logo

Informatiu Baix Gaià

Espai informatiu conjunt d'Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Berà Ràdio Espai informatiu conjunt d'Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Berà Ràdio

Transcribed podcasts: 62
Time transcribed: 24d 11h 8m 38s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

d'aigua en el municipi. Es renovaran algunes canonades i també es crearan nous punts de sectorització. Són treballs que formen part de la partida del contracte de l'aigua amb Sorea, destinada a fer actuacions de millora en la xarxa.
les destinaran més de 600.000 euros. 396.000 formen part d'aquestes intervencions per modernitzar el servei previstes en el contracte, mentre que 216 arriben a través d'una subvenció de l'Agència Catrana de l'Aigua. El regidorm de Serveis Tècnics, Raül Garcia, comenta que tant la renovació de canonades com la creació de punts de sectorització permetran aconseguir una gestió més eficient de l'aigua i una regularització de les pressions.
que consisteixen bàsicament en això, la renovació de la xarxa de subministrament d'aigua, la renovació d'algunes de les seves canonades i també, que és dels punts més importants, la creació de nous punts de sectors de sectorització per aconseguir una gestió més eficient del servei de l'aigua i a més a més també la regulació de pressions.
De punts de sectorització s'instal·laran de nous a la zona dels Munts, a la plaça Aragó, a la nova Torre d'Embarra i a la Marítima Sud. Una de les intervencions més visibles i que s'està executant aquests dies és la renovació de les canonades que passen per un tram de l'Avinguda Sant Jordi. Uns treballs que, segons ha explicat Garcia, no tenen afectació en el trànsit.
Obres més importants i que ja es veuen al carrer ara mateix estan a l'Avinguda Sant Jordi, que s'està renovant metres de canonades d'aquesta xarxa de subministrament d'aigua. I bé, no hi ha afectació al trànsit perquè és un dels temes complicats, sobretot.
en Jordi, sinó que només afecta de moment les zones d'estàsicament, no afecta el trànsit rodat i per tant són compatibles les dues situacions. El contracte estableix que la durada total de tots els treballs ha de ser d'uns quatre mesos.
La llar d'infants municipal Els Petitons d'Arroba Beberà ha actualitzat el seu reglament de règim intern per adequar-lo al nou decret d'educació infantil i renovar el seu projecte educatiu. El nou text aprovat pel ple municipal el passat mes de gener consolida una actuació de la mirada educativa i apunta per un centre més obert i transparent on les famílies formin part del centre.
El nou enfocament pedagògic aposta per un model més vivencial i respectuós amb els ritmes dels infants, donant importància a l'autonomia i als espais. Ho ha explicat la directora del centre, Joana Pérez.
que és un projecte molt vivencial. Es dona molta importància a la vida quotidiana, al retrat de mans, al termini de bolquer, a l'autonomia en general. A les xerxes d'infants encara es podien trobar activitats com a molt dirigides i en canvi aquest nou marc dona molta importància a aquests petits moments que estaven com oblidats
i són molt importants. També és d'una importància a l'espai, que és com un tercer educador. Han de ser espais amables, tranquils, que generin aquesta calma, sense que hi hagi molta decoració. I el deseny universal per a l'aprenentatge, que vol dir que no fem una educació estàndard per a tots els infants, sinó que ho adaptem i preparant entorns, materials i propostes perquè tots els infants hi puguin participar, tots hi tinguin aquesta cabuda segons les seves necessitats.
Paral·lelament, l'equip educatiu es troba en procés de formació per introduir aquest enfocament. Les professionals fan estades formatives a la llar d'infants de bona vista, referent en aquest model, i compten amb l'assessorament d'una orientadora externa per garantir-ne una implementació rigorosa i progressiva.
El reglament de règim intern introdueix també més flexibilitat horària, amb l'ampliació dels marges de recollida al migdia, de 12 a 1, i a la tarda, de dos quarts de 5 a dos quarts de 6. Això per afavorir la conciliació familiar i estableix que el procés de preinscripció serà completament telemàtic a partir del curs vinent.
L'alcalde de Torredembarra s'ha compromès amb els usuaris de tren a buscar una solució per garantir una connexió directa i eficient amb Barcelona. Fa uns dies es va reunir amb un grup d'afectats pel caos de Rodalies que havien contactat amb l'Ajuntament per reclamar una alternativa.
L'alcalde Valepino ha agraït el toc constructiu de la petició i la reunió. En declaracions on a la Torre ha explicat que s'ha establert un canal de comunicació directa amb aquest grup d'usuaris per anar informant de les gestions i avanços que es facin. S'està treballant en dues possibilitats. Que alguns autobusos Tarragona-Barcelona del Plana facin parada a Torre d'Embarra o habilita un servei directe de Torre d'Embarra-Barcelona.
Aquesta segona, però, té la doble dificultat del finançament i que aquest tipus de servei és competència de la Generalitat. Pino ha dit que l'Ajuntament farà tot el que pugui. L'objectiu, que aquestes persones puguin anar directament des de Torremar a Barcelona, les opcions, que pari un autobús o dos autobusos que van des de Tarragona, que posem una línia aquí, tot i que la tingui cap a l'Ajuntament, però això tot està molt limitat perquè és
En qualsevol cas, sigui el que sigui, ho farem de forma coordinada i organitzada entre el grup d'usuàries i l'equip d'alcaldia que representa l'equip de govern. D'altra banda, l'alcalde ha criticat la moció presentada per Alternativa Torreda en Barra per reclamar una connexió d'autobús en Barcelona i que es debatrà en el ple d'avui dilluns. Vale Pino l'ha qualificat d'oportunista i assegura que no aporta res perquè tot el que planteja ja s'està treballant.
d'aquestes converses un regidor de l'oposició ha presentat una moció que no sàpiga que ens ho fa demanant que fem tot això que estem fent i des d'aquí aprofito per dir que no s'entén aquesta manera de fer política perquè en contra de posar-se a costat de l'equip de govern i dient que puc ajudar posem-nos a treballar s'ha posat la informació i ha presentat una moció dient que fem tot això per la mateixa eticació
La moció de l'alternativa planteja fer pressió a territori per aconseguir un autobús directe entre Torredambarra i Barcelona, que, entre tant, hi parin els plans a la Tarragona i que s'estableixi un bon pla alternatiu de transport per quan d'aquí un mes comencin les obres del manteniment als túnels del Garraf.
El Casal Cultural La Violeta es consolida com l'epicentre cultural d'Altafulla durant el 2025. L'èxit de l'espai rau en les bones xifres d'espectadors i en la col·laboració clau del teixit associatiu local. El Casal Cultural La Violeta ha tancat el balanç a l'exercici 2025 reafirmant el paper que té com a motor de la vida social i cultural. Amb una inversió total de la programació de 65.100 euros, l'espai ha aconseguit equilibrar una oferta artística de primer nivell
amb una gestió eficient, segons destacen des de l'Ajuntament d'Altafulla. D'aquesta manera, han aconseguit 22.300 euros resultants de l'aportació del conveni de les butaques de la Sala Texas i a les subvencions del programa Puncat, la Diputació de Tarragona i la Bona Resposta Taquilla.
La regidora de Cultura, Gemma Maimó, s'ha mostrat satisfeta amb els resultats obtinguts. En aquest sentit, ha assegurat que veure la violeta plena amb les diferents propostes que s'hi ha vist ha indicat que estan en el bon camí. També ha afegit que han aconseguit que l'equipament tingui activitat gairebé cada setmana, oferint des de Cultura Popular fins a propostes d'avantguarda.
Més enllà de la programació directa de l'Ajuntament, la riquesa de la violeta està en l'ús compartit amb el teixit associatiu local. Entitats com el Cineclub d'Altafulla Link i el Cicle Altafujàs continuen sent fonamentals a la programació estable, oferint cinema d'autor i jazz de qualitat durant tot l'any.
Aquestes cal sumar i l'atascar del Festival Ànima Jove, que dinamitza l'espai per a les noves generacions, i l'alta fulla Film Fest, que converteix el casal en un aparador de talent cinematogràfic internacional. Aquesta col·laboració publicor-privada permet que el casal no sigui només un contenidor d'espectacles, sinó un centre de creació i participació ciutadana.
L'Ajuntament de Torre d'en Barra continua amb el procés participatiu del Pla de Barris. Aquestes setmanes farà una sessió de treball adreçada especialment al sector comercial. Serà dimecres, 18 de febrer, a un quart de nou del vespre, un cop tanquin les botigues.
El consistori vol generar un espai propi de treball amb comerciants per escoltar com veuen el barri avui, quines necessitats detecten i quines idees poden contribuir a la seva revitalització i dinamització. Ho ha explicat el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez.
Es va decidir justament fer una reunió exclusiva amb el comerç local per tal d'escoltar i també fer treballar. Ja m'avanço i ho dic, no serà una reunió per escoltar només les propostes de l'Ajuntament, sinó que el que volem és que el propi comerç local també aporti el seu punt de vista, aporti els problemes i també les solucions.
La sessió tindrà un format participatiu i pràctic orientat al debat i a la construcció de propostes concretes. La setmana passada es va fer una ruta exploratòria pel nucli antic amb veïns de la zona per detectar mancances sobre el terreny. Les persones que no puguin participar presencialment poden fer arribar les seves aportacions a través de l'enquesta habilitada en el marc del procés participatiu.
Llegendes d'ahir i llegendes d'avui, la conferència de l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Altafulla d'aquest mes de febrer. La dirigirà el doctor en Filologia Catalana i director del departament de la URB, Emili Samper. És una nova cita en el calendari dels participants a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Altafulla que impulsa l'Ajuntament amb la col·laboració de la URB.
La proposta tindrà lloc aquest dimarts a partir de les 6 a l'esplai de la gent gran al carrer de les Bruixes. En aquesta ocasió, la conferència parla de les llengües d'ahir, llegendes d'avui, i serà impartida, com dèiem, pel doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors a Llengua, Cultura i Literatura Catalanes i actual director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Vigili, Emili Samper.
Els interessants a assistir a l'Aula Universitària de la Gent Gran s'han d'inscriure prèviament a l'adreça activitatsgentgran.at o a través del WhatsApp 689 724907.
Una cinquantena de joves de Torre d'Embarra, Roda de Baralta, Fulla i Creixell van participar la setmana passada en una nova edició de l'esquí A de Trac. La cita va tenir lloc a les pistes de l'estació de Palarinsal a Andorra. Aquesta activitat ha estat possible un any més gràcies al conveni Trac entre els quatre ajuntaments participants i la col·laboració del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'esquia de jove va tenir lloc entre el 6 i el 8 de febrer i anava destinada a joves d'entre 14 i 25 anys. Aquesta iniciativa s'emmarca dins el projecte de dinamització juvenil de la zona track propera a parada i té com a objectiu oferir experiències compartides que reforcin el treball comunitari i afavoreixin el desenvolupament personal dels joves.
Un motorista mor aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a la TV Baixa 2032 al municipi de Renau. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, els serveis d'emergències van rebre l'avís a un quart de sis de la tarda per una motocicleta que havia patit una sortida de via al punt quilomètric 3,8. L'home que la conduï a un veí de Tarragona de 53 anys i únic ocupant del vehicle ha mort.
S'han activat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels bombers de la Generalitat i diverses unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques.
El meteoròleg Francesc Mauri oferirà avui una conferència a la sala del casal de la Riera de Gallà. L'emergència climàtica serà el tema de la xerrada, prevista aquesta tarda a les 6. Francesc Mauri és un dels homes del temps a Televisió de Catalunya. Actualment cobreix la informació meteorològica en l'espai El Temps, el Trenotícies Middia, la Franja del Middia del 3.24 i Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Per assistir a la xerrada, recomanen reservar plaça a l'Ajuntament de la Riera. L'edat recomanada és a partir dels 12 anys.
L'Ajuntament de Creixell s'ha compromès amb els veïns de l'urbanització racó del César a buscar una solució a l'estat del camí que connecta amb la pobla de Montornès. Fins ara ningú se n'ha fet càrrec perquè cap dels dos municipis el reconeix com a propi. El tram conflictiu és l'enllaç entre el camí de Creixell i la carretera local T210.
Està al terme municipal de la Pobla, però dona accés a l'urbanització creixellenca, que fa temps que protesta pel seu mal estat. Els veïns volen que s'arregli l'asfalt, que hi hagi més il·luminació, senyalització i que s'ha d'acui un espai per als vianants. Els veïns, que recentment van fer una acció de protesta, han entrat diverses instàncies als dos ajuntaments i fins i tot a la Diputació.
Segons ha avançat el diari de Tarragona, l'alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, s'ha compromès a abordar el problema amb l'Ajuntament de la Pobla per buscar una solució conjunta.
Vespella de Gallà s'ha adherit al programa Clic Rural impulsat per la Diputació de Tarragona. Es tracta d'una formació gratuïta de 8 hores per facilitar l'accés a les eines digitals a col·lectius amb poca experiència en aquest àmbit. Hi ha sessions digitals i en línia. Tot depèn del nivell del curs. L'inicial de competències bàsiques es farà de manera presencial. El nivell intermedi es podrà cursar de manera presencial amb classes dels matins o també en línia.
Hi ha una tercera modalitat del curs que és exclusiva per a persones en situació d'atur i que només es farà online. Aquests cursos es faran durant aquest primer trimestre i les persones interessades poden demanar informació a l'Ajuntament de Vespella de Gaià.
La Nou de Gaillà ha iniciat una nova edició del Pas a Pas Retrobem Camins. La primera excursió es va fer ja fa uns dies a Vespella. Les següents seran a Santes Creus, Carol, Rojals i als seus voltants. La caminada a Santes Creus es farà el 28 de febrer. Visitaran el monestir i el bosc de Sant Sebastià. És una excursió d'11 quilòmetres i mig i dificultat baixa.
El 14 de març es farà un circuit de 12 quilòmetres a Carol, passant pel Pi les 4 Soques, Puig Formigosa i l'Ermita de Sant Jaume. La quarta i última excursió serà el 28 de març i s'anirà a Rojals. La sortida de 10 quilòmetres passarà per la Mola Rocarola, la Mola d'Estat, les 3 Creus i la Taula 4 Batlles. En tots tres casos, se sortirà a les 8 del matí des de l'aparcament del cercat de la 9 de Gaià.
Per apuntar-s'hi, s'ha d'enviar un missatge a la Regidoria de Cultura, al 659 6309 86.
Protecció Civil de la Generalitat manté l'alerta pel ventcat per la forta ventada que aquest dilluns pot afectar el litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona, amb ratxes de fins a 80 km h. Fins ara el telèfon d'emergència 112 ha rebut un total de 1.110 trucades pel temporal de vent que han generat 928 expedients.
La gran majoria, el 80%, han estat per comunicar riscos estructurals, com ara branques o arbres caiguts, mobiliari urbà en mal estat i elements d'edificis inestables. Per comarques, les comunicacions s'han rebut majoritàriament del Baix Ebre, amb un 18%, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Montsià.
Aproximadament, la meitat dels avisos rebuts remetien a arbres, branques i pals d'enllumenat i telefonia desplomats a sobre carrers, carreteres i, en alguns casos, edificacions. No hi ha, però, cap recinte habitat que hagi patit danys greus. La resta d'avisos han estat majoritàriament per danys a cobertes i plaques solars, danys a edificis immobiliari urbà, com ara fan els, o senyals de trànsit.
El sistema d'emergències mèdiques ha informat que s'han rebut 15 alertes pel temporal de vent amb 5 pacients traslladats a diferents centres sanitaris, cap d'ells de gravetat.
Els metges estan cridats aquesta setmana a una nova mobilització per reclamar un conveni propi i millores laborals, sobretot davant la sobrecàrrega assistencial i l'esgotament professional. El Sindicat de Metges de Catalunya ha convocat vaga avui dilluns i divendres per interpel·lar directament el Departament de Salut. A nivell estatal, la convocatòria és més àmplia i és per als cinc dies de la setmana, segons ha cridat el comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics.
i en què s'han integrat organitzacions autonòmiques, entre elles metges de Catalunya. Així doncs, els metges catalans poden anar a la vaga durant tota la setmana sota el paraigua estatal. El Sindicat Català preveu portar divendres les reivindicacions al carrer.
El Port de Tarragona s'ha incorporat a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Aquest dilluns s'ha signat el protocol pel qual els dos organismes es comprometen a treballar conjuntament per desplegar el projecte metropolità.
que es crearà una comissió de seguiment formada pels dos organismes que servirà per elaborar un pla de treball compartit i per fer seguiment dels projectes impulsats. Es faran reunions cada dos mesos. El president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà, ha destacat que per la seva pròpia naturalesa el port és un organisme amb caràcter metropolità perquè dona servei a tot el territori i és una peça clau en el seu desenvolupament econòmic.
Per això Castellà considera essencial que tingui veu a la definició de la futura àrea metropolitana.
I amb aquesta assignatura, per part del port, especifiquem la voluntat de màxima contribució a aquest projecte metropolità. El port, la universitat i algunes altres poques institucions tenim sentit en la mesura que siguem metropolitanes. La realitat metropolitana d'aquest territori és indiscutible. Construïm ara l'edifici que faci possible una governança metropolitana.
El president de l'Associació per l'Impuls Metropolità, l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha celebrat la incorporació del port perquè dona més solidesa al projecte. La incorporació del port de Tarragona al projecte metropolità reforça de manera decisiva aquesta iniciativa.
Parlem d'un actor estratègic amb una mirada supramunicipal i amb una capacitat real d'incidència econòmica, logística i territorial. La seva implicació aporta solidesa, credibilitat i ambició a un projecte que neix amb vocació de llarg recorregut.
L'Associació per l'Impuls Metropolità es va constituir la tardor passada a l'Íntegra en els municipis de la Canonja, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Cambrils i Salou. Doncs és hora de conèixer tota l'actualitat esportiva. Saludem a Marc Pérez. Molt bon dia.
Bon dia, sí. I un cap de setmana en què les competicions habituals que expliquem els dilluns han quedat aturades, excepte el vòleybol en el segon torre d'en Barra de la primera nacional masculina. Ha caigut per 3 a 0 la pista del QE, en aquest cas l'Indescar Zaragoza, en el grup B de la primera nacional masculina.
És cert que els torrencs encara tenen un avantatge important respecte al descens, però també ho és que acumulen dues derrotes consecutives força dures contra rivals a priori els quals aspirava a guanyar. En el latisme sí que ha sigut plenament protagonisme el Baix Gallà, d'una banda en el campionat d'Espanya de marxa per federacions autonòmiques disputat.
Aquest diumenge a Cieza, a la regió de Múrcia, el riarenc Marc Suárez s'ha proclamat campió de la categoria sub-20 amb la Federació Catrana d'Atletisme. A la vegada ha sigut el tercer corredor més ràpid d'entre els de la categoria sub-18, assolint un bronze individual.
A la mateixa cursa de 10 quilòmetres, el Riarenc ha creuat la línia de meta amb un temps de 43 minuts i 48 segons. A la classificació global ha quedat 8è classificat, mentre que si ens entrem només en la categoria de sub-18, com dèiem, ha fet tercer amb 5 segons d'avantatge respecte al quart classificat.
A la cita a la localitat morciana també hi ha participat la seva germana, la Júlia, tot i que, malauradament, no ha pogut acabar en la seva prova. La letra del Càpex, concretament, ha participat en la distància de marató, 42 quilòmetres, fet inusual per ella. De fet, s'ha quedat a mig recorregut, completant un total de 24 quilòmetres abans d'abandonar. El temps era de 5 minuts de mitjana al quilòmetre, excepte els 3 últims que els ha completat en més de 9 minuts, tot just abans de retirar-se.
També bones notícies ens arriben des del Campionat de Catalunya Absolut amb pista coberta, disputat també aquest diumenge, en aquest cas a Sabadell. I ha participat la jove promesa de l'alatisme Altafollenc i del Baix Gallà, Emma Vendrell, que en només 15 anys ha aconseguit participar en aquesta prova absoluta juntament amb els millors atletes de Catalunya.
L'aleta de l'Agrupació Atlètica de Catalunya ha sigut la més jove de la seva prova, en aquest cas als 1.500 metres, i ha fet unzena classificada amb un temps de 4 minuts, 49 segons i 67 centèsimes, el que a la vegada suposa una millor marca personal.
La gran notícia d'aquest resultat i sobretot d'aquest registre és que ha permès a Vendrell fer la mínima per participar en el campionat d'Espanya Sub-18. I també bones notícies per part d'un habitual, el torrenc Aron Sola, que ha sigut subcampió en el llançament de pes. L'aleta, capità de l'agrupació lètica a Catalunya, s'ha programat subcampió amb un tir de 15 metres i 74 centímetres en el segon dels dos únics intents que ha factuat.
Fins aquí l'informatiu de Baixgai al dia d'aquest dilluns, 16 de febrer. Demà tornarem aquí puntualment a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dilluns. Adéu-siau.
Les 9 i 27 minuts, tanquem l'edició del Baix Gaia Informatiu i nosaltres ara desconnectem per tal d'oferir-vos el ple ordinari d'aquest mes de febrer que ha de començar en 3 minuts. Aquesta almenys és la previsió.
Fem una pausa molt breu i de seguida us resumim els principals punts contemplats a l'ordre del dia del ple que s'ha de celebrar, com dèiem, a la sala de plens a partir de dos quarts. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
La ràdio de la proximitat.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra.
Doncs som a punt de connectar amb la sala de plens de l'Ajuntament per oferir-vos aquest ple on s'ha de portar a aprovació el DUPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal.
Aquest serà un dels punts principals del ple ordinari en un ordre del dia que també inclou la derogació de l'ordenança sobre l'estalvi i ús eficient de l'aigua i també la creació d'una comissió per posar al dia les àrees de tecnologies de la informació, administració electrònica i arxiu.
D'altra banda, es porten a aprovació les bases per les subvencions esportives d'enguany. També està previst debatre un dictament per desestimar la petició de reequilibri econòmic que ha presentat l'empresa La Hispano de Fuente en segures que s'encarrega del transport urbà de la torre.
Aquests són els apunts que inclou l'ordre del dia, però també hi ha tres mocions. Una l'han presentada de manera conjunta al PSC, Esquerra Republicana, Junts i Alternativa Torredembarra. I planteja la instal·lació d'una llamborda Stolpensteina en memòria del torrenc Esteve Canyelles Margalló, que va morir al camp de concentració de Gusen.
D'altra banda, l'Alternativa ha presentat una moció demanant que s'habiliti una connexió directa en autobús entre Torredembarra i Barcelona. I la tercera moció l'ha presentat a Vox. Demana que s'prohibeixi l'entrada de pendències municipals a persones que portin la cara tapada.
I recordem també que aquest serà el darrer ple del fins ara regidor de la CUP, Toni Sacristant, que posarà punt final a la seva etapa a l'Ajuntament de Torredembarra per motius professionals. Està previst que durant la sessió formalitzi la renúncia al regidor anticapitalista que ha estat el Consissori en el mandat 2015-2019 i ara també des del 2023.
serà substituït per Robert Tatai, que era el número 2 a la llista de l'Ocupa les eleccions municipals del 2023. Tatai prendrà possessió del càrrec al ple del pròxim mes, ja al mes de març.
Doncs amb un punt ens arraïbi senyal. Us oferirem aquest ple on, com us diem, s'ha de portar a aprovació el DuproSim, el Document Únic de Protecció Civil Municipal, la derogació de l'ordenança de l'estalvi i ús eficient de l'aigua, la creació d'una comissió per posar al dia les àrees de tecnologia de la informació, administració electrònica i arxiu...
I també les bases per les subvencions esportives d'enguany. I com us explicava en aquest dictamen per desestimar la petició de reequilibri econòmic que ha presentat l'empresa La Hispano de Fuentes Segures, l'empresa encarregada del transport urbà dels autobusos a Torredembarra.
Doncs fins que no comenci exercició plenària ens quedem amb una mica de música, fem un pont musical fins al moment de rebre senyal des de la sala de plens de l'Ajuntament.
These arms of mine, they are yearning, yearning for wanting you. And if you would let them hold you
Oh, how grateful I will be. These arms of mine, they are burning. Burning, I've locked in you. These arms of mine.
Oh, you, and if you would let them hold you Oh, how beautiful I believe Come on, come on baby
I need your tender lips to hold me Birds flying high, you know how I feel Sun in the sky, you know how I feel
It's a new dawn, it's a new day It's a new life for me, yeah It's a new dawn, it's a new day It's a new life for me And I'm feeling good
I'm feeling good.
Bon dia a tots i a totes. En primer lloc, excusar l'absència de l'alcalde, que per un tema mèdic avui no podrà presidir el ple i em toca fer-ho a mi com a primer tinent d'alcalde. Donem pas a la sessió ordinària de ple del mes de febrer. Amb el primer punt de l'ordre del dia, senyora secretària,
Sí, bon dia. El primer punt és aprovació, si s'escau, de l'acte del ple corresponent a la sessió ordinària d'adulta a terme en data 19 de gener del 2026. Moltes gràcies. Vots a favor? Vots a favor de l'equip de govern, de la CUP, d'Alternativa i del Partit Popular. Abstencions de Vox. I vots en contra no n'hi ha. Punt número dos.
Punt número dos, de ser de compte dels acrits dictats per l'alcaldia i les reajudories delegades des de la darrera sessió plenària. Números dels 72 al 350 de l'any del 2026. Es donen per assabentats. Punt número tres. El tercer punt, de ser de compte dels acords de la Junta de Govern local des de la darrera sessió plenària. També es donen per assabentats. Punt número quatre.
Punt número 4, dictamen en què es proposa la resolució de les al·legacions presentades i l'aprovació definitiva de la derogació de l'ordenança sobre l'estalvi i ús eficient de l'aigua a Torredembarra.
El primer punt és desistir, desestimar les al·legacions presentades en data 30 de desembre del 2025 per registre d'entrada número 2796-2026 pels motius exposats en informe més per a l'Enginyi Municipal de data 26 de gener de 2026 que ara produeix l'antecedent de fet 8è.
El segon punt és aprovar definitivament la derogació de l'ordenança municipal sobre l'estalvi i ús eficient de l'aigua a Torrenbarra. El tercer punt és comunicar a l'administració de l'Estat i a la Generalitat de Catalunya l'acord d'aprovació definitiva de la derogació de l'ordenança.
El quart punt és publicar l'acord d'aprovació definitiva de la derogació de l'ordenança al bolletí oficial de la província de Tarragona, publicant-se també en els mitjans que estableix l'article 66.1 de reglament d'obres, activitats i serveis, és a dir, en el tauler d'anuncis a la seu electrònica de l'Ajuntament i en el diari oficial de la Generalitat de Catalunya. La referència al bolletí en què s'hagi publicat l'acord d'aprovació definitiva de la derogació de l'ordenança.
El tercer punt és que l'ordenant s'entendrà derogada un cop s'hagi dut a terme la publicació de l'acord d'aprovació definitiva de la derogació del BOC i hagi temps corregut el termini de 15 dies hàbits des de la recepció de la comunicació de l'acord a l'administració de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya.
de conformitat amb els articles 70.2 i 65 de la llei 7 barra 1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. I per últim, el 6.1 és notificar el present acord a l'interessat, indicant el preu de recursos pertinent. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Urbanisme, senyor Perellón.
Moltes gràcies. Bon dia a tothom. En referència a la derogació de l'ordenança reguladora d'estalvi energètic i de l'aigua, ja es va donar explicacions al seu dia, el novembre del 2025, els motius per als quals presentaven aquesta derogació. Ja es va explicar que els projectes d'edificació dels códics tècnics que es presenten avui dia, la normativa està molt més avançada que la que nosaltres teníem, que era del 2006.
el que representava el Departament Tècnic, problemes comparatius amb eficiències energètiques, en els quals ja es contemplen diferents tipologies que no les contemplaven nosaltres, s'hi obligaven a complir i complicaven, i l'altre sobre el que és estalvi de l'aigua. Exactament el mateix, les normatives del Codi de Edificacions
Estan molt més actualitzades a les que nosaltres intentaven aplicar. Per tant, complicaven en algun tipus d'edificis pluridificis i administracions de comunitats veïnals. Les complicaven moltes vegades el manteniment d'aquest tipus de sistemes i ja es contemplaven.
Per tant, només s'han fet al·legacions a l'estalvi d'aigua, les energètiques no han hagut, i en si a les que fan referència tampoc és motiu de l'ordenança, perquè estàvem parlant d'inversions a la xarxa, compres públiques i campanyes educatives. Per tant, aquestes es porten des d'altres departaments, com és la de l'aigua, i no és pràcticament el que fa referència al codi tècnic que nosaltres portem d'edificis.
Moltes gràcies, senyor sacristan.
Bé, bon dia a totes i a tots. Bé, més enllà del que comentava el senyor Perellón, l'ordenament jurídic espanyol és jeràrquic. Una ordenança o un reglament és al ranc inferior. Si hi ha una llei superior que es posa en contradicció que sigui, lo lògic és derogar la normativa municipal. No sé pas si s'hauria d'anul·lar o ja de per si no té vigència quan hi ha una llei superior que li diu una altra cosa. Però bé, òbviament és un pur tràmit.
Moltes gràcies. Senyor Fuixet, té la paraula. Bon dia a tots i totes. Senzillament, aquesta moció és raonable, és el que toca votar avui, ho toca votar a favor. Segurament, tal com comptava el company, com que ja està superada, no faré falta ni passar per ple, i senzillament, doncs, ja. Moltes gràcies. Senyor Ramírez, té la paraula.
Gracias, señor alcalde, vicealcalde o alcalde en funciones. En primer lugar, nosotros estamos completamente de acuerdo que haya que derogar esta ordenanza, pero no sería la razón, porque es la seguridad jurídica. De hecho, en reflexión a lo que dice el señor Sacristán, precisamente lo que pasa en esta Administración es que hay una sobreregulación, una sobreregulación que hay que atajar y que realmente hay que abordar.
Cuando una ley superior, evidentemente, contradice una ordenanza, el principio jerárquico no es discutible. Pero sí que, evidentemente, cuando tienes dos normas de libre aplicación, pues esto crea confusión e inseguridad jurídica. Y esa es mi reflexión. Es decir, yo creo que lo tenemos que poner un poquito en cuarentena, en el sentido de que somos una administración local, un ayuntamiento en el que debe, evidentemente, desarrollar sus competencias y no estalimitarse como hacemos continuamente. Y, por último...
Suena curioso, ¿verdad? Lástima que no esté el alcalde, pero está el alcalde de mérito. Es decir, yo jamás, nunca en diez años o en once, he visto que se acepten unas alegaciones por parte de la ciudadanía. Nunca, jamás. Tenga o no razón, porque luego se van al contencioso y lo perdemos muchas veces, pero jamás. ¿Saben la única vez que he visto aprobar unas alegaciones? De una empresa.
de recogida de residuos, que previa a esa resolución se reunió con el señor alcalde Rubira y el señor futuro alcalde García. Vaya por Dios, cuando se presenten esas alegaciones posterior a esa reunión sí que se aceptaron. Por tanto, es un mensaje global a los que nos estén escuchando que a lo mejor precisamente vale más la pena pactar con la Administración que no recurrirla. Muchas gracias. Señora Gómez, te la parábola.
Moltes gràcies, bon dia a tothom. Evidentment, quan hi ha una llei superior, cal que ens adequem com a administració local a la normativa superior i és evident que també ha de passar pel ple. Per tant, poca cosa aquí, votarem a favor, evidentment, i a continuar treballant amb aquesta idea. Gràcies.
Molt bé, senyor Perellón, suposo que per tancar. No, donar les gràcies per donar suport a una delegació d'una normativa que ja pràcticament estava desfasada i ja està.
Vol la paraula, senyor Sacristán? No tenim una altra ronda. Sí, sí, hi ha una ronda de rèplica per qui la vulgui utilitzar. Ja que estem parlant de l'aigua, un debat etern que sempre hem vingut remarcant en aquesta sala de plens és que aviam quan es farà un exercici de coherència entre el que es diu i el que es fa. És a dir, no pot ser que la tarifa de l'aigua aquí a Torre d'Embarra et permeti gastar el que vulguis perquè acabaràs pagant el mateix i mai s'hagi posat remei a tot això, vull dir, en un context...
encara que ara hi hagi molta aigua i veiem els pantans plens, hi ha un context de sequia aquí a Catalunya bastant greu i mentre s'estan donant missatges de fer un consum responsable de l'aigua, tenim unes tarifes que van anar a la direcció contrària. No sé com estan les negociacions, senyor Rovira, que va dir que vostè ho estava parlant fa uns mesos, si ha pogut avançar en aquest sentit.
Sí, la rèplica era per parlar del punt de l'ordre del dia i no per això. I a la comissió de seguiment està el senyor Rovira, però també estic jo amb les competències delegades. I el que vam dir l'altre dia, estem en allò, de veure la estructura de l'edifària. I quan tinguem novetats informarem, però fins a llavors no farem res. Algú més vol la paraula? Sí, perquè estigui en l'ordre de vosaltres.
Ja, però és que era un aclariment perquè el torn de rèplica en un punt de l'ordre del dia on no hi havia més debat i vostès ja han pronunciat el seu vot favorable o s'intueix el seu vot favorable de no introduir nous temes que no toquen en aquest punt de l'ordre del dia. Dit això, volen la paraula per parlar d'aquest punt de l'ordre del dia? Senyor Fuixet. Senyor García, encara porta l'ELE, eh? Esperem que el Juny se la pugui treure.
Una pregunta, senzillament, senyor Perellón. Ens preocupa quina és la darrera normativa superior que invalida aquesta normativa que tenim aquí a l'Ajuntament per tal de calcular durant quant de temps no s'ha fet res des de la casa per invalidar l'actual. Espera, espera, després respon. Senyor Ramírez, vol la paraula també? Gràcies, senyor alcalde. Si no vull mal encaminado...
El punto de l'ordre del día es el siguiente, señor Rubina. ¿Tengan proposar la resolución de las alegaciones presentadas y la aprobación definitiva de la delegación de la ordenanza sobre la estalvi i us aficient a Torralambarra de la Aigua? Bueno, es que yo creo que precisamente la pregunta, y últimamente me lo ponen muy difícil, porque tengo que dar siempre la razón a la CUP, pero es que precisamente la pregunta de la señora Cristina tiene todo el sentido del mundo. Oiga, mire, aquí se aplicaron...
Y una de las ordenanzas fue esta. Unas cuestiones de urgencia y emergencia respecto al agua. No sé si hoy en día, hoy, 16 de febrero, hablar de sequía está muy acertado. Pero bueno, no pasa nada. Se hizo. Y luego una normativa nacional que derogó todas estas cuestiones.
Quizás mañana estamos en una situación semejante y ustedes que van a venir aquí a traer otra ordenanza que regule la ley nacional. No, la pregunta es la siguiente. ¿Cuál es el procedimiento que van a hacer ustedes? Y por último, yo sé que lo voy a hacer, si no, luego sin preguntas. Pero es que usted, el señor Urbira, dijeron que esto lo estaban tramitando. Esto del tema del agua llevamos mucho tiempo. Incluso se ha dicho que la cuestión está subjuice y que como está en el juzgado y tal cual. Bueno, yo creo que es incompatible, no es compatible el tema de las tarifas con la cuestión esa. Por lo tanto,
que no cuesta nada responder a este punto del día, pero precisamente porque es competente esto. Senyora Gómez, ¿vostè també vol la paraula? No, només, bueno, ja que tothom parla i diu la seva, esperarem les respostes a la pregunta que s'ha fet, perquè el que és important és que ens adequem a la normativa superior, res més. Moltes gràcies.
Doncs ara sí, per respondre i tancar, el senyor Perellón té la paraula. Per no allargar-ho, i sí que és veritat que la documentació del que estava tot en el punt del ple, o s'ha aportat tota aquesta informació, en contestació a quina normativa superior n'hi ha, a veure, n'hi ha el de gret llei 5 barra 2024, et puc dir el 16 del 2017,
N'hi ha normatives, però clar, te l'estic llegint ara mateix del document. Si voleu informació, està dintre del que és la documentació i podeu consultar, no és ningún problema. Per la resta, no fem més debat. És una situació que en principi estàvem tots d'acord i ja està. Moltes gràcies. Ara sí, passem a la votació. Vols a favor? Unanimitat, senyora secretària.
Passem al cinquè punt de l'ordre del dia. Sí, el cinquè punt. Ens dictaven en què es proposa la creació de la comissió d'estudi per a la redacció, modificació i o derogació d'ordenances i reglaments en relació a les matèries de tecnologia de la informació i comunicació, administració electrònica i arxiu.
El primer punt és crear la comissió d'estudi per a la redacció, modificació i o derogació de les ordenances i elements en relació a les matèries de tecnologies de la informació i comunicació, administració electrònica i arxiu, i designar com a membres de la mateixa les segons persones. President de la comissió, alcalde o regidor o regidora en qui delegui, com a vocals, tots els regidors i regidores del ple, amb el benentès que els que pertanyin a grups polítics amb més d'un membre hauran de designar un titular i un suplent, actuant-se mitjançant el vot ponderat,
un vocal tècnic designat per l'alcaldia i un secretari, que és la secretària central de la corporació o funcionari en qui delegui. El segon punt és requerir els durs municipals que disposin de més d'un representant en el consistori perquè no més aviat possible indiquin la persona que actuarà com a titular i suplent a l'esmentada comissió d'estudi. Mentre no es realitzi designació expressa seran convocats a les sessions els portaveus dels grups municipals.
I el tercer punt és que, en caràcter previ a la redacció o modificació de l'avant projecte de les ordenances i o els reglaments, i en caràcter immediat es farà a internet la consulta pública que contempla l'apartat 1 de l'article 133 de la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, publicant-se posteriorment en la web els textos en projecte, els efectes,
que contempla l'apartat 3 del citat article i canalitzant-se les aportacions a la ciutadania i associacions i o entitats interessades a través dels departaments corresponents, per tal que siguin valorades per la comissió d'estudi. I el quart punt, traslladar aquest acord a l'apartament de Tecnologies de la Informació i Comunicació, a Administració Electrònica i a l'Arxivera Municipal. Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Rovira.
Molt bé, aquí només aprovem la Constitució de la Comissió, que és una comissió que simplement ha d'estar preparada per poder regular allò que convingui d'acord amb l'evolució que té l'administració electrònica i també el que afecta l'arxiu per part de les tecnologies de la informació, que sigui l'arxiu electrònic que s'està desenvolupant ara mateix.
i només estar preparat per poder regular allò que sigui obligatori regular per part de l'Ajuntament, utilitzant com a base allò que marqui la llei des del punt de vista de seguretat electrònica. Moltes gràcies. Senyor Sagristán. Nosaltres no ens hem posat mal a la creació d'una comissió, per tant, tots els debats que es tinguin es tindran a la comissió. Per tant, és un pur tràmit que estem aprovant i està a favor.
D'acord, senyor Fuget té la paraula. Estem molt d'acord amb la creació d'aquesta comissió. Esperem i desitgem que realment no sigui només la creació de la comissió, sinó que hi hagi una convocatòria. Hi hagi una convocatòria perquè així, d'aquesta forma, podrem demanar tota aquella informació que creu oportuna per així poder començar a treballar. Senyor Ramírez. Gràcies, senyor alcalde. Sobre la informació...
Esto lo he explicado muchas veces, pero bueno, decirlo y seguramente por desgracia lo tendré que explicar 50 veces más. Oiga, cuando hacemos preguntas en el pleno, si la respuesta es que ya tenemos acceso al expediente, oiga, sí. Sí, sí, claro que sí. Claro que vemos la documentación, claro que la estudiamos, claro que la investigamos, claro que la fiscalizamos. Pero es que nuestras preguntas son en sede pública. Es para que ustedes respondan.
Si la respuesta es, bueno, si qué le puedo decir a ley 24, si qué le puedo decir a ley no sé qué. No, no, dígalo. Es que ¿sabe lo que pasa? Mire, cuando ustedes toman un acuerdo, resuelven una medida, afecta a muchos vecinos. Y esos vecinos necesitan respuestas. Y esas respuestas, la única manera que tiene la oposición en que ustedes las den, es el pleno.
Y no sé qué tanto les cuesta hablar. Quizás a lo mejor es porque es un lunes por la mañana, pero debería ser otro día. No lo sé. Y sobre el tema en cuestión. Efectivamente, el debate se someterá en el sino de la comisión. Sí que vuelvo a reclamar y reiterar el sentido de que ustedes convoquen aquellas comisiones que ya están aprobadas por el Pleno, como puede ser la del reglamento orgánico municipal. Muchas gracias. Señora Gómez, de la parábola.
Moltes gràcies. Nosaltres, evidentment, que es formi una comissió estem a favor. És més, participem en totes, a no ser que hi hagi un altre banc, i treballem conjuntament amb tots els partits que conformem aquest consistori per tirar endavant projectes que siguin adients pels nostres ciutadans. Per tant, benvinguda a la comissió i ja des d'ara diem que hi treballarem. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, senyor Rovira. Té la paraula. La comissió està creada perquè, com que això està en moviment, el moment en què faci falta regular alguna cosa, convocarem la comissió per poder establir el reglament en funció que els serveis tècnics corresponents, l'arxiu o el TIC, ens vagin passant esborranys que siguin susceptibles de ser debatuts.
Moltes gràcies. Teniu rèplica? Algú vol fer ús del torn de rèplica? Senyor Fuget, té la paraula.
Solament reiterar que estem d'acord, reiterar també que desitgem que es poden reunir per demanar informació i a partir d'aquí començar a treballar i que no passi com altres comissions, com per exemple la de la Brossa, que es va crear el juliol de 2023 i mai ens ha convocat encara. Mentrestant el que hem fet és privatitzar el servei de la Brossa i encara no sabem, perquè tampoc no ens han convocat altra vegada, el que passarà amb la neteja viària. Desitgem, volem i exigim que aquesta convicció que avui creem es reuneixi a l'abans possible.
Senyor Ramírez, bon. Senyora Gómez. Hi ha comissions, gràcies per la paraula, hi ha comissions en les que participem i no tenim vot. Llavors descobrim que esmarcem moltes hores i continuarem fent, no és una queixa del treball que fem, sinó...
és una constatació que hi ha comissions a les que anem, ens esforcem, fem aportacions, però no tenim vot. Jo espero que tot el que es parli recolli les actes i que d'alguna manera siguin públiques, perquè si no la feina de l'oposició és opaca, no es veu, només podem explicar que estem fent feina amb una fotografia i un peu de fotografia o quan anem a l'espai polític de la ràdio, però aquí dins de l'Ajuntament ens hi passem moltes hores
I em sabria greu que quedés només amb això, no? Treballem, no sé, amagats en un despatx i després la nostra opinió s'apunta però no es té en compte a l'hora de prendre decisions. Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyor Rovira, per tancar.
Sí, no res per respondre a la senyora Gómez. Si són comissions, el vot hi és. Ara són vots ponderats dins de les comissions i per tant el vot existeix. Ara que només es publica el resultat del debat i de la conclusió, després a l'hora d'aprovar-lo sempre pot dir allò d'aquest punt el vaig proposar jo.
Bé, si vol ho aclareixo jo, surto de les darreres reunions, l'última darrera comissió que vam tenir sobre els habitatges d'ús turístics, doncs hi va sortir aquesta reflexió, que no recordo, crec que la secretària de la mateixa comissió va dir que quan es donaven punts a votació va llegir l'article com que els de l'oposició estan convidats perquè tenen...
dret a la paraula, però a l'hora de votar no es comptava. Ho va fer aquest comentari, crec que feia la reflexió per això mateix que va ser la setmana passada, just que va passar. Dit això, passem a votació. Vots a favor? Vots a favor de l'equip de govern? Unanimitat, senyora secretaria. Passem doncs al punt número 6.
Sí, el punt 6è dictamen a què es proposa desestimar la petició de reequilibri econòmic presentada per l'empresa La Hispano de Fuentes de Segures S.A. en el marc del contracte per la gestió del servei públic de transport urbà de viatgers en el terme municipal de Torre d'Embarra.
El primer punt és desestimar, de conformitat amb els informes tècnics i jurídics i fonaments jurídics anteriors, la sol·licitud de reequilibri econòmic de contracte del Servei de Transport Urbà de Viatgers al terme municipal de Torra d'Embarra, presentat a l'endata 10 de setembre del 2024 per l'empresa La Hispano Defentes en Segures S.A. El segon punt és notificar aquest acord a la interessada amb el peu de recursos pertinent.
I el tercer punt és comunicar a la secretària d'intervenció aquest acord. I el quart punt és enviar tot l'expedient a G11.2023.0049 entre parèntesis a G11, G523.07.01 a secretaria per tal que em doni trasllat al jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona.
Moltes gràcies. Bé, aquest punt, com heu vist a l'expedient, l'empresa adjudicatària del servei de transport de bus urbà demana aquest reequilibri econòmic i veient els informes desfavorables tant de l'enginyer...
com de contractació, es desestima aquesta petició. Una de les coses que duu això és que es va requerir a l'empresa que justifiqués els ingressos que havia percebut de la venda de bitllets i no es va poder demostrar. Per tant, l'informe d'en Gingé, en aquest cas,
diu que com no poden aportar-ho, no dona peu a poder fer aquest reequilibri econòmic. La situació del bus urbà és coneguda per tothom, s'ha allargat massa, estem sense contracte, el contracte, si no recordo malament, és del 2006,
o 2007, va vèncer el període de contracte, estem fora de contracte, s'ha allargat segurament massa, més del que teníem previst en unes auditories que es va demanar a l'entitat Amto perquè fes una auditoria, un examen, el gestiu de com podíem tenir un molt millor ús o un servei més eficient d'aquest bus urbà, que ara està a la seva fase final, però que s'ha allargat
i també s'està treballant amb la nova licitació que és el que ha de desencallar tot això la decisió de l'Ajuntament és desestimar aquesta petició de l'empresa i a partir d'aquí l'empresa decidirà la via de sobrecontenció o la que considerin que tenen opció per poder recorrir aquesta decisió que avui prenem senyor sacristan té la paraula
Sí, gràcies. Aquí dues coses. La primera és que...
apel·lem que el govern, l'alcalde, regidors, qui sigui, defensi els interessos de la casa davant de qualsevol empresa, ja sigui aquesta o qualsevol altra, que defensi amb dignitat els interessos d'aquesta casa. I la segona és que nosaltres, quan parlem de servei públic i parlem d'aquests processos de...
de remunicipalització, aquests processos de gestió pública dels serveis públics, no ho volem limitar només a certs serveis com són la brossa, l'aigua o la neteja viària, sinó que és un model de gestió que crec que s'ha d'extendre a tots els serveis que presta una administració i que donen servei a un ciutadà. I el transport urbà també és un d'aquests.
Per què no fem l'esforç d'analitzar, de mirar, d'estudiar la viabilitat que l'Ajuntament tingui la titularitat i tingui la gestió d'aquest servei? Que tampoc seria massa car comprar una flota d'autobusos, eh?
I també els arguments són els mateixos que amb altres serveis. Un servei públic no està pensat per fer-ne negoci. Està pensat només per donar servei a la gent. Un servei de qualitat. I actualment portem masses anys que aquest servei no brilla per la seva qualitat. I sovint se'ns diu que és un servei que no utilitza molta gent o que només l'utilitza la gent gran part al cap.
Això se sent, és un box populi per la gent. Doncs potser si reformuléssim el servei, el penséssim d'una altra forma, potser la gent el veuria com el més útil i l'utilitzaria més. És una proposta que llancem a l'aire. Moltes gràcies. Senyor Fuixet té la paraula. Moltes gràcies.
Qui dia passa, any empeny. Això m'ho he escoltat dir moltes vegades i aquest és un nou exemple. Quant temps fa que aquest contracte està caducat i aquest equip de govern no és capaç de trobar una solució? Qui dia passa, any empeny. Més encara quan un equip de govern no té
cap mena de model pel seu municipi. És una llàstima, però així és. I per això és on ens trobem. Per tant, nosaltres, que sí que recolzarem aquesta moció per part de l'equip del govern, la podem ampliar.
Nosaltres proposem diferents coses. El primer, una auditoria conjunta amb l'empresa per verificar que les dades que han aportat i les que tenim són les reals. I si realment hi ha hagut una mala praxis per part de l'empresa al no donar les xifres de persones que hi ha hagut i per tant quan han cobrat, potser el que hem de fer és denunciar-ho a Isenda.
Segon, revisar nostres protocols de pròrrogues per evitar llacunes i per evitar que això continuï passant, perquè no és la primera, segona i tercera vegada que ens passa. Tercer, explorar vies de subvencions per tal que continuï aquest servei i que no el perdem, ja que és molt important i és bàsic per a molta gent, sobretot la gent gran o gent que viu allunyada del centre i que ara menys ho han de comprar. I quart,
Creiem també entre tots i totes una comissió d'estudi per tal d'intentar recuperar aquest servei que, tal com diem, és essencial pel nostre municipi. Fem-lo de gestió directa per part de l'Ajuntament, com d'altres que sempre hem dit des d'Alternativa Torra de l'Embarra. Molt bé, senyor Ramírez, té la paraula. Gràcies, senyor alcalde. Vostè l'ha explicat excel·lentament bé.
Sí, sí, sí, sí. La he explicado porque ha puesto en realidad precisamente cuál es el proceso. En el que aquí hay un interés, no sabemos de quién, ni de quién es, de que esto nos ha dado concurso. Y claro, cualquier vecino se puede preguntar ¿cómo es posible que el Ayuntamiento de Torredembarra no tome las medidas correspondientes para licitar un servicio tan esencial como es el transporte en Torredembarra? Pero oiga, los partidos políticos corren muchísimo para poner su cara y su retrato en el autobús.
O sea, ¿cómo puede ser? ¿Cómo puede ser que para eso sí que tienen tiempo? ¿Cómo puede ser que para eso sí que hay seguridad jurídica? ¿Cómo puede ser que para eso los partidos se mueven, corren, vuelan? Ahora bien, ¿para sacar al concurso del contrato o no? Y esa es la pregunta que ustedes hoy tienen que resolver. Mire, el servicio del autobús en torno de Embarra es necesario.
Y es necesario por una sencilla razón, y es que la geografía de Torre de Embarra lo marca muy bien. Dentro del municipio hay una sensación muy grande en la que hay una diversidad importante entre barrios y, por tanto, la gente tiene que tener la capacidad y el derecho de poder moverse. Y, aparte, ustedes están siempre con la matraca permanente del transporte urbano y del transporte público, pero cuando pueden poner las medidas suficientes para poder llevar eso a cabo no lo hacen.
Eso uno. Y dos. Oiga, ¿ustedes se han planteado realmente hacer un buen contrato que regule precisamente los horarios?
Hace un tiempo, recientemente, una vecina se me quejaba y decía, oiga, sí, claro, los horarios no corresponden precisamente a los horarios comerciales en torno de Embarra. Entonces, depende qué horario por la tarde ya no puedo ir a comprar porque al volver ya no tengo autobús. Pues a lo mejor habría que retocar esto. Esto, evidentemente, hacerlo compatible con los horarios de los colegios, que esto más o menos sí que pasa, pero, en fin, hacer un estudio de viabilidad
de realmente qué horarios son más necesarios y cuáles no. Yo creo que esto es lo fundamental. Independientemente del coste de servicio que sabemos, que es importante, pero que no es productivo. Todos sabemos que ese servicio es deficiente. Solo hay que ver cómo va el autobús. Pero es que a lo mejor, si aplicamos los horarios correspondientes, ese retorno en tarifas o en tickets, pues quizás sería superior o mayor. Por lo tanto, la pregunta es muy clara. ¿Cuándo tienen ustedes previsto sacar a concurso este servicio? Gracias.
Molt bé, senyora Gómez, té la paraula. Moltes gràcies. Bé, és evident que el bus urbà, el transport urbà és imprescindible i veiem que no està ben resolt, no d'ara, fa anys, no? Sempre estem parlant de si l'horari escolar s'ha de mantenir perquè tenim les escoles molt geogràficament separades entre elles
Si hem de tenir un reforç, potser a l'estiu, que s'utilitza una mica més, hi ha hores en què va completament buit, bé, és un problema, aquesta són la taula. Però no veiem que hi hagi una voluntat d'arreglar-ho. Ara estem parlant d'un contracte, però a part del contracte s'hauria de parlar també de l'horari.
i potser crear una comissió, ja que estem creant comissions, aviam què és el que opinem entre tots, perquè els usuaris ho necessiten, Torredembarra ho necessita, l'extensió territorial ho demostra, però hi ha dues línies i potser això és insuficient. No sé, s'hauria de fer un debat sobre el bus urbà i, sisplau, vagin de pressa a fer el contracte. No podem estar així, és la seva responsabilitat. Gràcies.
Moltes gràcies. Ha quedat clar que tots els partits demaneu que no es perdi el servei i que mantinguem el servei i que l'optimitzem. Doncs precisament és això el que he explicat a l'inici, que la intenció d'aquest equip...
Don't take. I found my mind, I'm feeling sane. It's been a while, but I'm finding my faith. If everything is good and it's great, why do I sit and wait till it's gone? Oh, I tell you, I know I've got enough. I've got peace and I've got love. But I'm up and I'm thinking I just might lose it all.
I want you, I need you, oh, God. I need these beautiful things that I've got.
Fins demà!
Bona nit.
Molt bé, reanudem el ple. Següent punt de l'ordre del dia, senyora secretària. El següent punt és, i l'últim, serà pregs i preguntes. Moltes gràcies, senyor Sagristant. Té la paraula. Bé, merci. En primer lloc, un preg. Prego a l'equip de govern que...
que porti a la pràctica els acords de ple. Les mocions que s'aproven tenen plena validesa i no hi ha motius com per no portar-se a la pràctica. Hi ha mocions que potser sí que requereixen un treball tècnic un cop aprovada, però hi ha d'altres que no.
com és per exemple aquesta moció que vam presentar fa cosa de tres mesos per denunciar el genocidi que bateja el poble palestí a mans del govern i de l'exèrcit sionista d'Israel. Què és el que està passant? Perquè ja no hem pogut penjar una simple bandera en aquest ajuntament. I ara preguem que bé, que ho facin, perquè el genocidi encara no ha acabat i el podríem ampliar inclús també cap al Kurdistan ara, aquest genocidi.
Bé, això cap a què fa el PREC. Per a què fa les preguntes, el divendres passat vam tenir una alerta 6 de 6 per vent i nosaltres vam rebre a tots una alerta al mòbil dient que vigiliéssim i que extreméssim la... bé, que tinguéssim cura i que avaluéssim bé si havíem de fer desplaçaments o no. Eh...
Protecció Civil ja ens va donar això, ja ens va dir que hi havia un nivell 6x6. Els treballadors d'aquesta casa i els treballadors de les empreses subcontractades d'aquesta casa van tenir permís per quedar-se a casa i en el cas que es quedessin a casa van tenir aquest permís retribuït o no se'ls va dir res i se'ls va dir feu el que vulgueu
feu el que vulgueu, avalueu els riscos vosaltres mateixos. Ho dic perquè, clar, davant d'un missatge, d'una alerta que diu 6 a 6 perill extrem, clar, que és el que vam fer. La segona pregunta és insistir un altre cop en el tema dels pisos turístics, lloguer de temporada i lloguer d'habitacions
Aviam, sí, ara tinc més sort i se'ns pot donar una resposta a la problemàtica evident que hi ha. Perquè, vulguis o no, s'acosta a Setmana Santa, s'acosta a l'estiu,
i si no posem remei aquest problema el tornarem a tenir tant a la setmana de front com a l'estiu. Ara suposo que ja no hi ha debat en què hem detectat que els pisos turístics són una font del problema, vull dir, això ja està bé haver-ho assumit, ja fa anys que això no es veia així, però ara és evident que això és així,
Què farà aquest govern, i no em digui sisplau que estem a l'espera de tenir una ordenança que regull els pios turístics, què farà a curt termini aquest govern per limitar-ne la seva existència aquí Torra de l'Embarra?
Si tant estimem Torralambarra i tant estimem la gent que hi viu i no volem que la gent marxi, al final hem de posar totes les garanties i tota la carnada de graella perquè l'habitatge sigui un dret al servei de la gent i no un negoci per a uns quants que es lucren amb aquest dret, que és el que fa el govern a curt termini abans d'aprovar aquesta ordenança. I la següent pregunta és...
El senyor Raúl García. És sobre el tema de la neteja viària i la recollida de la brossa com a gràcia dels contactes que ens han separat. Volem parlar-los de forma unitària.
segurament se'ns respondrà que hi ha una comissió per debatre el model de gestió per debatre si és viable o no és viable i tindrem informes de la casa que ens dirà que això no és viable tindrem més informes a consultories externes que ens diran feu el que vulgueu crec que ha arribat el moment que ens posicionem tots i totes i veure que l'actual model no funciona
i espero que no em digui que estem a l'espera d'aquesta comissió, sinó que ens doni ja el posicionament d'aquest govern. Més enllà del que, si és viable o no, què és el que pensa aquest govern? Crec que tenim dret, i la ciutadania té dret, a pensar, a saber què és el que vol aquest govern, o què és el que vol cada partit del govern, més aviat. Si volem una gestió pública, de titularitat pública, o volem seguir...
que aquests serveis públics estiguin gestionats, dinamitzats per empreses privades. Ja fa molt temps que li preguntem, senyor Raül, i crec que la ciutadania té dret a saber què és el que farem a curt termini, més enllà dels problemes tècnics i condicions que hi poden haver en un futur. Merci. Moltes gràcies. Per respondre la primera pregunta, el regidor de recursos humans, senyor Rovira, té la paraula.
Sí, amb la situació d'emergència es va donar instruccions a tots els treballadors que es quedessin a casa per seguir les indicacions de l'alarma que va generar la Generalitat. Aquells que poguessin teletreballar que teletreballessin i aquells que no tinguessin eines perquè alguns ja havien marxat cap a casa i no la van poder prendre
o perquè simplement són treballadors que no poden teletreballar, que tenien el jornal assegurat, tal com diu la llei, i només es va convocar a estar amb alerta aquells serveis que pensàvem que eren necessaris, com podien ser els agents de policia i alguns de la brigada, que no sé si tots estaven al lloc de treball o estaven simplement amb alerta a casa seva pendents que els cridessin.
el detall de l'emergència i del personal a disposició de l'emergència no el tinc ara però el que és clar és que els que no eren necessaris els vam dir que es quedessin a casa seva suposo que anava tot amb el mateix plantejament però fins aquí ja no tinc jo la resposta com a director de recursos humans com a regidor de recursos humans
Sí, sí, de cas ja li buscarem la informació. Li puc dir a les empreses subcontractades o adjudicatàries de contractes del meu departament que es va aplicar el mateix, és a dir, es va anul·lar el servei i així ho va publicar la nota de premsa i neteja viària només va deixar, no sé si dos equips, crec, per si hi hagués emergències, que és el mateix cas de la brigada.
però en principi la situació és la mateixa que els treballadors propis de l'Ajuntament. Senyora Martín, pel tema d'habitatges turístics, llogues de temporada i habitacions. Gràcies. Com ha dit vostè, és complicat perquè estem pendents d'una modificació del planejament que no es pot fer a curt termini. Per tant, a curt termini l'única cosa que podem fer és debatre i tenir clar cap a on volem anar, intentar
aconseguir un cens de pisos turístics legals i no legals i a partir d'aquí esperar que s'aprovi el planejament. Al final del 27 o 28, no me'n recordo exactament la data, decauen totes les llicències i han de començar el camí amb el decret nou i amb l'ordenança nova que només es podrà aplicar una vegada que tinguem el planejament aprovat.
Per tant, poca cosa podrem fer a curt termini. Només està a sobre dels pisos il·legals que no ho siguin. No sé si volia preguntar això o li he respost o no.
No quedarà satisfet de la resposta, igual que ja li avanço, tampoc quedarà satisfet de la meva. Vull dir, ha de ser en el si de la comissió on s'hagi de fer aquest plantejament i aquesta discussió sí que és cert que també em torno la meva culpa per diverses coses, anem tard, però sí que la propera convocatòria de comissió, si no participa vostè, participarà el seu substitut perquè allà es debati o es identifiqui la proposta de l'equip de govern.
Ara no crec que sigui el moment aquí per dir el que penso. Vostè no és periodista, crec, i no crec que toqui. Així que, senyor Fuixet, és el seu torn.
Jo sé que puc dir què penso, eh? Jo ho saps. Em volia començar agrair la comunicació que ens va enviar des d'alcaldia referent a l'alarma del dia 12, que ens va arribar el mateix dia a la nit, en el qual es parlava de serveis mínims de l'Ajuntament i que tot el personal té que estar a casa seva. Ho volem dir-ho perquè realment aquesta vegada, quan va la Covid, el regidor de personal ho ha fet bé i quan alguna cosa està bé també s'ha de dir.
I en quant a les empreses externes, puc dir, perquè vaig fer el seguiment des de Tarragona, des del sindicat, en principi tampoc van treballar exceptuant serveis molt puntuals i molt mínims. Dues preguntes. Les obres que s'estan fent aquests dies al passeig Miramar, des de quan estan programades i per què es fan ara? Segona pregunta. I és sobre Carles Toltes. Senyor Suárez, no us fiqui temps, que no la parlo vostè encara.
Com cada any s'ha suspès l'aplicació de l'ordenança de sorolls.
Però sabem que hi ha estudis que parlen que fins a 85 decibelis ja comença a suposar un risc, que a partir de 95 decibelis més d'una hora ja és molt perillós i entre 105-110 o més comença a haver problemes greus per les persones que conviuen al costat d'aquest soroll. Aquests dos dies de carnes toltes s'han superat aquests nivells.
tant ahir com abans d'ahir hi havia entre 115, 118, 111 decibelis en diferents moments de les rues i de la festa del confeti. Ens han arribat diferents queixes i ens han arribat diferents mesures fetes amb diferents aparells. Per tant, ens estranya que l'Ajuntament i que en aquest cas la policia no hagués fet prèviament un estudi del que podria passar, no s'hagués fet un control durant les festes i per tant els preguntem
Si teniu algun pla clar i concís, com es farà en un futur per evitar que hi hagi gent que viu al costat d'on estan les dues rues i que tingui a suportar durant més d'una hora i més de dues hores 110, 115, 120 decibelis a casa seva. I un prec, ara sí, parlareu de convergència. Senyor regidor,
El divendres, a les actes de carnestoltes, en dues activitats es va reclamar pagament. Una era només un euro i mig i l'altra era només dos euros. Per això, vulguem o no vulguem, aquesta suma, aquestes tres euros i mig, en el fons el que fan és deixar fora amb alguns infants. I per tant, li prego, no pregunto, sinó li prego que els propers anys tota la festa de carnestoltes vagi sofregada per l'Ajuntament. Gràcies.
Moltes gràcies pel que fa a les obres del Passeig Miramar. Ja fa mesos que estaven programades. En un primer moment es van barallar les dates de Nadal. Tècnicament es va considerar que no s'arribava temps per fer la informació suficient i es van posposar. I per la disponibilitat de l'empresa i les tasques que s'havien de fer es va decidir aquesta setmana.
No sé si vostè ho diu per la possible afectació que podia tenir amb les festes del carnaval, amb les rues de carnaval o filadors, però són unes feines que s'han hagut de fer perquè l'obra surtosament està en garantia i per tant l'empresa les ha hagut de reparar i s'havien de fer.
És a dir, li pertoca, si haguessin sigut inviables de fer-ho, per allò segurament que el cap de la policia o els tècnics que porten al davant aquestes obres ho haurien considerat i ho haurien posposat, però no hi ha hagut cap inconvenient i sí que van tenir en compte les rues de...
del Carnestoltes, sobretot per les rutes alternatives de carrosses i de més del públic que ve a veure el Carnaval i no hi havia afectació perquè el dissabte al migdia o a primera hora de la tarda ja es va poder obrir tal com estava previst, tot i que el dia abans va ploure i es van haver de fer les feines d'asfaltat últimes el dissabte, tot i així, tot i aquest impediment de la climatologia, doncs no va tenir l'afectació i reitero,
els tècnics ja estaven a sobre perquè les dues coses o les tres situacions siguessin viables i així crec que ha estat, no sé si la policia té una altra opinió. I pel que fa a l'ordenança de Soroll, no sé si el regidor de festes o de Seguretat Ciutadana, qui vulgui contestar.
Gràcies. Bé, jo és que la pregunta l'he entès, que quines mesures per a properes... Clar, però jo des de policia l'única cosa que puc dir és que com a molt es podria anar amb un sonòmetre a prendre les mesures, però com a mesura per evitar això no li sé dir que hi hagi previst res, no sé si des de festes, però és que és una festa amb soroll, per això es fa la suspensió del mapa acústic.
No m'imagino una festa de Carnaval sense soroll. És que no sé per on va la seva pregunta.
Sí, el que volia dir la regidora és que suspèn el mapa acústic i, per tant, preveu que amb aquestes festes hi ha aquestes danys col·laterals, per dir-ho així. Sí, sí, entenc perfectament. Evidentment se suspèn el mapa acústic, però potser és massa estona i potser es pot buscar una fórmula que la música no vagi contra les vivendes, sinó que vagi cap a tot costat.
Temps, 110 o 115 decibels, durant molta estona, quan a més a més hi ha carrosses que estan aturades en un mateix punt moltes vegades, durant molta estona, causa certs problemes amb algunes persones. D'acord. Senyor Ramírez té la paraula. Gràcies, senyor alcalde. Empezaré por los dos ruegos, que me competen.
Alejado de la gimcana, cual la asamblea de la CUP que ha organizado comunicación de este ayuntamiento para recoger ideas del Plan de Barris, yo quería dejar clara la posición de Vox. Lo hemos dicho por activa, por pasiva, en privado y en público, que quiero reiterar. Nuestra postura es una postura muy clara, que es coherente en relación a lo que necesita realmente este municipio, que es una red de pluviales.
Está muy bien arreglar plazas, jardines y poner bancos de colores. Pero la realidad es que en este ayuntamiento y en este municipio y en esta plaza, cuando caen cuatro cotas, se lía muy grande. Porque no tenemos una red de pluviales que pueda canalizar el agua y la pueda guardar. Por tanto, ese es mi ruego. Que tomen en consideración nuestra propuesta de Vox. Las pidieron por escrito. Yo la quiero hacer en boche para que quede publicada.
Y además decir lo siguiente, y es que están muy bien las gincanas que ustedes han organizado, pero la realidad es que cuando ustedes han sometido a votación que la ciudadanía tome en consideración un proyecto concreto, la ciudadanía votó y ustedes no la aplicaron. Por lo tanto, evidentemente, como ustedes pueden comprender, el criterio en el que ustedes han basado esa gincana informática de información, quiero decir, pues evidentemente no la comprendo. Segundo ruego.
Miren, ustedes, de verdad, o sea, yo sé que están haciendo un esfuerzo claro de intentar vender sus propuestas, de vender la imagen positiva, supuesta positiva del Ayuntamiento y, por tanto, pues emiten información sesgada a diferentes medios de comunicación. Una de ellas es la posición de Teico.
Oiga, ustedes han venido y vinieron aquí con una propuesta. Claro, ustedes la presupuestaron en el presupuesto. Y, por tanto, aquí no ha sido un acuerdo que el Gobierno lleve a cabo el no querer aceptar un supuesto acuerdo con Teico para renunciar a la acusación particular. No, no, no.
Aquí hubo una presión muy feroz por parte de miembros de la oposición para que esa postura se revertiera. Y, por tanto, creo que eso se tendría que recoger. Porque hubo una reunión en privado, donde algunos de estos concejales de la oposición, en que me incluyo, fuimos muy duros, en que planteamos las situaciones jurídicas que podíamos tener en cuanto a aceptar ese precedente, y que el gobierno ha rectificado y lo celebro.
Pero el titular de algún medio de comunicación subvencionado por ustedes, tela. Por lo tanto, quería aclararlo. Y luego aquí vengo a las preguntas. Hoy se ha sometido a votación el prohibir que una persona que venga totalmente tapada entre en nuestro ayuntamiento. Y yo les quería hacer una pregunta directamente al señor Rubira, o al señor García, o a su defecto, la responsable de la seguridad de los servicios públicos, que es la siguiente.
Cuando en 2023 ustedes dispararon los impuestos a niveles desorbitados, disparando la extorsión fiscal en Torredembarra, y la gente vino aquí a llenar la sala de plenos a manifestarse en contra de esa subida, el señor Rubira, que era alcalde entonces, tomó una medida. Empezar a identificar a todas y cada una de las personas que acudían al pleno. Mi pregunta es la siguiente, muy clara.
Un señor o una señora que venga completamente tapado o tapada en su defecto, que quiera adquirir o quiera venir al pleno municipal o a una dependencia municipal, ¿van a hacer ustedes que se quite esa prenda para poder identificar con el DNI que es la persona que firma? Esa es la pregunta. Si ustedes piden identificarse a esas personas, ¿van a garantizar que esa identificación sea la correcta? Y me gustaría, señor Rubira, que contestasen lo más objetivamente posible.
Segunda cuestión. Como ustedes recordarán, hace un año planteé una situación muy clara, el Código de Circulación no cabe interpretación. El seguro de los tractores que remolcan las carrozas no se hacen responsables de lo que pueda derivar la responsabilidad civil de esas carrozas. Y, por tanto, esas carrozas deben pesar ITV y deben tener seguro.
Bien, prueba de ello es que en el año anterior unas carrozas tuvieron un pequeño incidente en el que, evidentemente, tuvo afectación a varios vehículos. El seguro del tractor, en su defecto, no se hizo cargo y, por tanto, vía responsabilidad civil, el Ayuntamiento de Redembarra tuvo que hacerse responsable. A pesar de que no son carrozas del Ayuntamiento. Bien, tenemos...
Información que corrobora que a fecha de hoy aún no se ha pagado la totalidad de esas indemnizaciones. Y, por tanto, mi pregunta es la siguiente. ¿Se ha revertido esa situación? ¿Se han pasado ITVs, seguros, etcétera? ¿Y en el caso de que haya habido algún incidente que lo desconozco, el seguro se ha hecho cargo? Y, por tanto, ¿cuál es el estado de ejecución de esas indemnizaciones? Y la última pregunta...
Y esta es que la quiero hacer en público porque es que no la entiendo. Oigan, ustedes nos envían un correo para hacernos la presentación de un nuevo gestor administrativo de expedientes. O nuevo gestor de expedientes, pone en el correo. ¿Más burocracia, señor García? Ahora necesitamos una persona más para gestionar aquello que deben gestionar los... Estoy en el uso de mi palabra.
Lo digo porque ahora van a hacer una presentación para esto. Bueno, en fin, la gente no lo entiende, ¿sabe? ¿Qué pasa, señor García? No lo entiende porque aquí las personas de pie que pagan los impuestos para que ustedes cobren su nómina lo están pasando gravemente mal y aquí la Administración cada vez la hacemos más grande.
Venga a adquirir y venga a convocar plazas una detrás de otra. Y alguno dirá, no, no, no, se preocupe, señor Ramírez, que no es una plaza nueva. No, no, oiga, pero es que es el resumen y la muestra de esa macroestructura que es la Administración Torredembarra. La empresa más grande de toda Torredembarra es el Ayuntamiento de Torredembarra. Y claro, si nosotros prestáramos un servicio eficiente...
correcto y productivo, pues se compra el relato. Pero la cuestión no es eso. Y si no le puedo poner miles de ejemplos, como los he ido relatando en cada uno de estos plenos, en los que una obra menor tarda lo que tarda, las obras mayores ya ni hablemos, etc. Por tanto, me gustaría que explicara públicamente en qué consiste esas nuevas funciones y si puede responder a todas y cada una de las cuestiones que plantea. Muchas gracias.
Moltes gràcies. En primer lloc, li he anomenat a vostè, però no sé si vostè ha de... Doncs... Sí? Mari Carmen, sisplau.
En el cas que vostè planteja que una persona intenti accedir a unes dependències municipals amb el rostre tapat, evidentment se l'ha d'identificar i s'han de seguir uns protocols perquè aquestes persones només es poden treure la seva alburca davant d'una dona, es faria com toca el protocol i com diu el protocol i una vegada identificada entraria com qualsevol altra persona. Ja sigui aquí, aquest tema em sembla que ja ha passat a alguna escola...
i no ha hagut cap problema, cap ni un. Moltes gràcies, senyor Suárez, pel tema de les carrosses i les assegurances. Sí, bones. Pel que fa al tema de les assegurances i els remous de les carrosses, és una situació una mica complexa, perquè són vehicles que no estan submesos a la normativa en matèria de...
de circulació perquè no compleixen amb els requisits. Això no passa només de Torrent Barra, com vostè sap, és de causa general. Per tant, nosaltres hem estat treballant durant l'any per informar-nos sobre nosaltres com a organitzadors, que és l'Ajuntament de Torrent Barra, la nostra assegurança, quines cobertures tenia enfront a les festivitats que nosaltres organitzem i com se'n derivava.
Evidentment, aquesta casualística ha quedat palesa, que sempre que això, que les colles, en aquest cas, que s'han sotmeses a un reglament de bases aprovades tant per les colles com per la pròpia organització, que és l'Ajuntament, compleixin. Si hi ha qualsevol sinistre o incident, com el que va passar l'any passat, la nostra asseguradora, d'alguna manera, podria fer front, que de fet, si no m'equivoco, ja s'ha fet front a part o
o gairebé la totalitat del que va passar l'any passat. D'aquesta manera, al final el que fem és que les coses siguin responsables d'allò que fan i evidentment nosaltres com a organitzadors també, amb tot un seguit de mesures que es prenen per part de la regidoria de seguretat amb el cap de protecció civil per garantir que no hi ha cap problemàtica.
Gràcies. Moltes gràcies, senyor Suárez. El que comenta del gestor d'expedients, no corregiu-me, si cal, no és un nou treballador ni un nou lloc de feina, sinó que és el canvi del programa de gestió d'expedients. Per tant, canviem de l'actual a un nou i per tant el que entenc que us han ofert és una petita formació, una formació
per poder utilitzar-lo de manera correcta, igual que ens el fan els treballadors i també ens el faran els regidors de l'equip de govern. Simplement és això. Així que ja està tot respost. Senyora Gómez, té la paraula. A una empresa, para, això. Si jo quan els pregunto... Vol, perdona un moment, senyora Gómez, per puntualitzar, senyora Rovira, sisplau.
el preu de la formació està inclòs amb el preu del programa. Aclarit això, doncs, ara sí, perdó, senyora Gómez té la paraula. Doncs, moltes gràcies.
Ja em perdonarà, eh, senyora Goma? Ja em perdonarà. No és voluntat meva, això. Està inclòs en el contracte i ho fa la mateixa empresa que implementa el programa. Per tant, no és una empresa externa, és la del programa que fa la funció.
Ara sí, a la tercera avançada, senyora Gómez té la paraula. Molt bé, gràcies. No passa res, una mica de retard, no importa. Bé, ens consta que ha arribat a l'Ajuntament un document que adreça a l'alcalde i insta a revisar la concessió del premi Manier Flaquer de Periodisme, otorgat a Rafael Marracer, brull pel seu treball vinculat al documental Insostenible Arrere la Brossa.
Demana explícitament que retiri la distinció concedida, elegant que hi ha dubtes rellevants sobre la independència, el rigor i la transparència del projecte que va motivar el Premi. Recorda que el Premi no és només un guardó cultural, sinó un aval públic explícit, avalors com el rigor informatiu, la independència editorial i ètica professional, i que qualsevol controvèrsia afecta el prestigi institucional de l'Ajuntament.
També el document argumenta les investigacions associades amb l'estat objecte de controvèrsia pública i d'actuacions judicials impulsades pel grup Grinyó, cosa que introdueix dubtes raonables sobre la solidesa i la independència del treball premiat, encara que no hi hagi sentència. Resumint.
que hi ha dubtes rellevants sobre la independència i el rigor de la transparència del projecte que va motivar el reconeixement institucional i per això es demana revisar si s'escau, retirar el premi i suspendre el cautelarment mentre es resol la revisió. La pregunta és, feta aquesta exposició i l'agraeixo a la paciència, quina decisió s'ha pres o es preveu prendre en relació amb la polèmica?
i la petició formal de revisar el Premi Menya Flaquer d'Orgat al director de Porta Enrere, el periodista Rafael Marrace Bruy. Una altra pregunta, aquesta va dirigida a Turisme.
Fa anys teníem un trenet turístic que ja sé que és una mica bucòlic i que ajuda poc al transport públic però sí que és quelcom més un reclant turístic que tenia molt d'èxit fa temps que no està perquè realment no s'arribava a temps a fer les peticions o a programar-ho. Ara encara falta uns quants mesos pel fort de l'estiu i preguntem
quin futur té el trenet turístic al nostre municipi i, si més no, quines gestions s'estan fent per poder-lo tenir una altra vegada en marxa. Gràcies. Moltes gràcies. Pel que fa, senyor Diporta, pel trenet turístic, senyora Baltasar, sisplau.
Hola, bon dia a tothom. Bé, pel que fa al trenet turístic, cada any hem obert a concurs aquest contracte del trenet. Portem, des que porto aquí com a regidor de turisme, tres estius que ha quedat desert aquest concurs i per tant no s'ha pogut oferir aquest servei. Vostè diu que és un servei que té molt d'èxit i no és així. Vam demanar totes les dades a les últimes empreses que havien prestat aquest servei
no havia sigut rentable per aquestes empreses i per aquest motiu no s'havien tornat a presentar. Per això des de l'equip de govern vam estar comentant aquesta situació i una alternativa era comprar un trenet, portar el servei a nivell municipal però per poder fer tota aquesta gestió al final també es necessita un pressupost
Tots sabem que aquests últims anys hem hagut d'assumir serveis que realment eren molt necessaris per a la ciutadania i vam trobar que al final aquest servei no era ultrament necessari per prestar i llavors havíem de...
deixar de fer-ho. Per tant, primer el que volem fer és, una vegada s'arregli tot el tema del servei de bus urbà, potser, doncs, seguidament podrem decidir si el trener turístic forma part d'aquestes inversions que ha de prestar l'Ajuntament o no, però vam trobar que
Amb aquests números que ens prestava les antigues empreses que prestaven aquest servei no podíem assumir ara mateix el cost d'aquest servei i per tant hem hagut de prescindir d'ell. Continuem pensant a veure altres alternatives però a dia d'avui tenir com estan els pressupostos de la manera que s'han elaborat i de la manera que entre tots hem donat importància a serveis que sí o sí s'han de prestar trobem que aquest és una cosa que de la manera que s'ha fet en els últims anys no és ultrament necessari.
Per tant, qualsevol suggerència que pugui tenir per poder fer front a aquest servei ho podem comentar i ho treballem. Però a dia d'avui trobo que és una mica difícil amb els pressupostos que tenim i amb el poc èxit que té a dia d'avui aquest trenet. Gràcies. Moltes gràcies, senyora Baltasar. Per contestar la qüestió que planteja dels Premis Manllí i Flaquer, com a regidor de comunicació, el senyor Ramírez té la paraula.
Bon dia a tothom. Simplement comentar que el que ha llegit vostè és un anònim i des de l'Ajuntament no es respon a anònims. D'acord. Moltes gràcies i s'aixeca la sessió.
Fins aquí la celebració del ple ordinari d'aquest mes de febrer, un ple que heu pogut seguir en directe a la nostra sintonia i també a través del canal de YouTube de l'Ajuntament, on el podreu recuperar de forma íntegra.
Nosaltres us resumirem els principals punts d'aquest ple a partir de les 3, el nostre informatiu i també en pròximes edicions anirem desgranant algunes de les qüestions que han estat abordades als apartats d'aprecs i preguntes.
Fem ara una pausa. A partir de la una ens connectem als esports en xarxa després del butlletí de la xarxa audiovisual local i seguirem a dos quarts de dues amb la radifusió de l'informatiu de Baix Gaià al dia.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Emergències. Servei. Educació. Participació. Connexió. Companyia. Informació.
Hola, sóc Josep Maria Martí, director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya. L'Observatori té com a finalitat estudiar els fets entorns de la ràdio i de l'indústria del son general a Catalunya. I concretament el fanàvem nou a fa uns anys del podcast.
Per això, en conveni amb la XAL, vam proposar d'estudiar el projecte que s'havia endegat per part de la XAL a l'Infapodcast i veure com evolucionava, què estava portant com a element nou i quin pes s'anava tenint en el conjunt de l'oferta de podcast a Catalunya.
Es tracta d'una experiència inèdita, un podcast informatiu que té diferents intèrprets. Hi ha una orquestra, les emissores que s'han apuntat al projecte de la sal, que fan un mateix estil de podcast informatiu, però cadascú no el fa a la seva manera. Ha de ser una cosa diferent a un bolletí informatiu.
Si es construeix una marca forta, l'infopodcast, i les emissores s'hi acullen, això és un element que reforça el seu paper com a mitjà de comunicació. És a dir, la suma de les 60 emissores que s'han adherit al projecte els convé des del punt de vista del seu reforçament local i, sobretot, perquè els donen la possibilitat de difondre la seva activitat més enllà del que seria, en el cas de la ràdio, el seu territori de difusió.
S'ha de construir un llenguatge i una religió pròpia del que seria el podcast. És important que s'envolupi un estil propi. No és una cosa fàcil. Entre altres, perquè en el conjunt d'aquestes 60 emissores hi ha moltes que tenen recursos per poder-ho fer, per poder treballar en aquesta línia,
i d'altres que tenen unes limitacions productives evidents. Tot i amb això, fan un esforç considerable per fer créixer el nivell de qualitat del producte que fan. Llegia fa pocs dies un article d'un consultor americà apassionat a la ràdio i apassionat al so, que parlava de la ràdio líquida. Els continguts de so perden la seva naturalesa d'elements fugassos per passar a ser altres suports
que no siguin a la ràdio convencional. Això fa que el producte que ha costat de produir tingui major difusió, no solament qualitativa, sinó també quantitativa. És a dir, vas a trobar amb els suports molt diferents dels convencionals. I això és important. La facilitat del suport homogenitza grans i petits. Però l'important és el contingut. Disposar d'un contingut...
Que no mori, que seria el del bolleti de notícies, transformar-lo en un contingut que tingui més permanència i que pugui ser difós per diferents plataformes és un dels grans èxits del podcast. Puc tenir feedbacks, puc tenir resposta.
A les xarxes socials jo puc tenir resposta. Si el podcast va amb un servei adaptat al telèfon, que pot ser un avançable que sigui, tinc possibilitat també de tenir resposta. Per tant, puc entrar una mica més en aquesta interacció amb l'audiència. És el gran repte, poder conèixer la resposta. No només en termes quantitatius, de dir, he escoltat o no he escoltat, volem passar sencer només una part, sinó també quin tipus de reaccions això produeix.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca?
Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948. Ona la torre al teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Calaix actiu.
Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto, periodista i professor.
Quan mires un Telenotícies, o el més habitual ara, quan mires uns quants vídeos de TikTok i el que hi veus no és gaire diferent de les ficcions distòpiques, vol dir que comencem a fer salat. Un tuit clàssic i recurrent recorda que l'obra 1984 de George Orwell era un avís per a navegants, no un manual d'ús. I més enllà del gran germà omnipresent que vigila constantment els ciutadans, aquest llibre, i
També les seves adaptacions audiovisuals parlen de la manipulació del llenguatge, de la revisió de la història, dels llibres i dels titulars i del control governamental.
De la seva banda, Ray Bradbury a Fahrenheit 451, la temperatura a la qual crema el paper, prediu la censura de llibres i la dependència de les pantalles i batalles contra la desinformació i el consum excessiu del contingut digital.
Un món feliç d'Aldous Huxley descriu una societat drogada pel plaer, el consumisme i l'enginyeria genètica. I el conte de la criada de Margaret Atwood preveia, als anys 80, una regressió radical de valors a la societat estatonidenca portant a un control reproductiu i a un patriarcat extrems. Totes elles tenen adaptacions altres.
a les pantalles, com també una de les novel·les més cèlebres de Philip K. Dick. Els androides somien xais elèctrics, Ridley Scott la va adaptar com a Blade Runner el 1982 al cinema, i la història predeia amb precisió debats actuals sobre l'intel·ligència artificial, com la possibilitat que arribi a haver androides replicants que siguin indistingibles dels humans, la consciència artificial i els debats ètics que provoca en una terra que fa que aquells que hi poden marxin a les colònies.
I la pel·lícula més existencialista parla també de les megacorporacions que ho controlen tot i de hi ha els rebels com el grup de replicants que persegueix el protagonista, que són pràcticament humans. She's a replicant, isn't she?
La pregunta és si la ciència-ficció i les distopies que es publiquen s'emeten i s'estrenen ara, sabran preveure tan bé el futur com totes aquestes del que hem parlat? Nosaltres no ho sabrem, però, mentrestant, sempre ens quedarà gaudir d'un dels monòlegs més memorables de la història del cine.
Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto. Calaix Actiu. Secció de El Calaix. Un programa d'On a la Torre per a la xarxa.
Hola, sóc el Tomàs Cascante. Cada setmana et porto al Món és Digital, un programa d'actualitat i entrevistes sobre la revolució digital que ja estem vivint. Descobreix amb nosaltres com la innovació està redefinint el nostre dia a dia. Ja saps, posa't al dia sobre el món digital cada setmana a la teva emissora local.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat Ona La Torre, la teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa Bon dia és la una, us parla Pili García. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a la feina aquest dilluns després d'un mes de baixa mèdica. En una declaració institucional ha assegurat que és plenament conscient del que ha viscut Catalunya durant la seva absència i defensa que sap el que cal fer.
El Govern està plenament dedicat a preparar millor el país, a reforçar tots els serveis i totes les infraestructures que caugui, a dedicar-hi tots els recursos que caugui. En Rodalies, en el conjunt de la xarxa viària i en el conjunt de serveis públics ens hem fixat un rumb d'exigència i d'ambició que executarem de manera exhaustiva, metòdica i rigorosa.
Ella també ha reivindicat la salut com a haver sense preu tot defensant la sanitat pública. En el mateix dia, que metges tornen a la vaga per reclamar millors laborals. De fet, a aquesta hora, metges de Catalunya xifren un 39% el seguiment de la vaga d'avui. Segons el sindicat convocant, el suport ha estat del 44% als CAPs i el 25% als hospitals. Per territoris, calcula un 45% a les comarques de Barcelona, 47% a Girona, 24% a Tarragona i 19% a Lleida.
L'aturada s'emmarca a la convocatòria estatal de vaga mèdica d'aquesta setmana per reclamar un conveni propi i millores contra la sobrecàrrega i l'esgotament. I a Catalunya el sindicat ha convocat també vaga per avui i divendres per pressionar directament el Departament de Salut. El Francisco Castro és metge de l'Hospital de Sant Boi i delegat de metges de Catalunya i n'ha parlat aquest matí. El notici és en xarxa.
Negociar millores de nostres terres laborals, com reduir la jornada ordinària 35 hores, treure la quarta de 24 hores, millorar la nostra conciliació, pagar el borrater de les guàrdies quan caiem malalts, quan estem de baixa no cobrem les guàrdies si baixem molt el sou. N'hi ha un munt de millores laborals molt lògiques, molt òbvies, que es podrien negociar avui mateix amb nosaltres.
Els serveis mínims decretats garanteixen el funcionament habitual de les urgències, les unitats de cures intensives i les operacions que no es puguin ajornar. Als CAPS s'hi prestarà un 25% de l'assistència. I nou front obert per al col·lectiu mèdic perquè el govern està promovent proves pilot voluntàries al CAP per agilitzar la gestió de les baixes laborals. Salut preveu incentius als centres que aconsegueixin escurçar la durada de les baixes resolent abans el diagnòstic per evitar casos com el d'haver d'estar a cinc mesos de baixa per obtenir un diagnòstic.
I el govern espanyol i sindicat signen avui la pujada del salari mínim interprofessional fins als 1.221 euros bruts mensuals. L'increment de 37 euros no compta amb el suport de les patronals, però s'aplicarà de manera retroactiva des d'aquest dilluns. I a punt pel que fa al temps, continua l'alerta del pla Vencat, encara activa fins a grau 3 de 6 amb ratges fortes o molt fortes, especialment al litoral i prelitoral de Tarragona i a partir de la tarda també a l'Alempordà i al Pirineu.
A Martí González.
Dilluns 16 de febrer, amb una prèvia extensa avui del Girona-Barça, que tanca la 24a jornada de Lliga de la Primera Masculina aquest vespre a Montilivi. El partit entre l'equip de Mitxa, que continua amb la baixa important d'Unaji, i l'equip de Flick, que recuperarà a Rafinha, una peça clau que s'ha perdut als últims partits. Veurem com reacciona el Barça també després de la dura derrota de dijous passat al camp de l'Atlètic de Madrid.
Avui, com dèiem aquesta previa, també amb el repàs de tot el que ha tingut aquest lloc aquest cap de setmana, tant en futbol com també en bàsquet, amb diversos duels catalans, tant a l'ACB com a la Lliga Femenina, a més d'hoquei patins, hoquei sala, bater polo i més. Tot això avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Bona nit.
Amb el Pau Vázquez. Pau, bon dia. Bon dia, Martí. En futbol avui tanca la 24a jornada de Lliga, ho dèiem ara, la primera masculina, el duel català entre Girona i Barça. El conjunt gironí mirarà de sumar alguna cosa contra un Barça que també necessita guanyar per recuperar la primera posició a la Lliga. Per part de l'equip local, encara no hi serà un Aji, a més dels lesionats de llarga durada, i per tapar Blaugrana, torna Rafinha, però continuen de baixar Rashford i Pedri. Afrontament, avui a les 9 de la nit, a Montilipi.
Veurem com reacciona el Barça després de la dura derrota de dijous passat. El Metropolitano de Madrid 4-0 en l'anada de la semifinal de Copa. Tornen a la Lliga, l'Espanyol manté la sisena plaça. Els blanc i blaus van acabar empatant a dos ahir a casa contra el Celta, l'immediat perseguidor, en un partit en què va haver de remuntar el gol inicial de Ferran Jutla i van acabar rebent el gol de l'empat a l'afegit.
A la Lliga EFA tampoc no va passar de l'empat ahir a casa l'Espanyol. El conjunt Perico va empatar 1 contra un equip de la part baixa, el Ducs Logroño, i continua 11 amb 12 punts de marge sobre el descens. El Badalona és 9, amb 5 punts més que el conjunt Perico, i el Barça es manté líder amb 10 punts més que el segon, el Real Madrid.
A la primera federació femenina, triomf importantíssim ahir de l'EM Lleida als recasents. Un gol de Nora al minut 88 en una acció d'estratègia. Va assajallar el triomf per 1-0 sobre l'Oviedo, rival directe en la lluita per la salvació. Ara les lleidatanes atrapen el Cacereño, equip que marca la permanència, i encara tindran un partit pendent. A 3 punts queda l'Europa.
que va caure 2-0 amb el filial del Reial Madrid. El Barça B no va passar de l'empat a un amb el Betis, però continua líder i ja té dos punts més que l'Alaves, que va perdre a Vilareal. I a la primera federació masculina, el Sabadell continua amb mala ratxa, però es manté això ser líder.
Els arlequinats van perdre 2 a 0 a Eivissa, només han sumat dos punts dels últims 12, però mantenen el lideratge per gol a Berash, empatats amb l'Atlético Madrileño. Dissabte el Nàstic va salvar un punt, en temps afegit, en un partit en què perdia 0 a 2 davant el filial del Betis. Els tarragonins queden així 3 punts per sobre del descens. I l'Europa continua en play-off, tot i sumar un nou empat, el siset dels últims 8 partits, 1 en 1 amb el Tarazona.
A la segona federació masculina, el Sant Andreu s'apropa al líder. Els quadribarrats van guanyar 3 a 0 l'Andratx, sumant 10 jornades sense perdre i se situen a només dos punts del Poblense. El Reu Redis va empatar sense gols a Barbastre en un final polèmic per un penal no xiulat molt protestat pels Roig i Negres. El Barça Atlètic continua en playoff, tot i que el seu partit a Castelló es va suspendre pel Forbent.
Continua a les portes de les places de privilegi l'Espanyol B, que va empatar sense gols a Olot. També va acabar amb empat a zero l'altre duel català entre el Terrassa i l'Atlètic Lleida, mentre que el Girona B va guanyar 1 a 2 a Porreres i s'apropa a la zona alta.
I per acabar de passar els resultats en futbol, a la tercera federació masculina, el Badalona s'endú el duel de co-leaders. Els escapolats van superar per 2-4 ahir al Cornellà i recuperen el lideratge amb els mateixos punts que el Badalona i el Maresme, que va guanyar 0-2 al Lleida. El Vilanova i Esquart, gràcies al triomf, per 2-1 sobre un hòspi que surt del play-off. Ara, a la cinquena plaça, és per l'escala, que va derrotar per 4-1 al Vic. Els vigatans continuen en places de descens igual que Lleida i Sardanyola.
Amb bàsquet el Barça passa per sobre del Manresa just abans de la Copa. Els blaugranes van superar els del Bages al Palau per 97-60, en un partit en què va deputar el jove de 16 anys Nicola Kusturika, amb actuació notable. I en l'altre duel català de l'ACB, disputat ahir, victòria del bàsquet Girona, 81-93 a la pista d'Un Lleida, que encaixa la tercera derrota consecutiva. Els gironins són dos triomfs de la zona de play-off que marca la penya, que dissabte va guanyar a Saragossa.
Dijous comença la Copa del Rei, a València, amb el partit del Joventut contra el conjunt anfitrió, aquest València de Pedro Martínez, que és segona a la CB. El Barça jugarà divendres al nit contra el Camp Múrcia. I a la Lliga Femenina, les parts gironines van dur ahir també el duel català contra el Cadillaceu, i es manté líder. Les gironines van superar el Cadillaceu per 88 a 64 i continuen primeres a la classificació, amb un triomf més que el Saragossa. Les urgellenques encara tenen dues victòries de marge sobre el descens, tot i encaixar ahir la tercera desfeta consecutiva.
I la penya no va tenir opcions a València, on va caure 83 a 57. I també continua dos triomfs per sobre del descens. Amb Waterpolo, el barceloneta ja coneix el seu camí per a la final a 4 de la Champions masculina. Els mariners s'enfrontaran contra el novi Beogard Servi, el seu butxí, a les semifinals de l'any passat, a més de l'Olimpiakos grec i el Brescia italià. Els dos primers del grup accediran a la fase final, que es disputa a Malta entre l'11 i el 13 de juny.
I també s'ha fet avui el sorteig dels vuitens de final de l'Eurocup masculina de Waterpolo, on hi tenim tres catalans. El Sabadell, que arriba rebotat de la Champions, es veurà les cares amb el Sabac Servi, amb l'anada Can Llong el 25 de febrer i la tornada el 7 de març a Terres Balcàniques. D'altra banda, el Club Natació Barcelona s'enfrontarà al Ratniki, també Servi i el Club Natació Terrassa, contra l'Oradé a Romanès. En aquest cas, amb la tornada fora de casa.
En hockey sala, bronze, europeu, històric, el que va aconseguir el júnior. Els 100-4-encs han aprofitat el factor pista i es van imposar per 5-4. Ahir, el Roy i el Leopold Belga en el partit pel tercer i quart lloc. És el primer podi de la història del júnior en aquesta competició continental. En parlarem d'aquesta competició que va tenir lloc a Sant Cugat, justament, amb el júnior d'amfitrió. En futbol sala, la Indússia Sant de Coloma empata a Galícia.
Els colomencs s'havien avançat 0-2 a la pista d'Oparrulo amb un doblet de Bernat Povill, però van acabar cedint un empat a dos. Els de Xavi Closas tenen 7 punts de marge sobre el descens. El Barça és el nou líder, gràcies a la victòria de dissabte, per 7-2 sobre l'Alzira, en un partit on Catela va tornar a jugar després de 10 mesos lesionat.
I un dia a punt, en el latisme, i es va a punt disputar la mitja marató de Barcelona amb 36.000 corredors i corredores i rècord en la categoria femenina. Amb el triomf de la canieta Lois Chemnum, que amb un temps d'una hora i quatre minuts i un segon, en categoria masculina, va guanyar l'atíub Hagos Gebriuet, que va dominar la cursa des de l'inici. Al final ja es va quedar només 35 segons del rècord del món, amb un temps de 58 minuts i 5 segons.
Dilluns 16 de febrer, 11 minuts passejada a la 1, comencem parlant de futbol, perquè avui tanca la 24a jornada de Lliga, la primera masculina, el duel català entre el Girona i el Barça a Montilivi. Pel que fa al conjunt local, el Girona és conscient de la dificultat del partit contra un Barça que necessita guanyar per tornar a ser líder després de la victòria del Madrid, 4-1 contra la Real Societat. El tècnic del conjunt girona i Mitchell deia això quan li preguntaran a la prèvia com aturar, per exemple, un gran Laminya-Malt.
Tinc clar què faré, hem treballat en aquesta situació. El Barça no és només l'amint, tots els jugadors són molt importants i tenen recursos en totes les línies. Veurem el millor per nosaltres i per contrarrestar el joc del Barça sabent que és difícil en totes les línies. És l'equip que més profunditat té d'Europa, vol dir que fan moltes coses bé.
i és líder en moltes coses, en moltes dades en la lliga espanyola. Vol dir que serà un partit de màxima dificultat. Mitchell i el Girona que encara tindran la baixa de Acedin Unahi, que volia estar disponible ja per la setmana vinent. Sí que podria debutar avui, tot i que en principi jugarà a Gazzaniga el porter Rubén Blanco, presentat aquesta setmana, la nova incorporació i última ja fora del mercat d'hivern per la lesió de Ter Stegen. Per al Mitchell, el partit d'avui és una prova, ho sentim ara, per veure com està l'equip.
El Barça té situacions en espai reduït que són diferencials i això fa que el petit detall d'un metre més o menys és important. Per això penso que és una molt bona prova per nosaltres, per la nostra manera de fer les coses, de com l'equip està en aquest moment, que penso que estem en un bon moment i per això
Sempre és bo jugar aquest tipus de partits perquè fa que els problemes el rival sap com fer-te mal i això és bo per millorar. És un partit per millorar.
Això pel que fa al Girona, pel que fa al Barça, com dèiem, necessita tornar a guanyar avui per recuperar el primer lloc a la classificació, que recupa el Madrid amb dos punts més després de guanyar la Real Societat. Amb aquest partit, a més, ha jugat de més. El Barça, com dèiem, avui encara ha de jugar i ho ha de fer també per reaccionar a la dura derrota de dijous. Recordem el Metro Vitano 4-0 a l'anada de les semifinals de la Copa del Rei. Hansi Flick parlava de reacció després d'aquesta derrota.
L'Atlético està preparat per aquesta lluita. Va ser un partit de nivell de Champions i crec que els primers 45 minuts no vam estar bé. No vam tenir l'actitud per ser competitius en aquella situació. Situacions d'un contra un, cada duel, van ser molt millors, amb més dinàmica, i això és el que vull de l'equip. I avui l'entrenament realment valoro el que he vist, però també ho hem de portar amb el camp, i això és el que necessito.
Pot passar que perdís contra l'Atlètico, d'acord, és un equip de primer nivell, però ara toca seguir endavant, les derrotes arriben, però el més important és com reacciones, i aquesta reacció la vull veure demà. Això veurem si el Barça reacciona. Sobre el rival d'avui, el Girona, Flick, deia això.
El que esperem és un equip realment molt ben organitzat, ben posicionat i que sempre intenta jugar amb valentia, i això és el que esperem. I per descomptat, com és normal, diem que és important que trobem una altra intensitat, una altra dinàmica, que era el dijous passat.
El Barça de Flick recupera Rafinha, peça clau, segons explicava ell mateix l'entrenador alemany a la prèvia. També va tornar a elogiar l'extrem brasilè Flick, dient que l'any passat per ell va ser el millor jugador del món. Encara no hi seran avui ni Rashford ni Pedri.
Avui a les 9 de la nit, aquest Girona-Barça en un Montiliví que s'espera ple, l'altre català de la que lliga, la primera, l'Espanyol, va acabar empatant dissabte a dos contra el Celta, per continuar sisè classificat, just contra el Lima perseguidor, el Celta que continua amb un punt menys. I a la Lliga F, tampoc no va passar de l'empat a casa i l'Espanyol, un a un, en un partit contra un equip, això sí, de la part baixa, com és el Ducs Logroño. Escoltem l'entrenadora de París, Sara Monforte.
Jo crec que és l'ansietat una mica de voler fer-ho bé aquí, de voler guanyar per l'afició. Jo crec que s'està pesant una mica i també és veritat que últimament l'equip no està jugant bé i això és així i crec que he de fer també autocrítica, que per a algú estic, i he d'intentar treure el millor d'aquestes jugadores i ara mateix no ho estic aconseguint. Però bé, queda molt, queda molta lliga, jornada 20 i bé, esperem que a poc a poc l'equip millori.
L'Espanyol, que continua 11è, amb 12 punts de marge sobre el descens, encara molt. El Badalona Women és 9è, amb 5 punts més que el conjunt pericú, i el Barça es manté líder amb 10 punts més que el segon, que és el Real Madrid.
Encara en futbol, a la primera federació femenina, victòria important ahir de l'AM Lleida, 1-0 contra l'Oviedo, amb un gol a l'últim minut pràcticament per situar-se marcant el descens, empatat amb el Cacereño, que ja se salvaria, però encara amb un partit pendent, un partit menys en disputar les lleidatanes. Escoltem l'entrada del conjunt lleidat de l'AM, Rubén López.
Sí, ha tornat, com parlava, l'efecte recasent dels últims minuts. Estic molt content perquè la victòria avui era vital, perquè tots els equips de baix estan sumant punts, nosaltres també, i a casa, contra un rival directe, era superimportant la victòria. Ha arribat en l'últim minut, però crec que hem fet mèrits perquè arribi abans.
L'AM Lleida que marca el descens, l'Europa també és en llocs de descens, a tres punts de la permanència en aquest cas i a tres punts de l'AM, mentre que el fillet del Barça es manté líder, tot i no passar de l'empat contra el Betis. Hi ha la primera federació masculina amb el partit ahir del Sabadell, que va encaixar a Eivissa la segona derrota consecutiva i la tercera en tota la Lliga. De fet, que estan amb la pitjor raixa del conjunt arraquinat a tota la Lliga, amb només dos punts els últims 12. Ahir 2-0 contra el camp de l'Eivissa, com dèiem. Ràdio Sabadell, Sergi Parc.
Diego Foli va salvar el Sabadell de rebre el primer gol a la primera meitat amb intervencions de mèrit. A la segona semblava que l'equip de Ferran Costa se sentia millor, però per contra l'Eviza va ser més efectiu i va colpejar dos cops amb els gols d'Izan i Fran Castillo. El tècnic Arleguinat admetia en roda de premsa que el resultat era just.
Volíem anar-los a buscar alts, no deixar-los jugar, ens trobàvem joc per dins, ens arribaven amb avantatges per fora, a nivell ofensiu anàvem molt lents per superar aquesta primera pressió d'ells, no arribàvem net a l'últim terç, és que penso que no hi ha que ficar cap pal·liatiu, han estat millors, justos guanyadors del partit, felicitar-los i nosaltres hem de pensar en el segon partit.
El Sabadell va haver de jugar amb un mig del camp inèdit. Quadri estava sancionat i Urri va caure de la convocatòria per una lesió al bassor. A l'espera de les proves mèdiques, el Bigatà sembla que es perdrà un bon grapat de jornades. Nosaltres sempre ens intentem sobreposar qualsevol circumstància, intentar convertir-ho en energia per anar endavant, però evidentment quan va sumant dificultats és més complicat.
Tot i així, ja dic que no és qüestió ara tampoc de fustigar-se, és qüestió d'anar endavant i de ser prou hàbils de trobar el camí per poder guanyar el següent partit, que és en el que pensem ja. El Sabadell es manté líder, però l'Atletico Madrileño l'ha enxampat a la classificació i l'Eldense li podria pis pel primer lloc quan es posi al dia, ja que té un partit pendent.
Gràcies, Sergi. Ho seguirem. L'Europa segueix també en zona de play-off. És quart i el nàstic 13, encara en zona complicada, de 3 punts del descens i a 6 del play-off. I a la segona federació masculina, el Sant Andreu s'apropa al líder, a dos punts ja del Poblenze, després de superar i 3 a 0 a l'Andrats. També a la part alta continuen els Reus Redis, que no va passar de l'empat a 0 a Barbastre. Més empats sense gols en els dos dos catalans de la jornada d'ahir. L'Hot Espanyol B, amb els Garrotxins mantenint-se a mitja taula i el Falià de Pericú a un punt del play-off, que marca el Barça Atlètic, que encara té un partit pendent.
I també 0-0 va acabar el Terrassa Atlètic Lleida, el partit que va entrar en joc TV, i que deixa el conjunt agrenc 8è a 4 punts del playoff, i els lleietans encara en zona de descens, a 5 del playoff i a 6 punts de la permanència. Finalment, també ahir, victòria important del Girona B, 1-2, el camp del Porreres per seguir també a mitja taula.
En bàsquet ahir es van jugar tres duels catalans a la màxima categoria, dos dels quals a l'ACB. El Barça va atropellar el màxim Manresa per agafar aire després de les derrotes d'Eurolliga i just abans afrontar aquesta mateixa setmana ja la Copa del Rei de València. Ara en parlem. Els brones van guanyar ahir, amb protagonisme dels més joves, fins i tot un gran Nicola Costuritxa de 16 anys per un contundent 97 a 60 al Palau, a un Manresa que va estar força desencertat.
El derbi català era l'últim partit abans de l'aturada per la Copa del Rei i el Barça arribarà a València amb els deures fets a victòria contundent i dominant el partit des del primer període. Els manresans van mostrar una versió poc habitual, precipitats en atac i superats en defensa. Diego Campo, entrenador del conjunt vagenc, lamentava no haver competit fins al final.
Pero nosotros básicamente no hemos jugado con la tensión necesaria y la concentración necesaria y sobre todo con la resiliencia. Con la resiliencia quiere decir que claro, es evidente que fallamos algún tiro fácil, algún tiro que esperamos meter y eso nos ha ido desmoralizando junto...
Pel que fa al conjunt blaugrana, l'entrenador Xavi Pasqual explicava que guanyar era el primer pas per encarar bé la Copa.
Bé, sí, et deixa bones sensacions aquest partit, que és l'últim abans de la Copa, era important treure l'endavant. Normalment és difícil poder tenir opcions de guanyar la Copa quan vens de l'últim partit amb derrota i amb males sensacions, especialment quan ets un equip gran.
I haver-lo guanyat ens ajuda. Ara el Barça ja pensa en la Copa del Rei i el Manresa tindrà temps de treballar per encaixar els últims fitxatges i continuar millorant l'equip. El conjunt vagenc tindrà tres setmanes sense partits, sumant l'aturada de Copa i la dels compromisos per seleccions nacionals.
Gràcies, Jordi. Hi ha l'altre duel català disputat ahir d'ACB al migdia. Victòria del bàsquet girona 81-93 al Barris Nord contra el Jaió Posleida. El conjunt gironí continua en gran dinàmica i suma ja la desena victòria amb 20 jornades d'ACB. 6 de marge sobre el descens que hi ha lluny i es queda a dues només de la zona de play-off, de la vuitena plaça que marca...
la penya. Dijous arrenca aquesta Copa del Rei de València amb dos catalans, precisament el Joan Tut, que va guanyar dissabte a Saragossa i que s'enfrontarà en el partit inaugural a l'anfitriol, València de Pedro Martínez, mentre que el Barça jugarà divendres a la nit en l'últim duel de quarts de final contra l'Ucam Múrcia. Recordem que ara mateix va per sobre, a just del Barça, a la Lliga ACB. I a la Lliga Femenina, l'Espart Girona va fer els deures i va superar el que diu ahir a Fontejau per un condomnent 88 a 64. Girona FM, Pau Villafany
Un derbi que ha vist el marcador final pot semblar que va ser un partit fàcil per les gironines, però no va ser així ni de lluny. L'Uni ni de bon tros va jugar el seu millor partit i va tenir moments de brillantor i es va mostrar encertat des del triple, en va acabar transformant 14 en total, però d'altres estones va tenir moments de debilitat. Però en aquests instants sempre hi havia la solució colibali. Excels partit de la pivot amb 30 punts, 6 rebots i 36 de valoració, clau per acabar amb la resistència visitant. Ainhoa López és jugadora de l'Uni Girona.
Crec que el resultat és fruit d'intentar fer un bon treball a la segona part, perquè sí que és veritat que al final la seu està competint molt bé i està jugant molt bé. De fet, el partit allà no reflexa el resultat com va ser el partit igual que aquest, d'intens. I per això dic que jo crec que la primera part i la segona s'ha vist una mica aquesta diferència que hem intentat posar més tensió que poder...
Ens ha faltat a la primera part, tot i que ja també juguen i ho fan molt bé. Una victòria que permet al conjunt gironí seguir com a líder en solitari de la Lliga i focalitzar-se ara en el primer partit del playoff de l'Eurolliga dimecres contra el Fenerbahce. Gràcies, Pau. En parlarem, evidentment, aquesta setmana d'aquest Girona i Fenerbahce, si ho diem bé.
D'altra banda, tornant a la Lliga, la penya també va caure de manera contundent contra un equip de la part alta, com és el València, 83 a 57. Les valenieses queden a la lluita per allunar-se el descens amb 8 triomfs, els mateixos que té el cadí a la seu, i que 3 equips més a la part alta, com dèiem, l'Uni és líder, amb una victòria més que el Saragossa.
I en Hockey Patins, ahir es van jugar dos partits per completar la jornada 18 de l'Hockey Lliga Masculina, amb una victòria del Pons Lleida 1-3 al Coi, que consolida els lletants entre els vuit primers, i un empat a dos entre Sant Just i Igualada, en el partit que va retransmetre l'En Joc TV. Els de la Jogregat continuen en descens a un punt del play-out, que marca el Xum Massanet, mentre que els igualadins es mantenen tercers a un punt del Barça i a set de líder, el Liceo. I no deixem l'estic, perquè ahir el Junior va aconseguir un històric bronze amb la tercera plaça del seu primer europeu d'Hockey Sala, disputat a casa a Sant Cugat,
Un gol d'Oriol Sarraïma ha servit perquè el júnior aconsegueixi el bronze a l'europeu Duqueix Sala disputat a Sant Cugat aquest diumenge, amb un resultat de 5 a 4 de la Royal Leopold Belga. L'afició blau i negre i els jugadors han vist la compensada de la seva feina de molts anys per assolir aquests èxits sense precedents.
El partit davant el conjunt belga ha estat presidit per la igualtat. Els belgues han gaudit de diferents penals còrners sense encert, però a falta de 43 segons per acabar el primer quart han aconseguit l'1-0. Quan semblava que el període acabaria amb aquest avantatge, Àlex Bozal, de penal còrner, ha assolit l'empat. En el segon període, Pablo Espino ha posat en avantatge a Sant Cugatengs, però el Royal ha empatat per Marcel Descans amb empat a 2. A la represa, Oriol Serraíma i Marc Perellón han posat el 2-4, que gairebé semblava definitiu, però els belgues han aprofitat un penal còrner per situar el 3-4.
El darrer quart ha estat d'infart. El Royal ha empatat a falta de quatre minuts per acabar, però la gran alegria estava per arribar. Pelar el córner a favor del júnior a mig minut per finalitzar el partit, gol, i a partir d'aquí ja és història de l'esport de Sant Cugat. Oroce Lerima, jugador del júnior. És un orgull. La veritat és que és un orgull poder representar aquest club i a tota la gent que ens ha vingut a veure i que ha estat animant des del primer dia deixant-se la veu per nosaltres i donant-nos aquest plus que a vegades ells es pensen que no, però ajuda moltíssim i és un orgull poder portar aquest club amb els millors d'Europa.
L'Àmsterdam, butxí del júnior a les semifinals, s'ha erigit en campió d'Europa després de superar la final per 3-7 a l'Arbestre Hudder alemany. Els holandesos han aixecat el títol a Sant Cugat i la nostra ciutat s'ha erigit en l'epicentre de l'hoquei Sala Continental.
Gràcies, Ignasi. Fins aquí l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aiman Trick i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat fins llavors. Gaudiu de l'esport i de la ràdio.
L'univers infinit.
Les estacions de l'any. La Terra té uns quants moviments diferents, però en té dos de principals i més evidents. La rotació i la traslació. Gira sobre ella mateixa al voltant d'un eix de rotació imaginari. I al mateix temps, també orbita al voltant del Sol en un pla anomenat eclíptica, perquè és on es podreixen els eclipsis, per això té aquest nom. I no se sap exactament per què, però l'eix de rotació, el seu eix de rotació, no és perpendicular al pla de l'eclíptica, sinó que està inclinat
23 graus i mig. Si l'est de rotació de la Terra fos perpendicular al pla de l'eclíptica, si no estigués inclinat, la llum del Sol incidiria sempre directament sobre l'equador de la Terra i a mesura que ens allunyéssim de l'equador, la insolació seria menor fins a arribar als pols.
on el Sol sempre estaria a l'horitzó. Això passaria cada dia de l'any, i tot seria molt més monòtom i igual. No hi hauria variacions, no hi hauria estacions de l'any. Com que l'eix de rotació està inclinat, quan la Terra orbita al voltant del Sol, la inclinació de l'eix provoca que una part del planeta rebi més llum del Sol directe que l'altra en diferents moments de l'any. Aquesta variació afecta la quantitat d'energia solar que arriba a cada hemisferi, donant lloc a les quatre estacions de l'any.
Quan els rajos de sol arriben d'una manera molt directa, com a l'estiu, la seva energia està molt concentrada, escalfant més la superfície. En canvi, a l'hivern, els rajos arriben en un angle més inclinat, escampant l'energia en una àrea més gran i refredant la superfície.
Hi ha un dia a l'any, al voltant del 21 de juny, que s'anomena solstici d'estiu, en què l'hemisferi nord està inclinat cap al sol i rep més llum directa. Aquell dia és el dia de l'any, que el dia és més llarg i la nit més curta, i les temperatures són altes. Comença l'estiu a l'hemisferi nord.
Per contra, l'hemisferi sud és el dia més curt i la nit més llarga i comença l'hivern. Just mig any després, quan la Terra es troba a l'altra banda de la seva òrbita, al voltant del 21 de desembre, s'anomena el solstici d'hivern. Passa just al contrari. L'hemisferi nord està inclinat lluny del Sol, mentre que l'hemisferi sud en rep més llum directe. Comença l'hivern a l'hemisferi nord i l'estiu a l'hemisferi sud.
I els dos dies entre els solsticis, al voltant del 21 de març i del 21 de setembre, s'anomenen equinoxis. L'eix terrestre no està inclinat cap al sol ni allunyat d'ell. Això fa que la llum del sol es distribueixi gairebé de manera igual entre els dos hemisferis, amb dies i nits de durada similar. Sense aquesta inclinació no tindríem les estacions tal com les coneixem i el món seria un lloc molt diferent. La xarxa de comunicació local...
Esgallà el dia, l'informatiu.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dilluns, 16 de febrer de 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafolla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plassa, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. L'actualitat esportiva amb Marc Pérez. Us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí.
Comencem, ho fem amb els titulars. L'Ajuntament de Torredambarra està fent obres de millora en la xarxa de subministrament d'aigua en el municipi. Es renovaran algunes canonades i també es crearan nous punts de sectorització. Les obres incloses en el contracte de l'aigua les fa SOREA i tenen una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua.
L'allà d'infants municipal als petitons de Roda de Barà actualitza el seu reglament per adaptar-se al nou decret d'educació infantil. El centre renova el projecte educatiu amb un model més vivencial, respectuós amb els ritmes dels infants i orientat a fomentar l'autonomia i els espais d'aprenentatge.
El casal cultural La Violeta es consolida com a epicentre cultural d'Altafulla el 2025. L'equipament d'Altafulla reforça el seu paper gràcies a les bones xifres d'espectadors i a la implicació decisiva del teixit associatiu local. L'Ajuntament de Torredembarra impulsa una nova sessió del Pa de Barris adreçada al comerç.
La trobada sectorial se celebrarà dimecres a un quart de nou del vespre, un cop tanquin les botigues en el marc del procés participatiu obert al municipi de Torredembarra. Un motorista mort aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a la BBB 2032 del municipi de Renau. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, els serveis d'emergències van rebre l'avís a un quart de sis de la tarda per una motocicleta que havia patit una sortida de via al punt quilomètric 3,8%.
Una cinquantena de joves participen en una nova edició de l'esquiada track. Participants de Torredembarra, Roda de Barra, Altafulla i Creixell van gaudir de la jornada a les pistes de Pal Arinsal, a Andorra. Tota l'actualitat d'Altafulla, Torredembarra i Roda de Barra.
L'Ajuntament de Torredembarra està fent obres de millora en la xarxa de subministrament d'aigua en el municipi. Es renovaran algunes canonades i també es crearan nous punts de sectorització. Són treballs que formen part de la partida del contracte de l'aigua amb Sorea destinada a fer actuacions de millora en la xarxa.
En total es destinaran més de 600.000 euros. 396.000 formen part d'aquestes intervencions per modernitzar el servei previstes en el contracte, mentre que 216 arriben a través d'una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua. El regidorm de Serveis Tècnics, Raül Garcia, comenta que tant la renovació de canonades com la creació de punts de sectorització permetran aconseguir una gestió més eficient de l'aigua i una regularització de les pressions.
que consisteixen bàsicament en això, la renovació de la xarxa de subministrament d'aigua, la renovació d'algunes de les seves canonades, i també, que és dels punts més importants, la creació de nous punts de sectors de sectorització per aconseguir una gestió més eficient del servei de l'aigua i, a més a més, també la regulació de pressions.
De punts de sectorització s'instal·laran de nous a la zona dels Munts, a la plaça Aragó, a la nova Torre d'Embarra i a la Marítima Sud. Una de les intervencions més visibles i que s'està executant aquests dies és la renovació de les canonades que passen per un tram de l'Avinguda Sant Jordi. Uns treballs que, segons ha explicat Garcia, no tenen afectació en el trànsit.
Obres més importants i que ja es veuen al carrer ara mateix estan a l'Avinguda Sant Jordi, que s'estan renovant metres de canonades d'aquesta xarxa de subministrament d'aigua. I bé, no hi ha afectació al trànsit perquè és un dels temes complicats, sobretot d'aquesta setmana.
a Sant Jordi, sinó que només afecta, de moment, les zones d'assassinament. No afecta el trànsit rodat i, per tant, són compatibles les dues situacions. El contracte estableix que la durada total de tots els treballs ha de ser d'uns quatre mesos.
La llar d'infants municipal Els Petitons de Roba de Verà ha actualitzat el seu reglament de règim intern per adequar-lo al nou decret d'educació infantil i renovar el seu projecte educatiu. El nou text aprovat pel ple municipal el passat mes de gener consolida una actuació de la mirada educativa.
i apunta per un centre més obert i transparent, on les famílies formin part del centre. El nou enfocament pedagògic aposta per un model més vivencial i respectuós amb els ritmes dels infants, donant importància a l'autonomia i als espais. Ho ha explicat la directora del centre, Joana Pérez.
que és un projecte molt vivencial. Es dona molta impotència a la vida quotidiana, al retrat de mans, al camí de bolquer, a l'autonomia en general. A les xerxes infants encara es podien trobar activitats com a molt dirigides
I en canvi aquest nou mar dona molta importància a aquests petits moments que estaven com oblidats i són molt importants. També dona importància a l'espai, que és com un tercer educador. Han de ser espais amables, tranquils, que generin aquesta calma sense que hi hagi molta decoració.
i el deseny universal per a l'aprenentatge, que vol dir que no és fer una educació estàndard per a tots els infants, sinó que ho adaptem i preparant entorns, materials i propostes perquè tots els infants hi puguin participar, tots hi tinguin aquesta cabuda segons les seves necessitats.
Paral·lelament, l'equip educatiu es troba en procés de formació per introduir aquest enfocament. Les professionals fan estades formatives a la llar d'infants de bona vista, referent en aquest model i compten amb l'assessorament d'una orientadora externa per garantir-ne una implementació rigorosa i progressiva.
El reglament de règim intern introdueix també més flexibilitat horària, amb l'ampliació dels marges de recollida al migdia, de 12 a 1, i a la tarda, de 2 quarts de 5 a 2 quarts de 6. Això per afavorir la conciliació familiar i estableix que el procés de preinscripció serà completament telemàtic a partir del curs vinent.
L'alcalde de Torredembarra s'ha compromès amb els usuaris de tren a buscar una solució per garantir una connexió directa i eficient amb Barcelona. Fa uns dies es va reunir amb un grup d'afectats pel caos de Rodalies que havien contactat amb l'Ajuntament per reclamar una alternativa.
L'alcalde Valepino ha agraït el toc constructiu de la petició i la reunió. En declaracions on a la Torre ha explicat que s'ha establert un canal de comunicació directa amb aquest grup d'usuaris per anir informant de les gestions i avanços que es facin. S'està treballant en dues possibilitats. Que alguns autobusos Tarragona-Barcelona del Plana facin parada a Torre d'Embarra o habilitar un servei directe de Torre d'Embarra-Barcelona. Aquesta segona, però, té la doble dificultat del finançament i que aquest tipus de servei és competència de la Generalitat.
Pino ha dit que l'Ajuntament farà tot el que pugui. L'objectiu és que aquestes persones puguin anar directament des de Tornemar a Barcelona. Les opcions, que pari un autobús o dos autobusos que van des de Tarragona, que posem una línia aquí, tot i que la tingui cap a l'Ajuntament, però això tot està molt limitat perquè es limita la despesa que es pot fer en qualsevol cas.
sigui el que sigui, ho farem de forma coordinada i organitzada entre el grup d'usuàries i l'equip d'alcaldia que representa l'equip de govern. D'altra banda, l'alcalde ha criticat la moció presentada per Alternativa Torreda en Barra per reclamar una connexió d'autobús en Barcelona i que es debatrà en el ple d'avui dilluns. Vale Pinot l'ha qualificat d'oportunista i assegura que no aporta res perquè tot el que planteja ja s'està treballant.
la primera vegada que ens ho fa, demanant que fem tot això que estem fent. I aquí aprofito per dir que no s'entén aquesta manera de fer política, perquè en contra de posar-se al costat de l'equip de govern i dir en què puc ajudar, posem-nos a treballar, posem-nos a buscar la informació i ha presentat una moció i dient que fem tot això per la mateixa etica espanyola.
La moció de l'alternativa planteja fer pressió a territori per aconseguir un autobús directe entre Torredembarra i Barcelona, que, entre tant, hi parin els plans a la Tarragona i que s'estableixi un bon pla alternatiu de transport per quan d'aquí un mes comencin les obres del manteniment als túnels del Garraf.
El Casal Cultural La Violeta es consolida com l'epicentre cultural d'Altafulla durant el 2025. L'èxit de l'espai rau en les bones xifres d'espectadors i en la col·laboració clau del teixit associatiu local. El Casal Cultural La Violeta ha tancat el balanç a l'exercici 2025 reafirmant el paper que té com a motor de la vida social i cultural.
Amb una inversió total de la programació de 65.100 euros, l'espai ha aconseguit equilibrar una oferta artística de primer nivell amb una gestió eficient, segons destacen des de l'Ajuntament d'Altafulla. D'aquesta manera, han aconseguit 22.300 euros resultants de l'aportació del conveni de les butaques a la Sala Texas i a les subvencions del programa Puncat, la Diputació de Tarragona i la Bona Resposta Taquilla.
La regidora de Cultura, Gemma Maimó, s'ha mostrat satisfeta amb els resultats obtinguts. En aquest sentit, ha assegurat que veure la violeta plena amb les diferents propostes que s'hi ha vist ha indicat que estan en el bon camí. També ha afegit que han aconseguit que l'equipament tingui activitat gairebé cada setmana, oferint des de Cultura Popular fins a propostes d'avantguarda.
Més enllà de la programació directa de l'Ajuntament, la riquesa de la violeta està en l'ús compartit amb el teixit associatiu local. Entitats com el Cineclub d'Altafulla Link i el Cicle Altafujàs continuen sent fonamentals a la programació estable, oferint cinema d'autor i jazz de qualitat durant tot l'any.
Aquestes cal sumar i l'atascar del Festival Ànima Jove, que dinamitza l'espai per a les noves generacions, i l'alta fulla Filmfest, que converteix el casal en un aparador de talent cinematogràfic internacional. Aquesta col·laboració publicor-privada permet que el casal no sigui només un contenidor d'espectacles, sinó un centre de creació i participació ciutadana.
L'Ajuntament de Torredembarra continua amb el procés participatiu del Pla de Barris. Aquestes setmanes farà una sessió de treball adreçada especialment al sector comercial. Serà dimecres, 18 de febrer, a un quart de nou del vespre, un cop tanquin les botigues.
El consistori vol generar un espai propi de treball amb comerciants per escoltar com veuen el barri avui, quines necessitats detecten i quines idees poden contribuir a la seva revitalització i dinamització. Ho ha explicat el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez.
Es va decidir justament fer una reunió exclusiva amb el comerç local per tal d'escoltar i també fer treballar. Ja m'avanço i ho dic, no serà una reunió per escoltar només les propostes de l'Ajuntament, sinó que el que volem és que el propi comerç local també aporti el seu punt de vista, aporti els problemes i també les solucions.
La sessió tindrà un format participatiu i pràctic orientat al debat i a la construcció de propostes concretes. La setmana passada es va fer una ruta exploratòria pel nucli antic amb veïns de la zona per detectar mancances sobre el terreny. Les persones que no puguin participar presencialment poden fer arribar les seves aportacions a través de l'enquesta habilitada en el marc del procés participatiu.
Llegendes d'ahir, llegendes d'avui, la conferència de l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Altafulla d'aquest mes de febrer. La dirigirà el doctor en Filologia Catalana i director del Departament de la URB, Emili Samper. És una nova cita en el calendari dels participants de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Altafulla que impulsa l'Ajuntament amb la col·laboració de la URB.
La proposta tindrà lloc aquest dimarts a partir de les 6 a l'esplai de la gent gran al carrer de les Bruixes. En aquesta ocasió, la conferència parla de les llengües d'ahir, llegendes d'avui, i serà impartida, com dèiem, pel doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors de Llengua, Cultura i Literatura Catalanes i actual director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Vigili, Emili Samper.
Els interessants a assistir a l'Aula Universitària de la Gent Gran s'han d'inscriure prèviament a l'adreça activitatsgentgran.at o a través del WhatsApp 689 724907.
Una cinquantena de joves de Torredembarra, Roda de Baral, Tafulla i Creixell van participar la setmana passada en una nova edició de l'esquí a detrac. La cita va tenir lloc a les pistes de l'estació de Palarinsal a Andorra. Aquesta activitat ha estat possible un any més gràcies al conveni trac entre els quatre ajuntaments participants i la col·laboració del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'esquia de jove va tenir lloc entre el 6 i el 8 de febrer i anava destinada a joves d'entre 14 i 25 anys. Aquesta iniciativa s'emmarca dins el projecte de dinamització juvenil de la zona trac propera a parada i té com a objectiu oferir experiències compartides que reforcin el treball comunitari i afavoreixin el desenvolupament personal dels joves.
Un motorista mor aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a la TV Baixa 2032 al municipi de Renau. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, els serveis d'emergències van rebre l'avís a un quart de sis de la tarda per una motocicleta que havia patit una sortida de via al punt quilomètric 3,8.
L'home que la conduïa a un veí de Tarragona de 53 anys i únic ocupant del vehicle ha mort. S'han activat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels bombers de la Generalitat i diverses unitats del sistema d'emergències mèdiques.
El meteoròleg Francesc Mauri oferirà avui una conferència a la sala del casal de la Riera de Gallà. L'emergència climàtica serà el tema de la xerrada, prevista aquesta tarda a les 6. Francesc Mauri és un dels homes del temps de televisió de Catalunya. Actualment cobreix la informació meteorològica en l'espai del temps, el Trenotícies migdia, la franja del migdia del 3.24 i Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Per assistir a la xerrada, recomanen reservar plaça a l'Ajuntament de la Riera. L'edat recomanada és a partir dels 12 anys.
L'Ajuntament de Creixell s'ha compromès amb els veïns de l'urbanització racó del César a buscar una solució a l'estat del camí que connecta amb la Pobla de Montornès. Fins ara ningú se n'ha fet càrrec perquè cap dels dos municipis el reconeix com a propi. El tram conflictiu és l'enllaç entre el camí de Creixell i la carretera local T210. Està al terme municipal de la Pobla però dona accés a l'urbanització creixellenca que fa temps que protesta pel seu mal estat.
Els veïns volen que s'arregli l'asfalt, que hi hagi més il·luminació, senyalització i que s'ha d'acui un espai per als vianants. Els veïns, que recentment van fer una acció de protesta, han entrat diverses instàncies als dos ajuntaments i fins i tot a la Diputació. Segons ha avançat el diari de Tarragona, l'alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, s'ha compromès a abordar el problema amb l'Ajuntament de la Pobla per buscar una solució conjunta.
Vespella de Gallà s'ha aderit al programa Clic Rural, impulsat per la Diputació de Tarragona. Es tracta d'una formació gratuïta de 8 hores per facilitar l'accés a les eines digitals a col·lectius amb poca experiència en aquest àmbit. Hi ha sessions digitals i en línia.
Tot depèn del nivell del curs. L'inicial de competències bàsiques es farà de manera presencial. El nivell intermedi es podrà cursar de manera presencial amb classes als matins o també en línia. Hi ha una tercera modalitat del curs que és exclusiva per a persones en situació d'atur i que només es farà online. Aquests cursos es faran durant aquest primer trimestre i les persones interessades poden demanar informació a l'Ajuntament de Vespella de Gaià.
La Nou de Gaillà ha iniciat una nova edició del Pas a Pas Retrobem Camins. La primera excursió es va fer ja fa uns dies a Vespella. Les següents seran a Santes Creus, Carol, Rojals i als seus voltants. La caminada a Santes Creus es farà el 28 de febrer. Visitaran el monestir i el bosc de Sant Sebastià. És una excursió d'11 quilòmetres i mig i dificultat baixa.
El 14 de març es farà un circuit de 12 quilòmetres a Carol, passant pel Pi les 4 Soques, Puig Formigosa i l'Ermita de Sant Jaume. La quarta i última excursió serà el 28 de març i s'anirà a Rojals. La sortida de 10 quilòmetres passarà per la Mola Rocarola, la Mola d'Estat, les 3 Creus i la Taula 4 Batlles. En tots tres casos, se sortirà a les 8 del matí des de l'aparcament del cercat de la 9 de Gaià.
Per apuntar-s'hi, s'ha d'enviar un missatge a la Regidoria de Cultura, al 659-6309-86.
Protecció Civil de la Generalitat manté l'alerta pel ventcat per la forta ventada que aquest dilluns pot afectar el litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona, amb ratxes de fins a 80 km h. Fins ara, el telèfon d'emergència 112 ha rebut un total de 1.110 trucades pel temporal de vent que han generat 928 expedients. La gran majoria, el 80%, han estat per comunicar riscos estructurals, com ara branques o arbres caiguts, mobiliari urbà en mal estat...
i elements d'edificis inestables. Per comarques, les comunicacions s'han rebut majoritàriament del Baix Ebre, amb un 18%, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Montsià. Aproximadament, la meitat dels avisos rebuts remetien a arbres, branques i pals d'enllumenat i telefonia...
desplomats a sobre carrers, carreteres i, en alguns casos, edificacions. No hi ha, però, cap recinte habitat que hagi patit danys greus. La resta d'avisos han estat majoritàriament per danys a cobertes i plaques solars, danys a edificis immobiliari urbà, com ara fan als, o senyals de trànsit. El sistema d'emergències mèdiques ha informat que s'han rebut 15 alertes pel temporal de vent amb 5 pacients traslladats a diferents centres sanitaris, cap d'ells de gravetat.
Els metges estan cridats aquesta setmana a una nova mobilització per reclamar un conveni propi i millores laborals, sobretot davant la sobrecàrrega assistencial i l'esgotament professional. El Sindicat de Metges de Catalunya ha convocat vaga avui dilluns i divendres per interpel·lar directament el Departament de Salut.
A nivell estatal, la convocatòria és més àmplia i és per als cinc dies de la setmana, segons ha cridat el comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics i en què s'han integrat organitzacions autonòmiques, entre elles metges de Catalunya. Així doncs, els metges catalans poden anar a la vaga durant tota la setmana sota el paraigua estatal. El sindicat català preveu portar divendres les reivindicacions al carrer.
El Port de Tarragona s'ha incorporat a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Aquest dilluns s'ha signat el protocol pel qual els dos organismes es comprometen a treballar conjuntament per desplegar el projecte metropolità.
que es crearà una comissió de seguiment formada pels dos organismes que servirà per elaborar un pla de treball compartit i per fer seguiment dels projectes impulsats. Es faran reunions cada dos mesos. El president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà, ha destacat que per la seva pròpia naturalesa el port és un organisme amb caràcter metropolità perquè dona servei a tot el territori i és una peça clau en el seu desenvolupament econòmic.
Per això Castellà considera essencial que tingui veu a la definició de la futura àrea metropolitana.
I amb aquesta assignatura, per part del port, especifiquem la voluntat de màxima contribució a aquest projecte metropolità. El port, la universitat i algunes altres poques institucions tenim sentit en la mesura que siguem metropolitanes. La realitat metropolitana d'aquest territori és indiscutible. Construïm ara l'edifici que faci possible una governança metropolitana.
El president de l'Associació per l'Impuls Metropolità, l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha celebrat la incorporació del port perquè dona més solidesa al projecte. La incorporació del port de Tarragona al projecte metropolità reforça de manera decisiva aquesta iniciativa.
Parlem d'un actor estratègic amb una mirada supramunicipal i amb una capacitat real d'incidència econòmica, logística i territorial. La seva implicació aporta solidesa, credibilitat i ambició a un projecte que neix amb vocació de llarg recorregut.
L'Associació per l'Impuls Metropolità es va constituir la tardor passada a l'Íntegra en els municipis de la Canonga, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Cambrils i Salou. Doncs és hora de conèixer tota l'actualitat esportiva. Saludem a Marc Pérez. Molt bon dia.
Bon dia, sí. Un cap de setmana en què les competicions habituals que expliquem els dilluns han quedat aturades, excepte el vòleybol, en el segon torre d'embarra de la primera nacional masculina, ha caigut per 3 a 0 la pista del QE, en aquest cas l'Indescar-Zaragoza, en el grup B de la primera nacional masculina. És cert que els torrencs encara tenen un avantatge important respecte al descens, però també ho és que acumulen dues derrotes consecutives força dures contra rivals, a priori, els quals aspirava
A guanyar. En el latisme, sí que ha sigut plenament protagonisme el Baix Gallà. D'una banda, en el campionat d'Espanya de marxa per federacions autonòmiques, disputat aquest diumenge a Ciesa, a la regió de Múrcia, el riarenc Marc Suárez s'ha proclamat campió de la categoria sub-20.
amb la Federació Catrana d'Atletisme. A la vegada ha sigut el tercer corredor més ràpid d'entre els de la categoria sub-18, assolint un bronze individual. A la mateixa cursa de 10 quilòmetres, el Riarenc ha creuat la línia de meta amb un temps de 43 minuts i 48 segons. En la classificació global ha quedat 8è classificat, mentre que si ens entrem només en la categoria sub-18, com dèiem, ha fet tercer amb 5 segons d'avantatge respecte al quart classificat.
En la cita a la localitat murciana també hi ha participat la seva germana, la Júlia, tot i que, malauradament, no ha pogut acabar en la seva prova. La letra del Càpex, concretament, ha participat...
En la distància de Marató, 42 quilòmetres, fet inusual per ella. De fet, s'ha quedat a mig recorregut, completant un total de 24 quilòmetres abans d'abandonar. Altengera de 5 minuts de mitjana al quilòmetre, excepte els 3 últims que els ha completat en més de 9 minuts, tot just abans de retirar-se.
També bones notícies ens arriben des del Campionat de Catalunya Absolut, amb pista coberta, disputat també aquest diumenge, en aquest cas, a Sabadell. Hi ha participat la jove promesa de l'alatisme altafollent i del Baix Gallà, Emma Vendrell, que en només 15 anys ha aconseguit participar en aquesta prova absoluta, juntament amb els millors atletes de Catalunya.
L'aleta de l'Agrupació Atlètica Catalunya ha sigut la més jove de la seva prova, en aquest cas als 1.500 metres, i ha fet unzena classificada amb un temps de 4 minuts, 49 segons i 67 centèsimes, el que a la vegada suposa una millor marca personal.
La gran notícia d'aquest resultat, i sobretot d'aquest registre, és que ha permès a Vendrell fer la mínima per participar en el campionat d'Espanya Sub-18. I també bones notícies per part d'un habitual, el torrenc Aron Sola, que ha sigut subcampió en el llançament de pes. L'aleta, capità de l'agrupació lètica a Catalunya, s'ha programat subcampió amb un tir de 15 metres i 74 centímetres en el segon dels dos únics intents que ha factuat.
Fins aquí l'informatiu de Baixgai al dia d'aquest dilluns, 16 de febrer. Demà tornarem aquí puntualment a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dilluns. Adeu-siau.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas i datos il·limitados en tu teléfono mòbil por solo 25 euros al mes. I atenció, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar, más un teléfono mòbil con 60 gigas de datos i llamadas il·limitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la radio de Torradambarra, la teva radio de proximitat.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Caritas. Cada gest compta.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Molt bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa a migdia amb Jordi Casino. Nova jornada de vaga dels metges que tornen a reclamar millores laborals i un conveni propi. Estan cridats a aturar l'activitat durant tot el dia i, si res no canvia, repetiran la protesta divendres. Els serveis mínims garanteixen el funcionament habitual de les urgències, les unitats de cures intensives i les operacions que no es puguin ajornar. La vicesecretària de Metges de Catalunya, Irene Vermell, denuncia des de la xarxa la manca de voluntat política per resoldre la situació.
El que nosaltres reivindiquem no són millores laborals o millores atributives, però si fa falta més personal, evidentment farà falta més calés per pagar el capítol de personal. Falta de voluntat política... Ha arribat l'hora d'assumir aquest preu i d'enfrontar una realitat, i és que la sanitat pública catalana fa aigües.
Els metges diuen que el seguiment de la vaga és del 39% i salut de només el 6%. És dilluns 16 de febrer de 2026, tenim més titulars. Salvador Illa torna a la feina a Montse Hidalgo. I ho ha fet amb una ferrissada defensa de la sanitat pública. El president assegura que és plenament conscient de tot el que ha hagut de passar a Catalunya durant la seva absència per malaltia. Signat l'acord per incrementar el salari mínim.
Un acte que han protagonitzat el president espanyol i els sindicats que han acordat apujar-lo fins al 1.221 euros al mes, amb 14 pagues. L'executiu lamenta no haver pogut incorporar també la patronal. El nou fons Subirà permetrà construir 15.000 pisos cada any.
Ho ha anunciat Pedro Sánchez en l'acte de presentació a Madrid. El vehicle inversor, anomenat Espanya Creix, pretén mobilitzar 23.000 milions d'euros per a immobles a través de l'Institut de Crèdit Oficial. Atenció, activats l'Inuncat a l'Ebre i el bancat a Tarragona.
Protecció civil alerta de petites inundacions a punts baixos dels municipis de Mora d'Ebre i Mirabet d'Aldober i Xerta pel creixement del riu i davantades fortes, sobretot al litoral i prelitoral de Tarragona. Revisió del temps per aquest dilluns. Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia. Continua el reguitzell de fenòmens meteorològics a hores d'ara segons la comarca. Podem dir que a grans trets el vent ha de ser el protagonista cap al sud del país i als núvols cap al nord. De moment aquest vent que ja ha passat una altra vegada dels 100 km per hora en alguns indrets del camp de Tarragona, sobretot
a cavall de la Conca de Barbara i sobretot la comarca de l'Alcant. I en aquesta banda, encara aquesta tarda el vent serà important. 80-90 km per hora amb facilitat. També atenció al voltant de la Noia, l'Alpenadès, el Baix Llobregat o el Garraf.
Un vent també tossut al Cap de Creus i cap al Pirineu, ja aquesta tarda i vespre. I justament al Pirineu hi anirà plovent o també nevant. A la cota alta, 2.000 metres, algun ruixat més passatger i fugisser anirà caient. Al nord de Girona també alguna gotellada a les Terres de Ponent. I l'ambient molt suau, sobretot a ram de mar, més de 20 graus. Demà farà una mica menys de vent i la nevada del Pirineu s'anirà aturant. Estem pendents a la xarxa? Estigueu pendents. Més coses a Barcelona. Primer dia laborable de la nova ordenança cívica.
La norma incorpora nous supòsits i també endureix les sancions per beure alcohol en espais públics amb presència de menors o orinar al carrer. En cultura, Reus es reivindica com a ciutat natal de Gaudí. I per celebrar el centenari de la seva mort han programat un calendari d'activitats que inclou gairebé un centenar d'iniciatives impulsades per l'Ajuntament i amb la participació d'una quarantena d'entitats.
El Barça podrà comptar amb Rafinha pel partit d'aquest vespre de Lliga Montilivi davant el Girona. El Brasilei ha rebut l'Alta Amèrica aquest migdia i serà la gran novetat a l'equip de Hansi Flick. El Barça busca 3 punts per recuperar el lideratge mentre que el Girona vol puntuar per allunyar-se del descens. El partit serà a les 9 del vespre. El control de So Ivan López passa en 4 minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
És la nostra portada d'aquest dilluns. Els metges que han tornat avui a la vaga és la tercera jornada de protesta que convoca el col·lectiu aquest any en un calendari que es podria allargar fins al juny si no s'avancen les negociacions amb salut. La seva principal reivindicació, negociar un conveni col·lectiu propi.
Els CAPs funcionen amb el 25% de les plantilles, però urgències manté el servei normal i es faran les operacions que no poten esperar. Els metges diuen que el seguiment de la vaga és del 39% i Salut Torrabaixa fins al 6%. Anna Ruiz, bon dia.
Hola Jordi, bon dia. Per Metges de Catalunya el conveni propi és el millor instrument per respondre als reptes i particularitats dels facultatius. Un conveni propi que podria canviar el model de guàrdies de 24 hores i modificar també les condicions de feina per rebaixar la pressió assistencial. Aquestes són altres de les dues exigències dels metges. Francisco Castro és metge internista a l'Hospital de Sant Boi i delegat de Metges de Catalunya.
La senyora Olga Panès ha de reunir amb nosaltres i negociar millores de nostres altres laborals, com reduir la jornada ordinària 35 hores, treure la cura de 24 hores, perquè si no m'ha treballat dues hores seguides, i perquè les fem com hores extres. Nosaltres fem la nostra jornada normal, ordinària, i a part hem de treballar, publicats per llei i per conveni, 500 hores de guàrdia a l'any, que són moltíssimes, que ens impiden la nostra conciliació, que s'han desprimitats de setmana, de nits, i que ens deixen destrossats de nivell físic i mental. Això ho hem de parar allà.
La vaga es convoca en el conjunt d'Espanya. Els metges catalans s'hi han adherit, però amb una convocatòria pròpia avui dilluns i divendres vinent. Doncs seguim com es diu la vaga arreu de Catalunya. Els usuaris, per exemple, de la sanitat pública a Tarragona viuen, diuen, amb normalitat i comprensió la vaga de metges. La gent que ha anat a visitar-se, el cap Jaume, ha assegurat que els havien avisat de la protesta a Tarragona. Ràdio, Sergi Banyes.
La vaga convocada pel sindicat de metges no ha generat greus problemes al centre d'atenció primària Jaume I de Tarragona. Els pacients que tenien cita aquest dilluns amb el metge de capçalera o amb professionals d'infermeria han vist com aquestes s'afectaven amb normalitat. La gran majoria venien preparats perquè sabien que els facultatius secundaven una vaga que es repetirà aquest divendres. Aseguren que el mateix centre sanitari els havia informat i diuen que entenen els motius que han portat a la protesta els metges. Jo ara he anat a canviar cita i no he tingut cap problema. Me l'han canviat bé.
El Departament de Salut ha decretat serveis mínims que a Tarragona garanteixen l'atenció sanitària a centres d'atenció primària i hospitals.
Més enllà de les reivindicacions de la vegada avui, metges de Catalunya també carrega contra la iniciativa de Salut d'incentivar els caps que escurcin la durada de les baixes que s'allarguen per falta d'un diagnòstic. Sovint la dificultat de diagnosticar correctament situacions no greus rauen les demores a l'hora de fer proves. Salut diu que els incentius són per evitar que les baixes s'allarguin innecessàriament. Cristina Álvarez.
Els centres d'atenció primària que escurcin la durada de les baixes rebran un incentiu econòmic d'un 5% del seu pressupost. Vol acabar amb les baixes que s'allarguen innecessàriament perquè a la tardança en fer proves als pacients impedeix fer un diagnòstic acurat. Des de Metges de Catalunya, l'avissa secretària Irene Vermell,
Creu que la mesura no té cap sentit si no s'incrementen els mitjans. En declaracions a la xarxa, ha fet un paral·lelisme amb la situació de Rodalies. Diu que és com si s'exigís que tothom arribés puntual sense fer una inversió o reestructuració que resolgui el problema de base. Si tu tens una persona amb un problema de salut i necessita que el valori un altre especialista, necessita algun tipus de prova complementària,
i aquí tenim un embut i aquestes proves o aquestes visites es demoren setmanes, com pots pretendre que aquella baixa s'escurci? Sense solucionar el problema de funcionament de la sanitat, penalitzes aquelles persones que els seus pacients hagin d'esperar més temps. És il·lògic. Vermell pronostica que els incentius no s'acabaran aplicant perquè la professionalitat de metges i metgesses farà que es continuï sense donar altes abans d'hora.
I que ha fet avui una ferrissada defensa de la sanitat pública i de la humanitat per davant de la lògica del mercat Estat Salvador Illa, que aquest dilluns s'ha reincorporat a la feina després d'un mes de baixa. I ho ha fet assegurant que és plenament conscient de tot el que ha hagut de passar a Catalunya durant la seva absència per malaltia. I el primer que ha fet Salvador Illa, poc després de les 8 del matí, ha estat una declaració institucional al Palau de la Generalitat que ha seguit el nostre company Joan Ferrer.
Salvador Illa ha avançat en pas ferm i sense l'ajuda de crosses cap a l'atril del Palau de la Generalitat, una imatge que sanifica la seva recuperació, tot i que ha recordat que es reincorporarà a les seves tasques progressivament, seguint les indicacions mèdiques. Això sí que ha assegurat que torna amb moltes ganes i conscient del que necessita Catalunya.
Soc plenament conscient del que ha viscut Catalunya durant el període en què he hagut de delegar les meves funcions. El govern està plenament dedicat a preparar millor el país, a reforçar tots els serveis i totes les infraestructures que cauguin. I ja ha donat les gràcies a l'equip mèdic que l'ha tractat a la Vall d'Hebron i ha volgut posar en valor el sistema públic de salut català.
No podem posar preu a la salut. No podem permetre la mercantilització del nostre benestar ni dels valors humans que el sustenten. La salut és un bé, un dret íntim i personal i, a vora, també és un dret colectiu i compartit. Sobre la taula d'illa hi ha nombroses carpetes que haurà d'abordar els pròxims dies. Durant la seva baixa hi ha hagut la crisi de rodalies, els forts temporals i borrasques o les protestes de pagesos i mestres. I a l'horitzó també haurà d'intentar desencallar la negociació dels pressupostos. Doncs el secretari general de
Junts Jordi Turull ha anunciat aquest dilluns que han presentat la sol·licitud de compareixença urgent al ple del Parlament del president Salvador Illa després del seu retorn. Volen que s'expliqui sobre el col·lapse total del país que denuncia la formació independentista. Com que no tenim cap confiança
Valgui la redundància que el president Lilla sigui coherent amb el que ell ens ha explicat aquest matí i accepti sotmetre's a una qüestió de confiança, hem sol·licitat avui mateix al Parlament de Catalunya la seva compareixença urgent per la situació de col·lapse que viu el país en tots i en tants nivells i pel malestar que des de fa setmanes i setmanes està generant a tants i tants ciutadans de Catalunya.
Us ho destacàvem en titular, 5 minuts i un quart de 3. El govern espanyol ha signat amb els sindicats la pujada del salari mínim interprofessional que s'incrementarà 37 euros al mes aquest 2026, un acord que no compta prou amb el suport de la patronal. El salari mínim pujarà un 3,1% i se situarà en 1.221 euros en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros anuals.
A més, el salari mínim no haurà de tributar l'IRPF tal com s'ha consensuat amb el Ministeri d'Hisenda. L'increment tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener, per la qual cosa els treballadors recuperaran aquests diners perduts al gener en nòmines posteriors. La vicepresidenta segona i ministre de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat la importància de l'augment.
Lo que hacemos es coger el testigo de la historia. Volvemos a mejorar la vida de la clase trabajadora de este país. Me van a permitir que lo diga, me siento muy orgullosa. Este gobierno es el gobierno de las personas trabajadoras. Els representants sindicals Unai Sordo, de Comissions Obreres, i Josep Maria Alvarez, de la UGT, han aplaudit també l'acord.
La subida del SMI ha servido para romper la espina dorsal de algunos mantras neoliberales sobre cómo operan los salarios y sobre cómo operan los salarios del modelo laboral español. Y eso va...
a la vena de los jóvenes, va a la vena muy especial de las mujeres y va a la vena de los territorios que tienen más dificultades que los salarios son más bajos. A més de Yolanda Díaz, també ha estat present en l'acte el president Pedro Sánchez, que ha criticat l'absència de la patronal en l'acord. I encara en l'ambit laboral, la patronal ballesana s'acot alerta que la manca de personal qualificat posa en risc la competitivitat i el sistema del benestar.
6 de cada 10 petites i mitjanes empreses tenen dificultats per trobar talent i per això l'entitat reclama obrir un debat per revertir aquesta situació que té conseqüències econòmiques i socials. Més detalls, Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. Actualment a Espanya el nombre de persones que jubilen cada any supera el dels joves de 25 anys que s'incorporen al mercat laboral i aquesta situació s'intensificarà. Es calcula que el 2040 hi haurà un jubilat per cada dos treballadors en actiu. S'hi afegeix una elevada taxa d'atur juvenil i dificultats per trobar professionals qualificats, en especial a la construcció, al comerç i al transport. La patronal reclama afrontar la problemàtica i proposa solucions en àmbits diversos. Ho explica el president de la SECOT, Xavier Panés.
des de polítiques d'ocupació i formació al llarg de la vida, fins a estratègies d'immigració i homologació de titulacions, passant per flexibilitat organitzativa, impuls de la productivitat i adaptació a la intel·ligència artificial. No és, en cap cas, un receptari tancat, sinó un punt de partida per obrir un debat seriós, desacomplexat i rigorós.
La SECOT reclama trencar el tabú de la immigració i apostar per la contractació en origen o polítiques de retorn de professionals que han marxat a l'estranger. Planteja allargar l'edat de jubilació, apostar per la tecnologia, millorar la formació i entendre els valors que tenen les noves generacions respecte al mercat laboral.
Gràcies, Esther. Un minut i un quart de tres. Parlem ara d'habitatge. El president espanyol Pedro Sánchez ha anunciat la construcció de 15.000 habitatges a l'any. Sánchez ha reconegut la crisi habitacional que viu a Espanya i ha convidat els inversors privats a afegir-se al projecte d'aquestes construccions, però sense especular. Sánchez ha explicat que el nou fons sobirà, Espanya Creix, mobilitzarà fins a 23.000 milions d'euros per dinamitzar l'oferta d'habitatge.
El Fondo España Crece, lo que va a hacer es movilizar hasta 23.000 millones de euros en fondos públicos y privados para dinamizar la oferta de la vivienda, para avanzar decididamente en cerrar el déficit habitacional financiando, ese es nuestro objetivo, ese es nuestro propósito, la construcción de 15.000 viviendas al año. Bueno, el fondo extenderá al inversor privado una alfombra roja, pero no para especular.
Aquest nou fons recollirà el testimoni dels fons de recuperació europeus, Next Generation, i vol mobilitzar 120.000 milions d'euros en habitatge, energia, intel·ligència artificial i infraestructures, entre altres sectors. Aquest i us, per cert, hem rebut un nou estudi del CISC que pronostica un triomf del PSOE amb gairebé 10 punts d'avantatge sobre el PP si ara es fessin unes seleccions a Espanya.
Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques, els socialistes pugen un punt i arriben al 33% dels vots, però a un 23% dels populars, que cauren una dècima. Al darrere s'hi situa Vox, a només quatre punts del PP. Sumar baixa lleugerament, Podem puja, i Esquerra continua superant Junts.
Segons el 6%, el 84% dels espanyols són partidaris de reformar la Constitució. I parlant encara d'habitatge, les diòcesis catalanes cediran patrimoni immobiliari per fer habitatge social. Aquest migdia, el president Salvador Illa i l'arcabisbe de Tarragona, Joan Planelles, han signat al Palau de la Generalitat el protocol que garantirà que col·lectius vulnerables hi puguin accedir. És una crònica de David Navarro, un dia.
Bon dia. La Conferència Episcopal Tarraconença plega les 10 dioses i catalanes. El seu president és l'arcabisbe de Tarragona, Joan Planelles. Amb l'acord signat avui, l'entitat posa a disposició de les administracions edificis i espais propietat de l'Església perquè puguin ser reconvertits en habitatge social. Després de la signatura de l'acord, l'arcabisbe ha recordat la implicació tradicional de l'institució en l'acció social. L'Església des de sempre...
Ha mirat de pal·liar les indigències i la precarietat de les persones. Això és l'ungrat de sorra més que posem per tirar endavant aquest dèficit d'habitatge. Els ho torna el president de la Generalitat, Salvador Villa, ha destacat la importància que l'església s'assumi una prioritat al país, l'habitatge. Incorporem un patrimoni material...
de les dioses i les catalanes, a resoldre aquesta qüestió amb molta capivalitat. 2.000 parròquies, 800 municipis, gairebé 900 municipis, 850 municipis, 2.000 parròquies que arriba amb els noms i, per tant, amb molta capavitat, molta presència al conjunt del territori. I ja ha explicat que l'acord implica que els béns continuen sent propietat de l'Església, però la Generalitat en podrà disposar per un període de 75 anys. La xarxa de comunicació local...
La pel·lícula basada en els fets que van conmocionar tot un país. He trobat els cotxes d'uns esquiadors a la zona del Val Andrau. No pararem fins que ens trobem. La superproducció catalana de l'any amb Àlvaro Cervantes, Rona Cosé i Marc Martí. Val Andrau, ben salvatge. 20 de febrer només als cinemes. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Passen dos minuts d'un quart d'adres, us ho destacàvem en titulars. Protecció Civil ha posat en prealerta l'Inuncat perquè s'ha incrementat el cabal del riu Ebre i hi ha petites inundacions a punts baixos dels municipis de Mora d'Ebre i Mirabet, a la Ribera d'Ebre, i al Dover i Xerta, al Baix Ebre. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya fa seguiment de l'incident i es manté en comunicació constant amb els ajuntaments.
Protecció Civil que manté també activada l'alerta del Bencat pel fort vent, que aquesta setmana continuarà bufant i que aquest cap de setmana ha obligat a tancar completament algunes estacions d'esquí al Pirineu. Un contratemps en una de les temporades més bones dels últims anys amb gruixos de neu que superen en alguns casos els 3 metres. El director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí, Joaquim Alzina, preveu que serà possible allargar la temporada en algunes estacions fins ben bé dues setmanes més, ho ha dit a la xarxa.
Gràcies a que hi ha molta neu, podríem allargar potser la temporada a alguns llocs. Però en qualsevol cas, aquí qui mana són els nostres clients. Però clarament amb la neu que tenim avui es podria allargar dues setmanetes bé i alguna estació és possible que ho faci. Una estació que té nom i cognoms que es diu Masella.
I pel que fa a Rodalies, aquest dilluns el servei funciona amb relativa normalitat, però amb les limitacions de velocitat ja anunciades. En total hi ha restriccions a més de 200 punts de la xarxa ferroviària, un fet que continua fent que els trajectes siguin més llars del que és habitual. I el ministre de Transports, Òscar Puente, ha avançat que la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla podria reprendre les operacions demà o dimecres després d'un mes tallada arran dels treballs posteriors a l'accident de Damuz a Córdova que va deixar 46 morts.
De fet, les tres operadores d'alta velocitat que hi ha a la línia, Renfa, Uigo i Idio, ja tenen disponible les seves webs la venda de bitllets. Més coses, 11 minuts i arribem a les quarts de 3. A Barcelona, us ho dèiem també en titulars, les multes per incivismes podran pagar per visum. És una de les novetats que incorporarà la nova ordenança. Avui és el primer dia elaborable amb la nova normativa en vigor que encareix el valor de les sancions. En alguns casos poden arribar als 3.000 euros. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Primer dia elaborable de l'ordenança de civisme en marxa, una norma que per primer cop multa conductes, com ara exhibir elements sexuals al cap encomiat de solter, sancionat amb 300 euros, i fins a 3.000 euros per organitzar correbars, les rutes atíliques de les festes majors de barri.
També es multaran 300 euros els amus de gossos que no dilueixin amb aigua els orins dels seus animals. Des d'ahir, la Guàrdia Urbana reforça la vigilància en uniforme i de paisà amb punts sensibles als 10 districtes, aquells on es concentra l'oci nocturn, els botellots o la venda amb volant. Multes que es poden pagar al moment a través de datafons i que es podran abonar per visum d'aquí a un temps. Tot plegat per posar fàcil als turistes el pagament d'aquestes sancions. Jaume Collboni és alcalde de Barcelona.
els pocavergonyes que incompleixen les normes, els pocavergonyes que embruten els carrers, els pocavergonyes que embruten les parets i els pocavergonyes, al final, que no respecten la convivència a la nostra ciutat. Aquests són els que poden estar preocupats en aquests moments per l'entrada en vigor d'aquesta nova ordenança de civisme.
L'any passat, la Guàrdia Urbana va posar 114.000 denúncies per incivisme, la xifra més alta de la darrera dècada. Repassem a altres notícies destacades aquest dilluns. Primer dia de funcionament de la línia autobús metropolità M15, coneix Cornellà amb l'illa diagonal de Barcelona, passant per l'Hospitalet de Llobregat, mitjans de l'Hospitalet Ana Rodríguez.
La nova línia neix amb l'objectiu d'esponjar l'alta demanda de les línies M14 i sobretot l'M12, amb la que comparteix gran part del traçat. Per això la majoria d'usuaris que el feien servir ja aquest matí ho feien com a alternativa al seu autobús habitual.
Siempre está muy congestionado y a veces se demora en pasar el intervalo de un bus a otro. Entonces la gente se aglomera al esperarlo y está muy bien. Si han puesto otra ruta, estupendo, porque así agiliza más. Yo uso el M12 siempre. Sí, normalmente siempre va bastante lleno en algunos horarios, pero... y también hay mucha gente y a veces no se puede sentar, a veces la gente grita y eso.
Al finalizar las jornadas siempre laborales o lo de escuelas, colegas y todo está petado. Cal recordar que la M12 i la M14 estan marcades per les irregularitats del servei i han estat sancionades per la MB en tres ocasions per incompliments. I l'Ajuntament de Girona destinarà un milió d'euros a recuperar l'antic espai de la marfada Santa Eugènia Televisió de Girona Maria Pilsa.
El Menjat Girona aglutina diferents projectes finançats en gran part a través de fons europeus Next Generation i compta amb l'objectiu de desenvolupar, millorar la connexió i reforçar la cohesió social i les zones de les hortes de Santa Eugènia i les ribes del Ter de Girona. És en aquest marc que l'Ajuntament inicia les obres de l'antic taller de la Marfà. Escoltem a Gemma Geis, vicealcaldessa de l'Ajuntament de Girona.
una partida important de l'entorn d'un milió d'euros. Haver licitat, adjudicar l'obra i, per tant, que ja estigui en funcionament, també ens permet garantir aquests 4 milions d'euros d'execució del menys. El nou taller de la Marfà ja s'han iniciat les obres i es calcula que tindran una durada d'uns 12-13 mesos. Per integrar completament l'espai amb l'objectiu del consistori de promoure una connexió completa entre Ciutadania i Sèquia Monart, es preveu crear una nova passera que unirà les dues lleres de la Sèquia amb el mateix taller.
Un moment ara per la cultura. I per Reus Carré vindic aquest 2026 com a ciutat natal d'Antoni Gaudí. Avui hem presentat les activitats, la nova ràdio David Fernández. La programació s'estructura en exposicions, conferències, activitats pedagògiques i espectacles amb un pes destacat del Gaudí Centre, del Museu de Reus, que exposa documentació de l'arquitecte que es va salvar de l'incendi del seu taller el 1936, i la ruta Gaudí i Reus, que es reforça amb teatralització d'espais i una nova senyalització urbana. Sandra Guaita és l'alcaldessa de Reus.
Posar en valor la vinculació de Gaudí amb la ciutat, no tan sols la vinculació personal, sinó familiar, o també el vincle emocional que tenia Gaudí amb Reus i amb el territori, per tant creiem que això és important. Després també consolidar Reus com un referent cultural mitjançant la figura de Gaudí, explicar-nos a través de Gaudí i també a través del Gaudí Centre, que aquest any tindrà un paper rellevant. L'any Gaudí implica a més equipaments culturals, centres educatius, entitats i barris en una commemoració transversal i participativa. Temps ara pels esports.
que ens porta avui la nostra companya Anna Freix. Anna, bon dia. Rafinha ha rebut l'alta mèdica i serà avui a Montilivi. Bon dia, sí. Hans i Filipe podrà comptar amb el Brasile per al partit aquest vespre Montilivi davant el Girona, on els blaugaran a buscar recuperar el lideratge, ara en mans del Reial Madrid, amb dos punts més. El Girona també té la necessitat de puntuar si es vol allunyar de la zona de descens. Mitchell, el tècnic gironí, espera un Barça fort.
Espero el millor Barça de sempre, és un equipàs, és molt difícil aconseguir un resultat positiu, però la sensació nostra és donar el 100% i veurem què passa. És un partit per millorar i ho hem d'afrontar d'aquesta manera, per millorar perquè ens farà millor sortir d'aquest partit.
Els Jocs Olímpics d'hivern de Milà cortina. Aquest matí competeix Quim Salaric a l'eslalom masculí. A la primera ronda ha finalitzat el lloc 21. S'està disputant ara mateix la segona ronda i ocupa la setzena posició. En bàsquet, l'Espar Girona es manté líder després d'encadenar la sisena victòria contra el Cadí Lasseu. En el duel català de la jornada, la Lliga Femenina Endesa va guanyar 88 a 64. Pau Vilafanya, Girona FM.
L'únic i de bon tros va jugar el seu millor partit i va tenir moments de brillantor i es va mostrar encertat des del triple, en va acabar transformant 14 en total, però d'altres estones va tenir moments de debilitat. Però en aquests instants sempre hi havia la solució que ho li vali. Excels partit de la Pivot amb 30 punts, 6 rebots i 36 de valoració, clau per acabar amb la resistència visitant. Una victòria que permet al conjunt gironí seguir com a líder en solitari de la Lliga i focalitzar-se ara en el primer partit del playoff de l'Eurolliga dimecres contra el Fenerbahçe.
La penya va perdre i a la Lliga NDS hi va haver doble duel català. El Barça va superar el màxim enresa i el bàsquet Girona es van posar a la pista d'Alhaipos, Pau Villafanya, Girona FM. L'encert del bàsquet Girona va pagar els ànims d'un barri snort convertit en una caldera especialment engrescat després d'un inici amb problemes pels gironins. Però l'encert des del triple, amb un 13 de 27 i una feina coral espectacular van donar la desena victòria del curs i tot el dret a somiar acabar el vagó capdavanter de la Lliga CB.
Moncho Fernández es mostrava satisfet pel rendiment del seu equip després de la victòria. Penso que globalment hem fet una molt bona feina des del punt de vista defensiu, en la pega del rebot, especialment en els dos primers quartes. Pep Busquets va tornar a ser el millor dels gironins amb 17 punts i 4 de 7 en triples. També van anotar amb més de 10 punts Hiux amb 14, Maritx amb 12 i Nidkamp amb 11.
Amb Aterpolo ja se saben els rivals dels equips catalans a les competicions europees masculines. L'Atlètic Barceloneta ha quedat enquadrat al grup A de la Champions amb l'Olimpiakos, el Novi Biograd i el Brescia. Els dos primers de grup passaran a la final a quatre i a l'Eurocup ja se saben els aparellaments de quarts. El Terrassa s'enfrontarà a l'Oradea, el Sabadell s'enfrontarà al Sabac i el Barcelona al Renichi. Gràcies.
Anar per l'última hora de la informació esportiva una mica de més de 3 minuts i arribarem en punt a dos quarts de 3 de la tarda. La xarxa de comunicació local. Cossos en llibertat. 12 ciutats com a escenari.
Dansa Metropolitana torna del 5 al 22 de març amb més de 200 espectacles i activitats a teatres, carrers i places. Programa complet a dansametropolitana.cat. Bon dia, Catalunya, capital del món! Hola a totes i a tots! Som la Susana Cabiscau i l'Enric Rubio, presentadors de l'Infopodcast Cardedeu.
Escolta, Enric, jo crec que avui estic complint un somni, eh? Sí? Sí. Saludar a tota Catalunya, des de les emissores de la xarxa. Uf, uf, uf. Increïble, em sembla. Uf, se'ns està anant de mare, això, eh? Se'ns està anant de mare. Estem morint d'èxit. Perquè morint d'èxit, però tu recordes quan va començar tot plegat? Home, jo recordo la proposta que ens va fer la xarxa, que era un informatiu que no fos informatiu, que fos com desenfadat... I jo crec que ens vam agafar bastant a les indicacions...
perquè ens va dir un informatiu que no sigui un informatiu. Recordo que t'ho vas dir, hem de fer alguna cosa amb la que estiguem còmodes, que ens ho passem bé cada dia. Sí, totalment.
Hi ha molta gent que ens pregunta, ostres, però vosaltres realment sou parella o no? Bé, per fer-ho cada dia, el que és molt pràctic és que siguem parella. Ens ha fet parella d'Infopodcast? No! Ens ha fet millors? Potser! Qui ho sabria? Però sí, som parella a la vida real. Sí, de fet, moltes de les coses que incorporem a l'Infopodcast tenen a veure amb la nostra vida quotidiana com a parella. De fet, a vegades ens esbronquem a l'Infopodcast. Això ens ajuda, que és part de la nostra marca, del nostre Infopodcast.
Tenim aquesta part d'informació, de notícies, però després tenim com tota una part de serveis on diem, per exemple, el porta a porta, quines són les escombraries que s'han de treure, les farmàcies de guàrdia, coses que no són tant de serveis però que jo crec que són gracioses, com a quin és el Dia Internacional, quin és el Sant del Dia, alguna efemèrida... Nosaltres, per sort, tenim més de 40 anys d'història a Radio Televisió de Cardedeu i podem tirar d'arxiu de coses que han passat a Cardedeu en els últims 40 anys. Aleshores, això és meravellós i ho hem d'aprofitar.
Hi ha moltes vegades que o que anem pel carrer i de cop algú ens diu alguna cosa que hem dit a l'Infopodcast, que ens quedem com... Ostres! Avui no ho heu dit, això, i dic merda, és veritat. Exacte, sí, sí, sí.
Voldria tancar aquesta petita càpsula que hem fet explicant la major anècdota, de les millors anècdotes que tindrem a la nostra vida, jo crec. Que és, enmig de San Francisco, sortint d'un motel, a la porta del motel, ens paren quatre dones i ens diuen, hòstia, sou els de l'Infopodcast Cardadeu. Ens van caure les calcetes i els calçotets al terra. Va, i us direm adeu, com sempre fem a l'Infopodcast Cardadeu. Salut i poble, consumiu la proximitat i fem-vos sòcies! Avui, Enric, de fet, en comptes de feu-vos sòcies, podríem dir, doneu-vos d'alta la xarxa més, perquè, clar...
Exacte, feu-vos sòcies o registreu-vos o el que cal. Doneu-vos d'alta a la xarxa més. Exacte. El Netflix de les televisions locals. La xarxa de comunicació local. Molt bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa a migdia, amb Jordi Casino. Nova jornada de vaga dels metges que tornen a reclamar millores laborals i un conveni propi. Estan cridats a aturar l'activitat durant tot el dia i, si res no canvia, repetiran la protesta divendres. Els serveis mínims garanteixen el funcionament habitual de les urgències, les unitats de cures intensives i les operacions que no es puguin ajornar. La vicesecretària de Metges de Catalunya, Irene Vermell, denuncia des de la xarxa la manca de voluntat política diu per resoldre la situació.
El que nosaltres reivindiquem no són millores laborals o millores retributives, però si fa falta més personal, evidentment farà falta més calés per pagar el capítol de personal. Falta de voluntat política. Ha arribat l'hora d'assumir aquest preu i d'enfrontar una realitat, i és que la sanitat pública catalana fa aigües.
Els metges diuen que el seguiment de la vaga és del 39% dels professionals i salut de només el 6%. És dilluns 16 de febrer de 2026. Tenim més titulars. Salvador ja torna a la feina, Montse Hidalgo. I ho ha fet amb una ferrissada defensa de la sanitat pública. El president assegura que és plenament conscient de tot el que ha hagut de passar a Catalunya durant la seva absència per malaltia. Signat l'acord per incrementar el salari mínim.
Un acte que han protagonitzat el president espanyol i els sindicats, que han acordat a pujar-lo fins als 1.221 euros al mes, en 14 pagues. L'executiu lamenta no haver pogut incorporar també la patronal. Un nou fons sobirà permetrà construir 15.000 pisos cada any.
Ho ha anunciat Pedro Sánchez en l'acte de presentació a Madrid. El vehicle inversor, anomenat Espanya Creix, pretén mobilitzar 23.000 milions d'euros per a immobles a través de l'Institut de Crèdit Oficial. Activats, atenció a l'Inuncat, a l'Ebre i al Vencat, a Tarragona.
Protecció civil alerta de petites inundacions a punts baixos dels municipis de Mora d'Ebre, Mirabet, el Dovell, Xerta, pel creixement del riu i d'avantades fortes, sobretot al litoral i per al litoral de Tarragona. El temps per aquest dilluns, Luis Mi Pérez, bon dia.
Bon dia. Continua el reguitzell de fenòmens meteorològics a hores d'ara segons la comarca. Podem dir que a grans trets el vent ha de ser el protagonista cap al sud del país i als núvols cap al nord. De moment aquest vent que ja ha passat una altra vegada dels 100 km per hora en alguns indrets del camp de Tarragona, sobretot a cavall de la Conca de Barbara i sobretot la comarca de l'Alcant.
I en aquesta banda, encara aquesta tarda el vent serà important. 80-90 km per hora amb facilitat. També atenció al voltant de la Noia, l'Alp Penedès, el Baix Llobregat o el Garraf. Un vent també tossut al Cap de Creus i cap al Pirineu ja aquesta tarda i vespre.
I justament al Pirineu hi anirà plovent o també nevant. La cota alta, 2.000 metres, algun ruixat més passatger i fugisser anirà caient. Al nord de Girona també alguna gotellada a les terres de Ponent. I l'ambient molt suau, sobretot a ram de mar, més de 20 graus. Demà farà una mica menys de vent i la nevada del Pirineu s'anirà aturant. N'estem pendents a la xarxa.
Més coses a Barcelona, primer dia elaborable de la nova ordenança cívica. La norma incorpora nous supòsits i endureix les sancions per beure alcohol en espais públics amb presència de menors o per orinar al carrer. Cultura Reusa reivindica com a ciutat natal de Gaudí.
I per celebrar el centenari de la seva mort han programat un calendari d'activitats que inclou gairebé un centenar d'iniciatives impulsades per l'Ajuntament i amb la participació d'una quarantena d'entitats. Esports d'anar freixa, el Barça podrà comptar amb Rafinha pel partit d'aquest vespre de Lliga Montilivi de Banal Girona.
El Brasilei ha regulat alta mèdica aquest migdia i serà la gran novetat a l'equip de Hansi Flick. El Barça busca 3 punts per recuperar el lideratge mentre que el Girona vol puntuar per allunyar-se del descens. El partit serà a les 9 del vespre. El control de Saivan López passa en 4 minuts de 2 quarts de 3.
És la nostra portada d'aquest dilluns. Els metges que han tornat avui a la vaga és la tercera jornada de protesta que convoca el col·lectiu aquest any en un calendari que es podria allargar fins al juny si no s'avancen les negociacions amb salut. La seva principal reivindicació, negociar un conveni col·lectiu propi. Els CAPs funcionen amb el 25% de les plantilles, però urgències, manté el servei normal i es faran les operacions que no poden esperar. Els metges diuen que el seguiment de la vaga és del 39%, salut de només el 6%. Anna Ruiz, bon dia.
Hola Jordi, bon dia. Per a metges de Catalunya el conveni propi és el millor instrument per respondre als reptes i particularitats dels facultatius. Un conveni propi que podria canviar el model de guàrdies de 24 hores i modificar també les condicions de feina per rebaixar la pressió assistencial. Aquestes són altres de les dues exigències dels metges. Francisco Castro és metge internista a l'Hospital de Sant Boi i delegat de Metges de Catalunya.
La senyora Olga Panet s'ha de reunir amb nosaltres i negociar millors dels nostres altres laborals, com reduir la jornada ordinària a 35 hores, treure la cura de 24 hores, perquè és inhumà, treure dues hores seguides, i perquè les fem com hores extres. Nosaltres fem la nostra jornada normal, ordinària, i a part hem de treballar, publicats per llei i per conveni, 500 hores de guàrdia a l'any, que són moltíssimes, que s'impeden la nostra conciliació, que s'han de fer de setmana, de nits, i que s'han deixat destrossades a nivell físic i mental. Això ho hem de parar ja.
La vaga es convoca en el conjunt d'Espanya. Els metges catalans s'hi han adherit, però amb una convocatòria pròpia avui dilluns i divendres vinent. És a Santa Terrassa, per exemple. Les persones usuàries han lamentat aquest dilluns l'enrenou que l'aturada comporta en el servei. Ràdio Municipal de Terrassa, Carme Contreras.
Fa anys que reclamen millores per regular les condicions laborals, sobretot descansos, jornades i guàrdies de 24 hores, però asseguren que no se'ls escolta. També exigeixen poder donar un servei de qualitat i garantir la seguretat del pacient. Neus Muñoz és delegada de Metges de Catalunya. Falta planificació i falta personal. I no es volen ni plantejar els torns de 12 hores perquè segurament quan ho facin seria un formatge gruller dels forats que hi hauria al calendari.
Durant la jornada de vaga s'han fixat uns serveis mínims per garantir l'atenció urgent i l'activitat inajornable. No tots els pacients n'estaven al cas. Me llego aquí y me dicen que no, que no hay... que no hay... que están en huelga. Y yo a esperar con todo lo que me han hecho pasar ya. Que hombre, yo entiendo que haya huelga y que haya muchas cosas que estén fallando, pero porque tenemos que pagar nosotros las...
Nosotros los usuarios no tenemos la culpa que esté pasando esas cosas. Eso ya debería ponerse los días arriba en mantener una salud para todo el público. Metges de Catalunya xifrava aquest matí un seguiment de la vaga al Consorci Sanitari de Terrassa d'entre el 30 i el 40%. I que avui justament ha fet una ferrissada defensa de la sanitat pública i de la humanitat per davant de la lògica del mercat ha estat Salvador Illa, que aquest dilluns s'ha reincorporat a la feina després d'un mes de baixa.
i ho ha fet assegurant que és plenament conscient de tot el que ha hagut de passar a Catalunya durant la seva absència per malaltia. Doncs el primer que ha fet Salvador Illa aquest matí, poc després de les 8, ha estat una declaració institucional al Palau de la Generalitat que ha seguit el nostre company en Joan Ferrer.
Salvador Illa ha avançat en pas ferm i sense l'ajuda de crosses cap a l'atril del Palau de la Generalitat. Una imatge que sanifica la seva recuperació, tot i que ha recordat que es reincorporarà a les seves tasques progressivament, seguint les indicacions mèdiques. Això sí que ha assegurat que torna amb moltes ganes i conscient del que necessita Catalunya.
Soc plenament conscient del que ha viscut Catalunya durant el període en què he hagut de delegar les noves funcions. El govern està plenament dedicat a preparar millor el país, a reforçar tots els serveis i totes les infraestructures que cauguin. I ja ha donat les gràcies a l'equip mèdic que l'ha tractat a la Vall d'Hebron i ha volgut posar en valor el sistema públic de salut català.
No podem posar preu a la salut. No podem permetre la mercantilització del nostre benestar ni dels valors humans que el sustenten. La salut és un bé, un dret íntim i personal, i a vora també és un dret coactiu i compartit. Sobre la taula d'illa hi ha nombroses carpetes que haurà d'abordar els pròxims dies. Durant la seva baixa hi ha hagut la crisi de rodalies als forts temporals i borrasques o les protestes de pagesos i mestres. I a l'horitzó també haurà d'intentar desencallar la negociació dels pressupostos. Doncs el secretari general de Junts, Jordi,
Torull ha anunciat ja aquest dilluns que han presentat la sol·licitud de compareixença urgent al ple del Parlament de Salvador Illa després del seu retorn. Volen que s'expliqui sobre el col·lapse total del país que denuncia la formació independentista. Com que no tenim cap confiança...
Valgui la redundància que el president Nilla sigui coherent amb el que ell ens ha explicat aquest matí i excepte sotmetre's a una qüestió de confiança, hem sol·licitat avui mateix al Parlament de Catalunya la seva compareixença urgent per la situació de col·lapse que viu el país en tots i en tants nivells i pel malestar que des de fa setmanes i setmanes està generant a tants i tants ciutadans de Catalunya.
6 minuts i arribem a 3 quarts de 3 de la tarda. És un dels titulars d'aquest dilluns. El govern espanyol ha signat amb els sindicats la pujada del salari mínim interprofessional que s'incrementarà 37 euros al mes aquest 2026. Un acord que no compta, però, amb el suport de la patronal. L'SAMI pujarà un 3,1% i se situarà en 1.221 euros en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros anuals.
A més, el salari mínim no haurà de tributar l'IRP fatal com s'ha consensuat amb el Ministeri d'Hisenda. L'increment tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener, per la qual cosa els treballadors recuperaran aquests diners perduts al gener en nòmines posteriors. La vicepresidenta segona i ministre de Treball, Jolanda Díaz, ha destacat la importància de l'augment.
Hoy lo que hacemos es coger el testigo de la historia. Volvemos a mejorar la vida de la clase trabajadora de este país. Me van a permitir que lo diga, me siento muy orgullosa. Este gobierno es el gobierno de las personas trabajadoras. Els representants sindicals, Unai Sordo de Comissions Obreres i Josep Maria Álvarez de la UGT han aplaudit també l'acord.
La subida del SMI ha servido para romper la espina dorsal de algunos mantras neoliberales sobre cómo operan los salarios y sobre cómo operan los salarios del modelo laboral español.
A més de Jolanda Díaz, també ha estat present en l'acte el president Pedro Sánchez, que ha criticat l'absència de la patronal en l'acord.
Doncs un altre patronal, la Vallèsana Secot, alerta que la manca de personal qualificat posa en risc la competitivitat i el sistema del benestar. Sis de cada deu petites i mitjanes empreses tenen dificultats per trobar talent i, per això, l'entitat reclama obrir un debat per revertir aquesta situació que té conseqüències econòmiques i socials. És una crònica d'Ester Minguell. Bon dia.
Bon dia. Actualment a Espanya el nombre de persones que jubilen cada any supera el dels joves de 25 anys que s'incorporen al mercat laboral i aquesta situació s'intensificarà. Es calcula que el 2040 hi haurà un jubilat per cada dos treballadors en actiu. S'hi afegeix una elevada taxa d'atur juvenil i dificultats per trobar professionals qualificats, en especial a la construcció, al comerç i al transport. La patronal reclama afrontar la problemàtica i proposa solucions en àmbits diversos. Ho explica el president de la SECOT, Xavier Panés.
des de polítiques d'ocupació i formació al llarg de la vida, fins a estratègies d'immigració i homologació de titulacions, passant per flexibilitat organitzativa, impuls de la productivitat i adaptació a la intel·ligència artificial. No és, en cap cas, un receptari tancat, sinó un punt de partida per obrir un debat seriós, descomplexat i rigorós.
La SECOT reclama trencar el tabú de la immigració i apostar per la contractació en origen o polítiques de retorn de professionals que han marxat a l'estranger. Planteja allargar l'edat de jubilació, apostar per la tecnologia, millorar la formació i entendre els valors que tenen les noves generacions respecte al mercat laboral. Tres minuts i arribem a tres quarts de tres i el president espanyol Pedro Sánchez ha anunciat la construcció de 15.000 habitatges a l'any. Sánchez ha reconegut la crisi habitacional que viu a Espanya i ha convidat els inversors privats a afegir-se al projecte d'aquestes construccions però sense especular.
Sánchez ha explicat que el nou font Sobirà, Espanya Creix, mobilitzarà fins a 23.000 milions d'euros per dinamitzar l'oferta d'habitatge.
el Fondo España Crece, lo que va a hacer es movilizar hasta 23.000 millones de euros en fondos públicos y privados para dinamizar la oferta de la vivienda, para avanzar decididamente en cerrar el déficit habitacional financiando, ese es nuestro objetivo, ese es nuestro propósito, la construcción de 15.000 viviendas al año. Bueno, el fondo extenderá al inversor privado una alfombra roja, pero no para especular.
Aquest nou fons recollirà el testimoni dels fons de recuperació europeus Next Generation i vol mobilitzar 120.000 milions d'euros en habitatge, energia, intel·ligència artificial i infraestructures, entre altres sectors. Aquest dia, per cert, hem rebut un nou estudi del CIS que pronostica un triomf del PSOE amb gairebé 10 punts d'avantatge per sobre del PP si ara es fessin unes eleccions a Espanya.
Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques, els socialistes pugen un punt i arriben al 33% dels vots i els populars cauen una dècima fins al 23%. Al darrere s'hi situa Vox a només 4 punts del PP. Suma, baixa, lleugerament, Podem puja i Esquerra continua superant Junts.
Segons el 6%, per cert, el 84% dels espanyols són partidaris de reformar la Constitució i, parlant encara d'habitatge, les diòcesi catalanes cediran patrimoni immobiliari per fer pisos socials. Aquest migdia, el president Salvador Illa i l'arcabisbe de Tarragona, Joan Planelles, han signat al Palau de la Generalitat el protocol que garantirà que col·lectius vulnerables hi puguin accedir. David Navarro, bon dia.
Bon dia. La Conferència Episcopal Tarraconença plega les 10 dioses i catalanes. El seu president és l'arcabisbe de Tarragona, Joan Planelles. Amb l'acord signat avui, l'entitat posa a disposició de les administracions edificis i espais propietat de l'Església perquè puguin ser reconvertits en habitatge social. Després de la signatura de l'acord, l'arcabisbe ha recordat la implicació tradicional de l'institució en l'acció social. L'Església des de sempre...
Ha mirat de pal·liar les indigències i la precarietat de les persones. Això és un gra de sorra més que posem per tirar endavant aquest dèficit d'habitatge. Els ho torna el president de la Generalitat, Salvador Villa, ha destacat la importància que l'església s'assumi una prioritat al país, l'habitatge. Incorporem un patrimoni material o...
de les dioses i les catalanes a resoldre aquesta qüestió amb molta capivalitat, 2.000 parròquies, 800 municipis, gairebé 900 municipis, 850 municipis, 2.000 parròquies que arriba a molts sols i, per tant, amb molta capavitat, amb molta presència al conjunt de...
del territori. I ja ha explicat que l'acord implica que els béns continuen sent propietat de l'Església, però la Generalitat en podrà disposar per un període de 75 anys. I la paeria preveu entregar les claus dels nous habitatges del centre històric entre la tardor i l'hivern del 2027. Avui hem presentat el projecte UAU llei de ràdio Judit Castellà.
L'edifici comptarà amb 11 habitatges de dos dormitoris i 11 places d'aparcament per a cotxes, 4 per a motos i 8 per a bicicletes. Els habitatges seran destinats a joves menys de 35 anys amb condicions de protecció oficial. El president de la cooperativa TAU Catalunya Sostenible Social, Miquel Pigem, ha explicat que hi haurà tres tipologies diferents de pisos en funció de la seva superfície. En aquest sentit ha afirmat que les actuacions tindran una durada aproximada de 18 mesos i, si tot segueix com és previst, tindran inici el primer semestre d'aquest any.
hem demanat la llicència municipal, tenim la qualificació provisional d'habitatges de protecció oficial i en aquest moment, si l'Ajuntament ens dona la llicència, que serà molt ràpid, doncs podrem començar les obres i fer el replanteig o condicionament del terreny aquest primer semestre.
El Solar, on tindrà en lloc les actuacions, ha estat cedit per part de l'Ajuntament a la cooperativa durant un període de 75 anys. I el que hem de saber, la Fórmula 1 seguirà Catalunya, però el circuit de Barcelona a Catalunya acollirà el Gran Premi cada dos anys. El contracte ja està signat i es farà públic oficialment durant aquesta tarda. D'acord amb el nou contracte, la cursa s'anomenarà Gran Premi de Barcelona a Catalunya i aquest any es farà el 14 de juny.
Notícies en xarxa.
Us ho destacaven titulars, Protecció Civil ha posat en prealerta el Pla Especial d'Emergències per a inundacions en Uncat perquè s'ha incrementat el cabal del riu Ebre i hi ha petites inundacions a punts baixos dels municipis de Mora d'Ebre, Mirabet, Aldover i Xerta. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya fa seguiment de l'incident i es manté en comunicació constant amb els ajuntaments. I Protecció Civil manté activada l'alerta del Vencat pel fort vent, que aquesta setmana continuarà bufant i que aquest cap de setmana ha obligat a tancar completament algunes estacions d'esquí al Pirineu.
Un contratemps en una de les temporades més bones dels últims anys amb gruixos de neu de fins als 3 metres. 13 minuts arribem a les 3 i a Barcelona les multes per incivisme es podran pagar per visum. És una de les novetats que incorporarà la nova ordenança. Carina Vallbé, bon dia.
Bon dia. Primer dia elaborable de l'ordenança de civisme en marxa, una norma que per primer cop multa conductes, com ara exhibir elements sexuals al cap encomiat de solter, sancionat amb 300 euros, i fins a 3.000 euros per organitzar correbars, les rutes atíliques de les festes majors de barri.
També es multaran 300 euros els amus de gossos que no dilueixin amb aigua els orins dels seus animals. Des d'ahir, la Guàrdia Urbana reforça la vigilància en uniforme i de paisà amb punts sensibles dels 10 districtes, aquells on es concentra l'oci nocturn, els botellots o la venda en volant. Multes que es poden pagar al moment a través de datafons i que es podran abonar per bísum d'aquí a un temps. Tot plegat per posar fàcil als turistes el pagament d'aquestes sancions. Jaume Collboni és alcalde de Barcelona.
els pocavergonyes que incompleixen les normes, els pocavergonyes que embruten els carrers, els pocavergonyes que embruten les parets i els pocavergonyes, al final, que no respecten la convivència a la nostra ciutat. Aquests són els que poden estar preocupats en aquests moments per l'entrada en vigor d'aquesta nova ordenança de civisme.
L'any passat, la Guàrdia Urbana va posar 114.000 denúncies per incivisme, la xifra més alta de la darrera dècada. Una nova ordenança que no convenç la Federació d'Associacions de Benins de Barcelona, que en critica el caràcter excessivament punitiu. Per la faz al camí de les sancions, s'ha demostrat que és poc eficaç a l'hora de resoldre problemes com el soroll i la convivència. Ho ha dit a la xarxa l'Anna Menéndez.
Es refereix, en tot cas, a l'ordenança de medi ambient i no reforça el que hauria de reforçar una ordenança de convivència, que està referint-se precisament als problemes de convivència que es produeixen diàriament a l'espai públic. Creiem que una ordenança que no recull el soroll amb referències específiques no reforça el caràcter de prevenció i de cura de l'espai públic i de la contaminació acústica de la ciutat.
Arribat aquest punt, és el moment de repassar altres notícies destacades d'aquest dilluns. Aquestes entitats, però, no són les úniques que presenten al·legacions. Els Consells Comarcals del Priorat, el Baix Camp i la Terra Alta i el Movimento Ciudadano Teruel Existe...
També presentaran el seu rebuig al projecte, que es divideix en dues parts, una que serà de responsabilitat de l'estat espanyol i una altra de la Generalitat de Catalunya. De fet, les al·legacions es fan per separat. Axel Veget, membre de la plataforma No a la Mat. A nivell d'al·legacions, per ara, des del divendres que vam començar a recollir al·legacions al Rourell, emportem un total de 2.868. Aquesta setmana és cap d'alt, és importantíssima, perquè anirem desplegant totes aquestes taules pels pobles i, per tant,
aquesta suma augmentarà. Per altra banda, el JPEC, Ecologistes de Catalunya, també posa a la disposició de la ciutadania les al·legacions pertinents a l'impacte mediambiental i, per últim, els documents d'unió de pagesos que posen l'èmfasi en les afectacions en terreny agrícola. I l'Ajuntament de Valls ha celebrat la Constitució del Consell Local d'Infància. Ràdio Ciutat de Valls, David Prats.
A la sessió de Constitució del Consell Local d'Infància, la regidora d'Educació, Teresa Rull, ha insistit que els infants són un motor important a tenir en compte de cada decisions que es puguin prendre sobre el futur de la ciutat. Perquè vosaltres també teniu uns drets, uns drets que s'han de respectar, que s'han de protegir i que s'han de preservar. I això vol dir que vosaltres també teniu dret a opinar, a ser escoltats i a presentar propostes que després hauríem d'executar amb la finalitat de millorar la ciutat.
Quan els representants, Laura Moreno, alumna del Col·legi Als Baltis, ha assegurat que s'ho prèn amb molta motivació. Em fa molta il·lusió poder formar part del Consell d'Infants. És una bona oportunitat perquè els nens i nenes puguem donar la nostra opinió i aportar idees per millorar la ciutat de Valls. El Consell d'Infància es reunirà un cop al mes amb l'objectiu de debatre i fer treballs en grup que fomentin espais de participació. Foment per la cultura.
I Barreus que reivindica aquest 2026 com a ciutat natal d'Antoni Gaudí. El calendari d'activitats inclou un centenar d'iniciatives impulsades per l'Ajuntament i amb la participació d'una quarantena d'entitats. Ja ho hem començat, les sessions escolars de l'ANIMAC de Lleida, Lleida Televisió, Marc Piqué.
Les sessions infantils són la prèvia de la inauguració d'un festival que enguany es presenta amb 230 títols i 11 estreners mundials que abordaran diverses temàtiques. Ho explica la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Lleida i la Bosch. La guia treurà la feina als animadors, no? Farà falta... Quines feines faran falta al futur entorn al món de l'animació? Tot això són preguntes que es fan els directors d'aquests curtmetratges i llargmetratges que es projectaran aquí.
Però no només, també hi ha preguntes sobre el feminisme, sobre la maternitat, sobre com ser mares i sobre com volem el món del demà. Pel que fa a les sessions infantils, venen acompanyades d'una guia pedagògica amb propostes didàctiques per treballar els curtmetratges a l'aula. I el periodista i company de la xarxa, Bernat Jiménez, presenta la seva primera novel·la, es diu Set de Poder, David Navarro.
Aficionat a la novel·la negra i amb experiència a la comunicació política, no és estrany que la primera novel·la de Bernat Jiménez sigui un thriller que es desenvolupa en aquest món. Un jove periodista rep l'encàrrec de seguir els passos de la líder d'un partit d'extrema dreta quan falten dos mesos per les eleccions al Parlament.
El llibre s'endinsa en les lluites per aconseguir el poder amb l'avarícia, l'engany i la traïció com a eixos. Tot i remarcar que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, en declaracions a la xarxa, en Bernat ha explicat que la política és terreny fèrtil per a la novel·la negra.
Des del cas Epstein, que segurament és un dels nivells més extrems, fins als casos de corrupció que sacsegen els dos grans partits espanyols, etcètera. Per tant, és fàcil trobar elements de la realitat que després et permetin construir una ficció.
Amb un reporter com a protagonista destacat, Bernat Jimeno també alerta de la importància d'un periodisme lliure, independent dels poders polítics o empresarials, a l'hora de garantir una democràcia real. Jimeno, que ja ha rebut bones respostes dels primers lectors del llibre, pensa que alguns personatges podrien tenir més recorregut en futures novel·les. I de Cultures Esports.
que ens porta avui la nostra companya Anna Freixa. Anna, bon dia. El Barça juga aquest vespre a Montilivi contra el Girona a partit de Lliga i ho podrà fer amb Rafinha, que ja ha rebut l'Alta Mèdica. Bon dia. Si Hansi Flick podrà comptar amb el brasilè pel partit aquest vespre, Montilivi davant el Girona on els Blaugrana busquen recuperar el lideratge. Ara en mans del Real Madrid amb dos punts més. El Girona també té la necessitat d'apuntuar si es vol allunyar de la zona de descens. Michel, el tècnic gironí, espera un Barça fort.
Espero el millor Barça de sempre, és un equipàs, és molt difícil aconseguir un resultat positiu, però la sensació nostra és donar el 100% i veurem què passa. És un partit per millorar i ho hem d'afrontar d'aquesta manera, per millorar perquè es farà millor sortir d'aquest partit.
Els Jocs Olímpics d'hivern de Milà, cortinada amb pezzo al biguetà Quim Salarí, que ha disputat aquest matí l'eslàlom masculí. Acaba de finalitzar la segona ronda i finalment ha acabat en dinovena posició. La primera ronda havia finalitzat al lloc 21. En basca, l'Espar Girona es manté líder després d'encadenar la sisena victòria contra el Cadí i la Seu en el duel català de la jornada. La Lliga Femenina Endesa va guanyar 88-64. Pau Vilafanya, Girona FM.
L'Uni ni de bon tros va jugar el seu millor partit i va tenir moments de brillantor i es va mostrar encertat des del triple, en va acabar transformant 14 en total, però d'altres estones va tenir moments de debilitat. Però en aquests instants sempre hi havia la solució a Colibali. Excels partit de la Pivot amb 30 punts, 6 rebots i 36 de valoració, clau per acabar amb la resistència visitant. Una victòria que permet al conjunt gironí seguir com a líder en solitari de la Lliga i focalitzar-se ara en el primer partit del playoff de l'Eurolliga dimecres contra el Fenerbahce.
Amb Ater Polo ja se saben els rivals dels equips catalans a les competicions europees masculines. L'Atlètic Barceloneta ha quedat enquadrat al grup A de la Champions amb l'Olimpiakos, el Novi Beograd i el Brescia. Els dos primers de grup passaran a la final a quatre. I a l'Eurocup ja se saben els aparellaments de quarts. El Sena a Sabadell s'enfrontarà al Sabac, el Sena a Barcelona, el Rat Michi i el Terrassa a l'Oradea.
I en hockey sala, el júnior, va aconseguir ahir la medalla de bronze a l'europeu que jugava a Sant Cugat. Es va imposar 5 a 4 al Royal Leopold Belga. El títol el va guanyar l'Amsterdam, que havia superat el júnior a les semifinals. Gràcies, Ana. Per l'última hora dels esports, una mica més de 3 minuts. Arribem a les 3 en punt de la tarda. Nosaltres ho deixem aquí i tornarem demà. Serà dimarts. Fins aleshores, molt bona tarda. La xarxa de comunicació local.
Bona nit.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. Nova jornada de vaga dels metges que tornen a reclamar millores laborals i un conveni propi. Estan cridats a aturar l'activitat durant tot el dia i, si res no canvia, repetiran la protesta. Divendres, els serveis mínims garanteixen el funcionament habitual de les urgències, les unitats de cures intensives i les operacions que no es puguin ajornar. Escoltem la vicegagatària de Metges de Catalunya, Irene Vermell. Són les famoses guàrdies de 24 hores.
Sí que és cert que no som només les metgesses les que fem guàrdies de 24 hores, però és que trobo que en un país desenvolupat del segle XXI cap treballador hauria d'estar 24 hores treballant. I és evident que la grandíssima majoria de les persones que fan 24 hores de feina són les metgesses. Llavors, per parlar, per exemple, d'aquestes condicions, està vist que la forma actual de parlar-ne, les meses negociadores, no ho tenen en compte, perquè com som una minoria, aquestes guàrdies de 24 hores segueixen perpetuant-se i ningú fa res per aturar.
Els metges diuen que el seguiment de la vaga és el 39% i salut del 6%. Precisament, Salvador Illa, el president, ha tornat a la feina i ho ha fet amb una ferrissada defensa de la sanitat pública. Segura que és plenament conscient de tot el que ha hagut de passar a Catalunya durant la seva absència per malaltia. Sé el que Catalunya necessita. Sé el que els catalans i catalanes reclamen. Sé el que cal fer i avui us dic, de nou, que ho farem.
No és temps ni de fatalismes, ni de conformismes, ni de responsabilitats. Un país es construeix amb consciència, amb responsabilitat i amb exigència.
I ho acabem de saber, la fórmula ho seguirà a Catalunya, però el circuit de Barcelona a Catalunya acollirà el Gran Premi cada dos anys. Segons ho ha avançat el periòdic, el contracte ja està signat i es farà públic oficialment durant aquesta tarda l'acord amb el nou pacte. La cursa s'anomenarà Gran Premi de Barcelona a Catalunya i aquest any es farà el dia 14 de juny.
I el govern espanyol ha signat amb els sindicats la pujada del salari mínim interprofessional, que s'incrementarà a 37 euros aquest mes, aquest 2026, un acord que no compta amb el suport a la patronal. El salari mínim pujarà un 3,1%, d'aquesta manera se situaran els 1.221 euros en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros anuals.
A més, el salari mínim no haurà de tributar, tal com s'ha consensuat amb el Ministeri, disseny que l'increment tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener. I Protecció Civil ha posat en prealerta el Pla Inuncat perquè s'ha incrementat el cabal del riu Ebre i hi ha petites inundacions amb uns baixos de municipis de Mora d'Ebre i també de Mirabet. També es manté en alerta el Pla Bencat pel fort vent que hi ha del cap de setmana.
El ple de l'Ajuntament de Torredembarra ha aprovat inicialment avui dilluns el DOPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal. Aquest unifica tots els plans d'emergència del municipi que quedaran integrats sota un mateix marc. La regidora de Soledat Ciutadana, Mari Carmen Martín, ha comentat que el DOPROCIM estableix què cal fer en cada situació d'emergència i ha destacat que el seu objectiu és la prevenció i la protecció de les persones.
Passem a tenir una eina única i actualitzada que recull totes aquestes causístiques. Per a què serveix? La seva funció principal és la prevenció i la resposta ràpida. Serveix per a saber exactament què hem de fer, qui ha d'actuar i com ens hem d'organitzar quan hi ha una situació de risc o emergència a Torredembarra. L'objectiu final és protegir el més important, les persones, els seus béns i el nostre entorn.
Al Duprocin hi ha el Pla Territorial Municipal i els plans d'actuació municipal per a les diferents situacions d'emergència que es puguin donar. Toni Sacristán s'ha acomiadat del ple de Torredembarra després de gairebé 7 anys com a regidor de la CUP. Sacristán ha presentat avui formalment la seva renúncia, ho deixa per motius professionals i passa el relleu a Roberta Tay, que va anar de número 2 a les darreres eleccions municipals.
Seguirem. El projecte polític del CUP segueix en peus, amb altres noms i amb altres cares. Però la lluta per l'independència i el socialisme dels països catalans segueix ben viva que mai. Gràcies. Tatai prendrà possessió del càrrec el mes 20. L'Ajuntament de Torredembarra sol·licitarà la instal·lació d'una llamborna Stolpestein en memòria de Steva Canyelles Margalló.
Ho ha aprovat el ple aquest dilluns a través d'una moció presentada pels grups municipals d'Esquerra, el PSC, Junts i Alternativa, i a la qual també s'hi ha afegit la CUP. I durant la sessió d'avui dilluns també s'han aprovat les bases per a les subvencions esportives d'aquesta temporada. Aquestes regulen l'atorgament d'ajuts que cada any l'Ajuntament concedeix a les entitats esportives amb seu a Torre d'en Barra. A més, el ple també ha aprovat definitivament la derogació de l'ordenança sobre l'estalvi energètic i ús eficient de l'aigua a Torre d'en Barra.
Avui a l'Informatiu també farem la crònica del carnaval que ha sigut multitudinari. S'ha pogut celebrar sense gaires canvis, tot i les fortes ventades d'aquest cap de setmana. Les carreres i comparses van omplir de música, llum i colors, les rues de dissabte i diumenge, amb disferes inspirades en les màscares venecianes, el carnaval de Rio, motius sotmariners i mons de fantasia.
A nivell general, el 112 ha rebut més de 1.250 trucades d'emergències relacionades amb el fort vent des d'aquest cap de setmana. L'alerta per perill es manté activa durant les pròximes hores, sobretot a les comarques del Camp de Tarragona i Alanoia. Parlarem també de la vaga de metges i a la recta final de l'informatiu ens centrarem en la crònica esportiva. Amb les derrotes dels dos primers equips del Sèbol Tordambarra, el masculí va perdre a Saragossa, el femení ho va fer a Lleida.
Són les notícies més destacades d'avui dilluns, som dies 16 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció. La Raquel Martínez i qui us parlem, en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
El ple de l'Ajuntament de Torredembarra ha aprovat inicialment avui dilluns el DuproCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal. Aquest unifica tots els plans d'emergència del municipi que quedaran integrats sota un mateix marc. Hi ha el Pla Territorial Municipal i els plans d'actuació municipal per a les diferents situacions d'emergència que es puguin donar.
Aquestes poden ser per causes climatològiques, com ventades, inundacions, nevades o terratrèmols, o també per riscos tecnològics vinculats al transport de mercaderies o per abocaments al mar. La regidora de Seguretat Ciutadana, Mari Carmen Martín, ha comentat que el DuproCim estableix què cal fer en cada situació d'emergència i ha destacat que el seu objectiu és la prevenció i la protecció de les persones.
Passem a tenir una eina única i actualitzada que recull totes aquestes causístiques. Per a què serveix? La seva funció principal és la prevenció i la resposta ràpida. Serveix per a saber exactament què hem de fer, qui ha d'actuar i com ens hem d'organitzar quan hi ha una situació de risc o emergència a Torredembarra. L'objectiu final és protegir el més important, les persones, els seus béns i el nostre entorn.
Des dels partits de l'oposició, alguns grups municipals, com la CUP o Alternativa, han posat el focus en la prevenció i en el canvi climàtic. Els regidors Toni Sacristán i Carles Fuixet han comentat que això farà que situacions d'emergència siguin cada cop més habituals.
Aquestes inclemències meteorològiques amb el temps s'aniran incrementant i per molts recursos públics, humans i tècnics que els hi posem en el que és la gestió i la postcatàstrofe,
Hi ha uns mecanismes preventius que s'estan desatenent des del nostre punt de vista. Per desgràcia, el canvi climàtic que alguns partits grans neguen farà que haguem d'actuar en algun moment o altre. Llàstima que sigui aviat i posar en marxa algun d'aquests plans.
També han lamentat no haver pogut participar en l'elaboració del DuproCim. La regidora de Seguretat Ciutadana ha respost que es tracta d'un document tècnic i que després d'aquesta aprovació inicial hi haurà un període per consultar-lo i presentar al·legacions. L'aprovació inicial del DuproCim ha comptat amb el vot favorable dels regidors de l'equip de govern i del Partit Popular i l'abstenció de la CUP, l'Alternativa i Vox.
Seguirem. El projecte polític de la CUP segueix amb peus, amb altres noms i amb altres cares. Però la lluta per l'independència i el socialisme dels països catalans segueix ben viva que mai. Gràcies.
Amb aquestes paraules, Toni Sacristán s'ha acomiadat del ple de Torredembarra després de gairebé 7 anys com a regidor de la CUP. Sacristán ha presentat avui formalment la seva renúncia, ho deixa per motius professionals i passa el relleu a Robert Tatai, que va anar de número 2 a les darreres municipals. Tatai prendrà possessió del càrrec el més vinent.
Toni Sacristán va accedir a l'Ajuntament el 2015. Al següent mandat, la CUP va perdre la representació i la va recuperar a les eleccions del 2023. Durant tot aquest temps, Sacristán ha estat la cara visible de la formació anticapitalista. En el seu Parlament de Comiat, ha manifestat que han fet tot el que han pogut amb un únic regidor.
Ha explicat que marxa per motius professionals, però també perquè cal donar pas a nous lideratges. També ha assenyalat que se sent cremat per la dificultat de tirar endavant determinats projectes. Ha posat l'exemple de l'ordenança de pisos turístics, una prioritat per a la CUP, però que encara no s'ha aprovat.
És amb el curro que ens vam marcar fent una ordenança per pisos turístics, una feina que recau més competència de tècnics municipals que no d'un partit polític.
L'hem presentat i l'hem defensat, la seguirem defensant. I qüestions que a vegades ens dia, ostres, que els del CUP tenen molta raó amb el que diuen, però que per situacions administratives, institucionals, tècniques, no poden veure la llum. Això acaba cremant una miqueta a la gent.
Tot i les discrepàncies polítiques, a qui han atingut paraules positives per a l'actual equip de govern, considera que té possibilitats de consolidar-se en el temps i el que lamenta és que encara hi hauria pogut haver més interlocució.
Aquí acaba la meva etapa institucional, donar tota la força al Robert i dir que, i això pot semblar una miqueta fora de lloc, però personalment considero que aquest govern que ens ha tocat viure aquest mandat, des del meu punt de vista, no és un mal govern. És un govern que, no sé si en junts o sense junts, però és un govern que...
que la feina que ha fet i potser la poca oposició que ha tingut té un govern per anys, però a la vegada penso que hi ha moltes coses que hauríem pogut parlar, debatre conjuntament, i no sé per què no s'ha volgut atendre les nostres peticions. Des del govern, els portaveus del PSC i Esquerra Republicana, Angi Muñoz i Raül García, han agraït l'oposició constructiva i persistent de Toni Sacristán, que els ha fet remoure la consciència i plantejaments.
Has estat persistent, rigorós i, cal dir-ho, incòmode quan tocava ser-ho i encara que de vegades ens has fet remoure la cadira, forma part de la bona política municipal, la que fiscalitza, la que pregunta i la que no deixa passar ni una.
La vostra posició o els vostres plantejaments ens fan estar segurament en millorar la nostra gestió diària perquè ens fan obrir portes o obrir debats que potser un altre grup no ens hagués fet i, per tant, crec que això és el que s'ha de posar en valor. En el seu comiat, el fins ara regidor de la CUP també ha tingut paraules d'alerta contra l'extrema dreta. Ha demanat a l'electorat descontent que no es deixi captar pels seus cans de sirena.
que la solució no vindrà per part d'aquesta gent, que aquesta gent està autoritant un discurs que la pràctica li dona diners i que aquesta gent està donant problemes molt senzills a situacions molt complexes. I el que és més preocupant és que està posant en el punt de mira a persones vulnerables i no a grans persones i interessos que ens estan fent la vida impossible.
Toni i Sacristà han assegurat que Robert Tatall i l'Assemblea Local de la CUP seguiran fidels al mateix projecte polític. Està previst que Tatall assumeixi l'acte de regidor en el pròxim ple ordinari al mes de març.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra sol·licitarà la instal·lació d'una llamborda Stolpenstein en memòria d'Esteve Canyelles Margalló. Ho ha aprovat el ple aquest dilluns a través d'una moció presentada pels grups municipals d'Esquerra, el PSC, Junts i l'Alternativa, i a la qual també s'hi ha afegit la CUP.
Aquest projecte, iniciat l'any 1996, vol homenatjar a totes les víctimes de l'Holocaust amb aquestes llambordes personalitzades i elaborades manualment que es col·loquen davant els habitatges on van viure les víctimes o en altres llocs significatius.
A Tornambarra, la família d'Esteve Canyer i Esmargalló, mort el 15 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen, fa temps que treballa amb l'objectiu d'instal·lar aquesta llamborda en la seva memòria. Ara, l'Ajuntament els dona suport en aquesta iniciativa que a Catalunya es realitza de la mà del Memorial Democràtic. El regidor de Cultura, Daniel Pujol, ha defensat la necessitat de mantenir viva la memòria de les víctimes de l'Holocaust i lluitar per la dignitat i la defensa dels drets humans.
No es tracta de reobrir ferides, sinó de tancar-les dignament amb respecte i amb un acord de consens. És un gest humà i conciliador. Fer memòria de les víctimes del nazisme està plenament alienat amb els valors democràtics i amb el compromís institucional de veritat, reparació i no repetició. Confiem que aquesta iniciativa comuna reforçarà el nostre compromís amb la memòria democràtica, amb la dignitat de les víctimes i amb la defensa de la pau, la llibertat i els drets humans.
A més dels partits que han presentat la moció, també hi ha votat a favor el Partit Popular. Vox s'ha abstingut.
Precisament des de Vox ha presentat una altra moció que en aquest cas no ha prosperat, ja que només ha rebut el vot a favor del PP. Aquesta plantejava regular l'accés a dependències municipals en casos d'ocultació integral del rostre. Una proposta sobre la qual la mateixa secretària municipal ha explicat a instàncies de la CUP que, en cas d'haver-se aprovat, no s'hauria pogut aplicar, ja que hi ha una sentència del Tribunal Suprem que estableix que és il·legal per atemptar contra la llibertat religiosa.
Òbviament que una cosa és la introducció a l'hora del dia i l'altra cosa és la legalitat d'aquest acord. Té raó en què no és legal si s'hi votés a favor, si sortís a favor això no tindria efecte perquè no s'aplicaria, no és legal. El Tribunal Suprem el que ha dit és que un ajuntament no té competència per regular en una ordenança ni en un reglament aquesta matèria perquè atenta contra la llibertat religiosa.
Tot i la sentència del Tribunal Suprem, el regidor de Vox, Javier Ramírez, ha defensat que no és una qüestió religiosa, sinó de seguretat. Des del govern, la CUP i Alternativa han apuntat que aquest discurs atempta contra els drets i llibertats fonamentals. I seguim amb altres emocions, també rebutjada en aquest cas la que havia presentat l'Alternativa Torre d'Embarra per a la millora urgent de la connectivitat de Torre d'Embarra amb Barcelona davant la crisi crònica de Rodalies. Tots els grups de l'oposició han votat a favor, però des del govern s'hi han oposat.
El regidor d'Alternativa, Carles Fuixet, ha explicat que cal millorar la connectivitat amb Barcelona amb busos interurbans directes i disposar d'una mobilitat digna, fiable i accessible. També ha explicat els perjudicis que pateixen moltes torrenques i torrencs per a l'actual situació del servei ferroviari. El que hem de fer és tindre una connectivitat.
adequada pel nostre municipi. Perquè quants ciutadans van cada dia treballar a Barcelona? Quants ciutadans van cada dia almenys a Barcelona? Quantes famílies necessiten poder-se moure de forma decent, amunt i avall? No podem dependre només d'un servei que està obsolet i, com vostès tots saben, està mancat d'inversions des de fa molts anys.
Des del govern han rebutjat la moció per considerar-la oportunista. L'alcalde accidental, Raül García, ha explicat les accions que han dut a terme per fer pressió i aconseguir aquest servei de bus.
Tot un seguit d'actuacions que aquest ajuntament, en aquest cas l'alcaldia d'aquest ajuntament, ha fet i que està en aquest tema d'intentar resoldre o intentar ser una ajuda pels usuaris que pateixen el desgavell que és ara mateix el servei de trens.
Però, com les formes d'aquest partit municipal són les que són, i en comptes de preguntar primer què ha fet l'Ajuntament, doncs ja instem al govern o que estem de més espectadors, crec que ha quedat molt demostrat que més espectadors, en tot cas, no ho som. Fuixet ha rebutjat l'acusació d'oportunistes i ha instat el govern a convocar-los a través de la Junta de Portaveus per tractar temes com aquest.
Durant la sessió del ple d'avui dilluns també s'han aprovat les bases per a les subvencions esportives d'aquesta temporada. Aquestes regulen l'aturcament d'aquests ajuts que cada any l'Ajuntament concedeix a les entitats esportives amb seu a la torre. En total s'hi destinaran 110.000 euros. Es tracta d'una xifra inferior als 130.000 que es van proposar l'any anterior.
En aquest sentit, la regidora d'Esports, Berta Castells, ha comentat que en el cas del pressupost anterior es va pujar per una regularització dels tècnics i que, amb tot, no es va cobrir tota la quantitat. Creu que la quantitat actual s'ajusta a aquelles despeses que el conjunt de les entitats poden justificar.
El pressupost que tenim ara per les subvencions esportives, que són els 110.000 euros, s'ajusta a la realitat del que pot justificar totes les entitats del poble. Per tant, tampoc podem posar una bossa molt gran perquè les entitats arriben a un límit i ja no poden justificar res més. Per tant, estem, crec que molt i molt bé, estem ajudant en tot el que es pot i crec que l'aport econòmic de l'Ajuntament ho agraeixen moltíssim.
Gràcies.
Aquestes bases de les subvencions esportives s'han aprovat per unanimitat. I d'altra banda, el ple també ha aprovat definitivament la derogació de l'ordenança sobre l'estalvi energètic i us eficient de l'aigua a Torredembarra. És una ordenança municipal que va entrar en vigor a principis d'aquest segle i que s'ha vist superada per normatives d'altres administracions que estan més avançades. El regidor d'Urbanisme, Javier Perellón, ha comentat que en alguns punts aquesta duplicitat complicava els projectes d'edificació i, per a
i això han decidit derogar-la. Els projectes d'edificació dels Codics Tècnics que es presenten avui dia, la normativa està molt més avançada que la que nosaltres teníem, que era del 2006. El que representava el Departament Tècnic, problemes comparatius amb eficiències energètiques, en les quals ja es contemplen diferents tipologies que no les contemplaven nosaltres, s'hi obligaven a complir i complicaven, i l'altra sobre el que és estalvi de l'aigua.
Exactament el mateix, les normatives del Codi d'Edificacions estan molt més actualitzades a les que nosaltres intentaven aplicar, per tant complicaven en algun tipus d'edificis. D'altra banda, també s'ha aprovat la creació d'una comissió d'estudi per a la redacció, modificació o derogació d'ordenances i reglaments en relació a les matèries de tecnologies de la informació i comunicació, administració electrònica i arxiu. En els dos casos, aquests apunts s'han aprovat per unanimitat.
Després de la crònica del ple, anem a fer la del carnaval, que ha sigut multitudinari un any més i, tot i alguns canvis que s'han hagut d'introduir per la ventada, la major part de les activitats, dels actes, s'han pogut celebrar segons estava previst.
Les carrosses i comparses van omplir de música, llum i colors les rues de dissabte i de diumenge. Amb disfreses inspirades en les màscares venecianes, el Carnaval de Rio, motius mariners i mons de fantasia, les colles van desfilar amb més de 2.000 persones. El regidor de festes, Xavi Suárez, va destacar el gran nivell assolit una i més pel Carnaval Torrenc.
Felicitar a les més de 2.000 persones que un any més han fet que el Carnaval de Torre de Marra sigui espectacular. No tinc paraules perquè, evidentment, nosaltres des de l'Ajuntament fem una aposta decidida per aquesta festivitat, però també rebem aquest...
Aquesta contraprestació, per dir-ho d'alguna manera, de les colles, que participen, que s'hi aboquen, que cada vegada són més, i la veritat és que el nivell cada vegada puja més en disfressa, en carrossa... Si he de demanar alguna cosa, no puc demanar més. Suárez va comentar que des de l'organització van introduir alguns canvis per seguretat, com l'emplaçament del dinar popular al pavelló dels Caus.
La veritat és que el cap de setmana pintava molt malament per qüestions climatològiques. S'han hagut de fer canvis per seguretat, com el tema de portar tant la festa, com el dinar de Germanó aquí al pavellós Caus, per garantir la seguretat de les persones, perquè, evidentment, l'embalat és una estructura mòbil que ha estat sotmesa a tot el tema del vent i la pluja, les inclemences meteorològiques, i, evidentment, calia primar la seguretat de la gent.
Ahir diumenge, abans de la batalla de confeti, es van lliurar els premis del Carnaval. Enguany, com a novetat, el jurat estava integrat per membres de totes les colles. La disbauxa amb una gran fera i una piràmide, l'estil maia, va ser proclamada millor que rosa del Carnaval Torrenc. El segon premi va ser Execo pel foc de la cocaña i pel cotxe de la pantera rosa de la colla ACR. El tercer premi se'l va endur la colla Ferraia i el seu munt de Mario Bros.
El premi a la millor comparsa va ser pels amics de la nou amb una disfressa sideral. El segon premi el va guanyar l'associació Matinada, inspirats en Venècia i els seus gondolers. I el tercer premi va recaure en torrembolics, disfressats de sorra de la platja amb unes excavadores al cap.
La cocaña també es va endur als premis a millor disfressa i maquillatge. La distinció a millor coreografia va ser per les aus tropicals de mort dansa carnaval i l'originalitat pels ACR. El premi a la sàtira se'l va endur la colla Spindereta. Gerard Requesens explicava a la torre l'aposta de la colla per la sàtira.
El Carnaval no és, si no és sàtira, i nosaltres sempre apostem per aquesta vessant carnavalesca, que jo crec que és una de les apostes més clares i que més agrada aquí d'Ordanbarra. En aquest cas, aquest any, amb el rei Juan Carles, que té aquest llibre de memòries, en què intenta redimir-se de tot plegat, però com que no se'n surt, doncs nosaltres ens aburlem una mica.
Els premis populars s'entregaran després de l'enterrament de la sardina. Fins dimarts hi ha obertes les votacions a l'aplicació Viola Torra. S'hi pot emetre un únic vot per triar una de les colles entre comparses i carrosses.
La previsió de forts béns de dijous va fer jornal l'Arribo i la passada de la figa Tefai a divendres, i també el concurs de truites. Aquest certamen, organitzat pel grup de dones, finalment es farà el pròxim dissabte, 21 de febrer, a Calmaiam. Les truites participants hauran de ser presentades entre dos quarts de cinc i dos quarts de sis. La valoració del jurat serà fins a les sis de la tarda i a un quart de set es repartiran els premis.
A més, de les truites, de les concursants, la regidoria de festes de l'Ajuntament aportarà altres truites perquè tothom pugui gaudir d'un petit refrigeri. Abans, aquest dimarts tindrà lloc el solemne enterrament del carnestoltes i una sardinada popular.
La comitiva fúnebre per donar adeu a ses majestats a Carnestoltes sortirà a les 7 de la tarda de l'Avinguda de Pompeu Fabra i acabarà a la plaça de mossèn Joaquim Boronat on tindrà lloc la sardinada. El preu serà de 3 euros fins a exaurir les existències.
Fem ara un recordatori. Avui és el darrer dia perquè els comerços s'inscriguin a la pròxima edició de la Fira Fora Estocs de Torredembarra. Se celebrarà els dies 6 i 7 de març. Des de la Regidoria de Turisme i Comerç de l'Ajuntament han fet una crida als establiments de l'eix comercial que vulguin participar en aquesta iniciativa. Si s'hi volen sumar, han d'enviar un correu electrònic a l'adreça turisme arroba torredembarra.cat i caldrà comunicar si necessiten disposar d'una taula.
La fira Forestocs té com a objectiu dinamitzar el comerç de la vila, atraient nous visitants i fidelitzant els clients habituals, així com donar a conèixer el teixit comercial existent a Tordambarra. Els establiments participants oferiran descomptes i rebaixes especials en els seus productes i serveis, coincidint amb el final de la temporada d'hivern.
El 112 ha rebut més de 1.250 trucades d'emergències relacionades amb el fort vent des del cap de setmana. L'alerta per perill es manté activa durant les pròximes hores, sobretot a comarques del Camp de Tarragona i Alanoia. Aquí, les comarques amb més risc de vent intens són l'Alt i el Baix Camp i la Conca de Barberà. La majoria dels avisos que han rebut els bombers, un 80%, estan relacionats amb la caiguda d'arbres i elements inestables en edificis.
El barcelonès, el Baix Ebre i el Baix Llobregat són les comarques que han registrat més incidents. El sistema d'emergències mèdiques ha informat que s'han rebut 15 alertes pel temporal de vent amb 5 pacients traslladats a diferents centres sanitaris, cap d'ells de gravetat. Protecció Civil recorda que el pla Bencat continua activat per la previsió de fortes ratxes de vent que poden superar els 70 quilòmetres per hora.
El risc es concentra al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, Barcelona i al Pirineu. A l'Alt i al Baix Camp i a la Conca el risc és de 3 sobre 6. Demà el vent remetrà. A Torredambarra aquest dissabte es va assolir una ratxa màxima de 63,7 km per hora i avui, dilluns, s'han superat els 50.
Un motorista mort aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a la carretera local TV Baixa 2032, al municipi de Renau. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, els serveis d'emergències han rebut l'avís cap a un quart de sis de la tarda per una motocicleta que havia patit una sortida de via al punt quilomètric 3,8.
L'home que la conduïa, un veí de Tarragona de 53 anys i únic ocupant del vehicle, ha mort. S'han activat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels bombers de la Generalitat i diverses unitats del sistema d'emergències mèdiques. El meteoròleg Francesc Mauri oferirà avui dilluns una conferència a la sala del Casal de la Riera de Gaillà. L'emergència climàtica serà el tema de la xerrada prevista aquesta tarda a les 6.
Francesc Mauri és un dels homes del Temps de Televisió de Catalunya. Actualment cobreix la informació meteorològica en l'espai El Temps, el Telenotícies Migdia, la Franja del Migdia, del 324, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Per assistir a la xerrada, recomanem reservar plaça a l'Ajuntament de la Riera. L'edat recomanada és a partir de 12 anys.
El Departament de Salut xifra en un 6,2% el seguiment de la vegada metges del sector públic que ha començat avui dilluns i que seguirà divendres. El sindicat de metges, que és el convocant de la protesta, eleva aquest seguiment al 39% de mitjana al conjunt del país. La demarcació de Tarragona el situa en el 24%.
Per àmbit assistencial, Metges de Catalunya xifra el seguiment en un 44% a l'atenció primària i un 25% als hospitals. L'Agència Catalana de Notícies ha constatat en diferents centres sanitaris del país que la vaga està tenint una afectació escassa i que molts pacients ni tan sols n'estaven assabentats.
Les principals afectacions són cues més llargues i algunes anul·lacions de visites i proves. Els serveis mínims garanteixen la cobertura de les urgències i d'unitats vitals com les UCI i hemodiàlisi. El conjunt de l'estat de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics ha convocat fins a cinc dies de vaga. A Catalunya, el sindicat de metges ha optat per concentrar la protesta en dues jornades, la d'avui dilluns i la de divendres.
Segons dades d'aquest sindicat, que és el majoritari, el col·lectiu, hi ha 30.000 professionals cridats a la vaga. Denuncien la sobrecàrrega assistencial i l'esgotament. Per això reclamen, entre altres mesures, eliminar les guàrdies de 24 hores i contractar més professionals.
El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonar, ha lamentat la manca de voluntat de diàleg de la Conselleria de Salut i assegura que el sistema sanitari del país està al límit. De fet, nosaltres diem que tenim un sistema sanitari que es va dissenyar i que no s'ha mogut de la Catalunya dels 6 milions. Ara som 8 milions i anem cap als 10.
I si no fem una reforma radical i invertim el que s'ha d'invertir en el sistema sanitari, de fet jo tinc la sensació que el sistema sanitari està començant a implosionar ja.
Darrere de la vaga dels metges també hi ha la reivindicació d'un nou estatut marc dels professionals sanitaris que actualitzi l'actual de fa 20 anys. Aquesta negociació s'ha de dur a terme a nivell estatal. El comitè de vaga ha convocat aturades de 5 dies cada mes que comencen ara i s'allargaran previsiblement fins al pròxim mes de juny.
Anem a parlar d'esports. El senyor masculí del Sebol Torreda va patir una important derrota a la pista de Lidescar-Saragossa aquest dissabte. Els torrencs van caure derrotats contra el QE del grup B de Primera Nacional en un partit que es va decidir per la via ràpida entre sets.
Els aragonesos es van imposar per 25 a 21, 25 a 22 i 25 a 17 en un partit on el Sebol contemplava sumar els 3 punts, ja que el seu rival només n'havia sumat 6 fins a aquesta jornada, una victòria que els hagués pràcticament garantit la permanència. La derrota fa que l'equip torrenc perdi una posició a la classificació i es quedi 6è ara mateix amb 23 punts, això sí amb 10 de marge sobre el descens.
Aquesta setmana rebran diumenge, dia 22, a partir de les 4 de la tarda, l'Hospitalet, el segon classificat del grup.
Per la seva banda, el primer equip femení també va perdre, o va fer, per 3 a 1, contra el Cacell Lleida aquest diumenge. Les dos Caraliseda van començar força bé aquest partit, guanyant el primer set per 20 a 25. Però els tres següents se'ls van adjudicar l'equip lleidatà per 25 a 21, 25 a 19 i 25 a 15. Les torrenques sumen una victòria i dues derrotes en les tres primeres jornades de la fase de promoció de primera catalana.
Tanquem així aquesta informativa. Adéu-siau.
La Ràdio Sideral, un viatge còsmic. Hola, benvingudes i benvinguts a un capítol més de La Ràdio Sideral, un viatge còsmic. En aquest capítol de La Ràdio Sideral celebrem el centenari del naixement de Maria Assumpció, català i poc, una figura clau i massa sovint invisibilitzada de l'astronomia catalana i espanyola.
Va ser la primera dona astronoma professional de l'Estat, professora, divulgadora i observadora incansable del cel. La seva trajectòria va obrir un camí a moltes generacions posteriors en un context gens fàcil per a les dones de la ciència. Per parlar del seu delegat, la seva importància històrica i el seu impacte científic i humà, conversem amb Salvador Ribas.
un dels grans referents de la divulgació astronòmica del nostre país. Un episodi per mirar el cel en memòria, posar en valor les pioneres i entendre d'on venim per saber cap a on anem. Comencem. Els remerides astronòmiques.
Bona nit. Aquesta setmana els nostres ulls no miraran cap a dalt, miraran cap a baix. I és que les efemèrides de la Ràdio Sideral no són al cel, són a la Terra, a una data molt especial. El 14 de juliol de 1925 naixia a Barcelona Maria Assumpció català i poc. Fa cent anys.
El segle XX, aquell que significaria una revolució tecnològica i que veuria grans avenços en astronomia, nous telescopis, satèl·lits, coets, visions espacials, una nova manera de veure, estudiar i entendre l'univers, aquest mateix segle XX també serà l'escenari d'una lluita silenciosa, la de les dones per tindre un lloc a la ciència.
Assumpció Català va viure la Guerra Civil, la postguerra, el franquisme, i es va trobar una universitat tancada, jeràrquica i profundament masculinitzada i masclista.
Tot i això va aconseguir estudiar, investigar i ensenyar. Es va anar obrint pas al món acadèmic fins que es va convertir en la primera doctora de matemàtiques a Catalunya i en una gran professora d'astronomia durant anys.
Avui, quan mirem les efemèrides astronòmiques, sovint pensem en dates còsmiques. Però també és important recordar les efemèrides humanes, aquelles que han fet possible que avui puguem mirar el cel amb els ulls més oberts. Aquesta setmana el cel també celebra els 100 anys d'una pionera.
Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí. I ara que poso les llargues, només tinc el dubte de veure si vols venir amb mi. He passat les nits saltant teulades, però ara...
Fins demà! Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Però ara em vull quedar aquí. Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els ulls de mig per tot per poder veure que això no és mentida.
Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí.
He callat quan tocava cridar. M'han fet dubtar quan ho tenia clar. Vaig dir que tot anava bé i no et volia preocupar. Ho sento, a vegades soc complicat. M'he baixat mig de vida justificant-me per tot, tot i que mai vaig entrar als teus plans. Per no ser com els altres, per no ser una ovella més, per la meva forma de ser i de pensar. Sé que deia la veritat, però em van fer baixar el cap. He carregat motxilles que no hauria de portar.
Agafo el meu, vaig fer una muntanya d'aquell gran, i ho tornaré a fer, estic preparat. Tant de temps has caminat per seguir desorientat, cap camí és difícil si el que vols és arribar.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Hi ha coses que no puc canviar, no em puc desfer al passat. No puc tornar a començar, si el que vols és arribar. Si el que vols és arribar. Si el que vols és arribar.
El que vols és arribar. Si el que vols és arribar. Si el que vols és arribar. Si el que vols és arribar. Si el que vols és arribar.
Ok, ok. Digue-li a la pluja que no plogui tan fort. Que no plogui tan fort, que no plogui tan fort. Deixa que la vida se t'escapi del tot.
que plogui a poc a poc, més a poc a poc. Digue-li que vagin els àngels, digue-li que cuidi les flors, que potser quan arribi la tarda ja serem a dintre del por.
que no plogui tan fort, que no plogui tan fort, que totes les ànimes vagin a bon port, o que cremin el foc, o que cremin el foc. Digue-li que no en sabem gaire, digue-li que no en sabem prou, que potser quan ens cridin a teula ja serem a dimarts,
Bona nit.
I'm at a swora l'esperta. I'm at a swora l'esperta.
que ho haig deixant darrere meu. Com les paraules mai trobades que et cantaries si tingués meu.
M'agradaria dins teu si em deixis. Riu amunt sense mort, sense guia. Desferiria del cim l'agressiu. Cel de fons, tel de llum que em corria.
Desperta el sol i roba el vent. Com una joia abandona, desert de plous i pensaments. Nadaria dins teu si em deixessis, riu amunt.
Desferida de cil a la cil, cel de fum, tel de fum, que em convida. Em convida i m'endinjo i mou i em plou ahir.
i m'endinjo i moro i em plou. El mar esborren les petjades que vaig deixant darrere mi.
És tan gran i tan petit, tan merda i tan bonic, tan pobre però tan ric, que ha vist somiant que ha vist que tan gran i tan
All right.
Encara que sortís del fany, que són flipants, les doteries importants. Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t'estima molt però no pots creure en tu si no t'estimes. Tu saps que ets flipant. Encara que sortís del fany, que són flipants, quan oblidem que ens hi han fet mal. Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t'estima molt però no pots creure en tu si no t'estimes.
All right.
Fins demà!
Notícies en xarxa. Bona tarda, són l'esquadra, us parla Marcella. Les misses han tornat avui a la vaga, la tercera jornada de protesta que es troba el col·lectiu, amb el que portem d'any a l'un de la mòria de vagues que es poden agafar fins al 15-20, si no se l'ha de fer. La principal rei d'indicació dels mitges és negociar un conveni col·lectiu-trop i finançius pel cas dels mitges internes de l'Hospital de Sant Boix i delegats de Marcella.
Gràcies.
a l'any que són moltíssimes, que s'impeden a la reconciliació, que són els llocs de setmana, els nits, i que s'hi deixen un destrossat a nivell físic i mental. Però ho hem de parar allà. I el president de l'Urban Espanyol, Pedro Sánchez, anuncia la construcció de 15 habitatges a l'any. Sánchez ha reconegut la crisi habitacional que vol Espanya i ha convidat els inversors privats a regir pel projecte d'aquestes construccions, però sense esparpar. Sánchez ha explicat que el nou fons subirà a Espanya, creix, mobilitzarà fins a 20.000 euros, a construir.
El Fondo España Crece lo que va hacer es movilizar hasta 23.000 millones de euros en fondos públicos y privados para dinamizar la oferta de la vivienda, para avanzar decididamente, encerrar el jefe habitacional financiando, ese es nuestro objetivo, ese es nuestro propósito, la construcción de 15.000 viviendas al año.
Bueno, en el fondo, extenderá al inversor privado en la punta roja, pero no para especular. I relativa normalitat a rodalies, però limitacions de velocitats ja anunciades. En total hi ha restriccions a més de 200 punts a la xarxa, el fet que s'ha confirmat fins als projectes limitats.
...podria reprendre les operacions demà i mar o dimecres, després d'un mes tallada, recordem-ho, arran dels treballs posteriors a l'accident d'Adamud, que va deixar 46 persones mortes.
I l'Ajuntament de Lleida ha presentat aquest dilluns el projecte per a la construcció de nous habitatges per a joves al centre històric. S'ubicaran concretament el solar situat entre la plaça de l'Areta i els carrers Galera i Alzamora i seran 11 en total. S'espera que estiguin enllestits a la tardor de 2027.
I el agente secreto dirigida perquè Bler Mendoza s'ha imposat aquesta matinada com a millor film internacional als Spirit Awards. Un cop més, la pel·lícula brasilera ha frustrat les aspiracions de Cidat, d'Oliver Laxe, que també estava nominada a la mateixa categoria.
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Abans de dedicar-m'hi jo, de venir cap aquí, jo ja escoltava Ràdio Sabadell. A més, ho feia des de Barcelona. Bon dia. Avui que celebrem el Dia Mundial de la Ràdio, volem tenir un record per a Juanjo Junquera, una bona persona, un savi de la cultura popular i, sobretot, un home de ràdio. Som aquí gràcies a gent com ell, que han fet gran la ràdio local, picant pedra durant tota una vida. Juanjo, que aquest programa serveixi d'homenatge i que la terra et sigui lluny.
Dia R. Proximitat, servei, llengua, informació, innovació, participació, cultur, emergències, carrel, companyia, memòria, carrer, paisatge.
Bon dia. Passen 4 minuts de les 9 del matí i estem en directe des de les emissores locals de la xarxa per celebrar una nova edició del Dia R, programa anual que fem conjuntament amb més emissores amb més ràdios locals i que en guany coincideix amb el Dia Mundial de la Ràdio.
Us donem la benvinguda a aquest programa especial que encetem amb l'Ona Fàbrega i l'Andreu Jiménez des del Nou FM i la Susana Cabiscol i jo mateix, l'Enric Rubio, des de Ràdio Televisió de Cardedeu. En aquesta edició del Dia R, una iniciativa de la xarxa amb la col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, posarem el focus en el paper fonamental que exercim les emissores locals del territori.
Informem, eduquem, entretenim, preservem la memòria col·lectiva i recuperem el patrimoni, entre moltes altres coses. La ràdio és un mitjà de comunicació que ha perdurat al llarg dels anys. Comencem des d'aquí, des de Cardedeu, des de casa nostra, amb la primera entrevista de la jornada, que és una parella molt especial.
I és que, com avui és 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, nosaltres hem volgut fer homenatge a la nostra emmissora amb l'Ester Borràs i en Christian Molero, parella radiofònica de Ràdio Cardedeu, que va acabar en... Bé, jo us desvetllaran ells mateixos en uns minuts. Bon dia, Esther, bon dia, Christian, moltíssimes gràcies per estar aquí. Torneu a casa.
Esther, comencem amb tu, perquè ets segurament la primera locutora de Ràdio Cardedeu. I dic segurament perquè quan va començar la ràdio ens han explicat que cadascú portava les seves cintes i, per tant, les tenim repartides arreu del poble. I no ho hem pogut comprovar al 100%, però el que sí que hem fet és tirar de la memòria de la Maria Planes, que és una històrica de Ràdio i Televisió de Cardedeu, i ella ens deia que era així, que va ser la primera locutora d'aquesta casa. Què va significar per tu, en aquell moment, ser una de les primeres veus de la ràdio del teu poble?
Significar, significar, no. No tenia un volum, no tenia un... Era una normalitat, o sigui, estaves en el projecte, estaves engrescat. Per què no? O sigui, aquesta importància que se'm demana, no hi era. Era la normalitat més absoluta. Entrar a explicar coses, a donar les notícies, a recollir les que venien del poble, a comunicar... O sigui, no...
Era l'avui, me'n vaig a la ràdio, corrents. Quants anys tenies, aleshores? Jo calculo que uns 16... 15 o 16 anys, o sigui, només estava a l'institut. Christian, l'Esther va ser de les primeres veus, però tu vas ser dels primers tècnics i que no és dir poc, eh? La veritat és que va ser molt divertit
Perquè, bueno, havia de tindre molta inventiva, perquè moltes de les coses que ara es poden aconseguir molt fàcilment i les pots realitzar simplement amb un telèfon mòbil, allà no les teníem. Un exemple que et puc posar és que, clar, van aconseguir els primers blats que van tindre, que van ser uns garrats, els van aconseguir però no tenien suport de càpsula i van tindre que fer el que era el suport de càpsules amb unes llaunes d'olives prensades...
i poder adaptar el que era la càpsula ortofon, que és la que vam utilitzar-hi.
I avui parlem amb algú que ens és molt proper i que ha fet de la ràdio una forma de vida. Ell és en Jordi Abril, tècnic de Radio Ciutat de Badalona. Bon dia, Jordi. Hola, què tal? Bon dia. Jordi, a casa teva, quan eres petit, ja s'escoltava la ràdio? Bueno, la ràdio siempre ha existido en mi casa. Ocho o nueve años, mi madre escuchando Radio Reloce, Radio España de Barcelona...
Son las 10 de la mañana y 15 minutos y medio. En las Ramblas, 14 grados, y la humedad relativa, 60%. Y escuchaba, sobre todo, el consultorio de Elena Francis, me acuerdo de ese detalle. Mucho le agradecería que quisiera darme una receta a base de patatas. En un programa que se llamaba Radio Femina, que hacía todos los mediodías Radio España. Hora de empezar un programa más de Radio Femina. Però una figura femenina que et va marcar especialment? En Carna Sánchez. No!
Jordi, l'any 1985 va ser quan t'incorpores a l'equip de Ràdio Badalona, que han passat ja més de 40 anys. Com era la ràdio local, aleshores?
Per a mi, Ràdio Ciutat de Badalona, en aquella època, representava una emissora molt grande. Más que nada porque Ràdio Ciutat de Badalona, en aquella època, era una de las pocas emissoras locales que contrataban a personas. Y me presenté. Ràdio Ciutat de Badalona, l'informatiu del vespre.
Tu has fet de locutor, tot i que majoritàriament has treballat la part tècnica de la ràdio. Amb quina faceta et quedes? Me quedo en la creación. Cuando haces las dos cosas eres capaz de crear la magia entera. Un saludo de quien se encargará de presentar esta gala Radiopasión 2006. Mi nombre es Jordi Abril. Me encuentro que se incorporan nuevas generaciones de personas que están apasionadas por la rádio y eso me hace mucha ilusión.
Salutacions des de Rubí, concretament des de l'escola 25 de setembre, on avui farem un programa especial, els de Ràdio Rubí, de 10 a 12 del migdia, farem un programa especial que ens servirà per inaugurar l'estudi de ràdio d'aquesta escola. I amb mi està la Sònia Díaz, que és la directora d'aquesta escola. Què tal? Bon dia, Sònia. Hola, bon dia. Bon dia a tothom. Primer explica'm com és que heu decidit fer un estudi de ràdio en una aula de l'escola.
Doncs mireu, ja fa molts anys nosaltres teníem un estudi de ràdio molt petit, molt petit i amb el temps es va anar perdent i ara fa dos anys ens va arribar una maleta audiovisual del departament amb molt de material que no sabíem ni per què servia i bueno, se'ns fa ficar una mica al cap la idea de reprendre la ràdio perquè és una activitat que de cara als nens és molt motivadora i bueno, ens vam posar les piles, vam començar a muntar i és veritat que com anem perdent grups també ens quedava una ula buida
I llavors vam decidir que era com un bon moment per començar. I recordo que un dia us vau posar en contacte amb nosaltres, amb la ràdio, i vau dir, volem fer alguna cosa per posar en marxa a la ràdio, al voltant del dia de la ràdio, què podem fer? I vam trobar sinergies i jo et vaig dir, doncs fa un programa directament, venim i portem el programa matinal nostre, el portem aquí a la ràdio i així...
espectacular, o sigui, nosaltres pensàvem en una col·laboració, una cosa petita i s'ha fet com gran de cop estem totes super emocionades perquè realment és una inauguració a lo gran vull dir, és una gran inauguració, totes les famílies estaran pendents de la transmissió els nens i nenes porten treballant molt temps en totes les seccions del programa vull dir que esperem que quedi una cosa xula
Proximitat, servei, llengua, informació, innovació, participació, emergències, arrels, companyia, memòria, carrer, paisatge.
i els estudis de la ràdio del 9 FM a una persona que sense la seva figura no es pot entendre la història del periodisme local i de proximitat de la nostra comarca. Ell va desenvolupar la seva carrera professional aquí, al 9-9, on s'hi va estar 39 anys, dels quals 29 va ser com a director general. Més tard va exercir com a conseller delegat de Regió 7, Diari de Girona i el Setmanari Empordà de Prensa Ibèrica i també va ser president de TVLocal.cat i conseller delegat de la productora catalana de Televisió Local.
Si no podríem estar parlant d'una altra persona que no fos en Jordi Molet, un històric de la ràdio i del periodisme local.
La ràdio, de fet, quan va aparèixer la televisió, semblava que la ràdio tenia els dies comptats. És a dir, en aquells moments ja es donava per perdut el negoci, per entendre'ns, perquè, home, si arribava un mitjà de comunicació, que a més a més de sentir-se com la ràdio, a més a més es veia, doncs semblava que la ràdio no tindria gaire futur. Però això va anar canviant, evidentment va anar canviant, la ràdio va resistir,
I es va fer al seu lloc com a mitjà de comunicació que té una immediatesa que els altres no tenen, que té una proximitat amb l'oient que els altres no tenen, que té un esprit que els altres no poden transmetre amb la mateixa intensitat, perquè la ràdio és allò que va directament a l'oient, directament a la persona que està escoltant i que, a part d'informar, formar i entretenir, fa molta companyia.
Des de Girona FM volem posar el nostre granet de sorra, volem ajudar a posar en valor un mitjà que informa, que acompanya i que construeix comunitat des del territori i què millor per fer-ho que parlant amb Núria de José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, una veu clau per entendre el present i el futur de la ràdio local al nostre país. Molt bon dia, senyora de José. Molt bon dia, Pau.
A veure, per començar, m'agradaria preguntar-li, en un món cada vegada més ple de pantalles, per què la ràdio continua sent un mitjà tan viu i tan necessari, especialment des del territori? Doncs, bàsicament, hi ha diversos motius, però bàsicament perquè la ràdio té una cosa que no té cap altra mitjà, que és aquest efecte companyia, aquest efecte de poder estar amb tu...
encara que estiguis fent coses molt diverses. Amb una pantalla a tu et requereix una atenció d'alguns sentits, que no són només el de l'oïda, i amb això la ràdio és impetible. En aquest sentit, què creu que ha de portar la ràdio local, especialment també, per exemple, amb la feina de la xarxa, que no puguin aportar altres mitjans més globals? Quin paper ha de tenir en l'ecosistema mediàtic actual?
Crec que bàsicament dos, que són els que han donat sentit a la ràdio local, especialment a la ràdio municipal, des de l'any 79, especialment. El primer, i que per mi és absolutament essencial, és la informació local. Crec que això és el que dona sentit a tot plegat. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la informació, és un dret bàsic que tenim, que ens garanteix la nostra llibertat.
I això és tan important a nivell mundial, a nivell estatal, a nivell nacional, com a nivell local. I a vegades això sembla que el nivell local sigui menor. I ho és absolutament essencial, perquè és el que determina la nostra vida. I poder-nos aportar aquesta veracitat en la informació només ho pot fer en la informació del nostre entorn, en la nostra informació local, només ho pot fer la ràdio municipal.
Després hi ha un altre element importantíssim, que és el de la participació, afavorir la participació ciutadana, que amb això també la ràdio municipal és única, ningú altre pot fer aquesta funció que té.
Suposo que en aquest sentit també la ràdio local, les ràdios locals en aquest cas, han de buscar tenir una viabilitat econòmica, perquè també en un context de dificultats sempre costa tirar la seva tasca endavant. Sí, però la viabilitat econòmica generalment hi és quan es fa una feina útil. I jo crec que aquí està la clau. La ràdio local ha de ser útil per a la ciutadania. Si tu ets útil,
Generalment trobaràs aquest finançament. En el cas de la ràdio local a Catalunya, majoritàriament, en la immensa majoria de casos, és municipal. Això fa que els ajuntaments destinin una part important dels seus ingressos a mantenir aquestes ràdios. Per què ho fan? Doncs perquè consideren això, que al final estan garantint un dret essencial de la ciutadania.
Per tant, jo ja et dic que la viabilitat no arribarà en cap cas si el mitjà no és útil. I això, especialment els qui la fem, ho hem de tenir molt clar. En un dia com avui, en aquest cas el Dia Mundial de la Ràdio, sent que el mitjà està prou valorat o creu que encara cal reivindicar-lo més?
Crec que cal reivindicar-lo més. Crec que hem de fer veure aquesta importància que tenim. Ens l'hem de creure, primer de tot. I això que dic no és banal. A vegades tinc la sensació que els que hi treballem no hi donem prou importància. Això és essencial. Des de fora no et valoraran si tu no et valores.
Núria José, considera delegada de la xarxa de comunicació local, gràcies per aquesta conversa parlant del present i sobretot també del futur de la ràdio que continuï bategant amb força des del territori. Pau, permet-me una cosa. M'agradaria tenir un record per una persona. A la xarxa aquests dies estem de dol perquè ens ha deixat un company que va ser molt important en els inicis de la xarxa que és en Juanjo Junquera i m'agradaria avui des de la xarxa dedicar-li a aquest dia.
I ara parlarem amb companys d'aquests centres de recerca de l'ISTIC, de l'IPES, de l'ICAC i l'Institut d'Investió Sanitària Pere Virgili perquè ens expliquin ells que són els que envien els comunicats a les redaccions i que clar, si agrada que surtin després les notícies, que d'això es tracta...
com valoren la ràdio i la recerca perquè la ràdio, nosaltres al cap i a la fi, puguem difondre tota la informació. D'això, massa audàs que tenim aquí a la taula, la Laura Hernández, d'aquí del Departament de Comunicació de l'ICIC. Laura, què tal? Bon dia. Bon dia.
També s'acompanya el Gerard Campenya, responsable de comunicació de l'IPES. Què tal, Gerard? Bon dia. Molt bon dia. Gilbert Frigola, de l'ICAC, de la unitat de transferència. Què tal? Bon dia. Bon dia. I la Vanessa Roig de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Bon dia. Bueno, què valoreu vosaltres? Comença per tu, Laura, aquests de la casa, l'anfitriona. Què creieu que avui pot aportar a la ràdio una difusió de la recerca científica?
Arribar a la gent que normalment no arribem. És a dir, tu estàs en el cotxe i poses la ràdio i de sobte te trobes que algú t'està explicant una cosa de ciència i en unes paraules que es puguin entendre i jo crec que això té impacte.
Vanessa, tu com ho veus? Jo m'estic totalment d'acord amb la Laura. Al final el que necessitem és fer arribar el nostre missatge, que de per si és complicat, aquesta part científica que costa traduir, i la ràdio ens ajuda a fer-ho ràpid i de manera molt planera. Gilbert, digues. Nosaltres el que valorem molt és també l'acompanyament que ens feu, els periodistes de la ràdio, de saber com...
canviar una mica el missatge o les paraules per arribar encara millor als oients, que potser nosaltres ens quedem a vegades més amb el tema científic i és molt important aquesta traducció.
Gerard, acosta't el micròfon. Jo, el que diuen els meus companys, estic totalment d'acord, no? La ràdio és una cosa màgica, no? És un mitjà que t'acosta, és com molt íntim en certes maneres, no? I també col·lectiu d'altres, no? Vull dir que ens ajuda molt. Nosaltres des de l'IPES hem tingut molta relació amb la ràdio i amb la Tarragona Ràdio, precisament, doncs, durant molts anys.
Informació, innovació, participació, futur, emergències, educació, arrel, companyia, memòria, carrer, paisatge. Ara fins a Sant Feliu de Llobregat, on fa pocs dies van celebrar la primera marató de ràdios escolars del Baix Llobregat. A Ràdio Sant Feliu hi ha la nostra companya, Sílvia Guillén. Bon dia, Sílvia, i crec que no estàs sola, oi?
Bon dia, Guillem. Doncs no, de fet, estic molt ben acompanyada, tot i que la Marató, l'autèntic protagonisme, se'l van endur als 205 alumnes de primària que hi van participar. Avui, Dia Mundial de la Ràdio, tinc al meu costat dues persones que van ser imprescindibles perquè aquesta primera Marató fos tot un èxit. Ells són el David Ciércoles, del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, i la Laura Sant, mestra de l'Escola Josep Montmany Amat de Sant Feliu. Molt bon dia i gràcies per ser avui aquí amb nosaltres en aquesta celebració. Molt bon dia a tothom.
David, com va sorgir la idea de fer aquesta primera marató? Bé, doncs, aquesta primera marató sorgeix d'una iniciativa entre docents en la que el grup de treball de ràdio que participa en diferents escoles de la nostra zona educativa, del Servei Educatiu de Baix de Bregat 1,
que comprèn la zona de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, vam començar veient que la ràdio i el tema de preparar aquests discursos, el tema de fer oralitat, és una eina molt important i que als alumnes els fa situar-se molt i veure que és una resposta molt clara a les necessitats que s'estan fent a l'aula per fer diferents exposicions.
A l'escola el fet d'haver incorporat aquest material fa cosa d'un any i mig ha estat un canvi pel que fa a l'adaptació metodològica de l'expressió oral. No només l'expressió oral, que és el més immediat quan parlem de ràdio, sinó també tota la part d'expressió escrita, perquè...
Treballar la llengua a partir d'una exposició que saps que s'emetrà, que els pares sentiran, és molt més motivador i més enriquidor pels alumnes que no pas poder-ho exposar, que també és enriquidor, però a un nivell molt diferent de fer-ho davant de la classe. Aleshores, el fet de poder seure davant dels micròfonos, el fet de poder expressar-se en una feina que ha estat preparada prèviament a classe, i els nens, quan se situen davant d'un micròfon,
parlen molt diferent que quan estan davant d'un grup.
Bon dia. Us parlem des de l'estudi de Ràdio Estalella, acompanyats per la directora d'aquesta escola vilafranquina, la Mònica Calaf. Bon dia. Bon dia. Mònica, en aquests 25 anys de bagatge, Ràdio Estalella ha estat referent, pionera i heu fet història a la comunitat educativa, una història que continua i que té molt de futur.
Sí, sí, són 25 anys d'emissions diàries en directe i encara són més anys que es va començar amb emissora simulada amb el carro aquell que donaven al departament per fer la ràdio mòbil i vam anar fent. És que estem avui, esteu sentint suposo la megafonia perquè avui sí que és el dia mundial de la ràdio però també celebrem l'arribo del carnaval.
Ràdio Estalella va molt més enllà d'aquest projecte comunicatiu amb la llengua catalana com és central i és un espai també d'aprenentatge, de creativitat, de convivència per tots els alumnes de l'escola. Sí, realment la ràdio és un fenòmeno aquí a l'escola que ens uneix a tots i que...
que tots hi participen i quan els toca fer-ho, sobretot a 6E, que són els protagonistes, estan supermotivats i posen molt del seu treball d'equip i amb els seus mestres, fan uns programes superben preparats i molt professionals.
Feies al·lusió als de sisè, que són els que porten la batuta una mica, però hi participa tota l'escola, no?, dels més petits als més grans. Sí, els de sisè són els que porten els programes, els que són els locutors. Llavors, cada dia hi ha unes seccions comunes i hi ha seccions de col·laboracions. Llavors, els petits sí que fan la col·laboració enregistrada, però els altres venen aquí col·laborant directe i expliquen coses que han fet ells, activitats, sortides...
I la veritat que és un treball de llengua molt potent i que és recomanable per posar-ho en moltes escoles, això.
Un petit viatge al passat, i per això tinc aquí amb mi els estudis d'Ona Codinenca, en Francesca Serratacó, que un home que té una gran col·lecció de ràdios i que ara coneixerem. Bon dia, Francesc, i gràcies per fer-nos un forat en aquest dia R. Bon dia, bon dia a tothom.
Ara ho he dit, no?, una col·lecció de ràdios antigues. Això, estem a ràdio, no tenim imatges, ens ho hem d'imaginar una mica. Dóna'ns una mica de detall d'aquesta col·lecció, quantes ràdios tens, com les has anat aconseguint, com va començar tot plegat? Va començar l'any 69, jo entrant a l'Escola Industrial de Barcelona per aprendre l'ofici de l'atregista.
i llavors els ratos lliures que teníem abans de tornar a esperar els segalers per tornar a pujar a Sant Feliu i això anava cap allà en els antiquaris que hi havien per allà i el primer ràdio que vaig comprar l'any 69 va ser un ràdio de becalita petitet, un Bertran de marca Bertran i em va costar 10 pessetes
i bueno, des del 69 fins ara n'he anat comprant, tinc gairebé uns 300 i tinc tota la història de la ràdio, des de la Galena fins a les últimes que es van fabricar, el 68 i el 69, perquè el 70 i el 69 ja van sortir els transistors, ja va sortir l'FM i...
i ja va canviar. Molt bé. Clar, has dit això no ara, 300 ràdios, o potser més de 300 i tot. Una mica, com ens hem d'imaginar aquesta col·lecció? On la tens? Tens allà una sala a casa teva plena de ràdios? Com ho tens? La tinc molt ben endreçada, però no es pot veure perquè, clar, tantes estan... Ah, 300. Són unes quantes, eh? Estan amb estanteries i tapades, però no per poder-les veure bé.
Llavors, jo les he tingut desesposades a Fornols d'Alcadí, que és un poble que ja ha passat toixent, en direcció a la Seu d'Urgell, en un restaurant, a la sala de dalt, em vaig tenir 135, només 135 desposades allà, que era per 6 anys i han estat 23 anys. I ara no, ara ho he tret tot i ho tinc tot aquí a casa, a l'espera que a l'Ajuntament em trobi alguna cosa que
Ja he passat amb tres arcaldes i encara no. Encara no, eh? Continuem ara i ens anem cap al Tafull a ràdio perquè allà ens espera el company Eduard Virgili per abordar el paper i els reptes de la ràdio local. Eduard Virgili, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia mundial de la ràdio. Com dius, la ràdio local ara mateix té molts reptes davant seu i ens acompanya una veu que coneix molt bé aquest present i aquest futur del sector. És la presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, la Raquel Martínez, que també dirigeix Ona La Torre, l'emissora municipal de Torre d'en Barra. Amb qui, si m'ho permeteu, us diré que mantinc una molt bona amistat i complicitat perquè cada dia compartim micròfons al magazín matinal de les ràdios del Baix Gaià. Raquel, bon dia de la ràdio.
Molt bon dia, company. Un dels pals de palle de la Federació per enguany és afrontar la digitalització i el futur tecnològic. Quin paper ha de tenir la Ràdio Local en aquest nou escenari tecnològic, especialment en aspectes com, per exemple, de plus o també els canvis en els hàbits de consum?
La capacitat d'adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències i, bé, majoritàriament mantenim l'emissió lineal en l'FM, però també hem fet el salt a la ràdio a la carta, als podcasts, a tenir webs amb portals de notícies, hem integrat el llenguatge audiovisual, hem fet el salt a les plataformes i xarxes socials i, per tant, ens toca...
Seguir adaptant-nos i amb aquesta capacitat de renovar-nos, un dels reptes també pot ser la inversió econòmica. Per això estem treballant a cercar recursos, sobretot per ajudar les ràdios amb menys pressupost en aquests processos de digitalització, d'integració de la IA, i en fi, hem arribat...
acords amb algunes empreses per aconseguir millors condicions. Per tant, el nostre paper ha de ser un dels que ens caracteritza a les ràdios aquesta capacitat d'adaptació. I en aquest sentit, és difícil perquè les ràdios locals siguin presents, ara que parlem de tota la feina feta, però de la que queda per fer, siguin presents en aquest de plus, que és el futur, que és el que ve?
Sí, de fet encara no tenim tota la informació de com s'ha de fer aquesta planificació territorial, perquè no s'han donat tots els detalls, però veiem dificultats tècniques i també de gestió. Per això vam presentar al·legacions, vam presentar les nostres consideracions al Ministeri de la Transformació Digital, perquè volem que tinguin en compte el projecte.
panorama, l'ecosistema radiofònic català, les nostres particularitats. Volem, bàsicament, que totes les ràdios locals tinguin garantit el seu espai de difusió i en aquest sentit també ens hem unit amb les associacions de ràdios de Galícia i d'Andalusia per fer força i anar tots a una perquè puguem garantir la pervivència de les ràdios locals en aquest nou salt cap a les ràdios digitals.
Ara que parlaves de l'ecosistema radiofònic, en general, quins creus que són els reptes més urgents que han de fer front a les ràdios locals catalanes? Doncs seguir amb l'adaptació en aquest àmbit digital, que és molt canviant i exigent alhora, també integrar la intel·ligència artificial per fer-ho
amb ètica, amb rigor i el finançament dels mitjans. De fet, estem treballant, per exemple, amb acords amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual per tenir quotes que siguin assumibles per totes les ràdios. No volem que ningú es quedi enrere.
I, en fi, amb aquest panorama de tanta sobreinformació, de soroll mediàtic, d'infoxicació, hem de demostrar que les ràdios, sobretot les ràdios de proximitat, seguim sent útils, imprescindibles i hem de ser un referent a les nostres comunitats.
Ens anem cap a Ràdio Tordera i saludem l'adversa Bater. Companys, molt bon dia. Hola, bon dia, companys. Què tal, com esteu? Com esteu vivint vosaltres aquesta jornada de portes obertes de ràdio? Doncs mira, estava plovent aquí a Tordera. La cosa pintava una miqueta malament, però realment hem tingut visites i estem contents de tenir-los també aquí a l'estudi. Just ara mateix hem acabat de fer la visita i els tinc aquí al meu costat a dos senyors que han vingut a visitar les ràdios. No sé si viu entrat mai a un estudi de ràdio.
de lluny, via vies de lluny. Però no havia entrat tan bé dins. I com és que t'has atrevit avui a venir aquí a la ràdio? Ho he sentit per la ràdio, que feu tanta propaganda, dic, doncs, haurem de mirar d'anar-hi. I amb el company ho hem decidit. Molt bé, anem a saludar el company, també. Hola, què tal? Hola. Vine, apropeu-vos el micròfon, que no mossega. Ja sé que és el primer cop que... Segurament és el primer cop que parleu davant d'un micròfon, no? Sí, no, no hi he parlat mai...
Molt bé, escolta'm, com és que heu vingut? No, perquè jo crec que és interessant conèixer-ho, ja que és una cosa que és un bé pel poble, que informa de totes les activitats que hi ha al poble, a part del que passa fora poble.
Què us ha semblat? Era com us imaginàveu que seria la ràdio? Com ha sigut això? Jo no m'imaginava tant d'això, maquinària. Jo pensava que era un parell de metres quadrats i ja estava.
però n'hi ha uns quants metres quadrats aquí. Vull dir, és quasi una sorpresa, perquè semblava que la ràdio només era el que es veu a peu de porta del carrer, i vull dir que és, clar, és molt més important i es nota que, vull dir, està preparada pels temps que corrobem, que es té d'estar informat sempre al dia.
De fet, tu ens explicaves que ens segueixes a Instagram. Quants anys tens si no es indica la ciutat? Jo, 76. I ens segueixes per Instagram. I què et sembla el fet que la ràdio estigui també a les xarxes socials?
No està molt bé, perquè és una cosa que té les notícies al moment, i és pràctic, perquè tothom regeix ja més pel mòbil que per altra cosa. De moment ja t'informes del que hi ha, amb fotos... Jo crec que és molt interessant, és un gran avant. Proximitat, servei llengua, informació, participació, ruptura, emergències, arrels, companyia, memòria, carrer, paisatge.
Deco canvia cap a l'esquerra per Gaúcho, intenta un altre gent individual, intenta superar el avançari, pot fer-ho, agafa Gaúcho i que m'ha podrat i gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol
Hola a tothom, soc Carles Porta. Gràcies per escoltar-nos. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem.
Crimes.
Molt bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Tècnic de Catalunya Ràdio. Tota la vida, pràcticament. Vaig estar primer a l'Hospitalet, però de seguida, de seguida, Miramar, vaig estar a mitjanyet, a Ràdio Miramar, i després ja vaig fer el salt perquè, si no, era la inauguració de Catalunya Ràdio, vaig veure un anunci al diari.
I em vaig presentar les proves i sí, sí, vaig tenir la sort que amb 17 anys em van agafar i des dels 17 fins ara encara hi soc. O sigui, que una colla d'anys. Tots, gairebé, sí, sí. Mare meva. Tu diries que els tècnics feu màgia?
Home, tant com això, no, però evidentment cadascú té la seva funció dins d'aquest metier, no? I la nostra, doncs, és intentar farcir, i jo sempre ho dic, que el muntatge musical, tant a la ràdio com a la tele, com fins i tot a les pel·lícules, i això crec que coincidim amb molta gent que es dedica a això, l'important és que passi desapercebut, o sigui, que acompanyi,
Però que no diguis, ostres, allò, aquell moment que ha fet això... No, vull dir, precisament el bonic és que diguis, ostres, que maco ha quedat tot, però que diguis, ostres, la música hi era i, ostres, que bé que m'ha acompanyat que no l'he hagut de notar.
Ens n'anirem fins a la conca de Bàrbara, on ens espera la Gemma Bufies de Ràdio Montblanc. Avui tenim els nostres estudis la Sònia Romero, que és la presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc. Amb ella, com bé deies, parlarem d'un nou podcast que hem estrenat aquesta temporada a Ràdio Montblanc, en col·laboració amb els botiguers i comerciants montblanquins.
Un podcast que porta per nom darrere el taulell. Benvinguda, Sònia. Hola, bon dia i felicitats pel dia d'avui. Avui el celebrem plegats i justament parlem d'aquest nou format que els botiguers i botigueres heu vingut a la ràdio. Com vau encaixar la proposta quan al setembre, prèviament a la nova temporada, us van venir a dir, mira, tenim una idea...
Ostres, a mi em va fer molta il·lusió perquè vaig trobar que era molt bona idea i vaig trobar que seria divertit i que la gent pogués saber qui hi ha darrere del taulell, però el per què està darrere del taulell, no? I és bonic escoltar-ho perquè cadascú està per motius diferents, no? I és una miqueta que també la gent ens pugui conèixer el per què hi som.
al darrere d'un taulell. Aquesta involucració dels mitjans locals amb el teixit social és quelcom necessari, no? Fa poble, també. Clar, jo crec que sí. A més, jo crec que la gent l'espera, no? A veure qui l'ha entrevistat aquesta setmana, a veure quina història té ella, no? Vull dir, jo crec que ha sigut un encert. Informació, innovació, participació, futur, emergències, educació, arrel, companyia, memòria, carrer, paisatge, diaris,
Avui a Ràdio Silenci celebrem aquest Dia Mundial de la Ràdio i el Dia R fent un repàs a un últim any que us hem de dir que ha estat molt especial per nosaltres. Més enllà de saber aquests 25 anys de l'emissora que ara deies, el 2025 va ser un any de nominacions i la temporada passada Ràdio Silenci va emetre fins a finals del 2024 el programa Al Fons a l'Esquerra, que era un podcast d'actualitat amb seccions que presentaven l'Andreu Clapés, la Laura Garriga, l'Eduard Guerra, en Carla Riba i la Judit Tornet.
que setmanalment tractaven un tema central, però va ser a la primavera del 24, quan van decidir explicar en primera persona, des de la perspectiva d'uns joves, com era la vida al santuari de Puiggraciós, just aquí al costat, a Figueró Montmall, on resideixen dues monges benedictines des de ja fa més de 50 anys. I, de fet, el 2023 va donar-se la coincidència d'aquest mitjegle de residència estable de les monges.
I és a partir d'aquesta experiència, quan neix el projecte, que es va anar cuent a foc lent, que és Puig Graciós amb el fons a l'esquerra. Tal com ens comenta un dels membres de l'equip, en Carles Riba. Vam aprofitar que justament fa dos anys era el 50è aniversari de l'arribada de les monges benedictines al santuari de Puig Graciós d'aquí al Vallès Oriental, i vam creure convenient que una femeneda com aquesta, doncs,
Encaixava bastant amb la idea aquesta de plasmar testimonis de vida que siguin singulars i d'aquesta manera van passar 48 hores, és a dir, tot el cap de setmana, en el santuari de Puiggracius amb les monges. Plasmar una mica el seu estil de vida i a la vegada intentant contraposar certes visions des de la joventut actual amb la seva visió.
El treball es va anar cuent a foc lent i el resultat va ser d'un cap de setmana del 2024 que va donar lloc a quatre capítols que vam emetre a l'emissora el desembre del 2024 i que, de fet, encara es poden recuperar online. I que les monges expliquen la seva vida, la manera de pensar i plantegen diferents temes com seria el país, l'espiritualitat...
Es tracta de Francesc Canet, exlocutor de la nostra emissora de la Ràdio Vilafant, i l'encarregat de retransmetre els partits de la Unió Esportiva Figueres quan estava a segona divisió B. Ell és un gran coneixedor de tot l'univers de la Unió Esportiva Figueres, tècnics, directiva, vestidors, jugadors...
però també és un periodista amb una trajectòria molt singular. Va ser director d'institut durant 20 anys en dues etapes diferents, tertulià de ràdio, col·laborador de setmanaris, polític, sí, sí, fins i tot diputat al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya i a la capital de l'Alt Empordà va arribar a ser vicealcalde de Figueres. Avui, coincident amb el Dia Mundial de la Ràdio, el tenim aquí amb nosaltres per recordar algunes d'aquelles vivències esportives i radiofòniques.
per la banda esquerra, el control d'Alfonso no és bo, finalment cau a terra, se l'emporta Freixa, llançament llarg per la banda dreta per Juli, intenta guanyar la posició, Juli l'ha guanyat la posició, ha guanyat la posició, Juli, molt bé, controla la pilota, si obre l'esquerra pot ser perill dins l'àrea, Peña, Peña, gol! Gol, gol, gol, gol, gol!
Bon dia, Francesc Canet. Bon dia, Mercè i Ivana. Què et sembla sentir-te després de tants anys? Home, de fet, li havia demanat al Toni Guerrera que m'enviés alguna, i me n'havia enviat alguna, però... perquè les meves netes, esclar... No s'ho creuen. No, evidentment no s'ho creuen, perquè em tenen per una altra cosa. Vull dir, professor, avi... Esclar, que l'avi treballés a la ràdio és una...
Clar, vas estar una colla d'anys fent les retransmissions dels partits de la Unió Esportiva Figueres aquí a aquesta casa. Què et va portar a acceptar això? Perquè ara ho dèiem, que tens una trajectòria molt àmplia, has tocat molts pals. Què et va portar a les retransmissions? Jo sempre he dit que soc un tast de ulletes. Jo soc, per vocació, ensenyant. No m'agrada dir una altra paraula, sinó ensenyant.
Vaig començar 17 anys sense papers i vaig acabar l'agost del 24 amb 70 anys, 10 anys més dels que em permetia jubilar-me. Déu-n'hi-do. Llavors, he dit tastaulletes, sí, perquè a mi el futbol sempre m'ha interessat i me continua interessant. Llavors, què va passar? Doncs que també...
He col·laborat amb els Jocs Olímpics, vaig ser cap de premsa adjunt en els Jocs Olímpics del 92 a Barcelona. Per tant, és un altre vessant que tal. I la ràdio va començar, doncs, com moltes coses han començat a la meva vida, fins i tot la política, a càrrec d'exalumnes, o sigui, de gent que tens a classe. O sigui, l'ensenyament t'ha portat a tot plegat. Sí, l'ensenyament ha estat el desllorigador perquè em nés ficant en altres camps.
Avui des de Reus també celebrem el Dia Mundial de la Ràdio i el Dia R amb dues persones que ens estimem molt aquí a la nova ràdio de Reus. Dues persones de ràdio, per un costat ens acompanya el Jordi Pinyol, conductor del Cops i Flames, que és el programa de gà de la música en català que s'emet, atenció, ni més ni menys que des de l'any 1989. Jordi, bon dia. Bon dia a tothom.
I per un altre costat tenim amb nosaltres l'Artur Àvila, conductor del Xoc d'Estics, que és l'únic programa d'hoquei sobre patins que repassa exhaustivament tots els resultats, des de les hockey lligues fins a les nacionals catalanes, amb cròniques i declaracions exclusives de molts jugadors, entrenadors. Artur Àvila, bon dia. Hola, molt bon dia a tots. Jordi, de què tracta el Cops i Flames? Doncs bé, com bé deies, el Cops i Flames va néixer concretament el 14 de gener del 1989,
I a partir d'aquí, doncs, van encetar un magazín dedicat a la música feta en la nostra llengua en català, en l'àmbit de tots els països catalans. Artur, com va néixer el xoc d'Estix? Quina va ser la seva filosofia inicial? Va néixer, doncs, perquè jo des de sempre, ja des de molt petit, he sigut un fanàtic de la ràdio, i sobretot de la ràdio d'esport, i m'en donava compte que sempre es parlava de futbol i sempre es parlava, doncs, de...
dels mateixos equips. I una mica, quan me van donar l'oportunitat de poder fer un programa amb una emissora, vaig pensar, home, ja que sempre m'he queixat d'això, si puc posar un granet de sorra encara que sigui per aportar un 1% amb això, seria fer un programa que parlés d'un esport que no fos el futbol, en aquest cas un esport en català, el nostre, com és l'hoquei, i un programa que parlés
de tots els equips, que donés els mateixos minuts el Vilassana femení que el Barça, o que donés els mateixos minuts l'Igualada femení que el Juncarenc, que està allà tocant a França. Tenim una històrica de la ràdio com és la Mireia González, i ara tenim els estudis per repassar tota aquesta carrera que porta a Ràdio Canet i posar en valor la feinada que ens fa cada setmana des de fa molts anys. Mireia, bon dia.
Molt bon dia, com esteu? Molt bé, contents de poder-te tenir i sobretot d'explicar des de quan fa que tu estàs a la ràdio. Doncs des de fa moltíssims anys. De fet, fa 20 anys que col·laboro amb programes puntuals, així amb seccions de cinema, però vaig començar una miqueta abans, quan tenia uns 15-16 anys,
fent un programa sencer d'una hora amb altres companyes de cinema. De fet, tu ets un exemple, Mireia, de saber-te adaptar, perquè volem saber en què consisteix exactament preparar una secció de cinema com la que tu fas, perquè el que deies, pots fer una secció d'un magazín, com és el nostre cas, tal com són al matí, d'uns 15 minuts, o un programa d'una hora.
Sí, sí, la feina és més o menys la mateixa. Es tracta de buscar informació en webs especialitzades de tot allò que arriba als cinemes i a les plataformes, sobretot posant l'ull en què sigui variat i de qualitat, perquè sempre hem de buscar la qualitat de les ofertes que tenim, i sobretot obrir un ventall de possibilitats als nostres oients, és a dir, que hi hagi de tot, de tots els gèneres, i això sí que ho hem de dir que a vegades costa una miqueta trobar...
Trobar algunes bones pel·lícules o sèries, costa una miqueta, com deia, trobar algunes pel·lícules i sèries que siguin bones, s'ha de mirar molt la qualitat, però si més no oferir aquest ventall de possibilitats molt ampli.
Avui estic molt ben acompanyada d'un històric de la ràdio, del Josep Pous, un home que en sap i molt de ràdio. Va ser, com bé deies, director d'aquesta casa i, de fet, ell va ser l'impulsor de la professionalització de Ràdio Calella Televisió a finals dels anys 90. Josep Pous, què tal, Josep? Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per convidar-me.
Josep, avui en dia ja ningú discuteix la presència i la importància de les ràdios i dels mitjans locals? O encara hi ha qui ho posa en dubte? Hi ha qui ho qüestiona, i tots en coneixem algun cas. Moltes vegades es qüestiona si és convenient o necessari destinar uns diners a mantenir un mitjà públic, local, municipal, per allò del retorn que genera i a més. Però jo sempre he dit que ho podem qüestionar tant com vulguin, però si algun dia els mitjans locals desapareguessin, els trobaríem a faltar.
I com es mesura aquest retorn? Perquè és veritat que nosaltres, per exemple, a les locals no tenim estudis d'audiència. Més enllà que els que treballem al mitjà local trepitgem molt de carrer i també tenim el feedback aquest de la gent que ens atura pel carrer, però no tenim estudis d'audiència.
Com es mesura tot això? T'has de refiar de les percepcions i moltes vegades la sort que tenim de poder disposar dels mitjans digitals per difondre els continguts que es produeixen és precisament la quantitat de visualitzacions, les interaccions, l'engagement que pots produir. És l'única cosa que tens que sigui una mica fiable.
Va ser fàcil en aquell moment, fins a finals dels anys 90, quan tu et vas posar al capdavant de la ràdio televisió pública, convèncer els representants polítics de l'època de la necessitat de destinar una partida important, perquè recordem en aquell moment nosaltres vam fer un trasllat d'estudis,
I bé, es va equipar molt bé la ràdio, cosa que no estava abans, i també la gent que hi treballàvem també vam adquirir aquesta etiqueta de professionals. No va ser difícil? No, no va ser, perquè si les coses s'expliquen bé, s'entenen, i si s'entenen és fàcil portar-les a bon terme. I en aquell moment s'havia d'entendre que fins aquell moment s'havia tirat endavant uns mitjans de comunicació gràcies al voluntariat,
que tot això està molt bé, però que havia arribat el moment de passar pàgina i apostar per un servei professional, ja ni que sigui per respecte al ciutadà, no?
Els paisatges, els pobles i les ciutats es poden contemplar des de molts punts de vista. Un, el que us proposem aquest matí, és el de què n'han dit els escriptors que hi han situat el sud. La saludo. Neus Bonet Vagan, bon dia i gràcies per ser des dels estudis de la xarxa travessera de les Corts a Barcelona i felicitats pel nostre dia. Moltes felicitats, bon dia i moltes gràcies per convidar.
Neus, escolta'm, ara tenim aquí l'alumnat de l'Escola FEDAC de Lleida. Ara és ràdio de veritat. Compartim espai radiofònic, però no espai físic, perquè aquesta és una de les innovacions tecnològiques que sempre ha estat al costat de la ràdio, la de poder conversar amb algú que no tens a la vora. No sé si entrarem en tot el tema de la innovació tecnològica, en com ens ha ajudat la tecnologia a fer ràdio, però sempre partint de la base que qui fa la ràdio són les persones, els professionals, i per tant sempre respectarem aquest principi bàsic. Sempre, sempre, sempre.
La base de la conversa serà aquesta. Sempre conversem, ens parlem els uns amb els altres i, per tant, ho emetem per ràdio. Però són les converses, és el contacte amb la gent, és la proximitat, en definitiva. Per fer una mica més de professió, Neus, tu diries que la ràdio és un producte de primera necessitat informativa? Sí, sí.
Rotundament, sí. A més a més, es va veure fa poc, bé, fa un temps amb l'apagada. Tots buscàvem què estava passant i tots vam haver de recórrer fins i tot als transistors antics amb piles. O sigui que sí, sí. I a més a més, les persones que hem viscut i ens hem impregnat de la ràdio des de casa, jo m'haig de pensar que faria...
la casa de la mare i l'àvia sempre tenien la ràdio posada mai em vaig pensar que un bon dia hi entraria però el dia que hi vaig entrar per primera vegada vaig tenir claríssim que no hi volia sortir de fet he canviat d'empreses en diferents etapes de la meva vida però no l'he deixada mai la ràdio
Neus, tu has estat de gana del Col·legi de Periodistes. En el teu mandat, si no m'equivoco, la Junta del Col·legi a la demarcació de Lleida, ja fa 11 anys, vam engegar aquesta celebració conjunta del Dia de la Ràdio aquí a la seu... Teníem un home molt inquiet de presidenta, llavors, a la delegació de Lleida.
Lleida, que era molt insistent i que, a més a més, sempre té projectes al cap, que es diu Rafa Jimena, i ho va proposar, i jo, els ulls com a plaig, vaig pensar, home! I tant que sí! A més a més, era una proposta de fer el dia mundial de la ràdio, la ràdio a Lleida, i la veritat és que en tinc un gratíssim record. La màgia de la ràdio, Rafa Jimena, bon dia i feliç dia. Molt bon dia, Laura, molt bon dia, estimada Neus. Rafa, una abraçada.
Com va anar això, Rafa? Hem de recordar que aquest dia, d'entrada, hem d'explicar que porta el nom d'un dels presidents del Col·legi a Lleida, ha anomenat el Dia Mundial de la Ràdio Memorial Josep Lluís Cadena, que ens va deixar el 2023, precisament perquè també va ser un dels homes que va remoure tota aquesta iniciativa.
Sí, la veritat és que quan vam construir aquesta junta de demarcació del Col·legi de Periodistes a Lleida, buscavem espais de trobada on la professió ens poguéssim trobar de tu a tu entre professionals de diferents mitjans, de diferents medis, de diferents activitats, però que teníem aquest eix del Còdic Dentològic, que vam dir d'encetar aquesta aventura i que estic molt content, perquè fem molts anys ja que...
L'incendi de Paúls, que afecta a prop de 2.900 hectàrees de terreny, majoritàriament, com deien, forestal, un 33% de les quals dintre del Parc Natural dels Ports. El foc ha obligat, també ho comentàvem, a confinar unes 18.000 persones de diversos municipis. A Paúls el dia ha començat amb el foc encara actiu i un vent intens que continua complicant les tasques d'extinció. El confinament es manté de manera estricta, els carrers són completament buits.
i només s'hi veuen membres de les ADFs i del personal municipal que treballa per garantir la seguretat dels veïns i veïnes.
Esta feina dels professionals dels mitjans de les Terres de l'Ebre ha estat reconeguda recentment pel Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el Premi Talent 2025, atorgat per la demarcació a Brenca. Este és un premi que cada any es dona a periodistes concrets del territori per reconèixer la seva tasca durant aquell any. De manera excepcional, el guardó de 2025 ha estat concedit de manera simbòlica a tots els professionals que van cobrir les diferents emergències.
Per parlar de tot això, avui ens acompanya Ricord Expo, ell és cap de la regió d'emergències de les Terres de l'Ebre. Jo recordo que va començar un dels incendis l'any 86 com a voluntari forestal i abans se deia com pot ser que es cremi el bosc si abans s'apagàvem una rama, no? És que clar, abans pràcticament no hi havia bosc, se conreava quasi hasta l'antena de caro. Bueno, això és una exageració, però és una manera d'explicar l'evolució que ha tingut el nostre territori i en conseqüència com han actuat els incendis, no? I ara hi ha una manera d'explicar els incendis en funció de com han...
com han ocorregut gràcies al territori i ara estem en una situació, la sisena generació, que és quan se combinen els incendis amb els efectes de la crisi climàtica, amb un aspecte que nosaltres estem acostumats a mirar sempre a terra i ens oblidem a vegades de mirar cap al cel.
estem acostumats a veure els efectes de la crisi climàtica sobre la superfície, però no estem analitzant què està passant a l'atmosfera, no? I aquesta interacció entre atmosfera i terra és el que provoca aquests incendis que tinguem, que es diguin megaincendis, que estan succeint amb algunes latituds... Hem fet aquesta jornada a portes obertes avui als estudis de Ràdio Palafrugell, uns estudis que, en principi, si tot va bé l'any que ve ja serem en uns altres, i també teníem ganes de fer això. I tenim també la Maria Vilar, que ha parlat amb algunes de les persones que ens han vingut a visitar.
Bueno, Liam, ens vols explicar una miqueta la teva experiència a la ràdio? Què tal? Com ho has vist? Bé. Bé. Què has vist? Això. Però has d'explicar una mica què és el que t'ha agradat, si havies vingut alguna vegada, si no, què t'ha semblat. No.
És el primer cop que vens? Sí. I què et sembla? Què t'ha interessant més? Què t'ha agradat més? Eh, perquè veni aquí. Veni aquí. Posem els cascos i tenim la nirvana.
Bon dia, doncs crec que és molt interessant venir aquí a la ràdio, ja que és un espai del poble que crec que és convenient visitar i a més a més crec que m'ha semblat la veritat bastant interessant perquè pots descobrir la ràdio des de dins, que no sempre es pot veure i és una ocasió especial per poder-ho fer. I què és el que més t'ha agradat d'aquesta visita? De quina sala potser o què t'ha agradat?
El que més m'ha agradat ha sigut poder veure tot el recompte que teniu de vinils, de discos, coses que abans es feien, que ara ja no es fan en l'actualitat, ja que ara tot va més a través de l'Spotify i tot això.
El de Vilanova va començar dissabte passat i s'estirarà fins a meques de centra. Ara estem a la plaça de la Vila, som a la plaça de la Vila, la Vila nova és el truc, és, diguéssim, el punt neuràlgic del carrer, el que s'escanva per tota la ciutat, però sí que és cert que aquesta plaça de la Vila és on passa la majoria dels actes i on hi ha la imatge més icònica, que serà diumenge, la comparsa, conegut com la Guerra de Carmels.
I està plovent, ara mateix està plovent, la previsió és que pari cap a les 5, ara al matí no hi ha cap acte, però a la tarda ja l'arribo, que és una paraula d'origen italià que dona nom a aquest acte de l'arribada del rei Carnestoltes, que arribarà avui, dirà el seu sermó satíric, i també el que farà serà, sortiran totes les carrosses i els mascarots.
acompanyar-lo i també la comparsa de Diables, que és una tradició dels Diables i el tracte de Vilanova. Estic amb l'Enric Ferrer, que és el president del Foment Vilanoví, que és una de les entitats centenàries que formen part d'aquest acte, però que a més... Enric Ferrer, bon dia i bon carnaval. Bon dia, bon carnaval. Quants anys fa que vas a la comparsa?
Aquest any, 65. 65 anys participant de l'acte, pràcticament ininterrompudament, podem dir? Ininterrompudament, sí, sí, ininterrompudament. Perquè inclús l'any que vaig estar fent el servei militar, l'alcalde em va enviar...
una nota amb el comandant perquè em permetés doncs assistir-hi i cap aquí. Com ho vas aconseguir, això? Bé, estava a la comissió de carnaval en aquell moment i ens donaven unes medalles a les parelles, etc. I bé, doncs em van donar una medalla i amb motiu d'això, de la medalla, doncs va ser com el comandant va accedir que pogués venir.
Ara mateix estem sota les botes d'aquesta plaça porxada preciosa, que és la plaça de la Vila de Vilanova. Miren com plou, miren com van muntar l'escenari, com es van col·locar, per exemple, els serveis d'emergència, també, que van prenent posicions, com van instal·lar els policlins, tot mullat, però esperant que aquesta pluja marxi, que marxarà, i que arribi al Carnestoltes per donar inici al Carnaval, el cap de setmana més seriós del Carnaval Vilanovi, que és una conya molt seriosa, que nosaltres ens la prenem molt seriosament perquè marca la personalitat.
aquest poble.
Sintonitzes Ona La Torra, 107.0 FM i ona-latorra.cat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas i datos il·limitats en tu teléfono mòbil per només 25 euros al mes. I atenció, si contrates la fibra óptica amb nosaltres, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar, més un teléfono mòbil amb 60 gigas de datos i llamades il·limitats, tot per només 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. De ràdio de proximitat.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Bona tarda, són les 5. Us parla Mercè Roura. El secretari general de Junts, Ordi Turull, ha anunciat avui que han presentat una sol·licitud de compareixença urgent al ple del Parlament de Salvador Illa després del seu retorn. Recordem que el president ha iniciat avui la seva activitat després d'una baixa d'un mes. Volen que s'expliqui sobre el col·lapse total del país que denuncia la formació independentista.
Com que no tenim cap confiança, valgui la redundància, que el president ja sigui coherent amb el que ell ens ha explicat aquest matí i accepti sotmetre's a una qüestió de confiança, hem sol·licitat avui mateix al Parlament de Catalunya la seva compareixença urgent per la situació de col·lapse que viu el país en tots i en tants nivells i pel malestar que des de fa setmanes i setmanes està generant a tants i tants ciutadans de Catalunya.
I el govern espanyol ha signat amb els sindicats la pujada del salari mínim interprofessional, que s'incrementarà 37 euros al mes aquest 2026, un acord que recordem no compta amb el suport de la patronal. El salari mínim pujarà un 3,1%, d'aquesta manera s'estituiran els 1.221 euros en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros anuals. A més, el salari no haurà de tributar l'IRPF tal com s'ha consensuat amb el Ministeri d'Hisenda.
L'increment tindrà un caràcter retroactiu des de l'1 de gener, per la qual cosa els treballadors recuperaran aquests diners perduts al gener en nòmines posteriors. Escoltem la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Lo que hacemos es coger el testigo de la historia. Volvemos a mejorar la vida de la clase trabajadora de este país. Me van a permitir que lo diga, me siento muy orgullosa. Este gobierno es el gobierno de las personas trabajadoras.
Per cert, el nou estudi d'AUCIS, que pronostica un triomf del PSOE, gairebé amb 10 punts d'avantatge per sobre del PP si ara es fessin unes eleccions a Espanya. Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques, els socialistes puja en un punt i arriben al 33% dels vots per un 23% dels populars, que acaben una dècima al darrere. Se situa Vox amb només 4 punts del PP. Sumar baixa lleugerament i Podem puja i Esquerra continua superant a Junts.
I la plataforma no a la mà Taragó Catalunya, la Vall Sostenible ha iniciat una campanya per tal de recollir signatures en contra del nou projecte de línia de molta alta tensió als ecologistes de Catalunya. També posa a disposició de la ciutadania les al·legacions pertinents a l'impacte ambiental i els documents d'unió de pagesos posen èmfasi en les afectacions que tindran el terreny agrícola.
Darrer punt, el Barça podrà comptar en Rafinha pel partit d'aquest vespre Montilivi davant el Girona, rebut l'alta mèdica i serà la gran nometà de l'equip de Hansi Flick.
Benvinguts i benvingudes a l'Inspira't de Ràdio Rubí. Avui obrim aquest programa amb la certesa profunda que la paraula és una llavor capaç de transformar-nos, d'encendre idees i d'obrir horitzons que encara no havíem imaginat. I ho fem amb el privilegi de comptar amb dues veus que saben convertir la vida en literatura. Sílvia Romero i Manel Jovany que ens presenten el seu llibre Ningú com tu. Una obra que parla d'emocions, de mirades i de tot allò que ens fa únics.
Aquest és un espai de creativitat, de reflexió i de talent compartit. Deixem que les paraules ens guïn, que les històries ens obrin camins i que la literatura ens acompanyi. Anem a inspirar-nos.
Aquesta tarda us volem recomanar una novel·la escrita a quatre mans, ningú com tu. Una història que explora la fragilitat de les relacions i els secrets que ens marquen. Fa poc més d'un any que es va editar aquesta novel·la i, sorprenentment, continua generant xerrades i trobades al voltant de la cuina de la seva escriptura. L'escriptura a quatre mans desperta molta curiositat, a la cuca i a mi, molta...
i som molts els lectors que volen saber com s'organitza i com es treballa un projecte així. Per parlar-ne tenim amb nosaltres Manel Jovan, que està aquí a l'estudi, i en breus aprovarem de contactar també amb la coautora Sílvia Romero, i són tots dos uns escriptors amb una gran trajectòria i coautors del llibre. Benvinguts a l'Inspira, Manel, bona tarda.
Ningú com tu ens submergeix en una trama d'amor, de pèrdua i sobretot de com ens veiem a nosaltres mateixos a través dels altres. Com neix aquesta gran història? Doncs...
Reprenem. Sí, perquè això és tècnica. És el directe. I per sort tenim el millor estar a l'altra banda acompanyant-nos i s'absolventar molt ràpid les coses. Estàvem parlant de quin és l'origen, no? Com neix aquesta història escrita a quatre mans, Manel?
Doncs, bé, com dèiem, una novel·la pot venir motivada per diversos factors, per exemple, a través d'uns personatges, d'un tema, d'un final, d'un inici de novel·la, o de bocins d'una trama, però en el nostre cas ha vingut per una anècdota. I què és una anècdota? M'encanten les anècdotes. Ens encanten, eh, cuca, les anècdotes?
Doncs una anècdota és un petit fet particular més o menys curiós, ja sigui de la història general o de la vida íntima d'algú. En el nostre cas, resulta que un professor de la universitat em va encomanar fer un treball d'investigació
sobre un col·leccionista de Barcelona, molt important, però no gaire conegut, i només em va donar el nom. Llavors jo em vaig anar documentant, vaig intentar saber qui era aquest senyor, no tenia tampoc la imatge d'aquest senyor, però vaig aconseguir el certificat de defunció, llavors sabia on estava enterrat, i a través de l'Hemeroteca de la Vanguardia,
van veure la seva esquela virtuòria, i allà demanaven una oració a un proveu difunto, els familiars, els companys de la feina, tal i qual, i su fiel sirvienta pascuala.
I ens vam quedar així. Llavors vaig pensar, com que no tinc la imatge d'aquest senyor i per omplir el meu treball calia una fotografia, dic, calla, que aquest senyor, com que era gent de possibles, doncs segurament deu tenir un panteó i allà hi haurà la foto, aquelles fotos tan típiques dels...
I llavors vam anar al cementiri de Montjuïc i allà vam trobar l'anècdota. I l'anècdota era que no hi havia el Panteó, hi havia un simple nínxol i allà posava Lluís Tolosa i Pasqual Arrofat. És a dir, que Sofia Servienta Pasqual està enterrada amb ell.
I això un dia jo ho comentava amb la Sílvia i el Manel, el seu marit, sopant i amb la meva dona. I ostres, vine, he fet un treball i no sé què, i ha sortit això, i la Sílvia va dir això dona per una novel·la. I així és com va començar el recorregut d'aquesta novel·la Ningú com tu. M'encanta aquesta anècdota tan especial. A part que ja és una mica com de sinopsis, no?, per llegir el llibre.
A mi m'està provocant curiositat. Això és l'arrencada del llibre. El que passa és que aquesta anècdota la trobem al final, a les últimes pàgines. Doncs mira, millor. I així hi ha molt de recorregut. Saludem la Sílvia, que està per aquí.
Hola, Sílvia. Hola, se'n sent? Se'n sent perfectament. Hola. Et toca, et toca a tu. Gràcies. Escriure una novel·la és un repte, ja per si és tot un repte, però per fer-ho a quatre mans és gairebé una coreografia, no, Sílvia?
Sí, sí, sí. Mira, no havíem fet servir mai aquesta paraula, però si no tens copyright, ens sembla que ens la quedem perquè realment és una manera molt clara de definir-ho, no? Vull dir, hi ha un seguit de passos a fer i es tracta de crear aquesta...
Aquestes instretors dos. De fet, en aquestes xerrades que ara heu comentat, que són les que ens estan demanant aquests darrers temps, perquè el que ha cridat més l'atenció precisament de la novel·la és això de l'escriptura a quatre mans, que tampoc no som novedosos, hi ha molta gent, molta altra gent, abans que nosaltres, que han escrit novel·les a quatre mans. Però no deixa de ser una manera de treballar que, la veritat, de cara al lector crida l'atenció. I en aquest sentit, el que sempre comentem és que
El que fa falta, sobretot, és que hi hagi una amistat, si la vols dir així, això d'entrada, però una relació molt cordial i tenir en compte que allò que tu crearàs, aquella novel·la que tu vols escriure, no és la teva...
novel·la en exclusiva, sinó que des del moment en què ho estàs fent amb una altra persona ja és la novel·la de tots dos. Per tant, aquell producte, si se li pot dir així, el que sortirà al final, el llibre, aquell producte no és el resultat o allò que tu hauries fet, sinó que és precisament
allò que s'ha fet en conjunt. I, de fet, es tracta d'una coreografia, un treball organitzat, amb molta discussió, dit de bon rotlla, això de discussió, amb molta discussió sobre, a vegades, detalls ínfims, coses molt menudes, a vegades, al contrari, sobre temes molt més complexos, i anar avançant sempre a través d'això, de la tarda.
de la discussió, d'anar comentant cada fragment, cada capítol, cada pas, cada personatge, recrear-los, perquè si puc fer un últim apunt, el tema, per exemple, dels personatges, és molt important tenir-los, aquest, com d'altres que podríem esmentar, però és molt important tenir-los ben treballats,
perquè anirem creant personatges i tots dos treballarem aquests personatges, per la qual cosa els hem de conèixer. Hem de fer unes biografies bastant àmplies perquè en un moment donat ni un ni l'altre es despengi explicant alguna cosa que no toca sobre aquell personatge. Aleshores, els hem creat el màxim que hem pogut quant a detalls, característiques psicològiques sobretot,
I a partir d'aquí és un anar amunt i avall amb words i amb trucades i... Bàsicament, words i trucades... T'anava a dir, quan arriba la inspiració ja és difícil per una sola, o sigui, a quatre mans ja no vull ni pensar, ni imaginar-me, us truqueu per la nit allò de... Se m'ha ocorregut!
Bueno, whatsapps, en tot cas. De fet, pensa que vam començar a escriure aquesta novel·la en època de pandèmia, just a l'època del confinament, el primer confinament que vam tenir el 2020, el mes de març-abril. I, per tant, és que no podia ser d'altra manera...
que la nostra comunicació derivés a correus electrònics, whatsapps, trucades, era l'únic que podíem fer i realment, a mi personalment, i penso que alguna vegada ho hem comentat ell també, ens va alimentar i ens va ajudar molt a superar una situació que era realment caòtica i tota una tragèdia.
Parlava, Silvia, dels personatges. Són personatges molt humans, que tenen moltes esquerdes, molts silencis. Per què heu fet uns personatges tan reals? Què volíeu transmetre o aconseguir a través d'aquests personatges? Bé, amb els personatges el que s'intenta és mostrar com és la vida, diríem.
I això, d'entrada, ho aconseguim, si és que es pot dir així, a través d'un relat amb tercera persona. És a dir, hi ha un narrador que ho explica tot, que ho sap tot i ja està. Però, paral·lelament amb això, la novel·la té 34 capítols, amb dos parts, 17 i 17, i a cada capítol hi ha una carta. I, clar, una carta és en primera persona, o sigui, és...
Un personatge que li escriu a un altre personatge i no només li explica coses, sinó que també es veu l'ambient de l'època. Per exemple, he anat a veure tal pel·lícula, he sentit tal cançó, estan passant aquestes coses... I tot això, aquesta combinació dels personatges que viuen i expliquen la seva trajectòria, doncs pot ser que dona aquesta estructura de novel·la que vas veient, com es mouen...
més o menys còmodament dintre d'un temps històric, tot i que la novel·la ningú com tu no és una novel·la històrica, però clar, hem de tenir al darrere un taló de fons que si expliques que el gener del del 39, el 26 de gener, vaja, les tropes franquistes entren a Barcelona, aquest fet ho corre dintre de la novel·la i és real, vull dir que no pots dir no, no era el 26, era el 14, que no,
Que li dóna consistència a l'hora. Has de dir les coses tal com són. Anem a parlar d'aquest rerefons històric, ja que has tret el tema, perquè recorre 40 anys plens de canvis socials, polítics, no només aquí, sinó al nostre país veí. Com vau treballar tota aquesta documentació perquè la història fos...
Tot i no ser una novel·la històrica molt realista i molt precisa. Igual que els personatges es van construint a base d'escriure la seva història, la història política i social d'aquells anys la teníem als llibres, a internet, a tot arreu. Llavors va ser quan vam repartir...
La novel·la amb dos parts, la primera que va de l'any 33 al 75, si no m'equivoco. Llavors allà hi ha un canvi del 75 al... Espera, ho tenia a portar per aquí. Són dels... Perdó. No pateixis perquè així faràs que la gent llegeixi i compri el llibre, eh?
i del 45 al 62 no s'explica res. Bé, no s'explica res directament, però quan reprenem la història l'any 62 fins al 72-73, les coses que han passat durant aquests anys, llavors sí que tenen sentit i s'expliquen, tant si és el narrador omniscient, que ho explica tot en tercera persona, com a través de les cartes, en primera persona, entre els diferents personatges...
Tot i que els personatges centrals, que són el Lluís i la Pasquala, no s'escriuen entre ells. Per què? Doncs perquè ja es veu el que fan, ja estan en directe. Mira, un exemple tonto que se m'acaba d'ocorre. Vas amb el cotxe, segons quins cotxes poses marxa enrere i hi ha una càmera que t'ensenya el que hi ha al darrere. Però quan vas endavant, normalment no hi ha una càmera, perquè ja tens tot el vidre del cotxe que ja t'ho ensenya. Això és una mica el que passa aquí.
Sílvia, a mi m'agradaria... L'obra transcorre parlant de cinc dones diferents, totalment diferents, però que totes tenen una força interna molt memorable. Primer, aquesta visió femenina la vau voler donar des d'un inici o ha sigut... Aviam, expliqueu-nos aviam per què ha sigut. I després també amb quina d'elles destacaríeu per alguna cosa.
Això la Sílvia ho sap molt bé. Mira, ara hauria de dir allò de m'agrada que em facis aquesta pregunta, que queda molt bé això a les entrevistes, perquè a mi, curiosament, amb altres novel·les anteriors a aquesta, em van fer veure que el meu estil d'escriptura té aquest punt feminista, cosa que jo no n'era conscient. Suposo que és una cosa que portes ja intrínseca i la teva manera d'enfrontar-te a la vida, al món i, per tant, a l'art, a la cultura, a la literatura...
Ja és aquesta. Però jo vaig dir un cop una cosa, el Manel es va quedar parat, però és que és així. Amb ningú com tu és la novel·la més enclau de dona, més feminista que ha escrit. I és més. És gràcies a ell.
I això ho dic així perquè a vegades m'ha fet adonar ell de micromasclismes que tinc jo assumits i que no soc conscient. I m'ho he donat en capítols, com que he dit, a treballar a quatre mans, fas un capítol, envies el Word, l'altre te'l comenta, entra, et fa propostes, anem treballant això d'una banda a l'altra, i alguna vegada m'havia trobat en això, aquí, i per què no ho fem així? Perquè si no sempre és l'home que fa no sé què i tal, i pensava...
Tens raó, Manel. O sigui, el Manel ha trencat... El Manel ha trencat barreres, perquè realment que un home s'adongui que la dona té micromasclismes, això m'encanta, eh? Aquí està el kit de la qüestió, eh? També. No, no, però és que és així i em va sobtar precisament per això, perquè jo ja havia assumit que el meu estil d'escriptura era aquest, perquè m'ho havien dit i llavors jo ja m'hi fixava i dic, val, sí, és veritat, no ho faig de manera conscient, sinó que surt així...
Però, clar, després aquí, en aquest cas, en rebre diàriament, com qui diu, el comentari, la revisió d'allò que has escrit, de la part que t'ha tocat escriure, és quan és conscient que falta molt per arribar a dominar, a controlar l'idioma, el llenguatge, les situacions, tot plegat. Sílvia, i tu com a dona, amb quina d'elles et sents representada? O destacaries quina d'elles? Home,
Més que sentir-me representada hi ha un personatge, una dona, que en el seu moment quan va aparèixer no pensàvem que tindria el protagonisme que acaba tenint dins de la novel·la, que és la tia Gabriela.
La tia Gabriela és el pal de paller, és una dona forta, una dona coratxosa, que ho passa malament, que perd el marit, que perd el fill, però que sempre es refa, sempre torna, sempre continua, sempre s'aixeca,
I sempre ajuden els altres. Per mi és un emblema de dona i és el personatge que d'alguna manera, ja dic, no és protagonista perquè la protagonista seria la Pasquala. O potser fins i tot com a protagonista agafaríem la Vera, que és una nena, una noia que ja neix a França.
Però la Gabriela per mi és una dona d'aquestes que m'agradaria tenir-la un dia al costat, prendre un cafetó, una cervesa, fer un te, el que sigui, i poder parlar amb ella perquè m'agrada molt com és. Representa també una generació de dones de postguerra? Jo parlo d'això i penso amb la meva mare, o durant la guerra també les nostres àvies, que...
Són dones que no anaven al psicòleg per guarir-se les ferides. Ajudaven els altres. Exacte. I havien de tirar endavant amb el que tenien, no? Us heu inspirat també per crear aquest personatge en referents vostres de dones?
Jo, personalment, amb cap d'elles no he agafat... A veure, amb tot sempre tens inputs de vivències personals, de la teva biografia més petita o del teu voltant, del teu entorn. Sempre alguna cosa t'alimenta, però no tinc cap... Així com amb alguna novel·la sí que ho he fet, que algun personatge l'he recreat a partir d'algú que jo conec,
En aquest cas, no. A ningú com tu, jo diria que no en tinc cap que jo hagi començat i proposat escriure la seva biografia i que sigui algú que jo l'hagi agafat. Però en el cas de la Gabriela, que és el que parlàvem, realment és el que deies. És el prototipus d'aquestes dones que van passar el que van passar i van continuar i s'han convertit en les veritables heroïnes d'una època nefasta.
La novel·la també té una crítica al darrere molt gran de la hipocresia, de la moral d'aquella època. Vaja... En quin moment estem ara? Creieu que encara arrosseguem parts d'aquella manera de pensar aquí al nostre país? El 2026 al nostre país...
Bé, en el fons, si grates, sí que surten comportaments i... O sigui, quan les coses van bé, personalment o socialment, doncs un és més laxe i pot tolerar coses que potser amb situació de més tensió, doncs no les aguantaries.
Perquè llavors aquella persona no es veu capaç de resistir davant de tot el que la vida li està tirant a sobre. No sé si m'explico. Però aquestes dones que figuren a la novel·la, que té més personatges a la novel·la, no?,
Però aquestes dones, a l'haver escrit, diguem, la seva biografia, és que te les sents tan teves que van corrent quasi, quasi soles. Vull dir, és que a vegades hi ha els escriptors i tal que diuen que els personatges tenen vida pròpia i fan i no sé, és que és veritat. Vull dir, no sé, ara la Sílvia citava precisament a la Gabriela que...
que de ser una persona que primer havia de rebre les nenes que venien a peu des de Vall de Roures, després va creixent i es transforma en un personatge importantíssim, doncs hi ha altres personatges que en principi no eren res, però no eren res, era el Sereno. Passava pel carrer, Sereno, i obria la porta i tal i qual. I ens va interessar que aquella persona necessités, la Gabriela, necessités algú que li obrís la porta aquella nit
I ja estava. Però és que aquell sereno després va creixent ell sol i quan te n'adones doncs és tot un personatge. O el farmacèutic de Vall de Roures que només el necessitaven perquè agafés el més de...
D'abril del 38, quan entren els nacionals en aquell poble, aquestes dues nenes han de fugir, però necessiten fer uns quants quilòmetres amb un cotxe. Qui tenia un cotxe en aquell moment? Doncs o el metge o el farmacèutic. I vam agafar el farmacèutic i les va portar a l'altre costat.
I ja estava, amigo. Però és que després aquest farmacèutic, el senyor Pedro, que no té cognom, sempre li hem dit al senyor Pedro, agafa un volum de personalitat que en principi no havia de tenir. Ens queda poquet temps i vull preguntar una coseta. Primer de tot, on podem trobar el llibre? Que això és molt important.
a través de la web de l'editorial Stonberg, Stonberg, quin nom més sonor, doncs allà posa comprar. Allà posa el preu, són 25 euros, i llavors l'editorial te l'envia. Clar, si vas a una llibreria, a l'Abacus, o a una llibreria del...
De la ciutat hi demanes ningú com tu, de la Sílvia Romero... O les givaries petitetes que tenim a la nostra ciutat, també. Exactament. Llavors ells fan la comanda i l'editorial els envia. Doncs perfecte. I l'última pregunta que us volia fer és si us quedeu amb ganes de continuar escrivint a quatre mans. Mira com riu la Sílvia.
amb ganes no, no ens quedem amb ganes perquè de fet ja estem escrivint una nova novel·la a quatre mans molt bé, això vol dir que jo calculo que aquest estiu posarem el punt i final i després ja tot el procés de revisió Sílvia, us tornarem a tenir, no Manel? Sí, amb molt de gust, està molt a gust aquí i espero la primera vegada poder ser amb vosaltres
Doncs moltes gràcies als dos. Ha estat un gust enorme tenir-vos aquí i parlar de ningú com tu i de tot el que hi ha darrere. Gràcies per obrir-nos la porta a la vostra manera de treballar i per compartir-nos les emocions aquestes que heu treballat tan sinceres. Gràcies a tot cor. És molt bonic veure com una novel·la pot néixer d'aquesta complicitat i arribar tan lluncarment. I a vosaltres, oients, si encara no heu tingut el llibre a les mans, doncs us ho recomanem.
100%, factura obligada, eh? Ara hem d'escolta un tema molt reivindicatiu, tan reivindicatiu com aquest llibre, i que vam sentir a la Super Bowl com a acte de protesta, que a nosaltres ja sabeu que ens agrada reivindicar. Llavors, anem a veure aquest Café Conron del Bad Bunny, com sona.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
God bless America, sea Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay, Bolivia, Perú, Ecuador, Brasil, Colombia, Venezuela, Guyana, Panamá, Costa Rica, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala, México, Cuba, República Dominicana, Jamaica, Intín, Antilla, United States, Canadá, I'm my motherland, mi patria, Puerto Rico.
Bon dia, Catalunya, capital del món! Hola a totes i a tots! Som la Susana Cabiscau i l'Enric Rubió, presentadors de l'Infopodcast Cardedeu.
Escolta, Enric, jo crec que avui estic complint un somni, eh? Sí? Sí. Saludar a tota Catalunya, des de les emissores de la xarxa. Uf, uf, uf. Increïble, em sembla. Uf, se'ns està anant de mare, això, eh? Se'ns està anant de mare. Estem morint d'èxit, perquè morint d'èxit, però tu recordes quan m'ha començat el plegat? Home, jo recordo la proposta que ens va fer la xarxa, que era un informatiu que no fos informatiu, que fos com desenfadat... I jo crec que ens vam agafar bastant a les indicacions...
perquè ens va dir un informatiu que no sigui tan informatiu. Recordo que tu vas dir, hem de fer alguna cosa amb la que estiguem còmodes, que ens ho passem bé cada dia. Sí, totalment. I, de fet, ja en portem 500... més de 500. Sí, sí, sí, explicant-ho, 510.
Hi ha molta gent que ens pregunta, ostres, però vosaltres realment sou parella o no? Bé, per fer-ho cada dia, el que és molt pràctic és que siguem parella. Ens ha fet parella d'Infopodcast? No! Ens ha fet millors? Potser, qui ho sabria? Però sí, som parella a la vida real. Sí, de fet, moltes de les coses que incorporem a l'Infopodcast tenen a veure amb la nostra vida quotidiana com a parella. De fet, a vegades ens esbronquem a l'Infopodcast. Això ens ajuda, que és part de la nostra marca, del nostre Infopodcast.
Tenim aquesta part d'informació, de notícies, però després tenim com tota una part de serveis on diem, per exemple, el porta a porta, quines són les escombraries que s'han de treure, les farmàcies de guàrdia, coses que no són tant de serveis però que jo crec que són gracioses, com a quin és el Dia Internacional, quin és el Sant del Dia, alguna efemèrida... Nosaltres, per sort, tenim més de 40 anys d'història a Radio Televisió de Cardedeu i podem tirar d'arxiu de coses que han passat a Cardedeu en els últims 40 anys. Aleshores, això és meravellós i ho hem d'aprofitar.
Hi ha moltes vegades que o que anem pel carrer i de cop algú ens diu alguna cosa que hem dit a l'Infopodcast, que ens quedem com... Ostres, sempre ens sofrem. Avui no heu dit això i dic, merda, és veritat. Exacte, sí, sí, sí. Això agrada. Fent les primeres setmanes va ser increïble perquè no sabem com comptabilitza l'Spotify, però em posava X escoltes des de l'Spotify i, en canvi, pel carrer ens pararan com el doble o el triple de persones.
A més, jo crec que al principi sí que era com la novetat, i que hi havia molta gent que ens va començar a escoltar, sobretot perquè ho enviaven. Vam crear un canal de WhatsApp, una comunitat de WhatsApp i de Telegram, i des d'allà vam començar a fer difusió de l'Infopodcast i també a través de l'Instagram, de les xarxes socials, perquè la gent el conegués. I ara també, jo em trobo amb gent que em diu que es fixen molt en el missatge que enviem per al WhatsApp. Si el troben interessant, ja se l'escolten. Si no, potser s'ho pensen.
Voldria tancar aquesta petita càpsula que hem fet explicant la major anècdota, de les millors anècdotes que tindrem a la nostra vida, jo crec. Que és, enmig de San Francisco, sortint d'un motel, a la porta del motel, ens paren quatre dones i ens diuen... Hòstia, sou els de l'Infopodcast Cardadeu. Ens van caure les calcetes i els calçotets al terra. Va, i us direm adéu, com sempre fem a l'Infopodcast Cardadeu. Salud i poble, construït per excitat i fem-vos sòcies! Avui, Enric, de fet, en comptes de fer-vos sòcies, podríem dir, doneu-vos d'alta la xarxa més, perquè, clar...
Exacte, feu-vos sòcies o registreu-vos com el que cal. Doneu-vos d'alta a la xarxa més. Exacte. El Netflix de les televisions locals. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Proximitat. Emergències. Servei. Educació. Participació. Connexió. Companyia. Informació.
Hola, sóc Josep Maria Martí, director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya.
L'Observatori té com a finalitat estudiar els fets d'entorn de la ràdio i de la indústria del son general de Catalunya. I, concretament, el fanàvem nou fa uns anys del podcast. Per això, amb conveni amb la XAL, vam proposar estudiar el projecte que s'havia enlegat per part de la XAL a l'infopodcast i veure com evolucionava, què estava portant com a element nou i quin pes s'anava tenint en el conjunt de l'oferta de podcast a Catalunya.
Es tracta d'una experiència inèdita, un podcast informatiu que té diferents intèrprets. Hi ha una orquestra, les emissores que s'han apuntat al projecte de la sal, que fan un mateix estil de podcast informatiu, però cadascú no el fa a la seva manera. Ha de ser una cosa diferent a un bolletí informatiu.
Si es construeix una marca forta, l'Infopodcast, i les emissores s'hi acullen, això és un element que reforça el seu paper com a mitjà de comunicació. És a dir, la suma de les 60 emissores que s'han adherit al projecte els convé des del punt de vista del seu reforçament local i, sobretot, perquè els donen la possibilitat de difondre la seva activitat més enllà del que seria, en el cas de la ràdio, el seu territori de difusió.
S'ha de construir un llenguatge i una religió pròpia del que seria el podcast. És important que s'envolupi un estil propi. No és una cosa fàcil. Entre altres, perquè en el conjunt d'aquestes 60 emissores hi ha moltes que tenen recursos per poder-ho fer, per poder treballar en aquesta línia,
i d'altres que tenen unes limitacions productives evidents. Tot i amb això, fan un esforç considerable per fer créixer el nivell de qualitat del producte que fan. Llegia fa pocs dies un article d'un consultor americà apassionat a la ràdio i apassionat al so, que parlava de la ràdio líquida. Els continguts de so perden la seva naturalesa d'elements fugassos per passar a ser altres suports...
que no siguin a la ràdio convencional. Això fa que el producte que ha costat de produir tingui major difusió, no solament qualitativa, sinó també quantitativa. És a dir, vas a trobar amb els suports molts diferents dels convencionals. Això és important. La facilitat del suport homogenitza grans i petits. Però l'important és el contingut. Disposar d'un contingut...
Que no mori, que seria el del bollet i de notícies, transformar-lo en un contingut que ja tingui més permanència i que pugui ser difós per diferents plataformes és un dels grans èxits del podcast. Puc tenir feedback.
Puc tenir resposta. A les xarxes socials jo puc tenir resposta. Si el podcast va amb un servei adaptat al telèfon, que pot ser un lansable que sigui, tinc possibilitat també de tenir resposta. Per tant, puc entrar una mica més en aquesta interacció amb l'audiència. És el gran repte, eh?, poder conèixer la resposta. No només en termes quantitatius, de dir, escoltant o no escoltant, volem passar sencer només una part, sinó també quin tipus de reaccions això produeix.
Ara hi som, una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Fem salut, un programa de Ràdio Mollet per a la xarxa de comunicació local.
Benvingudes i benvinguts al programa Fem Salut. En el dia d'avui us volem parlar de vacunació. Vacunació en adults i per fer-ho, què millor que tenir una persona de l'àmbit sanitari que ens acompanyi en aquesta informació i assessorament. És la infermera i referent de vacunes del Centre d'Atenció Primària de Planalladot de l'Institut Català de la Salut, aquí a Mollet del Vallès, l'Aranja Medina. Benvinguda, Aranja.
Gràcies per invitar-me i encantada de tornar a estar aquí una altra vegada. L'Aranxa ja ens havia acompanyat en altres ocasions i, efectivament, ens ha fet il·lusió de donar-la a tenir aquí els estudis. Primer de tot, anem a parlar de vacunació i potser el primer que hem d'aclarir és per què ens hem de vacunar, per què és tan important vacunar-se.
Vacunar-se és una forma de protegir-nos contra els microorganismes que ens poden causar una malaltia. Aquesta seria una primera raó molt important per vacunar-nos. A part d'aquesta, hi ha altres que també són molt importants, com ara reduir la probabilitat de patir.
una malaltia greu infecciosa. Això vol dir que a través de la vacunació el que s'intenta és atenuar els efectes que pot tenir aquesta malaltia en cas de contraure-la. Una altra raó per vacunar-se seria prevenir la transmissió i evitar l'aparició de brots epidèmics en la població.
Una altra raó seria erradicar les malalties infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts, com per exemple la varola, o reduir el nombre de casos entre la població, com ara la poliomielitis o el serampió. I una altra raó molt important és intentar evitar aquestes seqüeles o fins i tot la mort.
De fet, l'Aranxa ha començat dient que la vacunació és important per protegir-nos i també per protegir la gent del nostre entorn, per allò que comentàvem, això que sempre s'ha parlat de l'efecte ramat. Si tu et vacunes i tothom del teu entorn també, augmenta la protecció en general.
Sí, ja ho dius molt bé. Quan una persona es vacuna, el que s'està fent és que aquesta mateixa persona està adquirint una immunitat i d'això en diem protecció directa. Però llavors ens trobem que si molta part de la població està vacunada i tenim una cobertura elevada de vacunació...
Les persones que no es poden vacunar o que no estan vacunades per decisió pròpia també es troben protegides, perquè el microorganisme, que és el que transmet la malaltia, intenta trobar la persona a qui infectar, es troba un escut. Si moltes persones tenim un escut perquè moltes persones s'han vacunat, aquesta transmissió trobem que es redueix considerablement.
I llavors aquestes persones que no estan vacunades es beneficien d'això. De fet, no sé si de vegades aquest 2026 crec que s'ha produït allò com un pic en el que és el xarampió. I no sé si és precisament perquè potser hi ha persones reàcies a vacunar-se i això provoca que en determinats moments hi hagi aquestes situacions.
Sí, ja ho dius molt bé. El 2025 l'Organització Mundial de la Salut va canviar l'estatus aquí a Espanya i vam passar de ser un país que es considerava que el serampió no hi havia transmissió dintre de la població i aquest estatus ha canviat i ara s'ha trobat que hi ha un pic de casos i que hi ha transmissió dintre de la població.
Això és, com tu dius, que hem patit una mica de pujada d'aquestes persones susceptibles que no es poden vacunar o persones que no estan vacunades. I llavors el microorganisme troba una via per tornar a transmetre la malaltia entre la població.
L'Aranja ens ha dit una cosa molt important en el moment que ens estava fent l'explicació i és que vacunar-se és una decisió pròpia. És a dir, és una decisió pròpia i voluntària. Exacte. Sí, és una decisió que la persona ha d'aprendre. Sí que és veritat que nosaltres, l'Agència de Salut Pública, el que sempre promou és la vacunació i intentar incentivar-la
i dona totes les raons per les quals s'ha de produir. I ara comentàvem allò que igual aquests pics d'aquestes malalties, que sí que hi ha vacunes, però que es produeixen, i com és? I pensàvem que estàvem ja lliures, ara posàvem el cas del xarampió, i l'Aranxa Medina ens deia, bé, pot ser allò perquè hi ha menys població vacunada, o persones que no poden vacunar-se. És a dir, en general tothom pot rebre una vacuna.
En general tothom pot rebre una vacuna, però sí que és veritat que en determinades situacions, sobretot en persones que pateixen un determinat tipus de malaltia i en algun moment concret, potser la indicació és esperar i veure com evoluciona aquesta condició personal i un cop ja sigui possible seria el moment de vacunar.
Avui volem parlar de vacunació en adults. De fet, el calendari vacunal dels infants, segur que totes les famílies ho tenen molt present. A més, hi ha també un seguiment molt acurat que es fa des de la primària i als centres educatius. Fins i tot es traslladen allà i fan aquesta vacunació, però potser els adults anem una miqueta més relaxats i no ho tenim tan present, a no ser que a partir d'una certa edat comencis allò a tenir aquestes visites més regulars amb la teva infermera i infermera de referència.
Així que tant l'Aranxa com una servidora ens hem imprès al calendari vacunal i anem a comentar aquelles vacunes que ja en edat adulta haurien de tenir presents. Sí, sí que és veritat que ens trobem que potser quan ja som adults tenim la sensació que de petits ens hem vacunat i que estem coberts, però sí que el calendari vacunal va canviant
es van incorporant noves vacunes i sempre que tinguem contacte amb l'àmbit sanitari, sobretot amb el metge o la infermera de capçalera, és important intentar veure si tenim al dia el calendari vacunal. Llavors sí que és veritat que si hi ha algun dubte o alguna persona no sap si té les vacunes al dia, sempre es pot dirigir al seu centre d'atenció primària i esbrinar si caldria posar-lo al dia.
Les vacunes que potser tenim allò més presents, en edat adulta i perquè es fa molta difusió, és la campanya de la vacunació de la grip a la tardor. La grip i hi ha en els darrers anys grip i Covid. Sí, aquesta campanya és molt important i tothom la té molt present i ens ajuda a captar persones adultes que potser tinguin alguna vacuna encara per administrar que no sigui cap d'aquestes dues que has mencionat, per exemple la grip i la Covid.
Llavors, en aquest aspecte, les vacunes de l'edat adulta sí que és veritat que hi ha moltes que s'inclouen a partir dels 65 anys. Una d'elles que es va incorporar, podríem dir recentment, és la de l'herpes, l'herpes zoster, que crec que és els 65 i els 80.
Sí, exacte, ho dius molt bé, perquè crea una mica de confusió. Al final, el Ministeri de Salut ha d'escollir una estratègia per vacunar la població i ja fa uns quatre anys que es va incloure aquesta vacuna, el calendari vacunal, però sí que és veritat que les persones que es poden vacunar són les que en aquest any compleixen 65 i 80 anys.
I ara, recentment, també es poden vacunar els majors de 90 o hi ha algunes indicacions concretes per a persones amb una situació determinada. Però s'ha de tenir en compte això, que cada any què passa s'inclou una nova generació, que és tot just les persones que en aquell any compleixen 65 i 80 anys.
Si una persona ha patit d'herpes i té allò de forma reiterada, encara que no tingui l'edat, pot rebre aquesta vacuna o no? El criteri que s'ha escollit és que si s'han partit més de dos herpes, llavors sí que té inclòs aquesta vacunació una vegada hagin passat els símptomes de la malaltia.
Independentment, llavors, de l'edat. Exacte, independentment de l'edat no caldria que ja compleix 65 o 80 anys. Perquè les vacunes, clar, estem parlant del sistema de salut pública, són gratuïtes o hi ha algunes d'aquestes vacunes que cal abonar un percentatge?
Totes les que estan finançades per la Generalitat de Catalunya són gratuïtes. L'únic és això, que s'han de tenir en compte els protocols. Sí que és veritat que, per exemple, la vacuna de l'herpes toster està recomanada, no sé si ho dic bé, a partir dels 55 anys, perquè ja s'ha vist que a partir d'aquesta edat els casos d'herpes toster comencen a pujar i és més freqüent que una persona pugui patir la malaltia.
Llavors, aquesta recomanació està vigent, però sí que és veritat que la vacuna no està finançada fins que ho marca el protocol. Però si una persona estigués interessada en vacunar-se, ho pot fer, però sí que és veritat que hauria d'adquirir la vacuna a la farmàcia i després dirigir-se al seu centre d'atenció primària per administrar-la.
És a dir, l'administració sí que entraria de forma gratuïta, l'únic que si tu no formes part d'aquesta franja d'edat, allò de 65 anys que has de complir en aquest 2026 o 80, i també comentàvem allò ara també s'ha incorporat la franja dels 90,
perquè l'envelliment és cada vegada de la població més important si no estàs en aquesta franja concreta doncs sí que pots finançar amb tu comprar la vacuna i anar-te al teu centre d'atenció primària corresponent exacte, això mateix
Més vacunes a partir dels 65 o abans de, no sé, allò, l'edat adulta, clar, la joventut és tan llarga també ara. Sí, això és veritat. Un altre molt important que m'agradaria fer incís és la vacuna del Neumococ, que aquesta està inclosa a partir dels 65 anys,
en amunt, sense cap altre criteri d'exclusió, i en determinades persones amb risc també està inclosa. O sigui que ens trobem que en moltes situacions aquesta vacuna l'hem d'administrar, tot i que no estiguin complets als 65, pel que he dit, per una condició de malaltia personal de la persona. I aquesta vacuna que et protegeix de pneumonies?
Exacte, de diferents tipus de virus que poden causar la pneumònia. Llavors aquesta sí que és veritat que és una vacuna que la població coneix i que ens la demanen, no? És bastant habitual trobar consultes per administrar-la i llavors fer una mica d'incís en que això és important que es compleixi, no?
que causa moltes malalties i complicacions a partir d'una certa edat i estar vacunat és molt important. És a dir, que no cal que sigui una persona amb antecedents o que tingui problemes en les vies respiratòries?
Clar, per exemple, algun criteri per administrar aquesta vacuna seria una persona que pateix de diabetes, de sucre, ja seria un criteri d'inclusió per administrar-la, o una persona que pateix una malaltia cardíaca, una persona que pateix una malaltia pulmonar, si hi ha tot un seguit de malalties on la indicació és administrar aquesta vacuna.
I llavors crec que hi ha una altra vacuna que també és recomanada a partir dels 60, bé, de fet a partir dels 40, que podem dir que ja són població adulta, no? Sí, sí, sí que és veritat que quan som petits ens vacunem de la vacuna del tètanos, però una vegada arriben als 40 anys és recomanable fer un recordatori d'aquesta vacuna.
Perquè és una vacuna que al cap dels 10 anys, més o menys, pot començar a perdre efectivitat. I llavors, quan som petits, actualment rebem fins a 5 dosis d'aquesta vacuna i si no hi ha cap situació on hi hagi una ferida que pugui estar contaminada o alguna situació similar, llavors no és fins als 40 que es recomana un recordatori d'aquesta vacuna.
I després, posteriorment, veiem que a partir del 65 es fa un altre recordatori. Exactament, això mateix. Que, evidentment, estem parlant allò de les vacunacions d'aquest calendari al nostre territori. Una altra cosa seria població adulta quan vas allò de viatge, no?, les vacunes de caire internacional, que segons els països que visites, doncs també hauries de tenir en compte, i aquesta dalteta no és, per exemple, acostumar-se a dir també.
Clar, quan es viatja a un país on hi poden haver de forma endèmica altres malalties, és molt important que, amb temps, perquè l'administració de les vacunes requereix d'un temps i molt marcat pel prospecte, que s'informin al servei de vacunació internacional, que tenim disponible...
Aquí al territori hi ha diversos hospitals o altres poblacions, sobretot que s'informin i que s'administrin allà les vacunes que necessitin, depenent del destí on la persona viatgi. I això amb antelació, perquè de vegades allò diem, no, és que jo surto demà i diuen, doncs no et farà efecte, no? Les vacunes triguen un temps a protegir-te.
Clar, aquesta situació ens la trobem moltes vegades, no? Doncs s'apropa a la data del viatge i de cop i volta ens adonem que mirem la pàgina web del Ministeri on es recomana un seguit de vacunes. Llavors, accedir al servei de vacunació internacional és fàcil, però sí que és veritat que potser triga una mica. No és una cosa immediata, llavors per això... Això és l'època de l'any, sobretot, no?
Més encara, si s'apropa l'estiu, hi ha molta gent interessada en aconseguir aquesta informació i vacunar-se. Llavors, això és la importància que vull destacar en aquest aspecte, que amb temps...
s'informi una persona adequadament, demanar visita i, clar, les vacunes és això. Potser necessites tres dosis i aquestes tres dosis, fins que no passen sis mesos o de vegades inclús un any, no les tens totes. Llavors, és important anar amb temps, sobretot sis mesos abans més o menys, seria la meva recomanació.
I a Borsa d'Aranja, pel que fa a les vacunes que dèiem allò d'aquest calendari vacunal per adults, jo comentava, clar, una cosa és quan et fan la punxada, es dispensa la vacuna i una altra, l'efectivitat comença a ser a partir de...
Normalment es diu una setmana després de l'administració, la vacuna ja sol ser efectiva. És una dada també variable, en funció una mica de l'estat immunitari de la persona, però normalment en sol ser 7-14 dies fins a aconseguir la immunitat. Quines són aquelles creences que, diries, la població tenim presents i que no són, que són totalment allò falses?
Per exemple, una situació que em trobo molt sovint, sobretot quan comencem la campanya de vacunació de la grip i de la Covid, quan oferim en consulta la vacunació d'aquesta campanya, moltes vegades em trobo persones que creuen que altres vegades que s'han vacunat de seguida s'han posat malaltes i que estan molt convençudes que ha estat a causa de la vacunació. Llavors, elles...
amb aquesta experiència rebutgen, després en altres campanyes de vacunació, continuar vacunant-se d'aquesta vacuna. Llavors jo el que vull informar sobretot és que és normal patir efectes secundaris, al final el que intentem és estimular el sistema immunitari i és normal que ens sentim cansats, que ens sentim com si tinguéssim la malaltia...
Però moltes vegades coincideix en el moment en què vacunem, que potser la persona ja estava incubant aquesta malaltia i que a posteriori l'ha tingut i ella ho relaciona amb l'acte vacunal quan no té per què ser així.
Llavors, sobretot, intentar desmentir aquesta relació. La vacuna no transmet la malaltia, no et fa que passegi la malaltia, el que fa és estimular el sistema immunitari perquè tinguis un escut per quan el dia de demà tu estiguis en contacte amb aquest microorganisme, doncs ja tinguis defenses per poder lluitar contra ell.
Aquesta creença que comenta l'Aranja, nosaltres l'hem sentit allò a un munt d'usuaris i usuàries que relaten això precisament. Escolta, més que em vaig vacunar i just al cap d'una setmana estava jo amb un refredat important. Què més coses us trobeu a consultar, Aranja, que volguessis allò desmentir totalment?
Doncs aquesta et diria que és la més habitual. Una altra pregunta potser que rebo a consulta és una mica preguntar, el que tu m'estàs posant amb la vacuna és el virus, és el que causa la malaltia?
I això també m'agradaria dir que no, que no és així. El que s'intenta amb les vacunes, depenent de les vacunes, és... Doncs s'estudia el microorganisme que produeix aquesta malaltia i llavors s'agafa una part potser de la membrana d'aquest microorganisme, no? Perquè el nostre cos, quan posem la vacuna...
i estimulem aquesta immunitat, doncs ja crea anticossos per aquesta part del microorganisme. Però no és el microorganisme en si el que estem administrant. És una petita part perquè el dia de després, quan tu estiguis en contacte amb aquesta malaltia o aquest microorganisme, el teu cos ja el conegui i llavors ja sàpiga què és el que ha de fer i ja tingui una defensa prèvia per poder lluitar més ràpidament contra ell i intentar disminuir
aquestes seqüeles que pot provocar. De fet, hem dit que la vacunació és molt efectiva. No és un 100% efectiva. Potser hi ha persones que diuen que ja m'he vacunat, no m'encostiparé, no agafaré. Sí que segurament serà, si finalment entrem en contacte amb aquell virus...
els efectes seran menors i per això també és recomanable la vacuna. Exactament. La vacunació el que intenta sobretot és això mateix que tu has dit, no? La malaltia no podem evitar que una persona la pugui patir perquè...
No podem evitar la transmissió de microorganismes que tenim al nostre ambient. El que sí que podem intentar és protegir-nos contra aquests microorganismes quan entrem en contacte. I això és el que s'intenta amb la vacunació, que és una forma de prevenir que està demostrat que...
És molt millor això, que no pati la malaltia amb els costos associats que això té a nivell sanitari, econòmic i per la persona, per la salut de la persona. Llavors, sobretot això, la vacunació és una forma d'intentar reduir les seqüeles que pot produir a posteriori, però la malaltia en cap cas no es deixarà de patir, sinó que és una forma de protegir-nos.
Avui hem conversat amb Aranxa Medina, infermera i referent de vacunes del Centre d'Atenció Primària de Planellador de l'Institut Català de la Salut. Aranxa, abans de finalitzar la conversa, explica'ns allò què és el que feu al cap, quines recomanacions feu? Suposo que les persones adultes, si tenen ja el costum de, com a mínim, un cop l'any, visitar la seva metgesa, metge de capçalera o infermera de capçalera,
aquest calendari vacunal segur que el portarem més al dia. Nosaltres des de la consulta i des del centre d'atenció primària intentem sobretot incentivar la vacunació. Una forma que intentem incentivar-la és a través de campanyes de comunicació, com per exemple aquesta molt important que és la campanya de tardor.
Una altra forma d'intentar incentivar aquesta vacunació és a través de la captació activa de persones que tinguin pendents algunes vacunes. Jo crec que la forma més important que tenim també d'incentivar la vacunació és a través d'aquestes visites potser rutinàries de les persones al seu centre d'atenció primària que quan
es dirigeixen per algun motiu de consulta que no té a veure a priori amb la vacunació, després d'atendre aquest motiu, intentar fer un repàs a l'estat vacunal de la persona i veure si hi ha alguna cosa pendent o no. I en aquest moment fer incis de, mira, que tindries pendent posar-te aquesta vacuna, a veure quan trobes un moment, i intentar donar ja la cita i posar-li això.
Imagino que potser que alguna vacuna puguem tenir alguna reacció, però habitualment sempre ens heu dit des d'infermeria que són reaccions, bé, doncs igual et fa mal, on t'han punxat, una miqueta de vermelló...
Les reaccions més comuns que ens trobem és a nivell local, com tu dius, potser una mica d'inflamació, de dolor, una mica d'envermelliment durant uns dies. De vegades sí que és veritat que es pot allargar fins a una setmana, però el que hem d'anar veient és que va disminuint i quan això passa el que recomanem és posar fred local, una mica de gel...
i en principi amb això ja sol resoldre's al cap dels dies. Un altre potser símptoma freqüent al cap de les 24-48 hores de l'administració seria patir una mica de malestar general o sensació de cansament o fins i tot alguna dècima de febre. Això en algunes vacunes també pot arribar a passar, però la recomanació sempre és, si no hi ha cap contraindicació, prendre un analgèsic. Normalment recomanem el
el paracetamol i en principi en 24-48 hores solen resoldre els símptomes. Doncs ara en Xamedina hem de deixar aquí la conversa. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i fins una altra ocasió, que sigui ben aviat. Moltes gràcies per invitar-me i aquí estaré si em torneu a invitar. Fins la propera. Adéu-siau.
Bona tarda, són les 6, us parla Marce Roura. Més enllà de les reivindicacions a la vaga d'avui, Metges de Catalunya també carrega contra l'iniciativa de Salut d'incentivar els caps que escurci la durada de les baixes que s'allarguen per falta d'un diagnòstic. Sovint la dificultat de diagnosticar correctament situacions no greus rau en les demores a l'hora de fer prou a Salut. Diu que els incentius són per evitar que les baixes s'allarguin innecessàriament.
N'ha parlat la vicesecretària de Metges de Catalunya, Irene Vermell, des de la xarxa. La professionalitat del metge és la que diu, doncs mira, jo perdré aquest incentiu o el que sigui, però jo vull fer la meva feina bé, perquè jo soc metge per fer les coses bé. Doncs acabarà passant que aquest 5% d'incentius que pretenen donar, doncs l'ignoraran, perquè quan un metge o una metgessa dona una baixa, no està repartint carmels, està donant una baixa perquè allà al davant d'un pacient
que té alguna condició de salut que fa que no estigui en condicions òptimes d'anar a treballar. No és un caprici.
I a Barcelona, les multes per incivisme es podran pagar per visum. És una de les novetats que incorpora la nova ordenança de civisme. Avui és el primer dia elaborable amb una normativa en vigor que encareix el valor de les sancions. En alguns casos poden arribar als 3.000 euros, una norma que per primer cop multa conductes com exhibir elements sexuals al CAP, encomiats a solter, organitzar correbars o rutes etíliques a les festes majors del barri. Jaume Collboni és l'alcalde de Barcelona.
els pocavergonyes que incompleixen les normes, els pocavergonyes que embruten els carrers, els pocavergonyes que embruten les parets i els pocavergonyes, al final, que no respecten la convivència a la nostra ciutat. Aquests són els que poden estar preocupats en aquests moments per l'entrada en vigor d'aquesta nova ordenança de civisme.
I els 7 acusats en el judici per la macroestafa immobiliària amb un notari implicat, conegut com el cas Cucún, han acceptat els fets i les penes a l'inici de la vista oral. Els trens principals implicats, dos epocats i un notari, han reconegut les penes sol·licitades per la Fiscalia amb més de 3 anys a presó per estafa, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal.
La resta ha admès les acusacions i han rebut càstigs inferiors a l'espera de concretar-se les indemnitzacions. De moment s'han anul·lat totes les compravendes de pisos que van fer els implicats.
I a Calella, Urbacer continuarà gestionant el servei de neteja i recollida de residus després de guanyar el nou concurs públic, el contracte que passa de 12 a 5 anys i que està valorat en 5 milions d'euros anuals. Incorpora més control i condicions econòmiques actualitzades. Això sí, l'anunci ha generat certa controvèrsia per la rescisió anticipada de l'anterior acord amb la mateixa empresa i la corresponent himnanització, ja que el servei anterior no complia amb els estàndards esperats.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Fem parada per descobrir el nostre entorn natural i aprendre a observar. Atura't cada setmana a escoltar el guaita que tenim a la teva emisora local.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Fins demà!
Seguim a la sintonia d'On a la Torre i amb aquesta música comencem l'espai de l'Esplai, que és aquest temps que destinem a l'Esplai de la gent gran, aquesta associació que trobem a la seva municipal del carrer Tarragona i que dinamitzen la vida de moltíssimes persones sòcies a Torre d'en Barra i també de l'entorn del Baix Gaià.
Ens acompanya el seu president, l'Emilio Giraldes. Molt bon dia, Emilio. Bon dia, Riquel. I, bueno, ja m'ha posat aquí sobre la taula un escampall de papers que a mi... Mira, sempre volem i estimem la joventut, ens volem sentir joves, però jo, quan arriba aquest espai, jo em vull jubilar i vull gaudir de moltes iniciatives que, bé, que fan molt bona pinta, molt divertides i, en fi, ara anirem detallant-les perquè...
Déu-n'hi-do tot el que organitzen. Tot això, tots aquests viatges i excursions que comentarem, a banda del dia a dia, perquè recordem que allà al carrer Tarragona obriu portes cada dia perquè els caps de setmana feu ball, els dies de cada dia, tallers, classes, assajos... No pareu. Sí, tenim 24-25 classes tota la setmana.
Que es diu ràpid, això, eh? Es diu ràpid, eh? Totes les setmanes, eh? Recordem que van des de classes enfocades a la memòria, classes d'informàtica, de català, d'història, també de patchwork... Lectura, patchwork, yoga, yoga dos tipus, en el suelo i en cadira, eh?
Y bueno, y Corro Rociero dos días de ensayo. Baile en línea y country dos días, porque en un día no caben toda la gente en la sala. Teatro, baile de salón, bueno...
Escolta tú. Nos faltan horas, nos faltan horas para poder atender a todas las peticiones de la gente. Costura, paivo, costura también hay dos días, porque en una no puede ser, porque claro, los profesores...
A ver, no puedo atender a tanta gente. Clar, perquè són classes més aviat personalitzades, no?, d'anar ajudant i anar fent un seguiment de... Claro, claro. Entonces, bueno, tener karaoke, cada vez se están apuntando más gente al karaoke. Teatro. Yo en el Coro Rociero tengo 12 personas esperando que alguien se dé de baja para entrar.
Clar, perquè ja no hi cabeu més per les proporcions de l'escenari. Claro, nosotros ahora en Mito somos 27 personas en el coro rociero. Entonces no cabemos. Entonces mientras que alguien nos sale de baja al no sé que venga un tenor. Uno a uno que cante bien, entonces... Que el pugueu posar de solista. Ah, claro, entonces hay que hacerle un hueco.
Escolta'm, parlant dels coros rocieros, vau fer tota una festassa al casal municipal perquè vau fer una trobada d'agrupacions de diferents punts de la comarca, bé, fins al Penedès, perquè també van venir representació a Cunit, de Pax del Penedès, van venir de l'Associació Cultural Andalusa, de Tarragona, Sant Pere i Sant Pau...
A ver, estuvo muy bien porque la gente salió muy contenta. Y eso que cogimos un día muy, muy malo... De molta pluja. De mucha pluja. Que si no hubiéramos tenido problemas para la sala, ¿eh? En serio, ¿eh?
Es diu ràpid, eh? Però és que se'ls queda petita la sala gran del casal municipal quan organitzen activitats. Sí, sí, perquè, a veure, a mi no me gusta hacer las cosas largas. A medias tintes. No, no, y largas, porque la gente se cansa. Entonces estuvimos desde las seis menos cuarto por ahí que empezamos hasta dos cuartos de nou.
Cuatro canciones cada coro. Entrada la hicimos gratis, dimos un bocadillo para todos los asistentes, gratis también, y la verdad que estoy hasta el punto de que estoy pensando, porque así me lo han pedido, que para la fiesta de la radio quieren venir los coros.
Los mismos coros que estuvieron. Y se quedaron tres coros que no pude porque eran demasiado.
O sigui, ja m'estàs posant deures per la temporada final d'Aires del Sur, que sempre muntem una de grossa allà a la plaça Montseny Joaquim Boronat, que tanquem temporada el juliol. Sí. Bueno, doncs, pot pedir. Ja me l'han pedido, ja me l'han pedido, se n'han enterado, ja me l'han pedido si podrien assistir a... También, a ver, también lo montamos de una manera que no era un concurso. Uh-huh.
Que esto también es importante, ¿no? Que la gente no se viera con esa tensión. Aquí digo ni primero, ni segundo, ni el último. Aquí somos todos iguales. Aquí no venimos a competir, sino a conocernos, relacionarnos, tener amistad, coger amistad con los demás coros, conocernos. Y la verdad que salimos satisfechos.
Doncs molt bona experiència aquesta trobada, que no sé si dóna peu a una cita que teniu. És que aquí m'ha portat un cartell, convivències, 20, 21 i 22 de març. Sí.
A veure, això ho organitzen des de llars de jubilats de Sant Pere i Sant Pau, també de la granja. Clar, tu tens vincles, has fet vincles amb Sant Pere i Sant Pau, perquè recordem que des de la llar de jubilats d'aquest barri tarragoní et van demanar ajut per muntar el seu propi coro rofiero. Sí, sí.
I veu que la cosa va per davant, perquè no només ells han estat capaços de formar un coro rociero, sinó que ara us naneu de convivències tots junts? Explica'ns, a veure. Sí. A mi me lo comentaron, me lo propusieron, y me dijeron también los precios, también vamos actuando,
Porque vamos actuando con el coro rociero nuestro y los playbats de aquí de Torre de Embarra. Ajá. Y entonces yo de seguida dije que sí. Tenemos calculado entre 500 y 600 personas. Guau.
Guau, ¿eh? Ojito al lato, ¿eh? Con, bueno, country, bailes en línea, es decir, de todo. Viene haciendo como un, no sé si film, de José Guardiola. Que se le hizo un tribut. Sí, un tribut. Y también viene de, ¿cómo se llama esto? Que está en Vila Seca. Y eso lo...
A Portaventura. Por Aventura. Vienen también una representación de Portaventura. Es decir, viene también el son de dos. Han estado aquí con nosotros en la radio y en Torre de Embarra actuando también en la Plaza de las Monjas, en el Festival de la Radio.
hace un muy rumbero en bail que esto es lo que le interesa a los jubilados dos sesiones cada día de baile aquí ho estic veient perquè hi haurà masterclass de ball en línia de ball country tant dissabte dia 21 com diumenge 22 i a més a més exhibició i balls en viu amb el grup Costa Daurada i allò obert perquè tothom pugui ballar però és que a més a més
Feu un sopar de gala. Sí, també. Homenatge, tribut, a José Guardiola. Sí. I després, altra vegada, ball amb el grup Costa Daurada, bingo, també. Sí, també. Vamos, que no va faltar de nada aquí a la fiesta esta, no? No va faltar de nada. Y todo eso con un precio, pues ya lo ves.
De 100 euros per persona. Sí. Els tres dies, tot inclòs, eh? Tot, tot. El viatge, també? No, el viatge. El viatge, cadascú... Nosotros nos vamos todos, nos vamos de aquí con nuestros coches. D'acord. Porque está... Salou, que és aquí prou. I són tres dies, llavors. Divendres, dia 20 de març, dissabte 21 i diumenge 22, s'arriba a l'hotel a les 3 de la tarda. Perdó.
¿No? Un parante, sí, aquí. A ver. Yo, como tengo más cara que espalda, y mira que tengo espalda, yo digo, no, no, no, no, mi gente no puede llegar ya a las 3 de la tarde. Con todo un mogollón y de 600 personas para coger las habitaciones. Nosotros tenemos reservado el segundo piso para nosotros. Y digo, no, no, dice, bueno, Emilio, pues venga, a partir de las 10.
Dalmatí. Dalmatí. Ja podíeu venir, los de Torre d'Embarra.
I després han posat al bufet libre un menú de 15 euros. Molt bé. I així ja estareu instal·lats a les 3 quan arribi la mare punta, quan arribi tothom. I a les 4 a punt pel còctel de benvinguda. Benvinguda. Molt bé. I després ja comença la festa, perquè a dos quarts de 6 ja hi ha la primera sessió de ball en viu, amb aquest grup Costa Daurada...
Por ejemplo, que lo tuvimos el domingo pasado aquí en el Esplai, Costa Dorada. Molt bé. Estuvimos aquí en el Vall Dominicà. Molt bé. Hi haurà karaoke, també, que això és molt divertit. Després un sopar, el Gran Bufet, i aquí és quan actueu. Hi haurà l'actuació del Coro Rociero de Sant Perí i Sant Pau i el de l'Esplai de Torra d'en Barra.
I després, altra vegada, Ball. O sigui, Ball hi haurà... Sí. No sé quantes sessions, eh? Divendres, dissabte i diumenge. Sí. O sigui, que els que vagin s'hauran de portar roba de gala perquè... Déu n'hi do, eh? Aquí cena de gala... Bueno, bueno, bueno. Encara hi ha places disponibles. Sí, nos quedan unas 15... Yo creo unas 15 habitaciones. Perquè pot ser, dèiem, 100 euros. En el cas de les habitacions triples...
Per persona, 110 euros, si són habitacions dobles, o 160, qui vulgui anar a una habitació individual. Exactamente. Exactamente. Todo incluido. Ahí entra todo, ¿eh? Sí. Puede ser a cualquier espectáculo, y a todos los espectáculos gratis, todo. Ajá.
Molt bé. Sí que dèiem que el primer dinar va a banda, perquè això ha estat l'Emilio que ha dit que nosaltres volem anar abans, però després ja hi ha el sopar i, com dèiem, esmorzar, dinar i sopar tant de dissabte com de diumenge, perquè aquestes convivències acabaran diumenge a la tarda, amb el darrer ball de tarda.
doncs trobo que és una bona proposta això de fer convivències amb llars de jubilats d'altres comarques hay una cosa hay una cosa importante que aunque no está puesto aquí hay personas por ejemplo nosotros tenemos una que no voy a decir el nombre lógicamente que está en el grupo de Plaiva que por motivos familiares no se puede quedar pero puede venir
Actuar. Actuar. Puede venir a actuar, se queda a sopar con nosotros y después de sopar pues se viene.
Doncs és una de les opcions, els artistes que vagin, facin la seva actuació i es quedin tant temps com puguin. Jo d'aquí, amb micrófono abierto d'on a la torre, t'invito. Molt bé. Doncs mira, encara vindré a fer un reportatge i a passar-m'ho bé, eh? Jo no en sé de ballar, Emilio, però bueno, alguna sessió ràpida. Algo haremos, algo haremos.
Jo ballo a mi aire. Vinga, va. Això és a cara al mes de març, però portes més coses. A veure, ensenya'm. Mira, em dóna tot el plec. Ai, mare de Déu. Bon tiberi. Festa de la carxofa. Això serà aquest 22 de febrer. I on aneu? Allà va a Pamposta o por ahí.
És que es fa una gran festa, ara no sé si ho diré bé, si no el nostre company Josep que m'ajudi, perquè ell ara s'aficionarà a anar cada dos per tres a les terres de l'Ebre. Sí, acompanyant, doncs, el club... El club esportiu rítmica Torra d'Embarra. Exacte. La competició de les més petites.
Té una filla esportista i ara portarà el nom de Torre d'Embarra per les Terres de l'Ebre, cap de setmana sí, i un altre també, pràcticament. Ara no sé exactament si és a Camarles, però es fa tota una festa enorme al voltant de la Carxofa, perquè sortia l'altre dia al diari de Tarragona i hi havia unes imatges, unes graelles llarguíssimes amb aquesta festa.
que tindrà lloc el 22 de febrer, i bé, visitareu, crec que sí, que en aquest cas és en posta, és que es fa diferents punts, eh? Molt bé. El 22 de febrer és en posta. Sí, doncs jo l'altre dia em veia un altre, no sé on serà, a la Ràpita o on, però bé, aquesta és per, com dèiem, el 22 de febrer. Hi ha places encara per apuntar-se? Muy poquita hi ha, muy poquitas.
afanyeu-vos, perquè això és amb autocar, això sí, aneu i torneu amb l'autocar, hi ha el tiquet de gustació a la carxofa, hi ha també el dinar inclòs i ball, tot plegat per 70 euros, qui s'hi vulgui apuntar. Hombre, i després torneu a anar a les falles de València, que ja havíeu sigut d'altres anys, veu que funciona i us gusta. Sí, sí, sí, mucho, mucho. Tienen muy buena tirada la falla.
Molt bé. I això per 60 euros el 17 de març us podeu apuntar. També va amb autobús, parada mig camí per esmorzar i després teniu la jornada per anar al vostre aire per València.
Molt bé, i després us tornen cap a casa. És una bona oportunitat també de conèixer aquesta festa tan tradicional, multitudinària, que segurament serà una experiència d'aquelles inoblidable.
I la cosa va, a més a menjar, perquè és que abans parlàvem de carxofes, ara no us perdeu la gran cara colada de balaguer. Això serà de cara a la vida. Cada any, eh? També. Cada any, cada any.
Això serà el 25 d'abril que anireu a Balaguer i també el preu va entre els 60 i els 70 euros. En aquest cas serien 65 euros que inclou el desplaçament amb autocar, l'esmorzar, el dinar...
També una visita a un centre d'interpretació de l'or i la guia. Tindreu un acompanyant que us portarà a aquest museu. Hay que decir una cosa que en todos estos viajes
Siempre, siempre se termina con baile. Con baile. Siempre. Eso no está ahí, pero se sobreentiende. Siempre, siempre. Vuelve. Siempre, siempre. Además, hay yubilata aquí en Torre de Embarra que si no hay avall, no van.
Molt bé, doncs em sembla un bon motiu aquest de participar en totes aquestes activitats. Evidentment cal ser soci de l'entitat per poder sumar-se a aquestes excursions. No.
No, no, no, por fuerza, no. Si no eres socio, también tienes la opción de, si hay plazas, también tienes la opción de... Esto de la convivencia, ahí sí, ahí hay que ser socio de la entidad. Sempre és recomanable perquè és una quota mínima. Una miseria de quota, tu. Que era un euro al mes.
Bueno, ahora este año lo hemos subido un poquito, pero nada, ahora está en 13 euros.
Estaban 12, un euro, un euro, lo hemos subido un euro, y hacerse socio valía 15, ahora vale 16. Hacerse socio, es decir... S'amortitza ràpid. Sí, sí, sí. Entonces, bueno, pues ahí entonces es como para cualquier actividad que se hace en el SPLAI,
Hay que ser eso, sí. Por ejemplo, ahora este domingo, vamos a hablar también un poquito, si nos da tiempo, del carnaval. Porque este domingo celebramos el carnaval también en el Splay. Y tenemos cuatro jamones. Porque todos los domingos rifamos uno. Todos los domingos rifamos un jamón.
Y luego este domingo, como está el carnaval, pues hay tres premios. Individual, pareja y grupo. Son tres jamones. Uno para... Y entonces lo dije el domingo que tiene que ser, para participar, entrar en el sorteo, tiene que ser sushi.
Pues claro. Te viene, por ejemplo, el carnaval Torre de Embarra y te vienen unos disfraces muy bien y esto y lo otro y te vas a llevar un jamón y si te he visto no me acuerdo, ya no te vemos más por aquí hasta el año que viene.
Hay que ser soci. Fareu aquest concurs llavors? Com anirà això del carnaval? Bueno, esto cada año lo hacemos y nombramos un jurado y cuando llega el descanso del baile lo hacemos de filar primero los individual después por pareja y después por grupos.
Y el jurado, pues el que elige, el jurado está encima del escenario y el que elige, pues el disfraz que más le agrada, que más mejor vestido va, en fin, mejor presencia y así. Siempre hay quien no está conforme, pero bueno, oye, el jurado es el jurado y hay que respetarlo.
A ver... Claro, claro. Això serà aquest cap de setmana de Carnaval, que us sumeu en aquesta festa, per tant, que els socis s'animin a anar disfressats, eh? Sí, sí, no, no, esto sí, esto va... Eso es seguro, vamos. Eso es seguro que va. Este fin de semana tenemos un dúo que...
Que unos tartafullas, se llaman Rívidal, el dúo Chaloc. Y la chica, la acompañante, viene de Reus y yo un día la descubrí que cantaba ópera. Ópera, lírico, ¿eh? Y no sabe cómo lo hace, ¿eh?
Es una maravilla verla cantar. Y un día la cogí y le descanso del baile y le dije, digo, oye, me he enterado que tú también haces ópera lírica. Y digo, venga va. Y sí, sí, y hoy día hay gente que viene...
Ya es como una tradición, a ver si canta en una opera. A ver, a ver si se anima. Y este domingo ya hay dos parejas, Emilio, digo, este domingo le toca venir a la chica, que la cante o no la cante, a luego ya... La veremos. Ya, pero sí, sí. Se llama Estefanía, chica encantadora. No le podemos aplaudir mucho,
Porque cuando le aplaudimos mucho, ella está llorando. Se emociona. Sí, sí. Molt bé, doncs va, qui es vulgui afegir a la celebració del Carnaval, que passi per l'esplai de la gent gran, allà al carrer Tarragona. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Emilio Giraldes, moltes gràcies per haver vingut a convidar-nos a totes aquestes activitats. Si voleu més informació, passeu per les tardes allà a les oficines, que us attendran.
Que vagi molt bé, fins la pròxima. Gràcies.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut, cada setmana a la teva emissora.
Cada setmana arriba a la teva emissora local la Xovan Sèrie, l'espai de sèries 2.1 Lleida Ràdio. Ets un serièfil i no tens amb qui comentar-ho? Nosaltres et portem estrenes, recomanacions i l'actualitat del sector explicada com ho faries tu. A Xovan Sèrie, cada setmana 30 minuts de riures i sèries a la teva ràdio de proximitat.
Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari du a un Lleida Ràdio, cada setmana amb Francesc Balanyà.
Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica i al programa Coses de Crios tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres
per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista en la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar Goses de Criós cada setmana a la vostra ràdio local.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
El ple de l'Ajuntament de Torredembarra ha aprovat inicialment avui dilluns el DOPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal. Aquest unifica tots els plans d'emergència del municipi que quedaran integrats sota un mateix marc. La regidora de Societat Ciutadana, Mari Carmen Martín, ha comentat que el DOPROCIM estableix què cal fer en cada situació d'emergència i ha destacat que el seu objectiu és la prevenció i la protecció de les persones.
Passem a tenir una eina única i actualitzada que recull totes aquestes causístiques. Per a què serveix? La seva funció principal és la prevenció i la resposta ràpida. Serveix per a saber exactament què hem de fer, qui ha d'actuar i com ens hem d'organitzar quan hi ha una situació de risc o emergència a Torre d'Embarra. L'objectiu final és protegir el més important, les persones, els seus béns i el nostre entorn.
Al Duprocin hi ha el Pla Territorial Municipal i els plans d'actuació municipal per a les diferents situacions d'emergència que es puguin donar. Toni Sacristant s'ha acomiadat del ple de Torredembarra després de gairebé set anys com a regidor de la CUP. Sacristant ha presentat avui formalment la seva renúncia, ho deixa per motius professionals i passa el relleu a Roberta Taycabana de número dos a les darreres eleccions municipals.
Seguirem. El projecte polític del CUP segueix amb peus, amb altres noms i amb altres cares. Però la lluita per l'independència i el socialisme dels països catalans segueix ben viva que mai. Gràcies. Tatai prendrà possessió del càrrec el mes 20. L'Ajuntament de Torredembarra sol·licitarà la instal·lació d'una llamborna Stolpestein en memòria de Seba Canyelles Margalló.
Ho ha aprovat el ple aquest dilluns a través d'una moció presentada pels grups municipals d'Esquerra, el PSC, Junts i Alternativa i a la qual també s'hi ha afegit la CUP. I durant la sessió d'avui dilluns també s'han aprovat les bases per a les subvencions esportives d'aquesta temporada. Aquestes regulen l'atorgament d'ajuts que cada any l'Ajuntament concedeix a les entitats esportives amb seu a Torredembarra. A més, el ple també ha aprovat definitivament la derogació de l'ordenança sobre l'estalvi energètic i ús eficient de l'aigua a Torredembarra.
Avui a l'informatiu també farem la crònica del carnaval que ha sigut multitudinari. S'ha pogut celebrar sense gaires canvis, tot i les fortes ventades d'aquest cap de setmana. Les carreres i comparses van omplir de música, llum i colors, les rues de dissabte i diumenge, amb disferes inspirades en les màscares venecianes, el carnaval de Rio, motius fer mariners i mons de fantasia.
A nivell general, el 112 ha rebut més de 1.250 trucades d'emergències relacionades amb el Forbent des d'aquest cap de setmana. L'alerta per perill es manté activa durant les pròximes hores, sobretot a les comarques del Camp de Tarragona i Alanoia. Parrarem també de la vegada metges i a la recta final de l'informatiu ens centrarem en la crònica esportiva. Amb les derrotes dels dos primers equips del Sèbol Tordambarra, el masculí va perdre a Saragossa, el femení ho va fer a Lleida.
Són les notícies més destacades d'avui dilluns. Som dia 16 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció