Avui al Baix Grigal Dia hem convidat una veu habitual d'aquest programa, però amb una vessant diferent. I, a més, també el sentíem dijous passat parlant de pastorets. Avui ens parlarà d'una altra cosa. Joan Maria Vidal, benvingut, bon dia. Molt bones, què tal? Dorms aquests dies? I tant, la mar de bé i relaxat del cansament que portem. No, anava a dir, perquè tens hores per dormir...
El Joan Maria Vidal el coneixereu perquè ens fa la secció de jardineria, però també segurament sabeu molts que és actor, a més de tenir el garden. I ara aquests dies estàs assajant pastorets, que l'altre dia en vam parlar, perquè estreneu els pastorets de Torre d'en Barra, l'estel de Nazaret. Però és que, a més, aquesta setmana, el divendres,
Hi haurà una novetat, que és el primer certamen de microteatre de Torredembarra. Primer festival de microteatre a Torredembarra, que a més té un nom molt bonic, que es diu La Torrenca. La Torrenca. Això es fa coincidint, coincideix amb l'efemèri dels 25 anys de restauració del castell, i de fet les representacions les fareu al castell, però anem-ho situant, anem per parts. La Torrenca.
Ho feu amb una productora que es diu La Llunàtica. Molt bé. La Llunàtica som l'Anna Pasqual i un servidor, i és una productora que aportem diversos festivals de microteatre a la zona i més a fora, també. Fem el Fil a l'Agulla del Catllà, que es fa dins el castell del Catllà, també. Fem el de Salomó, el festival de microteatre de Salomó, i en fem a altres poblacions que ens demanen també festivals.
I ara, doncs, Torre d'Embarra, amb un castell com el que tenia, amb l'efemèride que té 25 anys i tot plegat, van pensar que una de les millors opcions perquè la gent conegués el castell, perquè el castell de Torre d'Embarra és un desconegut, si m'ho permets, per la població, només coneixen la part de l'Ajuntament, però no la part del castell. I, doncs, és una manera preciosa de fer-lo entrar, de fer-lo celebrar i de fer que la gent sigui participant.
Com va anar això? Va ser l'Ajuntament que es va posar en contacte amb vosaltres o va ser vosaltres que vau fer la proposta a l'Ajuntament de tenim aquesta mostra, aquest festival? És curiós, és curiós, perquè, mira, nosaltres, com et deia, des de la llunàtica fem diversos festivals i un és el fil a l'agulla que es fa coincidint amb la lluna plena del mes de maig al Catllà, no? I teníem clar que la seu de la capital del Baix Gaià
que no tingués un festival de microteatre, que és una cosa que està molt en augment i que està cada cop triomfant més i així, era difícil que no n'hi hagués, no? I ja portàvem un temps dient, hòstia, Tordambarra ho hauríem de fer, Tordambarra ho hauríem de fer. I és curiós perquè havíem començat a redactar un projecte i un dia a través de trobar-nos una regidora de dir-li, escolta, m'havien pensat que... Jo havia pensat que ho podríem fer també... Bueno, va ser com casualitat de...
T'ho prometo, t'ho prometo tal qual, no? I llavors ha sigut, nosaltres pensàvem en una cosa, doncs, de cara a primera o estiu, però a través de l'efemèride dels 25 anys del castell es vol fer en el castell de Torre d'Embarà. Que això no vol dir que cada any es faci el castell, això també ho tenim molt clar. Això vol dir que és un festival que neix amb voluntat de continuïtat? És un festival que comença aquest divendres i ja serà una tradició. Per això hem buscat que sigui el primer festival, que no sigui un festival com a tal, i per això li hem donat un nom amb tant de reconeixement com la Torrenca. Hem buscat un nom...
Que sigui potent, que sigui femení, que sigui superencantador, i que a la vegada, en diferència de molts festivals, que quan sentis la Torrenca ja el situïs al mapa. Perquè hi ha molts festivals de microteatre que tenen molt bon nom, que estan molt reconeguts, però que porta el nom del poble incorporat. I d'aquesta forma, al dir la Torrenca, ràpidament la gent sap que és un festival, que serà un festival, ara quan t'ho expliqui, veuràs com serà únic, que ja marcarà un amant i un després, i que creiem que agafarà molta potència. S'ha fet el producte, eh? Però és que és real.
És real, no he de vendre cap producte, de veritat. No he de vendre un producte dient, és que serà boníssim, quan realment... Mira, si em permets, t'explico el que passarà. No, espera, primer, concepte microteatre, peces breus i proximitat. Són dos premisses que acostumen a coincidir.
Sí, sí. Mira, el microteatre es va crear molt ràpid. A tots els països n'hi ha, a totes les ciutats grans n'hi ha, i jo he actuat al microteatre de Barcelona, a Madrid també n'hi ha, i és com una mena d'un bar, d'un local, en què hi ha diferents portes, i tu vas allà i pots consumir una cervesa, el que vulgui, unes crispetes, i tu, escolta'm, anem a veure la 3, la porta 3, i potser val 3 euros, i tu entres a la sessió següent, que és cada 15 minuts, i són espais de 15 metres quadrats, 15 persones màxim de públic...
i 15 minuts màxim de temps. Són 15, 15, 15. Llavors, quan acabes a la 3, dius, ostres, anem a les 5, i potser veies 4 o 5 hores de teatre totalment diferents. D'aquí ha evolucionat amb els festivals de microteatre, no? I el microteatre, que em preguntaves què era el microteatre, és... Sí, sí, perquè jo havia vist aquest format que has explicat ara, no? Clar. Serà aquest format el que veurem amb la Torrenca o no ben bé? És la...
És l'evolució d'això, és a dir, no vas a un local i vas a veure una o vas a veure l'altra, sinó que el que es farà aquí és... Hi haurà dos passes, podríem dir, és a dir, la gent pot comprar entrades per les set de la tarda o per les nou de la tarda. Exacte. Amb un màxim de 140 persones. 140 persones que arribaran al Pati del Castell i de cop es trobaran al Pati del Castell obert.
obert, amb un jazz, amb una ova tocant el saxo, podràs fer una copeta de vi, podràs agafar uns frits secs, una beguda, un refrigeri, unes patates, gaudir una estoneta allà mentre la gent va arribant, que ja et dius, uau, que bé, que estigui obert sense cap problema. Llavors, dividirem aquestes 140 persones en quatre grups, per tant, un màxim de 35 persones, perquè anirem a espais molt reduïts. Aquests quatre grups tindran un guia i passaran de cop tots en un lloc diferent del castell, llocs
que habitualment són inaccessibles, o llocs molt privilegiats i que normalment no tenen aquesta funció o aquest atractiu. Inclús llocs que són preciosos i que no s'utilitzen. I cada grup anirà en un d'aquests racons especials, i quan acabin aquests 15 minuts de cada obra, que a més, clar, tu de cop vas en un grupet, que vas guiat, arribes a un lloc, seus, en un espai petitó, relativament petit, i clar, tens els actors actuant allà mateix amb tu. Clar, que és el que deia de la proximitat, no?
I llavors estàs en un espai increïble, que potser no hi ets habitualment mai, amb una proximitat amb els actors que les emocions no és que les vegi, sinó que les sents i es transmeten perquè estan allà mateix. I quan acaben, que és una passada, no et quedes quiet i ve una altra hora de teatre, sinó que t'aixeques i amb la resta de grup vas caminant amb el guia a l'altra sessió. Llavors tots roten.
Tornen a rotar quan acaben i tornen a rotar de manera que tots els grups passen per quatre espais diferents, únics, i quatre obres diferents i també gairebé adaptades. No estan adaptades, però sí que hem buscat molt el fet de ser actor també i companyia de Micoteatre. El que també ens permet és que anem a molts festivals i et quedes amb obres, amb actors bons, actrius que són boníssimes i llavors...
Quan fas festivals et permet portar obres i gairebé dir, aquí en aquest espai ens toca una obra que és perfecta, exacte. I això ho fem. Això vol dir que no sereu l'Anna i tu, simplement, sinó que comptareu amb més actors, amb altres companyies. L'Anna i jo som la productora que organitzem, que gestionem tot això, que portem, però després aquí hi ha quatre companyies teatrals. Que són?
Els noms de les quatre companyies teatrals. Ara et poso... No, no, saps què passa? Que el microteatre a vegades no funciona com a companyies, a vegades, perquè és difícil. Una companyia, que te la diré molt ràpida, és Vesperon. Vesperon Teatre, soc jo, un dels components de Vesperon, i aquí a Vesperon portarem l'ascensor. L'ascensor és una obra de teatre que hi ha la Cristina Prats i jo, i que està escrita per mi, i que també ha participat en molts festivals, ha guanyat molts premis, estem contents, per això també la portem. Vull dir que som conscients d'això...
Una altra companyia que la portem, que no és ben bé companyia, són dos homes que són fantàstics, que un va ser company meu al Llop, però són dos homes que estan triomfant moltíssim i estan fent recorregut per tot Catalunya, que s'han farregut, i el fet i el món, el fuggilmet.
Fan comèdies molt estripades. És que són una passada. I són amics i els fem participar en diferents festivals i fem portar obres que siguin diferents perquè ens agrada. I llavors ells estaran en un lloc que és totalment alternatiu del castell i fan una comèdia que es diu Teràpia Alternativa. I és perfecte.
També, dins del castell... Seran quatre peces. Quatre obres totalment diferents. Una és l'ascensor, que és d'haver-se per un teatre amb la Cristina Prats i jo. L'altra és teràpia alternativa, amb el Ferragut i la... Abans de començar me n'has dit una que tenia un nom. Ara mateix te'l dic. Es diu Mamila Pina Tapai, que està molt bé, que és preciosa. També l'obra és maquíssima i també la tindrem en un espai molt maco, que és a les escales nobles.
És a dir, les escales... Aquestes sí que són accessibles. Però estan... Fixa't que quan l'Ajuntament està obert estan tancades. La gent no pot pujar perquè tingui escales. Sí, això és veritat, no hi pot pujar. I tenim els gegants, normalment, allí... Exacte, doncs els gegants el retiren d'allà i la gent podrà seure a les escales i en el rapla hi haurà una obra de teatre allà. Llavors és maquíssim que puguis utilitzar aquestes escales i seure allà i veure una obra de teatre. Que no són les que s'utilitzen, és veritat, acabes anant o per l'ascensor o per les escales de servei. Són escales que són com un museu allà posades, que són precioses, i que tenim els gegants. Doncs els gegants es treuen, es fa aquesta obra allà
És dolcíssima, és una encant, és una passada. I llavors també aprofitem un espai, que és la sala Icard, que es faran les típiques exposicions, i d'aquesta hi ha una sala que és molt petita, que era una antiga capella molt petita, doncs allà es farà una obra que es diu La funerària.
I és que també és boníssima. Humor negre. Home, dient-se la funerària. Està guai, està guai. Bueno, té un humor... Està molt bé, també és una realitat del que passa als sanatoris, les relacions que tenim a vegades al sanatori, els pobles petits, a vegades, no?, quan es mor algú i que tothom hi ha d'anar, o coses així. I és molt divertida, també, la fa la Mar Puig, i és una noia increïble, que ho fa superbé, que hem coincidit amb ella en festivals, els festivals de microteatre...
Alguns s'organitzen com aquests que hi ha gent que organitza i selecciona les obres, però hi ha algunes que són per concursos. Ja. I per accedir-hi és difícil. És com una mostra i llavors... Sí. Doncs mira, per exemple, a Cornellà hi havia més de 150 presentats i quatre eren amb el seleccionatge. Un era l'ascensor i l'altre era la funerària. Vull dir que estem portant obres...
que estan a nivell de tot i està molt bé. Estan funcionant bé. Dius espais que normalment no es visiten, les escales sí que es poden veure, tot i que normalment no s'hi pot pujar, i hi haurà alguna representació, em sembla, també a la primera planta, que és la que està tancada normalment al públic, perquè aquella no està restaurada. Això, els periodistes o la gent que heu accedit a vegades ho sabeu molt, però la gent del poble, tu li dius, no és que al castell de Torredembarra hi ha una planta que està per reformar, que el terra, inclús no hi ha terra, que és arena, que és sorra de...
I diu, com que hi ha per reformar? Sí, sí, però si no és l'Ajuntament, no, no. Tu quan entres, a dalt a la masquerra hi ha les finestres, que allà no s'hi pot accedir. Que estan tapiades, sí. I diu, què dius? No, no estan tapiades, eh? N'hi ha unes que sí. Des de dalt, a l'escenari, a l'escenari dic, és a dir, a la finestra tu pots veure l'Ajuntament, però simplement hi ha la porta tancada i no es pot entrar. Però en canvi allò són les parets i el terra...
de tal qual està. És l'arena, la sorra, està. I allí dins hi haurà una de les obres. I no t'ho perdis. Una altra de les obres es farà en un lloc que també és inaccessible, habitualment, tot i que la gent de la Torre hi pot accedir, crec, a la Festa Major. Crec que sortegen entrades per veure la Festa Major des del terrat...
Ah, sí, és veritat. De la torre... Doncs mira, enguany 140 persones a les 7 i 140 persones a les 9 podran accedir al terrat, que és la torre que queda a l'esquerra. Això és molt absurdo, eh? Home, tu saps què és? A part Nadal. Que sortís, que entrís al despatx d'alcaldia, perquè s'ha passat pel despatx d'alcaldia.
Ah, molt bé, això no sabia que havies d'entraparat. Passis per sota la finestra, i és una finestra que té, te'l cotxes una mica, i de cop estàs en una torre, que estàs a la plaça del castell, amb unes vistes de l'església, de la capella de Torre d'en Barra, allà així, i de cop tens una representació allà, tu hi fixa't com és la torre, que estem parlant d'un espai tan petit, i allà hi caben 35 persones, i a més una obra de teatre. Sí que aquell moment potser haurem de portar la jaqueteta, perquè estarem 15 minuts, però clar, posa't en situació, com tu m'has dit, ho sé vendre el producte, però posa't en situació, és que és una meravella.
Aquí us van fer ruta pel castell perquè triéssiu els espais, o ja teníeu clar on... Va ser molt bo, perquè la persona que ens va dir això li interessava i tal, després en què ens va posar en contacte va ser amb el regidor, amb el Dani, que és l'historiador, no? Llavors, clar, ell no sabia ben bé com era el microteatre, però quan li vaig explicar li va encantar la idea i em va dir, hem d'anar a veure els llocs que hi ha, perquè, clar...
Quan algú no veu teatre o no veu microteatre, no s'imagina que els llocs tan petits es pugui fer teatre. I normalment busca sales grans, que hi hagi bona acústica, que hi hagi tal, no? I clar, hi van fer moltes visites, van visitar molt l'Ajuntament i van veure coses com van pujar a dalt de tot el terrat. El terrat de l'Ajuntament? Que és a dalt de tot? A dalt de tot vol dir...?
A dalt de tot. Clar, hi ha unes vistes increïbles i seria un lloc perfecte, però no hi ha seguretat, no hi ha baranes, no hi ha balla, llavors no ho podem fer. Ho vol descartar. Clar, està clar. Inclús quan surts a dalt de tot, però hi ha unes màquines de ventilació, llavors allà no era un lloc bonic ni res, i tenim molt clar que...
No és només el teatre que es ve a veure, no és només les obres, no és només el saxofonista que toca el saxo mentre es fa, abans de començar, o a l'acabar, que a l'acabar també tothom torna a reunir-se allà i tens un moment d'interactuar amb els actors i les actrius també. Està molt bé aquest moment de...
m'agrada molt l'obra, escolta, aquesta idea que origina, com ho has fet això, m'has sorprès, saps? En aquest moment, al públic també ens agrada molt, això, de poder tenir aquest migre. Llavors vam buscar espais que, d'alguna forma, fessin com una mena d'atur visitat pel castell, perquè, a més, et dic que anem a suposar que plou i no podem fer la torre,
Sí, això també és una possibilitat que hi he pensat. Es faria la sala de plens, però es faria al contrari, totalment al revés, amb una paret lateral que tenim preciosa, que hi ha museu de Sant Jordi, es faria de cara cap allà. Però faríem que la gent accedís, això també és una altra cosa, a la sala de plens s'hi pot accedir des del despatx d'alcaldia.
És un despatx xulo, eh? Home, clar, clar. Jo el recordo perquè vaig fer una vegada de carnestoltes en pandèmia. Mare meva. I sí, bueno, hi feia fora l'Eduard del despatx d'allà i tal. Però, clar, la gent podrà accedir, no al castell com una part, ah, mira, que bonic, si no accedirem.
com que no fos l'Ajuntament. Perquè, clar, estem molt acostumats a veure-ho ja com l'Ajuntament i no com el monument que és, que és un edifici renaixentista supersincular. Llavors, poder passar per les escales, poder entrar a llocs que estan per rehabilitar, que aquest és el que estan per rehabilitar,
deixa'm dir-ho, els grafitis dels anys, dels segles XV i XVI, que estan gravats a les parets. Hi ha frases en francès, amb l'any posat... Saps que no hi ha entrat mai? És que per això la gent de la torre no ha entrat mai i podrà entrar aquest dia, i és una passada el fet de...
Mira, el que et deia de les escales, que és una tonteria, tu veies les escales i és noble, és maco, seus allà, què ve, quina passada, i tens una obra. I de cop entres en un lloc on no es pot entrar mai, que ara sortirà la licitació que volen reformar aquell espai. Però que hi puguis entrar ara, amb l'energia que té, l'espai com és, i a sobre veges una obra de teatre, et facin riure.
Bueno, és que estem creant una cosa molt maca. Com ho diuen els joves això ara? Estem creant un hype? Sí, sí, sí. Estem creant hype ara mateix. Però mira, estem fent una cosa que és tant el lloc com el moment en què es fa, que fa 25 anys del castell, com tota l'energia que es genera, que tenim molt clar que això ha vingut per quedar-se i serà així. De fet, el regidor té molt clar també, la seva intenció és que no es faci sempre al mateix lloc.
i que els torrenys puguem anar descobrint diferents llocs de la torre, que tenim espais, tenim zones que la gent hem deixat de conèixer. Amb això tens raó, hi ha llocs molt bonics de Torre d'Ampada. Anem a la informació pràctica, Joan Maria, amb això típic d'entrades, perquè et dius, són 140 places per passi, per tant són 280, que dius, home, és molta gent, 280, sí, sí, però... Sé que ja hi ha la meitat menudes. Ja hi ha la meitat menudes, molt bé, i això, com aquell qui diu, no ho hem publicitat encara. Exacte.
Llavors, si voleu comprar la vostra entrada, o accediu a través de l'aplicació de l'Ajuntament de Viu la Torra, o a través de la web de l'Ajuntament de Viu la Torra, crec que les entrades són 5 haurets, sincerament. És preu popular, per tant? No hi ha, jo et diria que no hi ha festivals a aquest preu, gairebé, és molt difícil trobar.
festivals d'aquest preu, normalment són 12, 15, 10, el més econòmic, 5 obrets, és que ho han fet gairebé regalat. Dic, per totes les edats, que tots els nens poden venir nens, perquè hi ha alguna obra que potser no entendran com a entendre, però hi ha moments gags divertits que riuran i hi haurà obres que entendran molt fàcilment, que són divertides, són molt cuidadosos, no hi ha res que no es pugui dir, no hi ha res... Això també està bé indicar-ho, perquè moltes vegades el teatre no té per què ser per tots els públics. És que realment...
El que s'uneix aquí és molt bonic, perquè és la música que dèiem, amb un espai molt bonic, i és algú familiar molt bé, molt alegre, i que com a adult és molt maco. I és sobre el fet que tu t'aixeques i vas a un altre lloc, que acabes de l'obra i dius... Què, què t'ha semblat? Escolta, m'ha encantat, escolta, Anna, ha sigut fantàstic, que bé, no? I de cop és... Mira on ens porten ara. Ostres, si pasem per aquí? Ostres, que... I de cop és una altra obra totalment diferent, que no és estar assentat en una butaca...
i veus una obra, t'esperes un minut que canvia la cinematografia, i veus una altra, sinó que et genera tot, i ara sí que sona molt bonic aquest hype, però és tota una experiència tan maca que la gent ens diu normalment, ja s'ha acabat. Seran quatre peces, per tant, seran, dius, d'una o un quart d'hora, més o menys cadascuna, serà una hora d'espectacle, tampoc és molt llarg. Comptem en total que és una hora i mitja. Una hora i mitja. Entre que puges, baixes, la música, fas el comentari...
El saxofinista no l'hem anomenat. No, és en Bladi, en Vladimir, i és una màquina, també és una passada, és encantador. I també tenim el Bladi fent el saxo, no com un concert que han d'escoltar el saxo, tot i que ho podem fer, però tu arribaràs a Castell i trobaràs tauletes, trobaràs espalmetes, et trobaràs aquí una mica de vinet per poder prendre vinet, que podràs consumir vinet o refrigeris o el que sigui, i és allò que pots esperar
mentre escoltes la música de fons, mentre gaudeixes i et prepares per aquest moment. I també dir això, al final, també tornes a baixallar i torna a veure el saxo i, per exemple, el passi de les set es barreja amb el passi de les nou. I també trobar la gent que arriba, que saluda, t'encantarà, escolta, vine a uns llocs maquíssims. També ho hem fet amb un horari que després pots anar a sopar. Perquè és el primer passi a les set, això és aquest divendres, recordem-ho per acabar, el divendres a les set el primer passi i a les nou el segon el primer festival de microteatre a la Torrenca.
La torrenca, perquè avui en parlem i ja veuràs com d'aquí uns anys això serà ja una cosa... Home, esperem que sí. Joan Maria Vidal, moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més a Baix Gai al Dia. Dijous parlarem de plantes. De jardineria. Et queda algun altre espectacle per comentar? Mira, això s'emet avui dilluns i just ahir Reus estava actuant amb Abans que arribi l'alemany, amb Captiva Teatre, una obra també preciosa que és de l'Alzheimer, per això és l'alemany,
I és també una obra maquíssima que estem portant a tot Catalunya, també, preciosa. I també dir-te que això és el dia 19, però el dia 20 hi ha els mal casats a Tor del Barra. I crec que, no ho sé, potser hi trobo el cap. Ah, vés, vés, també parlarem amb els mal casats un dia. I també afegim que el mateix dia 20 a la tarda, al Castell del Catllà, hi apareix el Patge Reial, que el connecta ben a prop.
Ostres, mare de Déu, aquest senyor que no dorm, ell diu que sí, però jo no sé com ho fa. Jo, Maria Evidad, moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu. Avui hem sortit micro amb mà al casal municipal de Torredam Barra, on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'estel de Nazaret.
la versió que representa aquí a Torre d'en Barra dels Pastorets el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de la companyia que el representarà i comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia, o bona tarda, benvinguda. Bona tarda. Això va ser idea vostra, de l'Associació de Joves. Què us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels Pastorets?
Bé, nosaltres, quan vam fer l'associació, el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble. I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim el poble que fan el passebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra.
I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ja ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí. Vosaltres, clar, per l'edat, suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record? No, nosaltres no havíem ni nascut. Hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia.
A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí, Pere. Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havia sigut... No, jo no soc d'aquí Torra d'en Bar, no els vaig fer aquí. Els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on véns? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els al Folk i Torres. I què tal el canvi?
Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents. M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge de Satanàs és increïble. Bueno, quan el faci amb ell jo t'ho diré. No em veig jo, no em sé veure jo. No ho sé, però sí.
El Jordi Salvat sí que havia sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90, feia d'ajudant del sacerdot, i aquest any faig el sacerdot, vull dir, hem pujat aquest avui una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folky Torres a pastorets Ramon Pàmies, explicar una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que, a veure, aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història del fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també de l'elenc, que tenim unelenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment ja és haver-hi una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Sí? Tothom en paper o no? A la quarantena més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta que es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat...
Hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És, per alguna banda, una banda màgica el que unes menys joves, amb ganes de recuperar, han volgut tirar endavant. Amb molt poc temps, hem d'entendre que això, la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre,
i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic, l'elenc, la gent de vestuari, la gent de sanografia, estem tots treballant a l'últim moment perquè surti, i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom, perquè tots estem amb nervis d'això no va bé, això no surt bé, això no en tenim prou, estressa així, no en veig, i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família, i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble pel poble.
Esteu nerviosos? Vull un si o no així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies. A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari, perquè no podíeu aprofitar part del que hi havia hagut antic.
No, el vestuari l'hem fet tot nou i, bueno, una mica amb Albert Cam i l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració. Sí? Com ha anat tota aquesta part? Perquè, clar, és el que deia ara el Joan Maria, no?, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint?
cosint unes 10 més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot i van fent de tot, al final. Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època, del segle... Permetem que talli. És una recuperació i estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin, que no només que vés de les zones...
O sigui, calla, no preguntis més.
És a dir, sí que estem recuperant uns pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força i a la vegada estarem amb una mena de recuperació que no vol dir calcar. Però evidentment no parlarem de coses noves que estem fent o coses... Hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi.
Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la Trini Uguet per aquí. Tu, quin àngel ets? El de l'Anunciació o l'Àngel Garré? Jo soc l'Àngel Garré. Ets en Mirià. Sí. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90. No.
No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2.000, així que no... Ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. I, bueno, sé de coses... De fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, doncs familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què. I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció.
I la incorporació al món de l'escena, què tal? La trini és periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de... Bé, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Teniu confrontació? Hi ha aquest Sant Miquel Satanàs? Aquí hi ha algun moment maco? Sí.
Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, bueno, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera, i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de...
Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Però aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí. Ja ho saps, s'ha de descobrir fins al final. Home, m'heu canviat el final, també. Qui sap? És el que ha dit el Joan Maria, això s'ha de vitre a veure.
ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, que ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text, doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no ho estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez.
Perquè aquí heu retallat també text, no? Perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora. Mira, la veritat és que l'obra, el text va passar primer per la mà de la Bíbia en Segurana. Aquí hi havia un text molt extens i la vam tenir el dia 15 de setembre. I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre...
I va haver comentaris de, és que jo soc autònom i jo no puc aprendre, perdona, és que jo tinc ta... I van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim 3 mesos, que tothom té les seves vides i farem el que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és el que hem intentat. I hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant. Dels que sortiu, si no, en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu?
Un teatre, sí. Sí? A Medias. A Medias, què vol dir a Medias? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però allà he arribat. Allà has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, sóc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text?
D'aquella manera, d'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau. La bossa carregada a monedes d'or, que no sé si sonen gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius...
Sí, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno. Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no? Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja, 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu? Tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es venen a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res. Si la gent, quan entri, podrà escollir on s'asseu. El primer que arriba, el primer que s'asseu.
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves...
Per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb vara, o tu. Hola, bones. Gemma, de què fas, tu? Jo ho faig de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. I tu? Tu, mataties, i qui més? I Joan és la Rosalía. Joan?
I ella i jo tenim experiència en teatre, que vam començar amb el Don Maria, en un grup que es diu Teatè de Pialta Fulla, i seguim, i no res, ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Mireu, sí.
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal.
Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema? O faig jo l'apunt? No, no, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal... Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
I serà molt bonic venir aquí, veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica, Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els Pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, l'has de treballar més. I és això, un cop que saps el text, l'has de treballar sobre l'escenari i intenta't treure'l millor de tu mateix. I hi ha algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? I tant. Molta merda. Que vagi molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomment que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí, no, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'acceix els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com somiava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho, sacríleg, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de l'efra immunda. No, furies de la vera com t'atreveixes. Que jo hagi d'escoltar això.
Potser tu ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crea la nenatura i el temps. Qui et va crear és el déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps què davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu?
El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo regno en l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder? Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei i senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així t'ho mana.
I qui pot banar tant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi, Sergi Infernals! Tindran dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I és ple, és ple que et vinen. Saps? Llavors ja pots... Vinc ja al lloc perquè em vull anar. Ah, vale? Eh... Vale. Vale. Un, vull que apareix... Això són cortines. No senteu, vale? O a partir d'aquí no senteu. Bé, ja. Llavors, si ets vingues a la vanya, és pròfica. Llavors, a quin punt? I quan diu a mi, a mi, Sergi Infernals, entreu rient. Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha!
I deixeu estar els altres, ei! Deixeu estar els altres, comenceu a girar al voltant, vale? Ja se'ls ajudareu. Sí? Vale. Podem tirar l'Andrea Briggs de les 6 o les 7? A les 7, doncs, ahí, molt bé. L'escriu directe, no?
Despertin ja els meus! Sorgeixin les fúries! A mi, esperits de les tenebres! A mi, l'infern! Però què és el que ha passat? Quina és la nova que t'han taxat, que a prisòs ens crides? Digues què ha succeït! Per què reclames el nostre ajuda i esforç? Voleu saber-ho?
Digues què passa, tots quan mira som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de la gran lluita, digue'ls que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i malaurada per nosaltres de que el món vingui a redimir a la humanitat el Masíes o Crist, que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies.
Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I nosaltres farem! Ni cal dubtar-ne! Així ho crec, també, però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, germà, aquell sí que m'agrada. Oh, aquell és molt diferent. En ell l'amo hi pot confiar. Ja ho pots ben dir, que hi pot. Abderó és un tros de pa. És més mans que un anyell. Jonas! Et criden, eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamin, que ve cap aquí.
Oh, tan corra! Què deurà voler aquest bailet? Alguna dremeliè dura, segur. Doncs, veuràs. Txarriquem. Txarriquem. Mataries, Jonàs! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic i no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues! Bé, que estic cansat.
Ai, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà. Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat.
La ciutat, que hem d'anar a fires. Què fires? Anem a nostres a Jaurudalem, a la rica perla de Judea, que és la ciutat escollida per la murada del Senyor, allà on tot és a la via, cants, músiques, aromes i flaires de fer divina, que omplen els cors fent-los esclata de diversió. Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca.
Ja veuràs, torneu-ho a dir. Que no m'heu entès. Això es menja amb cullera o amb forquilla.
Explica-ho clar i sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embullar-ho. Jo també en vull. Té, xerrica.
Sintonitzes on a la torre. Nosaltres anem fins al teatre del com els explicàvem ara tot just fa un momentet que acabem de repassar l'agenda i ens situem a la nou de Gaià perquè hi fa parada l'elenc Salamonenc, que hi desembarca una herència per somiar. Ara mateix a la altra banda del fil telefònic ens acompanya la directora de l'elenc i autora precisament del text d'aquesta obra. Anna Ferrandu, molt bon dia, benvinguda a Baix Gai al Dia.
Hola, molt bon dia a tothom. Tot a punt de cara a aquest nou bolo de l'Alenga, en aquest cas molt a prop de Salamó, la nou de Gaiar. Doncs sí, sí, ara ja està tot en marxa, tenim els motors ben calents i bé, estem a punt, a ultimar els últims retocs.
per deixar-ho tot a punt. I diumenge a la tarda anem a la 9. Esperem que vingui molta gent i fem extensiu el convit a les rodalies, perquè estem a la 9, però aquí un poble al costat de l'altre és molt proper. Per tant, convidem a tothom que tingui interès a que pugui venir a la 9 o assistir a la nostra representació.
Què representa per un grup de teatre mater, petit, com és l'elenc salamonenc, poder sortir de la vila, poder representar tot allò que ha estat treballant durant moltes setmanes en d'altres localitats, allò que les grans companyies anomenen la gira, no? Anar de bolos.
Doncs bé, el fet de poder sortir del poble et infiltra una energia que per uns moments et fa volar, no?, i et fa ser gran. Llavors, aquesta il·lusió per continuar és la que et manté, perquè realment som un grup amb gent molt diversa, de diferents edats,
És teatre d'aficionats, teatre mater, això vol dir que cadascú té la seva feina, té la seva família, té les seves dificultats. I realment n'hi ha moltes de dificultats per poder fer una obra de teatre. Llavors, el fet de fer una representació i que puguis anar a un altre lloc a Fela,
Això et diu, ostres, aquesta feina que estem fent val la pena, tot i els esforços que comporta personalment, i a tota la gent, que a vegades no és només personalment, sinó familiarment.
Que és el més difícil de dirigir un grup de teatre amateur, tenint en compte tot aquest munt de condicionants i la logística, que hi ha al darrere d'una posada en escena d'aquestes característiques, tenint en compte que en ser una entitat petita, la que capitaneja o que es tira de la corda, té també uns recursos limitats i de vegades cal posar molta més imaginació de la que potser requeriria un...
A veure, és posar molta imaginació i, per altra banda, posar molta voluntat. Molta voluntat per part de tothom perquè la cosa funcioni.
A veure, és difícil fer venir a tothom l'objectiu. Tothom vol fer teatre, tothom vol representar, tothom està molt satisfet i omple molt quan veus el resultat, però al dia a dia, a vegades, és difícil.
Llavors, el que és molt important és que tothom es faci càrrec del que representa i posar-hi, sobretot, molta voluntat per tirar endavant les coses. Paciència i treball i constància. Penso que és tal com s'aconsegueixen les coses, sigui el teatre o sigui qualsevol objectiu que tu et proposis. A vegades les coses es fan difícils.
Però la constància i la voluntat hi ha de ser. I buscar recursos allà on potser no hi són. I demanar a la gent que sortosament ens col·labora.
hem de donar les gràcies al nostre entorn proper, no?, perquè quan diem ei, necessitem una taula, una cadira, o necessitem fer qualsevol objecte que ens faciliti la representació. Doncs tenim tota una sèrie de col·laboradors que ens ajuden moltíssim, i això és d'agrair, perquè sense aquesta col·laboració no sé si arribaríem a fer les representacions que estem fent, no?
És una responsabilitat alhora també pel fet que hi ha gent, hi ha empreses, hi ha persones a títol individual que confien en la feina de l'elenc o hi ha altres viles, no? Com el cas de la nou de Gaià que aposta perquè l'obra es pugui representar. És també això, responsabilitat?
És una responsabilitat per part de tots, perquè si confien en que tu facis una representació, vol dir que esperen alguna cosa de tu, no? Llavors, com a grup, tothom ha d'estar conscient de la responsabilitat que es té quan es fa una representació, sigui allà on sigui. I més si et diuen
La gent ens diu que ens ha quedat molt bé, ens ha agradat molt
Hem rigut, hem passat l'estona bé i bé, i que en el fons riem, però a més a més diem cosetes, no? I això és important. Es busca fer riure amb les obres de l'Alenc Salamonenc? Una mica sí. A veure, s'intenta dir coses, però dir coses d'una manera desenfadada.
Anem al teatre i anem a passar-nos-ho bé i la gent vol distreure's, vol treure's aquelles preocupacions i dir anem a passar l'estona. Bé, llavors sí, intentem que la gent rigui, posar situacions de comèdia, però que a la vegada aquestes situacions de comèdia diem que hi ha punts de realitat que també cal que siguem conscients.
I una mica és el que ens comporta aquesta obra, no? Obrir els ulls a segons què, però d'una manera informal, deixant veure la nostra societat on vivim, la realitat, on som. Una herència per somiar, de fet, tracta l'actualitat, l'actualitat pura i dura del camp de Tarragona.
Exacte. No podem oblidar on som, on vivim i què és el que passa al nostre voltant. Hem de ser conscients d'això. No som una gent que viu en un poble i que estem apartats del món. No, estem al món i estem al camp de Tarragona i hem de ser conscients de tot el que tenim al nostre voltant. I això és una mica el que veia, el que ens fa conscients de la realitat.
El públic haurà d'haver llegit molts diaris per entendre aquesta actualitat? O aquesta actualitat ja es posa en un context en què aquell que potser no consumeix gaire els mitjans de comunicació entendrà què és el que passa i quines són les inquietuds al voltant d'aquest assumpte que vincula el territori, el camp de Tarragona amb el que passen els personatges?
Bé, jo crec que la gent pot estar al cas, perquè són situacions en què ja fa molt de temps que s'hi va arrossegant, que són vives, i que a vegades sembla que s'adormin,
nous problemes o nous conflictes, que sembla que n'amaguin alguns, però és una cosa que es viva, que hi és, i que no la podem oblidar, i que de tant en tant l'hem de sacsejar, no? I una mica és el que fem ara, potser fa temps que no se'n parla, i és un recordatori que estem aquí i que aquest problema encara el tenim, i que no s'ha solucionat, no? Llavors, doncs bé, aquí ho deixem estar.
A veure, una mica és qüestió de tots, de la gent que hi som, que vivim, que som la gent que xafa el terreny, dels que no hi són, dels que ens governen, i una mica les responsabilitats de tots, no? Per part nostra, perquè som els que hi vivim, i per part dels que ens governen, perquè és un tema que està aquí paradet, no?
Alhora, una obra de teatre per remoure consciències, per fer pensar socialment com es viu a casa nostra i com es viu també en d'altres llocs del món. Arriba aquest missatge? Quin és el feedback que l'elenc té per part del públic? Sense anar més lluny, ara fa tres setmanes, si no recordo malament, aquesta obra era representada també al Cafè de Rodanyà.
Sí. A veure, amb el cafè de Rodanyà el ficat es va entendre, es va cobsar la idea per on anava, no? Llavors, quan trobes la gent que et diu ah, doncs això està molt bé, no? Perquè hem passat una bona estona, però bé, ens heu dit coses. Llavors, bé, la satisfacció és més plena, no? No només aquells que et diuen ai, que bé, mira, hem rigut, hem estat
Hem estat bé, hem passat una bona tarda. Molt bé, estem contents que hi hagi passat una bona tarda i que us hagi agradat i que hàgiu estat molt a gust, no? Però quan a més a més et diuen, home, doncs això està bé, eh? I ens diu cosetes, potser sí, no? Us felicitem. Llavors, doncs bé, estem més contents, evidentment, perquè també és el que volem, no?
Ja per acabar, una última pregunta. Ara seguirem parlant de teatre, ho més ben dit, de pastorets, amb en Jordi Guas. Hi ha més bolos a la vista per l'elenc salamonenc, amb aquesta herència per somiar? En principi, tanquem aquí. Evidentment, estem oberts, si algú ens vol convidar a què hi anem, estem oberts a noves propostes, no? Però ara, en principi, és època de pastorets, com ben bé es diu, de temes nadalencs,
I, doncs bé, en principi aquesta és l'última representació que tenim. Doncs ja ho sap l'Audiència de Baix Gai al dia. Aquest diumenge, les 7 de la tarda, al Casal de la Nou de Gaià, una herència per somiar amb l'Alenc Salamonenc. Directora Anna Fernando, gràcies per compartir aquests minutets en directe amb tots nosaltres. Molta merda per diumenge. Moltes gràcies a tots.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores, on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li han vingut. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art. A cada setmanades de perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. L'índex de preus al consum a Espanya ha baixat una dècima el desembre fins al 2,9% i el 2025 tancarà amb una mitjana del 2,7% segons l'Institut Nacional d'Estadística. La caiguda es deu principalment a la baixada dels preus dels carburants i, en menor mesura, a l'oci i també a la cultura, mentre que aliments i begudes no alcohòliques han pujat l'IPC. Adivinen quin està solo en Nova York i una banda sonora. Qui l'encerta, aquesta pel·lícula?
I el Departament de Territori per la transició ecològica, una convocatòria anticipada de subpensions per al 2026, amb més de 6 milions d'euros destinada als Consells Comarcals de les Comarques de Montanya i al Consell General d'Aran. Les ajudes finançant millores i manteniment de camins municipals i rurals d'entre el 1 de gener i el 31 d'octubre, com a part de les polítiques de Montanya de Montanya,
per garantir l'equitat territorial millora la mobilitat i combatre la despoblació. I el Ministeri d'Agricultura ha confirmat dos no siguin les morts per aquesta porcina africana que eleva 29 els casos defectats tots dins del matí de 6 km i sense ampliar els municipis afectats.
A més, també s'ha confirmat el focus de grip aviari en una granja de veiputs i els serveis veterinaris investiguen l'origen del brot, el protege principal del contacte amb una au silvestre infecta. Tenia molts, eh? I amb mobilitat, encara ara la principal acceptació avui és la boira densa, que redueix la visibilitat en diversos punts, però la dos entre jorba i pesiana...
També a l'AP7, entre Cardedeu i Barbera del Vallès, i també entre Vila Blareix i Massanet de la Selva. A banda de res, manté pas al territori, ua, de baixar en 1468, entre Salugat i Barcelona, per desprendiment. A l'AP2, a Etona, la rendida de també d'un vehicle alboral, provoca circulació interna. A banda, perquè fa el servei ferroviari...
Els trens de les línies R2-1, R2, R13, R14, R15, R16 i R17 circulen per una incidència en infraestructura entre el pla de lloguer i l'Evitge. A banda, també els trens de les línies R2-9 i R11, volem dir, acumulen retats en aquest cas que poden superar els 10 minuts per un robatori de cable.
i dos menors d'edat es troben en estat crític i tres persones més van resultar ferides a causa d'un accident que va tenir lloc ahir a la nit a la C16 a Cercs d'Albergueda. El sistema d'emergències mèdiques va activar nou ambulances i va traslladar un dels menors a l'hospital, part oblidat que se la digui l'altre, a la Val d'Hebron. També va demanar tres persones en estat menys greu i les va traslladar als centres sanitaris una dona a la Val d'Hebron, un home a l'altalla de Manresa i un home a la mutua de Terrassa.
I pel que fa el temps d'avui, jornada majoritàriament assolellada, però amb oires persistents, sobretot ara al matí, a la depressió central hi ha la Val de l'Ebre que es podrien allargar fins almenys el migdia.
És el so de la tala de Pins, Pinastre i Mors, en concret el Pareig Natural d'Interès Nacional de Poblet. Així començava una actuació gairebé sense precedents i amb la previsió de retirar uns 30.000 arbres en 45 hectàrees. Estaven molt castigats per la falta de pluges i una plaga d'escarbats els va matar.
Allà, la llavors directora general d'ecosistemes forestals de la Generalitat, Anna Cenitges, ens explicava l'actuació. Avui ens retrobem amb ella per parlar de la resistència i la recuperació dels nostres boscos. La natura és sàvia? Com? De quina manera?
De les sequeres que hem patit a les sequeres que vindran.
Quatre gotes.
La qüestió és com canviarà l'entorn natural en aquest horitzó no tan llunyà, més càlid i més sec. Ho han seguit i analitzat des del CREAF, des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, per exemple, a través del projecte de monitoratge dels boscos de Catalunya, el de Boscat. La Mireia Banquer, investigadora del CREAF, n'ha estat la coordinadora. Mireia, benvinguda.
Hola, què tal? Moltes gràcies. Al Quatre Gotes ens preguntem per si estem prou preparats per al futur que ens ve. Intentem fer aquesta mirada en tots els àmbits, en tots els eixos. I podríem dir que la prova de foc l'hem tingut aquests darrers 3 o 4 anys. En aquest cas, els nostres boscos fins a quin punt s'han posat al límit?
Jo crec que més que parlar d'una prova de foc, potser parlaria d'un tast del que ha de venir, d'una mostra o d'una prova del que ha de venir. Llavors, els boscos, en aquest sentit, el que estem veient ara, després de les pluges de la primavera del 24 i del 25 pluges que hem tingut,
és que tenen una capacitat de regenerar i de refer-se bastant gran. El que passa és que, segons les previsions, aquest tipus d'episodis seran més freqüents i més intensos. Llavors, la nostra pregunta és fins a quin punt aquesta capacitat de recuperar-se s'allargarà al llarg del temps? És a dir, recuperar-se d'una sequera intensa? Estem veient que en gran part dels casos és possible, tot i que hi ha hagut episodis de mortalitat...
Però si això es va repetint i cada cop és més intens, doncs haurem de veure si aquesta recuperació es pot mantenir. Aquest és l'interrogant, després te'l tornaré a plantejar d'una altra manera. En qualsevol cas, estem parlant d'un impacte fort en el medi natural perquè s'ajunten dos elements determinants, temperatura i també falta d'aigua.
Exacte, això és la combinació que fa que els boscos hagin patit aquests efectes molt més que altres entorns naturals. Una cosa que és una obvietat és que els arbres no es poden moure, per tant no poden anar a buscar aigua, no poden posar-se a l'ombra per tenir menys calor, diguem.
Llavors estan on estan i si on estan no plou i on estan fa molta calor, doncs pateixen els efectes d'aquests impactes. Com més alta és la temperatura, i això és el que s'ha estat donant els darrers anys, més aigua evapotranspira en els arbres. Per tant, més aigua necessitarien. I aquests darrers anys el que ha passat és que ha fet molta més calor i a més a més ha plogut molt poc. Per tant, la combinació d'aquests dos vectors...
Ha sigut molt dura i molt estressant pels nostres boscos. I la mortalitat ha estat tan elevada perquè tenim espècies poc adaptades al que seria el clima mediterrani, amb les seves fluctuacions habituals, aquestes sequeres en períodes amb més o menys aigua, que això formaria part, podríem dir, del nostre clima? O estem parlant que els fets d'aquests anys darrers han estat tan excepcionals que ni les espècies que s'havien habituat a casa nostra ho han pogut resistir?
Nosaltres tenim espècies molt adaptades, en realitat, perquè vivim en un context de clima mediterrani en el que és habitual, freqüent, i la normalitat és que a l'estiu fa molta calor i no plou gens. Per tant, les espècies, al llarg dels segles, han anat desenvolupant estratègies per fer front a aquest estrès hídric, sobretot estival. Per tant, la major part d'espècies dels nostres ecosistemes forestals
tenen estratègies i eines per fer front a aquestes condicions. I això explica en part com, gràcies a les pluges d'aquest últim any, han tingut aquesta capacitat de resistència. Els episodis de mortalitat que hem vist, que de moment no han sigut massius, hem tingut moltes afectacions com simptomàtiques d'estrès hídric, però sobretot en el cas dels hines, roures i aquest tipus d'espècies s'han recuperat,
Els casos de mortalitat que hem vist i aquests símptomes intensos de decaïment forestal, que és com nosaltres ho anomenem, són deguts al que tu mateix comentaves, que és a l'excepcionalitat d'aquest episodi. És a dir, les espècies estan adaptades...
però les condicions estan canviant. Estan adaptades a unes condicions que són les que hem tingut en els darrers segles, però el canvi climàtic està fent que les condicions canviïn, està canviant les normes del joc. Llavors, en aquestes noves normes, hem d'anar veient on està el límit de resistència d'aquestes espècies. I en alguns casos, per exemple, en el cas del pirroig, estem veient que és una espècie que està patint més que d'altres, perquè és una espècie...
de latituds més elevades, eminentment europea, que necessita climes més freds i més humits, i en zones com Osona o el Moianès estem veient episodis de mortalitats de pirroig que no s'havien vist fins ara.
La diagnosi és clara perquè ho hem vist amb aquest primer tas que ens comentaves abans, d'aquests darrers anys de sequera, però el que no sabem ben bé per on passa és el futur. I abans deixàvem un interrogant, una qüestió que ara volem estirar. Si aquestes plantes, aquests arbres en conjunt, els boscos s'han posat al límit, aquest fet els debilita per les pròximes sequeres o bé els enforteix?
No els debilita, els debilita. De fet, en un any bo estem veient una recuperació molt important, però no és tant amb el vigor que tenien abans d'aquest episodi de sequera. En molts casos els arbres no s'han mort, però sí que han perdut part de la seva capçada o tenen algunes de les seves branques que s'han mort i que ja no han pogut treure noves fulles...
És a dir, requeriria un període llarg d'anys bons que això tornés a agafar embranzida. Ara estan afrontant aquest estiu amb unes condicions hídriques molt més bones que en els darrers tres anys,
però no estan en plena forma. És a dir, s'estan recuperant d'un sotrac molt gran. Això no els reforça, sinó que el que fa és que els debilita i això hi necessitem un seguit d'arbres bons perquè puguin recuperar totes les reserves que han hagut de fer servir per treure noves fulles, recuperar aquestes o treure noves branques que substitueixin les que s'han mort. Per tant, no és un...
No és un entrenament, diguem, és un sotrac. I podríem dir on està el límit de resistència d'aquests boscos? El podríem arribar a estimar, per exemple, de quant llarga pot ser una sequera perquè hi hagi aquesta resistència, aquesta capacitat que quan torni a ploure els ecosistemes tornin a reviscular?
Doncs això és una gran pregunta de recerca que tenim nosaltres sobre la taula. I se saben algunes coses que ens permeten saber que hi ha determinades espècies que són més resistents que altres. Es fan experiments sotmetent els arbres a sequeres intenses, més enllà de la real, a escala de laboratori.
I això ens permet saber que hi ha algunes espècies que resisteixen molt més que altres. Per exemple, és molt fàcil imaginar que un faig necessita molta humitat, necessita molta aigua, viu en llocs d'alçada, i en canvi les alzines o determinats pins com el pi blanc o el pi pinyer són molt més resistents a la sequera del que podria ser un faig o un pi roig inclús.
I per últim, Mireia, també et volíem preguntar si nosaltres hi podem intervenir en aquesta adaptació, és a dir, al no deixar-ho tot a la simple adaptació de les espècies, si podem participar, si podem col·laborar en que els boscos estiguin més preparats.
Jo crec que sí, aquí hi ha dues respostes. Una és, si nosaltres no intervenim, els boscos tenen una dinàmica natural que els permetrà adaptar-se, però els convertirà en uns ecosistemes que no sé si són els que nosaltres volem com a societat, perquè poden ser ecosistemes molt més àrids, molt més adavesats...
Pot ser que la transició sigui molt traumàtica perquè pot ser molt ràpida, pot ser a través d'episodis importants de mortalitat o pot ser a través d'episodis de grans incendis forestals. Llavors, si nosaltres no fem res, això té una dinàmica que es recol·locarà tot al llarg dels anys.
Aquí la pregunta és què volem nosaltres com a societat? Què ens aporten a nosaltres els boscos com a societat? Si nosaltres considerem que són entorns que volem conservar i que volem mantenir com a fons de lleure, de biodiversitat, de relax, de béns, de fusta, de bolets, d'embornal de carboni... Si volem mantenir tots aquests béns i serveis, sí que és important acompanyar-los a aquesta adaptació del canvi climàtic.
I aquest acompanyament passa per fer gestió. Diferents tipus de gestió. La gestió és un ventall molt ampli que passa d'intervenir poquíssim i a un nivell molt quirúrgic a intervenir molt. Té un ventall molt ampli de possibilitats.
Però algun punt d'aquesta gestió, diferent en cada cas i diferent en cada lloc, ajuda o pot ajudar aquest acompanyament, aquesta adaptació dels nostres boscos al canvi climàtic.
Doncs de seguida estirarem el fill de la gestió, també volem parlar de l'impacte en la fauna que té la sequera i de com es podran adaptar les espècies. En qualsevol cas, Mireia Banquer, coordinadora d'aquest projecte de seguiment dels boscos a Catalunya del CREAF, gràcies per atendre'ns i seguirem pendents els resultats de les recerques que teniu en marxa. Perfecte, moltíssimes gràcies a vosaltres.
4 Gotes, el podcast sobre la sequera.
Seguim mirant aquest horitzó de futur per veure quin impacte tindrà aquest canvi del clima en la flora i la fauna. I a l'inici del programa veiem que avui tindríem un retrobament d'aquella primera escena del paretge natural de Poblet, amb la tala dels arbres. Ara, però, per saludar altra vegada l'experta en la gestió d'aquests boscos, l'Anna Sanitges, que és enginyera forestal. Anna, benvinguda al programa. Bon dia. Com seran els boscos de Catalunya en un futur?
Bé, els boscos de Catalunya segur que seran diferents dels que coneixem ara perquè els efectes del canvi climàtic provocaran a llarg termini segur molts canvis. Hem d'esperar boscos més secs, més mediterranis i potser zones més obertes. Segurament dominarà més el matollar en algunes zones que els arbres en aquestes zones més mediterrànies. Aquestes espècies, les que han patit més, difícilment les tindrem, vol dir, en un context de futur?
Depèn de quines zones. La qualitat que té Catalunya és que és un país molt divers i tenim molts estadis de vegetació i tenim des de les Pinedes, Marítimes, Arranda, Mare, Tarragona, fins a les Fagedes i les Abatoses, a les zones del Pirineu.
Llavors, seguirem tenint aquests extrems, però en zones on ara hi ha molta diversitat, hi havia moltes espècies, hi havia pins que necessitàvem molt aigua, hi havia roures, hi havia alzines, aquí, com que la situació serà més extrema, anirem perdent aquestes espècies més del nord. En aquest sentit, en aquest horitzó futur, cal pensar que l'aposta de ser conservar aquestes espècies per afavorir-les i que tinguin més espai?
Bé, l'aposta de futur és entendre que aquests boscos es reorganitzaran i el que hem de fer és donar les eines perquè aquests boscos s'adaptin el millor possible. És a dir, aquests canvis, aquests canvis després, es poden passar de dues maneres. D'una manera molt radical i sobtada, que és amb un gran incendi forestal on...
Passarà l'incendi i començarà de nou la reforestació d'aquesta zona, el que passa és que això ens posa en perill a les persones i també tindrem una pèrdua de biodiversitat directa, o podrem treballar, acompanyar aquests boscos mitjançant una gestió forestal perquè aquests canvis es facin de manera ordenada i a més a més en puguem treure un rendiment com la fusta.
Quins són aquests canvis que hem d'ajudar al bosc? Doncs el que necessitem són boscos amb menys arbres, però més forts. Això moltes vegades no passa de manera natural, sinó que és amb aquesta gestió forestal, és anant al bosc, marcant quins són els arbres que s'han de treure i deixant aquells arbres que poden tenir més opcions de futur. Aquests arbres que tindran més opcions de futur en algunes zones seran espècies que fins ara eren complementàries i desapareixeran les que fins ara dominava.
Potser no era una pràctica tan freqüent o habitual, però sí que coincidint amb la sequera ho hem vist, aquestes talers massives d'arbes d'intentar atacar els que estan més malmesos. Ens hem d'acostumar a una gestió més així? Bé, no estan tales massives, sí que què passa quan el bosc...
pateix una sequera, doncs que els arbres perden fulles, tenen com diferents eines per aguantar, però això els debilita. El fet que estiguin dèbils és una oportunitat per espècies de plagues o per malalties, per atacar-los i acabar-los matant. Llavors sí que hem trobat, per exemple, zones com les muntanyes de Prades, doncs que a partir d'una sequera molt intensa han entrat
Una plaga hi ha hagut una mort important i s'ha hagut de fer una tallada intensa. També en zones on la sequera era molt extrema vam veure com col·lapsava tot un bosc, que es moria tot el bosc per sequera i això feia que s'hagués de tallar. Tot i això, l'ideal seria gestionar, tenir cura del bosc i aprofitar-lo abans que ens passin aquests episodis. Ens comentaves que les plagues van de la mà de la sequera.
Sí, van de la mà de moltes coses, perquè les plagues també van de la mà de la globalització, d'aquest canvi global que parlem a vegades. A vegades ens arriben espècies d'altres països de l'Àsia que aquí no tenen cap predador i arrasen aquest canvi.
són exemples que ens passen. Però sí que és cert que el canvi climàtic està afavorint la presència d'algunes d'aquestes plagues i el decaïment o la pèrdua de força d'alguns arbres. Per exemple, la processionària, que és aquesta oruga que puja pels pins i que molesta tant perquè et poden caure uns palets que et piquen, doncs aquesta oruga...
quan hi ha un hivern molt fred, doncs es mor. Què està passant últimament? Que els hiverns són molt suaus i hi ha un boom d'aquesta pla. Llavors aquí hem de ser capaços de gestionar el bosc, de fer mesures preventives perquè això no passi.
La tendència ha estat que a Catalunya la massa forestal ha crescut, els boscos han estat cada vegada més densos, i això que ve repercutint també en l'aigua disponible que tenim en l'entorn. És a dir, ara les pluges, podem afirmar que no s'aprofitin de la mateixa manera.
Clar, perquè tenim uns boscos, tenim una massa forestal que es queda molta d'aquesta aigua. Nosaltres parlem de l'aigua que cau amb la pluja i es queda a les capçades o es queda als arbres i li parlem d'aigua verda i l'aigua que s'infiltra i que arriba als rius i les rieres és l'aigua blava. Què passa? Que quan plou, quan un bosc és molt espès, les capçades fan com un efecte per aigües, les gotes...
queden a les capçades i s'evaporen directament. No és que se la veguin els arbres, sinó que ja desapareix, ja s'evapora. I llavors també, a mesura que hi ha més arbres, més sota bosc, també capten aquesta aigua i és menys aigua que tenim als rius. Sí...
Fem una gestió forestal, si tenim cura del bosc, si tallem una part d'aquests arbres, no vol dir ni molt menys arrasals, però si hi ha molts arbres que estan molt espessos i en traiem una part, el que estarem fent és contribuint a que el bosc estigui millor i que també l'aigua de pluja pugui arribar a terra, es pugui infiltrar i tinguem més aigua blava, tinguem més aigua als rius. I el límit dels entorns naturals, l'hem vist ara darrerament, s'han posat el límit amb aquesta última sequera?
Sí, jo crec que en moltes zones, per exemple al Garraf, vam veure zones que col·lapsaven. Pi blanc, que és aquest pi típic dels entorns més secs, que morien per la sequera. I és com el llindar o l'alarma. Això també ens ha de fer reflexionar. És a dir, la natura aguantarà, s'adaptarà, ens canviarà, però tot té un llindar, si no volem una Catalunya molt més àrida i semidesèrtica. I aquí vindrà...
L'única eina que tenim és reduir emissions i reduir els efectes del canvi climàtic. Anna Cenitges, gràcies per acompanyar-nos al Quatre Gotes. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
A Catalunya s'encamina cap a la desertificació. La imatge, per exemple, dels monegres a l'Aragó reproduirà en algun dels nostres paisatges. Al Quatre Gotes intentarem sortir de dubtes, no amb una ola de vidre, sinó escoltant l'opinió de la comunitat científica. Per això, si en seguiu, si seguiu connectats amb nosaltres, en el desè capítol reunirem a primeres experiències.
passes en aquest camp perquè ens il·lustrin. L'objectiu de l'actual programa, però, és un altre. Hem entret als boscos, ens hem fixat molt en els arbres, també en el sotabosc, i ara volem centrar-nos en els animals que hi eviten. Roger Puig, doctorat en Biologia de la Universitat de Barcelona. Benvingut al programa. Moltes gràcies. Com afecten aquests llargs episodis de sequera en la fauna que evita els nostres ecosistemes?
Quan parlem d'efectes d'una pertorbació d'aquesta manera, una pertorbació ja sigui natural o artificial, una cosa que crec que és important abans de començar la xerrada és que no sempre hi ha perdedors, també hi ha guanyadors. Hi ha espècies que...
Els episodis de sequera els hi van bé i hi ha espècies que els hi van malament. Llavors, aquí, òbviament, trobarem espècies que, malauradament, són la gran majoria, es veuen perjudicats per episodis de molta severitat, com és aquest que hem tingut, però també és cert que hi ha espècies que surten beneficiades.
Doncs, si et sembla, després ens expliques quines són les que estan en un costat i l'altre de la balança. Però, sigui com sigui, aquests efectes de les sequeres són, en el moment, immediats? O diguéssim que una vegada superats aquests 3 o 4 anys hi ha una pèrdua de la biodiversitat? O en el cas contrari, els ecosistemes es poden refer?
Clar, una sequera de 3 anys com la que hem tingut aquí, de fet no són 3 anys, són una mica més, però una sequera d'aquest tipus, per si sola, o sigui, si agafíssim aquesta sequera i l'alléssim de la resta de coses, afecta, afecta com aquell que diu...
La té en el moment immediat, però també, novament, depèn de les espècies. O sigui, no és el mateix un organisme que es reporreixi molt ràpid que en l'any, el primer any de sequera ja pot tenir efectes, en canvi espècies que tenen vides més longeves, doncs els efectes desveurem possiblement passada a la sequera, o sigui, en conseqüències.
Però, de totes maneres, el fet de la sequera en si, si l'aïllessin del que passa als altres anys, en principi tres anys de sequera, el nostre sistema mediterrani estem acostumats a tenir períodes de sequera. Ara bé.
Si aquests períodes de sequera es fan no de tres anys, tot i que aquest ha sigut molt excepcional, això també posar-ho en constància, ha sigut molt excepcional perquè hem tingut precipitacions per sota en alguns llocs, per sota la mitjana normal d'un any.
Si aquests períodes s'allarguen, no només durant 3 anys, sinó que, imagina't que en durin 5, i que no siguin cicles d'ara tinc una sequera i d'aquí uns anys en tinc una altra, sinó que es van repetint aquests períodes de sequera i no permeten que la fauna, en els ecocidemes en general, la biodiversitat, es recuperi,
aquí és on podríem tenir problemes. Bé, nosaltres, la fauna en general. I quines són aquestes espècies que pateixen més la falta d'aigua i també les temperatures més elevades? Si ens penem a pensar en espècies concretes, òbviament els que depenen més de l'aigua són els que surten més perjudicats. En aquest cas serien els anfidis, granotes, salamandres, etcètera, que són els que es veuen clarament perjudicats
per les sequeres. També les espècies d'insectes que viuen en aquestes aigües són els que ho passen més malament. Llavors hi ha altres espècies que no depenen directament de l'aigua, però, òbviament, tot animal necessita aigua per viure.
Per tant, espècies que s'hagin de desplaçar o anar-se'n amb hàbitats en què tinguin més disponibilitat aigua, aquests també es poden veure afectats. Se m'acudeixen, per exemple, els ocells. Nosaltres hem vist en alguns llocs concrets que els ocells marxaven, o sigui, desapareixien, com aquell qui diu, dels hàbitats més secs i se n'anaven a hàbitats en què possiblement no haguessin sigut en un any normal. Se n'anaven en llocs més pròxims amb aigua o a hàbitats més humits
per poder obtenir aigua, perquè al final per tirar endavant una pollada d'un ocell necessiten aigua també. Entenc que una de les primeres conseqüències de l'impacte d'aquesta falta d'aigua es pot veure en com és la reproducció dels animals.
Clar, espècies, per exemple, posaré un cas molt clar, que és que va com un cadenat, no?, perquè al final estem parlant d'espècies, però les espècies no viuen soles, necessiten menjar i necessiten un gallar, no?, llavors tot està interaccionat entre ells, totes les espècies del nostre entorn estan interaccionades entre elles, no?, el que anirem les xarxes tròfiques,
Llavors, per exemple, si un any de sequera, imaginem que tenim un any molt humit i llavors hi ha suficient menjar en els ecosistemes per mantenir una població de ratolins relativament gran. Aquests ratolins seran depredats per...
un munt de depredors, des de carnívors mamífers, ocells i rapinyaires. Hi haurà una sèrie de depredors que se menjaran d'aquests i aquests es podran reproduir. Si ve una sequera, la primera cosa que deixarà de fer la vegetació és produir fruits. Aquests ratolins, per exemple, els alzines deixen de produir glans.
Els ratolins, si ja no tenen glans ni tenen vegetació disponible fresca, el que farà aquesta població de ratolins és caure, desplomar-se, que de fet això és el que hem vist aquests anys, desplomar-se a pràcticament zero, desaparèixer dels nostres boscos i dels nostres matollars.
Si aquests ratolins desapareixen, això significa que els seus depredadors, ja sigui un guineu, ja sigui un gamarús, ja sigui un nestor, aquests ja no tenen una disponibilitat d'aliment tan gran. I els depredadors tenen dues coses. Van, no es poden reproduir, perquè si no tens menjar per tu no pots alimentar els polls ni els cadells, per tant, deixen de reproduir-se.
Si aquesta triple interacció que es dona degut a la climatologia s'allarga en el temps, clar, aquí és on comences a veure els problemes. És el que deia al principi, si aquests períodes de sequera...
s'allarguen més enllà de 3-4 anys i són molt més prollongats, totes aquestes interaccions es perdran. Si en 3 anys hem vist una recuperació espectacular quan ha tornat a ploure, si aquests períodes s'allarguen, és possible que aquesta recuperació ja arribi massa tard, perquè possiblement una espècie ja hagi desaparegut d'algun lloc i, per tant, aquesta recuperació no la puguem veure. Però això és hipotetitzar, no en tenim ni idea.
Roger, abans ens parlaves dels guanyadors i dels perdedors, allò de la llei del més fort, dels que tenen una fàcil adaptació, els que podran sobreviure més són els que s'imposaran. En aquest sentit, quina és la batalla o aquest combat que abans ens volies explicar?
No, hi ha espècies que ja estan adaptades a climes més secs. Òbviament, també poden patir les conseqüències de la sequera. Ara poso un exemple i després et contesto la pregunta. Imagineu una espècie que viu en un lloc ja molt àrid i que és una espècie adaptada simplement a aquest hàbitat.
Possiblement durant la sequera, de fet també ho hem vist, aquesta espècie en aquests hàbitats que ja eren hàbits de per si però s'han sigut molt més rigorosos, és possible que aquella espècie adaptada a aquestes condicions hagi patit. Ara bé, la mateixa espècie...
que li agraden aquests hàbitats secs, és possible que, de la mateixa manera que els ocells hagin marxat o altres espècies han marxat a hàbitats més favorables, aquestes espècies també hauran col·linitzat els hàbitats que fins al moment no els hi haurà favorables, però ara, amb aquestes noves condicions, els comencen a ser favorables. I això es veu especialment amb espècies que en diem xeròfiles, que són espècies especialistes d'hàbitats secs, de zones obertes, de matollar, que en tenim unes quantes a Catalunya. De fet,
Tant d'ocells com d'invertebrats, com de tots els organismes, tenim espècies especialistes d'aquest oi i aquests segurament hauran guanyat en espai per poder viure-ho. D'alguna manera, en la humanitat sí que tenim coneixements, tecnologies per adaptar-nos a aquest nou context climàtic. De fet, aquí en el programa estem parlant de com adaptar-nos a la sequera que vindrà, al context climàtic que tindrem d'aquí a unes dècades. En aquest sentit,
Podem fer alguna cosa per ajudar les espècies animals que tinguin una millor adaptació al futur? Sí, sí, sí, es poden fer coses.
Mira, una de les coses que se m'acut és, ja que hem vist que moltes depenen de la disponibilitat en el medi d'aigua, doncs és deixar-los-hi hàbitats amb aquesta disponibilitat d'aigua. Això vol dir deixar una quantitat d'aigua circulant per les zones, fer el mínim d'extraccions possibles dels equífers i, per tant, deixar el famós cavall ecològic
Perquè el que va alcològic és precisament perquè les espècies puguin trobar aquesta aigua que necessiten. Això seria quan aigua, i aquí podrien entrar totes les espècies que viuen més d'aigües, com serien els anfibis, els invertebrats aquàtics, etc. Per a aquestes espècies que s'han de moure hàbitats, hàbitats que tenien la capacitat de retenir humitat, els hem de donar dues coses. Els hàbitats, és a dir, hem de procurar que aquests hàbitats...
estiguin el més sa possible per superar aquestes períodes de sequeres. Hem vist molta mortalitat d'arbres. Generalment són arbres que estan en el seu límit de distribució. Per tant, aquests hàbitats, possiblement els hem de treure en aquests arbres competència perquè puguin continuar sent un refugi per aquesta fauna. I per l'altre, si les espècies s'han de moure,
el que necessitem és que les espècies es puguin moure. Si les espècies no tenen connexió entre els hàbitats i per anar d'un hàbitat que li és favorable troba l'autopista més transitada de Catalunya, doncs òbviament sí que podran anar, però la meitat es quedaran pel camí perquè els haurem atropellat. Llavors, el que necessitem és que
Hi hagi una mica de mosaic d'hàbitats, que aquests hàbitats que puguin ser de refugi els conservem i els tinguem preparats per quan les espècies els necessitin i necessitem facilitar el moviment de les espècies, de totes les espècies, les grans i les petites.
Jo crec que una mica el que hauria d'anar per aquí són les coses. I el que més crec que és necessari és reduir la competència que tenen els nostres boscos. Perquè és l'única manera de fer que els boscos siguin madurs, que puguin resistir aquestes sequeres. Òbviament no tots els individus podran sobreviure, però si tu tens un bosc...
que no té competència a l'hora que tothom vol aigua, aquests arbres amb poca aigua tindran disponibilitat d'aigua. Llavors aquí jo crec que és el que es pot fer. És una qüestió més de, no tant les espècies, sinó una mica cuidar-los la casa. Més que cuidar els individus, les espècies, és cuidar-los la casa. Jo crec que és l'important. La missió que tenim en aquest moment jo crec que és cuidar la casa de les espècies.
Roger Puig, doctor en Biologia de la UB. Podríem estar molta estona més conversant sobre aquestes qüestions que són tan interessants i que encara hi ha segur molts fils per estirar, però ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres.
I podríem anar molt més enllà. Les converses d'avui ens agradaria que, com a mínim, serveixin com un toc d'avís per pensar-hi, per convidar-nos a fer altres preguntes. Per exemple, el Roger ens introduïa el concepte, la idea dels cavals ecològics, i això ens portaria a parlar de l'estat dels rius i, si fem un pas més, a la biodiversitat marina. Qui sap si el futur del Quatre Gotes també ens portarà a navegar per aquests altres entorns.
La factura que paguin les espècies pot arribar a ser molt elevada, tot i que, com que no es quantifiqui econòmicament, no pesa tant, no ocupa un percentatge del PIB d'un país, no? En el pròxim quatre gotes sí que ens fixarem en aquestes factures, les que costen molts diners i que fins i tot també ho veurem endeutaments, pèrdua de llocs de treball i altres derivades que, com de costum, nosaltres intentarem abordar en diversos punts de vista, també d'aquells que inverteixen en l'aigua. En el pròxim quatre gotes, les butxaques que s'aixuguen.
El Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. L'univers infinit Albert Morral, Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Les estacions de l'any.
La Terra té uns quants moviments diferents, però en té dos de principals i més evidents. La rotació i la traslació. Gira sobre ella mateixa al voltant d'un eix de rotació imaginari. I al mateix temps, també orbita al voltant del Sol en un pla anomenat eclíptica, perquè és on es podeixen els eclipsis, per això té aquest nom. I no se sap exactament per què, però l'eix de rotació, el seu eix de rotació, no és perpendicular al pla de l'eclíptica, sinó que està inclinat 23 graus i mig.
Si l'eix de rotació de la Terra fos perpendicular al pla de l'eclíptica, si no estigués inclinat, la llum del Sol incidiria sempre directament sobre l'equador de la Terra i a mesura que ens allunyéssim de l'equador, la insolació seria menor fins a arribar als pols, on el Sol sempre estaria a l'horitzó. Això passaria cada dia de l'any i tot seria molt més monòtom i igual. No hi hauria variacions, no hi hauria estacions de l'any.
Com que l'eix de rotació està inclinat, quan la Terra orbita al voltant del Sol, la inclinació de l'eix provoca que una part del planeta rebi més llum del Sol directe que l'altra en diferents moments de l'any. Aquesta variació afecta la quantitat d'energia solar que arriba a cada hemisferi, donant lloc a les quatre estacions de l'any, primavera, estiu, tardor, hivern.
La inclinació no només determina la quantitat de llum solar que arriba a una regió, sinó també l'angle en què aquesta llum arriba. Quan els rajos de sol arriben d'una manera molt directa, com a l'estiu, la seva energia està molt concentrada, escalfant més la superfície. En canvi, a l'hivern, els rajos arriben en un angle més inclinat,
escampant l'energia en un àrea més gran i refredant la superfície. Hi ha un dia a l'any, al voltant del 21 de juny, que s'anomena solstici d'estiu, en què l'hemisferi nord està inclinat cap al sol i rep més llum directe. Aquell dia és el dia de l'any, que el dia és més llarg i la nit més curta, i les temperatures són altes. Comença l'estiu a l'hemisferi nord.
Per contra, l'hemisferi sud és el dia més curt i la nit més llarga i comença l'hivern. Just mig any després, quan la Terra es troba a l'altra banda de la seva òrbita, al voltant del 21 de desembre, s'anomena el solstici d'hivern. Passa just al contrari. L'hemisferi nord està inclinat lluny del Sol, mentre que l'hemisferi sud en rep més llum directe. Comença l'hivern a l'hemisferi nord i l'estiu a l'hemisferi sud.
I els dos dies entre els solsticis, al voltant del 21 de març i del 21 de setembre, s'anomenen equinoxis. L'eix terrestre no està inclinat cap al sol ni allunyat d'ell. Això fa que la llum del sol es distribueixi gairebé de manera igual entre els dos hemisferis, amb dies i nits de durada similar.
Les estacions tenen un paper crucial en els cicles de la natura. Les plantes, els animals i els ecosistemes estan adaptats a aquests cicles estacionals que determinen la reproducció, la migració i el creixement de moltes espècies. A més, les activitats humanes com l'agricultura i les festivitats culturals sovint també estan lligades al ritme de les estacions. En resum...
La inclinació de l'eix de la Terra és un factor clau que fa possible la diversitat climàtica i estacional de la Terra, marcant el ritme de la vida al nostre planeta. Sense aquesta inclinació no tindríem les estacions tal com les coneixem i el món seria un lloc molt diferent.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Robelló, bolet comestible de l'ordre de la Rosolals, amb barret de zones concèntriques, en forma d'embut, carn granelluda i làtex de color vinós. Molt conegut i apreciat als països catalans. Avui, a Caçadors de Bolets... Ei, mestre a la veu, perdonin vostè, avui sí que parlem de bolets, però no pas de caçar-los, sinó de com hem de dir-ne. Això és el Paraules Habitables, no s'ho prengui malament, eh?
Ho farem amb la Maria Antònia Julià, del Termcat. Comencem per un dels reis de la festa, el Robelló. Aquest és un bolet amb molts noms. Esclata Sang, Estaper, Pebràs, Pinatell... Tots es refereixen a la mateixa cosa, Maria Antònia?
De rovellons n'hi ha a Catalunya almenys cinc tipus diferents. El rovelló-rovelló, el rovelló-vineter, el pinatell, el rovelló-debet i el rovelló-depinegre. A partir d'aquests noms ja els situem una mica allà on es fan, sempre al costat de l'arbre que els fa companyia. Amb l'extensió de territori, la diversitat de colors i la quantitat de boletaires, és normal que hi hagi molts noms.
De fet, el nom de rovelló hauria d'aplicar-se en el bolet que rovella, lactàrio sanguiflus, també conegut com esclata sangs, justament perquè té una llet de color molt vermell. El rovelló vinater encara té la llet d'un color més vermellós més de color vi. Però llavors hi ha el pinatell, que té la llet de color taronja, i hi ha gent que per això li diu rovelló perquè sembla que rovella. O sigui que...
Pot ser que al mercat ens donin gat per llebre, bé, pinatell per rovelló. Clar, ben bé gat per llebre, no, perquè tots són rovellons i tots són comestibles, el que passa és que la qualitat gastronòmica organolèptica no és ben bé la mateixa. En general, hi pot haver barreges, sobretot de rovelló, rovelló i de pinatell, però no ens en ressentim. La cassola és boníssima i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema.
Maria Antònia, seguim a la parada del mercat. Per poder-los distingir, rovellons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber? En quines parts ens hem de fixar? Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va a caçar o plegar, que també en diem així, bolets...
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de làmina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent els ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que ens diem dolents.
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel... Si us sabeu tots aquests conceptes, us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicuacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple...
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo, s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta, el bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfaren, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot ennegrit per aquestes làmines que es desfaren.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaire, però com comencen a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor butírica. Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del gust. I una olor farinosa seria, per exemple, com l'olor que podria
Què hauria de fer quan entrem en un obrador? Aquella olor que fa la farina. Doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega. És a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i la flaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
Deixem les propietats i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius i en aquest cas, per exemple, el camagroc, que és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té...
com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc està relacionat des del punt de vista del nom amb el cama sec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolecs dessecats que hi ha gent que els diu moixernons, però clar...
Com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre. I el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandors. Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandor. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar, ho tenia clar.
Els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que té fama de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa...
Pot arribar a ser confós amb la farinera borda, especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitud que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el millor.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el bé, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors n'hi ha alguns que... Hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgola, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgoles n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha alguna gírgola que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgoles és que actualment es comercialitzen el que en diem la gírgola de fat japonesa i la gírgola d'om japonesa també.
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber.
També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol. En aquests casos, hi ha relació bolet animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot, organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de sentar bé.
El russinyol és un bolet molt bonic, que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color, i nosaltres a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és. Ei, Maria Antònia, però això del russinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors.
Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'és, d'aquí ve el nom. Hi hauria d'apagar llums.
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi, l'apaga llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol o ombrella, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'assec anirem pel camp i els trepitgem surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
per supervivència, hauríem d'aprofundir en els bolets més perillosos. N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb veina i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apaga llums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapiencia del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de boletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit. Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i, en canvi, la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs?
i això, de fet, és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment, tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu de l'espècie Agaricus visporus i de varietats que s'ha anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems, potser ens esbararem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis,
Sintètics o naturals, però que no hi ha el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats. Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver una época.
que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat dispart. A la tardor, la gent del meu país va caçar bolets.
El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir, a buscar o a caçar bolets?
L'ànima caçadora, l'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets. Però la meva àvia deia plegar bolets, no a plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen boletari de Catalunya, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Una curiositat molt interessant del regne animal és la manera en com les abelles comuniquen la ubicació del nèctar mitjançant la famosa dansa de guagla. Quan una abella exploradora troba una font de nèctar rica i de qualitat, torna al rusc i realitza una sèrie de moviments en forma de buits sobre el panell.
L'angle del seu recorregut respecte a la gravetat indica la direcció del menjar respecte al sol i la durada de la part central de la dansa comunica la distància aproximada fins a la font. Això significa que les abelles són capaces d'utilitzar una mena de llenguatge simbòlic, un dels pocs exemples d'aquest tipus de comunicació en animals no humans. El més sorprenent és que aquest sistema funciona fins i tot quan el sol està amagat, perquè les abelles poden detectar la seva posició a través de la llum polaritzada que travessa els núvols.
Aquesta sofisticació comunicativa permet al Rusc optimitzar els seus esforços, enviar treballadors exactament on cal i assegurar la supervivència de la colònia. És un exemple espectacular de com la cooperació i la informació compartida poden convertir un grup d'insectes en una comunitat extraordinàriament eficient i intel·ligent.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar per sobre de les modes i tendències musicals.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què dimonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. L'índex de preus al consum a Espanya ha baixat una dècima el desembre fins al 2,9% i el 2025 tancarà amb una mitjana del 2,7% segons l'Institut Nacional d'Estadística. La caiguda es deu principalment a la baixada dels preus dels carburants i en menor mesura a l'oci i la cultura mentre que aliments i begudes no alcohòliques han pujat. L'IPC subjacent es manté estable en aquest cas en el 2,6%.
I la Generalitat i el Consell de l'Advocacia Catalana han formalitzat un acord que preveu una aportació adicional de 5,7 milions d'euros anuals durant 4 anys, del 2026 al 2029, fins a soli un total de 22,8 milions d'euros per tal de reforçar estructuralment el servei d'assistència jurídica gratuïta a Catalunya.
A més, també s'ha signat el nou conveni anual per al torn d'ofici del 2026, que arriba en aquest cas als 74,2 milions d'euros. El nou conveni retribueix un 2,5% més als mòduls, n'inclou de nous i reforça també el torn d'ofici en partits judicials com ara Figueres, Santa Coloma, Defarnès, Cervera, Balaguer i la Seu d'Urgell.
I el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica obre avui una convocatòria anticipada de subvencions per al 2026 amb més de 6 milions d'euros destinada als Consells Comarcals de les Comarques de Muntanya i al Consell General d'Aran. Les ajudes finançaran millores i manteniment de camins municipals i rurals d'entre l'1 de gener i el 31 d'octubre com a part de les polítiques de muntanya del govern per garantir l'equitat territorial, millorar la mobilitat i combatre la despoblació.
I amb mobilitat, de moment, la situació més complicada és per la boida densa, a la 2 entre Jorba i Veciana, també a la Peseta, entre Cardedeu i Barbera del Vallès, i també entre Vila Blareix i Massanet de la Selva. A banda, també es manté pas alternatiu a la BB Baixa, 1.468, entre Sacugat i Barcelona, per desfreniments i també tallada.
totalment a hores d'ara la C1415 a Castellà del Vallès per uneses i avisades. Pel que fa al servei ferroviari, els trens de les línies R2-1, R2, R13, R14, R15, R16 i R17 circulen amb retards per una incidència en la infraestructura entre el Prat de Llobregat i Veibitze i també els trens de les línies R2-9 i R11 acumulen retards en aquest cas de 20 minuts per un robatori de cable de coure.
I dos menors d'edat es troben en estat crític i tres persones més van resultar ferides a causa d'un accident que va tenir lloc ahir a la nit a la C16 a Cercs, al Berguedà. El SEM va activar nou ambulàncies i va traslladar un dels menors a l'Hospital Partaolí de Sabadell, volíem dir, i l'altre a la Val d'Hebron. També va atendre tres persones en estat menys greu i les va traslladar a altres centres sanitaris. Notícies en xarxa
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
A continuació us oferim l'enregistrament que hem realitzat des d'una a la Torre de l'acte institucional de la celebració dels 25 anys de la remodelació del castell del Zicart. Un acte que va tenir lloc el passat cap de setmana al pati del castell i que va comptar amb la intervenció d'una representació dels alcaldes de l'època democràtica de l'Ajuntament de Torredembarra.
Bon vespre, autoritats, alcaldes, regidors, companys i veïns i veïnes de Torredembarra. Gràcies per ser aquí i gràcies al grup de música antiga Consort 7 Tras per oferir-nos aquest repertori barroc i renaixentista que ens ha connectat amb un paisatge sonor ple de matisos, rigor i sensibilitat.
Avui ens han ofert, i ho tornaran a fer al final, una selecció pensada especialment per aquest entorn cincsentista i perquè la música sempre ajuda a fer festa i a celebrar l'aniversari que avui commemorem. 25 anys de la rehabilitació del castell d'Alzicard i també 50 anys de la recuperació de la democràcia.
Dues fites, que tot i pertany a àmbits diferents, comparteixen una mateixa idea, la voluntat d'un poble de preservar el seu patrimoni i a l'hora de construir un futur més lliure, més just i inclusiu.
El Castell del Zicar és molt més que un edifici històric, és un espai que hem vist reneixer, que ha tornat a ser punt de trobada cultural, social i comunitària, i és un lloc on Torre d'en Barra es reconeix i s'explica. Una obra que va significar molt més que restaurar un edifici, va ser recuperar un símbol, tornar a donar vida al cor històric de la nostra vila i reafirmar la importància de protegir allò que ens explica com a comunitat.
Aquest aniversari coincideix amb una altra fita clau, que són els 50 anys de la recuperació de la democràcia, mig segle del retorn de les llibertats, de la participació ciutadana i dels valors que avui considerem imprescindibles. És impossible entendre la Torre d'Embarra actual o el país actual
sense aquest camí col·lectiu cap a una societat més oberta i plural. Avui celebrem, per tant, patrimoni i democràcia, dues paraules que només tenen sentit quan van acompanyades de la gent, de les persones que han treballat per recuperar el castell, de les que han defensat drets i llibertats i de totes les que mantenen viva la cultura, la convivència i la comunitat.
Moltes gràcies per ser aquí, per formar part d'aquesta celebració tan especial, que començarem amb la benvinguda i el Parlament inicial de l'alcalde de Torredembarra, l'il·lustríssim senyor Valeriano Pino.
Quin goig de sala. Molt bona tarda a tothom. És per mi un autèntic honor, com a alcalde de Torredembarra, presentar aquest acte d'avui. Una jornada en què comemorem conjuntament els 25 anys de rehabilitació del castell dels sicars i els 50 anys de la recuperació de la democràcia. Una altra efemèride ampliament celebrada en guany arreu del territori.
Des de la Corporació vam considerar que aquestes dates històriques havien de ser reivindicades per acostar a la ciutadania la importància de tots dos elements, que aparentment tenen poc a veure, però que els uneix el fet de ser continent i contingut d'allò que ens aplega avui aquí, l'incalculable llegat patrimonial que representa el castell dels Sicards i la pau social que ens concedeix la democràcia.
I per a celebrar dues dates tan assenyalades i significatives, necessitaven sentir-nos acompanyats de tots i totes vosaltres, els que heu fet possible construir tants anys de democràcia, la majoria dels quals, a més, heu exercit des d'aquest edifici que avui ho menetgem.
Sigui com sigui, però, des d'aquí, al castell o a la plaça de la Vila, avui apleguem diferents generacions de càrrecs electes que representeu amb excel·lència la vocació de servei públic, l'estima per la Vila i la creença de la sobirania popular.
el gruix de 103 càrrecs electres que han passat pel consistori torrenc des de les primeres eleccions democràtiques l'any 1979. Una vegada més, moltes gràcies per ser-hi avui aquí. I Torralambarra s'explica a través de cadascun i cadascuna de vosaltres i és per això que parlar des del faristol davant d'aquesta extraordinària representació democràtica m'omple d'orgull a l'hora que m'imposa el respecte propi de l'exigència del propi acte.
Per tot plegat, vull anomenar-vos un a un a tots vosaltres, ambaixadors de la democràcia escollits per torrencs i torrenques de la vila que heu format part de les 12 corporacions constituïdes des de l'any 79.
Celestino Salor Gaspar, Josep Maria Valls Guàs, Josep Maria Salvat Coc, Carmelo Díaz Ortiz, Enric Bonan Bozo, Pere Pons Roca, Antoni Valls Guall, Josep Antoni Sánchez Sánchez, Josep Maria Figuerola Viscamps, Jordi Borràs Fa, Pere Rinyer Marqués,
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Llorenç Folc Segur, Francesc Baireguet Montserrat, Joan Romera Gómez, Josep Font Gonfaus, Josep Maria Ricord Alterriba, Joan Arpal Bonastre, Damià Llorac Cartanyà, Albert Casasux Gené, Joan Anglès Garriga.
Gomercindo Fuentes Esteso, Joan Folls Recassens, Josep Mercader Magrinyà, Francisco Ortiz Valiente, Josep Maria Rinyer Parés, Josep Boronat Hidalgo, Rafael Hernández Segarra, Antoni Ramon Martín Porras, Josep Mercader Oriols, Octavi Soler Rovira, Jordi Pons Morlanes, Antoni Vila Vidal,
Augusto Salvador Martínez Mascarós, Fernando Miró Rodríguez, Josep Bargalló Valls, Manuel Jiménez Alés, Luis Roig Lloberas, Joan Maria Mercader Rubira, Gerard Siuró Marqués, Ramon Lorenzo Ripoll Alonso, Ana Maria Marín Ceballos, Josep Pujol Vila, Santiago Ardébol Miralba.
...Monserrat Gasull Cos... ...Susana Navarro Sánchez... ...Pera Font Mas... ...Maria Dolors Toda Esteva... ...Juan Crespo Virgili... ...Lluís Suñé Morález... ...Daniel Masaguel Pera... ...Francisca Falguera Chinchilla... ...Pera Font Mas... ...Rosa Maria Guats Alberni... ...Laura Padeda Martínez... ...José Oviedo Valiente... ...Iris Gual Figueroa...
Juan Pérez González, Felicia Moreno Zamora, Elia Rodrigo Estejero.
Ignasi Durán Bladé, Eduard Rubiragual, Jordi Solé Flores, Olga González Martín, Núria Gómez Granés, Jordi Roig Murera, Ana Magriñá Viñas, Joel Navas Fuentes, Núria Batet Miracle, Josep María Guas Llivert, Raúl García Vicente, José García González, Antonio Cruz López, Juan Carlos Hurtado Herrero, Javier Ramírez Gutiérrez, Clara Solivellas Gort,
Antoni Sacristant Plat, Maria Gual Figuerola, Marina Ridaúves Batet, Joan Torres Albert, Margaret Rovira Güell, Guillem Pujol Girol, Pilar Hernández López, Maria del Carmen Martín Framit.
Vaig a fer una mica d'aigua.
Era important no deixar ningú. Molts d'aquests noms he citat ens acompanyen avui aquí. D'altres no han pogut assistir i alguns, malauradament, ja no són entre nosaltres. Però les seves famílies ens acompanyen per recordar el seu llegat i el fer ben present el testimoni del que van aportar a la vila. Sense entrar en valoracions ni polítiques ni personals, tots ells han sorgit d'un procés democràtic de les urnes, un sistema que cal preservar, que cal que defensem.
Perquè, com deia Winston Churchill al segle passat, la democràcia és el pitjor dels governs dissenyats per l'ésser humà, excepció de tots els altres. I és que tot i no ser perfecte, res ho és en aquest món, la democràcia ens permet exercir un govern del poble i per al poble.
representant la majoria social. I és precisament aquesta definició la que, de forma implícita, ens obliga a entomar el càrrec amb una gran responsabilitat, alhora que amb tot l'orgull. Un honor que, com sabeu, ens acompanyarà tota la vida. La Torre té molt present els vostres noms i les vostres contribucions al poble que hem esdevingut, perquè ser escollit per la ciutadania és un privilegi que mereix ser recordat, honrat, honnat i homenatjat com ho hem fet avui aquí.
Havent posat l'accent en l'efemèride democràtica per l'amplia representació dels regidors i regidores que esteu presents, permeteu-me que em centri ara en l'altre gran motiu de commemoració d'enguany i que lliga a la perfecció amb el primer, per allò que dèiem de reivindicar l'edifici i la institució qui s'alberga.
Celebrem un quart de segle des que aquest edifici, el castell dels Icars, va ser reinaugurat. Construït entre l'any 1565 i 1580, és l'únic edifici civil de nova planta del Renaixement català conservat a Catalunya, una autèntica joia arquitectònica en la qual la Generalitat de Catalunya va otorgar la consideració d'haver cultural d'interès nacional.
La Casa de la Vila s'ha consolidat com un espai que fa compatible l'activitat administrativa municipal i el gaudi cultural dels torrencs i torrenques a través d'activitats al pati, a la sala Lluís Dicart o a la sala de plens.
L'acte d'avui, epicentre de la jornada, n'és un clar exemple. Unes jornades que hem iniciat aquest matí en dues visites guiades i la conferència del Centre d'Estudis Cineval de Mas a càrrec de l'historiador i el xiver Joaquim Noia i de l'arquitecte Xavier Oliver i que clauran el proper divendres amb el primer festival de microteatre de Torrenbarra a la Torrenca en què la vessant més lúdica de l'aniversari enviarà tots els racons del castell.
Permeteu-me destacar avui especialment la figura de l'alcalde Santiago Sagalà.
d'entre altres aquí al present. Perquè va ser justament durant el seu mandat quan el castell dels Sicars, amb més de 400 anys d'història, va ser rehabilitat i inaugurat com l'actual seu de l'Ajuntament. Un abans i després que va coincidir amb el tombal del segle i amb el creixement exponencial de la població a la torre, creuant el gindar dels 10.000 habitants, fet que es va traduir ben aviat en el curs històric a passar de 13 a 17 regidors.
Senyor Sagalà, aquest aniversari també porta el seu nom. Moltes gràcies per la teva contribució al patrimoni local i a la vila i per la mirada visionària de recuperar un edifici en ruïnes i convertir-lo en l'actual seu del consistori.
com sol fer els aniversaris, permeteu-me un desig. Va, més d'un. Desitjo que d'aquí 25 anys, quan en celebrem 50, ens sentim tan orgullosos i orgulloses com avui de la torre que estem projectant. Desitjo que els joves que avui ens acompanyeu enteneu la importància de prendre part, d'implicar-vos i que us sentiu interpel·lats a participar de la representació popular per contribuir a la torre d'embarra que mereixem.
Desitjo també que la democràcia superi els temps convulsos que travessa, que tota correnta d'autoritarisme i vulneració dels drets humans quedi aviat en el passat i que la societat preservi i tant de bo millori el nostre sistema polític. Perquè la democràcia ve de molt lluny, però nosaltres la volem portar encara molt més enllà.
Per últim, desitjo retenir per sempre el dia d'avui com un dels més especials en el meu pas per l'alcaldia, celebrant els 25 i 50 anys amb la companyia de tots aquells que m'heu precedit i dels que tant hi he pres. Pel castell dels Icars, per la democràcia, per aquesta admirable representació de sobirania popular que ens hem agermanat avui aquí al pati del castell i per la torre, felicitats a tots i totes.
Vull agrair a tot l'equip humà que ha fet possible l'organització d'aquest acte, a la Núria, a la Yolanda i a la Patricia, i molt especialment a la Georgina Padia. Moltes gràcies per l'esforç.
I ara sí, per continuar amb l'acte, m'agradaria comptar a l'escenari amb la companyia d'alguns alcaldes que m'han precedit, amb qui compartirem un col·loqui intercanviant experiències del nostre pas per l'alcaldia des d'aquest castell. Per això, ens agradaria que ens acompanyessin el senyor Eduard Rovira, el senyor Enrique Arangel i el senyor Santiago Sagalà.
Molt bé. Doncs ara us proposarem un viatge per la memòria viva de Torredembarra a través d'un col·loqui per entendre què significa la part més humana haver ocupat l'alcaldia de la vila. Doncs en moments, contextos i èpoques molt diferents. Els nostres convidats han liderat Torredembarra amb estils diversos, amb experiències molt diferents, però tots compartiu una cosa, la vocació d'estat
i també haver tingut a les mans la responsabilitat de governar Torre d'en Barra. En primer lloc, vull excusar la presència d'en Miquel Àngel Letxa i també d'en Manuel Jiménez, que no ens han pogut acompanyar finalment. I el que farem en primer lloc serà presentar breument la biografia de cadascun dels nostres convidats i començarem pel senyor Santiago Sagalá Cueto.
que l'any 1983 va entrar de regidor independent a les llistes de Convergència i Unió, on va continuar fins al 1987, i el 1991 vas a venir alcalde a les llistes de Convergència i Unió, ja no com a independent, sinó com a membre del partit, i es va mantenir alcalde a les eleccions del 1995 i 1999.
L'any 2000 va dimitir, va devenir alcalde, el senyor Miquel Àngel Letxa, i de professió ha estat directiu de banca. L'Enrique Gran, regidor l'any 2003, pel partit...
i va continuar les eleccions de 2007 i 2011. Degut al cas Torredambarra i la dimissió de Daniel Massaguer, va devenir alcalde accidental el juliol de l'any 2014 fins al juny de 2015. Quan va guanyar les eleccions, Eduard Rovira i Enric Grangel ja no es va presentar. De professió ha estat funcionari de justícia i també escriptor de diverses novel·les.
Eduard Rovira Gual és regidor des de l'any 2011 i alcalde des de juny de l'any 2015 fins al juny del 2024 per Esquerra Republicana i actualment és el tercer tinent d'alcalde, responsable de les àrees d'Hisenda, Recursos Humans, Contractació i Patrimoni, Promoció Econòmica, TIC i OH.
Des del 2023 és diputat a la Diputació de Tarragona i actualment és el vicepresident de la Comissió Informativa d'Innovació i Serveis Generals, vicepresident primer per la marca Costa Daurada del Patronat de Turisme i diputat delegat de Serveis Generals i Instal·lacions Corporatives.
Té estudis de dret, administració de finques, curs de gestió de confraries de pescadors, certificat d'examen de patró de cautatge. I en l'àmbit professional, des de l'any 2000 és secretari de la confraria de pescadors de Torredambarra i des del 2007 fins al 2015 va ser secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona.
Ivale Pino Lara és regidor des de l'any 2015, va ser primer tinent d'alcalde en el mandat 2015-2019 i cap de l'oposició en el mandat 2019-23. Actualment és alcalde pel Partit dels Socialistes de Torredembarra per al pacte d'alcaldia amb Esquerra Republicana des del juny del 2024 i fins al juny del 2026.
També és el responsable de les regidories de serveis, via pública i platges. I en l'etapa 2019-2023 va ser portaveu del principal partit de l'oposició i conseller comarcal del Tarragonès. També ha estat membre de la Junta del Patronat Municipal de Cultura i compta amb amplia trajectòria en l'àmbit de la representació dels treballadors. Ara, a més de ser l'alcalde de la vila, és diputat delegat de projectes europeus i de persones i talent a la Diputació de Tarragona.
Per començar, començarem per l'alcalde Sagalà, per al senyor Santiago Sagalà, i li volem preguntar principalment per la remodelació del castell, perquè vostè va ser qui va promoure la remodelació d'aquest edifici que avui celebrem. Ens agradaria saber què destacaria de tot aquell procés, que imaginem que va ser llarg i no gaire fàcil, però amb què es quedaria?
Bueno, ho explico resumint. De petit això era una ruïna. I llavors aquí, a part que havíem viscut algunes persones d'aquí a Torre d'Embarra, que això no sé si la gent ho sap o no, però tots els que érem jovenets i vivíem aquí al poble veníem moltes vegades a jugar aquí al castell. Per tant, això formava part una mica de la nostra història de joventut. Clar, jo ni pensaments que algun dia pogués arribar a l'alcalde.
Evidentment, com que la vida et millora, o almenys una persona vol que millori, jo portava al cap moltes coses entre l'alcalde de l'Ajuntament i entre elles arribar al final, si podíem, de reconstruir el castell i fer possible el que tenim ara, que això no té preu.
perquè ja l'ha explicat aquí la història d'aquest castell i per tant havíem de fer tot el possible per fer-ho i a part com a alcaldes les coses no com a alcaldes i sense alcaldes és a dir, està en parella hem de fer les coses bé amb la dona que vivim però com a alcalde exactament el mateix i s'hi pot ser una mica més per això
Vaig intentar, en cada època, buscar un arquitecte que el coneixia des que va néixer, perquè era molt amic del seu pare, el Xavier Oliver, que va ser el que va muntar el projecte per intentar recuperar aquesta història. I, evidentment, va fer, jo diria, matrícula d'honor.
El va ajudar una altra persona, que ja no me'n recordo gaire, però el responsable màxim va ser ell. I després també vull posar de relleu el personatge, que jo era molt amic d'ell, que aquí hi ha molta gent de la Torre, doncs jo el devíem conèixer, que ja...
Ens ha marxat el Vicente Sánchez de Vic Sant, un gran promotor de Torredembarra de les èpoques d'aquells anys. Perquè una cosa és el projecte i una cosa és després fer la feina. Això és com vosaltres, les senyores, torno a repetir, que aquest món sense vosaltres no tindria sentit.
Per tant, les coses després s'han de fer bé, no? I jo crec que s'ha fet no bé, jo crec que s'ha fet molt bé. Per tant, no sé si n'hi ha prou amb això que dic. Sí, tenim moltes més preguntes. De fet, ara li faré una pregunta que després traslladaré a tots, que és si recordeu el moment o la conversa que us va fer decidir entrar a la política municipal.
Jo no havia entrat mai a la política. A mi la política sempre l'he passat una mica de llarg. Això és una cosa que ho explico perquè és una vivència meva. No vull que ningú se senti molesta amb el que dic. Jo vaig entrar de botones aquí al banc central de Torra d'en Barra, a la banca, i vaig fer tota una vida a la banca. Vaig arribar a un tercer nivell al banc atlàntic, al banc de l'Opus,
Però quan vam entrar en democràcia, que lògicament jo vaig néixer l'any 41 i vaig néixer després de la Guerra Civil, que ni me'n vaig enterar, de tot això me n'he anat enterant perquè m'ha preocupat molt i m'ha agradat molt. I per tant, a l'hora que vam, el 79, començar la democràcia, tots aquells que van formar partit venien al darrere a molts que perquè no veníem i entrem a l'Ajuntament i tot pregat.
Jo això se'm va plantejar l'any 79, jo vaig dir, a mi no m'interessa, això és una cosa que molt bé, els que vulguin anar que vagi. Però bueno, van seguir insistint. I el Celestí Solora, en pas d'escanso, que va ser el primer alcalde, l'any 83 va tornar a insistir que anés de segon amb ell. Bueno, van a insistir tant que al final vaig dir, bueno, doncs va, vinga, anem, no?,
no vull detallar res més, però al cap d'un any o dos ja n'estava hasta el gorro. No m'interessava la manera que es feien les coses, no m'interessava com se feien, i per tant, doncs bueno, vaig fer tot el possible per arribar als quatre anys, però després ja vaig dir que a mi ja s'oblidessin una mica. Van continuar insistint. El Celestí de Convergència va passar a Independents,
Jo vaig seguir, però vaig dir, entro a la llista, però no m'interessa, res més, vull dir, no estaré a la llista i punt. Van passar del 87 al 91 i anar insistint. Clar, jo em anava fent gran, diguéssim, en el sentit de l'experiència de la vida, i al 91 van continuar a insistir tant que vaig dir, doncs bueno, vaig de cap llunyista.
però com que sabia exactament com estava l'estructura política de Torredembarra, ja vaig fer el tracte abans en quatre partits, perquè ja sabia que nosaltres, els convergents, poca cosa faríem. Llavors érem trets regidors. I vaig fer el tracte molt abans, perquè francament tenia una certa experiència...
tenia una certa experiència de la història i amb aquest tracte nosaltres vam veure quatre regidors i per arribar a una majoria, doncs lògicament ja vaig fer d'abans per poder tenir la majoria absoluta. Bé, així va anar el tema.
al 91-95 jo vaig pensar dues legislatures perquè en política jo crec que dues legislatures i s'acabó. Jo si me n'anés a dalt de tot això ho modelaria i ho faria així. Pel que el resto, perdoneu que ho digui, tot és sopar de duro. No cal que us ho expliqui perquè només cal veure un rato la tele i veure com estan les coses avui. Per tant, em vaig tornar a presentar
I el 2000, no, perdó, el 99, ja vaig dir prou, plego. Santi, Santi, Santi, Santi, torno a dir que sí, però vaig dir al cap de dos anys plegaré. Això ja ho vaig dir el meu segon, perquè el meu segon, amb tot el respecte del món, el Miguel Ángel Etxa, que no sé si està aquí o no,
És el que portava tota la part, diguéssim, administrativa de l'Ajuntament, un personatge que en aquell aspecte un deu. Per tant, llavors, com que sabia que ell de segon continuaria...
I com que per un altre cantó hi havia un personatge, que no sé si està aquí o no, però que va arribar a la Generalitat de Catalunya demanant molt, aquell, quan va entrar, em sembla, el 95 o el 96, només es preocupava de veure com tallaven el coll. I llavors, en llavors de passar dos anys, esperar els dos anys...
A la setmana, al cap d'un any, quan vam inaugurar el Castell, perquè lògicament per acabar que estem amb el Castell i per no fer-me el pesat, que ja em faig una mica el pesat, doncs ja vaig dir la setmana que ve plego, això el juliol del 2000. Ves de passar els dos anys vaig dir prou, plego, quedo de regidor perquè no tinguis problema a l'hora de comptar i a l'hora de decidir coses.
però a mi no em posis enlloc ni a mi interessa absolutament res. Estaré al teu costat, només vindré els plens i s'ha acabat. Ens està explicant tota la trajectòria i només preguntava pel moment de començar. Si vol pots seure, és que em sap greu que està dret, amb peu dret. Ha estat molt bé perquè així hem fet un repàs extensiu també de tot el que va comportar ser al capdavant a l'alcaldia.
Torno a repetir la pregunta per la resta d'alcaldes. Quin va ser aquell moment que us va fer el pas d'entrar en política, d'implicar-vos?
A mi em va liar el Manolo Jiménez, que no està aquí. Jo tinc casa a Torra del Barra des de l'any 78, vaig vindre de Barcelona, i l'any 99 em va dir si volia anar a les llistes del PSC, i li vaig dir que sí. Em van posar el número 3, només en van sortir dos, jo no vaig sortir.
allà on vaig entrar al patronat de turisme, per treballar allí. I en el 2003, en unes eleccions bastant disputades, vaig sortir regidor per un vot. Va haver-hi un vot, que la companya està aquí, la Susana Navarro, que algun ciutadà amb molta cultura...
al costat del vot del nom de la Susana Barro va posar Jamona. Aquest vot el van donar per dolent, al final la van donar per bo, i el dia que ens constituïa l'Ajuntament em va arribar a mi l'acte per ser regidor. Això va ser l'any 2003. Vaig estar de regidor tots aquests anys, amb coses bones i coses dolentes, amb ratos bons i ratos menys bons, fins que vaig sortir alcalde en un moment que ningú volia ser.
i no sé si ho he fet alguna vegada, però m'agradaria agrair a tots els que van estar governant amb mi, de tots els partits, perquè en aquells moments el que es parlava era, tenim que sortir d'aquesta, tots els que vulguin governar, que pugin al vaixell, i els que no vulguin, doncs que no s'hi pugin, va ser un any que quan va acabar aquell any de mandat, jo li dono el títol d'una pel·lícula, «El año que vivimos peligrosamente».
perquè el company Segalà ha dit que va acabar d'estar aquí. Doncs imagineu-vos un any que et fotien bufetades on te n'essis. Anaves al Consell Comarcal, patapam. Anaves al Defensor del Síndic de Greuges, patapam. Anaves al Tribunal Superior de Justícia, patapam. Anaves a la Diputació, patapam. Anaves a Vilàs,
a veure aquest poble que estem agermenats, i patapam. Va arribar un moment que era allò de dir, bueno, a d'on he de llevar la cara aquesta setmana, perquè te les fotien pertot arreu. De totes maneres, una cosa que ha dit el Santi té raó, no hi ha res més agradable i més bo per una persona que ser alcalde del poble Octaviu. I mirar les coses que has fet.
Jo, després d'aquests anys, veig coses que es van fer bé, veig coses que es van fer malament, perquè no tot pots fer-ho bé. Diu, és que tu no t'han criticat massa, és que vaig ser alcalde un any, no vaig tindre temps que em diguessin de tot.
I no vaig tindre temps de fer diners, perquè també aquesta acusació és molt típica, no? Però, bueno, repeteixo, és molt agradable, malgrat que molta gent es pensa que no, però et foten nates per tot arreu i arriba un punt que estàs una mica fart. L'estador Rovira s'ha estat alcalde molt més temps, però recorda aquells inicis que et va fer...
Sí, evidentment. I clar que me'n recordo. Jo una mica també com el Santi, que diu que no tenia previst entrar en política ni participar a l'Ajuntament, vaig entrar en una feina que es va preparar, la Montse Gasull va...
consultar molta gent de la vila amb qui va compartir un treball de buscar arguments per preparar un programa municipal, un programa de millora a Torra d'Embarra. I amb aquests debats, que va ser tot un any de feina, amb els quals jo vaig col·laborar amb dues de les comissions que es van formar, vaig entrar a aportar coneixement, el que jo tenia, i alguna inquietud també.
I des d'aquest punt de vista, doncs molt bé, però al final, quan s'acostaven les eleccions, la Montse em va dir, necessito un cap de llista, ho vols ser tu? I allò va ser una mica, doncs això, sorprenent, però el primer que vaig ser va ser demanar-li permís a la Judit.
Després, deman-li permís amb un molt bon amic, i després amb el meu mentor a dins del sistema de cofreries de pescadors de Tarragona, el que llavors era secretari de la Federació Territorial, a veure què em pensava, perquè ell també havia estat en política des de feia temps, política municipal,
I em va dir, diu, tu tira endavant i de la feina de la cofreria de moment la segueixes fent i si la cosa s'embolica ja en parlarem com ho arreglem. Però d'entrada no diguis que no, pren-ho com un desafiament personal. I així vaig entrar en les eleccions com a cap de llista, vam treure dos vots, dos regidors vull dir, una mica més de vots naturalment.
I a partir d'aquí la cosa va anar rodant. El següent mandat, amb unes eleccions que també van estar amb molta participació, moltes candidatures i, per tant, molt repartit, vam treure quatre regidors, vam ser els que en vam treure més, i amb una coalició que l'únic que ens vam posar
proposar l'únic que vam pactar, cap condició concreta, sinó que no trencaríem el govern i que acabaríem el mandat sense que hi hagués un canvi de govern. Perquè portàvem una trajectòria per diverses circumstàncies, una perquè el Santi se'n va cansar,
per altres motius. El cas és que no havíem acabat un mandat sencer durant molts anys i la preocupació que vam tenir amb el Partit Socialista i amb l'ABG, amb l'Alternativa BG&A, era acabar el mandat. Sobretot perquè veníem d'un any de transició amb qui l'experiència de col·laborar tots els partits per tirar endavant una cosa que estava ensorrada
era la que ens va moure a fer un pacte de govern i de tranquil·litat. I a partir d'aquí va anar tirant. D'aquí han sortit d'això, una majoria absoluta,
un altre, les eleccions que vam guanyar, però que amb la mateixa filosofia compartim la idea que el que és important és l'estabilitat d'un govern municipal, perquè si no el poble se'n ressenteix. Aquest era l'objectiu i és una de les coses de les que n'estic molt satisfet i agraeixo la col·laboració dels altres partits i dels altres regidors que han permès que això sigui així.
que no es trenqui un govern, que mantingui una estabilitat i aquest pacte d'aquest mandat, encara que siguin tres alcaldes diferents, és un mateix govern i aquesta és la filosofia de mantenir una estabilitat pel poble. Després les coses són més complicades i algunes coses es poden fer, unes altres no, però d'entrada aquest.
Jo el primer que diré és que hem demanat un projecte per sonoritzar el Pati del Castell. Esperem que aviat acabin aquests problemes de so. Jo vaig entrar al Partit Socialista de la mà de la insistència de la Susana Navarro.
Insistència perquè assistís a les reunions, perquè m'impliqués, i ja sabeu, aquí coneixeu la Susana Navarro, sabeu que és una persona molt convincent. I per tant, a partir d'aquí van començar a caminar. En principi, jo no m'entara de res, tal, del que deien.
em recordo els primers pressupostos que vaig revisar com a militant, que no en tenia aquells números ni res. I mica en mica, doncs, picant pedra, molt des de baix, la primera llista d'Enric Grangel crec que anava al 13, si no recordo malament, doncs es van donant aquestes circumstàncies que em van portar a ser cap de llista. El millor que li pot passar a un partit
i no ho dic només per mi, és que els candidats o candidates sorgin de forma natural, sense forçar-ho. I aquesta és una de les sort, a jutjar pel que els meus companys sempre han votat a les primàries, que va passar amb la meva persona. I per tant, aquí és un orgull perquè sí que és cert que ser candidat per això, perquè sorgeix i perquè és natural...
És una sort. I a partir d'aquí vam començar a caminar amb això que explicava l'Eduard Rovira, amb aquesta obsessió de l'estabilitat. Avui tots i totes teniu un llibre a les bosses. Aquest llibre és una segona part de Pensaments diversos. Us convido a que llegiu els Pensaments diversos 1, que és la primera edició.
Allà, entre els dos llibres, tindrem la història del nostre poble, que no s'ha de jutjar ni criticar. És la que és, és la que tenim i és el que va passar. Però és cert que a tots, a una generació que entravem en política, ens va marcar aquesta obsessió per lluitar contra els individualismes i per estar constantment amb l'estabilitat al cap. I això sabíem que donaria fruit...
que projectes s'acabarien, que podríem tenir una continuïtat i és amb aquestes estem. I de moment malament no va, no?
Per seguir parlant d'inicis, m'agradaria preguntar-vos també per la sensació d'atrevessar per primera vegada aquesta porta, aquest pati del castell, ja com alcaldes, amb el pes de la responsabilitat. I en el cas del senyor Segala, en pic quan es va inaugurar, i això va passar a ser ja la seu de l'Ajuntament. Però aquest primer recorregut per aquí,
Vostè com ho recorda? Jo crec que la responsabilitat, lògicament, forma part d'un recorregut, però és un valor absolut. Quan tens una idea, sobretot, estem parlant de quan manes a dalt de tot, de qualsevol història, amb una empresa o l'Ajuntament, i com tens la idea de posar-la en marxa i que funcioni,
Doncs és l'alegria que et dona fer les coses com s'han de fer, que s'han de fer bé, i per tant, home, jo vaig entrar i sortir, però sense animar de... És a dir, la satisfacció comença quan la portes al cap
I tu ets responsable màxim que una cosa arribi al final, com aquesta que estem parlant, i avui l'estem disfrutant aquí després de tants anys. Per tant, l'única cosa que hi ha és aquesta, i ja està, i és l'única que marxes amb el cap i amb el cor.
Vostès com recorden tot això, aquest primer recorregut cap a l'alcaldia, ja sent alcaldes, aquelles primeres sensacions? Les meves sensacions van ser que jo com a regidor tenia una funcionària,
que em feia de secretària, no? I un dia parlant, diu, vostè arribarà alcalde? Dic, si jo arribo alcalde, tu seràs la secretària d'alcaldia. Jo recordo aquell dia entrar a l'alcaldia i trobar-me'l amb ella, amb una caixa de cartró, amb totes les seves coses, dient, ja ets alcalde. I quan vaig entrar al despatx d'alcaldia,
Aquest edifici, haureu vist les fotos com estava abans de desrestaurar-se, l'alcaldia estava plena de papers per terra. Hi havia piles de multes de tràfic, recordeu el famós radar, hi havia documents de tota mena, era un desgavell. Perdó, sí, perdó, era un desgavell, però la il·lusió que portava...
és la que et fa que ho afrontis amb moltes ganes. I això m'imagino que són tots els que han estat alcaldes que arribes amb moltes il·lusions. Amb el temps és com el sucre quan el poses al cafè. Remenes i es desfà. Arriba un punt que quedes molt fart. Però la il·lusió la portes. El Valeriano recorda una cosa que li va fer gràcia i era un dia que estàvem aquí fora, que era Reis,
I la meva dona estava al costat i no sé què em va dir. Enrique, no sé què. Li vaig girar i dic, Maria, solo soy el alcalde. Ell sempre m'ho recorda, però és la realitat. Hi ha moltes vegades que hi ha gent que es pensa que ets com Déu. I no, només ets l'alcalde. I l'alcalde és un més d'un equip de govern que procura fer les coses el millor que pot.
El record del primer moment és...
Bé, no ho sé. L'entrar a la cosa física no la recordo tant. Suposo que és perquè des del moment que resulta que seré alcalde fins al moment que ho ets i comences a treballar són moments que no els recordo. És com un núvol perquè estàs aclaparat. En realitat és que estàs aclaparat. Tens sensacions molt estranyes i bé...
Recordo més aviat el començar a treballar, o com ha dit l'Enric, una mica la continuació. Comences a treballar tenint en compte que ell va endreçar de papers un despatx, però després me va deixar, perquè en un any vam treballar junts i de fet vam estar fent moltes coses, endreçant una miqueta per dintre, no només de papers,
Inclús un dia me'n vaig enfadar amb ell. Li vaig dir, si això no prens una decisió, m'emprenyo i plego. Deixem-ho aquí.
Està aquí Podolet. Està aquí Podolet, sí. Però vull dir que vam treballar junts fins al punt que tots dos ens vam implicar amb els altres companys regidors, però que teníem ganes d'endreçar les coses. I a vegades era delicat i l'un per l'altre, i també m'ha passat amb el bale, hem anat prenent decisions. A partir d'aquí sí que recordes que comences a endreçar el fet físic del despatx. Tu vas treure els papers, jo vaig treure l'alfombra.
com a símbol de treure alguna cosa que estava bruta. Hi havia molta por en aquesta alfombra. I sota no ho sé perquè ja no ho vaig voler veure. El fet és que la sensació de començar a governar el castell amb tot el que hi havia hagut i amb tot el que teníem, que començàvem a endreçar el primer any i a continuació també,
doncs és una mica allò que vas caminant i vas endreçant i vas fent i aquesta és una sensació que tinc de tota una sèrie de fites que les podríem anar marcant i que han anat succeint de mica en mica amb la col·laboració, primer jo col·laborant amb l'Enric i després amb el Vale al costat vam anar fent i vam anar al Vale i tots els altres, no em vull deixar els de l'ABG i tots els companys d'Esquerra i els altres
del Partit Socialista, que vam anar endreçant i va passar una cosa darrere l'altra. I amb Riot fins aquí, i ara seguim, perquè encara estem endreçant coses d'aquelles que hi havia.
Jo tinc dos, no tant com a alcalde, sí que tinc una anècdota, com el primer dia que vaig entrar com a alcalde a l'Ajuntament, com sabeu, a mi m'agrada, jo em dic Valeriano, però m'agrada que em diguin, vale, això ho sap tothom, no? I clar, el primer dia, la persona que estava a la recepció, tal com entra, diu, bon dia, senyor Valeriano. I dic, ostres, què ha passat aquí?
I llavors li vaig dir, no, mira, no canviem les coses, continuos en el vale, per molt alcalde que sigui, i a partir d'aquí ja suposo que tothom ho va repartir i ja va quedar clar. I l'altre, que és més personal, és que jo de petit hi jugava en aquest castell. No li digueu a la policia, sisplau, perquè vaig haver de córrer moltes vegades davant de la policia quan estava en ruïnes.
I la sensació que ocupava el despatx del regidor de Via Pública, el primer dia que vaig entrar a aquell despatx, sí que és cert que vaig pensar, quin diria a mi, quan era petit, que jugava per aquestes sales, corria per aquí, tots els estius, que al final acabaria en un despatx, en un lloc tan important com era ser regidor. I per tant, tinc aquestes dues entrades més marcades. I això. Us faré...
Una darrera pregunta per cloure l'acte. També per defugir del to més institucional i seriós, m'agradaria que compartíssiu alguna anècdota divertida, inesperada, algun fet que hagueu viscut així més sorprenent, que us vingui a la memòria. Jo sorprenent res, perquè si una persona és absolutament responsable de dues coses,
jo ara no em vindria al cap allò de dir, ostres, això no m'ho pensava, però doncs, jo aquestes experiències, professionalment parlant, no les he tingut, i parlant de l'Ajuntament, home, sí que és cert que els nou anys que vaig alcalde tinc tota una satisfacció inobidable, sobretot,
pel que es va fer, per com ho vaig fer i com va sortir tot. Per tant, és l'única cosa que per mi podria ser la més sorprenent.
i el que jo recordo històricament i que això no em poden borrar ni els meus fills, perquè això és una vivència històrica i quan et fas gran com jo, que ja tinc la pota més aviat a la carretera de la Riera que aquí, doncs et ve la memòria tot el que has fet a la vida, però començant des que has tingut ús de raó fins que he acabat després de ser alcalde, perquè ja després de ser alcalde ja fa 25 anys que no sóc res.
Per tant, tinc la gran sort i el gran privilegi d'estar aquí i moltes gràcies i fins a la pròxima. Molt bé. Bé, jo en un any no em vaig tindre temps de tindre tantes experiències, però n'hi ha una que era que vam anar a Vilars aquell any i van anar diversos regidors. La situació estava complicada perquè els de Vilars volien trencar la Germanament,
I nosaltres vam arribar allà, ens vam portar a una sala de plens, ells són 32 regidors, vull dir que no és una broma, i l'alcalde francès amb la seva cinta va treure 3 o 4 fulles de paper i va començar a explicar i a parlar i a parlar. Quan va acabar, tots aplaudint i tal, i em diu, ara parli vostè, jo me'n porto papers.
Vull dir, jo si hi porto un paper m'equivoco. Per tant, tot el que tinc que diu tinc aquí i surt per aquí. I dic, com trencaré el gel perquè aquesta gent volia trencar la germana ment. I dic, miri, tu estaves. Estava, podia fer de tu doctor. Sí, però va haver-hi un moment molt bo que la traductora de la francesa... Em parlava en francès? Sí, perquè... Jo li dic, mira, no, no m'entero de res. Eh...
Em toca parlant a mi i li dic a l'alcalde, miri que porto dos o tres visites aquí a França, sempre ens hagueu tractat molt bé, però hi ha una cosa que sempre em sorprèn, em posa cada sorpresa i dic, ho bé que parleu el francès. Es van posar a riure tots i en aquell moment ja no volíem trencar.
I quan vam acabar se'n presenten uns senyors allí i diuen, miri, nosaltres som del grup de varietes de Vilars. Diu, que és molt de gust, no? Diu, és que voldríem actuar a Torredambarra. Dic, doncs cap problema, nosaltres tenim una església molt gran que allí es pot actuar. Veurà, és que el nostre espectacle amb una església
Si és cantar, no hi ha cap problema, ja ho fan. No, no, és que el nostre espectacle és barietes. Dic, vale, ja està. Tenim un casal que podeu actuar. I vam vindre, i vam actuar, i vam plenar el casal, i va anar molt bé. En un any, dos dels detalls. Un altre detall també va ser quan va vindre el conseller de Cultura que volia veure el teatre.
A mi la veritat, ara em diria una barbaritat però no la dic. Però el vam portar al teatre. El vam portar al teatre i quan va entrar va al·lucinar mandarines. Diu, ens tindreu que tornar la subvenció de 800.000 euros. Dic, està a l'Ajuntament per tornar subvencions. Dic, escolta,
Dic amb sinceritat, què podem fer per no haver de tornar aquesta calerada? Diu, si feu una actuació ja n'hi haurà prou. Això era un divendres, un dissabte, i el dilluns vam fer vindre a l'arquitecte del teatre i li van dir, oblida't del màrmol de Carrara.
Volem que tot el que és el hall ho facis pati de butaques. De les dues escales, la que puja per l'esquerra la treus i fotem a l'escenari, hi ha els lavabos que acaben 200.000 persones a l'hora. Allí ens fas els vestuaris pels artistes. I ho vam aconseguir que es fes allò i gràcies a aquella actuació nostra...
Doncs avui en dia gaudim d'un teatre encara que sigui amb limitacions i que espero que l'equip actual, i ja s'ha dit que ho farà, perquè tenim un teatre per 500 persones i és una llàstima que estem com estem. Vull dir, són les dues coses simpàtiques que em van passar mal any de mandat. Les altres no les explico. Moltes gràcies.
Tenim una sala d'actes polivalents i no vam haver de tornar la subvenció.
Bé, com a anècdotes, no sé, amb nou anys han passat moltes coses i potser de les coses més curioses, una de les coses que m'agraden molt és que nens petits que venen de visita al col·legi i veuen qui és l'alcalde i després te troben pel carrer i et saluden, senyor alcalde, senyor alcalde. Després també et demanen coses, com si fossis Déu, ho ha dit el sol.
i no...
La cosa més sensible és potser aquesta sensació que la canalla et coneixi, que sàpiguen que ets algú, perquè en realitat la majoria de la gent ets un més del poble, et coneixen de sempre i ja està, no hi ha més història. En nou anys, les sensacions que tinc, hi ha moments bastant dures, heu de pensar,
que vam haver d'aguantar tot el govern durant la Covid. Això és una cosa que marca, tal com ha marcat a tota la població, no són ni més ni menys. El meu fill, que anava a l'institut, encara no. Sí, no ho sé. És igual, un any perdut. Sensacions estranyes. Vaig tenir...
en aquella època potser la llibertat de poder venir al castell, era l'alcalde i havia de sortir de casa, i això em permetia no estar tan tancat, però el mandat aquell, sobretot la post-Covid, va ser una mica complicat.
D'anècdotes n'hi ha moltes, però així de gracioses, excepte aquestes de Vilar que explica ell, això del fet de parlar francès, una de les coses que també va ajudar és que
el fet que jo parlés francès amb soltura va permetre debatre i rebatre tots els arguments que podien donar amb una certa soltura, perquè si no t'agafen amb traduccions i sempre és complicat, ja ho diuen, traductora i traditora. En fi, no ho sé, d'anècdotes hi ha moltes, però ara mateix no me'n ve cap al cap i tampoc crec que les que són més gracioses les puguem explicar un públic. Molt bé, gràcies.
Doncs sí, jo explicaré una que t'implica. Justament a poc d'entrar com a alcalde ens vam posar en modus Indiana Jones, el regidor de Cultura i Patrimoni, que és arqueòleg.
l'Eduard també vam fer venir un arqueòleg i jo mateix per baixar, que sabeu que a la sala Lluís d'Icard hi ha un accés en què hem sentit que hi ha de tot, que allò connecta per aquí per la plaça i jo crec que aquell dia pensàvem que trobaríem el tresor de la nostra vida, que podríem veure moltes coses i vam sortir de fang fins aquí i allà no hi ha res, ja us ho puc dir.
Llavors la imatge d'aquí l'amic d'Eduardo i jo, pujant per les escales, plens els sabates de fang, dient, quina merda. Aquesta va ser molt graciosa.
Moltes gràcies a tots quatre per la vostra generositat i sinceritat, perquè avui hem recordat que la història d'un municipi va més enllà de les pedres i dels documents i, evidentment, hi ha aquesta vessant humana que avui també volíem posar en valor. I ara l'actual alcalde, Vale Pino, us farà entrega d'uns obsequis per recordar també el vostre pas per l'alcaldia.
I fins aquí l'enregistrament de part d'aquest acte que va suposar la commemoració dels 25 anys a la recuperació del castell del Zicart.
Podeu veure les imatges d'aquest acte i també recuperar la conferència que va haver-hi al matí a càrrec del Centre d'Estudis Cineval de Mas i també de l'historiador Xavier García Puerto, que va fer una visita guiada a la nostra pàgina web onaguiolatorre.cat i també a les nostres xarxes socials. Seguim amb més continguts aquí a la sintonia Dona la Torre.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 12, us parla Maria Lara. L'IRB ha determinat que la variant de pesta porcina africana detectada en els engles morts a Cerdanyola no coincideix amb la que utilitzava l'IRTA-Cresa i podria ser una variant nova i poc virulenta amb diferències genètiques fins i tot respecte a les 800 variants conegudes. Tot i això, els resultats no són concloents i es remetran al Ministeri d'Agricultura i al Laboratori Europeu de Referència per a l'informe oficial.
La Generalitat admet que potser no s'arribarà a saber mai amb certesa l'origen d'aquest brot, malgrat que l'auditoria previa a l'IRTA confirmava la seguretat de les instal·lacions. I la Generalitat i el Consell de l'Advocacia catalana han formalitzat un acord que preveu una aportació adicional de 5,7 milions d'euros anuals durant quatre anys, del 2026 al 2029, fins a sol i un total de 22,8 milions d'euros per reforçar estructuralment el servei d'assistència jurídica gratuïta a Catalunya.
A més, també s'ha signat el nou conveni anual per al torn d'ofici del 2026, que arribarà als 74,2 milions d'euros. El nou conveni retribueix un 2,5%, més els mòduls, s'inclou de nous i reforça també el torn d'ofici en partits judicials, com ara Figueres, Santa Coloma de Farnès, Cervera, Balaga i també Alassau d'Urgell.
I el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica obre una convocatòria avui anticipada de subvencions per al 2026 amb més de 6 milions d'euros destinada als Consells Comarcals de les Comarques de Muntanya i al Consell General d'Aran. Les ajudes finançaran millores i manteniment de camins municipals i rurals d'entre l'1 de gener i el 31 d'octubre com a part de les polítiques de muntanya del govern per garantir l'equitat territorial, millorar la mobilitat i combatre la despoblació.
Aquí els Mossos d'Esquadra han detingut el responsable d'una agència de viatges de Lleida per un presumpte delicte d'estafa. Això després que 7 parelles de Torregrossa al Pla d'Urgell l'haguessin denunciat per estafar-los-hi 21.000 euros. El grup d'amics havia d'embarcar-se el dissabte passat en un creuet d'una setmana pel Mediterrani.
per passar-hi el cap d'any, però no van rebre ni els bitllets, ni tampoc van poder contactar amb l'agència de viatges i l'Air Travel. Segons ha explicat la policia, el responsable de l'agència s'ha presentat aquest matí a la comissaria de Mollerussa, on ha quedat detingut a l'espera de declarar per al presumpte delicte d'estafa.
I la Fiscalia Provincial de Barcelona ha obert d'inligències d'investigació contra el catedràtic de la UB, Ramon Fletxa, després que la universitat traslladés el cas per la gravetat dels fets denunciats. 11 testimonis relaten en un informe preliminar de 200 pàgines conductes que apunten que el grup d'investigadors Crea hauria actuat com un grup coercitiu del control. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Fins demà!
Bona nit.
Comencem l'entrevista amb un ritme més aviat solemnial, podríem dir. Estem escoltant una de les múltiples versions que hi ha del llibre vermell de Montserrat, que, de fet, d'aquí pocs dies en podrem escoltar una versió torrenca a l'església de Sant Pere Apòstol. I, precisament, per parlar-ne, ens acompanyen els directors de la coral Santa Rosalia, la Natàlia Casasús. Bona tarda, bon dia, benvinguda. Bona tarda, bona tarda. I en Jordi Voltà, benvingut.
Moltes gràcies, bon dia. Heu escollit el llibre vermell de Montserrat, que ja havíeu interpretat fa anys, i jo no n'era conscient. Sí, fa uns 19 anys que ja el vam muntar amb la Coral Santa Rosalia, precisament aquí a la Torra, i aquest any, aprofitant que s'acaba l'any del mil·lenari de Montserrat, vam pensar que era una bona ocasió per repetir-lo.
No sé si heu tingut oportunitat aquest any del mil·lenari d'Amb la Coral anar fins a Montserrat. Hi heu anat? Perquè hi ha moltes entitats que han fet el pelegrinatge en guany. No, nosaltres no hi hem anat. El que passa que potser aquest any no hi anirem, però potser l'any que ve sí. Encara no ho podem assegurar, però ja tenim uns contactes fets...
que aprofitant que aquest Nadal fem el llibre vermell, l'hem ofert allà a la comunitat de Montserrat i probablement ens diguin que sí, que el podem anar a interpretar a la basílica. Mira, si sense buscar l'exclusiva tinc l'exclusiva. Exacte, sí. Però encara no ho teniu confirmat. Encara no, encara no. S'ha d'acabar de lligar tot, però vaja, té molta pinta que serà que sí.
I això quan seria, si és que sí? Bé, ja n'estarem pendents, no que ens informarem? Bé, n'estarem pendents, ens informarem, però serà el dia 26 d'abril, a les 9 de la nit, una hora abans que comenci la vella Santa Maria. Per tant, la festa major de Montserrat.
Això és molt gros, no? És molt gros, és bastant gros. Perquè, clar, és el dia abans de la Mare de Déu, per tant, quan se fa l'abella de la vigília... L'abella de Santa Maria, sí, sí. És un moment que hi ha molta gent a la basílica, molta gent que puja a Montserrat expressament per aquest acte, i abans que comenci l'abella sempre hi ha un concert.
i algú que interpreta el llibre vermell. I aquest any que ve potser serem naltros. Ostres, que bonic. La coral Santa Rosalia, ara aquest any del mil·lenari no hi heu anat, hi ha la possibilitat d'anar-hi l'any vinent. Hi heu actuat alguna vegada, Montserrat, o seria el primer cop? Sí, sí, que hem estat cantant. Sí, sí, sí. Per algun aniversari, no recordo exactament quin, també vam anar-hi a interpretar... I la missa Santa Rosalia, la missa brevis de Santa Rosalia, la vam fer i en una altra ocasió també vam anar-hi a cantar. Sí, sí. Sí, sí.
En qualsevol cas, ara aquest Nadal, recupereu aquest llibre vermell de Montserrat, que és una peça de repertori de la música antiga catalana i jo diria que universal. Per què heu decidit recuperar la... Més enllà d'aquesta efemèride, que en guany fa...
és el mil·lenari del monestir. Sobretot per això l'hem escollit de fer i a més a més és una obra capdalt per la història de Catalunya de fet és l'únic còdex de l'època que es conserva de Montserrat perquè es va cremar tot em sembla que era per la guerra del francès l'únic llibre que va sobreviure va ser aquest llibre que era un còdex
És un còdex d'unes 200 i escaig de pàgines en què hi ha narracions, miracles i prodigis, un tractat de confessió, jubileus, privilegis, indulgències, plegàries, sermonaris i fins i tot un tractat sobre l'univers. Un llibre d'aleshores també hi ha i un calendari monacal i les deu peces, que són les deu peces del llibre vermell.
I clar, això estem parlant del segle XIV, però la música és escrita abans, no? Llavors, és curiós, la gent ja des del segle IX que pujava a Pala Grina a Montserrat, imaginem-nos amb les condicions, pujaven a peu el que pogués amb una mula, doncs, felicitats, però normalment eren pujar a peu amb les condicions que devia haver d'aquella època,
Ens hem de mirar que no hi ha hotel, no hi ha cel·les. No hi havia l'hospedatge que hi havia. Exacte, exacte. Per tant, on passaven la nit? Passaven la nit, els més rics segurament els acollien la comunitat, però era una comunitat molt més petita, el monestir també era molt més petit que ara, la basílica era una església també petitona, no com la que hi ha ara...
I passaven la nit a dintre cantant, ballant, encenent una foguera per passar el fred fins i tot i les penes que tenien. I ballaven el que sabien i cantaven el que sabien, no? I els monjos van dir, home, ja està bé que us feu passar el fred, però hauríem de posar uns textos perquè siguin per resar, no?
I ara, si em permeteu-me, llejo una cosa que és curiosa, perquè en el llibre vermell, que per cert, és vermell perquè quan el van salvar de la cremada, se'l van endur cap a Barcelona, i el van forrar d'un bellut vermell, i d'aquí li ve el nom d'aquest còdex. Bé, doncs això, que entre la primera i la segona cançó, en el mateix llibre, hi ha escrit això que diu...
Ja que els pelegrins, quan vellen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també ho volen fer a la plaça de dia, i allí només s'ha de cantar cançons honestes i devotes. I abans i després d'aquesta nota, s'entén...
N'hem escrit algunes i s'han d'usar honestament i modestament per no molestar els que perseveren en les oracions i devotes contemplacions en les quals tots els que vetllen han d'insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se devotament.
És a dir, són peces totes religioses o van incorporar també... Totes parlen de la Mare de Déu, fins i tot dues d'elles clarament parlen de Montserrat, el Miraculi Serrato que hi ha a les Teles Splendens i el Virgenes Maria de Montserrat, també a los Virgos Splendens.
Per tant, totes són cançons marianes, excepte l'última, que és Sant Mortenfest i Namus, que és molt festiva, que justament és una dansa a la mort. I convida, doncs, a això...
està destinada a la mort i a la fugacitat de la vida i dels béns. Que també és un tema molt religiós. Exacte. S'interpretava el monestir o era la música que dedicaven això, els peregrins que hi anaven i tenia aquesta vocació més popular, aquestes peces?
Això ja no se sap, cadascú podrà fer les seves interpretacions, que la música està escrita, que està guardada aquí, que en algunes són molt difícils, sobretot la primera, que és un cànon a tres veus gregorià, que això és molt complicat,
Però les altres són d'un caire popular molt popular. Per tant, és possible que la gent cantés amb una altra lletra, que vés a saber què devien dir, i els monjos van adaptar a això. Si es va arribar a interpretar amb aquestes lletres o no, d'això...
Aquesta és en llatí, la que hem utilitzat per començar l'entrevista, era llatí, per tant, cantareu en llatí la coral? Cantarem en llatí... Sí, sí, amb l'idioma que està escrit, sí, sí. Cantarem en provençal, l'impreidits de la ciutat Juïosa, que és la novena cançó, és en provençal, i també en catalàntic, los set goig, recomptarem devotament cantant, que és en catalàntic, és el primer català que està documentat, no?
I com ha anat l'experiència de preparar aquest muntatge amb la Coral? Perquè, clar, si fa 20 anys que ho vau fer, potser molts d'aquells cantaires de fa 20 anys ja no hi són, i vosaltres la dirigeu la Coral fa 20 anys? Sí, en aquell període hi estàvem una mica com d'excedència, però vam venir a fer aquesta producció expressament fa 19 anys.
I cantaires, en queden alguns que ja l'havien feta, però clar, amb 19 anys s'oblida fàcilment. El que té de fàcil musicalment ho té de difícil a nivell de lletres. Hi ha moltes lletres, moltes estrofes, les estructures de les cançons s'intenten fer al màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra.
I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra, també dones més vida. I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics,
Això us ho anava a preguntar, perquè, clar, si és una música polifònica, però ara sentíem aquesta part orquestral al principi, no? Amb qui comptareu? Qui us acompanya? Doncs ens acompanya el Josep Mateu, que ell tocarà un orga portatiu i la viola de roda. Això d'un orga portatiu és un orga petitet,
que es posa a la falda i per això es diu que portatiu. Perquè es porta. Perquè es porta a sobre i es canta, ai, es toca assegut. És un entremig entre un acordió i un orga. I un orga de tubs. De fet, és un orga de tubs que es recolza a la cuixa. L'orga de tubs de l'església no sonarà, aquest concert. És massa. Sí, és molt modern. És barroc i això ja és molt modern. Sí, sí.
Tindrem el Josep Mateu, tindrem la Cristina Buixadera, que toca diversos instruments, el baixó, la tarota, el flaviol i el tamborí, la flauta de bec, el Raül Martínez, que tocarà la guitarra barroca i el lleut,
i el Josep Mateu Besora, que portarà la percussió... El xalomó. El xalomó i la flauta de Bec, també. Un xalomó, això no ho havia sentit anomenar mai. Que era bé que nosaltres tampoc. Ah, molt bé. Anava a dir la viola de roda, per exemple. Ja sé per on va, però... De fet, vam fer un assaig intensiu el dia 8 de desembre amb tota la coral, els músics, també amb la coral que ens acompanyarà, perquè serem dues corals. També s'hi sumarà el cor Selvassons de l'Escola de Música Municipal de la Selva del Camp.
que dirigeix l'Albert Cid i ens col·laborarem junts i ens vam trobar tots i vaig demanar als músics que es presentessin una miqueta els instruments perquè val la pena, perquè són estranys, són alguns d'ells, no? I el Xolomó és un dels més estranys, jo no l'havia sentit mai tampoc. És l'avi del clarinet. Ens podem imaginar el so d'un clarinet però molt antic i és molt petitó i el color, el timbre que té és com de tenor
I lliga molt bé amb el baixó, que és l'avi del fagot actual. Entenc, però que no seria un clarinet de metall, sinó que seria fusta. És de fusta, però l'embocadura és de clarinet.
I el so té una retirada, s'assembla. És molt curiós, és molt curiós. Sí, sí, ha sigut un descobriment. O sigui, serà un concert de descobriment, a banda de recobrar aquestes melodies que en guany s'han tornat a posar sobre la taula amb motiu del mil·lenari de Montserrat i, a més, també Jordi Savall no fa tants anys, em sembla, que en va fer la seva versió disc, no?, amb el seu grup de música antiga. O sigui, que...
s'ha anat recuperant, no són allò músiques oblidades, però serà també, a part de redescobrir aquestes músiques i acostar-nos-hi, una descoberta de tota una altra manera de fer música que ens ve d'antic. Sí, és una sonoritat diferent i ve donada per això,
pels músics que t'acompanyen. Cada versió del llibre vermell és diferent perquè cadascú tria les estructures que vol fer, perquè com que no se sap exactament com sonava, tothom investiga, llegeix tractats sobre els estudiosos que han intentat esbrinar-ho i llavors també poses els instruments que vols. Llavors cada versió és genuïna i diferent.
Doncs tindrem la versió genuïna de Torre d'en Barra. I dèieu que hi havia aquesta col·laboració amb l'Escola de Música de la Selva del Camp. D'on us ve aquest vincle i com ha anat el treball? Perquè coneixem el seu director, l'Albert Cid, i vam pensar que sempre quan col·laboren dues entitats sempre s'enriqueixen l'una de l'altra i llavors també es reforcen.
i vam pensar que amb ells hi tenim un petit vincle, que és una cantaire que havia cantat molts anys a la coral aquí a la Torre, i que ara canta allà. Llavors, a través d'ella vam posar-nos en contacte i els hi vam proposar, els hi va fer molta il·lusió, i llavors col·laborem, serem Coral Santa Rosalia, Cors Selvassons, aquests quatre músics, i encara hi haurà una col·laboració més. Ah, que la podem explicar? Oi tant. Ai, qui...
Perquè resulta que de les deu peces del llibre vermell, cinc són balls rodons. És a dir, són peces per ser ballades, que es pensa que es ballaven. De fet, quatre d'elles posa claríssimament ball rodó. Per tant, aquí no hi ha dubtes. Hi ha una que és una dansa però que no està com a ball rodó, que seria el Polorum Regina. Mhm.
Però vaja, sí, són danses. I llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla de Tarragona. Home, mare meva. Que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar.
Això fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat.
i els hi vam proposar a l'Esbar Santa Tecla, que no l'han ballat mai, i van estar també encantats. A més a més, com que l'Esbar també ha col·laborat moltes vegades amb en Lluís Calduc, en el retaule de Santa Tecla, doncs els hi ha cedit la coreografia, i mira, tot ha anat rodat, i serem una jantada. És que anava a dir, i cabreu? Sí, i cabrem. Com ho fareu? Estareu a l'altar? O anava a dir, potser aprofiteu el cor? No, no.
No, no, no. Fem una mica de plaça perquè l'SVAR pugui ballar, de manera que ens retirem uns quants bancs, però els recol·loquem més enrere. I, de fet, ballen quatre parelles. I sí, sí, sí. I l'altre dia, el divendres passat, ja es va fer l'assaig general
i unes danses ballen molt finet és una meravella és molt guai i la coreografia és molt bonica és a dir, serà un espectacle de cant coral de música instrumental i de ball és que la coral Santa Rosalia no s'hi poseu per poc us agrada fer coses quan no munteu vosaltres el xou demaneu a algú que us acompanyi per muntar-lo
Sí, sí, realment. Realment serà diferent. Serà un concert de Nadal diferent. Clar, el llibre vermell pròpiament de Nadal no és, però vam pensar que Nadal tothom les coneix molt i que aquesta vegada ens venia de gust aprofitant l'ocasió del mil·lenari d'oferir aquesta peça. Quanta gent sou ara a la Coral? Quanta gent participa en aquesta peça? Doncs a la Coral Santa Rosalia som 40, uns 40.
El Coral Selvason són uns 25, o sigui que anem cap a uns 70 cantaires, 4 músics i el Les Bart. Déu-n'hi-do. M'heu dit abans de començar que a banda d'aquest muntatge, per cert, no hem dit molt malament per part meva, no hem dit la data.
Això serà dilluns de la setmana que ve, serà el dilluns dia 29, o sigui que quasi gairebé tancarem l'any amb vosaltres, a les 9 del vespre a l'església de Sant Pere Apòstol, però abans us ha sortit un bolo.
Sí, curiosament, el dia 27 el anirem a interpretar a Rodonyà, que ja van contactar amb nosaltres l'any passat i va ser impossible poder trobar una data per poder-hi anar a cantar, i aquesta vegada han tornat a insistir i llavors els hem ofert el concert i els hi ha agradat molt i anem allà. Hi havíeu anat alguna vegada?
No, havíem anat a Mas Llorenç, que està al costat. A tocar. Però Rodunya no. Per tant, també ens fa il·lusió estrenar un poble nou. Això de fer bolos amb una coral de 40 persones deu ser complicadet, no?
Bueno, 40, 70 serem. Sí, sí, perquè clar, ens hem de posar d'acord que tots ens vagi bé en l'edat aquella en concret. Però bé, ho hem aconseguit, o sigui que ens va molt bé per rodar-ho també, perquè tot l'esforç que fas per muntar una cosa així que no és petita, doncs va molt bé poder-ho fer almenys dues vegades, com serà aquesta...
I si sortís la vinentesa, com hem comentat al principi de tot, que al final us confirmin que actuareu a Montserrat just el dia abans a la Mare de Déu, a la missa de la vigília, hi aniríeu també amb tot el muntatge o aniríeu només a Coral Santa Rosalià?
No ho sabem. Són detalls que ens han de facilitar. La intenció és que sí, els cors dels músics segur, la dansa no hi cabrà. Home, és gran la basílica, eh? Sí, el que passa és que estarà ple de gent, això. Perquè a les 9 ja està ple de les persones que van a l'Avetlla. Es veu que és un acte d'uns 3 quarts d'hora, perquè després necessiten acabar 3 quarts per assajar els cans de l'Avetlla i començar a l'Avetlla a les 10.
i llavors, bé, clar ja veurem això s'ha de parlar en qualsevol cas la cita immediata és el dilluns vinent el dia 29% venda d'entrades, com funciona tot això quin preu tenen, on s'han de comprar
Doncs les entrades estan disponibles ja a entrapolis.com, el preu de 10 euros, i això, ja tenim moltes entrades venudes, però encara en queden, i animem a la gent que ens vingui a sentir, perquè valdrà molt la pena, és un muntatge que així en directe no el pots veure tan fàcilment. I et dic, estèticament és molt bonic, perquè l'Esbar Santàtic la balla molt bé, i nosaltres també ho farem el millor que sabrem, òbviament...
I els músics també són molt bons. De fet, aquests músics van acompanyar l'escolania de Montserrat, ara no fa massa, amb motiu del mil·lenari que van interpretar el llibre de vermell de Montserrat al Palau de la Música. I com hi vau contactar, precisament a través de la Basílica o del Palau de la Música?
No, no, a través de... Coneixem el Josep Mateu de fa temps, perquè ja en altres ocasions ha acompanyat la coral al piano, en altres muntatges, i casualment, doncs mira, ells també ho havien fet amb l'escolania. Vull dir que són... Disposem de molts bons músics. Escolteu, interpretareu el llibre vermell de Montserrat, però em sembla que m'heu dit que hi hauria més coses.
Sí, doncs justament això que s'està sentint. M'heu dit cancionero d'Upsala, i jo dic, va, doncs busquem cancionero d'Upsala. Doncs mira, es tracta d'una recopilació de cançons, moltes són Nadal, les altres són cançons amoroses i això, que he recopilat per la corda Ferran d'Aragó, que no l'hem de confondre amb el catòlic, amb el Ferran el Catòlic, eh?
Llavors, curiosament, Ferran d'Aragó, que era duc de Calàbria, es va publicar això el 1556 i es va publicar a Venècia. Per tant, tant se li diu de Calàbria, de Venècia, o fins i tot d'aquest cançoner se li diu cançoner d'Upsala, perquè se'l coneix, perquè el van trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d'Estocolm.
i se li ha quedat així, però és tot música feta a l'acord valenciana. Curiós, sí, sí. De fet, la majoria de cançons són anònimes, però hi ha alguns que sí que es poden col·locar, que són del català Mateu Fletxa, del valencià Bartolomé Càrceres, o fins i tot de Pedro de Pastrana, que va ser el mestre de capella del Duc.
Ara m'heu fet pensar en una altra prestarana actual, el Javier, que també és director de música i de corals, i a més música antiga, que segurament aquest repertori segur que el coneix, seguríssim. Seran quatre villancicos del Cançoner d'Ussala, que sí que són de Nadal.
I així complementareu aquest concert. Exacte, per complementar el llibre per més. Permeteu-me acabar l'entrevista preguntant a la Natàlia Casasús com li ha anat la gira europea. No sé si podem dir europea perquè ella és una de les cantaires del cor de cambra del Palau de la Música i fins fa quatre dies estaves tombant per Bèlgica i altres països. Com ha anat? Bé, bé, molt bé.
amb el cor de cambra del Palau de la Música, hem estat de gira interpretant l'oratori de Nadal, de Bach, amb un orquestre que es diu Il Gardelino, que és de Bèlgica, i dirigits per en Christophe Pregardien, que és un director molt reconegut, que abans havia estat cantant,
ha fet tots els papers de l'evangelista, aguts i per haver en les passions de Bach i en l'oratori, i és un gran especialista en Bach i ara es dedica a dirigir. I res, hem estat de gira per Bèlgica, vam fer concert en Veres, vam estar a Holanda, a Amsterdam, al concert Gavau,
i després hem fet el nord d'Espanya. Vam actuar al Palau, òbviament, i també hem actuat a Sant Sebastián, a Pamplona, i ahir a la nit a Santander. O sigui que ha anat allò apretadet, eh? Sí. Una experiència bonica, però m'imagino que també cansada. Bastant, bastant, perquè viatjar i cantar el mateix dia et fas un fart d'avió, et fas un fart de tren, d'autobús, de tot. Però bé, molt gratificant, no?
I una última pregunta, Natàlia, perquè heu participat amb el cor de cambra del Palau, que això sí que ha sigut, suposo, una experiència molt singular, amb l'últim disc de Rosalia. Doncs sí, sí, sí, però d'això fa un any i mig o així vam gravar amb ella els cors de diverses cançons que apareixen al disc.
Sí, sí. Doncs aquí la tenim de directora de la Coral Santa Rosalia, juntament amb el seu marit amb en Jordi Voltà, però amb aquestes altres aventures musicals que té amb el cor de cambra del Palau de la Música, que almenys també volíem deixar-ne constància. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gaudiu molt d'aquest concert, que arribarà el dia 29, vagi tot molt bé.
Moltes gràcies. Voldríem dir, abans d'acabar, donar els agraïments pertinents a la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'aquí a la Torra, que sempre ens recolza, i també a la parròquia amb mossèn Joaquim, que també ens dona totes les facilitats per poder fer aquest concert de Nadal a l'església. I això, és de rigor donar les gràcies.
I des d'aquí la recomanació que hi aneu a veure-ho, perquè segurament serà un espectacle ben singular. Moltes gràcies a tots dos. Moltes gràcies. Adéu.
Fins demà!
El passat dissabte, 13 de desembre, l'Ajuntament de Torredembarra va commemorar els 25 anys de la recuperació del castell del Zicart.
Es va fer amb diversos actes, un de més institucional a la tarda i una conferència al matí que van a càrrec del Centre d'Estudis Cineval de Mas. A continuació, us oferim l'enregistrament de la intervenció de qui era llavors arxiver municipal, en Joaquim Nolla.
i de l'arquitecte del moment, que va ser l'encarregat de supervisar les obres de remodelació del castell, en Xavier Oliver. Finalment, per cloure l'acte, també podrem escoltar en Daniel Pujol, regidor de Patrimoni Cultural a l'Ajuntament de Torredembarra. En 1791,
Va haver petició en el Compte de Santa Coloma perquè la capella fos pública. Fos pública vol dir que no només es fessin oficis religiosos, sinó que es pogués fer oficis convidant la gent del poble amb un horari estàndard i regular. Tenia que haver una mínima dotació a nivell eclesiàstic, tenia que haver una patena, tenia que haver un altar, tenia que haver...
roba pel sagrista i pel capellà i es va aprovar i per tant durant uns anys aquí es feien petites celebracions eclesiàstiques a la capella aquesta que és una delícia, és un encant s'ha arreglat una mica però jo crec que encara s'hauria de l'esforç de veure com hi podem actuar perquè realment és una cocada és una cocada
Aquí, el 1804, hi ha un inventari del mobiliari, que no el llegirem tot ara, està documentat, que per exemple, en el comedor de Ditxo Castillo, parlant d'aquest, s'encontraron 19 sillas pintades de calor caoba, una mesa redonda, altres dues medies mesas,
Una canasta grande, en una pequeña cocina una mesa con su cajón. Va reseguint com a 14 diverses estances i el que hi ha a dins de cada estança. Cadires, taules, si hi ha una mica de roba, si hi ha un petit ajuar. I aquí en vermell he posat en un almacén
Un vaso de sepultura con su figura encima toda de mármol. Quatro figures también de mármol. Per què el resultat? Perquè gràcies a aquest inventari que vam localitzar i un coneixement que teníem, que hi havia unes figures semblants a aquests vasos sepulcrals que estan aquí a l'espai, a la cantonada, estaven al Museu Arqueològic de Tarragona deixats en un dipòsit. El Museu Arqueològic de Tarragona, lògicament, prima la part arqueològica romana, que és la potenta. Però...
I vaig anar, en aquest cas en conivència amb l'Ajuntament, no cal dir-ho, vaig anar allà al director i dic, escolta, tenim això, voldríem veure, i diu, oh, no ho sabem ni si això, anem a veure els inventaris, vam mirar els inventaris, vam veure que sí, que realment existia, vam anar a un magatzem, que no els hi diran estar, però que és com això, immens de pedres de tot tipus, perquè aquí hi ha activacions arqueològiques, tot se posa allà, i al final, doncs sí, amb un raconet van aparèixer les dues peces aquestes, se va fer un conveni de sessió,
i es van portar i des de llavors tenim la sort de poder tindre aquí els vasos sepulcrals, en certa manera perquè hi ha un document que justificava, si no, de fet també hi ha l'escut, vull dir, de fet jo a vegades quan mi diu, què hi ha de l'agricàrdic? Doncs mira, hi ha això i l'escut, que l'escut després també comentaré per acabar una anècdota curiosa.
Com a estament militar també va tindre un cert ús, no? La batalla de Torre d'Embarra, aquí va haver els Miquelets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert, entre aquí i Altafulla. Aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823. És un exèrcit francès que va vindre a suportar, a donar suport, perdó, i a lliberar els absolutistes Fernans Setè, i aquí van estar un parell de dies. I...
Aquí, com els que hem fet la visita, suposo que el Javier els ha ensenyat, que era una cosa molt desconeguda, hi ha una mena d'acord o un escrit en francès recordant el film de Sant Lluís aquí, que van estar, suposo que, mentre que vigilava que no vingués el dolent, doncs mira, s'entretenia fent l'escrita aquest, que s'ha d'acabar de transcriure definitivament. Estem en allò.
I després també les guerres carlines, aquí encara tenim restes d'alguna batalla que va haver entre els carlines deslliberals. És difícil llegir, ja ho he intentat, estic en allò, ho estic acabant de refer. Us ho guardarem per un article del Sinibal.
Bé, un ús que molts de vostès recorden al mes de certa gran. Tradició canterera. Torrembarra té una tradició llarga canterera. De fet, ara fa uns anys el lluís català i el mateix vam fer una exposició aquí retrospectiva i vam redescobrir el munt d'espais i forts que va haver i aquí va haver el canterer. La gent gran ho recorda, no? El 92 va comprar el castell excepte una torre de defensa a la família Oguet.
de Calcanterer. Bàsicament produïen cànties, guardioles i beuradors. Va estar fins als 60, que el no trobar successor, va vendre després amb uns empresaris, Antoni de Vale, René Gordon i Conesa, que van ser part dels propietaris. Què va fer el Canterer, entre altres? Unes cicatrius, perquè això és la porta principal,
Va fent esbasses que servia pel fang, aquí estaven aquí fora, a part amb els cotxes lateralment, i aquí va fent obrador i el forn. Un forn que al seu moment va passar relativament, amb una primera actuació quan s'ho va rehabilitar el castell, no s'hi va fer res, però a posterior sí que es va rehabilitar, i és aquí baixant les escales que veiem al forn on fornava les peces. Un altre ús molt curiós que va ser fímer, però que molta gent va descobrir el castell, va ser l'exposició del Bertolats i el 92. Bertolats aquí va fer una macroexposició,
bàsicament pati i alguna petita de la primera planta. Aquest en particular és aquest nou espai que hem visitat avui, que aquesta obra, en aquest cas el blag i negre, va posar també les pintures. Realment molta gent, me consta, perquè jo llavors ja estava per aquí, molta gent me va dir que va redescobrir la potencialitat que tenia patrimonialment el lloc. Vull dir que a vegades me'n va aprofitar en exposició d'art contemporani per descobrir que hi havia espai amb una potència per tot, des del punt de vista cultural, però sobretot pel propi espai.
Al 70, l'Ajuntament ja comença a interessar-se per ser propietari i fer-li alguna cosa al castell, finalitats culturals. Després, passam aquí, els propietaris manifesten, va haver entre mig la intenció, un dret d'expropiació, finalment l'Ajuntament, el 1988, adquireix les dues terceres parts indivícies del castell als propietaris. Anton de Valle i Duconessa.
I finalment, el 96, l'Ajuntament adquiria els germans, Carol Bernat, Elisabet, Susan Gordon, Iemís i Enric Bruss, la tercera part que quedava. I l'Ajuntament ja és definitivament propietari. Tot i que no entraré ara, a mi m'han dit que encara hi ha un petit espai que no és del tot de l'Ajuntament. I això, alcalde, parlarem un dia.
Un familiar m'ho va dir. No, jo sempre dic, papers. A mi porta el meu paper. Si no hi ha papers, a mi m'han dit, se diu, se rumoreja, papers. Quan l'Ajuntament i el propietari comença a plantejar-se fer el que és ara, i en aquest cas aquí entra en joc la capacitat del govern del moment per mi. L'altre dia em preguntava a un periodista, és la millor obra que s'ha fet a l'Ajuntament?
La millor no ho sé, és molt difícil dir la millor, perquè hi ha el passeig, s'han fet reformes molt maques a l'Ajuntament, s'han fet espais polivalents, però de les millors segur, segur. Jo crec que és una cosa que s'ha de felicitar en qui aquell moment va prendre la decisió. I l'escut? L'escut era l'anècdota final. Per què? L'escut aquest, hi ha les fotos que hi són, com era aquí, i de cop i volta amb unes quantes fotos ja no hi era.
no hi havia l'escut. I la veritat és que és una cosa que quan vam entrar aquí vaig estar pensant, i què carai passa amb aquest escut? I un dia el Frederic Prost, que llavors era el cap de la brigada de l'Ajuntament, diu, juguem. Ara que està posat en marxa tot això que s'està rehabilitant,
T'hi vull fer esment d'una cosa, a veure si t'interessa. Dic una cosa que no sap gaire gent. Diu, anem al magatzem i m'ensenya l'escut. Diu, ostres, què fa aquí? Diu, una nit, m'avisen uns veïns que sentien uns cerolls amb uns senyors per aquí dins del pati, tot obert, amb uns llums, i van vindre un polició de corrents a veure què passava. I es van escapar. I vaig trobar l'escut a aquesta terra. Hi havia algú en antiquari que venia a robar l'escut.
Ell no va dir res a ningú, suposo que per la por aquella de dir, depèn d'on vagin i en quin magatzem, no el trobarem més, s'ho va fer com un tema personal, mos ho va traslladar i llavors el que vam fer va ser portar-la a rehabilitar-la a l'Estaqui Vallès, que és un restaurador de Tarragona, i per això...
És totalment diferent el color del que vostès després us fixaran. Gràcies a l'amonetzar vam poder recuperar l'escut i per tant aquell espai, juntament amb les dues peces, és el que jo dic que és una mica l'espai Icar de dins del castell que testimonia qui van ser els propietaris, qui van ser els que van engegar l'obra, qui no hi van viure massa temps, però que de certa manera gràcies a ells tenim el que tenim. I ara aquí hi ha per tancar...
la imatge següent, amb això tancaria el meu, donaria pas a aquest bon senyor que està aquí seguint l'obra amb una cara de preocupació perquè realment va haver bastants problemes tècnics per afrontar una obra com aquesta. Jo crec que ara és el moment que jo he de callar i donar-li la paraula al Javier i, Javier, tot teu. Gràcies, Quim. Bé, jo he vist aquestes fotos...
i he començat a tremolar perquè no sé com vaig tenir el coratge de fer això perquè veure això ja és espantar-me. El primer és que estic molt content que hàgiu fet aquest acte. És molt bonic i no és habitual que en una obra, se'n fan moltes obres al país, que en 25 anys tinguin el gust, el desig,
de recordar aquesta fita, aquest moment. Jo crec que és una manera d'expressar que l'obra ha calat amb el poble, que el poble ha entrat en aquesta casa i que hi ha una simbiosi i això té un valor molt important.
Moltes gràcies, doncs, i que siguin 25 anys més, almenys. Voldria agrair també a l'Ajuntament actual que hagi fet això, però també al senyor Sedalà, que va ser qui va confiar en mi. I ho va fer a Ulls Clucs. Potser ell sabia que havia fet el Palau Bufarull a Reus,
que havia fet amb el senyor Garreta al Palau de la Diputació Tarragona, però va confiar en mi i això em va donar molta responsabilitat i li haig d'agrair. També haig de dir que no em va donar cap direcció. Un dia em va cridar i diu, escolta,
Què et semblaria portar l'Ajuntament aquí? Em semblaria fantàstic, perquè un edifici d'aquestes dimensions, d'aquestes característiques, si no ho fa l'administració en un objectiu de donar-li un ús, no ho fa ningú. És impossible. Aquest castell estaria igual avui dia si no se li dona un ús, podria ser un museu, podria ser el que es vulgui.
Crec que l'Ajuntament va ser un encert i jo entenia que s'hi podia posar. Quan vaig entrar em vaig espantar una mica, però jo vaig dir que sí, però no fos cas. Però estava convençut que no es faria. Tenia el convenciment que aquest home no hi és tot. No pot ser que l'Ajuntament de Torra d'en Barra pugui assumir aquesta obra. No ho veia possible.
I això em va anar molt bé perquè em va treure pressió, perquè davant d'una fita tan important, tan difícil, tan complexa, em va treure la pressió de dir, bueno, jo aquí he vingut a jugar, m'ho passaré bé, serà estupendo, serà fantàstic, i tira.
Però vaig veure que també el segalà, entre molts defectes i virtuts, era molt tossut i va posar la banya i va aconseguir, no sé pas com, la veritat, ni m'interessa, però va aconseguir i ho va fer.
Recordar, també tinc ganes de recordar, perquè esclar, l'Ajuntament de Torredemarra, no sé com és ara, però era molt petit, molt poca gent treballant-hi. I jo em van fitxar per fer una feina burocràtica, de llicències, informes, etcètera.
una cosa, diguem, molt excitant no ho era. I per tant, fer un castell renaixentista, doncs fantàstic, havia un llum. Però, esclar, com ho farem? Quin despatx? Jo tenia el meu despatx, però això es feia, era una obra municipal amb els mitjans municipals. Bueno, doncs teníem dos delineants, la Montse, que no sé si està per aquí,
no hi deu ser-hi, o el Jaume, que també delineant, que va ser el primer projecte que es va fer amb l'ajuda de la informàtica, que vam quedar meravellats, que tots aquests planos els vam fer amb l'AutoCAD, que és l'eina que s'utilitza habitualment,
I això va estar molt bé. També recordar el senyor Marçà, memòria històrica del poble. Jo no sé si suposo que deu estar bé de salut.
però ja deu tenir anys. Es va morir el Marsà? Quina pena. Fa anys, deixa. Doncs el Marsà també és això, era un pou de coneixement del poble. I finalment, estaven molt apretats de feina, perquè entre el castell i mil coses que cridava l'Ajuntament,
Vam necessitar l'ajuda d'algú més, i aquesta va ser la Pilar Saràbia, que la tenim aquí, de cuerpo presente, i va ser de molta ajuda en la col·laboració en el treball. I específicament va fer el projecte d'accessibilitat que hi ha a fora, estas rampes, escales, etc. I ens va ajudar molt, això per suposat. Bé, entrar al castell...
Em va emocionar no només que era una obra magnífica, sinó que justament era d'un període que jo li tinc una estima altíssima.
que és el Renaixement. I el Renaixement a Catalunya mai reconegut i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Salva del Camp,
el Colbert, Tarragona, la Catedral, Torra del Barra, Barcelona, la Generalitat, etc. que és on es crea l'escola del camp, una escola d'arquitectura d'altíssim nivell, sota el paraigua cultural,
de l'arcabisbe de Tarragona, i eren bàsicament dos arquitectes molt bons, Migó i Pere Belay, que van fer una arquitectura absolutament perfecta. Com deia el Quim, ajudats d'aquests llibres que els arribaven d'Itàlia,
Vitruvio, Palladio, n'hi ha un món, i que jo crec que van tenir una influència en visites directes a Roma, Nàpols, que on van aprendre, perquè és impossible aquest nivell de qualitat que es fes aquí. El renaixement que es fa aquí a Catalunya no té res a veure amb el de Castella, és molt tardà.
però és de molta qualitat. El gòtic va perdurar molt de temps, va arribar tard i va marxar molt tard. I el Renaixement va arribar molt tard, però d'una altíssima qualitat. Era perfecte. Si mireu aquesta perfecció d'equilibris, de composició de la planta d'aquest edifici, és magnífic.
Si mirem el Palau de la Generalitat, és extraordinari. Podria estar a Roma i estaria al mateix nivell de Miquel Àngel. O podríem veure les capelles bessones a la catedral, que són perfectes, són d'una qualitat exquisita.
Per tant, enfrontar-me a tot això era un plaer, un desig i un problema. Com vam entrar aquí? Home, em va acabar l'ànim als peus. Era terrible. El castell era com un espai fosc, alguna cosa no existia. Estava allà un tòtem, un mur, un decorat, que ha dit molt bé ell, però no existia pel poble. No existia.
I aleshores el que s'havia de fer és trencar això i entrar dintre i començar. Va ser molt difícil, estava tot fet molt bé, tot absolutament. I a poc a poc vam anar cosint com s'assorceix una camisa estripada.
i poquet a poquet vam anar quadrant. Val la pena recordar que el patrimoni mai s'ha vist fins fa 100 anys, mai se veia com una cosa a respectar. A la capçalera del Cirque de Tarragona, al segle XIV, allà hi havia uns edificis impressionants romans, restes, i la gent agafava els pedrons per casa seva.
i el marbre blanc el posaven al forn i feien cal. És a dir, no hi havia aquest respecte de dir, no, no toquem les pedres, que és la capçolera del circ. No, no, són pedres per casa, tenen aquest valor, no té d'altre valor. Això va tardar molt. Per sort, aquesta creença, aquesta idea que les obres s'han de restaurar, que s'han de recuperar, s'han afrontat.
Com s'afronta una rehabilitació d'aquest tipus? Jo crec que hi ha dues normes bàsiques. Una és respecte i protecció, i l'altra posada en valor de l'edifici. Aquests són els dos objectius. I eren els dos objectius que nosaltres vam intentar.
què haguera fet un senyor al segle XIX? El Violet li dic, què hauria fet? Hauria vingut aquí, hauria començat a fer torres, hauria començat a imaginar-se el que seria un edifici de renaixentista, però com hauria d'haver sigut? Com l'haguessin acabat? Torres, Marlets... Escolta, seria un festival.
Això, evidentment, nosaltres no ho podem fer. Llavors, quina és la nostra actitud? La nostra actitud és congelem el que hi ha, hem arribat aquí, aquesta història ha acabat aquí, el que nosaltres afegim ho afegirem com puguem, però consolidem això. No ho toquem més, deixem-ho.
No fem històries, no vulguem recrear-la l'altra vegada. Aturem-la aquí, preservem-la, cuidem-la i deixem-la estar. I què vol dir també preservar? Ficar-la a la coberta. Perquè la coberta protegeix l'edifici. I aquesta va ser l'actuació més dura, des del punt de vista arquitectònic, més valenta,
perquè el pati s'havia de cobrir perquè volíem utilitzar aquesta planta. I vam fer una cobertura que permetia l'entrada de la llum al pati d'una manera molt dolça. Jo vaig fer la coberta del pati de la Diputació de Tarragona, que és un entremat metàl·lic que entra a la llum sense matisos,
I en canvi aquí m'interessava més que hi hagués aquest matís de la llum que caigués matitzada, més modulada. I aquí està a dalt la gran actuació perquè hi va haver una gran estructura metàl·liga amb els lluernaris que permetien aquesta entrada de llum.
Aquesta va ser l'opció i la resta va ser respectar el que hi ha. Tots aquests petits detalls de quan la pintura s'entrega a la paret, al mur antic, fer un cuidado, cuidar aquest tipus de coses de contacte de l'anterior amb l'edifici històric amb el que nosaltres proposàvem.
que ser fins amb aquest contacte, l'escala, el tema de les pintures interiors, etc. Amb això vam tenir una cura d'això.
I poca cosa més. Estic content que encara estigui a peu. Sí que faria una crítica, si em permeteu, que aquesta entrada que s'ha fet me sap molt de greu.
perquè van fer una porta que va costar molts diners. Es va fer en uns artesans que van fer una porta de bronze magnífica i que volia recollir la idea del castell d'una portalada enorme, opaca,
però que llavors vam recrear el que era com una mena de túnel que tu entraves, passaves de la foscor i arribaves aquí i trobaves la llum. I d'aquí aquell o que explicaves del dia de la inauguració. Aquesta màgia que hi havia de passar a través d'aquest espai
i poder entrar a dintre i rebre l'impacte de l'edifici, amb això no existeix. S'ha matat això. I per tant, m'ha sap molt de greu. Més que potser també algú ha preguntat alguna cosa, no? De dir, escolta, com ho podríem fer això?
Però bé, no sé qui ho va fer, no sé per què ho va fer, no sé qui ho vaig acudir, ni m'hi porta, però me sap greu. I també dir-vos que, mireu, a mi les dues plantes que hi ha aquí a l'entrada em molesten, però no em molesten a mi. És que tapan la columna, és que tapan la porta, és que tapan una part important de l'edifici. No entenc com hi són.
No és un hotel, això. No és un hotel. No són apartaments. Ho trobo insensat, sincerament. Canviar la porta, sé que és difícil. Apartar una mica les torretes, home, seria greu. Si necessiteu ajuda, jo puc venir. I res més. Moltes gràcies per haver-nos convidat a això.
Abans d'acabar, permeteu-me tornar un moment a l'esperit que ha guiat aquesta jornada. Avui no hem vingut només a escoltar una conferència i a fer una visita guiada per aquest espai. Hem vingut a redescobrir un indret que forma part del que som com a poble. Un espai que segurament sigui el més important per a la identitat torrenca.
I així que l'hagueu fet abans de la conferència o la fareu ara a la segona sessió, amb la vista guiada aconseguim que es puguin trepitjar i encara més important viure uns espais que habitualment resten allunyats de la ciutadania i que ens parlen amb una força extraordinària del projecte renaixentista.
que aquí es va concebre fa gairebé cinc segles i de la importància que en molts aspectes ha tingut i encara segueix tenint aquest edifici. Així que volia aprofitar per agrair en Javier García Puerto per la gran preparació i les seves explicacions en aquesta visita allà del castell.
I bé, com deia, el Castelló del Sicar és més que un monument, és memòria, és identitat i és un compromís compartit amb la preservació del nostre patrimoni. Celebrar els 25 anys de la seva rehabilitació és reconèixer que aquest edifici ha estat i continua sent un símbol viu, un espai que respira gràcies a la implicació de la ciutadania, a la voluntat de preservar-lo i a la capacitat col·lectiva de seguir donant-li sentit.
La conferència que avui ens oferà al Centre d'Estudis Sinival de Massa amb Joaquim Noia i Xavier Oliver ens ha ajudat a comprendre amb una mirada rigorosa i a l'hora emocional com es va concebre, transformar i recuperar aquest edifici, únic en el seu estil a tot Catalunya. El seu coneixement i la seva generositat ens ha permès aprofundir en la història del castell i mirar-lo amb una nova perspectiva. Els agraeixo un cop més la seva disponibilitat i el seu compromís amb la torre.
I bé, també volia donar els gràcies a tothom per acompanyar-nos i per continuar fent del nostre patrimoni una eina viva i compartida i desitjar poder-vos veure en algun dels altres actes que conformen aquestes jornades. I ara sí, per cloure formalment aquest acte, voldria convidar a pujar a l'alcalde, l'il·lustríssim Valer Pino, per lliurar un obsequi als nostres conferenciants, Joaquim Noia i Xavier Oliver, en agraïment per la seva feina.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te? No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn. Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art. Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
Notícies en xarxa. Bon dia, la 1 us parla, Maria Lara. L'IRB ha determinat que la variant de pesta porcina africana detectada en els engles morts a Cerdanyola no coincideix amb la que utilitzava IRTA Cressa i podria ser una variant nova i poc virulenta, amb diferències genètiques fins i tot respecte de les 800 variants conegudes. Ho ha explicat en compareixença avui Òscar Ordeix, conseller d'Agricultura.
Pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA. 17 de les 19 mostres en les quals s'estava treballant el CRESA s'han analitzat i, per tant, avui compareixem per dir que no hi ha aquesta coincidència.
La Generalitat admet que potser no s'arribarà a saber mai la certesa de l'origen del brot, malgrat que l'auditoria prèvia a l'IRTA confirmava la seguretat de les instal·lacions. I la Generalitat i el Consell de l'Advocacia Catalana han formalitzat un acord que preveu una aportació adicional de 5,7 milions d'euros anuals durant quatre anys, del 2026 al 2029, fins a assoli un total de 22,8 milions d'euros per reforçar estructuralment el servei d'assistència jurídica gratuït a Catalunya.
A més, també s'han signat en el nou conveni anual per al tor d'ofici del 2026, que arriba als 74,2 milions d'euros. El nou conveni retribueix un 2,5% més als mòduls, n'inclou de nous i reforça el tor d'ofici en partits judicials com Figueres, Santa Coloma de Farners, Cervera, Balaguer o la SAU d'Urgell.
I el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica obre avui una convocatòria anticipada de subvencions per a 2026 amb més de 6 milions d'euros destinada als consells comarcals de les comarques de muntanya i al Consell General d'Aran. Les ajudes finançaran millores i manteniment de camins municipals i rurals entre l'1 de gener i el 31 d'octubre com a part de les polítiques de muntanya del govern per garantir l'equitat territorial, millorar la mobilitat i combatre la despoblació.
I amb mobilitat resoltes les incidències que afectaven diverses línies de rodalies, tot i que encara hi ha retards en carretera una varia a la 2 entre els hostalets de Pierola i El Bruc. En Sant Ingeida manté un carril tallat i provoca circulació intensa en aquest punt. A banda també la boira continua afectant a la visibilitat en trams llargs com de l'AP7 entre riu de Llots de la Selva i Massanet.
i també en aquest cas a la 2 entre Tàrrega i Ribera d'Ondara. A l'àrea de Barcelona també hi ha retencions, a la B10, tant cap a Nus de Llobregat com Nus de Trinitat, també a la C33, a la C58 i finalment a la B30. Finalment es van ter pas alternatiu a la B1468 entre Sant Cugat i Barcelona, en aquest cas per despreniments. Notícies en xarxa
Sabies que... Una curiositat sorprenent és que l'olfacte humà pot distingir molt més del que sempre s'ha cregut. Durant molts anys es va dir que els humans només podíem reconèixer unes 10.000 olors diferents. Aquesta xifra es repetia als llibres i a les classes, però no tenia una base científica sòlida. El 2014, un grup d'investigadors va demostrar que aquesta idea era completament errònia. Segons els seus estudis, el cervell humà podia distingir més d'un bilió de olors diferents.
Això és possible perquè el nostre sistema olfactiu funciona de manera combinatòria. No detectem una olor sencera, sinó una barreja de moltes molècules i cada combinació crea una percepció nova. Tenim uns 400 receptors olfactius diferents i cada olor activa un patró únic en aquests receptors. El cervell interpreta aquest patró com una experiència olfactiva concreta. Per això podem notar diferències subtilíssimes entre olors molt semblants, encara que no sapiguem descriure-les en paraules.
A més, l'olfacte està fortament connectat amb la memòria i les emocions. Una simple olor pot transportar-nos instantàniament a la infantesa o provocar una sensació intensa de benestar o rebuig. Encara que sovint el menys preem, l'olfacte és un dels sentits més potents i sofisticats que tenim. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Hola, hola, ja tornem a ser aquí. Per cert, creieu que Quevedo, el Quevedo cantant, no l'altre. Tenia clar des de petit que volia dedicar-se al món de la música. I què me'n dieu de l'Aitana? Somiava de petita a m'omplir estadis. Soc el Christian Oliver i reconec que sempre vaig voler ser professor. Voleu que us confessi un secret? Els meus pares em recorden jugant a fer classes a la meva habitació quan era petit. I els meus alumnes, no rigueu, que ningú rigui d'aquí, sisplau. Eren els meus peluixos. Els renyava...
Entranyava i tot, feia ja les classes, era molt entranyable. En tot cas, el que vull dir amb això és que el meu jo de mig metre ja sabia que de gran volia ser profe, però la realitat és que no tothom sap què vol ser en el futur. I això em porta a preguntar-me si realment cal tenir-ho clar o no. El sistema educatiu ens empenya a decidir-nos per unes matèries, per un batxillerat, i és del tot comprensible, perquè les decisions que prendrem avui dia ens condicionaran els propers anys. Què vol ser de gran?
què vols estudiar, què t'agrada, massa preguntes, quan el que vols és simplement que arribi el cap de setmana i anar al centre comercial amb els teus amics o tenir en secret aquella conversa de WhatsApp amb la persona que t'agrada.
Mireu, sabeu que no se m'acut un lloc millor per debatre sobre el nostre joc del futur que a l'hora del pati. Així que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre el futur. No és necessari tenir clar el teu projecte de vida amb 16 anys, 14 anys... Vosaltres voldríeu una feina que us faci feliços o que us doni molta pasta? Que faci el que li agradi, que no pensi en el que li diguin l'altra gent. Jo crec que sí que estaria bé una mica d'assessorament, per exemple, coses que se't donin bé i coses que t'agradin.
L'institut dona respostes a grans enigmes de la física que després hem de repassar amb apunts al pati. L'escola ajuda a resoldre equacions de segon i tercer grau. La veritat és que ja m'he perdut en tants graus, jo no sé quants n'hi ha. Planteja també l'institut dilemes que van fer àntics filòsofs, o ensenya a trobar el subjecte i el predicat d'una oració, però...
Atenció, l'Institut us ajuda a resoldre la gran pregunta, què voleu ser de grans? Per trobar resposta a aquesta qüestió i a moltes altres sobre el futur acadèmic i laboral de joves de secundària, no tirarem les cartes ni li preguntarem a una pitonissa que ens esperen uns anys, sinó que ho farem amb quatre estudiants que, com a mínim, seran uns grans professionals de la tertúlia, ja ho veureu. Com esteu? Hola, què tal? Hola, què tal? Molt bé.
Per un cantó tenim el Ferran, que té 13 anys. Hola, Ferran, què tal? Hola, què tal? Molt bé. Curs a segon d'ESO i la seva en popular opinion, és a dir, aquella opinió que la majoria de gent no comparteix, és que la política és útil. No et voldràs tu pas dedicar a la política, Ferran? Bueno, si s'escausi...
T'interessa, eh? T'interessa el món de la política. I creus que realment és important per canviar la societat, per millorar-la? És important perquè penso que una persona que està passant un mal moment o que, per exemple, no viu en una casa com vius tu, d'una manera o altra, si et dediques a la política, doncs jo penso que el pots ajudar d'una manera o altra.
I aquí tenim el Kai, que amb els seus 11 anys, que fa primer de batxillerat, avui és el gran del grup i la seva opinió, que té menys adeptes però que està convençut que és així, és que fumar i beure és un error.
Digue-ho ben fort, eh? És un error. Jo crec que realment, dins de la comunitat que és l'adolescent, jo crec que la majoria de persones normalitzen aquestes dues coses, fumar i beure com actes socials, i no només en la part de l'adolescent. Quan et trobes amb un amic, suposo que si ets jove vas a beure una canya.
Potser està massa naturalitzat, no? Sí, està molt naturalitzat i jo ho veig des d'una perspectiva més externa, que mai he provat les dues coses, però les veig com molt dolentes per la salut i per tenir una vida saludable. Està molt bé que ho comentis. I mira, de tercer ESO tenim la Sansa, que té 15 anys. Hola, Sansa, què tal? Cursa de quart d'ESO i està convençuda que els superherois estan sobrevalorats. Què vol dir això? No t'agrada Batman, Spider-Man?
No, bueno, m'agraden, però jo penso que a la gent els hi donen molta importància. I després hi ha gent que es pensa que realment té superpoder i intenta fer coses que s'ha de veure que no. Ja, ja, ja. I els té molt idealitzats. I per últim tenim l'Oriol, que amb 14 anys... Hola, Oriol, com estàs? Hola. I cursant segon d'ESO, creu que el futbol és avorrit.
Crec que el futbol és avorrit. Ho penses absolutament, eh? Des de l'arrel del meu cervell. Això de perseguir una pilota no ho trobes emocionant, eh? No t'emociona un partit. No. No vibres. No, perquè, aviam, és molt fàcil xutar una pilota i córrer. Sí que hi ha una pressió que t'estan mirant, hi ha una pressió d'altres persones que t'intenten fer que et surti malament...
Però al final, si surt fora, la té l'altre equip i sempre tens l'oportunitat de tornar-la a tenir tu, o sigui que gaire gràcia no té. Total. I escolta, si us sembla, tractem el tema que hem vingut a parlar aquí. Vosaltres creieu que és imprescindible saber què voleu ser de grans? Sí. Sí?
Jo crec que no. En aquestes edats, bé, més endavant potser. Però ara, per exemple, en el meu cas, que estic fent segon d'ESO, no crec que sigui important, simplement centrar-te en estudiar. Però no vull treure un 10 d'aquesta matèria i d'aquesta matèria vull treure un 5 només per aprovar, però no m'interessa perquè no me servirà, sinó simplement intentar aprendre les màximes coses que puguis perquè tot et pot servir.
Clar, jo us faig una pregunta a tots. Teniu clar què voleu ser de grans ara mateix? Sí. Tu, Ferran, què vols ser, a veure? Sí, doncs mira, jo em vull dedicar al periodisme, ser periodista.
Tenim aquí el Toni Cruanyes o Ramon Pellicer? Ramon Pellicer. Ramon Pellicer. Sí, sí, sí. Què és aquest favoritisme? Què vol dir, això? Home, doncs, a veure, amb tots els respectes, el senyor Toni Cruanyes... Saludem des d'aquí. Sí, saludem des d'aquí. Jo prefereixo el Ramon Pellicer, primer de tot, perquè té una llarga trajectòria. O sigui, és la teva gran inspiració, eh? Sí. Si tu et veus en el futur fent de periodista, però presentant telenotícies o...? No, no, no, ara t'explico. O del carrer, o què?
Ara t'explico. A mi m'agradaria ser periodista i dedicar-me a la branca, a l'àmbit de política. Clar, per això tindràs abans la política. I a tu, CAI, tens clar que vols ser de gran?
Jo sí, jo m'agradaria treballar amb neurociència, perquè m'interessa molt el món de les neurones, i vull buscar, vull treballar en la recerca d'àmbits com, per exemple, el somni. Sí, també ho tens molt clar, eh? Que ens imaginem mentre no estem conscients. És un món súper místic des de l'exterior, i jo m'agradaria molt entrar-hi i veure què està passant. I tu t'hi veus treballant des de la investigació, no? Sí. Molt bé. I Oriol, tu saps què vols ser en el futur?
No ho tinc gaire clar. El meu cor em diu que vull ser pilot de Fórmula 1, però hi ha una clara barrera econòmica i doncs m'inclino més cap a bomber. Si pot ser bomber de rescat d'anar-hi és... Valenta aquesta feina, eh? Realment és molt valenta. I, escolta, Sansa, tu tens clar què vols ser? Sí, a mi m'agradaria molt ser periodista, també.
Més també com de ràdio o fer reportatges i això. No tant escriure, sinó més presentar. Molt bé. La feina, ens agradi o no, ens ocuparà una part importantíssima de les nostres vides, massa i tot. Per tant, saber escollir el que t'agrada o el que no és essencial per no caure en l'avorriment infinit quan arribi el moment d'anar a treballar, un cop que sona l'alarma i cada matí t'has d'anar a despertar i anar a treballar. Si us sembla, anem a un pati real per saber si ho tenen igual de clar o no que vosaltres.
Sé què vull fer quan acabi l'ESA des de fa molt de temps. El problema és que a mi el que m'agrada és la música. Tots sabem que és un món una mica complicat i que no té moltes sortides. Jo ho tinc claríssim. Sé que vull dedicar-me a la interpretació, a sector. M'agrada molt la plàstica, la biologia i la psicologia. Llavors és com que són tan diferents entre elles que no trobo encara res que digui, doncs mira això.
Jo prefereixo una feina mal pagada però que em faci feliç. Perquè jo ja sé que la feina d'actor no és la més ben pagada del món. No vull ser aquí jo un arquitecte. Sincerament acabaria fent la feina mal pagada però que em faci feliç. El ideal està clar que seria poder treballar en una feina que et faci feliç i que estigués ben remunerada.
que tenen clar que volen ser de grans, però no com fer-ho. Amb 15 anys, saber el que vols fer fins que tinguis 65, doncs no, no crec que sigui necessari, perquè hi ha gent que en té 30 i encara no sap si està fent el que realment li agrada. La majoria encara no ho tenen clar.
Jo crec que sí que és important saber a què et vols dedicar abans d'acabar l'ESO, perquè quan tris el batxillerat t'aprendrà molt del que vulguis fer en un futur. Així saps en quines matèries t'has de força més i en quines potser no cal tant. Jo trobo que és important, perquè per exemple jo ja sé que vull fer el batxillerat d'Arts Escèniques i després vull anar a l'Institut del Teatre. Jo considero que és important com a mínim saber cap a on tires.
Doncs el no saber a què ens volem dedicar, les decisions s'acaben sent molt més complicades. A casa que no ho sabies, no passa res, perquè al quart també, quan vas provant optatives, doncs allà et decideixes una mica. Només el 21% dels estudiants que estan fent segon de batxera tenen clar què volen estudiar. Us pregunto, creieu que és important saber a què et vols dedicar en el futur mentre estàs fent la secundària, sense...?
No, jo penso que no. Mentre estàs fent la secundària, no. Tenir una mica clar o més o menys quina branca tirassi essències o més lletres, poder sí que s'hauria de tenir clar, però saber què realment vols estudiar penso que no. Creus que no? O sigui, no creus que ara el sistema educatiu hauria d'enfocar-se una miqueta més cap aquí, no?, d'ajudar-te a trobar resposta o no ho veus important? No sé si la Rista també voleu comentar, eh?
Jo crec que seria important, però més endavant, més el batxillerat i això, quart, encara no cal. Jo crec que també estic d'acord, perquè el batxillerat ja al final et prepareix per fer una carrera que t'ha d'obrir les portes a la feina de la teva vida.
o amb una possible feina i llavors jo crec que secundària simplement tu centres a seguir i estudiar. Sí, sí, sí, jo penso el mateix. A veure, amb aquestes edats, no?, de primer a quart d'ESO, penso que no fa falta...
saber el que vols fer de gran, no? Això sí, a Quart d'Eso hi ha una mica... Bé, al meu centre, només ja t'orienten cap a on vols anar, si agafes la branca de ciències, o de números, o de lletres. Kai, tu que estàs a batxillerat, com veus aquesta qüestió? Veus que la resta de companys tenen clar el que volen fer en el futur, o no? No. Jo crec que pot ser molt... Si tu en aquest sentit ets un afortunat, no?, de tenir-ho molt clar. Sí.
Es pot pensar que arribes a batxillerat i ja tens superclar què vols fer amb la teva vida. Però no, no és així. I després també he conegut gent de 20 anys, 21, que em diuen, jo no tinc ni idea de què vull fer. Llavors, realment... Què els hi dius en aquest cas? Jo no els dic. Aquesta gent? Sí. No els dic res. No els animes com a una mica descobrir què els agrada, què els interessa? És que al final, tota la teva vida estàs descobrint coses que t'agraden. Llavors, realment...
Jo crec que no és necessari tenir clar el teu projecte de vida en 16 anys, 14 anys, una cosa així. Llavors, realment, a la secundària ho veig molt positiu, per exemple, l'assignatura d'orientació acadèmica, perquè realment sí que comences a veure les sortides professionals que podria tenir els teus interessos més personals i comences a crear connexions entre aquests dos mons. Però...
però realment és això, que no has de tenir una cosa superclara. I pots tenir molta pressió perquè el teu ambient sí que té moltíssimes idees i projectes de vida superclares, però realment, almenys en el meu cas també, jo ara tinc clar què vull fer, i ja estic al batxillerat i tinc clar què vull fer a la meva vida. Aquí a vegades hi ha una mica aquesta pressió, que ens demanen què triem, aquesta por equivocar-nos...
Hi ha molta gent que comença una carrera perquè ha hagut de fer-ho de pressa, no? És tan greu equivocar-se i tornar a començar, creieu? No. Oriol. No, jo crec que no, perquè hi ha moltes universitats bastantes, així, online,
que gent que passa de la trentena es proposa de tornar a fer una altra carrera o per millorar el seu lloc laboral o per fer una cosa que de veritat els agradi més i ser més feliços. I llavors jo crec que tot està bé però sempre és bon moment per tirar enrere i tornar a començar.
Jo vull que sigueu sincers amb la pregunta que us faré ara, eh? Vosaltres voldríeu una feina que us faci feliços o que us doni molta pasta? Que em fes feliç, em percebi? Sí, sí, a més a més, alhora també et dono una bona estabilitat, no? Però no serà la prioritat. Jo les dues coses. Sí. Doncs ja em diràs com es fa, això, eh?
Home, no, has demanat que siguem sincers, som sincers. Endavant. Sí, a veure, jo penso que les dues coses, perquè al final anar a treballar i estar bé, penso que està molt bé, això sí. Si vas a treballar i aquella feina no t'agrada, doncs tenim un problema, la veritat. I tant, i tant. Tenim un problema, la veritat. Sansa, tu vas dir que... Sí.
Perquè, com diu, si has d'anar a treballar... Són molts anys a la teva vida que estaràs treballant. I si fas una cosa que no t'agrada i per molts diners que et donin, no seràs feliç. Jo prefereixo una feina que em faci feliç. I si alhora paguen bé, doncs mira, millor. Aquí hi ha dos que volen ser periodistes. Sabeu que la feina del periodisme és bastant precària, no? I això us tira enrere? Us anima igualment? A mi m'anima igualment. Ho teniu claríssim, eh? Sí, sí, sí.
No, no, està perfecte. Jo crec que és el moment de reclamar i potser d'assumir també part de culpa, jo soc professor i per tant assumiria una part de culpa, de veure si realment us estem orientant bé o malament en aquest cas. Creieu que us orienten de forma adequada en els instituts, en aquest sentit, cap al món laboral o no? Bueno. No massa. Depèn. No massa. Clar, vosaltres esteu a segon d'ESO. Sí. A segon d'ESO segurament és un tema que encara no es tracta gaire.
Bueno, en general no massa. Això és el meu centre educatiu, per exemple, durant tota l'ISO tenim optatives. I això creus que va bé per anar... Sí, per exemple, hi ha l'optativa de periodisme,
Hi ha l'optativa de periodisme. L'estàs fent? Sí. Evidentment. Sí, i doncs està molt bé. Després també hi ha alemany i francès. Per tant, tu creus que a segon d'ESO no ho fan d'una forma tan directa, sinó a través d'optatives... Sí, de llengües també. Fins i tot la manera d'ensenyar als professors. Entenc que també pots centrar-te en la matèria o pots anar una mica més enllà. No sé com ho veus tu, en aquest sentit. Sí, jo també valoro molt positivament que a l'ESO es...
es tractin com la major quantitat de temes possibles. És a dir, que es facin assignatures de tot tipus, que es tractin temes de tot tipus en aquestes assignatures i que sobretot s'obrin molts camins, perquè al final arribes a 4 de l'ESO i jo, que vaig fer l'assignatura d'orientació professional,
en el meu cas la vaig trobar superinspiradora, i tenia una profe que es diu Sònia, que va ser superinspiradora també, parlava molt bé, i realment et dona una mica de xoc de realitat, que m'ho he passat molt bé, però ara toca veure què faig amb el meu futur. I arribes al quart de l'ESO, que és el que estava dient,
Veus la teva vida i el que arribarà a ser el futur i comences a dir, en tots els exemples que he tingut durant tercer, quart de l'ESO, sobretot, de les assignatures que més m'han estat agradant, què vull continuar fent?
Llavors, això almenys... Sí, t'ha ajudat una mica, no?, definitiva. El meu motor de decisió. I creieu que hi ha feines que tenen més prestigi que d'altres? És a dir, que estan més ben vistes i que, per tant, la gent les tria més en massa i que potser també hi ha menys oferta de feines. Oriol, quines, per exemple, consideraries que tenen molt prestigi i no sé si és just, tampoc. Molt prestigi... Bueno, jo crec que metge ho escull molta gent. Ah-hm.
És una carrera complicadíssima. És molt difícil. És molt complicat. Molts anys, molta dedicació...
Molts ho trien en general per allò de jo vull ajudar els altres, vull fer que estiguin millor, vull resoldre problemes de salut que potser t'han afectat a la teva família i llavors els vols ajudar d'altres famílies que no passin per el mateix. I llavors jo crec que són aquestes feines que són les que em fan més demanda i n'hi ha que n'hi tenen menys.
Clar, jo, penseu, jo soc professor de llengua i literatura i jo he de dir que, jo he fet una reivindicació al batxillerat humanístic, creieu que l'humanístic està menys, més mal vist que un científic, per exemple, que un tecnològic, o fins i tot un de belles arts, no?, que estigui pitjor vist que un altre, sense tu fas que sí. Sí. Ho has viscut, ho has vist. Sí, jo penso que sí, perquè ara a quart ens ho estan dient molt i molta gent vol fer el científic
Perquè no ser ideal mito, com que si fas el científic o el meu institut, que hi ha científic tecnològic, doncs ets més llest o com que és més complicat i es necessita més nota per entrar a les carreres, doncs ets més llest que una persona que fa l'humanístic o el social.
Què li diries a un estudiant que està dubtant entre un humanístic, que és el que li agrada, i un científic perquè gairebé s'hi veu amb pes per la societat? Què li diries? Que se'n vagi l'humanístic, que faci el que ell li agradi, que no pensi en el que li digrà a l'altra gent. Molt bon missatge, sencer. Va, tornem a un pati de veritat per escoltar la veu d'altres companys com vosaltres, sobretot plegat.
Cada curs ens deien escullir certes alternatives i això el que fa és que o provam coses noves o puguem investigar l'àmbit que ens agrada. No parlem gens del futur, només ens donen una lliçó, ens l'hem d'aprendre de memòria i hem de treure bona nota a l'exàmen. Crec que l'institut realment tampoc és que t'orientin malament, el que passa és que l'orientació moltes vegades sol ser bastant incompleta. Acaben com orientant al final només les continuacions que tenen en el propi institut, els seus batxis...
perquè jo em vaig preocupar de preguntar a professors, de dir, escolta, tu què em veus fent? I d'ells donar-me l'opinió. Ara bé, les xerrades que ens estan fent aquest curs penso que no són eines suficients per descobrir les aficions de tothom. Perquè si vas a la universitat, estudies més coses a part d'alguna cosa específica, llavors tens més oportunitats de treball.
Però si fas un FP només pots treballar d'aquella cosa concreta. Si vas a la universitat acabaràs una feina millor o pitjor que si vens de formació professional. Sí que abans no parlem tant del cicle perquè no era tan conengut, però ara sí que ens parlen. Es parla sobretot de la universitat, però és veritat que cada cop més es parla...
de cicles. Ni es parla d'anar a la universitat ni de fer cicles, només es parla dels Neandertals i de la història dels comunitats catalans. Jo crec que dintre del sistema educatiu l'error està molt castigat i no... Diguem-ne que poder entrar en un batxillerat i canviar o poder entrar en un cicle i canviar jo crec que també és una forma d'aprenentatge i saber on no vols estar també et fa aprendre. El canvi és positiu i dintre del sistema educatiu és com si no estigués gaire ben vist.
Està clar que estem tots ben perduts i que ens cal una miqueta de suport. Què penseu del que heu sentit? Esteu d'acord amb les coses que deien? Totalment, totalment. Ens cal una miqueta d'ajuda i ens assessoren bé en aquest sentit. I a més en aquestes edats és molt necessari l'ajuda. Sí, perquè, per exemple, segons d'això, potser no tant, perquè...
sí que potser se centren més a donar-nos la lliçó i a fer els exàmens i això, però més cap a quart i batxillerat. Jo crec que sí que estaria bé una mica d'assessorament, però no en general, sinó de dir...
per exemple, coses que se't donen bé i coses que t'agraden. De fet, abans el Cai comentava una cosa, també en relació al que tu ara deies, Oriol, i jo sento moltes vegades la gent criticant el sistema educatiu perquè potser no t'acaba de preparar del tot. Com faríeu per potenciar-vos els vostres talents, les vostres virtuts i que tot allò ho pugueu fer servir també cap al futur? Què faríeu? Com modificaríeu el sistema educatiu? Aquí sí que és una gran pregunta, eh? Sansa, tu tens alguna idea?
Com enfocaríeu les assignatures? Com enfocaríeu també una mica l'atenció del professor?
No sé, jo penso que, per exemple, els professors sempre t'estan tirant... Si tu vas a parlar amb el professor de socials, sempre activarà que facis coses de socials. O si parles amb el de català, que facis coses de català. I jo penso que hi hauria d'haver més optatives i més diferents. Perquè al meu institut hi ha només optatives més cap a la branca de ciències i més cap a la branca de lletres. No hi ha coses diferents. L'entremig. Sí, exacte.
I hi ha una cosa també important, que es parla de cicles formatius, la formació professional, que t'especialitzen en un ofici, i això a vegades està molt mal vist, també, perquè sembla que haguem d'enviar allà els alumnes que no acaben de ser bons estudiants... És veritat. Què en penseu, d'això? Creieu que realment és així?
No, jo crec que és un mite totalment fals, perquè tu pots ser... Mira, els de l'EFP de mecànica, molts cops, quan penses en això, penses, uf, gent que estudia molt poc, gent que vol fer alguna cosa així molt fàcil, i bueno...
Però aquesta gent que tu dius que estudia molt poc i que vol fer alguna cosa fàcil és la gent que t'estarà arreglant el cotxe quan se t'espatlla. Són oficis que són necessaris, no? De primera necessitat. Té el mateix prestigi, perquè al final també has d'estudiar i tu, en comptes de criticar-los, potser has de veure que aquest noi vol fer això i sap que vol fer això, no vol fer res més, i llavors s'estàs especialitzant per fer-ho.
I s'ha de dir que guanyen molts diners perquè, com que hi ha poca gent preparada en aquest sentit, doncs estan molt demandats. Per tant, us pregunto, anar a la universitat és el veritable prestigi o... sigui eu sincers, eh? O no necessàriament s'ha d'anar a la universitat per tenir una bona formació? No necessàriament, eh? Jo crec que no. A veure, jo penso també, depèn del que vulguis fer.
Perquè, per exemple, com diu, si vols fer mecànica, si vas a batxillerat i passes a la universitat, et costarà més trobar feina que si vas directe per fer un FP, perquè seràs més expert i t'ajudaran més a saber-ho fer. I tu volies afegir alguna cosa, m'ha semblat.
No sé, realment. La universitat em sembla molt positiva en el sentit que realment comences a conviure amb altres persones que estan també superdins del teu propi món i comences a veure també altres formes de veure...
com tractar la teva pròpia branca, però realment... O sigui, jo sí que aniria a la universitat i aniré, perquè al final és això, un lloc d'estudi on tu, un grup de gent que està interessada per el mateix que tu, treballeu per un bé. Però estarem d'acord que l'èxit professional no només passa per la universitat, que és el que estàvem aquí comentant. Si us sembla, deixem aquí aquest debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà. No sé si us heu fixat que aquí al centre en tenim uns. Sí, sí.
I com sempre diem... Em fa por avui també, eh? Sí, sí. Com sempre diem, aquí a l'hora del pati, és la cosa més sagrada que hi ha en aquesta estona i el nostre entrepà no és normal, ja us ho dic ara. Ens plantejarà un gran dilema i hem de buscar-li una solució consensuada entre tots. Oriol, ja que el tens allà a prop, fas els honors d'obrir-lo i a veure què hi ha a l'interior. Que l'obri ell. Espero que només senti risa la cara, eh?
Aquí hi hauria una música èpica per veure què trobem a l'interior. A veure... De què és, aquest entrepà? A veure de què és. És de paper. Ostres, a veure, potser hi ha un missatge allà que has de llegir i haurem de trobar una solució a aquest conflicte. Jo crec que te'l pots endrepar després, després.
Pots llegir a veure què diu a l'interior? Missatge secret. La Bruna és la que treu millors notes de la classe i la seva passió és dibuixar. Tot i així, ha decidit estudiar una carrera que no té res a veure amb l'art. Ai, les famílies, eh? Jo sé com solucionar-ho. Què li diem a la Bruna i com solucionem aquesta situació? A veure, Oriol, què li diries?
Jo crec que primer s'hauria de conèixer els seus pares. Perquè també una part de... Podria ser que una part d'aquest canvi en la carrera fos per una pressió de la seva família de dir... Pot ser. Un pintor, un artista no va enlloc. Mm-hm.
L'altra cosa és que la Bruna pensi en el carrer. Quants cartells veus per al carrer? Quants? La majoria d'aquests el fa un il·lustrador gràfic amb ordinador. La majoria d'aquests estan...
ben pagats i estan treballats durant hores. Llavors, que facis una cosa que no t'interessa i que, doncs, potser se't dóna pitjor, al final t'estàs repercutint a tu, perquè vas en contra dels teus sentiments.
Hem de consensar una resposta entre els quatre, hem d'ajudar la Bruna. Kai, tu somrius, què li diries? Jo diria la Bruna que confies en el seu sentiment, en el que ell cregui, perquè realment al final tindrà segurament la Bruna influència del seu entorn en relació amb el que ha d'escollir per fer el seu camí de la seva vida, però al final...
El que et digui el teu cor jo crec que és el que més importa i que una branca artística potser no et cridi més l'atenció perquè no vegis un èxit laboral en aquell àmbit no ha de ser una cosa que et tiri cap enrere. Perquè al final els artistes poden ser molt poc reconeguts davant d'un èxit laboral.
laboral o econòmic, no? Però el seu treball importa i al final necessitem artistes per avançar-hi, no? Clar, és necessari, no? Clar, tu se'n estava una mica lligat al discurs que deies abans, no? L'animaries, claríssimament. Jo li diria que sí, que se n'és a marx, perquè segurament tindrà la pressió de la seva família, i jo li diria que...
Els seus pares, o qui l'hagi pressionat, ja va fer la seva vida i ara és el moment que ella triï la seva i que faci el que li agradi perquè no es senti pressionada. És preciós, això que has dit. I tu, Ferran, vols concloure alguna cosa? Sí. M'afegeixo a totes les aportacions que han fet els tertulians, no?
Jo crec que ha de fer el que ella cregui, no? Per exemple, vejam... Tu creus que hi ha gent que s'hi pot trobar amb un dilema així? Sí, sí. Vejam, mira, hi ha una família de científics, un pare i una mare que són científics, no?
I el seu fill, doncs, es vol dedicar a ser músic de carrer o artista, no? Drama. Eh? Drama, no? Per la família. Dilema, un drama, dilema. I la família fa el que vol pressionar el seu fill a que agafi la branca de ciències, no? I penso que això al final no està bé, perquè si amb ells tot els agrada, doncs perfecte. Tu imagina, tu que vols ser periodista i tinguessis un fill i et digués... Jo no m'agrada ser periodista, jo vull ser una altra cosa. Tu prendries com una...
Decepció, diries? No, no, no. Ens el contrari, ens el contrari. Perquè pensa que aquí tothom és lliure de fer el que vulgui
i el que el cor li digui, perquè al final, per això hi ha tants oficis, que tries al final el que tu vols, perquè potser amb el que et sents més representat o amb el que et sents més a gust, també. Clar, què preferiríeu, comprar-vos, o sigui, estar bé per comprar-vos un pis o per viatjar? Què us vindria més a gust? Però un pis. Jo depèn. Jo viatjar. Si viatjar és, per exemple, per buscar una feina,
Sí, perquè al final un pis el tens aquí, val molt bé, el pots ficar amb lloguer, que el lloguer està molt car, i pots treure't diners per viatjar, però jo crec que jo els invertiria, si ho tinc clar, viatjant. Voleu saber la meva, en popular opinió, abans he dit les vostres, la meva és que viatjar és una merda.
I ara me'n vaig a una següent secció que us encantarà i és que segur que a les vostres hores de patir heu dubtat més d'un cop si anar al lavabo, anar a pixar o aguantar-vos les ganes i seguir allà amb el salseig i no perdre-vos ni un sol detall del que està passant en aquella estona de descans.
Ha passat, eh? Doncs us proposo que responeu uns altres dilemes en aquest bloc de preguntes extremes. I aquí no val no mullar-se, eh? Ui, ui, ui. No s'hi val dir mentides perquè volem sinceritat absoluta. I si al final voleu que jo també en respongui alguna, doncs us poseu d'acord i jo també m'animo perquè aquí hem vingut tots a jugar. Us sembla bé? Oriol, tinc la primera pregunta extrema per tu. T'has preparat? Sí. A veure, a què esculls? Un bon sou per tenir una feina que odies...
O un sou precari però fent feina que t'omple moltíssim. Uf, uf, uf. Un bon sou per tenir una feina que odies o un sou precari però fent una feina que t'omple moltíssim. Un bon sou amb una feina que odio primer per mantenir-me a mi i a la meva família i després, més endavant, quan ja tinguis uns quants diners així estalviadets, canviar de feina.
Canviaràs de feina tu, eh? Jo canviaria de feina. Jo agafaria els diners per tindre un mínim per viure, jo i les persones que estimo, i per si algun dia necessito, jo què sé, donar diners a... Imagina't, per exemple, donar diners a la meva parella perquè necessite fer no sé què, o perquè li han ficat una multa i en aquell moment no porti diners. Doncs jo tindria aquests diners i llavors, un cop tingués més diners...
Així estalviats, canviaria de feina i els engegaria tots en algun lloc. Molt bé. Sansa, vaja per tu ara, eh? El teu dilema és el següent. Treballar dues hores al dia en una empresa que té uns ideals contraris als teus o treballar vuit hores al dia en una empresa que fomenta valors sostenibles?
Jo a vuit hores al dia. És claríssim, això, eh? Sí, sí, perquè jo m'enfado molt ràpid i si no tenen els mateixos ideals que jo... Estaríem en disputa constant. I, clar, que consideraries una empresa que cuida una miqueta, que té uns bons valors. Per tu què serien uns bons valors en una empresa? Sobretot que respectin els treballadors i que no els explotin, perquè...
Hi ha gent que treballa moltes hores i als jefes els és igual, i això no. I que no toleraries de cap manera... O sigui, que no podries suportar. O sigui, que no els cuidin... Però hi ha alguna cosa que dius, això sí o no? O sigui, ni de broma.
Que em parlin malament, que em faltin el respecte. Molt bé, molt bé. I això està molt bé tenir-ho clar, perquè si t'ho trobes, sabràs dir que no, eh? Ferran, em vaig a per tu, eh? Que la teva parella tingui una feina mal pagada i de poc prestigi, o que sigui una persona que parli mil idiomes, però que es passi el dia viatjant per feina.
Bueno, bueno. És el seu, eh? La segona, la segona. Sí, o sigui, que la teva parella tingui una feina molt pagada i de poc prestigi, i tires la segona, eh? Que si hi ha una persona que parli mil idiomes, que no la vegis mai, en canvi. Ah, mai? Clar, que estic tot el dia viatjant per feina, o sigui, una persona preparadíssima, ocultíssima, però tot el dia fora de casa. Això és una relació? Ui, de relacions hi ha molt tipus, eh? Ah, bueno, clar, distància. Tu Ferran què? Home, ara que... Home, si no la veig mai, escollo la primera.
O sigui, que tingui una feina mal pagada i de poc prestigi. Sí. Però, clar, al final és el que ella vulgui. Clar, al final tampoc no n'hem de fer res, no?, de la feina de l'altre. Correcte. Al final no hem de valorar la persona per quina feina té. Correcte, si a ella li agrada de viatjar molt... L'ha de fer per feina, en aquest cas, eh?
I és que no li agrada, i aquí ho ha de fer per feina, perquè està obligada a marxar sempre perquè ha d'anar a l'altra banda del món, a no sé què, a una reunió. Clar, tu això ho acceptaries, eh? No, has dit que no. Home, no. Perquè clar, és que al final és el que vulgui. Està bé. Icai, vaig a per tu ara, eh? Per seguir els teus somnis i tenir inestabilitat laboral,
O treballar en una feina segura però que no et satisfà personalment. Per ser els meus somnis. Sí? Sí, jo crec que en una sola vida jo no vull estar tot el dia fent una cosa que no m'ompli. Vull dir, almenys intentar arribar a on vull estar...
M'omplirà quan tingui 80 anys i mire cap enrere, no? Jo crec que tinc 16 anys, que vull dir, no sé avui, nadie aún, però... T'has de tenir-ho clar, no?, al final. Sí. I que per seguir els teus somnis potser no arribes mai, però diràs, vale, ho he intentat. Jo crec que això és el que compta. És un molt bon missatge, eh, aquest. Jo us dono l'oportunitat, si voleu, que jo pugui respondre també a alguna d'aquestes preguntes extremes.
Vale, però ens les podem inventar. Si me'n vols fer una gudona ràpida, ara em fa més por encara. Què en tens algun aquí? Jo, les mateixes que us he fet a vosaltres, si me les voleu repetir, però Oriol, tu et veig amb moltíssimes ganes de fer-ne una de nova. Jo et faria... Ui, quina por. Que et fiquessin en una classe amb gent que no treballés gens, però quan dic gens és re, ni deures, sempre arribant tard, no portant el material...
i que et paguessin molt amb l'oportunitat de fer-los canviar, o que et donessin una classe de molt treballadors que també et paguessin molt però que no fessis res amb tota la classe. Jo he de reconèixer que em quedo molt primer. A mi m'agrada una classe amb vida. M'agrada una classe que passin coses, perquè si no és molt avorrit. La nostra feina, si no, és molt avorrida. Però no acabaries enfadat?
No, que va, perquè és divertidíssim quan tu veus que s'emprenyen, i aleshores els burxes, i aleshores veus que van més enllà i tal. No, no, no, això és meravellós. Jo no podria. No, però pensa, Ferran, una cosa és... Tu has estudiat per ser professor i per formar una persona. Llavors, tu et donen l'oportunitat de formar tot aquell grup de persones o te donen l'oportunitat de quedar-te assentat així, manar-los a feina i que ells facin feina de deu.
Imagineu-vos que teniu un fill, una filla, i o bé tria un cicle formatiu, tria una universitat, o deixa els estudis. Quin seria el vostre ideal, a veure? Que faci el que vulgui. Que faci el que vulgui, eh? Però amb ell anirà. Et guardarem aquest podcast pel futur, eh? Jo encantant li ensenyaré. I algú més que vulgui dir alguna cosa? A veure, jo penso que com a pare i com a persona responsable d'en ell, o d'en vella,
penso que tu ja com a pare l'has d'orientar una mica cap a on ha d'anar, més o menys. A veure, que et digui que deixes els estudis, home, a mi em faria una mica de mal, perquè tots aquests anys que he estat fent des de parvulari, primària, ESO, i a batxillerat, que després ja se'n van cap a la universitat, o faran una altra cosa, o ja es comencen a treballar, no...
pots pensar que no ha servit de res. Clar, sí, sí, totalment. Tocà i Sansa, voleu afegir alguna cosa sobre això? Jo estic d'acord, perquè faria mal, perquè això és desaprofitar temps, però intentaria entendre i si ell és el que vol fer, doncs... Acompanyar-lo, no? Sí. Donar-li suport. Clar. Sí, sí, també. Jo imagino que també, no?
Bé, és que, aviam, jo he dit això molt ràpid, que faci el que vulgui, però... Al final és una mica el que estem comentant, no? Si em ve i me diu, jo deixo els estudis perquè deixo els estudis, llavors sí que no li permetria. O sigui, n'és igual que és el que li agradi a ell, no. Però pensa que és major d'edat, eh? Bé, amb 16 anys no, eh? Amb 16 anys que s'acaba la secundània.
És complicat, és un gran dilema per les famílies. Jo li diria que, si em diu, jo deixo els estudis perquè tinc claríssim que he d'anar aquí a fer això, o perquè tinc claríssim que m'hi vull dedicar a això i ja tinc la titulació suficient, doncs li diria, endavant, jo te dono el meu suport, fes el que vulguis, és la teva vida, són els teus estudis, serà la teva feina.
Ara sí que hem arribat al final de l'hora del pati, amb aquestes reflexions que heu de fer, amb aquests quatre tertulians extraordinaris que han intentat trobar la resposta al gran enigma dels nostres dies, que és que volem ser feliços. Però jo us pregunto, amb què us quedeu? Quin és el vostre highlight de tot el que hem estat comentant? A veure, Sansa, un aprenentatge que t'emporti és una idea.
Jo, bueno... Sobre què voleu ser de grans, eh? Sí, sí. Que jo penso, jo ho tinc clar, però hi ha molta gent, per exemple, els meus amics no ho tenen clar. I jo penso que no passa res, que mentre ells ara aprofitin tot el que estan fent, ja ho tindran clar més endavant i que aprofitin ara. Oriol.
Jo m'hi quedo molt amb el que ens orientin una mica també l'escola. Jo aquesta idea la trobo una idea que es podria posar en pràctica, que seria molt resolutiu, jo crec.
I m'ho quedo aquí al cap per si algun dia el tinc, una oportunitat de canviar-ho. Molt bé. Kai, el meu missatge és que quan tinguis coses que t'agradin, quan trobis reptes que vulguis sobrepassar, quan tinguis un somni, vés a parell d'una i encara que algú et tiri cap enrere, continua. I segueix i sigues persistent i treballa pel que vulguis aconseguir.
Sí, bé, jo m'afegeixo també a totes les aportacions dels meus companys. Al final, el que deien tots, que molta gent ho té clar, però aquesta gent que no ho té clar, doncs els hem de donar suport o més o menys els hem d'orientar cap a on volen anar, que això és molt important. I bé, que m'ha agradat molt vindre aquí. Moltíssimes gràcies també al Marc Andreu. També aprofito. El saludem, i tant que sí. Allà el tenim a la cabina.
Moltes gràcies i també gràcies a tu, ho has fet molt bé. O sigui, millor que el Pallicer o no? Encara no, no? Sí. Doncs escolteu, moltíssimes gràcies als quatre. Jo crec que haureu inspirat molt les persones que ens hagin escoltat, que s'hagin fet preguntes. I res, el timbre és a punt de sonar, l'hora del pati s'ha acabat, tothom a classe i fins al proper episodi.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
En sèrie, amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'Ensèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat preseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem com sempre el repàs setmanal.
I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns amb l'estrena d'Olher Falls, su peor peçadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mara, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta jolla de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res. En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos?
A Netflix arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero. Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor.
¡Qué gusto da volver a casa! Ahora que los chicos tienen poderes, tendré que enseñarles a ellos también. A diferencia de ti, yo sí que sé usar bien mi varita. Y yo la mía, fíjate. Més propostas de Dimecras. La segunda temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición a seguridad. Cúbrete la espalda.
La comèdia ens situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor. Vuelve a la cama. Ya llego tarde al trabajo. Es mi primer día como directora en Roma. ¿Cómo vas a ir? Ya soy romana, en autobús.
Dijous, encara Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris. La ficció arriba a la seva cinquena entrega, situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nou reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa. Un asesino extranjero nos ha invadido.
També dijous a Movistar Plus hi trobem El Dentista. El peligro camina entre nosaltres. La història ens presenta la caça de Jack el Destripador a Amèrica. Las pistas son las voces de sus víctimas. El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz. ¿Cómo que no pueden traer las vacas?
Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Com cargar-se l'amor. Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿De qué has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix. Todo el mundo cree saber lo que ocurrió. Nos no mate a mi mujer. La gente quiere cotilleo y carnaza. Necesita que alguien le escuche y puedo ofrecer una nueva narrativa.
Parlem d'un thriller elogiat per la crítica que explora temes com el trauma, la culpa i la violència inherent a les relacions. Protagonitzada per Claire Dance i Matthew Rhys, la ficció funciona especialment per la química en aquest tàndem. Espero que no te decepcione. ¿El qué?
La bèstia en mi està produïda per Jodie Foster i Conan O'Brien i ens porta un psicodrama on la intimitat i el poder es confonen.
El punt de partida és una novel·lista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrvol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa.
A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entremats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció.
La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja dutjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes.
En definitiva, la bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per amants dels duels interpretatius. En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos.
Venga, vayamos al grano
Por mi sendero para correr le extendré un cheque. No, oiga, ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida, todos tenemos un precio, todos. Lo siento. Venga ya, ¿en serio va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo.
Cogimos el cachorro cuando Cooper tenía cuatro años y dijo, creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro.
Mantener la boca cerrada. ¿Eso parece? Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento. Ahora cuando le hicieron la de sangre ya daba justo al límite. Supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo cárcel ni nada.
Fue un accidente que había sido culpa mía, que yo había conducido con imprudencia. Mintió descaradamente. Tuvo la insolencia de pedir una orden de alejamiento. Fueron unos años malos. Tomé malas decisiones porque quería que sufriera tanto como lo había hecho yo y él nunca... Lo que le dije, sete sangre.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6908-32149. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles. Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Les anàlisis de la Generalitat descarten que el virus de peste porcina africana ha trobat els englars morts a Cerdanyola hagi sortit del centre d'investigació de l'IRTACRESA situat al campus de l'Autònoma. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig després de rebre els resultats de laboratori que han analitzat 17 mostres diferents per esbrinar l'origen del brot. Ara el govern enviarà els resultats al Ministeri d'Agricultura perquè faci l'informe oficial juntament amb les anàlisis europees.
Pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA. 17 de les 19 mostres en les quals s'estava treballant el CRESA s'han analitzat i, per tant, avui compareixem per dir que no hi ha aquesta coincidència.
Novetats també pels ramaders afectats per la dermatosi nodular. El govern ha anunciat que els ajuts a les granges que van haver de sacrificar animals es pagaran entre avui i demà.
És dimarts 30 de desembre i tenim més titulars, més recursos per a la justícia gratuïta. El govern pagarà un deute de 22 milions d'euros fins al 2029 per donar resposta a una reivindicació històrica de l'advocacia catalana i del Parlament. D'altra banda, es reforçarà el torn d'ofici a diversos partits judicials com Figueres, Santa Coloma de Farners, La Seu d'Urgell o Cervera. Les entitats socials demanen celeritat al govern català per reallotjar els afectats del B9.
Des de Badalona, Cull agraeixen la predisposició de la Generalitat, però demanen més conqueracions. Ara per ara, una quarantena de persones continuen pernoctant sota el pont de l'autopista C31. L'IPC baixa una dècima al desembre i tancarà el 2025 en una mitjana del 2,7%.
Són dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística. La rebaixa fins al 2,9% s'atribueix principalment a la reducció dels preus dels carburants i lubricants dels vehicles. L'IPC subjacent es manté en el 2,6%. En cultura, la Factoria dels Reixos de Lleida ja ho té tot a punt per aixecar el teló aquest divendres al Teatre de la Llotja.
L'espectacle permet descobrir la tasca imprescindible dels diversos oficis per tal d'assegurar que tot estigui a punt per a l'arribada dels Reis d'Orient. Es podrà veure els dies 2, 3 i 4 de gener. La nit de Reis és un dels moments més esperats de les festes de Nadal, però, segons una enquesta de la Generalitat, dos de cada deu catalans no són capaços d'explicar què es commemora exactament. Us en donarem més detalls a la recta final d'aquest informatiu.
I esports, Janiré Gallut al Barça de bàsquet, rep al Mónaco, al Palau, en el tarrer partit d'aquest any. Els de Xavi Pascual volen tancar l'any, com deia, Sònia amb victòria per consolidar la quarta plaça a l'Eurolliga per fer-ho gran de superar el conjunt monagàs format, entre d'altres, per l'exblaurana Nicola Mirotic. Previsió del temps per les pròximes hores. Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, s'ha acabat la pluja, però ens ha quedat el sol o bé la boira. Déu-n'hi-do, a hores d'ara, a molts indrets de les comarques de Lleida, del Prepirineu, també de l'interior de Barcelona i de Girona, sobretot a la Catalunya central. Aquest pastís de núvols baixos de boira de molt mala visibilitat i d'una temperatura...
que li costa molt pujar. De fet, al llarg d'aquesta tarda, en aquests racons del centre de Lleida o també de la Catalunya central, passarem poc dels 5 graus de màxima. I, en canvi, al Pirineu i la costa, on el cel estarà molt més serè, la temperatura podrà pujar una miqueta més que ahir. No és que hagi de fer calor, però sí que l'ambient serà d'abonança, sempre amb el permís d'una mica de vent, que també bufarà cap a la banda del nord de l'Empordà, el nord de l'Alt Empordà, de fet, i també al sud del Cap de Saló. Atenció, perquè el dimensi,
Mícaras tindrem una situació molt semblant però amb més núvols a les comarques de Barcelona. Fins i tot al matí amb alguna roina a l'àrea metropolitana. També continuarà aquesta boira ben densa i molt persistent a les comarques de l'Altiplà Central. N'estarem pendents a la xarxa. Gràcies, Luismi. Al control de so avui tenim l'Ignace Rodríguez. Us parlem Maite Polo i Sònia Kerr.
El virus de peste porcina africana, que ja ha afectat 29 porcs senglars, no ha sortit del laboratori de l'Irta Cresa, situat a Vellaterra. Així ho conclou l'estudi de l'Institut de Recerca Biodemèdica encarregat per la Generalitat i que ja ha analitzat 17 de les 19 mostres que ha rebut. El govern però demana prudència, ja que encara falta la confirmació del Ministeri d'Agricultura i d'Europa per acabar d'aclarir l'origen d'aquest brot. Rosana Martínez, bon dia.
Bon dia. L'origen del brot de pesta porcina no hauria sortit del laboratori de l'Irtecressa. L'estudi que ha fet l'Institut de Recerca Biomèdica conclou que la variant trobada dels animals morts no coincideix amb les mostres que hi havia al laboratori. Així ho ha explicat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en roda de premsa.
Pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA.
Cordeig també ha anunciat, per fi, els esperats ajuts que es van prometre als ramaders afectats per la dermatosi nodular contagiosa que van haver de sacrificar les vaques de les seves granges. Entre avui i demà pagarem 4,8 milions d'euros d'indemnitzacions de dermatosi, de 13 explotacions i restarà pendent a pagar durant el mes de gener 1,5 milions d'euros, d'acord, de 4 explotacions pendents.
També a partir de demà, els agricultors que es queixen que l'excés de fauna salvatge fa malbé als seus conreus, podran sol·licitar a la Generalitat que hi intervingui mitjançant batudes de caça. Doncs més bones notícies pel sector primari, les ajudes que dèiem per una banda, permisos per fer batudes i també l'aigua, que la tindran garantida fins l'estiu, gràcies a les darreres pluges. Aquesta és, si més no, la previsió que ha fet a la xarxa Damià Barceló, que és expert en recursos hídrics.
El també exdirector de l'Institut Català de la Recerca de l'Aigua insta el govern a completar les obres de les infraestructures en marxa per fer front a les situacions de sequera de manera estructural i permanent en el temps.
En situació de canvi climàtic i tal com està la situació global del món, veiem que ja no hi ha sequeres o inundacions o plou molt. No plou o plou molt. Per tant, jo diria que molt bé, però pensem en el futur i que no s'acabin les obres que s'estan fent per augmentar la dessalerització i la reutilització de l'aigua. Avui, els envassaments de les conques internes superen ja el 82% de la seva capacitat.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
El govern pagarà un deute de 22 milions d'euros fins al 2029 per finançar la justícia gratuïta, donant resposta així a una reivindicació històrica de l'advocacia catalana i del Parlament. D'altra banda, el conveni anual per al tort d'ofici de l'any vinent arribarà als 74 milions d'euros i reforçarà aquest servei a diversos partits judicials com Figueres, Santa Coloma de Farners, La Seu d'Urgell o Cervera. El president Salvador Dilla ha defensat que garantir el tort d'ofici és garantir la democràcia.
Mont Carvajal, bon dia. Bon dia. La Generalitat i el Consell de l'Advocacia Catalana han signat avui dos acords. D'una banda, el reconeixement d'un deute històric de gairebé 23 milions d'euros i el compromís de fer net en 5 anys. El govern pagarà 5,7 milions d'euros anuals fins al 2029.
D'altra banda, s'ha signat també el conveni de col·laboració per l'any que ve. Està dotat en 74,2 milions d'euros. Tot plegat servirà per millorar el torn d'ofici, per exemple, augmentar-ne les retribucions en un 2,5%. El president de l'advocacia catalana, Rogeli Montoliu, ha dit que avui és un dia molt important per Catalunya. Pel país i per la seva gent, per les persones i les més vulnerables especialment.
I per què? Doncs perquè avui és un dia important per la justícia gratuïta. Aquest servei públic essencial, sense el qual la justícia només seria una paraula, sense el qual no podríem aspirar a fer la Catalunya que tots i totes volem. Una Catalunya justa per tothom i, per tant, una Catalunya millor.
En el mateix sentit, el president Salvador Illa ha assegurat que la justícia és un servei essencial i un pilar de la democràcia. Garantir una bona justícia sinònim de garantir una bona democràcia i un bon estat del benestar.
La justícia no és un ens abstracte, és un sistema, un sistema de garanties, com és el sistema de salut o el sistema educatiu. I si diem salut pública per tothom, educació pública per tothom, doncs també hem de dir justícia per tothom. S'obrirà un torn de guàrdia d'estrangeria a Figueres, a l'Alempordà, es reforçarà el torn penal de Santa Coloma de Farnés, a la Selva, i es reforçarà també el torn de guàrdia a les víctimes de violència masclista a Cervera, a la Sagarra, i al de Balaguer, a la Noguera.
Doncs justament sobre la situació de la justícia a Catalunya, n'ha parlat a la xarxa el conseller Ramon Espadaler, coincidint amb l'entrada en vigor demà de la llei d'eficiència judicial. El conseller ha dit que s'ha pogut implementar en els terminis previstos, però amb dues assignatures pendents de resoldre, són la falta de jutges i la digitalització de l'àmbit penal.
La llei ha entrat en vigor de manera progressiva durant l'any 2025 i demà serà el torn dels 14 partits judicials més grans del país, entre els quals el de Barcelona, que suposa el 35% del total de l'activitat judicial de Catalunya. Ens ho amplia en aquesta crònica l'Helena Puigdueta.
S'han deixat pel final els 14 partits judicials més grans de Catalunya i els que caparen més volum de feina. Més del 70% de tota l'activitat de l'administració de justícia, entre els quals el partit de Barcelona i el de les altres tres capitals de província o el de ciutats com Terrassa, Mataró, Figueres o Tortosa. Ramon Espadaler és el conseller de Justícia.
Què fa la llei? Passem d'un esquema de jutjats, en què hi havia un jutge, un lletrat de l'administració de justícia i un conjunt de funcionaris al seu servei, a tenir tribunals d'instància. Sota del tribunal d'instància, les oficines judicials, que seran tots aquests funcionaris que donaran servei al tribunal d'instància. Això és un canvi revolucionari, en certa manera, que el que persegueix és el que diu el títol de la llei, ser més eficients.
Hi ha dos aspectes més que també contribuiran a fer més àgil i eficient el sistema. Dues assignatures encara pendents, però que el conseller confia quedaran resoltes aquest proper any. Serem molt honestos. La gran assignatura pendent nostra, que depèn del govern de la Generalitat,
és la digitalització de l'àmbit penal, que ens l'hem posat com a la prioritat d'aquest any de 2026. L'assignatura pendent del Ministeri respecte a Catalunya, quin és? L'increment d'aquest nombre d'unitats judicials que necessita Catalunya.
De fet, ja fa mesos que el Consell General del Poder Judicial té acordat l'obertura prioritària de 34 noves unitats judicials a Catalunya aquest 2026. I un apunt més encara en l'àmbit judicial, i és que la Fiscalia investigarà les denúncies contra el catedràtic Ramon Fletxa i el grup Crea. El Ministeri Públic indagaran els indicis de presumptes conductes d'assetjament sexuals
coerció psicològica, maltractament i explotació, atribuïdes al catedràtic emèrit Ramon Fletxa i a l'entorn del grup de recerca CREA vinculat a la Universitat de Barcelona. La decisió arriba després que el 22 de desembre la Universitat de Barcelona la vés al cas a la Fiscalia i anuncies que es personaria com a acusació particular.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Falten tres minuts per un quart de tres. Seguim amb la mirada posada a Badalona un dia més perquè les entitats socials demanen més implicació i celeritat per resoldre la situació dels desallotjats del 29. Des de Badalona, Cull, agraeixen la predisposició de la Generalitat, però demanen més concrecions per resoldre la situació de la quarantena de persones que encara malviuen sota el pont de la C31, una situació que qualifiquen ja d'insostenible. Ràdio Ciutat de Badalona, Neus Aragall, endavant.
Ara per ara, entre una quarantena i una cinquantena de persones continuen pernoctant sota l'autopista de C31. El portaveu de l'entitat, Carles Segués, assenyala que cal un últim esforç per afrontar aquesta operació d'emergència i garantir espais on puguin dormir. A més, també subratlla la necessitat
de fer un seguiment dels casos per evitar que la situació es torni a repetir un cop finalitzi el període de rellotjament als espais alternatius. En aquest sentit, Segueix reclama més coordinació i compromisos concrets per part del govern català, especialment un cop passades les vacances de Nadal.
desitjaríem que fos amb més concrecions, més enllà d'unes voluntats que es manifesten i tal, però falten aquestes concrecions més directes i que poguessin de veritat pensar en anar avançant. Jo crec que el dia 7 és una data que ens hauríem de tenir tots al cap per pensar que aquella data, aquell dia, hi ha d'haver decisions, hi ha d'haver concrecions i tot ha d'estar molt més clar.
Diverses entitats socials s'han mobilitzat des del dia del desallotjament per oferir suport a les persones afectades. Entre elles, Comissions Obreres, que juntament amb Badalona Cull ha habilitat la seva seu com a punt de recollida de material solidari.
I ens situem ara a Tarragona perquè la comissaria de policia de proximitat d'allà funcionarà a finals de 2028 a l'estació d'autobusos de Batestini. Ara una visita al futur espai compartit entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha posat en valor la coordinació policial. És una crònica de Tarragona Ràdio. Teresa Ortega.
Les obres començaran el 2027 per estar enllestides a finals de 2028. La nova comissaria s'ubicarà a la planta baixa de l'estació d'autobusos en una superfície de més de 800 metres quadrats de titularitat municipal. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha visitat les futures instal·lacions. Ha destacat la necessaria coordinació policial per garantir un bon treball en matèria de seguretat.
Les percepcions en relació a la bona seguretat passen per una bona coordinació policial i aquest equipament ens permetrà poder garantir aquesta coordinació. L'alcalde Rubén Viñoles assegura que és una aposta clara per una Tarragona moderna i segura.
La nova comissaria Batestini és una aposta clara per una Tarragona més moderna, més responsable i més segura per a tothom. Aquest model de comissaria, que ja funciona a Banyoles, s'implantarà per primera vegada en una ciutat mitjana de les característiques de Tarragona. En punt un quart de tres, és moment de repassar altres notícies d'aquesta jornada.
L'IPC baixa una dècima al desembre i tancarà el 2025 en una mitjana del 2,7%, segons l'indicador avançat que ha publicat avui l'Institut Nacional d'Estadística. Una rebaixa fins al 2,9% que l'organisme atribueix principalment a la reducció dels preus dels carburants i lubricants dels vehicles respecte al mateix període de l'any passat. També apunta, tot i que en menor mesura, els preus de l'oci i la cultura, mentre que afecten a l'alça aliments i begudes no alcohòliques.
El govern obre una convocatòria anticipada de subvencions per millorar els camins municipals de les comarques de muntanya i del Consell General de Taran. L'ajut és de poc més de 6 milions d'euros i està destinat als Consells Comarcals. Finançarà actuacions executades entre el gener i l'octubre del 2026.
Detingut a Lleida el responsable d'una agència de viatges per un presumpte delicte d'estafa. Això després que set parelles de Torregrossa al pla d'Urgell haguessin denunciat per estafar-los 21.000 euros, segons avançat el Diari Segre. El grup d'amics havia d'embarcar-se dissabte passat en un creuer d'una setmana pel Mediterrani per passar-hi el cap d'any. Però no van rebre els bitllets i tampoc van poder contactar amb l'agència de viatges i l'Art Travel.
Segons ha explicat la policia, el responsable de l'agència s'ha presentat aquest matí a la comissaria de Mollerussa, on ha quedat detingut a l'espera de declarar per un presumpte delicte d'estafa. La incidència de la grip baixa de 546 a 236 casos per 7.000 habitants en una setmana. Això són menys de la meitat que fa 7 dies. Són dades actualitzades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya. Constaten un descens marcat del virus després d'arribar al pic fa 15 dies.
L'Ajuntament de Sabadell investiga les causes de la caiguda d'un fanal que dissabte va ferir greument una dona. Continua ingressada aquesta dona a l'UCI del Parc Taulí amb pronòstic reservat. El fanal li va caure a sobre quan passava pel passeig de la plaça Major, que és el centre de la ciutat.
I dos menors d'edat han estat crítics i tres persones més ferides en un accident a nit a la C-16 a Cercs, al Berguedà. Per causes que s'investiguen, dos vehicles van topar frontalment el punt quilomètric 101 de la carretera C-16. El sistema d'emergències mèdiques va activar nou ambulàncies i va traslladar un dels menors a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i l'altre a Vall d'Hebron, a Barcelona.
També va atendre 3 persones que han estat menys greu i les va traslladar a centres sanitaris. Una dona a Vall d'Hebron també, un home a Altai a Manresa i un altre home a Muto de Terrassa. 12 minuts i arribarem a dos quarts de 3. Ara és moment per la cultura.
La factoria de reixos de Lleida ja ho té tot a punt per aixecar el teló aquest divendres. Enguany arriba amb nous oficis i una ampliació de l'experiència al carrer. Un espectacle plenament consolidat que ja ha venut gran part de les entrades. Pel que fa a la cavalcada de Reis del 5 de gener hi prendran part 12 carrosses i l'arribada del Reis serà a 2.46 de la tarda a l'estació de trens. Lleida Televisió, Marc Piqué, endavant.
Últims assajos de la factoria dels reixos abans de tornar a obrir portes un any més. Enguany hi haurà 13 funcions repartides entre els dies 2, 3 i 4 de gener i ja es preveu un gran èxit d'assistència. I és que ara mateix ja s'han venut un 86% de les 13.000 entrades que s'han posat a la venda. L'espectacle, a més, arriba amb algunes novetats. Ho explica Ramon Molins, director artístic de la factoria.
Hi haurà algun ofici diferent? Aquest any s'amplia l'experiència, aquesta immersió a la fantasia de la factoria dels reixos al carrer Ella. D'entrada que quan arribem hi haurà una porta alada a l'edifici de la llotja
per la qual entrarem a l'edifici i a aquesta factoria dels reixos, ampliant aquesta experiència. Pel que fa a la cavalcada de reix del 5 de gener, hi prendran part 12 carrosses amb 12 tones de caramels. A partir de les 5 de la tarda ja hi haurà un espectacle al carrer a la plaça de l'estació de trens. A dos quarts de 6 està prevista l'arribada del reix i a les 6 començarà la cavalcada.
La nit de reis és un dels moments més esperats de les festes de Nadal, que, per cert, avui hem sabut que dos de cada deu catalans no saben què es commemora exactament. Ho diu una enquesta de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat. El 20% dels catalans no són capaços d'explicar què es commemora exactament en la festivitat de Nadal.
Les dades són encara més baixes pel que fa als joves, ates que gairebé el 32% de les persones entre 16 i 25 anys no són capaces de respondre correctament. En tota la resta de grups d'edat, el percentatge de respostes correctes se situa entre el 79% dels adults
de 25 a 34 anys i el 86%, més alta la xifra entre els 50 i els 64 anys. Unes xifres, per tant, que exemplifiquen l'augment del denominat analfabetisme religiós entre determinats sectors, particularment entre els més joves.
I l'Ajuntament de Tortosa iniciarà unes excavacions arqueològiques a l'entorn del balneari del Port Car. És la condició de la Generalitat per poder connectar l'accés principal de l'edifici amb l'interior del Call Jueu de la ciutat. Ràdio Tortosa, David Benito, endavant.
Unes excavacions arqueològiques on podrien trobar restes que expliquessin la vida del Call Jueu. I és que en unes primeres cates dutes a terme per la Generalitat s'han trobat indicis d'època medieval. Jordi Jordán és l'alcalde de Tortosa. I que són les excavacions preceptives que s'han de portar a terme per a poder tirar endavant el projecte del nou edifici de l'arxiu per a fer-les compatibles en el mateix...
Unes excavacions que pensem que també aportaran molta informació a la història de Tortosa i concretament també de l'època medieval i del que va ser el Calljueu en el seu moment. Sí que sabem que en aquestes cates prèvies que es van fer més cap aquí, la zona on estem situats ara, van aparèixer diferents elements del Calljueu, més de l'època medieval que de romana.
D'altra banda, la primera fase de rehabilitació del balneari del Porcà acabarà a principis de 2026 i s'iniciarà la reforma de la torre de l'edifici i es construirà una nova nau on anirà l'arxiu històric de Tortosa. I ara arribem als esports.
Que ens porta Janire Gallut. Bon dia, Janire. El Barça de bàsquet rep el Mónaco al Palau a quarts de nou en el darrer partit del 2025. Els de Xavi i Pasqual volen tancar l'any amb victòria per consolidar la quarta plaça a l'Eurolliga, però per fer-ho hauran de superar el conjunt monagasc format, entre d'altres, per l'ex-blaurana Nicola Mirotic i Mike James, màxim anotador de la història de la competició. El tècnic blaurana analitzava el rival.
Juguem contra un dels millors equips de la Lliga, un equip que a les dues últimes temporades ha participat a la Final Four, que està extremadament ben armat en totes les posicions, amb molt de talent exterior, molt de físic i que ens costarà moltíssim poder competir contra ells.
Un Xavi Pasqual que no podrà comptar amb Schengelian i Claiborne i amb el dubte fins a l'últim moment de Jan Besseli. I el Baxi Manresa visitarà avui a les 7 de la tarda la pista de la poel de Jerusalem, volíem dir, líder del grup A de l'EuroCAP, en aquest cas en públic, a diferència del partit el nou Congost. Colfarei, Ràdio Sallent.
Els bagencs s'enfoten a l'ira del grup amb la dificultat d'afegida de viatjar a Israel. El Bastia es troba cinquè amb sis victòries i cinc derrotes i li va aquest duel en un gran estat de forma després de sumar tres victòries seguides. A més, les darreres incorporacions, un de la Bastia i Brux, han engeixat la perfecció i són diferencials. Per la seva banda, Jaapol se situa amb 9 victòries i dues derrotes i arriba amb una ratxa de 8 guioms seguits a l'Eurocup. De fet, l'última derrota va ser contra els bagencs, 194 en l'Albongós. Marc Estany, ajudant del Bastia Manresa, normalitzava el rival.
Es basa sobretot en les situacions de 1 contra 1, que hi ha jugadors molt perillosos en les posicions de base i escoltes, i bé, tenen jugadors molt de físic, molt jugador d'americà, i bé, és un partit complicat, però estem creixent com a equip després de les incorporacions noves i estem amb una certa confiança després de les últimes victòries. He quedat no a tota la convocatòria i el campo podrà comptar amb tots els jugadors que van jugar a Saragossa. A la setmanesa és ambiciós i he buscat creuar amb el peu aquest 2025.
I encara en bàsquet la penya juga a les 7 de la tarda contra l'Unicaja amb l'objectiu de poder assegurar-se virtualment la Copa del Rei. Això sí, sense Riqui Rubio. Ramon Durant, Ràdio Ciutat de Badalona.
Un triomf contra un rival directe com és l'equip andalús serviria per aconseguir a quadres jornades per acabar la primera volta la classificació virtual pel torneig del CAO a València. Els verd i negres arriben amb el mateix balanç que els malaguenys que venen de perdre a la pista del Madrid. L'únicaja no està al nivell del curs passat, però manté una plantilla espectacular de màxim nivell amb l'afició volcada. Els verd i negres no renuncien a res i són ambiciosos, com subbralla el pivot Simón Virgander. Crec que és el més important dels partits fora, com tu dices, en casa...
Creo que estamos muy sólidos, muchas veces ganamos y fuera cuesta más siempre, pero es así cuando juegas con tu afición, con tu gente, en tu cama, duermes en tu cama, muchas cosas diferentes. Pero creo que eso va a ser muy importante, sí, que ganamos algunos partidos fuera para quedarnos a un rival en el ranking. Es dona la circunstancia que el Unicaja també serà el rival de la peña al grup del top 16 de la FIBA Champions League, on serà el principal obstacle.
I a la Lliga Femenina Andesa, l'Uni Girona visita la pista del Gran Canària, el COE, a partir d'un quart de cinc de la tarda. Les de Roberto Íñiguez arriben amb les bones sensacions de la retornada a lesió Chloe Vivi i busquen no despenjar-se del liderat que comparteixen amb el Casademont Saragossa. També en bàsquet es disputa a Sant Feliu de Llobregat la 62a edició del torneig Molinet de bàsquet. La cita que ha començat dissabte passat i que acabarà avui mateix per les categories...
B, C i D, les màximes categories. En aquest cas, la categoria A jugaran els seus partits del 2 al 4 de gener. I en futbol, els tres catalans de primera divisió van tornar a la feina. L'Espanyol i el Barça ho van fer amb el ja tradicional entrenament de portes obertes, on van carregar les piles amb les caps dels més petits de cara al derbi d'aquest dissabte a les 9.
Un dels més calents dels darrers temps, per cert, pel gran estat de forma en què arriben tots dos equips i per l'esperat retorn de Joan García, a la que va ser casa seva. En cas dels blanquiblaus, Pogador serà dubte fins a l'últim moment, mentre que en el cas dels blaugranes, Pedri Cundé i Araujo, la gran novetat de la sessió d'ahir a la tarda, ja s'entrenen amb el grup. Els gironins, en canvi, hauran d'esperar fins divendres per poder treballar amb la seva afició,
En la prèvia, el duel directe amb el Mallorca de diumenge per mirar de sortir del descens. I a la Gala de les Estrelles del Futbol Català, els gran premiats van ser Aitana Bonmatí i la Minyamal, mentre que Alexi Apoteias i Javi Puado van rebre els trofeus de màxims golejadors. L'Ara Serra Jordi Pau conversia els més joves, i en aquest cas Adolfo del Barça i Pau Laguix del Mamut, les Corts, van ser triats com a millors jugadors de futbol sanal.
Doncs fins aquí l'actualitat, Sònia Kerr, dels esports d'avui. Gràcies, Janire Gallut. Una mica més de 3 minuts i arribarem a dos quarts de 3. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa, però tornem més de seguida, més actualitat.
Aquest Nadal, la màgia és molt, molt a prop de casa. Intra BarcelonaesMoltMés.cat Barra Nadal i descobreix els millors plans nadalencs de les comarques de Barcelona per fer en família o amb amics. Que salti o, tastar productes locals, trobar els regals més originals, passejar pels mercats, gaudir dels llums. Viu la màgia de Nadal sense anar més lluny. Descobreix-ne més a BarcelonaesMoltMés.cat Barra Nadal. Diputació de Barcelona.
Benvinguts al 2026. Ei, espera, espera, que abans no arribi tenim temps de repassar per què som aquí fent això. Perquè saps on ve la tradició dels 12 grans de Raïm? O quin país entrarà properament a l'any 4724? T'ho expliquem la nit de Cap d'Any a la teva ràdio local, a partir de dos quarts de 12. I també farem festa, eh? Tenim el hype de les grans ocasions, la nit sembla que serà nostra.
Bea Espejo i Isabel Banal van coincidir per primera vegada l'any 2003. Va ser a l'espai volart en el context d'una exposició sobre l'espera de la Fundació Vilacases. Allà van plantar la primera llavor de la correspondència i l'any següent es van tornar a trobar també amb una mostra com a rerefons, en aquest cas comissariada per la Bea i on la Isabel participava com a artista. En aquella ocasió va ser a la llibreria Pròleg i amb el color blanc com a protagonista.
Durant aquests més de 20 anys han continuat mantenint correspondència al voltant del color blanc, pel qual senten fascinació. Ho han fet en diferents formats, primer per correu postal, després van passar el correu electrònic i han acabat intercanviant missatges de mòbil. Una correspondència que ara podeu tafanejar a l'exposició Carta Blanca, que fins a principis de l'any que ve podeu visitar al Centre d'Art La Panera de Lleida.
Dues dècades de correspondència que s'han acabat convertint en un arxiu poètic i en una instal·lació artística que ens permet explorar la memòria, records i reflexions quotidians i la complicitat que s'ha anat teixint entre la Bea i la Isabel. Per això no només hi trobareu cartes manuscrites, que ja són un gran tresor, sinó també objectes que ens conviden a sentir el pas del temps.
Fins a l'1 de febrer del 2026 podeu visitar l'exposició Carta Blanca al Centre d'Art La Panera de Lleida. Més informació a lapanera.cat La xarxa de comunicació local.
Bon dia, són dos quarts de tres.
Les anàlisis de la Generalitat descarten que el virus de peste porcina africana trobat en els engles morts a Collserola hagi sortit del centre d'investigació de l'IRTA Cresa situat al campus de l'Autònoma. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig després de rebre els resultats del laboratori que ha analitzat 17 mostres ja diferents per esbrinar l'origen d'aquest brot. Ara el govern enviarà els resultats al Ministeri d'Agricultura perquè faci l'informe oficial juntament amb les anàlisis europees.
Pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA. 17 de les 19 mostres en les quals s'estava treballant el CRESA s'han analitzat i, per tant, avui compareixem per dir que no hi ha aquesta coincidència.
Novetats també pels ramaders afectats per la dermatosi nodular. El govern ha anunciat que els ajuts a les granges que van haver de sacrificar animals es pagaran entre avui i demà. És dimarts 30 de desembre i tenim més titulars, més recursos per a la justícia gratuïta.
El govern pagarà un deute de 22 milions d'euros fins al 2029 per donar resposta a una reivindicació històrica de l'advocacia catalana i del Parlament. D'altra banda, es reforçarà el torn d'ofici a diversos partits judicials com Figueres, Santa Coloma de Farners, la seu d'Urgello, Cervera. Les entitats socials demanen celeritat al govern català per reallotjar els afectats del B9.
Des de Badalona a Cull agraeixen la predisposició de la Generalitat, però demanen més conqueracions. Ara pararà una quarantena de persones continuant pernoctant sota el pont de l'autopista C31. L'IPC baixa una dècima al desembre i tancarà el 2025 en una mitjana del 2,7%.
Són dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística. S'atribueix principalment aquesta baixada al 2,9% a la reducció dels preus dels carburants i lubricants dels vehicles. L'IPC subjacent es manté al 2,6%. En cultura, la Factoria dels Reixos de Lleida ja ho té tot a punt per aixecar el taló aquest divendres al Teatre de la Llotja.
Així és, l'espectacle permet descobrir la tasca imprescindible dels diferents oficis per tal d'assegurar que tot estigui a punt per l'arribada dels Reis d'Orient. Es podrà veure els dies 2, 3 i 4 de gener. La nit de Reis és un dels moments més esperats de les festes de Nadal, però atenció, perquè segons una enquesta de la Generalitat, dos de cada deu catalans no són capaços d'explicar què es commemora exactament. Us en donarem més detalls en la recta final d'aquest informatiu.
Hi ha esports. Janiré Gallut, el Barça de bàsquet, rep el Mónaco al Palau en el darrer partit del 2025. Els de Xavi Pascual volen tancar l'any amb victòria per consolidar la quarta plaça a l'Eurolliga. Per fer-ho, però, hauran de superar el conjunt monagàs format, entre d'altres, per l'exblaurana Nicola Mirotic. Trevésia del temps per les pròximes hores. Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, s'ha acabat la pluja, però ens ha quedat el sol o bé la boira. Déu-n'hi-do, a hores d'ara, a molts indrets de les comarques de Lleida, del Prepirineu, també de l'interior de Barcelona i de Girona, sobretot a la Catalunya central. Aquest pastís de núvols baixos de boira de molt mala visibilitat i d'una temperatura...
que li costa molt pujar. De fet, al llarg d'aquesta tarda, en aquests racons del centre de Lleida o també de la Catalunya central, passarem poc dels 5 graus de màxima. I, en canvi, al Pirineu i la costa, on el cel estarà molt més serè, la temperatura podrà pujar una miqueta més que ahir. No és que hagi de fer calor, però sí que l'ambient serà d'abonança, sempre amb el permís d'una mica de vent, que també bufarà cap a la banda del nord de l'Empordà, el nord de l'Alt Empordà, de fet,
i també al sud del Cap de Saló. Atenció, perquè el dimícares tindrem una situació molt semblant, però amb més núvols, a les comarques de Barcelona. Fins i tot al matí, amb alguna roïna a l'àrea metropolitana. També continuarà aquesta boira ben densa i molt persistent a les comarques de l'Altiplà Central. N'estarem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Mi Pérez. El control de so avui, Ignasi i Rodríguez. Us parlem, Maite Polo i Sònia Kerr. Notícies en xarxa. Edició migdia.
El virus de peste porcina africana, que ja ha afectat 29 porcs cenglars, no ha sortit del laboratori de l'Irtacresa, situat a Vellaterra. Així ho conclou l'estudi de l'Institut de Recerca Biomèdica, encarregat per la Generalitat, i que ja ha analitzat 17 de les 19 mostres que ha rebut. El govern, però, ara demana prudència, ja que encara falta la confirmació del Ministeri d'Agricultura i d'Europa per acabar d'aclarir l'origen d'aquest brot. Rosana Martínez, bon dia.
Bon dia. L'origen del brot de pesta porcina no hauria sortit del laboratori de l'IRTACRESA. L'estudi que ha fet l'Institut de Recerca Biomèdica conclou que la variant trobada dels animals morts no coincideix amb les mostres que hi havia al laboratori. Així ho ha explicat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en roda de premsa.
Pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA.
Hordeig també ha anunciat, per fi, els esperats ajuts que es van prometre als ramaders afectats per la dermatosi nodular contagiosa que van haver de sacrificar les vaques de les seves granges. Entre avui i demà pagarem 4,8 milions d'euros d'indemnitzacions de dermatosi, de 13 explotacions i restarà pendent a pagar durant el mes de gener 1,5 milions d'euros de 4 explotacions pendents.
També a partir de demà, els agricultors que es queixen que l'excés de fauna salvatge fa malbé als seus conreus podran sol·licitar a la Generalitat que hi intervingui mitjançant batudes de caça. I encara més bones notícies pel sector primari, les ajudes que dèiem per una banda, permisos per fer batudes i també l'aigua que la tindran garantida fins l'estiu gràcies a les darreres pluges. Aquesta és, si més no, la previsió que ha fet a la xarxa Damià Barceló, que és expert en recursos hídrics.
És també exdirector de l'Institut Català de la Recerca de l'Aigua i insta el govern a completar les obres de les infraestructures que estan en marxa per fer fren a les situacions de sequera de manera estructural i permanent en el temps.
En situació de canvi climàtic i tal com està la situació global del món, veiem que ja no hi ha sequeres o inundacions o plou molt. No plou o plou molt. Per tant, jo diria que molt bé, però pensem en el futur i que no s'acabin les obres que s'estan fent per augmentar la dessalinerització i la reutilització de l'aigua. Avui, els embassaments de les Conques Internes superen ja el 82% de la seva capacitat.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
El govern pagarà un deute de 22 milions d'euros fins al 2029 per finançar la justícia gratuïta. Era una reivindicació històrica de l'advocacia catalana i del Parlament. D'altra banda, el conveni anual per al tor d'ofici de l'any vinent arribarà als 74 milions d'euros i reforçarà aquest servei a diversos partits judicials com Figueres, Santa Coloma de Farnès, La Seu d'Urgell o Cervera. El president Salvador Illa ha defensat que garantir el tor d'ofici és garantir la democràcia. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. La Generalitat i el Consell de l'Advocacia Catalana han signat avui dos acords. D'una banda, el reconeixement d'un deute històric de gairebé 23 milions d'euros i el compromís de fer net en 5 anys. El govern pagarà 5,7 milions d'euros anuals fins al 2029. D'altra banda, s'ha signat també el conveni de col·laboració per l'any que ve. Està dotat en 74,2 milions d'euros. Tot plegat servirà per millorar el torn d'ofici, per exemple, augmentar-ne les retribucions en un 2,5%.
El president de l'advocacia catalana, Rogeli Montoliu, ha dit que avui és un dia molt important per Catalunya. Pel país i per la seva gent, per les persones i les més vulnerables especialment. I per què? Doncs perquè avui és un dia important per la justícia gratuïta. Aquest servei públic essencial, sense el qual la justícia només seria una paraula, sense el qual no podríem aspirar a fer la Catalunya que tots i totes volem.
Una Catalunya justa per tothom i, per tant, una Catalunya millor. En el mateix sentit, el president Salvador Illa ha assegurat que la justícia és un servei essencial i un pilar de la democràcia. Garantir una bona justícia sinònim de garantir una bona democràcia i un bon estat del benestar.
La justícia no és un ens abstracte, és un sistema, un sistema de garanties, com és el sistema de salut o el sistema educatiu. I si diem salut pública per tothom, educació pública per tothom, doncs també hem de dir justícia per tothom. S'obrirà un torn de guàrdia d'estrangeria a Figueres, a l'Avampordà, es reforçarà el torn penal de Santa Coloma de Farnés, a la Selva, i es reforçarà també el torn de guàrdia a les víctimes de violència masclista a Cervera, a la Sagarra, i el de Balaguer, a la Noguera.
Doncs justament sobre la situació de la justícia a Catalunya n'ha parlat a la xarxa el conseller Ramon Espadaler, coincidint amb l'entrada en vigor demà de la llei d'eficiència judicial. El conseller ha dit que s'ha pogut implementar en els terminis previstos, però amb dues assignatures pendents per resoldre, la falta de jutges d'una banda i la digitalització de l'àmbit penal.
La llei ha entrat en vigor de manera progressiva aquest 2025 i demà serà el torn dels 14 partits judicials més grans, entre els quals el de Barcelona, que suposa el 35% del total de l'activitat judicial de Catalunya. Ens ho amplia en aquesta crònica l'Helena Puigdueta.
S'han deixat pel final els 14 partits judicials més grans de Catalunya i els que caparen més volum de feina. Més del 70% de tota l'activitat de l'administració de justícia, entre els quals el partit de Barcelona i el de les altres tres capitals de província, o el de ciutats com Terrassa, Mataró, Figueres o Tortosa. Ramon Espadaler és el conseller de Justícia.
Què fa la llei? Passem d'un esquema de jutjats, en què hi havia un jutge, un lletrat de l'administració de justícia i un conjunt de funcionaris al seu servei, a tenir tribunals d'instància. Sota del tribunal d'instància, les oficines judicials, que seran tots aquests funcionaris que donaran servei al tribunal d'instància. Això és un canvi revolucionari, en certa manera, que el que persegueix és el que diu el títol de la llei, ser més eficients.
Hi ha dos aspectes més que també contribuiran a fer més àgil i eficient el sistema. Dues assignatures encara pendents, però que el conseller confia quedaran resoltes aquest proper any. Serem molt honestos. La gran assignatura pendent nostra, que depèn del Govern de la Generalitat, és la digitalització de l'àmbit penal, que ens l'hem posat com a la prioritat...
d'aquest any de 2026. La signatura pendent del Ministeri respecte a Catalunya, quin és? Doncs l'increment d'aquest nombre d'unitats judicials que necessita Catalunya. De fet, ja fa mesos que el Consell General del Poder Judicial té acordat l'obertura prioritària de 34 noves unitats judicials a Catalunya aquest 2026.
I una punt més encara en l'àmbit judicial, i és que la Fiscalia investigarà les denúncies contra el catedràtic Ramon Fletxa i el grup Crea. El Ministeri Públic indagaran els indicis de presumptes conductes d'assetjament sexual, coerció psicològica, maltractament...
i explotació atribuïdes al catedràtic emèrit Ramon Fletxa i a l'entorn del grup de recerca CREA vinculat a la Universitat de Barcelona. La decisió arriba després que el 22 de desembre la UB, a l'avés del cas de la Fiscalia, hi anuncies que es personarà com a acusació particular. La xarxa de comunicació local. El 25 de desembre, fum, fum, fum.
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
Tres minuts i arribarem a tres quarts de tres i seguim un dia més amb la mirada posada a Badalona perquè les entitats socials demanen més implicació i celeritat per resoldre la situació dels desallotjats del B9. Des de Badalona a Cull agraeixen la predisposició de la Generalitat però demanen més concrecions per resoldre la situació de la quarantena de persones que encara malviuen sota el pont de la C31, una situació que qualifiquen ja d'insostenible. Ràdio Ciutat de Badalona, Neus Aragall.
Ara per ara, entre una quarantena i una cinquantena de persones continuen pernoctants sota l'autopista de C31. El portaveu de l'entitat, Carles Segués, assenyala que cal un últim esforç per afrontar aquesta operació d'emergència i garantir espais on puguin dormir.
de fer un seguiment dels casos per evitar que la situació es torni a repetir un cop finalitzi el període de rellotjament als espais alternatius. En aquest sentit, Segueix reclama més coordinació i compromisos concrets per part del govern català, especialment un cop passades les vacances de Nadal.
Desitjaríem que fos amb més concrecions, més enllà d'unes voluntats que es manifesten i tal, però falten aquestes concrecions més directes i que poguessin de veritat pensar en anar avançant. Jo crec que el dia 7 és una data que ens hauríem de tenir tots al cap per pensar que aquella data, aquell dia, hi ha d'haver decisions, hi ha d'haver concrecions i tot ha d'estar molt més clar.
Diverses entitats socials s'han mobilitzat des del dia del desallotjament per oferir suport a les persones afectades. Entre elles, Comissions Obreres, que juntament amb Badalona Cull ha habilitat la seva seu com a punt de recollida de material solidari.
I ens situem ara a Tarragona perquè la comissaria de policia de proximitat funcionarà a finals del 2028 a l'estació d'autobusos de Batestini. En una visita al futur espai compartit entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, la consellera d'Interior, Núria Parlón, ha posat en valor la coordinació policial.
Tarragona Ràdio, Teresa Ortega, endavant. Les obres començaran el 2027 per estar enllestides a finals de 2028. La nova comissaria s'ubicarà a la planta baixa de l'estació d'autobusos en una superfície de més de 800 metres quadrats de titularitat municipal. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha visitat les futures instal·lacions. Ha destacat la necessària coordinació policial per garantir un bon treball en matèria de seguretat.
Les percepcions en relació a la bona seguretat passen per una bona coordinació policial i aquest equipament ens permetrà poder garantir aquesta coordinació. L'alcalde Rubén Viñoles assegura que és una aposta clara per una Tarragona moderna i segura. La nova comissaria de Batestini és una aposta clara per una Tarragona més moderna, més responsable i més segura per a tothom.
Aquest model de comissaria, que ja funciona a Banyoles, s'implantarà per primera vegada en una ciutat mitjana de les característiques de Tarragona. En punt 3 quarts de 3, moment per repassar altres notícies d'avui.
L'IPC baixa una dècima al desembre i tancarà el 2025 en una mitjana del 2,7%, segons l'indicador avançat que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística. Una rebaixa fins al 2,9% que l'organisme atribueix principalment a la reducció dels preus dels carburants i lubricants dels vehicles personals respecte al mateix període de l'any passat. També apunta, tot i que en menor mesura, els preus de l'oci i la cultura, mentre que afecten a l'alça aliments i begudes no alcohòliques.
El govern obre una convocatòria anticipada de subvencions per millorar els camins municipals de les comarques de muntanya i del Consell General d'Aran. L'ajut de poc més de 6 milions d'euros està destinat als Consells Comarcals i finançarà actuacions que s'executin entre el gener i l'octubre de 2026.
Detingut a Lleida el responsable d'una agència de viatges per un presumpte delicte d'estafa. Això després que set parelles de Torregrossa al plat Urgell haguessin denunciat per estafar-los 21.000 euros, segons avançat el Diari Segre. El grup d'amics havia d'embarcar-se dissabte passat en un creuer d'una setmana pel Mediterrani per passar-hi el cap d'any.
però no van rebre els bitllets i tampoc van poder contactar amb l'agència de viatges i l'Air Travel. Segons ha explicat la policia, el responsable de l'agència s'ha presentat aquest matí a la comissaria de Mollerussa, on ha quedat detingut a l'espera de declarar per un presumpte delicte d'estafa. I l'Ajuntament de Sabadell investiga les causes de la caiguda d'un fanal que dissabte va fer-hi greument una dona.
Continua ingressada a la UCI del Parc Taulí amb pronòstic reservat. El fanal li va caure a sobre quan la dona passava pel passeig de la plaça Major, al centre de Sabat. Dos menors d'edat han estat crítics i tres persones més ferides en un accident a nit a la C-16 a Cercs, al Berguedà. Per causes que s'investiguen, dos vehicles van xocar frontalment al punt quilomètric 101 de la carretera C-16. El sistema d'emergències mèdiques va activar nou ambulàncies i va traslladar un dels menors
a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i l'altre a la Vall d'Hebron de Barcelona. També va atendre tres persones en estat menys greu i les va traslladar a centres sanitaris. Una dona a Vall d'Hebron també, un home a Altai a Manresa i un altre home a Muto de Terrassa. Moment per la cultura.
La factoria dels reixos de Lleida ja ho té tot a punt per aixecar el teló aquest divendres. Enguany arriba amb nous oficis i una ampliació de l'experiència al carrer. Un espectacle plenament ja consolidat que ha venut gran part de les entrades. Val agafar la cavalcada de Reis el 5 de gener i prendran part 12 carrosses. I l'arribada del Reis serà a 2.46 de la tarda a l'estació de trens. Lleida Televisió, Marc Piqué.
Últims assajos de la factoria dels reixos abans de tornar a obrir portes un any més. Enguany hi haurà 13 funcions repartides entre els dies 2, 3 i 4 de gener i ja es preveu un gran èxit d'assistència. I és que ara mateix ja s'han venut un 86% de les 13.000 entrades que s'han posat a la venda. L'espectacle, a més, arriba amb algunes novetats. Ho explica Ramon Molins, director artístic de la factoria.
Hi haurà algun ofici diferent? Aquest any s'amplia l'experiència, aquesta immersió a la fantasia de la factoria dels reixos al carrer ella. D'entrada que quan arribem hi haurà una portalada a l'edifici de la llotja
per la qual entrarem a l'edifici i a aquesta factoria dels reixos, ampliant aquesta experiència. Pel que fa a la cavalcada de reix del 5 de gener, hi prendran part 12 carrosses amb 12 tones de caramels. A partir de les 5 de la tarda ja hi haurà un espectacle al carrer a la plaça de l'estació de trens. A dos quarts de sis està prevista l'arribada del reix i a les sis començarà la cavalcada.
Doncs, per tal que cap infant es quedi sense el seu regal, Creu Roja organitza un any més la campanya de recollida de joguines. A l'Hospitalet se'n repartiran més de 16.000. Avui, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha visitat la feina que fan a la seu de la Creu Roja de la segona ciutat més gran de Catalunya. Mitjans de l'Hospitalet, Maria Samblàs.
Fins aquest passat dilluns, els voluntaris i voluntàries recollien les donacions i a partir d'avui ja s'està fent entrega dels lots a les famílies en situació de vulnerabilitat. La consellera ha pogut parlar tant amb voluntaris com amb usuaris i conèixer de ben a prop aquesta campanya que porta 34 anys en funcionament. Mònica Martínez Bravo és la consellera de Drets Socials i Inclusió.
És un orgull tenir iniciatives com aquestes que ens apropen a la millor part de la humanitat, aquesta solidaritat de les persones, de voler compartir l'esperit del Nadal, la il·lusió de la mirada d'un infant que rep una joguina. Des de les administracions públiques recolzem aquestes entitats com Creu Roja per fer aquesta tasca.
La iniciativa vol arribar a repartir regals entre 16.000 menors. Les joïnes que s'han recollit són educatives, no sexistes, no bèl·liques i busquen promoure el joc cooperatiu per garantir el dret al joc d'infants i joves en situació d'exclusió. Doncs si ve ser que la nit de reis és un dels moments més esperats de les festes de Nadal...
També és cert que avui hem sabut que dos de cada deu catalans no saben què es commemora exactament. Segons una enquesta de la Direcció General de Fes Religiosos de la Generalitat, el 20% dels catalans, dos de cada deu, no són capaços d'explicar què es commemora exactament en la festivitat de Nadal.
Les dades són encara més baixes pel que fa als joves, ates que gairebé el 32% de les persones entre 16 i 25 anys no són capaces de respondre correctament. En tota la resta de grups d'edat, el percentatge de respostes correctes se situa entre el 79% entre 25 i 34 anys i el 86% entre les persones que tenen 50 i 64 anys.
Unes xifres que exemplifiquen l'augment del denominat analfabetisme religiós en determinats sectors i particularment entre els més joves. I ara ens situem a Tortosa perquè allà l'Ajuntament iniciarà unes excavacions arqueològiques a l'entorn del balneari del Porcà. És la condició de la Generalitat per poder connectar l'accés principal de l'edifici amb l'interior del call jueu de la ciutat. Ràdio Tortosa, David Benito.
Unes excavacions arqueològiques on podrien trobar restes que expliquessin la vida del Call Jueu. I és que en unes primeres cates dutes a terme per la Generalitat s'han trobat indicis d'època medieval. Jordi Jordán és l'alcalde de Tortosa. I que són les excavacions preceptives que s'han de portar a terme per a poder tirar endavant el projecte del nou edifici de l'arxiu per a fer-les compatibles en el mateix. Unes excavacions que pensem que també aportaran...
molta informació a la història de Tortosa i concretament també de l'època medieval i del que va ser el Calljueu en el seu moment. Sí que sabem que en aquestes cates prèvies que es van fer més cap aquí, la zona on estem situats ara, van aparèixer diferents elements del Calljueu, més de l'època medieval que de romana.
D'altra banda, la primera fase de rehabilitació del balneari del Porcà acabarà a principis de 2026 i s'iniciarà la reforma de la torre de l'edifici i es construirà una nova nau on anirà l'arxiu històric de Tortosa. I arriben els esports.
Què ens porta un dia més? Janire Gallut. Janire, bon dia. El Barça de bàsquet rep al Mónaco, al Palau, a quarts de nou en el darrer partit de l'any. Bon dia. Els de Xavi i Pasqual volen tancar l'any amb victòria per consolidar la quarta plaça a l'Eurolliga, però per fer-ho hauran de superar el conjunt monagasc format, entre d'altres, per l'ex-blaurana Nicola Mirotic i Mike James, el màxim anotador de la història de la competició. El tècnic blaurana analitzava el rival.
Juguem contra un dels millors equips de la Lliga, de l'Euroliga, vull dir. Un equip que a les dues últimes temporades ha participat a la Final Four, que està extremadament ben armat en totes les posicions, amb molt de talent exterior, molt de físic i que ens costarà moltíssim poder competir contra ells.
Un Xavi Pasqual que no podrà comptar amb Schengelian i Clyburn, ni amb el dubte fins a l'últim moment de Jan Besseli. I el Baxi Manresa visitarà avui a les 7 de la tarda la pista de la Poel de Jerusalem, el líder del grup A de l'Eurocup, amb la diferència, en aquest cas, del partit del Nou Congost, que sí que jugarà en públic.
Els bagencs s'enfoten a la lira del grup amb la dificultat afegida de viatjar a Israel. El Baxi es troba cinquè, amb sis victòries i cinc derrotes, i anirà a aquest duel en un gran estat de forma després de sumar tres victòries seguides. A més, les darreres incorporacions, un de la Baxi, Estibrux, han enganxat la perfecció i són diferencials. Per la seva banda, Japón se situa amb nove victòries i dues derrotes i arriba amb una ratxa de vuit triom seguits a l'Eurocup. De fet, l'última derrota va ser contra els bagencs, 194 en l'Alcungós. Marques Tany, ajudant del Baxi a Manresa, normalitzava el rival.
Es basa sobretot en les situacions d'1 contra 1, que hi ha jugadors molt perillosos en les posicions de base i escoltes, i bé, tenim jugadors molt de físic, molt jugador americà, i bé, és un partit complicat, però estem creixent com a equip després de les incorporacions noves i estem amb una certa confiança després de les últimes victòries. He acabat tota la convocatòria i he dit que em pot poder comptar amb tots els jugadors que van jugar a Saragossa. A la setmanesa és ambiciós i us crec que va molt peu aquest 2025.
I encara en basquet, la penya juga també a les 7 de la tarda contra l'Unicag, amb l'objectiu de poder assegurar-se virtualment la Copa del Rei. Això sí, sense Riqui Rubio. Ramon Durant, Ràdio Ciutat de Badalona. Un triomf contra un rival directe com és l'equip andalús serviria per aconseguir a quatre jornades per acabar la primera volta...
Classificació virtual pel torneig del CAO a València. Els verd i negres arriben amb el mateix balanç que els malaguenys que venen de perdre a la pista del Madrid. L'únicaja no està al nivell del curs passat, però manté una plantilla espectacular de màxim nivell amb l'afició volcada. Els verd i negres no renuncien a res i són ambiciosos, com s'obratlla el pivot Simón Virgander.
Es dona la circunstancia que el Unicaja també serà el rival de la Peña al grup del top set de la FIBA Champions League, on serà el principal obstacle.
I en futbol, els tres catalans de primera divisió van tornar ahir a la feina. Espanyol i Barça ho van fer en el ja tradicional entrenament de portes obertes, on van carregar les piles amb les calds dels més petits de cara al derbi de dissabte a les 9. Un dels més calents dels darrers temps pel gran estat de forma en què arriben tots dos equips i per l'esperat retorn de Joan Garcia, la que va ser casa seva. En el cas dels blanquiblaus, Puado serà dubta fins a l'últim moment...
mentre que en el cas dels blaugranes, Pedri Cundé i Araujo, la gran novetat de la sessió d'ahir a la tarda, ja s'entrenen amb el grup. Els gironins, en canvi, hauran d'esperar fins divendres. Fins aquí l'actualitat esportiva d'avui. Gràcies, Janire Gallut. Una mica més de 3 minuts i arribem al punt de l'estrès. Nosaltres ho deixem aquí, però ens retrobem demà, que serà l'últim dia de l'any. Bona tarda.
La xarxa de comunicació local.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les 3, us parla Javier De Gea. Les anàlisis de la Generalitat descarten que el virus de pesta porcina africana trobat en els sanglars morts de Cerdanyola hagi sortit del centre d'investigació de l'IRTA CERSA, situat al campus de l'Autònoma. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, després de rebre els resultats del laboratori que ha analitzat 17 mostres diferents per esbrinar l'origen del brut.
Pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA. Com els deia, 17 de les 19 mostres en les quals s'estava treballant el CRESA s'han analitzat i per tant avui compareixem per dir que no hi ha aquesta coincidència.
A més, Ordets també ha confirmat novetats pels ramaders afectats per la dermatosi nodular. Els ajuts a les granges que van haver de sacrificar animals es pagaran entre avui i demà.
I Badalona Cui reclama un últim esforç a les administracions per reallotjar la cinquantena de persones desallotjades de l'antic Institut B9, que encara malviuen sota un pont de l'autopista C31. Carles Segués, portaveu de l'entitat, lamenta que 13 dies després tot està força estancat i demana més energia per trobar una solució. Recorda que cada dia passa la situació es fa més insostenible perquè molta de la gent que continua al campament presenta situacions especialment complicades. Així i conscient que el ritme de les administracions és el que és, confia que després de Reis tot s'acceleri.
El dia 7 s'hauran de prendre decisions, assenyala. Els veïns de l'edifici desallotjat dissabte pels efectes de la pluja a Santa Coloma de Gramenet ja han pogut tornar a casa. L'immoble situat al carrer Bruc va tornar dilluns a la tarda, un cop acabada la reparació dels danys causats per l'aigua que ha calgut a la localitat en els darrers dies. Els bombers, acompanyats per l'arquitecte municipal de Guàrdia, van decretar dissabte el desallotjament preventiu de tota la finca per les filtracions a dos dels àtics que van afectar diverses parts de l'edifici.
L'IPC baixa una dècima al desembre respecte al mes anterior, fins al 2,9%, i tancarà el 2025 a l'estat espanyol en una mitjana del 2,7%, segons l'indicador avançat que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estatística. Una rebaixa en el 12 mes de l'any que l'organisme atribueix principalment a la reducció dels preus dels carburants i lubricants dels vehicles personals respecte al mateix període de l'any passat.
També apunta, tot i que en menul mesurar, els preus de l'oci i la cultura, mentre que afecten a l'alça aliments i begudes no alcohòliques. D'aquesta manera, la taxa de l'IPC és objacent, que no té en compte preus més volàtils, continua igual que al novembre en el 2,6%. I en esports, tarda de bàsquet pels equips catalans. A l'Euroliga, el Barça rep al Mònaco, al Palau, i el Pachi Manresa, a l'Eurocub, visitarà el Japó al Jerusalem.
Ona la Torra, la teva ràdio de proximitat.
preveu ampliar la zona blava als carrers més propers a la platja durant els mesos d'estiu. Així es contempla el pressupost de la corporació que es va aprovar aquest dilluns en una sessió plenària de caràcter extraordinari. En va parlar, per exemple, al Regió de Recursos Humans, Eduard Rovira, que va explicar que es contractarà un nou vigilant de zona blava en caràcter fix discontinu. Ho explicava durant la sessió d'aquest dilluns.
També creem una fitxa de vigilant d'estacionament i zones regulades, és a dir, de la zona blava, perquè hem d'implementar l'estacionament regulat a les zones de platja, que només funcionarà durant l'estiu, i per tant necessitem aquest reforç de vigilants de zona blava només per l'estiu. Tindran les mateixes funcions
i horaris que els que ja existeixen, però amb la fitxa ha de ser nova perquè només és per estius i per tant ha de ser un lloc de treball fix discontinu i no fix com són els que ja hi ha ara. Segons figura el pressupost de l'Ajuntament per l'any 2026, la recaptació de la zona blava passarà de 90.000 a 155.000 euros.
Repassarem també totes les notícies d'agenda relacionades amb aquests dies de festa. Avui s'acaba el parc de Jocs de Nadal que se celebra al pavelló municipal Sant Jordi. Recordem que està destinat a infants de 3 a 12 anys i és d'accés gratuït. Se celebra des de les 5 de la tarda i fins a les 8 del vespre.
Càritas Torredembarra obrirà demà dimecres les portes per a les famílies que vulguin recollir joguets a la campanya Cap Infant Sense Joguina. Ho farà anuari de matí de 10 a 12. Recordem que la iniciativa va recollir prop de 500 joguines a Torredembarra. I el darrer dia de l'any 2025, demà dimecres, començarà Torredembarra amb l'arribada de l'home dels nassos. Aquest acte es va recuperar fa uns anys i s'ha convertit ja en una de les cites més destacades a la Torredembarra cada 31 de desembre.
I demà dimecres, però a la tarda, se celebrarà la Sant Silvestre Torrenca que enguany arriba a la quarta edició. La cursa de caràcter lúdic i popular tindrà lloc a les 5 de la tarda amb sortida des de la plaça del Castell. Ja aquest dimarts es poden recollir els dorsals al pavelló Sant Jordi.
El casal municipal tornarà a acollir la festa de cap d'any, com es va fer l'any passat, també. Serà una festa gratuïta i ubicada al centre de la localitat, que començarà a dos quarts d'una de la matinada, tot just després de les campanades. El regidor de festes, Xavi Suárez, ha explicat que hi haurà tres DJs de Torralamarra.
No s'havia donat temps, per dir alguna manera, de teixir tota la necessitat del que comportava la festa de cap d'any, que la van recuperar, com sabeu, l'any passat. Feia uns anys que no es feia al casal i continuem apostant per aquesta festa oberta a tothom al casal municipal, que es farà amb tres digeis, tres digeis de la torre, el xar no, en aquest cas, perquè...
El tenim treballant fora, però són tres DJs de la torre.
Parlelament al pavelló Sant Jordi hi haurà la festa de la xatarra que també començarà a dos quarts d'una. Les entrades es poden comprar a través del perfil les xarxes socials de la xatarra. I després de les celebracions de la nit de cap d'any, l'endemà al migdia, el dia 1 de gener, hi haurà una entrada de les cites habituals a aquestes festes, el primer bany de l'any. Que començarà a dos quarts de dotze amb l'escalfament previ. A les dotze serà el moment d'entrar a l'aigua.
I en àmbit de la Baixa Gaià, avui us explicarem que a Altafulla s'han rebaixat alguns dels ressalts que hi ha al carrer Marquès de Tamarit. L'actuació forma part del pla d'asfaltat d'enguany i és una demanda popular que fa anys que està sobre la taula i que va destacant els pressupostos participatius del 2022. I una notícia en àmbit territorial destacada perquè la zona de baixes emissions de Tarragona es posarà en marxa demà dimecres.
Durant el primer any de vigència afectarà únicament els vehicles de fora de la ciutat que no disposin de dispositiu ambiental. Progressivament s'aniran aplicant noves restriccions. A la recta final parlarem d'esports, concretament de la UDT i del nou entrenador. Que és Alberto López, ex del Montblanc, que arriba a la torre substituint Gerard Marsal.
Són les notícies més destacades d'avui dimarts, som dia 30 de desembre. Us acompanyem en aquesta edició informativa, l'última d'aquest 2025, en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
L'Ajuntament de Torredembarra preveu ampliar la zona blava als carrers més propers de la platja durant els mesos d'estiu. Així es contempla en el pressupost de la corporació, que es va aprovar ahir dilluns en una sessió plenària de caràcter extraordinari. D'aquesta manera es vol facilitar la rotació de vehicles i aconseguir nous ingressos per a l'Ajuntament, aprofitant la gran afluència de banyistes i visitants que es produeix durant els mesos d'estiu a la platja de Torredembarra.
De moment, durant el debat del ple d'ahir, ja es van donar a conèixer alguns detalls del funcionament d'aquest estacionament regulat als carrers pròxims al front marítim de Torredembarra. Per exemple, es posarà en marxa durant quatre mesos, que serà el temps que estarà contractat un nou vigilant amb caràcter fix discontinu. Ho explicava durant el ple el regidor de Recursos Humans, Eduard Rovira.
També creem una fitxa de vigilant d'extracionament i zones regulades, és a dir, de la zona blava, perquè hem d'implementar l'estacionament regulat a les zones de platja, que només funcionarà durant l'estiu, i per tant necessitem aquest reforç de vigilants de zona blava només per l'estiu. Tindrà les mateixes funcions institucionales,
i horaris que els que ja existeixen, però amb la fitxa ha de ser nova perquè només és per estius i per tant ha de ser un lloc de treball fix discontinu i no fix com són els que ja hi ha ara.
La posada en marxa de la zona blava també es veu en la previsió de recaptació que fa el pressupost de cara a l'any vinent. Passen dels 90.000 euros d'aquest 2025 als 155.000 per al 2026. També es preveu augmentar la recaptació per multes i sancions, de 370 a 600.000 euros, en part també per aquest increment de l'espai de la zona blava. Mari Carmen Martín és la regidora de Seguretat Ciutadana i Activitats.
Hi haurà una ampliació de la regulació de l'estacionament de zona blava per buscar la rotació de vehicles, que ja ha sortit aquest tema diverses vegades, i per tant si hi ha més territori de...
La zona blava, proporcionalment, segurament, tindrem més denúncies perquè la zona blava es tracta que hi hagi rotació de vehicles i que si algú s'allarga en el temps, tingui una denúncia o si no posa tíquet, que tingui una denúncia. Per tant, és simplement una previsió proporcional de l'ampliació de territori de zona blava. Per això hi haurà més màquines i s'ha previst també una despesa més alta perquè hi haurà màquines noves en una zona diferent.
La implementació de la zona blava als carrers pròxims a la platja de Torre d'Embarra també comportarà un augment en les despeses pel lloguer de les màquines, que passarà de 32 a 55.000 euros.
Avui acaba el Parc de Jocs de Nadal que se celebra al pavelló municipal Sant Jordi. Està destinat a infants de 3 a 12 anys i és d'accés gratuït. A l'espai habilitat a la pista del pavelló hi ha inflables, un circuit d'aventura, tallers de manualitats i altres jocs. És una de les activitats més destacades del programa de Nadal pensada per a les famílies amb infants. El regidor de Joventut i Infància, Xavi Suárez, comenta que enguany han canviat les dates per celebrar-lo abans de cap d'any.
D'aquesta manera, es vol aconseguir que hi hagi més afluència d'infants i famílies que en les últimes edicions. Ampliem un dia, passem de dos a tres dies. Fent-ho així, donem una major resposta a les famílies per cobrir aquesta franja de tarda i que la canalla pugui gaudir d'aquest parc de...
de Nadal. És una prova, anirem a veure què tal va. Si trobem que no hem estat capaços de subsanar una miqueta aquesta demanda, haurem de fer un anàlisi més profund i veure en quin moment, en quina franja de dies s'ha d'acabar d'encabir. L'horari d'obertura del parc de Nadal serà de 5 de la tarda a 8 del vespre.
Càritas Torredembarra obrirà les portes demà dimecres, dia 31 de desembre, per a les famílies que vulguin recollir joguines de la campanya Cap Infants Sense Joguina. Ho faran en horari de matí de 10 a 12. La iniciativa ha recollit prop de 500 joguines a Torredembarra.
Amb aquesta campanya es vol aconseguir que cap infant es quedi sense joguines a aquestes festes de Nadal. Un altre objectiu de la campanya ha estat fomentar la prevenció de residus i la reutilització dels objectes que posseïm. La iniciativa també vol promoure un model de consum circular i sostenible. Des de mitjans del mes de novembre s'han recollit les joguines a les escoles i als instituts de Tordambarra, a la Biblioteca Municipal Mestre Maria Antonia, a l'Aliar d'Infants, als Gegants de la Torre, al patronat Antoni Roig, a Cal Bufí, a Caldània...
i a Càritas. Seguim amb més propostes per aquests dies. El darrer dia de l'any 2025 serà demà dimecres i començarà Torre d'Embarra amb l'arribada de l'home dels Nassos. Aquest acte es va recuperar fa uns anys i s'ha convertit ja en les cites més destacades de la Torre de cada 31 de desembre.
L'home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any, arribarà a Torre d'Embarra a bord de la Papeta. Serà a les 11 del matí al port de la Torre. Tot seguit, pujarà dalt d'un tàndem pel passeig marítim fins a Bejamar. A tres quarts de dotze, tornarà a pujar dalt del tàndem pel passo terrat de Bejamar i enfilarà cap a dalt la torre pels carrers Pescadors, Pompeu Fabra, Pere Badia i la plaça Mossèn Joaquim Boronat.
A les 12 iniciarà el trajecte a peu fins a la plaça de la Vila. Es tracta d'un acte que organitzen els grellers de la Torre i l'agrupació de valls populars i en què col·laboren des d'Orsa Pop, amics de la Vera Llatina. Fa uns anys, el 2019, es va canviar la cara de l'home dels nassos de Torre d'en Barra, literalment. Des de llavors, la màscara que llueix s'inspira en el torrenc Pere Romeu, el polifacètic artista conegut, sobretot, per ser promotor i ànima dels quatre gats.
Concretament, la seva imatge es basa en el retrat de Romeu que va fer l'artista Ramon Casas, descendent d'Indians Torrencs.
Ja a la tarda se celebrarà la Sant Silvestre Torrenca, que enguany arriba a la quarta edició. La cursa de caràcter lúdic i popular tindrà lloc a les 5, amb sortida des de la plaça del Castell. És una prova apta per a totes les edats i nivells i es pot fer caminant o corrent, assegurant que tothom pugui participar i gaudir de l'ambient festiu i esportiu. Es completarà un recorregut de 4 quilòmetres pel centre de Torredembarra.
Una i més, l'organització va càrrec dels i les alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Torre d'Embarra. Quatre d'aquestes alumnes, la Natàlia Fuster, l'Alba Fernández, la Ruth Tost i la Safa Díaz, han donat detalls sobre la prova en una entrevista a una a la Torre. Han explicat que porten temps preparant el projecte i que enguany estan incidint molt en la campanya de comunicació per aconseguir arribar als 500 inscrits.
Aquest any és l'any en què més ens hem esmerat, en què la gent s'assabenti que això està, i sobretot que no és una cursa com qualsevol altra, que és més per passar-s'ho bé que per guanyar i demostrar si ets ràpid o si tens molt fons físic. La veritat és que estem bastant motivats i estem fent bastanta publicitat perquè s'apunti molta gent. Sí, la veritat és que volem que arribi... que s'inscrivi molta gent.
També hi haurà premis en diferents categories, per exemple, pels corredors més ràpids, però també altres categories com la millor mascota, la millor disfressa, la millor disfressa col·lectiva, l'entitat més nombrosa o els corredors més veterà i més jove. Des de l'organització destaquen que és una prova accessible per a tothom i que l'objectiu és passar una bona estona.
Jo recomano que surtis a córrer o caminar durant aquests dies, així vas més preparat i quan arribi el dia no passes malament i ja estaria. Sobretot escalfar abans d'iniciar la cursa. I ganes de passar-s'ho bé, disfrutar i gaudir. Perquè al final aquesta cursa no és només anar a guanyar, és el més ràpid. És passar-s'ho bé. És l'últim dia de l'any i busquem que la gent s'ho passi bé. Hi haurà un ambient guai. I s'ho pot passar bé tothom.
Cal recordar que l'origen d'aquesta cursa remunta al 2022, quan un alumne del centre, en Martí Rius, va crear la Sant Silvestre com a part del seu treball de recerca. L'experiència va ser tot un èxit i des d'aleshores l'organització de la prova s'ha integrat com a part de l'assignatura d'Educació Física a l'Institut Torredambarra.
La inscripció es pot fer a través de la pàgina web de Last Timing fins demà mateix a les 3 de la tarda, a un preu de 7 euros. Després es podrà fer de manera presencial a la caseta de la plaça del Castell per 10 euros. Inclou temps del corredor, assegurança, beguda i samarreta de la cursa, que en aquest cas han dissenyat alumnes del batxillat artístic.
El lliurament dels dursals té lloc avui al pavelló municipal Sant Jordi. S'ha fet aquest matí, també es farà aquesta tarda, des de les 4 fins a les 8, i demà a la plaça del Castell, a partir de dos quarts d'11 del matí fins a dos quarts de dues, i també des de dos quarts de quatre fins a dos quarts de cinc.
Recordem que el trialó de Nadal de Torredembarra enguany es transforma en un dueló perquè la primera prova, la bicicletada que s'havia de fer per Sant Esteve, es va haver de suspendre per la pluja. Quedaran només dues proves, per tant, serà aquesta cursa de Sant Silvestre i també el primer bany de l'any. L'Ajuntament ha informat que les butlletes de participació que s'haurien d'haver repartit a la bicicletada es repartiran a la cursa de Sant Silvestre, tot i que enguany hi haurà una prova menys, es mantindrà el sorteig i l'obsequi per als participants.
I seguim amb més propostes. Ara ja per la nit de cap d'any hi haurà una festa popular al casal municipal, de la mateixa manera que ja es va fer l'any passat. Serà una festa gratuïta i ubicada al centre de la localitat que començarà a dos quarts d'una de l'1 de gener, tot just després de les campanades.
Ho explicava fa uns dies a la Casa de la Vila el regidor de Joventut i Festes, Xavi Suárez, que explica que, per qüestions organitzatives, no va donar temps d'incloure la festa en el programa de Nadal, però que aquesta es farà després d'haver-la recuperat l'any passat. Hi haurà tres DJs de Torredembarra.
No s'havia donat temps, per dir-ho, d'alguna manera, de teixir tota la necessitat del que comportava la festa de cap d'any, que la vam recuperar, com sabeu, l'any passat. Feia uns anys que no es feia al casal i continuem apostant per aquesta festa oberta a tothom al casal municipal, que es farà amb tres digeis, tres digeis de la Torre, el xar, no, en aquest cas, perquè...
El tenim treballant fora, però són tres DJs de la torre. D'aquesta manera, es repetirà la doble proposta que ja es va fer l'any passat, amb la Festa de la Xatarra al Pavelló Sant Jordi i una alternativa gratuïta i pensada per a un públic més ampli, el Casal Municipal.
Tindrem la possibilitat de 12.30 de la nit fins a les 5 de la matinada, si no m'equivoco. Podré tenir una estona al casal per gaudir també d'un públic més ampli, en format gratuït, i que tothom tingui possibilitat. Els que volen anar a la festa privada, a la xatarra del pavelló, poden anar i comprar la seva entrada, i els que segurament no s'hi sentin per franja d'edat o perquè no...
poden pagar una entrada o perquè no la volen pagar, que tot és possible, hem d'oferir aquest format obert i gratuït perquè la gent també tingui el dret i pugui gaudir d'aquesta entrada d'any. Pel que fa a la festa del pavelló Sant Jordi, sí que serà de pagament i també començarà a dos quarts d'una de la matinada. Les entrades es poden adquirir a través del perfil a xarxes socials de la xatarra.
I seguim ja amb la proposta per l'endemà al dematí. Després de les celebracions de la nit del Cap d'Any, al migdia del dia 1 de gener, hi haurà una entrada de les cites habituals a Torredembarra a aquestes festes, el primer bany de l'any. La tradicional citat nadalenca, reservada per als més valents i amb la qual es donarà la benvinguda el 2026...
se celebrarà una vegada més a la platja de Bajamar. La cita és al migdia, la zona situada davant de l'església. Abans del bany conjunt, a partir de dos quarts de dotze, hi haurà un escalfament previ per a tothom que s'hi vulgui sumar amb una sessió d'aeròbic. Després del bany hi haurà coca i xocolata per a tots els participants.
Repassada l'agenda d'aquests dies festius, abordem altres notícies. Els trens de la línia R2 Sud i tots els regionals del Sud han patit retards aquest matí per una nova incidència en la infraestructura entre el Prat i Vallvitge. Cap a les 11, ADIF ha donat per resoldre el problema, però els trens continuaven circulant fora d'ara.
Aquesta varia ha afectat els trens de rodalies de línia R2 i les línies R13, 14, 15, 16 i 17 de regionals, que són les que passen per Torre d'Embarra. El problema s'ha registrat a poc abans de les 6 del matí en una via entre Bellvitge i el Prat.
L'averia ha obligat a reduir la velocitat dels convois i també a suprimir-ne alguns per poder-se adaptar a la capacitat operativa de la línia. Cap a les 11, ha dit que l'averia estava arreglada, però s'ha mantingut una restricció de velocitat a la zona afectada. Ahir a la tarda també hi va haver retrasos importants en el regional sud, però no se'n va informar de la causa.
Abordem ara notícies de l'àmbit del Baix Gaià. Ampliguem una informació que us avançàvem ahir. L'empresa Tarraco Esports, gestió integral S.A.L. ha renunciat a construir un complex esportiu a l'anilla verda de Tarragona, a tocar del Catllà, per les dificultats alhora d'obtenir la llicència. De fet, el projecte, molt qüestionat per entitats ambientalistes, havia rebut diversos informes desfavorables.
El complex s'havia de fer en uns terrenys que són propietat de l'església. Ha estat precisament l'arcabisbat qui ha informat que rescindirà el contracte de lloguer amb l'empresa promotora perquè el projecte no tira endavant. La iniciativa preveia construir nou camps de futbol, una residència, un edifici de serveis, un restaurant, gimnasos i sales polivalents en un àmbit de 35 hectàrees protegides.
El projecte també inclou la restauració del Mas de la Creu per transformar-lo en una residència per a esportistes. Andreu Fernández, portaveu de la plataforma No Camps de Futbol a l'Anella Verda, ha celebrat la paralització del projecte. És una zona protegida i d'ús de tots els paralitzats reunits, o inclús de la comarca, de tots els que volen deudir, de tots els viats i els camins que ha arrenjat l'Ajuntament, i nosaltres veiem que...
però sobre una neia verda que és patrimoni de tots. La cosa que som de nosaltres és la mica donar-me aquesta visió que no podíem ser ni un sol metge quadrat de neia verda.
El projecte es va començar a gestar en època de l'arcabisme Jaume Pujol i en un principi es plantejava per cobrir les necessitats dels equips de futbol de l'Escola Sant Pau. La plataforma, però, va denunciar de seguida que, per les seves dimensions, es tractava en realitat d'un hub turístic i esportiu. El projecte ha rebut informes negatius dels departaments d'agricultura, medi ambient i interior de la Generalitat.
Aquests alertaven del seu impacte i també del risc per la proximitat amb l'autopista AP7.
Seguim en l'àmbit del Baix Gaià. Aquestes festes dels consultoris mèdics d'Altafulla i Roda de Barà estaran tancats totes les tardes. L'horari és restringit, es va començar a aplicar fa una setmana i es mantindrà fins al dilluns, dia 5 de gener. Es tracta d'una mesura que ja fa un temps que s'aplica en períodes com Nadal o estiu perquè el personal sanitari fa vacances i aquestes no es cobreixen amb personal substitut.
D'aquesta manera, els usuaris tornen a perdre la possibilitat de ser atesos en aquesta franja horària als dos consultoris del Baix Gallà, que depenen de l'àrea bàsica de salut de Torredembarra i que gestiona la xarxa Santa Tecla. L'atenció es manté amb normalitat als matins.
També a Altafulla s'han rebaixat alguns dels ressalts que hi ha al carrer Marquès de Tamarit. L'actuació forma part del pla d'asfaltat d'enguany i és una demanda popular que fa anys que estava sobre la taula i que va destacar en els pressupostos participatius del 2022.
Els treballs, que costaran uns 4.000 euros, es van fer la setmana passada. La coalcaldessa d'Altafulla, Alba Muntades, ha explicat que amb aquesta intervenció es vol minimitzar les molèsties que generen aquests ressalts, especialment per als autobusos i vehicles d'emergència. Recorda, però, que l'Avinguda Marquès de Tamarit és un carrer central amb molts vianants i que cal mantenir-hi una velocitat baixa.
El cost d'aquesta actuació té un valor aproximat d'uns 4.900 euros i bé, esperem que amb això no hi hagi tants problemes a l'hora de travessar aquesta via, però això és sempre mantenint la seguretat de la via interurbana, però n'hi passen també molts vianants.
Tant el pla d'asfaltat com el pla de voreres per millorar l'accessibilitat a la via pública són actuacions que també responen a un compromís del govern municipal amb el PSC que també havia reclamat aquest rebaix dels ressalts.
La Pobla de Montornès ha aprovat un pressupost per l'any vinent de 3,8 milions d'euros. Aquests comptes suposen un increment del 10% respecte a les xifres del 2024. Destaca la partida destinada a inversions en la xarxa d'aigua, que s'emportarà tres quartes parts d'aquest capítol, amb 466.000 euros. Entre les inversions previstes hi ha la connexió provisional al pou de Givert de Tordambarra, també la construcció d'un nou pou i millores en la xarxa d'abastament.
A millores d'accessibilitat i seguretat en la via pública es destinaran gairebé 50.000 euros.
Creixell s'adhereix a l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. El consistori ho va aprovar per majoria en el darrer ple que es va celebrar el 18 de desembre. L'Ajuntament de Creixell ha informat que amb aquest pas entra a formar part d'un espai de col·laboració supramunicipal orientat a impulsar projectes comuns i a defensar interessos compartits del territori.
L'Associació per l'Impuls Metropolitats va constituir formalment el 31 d'octubre i els socis fundadors són Tarragona, Reus, Cambril, Salou, Valls, Constantí i La Canoja. El seu objectiu és abordar de manera conjunta aspectes com la mobilitat, l'energia i serveis i treballar en la llei que haurà de configurar la futura àrea metropolitana de Tarragona.
El 2026 es farà una nova assemblea per renovar-ne l'executiva i permetrà la incorporació de nous socis com Creixell i El Vendrell. Altres municipis com Torredambarra, El Morell, Montblanc o Montroig també s'hi podrien sumar en un futur.
I a nivell territorial, ho dèiem en titulars, una de les notícies és que la zona de baixes emissions de Tarragona es posarà en marxa demà dimecres, 31 de desembre. Durant el primer any, de vigència afectarà únicament els vehicles de fora de la ciutat que no disposin de distintiu ambiental. Progressivament s'aniran aplicant noves restriccions.
D'aquí a dos anys, l'1 de gener del 2028, tots els vehicles amb l'etiqueta B deixaran de tenir lliure accés a aquesta zona restringida que es concentra al centre de la ciutat. En els darrers dies s'han instal·lat les càmeres lectores de matrícula que controlaran l'accés i s'ha pintat l'asfalt per indicar-ho als conductors.
Com hem dit, durant el primer any les restriccions només seran per als vehicles de fora de la ciutat sense distintiu ambiental. No podran accedir a la zona de baixes emissions els dies laborables de 7 del matí a 7 de la tarda. La regidora de mobilitat, Sònia Horts, ha destacat que la normativa contempla múltiples excepcions.
Penseu que arribava un 20% d'aquestos vehicles i a part de tot això que t'he dit, que fins a les 7 de la tarda només els laborables i sobretot només els vehicles que no tenen etiqueta, tenim 24 excepcions més dintre. Llavors es poden demanar també, a part de les excepcions, que són sobretot persones vulnerables, persones que tenen rendes baixes, que no poden canviar-se el cotxe, o sigui, hi han d'entrar. També hem parlat amb els pàrquings, tenim convenis, tant municipals com privats, els que tenen els guals.
La zona de baixes emissions de Tarragona neix amb reticències. Una plataforma ciutadana ja s'hi ha mobilitzat en contra i l'associació de comerciants Viate tem que les restriccions allunyin la clientela del centre de la ciutat. Raquel Pizarro n'és la presidenta.
Clar, i no solament que vinguin a comprar, sinó que venen a treballar. Clar, venen a treballar molts, no tothom té pàrquing perquè els pàrquings també estan desorbitats de preus, no n'hi ha zones ni aparcaments per a tothom i llavors tot això fa bola, bola, bola i no sabem ben bé què passarà.
S'ha de tenir en compte que les persones de fora de la ciutat que vagin directament a algun dels aparcaments soterrats de dins la zona de baixes emissions podran fer-ho sense gestionar cap autorització. A Reus, la mesura es va començar a aplicar l'1 de desembre amb unes característiques molt similars.
Un apuntjudicial, l'Audiència de Tarragona, ha absolut els tres acusats per tràfic d'influències i prevaricació del cas del Parc Central de Tarragona. Entre ells hi ha l'ecregidor d'Urbanisme de la ciutat, Àngel Fernández. El Tribunal de la Secció Quarta considera que no hi ha prou prova de càrrec que enervi la presumpció d'innocència. La resolució es va fer publicar fa uns dies, després de més d'un any, des que el judici va quedar vist per sentència.
La causa va començar a jutjar 30 anys més tard i només es van asseure al banc dels acusats 3 dels 8 processats inicialment. La fiscalia va retirar les peticions de multes milionàries.
I acabarem amb els esports. El veterà Alberto López agafa les regnes del primer equip de la UDT després de la dimissió de Gerard Marçal. El club hi ha anunciat qui serà el nou tècnic dels blancs i blaus després de la renúncia del seu antecessor la setmana passada.
Després de la dimissió de Marçal, l'UDT ha hagut de moure fitxa i ha signat un tècnic amb força bagatge en aquestes categories, com és Alberto López, que estava lliure després de finalitzar la seva etapa al Montblanc, de segona catalana. López va ser l'artífex de l'ascens la temporada passada dels de la capital de la Conca de Barberà, però ha dimitit recentment després de perdre els primers vuit partits de Lliga. El president de l'UDT, Aleix Núñez, explica al Baix Gallesports que López signa de moment fins a final de temporada.
Comencem a treballar a veure noms, a veure què podem trobar. I bé, hi va aparèixer el nom de l'Alberto, que feia cosa de dues o tres setmanes que havia dimitit del món.
i bé, parlem amb ell, es parla amb ell, s'intenta arribar a un acord, i al final hi arribem, no?, i ja està. I així ha quedat. A un moment, doncs, signa fins a final de temporada el compromís amb l'UDT, i a partir d'aquí, doncs, veurem la temporada que ve, si pot seguir, si no segueix, i ja veurem a veure què.
El nou tècnic de l'equip Torrenc s'estrenarà a la banqueta passat festa. Serà concretament el dissabte 10 de gener al camp del Baimoi, en partit correspon al grup 16 de Tercera Catalana. I amb aquesta informació tanquem aquest repàs a l'actualitat. Recordem l'últim informatiu d'aquest 2025. Adéu-siau.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977-64003. Farmàcia Cogul.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Vols més d'una vida? Més de mil rostres? Vine a l'associació. Metajuego. Ens trobaràs enviant un correu a metajuego.rol.gmail.com Vine i viu, la teva primera aventura. A Torredambarra.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM.
I deixa...
Estem escoltant la cançó Tot comença d'Ester, una pista que ens arriba des de Vinarós, que presenta aquest disc que porta el mateix cítol que aquesta cançó, Tot comença, i l'Ester avui ens acompanya aquí a la sintonia d'on la torre, el 77.0 de la FM, per parlar-nos d'aquest treball i compartir una estona la seva música amb els nostres oients. Esther, bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt contenta d'estar aquí, la veritat. Sí, què tal?
Molt bé, molt il·lusionada, la veritat. Estàs en una època molt xula i, no sé, molt feliç. Molt bé, una època molt xula perquè estàs presentant aquest segon treball, aquest segon disc, que tot comença, que durant aquest passat mes de maig i ara el mes de juny has d'anar presentant també durant tot l'estiu. Entenem que ja hem vist que tens concerts preparats i tot, no?
Sí, això és. Ja hem començat la gira de presentació i ara ja hem llançat les primeres dates de la gira d'estiu i amb moltes ganes de cantar amb els nostres oients, amb els xavals que escolten les meves cançons en directe i compartir-ho. Ara ja ha deixat de ser com el meu petit tresor i és un tresor compartit i és molt guai. Molt bé. Aquest disc, tot comença primer... Una cosa que crida l'atenció, el títol. Per què tot comença?
Bé, l'any passat va ser un any prou complicat per a mi a nivell personal. Vaig haver de travessar un procés de dol bastant fort i que em va impactar molt i arrel d'allò em va tocar canviar el xip i prioritzar-me a mi i cuidar-me i tots aquests canvis que he viscut a nivell personal també ser traslladant el meu projecte i que el meu projecte és la meva vida, no?
D'alguna manera era com que volia marcar un abans i un després i dir ara comença l'Esther de veritat permetent-se ser ella en totes les seues maneres de ser, no? Et ha ajudat el fet de treballar en aquest disc, en aquest procés més introspectiu, més personal?
Sí, perquè al final les cançons parlen de lo que he viscut durant este temps. Entonces, 100%. Molt bé. Un disc que també has anat donant petits tastets mica en mica, no?, fins arribar a la publicació.
Sí, vam llançar el primer single en Jump de l'any passat així un poc a moda d'experiment a veure què passava, no? Perquè ja volíem d'alguna manera dir-li al públic hi ha un canvi de sonoritat, animar a apostar per una cosa diferent, veure també com ho rebien i ja vam començar això l'any passat i en guany ja hem fet un poc aquests llançaments més curtets, no? Per a publicar el disc. També m'agrada com donar-li pes al disc i llançava un single als dos mesos llançar-lo en un altre any.
tampoc me tenia molta coherència per a mi a nivell personal, entón sí, i m'anarà traient-los ara molt juntets i al disc. Ah, t'agrada aquesta cultura, podríem dir, cultura de disc, no? Sí, jo és un poc així, el que passa és que al final les plataformes digitals t'obliguen a fer-ho per singles perquè si no la gent només escoltaria la cançó pitxejable, que et deixen després com destacar, només deixa, entón, doncs, bueno, ho has de fer així, però m'ha agradat com treure-ho rapidet, no?, que no et dona molt temps.
Molt bé. Pel que fa al so d'aquest disc, què ens pots dir? Com sona que tot comença? Què canvia respecte al que havies fet fins ara?
Bé, el que canvia per mi, sobretot, és que he trobat la meva sonoritat. En l'anterior disc crec que la buscava i en aquest he arribat a trobar-la, per almenys la que vull tindre ara. I han anat molt a aquests referents que jo escoltava d'adolescent, que feien un pop rock, Abril Lavin, Paramor, Miley Cyrus. He anat amb elles un poc per trobar-me a mi i treure un poc la ràbia...
que necessitava treure i que d'alguna manera les cançons tenien dins i el pop rock m'ha ajudat molt. O sigui, anys 2000, aquesta època ja fa uns quants anys. Sí, sí, sí. I ara pareix que torna, no? Entonces hem volgut anar molt ahir i ja no només a la sonoritat, sinó també a tota l'estètica, tot el que és el disseny del projecte. Hem anat que tot estigui molt redonet i que tot tingui molta coherència i ho hem traslladat a totes les parts del projecte.
Clar, perquè ara que comentes això, entenc que un projecte així d'aquesta mena, no? Té molts punts de vista, no? Correcte. L'estètica que deies ara, no? El disseny... Sí.
Les cançons al final són el centre, sense cançons no existiria la resta, però al final has de fer una portada que sigui cridanera, has de fer unes fotos que tinguin a veure amb el que estàs comptant, has de fer unes cartelleries, al final m'agrada que tot tingui coherència entre si i crec que ho hem aconseguit.
Molt bé. I el procés per crear les cançons? Comentaves aquest procés més personal també de dol, aquest resultat final, busquen aquesta sonoritat. Com ha anat? No sé si ha estat una cosa molt llarga de voler treballar les coses molt acuradament o ha anat sortint tot més ràpid.
Mira, ho diu una frase d'una de les cançons que diu... He desordenat el calaix de la paciència, però és que necessitava ser honesta. L'he desordenat en mi mateixa i en tot el meu equip, perquè la veritat és que teníem unes dates, però el meu procés mental no em permetia respectar-les, no? Era com necessitava fer-lo a poc a poc i a mesura que jo anava sanant. Perquè jo no em veia contant una altra cosa que no fos el que jo estava vivint, perquè jo és que escric sobre el que em passa, entonces no...
Per mi no tenia sentit fer-ho d'una altra manera. I ha sigut molt poquet a poquet. Tot i així hi ha cançons que a vegades m'he posat a composar-les i en un dia les he tingut i n'hi ha que m'han acompanyat durant una temporada i que a poc a poc s'han anat escrivint, s'han anat composant, s'han anat fent, no? Però sí, ha sigut un procés llarg de descartar moltes cançons, de fer cançons que potser m'agradaven però en les que no em sentia identificada per Traur en aquest moment. Mhm.
Molt bé. En quant a col·laboracions, tens una cançó amb el Miqui Núñez, no? No sé com ha sigut aquest treball conjunt, també. Ha sigut molt guai. Jo amb Miqui ja fa prou temps que ens coneixem. Hem coincidit en diverses ocasions i sempre era una persona que per a mi és un referent, m'agrada la seva música i és un referent per a mi.
I quan tenia aquesta cançó, bé, el típic, que el teu mànager et diu, bueno, això eren col·laboracions al disc, no sé què, i jo li dia, tio, és que no sé en quina cançó posar una col·laboració, perquè són cançons que són molt personals per a mi. Però justament aquesta cançó m'ho permetia, perquè és una cançó que parla sobre el meu projecte, sobre com jo he viscut durant aquesta temporada el projecte musical.
i pensant en qui m'agradaria compartir aquesta cançó, vaig pensar en Miki, perquè vaig pensar, jolín, és que també ell parla un poc d'on ve, cap a on va, com ha sigut també tot el seu procés en la seva música, també escoltant el seu últim disc, i li vaig escriure un WhatsApp i li vaig dir, mira, tio, tinc aquesta cançó, m'agradaria que l'escoltis a veure què et sembla, si et vols sumar, estigues de veres, o sigui, qualsevol aportació que vulguis fer a nivell melòdic, a nivell rítmic, a nivell de la lletra,
digues-me, què et sembla? I em va dir, m'encanta, abans. I va ser com, què? I va ser molt guai, per mi ha sigut un regal poder fer aquesta cançó a ell, i ara amb moltes ganes de cantar-la junts en directe, la veritat que crec que també és una de les parts sols de quan fas una cançó. Ah, és aquesta cançó, és des d'aquí dalt.
Mentre escoltàvem aquest tros de cançó, estaves tararejant la cançó. No t'arribes a cansar, no? Imagino d'escoltar la teva música, no? Tot i que ho deus haver repetit mil vegades i mil vegades, no? És aquest component, no?, com de passió, no? Deu haver-hi? A veure, sí que és de vers que hi ha dies, doncs que igual si vens de fer tres concerts, tres dies seguits, doncs és com... Però la veritat és que...
Em sento molt afortunada i no sé, jo a vegades sí que sento que hi ha artistes que diuen, jo és que la meva música no l'escolto. I no és per ego realment, és que crec que estic fent la música que m'hagués agradat escolta. Música pop-rock en València, que fins fa poc no sabia que hi havia gent que ho feia. Faig la música que m'agradaria escoltar, m'agrada escoltar-la, perquè són cançons que si les fes un altre artista les escoltaria. I crec que això és guai, per almenys per a mi ho és.
Clar. Quedem-nos amb una altra de les cançons. Si te'n vas, explica'ns una mica en què et vas inspirar i de què va aquesta cançó. Sí, bueno, si te'n vas, és una mica la cançó més canyera, més diferent. També hem anat molt a la electrònica per fer-la. És la típica cançó de desamor, de despit, de quan t'han trencat el cor i ja dius, mira, tio, ja està bé, per aquí no vaig a tornar a passar. Igual és una mica la cançó més descarada i la menys profunda a nivell de...
de missatge, però per a mi és una cançó superdivertida i m'ho he passat molt bé fent-la, produint-la, gravant el videoclip, és una cançó que m'encanta. Doncs mira, ens quedem una estona amb Si te'n vas.
Fins demà!
Joder, una altra cançó per aquest xaval. Bona forma d'acabar, eh? La veritat és que sí. Deies, ganes de portar en directe aquesta cançó amb el Miquí Núñez. Suposo que aquesta cançó, per exemple, també amb moltes ganes de portar-la en directe, acabem d'escoltar tot el disc, imagino. Sí, sí. També deies abans...
Són les cançons que m'agradaria escoltar o que jo escoltaria. Són cançons que també viuries en directe i en aquest sentit, això de portar-les ja a concerts, d'haver-ho fet en la presentació del disc, de preparar ja una miqueta la gira d'estiu, no sé com ho encara, si que ho deixes molt allà sobre l'escenari.
Jo damunt de l'escenari soc una desfrutona. De fet, m'he de controlar perquè a vegades m'emotivo tant que soc un poc cavall desbocat. Però ha sigut una gira, a més, també molt exigent per la que ens hem hagut de preparar molt a nivell físic perquè veníem d'alguna cosa molt més tranquil.
Sí que és que hi havia cançons animades, però veníem a una cosa un poc més tranquil. Ha sigut una època molt gym, agafar resistència, agafar força, moltes classes de camp a preparar-nos bé. I moltes ganes. Les primeres quatre dates han sigut una locura i ara acabem d'anunciar les primeres dates de l'estiu i amb moltes ganes ja d'arrencar-les. La prompera és a Barcelona, ara el dia 10, i a tope amb tot l'estiu que ve per davant.
Has estat ja a casa, no? Vinarós. Sí. També Mallorca. Menorca. València. També. Aquest mateix cap de setmana, no? Sí. Bé, doncs, i això d'anar al gimnari i tot? Fins i tot per preparar-se? No, no, claro, és que és el que et dic, jo soc una mica cavall desbocat, entonces hi ha resistència i tenim fondo per aguantar un bolo cañero de moure's bé damunt de l'escenari i tal. O sigui, si no, seria impossible. Mhm.
Molt bé. Suposo que contenta amb el resultat final del treball. Suposo que a nivell tant musical, com també aquest procés personal que comentaves, i d'ara poder agaudir aquest moment de portar-ho en directe. Has dit també abans el tema del pop rock en valencià.
No sé com ho veus també ara, perquè, per exemple, aquí a Catalunya sembla que cada cop, en els últims anys, venim ja de potser una última dècada en què ens arriba molta música del País Valencià.
Sí, jo crec que la música al País Valencià, de tot el territori català no parlant, està ara mateix en un punt superguai en el que tenim propostes superinteressants. Tot el rato no para de sortir gent i d'apareixer gent que té coses a dir molt guais. Jo crec que allà estem començant a despertar un poquet ara i sobretot també veig un panorama molt liderat per dones, que crec que és una cosa que mai havia estat abans.
I no sé, la veritat és que crec que estem en un moment molt dolç, també en un moment en què hem d'estar molt alerta, perquè al final la situació sociopolítica que tenim no és tan senzilla. Entonces, pues, està ahí. El punt alçat en fa ser falta i cantar en fa ser falta i tot és unida, saps? I no sé, crec que sí que és de veritat que potser ara mateix hi ha una onada molt forta en la música urbana, però també segueixen amb el pop-rock i a Catalunya...
Crec que és una cosa que sempre hi ha hagut igualment. Ara, per exemple, jo escolto molt Alèrgics al Polen, que són estides increïbles, que també fan un pop rock així, superdescalaet, superxulo, i que són superreferents també, saps? Clar, deies que aquest disc no està inspirat o agafa molt, no?, influències d'aquest pop rock dels anys 2000, l'abril, la 20, no?, i altres. No sé també si hi ha influències o d'ara, també escoltes molt això, Alèrgics al Polen, molta música d'ara.
Sí, jo d'ara i en català escolto molta música, escolto a les al·lèrgiques, escolto a ginestà, escolto, bueno, no sé, també molta música que potser abans desconeixia, grups com 121 Discibels, que és un grup del Baix Valencià, que per desgràcia és un grup que pot haver de deixar en el seu moment perquè no podien tirar avant, o grups com Tardor...
Sempre hi ha hagut repropostes i sempre n'hi ha propostes. I també altres referents que no són en català, que potser són en castellà, com Samurai o Dani Fernández. També mirem a Llisses. També és important mirar el passat, també és important mirar el que s'està fent ara i sobretot mirar el que vol fer una i cap on vol anar. Portes ja 4 o 5 anys de carrera, des del 2021 més o menys. Segon disc...
No sé què canvien quan els primers moments en què vius aquest món de la música més ficada dins del sector, de la indústria, podem dir d'una forma o de l'altra, ara ja amb un segon disc, potser més un moment per consolidar-se, com ho veus?
Bé, jo és que quan vaig començar no tenia ni idea de res. Aleshores, el creixement ha sigut molt gran per a mi, d'aprendre com funciona la indústria. També he tingut molta sort d'haver estat treballant durant una temporada ara, però durant una temporada en l'oficina en què jo estic com a artista, l'oficina de management. Aleshores, també conviure tota la part del que passa darrere, també per a mi ha sigut molt... M'ha ajudat a créixer i a ser conscient del que n'hi ha, no?
I no sé, també com és el que et dic, jo abans no tenia ni idea de totes les necessitats, de tot el que passava, de tota la gent que hi havia treballant detrás d'un projecte musical. I ara sí, i ara he sigut jo la que agarrar les rines del seu projecte i soc jo la que tria l'equip en què vol treballar, soc jo la que...
organitza els passos que es volen fer, jo en el meu manager no, evidentment, però potser abans ell m'hi guiava més a mi i ara jo tinc la capacitat de fer-ho, que això abans no ho tenia. Moltes ganes de treballar més encara i de continuar aprenent i de continuar pegant passos cap avant.
Molt bé. Va, ens n'anem acomiadant amb una altra de les cançons que ens presentes, que és Torno a mi. Abans d'això, convidem a tothom que vulgui a seguir-te, a comprar el disc, a escoltar-ho per plataformes, i sobretot, jo crec que val molt la pena destacar els directes per aquesta gira d'estiu, País Valencià, per Catalunya també...
Sí, vindrem per Catalunya. Tenim coses ahir en reserva que esperem que a poc a poc vagin sortint, però ara hem fet el primer avançament de les dates d'estiu i potser en unes setmanes fem el segon avançament. Així que sí, jo convido a la gent que estigui atenta ahir perquè ho aniré a anunciar totes xarxes i venen moltes coses per davant. Esperem que siguin molt bones, que visquis un estiu molt interessant, molt guai, molt animat. Hem gastat molta energia a sobre de l'escenari, no?
I amb molt de gimnàs per preparar-se. Bé, torno a mi. Última cançó que escoltarem. És una de les que apareix en aquest disc. Ara tot comença. Què ens pots dir?
Torno a mi per a mi és una cançó d'empoderament, de celebració. Al final no hi ha blanc sense negre, no hi ha tristos i no hi ha alegria i aquesta cançó va un poc d'això, de tot el que hem hagut de passar i de celebrar-nos i celebrar-nos en altres i celebrar la vida i aprofitar i dir per tot el que ha passat ara estic aquí i em toca brindar per mi i disfrutar. La vida són dos dies i mai saps quan se va acabar. Torno a mi i parlo un poc d'això, de com ha sigut aquest camí i aquest procés de tornar a una mateixa després de tot.
Clar, són cançons que suposo que molta gent que les escolta pot agafar-les des del seu punt de vista i sentir-se en certamari identificat, no? Sí, són històries que he viscut jo però que tothom al llarg de la seva vida. Així que sí. Doncs vinga, ens quedem amb Torno a mi per acomiadar l'Ester que ens ha acompanyat avui aquí a la Sintonia d'Ona la Torra. Gràcies per venir fins aquí i que vagi tot molt bé. Moltes gràcies. Que vagi molt bé.
que em protegia de les meues pares. Em batso me adoro per acceptar les ipode curades.
Si yo quedaba lloros y no quedaba res. Y ahora todo a mi, a mi brindó per mi, desgraciadamente. Vas perdre la confianza en todo el que no era cuantificable. Vas disfrazar el choc de cançons per no paralizarme.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 4, us parla Javier De Gea. El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, confirma finalment els esperats ajuts que es van prometre als ramaders afectats per la dermatosi nodular contagiosa, que van haver de sacrificar les vaques de les seves granges. En un context marcat per l'aixecament de les restriccions a Catalunya, el govern pagarà més de 6 milions d'euros en indemnitzacions a 17 de les granges afectades. Ens ho explica el conseller Ordeig.
Havíem dit que començaríem a pagar les indemnitzacions abans d'acabar l'any. Per tant, entre avui i demà pagarem 4,8 milions d'euros d'indemnitzacions de dermatosi, de trets d'explotacions i restarà pendent a pagar durant el mes de gener 1,5 milions d'euros de 4 explotacions pendents. També a partir de demà els agricultors que es queixen que l'excés de fauna salvatge fa molt bé als seus conreus podran sol·licitar a la Generalitat que intervingui mitjançant batudes de caça.
I la tuneladora de l'L9 de metro del Barcelona encara el darrer any d'excavació del tram central de la línia. L'obra del subsol enceta l'última part un cop de reprendre la marxa a l'octubre, després que quedés aturada a l'estiu del 2024 a la futura estació de Mandri. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han visitat aquest dimarts l'estat dels treballs.
Actualment la màquina ja ha perforat uns 135 metres després de recuperar l'activitat dels prop d'1,6 quilòmetres que resten per arribar a les xeps. La voluntat del Govern és que les dues estccions quedin unides a finals de l'estiu vinent.
I els Mossos d'Esquadra han detingut quatre menors d'edat per conduir de forma temerària i estavellar-se contra una rotonda a Olesa de Montserrat. Els fets han passat la matinada d'aquest dilluns quan una patrulla de la policia catalana va detectar a la 2, a l'actura de Sant Andreu de la Barca, un vehicle que es va saltar un radar circulant a 150 km per hora.
Els agents van intentar aturar el cotxe, però el conductor va fer casomits als senyals i va iniciar una fugida a gran velocitat. En veure que el turisme circulava en direcció a Olesa, es va informar la policia local i, finalment, ja dintre d'aquest terme municipal, el conductor va perdre el control del cotxe i va acabar xocant contra una rotonda.
Les estacions d'esquí del Pirineu registren aquests dies una elevada afluència de visitants coincidint amb les vacances nadalenques i després de les precipitacions que va deixar la llavantada de Nadal i Sant Esteve, les acumulacions de neu a cotes altes fan incrementar el risc d'allaus. Per aquest motiu es demana no practicar l'esport blanc fora de pistes. En aquest sentit, es recomana anar preparats i tenir present les mesures de seguretat, no només per les allaus, sinó també per les pendents de neu dura o gel.
I un apunt per tancar, entre Centelles se celebren aquest dimarts les festes del Pi, que es troben entre les festes d'interès patrimonial de Catalunya. Fins aquí les notícies en xarxa.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Clementina Ardeniu.
Per presentar la poeta Clementina Arderiu ens acompanya Rosa Ardit, catedràtica de Llengua i Literatura Catalana i coautora de l'antologia Tres poetes de Cadaqués. Està bé el de conèixer la persona i la personalitat de Clementina Arderiu, perquè la referència que s'entén així en general és que és la dona d'en Carla Riba. I aleshores se sap poc d'ella i quan comences a entrar-hi més...
Dius, caram, quina personalitat, no? Clementina Arderiu, doncs per mi, una dona forta, una dona valenta, però una dona que va saber compaginar el que era la seva època, el que era la seva època i el seu entorn, amb tot un món interior riquíssim que portava dins i que portava una gran sensibilitat, que la va portar i que va poder treure, que la va portar a escriure i ser una de les capdavanteres com a dona publicat.
El Sam Abrams, en l'antologia aquesta que és de l'últim, molt important aquesta, Jo era el cant, diu que era en aquell moment que estava solitària com a dona que havia publicat. Per tant, una dona que va saber superar el que era en aquell moment tot el seu entorn.
sense faltar-hi, perquè complia com a bona catòlica i, sobretot, donava molt també valor, i els seus poemes i els seus escrits ho diuen, al seu paper de mestressa de casa, i que això comporta ser mare dels fills, bona esposa, etcètera. Va ser una dona molt completa, molt completa, i aleshores hi ha això amb sis poemaris.
Nascuda en 1889, fou educada per continuar el negoci familiar, el taller i la botiga d'argenteria. Formació que va complementar amb els estudis de piano i de francès. Era una gran lectora, escrivia poesia i tenia una sòlida cultura. Es va presentar perquè escrivia poesia, es va presentar amb uns jocs florals.
I aquests jocs florals, que el 1912, si no m'equivoco, doncs aleshores els va guanyar, va guanyar la flor natural. I llavors era la reina de la festa. Qui era el president del jurat? El poeta Carla Riba. Clar, se'm va quedar prendat, perquè havia vist al començament de veure qui era la Catalina Riba, no?
La veia retratada com una dona clàssica, així com si fos, bueno, una dona que diries que era molt austera, tal, tal. Però la seva neta, la filla del segon fill, Oriol, la Cèlia Riba Vinyes, la descriu com una persona molt bonic, molt amable, molt simpàtica, molt bonica, i que els amics de la família, doncs, més d'una vegada la van agafar com a model. El
Carles ja feia tertúlies literàries i tal, i llavors van passar a fer-ho també anar a l'argenteria, per així aleshores tenir més relació. Una relació que esdevingué matrimoni després de superar l'escull de l'edat. Clementina Arderiu era quatre anys més gran que en Carles Riba, i en el context de l'època això no agradava gaire. Grans poetes i pares de quatre fills foren una parella molt benvinguda.
Eren no només marit i muller, van marit i muller, no només no, perquè van tenir quatre fills, sinó que, a més, compartien tertúlies literàries, viatges... Tenien una relació, també, que tampoc no era tan freqüent a l'època, també molt d'amics i col·legues de parlar de totes aquestes coses.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Clementina Arderiu. Veus indispensables. 1912. Jocs florals de l'agrupació excursionista Déu i pàtria. Clementina Arderiu és guardonada i recull la flor natural. Allí coneix el seu marit, Carla Riba, un dels grans poetes del nostre temps que posa nom al preuat premi Carla Riba de poesia.
Podríem pensar que Clementina Arderiu va viure a l'ombra del seu marit, però res més lluny de la realitat. Va ser una dona absolutament independent, poèticament parlant, i ens en va deixar testimoni escrit en el seu segon llibre, L'Alta Llibertat, publicat el 1920, concretament en el poema Cançó de la vella confiança, que en recita Rosa Ardit.
A la mat he donades totes les claus. Jo tinc les seves i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons, on entrar no podríem ni breus segons. Tantes forces ocultes, tants pensaments. Allà dins són escàpols de tots moments. Vés-hi a debades, sotjar-hi un poc. L'aldarull col·lectiu,
Som molt amics, jo t'ho explico tot i comentem tot, però aquí cadascú amb el seu estil i la seva poesia. Entens? Vull dir que està molt bé aquest cançó de la vella confiança, no? I tant. Absolutament independent, en molts sentits, però poèticament no està lligada a Carla Ribas, sinó que té la seva pròpia personalitat. Però molt bé tu has dit, Aní.
Tancons i elogies és el seu primer llibre, publicat l'any 1916, on hi trobem la compilació dels textos escrits des de 1913. Quatre anys més tard arribava L'alta llibertat, un recull de 35 poemes on Clementina es mostra en plenitud, amb un llenguatge acurat i ple de musicalitat, un dels trets més característics de la seva poesia, i on també veiem la influència d'en Josep Carné.
Amb en Carla Riba compartia opinions. Eren companys de professió, però no tant en qüestió d'influències. Ells es donaven suport l'un a l'altre i es comentaven i, a veure, molta gent de la que jo conec que escriu, com és natural i evident que algú que és més amic, i no ha de ser necessàriament de la família, no, un altre poeta, un altre novel·lista, un altre segist, el que sigui, amb el qual comentes la teva obra i perquè algú abans de publicar et digui...
et faci veure el que pots millorar i el que pots treure. Llavors ells tenien les seves converses. La influència del Carles Riba no. Es diu també que tenia influència d'en Josep Carné. Pensa, ell escriu entre l'època del noucentisme i de la poesia postsimbolista.
Llavors, a Carné, del Carné diuen que li ve el fet de tenir moltes composicions de poemes amb l'estructura de la cançó, com també en Carné. Però el cas és que ella sempre havia llegit molt i li agradava molt la poesia popular. Llavors, doncs aquesta, ja penso que això li ve, el fet de la cançó, de l'estructura aquesta, li ve de la poesia popular. Que compta, compta, perquè ella...
amb la seva formació musical, alta formació musical, doncs la musicalitat en la llengua la mira molt, la té molt treballada, no la mira, la té molt treballada, diguem-ho millor, no? La treballa molt, aplica un gran rigor en la musicalitat de les paraules, dels versos, dels versos.
i, per tant, no només escriu amb cançó, perquè, per exemple, hi ha un poema del primer llibre, Cançons i al·legies, que està molt bé, que es diu Nacreòntica perquè és l'estructura del poeta grec Nacreón, per exemple, no? Vull dir que sí, que una mica no dic que no, però vaja, tenia la seva pròpia personalitat, això per una banda. També deia en algun moment si maragall perquè hi ha un poema que hi ha algun vers, però vaja, això ja no tant, no? Això ja queda molt... Però de carner sí que diuen, per exemple, doncs carner.
Veus indispensables. Clementina Arderiu.
el segon poemari de Clementina Arderiu, L'alta llibertat, i trobem l'actitud amb què ha cara a situacions vitals com la mort o la solitud. Sentiments com la gelosia o la desgana. Ens mostra un procés de creixement personal que va unit al camí de la vida. I ho fa des de l'optimisme, l'esperança i la religió. L'encomanar-se a Déu, acceptar la vida amb els seus entrabans.
Una obra marcada en la poètica noucentista. En aquests 35 poemes n'hi trobem 4 que són versions de Rebindranat Tagore, amb la fortuna que el manuscrit original es conserva amb el seu fons personal a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Dentre els poemes, en voldríem destacar el que porta per títol El pendís, on es mostra la personalitat i la sensibilitat d'Arderiu, una reflexió sobre el paper de la dona en aquella època, relegada a la llar i amb moltes dificultats per poder desenvolupar la seva part artística i cultural. Raquel Martínez ens en recita un fragment. Jo deia ahir, essa i sentir fortuna rara.
Per què la gent, rosec mesquí, no s'anemara, desa i sentir? I era per mi, goig pur, més ara, per un pendís, rodoladís, jo faig-me via. Un pas amunt i en llis cosís. Si defallia per m'un pendís, tant dret i llis, rodolaria. Si em vull salvar...
Bé que al pujar no mira enrere. En l'aire sols puc esguardar que en la vorera l'herba es secar i es revoltar sa cavallera. Fragment del poema El pendís, de Clementina Arderiu. Veus indispensables.
Els primers anys del matrimoni Riba Arderiu transcorren entre viatges, el naixement dels seus fills i la literatura. Clementina publica l'any 1936 el poemari Cants i paraules, però el 17 de juliol d'aquell mateix any esclata la Guerra Civil Espanyola, fet que canviaria el rumb de moltes vides, entre elles la de la família dels dos poetes.
En un primer moment decideixen quedar-se a Barcelona. Els motius? Els seus ideals i la lleialtat d'en Carla Riba cap a les persones de l'escola de bibliotecàries, que depenien d'ell. L'any 1938, Clementina Arderiu obté el Premi Fulguera per sempre i ara, una obra que no veia la llum fins al 1946, perquè al final de la guerra, el 39, obligaria la família Riba Arderiu a emprendre l'exili.
Rosa Ardí. El Carles arriba, l'arribada efectivament a la guerra, arriba del 38 i tal, doncs va decidir marxar a l'exili. Bueno, van haver de marxar, com aquest que diu, perquè eren simpatitzants del catalanisme i de la república. Llavors era prou com per haver de marxar.
Llavors, doncs, ella s'hagués pogut quedar, potser, però va decidir, evidentment, no, l'anava a deixar, i també van decidir que s'anava, ella, bé, ella anava amb ell, evidentment, i amb els fills, i es van emportar els fills, també. L'exili va ser molt dur, fam, misèria, bé, en fi, tot el que van passar tots, tremendo. Té tres poemes,
dedicats a això. En Carles Riba llavors va haver de començar també a fer, per exemple, traduccions al castellà, quan ell era un gran helenista i havia fet traduccions al català d'Eurípides, de Sòfocles, de part de l'Odissea, etc. I de l'alemany, que també sabia, del francès, de tal. I va haver, doncs, això. Va ser un tall important.
Després de quatre anys d'exili a França, el 1943 tornen a Catalunya. Els primers mesos són acollits a casa d'una amiga, abans d'instal·lar-se novament a Barcelona. Van ser anys durs, de fam i misèries, i la tornada a la ciutat no va ser del tot propícia per a Clementina. El llavors van tornar al 43...
Per un cantó van estar contents de tornar perquè els dos fills grans, que eren el Jordi i l'Oriol, havien tornat un any abans perquè el gran Jordi tenia l'edat del servei militar i si no s'hagués presentat hagués estat declarat pròfug.
Aleshores van arribar, però bé, la primera cosa, que al arribar a la casa, que tenien llogada a Sarrià, li havien robat el piano. Això de robar-li el piano, això és una cosa importantíssima, perquè ella tocava molt bé el piano. La música i la poesia, en Clementina Arderiu, eren vida, passió i professió, i la pèrdua del piano en arribar de l'exili va ser un episodi més de la duresa i misèries de la guerra i la postguerra.
7 escriptores que tenen molt a dir. Clementina Arderiu
Han passat ja vuit anys des que Clementina Arderiu rebé el Premi Joaquim Fulguera per sempre i ara. En situem a l'any 1946, quan finalment es publica. Una edició acompanyada de cinc litografies en color de la pintora russa Olga Sakarov, instal·lada a Catalunya fugint de la Primera Guerra Mundial. Clementina formava part del Cercle d'Amistats de la Pintora,
una colla de dones artistes i intel·lectuals, entre les quals hi trobem les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona, o l'escriptora Elisabeth Malder. Poesies completes, publicat el 1952, inclou el poemari Sempre i Ara ampliat amb 14 poemes, on hi trobem els capítols Sentiment de guerra i Sentiment d'exili, que inclouen els tres únics poemes d'aquest caire escrits per la poeta.
Prec en la guerra.
Perdó de les victòries, de les desfetes, de les batalles. Perdó, senyor. No m'esgarrifa la mort apenes. Viure m'espanta. Perdó, senyor. El món que fèreu no us acontenta i ara el voldríeu millor, senyor? Gràcies pels joves que amb ira esperen. Per ells voldria amb la bo, senyor. L'estiu s'acaba.
Raïm de serba volia amessa. Perdó, senyor. Que roll, sens nombre, que va esgranant-se esdevenien. Senyor, perdó. Sempre i ara. Sentiment de la guerra. 1936-1950. Clementina Arderiu. Veus indispensables.
La tornada de l'exili obre una nova etapa per a Clementina Arderiu. La família s'instal·la en un pis de l'Avinguda de la República Argentina, que serà un punt de trobada d'intel·lectuals i de resistència cultural. Rosa Ardí. Les reunions de resistència entre el Carles i els altres escriptors, els que havien fet l'exili interior, com si diguéssim, no?, també, perquè els altres ja sabem que van tornar molt tard, i alguns que van anar a Xile, i en fi, i tal,
anar més a prop, anar a França. Va continuar, ella va continuar i participava com els altres en les tertúlies literàries, i en fi, fent aquesta mena de resistència i parlant perquè amb ella, quan va arribar aquí, i això pel que deies, una de les coses, a part del piano, una de les coses que li va doldre molt, que evidentment són aspectes diferents, és com estava tractada la seva llengua. El fet aquest la va marcar moltíssim.
li va donar especialment, a part de tota la misèria que suposava, d'una Barcelona tristíssima, gris, a res a veure amb el que s'havia viscut, no?, aquesta mena de consol i entre ells de donar-se suport també i d'intentar veure si per un altre dia tenia, doncs bé, una solidesa per poder treure després a veure els llibres, sí.
Una placa de bronza identifica l'edifici on residia el matrimoni. Seria el seu últim domicili, un espai on intel·lectuals i poetes amb trajectòries consolidades compartien inquietuds amb les noves generacions en un període de postguerra, un acte de rebel·lia davant del règim.
Tornen els viatges a l'Alemanya Federal i a la Gran Bretanya. I la inspiració. I fruit d'aquesta, els poemes d'Es a dir, publicat el 1959 i ho ha donat amb el Premi Ossa Menor i el Premi Lletrador.
Ara que ja de tanta cosa torno, no em pregunteu que no sabria dir-vos per quina brida m'he sentit lligada. El cor encara vol gronxar-se desbocat a les barques de la fira. I dic que sí, que en mi tot clama desma cap a aquella petita esbojarrada. I ja no sóc, sinó una dona absorta, amb la veu i amb el riure, que s'aturen. Sempre i ara. Del poemari, és a dir, 1936-1950.
Però 1959 va ser també l'any de la pèrdua d'en Carles Riba. De la mateixa manera que l'últim llibre, aquest, el de l'esperança encara, va sortir també una mica més tard. En Carles va morir el 1959. Quan va morir ell, ella va quedar, diguem-ne, com buida, no? Amb la relació que teníem va ser un cop, evidentment, i aleshores va estar dos anys sense escriure.
Després va anar escrivint, escrivint i al final es va publicar l'últim llibre, L'esperança encara. La mort de Carla Riba provoca un parèntesi en la vida de Clementina Arderiu, però no va deixar d'escriure i deu anys després arribava L'esperança encara, el poemari amb el que va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Poesia.
Hem citat les influències poètiques i alguns als cercles propers a Clementina Arderiu, molts compartits amb el seu marit, com l'amistat amb la poeta Rosa Labaroni, amb un fet que Rosa Ardit destaca. L'any 1953, aleshores, es va afegir un aspecte singular a la vida de la Clementina i del Carles.
D'entre tots els amistats escriptors i tal que tenien, tenien també força amistat amb la poeta Rosa Leveroni, que havia estat alumna del Carles quan ell feia classes a l'escola de bibliotecàries de Barcelona. Llavors, doncs, havien visitat Cadaqués i hi havia una amistat i admiració, i admiració per part de la Rosa Leveroni respecte al Carles, no?
Llavors, doncs, la Rosa Leveroni va organitzar una col·lecta, diguem-ne, va organitzar amb un grup d'intel·lectuals i escriptors i escriptors, però també hi havia altres tipus d'intel·lectuals, per recollir diners i regalar-li en el Carla Riba...
al motiu del seu 60è aniversari, una caseta de pescadors, i a partir de llavors, doncs, bueno, també la Clementina va... la Clementina, dic la Clementina, perquè parlem d'ella, la Clementina i el Carles, clar, i la família Riba, doncs van compaginar també el fet de les estades també a Cadaqués. I el que és maco d'aquí, i també lliga amb la poètica, és que ell aquí, doncs, això que dèiem, no?, hi ha un poema que sí que m'agradaria llegir perquè és molt representatiu de la meva cambra Cadaqués.
La meva cambra cadaqués. M'han fet marinera gent envolta. Cadaqués m'ha pres el cor. Perquè la meva caseta és gentil com un exbot. M'hi portaren una imatge amb cara fina i greu. Entre el meu son i el meu dia la cambra fa resplendent. Quina angoixa em pot estrenya si la verge em fa costat? Tinc Montserrat amb l'aurora pel balcó que dona el mar. Veus indispensables.
Una dona capdavantera que va saber conviure en equilibri amb la poeta i la mestressa de casa, amb la Clementina i la senyora Riba, Mirall i companya d'altres dones com la Maria Antonia Salvà. Una dona capdavantera, sens dubte, capdavantera.
Perquè, a veure, i que va ser una mica també una mica mirall d'algun altre capdavantera, com per exemple la Maria Antònia Salvà, que clar, que estava a les illes, no? Allà també se sentia bastant sola en el seu moment. I quan va rebre un llibre que se li va enviar el 1917, aquest primer llibre de la Clementina, Cançons i Elogies, la Maria Antònia Massanet té un estudi que llavors diu...
Si hagués de citar totes aquelles coses que m'han corpès a dins del vostre llibre, no acabaria mai. I llavors les cartes que s'intercanvien, que se'm van enviar, posen de manifest tant la simpatia mútua com el respecte mútu i la visió dels rols de gènere. Clar, perquè això sí que no tenia massa amb qui parlar-ho.
El seu net, Pau Riba, va musicar l'any 1994 alguns dels seus poemes. Us recomanem que ho gaudiu. Nosaltres no voldríem acabar aquesta secció sense escoltar-ne un que està unit estretament a la Clementina, el nom, i que escoltarem de la veu de Rosa Ardit. Clementina em dic, Clementina em deia, altre temps jo fui un xic de morega. El nom m'era llarg,
per fer-me notjar, molts cops me'ls retraien. Quin nom més bonic, deia alguna d'elles, però no t'escau, és nom de princesa. Ai, quin nom més estrany, moltes feien. I jo, al fons de tot, sentia l'enveja dels seus noms tan clars de Maria o Pepa. Clementina em dic, Clementina em deia, però un any se'n fuig i un altre any governa.
Aquell nom que abans feu amb ma timidesa i es tornar després una dolça fressa sobre el llavi nu, jo mateixa el deia, ara més honor i més meravella. Cap nom no és tan vell damunt de la terra com el que l'amat em canta a l'orella. I entra en el recés de l'ànima meva i em puja el cervell i em clou les parpelles. Del cel de l'amor tombava una estrella
Ara el nom amb llum damunt la testa. Clementina em dic. Clementina em deia. Clementina Ardeniu. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Sabeu aquells plans que mai teniu temps a fer perquè la vida passa molt ràpid, el temps vola i sempre hi ha alguna cosa més urgent? Doncs ara per Nadal pot ser un bon moment per recuperar-los.
La xarxa de museus de les comarques de Girona ja ha posat en marxa l'onzena edició de Nadal al Museu. És una proposta que fins al 7 de gener omple el calendari d'activitats per descobrir la màgia del Nadal. Teniu fins a 26 museus per triar i un llibret joc per poder resoldre els reptes en família.
Us en dono alguns exemples per anar fent boca. Podeu fer un gravat amb la tècnica de la linografia al Museu d'Història de Girona, o assistir a un espectacle d'ombres i descobrir un munt de contes al Museu del Cinema. També podeu fer llufes, per sants innocents, al Museu del Joguet de Figueres. Seguir un joc de pistes per descobrir les mil històries del Museu de Llívia o preparar el vostre fanalet per esperar els reis al Museu del Suro de Palafrugell.
Fins al 7 de gener, onzena edició de Nadal al Museu a les comarques de Girona.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Cultura de la violació. Cultura en què, per mitjà de pràctiques socials i situacions quotidianes, són vistes com a normals i justificables conductes que tenen a veure amb la violència sexual cap a les dones, les quals poden implicar que es desacrediti, responsabilitzi o culpabilitzi la víctima d'una agressió sexual. Les sancions socials es dirigeixen contra les víctimes i no contra els autors de les conductes,
deslliurant-los de responsabilitat sobre els fets i considerant les seves conductes com a impulsos inevitables. Posar nom a les violències masclistes és imprescindible per identificar-les i trencar amb aquesta cultura de la violació.
Això és el que fa el Diccionari del Consentiment del Termcat, una terminologia en revisió constant que va més enllà de tenir cura de la nostra llengua. Aquest és, doncs, un Paraules Habitables especial, en què ens posem seriosos i que volem dedicar a Gisèle Pellicot, aquesta dona que diu que no vol ser valenta, però que intenta canviar les coses amb una fortalesa infinita. Per posar-li veu, en català, ens ha ajudat la periodista Neus Bonet.
Vull que les dones que han patit violència sexual diguin la senyora Pelicó ho va fer, nosaltres també podem fer-ho.
Sandra Quadrado Camps. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Allò que s'està descrivint et ressona i t'adones que allò és el que t'ha passat a tu i que resulta que aquesta definició el que fa és visibilitzar un delicte sexual. Sovint necessites que algú hi posi paraules. No.
i sovint acostuma a ser una altra dona. Posar nom a les violències contra les dones i creure en l'impacte de les paraules és un dels primers passos per trencar el discurs del patriarcat. Per això vam crear al diccionari aquesta terminologia del consentiment sexual. Calia posar nom als delictes sexuals, calia tenir una veu pròpia i calia dir prou.
La cultura de la violació no vol dir res més que això, responsabilitzar la víctima d'una agressió sexual, que allò que t'ha passat t'ho has buscat tu. Sancions socials que s'assumeixen per una masculinitat hegemònica patriarcal i que responsabilitza la víctima d'allò que li ha passat.
Vas anar a casa d'aquesta persona, se't va violar, doncs ja t'ho havies buscat. Portaves uns pantalons apretats, et van tocar el cul, dona. Laura Gallego Marfà. Però és que més fins i tot en el cinema, la literatura, coses que s'han romantitzat, com per exemple petons robats, i tota aquesta idea de si et diu que no, és que realment és que sí, perquè realment sí que vol, però s'està fent la dura, tot això al final ha creat aquest imaginari que realment la dona volia.
no té l'opinió prou formada o l'entitat per dir que no, sinó que realment s'està fent la difícil. Per tant, tot això justifica que tu creuis la línia d'agressió sexual perquè, al final, infantilitzes la dona, assumeixes que no sap què vol i, per tant, tu li has de dir què voldrà i el que vol, evidentment, és mantenir relacions sexuals amb tu. Però això, des de sempre, s'ha anat validant a través de la cultura, per això també és cultura de la violació...
És el que Barbara Kruger deia que els nostres cossos sempre han estat un camp de batalla.
Tot aquest discurs de la cultura de la violació s'ha normalitzat. Que tots aquests delictes afectin majoritàriament a les dones no ens sorprèn, perquè és un relat que al final s'ha adquirit com a socialment normal. De la mateixa manera, com tu deies, Laura, en la literatura i el cinema, quan hi ha una violació, normalment en el cinema la víctima és una dona. Aquestes experiències són situacions que compartim i que...
al llarg dels segles hem arribat a minimitzar. Ho hem vist tan representat a tot arreu i ho hem experimentat tant que ens sembla que l'espai destinat a les dones és per defecte el de la víctima. I per això aquest és l'espai que cal trencar.
Un exemple paradigmàtic de cultura de la violació també és que en obres literàries o de cultura en general, una violació sigui l'estimulant de l'evolució del personatge d'una dona. És a dir, una dona potser comença la pel·lícula, la sèrie sent molt fleuma, llavors la violen i llavors s'empodera i és la millor. Això és violentíssim i realment és cultura de la violació amb totes les lletres, però ho hem assumit i ens sembla una trama normal en la majoria d'obres.
Un violador no és només algú amb qui topes en un pàrquing fosca a la nit, també en trobes dins la família, entre els amics. Tota aquesta onada de testimoniatge ens ha servit també per desmitificar la idea del maltractador com a monstre, com un violador anònim que t'espera en una cantonada. Els maltractadors formen part del nostre entorn,
Sovint aprofiten l'espai de vulnerabilitat d'un entorn amable per exercir la seva manipulació. Aquesta manipulació pot desembocar en una violència en diferents estadis i tots aquests delictes els tenim també recollits en el diccionari. Pot esdevenir una violència psicològica, pot esdevenir una violència econòmica, vicària, quan es vol fer mal als fills per, en últim terme, voler fer mal a la dona...
en una violència sexual. La qüestió és que també els violadors moltes vegades no són ni conscients que allò que fan és una agressió sexual perquè justament la cultura de la violació el que fa és justificar tot un seguit de conductes que realment són de violència sexual cap a les dones, però s'ha normalitzat fins a tal punt que sembla que les dones, si...
fan X coses i ja deuen sexe en aquesta persona. Per tant, que t'agradeixi sexualment realment és com que t'ho has buscat. Tot això és el que ens ensenya la cultura de la violació i el que s'ha anat legitimant durant tants anys. Per això és important ara posar-hi paraules, explicar què és i així anar descapdallant una mica tot aquest...
garbuix de rols creat i que justifiquen que hi hagi violència sexual i per això també és molt habitual que n'hi hagi dins la parella mateixa perquè o l'home no és conscient realment que està fent una agressió o li és igual perquè realment tot el seu entorn i tota la socialització que ha tingut justifica que hi hagi aquesta violència sexual cap a la dona.
Per això la importància de tenir ben definit un concepte com el consentiment, que ara actualment a França, arrel del cas Pellicot, és un debat, perquè no hi ha aquest concepte en el Codi Penal. És el que deia la Laura, no s'ha d'oblidar en cap cas una cosa bàsica, que qualsevol pràctica sexual ha de ser consensuada i consentida.
i que el fruit d'aquest acord sempre ha de ser conscient, les dues persones han de ser conscients i han de ser lliures de concretar les circumstàncies d'aquesta pràctica. Per tant, si tu no ets conscient, doncs perquè t'han administrat uns fàrmacs, la submissió química, aquest terme també el tenim al diccionari, seria el cas de la Giselle Pelicot, doncs no pots haver consentit.
perquè no eres conscient. Per tant, és una de les premisses bàsiques en les quals es pot comprovar que no hi havia consentiment. I una altra de les qüestions fonamentals i que convé recordar infinitament és que una dona té dret a canviar lliurement d'opinió quan vulgui. El consentiment per participar en una pràctica sexual es pot revocar en qualsevol moment.
Em diuen que sóc valenta. Ser valenta és llançar-se al mar per rescatar algú. Jo només tinc voluntat i determinació per intentar canviar la societat. Durant massa temps se'ns ha volgut encasellar en la zona de víctimes com si no hi hagués opcions de sortir d'aquí mai més. Actualment es parla de supervivència, de supervivents i és aquest el terme que volem fer èmfasi i serà un dels
termes que també introduirem en el diccionari. Sí, perquè tenim tots la idea de víctima com un agent passiu que ha rebut una violència i, en canvi, el terme supervivent té un punt d'apoderament de la dona que ha passat, que efectivament ha rebut una violència i ha estat víctima d'una violència, però a partir d'un procés de reparació i de restauració del dany acaba sent una supervivent. I quan acaba de passar tot el seu procés per assumir la violència que ha rebut, és una supervivent i és una manera de també reivindicar
que sí que s'ha passat per una violència, però que igual que es té la sensació que si has estat víctima de violació, d'una agressió sexual o de maltractament, ja mai més tornaràs a ser la mateixa persona i per sempre més seràs una víctima, el fet de parlar de supervivents i això que dèiem, de posar paraules, les vivències de cadascú, permet que les persones que han estat víctimes continuïn la seva vida i que la seva vida és important.
Pràcticament la mateixa que abans que han passat aquest episodi de violència, és a dir, que aquesta violència no determina la vida d'aquesta persona a partir d'aquell moment. I per això és molt important també el pas de víctima a supervivent, que parlàvem de la reparació, que també és un dels termes que inclourem en el diccionari, que és tot el conjunt d'accions fetes pels diversos agents que s'involucren en l'atenció a una víctima de qualsevol mena d'agressió masclista...
a restablir aquests àmbits de la seva vida que s'han danyat, és a dir, justament a passar de ser víctima a supervivent i hem de passar pel procés de reparació.
Com ha pogut l'home perfecte arribar fins aquí? Com has pogut deixar entrar aquests estranys al meu dormitori? Has escollit la profunditat més fosca de la naturalesa humana. Sóc una dona totalment destrossada i no sé com em recomposaré d'això.
el diccionari del consentiment, tenen a veure amb les masculinitats, no masculinitat en plural, sinó diverses masculinitats, perquè al final no tots els homes segueixen el mateix rol de masculinitat, però sí que n'hem trobat tres molt definides, que són la masculinitat hegemònica, la masculinitat fràgil i la masculinitat tòxica.
Anem per parts. La masculinitat hegemònica és com la contrapartida de la feminitat hegemònica i serien tots els rols que tots tenim al cap quan pensem en masculinitat, és a dir, més control de les emocions, seriositat, la part aquesta més de racionalitzar per contra del que s'associa a la feminitat, que és la part més emocional, que tot això evidentment està construït pel patriarcat.
Després, la masculinitat fràgil són les reaccions defensives que tenen alguns homes justament quan senten que se'ls qüestiona la masculinitat hegemònica o que passa alguna cosa que diguéssim que amenaça entre cometes la masculinitat. I aquí un exemple paradigmàtic que sobretot hem vist molt...
Aquests dies, amb el cas de la Giselle Pelicot, sobretot, és una frase que en anglès és notalment, que en català ho podríem traduir com no tots els homes, que són aquestes reaccions que tenen els homes quan hi ha un cas d'aquests que diuen, ep, però no tots els homes som així. I és l'actitud aquesta defensiva en com d'empatitzar amb les dones, de posar-se l'escut i dir no tots...
fem això, que és aquest no tal ment, que després el moviment feminista ho ha digerit i ha allargat la frase per no tal ment, but always a ment, és a dir, no tots els homes, però sempre és un home. I després el tercer tipus de masculinitat, que és la tòxica,
és agafar tots els rols aquests de la masculinitat hegemònica i portar-los a l'extrem amb actituds violentes, misògines, homòòfobes normalment i més masclistes encara i més portades a l'extrem, que també és un tipus de masculinitat que malauradament veiem molt i que també està relacionada amb això de trencar objectes, de cridar i de fer com una demostració de la masculinitat molt extrema.
Aquestes masculinitats tòxiques tenen uns paràmetres que nosaltres hem analitzat, hem estat estudiant abastament durant molt de temps, amb moltíssimes fonts, amb especialistes, i ens trobem que hi ha uns rols que sempre són uns paràmetres comuns, un dels quals, per exemple, és que sempre hi ha una mena de companyonia masculina, una camaraderia, que en lloc de mostrar una empatia en pla, ostres, ja n'hi ha prou...
Doncs no veiem homes a les xarxes compartint aquest ja n'hi ha prou. En canvi, sí que veiem a xarxes, sobretot a xarxes, molts exemples d'aquestes sancions socials marcades en la cultura de la violació que dirigeixen contra les víctimes i no contra els autors d'aquestes conductes. Quan et violen hi ha vergonya.
Però aquesta vergonya no és per a nosaltres, és per ells. Un d'aquests termes que era necessari és el de terror sexual...
Que de fet és un terme que va encunyar la politòloga Néria Barjola, el llibre microfísica sexista del poder, en què analitzava com es va tractar el crim del càcer als mitjans de comunicació. I el terror sexual és l'actuació masclista que pretén atemorir, alliçonar i controlar les dones mitjançant la difusió d'un relat manipulat sobre el risc de patir agressions sexuals quan tenen conductes que no encaixen amb els rols fixats pel patriarcat. Què vol dir? Que quan les dones fem alguna cosa que no és llegida com...
Portar-se bé, per exemple, sortir de festa, beure...
es crea un relat que avisa de les conseqüències que pots tenir si fas això. Per exemple, vam tenir un exemple molt clar fa un parell d'anys a l'estiu amb les punxades que hi va haver a les discoteques, que també és un terme que inclourem en l'actualització del Diccionari del Consentiment, que és la punxada química, que és punxar alguna mena de droga a les víctimes, tot i que en aquell cas es va veure que no s'injectava res. Per tant, era un cas paradigmàtic de terror sexual perquè l'objectiu bàsic
era atemorir les dones i que no sortissin de festa o que no vagessin o que els fes por fer alguna cosa que pogués portar-les a ser agredides sexualment. La vergonya ha de canviar de bàndol. Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Bona nit.
Bona nit.
Little girls, swing high to the sky And don't ever look to the ground If you're looking for rainbows Look up to the sky But never, no never look
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i aquí us parles amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossar-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava a Liot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del Magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error.
La bala era per a Charles Chaplin. En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Fins demà!
Fabricated facts, ten manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man, no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
They apologize, in fact. Yet the public and Will Hayes would turn their back later. La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Ramp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànic a l'aigua. És de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fefeents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Bona nit.
Come and carve your name next to mine. They say if you kiss the right sweetheart,
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle en què intenta seduir Toni Curtis al bosc mentre ell s'afaita.
Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Marilyn li va dir bona nit i se'n va anar a dormir.
Però a dos quarts d'onze, cinc hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada. S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi.
Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació. Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy.
Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por. I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Truman Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar.
El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai. Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socors escrita per Marilyn a Truman Capote...
es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès. Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood mai no resoltes amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to mend you my own. I want to be loved by you, just you, and nobody else but you. I want to be loved by you.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Javier De Gea. Notícia d'última hora, dos catalans han mort i dos més han resultat ferits, un d'ells de consideració en un accident de trànsit a l'Aràbia Saudita. Ha avançat 20 minutos i han confirmat fons coneixedores a la CN. Les víctimes mortals són un home i una dona, segons ha informat el Ministeri d'Afers Exteriors del govern espanyol.
Tots quatre feien un viatge de turisme plegats i han patit un accident a uns mil quilòmetres de la capital del país, Riyad. El grup estava format per dues parelles i els dos ferits són també un home de 67 anys, han estat greu i una dona de 53, que estaria lleu. Les autoritats saudites han confirmat al govern espanyol la mort en accident de trànsit de l'home i la dona, així com l'hospitalització de les altres dues víctimes. L'ambaixada d'Espanya, Riyad, està oferint atenció a consultar els afectats i els seus familiars i també està en contacte amb les autoritats locals.
En política, Joan Tardà, exdiputat i exlíder d'Esquerra Republicana de Catalunya, planteja una candidatura de les Esquerres Catalanes per a les properes eleccions generals, així com un primer pas per presentar-se a les juntes de les eleccions de Catalunya el 2028. El dirigent va explicar aquest dilluns en una intervenció a la cadena CER que el 2026 obrirà el debat al seu partit.
i que espera que les restes de partits surtin de l'hora de confort per valorar la proposta i unir en una mateixa papereta ERC, la CUP, els comuns i els comunistes de Catalunya.
Catalunya ha duplicat els 13,4 milions de visitants que ja rebia el tombant de segle i se situa ara a la ratlla dels 27,6 milions de persones, segons dades de l'Institut Nacional de Sadística. Barcelona bandera aquesta explosió amb 12,7 milions de visitants el 2024, gairebé la meitat. El creixement ha sigut molt més ràpid que el d'altres ciutats europees i emerge en l'auge del turisme urbà, cosa que explica part de les tensions que ha generat el turisme.
En aquesta línia, segons apertura, els departaments turístics de Barcelona han registrat una ocupació de fins al 90% durant els dies de Nadal, però preveuen arribar al 95% per la nit de cap d'any. Alguns hotels de la zona afirmen que, tot i que en gran part del turisme que s'allotja la nit de cap d'any és internacional, també hi ha reserves de turistes procedents d'altres localitats de l'Estat i que també han augmentat les reserves de clients locals.
Lleida es prepara per rebre els Reis d'Orients amb una nova edició de la Factoria dels Reixos, del 2 al 4 de gener i la Cavalcada el 5 de gener. Entre les principals novetats, la Factoria dels Reixos guanya l'espai a la plaça de la Llotja amb una portalada i uns personatges que donaran la benvinguda i acompanyaran el públic en l'ascés de l'edifici, mentre que la Cavalcada tornarà al seu recorregut habitual. El PAE en cap, Fèlix de Rosa, ha presentat aquest dimarts les novetats de l'espectacle, que ja té una ocupació del 90%. Això és tot en Notícies en Xarxa.
Notícias en xarxa.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en ciències de la salut, Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeïsta Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Ja hi som, ja som a l'estació. Gràcies, Pere. En el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana tenim dos temes, el present i el futur del transport ferroviari públic a Catalunya. I escoltarem també l'opinió de Miguel Montenegro, director...
dels drets humans del Salvador, que al final del programa ens desitjarà un bon Nadal. El dia 10 de desembre de cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. I nosaltres ho hem volgut celebrar també, encara que ja ha passat el dia 10, però amb una entrevista al senyor Miguel Montenegro per veure una mica quin és l'estat de salut dels drets humans al món en general.
Per tant, anem al tema dels trens. Les rodalies pels usuaris del Maresme i en general de tot Catalunya continuen sent una assignatura pendent. I tenim en compte que la major part de les inversions ferroviàries del nostre entorn s'han fet amb diners públics. Comissions obreres i altres entitats...
públiques, també, volen que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitjana distància, d'alta velocitat, ja que s'ha vist que l'oferta de l'Avant és clarament insuficient. I amb això us recomanaria un article que ha sortit aquest dilluns, dia 15 de desembre, a l'Ara, que parla d'aquesta problemàtica. És clar, hi ha moltes coses que criticar,
per part dels usuaris, i, per tant, esperem que aquest programa d'avui, més el reportatge de l'Ara, arribi a les orelles de la Renfe. El projecte es diu Catap 23, un tren per a la classe treballadora. I ara el coneixerem. Seran tots el programa per internet, tots els convidats seran tots per internet, i el primer que us presentaré és el senyor Albert Puivecino,
que ell és el responsable de mobilitat i infraestructures de comissions obreres. Bon dia, senyor Puibetino. Hola, bon dia, Teresa. Bon dia. A veure, ens agradaria que ens digués que sempre que vostè es refereixi a trens que circulen per l'estat espanyol és una cosa, trens que estan a Catalunya n'és un altre i que fem la diferència, perquè si no a vegades ens liem una mica.
Doncs moltes gràcies per explicar-nos en què consisteix el projecte que hem dit abans, CATAF, un tren per a la classe treballadora. Vostès com se l'imaginen? Perquè quan preparàvem el programa em va dir que ja seria un projecte a punt d'estrenar-se, és a dir, els primers mesos de l'any que ve ja podria ser un fet.
Sí, sí, pues, buen día, Teresa, buen día a tots. Muy bien, yo creo que has hecho una introducción perfecta de cuál era un poco la situación. Por poner en contexto, en un principio, explicar a los oyentes que actualmente las líneas de alta velocidad están a cargo de la Administración General del Estado y que, como muy bien saben los oyentes, hay tres operadores, que son Irio, Uigo y Renfe,
Es decir, que únicamente utilizan criterios comerciales para poner los precios y las frecuencias. También hay que poner en contexto que solamente la alta velocidad la utilizan el 9% de los viajeros y el 91% utilizan los tiendas convencionales.
¿Y en qué hemos basado nosotros el proyecto? Pues en los trenes Avan. Los trenes Avan, igual que los rodalies y los trenes de media distancia, están considerados obligación de servicio público y reciben subvenciones y tienen unos precios fijos.
Bona nit.
En las dos principales líneas de Castilla sobre Madrid se están ofertando alrededor de 11,73 plazas por habitante y año, frente a las de Cataluña, que únicamente son la mitad, un 6,66%.
Y siendo, como muy bien indicabas, que estas inversiones se han hecho con la totalidad de dinero público, consideramos que Cataluña se ha de dotar de una salsa catalana propia de trenes de alta velocidad, que sí que sean una alternativa real a la utilización del vehículo privado. Y por eso desarrollamos este proyecto CATAP, que hemos recogido todos los aspectos técnicos para vertebrar Cataluña, de alguna manera,
utilizando ya las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya tenemos y que se están infrautilizando. Y que, por poner en contexto, en Cataluña daría servicio, incluyendo el área metropolitana, a más de cinco millones de personas.
Eso es un poco en el contexto lo que lo hacemos en esos trenes de alta velocidad. Planteamos dos líneas en una primera fase, que sería una de Lleida, sin parada, o sea, con parada en todas las estaciones, Can de Tarragona, Barcelona, y que fuera directo hasta Girona y Figueres-Vilafán, y otra para dar salida a las Terres del Ebre de Tortosa hasta Can de Tarragona con una serie de transbordos, ¿no?
Esto es así, porque hemos de tener en cuenta que hoy en día las distancias no se miden en kilómetros, se miden en tiempo de viaje. Y teniendo en cuenta cuatro parámetros, lo hicimos principalmente. El tiempo de viaje de los trenes a van es enormemente competitivo.
La fiabilitat del servei, que hi hagi uns preços assequibles i estables, això també ho recogrà l'estudio, i que el nombre de freqüències i plazes sigui el suficient per absorber la demanda existent. Això seria, en un breu resum, el que estem plantejant per Catalunya. I quan podria començar a funcionar?
Bueno, lo que sería la primera fase, que ya lo hacemos con las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya existen, que ahora mismo se están infrautilizando, esto sería en pocos meses. Hemos tenido diversos contactos desde que presentamos el estudio en septiembre con el Departamento de Territorio y con la Generalitat.
La verdad es que la interlocución ha sido bastante fluida y nosotros consideramos que los primeros trenes de este proyecto pueden empezar a verse a primeros de este año 2026.
Caramba. I aleshores, ens pots dir quina és la utilització de les rodalies que hi ha a Catalunya? Que com preparàvem el programa, doncs ho havíem parlat i ara esperarem que es connectin en Kevin i l'Anna també. Sí, si te refieres a lo que es la situación de lo que son los trenes convencionales, de rodalies de Catalunya y de los servicios de media distancia, que están incluidos en rodalías.
Se ha de poner en contexto que viene de unas desinversiones constantes que ha habido en los últimos quince años. Por ejemplo, hay que poner en desvalor, de alguna manera, que Renfe es el único operador público de Europa que no ha comprado un solo tren de cercanías en quince años. Y teniendo en cuenta que el ferrocarril se ha de programar las inversiones a medio plazo, o sea, que...
Por poner un símil no podemos ir a un concesionario y de un día para otro comprar 25 trenes. La compra de trenes se hace a 5 o 6 años vista. Y si el material y las infraestructuras se han ido deteriorando y se han ido degradando de una manera en estos 15 años, a ver...
La inversión es también como un símil de la carretera. Si no reparamos los baches de la carretera y circulamos con vehículos antiguos, la verdad es que se multiplican las incidencias, bien por el estado de la carretera o bien por los vehículos.
En lo que es Rodaria de Cataluña hay 270 trenes. Los más nuevos son de 2006. La mayor parte de la flota se empezó a utilizar en los años 90 y todavía sigue en servicio. Y si bien ahora sí que se han afrontado múltiples inversiones y son muy importantes, tanto en las infraestructuras como en los trenes, aunque los trenes no los veremos en funcionamiento en su totalidad hasta dentro de dos o tres años,
Esto también provoca un mayor número de retrasos, ¿no? Porque al fin y al cabo, también como en un símil casolab, pues podemos decir que sí, es como estar haciendo obras en nuestra casa, en todas las habitaciones y mientras sigues viviendo en ellas, ¿no? Por lo tanto, ahora mismo es una situación caótica por esos dos factores, una por esa...
Falta d'inversions que hem traït que ha portat a Catalunya. En 15 anys no s'havia invertit res. I per això acumula ara mateix de actuacions en les infraestructures i els plans alternatius de transport que s'estan portant. Un poc també podria ser el resum de la situació de Rodalies. I diguem-ne si un exemple com aquest pla que vosaltres voleu tirar endavant existeix en algun altre punt de l'Estat?
Pues no existe como red lo que sí que existe, dijéramos, una especie de red radial sobre Madrid, sobre múltiples poblaciones. Tenemos desde Valladolid, Segovia, Toledo, Puerto Llano, Ciudad Real, ahora mismo Cuenca. Ahí sí que se están incrementando servicios y en detrimento de Cataluña que se tienen muy pocos menos. Por poner un ejemplo, la línea de Valladolid ha incorporado un nuevo servicio más. Tiene 38 trenes diarios...
Frente a los únicos ocho que tiene Lleida, por ejemplo. Esa es la situación actual. Y eso hace que Cataluña también, el Tren Habana, aparte para la utilización de los usuarios, de que es indispensable en estos desplazamientos, también hace oportunidades de vertebrar el territorio y de que empresas...
se quieran implantar a lo largo de nuestro territorio porque es un aspecto que mira mucho a la hora de localizarse diferentes empresas y de alguna manera estaríamos contribuyendo a una vertebración del territorio de Cataluña.
Molt bé. Em diu ara en Kevin, que està ja connectat. Ell, el Kevin, em sembla que ara ens parlarà de Barcelona, ja l'hi preguntarem. És graduat en Dret i tècnic de l'Administració Pública. Kevin, què voleu dir quan dieu un tren per la classe treballadora? És que els ara no ho són, o què?
No, dic, moltes de les persones que actualment fan ús d'aquest tren, per no dir el 95%, i això ens ho deixem en una enquesta pròpia, és que són treballadors, fan anar el tren avant per anar a treballar, i la majoria de persones que s'hi desplacen és justament per això, a excepció d'alguns trajectes per temes universitaris o d'estudiants,
o bé a temes mèdics. A la pràctica, però sí, és el cap de setmana i és quan menys gent hi ha en desplaçament. Però a la pràctica, per això en diem que és un tren per a l'estralladora perquè realment el fem anar de forma majoritària, gent per anar a treballar i és per això que demanem moltes vegades aquest augment de freqüències.
Sí. I tu, diguem, tu normalment vens de Balaguer, em sembla que hem dit. Sí, correcte. I quanta estona tardes de Balaguer fins a Barcelona quan hi vas amb tren, quan hi vas amb cotxe, perdona, i què et representaria d'estalvi el tren de temps? Sí.
Aquí la qüestió és que l'avant no està connectat amb els trens que passen per la línia de Lleida-Balagela-Pobla. Per tant, tinc aquí encara un cost extra més, que és el vehicle privat, que he d'afegir al despassament. Per tant, normalment trigo entre unes dues hores, dues hores i quart, per arribar des de casa fins a la feina. Això també és un greuge afegit que altres zones no tenen i que per mala sort ho tenim agregat.
Molt bé. Doncs ara saludem també l'Anna. L'Anna, gràcies per estar connectada, l'Anna Gómez. Ella és d'una associació que es diu, d'un grup d'usuaris, que es diu Dignitat a les Vies i que sou uns dels que vau començar
a denunciar, a queixar-vos per la mala freqüència dels trens de Rodalies. En quin punt ens trobem ara? Perquè vosaltres hagueu decidit donar suport en aquest projecte que ara hem explicat al començament. Un tren per la classe treballadora. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. A veure, nosaltres el primer que defensem és la mobilitat. I, per exemple, de la zona d'on vam néixer, que vam ser al corredor sud, ens vam trobar davant d'un tall de vies i molta gent va haver d'anar o desviar-se davant
per poder anar a treballar. Aleshores, vam conèixer més de prop el que significava l'avant. Jo sempre pensava que era el tren dels fijos, els trens dels que, mira, clar, arriben amb mitja horeta i tots som feliços que vinguin amb nosaltres, però et dones compte que és un tren que ofereix unes necessitats a la gent treballadora que no té opcions.
De fet, ara mateix Tarragona, que té l'opció de regionals i la de l'Avant, nosaltres, quan ens diuen de treure subvencions i que vinguin els de l'Avant, no ho volem perquè no podem acceptar més gent. O sigui, estem saturats a la costa, hi ha gent que vam avant perquè no té una altra possibilitat. Per exemple, la gent de Cambrils tenen un tren cada dues hores si no te'l cancelen. Aleshores, l'Avant és una opció més per anar a treballar.
Jo soc conscient que el que ofereix l'Avant i el que ofereix un Rodalies o una mitja distància és diferent, però és complementari tot. És a dir, depèn de la distància en què visquis i que visquis a prop d'una estació d'alta velocitat, pots disfrutar sempre que hagis d'anar d'un punt a un altre punt. Per exemple, doncs soc jo, que soc de Tarragona,
Si vius a Tarragona, Altafulla, depèn d'aquests poblets, doncs n'has de tirar per regional. I el que hem de fer és aprofitar totes les xarxes que paguem tothom amb els nostres impostos, que les puguem aprofitar al màxim. Doncs ara parlarem amb un altre tarragoní, en Xavier Peté, ell és un periodista de l'agència Flama. Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia. Bon dia, què tal, Teresa? Com estem? Bé, bé, bé. Ara tenies aquí l'Anna, que parlava des de Tarragona també, l'Anna Gómez. Ell és d'aquesta associació Dignitat a les Vies. Digue'ns tu també quins problemes et trobes quan has d'anar fins a Barcelona a treballar. Moltes vegades els problemes que trobo són molts millors. Explica'ns quin és el teu recorregut.
El meu recorregut acostuma a ser principalment de la zona de valls del camp, ja estem parlant d'una zona d'interior, diferent del que comentava l'Anna, diguem-ne, on els greus ja són més accentuats i allà sí que és pràcticament bastant limitat el nombre de freqüències que acostumen a ser disponibles per a gent que es mou de forma molt puntual cap a Barcelona. Per això precisament prefereixo
agafar el cotxe i tractar de fer aquests viatges de la manera més eficaç, còmoda i d'alguna manera menys traumàtica possible. I en qualsevol cas sí que m'agradaria comentar aquesta proposta de la CATAP, de la qual ja heu comentat diverses cosetes. Per mi no és construir més alta velocitat, sinó posar al servei de la majoria social una infraestructura que ja existeix i que hem pagat entre totes i tots i es convertir d'alguna manera l'alta velocitat en un servei quotidià
regular i assequible, no en un producte de luxe, o només per a viatgers puntuals, d'alguna manera. No, no, la veritat és que jo estic molt d'acord amb tu, Xavier, perquè realment és posar-ho a l'abast de tothom.
Sí, parlem d'un tren pensat bàsicament per la mobilitat obligada, anar a treballar, a estudiar, a cuidar algú, fins i tot, o fer tràmits, i no per l'oci ocasional. I perquè l'alta velocitat a Catalunya està orientada sobretot a criteris comercials, principalment preus variables, poques parades, com dèiem abans, i poca utilitat per a qui s'ha de desplaçar cada dia.
Molt bé. A veure, li voldríem preguntar al senyor Puivecino, que ell ens ha explicat el projecte al principi del programa, què li han semblat les intervencions dels nostres convidats?
Bueno, pues totalmente de acuerdo. De hecho, desde lo que estamos planteando, el proyecto se llama Chasa Catalana en alta velocidad, obligación de servicio público, un tren per la clase trabajadora. Y como muy bien ha explicado Kevin y Ana y Javier, pues se trata de eso, porque realmente el 70% de las inversiones se han hecho en alta velocidad.
sobre el 30% que se han hecho en cercanías, ¿no? Y solamente lo utilizan el 9% de la población. Y tenemos que hacer, como muy bien apuntaba Javier, a adaptarlo y a hacer la oferta para las necesidades de demanda de movilidad obligada, que son las de nuestros estudiantes, las de nuestros trabajadores, que van cada día, que se tienen que desplazar cada día y que la única alternativa real en tiempo de viaje son los trenes a bar, ¿no?
Y otro aspecto que hay que indicar ahora mismo son las tarifas. La tarificación ahora mismo de eso que apuntaba de los trenes de servicios comerciales, un día un mismo tren puede costar 15 euros y al día siguiente costar 45, porque tienen un sistema de precios oscilantes. En cambio, los trenes de alta velocidad de servicios Avan, lo que sería el proyecto CATAP, son precios...
establecidos ya y precios cerrados. ¿Y qué quiere decir? Pues mantener la bonificación que hay ahora mismo. Porque, por poner en contexto precios, una persona de Lleida, por ejemplo, Kevin, ahora mismo un abono de lo que sería parecido a un abono mensual, que es una tarifa plus 45,50, le cuesta 271,20. Si a 31 de diciembre de este año no se renuevan
Esa bonificación del 50% a Kevin le pasará a costar 542,40. Y eso para una persona trabajadora, para un salario, es insoportable, ¿no? Y entonces tenemos que, como bien apuntado el Xavier, de socializar estas inversiones que se han hecho la totalidad con dinero público y tienen que llegar a la base de la mayor volumen de población posible de Cataluña, ¿no?
Esto es un poco importante, porque nosotros ya hicimos también dentro del estudio la tarificación, hasta dónde puede llegar el Estado con las subvenciones. Hay que tener en cuenta que los trenes Habana ahora mismo son los que menor volumen de subvención reciben, alrededor de dos o tres céntimos por viajero kilómetro.
Nosotros lo que establecimos es que esta tarificación que ahora se ha puesto al 50% y que ha aumentado mucho la demanda, se mantenga estable y que sea la tarificación que ya no se tenga que reducir, que sea la tarificación normal que tengan los trenes Avan también con los servicios de tarifa regional. Poco sería...
Penso que els serveis proposen una tarifa estable, similar a la mitjana distància, al voltant dels 11 cèntims per quilòmetre. Exacte. Nosaltres plantejamos que actualmente los precios están situados en 17 cèntims viajero kilómetro. Nosotros consideramos que puede llegar a absorber el estado o la...
que ara mateix té la competència, l'administració general del Estat, en que sigui a aquests 11 cèntims i també mantenir com a efectes fics la bonificació que ara mateix existeix. Perquè ara mateix, dels trens que tenim amb Tarifaban, el 80% circulen completos tots els dies. Molt bé. Deixeu-me preguntar-li a l'Emili Pacheco, que el tenim connectat res breument. Bon dia, Emili.
Bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Només digue'ns... Tu creus que aquest projecte que estem presentant avui ajudarà a millorar, agilitzar les rodalies, que són les teves grans, en fi, problemes?
Sí, jo crec que sí, és evident que qualsevol reforma per petita que sigui a Rodalies o a tota la xarxa, com esteu parlant de mitjana velocitat, farà que com a mínim la gent que cada dia l'hem de fer servir, i sobretot per anar, no és per anar de vacances, sinó per anar a la feina, per anar a treballar, per anar a qualsevol gestió que hagis de fer, doncs segur, segurament,
segur que ho millora. De fet, tal com comentava l'Alberto, jo crec que és, i de fet la base d'aquest projecte, que és ajudar la classe treballadora, és ajudar les persones, els milers i milers de persones que cada dia agafen un tren. En el meu cas, jo he hagut de canviar horaris de feina, he hagut de canviar el sistema de transport. Jo em trasllado cada dia de Blanes a Comarca de la Selva fins a Sant Feliu de Llobregat
i faig dos trajectes, un en autobús perquè és més ràpid, perquè és més còmode i perquè saps que no falla mai, i després el segon que és des de la Sagrera fins a Sant Feliu de Llobregat, que és un trajecte que en teoria són 25-30 minuts i s'acaba convertint en 50 o una hora, perquè cada dia va malament, cada dia, cada dia. I a vegades que he perdut el bus perquè el tren m'ha fallat, però és que el tren falla cada dia.
Per tant, propostes com aquestes jo crec que són essencials, i el que s'ha de fer és que es comenci a moure, perquè cada vegada hi ha més gent, i ho veus a les xarxes socials, que es queixen, que ens estem queixant, perquè és un malson anar a treballar amb transport públic i ja no és que diguis, bueno, surto dues hores abans per poder arribar, és que surts dues o tres hores abans i tampoc arribes a temps. Clar, que és com una presa de pèl.
Jo crec que d'alguna manera la pregunta seria per què ara és el moment de fer-ho, i la resposta bàsicament és perquè la infraestructura ja hi és, perquè la demanda també hi és, i perquè el parc mòbil necessita d'alguna manera una representació que sigui menys d'un 6% del total de trens d'alta velocitat de renfa. No estem parlant d'un projecte a 20 anys vista, pel que llegiu, sinó d'una implantació progressiva possible a curt termini,
I jo diria fins i tot que seria com una eina de perturbació territorial, jo diria fins i tot real, perquè connectaria Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres, les Terres de l'Ebre, molt perjudicades també, amb freqüències pensades per al dia a dia. I això d'alguna manera redueix desigualtats, Teresa, territorials principalment, i evita que viure lluny de Barcelona com molts de nosaltres sigui un càstig en temps i diners, no?
Y por poner en contexto un poco lo que apuntaba Javier, actualmente en cómputo anual se están ofreciendo en Cataluña alrededor de unos 3.300.000 plazas avant. Con este proyecto podríamos alcanzar a los 14 millones de plazas avant. Estamos multiplicándolo por cuatro, lo que se podría realizar de forma inmediata, porque para eso ya hay parque móvil para hacerlo y ya hay
maquinistas e interventores que ya se han hecho los cursos para poder conducir y operar este material. Por tanto, sería de una implantación prácticamente inmediata y que en el 2026 pudiera ser una realidad el cómputo completo. Esos 15 trenes por sentido en la línea 1 y 10 trenes por sentido en la línea 2, todos ellos coordinados,
Com ho ha apuntat el Javier, vertebrando el territori i possibilitando a totes les persones de Catalunya poder-se desplazar en un temps de viatge competitiu a tots els punts de Catalunya que compten amb res de alta velocitat. Això per a la gent, per exemple, perquè la gent de casa se'n faci més una idea, per a una persona de Tortosa suposa d'atindre un tren d'anada i un de tornada a tindre en 20. Déu-n'hi-do.
Això ho canvia molt. I sobretot hem de tindre una cosa molt clara. Jo sempre dic que hem d'exigir la maneta. És a dir, ara mateix una persona per sobreviure necessita menjar, habitatge, salut, educació i mobilitat. I aquestes coses les hem de barallar i lluitar amb les dents.
I no se'ns pot dir que el públic són les migafes. Hem d'exigir que la xarxa de rodalies funcioni, hem d'exigir que la mitja distància funcioni, perquè no és que sigui menys que l'alta velocitat, simplement és un servei diferent. I després, l'alta velocitat, no sol per unir la gent que viu més lluny,
sinó per aquest desequilibri que sempre diem, que viu, com ha dit el company, que viure a fora... Jo sempre dic que viure a Tarragona és la meva gran condemna gràcies a la mobilitat de Catalunya. És a dir, hem de fer que, ja que les empreses es situen cada vegada més concentrades, i això no sol pas aquí, sinó que pas arreu del món...
Fem que la gent es pugui moure, perquè després ens trobem amb els problemes d'habitatge que tenen a Barcelona, on ells lluiten per viure a Barcelona, que és on han nascut, i nosaltres, a la vegada, estem lluitant cada dia per la mobilitat perquè ens permetin viure on hem viscut, on hem nascut. Anna, i tornarem, no et retiris, tu, sisplau, perquè he d'acomiadar en Xavier Peté, que tenia poc temps, ell és periodista de l'agència Flama, gràcies, Xavier.
Jo vull dir una cosa, perdona, Teresa, que m'ha dit Xavier. El Xavier viu en una població, que és Valls, que és impossible anar a Tarragona-Valls, quasi és un miracle, i som de la mateixa província. Tenen quatre trens al dia. L'altre dia em va fer gràcia que un noi li va encansar els trens del matí i va dir, bueno, m'han encansat el 25% dels trens. I a part, el tema de Valls...
tenen el problema que moltes vegades van a l'estació i no poden accedir a agafar el tren perquè el posen a la via interior i a la via que dona, per on entres a l'estació, posen un tren de mercaderies i per poder arribar al regional has de passar caminant per la via. És a dir, ens donem compte que la mobilitat no està pensada per la gent i ara és el que s'ha d'exigir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies per aquesta puntualització, Xavier, si espero que et sembli correcte. Gràcies. Sí, al final la pregunta no és si Catalunya necessita més alta velocitat. Jo crec que la pregunta és si volem que la gent d'alguna manera tinguem unes línies d'alguna manera que serveixin per tothom i no només per a uns quants.
i d'alguna manera estic molt d'acord amb això que diu l'Anna de Valls perquè precisament estem patint segurament molts dels problemes que esteu comentant i d'alguna manera és l'asa dels cops de les Terres d'Arragona entre moltes altres. Molt bé, doncs moltes gràcies Xavier. També gràcies a l'Emili. Ell treballa com a periodista al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i per això fa aquest recorregut des de Blanes fins a Sant Feliu tantes vegades i amb tants problemes cada dia. Gràcies, Emili.
Gràcies a tots. Vinga, i nosaltres ens quedem aquí amb el Kevin, el Xavier, l'Anna i l'Alberto Puigbeci, no? D'acord? Doncs continuem. Anna, digue'm una cosa, per què no hi ha manifestacions a tot arreu demanant a la gent que reclami projectes com aquest que presenteu avui?
Bueno, amb l'Avant encara no ens hi hem posat, però sí que hem fet manifestacions de rodalies. De fet, l'última que vam fer aquí a Tarragona vam ser més de 1.500 persones. És veritat que dius, bueno, d'usualis n'hi ha molt més. Crec que vivim en un moment, i aquí sabeu que recalco que som apartiristes, i crec que l'Avant també ho és, és a dir...
La gent crec que ja no creu en el poder que hi ha al carrer. És a dir, quan veus que algú surt al carrer és que la cosa ha arribat molt, molt al límit. La gent li han estat dient que no poden fer res.
I crec que això és el que s'ha de canviar. S'ha d'entendre que els perjudicis de la mobilitat no simplement és que no arribi un tren, és que estem parlant una mica de la lluita de classe. Perquè això sempre passa... Els que estem de menys sempre som la classe treballadora. Aleshores...
crec que a poc a poc hem d'anar conscienciant la gent. Nosaltres al corredor sud, quan vam... T'explicaré, perdona, el naixement de dignitat a les vies. Teníem un grup de WhatsApp, la República Independent de l'últim vagó, i allà ens abocaven, ens explicaven per on anava el tren, ens informàvem del que no informava Renfe. I va haver-hi un dia...
que portàvem dies amb molts retrasos, molta frustració, inclús baralles entre els usuals de com anaven les coses, i un company, que és l'Òscar Adrià d'Altafulla, va dir, escolteu-me, a part d'enfadar-nos amb un xat,
Què estem fent? Ho estem passant més amunt? I allí va néixer dignitat de les vies. I aleshores amb la gent del tren vam començar a córrer la veu i es va formar aquest moviment. Hem aconseguit bastantes coses, encara que semblin que som petitetes. A nosaltres ens ha canviat molt la comunicació, el que sàpiguen que estem damunt, el que...
I tot això es fa perquè va haver aquesta unió col·lectiva, però la gent té por de començar. Jo sempre dic que hem de mirar al voltant nostre perquè ho hem de protegir. I perquè realment hem arribat a un punt que quantes vegades hem sentit... És que, claro, és público.
I què vol dir que sigui públic? Deixa'm perquè ja ens queden només cinc minutets. Anna, sisplau. Digue'm un telèfon perquè la gent que els passi tot això es posin en contacte amb dignitat a les vies. Et donem dos minuts perquè el pensis i li diem a en Kevin. Ell també és d'una associació, no recordo quina és, Kevin.
Sí, de la Banc Catalunya. De la Banc Catalunya. Doncs dóna'ns també algun telèfon o algun mail o el que sigui per sumar gent, perquè jo crec que a vegades les entitats públiques es posen a cent quan veuen que la gent surt al carrer massivament. I per tant, estaria bé.
Habitualment ho fem sempre mitjançant xarxes socials i quan hi ha algú que vol... Doncs dona'ns les teves xarxes socials, per favor. Sí, mira, a Bancatalunya ho podreu trobar tant a Instagram com a Twitter, d'aquesta manera, i per tant, a través d'allà sempre donem l'enllaç per poder afegir-se al teu WhatsApp.
Molt bé. I tu, Anna, sisplau, amb Dignitat a les Vies... Nosaltres tenim mail i xarxes. Normalment, si volen qualsevol cosa, és dignitatalesvies.com i...
Si no, sempre ens podeu trobar a X. Dignitat àvies, perquè no ens cabia tot. Dignitat a les àvies, que també és important, les jaies. Molt bé, molt bé. Dignitat àvies. I sobretot dir que la gent que tingui qualsevol dubte, que ens consulti, que ens movem, que el dijous anem a parlar amb la consellera, amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que s'avenen coses molt xules perquè ens estan ajudant molts col·lectius, en aquest cas el Col·legi d'Advocats de Catalunya, per aconseguir una mica que el servei públic sigui una miqueta més digne i aviat tindreu notícies nostres. I diguem-nos una cosa, jo he llegit en algun lloc que tu vas poder parlar personalment amb el president de Renfe, el senyor Fernández Heredia,
que va reconèixer que realment la situació s'estava tornant cada vegada més insostenible. Va proposar alguna cosa? No, bueno...
Bé, no va ser així. No sé quan era aquesta reunió. Doncs explica-ho, sisplau. No, bé, jo l'última conversació que he tingut, bé, que no és sostenible, no ho ha dit mai, perquè... Bé, és igual, doncs una paraula similar. Simplement van assumir... Ell va agafar el càrrec, i tot i que tinc les meves diferències de com fa les coses, però clar, tampoc tinc tanta confiança,
ell va entendre que les coses no anaven bé. I crec que és una de les persones que ha fet que el ministre assumís que això no funcionava bé. No sé si no recordeu que fa apenes un any el ministre deia que el tren vivia su mejor momento. I ara ha començat a dir que potser a Catalunya no és així.
Jo crec que ell va dir que ell agafava la direcció, però que volia transparència en aquest sentit i que es digués la veritat. I llavors va canviar aquest discurs del ministre, per tant, ho podem lligar tot. Això no vol dir que jo estigui 100% d'acord. De fet, crec que es podria fer més. Com? Que ningú ha dit que tu hi estiguis d'acord, no. Ah.
una merda, eh? No es pot dir d'una altra forma. Però, bueno, per això estem, per millorar-ho i crec que s'ha de millorar. I hem d'utilitzar tots els canals. I ara que surten molts grups d'autobusos, de fet, vosaltres a la zona del Maresme també en teniu, crec que s'han d'utilitzar.
O sigui, a l'autobús crec que a poc a poc és veritat que ha d'anar acabant el tren, però fins que el tren no funcioni s'han de donar solucions a la mobilitat, perquè a la gent li costa molt arribar a la feina. I estem parlant del que et proporciona que posis menjar a la nevera. Sí, sí.
A veure, senyor Alberto Puibetino, perquè tenim tres minutets, digui'ns, vostè li veu futur en aquest projecte? Ens ha dit una data que ara no la recordo, però que sí que es posarà en marxa aviat. Serà així? En tres o quatre mesos hi haurà canvis efectius?
En ese aspecto quería puntualizar un poco cómo está la situación. Este proyecto ya lo tiene el ministro de Transportes, lo tiene el presidente de Renfe. Se le requirió al ministro el cumplimiento en sede parlamentaria en el Congreso. Nosotros también tenemos pendiente una comparecencia ahora a primeros de año en el Parlamento de Cataluña para explicar este proyecto.
Y también hemos hecho las instancias oportunas para que pueda iniciarse este proyecto a primeros de año. Como he dicho antes, se han habilitado ya maquinistas e interventores para que se pueda realizar. Se han hecho las pruebas con los trenes, los estacionamientos…
Y un poco apuntar la importancia que tiene. Es decir, ahora mismo las personas en Cataluña casi están destinando por esta situación casi cuatro horas o más diarias para desplazarse al trabajo y desplazarse a la feina. Esto es insoportable. Al final tenemos que...
Intentar que las personas que residan donde residan en Cataluña puedan vivir y trabajar con dignidad. Y para eso el transporte público, en este caso por ferrocarril, es esencial para vertebrar el territorio y para tener una igualdad de oportunidades, como apuntaban los compañeros. Y únicamente de esta forma se puede contribuir a tener una sociedad un poco más justa, un poquito mejor en este caso, en lo que sería en la movilidad del transporte público por ferrocarril en Cataluña.
Catalunya. Li he preguntat a en Kevin, a l'Anna, i ara t'ho pregunto a tu, on s'han de posar en contacte la gent que es vulgui sumar al projecte aquest de comissions obreres i diverses altres entitats, no només comissions obreres, però que l'heu impulsat, sí.
Sí, nosotros tenemos la página web de Comisiones Obreras de Cataluña. Ya están puestos todos los proyectos. También estamos en las redes sociales. Nosotros vamos publicando en las redes sociales los pasos que se están dando. También publicamos este último de esta...
de estas últimas reuniones que en la consellería. En su día ya también publicamos un incremento de servicios, que se lo propusimos técnicamente al anterior presidente de Renfe, que nos preguntaba si esto es posible que se pueda hacer, y sus propios directores se sentían con la cabeza. Pues claro que sí.
Y al final se puso una doble circulación entre Lleida y Barcelona, ¿no? Y bueno, eso es un poco la situación que tenemos actual, que hay buenas perspectivas y esperemos que se cumplen y que no haya turbulencias políticas para que esto no se pueda realizar. Sí, doncs em sembla que n'hi haurà algunes durant aquest any. I llavors això què faria? Aturaria el projecte?
Una dimissió del president del govern que s'està veient que va per l'acord de fluixa, per exemple, podria aturar el projecte? Hemos de ser conscientes de que sí. Si hay un cambio de voluntad política en este caso, de que hay una apuesta por el ferrocarril, aunque no estemos viendo todavía...
no estemos palpando mejoras sí que hay una apuesta de esa compra hay una compra de trenes de más de 110 trenes para Cataluña que se está efectuando y ya se están construyendo en Santa Perpetua evidentemente que si hubiera un cambio de gobierno y si fueran posturas más reacias de
de mejorar el servicio en Cataluña, pues podría pararse. Por eso es importante que vayamos consolidando estos trenes, que luego, si los tenemos, va a ser mucho más difícil que nos lo quiten del bolsillo. Y, al final, lo que estamos pidiendo es que Cataluña tenga un transporte digno y justo e igual al que tienen las capitales de Castilla con Madrid en lo que son los trenes aval.
Doncs d'acord, moltes gràcies a la senyora Ana Gómez, al senyor Alberto Puivecino, Kevin Burke, també al Xavier Pétec, amb qui hem parlat abans, i amb l'Emili Pacheco. Gràcies per explicar-nos aquest projecte.
I com que el senyor Puivecino ha dit que això començaria a principis d'any, que això no se sap exactament quan és, d'aquí uns mesos hi tornarem a anar a veure realment si la gent té unes tarifes millors i si la gent té un servei una mica millor.
Senyor Puivecino, podrem fer-ho jo? Sí, esperem que això sigui una realitat. Perquè vostè diu a principis d'any. A principis d'any tendríamos que estar viendo ja els primers trens amb major capacitat, com hem plantejat, amb la sèrie 106, amb 581 plazes cada un dels trens i almenys veure les primeres circulacions entre Lleida i Figueres-Belgafant, passant per Barcelona, Carme de Tarragona i Girona.
I sobretot, ja sé que queden mig segon, però dir a la gent que ens escolta, que no coneix l'Avant, i jo, per exemple, jo no sóc usuari d'Avant, jo sóc de mitja distància encara, que no ens barallem entre nosaltres, no ens barallem entre rodalies, mitja distància, regional i Avant, que som persones que l'únic que volem és arribar a la feina i moure'ns.
que el millor que pot passar és que cadascú utilitzi el mitjà que més prop té, que més li va bé, per arribar a treballar. Que no ens hem de barallar, hem de mirar, és que els de Regionals van més buits, que la Val és que és d'Espijos, som tot persones que anem a treballar.
Doncs moltes gràcies, Kevin Burki, Anna Gómez, Alberto Puivecino, Xavier Pete i Emili Pacheco. Gràcies. El dia 10 de desembre, cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. En aquesta ocasió, el nostre company Gabriel Vázquez fa una entrevista al director del Comitè dels Drets Humans del Salvador, el senyor Miguel Montenegro. Ell ens donarà també un bon Nadal.
¿Qué entendemos por derechos humanos? Porque hoy en día, digamos, como que hay bastante conciencia, pero se están vulnerando mucho. Entonces, ¿qué entendemos por derechos humanos? Bueno, mira, en primer lugar hay que señalar lo siguiente. Recordemos que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue precisamente dado, o sea, entró en su vigencia un 10 de diciembre
de 1948, después de la Segunda Guerra Mundial. Esto ha llevado históricamente a un proceso en el cual muchos países del mundo han adoptado la declaración, no solamente en cuanto al tema de los 30 artículos que contempla la declaración, sino también lo han incorporado
En muchas ocasiones en las constituciones de la república y en leyes nacionales, ¿verdad? Porque fueron, la declaración fue precisamente una declaración que contempla tanto los derechos civiles, políticos, económicos, sociales, ¿verdad? Culturales.
que aglutina precisamente con la inquietud y que esto fue aún desarrollando posteriormente dentro de los protocolos, dentro de los tratados internacionales. Para nosotros la Declaración Universal es un instrumento que nace precisamente a raíz de una situación catastrófica a nivel mundial, como fue la Segunda Guerra Mundial, donde se perdieron millones de vidas, población destruida.
Y esto ha señalado mucho en los países, concretamente en nuestro país El Salvador, que sufrió 12 años de conflicto armado, en los cuales se asesinaron, se desaparecieron, se torturaron a miles de personas.
Eso nos hace recortar y nos hace señalar que la declaración es válida hasta hoy en día, ¿verdad? Y esto, todos aquellos tratados internacionales en materia de derechos humanos firmados a nivel internacional tanto por el Sistema Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas como el Sistema Interamericano Nacional constituyen hasta cierto punto leyes en nuestro país a partir de que nosotros estemos en la Constitución de la República
Un artículo dentro que es el artículo 144 que establece precisamente y la declaración debe ser que todos los tratados internacionales firmados y siendo vigente en nuestro país constituyen ya de una vez lo que es el derecho en nuestro país.
El artículo 244, perdón, 144. Entonces creo que eso es muy importante para nosotros, ¿verdad? Señalar que la declaración hay muchos aspectos que nos ayudan a reflexionar y analizar y lanzar programas educativos.
El gran problema que hoy vivimos es que muchos gobiernos, concretamente en nuestro país, en vez de hacer campañas de difusión y de empoderamiento de la población, lo que trate es...
atacar a las organizaciones de derechos humanos que vienen trabajando por el respeto pleno y la investigación de las violaciones que se están cometiendo. Y eso también constituye que mucha de la población entre en temor y vincule lo que es los derechos humanos a temas, lo que son temas de delincuencia, temas diferentes a los que obedece precisamente trabajar por los derechos humanos.
Aquí hay desinformación, hay desinformación.
Y está muy bien esto que dices de que tanto en tu país como en general haya, o sea, tengamos todos claros los derechos básicos, pero sin embargo, y que tengamos también mecanismos, ¿no? La Unión Europea tiene muchos mecanismos también y sin embargo estamos viendo el genocidio en Gaza o la invasión rusa a Ucrania y no se entiende entonces tampoco por qué si teniendo las herramientas no se actúa con contundencia. Y yo creo que, mira, esa es una responsabilidad de los estados. Yo creo que la
La Naciones Unidas juega un papel muy importante en el aspecto político y de paz, ¿verdad? Pero a mí me llama mucho la atención eso, porque los conflictos precisamente se dan a consecuencia de la rivalidad y las, digamos, las luchas políticas y económicas que se están dando en el mundo, porque creo que las cosas deben de conocerse. Uno hay que analizar profundamente las circunstancias que está viviendo. Voy a poner el caso de la Franja de Gaza, Palestina.
En Palestina se ha cometido una serie de barbaridades, de privaciones graves a los derechos humanos y a nivel mundial. ¿Y qué ha pasado en estos momentos? Que no ha habido una contena profunda, así una acción concreta.
de frenar el genocidio que está cometiendo precisamente el gobierno de Atanyahu y sus funcionarios y toda la difusión que hacen dentro del mismo país de Israel en cuanto a la diversidad, digamos, y opiniones en cuanto al pueblo de la Franja de Gaza.
Entonces, ¿qué papel juegan las Naciones Unidas y qué papel juegan los gobiernos democráticos en el país? Porque muchas veces a mí me hace pensar qué papel juegan los países democráticos si dejan mucho que desear. Te digo así de esa manera, porque si nosotros revisamos qué es democracia y qué es paz y cuál es la función que tienen los países democráticos, precisamente es coordinar y tomar acciones concretas de los que se está viviendo en muchos países del mundo, en este caso de la franja democrática.
Gràcies a lo que està fent Natanya. Ha habido masacre. Ha habido masacre bárbara.
han asesinado a miles de niños, mujeres inocentes, gente. ¿Qué hay que esperar? ¿Hay que esperar otra masacre en otros países para reaccionar? Yo creo que no. No creo que debe suceder eso. Debemos de actuar los gobiernos. Y la responsabilidad está dentro de las Naciones Unidas y dentro de los gobiernos, porque al final lo que vemos es que hay un apoyo hacia Natanjau y su gobierno, por cierto gobierno, entre ellos los Estados Unidos, ¿verdad?,
y otros países de América Latina y del mundo en cuanto a la barbarie que se están cometiendo. Y me parece a mí que eso no debe suceder. Debemos de sancionar verdaderamente como tiene que suceder.
Por supuesto, claro, no hay vuelta, mira, no hay vuelta que no hay otra hoja más que esta, ¿verdad? Aquí no pueden poner hojas nuevas, pero son hojas en blanca, ¿verdad? Pero la realidad es esta, pues, lo que todos sabemos, lo que pasa es que los gobiernos no reconocen porque les interesa, pues, sobre todo los Estados Unidos y algunos países también de la Unión Europea, hay que declararlo así, pues, ¿verdad? Porque es cierto, pues, no todo, por supuesto, tan a favor del pueblo,
La población de la Unión Europea es tigna de reconocer que hay un posicionamiento claro en cuanto al genocidio que está cometiendo Israel contra la población civil en la ranja de gastos. ¿Crees que los países pobres son más vulnerables a que se violen los derechos humanos? Como tú lo dices, son muy vulnerables.
son muy vulnerables en todo sentido, ¿verdad? No toblegan, ¿verdad? La pobreza, pero sobre todo la pobreza política, ¿verdad? Porque somos muy obedientes, somos muy servibles, no todos los gobiernos, por supuesto, muy servibles a las potencias, ¿verdad? Y por encontrar, esa es la cuestión muy resumida, somos muy vulnerables a las potencias, ¿verdad?
Sea quien sea la potencia, somos muy vulnerables en estos momentos. Es muy lamentable, es muy triste. Hay una competencia de la potencia. Aquí hablemos de lo que es Estados Unidos y hablemos de China. La potencia que cada vez vemos los medios de comunicación, cómo se siguen atacando y cómo van vulnerando cada vez más. Bueno, entre esas...
M'agradaria, si em deixes, dir bon medal a tothom, bones festes a tothom. Aquest ha sigut l'últim programa de la temporada i des d'Andorra desitjo a tots els nostres oients que passin unes bones festes, que us celebrin amb la família, amb els amics i res, que ens veiem l'any que ve, que segur que serà molt millor.
Molt bé, moltes gràcies, Gabriel Vázquez, des d'Andorra, per aquesta entrevista feta amb el senyor Miguel Montenegro, des del Salvador. La imaginació, la creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons...
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre.
El poema fa referència, però, a la nit del dia abans, situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gall. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I, finalment, s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobirana.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza. I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema. Amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna.
que m'empar lluna plena i els recullen les plomes i ja enyorem demà. Demà, posats a taula, oblidarem els pobres i tan pobres com som. Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cim bomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'àmpa dret recolza i els altres que la vencen tots d'adreça al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil,
volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena, i ells recullen les plomes i generen de mal.
Demà posats a taula oblidarem els pobres i tant pobres com som Jesús ja seranats ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos
Per arrencar a plorar. De poemes i cançons amb Jaume Escala. Gràcies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Javier De Gea. La Generalitat i el Consell de l'Advocacia Catalana han formalitzat aquest dimarts un acord que preveu una aportació adicional de 5,7 milions d'euros anuals durant 4 anys, del 26 al 29, per reforçar estructuralment el servei d'assistència jurídica gratuïta a Catalunya. A més dels 22,8 milions invertits en el total d'aquest acord, també s'ha signat el nou conveni anual pel torn d'ofici de 2026, que arriba als 74 milions d'euros.
El nou conveni retribueix un 2,5% més als mòduls, n'inclou de nous i reforça el torn d'ofici en partits judicials com Figueres, Santa Coloma, de Farnès, Cervera, Balaguer i la Seu d'Urgell. Així ho explica Salvador Illa, president de la Generalitat. Avui el que fem és garantir que persones meu-meus que no tenen recursos tinguin també dret a tenir algú.
Que els escolti, que els defensi. Aquest és el fruit d'aquest acte. La justícia ha de ser per a tothom. A vegades només apareix el judici mediàtic, molt rellevants, però és important que tothom, les persones que no tenen recursos per poder-se proporcionar puguin tenir dret a algú que els escolti, que els atengui, a vegades en moments complicats de les seves vides i cabelli pels seus drets. Això és el torn d'ofici.
I el Ministeri de Transport ha adjudicat per 23,1 milions d'euros un contracte per la conservació i explotació de carreteres de l'Estat a la província de Barcelona. La durada és de tres anys amb una possibilitat de pròrroga de dos anys i una adicional d'un màxim de nou mesos. El contracte inclou requisits per promoure l'eficiència energètica i la reducció d'emissions i s'emmarca el programa del Ministeri per mantenir les condicions de circulació, vialitat i seguretat a la xarxa de carreteres, tot assegurant la seva accessibilitat per a tots els ciutadans.
A més, també es recullen actuacions com la vigilància i atenció d'accidents, la vialitat invernal, el servei de control de túnel de comunicacions i el manteniment d'instal·lacions. Els barcelonins puntuen amb la mateixa nota l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i els líders del grup municipal d'ERC i Junts, Elisenda Alemany i Jordi Martí. Així ho revela el dret valoròmetre municipal publicat aquest dimarts.
Pel que fa a la intenció de vot, el PSC baixa en relació amb el baròmetre de juny i es manté com a primera força amb un 12,1, seguit d'Esquerra Republicana amb un 7,8 i Barcelona en comú amb un 6,9. Junts segueix a la baixa amb un 3,4, mentre PP i Vox es mantenen estables amb un 2,4% i un 2,1% respectivament. Aliança Catalana augmenta gairebé dos punts, assolint el 3,9%.
I un apunt cultural per tancar, Los Domingos, Wolfgang i Lazena són les tres pel·lícules catalanes més exitoses d'Espanya aquest any, amb dades de Comscore fins aquest dilluns. Les coproduccions catalanes acumulen al voltant de 600.000 espectadors, cadascuna, han recaptat 3,92 milions d'euros, 3,97 i 3,7 respectivament.
It's late I've lost track of time But it's been dark for a while It's plain to see that you're not here Not a single note It doesn't matter I put my feet on the ground I want to go I need to wake up Wake up in a bright day
Bona nit.
Doncs escoltem aquesta versió de la cançó Corren, de Gossos, que evidentment, segurament, molta gent l'haurà identificat perquè és un clàssic del rock català dels últims anys. I l'hem escoltat en la veu i en la versió d'en Haldor Mar, que ens acompanya avui aquí a la nostra sintonià.
Bon dia, què tal? Hola, bon dia, què tal? I ara explicarem el perquè d'aquesta cançó i d'aquest disc que presenta aquest nou any, This Way, Please, que és el cinquè disc en solitari. En solitari, sí, cinquè disc, sí, sí, sí. I que té, doncs, bàsicament versions de cançons del rock català, no?
Sí, exacte, és la idea fonamental, encara que hi ha un parell d'excepcions, però hi ha algunes cançons una mica potser més, no tant del rock català, sinó alguna més moderna, diguem-ne, més a prop del temps. Però sí, la principal idea era aquesta, agafar clàssics del rock català des d'això, de fa, què, 30 anys, no?, més o menys, o sigui, als finals dels 90...
a l'any 2000, i fer un disc tipus el Wins, que ara fa 11 anys del disc Wins, però quan no estava preva en feia 10, i una mica celebrar això, que fa 10 anys que vam fer el disc de Wins, que eren cançons de la nova cançó, i ara, doncs, un disc de rock català.
no sé si t'ha costat molt decidir-te a fer aquest disc tenint en compte això que veníem d'aquest disc de l'anterior sobre la nova cançó de Wins de fa tants anys després has tingut...
Després, en fi, treballes amb cançons pròpies, exacte. I ara, sí, perquè just després de sortir el Wins no volia fer un altre semblant, volia fer un disc més de les meves pròpies cançons, perquè jo soc compositor també...
cant d'autor, i llavors havia com... La idea sí que existia. Molta gent m'ha demanat, va, per fer alguna d'aquí, alguna de... I a més a més també, per què no fas la... voig per tu o una cosa d'aquestes, no?
i sempre m'havia resistit una mica, però ara han passat deu anys i he pensat, mira, ara és el moment, ara és el moment de fer aquest disc que tenia aquí una mica la red de guàrdia. Molt bé, ara escoltarem alguns dels temes que formen part d'aquest disc, de This Way Please, d'en Haldor Mar, que no sé fins a quin punt, o com està la selecció de temes? Ara ho comentaves una mica, que et podien dir, doncs, fes una versió de tal cançó, el boig per tu. Sí. Al final...
Fer aquesta selecció per ficar dins del disc, com ho has escollit? Sí, una mica el mateix criteri de l'anterior disc, d'agafar clàssics i agafar una cançó per autor. Podríem agafar dos d'una i no volíem fer això, volíem fer només una.
I la idea és això, que hi ha uns clàssics que no poden no ser-hi. Si tu penses en... Què és una cançó emblemàtica del rock català? Quina et ve al cap? Llavors venen això. Jo penso, el pots per tu, ha de ser-hi, el llença't, cançons que són bon dia, o sigui, no poden no estar en aquest disc.
Després tenia una mica com que en Sopa de Cabra tenia dues opcions molt fortes, que era com que agafo Camins o agafo L'Empordà, que són dues cançons molt emblemàtiques. Al final vaig optar per Camins.
Però a l'Empordà el tinc mig fet, i de fet ho estic fent ara una mica aquests dies, a les meves xarxes socials, que si algú vol anar a veure'm a les xarxes, doncs allà tinc com uns capítols de les cançons que no van entrar al disc, i allà està, per exemple, una versió de l'Empordà.
Sí? Una part, una part, perquè les vídeos no poden ser massa llargs a les xarxes, ja saps, si fas més de 3 minuts ja has perdut l'atenció. Llavors, simplement he fet com una part de la cançó perquè pugueu veure una mica com seria, com sonaria l'Empordà en anglès si hagués posat el disc. I ja sé que ara em diràs que és molt difícil escollir, però no sé si et quedes amb alguna de les que formen part d'aquest disc que t'hagi fet especial il·lusió, tenint en compte que, imagino, aquestes cançons les has viscut molts anys com oient, no?
Sí, sí, sí, clar, moltes ja les coneixia, i a més a més són cançons que una mica, jo porto molts anys ja ara, vaig venir el 93 a Barcelona, i llavors estava creixent molt l'escena musical en la rock català en aquella època, i clar, aquestes són cançons que una mica ja s'han viscut, no com en l'anterior, que sí que són cançons que eren com molt antigues, i per a mi era com, ui, quines són aquestes cançons, que no coneixia abans i les havia d'escoltar i tal, però aquestes ja les coneixia molt,
I bé, doncs agafes aquestes d'aquí una mica perquè penses que són les que han d'entrar sí o sí, però després hi ha algunes que em feia molta il·lusió d'incloure.
Per exemple, la Luisiana o Els camps del cotó dels Àmics dels Arts, que és una cançó que m'agrada molt a mi, i jo volia fer aquesta. O la cançó de Mishima, també, que són cançons una mica que a mi m'agraden.
El criteri no hi havia... Aquestes són una representació... No, són cançons que m'agraden molt a mi. Potser també per l'època és una miqueta diferent. És més tard, però bé. Les altres són molt icòniques, molt clàssiques, pel que és el rock català, i amb aquestes va bé. I després, cançons que no han entrat, també, hi ha algunes.
I com a músico, com gaudeixes el fet de fer aquestes versions? Perquè clar, entenc que tens les teves composicions, les portes en directe i aquest plaer d'expressar el que tu vols a través de la música.
El fet de poder portar cançons que no són totes, però que has viscut això, com ho diuen, que les has gaudit des de l'altra banda, no sé quina sensació et genera això. És una sensació, és molt agradable, és molt divertit també fer versions. A mi m'agrada molt, perquè porto molts anys versionant, perquè jo vaig començar tocant els pubs per Barcelona, pubs irlandesos, i allà simplement havies d'agafar cançons i adaptar-les a beu i guitarra, no?
I llavors porto molts anys fent això, adaptant-les i les adoptes una mica al teu estil. I això també ho faig. I és una feina divertida, perquè a més a més també el que no vols fer és intentar fer a veure com sona aquesta cançó en anglès i fer-la igual però en anglès. Això no té tant de valor. Jo crec que també has d'adaptar al teu estil i buscar-li una manera d'apropar-la a com la faries tu
o veure una nova dimensió de la cançó, també és agafar-la, la cançó, i aquí tens l'harmonia, aquí tens la melodia i tal, i ara anem a fer alguna cosa diferent, un altre estil. Crec que va sortir bastant bé en cançons com Puc ser jo, de Whiskings, que li van canviar totalment el rotllo, i va sortir una cançó una mica bossa nova,
I a mi m'encanta fer aquesta versió, és molt divertit també. Veure com, ostres, aquesta cançó tan típica així, veure-la com sona així, o com sona en un estil una mica més country, saps? I això és el que és divertit, sí. Molt bé. Doncs mira, si et sembla, ens quedem amb aquesta cançó, anem a escoltar-la. Kurt Bimi, puc ser jo, dels Whiskings. Que a més a més hi participa Joan Masdeu, exacte.
que és una de les col·laboracions. Ara parlem també de totes les col·laboracions, perquè Déu-n'hi-do també la nòmina de gent que ha ajudat en aquest disc. Ens quedem una estona amb aquesta cançó. Cuidi mi amb Alhaldolmar.
Bona nit.
Try to scare away those dreams that do you wrong Say a bunch of stupid things if that draws I'll smile if all fails I'll sing softly in your ear a little song
Fins demà!
Fins demà!
Doncs, escoltàvem el Haldor Mar a través d'aquesta cançó, Could Be Me, puc ser jo, dels Whiskins, i ara comentaves, abans d'escoltar-la, aquest punt de vista més musical, de canviar una mica com era la cançó original. Exacte.
I no sé si buscar també un punt en comú amb tot el disc, és a dir, no sé quina sonoritat has buscat, com has treballat. Sí, a veure, la sonoritat sempre serà una mica el meu estil de tocar amb la guitarra, cantar autor, folk, una mica folk, una mica cantar autor, com ha sigut sempre els meus discos, no?
Però també, clar, he comptat amb la col·laboració de Caim Riba, que ell fa una mica la imatge sencera de tot el disc, he intentat que tingui una certa coherència i no fer massa... Hem tirat una mica cap a alguna cosa d'electrònica, però en principi és molt acústic el disc, molt en el meu estil, de guitarra acústica i això. I això hem anat fent, sí, amb en Caim.
I allò ha acabat el març, o sigui que acaben de sortir del forn, no? Exacte, acaba de sortir, o sigui, no, no. Vam començar una mica abans de Nadal, vam estar començant amb running, perquè vam treure el running dels... Per mi és running, o sigui, em sap greu, perquè jo no tinc running, però clar, és on es corren els gossos, i això va sortir abans d'acabar l'any, i ja està, sí, sí, a març va acabar.
Col·laboracions tot plegats que comentàvem abans. Com ha anat Nacho Terres a Running, Joan Masdeu en aquesta cançó que escoltàvem ara i també participació de molta gent, no? Sí, i amics meus també. I a més a més un amic meu que és un actor, és un cantant d'Islàndia, és conegut allà, ha fet alguna pel·lícula de Netflix i llavors hi van participar en la cançó rara una mica del disc, una de les dues cançons que són
una mica fora del... com diria... De l'estructura. Sí, del concepte, això ho volia dir. Que és l'Estaca, de Lluís Llach, perquè és una mica més nova cançó, però com que vaig rebre la lletra de l'Estaca en islandès i no s'havia editat mai, i llavors pensava, mira, fantàstica, farem una versió, i la tenia preparada fa uns anys,
I ara, doncs, el meu amic, el Gudmundur Thorvaldson, molt conegut aquí, doncs, participa a mi. I fantàstiques les col·laboracions, boníssimes i, a més a més, molt divertides. Sí, sobretot per veure com els autors, el Nacho i el Joan, com s'afrenten a cantar la seva cançó, però en anglès. Sí, sí, clar. Exacte, jo les obligo a cantar anglès.
I de la resta no sé si has anat rebent inputs... Sí, sí, sí. Si també has tingut en compte, has contactat amb... Sí, amb els artistes i amb les editorials, tots, clar, hem de demanar permís, perquè això s'ha de demanar permís, i en principi, o sigui, tots els feedbacks han sigut molt positives, el Jara Quintana estava molt content amb la cançó, amb la traducció, sí, sí, sí, els amics de les arts...
els de Mishima també, bueno, ja l'han posat a les seves xarxes, comentaris en plan de que mireu la versió que ha fet el Haldor i estan molt contents, sí, sí, sí. Jo, amb més. Bé, el Haldor, que ja ens vas visitar aquí, de fet, a l'anterior disc, el 2023, el Marc no té camins, fa un parell d'anys vas venir per aquí. Ara, amb Disway Please, imagina que comença tot aquest procés, no?, de promoció, de donar conèix a concert,
A finals de maig sí que tens ja la presentació. A finals de maig tinc una showcase, que és una mini-presentació en el FNAC de Barcelona. Suposo que serà el Triangle, com sempre faig. I després tinc algunes dates que no estan acabades de concretar i jo demanaria a tothom que si vol veure'm en directe, doncs que...
que estiguin pendents a les xarxes socials meves, perquè ja anunciaré tot, totes les concerts que aniran sortint, però espero poder anar per tot arreu i espero, sobretot, venir aquí a Torredembarra o per Altafulla, a Torredembarra, fer algun concert, que jo vinc molt per aquí, en aquesta zona. Cada any vaig molt per aquí. Llavors, tinc aquest desig d'en que encara no he fet cap concert aquí, en...
Per aquesta zona. Per aquesta zona, exacte. I m'agradaria molt, i això me faig una crida aquí, a qui m'estic escoltant, que si vol que vingui, doncs res, que contacte amb mi. Molt bé, és que som també molts anys de carrera, de carrera en solitari, no? Des del 2009, el primer disc, com sembla? Exacte, sí, sí, sí. I abans d'això ja estava tocant els bars i els pubs irlandesos de Barcelona. Sí, sí, sí, però les meves cançons i el meu carrer en solitari, d'això, fa...
Déu-n'hi-do. Havia't farà 20 anys. Home, encara queda una mica. Sí, sí. Més a prop dels 15 que dels 20. Correcte, correcte. Vale, vale. Guai. Però sí, sí, sí. En aquest cas no importa sumar anys, imagino. No, a l'edat sí que potser... Arribem a un punt, no?, que ja va bé restar-ne. Sí. T'anava a preguntar també una miqueta, perquè no sé fins a quin punt també un disc d'aquestes característiques, com també ho podia ser el Wins, no?, amb la nova cançó,
És una forma de promocionar tota aquesta música catalana, en aquest cas el rock català, més enllà d'aquí de Catalunya, fins i tot. Això seria l'ideal, si poguéssim traspassar les fronteres i que la gent escolti aquestes cançons. I jo també puc veure on s'està escoltant aquesta cançó i sé que hi ha cançons que estan sonant a Sud-àfrica, o sigui, és curiosíssim. Veig que la gent l'escolta a tot el món.
I és potser una manera de promocionar una mica la música catalana, encara que no estigui en català, però són cançons originals catalanes, però versionades en anglès. I això pot apropar potser a un públic que no coneixia aquestes cançons i a través d'això endinsar-la en tot aquest món.
que és la música catalana, i conèixer tot un món de cançons i d'artistes que aquí estan, en aquesta zona. I si els meus dos discos ajuden en això, ja la feina feta, la feina ben feta. Ja em dóna per satisfet.
Deies que s'ha anat descartant cançons. No sé, sé que és d'aventurar-se molt, però sí, ja pensant en un tercer disc. Ah, bueno. Sobre... No sé cançons del rock català, també, ja que vas per èpoques una mica, no? Sí. Perquè ara estem en un moment de la música catalana molt bo, molt popular, no? Sí, però també molt urbà, és una mica...
És un estil que és una mica més llunyà de mi, em sento molt més a prop del rock català del que està passant ara mateix en l'escena musical. Però mai se sap, mai se sap. Quan comences a versionar, jo tampoc havia pensat que podia fer tot un disc sencer del rock català.
Fins que comences a seure, doncs anem a veure aquesta cançó, la tradim i adaptem per què tal, i ves, hòstia, això funciona, funciona, funciona, i al final vas acumulant, i jo què sé, potser tenim un disc amb versions de Figaflaues d'aquí uns anys. Però bé, primer vull veure com funciona aquest disc, a veure si té bona acceptació pel públic i la gent la vol escoltar en directe.
Llavors no tinc cap problema de fer una altra. És una feina que m'agrada, m'ho passo molt bé adaptant les cançons i és molt divertit i és un plaer poder fer-ho i és un privilegi que si realment podria fer això i la gent estic encantada d'escoltar i veure aquestes versions, veure com sonarien i tal i qual, aquí sóc jo, encantat.
perquè és una feina divertida. Jo ja, de fet, d'aquestes cançons descartades que estic posant ara a les xarxes socials, una mica les cançons que no van entrar al disc, una d'aquelles és dels tíets, o dels tíets, no sé com dir-ho mai, però bueno, que tinc una versió del Coti per Coti. Coti for Coti. No, la meva versió és Gossip for Gossip. Ah, molt bé. Llavors, això és bastant modern, o sigui, això és la més moderna que he fet mai, o sigui, no descartem res. Ah,
Parlant de forma més seriosa, no sé com veus també el moment aquest de la música catalana, de com ha anat evolucionant. Deies que ja portes més de 30 anys aquí a Catalunya, vivint de primera mà aquest món de la música, des d'aquest rock català fins al moment que vivim ara, i tu també com a protagonista amb els teus treballs que has anat publicant. No sé com veus aquest moment de la música catalana en quant a popularitat, en quant a ressò.
No, està claríssim que està vivint un moment bo, tenim molts concerts, el que passa és que potser està una mica agafat per uns pocs artistes que estan tocant molt i uns quants molts més que estan tocant poc.
Saps que a vegades sembla que els festivals estan només reservats pels mateixos a tot arreu, no? I sents una mica com que t'exclouen a entrar en certs festivals perquè estan com a tabaïts dels mateixos que estaven a tot arreu, no? Però sí que està, és veritat que està una mica en augment la música catalana, està funcionant molt bé.
Hi ha molts artistes, però clar, hi ha molts artistes d'un estil que és molt popular ara mateix, que és la música urbana, i allà potser no encaixo jo molt bé. Però a veure, jo soc un cantautor i els cantautors hem estat des dels principis dels temps, o sigui, des de Bob Dylan fins ara sempre han hagut cantautors fent músiques, encara que hi havia el rock o el punk o el disco o el que sigui. Aquí estem.
Sí, sí, això està claríssim, la història de la música ens ho demostra. I ja per anar tancant, ara acabarem amb una altra cançó que apareix en aquest disc, This Way, Please, ens ho portarem cap al territori, però potser una pregunta, més reflexió, hem anat xerrant i has repetit moltes vegades el concepte de divertir-se. Sí. No sé, que a mi he fixat que al final agafar aquestes cançons, versionar-les, tal, sobretot una cosa divertida, no?
Per tu com a músic? Sí, sí, sí, és una diversió. O sigui, si tingués temps, si pogués, estaria tota l'estona fent això. A part de potser compostar les meves pròpies cançons, també. Però és una feina que em resulta molt agradable i molt divertida. És divertit poder agafar una estructura musical i pensa que s'ha sentit més sempre i dóna-li la volta. I no només dóna-li la volta al teu estil, sinó dóna-li la volta a l'idioma.
i convertir-la en una cançó com si fos d'allà. Sempre dic, són cançons d'aquí, però si fossin d'allà, de l'altra banda de l'Atlàntic. I això és molt divertit. Sí, sí, sí, m'ho passo molt bé. I algunes són trencant una mica el cap, de pensar com puc adaptar això, i algunes són impossibles d'adaptar. Penses, això no puc traduir.
saps, ja havia pensat en fer a John Luke d'Amics dels Arts però crec que aquesta sí que no la vaig poder fer vaig pensar avui aquesta no se m'acaba d'adaptar però la majoria, moltes sí, moltes sí i cançons que penses que no i és divertit, sí, sí
Bé, el treball ha fet, ja ha acabat, i ara a gaudir-ho. Exacte, ja està tot vostre per escoltar-ho i això. Molt bé. Doncs esperem que el Haldor Marc, que ens ha acompanyat avui, es pugui seguir divertint tot això amb aquestes versions, també amb els concerts en directe presentant aquest treball, This Way Please, que acaba de sortir del fort, com dèiem,
I, com diem, ens quedem amb música del territori, en certa manera. Correcte. Una versió del Bon Dia, dels Pets, en Good Morning. Good Morning. I, doncs, això, amb això ens acomiadem i agraïm, com dèiem, al Jaldor Mar, que s'hagi acompanyat una vegada més aquí a la Sintonia de la Llorra. Que vagi molt bé, gràcies. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra
Cada setmana arriba a la teva emisora local la Xovan Sèrie, l'espai de sèries 2.1 Lleida Ràdio. Ets un serièfil i no tens amb qui comentar-ho? Nosaltres et portem estrenes, recomanacions i l'actualitat del sector explicada com ho faries tu. A Xovan Sèrie, cada setmana 30 minuts de riures i sèries a la teva ràdio de proximitat.
L'Embarra preveu ampliar la zona blava als carrers més propers a la platja durant els mesos d'estiu. Així es contempla el pressupost de la corporació que es va aprovar aquest dilluns en una sessió plenària de caràcter extraordinari. En va parlar, per exemple, al Regió de Recursos Humans, Eduard Rovira, que va explicar que es contractarà un nou vigilant de zona blava en caràcter fix discontinu. Ho explicava durant la sessió d'aquest dilluns.
També creem una fitxa de vigilant d'estacionament i zones regulades, és a dir, de la zona blava, perquè hem d'implementar l'estacionament regulat a les zones de platja que només funcionarà durant l'estiu i, per tant, necessitem aquest reforç de vigilants de zona blava només per l'estiu. Tindran les mateixes funcions
i horaris que els que ja existeixen, però amb la fitxa ha de ser nova perquè només és per estius i per tant ha de ser un lloc de treball fix discontinu i no fix com són els que ja hi ha ara. Segons figura el pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2026, la recaptació de la zona blava passarà de 90.000 a 155.000 euros.
Repassarem també totes les notícies d'agenda relacionades amb aquests dies de festa. Avui s'acaba el Parc de Jocs de Nadal que se celebra al pavelló municipal Sant Jordi. Recordem que està destinat a infants de 3 a 12 anys i és d'accés gratuït. Se celebra des de les 5 de la tarda i fins a les 8 del vespre.
Càritas Torre d'en Barra obrirà demà dimecres les portes per a les famílies que vulguin recollir joguets a la campanya Cap Infant Sense Joguina. Ho farà anuari de matí de 10 a 12. Recordem que la iniciativa va recollir prop de 500 joguines a Torre d'en Barra. I el darrer dia de l'any 2025, demà dimecres, començarà Torre d'en Barra amb l'arribada de l'home dels nassos. Aquest acte es va recuperar fa uns anys i s'ha convertit ja en una de les cites més destacades a la Torre de cada 31 de desembre.
I demà dimecres, però a la tarda, se celebrarà la Sant Silvestre Torrenca que enguany arriba a la quarta edició. La cursa de caràcter lúdic i popular tindrà lloc a les 5 de la tarda amb sortida des de la plaça del Castell. Ja aquest dimarts es poden recollir els dorsals al pavelló Sant Jordi.
El casal municipal tornarà a acollir la festa de cap d'any, com es va fer l'any passat, també. Serà una festa gratuïta i ubicada al centre de la localitat, que començarà a dos quarts d'una de la matinada, tot just després de les campanades. El regidor de festes, Xavi Suárez, ha explicat que hi haurà tres DJs de Torralambarra.
No s'havia donat temps, per dir alguna manera, de teixir tota la necessitat del que comportava la festa de cap d'any, que la van recuperar, com sabeu, l'any passat. Feia uns anys que no es feia al casal i continuem apostant per aquesta festa oberta a tothom al casal municipal, que es farà amb tres digeis, tres digeis de la Torre, el xar no, en aquest cas, perquè el tenim treballant fora, però són tres digeis...