'aquest 2025, no? Sí, sí. A veure, a seguir desenvolupant la lliga federada i tractar d'ampliar també altres sectors, no només...
no només a la categoria absoluta, diguem-ne, però també als sèniots i també començar, per què no?, amb els campionats infantils, que és la base del creixement d'aquesta història de qualsevol.
Doncs escolta, si et sembla bé quan sigui el moment, quan ja la maquinària hagi començat a tornar a funcionar de cara al 2026, tornem a parlar per veure com s'inician les competicions i per veure també com avança el piquebol a casa nostra, de la mà del Club Tenis Barà. Perfecte, perfecte, quan vulgueu, ja sabeu que esteu convidats sempre.
Per fet, doncs moltíssimes gràcies, Jesús Corado, responsable de la secció de pickleball del Club Tenis Vara. Que vagi molt bé i també, doncs, escolta, que bones festes, que mai està més ja començada a desitjar-ho, això. Igualment, igualment a tots. I força pickleball. Adéu, bon dia.
Doncs d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous 11 de desembre de 2025. Recordem que el podem recuperar als web 3Bdobles, el de follaradio.cat i 3Bdobles, on a guionetlatorre.cat. Ens trobem aquest divendres amb la preia del cap de setmana. Fins les hores. Que vagi molt bé. A reveure.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota la qualitat.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
continguts en xarxa.
El nucli medieval de Sanguim de la Plana, el cor de la Sagarra, és un dels pocs pobles que conserva gairebé intacte la seva estructura original. Si ho voleu comprovar, aquestes festes podeu aprofitar per visitar el seu pessebre vivent.
Des de 1982, el Pessebre dels Oficis Perduts de Sanguin de la Plana es representa dins el nucli medieval d'aquest petit poble. És un pessebre estàtic que compta amb vestuari d'època i amb escenes dedicades a antics oficis, fruit d'una extensa recerca i recuperació d'eines. Entre el 20 de desembre i l'11 de gener hi trobareu vesters, cadiraires, corders, esclopers, forcaires o graners.
Però entre la trentena d'escenes d'aquest pessebre que fan possible a prop de 300 persones, també veureu el mercat, el naixement, la premsa de l'oli, el taler artesanal o la taverna. L'any 2002 la cita va ser declarada d'interès turístic per la Generalitat i l'any passat va rebre més de 3.000 visitants.
Del 20 de desembre a l'11 de gener, Pessebre vivent dels oficis perduts de sanguin de la plana. Més informació a pessebre.org.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. Per primer cop a xifra el sense llarisme a Catalunya, a prop de 7.000 persones sense sostre, malviuen els 77 municipis catalans més grans, els que engloben el 75% de la població catalana. Són dades a la sindicatura de greuges que ha presentat en una cimera amb el govern i el món municipal amb l'objectiu de liderar una resposta coordinada a aquesta xacra a través d'un pacte.
El 64% d'aquestes 7.000 persones sense sostre ascensades dormen al carrer. La resta, un 36, mal viu, amb més de 400 assentaments, més de la meitat dels quals són a l'aire lliure. Pel que fa al perfil més habitual, és el d'un home entre 41 i 50 anys. Escoltem Esther Jiménez Salinas, síndica de Greuges de Catalunya.
La idea és acord de país, treballar conjuntament, encara que hi hagi diferències, etcètera, però hem de treballar tots per poder arribar a respostes que tinguin la unitat que necessita.
I el govern ha valat l'Herto per força major que afecta 458 treballadors del sector Carni de Santa Eugènia de Berga per la caiguda amb picat de la producció pel brot de pesta porcina. L'autoritat laboral tenia 5 dies hàbils per donar llum verda a l'expedient que permetrà suspendre els contractes dels treballadors a l'empresa de treball temporal GCT+, i que els empleats puguin seguir cobrant una prestació.
I després de 10 anys d'espera, avui ja s'ha posat data a l'inici de les obres de soterrament del tram que ha faltat a la Gran Via el seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. La previsió és que comencin a principis de 2027 amb una inversió de 130 milions d'euros. Ho comenta el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Transformar la gran via de Buspiraget significa transformar la vida dels veïns i les veïnes dels barris de Bellvitge i Gornal, de l'àrea metropolitana i a més generar prosperitat per la resta del consum de Catalunya.
I el Congrés ha aprovat l'increment salarial de 3 milions d'empleats públics amb els vots del Partit Popular, el PSOE Sumar i Esquerra Republicana. Tal com consta en el redactat de la iniciativa, la que Junts s'ha abstingut, per aquest 2025 s'estableix un increment del 2,5% que es pagarà de cop abans que acabi l'any i pel 2026 un 1,5% respecte als imports vigents el 31 de desembre de 2025.
I el Talar Music Experience celebrarà el 26 el seu desè aniversari amb la programació més extensa. El festival manté i consolida el doble format d'estiu amb una edició al juliol i una altra al setembre. És tot, de moment tornem d'aquí una hora més notícies en xarxa.
Nova edició de la Casa de la Vila, l'espai que dediquem setmanalment a parlar amb els regidors i regidores que formen part de l'equip de govern durant aquest mandat a Torre d'en Barra. Avui és el torn de rebre els nostres estudis. La Berta Castells, regidora d'Esport, Activitat Física i Salut. Què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com estem? Molt bé.
A mi ja parlarem sobre diferents qüestions del seu departament, qüestions d'actualitat, qüestions d'agenda també, i dels aspectes vinculats a la pràctica esportiva que tenim per endavant amb aquest programa de Nadal que es va presentar fa algunes setmanes. Suposo que molta gent que ens pugui escoltar ja sap de què parlem, amb el ja famós triatló nadalenc, que tindrem una vegada més amb nosaltres aquestes festes.
Que bé, ja sabeu, 26 de desembre, 31 i 1 de gener, per les tres cites que després detallarem. També tenim altres qüestions d'actualitat que estan marcant una mica també l'agenda política, la situació de la piscina municipal aquí a Torre d'en Parra amb aquestes obres de cobriment i els problemes que hi ha hagut a la piscina vella, i també altres qüestions sobre futures inversions que es poden fer a l'esportiva municipal.
que ja en els últims temps ja ha rebut inversions importants de fons propis de l'Ajuntament o a través de finançament i de crèdits, com ara mateix, aquest cobriment de la piscina del qual estem parlant, però hi haurà més coses que ara parlarem amb la Berta Castells. Comencem parlant, si et sembla, Berta, de la situació de la piscina.
Perquè la setmana passada vau tenir una reunió amb usuaris que van demanar poder trobar-se amb l'alcada i l'equip de govern per conèixer quina és la situació que tenim. Clar, hi ha per una banda la piscina vella i d'altra banda la finalització de les obres de cobriment de la piscina nova. Sobre la piscina vella, quins són els problemes que hi ha hagut darrerament i que han limitat l'activitat?
Bé, com dius tu, el dijous passat vam tenir aquesta reunió amb els diferents usuaris de la piscina. També hem de dir que tenim aquest contacte habitual amb ells i des del Departament d'Esports sempre intentem resoldre les inquietuds i les preguntes que tenen de manera més directa.
Però aquesta reunió va ser més per poder trobar-nos amb l'alcalde, amb el tinent d'alcalde i amb mi mateixa, per informar-los de primera mà com està la situació real de la piscina nova i de quina manera expressar la seva disconformitat amb les situacions que havien viscut a la piscina vella.
La problemàtica que han trobat dia a dia, malauradament el muntatge d'aquesta carpa, la previsió era de tres setmanes màxim, per això es va decidir posar aquesta carpa, que la paga l'empresa que està construint la piscina nova.
i tot i tenir signat documents i l'hoc de la direcció i de l'empresa no estan complint tampoc els terminis i hem hagut d'anar allargant ha vingut el fred i tota la problemàtica que hi ha hagut amb la boira, amb el vent, amb la temperatura de l'aigua...
Això ara fa a finals de novembre, amb la instal·lació dels altres canons grossos d'aire, la temperatura ambient de 10 ha millorat, però han sorgit altres problemes que no tenen res a veure amb la carpa, com una caldera, com el tema dels motors de la piscina, i tot això ja ha anat disminuint molt aquesta temperatura de l'aigua i vam decidir, tot i tenir ara la instal·lació molt més climatitzada,
Parar els cursets, aquests últims 15 dies de cursets. Els monitors es van oferir a fer activitat perquè sabem que la gent, i tot això ho estem fent perquè la gent no pari de fer activitat física i donar alguna...
doncs estan fent aquest treball en sec. Tenen a disposició la sala polivalent i els monitors que normalment fan aquests cursos d'aigua gym, de nivell 1, de tecnificació, doncs estan fent aquest treball en sec perquè els petits i la gent més gran pugui fer aquesta activitat física. Llavors, a dia d'avui, a la piscina vella...
Només es fa servir de 9 del matí fins a 7 de la tarda, només pels usuaris que venen a nedar. L'equip de competició necessita nedar i ho fa en les condicions que es trobi i les entitats esportives, com és sincronitzada i pantaló.
Llavors, ara per ara, volíem intentar tornar a obrir, ampliar l'horari des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre, volíem tornar aquesta setmana passada, o inclús ahir, tornar als cursets a la piscina vella, però estem veient que les problemàtiques que està havent-hi amb la temperatura de l'aigua i altres coses, creiem que ara per aquests 7 o 8 dies que queden, doncs, segurament no val la pena. Esperarem tots a la piscina nova.
Queden aquests set o vuit dies per l'aturada nadalenca. Aquí t'haig de preguntar pel calendari una mica. Sé que des del govern ja voleu mantenir certa prudència pel que fa a l'obertura de la piscina nova, ja coberta, però suposo que s'ha de planificar tot el tema de cursets de cara al següent trimestre...
Amb aquesta aturada nadalenca, no sé si teniu una previsió de més o menys quan es podrà reprendre l'activitat. Imaginem que hi ha la piscina coberta.
I això ja és demanar-te una mica les coses de l'empresa, però... No, no, no. La previsió hi ha després de l'experiència d'aquests mesos. Jo crec que cap membre de l'equip de govern ja volem dir una data definitiva perquè ens estem trobant que la situació es va allargant d'una manera bastant poc a poc comprensible.
Demà, divendres, teòricament ha d'estar tot connectat i s'han de començar a fer les revisions que calguin perquè tot estigui en funcionament. La piscina està acabada.
La piscina està per poder entrar, està net, està tot preparat. L'únic que faltava era aquesta connexió que s'ha allargat més del compte i que fins aquesta setmana passada no s'han tingut els permisos i tot el que comporta el poder connectar una instal·lació d'aquesta magnitud.
Llavors, no és que vulgui ser prudent, però intentarem que s'obri el més aviat possible. I està clar que la previsió dels cursets a l'inici del 2026 han de ser a la piscina nova. Si no, doncs no ho sé, ja...
La cosa no crec que s'allargui més d'això, està clar que no. Com vau veure en aquesta reunió que va haver-hi els veïns i els usuaris que van venir a reunir-vos, a reunir-se amb vosaltres, si hi havia cert grau de comprensió davant de la situació o si...
si estaven receptius davant la situació que s'està vivint, que al final és un servei que no se'ls està prestant. Com toca? Sí, sí, sí. La veritat que això ho vam parlar allí i personalment també els vam agrair la comprensió perquè després de la situació desagradables i un servei no del tot...
correcte que s'estava donant van ser totalment comprensibles les nostres disculpes des del primer moment i que van entendre que
Ells ho pateixen de primera mà, però nosaltres, pel fet que ells estiguin patint això, la situació tampoc és gens agradable. I sempre vols que totes aquestes persones, que són gairebé 400 usuaris, no hagin de patir ni estar nedant en una carpa, ni passin fred, ni que l'aigua...
no estigui a la temperatura ideal. La reunió va anar força bé, tots expressant-nos les situacions que havíem viscut, preguntant com estava l'altra piscina i en quina situació es trobava. Més que res, que ells també necessitaven informació potser de més primera mà,
i expressar que el que estan visquent aquests mesos no ha sigut fàcil jo personalment a diari amb els treballadors del departament això ja ho visc jo ho trasllado sempre a l'alcalde i a l'equip de govern però està molt bé que a vegades els usuaris ens ho vinguin a explicar de primera mà i tots ho podem rebre així
Des de la regidoria, s'ha previs algun tipus de compensació perquè fa els cursos de cara als propers trimestres? Sí, això ja estava previst abans que es cancel·lessin els cursos ara fa uns 15 dies, que en comptes de fer-los en aigua es fa un treball amb els mateixos monitors en sec.
perquè les persones, tant els nens com els adults, puguin continuar fent aquesta activitat física, encara que siguin dos dies a la setmana, doncs, si no la poden fer a l'aigua, doncs l'estan fent fora. La compensació, a part de totes les facilitats que s'han donat als usuaris si volien bloquejar els abonaments o si volien ja fer la devolució des d'un inici,
Els usuaris que han estat fent ús de la instal·lació, hi ha dies potser que s'ha cancel·lat la classe per qualsevol situació anòmala de la instal·lació, tots aquests usuaris el que fan és passar directament ja inscrits al segon trimestre,
normalment s'obrien inscripcions, aquest any no s'obriran inscripcions, tota aquesta gent passa directament a formar part dels grups del segon trimestre i, a més, la quota d'aquest segon trimestre no es cobrarà. Això són els cursets i la gent que té abonaments anuals, quan hagin de renovar també s'allargarà aquests tres mesos. Per tant, aquests tres mesos el cost del servei serà de zero euros i...
i començarem de nou a la piscina nova. Bé, doncs tanquem aquest capítol de la piscina i anem a parlar d'aquestes futures inversions previstes a la zona esportiva municipal, perquè heu demanat subvencions a través del pla de xoc de la Generalitat i això es tradueix en inversions en equipaments esportius del municipi, no?
Sí, com bé has dit tu, la zona esportiva municipal s'ha invertit des de l'Ajuntament molts recursos. Crec que s'està fent una renovació i s'ha fet aquests últims anys impressionant. En un poble de 18.000 habitants, crec que...
Som l'enveja de molts municipis i crec que hem d'estar molt orgullosos de tenir el teixit esportiu que tenim perquè ens demana aquesta renovació i aquesta construcció d'altres equipaments que puguin fer-ne ús.
I el que estaves comentant, el tema del pla de xoc de la Generalitat, són unes ajutes que venen del Departament d'Esports destinades a la modernització dels equipaments esportius. Llavors, portem diversos mesos treballant-hi i ja hem presentat els tres projectes, és un màxim de tres projectes, que s'engloben dins d'uns títols de funcionalitat, de sostenibilitat, dins d'honorització...
I el que puc avançar és que ja s'han aprovat aquests tres projectes. Un d'ells és el canvi de tot l'enllumenat de la zona esportiva, canviar-ho tot a LED, això pel tema d'eficiència energètica ens ho han acceptat sense problema.
El segon projecte que hem presentat és el canvi del parquet del pavelló Sant Jordi. És un parquet que des de l'inici està instal·lat, s'han anat fent tasques de manteniment i ara ja portem aquests últims anys que...
o invertir en diners a intentar allargar una miqueta més la seva vida útil, o ara amb aquesta oportunitat, crec que per les entitats i per la funcionalitat, per la seguretat de tots, és una molt bona opció per canviar-ho.
I l'últim projecte és la insonorització del pavelló Als Caus, que és una instal·lació que pot generar més...
contaminació acústica pels voltants, per les vivendes que hi ha, i a l'interior també genera un... és difícil quan hi ha entrenaments partits i tot és una mica pel tema de construcció, és una mica...
poc agradable fer ús d'aquesta instal·lació. Per tant, això també ens ho han acceptat. És una millora que està dins d'aquests projectes que contempla el Pla de Xoc i molt contents de començar a preparar ja tots els projectes i iniciar la construcció i el canvi de tots els equipaments.
En tema de diners, com es tradueixen aquests tres projectes? Se sap la xifra exacta? Del cost d'aquests tres projectes, això hi ha uns pressupostos que s'han hagut de presentar. La Generalitat el que fa és, en franja d'habitants per cada municipi, adjudica un import.
En aquest cas, l'import de la Torre són 319.000 euros. Per tant, aquests projectes s'hauran d'encabir dins d'aquests diners i, a part, hi ha un percentatge petit que és el que ha de portar a l'Ajuntament.
D'acord, suposo que això és el pressupost del 26. Sortirem de dubtes per saber exactament quant costa. I en quant a calendari, perquè imaginem que actuacions d'aquesta mena, tenint en compte l'activitat que hi ha a l'esportiva municipal o al pavelló Els Caos, s'ha de fer conviure tot un...
Sí, això quan ho tinguem tot pensem que s'han de licitar un parell d'aquestes actuacions s'hauran de licitar, per tant no serà una cosa imminent del mes que ve però sí que durant el 2026 s'haurà de projectar com ho fem i el que dius tu, intentar minimitzar al màxim la problemàtica de les entitats, fer-ho en l'època que toca i
i que tothom pugui compartir l'activitat i la modernització de tot pla. Aquests tres projectes, a través del pla de xoc de la Generalitat, del Departament d'Esports, i que permetran...
modernitzar l'esportiva municipal després de totes les inversions que s'han fet. Aquest mandat hem vist des del canvi de la gesta artificial del camp de futbol, pista d'atletisme, el cobriment de la piscina i altres petites actuacions, els vestidors de la piscina vella, i ara amb aquests tres projectes que s'inclouen al pla de xoc del Departament d'Esport de la Generalitat. Agafem l'agenda ara i parlem de la triatlona de l'ENC. Som-hi.
Home, que tenim ganes ja de fer aquestes coses, no? Home, de Nadal, sí, tant. Les tres cites, no? Bicicletada de Sant Esteve, que és la més veterana del calendari, no? Sí? És més que el primer bany de l'any? Ostres, no t'ho sabria dir. Bicicletada, estic segura que es porten 20 edicions i no sé si hi ha alguna que penja per allí, però més de 20 segures.
El dia de Sant Esteve, com sempre, un recorregut, a diferència de la pedalada, un recorregut més senzill, més familiar, per dir-ho d'una manera. Sí, sí, sí, important. I ara en parlarem, però totes les tres activitats que conformen aquest trialó nadalenc són activitats per fer en família, per totes les edats...
No és competitiu ni voler ser el millor en això. El que consta d'aquest triatló és sortir aquests dies de festa, passar-ho bé, sobretot amb família, amb amics, i la bicicletada, com dius tu, un recorregut molt senzill...
acabem a la plaça del Castell amb música, amb festa i amb diversió i no res un any més jo de petita ja hi participava i ara doncs aquest any crec que serà el primer que agafaré la bici perquè per Sant Esteve no l'agafo mai així que animo a tothom que el dia 26 ja comencem a cremar els torrons i ens veiem a la bicicletada Molt bé
Serà a les 10 del matí en sortir des de la plaça Mossèn Joaquim Brunat, com altres anys. Allà es farà la concentració inicial i després un recorregut d'uns 8 quilòmetres per diversos carrers del municipi per acabar a la plaça del Castell, on hi haurà coca i xocolata que també s'agraeix. No sé, depèn del que hagis menjat els dies abans, però ve de gust. Sí.
Després, la cursa de Sant Silvestre, que és la més nova de les tres cites, en aquest cas sí, que també, doncs, el primer ja és haver-se consolidat en tan pocs anys, no? Sí, sí, és la quarta edició i crec que està consolidadíssima.
A part del treball que es fa des del Departament d'Esports i des de l'Ajuntament, jo crec que el que hem d'estar més orgullosos d'aquest esdeveniment és que es fa de manera conjunta i que els nois de l'Institut, doncs això formi part del seu pla educatiu, d'aquest...
d'aquesta formació des de ben joves a saber com s'organitza un esdeveniment, que ells s'organitzen en diferents àrees per tirar endavant tot el que comporta aquest acte i jo estic molt agraïda, tenim reunions de manera contínua
I això és el que m'agrada que s'hagi consolidat, perquè a part de ser un acte esportiu i també apte per tothom i molt divertit i tots disfressats i el dia 31 jo crec que és molt bonic ser-hi, facis corrents, caminant, com vulguis.
Jo crec que la part de la docència i d'aquest treball conjunt amb l'Institut Torredembarra en aquest cas, a mi personalment i crec que a tot l'equip de govern ens encanta i per molts anys puguem donar suport a la cursa Sant Silvestre Torrenca organitzada per l'Institut Torredembarra i l'Ajuntament.
Clar, aquí, no sé si de les tres proves, també n'hi ha d'organització és la que implica més feina, per posar en valor també la feina que es fa des de l'Institut Torredembarra, perquè aquí sí que tenim inscripcions, tenim repartiment de dorsals, tenim el temps dels participants durant la cursa...
De les tres proves, procés la més, entre cometes, professional pel que fa a organització de proves esportives, no? Sí, sí, sí, i per això ells estan aprenent de manera directa el que dius tu, posar-se en contacte amb l'empresa de cronometratge.
repartir els dorsals, controlar les inscripcions, preparar els premis, preparar el recorregut, organitzar-se amb protecció civil, amb policia. Ells estan de la nostra mà però fent tot el que des de l'Ajuntament normalment es fa però ho fan ells directament i jo crec que això per ells i pels alumnes és enriquidor al 100%.
Llavors, per això donem suport a aquesta iniciativa i ho seguirem, si ells volen, de la mà sempre dels joves de batxillerat. Doncs inscripcions a lastiming.es a un preu de 7 euros la cursa de Sant Silvestre.
Sí, recordar que crec que ahir vam dir que ja gairebé estaven els 200 inscrits. Fins al dia 21, si us inscriviu, teniu la talla de la samarreta assegurada. Després hi ha la previsió que es fa, si normalment són molt bones, però fins al dia 21 la samarreta de la Sant Silvestre, que també la dissenyen els nois i noies de l'Institut, la tindreu assegurada.
Molt bé. Inscripcions fins al dia 28 a 7 euros, a partir del 29 a 10 euros, també el mateix dia de la cursa, i els dorsals que es podran recollir el dia 30, hora de matí i tarda, al pavelló municipal Sant Jordi, i el dia 30, a la plaça del Castell, també hora de matí i de tarda. I la cursa és a les 5 de la tarda, perquè doni temps després a preparar la nit de cap d'any. I l'endemà tenim el primer bany de l'any, que per a molts és la més dura. Potser és la més dura.
De les tres proves del trialona de l'enc, potser és la que dura menys, segurament, pel temps que passem dins l'aigua, però és la més difícil d'assumir. Sí, però també hi ha aquest escalfament previ que també dona una miqueta de calor, tot i que depenent quin dia faci...
Per molt d'escalfament que fem abans, l'aigua està prou congelada. Fa molts anys jo que no m'hi banyo, quan era petita ho vaig fer algun any, no sé si és perquè no ho sé, però ara fa molts anys que no toco l'aigua el dia 1 de gener.
Doncs també, amb aquest escalfament previ, amb l'any de l'any, amb la foto aquella fantàstica que sempre hi ha moltíssima gent, i després a recuperar forces, però encantada de poder estar en els tres actes d'aquest triatló.
Doncs, primer any de l'any, a les 11.30, davant de l'església, aquest escalfament previ, i a les 12 s'entrarà l'aigua, i després xocolata calenta i coca, una trebada pels participants. Per anar acabant, expliquem els obsequis, hi haurà un obsequi, també hi haurà un sorteig, que això ho anuncieu quan es va presentar el programa de Nadal. Sí, aquest any es donarà la butlleta a l'inici de la finalització de la bicicleta de partit,
Un cop assegellin aquests tres esdeveniments, conforme hagis estat a la bicicletada, a la cursa Sant Silvestre i al primer bany de l'any, doncs aquesta butlleta ja tindrà un obsequi. El que hem afegit aquest any és que les persones que vulguin deixar les dades personals escrites a la butlleta entraran al sorteig de 4 vals de 50 euros per poder comprar fruita i verdura en comerços locals adherits.
Per tant, és una manera, a part de l'activitat física, a part de la diversió, també una miqueta d'hàbits saludables i de comerç local, de poder que les persones puguin anar a fer la compra durant uns dies. No sé si 50 euros serà massa dies, però depenent del que agafin, jo crec que...
que és un molt bon regal, una molt bona manera d'unir-nos tot, així comercial, dels torrencs i torrenques, i de fer tot una miqueta més sa aquests dies, que a vegades ja va bé.
Sí, sí, sobretot. Vindrem uns dies de Nadal complicats a nivell d'hàbits saludables en l'alimentació i aquesta iniciativa que es posa en marxa, que imaginem això, fomentar la participació, fomentar el comerç local i a la vegada aquests hàbits saludables que tant reivindiqueu des de la regidoria. Sí, sí, sí.
Sobretot animo a tothom que vingui a participar, repeteixo, no cal, ostres, jo és que no vull córrer massa, és igual, podem anar-hi caminant, podem anar amb bici més a poquet a poquet, podem mullar-nos una miqueta el dia 1 i sobretot que fem poble, això és...
És preciós, aquests dies. Sempre ens anem trobant els mateixos i anem fent poble, anem fent aquest teixit social tan bonic. I crec que el triatló nadalenc és una molt bona oportunitat per combinar la diversió amb família, l'activitat física i, sobretot, aquests dies que potser tenim una miqueta més de temps lliure...
passar-lo fent aquestes activitats fantàstiques i, a part, si podem tenir algun obsequi i entrar en el sorteig d'aquests vals de fruita i verdura per gastar-los aquí al comerç local, jo crec que l'any comença d'una manera fantàstica.
Doncs ens apuntem a aquestes tres cites, el triat l'Una de l'Enca, la bicicletada, la cursa de Sant Silvestre i el primer bany de l'any. Amb això també volem acabar la Casa de la Vila, avui amb la regidora Berta Castells, per repassar una mica aquesta agenda d'actes que tenim aquests dies. Agraïm que ens hagi visitat de nou la Berta i fins la propera. Que vagi molt bé. Moltes gràcies.
L'Ajuntament de Torredembarra preveu instal·lar en les pròximes setmanes un mòdul de protecció civil al passeig marítim de Baixamar. Una vegada feta aquesta operació, es procedirà al trasllat de la nova seu d'aquest cos de voluntaris que fins ara estava a l'antic Ajuntament. Ho ha explicat en una entrevista a l'Espai Polític la regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín.
Ara aquest final d'any tenim la previsió que es col·loquin els mòduls per la seu de la protecció civil allà a Baixa Mar, on estan els socorristes, que això també era una inversió important, sobretot per treure la protecció civil de l'antic Ajuntament, que estan bé però no tenen gaire visibilitat i apropar una mica més a la ciutadania aquest servei, que és molt important.
I a part tindran, dintre de les dependències, tindran un espai, una oficina per l'estiu per la policia local per tenir un punt d'informació. Fins fa poc l'antic ajuntament també l'havien utilitzat al grup de dones que fa uns mesos es va tragedar a les golfes del carrer Muralla.
L'Ajuntament ha rebut una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya per contractar dues persones dins del programa Joves en Pràctiques 2025. Serà per una plaça de tècnic o tècnica de comunicació audiovisual i una com a auxiliar administratiu. El termini d'inscripció finalitza el 9 de gener.
La festa de Sant Sebastià de 2026 concentrarà els actes en un sol dia. El gruix del programa de les festes declarar tindrà lloc el dissabte 18 de gener en un canvi de format que busca que hi hagi més assistència de públic a les activitats que s'organitzen o ha avançat a la Casa de la Vila el regidor de festes Xavi Suárez.
Des de la regidoria de festes vam tindre molt clar des d'un inici que en certa manera aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que amb el pas del temps evidentment analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant, hem arribat a la conclusió que potser centrant tot el pes i tot el gruix en un dia amb alguna cosa més dinàmica, segurament mobilitzarem
més gent, perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí. Tots els actes es faran dissabte, excepte el concert de la Coral Santa Rosalia, que serà divendres, i la torneig de Patanca, que es farà diumenge. 27 balcons participen en el primer concurs de balcons de Nadal de Torredembarra, que organitza l'associació Santa Rossi amb la complicitat de l'Ajuntament. L'entitat ha fet publicar la llista de candidats a través d'una publicació d'Instagram. A partir de demà es pot començar a votar a l'aplicació Viu la Torra.
El Centre d'Estudis Innival de Mas apadrina la presentació a Torre d'en Barra del llibre 65 anys de progrés balanç del desarrollismo a les comarques del camp des del franquisme fins al canvi climàtic. L'acte es fa avui dijous a les 7 de la tarda a Calmayam. Més qüestions que tractarem avui a l'informatiu. Ens farem ressò que a Altafulla l'Ajuntament posarà en marxa pròximament dos radars de velocitat dins del municipi. Un d'ells serà al carrer Marqués