Més de 500 esportistes de Torre d'en Barra van ser reconeguts divendres a la Gala dels Guardons Esportius de la temporada 2024-25. Es va premiar els equips que han aconseguit medalla a l'àmbit català, espanyol i internacional. Entre els distingits hi ha els patinadors Lucía Camarillo i Joan Jardí, Roger Monzó en vòlei i Eliott Mounut en futbol platja. Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'en Barra i Roda de Barà.
La nova piscina de Torre d'en Barra ha superat la primera setmana de prova i ahir dilluns ja va obrir el públic en general. La incorporació dels usuaris, però, encara serà progressiva. La setmana vinent s'espera que ja estigui al 100% i començaran els cursets i les sessions d'aigua gym. És l'estrena d'un equipament que ha suposat una inversió de 2,8 milions d'euros i que ha trigat dos anys en estar a punt perquè les obres s'han anat endarrerint.
L'alcalde de Torredembarra, Valer Pino, ha explicat a on a la torre les proves que es van fer la setmana passada amb un grup pilot d'usuaris que han donat bon resultat. També hi havia satisfacció per part de les persones que van visitar les instal·lacions a la jornada de portes obertes.
Estem molt satisfets i amb les jornades de portes obertes que vam tenir la setmana passada vam veure la satisfacció dels usuaris i usuaris. El canvi és absolutament radical. Evidentment és ara una instal·lació que està a l'alçada que es mereix el teixit esportiu de la Torre i ara mica en mica anirem agafant la normalitat i s'aniran incorporant les diferents entitats usuaris i demés a partir d'avui.
L'alcalde també ha assenyalat que durant aquestes primeres setmanes de funcionament s'aniran fent els ajustos necessaris a l'equipament per garantir el servei òptim.
molt bona pels impuls que ens van arribar. El que estem és trobant uns ajustos, jo mateix quan vaig assistir a les jornades de portes obertes, observacions que són més dels usuaris, de si falta un banc, de si falta alguna cosa per penjar la roba, cosetes així.
En termes generals, en el que a piscina ens referim, tothom va estar satisfets. Tot ha d'anar i hem d'anar fent aquests ajustos del dia a dia. La nova piscina és més gran que l'antiga, té 8 carrils i s'ha rebaixat la profunditat del bas, per tal que, a més de nedar, també s'hi pugui fer aigua a gim. La fundària va dels 1,2 metres als 2,2 i l'aigua és salina. L'equipament té uns 400 usuaris i dona servei a altres municipis de l'entorn.
Aquest dilluns han començat les obres al passeig Miramar de Torredembarra per arreglar els clots que hi han aparegut durant el període de garantia. Aquesta intervenció, que haurà de pagar l'empresa constructora, mantindrà l'avinguda tallada fins dimarts de la setmana entrant. L'alcalde Valepinó ha detallat que el terreny no es va compactar bé i amb el pas de vehicles, sobretot dels autobusos, han aparegut clots que ara s'hauran d'arreglar. Per això s'aixecarà de nou el carrer per reasfaltar-lo.
El que es farà ara és treure-ho tot, tornar a compactar adequadament, tornar a asfaltar i a pintar.
Mentre duri les obres del passeig Miramar, estarà tallat el trànsit des del passeig de la Sort fins a l'estació. Durant aquests dies, les parades d'autobús es traslladaran a l'Avinguda Sant Jordi.
Paquita Cendra baixa la persiana de la botiga de que viures després de 74 anys de servei alta fulla. La propietària del comerç decideix jubilar-se perquè considera que amb 88 anys és massa gran per treballar, ha dit amb humor en un homenatge per a l'Ajuntament.
L'Ajuntament d'Altafulla de la mà del regidor de Comerç Tomàs Serra i el coalcalde Jordi Molinera han fet un homenatge a Paquita Cendra, propietària d'una botiga de caviures al carrer Martí d'Ardenya durant 74 anys. Amb 88 anys assegura amb humor que plega perquè ja no té edat de treballar.
Com ha explicat per ella, tenir un comerç ha sigut una manera de divertir-se i de tractar amb les persones, tot recordant algunes anècdotes amb la clientela, fins i tot la Guàrdia Civil. Ara bé, els millors records a la botiga són els moments que va compartir amb els seus pares, la seva germana i el seu cunyat.
quan hi era amb els meus pares i ma germana. I venia l'home de ma germana, el Cirilo, que era policia, i quan podia s'escafava de Madrid i venia cap al Tafolla. Li encantava, jo encantava de vindre aquí. I venien les clientes, aquí te vull un meló, ja sortim.
No, tu no, que me'l trigui a Cirilo. I ell, tot xotxo, els hi triava un mal olor, bueno, una persona encantada, pobret, no s'ho mereixia, que se'n néix.
La botiga de Caviures ha estat oberta gairebé tres quarts de segle, una cosa que molts comerços no poden dir pels motius que siguin. Un d'ells és el de l'aparició i proliferació de grans supermercats, els quals, a parer de cendre, han matat totes les botigues petites. Igualment, encara amb més motiu, ha tingut unes paraules d'agraïment i afecte a tots els clients que li han fet confiança del primer al darrer dia.
Li diria que és una tonteria, perquè ara amb aquests grans supermercats que han posat, han matat totes les botigues petites. A tot arreu, eh? Tot arreu van plegant totes les botigues petites. Totes. No, no, no hi ha. Que moltíssimes gràcies, estic molt agraïda de tota la clientela que he tingut, perquè m'han estimat molt, molt, molt, moltíssim, molt.
Els hi agraeixo en tot el cor i que tinguin molts anys de vida i salut, que és el principal.
Concretament, Cendra, juntament amb la seva família, va obrir la botiga quan tenia 14 anys, el 15 de juliol de 1951, després que el seu pare adquirís l'immoble en el qual se'n cabia. Recorda que venien tota mena de productes, des de carn, arròs, peix o fruita, fins a càntirs, cassoletes, espardenyes o llibretes, fins i tot orinals i aspirines, ja que a la vila encara no hi havia una farmàcia i es podien comprar com qualsevol altre producte.
En els primers anys també donava el racionament a la gent, un sistema imposat després de la Guerra Civil fins al 1952 per gestionar l'escassetat d'aliments bàsics. Com ha recordat, cada persona tenia un document oficial, una cartilla, per adquirir productes com oli, sucre o arròs, però un preu intervingut.
L'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran celebra avui dimarts una nova sessió del seu cicle mensual de conferències a Roda de Barà. L'activitat tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda a l'Hotel d'Entitats. Sota el títol John Williams i les seves bandes sonores, la conferència anirà a càrrec de Maria Carme Domingo Belando, que oferirà un recorregut per la trajectòria del reconegut compositor nord-americà.
La ponència repassarà algunes de les bandes sonores més icòniques de la història del cinema, amb referències a títols com Star Wars, Harry Potter o Indiana Jones, entre d'altres. Les sessions a l'aula es duen a terme el segon dimarts a cada mes, en horari de dos quarts de sis a dos quarts de set de la tarda. El projecte té com a objectiu principal donar resposta a les inquietuds culturals de la gent gran, tot i que està oberta a qualsevol persona major de 18 anys.
Cada conferència aborda una temàtica diferent, fet que permet assistir-hi de manera independent sense necessitat d'haver participat en sessions anteriors. Per més informació i inscripcions, les persones interessades poden adreçar-se a l'Escola d'Adults Mediterrani
L'alcalde de Torredembarra aposta per la incorporació del municipi a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Vale Pino ho vol debatre amb la resta de partits amb representació municipal en busca del consens. L'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona és una plataforma que haurà de definir les bases d'una futura àrea metropolitana.
Va néixer la passada tardor amb set municipis fundadors, Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja. En poc temps, però, ja s'hi han adherit altres ajuntaments i institucions. Vale, Pino es mostra favorable a aquesta opció, però vol parlar-ho amb la resta de grups municipals buscant un consens ampli. Explica que encara no han tractat el tema perquè abans han volgut veure altres prioritats, però assegura que s'hi posaran.
Reunir els grups, parlar-ne dels objectius, de les possibilitats, d'aquesta visió global i compartida que hem de tenir com a mare metropolitana i al final es produirà una votació i farem el que la majoria digui.
Però que d'aquesta part, doncs perquè, el que passa és que hem tingut amb els portaveus unes qüestions que li he volgut donar més prioritat. Hem parlat de les pantalles acústiques, hem parlat de projecte onada, hem parlat d'algunes coses més.
Pino també remarca que cal tenir una visió àmplia del territori i no pensar només en els beneficis particulars que tindria Torredambarra. De moment ha posat l'exemple de la transferència del tractament del servei de gestió de la fracció rebuig que passarà a Cirussa, una mancomunitat de diversos municipis del camp de Tarragona, com a precedent que es pot tenir en compte.
D'accions no s'han de mirar des del punt de vista de què traurem nosaltres. Hem de tenir una visió generosa de territori i això pot ser més difícil que algú pugui tenir-la. Però si anem només a la prova de l'única cosa que de moment hem pogut fer,
És el de Sinusa, podem veure que està encomunats, està formant part d'aquesta associació, pensant gran en problemes i reptes comuns, d'anar units, sempre serà millor que no pas l'individualisme i les necessitats pròpies. Per tant, jo espero que tothom entengui la importància de fumar-hi part,
Al Baix Gaià, els ajuntaments a Creixell i al Catllà ja han anunciat la seva intenció d'adderitzar a l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Torre d'en Barra és un dels municipis que es beneficiarà de la primera línia d'ajuts del Departament d'Agricultura per redactar els plans de prevenció de risc d'incendis forestals. En concret, la Torre rebarà 1.000 euros per elaborar els plànols de delimitació de l'unicipi.
Aquests plànols determinen les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions que estan afectats per la llei i que estan obligats a tenir una franja perimetral de protecció d'almenys 25 metres. Tots els municipis de Catalunya estan obligats a tenir-lo als efectes d'aquest ajut.
Tot just el passat dijous, el Departament d'Agricultura anunciava la concessió d'aquests ajuts tant per elaborar aquests plànols com per la mateixa elaboració del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals. En total es destinaran 887.000 euros i es veuran beneficiats 213 ajuntaments i 32 entitats municipals descentralitzades. Òscar Ordeig és el conseller d'Agricultura.
Per primera vegada hem impulsat l'ajuda a 230 ajuntaments i a 32 MEDs per un import de 887.000 euros per tal de fer els plans de prevenció de risc d'incendis dels ajuntaments de Catalunya. Per tant, recordem que els ajuntaments de Catalunya amb risc d'incendis han de tenir plans de prevenció per protegir les persones, les construccions,
i també hem de tenir plànols de delimitació amb aquests 25 metres protegits i sense massa forestal per tal que si hi hagués un incendi no afectés a les persones. Continuem dient, com va dir el president, cal impulsar la gestió forestal a Catalunya, cal protegir-nos millor davant dels canvis que hi ha hagut, del canvi climàtic, però també del creixement de la gestió de la massa forestal.
Del llistat de municipis beneficiaris n'hi ha dos més del Baix Gaià. Són la 9 de Gaià i Roda de Barà, que rebran 3.000 euros per la redacció del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals.
Més de 130 dones van celebrar Santa Àgueda el passat divendres a Roda de Barà. La cita estava organitzada per l'Associació de Dones Com Tu del municipi. El casino municipal de Roda de Barà es va omplir divendres 6 de febrer amb motius de la celebració de Santa Àgueda, organitzada per l'Associació de Dones Com Tu.
La trobada va plegar més de 130 dones, tant de roda com de pobles al voltant, en una jornada marcada per la convivència, la bona cuina i la música. Àngeles Chacon, presidenta de l'associació, en va fer una valoració molt positiva de la participació.
La participació, com cada any, superbé. Ja som 130 i... Vull dir que, com estic a la paella, no estic molt... Però abans de la paella ja érem quasi 132 dones a menjar. Vull dir que segurament alguna última hora, segurament com sempre, sempre s'apuntarà, perquè m'estan dient que fa oloret al poble, així que és un reclam perquè vinguin.
A l'exterior del casino es van preparar dues paelles fetes amb llenya de verdures, pollastre i conill. Les cuineres van ser la presidenta de l'associació, Àngeles Chacon, i l'Anna Hidalgo amb la col·laboració de voluntàries. Les amanides van anar a càrrec de la veterana Maria Montsoliu. L'acta va comptar amb la col·laboració de la regidora de Cultura, Teresa Ferrer, que explicava els motius de la celebració.
Santa Àgada representa que és la reivindicació de la dona, que és un dia que és per la dona completament i els homes no han de fer res. Hi ha llocs que en diuen les alcaldesses de les Àgades. És una reivindicació de la dona, perquè ja fa molts anys que la dona no es tenia per res, sobretot anys enrere. Després ara la cosa ha anat canviant, però tot i que falta encara molt per picar pedra.
El dinar va consistir en amanida, paella, pa, vi, aigua, una taronja de postres i bombons. Després de l'àpat, la celebració va continuar amb música i ball a càrrec de Gerard Gove.
Laca i Rapsol alliberaran un caval generador extraordinari al riu Gaià per millorar-ne la qualitat ambiental. L'alliberament d'aigua havia de començar avui a les 8 del matí i s'allargarà fins dijous. Des de la Sínia ho veuen com un pas més en la fase final del projecte per eliminar l'embassament del Catllà.
Aquesta maniobra s'emmarca en l'acord de col·laboració entre Repsol i l'Agència Catalana de l'Aigua per garantir el cabal ecològic del Gaià. Aquesta actuació té com a finalitat primordial la recuperació de la naturalitat del règim hídric mediterrani, permetent una millora en la dinàmica fluvial del tram baix, com ha explicat el coordinador de l'Associació Mediambiental La Sínia, Héctor Hernández, en declaracions Altafulla Ràdio.
A part del cavall ambiental que s'està alliberant des de l'embassament, ara es fa aquest cavall generador, que és un cavall que s'allibera, i això és important, no només aigua, sinó que el que es fa és obrir les comportes de fons de l'embassament i, per tant, també s'alliberen materials, fangs i demés. Aquests materials són importants que corrin per tot el riu perquè ajuden a la seva naturalització, ajuden que la llera vagi a recuperar la seva naturalitat i, si hi ha sort, arribaran fins i tot a la platja i a mar.
Hernández remarca la importància d'aquest procés perquè, a banda d'alliberar aigua, també van riu avall materials com el fang, que són els que ajuden a la naturalització de l'espai. Igualment, Hernández afegeix que això només és un pas més en aquesta fase final en què s'hauria d'eliminar l'embassament del Gaià.
Hem de recordar que quan el 2010 es signa el conveni de l'Aigua i Repsol, s'estava parlant que això era un pas més. Evidentment hem vist les bondats que de tant en tant tinguem aquest cabal ambiental, aquest cabal generador, però no hem de perdre de vista que el que necessita el Gaià per recuperar
plenament la seva naturalitat és que s'elimini l'embassament del Gaiar, que substitueixi i que s'hi posi alguna cosa perquè pugui laminar les avingudes i no sigui un perill aigües avall, però el que en un futur hem de tindre tots present és que si volem que la part baixa del Gaiar, aquests 11 quilòmetres de tram final, n'han fet la seva naturalitat, hem d'anar més enllà d'aquests alliberaments puntuals de l'embassament.
Des de la CAI Repsol sol·liciten la col·laboració ciutadana i la màxima precaució, ja que aquest increment sobtat del flux d'aigua podria afectar passos a nivell del riu i finques properes a la llera del Gaià. Es recomana evitar aquestes zones durant les hores de l'actuació per prevenir qualsevol incidència.
L'Ajuntament del Catllà incorpora dos nous vehicles per reforçar la brigada municipal. L'adquisició d'una furgoneta elèctrica i una altra de diesel permet millorar el servei, renovar la flota i avançar cap a una mobilitat més sostenible. L'Ajuntament del Catllà ha adquirit dos nous vehicles municipals que s'incorporen al parc mòbil de la brigada amb l'objectiu de millorar la capacitat operativa del servei, renovar vehicles envellits i avançar cap a un model de mobilitat més respectuós amb el medi ambient.
La renovació inclou una furgoneta tancada de motor diesel i una furgoneta tancada de motor elèctric. En dues donaran resposta a les necessitats diàries de la Brigada Municipal, especialment pel que fa al trasllat de materials, la recollida de restes vegetals i obres,
i l'execució de tasques de manteniment a l'espai públic. Aquesta actuació permet, d'una banda, substituir una furgoneta dièsel molt gastada i envellida que havia arribat al final de la seva vida útil i, de l'altra, ampliar la flota, ja que la incorporació de nou personal feia insuficient disposar d'un sol vehicle per afrontar les tasques quotidianes. La proximitat del territori
Els sindicats de DIF, Comissions Obreres i UGT han desconvocat la vaga al servei ferroviari, després d'haver tancat aquest dilluns un acord amb el Ministeri de Transport. Inicialment la protesta s'havia d'allargar fins demà dimecres.
Han calgut quatre reunions per arribar a un pacte. El Ministeri s'ha compromès a contractar més personal i incrementar la inversió en el manteniment de les infraestructures i en seguretat. El secretari general de SEMAF, Diego Martín, ha dit que es tracta d'un acord històric perquè implica molts milions.
Pero creemos que es histórico puesto que se abordan muchísimos grupos de trabajo, muchísimas medidas, muchas modificaciones de la legislación actual y sobre todo muchísima inversión que tiene que verse traducida tanto en el mantenimiento ferroviario, en la seguridad ferroviaria y sobre todo también los profesionales necesarios que son imprescindibles para llevar a cabo todas estas medidas.
L'acord contempla l'ampliació de la plantilla de Renfe i Adif i la tramitació del conveni de finançament per als pròxims 4 anys. Per enguany es preveu una inversió de 861 milions d'euros en manteniment. Aquesta quantitat s'anirà ampliant fins a arribar als 1.100 milions d'euros el 2030. El sindicat CGT s'ha desmarcat de l'acord. Ahir, durant la primera jornada de vaga, ara desconvocada, usuaris i govern català van denunciar que no es van respectar els serveis mínims.
Baix Gaià Esports
Doncs ara parlem d'esports, com sempre ho fem amb Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sí, més de 500 esportistes de Torra d'en Barra van ser reconeguts divendres a la gala dels guardons esportius de la temporada 2024-2025. Es va premiar els esportistes i equips que durant la darrera temporada van aconseguir una primera, segona o tercera posició en alguna competició, ja sigui a nivell territorial català o espanyol.
També es van reconèixer podis d'esportistes torrencs en l'àmbit internacional, com el dels patinadors Lucía Camarillo i Joan Jardí, amb patinatge artístic, de Roger Monzó, amb vòlei, de Gerard Prez, amb balla esportiu, o els podis dels carretes de l'associació Dojo Thancin Kyo Kuxin. La regidora d'esport de l'Ajuntament de Torra d'en Barna, Berta Castells, destacava durant la gala que els esportistes torrencs són referents, sobretot per als infants.
Heu de ser conscients que molts de vosaltres sou un referent per la gent que us envolta i sobretot pels més petits. Podeu estar molt orgullosos del que esteu aconseguint i us animo a seguir i agafar amb més ganes tot el que teniu per endavant, perquè l'esport i els seus valors us donaran les millors eines per créixer tant a nivell esportiu com personal.
A més dels premis, els integrants de les entitats del poble també es van entregar distincions a quatre esportistes més que competeixen en clubs de fora del municipi. Van ser la patinadora Paula Martínez, la balladora Abril Gómez i els futbolistes Adi Frutos i Eliott Monut. Aquest últim remarcava el nivell de futbol platja al municipi.
A Fort Platja penso que és molt conegut Torrembarra en tot el món, gràcies a molts jugadors que estan aquí a Torrembarra, tant els joves que estan començant ara com els que estaven abans, que tenim aquí a Adrifrutos, una llegenda de Fort Platja, Llorenç Gómez, Novedo Suárez, José Arias i els que estaven abans, que són els que van obrir les portes a nosaltres per començar a jugar a Fort Platja.
A més, també es van entregar dos reconeixements especials a iniciatives vinculades al món de l'esport que s'han posat en marxa recentment a la Torre. Un és l'equip genuïn de la Unió Deportiva Torre d'Embarra i l'altre l'impuls de la Sant Silvestre Torrenca. Aquesta cursa va néixer d'un treball de recerca de Martí Guaix a l'Institut de Torre d'Embarra. En total es van llorar 526 diplomes esportistes de 16 entitats del municipi. L'acte es va fer al poble de Sant Jordi.
I d'altra banda, també destacar, ganant l'atisme, el Torrent Garonçola complirà el primer objectiu de la temporada i s'ha proclamat campió en el Campionat de Catalunya Absolut de Llançaments Llars d'hivern. Ho ha fet amb una marca de 51 metres i 31 centímetres, tot just després de sortir d'una lesió de la qual pensava que no li permetria competir en aquesta competició i potser tampoc a l'aire lliure.
I un altre hortorrenc ha estat el de, doncs bé, en aquest cas, Sofia Ros en el llançament de Martell al Campionat de Catalunya Sub-20 amb una marca de 42 metres i 21 centímetres. Fins a aquest informatiu de Baix Gai al Dia. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dimarts. Adéu-siau.
on a la torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp. Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de 9 a dos quarts de 2, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrofers, número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la ràdio municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre, escrivint-nos a onalatorre.com. Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Ona la Torra, la teva ràdio de proximitat.
Som Ràdio Local.
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià. És 10 de febrer, dia de Santa Escolàstica. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, la nova piscina ha superat la prova i des d'aquest dilluns ja rep públic. Tot i així, la incorporació dels usuaris encara serà progressiva i de cara a la setmana vinent s'espera arribar al 100% i que comencin els cursets i les sessions d'aigua gym.
A Roda de Barà aquesta tarda l'aula d'extensió universitària per la gent gran dedica una conferència a John Williams. A partir de dos quarts de sis a l'hotel d'entitats, Mari Carme Domingo repassarà la trajectòria i les bandes sonores d'aquest cèlebre compositor nord-americà. I Altafulla, Paquita Cendra, ha baixat la persiana de la seva botiga de caviures al carrer Martí d'Ardenya després de 74 anys de servei. Aquesta veïna ha decidit jubilar-se perquè considera que amb 88 anys és massa gran per treballar i l'Ajuntament li ha fet un homenatge.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta el Tafullatorre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Tu t'imagines amb 88 anys fent aquest programa, posant-te davant dels micros?
No ho sé, no ho sé pas. Mira, hauria de fer un exercici, però des d'aquí tota la meva admiració i una abraçada a la Paquita, sempre tan amable. És que és molt estimada, Altafulla. Ja et dic jo que amb 88 anys no m'hi veuràs. Fent una altra cosa, espero que sí. És que m'ha vingut una imatge amb mi mateixa, amb una dentadura postissa, amb prou feines per aguantar. Millor, millor callo.
Qui potser també hi serà, serà la Sònia Camí, no? Davant dels micros. Sònia, bon dia. Jo també, com la Raquel, em veig amb la dentadura, amb dificultats per parlar. Ai, no ho sé, no, fem broma. Però, a veure, treballar no, amb 88 anys, jo espero que no.
Espero, si estic viva, espero que no. Però, vaja, almenys venir a col·laborar, potser sí, no? Algun dia a xerrar una estoneta per no... Això, home, la nostàlgia del micròfon. Una tertulieta. Una estoneta, sí, una tertulieta. Quan facin la temporada 88 de Vaja i al dia ens convidaran a tots tres, eh? Això ho anem a fer.
a fer-la petar. No, no, esperem que les noves i futures generacions hagin agafat el relleu d'aquest projecte i de les emissores, vaja, i que portin les regnes de la feina. Esperem que sí. En fi, de moment hi som naltros i tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, una a la torre i roda de Barà Ràdio. Som, baixa i al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilomes Resero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, és moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores, tot just una setmana que molta gent desitja que el temps acompanyi per poder sortir disfraçada al carrer o a aquelles persones que no hi vagin per poder anar a veure les desfilades de Carnaval. Sortim de dubte i esbrinem què ha de passar. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, algun remet hem tingut al llarg de les últimes hores a les comarques de Tarragona, però a hores d'ara, sobretot, el que ens arriba és més vent i una pujada de la temperatura. En aquests moments hi ha ja molts valors per sobre dels 10 graus de mínima. Per tant, ha pujat força respecte a matins enrere aquesta temperatura. També amb vent de Ponent, que està sent més insistent a les àrees clàssiques al voltant del Baix Penedès o de l'Alt Camp.
on sol bufar una miqueta més, però en general al llarg d'aquest matí el vent serà una mica més tossut a gran part del Camp de Tarragona, amb aquesta pujada tèrmica que farà que aquesta temperatura màxima, la de la tarda, arribi cap als 20 o 21 graus en molts casos, sobretot a Randemar, també a gran part de la comarca del Baix Camp. Per tant, una tarda de primavera, vent que continuarà bufant sobretot en aquestes comarques una mica més interiors i alguns núvols que aniran travessant el cel ràpidament, una mica més gruixuts, tot just a hores d'ara, també de cares aquesta tarda i vespre.
Però poca pluja deixarà anar. N'estem pendents a la xarxa.
I ara el que hem de fer és un cop d'ull a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 10 de febrer. Comencem per cas amb el que ens toca de més de prop i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula Crònica laboral, suport institucional als treballadors d'International Paper. L'Ajuntament de Valls va convocar hi un plenari extraordinari
per demanar a la Generalitat que paralitzi el tancament de les factories de Montblanc i Valls. També ha mostrat la seva adhesió a la plantilla el Consell d'Alcaldes del PSC del Camp de Tarragona. Fotografia que il·lustra això, la concentració de treballadors d'aquesta factoria a la plaça del Blanc de la capital de l'Alcant, just al davant de la Casa de la Vila.
amb l'alcaldessa de Valx, Dolors Ferrer, al centre, aguantant una pancarta que diu que Smith-Valx no es tanca una màxima que subscriuen els sindicats UGT, CGT i Comissions Obrides.
D'altra banda, avui també hi ha espai per la mobilitat. I diu el més, els maquinistes desconvoquen la vaga després d'una nova jornada de caos ferroviari. El govern va criticar que no es complissin els serveis mínims decretats. Més coses, pel que fa a la llengua catalana, Sant Jaume dels Domenys rebaixa el nivell de català en una oferta pública per la pressió de convivència cívica catalana.
La crònica judicial ens diu que FUNECAM recorrerà la sentència que pretén anul·lar el projecte de funerària pública del camp de Tarragona. Més coses, a Tarragona una aplicació permet saber si les escales mecàniques funcionen. Es tracta d'una iniciativa d'un veí que recull la informació que envien els usuaris sobre l'estat de les infraestructures.
I a la Canonja, descomptes del 30% a la taxa de la brossa per utilitzar la deixalleria. I un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera pel que fa a Societat, l'Associació de Dones Africanes de Tarragona lluita contra la mutilació genital femenina. I a Reus, l'Ajuntament licita les oves per crear una nova zona verda i d'activitats a l'aire lliure davant la biblioteca Javier Amuros. Seguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cova en portada, què destaca?
Doncs la imatge és de la vaga de maquinistes. En veiem en primer pla un d'ells amb un cartell que diu per un ferrocarril segur i digne. Expliquen que no hi haurà més vaga de trens i augmentarà un 77% la partida destinada a manteniment de les xarxes de DIF.
El titular destacat són paraules textuals de l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que diu que no és un privilegi, és una qüestió d'equitat. I fa referència a la petició de tenir un servei per tractar els ictus 24 hores que han fet seves l'alcaldessa de Reus, però també els alcaldes de Tarragona, Tortosa i Valls, que exigeixen el servei de trombectomia.
És notícia també a Vilaseca que Aircross inverteix 30 milions d'euros per soterrar les esferes gegants. Es tracta d'un compromís signat el 2001. Forma part del procés de descarbonització.
Apareix el primer vídeo d'Antoni Gaudí a Barcelona el 1922. Una notícia avui en portada i obrint l'apartat de Reus. També és informació de la jornada que al port de Tarragona s'assuma el projecte d'àrea metropolitana i a Corbera d'Ebre el govern assegura la rehabilitació del poble vell. És el que destaca en aquest dimarts 10 de febrer.
I si ampliem una miqueta més el camp de visió, el que toca és fer un bon repàs de tot el que la premsa d'ambit generalista senyala en primera plana. Tu diràs, què hem de saber d'un dimarts, com dèiem, 10 de febrer, Sònia? Doncs, evidentment, les eleccions a l'Aragó és el que ocupa les portades de la premsa i també aquesta vaga. El periòdico diu que Vox va superar el PSOE en un de cada quatre municipis d'Aragó.
El cinturó vermell de Saragossa i la zona rural clausen l'escalada. Federacions socialistes demanen reflexió i autocrítica arran de la desfeta. El PP demana responsabilitat al partit de Bascal i que no bloquegi l'acord. L'ultradreta exigirà conselleries amb estructura per entrar al govern.
La imatge que ha escollit avui al periòdico és de la vaga desconvocada. Transports augmentarà un 20% anual la despesa prevista en manteniment ferroviari fins al 2030, després de pactar amb els sindicats. I es veu, en aquest cas, un usuari que mira a l'interior d'un tren de rodalies.
Comerços de l'àrea de Barcelona van pagar fins al triple de taxa d'escombraries el 2025. Les dades de recaptació del 2025 revelen increments en rebuts mitjans del 212% a Viladecans i del 123% a Sant Cugat.
Altres temes, la investigació del govern sobre la pesta porcina reobre la hipòtesi de l'entrepà. Almenys 900 famílies esperen una vivenda d'emergència a Catalunya. La plataforma marina del fòrum tindrà un espai multifuncional per esdeveniments i el Barça obre la campanya electoral amb la dimissió de Laporta.
La Vanguardia, Feijo, allarga la mà a Vox mentre Sánchez evita l'autocrítica. El PP vol accelerar els acords per incloure el partit de Bascal als governs d'Aragó i Extremadura. La imatge de la Vanguardia d'aquest dimarts és de Bad Bunny que guanya la Super Bowl a Trump.
A la final de la Lliga de Futbol Americà, la Super Bowl, la van guanyar els Seawocs, però el vencedor global va ser l'artista portorriqueny Bad Bunny, que va aconseguir amb la seva actuació a la mitja part l'audiència més gran de la història. Acompanyat de Lady Gaga i parlant només en espanyol, el músic va proclamar l'orgull de ser hispà. A Trump el xou li va semblar horrible.
L'acòmplice d'Epstein suggereix que exculparà Trump si la treuen de la presó. Maxwell es nega a declarar davant els congressistes al Capitoli. La crisi ferroviària ja afecta tots els sectors econòmics de Catalunya. Els sindicats majoritaris dels maquinistes desactiven la vaga.
També avui, La Vanguardia, entrevista Carlos Tanón, que publica Objetos perdidos. El suïcida està desconnectat en un món hiperconnectat. També parla del Pla Jornat, Barcelona activa la plataforma Marina. I investigació, 3 cafès al dia, redueixen el risc d'Alzheimer.
Continuem ara precisament amb la portada de l'Ara. Vox exigeix al PP entrar al govern de l'Arago amb condicions. Els de Bascal volen un executiu que abaixi impostos i vagi en contra de la immigració i les polítiques verdes. L'ultradreta reclama carteres amb competències reals i pressupost i Feijo li demana responsabilitat. En portada, Bad Bunny enerva el president dels Estats Units a la Super Bowl.
I es veu, doncs, tota una sèrie de gent ballant. També destaca que Maxwell, l'acòmplice d'Epstein, disposar de pactar el perdó de Trump. Parla de la crisi ferroviària a fi d'una vaga amb serveis mínims incomplers. Treballadors i ministeri pacten més plantilla i més manteniment. I les obres del túnel de Rubí duraran tres anys. La infraestructura és clau per a les mercaderies internacionals.
I acabem amb el punt avui, que titula Espiral armamentista. Europa augmenta la seva despesa en indústria bèl·lica i recupera el servei militar, en resposta a l'amenaça russa i el gir estratègic dels Estats Units. En la crònica el dia d'ahir de Xevi Sala Puig, vaga interruptus com Rodelier es titula. Els maquinistes abandonen l'aturada després de greujar el caos en una altra jornada en què la ficció millora la realitat.
I en el suplement l'esportiu, la dimissió de Joan Laporta obre el procés electoral del Barça. Aquests són els titulars d'avui dimarts 10 de febrer.
I ara arriba l'hora d'analitzar l'actualitat. Moment per l'opinió. Cada dimarts acompanyats d'un periodista tot terreny, és en Joan Boronat. Publica el diari de Tarragona des de fa dècades i és corresponsal de Catalunya Cristiana a nivell de l'Arcabisbat. Joan, bon dia, bon dimarts. Què tal, com estàs?
Bon dia, bon dimarts, estem bé, estem bé. Doncs escolta, us celebrem que estiguem bé. Mira, jo no ho puc dir tant perquè des que m'he aixecat de dormir que tinc com un esgarrapó de coll que, escolta, m'haguéssim anat de meravella els blaiets de l'altre dia que comentàvem i anar a beneir tot el que fem.
Fes falta... Totes les benediccions que puguin ser possibles en modo d'aliments per protegir la bola. Doncs mira, m'ho he de fer passar amb uns caramelets d'eucaliptus que m'he posat a la butxaca abans de sortir de casa. En fi, què hi farem?
Escolta, Joan, avui a l'informatiu ens en fèiem ressò. La gestió de l'aigua a l'Algaià torna a ser el centre del debat i, de fet, a partir d'avui, l'Agència Catalana de l'Aigua i Rapsol alliberen un cabal extraordinari per millorar la qualitat ambiental d'Algaià en aquest context marcat per l'erosió i per la manca de flux regular al riu, sobretot al tram baix. Això després de les últimes pluges
que hi ha hagut aquest mes de gener, el passat mes de desembre, i que han fet incrementar la cota. Ho podríem gairebé celebrar, no?, aquesta gaienada extraordinària al tram baix que costa de veure. Sí, sí, costa de veure i genera sempre expectació, sobretot a la desembocadura, a la platja de Tamarit, en què, doncs bé, un bon cavall d'aigua s'endins cap al mar, amb el seu color xocolata...
degut a que els sediments de la sola del pantà, que és la comporta que s'obre per alliberar l'aigua en aquests casos, arrossega aquests sediments acumulats al fons del pantà. Com bé dius, les pluges són les que han facilitat que un cop més es pugui alliberar aquest cabal ecològic pel bé de la biodiversitat de...
del tram final del riu, aquests 11 quilòmetres que separen la presa del terme del Callar, propietat de la refineria de Repsol, fins a arribar a mar. Els aiguats, millor dit, les pluges que han caigut a la capçalera del riu, a Santa Codoma, al riu Arols, de Sant Magí, de Viure, de les Piles de Gaià, doncs ha fet que no hagi sigut una crescuda...
diríem, efímera del riu, sinó que mantéu un cavall constant, amb imbat, evidentment, que no pas la cresta de la crescuda, però això ha fet pujar al nivell de l'embassament. Les fonts de les Canelles de Santa Coloma, que és el punt on es considera que oficialment neix el Gaià, m'enviaven unes fotos...
fa pocs dies d'aquestes fonts que ragen a dojo com feia anys que no veien que fluís l'aigua amb tanta quantitat.
I tant. Per cert, Joan, tu avui publiques sobre això al Diari de Tarragona, les pàgines especials de Tarragonès al dia. Has pogut parlar amb algú que d'aigua en sap molt, d'aigües subterrànies, per ser exacte, i a més a més és membre de la Junta de la Comunitat d'Arregants i t'explicava també el seu parer, no?
Sí, el Pere Sant Romà és un dels membres de la Junta d'Arregants, de la Riera de Gaià, de la Comunitat d'Arregants, i doncs bé, m'explicava la quantitat d'aigua aquesta que s'ha començat a alliberar avui a les 8 del matí, des de l'embassament, fins a una operació que durarà fins al dijous, també a les 8 del matí, en què es tancaran comportes, no?,
Això comença a fluir l'aigua, ell em deia, d'uns 500 litres segons, anirà incrementant fins a fluir els 2.000 litres segons, que serà el pic més alt de l'alliberament de l'aigua, i després anirà decreixent altra vegada per tancar comportes, com he dit el dijous. L'aigua costarà una mica d'arribar a mar, perquè, doncs,
s'han d'omplir els gorgs l'aigua s'ha d'obrir pas oblidem que la llera del riu sense que baixi aigua doncs es va omplint de vegetació i també l'acabar, el tancar comportes també encara durarà una estona que passarà aigua en Pere Sant Romà em deia bé, és del to ell
que opina que alliberar aquesta quantitat d'aigua és mal baratar l'aigua. Prefereix, com a membre de la Comunitat de Regans de la Riga de Gaia, que l'aigua quedi guardada a l'embassament, perquè quan arriba l'estiu a vegades hi ha d'haver restriccions pel regatge, degut a que el nivell de l'embassament baixa molt.
La mínima expressió, perquè per haver-hi un 0,6% de la capacitat a l'estiu, ara hem passat a un 5,3%. Per tant, hi ha una diferència abismal. Doncs és dels que defensa que no s'hauria d'alliberar aquesta aigua a mar.
Joan, ara aquest mes de gener Port Enrere publicava que Rapsol ha extret més de 47.000 milions de litres d'aigua de l'embassament del Catllà en 20 anys. L'alliberament que comença avui d'aigua i que s'allarga fins dijous és fruit de l'acord que ja ha subscrit entre Rapsol i l'Agència Catalana de l'Aigua
i que defensen també les entitats conservacionistes i de caire medi ambiental del nostre territori. En tot cas, amb aquesta xifra, 47.000 milions de litres d'aigua, quan tu l'escoltes, què et preocupa més? La xifra absoluta, l'impacte ecològic, la manera com es gestiona o com es regulen aquestes extraccions?
Bé, aquí hem de partir de la base que l'embassament és de titularitat privada d'una empresa. Per tant, es va subscriure també un acord amb les comunitats d'Arregants, del Callà, la Riera, el Tafulla, de respectar un cabal destinat a la pagesia. Per tant, això en teoria queda garantit, tota aquesta xifra,
clar, estem parlant de 27 anys, crec, no? És com esfreïdora, perquè és una quantitat molt gran d'aigua, però, clar, és al llarg dels anys. Segons tenim entès, actualment Repsol no extreu aigua de l'embassament, sinó que s'abasteix del Consorci d'Aigües de Tarragona, de l'aigua de l'Ebre, no?,
El que sí que és important, crec, a banda que periòdicament es pugui alliberar una quantitat d'aigua per la regeneració de l'últim tram del riu i per la seva salut ambiental, és garantir l'aigua pel regatge, és a dir, no deixar tampoc el pentà
en hores molt baixes, perquè després els pocs pagesos que queden gairebé es reguen les hortes pel consum domèstic, no per una producció hortícola en plan d'economia familiar, doncs que això quedi garantit, perquè si no es poden regar les hortes en el cas
concret de la Ria de Villà que és el que el municipi dels afectats que té més hectàrees de regadiu doncs també és malmetre un altre aspecte de l'ecologia entraríem potser al camp de rebaixar la presa com sembla que s'està estudiant fins i tot retirar-la del tot això val molts diners perquè hi ha moltíssims milers de tones de materials a retirar
I després hem de tenir-ho en compte, que també algú ho ha comentat, que amb els episodis de pluges intenses torrencials que estem veient en diferents punts de l'estat espanyol, com Andalusia, València, aquí Catalunya mateix, el pantà té un efecte regulador, perquè no oblidem que tot i ser un riu modest el Gaià, també ha tingut avingudes,
ben importants. L'any 21 per Sant Cinto, uns iguats que se'n va dur el pont de la carretera a la Riera de Gaià, va inundar totes les hortes dels voltants de la Desenvolcadora i també del curs del riu, de Baixat de Salamó o Navall. Vull dir que també té un efecte regulador.
Aquí ja és obrir un meló que, vaja, si l'obríssim ara no el tancaríem amb tot el que queda de programa. En tot cas, és un debat obert i que ara mateix s'està tractant. Ens reservem això per una altra ocasió, que és l'eliminació o no en la seva totalitat o parcial de la presa del Catllà.
La notícia en l'àmbit territorial, en l'àmbit baix que hi ha d'avui, d'aquests dies, és que s'està desenvassant més aigua del que és habitual del pantà del Callà. No sonaran les sirenes que es van instal·lar fa uns quants dies i que es van provar a moda de simulacre. Serà una vinguda d'aigua raonable, però sense haver de patir. Exacte.
Sí, sí, però no hauria estat gens malament que haguessin sonat les alarmes, perquè si no són vocacions així, no sé si caldrà engegar-les mai, no? Per tant, sempre hi ha algun despistat, que sobretot gent que té hortes en un costat de riu, més enllà de l'altra banda del nucli, el va de la Riera, en aquest cas, que l'agafa de sorpresa i s'ha trobat que no pot creuar...
per tornar cap a casa. Doncs seny, sentit comú i responsabilitat, desitgem i demanem a tothom que ens estigui escoltant. Joan Moronat, gràcies un dia més per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Una abraçada. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Fins la setmana que ve.
En aquestes alçades del programa, com sempre, fem una petita pausa, però obrim el parèntesi amb una nova pàgina musical en català, que aquest cop ve encapçalada per la cantant i productora Sabadellenca Venus, que ha publicat per Vila Piscina, el tercer i últim avançament abans de la publicació del seu segon àlbum, que es dirà Mai vista trista i que veurà la llum passat demà. Sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
El món serà teu alguna tarda, i si no és aquesta serà una altra. El món serà mort, però no pels fatges, tu cuida les promeses en veu l'altre.
Fins demà!
Emitelecom, te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Som Ràdio Local.
A la plataforma La Xarxa Més, deixa't sorprendre pel que passa al teu costat. Futbol, bàsquet, patinatge artístic, hockey patins, amb bol, rugby i molt més. Castells, tradicions, entreteniment, cultura, podcast i molt més. Dos anys de La Xarxa Més, la plataforma de les televisions i ràdios locals.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Cada setmana arriba a la teva emisora local la Xovan Sèrie, l'espai de sèries 2U Lleida Ràdio. Ets un serièfil i no tens amb qui comentar-ho? Nosaltres et portem estrenes, recomanacions i l'actualitat del sector explicada com ho faries tu. A Xovan Sèrie, cada setmana 30 minuts de riures i sèries a la teva ràdio de proximitat.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home en relació amb la mort violenta d'un altre home a Vilanova i la Geltrú al Garraf. Segons Mossos, pels vols de les 5 de la matinada han tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. Agents del cos han desplaçat fins al lloc on també hi han arribat efectius del SEM que han intentat reanimar l'home que finalment ha perdut la vida. Els Mossos han detingut a prop de la zona un home com a presuntautor dels fets investigats. Hores d'ara el cas està sota secret d'actuacions.
I els Mossos, també conjuntament amb la Guàrdia de Finança Italiana, han iniciat aquesta matinada un dispositiu per detenir els membres d'una organització transnacional presumptament implicada en el tràfic d'aixís i també d'altres substàncies. El dispositiu inclou més d'una desena d'entrades que s'estan fent a Badalona, Sant Adrià del Besòs, a Mataró, Tiana, Calella, Moncada i Reixac i també a Llorenç del Penedès. A banda, també s'estan fent entrades a Marbella i també a Tauste.
I un accident múltiple a la Nacional 340 a Tarragona ha deixat una víctima mortal i tres més ferides de gravetat. La col·legió frontal ha implicat dos turismes i un totterreny. El SEM ha traslladat els tres ferits, dues dones i un home, als hospitals de Santa Tegla i Joan XXIII. La víctima mortal ha estat un home de 71 anys i té nacionalitat francesa i també conductor d'un dels vehicles.
Els Mossos d'Esquadra han obert ara una investigació per tal de determinar les causes d'aquest accident i a hores d'ara la via ha quedat tallada en dos sentits de la marxa i es dona pas alternatiu.
I, de fet, pel que fa a la mobilitat en aquests moments, també un altre accident, en aquest cas a la 2, el Jorban, sentit Barcelona, deixa un carril tallat i provoca retencions des de primera hora del matí. També circulació intensa entre Sant Joan d'Espí i Sant Vicenç dels Horts, mentre que a Porent també cal extrema la prudència per boira densa entre Fondarella i Veciana. També cues a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, i també a la P7, a l'entorn de Santa Perpètua de Mogoda.
I pendents avui del funcionament de Rodalies després que els maquinistes hagin desconvocat la vaga a partir d'avui i que s'havia d'allargar fins demà i per ara sembla que funciona mitjant en normalitat. Malgrat l'acord assolit entre els sindicats majoritaris, el Ministeri de Transport i el Govern no descarta que al llarg del dia pugui haver algunes alteracions. De fet, hi ha alguns retards. A més, cal tenir en compte que els sindicats minoritaris no s'han sumat a aquest pacte, un fet que podria obrir la porta a nous incompliments dels serveis mínims com els que Renfe va denunciar ahir.
I Protecció Civil activa l'alerta del Pla Bencat per la previsió de vent intens a partir del dimecres amb ratxes que poden superar els 72 km per hora litoral i prelitoral central i sud, sobretot a les comarques de Barcelona i Tarragona. Segons el meu CAT, les comarques més afectades, els municipis, volíem dir, amb més incidències seran l'Alcamp, l'Alpenerès, l'Anoia i també el Baixpenerès.
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa que acabem de fer. És dimarts 10 de febrer.
I han de saber que l'Agència Catalana de l'Aigua i Rapsol alliberen entre avui i Lujous un cavall generador extraordinari al riu Gaià amb l'objectiu de millorar la qualitat ambiental del seu tram baix. Una maniobra que es fa des de la presa del Catllà i que pretén recuperar la naturalitat del règim hídric mediterrani. Tot afavorim una millor dinàmica fluvial. Segons l'Associació Mediambiental Assínia, aquest tipus d'alliberaments no només aporten aigua, sinó també sediments com el fang.
que és molt important per la regeneració natural de l'ecosistema. Una operació que ha començat a les 8 del matí amb un cabal inicial de 500 litres per segon, que augmentarà de manera progressiva fins dijous, quan es retornarà el cabal ambiental ordinari. Des de l'Aca i Rapsol, ho dèiem ara tot just fa una estona, es demana precaució a la ciutadania, ja que aquest increment sobtat del cabal pot afectar passos del riu i finques properes a la llera i recomanen evitar aquestes zones durant l'actuació.
N'hem parlat fa una estona amb el periodista Joan Brunat... en una nova anàlisi de l'actualitat... que tots vostès poden recuperar des del servei de Ràdio a la Carta. Va, però, que els propers minuts canviarem de registre. I per començar els oferirem un reportatge... que prepararà la nostra companya Ana Plaza... que segueix al detall tot el que té a veure... amb el transport per ferrocarril... que passa per unes hores baixes. I dissabte va ser a la manifestació de Barcelona.
i després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del gaià, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Eco, eco, eco. Va, que ens espera tota gent molt bé de les més coses, aquí, a Baix Gai al Dia.
La ràdio del territori, la ràdio que et representa. Baix gaià al dia. Sense el rei! Sense el rei! Sense el rei! Sense el rei!
Aquest és l'ambient de la manifestació de dissabte a la tarda, convocada per plataformes d'usuaris arreu del país a Barcelona. Als assistents els unia l'angoixa permanent de no saber quan passarà el tren i en quines condicions, si és que passa. La percepció general és que el servei ferroviari fa anys que pateix un deteriorament constant i que ara, després de l'accident de Gelida, ha arribat a un estat de col·lapse.
El lema era sense trens ni hi ha futur i aquest de fet és una de les proclames que més es va sentir. També n'hi va haver d'altres com volem un rodalies que funcioni cada dia, transport públic, servei de qualitat i se'ns acaba la paciència de tanta incompetència. A la manifestació hi havia gent de tot Catalunya i també del Baix Gaià. Nosaltres vam conversar amb la Carme Hernán que cada dia es desplaça de Torredembarra a Barcelona amb trens.
Aquesta és la seva història. A la manifestació de les plataformes d'usuaris d'aquest dissabte a Barcelona hi ha també representació de Torre d'Embarra. Vam fer una crida entre els molts usuaris de tren i vam localitzar la Carme Hernan. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu ets usuària habitual de Renfe o ho eres? Sí, exacte. A veure, tu ets de Torre d'Embarra...
I treballes a Barcelona. Exacte, exacte. Jo cada dia agafo el tren a les 6 del matí i per tornar, hauria d'arribar a les 7 del vespre, però mai cap dia arribo a aquesta hora. Sempre arribem, el trajecte hauria de ser d'una hora i quart i sempre acaba sent de dues hores com a mínim.
Clar, hem viscut unes setmanes completament caòtiques, fora del comú, amb una crisi absoluta, però la situació venia de lluny, ja, d'abans. Sí, sí, sí, de fet els trens, aquests retards, la farta d'informació, problemes, fa molts i molts mesos que s'arrosseguen, anys, diria jo. Quants anys fa que treballes a Barcelona? Jo fa molts anys, el que passa que a Barcelona fa molts anys que treballo, però visc a Torredembarra des del 2019.
I llavors agafo un tren fa uns sis anys, sí. I has vist un canvi, una progressió en aquests sis anys? Cada vegada anem a pitjor, cada vegada anem a pitjor. En comptes de millorar les coses, cada vegada hi ha més avaries, cada vegada hi ha més incidències, la puntualitat cada vegada n'hi ha menys de puntualitat, sí que ja arriba a ser desesperant.
Tu també vas viure de ple al tall de roda, abans que et comencés a gravar deies, mira, tu no ho vas passar malament lloc. No, perquè allò ja hi comptàvem amb allò, ja sabíem que havíem d'agafar els busos per un període de 4 o 5 mesos.
I, bé, com que ja estàvem mentalitzats, no passava res. Però és que ara, clar, no saps què et trobes al matí. Agafes el tren al matí i no saps què et trobaràs. No pots comptar amb res. I a les tardes, com quina situació et trobes? Perquè també sento molta gent que es queixa a les tardes. A les tardes, mira, l'altre dia, el divendres passat, vaig córrer per poder agafar el tren que agafo habitualment i resulta que l'havien cancel·lat i no ho sabia. Em vaig haver d'esperar mitja hora i vaig arribar a casa. En comptes de les set que hauria d'haver arribat, vaig arribar a quarts de nou.
L'estació de Torre d'Embarra és una estació petita amb bastants usuaris. Sí, són bastanta gent. I també hi ha, atenció en aquest cas, el viatger. Quina és la teva experiència en el cas de l'estació? Sí, el que passa que...
Hi ha una persona allà a guixeta, a la taquilla, però moltes vegades no et poden donar més informació que la que tenim. Llavors nosaltres tenim la sort que tenim aquest grup de WhatsApp, aquest xat, i la informació ens la passem entre nosaltres al minut.
I llavors és la millor manera que tenim per informar-nos, perquè no pot refiar de ningú dels de reenfer ni a dir, perquè no tenen tanta informació com podem tenir directament els usuaris. Els usuaris de Torre d'en Barra, no sé si heu fet grupets, si sou un grup de gent que us trobeu els dematins del tren, sou habituals? Sí, hi ha gent que sí, que ens trobem cada dia, som els mateixos. Hi ha gent que no baixa cada dia a Barcelona, hi ha gent que fa alguns dies de teletreball,
I jo ara mateix, aquesta setmana, també he aconseguit no agafar el tren. Tinc la possibilitat de quedar-me a Barcelona i he triat això, perquè si no és impossible. No tinc temps per fer res i és que és, no ho sé, em causa ansietat i tot.
Com vas prendre aquesta decisió de quedar-te a Barcelona i no sé per quant de temps l'has pres aquesta decisió? Va ser a partir de fa dues setmanes que els maquinistes van decidir no agafar els trens. És que no teníem trens al principi, llavors vaig dir que començaria a quedar a Barcelona perquè no tenim busos a Torre d'Embarra.
Llavors tampoc és qüestió d'anar a Tarragona a buscar el bus cada dia, perquè és temps incrementat de trajecte, i això no és viable, de moment. En la feina has tingut algun problema? T'han fet comentaris? No. O s'han costat flexibles? Tinc la sort que és una feina flexible, i si arribo tard recupero aquelles hores, però ho tinc bastant bé. És molt flexible.
Això també potser et dona una mica de tranquil·litat. Això em dona una mica més de tranquil·litat, però si tingués uns horaris molt estrictes és impossible poder arribar a l'hora amb el transport públic que tenim. Tant desastrós. Abans esmentaves el tema dels autobusos. A Torralambarra hi ha un autobús al dia que connecta amb Barcelona, però és a partir de les 9 al dematí. Sí, i a més és un autobús que el vaig agafar, de fet, un diumenge,
que passa a les 6 i quart de la tarda, i aquest bus va fins a l'aeroport, o sigui, recull gent d'Altafulla, de Torredambarra, i va a l'aeroport i dóna molta volta. I és només un al dia. I quantes hores vas estar? No, vaig estar potser una hora i mitja, però clar, ja vaig trigar a arribar, no va arribar puntual, saps? Llavors ens aniria molt bé tenir busos,
Com a alternativa al tren, no? I que tinguessin una freqüència en hores punta, doncs que poguessin tenir un autobús cada hora, no ho sé, de 6 a 9 del matí que n'hi hagués un cada hora i a l'hora de tornar també, a partir de les 5 de la tarda, que poguessin tornar a Torre d'en Barra des de Barcelona.
Aquí supos que una mica el tema és la dificultat de qui posa aquest bus, qui el paga, i poder quadrar horaris. De fet, heu fet un grup d'usuaris, heu fet peticions, algunes individuals d'altres col·lectives, a l'alcaldia, perquè es moguin fitxa. Sí, vam decidir enviar-li un correu a l'alcalde explicant la situació, que no podem confiar en la puntualitat dels trens,
necessitem poder arribar a les feines, poder arribar a la gent que estudia, poder anar a estudiar a Barcelona, gent que ha d'anar al metge, i hi ha altres poblacions com Falset que han aconseguit un servei de bus. Torredambarra és una ciutat que té molta gent, molts turistes que venen, hem de tenir accessibilitat,
perquè la gent pugui arribar i pugui anar a Barcelona, també. El que em van dir de l'autobús del Farcet és que va ser un dia concret. Suposo que no és tant el problema d'habilitar un dia, que potser es pot fer, però fer una línia regular. En qualsevol cas, l'alcalde ha accedit a trobar-se amb vosaltres. Exacte, exacte. Ens ha enviat un correu que farem una reunió el proper dimarts a les 7 de la tarda.
Tothom que hi vulgui anar, sobretot usuaris del tren, per veure quin és el punt de la situació i com podem millorar el tema del transport. Tens esperances que l'Ajuntament pugui fer alguna cosa en aquest àmbit? Voldria pensar que sí, perquè jo crec que és una necessitat que tenim. Altres pobles ho han aconseguit.
i jo crec que sí, que si fem una mica de pressió podrem aconseguir millores en aquest aspecte. Ara, el mes que ve, teòricament, perquè encara havíem dit el 9 de març, però ja veurem tal com estan anant les coses, que han de començar les obres del túnel del Garraf, com a usuària, aquesta perspectiva d'unes noves obres... Això, bueno, pot ser desastros, però jo crec que...
En aquest cas, la Remfe o allà, han de posar un transport gratuït alternatiu, no poden deixar els usuaris penjats. Llavors, jo confio que hi haurà busos, idealment haurien de ser busos de cada població directa a Barcelona, que això no sé com ho justinaran o no sé com ho faran, perquè no haguem de perdre tant de temps parant a tot arreu.
o almenys que fossin semidirectes, també, amb el mateix servei de tren, no sé, a Torre d'en Barra, que apareix a Sant Vicenç, alguns que apareixen a Vilanova i els altres ja directes a Barcelona. Tu has fet l'experiment, alguna vegada d'anar fins a Tarragona amb autobús i allà agafar l'altre autobús a Barcelona? Sí, ho vaig haver de fer el primer dia que no hi va haver trens per culpa d'aquesta vaga encoberta de maquinistes,
I, bueno, aquell dia, clar, a les 6 del matí, que volia agafar el tren, em vaig presentar a l'estació, no hi havia trens, el meu marit treballa a Tarragona, em va acompanyar a l'estació d'autobusos, em vaig haver d'esperar fins a les 9, que passés un bus, i vaig arribar a la feina a les 11. O sigui, això és totalment inviable. Quina hora t'havies aixecat aquell dia? A les 6 del matí. Mare de Déu. Sí, sí, sí. 5 hores després d'haver-te aixecat vas arribar a la feina. Exacte, exacte. Però, bueno...
almenys vaig poder arribar, que hi ha gent que potser es va quedar a casa directament, perquè és que no hi havia altra. Has tingut alguna experiència així amb el tren que recordis especialment? Allò d'aquell dia ens vam quedar tirats, ens vam fer canvi de trens, vull dir... Sí, constantment, o sigui, canvis de trens, estàs en el tren...
a l'estació de França el mateix, i llavors et diuen, no, ara aquest tren no sortirà, canvieu de tren que està en una altra via, i vinga, tothom canvia'ns d'allà, gent gran, de vegades que els costa caminar i això, han de baixar del tren, tot això, quedant-nos enmig d'un túnel sense llum, això també m'ha passat alguna vegada.
Això és una mica un clàssic, eh? Exacte. I que no et diuen res, que no t'informen. Això, saps? Depèn del maquinista. De vegades no tenim cap informació. De vegades sí que hi ha maquinistes que et van dient al moment, doncs mira, ara ens han parat per això o per l'altre, perquè hi ha tràfic de trens o perquè hem marxat la corrent elèctrica, una baixa de tensió que sigui.
Depèn del maquinista. I recordes algun viatge allò que diguis, és que avui hem fet el temps rècord, Barcelona-Torre d'en Barra? Bueno, és que són tants que hi hagi. Ja no ho sé, però és això, el trajecte és una hora i quart i de vegades ha estat tres hores per tornar. Vull dir, és que és això, que el tren ja surt tard...
o no hi ha tren, o hi ha el tren i no hi ha el maquinista, estació de França, jo l'agafo allà, potser està ple de trens però no hi ha cap maquinista, els maquinistes no hi són, on són? Llavors el tren no pot arrencar i estem allà tots els usuaris esperant, preguntem amb els armilles grogues, ningú sap res...
Això passa? Que la gent que ha de donar la informació moltes vegades no la té? Sí, sí. No, de vegades és que no saben res. Tenim més informació els usuaris, gràcies als xats que tenim, que ens anem comunicant al minut de què està passant, que no pas la informació que et puguin donar els mateixos treballadors que estan allà per informar. I també hi ha hagut molta incertesa amb alguns dels abonaments que han anat sortint. Ara aquests dies hi ha l'abonament gratuït, però a vegades a taquilles també es queixaven els usuaris.
Bé, és que clar, està bé que donin abonaments gratuïts, però és que això no soluciona els problemes. Volem que les coses funcionin, que els trens passin, que vagin puntuals. Si hem de pagar, pagarem. Volem pagar, però que funcionin. Tu tens vinculació amb la plataforma Dignitat a les Vies? Bé, ho conec a diversos membres, sí, sí. No hi participo activament, però sí que els vaig seguint, sí, sí.
I aniràs amb aquesta reunió que hem dit amb l'alcalde, que serà aquest dimarts a la tarda? Sí, intentaré anar-hi perquè justament aquest dia faig teletreball i puc anar-hi, però si fos un dia normal no hi podria anar perquè a les 7 no hauria arribat encara a Torredembarra. Carme, moltes gràcies per acostar-nos al teu testimoni enmig d'aquesta manifestació d'usuaris pel transport públic i sort i ànims. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
És el testimoni de la Carme Hernán de Torredembarra. La vam entrevistar durant aquesta manifestació que es va fer dissabte a Barcelona, que va sortir a les 5 de la tarda des de l'estació de França i va pujar per via Laietana fins a arribar a la plaça Sant Jaume. Allí es va llegir el manifest de la jornada. La tarragonina Anna Gómez, de Dignitat a les Vies...
va parlar en nom de les diferents plataformes d'usuaris convocants. En el seu Parlament, referències constants al patiment de la gent, que depèn del tren per desplaçar-se, i també una crítica contundent a la farta d'inversió a la xarxa de regionals i rodalies, perquè les prioritats, diu, són unes altres.
a la manifestació de les plataformes. El transport públic s'ha de defensar més que mai. Avui som aquí, treballadors, joves, estudiants, empreses, persones que pugen al tren i persones que esperen. Gent que defensa un habitatge digne, que lluita per viure a Barcelona i gent que lluita per viure als seus traductoris. Perquè defensar el tren també és defensar el dret a viure.
Jo sóc de Tarragona i estimo la meva ciutat. I no vull marxar perquè els plens no funcionin. No vull agradar triar entre la meva ciutat i la meva feina. I aquest sentiment s'estén a l'ullar de tot el territori.
Parla molt de la Catalunya rural. Aneu a vindre els pobles, però quan venen malgades us deixen enrere. No hi ha clar alternatiu, perquè clar, ni tampoc que l'hem de localitzar a les ciutats més grans.
No podem cometre els mateixos errors que ha Madrid. Concentrar tot el transport en una capital i oblidar la resta del territori. Els que vivim més enllà de l'àrea metropolitana també perdim el centralisme de Barcelona. Necessitem una xarxa terroviària que connecti tot el país, no només la capital.
Es veu que hi ha milions per ampliar l'aeroport, però no per garantir el transport digne per tots nosaltres cada dia. I que teni clar, l'economia és important, però l'economia no és res sense la gent.
Quan feu el transport públic, no feu només un servei. Cauen oportunitats, drets, dignitat i benestar emocional.
I heu vist el que ha plogut, no? Doncs que no ens enganyin, que no ha estat la pluja. Si el sistema hagués sigut fort i no hagués estat infrafinançat brutalment durant dècades, quan una xarxa està malalta, qualsevol cop l'enfonsa. I és més fàcil culpar a la pluja que reconeixer que aquest caldari té noms i cognoms, roms i amics.
Hem de recuperar i defensar el transport públic, no amb mesures improvisades ni amb gratulitat, que no funciona, sinó amb inversió, dignitat i qualitat, perquè sense temps no hi ha futur. Sense temps no hi ha futur!
Prou retards, prou abandonament, prou desinversió, prou excuses. El transport públic no és inluxa i avui és responsabilitat nostra defensar-lo, el poble. I escolteu, ser català és un ingull, però aquesta xarxa ferroviària no està a l'altura del país que mereixem.
Gràcies.
Eren les paraules d'Anna Gómez Llaurador durant aquest manifest que es va llegir a les portes del Palau de la Generalitat. Aquesta manifestació dels usuaris de trens va aconseguir el suport d'altres entitats. És el cas d'Òmnium i també dels sindicats majoritaris, també de la intersindical. Escoltem per aquest ordre Javier Antic d'Òmnium, Belén López de Comissions Obreres i Camil Ros de la UGT.
Avui, des d'Òmnium Cultural, som tot el dia als carrers per denunciar la sostenible situació de caos provocada per Rodalies, que avui afecta tota la salsa ferroviària de Catalunya i per exigir que l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya garanteixin un dret fonamental, tan bàsic com és el dret a la mobilitat.
Per això aquesta tarda som a la manifestació unitària transversal i de país liderada per la plataforma Les Plataformes d'Usuaris i a la que hi donem suport més de 150 organitzacions socials de molt diversos sectors del país.
A Catalunya les desinversions i els incompliments en infraestructures per part de l'estat espanyol han estat sistemàtics durant dècades i ja estan afectant ara, des de fa 20 anys, a les persones del país en el seu dia a dia
impedint i dificultant arribar al lloc de treball tornant a casa i amb unes afectacions molt greus per a la nostra economia. Aquesta situació fa dècades que dura governi que governi a l'Estat i per tant des d'Òmnium Cultural considerem que el problema és l'Estat i per això considerem que la independència és la millor eina per poder tenir unes infraestructures
dignes i segures. La manifestació d'avui és molt important, però aquesta és una batalla que fa 20 anys que dura i que demà, les setmanes següents i els mesos que continuen, haurem d'estar des de la societat civil empenyent per resoldre un problema que avui és gravíssim i letal per a les persones i per a la vida econòmica del país.
Des de Comissions Obreres, com a principal sindicat de Catalunya, convoquem a tota la ciutadania i sobretot a les persones treballadores en aquesta manifestació d'avui perquè clarament té una afectació a les persones treballadores. Durant moltes dècades s'ha abandonat i clarament s'ha fet una política classista on s'ha prioritzat una altra mobilitat, com l'altra velocitat, front a les rodalies que és la que utilitzen els treballadors i treballadores cada dia per anar a treballar. Per tant, nosaltres el que denunciem és que...
La mobilitat és la germaneta pobra de les polítiques públiques i necessitem que la vivenda, perquè a més va relacionat, la dificultat d'accés a la vivenda, que la gent hagi d'anar a viure més lluny i la mobilitat han d'estar en el centre de les polítiques públiques. Reclamem que hi hagi una inversió important i sobretot també denunciem que en les últimes dècades hi ha hagut una externalització de les activitats que són pròpies d'Adif i de Renfe i que això ha comportat molta precarietat per les persones treballadores
i que aquesta precarietat també suposa un mal servei en el manteniment de les línies i en tot el servei que es dona. Per tant, falta d'inversió, prioritats que no tenen en compte les necessitats de les persones treballadores i externalitzacions per precaritzar condicions de treball són les causes que han generat aquesta crisi ferroviària. I el que reclamem a les institucions és que es tingui en compte les necessitats de les persones treballadores en el seu dia a dia, en la seva mobilitat per anar a treballar, per anar a estudiar,
i que, per tant, s'inverteixi i es garanteixi el dret a la mobilitat, a una mobilitat segura i sostenible, que és la ferroviària. Per això estem aquí i convoquem avui les persones treballadores en aquesta manifestació. Bé, estem avui a l'estació de França, i com veiem com està l'estació de França, doncs és una mica com està la situació de Rodalies, però que ha acabat tenint d'altres condenades, com ha estat el cas de l'AVE, també. El que ens hauríem de preguntar és...
Cal que hàgim arribat fins a aquesta situació perquè es converteixi a invertir de veritat en el manteniment de les vies en tota la situació i en les inversions a mig i llarg termini? Creiem que no. És una inversió que ja s'hauria d'haver produït fa molts anys i que tots els governs de l'Estat en són responsables d'aquesta desinversió pública.
Quan parlem amb els nostres companys de la UGT, de Renfe, d'altres parts de l'Estat, quan ja fa temps vam començar a parlar del traspàs de rodalies a Catalunya, en reunions van dir que aquí està molt pitjor que la resta de l'Estat. Per tant, es denuncia la desinversió crònica. Al mateix temps, també, aquests dies, hem vist una descoordinació
de les diverses administracions. Per tant, el que demanem és que, fruit d'aquesta crisi, hi hagi un operador únic de veritat, un interlocutor únic de veritat i una informació única i coordinada. Perquè molts dels problemes que hem tingut de Rodalies aquests dies, alguns han estat producte de la desinformació, no producte del deteriorament de les vies. Per tant...
Esquerra Republicana, Comuns, la CUP i Junts també van fer acte de presència en aquesta manifestació convocada per les plataformes i van fer declaracions als mitjans. Sentim per aquest ordre Oriol Junqueras, Esquerra, Jessica Albiat dels Comuns, Sunso Moreno de la CUP i Jordi Turull de Junts.
Fa molts anys, moltes dècades, que Catalunya pateix un infrafenisament evident, un tracte humiliant que afecta el conjunt de la població de Catalunya. En aquests moments això es fa especialment evident en l'àmbit dels trens, en l'àmbit ferroviari, i per aquesta raó nosaltres defensem que han d'haver-hi dimissions i que han d'haver-hi solucions.
La nostra feina és intentar aportar algunes d'aquestes solucions, com per exemple, continuem insistint en la necessitat de resoldre el tall de l'AP7, d'aixecar barreres als peatges de l'autopista Terrassa-Manresa, aixecar les barreres en els peatges dels túnels de Vallvidrera, contractar més servei d'autobusos i d'autocars per donar serveis alternatius als passatgers que encara ara no poden agafar el tren,
i sobretot trobar solucions de llarg termini amb inversions que resolguin el dèficit de manteniment que pateixen les vies, la senyalització i els convois ferroviaris. I aquesta és la nostra feina i estic segur que contribuirem a que el país se'n surti.
Prou d'aquest despropòsit de Rodalies, prou d'aquest maltractament a tota la gent treballadora que necessita el transport públic per anar a treballar, per anar a estudiar, i també prou de parlar d'ampliacions de l'aeroport, que és una política classista i que l'única cosa que faria seria incrementar les edicions i portar més turistes que vi volem ni caben.
Però això sí que vos anuncia que aquest mateix dilluns nosaltres començarem les reunions, serà la primera reunió de negociacions dels pressupostos de Catalunya i evidentment Rodalies serà un tema central en la taula de negociacions perquè juntament amb l'habitatge Rodalies són les dues preocupacions principals de la ciutadania i han de ser les dues prioritats del govern de la Generalitat i què és el que estem demanant i què és el que defensem.
Nosaltres avui participem d'aquesta jornada de mobilitzacions. Hem estat al matí, també som a la tarda, perquè com fa dies ja estem dient que aquesta Catalunya cau a trossos. Això d'avui, d'aquestes mobilitzacions, denuncien la qüestió de la mobilitat, però només és el cap de l'Issaberg,
Avui és la mobilitat i demà serà, com sabeu, el dimecres hi ha una mobilització per educació i demà passat serà de sanitat. Per tant, nosaltres tornem a posar sobre la taula quin és el problema estructural que tenim.
un estat espanyol amb una estratègia absolutament centralista que ha tingut voluntat de posar els recursos en aquelles infraestructures que serveixen per les elites i no per la classe treballadora. Per tant, nosaltres tornarem a posar sobre la taula la necessitat de la independència per sortir d'aquest jocat.
Bé, estem avui a l'estació de França i com veiem com està l'estació. Des de Junts per Catalunya sabeu que fa dies que donem suport a totes les mobilitzacions que hi ha per denunciar aquesta situació. Una situació que creiem que s'han d'assumir responsabilitats polítiques per tanta incompetència, per tanta deixadesa, per tanta desinformació que afecta tant els usuaris.
per posar en risc també la seguretat dels usuaris que ara veiem com i de quina manera aquesta baixada es està afectant. Per tant, demanem que per respecte als ciutadans hi hagi aquestes responsabilitats polítiques i després que hi hagi lideratge, que deixi d'haver-hi tanta resignació, que deixi d'haver-hi tanta dependència, que deixi d'haver-hi tanta submissió.
amb el govern de l'Estat, amb el govern de Madrid i que la Generalitat, perquè ho pot fer i ho hem demostrat jurídicament, lideri i rescindeixi el contracte pel que fa a la direcció dels serveis amb Renfe. Renfe no pot liderar la solució quan ha estat l'autèntica responsable de tota aquesta catàstrofe que hi ha en matèria de mobilitat a Catalunya.
Sintonia de l'Eco del Gallà, tots els dimarts i també en radifusió aquest espai per parlar de medi ambient, d'iniciatives d'entitats que treballen de forma activa per preservar no només el medi ambient, avui també parlarem de benestar animal perquè tenim amb nosaltres la presidenta de Torracat, la Montse Vergara, benvinguda. La Núria Vergara, disculpeu. Molt bon dia, Núria, com estàs?
Molt bon dia, Raquel. Primero, gracias por invitar-nos a tu programa. Doncs un plaer perquè sempre ens agrada, no?, d'estar pendents de totes les activitats que es duen a terme i que depenen en gran mesura del voluntariat, com és el cas de Torrecat. Aquests darrers dies ens fèiem ressò, sobretot al magazín Baix Gai al Dia, que s'havia publicat el nou calendari
d'activitats mediambientals a Torre d'en Barra, on moltes activitats locals, moltes entitats que també tenen el seu radi d'acció a la subcomarca, doncs estareu fent possible moltes iniciatives que volen garantir la preservació de l'entorn.
i en el vostre cas us han incorporat en aquest calendari perquè feu accions que beneficien el medi ambient a l'hora que teniu cura de les colònies falines. Parlarem del cas de Torredembarra, però això pot ser inspirador per altres municipis perquè sabem que la gestió de gats, de colònies,
És un repte. A molts ajuntaments, a molts pobles, ho veuen com una problemàtica i avui parlarem del cas concret de Torredant Barra, però amb la voluntat que pugui ser útil aquesta experiència a tot l'entorn.
Per fer una mica de memòria a Torracat, us dediqueu bàsicament a gestionar les colònies. Núria, expliquem en què consisteix, què vol dir gestionar una colònia falina?
Bueno, lo primero es que necesitamos un alimentador. Los alimentadores son la base de la asociación. Sin ellos no podríamos hacer, bueno, sin nosotros, todos somos alimentadores, no podríamos hacer la tasca. Y la idea de la gestión es cuidar de los gatos donde hay una colonia, esterilizar lo primero aplicando el método SER, que es captura, esterilización y retorno a su entorno.
¿Qué evita esto? Evita que se reproduzcan, que haya cada vez más gatos. Y bueno, a partir de allí, pues el alimentador está pendiente de si están enfermos, si les pasa algo, si están todos bien, si...
mantener aquella colònia lo mejor posible, lo más sana posible. Molt bé. Des de fa uns anys n'heu identificats. De fet, la Núria ens ve aquí a Villada amb una armilla de color groc perquè se'ls vegi clarament...
També perquè no està permès d'alimentar els animals, només vosaltres, els membres de l'associació Torracat que aneu identificats, sou els que teniu permís per posar menjar. Això es fa per una qüestió de salubritat i per impedir, per exemple, que proliferin rates entre d'altres. Això entenc que també com a associació
us ha ajudat a anar més tranquils pel carrer, a evitar, en certa forma, conflictes que en alguna ocasió sabíem que hi havia gent que us increpava perquè no acabava d'entendre la vostra funció.
Bueno, sí. Hicimos un curso que nos dio el ayuntamiento sobre gestión de colonias felinas. De momento solo a los alimentadores de las colonias en vía pública, porque hay dos tipos de colonias, los que están en la vía pública y los que están en zonas privadas, sean patios...
Descampado, etc. De momento solo lo hemos hecho los que damos de comer en colonias de la vía pública. Entonces nos dan la armilla. Aparte de eso, tenemos un identificativo con nuestros datos por detrás. Muy bien. Que si, por ejemplo, la policía nos para o lo que sea, porque no nos conocen en el momento que somos de los que alimentamos, nos podemos identificar.
Molt bé, doncs una identificació que en aquest cas us acredita com a alimentadors. Ens has portat dades actualitzades, Núria. Quantes colònies hi ha actualment a Torradambarra? Quina és la seva distribució, ubicació aproximada? Ai, 102.
Sí, parecen muchas, pero afortunadamente llevamos 15 años aplicando el método SER y sin descanso. O sea, tenemos casi el 90% de los gatos esterilizados.
El año pasado teníamos el 90, pero nos han aparecido gatos nuevos, colonias nuevas, entonces ha bajado un poco el ranking. Pero gracias a que no hemos parado de aplicar el método SER, si no, yo creo que sería desastroso.
Clar, ara deies aquest percentatge de gats esterilitzats ha baixat. Entenc aquí que és perquè hi ha gats domèstics que no estaran esterilitzats i s'han escapat o els han abandonat. Entenc que ha de ser una de les principals causes o que vinguin d'altres termes. Nos han aparecido algunas colonias nuevas. Entonces, claro, eso aumenta el número de gatos sin esterilizar.
Y sí, nos aparecen... El año pasado rescatamos en el centro del pueblo, donde no hay prácticamente colonias ni nada, gatos dóciles de seis meses. Supongo que alguien dejó parir sus gatas, empezaron a dejar a los bebés de seis meses abandonados en medio del pueblo. Fue horrible.
Y claro, eso nos aparecen gatos nuevos en las colonias que no sabemos de dónde han salido, etcétera, etcétera. Pero bueno, el año pasado teníamos un poquito más del 90% de gatos esterilizados. Y eso es porque no se puede parar de hacer el ser.
El problema que hay es que muchos ayuntamientos dicen que solo tenemos X presupuesto. Esterilizan durante tres meses y el resto de meses ya no esterilizan. Eso significa que aunque hayas esterilizado 100 gatos, el resto de meses las gatas van a parir para en cuatro de promedio.
La mitad promediamos que es hembra, con lo cual imagínate tú el número de gatas que habrá pariendo cuando vuelvan a utilizar otra vez el método 0. O sea, no se puede parar, tiene que estar todo el año, todos los meses, cada vez que te avisan. Nosotros ahora tenemos, porque tenemos colonias nuevas y gatos nuevos, pero aparte de eso los gatos que nos quedan sin esterilizar son machos y alguna hembra.
de los difíciles difíciles difíciles que no hay manera aunque apliquemos tenemos muchas formas de captura pero hay gatos que se nos resisten sobre todo los machos cuesta lo que son que no quieren cuesta mucho pero bueno los que nos quedaban eran eso los llamados difíciles pero claro ahora tenemos gatos nuevos colonias nuevas
Clar, parles de gats nous, és perquè els teniu tots sensats? Els identifiqueu, els hi poseu alguna mena de xip, algun distintiu? Des del año pasado comenzamos a xipar. Cada vez que llevamos a esterilizar un gato o una gata, se le pone el xip. Cada vez que los llevamos por cuestiones médicas,
o veterinaria en este caso, se les pone el chip. Desde el año pasado estamos implantando lo del chip, que además es obligatorio. Pero, no, sobre todo llevamos, las cuentas que llevamos, el censo que llevamos es interno y es a través de los alimentadores. Es que los alimentadores son nuestros ojos y nuestros oídos en la colonia. Claro.
Ja deies, 102 colònies, d'aquestes la majoria estan a la via pública o no? Perquè ja parlaves de terrenys privats, la majoria estan en terrenys privats. Sí.
La mayoría en patios privados. Por ejemplo, donde yo vivo, mi edificio, cuando me mudé, ya existía una colonia que yo alimentaba y justo me mudé allí y estaban en mi patio. Ahora solo queda uno, esa colonia ya solo queda un gato, pero bueno, está así. Y los alimentadores normalmente son la gente que vive allí.
El rol de l'alimentador és portar, bàsicament, l'aliment, deies, vigila, són els nostres ulls en aquestes colònies, però, a més a més, també procureu que les zones estiguin netes, no?, per evitar, doncs, això, conflictes o queixes. Sí. Es por eso que está prohibido dar de comer a los animales, porque...
Somos los alimentadores los que sabemos cómo se debe hacer y qué hacer. Y claro, nosotros intentamos siempre en la medida de lo posible. Lamentablemente en algún sitio se nos escapa nuestro control.
Pero intentamos mantener la zona alrededor de donde está la colonia o en la colonia lo más limpia posible. Ya sea porque por el viento entra basura, porque hay personas incívicas que algunas veces nos dejan basura en las colonias, todo eso lo recogemos. También estamos evitando que esto siga pululando por allí y contaminando.
A més, teniu com uns elements per dispensar els aliments de diferents models. Fa uns anys, per exemple, es van reutilitzar alguns contenidors que em sembla que fins i tot vau tenir la col·laboració d'alumnat de l'institut que els va decorar. Teniu com diferents sistemes per dignificar al màxim aquests espais on poseu els aliments.
El más básico es el que hemos utilizado siempre. Las garrafas de 8 litros, que las reutilizamos para poner comida y agua. Abrimos un agujero, etc. Ahora también estamos implementando poco a poco lo de las tolvas y la tolva del agua, que es como lo tenemos en la calle Barcelona. Tenemos esto.
Pero de momento solo tenemos esta. Y lo que sí que gracias a la intervención de la regiduría del Benestar Animal, que nos consiguió hace unos años los contenedores del reciclaje que se les daba a los de la restauración, la orgánica, los que estaban ya desechados, rotos, perdón,
Los chicos del Instituto Ramón de la Torre nos los prepararon para que se pudieran usar para poner comida y agua. Por un lado hay un agujero...
y se pone una garrafa con comida y por el otro hay un agujero, se pone garrafa. Tenemos nuestra llave, cada alimentador tiene su llave. No hay muchos, pero sí, tampoco se pueden poner en cualquier sitio, pero sí, llevan con el cartel del ayuntamiento, conforme es una colonia controlada, gestionada, etcétera, etcétera. Pero sí, sí, ese se recicló. Y muy bien, la verdad es que nos gusta mucho este tipo de...
Y luego tenemos, nos han donado los dos contenedores iglúes de aquellos de vidro de antes que estaban rotos y los mismos chicos del Instituto de la Torre, bueno, alumnos de allí los están adecuando porque los vamos a convertir en dos refugios para una colonia que tenemos importante, que la mayoría de los gastos ya están un poco mayores.
Clar, les colònies també han anat evolucionant, perquè fa uns anys hi havia colònies on hi havia moltíssims gats. Ara són més reduïdes, no tenen tants individus. Precisament perquè aplicem el mètode ser. Jo recordo que hi havia una colònia a la qual vivim ara, que quan jo coneixia aquesta colònia hi havia més de 30 gats. Ara queden 3.
Entonces, claro, si no permites que las hembras estén pariendo en una colònia, claro, el número se va reduciendo, que es lo que queremos. Clar, és que cada família, deies, d'apromitja pot arribar a tenir 4 o 5 gats per cadascuna de les camades.
Poden anar parint durant anys, no? La seva vida fèrtil, quants anys pot tenir? Bueno, en la calle no és igual que en casa, pero conocemos gatas que han vivido más de 10 años en la calle. Y no paran, aunque estén un poco mayores.
La parte buena de controlar las colonias enfocadas al medioambiente es que si evitamos también la proliferación de gatos, de que hayan cada vez más gatos, también ponemos nuestro granito de arena para que no se vea tanto el impacto en la fauna autóctona local del municipio.
Parlem d'arrosagadors, bàsicament, no? No, perquè, bueno, jo què sé, hi ha, a lo millor, hi ha algun pajarito que és d'aquí autòctono o que suele vivir per aquí i cuant més gatos hi ha que ho puguin cazar, doncs mira, millor. Ajà.
Clar, és una de les qüestions que de vegades es parla sobre aquest equilibri entre espècies i bé, sabem que la feina de Torracat ve de molts anys enrere.
Heu anat subsistint gràcies als socis, a les persones que de forma desinteressada s'han implicat com a alimentadors i així. L'Ajuntament us anava donant suport. Creiem segurament que des que s'ha creat la regidoria específicament de benestar animal hi ha hagut un canvi important. Però moltíssim, la veritat.
¿Se pueden mejorar cosas? Sí, claro, siempre se pueden mejorar cosas. Pero la verdad es que estamos muy contentos y además si nos comparamos con otros municipios, vamos, estamos en la gloria. ¿Se pueden seguir mejorando cosas? Sí, sí, sí, por supuesto.
Pero la verdad es que no nos podemos quejar dentro de todo. Hay municipios que están pobres desesperados. Clar, hi ha hagut més aportació de part de l'Ajuntament per ajudar-vos a fer front a l'alimentació, però sobretot també a les atencions veterinàries, perquè...
Us feu càrrec quan veieu un gat que potser ha patit un accident, l'han atropellat o està malalt? Sou vosaltres qui aneu a recollir aquests animals i els porteu a la clínica veterinària? Sí. El ayuntamiento no nos cobre la parte de la alimentación. Desde el año pasado están intentando ver si consiguen una partida para, por lo menos, ayudarnos un poco, pero de momento no.
Pero los gastos veterinarios y las esterilizaciones eutanasias que entran dentro de lo que es el veterinario, sí, tenemos una buena partida, con lo cual nosotros, si nos llaman de cualquier sitio y nos dicen, hay un gato que está aquí en medio de la calle, no sé qué, que está mal, salimos corriendo. Que nos digan, es que parece que está muerto.
Salimos corriendo igual, porque el problema es que a veces nos han avisado de gatos que en teoría están muertos y no están muertos. Entonces no nos podemos... Lo has tocado, has visto que está muerto. No, no me he atrevido. Entonces tienes que salir corriendo. No vas a dejar que ese animal esté agonizando ahí durante horas. Si está muerto, se avisa la policía que avisa la recogida de animales, pero si está vivo, salimos corriendo con él al veterinario. Más todos los gatos de nuestras colonias...
És una opa. En aquest sentit, sempre som benvingudes les col·laboracions per part de l'Ajuntament o de les persones que vulguin donar un cop de mà. Aprofitem, si vols, per fer una crida perquè...
us fan falta alimentadors, sempre va haver una mica de relleu o més mans, però gent que pugui fer aportacions, rebeu aportacions econòmiques, però també rebeu aportacions d'objectes, de coses que puguin ser posades a la venda, perquè de vegades participeu en mercats d'intercanvi, mercadets solidaris. Nosotros siempre tenemos...
Unos mercadillos que hacemos desde San Jordi hasta octubre. Aparte de eso tenemos tres mercadillos especiales que son el mercadillo de San Jordi, que es con el que empezamos las paradetas, le decimos paradetas. El mercadillo de Segona Más, que este año pasado participamos. Y el mercadillo de Nadal. Aparte de eso tenemos dos mercadillos los martes,
Martes sí, martes no, de cada mes. Y la gente nos dona ropa, enseres, bueno, nos donan montones de cosas. La mayoría en muy buen estado, incluso cosas que están casi nuevas. Y nosotros en estas paradetas, pues, hacemos un intercambio en solidaridad.
Això ajuda a que pugueu finançar el que deies, la compra d'aliments. També teniu xarxes socials i una pàgina web per si algú es vol informar o vol fer el pas, perquè un alimentador...
Una persona que col·labori amb Torrecat, de quants dies ha de disposar, bàsicament, en què consisteix la tasca de l'alimentador? Per si algú s'ho vol rumiar, de si pot fer el pas o no. Normalmente los alimentadores vamos todos los días a nuestras colonias, normalmente.
Pero bueno, se puede ir dependiendo de si no les dan lata, o sea, comida húmeda. Hay alimentadores que van de así día, ¿no? Por lo menos yo salgo de lunes a viernes porque los fines de semana me reemplazan unas compañeras, son alimentadores solo de fin de semana o...
O que van por las tardes. En la calle Barcelona yo paso por la mañana y una compañera pasa por las tardes y los fines de semana. El gato que está allí, que es el Bob, que además lo conoce todo el mundo, está muy mimado este gato. Pero bueno, es que depende mucho de la colonia. Pero mínimamente sí, día sí, día no...
El tema del voluntariado del alimentador es que tiene que poner el pienso y si da lata de su bolsillo. Es por eso que nos cuesta tanto a veces conseguir voluntarios para esta tasca.
Porque claro, te lo tienes que gestionar tú hasta que no podamos resolverlo de otra manera. A veces si tenemos un poco de presupuesto, nosotros compramos una cantidad grande y repartimos entre los que más necesitan o los que tienen más gatos, pero normalmente el alimentador tiene que costearse lo que compra para sus gatos.
Doncs és un dels reptes que esteu mirant també d'ajudar a finançar, evidentment, acords que pugueu tenir amb empreses o també amb aquestes persones que vagin fent donacions de forma puntual o d'una manera més regular.
I bé, nosaltres volem agrair a la Núria Vergara que avui ens hagi explicat tot això però també agrair-li la tasca que fan perquè sabem que és molt important per ajudar a mantenir la convivència entre gats i veïns i des d'aquí aquest, com dèiem, reconeixement i alhora crida a totes les persones que vulguin donar un cop de mà
a Torrecat, o també a les entitats i voluntaris que els diferents municipis del Baix Gaià estan mirant de dignificar la vida dels gats i de resoldre també les situacions crítiques que es poden produir.
Doncs, Núria, seguirem atents a tots aquests mercadets que aneu fent, també a les vostres xarxes socials, on de vegades aneu fent crides per adopcions de gats, etcètera, etcètera. Moltes gràcies i fins la pròxima.
Fins demà!
Arribem als darrers compassos d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia, el programa del Defulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Va, que ens queda encara una estoneta per reflexionar amb les frases cèlebres que cada dia ens porta principalment la nostra companya Sònia Camí, tot i que en algunes ocasions la responsabilitat recau en la Raquel Martínez.
Sònia, va, tu diràs, que et sento riure de fons. Vinga. Avui una frase del novel·lista i assagista francès, André Muguat, que diu... Oh!
És veritat, no? Sí, sí, sí. No diu res que no sigui cert. És l'estima, és aquest amor, no? Clar, exacte, com nosaltres que estimem els nostres oients, no? Oh, que bé, que poètic quina manera d'acabar.
programa per convèncer l'audiència de baixa i el dia que demà, fidelment, a l'hora de sempre, torni a sintonitzar alguna d'aquestes tres emissores, o bé ens escolti en redifusió o des del servei de ràdio a la carta. Així que gràcies a tots aquells i aquelles que des del primer dia ens fan confiança. Raquel Martínez, Sònia Gamí, que acabeu de passar un molt bon dimarts. Fins demà. Molt bon dimarts a tothom. Adéu-siau. Adéu-adeu. Adéu-adeu.
I a tots vostès els esperem, doncs, demà a la mateixa hora. Passiu bé.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom. Valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local.
i reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de mitjans de comunicació locals de Catalunya. Federació de ràdios locals. Som Ràdio Local.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar el dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta, amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home en relació amb la mort violenta d'un altre home, Vilanova i la Geltrú. Ens amplia aquesta informació, Marga Trias, del Canal Blau FM. Els Mossos d'Esquadra han confirmat la detenció d'un home aquest matí a Vilanova i la Geltrú, presumptament implicat en la mort d'un altre home després d'una baralla entre ells. Els fets han tingut lloc a les 5 de la matinada. De moment, se sap que als dos homes no s'ha pogut fer res per salvar la víctima. Aquesta es trobava al mig del carrer amb ferides que podrien haver estat fetes amb arma blanca.
I els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb la Guàrdia de Finança Italiana, han iniciat aquesta matinada un dispositiu per detenir els membres d'una organització transnacional presumptament implicada en el tràfic d'aixís i altres substàncies. El dispositiu inclou més d'una desena d'entrades que s'estan fent a Badalona, Sant Adrià del Besòs, a Mataró, Tiana, Calella, Moncada i Reixac i també a Llorenç del Penedès.
I un accident múltiple a la Nacional 340 a Tarragona ha deixat una víctima mortal i tres més ferides de gravetat. La col·lisió frontal ha implicat dos turismes i també un totterreny. El CEM ha traslladat els tres ferits, dues dones i un home, als hospitals de Santa Tegla i al Joan XXIII. Els Mossos d'Esquadra han obert ara una investigació per tal de determinar les causes d'aquest accident. A conseqüència, la via ha quedat tallada amb dos sentits de la marxa i es dona pas alternatiu.
I el Departament d'Educació té llesta una proposta per millorar el complement específic del personal docent i l'atenció educativa, la qual podria suposar un increment salarial, segons fons de la Conselleria. La iniciativa busca donar resposta a les demandes sindicals que reivindiquen recuperar el poder adquisitiu perdut en l'última dècada
i està condicionada a l'aprovació dels pressupostos. A més de l'àmbit econòmic, educació vol abordar també la reducció de ràtios, la desburocratització dels recursos també per a l'educació inclusiva i el reconeixement de les funcions dels docents amb l'objectiu de millorar les condicions laborals i afrontar els reptes del sistema educatiu. La mesa sectorial començarà a debatre aquesta proposta el 19 de febrer, tot i que podria avançar-se si les parts ho consensuen.
I Protecció Civil activa l'alerta del Pla Bencat per previsió de vent intens a partir d'aquest dimecres amb ratxes que poden superar els 72 km per hora litoral i prelitoral, central i sud, sobretot a les comarques de Barcelona i Tarragona. Segons el Meteocat, el vent bufarà de component oest.
i serà més fort durant el matí i el migdia, amb especial incidència a l'Alcamp, a l'Alt Penedès, a l'Anoia, al Baix Camp i també al Baix Penedès. L'episodi es podria allargar també durant dijous. Protecció Civil demana extrema la prudència, retirar objectes dels balcons i també anar en compte a l'exterior i en els desplaçaments. Notícies en xarxa
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.ona-latorre.cat.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de nou a dos quarts de dues, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrufers, número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la Ràdio Municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre escrivint-nos a onalatorre arroba torredembarra.cat Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Sintonitzes Ona la Torra.
Nova edició de l'Espai Polític. Cada dimarts parlem en directe amb els representants dels diferents grups municipals que hi ha aquest mandat a l'Ajuntament de Torredembarra. I avui és el torn de rebre a la regidora i portaveu del grup municipal del Partit Popular, la Núria Gómez. Què tal?
Hola, molt bon dia. Com anem? Bé, bé, molt bé, moltes ganes d'estar aquí amb vosaltres, perquè és la finestra oberta per poder contactar amb els nostres veïns aquí, dirigint la política i el nostre esforç. Molt bé, i també teníem a vosaltres el Jordi Pujol, vicesecretari d'Organització del Partit Popular aquí a Torredembarra. Què tal? Molt bé, molt bon dia. Que ens ha acompanyat en altres ocasions.
Aquí, evidentment, els partits teniu una miqueta de llibertat per portar els membres del vostre equip que vulgueu aquí en aquest espai, on mostrem una mica el treball que es fa des de l'Ajuntament, però també el treball que es fa en clau de partit, sempre des d'una perspectiva torrenca. Sí, perquè, a més, és una feina que no es veu, perquè no ens fem fotos amb nosaltres mateixos cada vegada que ens reunim,
Però és una feina d'equip, vull dir, el Partit Popular Torredembarra és un partit molt fort, és un partit que ha tingut un resultat a les eleccions fantàstic, som els líders de l'oposició, i la feina que es fa no és només el dia del ple o el dia de la comissió informativa, sinó que és tots els dies del mes,
per preparar aquests temes que ens porten a debat l'equip de govern, però també en clau interna preparar ja de cara al 2027 el programa i les coses que s'han de fer. Nosaltres hem sigut, jo crec, que molt responsables amb el que els vam demanar als ciutadans de Torredembarra quan els vam dir que ens votessin perquè faríem una sèrie de coses al programa i l'estem complint. I ara ja és...
de cara al 2027, mirar aquelles coses que ens falten i agrair que els ciutadans han estat al nostre costat. Tu que vas fent un seguiment molt important de la política local i els plens i tot, nosaltres vam ser el partit que vam votar en contra de la pujada d'impostos,
Però ara, en aquests darrers pressupostos hem votat a favor. Això vol dir que tenim capacitat de diàleg i de treballar amb altres partits i amb altres formacions que ideològicament estan molt allunyats a nosaltres. Nosaltres vam aprovar els pressupostos després de tenir una feina...
dins del partit, que per això comentaven la feina que es fa a nivell d'organització i d'elaboració de programes, i després parlant i pactant amb el regidor d'ensenyament, amb el José García, i també amb l'alcalde, Valer Pino, perquè reclamàvem.
des de fa molt de temps, que això ja ho hem dit alguna altra vegada. La plaça de la psicòloga. La plaça de la psicòloga, perquè va néixer aquesta plaça des de l'associació de pares, quan Antoni Roig era l'institut, els primers anys, i després ho va agafar l'Ajuntament i ho va fer ja més oficial, més municipal, i això volíem que tingués una continuïtat després de 30 anys.
L'any passat, doncs, en vam sortir amb els pressupostos de l'any passat, tot i que es va mantenir la plaça, però no es va dotar econòmicament, i aquest any, després de parlar-ho molt, i tot s'ha dotat econòmicament. Per tant, si l'equip de govern se ve a parlar i a pactar amb el Partit Popular, el Partit Popular ha fet l'esforç també, i per això vam votar a favor d'aquests pressupostos, no?
per coherència, per transparència, per dir als ciutadans que nosaltres som un partit de diàleg i de pacte amb tothom, ens recolza. A vegades diuen, la diferència amb un municipalista, molta, perquè nosaltres ens recolza, a darrere tenim juristes, advocats, gent de pes del partit, tant a nivell de Catalunya...
amb el president Alejandro Fernández i el Parlament, amb els nostres 15 diputats, però també el Congrés a Madrid, que som el Senat, la formació més votada, majoria absoluta, i el Congrés som qui vam guanyar les eleccions. I tot això es traspua a l'hora d'aquí fer propostes perquè sabem que anem ben encaminats i que tenim un gran recolzament darrere.
Bé, anem parlant de coses que has comentat ara. Ja has vist que jo me'n valo i explico tot una mica perquè és la finestra que tinc per parlar amb els ciutadans. Sí, sí, i tant, i tant. Però ara m'anava venint al cap. Les preguntes, per exemple, sobre la psicòloga municipal. Clar, tot això es dota, el pressupost es dota la plaça de, crec, aquest 2026.
Tot això també comporta el seu procediment per fer la contractació d'aquesta persona, tot el procés com a qualsevol contractació laboral que hi hagi en una administració pública. Suposo que es tireu molt a sobre, no sé si l'objectiu és que de cara al curs vinent, a escoles i instituts, que ja estigui aquesta figura disponible com a servei per als alumnes.
Un cop dotada la plaça, el que s'ha de fer és la borsa per poder contractar alguna cosa. Nosaltres hem parlat amb el regidor d'ensenyament, en José García, amb qui tenim molt bona relació, i ara s'està fent la borsa. Estarà en ple funcionament 27-28. Ara estem 25-26, doncs, perdó, 26-27.
Perquè, esclar, tot aquest mig trimestre que ens queda és això, intentar posar-lo en marxa, que segur que es fa, i ja tenir un ple funcionament a partir del setembre vinent. I això es notarà moltíssim, no perquè els nois o els nostres adolescents tinguin més problemes que altres llocs no,
Però a vegades hi ha situacions que abans d'anar amb un psicòleg extern, només de poder parlar amb aquesta figura que la tens a prop perquè la veus contínuament en el teu entorn educatiu, és més fàcil poder explicar una petita qüestió que et puguin enfocar de cara als estudis. No hi ha adolescents dolents. Hi ha adolescents que a un moment determinat poden tenir una mica de conflicte i parlar amb una persona propera
ben formada i amb capacitats específiques pot ajudar i això és el que pretenem. A més, era una petició que es feia des de l'espectre polític que hi ha a l'Ajuntament, des de l'oposició, des de diferents punts, perquè, per exemple...
La CUP també era una qüestió que reclamava. En aquesta negociació pels pressupostos, per l'aprovació per aquest vot favorable, un altre dels arguments que vas utilitzar en el ple per donar suport era l'estudi sobre la sorra de la platja, com una de les coses que s'anaven incorporant i que també s'havia demanat des d'altres partits de l'oposició. No sé si això també és important. Com va ser també tot aquest intrahistòria una mica de la negociació amb el govern?
Sí, és que realment el desgavell de la platja no l'entén ningú. O sigui, som un municipi turístic. És un municipi que venem molt la façana marítima, que volem que vinguin turismes, perquè Torredembarra, amb poca indústria, amb poca agricultura i amb poca pesca, per fer-ho suau tot, doncs el turisme genera una sèrie de serveis en què viu molta quantitat dels nostres veïns. Per tant, la platja l'hem de cuidar molt.
S'han fet extraccions de sorra en un lloc davant de la paella que potser no tocava allà, que era més adient fer-ho al costat de l'entrada del port, aquell roquer, perquè allà sí que es va acumulant molta sorra. I després, cada vegada que ve una llevantada o un gran temporal, el passeig marítim pràcticament desapareix durant uns dies. Després la brigada ho neteja i sembla que tot estigui bé, però...
Tots els comerços de baixa mar estan molt perjudicats. Els entra aigua fins a dins. Mira, ara ja ho han arreglat molt, però fa un parell de dies jo caminant per baixa mar hi ha zones que no pots passar. O vas per la sorra o vas pel carrer de darrere. Això ho hem de solucionar. Des del Partit Popular sempre hem demanat, i és històric, un petit mur.
En les zones més conflictives, a Baixamar fins a la Paella, després ja no cal, perquè després ja hi ha tanta sorra que mai està perjudicat el passeig. Però això sempre se'ns diu, l'alcalde, amb qui també tenim molt bona relació, sempre ens comenta que no, que amb ell els seus tècnics li proposen un mur verd en comptes d'un mur de pedra.
És que el Morper no està, és que no hi ha aquest projecte sobre la taula que el puguem discutir entre tots, que potser és més adient perquè diuen que s'objecta a la sorra. Queda per veure, perquè no està fent ni el projecte. Clar, nosaltres, quan ens vam presentar els pressupostos, el fet que es pogués fer una auditoria externa sobre l'estat de la platja i de la sorra va ser una de les coses que també va fer decantar l'aprovació d'aquests pressupostos, perquè és que hi tenim fixació en això, perquè realment
És que si perdem la platja jo crec que en perdem el 50%. Som gent encantadora i els turistes també vindran per compartir amb nosaltres, però s'ha d'oferir quelcom més. La qüestió és també el model aquest, amb aquesta opció del mur verd, entre cometes, que també s'està implementant en altres bandes, però la qüestió és protegir la platja.
La qüestió sigui com sigui és protegir la platja. Si no és amb el mur que demana el Partit Popular, un mur petit de pedra com hi ha Altafulla i altres llocs, que sigui amb el mur verd, discutim-ho, però és que no està ni el projecte fet. Per tant, estem preocupats. És un tema que ens preocupa profundament. En tot cas, és una altra de les qüestions que va portar aquest vot positiu per part del Partit Popular, l'aprovació del pressupost municipal per aquest 2026.
També vas parlar en la teva intervenció en aquest ple extraordinari de pressupostos i també ho vas portar al ple del mes de gener tota la qüestió vinculada a la biblioteca per tal que vas augmentir el servei, que és un altre dels cavalls de batalla que teniu aquí entre el mur de la platja i la biblioteca.
De veritat que sí, i el regidor de Cultura, que és amic meu, no té res a veure amb les persones ni amb les ideologies de partit. Estem parlant d'un benefici per a tothom. La biblioteca està molt ben dotada, els treballadors ho fan molt bé. Quin és el problema? Que està a poques hores obert.
Potser s'ha d'implementar més treballadors que ens ho expliquin. Que no hi ha pressupostos per la biblioteca, doncs malament anem, perquè és la cultura. És ajudar els nostres joves que puguin estudiar, perquè si està tan ben dotada utilitzem-la. El mes d'agost estarà tancat totes les tardes, si més no, l'any passat. I ens contesten, ja tenim la biblioplatja. Però clar, és que no és el mateix. La biblioplatja dimarts i dijous a Baixamar oberta.
No, ni totes les tardes. És igual millor, ojalà, però es tracta que una biblioteca com la mestra Maria Antònia, amb totes les capacitats que té i amb el bé que s'està fent, tant amb el trasbassament de llibres, com poder estar amb un ordinador treballant...
ha d'estar oberta i no pot ser que la vigília de Reis tanquessin a les 12 del migdia i fessin tothom a fora perquè l'endemà era festa. Hi ha gent, hi ha universitaris que estudien fora però viuen aquí que quan arriben és o un dissabte a la tarda o la vigília de Reis a la tarda han de poder estudiar
tot el que convingui. No podem exigir una forta formació i després totes les eines que tenim, que és que no cal implementar-les, ja les tenim, només es tracta de l'horari. I això realment és... Ara ho deies, que això també implica, segurament, la solució és més personal, per tant, augmentar el capítol 1, que això, entenc que qualsevol administració va amb l'úpa a l'hora de mirar això, pel que suposa, no?, a l'hora de...
Sí, però es diu la imaginació al poder, no? Si tenim un regidor d'Hisenda i de recursos humans que ja fa molts anys que tira endavant aquesta regidoria, aquestes dues regidories, doncs bé, hauria de calibrar quines són les necessitats prioritàries del nostre municipi. Si apostem per una educació fins a primària fantàstica i diem als nois, aneu a estudiar on sigui, que aquí tenim una gran biblioteca que us acollirà, que tal, doncs bé, això s'ha de dotar.
És que, o sigui, si la cultura la deixem enrere per potenciar altres coses, com per exemple les festes, estem a favor de les festes, o sigui, absolutament a favor i de les tradicionals de totes, però les festes es podrien nodrir amb espònsors de fora. Jo vaig posar un exemple al ple que...
Abans, al principi, quan es va fer el Premi Nacional Manier Flaquer, el va fer el Centre d'Iniciatives i Turisme, que el presidia en aquell moment, primer el notari, després ja el president Antonio Tusk. I el president Antonio Tusk va ser el que va anar a Repsol i va aconseguir que es dotés econòmicament a través de Repsol el Premi Manier Flaquer. Després ho va agafar a l'Ajuntament, històricament,
I fantàstic, ho ha fet més gran. Fantàstic, ha sigut una línia per la qual apostem nosaltres també. Fem el mateix amb les festes i donem diners de les festes a cultura. És que al final és treure una mica d'aquí per posar-ho aquí. Sabem que l'arxiu està molt poc dotat de personal.
A vegades el personal fa falta també amb aquelles coses que es veuen poc, però que són l'arrel de la nostra cultura i de la nostra història. L'arxiu municipal, per favor, allà és on està concentrada tota la història. La cultura es tira endavant un municipi amb unes mires molt altes. Bé, el Partit Popular ho faríem diferent, evidentment. Per tant, hem de ser els alcaldes propers.
Ara parlarem també. Ara hi ha un espig, un espig. Has deixat anar ja un parell de vegades el 2027. Sí, no, és que tothom està parlant ja del 2027. A mi els altres partits polítics em diuen... Gairebé no dieu res. Els partits veniu aquí cada setmana i no ens avanceu gaire coses. No, no, que sí que sí. Junts ja ha dit que sí, però en fi, hi ha molta gent que si nosaltres no. Nosaltres les llistes no les fem fins últim moment. Això no vol dir que interiorment no la tinguem feta, però no la fem pública. I ja la tenim feta? Però no fem pública. Però ja la tenim feta? L'estem fent.
Deixeu-ho aquí, l'estem fent. Ja està més o menys clara o què? Sí, nosaltres ens entenem molt bé entre nosaltres. És que no tenim cap crisi interna, al contrari. Tot és treballar en equip i tot és mirar pel bé del municipi. I tot i que no ens hem d'entretenir amb aquestes coses que encara queda fins a final d'any, que és quan es farà públic, queden més de sis mesos. Per tant, nosaltres no ens entretenim amb això, però si parlem de futur ja estem treballant també, clar. Sí, sí.
Jordi, alguna cosa a dir? Perquè tu anaves de número 3 el 23, no? Crec recordar. Si estàs aquí, imagino que la implicació en el projecte és 100%, no? El més important és que tot sigui natural i ordenat i sense atencions internes i necessàries. Llavors estem treballant-hi.
No, perquè és que, a més, saps què passa? Que nosaltres la feina que fem és consensuada amb Catalunya i amb Tarragona. És a dir, tenim llibertat absoluta, evidentment que sí. Jo com a presidenta, llibertat per anomenar les persones, però no ho fem mai d'esquena.
a la directiva. Per què? Perquè no val la pena quedar sense tensions, no? Vull dir, nosaltres tot ho consensuem, tot i que la política local la fem absolutament en tota la llibertat del món. Comptant amb el suport, òbviament. Sí, sí, exacte. Llavors, ara per què ha sortit? No sé per què ha sortit, perquè tothom a l'Ajuntament ens pregunta què fareu i no sé què. Jo sí, jo no. Bé, doncs escolta, potser sí que cal començar a dir que estem treballant.
És una miqueta la salsa de la política. Però no ens adelantem, sinó a partir del gener de què parlarem? Ja, ja. No, i la nostra organització interna és local. Parlem de junta local. President, que sóc jo, Núria Gómez...
secretari general, que és la Txello de la Vega, i després vicesecretari d'organització, que és el número 3, que és el Jordi. Això és l'organització com a partit. Després està la llista. Evidentment, després es tradueix tot, que aquí ja depèn de l'estratègia de partit, que hi ha alguns que voleu o que volen diferenciar més perquè hi hagi com un treball paral·lel entre uns i altres. Bé,
Ja en parlarem, tindrem molt de temps. El que és més recent, i també per acabar de fer aquest repàs a temes d'actualitat d'àmbit local, pels quals també heu preguntat, i que s'està treballant ja, és tot aquest procés per presentar un projecte al Pla de Barris, al nucli antic. S'ha fet ja, es va fer la primera sessió participativa amb la ciutadania, tot just aquesta setmana es fa la segona, estem en aquest punt, amb l'objectiu de presentar el projecte a la primavera. Sobre l'àmbit, primera qüestió, sobre l'àmbit,
que agafarà aquest projecte al nucli antic. No sé si el veieu adient, sobretot perquè molts cops en les intervencions que fas, Núria, al ple, veiem aquesta preocupació pels barris de diferents punts de Torre d'Embarra. Heu parlat de la nova Torre d'Embarra, dels Munts, etcètera. Que s'ajusti aquest nucli antic, del qual també heu parlat moltes vegades, no sé si us satisfà, creieu que és adient o què?
Com que s'havia de triar, si no s'hagués de triar haguéssim dit tot el municipi o haguéssim potenciat més uns costats o l'altre. Si s'ha de triar arreglem primer el centre, arreglem primer el casc antic, perquè Torredembarra té moltes mancances en aquest sentit i hem parlat molt del casc antic. Nosaltres el primer que demanem és el clavegaram. Vull dir, pensem que a Torredembarra quan plou l'aigua va d'una manera desaforada per on pot, no? Estem veient aquestes setmanes, eh?
Exacte. Llavors, com que això s'ha de preveure, clavegarà, que ja l'hem demanat des de fa molts anys també, seria una de les nostres prioritats. Primer de tot arreglem això. Després, clar, tenim un pla de xoc de manteniment, no?, i reurbanització dels carrers més degradats del nucli antic, que també n'hem parlat moltes vegades. Ara hi ha projectes per la plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni. Ves que al carrer de Sant Antoni n'hem parlat infinitat de vegades, no? Però nosaltres també demanem
una línia d'ajuts potent per rehabilitació d'edificis i façanes del casc antic. Fem una accessibilitat maca, que quan passegem per allà, diguem, caramba, Torredembarra té una història i la sabem mantenir.
Després, al principi se'ns va dir, quan es va posar al mur de la Pilar Ballarín, allà davant del Castell, a la plaça del Castell, que era provisional, però encara no s'ha fet una altra proposta per posar-ho en un altre lloc, que és un provisional definitiu?
per sempre direm que és provisional però tindrem allà 30 anys, doncs això també s'ha de, ja que tenim un pla de barri, s'ha de mirar què es fa, si es deixa allà o no, però hauríem de ser clars amb això, no? Després tenim el casc antic, l'antic Ajuntament. L'antic Ajuntament, el Partit Popular, ja fa molts anys també, vam demanar que fos un niu d'empreses per a joves emprenedors.
Llavors, emprenedors no cal que siguin d'edat jove, sinó que comencin i siguin una nova tasca, no? Pensem que tenim on es feien els plens, aquella sala gran, pot ser una sala de juntes, hi ha diferents despatxos i a l'entrada que hi ha el taulell de recepció, allà pot haver-hi una persona que agafi el telèfon per totes les empreses.
I això facilita perquè el jove empresari no s'ha ni de comprar un lloc, ni de llogar-ho, ni tenir un personal per poder tirar endavant la feina. Nosaltres volem que el casc antic sigui també potencialment un lloc on la gent hi vagi no només a comprar...
quan hi ha una fira, sinó que el dia a dia sigui un lloc transitat, un lloc on els comerços se'ls pugui ajudar per arreglar façanes, per potenciar el dia a dia del nucli del casc antic. Això per nosaltres és bàsic i és molt important.
Com estan els canals de participació vostres, des de l'oposició, des dels partits que no estan al govern? Perquè estem veient aquestes sessions participatives amb la ciutadania, però entenem que també amb els partits de l'oposició hi ha un feedback. Sí, nosaltres ho parlem a la Junta de Portaveus. És més el que dèiem, no? De portes internes, que no fem foto, però que hi treballem.
Les propostes del Partit Popular avui les avanço per primera vegada aquí a la ràdio, però ahir a la Junta de Portaveus ja vaig dir que els hi passarem per escrit o avui o demà, però que aquesta setmana ja els tindran, perquè demà és el dia que anem, també jo hi vaig, també, com a líder de l'oposició, a donar aquest tomb al casc antic amb la ciutadania per veure una mica les seves aportacions en què es podrien concretar.
Hi ha alguna aportació més d'aquestes que... Nosaltres volem que el casc antic també tingui flora, que també tingui zones verdes, que sigui un espai agradable per passejar, perquè sempre hem demanat que hi hagi poc trànsit de vehicles, però, per tant, hem de dotar-ho d'una cosa que sigui atractiva i maca, no? I també aquesta regulació hauria de ser d'aparcament molt clar per la càrrega i descàrrega, no? Perquè, esclar, no podem deixar-los incomunicats, no?
I també un punt d'atenció permanent del pla de barris al nucli antic, perquè els veïns puguin estar contínuament assessorats de quin és el procediment que s'està fent i fins on s'arriba. Després, el que dèiem de les campanyes que es fan sempre indians a la Fira de la Cervesa, que són fantàstiques i que hi apostem i que estem d'acord amb que es facin, però són puntuals. I la resta de l'any.
Hi ha comerços que passes per allà a les 6 de la tarda i el carrer és fosc i no et ve de gust entrar a comprar res. S'ha de potenciar i s'ha d'ajudar. I, en fi, moltes més coses, però que les anirem dient ja per escrit i ja us les farem arribar també. No sé si la clau també una mica és, veient tot el que s'ha explicat al voltant del Pla de Barris, ser intel·ligent a l'hora de presentar el projecte. És a dir, hi ha unes bases que són molt concretes...
que ho determinen tot molt, de quins són els criteris, quins són els àmbits d'actuació, etcètera. En aquesta primera convocatòria ja s'ha dit que hi ha ajuntaments que han quedat fora, que no s'ha acceptat el seu projecte. La qüestió és ser intel·ligent a l'hora de redactar, ajustar-se molt bé a les bases...
I està d'acord amb l'equip de govern, és a dir, no presentarem res que vagi en contra del que l'equip de govern té intenció de fer, perquè en aquest cas, que ens ho han d'aprovar des de fora, el que és important és que anem tots a una, amb aportacions, perquè això enriqueix més encara...
La proposta, però no diré jo ara... Aviam, perquè no ho crec convenient, perquè ho hem estudiat prou. Doncs no, no, el casc antic no. Nosaltres apostem pels mons. Home, no. En aquest cas, ja que s'ha triat això, mirem si estem d'acord i realment, si parlem de Torredembarra, primer és el casc antic. Tractat com a barri, en aquest sentit, perquè els altres barris també han de comptar, i molt importantment. Llavors, ens fem aportacions positives en aquest projecte, per anar tots a una, no?
Vinga, per anar tancant, ens queden un parell, tres de minuts, per tancar aquest espai polític. A nivell més intern de partit i també de l'acció més personal que dus a terme, Núria, dins del Partit Popular, tenim tots aquests treballs que es fan a l'Observatori de la Dona, perquè tot just també em sembla que avui teniu activitat, i suposo que ja preparant també el vuit tema.
Exacte, si és que és un no per això. Nosaltres, des de l'Observatori, que tinc l'honor de dirigir a tot Catalunya, fem una trobada en públic, o sigui, un acte obert un cop al mes. I avui, precisament, toca a les sis i mitja, dos quart de set de la tarda, i avui parlarem de sexualitat dins de la salut holística de la dona. Vam fer els diferents apartats. El mes passat vam fer l'alimentació com una pressió social sobre el cos...
I avui fem la sexualitat com una comunicació entre home i dona o entre diferents parelles. I ho fa un ginecòleg, el doctor Ricardo Fabregat, i amb aportacions de totes les persones que vindran a l'acte. I el 8M, evidentment, ja estem preparant perquè és el Dia Internacional de la Dona, però s'enfoca més...
El dia 25 de novembre contra la violència i el dia 8 de març a favor de la feina, del treball de la dona en general i dels recursos econòmics de cadascú. I ja ho estem preparant, ja tenim també els diferents ponents que ens vindran a ajudar. I mira, treballant pel feminisme també des de l'Observatori de la Dona.
Molt bé, doncs també estarem pendents de tots aquests actes i aquestes iniciatives que es duïn a terme al voltant del 8M, també des de l'Observatori de la Dona del Partit Popular. Doncs ens quedem sense temps, això, eh? No ens queda res un minut. Volia arribar fins i tot a comentar la més actualitat d'eleccions que hem tingut entre Aragó i tot el que ve ara, però...
Suposo que això queda una miqueta lluny, no fem seguiment, però ja està. Ho seguim de prop, però clar, són les seves eleccions, i hem felicitat a Jorge Azcon, però ens queda una mica més lluny de Torre d'en Barra i de Catalunya. Molt bé, pròxima parada a Castilla i Jaó, que són al març. I després Andalusia, i després les generals. Ah, aquest és el tema. No ho sé, o potser són avançades locals, ja ho veurem. Ja ho veurem, sí, sí.
Agraïm a la Núria Gómez i al Jordi Pujol que ens hagin acompanyat aquí una vegada més a l'Espai Polític avui amb el Partit Popular de Torre de Mar. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Ha sigut un honor estar aquí.
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Els de la Ràdio Local sempre hi som.
Som Ràdio Local.
Emergències, participació, educació, connexió, companyia, cultura. Hola, em dic Mònica Socies i sóc la presentadora de Veus Indispensables, un podcast d'Ona la Torre i la xarxa que recupera vida i obra de grans escriptores catalanes.
Mercè Rodoreda, Clementina Arderiu o Montserrat Roig, per exemple. El podcast neix inicialment per un encàrrec, però que aviat es transforma en una gran aventura. I anem descobrint, anem destriant, triar set autores de tot el plantell realment que tenim aquí a Catalunya. És una mica complicat, eh? Però hem fet una tria que fos, com ho diria...
entre la narrativa, la poesia i el llarg d'aquests anys, una mica cronològicament, per veure també com ha canviat aquesta vida que es reflexa en l'obra fins a principis de segle fins a l'actualitat.
perquè són indispensables, perquè formen part de la nostra cultura, d'aquests classes, i perquè no es coneix tot d'elles, perquè tenen una gran obra i potser no s'ha mirat des de tot a les vessants. I penso que s'ha de descobrir i redescobrir. És molt necessari. No es pot obviar la seva veu en aquest nostre món cultural.
Podem trobar aquestes primeres infàncies, com comencen a viure i a viure en la cultura, la literatura i les lletres. Com la seva família, el seu voltant, el seu entorn social, les anima a tirar endavant o a recuperar-se o a resoldre problemes i saltar els culls.
trencar normes, lluitar pel que elles volen. I a partir d'aquí com neix la seva obra, el context que l'envolta per poder entendre molt millor tot això que han escrit.
La ràdio local aposta fermament per la cultura. Penso que també és un acte de resistència i de llibertat i es treballa moltíssim des de les ràdios locals per donar veu a veus silenciades, a obres que no s'han acabat de conèixer i fins i tot les que coneixem per donar-hi una volta, un plus, una mica més. O sigui, tothom hi treballa, però des de les ràdios locals la feina que es fa és impressionant.
Nosaltres hem arribat a veus indispensables a través del Calaix, un programa de cultura que s'emet setmanalment i que ens ha portat altres alegries, com per exemple la ficció sonora del Semni de la Ciutat, una novel·la que vam passar precisament com una radionovella d'aquelles d'abans, ara se'n diu ficció sonora, i que ens ha portat un any de feina i moltes alegries.
Són dos exemples de tot el que es fa a les ràdios locals. En aquest cas, parlem de nosaltres des d'on a la Torre, però penso que es pot fer extensiu a la resta de ràdios locals. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Fins demà!
Doncs seguim a la sintonia d'on la torre i amb aquesta música comencem l'espai de l'esplai, que és aquest temps que destinem a l'esplai de la gent gran, aquesta associació que trobem a la seva municipal del carrer Tarragona i que, bé, dinamitzen la vida de moltíssimes persones sòcies a Torre d'en Barra i també de l'entorn del Baix Gaià.
Ens acompanya el seu president, l'Emilio Giraldes. Molt bon dia, Emilio. Bon dia, Raquel. I, bueno, ja m'ha posat aquí sobre la taula un escampall de papers que a mi... Mira, sempre volem i estimem la joventut, ens volem sentir joves, però jo quan arribo a aquest espai jo em vull jubilar.
i vull gaudir de moltes iniciatives que fan molt bona pinta, molt divertides, i ara anirem detallant-les perquè Déu-n'hi-do tot el que organitzen. Tot això, tots aquests viatges i excursions que comentarem, a banda del dia a dia, perquè recordem que allà al carrer Tarragona obriu portes cada dia perquè els caps de setmana feu ball...
Els dies de cada dia, tallers, classes, assajos... No pareu. Sí, tenim 24-25 classes tota la setmana.
Que es diu ràpid, això, eh? Es diu ràpid, eh? Totes les setmanes, eh? Recordem que van des de classes enfocades a la memòria, classes d'informàtica, de català, d'història, també de patchwork. Lectura, patchwork, yoga, yoga dos tipus, en el suelo i en cadira. Ah.
Y bueno, y Corro Rociero, dos días de ensayo. Baile en línea y country, dos días. Porque en un día no caben toda la gente en la sala. Teatro, baile de salón. Bueno...
Es contra tú. Nos faltan horas, nos faltan horas para poder atender a todas las peticiones de la gente. Costura, paivo y costura también hay dos días, porque en una no puede ser, porque claro, los profesores, a ver, no pueden atender a tanta gente.
Clar, perquè són classes més aviat personalitzades, no?, d'anar ajudant i anar fent un seguiment de... Claro, claro. Entonces, bueno, tener karaoke, cada vez se están apuntando más gente al karaoke. Teatro. Yo en el Coro Rociero tengo 12 personas esperando que alguien se dé de baja para entrar.
Clar, perquè ja no hi cabeu més per les proporcions de l'escenari. Claro, nosotros ahora en el mito somos 27 personas en el cor rociero, entonces no cabemos. Entonces mientras que alguien nos ha de debajo, al no sé que venga un tenor, uno a uno que cante bien, entonces... Que el pugueu posar a la solista. Claro, entonces hay que hacerlo un hueco.
Escolta'm, parlant dels coros rocieros, vau fer tota una festassa al casal municipal perquè vau fer una trobada d'agrupacions de diferents punts de la comarca, fins al Penedès, perquè també van venir representació de Cunit, de Pax del Penedès, van venir de l'Associació Cultural Andalusa, de Tarragona, Sant Pere i Sant Pau...
A veure, estuvo muy bien porque la gente saliera muy contenta. Y eso que cogimos un día muy, muy malo... De molta pluja. Mucha pluja. Que si no hubiéramos tenido problemas para la sala, eh? En serio, eh? És que es diu ràpid, eh? Però és que se'ls queda petita la sala gran del Casal Municipal quan organitzen activitats. Sí, sí, perquè, a veure...
A mí no me gusta hacer las cosas largas. A medias tintas. Y largas, porque la gente se cansa. Entonces estuvimos desde las seis menos cuarto, por ahí que empezamos, hasta dos cuartos, no. Cuatro canciones cada coro. Entrada le hicimos gratis, dimos un bocadillo para todos los asistentes, gratis también.
Y la verdad que estoy hasta el punto de que estoy pensando, porque así me lo han pedido, que para la fiesta de la radio quieren venir los coros.
los mismos coros que estuvieron. Y se quedaron tres coros que no pude porque eran demasiado coros. O sigui, ja m'estàs posant deures per la temporada final d'Aires del Sur, que sempre muntem una de grossa allà a la plaça Montsenjoaquim Boronat, que tanquem temporada el juliol.
Sí. Bueno, pues, por pedir. Ya me lo han pedido, ya me lo han pedido, se han enterado, ya me lo han pedido si podrían asistir a... También, a ver, también lo montamos de una manera que no es... era un concurso. Ajá.
Que esto también es importante, ¿no? Que la gente no se viera con esa tensión. Aquí digo ni primero, ni segundo, ni el último. Aquí somos todos iguales. Aquí no venimos a competir, sino a conocernos, relacionarnos, tener amistad, coger amistad con los demás coros, conocernos. Y la verdad que...
Salim a satisfetxo. Molt bona experiència aquesta trobada, que no sé si dóna peu a una cita que teniu. És que aquí m'ha portat un cartell. Convivències. 20, 21 i 22 de març.
A veure, això ho organitzen des de llars de jubilats de Sant Pere i Sant Pau, també de la granja. Clar, tu tens vincles, has fet vincles amb Sant Pere i Sant Pau, perquè recordem que des de la llar de jubilats d'aquest barri tarragoní et van demanar ajut per muntar el seu propi coro rofiero. Sí, sí.
I veu que la cosa va p'alante perquè no només ells han estat capaços de formar un coro rociero, sinó que ara us naneu de convivències tots junts? Explica'ns, a veure. Sí. A mi me lo comentaron, me lo propusieron y me dijeron también los precios, también vamos actuando.
Porque vamos actuando con el coro rociero nuestro y los playbats de aquí de Torre de Embarra. Ajá.
Y entonces yo de seguida dije que sí. Tenemos calculado entre 500 y 600 personas. Guau. Guau, ¿eh? Ojito al atlato, ¿eh? Con, bueno, country, baile en línea, es decir, de todo viene haciendo un, no sé si, film de José Guardiola.
Se li feix un tribut. Sí, un tribut. Y también viene de... ¿Cómo se llama esto que está en Vila Seca? Y en Salubó. A Portaventura. Por Aventura. Vienen también una representación de Portaventura.
Es decir, viene también el son de dos, han estado aquí con nosotros en la radio y en Torre de Embarra actuando también en la Plaza de las Monjas, en el Festival de la Radio, hace un ver muy rumbero, en bail, que esto es lo que le interesa a los jubilados. Dos sesiones cada día de baile. Sí, sí.
Aquí ho estic veient, perquè hi haurà masterclass de ball en línia, de ball country, tant dissabte dia 21 com diumenge 22, i a més a més, exhibició i balls en viu amb el grup Costa Daurada i allò obert perquè tothom pugui ballar. Però és que, a més a més, feu un sopar de gala. Sí, també.
Homenatge, tribut, a José Guardiola. I després, altra vegada, Ball, amb el grup Costa Daurada, Bingo, també. Sí, també. Vamos, que no va faltar de nada aquí a la fiesta esta, no? No va faltar de nada. Y todo eso con un precio, pues ya lo ves.
De 100 euros per persona. Sí. Els tres dies, tot inclòs, eh? Tot, tot. El viatge també? No, el viatge. El viatge a cadascú? Nosotros nos vamos todos, nos vamos de aquí con nuestros coches. D'acord. Porque está... Salou, que és aquí, però. I són tres dies, llavors. Divendres, dia 20 de març, dissabte 21 i diumenge 22, s'arriba a l'hotel a les 3 de la tarda. Perdó.
¿No? Un parante, sí, aquí. A ver. Yo, como tengo más cara que espalda, y mira que tengo espalda, yo digo, no, no, no, no, mi gente no puede llegar ya a las 3 de la tarde, con todos los años de 600 personas, para coger las habitaciones. Nosotros tenemos reservado el segundo piso para nosotros. Y digo, no, no, dice, bueno, Emilio, pues venga, a partir de las 10. Dalmatí.
del matí. Ja podíeu venir, los de Torre d'Embarra. Y luego nos han puesto el buffet libre, un menú de 15 euros. Molt bé. I així ja estareu instal·lats a les 3 quan arribi la marabunta, quan arriba tothom. I a les 4 a punt pel còctel de benvinguda.
Molt bé, i després ja comença la festa, perquè a dos quarts de sis ja hi ha la primera sessió de ball en viu, amb aquest grup Costa Daurada. Por ejemplo, que lo tuvimos el domingo pasado aquí en el Spray.
Costa Dorada. Molt bé. Estim aquí, en el Vall Dominicà. Molt bé. Hi haurà karaoke, també, que això és molt divertit. Després un sopar, el Gran Bufet, i aquí és quan actueu. Hi haurà l'actuació del Coro Rociero de Sant Perí i Sant Pau i el de l'esplai de Torre d'en Barra.
I després, altra vegada, Ball. O sigui, Ball hi haurà no sé quantes sessions, eh? Divendres, dissabte i diumenge. O sigui, que els que vagin s'hauran de portar roba de gala perquè, Déu n'hi do, eh? Aquí cena de gala, bueno, bueno, bueno. Encara hi ha places disponibles. Sí, nos quedan unas 15, yo creo unas 15 habitaciones.
Perquè pot ser, dèiem, 100 euros en el cas de les habitacions triples per persona, 110 euros si són habitacions dobles o 160 qui vulguin a una habitació individual. Exactament. Exactament. Todo incluído. Ahí entra todo, eh?
El sopar, l'esmorzar, tot. Sí que dèiem que el primer dinar va a banda, perquè això ha estat l'Emilio que ha dit que nosaltres volem anar abans, però després ja hi ha el sopar i, com dèiem, esmorzar, dinar i sopar tant de dissabte com de diumenge, perquè...
aquestes convivències acabaran diumenge a la tarda, amb el darrer ball de tarda. Doncs trobo que és una bona proposta, això de fer convivències amb llars de jubilats d'altres comarques. Hi ha una cosa important, que encara no està posada aquí,
Hay personas, por ejemplo, nosotros tenemos una, que no voy a decir el nombre, lógicamente, que está en el grupo de Playva, que por motivos familiares no se puede quedar, pero puede venir. Actuar. Actuar. Puede venir a actuar, se queda a sopar con nosotros y después de sopar pues se viene.
Doncs és una de les opcions, els artistes que vagin, facin la seva actuació i es quedin tant temps com puguin. Jo d'aquí, amb micrófono abierto de on a la torre, t'invito. Molt bé. Doncs mira, encara vindré a fer un reportatge i a passar-m'ho bé, eh? Jo no en sé de ballar, Emilio, però bueno, alguna sessió... Algo haremos, algo haremos.
Jo ballo a mi aire. Vinga, vam. Això és a cara al mes de març, però portes més coses. A veure, ensenya'm. Mira, em dóna tot el plec. Ai, mare de Déu. Bon tiberi. Festa de la carxofa. Això serà aquest 22 de febrer. I on aneu? Allà va a Pamposta o por ahí.
És que es fa una gran festa, ara no sé si ho diré bé, si no el nostre company Josep que m'ajudi, perquè ell ara s'aficionarà a anar cada dos per tres a les Terres de l'Ebre, sí, acompanyant, doncs, el club. El club esportiu rítmic a Torra d'Embarra. Exacte. Un partit de les més petites.
Té una filla esportista i ara portarà el nom de Torre d'Embarra per les Terres de l'Ebre, cap de setmana sí, i un altre també, pràcticament. Ara no sé exactament si és a Camarles, però es fa tota una festa enorme al voltant de la Carxofa, perquè sortia l'altre dia al diari de Tarragona i hi havia unes imatges, unes graelles llarguíssimes amb aquesta festa.
que tindrà lloc el 22 de febrer i bé visitareu crec que sí que en aquest cas és en posta és que es fa a diferents punts el 22 de febrer és en posta jo l'altre dia em veia un altre no sé on serà a la ràpita o on aquesta és per com dèiem el 22 de febrer hi ha places encara per apuntar-se? muy poquitas muy poquitas
Afanyeu-vos, perquè això és amb autocar, això sí, aneu i torneu amb l'autocar, hi ha el tiquet de gustació a la carxofa, hi ha també el dinar inclòs i ball, tot plegat per 70 euros, qui s'hi vulgui apuntar. Home, i després torneu a anar a les falles de València, que ja havien sigut d'altres anys, veu que funciona i us gusta. Sí, sí, sí, mucho, mucho. Tienen muy buena tirada la falla.
Molt bé. I això per 60 euros el 17 de març us podeu apuntar també. Va amb autobús, parada mig camí per esmorzar i després teniu la jornada per anar al vostre aire per València...
Molt bé, i després us tornen cap a casa. És una bona oportunitat també de conèixer aquesta festa tan tradicional, multitudinària, que segurament serà una experiència d'aquelles inoblidable.
I la cosa va, a més a menjar, perquè és que abans parlàvem de carxofes, ara no us perdeu la gran cara colada de balaguer. Això serà de cara a la vida. Cada any, eh? També. Cada any, cada any.
Això serà el 25 d'abril que anireu a Balaguer i també el preu va entre els 60 i els 70 euros. En aquest cas serien 65 euros que inclou el desplaçament amb autocar, l'esmorzar, el dinar...
També una visita a un centre d'interpretació de l'or i la guia. Tindreu un acompanyant que us portarà a aquest museu. Hay que decir una cosa que en todos estos viajes siempre, siempre se termina
Con baile. Con baile. Siempre. Eso no está ahí, pero se sobreentiende siempre. Siempre, siempre. Muy bien. Siempre, siempre. Además, hay jubilata aquí en Torre de Embarra, que si no hay aval... No iban. No van.
Molt bé, doncs em sembla un bon motiu aquest de participar en totes aquestes activitats. Evidentment cal ser soci de l'entitat per poder sumar-se a aquestes excursions. No, no, no por fuerza, no. Si no eres socio, también tienes la opción de si hay plazas, eh?
También tienes la opción de ir. Esto de la convivencia, ahí sí, ahí hay que ser socio de la entidad. Sempre és recomanable perquè és una quota mínima. Una miseria de quota, tu. Que era un euro al mes?
Bueno, ahora este año lo hemos subido un poquito, pero nada, ahora está en 13 euros. Ya ves, estaban 12, un euro, un euro, lo hemos subido un euro, y hacerse socio, valía 15, ahora vale 16, hacerse socio, es decir...
S'amortitza ràpid. Sí, sí, sí. Entonces, bueno, pues ahí entonces es como para cualquier actividad que se hace en el esplai. Hay que ser eso, sí. Clar. Por ejemplo, ahora este domingo vamos a hablar también un poquito, si nos da tiempo, del carnaval. Porque este domingo celebramos el carnaval también en el esplai.
y tenemos cuatro jamones, porque todos los domingos rifamos uno. Todos los domingos rifamos un jamón. Y luego este domingo, como está el carnaval, pues hay tres premios, individual, pareja y grupo.
Son tres jamones, uno para... Así que entonces lo dije el domingo que tiene que ser para participar, entrar en el sorteo, tiene que ser sushi.
Pues claro. Te viene ahora, por ejemplo, el carnaval Torre de Embarra y te vienen unos disfraces muy bien y esto y lo otro y te vas a llevar un jamón y si te he visto no me acuerdo, ya no te vemos más por aquí hasta el año que viene.
Hay que ser soci. Fareu aquest concurs llavors? Com anirà això del carnaval? Bueno, esto cada año lo hacemos y nombramos un jurado y cuando llega el descanso del baile lo hacemos desfilar
Primero los individuales, después por pareja y después por grupos. Y el jurado, pues el que elige, el jurado está encima del escenario y el que elige el disfraz que más le agrada, que mejor vestido va, en fin, mejor presencia.
I així. Siempre hay quien no está conforme, pero bueno, oye, el jurado es el jurado. Oye, hay que respetarlo. A ver. Claro, claro. Això serà aquest cap de setmana de Carnaval, que us sumeu en aquesta festa. Per tant, que els socis s'animin a anar disfressats, eh?
Sí, sí, no, no, esto sí, esto va, eso es seguro, vamos, eso es seguro que va. Además, este fin de semana tenemos un dúo que es uno zartafullo, se llama Enri Vidal, el dúo Sherlock, y la chica, la acompañante, viene de Reus, y yo un día la descubrí que cantaba ópera.
Ópera, lírico, ¿eh? Y no sabe cómo lo hace. Es una maravilla verla cantar. Y un día la cogí y le descanso del baile y le dije, digo, oye, me he enterado que tú también haces ópera, lírico. Y digo, venga, va. Y sí, sí. Y hoy día hay gente que vienen...
Ya es como una tradición. A ver si canta en una ópera. Y este domingo, y hay dos parejas, Emilio, digo, este domingo le toca venir a la chica. Que la cante o no la cante, a luego ya... Se llama Estefanía, chica encantadora. No le podemos aplaudir mucho,
Porque cuando le aplaudimos mucho, ella está llorando. Se emociona. Sí, sí. Molt bé, doncs va, qui es vulgui afegir a la celebració del Carnaval, que passi per l'esplai de la gent gran, allà al carrer Tarragona. Nosaltres ho hem de deixar aquí, Emilio Giraldez, moltes gràcies per haver vingut a convidar-nos a totes aquestes activitats. Si voleu més informació, passeu per les tardes allà a les oficines, que us atendran.
Que vagi molt bé. Fins la pròxima. Gràcies.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les dues, us parla Maria Lara. La Generalitat ha decretat els serveis mínims per la vaga educativa de demà. Així hi ha d'haver un docent per cada tres aules a infantil, primària i l'ESO i una persona de l'equip directiu per cada centre.
Tot plegat quan el Departament d'Educació té llestat ja una proposta per millorar el complement específic del personal docent i d'atenció educativa, la qual podria suposar un increment salarial. La iniciativa busca donar resposta a les demandes sindicals que reivindiquen recuperar el poder adquisitiu perdut en l'última dècada i també està condicionada a l'aprovació dels pressupostos.
I els Mossos d'Esquadra han detingut un home en relació amb la mort violenta d'un altre a Vilanova i la Geltrú al Garraf. Segons Mossos, pels vols de les 5 d'aquesta matinada ha tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. Agents del cos s'han desplaçat fins al lloc on també hi han arribat efectius del SEM que ha intentat reanimar l'home que finalment ha mort.
I els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb la Guàrdia de Finança Italiana, ha iniciat aquesta matinada també un dispositiu per detenir els membres d'una organització transnacional presumptament implicada en el tràfic d'aixís i també d'altres substàncies. El dispositiu inclou més d'una desena d'entrades a Badalona, Sant Adrià del Besòs, a Mataró, Tiana, Calella, Moncader i Xac i també a Llorenç del Penedès.
I una trentena de manifestants d'Unió de Pagesos s'han sortit aquest matí de Girona cap a Madrid per sumar-se a la gran mobilització estatal convocada demà davant del Ministeri d'Agricultura. Ens amplia aquesta informació Pau Villafanya.
L'objectiu és reclamar mesures urgents per protegir la pagesia davant dels tractats internacionals com l'acord amb Mercosur i garantir un futur viable pel sector primari. El sindicat alerta que el nou plantejament de la política agrària comuna dona massa marge als estats per decidir com es reparteixen els ajuts. Fet que asseguren trenca amb el principi d'una PAC realment comuna i pot generar competència entre estats i entre comunitats autònomes. Raquel Serrat és la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos.
De tractats de lliure comerç, a Europa en té més de 70 de firmats i tots, per desgràcia, utilitzen l'agricultura o la remaderia de moneda de canvi, però evidentment un mercat tan gran com el que basta Mercosur no ens hi havien enfrontat mai. I és la gota que ha fet vessar el bas perquè sí que ens adonem que pel volum que implica pot ser una competència molt important per la producció d'aquí. Unió de pagesos també denuncia la hipocresia d'assignar tractats de lliure comerç que permeten una competència deslleyal i utilitzen l'agricultura com a moneda de canvi.
I Protecció Civil activa l'alerta del Pla Bencat per la previsió de vent intens a partir de demà amb ratxes que poden superar els 72 quilòmetres per hora, litoral i prelitoral, central i sud, sobretot a les comarques de Barcelona i Tarragona. Segons el Meteocat, el vent bufarà de component oest i serà més fort durant el matí i també al migdia.
Un programa creat i dirigit per en Tomàs Cascanti.
Hola, encantat de donar-vos un cop més la benvinguda al Mones Digital, el programa amb el qual intentem apropar-vos al món de la innovació tecnològica, al món de l'electricitat artificial, que últimament és el tema de referència entre el món tecnològic i el món de la innovació.
El programa d'avui serà doble. Parlarem de dues coses, d'una gran fira que s'està celebrant ara a Barcelona i de com, ara que estem tot just començant l'any, de com es veu el panorama tecnològic per aquest 2026 que està ple d'innovacions diàries, sobretot de la mà de la intel·ligència artificial.
Bé, doncs, d'una banda, com he dit, parlem de l'ICE, el saló audiovisual més important del món que celebra el seu cinquè aniversari a Barcelona i que s'ha consolidat com el gran motor que ha disparat el sector a Catalunya fins als 9.000 milions de facturació.
Un certament que enguany fa un pas de gegany amb la creació de la seva pròpia fundació per deixar un llegat permanent a la ciutat durant tot l'any. I d'una altra banda, parlarem de com es presenta el panorama digital i tecnològic en aquest 2026 i per fer-ho comptem avui amb el coneixement i l'experiència d'en Josep Ramon Ferrer, més conegut com Alferre,
president de Graustic, home d'empresa tecnològica i expert en aquests temes d'innovació, tecnologia i, sobretot, i molt important, del seu impacte en la societat i en les nostres vides diàries.
Ell és una veu de referència a l'ecosistema digital i ens ajudarà a dexifrar els reptes de l'intel·ligència artificial, la robòtica i les noves fronteres de la computació. Res més, en uns instants comencem el programa, quedeu-vos i a la sortida...
Ens veiem. Fins ara. Descobreix amb nosaltres com la innovació està redefinint el nostre dia a dia. El futur és ara. Fes el pas. Escolta que de setmana el món és digital.
Així que us torno a donar la benvinguda a aquest espai de tecnologia i futur en el qual avui ens submergirem de ple en l'horitzó d'aquest 2026 que tot just acabem d'estrenar. Tenim la sort de comptar avui amb nosaltres amb la visió d'un dels experts que millor polza el batec digital a casa nostra. M'estic referint al Josep Ramon Ferrer.
conegut per tots com el Ferre. Ell és el president de Graustic, a part d'un home que està en ple actiu dintre del món digital, a part de presidir Graustic, i que té una llarguíssima experiència en aquest món, però que des de Graustic, com a gran associació del món TIC, té un horitzó molt complet de tot el panorama.
En aquesta conversa que avui tindrà amb nosaltres analitzarem com la intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa per convertir-se en l'eix central de tot el que ens envolta i que...
o ens preocupa o ens deuria preocupar perquè realment està conquerint cada dia més llocs en la nostra quotidianitat. Avui parlarem també de la robòtica que entra a les nostres llars, de la revolució dels vehicles sense conductor que ja es veuen a ciutats com a San Francisco i altres ciutats i que són ja normals agafar un taxi sense conductor.
i de com la computació quàntica està a punt de trencar tots els esquemes de la ciberseguretat tal com la coneixen. Vinga, doncs, dit això, res més. Us deixo amb l'entrevista amb el nostre convidat, en Josep Ramon Ferrer, al Ferre.
BFR, doncs, benvingut un cop més a aquestes entrevistes que tenim per veure com es veu el món des de Graustic. I potser la primera pregunta és aquesta. I des de la teva plataforma de Graustic, com veus que està el panorama, sobretot el panorama de l'AIA, i avui t'excuso de parlar de Donald Trump.
Tot acaba girant cap allà. De fet, jo diria que tot ha començat tant o més convuls que quan va acabar l'any passat. És a dir, òbviament, la intel·ligència artificial segueix estar en el centre de tot el que gira a l'àmbit tecnològic. He tingut l'oportunitat d'estar a la fira del CES ara del gener,
i tota la tecnologia que hi ha gira al voltant de la intel·ligència artificial. Hi ha coses interessants, com tot el tema de la robòtica, i com cada cop més hi ha una simbiosi entre la robòtica, i diria la robòtica assistencial, i la intel·ligència artificial, que em sembla molt interessant. Jo crec que en els propers mesos, pocs anys, veurem un salt...
qualitatiu i quantitatiu, amb tot el tema de robòtica assistencial i robòtica per la llar barrejada, òbviament, amb intel·ligència artificial. I després una altra cosa que també m'ha sorprès d'allà als Estats Units és com cada cop més fan un salt amb tot el tema del vehicle sense conductor.
Sí, vaig estar veient a San Francisco tot el que està passant, o tota la flota aquesta de Guaymo, de Google,
I n'hi ha, jo m'atreviria a dir, a centenars. A centenars. Has d'agafar algun taxi? No, perquè has de tenir un mòbil americà i no... Vaig voler-ho provar, eh? Vaig voler-ho provar. I vaig voler-ho provar tant amb el de Google com amb el d'Amazon, que és el toque aquest. De Google, el Guai Moguet, em vaig veure, de veritat, a desenes i, si no, algun centenar.
I m'hagués fet que ho veus, passis pel carrer que passis, la gent els agafa... És una cosa encara curiosa de veure, però clarament va acabar aquí. I jo diria que l'altre que també s'intueix molt ja en aquest inici d'any és tot el tema de les tecnologies duals i com cada cop més la tecnologia va cap al món de la defensa. No sé com dir-ho. És a dir, que cada cop més hi ha
forma part de la quotidianitat parlar que les empreses farem projectes per defensa. Que això fa un any enrere, vaja, començava a albirar-se una mica, però ho deies amb la boca petita i fa dos anys ningú en parlava.
Sí, hi ha dos tribus de defensa, perquè ara els atacs ja són de dues formes. Són els atacs amb tancs i amb bombes, però també són els atacs informàtics a lo bèstia o els atacs de desinformació. De tot això també, com veus que està canviant el tema? Bé, a veure, clarament, cada cop està agafant molta més força tot el tema també de la ciberseguretat. Ja no només en defensa, eh?
sinó en qualsevol àmbit, en qualsevol tipus d'empresa, per protegir tot el tema també de la propietat intel·lectual, cada cop més agafa més força. L'any passat va ser l'any de la quàntica, ahir tot just teníem una sessió molt xula amb el Lluís Torner, de l'ICFO,
que ens explica una mica els avanços que s'estan fent amb tot el tema de la quàntica i com apunten que segurament d'aquí relativament poc temps començarem a tenir coses interessants en aquest àmbit, tant des del punt de vista...
De la computació, això trigarà una mica més, com de la part de comunicacions, com això que ara n'hi diuen la part de postquàntica, que és com quan realment pugui arribar un ordenador quàntic t'hagis hagut de preparar i canviar tots els algoritmes del que estàs protegint ara. En aquest sentit, jo crec que en els propers anys començarem a veure alguna cosa interessant amb tot aquest tema.
perquè estan apostant grans companyies, grans fabricants, i també hi ha part de la indústria del mercat, sigui la banca, els estats, però també em parlaven d'empreses de l'automoció, que volen protegir tot el coneixement i tot el desenvolupament que tenen.
Estem començant l'any, com acabo de dir, però també estem ja molt a prop del Mobile. Com creus que serà aquest any el Mobile? Perquè realment suposo que l'IA estarà present absolutament, però no sé si des de tu, des de la teva experiència i des de Graustic. Com preveus el Mobile World Congress d'aquest any? Sí, jo crec que així com...
Altres anys el Mobile de sorpresa, o ara la setmana que ve comença l'ICE, no? Sí, l'ICE també. No t'he preguntat l'ICE perquè era audiovisual, però vaja. Sí, però vaja, jo crec que ho veurem ja per tot arreu. O sigui, tant en els grans formats d'audiovisual com en totes... O sigui, cada cop més l'audiovisual també s'intega cada cop més amb tot el tema d'art digital, no?
I aquí la IA està superpresent, amb el disseny, amb la concepció, amb tot el que es fa. I amb el mobile jo entenc cada mica el mateix. Cada cop més el mobile, tot i que ja no és tan mobile i és tecnologies més transversals, no deixa de ser un punt de... O sigui, de back office o de tecnologia vista des de...
Vista, diguéssim, que, com t'ho dic, si tu passegis pel mobile i no veus aplicacions o no veus moltes aplicacions que l'endemà les tindràs al carrer, sinó que veus una mica una certa projecció. I en tot això, tant amb xarxes com amb la part de comunicacions, com amb la part de ciberseguretat, cada cop més està present la intel·ligència artificial. Jo també crec, sobretot, molt en processos d'automatització.
I automatització ho porto una mica a l'extrema de tot allò que sigui automatitzable. De fet, avui comentàvem que... I fins i tot allò que no sigui automatitzable s'automatitzarà, segurament, no? O sigui, cada cop més... I això sí que va molt lligat a la part d'aquesta intel·ligència artificial i tota aquesta part dels agents... Els agents, sí, sí, sí. Que ho tindrem cada cop més present en totes les empreses i en totes les feines, no?
Ara que parles d'empreses, i per concloure aquesta intervenció 001 d'en Ferre, com veus les empreses i les persones, els executius, els directius, realment aquí a Catalunya, ara ja centrem-nos aquí, estan, i ara ho dic en castellà, estan per la labor o encara estan una mica enredenit a l'aplicació efectiva i eficient de la intel·ligència artificial? Com ho veieu? Jo crec que per la labor, sí. És a dir, jo crec que la gent...
Cada cop més... Jo em moc en un món molt tequi, diguéssim. En aquest món tothom té clar que això és una realitat. Estaria bé veure si en tots els altres mons productius també és així. És a dir, si te'n vas al sector de l'alimentació o te'n vas al sector de l'automoció o te'n vas... Si en tots ho veuen d'aquesta manera.
Però jo tinc la percepció que al mateix temps tinc la percepció que encara hi ha molt de desconeixement i molta incertesa de què és el que he d'aplicar i on ho he d'aplicar i com ho he d'aplicar. I segurament jo crec que des que estic tenint una mica la visió que això no serà només ja aplicar tecnologia. Tot aquest tema que parlàvem abans dels agents no és...
compro unes llicències de software o compro una aplicació i l'enxufo. Segurament aquí va molt més de canvi de cultura i de governança de com farem les coses des de les empreses, des de la gestió interna, des de la relació amb el client, des de la pròpia relació entre els departaments i també, fins i tot, de com valorarem cada cop més les persones, els professionals...
ja no en un rol ni tan jeràrquic ni tan vinculat a un organigrama o a uns departaments, sinó a unes capacitats, a unes maneres de fer, a un adaptar-se a les solucions i a la cultura de l'empresa. Jo tinc moltes esperances i il·lusió que tot aquest rotllo de l'agentització
ens faci canviar una mica la cultura de treball i permeti cada cop, més que visibilitzar, que la gent pugui aflorar el seu talent i adaptar allò que fa a allò on realment aporta valor. Té un punt de romàntic, però jo estic cada cop més convençut que serà així, perquè si no, ja t'ho farà una màquina.
Per tant, allò que et faci una màquina ja t'ho fa ella. La gent... Jo crec que aflorarem aquelles condicions que tenim innates o treballades o que fins a tot a vegades ni en som conscients a favor, diguéssim, d'aportar valor allà on estiguem. Jo ho penso així.
Molt bé, doncs amb aquesta bona predicció, amb aquesta bona intenció, acomiadem l'entrevista d'avui. Gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. Ja saps, com a mínim un cop al mes et volem aquí perquè volem sentir el Ferre. Gràcies. Jo estic encantat, i més d'estar amb tu. Bé, doncs, havent sentit el Ferre, queden sobre la taula algunes reflexions clau que marcaran aquest any, o que almenys és l'opinió del nostre convidat d'avui.
Primera, la intel·ligència artificial ja no és opcional. I preneu nota, perquè realment és important. Com bé deia a l'entrevista, la intel·ligència artificial està en el centre de qualsevol àmbit tecnològic actual, des de l'audiovisual, del qual per cert parlarem després, fins al disseny i la gestió empresarial.
No és opcional. Segon punt que he pres nota, la simbiosi entre la robòtica i la intel·ligència artificial. Un dels punts més interessants és aquest salt qualitatiu en la robòtica assistencial i domèstica. Ja no parlem de màquines rígides que estan a les fàbriques fent automòvils, sinó de sistemes intel·ligents capaços d'ajudar-nos en el dia a dia de manera autònoma.
ja no només és aquell robot que va per terra netejant la terra, sinó que ara s'enfila i es neteja els vidres o fa quantitat de temes assistencials molt importants per a les persones.
Tercer punt que m'agradaria remarcar és l'amenaça, la gran amenaça i la gran oportunitat de la quàntica. Tema tabú del qual parlem i tema encara molt desconegut però que està guanyant terreny dia a dia.
Ens hem de preparar per a la postquàntica. La capacitat de càlcul que ve, que comporta la quàntica, ens obligarà a empreses, a bancs i a estats a canviar tots els seus algoritmes de protecció de dades. Perquè, com sabeu, tota la críptica, tota la encriptació, vull dir...
de les dades, de les quals estem tan segurs, es basen en la dificultat de desencriptar-les, però que la quàntica, al tindre aquesta supercapacitat de computació, és capaç de trencar-les. I això produirà un gran canvi. És un canvi de paradigma en la propietat intel·lectual i en la seguretat.
I potser per concloure el que avui ens ha explicat el Ferrer, hauríem de parlar de l'humanisme tecnològic, un tema que també està cada dia més als debats i a les tertúlies. Potser la conclusió més potent és la visió d'en Ferrer sobre el talent humà.
En un món on tot el que és automatitzable ho farà una màquina, el valor real de les persones residirà en la seva capacitat d'adaptació, la cultura d'empresa i la creativitat que aportarà
a la valor més enllà d'on la intel·ligència artificial arriba. Bé, doncs amb aquestes conclusions sí que donem per tancar l'entrevista d'avui al Ferrer i passem al segon tema que avui m'agradaria comentar amb vosaltres que és la celebració a Barcelona del Saló del ICE.
Un dels esdeveniments que ha transformat Barcelona i el seu entorn en l'última dècada, o exactament en els últims cinc anys. Però que especialment aquesta setmana ha marcat un punt d'inflexió històric. Parlem de l'ICE, el saló audiovisual més gran del món, com he comentat abans, que enguany celebra el seu cinquè aniversari a Barcelona i que ja està plenament consolidat com un element tractor insubstituïble.
Potser la gran novetat d'aquesta edició, més enllà de les pantalles i el so, està en la creació de la Fundació ICE. Aquesta nova entitat neix amb l'ambició que el llegat del saló i la seva activitat no es limitin a una setmana de fira, sinó que s'extinguin durant tot l'any centrant-se en el talent, la innovació i la responsabilitat social en col·laboració amb les institucions locals.
A nivell de xifres, el Saló ha tornat a omplir la recinta de Gran Via de Fira de Barcelona amb una afluència massiva que busca superar els 85.000 visitants. Aquest volum de gent no és només una anècdota, sinó que és el reflex d'un sector que a Catalunya ja supera els 9.000 milions d'euros de facturació i que no para de créixer en empreses i ocupació des de l'arribada d'aquest certamen.
El que hem vist aquests dies és com l'audiovisual ha deixat de ser només una eina d'entreteniment per convertir-se en una tecnologia transversal que ja impregna la salut, l'educació o el món dels esdeveniments corporatius amb un creixement de negoci realment espectacular. En definitiva, l'ICE ha estat un gran saló que reafirma a Barcelona com a ciutat capdavantera en tecnologia i innovació.
a una secció que havíem fet aquí al Mones Digital i que avui recuperem, que és TocTech. TocTech, com sabeu, és un espai que ens presenta la Marta Clua, en el qual ens comenta llibres, novel·les,
que tenen un toc tecnològic, d'aquí el seu nom. Són novel·les, d'una altra banda, realment interessants, però que tenen aquesta curiositat, que és que tenen una component tecnològica. Bé, doncs, sense més explicacions, us deixo amb el toc d'aquesta setmana.
Hola a tots i a totes. Avui a TocTech us vull recomanar una novel·la molt divertida al voltant d'una aplicació de cites pensada per a conèixer gent on l'interès comú sigui el bon menjar. Es tracta de Vermuts i vermuts, de la Magda Minguet, editat per La Campana.
Us faig una breu ressenya de la història. La Gemma és una dona apassionada de la bona cuina, que té molt clar que una bona cita passa per una bona experiència culinària prèvia. Així que, cansada de males cites i, sobretot, farta de no gaudir ni tan sols d'un bon àpat, decideix crear una aplicació de cites a cegues gastronòmiques, la Foodimage. El funcionament és senzill.
Les persones que es registren publiquen fotos del menjar que més els agrada, o que millor els defineix, sense publicar cap foto personal. L'objectiu de la Food Image és trobar algú amb qui anar a compartir, com a mínim, una bona experiència culinària. De manera que si la cita no et conveix, et garanteix que gaudiràs d'un bon àpat.
Amb aquesta premissa anirem coneixent les cites a les quals assisteix la Gemma. Algunes d'elles seran divertides, d'altres més intenses, algunes totalment esbojarrades i d'altres resultaran accidentades. I de cita en cita anirem coneixent la Gemma, la seva vida i sobretot les seves reflexions sobre totes les seves vivències.
Vermuts i barbuts és una novel·la on es fa palers com la tecnologia ha condicionat la nostra manera de relacionar-nos i d'establir connexions en un món on la virtualitat sovint guanya la partida a la presencialitat. Ens trobem davant d'una història que ens parla de la dificultat de trobar parella, malgrat la gran quantitat d'opcions disponibles que tenim ara mateix. Però no ho fa des de la ment o de la queixa, sinó posant-hi molt d'humor, valentia, naturalitat i sense complexos.
Vermuts i Barbuts és un llibre fresc, actual i molt divertit, que es llegeix amb un somriure permanent i també, no us enganyaré, amb una mica de salibera per tots els suculents àpats que s'hi expliquen, on es posa de manifest el gran coneixement fudí que té l'autora.
Avui en dia hi ha moltíssimes aplicacions pensades per a buscar algun tipus de relació, ja sigui per tenir trobades casuals o esporàdiques, per cercar amistats o bé establir relacions més serioses. En els darrers anys, les denominades aplicacions de cites han crescut exponencialment i les podem trobar cada vegada més especialitzades segons els grups de població als que ens volem adreçar, per a intentar assegurar que si algú vol conèixer algú, només ha de cercar l'aplicació adequada.
Vermuts i Barbuts ens parla sobretot d'aprendre a acceptar-nos tal com som, de caminar sempre endavant i de la importància de mantenir les bones amistats. Perquè la vida és com el bon menjar. Si és amb bona companyia, sempre és millor. Espero i desitjo que us agradi tant com a mi.
I això ha estat tot per avui. El món és digital. Si voleu col·laborar en el programa, resoldre dubtes, fer suggeriments o participar com a entrevistat, envieu-nos un correu electrònic a hola.barcelonadot.com
Estarem encantats de rebre les vostres propostes. El futur és ara. Fes el pas. Escolta que de setmana el món és digital.
Drets de Butxaca Descobreix els drets que no sabies que tenies amb Jan Botí. Sigueu molt benvinguts un dia més a Drets de Butxaca amb el nostre jurista especialista en dret constitucional, en Jan Botí. Bon dia, Jan. Molt bon dia, Ona. Digues, de quin dret descobrirem avui? De què parlarem? Avui parlarem de la llegítima i del dret a desheretar un fill a Catalunya.
Carai, o sigui, avui ens hem de posar en la pell de quan ens morim, no? Aquí volem que passin les nostres propietats i els nostres béns. Correcte. I a més a més, ho volem començar amb una comparativa, perquè nosaltres tenim a Catalunya la figura de la Llegítima, que ara més endavant n'explicaré el seu funcionament,
Però hi ha altres països que no la tenen. Això de testar, és a dir, de fer testament, s'ho prenen tan seriosament que consideren que has de tenir llibertat absoluta. És l'exemple del Regne Unit, on, exceptuant causes molt específiques,
el tastador, la persona que mor, el causant, aquestes paraules que anirem fent servir al llarg de la conversa. Vocabulari jurídic. Vocabulari jurídic. Tenen total disposició dels seus béns, de les seves propietats, dels seus diners. Aquí això no passa.
Aquí no podem decidir tota la nostra herència i qui la deixem, sinó que hi ha una part que queda reservada, que és aquesta llegítima. Correcte. Ara parlarem en concret què representa aquesta llegítima, quina part suposa i, sobretot, quan parlem de desheretar algú, no estem parlant de no deixar-li res, de no fer-lo hereu. Estem parlant de privar-lo de la llegítima.
És a dir, quan jo faig el testament, jo puc deixar-ho tot a qui jo vulgui. Ho puc deixar tot a una ONG, ho puc deixar tot a la meva dona. I puc no deixar res als fills de manera explícita, però els meus fills sempre tindran dret a aquest percentatge de la llegítima, que a Catalunya és del 25%, una quarta part. Ara bé, quines causes són les que a mi em permetran deixar...
no deixar aquest 25% tampoc, o els meus fills o algun d'ells. Això és el que avui veurem, perquè justament és una qüestió que genera certa controvèrsia. Comencem una mica pel principi. Què és la legítima? Bé, la legítima, i en el cas de Catalunya hem de tenir en compte el que diu el llibre IV del Codi Civil de Catalunya, i també hem de tenir en compte que a Catalunya tenim dret civil propi. Això què vol dir? Vol dir que totes aquelles qüestions que tenen a veure amb el dret civil...
Catalunya té una regulació pròpia des de fa molts anys i que mantén l'actualitat i que, per tant, sempre estarà per sobre del dret civil comú que se'n diu que és el dret civil a nivell espanyol. Per tant, això ho hem de tenir en compte d'entrada. I hi ha diferències substancials, entre les quals en la llegítima.
I en la llegítima hi ha la diferència més gran, segurament, que és que a Catalunya, com dèiem, és d'un quart, és del 25%, i que a la resta de l'Estat, en aquells territoris on s'aplica el dret civil espanyol, és d'un 66%, dues terceres parts.
Per tant, aquí tenim més poder de decisió, no?, de qui deixem la nostra herència, i en canvi a l'estat espanyol estan com més restringits. Correcte, som una mica més britànics. No gaire, perquè la diferència és substancial, però som una mica més britànics. I com deia, la llegítima és aquell dret...
que tenen alguns familiars, generalment els fills, però no sempre. També pot ser que siguin del cònjuge, la parella, o dels pares, en determinades situacions això pot passar, però generalment parlarem dels fills, o dels fills dels fills, en el cas que els fills no hi siguin, de la representació, en aquest cas podíem dir, dels nets, en el supòsit en què ens puguem trobar. Per tant, tinguem en compte el que és. És aquest 25%, això és la legítima, i això és el que podem...
o no podem desheretar. Amb la resta podem fer el que vulguem. No tenim per què incloure els fills. Podem incloure el que nosaltres considerem.
Aquest 25% és el que podem reclamar, no? Si som fills i no ens han deixat res, però tampoc ens han desheretat, podem reclamar aquest 25%. Correcte. Generalment, si has fet un testament, el notari ja ho preveurà i dirà, escolta'm, ja quedi per llegítima el que correspongui a tal, tal i tal. Però si no apareix, és un dret que jo, en el moment de la mort de qui hagi fet el testament, puc reclamar i si no hi ha cap causa, de les que ara explicarem, per les quals se m'hagi desheretat,
i no desheretat, doncs podrem reclamar-lo sense cap problema. Molt bé, doncs quines són aquestes causes per les que ens poden desheretar? Què hem de fer perquè ens desheretin? O què no hem de fer perquè no ens desheretin? Correcte, correcte. Aquestes causes estan taxadíssimes. I en aquest cas, com deia, el llibre 4 del Codi Civil, l'article 451, l'apartat 17, ens diu 5 causes concretes
per les quals jo, com a persona que farà un testament, com a tastador, puc desheretar algú. La primera de totes és que s'hagi produït un maltractament psíquic o físic cap al tastador. Que el fill hagi maltractat el pare, perquè ens entenguem. Una segona causa seria que s'hagin produït delictes greus del legitimari, del fill, envers el tastador, el pare, de nou. Per exemple, m'ha intentat matar.
Per tant, se'l considera indigna per succeir-me i, per tant, és una causa que a mi em permet desheredar-lo. Una tercera raó és que el legitimari, que el fill del qui ha mort, se li hagi privat de la pàtria potestat envers els seus fills per alguna causa que li sigui imputable amb aquest fill. Per tant, en aquest cas, també seria una causa que a mi em permetria desheretar.
Una quarta seria la negativa a prestar una pensió d'aliments cap a la persona que està tastant. Aquesta seria la quarta causa. I l'última, i on m'aturaré perquè és la que potser té més interès, és quan es produeix una absència manifesta i perllongada en el temps de relació,
sempre i quan aquesta relació no es tingui per una causa únicament i exclusivament imputable al fill, al legitimari. Per tant, això vol dir que el fill ha de ser l'únic culpable, per dir-ho de manera planera, de no tenir relació amb el pare o amb el tastador.
Això és complicat, no? Perquè a vegades si hi ha mala relació no és sempre per culpa d'una sola persona, no? Vull dir, les responsabilitats van tant a tant. Correcte. Les relacions humanes generalment mai trobarem un 100%, 0%. Per tant, aquesta causa de desheretament és segurament de les més difícils de provar. Perquè com provo jo que no tinc relació amb els meus pares només per culpa meva?
Clar, com hem de fer això? Els pares ho han fet tot bé, no hi ha cap escletxa a la que ens puguem abraçar. Bé, generalment és difícil, certament, però s'han produït casos. A veure, quins s'han produït casos. Jo recordo que quan estava estudiant, la nostra professora de Dret de Successions i Família ens explicava un cas que a mi em va deixar xocat, però que certament és molt il·lustratiu i et dona un exemple de com
Podem desheretar un fill per aquesta via. Parlar de la causa únicament imputable, el fill. En aquest cas estem parlant d'una senyora que va tenir un ictus i que va quedar en una situació complicada a nivell físic i que va haver d'estar ingressada a l'hospital durant molt de temps. Durant tot aquest període en el qual semblava que la senyora no se'n sortiria, la filla no la va visitar mai.
Per tant, tenim absència de relació. Per tant, tenim una absència de relació, i en aquest cas és molt difícil dir que hi ha hagut una voluntat de la mare, perquè la mare no tenia capacitat en aquell cas. Estava ingressada a l'hospital i no es podia moure d'allà. Correcte. Però aquesta senyora a poc a poc va anar remuntant. Va anar remuntant, en aquest període la filla va anar a viure a casa de la seva mare,
I quan la dona va estar recuperada com per poder tornar a casa seva i en ple ús de les seves facultats mentals, això és important, si no s'hagués produït aquest fet seria molt més difícil, va trobar-se que la filla no volia deixar-la entrar a casa seva. Vaja. Llavors, clar. Aleshores, la mare, diguem-ne la senyora que havia estat ingressada, va decidir desheretar la seva filla per aquesta raó, per una manca de relació exclusivament imputable al fill.
I en aquest cas, els tribunals van donar la versió de la senyora, que en el seu moment va morir, per vàlida. Per què? Perquè s'havia pogut provar perfectament que no hi havia hagut relació, els registres de l'hospital ho corroboraven, havia tingut casa seva ocupat, és una raó també pública i notòria, i per tant aquí es va poder provar. Però reitero, una flona fa estiu, però tinguem present que això és una qüestió que pot passar.
Per tant, és difícil, no?, però si algú realment no té aquesta relació i és per culpa o responsabilitat seva totalment, doncs això es pot fer, es pot desheretar per absència de relació. Correcte. Quines diferències hi ha, però, amb l'Estat?
Com deia a l'inici, en el cas català disposem del 75% dels nostres béns i l'altre 25% s'haurà de repartir a parts iguals entre els nostres legitimaris, generalment els fills. En canvi, a l'estat espanyol, en aquells territoris que no tenen dret civil propi, que n'hi ha molts que en tenen, a les Balears, a València, a l'Aragó, tenen dret civil propi,
Però la resta de l'Estat, en aquells territoris que no, doncs s'aplica el que dèiem de dos terços. Per tant, el 66,6% dels béns de la persona que mor, del causant, aniran als seus descendants o cònguges o pares, en casos excepcionals, però aniran als seus descendants.
generalment. I, per tant, només podrà disposar d'un terç del que l'idea. Per tant, aquí el marge de maniobra és molt escàs, i és un exemple claríssim de com dret civil català i dret civil castellà divergeixen absolutament.
I es pot desheretar en el Codi Civil Espanyol? Es pot desheretar, les causes, diguem-ne, justament perquè tenen la seva pròpia mecanisme són lleugerament diferents, ara no hi entrarem perquè necessitaríem un altre programa, però sí, també existeix aquesta figura. Molt bé, i si ens passa alguna cosa d'aquestes amb els nostres fills, amb els nostres descendants, com ho podem fer per desheretar-los?
Correcte, una molt bona pregunta. Doncs els passos que hem de seguir per tal de desheretar algun fill que hagi pogut concórrer en algunes de les causes que acabem d'explicar és justament fer un testament o un codicil o un pacte successori, que són les diverses opcions que un té per, diguem-ne, deixar els seus béns un cop no hi sigui, on se citi de manera clara a qui deshereta, amb nom i cognoms, i la raó per la qual.
i que ho faci aportant el màxim de proves que pugui. Perquè això és una qüestió que haurem de tenir en compte. El causant, el que mor, aquesta persona ho ha de deixar tot el lligat que pugui. Clar, perquè ell després ja no hi serà. Ja no hi serà. I qui tindrà la responsabilitat de provar allò que la persona que ja no hi és estava explicant seran els hereus.
que poden ser altres germans si n'hi ha o qui sigui, perquè jo puc instituir hereu, puc fer hereu a qui jo vulgui, fins i tot a una fundació. Jo puc fer hereva a Càritas, si vull, però serà l'hereu qui haurà de respondre i haurà de provar justament el que el causant hagués explicat. Per tant, aquí, si, per exemple, nosaltres fem hereus una fundació i desheretem els nostres fills, aquesta és la fundació la que té la responsabilitat de provar-ho.
En aquest cas, una persona jurídica. Clar, això és complicat, no?, a vegades, perquè com pot aquesta fundació accedir a les proves que necessita? És complicat. Per això mateix, si hi ha una causa de la qual el causant està convençut, que posi, diguem, totes les cartes sobre la taula per tal que després la seva voluntat es compleixi. Hem de tenir en compte que hi ha un termini.
per reclamar. I la persona que ha estat desheretada té un període de quatre anys per impugnar aquell desheretament. Per tant, passats els quatre anys, ja està. Ja no puc reclamar res. Correcte. Jo he perdut el dret a...
Arregla mai, per tant, si se m'ha desheretat, doncs la voluntat serà la que estava escrita. En el cas que allò que el causant hagués exposat no prosperés, perquè es demostra que no era fe feent...
la persona, el legitimari, el fill, recupera, diguem-ne, allò que no havia perdut mai, però recuperarà aquell dret a la llegitima. Per tant, aquella part que li correspongui, si és fill únic, doncs tot el 25%, si hi ha més germans, la part proporcional dins d'aquest 25%. I ja per acabar, quins últims consells ens dones?
Depèn de la perspectiva. A veure... Si som aquells... Si ets la persona que vol desheredar, és a dir, el que en un futur morirà, jo et diria informa't molt bé, vés al notari, exposa la situació, aporta totes les proves i documentació que puguis tenir sobre el tema, concreta molt bé quina de les cinc causes que hem explicat és la que tu estàs fent servir per procedir a aquest desheretament...
I recorda que si no hi ha una causa que la llei reconegui o no s'hagi pogut provar, aquell fill o aquella persona que tu estaves volent desheretar, doncs recuperarà aquell dret i per tant sí que obtindrà aquell 25% o la part proporcional que li correspongui de la llei gítima.
Clar, perquè si tu ets fill i tant desheretat, també tens dret a reclamar, no? Si tu creus que allò no ho has fet, tens dret a reclamar que te la tornin. Absolutament. Aquesta és justament, Ona, la segona perspectiva. Si en comptes de ser la persona que atesta que morirà, ets el fill desheretat, què pots fer? Doncs consultar si les causes que s'imputen són les que recull la normativa,
fer memòria de veure si això pot ser o no pot ser ben bé el que Usana explica i recordar que tens 4 anys perquè si consideres que allò és injust cosa que segurament consideraràs perquè en qüestió econòmica tothom s'hi posa i més quan és per guanyar-ne tens 4 anys per poder reclamar i plantejar que aquell desheretament no sigui efectiu
Per tant, posem-nos-hi des del principi, no?, perquè si hem de recopilar proves, necessitem temps. Correcte. Si tu veus que la cosa pot anar malament, posa-t'hi. No sigui tard. No sigui tard. I ja per acabar, Jan, suposo que amb tot això que ens estàs explicant és importantíssim, no?, fer testament, perquè què passaria si no féssim testament? És important fer testament i és barat fer testament. És barat. És barat si ho comparem amb el que costa anar al notari. Per tant, anar al notari, en general...
sempre és una situació que ens farà gratar la butxaca. En el cas de fer un testament, segurament serà la que ens ho farà gratar menys. Per tant, jo recomano que en el moment en què tinguis una propietat, un cotxe, una plaça de pàrquing, el primer pis, el que cadascú consideri que és de valor i que ho voldrà traspassar, que faci testament. Perquè això ens estalvia problemes, ens estalvia temps i estalvia diners amb els que es queden.
Amb els que han de rebre aquesta herència. Correcte, perquè si tenim testament, tenim la voluntat clara i directa del tastador. Sabem quin ha de ser el traspàs. Qui hagi estat instituït a l'areu decidirà si accepta o no accepta i, si no, seguirem el curs legal. Però és una qüestió que ja està resolta. Si això no hi és, hem d'anar per la via que es diu intestada. I anar per la via intestada vol dir que hem d'anar a la llei, al Codi Civil de Catalunya, al llibre IV, que ens dirà com hem de procedir.
Però haurem de seguir tota una sèrie de passos i haurem de fer tota una sèrie de tràmits, per tant, haurem de pagar, per tal de poder arribar a qui són els hereus, perquè no ho sé. Jo he de veure qui queda, qui no queda, he de fer crides, aquestes persones hauran de venir... Qui ho accepta, qui no ho accepta, serà un procés molt més lent que si ja tenim allà la voluntat ben escrita. Lent i car. Lent i car. Per tant, els catalans, que això de pagar i gastar no ens agrada gaire, millor fem testament. Fem testament. Aneu al notari.
Ens ho apuntem, Jan. Moltes gràcies per tots aquests consells i ens retrobem al proper programa. Gràcies a tu, Ona.
No te molestes. Cuando te he dicho de tomar algo, me refería a alguna cosa ligera. Vamos, no estoy para bromas. Tienes que destruir esa bazofia. ¿Qué? ¿Qué me mi novela? Sé que es muy duro para ti, pero es por tu bien. No sé por qué va a ser tan duro. Mi agente tiene un montón de copias en Nueva York.
Varias editoriales disponen de un ejemplar. ¿Quieres que queme el original? Bien, lo quemaré, pero no conseguirás nada. Enciende la cerilla, Paul. No lo entiendo. No hay nada que entender.
Sé que es el único ejemplar. Escribiste tu primera novela a los 24 años y no hiciste copias porque no creías que te la publicaran. Pero lo hicieron y no haces copias por superstición. Es lo mismo que lo de venir siempre a Silver Creek. Se lo contaste a un periodista hace 11 años. 11 años. Hagamos un tevetua.
No, no dejaré que la publiquen. Nadie podrá leerla excepto tú y yo y, por lo tanto, es como si no existiera. Mientras exista, tendrás contaminada la mente. Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és amb Víctor Alexandra.
Els que heu vist la pel·lícula Misery haureu reconegut de seguida aquesta escena entre Kathy Bates i James Caan. Ell és un escriptor que ha tingut un accident de cotxe i ha quedat inconscient. Quan es desperta es troba a casa de la dona que l'ha rescatat, és al llit i té les dues cames trencades. Es dona la circumstància que la dona és infermera i, a més, és una lectora enfarvorida de les seves novel·les. Ella llegeix el manuscrit de la novel·la que ell duia al cotxe, encara no publicada,
No li agrada el final, vol que l'escriptor la destrueixi, ell s'hi nega i a partir d'aquí comencen a passar coses. Misery és una pel·lícula basada en una novel·la de Stephen King que va tenir un èxit immens. Va partir d'un pressupost d'entre 18 i 20 milions de dòlars, la pel·lícula, i en va recaptar més de 60. A Catalunya també va omplir cinemes. Avui en parlem perquè l'home que la va dirigir
Va ser Rob Reiner, que el 14 de desembre passat va morir assassinat a casa seva de Los Angeles, juntament amb la seva dona, Michelle Singer. Va ser la seva filla, Romy, qui va trobar els cadàvers. Havien estat apunyalats moltíssimes vegades. La notícia, com us podeu imaginar, va culpir Hollywood i ràpidament es van obrir tota mena d'interrogants.
El primer que va fer la policia va ser detenir el fill, Nick Reiner, de 32 anys, com a principal sospitós, perquè se sabia que la nit abans ell i el seu pare havien tingut una discussió molt forta en una festa. El cas s'està investigant i a hores d'ara no se sap res més. Rob Reiner, que tenia 78 anys, havia començat la seva carrera com a actor a la televisió, quan encara era un nen, i tot i que després va passar a la direcció, no va deixar mai de fer d'actor.
En total, com a actor, va fer 32 pel·lícules. Fins i tot sortia a la darrera que va dirigir el 2025. Però on va destacar més va ser a la direcció. Altres èxits, molt sonats seus, són La princesa promesa, que és un encant de pel·lícula. Si teniu fills o nets, no deixeu que se la perdin, La princesa promesa.
o alguns homes bons que van protagonitzar Tom Cruise, Jack Nicholson i Demi Moore sobre dos soldats de la base naval de Guantànamo acusats de matar un company. Ells, però, aleguen que la mort va ser accidental i que complien ordres del seu coronel. En el judici, el coronel, interpretat per Jack Nicholson, acaba atrapat a la taranyina dels seus nervis.
Yo tengo una responsabilidad mayor de la que puedas calibrar jamás. Tú lloras por Santiago y maldices a los marines. Tienes ese lujo, tienes el lujo de no saber lo que yo sé, que la muerte de Santiago, aunque trágica, seguramente salvó vidas y que mi existencia, aunque grotesca e incomprensible para ti, salva vidas. Tú no quieres la verdad porque en zonas de tu interior de las que no charlas con los amiguetes me quieres en ese muro, me necesitas en ese muro.
Nosotros usamos palabras como honor, código, lealtad. Las usamos como columna vertebral de una vida dedicada a defender algo. Tú las usas como gag. Y no tengo ni el tiempo ni las más mínimas ganas de explicarme ante un hombre que se levanta y se acuesta bajo la manta de la libertad que yo le proporciono y después cuestiona el modo en que la proporciono.
Una escena d'alguns homes bons que va dirigir Rob Reiner i que va estar nominada a l'Òscar com a millor pel·lícula.
També Jack Nicholson va estar nominat. Políticament, Rob Reiner era un liberal força actiu, creador de la Fundació Americana per la Igualtat de Drets i en contra de les lleis que prohibeixen el matrimoni entre persones del mateix sexe. També va intentar que s'aprovés a Califòrnia la proposta de finançar les escoles bressol públiques, però no se'n va sortir.
Pertenyia al Partit Demòcrata i va estar a punt de ser l'opositor d'Arnold Schberzenegger com a governador de Galifòrnia l'any 2006. Després va fer campanya contra Donald Trump i el va qualificar d'homòfob, sexista i racista.
Unes altres pel·lícules més famoses de Rob Reiner són Quan Harry va trobar la Sally. Aquesta és una comèdia molt divertida interpretada per Billy Crystal i Meg Ryan. Són dos estudiants universitaris que es coneixen per atzar. Ella s'ofereix a portar-lo en el seu cotxe i pel camí discuteixen sobre la guerra de sexes. Ell creu que l'amistat entre un home i una dona és impossible sense que hi hagi el factor sexe pel mig. I ella no hi està d'acord.
¿No se puede decir que una mujer es atractiva sin intención de ligársela? Está bien, está bien. Digamos, solo para que el tema quede claro, que sí intentaba ligarte. ¿Qué quieres que haga ahora? Lo retiro, ¿de acuerdo? Lo retiro. No puedes retirarlo. ¿Por qué no? Porque ya lo has dicho. Señor, no he hecho más que un comentario. ¿Qué quieres que haga? ¿Llamamos a la policía? Solo déjalo estar. ¿De acuerdo? Estupendo, déjalo estar. Esa es mi política.
Es lo que yo siempre digo, déjalo estar. ¿Quieres que pasemos la noche en un motel? ¿Ves lo que he hecho? No lo he dejado estar. He dicho que lo dejaría, pero no. He hecho todo lo contrario. ¿Qué? Vamos a ser solo amigos, ¿de acuerdo? Estupendo, amigos es lo mejor. Por supuesto, te darás cuenta de que nunca podremos ser amigos. ¿Por qué no? Quiero decir que, y eso no es una artimaña de ninguna clase, forma o manera, que los hombres y las mujeres no pueden ser amigos porque siempre se interpone la parte sexual.
Estás equivocada. Tengo muchos amigos varones y para nosotros el sexo no cuenta para nada. No es cierto. Sí, es cierto. No es cierto. ¿Tú crees que es así? ¿Insinúas que me acuesto con todos mis amigos y ni siquiera saberlo? No, lo que insinúo es que todos ellos quieren acostarse contigo. No es cierto. Sí, es cierto. ¿No es cierto? Sí, es cierto. ¿Y tú cómo lo sabes? Porque ningún hombre puede ser amigo de una mujer a la que encuentra atractiva. Siempre quiere acostarse con ella.
O sea, que según tú, un hombre solo puede ser amigo de una mujer si no la encuentra atractiva. No, tú también puedes querer acostarte con ellos. ¿Y qué pasa cuando no quieren acostarse contigo? Eso no importa, porque el sexo siempre está presente, por lo que la amistad se ve condenada. Y ese es el fin de la historia. En todo el caso, tú y yo no seremos amigos. Supongo que no. Es una lástima. Eres la única persona que conozco en Nueva York.
Quan en Harry va trobar la Sully, un film de Rob Reiner que encara va tenir més èxit que en Misery. Aquí, partint d'un pressupost de 16 milions de dòlars, en va recaptar 93. I va influir molt la seqüència del restaurant en què Mac Ryan fingeix un orgasme. De fet, el restaurant on es va rodar l'escena existeix realment i té un cartell penjat que assenyala el lloc exacte on Mac Ryan estava asseguda per si algú vol reviure la situació.
Altres pel·lícules de Rob Reiner són Compte amb mi, sobre l'amistat de la infantesa, Alguna cosa per recordar, amb Meg Ryan i Tom Hanks, La nostra història, amb Bruce Willis i Michelle Pfeiffer, El president i Miss Wade, amb Michael Douglas i Annette Bening, o Ara o mai, amb Jack Nicholson i Morgan Freeman.
En total, entre el 1984 i el 2025, Rob Reiner va dirigir 22 pel·lícules. Va tenir una bona escola perquè el seu pare, Carl Reiner, actor i director, era un gegant de la comèdia.
Ningú no es podia esperar, esclar, que Rob Reiner, que tindria un final tan tràgic com el fet de morir a ganivetades. Rob Reiner tenia 78 anys i la seva dona, Michelle Singer, també assassinada, en tenia 68.
Duien exactament 36 anys de casats. I, com he dit abans, el fill Nick Reiner, que vivia amb ells, tenia un llarg historial de drogues. Va ser detingut immediatament quan van trobar els cadàvers dels seus pares, però el van deixar en llibertat pagant una fiança, atenció, de 4 milions de dòlars. 4 milions.
La filla Romy, quan va descobrir els cadàvers, va trucar als bombers i a la policia, i també a Billy Crystal, perquè era íntim amic de Rob Reiner. Les reaccions de condol, com és lògic, van venir d'un munt de gent del cinema, com ara Cassie Bates, James Fonda, Michael Douglas, Demi Moore, Barbra Streisand, i també del món polític, com Bill Clinton i Hillary Clinton, o Barack Obama i Michelle Obama.
Donald Trump, en canvi, es va burlar de Rob Reiner, dient que patia la síndrome del trastorn de Trump, que és com Donald Trump defineix tots aquells que el critiquen. Nosaltres, per tancar aquest cinema a la xarxa que ha tingut Ayman Tricky a les vies de so, direm adeu a Rob Reiner escoltant una de les cançons que Harry Connick Jr. canta a la banda sonora del film quan en Harry va trobar la sala. La cançó és It had to be you, havies de ser tu,
un estàndard de la música lleugera, escrit el 1924, que havien cantat Frank Sinatra i Doris Day. En relació als casos d'assetjament i abusos sexuals de Hollywood, Rob Reiner va dir, no és només a la nostra comunitat cinematogràfica, això està passant a tots els llocs de treball d'Amèrica. És repugnant.
Hem de crear una atmosfera segura que permeti que les dones puguin explicar les seves històries. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triant, n'hi ha tantes? M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta Sèrie R. Però què és Sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Doncs ja portem 8 temporades, eh? Què dius ara?
Vuit temporades parlem de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules mirar. Mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalaràs. Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèrie. La ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dies, la 1 us parla, Maria Lara. La Generalitat ha decretat els serveis mínims per a la vaga educativa de demà. Així hi ha d'haver un docent per cada 3 aules a infantil, primària i l'ESO i una persona de l'equip directiu per cada centre. Tot plegat quan el Departament d'Educació té llesta també una proposta per millorar el complement.
específic del personal docent i d'atenció educativa, la qual podria suportar un increment salarial. La iniciativa busca donar resposta a les demandes sindicals del Departament d'Educació que reivindiquen recuperar el poder adquisitiu perdut en l'última dècada i està condicionada també a l'aprovació dels pressupostos.
I pel que fa a la mobilitat, destaca un accident a l'A14 al Guaire, que talla la sortida cap a l'aeroport. També un altre a l'A2 a Jorba, que talla un carrel i provoca retencions en dos sentits de la marxa. També hi ha retencions a la B10 entre Santa Coloma i Sant Adrià per un altre accident. I una variant a la Pesseta Sobirans, també talla un carrel i provoca lentitud en aquest punt. També hi ha retencions a la C60 entre Gentona i Granolles i afectacions puntuals també a la C25.
I els Mossos d'Esquadra han detingut un home en relació amb la mort violenta d'un altre a Vilanova i la Geltrú. Segons Mossos, pels pols de les 5 de la matinada han tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. Agents del cos s'han desplaçat fins al lloc dels vents, on també hi han arribat efectius del SEM, que han intentat reanimar l'home que finalment ha acabat perdent la vida.
I els Mossos d'Esquadra també conjuntament amb la Guàrdia de Finança Italiana han iniciat aquesta matinada un dispositiu per detenir els membres d'una organització transnacional presumptament implicada en el tràfic d'aixís i d'altres substàncies. El dispositiu inclou més d'una desena d'entrades a Badalona, Sant Adrià, del Besòs, a Mataró, Tiana, Calella, Moncada i Rixac i també a Llorenç del Penedès.
I el dispositiu també per desallotjar l'assentament del carrer 2 de la zona franca de Barcelona ha acabat amb 75 persones identificades i sense cap detenció, segons ha informat la Guàrdia Urbana. L'operatiu iniciat aquest matí arran d'una alerta per la presència de rates ha comptat amb la participació de diversos cossos policials. La Guàrdia Urbana ha defensat el desplegament com una actuació conjunta per tal de garantir la seguretat i l'atenció social.
I Protecció Civil ha activat l'alerta del Pla Bencat per la previsió de vent intens a partir de demà amb ratxes que poden superar els 72 km per hora al litoral i al prelitoral central i sud, sobretot a les comarques de Barcelona i Tarragona. Segons el Meteocat, el vent bufarà de component oés i serà més fort, sobretot durant el matí, també al migdia, amb especial incidència a l'Alcamp, a l'Alp Penedès, a la Noia, al Baix Camp i també al Baix Penedès. L'episodi es podria allargar també durant el dijous.
Notícies en xarxa. És l'En Joc. En Joc. En Martí González.
Dimarts 10 de febrer, avui amb el repàs de la derrota de l'Espanyol. Ahir a la Ceràmica per un colar 4-1, massa càstig per al partit que va fer el conjunt Perico contra un Vilareal que va ser molt efectiu. Amb la desfeta, l'Espanyol, això sí, continua 6è, amb places europees i pendents de rebre la setmana vinent, el dissabte, el Celta. Rival directíssim just per sota del conjunt blanc i blau, ara mateix 7è, a 1 punt.
Avui, com dèiem, repassarem aquest Villarreal 4 Espanyol 1. També parlarem de la prèvia del Barça, que juga dijous, recordem, l'anada de les semifinals de la Copa del Rei. Això pel que fa en futbol. També juga la penya avui en bàsquet, partit de la Basketball Champions League, que pot significar ja en cas de victòria el bitllet per als quarts de final. Anem vol també jugar al Barça, després de guanyar
Aquest cap de setmana la Copa d'Espanya torna al Palau Blorana després de més d'un mes i mig de l'aturada per seleccions. I parlarem amb Berta Bellan, campiona del món de trial aquest passat diumenge al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'Ix trial per tercera vegada en cas de l'Indor. Es va aconseguir el títol la pilot a Garenca. Tot això i més avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García. Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, com dèiem, l'Espanyol torna a perdre per quart partit consecutiu, però es manté sisè. El conjunt Perico va caure 4-1 ahir a l'estadi La Ceràmica contra un Vilarreal molt efectiu que va materialitzar pràcticament totes les ocasions de les quals va disposar. Després d'una primera meitat força igualada, l'Espanyol va marxar al descans amb un 2-0 en contra, penalitzat amb dues errades defensives. Ja la segona meitat amb l'equip de Manolo González buscant l'empat, el conjunt Gruguet va sentenciar en dues transicions.
El capità Cabrera va maquillar el marcador a la sortida d'un córner llançat pel nou fitxatge, Ciril Engons, que va debutar a la zona meitat. Malgrat aquesta derrota, com dèiem, i d'haver sumat un punt dels últims 18, l'Espanyol es manté en zona europea, 6è. El proper partit, dissabte vinent, a casa contra el Celta, rival directe, ara mateix, 7è a un punt.
Dilluns 16 de febrer, recordem, es jugarà el duel català entre Girona i Barça-Muntilivi. El conjunt blaugrana jugarà abans demà passat l'anada de les semifinals de la Copa del Rei al Metropolitano contra l'Etic de Madrid. Veurem si hi ha Rafinha, que encara no està descartat, per reparèixer després dels problemes musculars que l'han deixat fora als últims partits.
Encara en futbol, ahir al vespre el centre d'esports l'Hospitalet va fer oficial la sortida de l'entrador Cristian Gómez per uns fets lamentables que van passar diumenge a la graderia. El part del tècnic va patir una agressió, a més d'insults, per part d'un aficionat del conjunt ribarenc, que aquests fets van provocar la divisió del tècnic l'endemà mateix, després de dirigir l'entrament de dilluns.
En bàsquet, la penya pot ser allà avui la classificació per als quarts de final de la Basketball Champions League. La 6 de joventut visita aquest vespre la pista al Salón Francesc amb l'objectiu de seguir en victa la competició europea i sumar una nova victòria que significaria la classificació per als quarts de final. Els vert i negres hi arriben en bon moment després de la meritoria victòria diumenge contra el València. El partit comença a les 8 del vespre.
I demà serà ton del Baxi Manresa, que té l'última jornada a la fase de grups d'Eurocap masculina, i dijous jugarà el Barça, que torna a tenir compromís d'Euroliga masculina. Anambola, el Barça torna a jugar avui al Palau. Després de guanyar diumenge a Gran Canària a la Copa d'Espanya, els blagones reben avui a les 8 del vespre a l'Alecant, en partit de la setzena, jornada de Sobal, per buscar la que seria la setzena victòria i mantenir-se al cap davant de la classificació.
Amb el ple de victòria, segon de moment és el Granollers, a l'espera del que facin tant Logroño com Vidal Saadrun en aquests partits pendents que tenen entre avui i demà. A Noquei Patins ahir es va fer el sorteig de la Copa del Rei, que es disputarà d'aquí a poc més d'un mes, el 19 al 22 de març, a Sant Sadurní de Noia.
I destaca, per exemple, a Martí l'emparallament entre el vicent campió de la Copa, el Reus Deportiu, i el Calafell, la Menorquina, que es van enfrontar a Quartz l'any passat. A la mateixa banda del quadre tindrem l'altre gran partit a priori de Quartz, el sempre favorit Barça contra l'anfitrió, el Noia. A l'altra banda del quadre tindrem un altre duel català entre l'Igualada i el Voltregà, a més de l'únic enfrontament sense catalans, Liceu Alcoi.
El Reus Calafell i el Barça Noia jugaran dijous. El 19 de març, el divendres 20, jugaran els dos partits. L'Igualada Voltrega i el Liceo Alcoy, llissat a les semifinals i diumenge a la final. I l'última punt, avui han debutat quatre catalans als Jocs Olímpics d'hivern, a la modeta d'esquí de fons i també de patinetge artístic.
Alba del mig, Jaume Puello i l'Urgellenc, Bernat Sallés, s'han quedat a les portes a classificar-se per a les semis de l'esprint clàssic d'esquí de fons, quedant tots dos sisens als quarts. No ha passat de la primera classificació el també urgellenc de 20 anys, Marc Ull, que debutava en la cita olímpica. D'altra banda, aquesta tarda s'estrenarà el patinador de Sabadell, Tomàs Guarino, en el programa CUR.
Dimarts 10 de febrer, 9 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol i de la derrota d'ahir de l'Espanyol, 4-1 contra el Villarreal, per tancar la 23a jornada de Lliga a la primera masculina. El conjunt perico no va començar gens malament al partit de la Cerámica, amb aproximacions de perill a la porteria contrària, inclòs un gol d'Omar que va ser anul·lat per una falta prèvia de Roberto. Tot i això, l'equip de Manolo González va acusar molt els errors defensius. Va sortir assenyalat José Salinas, ahir titular en substitució d'un dels millors jugadors de l'Espanya d'aquesta temporada. Lateral
Carlos Romero, cedit pel Vilareal i que no va entrar a la convocatòria per reclausura de la por. Ell, en concret, i la defensa en general, Salinas, i la defensa en general de l'Espanyol, va ser una mica tou en una centrada del conjunt groguet que va acabar el 1-1-0, mentre que el segon se'l va fer el propi lateral a la Cantí en pròpia porteria. A la segona part, l'Espanyol va sortir a intentar retallar distàncies, però en dues grans transicions el Vilareal va situar un 4-0 que ja seria insalvable. A la sortida d'un corna, centrat pel nou fitxatge de Cyril Engongue, que va debutar,
i rematat pel capità, l'Ele Cabrera, els blanquibles van maquillar el marcador amb aquest 4-1 definitiu. Escoltem Manolo González, l'entrenador de l'Espanyol, enfadat amb les concessions del seu equip en defensa.
És el que portem ja dies parlant. Les situacions de gol de l'Alabé són regals nostres, com qui diu. Avui les situacions, sí, el rival té molt talent, però si analitzem l'1-0, el 2-0, encara que vingui d'una situació que pot ser falta, són molt habitables i després no són capaços. Ells cada cop que anaven a una pilota dividida, quan atacàvem nosaltres, anaven amb tot. Si atxiu la falta, atxiu la falta, si la robes, la robes. I això ho hem de recuperar urgent, si no, tindrem problemes de veritat, perquè...
amb el guanyar partits. Penso que els gols, encara que siguin talent del rival, són molt evitables. Tornem a fer aquest reset. Hem de tornar a tancar la porteria i torno a dir el mateix. No pots concedir 20 contras al rival, al Villarreal, al seu camp. Estic bastant calent amb aquest tema i és un tema que hem de corregir ràpid. Molt enfadat, Mala González, com sentíem? El Dècni Pericoca, que va reconèixer que l'equip havia de reaccionar ja i enviava aquest missatge a l'afició.
El missatge és nostre, que l'hem de traspassar nosaltres. El camp, el que vam fer la segona volta l'any passat, que hi ha una situació més complicada que aquesta, perquè la situació com vam acabar la primera volta era molt més complicada i la vam treure endavant, i a la primera volta l'equip ha competit molt bé. Llavors hem de tornar a aquesta versió i el missatge l'hem d'enviar nosaltres des del camp. No podem esperar que l'enviï la gent, ni molt més. La gent ha estat sempre al costat de l'equip. No li podem demanar res, al contrari. El que hem de donar som nosaltres serà un pas endavant per calgir la situació.
L'Espanyol continua sisè, malgrat haver sumat només un punt dels últims 18 possibles i no haver guanyat encara cap partit en aquest 2026. El proper partit dissabte vinent al Celta, rival directíssim, ara mateix setè visita l'RCD Stadium. Dilluns 16, recordem, jugarà el duel català entre el Girona i el Barça a Montilivi. El conjunt morà que jugarà abans demà passat, dijous, l'anada de les semifinals de la Copa del Rei del Metropolitano contra l'Etit de Madrid.
amb Rafinha, que encara no està descartat per reaparèixer després dels problemes musculars que l'han deixat fora els últims partits. Ell mateix en parlava d'aquests problemes i de la possibilitat de ser dijous al Metropolitano a la SER Catalunya. Els micròfons a la SER.
Bueno, aún no lo sé, pero estoy intentando recuperarme el más rápido posible para poder estar en el campo. Al final, soy el primero que no gusta nada estar fuera y bueno, intento recuperarme el más rápido posible y bueno, a ver, no quiero estar 50% porque sé que no voy a rendir, pero intentaré estar al 100% el más rápido posible. Dijous a les 9 de la nit, aquest Atlètic de Madrid-Barça, anada de les semifinals de la Copa del Rei Masculinar.
I encara en futbol, ahir al vespre, el centre d'esports d'Hospitalet, ahir a la tarda volíem dir, va fer oficial la sortida de l'entrenador Cristian Gómez per uns fets lamentables, que van passar diumenge a la graderia amb una agradació, a més d'insults, per part d'un aficionat al seu pare. Aquests fets van provocar la dimissió del tècnic l'endemà mateix, dilluns. Mitjans a l'Hospitalet, Andrés Rubio.
La marxa de Cristian Gómez del centre dels pobles Pitalet ha estat el primer gran contratemps del conjunt ribarenc aquesta temporada. Esportivament, l'equip no era regular, però el detonant de la dimissió del tècnic va arribar diumenge, quan uns aficionats van agredir al seu pare a l'agradaria donar el partit. Aquest incident va encendre la metge d'un Cristian Gómez, que la roda de premsa ja va advertir de quin era el seu pensament.
Sé que los jugadores me quieren a muerte, o sea, lo tengo muy claro. Me lo muestran cada día, pero hay cosas que no me gustan y no voy a pasar por esas. Entonces, bueno, que esté mi familia y pase algo, pues no lo voy a permitir. Entonces, bueno, como no está en mi contrato, pues ya veremos lo que hablo con Nico y el press y con quién tenga que hablar. Y ya está.
I dit i fet, Dilluns Gómez va dirigir el seu últim entrenament, però la decisió ja estava presa. Un cop acabada la sessió, es va oficialitzar la seva marxa. El Jax Tècnic ha dit que el club pot comptar amb ell per a tot, però ara mateix necessita fer un pas al costat. Yo voy a ayudarles, seguiré ayudando a los jugadores, al cuerpo técnico, los que sea.
De moment, l'Hospi treballa amb una llista de candidats per suplir Cristian Gómez. Ja s'han descartat alguns noms que agradaven però que no podien ocupar la banqueta per haver entrenat ja aquesta temporada amb llicència de Federació Espanyola. S'espera que la decisió es prengui en pròximes hores i que aquest dimecres el nou tècnic dirigeixi el seu primer entrenament.
Gràcies, Andrés. N'estarem pendents, evidentment, de qui ocupa la banqueta del Centre d'Esports Hospitalet en aquesta tercera federació masculina. I a tot això ja tenim millor gol de la jornada del futbol català.
El més votat ha estat el de Dani Barrera, del Club Notació Terrassa, de la Primera Catalana, amb un gran xut des de fora de l'Area, que s'ha endut el 41% dels vots. S'ha superat les dianes d'Aitam Bàbia, de l'Horta de la Lliga Lit, d'Uri Gatell, de la Rapitenca, de Primera Catalana, i el d'Anna Amato, de la Fundació Futbol Base Reus, de la Tercera Federació Femenina. Com sempre, podeu recuperar tots aquests gols al nostre compte dix, arroba esports en xarxa, i votar cada setmana el que us sembli millor a la nostra enquesta dels dilluns.
En bàsquet, avui la penya pot segellar la classificació per als quarts de final de la Basketball Champions League. Masculina, els verd i negres, que són invictes. Recurem a la competició europea amb nou victòries a nou partits. Visiten aquest vespre la quarta jornada de la segona fase del top 16 el xalón francès, que ha perdut molt clarament tant l'Olímpic de Badalona com la setmana passada a Màlaga contra l'Unicaja, però sí que van guanyar el Würzburg alemany. Encara tenen alguna opció de classificar-se. La prèvia d'aquest xalón a 6a joventut. Des de Radio Ciutat de Badalona, Ramon Durán, bon dia.
Bon dia! La Cisa Joventut jugarà aquest vespre a la pista de l'Anxalón i una victòria el classificaria matemàticament a l'equip per la pròxima ronda de la Basketball Champions League. La Peña arriba al partit amb la moral ben alta després de superar el València Basket i d'una trajectòria impecable en la competició europea amb un total de 9 victòries en 9 partits disputats, 3 d'elles en aquest tot 16.
En el partit de la primera volta, els de Dani Miret van passar per sobre de l'equip francès per 32 punts de diferència, tot i que des de la penya esperen demà un partit completament diferent. Així ho afirma el tècnic ajudant de la penya, Aleix Durant. El partit, remirant-lo una altra vegada, veus que nosaltres vam fer coses molt bé des del principi a nivell d'intensitat, de marcar to, de marcar les nostres coses...
I després també va ser un dia que vam tenir molt d'encert. I no podem caure en l'error de pensar que serà un partit fàcil. Ells a casa juguen amb la intensitat que van jugar aquí a la segona part, doncs ho faran des del principi. I nosaltres aquí, com que portàvem una distància molt gran, ho vam treure molt bé quan ells van pujar al to, però si ho fan des del principi, doncs haurem d'estar molt preparats.
Adam Hanka ha viatjat amb l'equip, tot i que és complicat que pugui jugar. Miguel Malicalen continua recuperant-se de les quins que pateix el Turmell i serà baixa. Completaran la convocatòria Diego Niebla i Adrián Torres. El partit entre el Xalón i la 6a Joventut es jugarà a partir de les 8 del vespre.
I amb motor, aquest cap de setmana ho explicàvem. Ahir van guanyar a casa dos catalans l'X-Trial del Palau Sant Jordi de Barcelona. En categoria masculina va ser el 39 vegades campió mundial Toni Bou, llegenda viva d'aquest esport. I en la femenina va ser la garenca Berta Avellant, que es va endur al seu tercer mundial indoor. Avui n'hem parlat amb la pilota garenca aquí a l'Enjoc. Avellant reconeixia que havia estat molt especial guanyar diumenge al Sant Jordi i igualar amb aquest tercer atitud, de fet, a la històrica Emma Bristol, la britànica ja retirada.
Sí, molt especial, perquè el Palau Sant Jordi impressiona moltíssim. Jo recordo de ben petit anar-lo a veure amb el meu pare i mai hagués pensat poder corre allà i més guanyar. Una cosa que no m'esperava, perquè al final pensava que l'Emma Bristow era com invincible i, bueno, tants títols, al final costa molt d'igualar, però mira, que aniu al Palau Sant Jordi i que estigui a l'indor, doncs la veritat que estic molt boteta.
La pilota Garenca també parlaven declaracions d'aquest programa de la pressió extra que tenia aquest any abans d'anar al Sant Jordi per defensar el títol mundial. Sí, de veritat que aquest any sobretot va ser molt complicat perquè hi havia molta expectativa. Al final la pressió se l'acaba posant la gent, sembla, perquè sembla que tothom vulgui que guanyi i jo, òbviament, també ho vull.
I aquests nervis em va costar gestionar, sobretot quan veia que feia molts pocs punts, perquè al final només pensava en no fallar. I això pot jugar a males passades, però ja porto temps treballant-ho i per sort el fruit de tant d'esforç i tant treball mental al final està sortit.
Els propers reptes per a Berta Avellant, que reconeixer que havia pogut gaudir al Palau Sant Jordi d'aquesta victòria, d'aquesta competició, seran els campionats d'Espanya i de França, que encara no ha guanyat, hi participa un noi i sempre s'ha quedat al podi. Veurem si ho pot fer, a més de revalidar aquest títol mundial femení.
Anem vol, avui torna la Lliga Soval per al Barça, després de l'aturada per l'europeu i per l'africà, i després d'un nou títol obtingut aquest diumenge a Gran Canària, el de la Copa d'Espanya. Sense més temps per entrenar, després de la celebració i del viatge de tornada, avui mateix l'equip l'orana torna a jugar al Palau, partit de Lliga Soval, com dèiem, per seguir invicta i encapçalant la classificació. Escoltem l'entrenador Carlos Ortega, després de la final d'aquest diumenge.
Contento y orgulloso del equipo por haber dado el título. Creo que Pedro Llorí también nos ha apretado mucho, nos ha hecho las cosas difíciles. Era un torneo para nosotros trampa porque llevábamos mucho, mucho tiempo separados. Hemos tenido solo entrenamiento juntos. El ataque estoy en general bastante satisfecho, pero en defensa hemos tenido algunos fallos lógicos, por otro lado, por el tiempo que hemos estado separados. Pero el título se nos da por adelantado como campeón y hay que jugarlo. Y ha demostrado a los oponentes que cada vez nos lo pone más difícil.
El Barça rep avui a les 8 del vespre a l'Alecant, en partit de la setzena jornada de Lliga Soval, per buscar la que seria la setzena victòria i mantenir-se, per tant, al capdavant de la classificació amb el ple. En cas de guanyar, li heu traurit ja 11 punts al segon classificat, que és l'altre català de la categoria, el Granollers, que haurà d'estar pendent també...
avui del partit del Villassó a Diron, que juga avui a Ciudad Real. En cas de victòria, els Bascos superarien d'un punt el conjunt ballarses i se situarien, per tant, a 10 del Barça a la classificació. Demà jugarà el Logroño a Guadalajara i en cas de guanyar també avançaria el Granollers en aquesta lluita per la segona posició.
En Ukei Patins, ahir es va fer el sorteig de la Copa del Rei, que es disputarà d'aquí a poc més d'un mes, del 19 al 22 de març, a Sant Sadurní, de Noia. Precisament l'euclairat padanesenca va tenir lloc aquest sorteig, del qual destaca, per exemple, l'emparellament entre el vigent càmpion de la Copa, el Reus Deportiu, i el Calafell, la Menorquina, que ja es van enfrontar tots dos a quarts l'any passat, amb victòria, evidentment, Reusenca, que va acabar guanyant la competició. A la mateixa banda del quadre hi tindrem l'altre gran partit a priori dels quarts, el sempre favorit Barça contra l'anfitrió, el Noia.
A l'altra banda del quadre tindrem un altre duel català, entre l'Igualada i el Voltregà, a més de l'únic empuntament sense catalans, el Liceo, el Coi. No hi serà en aquesta Copa el Pons Lleida, que sí que s'ha classificat per la Final Four de la Europe Cup, on hi tindrem també, per cert, el Calafell. De fet, el Club Lleidatà presentarà candidatura per acollir aquesta final a quatre.
Seria la quarta vegada que l'acull i, a més, ho faria dins dels actes del 75è aniversari de l'entitat, que celebrarà aquest esdeveniment uns dies abans de la celebració de la Final Four. La intenció és tancar la candidatura amb l'Ajuntament abans de presentar-la a la World Skate Europe. De fet, explicava Enric Duc, el president en una entrevista a UAU, les trucades amb l'alcalde van començar la mateixa nit de la classificació dissabte passat. Tinc tot preparat per si, fins que sol·licitar, ho farem, no?
Llavors també tinc que dir que l'acabar el partit vaig ser el primer que vaig agafar el telèfon, vaig trucar a l'alcalde i vaig dir alcalde sàpiguis de primera mà que fa un minut acabem d'empatar el partit, per tant passem eliminatòria, som equip de final a quatre i aquesta final a quatre ens agradaria fer-la a Lleida. Va estar molt content, em va felicitar i va dir que ens aplaçaríem a veure'ns i parlar d'això.
Duc assenyala, però, que no serà l'única candidatura, ja que Calafell també hi optarà i els portuguesos joventudé passen-se, malgrat tot, diu el president Lletà, les opcions de la capital del Segrià. I Són Lleida ja està tres vegades seu de la Final Four, va ser el 2018, el 2019 i el 2023. En les dues primeres ocasions va obtenir el títol. De fet, el llista ha guanyat tres cops aquesta competició i en els darrers nou anys ha aconseguit classificar-se per set Final Four, una fita única en l'hoc all europeu.
Gràcies, Sergi. N'estarem pendents de si la candidatura de Lleida o la de Calafell són, finalment, les que acollen aquesta final fora de la Europe Cup. I no deixem l'estic perquè aquesta setmana s'ha disputat a Can Sales, a Terrassa, la Supercopa Múnich d'Ukei Herba, una manera de retrobar-se amb els millors equips de casa nostra abans de la represa de la competició d'Herba, després de l'aturada hivernal. La competició masculina se la van dur una garenc, el clopé gara i la femenina una altra. L'Atlètic Terrassa, en tots els casos, guanyant a la final al júnior Sant Coatenc. Ràdio Municipal de Terrassa, Miqui Romagosa.
L'Atlètic Terrassa s'emporta una treballada. Victòria a la Supercopa Múnich, després de remuntar un 0-2 al júnior i guanyar la tanda de shootouts. Al conjunt de Sant Cugat s'avançaven gols de Mireia Guifrà i Blanca Úrsula, però...
Ibert Rodó i Anna Marquès, aquesta darrera escollida com a MVP del torneig, aconseguia forçar aquesta tanda de shootouts que l'equip de Sílvia Bonastra guanyava per 3 gols a 2. Escoltem Helena Martínez, jugadora del Cotju Nagarenc, i a Sílvia Bonastra, entrenadora de l'Atlètic Terrassa.
Molt bé, molt contenta per la victòria, per l'or, que és un or treballat, sí que és un torneig que per dir-ho d'una manera no és tan seriós com la Copa de Reina o una Final Four, però al final estem molt contentes d'haver aconseguit aquest or i d'haver pogut guanyar aquest torneig.
Ara s'entrenen, s'entrenen, s'entrenen i ve molt de gust uns partits i sobretot un torneig que és així amb els equips catalans que ens coneixem molt i veiem molt bé. És un partit que no hem començat molt fines nosaltres i crec que el primer quart ha sigut molt seu, ha jugat molt bé el júnior.
El segon quart ha sigut una mica de tu a tu i a partir de la mitja part, amb un gol en contra inclús, o sigui que ha sigut una jugada que hem tingut mala sort. I al final ens hem trobat amb els dos en contra i hem reaccionat i hem tirat l'equip amunt i al final és el que tenim, no?, que l'actitud al final és el que fa que tiris cap amunt l'equip i hem pogut remuntar i al final per shootouts.
d'uns a la victòria. Una final amb intensitat, amb emoció, que segurament tornarem a viure en la competició d'herba que torna molt aviat amb dos equips, lluitant per la Final Four i també pel títol.
I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aimantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat fins llavors. Gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Els de la Ràdio Local sempre hi som. Això va de creativitat amb l'artista empordanesa Roser Martínez. Avui va del Bolígraf Vic.
Segur que n'has tingut un a la mà, un bolígraf pic, d'aquests transparents amb la tapa blava que tothom ha mastegat alguna vegada. Doncs t'explico't, el va inventar el senyor Marcel Vic, a França, als anys 50. I des d'aleshores s'han venut milers de milions arreu del món.
De fet, encara avui dia és dels bolis que més es venen al món. Un invent senzill, barat i pràctic, però que ha canviat la manera d'escriure de mig planeta. I això em porta a parlar de bolígraf. Saps que per escriure aquestes píndoles que escoltes cada setmana jo faig servir un boli bic daurat?
A vegades has platejat, però els metal·litzats, des que els he descobert, que m'encanten fer-se servir. Segur que a tu també et passa que tens un bolígraf preferit. I quan tens alguna cosa important a signar, no agafes qualsevol boli. No, no, t'emportes el teu boli, perquè és molt més que una eina per escriure, és el teu còmplice. I això em porta a una història que segur que has escoltat.
A la pel·lícula El llop de Wall Street hi ha una escena famosa on li diuen a algú ven-me aquest bolígraf. I esclar, no es tracta de descriure el boli, sinó de mostrar-ne la utilitat de fer-te adonar que el necessites, que sense ell no pots signar aquell paper.
Potser és per això que més enllà de la tinta i el plàstic, un bolígraf pot ser molt més. Un instrument senzill que et connecta en moments importants, un examen, una firma, una carta o un pensament fugaz. Així que la propera vegada que tinguis un bolígraf a la mà, recorda-ho.
No només és un tros de plàstic amb tinta, és una eina per donar forma al que penses. I qui sap, potser t'està ajudant a posar creativitat i canviar una mica la teva vida. La xarxa de comunicació local.
Baixgallà al dia, l'informatiu.
Encertem una nova edició de l'informatiu de Baix Gai al Dia. Avui és dimarts, 10 de febrer de 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ona a la Torra i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. Els esports amb Marc Pérez, de control de so, Jesús Sánchez. Us parlem, Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa de comunicació local.
Comencem, ho fem amb els titulars. La nova piscina de Torre d'en Barra ha superat la primera setmana de prova i ahir dilluns ja va obrir el públic en general. La incorporació dels usuaris, però, encara serà progressiva. La setmana vinent s'espera que ja s'estigui al 100% i començaran els cursets i les sessions d'Eguagim. L'aula d'extensió universitària per a la gent gran a Roda de Barà dedica una conferència a John Williams.
Mari Carme Domingo Belando repassarà avui a dos quarts de sis de la tarda l'hotel d'entitats La Trajectòria i les bandes sonores del cèlebre compositor nord-americà. Paquita Cendra baixa la persiana de la botiga de que viures després de 74 anys de servei altafollà.
La propietària del comerç decideix jubilar-se perquè considera que amb 88 anys és massa gran per treballar. L'Ajuntament li ha fet un homenatge. Aquest dilluns han començat les obres al passeig Miramar de Torredembarra per arreglar els clots que hi han aparegut durant el període de garantia. Aquesta intervenció que haurà de pagar l'empresa constructora mantindrà l'avinguda tallada fins dimarts de la setmana entrant.
L'alcalde de Torredembarra aposta per la incorporació del municipi a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Vale Pino vol debatre una resta de partits amb representació municipal en busca del consens. El Baix Gaià, Jacianat d'Arit, Creixell i el Catllà.
Torre d'en Barra és un dels municipis que es beneficiarà de la primera línia d'ajuts del Departament d'Agricultura per redactar els plans de prevenció de risc d'incendis forestals. En concret, la torre rebrà 1.000 euros per elaborar els plànols de delimitació del municipi. S'establiran quines àrees s'han de protegir amb una franja de 25 metres sense vegetació. Més de 130 dones celebren Santa Àgueda Roda de Barà.
La celebració va tenir lloc el passat divendres i va estar organitzada per l'associació de dones com tu. L'ACA i Rapsol alliberen un cavall generador extraordinari al riu Gaià per millorar-ne la qualitat ambiental. L'alliberament d'aigua havia de començar a les 8 del matí i s'allargarà fins dijous. Més de 500 esportistes de Torredembarra van ser reconeguts divendres a la Gala dels Guardons Esportius de la temporada 2024-25.
Es va premiar els equips que han aconseguit medalla a l'àmbit català, espanyol i internacional. Entre els distingits hi ha els patinadors Lucía Camarillo i Joan Jardí, Roger Monzó en vòlei i Eliott Monut en futbol platja. Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
La nova piscina de Torre d'en Barra ha superat la primera setmana de prova i ahir dilluns ja va obrir el públic en general. La incorporació dels usuaris, però, encara serà progressiva. La setmana vinent s'espera que ja estigui al 100% i començaran els cursets i les sessions d'aigua gym. És l'estrena d'un equipament que ha suposat una inversió de 2,8 milions d'euros i que ha trigat dos anys en estar a punt perquè les obres s'han anat endarrerint.
L'alcalde de Torredembarra, Balipino, ha explicat a on a la torre les proves que es van fer la setmana passada amb un grup pilot d'usuaris que han donat bon resultat. També hi havia satisfacció per part de les persones que van visitar les instal·lacions a la jornada de portes obertes. Estem molt satisfets i amb les jornades de portes obertes
de satisfacció dels usuaris i usuaris el canvi és absolutament radical evidentment és ara una instal·lació que està a l'alçada que es mereix el teixit esportiu de la torre i ara mica en mica anirem agafant la normalitat i s'aniran incorporant les diferents entitats usuaris i demés a partir d'avui
L'alcalde també ha assenyalat que durant aquestes primeres setmanes de funcionament s'aniran fent els ajustos necessaris a l'equipament per garantir el servei òptim.
molt bona pels impuls que ens van arribar. El que estem és trobant uns ajustos, jo mateix quan vaig assistir a les jornades de portes obertes, observacions que són més dels usuaris, de si falta un banc, de si falta alguna cosa per penjar la roba...
però en termes generals, en el que a piscina ens referim, tothom està satisfets, tot ha d'anar i ara hem d'anar fent aquests ajustos del dia a dia. La nova piscina és més gran que l'antiga, té 8 carrils i s'ha rebaixat la profunditat del bas, per tal que a més de nedar, també s'hi pugui fer aigua a gim. La fundària va dels 1,2 metres als 2,2 i l'aigua és salina. L'equipament té uns 400 usuaris i dona servei a altres municipis de l'entorn.
Aquest dilluns han començat les obres al passeig Miramar de Torredembarra per arreglar els clots que hi han aparegut durant el període de garantia. Aquesta intervenció, que haurà de pagar l'empresa constructora, mantindrà l'avinguda tallada fins dimarts de la setmana entrant. L'alcalde de Valer Pino ha detallat que el terreny no es va compactar bé i amb el pas de vehicles, sobretot dels autobusos, han aparegut clots que ara s'hauran d'arreglar. Per això s'aixecarà de nou el carrer per reasfaltar-lo.
Correcte, no, no, també no l'has de pagar, està en garantia, fruita les obres del passeig Miramar, que en aquell moment, doncs, pel que sigui, no es van fer les compactacions adequadament i el pas d'autobusos i de vehicles, el que ha pur de veure és que ja tenim espais on s'ha enfonsat...
la via i el que es farà ara és treure-ho tot, tornar a compactar adequadament, tornar a asfaltar i a pintar. I així s'hi van a càrrec de l'empresa dins del període de garantia. Mentre duri les obres del passeig Miramar, estarà tallat el trànsit des del passeig de la Sort fins a l'estació. Durant aquests dies, les parades d'autobús es traslladaran a l'avinguda Sant Jordi.
Pequita Cendra baixa la persiana de la botiga de que viures després de 74 anys de servei a Altafulla. La propietària del comerç decideix jubilar-se perquè considera que amb 88 anys és massa gran per treballar, ha dit amb humor en un homenatge per a l'Ajuntament.
L'Ajuntament d'Altafulla de la mà del regidor de Comerç Tomàs Serra i el coalcalde Jordi Molinera han fet un homenatge a Paquita Cendra, propietària d'una botiga de caviures al carrer Martí d'Ardenya durant 74 anys. Amb 88 anys assegura amb humor que plega perquè ja no té edat de treballar.
Com ha explicat parella, tenir un comerç ha sigut una manera de divertir-se i de tractar amb les persones, tot recordant algunes anècdotes amb la clientela, fins i tot la Guàrdia Civil. Ara bé, els millors records a la botiga són els moments que va compartir amb els seus pares, la seva germana i el seu cunyat. Quan hi era amb els meus pares i ma germana, hi venia l'home de ma germana, el Cirilo,
que era policia, i quan podia, s'escafava de Madrid i venia cap al Tafolla. Li encantava, li encantava de vindre aquí. I venien les clientes, aquí te vull un meló. Ja sortia, no, tu no, que me'l triïs i dir-lo. I ell, tot xotxo, els hi triava el meló, una persona encantada, pobret, no s'ho mereixia, que se'n néix. És a dir, que records, tinc molts de records.
La botiga de Caviures ha estat oberta gairebé tres quarts de segle, una cosa que molts comerços no poden dir pels motius que siguin. Un d'ells és el de l'aparició i proliferació de grans supermercats, els quals, a parer de cendre, han matat totes les botigues petites. Igualment, encara amb més motiu, ha tingut unes paraules d'agraïment i afecte a tots els clients que li han fet confiança del primer al darrer dia.
Li diria que és una tonteria, perquè ara amb aquests grans supermercats que han posat, han matat totes les botigues petites. A tot arreu, eh? Tot arreu van plegant totes les botigues petites. Totes. No, no, no hi ha. Que moltíssimes gràcies, estic molt agraïda de tota la clientela que he tingut, perquè m'han estimat molt, molt, molt, moltíssim, molt. Els hi agraeixo,
en tot el cor i que tinguin molts anys de la vida i salut, que és el principal.
Concretament, Cendra, juntament amb la seva família, va obrir la botiga quan tenia 14 anys, el 15 de juliol de 1951, després que el seu pare adquirís l'immoble en el qual s'encabia. Recorda que venien tota mena de productes, des de carn, arròs, peix o fruita, fins a càntirs, cassoletes, espardenyes o llibretes, fins i tot orinals i aspirines, ja que a la vila encara no hi havia una farmàcia i es podien comprar com qualsevol altre producte.
En els primers anys també donava el racionament a la gent, un sistema imposat després de la Guerra Civil fins al 1952 per gestionar l'escassetat d'aliments bàsics. Com ha recordat, cada persona tenia un document oficial, una cartilla, per adquirir productes com oli, sucre o arròs, però un preu intervingut.
L'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran celebra avui dimarts una nova sessió del seu cicle mensual de conferències a Roda de Barà. L'activitat tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda a l'Hotel d'Entitats. Sota el títol John Williams i les seves bandes sonores, la conferència anirà a càrrec de Maria Carme Domingo Belando, que oferirà un recorregut per la trajectòria del reconegut compositor nord-americà.
La ponència repassarà algunes de les bandes sonores més icòniques de la història del cinema, amb referències a títols com Star Wars, Harry Potter o Indiana Jones, entre d'altres. Les sessions a l'aula es duen a terme el segon dimarts a cada mes, en horari de dos quarts de sis a dos quarts de set de la tarda. El projecte té com a objectiu principal donar resposta a les inquietuds culturals de la gent gran, tot i que està oberta a qualsevol persona major de 18 anys.
Cada conferència aborda una temàtica diferent, fet que permet assistir-hi de manera independent sense necessitat d'haver participat en sessions anteriors. Per més informació i inscripcions, les persones interessades poden adreçar-se a l'Escola d'Adults Mediterrani
L'alcalde de Torredembarra aposta per la incorporació del municipi a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Vale Pino ho vol debatre amb la resta de partits amb representació municipal en busca del consens. L'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona és una plataforma que haurà de definir les bases d'una futura àrea metropolitana.
Va néixer la passada tardor amb set municipis fundadors, Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja. En poc temps, però, ja s'hi han adherit altres ajuntaments i institucions. Vale, Pino es mostra favorable a aquesta opció, però vol parlar-ho amb la resta de grups municipals buscant un consens ampli. Explica que encara no han tractat el tema perquè abans han volgut veure altres prioritats, però segura que s'hi posaran.
Reunir els grups, parlar-ne dels objectius, de les possibilitats, d'aquesta visió global i compartida que hem de tenir com a mare metropolitana i al final es produirà una votació i farem el que la majoria digui.
però que d'aquesta part, doncs perquè, el que passa és que hem tingut amb els portaveus unes qüestions que li he volgut donar més prioritat, hem parlat de les pantalles acústiques, hem parlat de projecte onada, hem parlat d'algunes coses més.
Pino també remarca que cal tenir una visió àmplia del territori i no pensar només en els beneficis particulars que tindria Torredambarra. De moment ha posat l'exemple de la transferència del tractament del servei de gestió de la fracció rebuig que passarà a Cirussa, una mancomunitat de diversos municipis del camp de Tarragona, com a precedent que es pot tenir en compte.
d'accions no s'han de mirar des del punt de vista de què traurem nosaltres. Hem de tenir una visió generosa de territori i això pot ser més difícil que algú pugui tenir-la. Però si anem només a la prova de l'única cosa que de moment hem pogut fer
és el de Sinusa, podem veure que està encomunats, està formant part d'aquesta associació, pensant gran en problemes i reptes comuns, d'anar units, sempre serà millor que no pas l'individualisme i les necessitats pròpies. Per tant, jo espero que tothom entengui la importància de formar-hi part,
Al Baix Gaià, els ajuntaments de Creixell i Alcatllà ja han anunciat la seva intenció d'adheritzar a l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. La Torre d'Embarra és un dels municipis que es beneficiarà de la primera línia d'ajuts del Departament d'Agricultura per redactar els plans de prevenció de risc d'incendis forestals. En concret, la Torre rebarà 1.000 euros per elaborar els plànols de delimitació de l'unicipi.
Aquests plànols determinen les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions que estan afectats per la llei i que estan obligats a tenir una franja perimetral de protecció d'almenys 25 metres. Tots els municipis de Catalunya estan obligats a tenir-lo als efectes d'aquest ajut.
Tot just, el passat dijous, el Departament d'Agricultura anunciava la concessió d'aquests ajuts tant per elaborar aquests plànols com per la mateixa elaboració del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals. En total, es destinaran 887.000 euros i es veuran beneficiats 213 ajuntaments i 32 entitats municipals descentralitzades. Òscar Ordeig és el conseller d'Agricultura.
Per primera vegada hem impulsat l'ajuda a 230 ajuntaments i a 32 MEDs per un import de 887.000 euros per tal de fer els plans de prevenció de risc d'incendis dels ajuntaments de Catalunya. Per tant, recordem que els ajuntaments de Catalunya amb risc d'incendis han de tenir plans de prevenció per protegir les persones, les construccions...
i també hem de tenir plànols de delimitació amb aquestes 25 metres protegits i sense massa forestal per tal que si hi hagués un incendi no afectés a les persones. Continuem dient, com va dir el president, cal impulsar la gestió forestal a Catalunya, cal protegir-nos millor davant dels canvis que hi ha hagut, del canvi climàtic, però també del creixement de la gestió de la massa forestal.
Del llistat de municipis beneficiaris n'hi ha dos més del Baix Gaià. Són la 9 de Gaià i Roda de Barà, que rebran 3.000 euros per la redacció del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals.
Més de 130 dones van celebrar Santa Àgueda el passat divendres a Roda de Barà. La cita estava organitzada per l'Associació de Dones Com Tu del municipi. El casino municipal de Roda de Barà es va omplir divendres 6 de febrer amb motius de la celebració de Santa Àgueda, organitzada per l'Associació de Dones Com Tu.
La trobada va plegar més de 130 dones, tant de roda com de pobles al voltant, en una jornada marcada per la convivència, la bona cuina i la música. Ángeles Chacon, presidenta de l'associació, en va fer una valoració molt positiva de la participació.
La participació, com cada any, superbé. Ja som 130 i... Vull dir que com estic a la paella no estic molt... Però abans de la paella ja érem quasi 132 dones a menjar. Vull dir que segurament alguna última hora, segurament com sempre, sempre s'apuntarà perquè m'estan dient que fa oloret al poble, així que és un reclam perquè vinguin.
A l'exterior del casino es van preparar dues paelles fetes amb llenya de verdures, pollastre i conill. Les cuineres van ser la presidenta de l'associació, Àngeles Chacón, i l'Anna Hidalgo, amb la col·laboració de voluntàries. Les amanides van anar a càrrec de la veterana Maria Montsoliu. L'acta va comptar amb la col·laboració de la regidora de Cultura, Teresa Ferrer, que explicava els motius de la celebració.
El Sant Àgreda representa que és la reivindicació de la dona, que és un dia que és per la dona completament i els homes no han de fer res. Hi ha llocs que en diuen les alcaldesses de les Àgredes. És una reivindicació de la dona, perquè ja fa molts anys que la dona no es tenia per res, sobretot anys enrere. Després ara la cosa ha anat canviant, però tot i que falta encara molt per picar pedra.
El dinar va consistir en amanida, paella, pa, vi, aigua, una taronja de postres i bombons. Després de l'àpat, la celebració va continuar amb música i ball a càrrec de Gerard Gove.
Laca i Rapsol alliberaran un caval generador extraordinari al riu Gaià per millorar-ne la qualitat ambiental. L'alliberament d'aigua havia de començar avui a les 8 del matí i s'allargarà fins dijous. Des de la Sínia ho veuen com un pas més en la fase final del projecte per eliminar l'embassament del Catllà.
Aquesta maniobra s'emmarca en l'acord de col·laboració entre Repsol i l'Agència Catalana de l'Aigua per garantir el cabal ecològic del Gaià. Aquesta actuació té com a finalitat primordial la recuperació de la naturalitat del règim hídric mediterrani, permetent una millora en la dinàmica fluvial del tram baix, com ha explicat el coordinador de l'Associació Mediambiental de la Sínia, Héctor Hernández, en declaracions Altafulla Ràdio.
A part del cavall ambiental que s'està alliberant des de l'embassament, ara es fa aquest cavall generador, que és un cavall que s'allibera, i això és important, no només aigua, sinó que el que es fa és obrir les comportes de fons de l'embassament i, per tant, també s'alliberen materials, fangs i demés. Aquests materials són importants que corrin per tot el riu perquè ajuden a la seva naturalització, ajuden que la llera vagi a recuperar la seva naturalitat i, si hi ha sort, arribaran fins i tot a la platja i a mar.
Hernández ha remarcat la importància d'aquest procés perquè, a banda d'alliberar aigua, també van riu avall materials com el fang, que són els que ajuden a la naturalització de l'espai. Igualment, Hernández afegeix que això només és un pas més en aquesta fase final en què s'hauria d'eliminar l'embassament del Gaià.
de recordar que quan el 2010 es signa el conveni que la gent aixecava l'aigua i el rep sol, s'estava parlant que això era un pas més. Evidentment hem vist les bondats que de tant en tant tinguem aquest cabal ambiental, aquest cabal generador, però no hem de perdre de vista que el que necessita el Gaià per recordar
recuperar plenament la seva naturalitat, és que s'elimini l'embassament del Gaiar, que substitueixi i que s'hi posi alguna cosa perquè pugui laminar les avingudes i no sigui un perill aigües avall, però el que en un futur hem de tenir tots present és que si volem que a la part baixa del Gaiar, aquests 11 quilòmetres de gran final, recuperi la seva naturalitat, hem d'anar més enllà d'aquests alliberaments puntuals de l'embassament.
Des de la CAI Repsol sol·liciten la col·laboració ciutadana i la màxima precaució, ja que aquest increment sobtat del flux d'aigua podria afectar passos a nivell del riu i finques properes a la llera del Gaià. Es recomana evitar aquestes zones durant les hores de l'actuació per prevenir qualsevol incidència.
L'Ajuntament del Catllà incorpora dos nous vehicles per reforçar la brigada municipal. L'adquisició d'una furgoneta elèctrica i una altra de diesel permet millorar el servei, renovar la flota i avançar cap a una mobilitat més sostenible. L'Ajuntament del Catllà ha adquirit dos nous vehicles municipals que s'incorporen al parc mòbil de la brigada amb l'objectiu de millorar la capacitat operativa del servei, renovar vehicles envellits i avançar cap a un model de mobilitat més respectuós amb el medi ambient.
La renovació inclou una furgoneta tancada de motor diesel i una furgoneta tancada de motor elèctric. En dues donaran resposta a les necessitats diàries de la brigada municipal, especialment pel que fa al trasllat de materials, la recollida de restes vegetals i obres i l'execució de tasques de manteniment a l'espai públic.
Aquesta actuació permet d'una banda substituir una furgoneta dièsel molt gastada i envellida que havia arribat al final de la seva vida útil i de l'altra ampliar la flota ja que la incorporació de nou personal feia insuficient disposar d'un sol vehicle per afrontar les tasques quotidianes. La proximitat del territori
Els sindicats de DIF, Comissions Obreres i UGT han desconvocat la vaga al servei ferroviari, després d'haver tancat aquest dilluns un acord amb el Ministeri de Transport. Inicialment la protesta s'havia d'allargar fins demà dimecres.
Han calgut quatre reunions per arribar a un pacte. El Ministeri s'ha compromès a contractar més personal i incrementar la inversió en el manteniment de les infraestructures i en seguretat. El secretari general de SEMAF, Diego Martín, ha dit que es tracta d'un acord històric perquè implica molts milions.
Pero creemos que es histórico puesto que se abordan muchísimos grupos de trabajo, muchísimas medidas, muchas modificaciones de la legislación actual y sobre todo muchísima inversión que tiene que verse traducida tanto en el mantenimiento ferroviario, en la seguridad ferroviaria y sobre todo también los profesionales necesarios que son imprescindibles para llevar a cabo todas estas medidas.
L'acord contempla l'ampliació de la plantilla de Renfe i Adif i la tramitació d'un nou conveni de finançament per als pròxims quatre anys. Per enguany es preveu una inversió de 861 milions d'euros en manteniment. Aquesta quantitat s'anirà ampliant fins a arribar als 1.100 milions d'euros el 2030.
El sindicat CGT s'ha desmarcat de l'acord. Ahir, durant la primera jornada de vaga, ara desconvocada, usuaris i govern català van denunciar que no es van respectar els serveis mínims. Doncs ara parlem d'esports, com sempre ho fem amb Marc Pérez. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Sí, més de 500 esportistes de Torredembarra van ser reconeguts divendres a la Gala dels Guardons Esportius de la temporada 2024-2025. Es va premiar els esportistes i equips que durant la darrera temporada van aconseguir una primera, segona o tercera posició en alguna competició, ja sigui a nivell territorial català o espanyol. També es van reconèixer podis d'esportistes torrencs en l'àmbit internacional, com els dels patinadors Lucia Camarillo i Joan Jardí, en patinatge artístic, de Roger Monzó, en vòlei,
de Gerard Pref en balla esportiu o els podis dels caràcters de l'associació Dojo-Thatsen-Kyokushin. La regidora d'esport de l'Ajuntament de Torre d'en Barna, Berta Castells, destacava durant la gala que els esportistes torencs són referents, sobretot per als infants. Heu de ser conscients que molts de vosaltres sou un referent
per la gent que us envolta i sobretot pels més petits. Podeu estar molt orgullosos del que esteu aconseguint i us animo a seguir i agafar amb més ganes tot el que teniu per endavant, perquè l'esport i els seus valors us donaran les millors eines per créixer tant a nivell esportiu com personal.
A més, els premis als integrants de les entitats del poble també es van entregar distincions a quatre esportistes més que competeixen en clubs de fora del municipi. Van ser la patinadora Paula Martínez, la balladora Abril Gómez i els futbolistes Adri Frutos i Eliott Monut. Aquest últim remarcava el nivell del futbol platja al municipi.
Folt Platja, penso que és molt conegut Torrembarra en tot el món, gràcies a també molts jugadors que estan aquí a Torrembarra, tant els joves que estan començant ara com els que estaven abans, que tenim aquí a Adri Frutos, una legenda de Folt Platja, i bueno, Llorenç Gómez, Edu Suárez, José Arias, i els que estaven abans, que són els que van obrir les portes a nosaltres per començar a jugar a Folt Platja.
A més, també es van entregar dos reconeixements especials a iniciatives vinculades al món de l'esport que s'han posat en marxa recentment a la Torre. Un és l'equip genuïn de la Unió Deportiva Torre d'Embarra i l'altre l'impuls de la Sant Silvestre Torrenca. Aquesta cursa va néixer d'un treball de recerca de Martí Guaix a l'Institut de Torre d'Embarra. En total es van llorar 526 diplomes esportistes de 16 entitats del municipi. L'acte es va fer al Pau Ló Sant Jordi.
I d'altra banda també destacar ganant l'atisme, doncs el Torrent Garonçola complera el primer objectiu de la temporada i s'ha proclamat campió en el Campionat de Catalunya Absolut de llançaments llars d'hivern. Ho ha fet amb una marca de 51 metres i 31 centímetres, tot just després de sortir d'una lesió de la qual pensava que no li permetria competir en aquesta competició i potser tampoc a l'aire lliure.
I un altre hortorrenc ha estat el de, en aquest cas, Sofia Ros, en el llançament de Martell al Campionat de Catalunya Sub-20 amb una marca de 42 metres i 21 centímetres. Fins aquí a l'informatiu de Baixgai al dia. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dimarts. Adéu-siau.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Som Ràdio Local.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Sant Jordi. Avinguda Sant Jordi, números 1921, telèfon 977-64-2750. Farmàcia Sant Jordi.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre en avant.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina. Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Pardell. El govern preveu la recuperació total del servei de rodalies entre finals d'aquesta setmana i principis de la que ve. Així tot encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat, perquè s'hi estan fent revisions. La consellera de Territori, Sílvia Panec, ha aclarit, però, que es manté el dispositiu alternatiu per carretera.
mantenint, i és un esforç important que s'està fent per part del departament, tots els recursos adicionals per assegurar la mobilitat. És a dir, no es retiraran els plans alternatius de transport fins que tinguem una continuïtat en el servei.
Aquest matí hi ha hagut afectacions a totes les línies en la represa del servei després de la desconvocatòria de vaga de personal ferroviari. És dimarts, 10 de febrer de 2026, i tenim més titulars. Educació prepara una proposta per millorar el salari dels docents i el personal d'atenció educativa a les portes de la vaga de demà, Sònia Kerr. La Conselleria ha fixat els serveis mínims amb un docent. El govern d'Espanya aprova una llei per restringir la col·laboració públic-privada de l'àmbit de la sanitat.
El text vol acabar amb l'ànim de lucre que han practicat alguns hospitals arran d'una norma aprovada pel govern de José María Aznar. La titular de Sanitat, Mònica García, posa en valor el nou text. Esta ley cierra una etapa y abre otra etapa. Cierra la etapa que abrió la ley 1597, una ley del señor Aznar. Damos portazo a este modelo que durante décadas ha permitido que el lucro entrara en la gestión pública.
Operatiu policial a la zona franca per desallotjar part del macroassentament de persones sense allar més gran de Barcelona. L'Ajuntament justifica l'actuació per motius de salubritat i control de rates, però molts dels afectats temen que amb aquest argument, volíem dir, se'ls vulgui fer fora. En cultura, l'organista Montserrat Torrent celebra el centenari amb un any d'exposicions, conferències i concerts. Molts dels quals protagonitzats per la mateixa artista.
Els esports, Janíria Gallut, nova desfeta de l'Espanyol, la cinquena d'aquest 2026. Els de Manolo González van caure per golejada per 4-1 al camp del Vilarreal i sumen només un punt de 18 en aquest inici d'any, en una mala estrena de la segona volta. Els blanquiblaus, a més, continuen molt indignats amb les decisions arbitrals reiterades que els perjudiquen. I fem un cop d'ull també al temps. Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia. Tot i que la matinada i, de fet, la nit passada ha estat plovent en moltes comarques, aquest dimarts ja ha despertat amb moltes més clarianes, clarianes que estan encara guanyant molt més terreny a hores d'ara. També està pujant la temperatura. L'ambient s'està fent fins i tot de primavera. I al llarg d'aquesta tarda arribarem a gratar els 20, 21, 22 graus de màxima, especialment cap a l'Ebre, al Camp de Tarragona,
o a la costa barcelonina. També a la resta del país l'ambient es farà suau, fins i tot al Pirineu. Tindrem màximes de més de 10, 12, 13 graus. I ja diem amb alguns números que ja no han de ser gaire destacables, almenys immediatament, perquè sí que al llarg del vespre tornarà a carregar-se el cel, sobretot a tot el Pirineu, gran part de Girona, gran part també del nord del Lleida i cap a la Catalunya central. En aquests indrets acabarà cayent algun ram, algun xàfec més important ja quan es faci de nit, sobretot quan és a prop del Pirineu. També ben tossut
a les comarques de Tarragona. Demà aquest vent s'accelera i Déu-n'hi-do com ho farà el sud del país. N'estem pendents a la xarxa. Al control de Soi tenim l'Ivan López a la redacció i coordinació. La Sònia Kerr passa en 3 minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
El govern posa dates i preveu la represa total del servei de Rodalies entre finals d'aquesta setmana i principis de l'acabert. Així tot, encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat perquè s'hi estan fent revisions. Mont Carvajal, bon dia. Bon dia. La consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque, assegura que entén el patiment i l'anull dels usuaris de Rodalies perquè és un servei deficient, però ha afegit que es treballa intensament i en el bon camí per solucionar-lo. De fet, ha dit que la setmana vinent ja funcionarà bé.
entre aquesta setmana i principis de la setmana que ve, obertura del sistema en el seu conjunt. En aquests moments tenim 70 punts de limitacions temporals de velocitat vinculats a aquestes revisions en el marc de l'emergència.
la meitat de les quals pensem que poden estar revisades i, per tant, eliminades en els propers 15 dies, i l'altra meitat les anirem abordant durant el mes de març. Els serveis d'autobusos es mantindran fins que el servei funcioni correctament. Panec ha dit que sempre hi ha hagut seguretat pels usuaris a Rodalies, també quan van funcionar de manera intermitent.
Pel que fa avui, Panecchi ha dit que funciona el 80% de l'oferta programada perquè encara hi ha petites afectacions malgrat la desconvocatòria de vaga de maquinistes. De fet, hi ha hagut afectacions a totes les línies aquest matí en la represa del servei després d'aquesta convocatòria de vaga de personal ferroviari que ens explicava Mont Carvajal. La corta ha permès aturar la protesta i avança en la seguretat dels maquinistes així com en la de les infraestructures. Anna Ruiz ha passat un dia més el matí a l'estació de Sants. Molt bon dia, Anna.
Hola Marta, bon dia. Els maquinistes de les empreses privades igualaran les seves condicions de feina amb els de Renfe en matèria de descans i gaudiran de 45 minuts de pausa després d'hores de conducció. Això és pel responsable de Renfe Catalunya del sindicat UGT, Francisco Cárdenas, un pas endavant en la seguretat dels maquinistes. També hi ha altres novetats pel que fa a la seguretat, en aquest cas, de les infraestructures i que signifiquen més...
control sobre les empreses subcontractades per a les obres de reforma, ampliació, manteniment per part d'ADIF. Perquè sí, sí, nos quejamos mucho del tema de las contratas. El señor Hernández Udía quitó que por ley estaba, que se tenía que hacer de una manera, se permitió en aquel momento, y la ley sigue estando igual, en casos excepcionales, que para supervisar a la contrata que alguna obra sea personal de la misma contrata,
Mentrestant, els usuaris es continuen adaptant als escenaris canvians i incidències acumulades a Rodalies, a l'espera de la recuperació progressiva de tots els trams de tren tallats per les obres. Recordem que la normalitat de la xarxa s'espera pel mes d'abril, quan es podran suprimir els actuals límits de velocitat.
Doncs una vegada es convocada Rodalies, però el que sí que tira endavant és la protesta de mestres i professors prevista per demà per reclamar millores laborals. El Departament d'Educació ha explicat a la xarxa que té enllestida una proposta per millorar els salaris dels docents i del personal d'atenció educativa. La Conselleria ha fixat, per cert, els serveis mínims de la vaga amb un docent per cada tres aules, tant a infantil com a primària i secundària. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. Fons del departament expliquen que tenen a punt una proposta per millorar el salari dels professors i els mestres a través del complement específic, però no ha transcendit quina és la quantitat. Aquesta millora està condicionada a l'aprovació dels pressupostos. Els sindicats argumenten que no tenen cap notificació sobre aquesta millora salarial i reafirmen la voluntat de recuperar entre el 20 i el 25% del poder adquisitiu que han perdut els últims anys i que els situa al final de la llista de sous de docents de l'Estat.
Consideren que aquest complement hauria de ser del voltant dels 600 euros. La portaveu del govern, Sílvia Panec, ha explicat que el Departament d'Educació està obert al diàleg. Qüestions que tinguin un principi de realitat, que siguin possibles, el govern explorarà i farà tots els esforços per atendre allò que sigui possible. En qualsevol cas, disposició permanent del govern i del departament a la resolució de problemes i més en l'àmbit educatiu.
Els sindicats preveuen un alt seguiment de la vaga perquè el professorat està esgotat i critiquen el govern perquè ha comunicat els serveis mínims massa tard i no ha donat marge als treballadors per organitzar-se. La Generalitat ha fixat un docent per cada 75 alumnes a infantil, primària i ESO i una persona de l'equip directiu per centre. A les llars d'infants caldrà un 33% de la plantilla i els serveis de lleure, cuina, collida o menjador que estan cridats a la vaga pel sindicat CGT, els serveis mínims hauran de ser de la meitat del personal.
Una altra mobilització important prevista per demà és la que han convocat els sindicats agraris a Madrid, a les portes del Ministeri d'Agricultura. Una comitiva d'Unió de Pagesos ha sortit aquest matí des de Lleida i Girona amb unes 150 persones en total per tal d'afegir-se a aquesta protesta. Girona FM, Pau Villafanyer.
L'objectiu és reclamar mesures urgents per protegir la pagesia davant dels tractats internacionals com l'acord amb Mercosur i garantir un futur viable pel sector primari. El sindicat alerta que el nou plantejament de la política agrària comuna dona massa marge als estats per decidir com es reparteixen els ajuts, fet que asseguren trenca amb el principi d'una PAC realment comuna i pot generar competència entre estats i entre comunitats autònomes. Raquel Serrat és la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos.
De tractats de lliure comerç, Europa en té més de 70 de firmats i tots, per desgràcia, utilitzen l'agricultura o la remaderia de moneda de canvi, però evidentment un mercat tan gran com el que basta Mercosur no ens havien enfrontat mai. I és la gota que ha fet vessar el bas perquè sí que ens adonem que pel volum que implica pot ser una competència molt important per la producció d'aquí. Unió de Pagesos també denuncia la hipocresia d'assignar tractats de lliure comerç que permeten una competència deslleyal i utilitzen l'agricultura com a moneda de canvi.
Notícies en xarxa. És un dels titulars destacats a la jornada. El Consell de Ministres ha aprovat una nova llei per restringir la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la sanitat. Un text amb el que es vol acabar amb l'ànim de lucre que han practicat alguns hospitals a través d'una norma aprovada per José María Aznar ara fa gairebé 30 anys. A més, l'executiu també ha validat un decret per acabar, entre d'altres coses, amb l'espam telefònic que fan les companyies elèctriques. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. Pel que fa a l'àmbit sanitari, la titular d'aquesta cartera, Mònica García, assegura que la nova norma permetrà acabar amb uns tipus de concerts que han parasitat, segons ella, la sanitat pública des de fa 30 anys gràcies a l'anterior llei aprovada pel govern d'Aznar. Això sí ha aclarit que no limitarà la col·laboració públic-privada ni els concerts, però sí que posarà veto a uns tipus de contractes com els que el PP ha extès a les comunitats on governa i que han permès que empreses privades utilitzin la sanitat pública per enriquir-se.
va a blindar nuestro sistema nacional de salud de las garras especuladoras y de las garras privatizadoras. Una ley que llevamos demandando desde hace más de 10 años y que es el resultado de todos aquellos que hemos estado defendiendo nuestra sanidad pública de esta privatización. Esta ley responde a un lema ampliamente conocido que es la sanidad no se vende, la sanidad se defiende.
Consell de Ministres que també ha validat un decret que augmenta la protecció dels consumidors de llum i que permetrà imposar multes de fins a 6 milions d'euros a les elèctriques que facin espam telefònic i que limitarà també les penalitzacions per als usuaris que vulguin trencar el seu contracte. Sara Ahesen és la ministra de Transició Ecològica.
Queremos equilibrar, reequilibrar la balanza entre el consumidor y también las comercializadoras, las empresas eléctricas, sin barreras, sin prácticas comerciales abusivas y sin la promoción de ofertas poco ventajosas y poco transparentes para los consumidores. Per últim, l'executiu espanyol ha aprovat un decret per prohibir l'increment de preus en situacions d'emergència.
Doncs parlant de sancions, la Generalitat ha imposat per primera vegada una multa per racisme immobiliari a una agència de Mataró, que va discriminar un home d'origen marroquí a l'hora de llogar-li un pis. Ha multat l'agència amb 10.001 euros per una infracció greu i estudia cinc casos més presentats pel mateix denunciant. La vicepresidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, Eva González-Nebreda, ha carregat a la xarxa contra aquestes pràctiques i ha recordat quines són les seves obligacions.
Nosaltres com a professionals el nostre deure i la nostra obligació és protegir el dret dels consumidors i els usuaris. Consumidor i usuari és tant la persona, la família que busca un habitatge com la persona o família que posa el seu habitatge a lloguer i els professionals el que fem és això, procurar que aquestes transaccions siguin segures per una part
i per l'altra, independentment, evidentment, del perfil econòmic, social, racial, de gènere, etcètera, que pugui tenir una o altra part en el negoci. El cas exposa un tipus de discriminació encara present en el sector i obre un procedent important per a factures, sancions i reclamacions.
Operatiu policial aquest matí a la Zona Franca per desallotjar part del macroassentament de persones sense allar més gran de Barcelona. L'Ajuntament justifica l'actuació per motius de celebritat i control de rates, però molts dels afectats temen que amb aquest argument se'ls vulgui fer fora. Helena Puigdueta, bon dia.
Bon dia, el macrooperatiu ha començat a primera hora del matí amb un important desplegament policial liderat per la Guàrdia Urbana de Barcelona amb el suport de Mossos d'Esquadra, Policia Nacional d'Estrangeria i Serveis Socials. L'actuació ha començat en un tram del carrer número 2 de la Zona Franca, segons fonts municipals, per desretitzar els terrenys i garantir la salut de les persones que hi vivien.
Per això, i en principi, la policia no ha impedit que els afectats s'hagin anat instal·lant en altres terrenys de la Zona Franca. I és que la feina pot allargar-se durant tres setmanes. Molts dels afectats, com Edwin Segura, temen, però, que l'actuació d'avui sigui un pretext per dissuadir-los.
El día de ayer en la mañana nos ha avisado el ayuntamiento, personas del ayuntamiento, que nos iban a desalojar por cuestiones de salubridad y control de ratas. Nos hemos ubicado a unos 500 metros más o menos del sector, pero ayer la policía ya fue allá a decirnos que no podíamos estar ahí. No estamos acá por elección, es lo que tenemos.
Segura que ha llegit una mena de comunicat conjunt, ha demanat a les administracions un espai digne on poder-se refugiar temporalment, tot recordant que en aquest assentament hi viuen entre 200 i 250 persones, moltes de les quals migrants sense cap alternativa habitacional.
Encara a Barcelona, els patinets, els riders i les furgonetes de repartiment són els que generen més inseguretat viària, segons els vianants. Ho detecta un estudi del RAC, que adverteix també que la distracció digital és la causa principal d'accident, ja que un de cada tres encastats travessa el carrer mirant el mòbil. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. El baròmetre del RAC conclou que Barcelona ha de replantejar els espais compartits entre els vianants, els patinets, els riders i els repartidors, ja cap als encastats aquests mitjans de transport són els que els generen més inseguretat. És més, aquesta convivència seria la raó principal que hauria fet créixer fins al 80% en els darrers 5 anys
la sensació d'inseguretat entre els vianants. De fet, més de la meitat dels encastats admet patir estrès quan camina pels carrers de Barcelona. I en aquest sentit, la situació més insegura és travessar el carril bici per anar a llançar la brossa. Max Fanyarto és responsable de projectes de mobilitat del RAC. Nosaltres el que demanàvem era això, doncs des de la revisió de quines són les solucions per cada cas, perquè sembla ser que en alguns casos no funciona i per això genera una certa...
La inseguretat del vianant fins també al respecte de la pròpia normativa. D'altra banda, més d'un terç dels vianants travessa el carrer mirant el mòbil. Gairebé un terç de les víctimes mortals en accidents de trànsit a la ciutat són vianants i en els darrers quatre anys han mort ja 15 persones. Un quart de tres, el Consell Metropolità ha aprovat avui una segona proposta del Pla Director Urbanístic Metropolità. És un document que s'ha nodrit de les més de 5.000 al·legacions, aportacions i informes que han fet organitzacions de diversos sectors els darrers dos anys. Es pluga a Televisió Pau Pasqual.
La magnitud de les modificacions ha motivat a una segona aprovació amb canvis substancials per potenciar la flexibilitat, reforçar la claredat i seguretat jurídica i aplicar els canvis suggerits. Damià Calvet, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, destaca que l'AMB té un 50% d'espais lliures i alguns protegits, i ha posat l'accent en trencar la lògica ciutat-perifèria. Ha de cuidar, per tant, especialment, tant la relació amb la Catalunya-ciutats...
ja no dic la Catalunya ciutat del neocentisme, sinó la Catalunya ciutats en plural, aquestes corones de ciutats que cadascuna té la seva referència territorial i que per elles mateixes també són capaces de liderar en els seus àmbits i també ha de cuidar especialment la relació amb la Catalunya rural.
És un pla a llarg termini amb l'horitzó posat al 2050 i s'ha volgut destacar que només posarà les bases de com han de treballar les institucions de cara al futur i que no és un catàleg de projectes amb un pressupost assignat.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha començat aquest matí a alliberar aigua de l'embassament del Catllà, una operació que permetrà que el riu Gaia pugui recuperar el caval en el seu tram baix. On ha la torre, Raquel Martínez. Les comportes de l'embassament s'han obert aquest matí i, segons han confirmat des de l'ACA, deixen anar mig metre cúbic per segon. Demà al matí arribaran a desenbassar dos metres cúbics per segon.
Aquest alliberament extraordinari d'aigua es fa després de les darreres pluges i permetran recuperar el cavall ecològic del Gaià. Des de l'Associació Mediambiental La Sínia van demanar a l'ACA que obrissin les comportes perquè a més d'aigua arribin sediments riuavall. Georgina Flora Jax és tècnica de l'entitat.
A part de que va bé per l'embassament, perquè ara, clar, hi ha un nivell de sediments molt alt, pel riu és reproduir el mateix que passa riu amunt, que van portant-se els llims, els fangs que hi ha, canyes, coses que se'ls vagin portant també al riu, que és el que ha de fer, perquè així enriqueix les hordes que estem al voltant, enriqueix tot el terreny, tot el bosc de ribera. Per seguretat, l'accés al riu Gaià quedarà tancat fins divendres. Des del consistori del Catllà demanen precaució a l'hora d'accedir a finques i camins pròxims al riu. També recorden que no es podran travessar passos ni iguals.
Ens situem ara al Baix Camp, on després de més de 50 anys de reivindicacions veïnals ja han començat les obres per eliminar les torres elèctriques que travessen una urbanització entre Reus i Castellvell del Camp, uns treballs que s'allarguaran fins a final de l'any 2027. La nova ràdio de Reus, David Fernández.
De moment han començat les obres per soterrar la línia elèctrica d'alta tensió que travessa l'urbanització del Pinar entre Reus i Castellbell del Camp, i el següent pas serà desmantellar i eliminar les 8 torres elèctriques que hi ha a la zona, 6 al terme de Reus i 2 al de Castellbell. Es tracta d'un projecte llargament reivindicat pels veïns que fa més de 5 dècades que demanen la desaparició de les torres. L'objectiu és que els treballs estiguin enllestits com a molt tard, el 31 de desembre del 2027. Sandra Guaites, alcaldessa de Reus, i Josep Sabater, l'alcalde de Castellbell del Camp.
Sabeu que portem apretant molt des de fa temps ja, i al final, els tres, amb l'Ajuntament de Castell, Vella i Mendessa, vam signar el 2024 un conveni de col·laboració per aconseguir el soterrament d'aquestes torres. Els veïns, veïns que no han parat de lluitar, no han parat de... La seva protesta l'han fet dia a dia, sempre, i llavors això ens ha ajudat a nosaltres a poder tirar endavant. Un cop s'acabin les obres, els dos ajuntaments urbanitzaran conjuntament l'avinguda per donar continuïtat a l'espai entre els dos municipis.
I és moment de repassar altres notícies destacades d'avui. Dispositiu en marxa dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia di Finanza Italiana contra una organització internacional de tràfic de drogues. El dispositiu inclou més d'una desena d'escorcolls a Badalona, Sant Adrià del Besòs, Mataró, Tiana, Calella, Moncada i Reixac i Llorenç del PNDES. L'operació s'estén també a Marbella, a Màlaga i a Tauste, a Saragossa.
S'ha detingut un home a Vilanova i la Geltrú al garraf per la mort violenta d'una altra aquesta matinada. Pels vols de les 5 de la matinada la policia ha tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. Agents del cos s'han desplaçat fins al lloc on també hi han arribat efectius d'emergències que han intentat reanimar l'home sense èxit. Els Mossos han detingut a prop de la zona un altre home com a presumpte autodosfets.
És moment per la cultura. L'organista Montserrat Torrent fa 100 anys, aquest 2026, i per commemorar-ho, la Fundació que porta el seu nom i la Generalitat han preparat un any d'exposicions, conferències i concerts d'orga, molts ells protagonitzats per la mateixa artista. Un calendari d'activitats pensats per difondre la trajectòria de Torrent, divulgar el seu llegat i promoure també el coneixement del món de l'orga. David Navarro, bon dia.
Bon dia. El nom de Montserrat Torrent pot ser poc conegut pel gran públic, però la seva trajectòria s'estén per nou dècades, des que va començar a tocar el piano amb cinc anys fins a fer més de 1.700 concerts i 50 enregistraments. Pionera en la renovació del món de l'orga, se la considera l'organista més destacada del segle XX a Espanya.
Per això, la commemoració de l'any que porta el seu nom ha aconseguit reunir un ampli calendari d'activitats que inclouen una cinquantena de concerts i tres exposicions. Torrent fa 100 anys el 17 d'abril, i un dia després, ella mateixa i una vintena d'organistes participaran en una marató d'orga en el Palau de la Música. Després de superar una greu neumònia, la Montserrat es veu amb cor d'afrontar el repte. Jo sóc els doctors que em cuiden ara, em dirien... Li recomanem una cosa...
Hi ha un psiquiatra molt bo i crec que li pot donar algun consell. Perquè que 100 anys m'atreveixi a fer tota aquesta girada de concerts és una cosa absolutament que no escorre. Tot i això, l'acte més esperat per la Montserrat és el concert inaugural de l'Orca de l'Església de Sant Felip Neri, a Barcelona. Va ser ella, fa gairebé 60 anys, qui va impulsar-ne la construcció.
I d'artistes veterans a novells, perquè els joves artistes seran els protagonistes de la trentena edició de l'Animac. El festival tindrà lloc del 19 al 22 de febrer en diversos punts de la capital del Segrià.
La Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya celebrarà el seu 30è aniversari a la capital del Seria amb el nema Think Change, amb més de 700 obres d'arreu del món, on la maternitat ha estat la temàtica clau d'enguany. La directora de l'Animac, Carolina López. Think Change, hem vist les coses canviar, no només ara, sinó al llarg d'aquests 30 anys, com ha anat evolucionant al mitjà l'art i la indústria de l'animació des d'un lloc privilegiat, que és aquest festival,
però el que ens interessa és mirar cap al futur, on som ara. Aquest any destaca la participació de joves artistes preocupats per la pau al món i les peces que es presentaran són la reivindicació, tractant temes com els conflictes armats, els totalitarismes o la memòria. Durant els dies de l'esdeveniment es trobaran figures reconegudes del món del cinema d'animació com Carles Porta, Rocío Álvarez, Nora Tomui o Ron Dianz, productor de l'obra Flu, guanyadora d'un Òscar. I arriben els esports.
que ens porta Janire Gallut. Bon dia, Janire, nova desfeta de l'Espanyol, la cinquena d'aquest 2026. Els de Manolo González van caure per golejada per 4-1 al camp del Vilarreal i sumen només un punt de 18 en aquest inici d'any, en una més que mala estrena de la segona volta. Els blanquiblaus, a més, continuen molt indignats amb les decisions arbitrals reiterades que els perjudiquen. Sentim un dels capitans, Pol Lozano.
Bé, jo crec que personalment no trec res positiu. Al final ha sigut un partit que hem començat 0-1. L'àrbitre ha decidit anul·lar el gol perquè sí, perquè no hi havia res, absolutament res, com portem setmanes. I al final, quan ens han marcat el primer, no hem sabut estar en el partit en ningún moment. Ens afecta molt quan ens marquen un gol i crec que hem de recuperar la sensació de ser un equip fort, tot i encaixar.
Pel que fa al Barça, l'equip s'ha entrenat aquest matí amb la visita de Joan Laporta, que s'ha acomiadat dels jugadors després de la dimissió com a president de cara a les eleccions del proper 15 de març. Pel que fa als lesionats, volíem dir, Gavi ja fa treball en pilota, mentre que Pedri i Rafinha no s'han entrenat amb el grup. De fet, el brasilè assegura que encara no sap si estarà disponible pel partit de Copa del Rei de dijous al camp de l'Atlètic de Madrid. Són declaracions a la SER.
Bueno, aún no lo sé, pero estoy intentando recuperarme el más rápido posible para poder estar en el campo. Al final soy el primero que no gusta nada estar fuera. Y bueno, intento recuperarme el más rápido posible. Y bueno, a ver, no quiero estar 50% porque sé que no voy a rendir, pero intentaré estar al 100% el más rápido posible.
I no marxem de primera perquè el Girona confirma que Àlex Moreno bateix una lesió al sòli de la cama esquerra i el període de baix estimat és d'unes sis setmanes. I encara en futbol, la tercera federació, l'Hospitalet ha anunciat que Christian Gomet ha decidit tancar l'etapa com a entrenador del primer equip.
En bàsquet, la penya intentarà aconseguir avui a Xalón el bitllet pels quarts de final. En cas de victòria, els verdinegres es classificarien directament per la propera ronda de les Champions. I en hockey patins ja coneixem els aparellaments de l'edició número 82 de la Copa del Rei, que es disputarà del 19 al 22 de març. A Sant Sadurní, Danó i a Ràdio Sant Sadurní, Sergi Fernández.
Fa 25 anys que la capital del Cava no acull aquesta competició. La sort va resoldre uns partits molt atractius en una edició que es preveu competida i més incerta que en altres ocasions. A la primera jornada reeditaran els mateixos duels de la passada edició. Calafell i Reus obriran la competició i els anfitrions tornaran a topar-se amb el Barça, un dels màxims favorits, però els que l'any passat els sadorinencs van ser capaços de guanyar-los fins en dues ocasions, precisament a la Copa i a la Lliga Europea. Toni Salvador, jugador del Noia Freixenet.
Sí, no, jo a la Copa del Rei sempre és emocionant i més a casa, què dir, encara amb molta més il·lusió i amb moltes ganes que arribi el dia i poder disputar aquest partit. Els claus és treballar al màxim aquestes setmanes que queden, preparar el màxim bé el partit i arribar al màxim bé possible, guanyar o intentar guanyar els partits de dia que ens veuen abans de la Copa.
I a partir d'aquí fer la feina abans i després ja el que vingui serà. Per al segon dia de quarts han quedat els partits Igualada, Voltregar i Liceu, Alcoi. Els quatre equips que avancin disputaran el dissabte a les semifinals i per diumenge es reservarà la gran final. Anem vol després de guanyar la Copa d'Espanya. El Barça rep l'Alacant a les 8 del vespre a l'inici de la segona volta i ho farà amb l'objectiu de continuar invicta. I els Jocs Olímpics d'hivern de Milà a Cortina d'Ampezzo. Males notícies pels tres catalans.
que competien aquest matí a l'esprint clàssic en esquí de fons. Es tracta de Marc Oley, de Bernat Sellers i del Badaloni, Déu-n'hi-do, Jaume Puello, tots tres eliminats als quarts de final. Ja a la tarda, a partir de quarts de set, entrarà en escena Tomàs Guarino, de Sant Quirza del Vallès. Gràcies, Janiria Gallut. N'estarem pendents una mica més de tres minuts i arribem a dos quarts de tres. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
Edició Migdia La xarxa de comunicació local
Hola, em dic Pili García i sóc la directora de Les 6 de Ravensbrück, un podcast de MUNFM que recull la història de sis lleidatanes que van sobreviure al camp de concentració nazi.
Doncs una mica per inconsciència. Sortíem de les eleccions municipals i ens volíem presentar a la primera convocatòria de pitching de la xarxa. Sabíem que una historiadora local havia fet un estudi en perspectiva de gènere i ens vam tirar a la piscina per explicar la història de les 6 de Ravensbrück. El que no sabíem és que aquestes biografies no estaven del tot investigades. És el que hem descobert que s'anomena biografies en construcció i de fet vam haver de fer una gran feina de recerca.
Aquesta docu-sèrie, o docu-podcast, com ens agrada anomenar-lo, consta de 16 capítols, 16 episodis, on hi ha participat moltíssima gent, des d'historiadores, testimonis, familiars, periodistes, experts i expertes en igualtat, psicologia, acompanyament al dol, etcètera. Perquè el que volíem era explicar les seves biografies i aterrar-les al present, perquè a mesura que les anàvem coneixent, anàvem coneixent les 6 de Ravensbrück, ens quedava cada cop més palès que les seves històries encara ens ressonaven avui en dia.
A nivell personal, les seves vides ens han inspirat i ens han remogut moltíssim. Totes elles eren dones meravelloses, fortes, potents. Dones que feien coses, moltes coses i molt importants. I moltes les feien per ideals. I ens agradaria pensar que alguna cosa d'elles se'ns ha encomanat. A nivell laboral, ha estat un descobriment de com ens agrada explicar relats sonors d'una manera nova per nosaltres. Un camí que no deixarem de banda.
Per a fer aquesta sèrie de documentals sonors hem sortit moltíssim de la nostra zona de confort. Penseu que Mont és una ràdio molt petita, amb molt pocs recursos, tant de personals com econòmics, i hem fet una producció molt bèstia pel que és la nostra capacitat.
ha implicat que treballéssim moltíssimes hores, moltes matinades i sobretot buscar recursos sota les pedres. Però no ho tornaríem a fer, és que ho tornarem a fer. Molt sovint pensem en el llegat que podem deixar a la ràdio de proximitat i aquesta sèrie és de les que deixen pòsit, de les sèries que creiem que han valgut la pena i que donen sentit a la nostra feina. I tot i la feinada que per nosaltres ha representat, que de veritat, de debò, que ha sigut ingent,
No dubtem que ho tornarem a fer. Repetirem.
Bon dia, són dos quarts de tres. El govern preveu la recuperació total del servei de rodalies entre finals d'aquesta setmana i principis de l'ACB. Així tot, encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat perquè s'hi estan fent revisions. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha aclarit, però, que es mantindrà el dispositiu alternatiu per carretera.
Mantenim, i és un esforç important que s'està fent per part del departament, tots els recursos adicionals per assegurar la mobilitat. És a dir, no es retiraran els plans alternatius de transport fins que tinguem una continuïtat en el servei.
Aquest matí hi ha hagut afectacions a totes les línies en la represa del servei després de la desconvocatòria de vaga de personal ferroviari. És dimarts 10 de febrer de 2026 i tenim més titulars. Educació prepara una proposta per millorar el salari dels docents i el personal d'atenció educativa a les portes de la vaga de demà. Sònia Kerr.
La conselleria ha fixat els serveis mínims de la protesta amb un docent per a cada tres aules a infantil, primària i secundària. El govern d'Espanya aprova una nova llei per restringir la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la sanitat. Un text que vol acabar amb l'ànim de lucre que han practicat alguns hospitals arran d'una norma aprovada pel govern de José María Aznar. La titular de Sanitat, Mònica García, posa en valor aquest nou text. Esta ley cierra una etapa y abre otra etapa. Cierra la etapa que abrió la ley 1597,
Una ley del señor Aznar. Damos portazo a este modelo que durante décadas ha permitido que el lucro entrara en la gestión pública. Operatiu policial a la zona franca per desallotjar part del macroassentament de persones sense llarg més gran de Barcelona. L'Ajuntament justifica l'actuació per motius de salubritat i control de rates, però molts dels afectats temen que amb aquest argument se'ls vulgui fer fora.
En cultura, l'organista Montserrat Torrent celebra el centenari amb un any d'exposicions, conferències i concerts. Molts dels quals protagonitzats per la mateixa artista. Un calendari d'activitats pensats per difondre la trajectòria de Torrent, divulgar-ne el llegat i promoure també el coneixement del món de l'ordre.
Els esports, Genire Gallut, nova desfeta de l'Espanyol, la cinquena ja des d'aquest 2026. Els de Manolo González van caure per golejada per 4-1 al camp del Vilarreal i sumen només un punt dels 18 d'aquest inici d'any. Els blanc i blaus, a més, continuen molt indignats amb les decisions arbitrals reiterades que els perjudiquen. I cop d'ull el temps, Luis Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, tot i que la matinada i de fet la nit passada ha estat plovent en moltes comarques, aquest dimarts ja ha despertat amb moltes més clarianes, clarianes que estan encara guanyant molt més terreny a hores d'ara. També està pujant la temperatura, l'ambient s'està fent fins i tot de primavera i al llarg d'aquesta tarda arribarem a gratar els 20, 21, 22 graus de màxima, especialment cap a l'Ebre, al Camp de Tarragona,
o a la costa barcelonina. També a la resta del país l'ambient es farà suau, fins i tot al Pirineu. Tindrem màximes de més de 10, 12, 13 graus. I ja diem amb alguns rumbos que ja no han de ser gaire destacables, almenys immediatament, perquè sí que al llarg del vespre tornarà a carregar-se el cel, sobretot a tot el Pirineu, gran part de Girona, gran part també del nord del Lleida i cap a la Catalunya central. En aquests indrets acabarà cayent algun ram, algun xàfec més important ja quan es faci de nit, sobretot quan més a prop del Pirineu. També vent tossut
a les comarques de Tarragona. Demà aquest vent s'accelera i Déu-n'hi-do com ho farà el sud del país. N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís Vírez, al control de So, Ivan López, a la redacció i coordinació, Sònia Kerr. Passen 3 minuts de dos quarts de 3. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Un dia més comencem amb rodalies ja que el govern preveu la represa total del servei entre finals d'aquesta setmana i principis de la que ve. Així tot, encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat perquè s'hi estan fent revisions i igualment el servei de transport alternatiu es mantindrà. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. La consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque, assegura que entén el patiment i l'anull dels usuaris de Rodalies perquè és un servei deficient, però ha afegit que es treballa intensament i en el bon camí per solucionar-lo. De fet, ha dit que la setmana vinent ja funcionarà bé.
entre aquesta setmana i principis de la setmana que ve, obertura del sistema en el seu conjunt. En aquests moments tenim 70 punts de limitacions temporals de velocitat vinculats a aquestes revisions en el marc de l'emergència.
la meitat de les quals pensem que poden estar revisades i, per tant, eliminades en els propers 15 dies, i l'altra meitat les anirem abordant durant el mes de març. Els serveis d'autobusos es mantindran fins que el servei funcioni correctament. Panec ha dit que sempre hi ha hagut seguretat pels usuaris a Rodalies, també quan van funcionar de manera intermitent.
Pel que fa avui, Panequi ha dit que funciona el 80% de l'oferta programada perquè encara hi ha petites afectacions malgrat la desconvocatòria de vaga de maquinistes.
Unes afectacions s'han produït a totes les línies en la represa d'aquest servei, com sentíem després de la desconvocatòria de vaga. L'acord que ha permès aturar la protesta avança en la seguretat dels maquinistes i també de les infraestructures. Anna Ruiz ha passat un dia més al matí a l'estació de Sants. Bon dia, Anna. Hola, Marta, bon dia. Els maquinistes de les empreses privades igualaran les seves condicions de feina amb els de Renfe en matèria de descans i gaudiran de 45 minuts de pausa després d'hores de conducció.
Això és pel responsable de Renfe Catalunya, del sindicat UGT, Francisco Cárdenas, un pas endavant en la seguretat dels maquinistes. També hi ha altres novetats pel que fa a la seguretat, en aquest cas, de les infraestructures i que signifiquen més control sobre les empreses subcontractades per a les obres de reforma, ampliació, manteniment per part d'ADIF.
Porque sí, sí, nos quejamos mucho del tema de las contratas. El señor Hernández Zudía quitó que por ley estaba, que se tenía que hacer de una manera, se permitió en aquel momento, y la ley sigue estando igual, en casos excepcionales, que para supervisar a la contrata, que una sobra sea personal de la misma contrata, y eso ha derivado que al final no hay nadie de la empresa DIC, que es quien tiene que ser el que tiene que supervisar en este caso, sino todos son de la contrata.
Mentrestant els usuaris es continuen adaptant als escenaris canvians i incidències acumulades a rodalies a l'espera de la recuperació progressiva de tots els trams de tren tallats per les obres. Recordem que la normalitat de la xarxa s'espera pel mes d'abril, quan es podran suprimir els actuals límits de velocitat.
Doncs una protesta desconvocada, però la que sí que tira endavant és la vaga de mestres i professors prevista per demà per reclamar millores laborals. El Departament d'Educació ha explicat a la xarxa que té enllestida ja una proposta per millorar els salaris dels docents i el personal d'atenció educativa. La Conselleria ha fixat els serveis mínims de la vaga amb un docent per a cada tres aules a infantil, primària i secundària. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. Fons del departament expliquen que tenen a punt una proposta per millorar el salari dels professors i els mestres a través del complement específic, però no ha transcendit quina és la quantitat. Aquesta millora està condicionada a l'aprovació dels pressupostos. Els sindicats argumenten que no tenen cap notificació sobre aquesta millora salarial i reafirmen la voluntat de recuperar entre el 20 i el 25% del poder adquisitiu que han perdut els últims anys i que els situa al final de la llista de sous de docents de l'Estat.
Consideren que aquest complement hauria de ser del voltant dels 600 euros. La portaveu del govern, Sílvia Paner, que ha explicat que el Departament d'Educació està obert al diàleg. Qüestions que tinguin un principi de realitat, que siguin possibles, el govern explorarà i farà tots els esforços per atendre allò que sigui possible. En qualsevol cas disposició permanent del govern i del departament a la resolució de problemes i més en l'àmbit educatiu.
Els sindicats preveuen un alt seguiment de la vaga perquè el professorat està esgotat i critiquen el govern perquè ha comunicat els serveis mínims massa tard i no ha donat marge als treballadors per organitzar-se. La Generalitat ha fixat un docent per cada 75 alumnes a infantil, primària i ESO i una persona de l'equip directiu per centre. A les llars d'infants caldrà un 33% de la plantilla i els serveis de lleure, cuina, collida o menjador que estan cridats a la vaga pel sindicat CGT, els serveis mínims hauran de ser de la meitat del personal.
Una altra mobilització important prevista per demà és la que han convocat els sindicats agraris a Madrid, a les portes del Ministeri d'Agricultura. Una comitiva d'unió de pagesos ha sortit aquest matí des de Lleida i Girona. Són uns 150 en total per d'afegir-se a la protesta. Girona FM, Pau Villafanya.
L'objectiu és reclamar mesures urgents per protegir la pagesia davant dels tractats internacionals com l'acord amb Mercosur i garantir un futur viable pel sector primari. El sindicat alerta que el nou plantejament de la política agrària comuna dona massa marge als estats per decidir com es reparteixen els ajuts, fet que asseguren trencant el principi d'una PAC realment comuna i pot generar competència entre estats i entre comunitats autònomes. Raquel Serrat és la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos.
De tractats de lliure comerç, Europa en té més de 70 de firmats i tots, per desgràcia, utilitzen l'agricultura o la remaderia de moneda de canvi, però evidentment un mercat tan gran com el que basta Mercosur no ens hi havien enfrontat mai. I és la gota que ha fet vessar el bas perquè sí que ens adonem que pel volum que implica pot ser una competència molt important per la producció d'aquí. Unió de Pagesos també denuncia la hipocresia d'assignar tractats de lliure comerç que permeten una competència deslleyal i utilitzen l'agricultura com a moneda de canvi.
Notícies en xarxa. Atenció a la nova llei que ha aprovat el Consell de Ministres, pensada per restringir la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la sanitat, un text amb el qual es vol acabar amb l'ànim de lucre que han practicat alguns hospitals a través d'una norma aprovada pel govern de José María Aznar fa gairebé 30 anys. A més, l'executiu ha validat un decret per acabar, entre d'altres coses, amb l'espam telefònic que fan les companyies elèctriques. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. Pel que fa a l'àmbit sanitari, la titular d'aquesta cartera, Mònica García, assegura que la nova norma permetrà acabar amb uns tipus de concerts que han parasitat, segons ella, la sanitat pública des de fa 30 anys gràcies a l'anterior llei aprovada pel govern d'Aznar. Això sí ha aclarit que no limitarà la col·laboració públic-privada ni els concerts, però sí que posarà veto a uns tipus de contractes com els que el PP ha extès a les comunitats on governa i que han permès que empreses privades utilitzin la sanitat pública per enriquir-se.
va a blindar nuestro sistema nacional de salud de las garras especuladoras y de las garras privatizadoras. Una ley que llevamos demandando desde hace más de diez años y que es el resultado de todos aquellos que hemos estado defendiendo nuestra sanidad pública de esta privatización. Esta ley responde a un lema ampliamente conocido que es la sanidad no se vende, la sanidad se defiende.
Consell de Ministres que també ha validat un decret que augmenta la protecció dels consumidors de llum i que permetrà imposar multes de fins a 6 milions d'euros a les elèctriques que facin espam telefònic i que limitarà també les penalitzacions per als usuaris que vulguin trencar el seu contracte. Sara Ahesen és la ministra de Transició Ecològica.
Per últim, l'executiu espanyol ha aprovat un decret per prohibir l'increment de preus en situacions d'emergència.
Operatiu policial aquest matí a la zona franca per desallotjar una part del macro. Assentament de persones sense llarg més gran de Barcelona. L'Ajuntament justifica l'actuació per motius de celebritat i de control de rates, però molts dels afectats temen que amb aquest argument se'ls vulgui fer fora. Helena Puigdueta, bon dia.
Bon dia, el macrooperatiu ha començat a primera hora del matí amb un important desplegament policial liderat per la Guàrdia Urbana de Barcelona amb el suport de Mossos d'Esquadra, Policia Nacional d'Estrangeria i Serveis Socials. L'actuació ha començat en un tram del carrer número 2 de la Zona Franca, segons fons municipals, per desretitzar els terrenys i garantir la salut de les persones que hi vivien.
Per això, i en principi, la policia no ha impedit que els afectats s'hagin anat instal·lant en altres terrenys de la Zona Franca. I és que la feina pot allargar-se durant tres setmanes. Molts dels afectats, com Edwin Segura, temen, però, que l'actuació d'avui sigui un pretext per dissuadir-los. El dia de ayer, a la mañana, nos ha avisado el ayuntamiento, personas del ayuntamiento, que nos iban a desalojar.
Por cuestiones de salubridad y control de ratas. Nos hemos ubicado a unos 500 metros más o menos del sector, pero pues ayer la policía ya fue allá a decirnos que no podíamos estar ahí. No estamos acá por elección, es lo que tenemos.
Segura que ha llegit una mena de comunicat conjunt, ha demanat a les administracions un espai digne on poder-se refugiar temporalment, tot recordant que en aquest assentament hi viuen entre 200 i 250 persones, moltes de les quals migrants sense cap alternativa habitacional.
Encara a Barcelona, els patinets, els riders i les furgonetes de repartiment són els que generen més inseguretat diària segons els vianants. Ho detecta un estudi del RAC, que adverteix també que la distracció digital és la causa principal d'accident, ja que un de cada tres encastats travessa el carrer mirant el mòbil. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. El baròmetre del RAC conclou que Barcelona ha de replantejar els espais compartits entre els vianants, els patinets, els riders i els repartidors, ja cap als encastats aquests mitjans de transport són els que els generen més inseguretat. És més, aquesta convivència seria la raó principal que hauria fet créixer fins al 80% en els darrers 5 anys la sensació d'inseguretat entre els vianants.
De fet, més de la meitat dels encastats admet patir estrès quan camina pels carrers de Barcelona. I en aquest sentit, la situació més insegura és travessar el carril bici per anar a llançar la brossa. Max Tanyarto és responsable de projectes de mobilitat del RAC. Nosaltres el que demanàvem era això, doncs des de la revisió de quines són les solucions per cada cas, perquè sembla ser que en alguns casos no funciona i per això genera una certa...
la inseguretat del vianant, fins també al respecte de la pròpia normativa. D'altra banda, més d'un terç dels vianants travessa el carrer mirant el mòbil. Gairebé un terç de les víctimes mortals en accidents de trànsit a la ciutat són vianants i en els darrers quatre anys han mort ja 15 persones.
Gairebé tres quarts de tres, avui se celebra el Dia Internacional de la Internet Segura, que té com a objectiu crear una xarxa millor a través de l'ús responsable, respectuós, crític i positiu de la tecnologia, sobretot entre els nens i el jovent. Enguany es posa el focus en la seguretat digital per educar en temps d'intel·ligència artificial.
Jordi Serra, director del màster en ciberseguretat i privacitat de la UOC, assegura que avui en dia és molt més difícil detectar les estafes en línia que ara fa 3 o 4 anys, abans que rompés la intel·ligència artificial. A més, creu que les administracions estan desbordades per l'allau d'aquesta mena de delictes digitals. Ho ha dit en declaracions a la xarxa.
L'increment d'intents d'estafa anirà pujant, perquè cada vegada hi ha més generales xarxes, hi ha més interacció. L'administració es veu com una mica superada per això, perquè s'hauria de canviar absolutament tots els protocols, tot internet, completament des de zero, per tenir en compte tota aquesta part. Notícies en xarxa, edició migdia.
Fira de Mollerussa ha presentat aquest matí el calendari firal per aquest any, que aposta per la innovació, la formació i la projecció internacional. Un any més, el plat fort serà la 153a Fira de Sant Josep, que vol reforçar encara més el seu paper com a punt de trobada de referència del sector agrari. Per ara, el certamen compta amb més de 200 expositors confirmats i 20.500 metres quadrats venuts. Ràdio Ponent Mollerussa, Karen Alfonso.
De cara al 2026, Fira Mollerussa preveu un Sant Josep marcat per l'alt nivell d'ocupació del recinte firal, amb pràcticament totes les parcel·les ja reservades. Entre les novetats de la 153a edició hi ha el reforç de les jornades tècniques i professionals, amb una vintena d'hores de continguts, la implicació d'universitats, centres de recerca i clústers empresarials, així com nous formats d'activitats divulgatives adreçades tant a professionals com al públic general. En parla el director de Fira Mollerussa i alcalde del municipi, Març Olsona.
A dia d'avui el ritme de vendes de parcel·les per Sant Josep és més alt que l'any anterior, vol dir que el procés de fidelització, el contacte, el treball de tot l'equip de Fira de Mollerussa, no estem en el dia a dia amb aquest acompanyament, també es nota.
L'any de Sant Josep, el 2026, també vindrà marcat pel conjunt del calendari firal de Mollerussa amb la continuïtat dels certaments ja consolidats, com la 36a Fira Autotrac o el 45a Saló de l'Automòbil, i amb l'objectiu de mantenir l'activitat firal al llarg de tot l'any com a motor econòmic i comercial del territori.
Atenció a aquesta mesura. Tots els gossos de Tarragona hauran d'estar inscrits en un registre sansal caní amb el seu ADN en un màxim de sis mesos. Es busca protegir d'aquesta manera els animals en casos de pèrdua o abandonament, però també identificar els propietaris que no recullen els excrements al carrer per poder-los sancionar. Unes multes que arribaran passat l'estiu. Tarragona Ràdio, Laura Casas.
Parlem de sancions de 1.500 euros si es detecta que l'animal no està inscrit al registre i de 300 per no recollir-ne els excrements. Els objectius, com ha explicat l'alcalde Rubén Vinyuales, passen per donar una major protecció als animals, ja que el cens permetrà localitzar-los si es perden o són robats i a la vegada contribuir a una ciutat més neta. Vinyuales diu que no es tracta d'una mesura recaptatòria.
Tant de bo no recaptem ni un cèntim. És una mesura de civisme. És una mesura pensada per a la gran majoria de propietaris i propietàries de gossos que ja actuen de manera responsable i que sovint són els primers perjudicats i perjudicades per l'incivisme d'uns pocs.
Els propietaris tenen fins a mitjan agost per demanar la prova d'ADN caní a qualsevol veterinari. És una mostra molt senzilla, s'extreu saliva i les dades resultants s'introduiran al registre municipal. Ens situem ara al Baix Camp, on després de més de 50 anys de reivindicacions veïnals,
Ja han començat les obres per eliminar les torres elèctriques que travessen una urbanització situada entre Reus i Castellvell del Camp. Uns treballs que s'allargaran fins a final del 2027 i que han començat tot just avui. La nova ràdio de Reus, David Fernández.
De moment han començat les obres per soterrar la línia elèctrica d'alta tensió que travessa l'urbanització del Pinar entre Reus i Castellbell del Camp, i el següent pas serà desmantellar i eliminar les 8 torres elèctriques que hi ha a la zona, 6 al terme de Reus i 2 al de Castellbell. Es tracta d'un projecte llargament reivindicat pels veïns que fa més de 5 dècades que demanen la desaparició de les torres. L'objectiu és que els treballs estiguin enllestits com a molt tard, el 31 de desembre del 2027. Sandra Guaites, alcaldessa de Reus, i Josep Sabater, l'alcalde de Castellbell del Camp.
Sabeu que portem apretant molt des de fa temps ja, i al final, els tres, amb l'Ajuntament de Castell, Vella i Mendessa, vam signar el 2024 un conveni de col·laboració per aconseguir el soterrament d'aquestes torres. Els veïns, veïns que no han parat de lluitar, no han parat de... La seva protesta l'han fet dia a dia, sempre, i llavors això ens ha ajudat a nosaltres a poder tirar endavant. Un cop s'acabin les obres, els dos ajuntaments urbanitzaran conjuntament l'avinguda per donar continuïtat a l'espai entre els dos municipis.
I repassem altres notícies destacades d'avui. Dispositiu en marxa dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia d'Infinanza Italiana contra una organització internacional de tràfic de drogues. El dispositiu inclou més d'una desena d'escorcolls a Badalona, Sant Adrià del Besòs, Mataró, Tiana, Calella, Moncada i Reixac i Llorenç del Penedès. L'operació s'estén també a Marbella, Màlaga i a Tauste, a Saragossa.
Detingut un home a Vilanova i la Geltrú al Garraf per la mort violenta d'una altra aquesta matinada. Als vols de les 5 de la matinada la policia ha tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. Agents del cos han desplaçat fins al lloc on també hi han arribat efectius d'emergències que han intentat reanimar l'home però sense èxit. Els Mossos han detingut a prop de la zona un altre home com a presumpte autor d'aquests fets.
És moment per la cultura. L'organista Montserrat Torrent fa 100 anys aquest 2026 i per commemorar-ho la fundació que porta el seu nom i la Generalitat han preparat un any d'exposicions, conferències i concerts d'orga. Molt d'ells protagonitzats per la mateixa artista. Un calendari d'activitats pensat per difondre la trajectòria de Torrent, divulgar el seu llegat i també promoure el coneixement del món de l'orga. David Navarro, bon dia.
Bon dia. El nom de Montserrat Torrent pot ser poc conegut pel gran públic, però la seva trajectòria s'estén per nou dècades, des que va començar a tocar el piano amb cinc anys fins a fer més de 1.700 concerts i 50 enregistraments. Pionera en la renovació del món de l'orga, se la considera l'organista més destacada del segle XX a Espanya.
Per això, la commemoració de l'any que porta el seu nom ha aconseguit reunir un ampli calendari d'activitats que inclouen una cinquantena de concerts i tres exposicions. Torrent fa 100 anys el 17 d'abril i un dia després, ella mateixa i una vintena d'organistes participaran en una marató d'orga en el Palau de la Música. Després de superar una greu neumònia, la Montserrat es veu amb cor d'afrontar el repte. Jo soc els doctors que em cuiden ara, em dirien que li recomanem una cosa...
Hi ha un psiquiatra molt bo i crec que li pot donar algun consell. Perquè que 100 anys m'atreveixi a fer tota aquesta girada de concerts és una cosa absolutament que no escorre. Tot i això, l'acte més esperat per la Montserrat és el concert inaugural de l'Orca de l'Església de Sant Felip Neri, a Barcelona. Va ser ella fa gairebé 60 anys qui va impulsar-ne la construcció.
I seguim amb més notícies vinculades al món cultural. Les obres del futur centre d'atenció primària Raval Nord de Barcelona han dret a la llum un conjunt arqueològic al subsol de l'actual Capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d'ocupació ininterrompuda amb restes que abracen des del segle XIV fins al segle XX i que ofereixen una nova lectura de l'evolució històrica d'aquest sector del Raval. Des del fondo del mar
Una mica de música abans dels esports, ja que Sílvia Pérez Cruz, aquí escoltem, també Sergio Dalma, Joan Dausà i els Amics de les Arts són alguns dels noms destacats del proper festival Terra Mar de Sitges.
Enguany se celebrarà del 31 de juliol al 12 d'agost en l'entorn natural dels jardins de Terra Mar. Altres artistes destacants són Earth, Wine and Fire Experience, Sopa de Cabra, Ginestar, Good Save the Queen i l'espectacle This is Michael. I arriben els esports.
Que ens porta Janire Gallut. Bon dia, Janire. Nova desfeta de l'Espanyol, la cinquena ja d'aquest 2026. Els de Manolo González van caure per golejada per 4-1 al camp del Vilarreal i sumen només un punt de 18 de que en aquest inici d'any els blanquilaus, a més, continuen molt indignats amb les decisions arbitrals reiterades que els perjudiquen. Sentim un dels capitans, Pol Lozano.
Jo crec que personalment no trec res positiu, al final ha sigut un partit que hem començat 0-1, l'àrbitre ha decidit anul·lar el gol perquè sí, perquè no hi havia res, absolutament res, com portem setmanes, i al final, quan ens han marcat el primer, no hem sabut estar en el partit en ningún moment, ens afecta molt quan ens marquen un gol, i crec que hem de recuperar la sensació de ser un equip fort, tot i encaixar.
Pel que fa al Barça, l'equip s'ha entrenat aquest matí, ho ha fet sense ped i Rafinha, que efectivament no s'ha entrenat amb el grup. De fet, el brasilè assegura que encara no sap si estarà disponible pel partit de Copa de dijous al camp de l'Atlètic de Madrid. Són declaracions a la SER. Bueno, aún no lo sé, pero estoy intentando recuperarme el más rápido posible para poder estar en el campo. Al final, soy el primero que no gusta nada estar fuera y, bueno, intento recuperarme el más rápido posible y, bueno, a ver, no quiero estar 50%
No marxem de primera perquè el Girona ha confirmat que Àlex Moreno pateix una lesió al soli de la cama esquerra i el període de baix estimat és d'unes sis setmanes. En bàsquet, la penya intentarà aconseguir avui a Xalón el bitllet pels quarts de final. En cas de victòria, els verd i negres es classificarien directament per la pròxima ronda de la Champions.
I el Pons Lleida vol acollir la Final Four de l'EuropCup. El president Enric Duque creu que seria una bona opció per posar el colofó al 75è aniversari. 1 a 1, Lleida Ràdio, Sergi Guiu. Seria la quarta vegada que l'acoll i a més ho faria dins dels actes del 75è aniversari de l'entitat, que es celebrarà aquest esdeveniment uns dies abans de la celebració de la Final Four. La intenció és tancar la candidatura amb l'Ajuntament abans de presentar-la a la World Skate Europe. De fet, explicava Enric Duque el president en una entrevista a 1 a 1,
Les trucades amb l'alcalde van començar la mateixa nit de la classificació dissabte passat. Tinc tot preparat perquè fins que sol·licitar ho farem. Llavors també t'ho he de dir que a l'acabar el partit vaig ser el primer que vaig agafar el telèfon, vaig trucar a l'alcalde i vaig dir alcalde, sàpiguis de primera mà que fa un minut acabem d'empatar el partit, per tant passem a eliminatòria.
Som equip de final a quatre, i aquesta final a quatre ens agradaria fer-la aquella ida. Ell va estar molt content, em va felicitar, i va dir que ens emplaçaríem a veure'ns i parlar d'això. Duc assenyala, però, que no serà l'única candidatura, ja que Calafell també hi optarà, i els portuguesos i joventudé passen-se, malgrat tot, diu el president de les opcions de la capital del Segrià.
I Són Lleida ja està 3 vegades seu de la Final Four. Va ser el 2018, el 2019 i el 2023. En les dues primeres ocasions va obtenir el títol. De fet, el Llista ha guanyat 3 cops aquesta competició i en els darrers 9 anys ha aconseguit classificar-se per 7 Final Fours. Una fita única en l'hocquei europeu.
I acabarem amb envolt perquè el Barça rep l'Alecant a les 8 del vespre a l'inici de la segona volta i ho farà amb l'objectiu de continuar invicta en la competició domèstica. Gràcies, Janire Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a les 3 de la tarda. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem demà puntuals, com sempre, a les dues. Bona tarda. Notícies en xarxa. Edició migdia.
la xarxa de comunicació local. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu pla no era tornar aviat, però al final tot es van allargant i els dos van decidir
Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que el pis i et tinc un quarto express per comerats. Et deixo aquí sobre un cobra nit, perquè ara no, però després fotràs que ja ho vas. Si tens ganó, vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com si fossis a casa, la manera com va bé.
Era fàcilment malinterpretable. Vaig a durar una nit per la posteritat. Feu un cinc, feu un vuit mil, fec el cop. Difícilment invenable. Però allà no passava res. Només d'aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no no et sou tipus. Millor que no fes res. Hi ha...
L'hem pres en blanc i negre, hi havia un poster d'embabat. Potser ell podria dir-me, perquè em ballava.
La xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les tres, us parla Mercè Roura. El govern preveu la recuperació total del servei de rodalies entre finals d'aquesta setmana i principis de l'avinent. Així tot, encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat perquè s'hi estan fent revisions. La consellera de Territori, Sílvia Panique, que l'he dit, però que es mantindrà també el dispositiu alternatiu per carretera. Entre aquesta setmana i principis de la setmana que ve, obertura del sistema en el seu conjunt.
En aquests moments tenim 70 punts de limitacions temporals de velocitat vinculats a aquestes revisions en el marc de l'emergència. La meitat de les quals pensem que poden estar revisades i per tant eliminades en els propers 15 dies i l'altra meitat les anirem abordant durant el mes de març.
I la presidenta dels comuns al Parlament, Jessica Albiach, ha avançat que els diferents informes encarregats experts conclouen que es pot prohibir la compra especulativa d'habitatge i que és constitucional. Albiach ha explicat que ara el grup de treball format pel govern dels comuns i experts ha estat treballant per elaborar-ne una síntesi.
I Educació ha preparat una proposta per millorar el salari dels docents i el personal d'atenció educativa a les portes de la vaga prevista per demà. La conselleria ha fixat els serveis mínims a la protesta amb un docent per cada tres aules infantil, primària i secundària.
Avui que el govern espanyol ha aprovat una nova llei per restringir la col·laboració pública o privada en l'àmbit de la sanitat, un text que vol acabar amb l'ànim de lucre que han practicat alguns hospitals arran d'una norma aprovada pel govern de José María Hernández. Escoltem la ministra de Sanitat, Mònica García. Va a proteger y va a blindar nuestro sistema nacional de salud de las garras especuladoras y de las garras privatizadoras.
Una ley que llevamos demandando desde hace más de 10 años y que es el resultado de todos aquellos que hemos estado defendiendo nuestra sanidad pública de esta privatización. Esta ley responde a un lema ampliamente conocido que es la sanidad no se vende, la sanidad se defiende.
El dispositiu per desallotjar l'assentament instal·lat al carrer 2 de la zona franca de Barcelona acabat en 75 identificats, així ho ha concretat la intendenta major de la Guàrdia Urbana de Sants Montjuïc, Noelia López, que ha assegurat que no s'han practicat detencions durant l'operatiu que s'ha iniciat poc abans a les 8, una mesura arran de l'alerta per presència de rates en aquest espai. Els serveis municipals han atès 8 persones.
I nova desfeta de l'Espanyol, la cinquena aquest 2026. Els de Manolo González van caure una golejada per 4 a 1 al camp del Vila Real i només sumen un punt de 18 en aquest inici d'any. Ja ho sabeu, tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa.
L'Ajuntament de Torredembarra ha descartat fer un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el Parc Enfiladors i que està investigada en el cas Torredembarra. El govern municipal ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició en declaracions a una a la torre, l'alcalde Valepino ha explicat que després d'un debat profund, govern i partits de l'oposició han consensuat que no s'acceptaria aquest acord.
Sí, la Junta de Portaveus i els debats brevis ja indicaven que part de l'oposició no estava d'acord. Avui hem donat altres motius i estem tots d'acord. Els arguments que hem fet servir en aquests debats al final són compartits per la gran majoria i, per tant, descartaríem si hi hagués una proposta arribar a cap acord i nosaltres continuarem amb la via...
L'acord plantejava que l'empresa pagaria 300.000 euros per compensar el perjudici causat al municipi i, a canvi, el consistori es retiraria del procés judicial.
L'alcalde Valepinó reunirà aquesta tarda amb els usuaris de tren de Torredembarra per plantejar una possible solució a les seves demandes. La trobada es farà a les 7 de la tarda a la seu de l'Ajuntament. Més qüestions. La policia local continua investigant la tala de pins a la zona del roquer de Torredembarra. L'alcalde fa una crida per intentar localitzar els responsables. Els fets es van denunciar el passat divendres.
El procés de participació ciutadana en el marc de l'elaboració de l'abans pont de Torre d'en Barra es farà previsiblement el mes de maig. Els treballs per elaborar aquest document tot just van començar a finals del passat 2025 i una de les parts que inclou és la de les aportacions que puguin fer als veïns i veïnes de la Torre Javier Perellón és el regidor d'Urbanisme.
Aquest temps s'està treballant i des d'aquí ja adelanto que pràcticament per al mes de maig s'escalcula perquè ja vam parlar l'altre dia amb la part tècnica i com l'arquitecte pràcticament per al mes de maig començarà el que és la participació ciutadana també al que és el desenvolupament del nou POM. Abans POM, cosa que després és el primer document abans de començar el que és el POM. La redacció d'aquest document previ s'ha encarregat a l'empresa Deusa Consulting. El pressupost és de 65.000 euros.
Fem un record relatòri també per explicar que demà dimecres es farà la segona sessió participativa del Pla de Barris. En aquest cas serà amb una ruta exploratòria pel nucli antic que sortirà de la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda. L'agrupament Escolta els Salats obre en guany els seus campaments a tothom que s'hi vulgui sumar. De cara a Setmana Santa organitzen una sortida de primavera que tindrà el lloc entre el 28 de març i l'1 d'abril. Es poden apuntar infants i joves d'entre 6 i 17 anys.
També ens farem ressò d'un accident mortal que hi ha hagut aquest matí a la Nacional 340 de Tarragona. Els fets s'han produït a un quart de set del matí, molt a prop de la rotonda d'accés a l'urbanització La Mora. L'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol han començat aquest matí l'alliberament d'aigua de l'embassament del Callà. L'ACA ha confirmat a un alatorre que la maniobra s'ha iniciat avui a les 8, com està previst i que s'allargarà fins dijous.
I, d'altra banda, en planat general, el sindicat CEMAF, Comissions Obreres i UGT, han desconvocat la vaga del servei ferroviari després d'haver tancat ahir dilluns un acord amb el Ministeri de Transport. Inicialment, la protesta s'havia de llargar fins demà dimecres. Amb tot aquest matí, el servei ha començat amb algunes incidències derivades de les conseqüències de l'aturada.
I la plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el tercer carril a l'Audiència Nacional. L'entitat ja havia presentat un contenciós administratiu i ara fa aquest nou pas perquè considera que el Ministeri de Transport i a DIF estan obstruint la investigació.
A la recta final de l'informatiu ens dedicarem, com sempre, a parlar d'esports i avui analitzarem els resultats del Cébol. Amb la victòria del sènior femení, la primera que aconsegueix en el grup de promoció a primera catalana i la derrota de l'equip masculí a primera nacional. Són les notícies més destacades d'avui dimarts, som dia 10 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció de la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
L'Ajuntament de Torredembarra ha descartat fer un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el Parc Infiladors i que està investigada en el cas Torredembarra. El govern municipal ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició. El mes de desembre, mentre debatien els pressupostos, va transcendir que l'equip de govern es plantejava la possibilitat de pactar amb l'empresa. Aquesta pagaria 300.000 euros per compensar el perjudici causat al municipi
i, a canvi, el consistori es retiraria del procés judicial. En declaracions a una latorra, l'alcalde Valepino ha explicat que, després d'un debat profund, govern i oposició han consensuat que no s'acceptarà aquest acord.
Sí, la Junta de Portaveus i els debats premis ja indicaven que part de l'oposició no estava d'acord. Avui hem donat els motius i estem tots d'acord. Els arguments que hem fet servir en aquests debats al final són compartits per la gran majoria i, per tant, descartaríem si hi hagués una proposta arribar a cap acord i nosaltres continuarem amb la via...
Pino ha matisat que Teico encara no havia entrat per registre la proposta d'acord i, per tant, no estava formalitzada. Asegura, però, que en qualsevol cas es descarta tirant davant el pacte i que la voluntat és seguir amb el procediment judicial perquè l'empresa investigada no pugui eludir responsabilitats. No tenim ara mateix cap proposta d'acord, això que he dit clar, però hem decidit que si arribés no la faríem,
I deixaríem que els processos acabin sols pel jutjat, com tocaria, perquè entenem que no volem tampoc ara que això serveixi com per trobar un pretext de fugir de les responsabilitats i el que volem és que acabin els processos. L'alcalde ha assegurat que aquesta decisió també servirà per possibles situacions que es puguin plantejar en un futur.
La petició, no s'ha formalitzat la petició. I no sé si s'arribarà a formalitzar, evidentment nosaltres el que hem pres és la decisió de deixar que acabin els processos. Ho dic per si hi ha futurs, que aquesta decisió serveixi pels futurs processos que puguin venir. Descartat aquest acord, l'equip de govern haurà de buscar una altra fórmula per finançar els pressupostos participatius que d'entrada es volien pagar amb els diners de Teico.
Aquesta empresa, propietat de la família Sumarroca, figura en dues de les peces separades del cas Torredembarra i es troba a l'epicentre del cas 3% de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica. A Torredembarra va realitzar diverses obres com les de l'aparcament filadors, les del servei d'aigües i la reforma de la comissaria. Totes elles s'investiguen dins de la peça 7 del cas Torredembarra, que encara està pendent de judici.
La Fiscalia sosté que, a canvi d'aquestes obres, l'exalcalde Daniel Massaguer hauria cobrat 1,5 milions d'euros. El 2022, la Fiscalia Anticorrupció va formular el seu escrit d'acusació, que sol·licita 21 anys i 6 mesos de presó per a Massaguer i una indemnització de 400.000 euros.
Un any més tard, la jutgessa instructora del Vendrell va decretar l'obertura de judici oral, però han passat més de dos anys i encara no hi ha data. Precisament, aquest retard en el procediment és un dels factors que havia fet que l'equip de govern s'plantegés un acord extrajudicial per, almenys, poder recuperar els diners pels perjudicis reconeguts.
L'alcalde Valepino reunirà aquesta tarda amb els usuaris de tren de Torre d'Embarrà per plantejar una possible solució a les seves demandes. La trobada es farà a les 7 a la seu de l'Ajuntament.
Fa un parell de setmanes, després de l'esclat de la crisi ferroviària, una dotzena de persones es van posar en contacte amb el consistori, reclamant solucions per garantir una connexió eficient amb Barcelona. Alguns feien la petició a títol individual i d'altres en representació d'un grup més ampli d'usuaris. La demanda més general és que s'habilitin busos directes entre Torre d'Embarra i Barcelona. L'alcalde, Valer Pino, ha explicat a la Torre que s'ha estudiat què pot fer l'Ajuntament al respecte i que aquesta tarda ho traslladaran els usuaris.
Tenim un full traçat, però et demanaré, sisplau, que em deixis que primer els comuniqui a ells quines mesures són les que puc fer amb l'àmbit competencial que tinc i, per tant, el que vull destacar és que des del primer moment s'ha empatitzat amb aquesta problemàtica per part de l'equip de govern i concretament de l'alcalde, que estem treballant i que els explicaré com és la situació de moment.
i permeteu-me que sigui ells, que són els interessats, interessades, que s'han posat en contacte amb l'alcalde, que rebin els primers inputs. La Carme Hernán és una de les usuàries que han contactat amb l'Ajuntament. Dissabte va anar a la manifestació de Barcelona i aquesta tarda assistirà a la reunió amb l'alcalde. Confia que de la trobada en pugui sortir alguna solució efectiva.
Ens ha enviat un correu que farem una reunió el proper dimarts a les 7 de la tarda amb tothom que hi vulgui anar, sobretot usuaris del tren, per veure quin és el punt de la situació i com podem millorar el tema del transport. Tens esperances que l'Ajuntament pugui fer alguna cosa en aquest àmbit? Voldria pensar que sí, perquè jo crec que és una necessitat que tenim. Altres pobles ho han aconseguit.
I jo crec que sí, que si fem una mica de pressió podrem aconseguir. Els darrers dies l'alcalde també ha estat en contacte amb la plataforma Dignitat a les Vies. La seva portaveu, Ana Gómez, assenyala que el Batlle li va traslladar la seva preocupació i la voluntat de poder ajudar els torrencs afectats per la ineficiència del transport ferroviari i que reclamen una alternativa. Voluntat n'hi ha. Estava desesperat perquè volia fer una evolució, però em deia, i d'on sé que els diners...
Els diners són per l'Ajuntament, això no ens ho pagarà ningú, i què? Dono bus tres dies a la setmana, i el resta? Quant ho he de mantenir, això? Estava molt desesperat, però, clar, la gent de Torredembarra, et diria, el tafulla, que no tenen cap solució directa i econòmica, perquè l'únic autobús que tenen, m'assembla que té un parell de parades, i supera els 15 euros per viatge, doncs clar, dius, a l'esforç no em portarà a Barcelona.
Quan hi va haver el tall de via per les obres del túnel de roda, els usuaris de Torre d'Embarra ja van reclamar abusos directes a Barcelona. Es tracta, però, d'una competència de la Generalitat i, finalment, Territori no va atendre la demanda. Actualment només existeix una expedició directa al dia entre Torre d'Embarra i Barcelona. El servei l'ofereix l'empresa Plana.
El bus surt des de l'avinguda Sant Jordi a un quart de 10 del matí i tarda una mica més d'una hora i mitja en arriba a Barcelona. Fa parades a Gran Via i Passeig de Gràcia. El bus de tornada surt de Passeig de Gràcia a dos quarts de quatre i fa parades a la Diagonal. Els usuaris diuen que aquests horaris no s'ajusten a les seves necessitats.
La policia local continua investigant la tala de pins a la zona del Roquer de Torredembarra. L'alcalde fa una crida per intentar localitzar els responsables. El veïnat de la zona és qui va alertar de la tala que s'ha produït entre la cala del Canyadell i l'Avinguda de la Galera. Valepino ha manifestat que es tracta d'una actuació il·legal que, a més, afecta un espai amb alt valor ecològic. Demana la col·laboració ciutadana per poder localitzar els responsables.
El que vam veure és que s'ha talat una part. No sabem amb quin motiu. Si perquè a algú li molestava per les vistes o no tenim molt clar per què el que estem fent és una vigilància. Primer una crida, el que agraeixo molt, que des de la Terra també vau fer difusió i feu difusió. S'està fent un control policial i una investigació per veure...
com ha pogut ser que alguna persona hagi entès que pot anar allà i tallar els pins i, per tant, esperem que la investigació vagi bé i podem trobar la persona. La zona on s'ha produït la tala és per on passarà el futur camí de ronda. Ara bé, l'alcalde descarta que sigui una actuació de costes de l'Estat que no s'hagués comunicat. A més, assegura que si el projecte del camí de ronda ha de comportar tala d'arbres, s'hi oposaran.
No, no, no, a més a més, evidentment, si el projecte Camí de Ronda portés en el seu, fer aquest tipus de tales, s'ho posarien frontalment. La sospita principal és que la tale sigui responsabilitat d'un veí que volgués guanyar vistes al mar.
El procés de participació ciutadana en el marc de l'elaboració de l'abans POM de Torre d'Embarra es farà previsiblement el mes de maig. Els treballs per elaborar aquest document tot just van començar a finals del passat 2025 i una de les parts que inclou és la de les aportacions que puguin fer els veïns i veïnes de la Torre.
El regidor d'Urbanisme, Javier Perellón, ha assegurat en una entrevista a la Casa de la Vila que ja s'està treballant de manera intensa en l'elaboració d'aquest avançpoum que permetrà establir les bases per a la futura modificació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal. També ha avançat que esperen posar en marxa la part de participació ciutadana el mes de maig.
que s'està treballant. I des d'aquí, ja adelanto que pràcticament per al mes de maig s'escalcula, perquè ja vam parlar l'altre dia amb la part tècnica i amb l'arquitecte, pràcticament per al mes de maig començaran la participació ciutadana també al desenvolupament del nou POM. Abans POM, cosa que després el primer document abans de començar el POM.
La redacció d'aquest document previ s'ha encarregat a l'empresa Deusa Consulting. El pressupost és de 65.000 euros. A mitjans de novembre es va fer la primera reunió de treball amb la consultora, amb la participació de representants de l'equip de govern i dels serveis tècnics del consistori. Ara l'empresa està acabant de recollir la informació sobre la normativa vigent i la realitat del municipi.
S'està treballant, ja portem temps treballant, ja portem un parell de mesos, em sembla que és. Van haver les primeres reunions d'equips tècnics i després estava recollir la informació per part de l'empresa adjudicatària de normatives, desenvolupaments, tot el que és posar-lo en ordre. S'està treballant en això.
L'AbansPou m'ha de servir per definir les línies estratègiques i els criteris generals del futur ordenament urbanístic de Torredembarra. Aquest procés és clau per garantir un creixement sostenible i equilibrat. S'hi hauran de tenir en compte les necessitats presents i futures del municipi i els seus habitants.
és definir en els propers 20 anys cap a on anem, on hi haurà les zones de nou creixement o no, o on es retallarà perquè es consideri que es retalli. Això decidiran entre la part també de la participació ciutadana i l'Ajuntament, en el seu conjunt.
Però sí que és veritat que n'hi haurà habitatges, n'hi haurà zones d'equipaments nous, n'hi haurà... on estaran les properes escoles, on estaran... És un plantejament realment de futur per a la torre que ja era necessari després de 21 anys o 20 i escaig anys que ja era necessari fer. L'empresa adjudicatària disposa d'un any per elaborar l'abans POUM amb una possible pròrroga de mig any més.
Seguim amb altres qüestions d'interès local i relacionades també, en certa manera, amb l'urbanisme, fent un recordatori perquè demà dimecres es farà la segona sessió participativa del Pla de Barris. En aquest cas serà amb una ruta exploratòria pel nucli antic que sortirà de la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda.
Aquesta sessió permetrà aprofundir sobre el terreny en els 100 reptes detectats, contrarrestar les idees exposades en la primera sessió participativa i continuar el treball de diagnosi compartida. L'activitat compta amb aforament limitat. El regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, remarca la utilitat d'aquesta caminada i també recorda que la participació ciutadana continua oberta a través de l'enquesta que es pot respondre en línia.
una caminada que anirà per tot el nucli antic per tal de detectar i veure directament aquestes necessitats que han sigut detectades durant la primera trobada participativa. I tot i així, durant tot el procés hi haurà una participació continuada, tant a través de l'aplicació Viu la Torre, en la qual es podran fer aportacions, i com també a través de...
de la pàgina web municipal. Per apuntar-se a la ruta exploratòria pel nucli antic, cal fer-ho a través de l'aplicació Viu la Torra o la pàgina web de l'Ajuntament. Queden poques places disponibles.
L'agrupament Escolta els Salats de Torredembarra obre en guany els seus campaments a tothom que s'hi vulgui sumar. De cara a Setmana Santa, organitzen una sortida de primavera que tindrà lloc entre el 28 de març i l'1 d'abril. Marxaran 5 dies amb tendes de campanya a Vall Fogona del Ripollès, en una experiència pensada per estar en contacte amb la natura i conèixer gent nova. La crida es fa a infants i joves d'entre 6 i 17 anys. El transport fins a l'indret de l'acampada es farà en bus privat.
Des dels Salats també fan una crida als majors de 18 anys per conformar un equip d'intendència per participar en aquest campament. Els interessats hauran de cuinar pels participants dels campaments i ajudar amb el material d'activitats, entre d'altres. En els dos casos, per tenir més informació, es pot escriure un correu electrònic a l'adreça aesalats.escoltes.org.
El conductor d'un turisme mor aquest dimarts del matí en una col·lisió a la Nacional 340 a Tarragona. Els fets s'han produït a un quart de set al punt quilomètric 1171, molt a prop de la rotonda d'accés a la Mora. En l'accident s'han vist implicats dos turismes i un tot terreny. Ha estat una col·lisió frontal, a conseqüència de la qual ha mort un dels conductors de 71 anys i de nacionalitat francesa. A més, tres persones han resultat ferides menys greus.
Arran de l'accident s'ha donat pas alternatiu a la via i això ha provocat retencions en tots dos sentits. Des del principi d'any, vuit persones han perdut la vida en accidents a les carreteres catalanes.
També en l'àmbit del Baix Gaià, l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol han començat aquest matí l'alliberament d'aigua de l'embassament del Catllà, la que ha confirmat a una la torre que la maniobra s'ha iniciat avui a les 8, com estava previst, i que s'allargarà fins dijous.
Durant les primeres hores es deixarà anar mig metre cúbic per segon. La quantitat s'anirà ampliant progressivament fins a arribar a un màxim de dos metres cúbics per segon. La previsió és assolir el cabal màxim demà al matí. Aquesta actuació s'emmarca en l'acord signat entre l'ACA i Rapsol per recuperar el cabal ecològic al tram baix del Gallà. Ho ha explicat el coordinador de l'Associació Mediambiental La Sínia, Héctor Hernández, en declaracions a Altafulla Ràdio.
La part del cavall ambiental que s'està alliberant des de l'embassament, ara es fa aquest cavall generador, que és un cavall que s'allibera, i això és important, no només aigua, sinó que el que es fa és obrir les comportes de fons de l'embassament, i per tant també s'alliberen materials, fangs i demés. Aquests materials són importants que corrin per tot el riu,
perquè ajuden a la seva naturalització, ajuden que la llera vagi recuperant la seva naturalitat i, si hi ha sort, arribaran fins i tot a la platja i a la mar. Hernández remarca la importància d'aquest procés perquè, a banda d'alliberar aigua, amb ella també van riu a bai materials com el fang, que són els que ajuden a la renaturalització de l'espai.
He de recordar que quan el 2010 es signa el conveni de l'angència catalana de l'aigua i rep sol, s'estava parlant que això era un pas més. Evidentment hem vist les bondats que de tant en tant tinguem aquest cabal ambiental, aquest cabal generador, però no hem de perdre de vista que el que necessita el Gaià per recuperar plenament la seva naturalitat és que s'elimini l'embassament del Gaià, que substitueixi i que s'hi posi alguna cosa perquè pugui laminar les avingudes i no siguin
un perill aigües avall, però el que en un futur hem de tindre tots present és que si volem que la part baixa del Gallà, aquests 11 quilòmetres de tram final, recuperin la seva naturalitat, hem d'anar més enllà d'aquests alliberaments puntuals de l'embaçament. Per seguretat, l'accés al riu quedarà tancat fins divendres. L'Ajuntament d'Alcat ja demana precaució a l'hora d'accedir a finques i camins pròxims al Gallà. També recorda que no es podran travessar guals ni passos del riu.
Seguim al Callà on l'Ajuntament ha adquirit dos nous vehicles que s'incorporen al parc mòbil de la brigada municipal. Aquesta renovació de la flota es va produir la setmana passada. Es tracta d'una furgoneta tancada de motor diésel i un altre de motor elèctric. Els dos vehicles s'utilitzaran per fer les tasques habituals de la brigada, com el trasllat de materials, la recollida de restes vegetals i d'obres, l'execució de tasques de manteniment a l'espai públic.
A més, la incorporació d'un vehicle elèctric s'emmarca en l'estratègia municipal de renovació de la flota amb vehicles nets i de reducció de la contaminació atmosfèrica.
El sindicat CMAF, Comissions Obreres i UGT han desconvocat la vaga al servei ferroviari després d'haver tancat ahir dilluns a la tarda un acord amb el Ministeri de Transport. Inicialment la protesta s'havia d'allargar fins demà dimecres. Han calgut quatre reunions per arribar a un pacte. El Ministeri s'ha compromès a contractar més personal i a incrementar la inversió en el manteniment de les infraestructures i en seguretat.
El secretari general de SEMAF, Diego Martín, ha dit que es tracta d'un acord històric perquè implica molts milions. Pero creemos que es histórico puesto que se abordan muchísimos grupos de trabajo, muchísimas medidas, muchas modificaciones de la legislación actual y sobre todo muchísima inversión que tiene que verse traducida tanto en el mantenimiento ferroviario
L'acord contempla l'ampliació de la plantilla de Renfe i Edif i la tramitació d'un nou conveni de finançament per als pròxims quatre anys. Per enguany es preveu una inversió de 861 milions d'euros en manteniment.
Aquesta quantitat s'anirà ampliant fins a arribar als 1.100 milions d'euros el 2030. El sindicat CGT s'ha desmarcat de l'acord. Ahir, durant la primera jornada de vaga, ara desconvocada, usuaris i govern català van denunciar que no es van respectar els serveis mínims.
Malgrat aquesta desconvocatòria de la vaga, avui dimarts ha començat amb algunes incidències a Rodalies i Regionals a primera hora del matí i seguint la constant de les últimes setmanes. De fet, Renfe ja advertia ahir que el servei podria tenir dificultats a l'inici del dia.
Fons de Renf han indicat a la CN que el servei ferroviari ha arrencat aquest matí amb el 80% de l'oferta programada a causa de la desconvocatòria de vaga. S'han arribat a suprimir alguns trens i algunes línies han acumulat retards importants, com l'R2 Sud. D'altra banda, algunes línies, recordem que continuen funcionant, amb trams tallats que es cobreixen amb autobusos per carretera. En el cas del Regional Sud, l'única que es troba en aquesta situació és l'R15 entre Reus i Ribarroja d'Ebre.
I seguint parlant de ferrocarril, la plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el tercer carril a l'Audiència Nacional. L'entitat ja havia presentat un contenciós administratiu contra aquesta obra i ara fa aquest nou pas perquè considera que el Ministeri de Transport i Edif estan obstruint la investigació.
De fet, Mercaderies per l'Interior denuncia que aquests dos organismes no han facilitat la documentació requerida fa un any pel jutge. Es tracta de l'expedient administratiu complet que justifica la instal·lació del tercer carril per la línia de la costa per adaptar-la a l'ample internacional.
Com que aquesta documentació no ha arribat, la plataforma ha formalitzat la seva demanda a l'Audiència Nacional. La denúncia conté 110 folis i diversos paritatges que acrediten la inconveniència i el perill del tercer carril, tenint en compte que es multiplicarà el pas de trens de mercaderies pels municipis de Costa. L'entitat acusa el Ministeri de falta de transparència i de vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva.
A més, alerta que la crisi actual de la xarxa ferroviària demostra la seva fragilitat i manca de seguretat. Qui també anirà a la vaga aquesta setmana, abans parlàvem de la vaga dels sindicats ferroviaris, és el sector de l'educació. Demà dimícara s'ha convocat una aturada per reclamar millores salarials i laborals.
La convocatòria la fan de manera unitària, USTEC, professors de secundària, comissions obreres, la CGT i UGT. Hi prendran part el personal docent i el personal laboral i des de la CGT també fan una crida al de lleure dels centres educatius. La secretària general de la Federació d'Ensenyament de CGT, Laura Janer, afirma que la precarietat es fa extensiva a totes les persones que treballen als centres educatius.
No només convoquem a docents, sinó que també estem convocant al personal laboral i a tot el personal de lleure educatiu, això incluent a totes les persones i a totes les educadores que treballem a les escoles, incluent també tot el personal de cuina.
Això ho fem perquè, més enllà de les reivindicacions de docents, ens trobem que la precarietat dins l'educació pública de Catalunya es fa extensiva a tots els sectors, a totes les persones que hi treballem.
El problema de la burocràcia, el problema de les ràtios, és un problema que ens afecta a totes i, per tant, cridem a totes les persones que treballem a les escoles, a tota la comunitat educativa, demanem suport a les famílies també per el dia 11 de febrer. Els sindicats han anunciat que si les negociacions amb el Departament d'Educació no avancen, hi haurà una setmana de vagues al març, entre els dies 16 i 20.
Tram final de l'informatiu, anem a parlar d'esports. El senyor femení del Sebol Torre d'Embarra va obtenir la primera victòria en el grup de promoció de Primera Catalana. Les torrenques es van imposar per 3-6 a 1 al vòli Vilassà en el primer partit com a locals d'aquesta segona fase de la temporada.
Amb tot, el maig es va disputar diumenge Altafulla per indisponibilitat de les instal·lacions a Torre d'Embarrà perquè s'estaven celebrant altres competicions. Les dos cara l'Iseda van haver de remuntar al set inicial que es va endur al Vilassar per un ajustat 24 a 26. La reacció va ser molt bona i els 3 set següents van caure del costat torrenc de manera més clara per 25 a 15...
25 a 16 i 25 a 18. D'aquesta manera, el Sebol va aconseguir retenir els 3 punts. La competició no para i aquest diumenge l'equip femení del Sebol es desplaçarà fins a Lleida per jugar contra el CCI. Serà a partir de les 6 de la tarda.
Pel que fa al primer equip masculí, no es va poder aconseguir la tercera victòria consecutiva i va caure al pavelló als caus contra el tren de Sòllar-Mallorquí. Els Dinyac i Vescos van perdre clarament en 3-7 després que l'equip Balear s'emportés els tres primers parcials per 21-25, 20-25 i 24-26.
El Cébol, amb totes, manté en cinquena posició, amb 23 punts, i amb 10 de marge sobre el descens que marca el Monjos. Aquest cap de setmana torna a jugar, ho farà dissabte a partir d'un quart de sis de la tarda, a la pista de Lidescar Saragossa, que és el cué del grup B de primera nacional, en una nova oportunitat per sumar 3 punts que gairebé garantirien la permanència una i més en la categoria.
Tanquem d'aquesta manera aquest informatiu. Us hem acompanyat aquesta mitjohora a Josep Sánchez i a la plaça.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià. És 10 de febrer, dia de Santa Escolàstica. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, la nova piscina ha superat la prova i des d'aquest dilluns ja rep públic. Tot i així, la incorporació dels usuaris encara serà progressiva i de cara a la setmana vinent s'espera arribar al 100% i que comencin els cursets i les sessions d'aigua gym.
A Roda de Barà, aquesta tarda, l'Aula d'Extensió Universitària per la Gent Gran dedica una conferència a John Williams. A partir de dos quarts de sis a l'Hotel d'Entitats, Mari Carme Domingo repassarà la trajectòria i les bandes sonores d'aquest cèlebre compositor nord-americà. I Altafulla, Paquita Cendra, ha baixat la persiana de la seva botiga de caviures al carrer Martí d'Ardenya després de 74 anys de servei. Aquesta veïna ha decidit jubilar-se perquè considera que amb 88 anys és massa gran per treballar i l'Ajuntament li ha fet un homenatge.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fullatorre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Tu t'imagines amb 88 anys fent aquest programa, posant-te davant dels micros?
No ho sé, no ho sé pas. Mira, hauria de fer un exercici, però des d'aquí tota la meva admiració i una abraçada a la Paquita, sempre tan amable. És que és molt estimada, Altafulla. Ja et dic jo que amb 88 anys no m'hi veuràs. Fent una altra cosa, espero que sí. És que m'ha vingut una imatge amb mi mateixa, amb una dentadura postissa, amb prou feines per aguantar. Millor callo.
Qui potser també hi serà, serà la Sònia Camí, no?, davant dels micros. Sònia, bon dia. Jo també, com la Raquel, em veig amb la dentadura, amb dificultats per parlar. Ai, no ho sé, no, fem broma. Però, a veure, treballar, no, amb 88 anys, jo espero que no. Espero, si estic viva, espero que no. Però, vaja, almenys venir a col·laborar, potser sí, no? Algun dia xerrar una estoneta per no, això, home, la nostàlgia del micròfon.
Una tertulieta. Una tertulieta, sí. Una tertulieta. Quan facin la temporada 88 de Vaja i el dia ens convidaran a tots tres, eh? A fer-la petar. No, no, esperem que les noves i futures generacions hagin agafat el relleu d'aquest projecte i de les emissores, vaja, i que portin les regnes de la feina. Esperem que sí.
En fi, de moment hi som naltros i tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, una a la torre i roda de Barà Ràdio. Som Baixa i al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilomes Resero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que és moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores, tot just una setmana que molta gent desitja que el temps acompanyi per poder sortir disfraçada al carrer o a aquelles persones que no hi vagin per poder anar a veure les desfilades de Carnaval. Sortim de dubte i esbrinem què ha de passar. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, algun remet hem tingut al llarg de les últimes hores a les comarques de Tarragona, però a hores d'ara, sobretot, el que ens arriba és més vent i una pujada de la temperatura. En aquests moments hi ha ja molts valors per sobre dels 10 graus de mínima. Per tant, ha pujat força respecte a matins enrere aquesta temperatura. També amb vent de Ponent, que està sent més insistent a les àrees clàssiques al voltant del Baix Penedès o de l'Alt Camp.
on sol bufar una miqueta més, però en general al llarg d'aquest matí el vent serà una mica més tossut a gran part del Camp de Tarragona, amb aquesta pujada tèrmica que farà que aquesta temperatura màxima, la de la tarda, arribi cap als 20 o 21 graus en molts casos, sobretot a Randamar, també a gran part de la comarca del Baix Camp. Per tant, una tarda de primavera, vent que continuarà bufant, sobretot en aquestes comarques una mica més interiors, i alguns núvols que aniran travessant el cel ràpidament, una mica més gruixuts, tot just a hores d'ara, també de cares aquesta tarda i vespre.
Però poca pluja et deixarà anar. N'estem pendents a la xarxa.
I ara el que hem de fer és un cop d'ull a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 10 de febrer. Comencem per cas amb el que ens toca de més de prop i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula Crònica laboral, suport institucional als treballadors d'International Paper. L'Ajuntament de Valls va convocar ahir un plenari extraordinari
per demanar a la Generalitat que paralitzi el tancament de les factories de Montblanc i Valls. També ha mostrat la seva adhesió a la plantilla al Consell d'Alcaldes del PSC del Camp de Tarragona. Fotografia que il·lustra això, la concentració de treballadors d'aquesta factoria a la plaça del Blanc de la capital de l'Alcant, just al davant de la casa de la vila, amb l'alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer, al centre, aguantant una pancarta que diu D.S. Smith Valls,
no es tanca una màxima que subscriuen els sindicats UGT, CGT i comissions obrides. D'altra banda, avui també hi ha espai per la mobilitat. I diu el més, els maquinistes desconvoquen la vaga després d'una nova jornada de caos ferroviari. El govern va criticar que no es complissin els serveis mínims decretats.
Més coses, pel que fa a la llengua catalana, Sant Jaume dels Domenys rebaixa el nivell de català en una oferta pública per la pressió de convivència cívica catalana. La crònica judicial ens diu que FUNECAM recorrerà la sentència que pretén anul·lar el projecte de funerària pública del camp de Tarragona. Més coses, a Tarragona una aplicació permet saber si les escales mecàniques funcionen. Es tracta d'una iniciativa d'un veí que recull la informació que envien els usuaris sobre l'estat de les infraestructures.
I a la Canonja, descomptes del 30% a la taxa de la brossa per utilitzar la deixalleria. I un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera pel que fa a Societat, l'Associació de Dones Africanes de Tarragona lluita contra la mutilació genital femenina. I a Reus, l'Ajuntament licita les oves per crear una nova zona verda i d'activitats a l'aire lliure davant la biblioteca Javier Amuros. Seguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cova en portada, què destaca?
Doncs la imatge és de la vaga de maquinistes. En veiem en primer pla un d'ells amb un cartell que diu per un ferrocarril segur i digne. Expliquen que no hi haurà més vaga de trens i augmentarà un 77% la partida destinada a manteniment de les xarxes de DIF.
El titular destacat són paraules textuals de l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que diu que no és un privilegi, és una qüestió d'equitat. I fa referència a la petició de tenir un servei per tractar els ictus 24 hores que han fet seves l'alcaldessa de Reus, però també els alcaldes de Tarragona, Tortosa i Valls, que exigeixen el servei de trombectomia.
És notícia també a Vilaseca que Aircross inverteix 30 milions d'euros per soterrar les esferes gegants. Es tracta d'un compromís signat el 2001. Forma part del procés de descarbonització.
Apareix el primer vídeo d'Antoni Gaudí a Barcelona el 1922. Una notícia avui en portada i obrint l'apartat de Reus. També és informació de la jornada que al port de Tarragona s'assuma el projecte d'àrea metropolitana i a Corbera d'Ebre el govern assegura la rehabilitació del poble vell. És el que destaca en aquest dimarts 10 de febrer.
I si apliquem una miqueta més al camp de visió, el que toca és fer un bon repàs de tot el que la premsa d'ambit generalista assenyalen primera plana. Tu diràs, què hem de saber d'un dimarts, com dèiem, 10 de febrer, Sònia? Doncs, evidentment, les eleccions a l'Aragó és el que ocupa les portades de la premsa i també aquesta vaga. El periòdico diu que Vox va superar el PSOE en un de cada quatre municipis d'Aragó. El cinturó vermell de Saragossa i la zona rural clausen l'escalada.
Federacions socialistes demanen reflexió i autocrítica arran de la desfeta. El PP demana responsabilitat al partit de Bascal i que no bloquegi l'acord. L'ultradreta exigirà conselleries amb estructura per entrar al govern. La imatge que ha escollit avui al periòdico és de la vaga desconvocada. Transports augmentarà un 20% anual la despesa prevista en manteniment ferroviari fins al 2030, després de pactar amb els sindicats.
I es veu en aquest cas un usuari que mira a l'interior d'un tren de rodalies. Comerços de l'àrea de Barcelona van pagar fins al triple de taxa d'escombraries el 2025. Les dades de recaptació del 2025 revelen increments en rebuts mitjans del 212% a Viladecans i del 123% a Sant Cugat.
Altres temes, la investigació del govern sobre la pesta porcina reobre la hipòtesi de l'entrepà. Almenys 900 famílies esperen una vivenda d'emergència a Catalunya. La plataforma marina del fòrum tindrà un espai multifuncional per esdeveniments i el Barça obre la campanya electoral amb la dimissió de la porta.
La Vanguardia, Feijo, allarga la mà a Vox mentre Sánchez evita l'autocrítica. El PP vol accelerar els acords per incloure el partit de Bascal als governs d'Aragó i Extremadura. La imatge de la Vanguardia d'aquest dimarts és de Bad Bunny que guanya la Super Bowl a Trump.
A la final de la Lliga de Futbol Americà, la Super Bowl, la van guanyar els Seawogs, però el vencedor global va ser l'artista portorriqueny Bad Bunny, que va aconseguir amb la seva actuació a la mitja part l'audiència més gran de la història. Acompanyat de Lady Gaga i parlant només en espanyol, el músic va proclamar l'orgull de ser hispà. A Trump el xou li va semblar horrible.
L'acòmplice d'Epstein suggereix que exculparà Trump si la treuen de la presó. Maxwell es nega a declarar davant els congressistes al Capitoli. La crisi ferroviària ja afecta tots els sectors econòmics de Catalunya. Els sindicats majoritaris dels maquinistes desactiven la vaga.
També avui, La Vanguardia, entrevista Carlos Zanon, que publica Objetos Perdidos. El suïcida està desconnectat en un món hiperconnectat. També parla del Pla Jornat. Barcelona activa la plataforma Marina. I investigació 3 cafès al dia redueixen el risc d'Alzheimer.
Continuem ara precisament amb la portada de l'Ara. Vox exigeix al PP entrar al govern de l'Aragoa amb condicions. Els de Bascal volen un executiu que abaixi impostos i vagi en contra de la immigració i les polítiques verdes. L'ultradreta reclama carteres amb competències reals i pressupost i Feijo li demana responsabilitat. En portada, Bad Bunny anerva el president dels Estats Units a la Super Bowl.
I es veu, doncs, tota una sèrie de gent ballant. També destaca que Maxwell, l'acòmplice d'Epstein, disposada a pactar el perdó de Trump. Parla de la crisi ferroviària a fi d'una vaga amb serveis mínims incomplers. Treballadors i ministeri pacten més plantilla i més manteniment. I les obres del Tunnel de Rubí duraran tres anys. La infraestructura és clau per a les mercaderies internacionals.
I acabem amb el punt avui, que titula Espiral armamentista. Europa augmenta la seva despesa en indústria bèl·lica i recupera el servei militar, en resposta a l'amenaça russa i el gir estratègic dels Estats Units.
Aquests són els titulars d'avui dimarts 10 de febrer.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
I ara arriba l'hora d'analitzar l'actualitat. Moment per l'opinió. Cada dimarts acompanyats d'un periodista tot terreny, és en Joan Boronat. Publica el diari de Tarragona des de fa dècades i és corresponsal de Catalunya cristiana a nivell de l'arcabisbat. Joan, bon dia, bon dimarts. Què tal, com estàs?
Bon dia, bon dimarts, estem bé, estem bé. Doncs escolta, ho celebrem que estiguem bé. Mira, jo no ho puc dir tant, perquè des que m'he aixecat de dormir, que tinc com un esgarrapó de coll, que, escolta, m'haguéssim anat de meravella els blaiets de l'altre dia que comentàvem i anar a beneir tot el que fes falta. Totes les benediccions que puguin ser possibles en modo d'aliments per protegir...
Doncs mira, m'ho he de fer passar amb uns caramelets d'eucaliptus que m'he posat a la butxaca abans de sortir de casa. En fi, què hi farem? Escolta, Joan, avui a l'informatiu ens en fèiem ressò. La gestió de l'aigua al Gaià torna a ser el centre del debat. I de fet, a partir d'avui, l'Agència Catalana de l'Aigua i RapSol alliberen un cabal extraordinari per millorar la qualitat ambiental del Gaià
en aquest context marcat per l'erosió i per la manca de flux regular al riu, sobretot el tram baix. Això després de les últimes pluges que hi ha hagut aquest mes de gener, el passat mes de desembre, i que han fet incrementar la cota. Ho podríem gairebé celebrar, no?, aquesta geianada extraordinària al tram baix que costa de veure.
Sí, sí, costa de veure i genera sempre expectació, sobretot a la desembocadura, a la platja de Tamarit, en què un bon cavall d'aigua s'endins cap al mar, amb el seu color xocolata, degut a que els sediments de la sola del pantà, que és la comporta que s'obre per alliberar l'aigua en aquests casos, arrossega aquests sediments acumulats al fons del pantà.
Com bé dius, les pluges són les que han facilitat que un cop més es pugui alliberar aquest caval ecològic pel bé de la biodiversitat del tram final del riu, aquests 11 quilòmetres que separen la presa del terme del Callar, propietat de la refineria de Repsol, fins a arribar a mar, no?
els aiguats, millor dit, les pluges que han caigut a la capçalera del riu, a Santa Coloma, als rierols de Sant Magí, de Viure, de les Piles de Gaià, doncs han fet que no hagi sigut una crescuda, diríem, efímera del riu, sinó que manté un cavall constant, amb imbat, evidentment, que no pas la cresta de...
de la Crescuda, però això ha fet pujar al nivell de l'embassament les fonts de les Canelles de Santa Coloma, que és el punt on es considera que oficialment neix el Gaià. M'enviaven unes fotos fa pocs dies d'aquestes fonts.
que ragen a dos o com feia anys que no veien que fluís l'aigua amb tanta quantitat. I tant. Per cert, Joan, tu avui publiques sobre això al Diari de Tarragona, les pàgines especials de Tarragonès al dia. Has pogut...
parlar amb algú que d'aigua en sap molt, d'aigües subterrànies, per ser exacte, i a més a més és membre de la Junta de la Comunitat d'Arregants, i t'explicava també el seu parer, no? Sí, el Pere Sant Romà és un dels membres de la Junta d'Arregants, de la Riera de Gaià, de la Comunitat d'Arregants,
I bé, m'explicava la quantitat d'aigua aquesta que s'ha començat a alliberar avui a les 8 del matí, des de l'embassament, fins a una operació que durarà fins al dijous, també a les 8 del matí, en què es tancaran comportes. Això comença a fluir l'aigua, ell em deia, d'uns 500 litres segons,
Anirà incrementant fins a solir els 2.000 litres segons, que serà el pic més alt de l'alliberament de l'aigua, i després anirà decreixent altra vegada per tancar comportes, com he dit el dijous. L'aigua costarà una mica d'arribar a mar, perquè s'han d'omplir els gorts, l'aigua s'ha d'obrir pas, no oblidem que la llera del riu sense...
sense que baixi aigua, doncs es va omplint de vegetació, i també l'acabar, el tancar comportes, també encara durarà una estona que passarà aigua, no? En Pere Sant Romà em deia, bueno, és del sector ell que opina que alliberar aquesta quantitat d'aigua és mal baratà l'aigua, però fareix, com a membre de la comunitat de l'Aigua de Gaià,
que l'aigua quedi verdada a l'embassament perquè quan arriba l'estiu a vegades hi ha d'haver restriccions pel regatge degut a que el nivell de l'embassament baixa molt o té la mínima expressió perquè per haver-hi un 0,6% de la capacitat a l'estiu ara hem passat
a un 5,3. Per tant, hi ha una diferència abismal. Doncs és dels que defensa que no s'hauria d'alliberar aquesta aigua a mar. Joan, ara aquest mes de gener Port Enrere publicava que Rapsol ha extret més de 47.000 milions de litres d'aigua de l'embassament del Catllà en 20 anys.
Clar, l'alliberament que comença avui d'aigua i que s'allarga fins dijous és fruit de l'acord que ja ha subscrit entre Rapsol i l'Agència Catalana de l'Aigua i que defensen també les entitats conservacionistes i de caire medi ambiental del nostre territori. En tot cas, amb aquesta xifra, 47.000 milions de litres d'aigua. Quan tu l'escoltes, què et preocupa més? La xifra absoluta? L'impacte ecològic?
La manera com es gestiona o com es regulen aquestes extraccions? Bé, aquí hem de partir de la base que l'embassament és de titularitat privada d'una empresa. Per tant, es va subscriure també un acord amb les comunitats d'Arregants, del Callà, la Riera, el Tafulla...
de respectar un cabal destinat a la pagesia, no? Per tant, això en teoria queda garantit, tota aquesta xifra astronòmica, esclar, estem parlant de 27 anys, crec, no?
és com esfreïdora, perquè és una quantitat molt gran d'aigua, però, clar, és al llarg dels anys. Segons tenim entès, actualment Repsol no extreu aigua de l'embassament, sinó que s'abasteix del Consorci d'Aigües de Tarragona, de l'aigua de l'Ebre. El que sí que és important, crec,
A banda que periòdicament es pugui alliberar una quantitat d'aigua per la regeneració de l'últim cram del riu i per la seva salut ambiental, és garantir l'aigua pel regatge. És a dir, no deixar tampoc el pantà en hores molt baixes, perquè després els pocs pagesos que queden, gairebé...
es reguen les hortes pel consum domèstic, no per una producció hortícola en plan d'economia familiar, doncs que això quedi garantit, perquè si no es poden regar les hortes en el cas...
concret de la Ria de Gallà, que és el municipi dels afectats, que té més hectàrees de regadiu, doncs també és malmetre. Un altre aspecte de l'ecologia, no? Entraríem, potser, en el camp de rebaixar la presa, com sembla que s'està estudiant, fins i tot retirar-la del tot. Això val molts diners, perquè hi ha moltíssims milers de tones d'ematerials a retirar.
I després hem de tenir-ho en compte, que també algú ho ha comentat, que amb els episodis de pluges intenses torrencials que estem veient en diferents punts de l'estat espanyol, com Andalusia, València, aquí Catalunya mateix, el pantà té un efecte regulador perquè no oblidem que, tot i ser un riu modest el Gaià, també ha tingut avingudes
ben importants. L'any 21, per Sant Cinto, uns iguats que se'n va dur el pont de la carretera a la ria de Gaià, va inundar totes les hortes dels voltants de la desembocadura i també del curs del riu, baixat de Salomó o navall, que també té un efecte regulador.
Aquí ja és obrir un meló que, vaja, si l'obríssim ara no el tancaríem en tot el que queda de programa. En tot cas, és un debat obert i que ara mateix s'està tractant. Ens reservem això per una altra ocasió, que és l'eliminació o no en la seva totalitat o parcial de la presa del Catllà.
La notícia en l'àmbit territorial, en l'àmbit baix que hi ha d'avui, d'aquests dies, és que s'està desenvassant més aigua del que és habitual del pantà del Callà. No sonaran les sirenes que es van instal·lar fa uns quants dies i que es van provar a moda de simulacre. Serà una vinguda d'aigua raonable, però sense haver de patir.
Sí, sí, però no hauria estat gens malament que haguessin sonat les alarmes, perquè si no són vocacions així, no sé si caldrà engegar-les mai, no? Per tant, sempre hi ha algun despistat que, sobretot gent que té hortes en un costat de riu, més enllà de l'altra banda del nucli, el va de la Riera en aquest cas,
que l'agafa de sorpresa i s'ha trobat que no pot creuar per tornar cap a casa. Doncs seny, sentit comú i responsabilitat, desitgem i demanem a tothom que ens estigui escoltant. Joan Moronat, gràcies un dia més per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Una abraçada. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Fins la setmana que ve.
En aquestes alçades del programa, com sempre, fem una petita pausa, però obrim el parèntesi amb una nova pàgina musical en català, que aquest cop ve encapçalada per la cantant i productora sabadellenca Venus, que ha publicat per Vi la piscina, el tercer i últim avançament abans de la publicació del seu segon àlbum, que es dirà Mai vista trista i que veurà de llum passat demà. Sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
El món serà teu alguna tarda. I si no és aquesta, serà una altra. El món serà mort, però no pels fatges. T'ho cuida les promeses en veu alta.
I hem vist que avui no, ja no ho podrà ser. I cada cop que he passat per les coses, vaig fer el cap per no veure-te al cerrer. I jo estic torcant per mi la piscina. No coneixia l'arbre que quia el camí. I ara ho estic torcant per mi la piscina. Roda de Bona continua apostant per un municipi. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Marc Serraura. Comencem a premiar, on a quarts de dues s'ha iniciat un incendi al carrer Núria. De moment, pel que sabem, no hi ha ferits. Allà hi ha el nostre company Marc Rodríguez de Premià Mèdia. Bona tarda.
Bona tarda, Mercè. Incendi al sisè pis del bloc número 11 del carrer Núria de Premià de Mar. Aquest migdia s'ha originat aquest foc que s'ha produït a la planta més alta de l'edifici. Segons els bombers, una estufa elèctrica hauria ocasionat aquest incendi, però per sort també han explicat a Premià Mèdia que no hi ha ferits, només s'han de lamentar danys materials, però tampoc estructurals. L'incendi està ara mateix controlat i treballa en vuit dotacions de bombers, així com emergències mèdiques, Mossos, Esquadra i policia local.
Moltíssimes gràcies, Marc. Doncs estem pendents, però ja veiem que de moment no hi ha ferits. Més qüestions. El govern preveu la represa total del servei de rodalies entre finals d'aquesta setmana i principis de la que ve. Tot i això, encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat perquè s'hi estan fent revisions, ho ha confirmat avui la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Renfe ha informat que s'ha posat en marxa avui el 80% del servei previst i ha partit que al llarg del dia continuaran registrant-se algunes incidències com a conseqüència d'aquesta vaga que ahir es va desconvocar però que continuen fent alguns sindicats minoritaris. El responsable de Renfe a Catalunya del sindicat UGT, Francisco Cárdenas, ha explicat dos dels acords inglosos en el pacte entre el Ministeri i els sindicats.
Porque sí, sí, yo nos quejamos mucho del tema de las contratas. El señor Hernández en su día quitó que por ley estaba, que se tenía que hacer de una manera, se permitió en aquel momento, y la ley sigue estando igual, en casos excepcionales, que para supervisar a la contrata, que una sobra sea personal de la misma contrata, y eso ha derivado que al final no hay nadie de la empresa DIC, que es quien tiene que ser el que tiene que supervisar en este caso, sino todos son de la contrata. Ponemos el zorro a cuidar la gallina.
I l'actriolissa Mulià ha decidit finalment tirar endavant amb la seva acusació particular d'Iñigo Rejón en el judici per un presumpte delicte d'agressió sexual i molt nerviosa, entre llàgrimes, a les portes del jutge d'aquest matí ha reiterat que no hi va haver consentiment i que anirà fins al final. El jutge ha decidit suspendre la compareixença prevista per aquest dimarts per notificar-li a l'exdiputat de Somar i fundador de Podem l'obertura del judici, però l'havia ajornat per seguretat jurídica.
I al Baix Camp, on després de 50 anys de reivindicacions veïnals, avui han començat les obres per eliminar les torres elèctriques que travessen una urbanització entre reus i que estem vell del camp uns treballs que s'allargaran fins a finals de 2027.
Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa que acabem de fer. És dimarts 10 de febrer.
I han de saber que l'Agència Catalana de l'Aigua i Rapsol alliberen entre avui dijous un cavall generador extraordinari al riu Gaià amb l'objectiu de millorar la qualitat ambiental del seu tram baix. Una maniobra que es fa des de la presa del Catllà i que pretén recuperar la naturalitat del règim hídric mediterrani, tot afavorint una millor dinàmica fluvial. Segons l'Associació Mediambiental de Sínia, aquest tipus d'alliberaments no només aporten aigua, sinó també sediments com el fang,
que és molt important per la regeneració natural de l'ecosistema. Una operació que ha començat a les 8 del matí amb un cabal inicial de 500 litres per segon, que augmentarà de manera progressiva fins dijous, quan es retornarà el cabal ambiental ordinari. Des de l'aca i rapsol, ho dèiem ara tot just fa una estona, es demana precaució a la ciutadania, ja que aquest increment sobtat del cabal pot afectar passos del riu i finques properes a la llera i recomanen evitar aquestes zones durant l'actuació.
N'hem parlat fa una estona amb el periodista Joan Brunat en una nova anàlisi de l'actualitat que tots vostès poden recuperar des del servei de ràdio a la carta. Va, però, que els propers minuts canviarem de registre. I per començar els oferirem un reportatge que ha preparat la nostra companya Ana Plaça que segueix al detall tot el que té a veure amb el transport per ferrocarril que passa per unes hores baixes i dissabte va ser a la manifestació de Barcelona.
i després, un dimens més, en aquest programa ressonarà l'eco del Gaià, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Eco, eco, eco. Va, que ens espera tot això i moltes més coses, aquí, a Baix Gai al Dia.
La ràdio del territori, la ràdio que et representa. Baix gaià al dia. Sense el rei! Sense el rei! Sense el rei! Sense el rei! Sense el rei!
Aquest és l'ambient de la manifestació de dissabte a la tarda, convocada per plataformes d'usuaris arreu del país a Barcelona. Als assistents els unia l'angoixa permanent de no saber quan passarà el tren i en quines condicions, si és que passa. La percepció general és que el servei ferroviari fa anys que pateix un deteriorament constant i que ara, després de l'accident de Gelida, ha arribat a un estat de col·lapse.
El lema era sense trens no hi ha futur i aquest de fet és una de les proclames que més es va sentir. També n'hi va haver d'altres com volem un rodalies que funcioni cada dia, transport públic, servei de qualitat i se'ns acaba la paciència de tanta incompetència. A la manifestació hi havia gent de tot Catalunya i també del Baix Gaià.
Nosaltres vam conversar amb la Carme Hernán, que cada dia està esplaçat de Torredembarra a Barcelona amb tren. Aquesta és la seva història.
de les plataformes d'usuaris d'aquest dissabte a Barcelona. Hi ha també representació de Torredembarra. Vam fer una crida entre els meus usuaris de tren i vam localitzar la Carme Hernan. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu ets usuària habitual de Renfe, o ho eres? Sí, exacte. Tu ets de Torredembarra,
I treballes a Barcelona. Exacte, exacte. Jo cada dia agafo el tren a les 6 del matí i per tornar, hauria d'arribar a les 7 del vespre, però mai cap dia arribo a aquesta hora. Sempre arribem... El trajecte hauria de ser d'una hora i quart i sempre acaba sent de dues hores com a mínim.
Clar, hem viscut unes setmanes completament caòtiques, fora del comú, amb una crisi absoluta, però la situació venia de lluny, ja, d'abans. Sí, sí, sí, de fet els trens, aquests retards, la farta d'informació, problemes... Fa molts i molts mesos que s'arrosseguen, anys, diria jo. Quants anys fa que treballes a Barcelona? Jo fa molts anys, el que passa que a Barcelona fa molts anys que treballo, però visc a Torredembarra des del 2019.
I llavors agafo un tren fa uns sis anys, sí. I has vist un canvi, una progressió en aquests sis anys? Cada vegada anem a pitjor. Cada vegada anem a pitjor. En comptes de millorar les coses, cada vegada hi ha més avaries, cada vegada hi ha més incidències, la puntualitat cada vegada n'hi ha menys de puntualitat. Sí, que ja arriba a ser desesperant.
Tu també vas viure de ple el tall de roda, abans que et comencés a gravar deies, mira, tu no ho vas passar massa malament. No, perquè allò ja hi comptàvem amb allò, ja sabíem que havíem d'agafar els busos per un període de 4 o 5 mesos.
I bé, com que ja estàvem mentalitzats no passava res, però és que ara, clar, no saps què et trobes al matí, agafes el tren al matí i no saps què et trobaràs, no pots comptar amb res. I a les tardes, com quina situació et trobes? Perquè també sento molta gent que es queixa a les tardes. A les tardes, mira, l'altre dia, el divendres passat, vaig córrer per poder agafar el tren que agafo habitualment, resulta que l'havien cancel·lat i no ho sabia. Em vaig haver d'esperar mitja hora i vaig arribar a casa, en comptes de les set que hauria d'haver arribat, vaig arribar a quarts de nou.
L'estació de Torre d'Embarra és una estació petita amb bastants usuaris. Sí, són bastanta gent. I també hi ha, atenció en aquest cas, el viatger. Quina és la teva experiència en el cas de l'estació? Sí, el que passa que...
Hi ha una persona allà a guixeta, a la taquilla, però moltes vegades no et poden donar més informació que la que tenim. Llavors nosaltres tenim la sort que tenim aquest grup de WhatsApp, aquest xat, i la informació ens la passem entre nosaltres al minut.
I llavors és la millor manera que tenim per informar-nos, perquè no pot refiar de ningú dels de RENF, ni a dir, perquè no tenen tanta informació com podem tenir directament els usuaris. Els usuaris de Torre d'en Barra, no sé si heu fet grupets, si sou un grup de gent que us trobeu els dematins del tren, sou habituals? Sí, hi ha gent que sí, que ens trobem cada dia, som els mateixos. Hi ha gent que no baixa cada dia a Barcelona, hi ha gent que fa alguns dies de teletreball,
I jo ara mateix, aquesta setmana, també he aconseguit no agafar el tren. Tinc la possibilitat de quedar-me a Barcelona i he triat això perquè, si no, és impossible. No tinc temps per fer res i és que, no sé, em causa ansietat i tot. Com vas prendre aquesta decisió de quedar-te a Barcelona i no sé per quant de temps l'has pres, aquesta decisió? Bé, va ser a partir de fa dues setmanes que hi va haver... Bé, que els maquinistes van decidir no agafar els trens. Llavors...
És que no teníem trens al principi. Llavors vaig dir, doncs, bueno, em començaria a quedar a Barcelona, perquè és que, clar, no tenim busos a Torre d'Embarra. Llavors, tampoc és qüestió d'anar a Tarragona a buscar el bus cada dia, perquè és temps incrementat de trajecte, i això no és viable, de moment. En la feina has tingut algun problema? T'han fet comentaris? No. O s'han mostrat flexibles? Tinc la sort que és una feina flexible...
I, bueno, si arribo tard, doncs recupero aquelles hores, però no, vull dir, ho tinc bastant bé. És molt flexible. Això també potser et dona una mica de tranquil·litat? Això em dona una mica més de tranquil·litat, però si tingués uns horaris molt estrictes, és que no... És impossible poder arribar a l'hora amb el transport públic que tenim. Abans. Tant desastrós.
Abans desmentaves el tema dels autobusos. A Torredemarra hi ha un autobús al dia que connecta amb Barcelona, però és a partir de les 9 al dematí que... Sí, i a més és un autobús que el vaig agafar, de fet, un diumenge, que passa a les 6 i quart de la tarda, i aquest bus va fins l'aeroport...
O sigui, recull gent d'Altafulla, de Torredambarra, i va a l'aeroport i dóna molta volta. I és només un al dia. I quantes hores vas estar? No, vaig estar potser una hora i mitja, però clar, ja vaig trigar a arribar, no va arribar puntual. Saps? Llavors ens aniria molt bé tenir busos.
com a alternativa al tren i que tinguessin una freqüència a llores punta que poguéssim tenir un autobús cada hora de 6 a 9 del matí que n'hi hagués un cada hora i a l'hora de tornar també a partir de les 5 de la tarda que poguéssim tornar a Torre d'Embarra des de Barcelona.
Aquí, suposo que una mica el tema és la dificultat de qui posa aquest bus, qui el paga, i poder quadrar horaris. De fet, heu fet un grup d'usuaris, heu fet peticions, algunes individuals d'altres col·lectives, a alcaldia, perquè es moguin fitxa. Sí, vam decidir enviar-li un correu a l'alcalde,
explicant la situació, que els trens, no podem confiar en la puntualitat dels trens, necessitem poder arribar a les feines, poder arribar a la gent que estudia, poder anar a estudiar a Barcelona, gent que ha d'anar al metge, i hi ha altres poblacions com Falsets que han aconseguit un servei de bus. Torredambarra és una ciutat que té molta gent, molts turistes que venen, hem de tenir accessibilitat,
perquè la gent pugui arribar i pugui anar a Barcelona, també. El que em van dir de l'autobús del Farcet és que va ser un dia concret. Suposo que no és tant el problema d'habilitar un dia, que potser es pot fer, però fer una línia regular. En qualsevol cas, l'alcalde ha accedit a trobar-se amb vosaltres. Exacte, exacte. Ens ha enviat un correu que farem una reunió el proper dimarts a les 7 de la tarda amb...
Tothom que hi vulgui anar, sobretot usuaris del tren, per veure quin és el punt de la situació i com podem millorar el tema del transport. Tens esperances que l'Ajuntament pugui fer alguna cosa en aquest àmbit? Voldria pensar que sí, perquè jo crec que és una necessitat que tenim. Altres pobles ho han aconseguit.
I, bueno, jo crec que sí, que si fem una mica de pressió podrem aconseguir millores en aquest aspecte. Ara, el mes que ve, teòricament, perquè encara havíem dit el 9 de març, però ja veurem tal com estan anant les coses, que han de començar les obres del túnel del Garraf, com a usuària, aquesta perspectiva d'unes noves obres... Això, bueno, pot ser desastres, però jo crec que...
En aquest cas, la Renfe o... Han de posar un transport gratuït alternatiu, no? No poden deixar els usuaris penjats. Llavors, jo confio que hi haurà busos, idealment haurien de ser busos de cada població directa a Barcelona, que això no sé com ho justinaran o no sé com ho faran, perquè no haguem de perdre tant de temps parant a tot arreu, no?
O almenys que fossin segni directes, també, amb el mateix servei de tren, no sé, a Torredambarra, que apareix a Sant Vicenç, alguns que apareixen a Vilanova i els altres ja directes a Barcelona. Tu has fet l'experiment alguna vegada d'anar fins a Tarragona amb autobús i allí agafar l'altre autobús a Barcelona? Sí, ho vaig haver de fer el primer dia que no hi va haver trens per culpa d'aquesta vaga encoberta de maquinistes.
I, bueno, aquell dia, clar, a les 6 del matí, que volia agafar el tren, em vaig presentar a l'estació, no hi havia trens, el meu marit treballa a Tarragona, em va acompanyar a l'estació d'autobusos, em vaig haver d'esperar fins a les 9, que passés un bus, i vaig arribar a la feina a les 11. O sigui, això és totalment inviable. Quina hora t'havies aixecat aquell dia? A les 6 del matí. Mare de Déu. Sí, sí, sí. Cinc hores després d'haver-te aixecat vas arribar a la feina. Exacte, exacte. Però, bueno...
almenys vaig poder arribar, que hi ha gent que potser es va quedar a casa directament, perquè és que no hi havia altra. Tinc alguna experiència així amb el tren que recordis especialment? Allò d'aquell dia ens vam quedar tirats, ens vam fer canvi de trens, vull dir... Sí, constantment, o sigui, canvis de trens, estàs en el tren...
a l'estació de França el mateix, i llavors et diuen, no, ara aquest tren no sortirà, canvieu de tren que està en una altra via, i vinga, tothom canvia'ns d'allà, gent gran, de vegades que els costa caminar i això, han de baixar del tren, tot això, quedant-nos enmig d'un túnel sense llum, això també m'ha passat alguna vegada. Això és una mica el clàssic, eh? Exacte, i que no et diuen res, que no t'informen, això, saps?
Depèn del maquinista, de vegades no tenim cap informació, de vegades sí que hi ha maquinistes que et van dient al moment, mira, ara ens han parat per això o per l'altre, perquè hi ha tràfic de trens o perquè hem marxat la corrent elèctrica, una baixa de tensió que sigui.
Depèn del maquinista. I recordes algun viatge, allò que diguis, és que avui hem fet el temps rècord, Barcelona-Torre d'Embarra? Bueno, és que són tants que ja no ho sé. Ja no ho sé, però és això. El trajecte és una hora i quart i de vegades ha estat tres hores per tornar. Vull dir, és que és això. El tren ja surt tard. O no hi ha tren. O hi ha el tren i no hi ha el maquinista. Estació de França. Igual...
Està ple de trens però no hi ha cap maquinista. Els maquinistes no hi són. On són? Llavors el tren no pot arrencar i estem allà, tots els usuaris esperant, rebuntem amb els armilles grogues, ningú sap res. Això passa? Que la gent que ha de donar la informació moltes vegades no la té? Sí, sí. No, moltes vegades és que no saben res. Tenim més informació
Jo els usuaris, gràcies als xats que tenim, que ens anem comunicant al minut de què està passant, que no pas la informació que puguin donar els mateixos treballadors que estan allà per informar, en teoria. I també hi ha hagut molta incertesa amb alguns dels abonaments que han anat sortint. Ara aquests dies hi ha l'abonament gratuït, però a vegades a taquilles també es queixaven els usuaris.
Bé, està bé que donin abonaments graduïts, però és que això no soluciona els problemes. Volem que les coses funcionin, que els trens passin, que vagin puntuals. Si hem de pagar, pagarem. Volem pagar, però que funcionin. Tu tens vinculació amb la plataforma Dignitat de les Vies? Bé, ho conec a diversos membres, sí, sí. No hi participo activament, però sí que els vaig seguint, sí, sí.
I aniràs amb aquesta reunió que hem dit amb l'alcalde, que serà aquest dimarts a la tarda? Sí, intentaré anar-hi perquè justament aquest dia faig teletreball i puc anar-hi, però si fos un dia normal no hi podria anar perquè a les 7 no hauria arribat encara a Torredembarra. Carme, moltes gràcies per acostar-nos al teu testimoni enmig d'aquesta manifestació d'usuaris pel transport públic i sort i ànims. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
És el testimoni de la Carme Hernán de Torredembarra. La vam entrevistar durant aquesta manifestació que es va fer dissabte a Barcelona, que va sortir a les 5 de la tarda a l'estació de França i va pujar per via Laietana fins a arribar a la plaça Sant Jaume. Allí es va llegir el manifest de la jornada. La tarragonina Ana Gómez, de Dignitat a les Vies, va parlar en nom de les diferents plataformes d'usuaris convocants.
En el seu Parlament, referències constants al patiment de la gent, que depèn del tren per desplaçar-se, i també una crítica contundent a la farta d'inversió a la xarxa de regionals i rodalies, perquè les prioritats, diu, són unes altres.
a la manifestació de les plataformes. El transport públic s'ha de defensar més que mai. Avui som aquí, treballadors, joves, estudiants, empreses, persones que pugen al tren i persones que esperen. Gent que defensa un habitatge digne, que lluita per viure a Barcelona i gent que lluita per viure als seus traductoris. Perquè defensar el tren també és defensar el dret a viure.
Jo soc de Tarragona i estimo la meva ciutat. I no vull marxar perquè els trens no funcionin. No vull haver de triar entre la meva ciutat i la meva feina. I aquest sentiment s'estén al llarg de tot el territori.
Es parla molt de la Catalunya rural. Aneu a viure als pobles, però quan vénen malgades us deixen enrere. No hi ha pla alternatiu, perquè clar, ni tampoc calem de localitzar a les ciutats més grans.
No podem cometre els mateixos errors que hem dit. Concentrar tot el transport en una capital i oblidar la resta del territori. Els que vivim més enllà de l'àrea metropolitana també perdim el centralisme de Barcelona.
Necessitem una xarxa terribiària que connecti tot el país, no només la capital. Es veu que hi ha milions per ampliar l'aeroport, però no per garantir el transport digne per tots nosaltres cada dia. I que teni clar, l'economia és important, però l'economia no és res sense la gent.
Quan feu el transport públic, no feu només un servei. Cauen oportunitats, dret, dignitat i benestar emocional.
ja heu vist-ho que ha plogut, no? Doncs que no ens enganyin, que no està en la pluja. Si el sistema hagués sigut fort i no hagués estat infrafinançat brutalment durant dècades, quan una xarxa està malalta, qualsevol cop l'enfonsa. I és més fàcil culpar a la pluja que reconèixer que aquest caldari té noms i cognoms, rons i amics.
Hem de recuperar i defensar el transport públic, no amb mesures improvisades ni amb gratulitat, que no funciona, sinó amb inversió, dignitat i qualitat, perquè sense temps no hi ha futur.
Quan feien els drets, toca el Saladeu. Prou retards, prou abandonament, prou desinversió, prou excuses. El transport públic no és inluxa i avui és responsabilitat nostra defensar-lo, el poble. I escolteu, ser català és un orgull, però aquesta xarxa ferroviària no està a l'altura del país que mereixem.
Eren les paraules d'Anna Gómez Llaurador durant aquest manifest que es va llegir a les portes del Palau de la Generalitat. Aquesta manifestació dels usuaris de trens va aconseguir el suport d'altres entitats. És el cas d'Òmnium i també dels sindicats majoritaris, també de la intersindical. Escoltem per aquest ordre Javier Antic d'Òmnium, Belén López de Comissions Obreres i Camil Ros de la UGT.
Avui, des d'Òmnium Cultural, som tot el dia als carrers per denunciar la sostenible situació de caos provocada per Rodalies, que avui afecta tota la salsa ferroviària de Catalunya i per exigir que l'Estat espanyol
i la Generalitat de Catalunya garanteixin un dret fonamental, tan bàsic com és el dret a la mobilitat. Per això aquesta tarda som a la manifestació unitària, transversal i de país, liderada per la plataforma Les Plataformes d'Usuaris i a la que hi donem suport més de 150 organitzacions socials de molt diversos sectors del país. A Catalunya les desinversions i els incompliments en infraestructures per part de l'estat espanyol
han estat sistemàtics durant dècades i ja estan afectant ara, des de fa 20 anys, a les persones del país en el seu dia a dia, impedint i dificultant arribar al lloc de treball, tornant a casa i amb unes afectacions molt greus per a la nostra economia. Aquesta situació fa dècades que dura governi que governi l'Estat i, per tant, des d'Òmnium Cultural considerem
que el problema és l'Estat i per això considerem que la independència és la millor eina per poder tenir unes infraestructures dignes i segures. La manifestació d'avui és molt important, però aquesta és una batalla que fa 20 anys que dura i que demà, les setmanes següents i els mesos que continuen, haurem d'estar des de la societat civil empenyent per resoldre un problema que avui és gravíssim i letal per a les persones i per a la vida econòmica del país.
des de Comissions Obreres com a principal sindicat de Catalunya. Convoquem a tota la ciutadania i sobretot a les persones treballadores en aquesta manifestació d'avui perquè clarament té una afectació a les persones treballadores. Durant moltes dècades s'ha abandonat i clarament s'ha fet una política classista on s'ha prioritzat una altra mobilitat com l'acta velocitat front a les rodalies que és la que utilitzen els treballadors i treballadores cada dia per anar a treballar. Per tant, nosaltres el que denunciem és que...
La mobilitat és la germaneta pobra de les polítiques públiques i necessitem que la vivenda, perquè a més va relacionat, la dificultat d'accés a la vivenda, que la gent hagi d'anar a viure més lluny i la mobilitat han d'estar en el centre de les polítiques públiques. Reclamem que hi hagi una inversió important i sobretot també denunciem que en les últimes dècades hi ha hagut una externalització
de les activitats que són pròpies d'ADIF i de Renfe i que això ha comportat molta precarietat per les persones treballadores i que aquesta precarietat també suposa un mal servei en el manteniment de les línies i en tot el servei que es dona. Per tant, falta d'inversió, prioritats que no tenen en compte les necessitats de les persones treballadores i externalitzacions...
Recaritzar condicions de treball són les causes que han generat aquesta crisi ferroviària. I el que reclamem a les institucions, doncs, que es tingui en compte les necessitats de les persones treballadores en el seu dia a dia, en la seva mobilitat, per anar a treballar, per anar a estudiar, i que, per tant, s'inverteixi i es garanteixi el dret a la mobilitat, a una mobilitat segura i sostenible, que és la ferroviària. Per això estem aquí i convoquem avui a les persones treballadores en aquesta manifestació.
Bé, estem avui a l'estació de França, i quan veiem com està l'estació de França, doncs és una mica com està la situació de Rodalies, però que ha acabat tenint d'altres condenades, com ha estat el cas de l'AVE també. El que ens hauríem de preguntar és...
Cal que hàgim arribat fins a aquesta situació perquè es converteixi a invertir de veritat en el manteniment de les vies en tota la situació i en les inversions a mig i llarg termini? Creiem que no. És una inversió que ja s'hauria d'haver produït fa molts anys i que tots els governs de l'Estat en són responsables d'aquesta desinversió pública. Quan parlem amb els nostres companys de la UGT,
De Renfe, d'altres parts de l'Estat, quan ja fa temps vam començar a parlar del traspàs de Rodalies a Catalunya, en reunions van dir que aquí està molt pitjor que la resta de l'Estat. Per tant, es denuncia la desinversió crònica. Al mateix temps, també, aquests dies, hem vist una descoordinació
de les diverses administracions. Per tant, el que demanem és que fruit d'aquesta crisi hi hagi un operador únic de veritat, un interlocutor únic de veritat i una informació única i coordinada. Perquè molts dels problemes que hem tingut de Rodalies aquests dies, alguns han estat producte de la desinformació, no producte del deteriorament de les vies. Per tant...
Esquerra Republicana, Comuns, la CUP i Junts també van fer acte de presència en aquesta manifestació convocada per les plataformes i van fer declaracions als mitjans. Sentim per aquest ordre Oriol Junqueras, Esquerra, Jéssica Albiat dels Comuns, Sunso Moreno de la CUP i Jordi Turull de Junts.
Fa molts anys, moltes dècades, que Catalunya pateix un infrafenisament evident, un tracte humiliant que afecta el conjunt de la població de Catalunya. En aquests moments això es fa especialment evident en l'àmbit dels trens, en l'àmbit ferroviari, i per aquesta raó nosaltres defensem que han d'haver-hi dimissions i que han d'haver-hi solucions.
La nostra feina és intentar aportar algunes d'aquestes solucions, com per exemple, continuem insistint en la necessitat de resoldre el tall de l'AP7, d'aixecar barreres als peatges de l'autopista Terrassa Manresa, aixecar les barreres als peatges dels túnels de Vallvidrera, contractar més servei d'autobusos i d'autocars per donar serveis alternatius als passatgers que encara ara no poden agafar el tren.
i sobretot trobar solucions de llarg termini amb inversions que resolguin el dèficit de manteniment que pateixen les vies, la senyalització i els convois ferroviaris. I aquesta és la nostra feina i estic segur que contribuirem a que el país se'n surti.
Prou d'aquest despropòsit de Rodalies, prou d'aquest maltractament a tota la gent treballadora que necessita el transport públic per anar a treballar, per anar a estudiar, i també prou de parlar d'ampliacions de l'aeroport, que és una política classista i que l'única cosa que faria seria incrementar les emissions i portar més turistes.
que ni volem ni caben. Però això sí que vos anuncia que aquest mateix dijuls nosaltres començarem les reunions, estarà la primera reunió de negociacions dels pressupostos de Catalunya i evidentment Rodalies serà un tema central en la taula de negociacions perquè juntament amb l'habitatge Rodalies són les dues preocupacions principals de la ciutadania i han de ser les dues prioritats del govern de la Generalitat i què és el que estem demanant i què és el que defensem.
Nosaltres avui participem d'aquesta jornada de mobilitzacions, hem estat al matí, també som a la tarda, perquè com fa dies ja estem dient que aquesta Catalunya cau a trossos. Això d'avui, d'aquestes mobilitzacions, denuncien la qüestió de la mobilitat, però només és el cap de l'Isaberg...
Avui és la mobilitat i demà serà, com sabeu, el dimecres hi ha una mobilització per educació i demà passat serà la sanitat. Per tant, nosaltres tornem a posar sobre la taula quin és el problema estructural que tenim.
un estat espanyol amb una estratègia absolutament centralista que ha tingut voluntat de posar els recursos en aquelles infraestructures que serveixen per a les elites i no per a la classe treballadora. Per tant, nosaltres tornarem a posar sobre la taula la necessitat de la independència per sortir d'aquest advocat.
Bé, estem avui a l'estació de França i veiem com està l'estació. Des de Junts per Catalunya sabeu que fa dies que donem suport a totes les mobilitzacions que hi ha per denunciar aquesta situació. Una situació que creiem que s'han d'assumir responsabilitats polítiques per tanta incompetència, per tanta deixadesa, per tanta desinformació que afecta tant els usuaris.
per posar en risc també la seguretat dels usuaris que ara veiem com i de quina manera aquesta baixada es està afectant. Per tant, demanem que per respecte als ciutadans hi hagi aquestes responsabilitats polítiques i després que hi hagi lideratge, que deixi d'haver-hi tanta resignació, que deixi d'haver-hi tanta dependència, que deixi d'haver-hi tanta submissió.
amb el govern de l'Estat, amb el govern de Madrid i que la Generalitat, perquè ho pot fer i ho hem demostrat jurídicament, lideri i rescindeixi el contracte pel que fa a la direcció dels serveis amb Renfe. Renfe no pot liderar la solució quan ha estat l'autèntica responsable de tota aquesta catàstrofe que hi ha en matèria de mobilitat a Catalunya.
Sintonia de l'Eco del Gallà, tots els dimarts i també en radifusió aquest espai per parlar de medi ambient, d'iniciatives d'entitats que treballen de forma activa per preservar no només el medi ambient, avui també parlarem de benestar animal, perquè tenim amb nosaltres la presidenta de Torracat, la Montse Vergara, benvinguda. La Núria Vergara, disculpeu. Molt bon dia, Núria, com estàs?
Molt bon dia, Raquel. Primero, gracias por invitar-nos a tu programa. Doncs un plaer perquè sempre ens agrada d'estar pendents de totes les activitats que es duen a terme i que depenen en gran mesura del voluntariat, com és el cas de Torrecat. Aquests darrers dies ens fèiem ressòm, sobretot al magazín Baix Gai al Dia, que s'havia publicat el nou calendari
d'activitats mediambientals a Torre d'en Barra, on moltes activitats locals, moltes entitats que també tenen el seu redir d'acció a la subcomarca, estareu fent possible moltes iniciatives que volen garantir la preservació de l'entorn.
i en el vostre cas us han incorporat en aquest calendari perquè feu accions que beneficien el medi ambient a l'hora que teniu cura de les colònies falines. Parlarem del cas de Torredembarra, però això pot ser inspirador per altres municipis perquè sabem que la gestió de gats, de colònies,
és un repte. A molts ajuntaments, a molts pobles, ho veuen com una problemàtica i avui parlarem del cas concret de Torredembarra, però amb la voluntat que pugui ser útil aquesta experiència a tot l'entorn. Per fer una mica de memòria a Torracat,
Us dediqueu bàsicament a gestionar les colònies. Núria, expliquem en què consisteix, què vol dir gestionar una colònia falina?
Bueno, lo primero es que necesitamos un alimentador. Los alimentadores son la base de la asociación. Sin ellos no podríamos hacer, bueno, sin nosotros, todos somos alimentadores, no podríamos hacer la tasca. Y la idea de la gestión es cuidar de los gatos donde hay una colonia, esterilizar lo primero aplicando el método SER, que es captura, esterilización y retorno a su entorno.
¿Qué evita esto? Evita que se reproduzcan, que haya cada vez más gatos. Y bueno, a partir de allí, pues el alimentador está pendiente de si están enfermos, si les pasa algo, si están todos bien, si...
Mantener aquella colònia el millor possible, el més sana possible. Molt bé. Des de fa uns anys n'heu identificats. De fet, la Núria ens ve aquí a Villada amb una armilla de color groc perquè se'ls vegi clarament.
També perquè no està permès d'alimentar els animals, només vosaltres, els membres de l'associació Torracat que aneu identificats, sou els que teniu permís per posar menjar. Això es fa per una qüestió de salubritat i per impedir, per exemple, que proliferin rates entre d'altres. Això entenc que també com a associació,
us ha ajudat a anar més tranquils pel carrer, a evitar, en certa forma, conflictes que en alguna ocasió sabíem que hi havia gent que us increpava perquè no acabava d'entendre la vostra funció.
Bueno, sí. Hicimos un curso que nos dio el ayuntamiento sobre gestión de colonias felinas. De momento solo a los alimentadores de las colonias en vía pública, porque hay dos tipos de colonias, los que están en la vía pública y los que están en zonas privadas, sean patios...
Descampado, etc. De momento solo lo hemos hecho los que damos de comer en colonias de la vía pública. Entonces nos dan la armilla. Aparte de eso, tenemos un identificativo. Ajá.
con nuestros datos por detrás. Muy bien. Que si, por ejemplo, la policía nos para o lo que sea, porque no nos conocen en el momento que somos de los que alimentamos, nos podemos identificar. Molt bé, doncs una identificació que en aquest cas us acredita com a alimentadors.
Ens has portat dades actualitzades, Núria. Quantes colònies hi ha actualment a Torredambarra? Quina és la seva distribució, ubicació aproximada? Hay 102. Sí, parecen muchas, pero afortunadamente llevamos 15 años aplicando el método CERC y sin descanso. O sea...
Tenemos casi el 90% de los gatos esterilizados. El año pasado teníamos el 90%, pero nos han aparecido gatos nuevos, colonias nuevas, entonces ha bajado un poco el ranking. Pero gracias a que no hemos parado de aplicar el método SER, si no, yo creo que sería desastroso.
Clar, ara deies aquest percentatge de gats esterilitzats ha baixat. Entenc aquí que és perquè hi ha gats domèstics que no estaran esterilitzats i s'han escapat o els han abandonat. Entenc que ha de ser una de les principals causes o que vinguin d'altres termes. Nos han aparecido algunas colonias nuevas.
Entonces, claro, eso aumenta el número de gatos sin esterilizar. Y sí, nos aparecen... El año pasado rescatamos en el centro del pueblo, donde no hay prácticamente colonias ni nada, gatos dóciles de seis meses. Supongo que alguien dejó parir sus gatas, empezaron a dejar a los bebés de seis meses abandonados en medio del pueblo. Fue horrible. Y claro, eso nos aparecen gatos nuevos en las colonias que no sabemos de dónde han salido, etcétera, etcétera. Entonces, claro, eso...
El año pasado teníamos un poquito más del 90% de gatos esterilizados. Y eso es porque no se puede parar de hacer el ser.
El problema que hay es que muchos ayuntamientos dicen que solo tenemos X presupuesto. Esterilizan durante tres meses y el resto de meses ya no esterilizan. Eso significa que aunque hayas esterilizado 100 gatos, el resto de meses las gatas van a parir para en cuatro de promedio.
La mitad promediamos que es hembra, con lo cual imagínate tú el número de gatas que habrá pariendo cuando vuelvan a utilizar otra vez el método 0. O sea, no se puede parar, tienes que estar todo el año, todos los meses, cada vez que te avisan. Nosotros ahora tenemos, porque tenemos colonias nuevas y gatos nuevos, pero aparte de eso, los gatos que nos quedan sin esterilizar son machos y alguna hembra.
De los difíciles, difíciles, difíciles que no hay manera. Aunque apliquemos, tenemos muchas formas de captura, pero hay gatos que se nos resisten. Sobre todo los machos cuesta, los que son que no quieren, cuesta mucho. Pero bueno.
Los que nos quedaban eran eso, los llamados difíciles. Pero claro, ahora tenemos gatos nuevos, colonias nuevas. Parles de gats nous, ¿és perquè els teniu tots sensats? Els identifiqueu, els hi poseu alguna mena de xip, algun distintiu? Desde el año pasado comenzamos a xipar. Cada vez que llevamos a esterilizar un gato o una gata, se le pone el xip. Cada vez que los llevamos por cuestiones médicas,
o veterinaria en este caso, se les pone el chip. Desde el año pasado estamos implantando lo del chip, que además es obligatorio. Pero, no, sobre todo llevamos, las cuentas que llevamos, el censo que llevamos es interno y es a través de los alimentadores. Es que los alimentadores son nuestros ojos y nuestros oídos en la colonia. Claro.
Hi ha 102 colònies, d'aquestes la majoria estan a la via pública o no? Perquè ja parlaves de terrenys privats, la majoria estan en terrenys privats. Sí. La majoria en patios privados. Por ejemplo, donde yo vivo, mi edificio.
Cuando me mudé, ya existía una colonia que yo alimentaba y justo me mudé allí y estaban en mi patio. Ahora solo queda uno, esa colonia ya solo queda un gato, pero bueno, está así. Y los alimentadores normalmente son la gente que vive allí.
El rol de l'alimentador és portar bàsicament l'aliment, deies, vigila, són els nostres ulls en aquestes colònies, però a més a més, també procureu que les zones estiguin netes per evitar conflictes o queixes. És per això que està prohibit donar de comer a els animals, perquè...
Somos los alimentadores los que sabemos cómo se debe hacer y qué hacer. Y claro, nosotros intentamos siempre en la medida de lo posible. Lamentablemente en algún sitio se nos escapa nuestro control.
Pero intentamos mantener la zona alrededor de donde está la colonia o en la colonia lo más limpia posible. Ya sea porque por el viento entra basura, porque hay personas incívicas que algunas veces nos dejan basura en las colonias, todo eso lo recogemos. También estamos evitando que esto siga pululando por allí y contaminando.
A més, teniu com uns elements per dispensar els aliments de diferents models. Fa uns anys, per exemple, es van reutilitzar alguns contenidors que em sembla que fins i tot vau tenir la col·laboració d'alumnat de l'institut que els va decorar. Teniu com diferents sistemes per dignificar al màxim aquests espais on poseu els aliments.
El más básico es el que hemos utilizado siempre. Las garrafas de 8 litros que las reutilizamos para poner comida y agua. Abrimos un agujero, etcétera.
Ahora tenemos también, estamos implementando poco a poco lo de las tolvas y la tolva del agua, que es como lo tenemos en la calle Barcelona, tenemos esto. Pero de momento solo tenemos esta.
Y lo que sí que gracias a la intervención de la regiduría del Benestar Animal, que nos consiguió hace unos años los contenedores del reciclaje que se les daba a los de la restauración, la orgánica, los que estaban ya desechados, rotos...
Perdón. Los chicos del Instituto Ramón de la Torre nos los prepararon para que se pudieran usar para poner comida y agua. Por un lado hay un agujero...
Y se pone una garrafa con comida y por el otro hay un agujero con... se pone garrafa. Tenemos nuestra llave, cada alimentador tiene su llave. No hay muchos, pero sí, tampoco se pueden poner en cualquier sitio, pero sí. Llevan con el cartel del ayuntamiento, conforme es una colonia controlada, gestionada, etcétera, etcétera. Pero sí, sí, ese se recicló. Y muy bien, la verdad es que nos gusta mucho este tipo de...
De contenedor. Y luego tenemos, nos han donado los dos contenedores iglú de aquellos de vidro de antes. Sí. Que estaban rotos. Y los mismos chicos del Instituto de la Torre, bueno, alumnos de allí, los están adecuando porque los vamos a convertir en dos refugios para una colonia que tenemos importante. Que la mayoría de los gatos ya están un poco mayores. Ajá.
Clar, les colònies també han anat evolucionant, perquè fa uns anys hi havia colònies on hi havia moltíssims gats. Ara són més reduïdes, no tenen tants individus. Precisamente porque aplicamos el método C. Si no, yo recuerdo que había una colónia cerca de donde vivo ahora, que cuando yo conocía esa colónia había más de 30 gatos. Ahora quedan tres.
Si no permites que las hembras estén pariendo en una colònia, el número se va reduciendo, que es lo que queremos. És que cada família, deies, de promitge pot arribar a tenir 4 o 5 gats per cadascuna de les camades. Poden anar parint durant anys, no? La seva vida fèrtil, quants anys pot tenir? Bueno, en la calle no és igual que en casa, però conocemos gatas que han vivido más de 10 años en la calle.
Y no paran, aunque estén un poco mayores.
La parte buena de controlar las colonias enfocada al medioambiente es que si evitamos también la proliferación de gatos, de que hayan cada vez más gatos, también ponemos nuestro granito de arena para que no se vea tanto el impacto en la fauna autóctona local del municipio. Parlem de arrosagados, básicamente, ¿no? No, porque, bueno, yo qué sé, hay a lo mejor...
Hay algún pajarito que es de aquí autóctono o que suele vivir por aquí y cuantos menos gatos haya que lo puedan cazar, pues mira, mejor. Clar, és una de les qüestions que de vegades es parla sobre aquest equilibri entre espècies i bé, sabem que la feina de Torracat
Ve de molts anys enrere. Heu anat subsistint gràcies als socis, a les persones que de forma desinteressada s'han implicat com a alimentadors i així. L'Ajuntament us anava donant suport. Creiem segurament que des que s'ha creat la regidoria específicament de benestar animal hi ha hagut un canvi important. Però moltíssim, la veritat.
¿Se pueden mejorar cosas? Sí, claro, siempre se pueden mejorar cosas. Pero la verdad es que estamos muy contentos y además si nos comparamos con otros municipios, vamos, estamos en la gloria. ¿Se pueden seguir mejorando cosas? Sí, sí, sí, por supuesto.
Pero la verdad es que no nos podemos quejar dentro de todo. Hay municipios que están pobres desesperados. Clar, hi ha hagut més aportació de part de l'Ajuntament per ajudar-vos a fer front a l'alimentació, però sobretot també a les atencions veterinàries, perquè us feu càrrec
Quan veieu un gat que potser ha patit un accident, l'han atropellat o està malalt, sou vosaltres qui aneu a recollir aquests animals i els porteu a la clínica veterinària? Sí. El ayuntamiento no nos cobre la parte de la alimentación. Desde el año pasado están intentando ver si consiguen una partida para, por lo menos, ayudarnos un poco, pero de momento no.
Pero los gastos veterinarios y las esterilizaciones eutanasias que entran dentro de lo que es el veterinario, sí, tenemos una buena partida, con lo cual nosotros, si nos llaman de cualquier sitio y nos dicen, hay un gato que está aquí en medio de la calle, no sé qué, que está mal, salimos corriendo. Que nos digan, es que parece que está muerto.
Salimos corriendo igual, porque el problema es que a veces nos han avisado de gatos que en teoría están muertos y no están muertos. Entonces no nos podemos... Lo has tocado, has visto que está muerto. No, no me he atrevido. Entonces tienes que salir corriendo. No vas a dejar que ese animal esté agonizando ahí durante horas. Si está muerto, se avisa la policía que avisa la recogida de animales, pero si...
Està vivo, salimos corriendo con él al veterinario. Más todos los gastos de nuestras colonias, más... Es uno para. En aquest sentit, sempre són benvingudes les col·laboracions per part de l'Ajuntament o de les persones que vulguin donar un cop de mà. Aprofitem, si vols, per fer una crida perquè...
us fan falta alimentadors, sempre va haver una mica de relleu o més mans, però gent que pugui fer aportacions, rebeu aportacions econòmiques, però també rebeu aportacions d'objectes, de coses que puguin ser posades a la venda, perquè de vegades participeu en mercats d'intercanvi, mercadets solidaris... Nosotros siempre tenemos...
Unos mercadillos que hacemos desde San Jordi hasta octubre. Aparte de eso, tenemos tres mercadillos especiales que son el mercadillo de San Jordi, que es con el que empezamos las paradetas, le decimos paradetas. El mercadillo de Segona Más, que este año pasado participamos. Y el mercadillo de Nadal. Aparte de eso, tenemos dos mercadillos los martes...
Martes sí, martes no, de cada mes. Y la gente nos dona ropa, enseres, bueno, nos donan montones de cosas. La mayoría en muy buen estado, incluso cosas que están casi nuevas. Y nosotros en estas paradetas, pues, hacemos un intercambio en Solidarity.
Això ajuda a que pugueu finançar el que deies, la compra d'aliments. També teniu xarxes socials i una pàgina web per si algú es vol informar o vol fer el pas, perquè un alimentador, una persona que col·labori amb Torrecat,
de quants dies ha de disposar, bàsicament, en què consisteix la tasca de l'alimentador, per si algú s'ho vol rumiar, de si pot fer el pas o no. Normalmente los alimentadores vamos todos los días a nuestras colonias, normalmente.
Pero bueno, se puede ir dependiendo de si no les da lata, o sea, comida húmeda. Hay alimentadores que van de acidia, ¿no? Por lo menos yo salgo de lunes a viernes porque los fines de semana me reemplazan unas compañeras, son alimentadores solo de fin de semana o...
O que van por las tardes. En la calle Barcelona yo paso por la mañana y una compañera pasa por las tardes y los fines de semana. El gato que está allí, que es el Bob, que además lo conoce todo el mundo, está muy mimado este gato.
Pero bueno, es que depende mucho de la colonia, ¿vale? Pero mínimamente sí, día sí, día no. El tema del voluntariado del alimentador es que tiene que poner el pienso y si da la tasca, de su bolsillo. Es por eso que nos cuesta tanto a veces conseguir voluntarios para esta tasca.
Porque claro, te lo tienes que gestionar tú hasta que no podamos resolverlo de otra manera. A veces si tenemos un poco de presupuesto, nosotros compramos una cantidad grande y repartimos entre los que más necesitan o los que tienen más gatos, pero normalmente el alimentador tiene que costearse lo que compra para sus gatos.
Doncs és un dels reptes que esteu mirant també d'ajudar a finançar, evidentment, acords que pugueu tenir amb empreses o també amb aquestes persones que vagin fent donacions de forma puntual o d'una manera més regular.
I bé, nosaltres volem agrair a la Núria Vergara que avui ens hagi explicat tot això, però també agrair-li la tasca que fan, perquè sabem que és molt important per ajudar a mantenir la convivència entre gats i veïns.
i des d'aquí aquest, com dèiem, reconeixement i alhora crida a totes les persones que vulguin donar un cop de mà a Torrecat o també a les entitats i voluntaris que els diferents municipis del Baix Gaià estan mirant de dignificar la vida dels gats i de resoldre també les situacions crítiques que es poden produir.
Doncs, Núria, seguirem atents a tots aquests mercadets que aneu fent, també a les vostres xarxes socials, on de vegades aneu fent crides per adopcions de gats, etcètera, etcètera. Moltes gràcies i fins la pròxima.
Arribem als darrers compassos d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia, el programa del Defulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Va, que ens queda encara una estoneta per reflexionar amb les frases cèlebres que cada dia ens porta principalment la nostra companya Sònia Camí, tot i que en algunes ocasions la responsabilitat recau en la Raquel Martínez.
Sònia, va, tu diràs, que et sento riure de fons. Vinga, avui una frase del novel·lista i assagista francès, André Muguat, que diu... Oh!
És veritat, no? Sí, sí, sí. No diu res que no sigui cert. És l'estima, és aquest amor, no? Clar, exacte, com nosaltres que estimem els nostres oients, no? Oh, que bé, que poètic quina manera de cap.
que va al programa per convèncer l'audiència de baixa i al dia que demà, fidelment, a l'hora de sempre, torni a sintonitzar alguna d'aquestes tres emissores, o bé ens escolti en redifusió o des del servei de ràdio a la carta. Així que gràcies a tots aquells i aquelles que des del primer dia ens fan confiança. Raquel Martínez, Sònia Gamí, que acabeu de passar un molt bon dimarts. Fins demà. Molt bon dimarts a tothom. Adéu-siau. Adéu-adeu.
I a tots vostès els esperem, doncs, demà a la mateixa hora. Passeu bé! Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
El dia mundial de la ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R.
Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som. Hola, sóc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit.
Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers. L'univers infinit, a la teva emissora de proximitat.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. El Consell de Ministres ha aprovat una nova llei per restringir la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la sanitat. Un text que vol acabar amb l'anim de lucre que han practicat alguns hospitals gràcies a una norma aprovada per José María Aznar fa gairebé 30 anys. La titular de Sanitat, Mònica García, assegura que la nova norma permetrà acabar amb un tipus de concerts que han parasitat, segons ella, la sanitat pública. L'escoltem.
Va a proteger y va a blindar nuestro sistema nacional de salud de las garras especuladoras y de las garras privatizadoras. Una ley que llevamos demandando desde hace más de 10 años y que es el resultado de todos aquellos que hemos estado defendiendo nuestra sanidad pública de esta privatización. Esta ley responde a un lema ampliamente conocido que es la sanidad no se vende, la sanidad se defiende.
A més, el Consell de Ministres també ha validat un decret que augmenta la protecció dels consumidors de llum i que permetrà imposar multes de fins a 6 milions d'euros a les elèctriques que facin spam telefònic i que limitarà també les penalitzacions per als usuaris que vulguin trencar el seu contracte. Sara Agessent és la ministra de Transició Ecològica. Queremos equilibrar, reequilibrar la balanza entre el consumidor
y también las comercializadoras, las empresas eléctricas, sin barreras, sin prácticas comerciales abusivas y sin la promoción de ofertas poco ventajosas y poco transparentes para los consumidores. ¿Cómo lo hacemos? Bueno, pues yo creo que es fundamental, una de las medidas fundamentales que incorpora este Real Decreto es la prohibición de llamadas no deseadas, llamadas spam de las compañías para ofertar contratos.
salvo consentimiento y solicitud expresa del propio consumidor.
Encara a l'àmbit econòmic, la Comissió Europea ha anunciat que retira els aranzels al Cupra Tabascan de Seat, dissenyat a Barcelona, i que la companyia produeix a Nui, a Xina. Des del novembre del 2024, Brussel·les aplicava el model elèctric a l'aranzel comú del 10% i un 20,7% adicional. El grup Volkswagen havia reclamat reiteradament una solució pel Cupra i la Comissió Europea es va obrir a negociar. Els gravaments es retiraran a canvi que Seat vengui el model a un prem mínim
Límit i els volums d'importació inverteixen productes relacionats amb els vehicles elèctrics de bateria a la Unió Europea. I ha detingut un home a Vilanova i la Geltrú al Garraf per la mort violenta d'una altra aquesta matinada. Pels vols de les 5, la policia ha tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. S'han desplaçat els agents al lloc on també hi ha arribat efectius d'emergència que han intentat reanimar l'home sense èxit. Els Mossos han detingut un home molt a prop d'aquella zona.
Sabies que... Quan passem molta estona amb les mans dins de l'aigua, els dits s'arruguen, però no és simplement perquè la pell absorbeixi aigua. En realitat és una resposta activa del sistema nerviós. Quan els nervis dels dits detecten una exposició prolongada a l'aigua, envien senyals que provoquen la contracció dels vasos sanguinis sota la pell. Aquesta contracció fa que la pell es plegui i formi arrugues.
La prova que no és un procés passiu és que, si els nervis estan danyats, els dits no s'arruguen. Els científics creuen que aquesta adaptació té una funció evolutiva. Les arrugues milloren l'adherència en superfícies mullades, de manera semblant al dibuix dels neumàtics. Això ajudaria a agafar objectes o caminar en entorns humits. A més, el patró de les arrugues és similar cada vegada, però no és idèntic, cosa que indica un control precís del sistema nerviós. Una acció quotidiana aparentment trivial amaga, doncs, un mecanisme neurològic sofisticat.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sabies que...
La longitud dels números de telèfon no és arbitrària. Quan es van estendre els sistemes telefònics al segle XX, els enginyers van descobrir que la memòria humana té un límit clar pel que fa a la quantitat d'informació que pot retenir a curt termini. Estudis de psicologia cognitiva van demostrar que la majoria de persones poden recordar entre 5 i 9 elements sense ajuda. Per aquest motiu, els números de telèfon es van dissenyar perquè fossin prou llargs per oferir milions de combinacions, però no tant per resultar impossibles de memoritzar. També per això solen dividir-se en blocs més petits. Aquesta fragmentació...
facilita que el cervell els processi com a unitats separades. Amb l'arribada dels telèfons intel·ligents ja no cal memoritzar gairebé cap número, però la seva longitud continua responent a aquelles limitacions cognitives originals. Aquesta decisió de disseny, basada en com funciona la ment humana, va influir en sistemes de comunicació arreu del món. És un exemple clar de com la tecnologia no només s'adapta a criteris tècnics, sinó també a la psicologia i a les capacitats reals de les persones.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, CEL 7.0.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en ciències de la salut Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeïsta Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Fa molt poquet que el Sol s'ha posat per l'oest. El cel cada vegada és més fosc i cada vegada es veuen més estrelles al firmament. M'hi fixo que per sobre de l'oest, on s'ha posat el Sol, hi ha una estrella atronjada més o menys a un pam d'alçada de l'horitzó. És una estrella molt peculiar perquè precisament no és una estrella, és Saturn, el planeta Saturn. Des de la Terra els planetes es veuen així, com estrelles,
El cel cada vegada és més fosc, cada vegada es veu més estrelles. Són les estrelles de l'hivern. Els que coneixem una mica el cel podem distingir les diferents constel·lacions i les constel·lacions van canviant al llarg de l'any. Ara estem veient les últimes coetades al cel d'hivern. Veiem Andròmeda per sobre del planeta Saturn, la constel·lació d'Andròmeda, perquè també hi ha la galàxia d'Andròmeda que es podria veure amb binocles o amb un telescopi d'aficionat.
Si tirem més cap al sur, perquè ara estem mirant cap a l'oest, una miqueta cap al sur, dalt de tot veiem l'estrella brillant capella i el cotxer auriga. Per sota, la constel·lació de Taura, com l'estrella vermelleta, el de Baran. I per sobre del de Baran, més cap amunt, hi ha un reguizell d'estrelles molt brillants, les Pleiades, un cúmul obert. Es poden veure a simple vista i amb uns binocles.
Al costat de les Pleiades veuríem un altre planeta, està a Urà, però necessitaríem un telescopi. De moment ho deixarem estar. Si mirem una mica cap a baix, veurem una estrella brillanta de color tronjat i tres estrelles alineades i una miqueta més avall una estrella també brillant, és en Rígel. Estem mirant la constel·lació d'Orió, el caçador, preciosa.
A l'esquerra i cap amunt, com si miréssim cap a l'est, i molt cap amunt hi ha una estrella brillant que enlluerna amb brillo a totes les demés. I aquí tenim una altra sorpresa, perquè tampoc és una estrella, és un altre planeta. És el planeta Júpiter. Si ens hi fixem una miqueta,
i fem una línia entre Júpiter i Saturn, una línia imaginària, esclar, veurem que aquest és el camí que segueix el Sol en el firmament. Aquest és el que nosaltres diem l'eclíptica, el camí del Sol. Bé, des de Júpiter, una miqueta avall, menys, un pam. També tenim una estrella brillant, és Proció, del canís menor.
I més avall, i a la dreta, tenim una cea molt brillant, que és Sirius, de Canis Major. Són les constel·lacions d'hivern. És primera hora de la nit. El cel anirà avançant, passet a passet, cap a l'oest. Però no és el cel el que es mou, és la Terra. De tota manera, nosaltres ara estem en un impàs. Ara, d'aquí a poc, vindrà la primavera meteorològica.
Però d'aquí un parell d'hores ja podrem veure el cel de primavera. Però aquesta serà una altra observació i serà una altra nit. Bons cels, Mataró.
Bon dia. Aquestes paraules que heu sentit són de l'astrònom Jordi López Sino i les ha pronunciat després d'una observació del firmament fet a començaments d'aquesta setmana, molt i molt interessant, a Premià de Dalt. Avui tenim un estudi molt ple de convidats i convidades i nosaltres, com sempre, molt contents. Bon dia, Gabriel.
Bon dia, bon dia. Molt bé. Ell és un dels nostres companys del Cruïlla d'Europa, que parla, com sempre, des d'Andorra, i ens ha acompanyat, ens ha acompanyat l'artista Julià Ar, que després la tindrem en el programa, i també la docent ens acompanya en aquest estudi, la docent de la Universitat Autònoma, formadora en coeducació, i una de les portaveus del grup Regenerem-nos, la Teresa Navés Nougués. Bon dia.
Bon dia, moltes gràcies de convidar-me. I també hi són en Jordi López-Sinos, astrònom, i en Ramon Navas, que tu ets? Jo soc aficionat a l'astronomia. Ah, molt bé. Doncs d'acord. Doncs moltes gràcies per ser aquí i per poder gaudir aquests minuts i per explicar als nostres oients que ens dedicarem a l'astronomia.
Gabriel, bon dia. Bon dia, Teresa. La sessió d'observació que es va fer, que s'ha fet un d'aquests dies, i que va ser molt interessant, comandada per en Ramon Navas i en Jordi López Sinos, què et va semblar? Tu, que com que ets molt jove, no sé si havies assistit ja a alguna altra sessió similar.
jove i l'experta en aquesta matèria, ho he d'admetre, doncs, no, la veritat és que em va semblar interessantíssim perquè jo ja dic, o sigui, precisament d'astronomia, no en sé, no en sé. I he de dir que sí que és veritat que vaig estar jo a l'Observatori de Madrid farà uns anys, farà com dos o tres anys que allà hi ha un observatori...
Espectacular, la veritat, que està com a la zona de dalt. Allà sí que vam fer una visita per tot el que és el museu. Hi havia tot de mapes i hi havia telescopis impressionants de fusta, supergrans, amb diòmetres molt grans. I la veritat és que jo em vaig impressionar molt. I clar, quan vaig assistir a la xerrada i després vam anar a la terrassa de la Teresa
que ens va fer la masterclass el Jordi i la xerrada del Ramon també doncs a mi ja et dic com que és una matèria de la teva jo no sé molt em va semblar tot em va semblar bastant interessant sobretot també la forma en què ho explicaven i també veure la passió amb la qual ho explicaven sí, sí
Molt bé, doncs ens va rebre en Ramon Naves, ell té un llibre publicat de l'editorial Marc Combo, que es titula Cometes i esteroides, que és així? Així mateix. Molt bé, i el Jordi també en té un recentment publicat, que ja el direm una mica més endavant, però si ens el vols recordar... Sí, Manual d'Observació d'Eclipsis de Sol, també de Marc Combo. Ah, també és de Marc Combo.
I ja que aviat en tindrem un de clip, sí? Sí. Està ja anunciat? El 12 d'agost. Perquè jo he llegit el New York Times i ja ho diu. Sí, sí. Bé, després en pararem per concretar on hem d'anar a veure'l i quines maneres. I tant, i els hi podem dir als nostres oients, perquè fem el programa per ells,
On s'han de col·locar? Com s'han de col·locar? Què fer i no fer. Ah, i què no fer. Està molt bé, això. Està molt bé. A veure, comencem ara, ja que ja ens hem situat amb aquest àudio d'en Jordi López Sinos, parlant del cometa famós 3i Atlas, que encara que en parlarem després, ens podríeu explicar per què es va fer tan famós fa uns mesos.
Es va fer tan famós per dos motius. Un, perquè, a diferència de tots els altres cometes, o gairebé tots, estan formats al Sistema Solar, i aquest va ser el segon cometa, el tercer objecte, que venia de fora del Sistema Solar. És a dir, és un objecte, un cometa,
que ve de fora del Sistema Solar. No s'ha originat en el Sistema Solar, per tant, ens porta informació d'altres sistemes estel·lars. És com una joia, és com un fòssil que ens ha aparegut de molt lluny i ha vingut. En lloc de tenir-lo a buscar, s'ha atensat el Sistema Solar
I és una manera estupenda de conèixer com poden ser altres sistemes estel·lars sense tenir-hi que anar-hi, que no tenim la tecnologia per anar-hi. Aquest ens ha vingut, és un regal. Després, també és un regal una mica que ha sigut enverinat.
pel tema que un astrofísic de Harvard li ha tret una mica massa de suc, dient que si podia ser una nau especial, si era una intel·ligència artificial, llavors aquesta combinació ha sigut exclusiva. Ja pots dir el nom de l'astrofísic? Sí, a Vilo, ja sortirà ja.
Aquest cometa és interès estel·lar com la pel·lícula. Pel·lícula que hauria de ser d'obligat visualització a totes les escoles de ciència i que no siguin de ciència també. Una pinçalada de ciència mai va malament a ningú. I per què ho hauria de ser? Perquè actualment... El tema. El tema, sí, sí. El tema és, en realitat, la relativitat general d'Einstein.
D'això parla la pel·lícula. Estem en un moment que el jovent desconeix molt de ciència i tecnologia i després passa el que passa. En un món cada vegada més científic i tecnològic, és una barbaritat que la gent no sàpiga res de ciència i tecnologia, perquè estem condemnats als fregats. No són paraules meves, són paraules d'alcalçar. Per tant, convé molt que la gent tingui unes pinçalades, perquè si no...
Ara resulta que després de 2.000 anys de tenir claríssim que la Terra Rodona és plana. I totes aquestes bestieses que estan sortint en els mitjans, perquè la gent no sap pràcticament res de ciència, s'ha de tenir una cultura general. Les lletres són importants, les ciències també. Jo no estic dient que són ciències... No, totes les humanitats, les ciències, imprescindibles per tenir...
una cultura del segle XXI. Inclús l'art que tenim la Júlia. I que alguns som negats per l'art, però no vol dir que no sàpiguem admirar-lo. Bon dia, Júlia, que em sembla que estàs ja connectada. Sí, buenos días, Teresa, buenos días a todos. Hola, Júlia. Estàs d'acord amb això que us estava dient fins ara?
Sí, sí, sí. Y estoy con Ramón. Interestelar, yo creo que la tendría que ver todo el mundo, porque es una película que, bueno, puedo romperte un poco la cabeza, pero realmente es científica. Yo tengo el gran honor de que una persona que ha participado en esa película, que es el Skin Torn, que es Premio Nobel de Física del 2017, tiene una obra mía, un regalo mío, y bueno, es una de mis películas favoritas, además. Sí.
I com es diu aquesta persona? Ens pots tornar a recordar el nom? Que l'has dit molt ràpid. Sí, Kim Thorne. És K-I-P, que lo tengo escrito por aquí. De quina nacionalitat és? Pues no sé si és americano o inglés, no lo sé. Su apellido empieza por T-H-O-R-N-E.
Kim Thorne. Molt bé. Bueno, es que mi inglés es como el de Ramon. Molt bé. Doncs tu que parles de coses interessants, jo ara m'ha vingut a la memòria poder dir que, una mica lligant amb el que deia en Ramon, que jo he treballat molts anys amb una persona que va començar a fer la ciència divulgativa, l'Eduard Ponset. I tant. I tant.
El seu programa era un dels millors programes de... Redes. Era espectacular. Doncs jo hi treballava durant nou anys. Programa maltractat a les hores. A la graella de la televisió espanyola i tant. I era...
Quan tenies la sort de veure-lo o enganxar-lo, si no és que no la vas a buscar, ja no canviaves de cadena, era fascinant. Era addictivo. Sí, sí. Doncs li dediquem aquest Cruïlla d'Europa a l'Eduard Ponset, allà on ens vegi. Se'l sigui.
El cel astronòmic. El cel astronòmic, exacte. Molt bé, Jordi, molt bé. Doncs aquest que ha parlat ara és en Jordi López Sino, és astrònom, López Sino, encara que per l'equip del Corilla d'Europa, ell és un professional, com la copa d'un pic es diu, que va estar també amb el Jordi Berenguer,
i, juntament amb el Ramon Naves... Naves? Naves?
Naves, naves. Sempre és difícil, eh, de dir? Per mi, naves. Naves, doncs molt bé. Un dels observadors de cometes més important, això ho he llegit ja buscant-ho, de l'estat espanyol. No sé si més important. Dels que més s'observa, això no hi ha cap dubte. Per què? El d'importants ja sempre tot és relatiu. Bueno, això és relatiu. Digues, digues, quants cometes havies observat? Havia observat uns 850, a aquestes altures deuen ser 900.
900 cometes diferents. Jo crec que és a l'Espanyol que observa més cometes, eh? El món, eh? El món. Fa anys, quan hi havia un rànquing, encara hi és el rànquing, però ara hi ha tants observatoris professionals que observen, diguéssim, automàticament, que ja està molt enrere. Com a persona humana. Sí, com a persona humana, en els anys 2005-2007 estava el tercer quart del món que més cometes observava, comptant els observatoris professionals.
Perquè tu els observes cada dia? Cada dia. Si està despejat, el meu telescopi està en marxa. Quan no està núvol, el meu telescopi funciona. Hi ha dies que dius, bueno, menys mal, avui està núvol, descansarem. Ramon té l'Observatori Amater més actiu d'Espanya. Sí, això. Inclús professionals el truquen perquè faci treballs per professionals. Sí, sí, després parlarem de la ViloEP.
Aquest no em va trucar. Sembla que no et deuria trucar. Però vaja, va tenir un dels teus treballs. Sí, a l'Aviló. Tot va sortir quan aquest comitè interestel·lar podríem dir que es va amagar darrere el sol. El d'amagar és molt relatiu, però sí, estava molt a prop del sol.
Perquè els cometes no tenen cap intenció, simplement els cometes s'aproximen, han de tenir una òrbita, el centre de l'òrbita és el Sol, tots els cometes es van vendre com si aquest s'hagués amagat expressament. I tots els cometes, quan els observem, sempre ens passem uns dies que no el podem observar perquè està massa a prop del Sol. No vol dir...
ni a prop, ni darrere exactament. Simplement està tan a prop del Sol que quan el veiem és de dia i no el podem observar. Llavors hi havia tot unes ganes de veure qui era el primer a poder-lo observar una vegada el cometa s'allunyés suficientment del Sol. I vaig tenir la sort d'amuntar l'escopi pràcticament de joguina, dels nous,
pues Puger lo observa. Y, clar, la sorpresa va ser que algú de Cosmos, Diego Rodríguez, de Cosmos, han dit, Ramón, Ramón, Ramón, que tu imágen ha salido en la C... En la NBC. NBC. En la NBC, y le ha comentado a Viloéz. Vaig quedar pa estar boniato de allí.
Què m'ha dit pels nostres oients? L'Avilo F qui és, exactament? L'Avilo F és un astrofísic de gran prestigi, grandíssim prestigi, tota una eminència, però no en el món dels cometes. Ha de quedar clar, això. És un gran astrònom, ha ajudat a la NASA en moltes coses, o sigui...
És un tio amb el cap molt ben... Amoplat. Amoplat, eh? Això no hi ha cap dubte. I que fa escriu... Escriu, fa papers científics on explica les coses molt bé, però el problema és que hi ha...
Varis, varios a Viloef. Un, a l'autènticament científic, a l'escriptor de llibres d'extraterrestres, que és ell mateix, però amb una doble personalitat, i després hi ha un tercer, que és el que la gent pensa que ell ha dit, però que realment no ha dit.
I aquí són ja... La interpretació. La interpretació que es fa d'ell. I es deixa interpretar, diguem, que es deixa fer. A mi el que més em sap greu és que aquest home, quan parla científicament, i parla científicament vol dir fer un paper on escriu totes les seves teories, és extremadament escrupolós, no comet cap error, i pot estar dient el mateix dia que el cometa aquest interestel·lar, que té una anticua...
parlant amb el gran públic, on se li omple la boca, dient que això poden ser xorros de combustió d'un motor que té una nau especial, i, en canvi, quan posa per escrit la seva teoria de com s'ha format l'anticua, ens obre els ulls a tots amb una explicació absolutament natural...
i molt ben... que no té res a veure amb el que acaba de dir amb el que ell deu considerar el populatxo, i això és a mi el que em sap greu. I per què ho deu fer, això? Perquè ha fet un llibre que s'està forrant i vendre-les la seva guardiola extra, perquè jo ja suposo que aquest home té molts diners, però no cal que s'aprofiti de... s'aprofita de la ignorància de la gent
per vendre una idea. I això és lo que dol. En ciència això dol molt. Segur que no escoltarà més el Cruïlla d'Europa si l'havia escoltat alguna vegada. Ui, potser sí. Perquè no ha quedat gaire bé. Però vaja, deixa'm dir, després de dedicar-li el programa aquest a l'Eduard Ponset, pel carinyo que li vaig tenir durant el temps que vam compartir el programa Redes a Televisió Espanyola, em voldria també agrair a la Sala del Teatre de Premià de Dalt
que va permetre fer aquesta conferència, aquest acte, que estava plena, plena, plena, i això... I jugava al Barça, eh? I jugava al Barça? I jugava al Barça. Hi havia una manifestació molt concorreguda de Dignitat a les Vies i d'altres entitats que es van disculpar de dir, pensàvem venir, Teresa.
Però també els agraïm que ens ho hagin fet bé i que vam estar molt bé en aquella sala. Un agraïment jo voldria fer a la Societat Cultural Sant Jaume, que nosaltres som una secció d'aquesta societat cultural, ens diem Regenerem-nos i hi ha tota una sèrie de companys que hi treballem.
I feu coses de gènere? Sí, l'enfocament és drets humans amb una perspectiva de gènere. La proposta que teníem era observació astronòmica, ciència, poder i gènere, i Sant Jaume va afegir a un pam, que no és gaire científic, però... Jo sempre havia pensat què vol dir a un pam. A tocar, no? A tocar. A tocar. L'Observatori i Montcabriel tenen a un pam. A tocar. Que l'aprofitin o no és una altra història.
La relació que hi ha. Ara parlàveu, per exemple, de la percepció de la gent i el que feia a la BILOEF. A mi m'agradaria recordar que aquí i arreu del món tenim els negacionistes de ciència, és a dir, aquells que qüestionen el canvi climàtic, per exemple. I com, disordadament, hi ha un triangle i va molt relacionat.
Els anticiències són anti-canvi climàtic, moltes vegades anti-vacuna i anti-feminismes. És a dir, tot allò que té a veure amb el gènere, ja sigui perquè siguis dona, ja sigui perquè siguis de la comunitat LGTB, anar a tema, anar a tema, anar a tema. La ignorància científica és més abundant que mai. Dèiem que quan tinguéssim accés a la informació, i amb internet tenim accés a la informació, la ignorància s'acabaria. Doncs no, doncs no era això.
Ha augmentat exponencialment. Ha augmentat exponencialment perquè hi ha gent que es dedica simplement a vendre ignorància pels ignorants. I són els programes... No tots els creadors de contingut digital són nefastos, no tots, per sort. Però...
Es poden comptar amb els dits de la mà els que, veritablement, parlant des d'un punt de vista científic. La resta venen ignorància i són els més vistos. I n'hi ha, podríem començar a dir-ne, i no acabaríem. És espectacular.
I curiosament, al que podria semblar, contràriament al que podria semblar, ara que hi ha tanta informació, és més fàcil radicalitzar-se que mai? Sí, sí, bàsicament hi ha un criteri que no falla. Gent que no té cap mena d'estudis, algú molt hábilment els ha dit que ells són els desperts perquè...
Ho qüestionen tot. Ho qüestionen tot perquè no saben res. Però això no vol dir que estiguin en posició de la raó. I els han fet creure que estudiar i ser d'això... Bé, doncs això, perdre el temps estudiant i llegint i cultivant-se, és seguir una tradició d'escamant a Nadal i, per tant, la resta no sabem com funciona el món. I això és molt periós.
Però si puc trencar una llança, justament, no només respecte dels grans científics, sinó de persones com vosaltres, i en això voldria cloure com vam fer a Sant Jaume, amb la cita de Nil de Gra. Nil de Gra és un altre...
astrofísic de gran renom, i en una conferència de Harvard, presidida per aleshores president de Harvard, en el torn de preguntes, va haver-hi un, perdó, en argument, en argument sí que ho puc dir a la ràdio, que va dir, què passa... Ja t'ho dic jo, que soc la directora. Gràcies. Què passa amb les, en castellà seria les paves i la ciència, que n'hi ha tan poques dones a la ciència. I aleshores, el president de Harvard tenia l'oportunitat de donar un pas endavant i dir, perdona,
I en comptes d'això va somriure, va dir, hi ha algú que sàpigui si hi ha alguna raó genètica per la que hi hagi menys dones a la ciència? I el Nil de Grau, astrofísic, va dir, un moment, jo no he estat mai dona, però he estat negre tota la meva vida.
Abans que preguntem per què hi ha poques dones a la ciència, demanem quin tipus de societat tenim que fa que tinguem poques persones afroamericanes, poques persones d'origen divers, poques dones en la ciència.
Molt bé. I amb això, perdona Teresa, deixem que afegir el símil també en una altra matèria, amb això de per què hi ha hagut menys d'hores de la ciència. La Júlia segurament coneixerà aquest llibre perquè és de l'art. Hi ha una escriptora que es diu Patricia Maiaio que justament planteja aquesta pregunta en el món de l'art de per què no hi ha hagut mujeres artistes? I és que si algun repassa la història de l'art veurà que des del segle XI fins al segle XX les pintores hi ha hagut molt poques conegudes.
Sí, i el Ramon Bessonies li ha canviat el cognom, després me'n recordaré. Té un her story, en comptes de history, que seria la història i en anglès his és masculí, té her story i justament és una de les artistes que posa en relleu. I aquí disculpar-me que em va venir el final de l'acte
una via de Terrassa, que, sisplau, poseu-vos en contacte amb nosaltres, dient, escolta, amb això que heu explicat, diu, també passa l'art, fixa't, i tu quantes artistes coneixes? Dic, no, no, soc molt conscient en l'art, en les ciències anal, en tots els camps d'assortació. Però ja que teníem astrònoms aficionats, hem partit d'astronomia, observació astronòmica i el viatge que hi ha també de gènere.
Sí, sí, quan tu vas començar a parlar-ne, em sembla que ja ho vam comentar, Gabriel, que podríem fer un programa específicament dedicat a les dones científiques. Sí, sí, que no sé si coneixeran ells també a una castellajer de la Mar. Sí, clar, que a més era extraordinàriament guapa.
Era artista de cinema i va ser la que va calcular, bueno, la que va propiciar que tinguem el wifi, les sondes electromagnètiques i tot això. Sí, sí. Una dona meravellosa, eh? A la part científica. Per a l'alumnat, liuràs obdius?
No, no, sí, sí. Feia pel·lícules i entre pel·lícula i pel·lícula i estudi de guió aquesta dona anava fent càlculs matemàtics i estudis matemàtics que... Si fos un wifi estaria patentat, si no ho hagués inventat un home i pagaríem ara tots per utilitzar el wifi. Com ho va fer una dona d'una manera més desinteressada, doncs...
L'efecte Matilda. L'efecte Matilda és això. De la novel·la de Roaldà, el Matilda? No, perquè també va per aquí. També va per aquí. Explica'ns què és l'efecte Matilda. L'efecte Matilda... Deixeu una cosa sense explicar què és.
L'efecte en Matilda té dos components. Un és que moltes de les dones de les que va parlar en Ramon, en Ramon Navés, què es trobaven? Que quan tenien una idea, o bé per la posició, que normalment és absolutament inferior, n'hi havia algunes que treballaven de servei domèstic. Altres, les monges del Vaticà, per exemple, que va ser la madre superior a la que se li va ocórrer.
les ningunejaven perquè no tenien, no eren senyors amb una posició de poder. Aquesta era un dels criteris i, per tant, durant molt de temps no se'ls fa cas. Quan comença a tenir allò que sembla que sí que pot tenir exiuts, aquest és el cas d'una de les que... de l'Enrieta. Doncs el seu director de tesi i un altre company s'apropien i fan seu allò i, a més a més, guanyen el Premi Nobel i...
I no es menten ni tan sols amb ella. Quants altres premis Nobel han estat guanyats d'aquesta manera? Aquest és el premi, aquest és l'Efecte Matilda.
Actualment alguns astrònoms aficionats són vilipendiados, o menys tinguts, per alguns astrònoms professionals, siguin homes o dones, vull dir que entenc el problema, però hem viscut recentment algunes coses que dius, quina barra d'una feina que han fet els aficionats i...
El poder sempre és dolent. En general sempre es qüestiona. Coneixem alguns directors de tesis d'astronomia que s'apropien dels treballs dels seus alumnes, siguin homes o dones.
A parts iguals, eh? Vull dir que... A parts iguals ho discutiré. Estadísticament ho discutiré. No, no, no. Aquest cas concret és... No perdeu tots alhora, que els oients no ho saben. Aquest cas concret és... És un cas que coneixem molt de prop i ja puc assegurar que a parts iguals. Sí, sí, jo no nego que hi hagi els casos, eh? No hi nego. I m'he equivocat, no era l'Enrieta, era la Jocelyn Bell. Ah, veus aquesta? Sí, perdó. La d'Espulsars. Sí, sí, la d'Espulsars no va rebre mai el reconeixement.
Expliqueu-nos què són les monges del Vaticà, perquè jo, com que fem el programa pels oients, no per nosaltres... La Teresa, la Teresa no ve, és que... Molt breument, molt breument. Jo no soc astrònoma, però les monges del Vaticà, segur que molta de l'audiència...
Molta de l'audiència ha vist la pel·lícula aquesta de figures ocultes, que no és sobre les monges del paticà, però que és un exemple similar i que és molt més recent, hi havia el Kevin Costner. Com un dels protes, el de figures ocultes el que mostra és com tota una sèrie de matemàtiques
persones amb molta formació que eren afroamericanes, dones negres, en un moment en què hi havia la segregació racial, doncs no s'esperava d'en elles que fossin capaces de ser científiques ni molt menys. I van tenir una posició molt important per fer les primeres missions de l'Apollo.
Tots els càlculs d'inserció orbital, d'inserció a la lluna, de retorn, els van fer elles. Ja hi havia ordenadors i no es fiaven, perquè a vegades feien bugs i el resultat que donava l'ordenador era un xurro. Quan tenien el resultat de l'ordenador,
els deien, coincideix amb el vostre, sí, el de l'ordinador el creurem. Però valia el que ells deien, no el que l'ordinador deia. I el Ramon feia la referència, feia la reflexió de dir, per què en català i castellà parlem de calculadores i no de calculadors? Referint-nos a la maquineta que utilitzàvem. Per què en castellà, almenys americà, se parla de computadores en comptes d'ordinadors? És una feina dura per a les dones.
Valia massa diners pagar tots els sous dels homes, els de les dones tenien el doble o el triple, doncs com consideraven que era una feina fàcil, vinga, per les dones. I més eficients, eren més eficients. Més eficients, sí. Doncs quan ens dediquem a fer aquest programa ja tens molta tela català.
A veure, ho hem dit tot ja sobre aquest comet? No, però jo crec, Ramon, aquí ens ha faltat, ens falta un referent. Sí, ens falta un referent. Jo crec que l'audiència també vol saber, bàsicament, què és un cometa, què és un cometa normal, diguem, un cometa del Sistema Solar, i quina diferència hi ha amb un cometa interestel·lar. Això estaria... Un cometa.
A veure, al rededor del sistema solar, a part dels planetes, hi ha cometes i asteroids. Quina és la principal diferència? Són cossos, rocosos, sobretot els asteroids, que donen voltes pel sistema solar, amb diferents òrbites. La majoria estan entre Mart i Júpiter. Molt bé. Però alguns d'aquests cossos tenen volàtils. Volàtils vol dir coses que s'evaporen. A l'espai no es pot dir realment que s'evaporen, perquè al buit de l'espai sublimen directament. Passen de sòlid
a gas directament, com és el gel de l'aigua, tot tipus de gels, gel d'amoníac, gel de CO2, gel de monòxid de carbó, metano, cianur... Tots aquests gels, els cometes, estan plens d'ells. És a dir, són unes roques que tenen part de roca i part de gels volàtils. Per ser un cometa, és imprescindible que aquests gels volàtils es...
s'evaporin i creïn com una coma, un envoltori, un envoltai gasós al rededor del nucli cometari. A mesura que està tens el sol, aquest nucli cometari es calentarà i posarà aquests volàtils i formarà o no una cua. Si té prou volàtils, formarà una cua molt vistosa.
No tots els cometes formen cua. Un dels problemes és que l'Avilove, quan va veure la meva imatge, va veure que no tenia cua. En aquell moment li interessava dir que era una altra cosa i per tant va dir, no, fixeu-vos-hi, no té cua.
Tots els cometes tenen cua? Explica'ns-ho, això. Depèn del sol? Depèn del que s'atancin al sol, depèn dels volàtils, si en tenen molts o en tenen pocs. Hi ha tota una col·lecció de cometes, la majoria dels que he observat jo, són cometes molt poqueta cosa que no tenen cua.
Deixa'm fer una aportació. En els anys 80 del segle passat es pensaven que els cometes eren una bola de neu bruta. Ara hem enviat sondes a alguns cometes i hem vist que cada cometa és diferent. Cada cometa és del seu mare i del seu pare. Llavors, el que intenta dir Ramon és que cada cometa té un comportament diferent en base a la seva estructura. Sí, sí, sí. De les sis o set missions a diferents cometes,
Clar, al fer la primera vam dir, ja tenim clar com són les cometes. Fem la segona i dius, ostres, aquest cometa no té res a veure amb l'altre. Fem la tercera, aquest no té res a veure amb l'anterior. Vull dir, sí, tots tenen volàtils, tots tenen gel, però els cometes són molt diversos perquè s'han format a diferents llocs del sistema solar. Clar, ve un cometa que no s'ha format al sistema solar...
que és interestel·lar, i el jutgem, o el pretenem jutjar, amb els ulls dels cometes del Sistema Solar. Primer error. O sigui, l'avi Loeb va destacar 13 anomalies. 13 anomalies que deies, home, que si fos igual que els d'aquí, no quadraria que vingués de fora.
A veure, era diferent, però amb el principal era molt similar als cometes d'ara. No fa massa, perquè hi ha gent que es creua que aquest cometa ja ha marxat, ja no té interès, el continuem observant. Abans d'ahir el vaig poder observar.
I els astrònoms espanyols han fet una feina espectacular, ja parlo dels professionals, no solament els aficionats, perquè estan calculant, gràcies als satèl·lits que tenim com Gaia, que és una missió que està cartografiant totes les estrelles que hi ha a la nostra galàxia amb una precisió espectacular, s'està tirant 10 milions d'anys enrere...
Per veure aquest cometa... Sí, són pocs, són pocs. Ojalà poguéssim tirar més enllà. Per veure aquest cometa d'on ve. I s'ha vist que, amb 10 milions d'anys, no ha passat a prop de cap estrella. Estem buscant d'on ve aquest cometa. Comencem a tenir les eines de precisió suficients per saber de quin estrella ha vingut aquest cometa. I veiem que...
De moment hem tirat enrere 10 milions d'anys i no ha passat a prop de cap d'ells. El que vol dir que probablement és l'objecte més vell que ens ha visitat mai. La Terra, el Sistema Solar, té uns 4 o 5.000 milions d'anys, 4.500, és la que diuen, 4.800, uns 5.000 milions. Aquest, com a mínim, podria tenir 10.000 milions d'anys, o sigui, molt més antic que el Sistema Solar. Ha vingut aquest objecte preciós, que s'ha d'observar, s'ha de treure tot el que es pugui d'ell,
i no perdre el temps a discutir si és una anau espacial o no. A més, això ja descarta que sigui una anau espacial, perquè la seva antiguitat és anterior a la formació del sistema solar. No hi ha cap espècie animal o biològica que aguanti tant. A veure, ens podeu explicar, perquè això també ho vam descobrir allà a Premià de Dalt,
El que és el cometa C202-6A1. Sí, el 2026A1. Aquest és un cometa que s'ha descobert. Els cometes tenen un nom. 2026 vol dir que s'ha descobert aquest any. A vol dir que s'ha descobert la primera quinzena. I l'1 vol dir que és el primer de la quinzena que s'ha descobert. Per tant, és el primer cometa de l'any que s'ha descobert.
Parla més a poc a poc. És així de clar, és el primer de tots. Podria ser un cometa sense pena ni glòria, però ha resultat que és un cometa que es coneix per la família Creuz. Què vol dir això? Que és un cometa de la família Creuz.
Què és la família Creu? Sí, aquesta és la clau. És, en el passat, es Creu, fa... Ah, no recordo, mira què ho he llegit abans, fa uns mils d'anys, no gaire, sé per això, va venir un cometa gegant que va passar molt a prop del sol i es va trencar a trossets. Es va fer miques. De tant en tant...
Cada 100, 200 anys, o menys, ve un d'aquests trossets. Es creu que aquest cometa és un tros del cometa gegant que va passar fa uns milers d'anys. Des que tenim un satèl·lit que està... És una sonda més que un satèl·lit, que està observant el Sol constantment des del 1990 i alguna cosa, s'han observat 4.000 d'aquests objectes, del qual un 80%, 85% és...
de la família Creuz. Aquest cometa passarà a russar el sol, a uns 200.000 quilòmetres. Això vol dir que se xerrarà, segurament. Si sobreviu, quan torni a allunyar-se del sol o mentre estigui bastant a prop, podria ser visible a simple vista de dia.
De dia. I podria ser... A l'hemisferi surt, per això. A l'hemisferi surt, més que aquí, sí. I podria ser més brillant que Júpiter. Podria ser el cometa del mil·lenni. Podria ser un cometa espectacular. Però gairebé sempre, els que ens dediquem als cometes ho sabem, les previsions dels cometes sempre són molt... Optimistes, no? Optimistes, i normalment fallen. És molt possible que el cometa, a tant si el Sol es derreteixi i s'ha acabat la història. Molt bé. Molt bé.
Vagilem amb la Ramó que fem. Sí. Ara donarem pas en el Gabriel, perquè ell vol fer una pregunta a la nostra artista, que ja l'hem presentada, la Júlia. Júlia Moreno. Moreno? Sí. Júlia Art. Per tant, que Gabriel...
Sí, dic que em sembla molt curiós, perquè clar, coneixem moltes temàtiques pictòriques, diguéssim, però la veritat és que de cosmos, de la que se pinta el cosmos, no ho havia vist mai, i em sembla curiosíssim, és una pena que a la ràdio no es puguin veure les seves obres, però no sé si em pogués explicar una mica...
Jo crec que ell ens ho hauria d'explicar, un parell de les peces que estaven allà a Sant Jaume. Això de pintar el cosmos i una mica l'objectiu de la seva obra i tot això.
Molt curtet, eh? Sí, sí. Todo empezó con una imagen en internet del telescopio Hubble, de una nebulosa muy especial para mí, que es la Nebulosa Orion, que es la NGC 1976. Aquí en el espacio todo tiene número y letras.
Tengo enseñat en Jordi. Exactament. Bueno, pues todo empezó con esa imagen. Yo normalmente pinto en óleo, tengo más de 400 obras pintadas, entre obras, lienzos, dibujos y esculturas. Y bueno, tengo un estudio desde hace 10 años y lo más bonito que ahora me pasa es que no solamente pinto, sino que estudio, porque ahora tengo...
La gran suerte que conozco a físicos, astrofísicos, a persones como Ramón, que me enseñan que es la fotometría y las estrellas dobles. Y es muy bonito el poder aprender de la ciencia, la verdad. I deixa'm dir que per la nit, és una cosa molt curiosa, mentre estàvem a la Terrassa la Teresa, amb una espècie de làser, no diguéssim, que tenen com una il·luminació diferent, també, als quadres. O sigui, per la nit...
Sí, eso empezó hace unos años. El Museo de Ciencias Naturales de Granollers me pidió un trabajo muy especial y era decorar el pasillo que da acceso al planetario. Tienen un proyector allí, un planetario familiar, muy chulo. Y se hicieron un total de 18 metros de obra en madera con pintura fluorescente que se activa con la luz ultravioleta.
La obra que lleve a casa de Teresa es una obra muy especial que representan dos guantes de los uniformes, uno de la NASA y otro de SpaceX, que están pintados en óleo. Y detrás de esos guantes, con esta pintura fluorescente, que con la luz normal no se ve, eso es para que os hagáis una idea porque estamos hablando en la radio,
Con una luz ultravioleta, los guantes atenúan su color, se oscurecen y entonces detrás sale la nebulosa Carina con toda esa pintura fluorescente que es muy activa y la verdad es que es muy chulo, ese cuadro es muy bonito.
En Jordi López, si no, diu que... Sí, que es cau molt. És que aquesta música ens agrada molt per tot el que representa, no? La pel·lícula i la ciència. I tant. És un pel·lículon. Li devem molt. Doncs li odiem per la nostra audiència. De quina pel·lícula parlarem? Interestelar. Interestelar? De qui és la pel·lícula? Ostres, mira, això del director, no sé, jo em quedo amb... Nolan. Christopher Nolan. Maestro entre los maestros. I en Gabriel potser també ho sabrà.
No. Sí, merci. Tenís que escuchar esa música, es impresionante. Sí, sí. Que, per cert, jo volia, ara que la pel·lícula es diu Interestelar, jo també volia fer-li la pregunta d'Emilio al Jordi, que ja li vaig fer a la Terrassa, que és el tema de... així l'audiència també ho sap, que segurament també s'ho haurà preguntat la gent, no?, de si serà possible, perquè s'ha dit molt això de que es pugui fer viatges interestelars en un futur.
Mira, quan sí, però quan parlem de futur, jo diria mil anys, eh? No et diria ara, immediatament, eh? Necessitem unificar primer... Si a mil anys ho sabem fer, Déu-n'hi-do. No, mira, primer necessitem unificar tot el planeta Terra...
amb una sola comunitat. Deixar de funcionar amb sistema tribu, que és el que estem fent ara, i unir tots els esforços, perquè un viatge interestel·lar és un viatge planetari. O sigui, si tot el planeta no es posa d'acord a treballar amb això, no ho aconseguirem mai. Aquesta és la primera fita. A vegades ens creiem que, com hem lograt tantes coses fins ara, tot és possible. I poder les lleis de la física, poder...
estiguin en compte dels viatges interestel·lars. Hi ha un resquici que és un tal Miguel Alcubierre, que... El mexicà. És un mexicà que ha trobat un forat a la teoria de la... O sigui, la teoria de relativitat és, ara seré incorrecta, és com la nostra Bíblia pels científics.
la considerem una veritat espectacular. Llavors, ens costa molt, quan algú diu, no, és que anirem més ràpid que la velocitat de la llum, van comptar la teoria de la levitat, descartat, es descarta ja d'entrada. Ha trobat un forat, per dir-ho així, a la teoria, que permetria viatjar més ràpid que la velocitat de la llum, perquè en realitat no viatjaríem, seria a l'espai, el que es dilataria d'avant nostre i s'expandiria per darrere. Nosaltres no ens mouríem, seria com surfejar en una ola.
El motor de curvatura. El motor de curvatura. Nosaltres aniríem sobre l'ola. Amb una ona? Sí. L'equivalent més maco és un que està fent surf a la platja. Ell no es mou respecte a l'ola, és l'ola que avança. Res impedeix que l'univers es mogui més ràpid que la velocitat de la llum. Tu sí que no et pots moure més ràpid que la velocitat de la llum. Si logres que la part de davant s'expandeixi, la part darrere es contrau, estàs viatjant.
cal una quantitat d'energia espectacular fora del nostre abast per fer-ho. Però és un resquici que poder, en mil, dos mil, tres mil anys, lograrem. Si no s'hem extingit abans. Per entendre això de l'energia, fem un petit incisi i parlem d'eclipsis. Sí, però tenim molt poc punt. Les civilitzacions es poden dividir en tres categories. Ara, això m'agrada. Les K1...
que són les civilitzacions que poden agafar tota l'energia del seu planeta i fer-la servir per la seva ciència. Les K2, que poden agafar tota l'energia de la seva estrella i fer-la servir per la ciència. I les civilitzacions tipus K3, que poden fer servir tota l'energia acumulada amb la seva galàxia i fer-la servir per la seva ciència. Per fer un viatge interestel·lar, necessitem ser una civilització tipus K2.
I nosaltres no arribem a caure. Per molt. No arribem per molt. No arribis, no arribis. No, no, és que està molt lluny. Ho deixem aquí i parlem d'eclipsis. Toquem de peus a terra. I tornarem un altre dia perquè entrem més. El que és molt important és que tot Mataró i tot Espanya ho sàpiga, el dia 12 d'agost d'aquest any hi haurà un eclipse total de sol visible des d'Espanya. Que feia 125 anys que no hi havia un eclipse total de sol...
A la península. A la península. Impossible. O sigui, en el 59 hi hauria una Canàries, però Canàries és insular. Península Ibèrica. Llavors, l'eclipsi farà com una mena de franja, entrarà per la zona de Galícia, passarà per la zona de Burgos, Saragossa, València i Palma de Mallorca. Farà aquest viatge amb una franja d'uns 300 quilòmetres d'ample,
que posa en el límit Bilbao, que la vorada resquilló, Madrid queda fora de la zona de l'eclipse, Getafe queda dintre. Ayuso ja es queixarà. Santiago de Compostela queda fora de l'eclipse. Desviarà l'eclipse. Però Ayuso no t'emprenyes, Barcelona queda fora de l'eclipse també. Oh!
Però Tarragona queda dintre. D'acord? Per què ha de tenir important aquest eclipsi? Bé, aquest eclipsi és important perquè és el primer en 125 anys i es veurà a l'aposta de Sol. L'eclipsi començarà a dos quarts de vuit del vespre, al parcial,
Parcialment el sol s'anirà tapant i el màxim serà a dos quarts de nou ben bé, la màxima totalitat, i després es començarà una altra copa d'estapar el sol i ja veurem la posta de sol. Problemes amb aquest eclipsi? Aquest eclipsi serà a la posta de sol i el sol estarà molt baix.
llocs per veure l'eclipsi. Si hi ha muntanyes a prop, no serveix. Si hi ha boscos a prop, no serveix. Caramba! Si hi ha un campanar a prop, no serveix. Hem d'agafar zona Monegros, zona de Palència, per exemple, o anar a dalt de tot d'una muntanya, per exemple, a la serra de tramuntana de Palma de Mallorca,
allà també ho veuríem, però el sol tocarà, quasi tocarà el mar. Molt important, sobretot, zones muntanyoses, allunyeu-vos. Protecció. Per observar l'eclipsi de sol s'han de portar ulleres d'observar eclipsis. No feu invents, no feu vidres fumats, anem a fer vidres de soldador. Ulleres d'observar eclipsis homologades. On te les compres? Doncs mira, hi ha una botiga aquí de Girona, fem terra, Telescopio Mania,
l'Àster Barcelona com a agrupació també en ven el que compra el meu llibre manual d'observació d'equips del sol regalem unes ulleres amb el llibre i en el llibre que està molt bé de preu que val 15 euros està tot explicat per gent que no té ni idea d'astronomia què es pot fer i què no es pot fer però Jordi no tenim temps
No és això, o sigui, fa mala la vista si observes. Home, clar. Sí, l'ull pot aguantar una enlluarna de sol si mirem el sol sense protecció, però l'ull no té terminació nerviosa i no sents dolor.
Sents un enlluernament. I si continues insistint en l'observació solar, fas una cremada dins de l'ull. I aquesta cremada cicatritza, però no regenera. O sigui que perds visió. O sigui que és molt important, molt important, que es facin servir el filtre solar adequat amb aquestes ulleres, que protegeix de la radiació ultravioleta i la infrarroja. D'acord? Molt bé.
Doncs tu em sembla que volies afegir alguna cosa, però molt breu. Només volia donar les gràcies a la manera que ho va fer un dels nens que va tenir la sort d'escoltar-vos. T'escoltem uns segons. I va dir mama quan s'acomiadava. Vols dir en l'observació que van fer a la casa familiar dels germans Naves-Nogués, escoltant en Jordi i veient les obres de la Júlia Moreno, el nen s'acomiada i li diu a sa mare...
Mama, el millor dissabte de la meva vida. Això és molt emocionant. Muy bonito. A mí me gustaría decir una frase, si puedo, que es muy rápida. Recuerda mirar las estrellas y no a tus pies. Intenta comprender lo que ves y pregúntate qué hace que el universo exista. Eso lo dijo Stephen Hawking. Molt bé. Ahí lo dejo. Moltes gràcies. Nosaltres ja aquí ho deixem, si et sembla, Gabriel...
Dir-vos que avui estic contenta perquè hem fet un autèntic Cruïlla d'Europa. Què és això? El Cruïlla d'Europa no són grans entrevistes, sinó que és una conversa. Vàries converses alhora. Per tant, que jo estic molt contenta. Agrair-li a l'artista Julia Moreno que també hagi pogut ser-hi.
en el Gabriel Naturalment i a vosaltres tres, la Teresa Navas, el Ramon Navas i el Jordi Lópezino. Gràcies a tu, Teresa. Moltes gràcies per estar tan còmodes i tan bé. Hem fet un primer programa, en farem un altre amb les dones per veure si tallem això de la no visió de gènere. I quan hi hagi coses més interessants en tornarem a fer un altre. Si sobreviu al cometa...
cometa? A la 1, el que passa rossant el sol serà notícia. Ja comencen a haver falses notícies que xucarà amb la Terra, no xucarà. Molt bé. Moltes gràcies, eh? Moltes gràcies a tothom i la setmana que ve tindrem a sort Lucía Caram, que és una dona molt marxosa. I tant que sé. Moltes gràcies a tots. Bona nit, bon dia.
On a la Torre? La ràdio de Torre d'en Barra.
Aquesta setmana s'estrena la darrera pel·lícula d'Isabel Cuixet, Tres Adioses. També arriba El rastre del llop, un film de ciència-ficció que ens porta a un futur distòpic. I Primate és un film de terror protagonitzat per un ximpanzé embugit. Ya ves que si dejas a alguien y no lo echas de menos. Te lo tengo que preguntar. ¿Por qué la dejaste?
Isabel Coixet dirigeix Tres Adioses. Després del que semblava una discussió sense importància, la Marta i l'Antonio se separen. Ell, un xef formatador, refugia en els fogons. Ella nota que ha perdut la gana, i no només pel desamor. Quan descobreix que al darrere hi ha un problema de salut, tot plegat fa un gir inesperat. El menjar té més bon gust, la música li arriba com mai, i el desig desperta les seves ganes de viure sense por. Creia que mi vida no seria apenas nada más que nosotros, pero no era así.
N'havia alguna cosa més. Després de més de 300 dies sense precipitacions, el govern ha activat el protocol d'emergència per la distribució de recursos a la població. El rastre del llop ens porta al futur, una societat distòpica on tot aquell que ha tingut més d'un fill ha rebut una vacuna que el farà morir amb 25 anys. La protagonista és una noia que torna a casa quan el seu pare és a punt de patir les conseqüències de la injecció. Ella lluitarà per aconseguir un dels antidots que s'han començat a repartir.
Bé, bé.
A Primate, després de tornar de la universitat, la Lucy es reuneix amb la família, inclòs el ximpanzé Ben. Però el Simi contrau la ràbia durant una festa a la piscina i es torna molt agressiu. La Lucy i els seus amics s'etrinxeren a la piscina i ideen formes de sobreviure als atacs del feroz ximpanzé. Tiene que mandar a la policia.
Me he encontrado... Notícies en xarxa
Bona tarda, són les 6, us parla Marce Roura. Professors i mestres, vam a cada mà per reclamar millores laborals. Els docents preparen ja des d'aquesta tarda accions als centres educatius per fer visible la protesta que els portarà a manifestar-se arreu del territori.
Per la seva banda, el Departament d'Educació ha explicat a la xarxa que té llestida una proposta per millorar els salaris dels docents i el personal d'atenció educativa. La Conselleria ha fixat els serveis mínims de la vaga amb un docent per cada tres aules a infantil, primària i secundària. La portagó del govern, Silvia Panec, ha explicat que el departament està obert al diàleg. Qüestions que tinguin un principi de realitat, que siguin possibles, el govern explorarà i farà tots els esforços
per atendre allò que sigui possible. En qualsevol cas, disposició permanent del govern i del departament a la resolució de problemes, i més en l'àmbit educatiu. I les línies R1, R2 Sud i R11 de Rodalies tenen retards a hores d'ara que superen els 20 minuts de mitjana per les diverses limitacions de velocitat a les xarxes ferroviàries, segons s'ha informat Renfe. A l'R1 les demores es concentren al tram entre l'Hospitalet de Llobregat i Blanes.
El servei de Rodalies ha iniciat aquest matí amb el 80% de l'oferta programada i afectacions a totes les línies. Recordem l'endemà que s'hagi desconvocat la vaga de maquinistes. El govern preveu la recuperació total, ha dit avui, del servei de Rodalies entre finals d'aquesta setmana.
i principis de la vinent. Així tot encara es mantindran 70 punts amb limitacions de velocitat perquè s'hi estan fent revisions. La consellera Sílvia Panec ha aclarit, però, que es mantindrà el dispositiu alternatiu per carretera.
I l'Agència Catalana de l'Aigua ha començat a alliberar aigua de l'embassament del Catllà aquest matí. Aquesta operació permetrà que el riu Gaià pugui recuperar el cabal en el tram baix. Segons l'ACA, es deixa anar mig metre cúbic per segon. Demà al matí arribaran a desenbassar dos metres cúbics per segon.
Aquest alliberament extraordinari d'aigua fa, després de les darreres pluges, que permeti recuperar el cavall ecològic del Gaià. Des del consistori del Catllà demanen precaució a l'hora d'accedir a finques i camins pròxims al riu. També recorden que no es poden travessar els passos ni els guals.
I parlem ara de les obres del futur centre d'atenció primària del Raval Nord, que ha encret a la llum un conjunt arqueològic al subsol de l'actual capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d'ocupació ininterrompuda amb restes que abracen des del segle XIV.
Una nova edició de l'Espai Polític. Cada dimarts parlem en directe amb els representants dels diferents grups municipals que hi ha aquest mandat a l'Ajuntament de Torredembarra. I avui és el torn de rebre a la regidora i portaveu del grup municipal del Partit Popular, la Núria Gómez. Què tal?
Hola, molt bon dia. Bon dia. Bé, bé, molt bé, moltes ganes d'estar aquí amb vosaltres, perquè és la finestra oberta per poder contactar amb els nostres veïns aquí, dirigint la política i el nostre esforç. Molt bé, i també teníem vosaltres el Jordi Pujol, vicegretari
d'organització del Partit Popular aquí a Torre d'en Barra. Què tal? Molt bé, molt bon dia. Que ja ens ha acompanyat en altres ocasions. Aquí, evidentment, els partits teniu una miqueta de llibertat per portar els membres del vostre equip que vulgueu aquí en aquest espai,
doncs mostrem una mica el treball que es fa des de l'Ajuntament, però també el treball que es fa en clau de partit, sempre des d'una perspectiva torrenca. Sí, perquè a més és una feina que no es veu, perquè no ens fem fotos amb nosaltres mateixos cada vegada que ens reunim, però és una feina d'equip,
Vull dir, el Partit Popular Torredembarra és un partit molt fort, és un partit que ha tingut un resultat a les eleccions fantàstic, som els líders de l'oposició, i la feina que es fa no és només el dia del ple o el dia de la comissió informativa, sinó que és tots els dies del mes per preparar aquests temes que ens porten a debat l'equip de govern,
però també en clau interna preparar ja de cara al 2027 el programa i les coses que s'han de fer. Nosaltres hem sigut, jo crec, molt responsables en el que els vam demanar als ciutadans de Torredembarra quan els vam dir que ens votessin perquè faríem una sèrie de coses al programa i l'estem complint. I ara ja és, de cara al 2027, mirar aquelles coses que ens falten i agrair que els ciutadans han estat al nostre costat
Nosaltres, tu que vas fent un seguiment molt important de la política local i els plens i tot, nosaltres vam ser el partit que vam votar en contra de la pujada d'impostos, però ara en aquests darrers pressupostos hem votat a favor. Això vol dir que tenim capacitat de diàleg i de treballar amb altres partits i amb altres formacions que ideològicament estan molt allunyats a nosaltres.
Nosaltres vam aprovar els pressupostos després de tenir una feina dins del partit, que per això comentàvem la feina que es fa a nivell d'organització i d'elaboració de programes, i després parlant i pactant amb el regidor d'ensenyament, amb el José García, i també amb l'alcalde Valer Pino, perquè reclamàvem des de fa molt de temps, que això ja ho hem dit alguna altra vegada...
La plaça de la psicòloga. La plaça de la psicòloga, perquè va néixer aquesta plaça des de l'Associació de Pares, quan Antoni Roig era l'institut, els primers anys, i després ho va agafar l'Ajuntament i ho va fer ja més oficial, més municipal, i això volíem que tingués una continuïtat després de 30 anys.
L'any passat, doncs, en vam sortir amb els pressupostos de l'any passat, tot i que es va mantenir la plaça, però no es va dotar econòmicament, i aquest any, després de parlar-ho molt, i tot s'ha dotat econòmicament. Per tant, si l'equip de govern se ve a parlar i a pactar amb el Partit Popular, el Partit Popular ha fet l'esforç, també, i per això vam votar a favor d'aquests pressupostos, no?
per coherència, per transparència, per dir als ciutadans que nosaltres som un partit de diàleg i de pacte amb tothom, ens recolza. A vegades diuen, la diferència amb un municipalista, molta, perquè nosaltres ens recolza, a darrere tenim juristes, advocats, gent de pes del partit, tant a nivell de Catalunya...
Amb el president Alejandro Fernández i el Parlament, amb els nostres 15 diputats, però també el Congrés a Madrid, que som el Senat, la formació més votada, majoria absoluta, i el Congrés som qui vam guanyar les eleccions. I tot això es traspua a l'hora d'aquí fer propostes perquè sabem que anem ben encaminats i que tenim un gran recolzament darrere.
Bé, anem parlant de coses que has comentat ara. Ja has vist que jo m'embalo i ho explico tot una mica, perquè és la finestra que tinc per parlar amb els ciutadans. Sí, sí, i tant, i tant. Però ara m'anava venint al cap. Les preguntes, per exemple, sobre la psicòloga municipal. Clar, tot això, el pressupost es dota la plaça de, crec, aquest 2026...
Tot això també comporta el seu procediment per fer la contractació d'aquesta persona, tot el procés, com a qualsevol contractació laboral que hi hagi en una administració pública. Suposo que estireu molt a sobre, no sé si l'objectiu és que de cara al curs vinent, a escoles i instituts, que ja estigui aquesta figura disponible com a servei per als alumnes.
Un cop dotada la plaça, el que s'ha de fer és la borsa per poder contractar alguna cosa. Nosaltres hem parlat amb el regidor d'ensenyament, en José García, amb qui tenim molt bona relació, i ara s'està fent la borsa. Estarà en ple funcionament 27-28. Ara estem 25-26, doncs, perdó, 26-27.
Perquè, esclar, tot aquest mig trimestre que ens queda és això, intentar posar-lo en marxa, que segur que es fa, i ja tenir un ple funcionament a partir del setembre vinent. Això es notarà moltíssim, no perquè els nois o els nostres adolescents tinguin més problemes que altres llocs no,
Però a vegades hi ha situacions que abans d'anar amb un psicòleg extern, només de poder parlar amb aquesta figura que la tens a prop perquè la veus contínuament en el teu entorn educatiu, és més fàcil poder explicar una petita qüestió que et puguin enfocar de cara als estudis. No hi ha adolescents dolents, hi ha adolescents que al millor moment determinat poden tenir
una mica de conflicte, i parlant amb una persona propera ben formada i amb capacitats específiques pot ajudar, i això és el que pretenem. A més, era una petició que es feia des de l'espectre polític que hi ha a l'Ajuntament, des de l'oposició, des de diferents punts, perquè, per exemple, la CUP també era una qüestió que reclamava.
En aquesta negociació pels pressupostos, per l'aprovació per aquest vot favorable, un altre dels arguments que vas utilitzar en el ple per donar suport era l'estudi sobre la sorra de la platja, com una de les coses que s'anaven incorporant i que també s'havia demanat des d'altres partits de l'oposició. No sé si això també és important. Com va ser també tot aquest intrahistòria una mica de la negociació amb el govern?
Sí, és que realment el desgavell de la platja no l'entén ningú. O sigui, som un municipi turístic. És un municipi que venem molt la façana marítima, que volem que vinguin turismes, perquè Torredembarra, amb poca indústria, amb poca agricultura i amb poca pesca, per fer-ho suau tot, doncs el turisme genera una sèrie de serveis en què viu molta quantitat dels nostres veïns. Per tant, la platja l'hem de cuidar molt.
S'han fet extraccions de sorra en un lloc davant de la paella que potser no tocava allà, que era més adient fer-ho al costat de l'entrada del port, aquell roquer, perquè allà sí que es va acumulant molta sorra. I després, cada vegada que ve una llevantada o un gran temporal, el passeig marítim pràcticament desapareix durant uns dies. Després la brigada ho neteja i sembla que tot estigui bé, però...
Tots els comerços de baixa mar estan molt perjudicats. Els hi entra aigua fins a dins. Mira, ara ja ho han arreglat molt, però fa un parell de dies jo caminant per baixa mar hi ha zones que no pots passar. O vas per la sorra o vas pel carrer de darrere. Això ho hem de solucionar. Des del Partit Popular sempre hem demanat, i és històric, un petit mur.
En les zones més conflictives, a Baixamar fins a la paella, després ja no cal, perquè després ja hi ha tanta sorra que mai està perjudicat el passeig. Això sempre se'ns diu, l'alcalde, amb qui també tenim molt bona relació, sempre ens comenta que no, que amb ell els seus tècnics li proposen un mur verd en comptes d'un mur de pedra.
És que el Morper no està, és que no hi ha aquest projecte sobre la taula que el puguem discutir entre tots, que potser és més adient perquè diuen que s'objecta a la sorra. Queda per veure, perquè no està fent ni el projecte. Clar, nosaltres, quan ens vam presentar els pressupostos, el fet que es pogués fer una auditoria externa sobre l'estat de la platja i de la sorra va ser una de les coses que també va fer decantar l'aprovació d'aquests pressupostos, perquè és que hi tenim fixació en això, perquè realment
és que si perdem la platja jo crec que perdem el 50%. Som gent encantadora i els turistes també vindran per compartir amb nosaltres, però s'ha d'oferir quelcom més. La qüestió és també el model aquest, aquesta opció del mur verd, entre cometes, que també s'està implementant en altres bandes, però la qüestió és protegir la platja.
La qüestió sigui com sigui és protegir la platja. Si no és amb el mur que demana el Partit Popular, un mur petit de pedra com hi ha Altafulla i altres llocs, que sigui amb el mur verd, discutim-ho, però és que no està ni el projecte fet. Per tant, estem preocupats. És un tema que ens preocupa profundament.
En tot cas, és una altra de les qüestions que van portar aquest vot positiu per part del Partit Popular, l'aprovació del pressupost municipal per aquest 2026. També vas parlar en la teva intervenció en aquest ple extraordinari de pressupostos i també ho vas portar al ple del mes de gener, tota la qüestió vinculada a la biblioteca, a part del que s'augmenti el servei, que és un altre dels cavalls de batalla que teniu aquí entre el món de la platja i la biblioteca.
De veritat que sí, i el regidor de cultura és amic meu. No té res a veure amb les persones ni amb les ideologies de partit. Estem parlant d'un benefici per a tothom. La biblioteca està molt ben dotada. Els treballadors ho fan molt bé. Quin és el problema? Que està a poques hores obert.
Potser s'ha d'implementar més treballadors que ens ho expliquin. Que no hi ha pressupostos per la biblioteca, doncs malament anem, perquè és la cultura. És ajudar els nostres joves que puguin estudiar, perquè si està tan ben dotada utilitzem-la. El mes d'agost estarà tancat totes les tardes, si més no, l'any passat. I ens contesten, ja tenim la biblioplatja. Però clar, és que no és el mateix. La biblioplatja dimarts i dijous a Baixamar oberta.
No, ni totes les tardes. És igual millor, ojalà, però es tracta que una biblioteca com la mestra Maria Antònia, amb totes les capacitats que té i amb el bé que s'està fent, tant amb el trasbassament de llibres, com poder estar amb un ordinador treballant, ha d'estar oberta.
I no pot ser que a la vigília de Reis tanquessin a les 12 del migdia i fessin tothom a fora perquè l'endemà era festa. Hi ha gent, hi ha universitaris que estudien fora però viuen aquí, que quan arriben és o un dissabte a la tarda o a la vigília de Reis a la tarda han de poder estudiar tot el que convingui. No podem exigir una forta formació i després totes les eines que tenim, que és que no cal implementar-les, ja les tenim, només es tracta de l'horari.
I això realment és... Ara ho deies, que això també implica, segurament, la solució és més personal, per tant, augmentar el capítol 1, que això, entenc que qualsevol administració va en lupa a l'hora de mirar això, pel que suposa, no?, a l'hora de... Sí...
Però es diu la imaginació al poder, no? Si tenim un regidor d'Hisenda i de recursos humans que ja fa molts anys que tira endavant aquesta regidoria, aquestes dues regidories, doncs bé, hauria de calibrar quines són les necessitats prioritàries del nostre municipi. Si apostem per una educació fins a primària fantàstica i diem als nois aneu a estudiar on sigui, que aquí tenim una gran biblioteca que us acollirà, que tal, doncs bé, això s'ha de dotar. És que
O sigui, si la cultura la deixem enrere per potenciar altres coses, com per exemple les festes, estem a favor de les festes, o sigui, absolutament a favor i de les tradicionals de totes, però les festes es podrien nodrir amb espònsors de fora. Jo vaig posar un exemple al ple de que...
Abans, al principi, quan es va fer el Premi Nacional Manier Flaquer, el va fer el Centre d'Iniciatives i Turisme, que el presidia en aquell moment, primer el notari, després ja el president Antonio Tús. I el president Antonio Tús va ser el que va anar a Repsol i va aconseguir que es dotés econòmicament, a través de Repsol, el Premi Manier Flaquer. Després ho va agafar l'Ajuntament, històricament,
I fantàstic, ho ha fet més gran. Fantàstic, ha sigut una línia per la que apostem nosaltres també. Fem el mateix amb les festes i donem diners de les festes a cultura. És que al final és treure una mica d'aquí per posar-ho aquí. Sabem que l'arxiu està molt poc dotat de personal...
A vegades el personal fa falta també amb aquelles coses que es veuen poc, però que són l'arrel de la nostra cultura i de la nostra història. L'arxiu municipal, per favor, allà és on està concentrada tota la història. La cultura es tira endavant un municipi amb unes mires molt altes. Bé, el Partit Popular ho faríem diferent, evidentment. Per tant, hem de ser els alcaldes propers.
Ara parlem també, perquè... Has deixat anar ja un parell de vegades del 2027. Sí, no, és que tothom està parlant ja del 2027. A mi els altres partits polítics em diuen... Gairebé no dieu res. Els partits veniu aquí cada setmana i no ens avanceu gaire coses. No, no, que sí que sí. Junts ja ha dit que sí, però en fi, hi ha molta gent que si nosaltres no. Nosaltres les llistes no les fem fins últim moment. Això no vol dir que interiorment ja la tinguem feta, però no la fem pública. I ja la tenim feta? Però no fem pública. Però ja la tenim feta? L'estem fent.
Deixeu-m'ho aquí, l'estem fent. Ja està més o menys clara o què? Sí, nosaltres ens entenem molt bé entre nosaltres. És que no tenim cap crisi interna, al contrari. Tot és treballar en equip i tot és mirar pel bé del municipi. I tot i que no ens hem d'entretenir amb aquestes coses que encara queda fins a final d'any, que és quan es farà públic, queden més de sis mesos. Per tant, nosaltres no ens entretenim amb això, però si parlem de futur ja estem treballant també, clar. Sí, sí.
Jordi, alguna cosa a dir? Perquè tu anaves del número 3 al 23, no? Crec recordar. Sí. Si estàs aquí, imagino que la implicació en el projecte és al 100%, no? El més important és que tot sigui natural i ordenat i sense atencions internes i necessàries. Llavors estem treballant-hi.
No, perquè és que, a més, saps què passa? Que nosaltres la feina que fem és consensuada amb Catalunya i amb Tarragona. És a dir, tenim llibertat absoluta. Evidentment que sí. Jo, com a presidenta, llibertat per anomenar les persones. Però no ho fem mai d'esquena.
a la directiva. Per què? Perquè no val la pena, és el que diu, sense tensions, no? Vull dir, nosaltres tot ho consensuem, tot i que la política local la fem absolutament en tota la llibertat del món. Comptant amb el suport, òbviament. Sí, sí, exacte. Llavors, ara per què ha sortit? No sé per què ha sortit, perquè tothom a l'Ajuntament ens pregunta què fareu i no sé què. Jo sí, jo no. Bé, doncs, escolta, potser sí que cal començar a dir que estem treballant.
És una miqueta la salsa de la política. Però no ens adelantem, sinó a partir del gener de què parlarem? Ja, ja. No, i la nostra organització interna és local. Parlem de junta local. President, que soc jo, Núria Gómez, secretari general, que és la Txello de la Vega, i després vicesecretari d'organització, que és el número 3, que és el Jordi. Això és l'organització com a partit. Després està la llista, no?
Es tradueix tot, que aquí ja depèn de l'estratègia de partit, que hi ha alguns que voleu o que volen diferenciar més perquè hi hagi com un treball paral·lel entre uns i altres. Bé, ja en parlarem. Ja en parlarem, tindrem molt de temps. El que és més recent i també per acabar de fer aquest repàs a temes d'actualitat d'àmbit local, pels quals també heu preguntat i que s'està treballant ja, és tot aquest procés per presentar un projecte al Pla de Barris. Sí.
El nucli antic. S'ha fet ja, es va fer la primera sessió participativa amb la ciutadania, tot just aquesta setmana es fa la segona, estem en aquest punt, amb l'objectiu de presentar el projecte a la primavera. Sobre l'àmbit, primera qüestió, sobre l'àmbit...
que agafarà aquest projecte al nucli antic. No sé si el veieu adient, sobretot perquè molts cops en les intervencions que fas, Núria, al ple, veiem aquesta preocupació pels barris de diferents punts de Torre d'Embarra. Heu parlat de la nova Torre d'Embarra dels Munts, etcètera. Que s'ajusti aquest nucli antic, del qual també heu parlat moltes vegades, no sé si us satisfà, creieu que és adient, o què?
Com que s'havia de triar, si no s'hagués de triar haguéssim dit tot el municipi o haguéssim potenciat més uns costats a l'altre. Si s'ha de triar arreglem primer el centre, arreglem primer el casc antic, perquè Torredembarra té moltes mancances en aquest sentit i hem parlat molt del casc antic. Nosaltres el primer que demanem o que demanem és el clavegaram. Vull dir, pensem que a Torredembarra quan plou l'aigua va d'una manera desaforada per un pot, no? Estem veient aquestes setmanes, eh?
Exacte. Llavors, com que això s'ha de preveure, claveguem, que ja l'hem demanat des de fa molts anys també, seria una de les nostres prioritats. Primer de tot arreglem això. Després, clar, tenim un pla de xoc de manteniment, no? I urbanització dels carrers més degradants del nucli antic, que també n'hem parlat moltes vegades. Ara hi ha projectes per la plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni. Bé, és que al carrer de Sant Antoni n'hem parlat infinitat de vegades, no? Però nosaltres també demanem...
una línia d'ajuts potent per rehabilitació d'edificis i façanes del casc antic. Fem una accessibilitat maca, que quan passegem per allà, diguem, caramba, Torredembarra té una història i la sabem mantenir.
Després, al principi se'ns va dir, quan es va posar el mur de la Pilar Ballarín, allà davant del Castell, a la plaça del Castell, que era provisional, però encara no s'ha fet una altra proposta per posar-ho en un altre lloc, que és un provisional definitiu.
de per sempre dèiem que és provisional però tindrem allà 30 anys, doncs això també s'ha de, ja que tenim un pla de barri, s'ha de mirar què es fa, si es deixa allà o no, però hauríem de ser clars amb això, no? Després tenim el casc antic, l'antic Ajuntament. L'antic Ajuntament, el Partit Popular ja fa molts anys també, vam demanar que fos...
un niu d'empreses per a joves emprenedors. Joves emprenedors no cal que siguin d'edat jove, sinó que comencin i siguin una nova tasca. Pensem que tenim on es feien els plens, aquella sala gran, pot ser una sala de juntes i a dalt diferents despatxos i a l'entrada que hi ha el taulell de recepció allà pot haver-hi una persona que agafi el telèfon per totes les empreses.
I això facilita perquè el jove empresari no s'ha ni de comprar un lloc, ni de llogar-ho, ni tenir un personal per poder tirar endavant la feina. Nosaltres volem que el casc antic sigui també potencialment un lloc on la gent hi vagi no només a comprar quan hi ha una fira,
sinó que el dia a dia sigui un lloc transitat, un lloc on els comerços se'ls pugui ajudar per arreglar façanes, per potenciar el dia a dia del nucli del casc antic. Això per nosaltres és bàsic i és molt important.
Com estan els canals de participació vostres, des de l'oposició, des dels partits que no estan al govern? Perquè estem veient aquestes sessions participatives amb la ciutadania, però entenem que també amb els partits de l'oposició hi ha un feedback. Sí, sí, nosaltres ho parlem a la Junta de Portaveus. És més el que dèiem, no de portes internes, que no fem foto, però que hi treballem.
Les propostes del Partit Popular avui les avanço per primera vegada aquí a la ràdio, però ahir a la Junta de Portaveus ja vaig dir que els hi passarem per escrit o avui o demà, però que aquesta setmana ja els tindran, perquè demà és el dia que anem, també jo hi vaig, també, com a líder de l'oposició, a donar aquest tomb al casc antic amb la ciutadania per veure una mica les seves aportacions en què es podrien concretar.
Hi ha alguna aportació més d'aquestes que vulguis? Nosaltres volem que el casc antic també tingui flora, que també tingui zones verdes, que sigui un espai agradable per passejar, perquè sempre hem demanat que hi hagi poc trànsit de vehicles, però, per tant, hem de dotar-lo d'una cosa que sigui atractiva i maca, no? I també aquesta regulació hauria de ser d'aparcament molt clar per la càrrega i descàrrega, no? Perquè, esclar, no podem deixar-los incomunicats, no?
I també un punt d'atenció permanent del pla de barris al nucli antic, perquè els veïns puguin estar contínuament assessorats de quin és el procediment que s'està fent i fins on s'arriba. Després el que dèiem de les campanyes que es fan sempre indians a la Fira de la Cervesa, que són fantàstiques i que hi apostem i que estem d'acord amb que es facin, però són puntuals.
I la resta de l'any. Hi ha comerços que passes per allà a les 6 de la tarda i el carrer és fosc i no et ve de gust entrar a comprar res. S'ha de potenciar i s'ha d'ajudar. I, en fi, moltes més coses, però que les anirem dient ja per escrit i ja us les farem arribar també. No sé si la clau també una mica és, veient tot el que s'ha explicat al voltant del Pla de Barris, ser intel·ligent a l'hora de presentar el projecte. És a dir, hi ha unes bases que són molt concretes...
que ho determinen tot molt, de quins són els criteris, quins són els àmbits d'actuació, etcètera. En aquesta primera convocatòria ja s'ha dit que hi ha ajuntaments que han quedat fora, que no s'ha acceptat el seu projecte. La qüestió és ser intel·ligent a l'hora de redactar, ajustar-se molt bé a les bases... I està d'acord amb l'equip de govern. És a dir, no presentarem res...
que vagi en contra del que l'equip de govern té intenció de fer. Perquè en aquest cas, que ens ho han d'aprovar des de fora, el que és important és que anem tots a una. Amb aportacions, perquè això enriqueix més encara la proposta, però no diré jo ara, aviam, perquè no ho crec convenient, perquè ho hem estudiat prou. Doncs no, no, el cas que en tinc no. Nosaltres apostem pels mons.
No, en aquest cas, ja que s'ha triat això, mirem si estem d'acord i realment, si parlem de Torredembarra, primer és el casc antic. Tractat com a barri, en aquest sentit, perquè els altres barris també han de comptar, i molt importantment, però llavors fem aportacions positives en aquest projecte, per anar tots a una.
Vinga, per anar tancant ens queden un parell, tres de minuts, per tancar aquest espai polític. A nivell més intern de partit i també d'elecció més personal que dos a terme Núria dins del Partit Popular, tenim tots aquests treballs que es fan a l'Observatori de la Dona, perquè tot just també em sembla que avui teniu activitat, i suposo que ja preparant també el 8M.
Exacte, si és que és un no per això. Nosaltres des de l'Observatori, que tinc l'honor de dirigir a tot Catalunya, fem una trobada en públic, o sigui, un acte obert un cop al mes. I avui, precisament, toca a les sis i mitja, dos quarts de set de la tarda, i avui parlarem de sexualitat dins de la salut holística de la dona, no?
vam fer els diferents apartats. El mes passat vam fer l'alimentació com una pressió social sobre el cos i avui fem la sexualitat com una comunicació entre home i dona o entre diferents parelles. I ho fa un ginecòleg, el doctor Ricardo Fabregat, i amb aportacions de totes les persones que vindran a l'acte. I el 8M, evidentment, ja estem preparant perquè és el Dia Internacional de la Dona, però s'enfoca més...
El dia 25 de novembre contra la violència i el dia 8 de març a favor de la feina, del treball de la dona en general i dels recursos econòmics de cadascú. I ja ho estem preparant, ja tenim també els diferents ponents que ens vindran a ajudar. I mira, treballant pel feminisme també des de l'Observatori de la Dona.
Molt bé, doncs també estarem pendents de tots aquests actes i aquestes iniciatives que es duïn a terme al voltant del 8M, també des de l'Observatori de la Dona del Partit Popular. Doncs ens quedem sense temps, això, eh? Ens queda res un minut. Volia arribar fins i tot a comentar la més actualitat d'eleccions que hem tingut entre Aragó i tot el que ve ara, però...
Suposo que això queda una miqueta lluny. Però ho seguim de prop, ho seguim de prop, però clar, són les seves eleccions, no? I hem felicitat a Jorge Azcon, però bueno, ens queda una mica més lluny de Torredon Barra i de Catalunya. Molt bé, pròxima parada Castilla i Ló, que són al març. I després Andalusia, i després les generals. Ah, aquest és el tema. No ho sé, o potser són abans les locals, ja ho veurem. Ja ho veurem, sí, sí.
Agraïm a la Núria Gómez i al Jordi Pujol que ens hagin acompanyat aquí una vegada més a l'Espai Polític avui amb el Partit Popular de la Torre de Marra. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Ha sigut un honor estar aquí.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra ha descartat fer un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el parc Enfiladors i que està investigada en el cas Torre d'Embarra. El govern municipal ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició en declaracions a una a la torre, l'alcalde Valepino ha explicat que després d'un debat profund, govern i partits de l'oposició han consensuat que no s'acceptaria aquest acord.
Sí, la Junta de Portaveus i els debats previs ja indicaven que part de l'oposició no estava d'acord. Avui hem donat els motius i estem tots d'acord. Els arguments que hem fet servir en aquests debats al final són compartits per la gran majoria i per tant descartaríem si hi hagués una proposta arribar a cap acord i nosaltres continuarem amb la via...
La Corra plantejava que l'empresa pagaria 300.000 euros per compensar el perjudici causat al municipi i, a canvi, el consistori es retiraria del procés judicial.
L'alcalde Valepino reunirà aquesta tarda amb els usuaris de tren de Torredembarra per plantejar una possible solució a les seves demandes. La trobada es farà a les 7 de la tarda a la seu de l'Ajuntament. Més qüestions. La policia local continua investigant la tala de pins a la zona del roquer de Torredembarra. L'alcalde fa una crida per intentar localitzar els responsables. Els fets es van denunciar el passat divendres.
El procés de participació ciutadana en el marc de l'elaboració de l'abans pont de Torre d'en Barra es farà previsiblement el mes de maig. Els treballs per elaborar aquest document tot just van començar a finals del passat 2025 i una de les parts que inclou és la de les aportacions que puguin fer als veïns i veïnes de la Torre Javier Perellón és el regidor d'Urbanisme.
La redacció d'aquest document previ s'ha encarregat a l'empresa Deusa Consulting. El pressupost és de 65.000 euros.
Fem un record relatòri també per explicar que demà dimecres es farà la segona sessió participativa del Pla de Barris. En aquest cas serà amb una ruta exploratòria pel nucli antic que sortirà de la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda.
L'agrupament Escolta els Salats obre en guany els seus campaments a tothom que s'hi vulgui sumar. De cara a Setmana Santa organitzen una sortida de primavera que tindrà lloc entre el 28 de març i l'1 d'abril. Es poden apuntar infants i joves d'entre 6 i 17 anys. També ens farem ressò d'un accident mortal que hi ha hagut aquest matí a la Nacional 340 de Tarragona. Els fets s'han produït a un quart de set del matí, molt a prop de la rotonda d'accés a l'Urbanització La Mora.
L'Agència Catalana de l'Aigua i Rap Sol han començat aquest matí l'alliberament d'aigua de l'embassament del Catllà. L'ACA ha confirmat a una latorre que la maniobra s'ha iniciat avui a les...