Notícias en xarxa.
Benvinguts i benvingudes al concert homenatge a Johan Strauss i Highlights de la música clàssica del cinema i popular a càrrec de la Festival Chamber Orchestra of Europe, un concert celebrat en el marc del Festival de Música Clàssics, l'Escala Empúries. En aquesta ocasió, l'orquestra creada pel director Horsom i formada per músics internacionals provenents de grups com l'Orquestra de Cambra de París o l'Orquestra de Cambra Johan Strauss ens ofereix un viatge captivador a través de diversos estils musicals,
des del classicisme brillant de Mozart fins a la passió lírica de Mascanyi i Massenet. També ens endinsarem en els ritmes enèrgics de Falla i Bestain, passant per la delicadesa emocional de Morricorn i Horner. Un repertori que connecta tradició i modernitat amb una combinació de música clàssica, bandes sonores i grans èxits contemporanis. Avui us convidem a gaudir d'una experiència musical per tots els gustos que vol retre homenatge al gran Johann Strauss en el bicentenari del seu naixement.
Comencem endinsant-nos en el classicisme més brillant amb l'obertura de l'òpera Escànio i Nalba del gran Wolfgang Amadeus Mozart.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
I no deixem a Mozart per seguir gaudint del seu virtusisme, ara amb el concert número 2 per a trompa i orquestra K417, amb Carlos Alastrué com a trompa solista. Format al Conservatori Superior d'Aragó, Alastrué és un dels solistes més requerits avui en dia a les orquestres d'Aragó, Navarra i Catalunya, on també realitza una important labor pedagògica. Avui, com dèiem, tenim el privilegi d'escoltar-lo i interpretant-nos aquest concert número 2 per a trompa i orquestra de Wolfgang Zamedeu Mozart.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
. . .
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
I després d'aquest brillant concert número 2 per a trompa i orquestra de Mozart, la Festival Chamber Orchestra of Europe ens interpreta ara un fragment de l'òpera Cavalleria Rusticana de Pietro Mascañi, concretament el conegut intermezzo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Deixem enrere el lirisme de Mascanyí per donar pas ara a l'enèrgica dans espanyola número 1, La vida breve, de Manuel de Falla.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
I després d'aquesta dansa espanyola de Manuel de Falla, és moment de descobrir la segona solista del concert d'avui, la violinista Elena Meyer. Formada a la Universitat de Hanover, Meyer va debutar com a solista en orquestra als 13 anys, guanyant el primer premi al concurs internacional Opera Young Musician. Des de llavors no ha cessat la seva activitat com a solista en les principals orquestres europees. I avui ens interpretarà dues obres acompanyades de la Festival Chamber Orchestra of Europe.
Primer escoltarem un fragment de l'òpera Taïs del compositor francès Jules Massanet, concretament la peça Meditation Taïs. I tot seguit una de les obres més conegudes del també compositor francès Camille Saint-Saës, Introduction y Rondo Caprichoso Opus 28.
Fins demà!
. . .
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
. . .
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
. . .
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit!
Gran ovació per la violinista-solista Elena Meyer, que ha brillat amb la seva interpretació de Meditation Thais de Jules Massanet i l'introducció ni rondo caprichoso opus 28 de Camille Saint-Saëns. Passem ara a un bloc del concert dedicat a bandes sonores. La Festival Chamber Orchestra of Europe ens interpreta Deborah Stem, una obra del compositor italià Ennio Morricone, que forma part de la banda sonora de Once Upon a Time in the West.
I tot seguit podrem gaudir de la banda sonora de Titanic, concretament del tema My Hair Will Go On, del compositor nord-americà James Horner.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
I després d'aquestes dues bandes sonores, per acabar aquest concert d'homenatge a Johann Strauss i Highlights de la música clàssica del cinema i popular, escoltarem ara un parell de peces de Johann Strauss Fill, l'atrix Traxpolka, Opus 214, i el vals més icònic del compositor, l'inconfusible El vell de nuvi blau, Opus 314.
Fins demà!
Bona nit.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Adrià Jurado. Avui, dia de Sant Esteve, la precipitació continuarà sent protagonista, juntament amb els canelons, en molts punts del país. A les comarques del nord-est, les acumulacions podran superar els 100 litres per metre quadrat. Precisament, Protecció Civil ha avisat que el cabal del riu Manol, al seu pas per Santa Llugalla d'Alguema, a l'Alt Empordà, ha superat els 67,7 metres cúbics per segon, cosa que suposa sobrepassar el seu llindar de perill.
De la mateixa manera, el riu Gers, el seu pas per Toralló, a Osona, ha superat també el seu llindar d'alerta. Per tant, molta precaució amb rius, barrancs i rieres, ja que les crescudes d'aquests, tot i que sembli que plou molt menys, poden fer que de cop hi hagi aigua sobtada acumulada al llarg del riu.
I passem dels rius i barrancs a la costa, ja que mala mar i fortes onades en tot el litoral català, però principalment a l'alt i al Baix Empordà, on poden arribar, i ja han arribat, algunes onades entre 7 i 10 metres d'alçada. Però també a la costa barcelonina molta precaució, ja que hi ha onades que s'esperen dels 2 als 4 metres.
I repassem l'estat de la xarxa viària, ja que, sobretot al Pirineu, moltes carreteres amb obligació de cadenes. Les més destacables, la C-28, entre Nautaran i Alt-Anauala, i la Nacional 260, entre Planoles i Guils de Cerdanya, és a dir, a la collada de Toses.
I fora del temporal, però també tallada la C58 entre Moncada i Reixac i Repollet, direcció Barcelona, per un vehicle que s'ha de retirar. Igualment tornem al temporal i en carreteres, ja que hi ha molts avisos per presència de gel a moltes carreteres del Pirineu català. Molta precaució al volant. I també dues carreteres tallades, precisament pel temporal, la B4024, entre Guardiola de Berguedà i Begà, i la GIP5129, entre Vilafan i Borrassà, per inundació.
Precisament des de Protecció Civil es recomana revisar el vostre trajecte avui dia de Sant Esteve. Escoltem a Ima Soler, subdirectora de Protecció Civil. Com més a primera hora del matí, més intensitat tindrà i també com més ens acostem cap al migdia, podrà anar fluixant o ja no serà tan intens.
I la Guàrdia Civil ha detingut quatre persones a Sabadell i han investigat tres més per 14 delictes de robatori amb força comesos a la demarcació de Tarol i Oscar. El grup criminal va actuar en 13 empreses amb portança material per valor d'uns 700.000 euros. Després de passar a disposició del Tribunal d'Instància 1 de Monzó, els arrestats han quedat en llibertat amb càrrecs. I un apunt en futbol ja que el Barça espera poder augmentar la capacitat de 17.000 espectadors al Camp Nou amb l'obertura del Gol Nord. Fins aquí el Notícies en Xarxa.
Notícies en xarxa. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Maria Antonia Oliver.
Maria Antonia Oliveri Cabrè fou, escriptora, traductora, guionista i col·labora en la premsa escrita. Forma part de la generació literària dels anys 70, del col·lectiu Ofèlia Drax i va donar vida a la primera investigadora privada catalana, l'Alònia Guiu. Activista i gestora cultural, la seva trajectòria està impregnada de rebel·lia i feminisme.
Margarida Ritzeta, escriptora llicenciada en Història Moderna i doctora en Filologia Catalana, és qui ens acompanyarà per parlar de la vida i obra de Maria Antonia Oliver, amb qui va compartir Generació, el grup Ofèlia Drax i molta literatura.
És una de les escriptores joves que ha deputat a la literatura dels 70. És una dona que va començar a escriure joveníssima, que es volia menjar al món i que, a més a més, es va plantejar, en companyia d'en Jaume Fuster, el seu company, de dedicar-se professionalment a la literatura, que aleshores era un disbarat, però ho van aconseguir.
Una dona que, vinguda de Mallorca, instal·lada a Barcelona, profundament feminista, lluitadora, independent, que treballa no només escrivint les obres pròpies, perquè amb això no es podia guanyar la vida, però treballa com a guionista, treballa com a traductora, treballa a la ràdio, treballa a la televisió, treballa als periòdics, treballa a l'estructura del Congrés de Cultura Catalana...
És a dir, és una persona que toca 50.000 tecles amb una energia, amb una decisió i amb un cap claríssim que fa enveja només de plantejar-se'n.
Nascuda a Manacol l'any 1946, Maria Antonia Oliver i Cabrè sempre es va sentir atreta per la literatura, però en destaquem l'apropament a les rondalles menorquines que va escoltar des de ben petita. Al seu oncle, avi Joan, li comptaven les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcubé, però també d'altres inventades per ell.
Precisament, un llibre de rondalles de mossèn Alcuber era l'únic en català dins de l'enorme biblioteca del seu pare. I per a Maria Antònia, significar llegir en català, una llengua que va aprendre dels seus pares, avis i amics. Anys més tard, l'aprendria fora d'hores lectives en un curs amb eina moll.
Fruit d'aquestes arrels, neixen dues de les seves novel·les, cròniques de la molt anomenada Ciutat de Montcarrà l'any 1972 i El vaixell Diràs i no tornaràs el 1976. Però la seva primera novel·la es publica l'any 1970, cròniques d'un mig estiu. Maria Antonia Oliver tenia 23 anys.
Sí, les cròniques de mig estiu, una de les seues primeres novel·les és sobre un noiet que fa de concerts o que fa de grum en un hotel de Mallorca i aleshores la seva visió del que són els turistes i del que pot arribar a suposar quan allò es faci gros. Sí, sí, té una visió de futur tremenda.
Una altra obra a destacar unida a les rondalles al folclore de Mallorca i a la vessant sobiranista de Maria Antonia Oliver és Crineres de foc, publicada el 1985. Literatura catalana que és la de barrejar literatura fantàstica amb les rondalles mallorquines i una mica també amb la idea de construcció de país, és a dir, que té una novel·la que es diu Crineres de foc.
Crineres de foc utilitza tota una sèrie d'elements trets del folclore de Mallorca, però Crineres de foc és la història de la lluita dels catalans per la seva llibertat, però sobretot és la lluita de les dones per aconseguir la seva habitació pròpia.
I llavors utilitza tota una sèrie de figures, algunes que són fins i tot transparents perquè existeixen a la vida quotidiana. Hi ha un personatge que és la Maria Aureli Campany, que les persones de l'època ho veiem claríssimament que està parlant d'ella.
transforma la idea de la sala de les nines de Llorenç Villalonga en una sala de les nines revolucionària. Les nines es revolten, les nines transformen la seva funció i el seu paper al món. És a dir, Crineres de foc és una novel·la d'època, és una novel·la on es descapellen moltíssims fils de modernitat.
Maria Antonia Oliver. Veus indispensables.
Maria Antonia Oliver es casa amb l'escriptor Jaume Fuster, també membre del col·lectiu Ofèlia Drax. I l'any 1969, quan en Jaume acabava el servei militar, es van casar i es traslladaran a Barcelona. Formaran un gran equip i, póstumament, l'any 2023, la Magrana publicava la seva història d'amor, Paraules al sol.
Una novel·la epistolar, inèdita, on l'escriptora s'inspira en les cartes d'amor entre ella i el seu marit, quan aquest, per motius polítics, fu destinat a l'illa de Cabrera per fer el servei militar. Els protagonistes, sota els pseudònims d'Olivia Guillot i Just Picó,
Ens narren en les seves cartes la impotència davant d'una separació obligada i dibuixen un país on la llengua i la llibertat són assetjades amb l'objectiu d'anihilar-les. Veus indispensables.
Sí, també m'agradaria tornar enrere i sortir ara de capitania per anar a buscar-te a la residència i prendre un cafè amb llet a mitges o veure vi negre al cinquè brau o sentir els Beatles des de la foscor càlida i flonja, apassionant i apassionada del picadero.
I els nervis m'actuen ara, immers en el record com aleshores. Desitjo que la roba desaparegui per retrobar la intimitat nua del cos que s'estremeix de plaer. No és així, ni ho tornarà a ser. Hem viscut poc temps junts, però ja tenim un garbuix de records nostres que tanallen aquelles illes gestuals dels meus poemes. No ho tornarà a ser mai més.
Però és absurd plorar per un record perdut quan tens un futur de joia per omplir de nous ritus. I al cinquè brau esdevindrà qualsevol tasca de Barcelona i al picadero la nostra cambra d'un pis encara no somiat i els cafès amb llet a mitges podran continuar mentre esperem nous assajos de noves obres.
Guillem Jordi Graells i Oriol Pidecabanyes van publicar amb el títol de Generació Literària dels 70 les entrevistes a 25 escriptors i escriptores, entre elles Maria Antonia Oliver. D'aquí neix el nom de Generació dels 70, on també hi trobarem Jaume Fuster, Montserrat Roig, Margarida Ritzeta o Jaume Cabré. Un llibre que va patir la censura de l'època i fóu retirat de la venda. No es publicaria fins l'any 1976.
Formaven part d'una generació de joves que començava en un ambient acadèmic i encara sota la mirada del franquisme, una època on sorgirien grans amistats i sinergies literàries, joves que volien construir un món a la seva mida, un món diferent del que estaven vivint.
Maria Antonia Oliver va deixar la universitat els sis mesos. La política clandestina i escriure van ser la seva prioritat. Sí, sí, perquè forma part d'un grup, d'una generació, que a més a més tenen un compromís polític profund.
en la seva vida social, en la seva vida cívica, en la seva actuació cívica. Vull dir, la Maria Antonia Oliver i el Jaume Fuster i uns quants amics seus són militants d'esquerra, són militants del PSAN, del Partit Socialista, del Lliberament Nacional dels Països Catalans.
És en ple franquisme que Margarida Ritzeta coneix Maria Antoni Oliver. Coincideixen inicialment a través de la política clandestina i anys més tard es retrobarien al col·lectiu Ofèlia Dracs. La recorda amb tota l'energia que t'esprenia i amb el seu llegat.
Fer moltíssimes coses i suposo que... A veure, va fer moltes coses i moltes de divulgació i d'agitació cultural, no?, que això també era important a l'època i això pren temps de l'escriptura. Vull dir que una altra persona dedicada a allò, a la Torre de Bor i diu jo faig la meva obra i d'una manera exquisida i em dedico només a anar perfilant la meva obra, hauria pogut fer les obres completes d'una enciclopèdia, no?,
però toca 50.000 tecles, perquè és que, a més a més, és una època que no hi ha lectors. Venim del franquisme, la gent s'ha desacostumat de llegir en català, i aleshores hi ha tota una sèrie d'accions de divulgació de la literatura i de la cultura que requereixen una presència, requereixen conrear gènere, escriure gèneres populars, treballar en uns canals com són la ràdio i la televisió que comença llavors, amb guionatge, amb programes de divulgació, taules rodones, conferències pels pobles, clar, tot
Això pren moltíssim temps de l'obra pròpia. Però tot aquest temps, alhora, fa créixer el volum i la importància de l'obra pròpia quan l'escrius. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Maria Antonia Oliver. Veus indispensables.
El col·lectiu Ofèlia Dracs es va fundar als anys 1976-1977 i darrere de Dracs hi trobem les inicials dels seus fundadors, Miquel Desclop, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. Inicialment s'havien reunit per escriure una sèrie d'articles a la revista Canigó sota el nom de Trencabel. Després va sorgir una novel·la col·lectiva i finalment, amb aquesta col·laboració, va néixer el col·lectiu Ofèlia Dracs.
I Ofèlia Drax és un grup que sorgeix a la fe dels anys 70, que dura durant els anys 80-90. És un grup generacional, un grup que, en aquest cas, lligat a la novel·la negra...
començar fent gènere perquè, t'he comentat abans, perquè no hi havia la pràctica de llegir i perquè tots els membres del grup aleshores eren joves, veien la necessitat de recuperar el públic lector, perquè eren lectors, perquè traduïen, perquè llegien traduccions i pensaven que la literatura catalana s'havia de posar a nivell de la literatura europea tal com havien lluitat i reivindicat Manuel de Pedrolo i Maria Euràlia Campany, entre altres.
que eren els seus referents i els seus amics. Llavors, Ofèlia Drax, hi ha la Maria Antonio Oliver, el Jaume Fuster, en Jaume Cabré, en Quim Carbó, en Joan Rander, tota una sèrie amb Quim Monzó, hi havia per una època la Carme Riera, tota una llista de persones extraordinària que van crear...
una manera de fer i una manera d'entendre la literatura, però la literatura lúdica també. És a dir, cadascú tenia la seva obra, però com a Ofèlia Drax es van plantejar de fer coses que la gent pogués llegir, de dinamitzar el gènere i van fer, entre altres, un recull de novel·la negra i d'aquí negra i consentida, i d'aquí va sortir la Lònia Guiu en les tres novel·les de la Maria Antònia Oliver.
Lònia Guiu és la primera dona detectiva catalana i apareix per primera vegada al relat On ets, Mònica?, dins del recull de contes de gènere negre, negra i consentida, del col·lectiu Ofèlia Drax. Però serà Studi in Lila, publicat el 1985, on debuta com a protagonista.
Sí, Estudiant Lila és el debut de l'Olònia Guiu, de la primera detectiva de l'estat espanyol, una detectiva feminista, femenina, una detectiva molt decidida, una detectiva, a més a més, que té un ajudant que és un home, que és en Quimet, i que obre camí a totes les altres detectives que vindran i que obre camí a la saga de tres novel·les que va escriure, que van ser les tres novel·les de l'Olònia Guiu.
Lònia Guiu, que a més a més és una persona coqueta, que es col·lecciona pintallavis, però que és decidida i absolutament incapaç de deixar-ne passar una que suposi un atac a les dones i als drets de les dones. En aquest sentit és superradical, és vegetariana.
en una època que això encara no es portava. I, a més a més, planteja no només tot el tema del feminisme, i en aquesta novel·la Estudiant Lili, per exemple, un dels eslògans que hi havia al carrer i que funcionava com a pintades a les parets contra violació i castració, és un dels temes, un dels motius de la novel·la. Doncs no només això, sinó que, a més a més, planteja totes les reivindicacions, no només de dones, sinó de gènere.
Aquest és un concepte que encara triga 15 anys a sortir, a plantejar-se a nivell general. A ella li interessa els plantejaments no només del feminisme, sinó del gènere, els drets dels éssers humans, quina sigui la seva realitat sexual. Veus indispensables.
Vestida de punt en blanc, vaig fer l'entrada triomfal al despatx. En Quim obria uns ulls com plats. On vas disfressada així? Segur que avui has esmorzat un entrecot o un filet minyó de carn de cocodril.
Què té a veure escula amb ses tèmpores? Amb aquest vocabulari no enganyaràs ningú, nena, encara que et vesteixis de senyora Pona. Entens l'informe? Sí, però abans escolta'm. Vestida així em fa l'efecte que algun sant s'ha trencat el coll i jo diria que és sant vegetarià.
I de no. La meva ideologia no té res a veure amb la meva indumentària. M'he vestida així per anar a demanar assessorament per fer unes inversions. I el vocabulari bast. Només el faig servir amb gent com tu. Que t'ha tocat la rifa. Vols més rifa que tu, rei?
Curiosament, escriure novel·la negra no entrava inicialment en els projectes de Maria Antonia Oliver. Qui li havia de dir que la seva Lònia Guiu seria pionera? No, això n'havíem parlat. Encara no n'escrivíem, ella no n'havia escrit, jo tampoc no n'havia escrit i totes dues eren molt bones lectores de novel·la negra.
perquè ens agradava molt la novel·la negra nord-americana i la llegíem de manera apassionada, però la novel·la negra nord-americana de la cua de palla d'aquell temps resulta que és masclista, és misògina, és violenta, és agressiva i llavors és tot allò que nosaltres no volíem reproduir ni tan sols no ens agradava de veure davant dels ulls.
Per tant, aquest tipus de novel·la, que m'agrada llegir-la, però no la farem mai. Fins al moment que li dóna la volta com un mitjà i aleshores l'Alònia Aguiu segueix el model de la novel·la negra nord-americana, però resulta que fa...
absolutament el contrari del que fan els herois de la novel·la negra nord-americana, que sí que és contra l'agressió, el pacifisme, contra la violència, el feminisme. És a dir, que li troba la part contrària de tots aquells estereotips que mai a la vida no volia haver de tocar. Per tant, troba la manera de fer-ho girant-la.
Maria Antonia Oliver va trobar en la novel·la negra un espai per reivindicar el feminisme i atacar la corrupció. Deia que inventar-se una història per explicar les veritats era una mentida piadosa. Llavors, si alguna cosa li agrada de la novel·la negra, és la part de denúncia social, de denúncia de la corrupció, de denúncia de la injustícia, de denúncia d'aquest món podrit que, en aquells moments, sobretot els últims anys del franquisme, els primers anys que comencen a escriure la Maria Antonia i companyia...
resulta que no es podia explicar si no era a través d'una novel·la, a través de la ficció. I tot i així, esclar, ja no hi ha censura, la literatura no se censura com a l'època de Pedro López, però encara és complicat explicar segons quines coses. Llavors la literatura serveix també per passar comptes amb tot aquest podrimaner, amb tota aquesta injustícia, amb tot aquest món que es vol canviar.
Lònia Guiu protagonitza tres novel·les. Estudien lila, antípodes i l'os el que fa l'ànex. Són les tres novel·les de la Lònia Guiu absolutament actuals i plantegen tot el problema de les màfies, del tràfic de persones, de l'abús infantil, però a més a més de la destrucció que comporta la massificació del turisme, la gentrificació, és a dir, que són absolutament actuals.
Estudiant Lila, amb la desaparició d'una adolescent embarassada i l'estafa d'un marxant d'art, hi trobem temes com la violació i el tràfic d'art, d'armes i de drogues. Antipodes, publicada el 1988, agafa el fill del final d'Estudiant Lila i l'autora en situa a Austràlia. La prostitució i el tràfic de dones són els eixos centrals de la novel·la, on hi trobem un nou personatge, en Henry, amb un perfil marcadament masclista.
Veus indispensables. La droga adulterada? Potser. L'oni. Ara el tenia davant meu. Dret. Suat. És millor que ens n'anem ara mateix. Podria ser una trampa. O poden venir d'un moment a l'altre a endur-se-la. S'aixugava la suor. Se sentia tan culpable, pobre Henry, que no em vaig atrever a dir-li tot el que pensava. Perquè pensava que ell en tenia la culpa, esclar.
si en comptes de voler descobrir tot l'entrellat del tràfic de dones i de la droga, s'hagués dedicat simplement a cercar Anna Cristina. Però ben mirat, no era això el que havia fet. Les coses no sempre venen així com volem.
El sol que fa l'anac tanca la trilogia. La desaparició de la Júlia portarà l'Elònia a Alemanya, Mallorca i Barcelona. El tema central, la pederàstia. I destaquem el paper d'una cançó tradicional mallorquina que és la pista clau del misteri. Tot amb una Elònia al capdavant molt més madura.
No anaven tan pintades com a nit, però Déu-n'hi-do. Duien unes minifaldilles exagerades per la seva edat i sobretot per les seves cuixes, que demanaven a crits una liposucció. I uns escots més que generosos, que mostraven un pitant balder i deseixit. Semblaven contentes, fins i tot felices. Però què era la felicitat? Vaig pensar. I de seguida em vaig treure aquella paraula del cap i em vaig penedir d'haver passat una nit en blanc per culpa seva.
Se va armar un fardo al carrer si l'havies vist. Nos va fer pena el macarró, fíjate. Però els de la panda no les van voler dir res. Bé, els van dir que el tio era un pelat que no es queria fer de macarró i que havia caído perquè devia anar borratxo. I de tu no en van parlar, ni nosaltres ni ningú del carrer que t'havia vist com l'estomacaves. Vas estar sensacional, Lònia, va dir una que no coneixia.
Sí, sí, sí, sí, feien les altres. Una de les obres que cal destacar de Maria Antonia Oliver és Joana E., guardonada amb el Premi Prudència Bertrana.
Joana E tracta el tema de la marginació de l'homosexualitat, de com a través d'una família, de l'exemple d'una família, d'alguna manera es va, com t'ho explicaré,
A veure, Joana E, sempre la Maria Antònia Oliver ha dit que és una novel·la inventada, que és una novel·la que no té res a veure amb la realitat. A nosaltres, en petit comitè, la gent d'Ofèlia Drax ens havia dit que Joana E era una història que ella havia conegut directament a través d'una família i a través d'un jove homosexual absolutament reprimit, però a més a més de la seva mare i d'un món que no es podia explicar.
Llavors, en Joan A. el que fa és exterioritzar tots els dimonis d'aquesta societat prohibida, d'aquest món que no es pot explicar, d'aquest món que no es pot viure, i aleshores fer-ne com una mena de catarsi, com una mena de can a la llibertat, que és una novel·la preciosa.
És una novel·la molt lírica, però alhora és una novel·la molt dolorosa. És d'una duresa i d'una fatalitat tremenda. Veus indispensables.
Riuries de valent, mon pare, si poguessis saber tot l'embolic que he organitzat amb la cúria i amb la llei per poder-me casar. I han hagut de calar el cap, i sé que això t'agradaria. I sé, també, que intentaries amagar que t'agradava perquè no eres tan valent com mon mare, que no se n'hauria amagat gens. Tots dos, a la vostra manera, trencava un motllos. Però ella, a més a més, era insolent i passava gust.
Això meu no ha estat només trencar un motllo, ha estat un vertader escàndol. Un escàndol que ells han intentat amagar perquè els hauria fet quedar malament. Però tothom sap la veritat, o gairebé tothom. I ningú, ningú no ha dit res en contra. Perquè és un escàndol fet dins de la legalitat més estricta. Fragment de Joana E. Maria Antonia Oliver.
La relació entre Maria Antonia Oliver i Margarida Ritzeta fou intensa, amb moltes hores compartides, on la literatura i la vida s'entrellaçaven. Ara estic pensant en una foto que vaig enviar al festival de novel·la negra de l'ABC negra d'aquest any, que es parlava d'Ofelia Dracs i es parlava de la Maria Antonia Oliver i de Jaume Fuster, que tenim una foto que som molt joves totes dues i cada una té un còquer.
i estem allà totes dues, cadascuna de nosaltres, amb el nostre còquer. Vam tenir moltes afinitats, sobretot quan començàvem, però ella havia començat abans i, per tant, ella va ser, d'alguna manera, una referència, un camí, una guia. Tot i que la seva poètica no és alguna cosa que es pugui imitar i que es pugui copiar, perquè ella porta tot el món de les rondalles mallorquines, ella porta tot el món de les illes...
i fins i tot el vocabulari, aquesta música que té el parlar de Mallorca, que això és absolutament incopiable, que això no es pot imitar. Però sí que tenim moltíssimes hores de debat, de discussió, de prendre pam sobrassada, de prendre ginet...
de prendre ginet, de fer fins a les tantes de la nit, parlant del bé i del mal. Llavors vam parlar molt de literatura. Jo no sé si el jovent d'ara ho fa, això, però parlava molt de tècniques, de manera de plantejar, de traduccions. Clar, ella tradueix a Virginia Woolf,
Ella tradueix el Moby Dick, ella tradueix Frankenstein. Aleshores, aquestes traduccions el que porten és discussió sobre formes de vida i sobre models. Clar, ella tradueix, ella llegeix, i això la porta a Joanna E., Jane Eyre, que cap a això es diu Joanna E., no?,
Per tant, aquest món de les traduccions que ella feia per guanyar-se la vida, doncs resulta que eren un aliment intel·lectual per la colla i per la gent que érem amics en aquella època. I, clar, i de la mateixa manera que ens divertíem i anàvem a buscar rovellons, doncs després ens tancavem i parlàvem d'això, de la perspectiva narrativa o de la cambra pròpia de la Virginia Woolf, no?
És una època molt intensa i, a més a més, molt interessant. Jo penso que vam aprendre molt els uns dels altres. Sobretot el que vam aprendre és, clar, ara hi ha escoles d'escriptura, però vam aprendre a llegir-nos i, sobretot, a criticar-nos i aguantar les crítiques, a revisar-nos i reinterpretar allò que fèiem en funció de la mirada dels altres. I això no es paga.
El transplantament de cor el 1997 i la mort del seu company Jaume Fuster el 1998 crearan un silenci literari que recuperarà publicant Callats de Lluna l'any 2000. Com ho ha explicat Margarida Litzeta, era una dona que tocava moltes tecles, però que bé que les tocava.
Un exemple és la traducció que va fer de Moby Dick, que va rebre el Premi a la Traducció al Català de la Generalitat de Catalunya. Va conrer al teatre i també als guions cinematogràfics. Fidel al seu amor per la llengua i al seu desig d'escriure, el seu llegat continua ben viu. Maria Antonia Oliver. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Socies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Margarida Aritzeta, escriptora, llicenciada en Història Moderna i doctora en Filologia Catalana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torre per a la xarxa Més. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org.
Els Bufacanyes, el programa que parla de còmics a Mataró Ràdio.
Bon dia, bufacanya. Soc en Víctor Calderón i el capítol d'avui m'acompanya a nivell tècnic el meu company Pedro Vicente del Roble. Avui és un programa especial, ja que estem encarant aquest final d'any 2025 i hem volgut preparar un programa especial que hem titulat Vinyetes per la Pau. És la nostra manera particular de dir no a la guerra.
I en el programa d'avui recomanarem còmics i novel·les gràfiques que parlin de conflictes bèl·lics que, malauradament, són part del nostre dia a dia.
i parlarem de Palestina i Ucrània. També comentarem abans alguns conflictes amb la Segona Guerra Mundial, així que us convidem a quedar-vos perquè serà un capítol ple de històries que creiem que és important parlar-ne, perquè potser són temes que malauradament són massa actuals,
I creiem també que el còmic és una eina que pot ser educativa i també pot ajudar-nos a apropar-nos potser a aquests conflictes des d'una manera més humana també i empatitzar també amb la gent que els pateix de primera mà.
Per tant, també creiem que hi ha bones recomanacions avui per fer regals de Nadal, si encara no teniu els vostres regals. Així que agafeu llibreta i boli i parlem de còmics sobre conflictes bèl·lics.
Doncs una de les excuses que també ens ha servit per animar-nos a fer aquest programa és que es reedita, es torna a publicar els còmics bèl·lics que s'havien publicat els anys 60-70 a l'editorial Warren, l'editorial que presentava els còmics titulats Blazing Combat,
Amb aquest títol, Archie Goodwin i Jim Warren, que eren els responsables de l'editorial i també d'aquests còmics i els que van escriure els guions de tots ells, van publicar en format revista com petites antologies amb diferents històries curtes
sobre conflictes bèl·lics. I la gràcia també d'aquest tipus de publicació és que, tot i semblar que eren còmics bèl·lics normals i corrents com el que estaven de moda, en aquest cas la diferència que hi havia era que els protagonistes no eren grans herois invencibles, no eren superherois...
sinó que les històries ens mostraven una mica i ens mostraven l'horror i el patiment i la inutilitat de la guerra, podríem dir-ne. I s'acompanyaven aquests dos guionistes dels millors autors de l'època, com Joe Orlando, Wally Wood, Alex Todd, que treballa molt bé la TACA...
de tinta, James Cullen i fins i tot Frank Frazetta havia fet alguna portada per aquests còmics i algun interior. Molts militars van buitrejar una mica aquesta revista perquè no els veien molt patriòtics aquests còmics.
I això va fer que tampoc la revista obtingués l'èxit o que es valorés com s'hauria de valorar. Per sort, els còmics no tenen data de caducitat i gràcies a norma editorial es torna a publicar aquests còmics en un volum únic que l'han anunciat pel 16 de gener i es diu Blazing Combat.
També amb aquest mateix espirit, podríem dir, que Jim Warren i Archie Goodwin es basen una mica també en el que ja havien fet prèviament als anys 50,
Harvey Kurtzman, sota l'editorial E.C. Comics, que qui no conegui aquesta editorial, era una editorial molt exitosa que publicava còmics dels anys 50, còmics també centrats molt en l'horror, en la por, i més de la ficció, però...
que van apostar també per fer una línia de còmics bèl·lics amb els títols Two-Fisted Tales o Frontline Combat, també. I aquí Herbie Kurtzman, un autor superreputat, feia els guions també d'històries curtes que s'il·lustraven també per grans autors de l'època, dels anys 50 també, com el Williamson, també teníem a Wally Wood...
O el mateix Harvey Kaufman també il·lustrava moltes de les històries que escrivia. Aquestes, igual que amb Blazing Combat, que comentàvem ara, eren històries que també, tot i ser als anys 50, mostraven molt els horrors de la guerra també.
i no ho feien d'una manera molt bonica ni molt idealitzada, podríem dir-ne. I també els lectors de l'època estaven acostumats a llegir
còmics de guerra, perquè als anys 50 es feia molta propaganda de guerra també a través dels còmics, que en aquella època sí que anaven destinats més els petits a la casa, i això també feia una mica que els nens
Si tenien familiars, pares, germans o gent a la guerra, a través dels còmics poguessin sentir que els tenien una mica més a prop i podien aconseguir les seves peripècies.
que sempre estaven molt allunyades del que realment passava, i aquests còmics d'EC ho recuperen. Two Fisted Tales està publicant Diablo Ediciones, està publicant tot el catàleg de l'editorial EC Comics, no només els còmics bèl·lics, sinó també els d'Horror, que us comentava abans,
Per tant, són còmics clàssics, però no han perdut la frescura de llavors. I és una bona lectura, també, si us voleu endinsar amb el còmic clàssic bèl·lic.
I ara passem a algunes recomanacions de còmics, de lectures, entorn al conflicte d'Israel i Palestina, que en els últims anys s'ha convertit en una massacre al poble palestí. I tenim diverses publicacions. Potser la més coneguda és el còmic Palestina de Joe Sacco, que a l'abril del 2025 s'ha publicat en català, així que el podem llegir en català també.
I aquest còmic, Palestina, es va publicar originàriament el 2001. Per tant, això també ens fa adonar-nos que aquest conflicte porta anys i portem molts anys podent llegir coses entorn al conflicte. I les històries que es publiquen en aquest volum van ser escrites als anys 90. Són històries que jo us saco
Va escriure perquè va visitar Cisjordania i Galza al principi dels 90 i va fer entrevistes i va fer un treball periodístic molt interessant i potser bastant inèdit en el còmic per llavors.
I això va retratar també les escenes de la vida quotidiana en aquelles ciutats que també estaven sota l'ocupació. Llavors, l'autor, que per ser a Joe Sacco,
era, sobretot, autor de còmic underground, sempre havia fet coses d'humor, també té còmics sobre rock, per exemple. Doncs es va posar a sèrio i porta treballant i fent cròniques gràfiques sobre les injustícies del poble palestí durant molts anys.
Aquest Palestina és molt interessant, però ara just aquest 2025 també, potser amb una mica de pressa, podríem dir-ne, ha publicat també La guerra de Gaza, que aquí ha arribat de la mà de Reservoir Books, és un còmic més curt.
en format grapa, que aquí sí que actualitza, per exemple, i ens mostra la seva visió dels últims anys del que ha passat i com Israel està arrasant els territoris ocupats.
I és molt interessant el treball de Joe Sacco, he mencionat aquests dos títols, Palestina i la guerra de Gaza, però té diversos còmics més, no només sobre aquest conflicte, sinó sobre altres conflictes, i és un autor que crec que val molt la pena, té un estil de dibuix en blanc i negre molt interessant i molt accessible, i si no el coneixeu, també us animo a fer-ne una ullada.
Un altre autor que va fer una aproximació molt personal també a aquest conflicte és Guy de l'Isle, que és el seu còmic que es diu Cròniques de Jerusalem, que està publicat per Estiberri.
Guy de Lisle el que va fer és anar a viure a Jerusalem amb la seva parella durant un any. I la seva parella és membre de Mèdicos Sin Fronteras.
I en aquestes cròniques de Jerusalén el que fa és explicar una mica la seva visió personal durant aquell any vivint a Jerusalén i vivint als carrers i veient una mica com s'havien normalitzat algunes coses als carrers de Jerusalén que ell no acabava de veure tan normals, no?
Parlem de restriccions de llibertat, catxeos, interrogatoris i sistemes de gestió que són una mica estranys i que aquest autor, en sentit de l'humor, ens ho explica.
I ens exemplifica també una mica que hi ha coses que succeeixen a altres països, a altres ciutats, que ells veuen de manera normal, però potser no ho haurien de ser tant, no?
Molt interessant el Gui de Lisle, que també ha fet altres obres de treball periodístic dibuixat en format còmic i també té un estil de dibuix també molt accessible i té un sentit de l'humor també interessant i que també acompanya molt bé la lectura.
I ara també, sobre el conflicte de Palestina, us volia recomanar túnels de Ruto Modan, que és una autora il·lustradora d'Israel, que viu a Tel Aviv. Aquesta autora va publicar túnels sobre...
És una aventura, podríem dir que és una Indiana Jones, protagonitzada per una arqueòloga israeliana que vol buscar l'Arca de l'Aliança. I és això, com una aventura d'arqueologia, però que la porta a excavar sota territori, entre disputa, diguéssim, un territori disputat per Israel i Palestina.
I com que va sota terra, no només a nivell literal, sinó també metafòric, i crea com una alegoria, podríem dir, sobre el passat, la memòria i la història que continuen condicionant els conflictes que encara es viuen a Palestina.
L'autora té un estil... És un treball complet. També està publicat en català, que això també és una bona notícia per l'editorial Finestres. És un volum únic. I ella fa tant el guió com les il·lustracions, que són unes il·lustracions també xules. També s'apropa una mica com a les aventures així...
més franco-belgues, podríem dir-ne, més clàssiques, i també fa que sigui un còmic bastant accessible...
i que ens ajuda a entendre també potser el conflicte, però des d'una aventura, des d'un lloc una mica més entretingut, podríem dir-ne, que potser també és interessant per a algú que no estigui acostumat als treballs més periodístics.
Doncs unes altres recomanacions sobre un altre conflicte bèl·lic, que és el de Rússia i Ucrània, que va esclatar de manera oberta el febrer de 2022, però que encara està portant mal de cap a molta gent.
És una inversió rusa al territori ucrainès, però les tensions també venen de lluny. I tenim un còmic que us volia recomanar, aquesta novel·la gràfica, que per ara té dos volums publicats, es poden llegir de manera autoconclusiva. Estem parlant de quadernos ucranianos i russos,
que és de l'autor Ígort, que Ígort, igual que jo i Saco, que hem comentat ara, fa com un treball periodístic, també des d'allà mateix, podríem dir, perquè ell va viatjar i va fer també entrevistes i té testimonis també com de primera mà
En aquests còmics ell fins i tot inclou alguns documents i a part també ens explica algunes històries que potser no estan documentades però que la gent del carrer coneix molt bé. Ígort és el pseudònim d'Ígort Tuberi i és un autor italo-rusç
que va néixer en 1958 i això, com us deia, combina reportatge i historieta
I en aquest cas, a través de documents i entrevistes, ens expliquen no només l'actualitat d'Ucrània i Rússia, sinó alguns altres episodis fonamentals, per exemple, l'etapa soviètica i també els règims totalitaris, podríem dir-ne, en aquest cas.
i les violacions de drets humans que encara Rússia està fent. És una mirada, això, diferents conflictes, cada còmic inclou diferents històries que es poden llegir, i ara mateix, com us deia, hi ha dos títols publicats de quadernos ucranianos i russos per l'editorial Salamandra Gràfic,
Un altre cómic que també tracta de Ucrania i Rússia és a Diarios de Guerra, dos relatos il·lustrados des de Ucrania i Rússia de Nora Kruk. És una autora...
germano nord-americana, que també fa periodisme gràfic, i en aquesta obra ens ha explicat una mica l'intercanvi de cartes i testimonis d'una periodista que viu a Ucrània i un artista rus,
que viu a Rússia, i és aquest intercanvi de cartes i emocions durant la invasió de 2022, i té un estil de dibuix molt concret, no sabria definir-lo, però és un estil de dibuix diferent, íntim fins i tot,
i això ens mostra d'una manera força emocional la guerra vista des de dues persones, cadascuna d'un bàndol, i ens explica també les pèrdues i les desconexions de la gent. També aquest treball està publicat per Salamandra Gràfic,
I un altre còmic que va tractar també aquest conflicte és un còmic que es va publicar aquí a Espanya per l'editorial Serendipia, que va fer un crowdfunding, un verkami, l'any 2022, per aconseguir fons per les ONGs Walls, Central Kitchen i Mèdicos Sin Fronteras,
a favor dels refugiats d'Ucrània. Aquest còmic es diu Paz i, com us deia, és de l'editorial Serendipia i és un còmic en què trobem una antologia, són diferents històries curtes també, de diferents autors i autores.
de la península, trobem noms com Juanjo Rip, de Siree Bresen, la portada és de Santi Pérez, que és també molt potent, i també va ser un còmic que va ser una eina també alhora de difusió del conflicte, però també va ser una eina de recaptació a favor dels refugiats, que era interessant també compartir-la avui.
Fins demà!
I fins aquí aquest programa especial. Els més llestos us haureu adonat que no hem mencionat altres grans guerres o conflictes internacionals com Àfrica o Orien Mitjà. Tampoc hem mencionat la Guerra Civil Espanyola. Això en propers mesos ens agradaria dedicar-li a la Guerra Civil un programa especial perquè creiem que hi ha moltes obres
molt interessants, de Paco Roca, de Miguel Gallardo, que afortunadament ens documenten i ens expliquen històries de gent que potser no la poden explicar per ells mateixos.
Per tant, això, esperem que de la Guerra Civil Espanyola dedicar un programa especial en els propers mesos, recomanant molts còmics que han sortit també durant aquest any.
Tampoc hem parlat ni de Hitler ni dels seus amiguts. Sempre hem recomanat Maus i tornaré a recomanar que és una obra d'art Spiegelman on els jueus són rates i els nazis són gats.
i tot i semblar un concepte molt infantil d'animalitzar les persones, crec que és una de les claus d'aquest còmic, que és un còmic molt premiat, és la història de l'avi d'Art Spiegelman, que va viure en un camp de concentració, i és una història que, malauradament, tampoc ha passat de moda i que es pot llegir avui dia...
i també trobem molts paral·lelismes amb el present, tot i haver-se publicat als anys 80.
De Maus també es va publicar MetaMaus, que és un còmic que explica també com es va fer el còmic. Això és una cosa que sempre també està molt interessant. I després d'aquest any també s'ha publicat un llibre de Maus on també es diu Maus Oi. I és una selecció de textos que també analitzen l'obra.
I també, des d'un punt de vista potser més actual, fa diferents comparatives. És un llibre també molt interessant de Reservoir Books. De Segona Guerra Mundial també hi ha molts altres còmics que no ens donen temps d'explicar.
el programa d'avui, però també podem dedicar-li un programa més endavant. Gràcies per escoltar-nos. La setmana que ve tenim un programa també especial sobre els millors còmics de l'any, els còmics que més ens han agradat aquest any, així que no us el perdeu.
Ens podeu trobar a les xarxes socials arroba alsbufacanyes i si creieu que ens hem oblidat algun còmic important al programa d'avui ens podeu deixar algun comentari a les xarxes o a YouTube. Ens veiem la setmana que ve. Fins ara. Bon any.
És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínio s'estava ben radiant. A la Sagrada Esparta,
El mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on te'ls podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que hi han vingut.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència nadalenca al 690-832-149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908-32149 I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
continguts en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets a Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys. I un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que conviden a la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels pastorets de Calaf tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf. Més informació a pastoretsdecalaf.cat
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Adrià Jurado. Una variant, una línia elèctrica que alimenta parcialment els municipis abrencs d'Escó, Flix i Vinebre, ha deixat 1.500 clients sense llum aquest dia de Sant Esteve. Fons d'Andesa indiquen que la incidència ha començat a dos quarts de deu del matí, quan s'ha desconnectat una de les línies elèctriques de la subestació de Flix.
Una brigada de la companyia s'ha desplaçat fins a aquest punt per analitzar la situació que ha coincidit amb l'episodi de pluges. Els operaris treballen per reconnectar la instal·lació i recuperar el subministrament elèctric l'abans possible.
I precisament les precipitacions continuaran sent protagonistes avui dia a Sant Esteve, juntament amb els Canelons. Precisament Protecció Civil ha avisat que el cabal del riu Manol, el seu pas per Santa Lugàbia del Guemel, a l'Empordà, ha superat el seu llindar de perill. De la mateixa manera, el riu Gés, el seu pas per Turalló, a Osona, també ha superat el llindar d'Alerta.
Precisament el president de la Generalitat, Salvador Illa, considera essencial seguir les indicacions de protecció civil, no apropar-se a rius, rieres i barranys i no aparcar en punts inundables. I a la costa, mala mar i fortes onades en tot el litoral català, però principalment a l'Alt i al Baix Empordà, on poden arribar a onades que han arribat fins als 7 i 10 metres d'alçada.
I repassem també l'estat de la xarxa viària, ja que sobretot al Pirineu moltes carreteres amb obligació de cadenes. Les més destacables, la C-28, entre Naú Taran i Alt Ànau, i a la Nacional 260, entre Planovals i Guils de Cerdanya, és a dir, a la Collada de Tosses. Igualment, molts avisos per presència de gel a moltes carreteres del Pirineu català. Molta precaució.
i dues carreteres tallades pel temporal, la B4024, entre Guardiola de Berguedà i Begà, i la GIP 5129, entre Vilafant i Borrassa, per inundacions. I també informar que a la llevantada hi ha quantitats de precipitació properes als 90 litres al nord d'Osona i la Garrotxa, amb 87,5 litres a Cantoni Gros i 78 litres a Mieres.
I ràpidament, el consum de complements alimentaris no para de créixer a Catalunya i a l'Estat. La facturació del sector va créixer un 18% entre el 2019 i el 2024. I un estudi del 2022 indica que dos terços de la població n'ha consumit l'últim any. La farmacèutica Laura Salut diu que cal tenir clar que el suplement Miracle no existeix.
I un apunt en esport, ja que el Barça espera poder augmentar la capacitat en 17.000 espectadors més al Camp Nou amb l'obertura de gol nord a finals de gener. Fins aquí les notícies en xarxa, que gaudiu d'un bon Sant Esteve. Notícies en xarxa.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Fins demà!
Bona nit!
Comencem l'entrevista amb un ritme més aviat solemnial, podríem dir. Estem escoltant una de les múltiples versions que hi ha del llibre vermell de Montserrat, que, de fet, d'aquí pocs dies en podrem escoltar una versió torrenca a l'Església de Sant Pere Apòstol. I, precisament, per parlar-ne, ens acompanyen els directors de la coral Santa Rosalia, la Natàlia Casasús. Bona tarda, bon dia, benvinguda. Bona tarda, bona tarda. I en Jordi Voltà, benvingut.
Moltes gràcies, bon dia. Heu escollit el llibre vermell de Montserrat, que ja havíeu interpretat fa anys, i jo no n'hi era conscient. Sí, fa uns 19 anys que ja el vam muntar amb la Coral Santa Rosalia, precisament aquí a la Torra, i aquest any, aprofitant que s'acaba l'any del mil·lenari de Montserrat, vam pensar que era una bona ocasió per repetir-lo.
No sé si heu tingut oportunitat aquest any del mil·lenari d'en la coral anar fins a Montserrat. Hi heu anat? Perquè hi ha moltes entitats que han fet el pelegrinatge en guany.
No, nosaltres no hi hem anat. El que passa que potser aquest any no hi anirem, però potser l'any que ve sí. Encara no ho podem assegurar, però ja tenim uns contactes fets que, aprofitant que aquest Nadal fem el llibre vermell, l'hem ofert allà a la comunitat de Montserrat i probablement ens diguin que sí, que el podem anar a interpretar a la basílica. Mira, si sense buscar l'exclusiva tinc l'exclusiva. Exacte.
Exacte, sí, sí. Però encara no ho teniu confirmat. Encara no, encara no. S'ha d'acabar de lligar tot, però vaja, té molta pinta de que serà que sí. I això quan seria, si és que sí? Bé, ja n'estarem pendents, no? Que ens informarem. Bé, n'estarem pendents, ens informarem, però serà el dia 26 d'abril, a les 9 de la nit, una hora abans que comenci la vella Santa Maria. Per tant, la festa major de Montserrat. O sigui...
Això és molt gros, no? És molt gros, és bastant... Perquè, clar, és el dia abans de la Mare de Déu, per tant, quan se fa l'abella de la vigília... L'abella de Santa Maria, sí, sí. És un moment que hi ha molta gent a la basílica, molta gent que puja a Montserrat expressament per aquest acte,
I abans que comenci la vella sempre hi ha un concert i algú que interpreta el llibre vermell. I aquest any que ve potser serem naltros. Potser, ostres, que bonic. La Coral Santa Rosalia, ara aquest any del mil·lenari no hi heu anat, hi ha la possibilitat d'anar-hi l'any vinent. Hi heu actuat alguna vegada a Montserrat o seria el primer cop?
Sí, sí, que hem estat cantant. Sí, sí, sí. Per algun aniversari, no recordo exactament quin, també vam anar-hi a interpretar... I la missa Santa Rosalia, la missa bregui de Santa Rosalia, la vam fer i en una altra ocasió també vam anar-hi a cantar. Sí, sí.
En qualsevol cas, ara aquest Nadal, recupereu aquest llibre vermell de Montserrat, que és una peça de repertori de la música antiga catalana i jo diria que universal, no? Per què heu decidit recuperar la... Més enllà d'aquesta efemèride, que en guany fa...
És el mil·lenari del monestir. Sobretot per això l'hem escollit de fer. I, a més a més, és una obra capdalt per la història de Catalunya. De fet, és l'únic còdex de l'època que es conserva de Montserrat, perquè es va cremar tot, em sembla que era per la Guerra del Francesc. L'únic llibre que va sobreviure va ser aquest llibre, que era un còdex,
És un còdex d'unes 200 i escaig de pàgines en què hi ha narracions, miracles i prodigis, un tractat de confessió, jubileus, privilegis, indulgències, plegàries, sermonaris i fins i tot un tractat sobre l'univers. Un llibre de les hores també hi ha i un calendari monacal i les deu peces, que són les deu peces del llibre vermell.
I clar, això estem parlant del segle XIV, però la música és escrita abans, no? Llavors, és curiós, la gent ja des del segle IX que pujava a Palagrina a Montserrat...
Imaginem-nos amb les condicions, pujaven a peu el que pogués amb una mola felicitats, però normalment era pujar a peu amb les condicions que devia haver en aquella època. Ens hem d'imaginar que no hi ha hotel, no hi ha cel·les... No hi havia l'hospedatge que hi havia el dia. Exacte, per tant, on passava la nit? Passava la nit...
els més rics segurament els acollien la comunitat, però era una comunitat molt més petita, el monestir també era molt més petit que ara, la basílica era una església també petitona, no com la que hi ha ara, i passaven la nit a dintre cantant, ballant, encenent una foguera per passar al fred fins i tot i les penes que tenien, i ballaven el que sabien i cantaven el que sabien.
I els monjos van dir, home, ja està bé que us feu passar el fred, però hauríem de posar uns textos perquè siguin per resar, no? I ara, si em permeteu-me, llejo una cosa que és curiosa, perquè en el llibre vermell, que per cert...
És vermell perquè quan el van salvar de la cremada, se'l van endur cap a Barcelona i el van forrar d'un bellut vermell, i d'aquí li ve el nom d'aquest còdex. Bé, doncs això, que entre la primera i la segona cançó, en el mateix llibre, hi ha escrit això que diu.
Ja que els pelegrins, quan vellen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també ho volen fer a la plaça de dia, i allí només s'ha de cantar cançons honestes i devotes. I abans i després d'aquesta nota s'entén...
N'hem escrit algunes i s'han d'usar honestament i modestament per no molestar els que perseveren en les oracions i devotes contemplacions en les quals tots els que vetllen han d'insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se devotament.
És a dir, són peces totes religioses o van incorporar també... Totes parlen de la Mare de Déu, fins i tot dues d'elles clarament parlen de Montserrat, el Miraculi Serrato que hi ha a les Teles Splendens i el Virgins Maria de Montserrat, també a los Virgos Splendens.
Per tant, totes són cançons marianes, excepte l'última, que és Sant Mortenfest i Namus, que és molt festiva, que justament és una dansa a la mort. I convida, doncs, a això...
està destinada a la mort i a la fugacitat de la vida i dels béns. Que també és un tema molt religiós. Exacte. S'interpretava el monestir o era la música que dedicaven això, els peregrins que hi anaven i tenia aquesta vocació més popular, aquestes peces?
Això ja no se sap, cadascú podrà fer les seves interpretacions, que la música està escrita, que està guardada aquí, que en algunes són molt difícils, sobretot la primera, que és un cànon a tres veus gregorià, que això és molt complicat,
Però les altres són d'un caire popular molt popular. Per tant, és possible que la gent cantés amb una altra lletra, que vés a saber què devien dir, i els monjos van adaptar a això. Si es va arribar a interpretar amb aquestes lletres o no, d'això...
Aquesta és en llatí, la que hem utilitzat per començar l'entrevista, era llatí, per tant, cantareu en llatí la coral? Cantarem en llatí... Sí, sí, amb l'idioma que està escrit, sí, sí. Cantarem en provençal, l'impreidit de la ciutat Juïosa, que és la novena cançó, és en provençal, i també en catalàntic, en los set goig, recomptarem devotament cantant, que és en catalàntic, és el primer català que està documentat, no?
I com ha anat l'experiència de preparar aquest muntatge amb la Coral? Perquè, clar, si fa 20 anys que ho vau fer, potser molts d'aquells cantaires de fa 20 anys ja no hi són, i vosaltres la dirigeu la Coral fa 20 anys? Sí, en aquell període estàvem una mica com d'excedència, però vam venir a fer aquesta producció expressament fa 19 anys.
I cantaires, en queden alguns que ja l'havien feta, però clar, amb 19 anys s'oblida fàcilment. El que té de fàcil musicalment ho té de difícil a nivell de lletres. Hi ha moltes lletres, moltes estrofes, les estructures de les cançons s'intenten fer al màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra.
I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra, també dones més vida. I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics,
Això us ho anava a preguntar, perquè clar, si és una música polifònica, però ara sentíem aquesta part orquestral al principi, no? Amb qui comptareu? Qui us acompanya? Doncs ens acompanya el Josep Mateu, que ell tocarà un orga portatiu i la viola de roda. Això d'un orga portatiu és un orga petitet,
que es posa a la falda i per això es diu que portatiu. Perquè es porta. Perquè es porta a sobre i es canta, ai, es toca assegut. És un entremig entre un acordió i un orga. I un orga de tubs. De fet, és un orga de tubs que es recolza a la cuixa. L'orga de tubs de l'església no sonarà, aquest concert. És massa. Sí, és molt modern. És barroc i això ja és molt modern. Sí, sí.
Tindrem el Josep Mateu, tindrem la Cristina Buixadera, que toca diversos instruments, el baixó, la tarota, el flaviol i el tamborí, la flauta de bec, el Raül Martínez, que tocarà la guitarra barroca i el lleut,
i el Josep Mateu Besora, que portarà la percussió... El xalomó. El xalomó i la flauta de Bec, també. Un xalomó, això no ho havia sentit anomenar mai. Que era bé que nosaltres tampoc. Ah, molt bé. Anava a dir la viola de roda, per exemple. Ja sé per on va, però... De fet, vam fer un assaig intensiu el dia 8 de desembre amb tota la coral, els músics, també amb la coral que ens acompanyarà, perquè serem dues corals. També s'hi sumarà el cor Selva Sons de l'Escola de Música Municipal de la Selva del Camp.
que dirigeix l'Albert Cid i ens col·laborarem junts i ens vam trobar tots i vaig demanar als músics que es presentessin una miqueta els instruments perquè val la pena, perquè són estranys, són alguns d'ells, no? I el Xolomó és un dels més estranys, jo no l'havia sentit mai tampoc. És l'avi del clarinet. Ens podem imaginar el so d'un clarinet però molt antic i és molt petitó i el color, el timbre que té és com de tenor
I lliga molt bé amb el baixó, que és l'avi del fagot actual. Entenc, però, que no seria un clarinet de metall, sinó que seria fusta. És de fusta, però l'embocadura és de clarinet. I el so...
Té una retirada, s'assembla. És molt curiós, és molt curiós. Sí, sí, ha sigut un descobriment. O sigui, serà un concert de descobriment, a banda de recobrar aquestes melodies que en guany s'han tornat a posar sobre la taula amb motiu del mil·lenari de Montserrat i, a més, també Jordi Savall no fa tants anys, em sembla, que en va fer la seva versió en disc, no?, amb el seu grup de música antiga. O sigui, que...
s'ha anat recuperant, no són allò músiques oblidades, però serà també, a part de redescobrir aquestes músiques i acostar-nos-hi, una descoberta de tota una altra manera de fer música que ens ve d'antic. Sí, és una sonoritat diferent i ve donada per això,
pels músics que t'acompanyen. Cada versió del llibre vermell és diferent, perquè cadascú tria les estructures que vol fer, perquè com que no se sap exactament com sonava, tothom investiga, llegeix tractats sobre els estudiosos que han intentat esbrinar-ho, i llavors també poses els instruments que vols. Llavors cada versió és genuïna i diferent.
Doncs tindrem la versió genuïna de Torredembarra. I dèieu que hi havia aquesta col·laboració amb l'Escola de Música de la Selva del Camp, d'on us ve aquest vincle i com ha anat el treball? Perquè coneixem el seu director, l'Albert Cid, i vam pensar que seria... Sempre quan col·laboren dues entitats, sempre s'enriqueixen l'una de l'altra i llavors també es reforcen.
i vam pensar que amb ells hi tenim un petit vincle, que és una cantaire que havia cantat molts anys a la coral aquí a la Torre, i que ara canta allà. Llavors, a través d'ella vam posar-nos en contacte i els hi vam proposar, els hi va fer molta il·lusió, i llavors col·laborem, serem Coral Santa Rosalia, Cors Selvassons, aquests quatre músics, i encara hi haurà una col·laboració més. Ah, que la podeu explicar? Oi tant. Ai, qui...
Perquè resulta que de les deu peces del llibre vermell, cinc són balls rodons. És a dir, són peces per ser ballades, que es pensa que es ballaven. De fet, quatre d'elles posa claríssimament ball rodó. Per tant, aquí no hi ha dubtes. Hi ha una que és una dansa però que no està com a ball rodó, que seria el Polorum Regina, però vaja, sí, són danses. I llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla,
de Tarragona, que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar, això fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat,
i els hi vam proposar a l'Esbar Santa Tecla, que no l'han ballat mai, i van estar també encantats. A més a més, com que l'Esbar també ha col·laborat moltes vegades amb en Lluís Calduc, en el retaule de Santa Tecla, doncs els hi ha cedit la coreografia, i mira, tot ha anat rodat, i serem una ajuntada. És que anava a dir, i cabreu? Sí, i cabrem, i cabrem. Com ho fareu? Estareu a l'altar? O anava a dir, potser aprofiteu el cor? No, no.
No, no, no. Fem una mica de plaça perquè l'SVAR pugui ballar, de manera que ens retirem uns quants bancs, però els recol·loquem més enrere. I, de fet, ballen quatre parelles. I sí, sí, sí. I l'altre dia, el divendres passat, ja es va fer l'assaig general.
i unes danses ballen molt finet i és una meravella és molt guai i la coreografia és molt bonica és a dir, serà un espectacle de cant coral de música instrumental i de ball és que la coral Santa Rosalia no s'hi poseu per poc us agrada fer coses quan no munteu vosaltres el xou demaneu a algú que us acompanyi per muntar-lo
Sí, sí, realment. Realment serà diferent. Serà un concert de Nadal diferent. Clar, el llibre vermell pròpiament de Nadal no és, però vam pensar que Nadal tothom les coneix molt i que aquesta vegada ens venia de gust aprofitant l'ocasió del mil·lenari d'oferir aquesta peça. Quanta gent sou ara a la Coral? Quanta gent participa en aquesta peça? Doncs a la Coral Santa Rosalia som 40, uns 40,
El Coral Selvestrons són uns 25, o sigui que anem cap a uns 70 cantaires, 4 músics i el Las Bart. Déu-n'hi-do. M'heu dit abans de començar que a banda d'aquest muntatge, per cert, no hem dit molt malament per part meva, no hem dit la data.
Això serà dilluns de la setmana que ve, serà el dilluns dia 29, que quasi gairebé tancarem l'any amb vosaltres, a les 9 del vespre a l'església de Sant Pere Apòstol. Però abans us ha sortit un bolo. Sí, curiosament, el dia 27 el anirem a interpretar a Rodonyà, que ja van contactar amb nosaltres l'any passat i va ser impossible poder trobar una data per poder-hi anar a cantar.
I aquesta vegada han tornat a insistir i llavors els hem ofert el concert i els hi ha agradat molt i anem allà. I havíeu anat alguna vegada? No, havíem anat a Mas Llorens, que està al costat. A tocar? Però a Rodunya no. Per tant, també ens fa il·lusió estrenar un poble nou. Això de fer bolos amb una coral de 40 persones deu ser complicadet, no?
Bueno, 40, 70 serem. Sí, sí, perquè clar, ens hem de posar d'acord que tots ens vagi bé a l'edat aquella en concret. Però bé, ho hem aconseguit, o sigui que ens va molt bé per rodar-ho també, perquè tot l'esforç que fas per muntar una cosa així que no és petita, doncs va molt bé poder-ho fer almenys dues vegades, com serà aquesta...
I si sortís la vinentesa, com hem comentat al principi de tot, que al final us confirmin que actuareu a Montserrat just el dia abans a la Mare de Déu, a la missa de la vigília, hi aniríeu també amb tot el muntatge o aniríeu només a Coral Santa Rosalià?
No ho sabem. Són detalls que ens han de facilitar. La intenció és que sí, els cors dels músics segur, la dansa no hi cabrà. Home, és gran la basílica. Sí, el que passa és que estarà ple de gent. Perquè a les 9 ja està ple de les persones que van a l'abella. És un acte d'uns 3 quarts d'hora, perquè després necessiten acabar 3 quarts per assajar els cans de l'abella i començar a l'abella a les 10.
i llavors, bueno, clar ja veurem això s'ha de parlar en qualsevol cas la cita immediata és el billuns vinent el dia 29% venda d'entrades, com funciona tot això quin preu tenen, on s'han de comprar
Doncs les entrades estan disponibles ja a entrapolis.com, el preu de 10 euros, i això, ja tenim moltes entrades venudes, però encara en queden, i animem a la gent que ens vingui a sentir, perquè valdrà molt la pena, és un muntatge que així en directe no el pots veure tan fàcilment. I ja et dic, estèticament és molt bonic, perquè l'Esbar Santà té clavalla molt bé, i nosaltres també ho farem el millor que sabrem, òbviament.
I els músics també són molt bons. De fet, aquests músics van acompanyar l'escolania de Montserrat, ara no fa massa, amb motiu del mil·lenari que van interpretar el llibre de vermell de Montserrat al Palau de la Música. I com ho vau contactar, precisament a través de la Basílica o del Palau de la Música?
No, no, a través de... Coneixem el Josep Mateu de fa temps, perquè ja en altres ocasions ha acompanyat la coral al piano, en altres muntatges, i casualment, doncs mira, ells també ho havien fet amb l'escolania. Vull dir que són... Disposem de molts bons músics. Escolteu, interpretareu el llibre vermell de Montserrat, però em sembla que m'heu dit que hi hauria més coses.
Sí, doncs justament això que s'està sentint. M'heu dit cancionero d'Upsala, i jo dic, va, doncs busquem cancionero d'Upsala. Doncs mira, es tracta d'una recopilació de cançons, moltes són Nadal, les altres són cançons amoroses i això, que he recopilat per la corda Ferran d'Aragó, que no l'hem de confondre amb el Catòlic, amb el Ferran el Catòlic, eh?
Llavors, curiosament, Ferran d'Aragó, que era duc de Calàbria, es va publicar això el 1556 i es va publicar a Venècia. Per tant, tant se li diu de Calàbria, de Venècia, o fins i tot d'aquest cançoner se li diu cançoner d'Upsala, perquè se'l coneix, perquè el van trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d'Estocolm.
i se li ha quedat així, però és tot música feta a l'acord valenciana. Curiós, sí, sí. De fet, la majoria de cançons són anònimes, però hi ha alguns que sí que es poden col·locar, que són del català Mateu Fletxa, del valencià Bartolomé Càrceres, o fins i tot de Pedro de Pastrana, que va ser el mestre de capella del Duc.
Ara m'heu fet pensar en una altra prestarana actual. Ara el Javier, no? Javier Pastrana, que també és director de música i de corals, i a més música antiga, que segurament aquest repertori segur que el coneix. Seguríssim. Seran quatre villancicos del cançoner d'Upsala que sí que són de Nadal.
i així complementareu aquest concert. Exacte, per complementar el llibre vermell. Permeteu-me acabar l'entrevista preguntant a la Natàlia Casasús com li ha anat la gira europea, no sé si podem dir europea, perquè ella és una de les cantaires del cor de cambra del Palau de la Música, i fins fa quatre dies estaves tombant per Bèlgica i altres països. Com ha anat? Bé, molt bé.
amb el cor de cambra del Palau de la Música, hem estat de gira interpretant l'oratori de Nadal, de Bach, amb un orquestre que es diu Il Gardelino, que és de Bèlgica, i dirigits per en Christophe Pregardien, que és un director molt reconegut, que abans havia estat cantant,
ha fet tots els papers de l'evangelista, aguts i per haver en les passions de Bach i en l'oratori, i és un gran especialista en Bach i ara es dedica a dirigir. I res, hem estat de gira per Bèlgica, vam fer concert en Veres, vam estar a Holanda, a Amsterdam, al concert Gebau,
I després hem fet el nord d'Espanya. Vam actuar al Palau, òbviament, i també hem actuat a Sant Sebastián, a Pamplona, i ahir a la nit a Santander. O sigui que ha anat allò apretadet, eh? Sí. Una experiència bonica, però m'imagino que també cansada. Bastant, bastant, perquè viatjar i cantar el mateix dia et fas un fart d'avió, et fas un fart de tren, d'autobús, de tot. Però bé, molt gratificant, no?
I una última pregunta, Natàlia, perquè heu participat amb el cor de cambra del Palau, que això sí que ha sigut, suposo, una experiència molt singular, amb l'últim disc de Rosalia. Doncs sí, sí, sí, però d'això fa un any i mig o així vam gravar amb ella els cors de diverses cançons que apareixen al disc.
Sí, sí. Doncs aquí la tenim de directora de la Coral Santa Rosalia, juntament amb el seu marit amb en Jordi Voltà, però amb aquestes altres aventures musicals que té amb el cor de cambra del Palau de la Música, que almenys també volíem deixar-ne constància. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gaudiu molt d'aquest concert, que arribarà el dia 29, vagi tot molt bé.
Moltes gràcies. Voldríem dir, abans d'acabar, donar els agraïments pertinents a la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'aquí a la Torre, que sempre ens recolza, i també a la parròquia amb mossèn Joaquim, que també ens dona totes les facilitats per poder fer aquest concert de Nadal a l'església. I això, és de rigor donar les gràcies.
I des d'aquí la recomanació que hi aneu a veure-ho perquè segurament serà un espectacle ben singular. Moltes gràcies a tots dos. Moltes gràcies. Adéu.
Fins demà!
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sendes, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant.
per explicar fil per randa, rutes de senderisme i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. El passat dissabte, 13 de desembre, l'Ajuntament de Torredembarra va commemorar els 25 anys de la recuperació del castell del Zicart.
Es va fer amb diversos actes, un de més institucional a la tarda i una conferència al matí que va anar a càrrec del Centre d'Estudis Cine Valdemars. A continuació, us oferim l'enregistrament de la intervenció de qui era llavors arxiver municipal, en Joaquim Nolla.
i de l'arquitecte del moment, que va ser l'encarregat de supervisar les obres de remodelació del castell, en Xavier Oliver. Finalment, per cloure l'acte, també podrem escoltar en Daniel Pujol, regidor de Patrimoni Cultural a l'Ajuntament de Torredembarra.
El 1791 va haver petició en els comptes de Santa Coloma perquè la capella fos pública, fos pública vol dir que no només fessin oficis religiosos, sinó que es pogués fer oficis convidant la gent del poble amb un horari estàndard i regular. Tenia que haver una mínima dotació a nivell eclesiàstic, tenia que haver una patena, tenia que haver una altat, tenia que haver...
roba pel sagrista i pel capellà i es va aprovar. I per tant, durant uns anys aquí es feien petites celebracions eclesiàstiques a la capella aquesta, que és una delícia, és un encant. S'ha arreglat una mica, però jo crec que encara s'hauria de l'esforç de veure com hi podem actuar perquè realment és una cocada. És una cocada.
Aquí, el 1804, hi ha un inventari, un inventari del mobiliari, que no el llegirem tot ara, està documentat, que, per exemple, en el comedor de Ditxo Castillo, parlant d'aquest, s'encontraron 19 sillas pintades de calor caoba, una mesa redonda, altres dues medies mesas,
una canasta grande, en una pequeña cocina, una mesa con su cajón. Va reseguint com a 14 diverses estances i el que hi ha dins a cada estança. Cadires, taules, si hi ha una mica de roba, si hi ha petit ajuar... I aquí en vermell he posat en un almacén
un vaso de sepultura con su figura encima toda de mármol. Cuatro figures también de mármol. Per què el resultat? Perquè gràcies a aquest inventari que vam localitzar i un coneixement que teníem de que hi havia unes figures semblants a aquests vasos sepulcals que estan aquí a l'espai, a la cantonada, estaven al Museu Arqueològic de Tarragona deixats en un dipòsit. El Museu Arqueològic de Tarragona, lògicament, prima la part arqueològica romana, que és la potenta. Però...
I vaig anar, en aquest cas amb connivencia amb l'Ajuntament, no cal dir-ho, vaig anar allà al director i va dir que teníem això, voldríem veure, i diu, oh, no ho sabem ni si això, anem a veure els inventaris, vam mirar els inventaris, vam veure que sí, que realmente existia, vam anar a un magatzem, que no els hi dèiem estar, però que és com això, immens de pedres de tot tipus, perquè aquí hi ha arqueològiques, tot se posa allà,
I al final, doncs sí, amb un raconet van aparèixer les dues peces aquestes, se va fer un conveni de sessió i es va emportar i des de llavors tenim la sort de poder tindre aquí els vasos sepulcrals, en certa manera perquè hi ha un document que justificava, si no, de fet també hi ha l'escut, vull dir, de fet jo a vegades quan un diu què hi ha de l'egicàrdic, doncs mira, hi ha això i l'escut, que l'escut després també comentaré per acabar amb anècdota curiosa.
Com a estament militar també va tindre un cert ús, la batalla de Torre d'Embarra, aquí va haver els miclets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert, entre aquí Altafulla, aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823, és un exèrcit francès que va vindre a suportar, a donar suport, perdó, i a alliberar els absolutistes Fernans Seté, i aquí van estar un parell de dies, i...
Aquí, com els que hem fet la visita, suposo que el Javier els ha ensenyat, que era una cosa molt desconeguda, hi ha una mena d'acord o un escrit en francès recordant els primers de Sant Lluís aquí, que van estar, suposo que, mentre que vigilava que no vingués el dolent, doncs mira, s'entretenia fent l'escrita aquest, que s'ha d'acabar de transcriure definitivament. Estem en allò.
I després també les guerres carlines, aquí encara tenim restes d'alguna batalla que va vendre els carlins deslliberals. És difícil llegir, ja ho he intentat, estic en ella, ho estic acabant de refer. Us ho guardarem per un article del Sinival.
Bé, un ús que molts de vostès recorden, el meu és de certa gran. Tradició canterera. Torrenbarra té una tradició llarga canterera. De fet, ara fa uns anys el lluís català ja mateix vam fer una exposició aquí retrospectiva i vam redescobrir l'amunt d'espais i forts que va haver i aquí va haver el canterers. La gent gran ho recorda, no? El 92 va comprar el castell excepte una torre de defensa a la família Oguet.
de Cal Canterer. Bàsicament produïen cànties, guardioles, beuradors, va estar fins als 60, que el no trobar successor, doncs va vendre després amb uns empresaris, Antoni de Vale, René Gordon i Conesa, que van ser part dels propietaris. Què va fer el Canterer, entre altres?
Unes cicatrius, perquè això és la porta principal, va fent esbasses que servia pel fang, aquí estaven aquí fora, anar parquant els cotxes lateralment, i aquí va fent obrador i el forn. Un forn que al seu moment va passar relativament, en una primera actuació quan se va rehabilitar el castell no s'hi va fer res, però posterior sí que es va rehabilitar, i és aquí baixant les escales que veiem el forn on fornava les peces.
Un altre ús molt curiós que va ser efímer, però que molta gent va descobrir el castell, va ser l'exposició del Bartològic al 92. Bartològic aquí va fer una macroexposició, bàsicament pati, i alguna petita de la primera planta. Aquest en particular és aquest nou espai que hem visitat avui, que aquesta obra...
en aquest cas el blag i negre, va posar també les pintures. Realment molta gent, me consta, perquè jo llavors ja estava per aquí, molta gent me va dir que va redescobrir la potencialitat que tenia patrimonialment el lloc. Vull dir que a vegades me'n va aprofitar en exposició d'art contemporani per descobrir que hi havia espai amb una potència
per tot, des del punt de vista cultural, però sobretot pel propi espai. El 70, l'Ajuntament ja comença a interessar-se per ser propietari i fer-li alguna cosa al castell, finalitats culturals. Després, passam aquí, els propietaris manifesten, va haver entre mig la intenció, un dret d'expropiació, finalment l'Ajuntament, el 1988, adquireix els dues terceres parts indivisos del castell als propietaris, en ton de vale i d'ho conessa.
I finalment, el 96, l'Ajuntament adquiria els germans, Carol Bernat, Elisabet, Susan Gordon, Iremis i Enric Bruss, la tercera part que quedava. I l'Ajuntament ja és definitivament propietari. Tot i que no entraré ara, a mi m'han dit que encara hi ha un petit espai que no és del tot de l'Ajuntament. I això, alcalde, parlarem un dia.
Un familiar m'ho va dir. No, jo sempre dic, papers. A mi porta el meu paper. Si el meu fa senyor, jo soc arxiver, si no hi ha papers, a mi m'han dit, se diu, se rumoreja, papers. Quan l'Ajuntament i el propietari comencen a plantejar-se fer el que és ara, i en aquest cas aquí entra en joc la capacitat del govern del moment, per mi. L'altre dia em preguntaven a un periodista, és la millor obra que s'ha fet a l'Ajuntament?
La millor no ho sé, és molt difícil dir la millor, perquè hi ha el passeig, s'han fet reformes molt maques a l'Ajuntament, s'han fet espais polivalents, però de les millors segur, segur. Jo crec que és una cosa que s'ha de felicitar en qui aquell moment va prendre la decisió. I l'escut? L'escut era l'anècdota final. Per què? L'escut aquest, hi ha les fotos que hi són, com era aquí, i de cop i volta amb unes quantes fotos ja no hi era.
No hi havia l'escut. I la veritat és que quan vam entrar aquí vaig estar pensant, i què carai passa amb aquest escut? I un dia el Frederic Prost, que llavors era el cap de la brigada de l'Ajuntament, diu, juguem. Ara que està posat en marxa tot això que s'està rehabilitant...
T'hi vull fer esment d'una cosa, a veure si t'interessa. Tinc una cosa que no sap gaire gent. Diu, anem al magatzem i m'ensenya l'escut. Diu, ostres, i què fa aquí? Diu, una nit, m'avisen uns veïns que sentien uns cerolls amb uns senyors per aquí dins del pati, tot obert, amb unes llums, i van vindre un polició corrents a veure què passava. I es van escapar. I vaig trobar l'escut a aquesta terra. Hi havia algú, un antiquari, que venia a robar l'escut.
Ell no va dir res a ningú, suposo que per la por aquella de dir, depèn d'on vagi i en quin magatzem, no el trobarem més, s'ho va fer com un tema personal, mos ho va traslladar i llavors el que vam fer va ser portar-la a rehabilitar-la a l'Estaqui Vallès, que és un restaurador de Tarragona, i per això...
És totalment diferent el color del que vostès després us fixaran. Gràcies a l'amonetzar vam poder recuperar l'escut i, per tant, aquell espai, juntament amb els dos peces, és el que jo dic que és una mica l'espai Icar de dins del castell que testimonia qui van ser els propietaris, qui van ser els que van engegar l'obra, qui no hi van viure massa temps, però que, certament, gràcies a ells tenim el que tenim. I ara aquí hi ha, per tancar,
la imatge següent, amb això tancaria el meu, donaria pas a aquest bon senyor que està aquí seguint l'obra amb una cara de preocupació perquè realment va haver bastants problemes tècnics per afrontar una obra com aquesta. Jo crec que ara és el moment que jo he de callar i donar-li la paraula al Javier i, Javier, tot teu. Gràcies, Quim. Bé, jo he vist aquestes fotos...
He començat a tremolar perquè no sé com vaig tenir el coratge de fer això perquè veure això ja és espantar-me. El primer és que estic molt content que hàgiu fet aquest acte. És molt bonic que, i no és habitual, que en una obra, se'n fan moltes obres al país, que en 25 anys tinguin el gust, el desig,
de recordar aquesta fita, aquest moment. Jo crec que és una manera d'expressar que l'obra ha calat amb el poble, que el poble ha entrat en aquesta casa i que hi ha una simbiosi i això té un valor molt important.
Moltes gràcies, doncs, i que siguin 25 anys més, almenys. Voldria agrair també a l'Ajuntament actual que hagi fet això, però també al senyor Sagalà, que va ser qui va confiar en mi. I ho va fer a Ulls Clucs, potser ell sabia que havia fet el Palau Bufarull a Reus,
que havia fet amb el senyor Garreta al Palau de la Diputació Tarragona, però va confiar en mi i això em va donar molta responsabilitat i li haig d'agrair. També haig de dir que no em va donar cap direcció. Un dia em va cridar i diu, escolta,
Què et semblaria portar l'Ajuntament aquí? Em semblaria fantàstic. Perquè un edifici d'aquestes dimensions, d'aquestes característiques, si no ho fa l'administració en un objectiu de donar-li un ús, no ho fa ningú. És impossible. Aquest castell estaria igual avui dia si no se li dona un ús, podria ser un museu, podria ser el que es vulgui.
Crec que l'Ajuntament va ser un encert i jo entenia que s'hi podia posar. Quan vaig entrar vaig espantar una mica, però jo vaig dir que sí, però no fos cas. Però estava convençut que no es faria. Tenia el convenciment que aquest home no hi és tot. No pot ser que l'Ajuntament de Torra d'en Barra pugui assumir aquesta obra. No ho veia possible.
I això em va anar molt bé perquè em va treure pressió, perquè davant d'una fita tan important, tan difícil, tan complexa, em va treure la pressió de dir, bueno, jo aquí he vingut a jugar, m'ho passaré bé, serà estupendo, serà fantàstic i tira.
Però vaig veure que també el segalà, entre molts defectes i virtuts, era molt tossut i va posar la banya i va aconseguir, no sé pas com, la veritat, ni m'interessa, però va aconseguir i ho van fer.
Recordar, també tinc ganes de recordar, perquè esclar, l'Ajuntament de Torro de Barra, no sé com és ara, però era molt petit, molt poca gent treballant-hi. I jo em van fitxar per fer una feina burocràtica de llicències, informes, etcètera.
Algo, diguem, molt excitant no ho era. I per tant, fer un castell renaixentista, doncs fantàstic, havia un llum. Però, esclar, com ho farem? Quin despatx? Jo tenia el meu despatx, però això es feia, era una obra municipal amb els mitjans municipals.
Teníem dos delineants, la Montse, que no sé si està per aquí, no hi deu ser-hi, o el Jaume, que també delineant, que va ser el primer projecte que es va fer amb l'ajuda de la informàtica, que vam quedar meravellats, que tots aquests planos els vam fer amb l'autocat, que és l'eina que s'utilitza habitualment,
I això va estar molt bé. També recordar el senyor Marçà, memòria històrica del poble. Jo no sé si suposo que deu estar bé de salut.
però ja deu tenir anys, es va morir al Marçà. Quina pena. Fa anys, deixa. Doncs al Marçà, també és això, era un pou de coneixement del poble. I finalment, estaven molt apretats de feina, perquè entre el castell i mil coses que cridava l'Ajuntament, vam necessitar l'ajuda d'algú més, i aquesta va ser la Pilar Saràbia, que la tenim aquí,
de cuerpo presente, i va ser de molt ajut en la col·laboració en el treball. I específicament va fer el projecte d'accessibilitat que hi ha a fora, aquestes rampes, escales, etc. I ens va ajudar molt, això per suposat. Entrar al castell...
Jo em va emocionar no només que era una obra magnífica, sinó que justament era d'un període que jo li tinc una estima altíssima.
que és el Renaixement. I el Renaixement a Catalunya mai reconegut i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Salva del Camp, Alcubé, Tarragona, la Catedral, Torra del Barra, Barcelona, la Generalitat, etcètera, que és on se crea
el que és l'escola del camp, una escola d'arquitectura d'altíssim nivell, sota el paraigua cultural...
de l'arcabisbe de Tarragona, i eren bàsicament dos arquitectes molt bons, Migó i Pere Belay, que van fer una arquitectura absolutament perfecta. Com deia el Quim, ajudats d'aquests llibres que els arribaven d'Itàlia,
Vitruvio, Palladio, n'hi ha un món, i jo crec que a més van tenir una influència en visites directes a Roma, a Nàpols, que on van aprendre, perquè és impossible aquest nivell de qualitat que es fes aquí. El renaixement que es fa aquí a Catalunya no té res a veure amb el de Castella, que és molt tardà.
però és de molta qualitat. El gòtic va perdurar molt de temps, va arribar tard i va marxar molt tard. I el Renaixement va arribar molt tard, però d'una altíssima qualitat. Era perfecte. Si mireu aquesta perfecció d'equilibris, de composició de la planta d'aquest edifici és magnífic.
Si mirem el Palau de la Generalitat, és extraordinari. Podria estar a Roma i estaria al mateix nivell de Michelangelo. O podríem veure les capelles bessones a la catedral, que són perfectes, són d'una...
d'una qualitat exquisida. Per tant, enfrontar-me a tot això era un plaer, un desig i un problema. Com vam entrar aquí? Home, em va acabar l'ànima als peus. Era terrible. El castell era com un espai fosc, alguna cosa no existia. Estava allà un tòtem, un mur, un decorat, que ha dit molt bé ell,
Però no existia pel poble, no existia. I aleshores el que s'havia de fer és trencar això i entrar dintre i començar. Va ser molt difícil, estava tot fet molt bé, tot absolutament. I a poc a poc vam anar cosint com se surseix una camisa estripada
i poquet a poquet vam anar quadrant. Val la pena recordar que el patrimoni mai s'ha vist fins fa 100 anys, mai se veia com una cosa a respectar. A la capçalera del Cirque de Tarraona, al segle XIV, allà hi havia uns edificis impressionants romans, restes, i la gent agafava els pedrons per casa seva.
i el marbre blanc el posaven al forn i feien cal. És a dir, no hi havia aquest respecte de dir, no, no toquem les pedres, que és la capçolera del circ. No, no, són pedres per casa, tenen aquest valor, no té d'altre valor. Això va tardar molt. Per sort, aquesta creença, aquesta idea que les obres s'han de restaurar, que s'han de recuperar, s'han afrontat.
Com s'afronta una rehabilitació d'aquest tipus? Jo crec que hi ha dues normes bàsiques. Una és respecte, respecte i protecció, i l'altra posada en valor de l'edifici. Aquests són els dos objectius. I eren els dos objectius que nosaltres vam intentar.
què hauria fet un senyor al segle XIX? El Violet li dic, què hauria fet? Hauria vingut aquí, hauria començat a fer torres, hauria començat a imaginar-se el que seria un edifici de renaixentista, però com hauria d'haver sigut? Com l'haguessin acabat? Torres, marlets... Escolta, seria un festival.
Això, evidentment, nosaltres no ho podem fer. Llavors, quina és la nostra actitud? La nostra actitud és congelem el que hi ha, hem arribat aquí, aquesta història ha acabat aquí, el que nosaltres afegim ho afegirem com puguem, però consolidem això. No ho toquem més, deixem-ho.
No fem històries, no vulguem recrear-la l'altra vegada. Aturem-la aquí, preservem-la, cuidem-la i deixem-la estar. I llavors, i què vol dir també preservar? Ficar-la a la coberta. La coberta, perquè la coberta protegeix l'edifici. I aquesta va ser l'actuació més dura, diguem, des del punt de vista arquitectònic, més valenta...
perquè el pati s'havia de cobrir perquè volíem utilitzar aquesta planta. I vam fer una cobertura que permetia l'entrada de la llum al pati d'una manera molt dolça. Jo vaig fer la coberta del pati de la Diputació de Tarragona, que és un entremat metàl·lic, que entra a la llum sense matisos,
I en canvi aquí m'interessava més que hi hagués aquest matís de la llum que caigués matitzada, més modulada. I aquí està a dalt la gran actuació perquè hi va haver una gran estructura metàl·liga amb els lluernaris que permetien aquesta entrada de llum.
Aquesta va ser l'opció i la resta va ser respectar el que hi ha. Tots aquests petits detalls de quan la pintura s'entrega a la paret, al mur antic, fer un cuidado, cuidar aquest tipus de coses de contacte de l'anterior amb l'edifici històric amb el que nosaltres proposàvem.
que ser fins amb aquest contacte, l'escala, el tema de les pintures interiors, etc. Amb això vam tenir una cura d'això.
I poca cosa més. Estic content que encara estigui en peu. Sí, sí, sí. Mentre jo sigui viu. Sí que faria una crítica, si em permeteu, que aquesta entrada que s'ha fet me sap molt de greu.
perquè van fer una porta que va costar molts diners. Es va fer en uns artesans que van fer una porta de bronze magnífica i que volia recollir la idea del castell d'una portalada enorme opaca
però que llavors van recrear el que era com una mena de túnel que tu entraves, passaves de la foscor i arribaves aquí i trobaves la llum. I d'aquí aquell o que explicaves del dia de la inauguració. Aquesta màgia que hi havia de passar a través d'aquest espai
i poder entrar a dintre i rebre l'impacte de l'edifici, amb això no existeix. S'ha matat això. I per tant, m'ha sap molt de greu. Més que potser també algú ha preguntat alguna cosa, no? De dir, escolta, com ho podríem fer això?
Però bé, no sé qui ho va fer, no sé per què ho va fer, no sé qui ho vaig acudar, ni m'hi porta, però me sap greu. I també dir-vos que, mireu, a mi les dues plantes que hi ha aquí a l'entrada em molesten, però no em molesten a mi. És que tapan la columna, és que tapan la porta, és que tapan una part important de l'edifici. No entenc com hi són.
No és un hotel, això. No és un hotel. No són apartaments. Ho trobo insensat, sincerament. Canviar la porta, sé que és difícil. Apartar una mica les torretes, home, seria greu. Si necessiteu ajuda, jo puc venir. I res més. Moltes gràcies per haver-nos convidat a això.
Abans d'acabar, permeteu-me tornar un moment a l'esperit que ha guiat aquesta jornada. Avui no hem vingut només a escoltar una conferència i a fer una visita guiada per aquest espai. Hem vingut a redescobrir un indret que forma part del que som com a poble. Un espai que segurament sigui el més important per la identitat torrenca.
I així que l'hagueu fet abans de la conferència o la fareu ara a la segona sessió, amb la vista guiada aconseguim que es puguin trepitjar i encara més important viure uns espais que habitualment resten allunyats de la ciutadania i que ens parlen amb una força extraordinària del projecte renaixentista.
que aquí es va concebre fa gairebé cinc segles, i de la importància que en molts aspectes ha tingut i encara segueix tenint aquest edifici. Així que volia aprofitar per agrair en Javier García Puerto per la gran preparació i les seves explicacions en aquesta visita allà del castell.
I bé, com deia, el Castell del Sicar és més que un monument, és memòria, és identitat i és un compromís compartit amb la preservació del nostre patrimoni. Celebrar els 25 anys de la seva rehabilitació és reconèixer que aquest edifici ha estat i continua sent un símbol viu, un espai que respira gràcies a la implicació de la ciutadania, a la voluntat de preservar-lo i a la capacitat col·lectiva de seguir donant-li sentit.
La conferència que avui ens oferà al Centre d'Estudis Sinigal de Mas amb Joaquim Noia i Xavier Oliver ens ha ajudat a comprendre amb una mirada rigorosa i a l'hora emocional com es va concebre, transformar i recuperar aquest edifici, únic en el seu estil a tot Catalunya, com bé heu dit. El seu coneixement i la seva generositat ens ha permès aprofundir en la història del castell i mirar-lo amb una nova perspectiva. Els agraeixo un cop més la seva disponibilitat i el seu compromís amb la torre.
I bé, també volia donar els gràcies a tothom per acompanyar-nos i per continuar fent del nostre patrimoni una eina viva i compartida i desitjar poder-vos veure en algun dels altres actes que conformen aquestes jornades. I ara sí, per cloure formalment aquest acte, voldria convidar a pujar a l'alcalde, l'il·lustríssim Valer Pino, per lliurar un obsequi als nostres conferenciants, Joaquim Noia i Xavier Oliver, en agraïment per la seva feina. Moltes gràcies.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Adrià Jurado. El temporal de Llevantada continuarà sent el protagonista avui dia de Sant Esteve, juntament amb els Canelons. Protecció Civil ha avisat que el cabal del riu Manol, el seu pas per Sant Ayugà i Adelguem, a l'Empordà, ha superat el seu llindar de perill. De la mateixa manera, el riu Gés també ha superat el seu llindar de perill.
Protecció Civil demana no apropar-se a rius, rieres i barrancs i no aparcar en punts inundables. I a la costa, mala mar i fortes onades en tot el litoral català, però principalment a l'alt i al Baix Empordà, on poden arribar onades de fins a 10 metres d'alçada. Però també a la costa barcelonina, onades que s'esperen dels 2 als 4 metres.
I repassem l'estat de la xarxa viària, ja que sobretot al Pirineu moltes carreteres amb obligació de cadenes. Repassem les més importants, ja que la Nacional 260 entre Vilamú i Ribera d'Urgellet, restricció a vehicles de tercera categoria i aquesta restricció per cadenes. I també la C-28 al Port de la Bonaigua, obligatorietat de cadenes i també el Coll del Port.
A la Nacional també 260, però en aquest cas a l'acollada de Toses entre Planoles i Urts, també obligació de cadenes, i a la BB-4031 entre Castellà de Nuc i Toses. I pel temporal ja tallades les dues carreteres, la GIP-5129 a Borrassà per inundacions i la BB-4024 a Coi de Pal per vent del temporal.
I en mobilitat també cal destacar retencions ara mateix a Jorba en direcció Lleida per obres a la A2, 5 quilòmetres i mig de circulació densa. Precisament es recomana abans de sortir de casa revisar el vostre trajecte avui que hi ha dinar de Sant Esteve i les afectacions que pugui haver pel temporal.
Lluna varia en una línia elèctrica que alimenta parcialment els municipis abrencs d'Escó, Flix i Vinebre ha deixat 1.500 clients sense llum aquest dia de Sant Esteve. Els operaris treballen per reconnectar la instal·lació i recuperar el subministrament elèctric l'abans possible. I avui també ha sortit la informació que el mitjà...
L'import mitjà de les pensions s'ha situat en els 1.370-39 euros a Catalunya durant aquest desembre, una xifra que representa un increment del 4,4% més que el mateix mes de l'any passat, segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Es tracta d'uns 52 euros més que la mitjana estatal.
I en successos, la Guàrdia Civil ha detingut 4 persones a Sabadell i han investigat 3 més per 14 delictes de robatori amb força comesos a la demarcació de Tarol i Oscar. El grup criminal va actuar en 13 empreses amb portança material per valor d'uns 700.000 euros. Fins aquí les notícies en xarxa, que gaudiu d'un bon Sant Esteve. Notícies en xarxa
Si una cosa he après amb els anys, que fa que em dedico a la docència, és que els profes i els adults en general acostumem a ser els últims a assabentar-nos quan hi ha un cas d'assetjament a l'aula. Els agressors ja s'asseguren que no els vegi ningú, o si no busquen còmplices que no insulten ni humilien, però que cobreixen i silencien allò que està passant. Segurament són tant o més culpables que els assetjadors, perquè amb el seu silenci fan que la víctima se senti sola i pitjor encara, que no s'atreveixi a demanar ajuda.
De fet, una de les meves grans pors com a profe, ho reconec, és no adonar-me d'allò que és evident. Intento estar alerta i a vegades una petita pista pot ser la prova que em pot confirmar que algú està passant malament. Imagineu-vos per un moment la següent situació. Són al timbre, s'acaba l'hora del pati i quan arribo a classe em trobo aquell típic alumne que s'ha despistat i que em demana d'anar al lavabo només a entrar, no? Doncs jo li contesto que ha tingut tota l'estona per anar-hi i li dic que se'n torni al seu lloc.
Però i si aquell alumne no ha volgut anar al lavabo durant l'hora del pati perquè és precisament allà on l'esperen els que volen pagar-lo o insultar-lo? Vinga, aquest timbre no indica que el pati s'acaba, sinó que tot just comença, així que tothom fora de classe, que avui, a l'hora del pati, parlem d'un tema que ens preocupa i molt, l'assetjament escolar. Tenia crítiques al redarrere, sobretot perquè em passa com la meva àvia, que creem enveges a la gent. Com heu actuat davant d'aquestes situacions?
Em va costar molt acceptar que el que em deia no era el que em definia. Si es consciencien les persones i els que fan el bullying que no s'ha de fer i que s'ha de parar, jo crec que a poc a poc s'aconseguirà parar. L'escola no fa res. Parlarem amb el director. Jo he trencat el silenci. Has trencat el silenci. Defensa de la víctima. Els tallers molt macos i tal, però després la directoria o els professors no foten res. Baixa el rendiment acadèmic. Què més?
Pot caure en depressió. Heu vist manca d'empatia cap al professor? Que un alumne tracti molt malament un professor? Moltíssim. I què es fa en aquesta situació?
Soc el Cristian Oliver i el benestar dels meus estudiants és la meva màxima prioritat. Però atenció a les dades. Catalunya ha atès més de 2.200 casos de bullying des de 2021. Un augment del 200% en 3 cursos. Fort, eh? Fa por i tot. Aquest problema té solució i hi ha esperança? És important sensibilitzar sobre el tema per reduir aquestes xifres? Cal endurir les sancions als agressors? Què cal fer?
De tot això en parlarem avui amb quatre joves de tot Catalunya que ens acompanyen en el programa de l'hora del pati d'avui. Com esteu? Què tal? Molt bé, molt bé. Benvinguts. Aquí, perfecte. Us els presento i així els coneixem una miqueta més. Començo amb la Paula. Hola, Paula, com estàs? Bé, molt bé emocionada d'estar aquí ja.
I aquí nosaltres a tenir-te. La Paula té 13 anys, va a segon d'ESO, i avui, com que el tema que tractarem és una mica així com delicat, hem pensat de conèixer-vos d'una forma diferent. I per donar-li un punt de dolçó al programa, descobrim les vostres postres preferides. I resulta que les teves postres preferides són el pastís de formatge. Sí. Però el que és de nevera o el que és de forn? El que és de forn. El que és de forn. El que és de forn, eh? El que és de forn, eh? Aquell que queda crostonet una miqueta. Sí.
Ja se'n fa la boca d'aigua, eh? També tenim el Miquel. Hola, Miquel, com estàs? Hola, molt bo. El Miquel té 14 anys, va a Tercer Beso i t'encanta la xocolata. M'encanta. En totes les seves variants? Sí. En rajola... Sobretot la blanca. La blanca, eh? Hòstia, hi ha qui diu que la xocolata blanca no és xocolata, eh? És la millor xocolata.
Molt bé, molt bé. I també tenim el Felipe. Hola, Felipe, com estàs? Hola, què tal? El Felipe té 14 anys, curs a tercer d'ESO, i és un fan declarat també del pastís de formatge. Sí, però... Com la Paula. Sí, sí, declarat, declarat. De nevera o de forn, qualsevol. I t'hi poses a sobre, també t'hi poses una miqueta amb elmelada o alguna cosa? Sí. O tal qual.
Qualsevol cosa. És que hi ha una tenda que es diu 99 i... Bé, o sigui, hi ha pastissos de formatge al tros, a 99 cèntims. Clar, per mi és el paraíso. Per tu també, no? Deu ser, Paula, això. Només de pensar-ho. Un troset a 99 cèntims...
I acabem les presentacions amb el Christian. Hola, què tal? Com estàs? Bon dia, bon dia. El Christian té 14 anys, va a tercer d'ESO i se li fa la boca d'aigua amb el iogurt. Sí. Amb el casolà o amb quin? Amb el casolà. Quan vaig a un restaurant d'aquest, d'estil de muntanya, que fan tot el menjar allà, a les seves granges, i et diuen, d'aposta tenim iogurt d'aquest casolà. I aquest que has comprat de súper, aquest no t'agrada, eh?
Ara, m'està bo, però és que l'altre dia sempre menjo aquest iogurt, i l'altre dia veig tastar el iogurt griego, que és el que menja el meu pare. Canvia la vida, eh, quan tens aquest. Però això què és? Està boníssim. Fetes les presentacions, ara que hem rigut una miqueta, passem a un tema més seriós, i us faré una pregunta, la primera, que anirà al gra, i per tant em perdonareu si és una mica indiscreta, i és si heu patit o heu viscut mai una situació de bullying en el vostre entorn. A veure, qui vol respondre?
Jo sí, no és tan greu com això que ens imaginem, que et critiquen, que t'insulten així a la cara, però sí que és veritat que he viscut crítiques per darrere i no ha sigut molt fort, però sí que he viscut una mica. I com et senties en aquesta situació?
Molt aïllada, molt sola, perquè, de fet, jo tinc companys i amics que m'han estat ajudant, però sempre veia la part dolenta, la part aquesta d'estic sola, de no estic amb ningú, que em comprengui, i sobretot em va afectar molt quan vaig veure que fins i tot les meves amigues, per dir-ho així, entre cometes, van començar a criticar-me amb els nois que em criticaven. Van sumar-se una miqueta a aquell comportament. I la resta, heu viscut o heu vist alguna situació d'assetjament? Sí.
Felipe, tu l'has viscut. No sé si tenim temps per explicar tota la història, perquè és... Tot el que necessitis. Doncs vinga, sisena de primària, arriba un nen nou a la classe i jo i el meu millor amic, l'Oriol, un petó des d'aquí, vam dir, hosti, pobreta, està solet, ha arribat nou, doncs anem amb ell i li ajudem. I jo estava en un grup d'amics i aquell nen volia entrar en el grup d'amics, però aquests amics no volien que entrés. I jo estava com...
Per què no? Llavors, trucades per WhatsApp, quedades, sisplau, ha d'entrar, o sigui, no ha fet res, pobret. I clar, ningú volia ser el seu amic. Llavors, jo i el meu millor amic vam començar a quedar amb ell, fèiem tots junts. Vau fer com aquest punt de benvinguda, una mica d'acollida que necessita aquesta persona. I fins i tot la seva mare em va agrair per WhatsApp, vam dir, Felipe, moltíssimes gràcies, perquè és que, si no, sense tu no sabíem què fer.
I, clar, ho vaig aconseguir. Va entrar el grup de nens i eufòria total, no sé què. I de l'estiu de 6 de primària, primer d'això...
No vam quedar, o sigui, no vam quedar. Vaig perdre el contacte i vaig dir, bueno, no passa res. Per tant, aquí jo entenc que vas evitar una situació de possible assetjament, però tu has viscut alguna cosa que t'hagi tocat directament a tu? No, no, sí, sí. Espera. Ah, per ser de llarga la història. Sí, sí. Vaig arribar a primer d'ESO i vaig anar al grup d'amics i vaig dir, ei, què tal? Quant de temps, no? Tot ara estic sense quedar. I...
Res. Es va girar a la truita. I vaig anar amb aquest nen, el nen nou, que ja no era tan nou, i resulta que era ja com el líder del grup. I, clar, amb aquesta sensació de ser superior, hem de dir, no, tu no entres al meu grup, ets un de tot, no sé què. I em vaig sentir, doncs, com...
inferior, perquè només tenia el meu millor amic. Normal. I, clar, ells eren els meus amics i ja no els tenia i era... Bueno, vaig seure ansietat de tot i... Si et sembla, després comentarem una miqueta tots aquests símptomes que tu senties, perquè jo crec que val la pena també comentar com detectar-ho, com poder ajudar també. La resta, el Christian, Miquel, heu observat alguna situació així també en el vostre entorn?
Jo al meu institut no ha passat massa això mai, ni a primària ni a secundària, tothom es porta bé amb tothom i de moment... És curiós perquè moltes vegades pensem que tot funciona i a vegades, és el que deia, que a vegades passen coses i no són capaços de veure-les perquè potser no ens passen a nosaltres però hi ha algú que ho està passant molt malament. Christian, tu has observat alguna situació així?
Sí, a mi no m'ha passat res. El que em va passar és similar al que li va passar a ella, que tenia crítiques al redarrere, sobretot perquè em passa com la meva àvia, que creem enveges a la gent. També, per tu, Felipe, aquí tens un amic, que ho sàpigues, aquí en tens...
però no he viscut tampoc gaire cosa, no he vist tampoc el meu institut, no ha passat gens... Afortunadament. Potser ha passat, però jo no m'he saltat. No has pogut veure. I en el cas que sí que heu vist, com Paula i Felipe, com heu actuat davant d'aquestes situacions? Tu, evidentment, vas acollir aquella persona. Tu, quan ho has viscut des de fora, què has fet?
Bueno, jo he viscut algunes situacions també des de fora. Des de dintre s'ha de dir que em va costar molt acceptar que el que em deia no era el que em definia. I des de fora, bueno, jo tinc un cas bastant proper. O sigui, et va acabar afectant a la teva autoestima. Sí. Uau.
Jo tinc un cas bastant proper al meu costat i jo el que he fet és sempre recordar-li a aquella persona que estem nosaltres, que estem els dos amics per alguna cosa. I que per molt que siguin dos, tres, quatre, sempre s'ha de recordar que hem de ser més nosaltres. Jo vull dir una cosa sobre això. Digues.
que, clar, jo, amb el meu amic, amb l'Oriol, jo parlo d'aquest tema, i l'Oriol sempre em deia, però Felipe de Bot feien bullying? I, clar, ell no ho sabia, perquè jo m'hi parlava amb ell, i és així, o sigui, si estàs passant per una situació així, parla amb els teus amics, que ho sàpiguen, i que si han de dir no a alguna cosa, doncs que ells ho diguin per tu, perquè tu, evidentment, no ho faràs, perquè és...
La gent és superior, bueno, es creu superior a tu i clar, no ho pots dir tu. I creieu que l'escola fa prou feina per conscienciar, per evitar aquestes situacions? No sé, en forma de tallers, en forma de xerrades, en forma de visualització de pel·lis? Gens. No. Què caldria fer, per exemple, a l'escola per, no sé, ni que sigui conscienciar? Jo crec que el de xerrades està bé, però crec que s'ha d'arribar a un punt encara més abans. Quin seria aquest punt, Paula?
Primer, conscienciar-se els profes, que si tu estàs patint, digue-li a algú que sigui capaç de parlar amb aquell profe. Quan aquell profe ja ho sàpiga, s'ha de frenar la situació abans, s'ha de primer parlar amb aquelles persones i donar-los a entendre que el que estan fent no està bé i que al final no rebran un càstig superfort, però és que l'altra persona està rebent un càstig per això que està fent, perquè el bullying no el fas tu, no l'escolleixes tu.
Si es consciencien les persones i els que fan bullying que no s'ha de fer i que s'ha de parar, jo crec que a poc a poc s'aconseguirà parar. Què en penseu la resta del que es fa a l'escola, del que... No sé, a vegades aquestes xerrades que a vegades tenen fins i tot un efecte contrari, no? Quan es fan conscienciació...
L'adolescència és una edat en què... Complicada. L'acció 1, l'adolescència en farà la 2, és la rebeldia, faran just tot el contrari. Per tant, jo, en aquest sentit, per exemple, estic en contra d'algunes xerrades que són molt insistents. I crec que el problema del bullying... Són contraproduents, vols dir? Sí, són contraproduents, exactament. I sobretot crec que el problema del bullying és la comunicació. La gent té por a comunicar-s'ho, potser als seus pares, als professors, a l'amic, a qui sigui. Esclar...
Com podríem aconseguir que una persona que estigui patint, ja no parlem de la gent de l'entorn, sinó una persona que l'està patint, com li podem dir que s'atreveixi a demanar ajuda? Mira, jo ho vaig fer. Quan vaig rebre tot aquest bullying, que no només era allò, també era d'una professora, jo parlaré, la meva mare em va dir, Felipe, parla amb la psicopedagoga de l'institut, sisplau, jo vaig anar-hi, i clar, és el que jo deia, l'escola no fa res.
Tres, no fan ni l'intent, perquè jo parlava i deia, m'està passant això, estic patint, i la professora sempre deia, ho parlarem amb el director. I llavors, què fem? I quedava l'aire, potser, allò. Sí, mai vam parlar amb el director, mai, però mai. Clar, fins que no va anar la meva mare a parlar cara a cara amb el director, el director va dir, de debò, va passar això, perquè mai ho van parlar. I clar, quan la meva mare va anar a parlar, em van canviar de classe. Però és que mai vam parlar amb el director, va ser un desastre total.
Una situació de bullying al final és com una mena de triangle. Jo sempre me l'imagino com un triangle. Hi ha l'assetjador, la víctima i els testimonis que hi ha al voltant que a vegades no fan res per evitar-ho. I aquí us pregunto, els profes no volen veure o és que efectivament no es veu?
que hi ha una situació d'aquest tipus. Jo crec que si tu fas bullying amb algú, intentes que no es vegi massa perquè llavors pots sortir perdent. Ja s'asseguren de fer-ho en moments que no hi hagi ningú. Però llavors els professors tampoc fan miracles, saps?, per evitar-ho. Sí.
Sí, digues, digues. Jo crec que és molt cert això perquè jo n'he vist alguns casos i dius, és que ho estàs fent a posta perquè no et vegi. Sembla que pensis més per això que per mates. I si tu has vist una situació d'aquestes, que et dius, és que veig que ho està fent a posta, tu què has fet? Jo he trencat el silenci. Has trencat el silenci, en defensa de la víctima. He agafat, una vegada ho vaig veure... A vegades fa por també, perquè potser dius, és que seré jo el següent.
Sóc un xivà, em diran a mi... Sí, o si aquella persona és una agressor, segurament potser jo seré la següent víctima, però tu vas tenir aquesta valentia. Jo vaig agafar, vaig aixecar-me, perquè jo tinc una amiga molt propera que va patir molt mal a mi, vaig agafar, vaig aixecar-me i vaig dir, parlem en què faci falta. Vaig anar a la cap d'estudis del meu col·li i vaig dir, mira, està passant això.
Ho talles o haurem de fer alguna cosa més. Passaré a la directora, perquè de vegades és com li dius al teu tutor, la teva tutora, però queda en l'aire, no fa res. Vaig tenir la valentia i vaig trencar el silenci total. La resta, què en penseu d'això? Vas fer molt bé. Felicitats, et felicito i t'admiro en aquell sentit.
I us pregunto, creieu que hi ha un perfil de persona assetjadora i un perfil de persona víctima? És a dir, quan veus arribar algú, per exemple, arriba un company nou, dius que aquest té una cara que patirà, o aquest té una cara de malparit, no sé, creieu que hi ha un perfil que existeix o no? Sí, jo crec que sí. A veure, que ho teniu claríssim. Com seria un perfil d'una víctima i com seria un perfil d'una agressor? El que es veu sempre és el típic que estudia molt, que treu 10, i el de l'agressor, doncs...
que es porta malament a classe, que fa de tot, la lia fora... La resta, ho veieu així, també? Sí, mira, jo no tinc les xifres exactes, però normalment les persones que reben aquest bullying són les persones que tenen com... Són més...
més tancades i no són tímides, no són tant de parlar. En canvi, els que fan el boning, el que el provoquen, són aquestes persones, no?, les que fan tota classe, que no paren i les notes no són gaire bones. Sí, perquè al cap hi haurà de fer una persona que està allà a classe, està atenent el professor, i això el que has dit, treudeus, no?, el que dirien molta gent al típic empollon, no està per fer classe i per estudiar, no per assatjar una altra persona. Normalment, normalment.
Per tant, pot ser que hi hagi un perfil, però a vegades és cert que es trenca una mica aquest estereotip, no? Si us sembla, anem a escoltar Patis Reals de Catalunya, a veure què en pensen, i després ho comentem. Personalment, no he patit cap tipus d'assetjament escolar durant la meva vida, però sí que he vist companys i amigues que han passat per situacions complicades. Sí, jo l'he patit i ha sigut una situació horribla, ho vaig estar supermalament. Molts, en plan, tinc com 4 o 5 amics que han patit.
Jo no he patit bullying, però sí que he viscut a prop per algunes situacions que no sé si són bullying, perquè era com que per la seva manera de ser i tal, els insultaven i els deien coses, els deien una mica la gitza. Un mini bullying sí que he viscut cap a algun company meu de classe.
Hi ha hagut vegades que han sigut casos evidents i que jo he pogut ajudar, però hi ha d'altres vegades que passen de manera més subtil i ja quan te n'adones és molt difícil ajudar i arreglar la situació. Recordo que a la primària es feien molts tallers i es dedicaven a tutories, però la majoria de vegades no servien per res. La majoria també de professors miraven cap a una altra banda i no actuaven prou ràpid.
Almenys en el meu cas vaig estar dos anys queixant-me. Vaig poder superar per mi sol, però els profes no van fer res i vam haver de parlar d'inspector de zona. Primer, només un cop, ens vam fer un taller i era del ciberbullying. Jo crec que hi ha més bullying a les classes i a l'institut que el ciberbullying. I a les tutories, si algú es queixa, orejas sordes...
La majoria d'insults tenen a veure amb el fet de ser diferent en algun aspecte, sobretot. I un dels més comuns crec que és el físic. Si algú és més alt, més baix, més prim o més gras, doncs ja és com un motiu de burla. Insults que fan referència a la forma de vestir o a la higiene d'una persona.
El físic i la sexualitat, ho tinc molt clar. La manera de ser. La manera de ser em refereixo a que, per exemple, som més creatius i no som tots com uns NPCs. Doncs els comencen a dir, ets un maricón, ets un gay, només per ser diferent, tot i que no ho siguin.
Jo anava escoltant una miqueta, no? Hi havia casos també de ciberbullying, i fins i tot hi ha hagut una qüestió, un comentari que m'ha impactat, que és, no sabia si era bullying, no sé què, i a vegades jo tinc la sensació que es fa servir la paraula bullying, no? Assetjament, fins i tot a la lleugera, no? Què diríeu que és bullying, realment? Com definim el que és un bullying? Perquè fer-li una broma a algú no sé si ho consideraríem un bullying. No. Què seria bullying? Però si aquesta broma la fas...
De forma reiterada. Cada dia, a cada hora, i saps que a aquesta persona li... No li agrada. Exacte, no li agrada. Exacte. Això és bullying. I mira, una noia deia que els tallers molt macos i tal, però després la directoria o els professors no...
Perdó, però no foten res. Em va passar exactament el mateix. La resta, què opineu d'això? Quina seria la marca clau per diferenciar un bullying? Seria una cosa reiterada en el temps? Una persona que potser està rebent una broma i no la rep de forma divertida, per exemple, no?
Sí, jo crec que simplement el fet de no saber què és bullying és com molt impactant, no? Perquè dius, bueno, m'hi va passar, o sigui, jo estava rebent insults, estava rebent de tot i deia, però és que jo no sé si és bullying o no és bullying. I jo crec que bullying és quan una cosa és constant, com bé han dit, i quan és una cosa que ja a l'altra persona no li fa gràcia. Perquè una broma, bueno, li pots treure a les tots, li fa gràcia 3-5 minuts i li tornes. Però quan ja no fa gràcia i ja és cada dia constant, jo crec que passa a ser bullying. Jo ho he vist molt. Ai, perdó. No, no, digues, digues.
Jo he vist molt que de vegades els agressors no saben la diferència entre el bullying i la broma, fan bromes i diuen, no, però si això és una broma, no passa nada. I tu creus que ho fan conscientment o és una manera de defensar-se? Jo crec que és inconscient, inconscient. Hi ha gent que potser és conscientment i es fica, però jo, almenys en el que he vist al meu institut, hi ha gent que potser no se n'adona perquè no sap diferenciar del tot què acaba sent una broma, què no, o no se'n recorden que anteriorment han fet patir aquesta persona. Tu no ho veies així? No.
Jo penso que els assetjadors fan bullying... Conscientment. Conscientment. Poden dir que és una broma, poden dir el que vulguin, però el que rep el bullying sap que ho estan fent conscientment. Però mira, és el que a mi em va passar. Vé dit, aquest grup de nens i el meu millor amic. Jo sóc una persona que necessito amics, sempre vull estar amb persones relacionades i tal.
Si jo, o sigui, jo deia, vale, m'estan fent bullying, m'estan insultant, estic gravement insult, estic patint. Si jo em separo d'aquest grup, només em quedaré amb el meu amic. I clar, no puc estar només amb una persona. Llavors, el bullying que em deien, ai, Felipe, no sé què, ets un guarro, no et duches. I jo, sí, sí, sí, que guai, que guai. O sigui, jo deia, soc el vostre amic, però realment estic patint. I clar, jo crec que per ells era inconscient. Estaven fent bullying, però per ells era inconscient.
I quins són els motius més típics per insultar una persona? Mentre escoltàvem les veus dels diferents patis, es comentava l'orientació sexual, del seu físic... Quins són els motius més freqüents? Jo crec que el físic, molt, molt freqüent. I que fa molt mal, a més, aquest. Sí, algú que tingui alguna cosa a destacar. O sigui, una persona que és molt llesta, ja ets un pollol. No pots ser llesta i ja està. No hi ha un punt aquí...
Sabeu una cosa que jo he observat? Que allò que quan sés adolescent es veu com un insult, com una cosa negativa, quan ets adult es converteix en sempre una virtut. Com per exemple això, en ser més intel·ligent, en ser més responsable, en ser no sé què. I ho he vist en casos que es capgira la situació i la persona s'acaba empoderant. I per tant és una bona forma també de veure-ho. No sé si heu observat també altres temes que també siguin motiu d'insult.
Jo m'hi veig reflexat, perquè jo a la classe, per posar-vos en context, soc la típica persona com l'empollon, no? Sempre tinc el professor, m'agrada veure el típic 10, és el meu objectiu. Llavors, molts cops, a classe no, el Christian, l'empollon, no sé què, s'ha passat tot el dia en la biblioteca, no? I és com que es pensen que jo només visc dins d'una biblioteca estudiant, no? Tinc vida, tinc amics, també m'agrada...
Dormir també m'agrada gaudir, no sé, és com que es pensen que ets una persona que en realitat no és. Al cap i a la fi, tot el que és diferent, ja surt a la mitjana que ells tenen preestablerta, no els agrada i és com que ho han d'erradicar. I tant. El 9,4% de l'alumnat també pateix assetjament, però a través de les xarxes.
El cyberbullying. Passa bastant. Passa bastant, també. Sí, i més que és com doble, no? Perquè t'estan... El típic comentari de... Ai, mira, que valiente, no he sido valiente porque no he venido a hablar conmigo a la cara. Això, per un TikTok... Clar, si no tens TikTok, potser tot igual, no? A través d'un perfil, segurament, fins i tot... Un perfil així. Aquestes típiques indirectes, que van molt directes, i a sobre d'això, m'ho fas a la cara. O sigui, no tens ja ni un punt...
Us demano que penseu algun cas de ciberbullying, si en coneixeu algun, i el comentem després del que ara escoltarem. Anem una altra vegada a Patis Reals i ho comentem després.
Jo el primer que faria conjuntament en donar-li suport seria informar-me de la situació i de qui són els assetjadors i els motius de burla. Una amiga que l'ha començat a passar i ja ho estem parant, perquè els seus quatre millors amics no han passat, llavors que hem dit ja està. I ho estem parant i hem parlat amb profes. Li comentaria a un professor, a un adult, perquè al final no és una cosa que es pugui ignorar. Ell i jo li plantaríem cara a l'assetjador i bàsicament li faríem la vida impossible. I si això no funcionés, dir-ho al professor, a la directora...
Parlar, parlar i parlar i queixar-te i queixar-te, és el millor que pots fer. Penso que moltes vegades sí, i és que sovint es castiguen amb coses molt suau, com parlar amb un tutor o quedar-se sense el jardí un dia, i al final no canvia res. Si no hi ha conseqüències reals, els assetjadors continuen fent el mateix. Sí, és massa tova, i ho sento, eh? Jo sento, si sou assetjadors, mereixeu un càstig millor, més fort, on ho passeu malament, perquè vaig...
Jo dic així, sonarà cruel, però és que vull que sigui cruel. És Masatova de calle. Fan orejas sordes a les situacions de bullying.
I després, quan es demostra que sí que està passant i ho veuen i prenen conseqüències, són totalment minis les conseqüències que un assetjador s'hauria d'expulsar del centre o bé durant un bon temps o per sempre. Es comentava molt el tema de càstigs, de càstigs que es fan davant d'aquestes situacions. Però a mi m'interessava una miqueta conèixer carros reals de ciberassetjament.
Jo, sabeu l'àudio aquest que he dit amb les quatre millors amigues que hem aconseguit ja? Doncs jo sóc una d'aquestes quatre millors amigues. És un amic meu i segurament va veure el podcast, un salut. Però, bueno, sí, vam trencar el silenci, vam agafar i vam dir, no, això ho parlarem avui. O sigui, t'estan, dient de tot, t'estan amenaçant. A través de les xarxes. Sí, a través de les xarxes. A través de Instagram o de TikTok. Pujaven un vídeo en plan, no has tingut valentia vindre de dir-nos les coses a la cara? I clar, la pobra estava cagada. I mencionaven a la persona i tot, eh?
No la mencionaven, però sí que pujava, en plan, el típic de millors amics, i la poses com a la primera llista, i la mencionava d'ell, i és en plan, està, la pobra, aquí no podíem més, i vam dir, doncs no, nosaltres quatre, i és que ens hi caiem la boca, per així dir. Miquel, tu has conegut algun cas de ciberassetjament?
No molt fort, però sí que hi havia un nen a la meva classe, encara hi és, que penjava històries a Insta, que no sol penjar un nen gravant la seva cara fent tonteries i tot. Hi havia gent que li deia dir què fas...
Deixa de fer això. I la persona n'era conscient. Sí, sí. O sigui, que realment, clar, ho feia amb tota la intenció, no? Sí, però també la gent que li deia coses es passava. Clar, i aquesta situació ens passa fora de l'escola, no? Però si passen a l'escola, creieu que quan els professors, quan la direcció, quan qui s'ha anat ara, se n'assabenta, és massa tova o és prou contundent amb el càstig que fa?
El problema és que moltes coses succeeixen fora de l'institut. I què es fan? Els professores poden aplicar sancions sobre el que succeeix i esdevé dins l'institut. Si afecta a l'escola, també es poden ametrar. Si arriba a afectar, també. Però el que es publica en xarxes, perquè la gent aquí és molt valenta, i sobretot si els hi poses un perfil anònim, ja és que fan el que vulgui. És un lloc lliure, no hi ha lei.
I ho regularíeu, això, d'alguna forma? Jo ho regularia. Amb el tema de l'edat, també associat a una identitat... També té els seus riscos, perquè també vol dir que sabran tot el que publiques, tot el que t'agrada... Creieu que els càstigs són proporcionats, per tant? No.
Massa toues. Massa toues. Si t'assabentes a l'escola que hi ha un cas d'assetjament, quina sanció aplicaríeu? Parlen del ciberbullying? Seria una situació d'assetjament, pot ser ciberbullying? Jo vull parlar de ciberbullying perquè, clar, com passa fora a l'institut, critiquem molt de que no fan res...
del ciberbullying, eh? Però, clar, ens hem de posar a la pell del director. Clar, ha passat fora a l'institut, no tens ni idea del que ha passat. O sigui, no sé que tinguis proves dels comentaris que et deixen, de screenshots i tal, és que no pots fer res, clar, és li crec, no li crec,
I si repercuteix, per exemple, en el benestar d'aquell estudiant, en el seu rendiment acadèmic, aquí, encara que passi fora, en el món virtual, sí que hi ha una afectació. Sí, hi ha una gran repercussió. Sí que hi ha, al final, una vinculació perquè sigui fora.
Jo sempre he sigut el nen aquest, com tu, no?, de Déu o amb pollom per altres. Clar, quan va passar això de primer ESO, doncs les notes van anar cap a baix, però han picat, i clar, la meva mare va parlar amb el director, i doncs, per això, segon d'ESO, va... Tot i així, clar, els nens es van a l'altra classe, als patis ens vèiem, i clar, la relació amb els meus professors no era la millor. Mhm.
Llavors, la meva mare em va dir, Felipe, et canviem d'institut, i clar, ara sí que tercer d'ESO, en un altre institut, molt millor, o sigui, com... Estàs a gust. A gust, i l'alumne exemplar de sempre. Miquel, tu tenies abans molt clar, no?, com és el perfil d'un assetjador i d'una víctima. Tu creus que una persona que és agressora sempre té problemes personals i, per tant, ho paga amb algú?
O no necessàriament? Jo crec que sí. Tu no fas bullying perquè t'avorreixes, has de tenir... Si creus que hi ha una raó. Sí. I quines poden ser aquestes raons? Tenir problemes a casa o que els de casa hagin tingut problemes amb algun familiar del que li fas bullying. Per tenir... Per tant, és una mena de... Faig agressions com a supervivència, gairebé.
Sí, més per res per treure la teva tristesa. Exacte. Jo crec que falta d'amor. Molta falta d'amor i t'has de fer valer davant d'uns altres. De fet, sempre es diu que al final hi ha molt de poca autoestima en algú que està trenyant l'autoestima de l'altre. No sé si ho veiem així. Correcte, penso igual. O sigui, molta gent que és d'aquesta lianta de l'institut, però sobretot perquè es fica amb una altra persona,
Per què ho fan? Per què han de fer que aquesta persona sigui inferior? Perquè els necessiten com un amor o alguna cosa per ser superiors, per ser una cosa que no són. Sobretot a aquesta gent el que li pot és aquesta gent que és com millor, diguem-ne, en alguns aspectes. Per exemple, si és una persona que li encantaria ser com a l'empoion de classe, però se li dona fatal, i és aquest perfil de persona que hem dit,
es ficarà amb aquest empolló perquè, esclar, ell vol ser com l'empolló. Al cap i al fi és això. Si et fan bolingó, per exemple, a mi van criticar, no, és que el Cristiano, l'empolló, l'estó, l'otro... Al cap i al fi dic, doncs mira, si estan ficant a mi per això, és perquè ho soc. I he de ser orgullós de mi. Ho reivindiques. Ho reivindico. Mira, no se us heu fixat, però aquí al centre de la taula tenim un entrepà.
que és aquella cosa sagradíssima, sagrada de l'hora del pati. I ja que el tenim aquí, doncs jo crec que el podem obrir, no? A veure, Miquel, anem a obrir-lo, anem a destapar-lo, a veure de què és aquest entrepà. De debò que sigui d'espatec, eh? Fem apostes, a veure, de què creieu que és? Obre'l, obre'l, sí, sí, sí, el pots obrir d'espatec, eh, tu, d'espatec, de la resta. Pernil salat, pernil salat. A veure, obrim aquest entrepà...
Ostres, no fa pinta d'en botiga. Hi ha un missatge secret. A veure, Miquel, et toca, ets l'encarregat de llegir-lo. Quan no hi ha professors, la Carla insulta l'Ariadna. Li roba el material, la deixa en evidència, etc. Al final, un dia l'Ariadna no pot més i li fa una empantada. Quan el professor ho veu, la castiga a ella i no a la Carla.
Ja veieu que les coses no són sempre com les veiem d'entrada, de simple vista. Anem a intentar, entre tots, comentar aquesta situació i què li diríem també al profe. Al final, no sé, qui ho vol començar comentant? Mira, també com era la Carla i l'Ariadna, no? Sí. La Carla... La Carla és la que insulta de forma reiterada. Fa això, no? Però l'Ariadna també...
Clar, si ella veu que li estan robant l'estoig, doncs que ella posi frontera i digui... Em tornes a tocar l'estoig i et juro que t'ha passat de tot, no? Però això, per fer això, Felipe, jo crec que... Molt valor. Es necessita molt valor. I a vegades, justament, les persones que se'ls fa són més prudents, no? Tenen aquesta cosa més introspectiva. Per tant, ostres, tant com dir-li a l'Ariadna... És que... Era poc. Què faria? Perquè a primer i segon, que va ser el...
No van ser els meus anys. Clar, falta de valor, però ara que estic a tercer em diuen... Ara ho faries. Em va passar, fa tres dies o una cosa així, em van dir maricón i jo li vaig dir... Què m'has dit, maricón? Com em tornis a dir maricón, et juro que parlo amb la psicopedagoga, després amb el director i sort que sortís... Què els diries tu? Amb el Felipe Dara, més segur que... Què hauries resposta ara mateix?
Com? Què respondries ara mateix si t'insultessin? Ara, doncs, bueno, depèn molt de l'insult, eh, també. Perquè... Suposo que no els hi respondries amb un insult, sinó amb una... No, no, no, no. Amb una resposta... Que pensi que n'és, clar, de per què he fet això, saps? O sigui, jo sempre faig això quan vull...
i quan vull posar fronteres, no?, clar. Sempre faig dos segons de silenci, el miro fixament... Que bé que va en aquests segons. Clar, clar, sí, sí. Perquè és que la mira del profegia de... Mira i ja saps què saps fer. O sigui, m'agafen l'estoig o qualsevol cosa, li dic... El miro, dona'm l'estoig.
Dóna'm-les tots. I te l'acaben donant. I me l'acaben donant. Aquí hi ha una veu ferma absoluta. Va, tornem a l'entrepai, que ens estem allunyant. Què li diem a aquest professor? Creieu que actua correctament? Creieu que al final ell el que ha vist ha sigut una única acció? No sé, què hauríem de fer? Jo penso que el professor, o sigui, abans del professor, la Carla i l'Ariadna, la classe no estava buida.
Hi havia moltíssima, però moltíssima gent. Aquesta gent on estava en aquell moment? On estava aquesta gent? Jo, sincerament, si fos el professor, faria com es va fer al meu centre. Un cop, quan va haver-hi un problema, afortunadament no d'assetjament, cridaria a aquesta gent que fes, per exemple, un escrit sobre el que va succeir o parlar-ne sobre el que va passar. Sobretot, mirar quines parts coincideixen. Les que coincideixin segurament seran la part de veritat.
És el que comentàvem abans, que hi ha en aquest triangle, que hi ha els testimonis que també hi han d'intervenir i en aquest cas no han intervengut. Miquel, digues. Jo penso que el professor ha de jutjar el que veu i si veu l'empenta, doncs jutja l'empenta. Per tant, tu castigaries a les dues. Sí, perquè, com diu ell, hi ha testimonis i aquests també han d'actuar.
Però ell deia que hi havia testimonis de les agressions anteriors, de tota la resta de les coses. Sí, sí, sí. La resta esteu d'acord? Què castigaríeu a les dues? Jo crec que primer, abans de posar un càstig, parlaríem tota la resta de la classe i per separat. Perquè moltes vegades, entre uns i altres, es van com seguint el rotllo, perquè és molt fàcil improvisar. Si estàs parlant amb un profe, un diu que se m'ha caigut això, i l'altre segueix el rotllo amb qualsevol cosa. Jo els agafaria per separat per saber les parts que coincideixen,
com podem veure que quina és la realitat. Perquè moltes vegades és això, o sigui, potser estan donant l'esquena tota l'estona i quan et veuen a tu li has donat una empenta. O sigui, vaig veure una situació d'aquesta. Un noi li va dir, una amiga meva, li va dir, és que em ve de fregar, no? I jo també la profe va entrar quan la meva amiga li va dir, calla't.
Clar, i va sentir... És una mica semblant a la situació que dèiem. Jo us demano que m'ajudeu a trobar pistes, possibles símptomes per descobrir que una persona està patint bullying per les famílies, perquè puguin veure-ho. Jo com a profe, pels companys, quins són els símptomes que podria estar patint una persona que l'estan agredint? No ho sé. Els pares. Els pares.
Els pares fan molt. Però quins símptomes té aquesta persona que està patint bullying? Per exemple, baixa el rendiment acadèmic, no? Sí. Què més? Pot caure en depressió. Se sent trista, no, aquesta persona? Sí. Quan més es veu és el pati. El pati per què? El pati és quan més es veu. Perquè veus la persona sola. Allunyada. La veus acompanyada de gent, però és que la seva mirada parla. La seva mirada diu que aquí no està bé.
La resta, hi ha algun altre símptoma? Sí, bueno, aquest del pati, perquè jo ho vaig dir a l'altre podcast, que soc mediador de la meva escola, i clar, jo sempre parlo amb les persones i tal, i sempre hi havia una noia que era molt oberta, és... Sempre la noia, doncs... I clar, l'altre dia la vaig veure al pati, sola, en un banc, així mirant cap a terra, li dic... Et passa alguna cosa, veritat? I ella, sí. I clar, és evident, o sigui, simplement...
Un petit canvi de la persona que ja deixa de ser aquesta persona divertida i ara mira a terra és un símptoma d'aquests. Ara, si us sembla, us proposo que fem un canvi de tema, perquè ara anem a una secció que us empodera, perquè us proposaré tres personatges i haureu de deixar un sense pati, perquè l'ha liat perda.
O sigui, tindreu l'oportunitat de sancionar una d'aquestes 3 persones. La primera és la Marta, que la Marta diu... Aquesta és la Marta. Vaja. Després pensem, hem de consensuar qui dels 3 es queda sense patir. El Robert diu...
Déu-n'hi-do, la Marta, el Robert i el David, quines perles, eh? Bueno, va, la Marta, que feia cor al rumor perquè estava avorrida, el Robert, que escriva un compte fals per rebre fotos de la noia que li agrada, i el David, que demanava apunts a canvi de silenci. Què? Aquí deixem sense pati. Qui comença? A veure, la primera, sincerament... La Marta, el Robert i el David. La Marta, jo crec que es pot parlar amb ella i ella pot dir ho sento, estava avorrida i tal, però la tercera persona...
O sigui, el que ha fet és manipulació. És manipulació. I tant. És una mena també de xantatge emocional, al final. Què faríeu? La segona no la podríem deixar sense patir, només pel fet que això no ha passat a l'escola.
per exemple, un baixament de rendiment acadèmic, o que hi hagués problemes que afectessin a l'aula, és a dir, a l'àmbit educatiu del que succeeix i esdevé dins de l'institut, jo sí que s'hauria de parlar. La primera, com bé han dit els meus companys, es pot parlar i es pot solucionar, però les altres dues és ja un nivell superior. Mira, jo deixaria sense pati a la tercera persona, perquè la segona... És a la seva vida personal.
Sí, perquè la segona, si ho has aconseguit en un compte falsa, per què no quedes amb ella i ho aconsegueixes? O sigui, tenir una relació de persona a persona, perquè si ho has aconseguit en un compte falsa, jo crec. Miquel, tu què opines? Jo penso que la primera es pot arreglar perfectament.
La Marta ha de fer el rumor, però el rumor pot pensar que pot començar a córrer... Pot afectar moltes persones, sí, però... I que aquell rumor es converteix en una llegenda, en una cosa es pot desmentir, però el mal ja està fet, eh? I la resta, què? El segon, no el pots deixar sense pati, és la seva vida personal, és greu el que fa, i llavors, si la que li agrada li vol enviar fotos, ja és la seva elecció. Però està fingint una personalitat, també s'omplantar una identitat, també és il·legal.
És veritat que passa fora de l'escola, però hi ha d'haver consens i aquí no ens estem posant d'acord, perquè qui volem castigar? O sí, o sí que hi ha consens. Jo crec que la tercera. El David, el que li demana apunts al company a canvi de no confessar un secret seu. Sí, però també ens altres dos també tenen tela. Sancionado. Déu-n'hi-do. I si no fos un càstig així sense pati, quina altra sanció potser més reflexiva se us acudiria per fer-los una mica pensar?
A la Marta, incidències. Mai fallen. Perquè al final t'acabes donant compte que tens una incidència perquè ho has fet malament. No és que et vegin i et diguin, vinga, incidències, te les regalo, que avui estic, vamos, encantat de regalar. El segon...
que clar, el segon és com complicant, perquè és una cosa fora, és l'acció també de la noia, donar-li les fotos o passar-li fotos, però sí que si veus que això està afectant a classe, amb el seu rendiment, amb coses així, doncs sí que parlaria i després m'agafaré gaire noi i li diria, mira, m'has fet una cosa que per començar-hi la alt, no està bé, demana perdó, parlar-hi a una persona i se soluciona. I a la tercera jo crec que s'hauria d'expulsar fins i tot un dia.
Que a mi se m'acotarà una pregunta. El fet que una persona tingui un agressor, si aquest agressor el canviant d'escola, el problema s'ha solucionat o no? Que va. No. El rumor està allà i segueix allà i seguirà rondant per allà, saps? També. Però l'has allunyat, no?, del seu agressor. També, però el rumor sí, segueix allà. I seguirà vivint amb el tu. I per tant, sou partidaris de separar de classes o creieu que és tapar el problema?
Jo no crec que això funcioni, o també hi ha pel fet que si el camí d'escola potser aquesta persona viu al mateix barri o viu al mateix poble on podria ser el meu cas, llavors allà el problema no se soluciona, només potser solucionaria dins de l'aula, però fora realment es soluciona. En canvi tu vas haver de marxar, no?
Sí, és el que jo t'anava a dir ara, que has dit que l'agressor es canvia d'institut, però mai passa això, sempre és el que rep el voli qui s'ha de canviar d'institut. Perquè en molts casos l'agressor ni accepta que ho està fent. Exacte, exacte, exacte, és...
I si és d'assetjament que a patxer s'està fent cap a un profe, què es fa en aquest cas? D'alumne-profe o de profe-alumne? De les dues situacions. Jo puc parlar de profe-alumne, perquè... Què? Ara parla. Perquè... Eh...
Educació física... Bé, jo vinc de Xile, el meu pare és a Xile, no? I, doncs, a Xile és un lloc on sempre han hagut moltes segregacions sexuals, sobretot a nens. Clar, i al col·le ja ens deien, no treguis la roba davant de gent que no estigui còmode, o sigui, és sempre molt el teu cos esteu i ja. I jo tinc un problema en el meu cos que es diu pectus excavatum, crec que es diu, que és com que tinc el pit més enfonsat i doncs el meu pit es nota més.
I, clar, jo estava molt insegur als vestuaris perquè la professora deia, ah, us heu d'espullar davant de tots i us heu de dutxar, clar, és una dutxa, no passa res. Clar, jo em vaig veure la samarreta i el grup d'aquest de nens ja començaven, ah, és que tens tetes, el teu pit, no sé què. Clar, això em va provocar una ansietat. I després li deien a la professora... I la professora no ho va voler entendre.
Exacte, després li deien a la professora que no em dutxava, i la professora de banda de tota la classe, és que, per exemple, en Felipe no es dutxa. I clar, coses així, i tothom, Felipe és un guarro, no es dutxa, no... Clar, aquí mancant empatia absoluta per parlar de la professora, i heu vist també mancant empatia cap al professor, és a dir, que un alumne tracti molt malament a un professor? Moltíssim, moltíssim. I què es fa en aquesta situació?
Jo, en el cas del meu institut, no es va fer res, va passar segon i encara segueix succeint. Un alumne, també un grup d'alumnes, es ficaven bastant amb la professora perquè no els queia bé i es ficaven bastant, per exemple, amb el seu físic, la seva forma de ser, la seva forma d'explicar el seu cabell, i ja és com que s'encogia.
Clar, és que no és gens fàcil viure aquesta situació. Va, si us sembla, acabarem. Estem a punt d'acabar el programa. I us demano que fem un titular... Sí, sí, és que ha passat volant perquè... Bé, això ha sigut una conversa fluidíssima. Us demano que fem una frase molt ràpida, molt curta, sobre tot el que hem parlat i amb què us quedeu. Christian.
Si ets testimoni, actua, no et quedis callat. Felipe. Jo, és una reflexió, es va fer un experiment que una planta no anava gaire bé, la van tallar, i pel simple fet de tallar-la va créixer 10 vegades millor. I és això, si estàs patint bullying o qualsevol cosa, canviant d'institut, comences de zero. Les amistats no donen igual, però no passa res. Que hi ha esperança, no? I, clar, em va passar el mateix i un altre Felipe.
Miquel, en què et quedes? Si pateixes bullying, fes-ho saber, perquè moltes persones et poden ajudar, profes, pares... Gran missatge aquest. Paula. Si pateixes, trenca el silenci i busca refugi. Molt bé, doncs amb aquestes frases brutals acabem. Paula, Christian, Miquel i Felipe, gràcies pels vostres comentaris, per fer-nos pensar, i gràcies als qui ens escolteu, perquè ens feu molt feliços, la veritat, i ho hem de deixar aquí. L'hora del pati s'acaba, tothom cap a classe, i fins ben aviat.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal?
De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art. En sèrie
Totes les novetats 2.0 a la teva plataforma digital. Les millors ficcions. Els millors relats. Les estrenes més espectaculars. El retorn de les sèries més esperades. Un repàs semanal de la cartellera digital. En sèrie amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'Ensèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat presseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem, com sempre, el repàs setmanal.
Bye, mami. Bye, sweetheart. I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns amb l'estrena d'Olher Falls, su peor peçadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mara, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta jolla de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res. En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos?
A Netflix arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero. Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor.
¡Qué gusto da volver a casa! Ahora que los chicos tienen poderes, tendré que enseñarles a ellos también. A diferencia de ti, yo sí que sé usar bien mi varita. Y yo la mía, fíjate. Més propostas de Dimecras. La segunda temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición de seguridad. Cúbrete la espalda.
La comèdia ens situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor.
Ja llego tarde al trabajo. Es mi primer día como directora en Roma. ¿Cómo vas a ir? Ya soy romana, en autobús. Dijous, encara Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris. Si vamos a abrir una oficina en Roma, hay que enseñarles a los italianos a hacer las cosas. La ficció arriba a la seva cinquena entrega, situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nous reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa.
Un asesino extranjero nos ha invadido. Cada crimen revela un nuevo secreto. El peligro camina entre nosotros. Las pistas son las voces de sus víctimas.
El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz. ¿Cómo que no pueden traer las vacas? Siempre hay dramas en esta familia. Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Como cargarse l'amor. No voy a poder pagar esta boda. Tranquilo. Pedimos como lo bola 11 vacas. 11. Ni siquiera tengo un pollito.
Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's, en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿De qué has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix.
Parlem d'un thriller elogiat per la crítica que explora temes com el trauma, la culpa i la violència inherent a les relacions. Protagonitzada per Claire Danz i Matthew Rhys, la ficció funciona especialment per la química en aquest tàndem. Espero que no te decepcione. ¿El qué? La verdad.
Eres más de lo que todos creen. Estábamos en ese momento. El punt de partida és una novelista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Quizá he sido cómplice
Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrbol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa. A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entramats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. No me falles.
Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció. Puedo percibir-lo, tienes sed de sangre. La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja dotjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. Necesitas ayuda aquí. Prefieres inventarte un asesinato que mirarte al espejo.
El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes. En definitiva, la bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per amants dels duels interpretatius. Necesito saberlo.
En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Deberia salir más con bolleras. Oh, vaya genial. No, usted no me teme en absoluto. ¿Y debería? No sé, depende de lo que haya leído. La mayoría es precavida y anda besándome el culo. Me dicen lo que quiero oír. Oh, debe de ser tan duro. Muy graciosa. ¿Y estoy aquí para eso? ¿Para...?
¿Entretenerlo? Bueno, no solo para eso. No acepto un no por respuesta. Así que diga cuánto quiere. Venga, vayamos al grano. Por mi sendero para correr le extendré un cheque. Oiga, ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida. Todos tenemos un precio. Todos.
Lo siento. Venga ya, ¿en serio va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo. Sí, cogimos el... El cachorro cuando Cooper tenía cuatro años. Y dijo...
Creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro. Vaya joder. No puedo mantener la boca cerrada. Eso parece. Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento.
Para cuando le hicieron la de sangre ya daba justo al límite, supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo cárcel ni nada.
Lo que le dije, sed de sangre.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adeu-siau.
Bon dia, és la ONU, us parla Adrià Jurado. El temporal de Llevantada continua sent el protagonista avui dia de Sant Esteve. Els usuaris de la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual, l'Azacàcia, situada al far d'Empordala, l'Empordan, ha estat evacuats preventivament per la crescuda del riu Manol.
De la mateixa manera, el riu Gés també ha superat el seu llindar de perill. La Muguet i el Ter per ara estan en llindar d'alerta. Protecció Civil demana no apropar-se a rius, rieres i barrancs i no aparcar en punts inundables. Precisament moment per repassar el temps. Lluís Mipérez, bon dia i bon san Esteve. Quina és la previsió per aquest matí?
Bon dia, molt pendents d'aquesta situació del llevant i de pertorbació mediterrània que ens afecta. Al llarg de les immediates hores continuarà plovent i amb ganes a gran part de la costa del prelitoral, també a molts indrets de la Catalunya central. Però sobretot on més aigua s'hi recollirà, i ja serà pluja sobremollat, serà a les comarques interiors de Girona. Molta precaució als rius que són tributaris del Ter, del Fluvià, de la Muga,
Moltes àrees, per exemple, del riu Daró, del riu Manol, també els afluents de la Riera Major cap al Montseny. Aquí moltíssima aigua que de fet ha de continuar caient aquesta tarda i també demà dissabte la pluja més escassa amb alguna clariana la tindrem al nord de Lleida i sobretot a l'Aran. Compte amb la nevada molt important del Ripollès, per damunt dels 1.600 metres i la molt mala mar que hi haurà a la costa, sobretot a la costa Brava, temporal molt dur. N'estarem pendents a la xarxa.
I a la costa, mala mar, com deia Luis Mi, i fortes onades en tot el litoral català, però principalment a l'alt i al Baix Empordà, on poden arribar a onades de fins a 10 metres d'alçada. I repassem ràpid l'estat de la xarxa viària, ja que sobretot al Pirineu, moltes carreteres amb obligació de cadenes. La Nacional 260 entre Vilamur i Ribera d'Urgellet, i també restricció, en aquest cas, de vehicles de tercera categoria. I també la C-28, al port de la Bonaigua, cadenes també al coi del port,
A la Nacional 260, en aquest cas, entre Planoles i Urts, és a dir, a tota la collada de Toses. A la BB-4031, entre Castellà de Nuc i Toses. I després, per temporal, tallada la GIP-51-29, a Borrassà. I també la BB-4024, a Coll de Pal, pel temporal.
Hi ha mobilitat, retencions, sobretot a l'AP7, direcció Tarragona, entre Subirats i Castellbí de Rossana, on hi ha 9 quilòmetres de tràfic dents. I també a la V20, direcció Nostrinitat, també hi ha 9 quilòmetres de retencions per tràfic molt dents. I segueixen sense electricitat a Escó, Flix i Vinebre, uns 1.500. Fins d'aquí el Notícies en xarxa.
Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en Ciències de la Salut, Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeista Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Ja hi som, ja som a l'estació. Gràcies, Pere. En el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana tenim dos temes, el present i el futur del transport ferroviari públic a Catalunya. I escoltarem també l'opinió de Miguel Montenegro, director...
dels drets humans del Salvador, que al final del programa ens desitjarà un bon Nadal. El dia 10 de desembre de cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. I nosaltres ho hem volgut celebrar també, encara que ja ha passat el dia 10, però amb una entrevista al senyor Miguel Montenegro per veure una mica quin és l'estat de salut dels drets humans al món en general.
Per tant, anem al tema dels trens. Les rodalies pels usuaris del Maresme i en general de tot Catalunya continuen sent una assignatura pendent. I tenim en compte que la major part de les inversions ferroviàries del nostre entorn s'han fet amb diners públics. Comissions obreres i altres entitats...
també, volen que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitjana distància, d'alta velocitat, ja que s'ha vist que l'oferta de l'Avant és clarament insuficient. I amb això us recomanaria un article que ha sortit aquest dilluns, dia 15 de desembre, a l'Ara, que parla d'aquesta problemàtica. És clar, hi ha moltes coses que criticar,
per part dels usuaris i, per tant, esperem que aquest programa d'avui, més el reportatge de l'Ara, arribi a les orelles de la Renfe. El projecte es diu CATAP 23, un tren per a la classe treballadora. I ara el coneixerem. Seran tots el programa per internet, tots els convidats seran tots per internet, i el primer que us presentaré és el senyor Albert Puivecino,
que ell és el responsable de mobilitat i infraestructures de comissions obreres. Bon dia, senyor Puibetino. Hola, bon dia, Teresa. Bon dia. A veure, ens agradaria que ens digués que sempre que vostè es refereixi a trens que circulen per l'estat espanyol és una cosa, trens que estan a Catalunya n'és un altre i que fem la diferència, perquè si no a vegades ens liem una mica.
Doncs moltes gràcies per explicar-nos en què consisteix el projecte que hem dit abans, CATAF, un tren per a la classe treballadora. Vostès com se l'imaginen? Perquè quan preparàvem el programa em va dir que ja seria un projecte a punt d'estrenar-se, és a dir, els primers mesos de l'any que ve ja podria ser un fet.
Sí, sí, pues buen día, Teresa, buen día a tots. Pues muy bien, yo creo que has hecho una introducción perfecta de cuál era un poco la situación. Por poner en contexto, en un principio, explicar a los oyentes que actualmente las líneas de alta velocidad están a cargo de la Administración General del Estado y que, como muy bien saben los
Los oyentes, ¿no? Pues hay tres operadores, que son Irio, Uigo y Renfe, es decir, que únicamente utilizan criterios comerciales para poner los precios y las frecuencias, ¿no? También hay que poner en contexto que solamente el alta velocidad lo utilizan el 9% de los viajeros y el 91% utilizan los trenes convencionales, ¿no?
¿Y en qué hemos basado nosotros el proyecto? Pues en los trenes Avan. Los trenes Avan, igual que los rodalies y los trenes de media distancia, están considerados obligación de servicio público y reciben subvenciones y tienen unos precios fijos.
Entonces, lo que nosotros nos basamos en el estudio, primero, que en Cataluña hay un número muy reducido de trenes Aban, que no absorben la demanda existente en ninguno de los casos, y que la oferta de plazas será muy inferior a la que se hace entre las capitales de Castilla y Madrid. Por poner un ejemplo, en las dos principales líneas de Castilla sobre Madrid se están...
ofertando alrededor de 11,73 plazas por habitante y año, frente a las de Cataluña, que únicamente son la mitad, un 6,66%. Y siendo, como muy bien indicabas, que estas inversiones se han hecho con la totalidad de dinero público, consideramos que Cataluña se ha de dotar de una sasa catalana propia de trenes de alta velocidad, que sí que sean una alternativa real a la utilización del vehículo privado.
Y por eso desarrollamos este proyecto CATAP, que hemos recogido todos los aspectos técnicos para vertebrar Cataluña, de alguna manera, utilizando ya las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya tenemos y que se están infrautilizando. Y que, por poner en contexto, en Cataluña daría servicio, incluyendo el área metropolitana, a más de 5 millones de personas, ¿no?
Eso es un poco en el contexto lo que lo hacemos en esos trenes de alta velocidad. Planteamos dos líneas en una primera fase, que sería una de Lleida, sin parada, o sea, con parada en todas las estaciones, Can de Tarragona, Barcelona, y que fuera directo hasta Girona y Figueres-Vilafán, y otra para dar salida a las Terres del Ebre de Tortosa hasta Can de Tarragona con una serie de transbordos. Esto es así, no...
Porque hemos de tener en cuenta que hoy en día las distancias no se miden en kilómetros, se miden en tiempo de viaje, ¿no? Y teniendo en cuenta cuatro parámetros, lo hicimos principalmente, ¿no? El tiempo de viaje, el tiempo de viaje de los trenes a van es enormemente competitivo,
La fiabilitat del servei, que hi hagi uns preços assequibles i estables, això també ho recogrà l'estudio, i que el nombre de freqüències i plazes sigui el suficient per absorber la demanda existent. Això seria, en un breu resum, el que estem plantejant per Catalunya. I quan podria començar a funcionar?
Bueno, lo que sería la primera fase, que ya lo hacemos con las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya existen, que ahora mismo se están infrautilizando, esto sería en pocos meses. Hemos tenido diversos contactos desde que presentamos el estudio en septiembre con el Departamento de Territorio y la Generalitat.
La verdad es que la interlocución ha sido bastante fluida y nosotros consideramos que los primeros trenes de este proyecto pueden empezar a verse a primeros de este año 2026.
Caramba. I aleshores, ens pots dir quina és la utilització de les rodalies que hi ha a Catalunya? Que com preparàvem el programa, doncs ho havíem parlat i ara esperarem que es connectin en Kevin i l'Anna també. Sí, si te refiero eso a lo que es la situación de lo que son los trenes convencionales, de rodalies de Catalunya y de los servicios de media distancia, que están incluidos en rodalías.
Se ha de poner en contexto que viene de unas desinversiones constantes que ha habido en los últimos 15 años. Por ejemplo, hay que poner en desvalor, de alguna manera, que Renfe es el único operador público de Europa que no ha comprado un solo tren de cercanías en 15 años. Y teniendo en cuenta que el ferrocarril se ha de programar las inversiones a medio plazo. O sea, aquí...
Por poner un símil no podemos ir a un concesionario y de un día para otro comprar 25 trenes. La compra de trenes se hace a 5 o 6 años vista. Y si el material y las infraestructuras se han ido deteriorando y se han ido degradando de una manera en estos 15 años a no haber...
Inversiones es también como un símil de la carretera. Si no reparamos los baches de la carretera y circulamos con vehículos antiguos, la verdad es que se multiplican las incidencias, bien por el estado de la carretera o bien por los vehículos. En lo que es Rodadería de Cataluña hay 270 trenes. Los más nuevos son de 2006. La mayor parte de la flota se empezó a utilizar en los años 90.
Y todavía sigue en servicio, ¿no? Y si bien ahora sí que se han afrontado múltiples inversiones y son muy importantes, tanto en las infraestructuras como en los trenes, aunque los trenes no los veremos en funcionamiento en su totalidad hasta dentro de dos o tres años, esto también provoca un mayor número de retrasos, ¿no?
Porque al fin y al cabo, también como en un símil casual, podríamos decir que es como estar haciendo obras en nuestra casa, en todas las habitaciones y mientras sigues viviendo en ellas. Por tanto, ahora mismo es una situación caótica por esos dos factores, una por esa...
Falta d'inversions que hem traït des que ha portat Catalunya en 15 anys no s'hi ha invertit res. I per això acumula ara mateix d'actuacions en les infraestructures i els plans alternatius de transport que s'estan portant. Un poc també podria ser el resum de la situació de Rodalies. I diguem-ne si un exemple com aquest pla que vosaltres voleu tirar endavant existeix en algun altre punt de l'Estat?
Pues no existe como red lo que sí que existe, dijéramos, una especie de red radial sobre Madrid, sobre múltiples poblaciones. Tenemos desde Valladolid, Segovia, Toledo, Puerto Llano, Ciudad Real, ahora mismo Cuenca. Ahí sí que se están incrementando servicios y en detrimento de Cataluña que se tienen muy pocos menos. Por poner un ejemplo, la línea de Valladolid ha incorporado un nuevo servicio más. Tiene 38 trenes diarios...
Frente a los únicos ocho que tiene Lleida, por ejemplo. Esa es la situación actual. Y eso hace que Cataluña también, el tren Avan, aparte para la utilización de los usuarios, de que es indispensable en estos desplazamientos, también hace oportunidades de vertebrar el territorio y de que empresas...
se quieran implantar a lo largo de nuestro territorio porque es un aspecto que mira mucho a la hora de localizarse diferentes empresas y de alguna manera estaríamos contribuyendo a una vertebración del territorio de Cataluña.
Molt bé. Em diu ara en Kevin, que està ja connectat. Ell, el Kevin, em sembla que ara ens parlarà de Barcelona, ja l'hi preguntarem. És graduat en Dret i tècnic de l'Administració Pública. Kevin, què voleu dir quan dieu un tren per la classe treballadora? És que els ara no ho són, o què?
Moltes de les persones que actualment fan ús d'aquest tren, per no dir el 95%, i això ens ho deixem en una enquesta pròpia, és que són treballadors, fan anar el tren avant per anar a treballar, i la majoria de persones que s'hi desplacen és justament per això, a excepció d'alguns trajectes per temes universitaris o estudiants,
o bé a temes mèdics. A la pràctica, però, sí, és el cap de setmana i és quan menys gent hi ha en desplaçament. Però a la pràctica, per això, en diem que és un tren per a la castelladora perquè realment el fem anar de forma mesuritària, gent per anar a treballar i és per això que demanem moltes vegades aquest augment de freqüències.
Sí. I tu, diguem, tu normalment vens de Balaguer, em sembla que hem dit. Sí, correcte. I quanta estona tardes de Balaguer fins a Barcelona quan hi vas amb cotxe? I què et representaria d'estalvi el tren de temps? Sí.
Aquí la qüestió és que l'avant no està connectat amb els trens que passen per la línia de Lleida-Balagela-Pobla. Per tant, tinc aquí encara un cost extra més, que és el vehicle privat, que he d'afegir al desplaçament. Per tant, normalment trigo entre unes dues hores, dues hores i quart, per arribar des de casa fins a la feina. Això també és un greuge afegit que altres zones no tenen i que per mala sort ho tenim agregat.
Molt bé. Doncs ara saludem també l'Anna. L'Anna, gràcies per estar connectada, l'Anna Gómez. Ella és d'una associació que es diu, d'un grup d'usuaris, que es diu Dignitat a les Vies, i que sou uns dels que vau començar a denunciar, a queixar-vos per la mala freqüència del...
dels trens de Rodalies. En quin punt ens trobem ara perquè vosaltres hagueu decidit donar suport en aquest projecte que ara hem explicat al començament. Un tren per la classe treballadora. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. A veure, nosaltres el primer que defensem és la mobilitat. I, per exemple, de la zona d'on vam néixer, que vam ser al corredor sud, ens vam trobar davant d'un tall de vies i molta gent va haver d'anar o desviar-se a l'avant per poder anar a treballar. Aleshores, vam conèixer més de prop el que significava...
l'avant, jo sempre pensava que era el tren dels fijos, els trens dels que, mira, clar, arriben amb mitja horeta i tots són feliços, que vinguin amb nosaltres, però et dones compte que és un tren que ofereix unes necessitats a la gent treballadora que no té opcions.
De fet, ara mateix Tarragona, que té l'opció de regionals i la d'Alevant, nosaltres, quan ens diuen de treure subvencions i que vinguin els d'Alevant, no ho volem perquè no podem acceptar més gent. O sigui, estem saturats a la costa, hi ha gent que va amb avant perquè no té una altra possibilitat. Per exemple, la gent de Cambrils tenen un tren cada dues hores si no te'l cancelen.
Aleshores, Alevant és una cosa, és una opció més per anar a treballar. Jo soc conscient que el que ofereix Alevant i el que ofereix un Rodalies o un a mitja distància és diferent.
però és complementar i tot. És a dir, depèn de la distància en què visquis i que visquis a prop d'una estació d'alta velocitat, pots disfrutar sempre que hagis d'anar d'un punt a un altre punt. Per exemple, doncs soc jo, que soc de Tarragona, si vius de Tarragona, Altafulla, depèn d'aquests poblets, doncs has de tirar per regional. I el que hem de fer és aprofitar totes les xarxes que paguem tothom amb els nostres impostos...
que les puguem aprofitar al màxim. Doncs ara parlarem amb un altre tarragoní, en Xavier Peté, ell és un periodista de l'agència Flama. Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia, bon dia, què tal, Teresa, com estem? Bé, bé, bé. Ara tenies aquí l'Anna, que parlava des de Tarragona també, l'Anna Gómez, ella és d'aquesta associació Dignitat a les Vies. Digue'ns tu també quins problemes et trobes quan has d'anar fins a Barcelona a treballar. Moltes vegades els problemes que em trobo són molts similars. Explica'ns quin és el teu recorregut.
El meu recorregut acostuma a ser principalment de la zona de valls del camp. Ja estem parlant d'una zona d'interior, a diferència del que comentava l'Anna, on els greus ja són més accentuats i allà sí que és pràcticament bastant limitat el nombre de freqüències que acostumen a ser disponibles per a gent que es mou de forma molt puntual cap a Barcelona. Per això, precisament, prefereixo...
agafar el cotxe i tractar de fer aquests viatges de la manera més eficaç, còmoda i d'alguna manera menys traumàtica possible. I en qualsevol cas sí que m'agradaria comentar aquesta proposta de la CATAP, de la qual ja heu comentat diverses cosetes. Per mi no és construir més alta velocitat, sinó posar al servei de la majoria social una infraestructura que ja existeix i que hem pagat entre totes i tots i es convertir d'alguna manera l'alta velocitat en un servei quotidià
regular i assequible, no en un producte de luxe, o només per a viatgers puntuals, d'alguna manera. No, no, la veritat és que jo estic molt d'acord amb tu, Xavier, perquè realment és posar-ho a l'abast de tothom.
Sí, parlem d'un tren pensat bàsicament per la mobilitat obligada, anar a treballar, a estudiar, a cuidar algú, fins i tot, o fer tràmits, i no per l'oci ocasional. I perquè l'alta velocitat a Catalunya està orientada sobretot a criteris comercials, principalment, preus variables, poques parades, com dèiem abans, i poca utilitat per a qui s'ha de desplaçar cada dia.
Molt bé. A veure, li voldríem preguntar al senyor Puivecino, que ell ens ha explicat el projecte al principi del programa, què li han semblat les intervencions dels nostres convidats?
Bueno, pues totalmente de acuerdo. De hecho, desde lo que estamos planteando, el proyecto se llama Chasa Catalana en alta velocidad, obligación de servicio público, un tren per la clase trabajadora. Y como muy bien han explicado Kevin y Ana y Javier, pues se trata de eso, porque realmente el 70% de las inversiones se han hecho en alta velocidad.
sobre el 30% que se han hecho en cercanías, ¿no? Y solamente lo utilizan el 9% de la población. Y tenemos que hacer, como muy bien apuntaba Javier, a adaptarlo y a hacer la oferta para las necesidades de demanda de movilidad obligada, que son las de nuestros estudiantes, las de nuestros trabajadores, que van cada día, que se tienen que desplazar cada día y que la única alternativa real en tiempo de viaje son los trenes a bar, ¿no?
Y otro aspecto que hay que indicar ahora mismo son las tarifas. La tarificación ahora mismo de eso que apuntaba de los trenes de servicios comerciales, un día un mismo tren puede costar 15 euros y al día siguiente costar 45, porque tienen un sistema de precios oscilantes. En cambio, los trenes de alta velocidad de servicios Avan, lo que sería el proyecto CATAP, son precios...
establecidos ya y precios cerrados. ¿Y qué quiere decir? Pues mantener la bonificación que hay ahora mismo. Porque, por poner en contexto precios, una persona de Lleida, por ejemplo, Kevin, ahora mismo un abono de lo que sería parecido a un abono mensual, que es una tarifa plus 45,50, le cuesta 271,20. Si a 31 de diciembre de este año no se renuevan
esa bonificación del 50%, a Kevin le pasará a costar 542,40. Y eso para una persona trabajadora, para un salario, es insoportable, ¿no? Y entonces tenemos que, como bien ha apuntado el Xavier, de socializar estas inversiones que se han hecho la totalidad con dinero público y tienen que llegar a la base de la mayor volumen de población posible de Cataluña, ¿no?
Esto es un poco importante, porque nosotros ya hicimos también dentro del estudio la tarificación, hasta dónde puede llegar el Estado con las subvenciones. Hay que tener en cuenta que los trenes Habana ahora mismo son los que menor volumen de subvención reciben, alrededor de dos o tres céntimos por viajero kilómetro.
Nosotros lo que establecimos es que esta tarificación, que ahora se ha puesto al 50% y que ha aumentado mucho la demanda, se mantenga estable y que sea la tarificación que ya no se tenga que reducir, que sea la tarificación normal que tengan los trenes Avan también con los servicios de tarifa regional. Poco sería...
Penso que els serveis proposen una tarifa estable, similar a la mitjana distància, al voltant dels 11 cèntims per quilòmetre, si no es fiquen equivocat. Nosaltres plantejamos que actualmente los precios están situados en 17 cèntims viajero kilómetro. Nosotros consideramos que puede llegar a absorber el estado o la...
que ara mateix té la competència, l'administració general del Estat, en que sigui a aquests 11 cèntims i també mantenir com objectius fics la bonificació que ara mateix existeix. Perquè ara mateix, dels trens que tenim amb Tarifaban, el 80% circulen completos tots els dies. Molt bé. Deixeu-me preguntar-li a l'Emili Pacheco, que el tenim connectat res breument. Bon dia, Emili.
Bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Només digue'ns... Tu creus que aquest projecte que estem presentant avui ajudarà a millorar, agilitzar les rodalies, que són les teves grans, en fi, problemes?
Sí, jo crec que sí. És evident que qualsevol reforma per petita que sigui a Rodalies o a tota la xarxa, com esteu parlant de mitjana velocitat, farà que com a mínim la gent que cada dia l'hem de fer servir, i sobretot no és per anar de vacances, sinó per anar a la feina, per anar a treballar, per anar a qualsevol gestió que hagis de fer, segur que...
segur que ho millora. De fet, tal com comentava l'Alberto, jo crec que és, i de fet la base d'aquest projecte, que és ajudar la classe treballadora, és ajudar les persones, els milers i milers de persones que cada dia agafen un tren. En el meu cas, jo he hagut de canviar horaris de feina, he hagut de canviar el sistema de transport. Jo em trasllado cada dia de Blanes, a Comarca de la Selva, fins a Sant Feliu de Llobregat,
i faig dos trajectes, un en autobús perquè és més ràpid, perquè és més còmode i perquè saps que no falla mai, i després el segon que és des de la Sagrera fins a Sant Feliu de Llobregat, que és un trajecte que en teoria són 25-30 minuts i s'acaba convertint en 50 o una hora, perquè cada dia va malament, cada dia, cada dia. I a vegades que he perdut el bus perquè el tren m'ha fallat, però és que el tren falla cada dia.
Per tant, propostes com aquestes jo crec que són essencials, i el que s'ha de fer és que es comenci a moure, perquè cada vegada hi ha més gent, i ho veus a les xarxes socials, que es queixen, que ens estem queixant, perquè és un malson anar a treballar en transport públic i ja no és que diguis, bueno, surto dues hores abans per poder arribar, és que surts dues o tres hores abans i tampoc arribes a temps. Clar, que és com una presa de pèl.
Jo crec que d'alguna manera la pregunta seria per què ara és el moment de fer-ho, i la resposta bàsicament és perquè la infraestructura ja hi és, perquè la demanda també hi és, i perquè el parc mòbil necessita d'alguna manera una representació que sigui menys d'un 6% del total de trens d'alta velocitat de renfa. No estem parlant d'un projecte a 20 anys vista, pel que llegiu, sinó d'una implantació progressiva possible a curt termini,
I jo diria fins i tot que seria com una eina de perturbació territorial, jo diria fins i tot real, perquè connectaria Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres, les Terres de l'Ebre, molt perjudicades també, amb freqüències pensades per al dia a dia. I això d'alguna manera redueix desigualtats territorials, principalment, i evita que viure lluny de Barcelona com molts de nosaltres sigui un càstig en temps i diners, no?
Muy bien. Y por poner en contexto un poco lo que apuntaba Javier, actualmente en cómputo anual se están ofreciendo en Cataluña alrededor de unos 3.300.000 plazas avant. Con este proyecto podríamos alcanzar a los 14 millones de plazas avant. Estamos multiplicándolo por cuatro, lo que se podría realizar de forma inmediata, porque para eso ya
ya hay parque móvil para hacerlo y ya hay maquinistas e interventores que ya se han hecho los cursos para poder conducir y operar este material. Por tanto, sería de una implantación prácticamente inmediata y que en el 2026 pudiera ser una realidad el cómputo completo. Esos 15 trenes por sentido en la línea 1 y 10 trenes por sentido en la línea 2, todos ellos coordinados,
Como me ha contado el Javier, vertebrando el territorio y posibilitando a todas las personas de Cataluña poderse desplazar en un tiempo de viaje competitivo a todos los puntos de Cataluña que cuentan con red de alta velocidad. Això, per exemple, perquè la gent de casa se'n faci més una idea, per una persona de Tortosa suposa d'atindre un tren d'anada i un de tornada a tindre en vint.
Déu-n'hi-do. Això ho canvia molt. I sobretot hem de tindre una cosa molt clara. Jo sempre dic que hem d'exigir la maneta. És a dir, ara mateix una persona per sobreviure necessita menjar, habitatge, salut, educació i mobilitat. I aquestes coses les hem de barallar i lluitar amb les dents.
I no se'ns pot dir que el públic són les migafes. Hem d'exigir que la xarxa de rodalies funcioni, hem d'exigir que la mitja distància funcioni, perquè no és que sigui menys que l'alta velocitat, simplement és un servei diferent. I després, l'alta velocitat, no sol per unir la gent que viu més lluny,
sinó per aquest desequilibri que sempre diem, que viu, com ha dit el company, que viure a fora... Jo sempre dic que viure a Tarragona és la meva gran condemna gràcies a la mobilitat de Catalunya. És a dir, hem de fer que, ja que les empreses es situen cada vegada més concentrades, i això no sol pas aquí, sinó que pas arreu del món...
fem que la gent es pugui moure, perquè després ens trobem amb els problemes d'habitatge que tenen a Barcelona, on ells lluiten per viure a Barcelona, que és on han nascut, i nosaltres, a la vegada, estem lluitant cada dia per la mobilitat perquè ens permetin viure on hem viscut, on hem nascut. Anna, i tornarem, no et retiris, tu, sisplau, perquè he d'acomiadar en Xavier Peté, que tenia poc temps, ell és periodista de l'agència Flama, gràcies, Xavier.
Jo vull dir una cosa, perdona, Teresa, que m'ha dit Xavier. El Xavier viu en una població, que és Valls, que és impossible anar a Tarragona-Valls, que és un miracle, i som de la mateixa província. Tenen quatre trens al dia. L'altre dia em va fer gràcia que un noi li va encancar el tren del matí i va dir, bueno, m'han encancarat el 25% dels trens. I a part, el tema de Valls...
tenen el problema que moltes vegades van a l'estació i no poden accedir a agafar el tren perquè el posen a la via interior i a la via que dona, on està per on entres l'estació, posen un tren de mercaderies i per poder arribar al regional has de passar caminant per la via. És a dir, ens donem compte que la mobilitat no està pensada per la gent i ara és el que s'ha d'exigir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies per aquesta puntualització, Xavier, si espero que et sembli correcte. Gràcies. Sí, al final la pregunta no és si Catalunya necessita més alta velocitat. Jo crec que la pregunta és si volem que la gent d'alguna manera tinguem unes línies d'alguna manera que serveixin per tothom i no només per a uns quants.
i d'alguna manera estic molt d'acord amb això que diu l'Anna de Valls perquè precisament estem patint segurament molts dels problemes que esteu comentant i d'alguna manera és l'asa dels cops de les Terres d'Arragona, entre moltes altres Molt bé, doncs moltes gràcies Xavier, també gràcies a l'Emili ell treballa com a periodista al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i per això fa aquest recorregut des de Blanes fins a Sant Feliu tantes vegades i amb tants problemes cada dia, gràcies Emili
Gràcies a tots. Vinga. I nosaltres ens quedem aquí amb el Kevin, el Xavier, l'Anna i l'Alberto Puivecino. D'acord? Doncs continuem. Anna, digue'm una cosa. Per què no hi ha manifestacions a tot arreu demanant a la gent que reclami projectes com aquest que presenteu avui?
Bueno, amb l'Avant encara no ens hi hem posat, però sí que hem fet manifestacions de rodalies. De fet, l'última que vam fer aquí a Tarragona vam ser més de 1.500 persones. És veritat que dius, bueno, d'usuaris n'hi ha molt més. Crec que vivim en un moment, i aquí sabeu que recalco que som apartiristes. I crec que l'Avant també ho és, és a dir...
La gent crec que ja no creu en el poder que hi ha al carrer. És a dir, quan veus que algú surt al carrer és que la cosa ha arribat molt, molt al límit. La gent li han estat dient que no poden fer res.
I crec que això és el que s'ha de canviar. S'ha d'entendre que, a veure com ho dic, els perjudicis de la mobilitat no simplement és que no arribi un tren, és que estem parlant una mica de la lluita de classe. Perquè això sempre passa... Els que estem de menys sempre som la classe treballadora. Aleshores...
crec que a poc a poc hem d'anar conscienciant la gent. Nosaltres al corredor sud, quan vam... T'explicaré, perdona, el naixement de dignitat a les vies. Teníem un grup de WhatsApp, la República Independent de l'últim vagó, i allà ens explicaven per on anava el tren, ens informàvem del que no informava Renfe. I va haver-hi un dia...
que portàvem dies amb molts retrasos, molta frustració, inclús baralles entre els usuaris de com anaven les coses, i un company, que és l'Òscar Adrià d'Altafulla, va dir, escolteu-me, a part d'enfadar-nos amb un xat...
Què estem fent? Ho estem passant més amunt? I allí va néixer dignitat de les vies. I aleshores amb la gent del tren vam començar a córrer la veu i es va formar aquest moviment. Hem aconseguit bastantes coses, encara que semblin que som petitetes. A nosaltres ens ha canviat molt la comunicació, el que sàpiguen que estem damunt, el que...
I tot això es fa perquè va haver aquesta unió col·lectiva, però la gent té por de començar. Jo sempre dic que hem de mirar al voltant nostre perquè ho hem de protegir i perquè realment hem arribat a un punt que quantes vegades hem sentit... És que, claro, és público.
I què vol dir que sigui públic? Deixa'm perquè ja ens queden només cinc minutets. Anna, sisplau. Digue'm un telèfon perquè la gent que els hi passi tot això es posin en contacte amb dignitat a les vies. Et donem dos minuts perquè el pensis i li diem en en Kevin. Ell també és d'una associació, no recordo quina és, Kevin.
Sí, de la Banc Catalunya. De la Banc Catalunya. Doncs dóna'ns també algun telèfon o algun mail o el que sigui per sumar gent, perquè jo crec que a vegades les entitats públiques es posen a cent quan veuen que la gent surt al carrer massivament. I per tant, estaria bé.
Habitualment ho fem sempre mitjançant xarxes socials i quan hi ha algú que vol... Doncs dona'ns les teves xarxes socials, per favor. Sí, mira, a Bancatalunya ho podreu trobar tant a Instagram com a Twitter, d'aquesta manera, i per tant, a través d'allà sempre donem l'enllaç per poder afegir-se al teu WhatsApp.
Molt bé. I tu, Anna, sisplau... Nosaltres tenim mail i xarxes. Normalment, si volen qualsevol cosa, és dignitatalesvies arroba gmail.com i...
Si no, sempre ens podeu trobar a X. Dignitat àvies, perquè no ens cabia tot. Dignitat a les àvies, que també és important, les jaies. Molt bé, molt bé. Dignitat àvies. I sobretot dir que la gent que tingui qualsevol dubte, que ens consulti, que ens movem, que el dijous anem a parlar amb la consellera, amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que s'avenen coses molt xules perquè ens estan ajudant molts col·lectius, en aquest cas el Col·legi d'Advocats de Catalunya, per aconseguir una mica que el servei públic sigui una miqueta més digne i aviat tindreu notícies nostres. I diguem-nos una cosa, jo he llegit en algun lloc que tu vas poder parlar personalment amb el president de Renfe, el senyor Fernández Heredia,
que va reconèixer que realment la situació s'estava tornant cada vegada més insostenible. Va proposar alguna cosa? No, bueno...
Bé, no va ser així. No sé quan era aquesta reunió, doncs explica-ho, sisplau. No, bé, jo l'última conversació que he tingut, bé, que no és sostenible, no ho ha dit mai, perquè... Bé, és igual, doncs una paraula similar. Simplement van assumir... Ell va agafar el càrrec, i tot i que tinc les meves diferències de com fa les coses, però tampoc tinc tanta confiança,
ell va entendre que les coses no anaven bé. I crec que és una de les persones que ha fet que el ministre assumís que això no funcionava bé. No sé si no recordeu que fa apenes un any el ministre deia que el tren vivia su mejor momento. I ara ha començat a dir que potser a Catalunya no és així.
Jo crec que ell va dir que agafava la direcció, però que volia transparència en aquest sentit i que es digués la veritat. I llavors va canviar aquest discurs del ministre. Per tant, ho podem lligar tot. Això no vol dir que jo estigui 100% d'acord. De fet, crec que es podria fer més. Com? Que ningú ha dit que tu hi estiguis d'acord, no. Ah.
merda, eh? No es pot dir d'una altra forma. Però, bueno, per això estem, per millorar-ho i crec que s'ha de millorar. I hem d'utilitzar tots els canals. I ara que surten molts grups d'autobusos, de fet, vosaltres a la zona del Maresme també en teniu, crec que s'han d'utilitzar.
L'autobús crec que a poc a poc és veritat que ha d'anar acabant el tren, però fins que el tren no funcioni s'han de donar solucions a la mobilitat, perquè a la gent li costa molt arribar a la feina. I estem parlant del que proporciona que posis menjar a la nevera.
Sí, sí. A veure, senyor Alberto Puigbecino, perquè tenim tres minutets, digui'ns, vostè li veu futur en aquest projecte? Ens ha dit una data que ara no la recordo, però que sí que es posarà en marxa aviat. Serà així? En tres o quatre mesos hi haurà canvis efectius?
En ese aspecto quería puntualizar un poco cómo está la situación. Este proyecto ya lo tiene el ministro de Transportes, lo tiene el presidente de Renfe. Se le requirió al ministro el cumplimiento en sede parlamentaria en el Congreso. Nosotros también tenemos pendiente una comparecencia ahora a primeros de año en el Parlamento de Cataluña para explicar este proyecto.
Y también hemos hecho las instancias oportunas para que pueda iniciarse este proyecto a primeros de año. Como he dicho antes, se han habilitado ya maquinistas e interventores para que se pueda realizar. Se han hecho las pruebas con los trenes, los estacionamientos…
Y un poco apuntar la importancia que tiene. Es decir, ahora mismo las personas en Cataluña casi están destinando por esta situación casi cuatro horas o más diarias para desplazarse al trabajo y desplazarse a la feina. Esto es insoportable. Al final tenemos que...
Hay que intentar que las personas que residan donde residan en Cataluña puedan vivir y trabajar con dignidad. Y para eso el transporte público, en este caso por ferrocarril, es esencial para vertebrar el territorio y para tener una igualdad de oportunidades, como apuntaban los compañeros. Y únicamente de esta forma se puede contribuir a tener una sociedad un poco más justa, un poquito mejor en este caso, en lo que sería en la movilidad del transporte público por ferrocarril en Cataluña.
Catalunya. Li he preguntat en en Kevin, a l'Anna, i ara t'ho pregunto a tu on s'han de posar en contacte la gent que es vulgui sumar al projecte aquest de comissions obreres i diverses altres entitats, no només comissions obreres, però que l'heu impulsat, sí.
Sí, nosotros tenemos… Está la página web de Comisiones Obreras de Cataluña. Ya están puestos todos los proyectos. También estamos en las redes sociales. Nosotros vamos publicando en las redes sociales los pasos que se están dando. También publicamos este último de esta…
de estas últimas reuniones que en la consellería. En su día ya también publicamos un incremento de servicios, que se lo propusimos técnicamente al anterior presidente de Renfe, que nos preguntaba si esto es posible, que se pueda hacer, y sus propios directores se sentían con la cabeza. Pues claro que sí.
Y al final se puso una doble circulación entre Lleida y Barcelona. Y bueno, eso es un poco la situación que tenemos actual, que hay buenas perspectivas y esperemos que se cumplen y que no haya turbulencias políticas para que esto no se pueda realizar. Sí, doncs em sembla que n'hi haurà algunes durant aquest any. I llavors això què faria? Aturaria el projecte?
Una dimissió del president del govern que s'està veient que va per l'acord de fluixa, per exemple, podria aturar el projecte? Hemos de ser conscientes de que sí. Si hay un cambio de voluntad política en este caso, de que hay una apuesta por el ferrocarril, aunque no estemos viendo todavía...
no estemos palpando mejoras sí que hay una apuesta de esa compra hay una compra de trenes de más de 110 trenes para Cataluña que se está efectuando y ya se están construyendo en Santa Perpetua evidentemente que si hubiera un cambio de gobierno y si fueran posturas más reacias de mejorar el servicio en Cataluña pues podría pararse por eso es importante que vayamos consolidando estos trenes que luego si los tenemos va a ser mucho más difícil que nos lo quiten del bolsillo y al final
Lo que estamos pidiendo es que Cataluña tenga un transporte digno y justo y igual al que tienen las capitales de Castilla con Madrid en lo que son los trenes abans. Doncs d'acord, moltes gràcies a la senyora Ana Gómez, al senyor Alberto Puivecino.
Kevin Burke, també en el Xavier Péte, amb qui hem parlat abans, i amb l'Emili Pacheco. Gràcies per explicar-nos aquest projecte i, com que el senyor Puivecino ha dit que això començaria a principis d'any, que això no se sap exactament quan és, d'aquí uns mesos hi tornarem a anar a veure realment si la gent té unes tarifes millors i si la gent té un servei una mica millor.
Senyor Puivecino, podrem fer-ho jo? Esperem que això sigui una realitat. Perquè vostè diu a principis d'any. A principis d'any tendríamos que estar viendo ja els primers trens amb major capacitat, com hem plantejat, amb la sèrie 106, amb 581 plazes cada un dels trens i almenys veure les primeres circulacions entre Lleida i Figueres-Bolgafán, passant per Barcelona, Camp de Tarragona i Girona.
I sobretot, ja sé que queden mig segon, però dir a la gent que ens escolta que no coneix l'Avant, i jo, per exemple, jo no sóc usuari de bany, jo sóc de mitja distància encara, que no ens barallem entre nosaltres, no ens barallem entre rodalies, mitja distància, regional i avant, que som persones que l'únic que volem és arribar a la feina i moure'ns.
que el millor que pot passar és que cadascú utilitzi el mitjà que més prop té, que més li va bé, per arribar a treballar. Que no ens hem de barallar, de mirar, és que els de regional són més buits, que l'avant és que és d'espijos. Som tot persones que anem a treballar.
Doncs moltes gràcies Kevin Burki, Anna Gómez, Alberto Puivecino, Xavier Pete i Emili Pacheco. Gràcies. El dia 10 de desembre cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. En aquesta ocasió el nostre company Gabriel Vázquez fa una entrevista al director del Comitè dels Drets Humans del Salvador, el senyor Miguel Montenegro. Ell ens donarà també un bon Nadal.
¿Qué entendemos por derechos humanos? Porque hoy en día, digamos, como que hay bastante conciencia, pero se están vulnerando mucho. Entonces, ¿qué entendemos por derechos humanos? Bueno, mira, en primer lugar hay que señalar lo siguiente. Recordemos que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue precisamente dado, o sea, entró en su vigencia un 10 de diciembre,
de 1948, después de la Segunda Guerra Mundial. Esto ha llevado históricamente a un proceso en el cual muchos países del mundo han adoptado la declaración, no solamente en cuanto al tema de los 30 artículos que contempla la declaración, sino también lo han incorporado
En muchas ocasiones en las constituciones de la república y en leyes nacionales, ¿verdad? Porque fueron, la declaración fue precisamente una declaración que contempla tanto los derechos civiles, políticos, económicos, sociales, ¿verdad? Culturales.
que aglutina precisamente con la inquietud y que esto fue aún desarrollando posteriormente dentro de los protocolos, dentro de los tratados internacionales. Para nosotros la Declaración Universal es un instrumento que nace precisamente a raíz de una situación catastrófica a nivel mundial como contra.
Fue la Segunda Guerra Mundial donde se perdieron millones de vidas por la población destruida y esto ha señalado mucho en los países, concretamente en nuestro país El Salvador que sufrió 12 años de conflicto armado en los cuales se asesinaron, se desaparecieron, se torturaron a miles de personas
En la Constitución de la República...
Un artículo dentro que es el artículo 144 que establece precisamente y la declaración de que todos los tratados internacionales firmados y siendo vigente en nuestro país constituyen ya de una vez lo que es el derecho en nuestro país.
El artículo 244, perdón, 144. Entonces creo que eso es muy importante para nosotros, ¿verdad? Señalar que la declaración hay muchos aspectos que nos ayudan a reflexionar y analizar y lanzar programas educativos.
El gran problema que hoy vivimos es que muchos gobiernos, concretamente en nuestro país, en vez de hacer campañas de difusión y de empoderamiento de la población, lo que trate es...
atacar a las organizaciones de derechos humanos que vienen trabajando por el respeto pleno y la investigación de las violaciones que se están cometiendo. Y eso también constituye que mucha de la población entre en temor y vincule lo que es los derechos humanos a temas, lo que son temas de delincuencia, temas diferentes a los que obedece precisamente trabajar por los derechos humanos.
Aquí hay desinformació, hay desinformació.
Y está muy bien esto que dices de que tanto en tu país como en general haya, o sea, tengamos todos claros los derechos básicos, pero sin embargo, y que tengamos también mecanismos, ¿no? La Unión Europea tiene muchos mecanismos también y sin embargo estamos viendo el genocidio en Gaza o la invasión rusa a Ucrania y no se entiende entonces tampoco por qué si teniendo las herramientas no se actúa con contundencia. Y yo creo que, mira, esa es una responsabilidad de los estados. Yo creo que la
La Naciones Unidas juega un papel muy importante en el aspecto político y de paz, ¿verdad? Pero a mí me llama mucho la atención eso, porque los conflictos precisamente se dan a consecuencia de la rivalidad y las, digamos, las luchas políticas y económicas que se están dando en el mundo, porque creo que las cosas deben de conocerse, uno hay que analizar profundamente las circunstancias que está viviendo. Voy a poner el caso de la Franja de Gaza, Palestina.
La Palestina se ha cometido una serie de barbaridades, de violaciones graves a los derechos humanos y a nivel mundial. ¿Y qué ha pasado en estos momentos? Que no ha habido una contena profunda, así que una acción concreta.
de frenar el genocidio que está cometiendo precisamente el gobierno de Atanyahu y sus funcionarios y toda la difusión que hacen dentro del mismo país de Israel en cuanto a la diversidad, digamos, y opiniones en cuanto al pueblo de la Franja de Gaza.
Entonces, ¿qué papel juegan las Naciones Unidas y qué papel juegan los gobiernos democráticos en el país? Porque muchas veces a mí me hace pensar qué papel juegan los países democráticos si dejan mucho que desear. Te digo así de esa manera, porque si nosotros revisamos qué es democracia y qué es paz y cuál es la función que tienen los países democráticos, precisamente es coordinar y tomar acciones concretas de los que se está viviendo en muchos países del mundo, en este caso de la franja
ha habido masacre, ha habido masacre bárbara. Han asesinado a miles de niños, mujeres inocentes, gente. ¿Qué hay que esperar? Hay que esperar otra masacre en otros países para reaccionar. Yo creo que no. No creo que debe suceder eso. Debemos actuar los gobiernos. Y las responsabilidades están dentro de las Naciones Unidas y dentro de los gobiernos, porque al final lo que vemos es que hay una...
Un apoyo hacia Natanjau y su gobierno por cierto gobierno entre los Estados Unidos y otros países de América Latina y del mundo en cuanto a la barbarie que se están cometiendo. Y me parece a mí que eso no debe de suceder. Debemos de sancionar verdaderamente como tiene que suceder.
Pues, por supuesto, claro, no hay vuelta. Mira, no hay vuelta que no hay otra hoja más que esta, pues, ¿verdad? Aquí no pueden poner hojas nuevas, pero son hojas en blanca, ¿verdad? Pero la realidad es esta, pues, lo que todos sabemos. Lo que pasa es que los gobiernos no reconocen porque les interesa, pues, sobre todo los Estados Unidos y algunos países también de la Unión Europea. Hay que declararlo así, pues, ¿verdad? Porque es cierto, pues, no todo, por supuesto, están a favor. El pueblo...
La población de la Unión Europea es digna de reconocer que hay un posicionamiento claro en cuanto al genocidio que está cometiendo Israel contra la población civil en la ranja de gastos. ¿Crees que los países pobres son más vulnerables a que se violen los derechos humanos? Como tú lo dices, son muy vulnerables.
Son muy vulnerables en todo sentido, ¿verdad? No toblegan, ¿verdad? La pobreza, pero sobre todo la pobreza política, ¿verdad? Porque somos muy obedientes, somos muy servibles, no todos los gobiernos, por supuesto, muy servibles a las potencias, ¿verdad? Y por encontrar, esa es la cuestión muy resumida, somos muy vulnerables a las potencias, ¿verdad?
Sea quien sea la potencia, somos muy vulnerables en estos momentos. Es muy lamentable, es muy triste. Hay una competencia de la potencia. Aquí hablemos de lo que es Estados Unidos y hablemos de China, ¿verdad? La potencia que cada vez vemos los medios de comunicación, cómo se siguen atacando y cómo van vulnerando cada vez más. Bueno, Teresa, m'agradaria, si me deixas, dir buen magal a tothom, buenas festes a tothom,
Aquest ha sigut l'últim programa de la temporada i, bueno, des d'Andorra desitjo a tots els nostres oients que passin unes bones festes, que us oberin amb la família, amb els amics i res, que ens veiem l'any que ve, que segur que serà molt millor. Molt bé, moltes gràcies, Gabriel Vázquez, des d'Andorra, per aquesta entrevista feta amb el senyor Miguel Montenegro des del Salvador.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura a la teva ràdio local.
continguts en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com el sacalaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys. I un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels Pastorets de Calaf, tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Salut activa, perquè ja sabem que sempre és millor prevenir que guarir. Una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós. Les pantalles i les xarxes socials en la salut mental dels joves. L'increment dels problemes de salut mentals en la població jove i adolescent té una relació molt directa amb l'accés de consum de pantalles digitals i d'interacció amb les xarxes socials.
Un 2% dels joves de 15 a 19 anys han pres en algun moment medicaments per dormir o per reduir l'ansietat. Un percentatge que pot semblar baix però que està en augment i que es vincula en bona part a un ús excessiu de les pantalles i a un abús de la interacció amb les xarxes socials. Uns comportaments que arriben a ser addictius i que acaben en consultes al metge per problemes de salut mental. Salut activa.
Jesús Vieites, psicòleg comunitari de l'àrea bàsica de salut de Palamós. És un problema. De fet, hi ha dades molt que ens espanten. Estats Units, que són, en moltes vegades, constantment amb estadístiques, queda molt clar, per exemple, el tema del suïcidi i de la depressió infantil juvenil,
que arrel de l'aparició de les xarxes socials, estem parlant del 2018-2019, s'ha incrementat a prop d'un 150%. Les xarxes socials sí que generen situacions d'aïllament, de realitats paral·leles, i sobretot és un entorn en què hi ha una qüestió de valors, que darrere hi ha molts interessos, ja ho sabem tots, mercantilistes, que impulsa el consum, una imatge del benestar que no és...
real per res i sobretot treballa molt el tema de comparar-se el que jo tinc i el que jo no tinc i el que té més i el que no en té i evidentment això és una font però de nucli de sofriment humà recupera aquest podcast de salut i d'altres consells el perfil de Spotify Salut Activa una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós
Notícies en xarxa. Bon dia, són les dues, us parla Adrià Jurado. La incidència en el subministrament elèctric que afecta Escó i Flix ha estat parcialment resolta, mentre que el municipi de Vinebre s'ha restablert per complet el cervell. Ara pararà, queden 240 abonats sense llum. Endesa segueix treballant en arreglar aquesta situació.
I repassem la llevantada, que continua forta i ja ha deixat quantitats de precipitacions superiors als 100 litres al nord d'Osona i l'alt Empordà. 111 litres a Cantoni Gros i 103,4 litres a Lliurona. En paral·lel les onades superen àmpliament els 5 metres de la costa brava en localitats com Portbou i Ençal, Escala, Lestartit o Calella de Palafrugell. I molta precaució amb els rius de les conques del Fluvià i el Ter, ja que el riu Gés i el riu Manol han superat el seu llindar de perill. La Moga i el Ter estan en llindar d'alerta.
Protecció Civil demana no apropar-se a rius, rieres i barrancs i no aparcar en punts inundables.
I repassem també l'estat de la xarxa viària, ja que sobretot al Pirineu, moltes carreteres amb obligació de cadenes, i a l'AMB i a l'AP7, moltes cues per la gent que va visitar els seus familiars en aquest dia de Sant Esteve. La Nacional 260 entre Vilabú i Ribera d'Urgellet, restricció de vehicles de tercera categoria i cadenes. També a la C-28, al Port de la Bonaigua, cadenes obligatòries, al Coi del Port, també cadenes, Nacional 260, Planoles Urch, és a dir, tota la Culla de Toses, també cadenes...
I a la BB-4031, entre Castellà de Nuc i Tosses, també cadenes. També tallades pel temporal la GIP-5129 per aborressar, la BB-4024, coi de pal, pel temporal, i la GIB-4016 tallada per neu a Tosses. I també amb mobilitat a la P7, direcció Barcelona, entre la Roca del Vallès i Vall Gorgina, 10 quilòmetres de congestió.
També seguim a la P7, entre direcció Tarragona, entre Sobirats i Castellbí de Rossanes, 9 quilòmetres de trànsit dents, i a la B20, direcció Nus de la Trinitat, també 9 quilòmetres de trànsit dents. Precisament es recomana, abans de sortir de casa, revisar el vostre trajecte, avui que hi ha aquest dinar de Sant Esteve, i les afectacions que pugui tenir pel temporal i les cues de trànsit.
I les explotacions de vehicles i d'autoconsum situades dins del radi de 3 quilòmetres del focus de grip aviària de l'Urgell han donat negatiu en la malaltia i es troben en perfectes condicions sanitàries. Segons el govern, això confirma la bona evolució de la contenció del focus que es poden fer públic dimecres i que afecta una explotació amb 230.000 gallines punedores.
I en esports, el Barça espera poder augmentar la capacitat amb 17.000 espectadors en el pròxim partit que jugaran al Camp Nou contra l'Oviedo el 25 de gener. Fins aquí les notícies en xarxa, que gaudiu d'un bon San Esteve. Notícies en xarxa
Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què dimonis fas? Culpejar-te? No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble...
En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència nadalenca al 690-832-149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908-32149 I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou recol·legudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Víctor Català
Obrim les portes amb Caterina Albert, que va voler ser coneguda sota el pseudònim de Víctor Català. Però què en sabem realment? Per què aquest renom? Quines altres obres, a banda de solitud, van marcar la seva trajectòria literària? Ho descobrirem acompanyats de la historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona i Mita Casa Coberta, que actualment dirigeix la càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme.
Nascuda a l'escala l'11 de setembre de 1869, fou la gran de quatre germans i va créixer en una família liberal, amb uns pares que li van permetre experimentar i aprendre en llibertat. És un fet molt present en la vida de Caterina Albert i que l'autora va recordar sempre. Fem un petit repàs d'aquests inicis amb mita casa coberta. Veus indispensables.
Provenia d'una família de propietaris rurals. Mita Casa Coberta, historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona. Pensem en gent tradicionalista, més aviat carca, etcètera, i no, aquesta vegada resulta que aquests propietaris rurals empordanesos eren republicans i, per tant, molt liberals.
Per què dic això? Ella va ser la filla gran de quatre germans, van venir dos nois després i una noia al final, i de fet era la pubilla. Ella, a diferència dels altres, va ser la que no va anar a la universitat. Evidentment que va tenir una educació tant a casa molt bona com també a l'escola de l'escala, però no estava destinada a ser el que després ella va voler ser.
Va tenir una educació realment molt bona perquè va tenir professors particulars de música, de pintura, d'escultura i, sobretot, una gran biblioteca que li van deixar utilitzar sense cap mena de problema perquè...
En aquella època, justament, el problema de les dones burgeses era que l'educació servia per tallar-los les ales. Doncs en aquest cas, no. Per tant, ella té uns escrits preciosos ja del final de la seva vida, de records...
de quan ella era petita i de les malifetes que havia fet pintant, dibuixant les parets de casa seva, la plantofada que li va clavar al seu pare, etcètera, però era una persona amb una capacitat artística, creativa, absolutament brutal. Per tant, com que ningú no li va tallar les ales, doncs ella va llegir, va escriure. Víctor Català, autores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou.
No vull que em segresteu el pensament dintre de fets o fórmules pactades. Vull, com les aus, les ales alliberades per volar en tot moment, ara dreta, ara esquerra, per l'espai ple d'infinites rutes invisibles. Fragment del poema Insubmissió, inclòs dins el llibre blanc. Víctor Català. Veus indispensables.
Curiosa de mena, Catarina Albert es va impregnar de l'ambient que l'envoltava, relacionant-se estretament amb la gent del poble i escoltant els contes i les rondalles de la seva àvia, una font d'inspiració que la va portar a escriure. Mitat que s'ha coberta, ens desvetlla alguns detalls de la seva joventut i dels seus inicis en el món de l'escriptura.
La cosa divertida, des del meu punt de vista, és clar, és que quan comença a publicar, que comença a publicar molt aviat, ho fa en revistes humorístiques, satíriques, com l'Escella de la Torratxa, sempre amb pseudònim, no Víctor Català, sinó d'altres pseudònims, i el que és absolutament al·lucinant i que ha sortit ara amb una tesi que va fer la Irene Muñoz,
és que també escriu a la premsa republicana articles en castellà, perquè el republicanisme en aquell moment era en castellà, de tipus polític, i es posa amb tothom, i és divertidíssim. I comença a escriure en català. Per què? Doncs perquè durant els anys de la seva adolescència es produeix un fenomen a Catalunya que és la construcció...
de la cultura del catalanisme, que a partir dels anys 80, per tant, ben bé quan ella és a la seva adolescència, es converteix en el modernisme. I això la fascina, perquè és tot el moviment artístic, la idea de l'art total, etcètera.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Víctor Català. En 28-29 anys, Caterina Albert es presenta als Jocs Florals d'Olot, uns certaments que significaven un gran reconeixement per als guardonats. I ella n'era molt conscient.
Escoltem la historiadora i investigadora de literatura contemporània Mita Casa Coberta. I sabia que aquí podia passar alguna cosa i va enviar, és que sapiguem, perquè no se sap mai, després quantes peces hi envien, però dues van guanyar.
Una, que era un poema, que després ha passat una mica desapercebut, perquè l'important va ser que hi va enviar el monòleg la infanticida. I aquí hi va haver un escàndol brutal. Per què? Perquè hi va haver 3 membres del jurat que van dir que aquell monòleg era una meravella i que valia la pena premiar-lo, encara que el realisme, parlaven així, d'aquell monòleg, era absolutament punyent i que podia provocar...
Això, problemes, diguem, de recepció, no? A tant mateix va guanyar. Què fan els explorals? Tu envies una obra amb un lema i un sobret on hi ha el lema i a dintre el nom. Esclar, quan van obrir aquesta obra...
de poques moren, perquè vam veure que era una dona, Caterina, Albert i Paradís. Aquesta és l'única vegada, diguem, que Caterina Albert s'exposa d'aquesta manera en uns jocs florals, sobretot en aquest moment que ja és tan important de la seva trajectòria, és el 1898, i l'escàndol que això va provocar
A Olot, clar, hi havia dos que ja estaven en contra. I, per tant, quan es va saber que no només era un monòleg que parlava d'un infanticidi, sinó que, a més a més, era escrit per una dona, doncs aquí van fer tota una campanya i ella va decidir que no anava a buscar el premi i que ja no es tornava a donar a conèixer amb el seu nom. I més endavant va sortir el pseudònim
Víctor Català. El monòleg teatral La Infanticidad té com a protagonista la Nela, una noia que viu al camp amb el seu pare i el seu germà i que s'enamora perdudament d'en Reiner, amb l'esperança que aquest l'ajudi a desllibrar-se de la pressió patriarcal i marxar
del molí on viu. Nela es queda embarassada, Reiner l'abandona i ella intenta avortar, però no ho aconsegueix. Amaga l'embaràs, el part i la criatura, però finalment, abans que el pare la descobreixi, llença sa filla a la mola del molí.
L'escàndol dels Jocs Florals davant l'autoria de la infanticida ens mostra el context de l'època i el motiu pel qual Caterina Albert va decidir utilitzar, tal com ens explica Mit a casa coberta, la màscara de Víctor Català. En aquells moments, per una dona, i sobretot per una dona burguesa,
i sobretot per una dona burgesa que no segueix els dictàmens del políticament correcte a l'època, doncs era un problema publicar determinades coses, perquè hi ha moltes dones que publiquen, hi ha moltes dones premiades als llocs florals, tot depèn d'allò que escrius. Per tant, ella sempre té molt clar que hi ha un personatge que és Caterina Albert i Paradís,
i que ha de fer unes determinades coses i que les fa, entre altres, cuidar l'àvia, cuidar la mare, cuidar les tietes, però, ei, no només això, sinó que és la persona que portava, que es va encarregar de tota la qüestió administrativa de les propietats.
Tant és la senyora Caterina Alberti Paradís. Això, per una banda, per tant, ho tenia claríssim. I què fa? Doncs ella continua escrivint, escriu monòlegs, escriu poesia, escriu narracions. Com que ha decidit que no tornaria a utilitzar el seu nom, no es tornaria a mostrar, s'hi posa una màscara, que és Víctor Català.
Una màscara que va menllar el nom a un dels personatges de la seva novel·la inacabada, Calça d'Amargó. La història d'aquesta tria és ben curiosa. Arran d'una visita, una amiga de la família llegeix els poemes de l'Ocamp dels Mesos. Els hi demana i al cap d'un mes li fa saber que el poemari ja està imprès i que no es pot pas negar a publicar-lo perquè li faria perdre els diners. És en el moment en què ha de decidir en quin nom signar que fa la tria de Víctor Català.
Lo camp dels mesos fu publicat per l'editorial Avens.
Després del poemari Locant dels Mesos, Víctor Català comença a aparèixer a la revista modernista Joventut. Comença a aparèixer a la revista modernista Joventut el nom de Víctor Català. En poemes. I, sobretot, en uns relats terribles, meravellosos, que són els dramas rurals. 1902.
Un pseudònim, una màscara que ens mostra en la seva literatura la part més fosca i cruel de la vida. El que fa Víctor Català en els seus llibres, en general, és una introducció, un pròleg que sempre adreça el llegidor i que parla en masculí i que exposa quin és l'objectiu de la seva obra.
En el cas dels dramas rurals, és molt divertit perquè és molt irònica, s'adreça a la jove de Misel, la ciutadana, i li diu que faci el favor de no llegir aquells relats perquè no ho suportarà.
Perquè precisament ella, ell, perquè parla en masculí, que és, bàsicament diu, un vagabunt, un caminant que va pels camins, que es troba pedres i pedroscalls i, per tant, problemes. El que fa ell és recollir aquestes pedres i explicar-les. Caires vius, és el títol d'un altre dels seus llibres, no? Per tant, fa ser el favor de mis a la ciutadana de...
treure els ulls d'aquest llibre perquè es trobarà amb el que és la veritat de l'existència humana. I la veritat de l'existència humana és les relacions de poder, és la violència, és allò que ens defineix com a persones. Esclar, estava fent un discurs que era justament el contrari del discurs
De l'harmonia, de l'equilibri còsmic, de respecte a la tradició, de respecte a la religió. Per tant, les dones han de ser d'una determinada manera, i els homes també. I en la cultura del catalanisme del que es tracta és d'exercir també un cert control social. I per tant, ella està als antípodes de tot això.
Drama Rurals és un recull de 12 contes, 5 dels quals ja s'havien publicat de forma individual a la revista Joventut, entre ells el que porta per títol La Vella, que amb el seu subtítol de Drama Rural és el que dona nom al recull. Una obra impregnada del segell Víctor Català, on la crueltat humana, els fets fatídics, la brutalitat o el dramatisme hi són ben presents. Veus indispensables.
De Dramas Rurals podem destacar la relació que es va establir entre Joan Maragall i Víctor Català. Però deixarem que sigui la mite qui us desvelli l'anècdota. Quan ell va publicar els Dramas Rurals i va veure un personatge, Joan Maragall, que ja se sentia fascinat per la poesia d'aquest personatge que ell no coneixia, aquest nou escriptor, aquest nou poeta que signava Víctor Català i que d'alguna manera ell s'hi veia reflectit en la seva poesia...
I quan aquest Víctor Català va publicar els dramas rurals, va escriure a Joan Maragall una ressenya, una crítica al diari de Barcelona, al Brusi, on li retreia, el titular és...
I incompleto volia dir que aquesta literatura només focalitza la cara fosca de l'existència humana i per tant li retreu. Aquí comença una història que és gairebé una història d'amor-odi entre Maragall i Víctor Català, sense que Maragall sàpiga que és una dona amb qui està parlant.
en què, finalment, Víctor Català li diu, escolti, és un dret necessari de l'artista escollir el punt de vista des del qual expressa la realitat. I és quan li explica allò, si la realitat és una casa als quatre vents i en tres hi toca el sol i només en una hi ha l'ombra, diu, jo he triat com a artista la banda de l'ombra.
Bé, llavors, esclar, és molt divertida. Realment, la relació és molt interessant perquè són dos grans intel·lectuals. El que és més divertit, per això ho dic, és que ell, fins molt tard i fins que no li diuen, ja ho sabia tothom, però el maragall vivia en una altra esfera i que era una dona amb qui estava parlant.
El cor humà és com una casa a quatre vents, per tres, i dona ara el sol, ara l'ombra. Però el quart està reservat a l'ombra exclusivament.
Veus indispensables, set escriptores que tenen molt a dir. Víctor Català. Si hi ha una obra que s'associa directament a Víctor Català, aquesta és Solitud. La seva gran obra, jo penso que és Solitud, és la seva gran obra i és una de les grans obres de la literatura catalana contemporània i no hi ha volta de full aquí. Jo penso que l'obra de Víctor Català, és a dir, l'obra literària de Caterina Albert...
És la construcció de Víctor Català, d'aquesta veu, d'aquesta mirada, i que la seva obra és com un mosaic. Ella hi va posant peces, i una peça important, importantíssima, és solitud. Solitud pren sentit dintre de tot aquest mosaic.
I és l'única peça en què podríem dir que hi ha aquest raig de llum, aquest raig d'esperança en relació amb el que és la condició humana.
Solitud es va publicar en els fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i el maig de 1905, i com a novel·la l'any 1908. La Mila i el seu marit galletà, un home antropo i amb poca personalitat, es fan càrrec d'una ermita en una muntanya ferestega i solitària. Lligada a una vida d'infelicitat, Mila busca satisfer el seu desig d'amor, de ser mare, de formar part...
d'alguna cosa, de construir quelcom. Estem parlant d'una novel·la que és un viatge iniciàtic d'una dona. Aquesta dona és la representació del superhome Nietzscheà, perquè aquest víctor català, catalina o verd, és que llegia Nietzsche i és que llegia tot.
I, per tant, què fa? El superhome no és un home. No és l'intel·lectual, no és l'artista modernista. És una dona pràcticament enalfabeta que, en unes determinades circumstàncies, es veu en el cas d'acabar de conèixer's. Quina és la situació del sentit de l'individu en el món? És la gran pregunta.
Però com la respon? A través de la construcció d'un personatge, que és una dona, que és una dona que té una capacitat també creativa, que és capaç de veure la realitat i de gaudir de la bellesa. És una dona que té desig.
És una dona que, a més a més, vol ser mare i que es troba en unes circumstàncies horroroses amb un marit que és un gandul i, a més a més, un impotent, que s'enamora de qui no s'ha d'enamorar, que acaba amb una violació i, per tant,
l'experiència del mal total, però que podem entendre perfectament, i que d'aquí en surt una nova mila que és conscient d'ella qui és i de la força que té la natura i com la natura pot utilitzar les persones i les pot esclafar per reproduir-se, i és, al final, la gran decisió que ella pren de ser ella mateixa, ser conscient de qui és, ser ella mateixa,
La gran decisió és baixar de la muntanya, deixar-ho tot i començar una nova vida. Clar, és una meravella. Veus indispensables. Solitud no només destaca per ser una de les grans obres de la literatura catalana contemporània. També ho fa perquè en el seu final hi trobem una mila que baixa de la muntanya molt diferent a la mila del començament de la novel·la. Ens mostra la part més salvatge i cruel de la vida i ens presenta un final on s'hi entreveu l'esperança.
Jo dic que era de les obres de la literatura catalana els millors, però és que, clar, de la literatura europea, diria. Perquè sempre parlem de Virginia Woolf, molt bé, fantàstic, meravellós, però estem parlant d'una obra del 1905. Trenca esquemes. Absolutament. I, a més a més, és una obra que, en aquests moments, és absolutament actual.
Tot de cop la Mila va aturar-se i després a girar en rodó. Una gran impressió la suspengué, reina del cel, el camí que havien fet. Sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i silencioses que segeien, s'aplanaven, se submergien en la quietesa ombrívola del capvespre, que com una boira negra se les hi estenia al damunt, amortallant-les.
La Mila i Cercà, en aquell desert blau, la taca alegre d'una fumarola, d'una caseta, d'una figura humana, però no hi descobri res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes. Quina solitud, murmurar, aterrada, i sentint que el cor li devenia d'improís, tant o més obac que aquelles pregoneses.
Una altra obra cap dalt i potser més desconeguda de Víctor Català és un film 3.000 metres. Falta una obra fonamental, també, que és un film 3.000 metres.
És una obra molt interessant, és una obra que ella escriu l'any 1918 per una revista d'en Francesc Mateu que es titula Catalana i no sortirà editada en forma de llibre fins al 1926. És una novel·la moderníssima, és una novel·la que construeix un personatge masculí i que és la, diguem-ne, representació del mal, però sobretot és una novel·la
antinousantista. En el moment en què el noucentisme està construint la idea de la Catalunya ciutat i la Barcelona ideal, el que fa és focalitzar el mal a la ciutat ja no com a drama rural, sinó com a en el món urbà i, per tant, està donant la volta a un discurs que és el discurs del noucentisme. Per tant, aquí rep de tots cantons i un film, igual com La infanticida,
Ella no els posa a les primeres obres completes que se li dediquen el 1951. No els hi posa. No és fins al 1972 que Maria Aurèlia Campmany, ella ja és morta, col·loca aquestes dues últimes peces.
Publicada en fulletons a la revista catalana entre l'abril de 1918 i el juny de 1921, té com a protagonista en Nonadventura, un fill bastard que fó abandonat en un hospici i que viu obsessionat en descobrir els seus orígens per fer-se justícia.
Les enraonies diuen que els seus pares són rics i temps li falta per abandonar Girona i instal·lar-se a Barcelona. El seu objectiu? Trobar els seus progenitors i abandonar una vida de pobresa. Una fita que l'acabarà convertint en un lladre ben refinat anomenat El Senyoret.
Ambientada en el cinema mut i amb un llenguatge molt viu, l'autora surt dels ambients rurals i ens mostra una Barcelona plena de personatges peculiars que ens endinsaran en els baixos fons de la ciutat. Prostitutes i lladres, burgesos i menestrals ens obren les portes de la Barcelona de la Belle Époque.
des dels carrers foscos fins les cases de la burguesia. Llums i ombres a les que dóna forma amb el seu segell particular, entre la brutalitat i la meravella, sense filtres.
De les hores en avall han anat a esperar el seu papà milionari que anés a recollir-lo també. Li semblava que seria d'avui a demà. D'avui a demà sempre. Però com passessin dies i mesos i anys sense que realitzés tan natural esdeveniment, es decidia preguntar a una monja. Quan vindrà a buscar-me el papà? Quin papà? Havia fet la monja amb un pendull. El meu? I ara? I qui és el teu papà?
Un papà, com el d'en Jordiet, la monja tingui una mirada maternal, d'infinida compassió. Ai, sagrat cor de Jesús, tu no entens cap de papà, fillet. Tu t'has d'estar amb nosaltres. En Nonat sofria un tal rampell d'ira que pensaven que es tornava boig. Tardaren hores en poder apaivagar-lo. Després no lograven fer-li prendre res. Desvariajava, volia fugir del llit.
Passada la crisi, mudà enterament de geni. Estornat a Citurn, concentrat, racelós, esquerp. Odiava les monges. L'havien enganyat. Ell tenia papà. El tenia, ben cert, però no sabia on. I si no anava a buscar-lo, el seu papà, a l'hospici, ell fugiria de l'hospici i aniria a buscar el seu papà. I projectar i intentar l'evasió diverses vegades.
Les monges tingueren que vigilar-lo especialment i ell es venjava de les monges fent tantes dolenteries com podia.
Catalina Albert és un personatge brutal. Escrivia d'una manera... Bueno, escrivia sempre. I escrivia cartes, i escrivia ficció, i feia de tot. És que és impressionant. L'arxiu...
que en aquests moments és dipositat a l'Arxiu de l'Escala. Bé, és un pou sense fons. Soc capaç de dir una cosa que potser és una mica agosarada,
però jo posaria en el mateix nivell Josep Pla, ningú no el qüestiona, i Víctor Català en aquest sentit. També des del punt de vista de la capacitat que té de guardar tots els seus documents, de ser perfectament conscient de qui és com a escriptora i com a artista i el que està fent, i amb una capacitat de saber que tard o d'hora
Tard o d'hora hi haurà gent que acabarà posant les peces que falten en el seu mosaic.
Caterina Albert i la seva màscara Víctor Català ens han deixat un llegant literari encara vigent actualment. L'infanticida, drames rurals, locant dels mesos i un film 3.000 metres no són les seves úniques obres. Enric Casasses ha recuperat 18 poemes de Caterina Albert a Bèsties 18 Català, publicat per Edicions Puncianes. A Club Editor hi trobareu Mosaic, roses literàries i l'únic llibre escrit en primera persona, i també els seus contes. Nosaltres,
Us animem a descobrir una autora amb un caràcter ferm, intel·ligent, divertida i amb un domini meravellós de la llengua.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Aerotèrmia, energia renovable que s'obté de l'energia tèrmica de l'aire mitjançant l'ús d'una bomba de calor. Ei, no pateixis que no em posaré a cantar, eh? Quan arriben l'hivern i el fred, és moment d'engegar la calefacció. Però atenció, perquè el paraules habitables ho volem fer respectant el medi ambient.
Segur que a la bústia, a la física o a la del correu electrònic, t'ha arribat algun fullet amb una oferta per instal·lar aerotèrmia a casa teva. Una o mil. Bé, doncs, avui ens hem proposat entendre què és això, quines opcions hi ha i, sobretot, com n'hem de dir amb propietat. I qui ho controla al termcat és la Marta Sabater.
Comencem al principi, a veure què és això de l'aerotèrmia, o si fem servir el nom més complet, que aerotèrmia també és correcte, però la denominació més completa és energia aerotèrmica. És un tipus d'energia que el que fa és obtenir l'energia tèrmica de l'aire ambient per utilitzar-la en sistemes de calefacció i aigua calenta. Llavors, per què ara això ha arribat i ha passat per l'ATAM? Fins ara, en la majoria d'edificis, a casa nostra segurament...
Per tenir aigua calenta tenim una caldera de gas natural. El gas natural és un combustible fòssil.
I d'acord amb les normatives europees, i per mirar de mitigar aquests efectes del canvi climàtic, hem d'anar eliminant progressivament les calderes de gas natural d'aquí a l'any 2035, que sembla que no, i ho tindrem aquí, d'aquí no res. Llavors, l'aerotèrmia és una de les principals alternatives a aquestes calderes de gas. L'aerotèrmia i els aparells que fem servir per fer aquesta aerotèrmia, que són les bombes de calor.
Aquestes bombes de calor utilitzen un element, l'aire, que tenim a tot arreu i, a més a més, són més eficients des del punt de vista energètic que els sistemes convencionals. Per això les bombes de calor són la bomba en el sentit energètic i en el sentit de fer aquest canvi. Després tornarem a aquestes bombes bomba. De moment, Marta, seguim amb les maneres d'obtenir calor.
Hi ha l'aerotèrmia i també la geotèrmia. Sí, l'aerotèrmic, aquest aero ens remetia a aire, l'energia geotèrmica, amb aquest formant geo, que trobem en paraules com geografia, geologia, geofísica, doncs ens remet a la terra, a l'escalfor de la terra. En aquest cas, utilitzem l'energia tèrmica que hi ha a l'interior de la terra...
també per usos tèrmics, per calefacció, per aigua calenta, i ho podem fer o bé utilitzant les manifestacions exteriors d'aquesta energia geotèrmica, geysers...
també a través de les fonts termals, o ho podem fer també anant a buscar a l'interior de la Terra aquesta energia, introduint un líquid i després es traient aquest líquid i d'aquesta manera recupera aquesta energia tèrmica que hi ha a l'interior de la Terra. I encara hi hauria com un tercer terme relacionat, la hidrotèrmia, aquest formant hidro, en aquest cas sabem perfectament que fa referència a l'aigua, i també es pot utilitzar l'energia tèrmica de l'aigua del mar i d'aquífers.
Ja sabem com ho hem d'escriure. A, E, R, O, T, E, R, M, I, A. Però com n'hem de dir correctament, Marta? Aerotèrmia o aerotèrmia?
En el nostre parlar, que seria el català central, oriental, fem aquestes reduccions vocàliques normalment, però quan tenim formants cultes, igual que quan tenim paraules que ens venen d'altres llengües, és normal que no fem aquestes reduccions vocàliques. I llavors que diem aerotèrmia, i geotèrmia, i hidrotèrmia, amb o.
Totes elles energies superbones, superverdes i superdesitjables. N'hauríem de dir, potser, superenergies. Normalment parlem d'energies renovables. Són energies que s'obtenen d'una font d'energia que a escala temporal humana no s'exhaureixen, com pot ser la radiació del sol, o es poden regenerar, com podria ser la biomassa.
Aquestes energies, efectivament, eviten les emissions de gasos d'efecte hivernable, que són els principals causants de l'escalfament global i, per això, la importància de tirar cap aquí. I d'energies renovables per escalfar a casa nostra n'hi ha unes quantes, oi? Sí, sí, sí. D'energies renovables n'hi ha de molts tipus. Algunes molt conegudes i ja més implantades, com pot ser l'energia solar, l'energia de la biomassa, també tenim l'energia eòlica...
que ja trobem molt implantada en el territori. Llavors distingim entre l'energia eòlica terrestre i l'energia eòlica marina, que ara se'n comença a parlar. També aquestes energies que hem parlat fins ara, l'aerotèrmia, la geotèrmia... I després també una energia que a vegades no pensem, perquè històricament ja la coneixem de fa molt temps, però és l'energia hidroelèctrica.
L'aprofitament de la força de l'aigua per generar energia elèctrica també és una energia renovable. I després altres energies més incipients, com són totes les energies del mar.
És a dir, l'ús de la força del mar també com a energia renovable. Aquí tindríem l'energia de les marees, que també en diem energia mare o motriu, l'energia dels corrents marins, l'energia de les ones o energia ondimotriu. Des del punt de vista de la formació ja veus que a vegades combinem una denominació més descriptiva, energia de les ones, amb una altra més sintètica que utilitza aquests formats d'origen culte, com seria energia ondimotriu, que ens parla del moviment de les ones.
Has mencionat l'energia solar, que potser va ser la primera energia no contaminant que vam conèixer i és la que ens resulta més familiar. Però ara el que se sent més és el terme energia solar tèrmica. Això per què? L'energia solar pot ser...
energia solar fotovoltaica o energia solar tèrmica. Què passa? Que l'energia solar fotovoltaica és la més habitual. Quan parlem de l'autoconsum, estem parlant d'energia solar fotovoltaica. I per això, de vegades, quan parlem de l'energia solar, pensem només en l'energia solar fotovoltaica. Però, en realitat, l'energia solar també inclou la tèrmica.
En l'energia solar tèrmica, a diferència de la fotovoltaica en què fem una conversió i transformem la radiació solar a través de les plaques fotovoltaiques en energia elèctrica, aquí directament utilitzem l'energia tèrmica de la radiació solar per usos tèrmics generalment, també per calefacció i aigua calenta. I ara que estem en pla hivern i estem parlant de com alimentar aquests sistemes, doncs és normal que tinguin molta importància tots aquests usos tèrmics.
Marta, i tot plegat necessita aquella bomba, que és la bomba que fa funcionar l'aerotèrmia i altres i que ens havia quedat pendent. Explica'ns les instruccions, si us plau. Els sistemes són les bombes de calor. En el cas de l'aerotèrmia hi ha diversos tipus de bombes de calor. Les bombes de calor aire-aire o bomba de calor aire-aigua. En el cas de les aire-aigua...
Utilitzem l'energia tèrmica de l'aire ambient, la transferim a un circuit d'aigua i aquest circuit d'aigua alimenta un terra radiant o radiadors o fins i tot ventiloconvectors, que són el que ara es coneix com a fan coll. En canvi, les bombes de calor aire a aire utilitzen l'energia tèrmica d'un espai...
i la transfereixen a un espai interior, llavors ens serveixen com a calefacció. I també hi ha, en aquest cas, de les bombes de calor aire-aire, també hi ha bombes de calor reversibles, en què l'energia tèrmica d'un espai interior la portem cap a fora i, per tant, ens serveixen per refredar també. Són sistemes de climatització tant per calefacció com per refrigeració.
Vaja, que serveixen per tot. Realment, com deies, són la bomba. Un altre concepte que he localitzat a la pàgina web del TermCat són les xarxes de calor. Coneixem la xarxa més, que és on escoltes aquest podcast, però les de calor què són?
Les xarxes de calor les podem entendre com un sistema de calefacció i de producció d'aigua calenta sanitària a l'engròs, perquè el que fan és a partir d'una central de producció tèrmica, que pot funcionar, per exemple, amb biomassa, abastir tot un grup d'edificis o tot un barri.
En anglès parlen de district heating i llavors en català hem utilitzat la forma calefacció de districte, que no ens acaba d'agradar. És preferible la forma xarxa de calor, perquè no només inclou la calefacció, sinó també els sistemes de producció d'aigua calenta sanitària.
I en tot cas, si volem utilitzar una forma similar a l'anglès, seria millor parlar de calefacció de barri, perquè en català no acostumem a parlar de districtes, que tindria un sentit més administratiu, sinó que acostumem a parlar de barris. I després també tenim els biocombustibles. Els biocombustibles són combustibles no fòssils...
i, per tant, renovables, que produïm a partir de biomassa, és a dir, de matèria orgànica, ja sigui d'origen vegetal o animal. I n'hi ha molts tipus de biocombustibles. Hi ha biocombustibles líquids, com poden ser el biodiesel i el bioetanol, hi ha biocombustibles gasosos, com el biogas, i hi ha biocombustibles també sòlids, la llenya seria un biocombustible,
I també els pellets, que últimament ens sentim a parlar. Pellet és un nom que hem adaptat de l'anglès al català des del punt de vista gràfic. En anglès s'escriu P-E-L-E-T i en català ho hem adaptat també a la geminada i amb E oberta.
Aquest terme anglès té molts usos en anglès, té molts significats tant en llengua general com en l'àmbit especialitzat i un d'aquests usos especialitzats ja s'havia incorporat fa anys al català en l'àmbit de la geologia. I ara, a més a més, hem incorporat també aquest sentit en l'àmbit de l'energia.
I una curiositat sobre aquest terme, lingüística, és que pèlet té el mateix origen, des del punt de vista etimològic, que una altra paraula molt habitual en català de la llengua comuna, que és pilota. És a dir, pilota i pèlet tenen el mateix origen, en el mateix mot llatí, però tots dos han fet camins totalment diferents i tenen significats força diferents. P, E, amb accent obert, L, geminada, E...
escrivint així? Normalment es té en compte l'etimologia, és a dir, la llengua de partida, i en aquest cas, sovint aquestes dobles L en anglès s'acaben traslladant a una L geminada en català. Doncs amb un volat inclòs ja ho tenim tot a punt per fer el que cal, que és la transició energètica.
La transició energètica és el canvi progressiu cap a un nou model energètic que es basi en la sostenibilitat, en la lluita contra el canvi climàtic, en la millora de l'eficiència energètica i que abandoni progressivament l'energia provinent de combustibles fòssils i passi cap a aquestes energies que hem estat parlant, les energies renovables.
En l'àmbit català, l'objectiu de la transició energètica, un dels objectius principals, és aconseguir la neutralitat de carboni d'aquí a l'any 2050. És a dir, l'objectiu és que l'any 2050 les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es produeixin no superin la capacitat que tenen els emburnals de carboni d'absorbir aquestes emissions. Atenció, paraula desconeguda. Atenció, paraula desconeguda.
Emburnal de carboni. Els emburnals de carboni són els arbres, la vegetació, el sol... És tot allò que permet absorbir aquestes emissions de diòxid de carboni. Llavors, si emetem molt de diòxid de carboni, doncs no tenen prou capacitat els emburnals de carboni per absorbir aquestes emissions. Llavors, podem emetre aquest diòxid de carboni i altres gasos d'efectes hivernacle fins a un punt.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
La tuta que se estima.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Breitja salarial de gènere. Diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones. Celebrem el 8M, però el que hi reivindiquem les dones serveix per a tots els dies de l'any. Per això aquest Paraules Habitables el volem dedicar a la discriminació salarial. Que popularment coneixem com a breitja salarial de gènere.
En parlem amb la Sandra Quadrado i la Míriam Martín Duret, del TermCat.
Míriam, bretxa per què? La denominació bretxa prové del francès breix, i aquest del frànsic brecam, que vol dir esboranc, fesa. És un mot propi de l'àmbit de la poliorcètica, que els diccionaris defineixen com l'art, sempre qüestionable, dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d'enginyeria militar utilitzades per defensar o atacar una fortificació, per referència a l'obertura que fa l'artilleria en una muralla...
En el seu diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Joan Colomines ens explica que bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la guerra dels segadors. I que es va divulgar molt més en la guerra de successió i en les següents. I des de quan traiem l'artilleria per denunciar la diferència salarial entre homes i dones, Sandra?
Tot i que la diferència o desigualtat és un concepte present durant tota la història de la humanitat, de fet, no va ser fins l'any 1980 que Eleanor Mary Smell, líder feminista i analista política estatunidenca, va posar-hi nom per primer cop amb el terme gender gap. Aquest substantiu anglès gap, procedent del norrer o nòrdic antic que vol dir abisme o crit,
té un paral·lelisme semàntic amb bretxa, perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera com una mena d'amor. De fet, els termes que descriuen desigualtats socials per les dones tampoc són gaire antics. Els primers reconeixements de les primeres onades feministes van necessitar un nou llenguatge, perquè aquestes paraules fins aleshores no existien. El feminisme, durant la dècada dels 70...
va aconseguir codificar un corpus de termes que els va permetre descriure i denunciar les seves experiències individuals i alhora fer-se escoltar per primera vegada. Fer servir paraules justes i precises ens permeten identificar situacions que fins aleshores no existien i alhora poden servir per denunciar situacions injustes per a les dones.
Amb aquell gap inicial, què va passar? Perquè és veritat que fa un temps sonava molt, però que la cosa ha anat a menys. Si bé la forma anglesa, gap, va obrir inicialment una certa bretxa en llengües com el català, gap de gènere, el castellà, gap de gènere, el francès, gap de gènere, o l'italià, gap di gènere, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació,
les institucions o els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l'avenç de l'anglicisme. En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l'ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids, fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d'altres.
Probablement la consolidació de bretxa en aquests termes i en altres semànticament relacionats, com bretxa de pobresa o bretxa digital, es pot explicar pel veïnatge amb el castellà bretxa i també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d'allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.
Entre aquests drets bàsics, el sou equivalent, que és el que denuncia el terme del paraules habitables d'avui, aquesta bretxa salarial de gènere. Exactament, sí, parlem de la diferència salarial entre homes i dones, sempre amb les dones a la baixa...
que és un fenomen identificat i estudiat. L'any 2023 el Premi Nobel d'Economia va ser per una dona, la tercera en 45 edicions, que ha estudiat abastament aquest greuge. És Claudia Goldin, catedràtica d'Economia de la Universitat de Harvard.
que ha recopilat i analitzat les dades sobre el mercat laboral als Estats Units dels darrers 200 anys. Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha identificat i ha explicat les causes de la bretxa existent i ha avançat en aquesta comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball. Amb les darreres dades que tenim de l'any 2022, la bretxa salarial de gènere ha disminuït, encara que només hagi estat de 0,34 punts respecte de l'any anterior.
Evidentment, volem que la tendència de disminució de la bretxa continuï, tal com passava els anys anteriors. Encara queda molt per fer per assolir la igualtat salarial de gènere. Voldríem destacar quatre dades que ens semblen molt rellevants i que il·lustren abastament aquesta desigualtat i aquesta discriminació cap a les dones.
Per exemple, del nombre total de famílies monoparentals a Catalunya, el 82% són dones. Més de la meitat de les noies de 17 i 18 anys han patit algun cas d'assetjament sexual. El 26% de les dones treballa a temps parcials i només ho fan un 12,9 homes. El 59% de les dones dediquen més de dues hores al dia a les feines de casa, respecte a un 35% dels homes.
I això quan s'ha acabat la jornada laboral, on, atenció, també hi trobem el sostre de vidre. El sostre de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Sostre de vidre, com bretxa de gènere o bretxa salarial, són termes, tots ells, sintagmàtics, que segueixen una mateixa pauta estructural.
un substantiu que fa de nucli, sostre o bretxa, i un complement que l'acompanya, de vidre, de gènere... Fixem-nos, però, que es tracta de substantius amb una càrrega semàntica que podem associar fàcilment a les diverses situacions desfavorables que massa sovint afecten les dones en l'àmbit del treball. Però no només el sostre...
També existeix el concepte de porta de vidre. Sí, la porta de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troba una dona en començar a treballar, la qual impedeix el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb un home. Lingüísticament, tot és molt visual i un recurs metafòric. Jo m'ho imagino com una gàbia transparent a dreta i esquerra i al sostre, com quan no veus que la vidriera està tancada i et vas fotent hòsties.
Doncs això. Tenim el sostre de vidre, la porta de vidre i el terra apagalós o enganxós. Doncs sí, el terra apagalós o terra enganxós és la barrera invisible que es basa en les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones, les quals impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.
D'aquí que l'àmbit laboral necessiti urgentment una regulació en perspectiva de gènere, que és un altre terme important, oi, Sandra? Els termes són un mirall de la societat i els que recull la terminologia de les dones en el món laboral del termcat reflecteixen efectivament una realitat laboral de desigualtat entre dones i homes encara ben present avui arreu del món.
una realitat laboral i social que voldríem diferent, que voldríem basada en l'equitat de gènere. De moment, calen encara moltes dosis d'aquesta perspectiva de gènere. I cal treballar també per equilibrar una altra balança, que és la del treball domèstic o reproductiu. Potser que el nom ja ho diu tot, no? Sí, parlem d'una feina que no comporta remuneració directa ni cap altra forma de pagament i que les estadístiques econòmiques oficials no preveuen.
Aquí s'inclou tant el treball domèstic com el voluntariat. Històricament, el que és el treball de més pes que ha fet la dona ha estat considerat no treball i, per tant, és treball no remunerat. En són exemples el treball domèstic i de cura, també anomenat treball reproductiu, que inclou les activitats de manteniment de la llar, netejar, cuinar, etc. Les activitats que es desenvolupen fora de l'espai físic de la llar, compres, gestions, etc. i les activitats de cura.
Malgrat que és un treball no remunerat, el treball domèstic i de cura té un valor econòmic que s'inclou en el compte satèl·lit del treball no remunerat. I abans d'acabar, la part més fosca. L'abús de poder o l'assetjament.
L'abús de poder o abús d'autoritat és l'ús indegut d'un càrrec que sobrepassa les consideracions jurídiques o socials que té assignades. Sovint es materialitza en una forma d'assetjament laboral escumesa pels alts càrrecs o treballadors amb un rang superior a les víctimes.
situades en una posició inferior a l'organigrama de l'organització on es relacionen. Pel que fa a l'assetjament, és una conducta persistent contra la llibertat d'una persona que comet el qui li sol·licita favors de naturalesa sexual per a ell o per a un tercer, d'una manera que resulta humiliant i intimidatòria per a la dona, que li pot provocar problemes psicològics, morals i professionals.
De fet, el terme assetjament sexual es registra per primera vegada l'any 1974 per Mary Row a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i es va fer servir per descriure conductes masculines inapropiades. Poc temps després es va tornar a utilitzar en un context similar, aquest cop a la Universitat de Cornell, l'any 1975.
Com bé ens recorda Rebeca Solnit, per les dones tenir veu és crucial, perquè tot allò que no es diu no es coneix i no existeix fins que algú trenca aquest silenci.
Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l'àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t'engalto. Montserrat Roig, som una ganga. La lluita de la dona no pot destriar-se de la millora global de la societat. Maria Aurelia Campmany, Quim Quima.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les tres. Us parla Adrià Duc. La incidència en el subministrament elèctric que afecta Escó i Flix ha estat parcialment resolta, mentre que al municipi de Vinebra s'han restablert per complet el servei. Ara per ara queden 240 abonats sense llum. Endesa segueix treballant per arreglar la situació.
La llevantada continua forta i ja ha deixat quantitats de precipitació superiors als 100 litres al nord d'Osona i a l'alt Empordà, amb 111 litres a Cantoni Gros i 103 litres a Lliurona. En paral·lel, les onades superen amplament els 5 metres a la Costa Brava, en localitats com Portbou, Llançà, L'Escala, L'Estartit o Calella de Palafrugell.
I molta precaució amb els rius a les conques del Fluvià i el Ter, ja que el riugès i el riu Manol han superat el seu llíndar de perill. La muga, el Ter i el Fluvià estan en el llíndar d'alerta. Protecció Civil demana no apropar-se rius, rieres i barrancs i no aparcar en punts inundables.
Repassem ara l'estat de la xarxa viària, marcada sobretot pel temporal i per les complicacions al Pirineu, on moltes carreteres tenen obligació de cadenes. A la Nacional 260, en el tram entre Vilamur i Ribera d'Urgellet, hi ha restricció per a vehicles de tercera categoria. També calen cadenes a la C-28, tant al Port de la Bonaigua com al Coll del Port.
La mateixa situació es dona a la Nacional 260 entre Planolles i Urts, és a dir, a tota l'acollada de Toses, així com a la BB4031 entre Castellar de Nuc i Toses. Pel que fa a les carreteres tallades pel temporal, la GIP 5129 està tallada a la Borranassa per inundacions. També està tallada la BB4024 al Coll de Pal a causa del vent fort i la GIP 4016 a Toses per neu.
En l'àmbit de la mobilitat, destacen complicacions importants a les principals vies. A la P7, en sentit Barcelona, hi ha 10 quilòmetres de congestió entre la Roca del Vallès i Vallgroguina. En sentit Aragona, a la mateixa P7, es registren 9 quilòmetres de circulació densa entre Subirats i Castellvide Rosanes. També hi ha transit dents a la B20, en sentit Nus de la Trinitat, amb 9 quilòmetres de retencions.
Precisament per tot això, recomanar revisar l'estat del trajecte abans de sortir de casa, especialment avui, coincidint amb el dinar de Sant Esteve i tenint en compte les possibles afectacions derivades del temporal. I en esports, el Barça espera poder augmentar la capacitat en 17.000 espectadors més al Camp Nou en l'obertura del Gol Nord el proper partit a casa. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
El violoncel desconegut. Amb Marc Renau i Marta Auger.
Joan Baptista Lamberti Caminal, 1884-1945, va ser un pianista, director d'orquestra i compositor barceloní molt prolífic des de molt jove. Parlem d'un autèntic col·leccionista de premis de composició. En va obtenir més d'una trentena, tot i que el número exacte no està massa clar.
Va ser deixeble de mestres com Enric Morera i Felip Padrell i va estar vinculat al Teatre Líric Català i a l'Orfeó Català. També va ser professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, de la que al final de la seva vida en seria director.
L'enverde és una figura molt intensa i interessant de la música catalana de la primera meitat del segle XX, que cal estudiar i redescobrir. Va escriure música per a cor, per a orquestra sinfònica, de cambra, sardanes, música religiosa i diverses obres escèniques pel teatre líric català.
En aquest programa escoltarem cinc de les seves composicions per a violoncel i piano. Minuet, Conte d'hivern, Somni eròtic i Tradicions i fantasies. Les interpreten i expliquen el violoncelista Marc Renau i la pianista Marta Auger.
Joan Baptista Lambert i Caminal va compondre Minuet del 1905. Aquesta és la data que consta al manuscrit original de la composició, que es conserva al centre de documentació de l'Orfeó català i que té el títol francesat, Minuet. Quan el va composar, Lambert tenia només 21 anys i era un jove director d'orquestra al teatre principal, en plena eclosió i amb nombrosos reconeixements.
Per exemple, va ser guardonat diverses vegades en la segona festa de la música catalana amb obres corals com Cançó de bandera, La mort de la núvia i Els tres tambors, que van passar a formar part del repertori habitual de l'Orfeo català. També va obtenir reconeixements en concursos musicals a Palma de Mallorca, a Tortosa, a Palafrugell, Lleida o Granada.
Amb aquest context triomfal, no sorprèn que el minuet de l'enbert sigui una obra vital i optimista. L'enbert
Fins demà!
Bona nit.
¶¶
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
El 1911, Joan Baptista Lambert va guanyar el Premi Flor Natural a la Festa de la Música Catalana Amagonia, un poema coral sobre la caiguda de Barcelona del 1714. Aquell mateix any publica Comte d'hivern,
Una obra de maduresa que va editar el mateix Lambert a francesane tant el títol Comte d'hiver, balat pour violoncelé piano, com el seu propi nom, Jean-Baptiste Lambert. Les paraules conte o balada ens són molt útils per entendre, interpretar i sobretot per saber escoltar aquesta obra. Antigament la balada era una cançó medieval francesa que explicava una història.
Durant el segle XIX, diversos compositors com Chopin o Clara Schumann van escriure peces per a piano que van anomenar balades, amb la intenció d'evocar un estil narratiu intercalant-hi passatges lírics. I aquest conte d'hivern és exactament això, la vocació d'una història imaginària amb intercalacions líriques que a vegades són autèntiques interrupcions del discurs musical. Tot ha marcat en l'estació més freda i introspectiva de l'any
que és l'hivern.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
. . . .
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
El violoncel desconegut. Somni eròtic és una obra que el 1931 va guanyar el concurs internacional de la revista Les violonceles de París. Al jurat d'aquest premi hi havia els violoncelistes més prestigiosos del moment, com Paul Baseler,
professor del Conservatori de París, Digant-Alexanian, Pierre Fournier, André Lévy o Maurice Maréchal. El desembre de 1933, la premsa catalana es feia ressò que somni eròtic havia obtingut el primer premi entre 45 obres presentades. I això, malgrat, Joan Baptista Lambert no va tenir temps d'adjuntar l'orquestració de l'obra que se sol·licitava a les bases del concurs.
De fet, a la portada del manuscrit que es conserva al Centre de Documentació de l'Orfeó Català, s'hi pot llegir en francès una nota del mateix Lambert apuntant que s'havia assabentat molt tard de la convocatòria i que per això no en va poder fer l'orquestració. «Somn neuràtic» és una obra molt bonica que té elements coincidents amb l'altra peça que us presentem en aquesta edició, «Tradicions i fantasies».
En aquest cas, parlem d'una composició que ens situa a la conca d'allà. I això ens fa pensar que potser el somni eròtic de l'envert també es va donar en una nit d'hivern en aquella hora. Després de situar-nos en context, el somni desenvolupa una secció molt més romàntica que culminarà amb uns passatges de molta passió. Gaudiu-ne! Gaudiu-ne!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Tradicions i fantasies, impressions de la Conca de Trem, és sense cap mena de dubte l'obra per violoncel i piano més ambiciosa i important que va compondre Joan Baptista Lamberti Caminal. El subtítol, però, és imprecís, perquè en realitat no s'inspira en la Conca de Trem, sinó en l'antiga Conca d'Orcau o Conca d'Ellà, del Pallars Jussà.
D'aquesta obra se'n conserva un únic manuscrit al Centre de Documentació de l'Orfeu Català. Això és així perquè, el 1933, l'obra va obtenir les 500 pessetes del primer premi de la onzena edició dels Premis de Composició Concepció, Rebell i Civils, que celebraven al Palau de la Música Catalana, auspiciats pels mecenes Rafael Patxot i Jobert, que era el marmessor de la Fortuna de Rebell.
Les tradicions i fantasies de l'Ambert s'apleguen en una obra formada per cinc peces, les tres últimes inspirades en indrets molt concrets de la Conca d'Allà. La vinculació amb el territori pallarès, juntament amb l'ambició musical-compositiva, fan que parlem d'una obra excepcional que ens convida a descobrir el territori que va inspirar la creativitat de l'Ambert. La primera de les cinc peces, País Nevat, ens situa en el paisatge, en l'espai físic del Pallar Jussà.
Comença amb una nota del piano que es repeteix de forma sincopada durant tota l'obra, simulant potser els flocs de neu. Aquest és un recurs musical utilitzat per altres compositors, com Antonio Vivaldi en el segon moviment de l'hivern de les quatre estacions, o Frederic Chopin en el preludir la gota d'aigua.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
. . . .
Fins demà!
El violoncel desconegut, amb Marc Renau i Marta Auger. La segona peça de Tradicions i Fantasies es titula Capvespre Autumnal i ens situa en el temps en un capvespre de tardor.
En el capvespre hi arribem amb un viloncel que inicia la peça amb greus foscos i llargs, mentre el piano s'hi afegeix amb acords descendents, com si fossin rajos del sol crepuscular. La peça avança cap a un llenguatge més dens, ple de dissonàncies i modulacions, que es remouen interiorment a l'oïent, fins que als darrers compassos aquest neguit es resol harmònicament en un final tranquil i ple de pau.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Tradicions i fantasies continua amb una sardana dedicada al castell d'Orcau, una construcció damunt del poble on s'hi accedeix per un corriol que puja en zigasaga i que ofereix una vista panoràmica extraordinària de la conca d'allà. Actualment només se'n conserven parcialment els quatre murs que uneixen les Ves Torres, acompanyades per les restes de l'Església romànica dedicada a la Mare de Déu de la Pietat.
Però com és que l'enbert es va inspirar precisament al paisatge de la Conca d'Orcau? Quina relació hi tenia? Doncs resulta que l'esposa, la seva esposa Maria Ogolló i Gili, era natural de Conques, filla de la Cotecari del municipi de la Conca d'Allà. L'enbert i la seva família hi feien llargues estades i aquest entorn va resultar una bona font d'inspiració.
S'explica que Joan Baptista Lambert, que era de caràcter modest i reservat, algunes tardes es reunia amb els homes del poble sota l'arbre del carrer de la Font per aplendre la fresca. I a vegades, de cop i volta, marxava abruptament de la conversa sense dir res, deixant els interlocutors entre perplexos i preocupats per si l'home s'havia enfadat per alguna cosa.
Com que això es repetia, els tertulians van consultar-li a la minyona de la família, que els va explicar que eren rampells d'inspiració, que l'envert corria cap al piano per escriure la música que acabava d'imaginar.
Si passeu per Conques encara hi podreu observar la casa on s'estaven, actualment dividida entre un domicili particular i un allotjament rural que conserva les habitacions i el celler originals. Malauradament ja no hi ha el piano on l'enbert componia, en l'anomenada habitació del bisbe.
El castell d'Orcau és una sardana que està formada per dues tirades de curs i dues de llargs. Musicalment no està escrit en el ritme típic de la sardana, però podem arribar a percebre internament el famós «tots som pops». A més, contrasta amb les dues anteriors, País Nevat i Capvespre Autumnal, perquè és una peça enèrgica i alegre, amb un tema central majestuós on als llargs gairebé podem escoltar-hi una tenora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El violoncel desconegut.
La quarta peça de tradicions i fantasies és la goja captiva, un moviment líric que està inspirat en els estanys de Basturs, que són dos estanys circulars situats a prop del poble de Basturs i de Sant Romà de Vella, i que són d'una gran importància geològica i biològica. Una goja és una dona d'aigua, un ésser de la mitologia catalana que representa un personatge femení que habita en estanys, gorgs o torrents.
No hem trobat cap llegenda específica del territori sobre una dona d'aigua en aquests estanys. I, per tant, hem de suposar que la vinculació és una invenció de l'envert que justifica les fantasies del títol de l'obra. El que ara escoltareu és un moviment misteriós, evocatiu, on el violoncel presenta primer una melodia de caràcter narratiu que després es desenvolupa harmònicament al piano per acabar amb la reexposició de la melodia temàtica.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
L'última peça de tradicions i fantasies és l'Aplec de les Esplugues, un Aplec que es fa cada dilluns de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de les Esplugues de Conques. El moviment s'inicia amb el piano imitant tres tocs de campana i tot seguit aquestes campanades prenen un ritme regular, calmat i suau que es van perdent en la llunyania mentre el biluncel canta una melodia greu i tranquil·la.
de caràcter meditatiu. Acabada aquesta introducció s'inicia el ritme festiu que ininterrompudament ens conduirà a un final virtuós, complex i brillant.
En l'aplexi canten els goig de la Mare de Déu de les Esplugues i els del Sant Crist. L'Ambert pren dos fragments melòdics d'aquests dos goig i els converteix en material temàtic reelaborant i variant contínuament aquestes melodies, ja sigui al violoncel o a la mà dreta o esquerra del piano.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Adrià Duc. La incidència en el subministrament elèctric que afecta a Esco i Flix ha estat parcialment resolta, mentre que el municipi de Vinebre s'ha restablert per complet el servei. Ara per ara queden 240 abonats sense llum. Mendesa segueix treballant en arreglar la situació.
La llevantada continua forta i ha deixat quantitats de precipitació superiors als 100 litres al nord d'Osona i a l'alt Empordà, 111 litres a Cantoni Gros i 103 litres a Lliurona. En paral·lel, les onades superaran amplament els 5 metres a la costa Brava, en localitats com Portbou, Llançà, L'Escala, L'Estartit o Calella de Palafrugell.
I molta precaució amb els rius a les conques del Fluvià i el Ter, ja que el riugès i el riu Manol han superat el seu llindar de perill. La muga, el Ter i el Fluvià estan en llindar d'alerta. Protecció Civil demana no apropar-se a rius, rieres i barrancs i no aparcar en punts inundables.
Repassem ara l'estat de la xarxa viària, marcada sobretot pel temporal i per les complicacions al Pirineu, on moltes carreteres tenen obligació de cadenes. A la Nacional 260, el tram entre Vilamur i Ribera d'Urgellet hi ha restricció per a vehicles de tercera categoria.
També calen cadenes a la C-28, tant al port de la Bonaigua com al coll del port. La mateixa situació es dona a la Nacional 260 entre Planoles i Urts, és a dir, a tota la collada de Toses, així com a la BB4031 entre Castellar de Nuc i Toses.
Pel que fa a les carreteres tallades pel temporal, la GIP-5129 està tallada a Borrassà per inundacions. També està tallada la BB-4024 al Coll de Pal a causa del vent fort i la GIP-4016 a Toses per neu. En l'àmbit de la mobilitat destacen complicacions a les principals vies. A la P7, en sentit Barcelona, hi ha 10 quilòmetres de congestió entre la Roca del Vallès i Vallgruguina.
En sentit Tarragona, a la mateixa P7 es registren 9 quilòmetres de circulació densa entre Sobirats i Castellbí de Rosanes. També hi ha transit dents a la B20, en sentit Nus de la Trinitat, amb 9 quilòmetres de retencions. Precisament per tot això es recomana revisar l'estat del trajecte abans de sortir de casa, especialment avui coincidint amb el dinar de Sant Esteve, i tenir en compte les possibles afectacions derivades del temporal.
També expliquem que les explotacions avícoles i d'autoconsum situades dins del radi de 3 quilòmetres del focus de la gripava aviària de l'Urgell han donat negatiu en la malaltia i es troben en perfectes condicions sanitàries. Així ho ha explicat el govern que confirma la bona evolució. I fins aquí les notícies en xarxa. Que tingueu bon Sant Esteve. Notícies en xarxa
A vegades els meus pares m'esperen a la porta de l'institut quan surto de la feina per veure'ns i per passejar una estoneta. Normalment es queden asseguts al banc que hi ha just al banc de l'escola i es troben amb aquell enrenou que fan els meus estudiants. I sabeu què?
M'agrada. M'agrada que em vinguin a buscar els meus pares a la sortida de la feina, a la sortida de l'escola, de l'institut. Però em pregunto si m'hauria fet la mateixa il·lusió, quan era adolescent, que els meus pares m'haguessin esperat a la sortida de l'escola amb tots els meus companys mirant al voltant. Estic convençut que no i reconec que em sap una mica de greu haver d'admetre-ho.
Però bé, en fi, què hi farem? Com és la nostra relació amb les famílies? Per què l'adolescència es transforma en una batalla constant contra les persones que realment ens estimen molt? Som uns rancis remetats quan ens parlen? No els expliquem res del que ens preocupa? Som hermètics, antipàtics, som una mica desagradables? Els mostrem la nostra millor versió, la nostra pitjor versió? I què me'n dieu de les famílies? Empatitzen amb els fills...
Ells també van ser adolescents en algun moment. Se'n recorden o ja se n'han oblidat?
El timbre indica que l'inici de l'hora del pati és aquí, així que tothom fora de classe que avui toca parlar d'un gran tema, que és la relació amb les famílies. Però em pregunto si m'hauria fet la mateixa il·lusió quan era adolescent que els meus pares m'haguessin esperat a la sortida de l'escola amb tots els meus companys mirant al voltant. Jo tinc dues mares, llavors no tinc pare. Sóc una persona molt carinyosa, sobretot amb la meva mare. Em discuteixo molt amb la meva germana. La meva mare surt defensant a la profe, saps? Respecte als temes sexuals...
La meva família estic molt obert.
Soc el Christian Oliver i com a professor puc assegurar que hi ha tants tipus de famílies com d'alumnes, com per exemple, no sé, les que estan molt a sobre, les que no deixen respirar els fills, les que accepten els comentaris dels profes, les que ho qüestionen absolutament tot, les que mostren confiança, les que se senten absolutament desbordades. Avui parlarem de la nostra relació amb les famílies, de les normes que ens posen i que no sempre estem disposats a complir,
i també dels càstigs, de la confiança que ens donen i de com fiquen molts cops el nas en la nostra vida i en el nostre futur. I per comentar-ho, amb pèls i senyals, hem convidat quatre joves de Catalunya que venen amb ganes de xerrar i de formar part d'aquesta gran família que és l'hora del pati. Hola, com esteu? Hola. Hola.
Va, us els presento, comencem amb la Bianca. Hola, Bianca, què tal? Hola, molt bé. La Bianca té 16 anys, va a quart d'ESO, i el que més li ha agradat fer amb família és anar a dinar. Sí. Però anar a dinar d'aquells dies de diumenge o qualsevol dia. Aixecar-te a les 11, anar a dinar a un restaurant i no sortir d'allà fins a les 7 de la tarda. M'encanta. M'encanta.
Xerrar, fer aquell sobre taula, no? Sí, sí, sí. Molt bé. I amb la família, en general, o...? Amb la família, o sigui, hi ha algun cop que ens hem ajuntat dues famílies que no coneixíem i... Molt bé. No sé, m'agrada molt aquell ambient. Genial, aquest pla, eh? I també tenim el Lluc. Hola, Lluc, com estàs? Hola, molt bé. El Lluc té 16 anys, va a quart d'ESO, i per ell un dia a 10 en família és en un parc d'atraccions. Sí, sí, sí. T'agrada, eh? Molt.
O sigui, per exemple, vas sovint a un part d'atraccions de la teva família o què? Normalment anem al setembre o així, agafem i anem a Porta Aventura, al Tibidabo... Però més que amb els amics o què?
Bueno, aquí ja no ho sé, però... A mi, en general, com que m'agraden, la companyia sempre... Molt bé, això és bonic, eh? La Noelia té 15 anys, vas a tercer d'ESO, i el pla que més t'agrada fer amb família és anar de viatge. Sí. On has estat de visita? Què has visitat, a veure? Doncs Andalusia, també per Catalunya en general, i, no sé, per Espanya. Molt bé. Perfecte. Teniu algun viatge ara pendent, en breu? Que jo sàpiga, no.
També tenim el Jan. Hola, Jan, com estàs? Hola, molt bé. El Jan té 15 anys, va tercer d'ESO, i l'activitat que més t'agrada fer amb família és mirar pel·lis junts. Sí, és que jo sóc un tio molt mandrós de sofà, i doncs... Aquell pla meravellós de sofà i manta i pel·lis és genial, no? És que no hi ha res, igual.
Però comenteu les pel·lícules o vols silenci absolut? El dia després. Ah, molt bé. Mentre dura la pel·lícula... A veure, també és cert, sóc culpable, sóc d'aquells que parlen a les pel·lícules. Oh, no, i menys crispetes i aquestes coses.
Oh, pare, m'encanten les crispetes. Va, vinga, començo amb la primera pregunta relacionada amb les famílies. És una mica estranya, eh? Però jo us vull preguntar qui d'aquí creieu que té la família més original. Entenem per original allò que surt del cànon que s'entén, no? Aquesta cosa rància, antiquada, de cànon estàndard familiar. A veure, qui d'aquí creieu que és... que la seva família és la... que trenca més esquemes. A veure, algú vol dir alguna cosa?
Home, a veure. Jo tinc dues mares, llavors no tinc pare. I a sobre tinc dos germans, molt més grans que jo. Llavors, normalment tothom sempre em fa moltes preguntes i això. Però de bones, preguntes de curiositat. Sí, sí. La resta, teniu alguna cosa que vulgueu comentar? Jo soc el petit de tres germanes. I això com es porta?
Era broma, era broma. Doncs bé, però mentre les meves germanes eren adolescents, jo volia jugar al Playmobil i havia de jugar amb els teus pares. El Playmobil era la meva joguina preferida de petita. He dit Playmobil per dir alguna cosa. No, però no ho diguis, m'havia fet moltíssima il·lusió. Jo era més de Lego.
Em sap greu traicionar-te. Aquesta batalla immensa entre l'ego i Playmobil eterna, eh? I vosaltres voleu comentar alguna cosa? Bé, jo tinc una germana més petita i a vegades també... I això també trenca els esquemas, no? De germà gran i a mi això em cansa una mica a vegades. Està bé. I tu, Noelia?
Jo és que no sé, o sigui, l'única cosa estranya així, que no és estranya, és com, jo crec que bastant corrent, que des de ben petita m'he criat amb els meus padrins que no compartim xat ni res, però són com els meus dies. Molt bé. Llavors, no és una cosa estranya, però com que és una cosa que... Que et diferencia a tu, no? Sí, que és especial per mi.
Molt bé. I vull fer-vos una pregunta. Jo he començat aquí a l'inici dient aquella situació dels meus pares que a vegades em venen a veure, i és cert, m'ho inventat, i que jo ara me'n sento absolutament orgullós i m'agrada que els meus alumnes fins i tot els saludin. Vosaltres, plantegeu-vos aquesta situació, que us venen a buscar a la porta de casa secundària, quart d'ESO, tercer... Què? Sentiríeu una miqueta de vergonya? Molta. No. No, jo no. No. A veure, tu ja n'has respost molt ràpid. Per què molta vergonya?
Amb tot l'amor del món, perquè m'estimo els meus pares com cap altra cosa del món, em fa vergonya que els meus amics em segueixin veient, que em vegin com un nen petit. No és perquè vagi de guai, saps ser, jo sóc el millor, no depenc dels meus pares. I tu creus que els teus pares sí que et veuen encara com el nen petit? O no? Sóc el petit de 3 germanes.
Però no, no trobo el sentit aquest de sobreprotecció. Tu, Bianca, has dit que no faria vergonya. No. És que, bueno, jo de petita mai em venia a buscar.
I perquè havien d'estar treballant. Llavors tenia una cangur i era com... Jo era la que veia els altres, que els venien a buscar jo. De vegades plorava i això, però clar. I ara et faria il·lusió que vinguessin a buscar a estas mans. Doncs escolta, potser després d'escoltar-te aquí, venen a buscar un dia a l'institut i t'ho fan de sorpresa. Home, si a més em faria molt feliç. I vosaltres què? Bé, a mi...
De fet, em venen a buscar quasi cada dia, perquè visc a un poble que està lluny, estic acostumat. Venen amb el cotxe. No em fa vergonya, i si ho fessin de tant en tant, tampoc. Molt bé. A tu, Noelia.
És que no sé, en plan, m'hauria de veure la situació. Perquè jo crec que no, perquè, no sé... Que no et faria vergonya, eh? No, perquè és com, t'han vingut a buscar, no és res de, jo què sé, que et vinguin així, en plan, ah, mi niña... Bueno, està bé. I en general, diríeu que teniu bona relació amb les vostres famílies?
Sí. Sí? Sí. Jo crec que sí. És que sóc una persona molt carinyosa. Aquí una resposta, eh? Sí, sí, sí. Sóc una persona molt carinyosa, sobretot amb la meva mare. M'encanta donar-li abraçades.
Bueno, teniu aquesta mostra d'afecte. Això és molt bonic. No tothom arriba a aquest punt de mostrar-se d'afecte, no? Tant físicament com en paraules, també, no? Que a vegades... Sí, sí, sí. És un aport important. Sí, sí. Vosaltres, si us haguéssiu de puntuar de l'1 al 10, eh? Com a fills o com a filles, quina nota us posaríeu? Un 10. Un 10, eh? Sí, un 10. Un 10, Lluc.
Un... un 7, un 8. A veure, especifica per què un 7 i no un 10. Què et falta per ser un fill 10? Em discuteixo molt amb la meva germana, no faig els deures a vegades...
Sí, el tema de discussions és habitual a casa. No molt, perquè a mesura que ha anat passant el temps ha millorat, però quan érem petits érem més dimoniets. I ara ja no. No tant, no tant. I tu t'has posat un 10, eh, Bianca, que ho he sentit. I per què? A veure, defineix una filla perfecta. A veure, perfecta, perfecta, no. Ah, ja estem al 9 i mig, potser. Sí, o al 9. A veure, la meva mare diria que no soc un 10, però...
Què creus que podria faltar-li a la teva mare perquè et digui... Falta això, Bianca, perquè siguis un déu. Quina autocrítica faries?
A veure, jo soc lenta per tot. En plan, m'estic arreglant cada dia una hora. La meva germana. I la meva mare es desespera, les dues, tothom. Llavors, la meva cosina és una cosa que he de treballar. Ho sé, però... Està bé, està bé. Reconeixeu és el primer pas, eh? I tu, Noelia, quina nota et poses? Un cinc. Un cinc, eh? Però això és perquè hi ha moltes coses que s'han de millorar. No, perquè jo... Aquest ha provat raspadíssim, què vol dir?
que si em diuen de fer alguna cosa jo dic, ja vull. I no hi vas mai. Ja passa, eh? Però ara fem la pregunta al revés, eh? Ara puntueu a la família de l'1 al 10. Quina nota els hi poseu? 10 i mig. 10 i mig, eh? 9 i mig. Amb tot l'amor del món...
Ja que hi ha vegades que m'agradaria tenir una mica més de llibertat amb els amics. Un cinc més. Bueno, ja passa, això, eh? I per aquí? Déu. Déu, eh? Sí, jo crec que en general... Vaya bien quedes, que esteu sent, eh? No, no, sí. I tu, un nou. Un nou? Sí. Què li falta, a veure, què...
Demana, demana. Amb la meva mare compartim més les idees, no? I amb el meu pare sempre estem discutint a veure qui té la raó. Està bé, està bé. Mira, hi ha un estudi de fa uns anys, del 1991, deia, o sigui, ha plogut, eh? Deien que només un 11% de les discussions a casa eren pel repartiment de tasques.
Ara, el 57% de les discussions són per això. O sigui, heu mentat. Vosaltres quan us discutiu és pel tema aquest de... les tasques de la casa... Tu fas que sigui lluc. Sí, sí. Totalment. Perquè no les compleixes. Però tens unes tasques assignades o no? No és que no... Bueno, també no les compleixo, però sempre m'han donat a mi més que la meva germana i això també m'enfada. És injust. I per qui? Vosaltres compliu? Bueno...
M'encanta perquè avui esteu fent cares de bueno, bueno, bueno, avui potser s'han de millorar algunes cosetes, eh? Acostumeixo, acostumeixo, acostumo a complir per retard. Vale, però ho acabes fent. Igual. Sí. No, jo sí que ho faig, però no discutim. En plan, jo sé que ho he de fer i ja està. Bueno, està bé. Va, si us sembla, anirem a patir reals, a escoltar a veure qui opinen altres estudiants com vosaltres i després ho comentem.
Del 0 al 10, la relació que tinc amb la meva família, l'apunturaria d'una forma estranya, perquè els dos processos tan separats dins tinc la família dividida en dos. Una nota de nou, perquè ens ho comentem, i ja siguin des d'aquest aspecte més quotidiano, i fins i tot més personals, com si em mata una persona... Jo em posaria un 10, perquè ens portem superbé, ens agraden les mateixes coses, i quasi mai ens barallem.
El 10 és possible que ajusteixi perquè sempre a vegades discuteixis amb els pares per fer la raó que sigui. Li fico un 9, és bastant bona, però no sé, sento que sempre tot podria ser millor. El 10 jo crec que tinc un 8
ens portem molt bé i parlem de tot. Un dels motius per als quals penso que a casa discutim és perquè tots som molt diferents i tenim pensaments diferents. Per exemple, a mi m'agradaria fer-me una arracada, no em deixen ni fer-me un tatuatge.
Normalment són per tonteries, però ho discutim a un nivell que a vegades no veig molt necessari. Sobretot, l'ordre, perquè jo soc una miqueta desordenat. I si reben un comentari negatiu dels professors a l'escola, també ho hem portat una bronqueta. Bé, malament, la veritat.
No bé, però normal al respecte, una opinió bastant neutra. Els meus pares el que fan és primer preguntar cap a salt per comentar-se la situació. I si li quadra el comentari per alguns comportaments que han vist a casa, se'm foten la bronca. Aquí parlo en coneixement de causa. Com a profe, a vegades les famílies no accepten els càstigs que us posem, que posem els professors. Vosaltres creieu que les famílies accepten les sancions, els càstigs que es fan des de l'escola?
La meva, sí. La meva també, sí, sempre. Jo és que no acostumo a rebre càstigs des de l'escola.
I el que veus amb la resta de companys, potser, perquè potser el que ens passa a nosaltres no és el mateix que el que veiem a classe. Veieu que hi ha alguna família que potser posa el nas massa i comença a defensar allò indefensable. Us heu trobat casos? Totes. Sí, sí, sí. Sí. Tinc molts exemples. Un company que un dia va arribar a classe i li va dir a la profe... No, no, això no ho faré perquè la meva mama m'ha dit que no aprenc res amb això. I com va reaccionar el profe?
La profe va dir, jo soc la que decideix si tu fas això o no. I t'has observat alguna cosa així també o què? Jo, normalment soc jo el que fa aquest tipus de coses. O sigui, tu vas amb una versió, una niqueta esbiaixada del que has fet a classe perquè et defensin o què vols dir? No, no, a mi normalment...
Jo accepto els càstigs que em posen. Sé quan ho he fet malament i quan no, però si algun cop sé que no ho he fet malament i ho trobo una mica injust, li comunico a la meva mare i... I quina mena de càstig després us posen a casa? Si heu fet alguna cosa malament, eh?
És que crec que mai he, tipo, un parte o un any, mai m'han posat. Hi ha una reflexió a casa... Sí, o sigui, normalment són coses de classe. Ja surten al grup del xat de mares, que totes en contra, i després la meva mare surt defensant a la profe, saps? I llavors reflexionem a l'hora de dir, no, no, perquè aquesta mare diu tal... M'agrada aquesta mare. Sí.
I això. Després jo el dia següent m'ho trobo i perfecte. I creieu que el càstig és una bona mesura educativa, per exemple, per fer reflexionar, per fer canviar una mala actitud d'alguna persona de la vostra edat, o no? Depèn. Depèn. Sí, depèn molt del càstig. Perdó. Digues, digues. En el meu cas vull dir que una cosa que m'enfada bastant és el càstig sense prèvi avís. Però potser és perquè s'ha fet una malifeta també sense prèvi avís, no?
O no. També... suposo. Bueno... Descanses de paraules aquí, eh? M'has pillat. I tu, Lluc, volies comentar? A mi no és que em castiguin molt, però normalment parlo més les coses que no pas que em castiguin. I teniu la sensació que aquesta generació està com sobreprotegida? Perquè a vegades jo sento que s'ha de cuidar molt, que s'ha de vigilar amb el que us diem... Tu fas que sigui Bianca.
Sí. O sigui, la meva mare sempre em diu... A la meva època, a veure qui s'atrevia a parlar amb la professora. I fa molta ràbia aquesta mena de comentaris, eh? Sí. O també... I tenen molta raó. Sí. O el... Jo abans em passava tot el dia al parc. I és com... Ara no puc perquè hi ha més perill per així dir-ho. També és veritat. I jo faig una pregunta. Teniu paga? Teniu paga amb mensual o setmanal? No. Jo...
Tenia, però ja no tinc, perquè vaig començar a treballar fa poc i ens van dir, ja en tens prou. N'havies tingut abans, per això. Els estudis diuen que no s'ha de donar diners als fills perquè compleixin les obligacions, però que la paga pot servir una miqueta perquè vosaltres aprengueu el valor dels diners i també administrar-los. No sé, quants d'aquí sabeu gestionar els vostres diners, si us donen una paga? Sabeu gestionar això? Sí. Jo sé. Ui.
I us poden castigar sense diners, us poden castigar quedant-vos sense aquesta paga, o no? Bueno, és que no és fix en el meu cas. En plan, m'ho donen... Jo si surto. Sí, quan se'n recorden, em donen, i potser em donen, jo què sé, 40 euros, però clar, ja és molt. I, per exemple, ara tinc estalviats uns quants perquè em vull comprar roba d'estiu, llavors m'he d'esperar a la roba d'estiu i no em puc comprar res d'hivern.
Jo estic igual. Sí, sí, sí. I jo vull fer-vos una pregunta, vosaltres sou iguals, sou 100% vosaltres mateixos quan esteu amb les vostres famílies? Sí. Sí? Sí, jo crec que més, sou més mateixos amb la família que a l'institut. Ostres, sí. El meu gen amb la família és el gen més gen de tots. Ah, sí, ostres, això és boníssim. És que jo a vegades el que sí que percebo és que la gent...
Canvia una mica. I la seva millor versió la dona als amics. No. Jo intento donar... Ui, perdó. Els amics que tinc molta confiança, evidentment. Soc jo mateix, però així a la classe... A casa salto, canto i a l'institut no. I si sou... Els hi dieu sovint que els estimeu? Sí. Mare meva! Jo és que sou molt carinyos. Quin és l'últim cop que els he dit t'estimo? A veure...
Quan he sortit de casa. Avui, eh? Sí, jo també. Quan he sortit de casa. El que ha de fer autocrítica com a mal fill sóc jo, que jo no ho dic mai. És fortíssim. I ara que ens hem fet així una mica romàntics, els expliqueu els vostres amors i desamors? Sí, sempre. Sí? A mi em pregunten. I no et fa una mica de vergonya?
Sí, però no els he dit gaire. O si t'ho pregunten però no respons. No gaire, no gaire. I tu, Noelia, ho expliques? És que les coses que em passen són com que ja ho veuen i com mai... Què vols dir que ja ho veuen? Tipo, mai passa com res novedós. Per exemple, per Sant Jordi l'any passat em van deixar una rosa a la taula i jo en plan, mira, i fan com la bromita.
Però perquè era una rosa que t'havies rebut d'algú important. Sí, ho segueixo si sabeu de qui és. Ostres, roses anònimes, això és meravellós. I la resta teniu aquesta confiança també com deia ella? Sí. Molt bé. Bueno, ens hem posat així una mica romàntics, si us sembla. Anem a escoltar diferents patis de Catalunya, també que ens expliquin i després ho comentem. Jo crec que soc un buit com a fill, perquè ho conto tot, no li sembla gust res.
Com a fill jo crec que soc un buit, perquè no crec que faci coses dolentes i crec que em porto molt bé. Un set i mig, no sé per què. Sento que podria ser molt millor del que soc, però...
Un 8, em ficaria un 8. Tinc una bona relació amb els pares. Sí que diria que soc bon fill i em posaria un 11 de 10. O un 10. Quan se'n sols només a casa l'escompleixes. La veritat és que això no. L'escompleixo i quan no l'escompleixo hi ha un càstig.
Hi ha poques normes, però sí, les compleixo. No tinc xerrades amb l'educació sexual, això que de moment puc començar a aprendre, però de moment encara no vull saber-ne res. A poc a poc ho estem parlant, a poc a poc. Sí que hi parlo amb els meus pares, i per aquest punt és molt positiu la meva família, perquè ho parlo de tot. Teniu germans? Sí. Com és la vostra relació amb els germans? Ara bona. Ara bona. Són més grans o més petits? És més gran. I per què ara és més bona i abans no?
Perquè quan jo era petita ella estava en l'adolescència, llavors passava de la meva cara. Vots també teniu una relació així que ha anat millorant o que és complicada? No. Bé, jo tinc dos germans i un és 23 anys més gran que jo. I l'altre és 30 anys. Llavors... Sí, sí. I amb ells els consideres més germans, amics? O en aquest cas tiaig fins i tot? No, són els meus germans. Sí, sí.
A vegades teniu bona relació amb els germans. Els considereu amics? Jo ara sí. Sí, ara, eh? Sí, quan érem més petits la relació era com... ens discutíem per tot i això, però com que jo he crescut i al final he madurat una mica més, doncs ja...
O sigui, aquest és el que va provocar el canvi cap a l'amistat, és que tu fossis més gran. Quan veig que ella ja va com a punxar per discutir-nos, dic, ho intento esquivar. Jo és que una de les meies germanes és una persona molt extrovertida, i per això jo, que també soc una persona molt extrovertida, no m'hi costa tant. L'altra és més introvertida, i per molt que me la segueixo estimant molt,
segueixen a venir aquestes personalitats que són una mica xocants. I sorgeix alguna discussió, més de les que m'agradaria admetre, però tinc una bona relació amb ella. Mentre escoltàvem els patis que hem anat allà a buscar, es parlava de l'educació sexual, no?, i hi havia diferents opinions. Què en penseu vosaltres?
Parleu a casa? És un tema que tracteu amb neutralitat, que fa vergonya? Sí. Allà, bueno, jo a casa meva parlo sense filtre sobre això. Si tinc alguna consulta, els demano i hi ha confiança total. Tu també, Jan.
Jo, respecte als temes sexuals, amb la meva família, tinc... Estic molt obert. Inclús alguna vegada, alguna broma una mica pujada de to, alguna tonteria, tonteria, que no és res. Però dius, aquesta naturalitat de poder fer bromes d'aquest tipus amb els meus pares, com si fossin amics...
a mi em genera molta confiança. I creus que això és habitual amb gent de la teva edat, per exemple, amb els de la teva classe, que tinguin aquesta confiança de parlar de tot? Ho dubto bastant. I com creus que són les altres famílies perquè potser no parlin d'aquests temes amb els fills? Què haurien de fer perquè sí que s'obri aquest pas, aquesta confiança? Si els retes també voleu comentar.
No tinc ni idea. És a dir, com a família, què han de fer? Jo crec que des d'un primer moment, no sé, a l'escola, quan es fa la reproducció, s'explica i tal, la meva mare va dir, ai, què esteu fent això? I em va començar a explicar i tal. Llavors, ha de ser des d'un primer moment que els pares s'obrin, perquè després els teus fills et parlin. S'ha de ser una cosa naturalitzada des de patir, de cop. Vinga, parlem de sexe. Jo tinc amigues que no li diuen res als seus pares perquè els seus pares no li han explicat res, llavors...
Quan és un tema censura des del principi, no? Doncs aleshores... I tu no, Elia? També en parles? És que no surt mai com el tema. No surt mai el tema. O tu no vols que surti el tema. No, no, no. Que a mi em dona igual. Perquè la meva germana, llavors... La meva germana sí que fem bromes i tal. Però com que... Però amb els pares no, eh? No, perquè no... No hi ha el context de fer la broma. Quantes excuses! O sigui, que te'n fa vergonya. No. Por.
No, tampoc. No vols parlar amb ells, simplement? No, en plan, si surt el tema jo parlo sense problema, però com que mai surt el tema... Però com que no surt... Tu ja creus que les respostes ja les tens.
No, és que... No sé. L'estic portant avui, eh? Bueno, va, si us sembla, deixarem aquí el debat una estona, perquè ara entrem a la secció de les preguntes extremes, perquè a tots vosaltres us proposaré un dilema i haureu de triar entre dues opcions, la que més us agradi o menys us desagradi, perquè ja veureu que algunes... I si voleu, al final me'n podreu fer també a mi alguna, eh?, de pregunta extrema. Va, comencem amb el Lluc.
Estàs preparat? Sí. Vinga, va, la pregunta és la següent. Trobar l'amor de la meva vida, però que es porti a matar amb la meva família? O trobar l'amor de la meva vida i portar-me a jo a matar amb la seva família? Portar-me a jo a matar amb la seva família? Vale, o sigui, la teva família que no la toquin, no? Clar, i... segurament... no sé, que la meva família no la toquin.
Vinga, Bianca, vaig amb tu. Tenir una família rica, però que no em faci cas, o tenir una família amb pocs recursos, però que em doni molt d'amor? La segona. Tenir una família amb pocs recursos i que em doni... Que et cuidin. Sí, és que la meva família per mi és tot. Que bonic, això. La meva mare jo crec que és la meva millor amiga. Ai, que bonic. Sí, sí, li explico tot. No sé, jo la veig i dic...
I tu creus que això sempre serà així? Sí. Ai, que bonic. Sempre ha estat així, llavors. I no canviarà, clar. No, no. Jan, vaig amb tu, eh? Vinga, passar més temps amb la meva família o passar més temps amb els meus amics? Sent molt de carinyós cap als meus amics, més temps amb la meva família. Oh. Això no vol dir menys tenir els amics, eh? No, no, els meus amics ja saben que me'ls estimo molt. Però amb la meva família...
No sé, no és que em senti més com... Sóc més jo, sóc més tonto, sóc... Bueno, tonto sóc a tot arreu. Ets payasete, una mica, sí? Sí. Noelia, vaig amb tu, eh? Pregunta extrema. Si la teva família no et donés suport en una cosa important, seguiries el teu propi criteri o els faries cas? Depèn del context i jo crec que... No val la pena, eh? Ah.
Jo crec que faria el que jo crec perquè si és una decisió meva que em... Com se dice? Que em contagi a mi per així dir... Sí, i t'has trobat en aquesta situació que has hagut de decidir tu i potser no haver trobat el suport esperat o no?
De moment no. No? Bueno, està bé, està bé. Va, doncs, si us sembla, jo crec que en aquesta edat el tema famílies és molt important. I jo us faig una altra pregunta. Creieu que els adults jutgen els gustos, per exemple, dels joves o no?
Sí. Concretem, a veure, en què us heu sentit jutjats alguna vegada? En la música. En la música? Sí, sí, sí. En la música és que es nota molt que si no t'agrada una cosa d'ara sembla que no l'entens, però clar, també hi ha diferents gustos, al final. Sí, jo personalment escolto molta música de tots els anys i de tots els estils, però sí que...
a gent de la meva edat que està tot el dia escoltant la mateixa música. També ho sentiu així, eh? Amb el tema gustos sí que us heu sentit alguna vegada. No, tu no. Tu notes que sí que respecten allò que t'interessa. Que es van com modernitzant molt, en plan... Hi ha coses que... Hi ha vegades que la meva mare em parla d'un tren i jo.
la influencer aquesta porta tal pantaló que comença a portar això. I jo ni m'he enterat. O sigui, no ho sé. Estava a un altre lloc. Del vehicle, del vehicle. I a vegades una cosa que també es diu és que les famílies quan volen com apropar-se als fills ho fan gairebé amb una mena de tercer grau. Preguntant-te, ja vull què has fet, ja vull en què has anat. Teniu aquesta sensació que esforça tant... Tu, en el teu cas, no, pel que deies, però la resta teniu aquesta sensació
que és com difícil que s'apropin perquè potser ho fan d'una forma molt brusca, o no? No, perquè el que explica sóc jo, no cal que em preguntin. Igual. Jo igual, explico sempre. A vegades m'han de dir que calli. Igual, sí, sí. I us donen espai per la vostra privacitat? Us miren al mòbil, per exemple? No, tinc un rol parental, llavors. I teniu la sensació que teniu espai per la vostra privacitat, o no? Sí, sí. Sí, de sobre. Però...
Els pares que ens estan escoltant, què els diríeu, perquè a més vosaltres parleu molt bé de les vostres famílies, què podrien fer per apropar-se als seus fills, aquells que potser no tenen aquesta relació tan fluïda? Què els recomanaríeu? Jo crec que si al final no li estàs molt a sobre i veu que li dones confiança, ja és un gran pas, vull dir...
Digues. Fes-li un detallet. Perquè un dia que jo estava amb febre, a gairebé 40 graus, i em ve el meu pare... Un detallet vol dir una cosa material? Un regal? Sí, sí. O preparar-li l'esmorzar. Ja ho sé, és una tonteria. Un materialista. Però bastant, bastant. I què? Bastant.
Em va venir el meu pare. Em va dir... Tinc un detallet per tu. Quan vaig sentir això, no m'importava. No em va importar més. Perquè tu només estaves veient el regal. Però això... No. No. Era un dia que em trobava malament. Quin detall era, que era tan... Ah, no, em va donar una puga de guitarra, que em va encantar. A tu t'agrada molt la música. Sí, bueno, mira. De resta, voleu dir algun consell?
Sí, jo crec que has d'intentar entendre el teu fill. Ja des de primera hora no li pots dir, ai, és que ara amb això no pot ser, no sé què. No, perquè si no ja no t'explicaré res, no? Si no t'interessa, no. I suposo que tampoc no pensar que és una extensió vostra, d'ells, no? Que no els esteu imitant, que sou personalitats totalment diferents, no? No és un mínimí. Exacte.
Va, si us sembla, deixem aquí aquest debat i ara entrem a la part sagrada de l'hora del pati, que és l'entrepà. El tenim aquí. Lluc, el vols obrir? Vols destapar-lo a veure de què és aquest entrepà d'avui? Vinga, va. Ja sabeu que aquest entrepà sempre ens descobreix un missatge, una situació que després haurem de reflexionar i posar-nos d'acord entre tots. A veure, pot ser gent veu alta aquest missatge?
Quan la Bruna està sopant amb la seva família, està seriosa, distant i fins i tot antipàtica. En canvi, quan està amb els amics, tothom la veu com la més divertida, espontània i propera. Ja veieu, és una situació que pot ser bastant habitual. Segur que ho heu vist en els vostres amics, que potser en vosaltres són estupendos, i en canvi a casa més tancats, més reservats... Què li diríem a la Bruna? És just amb la seva família, per exemple?
És que hauria de veure la situació també de com potser la família li trata. O sigui que potser ella no està sent com és ella perquè tampoc no se sent a gust. El que anava a dir és preguntar-li quin problema tens amb la teva família. Està bé. De resta, què li diríeu? Jo que s'obri, que parli i que expressi també, perquè...
És el més important, al final, expressar i explicar. És el que dona la confiança. Sí. I ara, a la Bruna, per tant, ja tenim clar que hauria d'intentar mostrar-se d'una altra manera, no?, i veure com és la seva situació. I us faig una pregunta. Vosaltres heu tingut alguna vegada por de decebre a les vostres famílies? Sí. Sí. Amb el tema d'estudis, per exemple, amb el tema... Amb què? Tots heu dit que sí, eh? Mm-hm.
Amb els estudis. Amb els estudis? Sí. O amb l'esport. En quin sentit, per exemple, tu tindries por de decebre'ls amb els estudis? Que ja els he decebut, però no cal que els decebri'ls més. O sigui, tu creus que poden patir si tu potser no acabes de provar alguna cosa? Sí, sí.
I tu ho dius amb l'esport, eh? Sí. Perquè, no sé, cada cop que vaig a competir és com... Sí, ho faig perquè m'agrada molt competir i fer karate i tal. Però, per exemple, si estic a punt de llegar a quarts de final i de sobte perdo el combat, és com...
I sents aquest pes de... Segurament ells estan contentíssims, igualment, de veure't allà competint, no? Sí, ja no per mi, sinó també perquè... És bastant junts on hem d'anar de normal. Llavors és com... He vingut per res.
I en el tema del futur, per exemple, creieu que us pregunten molt pel vostre futur, fiquen massa al nas, volen que feu el que ells diuen o el que voleu vosaltres? I també el que observeu a classe, eh? Jan.
Jo, els meus pares, respecte al futur, sempre m'han deixat decidir el que jo he volgut. I és que jo sóc amb això potser un mal exemple, ja que...
Això que se sent sempre a les pel·lícules de... Ai, deberies estudiar medicina. Doncs jo vull estudiar medicina. Bueno, està bé, eh? I dius... Doncs és una cosa que decep poc, els pares, però tot i així, jo sé que els meus pares, tant... que m'entenen tant com ho fan, els semblaria bé que fes el que fes. I la resta?
Bé, jo vull fer periodisme, però la meva mare... Bé, jo trec bones notes a mates i a ciències, i la meva mare sempre ha tingut com aquesta cosa de... Ai, una filla científica. No sé, quan surt a la tele una dona de... Un premi de... Jo què sé, ha descobert... Una medicina... I et mira tu una mica de reull, no?
Tu podries estar ja i jo, no, és que no m'agrada, però en realitat vol que jo sigui feliç i que faci el que vulgui, però sí. I una pregunta rapidíssima, eh? Teniu alguna afició compartida amb les vostres famílies? Sí. Com ara, per exemple, així ràpid, eh? Jo què sé, la música. La música. Tenim gust música. La música també. Anar a compres. Molt bé.
Molt bé. Va, doncs ara, si us sembla, encararem la recta final del programa d'avui i farem una cosa que a mi m'encanta, que és donar-vos l'oportunitat de castigar algú. Us proposaré quatre candidats que han dit alguna cosa que potser estan una mica fora de lloc i haurem de decidir dels quatre a qui deixem sense pati. Esteu preparats? Sí. Ens haurem de posar d'acord, perquè haurem de consensuar la resposta. Va, anem al primer. El primer és el Manel, que diu... Vull, Manel. Vull que el meu fill estudiï el mateix que vaig fer jo i m'és igual si no li interessa.
Una mica en relació el que estàvem comentant fa una estona, eh? Molt malament. Tenim l'Eva. L'Eva diu... Amb l'Eva heu fet tots una respiració continguda. Anem a l'Antònia, que diu... I el Joan, l'últim. Si el meu fill arriba a casa amb notes més baixes d'un nou, ja es pot preparar.
Jo estic entre el primer i l'últim. El primer és el Manel. El futur del Manel, que li és igual, que vol que faci el mateix. I l'altre, quin era? L'últim. El de les notes d'un 9, menys d'un 9, fatal. Però amb la resta també rebufat, eh? Amb el que el Xavi crec que era... O sigui, el Manel era el primer, el que volia que estigui el mateix. L'Eva era la de prohibir a la filla que vagi amb les amistats. L'Antònia comenta les notes amb la família. Aquest és molt xungo. És que això és xunguíssim.
No, home, és que això de fer... Parlar d'una cosa personal en un dinar familiar, en plan... Jo sempre penso que quan arriben les vacances de Nadal, després de les notes, a qui ha tingut un mal trimestre, pringa, aquell Nadal pringa, perquè es comentarà només això, i és un error, jo crec. Per tant, aquí deixem sense pati. El Manel, l'Eva, l'Antònia o el Joan? Entre el tercer i el quart. Entre el tercer i el quart, va, decidim-ho. O el primer també, és que el primer... És que todos...
Podeu fer una excepció i castigar uns codons, eh? Personalment, el Manel... El Manel és el que no... Que vol que estudiï el mateix, no? Doncs jo, el meu pare va estudiar mecànica, per exemple, i si ara em digués que m'hauria de posar a estudiar mecànica, quan a mi m'encanta tot l'artístic, que no té res a veure...
És que... Em faria mal. La resta, esteu d'acord que el Manel... Perquè els càstigs han de ser limitats. Ja. La resta, estem més o menys d'acord que el Manel... Que deixi el seu fill estudiar el que vulgui, no? Sí. El deixem sense pati. I això encara passa, eh? Tot i que no ho voli. I tant que passa. Sí, sí, és que...
Ara sí que estem a punt d'acabar el programa i us demanaré que us quedeu amb un titular, amb una frase de tot el que hem comentat, de la relació amb les nostres famílies. I amb què us... Una reflexió, amb què us quedeu? Que la família ho és tot. La família ho és tot, bonic, això. Lluc, amb què et quedes? Que...
També, que la família s'ha d'estimar, sobretot. I que t'has de... Si trobes que tens una relació distant, a preparar-te perquè val la pena. Messages bonics, eh? Tu, Bianca, amb què et quedes?
Doncs que la família, doncs, cadascú ha de donar el 100% i que intentar, doncs, apropar-se al teu germà, al teu fill, perquè és l'únic que tens, i això, explicar-li les teves coses, perquè al final seran persones, doncs, que no et jutjaran i que et podran ajudar. Exacte. I tu, Jan, amb què et quedes?
Ni tu tries la família, ni ells et trien a tu. Així que amor incondicional per tot arreu. I amb aquests missatges jo trobo que és una molt bona manera de tancar el programa d'avui. Gràcies, Jan, Bianca, Noelia i Lluc, pels vostres comentaris i per la vostra sinceritat. I gràcies a qui ens escolteu, no us discutiu gaire a casa i feu una abraçada a la família després d'escoltar aquest podcast, que semblava molt bé una miqueta de contacte humà. I ara sí que sí, l'hora del pati s'acaba, tothom cap a classe i fins ben aviat.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
continguts en xarxa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandra. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mut i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe afortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error. La bala era per a Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la Fiscalia va ser la de la violència amb què Fati Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar geguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'incògnites era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the way
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resolt de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iod Esplendor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua des de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Fins demà!
Come and carve your name next to mine. They say if you kiss the right sweetheart,
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Toni Curtis al bosc mentre ell s'afaita.
Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Marilyn li va dir bona nit i se'n va anar a dormir.
Però a dos quarts d'onze, cinc hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada. S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi.
Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació. Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy.
Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por. I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Truman Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar.
El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai. Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, l'estoig, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de Socoros, escrita per Marilyn Atroman Capote,
es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès. Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
Bona nit.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar per sobre de les modes i tendències musicals.
continguts en xarxa.
La màgia del Nadal ja fa dies que s'escampa i ens embolcalla. Per molt que ho intenteu, no en podreu escapar. Així que us recomano deixar-vos endur i formar-ne part. Una bona manera és fer parada al Parc de Nadal de Martorell.
Més de 20.000 metres quadrats decorats i il·luminats. Figures gegants, jocs de llums... Una fantasia feta a realitat. La trobareu en concret al Baix Llobregat, al Parc de Nadal de la Sínia de Martorell. Fins al 6 de gener aquest espai es transforma en un recorregut màgic i nadalenc ple d'històries.
Hi podeu accedir cada dia a partir de les 6 de la tarda i fins a les 2 de la matinada. I si encara voleu més emocions fortes, podeu visitar el Palau Màgic, on el Patja Viu Viu i la Fada Estel preparen la Cavalcada de Reis. Per això hi trobareu l'oficina del Correu Reial, que és essencial perquè la informació arribi correctament a Ses Majestats, el Laboratori dels Desitjos o el Magatzem dels Regals.
Aneu-hi amb temps perquè aquest recorregut és teatralitzat i podreu interactuar amb tots els protagonistes d'aquest univers. Fins al 5 de gener, Palau màgic del Patja Viu-Viu de Martorell i fins al dia 6, el Parc de Nadal. Més informació a martorell.cat.
Notícias en xarxa.
Bona tarda, són les 5. Us parla Adriaduc. La incidència en el subministrament elèctric que ha afectat Escó, Flix i Vinebre durant el matí d'aquest Sant Esteve ha quedat totalment resolta. L'avaria que s'ha registrat aquest divendres a dos quarts de deu del matí ha tingut una afectació de 1.500 abonats d'aquests tres municipis de la Ribera d'Ebre. Al llarg del matí, una brigada d'endesa ha treballat a la subestació de Flix per recuperar el subministrament elèctric dels afectats.
La llevantada continua forta i ha deixat quantitats de precipitació superiors als 100 litres al nord d'Osona i a l'alt Empordà. 111 litres a Cantí i Gorós i 103 litres a Lliurona. En paral·lel, les onades superen ampliament els 5 metres a la Costa Brava en localitats com Portbou, Llençal, Escala, Lestartit o Calella de Palafrugell.
I molta precaució amb els rius a les conques del Fluvià i el Ter, ja que el riu Gues i el riu Manol han superat el seu llindar de perill. La muga, el Ter i el Fluvià estan en el llindar d'alerta.
Repassem ara l'estat de la xarxa viària, marcada sobretot pel temporal i per les complicacions al Pirineu, on moltes carreteres tenen obligació de cadenes. A la Nacional 260, en el tram entre Vilamur i Ribera d'Urgellet, hi ha restricció per a vehicles de tercera categoria. També calen cadenes a la C-28, tant al port de la Bonaigua com al Coll del Port. La mateixa situació es dona a la Nacional 260 entre Planoles i Urges, a tota l'acollada de Toses.
així com a la BB4031 entre Castellar de Nuc i Toses. Pel que fa a les carreteres tallades pel temporal, la GIP5129 està tallada a Borrassà per inundacions. També està tallada la BB4024 al Coll de Pal a causa de Benfort i la GIP4016 a Toses per Neu.
En l'àmbit de la mobilitat, destaquen complicacions importants a les principals vies. A l'AP7, en sentit Barcelona, hi ha 10 quilòmetres de congestió entre la Roca del Vallès i Vallroguina. En sentit Aragona, a la mateixa AP7, es registren 9 quilòmetres de circulació densa entre Sobirats i Castellví de Rosanes. També hi ha trànsit dents a la B20, en sentit Nus de la Trinitat, amb 9 quilòmetres de retencions.
Precisament per tot això es recomana revisar l'estat del trajecte abans de sortir de casa, especialment avui coincidint amb el dinar de Sant Esteve i tenir en compte les possibles afectacions derivades del temporal. I en esports, el Barça espera poder augmentar la capacitat en 17.000 espectadors més al Camp Nou amb l'obertura del Gol Nord. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història.
Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu. Sintonitzes Ona la Torre. Ruta 66.
Benvinguts a una edició especial Nadal de la Ruta 66. Avui et portem un monogràfic dedicat a les Nadales, cançons ideals per a aquestes dates de gènere, rock i country. Estils que punxem totes les setmanes de l'any aquí, en aquest espai. Abans de començar l'equip del programa, Marc de los Santos al control tècnic i en Pitu davant del micro, us desitgem que tingueu unes bones festes. Vinga, comencem!
My world is changing. I'm rearranging. Does that mean Christmas change?
Fins demà!
Gràcies.
We Are You Christmas! Aquesta és la proposta que ens arriba des de Nova York amb la veu de Tyler Momsen, la vocalista de la banda Pretty Reckless. Continuem amb una altra rockera, en aquest cas, la reina del metal europeu. Parlem de l'alemanya Doro. La veterana cantant ens presenta una nova cançó per aquestes dates que porta per títol Rock and Roll Christmas Party.
Bona nit.
Fins demà!
Ruta 66, el més nou. Novetats discogràfica.
But I see Christmas lights at the end of the tunnel.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Counting Down the Days és un dels tracks que formen part del segon àlbum de Christmas de Brad Paisley. El gran guitarrista de l'estat de Virginia feia 20 anys que no editava un disc d'aquestes característiques. Snow Gloved Town és el títol. Anem per una més de Fred Paisley, una altra Nadala a ritme de country que s'anomena Leave the Christmas Light on for me.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I'm going to make it
Ruta 66. Ruta 66.
Fins demà!
Fins demà!
Winter Wonderland és un Christmas clàssic dels Estats Units. Un munt d'artistes l'han versionat, però el meu cover preferit és aquest de l'any 2002 a càrrec del duet Broxenden. Continuem ara amb un trio country d'afroamericanes. Són de l'estat de Mississippi. Tres noies, les Chapel Heart, que col·laboren amb el duet d'Isaac en aquesta cançó, Christmas Day.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Ruta 66. Èxits. Música d'ahir, d'avui i de sempre.
Call your friends up on the phone Tell them all to come on home Nobody wants to be alone Raise a glass and shed a tear Father wants no longer here It gets tough for every year
Fins demà!
It's almost Christmas Eve
Bona nit.
All I want for Christmas is Christmas All I want, all I want is for us not to fade All I want, all I want for Christmas is Christmas All I want, all I want is for us to be all right, all right, all right
Fins demà!
A red, a red, a red, a red.
All I Want for Christmas, a ritme de hard rock i des d'Irlanda del Nord. Ell és Ricky Warwick, vocalista i guitarrista de bandes com els Black Star Riders i els històrics Tim Litzy. Continuem a la Gran Bretanya amb una banda mítica des de l'any 2008 amb una composició del desaparegut Rick Parfit. Són els reis del boogie rock. El status quo amb el tema és Christmas time.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Wake up! Wake up!
Ruta 66, música d'arrel americana. Run, run, Rudolph, Santa's gotta make it to town. Santa, make him hurry, tell him he can take the freeway down. Run, run, Rudolph, real like a merry-go-round.
Fins demà!
All I want for Christmas is a rock and roll electric guitar.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Yeah!
Run, Rudolph, Run és una altra de les Nadales típiques dels Estats Units de l'any 58. Fins i tot el rei del rock and roll, Chuck Berry, la va interpretar. Aquesta és la versió dels mestres del South Rock, els Leonard Skinner des de l'any 2000. Continuem amb una altra figura mítica i històrica del rock. Tom Petty i la seva banda col·laboraven l'any 92 amb aquesta cançó per un àlbum amb benefici a persones amb problemes especials. Aquesta va ser la seva aportació, Christmas All Over Again.
Well it's Christmas time again Decorations are all but fine Everybody's singing All the bells are ringing out And it's Christmas
Long distance relatives Haven't seen them in a long, long time Yeah, I kinda miss them I just don't wanna kiss them, no And it's Christmas
Bona nit.
Everybody's singing All the bells are ringing out And it's Christmas All over Again Yeah, again And right down our block Little kids start to rock
Fins demà!
Fins demà!
And it's Christmas.
Now let's see. I want a new Rickenbacker guitar. Two Fender basements. Chuck Berry songbook. Xylophone. Ruta 66
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Winter Wonderland. Si abans escoltàvem la versió country d'aquest Christmas, aquesta és l'interpretació Hard Rock dels Striper, la més important banda americana de Christian Metal. I ara cap a Barcelona amb un amic del programa, amb Ian Wilde, destacat vocalista de Hard Rock Melodic que viu a Catalunya. Ell ens ha enviat una nova composició per aquestes dates, la que porta per títol Guide As Home.
Sometimes I wonder how there's no stars to fall. I miss the magic and the laughter of us all. Chairs so crowded around the table dressed in light. Let's make some memories but a dream.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Sometimes I wonder as there's no stars to fall.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Reggae Christmas, des de l'any 85, una cançó que Jim Ballans va composar per Ringo Starr, però que no va gravar. Brian Adams sí ho va fer. Deixeu-ho fa 40 anys. I ara aquest 2025, l'artista genedenca ha enregistrat un nou àlbum de Nadales, A Great Big Holiday Jam, un
Concert, el seu estudi de gravació amb la col·laboració d'un munt de músics canadencs. Amb una de les noves composicions de Brian, tanquem la paradeta. Amb la cançó California Christmas, marxem. La ruta 66 tornarà la propera setmana en aquest mateix punt del diàl. L'equip del programa us desitja un bon Nadal.
Every day you know the sun is gonna shine.
Fins demà!
Bona nit!
I've been watching California girls When the snow is falling everywhere I'll be sniffing that Pacific air When you open your eyes Christmas morning There'll be a surprise Instead of rude I'll find the rest of the herd I see Saint Nick driving the Thunderbird I'll be dreaming of a California Christmas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en charxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Adrià Duc. Les tempestes continuen afectant aquest divendres al nord-est i al litoral de Catalunya, amb registres de pluja molt destacats. A Osona s'han acumulat prop de 130 litres per metre quadrat, mentre que a comarques com l'Alt Empordà i la Garrotxa es superen els 100 litres segons dades del Meteocat.
Les pluges també han estat abundants al Vallès Oriental i al Ripollès, i el temporal marítim deixa onades de més de 5 metres a diversos punts de la Costa Brava. Fins a les 4 de la tarda, el telèfon d'emergència 112 ha rebut 369 trucades relacionades amb el temporal, principalment des del barcelonès, el gironès i el Vallès Oriental. L'Agència Catalana de l'Aigua alerta de cavals elevats en diversos rius, amb el gest a Torelló superant el llinda de perill.
El temporal també ha afectat a la mobilitat, amb carreteres tallades i trams amb cadenes per neu i vent, especialment al Pirineu. Protecció Civil manté activat el Pla Inuncat en fase d'alerta. És, per tant, moment d'ara d'analitzar com evolucionarà el temps durant les properes hores i què ens poden portar les precipitacions i el vent. Lluís Mipérez, bona tarda.
Bona tarda, plou sobre, mullat a moltes comarques... ...i de fet ja fins aquesta tarda... ...més de 130 litres per metre quadrat... ...que s'han recollit en aquest episodi... ...en alguns indrets del Cabrera... ...sobretot també hem fregat ja els 100 litres per metre quadrat... ...per exemple cap al sud del Baix Camp... ...en cas de Miami Platja...
i aquesta pluja que a estona es cau amb moltes ganes que ha de continuar al llarg d'aquesta tarda, sobretot a les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona. Cap a Lleida una pluja molt més minsa i fins i tot amb clarianes a la banda pallaresa o també aranesa. La cota de neu al voltant dels 1.700 metres i una bona nevada la que està caient al Ripollès sobretot. Atenció perquè el dissabte continuarà plovent i al voltant del migdia i la tarda
Ho farà a bots i barrals a gran part del país. Per tant, molta precaució, sobretot a les comarques gironines i tarragonines. Plourà sobremollat. També encara molt mala mar, especialment a la costa brava. N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mi, com dius, i estarem pendents.
L'import mitjà de les pensions s'ha situat en els 1.370,39 euros a Catalunya durant aquest desembre, una xifra que representa un increment del 4,4% més que el mateix mes de l'any passat, segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Es tracta d'uns 52 euros més que la mitjana estatal. Fins aquí les notícies en xarxa. Què gaudiu d'un bon Sant Esteve?
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. T'ho recat, ells t'ho agrairan.
Comença Arrela, el programa agrari Duau Ràdio. Una hora per conèixer no només tota l'actualitat en profunditat, sinó també tot allò que té a veure amb l'agricultura i la ramaderia. Un programa presentat i dirigit per Francesc Balanyà. M'he criat entre pagesos i carrinclons, homes que s'aferren a les seves...
Moltes bones a tots i a totes, benvinguts a una nova edició de la RELA, programa aquest, que començarà parlant de fitosanitaris. Tenim moltes qüestions damunt la taula, ja ho sabeu, s'estan prohibint de forma continuada matèries actives. Doncs bé, ens farem una anàlisi amb el responsable d'aquest àmbit de la Federació de Cooperatives Agraris de Catalunya.
Després, com no podia ser d'una altra manera, mirarem la mobilització que hi ha hagut aquest passat dijous a Brussel·les del món de la pagesia. Tot plegat en una rala que comença ara mateix. Som-hi.
Doncs som-hi, tenia moltes ganes de parlar amb el Josep Lluís Esquer, perquè d'aquest món de les cooperatives, d'aquesta federació, té diversos barrets, d'una altra manera, responsabilitats, que cadascun d'ells es donaran per fer un programa quasi íntegre.
El temps no ens permetrà que així sigui, però sí que abordem algunes qüestions capitals, com puguin ser, per exemple, l'energia i els productes fitosanitaris. Volem si també podem fer alguna punta d'assegurances, que sempre tenim coses damunt la taula, però és el temps que acabarà decidint. De tal, els saludem. Molt bones, què tal? Bones.
Productes fitosanitaris sempre cal estar allò amb un ullet de fons, mirant, perquè dius, ostres, tenim una nova llista de prohibicions de matèries actives,
perquè ens diuen allò que anem reduint, anem reduint, anem reduint, anem reduint, recordem-ho per fer pedagogia, amb aquell horitzó que marcava Europa, crec que era el 2030, que volien arribar al 50% des que començaven, que queda molt bonic, que queda el gran públic, però que si un coneix la veritat, hi veus que...
En el fons som l'art mediterrani els que fem baixar aquest índex, que bàsicament els països de l'art mediterrani amb molts insecticides i fungicides, que també utilitzem aquí, evidentment, però que s'utilitzen més als països nòrdics i en les seves materis actives,
no es veuen tan afectades, les que més utilitzen com nosaltres, doncs un set d'enredo de raconte que això que a Europa hi ha països de primer i segon nivell, doncs que som el segon nivell amb els productes fitosanitaris. I no crec que hagi canviat gaire la cosa, això és el llibre.
De fet, hi ha una realitat. Hi ha l'Europa del Nord i l'Europa del Sur. I l'Europa del Nord no té les necessitats que tenim nosaltres al sud, sobretot en el que és l'apartat d'insecticides. Però sí que tenen problemes amb fons, amb fungicides. Per què? Perquè som països més humits, amb més pluja i tal. Ells normalment defensen més aquesta línia, no?
Però, bé, en el canvi climàtic veurem d'aquí pocs anys el panorama, perquè et puc dir, i no fa gaire temps, l'any passat vaig estar en una zona de Suïssa on pràcticament les plagues n'hi havia poques, ja comencen a tindre mosca de la fruita, ja comencen a tindre que els comenci a arribar algunes plagues de les que tenim aquí baix que ens afecten moltíssim més. És que és molt trist que hagin d'estar els afectats
perquè llavors fem cas en què determinats productes o matèries actives o investigar nous procediments que diuen o potenciar, doncs, insisteixo, és molt difícil que ho hagin de sofrir ells perquè se'ns faci cas al que aquí porta molt temps, dient-se. I t'has pensat una mica perquè precisament sobre el canvi climàtic...
Ja no entro que els arriben vells, com deia ara, però sí que sembla, ho diuen tots els experts i tampoc cal ser un enginyer aeronàutic per fer-se encàrrec del que diré ara, però clar, això de tindre plagues noves, que les plagues durin més temps, doncs sembla que estigui a l'hora del dia, sembla que en lloc d'anar a la baixa en els propers anys, tant de bo m'equivoc i tant de bo ens equivoquem tots, doncs anirà a l'alça i, per tant, una Europa
que pugui combatre tots aquests nous escenaris i ja ho hem vist amb la remaderia el que s'ha patit per malalties. Ja ho hem vist fa ben poca. Clar, traslladant-ho als cultius, Europa d'alguna manera treballa això de tenim plaga nova, pot passar alguna cosa, tenim un sistema que et permeti aquest marge de maniobra ràpid i eficient perquè cada dia que passa amb una plaga el drama es multiplica
En aquests moments no hi ha l'habilitat i l'agilitat que necessita el sector i els nostres conreus. Penseu que estem en un món globalitzat on les exportacions i els productes no tenen fronteres, poden vindre de tot arreu. Però Europa és el continent del món que ens posa més traves i més prohibicions. Aleshores, fruit de tantes traves i prohibicions, a més a més la globalització...
Ens posem en un escenari on apareixen plagues noves que no les coneixen a Vidal, molt resistents i que no tenen en aquests moments cap producte fitosanitari per tractar. Tant plagues d'insectes com potser males herbes i altres fons que no podem controlar.
Què passa realment? Doncs bé, que els últims 20 anys ha caigut més del 70% de les matèries actives, sobretot les que estaven considerades més del risc o més, diguéssim, tòxiques, però és que n'han caigut moltíssimes més.
Moltes perquè les mateixes multinacionals no acaben de tindre el negoci que voldrien i a vegades ja no les defensen, més enllà de la solució que hem pogut donar els conreus, i d'altres perquè, dins la Comissió Europea, dins aquestes...
que és l'EPFA, que és la... diguéssim, els laboratoris especialitzats en fer les valoracions d'això, un producte és prou tòxic o pot fer mal al medi ambient o a les abelles o als humans, acaben de fer unes decisions que estan caent moltes matèries actives i no tenim mecanismes per tractar les noves plaves i les que hi ha en aquests moments, perquè...
No tenim alternatives noves. Nosaltres, com a cooperatives i jo com a productor que soc, no m'he oposat mai, no m'he oposat mai a que caiguin matèries actives. Sempre i quan te donin una alternativa, sigui més natural o que sigui, però que tinguem una alternativa. El que no pot ser és que perdem moltíssimes matèries i que no tinguem res per fer un tractament.
cosa que llavors, de tercers països, a l'Àfrica, o a Sud-amèrica, o a l'Àsia, poden tractar amb productes que estan prohibits aquí totalment i, per tant, no podem ser mai competitius. Perquè, a més, aquests productes arriben aquí. És a dir, tu estàs dient que aquell producte, doncs,
Estàs... Que no vol dir que sigui així, però el seu relat diu que aquells productes tenen una incidència amb la salut humana o amb el medi ambient i que, per tant, no es poden utilitzar i després entren sense cap mena de problemàtica. Clar, i també perquè jo entenc que alguns estigui escoltant, que no sigui el sector i que digui allò de... Em sembla bé, no? Com a filosofia, segurament sí, no?
Però que ningú es pensi, perquè Europa és radicalment diferent, per exemple, amb els Estats Units, amb el que vaig dir ara. Tu treus un producte del mercat, i als Estats Units això és legal, tu m'has de demostrar que és dolent, en qualsevol àmbit de la vida. No només el fitosanitari, en qualsevol àmbit.
I a Europa és tot el contrari, que a mi m'agrada molt. És a dir, perquè una cosa tu la puguis oferir al públic, has d'haver certificat que allò és un producte de qualitat. Entenen totes les arestes que suposen la qualitat. Evidentment, seguretat alimentària i tantes altres coses. Per tant...
els productes que ara es van prohibint ja van fer aquell procés de certificació, que és lentíssim, que és superfarregós, que val un dineral. I clar, si tu dius, escolta, te n'elimino un, que va passar tot aquell procés, que per tant, tu ens vas dir que això era bo i valia, ens ho traus, encara que hi hagi un substitut. Clar, ara he fet tot aquest procés, tot aquest procés,
I el que ens diu l'experiència, m'imagino que casos en hora de tots, i et volia preguntar si el que vaig a dir ara és la norma, o n'hi ha altres, però no me'n recordo mai del nom, tu m'ajudaràs, Jesús Lluís, perquè n'havia un, amb fruites, crec que era, que valia 25 litros,
Mil de les antigues pessetes, 6 euros. I el substitut, crec que era en fruites, era al revés. 25.000 pessetes valia 6 litres. Clar, ostres, és una diferència abismal. Ja no en tenim amb els costos de producció, que hi podríem entrar, que hi tenim tot el dret. Clar, però jo pel que tinc entès, quan hi ha un substitut,
que a més a més normalment no fa la mateixa... no té el mateix índex d'efectivitat, a més a més és que és molt més car. Aquest exemple podem dir que es dona moltes altres vegades. Se dona sempre. Sempre que surt un producte nou, sempre sol ser molt més car. El sector ja estaria mitjançament d'acord que fos més car.
No exageradament com ho és ara, si ens donés un servei i tinguéssim armes per poder combatre. Els costos ja no hi vull entrar aquí, perquè s'han pujat a tot arreu per produir, se mos ha disparat moltíssim. I un d'ells és precisament els productes fitosanitaris. Però el que més me preocupa és que n'hi hagi de productes per poder tractar. Penseu que fa molts anys, jo, per exemple, quan se va començar la producció integrada...
que fa 25 anys ja vaig ser conscient i molts com jo que havíem de ser respectuosos en el medi ambient i ja es va eliminar de les possibilitats per fer aquesta certificació en moltíssims dels productes que ja no els podíem aplicar.
Però, clar, han anat evolucionant, les plagues s'han multiplicat i l'únic que ha caigut són les madèries actives. Quan aquí ni surt una de nova, és que no funciona ni el compromís de la reciprocitat que hi ha en països de la Unió Europea, perquè no ho faciliten. El que és el registre espanyol és el registre més lent de tot Europa.
Hi ha productes que han d'entrar perquè registren i s'autorixin, que entre les traves i els processos i anar d'aquest ministeri i l'altre i a portar-hi tots la seva, han estat més de deu anys. I hi ha hagut els mateixos productes que els han autoritzat excepcionalment en altres països de la vora, com pot ser França o com pot ser Itàlia o Portugal,
que els han tingut molt més aviat en tot el procés d'avaluació, tant mediambiental, sanitari com tot, i aquesta possibilitat de si ja ho ha fet Itàlia perquè no serveix per Espanya, per dir alguna cosa, no l'acaben d'aplicar ni d'utilitzar-lo. I tot aquest cúmul de circumstàncies ens deixa en una situació
patètica i insostenible. Penseu que aquest any que ens vindrà teníem un producte pel Pogó en presseguers i nectarines i paraguayans i albaricocs que ens ha caigut, que se'n diu Movento Vol, que era un producte de la Bayer i ha caigut del registre.
Per tant, no tindríem aquesta matèria activa tan important en una plaga que si ve una primavera humida i es fiqui la plaga del pogor pot ser letal. Aquest producte ha caigut aquest any passat.
els tècnics del sector estan molt espantats i molt preocupats, perquè no hi ha alternativa en aquests moments per donar una solució si tenim una gran plaga. I això tot va endepriment de les collites dels pagesos.
Sí que Europa teòricament permet pròrrogues excepcionals, és a dir, amb casos com per exemple el que ha citat, o que no hi ha un substitut, o que hi ha una plaga, doncs prorrogar productes que s'havien prohibit. Clar, aquí passen diverses coses.
La primera, i ho hem vist en Itàlia, que ha fet pròrrogues, ara la citaves, amb alguns productes, i per tant, aquell estat membre decideix, perquè creu que és lògic i legítim, per la casuística d'aquell sector, doncs, fer una pròrroga. Clar, la climatologia de la casuística, en molts casos, no sempre, però en molts casos, és similar, i aquí no hi ha la pròrroga. Per tant, ja dintre d'Europa,
ja no jugues amb les mateixes normes, perquè depèn del govern que tinguis. I ara, en aquests moments, a dia d'avui, doncs els socis del govern de Pedro Sánchez, no podríem dir-ho així, són dels que més defensen el sector de la pagina i ni coneixen. Clar, això per una banda, i l'altre que és el que desconec, amb aquesta plaga del pogut, dues o tres preguntes.
Els tècnics poden anar a revés, perquè clar, hi ha anys que té més incidència, menys, etcètera, etcètera. Depèn de la climatologia, com bé deies ara. I en algun moment seria factible això que, perquè ho desconec, que els tècnics diguin, ostres, tal com va la cosa, aquest any la plaga es dispara. Els experts ens diuen que tal. I...
que el mecanisme sigui prou àgil com per activar-ho i poder-ne fer ús, clar, això vol dir que confies amb els polítics que quan toqui activen. Anem a comptar que això passa, ja sé que és complicat. Però clar, després jo també em pregunto si això és factible i si fos que sí, si tenim la logística preparada, perquè si et diuen que aquest producte no el pots utilitzar, a veure qui l'hi compres i el t'he preparat.
Això és factible o no ho és? D'entrada, cada any en aquest temps, ara mateix, des de la nostra federació, s'envia a totes les cooperatives un document perquè el puguin complementar de la situació delicada en segons quins tractaments o en segons quines plagues fer per intentar demanar excepcionalitats concretes.
Ho treballem a la comissió de fitosanitaris en el Departament d'Agricultura i el Departament d'Agricultura ha d'anar a Madrid. A Madrid són poc receptius. No entenen el problema com l'entenem nosaltres aquí, per exemple a la Generalitat, i pensen d'una altra forma. Però també t'he de dir una cosa, les excepcionalitats les dona cada estat.
dins dels productes que encara són autoritzats o que estan a punt de caure però encara hi són i les donen en compte a gotes perquè no volen cremar aquest cartutxo perquè diu que Brussel·les els acaba sancionant si en donen massa.
I llavors ens trobem en una situació moltes vegades que potser demanes per diferents conreus, des de l'Arrosa fins a les Pomeres, demanes 20 excepcionalitats per tot un any i te'n donen 3 o 4, 3 o 4 i molt comptades. Per tant, es pot utilitzar si hi ha bona voluntat d'un govern, de l'Estat, però no n'hi ha massa de bona voluntat.
I per un altre cantó també tenim un greu problema a l'estat espanyol. Qui ha de fer l'evaluació perquè estigui una matèria activa correcta i autoritzada, a diferència d'alguns països, aquí intervenen tres ministeris. Agricultura...
sanitat i ara el que faltava, el de transició ecològica, que és de medi ambient. Transició ecològica, que és d'on molts mals venen de la pagesia a dia d'avui. Llavors tenim un entrebany que si això, com hem dit moltes vegades el sector, o se'n cuidés exclusivament un ministeri, com és el nostre, que és el Ministeri d'Agricultura, en els seus tècnics i en els seus experts, simplificaríem i avançaríem molt més la feina.
Però tot aquest rol que estic explicant allarga i eternitza la possibilitat que tinguis una alternativa nova per poder donar solució a aquestes mancances. I aprofitant d'aquests múltiples barrets que portes, clar, perquè quedi clar, per exemple, amb el tema de la fruita, si hi hagués aquesta plaga, està el producte sense aquesta pròrroga que dèiem, ho cobreix assegurança? No.
Les plagues no les cubris l'assegurança.
Aquest és el problema. Tu i el fer un esforç de fer un sistema productiu, com pot ser ja fora del convencional, com pot ser la producció integrada o la producció ecològica, automàticament no pots treure uns rendiments de fruita tan elevats i tan bons. Tens més pèrdues. Per què? Perquè hi ha més plagues. Intentem contrarrestar-ho amb alternatives més sostenibles, com pot ser
la captura massiva en mosca de la fruita, o per la narsigrafolita, que és dels presseguers, o la carpocapsamperera, ja hi ha hormones de confusió sexual, que això t'intenta i reduir bastant la població. Però no és una única solució. En un any que no hi hagi la plaga molt elevada, et pot ajudar bastant
però sempre necessitem el complement de productes fitosanitaris amb enraonaments tècnics i el mínim possible, però els necessitem. Amb confusió sexual crec que no m'equivoco. Parlàvem amb el president de l'ADB del Penedès i m'explicava, parlo ja de fa anys, que a diferència d'altres indrets de Catalunya...
Les tècniques de confusió sexual, per a la gent que no ho sàpiga, una plaga es plaga quan algun insecte o qualsevol altre organisme es va reproduint molt i això se'n va demanar. La clau és que no es reprodueixin i tu pots matar el bitxo o...
Buscar fórmules perquè no es perpetuin. Amb els colons els donem aquells grans, aquell menjar que els fa estèrils, no? Per exemple, doncs la confusió sexual fa, dic de forma ràpida, que les feromones que utilitzen mascles i femelles per cridar-se, doncs hi hagi tantes que no es trobin, literalment. Si no es troben, no hi ha còpola, per tant, no hi ha plaga, no?
I m'explicava que, clar, que aquesta tècnica originàriament, confusió sexual, s'utilitzava especialment per les productes amb ecològic, perquè tenies, com molt bé deies abans, igual que la integrada, una reducció molt més alta de materis a utilitzar, però que allà havien fet...
que s'extingués en una àmplia zona, encara que fessis convencional, zona vitivinícola, tothom ho utilitzava. Perquè no té cap sentit si tens aquí una parcel·la que fas ecològic i fas confusió sexual, si del costat no en fa i té convencional o no en vol fer, per molt que la facis tu, és molt poc espai i per tant no frenes la plaga, no?
I amb ells els havia funcionat molt bé aquesta aposta de territori, que és un àmpli dispositiu de confusió sexual.
I deien que amb molts bons resultats. Parlo de fa molt temps, canvien les plagues, les temperatures. Això s'ha proposat, pensat, de fer això de forma majoritària per fer front a determinats casos? Això, en el cas dels productors que fem producció integrada, que són més de 45.000 hectàrees a Catalunya, ho fem tots, obligatoriament.
Els convencionals cada vegada més perquè també... És que escolta, avui l'agricultura convencional, el caure productes cauen per tots. Potser poden fer més tractaments que nosaltres o no tenen el seguiment tècnic tan acurat o etcètera, etcètera. Però és que el problema ve pel sector en general.
perquè els convencionals també acabaran patint totes aquestes conseqüències a curt plaç. No, no, però per això ho deia, que potser, com que no es confia gaire en l'administració, no es confia gaire en altres àmbits, que poden, no ho sé, pregunto, una de les solucions seria que esteixin aquestes complicitats
És a dir, avancem-nos i és igual que sigui de convencional, d'ecològic, d'integrada amb fruita i anem a fer aquesta lluita que és permesa però que segurament, insisteixo, tindrà més nivells d'efectivitat si això afecta només a una zona i no a la teva parcel·leta, per dir-ho així.
Cada vegada es fa més i es fa amb una amplitud d'hectàries molt important. El que és mosquers per la captura de la mosca de la fruita avui pràcticament en posa tothom perquè si no, no té pràcticament possibilitat amb un any normal de mosca de tirar la collita en van. Fa dos anys va haver finques que no les van poder collir i va haver pèrdues en moltes de més del 50%.
perquè tinguis una idea de la magnitud dels mals. I va en funció de... de lo que és la climatologia, l'anyada, perquè, clar, es reproduixen cada X dies i en funció de les generacions...
si et descuides una mica també en el moment de col·locar-les o el que sigui, te pots trobar amb uns mals o amb uns altres. Però sí que és cert que s'està tirant per aquest camí i cada vegada és que amb les poques alternatives que hi ha no tenim altra solució que utilitzar aquests mètodes per poder rebaixar les poblacions d'insectes. També en vocació que s'ubiqui el gran públic, aquí no és del sector,
La problemàtica que tractem, a mi pel que m'ha arribat, i és el que et volia preguntar si és coincident amb el que tu saps i perceps i t'expliquen,
No és un tema menor, perquè a veure aquella sensació que la pagina sempre es queixa, que alguns tenen. A mi m'han dit, fruticultors diversos, tema de la prohibició de fictors sanitaris, tema 2, tema 3, tema 1, alguns dels que més m'hi preocupen. És a dir, no és un tema allò deixat d'aquells de la cua, de coses a millorar, no, no, que és un dels temes capitals, però insistim, per aquest alt risc,
que suposa, i que, malauradament, alguns ja no parlen ni de risc, sinó que acabarà passant, que s'incenerirà la collita de Norris, per tot plegat, i, per molt que aixequem la veu, ningú ens fa cas. Vull dir, és això, que és una preocupació molt gruixuda, almenys penso en fruita dolça i no sé si en altres sectors, també.
Sobretot amb fruita dolça, però amb molts altres sectors, amb barròs, amb cítrics, amb fruita seca, ens trobem que cada vegada evolucionen més plagues noves que venen de fora, o algunes que estan creant resistències aquí, perquè també s'ha plantat més amella i altres conreus, i la problemàtica és que es multipliqui.
Pensa una cosa, però no només pel sistema convencional de producció. Pensa que també estan amenaçats els mateixos que fan producció ecològica. Pensa que s'està ficant en qüestió el coure. Amb el mil diu. Ja m'explicaràs com...
com poden afrontar una anyada de molta pluja per la zona del Penedès o de Vinyes, si fiquen en qüestió el 1010, ara el coure el van mig trampejant i les autoritats permeten que si cal agrupar-lo en l'aplicació amb un any perquè hi hagi molta necessitat, sí, però ja està limitat
los kilos per hectàrea. Què vol dir? Que podria ser que el que tens de dosis per poder ficar en 4 anys, te ho mengesses en un any de molt meldiu i després els altres 3 no en tinguesses. I perquè aquest crec que és un cas que és molt important que expliquem, per a la gent que no ho conegui,
perquè també diu molt de com ha canviat l'escenari. Clar, els primers anys d'afectació jo recordo que se'ns deia allò de hem tingut mil dius, mil dius, sempre ho dic malament, però en qualsevol cas ens deia no, hem tingut una gran afectació perquè hi ha hagut la tormenta perfecta.
És a dir, les condicions climàtiques que han succeït d'aquesta determinada manera, com si allò hagués sigut excepcional i no tornés a passar. Aquesta excepcionalitat, també m'ajudarà el Josep Lluís perquè no sóc pas un expert, però tinc de memòria, era allò que tinguéssim una primavera plujosa però també amb moltes altres temperatures. Això fa 30 anys enrere o 20 anys enrere, és estrany.
Però ara que tinguem calor a la primavera i que plogui una mica i sigui humida, això no donarà sensació que sigui excepcional, és que donarà sensació que cada vegada serà més normal. I ara que més necessitem aquest producte per combatre aquesta plaga que fa estralls, que fa estralls amb el primer sector econòmic d'una zona del país amb tot l'impacte que té...
És que quasi és de riure explicar que ara que segurament com més el necessitarem, més es qüestioni.
Sí, sí, és que és així, i quant més podria ser per en aquestes situacions que hi ha anormals en el clima, però que ho tenim, ja ho veieu, que ara amb l'aigua calenta del mar i les tornades que venen tenim gota freda gairebé cada mes, amb époques de l'any, per tant, la situació de les humitats i l'escenari perfecte perquè proliferen mil dius o fons, el tenim.
I, en canvi, com estàvem parlant, les solucions les tenim poques. De fet, la comarca, l'ADO del Penedès, diu que ha aconseguit fer tot el vi o tot el raïm ecològic.
Però aquest any passat va tindre ja l'amenaça d'un insecte, d'un pogor que es va ficar als ceps, que en va haver fins a ceps que els va matar i que no tenien res per a fer tractament. Cosa que els va espantar molt i ojalà no prolifere i tiren van aquesta plaga perquè si no els ficaria en una situació molt delicada per a un futur poder fer producció ecològica.
Si m'equivoco, crec que el meu diu que alguns que feien ecològic van deixar de fer-ho per poder fer alguna cosa, ho dic bé. Però estic parlant d'una altra plaga, no del meu... No, no, ho sé, ho sé, però vull dir que he sobreentès també que si tenen aquests riscos, potser es plantegen també...
tornar al convencional? Convencional, convencional com a tal, ja no hi acabarà sent, perquè tots hauran d'anar amb produccions, per això ara estem desenvolupant el que serà la nova pas. Perdó, de cara a l'administració, ets convencional o ets ecològic. Llavors, tu faràs ús o no del que et permet el convencional en major mesura.
Però també estem una cosa que és un entremig, que és la producció integrada i el que ara s'està fent el projecte de la nova pas, que serà producció agrària sostenible. No li he acabat el nom, li he vingut a canviar el nom. De moment serà així. I ho defensarem fins al final. Amb aquest nom?
En aquest nom, sí. Saps que estan molt enfadats, els de l'ecològic. Bueno, però no té raó de ser, perquè, a veure, que els hi expliquin també els senyors de l'Asturiana i els senyors del Nescafé que hi fiquen sostenible i el cafè i no passa res, perquè aquí producció de gràcia sostenible. No n'hem contradit, tu, eh? No, no, estic d'acord, però jo amb aquest programa que sempre utilitzo, això... Avui, amb l'altra banda de vista, potser ho heu fet quatre vegades. Anem a fer pedagogia i a aplicar en públic, perquè sabem què cal.
porten un emborratxament d'etiquetes i noms, i tu que ets de la integrada, segur que quan han vist la Marieta molta gent pensa que és ecològic. Llavors, ostres, si tenim la sort que podem ser molt honestos, molt transparents, perquè amb tot podem treure pit. Però clar, si hi ha nomenclatures,
que ja estan embolicant més la troca, que penso que no ens beneficia ningú. Perquè llavors, sense voler, crec jo, en la meva opinió, obres quasi una guerra, perquè l'altre és per defensar-se, per voler marcar el que és un i que és l'altre. I recordem que el pas a aquesta producció agraria sostenible, deia l'Elisenda Guillaumes, quan era directora general d'agricultura, que es volia que el 2030 el 50% d'explotacions tan remunerades