Notícies en xarxa.
abans de dedicar-m'hi jo, de venir cap aquí, jo ja escoltava Ràdio Sabadell. A més, ho feia des de Barcelona. Bon dia. Avui que celebrem el Dia Mundial de la Ràdio, volem tenir un record per a Juanjo Junquera, una bona persona, un savi de la cultura popular i, sobretot, un home de ràdio. Som aquí gràcies a gent com ell, que han fet gran la ràdio local, picant pedra durant tota una vida. Juanjo, que aquest programa serveixi d'homenatge i que la terra et sigui llei.
Dia R. Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, gritar, memòria, carrer, paisatge. Dia R.
Bon dia! Passen 4 minuts de les 9 del matí i estem en directe des de les emissores locals de la xarxa per celebrar una nova edició del Dia R. El programa anual que fem conjuntament amb més emissores amb més ràdios locals i que en guany coincideix amb el Dia Mundial de la Ràdio. Us donem la benvinguda a aquest programa especial que ens atem amb l'Ona Fàbrega i l'Andreu Jiménez des del 9FM i la Susana Cabiscol i jo mateix, l'Enric Rubio des de Ràdio Televisió de Cardaveu.
Avui dia 13 de febrer estarem en directe des de les 9 del matí i ens podreu escoltar per una cinquantena de ràdios locals. Aquest programa està copresentat per 9 emissores, dues cada hora, que us acompanyarem al llarg de tot el matí fins a dos quarts de dues del migdia.
En aquesta edició del Dia R, una iniciativa de la xarxa amb la col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, posarem el focus en el paper fonamental que exercim les emissores locals del territori. Informem, eduquem, entretenim, preservem la memòria col·lectiva i recuperem el patrimoni, entre moltes altres coses. La ràdio és un mitjà de comunicació que ha perdurat al llarg dels anys.
I no només perdura, sinó que en els temps més foscos de la història del nostre país, així com en de tants altres, s'ha mantingut inclús de manera clandestina, informant i esquivant règims que intentaven fer d'ella un instrument més contra el poble. La ràdio ha estat històricament i encara avui en dia una eina, un mitjà de comunicació rigorós, el trampoli d'una cultura, la defensa d'una llengua, un esbarjo sense límits, amb tantes possibilitats com persones la conformen. I sobretot...
L'únic que segueix informant dins de cada casa, cotxe o dispositiu portàtil, encara que s'apaguin tots els llums d'un país. I per nosaltres, les veus que avui us acompanyarem des de les ràdios locals de totes les contrades catalanes, una amiga, una gran, gran amiga, que ens permet dia rere dia fer això que tant ens agrada i fins i tot trobar-hi companys i companyes de vida. Ja veureu ja, avui es portem moltes sorpreses, però sobretot, sobretot, gent que estima viu i gaudeix cada dia d'aquest mitjà de comunicació intemporal que no van veure néixer i que en sobreviurà.
Escolta, Enric, hem dit que això ho faríem a quatre mans, així que passem el relleu als nostres companys d'Osona, el nou FM, no? Doncs som-hi, que segur que l'Ona Fàbrega i l'Andreu Jiménez ja estan frisant per donar-nos la benvinguda. Bon dia, companyes, des dels 3 Turons i els 4 fins al Vallès, cap a la plana de Vic.
Bon dia, Susana i Enric. Teníem moltes ganes de poder participar d'una manera o altra el dia d'avui al dia R i, com bé deia la Susana, un dia R que coincideix amb el Dia Mundial de la Ràdio. I, si em permeteu, com a ona, em fa especialment il·lusió perquè no haguis imaginat mai que el que per mi va començar sent un hobby, una passió i una curiositat,
ara s'ha convertit en la meva feina, o sigui, el meu dia a dia. I puc dir amb un somriure immens, no em vull posar una miqueta nyunyes, que no hi ha privilegi més gran que treballar d'allò que t'estimes. La ràdio ens fa créixer, ens ensenya a escoltar, entendre i respectar totes les veus. I com deia l'Enric, la ràdio és companyia.
És aquella fidel amiga que t'acompanya i explica sempre des de la veritat. I això és el que avui volem explicar. En un món que baten de pressa i on les notícies arriben d'una banda i d'una altra en qüestió de segons, les nostres ràdios, la ràdio local, ens posa els peus a terra i ens parla del que ens toca de prop.
ens explica aquelles coses que, per molt insignificants que semblin, són les històries que s'amaguen darrere les persones que formen part del nostre dia a dia, on els veïns i les veïnas poden opinar, on els joves poden començar a crear i on les entitats i associacions hi troben veu. Perquè sí, a les nostres comarques també passen coses.
No podem oblidar que la ràdio ha sabut evolucionar. Ara ja no és només el típic transitor que teníem fa molts anys a la cuina o al cotxe. La ràdio ha entès el nou ecosistema digital i s'hi ha adaptat. Això sí, sense perdre la seva essència. Perquè la ràdio té alguna cosa que cap algoritme pot substituir. La veu i l'emoció, la pausa i aquell silenci ben col·locat. I encara que no es vegi, ho podem sentir percebre com si ens ho estiguéssim explicant a cau d'orella.
Avui, doncs, celebrem que les ràdios locals són necessàries en un moment com el que vivim. És rigor i confiança informar amb responsabilitat perquè tot el que ens expliquin esdevindrà més tard o més d'hora en memòria col·lectiva. I això ho fem gràcies a vosaltres, a totes aquelles persones que ens escolten dia rere dia, perquè la ràdio sense els oients és com un llibre sense paraules. Moltes gràcies per ser-hi sempre i per confiar en nosaltres.
Dit això, Andreu, donem per encetat aquest programa especial del dia R Susana i Enric. Teníem moltes ganes de conèixer aquesta primera història amb vosaltres.
Moltes gràcies, Ona i Andreu. I va, comencem des d'aquí, des de Cardedeu, des de casa nostra, amb la primera entrevista de la jornada, que és una parella molt especial. I és que, com avui és 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, nosaltres hem volgut fer un menatge a la nostra emissora amb l'Ester Borràs i en Christian Molero, parella radiofònica de Ràdio Cardedeu, que va acabar amb... Bé, jo se'ns desvetllaran ells mateixos en uns minuts.
Bon dia Esther, bon dia Christian, moltíssimes gràcies per estar aquí. Torneu a casa. Esther, comencem amb tu, perquè ets segurament la primera locutora de Ràdio Cardedeu. I dic segurament perquè quan va començar la ràdio ens han explicat que cadascú portava les seves cintes i per tant les tenim repartides arreu del poble.
I no ho hem pogut comprovar al 100%, però el que sí que hem fet és tirar de la memòria de la Maria Planes, que és una històrica de RTVE de Cardedeu, i ella ens deia que era així, que va ser la primera locutora d'aquesta casa. Què va significar per tu, en aquell moment, ser una de les primeres veus de la ràdio del teu poble? Significar, significar, no tenia un volum, no tenia un...
Era una normalitat. Estaves en el projecte, estaves engrescat. Per què no? Aquesta importància que se'm demana no hi era. Era la normalitat més absoluta. Entrar a explicar coses...
a donar les notícies, a recollir les que venien del poble, a comunicar, o sigui, no, era l'avui me'n vaig a la ràdio corrents, perquè telèfons t'aturcaven a casa, o sigui, sorties a la carrera amb bicicleta, el cas era arribar, era ràpid, sorties de l'institut amb la teva llibreta i el bolígraf, te n'anaves a la ràdio a apuntar, a dir, des d'allà trucaves aquest, aquell, era una cosa com molt normalitzada. Quines anys tenies aleshores?
Jo calculo que uns 16... 15 o 16 anys, o sigui, només estava a l'institut. Christian, l'Esther va ser de les primeres veus, però tu vas ser dels primers tècnics i que no és dir poc, eh? Com era fer ràdio en aquella època? Entenc que anava a dir més analògic que digital, però evidentment no hi havia res digital. Al Casio, com a molt. Bé, la veritat és que va ser molt divertit.
Perquè, bueno, havia de tindre molta inventiva, perquè moltes de les coses que ara es poden aconseguir molt fàcilment i les pots realitzar simplement amb un telèfon mòbil, allà no les teníem. Un exemple que et puc posar és que, clar, van aconseguir els primers blats que van tindre, que van ser uns garrats, els van aconseguir però no tenien suport de càpsula i van tindre que fer el que era el suport de càpsules amb unes llaunes d'olives prensades...
i poder adaptar el que era la càpsula ortofon, que és la que vam utilitzar-hi. A partir d'aquí, et pots imaginar tot com anava. Artesania pura. Artesania pura, però funcionava, eh?
Ho dèiem al començament, que vau ser parella radiofònica. Fèieu algun programa plegats? Vau arribar a fer algun programa plegats o tècnic i periodista? Sí, o sigui, jo estava al micro i ella estava a la part tècnica. Jo feia un programa de sardanes, vaig començar un programa de sardanes i després vaig fer els informatius, anar replegant. Ell portava el control, oi, Christian?
Ell des d'allà anava manegant tot el que li anava portant. I el que dèieu, portàvem els discos de casa, les cintes de caset que gravaves en un moment donat, tot això era de casa, com la llibreta i el boli, igual, igual, tot a casa. Jo no sé si de fet passa a altres emissores locals, però...
la nostra, i passa des dels inicis mateixos, vosaltres en sou una mostra, i és que la gent s'enamora i sorgeixen relacions. I vosaltres en sou un gran exemple. De fet, potser vau ser un dels pioners d'aquesta, no sé si dir-ne tradició, d'alguna manera...
A veure, aquí a Cardedeu hi ha, per tradició, hi ha molt associacionisme. Llavors, què passa? Que estableixes relacions amb gent de la teva edat, a la teva edat més o menys, no? I vas establint nexes, unió... Et trobes, et trobes. No és que vagis a buscar. És que estan allà. Afinitats, eh? Exacte. Estan allà. O a vegades discrepàncies. I tant.
Vull dir, no sempre va tot pel mateix carril. Com les parelles. Exacte. Aleshores, és relativament fàcil. Quan fas societat, quan fas grup, quan fas equip, la cosa és simple. Es torna simple. En el vostre cas, clar, com va sorgir? Digue-ho tu. De fet, sí, clar, és que lògicament hi havia una proximitat, no hi havia ni un vidre de separació.
I, bueno, ella venia, s'expressava molt bé, bueno, lògicament hi havia una química, que sempre suposo que també la química influencia molt, ens entenien, també ens coneixien per altres associacions que havien fet col·laboracions, ella també...
fent veus en off amb una obra de teatre. Tenia una veu que enamorava, de veritat. I, bueno, les coses comencen així. O sigui, vas col·laborant, ofereixes idees, com podem millorar això, passem-ho resplegats... I, bueno, tot comença a... I surfeu l'amor. Sí, sí, sí, sí. I encara dura, eh?
Sí, exacte. Estem parlant de molts anys. De fet, mireu si encara hi ha química, que ara el vostre fill, que és una de les cares més conegudes d'aquesta casa, si us haguessin dit llavors, què hauríeu pensat? Perquè l'amat molero, que és de qui estem parlant, té un do natural per la comunicació. I un do per dir-hi alguna cosa, perquè és un monstre cènic.
No ho sé, no ho sé, la veritat, perquè en cap moment, des de casa, es va com a incentivar, doncs, vés a la tele, vés a la ràdio, no, o sigui, li ha sortit, ell té, bueno, és una persona molt de neguits, i a partir d'aquí, doncs, això, és al·lucinant, perquè el veus allà i t'emociona, t'emociona, estàs veient com es mou, estàs veient com xerra, i uff, et quedes, no sé, és molt agradable, és molt agraït, és molt bonic.
Està clar que la ràdio local canvia les vides de qui la conforma, la ràdio en general, però la local crec que encara més. Però què significa pels vilatans i vilatanes d'un poble poder escoltar l'emissora del seu municipi cada dia a qualsevol moment? Això no té preu. No té preu perquè, a més a més, és la teva emissora, és la teva vida quotidiana i és el que passa al teu poble. Llavors, que et puguin donar informació sobre això...
Perquè lògicament hi ha coses que se t'escapen, és genial, no? O sigui, no sé, ho saps teu, és alguna cosa més de la teva vida, m'entens?
i hi ha una xarxa molt clara, o sigui, ara hi ha telèfons mòbils, abans no, abans era, corre, m'han dit, té, he sabut, l'altre et deia, l'altre trucava a casa, la teva mare et deia, t'ha trucat aquest, i truca'l tu perquè, o sigui, hi havia una interrelació humana molt brutal, molt brutal, ara també hi és, però hi ha com molta distància, jo no ho sé, em sembla que hi falta un pèl de caliu, no?,
I és això, que és portar el que t'està passant a tu, treure-ho per les zones i que faci arribar a la resta. I et sents partícip. Et sents partícip al sentir-ho. Clar, de fet, nosaltres ara, per informar-nos de les coses que passen, moltes vegades el que fem és obrir les xarxes socials, perquè la gent penja a les xarxes socials el que veu, el que passa, i d'aquí també és una manera de comunicar-nos i informar-nos. Però, clar, quan vosaltres fèieu ràdio...
Això no existia. I clar, era allò de trucar i trucar al telèfon fixa, és a dir, que has d'estar a casa. Sí, sí, sí. Volent estar a la ràdio estaves a casa. Quan acabaves de casa sorties corrents, sorties corrents, arribaves a la ràdio i teníem un telèfon que el vam aconseguir fer passar per antena. Sí, que uau, allà va ser també una tremenda. Són paraules majors, això, eh?
Sí, recordo que, a més a més, la taula aquesta que estem parlant, que em sembla que es va exposar una vegada amb el museu, va ser una taula que la van crear perquè no... O sigui, això, el que volien, si ho tenies que comprar, no tenies possibilitats. L'altra possibilitat era fer-lo. I com que eren uns friquis, i ens dedicàvem a fer aquestes períodes, i sí, sí, van poder fer un sistema per poder passar les trucades a través de la línia de la taula.
Em va fer molta gràcia perquè va ser desmuntar el telèfon, mira que la sortida... Va ser molt divertit, però va funcionar, eh? Això ve de sempre perquè, de fet, ara nosaltres seguim fent coses, diguéssim, a la nostra manera, preguntant aquí, preguntant allà, aviam com ho podem fer de la manera més econòmica, no? O la Pere Prat. Evidentment, els recursos que tenim les emissores locals són els que són i a vegades, doncs,
Val més això, l'ingeni i la creativitat, al final t'acaba donant tot. És que esclar, no teníem res. És que no hi havia res, hi havia les teves mans i el que tu poguessis aportar, res més. I un autodidactisme, no sé si està ben dit així, però que realment tothom anava aprenent sobre la marxa, d'alguna manera, encara que hi ha gent que es portés base, era la Universitat del Pobla.
No, no, no, és que de base hi havia la de l'institut, la del carrer, sinó la base no, no, potser el Joan Grífols que era més gran i tot això ja, i ara una altra història, però nosaltres com a joves que érem, el que anaves arreplegant del dia a dia. I segueix sent així, també us ho dic, punt de formació de ràdio local. És molt bonic que segueixi. Sovint diem que la ràdio t'atrapa, que té un no sé què que fa que quan et poses els auriculars i davant del micròfon la resta desapareix.
Sí, sí, sí, sí, sí. O sigui, ja no hi ha més que el que tens al davant, punt. Crec que potser és una cosa, la ràdio, del que menys canviarà, no? Que ha perdut tant el temps, deia la malentradeta, que no la vam veure néixer i ens sobreviurà d'alguna manera.
Jo penso que sí. El mitjà de la ràdio és el que deien a l'entradeta, el que has comentat, que està aquí, que està allà, que està en qualsevol moment. I el que només et fan falta són piles. En aquest moment són piles, la resta va endavant.
És un mitjà que ens ha fet viure, que ens ha portat la vida a les llars, o sigui, ja en tenim la nostra i ens ha portat més vida a les llars. I no ens ha... O sigui, la televisió et bloqueja, diu, has d'estar de banda. La ràdio no, la ràdio te l'emportes, va allà on t'ho vagis. És una altra història, és una altra història.
crea aquesta desconexió i ens connecta d'alguna manera amb nosaltres, no? Esther Borràs, Cristian Molero, des d'aquí també una salutació al vostre fill que n'hem parlat, l'amat Molero. Bentornats, el que ha estat i és casa vostra. Moltíssimes, moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres i per portar-nos l'amor a la ràdio i fins i tot, com dèiem, una descendència radiofònica.
Moltes gràcies a vosaltres, encantats. Ha sigut un plaer. I seguim amb el dia R, ara un xic més cap al sud, de fet, a tocar de platja. Va, ja veureu ja. I és que en Jordi Abril, company de Radio Citat de Badalona, fa més de 40 anys que és tècnic de so. Ell no fa ràdio, la viu. La Sílvia Llames, periodista de la ràdio local de Badalona, ha conversat amb ell del passat i del futur. Anem cap a Badalona.
I avui parlem amb algú que ens és molt proper i que ha fet de la ràdio una forma de vida. Ell és en Jordi Abril, tècnic de Radio Ciutat de Badalona. Bon dia, Jordi. Hola, què tal? Bon dia. Jordi, a casa teva, quan eres petit, ja s'escoltava la ràdio? Bueno, la ràdio siempre ha existido en mi casa. Ocho o nueve años, mi madre escuchando Radio Reloce, Radio España de Barcelona...
Son las 10 de la mañana y 15 minutos y medio. En las Ramblas, 14 grados, y la humedad relativa, 60%. Y escuchar, sobre todo, el consultorio de Elena Francis, me acuerdo ese detalle. Mucho le agradecería que quisiera darme una receta a base de patatas. En un trama que se llamaba Radio Femina, que hacía todos los melodías Radio España. Hora de empezar un programa más de Radio Femina. ¿Però una figura femenina que et va a marcar especialment? En Carna Sánchez.
Encarna de Noche. Me pasaba las noches enteras hasta las 4 de la mañana escuchando Encarna de Noche, que lo hacía desde Radio Miramar, en la Plaza Cataluña, y que cada mañana, cuando tenía que ir al colegio después, me levantaba fatal porque había estado hasta las 4 de la mañana con la radio debajo de la almohada escuchando todo lo que pasaba en Barcelona. Quiero que no desesperes, labilízate.
I tu, a casa teva, ja emulaves programes de ràdio per aquella època, no? Bueno, jo quería ser en Carles Sánchez. Me encantaba el mundo de la comunicación. Mis padres tenían un radiocaset encima de su cama, tenían una mesita encima de su cama, y yo me pasaba horas y horas en aquel radiocaset grabándome, leyendo noticias, simulando programas. Vamos, secuestrado totalmente ese radiocaset en la habitación de mis padres.
Jordi, l'any 1985 va ser quan t'incorpores a l'equip de Ràdio Badalona, que han passat ja més de 40 anys. Com era la ràdio local aleshores? Per a mi Ràdio Ciutat Badalona i en aquella època representava una emissora molt grande. Más que nada porque Ràdio Ciutat Badalona en aquella època era una de les poques emissores locales que contrataven a persones. I me presenté. Recordes quin va ser el primer encàrrec que et van fer en aquesta casa?
El primer encargo, no me acuerdo ahora mismo lo que fue, lo que sí que me acuerdo es la persona primera que conocí cuando hice la prueba. Esa locutora era Silvia Sulek. Fa 40 años, eh? Hace 40 años de eso. Radio Ciutat de Badalona, l'informatiu del vespre. Jo puc dir, i ho dic amb tota la sinceritat, que van ser dels millors anys de la meva vida, perquè ens ho vam passar bomba, vam aprendre moltíssim i realment vam fer una colla d'amistats boníssimes.
Tu has fet de locutor, tot i que majoritàriament has treballat la part tècnica de la ràdio. Amb quina faceta et quedes? Me quedo en la creación. Cuando haces las dos cosas, eres capaz de crear la magia entera. Un saludo de quien se encargará de presentar esta gala Radiopassión 2006. Mi nombre es Jordi Abril.
De fet, relacionat amb això, diries que tu has estat formador de tècnics en aquesta casa, però també de periodistes. Soy una persona que nunca me ha importado compartir mis conocimientos, mi experiencia con los demás, sean becarios o sean compañeros recién llegados a la empresa, y que para trabajar en la rádio no hace falta tener una voz espectacular, hace falta saber dominar tu voz. Me encuentro que se incorporan nuevas generaciones de personas que están apasionadas por la rádio, y eso me hace mucha ilusión.
En el 92 hubo una gran crisis y ha sido cíclico al cabo de los años. Quieras o no, esto vale dinero. Y a veces da la sensación de que pasamos de moda y contra eso de momento hemos sobrevivido y seguimos en pie. Tanta vida parada
Creus que la ràdio ha sabut adaptar-se als nous formats i models d'oferir contingut? Jo crec que sí. Lo que pasa es que todavía no sabemos cuál es el final de todo esto. Porque la ràdio es la gran superviviente. Y los nuevos formatos donde nos llevará donde Internet quiera.
Gràcies, Jordi, per aquesta conversa i esperem celebrar molts més dies internacionals de la ràdio plegats. Gràcies a ti, Silvia, i a todos los oyentes, muchas gracias por seguirnos.
Hola Andreu, Déu-n'hi-do quins testimonis en aquesta primera mitja hora del dia R. Però això teniu clar que és només al principi, oi? És que portem un especial dia R amb tantes sorpreses com convidats.
Sí, sí, totalment, però és que espereu-vos perquè no sabeu el que tenim preparat des de dos quarts de deu fins a les deu. Atenció, eh? No us aixequeu del sofà, eh? Com a molt, per agafar la tassa del cafè, de la cuina... I només, si ja el teniu preparat, eh? No podeu marxar. Doncs podeu fer un tastet així, un avançament una miqueta...
Tenim un històric a la ràdio, ja tenim aquí a punt a l'estudi, i ens parlarà de la ràdio local, del periodisme local d'aquella ràdio de sempre. Així que jo no marxaria. Molt bé, doncs va, ara farem una breu pausa de tres minutets i a la tornada ens anirem fins a Rubí, a l'escola 25 de setembre, amb l'Albert Soler de Ràdio Rubí, perquè han inaugurat una ràdio escolar.
Planter, present i futur del país. Aquestes coses, aquestes iniciatives, és el que ens agrada veure que no es queda aquí, que parlem amb històrics, però és que des de baix pugen i molt, i molt, i molt forts. I, de fet, és que també tindrem una entrevista, com ara estaven comentant els nostres companys, a aquest històric de ràdio, als mitjans de comunicació en majúscules. De fet, encara...
Us hem avançat una mica qui seria, però us ho desballarem més tard. També, més endavant, ho farem amb la Núria de José, consellera delegada del que fa que tot això rotlli i sigui possible. És a dir, la xarxa, perquè, de fet, les xarxes són molts i tot això estem convençuts i convençudes que costa molt d'engranar. Per tant, també un homenatge a la gent que està darrere micros. Fins ara mateix.
La xarxa de comunicació local.
Fins demà!
This is Rock and Roll Radio. Stay tuned for more Rock and Roll.
directe en aquesta primera hora del dia R, un programa especial que matem des de les emissores locals de la xarxa. Una estoneta, des de Ràdio Cardedeu, amb la Susanna Cabiscoli i l'Enric Rubio, hem pogut conèixer la història de l'Esther Borràs i en Christian Molero, una parella enamorada de la ràdio, però que a la ràdio també es van enamorar.
I després, amb Sílvia Llames hem pogut conèixer en Jordi Abril, company de Ràdio Ciutat de Badalona, que després de 40 anys a les taules de so, la ràdio ha acabat esdevenint la seva manera de viure. En una entrevista d'aquesta jornada, connectarem en directe amb el nostre company de Ràdio Rubí, Albert Soler, que es troba ara mateix a Rubí, a l'escola 25 de setembre, on sembla que potser és allà on acabin naixent les pròximes estrelles radiofòniques del país. Bon dia, Albert. Explica'ns.
Hola, molt bon dia, com esteu? Doncs salutacions des de Rubí, concretament des de l'escola 25 de setembre, on avui farem un programa especial, els de Ràdio Rubí, de 10 a 12 del migdia, farem un programa especial que ens servirà per inaugurar l'estudi de ràdio d'aquesta escola. I amb mi està la Sònia Díaz, que és la directora d'aquesta escola. Què tal, bon dia, Sònia? Hola, bon dia, bon dia a tothom. Primer explica'm, com és que heu decidit fer un estudi de ràdio en una aula de l'escola?
Doncs mireu, ja fa molts anys nosaltres teníem un estudi de ràdio molt petit, molt petit i amb el temps es va anar perdent i ara fa dos anys ens va arribar una maleta audiovisual del departament amb molt de material que no sabíem ni per què servia i bueno, se'ns fa ficar una mica al cap la idea de reprendre la ràdio perquè és una activitat que de cara als nens és molt motivadora
i ens vam posar les piles, vam començar a muntar, és veritat que com anem perdent grups també ens quedava una ola buida i llavors vam decidir que era com un bon moment per començar i ens vam posar. I recordo que un dia us vau posar en contacte amb nosaltres, amb la ràdio i vau dir, volem fer alguna cosa per posar en marxa la ràdio, al voltant del dia de la ràdio...
què podem fer? I vam trobar sinergies i jo et vaig dir, doncs fem un programa directament, venim i portem el programa matinal nostre, el portem aquí a la ràdio i així serà. Espectacular, o sigui, nosaltres pensàvem en una col·laboració, una cosa petita i s'ha fet com gran de cop, estem totes superemocionades perquè realment és una inauguració
a lo gran, vull dir, és una gran inauguració, totes les famílies estaran pendents de la transmissió, els nens i nenes porten treballant molt temps en totes les seccions del programa, vull dir que esperem que quedi una cosa xula. Molt bé, i farem el programa, i el que és molt important és, nosaltres portarem la presentació i la part tècnica, com és lògic, però els continguts els han elaborat els nens, ara ho deies, els últims, no sé, setmanes, mesos, ells han preparat una entrevista amb qui? A qui entrevistaran?
Bueno, han entrevistat, entre d'altres, perquè també han fet entrevistes internes, el Denis González, que és un gran rubinenc, i han tingut l'oportunitat de parlar amb ell, i bueno, si parlaran amb ell, la veritat és que estan molt emocionats, estan amb ganes, han entrevistat també mestres de l'escola, bueno, també haig de dir, perdona Albert, que aquesta...
Aquesta activitat d'avui l'hem preparat conjuntament amb el Torrent dels Alaus, que és l'institut que tenim aquí al costat, i amb els que ens han fet com de padrins de la ràdio, i llavors treballarem amb ells. Exacte, sí, sí. Just al costat de l'escola 25 de Setembre, que és una escola de primària, hi ha l'institut també del barri, que es diu Torrent dels Alaus, i ells ja fa més temps que tenen una ràdio, que em meten per internet, bueno, pengen podcast, em diuen Ràdio de Torrent, i ells també faran alguna part dels continguts amb nosaltres.
I acabarem aquest programa especial amb una tertúlia també molt especial, precisament que afecta a l'escola i a l'institut. Exacte. Aquí hi haurà alumnes de l'institut i de l'escola. I és un moment també molt...
molt maco perquè podran compartir, perquè molts d'aquests alumnes de l'institut són exalumnes de l'escola, els nostres alumnes probablement aniran a aquell institut l'any que ve, llavors és un moment molt maco de compartir, i també entre el professorat que també ens han conegut. I es donaran consells de com és aquest pas tan important, el pas de la primària a la secundària, a l'ESU, i així acabarem aquest programa especial, estarem dues hores aquí.
i jo crec que, vaja, es podrà seguir per Instagram Live, els pares o ens podran escoltar per la ràdio o per internet i també ens podran veure per Instagram Live. Per tant, serà un dia molt complet i ens assumem en aquesta celebració del Dia Mundial de la Ràdio, jo crec que des de Rubí, de la millor manera. Espectacular, serà un dia molt especial per tots. Molt bé, doncs si voleu, no sé si voleu fer-li alguna pregunta, la Sònia us està escoltant.
Doncs Albert, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquesta ràdio que han creat a l'escola de Rubí. I nosaltres seguim, tirem ara aquí des del nou FM, perquè ja tenim aquí els estudis de la ràdio del nou FM, a una persona que sense la seva figura no es pot entendre la història del periodisme local i de proximitat de la nostra comarca.
Ell va desenvolupar la seva carrera professional aquí, el 9-9, on s'hi va estar 39 anys, dels quals 29 va ser com a director general. Més tard va exercir com a conseller delegat de Regió 7, Diari de Girona i el Setmanari Empordat de Prensa Ibèrica i també va ser president de TVLocal.cat i conseller delegat de la productora catalana de Televisió Local. Si no podríem estar parlant d'una altra persona que no fos en Jordi Molet, un històric de la ràdio i del periodisme local, una.
Bon dia Jordi, gràcies per estar aquí amb nosaltres. Hola, molt bon dia, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Crec que és això, ets la figura per excel·lència de poder parlar de periodisme local o de periodisme d'aquí d'Osona. Vull dir, és tot un honor que estiguis aquí Jordi. No, l'honor és meu. Jordi, quan parlem de la història dels mitjans locals del nostre territori, quin lloc ocupa la ràdio? Perquè clar, quin ha estat aquest paper estructural durant aquestes dècades?
Bé, la ràdio ocupa un paper molt important i l'ha ocupat durant molts anys fora de l'àmbit metropolità, per entendre's, no? El que passa, el que succeeix és que durant molts anys hi havia problemes de concessions d'emissores privades, no?
La Ràdio Municipal va fer el seu paper, va néixer als anys 80 del segle passat i va fer un paper molt important. Però pel que fa a les ràdios comercials, la veritat és que hi havia un dèficit de llicències fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. N'hi havia poques, no?
Però, de tota manera, els pocs que hi havia varen fer un paper molt important i, sobretot, el que varen fer va ser una aportació claríssima per a la programació en català. Clar, quan vas començar a exercir de periodista va ser un moment en què els mitjans de comunicació s'estaven consolidant, no? De quina manera ho va viure a la ràdio a través de tota aquesta consolidació?
La ràdio, de fet, quan va aparèixer la televisió, semblava que la ràdio tenia els dies comptats. És a dir, en aquells moments ja es donava per perdut el negoci, per entendre'ns, perquè, home, si arribava un mitjà de comunicació que, a més a més de sentir-se com la ràdio, a més a més es veia, doncs semblava que la ràdio no tindria gaire futur. Però això va anar canviant, evidentment va anar canviant, la ràdio va resistir,
i es va fer al seu lloc com a mitjà de comunicació que té una immediatesa que els altres no tenen, que té una proximitat amb l'oient que els altres no tenen, que té un esprit que els altres no poden transmetre amb la mateixa intensitat, perquè la ràdio és allò que va directament a l'oient, directament a la persona que està escoltant i que, a part d'informar, formar i entretenir, fa molta companyia.
I aquesta proximitat és el que fa especial també, sobretot, la ràdio local, la premsa local, no és al final aquesta connexió amb les persones que ens escolten, que al final són les persones que potser ens trobem al dia a dia pel carrer, no? És així, és així. La ràdio local permet això, permet, com la premsa local o la premsa comarcal de proximitat, com se'n diu ara,
permet aquesta aproximació amb les persones a les quals serveixen, en definitiva. La diferència que hi ha, per exemple, entre la ràdio actual i la ràdio que es podia fer als anys 80 o 90 és el canvi de la revolució tecnològica, com el mateix que ha passat amb la televisió i el mateix que ha passat amb la premsa.
però ara les connexions que es poden fer per la ràdio en directe des del carrer no tenen límit i se senten bé, es poden sentir perfectament, es poden sentir amb la mateixa qualitat que el so d'estudi, mentre que en aquella època era una autèntica odissea fer connexions en directe, fer retransmissions...
Per exemple, recordo haver donat en directe l'avinguda... Quan el president Arradi es va arribar, va fer una visita a Vic, una de les primeres visites oficials que feia, i van fer un programa en directe i, clar, totes les connexions es feien punxant el telèfon. És a dir, hi havia uns previs, evidentment, hi havia uns micros, però al final...
Tot es resumia punxant un telèfon i això és el que arribava als estudis. Clar, és el que et volia preguntar, i has explicat bé, la ràdio ha viscut una revolució tecnològica, com l'has viscut tu també? Perquè també és veritat que tu l'has pogut viure, has pogut viure aquesta transició, no?
Sí, sí, sí, sí. La veritat és que no té res a veure. És que no té res a veure treballar a la ràdio actualment o treballar... Jo vaig començar a la ràdio amb 16 anys. Ostres. Amb 16 anys, sí. I els mitjans eren els que eren. Era els que eren. A més, en aquell moment...
era en plena època franquista, i hi havia el monopoli de la informació per part de Ràdio Nacional d'Espanya. Bé, es podien fer informacions locals, però era una cosa molt matitzada. En fi, que tecnològicament no té res a veure. Però en premsa passa el mateix. És a dir, si ara la redacció del No Nou hagués de treballar com es treballava als anys 80, és a dir, abans de l'aparició d'internet...
doncs segurament tindríem molts problemes. Avui mateix tindríem molts problemes perquè és una altra manera de treballar. Seria impossible poder fer això. Impossible no, però... No, perquè es feia, el que passa és que es feia amb uns altres temps i amb unes altres dificultats. Tot tenia uns processos més complicats. Creus que ho tenim fàcil ara, la nova generació que pugem per la ràdio? Sí.
Jo soc optimista de mena, i per tant penso que fàcil no, però fàcil no ha estat mai. Fàcil no ha estat mai el periodisme. Quan es diu no, és que clar, la gent de la premsa, els que poden dedicar el periodisme escrit ara, ho tenen molt, molt difícil, tenen molta complicació, els de la ràdio també, i els de la televisió també, és a dir, una mica els mitjans de comunicació convencionals, doncs
La veritat és que la dificultat ens ha acompanyat sempre. D'acord que es van viure uns anys molt bons, va haver-hi uns anys molt bons, però dins d'aquests anys molt bons també el grau d'exigència era molt superior. És a dir, sempre es demanava més. Es van viure uns anys molt bons i arriba un moment amb la crisi del 2008 que tots els mitjans de comunicació l'acusen, la pateixen.
I després hi ha la tecnologia disruptiva que ho està canviant tot i que està canviant els hàbits i la manera de consumir els mitjans de comunicació. És a dir, hi ha molta gent que en lloc d'escoltar la ràdio a través de la freqüència modulada, accedeix als seus continguts a través de la xarxa o a través dels dispositius electrònics.
És això que deies, la ràdio històricament sempre ha anat molt vinculada a aquesta funció de servei públic, és una cosa que just avui en el dia R volem posar molt èmfasi, i també a la proximitat i a aquesta cohesió. Creus que aquest paper s'ha mantingut, aquest paper de la funció del servei públic, o pot ser que amb el temps es vagi diluint? Jo crec que hi ha de tot. Hi ha ràdios que han mantingut i mantenen aquest esperit de servei públic,
i d'altres que no, d'altres que s'han dedicat a fer caix. És així, però no, no? Durant tots aquests anys hi ha hagut emissores que han estat concebudes com a negoci pur i dur...
i d'altres que no, d'altres que han estat pensades per sobreviure, és a dir, per viure també dels recursos que s'ha de viure, però amb un esperit de servei públic evident. I Jordi, ara mateix vivim en un context de sobreinformació, de desconfiança, envers els mitjans, també això fa patir, clar, quin paper pot jugar la ràdio local per poder tornar a confiar en els mitjans locals?
Jo crec que el que és bàsic és treballar amb rigor, treballar fent periodisme de veritat, contrastant les informacions, no deixar-se'n portar per la febre de ser els primers d'explicar-ho encara que allò no estigui contrastat o comprovat, sinó que intentar sempre donar les informacions, parlo sobretot d'informacions, de continguts informatius,
no voler ser els primers, sinó, sobretot, voler ser els més fiables per recuperar la confiança de l'oient, del consumidor. Jo el que penso és que, sobretot, en aquest moment de sobreinformació que comentaves, les marques periodístiques serioses són les que han de guanyar la batalla, perquè al final...
El consumidor, i dic consumidor, l'oient s'ha de preguntar qui ho diu això. És a dir, ho està escoltant d'un influencer determinat, d'un canal que no se sap ben bé qui és i diuen no sé què. Té la crevidat que té, però que ho diu un mitjà de comunicació consolidat i que ofereix garanties, doncs allò s'ho pot creure.
I Jordi, estem a punt d'acabar aquesta segona i última entrevista, aquesta primera hora del dia R, i et volia fer una pregunta personal. Què representa per tu la ràdio local?
Bé, per mi la ràdio, la ràdio local ha estat, potser, diguem-ne, l'ofici, l'exerció de la ràdio local, l'ofici més apassionant, més apassionant de tots els que he fet, vull dir que he treballat en premsa escrita més que en ràdio, gairebé, i en televisió, que el vídeo també és apassionant, però potser la ràdio té alguna cosa especial.
I creus que això és el que enganxa? Sí, sí, sí. Els que porten el cuc de la ràdio no el deixem mai. No el deixem mai.
Doncs Jordi, moltes gràcies. La veritat és que poder escoltar això, una persona que jo ara potser podríem dir que estic començant en aquest món, la veritat és que et dona moltes ganes i molta il·lusió de dir que estic fent una cosa que m'agrada i que al final és això que enganxa i que hi ha moltes persones que han viscut d'això i que estan orgulloses d'haver pogut dir que han fet ràdio i que han treballat a la ràdio. Moltes gràcies.
Doncs Jordi Molet, periodista, exdirector general del 9-9, guanyador del Premi a la Trajectòria en els Premis de Comunicació Local del 2023, entre altres moltes coses, perquè podríem seguir aquí amb la llista. Moltíssimes gràcies per haver estat aquí amb nosaltres en un dia com el d'avui i per estar present sempre, d'una manera o altra, aquí a la nostra ràdio i a la seva història. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia de la ràdio.
I bé, després de conèixer aquesta última història que ens ha acompanyat en aquesta primera hora del Dia Mundial de la Ràdio, ara connectem en directe amb en Pau Villafanyer, company de Girona FM, per entrevistar la consellera delegada de la xarxa, Núria de José. Endavant, Pau!
Molt bon dia, companys. Doncs sí, avui en el dia R, en el marc del Dia Mundial de la Ràdio, des de Girona FM volem posar el nostre granet de sorra, volem ajudar a posar en valor un mitjà que informa, que acompanya i que construeix comunitat des del territori i què millor per fer-ho que parlant amb Núria de José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, una veu clau per entendre el present i el futur de la ràdio local al nostre país. Molt bon dia, senyora de José. Molt bon dia, Pau.
A veure, per començar, m'agradaria preguntar-li, en un món cada vegada més ple de pantalles, per què la ràdio continua sent un mitjà tan viu i tan necessari, especialment des del territori? Doncs, bàsicament, hi ha diversos motius, però bàsicament perquè la ràdio té una cosa que no té cap altre mitjà, que és aquest efecte companyia, aquest efecte de poder estar amb tu...
encara que estiguis fent coses molt diverses. Amb una pantalla a tu et requereix una atenció d'alguns sentits, que no són només el de l'oïda, i amb això la ràdio és impetible. En aquest sentit, què creu que ha de portar la ràdio local, especialment també, per exemple, amb la feina de la xarxa, que no puguin aportar altres mitjans més globals? Quin paper ha de tenir en l'ecosistema mediàtic actual?
Crec que bàsicament dos, que són els que han donat sentit a la ràdio local, especialment a la ràdio municipal, des de l'any 79. El primer, i que per mi és absolutament essencial, és la informació local. Crec que això és el que dona sentit a tot plegat. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la informació, és un dret bàsic que tenim, que ens garanteix la nostra llibertat.
I això és tan important a nivell mundial, a nivell estatal, a nivell nacional com a nivell local. I a vegades això sembla que el nivell local sigui menor i ho és absolutament essencial perquè és el que determina la nostra vida.
I poder-nos aportar aquesta veracitat en la informació només ho pot fer en la informació del nostre entorn, en la nostra informació local, només ho pot fer la ràdio municipal. Després hi ha un altre element importantíssim, que és el de la participació, afavorir la participació ciutadana, que amb això també la ràdio municipal és única, ningú altre pot fer aquesta funció que té.
Suposo que en aquest sentit també la ràdio local, les ràdios locals en aquest cas, han de buscar tenir una viabilitat econòmica, perquè també en un context de dificultats sempre costa tirar la seva tasca endavant. Sí, però la viabilitat econòmica generalment hi és quan es fa una feina útil. I jo crec que aquí està la clau. La ràdio local ha de ser útil per la ciutadania. Si tu ets útil...
Generalment trobaràs aquest finançament. En el cas de la ràdio local a Catalunya, majoritàriament, en la immensa majoria de casos, és municipal. Això fa que els ajuntaments destinin una part important dels seus ingressos a mantenir aquestes ràdios. Per què ho fan? Doncs perquè consideren això, que al final estan garantint un dret essencial de la ciutadania.
Per tant, jo ja et dic que la viabilitat no arribarà en cap cas si el mitjà no és útil. I això, especialment els qui la fem, ho hem de tenir molt clar. En un dia com avui, en aquest cas el Dia Mundial de la Ràdio, sent que el mitjà està prou valorat o creu que encara cal reivindicar-lo més?
Crec que cal reivindicar-lo més. Crec que hem de fer veure aquesta importància que tenim. Ens l'hem de creure, primer de tot. I això que dic no és banal. A vegades tinc la sensació que els que hi treballem no hi donem prou importància. Això és essencial. Des de fora no et valoraran si tu no et valores.
I en aquest sentit permet-me que t'ho teixi, m'agradaria que tu també ho fessis amb mi, la ràdio és proximitat i crec que entre els qui la fem i especialment en un dia com avui això és important. Com et deia, hi ha un aspecte que jo no em cansaré de repetir, que és que la ràdio local no és una escola.
A la ràdio local s'hi aprèn? Sí, esclar que s'hi aprèn, però com també s'hi aprèn a molts altres mitjans. Ha estat el vehicle perquè molta gent prengui un primer contacte amb el mitjà? Sí, però aquesta no és la funció essencial per la que, especialment insisteixo, els ajuntaments han creat les ràdios municipals.
Per tant, els que treballen a la ràdio municipal o a la ràdio local no estan de pas, sinó que són treballadors de ple dret, són professionals, són periodistes, són tècnics, importantíssims els tècnics, que a vegades també són molt invisibilitzats, són tant de primera com qualsevol altre que treballi a qualsevol altre mitjà. Per tant, això de la ràdio local escola, jo crec que quan ho sentim a dir, a tots ens hauria de fer una pessicada en algun lloc.
Parlant d'aprenentatge, Núria, ja que m'ho permets, he sentit que alguna vegada has parlat d'educació mediàtica. No sé si em podies aprofundir una mica més exactament d'aquesta educació mediàtica que pot tenir el mitjà de la ràdio.
Les ràdios locals des de fa molts anys tenen una vinculació molt directa amb les escoles. Inicialment va ser molt per un tema de poder facilitar que els alumnes aprenguessin habilitats de llenguatge oral, expressió oral, també molt vinculades a les assignatures de llengua catalana. Això amb el temps ha creat un vincle molt important que jo crec que ara hem d'aprofitar
per fer una funció social que jo penso que és molt necessària. Pensem en general moltíssima de la gent que treballem a la xarxa. Per què? Doncs perquè ho deia abans, estem en un context de desinformació molt gran i al final és important que aquesta gent que ha entrat, tots hem entrat de cop, a un entorn digital on ens arriba molta informació, moltíssima informació, a més a més, molta d'aquesta informació que està desviaixada i que persegueix uns objectius que no afavoreixen precisament
la nostra llibertat a l'hora de poder triar. Què hem de fer? Tenim un compromís social també d'intentar educar la ciutadania perquè pugui fer un ús segur en aquesta aproximació a la informació. És a dir,
ajudar que els més joves i especialment els més grans, que són els dos col·lectius més vulnerables, dubtim. Abans ho deia, s'hi referia també a en Jordi Molet, aquesta voluntat de dir, em diuen això, espera un moment, m'ho qüestiono, qui m'ho està dient? M'ho està dient de ràdio local, Val m'ho crec perquè jo li dono credibilitat, m'ho està dient no sé qui tal, home, doncs potser que això m'ho agafi amb certa distància, no?
Per tant, aprofitar aquest diagram històric que tenen les ràdios locals per treballar especialment amb les escoles, per afavorir que els nois i noies tinguin un sentit crític en l'accés a la informació, és que és essencial, és que ens hi estem jugant molt. Mirant el futur, ja per anar acabant, com s'imagina la ràdio d'aquí a 10 anys, per exemple, quin paper creu que hauria de continuar jugant dins la vida quotidiana de la gent?
Doncs me l'imagino segurament amb un altre tipus d'aproximació per part de l'OIEM, és a dir, més possiblement complementant la ràdio lineal amb altres formats, com de fet ja està passant, però almenys com m'agradaria imaginar-me-la és sent essencialment útil, és a dir, que ningú contempli.
anar-se'n a treballar cada matí sense saber què ha passat en el seu municipi i sobretot que pugui tenir això en la seva proximitat aquest mitjà útil que l'ajuda a saber què passa de veritat amb la màxima veracitat en el seu entorn més proper. Perquè penso que no podem fer una altra cosa que treballar en aquest sentit.
Núria José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, gràcies per aquesta conversa parlant del present i sobretot també del futur de la ràdio que continuï bategant amb força des del territori. Pau, permet-me una cosa. M'agradaria tenir un record per una persona. A la xarxa aquests dies estem de dol perquè ens ha deixat un company que va ser molt important en els inicis de la xarxa que és en Juanjo Junquera.
i m'agradaria avui des de la xarxa dedicar-li a aquest dia. Ens ha deixat fa molt poquet i tots estem una mica convoguts.
Moltíssimes gràcies, Pau Villafanyer, de Girona FM, i gràcies també a la consellera delegada de la xarxa, Núria de José, per atendre'ns avui en el Dia R i el Dia Mundial de la Ràdio. El programa tot just acaba de començar, però per nosaltres quatre ja és el final. Us recordem que estarem en directe durant tot el matí fins a dos quarts d'una del migdia a la vostra emissora local, la del vostre poble, la que us explica el que passa a casa vostra i avui més que mai fent xarxa amb la participació d'una cinquantena de ràdios que estem emetent en directe al Dia R.
Com veieu, una hora de ràdio dona per moltes històries, moltes vivències i, sobretot, i el que és més important, per conèixer la gent del territori, que és, en definitiva, la que anodreix i fa possible la xarxa. I això, estimades oients, és del que gaudim cada dia i del que tenim la sort de poder fer els que hem estat parlant aquesta primera hora, perquè cada vegada és més difícil trobar informació de qualitat i cada vegada és més la desinformació que ens bombardeja dia rere dia
ja sigui via xarxes socials, per la televisió o arreu dels mitjans. I per això, des de les emissores de la xarxa, fresem i trepitgem literalment carrers i places per saber què és el que passa al nostre territori, per saber el parer de la població en els temes que realment en són d'interès i per, en definitiva, oferir-vos notícies, històries i entreteniment de qualitat i que de veritat us interessa.
Bona, Andreu, com heu viscut aquest inici de dia? De fet, un xic diferent del que estem acostumades. I tant, bastant diferent, eh?, bastant diferent del que estem acostumats a fer a la nostra jornada habitual, però bé, amb la bona igual, eh?, ja està. Va, nosaltres ho deixem aquí, passem al relleu de la següent hora, els companys de Tarragona Ràdio amb en Miguel González i els dona Cudenenca amb en Guillem Soler. Salut i ràdio!
Someone found a letter you wrote me on the radio And they told the world just how you felt It must have fallen out of a hole in your rubber and overcome They never said your name but I knew just who they meant
Bona nit.
Notícies en xarxa Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio i ho celebrem amb una nova edició del Dia R, el programa conjunt impulsat per la xarxa amb la col·laboració de les federacions de mitjans de comunicació locals de Catalunya. El programa ha començat tot just a les 9 del matí. Durant el matí, fins a dos quarts de dues, participaran fins a 30 emissores en directe i més de 50 ràdios emetran fragments del programa.
El dia R posa el focus en la funció de les emissores locals al territori, informar, educar, entretenir, preservar la memòria col·lectiva i recuperar el patrimoni cultural. El programa inclou entrevistes, connexions amb escoles que fan ràdio i seccions històriques i acabarà a Vilanova i la Geltrú donant pas al Carnaval.
Hi ha mobilitat en aquests moments. A la PSAT hi ha un carril tallat per obres entre Sobirats i Gelida, en sentit Tarragona, que provoca fins a 3 quilòmetres de retencions. A la C-58 un accident tallat 3 carrils en direcció Sabadell i genera lentitud també amb afectacions a la ronda lítora. A la banda, pel que fa a les situacions meteorològiques, a la BB Baixa, 40-24, al Coll de Pal, està tancada per vent.
I con gestes, la C-28 al Port de la Bonaigua, es requereixen cadenes obligatòries i també la Nacional 260 de Sarroca de Bellera, a Pont de Suert, també són obligatòries les cadenes i ja pas prohibit a camions.
I mor una de les persones ferides crítiques pel temporal d'event de les darreres hores a Catalunya. Es tracta d'una dona a qui li va caure per d'un sostre d'una nau industrial a Barcelona. Un episodi que també ha deixat una altra persona ferida en estat crític i tres més de greus. Bea Fernández, cap de guàrdia de Protecció Civil, ha fet una darrera actualització aquest matí en Notícies en Xarxa.
Doncs durant tota la jornada d'ahir el SEM ens va notificar 37 persones traslladades cap a diferents centres sanitaris. Una d'aquestes persones és la que hem de lamentar la seva mort, és a dir, que ens quedarien 36 persones que van traslladar a diferents centres. Actualment tenim dues persones a l'Hospital de Vallvitge, una en estat crític però estable, i l'altra greu però fora de perill. Tenim una persona greu a Vall d'Hebron,
Una persona al trueta han estat greu i dues persones a un lot que són menys greu. L'impacte del vent que ha motivat a més de 4.000 trucades als equips d'emergències durant tot l'episodi ha provocat també algunes caigudes de murs, incidències en carreteres, servei ferroviari i també alteracions a l'aeroport que a poc a poc es van normalitzant. Per demà també hi ha prevista una nova entrada de vent de mestral i tramuntana.
I pel que fa als esports, el Barça haurà de fer una remuntada històrica, si vol ser a la final de la Copa del Rei, va perdre per 4-0 davant l'Atlètic de Madrid en un mal partit en què va encaixar tots els gols abans del descans. La tornada jugarà al Camp Nou el proper 3 de març.
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, rita, memòria, carrer, paisatge, viatge.
Hola, què tal? Molt bon dia. Passem 4 minuts gairebé de les 10 en punt del matí. Retrobats els que ja ens escolteu des de les 9, benvinguts als que us incorporeu ara. Seguim avançant en aquesta edició del Dia R, aquest programa conjunt de les ràdios locals de Catalunya, impulsat per la xarxa amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ho fem amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio.
Sóc el Miguel González, des de Tarragona Ràdio, la ràdio municipal de Tarragona, però no estic sol. Guillem Soler, Ona Clodinenca, molt bon dia. Molt bon dia, Miguel, i a tothom que ens estigui escoltant. S'hi ha arribat el dia, dia 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, i això, com has dit, des de les 9 del matí estem connectats a emissores d'arreu del territori per celebrar el poder, la força i la proximitat que té i tenim la ràdio local. Avui compartim micròfons territori i estic segur que també, com ja...
Veieu, ara, cap passió. Jo et volia preguntar, quin és el primer record que tens tu de la ràdio? Ostres, jo crec que la ràdio m'ha acompanyat des de ben petit, però un dels primers records que hi tinc, i així conscients, és precisament a la ràdio local, a la ràdio de proximitat. Jo soc d'Alcanar, un poble del Montsià, i, de fet, allà ja fèiem ràdio, als estius, i ens permetia fer moltes coses, la ràdio, eh? Algunes es poden explicar i altres no. I tu, Guillem, quin és el record així que et ve al cap quan parlem de ràdio?
Jo recordo quan era petit i anava a l'escola, però quan anava al metge, allò en horari escolar, que el meu pare em portava el cotxe fins al metge, doncs allà, que de l'emissora del cotxe sortien unes veus que no acabava d'entendre qui eren, ni alguns personatges que no sabien si eren persones reals, i és aquesta la meva primera connexió amb la ràdio, que després de més gran ja he entès què era, que al final som ara tu i jo els que estem aquí a l'altra banda.
I perquè la ràdio té això, doncs, crea records, crea comunitats, crea vincles, i precisament avui volem posar en valor tot el que fa la ràdio local, que és informar, educar, entretenir, preservar memòria col·lectiva, recuperar patrimoni, fem de tot. I una de les funcions essencials és fer-nos ressò
de la recerca, del coneixement, del talent que tenim al territori, que és molt, i crec que sobretot aquí a Tarragona, on estàs tu ara, de talent a Neus Sobrats, oi? I tant, mira, no marxem massa lluny d'on soc jo ara. De fet, anem cap a uns dels centres de referència del país i t'ho ensenyo. Allà ens espera Josep Sunyer, de fet, des de l'Institut Català d'Investigació Química, amb ell volem parlar, avui per abordar el tema de la difusió i de la recerca del paper...
que hi juga la ràdio. Josep Sunyer, bon dia. Bon dia, què tal, com esteu, companys, Guillem, Miquel, tot bé? Doncs tot bé, tot bé, amb aquest Dia Mundial de la Ràdio, on vosaltres també hi jugueu un paper relacionant la ràdio i la recerca, no? Doncs mira, si portem ja una hora parlant de recerca i ràdio, aquí hem parlat amb alcaldes, hem parlat també amb els directors i responsables de diferents centres i cerca que tenim aquí al territori,
I ara parlarem amb companys d'aquests centres de recerca de l'ICIC, de l'IPES, de l'ICAC i l'Institut d'Investit Sanitària Pere Virgili perquè ens expliquin ells que són els que envien els comunicats a les redaccions i que clar, els agrada que surtin després les notícies, que d'això es tracta com valoren la ràdio i la recerca perquè la ràdio nosaltres al cap i a la fi puguem difondre tota la informació. D'això m'assegurats que tenim aquí a la taula, la Laura Hernández d'aquí del Departament de Comunicació de l'ICIC. Laura, què tal? Bon dia. Bon dia.
També s'acompanya el Gerard Campenya, responsable de comunicació de l'IPES. Què tal, Gerard? Bon dia. Molt bon dia. Gilbert Frigola, de l'ICAC, de la unitat de transferència. Què tal? Bon dia. Bon dia. I la Vanessa Roig, de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Bon dia. Això hem de resumir que és molt llarg. D'entrada les sigles, a l'hora d'explicar totes les ràdio, hem d'explicar les sigles, les respectives, que són molt llargues. Em reconec, sí. Amb això estem d'acord, no? Sí, sí, estic d'acord.
Bé, què valoreu vosaltres, com hem estat per tu, Laura, aquests de la casa, l'anfitriona, què creieu que avui pot aportar a la ràdio una difusió de la recerca científica? Arribar a la gent que normalment no arribem. És a dir, tu estàs en el cotxe i poses la ràdio i de sobte te trobes que algú t'està explicant una cosa de ciència i en unes paraules que es puguin entendre i jo crec que això té impacte.
Vanessa, tu com ho veus? Jo m'estic totalment d'acord amb la Laura. Al final el que necessitem és fer arribar el nostre missatge, que de per si és complicat, aquesta part científica que costa traduir, i la ràdio ens ajuda a fer-ho ràpid i de manera molt planera. Gilbert, digues. Nosaltres el que valorem molt és també l'acompanyament que ens feu, els periodistes de la ràdio, de saber com
canviar una mica el missatge o les paraules per arribar encara millor als oients, que potser nosaltres ens quedem a vegades més amb el tema científic i és molt important aquesta traducció.
Gerard, acosta't el micròfon. Jo, el que diuen els meus companys, estic totalment d'acord, no? La ràdio és una cosa màgica, no? És un mitjà que t'acosta, és com molt íntim en certes maneres, no? I també col·lectiu d'altres, no? Vull dir que ens ajuda molt. Nosaltres des de l'IPES hem tingut molta relació amb la ràdio i amb la Tarragona Ràdio, precisament, doncs, durant molts anys.
Crec que una vintena, no?, amb l'evolucionada. Vint anys, sí, sí, senyor. Que ens ajudeu a comunicar, que ens ajudeu a transmetre els descobriments que estem fent des de l'IPES, bueno, de tots els companys, no?, vull dir que realment s'ha de creir. Mira, abans parlàvem amb la Marina Mosquera, directora de l'IPES, de quan es va descobrir fa 32 o 31 anys, l'Omonte Césor, 32 o 31 anys.
El 94. 94. Clar, aquesta va ser fàcil de vendre, entre cometes, els mitjans, eh? O la descoberta de les defenses de Mamut, també va ser fàcil perquè tots els mitjans generalistes ho entraven portada. Però de vegades suposo que teniu notícies del dia a dia o de la setmana en curs,
que és més difícil que sortir l'endemà a una portada o a un mitjà de comunicació. Estem d'acord amb això? Com ho veieu? Totalment. La nostra feina una mica aquí és facilitar, una mica fer de pont entre la recerca que estem fent i la societat en general. Intentem transformar aquest contingut científic i fer-lo baixar a terra i traduir-lo en un llenguatge que es pugui entendre, que ho pugui entendre tothom, el màxim de gent possible. Per tant, una mica és la nostra feina.
També és veritat que els que estem aquí a la taula de periodistes som pocs. Per tant, dels quatre que som, tan sols la Venesa és periodista. Per tant, nosaltres hem d'intentar escriure i intentar fer entendre la gent i el màxim gent possible el que estem fent nosaltres.
I posar un titular també, titular, subtítol, facilitar les signatges... Ah, prendre la moto, sí. Està d'acord amb això, no? Sí, nosaltres, per exemple, clar, sembla que en l'àmbit sanitari, si no descobreixes la cura definitiva d'una malaltia, costa d'explicar que hi ha hagut avenços.
I és el contrari, el que ens hem d'esforçar molt és per intentar explicar que potser cada petit abans que es fa és molt important perquè no hi ha una cura definitiva però es va avançant cap a una teràpia personalitzada, cap a millores en la salut de les persones.
Sí, sí, i al final és important lligar tot amb la vida quotidiana de la gent. Si nosaltres des de l'ICIC, l'Institut Català de Investigació Química, estem parlant d'energia, de materials, de canvi climàtic, com afecta això a la societat, a les persones, què és el que estem fent en aquest àmbit, i això ha d'arribar a la gent, perquè necessitem explicar el que estem fent. Avui, per cert, plou, ahir feia vent i també hi ha negacionistes del canvi climàtic, i després en parlarem. Gilbert.
El tema de les portades és molt interessant perquè sí que és veritat que vivim en una societat que si no sents en una superportada sembla que no estiguis, el que comentava la Vanessa. I en canvi ens estem perdent aquests avenços que s'estan fent des dels centres d'aquí del territori que són molt interessants, que són molt innovadors i que a vegades ens costa el que dèiem, de sortir, de posar aquest titular prou cridaner perquè els mitjans ens prestin atenció, però que el que realment s'està fent...
dia a dia en els nostres centres té un valor i té un component innovador que és molt interessant i molt important que la gent se'l faci seu també i per això estem aquí intentant fer-lo arribar.
I també heu de convèncer els respectius científics perquè vagin als mitjans, que això és una altra... De vegades n'hi ha que volen i no els agrada, eh? És a dir, ara en format tertulió comenteu el que vulgueu, però això és un dels reptes també, no? Arrossega el científic de torn al mitjà, però és que hi tinc feina, tu no puc, eh? I diu la setmana que ve. Però de vegades...
Sí que és cert que la recerca, les universitats, els centres de recerca han fet un canvi molt important els últims anys. Ara cada vegada es reconeix més la necessitat d'haver de comunicar, de transmetre, d'informar, de retornar a la societat aquest... no sé com dir-ho.
Aquest coneixement. Aquest coneixement, exacte. Per tant, cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que són conscients que hi ha aquesta necessitat d'haver de transmetre i d'haver de comunicar aquest coneixement. I nosaltres estem una mica fent de pont en aquest procés.
No, bueno, volia dir que és important i cada vegada més els projectes de recerca, projectes competitius, projectes europeus, aquesta part de la comunicació, de l'impacte a la societat, està cada vegada més mirada, no? Això és superimportant i els investigadors i investigadores han de ser conscients d'aquesta part. Llavors estem les unitats de comunicació intentant ajudar-les en aquesta tasca, però això també és, bueno, crec que és important el que es fa des d'aquí i la vostra ajuda i, bueno, dels
periodistes. No, jo volia dir que porto relativament poc en l'àmbit sanitari i he de reconèixer que els investigadors ofereixen molta ajuda per traduir les seves investigacions, precisament pel que comentàvem abans, són molt complicades, jo tinc un cervell molt de lletres i llavors hi ha coses que se m'escapen i que no puc entendre, només llegir una investigació
I jo crec que ells són molt conscients de la importància que hi hagi aquesta comunicació i que tot el que fan al laboratori s'ha de treure fora i s'ha de poder explicar. Llavors la col·laboració per part nostra sempre és molt bona per part dels investigadors amb nosaltres i estan molt disposats a sortir i a explicar el que fan.
Sí, jo crec que una de les evidències és aquesta aposta de tots els centres de tindre aquesta unitat de transferència, de comunicació, que cada vegada estan, com comentava la Laura, més mirats en totes les convocatòries, perquè és molt important que els fem un acompanyament, perquè costa molt als investidors que vinguin,
I és cert perquè n'hi ha alguns que no se senten prou segurs en aquest tema de com comunicar, de com ho faran. Tenim el tema a vegades no només del vocabulari molt tècnic, sinó també a vegades fins i tot d'idiomes. Som centres que tenim un component internacional molt important i a vegades això ens fa una mica de barrera entre els investigadors
i el que és la comunicació. Per això és tan interessant el que abans d'aquesta entrevista estàvem parlant nosaltres d'aquest reforç d'aquestes unitats i el que estem promovent molt és això, una miqueta de formació interna perquè els investidors perdin la por, que s'animin més a fer-ho, perquè sempre si no acaben els que estan més animats, els que ho tenen, sempre acabes tirant dels mateixos investigadors que tenen moltes ganes d'explicar allò que estan fent.
Totalment d'acord, és així, realment el dia a dia, però sí que és veritat que cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que s'apunten, i que sigui pel que sigui, perquè hi creuen, perquè tenen la necessitat, perquè tenen que justificar projectes, etcètera, doncs cada vegada hi ha més gent que és conscient d'aquesta necessitat de comunicar, de transmetre els coneixements.
És a dir, els centres de recerca no han de ser uns centres tancats, han de ser privilegiats, al contrari, han de ser oberts, han de ser oberts a la ciutadania, la ciutadania ha de ser conscient del que estem fent, de les recerques que estem fent, dels avenços que estem proporcionant, que al final el que hem de fer, aquests avenços, és retornar a la societat d'una manera o d'altra i millorar la societat en general.
Jo voldria afegir que m'agrada molt el paper de la ràdio, ja que estem avui en el Dia Internacional de la Ràdio, perquè realment, clar, ho feu fàcil, els periodistes de la ràdio, estem veient una part humà, molt humana, de l'investigadora o la investigadora que està transmetint un coneixement,
i crec que genera curiositat, a més és que estàs fora d'inputs visuals, o sigui, et concentres molt en la idea que t'estan explicant i crec que és un mitjà molt potent per arribar a la gent. Jo soc molt consumidor de ràdio i m'agrada molt la ràdio tant en directe com en podcast o en diferents tipus de formats, m'agrada molt. M'agrada molt escoltar-ho jo sol, m'agrada molt en els meus moments íntims, però també en els meus col·lectius, d'escoltar-ho amb els meus fills, convertir els coneixements, etc.
I a més a més la ràdio en català també és molt important. Nosaltres, clar, la nostra recerca, penseu que cada vegada se'ns exigeix més la internacionalització, que sigui internacional, que sigui en anglès, que sigui en llengua estat, i per tant la llengua en català, doncs fer la recerca en català i demostrar que el català també és una llengua de recerca també és molt important.
Ens diu que ens queda un minut, de fet, poc més, menys d'un minut. En conclusió, una frase que us vingui al cap, o algun titular, perquè en el vostre cas, Nova Espècie, sempre hi ha titulars que generen portades, que us ve a la ment quan parleu de recerca i ràdio. O la cara també a la ciutadania, com a important de cara a la ciutadania. Una frase curta.
Ostres, aquí és una cosa difícil. Em dic que els titulars ens costen, eh? Jo, a veure si els meus companys avancen. Bueno, la ràdio ha d'evolucionar i hem d'evolucionar tots, no? Com nosaltres evolucionem la ràdio també i de ben segur que ens acompanyarà durant tot el futur.
Jo diria entesa i proximitat, no?, aquesta voluntat de buscar la notícia i compartir-la amb els oients. Sí, hem d'anar plegats. Aquesta és la conclusió. La que tangues tu, Gilbert. Bueno, jo el que diria és una miqueta, repetim el que he comentat abans, no?, el suport, l'acompanyament de la ràdio que ens feu i l'aprenentatge que cada vegada, no?, que fem un programa amb vosaltres ens en portem per ser ja una miqueta millors a la següent tongada.
Moltes gràcies, Laura Hernández, Gerard Campenya, Gioberta Frigola i Vanessa Roig. Gràcies, que vagi bé. Gràcies i bon dia. Guillem, tornem a connexar amb vosaltres. Gràcies a tu, Josep, que vagi bé. La ràdio també és això, eh? Pots entre el coneixement, entre la ciutadania. Així que moltes gràcies i Feliz Dia Mundial de la Ràdio.
I nosaltres continuem fent territori. La ràdio local també és escola i és futur. Ens n'anem ara fins a Sant Feliu de Llobregat, on fa pocs dies van celebrar la primera marató de ràdios escolars del Baix Llobregat. A Ràdio Sant Feliu hi ha la nostra companya, Sílvia Guillén. Bon dia, Sílvia, i crec que no estàs sola, oi?
Bon dia, Guillem. Doncs no, de fet, estic molt ben acompanyada, tot i que la marató de l'autèntic protagonisme se'l van endur als 205 alumnes de primària que hi van participar. Avui, Dia Mundial de la Ràdio, tinc al meu costat dues persones que van ser imprescindibles perquè aquesta primera marató fos tot un èxit. Ells són el David Ciércoles, del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, i la Laura Sanz, mestra de l'Escola Josep Montmany Amat de Sant Feliu. Molt bon dia i gràcies per ser avui aquí amb nosaltres en aquesta celebració. Molt bon dia a tothom.
David, com va sorgir la idea de fer aquesta primera marató? Bé, doncs, aquesta primera marató sorgeix d'una iniciativa entre docents en la que el grup de treball de ràdio que participa en diferents escoles de la nostra zona educativa, del Servei Educatiu de Baix Llobregat I,
que comprèn la zona de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, doncs vam començar veient que la ràdio i el tema de preparar aquests discursos, el tema de fer oralitat, és una eina molt important i que als alumnes els fa situar-se molt i veure que és una resposta molt clara a les necessitats que s'estan fent a l'aula per fer diferents exposicions.
Aleshores, aquest grup de treball, com es mentava, porta un temps ja treballant, diria que aquest és el cinquè any, i llavors, com que ara ja són prou madurs, diguéssim, i porten un recorregut, i a més a més tenen un material que el Departament d'Educació ha dotat a tots els centres, que és una maleta d'audiovisuals, que conté diferents elements per poder fer ràdio i televisió,
doncs vam veure l'oportunitat d'engegar aquest any una petita marató de ràdio que s'ha convertit en una gran marató de ràdio del Baix Llobregat. Laura, vosaltres teniu a l'aula una maleta d'aquestes, no? Com es treballa el mitjà radiofònic a l'aula, a l'escola?
A l'escola el fet d'haver incorporat aquest material fa cosa d'un any i mig ha estat un canvi pel que fa a l'adaptació metodològica de l'expressió oral. No només l'expressió oral, que és el més immediat quan parlem de ràdio, sinó també tota la part d'expressió escrita.
Treballar la llengua a partir d'una exposició que saps que s'emetrà, que els pares sentiran, és molt més motivador i més enriquidor pels alumnes que no pas poder-ho exposar, que també és enriquidor, però a un nivell molt diferent de fer-ho davant de la classe. Aleshores, el fet de poder seure davant dels micròfonos, el fet de poder expressar-se en una feina que ha estat preparada prèviament a classe, tota la part de preparar l'esqueleta, fer les redaccions...
Tot això després s'emet i els nens quan se situen davant d'un micròfon parlen molt diferent que quan estan davant d'un grup perquè s'ho han preparat molt millor i a més a més ho viuen d'una altra forma molt més enriquidora. Per acabar m'agradaria que m'expliquéssiu quina valoració feu d'aquesta primera marató tant des del punt de vista dels organitzadors com des del punt de vista dels participants en aquest cas sobretot de l'alumnat.
Doncs mireu, com dèiem, aquests centres participants de Molins, l'Escola Estel, el Sina, de Sant Feliu, l'Escola Montmany, el Salvador Espriol, el Nadal i el Gaudí. També esmentar que hi ha uns centres que són el Castell Siuró i el Palau de Molins que, per situacions del dia a dia de l'escola aquest any no han pogut fer aquesta marató, els esperem pel curs vinent, però aquests centres tenim pendent fer aquesta valoració, però només de tancar el dia,
Va ser tot un èxit. Vam veure que era un treball en xarxa, col·laboratiu, que tothom s'hi havia implicat, en el que era un espai d'inclusió perquè tot l'alumne podia de la seva. Per tant, vam valorar molt, molt bé. Va sortir molt rodó i, com dèiem, fem xarxa, fem ràdio, fem escola.
Laura, l'alumnat ha encantat, no? Encantadíssim. Tots els anys que van participar, en concret al Montmany, van participar els de cicle superior, 5è i 6è. La feina prèvia va estar molt treballada al centre i després allà poder-ho fer en directe va ser com un premi. Molt bé. Doncs, Guillem, ja ho veieu, la ràdio té molta història, però també un futur prometedor. Amb aquesta pedrera escolar tenim el relleu garantit.
Moltes gràcies, Sílvia. Seguim en l'àmbit educatiu perquè la ràdio també es planté. Així que ara anirem fins a Vilafranca del Penedès, cap a l'escola Estalella i Graells, que compta, de fet, amb una ràdio amb 25 anys d'història, que és tot un referent en aprenentatge comunicatiu, creativitat i convivència. Cap allà s'hi ha desplaçat Sílvia Delgado, de Ràdio Vilafranca. Sílvia, molt bon dia.
Bon dia. Us parlem des de l'estudi de Ràdio Estalella, acompanyats per la directora d'aquesta escola vilafranquina, la Mònica Calaf. Bon dia. Bon dia. Mònica, en aquests 25 anys de bagatge, Ràdio Estalella ha estat referent, pionera i heu fet història a la comunitat educativa, una història que continua i que té molt de futur.
Sí, sí, són 25 anys d'emissions diàries en directe i encara són més anys que es va començar amb emisora simulada amb el carro aquell que donaven al departament per fer la ràdio mòbil i vam anar fent. És que estem avui, esteu sentint suposo la megafonia perquè avui sí que és el dia mundial de la ràdio però també celebrem l'arribo del carnaval.
Ràdio Estalella va molt més enllà d'aquest projecte comunicatiu amb la llengua catalana com és central, és un espai també d'aprenentatge, de creativitat, de convivència per tots els alumnes de l'escola. Sí, realment la ràdio és un fenomen aquí a l'escola, que ens uneix a tots i que...
que tots hi participen i quan els toca fer-ho, sobretot a 6E, que són els protagonistes, estan supermotivats i posen molt del seu treball d'equip i amb els seus mestres, fan uns programes superben preparats i molt professionals.
Feies al·lusió als de sisè, que són els que porten la batuta una mica, però hi participa tota l'escola, no?, dels més petits als més grans. Sí, els de sisè són els que porten els programes, els que són els locutors. Llavors, cada dia hi ha unes seccions comunes i hi ha seccions de col·laboracions. Llavors, els petits sí que fan la col·laboració enregistrada, però els altres venen aquí col·laborant directe i expliquen coses que han fet ells, activitats, sortides, i la veritat que és un treball de llengua molt potent i que és recomanable per posar-ho moltes
escoles, això. En dates especials, com aquesta setmana de Carnaval, la ràdio l'escolteu plegats per la megafonia de l'escola, perquè explica'ns, de quina manera es pot escoltar Ràdio Estalella, com ho feu? A veure, Ràdio Estalella emet cada dia de 10 a 10.30, que és l'hora d'esbarjo dels alumnes de 6è, i s'emet per l'antena pròpia, 97.9 de la FM, i els programes es pengen també al web de l'escola,
després es repeteixen, es poden escoltar altres vegades durant el dia. Un dels programes també s'envia a Ràdio Vilafranca i s'emet el programa el dissabte a les 3 de la tarda. I després, clar, què ens passava? Que els de fora ens podien escoltar, però els alumnes quan escoltaven tot un programa sencer. Llavors ja fa anys que estem fent programes especials, per exemple, si hi ha un dia de festa com avui, un programa especial de Carnaval que hem escoltat tots des de les aules per megafonia.
Mònica Calaf, moltes gràcies per participar des de la Ràdio Estalella al dia R i per molts anys més de Ràdio Estalella. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Sílvia. Doncs el futur està asseguradíssim. Gairebé nosaltres ens podríem retirar, però no, seguim aquí. Tu, Miguel, amb aquestes escoles que fan aquests projectes, doncs és això, no? És superxuló. La confiança que la ràdio durarà i durarà moltíssim. Tenim cantera i tenim planta, Guillem. I nosaltres fem una petita brau, pausa i tornem de seguida.
La xarxa de comunicació local. Cada noche perseguía con la aguja del día la galaxia más sombría del espacio musical y la voz de las canciones se encarna
Y ese ritmo es tan sencillo que yo lo toco. Dale un poco de sabor. Con el vuelo de una falda de tierra natal y el silencio necesario.
Hola, hola, hola. Hola, Ana Torre. Hola, Raquel. Ese ritmo es tan sencillo. Hola, hola. Los dos.
Hola, Raquel. Hola, hola, hola. Ara sí. Vale, vale. Estupendo. Us deixo per aquí, ¿vale? Esteu a punt, ¿no? A punt. Ok, merci. Gracias. Entrareu a dos quarts, a tres quarts, eh, o així. Sí, vale. Ok.
Ese ritmo es tan sencillo que yo lo hago con el mar. Con su cara no podía ser tipo normal. Y buscando inspiración en territorio ilegal se metió en la calle mala. Se perdió como
La xarxa de comunicació local.
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, veritat, memòria, carrer, missatge.
I seguim, seguim plegats des de la xarxa, vivint amb vosaltres des de la vostra emissora local, el Dia Mundial de la Ràdio. Celebrem la feina, la tasca, el poder d'aquesta ràdio local. I, de fet, ho venim fent, connectant emissores, compartint experiències i descobrint històries que només són possibles i només s'expliquen des de la ràdio de proximitat. I amb qui no hem perdut connexió és amb en Guillem Soler, dona Codinenca. Cap allà i marxem, Guillem. La ràdio també és objecte, també és memòria i té el seu punt d'història, oi?
I tant que sí, podem dir que la tecnologia avança, no serà el primer cop que s'ha dit i encara es diu que la ràdio està tocada de mort i allò que ha quedat antiquada, però tot el contrari, sembla que cada cop hi ha més oients i com estem veient en el dia d'avui, la ràdio està viva, està a tot el territori, però avui, això, el present i el futur és molt ambiciós i molt esperançador, però m'agradaria fer un petit viatge al passat i per això tinc aquí amb mi els estudis
d'on acudirem, en Francesc Serratacó, que un home que té una gran col·lecció de ràdios i que ara coneixerem. Bon dia, Francesc, i gràcies per fer-nos un forat en aquest dia R. Bon dia, bon dia a tothom. Ara ho he dit, no?, una col·lecció de ràdios antigues. Això, estem a ràdio, no tenim imatges, ens ho hem d'imaginar una mica. Dóna'ns una mica de detall d'aquesta col·lecció, quantes ràdios tens, com les has anat aconseguint, com va començar tot plegat? Va començar l'any 69,
jo entrant a l'Escola Industrial de Barcelona per aprendre l'ofici de l'atregista i llavors els ratos lliures que teníem abans de tornar a esperar els segalers per tornar a pujar a Sant Feliu i això anava cap allà en els antiquaris que hi havien per allà i el primer ràdio que vaig comprar l'any 69 va ser un ràdio de bacalita petitet, un Bertran de marca Bertran
I, bueno, em va costar 10 pessetes. I, bueno, des del 69 fins ara n'he anat comprant, tinc gairebé uns 300, i tinc tota la història de la ràdio, des de la Galena fins a les últimes que es van fabricar, el 68 i el 69, perquè el 70 i el 69 ja va sortir els transistors, ja va sortir l'FM i...
i ja va canviar. Ara has dit el nom aquest de la Galena? Jo, que som de generacions diferents, no em sona de res aquest nom. Explica'ns una mica, és la més antiga que tens, aquesta? Sí, és la primera ràdio que es va... Aviam, ràdio...
La ràdio galena és una bobina amb la pedra galena i llavors hi ha un fil que l'has de posar en una tuberia de plom allà on sigui de la casa perquè et faci d'antena i llavors amb la resistència que hi ha a sobre vas graduant fins a trobar la misura.
Vull dir, i anava amb auriculars, no amb altaveu, amb auriculars. I això és el que és la ràdio Galena, és molt senzilla. Molt bé, clar, has dit això no ara, 300 ràdios o potser més de 300 i tot. Una mica, com ens hem d'imaginar aquesta col·lecció? On la tens? Tens allà una sala a casa teva plena de ràdios? Com ho tens? No.
La tinc molt ben endreçada, però no es pot veure perquè, esclar, tantes estan... Ah, 300. Són unes quantes, eh? Estan amb estanteries i tapades, però no per poder-les veure bé.
Llavors, jo les he tingut desesposades a Fornols d'Alcadí, que és un poble que ja ha passat toixent, en direcció a la Seu d'Urgell, en un restaurant o a Sala de Dalt, en vaig tenir 135, només 135 desposades allà, que era per 6 anys i han estat 23 anys. I ara no, ara ho he tret tot i ho tinc tot aquí a casa, a l'espera de que...
A l'Ajuntament em trobi alguna cosa que ja he passat amb tres arcaldes i encara no. Encara no, eh?
L'actual em diu que la ràdio, els ràdios han d'anar on hi ha la ràdio. Ah, mira, home, aquí al nostre estudi, ara miro aquí al nostre espai i no sé si hi cabrien 300 ràdios. Però jo no ho entenc això perquè si no hi ha puesto... Exacte, clar, jo anava a demanar ara, hi ha col·leccionistes de mil coses, sobretot abans, no? Ara potser ja s'aprota una mica però veus col·leccions de tota mena.
I tu vas triar les ràdios, no? Una mica perquè tens alguna fascinació especial per l'objecte en si, també per la ràdio, el contingut que s'hi fa. Per què vas triar la ràdio? Bueno, vaig triar la ràdio perquè ja vaig començar, ja soc radioaficionat.
O sigui, tinc llicència per operar totes les freqüències i sóc de l'URE, de la Unió de Radioaficionats Espanyols, i d'allò. I, bueno, tinc les meves emissores també, amb les meves antenes, i sempre anem connectant amb d'altres i... És la competència una mica d'una codinenca, eh, o què?
Sí, però és diferent. És una mica diferent. És una mica diferent, sí, sí. Clar, per començar aquest programa, nosaltres ens hem fet la pregunta també amb el Miguel de Ràdio Tarragona, de Tarragona Ràdio, de quin és el primer record que tenim de la ràdio. Jo, per exemple, he dit que quan el meu pare em portava al metge un dia d'escola, jo pujava al seu cotxe i escoltava unes veus que no sabia ben bé si eren persones reals, sinó... Quin és el teu primer record que tens a la ràdio?
El primer record que tinc de la ràdio de petit, ja quan escoltaven per Ràdio Sabadell els cuentos que ens passaven a partir de les 7 de la tarda i anàvem escoltant això i, aviam, sempre et fa gràcia i t'hi vas visionant.
I d'aquí a tenir 300 ràdios a casa, no? Clar, diguem, quins records a tu et transmeten aquestes ràdios tan antigues que tens? No sé si et transporten a èpoques anteriors, això que has dit, has parlat de 10 pessetes, moltíssima gent avui en dia no sap ben bé a què et refereixes, no els hi són a les pessetes, però què et porten aquestes ràdios?
L'any 69, jo quan agafava els segalers cada dia al dematí per anar a l'escaler industrial, valia sis pessetes el viatge. Et porta una mica a aquesta època, eh? A la teva joventut... Quan agafava un metro, valia una pesseta. És que, esclar, és diferent. Bastant diferent. És clar, aquestes coses... Però, bueno, a mi la ràdio sempre m'ha agradat i...
I és la passió que tinc, vull dir. Clar, ara ho has dit, no? Estàvem parlant de pessetes, una cosa que ja no n'hi ha, ni tampoc costa el preu que costava abans, ara tot val una mica més, però és això, no? La tecnologia avança i les ràdios com les que tu tens, diguem que queden obsoletes, no? Ara, per exemple, amb el mòbil anem a tot arreu, pots connectar amb emisores de l'altra punta del món en un moment, una mica...
Com has viscut tu aquesta transformació? I no sé si et sap greu una mica que aquestes ràdios, aquests aparells que tu tens a casa, ja no hi siguin. Sí, em sap molt greu, però una senzilla raó. Perquè jo, totes les que tinc, funcionen. Sí, qualsevol que agafa... Ara podríem escoltar ara mateix una codinenca aquí? Jo n'he portat una, no.
No, on ho coneixem que no, perquè no tenen FM. Ah, els que tinguin FM, eh? No en tenen. Totes les ràdios que tinc jo no tenen FM. No en tenen. Era on de curta, on de mitja i on de llarga. Que ara ens han tret aquestes freqüències i han quedat mudes. Vaja, o sigui, funcionen però no tenen que... Jo m'he gastat mils d'euros... I de pessetes. Perquè funcionin, i de pessetes, eh?
perquè funcionin i ara treuen les freqüències, perquè no les poden mantenir, perquè són molt cares de mantenir. I ara queden mudes, em puc agafar alguna d'estrangera amb l'emissora, posant la ràdio, i ara aquí actualment em queden dues on de zero, que l'agafes, i la cope, que al matí fa unes hores en català i a la tarda també.
I ja no se sent res més. Vull dir que, clar, això d'aquí baix o palau també ho han desmantelat tot. Ho han desmantelat tot. Sí, sí, clar, tot avança, no? Clar, per exemple, el dia de... Això no, parlem de mòbils, tal, però el dia de l'apagada general de l'abril, per exemple, que semblava que tot s'ensorrava, però les ràdios, aquestes no, perquè és això, no? Com has dit, eren mudes, però els transistors una mica més moderns eren els que van aguantar aquell dia, no? Sí, sí, això sí.
Els transistors ja van sortir tots, també amb AM i FM. Però, esclar, aquests aniran sempre, de moment, els transistors. Clar, i que duri, no? Perquè ja vam veure que dies com aquells, que a vegades les tecnologies noves són les que cauen i les que aguanten. Ja per acabar, Francesc, et vull demanar,
Una cosa fàcil, no?, que és, què creus que té la ràdio, com a mitjà de comunicació, que no tenen, per exemple, ni la televisió, ni la premsa escrita, ni la premsa per internet? Què creus que és la màgia de la ràdio? Aviam, la màgia de la ràdio és que, sense haver-hi imatge, sense haver-hi imatge com la televisió, diguéssim,
doncs ens puguem comunicar i s'entengui tot i sigui una bona notícia el que es doni, vull dir, és que no té gaire més la ràdio, vull dir, és la connexió que hi ha amb escoltar i d'allò, vull dir, no...
Molt bé, a vegades les coses senzilles són les que funcionen. Sí, són el més senzill. Doncs Francesc Serratacó, Baida aquí de Sant Feliu de Codines, amb aquesta gran col·lecció de ràdios que ara ja t'has explicat. Moltíssimes gràcies per venir avui aquí i explicar-nos aquesta afició teva amb les ràdios, aquest una mica un viatge que hem fet i això t'agraïm que hagis vingut aquí amb nosaltres avui. Moltes gràcies a vosaltres i a veure si podem...
poder trobar un local i que es puguis posar. Molt bé. Doncs, Miguel, ja has vist, a mans de les ràdios n'hi ha moltíssims i avui, que és el dia R, dia internacional de la ràdio, doncs estem aquí per reivindicar-los. No sé què t'ha semblat aquesta col·lecció. Tens ganes de veure-la, tu?
Tinc ganes de veure-la i, a més, el company és radioaficionat. Vull dir que hi ha moltes maneres de fer ràdio, que això ja ens uneix i ja m'agrada. Gràcies, Guillem i el company, per recordar-nos que la ràdio també es pot tocar, mirar, conservar i fer-la de moltíssimes maneres.
I, de fet, nosaltres continuem, continuem ara, i ens anem cap al Tazulla Ràdio, perquè allà ens espera el company Eduard Virgili per abordar el paper i els reptes de la ràdio local. Eduard Virgili, molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia mundial de la ràdio, com dius, eh? La ràdio local ara mateix té molts reptes davant seu i ens acompanya una veu.
que coneix molt bé aquest present i aquest futur del sector. És la presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, la Raquel Martínez, que també dirigeix Ona La Torre, a l'emissora municipal de Torre d'en Barra, amb qui, si m'ho permeteu, us diré que mantinc una molt bona amistat i complicitat, perquè cada dia compartim micròfons al magazín matinal de les ràdios del Baix Gaià. Raquel, bon dia de la ràdio. Molt bon dia, company.
Un dels pals de paller de la Federació per enguany és afrontar la digitalització i el futur tecnològic. Quin paper ha de tenir la Ràdio Local en aquest nou escenari tecnològic, especialment en aspectes com, per exemple, de plus o també els canvis en els hàbits de consum?
la capacitat d'adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències i, bé, majoritàriament mantenim l'emissió lineal en l'FM, però també hem fet el salt a la ràdio, a la carta, als podcasts...
a tenir webs amb portals de notícies, hem integrat el llenguatge audiovisual, hem fet el salt a les plataformes i xarxes socials i, per tant, ens toca seguir adaptant-nos i amb aquesta capacitat de renovar-nos, un dels reptes també pot ser la inversió econòmica.
Estem treballant a cercar recursos, sobretot per ajudar les ràdios amb menys pressupost en aquests processos de digitalització, d'integració de la IA i, en fi, hem arribat a acords amb algunes empreses per aconseguir millors condicions. Per tant, el nostre paper ha de ser un dels que ens caracteritza a les ràdios aquesta capacitat d'adaptació.
I en aquest sentit, és difícil perquè les ràdios locals siguin presents, ara que parlem de tota la feina feta, però de la que queda per fer, siguin presents en aquest de plus, que és el futur, que és el que ve? Sí, de fet encara no tenim tota la informació de com s'ha de fer aquesta planificació territorial, perquè no s'han donat tots els detalls.
Però veiem dificultats tècniques i també de gestió. Per això vam presentar al·legacions, vam presentar les nostres consideracions al Ministeri de la Transformació Digital perquè volem que tinguin en compte el panorama, l'ecosistema radiofònic català, les nostres particularitats.
Volem, bàsicament, que totes les ràdios locals tinguin garantit el seu espai de difusió i, en aquest sentit, també ens hem unit amb les associacions de ràdios de Galícia i d'Andalusia per fer força i anar tots a una perquè puguem garantir la pervivència de les ràdios locals en aquest nou salt cap a les ràdios digitals.
Ara que parlaves de l'ecosistema radiofònic, en general, quins creus que són els reptes més urgents que han de fer front les ràdios locals catalanes? Doncs seguir amb l'adaptació en aquest àmbit digital, que és molt canviant i exigent alhora, també integrar la intel·ligència artificial, però fer-ho amb ètica, amb rigor, i el finançament dels mitjans. De fet, estem treballant, per exemple, amb acords amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, per tenir quotes que siguin assumibles...
per totes les ràdios, no volem que ningú es quedi enrere. I, en fi, amb aquest panorama de tanta sobreinformació, de soroll mediàtic, d'infoxicació, hem de demostrar que les ràdios, sobretot les ràdios de proximitat, seguim sent útils, imprescindibles i hem de ser un referent a les nostres comunitats.
I tant, per cert, Raquel, ara mateix damunt la taula hi ha la futura llei de mitjans. Quines demandes planteja la federació perquè aquesta llei, aquesta normativa afavoreixi i reconegui de manera justa la ràdio de proximitat que és la que fem cada dia nosaltres?
que tinguin en compte les particularitats de les ràdios locals. Som molt heterogenis com a conjunt, perquè hi ha ràdios amb moltes característiques diferents, però sí que tenim algunes particularitats concretes que volem que les tinguin presents a l'hora de legislar.
perquè puguem complir la llei, des de com funcionar, com organitzar els mitjans, com ens hem de finançar, com hem de retre comptes també amb la ciutadania, amb els contractes de programa... En fi, bàsicament, confiem que tinguin la sensibilitat de tenir en compte com més la ràdio local a Catalunya i això, que puguem ser interlocutors...
per tal d'arribar a una llei de mitjans que ens pugui ser també beneficiosa, com deies tu, però també útil i que puguem complir amb els preceptes.
Venim d'un 2025, que ha estat un any molt intens per la Federació. Heu renovat la Junta Directiva, teniu noves col·laboracions. Què destacaries com a més rellevant del sector? Doncs la presentació del llibre blanc, que evidentment va ser un esforç de diagnosi molt gran. Vam tenir col·laboració de moltes entitats importants del país i vam poder fer una radiografia de com és la ràdio local a Catalunya, però també quins reptes de futur tenim. Ens vam posar deures, per dir-ho d'alguna forma.
Vam participar també al Congrés de Periodistes de Catalunya, ens vam adherir al Pacte Nacional per la Llengua, vam fer un conveni amb l'Arxiu Sonor de la Ràdio Catalunya, vam seguir fomentant l'educació mediàtica en col·laboració amb el CAC, o sigui, un any intens, la veritat.
Per cert, ja per acabar, Raquel, la Federació posa molt d'èmfasi en l'alfabetització mediàtica. Abans parlaves de la infoxicació. S'ha de contribuir a formar aquesta ciutadania més crítica i informada. Sí, i ens hem de posicionar les ràdios com a mitjans de referència a les nostres comunitats, que sàpiguen que existim, sobretot els més joves.
i també alhora hem de donar eines perquè puguin verificar la informació. Ens ve un moment com molt complex, hem de saber destriar, no és tasca fàcil, però bé, estem elaborant molts recursos pedagògics per posar-los a disposició de les ràdios i que treballin de manera conjunta amb escoles, instituts, en aquest sentit també col·laborant amb la xarxa, amb la plataforma d'educació mediàtica, tenim molta feina per endavant, però crec que és una inversió que hem de fer de cara al present i al futur.
Clar que sí. Raquel Martínez, molt bon dia, molt dia de la ràdio. Igualment, bon dia mundial a tothom. Miguel, Guillem, molt bon dia mundial de la ràdio, també per vosaltres i molta força pel que queda de programa. Moltíssimes gràcies, Eduard. Ja ho veiem, eh? Toca seguir adaptar-nos, toca seguir fent la nostra potència dins d'aquest panorama radiofònic.
I seguim, seguim aquesta celebració que vol compartir micròfons, que en certa manera està obrint també les portes de la ràdio. De fet, anem cap a una altra emissora que ho fa en el sentit més ampli de l'expressió. Perquè avui obre les seves portes a la ciutadania. Ens anarem cap a Ràdio Tordera i saludem l'adversa Bater. Companys, molt bon dia. Hola, bon dia, companys. Què tal, com esteu? Com esteu vivint vosaltres aquesta jornada de portes obertes de ràdio?
Doncs mira, està plovent aquí a Tordera, la cosa pintava una miqueta malament, però realment hem tingut visites i estem contents de tenir-los també aquí a l'estudi. En fet, just ara mateix hem acabat de fer la visita i els tinc aquí al meu costat a dos senyors que han vingut a visitar la ràdio. Si us sembla, els hi fem una miqueta d'entrevista. I tant i tant, endavant. Doncs vinga, els tinc aquí. A veure, deixeu-me acostar perquè ells no sé si viuen triat mai a un estudi de ràdio.
I com és que t'has atrevit avui a venir aquí a la ràdio? Molt bé, anem a saludar el company també. Hola, què tal? Vine, apropeu-vos el micròfon, que no mossega. Ja sé que segurament és el primer cop que parleu davant d'un micròfon, no? Sí, no, no hi he parlat mai.
Molt bé, escolta'm, com és que heu vingut? No, perquè jo crec que és interessant conèixer-ho, ja que és una cosa que és un bé pel poble, que informa de totes les activitats que hi ha al poble, a part del que passa fora poble.
Molt bé, mira que avui plovia, estàvem amb equip nosaltres pendents de si tindríem visites, estem molt contents que hàgiu vingut. Heu fet la visita, acabem de fer la visita ara mateix. Què us ha semblat? Era com us imaginàveu que seria la ràdio? Com ha sigut això? Jo no m'imaginava tant d'això, maquinària. Jo pensava que era un parell de metres quadrats i ja estava.
Però n'hi ha uns quants metres quadrats aquí. N'hi ha molts de metres. En conjunt és grandiosa aquesta ràdio.
Què t'ha semblat a tu? També era com t'ho imaginaves. La ràdio a Tordera, pels que ens estigueu escoltant, està a la plaça del poble. Té finestres que la gent que passa pel carrer veu o intueix una miqueta què hi pot venir a dintre. Però un cop heu entrat a dintre, què? Vull dir, és quasi una sorpresa, perquè semblava que la ràdio només era el que es veu a...
a peu de porta del carrer, i vull dir que és molt més important, i es nota que està preparada pels temps que corrobem, que es té d'estar informat sempre al dia. De fet, tu ens explicaves que ens segueixes a Instagram. Quants anys tens si no s'indicis? Jo, 76. I ens segueixes per Instagram? Sí. I què et sembla el fet que la ràdio estigui també a les xarxes socials?
No està molt bé perquè és una cosa que té les notícies al moment i és pràctic perquè ja tothom es regeix ja més pel mòbil que per altra cosa. De moment ja t'informes del que hi ha amb fotos, jo crec que és molt interessant, és un gran abans. I la ràdio de tota la vida, la ràdio NFM, l'escolteu?
Jo gairebé cada dia. Cada dia l'escolto fent una feina o fent una altra, gairebé, cada dia, cada dia. I el mòbil, tu també el segueixes, la ràdio en el mòbil? No. El mòbil el tens aparcat. Tu ets de ràdio tradicional. Ara. Què el tens, d'aquelles ràdios petites o tens una ràdio grossa, l'escoltes en el cotxe? Una ràdio petita.
d'aquestes de piles o connectada a la corrent? Ara el que està fixo sempre és el de corrent, que està connectat i se sent a tota la casa. Si vols marxar, agafes el petit i te l'emportes al portàtil. Tu me l'emporto i també si vull sentir un programa l'escolto.
Molt bé. I tu m'expliques que també suposo que escoltes la ràdio tradicional o escoltes ja directament pel mòbil? Més pel mòbil. Vull dir, faig servir bastant el mòbil en la majoria d'activitats. Vull dir, soc més de mòbil. Molt bé. Penseu que, no sé, us atreviríeu a venir aquí a la ràdio a fer algun programa o no?
Bueno, això ja ho veig més complicat. Però no ho he fet mai, vull dir, seria una gran novetat, perquè vull dir, no ho he fet mai. Depèn de la classe de programa que jo sigui. Quin programa us agradaria fer, eh?
Ara no estem negociant res, no tenim aquí res sobre la taula, estem fent una entrevista. Quins temes us interessen més, per exemple, per parlar? Una cosa que me sorprengués, un programa que ens sorprengués, que sigui com se vol, però que... Que cridis l'atenció. Ara. Que cridis l'atenció, sí. Els vostres programes preferits quins són? Què és el que us agrada més escoltar?
Home, aquell d'això, que escolta tota la gent. Quin, el matí de sardanes? El matí de sardanes. Fem diumenge al matí amb dedicatòries de sardanes que truca durant 3 hores la gent com desesperats encara ara. Aquest el principal i després el de cada dia...
Què sé, tota la tarda, tota la tarda, que se sent aquell que dediques. Sí, de dedicatòries. Dedicatòria. Un minut. Jo sento les dedicatòries. Molt bé, doncs vinga, explica'ns tu també, ja anem acabant les teves... No sé si ens faries un programa de ràdio, en tens algun de preferit? No, no estic gaire format en aquest aspecte. I tens algun programa preferit, alguna cosa que t'agradi de la ràdio?
Home, en general, vull dir, has d'agrair tot el que s'està fent, però, clar, una cosa molt concreta tampoc no la tinc. Molt bé, doncs acabem aquesta visita completíssima que hem fet en aquests dos torderencs que avui ens han visitat a la ràdio i que s'han prestat també que els hi fem aquesta entrevista. Tornem, doncs, a la Conexió de la Tordera. Estem encara amb jornada de portes obertes des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda. Plogui, nevi o faci vent.
Doncs moltes gràcies, Albert. Una connexió molt interessant, ja que hi ha molta gent, com hem vist ara, que escolta la ràdio però mai l'ha vist per dintre, mai ha vist com la fem i queda així de sorpresa, no? És guai això de les portes obertes, eh? M'ha agradat la de la ràdio grandiosa, Guillem, el que deia aquest senyor. La ràdio grandiosa, jo crec que és una bona paraula per definir-la.
Escolta, anem arribant al final d'aquesta hora del dia R. Hem parlat de recerca, hem parlat d'educació, de patrimoni, de memòria, de futur. Hem posat reptes i encara queda, eh? I tant, i tant. Queda dia R per estona. La ràdio mai s'acaba i avui és això que encara fem aquesta programació especial perquè la celebrem encara més. I si us creu amb nosaltres, continuarem, això com hem dit, celebrant plegats aquest dia mundial de la ràdio i després dels bolletins, que també hem d'estar informats que la ràdio és el que fem...
Una de les coses que fem són aquestes, d'informar-los, doncs entomaran el relleu els companys de Cugat Mèdia, amb la Carme Reverte, i a Ràdio Vilafant amb l'Ivan Yerpes. Així que, a tothom que ens estigui escoltant, gràcies per estar aquesta hora amb nosaltres i que segueixin gaudint de la ràdio, la propera, la ràdio que és la vostra. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom i un plaer, Miguel, també, des d'aquesta distància, doncs, haver compartit aquesta hora. Igualment, una abraçada. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom. Que vagi bé.
Ven a Ràdio Mar
Si estás sola en la ciudad, sin moverte de tu habitación. Conectando en la frecuencia de las voces de la noche, ponte el mundo de almohada, soñarás mejor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es así, niña, no olvides sonreír, que mañana empiezas a morir.
La xarxa de comunicació local.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Detectats 13 nous casos de pesta porcina africana a Catalunya, 11 dins el ràdio inicial i dos més en una urbanització de Molins de Rei al Baix Obregat. La troballa de dos cingles positius fora d'aquest perímetre fa que Molins de Rei i el Papiol s'incorporin ara a la zona del risc que s'hi restringeixi també l'accés al medi natural a partir d'avui. El dispositiu de contenció es reforçarà
amb nous tancats a la Nacional 2 i a la B23 i continuaran les batudes a la zona de Bayrisc. I en mobilitat, quatre persones han resultat ferides lleus en un accident múltiple amb cinc vehicles implicats aquest matí al passeig de Sant Joan a Barcelona. La policia ha coordonat la zona on s'ha produït l'accident que ha deixat molts mals mesos als vehicles implicats. L'accident ha provocat retencions en aquest punt i també ha afectat la circulació de diverses línies d'autobús de Barcelona.
A banda, també, a la P7 hi ha un carril tallat per obres, entre Subirats i Gelida, que provoca fins a 3 quilòmetres de retencions. A la C58, un altre accident que talla 3 carrils en direcció Sabadell. I a banda, també hi ha afectacions meteorològiques. A la BB Baixa, la 4024, cap al Col de Pal, que està tancada per vent i congestes. La C28, cap al Port de la Bonaigua, on es requereix cadenes, i també la Nacional 260 de Sarroca de Villera, a Pont de Suèr, on són les cadenes obligatòries i està prohibit el pas a camions.
I avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio i ho celebrem amb la nova edició del Dia R, el programa conjunt impulsat per la xarxa amb la col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. El programa ha començat aquest matí a les 9 i fins dos quarts de dues. Participaran 30 emissores en directe i més de 50 ràdios emetran fragments del programa. El Dia R posa el focus en la funció de les emissores locals del territori, informar, educar, entretenir...
preservar la memòria col·lectiva i també recuperar el patrimoni cultural. El programa inclou entrevistes, connexions amb escoles que fan ràdio i també seccions històriques i acabarà a Vilanovela i el tru donant pas al carnaval. I mor una de les persones ferides crítiques pel temporal d'event de les últimes hores a Catalunya. Es tracta d'una dona a qui li va caure part d'un sostre de la nau industrial a Barcelona.
Un episodi que també ha deixat una altra persona ferida en estat crític i tres més de greus. Per demà ja prevista, de fet, una nova entrada de venda mestral i tramuntana.
I pel que fa el temps, com dèiem, avui cel molt ennubolat i precipitacions febles que s'estendran arreu al llarg d'aquest matí. A la tarda la pluja anirà a menys i sí que s'obriran algunes clarianes a Ponent i a les Tares de l'Ebre. La Cota de Neus se situarà entre els 1.000 i 1.200 metres i de fet nevarà tota la cara nord amb avís a la Val d'Aran, a l'Alta Ribagurça i al Pallars. Notícies en xarxa
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, vital, memòria, carrer, paisatge, via terra.
Molt bon dia, salutacions des de Sant Cugat. Benvinguts a la celebració d'aquest dia R, si us acabeu d'incorporar. En la pròxima hora us acompanyarem la Mercè Mainer de Ràdio Vilafant i jo mateixa, Carme Reverte. Mercè, molt bon dia, ho tenim tot a punt ja.
Sí, molt bon dia, Carme. Tinc l'Ivan Llerpes, com deia el company de l'anterior hora, el control tècnic i jo també us acompanyaré, juntament amb la Carme, amb aquesta hora plena de contingut on repassarem molts temes en aquest Dia Mundial de la Ràdio. Carme, si et sembla, arrenquem, que tenim moltes ganes de ràdio avui.
Doncs sí, avui celebrem el dia de la ràdio allò que ens uneix, allò que ens apassiona. Però mira, escolta, Mercè, para bé l'orella perquè segur que identifiques algun d'aquests sons. D'Eco, canvia cap a l'esquerra pel Gaúcho, que intenta un altre gent individual, intenta superar per l'alversari, pot fer-ho, agafa el Gaúcho i que m'apodre-ti, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Encara Messi! Encara Messi! Encara Messi! Encara Messi! Encara Messi!
GOL! GOL! GOL! GOL! GOL!
Hola a tothom, sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar-nos. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem.
Per què matem? El relat dels moments foscos de la nostra societat. Crims. Amb Carles Porta.
Crims Guió Marc Casas Coordinació Lídia Oriols Revisió de guions Imma Falcó Producció Null Aventura Muntador musical Sergi Cotillas Direcció artística Dolors Martínez Direcció, guió i presentació Carles Porta Amb les veus de Catalunya Ràdio
Bona nit.
No cal que us descobrim que la ràdio és molt més que la veu i la música. Podríem dir que és emoció. I per aconseguir que els oïdors quedin atrapats, endinsats en el món sugestiu, hem de dir, de les zones, hi ha professionals que ho fan possible amb una mica de màgia. Però, sobretot, professionalitat. I avui volem reivindicar precisament la figura dels tècnics, dels tècnics de so. Per això ens acompanya el Sergi Cotillas. Sergi, molt bon dia.
Molt bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Tècnic de Catalunya Ràdio. Tota la vida, pràcticament. Vaig estar primer a l'Hospitalet, però de seguida, de seguida, Miramar, vaig estar a mitjanyet, a Ràdio Miramar, i després ja vaig fer el salt perquè, si no, era la inauguració de Catalunya Ràdio, vaig veure un anunci al diari...
I em vaig presentar les proves i sí, sí, vaig tenir la sort que amb 17 anys em van agafar i des dels 17 fins ara encara hi soc. O sigui, que una colla d'anys. Tots, gairebé, sí, sí. Mare meva. Tu diries que els tècnics feu màgia?
o matant com això, però evidentment cadascú té la seva funció dins d'aquest metier, i la nostra és intentar farcir, i jo sempre ho dic, que el muntatge musical, tant a la ràdio com a la tele, com fins i tot a les pel·lícules, i això crec que coincidim amb molta gent que es dedica a això, l'important és que passi desapercebut, o sigui, que acompanyi,
Però que no diguis, ostres, allò, aquell moment que ha fet això... No, vull dir, precisament el bonic és que diguis, hòstia, que maco que ha quedat tot, però que diguis, hòstia, i la música, i ostres, la música hi era, i ostres, que bé que m'ha acompanyat que no l'he hagut de notar, no?
Jo sempre intento això, quan faig muntatges, a més, amb el Carles, per exemple, quan vam començar a treballar amb el Porta i tal, és de les coses que vam parlar, perquè era fàcil anar-te amb un tema de crims, tal, molt a l'afectisme, a posar músiques una miqueta, passades de to i tal, i jo li vaig dir de seguida, no sé tu com ho veus, però jo crec que ho hem de fer d'una manera discreta per dir alguna cosa. O sigui, menys és més. El meu lema és aquest.
Tota una vida vinculada a Catalunya Ràdio. Si fessis un repàs a la teva trajectòria i a com ha evolucionat allò al que tu t'hi has dedicat, quins diries que han estat els moments clau? Bé, potser el dedicar-me a coses diferents dins del mateix mitjà, diguéssim, perquè clar, jo bàsicament vaig començar com a tècnic de so,
després de tècnic de so vaig passar a muntador musical, i després de muntador musical, que ho he fet fins ara i ho continuo fent, pel mig el Quim em va demanar si podia fer amb ell les transmissions de futbol, però no com a tècnic, sinó parlant i comentant els partits. Ah, també, eh? Clar, sí, sí, la cosa era aquesta, vull dir, jo estava a la sala d'imatges...
I, clar, ella em preguntava que dos per tres, vull dir, de fet, aquests gols que heu posat, quan ella acaba de fer el gol, una de les meves funcions era, com jo veia per tele,
Quan ell acabava d'explicar, llavors entrava allò i deia, doncs sí, la clau del gol és que ha estat el primer toc, si hagués fet un control premi potser hagués perdut temps, tal, vull dir, jo comentava el gol després d'ell, per dir alguna cosa, i després quan hi havia jugades polèmiques, doncs també. Sergi era penal, no era penal, era falta, era targeta, no era targeta, i això ho feia amb el Carles Domènech durant molts anys, que ell encara hi és.
a les transmissions esportives de Catalunya Ràdio, que a més és un amic de l'ànima el Carles, des que teníem 17 anys. I escolta, com ha canviat treballar amb el so al llarg de tot aquest temps? Perquè clar, ara estem en l'era de la digitalització i sembla que les manualitats que es feien abans ja s'han oblidat, no?
Efectivament, sí, sí. Això ho comentem sovint amb el meu germà, que també es dedica a això. Ell té tres anys més que jo i sempre ho diem. Clar, la ràdio d'ara no té res a veure. Vull dir, nosaltres treballàvem amb discos de vinil, treballàvem amb cinta oberta, amb revox. Amb revox. Clar, evidentment, quan havies de tirar deu publicitats, totes eren petites i tu tenies només dos revox. I clar, a vegades no hi havia gairebé temps de rebobinar i posar la següent,
Perquè és que clar, és que no donava temps. I el que deies tu, després, si necessitaves posar d'una cançó un punt concret,
havies de tenir molt clar, més o menys, on que hi ha de la cançó aquell tros. Havies de quadrar. Bueno, no, quadrar-ho i a ull, perquè, clar, com no es veu, tu no ho saps, havies de fer-la, però escolta superràpid, de dir, hòstia, em sembla que el moment que avui està aquí cap a la meitat, doncs, saps, buscaves, però, clar, res amb ara, ara ho tens tot apamat amb l'ordinador, és clang, clang, clang, tira, tira, tira, vull dir, abans era... a mi m'agradava més, abans...
I escolta, has parlat del teu germà, és a dir, que tu l'ofici ja el coneixies, ja no només pel teu germà, sinó el teu pare, també s'hi dedicava? I tant, el meu pare va estar a Radio Nacional i abans a Miramar, a Miramar va estar també moltíssims anys, i primer ell feia estudi també, feia muntat musical, però va arribar un moment que li va agradar més també fer exteriors,
I durant moltíssims anys a Ràdio Nacional va començar també els estudis, però de seguida ja va passar a fer exteriors. I el meu pare, dins del mitjà, moltíssima gent sempre et trobes que t'emparla i diu el teu pare, que tal, que maco que era, que tal, que sempre ajudant els altres, si a algú li faltava un cable, si a algú li faltava no sé què, sempre estava allà.
i és veritat que era una persona a més dins de la seva feina era molt bo la veritat vull dir que a mi sempre de fet jo quan començava a vegades em trobava moltíssimes jo és que des que era un nen ja anava a la ràdio jo tenia 5-6 anys i anava a la ràdio anava als estudis de gravació on es gravava l'Helena Francis que també ho gravava ell
i em deia tu ara el botó aquest quan jo et digui tu prems aquest botó i jo premia el botó i això ho fèiem amb el Paco anàvem els dos el meu germà i jo de petitets i jo sí que ho hem mamat sempre vull dir que ja volíem fer això de fet i tant
Diuen que ets un dels millors tècnics de so del país? Fins i tot... A veure, ho diuen. Jo crec que ho podem corroborar. Fins i tot en Joaquim Maria Pujal va dir que et volia per la vida en un xip de TV3, no? Perquè eres el millor. I ja sabem que el mestre era molt exigent i sempre buscava el millor de cada especialitat.
Era molt exigent, sí, era molt exigent, i de fet, jo, on el vaig conèixer més va ser el xip que em van fitxar per fer una cosa que no era ni de muntatge musical, era una cosa més tècnica, però que a la tele deien que no es podia fer, i ell em va preguntar, escolta, em diuen a la tele que això no es pot fer, tu ho pots fer? I dic, home, mira, si em col·loquen un parell de revox i una entrada telefònica, perquè era per unes coses de telèfon de fora de la gent que trucava, dic jo, jo t'ho faig.
I aquí el vaig conèixer i després em va, quan jo vaig tenir l'accident l'any 92, que vaig estar gairebé un any de baixa, ell va venir a l'hospital quan encara estava allà i em va oferir fer dues coses. Em va oferir fer el programa de tele que era el...
Tom per la vida?
Posant en context. Sí, sí, i em va fer això, em va oferir el programa de tele i les transmissions de futbol. I vaig dir, home, no sé si podré fer tanta cosa aquí, segur que sí, ja ho veuràs. I sí, sí, sí, però vaig aprendre...
És que una barbaritat. Amb el Quim s'aprem moltíssim. És veritat que pateixes una mica, sobretot al principi, perquè és molt dur i és molt exigent, però després les coses surten com surten, clar. Posem una mica de nostàlgia, perquè no sé si tens la mateixa sensació d'ècades enrere, la veu i el so eren dos factors preuadíssims. Molt. Molt preuats.
Tu creus que actualment no tothom dona la importància o treballa amb la cura que caldria? Sobretot al so de veus n'hi ha moltes i diverses, no? Ja no ens hi posarem. No, amb el so, home, depèn. És que ara també tot és més fàcil. El que sí que jo he notat és que les noves generacions de tècnics i de muntadors que...
que com a mínim jo veig allà a Catalunya Ràdio, a la nostra emissora, i segur que passa a tot arreu, estan molt més preparats que nosaltres, perquè nosaltres a més no teníem un a estudiar-ho, perquè quan jo vaig començar no s'estudiava això, anaves i ho aprenies, i anaves d'aprenent sense cobrar, a veure com es fa, i et deixaven tocar, i ara m'hi poso una estona, i aprenies així.
Però tots els que venen des de fa ja molts anys venen preparadíssims, han estudiat i, escolta'm, són molt bons, molt bons. Jo crec que a nivell professional hem guanyat molt. Vull dir, la gent que tenim treballant ara de tècnics i muntadors, per mi, per mi són boníssims. Vull dir, per això quan dius, no, millor tal, no, jo he tingut la sort de treballar amb gent molt bona.
I això vulguis que no, doncs, home, evidentment, i tens un background, només faltaria, portes des dels 17 anys o des dels 16 i escaig fent aquesta feina, home, només faltaria que no tinguessis un background i no haguessis après una mica.
Però de les coses més boniques de la meva feina, sempre ho he dit, és que aprens. Aprens molt de la vida, perquè cada dia pràcticament tens convidats que t'estan explicant coses diferents. Cada dia ve algú, un dia et parlarà d'autobusos, un altre et parlarà del temps, un altre et parlarà... I tu, si estàs amb les orelles obertes, aprens moltíssim. És una feina per aprendre molt. Som uns privilegiats. Jo crec que sí, claríssimament.
Sergi, acabarem i acabarem amb un joc. Jo trobo una frase i tu li poses al final. Molt bé. Si la ràdio no existís... Sí. Què? Home, doncs que jo no tindria feina, no?
Vinga, doncs l'acceptem com un bon final, perquè efectivament ens dona vida, però perquè també ens dona feina. Sí, i tant. És un plaer, efectivament.
Doncs escolta, Sergi, nosaltres continuem la celebració d'aquest dia R, ja sap que les emissores locals estem connectades, celebrant precisament el Dia Mundial de la Ràdio, i ara continuarem aquest recorregut pel territori. Ens n'anirem fins a la Conca de Barberà, on ens espera la Gemma Bufies de Ràdio Montblanc.
en aquest dia especial en què la ràdio és la protagonista. I parlarem d'una de les seves funcions, la vinculació amb el teixit social del municipi. A Ràdio Montblanc n'ha estrenat un nou podcast, aquesta temporada, fet en col·laboració amb la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc, que porta per nom darrere el taulell. Ens en farà un petit testet la nostra companya. Molt bon dia, Gemma.
Hola, molt bon dia. Doncs sí, avui tenim als nostres estudis la Sònia Romero, que és la presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc. Amb ella, com bé deies, parlarem d'un nou podcast que hem estrenat aquesta temporada a Ràdio Montblanc, en col·laboració amb els botiguers i comerciants montblanquins. Un podcast que porta per nom darrere el taulell. Benvinguda, Sònia. Hola, bon dia i felicitats pel dia d'avui. Avui el celebrem plegats
I justament parlem d'aquest nou format que els botiguers i botigueres heu vingut a la ràdio. Com vau encaixar la proposta quan al setembre, prèviament a la nova temporada, us van venir a dir, mira, tenim una idea.
Ostres, a mi em va fer molta il·lusió perquè vaig trobar que era molt bona idea i vaig trobar que seria divertit i que la gent pogués saber qui hi ha darrere del taulell, però el per què està darrere del taulell, no? I és bonic escoltar-ho perquè cadascú està per motius diferents, no? I és una miqueta que també la gent ens pugui conèixer el per què hi som.
al darrere d'un taulell. Aquesta involucració dels mitjans locals amb el teixit social és quelcom necessari, no? Fa poble, també. Clar, jo crec que sí, a més jo crec que la gent l'espera, no? A veure qui l'ha entrevistat aquesta setmana, a veure quina història té ella, no?
Vull dir, jo crec que ha sigut un encert. Parlar del comerç local era una mica també una qüestió social, perquè al final tots i totes sabem que els nostres pobles i ciutats, el comerç local necessita el nostre suport com a ciutadans i els mitjans hem de fer també suport a totes aquestes qüestions que passen a casa nostra. Com esteu sentint per part de la clientela? Què us està dient? Està seguint el podcast? Li estan curiosint? Està descobrint qui hi ha justament darrere el taulell?
Jo et puc parlar, jo vaig fer la setmana passada l'entrevista i em vaig quedar molt sorpresa, jo ho vaig penjar lògicament, de la gent que l'havia escoltat. I que la gent et deia, ostres, ostres, quin nostàlgic el teu pare, o quina pena, vas tancar la botiga i quin sentiment. I ostres, veus que la gent va escoltar tota l'entrevista.
Ostres, em va agradar, em va agradar. De fet, és emocionant, perquè abans em deies tu també, no?, que tu ets la presidenta de l'Unió de Botigues i Comerciants, però que fins i tot tu mateixa t'estàs sorprenent de saber, no?, què hi ha darrere el taulell, més enllà de saber, doncs, la Viram Moix, el senyor Miyagi, de moment portem vuit capítols, però està humanitzant molt, no?, les botigues, també? Sí.
Sí, sí, jo crec que igual que jo, quan he sentit una entrevista, he pensat, ostres, jo aquesta part no la sabia d'aquest botiguer, penso que això li està passant a tothom. Jo, per exemple, hi he escoltat totes, ja com a presidenta, perquè és una cosa més que necessito saber,
Per exemple, em vaig emocionar molt amb l'entrevista de l'Ester, va parlar molt de la seva mare, la Montse del Taler, que té altres feines i això és com una cosa més, la de l'Aresport, o sigui, la Eli Palau, que és descendència, no? O sigui, que veus que hi ha històries molt boniques i jo crec que ho està sentint moltíssima gent.
Doncs moltíssimes gràcies, Sònia, per haver vingut aquí als estudis, haver celebrat aquest dia de la ràdio, aquest 2026, i llarga vida als comerciants i botiguers de Montblanc i de tot el país. Sí, i llarga vida també a les ràdios, perquè sense abaltos no tindríem aquestes comunicacions i aquesta falta d'informació, no?, aquesta informació que tenim a través vostra, i bueno, i que Montblanc va genial tenir-vos. Fins aviat, adeu.
I tant, llarga vida al comerç, llarga vida a la ràdio. Continuem amb aquesta celebració del dia R. Ara fem un salt per desplaçar-nos fins al Vallès Oriental, a la Garriga, per connectar amb Ràdio Silenci. L'emissora municipal està d'aniversari, celebrant els seus 25 anys des d'aquest octubre.
I tot el 2025 va ser un any de nominació i de premis per alguns dels programes d'aquesta emissora, com per exemple Puig Graciós amb el fons a l'esquerra, que va ser guardonat el maig amb els quarts premis sonors com a millor podcast de proximitat del 2025. Per poder conèixer en més detalls de tot plegat, podem parlar-ne amb el nostre company, en Jordi Roig. Jordi, bon dia.
Molt bon dia, doncs sí, avui a Ràdio Silenci celebrem aquest Dia Mundial de la Ràdio i el Dia R fent un repàs a un últim any que us hem de dir que ha estat molt especial per nosaltres. Més enllà de celebrar aquests 25 anys de l'emissora que ara deies, el 2025 va ser un any de nominacions i la temporada passada Ràdio Silenci va emetre fins a finals del 2024 el programa Al Fons a l'Esquerra, que era un podcast d'actualitat amb seccions que presentaven l'Andreu Clapés, la Laura Gardiga, l'Eduard Guerra, en Carla Riba i la Judit Tornet.
que setmanalment tractaven un tema central, però va ser a la primavera del 24, quan van decidir explicar en primera persona, des de la perspectiva d'un joves, com era la vida al santuari de Puiggraciós, just aquí al costat, a Figueró Montmany, on resideixen dues monges van addictines des de ja fa més de 50 anys. I, de fet, el 2023 va donar-se la coincidència d'aquest mitjegle de residència estable de les monges.
I és a partir d'aquesta experiència, quan neix el projecte, que es va anar cuent a foc lent, que és Puig Graciós amb el fons a l'esquerra. Tal com ens comenta un dels membres de l'equip, en Carles Riba. Vam aprofitar que justament fa dos anys era el cinquantè aniversari de l'arribada de les monges benedictines al santuari de Puig Graciós d'aquí al Vallès Oriental, i vam creure convenient que una femenera com aquesta
Encaixava bastant amb la idea aquesta de plasmar testimonis de vida que siguin singulars i d'aquesta manera van passar 48 hores, és a dir, tot el cap de setmana, en el santuari de Puiggracius amb les monges, plasman una mica el seu estil de vida i a la vegada intentant contraposar certes visions des de la joventut actual amb la seva visió.
El treball es va anar cuent a foc lent i el resultat va ser d'un cap de setmana del 2024 que va donar lloc a quatre capítols que vam emetre a l'emisora el desembre del 2024 i que, de fet, encara es poden recuperar online i que les monges expliquen la seva vida, la manera de pensar i plantegen diferents temes com seria el país, l'espiritualitat, l'església o la societat. I a banda de les dues monges, que eren en aquell moment Maria Teresa Boté i Rosa Caminal, hi ha més persones que hi apareixen. La Laura Garriga, una altra de les integrants de l'equip, ens explica més detalls de com va ser l'enregistrament i tot el procés d'edició.
Ens vam dividir una mica les tasques d'anar gravant paral·lelament amb aquests dos instruments diversos moments de la vida de les monges, també de les nostres impressions en aquest dia a dia i a partir d'aquí amb aquestes gravacions que podem jurar que eren molts i molts minuts
Vam fer una feina exhaustiva de tornar-nos-ho a escoltar, de seleccionar els millors talls, d'intentar traçar una línia narrativa que tingués un sentit per poder explicar el que volíem i alhora també ens van sorprendre moments molt divertits que vam intentar també incorporar.
Va ser un procés de gravació i d'edició que va durar uns quants mesos, on hi havia moltíssima gent implicada, amb el suport tècnic del tècnic de l'emissora, l'Edgar Colomer, però també en Carles Riba, que fa un moment l'escoltàvem, que va inspirar-se creant la banda sonora amb els gotjos de posgraciós, disseny de més persones, la Berta Doria, la Maria Abel, el Víctor Rodríguez,
I tot va anar a començar a foc lent i va arribar un moment que tot va créixer i es va aconseguir ni més ni menys que aquest Premi Sfonor, el millor podcast de proximitat del 2025, que va ser tot un gran premi que a l'emissora estem molt contents d'haver pogut celebrar aquest 2025.
Carme, què et sembla si ho deixem per uns minuts, perquè ens queden pocs minutets per donar pas a la informació, a la publicitat, a fer una petita pausa. Perfecte, Mercè, però no marxeu, perquè encara us hem d'explicar moltes més coses. Fins ara.
La xarxa de comunicació local. Agua con limón, cerve de barril, mesa para tropecientos veinti y pico mil. Si oye una canción, tengo que hablar de mí, brindo por tu forma de vivir. No me vuelve loca, tus manos cuando me rozan, el aire que se alborota contigo.
No me vuelves loca tus ojos cuando me tocan y tu corazón de roca me dejan. Y si me ves bailando esa canción de radio y más luna llena no te echaré de menos todo y todo. Y si me ves cantando esa canción de radio
Solo de vez en cuando ponme una de amor o me voy de aquí. Te falló el motor y nunca me lo merecí. Si oye una canción, creo que habla de mí. No seré tu musa al escribir. No me vuelves loca tus manos cuando me rozan. El aire que se alborota.
No me vuelves loca, tus ojos cuando me tocan, y tu corazón derroca. Y si me ves bailando, esa canción de radio, y no es luna llena, no te echaré menos tanto. Y si me ves cantando, esa canción de radio, si tiene una nueva no se equivoque.
Solo de vez en cuando. Ay, de vez en cuando. Ay, de vez en cuando. Cada vez de mayo apuntes en tu calendario. Solo de vez en cuando.
Solo de verte cuando, cuando en otros brazos sepas que no me vuelven loca, tus manos cuando me rozan, el aire que se alborota cuando te voy a ti. Y si me ves bailando, esa canción de radio, será de una nueva otra vuelta solo tuve.
Fins demà!
Efectivament, tornem a ser aquí amb tots vosaltres. Ens retrobem de nou en aquest programa especial amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, el Dia R, que celebrem les emissores locals, Mercè.
Sí, Carme, doncs una celebració, un dia de celebració que aquesta hora compartim plegats Cugat Mèdia i Ràdio Vilafant. I si et sembla, Carme, et presento el següent convidat. Es tracta de Francesc Canet, exlocutor de la nostra emissora de Ràdio Vilafant i l'encarregat de retransmetre els partits de la Unió Esportiva Figueres quan estava a Segona Divisió B.
Ell és un gran coneixedor de tot l'univers de la Unió Esportiva Figueres, tècnics, directiva, vestidors, jugadors, però també és un periodista amb una trajectòria molt singular. Va ser director d'institut durant 20 anys en dues etapes diferents, tertúlia de ràdio, col·laborador de setmanaris, polític, sí, sí.
Fins i tot diputat al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya i a la capital de l'Alt Empordà va arribar a ser vicealcalde de Figueres. Avui, coincident amb el Dia Mundial de la Ràdio, el tenim aquí amb nosaltres per recordar algunes d'aquelles vivències esportives i radiofòniques.
El control d'Alfonso no és bo, finalment cau a terra, se l'emporta Freixa, llançament llarg per la banda dreta per Juli, intenta guanyar la posició, Juli l'ha guanyat la posició, ha guanyat la posició, Juli, molt bé, controla la pilota, si obre l'esquerra pot ser perill dins l'àrea, Peña, Peña, gol! Gol, gol, gol, gol!
Bon dia, Francesc Canet. Bon dia, Mercè i Ivan. Què et sembla sentir-te després de tants anys? Home, de fet, li havia demanat al Toni Guerrera que m'envies alguna, i me n'havia enviat alguna, però... perquè les meves netes, esclar... No s'ho creuen. No, evidentment no s'ho creuen, perquè em tenen per una altra cosa. Vull dir, professor, avi... Esclar, que veure que l'avi treballés a la ràdio és una...
Clar, vas estar una colla d'anys fent les retransmissions dels partits de la Unió Esportiva Figueres aquí a aquesta casa. Què et va portar a acceptar això? Perquè ara ho dèiem, que tens una trajectòria molt àmplia, has tocat molts pals. Què et va portar a les retransmissions? Jo sempre he dit que soc un tast de ulletes. O sigui, el meu... Jo soc...
Per vocació, ensenyant. No m'agrada dir-me una altra paraula, sinó ensenyant. Vaig començar 17 anys, sense papers, i vaig acabar l'agost del 24 amb 70 anys, 10 anys més dels que em permetia jubilar-me. Déu n'hi do. Llavors, he dit tastar ulletes, sí, perquè a mi el futbol sempre m'ha interessat i me continua interessant.
Llavors, què va passar? Doncs que també he col·laborat amb els Jocs Olímpics, vaig ser cap de premsa adjunt en els Jocs Olímpics del 92 a Barcelona, per tant és un altre vessant, i la ràdio va començar com moltes coses han començat a la meva vida, fins i tot la política, a càrrec d'exalumnes, o sigui de gent que tens a classe,
O sigui, l'ensenyament t'ha portat a tot plegat. Sí, l'ensenyament ha estat el desllorigador perquè em nés ficant en altres camps, no? En la política va ser per la insistència d'un grup d'alumnes el dia que visitàvem...
La dona d'un d'ells que acabava de tenir un fill, i la ràdio va ser en Josep Puigvert i en Jaume Serra, que els tenia d'alumnes en què llavors era el cou, i que la ràdio Ser estava allà al carrer Sant Pau llavors, cantonada González de Soto,
no, cantonada Montaner, i vaja, no em costava res allà fer algunes col·laboracions d'en tant en tant, doncs, en el prepartit del Figueres, que llavors retransmetia, estava segona A, en Josep Puigverd.
I era encara sovint complicat, suposo, no? Amb una infraestructura tècnic que devia ser una aventura tot plegat. Sí, però a mi em preocupava més que l'infraestructura tècnica perquè jo llavors no sabia que evolucionaria tant. Abans us he comentat a microtancat que jo vaig començar a respirar quan un telèfon mòbil va ser una eina permesa.
Però esclar, al principi amb la ràdio anava amb una maletassa increïble, plena de cables, que teòricament des d'aquí s'havia contactat amb la ràdio local d'aquest lloc si era un poble petit, i vaja, no t'explico com van les coses. De fet, l'anècdota més divertida en aquest camp és... Va, explica-la, explica-la. Sí, l'anècdota més divertida és que a Saragossa, quan ja es podia fer amb mòbil,
connectat amb el micro de la ràdio, doncs, clar, era el camp del Saragossa B, era la ciutat esportiva, no hi havia cap elevació, per tant, havia de retransmetre arran de terra, i això era que et toqués la loteria d'equivocar-te sempre, perquè el futbol s'ha de mirar... Des de dalt. Des de dalt. Llavors, on vam pujar? Doncs amb una torre de llum.
Que això ho estava comentant amb l'Ivan, eh?, amb el meu company que està fent el control tècnic. Déu-n'hi-do, enfilar-se dalt d'una torre inconsciència. Sí, sí, però s'havia de fer el partit. Clar, clar, s'havia de fer el partit. Te'n recordes del primer que va retrasmetre?
A veure, recordo que va ser al camp del Figueres, però no et sabria dir quin partit, però sí que et sabria dir qui hi havia a la GESPA que m'ajudava amb les transmissions, que és una cara molt famosa a TV3, Laura Bruguers, que ja apuntava moltes maneres. I ara és una figura de les transmissions femenines o acompanyant altres de masculines.
Tota una escola, no?, també, la ràdio local. Si et sembla, et podem escoltar en un altre document que ens el posa el nostre company. Penal favorable al Figueres. I l'últim minut que jugarà el Depor serà patint, eh? I ara trobarem a faltar el penal del senyor... Sí, trobarem a faltar el penal... No el vull anomenar. Del senyor Iturralde, ja l'hi anomeno jo. Ja l'hi dic amb poca vergonya, Iturralde.
Piti i Nuno la portaria. Tots amb en Piti. I ja el posen nerviós. Dugger el posa nerviós. Apa, Piti. Va, Pere. Apa, Piti. Gol!
Déu-m'hi-do, eh? Sí. Aquest document. No arribo a ser Puyal, com diuen, no? Quasi, quasi, eh? Era el meu mestre, eh? Sí, que abans l'han mencionat els companys de Cogat Media durant la seva entrevista, no? Sí, sí, sí. Jo amb ell vaig aprendre, per exemple, moltes paraules del futbol al català.
Per exemple, a la gatzoneta, és una expressió que ara fa servir tothom, però el primer que la va fer, i de fet és el patentador per dir-ho així, va ser en Joaquim Maria Pujal. Molts de dubtes lingüístics, a vegades, quan retrasmeties, et passava això de tenir... Això com ho dic? En anglès, en català, com ho dic? El fet que jo tingués el títol de professor de català i fer classe, de fet, m'afavoria. I per tant, poques vegades vaig tenir dubtes i si alguna vegada vaig fer algun barbarisme, doncs la gent que m'escoltava tampoc se n'adonava, no? Perquè
Bé, doncs no, va ser una dava superdivertida de la meva vida. Creus que el paper de la ràdio local ajudava a fer pinya entre l'equip, l'afició, era una mica aglutinadora? A veure, per això s'ha de saber primer una cosa. Figueres, ni quan vaig ser regidor de l'Ajuntament, vaig aconseguir que tingués una ràdio local. Per tant, el referent de la informació de l'Alt Empordà
amb anys abans, era l'única emissora que hi havia. I ara també. Ara també, però hi ha més emissores perquè fan bàsicament només música, però l'emissora és generalista, que llavors hi era, i avui evidentment també hi és, és Ràdio Vilafant, per tant tots els futboleros de Figueres, que n'hi havia molts, escoltaven Ràdio Vilafant i per tant el dilluns et trobaven et deien ei, que ahir varàs dir no sé què. Et trobaixen pel carrer que t'ho comentava. Sí, sí, sí. I ets consumidor de ràdio, continues escoltant partits?
Ara amb la tele... És complicat. Home, ja aquí es baixa el volum de la tele i es posa la ràdio. Sí, però una de les coses que m'ha molestat molt a mi, i suposo que és perquè jo era locutor d'un partit de futbol, és que ara...
els que fan l'elocució a la tele ho confonen en un partit de ràdio. És a dir, t'estan explicant el que tu ja veus. Llavors, saps què faig a vegades? Trec del tot el volum i miro les jugades. Ostres! Sí, perquè, de veritat, fer un dia la prova, un partit retransmès, et diuen, aquest la toca, aquest la passa cap aquí, dona mitja volta, però això ja es diu, ja es veu, ja t'he dit que el 90% de partits...
Trec el volum. Bueno, i el podries narrar tu, no? Fes de casa, no? Però no, no ho aguantaria. No ho aguantaria, la família no t'ho demana. No, la meva parella no ho aguantaria. Doncs moltes gràcies, Francesc, per recordar totes aquestes vivències, per explicar-nos aquesta experiència. De veritat que t'admiro molt, perquè és una de les coses, una assignatura pendent com a periodista que tinc, retransmetre futbol.
Escolta, m'he deixat una cosa, puc dir-la? I tant! El primer que heu passat, que era aquell gol d'empiti de penal, aquell partit correspon a la temporada... Jo era Riazor, aquí ens havien guanyat 0-1 el Deportivo de la Coruña, i allà vàrem empatar 1-1, aquí, com he dit, no ens havien xiulat un penal a favor...
El poca vergonya de l'ipotorat de González, que encara és tan actiu comentant a la SER, em sembla, els gols. Bé, els gols, els dubtes arbitrals. I en aquella temporada el Figueres va ser el primer equip de segona B que arribava a semifinals. La seva gesta va començar eliminant el Barcelona aquí a Vilatenim amb un gol d'en Cali Garridó.
Després va eliminar una altra primera, que és l'Osasuna, després Novelda i, finalment, Còrdoba amb 0-2 allà i 0-0 aquí. I, al final, Ariazor, que va ser campió. Ens van eliminar. Que si hagués hagut bar com ara, la jugada última que en Juli, en el descompte, se n'anava a porteria, que li varen xiular fora de joc, ara haurien deixat acabar.
doncs estaríem molta més estona parlant amb en francès de retransmissions esportives, però ara ens toca desplaçar-nos cap al baix camp per reconèixer dos programes històrics de la nova ràdio de Reus. El que farem ara és parlar d'hoquei sobre patins i de música en català. Déu-m'hi-do, quina combinació. I per això saludem el nostre company David Fernández. David, molt bon dia.
Hola, bon dia. Avui des de Reus també celebrem el Dia Mundial de la Ràdio i el Dia R amb dues persones que ens estimem molt aquí a la nova ràdio de Reus. Dues persones de ràdio, per un costat ens acompanya el Jordi Pinyol, conductor del Cops i Flames, que és el programa de gà de la música en català que s'emet, atenció, ni més ni menys que des de l'any 1989. Jordi, bon dia. Bon dia a tothom.
I per un altre costat tenim amb nosaltres l'Artur Àvila, conductor del Xoc d'Estics, que és l'únic programa d'hoquei sobre patins que repassa exhaustivament tots els resultats, des de les hockey lligues fins a les nacionals catalanes, amb cròniques i declaracions exclusives de molts jugadors, entrenadors. Artur Àvila, bon dia. Hola, molt bon dia a tots. Jordi, de què tracta el Cops i Flames? Doncs bé, com bé deies, el Cops i Flames va néixer concretament el 14 de gener del 1989,
I a partir d'aquí vam encertar un magazín dedicat a la música feta en la nostra llengua en català, en l'àmbit de tots els països catalans. Artur, com va néixer el xoc d'Estix? Quina va ser la seva filosofia inicial? Va néixer perquè jo des de sempre, ja des de molt petit, he sigut un fanàtic de la ràdio i sobretot de la ràdio d'esport i m'adonava que sempre es parlava de futbol i sempre es parlava de...
dels mateixos equips, no? I una mica, quan me van donar l'oportunitat de poder fer un programa, doncs, amb una emissora, vaig pensar, home, ja que sempre m'he queixat d'això, si puc posar un granet de sorra, encara que sigui, per aportar un 1% amb això, doncs seria fer un programa que parlés d'un esport que no fos el futbol, en aquest cas un esport en català, el nostre, com és l'hoquei, i un programa que parlés...
de tots els equips, que donés els mateixos minuts el Vilassana femení que el Barça, o que donés els mateixos minuts l'Igualada femení que el Juncarenc, que està allà tocant a França. Un programa que, per cert, s'emet per altres emissores, també. Sí, sí, amb el pas del temps hem anat aconseguint que emissores com...
Ràdio Sant Just, Ràdio El Picat, Ràdio Voltregà, UAU, Lleida Ràdio, Ona Codinenca, On Esports Empordà i algun altre, doncs també l'emetin. La nostra idea seria arribar al programa a tots aquells municipis que són municipis on tenen equips d'hoquei,
on a la millor l'equip d'hoquei no arriba a la màxima categoria, però està a Nacional Catalana o Hockey Plata, i que ells ja tenen els seus programes del seu equip, però que quan ja han fet el programa el seu equip poguessin també escoltar la versió general de tot el que ha passat en aquella jornada.
Jordi, vosaltres al marge de l'activitat radiofònica, des del Cops i Flama sempre s'han fet moltes activitats. És d'un concurs de maquetes a nivell de països catalans, maratons radiofòniques, forces sonades, no? També ha estat una mica l'esperit del programa? Sí, sí. A banda, doncs, òbviament, de fer el programa de ràdio, que és el principal, doncs, des dels seus inicis ja s'han anat fent els maratons, coincidint amb diversos...
Aniversaris del programa, així se'n van fer de 14, 24, 30, 48, 69 i la fita està al màxim en 100 hores. 100 hores en directe de música en català, no? 100 hores en directe de música, sí, sí. A banda d'això també s'han fet concerts o com bé deies el concurs enganxa a la música.
per descobrir nous talents i noves propostes musicals. Per acabar, breument, de manera telegràfica, Artur, què és per tu la ràdio? Doncs per mi ja et dic-ho és tot, perquè ja des de petit sempre em vaig aficionar a dormir amb ràdio, a escoltar els partits els diumenges...
a la tarda, buscava unes emissores d'aquelles rares, que ara es poden trobar per internet, o sigui, ara per internet pots escoltar, doncs, un programa de ràdio Gijón, i abans no es podia, i jo ja hi batallava a buscar-lo, perquè em vaig comprar una ràdio molt gran, allà, amb uns antiquaris, per a veure si pillava, i sempre, sempre, sempre, doncs, m'ha agradat fer això. Servi? Doncs una mica el mateix, generacionalment estem bastant propers, i som d'aquella gent, doncs, que de petits només teníem ràdios a casa, d'aquelles grosses i d'altres, i després van aparèixer les torres i tal...
i la ràdio sempre ha estat una part de la vida, podem dir, des d'aquells moments que teníem aquelles ràdios que quan el locutor parlava comencem que no digués massa cosa perquè va a la cançó que estava sonant, cosa que ara no necessitem fer, només cal que anem a Spotify o a l'altra plataforma i escoltar-la directament,
doncs, bé, s'ha anat en paral·lel, diguem-ne, la pròpia vida i més a partir del 92, que va ser quan el Josep Cartanyà em va proposar formar part d'aquest projecte del Cops i Flames i fins ara aquí estem. Jordi Artur, gràcies per venir i bon dia mundial de la ràdio. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres, sí.
Això no para, aquesta celebració continua resseguint el territori. Anem ara fins a Canet. Ella porta més de 20 anys col·laborant en diferents magazins de Ràdio Canet. Avui repassarem al seu costat aquesta trajectòria. Explicarem com es preparen les seccions de cinema i veurem com ha sabut adaptar-se als nous temps. Des de Ràdio Canet saludem l'Upla. Molt bon dia, l'U!
Molt bon dia, companys, i moltes gràcies. Doncs sí, realment tenim una històrica de la ràdio, com és la Mireia González, i ara tenim els estudis per repassar tota aquesta carrera que porta a Radio Canet i posar en valor la feinada que ens fa cada setmana des de fa molts anys. Mireia, bon dia. Molt bon dia, com esteu?
Molt bé, contents de poder-te tenir i sobretot d'explicar des de quan fa que tu estàs a la ràdio. Doncs des de fa moltíssims anys, de fet fa 20 anys que col·laboro amb programes puntuals, així amb seccions de cinema, però vaig començar una miqueta abans, quan tenia uns 15-16 anys, fent un programa sencer d'una hora amb altres companyes de cinema.
De fet, ets un exemple, Mireia, de saber-te adaptar, perquè volem saber en què consisteix exactament preparar una secció de cinema com la que tu fas, perquè el que deies, pots fer una secció d'un magazín, com és el nostre cas, tal com som al matí, d'uns 15 minuts, o un programa d'una hora.
Sí, sí, la feina és més o menys la mateixa, es tracta de buscar informació en webs especialitzades de tot allò que arriba als cinemes i a les plataformes, sobretot posant l'ull en què sigui variat i de qualitat, perquè sempre hem de buscar la qualitat de les ofertes que tenim, i sobretot obrir un ventall de possibilitats als nostres oients, és a dir, que hi hagi de tot, de tots els gèneres, i això sí que ho hem de dir que a vegades costa una miqueta trobar...
trobar algunes bones pel·lícules o sèries, costa una miqueta, com deia, trobar algunes pel·lícules i sèries que siguin bones, s'ha de mirar molt la qualitat, però si més no oferir aquest ventall de possibilitats molt ampli. Per tant, si parlem de com et prepares la secció, veiem la feinada que comporta, imagino que hi dediques molt temps. Sí, entre les dues seccions que fem, la de Tal com sona i la d'Ona Maresma, estic més o menys
uns 45 o 60 minuts setmanals buscant propostes que siguin interessants per als nostres oients. Actualment, com jo deies, ets pare de la família del Talcomsona i també d'aquest territorial de l'Ona Maresme, on hi ha diferents ràdios, també amb el suport de la xarxa, on també participes divendres media un i a la tarda l'altre. Correcte, les dues seccions són una mica diferents, aquí la podem fer des de l'estudi, que sempre tenim aquest toc més humà,
I la d'Ona Maresme la fem via telefònica, que també és una secció una mica diferent, una mica més express, però que també és molt interessant. De fet, al llarg d'aquests 20 anys, Mireia, el cinema ha canviat i la manera de consumir cinema també. Les plataformes han estat un element...
Molt important. Des de fa uns anys, potser des de la pandèmia, podríem dir que han augmentat. Sí, des de la pandèmia. De fet, nosaltres tenim l'exemple claríssim en el moment de la pandèmia, perquè els cinemes no podien obrir, per tant, ens va haver d'adaptar aquesta nova...
noves coses que van arribar i vam decidir fer recomanacions de pel·lícules i sèries que es podien veure a les plataformes. Què va passar? Doncs que va tenir tan bona acollida que ho hem continuat fent perquè t'arribaven els comentaris dels nostres oients que deien això ho ha de continuar perquè no sabem molt bé què veure algunes vegades. Exacte, exacte.
De fet, aquell moment ens va portar molta qualitat a nivell de poder gaudir de cinema d'una manera més accessible des de casa. I de fet, si per tancar una mica l'espai, Mireia, ens centrem en aquesta informació que ens portes, que ens va més enllà del cinema en si, perquè és el moment més esperat de la setmana en els nostres programes. Sí, el que a cop surt de vosaltres és que quan arriba la secció del divendres us poseu molt contents i el que oferim és una secció molt distesa, que bé, no tens que pensar res més...
i gaudir del que és el món del cinema i el món de les sèries i el món de les pel·lícules, que sempre capgira una mica la rutina setmanal. Com sempre, Mireia, et diem moltíssimes gràcies per tots aquests anys de ràdio al nostre costat, gràcies per sumar-te també al Dia Mundial de la Ràdio amb nosaltres i per formar part d'aquest Dia R. Encantada d'estar amb vosaltres i moltes felicitats a totes les ràdios. Igualment, felicitats per la part que et toca. Gràcies. Gràcies, fins ara.
I nosaltres continuem viatjant, continuem celebrant aquest dia R per diferents punts del nostre territori i ara anem cap al Maresme, concretament a Calella, on hi tenim la nostra companya Sònia Montanyola, acompanyada d'un històric de la Ràdio Catalana, l'exdirector de Ràdio Calella TV, responsable de la seva professionalització i actualment membre del Departament Creatiu del 3CAT. Bon dia, Sònia.
Què tal? Bon dia companyes, bon dia i feliç dia de la ràdio també a totes vosaltres, a tots vosaltres. Doncs i avui estic molt ben acompanyada d'un històric de la ràdio, del Josep Pous, un home que en sap i molt de ràdio. Va ser, com bé deia, el director d'aquesta casa i de fet ell va ser l'impulsor de la professionalització de Ràdio Calella Televisió a finals dels anys 90. Josep Pous, què tal Josep? Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per convidar-me.
Josep, avui en dia ja ningú discuteix la presència i la importància de les ràdios i dels mitjans locals, o encara hi ha qui ho posa en dubte? Hi ha qui ho qüestiona, i tots en coneixem algun cas. Moltes vegades es qüestiona si és convenient o necessari destinar uns diners a mantenir un mitjà públic, local, municipal, per tot el retorn que genera i a més. Però jo sempre he dit que ho podem qüestionar tant com vulguin, però si algun dia els mitjans locals desapareguessin, els trobaríem a faltar.
I com es mesura aquest retorn? Perquè és veritat que nosaltres, per exemple, a les locals no tenim estudis d'audiència. Més enllà que els que treballem al mitjà local trepitgem molt de carrer i també tenim el feedback aquest de la gent que ens atura pel carrer, però no tenim estudis d'audiència. Llavors, com es mesura tot això? T'has de refiar de les percepcions i moltes vegades la sort que tenim de poder disposar dels mitjans digitals per difondre els continguts que es produeixen és precisament la quantitat de visualitzacions, les interaccions o l'engagement que pots produir
és l'única cosa que tens que sigui una mica fiable. Va ser fàcil en aquell moment, fins a finals dels anys 90, quan tu vas posar el capdavant de la ràdio o televisió pública, convèncer els representants polítics de l'època de la necessitat de destinar una partida important, perquè recordem en aquell moment nosaltres vam fer un trasllat d'estudis i bé, es va equipar molt bé a la ràdio...
Cosa que no estava abans, no? I també la gent que hi treballàvem, també vam adquirir aquesta etiqueta de professionals. No va ser difícil? No, no va ser, perquè si les coses s'expliquen bé, s'entenen, i si s'entenen, és fàcil portar-les a bon terme, eh? I en aquell moment s'havia d'entendre que, bueno, que fins aquell moment s'havia tirat endavant uns mitjans de comunicació gràcies al voluntariat, que tot això està molt bé, però que havia arribat el moment de passar pàgina i apostar per un servei professional, ja ni que sigui per respecte al ciutadà, no? Mhm.
I ara, vista en perspectiva, amb els anys, clar, parlem dels anys 90, no? El Josep fa anys que està desvinculat de la ràdio televisió pública, tot i que sempre està connectat a l'actualitat de la local. Vista en perspectiva, va ser una bona pensada, tenint en compte ara la realitat actual a dia d'avui de Ràdio Cali i de Televisió. Jo crec que sí, i la prova la tenim aquí. Avui en dia entres aquí i trobes unes instal·lacions molt dignes, un personal molt compromès, i penso que va valer la pena. I tant.
Jo tinc la sensació, i no sé si ho compartiràs, que aquesta professionalització ens ha portat també a un nivell d'exigència molt alt per part de tothom qui ens envolta, una exigència que sovint hem de gestionar les ràdios locals amb equips humans cada vegada més reduïts. Com es conjuga aquesta realitat? Molta exigència, molta feina i poques mans.
Sí, a veure, l'exigència hi ha de ser. Hi ha de ser, en tant que és un servei públic que està existint gràcies als pressupostos públics. Per tant, ni que sigui per respecte al contribuent, hi ha d'haver compromís i hi ha d'haver un grau d'exigència. En qualsevol cas, és evident que l'entrada dels mitjans digitals ens ha facilitat molt de feina, els mitjans locals, en tant que poden competir amb les mateixes eines que no mitjans amb emisores d'àmbit nacional que abans no es podia fer.
I la IA, que també és aquell redactor, aquell tècnic, aquell company de redacció que no és físicament, però que ara la veritat és que ens està ajudant molt a treure molta feina. Ara el redactor de textos es convertirà en un redactor de proms. Sí, sí, totalment.
Doncs escolta, crec que teníem exactament aquest temps. Josep, t'agraeixo molt que ens hagis acompanyat. Feliç dia de la ràdio. Ell ara mateix no està a la ràdio, però està a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a creatiu del Trescat. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Gràcies, companyes.
Doncs gràcies també a tu, Sònia. Nosaltres, Carme, se'ns acaba aquesta hora plegades, que Déu-n'hi-do el que hem anat descobrint. Deixa'm que agraeixi al meu company Ivan Hierpes que m'hagi portat al control tècnic, també al meu company Toni Guerrero perquè m'ha ajudat amb el tema dels guions i la producció. I res, que moltes gràcies a tu també, Carme, que m'ha sigut tot un plaer col·laborar en aquesta hora d'aquest IRR.
Efectivament, ha estat un plaer aquest passeig, aquest tomb que hem fet per les zones a través del territori celebrant el Dia Mundial de la Ràdio. També agrair a l'Oriol Crumina, a l'Aimantric i als nostres tècnics aquí al control de Ràdio Sant Cugat. I escolta, que sigui per molts més anys. I visca la ràdio, Carme, visca la ràdio que estimem tant. Visca la ràdio. Una forta abraçada per tots.
Fins demà!
I'd sit alone and watch your light My only friend through teenage nights Is everything I had to know I heard it on my radio You gave them all those old time stars Through wars and worlds
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa. Bon dia, són les dues, us parla Maria Lara. Detectats 13 nous casos de pesta porcina africana a Catalunya, dos dels quals fora del radi inicial. El conseller Òscar Ordé ja ha informat aquest matí de la troballa de dos cenglats positius en una urbanització de Molins de Rei que fa que aquest municipi, el Baix Obregat i el Papiol, s'incorporin a la zona del risc conformada fins ara per una dotzena de municipis. Ens amplia aquesta informació Quim Gasó des de UAU Lleida Ràdio.
Des d'aquest divendres, les restriccions d'accés al medi natural s'amplien a aquestes dues poblacions que s'incorporen a perímetre de contenció del focus inicial. Hordeig ha anunciat des de Lleida que no hi ha cap granja afectada en els nous focus i que es manté el radi de 20 quilòmetres. Tenim la zona del Ris, que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja he parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural...
i ampliar aquesta zona d'alt risc. Ordeig ha avançat que el dispositiu de contenció reforçaran nous tancats a l'N2 i la B23 i que continuaran les batudes a la zona de baix risc. En total ja s'han detectat 155 casos de pesta porcina africana a Catalunya des de l'inici del brot.
I en mobilitat quatre persones han resultat ferides lleus en un accident múltiple amb cinc vehicles implicats al passeig de Sant Joan a Barcelona. La policia coordona la zona on s'ha produït l'accident que ha deixat molts malmesos els vehicles implicats. L'accident ha provocat retencions en aquest punt i també s'han desviat diverses línies de bus.
A banda també a la PSA hi ha un carril tallat per obres entre Subirats i Gelida, que provoca fins a 3 quilòmetres de retencions. També a la C58, un accident que talla 3 carrils en direcció Sabadell i General Lentitud. I a banda també per la situació meteorològica a la BB Baixa 4024 al Coll de Pal,
Està tancada per ben i congestes, la C28 al Port de la Bonaigua, les cadenes són obligatòries i també la Nacional 260 de Sarrauca de Vellera a Pont de Suar, les cadenes també són obligatòries en aquest punt i a banda hi ha el pas prohibit a camions. I pel que fa al servei ferroviari, Rodalia recuperarà aquest dissabte el servei de l'RL4 entre Cervera i Lleida
mentre que l'R4, l'R3, l'R8, l'R7 i també l'R15 continuaran amb alguns trams amb autobús. Així mateix, la xarxa ara té 200 limitacions de velocitat, de les quals la meitat s'han aplicat per a hores d'emergència i l'altra meitat corresponent a treballs que ja s'estaven executant.
I avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio i ho celebrem amb la nova edició del Dia R, el programa conjunt impulsat per la xarxa amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. El programa ha començat a les 9 del matí i durarà fins dos quarts de dues. Participaran també 30 emissores en directe i més de 50 ràdios emetran fragments del programa. Notícies en xarxa
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, rita, memòria, carrer, paisatge, viatge.
3 minuts, passem de les 12 del migdia, us saludem des de la sala d'actes de la Diputació de Lleida. Som aquí, ja l'escolteu, som aquí perquè a Lleida, el Col·legi de Periodistes, des de fa 11 anys acullen una jornada de ràdio conjunta per celebrar aquest Dia Mundial, el Dia Mundial de la Ràdio. Si una cosa té la ràdio, és que ens aproxima a qui la fem i a qui ens escolta. I aquest dia serveix per aproximar-nos a les ràdios de territori encara una mica més.
Avui, per Ràdio Rosselló, celebració doble. Un any més som aquí, participant de la iniciativa del Col·legi de Periodistes, però també ens ocupem d'aquesta franja horària per la xarxa de comunicació local que celebra avui el dia R durant tot aquest matí. Per això, volem saludar a la resta d'emissores que ens estiguin escoltant ara mateix, sintonitzant des de fora d'aquesta sala d'actes de la Diputació de Lleida, des de les ràdios de territori. I felicitar-les també des d'aquí, perquè avui és el nostre dia.
La ràdio ha estat el mitjà que millor s'ha adaptat a totes les innovacions tecnològiques arribades fins al moment. I avui som aquí precisament per conèixer com la intel·ligència artificial ha irromput en el panorama mediàtic, però sobretot en el nostre camp, en el de la ràdio. En parlarem. I per obrir el programa avui...
Tenim tertúlia de luxe per parlar de ràdio en majúscules, de fet. I per què no dir-ho? L'èxit d'aquesta jornada lleidatana de professionals de la ràdio i d'emissores de tots els àmbits. Així que som-hi. Rebeu salutacions de qui us parla a aquesta hora, Laura Alcalde. Som-hi, arrenquem.
Avui em fa molta il·lusió saludar una de les persones més importants del panorama radiofònic català, una dona de ràdio, de cap a peus, que enyorem i molt perquè encara la busquem, alguns de nosaltres, pel dial.
Els paisatges, els pobles i les ciutats es poden contemplar des de molts punts de vista. Un, el que us proposem aquest matí, és el de què n'han dit els escriptors que hi han situat el sud. La saludo. Neus Bonet Vagan, bon dia i gràcies per ser des dels estudis de la xarxa travessera de les Corts a Barcelona i felicitats pel nostre dia. Moltes felicitats, bon dia i moltes gràcies per convidar.
Neus, escolta'm, ara tenim aquí l'alumnat de l'escola FEDAC de Lleida, ara és ràdio de veritat, compartim espai radiofònic però no espai físic perquè aquesta és una de les innovacions tecnològiques que sempre ha estat al costat de la ràdio, la de poder conversar amb algú que no tens a la vora.
Neus Telsens, un dia de celebració tu avui, el dia d'avui. Sí, molt, molt. Tu ara deies que m'enyoràveu, gràcies pel detall. Jo també enyoro, no tant el micròfon com les persones, com els oients, aquella relació que hi acabes tenint. Sí que ho enyoro.
Sí, eh? Ara que estàs jubilada, sabem que els jubilats de vegades teniu més feina que mai, eh? No sé si trobes a faltar el mitjà, entenc que sí, eh? Sí, una mica sí, i en dies com avui encara més, no? Perquè et trobes amb molts companys, molta gent que t'escriu, les felicitacions, aquelles fotografies que avui tothom està penjant de quan era jove i va començar. La majoria, aquest matí també ho dèiem, tots hem començat amb una emissora de proximitat.
Per tant, és un d'aquells dies que emociona. I trobo a faltar, ja et deia, no tant al mitjà que sí, perquè tinc alguna tribuna, és veritat que m'he jubilat, però he d'aprendre a dir que no, perquè estic fent 2.000 coses, i com a presidenta de Ràdio Associació de Catalunya sempre tens, però trobo a faltar els companys, la veritat.
És que al final la ràdio, jo posava l'Instagram a la ràdio la vida una mica la família, perquè es crea aquesta família de ràdio en realitat. No sé si t'ha donat temps, Neus, en aquest poc temps que portes, diguéssim, oficialment jubilada, d'examinar una mica tot allò que has fet en el món de la ràdio, perquè la bona part de la teva trajectòria està dedicada al món de la ràdio.
No, és un dels exercicis que tinc pendents. Vaig pensar que ja ho faré amb més calma i amb més tranquil·litat. Sí que estic buscant alguns dels enregistraments que encara conservo, si encara es conserven perquè tinc casets i tinc coses de fa molt de temps, deixem-ho així.
Però és un dels exercicis que tinc pendents, perquè és veritat, i vosaltres ara en parlàveu, de com hem viscut, sobretot a la meva generació, per dir-ho així, l'evolució, sobretot tècnica, tecnològica. Hem començat amb un revox, després vam passar el caset, el minidisc, el CD, després internet, i ara amb la intel·ligència artificial, i ens hem hagut d'adaptar
i conèixer tot aquest canvi tecnològic, i llavors crec que mereix una reflexió molt serena. Fer com aquest currículum de tota una vida radiofònica, gairebé 45 anys. Déu-n'hi-do. No sé si entrarem en tot el tema de la innovació tecnològica, en com ens ha ajudat la tecnologia a fer ràdio, però sempre partint de la base que qui fa la ràdio són les persones, els professionals, i per tant sempre respectarem aquest principi bàsic. Sempre, sempre, sempre.
La base de la conversa serà aquesta. Sempre conversem, ens parlem els uns amb els altres i, per tant, ho metem per ràdio. Però són les converses, és el contacte amb la gent, és la proximitat, en definitiva. Per fer una mica més de professió, Neus, tu diries que la ràdio és un producte de primera necessitat informativa? Sí, rotundament sí. A més a més es va veure fa poc, bé, fa un temps amb l'apagada.
Tots buscàvem què estava passant i tots vam haver de recórrer fins i tot als transistors antics amb piles. O sigui que sí, sí. I a més a més, les persones que a més a més hem viscut i ens hem impregnat de la ràdio des de casa, jo vaig pensar que faria el sa. La casa de la mare i l'àvia sempre tenien la ràdio posada. Mai em vaig pensar que un bon dia hi entraria. Però el dia que hi vaig entrar per primera vegada,
vaig ser claríssim que no hi volia sortir. De fet, no he canviat d'empreses en diferents etapes de la meva vida, però no l'he deixat mai la ràdio. De fet, ens passa una mica això, que ens tornem una mica radiodictes. Jo recordo, i ara em permetreu que faci una mica de remember de temps universitaris, quan nosaltres vam entrar, molta gent volia dedicar-se a l'audiovisual. La tele era una cosa que cridava molt l'atenció a moltes persones, d'altres que no volien ni veure-la, no?,
Però no sé si creus tu que per haver fet ràdio, d'alguna manera, i a mi em sembla que sí, ja t'ho avanço, et dona un aprenentatge que és aplicable a altres sectors mediàtics que no pas altres mitjans no t'ho donen? És a dir, qui ha fet ràdio, d'alguna manera, pot adaptar-se a la resta de sectors? Sí, jo crec que sí, perquè el fet de fer preguntes a la gent i d'acostar-te a la gent i de buscar la informació...
és igual en un mitjà que en un altre, és el que canviés el lloc. El que passa és que jo penso que la ràdio té aquesta immediatesa i també té el que la fa molt gran, que és aquesta proximitat i aquesta possibilitat de no haver d'estar enganxat en una pantalla
i poder fer altres coses, jo crec que continuen sent els grans mèrits de la ràdio, per tant, rotundament sí, jo crec que, i a més a més, molta gent que ha començat a la ràdio, ha fet després el salt a la televisió, o ha passat, o ha conjuntat, ha fet una cosa i ha fet una altra, i hi ha gent que no ha fet mai, com és el meu cas, no ha fet mai tele, m'ha interessat sempre molt més la comunicació per ràdio, però jo crec que es pot fer, s'ha de fer.
Neus, tu has estat de gana del Col·legi de Periodistes. En el teu mandat, si no m'equivoco, la Junta del Col·legi a la demarcació de Lleida, ja fa 11 anys, va menjar aquesta celebració conjunta del Dia de la Ràdio aquí a la seu... De fet, teníem un nombre molt inquiet de presidenta, llavors, a la delegació de Lleida, que era molt insistent i que, a més a més, sempre té projectes al cap, que es diu Rafa Jimena, i ho va proposar, i jo, als ulls com a platja, vaig pensar, home...
I tant que sí. A més a més, era una proposta de fer el dia mundial de la ràdio, la ràdio a Lleida, i la veritat és que en tinc un gratíssim record. La màgia de la ràdio, Rafa Jimena, bon dia i feliç dia. Molt bon dia, Laura, molt bon dia, estimada Neus. Rafa, una abraçada.
Com va anar això, Rafa? Hem de recordar que aquest dia, d'entrada, hem d'explicar que porta el nom d'un dels presidents del Col·legi a Lleida, ha anomenat el Dia Mundial de la Ràdio Memorial Josep Lluís Cadena, que ens va deixar el 2023, precisament perquè també va ser un dels homes que va remoure tota aquesta iniciativa.
Sí, la veritat és que quan vam construir aquesta junta de demarcació del Col·legi de Periodistes a Lleida, buscavem espais de trobada on la professió ens poguéssim trobar de tu a tu entre professionals de diferents mitjans, de diferents medis.
de diferents activitats, però que teníem aquest eix del Còdic Dentològic, del servei a la societat, de la formació periodística i d'aquesta vocació servei una mica al centre, i poder compartir aquestes experiències a partir d'aquesta professió també creixi com a persones.
atacar, diguem, aquesta intenció, aquesta estratègia per mitjans va ser una cosa que ens va ajudar molt per medis, perquè recordo que el Dia Mundial de la Ràdio va ser la primera que vam muntar, però va venir després el Dia Mundial de la Tele, el Simposi de Llibertat de Prensa... O sigui, vam buscar generar i celebrar ja era una sèrie d'esdeveniments anuals que ens servia una mica com a encoratge per poder trobar-nos, parlar i entre tots créixer.
La veritat és que ara recordaves a Josep Lluís, Josep Lluís va ser una de les persones que va formar part d'aquest primer nucli, amb Roser Pereira, Jesús Riverola, David Velasco, amb tanta gent del món de la ràdio de Lleida que vam dir d'encetar aquesta aventura i que estic molt content perquè fem molts anys ja que es fa.
És que és una d'aquelles coses que, ara que vivim tots en aquest món tan estressat, que anem tots tan ràpid, que no tenim temps de fer res, doncs el dia 13 de febrer és un dia que a Lleida guardem amb molt de carinyo tots i totes per venir i fer aquesta programació conjunta. Jo crec que és un gran mèrit poder tirar endavant això. Recordo que crec que l'UNESCO va declarar el Dia Mundial de la Ràdio el 13 d'abril el 2012, crec.
I nosaltres, el 15, ja estàvem celebrant el Dia Mundial de la Ràdio amb totes les emissores de la demarcació i amb una programació conjunta, en la que cadascú feia el seu programa, però que ficava en comú tota aquesta diversitat i pluralitat de mitjans, que la veritat és que en una societat tan polaritzada, amb el que sembla que la gent no es pugui ficar d'acord, va ser un orgull per Lleida poder celebrar aquesta trobada i que s'estigui mantenint.
la feinada de tirar-lo endavant, però sobretot que es mantingui, que tinguem els professionals amb aquesta agenda guardada sempre el dia 13 de febrer. Neus, ens permetràs que traguem pit perquè no passi enlloc més això a Lleida, des del que estem fent avui a Lleida i el que portem uns anys fent.
No, i una miqueta, com deia ara en Rafa, pel fet que costa molt de posar d'acord tothom. És obvi que les emissores competeixen, les empreses tenen interessos diferents i a vegades quan vols sumar costa una mica. Per tant, jo crec que té més valor que mai. Podem treure pit tots, especialment vosaltres, els periodistes a Lleida,
que ho heu fet possible, i com bé deies, Laura, no és només una flor d'estiu, sinó que es manté, i a mi això, sobretot, també és en homenatge a en Josep Lluís Cadena, que va ser, a banda d'un magnífic company a les juntes, una persona també molt de ràdio, sí, sí.
Avui ens fixem en la intel·ligència artificial, companys, hi creieu en les possibilitats de la intel·ligència artificial dins el camp de la ràdio, Neus? Començo per tu? Sí, sí que hi crec, per què no? De tota manera, t'explicava abans amb tots els processos tecnològics que hem viscut.
És veritat que aquest dia comencen a ser eines molt sofisticades, però la veritat és que és una eina tècnica que programen les persones, perquè a vegades, no sé, derivem cap a la ciència-ficció i ens pensem que la intel·ligència artificial va sola. És veritat que pot fer moltes altres feines i que les controlen les grans tecnològiques que a moltes coses no els interessen. Però dit això, jo crec que pot ser una gran ajuda en feines que fins ara havien de fer persones i són molt més mecàniques, no?
Rafa, com ho veus? Jo el que considero és que la ràdio sempre ha estat el medi de comunicació
que més ha sabut treure i aprofitar les tecnologies. El medi que sempre se deia que estava amenaçat, que l'estrella mataria... La matava en cada dos per tres. I que no ha hagut manera que cap medi pugui estar tan al dia com està la ràdio, tan fort com està la ràdio, i tan resilient i amb una capacitat camaleònica d'adaptar-se a la situació com és la ràdio. O sigui que vull pensar que, sense saber tant de ràdio com vosaltres dos, que clar...
Al costat de vosaltres dos, el món de la ràdio que no teniu tan assimilat, jo no vinc del món de la ràdio. Les meves experiències són més minces en el món de la ràdio, però sí que des de fora observo com la capacitat dels pòscars, la capacitat de les ràdios a mida, tot és... Ara mateix pots escoltar la ràdio local de qualsevol punt del món
viatjant, perquè gràcies a la xarxa la ràdio ha sapigut aprofitar això, no? Està de viatjar a l'estranger i continuar sentint el magatzí o la tertúlia local del teu poble. I crec que això és un gran avanç.
La veritat és que hi ha coses que a mi sí que em fan cert respecte, i ara ja fico una mica d'igualvia. Hem escoltat cròniques llegides per la IA, veus fins i tot, talls de veu d'algun polític que no ha resultat ser un polític, sinó que ha resultat ser una veu creada per IA...
Això us genera què? No vull dir por, perquè potser no és por, però sí que genera cert... Bueno, hem d'estar molt amatents a aquesta qüestió, entenc Neus. Sí, hem d'estar amatents, sobretot per respectar l'autoria, els drets d'autor de les persones que fan això.
i d'aquestes intel·ligències artificials d'aquestes eines que ho copien sense citar o sense respectar aquests drets d'autor. El que hem d'estar és molt amatents en defensar que les eines funcionin segons nosaltres necessitem, no segons ens volen condicionar de determinada manera. L'eina és genial en molts aspectes i ara estava escoltant aquest programa conjunt que esteu fent a la xarxa i hi havia una persona que feia la reflexió de dir
Fins ara els redactors feien una feina, per exemple, a les redaccions específica, doncs ara hauran d'aprendre molt a preguntar-li la intel·ligència artificial. De fet, buscar informació ha estat una feina que hem fet sempre. Ara la fem amb una eina més potent. Hem d'estar amatents i sobretot, ja et dic, per respectar els drets d'autor i l'autoria de les persones que fan la feina, perquè és fàcil copiar, però copiar i plagiar s'ha fet sempre, també.
Jo crec que en aquest sentit sempre ho diem, no?, que tota la tecnologia que ens pugui aportar l'AIA no deixa de ser unes eines que és com els gabinets, no?, que poden causar l'amor i a la vegada fer el plat gastronòmic més emocionant i que ens porti els records de la infància, no? Rafa escombrica a casa. Sí, ara ho va dir.
És la mateixa eina, no?, un gabinet. Però el que sí que sé és que amb més poder, per dir-ho d'alguna manera, amb més capacitat que ens dona la tecnologia, és major la responsabilitat que hem de tenir a l'hora d'utilitzar-la, no?
I vaig més enllà. I és més important encara la feina dels i les periodistes? Ho dic perquè qui estigui pensant que la intel·ligència artificial pot acabar substituint algú, em temo que no serà la nostra opinió, no? No, això és com que la xarxa eliminaria el paper i mai hem fet tants papers com ara, no? Mai hem imprès tants papers com s'imprimeixen ara. És molt fàcil ara imprimir paper. No, jo a el que em referia al tema de poder, primer, que les persones seran claus per marcar aquesta ètica en l'ús de... i aquesta d'ontologia en l'ús de la tecnologia...
Segon, la responsabilitat que tenim tots de lluitar contra la mala praxis d'aquesta tecnologia. Estic parlant d'educació mediàtica, en què el col·legi de periodistes també està molt compromès des de fa anys, i amb el programa de premsa a les escoles que ha anat evolucionant cap a aquests tallers d'educació mediàtica, de lluitar contra els fakes, perquè si són fakes no poden ser notícies, o sigui, no ens agrada parlar de falses notícies.
Si és fals no pot ser notícia, si parlem de les falsetats, anar contra les mentides, anar contra les falsetats, i en el món tecnològic tindrem que vellar això, pels drets d'autor, perquè aquell àudio que estem escoltant sigui realment un àudio real i que no sigui mentira, i tot això ens dona més responsabilitat, més exigència.
I una cosa que ha de ser compartida pel professional i per la societat que l'escoltà. Com deia ara la Laura, periodistes, evidentment, com el client de l'últim Congrés de Periodistes, són més necessaris que mai. La IA no sortirà al carrer, la IA no té sensació de proximitat, la IA no té empatia.
Això ho farà una o una periodista sortint al carrer buscant-se la vida, buscant la notícia i volem l'explicar. Per tant, això, controlem l'EIA, però ha de ser una eina que ens ajudi. Mai podrà substituir el periodisme.
No sé si creieu que parlant avui que fem un homenatge a aquest dia mundial de la ràdio, no sé si creieu que la ràdio és un dels mitjans més fiable, ho dic perquè, per exemple, venint ara d'on venim, aquesta alerta de vent del dia d'ahir, el seguiment de les diferents vagues que s'han generat en els darrers dies, seguint tot el cas de Rodalies, diversos temes, quan anem a buscar aquella informació que necessitem al moment, és a dir, quan agafem el cotxe, quan sortim de casa, quan anem a treballar,
Al final el que poses és la ràdio, no? Això fa que la ràdio tingui aquest punt més, què creieu? Jo crec que és la que té més immediatesa i per la seva realitat tècnica la més assequible per poder fer una informació de qualitat propera i immediata.
Sí, sí, sí, indubtablement. A més a més és això, tu pots estar conduint i escoltant la ràdio i pots fer moltes altres coses mentre escoltes la ràdio. I com, clar, m'ho preguntes a mi, que no sé llevar-me i tenir la casa en silenci, per dir-ho així. El primer que faig, poso i vaig variant, no? Ara aprofito i faig molt de zapping radiofònic per descobrir això. I que hi ha molta gent...
que fa el mateix i que si ho fessin més a casa potser la gent jove, que també parlem, quan parlem de la gent jove els posem tots en el mateix sac i no és veritat, també potser escoltarien, o sigui, tindrien més familiaritat amb el que és l'escolta de ràdio. Ens salva molt, com ara deia també en Rafa, en Rafa Jiménez, l'educació mediàtica, és a dir, hi ha moltes escoles que utilitzen la ràdio com a eina educativa i això serveix moltíssim, la veritat.
De fet, tenim públic avui escolar, no sé si pregunta així a grans trets, a veure si els escoltareu, eh? No sé si escoltem la ràdio. Escolteu la ràdio? Sí. Clar, guanyem més el no que el sí, eh? Tinc aquí la meva companya Maria Gateu que s'incorpa a la pantalla. Per què no els he preguntat si escolten podcast? Que escolteu podcast? No. A veure, hi ha més sis que no. Hi ha més sis que no, és veritat. Tenen 13 anys, no? Al voltant de 13-14 anys, clar. La ràdio, l'escolteu al cotxe, entenc, eh? Sí.
Sí, i perquè la posen els vostres pares i mares i familiars, oi? Menys mal, perquè si no, d'aquí no sortim vius. En qualsevol cas, jo crec que el tema dels podcasts sí que és cert que els atrapen. La ràdio no només s'adapta als temes tecnològics, sinó que a més li dona una volta i també s'adapta als públics. És com el goig de poder. I és construcció sonora. Per tant, és...
La creació d'imatges auditives és acostumar a crear-te la teva pròpia ficció en funció del que escoltes, a banda de la informació que et pugui donar el propi podcast. Jo crec que ajuda molt. Hem de reforçar aquest missatge, no?, que la ràdio és gran.
Penso que la ràdio és el mitjà que més s'assembla a la lectura, perquè al no tenir una imatge facilitada, com en tot l'audiovisual, afavoreix que sigui el receptor, l'oient, el que se pugui generar una imatge del que està escoltant, i amb la riquesa del que és el relat d'àudio, que és, diguem, que té més inputs que quan tu llegixes, que ets la teva pròpia veu, no?
I en aquest sentit crec que la ràdio és màgia, ho ha sigut sempre, ha connectat sempre tant en moments com són la nit, com són la primera del matí, i que aquests joves que diuen que han escoltat la ràdio, potser jo a la seva edat tampoc escoltava la ràdio si no era per sentir música,
I una vegada que ja escoltava la música va ser més tard quan me vaig començar a veure la necessitat d'estar informat, connectar amb aquest boletín, que ara ja podeu escoltar-lo a qualsevol hora perquè podeu tirar enrere a la plataforma, anar a la carta...
I jo crec que és un luxe comptar amb un panorama i que hem de cuidar tot aquest ecosistema de ràdio, sobretot la ràdio local, la ràdio petita, la que sembla que no té mercat i que ha de ser responsabilitat de tots donar-li oxigen. I el bo és que s'adapte al cap i a la fi. És un mitjà que, si ets més petit, més gran, si la teva vida està plena de coses a fer, pots posar-te a la ràdio i t'acompanya. I això és molt bonic. Quan se celebra un dia es demana un desig.
Un desig per la ràdio, el tindríeu al cap? Us deixo pensar. Neus, què creus? Doncs mira, l'any 24 vam celebrar el centenari de la ràdio per 100 anys més, com a mínim. Escoltem, per 100 anys més o més, la fa. Doncs mira, el meu desig és que tot aquest públic jove que ens acompanya descobreixi tota la màgia i tot el valor que té la ràdio i que quan els tornen a preguntar de quants anys tothom o la gran majoria pugui dir que escolta la ràdio cada dia.
o algun futur periodista, o comunicador, o podcaster, o vés a saber en què s'hauran convertit les feines aleshores. En qualsevol cas, de ràdio. Me quedo de seguida amb la Maria, perquè vull parlar amb ella, que ens ha d'avançar moltes cosetes, però deixeu-me que agraeixi i molt...
Avui a la Neus Monet Vagant ser als estudis de la xarxa, la travessera de les Corts a Barcelona. Neus, per nosaltres ets un referent. Per tant, gràcies per ser-hi, per acceptar sempre i per no dir-nos mai que no. Mai que no. A la ràdio i als companys, mai. Mai hi haurà un no. Moltes gràcies per convidar-me. Gràcies. Li fem un aplaudiment a la Neus? Vinga, va, som-hi. Moltes gràcies. Gràcies, Neus. I també vull agrair-li molt al Rafa Jiménez que ens hagi acompanyat avui. Rafa, com acabes de celebrar el dia d'avui?
Amb ràdio posada, eh? Amb ràdio posada i amb ganes de compartir una estona també després al vespre amb els companys. Un petó molt fort, Neus, estimada. Igualment, Rafa, una abraçada. Gràcies a vosaltres. Em quedo amb la Maria Gateu. Maria Gateu, escolta, en mot de connexió això, eh? Una mica, perquè avui a la tarda tenim l'Aquí a l'Oest, eh? El magazín, en aquest cas també que he produït per la xarxa amb les ràdios de territori.
S'ha entrat en la Illa, oi? Home, òbviament. Ràpidíssim, eh? Òbviament. De fet, amb set ràdios que fem aquest magazín i tindrem convidats de luxe, tertúlies, també, fins i tot, un claustre, que és la nostra secció estrella, no? L'hora del pati, de l'aquí a l'oest. I perfecte, eh? A partir de les quatre i fins a les sis. I fins a les sis. Gràcies. Gràcies, Maria. Us esperem a la sala d'actes de la Diputació. Nosaltres que seguim amb aquesta programació especial. Des de Lleida, una salutació. Adéu-siau, que vagi molt, molt bé.
La xarxa de comunicació local.
I els fets de carretera, hores dures com l'asfalt. I jo estapa cap bé i vaig a la grisa soledat. Ralles blanques obsessives damunt dels vidres fumats. Tal com vaig cremat benzina, cremo vida, cremo sant.
Com un cowboy solitari, sempre estic lluny de la llar. Sortim de les teus amigues que conec quan el dial. Sols l'acompanya a la ràdio, me dispara com un colt.
Sols m'acompanya la ràdio, no sé part de rock en rock. Sols m'acompanya la ràdio, que em vaig regalar aquell juny. Sols m'acompanya la ràdio i totes les seves cançons em parlen de tu. Em parlen de tu, de tu.
Sols m'acompanya a la ràdio, que dispara com un colt. Sols m'acompanya a la ràdio, i el seu cor de rock and roll. Sols m'acompanya a la ràdio, que em va ser de l'aquell juny. Sols m'acompanya a la ràdio, i totes les seves cançolons.
A tu!
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, vital, memòria, carrer, paisatge. Via Terra.
Molt bon dia, us parla Núria Mora. Remprenem nou aquest programa especial del Dia R, motiu del Dia Mundial de la Ràdio. Una salutació especial de les emissores que agafem el relleu en aquesta part del programa. Ràdio Tortosa, Delta.cat, en posta ràdio i la plana ràdio des del campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgilia Tortosa i amb el control tècnic de Javi Falcó.
En aquesta mitja hora parlarem de les emergències provocades pel canvi climàtic i de la importància de la ràdio com a mitjà de referència per informar-ne molt bé a la ciutadania. A les Terres de l'Ebre, David Benito, ho sabem bé, això, no? Bon dia, Núria. Sí, sense anar més lluny, el passat 2025, l'agenda mediàtica va quedar marcada per l'incendi de Pauls i dels aiguts del Montserrat i del Baix d'Ebre. Davant aquestes emergències, les ràdios locals de les Terres de l'Ebre hem estat fonamentals per explicar en directe allò que estava passant.
L'incendi de Paúls, que afecta a prop de 2.900 hectàrees de terreny, majoritàriament, com deien, forestal, un 33% de les quals dintre del parc natural dels ports. El foc ha obligat, també ho comentàvem, a confinar unes 18.000 persones de diversos municipis. A Paúls el dia ha començat amb el foc encara actiu i un vent intens que continua complicant les tasques d'extinció. El confinament es manté de manera estricta, els carrers són completament buts.
i només s'hi veuen membres de les ADFs i del personal municipal que treballa per garantir la seguretat dels veïns i veïnes. Ho faig dir, companys, que es venen les paraules de l'alcalde de Paúls, que ara està fent una valoració. Donem la notícia d'última hora, que també ha acabat fa pocs minuts a la roda de premsa, on donaven per estabilitat al 100% aquest encendir de Paúls que crema des de fa un parell de dies. El mas de Barberà ens ha resistit el pas dels aigüats sense danys al meu cru. ...
L'aiguat ha posat a prova camins, serveis i punts sensibles com barrancs propers a zones escolars i esportives.
Tres veus municipals apunten urgències i possibles solucions. La xarxa de camins concentra la major part dels danys i les mirades es posen en solucions que aguanten temporals.
Este és un premi que cada any es dona a periodistes concrets del territori per reconèixer la seva tasca durant aquell any. De manera excepcional, el guardó de 2025 ha estat concedit de manera simbòlica a tots els professionals que van cobrir les diferents emergències. Josep Baudí és el president de la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El Premi Talent, el reconeixement del Col·legi de Periodistes, nit del 7 de juliol a foc a Paurs, 12 d'octubre, inundacions al Montsià, la força del periodisme de proximitat.
Ho vaig defensar a la seu del col·legi que s'havia de fer un reconeixement als períodes de proximitat que estaven aquí patint fum, jugant-se algunes vegades al físic i també plens de fang explicant el que estava parlant. Després va vindre algú, jo com ja acabo, dir el que penso. Després va vindre algú el que volia donar-nos lliçons de periodisme d'una cadena pública i això sí que no.
Queda demostrat que les emergències són cada cop més freqüents i sense cap mena de dubtes, el canvi climàtic és una de les principals causes. Les companyes de Delta.cat, Diana Marisal Prieto, han parlat amb Carles Ibáñez, que és el director del centre de residència d'Eurecat. Molt bon dia a totes dues. Bon dia, companys de Ràdio Tortosa. Així és, Carles, ens dona una visió molt clara del que ha passat últimament al territori.
Des del centre de resiliència, el que ha passat estos últims mesos a les tares de l'Ebre, ells ho interpreten com un canvi estructural en el clima? Bé, són signes molt clars d'acceleració del canvi climàtic, que és una cosa que ja estava previst, que era una dècada important a nivell d'intentar evitar els efectes com denotar-los, no?
i sobretot aquesta accentuació dels events extrems, dels esdeveniments meteorològics extrems, ja és dir, una sequera, que vam patir una sequera molt important, com això, evidentment, condiciona coses com els grans incendis. Ara, de sobte, s'ha desencadenat una fase de pluges molt denses, no només a Catalunya, també amb tota la persona ibèrica.
amb pluges que pràcticament no s'arriba més mai. Per tant, és un símptoma d'acceleració del canvi climàtic. Tot sembla indicar que és un canvi substancial del règim climàtic que portàvem en les anteriors dècades. Sembla que aquests últims 10 anys, bàsicament, estàvem en una transició, però no podem estar del tot segurs d'exactament quin clima
tindrem en les pròximes dècades fins que no passi una mica més de temps. També és veritat que anirà canviant més ràpid, perquè veníem d'un clima bastant més estable i ara, com que aquest canvi és ràpid, tampoc podem dir que el que estem patint estos 29 anys sigui representatiu del que patirem els següents 10 anys. Aquí potser ens hem de... La nova normalitat, per dir-ho així, és que tot canvia d'una forma bastant permanent.
Sembla que ja no podem parlar d'episodis aïllats i que la preparació del territori ha de canviar. I què ens diu Carles sobre els episodis més recents, com l'incendi de Pauls o els aiguats d'octubre? Doncs que ni puntuals ni molt extrems, això ens diu. Els aiguats ens indiquen l'accentuació dels extrems, és a dir, estem tenint períodes de queda més llargs, onades de calor més llargues i més intenses, també a nivell de pluja és el mateix.
Tenim, quan arriba una situació d'aquest tren de borràs que després tenim... ...es molt... ...variants, no? El reflectint està en quantitat més gran d'energia que l'atmòtica està agafant a conseqüència dels casos d'efecte hivernacle que anem acumulant, no ho oblidem, perquè això és important, perquè anem cremant combustibles fòssils, seguim cremant molt de petroli, carbó,
que és el que està provocant aquesta situació. No estem preparats per aquesta situació, clarament, no la teníem prevista. Quan se van construir les infraestructures, per exemple, això no s'havia previst, no s'havia pensat. És un doble problema ara mateix en el tema, per exemple, dels aiguats, perquè són uns episodis més extrems de pluja que tenen més capacitat de provocar danys,
conjuntament amb les infraestructures que ja s'estan envellint perquè ja es fa la majoria moltes dècades que s'han construït. I per tant, les pròximes dècades coincidirà un període en el qual molts de les infraestructures públiques i privades que s'han construït, edificis, carreteres, ponts, embataments, preses, s'estaran començant a deteriorar i al mateix temps els efectes del canvi climàtic i les llavissades i les riuades seran més intensos
Clar, encara hi ha mancances d'evidents, i pel que sembla tot anirà més. I a dia d'avui jo me pregunto si estem preparats per afrontar aquestes emergències, que no només freqüents, sinó també és el que dius tu, evidents. Segur que Carles Ibáñez, com a director del Centre de Resiliència d'Eurecat, té la resposta. La resposta és ojalà, no? Vull dir, teòricament ara sabem quines coses estan passant o poden passar,
tenim sistemes d'alerta, tenim sistemes d'alarma, com a mínim sabem que això pot passar i els governs estan ja com a molt més conscients d'aquestes que ens podem produir.
Això no treu que no estem encara a un nivell de preparació com els altres països. El que s'ha fet bé, jo crec, sobretot és assumir, o sigui, fer cas, jo crec, cada cop més els tècnics, els científics, sobre la gravetat del canvi climàtic, estar com conscient
i començar a preparar-se pels efectes. Crec que estem fallant, sobretot, en atacar les causes, que és la reducció de les emissions, la transició energètica, la massa lenta... En fi, encara estem emitint molt més gràcies a les que hauríem d'emigrar ara ja. Per tant, per part d'anar a solucionar els problemes que generen el canvi climàtic, anem part,
I per part de l'adaptació comencem d'alguna forma a preparar-nos i a reaccionar. Però a vegades tenim impediments legals, com el fet que, per exemple, en situacions de catàstrofe, els pressupostos destinats a les zones catastròfiques, obres d'emergència, com està passant a València, resulta que obliguen a reconstruir les coses tal com estàvem.
Igual és un desastre això, perquè és la garantia que tornarà a passar igual o pitjor. Aquests diners de danys catastròfics i d'emergència haurien de servir per no tornar a reconstruir les coses tal com estan, sinó reconstruir-les d'una forma diferent més adaptada per evitar aquests problemes que estem patint.
Per tant, cal més fluïdesa i optimització en la coordinació. Segons el que ens ha explicat Carles, sabeu que sí, per Sarsal, també ha tingut paraules per a nosaltres, els mitjans de comunicació local i especialment la ràdio Companys. Situacions d'emergència crec que són fonamentals. Els mitjans locals són els que coneixen més el territori, coneixen més també els ciutadans, per això els ciutadans també confien més en la informació, que pot ser més fiable, perquè és de...
de quilòmetre zero, i jo crec que els mitjans locals són fonamentals per a aquesta situació. Ràdio, possiblement encara més en situacions de catàstrofe, perquè si marxa, per exemple, el coronelèctric, és l'únic mitjà o el més fiable per intentar tenir informació més o menys bastant actualitzada o molt actualitzada del que està passant. I, per tant, és una part fonamental d'un kit de supervivència en situacions molt crítiques.
Un missatge clar, planificació i adaptació, dos conceptes claus davant el canvi climàtic. Així ens haurem d'adaptar a aquest canvi climàtic i protegir-nos dels seus efectes gràcies Diana i Cel.
D'això ens hem parlat la companya Sílvia Berbó. Bon dia, Sílvia. Bon dia. Davant situacions catastròfiques, els ajuntaments, els alcaldes, però també operaris de protecció estil, la policia local o la brigada, a banda dels mitjans de comunicació com les ràdios, estan a la primera línia. Ells són els que han de resoldre situacions que sobreparen qualsevol quotidianitat. En unes hores salten pels aires els hàbits i el pols habitual d'una ciutat.
El passat 29 de setembre, en posta i van caure gairebé 300 litres per metre quadrat d'aigua en 24 hores. El desgavell que significa això per a la vida quotidiana d'una ciutat mitjana, en matèria de gestió d'emergències a l'espai urbà, inundacions de baixos d'edificis o talls de camins i carreteres, se li va sumar a la urgència d'haver d'atendre de cop i volta...
centenars de persones que arribaven a la ciutat atrapades pels aigüats en carreteres properes. Aquell dia es va posar de manifest la necessitat d'una coordinació extraordinària per organitzar tots els esforços que caldrien davant la realitat. Havien quedat tallades simultàniament la carretera C12, l'autopista AP7 i la Nacional 340.
Aquesta situació va derivar en l'entrada massiva de 5.000 vehicles al nucli urbà obligant a habilitar pavellons i empreses privades per donar aliments i això pluc als atrapats. Així ho recorda l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs.
Penseu que van tallar al mateix temps la C12, van tallar l'autopista, la PESAT i van tallar la Nacional 340. Per tant, en posta es va quedar totes les sortides, la gent va entrar en posta. Això va provocar que tinguéssim en un moment determinat més de 5.000 vehicles entrant a la nostra ciutat, moltes d'elles van posar pel polígon de l'Auriola...
Vam coneguir que ens obriessin un parell d'empreses, com era Gros Mercat. També van obrir Naz, la Campa de Naz, per poder posar en un lloc més elevat els vehicles. Molta gent va posar cap al Pueblo de Toses i nosaltres vam habilitar el pavelló.
En el pitjor moment de l'emergència van haver de recórrer amantes de residències locals perquè el material de protecció civil tampoc podia arribar. L'alcalde va reclamar aleshores la creació d'un centre logístic d'emergències a les Terres de l'Ebre per atendre amb més eficàcia situacions com la del setembre.
No nosaltres, és a dir, les coses d'emergències no disposem al Terres de l'Ebre de cap centre humanitari per poder pegar mà. En aquell moment ens van vindre més de 500 persones a aquell pavelló i gràcies de Creu Roja vam agafar mantes de la residència de Gent Gran, gràcies a l'hospital també, a la residència d'esportistes i clar, quan vam demanar ens van dir, estem portant-ho des de Tarragona i diuen, però si no podran passar.
Amb les emergències cada vegada més sovintejades, salten també pels aires les finances municipals, pels danys reiterats sobre infraestructures que cal arranjar tan aviat com siga possible. Això obliga els ajuntaments a avançar diners que triguen en arribar i, per tant, els efectes triguen molt temps a esvair-se del tot també en les economies locals. Per tot plegat, Tomàs demana un pla únic d'obres i serveis...
similar al dels aprovats arran de les barrancades de l'any 2000, ja que les subvencions actuals no arriben ni a cobrir el 50% dels danys. Si alguna lliçó entra en els alcaldes d'esta mena d'emergències és la necessitat de decidir amb premura i amb contundència.
Hem après coordinació, sobretot, decisió. Nosaltres, per exemple, reconec que hi havia vegades que estàvem molt... Tanquem activitat, no tanquem activitat. Això ho suspenem? Ara mateix ens estem debatent en si suspenem Carnaval o no suspenem Carnaval. Quan t'estan donant ratxes de vent per al dissabte i pel domenatge de 140 i 150 quilòmetres, s'ha de suspendre. I això sí que ho he après. I a la ciutadania li hem de traslladar aquesta contundència.
perquè l'endemà surt el sol, però els efectes s'arrosseguen anys i torna la pluja. Gràcies, Sílvia. I qui troben les emergències en la gestió i la coordinació de tot allò que passa i es diu són els bombers, entre altres cossos d'emergències, òbviament. Precisament és el que abordaran ara els companys de la Plana Ràdio Tereginer i Víctor Montetino-Valls. Bon dia. Bon dia.
Per parlar de tot això, avui ens acompanya Ricard Expo. Ell és cap de la regió d'emergències de les Terres de l'Ebre, amb qui abordarem com hi gestionen aquestes emergències, com s'organitza la informació, qui arriba a la premsa i també quin paper hi juguen els mitjans locals. Benvingut Ricard i gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies.
Quan es produeix un incendi, com per exemple el de pauls o uns aiguats, com els del 12 d'octubre, que van afectar aquí a les Terres de l'Ebre, com s'activa i s'organitza la coordinació entre els diferents cossos i serveis d'emergències? Bé, tot i que amb les emergències ordinàries ja existeix una coordinació. Quan hi ha una emergència per atendre un esdeveniment més complex, hi ha tota una sèrie de plans que faciliten la coordinació i s'estableix un centre de comandament
on en aquest cas, en cas d'un incendiu o inundacions, el cos de bombers té l'obligació i la responsabilitat de coordinar els altres actuants perquè la resposta sigui el més ràpida i eficient possible, amb l'objectiu de minimitzar al màxim la seva afectació.
Quines són les decisions clau que s'han de prendre? La primera decisió que es fa és, a partir d'un dia, el que es busca sempre com qualsevol emergència és minimitzar al màxim l'afectació sobre la població i a partir d'aquí es prenen les mesures relacionades amb la protecció, ja siguin missatges a la població adreçades per diversos mitjans, entre d'altres la ràdio, i ara aprofito per fer-vos pel vostre dia,
i les necessitats que no establim en situacions sempre és buscant la protecció en tot moment de la població que es pugui veure afectada en els moments inicials o en el seu desenvolupament.
Segurament que molta de la gent que ens està escoltant pensa què fa que un incendi sigui especialment difícil de controlar aquí al nostre territori. Aquí al nostre territori s'ajunten diversos factors. Un és l'orografia, l'altre són les condicions climatològiques. Penseu que, per exemple, en un incendi, la campanya d'incendis a Terres de l'Ebre és el lloc de Catalunya on comença abans, perquè estem més al sud, perquè estem afectats per aquest assecament que va provocant les diferents mestrelades que anem patint.
I després també la ubicació, estem en un extrem i els recursos que hi ha aquí són els que són i quan venen amb ajuda venen d'on venen. Per això també es complica molt la gestió i és un estrès més afegit a qui ha de gestionar-ho perquè no té marge d'error, perquè si t'equivoques amb el dimensionat els recursos en arribar triguen el que triguen.
Continuem parlant dels incendis, últimament sentim a parlar dels incendis de sisena generació. Què significa exactament aquest concepte? Les generacions és una manera d'explicar, jo recordo haver començat un dels incendis l'any 86 com a voluntari forestal i abans se deia com pot ser que es cremi el bosc si abans s'apagàvem una rama, no? És que clar, abans pràcticament no hi havia bosc.
se conreava, està del cas i està l'antena de carro. Això és una exageració, però és una manera d'explicar l'evolució que ha tingut el nostre territori i, en conseqüència, com han actuat els incendis. Hi ha una manera d'explicar els incendis en funció de com han ocorregut gràcies al territori i ara estem en una situació de la sisena generació que és quan se combinen els incendis amb els efectes de la crisi climàtica, amb un aspecte que nosaltres estem acostumats a mirar sempre a terra i ens oblidem, a vegades, de mirar cap al cel.
O sigui, estem acostumats a veure els efectes de la crisi climàtica sobre la superfície, però no estem analitzant què està passant a l'atmosfera, no? I aquesta interacció entre atmosfera i terra és el que provoca aquests incendis que tinguem, que es diguin megaincendis, que estan succeint amb algunes latituds del planeta. De fet, en referència al que vostè explicava, la següent pregunta va d'això o no, aquest canvi climàtic i aquestes condicions meteorològiques extremes que tenen al final un paper clau en aquest tipus d'incendis.
Sí, perquè el que fa és que condiciona molt el que és la vegetació i també augmenta els dies durant l'any que tenim unes condicions en un cas d'incendis, es pot veure agreujat el seu comportament, la seva propagació, la seva afectació sobre la població i la dificultat al final per poder-ho gestionar i acabar per controlar i extingir.
La crisi climàtica ens està portant a que tinguem, o aparentment sempre veiem, que la freqüència en què tindrem episodis de sequera seran cada vegada més freqüents, amb una amplitud més gran, i també aportarà que durant l'estiu tindrem dies amb temperatures molt més elevades de les que teníem en décades anteriors. Això no facilita la feina no només a nosaltres, sinó a tothom que treballa per gestionar les emergències.
En paral·lel a l'operatiu d'extinció i a tota la part comunicativa, aquí en part entrem també a les ràdios, com es gestiona tota aquesta informació que s'ha de traslladar als mitjans de comunicació? És important que la població s'informi sempre a través de fons oficials i és el que fan la majoria de mitjans de comunicació. S'alimenten de fons oficials que són els que aportem la informació
de forma transparent i, sobretot, rigorosa. Hem d'evitar informar-nos a través de xarxes socials o de pseudocomunicadors o pseudocatastrofistes, que el que busquen són altres, tenen altres objectius a l'hora de fer qualsevol comunicació. En una situació d'emergència no val anar amb tonteries i és important que la informació que d'arribar arribi, com per més mitjans de comunicació millor, i sobretot això, no?
refrendar la necessitat dels mitjans de comunicació per poder fer arribar el nostre missatge o de qualsevol tipus d'emergència. Expliquem-nos una mica quins són els criteris que se segueixen a l'hora de decidir què és el que es pot explicar i què és el que no es pot explicar, especialment quan hi ha risc les persones o quan hi ha risc per a les persones. I ho dic perquè moltes vegades en situacions d'emergència una informació incorrecta o una informació precipitada pot acabar generant també pànic. Tot això com es treballa per evitar-ho?
Sí, l'objectiu sempre és, sobretot quan hi ha víctimes pel mig, és important, la informació ha d'arribar primer a les persones que han sigut afectades, als seus familiars, abans de poder transmetre qualsevol informació a través dels mitjans de comunicació. Posaré un exemple perquè es vegi clarament. En l'accident de tren de Gelida, d'ara fa gaire més d'un mes, aproximadament,
Clar, la pressió de la societat i dels mitjans de comunicació fa que hi hagi una certa premura a intentar fer arribar la informació com més event possible. Jo recordo que seguia les notícies a través d'un mitjà de televisió pública i van informar en un moment determinat que un grup dels actuants va informar que no hi havia cap mort. I després resulta que se hi ha un mort.
Clar, això, i després se va dir qui era el mort en el tren. Clar, això, si ho escolta algun familiar, estem generant una sèrie de confusió que el que fa és restar credibilitat i això també és un aspecte que hauríem d'evitar. Per tant, la informació se filtra en el sentit que s'ha d'informar sempre amb la màxima certesa del que s'està dient i, sobretot, vetllant per la...
per la protecció de la intimitat, abans que res. A Catalunya som un gran teixit de ràdios locals, és un fet inhòspit, i això ens permet també poder ser el primer bastió, els primers que podem arribar quan hi ha un cas d'emergència. Suposo que aquí és important també aprofitar aquesta primera línia de foc que permet aquesta línia comunicativa.
Bé, les xarxes de ràdios locals, per exemple, per nosaltres és bàsic perquè la proximitat fa que la credibilitat dels seus missatges sigui més elevada i per tant per nosaltres és una eina fonamental.
Poder comptar amb una xarxa de ràdios locals on té el seu públic fidel i coneixedor del territori, per nosaltres és bàsic que s'entengui clarament el que es vol dir i la gent ho pugui relacionar directament. Per tant, nosaltres és una eina que no podem desestimar en cap moment.
La veritat és que li agraïm aquestes paraules i també ens agradaria explicar una mica a l'audiència que, per exemple, des de bon bé s'organitzen jornades de treball amb periodistes precisament per buscar aquestes trobades, per explicar-los. Què s'hi fan en aquestes trobades? Bàsicament, bueno, se generen relacions de confiança, no? I l'altre és intentar...
treballar el llenguatge, que sigui un llenguatge entenedor, perquè com qualsevol àmbit professional utilitzem cadascú la seva gerga, o el seu llenguatge tècnic, i clar, a vegades és dificult que un missatge arribi adequadament al públic, utilitzen paraules que nosaltres entenem clarament, però el públic no té per què, o altres professionals, com en aquest cas són els periodistes. Per tant, se generen unes relacions de confiança per intentar establir quin és el millor llenguatge per fer arribar tots els missatges a la població.
No sé si de tot això que estem parlant pots posar algun exemple més concret de la comunicació més directa que ajuda a evitar situacions de risc. Sí, bé, quan parlem per exemple d'un incendi no té sentit parlar de paraules tècniques de flancs i caps i cues quan la gent això no ho entendrà.
cap a quina zona del territori està anant l'incendi o quina part del territori està més exposada a ser afectat per l'incendi, això arriba molt millor que no, per exemple, parlar d'aspectes tècnics. I l'altre és no empatxar la gent d'informació, sinó que hem de donar les instruccions breus, clares i concises, són aquelles que et permetran protegir millor la població. Per això també és important parlar poc, però parlar bé.
Molt bé. Llavors també és important a l'hora de consumir i a l'hora de compartir... ...una mica críticosos en este sentido. Sí, en aquest...
Me tiraré massa a la piscina, no? Però és millor no consultar excessius mitjans de comunicació, sinó depositar la confiança en un parell o tres que puguis comparar, però sobretot no empatxar-te d'informació, sinó que al final això va endepriment que els missatges siguin clars i s'espera que tots els mitjans de comunicació siguin els mateixos, no? I no sé si hi ha, ser una mica crítics, què podem millorar?
Jo crec que vivim a Terres de l'Ebre, una població on majoritàriament, jo suposo que en part per la recurrència de catàstrofes que estem patint, però jo crec que tenim una població que està molt conscienciada amb el risc i, per tant, en aquest sentit, poca cosa puc fer així.
Gràcies, Ricard. Gràcies, Tere. Gràcies, Víctor. Que important és fer cas a les indicacions dels cossos d'emergència davant d'aquests episodis i a través de les ràdios locals. Nosaltres tanquem aquest bloc temàtic que us hem ofert des de les Terres de l'Ebre. Fem una petita pausa. Ens retrobem el dia R després del butllet informatiu per emprendre l'última mitja hora de programa.
La xarxa de comunicació local. I heard you on my wireless back in 52 Lying, awake, intently tuning in on you If I was young it didn't stop you coming through
Fins demà!
Notícies en xarxa
Bon dia, la una us parla, Maria Lara. Detectats 13 nous casos de pesta porcina africana a Catalunya, 11 dins del ràdio inicial i dos més en una urbanització de Molins de Rei al Baix Llobrega. La troballa de dos cenglars positius fora d'aquest perímetre fa que Molins de Rei i el Papiol s'incorporin a la zona del risc i que s'hi resplingeixi l'accés al medi natural a partir d'avui. Així ho deia Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura.
Per aquest motiu, anunciem que avui ampliem la zona d'alt risc, per tant, de 12 a 14 municipis. Tenim la zona d'alt risc, que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments, avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja he parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural i ampliar aquesta zona d'alt risc.
El dispositiu de contenció reforçarà amb nous tancats a la Nacional 2 i a la B23 i que continuaran les batudes a la zona de baix risc.
I en mobilitat, el Servei Català de Trànsit també és una alerta per la previsió de neu a les carreteres del Pirineu Occidental entre avui i dissabte. He demanat als conductors que extremin la prudència, especialment a les vies principals com la Nacional 260 i la C-17, així com a altres carreteres que connecten la Val d'Aran, el Pallar Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alurgell, els Solsonés i també el Bergueda. Quatre persones han resultat
ferides lleus també en un accident múltiple amb 5 vehicles implicats, al passeig de Sant Joan de Barcelona i a banda pel que fa a l'afectació a Hores d'Hona, destaquen retencions per obres a la 2 a l'altura de Jorba i Sant Joan d'Espí i també a l'AP7 entre Montornès i Cardedeu amb un carrer detallat. A banda també hi ha circulació lenta a les rondes a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la C58 a la C17, la B23 i també a la C32.
I pel que fa al servei ferroviari, Roderia recuperarà demà el servei de l'RL4 entre Cervera i Lleida, mentre que l'R4, l'R3, l'R8, l'R7 i l'R15 continuaran amb alguns trams amb autobús. Així mateix, la xarxa té ara 200 limitacions de velocitat de les quals la meitat s'han aplicat per obres d'emergència i l'altra meitat corresponen a treballs que ja s'estaven executant.
I mor una de les persones ferides crítiques pel temporal de vent ahir a les últimes hores a Catalunya. Es tracta d'una dona que li va caure per d'un sostre d'una nau industrial a Barcelona. Un episodi que també ha deixat una altra persona ferida en estat crític i tres més de greus. Per demà, de fet, ja prevista una nova entrada de vent de mestral i tramuntana.
I avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio i ho celebrem amb la nova edició del Dia R. El programa ha començat avui a les 9 i fins a dos quarts de dues i participaran 30 emissores en directe i més de 50 ràdios ho emetran en diferit.
Servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, vital, memòria, carrer, paisatge.
Hola de nou a tots aquells que ens esteu escoltant en aquest programa especial del Dia R en motiu del Dia Mundial de la Ràdio. I és que a les emissores locals estem de festa. De fet, avui hi ha jornada de portes obertes en alguna d'aquestes emissores, com és el cas de Ràdio Palafrugell. Ferran Castelló, bon dia. Com estan en la jornada? Ràdio Palafrugell, bon dia. Com estan en aquesta jornada de portes obertes? Estan molt bé.
Sembla que de moment tenim problemes per fer aquesta connexió. Com dèiem, avui és el dia mundial de la ràdio i nosaltres estem fent aquest programa del dia R.
I ara sí, ja tenim el Ferran de Ràdio Palafrugell. Hola, bon dia, com estan aquestes jornades de Portes Obertes? Bon dia. Ara sí, bon dia. Bon dia, ara sí, t'escoltem. Perfecte, doncs hem fet aquesta jornada a Portes Obertes avui als estudis de Ràdio Palafrugell. Uns estudis que en principi, si tot va bé, l'any que ve ja serem uns altres. I també teníem ganes de fer això. I tenim també la Maria Vilar, que ha parlat amb algunes de les persones que ens han vingut a visitar. Bueno, Liam, ens vols explicar una miqueta la teva experiència a la ràdio? Què tal, com has vist?
Bé. Bé. Què has vist? Això. Has d'explicar una mica què és el que t'ha agradat, si havies vingut alguna vegada, si no, què t'ha semblat. No. És el primer cop que vens? Sí. I què et sembla? Què t'ha interessant més? Què t'ha agradat més? Poder venir aquí, posar-me'ns els cascos i la nirvana.
I sentir nirvana, bueno, té bon gust. T'havia interessat la ràdio abans o ha estat avui que has dit, mira, jornada de portes obertes, aprofito. No sé, és que la meva ha dit, pues vale, i he dit, vale, sí.
I creus que t'agradaria tenir un programa de ràdio o participar en algú de la ràdio? Sí. T'agradaria? Series col·laborador? Sí. Ah, bueno, escolta, ho apunto, eh? I no sé, què has vist? Què t'ha ensenyat en Ferran? A part d'on estàs ara?
Les coses per gravar a dalt, la cosa aquella que hi ha dels discos. La discoteca, no? Sí. Hi havia molts de discos? Sí. Què més, què més?
Tens vergonya. És de poques paraules, eh, Maria? A més a més, també estàs acompanyada. Estem aquí amb la Tània i en Joel Serrano que han vingut de visitar la ràdio per al Dia Internacional de la Ràdio i, bueno, voleu explicar-los una miqueta què tal ha anat la visita, què us ha agradat?
Bon dia, doncs crec que és molt interessant venir aquí a la ràdio, ja que és un espai del poble, que crec que és convenient visitar i a més a més crec que m'ha semblat la veritat bastant interessant perquè pots descobrir la ràdio des de dins, que no sempre es pot veure i és una ocasió especial per poder-ho fer.
i què és el que més t'ha agradat d'aquesta visita? De quina sala potser o què t'ha agradat? El que més m'ha agradat ha sigut poder veure tot el recompte que teniu de vinils, de discos, coses que abans es feien, que ara ja no es fan en l'actualitat, ja que ara tot va més a través de l'Spotify i tot això.
I també m'agrada molt veure les taules de so, ja que crec que no és fàcil fer-les servir, i també veure les antigues, que crec que és molt important veure com va començar la ràdio i tots els seus inicis. I creus que t'agradaria tenir un podcast, alguna cosa aquí a la ràdio, col·laborar una miqueta?
Sí, per què no? Sempre es pot col·laborar amb alguna especialitat que puguis tenir i crec que és interessant. Es podria mirar també, clar que sí. I escoltes la ràdio habitualment o en el cotxe potser o quan t'estàs dutxant o alguna cosa d'aquestes? Sí, normalment quan vaig amb cotxe escolto la ràdio amb algunes cançons de l'actualitat i tot. Sí, sí, m'agrada bastant escoltar-la, és important. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat que ens heu ofert.
Doncs bé, gràcies també, Maria, perquè són aquestes visites que hem fet avui als estudis de Ràdio Palafrugell, en què hem pogut ensenyar això, com es fa el directe, ensenyar com fem els formes en directe, els estudis de gravació i la discoteca amb els vinils que ja no es fan servir, però que representen una part de la història. I a més, a nosaltres també la visita ens dèiem que ens coincideix amb els 45 anys de la ràdio i també amb les obres que estem fent als nous estudis i que, per tant, si tot va bé,
L'any que ve ja serem a peu de carrer i també sense les escales d'ara i que per tant també a veure si tenim uns estudis encara més moderns per poder fer això en ràdio local, que és el que ens agrada.
Tant de bo, tant de bo, doncs uns estudis a peu de carrer molt més accessibles i ja hem vist que sorprèn molt visitar la ràdio. Gràcies Ferran. Anem ara a parlar de carnestoltes de carnaval perquè cert a Palafrugell crec que no el celebreu en aquestes dates com a la majoria de poblacions, no és així?
Exacte, perquè a Palafrugell el carnaval es viu d'una manera diferent que a la majoria de municipis, com pot ser Palamós o Platja d'Aro, que sí que faran rues demà, si el temps també ho permet. Aquí no se celebra el febrer o el març, sinó que l'esperit carnavalès que es trasllada a les festes de primavera, que són les veridables festes populars del municipi. La celebració va néixer a mitjans del segle XX, en plena dictadura, quan el carnaval va ser prohibit i les entitats locals van impulsar unes noves festes per mantenir viu el caràcter festiu i participatiu de la població.
Ara les festes de primavera se celebren entre finals de maig i principis de juny i inclouen un ampli programa d'activitats culturals i lúdiques amb concerts, valls, sardanes, propostes familiars i també actes al carrer. Però el moment, diríem, central és el Carrussell Costa Brava, que té lloc el primer diumenge de juny i que s'ha convertit en el gran referent festiu del municipi. El Carrussell té l'origen en les primeres desfilades de carrosses i comparses organitzades per entitats i colles locals com a alternativa al Carnaval Prohibit.
I amb els anys la iniciativa ha crescut en participació i qualitat artística fins a esdevenir una de les rues més destacades del país i un exemple de la forta implicació social i creativa del municipi. De fet, el reconeixement es va formalitzar amb la declaració del Carrossel Costa Brava com a element festiu tradicional d'interès nacional, una distinció de la generalitat que valora la seva trajectòria, la singularitat i l'arrelament cultural. I, per tant, aquí a Palafurgir l'esperit del Carreval no desapareix, però sí que es viu a la primavera,
amb més calor i també amb molta dedicació per part de colles i amb grans carrosses.
No ens serà qüestió de venir-lo a veure amb més bon temps d'això de ben segur. Gràcies, Ferran Castelló, des de ràdio per la progera i que vagi molt bé aquesta jornada. I feliç dia de la ràdio. Bé, i qui sí que ja està en ple carnaval és Vilanova i la Geltrú. Marxem cap allà i saludem, ja veieu, que fem de punta a punta del país, saludem a Joan Ignasi Gómez de Canal Blau FM. Bon dia, com està anant la festa? Esteu a la plaça de la Vila, si el temps ho permet, no ho sé, i em corregiràs.
Tot i l'alerta pel fort vent, ahir sí que vau poder arrencar amb la Popular Merengada, no?
Doncs sí, bon dia i feliç dia de la ràdio i bon Carnaval a tothom. El Carnaval de Vila-Nova va començar dissabte passat i s'estirarà fins i meques de centra. Ara estem a la Passa de la Vila, som a la Passa de la Vila, la Vila-Nova és el truc, és, diguéssim, el punt neuràlgic del Carnaval, que s'escanva per tota la ciutat, però sí que és cert que aquesta Passa de la Vila és on passa la majoria dels actes i on hi ha la imatge més icònica, que serà diumenge, la comparsa, conegut com la Guerra de Carmels, i està plovent.
Ara mateix està plovent, la previsió és que pari cap a les 5, ara al matí no hi ha cap acte, però a la tarda ja l'arribo, que és una paraula d'origen italià que dona nom a aquest acte de l'arribada del rei Carnestoltes, que arribarà avui, dirà el seu sermó satíric, i també el que farà serà sortir en totes les carrosses i els mascarots.
acompanyar-lo i també la comparsa de Diables, que és una tradició dels Diables i el tracte de Vilanova, que acompanyen el Carnestoltes fins que pronuncia el seu sermó a la plaça de la Vila. Això serà l'inici del cap de setmana gran del Carnaval Vilanovi, que com dèiem ja va començar dissabte passat, i està plovent i per tant ahir ja vam patir el vent amb la merengada, l'empastifada de merenga, que és un dels actes tradicionals, i és que el Carnaval de Vilanova es basa, bàsicament, valgui la redundància, en la tradició. És l'únic Carnaval declarat festa patrimonial d'interès nacional
podríem dir que és el carnaval català. Si no hi hagués hagut una interrupció a la pèrdua de totes les tradicions del carnaval català, serien tots com el carnal de Vilanova i aquí és un fet identitari molt important. I com es fa en la tradició, us hem volgut buscar un veterà de la festa. A la comparsa el diumenge s'hi va amb parella, vestit amb la tradicional americana, barratina, les dones amb mentó de manera i clavells, i amb parella, i el que es fa és saltar per les places i carrers darrere la bandera de cada entitat,
i llançar carmels a la guerra de carmels. Estic amb l'Enric Ferrer, que és el president del Foment Vilanovi, que és una de les entitats centenàries que formen part d'aquest acte, però que més... Enric Ferrer, bon dia i bon carnaval. Bon dia, bon carnaval. Quants anys fa que vas a la comparsa?
Aquest any, 65. 65 anys participant de l'acte pràcticament ininterrompudament, podem dir? Ininterrompudament, sí, sí, ininterrompudament. Perquè inclús l'any que vaig estar fent el servei militar, l'alcalde em va enviar una nota amb el comandant perquè em permetés assistir-hi i cap aquí. Com ho vas aconseguir, això?
Bé, estava a la comissió de Carnaval en aquell moment i ens donàvem unes medalles a les parelles, etc. I bé, doncs em vam donar una medalla i amb motiu d'això, de la medalla, doncs va ser com el comandant va accedir que pogués venir. Bé, aquí tu vas fer venir bé una mica, no? Vaya, vaya que sí. No vaig treballar, no vaig treballar.
Molt bé, avui som divendres d'arribo, que és com es coneix aquest dia. Coneixem el dixos Gràcia i Dimeques de Cendre, això sí que és a nivell de Catalunya, però sí que és cert que Vilanova i Jaltú cada dia té un nom. Avui és divendres d'arribo, avui arribarà el rei Carnestoltes. A Vilanova sempre diem Carnaval, no diem Carnestoltes, Carnestoltes és el personatge. Sí, el Carnestoltes és el personatge.
Aquí sempre hem fet el Carnaval, i el Carnaval és més enllà que el Carnaestoltes. Carnaestoltes és el rei, molt bé, tenim un rei, però hi ha moltes més coses que el rei, no? Això depèn de la vida quotidiana. Molt bé. Per qui no ho hagi vist mai, tu com explicaries el Carnaval de Vilanova?
Bueno, el carnaval de Vilagal és un carnaval molt genuí, o sigui, és un carnaval molt propi, no existeix més més una cosa com aquesta, és una setmana, que hi ha un acte rere de l'altre i absolutament diferent tots. I a més més hi ha una cosa, que és l'acte del diumenge de carnaval, que és la comparsa, que això ja és una cosa que ens fa enlloc més del món mundial, diguéssim, que només és aquí. I el significat, doncs, en té molts, però bàsicament és una festa de disbauche
però una festa, inclús amb el tema del sucre, dels carnels, de llançar vianda, diguéssim, de llançar el que és millor, amb més dolç, més agradable.
Doncs sobres llença. Potser el carnaval s'assembla més a una festa major, perquè ens entengui la gent que no passa un carnaval com entenem la Rua de Carrossos, que d'això aquí no n'hi ha, hi ha l'Arribu, que és una cosa similar, però sempre amb un fons satíric, però s'assembla més a una festa major, no?, amb les xatonades, els àpats, el ball del Comparcer, el dinar del Comparcer, no sé què. És a dir, l'estructura és molt ritual, tot i ser un carnaval.
Sí, sí, sí, sí. Aviam, però és una festa major absolutament diferent, diguéssim. És una festa major alegre. És una festa major que, bé, no hi ha ofici, diguéssim. Sí, sí, home, no anem a missa, és de clar.
Llavors és una cosa... A més a més, el Carnaval a Vilanova és una cosa molt íntima. Cada un viu al seu propi Carnaval. Tothom va amb la parella que vol a la comparsa o procura que pugui anar amb la persona que voldria anar. A part d'això...
quan ens disfressem, cada un viu el seu personatge d'una manera molt particular i es pot aprofitar fins i tot per fer alguna cosa que no podries fer sense anar amb la cara tapada i sense posar-se amb altra gent, fer comentaris...
quedar amb algú per anar a ballar sense que ningú sàpiga amb qui balles, o sigui, hi ha tota una col·lea de coses que són molt pròpies del carnaval de Vilanova que fan que sigui molt, molt, molt íntim. Cadascú viu el seu propi carnaval. I un punt molt sentimental, oi? És a dir, tothom s'ho estima molt i és emocionant, per dir-ho així, no?
Sí, fins i tot una cosa estranya. Per exemple, quan sentim el Turuta se'ns posa la pell de gallina. Hi ha molta gent que no vol anar a la comparsa o no pot anar a la comparsa que marxa de Vilanova per no sentir aquesta nostàlgia del Turuta. El Turuta que és la peça per excel·lència del carnal Vilanovi, és un pas doble que ara fa cent anys que es va composar, que no era composat especialment per això.
No, era una marxa militar, però que s'hauria donat una mica més de ritme. Però és que aquí ens el sentim pròpia. És una cosa molt particular, molt concreta.
Jo penso que, o sigui, això, els barris volen venir tots a la plaça de la Vila, o sigui, és un fenomen d'integració brutal, el tema del Carnaval. I encara hi ha actes del Carnaval que jo crec que podrien tenir molta més força del que tenen, com és, per exemple, el vidalot, o un dissabte de mascarots, etcètera. I que encara, això que ara no s'ha popularitzat prou, o no ha arribat prou, s'ha creat. Hi ha hagut moments que han tingut molta eufòria, però...
no ha quedat amb la força que tenen les comparses, per exemple. Ara, si sentiu sorolls, és que s'està fent, a més, tot un muntatge a la Passa de la Vila molt gran per avui, per quan la Carles Totes pronuncia el seu sermó, i també hi haurà ball en aquesta plaça, hi ha diferents balls aquesta nit, i, escolta, dèiem, s'ha popularitzat molt això. Estem parlant...
d'11.000 parelles sortiran diumenge, és a dir, 22.000 persones. Sí, sí, un terç de la població estarà anant a la comparsa, no ha de veure la comparsa, perquè després hi ha uns altres 20.000 persones que van i gaudeixen de la festa. O sigui, poca broma. La meitat de la població aquest dia està absolutament amb la festa.
lligat a la festa. Avui és el Dia Mundial de la Ràdio, per això estem fent aquesta especial del dia R a la xarxa. Tu hi col·labores a la ràdio perquè ets un dels tertulians, m'atreveixo a dir dels tertulians Estrella, de Canal Blau Ràdio, dels matins. D'Estrella no. Sí, home, sí. Què passa és que fa molts anys, molts anys, molts anys que sí, des del principi de Canal Blau, doncs que he anat assistint a moltes tertulies, sí.
Cana Blau Ràdio, que té 31 anys d'història, però que a ràdio a Vilanova, ràdio pròpia, en tenim des del 1932, poca broma. Sí, sí, sí, sí, EAJ35. Jo haig de ser el servei militar a Marina i recordo... I l'Europa té una llum pròpia, no?
I el garraf té una llum pròpia, sí. Jo no sé, però Vilanova sí que t'ho puc dir. I hi ha algun quadre, allà baix una marina al Museu de Laguer, que reflexa molt aquesta llum de Vilanova. I jo recordo anar embarcat, perquè vaig al Servei Militar de Marina, i quan passàvem per aquí davant que no veies terra, jo sabia que estava davant de Vilanova.
i agafava l'emissora, el transistor a piles d'Inter, i buscava i aconseguia sentir la ràdio perquè estàvem per davant de casa. I això és una cosa que em va quedar molt gravada.
La ràdio neix, avui en dia que podem sentir la ràdio per streaming a tot arreu, però la màgia aquella que tenen les ones, això encara funciona i jo crec que funcionarà tota la vida.
Tothom es pensava que quan va néixer la televisió la ràdio cauria, i la ràdio jo crec que en aquest moment té una força molt gran, molt gran, i arriba a molts llocs que encara no arriba la televisió, i de manera molt concreta, diguéssim, quan hi ha unes notícies de primera mà, diguéssim, el primer que tires és de la ràdio. Jo sé que la gent, depèn que diguis tu a la tertúlia, a vegades t'ho diuen pel carrer, escolta, o aquest fot-li més canya, o no.
Sí, sí, sí. I que té repercussió. Sí, sí, sí, sí, sí. No, te'n dones compte, te'n dones compte que el que dius de vegades doncs transcendeix més enllà del que tu et penses. Molt bé. Com viuràs aquest carnaval? A tope. Jo d'aquí una estona aniré a tirar cuets ja. Perquè tu havies estat diable, del Vall de Diables, i avui poden sortir tots els que són diables i els que ho han estat.
Sí, sí, sí, bueno, els que volen tenen l'opció de poder comprar-se el traje, que el tenim en propietat, el tratjo, i llavors doncs amb aquest tratjo sortim al Carnaval, sí, només el dia de l'arribo, i això doncs, bueno, fa molta gràcia. Des del segle XIX, que els Diables acompanyen i acompanyaven el Carnestodes quan arribava a Vilanova en un espectacle fantàstic, que el podreu veure a través de Can Ablauta a la tele, nosaltres tenim tele i ràdio, tenim les dues coses,
Però no sempre, eh? Em sembla que... Bueno, s'ha deixat de fer donar-nos uns quants anys i ara s'ha recuperat. Sí, sí, però em sembla que fins i tot el primer... Ara fa 50 anys que es va fer el primer arribo de Carmes Toltes, diguéssim, allò... Sí, ara fa 50 anys en llibertat, diguéssim, el 76. Ah, això mateix. Sí, i jo recordo... Em sembla que aquell any no hi van anar els diables, em sembla. No, no, no, segur que no. De fet, s'ha recuperat fa poc, però sí que té una tradició gairebé ancestral. Sí.
Aquell arribó no hi vaig poder ser-hi, no hi vaig poder participar perquè estava fent el servei militar.
Avui, a les 8 del matí, quan deien bon dia a Vilanova, com cada dia, a Cana Blau Ràdio, començava el matí, a mi m'ha donat per explicar que la ràdio i el Carnaval són com dues coses tan clàssiques que és impossible que morin mai. És a dir, poden anar evolucionant, però clar, la idea de parlar a algú i que et senti, o els rituals que es donen al Carnaval de Vilanova, es poden anar reformulant, però en essència són unes idees tan clàssiques i senzilles que funcionaran sempre. Tu ja estàs d'acord?
Sí, sí, sí, aviam. Mira, jo he viscut el Carnaval des de petit. Pràcticament només hi havia alguns mascarots el dissabte de Carnaval i alguns també, però potser menys, el dimarts. Després ja hi va haver les comparses, ja hi va haver més coses, però és que el Carnaval...
Jo crec que, no sé si està a l'ambient, però ens l'hem traspassat d'uns als altres, l'hem anat millorant, hem anat fent el nostre carnaval. I avui les comparses no tenen res a veure segurament, o no massa, amb les comparses que es feien abans de la guerra. Però, perquè la batalla de carmels aquí a la plaça de Vila...
Això és un acte de franquisme, diguéssim, eh? Això de la passada i totes aquestes... És el fet nostre, però s'ho van inventar ells. Això, en canvi, era una... i la guerra de Carmel, diguéssim, era de balcons amb la gent que anava a la comparsa allà a la plaça de les Cols, bàsicament. Clar, això ha canviat moltíssim, però l'essència, la manera, o sigui, la participació, el sentir a dins teu el carnaval, això és una cosa que no morirà mai, naturalment.
Que no mori mai ni el Carnaval de Vilanova ni la ràdio, Canal Blau i tots els companys de la xarxa. Ja ens acomiadem d'aquesta entrevista. Us podeu imaginar com estem. Ara mateix estem sota les botes d'aquesta plaça porxada preciosa que és la plaça de la Vila de Vilanova. Miren com plou, miren com van muntar l'escenari, com es van col·locar, per exemple, els serveis d'emergència també.
que van prenent posicions, com van instal·lar els policlins, tot mullat, però esperant que aquesta pluja marxi, que marxarà i que arribi al Carnestoltes per donar inici al Carnaval, el cap de setmana més seriós del Carnaval Vilanoí, que és una conya molt seriosa, que nosaltres ens la prenem molt seriosament perquè marca la personalitat d'aquest poble. Enric, aquest any hi ha la comparsa un altre cop? Mai, eh, i tant. Quants anys hi ha? 65. 65, és a dir, gairebé ets un jubilat de la comparsa. I que no pari, això mateix. Molt bé.
Moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta estoneta a Canal Blau Ràdio i a la xarxa. Un plaer, ja ho sabeu, i podeu comptar amb mi pel que vulgueu. Ho sabem. Bon Carnaval. Vinga, bon Carnaval. Compà, ja ho veieu o ja ho sentiu més ben i tant al Dia Mundial de la Ràdio.
Doncs bon carnaval també a Vilanova, des de Canal Blau de Vilanova i la Geltrú i des de les Terres de l'Ebre, en aquest cas amb Delta.cat, la plana ràdio, en posta ràdio i ràdio tortosa. Arribem al final d'aquest dia R-2026, des de les 9 del matí.
Una cinquantena d'emissores locals de tot Catalunya hem compartit antena, mirades i territori de punta a punta del país per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. Hem parlat d'emergències, de cultura popular, de festes, de tradicions i, sobretot, del paper imprescindible de la ràdio de proximitat, aquella que informa quan més falta fa i que acompanya cada dia. Un agraïment molt profund a tots els professionals, tècnics, col·laboradors i oients que ho feu possible i també a la xarxa de comunicació local
i a la Federació de Mitjans Locals de Catalunya per impulsar aquest programa compartit. Llarga vida a la ràdio local i que per molts anys puguem continuar explicant el país en directe i amb vosaltres. Bon dia, R, i fins aviat.
La xarxa de comunicació local.
tan cansada de luchar tantos días de esperar tanto amor por entregar tu tanta vida parada
El misterio de la noche con sus versos, sus canciones harán que reviva tu esperanza. La canción que con ternura te canta.
Quiero que no desesperes la milita de la noche y estos tus amigos de la radio con canciones de vida. Cría con tu arboleda.
¿Cuántas veces oirás? ¿Cuántas veces sentirás? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman? ¿Qué te llaman?
La noche con sus versos, sus canciones harán que reviva tu esperanza. La canción que con ternura te canta. Quiero que no desesperes la belleza de la noche. Y estos tus amigos de la radio
Bon dia i bon divendres, 13 de febrer de 2026, això és L'Enjoc.
A Martí González.
Divendres 13 de febrer, avui haurem de repassar la desfeta dura d'ahir del Barça al metropolitano de Madrid, una derrota més àmplia de l'era Flick 4-0 a l'anada de les cimfinals de la Copa del Rei. S'haurà d'aixecar ràpid el conjunt blaurana, més enllà d'aquesta copa, perquè no li afecti tampoc a la Lliga. Recordeu que dilluns hi ha un duel català amb Montilivi contra el Girona. També parlarem de l'Espanyol, que demà rep el Celta a la primera masculina, però també bàsquet, tambol, futbol, sala, uquet, patins i molt més. Tot això avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el batriador, hola, bon dia. Molt bon dia, Martí. En futbol, derrota dura aquí, com dèiem, del Barça, el metropolitano, la pitjor de l'era flick. Els blaugranes es van fer una molt mala primera part en què van ser superats en tot moment per l'Atlètic de Madrid. El descans al resultat ja era 4-0, que va ser definitiu malgrat algunes polèmiques arbitrals, com per exemple el gol anul·lat a Covarsi per fora de joc mil·limètric, que el Bar va trigar 7 minuts a decidir. La tornada jugarà el dimarts 3 de març a l'Spodify Camp Nou.
complicadíssima gesta, que buscarà l'equip de Flick en aquesta remuntada, en principi ja amb Pedri i Rafinha i amb 62.000 espectadors a l'estadi, després d'aconseguir l'últim permís. Abans, però, s'han de jugar tres partits de Lliga. El primer dilluns, Montilivi contra el Girona, per tancar la 24ena jornada a la primera masculina. L'Espanyol rebrà demà les dues al Celta, l'immediat perseguidor del conjunt per i con la classificació setè, amb un punt menys. A la Lliga F, demà juguen dos dels catalans.
El Badalona Women rep a Palamós demà al migdia el Tenerife. El conjunt Badaloni, per cert, serà multat amb una sanció econòmica i també amb tres punts per no presentar metge en els partits fora de casa de manera reiterada. I també demà, però a la tarda, jugarà el Barça, també a casa el Johan, en aquest cas contra l'Eibar a dos quarts de set.
L'Espanyol rebarà diumenge a les 4 al Logroño. En bàsquet, derrota també del Barça, on el Barça ha limitat ahir a l'Eurolliga masculina. Es veuran, es van caure per 74-85 al Palau contra el París, un rival de la part baixa en un partit en què es va notar les baixes per la llei i la falta d'energia d'alguns jugadors tocats. L'equip de Xavi i Pascual afronta aquest diumenge contra el Manresa l'últim partit d'ACB abans de la Copa, que es disputarà la setmana vinent a València. L'altre català que serà la Copa, el Joventut, demà visita la pista del Saragossa. En en vol, avui obre la 17a jornada de Lliga Sobal al partit del Granollers.
Partit clau per als ballesans en la lluita per la segona plaça. L'equip d'Antonio Rama rep la de Mar de Lleó, rival directe que ha sumat un punt menys a les 7 de la tarda al Palau d'Esports. El Barça jugarà demà a la pista de l'Atlètico Valladolid, un altre equip d'aquesta zona. En futbol sala avui torna la Lliga, la primera masculina després d'un mes d'aturada per l'Eurocopa i la Copa d'Amèrica.
Ho ha fet amb el partit del Barça, que recupera els campions d'Europa amb la selecció espanyola i els campions d'Amèrica amb el Brasil. A més de Juanjo Catela, que torna a una convocatòria després de 10 mesos de lesió. Els Blaugrana reben aquest vespre dos quarts de nou a l'Alzira, equip que marca el descens l'indústria de Santa Coloma, just per sobre amb 6 punts de marge, jugarà diumenge al migdia a Galícia contra l'Operrugló.
En Baterpolo, el CNB i el Terrassa tanquen la fase de grups de l'Eurocam masculina segons tots dos del grup. Ahir el conjunt barceloní va perdre 12 a 16 a la nova escullera contra el Zolnorki, hongarès, mentre que els agarencs van guanyar 13 a 14 a la piscina del Duisburg Alemany. Dilluns tindrà lloc el sorteig dels 8ens de final d'aquesta Eurocap, en què també s'hi afegeix el Sabadell, que va quedar fora de les xampions.
A la Champions League hi tindrem el Barceloneta, que també estarà pendent dels sorteig de dilluns. I ja tenim en marxa des d'aquest migdia el campionat d'Europa d'Huquei Sala, que es disputa a Sant Quat del Vallès amb el júnior com a anfitrió. El conjunt Sant Quateng debuta aquest mateix migdia contra l'Old Georgians Anglès en el primer partit de la competició. També s'enfrontarà al Harvest Tejude alemany aquest vespre i al Zelina Croat demà al migdia. En el cas de superar la primera fase, jugarà les semifinals demà a la tarda. La final, també al PAP 3 del Rambla del Celler, es disputarà diumenge al migdia.
De moment el júnior ha començat molt bé, 6 a 1, a 3 minuts pel final per acabar aquest primer partit, contra l'Old Georgians anglès, com dèiem. Els Jocs Olímpics d'hivern de Milà coordinada en pezzo, Carles Castellet va ser desena, i a la final de la Midstup en surf de neu. La Raiders Sadellenca, que competia en la seva sisena final olímpica, no es va poder adaptar a les condicions meteorològiques, nevant i amb poca visibilitat,
I va quedar lluny de la lluita de les medalles. Castellet, la més veterana de les 12 finalistes, amb 36 anys, va fer el seu tercer millor resultat en uns jocs després de la setena posició el 2018 a Corea del Sud i la plata de fa 4 anys a la Xina. En esquí de fons, avui l'Urgellenc Bernat Sellers també ha quedat lluny de la lluita per les medalles. Desqualificat per no seguir en algun punt el recorregut de la pista, com dèiem, a la prova dels 10 quilòmetres d'esquí de fons. I abans d'acabar en tenis taula, Miroganxerts Costa Daurada posa peu i mig a les semifinals de la Europe Cup femenina.
La Rausenca es va guanyar ahir a Zagreb per 0-16-3 i demà al matí volen segellar la classificació.
I com cada divendres hem de repassar també tot el que podrem veure aquest cap de setmana amb les retransmissions esportives de la xarxa. Demà dissabte a Alba tindrem rugbi i atletisme. La xarxa més oferirà demà el campionat de Catalunya absolut de short track d'atletisme, que tindrà lloc a la pista coberta Carme Valero de Sabadell, a dos quarts d'onze de la sessió matinal i a partir de les cinc la sessió de la tarda. I des de les quatre també la plataforma de streaming, el millor rugbi amb el duel català de la divisió d'onor masculina entre el Barça i la Sant Buiana, a l'estudi de la teixonera.
Això serà demà. Diumenge tindrem més futbol, però també tindrem hoquet i patins i la mitja de Barcelona. Des d'un quart de nou del matí es podrà seguir a la xarxa més amb BTV la 36a edició de la mitja marató de Barcelona. Rècord de participants, 36.000 corredors i corredores. Al migdia, futbol de la Tercera Federació Masculina amb el partidàs entre els dos col·líders, Cornellà i Badalona, a partir de dos quarts d'una. I ja a la tarda, a les 4 i 10, hoquet i liga masculina amb el duel català entre l'Inoestètics Hockey Club a Sant Just...
i l'Igualada, Rigat Hockey Club. I per rematar-ho, futbol de segona federació masculina amb l'enfrontament entre el Tadrassa i l'Atlètic Lleida a les 6 de la tarda a l'Olímpic de la Cucapital Vallèsana.
Divendres 13 de febrer, 7 minuts passant de dos quarts de dues, comencem parlant de futbol i de la dura derrota del Barça i el Metropolitano, 4-0 en l'anada de les semifinals de la Copa del Rei. Molt mala primera part de l'equip de Flick, en què l'Atlètic de Madrid de Simeone li va passar per sobre. Després d'una groga per donar del fill a l'entrador Juliano, en el primer minut per una entrada dura sobre el balde, Joan Garcia va fallar en un control en una sessió d'Eric Garcia, que va acabar entrant i convertint-se en autogol d'Eric en el primer gol d'encontra. És cert que la gespa estava malament, però semblava...
que només era pels jugadors del Barça, els que hi relliscaven. L'ex-Laurena Griezmann va fer el segon, el nou vingut Lugman el tercer i Julián Alvarez, que feia dos mesos que no marcava fer el quart. La segona metat va començar una mica diferent, amb més domini-Laurena i amb aproximacions de perill. Els cinc minuts, Coberci va marcar en una jugada embolicada a l'àrea, però el Bar, després de set minuts analitzant la jugada,
va acabar anul·lant-lo per un fora de joc mil·limètric. A partir d'aquí el Barça no va saber quallar prou el conjunt Matalassé i fins i tot va acabar amb 10, amb explosió precisament d'Eric Garcia, que va haver de tallar a l'exbaena quan aquest marxava sol ja contra Joan. Escoltem l'anàlisi de Hansi Flick.
No hem jugat com un equip. La distància entre nosaltres era massa gran i crec que tampoc no hem pressionat com volem. En els primers 45 minuts hem rebut una gran lliçó per anar nosaltres i de vegades és bo rebre-la en el moment adequat. Potser avui és el moment adequat. Al final el que vull dir és que la segona part ha estat molt millor i tenim un partit més i lluitarem per remuntar. Tenim dues parts de 45 minuts i som capaços de guanyar cada part per 2 a 0 i aquest és el nostre objectiu. Lluitarem per això i necessitem la nostra afició a casa, el cap nom, i ja veurem què passa.
Un flic que es va mossegar la llengua també quan li preguntàvem per l'arbitratge, tot i que també va dir coses.
Què voleu que us digui? Què voleu que us digui? Comencem amb targetes grogues. D'acord. La primera acció amb la falta de baldes és targeta groga. És clara. I llavors potser tot hauria estat diferent. Ella ens ha convidat a jugar així i hauria d'haver vist la segona targeta groga. És com és. Vinga, va. Per mi és un desastre. Un desastre. Hem hagut d'esperar no sé quants, 100 minuts? Vinga, va. S'han inventat alguna cosa en aquests 100 minuts. Doncs d'acord. Per mi, quan he vist aquesta situació, que he vist que clarament no és fora de joc. Però al final potser ells han pogut veure alguna cosa diferent.
Però que ens ho diguin, no hi ha comunicació i això està molt malament aquí. La tornada serà el 3 de març, en qualsevol cas de l'Spotify Camp Nou, dimarts, on el Barça buscarà remuntar que seria èpica i que l'última vegada que va perdre 4-0, recordem en una anada de l'aliminatòria, va ser en Champions, va aconseguir, va ser aquella contra el PSG amb el 6-1...
al Camp Nou, amb Lluís Enrique a la banqueta d'Aurana i, per exemple, amb Neymar i Messi a l'equip. Abans, les Boranes tindran tres partits de Lliga. El primer dilluns, a Montilivi contra el Girona, l'altre que tarda de la primera, l'Espanyol, rep demà el Celta de Vigo. Rival directe, ara mateix, del conjunt Perico, just per sota la classificació, setè, amb un punt menys. Aquest migdia fa una estona han parat l'entrenador blanquiblau, Manol González, a la prèvia, enviant aquest missatge a l'afició.
La unió de l'Espanyol és el que ha fet que l'equip estigui a primera i que aguanti a primera. És veritat que venim de setmanes dolentes a nivell de resultats, això està claríssim, i els primers autocrítics som al grup, però l'equip ha demostrat que a poc a poc cada cop ha anat creixent més. És veritat que torno a dir que aquestes setmanes no ha sigut així, però sí durant la temporada, i que al final hem crescut de la mà de l'aficionat i del soci. Sense ells és molt complicat i sabem que si estem al nostre nivell d'intensitat i de joc, ells estaran nosaltres segur.
Recorrem que l'Espanyol, que ha fet un punt dels últims 18 i ha no guanyat encara aquest 2026, és 6è a la classificació. Demà a les dues, aquest Espanyol celta de Vigo amb la baixa de Fernando Calero, amb molèsties musculars. Dilluns, com dèiem, jugarà el Girona-Barça, Montilí per tancar la 24a jornada primera masculina. A la Lliga EFA demà juguen dos dels catalans. El Badalona-Viment rep a Palamós, demà al migdia el Tenerife. El conjunt badaloní, per cert, que serà multat amb una sanció econòmica i demà amb 3 punts per no presentar metge en els partits fora de casa, de manera reiterada. Rara i ciutat de Badalona a l'eix blanc.
Serà un enfrontament per poder comprovar el bon moment pel qual atreveix l'equip badaloní. Un duel contra les quartes classificades amb la intenció d'intentar retallar punts sobre el cinquè lloc. De moment, la Copa de la Reina queda unes setmanes aparcada i les jugadores de Marc Ballester volen continuar a escalar en llocs a la taula classificatòria. El tècnic del Badalona ha parlat d'aquest compromís.
Al final el Tenerife és el que ara busca trobar la classificació de la Real Societat, està just darrere, amb una proposta ben diferent, perquè sí que van començar amb un entrenador gran part del primer tram de Lliga, amb l'Eder Maestre, que ara està a London City, i ara fa poc, fa gairebé un mes, va entrar a Gerai, que el coneixem d'anys anteriors que ha estat a l'Eivar, amb una proposta molt reconeixible, al final és un sistema molt defensiu, que et busca atacar la contra, que és un bloc que és molt difícil de superar.
Paral·lelament, el Comitè Disciplinari de la Federació Espanyola ha sancionat el club amb tres punts menys a la Lliga per no acudir amb metges als partits de visitants. El club no està d'acord amb la sanció i es podria basar en l'article 15 de les normes reguladores i bases de competició del Campionat Nacional de Lliga de la Primera Divisió Femenina per apel·lar als fets. No obstant, la Federació les ha sancionat basant-se en l'article 39.1 del Reglament de Competicions, que diu que els equips de Primera Divisió Femenina han de tenir metges escrits per tots els partits i també entrenaments.
Gràcies, Aleix. També demà, però a la tarda, en aquest cas, jugarà el Barça. També a casa, el Johan, en aquest cas, contra el Leibar, a dos quarts de set. L'Espanyol rebrà diumenge a les quatre al Logroño.
Amb bàsquet, derrota també del Barça i el Palau contra el París en la 28a jornada d'Eurolliga masculina. Ja ho dèiem a la prèvia que l'equip de Xavi Pascual arribava al límit pel que fa al físic, amb jugadors lesionats i també alguns malalts o tocats. I va faltar energia en aquest tram final, amb un parcial dels francesos, sobretot des del triple, que ja va ser insalvable. A final, 74-85 i 11a derrota per als jornals de l'Eurolliga. Escolta, Xavi Pascual.
És un drama. La veritat que aquesta setmana ha sigut una setmana molt complicada perquè a les lesions d'en Panther i d'en Satoranski s'ha ajuntat un procés víric d'en Toco que no ha pogut entrenar, un altre procés víric d'en Brizuela que no ha pogut entrenar. Això ho pagues i al final...
És una situació molt complicada, clar, no tenim el que tenim i arribem com arribem. Clar, va pesant. Llavors, què vol dir això? Vol dir que els que juguen tenen que estan perfectes, i avui hem tingut jugadors molt importants que no han estat bé, i ens ha faltat això. Jugar millor en atac, amb 74 punts contra el París Bàsquet, vol la casa, no pots guanyar. Un xavi Pascual que segurava que no està preocupat i que no pensa encara en la Copa, que arriba ja la setmana vinent, sinó en el duel de diumenge contra el Manresa, l'últim partit abans de viatge a València.
Ara en aquest moment la situació és la que tindrem i amb el personal que tindrem intentarem preparar el partit de la millor manera possible per competir bé i estar preocupat. Portem molts anys en aquest món i s'ha de guanyar el final i al final s'ha d'estar bé i s'ha de competir sempre. Llavors l'equip competeix, s'entrega, ho posa tot, per tant a partir d'aquí tenim el bàsic per sortir endavant.
Hem tingut un mal dia, el tindrem millor el diumenge i probablement el tindrem millor en els següents partits guanyant o perdent, podem fer-ho millor i una mica de tranquil·litat. Que m'agradaria tenir tot l'equip sa, sí, però és la situació que tinc i per tant aquesta sí que no la puc controlar. Diumenge, de fet, tindrem de nou dos duels catalans a la CB, a la tarda el Barça-Manresa i al migdia el Lleida-Girona. La penya jugarà demà, també abans d'afrontar la Copa, a la pista del Saragossa. Tornem a Ràdio Ciutat de Badalona, l'Eix Blanc.
El joventut visita demà a les 6 de la tarda el pavelló Príncipe Felipe de Saragossa contra un caça de Montsaragossa que està molt necessitat. Els aragonesos han fet una plantilla de màxim nivell, però porten 6 victòries i 13 derrotes, i són a només dues del descens. L'objectiu que tenia a l'estiu, però, era entrar a la Copa i al Playoff. El primer no l'han aconseguit i el segon és més que complicat.
No obstant, la penya no es refia del rival. El joventut continua amb la baixa de Miguel Malik Allen, però Amadan Hanga ja ha recuperat en l'últim test abans de l'esperada Copa del Rei de la setmana vinent. D'altra banda, Jabari Parker ha estat ofert a la penya, que valora l'operació. El nord-americà vol sortir del partisan, on no té el protagonisme que volia, i està buscant algun club on jugar amb continuïtat. El club serbi veuria amb bons ulls que marxés, però el problema és el seu salari, uns 5 milions d'euros bruts per temporada.
L'operació és molt complicada. El joventut està buscant en el mercat un recanvi per cobrir la baixa de Sam Decker, però té diferents opcions sobre la taula. A hores d'ara, l'operació és més que complicada.
El Freikin Balomano Granollers rep a la banca de mar de León en un duel directe per la zona alta de la classificació. Els ballesans arriben al compromís en un gran moment de forma després d'una victòria molt treballada a la pista del Puente Genil per 23 a 28. A la taula el Balomano Granollers és segon amb 22 punts mentre que l'Ademar és cinquè amb 21.
Només un punt separa dos equips amb les aspiracions clares a les primeres posicions. Per tant, el duel és clau. Una victòria local reforçaria els ballassants a la zona capdavantera, mentre que una derrota podria provocar un canvi de posicions. Aquest és Antonio Rama, entrenador del Freiking Ballon. Mano Granollers.
tots els partits de Mar-Granollers o de Mar-Granollers de Mar són duríssims, és un equip sobretot molt intens, molt lluitador i que és un equip amb moltíssima qualitat, molts jugadors, més de tot tipus, jugadors que llencen de fora, jugadors que són bons a l'1 contra 1, moltíssima velocitat de pilota i defensivament també tenen molt bona porteria, són uns molt contundents que competeixen cada partit, llavors penso que serà un partit complicat, per nosaltres és un partit important també per iniciar tot aquest procés que ens queda i sobretot amb moltes ganes.
En l'últim enfrontament, el Freikin es va imposar per 36 a 39. La temporada passada, el Palau, el partit va acabar amb empat a 30. Tot està preparat perquè el Palau torni a ser un factor decisiu. L'afició pot jugar un paper clau en un partit que pot marcar el rumb del Freikin Balón Mano Granollers en aquest tram important de la temporada.
Gràcies, Arnau. Avui juga el Granollers, el Barça jugarà demà a la pista de l'Atlètico Valladolid, també precisament en aquesta lluita per la segona posició a la Sobal, també empatat amb la de Mar de Lleó i a un punt dels ballesans. I en futbol sala, avui torna a la Lliga després d'un mes d'aturada per l'Europeu, per la Eurocopa, que va guanyar la selecció espanyola, recordem amb tres jugadors del Barça, Didac Adolfo i Antonio, i la Copa Amèrica, que es van dur al Brasil, on també hi havia dos jugadors del Barça, Pito i Joao Víctor.
La experiencia me dice que este tipo de partidos son complicados. Primero porque viene después de un parón grande, donde ellos han podido trabajar con todos los jugadores, nosotros no hemos podido trabajar con todos los jugadores.
Es cierto que en la clasificación hay una diferencia de posiciones, pero también es verdad que ellos su dinámica la han cambiado. Sin más, ganaron a Cartagena creo que la última jornada. Bueno, su dinámica es positiva ahora y ellos se ven ahí abajo queriendo salir para no irse a segunda división y así que va a ser un partido complicado seguro.
Avui a dos quarts de nou aquest Barça-Alzira, diumenge al migdia tornarà la competició a l'Indústria, que marca la permanència amb sis punts encara més de marge sobre l'Alzira, que com dèiem és el que ocupa la primera plaçada d'ascens i l'Indústria que visita la pista de l'Operrulo Gallec.
Parlem d'hoqueipatins. Aquesta setmana tenim competicions europees en categoria femenina, amb la cinquena jornada de Champions, que es disputa demà. El Cerdanyola rep a les 5 el Tricino italià, a les 7 el partit clau per al Vilassana, que rep al Telecable Gijón, que és el líder del grup, amb 3 punts més que a les del pla d'Urgell.
Penúltima jornada de la fase de grups de la Champions 25-26. Tot i que Vilasana i Telecable saben que seran equips de final a 4, passi el que passi en els dos partits restants, les del Praudugell i les de Gijón juguen la primera posició del grup. El Telecable és el líder, amb 12 punts, mentre que el Vilasana és el segon, amb 9. Al partit d'anada, les de Gijón van guanyar 4 a 3. Aina Florença, jugadora del Vilasana, parlava així de la cita d'aquest dissabte.
Bé, el partit de dissabte és un partit de Champions, molt complicat. Intentarem guanyar i som els tres punts perquè creiem que és millor que de primeres de grup que no segones. Serà difícil, juguem a casa, us animem a tots a qui vingueu, us necessitem i no és res, intentarem seguir amb aquesta bona dinàmica.
El partit d'un altre de sortirà demà a les 7 de la tarda a Vilassana. El grup B sí que hi ha moltes coses en joc. El Fraga visita la pista del Benfica amb la necessitat de puntuar per dependre d'ell mateix en la darrera jornada on rebrà el Palau de plegamants. Les fragatines són segones amb 6 punts mentre que les portugueses ocupen la primera posició amb 10 punts. Manlleu amb 4 i Palau amb 1 són tercer i quart respectivament. El partit entre el Benfica i el Fraga demà a les 10 de la nit hora espanyola.
Gràcies, Sergi. A l'altre grup, el B, demà tenim duel català, també interessant entre Palau i Manlleu. Ràdio Manlleu, Eloi Rubió. Les manlleuenques visiten la pista del Palau en una jornada decisiva de la fase de grups amb l'objectiu de fer un pas gairebé definitiu cap a les semifinals. El Manlleu ja sap que és guanyar el conjunt ballesar aquesta temporada. El passat mes de desembre, les osonenques es van imposar per un gol a 0 a 0.
en un partit molt difícil decidit amb un gol de Núria Garciolo, que va permetre sumar tres punts molt valuosos. Actualment el Manlleu és tercer de grup amb quatre punts, mentre que el Palau és últim amb un. Una nova victòria manlleu en que deixaria les Osunenques en una posició molt favorable per evitar per la classificació per les semifinals, a falta de l'última jornada que es disputarà
a la pista del Fraga. Maria Díez, entrenadora del Manlleu, és conscient de la dificultat del repte, però també del potencial de l'equip manlleuenc. L'afrontem com un partit superdifícil contra un gran rival. Farem un partit molt seriós a nivell defensiu. Corrarem totes les transicions en la recuperació. Intentarem posar un punt d'intensitat que ens permeti competir durant tot el partit. Però veiem un partit molt complicat, de Champions...
El Manlleu sap que puntual Palau pot ser determinant per seguir somiant pel seu somni d'aixecar el títol de la Champions. Gràcies, Eloi, això pel que fa a la Champions, però és que demà també juguen als quarts de final, en aquest cas, la nada de la Europe Cup femenina, la segona competició continental, i tenim dos catalans, en aquest cas el Voltregà, que jugarà la nada a casa a Sant Hipòlit contra el Noasi francès,
i el Sant Cugat, que en aquest cas jugarà fora, en aquesta anada, també, contra un altre equip francès, contra el Coutrà, ara mateix el segon classificat de la Lliga Francesa. Demà, com dèiem a la tarda, aquest Voltregà no és i, a dos quarts de 6, a les 6, el Coutrà patir oxigen club Sant Cugat. En aquest cas, això, pel que fa a l'hoquei patint, no deixem l'estic perquè ja tenim en marxa, des d'avui mateix, l'europeu de clubs d'hoquei sala, que es disputa a Sant Cugat del Vallès, precisament amb el júnior, campió estatal com a anfitrió. Els santcugatencs han debutat aquest migdia contra l'Old Georgians, anglès,
Amb una clara victòria, 7 a 1, ho ha salit en directe la nostra companya de Cugat Mèdia, Sergio Morales. Debut somiat per al júnior en aquesta competició europea d'Hockey Sala, que està tenint lloc al pas 3 de Sant Pogat del Vallès. 7 a 1, 7 a 1, han escoltat bé contra el Jorges Anglès, un partit on el café de González...
Han fet un desplegament ofensiu, però també han demostrat la seva capacitat per pressionar i deixar els rivals sense idees. Un partit on Oriol Botal ha estat l'autèntic protagonista del partit, amb tres dianes que han avançat el seu equip.
i que han demostrat una superioritat que dóna ales per seguir somiant en el següent partit, que tindrà lloc aquesta tarda, les nit del vespre, contra el Herbert Tejuder alemany. Continua aquest europeu aquí a Sant Cugat, que seguim vent de prop.
Gràcies, Sergio. De fet, aquesta tarda, com sentia, amb el Harveste Hude alemany, és el rival del júnior. Demà al migdia jugarà contra el Zelina Croat, l'últim partit, el tercer de la primera fase. En cas de superar la primera fase, jugarà a les semifinals també demà dissabte.
A la tarda, la final, també al PAP3, serà el diumenge al migdia, en aquest europeu d'hoquei sala. Amb Aterpolo, el Cenebi i el Terrassa tanquen la primera fase de grups, de fase de grups de l'Eurocup masculina, segons tots dos del seu grup. Ahir, el conjunt barceloní, el Clomatació Barcelona, va perdre 12 a 16 a la nova escullera contra el Zolnoki hongarès.
mentre que els agarencs van guanyar 13 a 14 a la piscina del Duisburg Alemany. El Terrassa, que ja era segon, passés el que passés, el CNB jugava aquesta primera plaça contra el conjunt hongarès. Dilluns tindrà lloc el sorteig dels vuitens de final d'aquesta Eurocup. Com dèiem, amb aquests dos equips catalans, també s'hi afegeix el Sabadell, que va quedar fora de la Champions, bé rebotat de la Champions. Recordem que ja tenim molt de català, en aquest cas a la màxima competició continental, com és el Barceloneta, que també...
Sabrà qui li toca en aquests vuitens de final de la Champions el dilluns amb el nou sortet. I abans d'acabar en tenis taula, el Miró Ganxets Costa D'Orada posa a peu i mig a les semifinals de l'Eurocup, la Eurocup femenina, després de guanyar a Ia Zagreb per 0-16-3 i demà al matí vol segellar la classificació, en aquest cas a Reus, a la capital del Baix Camp, on hi haurà lloc aquesta tornada de quarts. El Miró Ganxets, que també ve rebutat,
en aquest cas de la Champions, de la màxima competició continental, les va quedar fora dels quarts, a les portes dels quarts, i com dèiem, pot ja classificar-se per a les semifinals de la Euro Cup, i per què no somiar amb el títol. La nova Ràdio de Reus, David Fernández.
El Miró Ganxets Costa Daurada va vèncer aquest dijous l'STK en doctor cas croat per 0 a 3 als quarts de final de l'Eurocup. Un triomf que dóna moltes opcions a les jugadoras reusenques per aconseguir la gesta més gran de la història del club reusenc. En el primer punt, la jugadora del conjunt de reus, Olga Borodeva, va superar a Jackie Liu per 3 jocs a 1. En el segon duel de la tarda, a Sagrep, la xinesa del Miró Ganxets, Guo Ruixen, va derrotar Nyesha Lian per 3-7 a 2 i 6 a 4 en el desempat.
i va tancar el triomf Andrea Todorovic en vèncer Sandra Pergel per 3 a 1. L'eliminatòria de quarts de final es tancarà aquest dissabte a les 11 del matí al local del Club Tenis Taula Ganxets. Per primera vegada, el conjunt català té la possibilitat d'estar a les semifinals d'una competició europea. Per ser a les semifinals, el Miró Ganxets Costa Daurada necessita tornar a guanyar dissabte o perdre per 2 a 3.
It's Friday then. It's Saturday, Sunday.
I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aiman Triqui, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Tornem dilluns a la mateixa hora a la vostra ràdio local, com sempre fins llavors. Bon cap de setmana, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
la xarxa de comunicació local.
Potser vens de dies de merda. Potser la veïna t'atesta. Potser a la feina t'insulten. Potser la vida et sembla absurda. Pinta't de vermell la cara. Posa't la camisa que tant t'agrada. I mira, mira, que això comença. I no saps com...
No saps com té.
Tens un exèrcit darrere, la vida i un cor que batega, que rebentin la culpa i la pena, que fa baixada i això no frena, abraça't aquí, no ho espera, clava't al pit, algun poema i vine, que això comença i no saps com.
No saps com t'he trobat a faltar Només una estona No ho saps No ho saps No ho saps No ho saps No ho saps
Bon dia, són les dues. Notícies en xarxa a migdia. Amb Marta Perdell.
Dos nous casos de pesta porcina africana fora del perímetre de seguretat han fet estendre la zona del risc que incorpora les poblacions de Molins de Rei i el Papiola, el Baix Llobregat. Això implica que restringeix l'accés al medi natural des d'avui mateix en aquests municipis. Els últims dies Agricultura ha detectat 13 nous casos de la malaltia, cosa que ha fet augmentar el dispositiu de contenció. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig.
Tenim la zona d'alt risc, que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja he parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural i ampliar aquesta zona d'alt risc.
És divendres 13 de febrer de 2026 i tenim més titulars, una víctima mortal per les ventades que van paralitzar ahir Catalunya, Sònia Kerr. Es tracta d'una dona de 46 anys a qui li va caure part d'un sostre mentre treballava en una nau industrial de Barcelona. Hi ha sis ferits més hospitalitzats, dos d'ells han estat crítics mentre els municipis comencen avui a fer recompte dels danys.
Tornem a estar molt pendents del temps, malgrat tot perquè després de les ventades que ha causat la borrasca anil, s'ha activat avui un nou avís per vent de cara a la tarda. A més, hi ha una alerta del Servei Català de Trànsit per previsió de neu a les carreteres del Pirineu Occidental i pluja generalitzades. Previsió del temps, que queda passar amb tot plegat. Lluís M. Pérez, bon dia.
Bon dia, Déu-n'hi-do com ha canviat la situació meteorològica d'ahir. Avui hem canviat el vent per la pluja que està caient encara en moltes comarques. I atenció, amb la cota de neu continua sent més aviat baixa perquè està nevant a poc més de mil metres d'altitud a les comarques del Pirineu, també del Prepirineu. Una bona nevada.
S'està produint, per exemple, al Port del Comte, al Cadí, també al Bou Mort o a les muntanyes del nord de Lleida. Aquesta pluja ha de continuar caient gran part de la tarda a moltes comarques, però ja més a pa i vegada. No serà una pluja tan consistent i tan persistent. A la Costa Brava, també al Delta de l'Ebre, aquesta pluja serà molt més escadocera, però també hi arribarà.
I amb aquests núvols la tarda es presenta ben frasquet. A compte perquè al llarg de la tarda i vespre més aviat sí que es reforçarà molt el vent a les Terres de l'Ebre. I aquest vent serà notícia demà al sud de Tarragona, al sud del Cap de Salou, també a gran part de l'Empordà, així com al Pirineu. Aquest vent al llarg del dissabte ja no bufarà a les comarques de Barcelona com ahir. Demà al matí amb una bona refrescada. Estem pendents a la xarxa.
Rodalia recuperarà demà el servei de l'RL4 entre Cervera i Manresa. La previsió del govern espanyol i la Generalitat és que a finals de mes estigui resolt a la meitat dels trams amb limitacions de velocitat i la resta cap al mes d'abril, unes obres d'emergència que costaran 90 milions d'euros. Per cert, que el president Salvador Illa reincorpora dilluns a la feina un cop ja recuperat del tot la mobilitat. Més qüestions a la jornada, la bretxa salarial de gènere es va reduir a Catalunya gairebé al 3% entre el 2022 i 2023.
És la millora més significativa dels darrers 15 anys, segons el sindicat UGT. La secretària d'Igualtat del sindicat, Ivette Baratxina, creu que calen més polítiques que afavoreixin la igualtat. Crec que anem per bon camí, però no ens hem de relaxar. Encara hem de fer més polítiques, com per exemple, polítiques de corresponsabilitat, polítiques de permisos...
En cultura comença el carnaval arreu de Catalunya, tot i que molt pendents de la pluja. Viles tan emblemàtiques com Solsona, Sitges o Vilanova i la Geltrú, però també Tarragona, Tàrrega, Platja d'Aro o Palamós ho tenen ja tot a punt per a aquestes rues. A Torelló aquest vespre se celebra la popular festa de senyoretes i homenots.
Els esports ja anirà gallut nit per oblidar del Barça al Metropolitano. Els blaugranes van caure golejats 4-0 contra l'Atlètic de Madrid i hauran de fer una remuntada històrica si volen ser a la final de la Copa del Rei. No hi va faltar la polèmica arbitral amb un gol anul·lat del Barça que es va revisar 6 minuts i l'expulsió d'Èric Garcia en el tram final. El control de Soi tenim l'Ivan López a la redacció i coordinació. La Sònia Kerr passa en 4 minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
El govern amplia la zona de risc per pesta porcina africana després d'haver-ne detectat dos casos fora del ràdi inicial. Així doncs, Molins de Rei i El Papiol Albaix Llobregat s'incorporen a la zona del risc. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha informat des de Lleida de la detecció de 13 nous casos els últims dies. UAU, Lleida Ràdio, quin gasó.
Des d'aquest divendres, les restriccions d'accés al medi natural s'amplien a aquestes dues poblacions que s'incorporen a perímetre de contenció del focus inicial. Hordeig ha anunciat des de Lleida que no hi ha cap granja afectada en els nous focus i que es manté el radi de 20 quilòmetres.
que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja he parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural i ampliar aquesta zona d'alt risc. Ordeix ha avançat que el dispositiu de contenció reforçarà amb nous tancats l'N2 i la B23 i que continuaran les batudes a la zona de baix risc. En total ja s'han detectat 155 casos de pesta porcina africana a Catalunya des de l'inici del brot.
Davant d'aquest anunci, Unió de Pagesos ha demanat al govern que posi el màxim d'efectius per reforçar les captures de senglars dins del radidefectació de la malaltia. El sindicat considera que la troballa no fa saltar l'alarma perquè es troba en una zona propera al focus principal, però reclama a l'administració que continuï actuant i, si fa falta, posi més mitjans per contenir la malaltia. Ho explica el responsable del sector porci del sindicat, Rosan Saltiberi.
el que cal és ampliar aquests dos municipis i que per part de l'administració posifiquen el màxim d'efectius per tal que aquesta zona se rastreja i se continua actuant per tal que captura el màxim de port sengles de la zona per com més aviat la deixem neta millor. Notícies en xarxa
Nova entrada avui de vent de Mestral i Tramuntana, que ha fet activar ja l'alerta del Pla Bencat de cara a la tarda. Arriba només unes hores després de la borrasca Nils, que deixa una persona morta i sis referides encara hospitalitzades. Dos d'elles han estat crític i tres de greus.
La majoria pels efectes de la caiguda d'arbres i murs. La víctima és una dona de 46 anys a qui li va caure a sobre una part del sostre mentre treballava en una nau industrial ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona. En tot el segut de traslladar centres sanitaris, 37 persones. Els bombers han atès 3.500 avisos durant tot l'episodi i el 112 ha fregat les 6.000 trucades.
El govern considera que la xifra de víctimes justifica l'alerta generalitzada a tot Catalunya per l'episodi de vent extrem i per la qual ha rebut crítiques de diversos sectors. És el cas d'empresaris del Pirineu que consideren que la mesura ha perjudicat els seus negocis amb cancel·lacions de reserves i d'activitats que veuen injustificades pel temps que realment va fer a la zona.
Recorden que ells estan acostumats a treballar en condicions climatològiques adverses i demanen una gestió més acurada per a pròximes alertes. N'ha parlat a la xarxa Mireia Vila, que és membre de l'empresariat Cerdanya i responsable d'activitats d'hivern.
Nosaltres teníem el parc de AEMET, que és el que també utilitzen aquí els meteoròlegs, que ens indicaven vents màxims de 50 km per hora. La cosa era totalment injustificada, aquest tancament. Hem vist que es va parar tot un país i moltes zones no es van veure afectades. Llavors, el que reclamem és, si us plau, com s'han fet amb coses amb temes de... s'han pres mesures localitzades amb temes d'incendis, doncs que també es faci amb el tema de les ventades, de les nevades o del que sigui.
Vila ha apuntat que el col·lectiu va reclamar el Departament d'Interior del Pirineu a aixecar les restriccions a la seva zona, però la resposta va ser que un cop publicat el Diari Oficial de la Generalitat ja no hi havia res a fer. En canvi, molts investigadors i experts en clima rebaten aquestes crítiques, asseguren que si bé aquests fenòmens es poden predir. Amb dies d'entelació, determinar llim de màxim de ratxa de vent i afinar-lo a escala local és molt difícil i sempre genera errors.
Ho ha explicat a la xarxa Emma Gaitan, que és responsable de meteorologia i climatologia de la Fundació per a la investigació del clima. Els modelos meteorològics són capaços de prever, amb diversos dies d'antel·lació, l'occurència d'aquest tipus de fenòmens de vent. El que és molt complicat és afinar la ratxa màxima concreta que es va alcançar i l'impacte local. Per què? Perquè el vent és una variable que depèn molt de com termina ubicant-se la borrasca i com interacciona amb el relieve.
Dar alerta, pues yo siempre abogo por exceso que por defecto, es decir, avisar a la población de que esto pueda ocurrir, que luego ocurre con menos intensidad, pues mejor, pero que estén preparados.
Gaitan també ha volgut deixar clar que el temporal d'ahir no el va originar al canvi climàtic, de fet és un fenomen atmosfèric propi de l'hivern. El que sí que va favorir el canvi climàtic diu és que sigui més intens i virulent, o fins i tot que es produeixi en èpoques de l'any en què no és tan habitual. Doncs tenint en compte que moltes afectacions pel vent han estat a escala local, alguns ajuntaments com el de Terrassa han difós una sèrie de consells i recomanacions adreçats a aquells ciutadans que hagin patit danys. Ràdio Municipal de Terrassa, Carme Contreras.
Si s'han patit danys a casa o en algun vehicle, cal comprovar que les assegurances contractades els cobreixen per poder rebre una indemnització. S'ha d'informar del sinistre en un termini de 7 dies naturals i fer-ho per algun mitjà que en quedi constància. Pel que fa a les persones que han patit talls de subministrament, les companyies han de descomptar les properes factures al temps sense servei.
D'altra banda, en l'àmbit dels transports, davant de cancel·lacions d'autobusos o trens, cal demanar el full de reclamacions i deixar-ne constància. Si es tracta d'un vol, l'afectat té dret a la devolució dels diners o a un transport alternatiu i l'assistència corresponent. Finalment, l'anul·lació d'esdeveniments o activitats dona dret al reembursament del pagament. Si el problema és que no s'hi ha pogut arribar, cal comprovar els termes i condicions del contracte. Més enllà de Terrassa, són molts els ajuntaments que avui fan balanç dels estrells que ha deixat el temporal de vent.
Repassem alguns dels que ja ho han fet amb Mataró Ràdio i Televisió de Sabadell. Al Maresme, una de les comarques més afectades pel vent, fa hores que treballa per tornar a la normalitat. A Mataró, on el vent va arribar ahir als 106 km per hora, el temporal ha deixat un centenar d'arbres caiguts i uns 40 més que possiblement caldrà talar. També hi ha varies, a l'enyumenat i a semàfors.
Pel que fa als centres educatius, només a Mataró n'hi ha una quinzena d'afectats, bé perquè cal retirar arbres que han caigut als seus patis o bé perquè hem de canviar alguns elements que s'han malmès amb el vent. Amb tot, al Maresme només hi ha dos centres educatius tancats. Un és l'Escola Sant Josep de Mataró, que aquest migdia ha decidit suspendre les classes per seguretat com a mínim fins al dimarts,
I l'altre, l'Institut d'Alella, que té la taula de Malmesa i que ha decidit fer les classes online avui i també dilluns.
A Sabadell l'episodi va provocar 21 arres caiguts i 14 vehicles estacionats afectats, així com alguns desperfectes amb façanes d'edificis, semàfos, senyals de trànsit i contenidors. De tota manera, el balanç a Sabadell és positiu, ja que no s'ha produït cap dany personal. L'alcaldessa Marta Ferrés ha agraït la responsabilitat de la ciutadania, així com tot el sistema de prevenció engegat abans de la ventada.
Creiem també que les mesures que es van explicar van ser bones, que les alertes que es van donar van ajudar, i per tant crec que des d'aquí també hem de dir, i sé que en aquests dies també hi ha aquestes polèmiques de si alertes sí, de si alertes no, de si calia o no calia, jo crec que com a mínim en el cas de Sabadell volem ser molt clars de que sí, que ha ajudat. Avui la ciutat ha recuperat la normalitat completa. En la jornada d'ahir es van rebre més de 300 avisos als cossos d'emergència. La xarxa de comunicació local...
La pel·lícula basada en els fets que van conmocionar tot un país. Hem trobat els cotxes d'uns esquiadors a la zona del Val Andrau. No pararem fins que ens trobem. La superproducció catalana de l'any amb Àlvaro Cervantes, Rona Cusé i Marc Martínez. Val Andrau. Ben salvatge. 20 de febrer només als cinemes. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Rodalia recuperarà demà dissabte el servei a l'RL4 entre Cervera i Manresa. Ho han anunciat la consellera Sílvia Paneque i el secretari d'Estat de Transport, soci Antonio Santano. Una compareixença aquest matí que ha servit per actualitzar també l'estat del servei i a la qual s'ha anunciat que les inversions a les obres d'emergència pugen fins als 90 milions d'euros. Marc Pijuan, bon dia.
Bon dia, Marta. Tots dos governs han volgut escenificar el compromís per millorar el servei de Rodalies. La consellera Paneque, però, ha aprofitat per advertir les altres forces polítiques que no facin servir aquesta crisi ferroviària per barrejar-ho amb altres temes. Jo crec que no ens en sortirem si hi ha qui vol aprofitar aquesta situació per altres qüestions que no tinguin a veure amb la millora de Rodalies. Demano en aquest sentit responsabilitat als grups parlamentaris. Ja no dic respecte al govern, sinó respecte als usuaris i usuaris de Rodalies.
El secretari d'Estat, José Antonio Santano, ha volgut posar les llargues i en referència al pla de Rodalies, que s'està donant a terme, s'ha centrat en l'R1, una via que els pròxims anys s'haurà de reformular. La R1, efectivamente, lo tendremos que hablar. Uno intuye que en el corto plazo deberíamos pensar en proteger una via por la que circula tanta gente en el corto o medio plazo, a mí me parece que lo inteligente es tomar a Dios de protección.
A finals de febrer haurien d'estar solucionats el 50% dels trams amb limitació de velocitat derivada de les obres d'emergència, una cinquantena. L'altra meitat hauria d'estar resolt abans del mes d'abril. Davant del caos ferroviari que viu Catalunya, el lobby empresarial fa front comú per pressionar els governs i oferir-los solucions que permetin garantir una mobilitat fiable i eficient amb rodalies en el punt de mira. I ho fan a través d'una comissió que avui ha començat a treballar amb l'objectiu de tenir propostes a mitjany vista. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Els impulsors d'aquesta comissió són la patronal Foment del Treball, la Cambra de Barcelona i el RAC. També participaran quatre col·legis professionals, com el d'economistes i el d'enginyers, i diversos experts de prestigi. L'objectiu és radiografiar els dèficits en infraestructures de mobilitat a Catalunya, tant de personals com de mercaderies, també els dèficits en inversió pública i fer propostes de millora en un informe final que es presentarà a l'octubre. Josep Sánchez Llibre és el president de Foment del Treball. És necessària aquesta comissió
perquè la situació que avui es viu a Catalunya des de la perspectiva de la mobilitat és totalment insostenible, intolerable i inacceptable. Una comissió, per cert, que volem que sigui oberta a tothom
amb l'única voluntat de poder oferir solucions. Una mobilitat que per la nova comissió, que avui comença a caminar, és una palanca estratègica de creixement econòmic, perquè la falta de fiabilitat, diuen, pot tenir un impacte al PIB de Catalunya d'entre l'1 i l'1,5%.
És un quart de tres. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'incorporarà dilluns de manera progressiva a la feina, després de recuperar del tot la mobilitat. Segons l'equip mèdic, Illa evoluciona molt favorablement i continua el tractament antibiòtic sota el control dels metges de Vall d'Hebron. Tot plegat després de gairebé un mes convalescent d'osteomilitis pública causada per un bacteri. En un missatge a les xarxes socials, el president ha assegurat que torna amb moltes ganes, energia i determinació.
Mentre estan continuant les negociacions pels pressupostos de la Generalitat, els comuns asseguren que estan lluny de tancar un acord amb el govern i reclamen concrecions en la compra especulativa d'habitatge. Mon Carvajal, bon dia. Bon dia. Els comuns diuen que són a les beceroles de les negociacions i lluny d'acordar els pressupostos amb el govern. El diputat David Cid ha dit que els seus vots són imprescindibles per aprovar-los i ha demanat concreció en polítiques d'habitatge i trens. Per exemple, una proposta del govern pel que fa a la prohibició de la compra especulativa d'habitatge.
Seguim sense proposta concreta del govern, per tant nosaltres els hem emplaçat primer a que d'una vegada per totes es facin públics els informes dels experts i en segon lloc a que ens traslladin una proposta concreta sobre la qual poder negociar. I evidentment també trens, habitatge i trens, per tant nosaltres els estem plantejant qüestions concretes. Ho ha dit a la sortida de la tercera reunió amb l'executiu. Dilluns vinent en faran una altra.
A Barcelona abaixen un 6% els delictes el 2025 i es consolida la tendència a la baixa dels darrers dos anys. Els delictes associats a la multireincidència s'han reduït un 8,5%. Alguns històries mostren satisfets per aquestes dades i celebra l'aprovació al Congrés de la nova llei que permetrà posar-ho més difícil als delinqüents habituals. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. Aquest 2025 hi ha hagut 11.000 delictes menys que l'any passat i destaca especialment la reducció dels associats a la multireincidència. La majoria de delictes han estat contra el patrimoni, 6 de cada 10 són furs i la majoria s'han produït dins d'establiments i a l'espai públic. Els robatoris amb força han baixat un 20% i els violents han augmentat lleugerament. 8 de cada 10 robatoris han passat al carrer i el 40% han estat per prendre telèfons mòbils.
Els delictes relacionats amb la violència de gènere han baixat prop d'un 5%. Aquestes xifres situen Barcelona al nivell de fa 10 anys. Ho celebra l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Dos anys consecutius de reducció de delictes a la ciutat de Barcelona és la prova fefaent que aquestes mesures que hem anat desplegant en matèria de seguretat i de prevenció estan donant resultats. En definitiva, tenir la xifra més baixa en 10 anys
doncs, evidentment, és un motiu de celebració, perquè això vol dir que tenim una ciutat més segura, o més segura que fa 10 anys, i amb menys oportunitats perquè el delicte creixi. Collboni ha presentat aquestes dades acompanyat de la consellera d'Interior, Núria Parlón, que ha reconegut l'esforç de coordinació entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana i l'increment d'efectius. Notícies en xarxa
La bretxa salarial de gènere es va reduir a Catalunya gairebé al 3% entre els anys 2022 i 2023. Es tracta de la millora més significativa dels darrers 15 anys, segons el sindicat UGT. Avui han presentat un nou informe coincidint amb el Dia Europeu per a la Igualtat Salarial entre Dones i Homes. Un informe, per cert, que ha situat a Tarragona com la demarcació amb més desigualtat i Lleida com la que en té menys. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. La bretxa salarial entre homes i dones ha anat millorant gràcies en bona part a la reforma laboral, segons el sindicat de l'UGT, fins a situar-se en quasi un 17% de diferència de salari a favor del sexe masculí. A Catalunya, els homes van guanyar de mitjana el 2023 més de 32.000 euros anuals, mentre que les dones uns 27.000, és a dir, uns 5.000 euros menys.
La secretària d'Igualtat de la UGT de Catalunya, Ivet Baratxina Hidalgo, ha detallat l'informe i ha demanat a qui governa que continuï incidint en polítiques sobre responsabilitat i permisos. Crec que anem per bon camí, però no ens hem de relaxar.
Llavors, crec que les polítiques que s'estan donant a terme, com l'alçada mínim interprofessional, aquesta pujada que s'està tenint de manera lineal els últims anys, doncs ajuda que tinguem aquestes baixades. Però encara hem de fer més polítiques, com per exemple, polítiques de corresponsabilitat, polítiques de permisos. Per demarcacions, la que registra una bretxa salarial més gran és Tarragona, i la bretxa més estreta entre homes i dones és Lleida.
Encara en clau econòmic us hem d'explicar que els preus han baixat 5 dècimes al mes de gener respecte del desembre i l'IPC se situa en el 2%, d'acord amb la xifra definitiva. La caiguda s'explica pels preus de l'electricitat i els combustibles que es van encarir menys que l'any anterior. La dada catalana s'ha situat per sota de la mitjana de l'Estat on la inflació ha començat l'any baixant 6 dècimes fins al 2,3%. Els aliments van registrar una alça de preus del 2,6% encapçalats pels ous que continuen disparats.
Notícies en xarxa Edició migdia
Avui estem d'enhorabona perquè és el Dia Mundial de la Ràdio i les emissores locals l'han celebrat amb una nova edició del Dia R, el programa anual conjunt que farà iniciativa de la xarxa d'aquesta casa i amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Una jornada que serveix per reivindicar la importància de les ràdios de proximitat per explicar què passa als pobles i ciutats, especialment en el context actual de desinformació. Ho explica Núria de José, que és la consellera delegada d'aquesta casa, de la xarxa.
El dia de la ràdio és un dia molt especial, que cada vegada està agafant més força, com de fet la pròpia ràdio, de maneres diferents a com les coneixíem fa uns anys enrere, però la veritat és que cada vegada s'està veient que té més seguidors i ens alegra. En el cas de les ràdios municipals i de la xarxa estem convençudíssims que són ara més necessàries que mai, fins i tot gairebé tan necessàries com en el moment que van sortir.
perquè estem en un context de desinformació molt important i aquest fet de poder aportar informació vera sobre el que passa als pobles i ciutats només ho poden fer en molts casos aquests mitjans. I és moment per la cultura.
que arriba amb el cap de setmana de festa i disbauja que es prepara arreu de Catalunya. Si el temps ho permet, el carnaval prendrà el carrer a viles tan emblemàtiques com Solsona, Sitges o Vila Nova i la Geltrú, però també a Tarragona, Tàrrega, Platja d'Aro o Palamós. A Torelló, aquest vespre, la plaça Nova tornarà a convertir-se en l'epicentre de la festa, amb la celebració de la 43a edició de Les Senyoretes i Humanots. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa.
Enguany als deixebles de Sant Feliu, organitzadors de la festa, han escollit com a fil conductor l'univers d'Esrec i Fiona. Aquesta temàtica inspirarà tant la decoració de les carrosses com les disfresses i el cartell oficial. Aina Cubís, la presidenta dels deixebles de Sant Feliu. Típic dels cartells de senyoretes i menots, que els personatges d'aquesta temàtica agafin la cara, es canviïn la cara i siguin personatges o persones que hem tingut
una mica de polèmica durant aquest any. Després del pregó del rei Carnestoltes i l'obertura de la passarel·la, les 9 del vespre començarà la sisena edició del concurs de disfresses. Un cop finalitzats, iniciarà la rua pels carrers habituals. La festa acabarà amb una actuació de Xana Blu, també del grup de versions La Divan i dels Aixebles Peders.
Ja cal un apunt més, en clau cultural, perquè D'on determina el verano, de la mexicana Elma Correa, ha estat guardurat amb el Premi Biblioteca Breve, que atorga l'editorial Anagrama. L'anunci s'ha fet aquest migdia a Barcelona. La novel·la la protagonitza en dues amigues que viuen a Mexicali, una ciutat situada a la frontera amb els Estats Units. El llibre retrata una comunitat marcada per la precarietat i la violència, on la lleialtat i els codis compartits se situen per sobre de la llei.
El jurat ha destacat que la novel·la ha estat feta amb una tècnica admirable i la dosi justa de suspens i emoció per mantenir enganxat el lector. I és moment per la informació esportiva.
Que ens porta Janire Gallut. Bon dia, Janire. Una nit, per cert, per oblidar del Barça, el Metropolitano. Sí, els blauranes van caure a golejats 4-0 contra l'Atlètic de Madrid i hauran de fer una remuntada històrica, si volen ser a la final de la Copa del Rei. No hi va faltar la polèmica arbitral amb un gol anul·lat del Barça que es va revisar durant sis minuts i l'expulsió d'Eric Garcia al tram final. El mateix Eric feia balanç de la polèmica.
L'entrada de Juliano a Valde és una vermella molt clara, la meva al final sí que marxava el veient a sol, és una jove a la que em rellisco, ell també em dona a mi, però són aquestes decisions en què sembla que és molt fàcil pitar-nos alguna cosa contradictoria per nosaltres. Sembla que ja ens hem complicat suficient la vida, que encara hem d'anar més a remol, però crec que hem d'estar centrats en nosaltres mateixos, tenim una plantilla més que suficient i tenim l'afició al camp nou.
Recordem que el partit de tornada al Camp Nou serà el dimarts 3 de març. Pel que fa a la Lliga, l'Espanyol rep demà les dues al Celta de Vigo en un enfrontament directe a la taula. Els blanquiblaus, sisens i amb 34 punts, volen sumar la primera victòria del 2026 contra el setè classificat amb només un punt menys. Manol González, l'entrenador de l'Espanyol.
La unió de l'Espanyol és el que ha fet que l'equip estigui a primera i que aguanti a primera. És veritat que venim de setmanes dolentes a nivell de resultats, això està claríssim, i els primers autocrítics som al grup, però l'equip ha demostrat que a poc a poc cada cop ha anat creixent més. És veritat que torno a dir que aquesta setmana no ha sigut així, però sí durant la temporada, i que al final hem crescut de la mà de l'aficionat i del soci. Sense ells és molt complicat i sabem que si estem a nostre nivell d'intensitat i de joc, ells estaran nosaltres segur.
Calero es baixa pel partit de demà per molèsties musculars i més males notícies pel futbol català perquè el comitè de disciplina de la Federació Espanyola imposa una multa econòmica i restarà tres punts de la classificació final de Lliga F al Badalona Women. La sanció al club català s'ofectiva per la reiterada incompareixença d'un metge del club als partits.
Un Badalona Women que rep demà les dues al Tenerife, a quarts de set serà el torn del Barça, que rep Leibar sense catacoi, amb molèsties ni mapi, encara lesionada. I amb bàsquet derrota també del Barça la visita del París a l'Eurolliga. Els blaugranes van perdre per 74-85 i el tècnic Xavi Pasqual qualifica la situació de les lesions de drama.
No podem treballar, no podem créixer, tenim el que tenim i l'únic que hem de fer és amb els jugadors que tenim intentar que juguin bé i esperar recuperar jugadors lesionats. Des que jo he vingut, però que ja portaven abans també, però des que jo he vingut una barbaritat de lesions i hem anat aguantant i hem anat fent equilibris per intentar aguantar, però clar, hi ha dies que no. Quan hi ha lesionats llavors tothom té que estar perfecte i avui no ha sigut.
Un Barça que per cert jugarà porta tancada contra la Poel en el partit corresponent a la jornada 31 de l'Auro Lliga el 13 de març al Palau. I a la CB el Joventut visita demà a les 6 de la tarda el pavelló Príncipe Felipe de Saragossa contra un Casademont només dos punts per sobre el descens. Diumenge tindrem dos derbis catalans per tancar la jornada a les 12, Jaio Post, Lleida, Bàsquet, Girona i a les 5 Barça, Baxi, Manresa.
I acabarem amb la primera divisió de futbol sala, perquè torna després de l'aturada de la Copa Amèrica i l'Europeu, i el Barça, segon classificat, rep a dos quarts de nou el penúltim, l'Alzira. La gran novetat de la convocatòria blaugrana, però serà el retorn de Juanjo Catela, que torna al primer equip després de deu mesos lesionat. Gràcies, Janiré Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de tres minuts i arribem a dos quarts de tres. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
Notícies en xarxa. Edició migdia. La xarxa de comunicació local. Continguts en xarxa.
La cartellera renova amb Ruta d'Escape. Chris Hemsworth és un lladre escorredís. També arriba la coreana No hay otra opción, una comèdia negra que explica com un home de mitjan edat és acomiadat de la seva feina i s'ha de buscar la vida. I Margot Robbie i Jacob Elordi protagonitzen una nova adaptació de Cumbres Borrascoses. ¿Qué es lo que ves? ¿Qué es lo que sientes? Siente este momento.
Yo no moriría por una compañía de seguros. Métete ahí. Tienes agua ahí dentro. A Ruta d'Escape, Davis, Chris Hemsworth, és un lladre escorradís que té la policia desconcertada. Planeja el seu cop més gran quan el seu camí es creu en una executiva d'assegurances, amb qui es veu obligat a treballar, i un lladre rival. A mesura que s'apropa al cop multimilionari, un policia implacable s'acosta a l'operació, augmentant el risc del que està en joc. Mi padre decía, si quieres tortilla rompe unos huevos.
La història de No hay otra opción segueix un home de mitjana edat que és acomiadat de la companyia en què ha treballat durant 25 anys. Llavors decideix que si no hi ha una vacant per ell es veurà obligat a crear-ne una per aconseguir que el contractin. No té més opcions.
No hay otra opción. Heathcliff, no eres suficiente. Para ella no.
La nova adaptació de Cumbres Borrascoses, protagonitzada per Margot Robbie i Jacob Elordi, recupera el clàssic d'Emili Bronte. Explica la història d'en Heathcliff, un home consumit per la rancúnia després de ser rebutjat pel seu amor de joventut, que va escollir casar-se amb un home ric. El seu desig de venjança el portarà a desencadenar una tempesta d'odi i patiment sobre la família de la dona que el va trair. Bésame, que nos condenen a los dos.
La xarxa La xarxa de comunicació local
Bon dia, són dos quarts de tres.
Dos nous casos de pesta porcina africana fora del perímetre de seguretat han fet estendre la zona d'alt risc, que incorpora ara les poblacions de Molins de Rei i el Papiol al Baix Llobregat. Això implica que es restringeix l'accés al medi natural des d'avui mateix en aquestes localitats. Els últims dies, Agricultura ha detectat 13 nous casos de la malaltia, cosa que ha fet augmentar el dispositiu de contenció. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Urbeig.
Tenim la zona d'alt risc, que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja he parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural i ampliar aquesta zona d'alt risc.
És divendres 13 de febrer de 2026 i tenim més titulars, una víctima mortal per les ventades que van paralitzar ahir Catalunya, Sònia Kerr. Es tracta d'una dona de 46 anys a qui li va caure part d'un sostre mentre treballava en una nau industrial de Barcelona. Hi ha sis ferits més hospitalitzats, dos d'ells han estat crítics mentre els municipis comencen a fer recompte dels danys.
Tornem a estar molt pendents del temps avui perquè, després de les ventades que ha deixat la borràs canil, s'ha activat de nou un avís per vent de cara a la tarda. A més, hi ha una alerta del Servei Català de Trànsit per previsió de neu a les carreteres del Pirineu Occidental i també pluja arreu. Previsió del temps amb Luis Nipérez. Bon dia.
Bon dia, Déu-n'hi-do com ha canviat la situació meteorològica d'ahir. Avui hem canviat el vent per la pluja que està caient encara a moltes comarques. I atenció, amb la cota de neu continua sent més aviat baixa, perquè està nevant a poc més de mil metres d'altitud a les comarques del Pirineu, també del Prepirineu. Una bona nevada s'està produint, per exemple, al Port del Comte, al Cadí, també al Bou Mort o a les muntanyes del nord de Lleida. Aquesta pluja ha de continuar caient gran part de la tarda a moltes comarques, però ja més a paí vegada.
No serà una pluja tan consistent i tan persistent. A la costa Brava, també al delta de l'Ebre, aquesta pluja serà molt més escadocera, però també hi arribarà. I amb aquests núvols, la tarda es presenta ben frasquet. A compte perquè al llarg de la tarda i vespre, més aviat, sí que es reforçarà molt el vent a les Terres de l'Ebre. I aquest vent serà notícia demà al sud de Tarragona, al sud del Cap de Salou, també a gran part de l'Empordà, així com al Pirineu. Aquest vent, al llarg del dissabte, ja no bufarà a les comarques de Barcelona com ahir. Demà al matí, amb una bona refrescada.
Estem pendents a la xarxa. Rodalia recuperarà demà el servei de l'RL4 entre Cervera i Manresa. La previsió del govern espanyol i la Generalitat és que a final de mes estigui resolta la meitat dels trams amb limitacions de velocitat i la resta cap a l'abril. Unes obres d'emergència que costaran 90 milions d'euros.
Per cert, el president de la Generalitat, Salvador Illa, reincorpora dilluns a la feina un cop ja ha recuperat del tot la mobilitat. I més qüestions del dia, perquè és el dia avui de Mundial de la Ràdio i les emissores locals l'han celebrat amb una nova edició del dia R. El programa anual conjunt que fan a iniciativa de la xarxa i amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. La jornada serveix per reivindicar la importància de les ràdios de proximitat.
i dret de sortida al carnaval arreu de Catalunya, tot i que molt pendents a la pluja. Viles tan emblemàtiques com Solsona, Sitges o Vilanova i la Geltrú, però també Tarragona, Tàrrega, Platja d'Art o Palamós, ho tenen tot a punxar per les rues. A Torello aquest vespre se celebra la popular festa de senyoretes i homenots.
Els esports, Genire Gallut, nit per oblidar del Barça el Metropolitano. Els blaugranes van caure a golejats 4-0 contra l'Atlètic de Madrid i hauran de fer una remuntada històrica si volen ser a la final de la Copa del Rei. No hi va faltar la polèmica arbitral amb un gol anul·lat del Barça que es va revisar 6 minuts i l'expulsió d'Èric García en el tram final. Al control de la so, Ivan López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr passa en gairebé 4 minuts a dos quarts de 3. Notícies en xarxa, edició migdia.
El govern amplia la zona de risc per pesta porcina africana després d'haver-ne detectat dos casos fora del ràdio inicial. Així doncs, Molins de Rei i el Papiol al Baix Llobregat s'incorporen a aquesta zona del risc. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ha informat des de Lleida de la detecció de 13 nous casos els últims dies. UAU, Lleida Ràdio, Quim Gassó.
Des d'aquest divendres, les restriccions d'accés al medi natural s'amplien a aquestes dues poblacions que s'incorporen a perímetre de contenció del focus inicial. Hordeig ha anunciat des de Lleida que no hi ha cap granja afectada en els nous focus i que es manté el radi de 20 quilòmetres.
que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja he parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural i ampliar aquesta zona d'alt risc. Ordeig avançat que el dispositiu de contenció reforçarà amb nous tancats l'N2 i la B23 i que continuaran les batudes a la zona de baix risc. En total ja s'han detectat 155 casos de pesta porcina africana a Catalunya des de l'inici del brot.
Davant d'aquest anunci, Unió de Pagesos ja ha demanat al govern que posi el màxim d'efectius per reforçar les captures de senglars dins el radi d'afectació de la malaltia. El sindicat considera que la troballa no fa salta l'alarma perquè es troba en una zona propera al focus principal, però reclama a l'administració que continuï actuant i, si fa falta, posi més mitjans per contenir la malaltia. Ho ha explicat el responsable del sector porci del sindicat, Rosent Saltiberi.
el que cal és ampliar aquests dos municipis i que per part de l'administració posifiquen el màxim d'efectius per tal que aquesta zona se rastreja i se continua actuant per tal que captura el màxim de porc sengles de la zona per com més aviat la deixem neta millor. Notícies en xarxa
Una nova entrada de vent de mestral i tramuntana, com us explicàvem a la previsió meteorològica, ha fet activar l'alerta del pla Bencat de cara a aquesta tarda. Arriba poques hores després de la borrasca Nils, que deixa una persona morta i sis ferits encara hospitalitzats. Dos d'ells estan en estat crític i altres tres estan greus.
La majoria pels efectes de la caiguda d'arbres i murs. La víctima és una dona de 46 anys que li va caure a sobre una part del sostre mentre treballava en una nau industrial ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona. En total s'ha hagut de traslladar centres hospitalaris. 37 persones als bombers han atès 3.500 avisos durant tot l'episodi i el 112 ha fregat les 6.000 trucades.
El govern considera que aquesta xifra de víctimes justifica l'alerta generalitzada a tot Catalunya per l'episodi de vent extrem i per la qual ha rebut crítiques a diversos sectors. És el cas d'empresaris del Pirineu que consideren que la mesura ha perjudicat els seus negocis amb cancel·lacions de reserves i activitats que veuen injustificades davant del temps que realment va fer a la zona.
Recorden que ells estan acostumats a treballar en condicions climatològiques adverses i demanen una gestió més acurada per a pròximes alertes. N'ha parlat a la xarxa Mireia Vila, membre d'Empresariat Cerdanya i responsable d'activitats diverses.
Nosaltres teníem el parc de AEMET, que és el que també utilitzen aquí els meteoròlegs, que ens indicaven vents màxims de 50 km per hora. La cosa era totalment injustificada, aquest trancament. Hem vist que es va parar tot un país i moltes zones no es van veure afectades. Llavors, el que reclamem és, si us plau, com s'han fet amb coses amb temes de... s'han pres mesures localitzades amb temes d'incendis, doncs que també es faci...
amb el tema de les ventades, de les nevades o del que sigui. Vila ha apuntat que el col·lectiu va reclamar al Departament d'Interior del Pirineu a aixecar les restriccions a la seva zona, però la resposta va ser que un cop publicat el diari oficial de la Generalitat, ja no hi havia res a fer.
També molts investigadors i experts en clima rebaten aquestes crítiques, asseguren que si bé aquests fenòmens es poden predir en dies d'antelació, determinar llin de màxim de ratxa de vent i afinar-lo a escala local és molt difícil i sempre genera errors. Ho ha explicat a la xarxa Emma Gaitan, que és responsable de meteorologia i climatologia de la Fundació per a la Investigació del Clima.
Los modelos meteorológicos son capaces de prever con varios días de antelación la ocurrencia de este tipo de fenómenos de viento. Lo que es muy complicado es afinar la racha máxima concreta que se va a alcanzar y el impacto local. ¿Por qué? Porque el viento es una variable que depende mucho de cómo termina ubicándose la borrasca y cómo interacciona con el relieve. Dar alerta, pues yo siempre abogo por exceso que por defecto. Es decir, avisar a la población de que esto pueda ocurrir.
Que luego ocurre con menos intensidad, pues mejor, pero que estén preparados. Gaitán també ha volgut deixar clar que el temporal d'ahir no el va originar al canvi climàtic. De fet, és un fenomen atmosfèric, ha dit, propi de l'hivern. El que sí que pot afavorir el canvi climàtic és que sigui més intens i virulent, o fins i tot que es produeixi en èpoques de l'any en què no és tan habitual.
I tenint en compte que moltes afectacions pel vent han estat a escala particular, alguns ajuntaments, com per exemple el de Terrassa, han difós una sèrie de consells i recomanacions adreçades a aquells ciutadans que hagin patit danys materials. Ràdio Municipal de Terrassa, Carme Contreras. Si s'han patit danys a casa o en algun vehicle, cal comprovar que les assegurances contractades els cobreixen per poder rebre una indemnització.
S'ha d'informar del sinistre en un termini de 7 dies naturals i fer-ho per algun mitjà que en quedi constància. Pel que fa a les persones que han patit talls de subministrament, les companyies han de descomptar les properes factures al temps sense servei. D'altra banda, en l'àmbit dels transports, davant de cancel·lacions d'autobusos o trens, cal demanar el full de reclamacions i deixar-ne constància. Si es tracta d'un vol, l'afectat té dret a la devolució dels diners o a un transport alternatiu i l'assistència corresponent.
Finalment, l'anul·lació d'esdeveniments o activitats dona dret al reemborsament del pagament. Si el problema és que no s'hi ha pogut arribar, cal comprovar els termes i condicions del contracte.
Rodalia recuperarà demà el servei a l'RL4 entre Cervera i Manresa. Així ho ha anunciat la consellera Sílvia Paneque i el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, que també ha anunciat que les inversions en les obres d'emergència pugen fins als 90 milions d'euros. Marc Pijuan, bon dia.
Bon dia, Marta. Tots dos governs han volgut escenificar el compromís per millorar el servei de Rodalies. La consellera Paneque, però, ha aprofitat per advertir les altres forces polítiques que no facin servir aquesta crisi ferroviària per barrejar-ho amb altres temes. Jo crec que no ens en sortirem si hi ha qui vol aprofitar aquesta situació per altres qüestions que no tinguin a veure amb la millora de Rodalies. Demano en aquest sentit responsabilitat als grups parlamentaris. Ja no dic respecte al govern, sinó respecte als usuaris i usuaris de Rodalies.
El secretari d'Estat, José Antonio Santano, ha volgut posar les llargues i en referència al pla de Rodalies, que s'està d'una a terme, s'ha centrat en l'R1, una via que els pròxims anys s'haurà de reformular. L'R1, efectivamente, lo tendremos que hablar. Uno intuye que en el corto plazo deberíamos pensar en proteger. Una via por la que circula tanta gente en el corto o medio plazo, a mí me parece que lo inteligente es tomar adiós de protección.
A finals de febrer haurien d'estar solucionats el 50% dels trams amb limitació de velocitat derivada de les obres d'emergència, una cinquantena. L'altra meitat hauria d'estar resolt abans del mes d'abril. Davant del caos ferroviari que viu Catalunya, el lobby empresarial fa front comú per pressionar els governs i oferir-lo solucions que permetin garantir una mobilitat fiable i eficient, amb rodalies en el punt de mira. I ho fan a través d'una comissió que avui ha començat a treballar. Tenen per objectiu tenir propostes a mitjany vista. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Els impulsors d'aquesta comissió són la patronal Foment del Treball, la Cambra de Barcelona i el RAC. També participaran quatre col·legis professionals, com el d'economistes i el d'enginyers, i diversos experts de prestigi. L'objectiu és radiografiar els dèficits en infraestructures de mobilitat a Catalunya, tant de personals com de mercaderies, també els dèficits en inversió pública, i fer propostes de millora en un informe final que es presentarà a l'octubre. Josep Sánchez Llibre és el president de Foment del Treball. És necessària aquesta comissió
perquè la situació que avui es viu a Catalunya des de la perspectiva de la mobilitat és totalment insostenible, intolerable i inacceptable. Una comissió, per cert, que volem que sigui oberta a tothom
amb l'única voluntat de poder oferir solucions. Una mobilitat que per la nova comissió, que avui comença a caminar, és una palanca estratègica de creixement econòmic, perquè la falta de fiabilitat, diuen, pot tenir un impacte al PIB de Catalunya d'entre l'1 i l'1,5%.
És un dels titulars, sens dubte, de la jornada. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'incorporarà dilluns de manera progressiva a la feina. Ho farà després de recuperar del tot la mobilitat. Segons l'equip mèdic, Illa evoluciona molt favorablement i continua el tractament antibiòtic sota el control dels metges de l'Hospital Vall d'Hebron. Tot plegat després de gairebé un mes convalescent d'osteomilitis pública causada per un bacteri. En un missatge a les xarxes socials, el president ha assegurat que torna amb moltes ganes, energia i determinació.
Mentrestant, continuen les negociacions pels pressupostos. Els comuns asseguren que estan lluny de tancar un acord amb el govern i reclamen concrecions en la compra especulativa d'habitatge. Mont Carvajal, bon dia. Bon dia. Els comuns diuen que són a les beceroles de les negociacions i lluny d'acordar els pressupostos amb el govern.
El diputat David Cid ha dit que els seus vots són imprescindibles per aprovar-los i ha demanat concreció en polítiques d'habitatge i trens. Per exemple, una proposta del govern pel que fa a la prohibició de la compra especulativa d'habitatge. Seguim sense proposta concreta del govern. Per tant, nosaltres els hem emplaçat primer a que d'una vegada per totes es facin públics els informes.
dels experts i, en segon lloc, que ens traslladin una proposta concreta sobre la qual poder negociar. I, evidentment, també trens, habitatge i trens, i, per tant, nosaltres els estem plantejant qüestions concretes. Ho ha dit a la sortida de la tercera reunió amb l'executiu. Dilluns vinent en faran una altra.
I no deixem l'economia perquè els preus han baixat cinc dècimes al gener respecte del desembre. Així doncs, l'IPC se situa en el 2% segons la xifra definitiva. La caiguda s'explica pels preus de l'electricitat i els combustibles, que es van encarir menys que l'any anterior. La dada catalana s'ha situat per sota de la mitjana de l'Estat, on la inflació ha començat l'any baixant sis dècimes, fins al 2,3%. Els aliments van registrar una alça de preus del 2,6%, encapçalats pels ous, que continuen desperats.
Cau en un 6% els delictes a la ciutat de Barcelona durant el 2025 i es consolida la tendència a la baixa dels darrers dos anys. Els delictes associats a la multireincidència s'han reduït, un 8,5% en concret. Alguns històries mostren satisfets per aquestes dades i celebra l'aprovació al Congrés de la nova llei que permetrà posar-ho més difícil als delinqüents habituals. Ester Minguell, bon dia.
Bon dia. Aquest 2025 hi ha hagut 11.000 delictes menys que l'any passat i destaca especialment la reducció dels associats a la multireincidència. La majoria de delictes han estat contra el patrimoni, 6 de cada 10 són furs i la majoria s'han produït dins d'establiments i a l'espai públic. Els robatoris amb força han baixat un 20% i els violents han augmentat lleugerament. 8 de cada 10 robatoris han passat al carrer i el 40% han estat per prendre telèfons mòbils.
Els delictes relacionats amb la violència de gènere han baixat prop d'un 5%. Aquestes xifres situen Barcelona al nivell de fa 10 anys. Ho celebra l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Dos anys consecutius de reducció de delictes a la ciutat de Barcelona
és la prova fefaent que aquestes mesures que hem anat desplegant en matèria de seguretat i de prevenció estan donant resultats. En definitiva, tenir la xifra més baixa en 10 anys, doncs, evidentment, és un motiu de celebració, perquè això vol dir que tenim una ciutat més segura, o més segura que fa 10 anys, i amb menys oportunitats perquè el delicte creixi.
Collboni ha presentat aquestes dades acompanyat de la consellera d'Interior, Núria Parlón, que ha reconegut l'esforç de coordinació entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana i l'increment d'efectius. També s'ha referit a l'aprovació de la llei contra la multirreincidència l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, qui hauria incorporat penes més contundents per als multirreincidents. A més, lamenta que partits com Esquerra Republicana i els Comuns no hagin donat suport a aquesta reforma penal que pretén augmentar el càstig contra els lladres multirreincidents.
Ràdio Ciutat de Badalona, Raquel Moreno Escudero. El Viola ha assenyalat que el seu govern ha estat un dels impulsors d'aquesta reclamació constant per denunciar la manca d'instruments als ajuntaments pel que fa a la multireincidència. Així valora molt positivament que els consistoris es puguin presentar com a acusació particular en un judici contra un lladre multireincident.
Em ha agradat que hagués anat una mica més enllà amb algunes qüestions. Jo crec que aquest element és positiu, el fet que els ajuntaments ens puguem presentar com a acusació davant de situacions com la multireincidència, encara que això no li agradi i no li doni suport ni a Esquerra Republicana ni als comuns i que el Partit Socialista ho hagi fet perquè Pedro Sánchez aguanti dues setmanes més sentat a la cadira del Palau de la Moncloa.
Per contra, però, García Albiol hauria estat més contundent en les penes de presó per robar telèfons mòbils. A dia d'avui són els objectes més sostrets a Catalunya i normalment es castiguen amb pena de multa. La reforma preveu que robar un mòbil tingui entitat pròpia en el Codi Penal i es castigui amb pena de presó entre un i tres anys. També anirà a presó aquell multirreincident amb tres condemnes fermes per robatoris, independentment de si el valor robat supera els 400 euros.
El nostre recorregut per l'actualitat local ens porta també fins a Girona, on l'Ajuntament farà una actuació d'emergència per reforçar l'estructura de la plaça Catalunya. Una mesura que farà després que diversos estudis hagin alertat del deteriorament estructural d'aquest espai, inaugurat l'any 1967. Girona FM, Pau Villafanyer.
Les obres se centraran en el reforç d'un centenar de vigues de formigó d'un total de 340 que presenten oxidació del ferro en diferents punts. Els treballs començaran entre el 20 i el 25 de febrer i, segons el consistori, no hi haurà afectacions rellevant al trànsit. Lluc Salelles és l'alcalde de Girona.
Començarem una actuació d'emergència vinculada a garantir que la plataforma continuï amb funcionament, podrem suportar el pes que ha de suportar i, per tant, reduint i minimitzant al màxim els riscos que hi puguin haver després de més de 60 anys d'història d'aquesta plataforma,
En paral·lel al govern municipal preveu avançar en la pacificació i la mobilitat de la plaça. Durant la primavera s'obrirà un procés de diàleg amb entitats, veïns i comerços per acabar de definir una proposta que es posarà en marxa a partir de la tarda. I ferà incomodar totes les administracions per reindustrialitzar les plantes d'International Paper a Montblanc i Valls. Així ho ha manifestat el ministre d'Indústria, Jordi Areu, en la visita que ha fet aquest matí a la capital de la Conca de Barberà. Ràdio Montblanc, Gemma Bufies.
Després de la visita que el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sampar, va fer aquest dimecres a Montblanc per tal d'evitar el tancament de les plantes d'International Paper a Montblanc i Valls, avui ho ha fet el ministre d'Indústria espanyol Jordi Areu, qui també ha manifestat la voluntat del govern espanyol d'aconseguir el mateix objectiu.
El que nosaltres sempre pretenem fer quan alguna empresa planteja un procés de venda o de desindustrialització és ajudar a trobar alternatives. Jo crec que en aquest cas clarament hi ha moltes alternatives per buscar una solució que mantingui tant a Valls com a Montblanc les capacitats productives i per tant defensar els llocs de treball i les plantes productives.
Tanmateix, el ministre ha afirmat que faran un front comú amb la Generalitat i que, tal com marca la llei, miraran de reunir-se amb International Paper i fer el seguiment de les propostes de compra que han arribat a les plantes de Valls i Montblanc.
Avui és el Dia Mundial de la Ràdio, per tant, estem d'enhorabona, i de fet les emissores locals l'han celebrat amb una nova edició del Dia R, el programa anual conjunt que fan a iniciativa de la xarxa i amb la col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els companys de Ràdio Ciutat de Tarragona ens acosten ara als millors moments d'aquest programa especial en xarxa, que és a més, al llarg de tot el matí. Ràdio Ciutat de Tarragona, Adrià Tella.
Aquest Dia Mundial de la Ràdio és una jornada molt especial per totes les emissores locals de Catalunya i per la xarxa que ha celebrat aquesta data amb una nova edició del Dia R amb un programa especial de 4 hores i mitja aquest matí. Hi han participat 30 emissores en directe i més de 50 emetran propostes especials. El programa ha posat el focus en les funcions de les ràdios locals i ha inclès entrevistes a protagonistes, connexions amb actes i escoles que fan ràdio i seccions que han repassat històries vinculades al mitjà.
Una d'elles ha estat la de Josep Pous, comunicador calelleng, exdirector de Ràdio Calella i actualment al departament creatiu de 3CAT. Hi ha qui ho qüestiona, i tots en coneixem algun cas. Moltes vegades es qüestiona si és convenient o necessari destinar uns diners a mantenir un mitjà públic, local, municipal, per allò del retorn que genera i a més. Però jo sempre he dit que ho podem qüestionar tant com vulguin, però si algun dia els mitjans locals desapareguessin, els trobaríem a faltar.
Cristian Molero va ser el primer tècnic de Ràdio Cardedeu. La veritat és que va ser molt divertit. Un exemple que et puc posar és que van aconseguir els primers blats que van tenir, que van ser uns garrats, els van aconseguir però no tenien suport de càpsula i van haver de fer el suport de càpsules amb unes llaunes d'olives prensades i poder adaptar la càpsula ortofón que és la que vam utilitzar-hi.
Neus Bonet, presidenta de Radioassociació de Catalunya, defensa que tot i l'arribada de la tecnologia, la ràdio la faran sempre les persones. La base de la conversa serà aquesta. Sempre conversem, ens parlem els uns amb els altres i, per tant, ho metem per ràdio. Però són les converses, és el contacte amb la gent, és la proximitat, en definitiva. El programa especial acabat a Vilanova i la Geltrú donant pas al Carnaval. Doncs justament, parlem del Carnaval.
perquè arrenca un cap de setmana de festa i disbauja arreu de Catalunya. Si el temps ho permet, el carnaval prendrà el carrer a viles tan emblemàtiques com Solsona, Sitges o Vilanova i la Geltrú, però també a Tarragona, Tàrrega, Platja d'Aro o Palamós. A Toralló, aquest vespre, la plaça nova torna a convertir-se en l'epicendre de la festa amb la celebració de la 43è edició de les senyoretes i els humanots. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa.
Enguany, els deixebles de Sant Feliu, organitzadors de la festa, han escollit com a fil conductor l'univers d'Esrec i Fiona. Aquesta temàtica inspirarà tant la decoració de les carrosses com les disfresses i el cartell oficial. Aina Cubís, la presidenta dels deixebles de Sant Feliu. És típic dels cartells de senyoretes i menots que els personatges d'aquesta temàtica vagin la cara, es canviïn la cara i siguin personatges o persones que hem tingut una mica de controvèrsia i que ha de ser una mica de polèmica durant aquest any.
Després del pregó del rei Carnestoltes i l'obertura de la passarel·la, les 9 del vespre començarà la sisena edició del concurs de disfresses. Un cop finalitzats, iniciarà la rua pels carrers habituals. La festa acabarà amb una actuació de Xana Blu, també del grup de versions La Divan i dels Aixeples Peders. I arribant als esports.
Amb la nostra companya Janire Gallut. Molt bon dia, Janire. Nit per oblidar del Barça al Metropolitano. Els blaugranes van caure golejats 4-0 contra l'Atlètic de Madrid i hauran de fer una remuntada històrica, si volen ser, a la final de la Copa del Rei. No hi va faltar la polèmica arbitral amb un gol anul·lat del Barça que es va revisar durant 6 minuts i l'expulsió d'Eric Garcia al tram final. Hansi Flick, el tècnic, es mostrava molt enfadat amb les decisions arbitrals.
Hem començat amb targes grogues. La primera acció que s'ha fet sobre el balde era una targe groga. Segur, eh? I llavors potser hagués canviat. Però ell es va convidar que juguessin així. I la segona targe groga també hauria pogut ser i no va ser. Hauria estat totalment diferent. Per mi és un lío. Això és un lío. Hem tingut d'esperar quant? Set minuts, em sembla? Per favor, sisplau. Hem trobat alguna cosa, no era un fora de joc. Però després potser han pogut veure alguna cosa diferent. Però sisplau, avisins, us ho han de dir. No hi ha comunicació.
Recordem que el partit de tornada a l'Spotify Camp Nou serà el dimarts dia 3 de març. Pel que fa a la Lliga, l'Espanyol rep demà les dues al Celta de Vigo en un enfrontament directe a la taula. Els blanquiblaus sisens i amb 34 punts volen sumar la primera victòria del 2026 contra el setè classificat, amb només un punt menys que els blanquiblaus. Manolo González, l'entrenador de l'Espanyol.
La unió de l'Espanyol és el que ha fet que l'equip estigui a primera i que aguanti a primera. És veritat que venim de setmanes dolentes a nivell de resultats, això està claríssim, i els primers autocrítics som al grup, però l'equip ha demostrat que a poc a poc cada cop ha anat creixent més. És veritat que torno a dir que aquestes setmanes no ha sigut així, però sí durant la temporada, i que al final hem crescut de la mà de l'aficionat i del soci. Sense ells és molt complicat i sabem que si estem a nostre nivell d'intensitat i de joc, ells estaran nosaltres segur.
El tècnic ha confirmat que Calero és baixa pel partit de demà per molèsties musculars i en bàsquet derrota també del Barça. La pista a la visita, volíem dir, del París a l'Euroliga. Els blaugranes van perdre per 74-85 i a les nombroses baixes s'hi afegeix Jan Veseli. Aquí el club farà proves durant el dia d'avui per conèixer l'abast a només una setmana de la Copa. El tècnic Xavi Pascual qualifica la situació de les lesions de drama.
No podem treballar, no podem créixer, tenim el que tenim i l'únic que hem de fer és, amb els jugadors que tenim, intentar que juguin bé i esperar recuperar jugadors lesionats. Des que jo he vingut, però que ja portaven abans també, però des que jo he vingut donat una barbaritat de lesions i hem anat aguantant i hem anat fent equilibris per intentar aguantar, però clar, hi ha dies que no. Quan hi ha lesionats llavors tothom té que estar perfecte i avui no ha sigut.
I victòria del Miró, ganxets a la pista dels Agrep, en l'anada dels quarts de final de l'Europ Cup de tenis taula. Les del Baix Cam es van imposar el conjunt croat per la via ràpida amb un 0 a 3. I els Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina, finalment Caral Castellet, va ser desen a la final de Halfpipe de Snowboard i es queda sense medalla. Males notícies també per Bernat Sellers, que havia fet top 50, però ha estat desqualificat per no seguir en algun punt del recorregut de la pista en la prova d'esquí de fons de 10 quilòmetres en estil lliure.
Moltes gràcies, Janire Gallut. Gràcies per la teva feina. Una mica més de 3 minuts i arribem ja a les 3. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem dilluns, com sempre, a les dues. Bona tarda i millor cap de setmana.
Desde el fondo del mar, yo te he querido.
Me viniste a buscar, a rescatar todo lo que había perdido desde entonces. Las heridas son espejos que me alumbran y me recuerdan que hay que amarse, que hay que amar, acompañar y acompañarse. Moreno.
Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música
Recuerden que hay que amarse, que hay que amar, acompañar y acompañarse. Moreno, moreno mío, morena, morena hermosa, y háblate bien que hay que salir a arruinarse. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Desde entonces las montañas y los mares ya lo saben y me recuerdan que hay que amarse, que hay que amar, acompañar y acompañarse. Morena, morena, morena hermosa y hablante bien que hay que salir a renacer.
La, la, la, la...
La xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les tres, us parla Mercè Roura. Dos nous casos de pesta porcina africana fora del perímetre de seguretat han fet estindre la zona del risc que incorpora les poblacions ara de Molins de Rí i el Papiol al Baix Llobregat. Això implica que es restringeix l'accés al medi natural des d'avui mateix. Els últims dies, Agricultura ha detectat 13 nous casos de la malaltia, cosa que ha fet augmentar el dispositiu de contenció, ho ha anunciat el conseller Òscar Ordeig.
Tenim la zona d'alt risc, que fins ara estava integrada per 12 municipis. En aquests moments avui farem una resolució des del Departament d'Agricultura per tal d'ampliar Molins de Rei i el Papiol, que ja ha parlat amb els seus alcaldes, per ampliar les restriccions d'accés al medi natural i ampliar aquesta zona d'alt risc.
I tornem a estar molt pendents del temps perquè, després de les ventades que ha causat aquesta borrasca, Nils, que ens afectava ahir, s'ha activat de nou un avís per vent de cara a aquesta tarda, des de la una al migdia, de fet. La consellera d'Interior, Núria Parlona, ha instat els ajuntaments a ajustar els itineraris i reduir els recorreguts a les rues de carnestoltes.
davant la previsió de noves ràfegues de vent, tot i admetre que l'episodi previst no serà com el que vam viure ahir, però cal, diu, adoptar mesures de seguretat. Hi ha previsió de ventades de 72 km per hora aquesta tarda, comarques del Pirineu, Ponent, Tarragona i les Terres de l'Ebre, mentre que demà seran de 90 km per hora i arribaran fins a la matinada de diumenge.
I Rodalies recuperarà demà dissabte la RL4 entre Cervera i Manresa. Així ho ha anunciat en roda de premsa la consellera Sílvia Paneque i el secretari d'Estat de Transports José Antonio Santana. Una compareixença que ha servit per actualitzar l'estat del servei en què també han anunciat que les inversions a les obres d'emergència pugen a 90 milions d'euros.
I hem sabut que baixen un 6% els delictes a la ciutat de Barcelona durant el 2025 i es consolida la tendència a la baixa els darrers dos anys. Els delictes associats amb la multireincidència s'han reduït un 8,5%. Alguns històries mostra satisfet per aquestes dades i celebra l'aprovació ahir al Congrés de la nova llei que, recordem, permetrà posar-ho més difícil als delinqüents habituals.
I ja ho dèiem, arrenquen els carnavals de tot Catalunya, pendents de la pluja, pendents del vent, a veure si el temps ho permet, viles tan emblemàtiques com Solsona, Sitges o Vilanova i la Geltrú, però també a Tarragona, a Tàrrega, a Platja d'Aro o a Palamós, ho tenen tot a punt per les rues. A Torelló aquest vespre se celebra ja la popular festa de senyoretes i humanots, molt pendents, això sí, del cel, del vent i de com evoluciona el temps.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest cap de setmana se celebra a Torre d'en Barra un carnaval que es preveu un any més multitudinari. Les condicions meteorològiques han obligat a introduir alguns canvis en el programa, però els principals actes mantenen el seu horari i ubicació. El principal canvi de darrera hora és que la festa de demà a la nit i el dinar de diumenge al migdia es traslladarà al mini pavelló Als Caus.
Al Carnaval de Tordambarra, les principals 100 rues participaran en guany 21 carrosses i 3 comparses. El regidor de festes, en Xavier Suárez, ha assenyalat que això és indicatiu del dinamisme del Carnaval Torrenc.
Venen de la Pobla de Montornès, venen de Roda de Barà, Creixent, no? I al Vendrell, si no m'ho equivoco. Després, evidentment, la majoria de les colles, si no vaig errat, estem parlant d'unes 13 colles que són locals. O sigui que podem estar força contents que de 22 o 23 colles... Carrossa, ara estem parlant de carrosses. Si sumem en comparses encara serien una mica més perquè les 3 comparses són locals.
Estem parlant d'unes 15 colles de la torre, per tant, és evident que la ciutadania, la gent dels veïns i veïnes estan implicats i tenen ganes de carnaval. La gran rua de carnaval es farà dissabte al vespre, començarà a les 8 des de l'Avinguda Pompeu Fabra. Diumenge a la migdia tindrà lloc la rua al passeig marítim des del port de Torre d'Embarrà fins a Calbofí.
Avui repassarem també els principals actes del Carnaval al Baix Gaià, amb Altafulla i Roda de Barà com altres epicentres, i pendents de la situació meteorològica d'aquest cap de setmana. Després de la treva d'aquest divendres al matí, el vent tornarà a ser protagonista a partir d'aquest vespre i durant bona part del dissabte. En el cas del Tarragonès, s'activa a partir de les 6 d'aquesta tarda el nivell de parí, el que es mantindrà actiu, fins dissabte també a les 6.00.
Més enllà del Carnestoltes, explicarem que la torre està impulsant tres actuacions estratègiques per modernitzar i millorar el subministrament d'aigua potable al municipi. Són la renovació de canonades, sectorització i regulació de pressions, també es treballa en la recuperació dels pous del Pujol i en la digitalització i control de la xarxa.
L'equip de govern de Torredembarra porta aprovació al DOPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal. Aquest és un dels punts principals del ple ordinari del mes de febrer, que se celebrarà dilluns vinent a partir de dos quarts de deu del matí, un ple que també suposarà l'adeu a la política local del regidor de la CUP, Toni Sacristán.
El govern de Torredambarra ja té enllestit el projecte de pressupostos participatius per enguany. Segons ha avançat Onola Torre, el regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, la setmana vinent es donaran a conèixer alguns detalls. Ho ha explicat en una entrevista a la Casa de la Vila.
Justament aquesta propera setmana, si tot va bé, presentarem els pressupostos participatius, anunciarem també les diferents fases i les dates més importants al transcurs d'aquest procés participatiu, en el qual també s'incluirà una reunió informativa oberta a la ciutadania per explicar bé aquestes bases, com funciona...
la presentació de propostes, la selecció de les propostes finalistes i la votació final. En Ramírez ha avançat que sí, destinaran els pressupostos participatius 200.000 euros. I avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio i des d'on a la Torre ens sumem un any més a la celebració. Enguany ho fem amb la participació a la programa El Dia R, que hem emès aquest matí, i una jornada de portes obertes que es farà a la tarda.
I avui, a part de repassar algunes qüestions d'àmbit territorial, farem prèvia en pàgina esportiva, tenint en compte que moltes competicions s'aturen aquest cap de setmana motiu del Carnaval. Així dels principals equips torrencs, només competeixen els sèniors del vòlei. El masculí es desplaça fins a Saragossa, el femení juga diumenge a Lleida.
Són les notícies destacades aquest divendres 13 de febrer. A l'edició i producció Anna Plaça i aquí us parlem, Josep Sánchez i Raquel Martínez.
Aquest cap de setmana se celebra a Torre d'en Barra un carnaval que es preveu un any més multitudinari. Les condicions meteorològiques han obligat a introduir alguns canvis en el programa, però els principals actes mantenen el seu horari i ubicació. Aquest migdia s'ha fet una reunió per analitzar la situació davant la previsió de fort vent per aquest vespre, divendres i per dissabte.
Finalment, però, més enllà de la reprogramació de l'arribo per la suspensió d'ahir, només s'ha decidit canviar d'ubicació la festa de demà i el dinar de diumenge. En lloc de fer-se a la carpa instal·lada a l'espai Sínia de la Vila, tindran lloc el mini pavelló als caos.
La celebració arrenca avui divendres amb els canvis introduïts ahir. Aquest matí s'han fet talles infantils al casal municipal i a la tarda a partir de les 5 hi haurà l'arribo. Ses majestats carnestoltes s'adreçaran al poble des del balcó de l'antic ajuntament on rebran la vara de comandament de mans de l'alcalde. Després hi haurà la rua infantil que sortirà de la plaça de la vila en direcció al casal municipal. Els petits acompanyaran la carrossa del rei carnestoltes, la xaranga guirigais i la mascarada la figatefai.
Al casal hi haurà coca i xocolata i l'espectacle Disco per Xics de la companyia Fadonito. Demà dissabte, l'activitat carnavalesca arrencarà amb el concurs de mascotes disfressades a la 22a edició i que enguany es farà a la plaça del Castell a partir de les 11. El regidor de festes ha recordat que aquest és un acte molt singular del Carnaval Torrenc i ha animat la gent a participar-hi.
Que enguany arribem a la 22a edició del concurs de mascotes disfressades, que és una activitat molt consolidada entre el nostre programa de Carnaval. Per tant, des d'aquí aprofito perquè la gent pugui participar i pugui mantenir aquest concurs que és tan bonic.
A la tarda, a partir de dos quarts de sis, la Figa de Fai tornarà a recórrer els carrers del nucli antic i a partir de les vuit del vespre arribarà la Gran Rua de Carnaval amb el recorregut habitual, amb sortida des de l'Avinguda Pompeu Fabra i arribada al Passeig de la Sort.
S'hi han inscrit 21 carrosses i 3 comparses. N'hi ha algunes de la Poble, Roda i el Vendrell, però la majoria són de la Torre. En total es mobilitzaran 2.100 persones. El regidor de festes ha assenyalat que això és indicatiu del dinamisme del Carnaval Torrenc.
Venen de la Pobla de Montornès, venen de Roda de Barà, Creixent, no? I al Vendrell, si no m'equivoco. Després, evidentment, la majoria de les colles, si no vaig errat, estem parlant d'unes 13 colles que són locals. O sigui, que podem estar força contents que de 22 o 23 colles... Carrossa, ara estem parlant de carrosses. Si sumem en comparses, encara serien una mica més, perquè les 3 comparses són locals. Estem parlant d'unes 15 colles...
de la Torre. Per tant, és evident que la ciutadania, la gent, els veïns i veïnes, estan implicats i tenen ganes de Carnaval. Xavi Suárez també ha destacat l'esforç que fa l'Ajuntament per donar el suport necessari a les colles perquè puguin dur a terme els seus projectes. Ha sobratllat que la qualitat de les propostes converteixen el Carnaval de la Torre en un referent.
unes rues que cada vegada tenen més potència, cada vegada hi participa més gent, més carrosses, més comparses, i això és perquè crec que s'estan fent bé les coses. Evidentment hi ha un gran esforç per part de totes les colles,
però l'Ajuntament, des de bon punt, està treballant amb tot el que té el seu abast per donar facilitats perquè aquestes coses puguin treballar durant l'any i puguin fer aquestes creacions que són tan espectaculars i que donen tant de nivell al nostre carnaval i el fa referencial no només al Vall d'Icaia, sinó al Camp de Tarragona, també. La festa de dissabte als Caus començarà a dos quarts de dotze de la mitjanit a càrrec dels DJs Xior i Xart.
L'endemà diumenge es farà la segona gran rua del Carnaval Torrenc, que recorrerà al passeig marítim. Sortirà del passeig en Rafel de Campalans a les 12 del migdia i recorrerà tota la façana marítima fins a arribar a Cal Bofí. Enguany per primera vegada estarà prohibit tirar confeti en aquesta rua per no embrutar l'arena i evitar que els residus arribin al mar.
perquè, evidentment, com aquest confeti no compleix amb les condicions de biodegradació i tota aquesta qüestió, vam creure convenient, després de parlar en matèria de residus i tot això, que s'havia de prohibir o de limitar
el fet que no es pogués fer ús d'aquest confeti durant la rua de la platja per no malmetre el litoral de costa del nostre municipi. Després, a les 3 de la tarda, hi haurà el dinar de Germanó, que també es farà als caus. La batalla de confeti es farà aproximadament a les 6 de la tarda al Passeig de la Sort.
Després d'uns dies de disbauxa, tocarà acomiadar ses majestats carnestoltes. Com és tradició a Torre d'Embarra, el seu solemne enterrament es farà dimarts. La comitiva fúnebre sortirà a les 7 de la tarda de l'Avinguda Pompeu Fabra i anirà fins a la plaça mossèn Joaquim Brunat, on es farà l'enterrament i la sardinada a un preu de 3 euros.
Aquest carnaval incorpora novetats en el sistema de jurat. Enguany l'integraran un membre de cadascuna de les carrosses i comparses. Serà, per tant, un jurat ampli format per 24 persones. El regidor de festes, Xavi Suárez, ha destacat que s'ha consensuat aquest sistema amb les colles perquè el model d'un jurat professional que s'havia intentat implantar els darrers anys no s'ha acabat de consolidar.
Es feia una crida pública per buscar un jurat professional en el camp de la fusteria, en el camp de l'electricitat, pintura, disseny, bai, etc. Evidentment, és un format que hem provat i que potser no ha plegat.
el consens que nosaltres haguéssim volgut i, evidentment, li vam demanar a les colles en aquesta comissió de treball que tenim anual que ens proposéssim com havíem de resoldre aquest neguit que potser no generava aquest consens. I d'aquesta manera hi ha consens màxim perquè totes les colles tenen alguna cosa a dir.
Com en les edicions anteriors, els premis es lliuraran durant el dinar de diumenge, es mantenen les categories de millors comparses i carrosses, la sàtira, la idea més original i la coreografia. D'altra banda, hi tornarà a haver premi per votació popular. Es podrà votar des de dissabte al vespre fins dimarts al matí. Aquest premi es lliurarà durant l'enterro de la Sardina.
La celebració del Carnaval protagonitzarà bona part de l'agenda d'actes del cap de setmana al Baix Gaià, sempre que el temps ho permeti. A Altafulla dissabte al vespre es viurà la Gran Rua pels principals carrers del municipi. Serà a partir de les 9 de la nit. El recorregut acabarà el Poliesportiu Municipal, on hi haurà la Festa de la Xatarra. Diumenge a les 11.00.
Es farà la rua pels carrers de Baixamar, que acabarà a dia Augusta. Amb el concert del grup fem versions. Això serà al matí i, finalment, a la tarda, a les 5, es farà una tercera rua i la festa final a la plaça del Pou. Al Carnaval d'Altafulla participen quatre carrosses i quatre comparses.
A Roda de Barà també se celebra el Carnaval aquest cap de setmana. Dissabte a les 12 hi haurà la Rua de Platja des de la plaça Luis de l'Olmo. La Gran Rua es farà també dissabte a partir de les 6 de la tarda pels carrers del nucli urbà. En acabar a dos quarts d'11 de la nit hi haurà festa al casino municipal amb DJ Quiles i Mont Blasco. Finalment, diumenge a la tarda també tindrà lloc la Rua Infantil a partir de dos quarts de 6. Acabarà amb un espectacle infantil i xocolatada.
Fora del Carnaval, aquest diumenge se celebrarà l'11 Trail de Creixell. Serà en format trail amb cursa d'iniciació i caminada. El primer d'11 quilòmetres arrencarà a les 9 del matí des del Parc Esportiu. 5 minuts després ho farà la cursa d'iniciació de 3,7 quilòmetres i la caminada.
Les celebracions i actes d'aquest cap de setmana pel Carnaval dependran molt de la situació meteorològica. Després de la treva d'aquest divendres al matí, el vent tornarà a ser protagonista a partir d'aquest vespre i durant bona part de dissabte. Encara que no se preveu arribar a la situació d'aquest dijous, el Servei Meteorològic de Catalunya sí que ha activat alertes de perill de nivell alt a pràcticament tota la demarcació de Tarragona,
El Penedès, Part de Ponent i els Pirineus de Lleida i Girona. En el cas del Tarragonès, aquest vespre s'activarà el nivell de parí alt, que es mantindrà actiu fins demà dissabte a les 6. La previsió indica que hi hauria una nova treva durant la tarda i nit de dissabte, encara que després, a la matinada i fins a les 6, es tornarà a activar un avís, que en aquest cas serà de nivell moderat.
Segons ha explicat el Meteocat, el vent bufarà de component nord i oest i es poden produir ratxes màximes que superin els 25 metres per segon. I pel que fa a l'episodi d'aquest dijous, la conseqüència més destacada ha estat la mort d'una dona de 46 anys a Barcelona.
El Departament de Salut n'ha informat aquest matí. La dona es trobava en estat crítica a l'hospital de la Vall d'Hebron després que li caigués a sobre part del sostre en una nau industrial ubicada al districte de Sant Andreu. La víctima era una de les nou que estaven ingressades en hospitals pels efectes de les ventades, entre les quals dues han estat crítics i tres greus.
Des de Protecció Civil defineixen aquest episodi de vent com històric. Els bombers van atendre gairebé 3.500 avisos fins a les 10 de la nit d'ahir dijous. El telèfon 112 va rebre unes 6.000 trucades. Claudi Gallardo, cap de suport dels bombers, explica en què han consistit les actuacions que han fet.
Bàsicament els serveis que hem fet són assistències tècniques, la major part per branques caigudes, per arbres, també assistències tècniques derivades d'elements constructius, d'elements d'emobiliari, com són elements que tenim en terrasses, testos, toldos i demés, i també patologies de edificació una miqueta més greus, com pot ser caiguda de murs i altres afectacions una mica més severes.
El temporal de vent ha deixat ratxes màximes de 166,7 km per hora a Puig-Sasoyes, 138,6 espot i més de 120 a Portbou. A Tordambarra el registre més alt va ser de gairebé 70 km per hora.
Torra d'en Barra està impulsant tres actuacions estratègiques per modernitzar i millorar el subministrament d'aigua potable al municipi. Entre aquestes hi ha la renovació de canonades, sectorització i regulació de pressions, sobre la qual us vam parlar ja aquesta setmana. A més, també es treballa en la recuperació dels pous del Pujol i en la digitalització i control de la xarxa.
Són intervencions clau per millorar l'eficiència, la sostenibilitat i l'autonomia del sistema de subministrament d'aigua potable al municipi. Una d'elles és la recuperació de dos pous que es troben en desús des del 2010 i la connexió amb el dipòsit del Pujol, situat a la mateixa zona. Aquests dos pous podrien aportar fins a 400.000 metres cúbics anuals d'aigua i reduir un 30% la dependència de l'aigua del CAT, el Consorci d'Aigües de Tarragona.
Les obres han estat adjudicades a l'empresa SGAB per uns 183.000 euros que es cobreixen amb una subvenció del CAT de 160.000 i amb la partida d'inversions prevista en el contracte de concessió del servei de l'aigua. Els treballs tindran una durada aproximada de dos mesos.
A més, aquesta setmana us hem explicat que ja han començat les obres de renovació de canonades, sectorització i regulació de pressions. S'estan canviant trams de canonades en punts de la xarxa considerats obsolets, com l'Avinguda Sant Jordi i els carrers Baix de la Sant Pere, Tarragonès i Bargantí. També es crearan quatre nous sectors de control als Munts, a la plaça Aragó, a la nova Torre d'Embarra i a la Marítima Sud.
El regidor de Serveis Tècnics, Raül Garcia, comenta que això permetrà aconseguir una gestió més eficient de l'aigua i una regularització de les pressions. Consisteixen, bàsicament, en això, la renovació de la xarxa de subministrament d'aigua, la renovació d'algunes de les seves canonades, i també, que és dels punts més importants, la creació de nous punts de sectors de sectorització per aconseguir una gestió
del servei de l'aigua i, a més a més, també la regulació de pressions.
Les obres les fa també l'empresa SGAB per 396.000 euros. Del total de la inversió prevista, 216.000 són finançats per l'ACA i la resta s'inclou a la partida d'inversions del contracte de l'aigua. Finalment, també ha sortit a licitació el projecte de digitalització i control de la xarxa en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat amb fons Next Generation.
El projecte preveu la implantació de sistemes de sectorització funcional, la instal·lació d'equipaments de mesura i control, el monitoratge de la qualitat de l'aigua, la detecció de fuites i l'ampliació dels sistemes de telelectura i gestió de dades. Així es volen resoldre les limitacions pel que fa al coneixement detallat dels consums i del comportament hidràulic dels diferents sectors.
El pressupost base de licitació és de 337.000 euros i el termini de presentació d'ofertes finalitza el 26 de febrer. L'equip de govern de Torredembarra porta aprovació al DuproCim, el document únic de protecció civil municipal. Aquest és un dels punts principals al ple ordinari del mes de febrer que se celebrarà dilluns vinent a partir de dos quarts de deu del matí.
L'ordre del dia també inclou la derogació de l'ordenança sobre l'estalvi i ús eficient de l'aigua i la creació d'una comissió per posar al dia les àrees de tecnologies de la informació, administració electrònica i arxiu. Així mateix es porta en aprovació les bases per a les subvencions esportives d'enguany. D'altra banda, es debatrà un dictamen per desestimar la petició de reequilibri econòmic que ha presentat l'empresa La Hispano de Fuentes en Segures, que s'encarrega del transport urbà a la torre.
A l'apartat d'emocions s'en debatran tres. Una l'han presentada de manera conjunta, el PSC, Esquerra Republicana, Junts i Alternativa Torredembarra, i planteja la instal·lació d'una llambor d'estolpensteina en memòria del torrenc Esteve Canyelles Margalló, que va morir al camp de concentració de Gusen.
D'altra banda, l'Alternativa ha presentat una moció demanant que s'habiliti una connexió directa en bus entre Torre d'Embarra i Barcelona. El regidor Carles Fuixet comenta que és una reclamació que ve de lluny i considera que és el moment adient per reclamar-ho.
I és important que tota aquella gent que va cada dia treballar a Barcelona, als seus voltants, tingui un transport adequat a les seves necessitats. Per això aquesta moció. Per això la nostra preocupació, que no ve d'ara, sinó de fa temps. I, a més a més, ara ens trobarem properament amb els nous problemes, amb els tuners de la garrafa i les oves que s'han de fer per acondicionar-los. No és un tema puntual d'ara, sinó que fa temps que ho estem reclamant. Ja vam reclamar-ho
les passades obres que es van fer, els túnels, i creiem que l'ajuntament s'ha de mullar. I tots els que estem a l'Ajuntament, tots els partits, hem de fer prou pressió perquè trobem barra a retingir el transport i la condició que es mereix. En declaracions a una torre, l'alcalde Valepino ho ha qualificat d'oportunista perquè l'equip de govern ja hi està treballant després d'haver-se reunit amb els usuaris afectats pel caos de regionals i rodalies.
d'aquestes converses, un regidor de l'oposició ha presentat una moció que no sàpiga que ens ho fa, demanant que fem tot això que estem fent. I des d'aquí aprofito per dir que no s'entén aquesta manera de fer política perquè en contra de posar-se al costat de l'equip de govern i dir en què puc ajudar, posem-nos a treballar, s'ha posat la informació i ha presentat una moció dient que fem tot això, que ara mateix
La tercera moció l'ha presentat Vox i demana que se prohibeixi l'entrada de pendències municipals a persones que portin la cara tapada.
D'altra banda, aquest serà el darrer ple del fins ara regidor de la CUP, Toni Sacristant, que posarà punt final a la seva etapa a l'Ajuntament per motius professionals. Està previst que durant la sessió d'aquest pròxim dilluns es formalitzi la renúncia del regidor anticapitalista, que ha estat el consistori en el mandat 2015-2019 i ara des del 2023. En declaracions a Onalatorra, Sacristant ha assegurat que, tot i el relleu de persones, el projecte de la CUP tindrà continuïtat.
Donar continuïtat al mateix projecte polític, amb les mateixes formes, amb les mateixes ganes, però amb canvis de cares. Vull dir, la CUP, ni la de Torra d'en Barra, ni la d'arreu dels països catalans, es caracteritza per tenir unes úniques cares visibles, no? Senyor que entenem donar valor al col·lectiu, a la militància...
que és la que nos dreix el nostre projecte polític. El seu substitut serà Robert Atai, que era el número dos a la llista de la CUP a les eleccions municipals del 2023. Aquest prendrà possessió del càrrec al ple del mes de març.
El govern de Torredembarra ja té enllestit el projecte de pressupostos participatius per aquest 2026. Segons ha avançat a Ona la Torre el regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, la setmana vinent es donaran a conèixer tots els detalls. En concret, en Ramírez ha comentat que s'explicarà com seran les fases per engegar aquests pressupostos participatius i els mecanismes per canalitzar la participació de la ciutadania. També es donarà a conèixer el calendari que han previst per realitzar tot aquest procediment.
Justament aquesta propera setmana, si tot va bé, presentarem els pressupostos participatius, anunciarem també les diferents fases i les dates més importants al transcurs d'aquest procés participatiu, en el qual també s'incluirà una reunió informativa oberta a la ciutadania per explicar bé aquestes bases, com funciona...
La presentació de propostes, la selecció de les propostes finalistes i la votació final. El regidor de Govern Obert i Comunicació ha avançat alguns detalls a la Casa de la Vila, on ha comentat que la ciutadania podrà proposar els projectes que vulgui per incloure en aquests pressupostos participatius. Evidentment, s'hauran d'ajustar a la disponibilitat econòmica i la capacitat de l'Ajuntament per executar les intervencions.
Han tingut diferents models de participació en el qual la ciutadania podia, com aquell qui diu, acabar de decidir el model d'un o l'altre o prioritzar. En aquest cas és una fulla en blanc en el qual tots els ciutadans podran redactar les seves propostes que considerin.
dins d'uns paràmetres que siguin inversions i que, per exemple, siguin d'àmbit municipal, però tot això està ben redactat, ben explicat, i bé, i a partir d'aquí utilitzar aquests diners que es decideixin per als pressupostos participatius...
Ramírez també ha avançat que destinaran uns 200.000 euros i comenta que aquests pressupostos participatius serà pel que queda demandat i espera que el següent es torni a fer una nova convocatòria. Considero que és una quantitat molt bona i sobretot per aquest primer pressupost participatiu i recordem que aquest...
El procés participatiu serà 2026 i 2027, i el següent mandat s'hauria de fer un altre procés participatiu dels pressupostos. Aquesta setmana us hem explicat que, finalment, l'Ajuntament ha renunciat al possible acord extrajudicial amb Teico, derivat del castor d'Embarra. Amb aquests diners es preveien finançar els pressupostos participatius. Finalment, des del govern s'ha optat per altres vies per pagar-los.
Aquest divendres 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio i des d'on a la Torre ens sumem un any més a la celebració. Enguany ho fem amb la participació al programa el dia R, que hem emès aquest matí, i una jornada de portes obertes que es farà a la tarda.
El dia R l'impulsen conjuntament la xarxa i la Federació de Ràdios Locals. Desenes de ràdios d'arreu del país s'han sumat a l'especial que ha servit per posar en valor la tasca social de les emissores de proximitat. L'activitat s'emmarca en la voluntat de fer visible la força, diversitat i funció de servei públic dels mitjans locals
com a eines d'informació, cohesió i participació ciutadana. En aquest sentit, la consellera delegada de la xarxa, Núria de José, ha remarcat la importància de la ràdio per potenciar l'educació mediàtica i lluitar contra la desinformació.
Estem en un context de desinformació molt gran i al final és important que aquesta gent que ha entrat, tots hem entrat de cop, a un entorn digital on ens arriba molta informació, moltíssima informació, a més a més, molta d'aquesta informació que està desviaixada i que persegueix uns objectius que no afavoreixen precisament la nostra llibertat a l'hora de poder triar.
Doncs què hem de fer? Tenim un compromís social també d'intentar educar la ciutadania perquè pugui fer un ús segur en aquesta aproximació a la informació.
Amb el lema Sempre hi som, el programa ha passat per diferents punts del país per mostrar el paper de les emissores informant, educant, entretenint i preservant la memòria col·lectiva. Des d'On a la Torre ja hem participat en un espai elaborat per Mònica Sucies explicant la funció cultural que impulsen les ràdios. També la coordinadora Raquel Martínez, com a presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, ha estat entrevistada per Eduard Virgili, d'Altafulla Ràdio, per explicar quins són els reptes de futur de les ràdios de proximitat.
D'altra banda, motiu del Dia Mundial de la Ràdio, a Onalatorre celebrem una jornada de portes obertes amb una visita a les instal·lacions de l'emissora per conèixer els estudis i com treballem. La iniciativa la impulsa a la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, que presideix, com dèiem, la coordinadora d'Onalatorre, Raquel Martínez. Les portes obertes tindran lloc aquesta tarda, des de dos quarts de set fins a les vuit, per participar-hi. Es recomana una inscripció previa enviant un correu electrònic a onalatorre.cat.
Hi ha esports. Moltes competicions s'aturen aquest cap de setmana a motiu de la celebració del Carnaval. Així, dels principals equips torrencs només competeixen els sèniors del Sèbol. El primer equip masculí es desplaça fins a Saragossa per enfrontar-se a l'IDESCAR Saragossa, en partit corresponent a la jornada 17 de Primera Nacional. Els torrencs arriben al maig després de la derrota del passat cap de setmana a casa contra el tren de Sòyer.
Ara tenen, en canvi, una bona oportunitat per sumar 3 punts, ja que visiten el cue de la classificació del grup B, un Saragossa que només té 6 punts. El Sebol en suma 23 i és cinquè. Un triomf deixarà gairebé garantida la permanència. El partit es juga aquest dissabte a un quart de sis de la tarda.
Per la seva banda, el primer equip femení del Sèbol es desplaça a Lleida per jugar contra el Seixell aquest diumenge. És el partit de la tercera jornada de la fase de promoció de Primera Catalana. Es jugarà a partir de les 6 de la tarda. Les dos Caralisedes sumen de moment una victòria i una derrota en aquesta segona part de la temporada a Primera Catalana.
I parlem també del Torredembarra Bàsquet Club que es va imposar dimarts al club bàsquet Cambrils per 96 de 93 en un dels partits que tenia pendents a primera territorial. Els de Màrio Martí encadenen d'aquesta manera tres victòries consecutives. L'equip torrenc va guanyar gràcies a una gran segona meitat en un partit que es va decidir a l'últim quart. La Torre puja fins a la novena plaça amb 22 punts, sortint del descens i tenint en compte que encara té un altre partit pendent davant l'emposta.
I fins aquí l'informatiu. Us hem acompanyat Josep Sánchez i Raquel Martínez. Gràcies per la vostra atenció i feliç Dia Mundial de la Ràdio.
Hola, em dic Albert Sabater i sóc el director de Ràdio Tordera. Ràdio Tordera, un dels seus objectius és que la població, la ciutadania, es vegi reflectida en la pròpia programació de la ràdio, les seves preocupacions, els seus anells, els seus dubtes, les seves opinions i una bona manera de fer-ho són les tertúlies perquè hi participa moltíssima gent. De fet, l'aposta de Ràdio Tordera...
Per les tertúlies podríem dir que és històrica, tenim documentat un dels primers programes l'any 82 que es feia, que era un programa que es deia els cuiners de la ràdio, que partint d'una recepta de cuina acabaven discutint sobre l'actualitat del dia.
Actualment la presència de tertúlies a Ràdio Tordera és molt important. De fet, en tenim tres tipus. N'hi ha una que està, diguéssim, inclosa dintre del magazín diari, que es fa cada dia a partir de les 11 del matí. Normalment acompanyen en el presentador uns 4 o 5 tertulians. Cada dia un s'encarrega de proposar un tema i després això es va canviant. Es van fent...
evidentment combinacions per tal que el debat o la tertúlia sigui rica. Hi ha moltíssimes procedències, la majoria evidentment són persones que s'han jubilat, però sí que mirem això, que hi hagi diferents sensibilitats amb diferents currículums des del món de l'ensenyament, el món de la política, el món del dret, inclús també del món científic, que sovint intenten combinar en funció també de com va l'actualitat.
Aquestes serien les tertúlies que fan referència al magazín diari de l'ara i aquí. I després en tenim dues de temàtiques. Una, esports, molt centrat en l'esport local. I finalment tindríem la tertúlia dels polítics, que aquesta la fem un cop al mes. Aquí sí que venen portaveus de les diferents formacions polítiques amb la intenció de durant màxim 30 minuts...
parlar sobre els temes que s'han portat a ple la setmana anterior. La missió d'aquesta tertúlia que està emmarcada dintre dels serveis informatius de la ràdio és de resumir els plens.
Antigament sí que hi havia moltes trucades telefòniques, a vegades, encara n'hi ha alguna, per exemple, sobretot les tertúlies que fem en el magazín, però sobretot és a través de les xarxes socials que juguen un paper molt important, no? Sobretot Facebook, que és una xarxa social on nosaltres hem detectat que el públic que tenim ja té una certa edat, participa molt, a més a més donen moltes respostes i opinen i rebaten el que es pot fer.
El potencial de la proximitat de les ràdios locals, penso que aquí és molt clar. Podríem estar parlant d'una cinquantena de veïns de Tordera que venen a la ràdio de manera regular, que ells assumeixen que tenen una responsabilitat en el que expliquen,
I la ràdio també assumeix que, a vegades, això més d'una vegada i més de dues ens porta a haver de fer de mediadors, però creiem que això és en favor també de la pluralitat i també de la tasca que com a mitjà de comunicació tenim de difondre el que la gent de Tordera pensa.
i també de contrastar-ho amb el que realment hi ha. Per tant, l'aposta per Ràdio Tordera és ferma en aquest aspecte de les tertúlies, entenent-ho que és una participació ciutadana molt intensa, però, evidentment, això enriqueix moltíssim la nostra programació. No és que Tordera tingui un punt de vista diferent de la resta del món, però sí que els torderencs saben veure aquestes opinions amb ells mateixos a l'hora d'entendre la realitat.
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Estem aquí a la plaça d'escorxador de Torre d'en Barra després d'aquesta segona sessió de participació ciutadana que s'ha fet en el marc de l'elaboració del projecte pel pla de barris de Torre d'en Barra, nucli antic. Parlem amb l'Andreu Grinyo, que és arquitecte i que està treballant amb l'Ajuntament, amb l'equip que treballa amb l'Ajuntament per elaborar aquest projecte. Què tal? Hola, bon dia. Bé, gràcies.
Bé, aquesta ha estat la segona sessió participativa que heu fet, que consisteix en una ruta exploratòria. Primer de tot, com ha anat en quant a participació, en quant a tots els intercanvis que heu rebut per part de la ciutadania? La veritat és que estem molt contents perquè de vegades els processos participatius depèn molt de les dinàmiques de cada poble i aquí la veritat és que el casc antic, el veïnatge, ha sigut molt participatiu, tant a la primera sessió que vam fer
Fa uns dies, com avui, avui hem muntat dues rutes, després suposo que podré explicar-ho, i la veritat és que les aportacions que fan els veïns estan bastant ben estructurades, tenen sentit, s'ha fet amb un clima respecte també, i sense caure en general amb coses molt particulars, molt petites, de jo tinc un problema a casa meva, que és no sé què, sinó que la visió ha sigut bastant de barri, en aquest cas de casc antic, i la veritat és que felicitats.
No sé si una de les coses, perquè parlant amb el regidor, que van sorprendre, no sé si d'aquesta també, però sobretot també de la primera, és aquesta alta participació que hi va haver per part del veïnat. Sí, sí, vam muntar, de fet, teníem preparades quatre taules cadascuna amb una temàtica diferent.
Esperàvem entre 10 persones, 10-15 persones per taula. Va venir bastanta més gent. No tothom va voler participar a les taules registrant la seva participació, però sí que van participar en comentaris. Oients n'hi van haver més que els que van proposar temes. I sí, sí, la veritat és que ens va sorprendre i de fet se'ns va quedar petit calmant-nos.
sobre la jornada o la sessió que s'ha fet aquesta tarda. Deies, s'han fet dues rutes per diferents punts de nucli antic. Us heu trobat a la plaça del Castell. Hi ha hagut aquesta divisió en dos grups. Una mica quins criteris s'han seguit i quin era l'objectiu que buscaveu també en aquesta divisió i el camí que s'ha fet.
Sí, en aquest cas sí que la participació va ser limitada, havies de fer una inscripció prèvia perquè si fem grups molt grans al final és complicar que tothom escolti, que sigui una participació endreçada de manera que necessitem un volum de gent limitat. I l'altre s'ha separat amb dos recorreguts també.
perquè per fer dos temes diferents, un més enfocat a la part urbanística i ambiental, és a dir, com ens trobem a la ciutat com a ciutadans, i l'altre volíem abordar una mica el tema comercial, no sobretot de l'eix comercial, de com funcionen els comerços, quina problemàtica hi ha. Llavors, com que són temes molt diferents, potser vam pensar que s'havia acertat fer aquesta petita divisió temàtica i que a més seria més dinàmica i més ràpid, també tens gent caminant,
Hem de tenir en compte que hi ha gent diversa, hi ha gent gran, hi ha gent jove, llavors els joves poden caminar més estona, la gent gran no pot tenir de peu molta estona. I perquè la gent participi també vas a intentar fer dinàmic curt, o sigui que aquest era l'objectiu una mica. Hem vist que ha funcionat també, heu anat repartint uns plànols de nucli antic, suposo que també per tenir aquest suport...
gràfic per anar marquant punts o anar marquant la ruta, que també en la primera sessió també es van utilitzar aquests plànols, són una dimensió més gran. Sí, els plànols de la primera sessió es va dividir, estava dividida en dues parts, una primera era intentar entendre quins reptes tenia cada zona sobre el plànol.
Perquè nosaltres, òbviament, penso que treballem amb indicadors, però no sabem exactament, no tenim el coneixement de la ciutat o del poble, en aquest cas. Llavors, la gent pot aportar molt més. Nosaltres veiem una plaça que té un desnivell. Sempre dic, mira, la plaça d'Escorxa d'on estem ara és un bon exemple. Que dius, hi ha unes escales, hi ha unes parets i no sé què, i sembla que tens poca visibilitat i que podria ser un espai insegur, des d'un punt de vista forani. Però potser et diuen, no, no, aquestes parets no me les toquis,
perquè em va molt bé, perquè els nens juguen cada tarda a futbol. Llavors, aquest coneixement de l'ús que se'n fa a l'espai públic, els que som de fora, que podem tenir molt coneixement tècnic, però el pràctic i l'evidència no la tenim. Llavors, es va fer, primer, una primera fase de diagnòstic, després es va fer una segona dinàmica, que era la proposta de solucions sobre els reptes que s'havien detectat,
I la gràcia d'avui era tot el que s'havia analitzat, que ja havíem fet un resum, portàvem un pla, un recorregut en cadascuna de les dues temàtiques, dels dos grups que hem resmantat, i en cada recorregut, a cada parada, hi havia uns temes, més o menys a tractar, que eren una mica el resum, per intentar guiar una mica...
per no començar a parlar des de zero, doncs tenir i dir, escolta, l'altre dia vau dir que hi havia problemes amb el cablejat aèri, doncs ho veiem, no ho veiem, què opineu, què es pot fer, i llavors al veure-ho in situ, realment surten uns altres tipus de propostes, inclús,
de cara als veïns i de cara a nosaltres, un altre tipus de coneixement de la realitat del que estàvem parlant l'altre dia, poder, de com es podria solucionar. Sobre el terreny és molt millor. És una mica més cansat, sí que és veritat que s'ha de fer un petit esforç, però creiem que és positiu.
Potser és una miqueta aviat per saber-ho. Suposo que ara heu d'analitzar tot el que s'ha parlat i tota la informació que heu rebut, però no sé si ja heu pogut detectar algunes propostes, reivindicacions que es van repetint entre els veïns i que es pot considerar que són prioritàries.
Sí, sí, sí, o sigui, a veure, hi ha un tema de degradació física que és evident, també el presentar-se a Lleida Barres és perquè el consistori és conscient que hi ha aquest repte, que hi ha zones, hi ha carrers que tenen molt potencial perquè és el casc antic,
tens un patrimoni històric, però que en canvi està relativament degradat. Hi ha carrers que són estrets amb voleres molt estretes, que s'ha de conviure el vianant amb el vehicle rodat, amb el par rodat de vehicles, i és una mica complicat, i és que hi ha situacions d'inseguretat, també hi ha temes d'accessibilitat, els graons, tot això, per la gent gran, doncs és un problema.
I si s'han detectat cosetes d'aquestes, que hi ha abans el cablejat aèri, tal com es mira la llei de barris i viles, es mira sobretot els que van en poste aquí a Torrent Barra, un dels temes és que hi ha molt, molt cablejat.
que no va en poste, però, escolta, és aeri, es veu a tot arreu i hi va amb uns anclatges que són, de fa uns anys, estan bastant deteriorats i la veritat és que si es pogués actuar amb coses d'aquestes seria una millora bastant important per a la vila.
Una de les coses que vas comentar en la primera sessió, en la presentació de la primera sessió, i que potser queda una mica l'atenció, que vas esmentar la primera convocatòria de la llei de barris en aquell moment, fa com 15 anys o més, més de 15 anys ja, gairebé 20,
Veient els resultats amb el temps que ha passat, es veia que hi havia una primera actuació però que això no significava que al final hi ha hagut una degradació amb el pas del temps perquè potser s'actuava només en temes més urbanístics, segurament, o d'urbanisme de peu de carrer. Això ha fet que reformulés una mica aquest pla de barris, aquestes condicions per entrar, i no sé si això també, en definitiva, que és important,
elaborar el projecte, presentar el projecte segons els criteris que està establint el pla de barris per poder tenir èxit i per poder ser un dels escollits. Sí, sí, com bé dius, crec que vam fer un diagnòstic correcte perquè sí que es va millorar molt, o sigui, va ser útil, no vull que ningú s'enduvi una impressió que no és. Va ser útil, però sí que es van detectar que hi havia zones que, tot i que la problemàtica que tenien, darrere hi havia molta problemàtica social que, asfaltant, pavimentant quatre carrers i arreglant una plaça, al llarg del temps no es solucionaven, no?,
Llavors, en aquest cas es planteja l'obligatorietat de destinar un 25% de les actuacions mínim en els tres eixos que treballen, l'ambiental, l'urbà i el social. Llavors, aquest plantejament sembla més encertat en el sentit de dir anem a potenciar un barri que té unes certes dificultats, uns reptes, intentant atacar tots els elements que ens poden ajudar a sortir una mica, a pujar un esglaó en el nivell de dignificar-los.
I a l'hora de traduir-ho això en aquestes dues sessions que hem viscut, no sé si és difícil, perquè segurament la primera impressió que et ve quan parles amb el veïnat i tothom que vol dir la seva són coses d'actuacions sobre els carrers, són aquesta part d'urbanisme, actuacions que es puguin veure. No sé si és més difícil treure la part, potser sostenibilitat sí, o la part aquesta més socio-econòmica, que també costa trobar més propostes o han sortit igual.
La veritat és que la primera sessió va anar molt bé perquè realment van sortir bastant en paral·lel. És veritat que sembla que la part urbanística i urbana és la més visible, però per exemple en temes d'albert urbà, que aquí hi ha places, tampoc n'hi hagin tantes, però vull dir que Barmocas tenen catalogades qualificades com a zona verda,
tenen quatre arbres i tenen paviment dur, hi havia molta gent que es queixava que faltava verd al nucli antic, que també és difícil perquè són carrers estrets, de casc antic, és normal, però bé, això és un repte que s'ha de plantejar i a veure com s'afronta. També per què? Perquè a l'estiu fa calor. Són zones que si no tens ombra, doncs anem a buscar quines maneres podem tenir per millorar el confort climàtic i que la gent visqui millor, no? No només en l'ús de l'espai públic també es poden plantejar millores d'eficiència energètica pels habitatges.
plantejar algun tipus d'ajudes o de programa perquè es pugui treballar en aquests temes més d'habitabilitat interna, de cara a dins, no només de cara a fora, que al final fa que tot millori.
A partir d'ara, es fan aquestes dues sessions, s'ha fet també una enquesta a través de l'aplicació Viu la Torra, quant a formes de participació de la ciutadania, del veïnat. A partir d'ara, aquesta participació, com seguirà fent-se? Quins són els següents passos que s'han de donar per acabar la bona aquest projecte?
Sí, en principi està plantejat, bueno, ara s'han d'acabar treballar les dades, les de la primera sessió ja més o menys, ja vam fer resum i ja tenim dades per presentar, a les d'avui les treballarem, també s'ha gravat tot el que s'ha anat dient a les dues passejades, llavors hi ha una sessió de presentació de resultats en què també s'exposarà als veïns,
com ha anat i que també puguin dir la seva sobre això que s'està exposant com a resum concord amb els que ells creuen que han viscut i la idea és que sí, jo crec que per part de tothom amb qui vas parlant la veritat és que la gent en general està contenta de poder participar i també els mateixos tècnics i regidors de l'Ajuntament també diuen que és positiu
perquè el que va començar una mica com gairebé, jo crec, una aplicació, des del Pla de Barris, que la gent ha de participar, en canvi, jo crec que els està alimentant. I avui parlàvem que s'havia aturat un projecte d'una plaça en un ple per dir, escolta, estem rebent informació de la gent que ens interessa, que hauran de viure aquesta plaça, anem a escoltar-los primer abans la tirar endavant. Llavors, només aquest exercici, en el fons, ja és molt positiu.
Sobre aquest projecte, ja hem tingut una convocatòria del Pla de Barris, les primeres resolucions que hi ha hagut dels projectes d'aquest nou pla. No sé quin nivell d'optimisme podríem tenir, perquè aquí a Torre d'Embarra estem molt il·lusionats amb la possibilitat que hi hagi aquesta concessió del Pla de Barris, de la subvenció. No sé quin nivell de dificultat hi ha quant als ajuntaments, vosaltres que controleu més la part tècnica,
per realment poder optar a una subvenció d'aquest tipus? La veritat és que aquesta pregunta és difícil perquè nosaltres farem tot el possible i, òbviament, ho fem perquè creiem que hi ha possibilitats. Al final, nosaltres, de cara a la Generalitat, com a proposta, has de passar uns filtres. Llavors, el primer, bàsic, és de com delimites l'àrea, que crec que està ben delimitada en aquest sentit. Després tens un tema de rendes mitges. Llavors, això ho complim segur perquè estem un 25% per sota...
Així en números rodons, érem sacra el 26 respecte a la convocatòria, els números de l'any passat, la informació que va anar l'any passat. Es treballa amb dades de rendes de l'any 2022 i estem un 26% per sota la mitja Catalunya, per tant, en aquest sentit anem molt bé, estem ben posicionats, estem igual de ben posicionats que Olot, que ha guanyat i que és l'exemple a seguir per tothom.
Què pots fer després decidir? Hi ha una part d'indicadors que no sabem, que aquí anem a cegues perquè competeixes amb la gent que es presenta a la mateixa convocatòria. Per tant, hi ha algunes puntuacions que sí que saps que pots treure perquè ja estan marcades, són de sí o no, i per tant, si ets un àrea de mercat tensionada, d'immobiliari tensionat, ja puntues. Però saber si puntuaràs molt millor que els altres és difícil.
I l'altra és com es valorin les propostes que es plantegen. Les propostes d'actuació, crec que s'està fent la feina bé en aquest sentit, perquè, òbviament, anirà recolzada per la participació, i això van dir que ho valorarien positivament a les jornades que van fer, però més enllà d'això, treball i bona voluntat són les dues coses que podem aportar, però no et puc previar al futur. Ho intentarem, entre tots ho estem intentant.
Això s'ha de presentar a la primavera, no? En principi sí, però mai saps. Nosaltres treballem amb aquest horitzó, pensant que ara ja tenen resoltes les de l'any anterior, que el primer any, que sí que els va costar més perquè les coses que es fan és normal que costin, i que es triï una miqueta més, i llavors pensem, totes les informacions que van arribant així, sembla ser que cap a la primavera surti la propera convocatòria.
Entenem que per ajuntaments com el de Torre d'Embarra, que és un exemple que suposo que es pot extrapolar en molts altres municipis de Catalunya, una inversió d'aquest tipus és una cosa excepcional. La quantitat de subvenció que suposa, tot i que també s'hagi de fer un esforç municipal, que en quant a transformació d'una part del nucli urbà, en aquest cas el nucli antic, és fonamental poder tenir una subvenció d'aquesta mena.
Sí, sí, estem parlant d'uns 12 milions de pressupost, o sigui que per un municipi així, del tamany de tot Arranambarra, és molt significatiu. Dona la possibilitat de fer projectes que d'altra manera no es podrien fer. I de fet aquest és l'origen de la llei. I a més de fer-los a l'hora, no de dir ara faig una cosa, ara faig el projecte B, ara faig el C. Aquí pots actuar de forma molt enèrgica amb diferents camps, que s'haig la gràcia i potència des de la part...
més urbanística, com dèiem, a la part més social, econòmica, podem treballar en comerços. Amb l'altre dia em deien que hi ha una associació de comerciants que s'està fundant arrel del Pla de Garris. Ostres, perfecte. Hi ha una associació dins del nucli antic que ja està en Constitució i que han d'acabar de fer els papers però que també van amb moltes ganes. És el moment de poder agafar tota aquesta gent que està treballant amb ganes i de poder treballar junts a l'hora.
perquè està demostrat que a vegades quan treballes dilatat amb el temps, no seqüencialment, no és suficient. El temps et passa per sobre.
Doncs bé, veurem com acaba tot, veurem com va evolucionar aquest projecte. Hem parlat amb l'Andreu Grinyo, arquitecte, que està treballant en aquesta redacció del projecte pel Pla de Barris, en aquest àmbit del nucli àntic de Torre d'en Barra. Deixem ja que acabeu de fer aquesta anàlisi de la segona sessió participativa que ha tingut lloc avui, aquest dimecres, aquí pel nucli àntic de Torre d'en Barra. Gràcies. Gràcies a tu, que vagi molt bé.
Passatge. Veritat. Llengua. Participació. Innovació. Servei. Hola, sóc l'Albert Soler, el director de Ràdio Rubí.
El nostre programa estrella, com la majoria de ràdios locals, és el magazín informatiu Matinal. Amb permís de les retransmissions esportives del cap de setmana, el magazín és el Pal de Paller de Ràdio Rubí, que ha tingut diferents noms al llarg dels anys. Des de 2012 el programa es diu Rubí al dia, un nom ja molt consolidat, però abans s'havia dit la vida continua, abans el matí és nostre i encara més abans tot i més.
Actualment, el magazín Rubí al dia el fem cada dia de dilluns a divendres, de 8 del matí a les 12 del migdia, 4 hores diàries. I l'estructura és molt senzilla. De 8 a 9 és un informatiu pur de notícies de Rubí, un microinformatiu de 15 minuts que repetim 4 cops amb les actualitzacions que faci falta. De 9 a 10 és l'hora de les entrevistes i seccions més informatives, d'on surten una o dues notícies cada dia.
De 10 a 11 és l'hora de la tertúlia. Cada dia venen a la ràdio a debatre, de temes locals i algun de nacional, 3 o 4 persones vinculades amb la ciutat. I d'11 a 12 és el torn de la part més cultural i social del magazín. D'aquesta part també en surten una o dues notícies al dia de les entrevistes que hi fem.
Per el Rubí al dia hi passa tota la ciutat. Les entitats saben que si volen explicar a la ciutadania les seves activitats han de venir a la ràdio i ja ens busquen. Qualsevol obra de teatre o concert que es faci a la ciutat, abans també passen per la ràdio. Però els polítics també saben que el programa del matí és el seu punt de trobada. Un cop a la setmana fem una entrevista a cada partit. Dins la secció, els grups municipals opinen i un cop al mes entrevistem l'alcaldessa. Però a banda, els regidors de govern també venen a presentar els seus projectes.
Però no només els polítics, també venen els tècnics de l'Ajuntament a explicar els serveis que la Corporació Municipal ofereix a la ciutadania i a vegades són molt desconeguts. A més de tot això, totes les persones que passen pel programa matinal també són els nostres ulls i orelles del que passa a la ciutat. Quan venen, ens diuen «heu vist que ha tancat tal botiga» o «hem vist cotxes de bombers i de Mossos al carrer tal». Sabeu què passa? I de tot això ens surten més notícies.
La relació amb la ciutat és molt bona i participa molt amb nosaltres, però és cert que cada cop truca menys gent als programes en directe. Des de fa anys el feedback el tenim sobretot a través de les xarxes socials i des de fa sis mesos també a través del canal de WhatsApp que agrada molt.
Tots els que treballem en ràdios locals sabem que l'audiència que ens escolta en directe és poca. Ara, la pàgina web de la ràdio, www.radiorubi.cat, pengem tots els continguts de la ràdio en forma de podcast i alguns també en forma de videopodcast. I, per tant, els rubinencs ens poden veure i escoltar quan puguin i tinguin temps.
Però no ens conformem amb que ens vinguin a visitar a la web per si sols, sinó que els anem a buscar i els convidem a entrar gràcies a les xarxes socials. I ara també a través de WhatsApp, que ens permet donar una segona vida als continguts radiofònics. Diria que si no féssim això i ens quedéssim fent ràdio exclusivament, el ressò que volem que tingui tot allò que fem seria pràcticament zero. El dia R. Sempre hi som.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Hola, em dic Pili García i sóc la directora de Les 6 de Ravensbrück, un podcast de MuntFM que recull la història de sis lleidatanes que van sobreviure al camp de concentració nazi.
Doncs una mica per inconsciència. Sortíem de les eleccions municipals i ens volíem presentar a la primera convocatòria de pitching de la xarxa. Sabíem que una historiadora local havia fet un estudi en perspectiva de gènere i ens vam tirar a la piscina per explicar la història de les 6 de Ravensbrück. El que no sabíem és que aquestes biografies no estaven del tot investigades. És el que hem descobert que s'anomena biografies en construcció i de fet vam haver de fer una gran feina de recerca.
Aquesta docu-sèrie, o docu-podcast, com ens agrada anomenar-lo, consta de 16 capítols, 16 episodis, on hi ha participat moltíssima gent, des d'historiadores, testimonis, familiars, periodistes, experts i expertes en igualtat, psicologia, acompanyament al dol, etcètera. Perquè el que volíem era explicar les seves biografies i aterrar-les al present, perquè a mesura que les anàvem coneixent, anàvem coneixent les 6 de Ravensbrück, ens quedava cada cop més palès que les seves històries encara ens ressonaven avui en dia.
Tot i que al documental hi ha participat molta gent, l'equip que l'hem fet possible és molt reduït. Bàsicament, l'Anna Gasol i jo mateixa, i també ens ha donat suport a la producció l'Anna Canyi, periodista de la xarxa. Aquest Ocupodcast va guanyar la convocatòria de pitching i és per això que està coproduït amb la xarxa i amb M1 i també amb el suport de l'àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida.
I de moment, i dic de moment perquè ens hem presentat més reconeixements, ha guanyat el Premi, el millor àudio, els Premis de Comunicació Local i també el millor podcast de comunicació no sexista.
A nivell personal, les seves vides ens han inspirat i ens han remogut moltíssim. Totes elles eren dones meravelloses, fortes, potents. Dones que feien coses, moltes coses i molt importants. I moltes les feien per ideals. I ens agradaria pensar que alguna cosa d'elles se'ns ha encomanat. A nivell laboral, ha estat un descobriment de com ens agrada explicar relats sonors d'una manera nova per nosaltres. Un camí que no deixarem de banda.
Per a fer aquesta sèrie de documentals sonors hem sortit moltíssim de la nostra zona de confort. Penseu que Mont és una ràdio molt petita, amb molt pocs recursos, tant de personals com econòmics, i hem fet una producció molt bèstia pel que és la nostra capacitat.
ha implicat que treballéssim moltíssimes hores, moltes matinades i, sobretot, buscar recursos sota les pedres. Però no ho tornaríem a fer, és que ho tornarem a fer. Molts avui en pensem en el llegat que podem deixar a la ràdio de proximitat i aquesta sèrie és de les que deixen pòsit, de les sèries que creiem que han valgut la pena i que donen sentit a la nostra feina. I tot i la feinada que per nosaltres ha representat, que, de veritat, de debò, que ha sigut ingent, no dubtem que ho tornarem a fer. Repetirem.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar al dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. 3 dels ferits per les vendades d'ahir han rebut l'alta i continuen ingressades 3 persones més, una d'elles en estat crític. Un dels que ha rebut l'alta és un dels voluntaris de protecció civil que va resultar ferit greu a Sant Boi de Llobregat per la caiguda d'arbres. Té 23 anys i estava ingressat a l'Hospital de Bellvitge.
També ha rebut l'alta dues persones de 54 i 51 anys que estaven menys greus a l'Hospital d'Olot. Estaven traient un arbre de ribes de freser i els hi va caure a sobre. El Departament de Salut ha informat aquest matí que una dona de 46 anys ha mort a l'Hospital Vall d'Hebron on va ingressar en estat crític després que li caigués a sobre part del sostre d'una nau industrial a Barcelona.
I el govern amplia la zona de risc per pesta porcina africana després d'haver detectat dos casos fora del ràdio inicial. Així doncs, Molins de Rei i el Papiol al Baix Llobregat s'incorporen en aquesta zona de risc. Davant d'aquest anunci, Unió de Peixesos ha demanat al govern que posi el màxim d'efectius per reforçar les captures de senglars dins del radi d'afectació de la malaltia, ho ha explicat el responsable del sector porcí del sindicat, Rosent Saltiberi.
El que cal és ampliar aquests dos municipis i que per part de l'administració posifiquen el màxim d'efectius per tal que aquesta zona se rastreja i se continua actuant per tal que captura el màxim de porc engles de la zona per com més aviat la deixem neta millor.
I la bretxa salarial de gènere es va reduir a Catalunya a quasi el 3% entre 2022 i 2023, la millora més significativa dels darrers 15 anys, segons el sindicat UGT, que avui ha presentat un nou informe coincidint amb el Dia Europeu per la igualtat salarial entre homes i dones, que ha situat a Tarragona com la demarcació més desigualtat i Lleida com la que en té menys. Escoltem la secretària d'Igualtat del sindicat, Ivette Barrachina. Crec que anem per bon camí, però no ens hem de relaxar.
Llavors, crec que les polítiques que s'estan donant a terme, com l'alçadari mínim interprofessional, aquesta pujada que s'està tenint de manera lineal els últims anys, doncs ajuda que tinguem aquestes baixades. Però encara hem de fer més polítiques, com per exemple, polítiques de corresponsabilitat, polítiques de permisos...
Un apunt econòmic, els preus han baixat cinc dècimes al gener respecte al desembre i l'IPC se situa al 2%, segons la xifra definitiva, la caiguda s'explica pels preus de l'electricitat i els combustibles que es van encarir menys que l'any anterior. I nit per oblidar del Barça, el metropolitano, els blaugranes van caure, golejats per 4-0 contra l'Atleti de Madrid i hauran de fer una remuntada històrica si volen arribar a la final de la Copa.
Memòria. Servei. Llengua. Participació. Companyia. Informació. Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'infopodcast tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, Lampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles.
La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissores fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar. Vam decidir fer-ho en forma trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, les oients formem part del nostre cercle més pròxim.
M'agrada que coneguin de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcies, una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Infopodcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'Infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'estreaming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anècdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Infopodcast és que una amiga viu a l'Ampolla, ficció total, i l'altra del TV, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat, ja que se'l viu a Pinell de Brai i jo, Diana, visca tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
Ara hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Agències, participació, educació, connexió, companyia, cultura. Hola, em dic Mònica Sussies i sóc la presentadora de Veus Indispensables, un podcast d'Ona la Torre i la xarxa que recupera vida i obra de grans escriptores catalanes.
Mercè Rodoreda, Clementina Arderiu o Montserrat Roig, per exemple. El podcast neix inicialment per un encàrrec, però que aviat es transforma en una gran aventura. I anem descobrint, anem destriant, triar set autores de tot el plantell realment que tenim aquí a Catalunya. És una mica complicat, eh? Però hem fet una tria que fos, com ho diria...
entre la narrativa, la poesia i el llarg d'aquests anys, una mica cronològicament, per veure també com ha canviat aquesta vida que es reflexa en l'obra fins a principis de segle fins a l'actualitat.
perquè són indispensables, perquè formen part de la nostra cultura, d'aquests classes, i perquè no es coneix tot d'elles, perquè tenen una gran obra i potser no s'ha mirat des de tot a les vessants. I penso que s'ha de descobrir i redescobrir. És molt necessari. No es pot obviar la seva veu en aquest nostre món cultural.
Podem trobar aquestes primeres infàncies, com comencen a viure i a viure en la cultura, la literatura i les lletres. Com la seva família, el seu voltant, el seu entorn social, les anima a tirar endavant o a recuperar-se o a resoldre problemes i saltar els culls.
trencar normes, lluitar pel que elles volen. I a partir d'aquí com neix la seva obra, el context que l'envolta per poder entendre molt millor tot això que han escrit.
La ràdio local aposta fermament per la cultura. Penso que també és un acte de resistència i de llibertat i es treballa moltíssim des de les ràdios locals per donar veu a veus silenciades, a obres que no s'han acabat de conèixer i fins i tot les que coneixem per donar-hi una volta, un plus, una mica més. Tothom hi treballa, però des de les ràdios locals la feina que es fa és impressionant.
Nosaltres hem arribat a veus indispensables a través del Calaix, un programa de cultura que s'emet setmanalment i que ens ha portat altres alegries, com per exemple la ficció sonora del Semni de la Ciutat, una novel·la que vam passar precisament com una radionovel·la d'aquelles d'abans, ara se'n diu ficció sonora, i que ens ha portat un any de feina i moltes alegries.
Són dos exemples de tot el que es fa a les ràdios locals. En aquest cas parlem de nosaltres des d'on a la Torre, però penso que es pot fer extensiu a la resta de ràdios locals. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. I, de fet, nosaltres continuem, continuem ara, i ens anem cap a Altafulla Ràdio, perquè allà ens espera el company Eduard Virgili per abordar el paper i els reptes de la ràdio local. Eduard Virgili, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia mundial de la ràdio. Com dius, la ràdio local ara mateix té molts reptes davant seu i ens acompanya una veu que coneix molt bé aquest present i aquest futur del sector. És la presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, la Raquel Martínez, que també dirigeix Ona La Torre, l'emissora municipal de Torre d'en Barra. Amb qui, si m'ho permeteu, us diré que mantinc una molt bona amistat i complicitat perquè cada dia compartim micròfons al magazín matinal de les ràdios del Baix Gaià. Raquel, bon dia de la ràdio.
Molt bon dia, company. Un dels pals de palle de la Federació per enguany és afrontar la digitalització i el futur tecnològic. Quin paper ha de tenir la Ràdio Local en aquest nou escenari tecnològic, especialment en aspectes com, per exemple, de plus o també els canvis en els hàbits de consum?
la capacitat d'adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències i, bé, majoritàriament mantenim l'emissió lineal en l'FM, però també hem fet el salt a la ràdio a la carta, als podcasts, a tenir webs amb portals de notícies, hem integrat el llenguatge audiovisual, hem fet el salt a les plataformes i xarxes socials i, per tant, ens toca...
seguir adaptant-nos i amb aquesta capacitat de renovar-nos, un dels reptes també pot ser la inversió econòmica. Per això estem treballant en cercar recursos, sobretot per ajudar les ràdios amb menys pressupost en aquests processos de digitalització, d'integració de la IA, i en fi, hem arribat a acords amb algunes empreses per aconseguir millors condicions. Per tant, el nostre paper ha de ser
un dels que ens caracteritza a les ràdios aquesta capacitat d'adaptació. I en aquest sentit, és difícil perquè les ràdios locals siguin presents, ara que parlem de tota la feina feta, però de la que queda per fer, siguin presents en aquest de plus, que és el futur, que és el que ve?
Sí, de fet encara no tenim tota la informació de com s'ha de fer aquesta planificació territorial, perquè no s'han donat tots els detalls, però veiem dificultats tècniques i també de gestió. Per això vam presentar al·legacions, vam presentar les nostres consideracions al Ministeri de la Transformació Digital, perquè volem que tinguin en compte el projecte.
l'ecosistema radiofònic català, les nostres particularitats. Volem, bàsicament, que totes les ràdios locals tinguin garantit el seu espai de difusió i, en aquest sentit, també ens hem unit amb les associacions de ràdios de Galícia i d'Andalusia per fer força i anar tots a una perquè puguem garantir la pervivència de les ràdios locals en aquest nou salt cap a les ràdios digitals.
Ara que parlaves de l'ecosistema radiofònic, en general, quins creus que són els reptes més urgents que han de fer front les ràdios locals catalanes? Doncs seguir amb l'adaptació en aquest àmbit digital, que és molt canviant i exigent alhora. També integrar la intel·ligència artificial per fer-ho...
amb ètica, amb rigor i el finançament dels mitjans. De fet, estem treballant, per exemple, amb acords amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual per tenir quotes que siguin assumibles per totes les ràdios. No volem que ningú es quedi enrere.
I, en fi, amb aquest panorama de tanta sobreinformació, de soroll mediàtic, d'infoxicació, hem de demostrar que les ràdios, sobretot les ràdios de proximitat, seguim sent útils, imprescindibles i hem de ser un referent a les nostres comunitats.
I tant, per cert, Raquel, ara mateix damunt la taula hi ha la futura llei de mitjans. Quines demandes planteja la federació perquè aquesta llei, aquesta normativa afavoreixi i reconegui de manera justa la ràdio de proximitat que és la que fem cada dia nosaltres?
que tinguin en compte les particularitats de les ràdios locals. Som, diguem que molt heterogenis, com a conjunt, perquè hi ha ràdios amb moltes característiques diferents, però sí que tenim algunes particularitats concretes
que volem que les tinguin presents a l'hora de legislar perquè puguem complir la llei, des de com funcionar, com organitzar els mitjans, com ens hem de finançar, com hem de retre comptes també amb la ciutadania, amb els contractes de programa...
En fi, bàsicament, confiem que tinguin la sensibilitat de tenir en compte com només la ràdio local a Catalunya i això, que puguem ser interlocutors per tal d'arribar a una llei de mitjans que ens pugui ser també beneficiosa, com deies tu, però també útil i que puguem complir amb els preceptes.
Venim d'un 2025 que ha estat un any molt intens per la Federació. Heu renovat la Junta Directiva, teniu noves col·laboracions. Què destacaries com a més rellevant del sector? Doncs la presentació del llibre blanc, que evidentment va ser un esforç de diagnosi molt gran. Vam tenir col·laboració de moltes entitats importants del país i vam poder fer una radiografia de com és la ràdio local a Catalunya, però també quins reptes de futur tenim. Ens vam posar deures, per dir-ho d'alguna forma.
Vam participar també al Congrés de Periodistes de Catalunya. Ens vam adherir al Pacte Nacional per la Llengua. Vam fer un conveni amb l'Arxiu Sonor de la Ràdio Catalunya. Vam seguir fomentant l'educació mediàtica en col·laboració amb el CAC. Sí, un any intens, la veritat.
Per cert, ja per acabar, Raquel, la Federació posa molt d'èmfasi en l'alfabetització mediàtica. Abans parlaves de la infoxicació. S'ha de contribuir a formar aquesta ciutadania més crítica i informada. Sí, i ens hem de posicionar les ràdios com a mitjans de referència a les nostres comunitats, que sàpiguen que existim, sobretot els més joves.
i també alhora hem de donar eines perquè puguin verificar la informació. Ens ve un moment com molt complex, hem de saber destriar, no és tasca fàcil, però bé, estem elaborant molts recursos pedagògics per posar-los a disposició de les ràdios i que treballin de manera conjunta amb escoles, instituts, en aquest sentit també col·laborant amb la xarxa, amb la plataforma d'educació mediàtica, tenim molta feina per endavant, però crec que és una inversió que hem de fer de cara al present i al futur.
Clar que sí. Raquel Martínez, molt bon dia, molt dia de la ràdio. Igualment, bon dia mundial a tothom. Miguel, Guillem, molt bon dia mundial de la ràdio, també per vosaltres i molta força pel que queda del programa. Moltíssimes gràcies, Eduard. Ja ho veiem, toca seguir adaptar-nos, toca seguir fent la nostra potència dins d'aquest panorama radiofònic. Proximitat, participació, servei, educació, connexió, companyia.
Hola, el meu nom és Terejinei, soc la directora de la Plana Ràdio, l'emissora municipal a Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara és un municipi que està creuat pel barranc del Pelós. Això fa que quan plou, i especialment quan ho fa a la capçalera d'aquest barranc, hi baixa un volum d'aigua important. En els darrers anys això s'ha incrementat, i també la quantitat d'aigua i les afectacions que produeixen als baixos de les cases, als camins del terme municipal o als mateixos carrers del poble. El dia 12 d'octubre vam patir un altre episodi que va arribar d'una manera molt ràpida,
però que ja no ens agafa tan desprevingut com en d'altres ocasions per la informació que tenim i pels avisos que es van donant per totes aquestes alertes. En l'actualitat tant l'Ajuntament com els mitjans, en aquest cas la Plana Ràdio, informem a la ciutadania d'aquesta situació, de la previsió i que eviten també qualsevol risc.
La nostra emissora està situada al mig del barranc, en zona inundable, i que el dia després no vam poder accedir al lloc de treball fins al migdia. Tot i això, nosaltres ens coordinem amb l'Ajuntament i anem informant de la situació per les nostres xarxes socials, per la pàgina web, Instagram, Facebook, fins que podem accedir a l'emissora. Durant aquest temps, el matí del dia 13, vam començar a enregistrar imatges, a compartir-les per les xarxes socials,
a fer la crida de les necessitats més urgents que la gent tenia al poble, a recollir testimonis i, sobretot, informar. Quan ja accedim també als estudis, allà vam fer programes especials, recollim també tots aquests testimonis dels alcaldes veïns o de la gent que truca a l'emissora per informar-se o també per informar-nos de situacions adverses.
El retorn per part dels veïns de Santa Bàrbara és fantàstic perquè per la proximitat amb la gent sempre ens comparteixen imatges, ens donen informació, ens avisem de situacions de perill. M'agradaria molt destacar també l'agraïda que la gent ha estat amb els cossos de seguretat, amb els bombers, amb la brigada municipal. La resposta per part dels voluntaris i dels efectius que participen en aquestes tasques és encomiable i també el retorn de la gent del nostre poble.
També destaca, per exemple, que Santa Bàrbara, el 12 de desembre, dos mesos després dels aiguats, es va fer un acte d'homenatge a tota aquesta gent i allà vam compartir plegats molts dels testimonis, va servir com un homenatge col·lectiu i un recolzament mutu a tots els que ho vam viure de prop.
El paper de la ràdio de proximitat jo diria que és fonamental, és veritat que nosaltres hi treballem, però per aquest motiu també veiem que totes aquestes històries que expliquem són històries que coneixem de prop, són històries de gent real, són històries que podem contrastar, sobretot en l'actualitat, que es parla tant del tema de les notícies falses i de la verificació. A més a més, també una qüestió important és que les ràdios locals, com a coneixedores de proximitat i del territori,
En aquests casos tan puntuals serveixen per a d'altres mitjans de més àmpli abast que contacten amb nosaltres per a conèixer precisament aquestes informacions de proximitat i per a que els féssim de guia. Això sí, sense l'audiència i sense els nostres seguidors no podria ser possible. Per tant, moltes gràcies també a tots els que recolzeu aquestes radios locals. El dia R. Sempre hi som.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Proximitat. Emergències. Servei. Veritat. Connexió. Companyia.
Hola, em dic Imanol Crespo Martínez i sóc el gerent del Prat Comunicació i director del Prat Ràdio, l'emissora pública on se'n registra el podcast al món a 150 centímetres. Aquest és el títol del podcast comunitari que elaboren infants de 12 anys amb la participació dels centres educatius de la ciutat
El projecte, impulsat per la Ràdio Pública i el Departament d'Educació de l'Ajuntament, tracta l'actualitat dels centres, però també donant visibilitat a les bones pràctiques que s'hi desenvolupen des de la mirada d'un infant.
Es desenvolupa en grups de sisè de primària de les escoles de la ciutat. Consta de dues sessions formatives a l'aula en les quals es treballen els rols i els continguts diversos que calen per tirar endavant el podcast. L'experiència didàctica se reuneix amb la visita als estudis del Prà Ràdio i la gravació pròpiament del podcast.
En cada podcast, una escola fa de grup conductor, és a dir, és qui rep la formació de l'aula i qui enregistra el programa. No obstant, la participació en el podcast sempre és coral. Fomentem que els centres ens envien les informacions que considerin rellevants. Hi ha notícies d'actualitat, hi ha una entrevista amb una personalitat destacada de l'àmbit acadèmic, hi ha projectes estratègics, recomanacions lectores o, darrerament, per cert, van participar en el projecte de la xarxa Contes Escudallats.
Després de dos anys de projecte, la valoració que fem és excel·lent. Sempre hem defensat que els mitjans de comunicació de proximitat siguin un actor rellevant de la comunitat i amb els que hem de fer xarxa. I el món a 150 centímetres és una finestra excepcional a la realitat educativa.
i un trampolí també d'aprenentatge increïble pels nens i nenes, en alfabetització mediàtica per començar, però també en expressió oral, en redacció i comprensió lectora en l'ús del català, en competències també bàsiques com el treball en equip i la capacitat d'organització per tirar endavant un projecte concret com aquest.
El projecte té també com a pilar estratègic l'educació i alfabetització mediàtica. Amb el podcast els nens i nenes interioritzen que fer periodisme no és compartir informació a les xarxes i prou, sinó que hi ha unes maneres de fer molt concretes amb un codi ètic que en regula i que per tant el seu consum també ha de ser responsable. Milloren la capacitat d'identificar elements dels mitjans de comunicació tradicionals i també el seu esperit crític.
L'educació mediàtica hauria de ser segurament troncal en l'educació de qualsevol nen i nena. I mentrestant, mentre no ho sigui, probablement la ràdio local són les que més i millor feina estem fent en aquest sentit. La proximitat és, sens dubte, una gran aliada, com més pròxim, més autèntic, més natural, més real.
I què diuen ells i elles? Doncs ells i elles gaudeixen del projecte moltíssim, sobretot per la participació proactiva, i aconsegueixen entendre millor la cuina del periodisme, com es fan les notícies, o un programa, o els diferents rols implicats, però sens dubte el que més els atrau és l'enregistrament del programa. Aquesta experiència, aquest moment de posar-se els auriculars i l'ocutar a l'estudi, jo crec que la recordaran sempre.
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de 9 a dos quarts de 2, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals, us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrofers, número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la ràdio municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre, escrivint-nos a onalatorre.com. Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Hola, sóc la Gemma Bofies i sóc la presentadora de Diacrític, el podcast de llengua de Ràdio Montblanc. El podcast comença com un encàrrec de la xarxa pel magassin territorial que fem diverses emissores del Camp de Tarragona, Carrer Major. Des d'un primer moment, de les temàtiques que ens van proposar, vaig tenir clar que la meva havia de ser la llengua, atès que s'hi fusionava la meva passió per aquest àmbit i la dosi d'activisme a favor de la nostra llengua.
Tot i que el podcast no tenia nom, de seguida el vaig batejar com a diacrític, amb les ganes de jugar i picar l'ullet a l'absència enyorada dels diacrítics a les noves normatives ortogràfiques i perquè en termes lingüístics el país està en un moment d'emergència crítica.
Diacrític va néixer fa tres temporades i porta a mesos 75 capítols. Té una durada màxima de 10 minuts. A Diacrític hi trobareu temes d'actualitat pel que fa a la situació del català amb converses a col·lectius, activistes i referents nacionals en la promoció i manteniment de la nostra llengua. Sempre amb un punt de vista crític però constructiu. Mirem allò que no rutlla, però posem el focus en iniciatives d'arreu dels països catalans que fomentin l'ús de la llengua i la normalització lingüística.
El podcast s'emet a diverses emissores del Camp de Tarragona i, per tant, té una mirada local pel que fa a la tria de veus, col·lectius i iniciatives que passin d'aquí a prop. Però, d'altra banda, atès que l'estat actual de la nostra llengua és una qüestió nacional i la salut de la llengua està malmesa arreu dels països catalans, també hi ha episodis en què s'aborden qüestions de caràcter nacional. La idea de dia crític és que allò local és global i que el que passa al global ens afecta als locals.
El retorn dels qui escolten Diacrític és del tot encoratjador. Crec que a la gent li agraden les temàtiques i l'enfocament optimista i constructiu. Després de quasi tres temporades, m'atreviria a dir que tenim seguidors i seguidores activistes de Diacrític.
Diu que hi ha un gran interès per aprendre i acreditar al nivell de català, però després el parlem poc. Pel que fa a la situació de la llengua, en aquest sentit no soc gens optimista. Crec que la llengua ha d'anar més enllà dels títols per poder accedir a determinades feines, perquè la realitat que observo és que molta gent que es treu el C2 segueix parlant malament. I el temps dedicat a l'estudi de la llengua tampoc ha servit per esmerçar-se a parlar-la millor, incorporar nou lèxic, deixar anar barbarismes atàvics, per enriquir-se, primer de tot, un mateix.
una mateixa i, conseqüentment, millorar l'estat de la llengua. Les ràdios locals són plenes de ments inquietes, igual que passa a les ràdios grans. Que visquem a rural per mi no significa que no estiguem connectades al món i a la realitat lingüística en el cas de Diacrític, que, com deia, vivim a tots els països catalans.
El que ens falta però sovint són recursos, però això ja ho sabeu. Per tant, des de la meva humilitat, crec que té mèrit que amb les limitacions que tenim fem productes de qualitat que qualsevol oient del nostre país escoltaria i pensaria «està bé això que diu», «no hi havia pensat» o «que interessant aquesta iniciativa, demà ho comentaré a la feina o a l'escola».
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. T'has perdut una entrevista? Vols tornar a escoltar els informatius? Tot ho pots recuperar al nostre servei de podcast. Els més recents els trobaràs a la portada de la nostra web i els més antics a l'apartat programes. Entra a la nostra web onaguiolatorre.cat i no et perdis res.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Sant Jordi. Avinguda Sant Jordi, números 1921, telèfon 977-64-2750. Farmàcia Sant Jordi. Proximitat. Emergència. Servei. Llengua. Participació. Companyia.
Bon dia, Catalunya, capital del món! Hola a totes i a tots! Som la Susana Caliscau i l'Enric Rubio, presentadors de l'Infopodcast Cardedeu.
Escolta, Enric, jo crec que avui estic complint un somni, eh? Sí? Sí. Saludar a tota Catalunya, des de les emissores de la xarxa. Uf, uf, uf. Increïble, em sembla. Uf, se'ns està anant de mare, això, eh? Se'ns està anant de mare. Estem morint d'èxit, perquè morint d'èxit, però tu recordes quan va començar tot plegat? Home, jo recordo la proposta que ens va fer la xarxa, que era un informatiu que no fos informatiu, que fos com desenfadat... I jo crec que ens vam agafar bastant a les indicacions...
perquè ens va dir un informatiu que no sigui tan informatiu. Me'n recordo que tu vas dir, hem de fer alguna cosa amb la que estiguem còmodes, que ens ho passem bé cada dia. Sí, totalment. I, de fet, ja en portem 500... més de 500. Ara mateix. Sí, sí, sí, explicant-ho, 510.
Hi ha molta gent que ens pregunta, ostres, però vosaltres realment sou parella o no? Bé, per fer-ho cada dia, el que és molt pràctic és que siguem parella. Ens ha fet parella a l'Infopodcast? No! Ens ha fet millors? Potser! Qui ho sabria? Però sí, som parella a la vida real. Sí, de fet, moltes de les coses que incorporem a l'Infopodcast tenen a veure amb la nostra vida quotidiana com a parella. De fet, a vegades ens esbronquem a l'Infopodcast. Això ens ajuda, que és part de la nostra marca, del nostre Infopodcast.
Tenim aquesta part d'informació, de notícies, però després tenim com tota una part de serveis on diem, per exemple, el porta a porta, quines són les escombraries que s'han de treure, les farmàcies de guàrdia, coses que no són tant de serveis però que jo crec que són gracioses, com a quin és el Dia Internacional, quin és el Sant del Dia, alguna efemèrida... Nosaltres, per sort, tenim més de 40 anys d'història a RTVE i podem tirar d'arxiu i de coses que han passat a Cardedeu en els últims 40 anys. Aleshores, això és meravellós i ho hem d'aprofitar.
Hi ha moltes vegades que o que anem pel carrer i de cop algú ens diu alguna cosa que hem dit a l'Infopodcast, que ens quedem com... Ostres, sempre sofrem. Avui no ho heu dit, això, i dic, merda, és veritat. Exacte, sí, sí, sí. Això agrada. De fet, les primeres setmanes va ser increïble perquè no sabem com comptabilitza l'Spotify, però em posava X escoltes des de l'Spotify i, en canvi, pel carrer ens paràvem com el doble o el triple de persones.
A més, jo crec que al principi sí que era com la novetat, i que hi havia molta gent que ens va començar a escoltar, sobretot perquè ho enviaven. Vam crear un canal de WhatsApp, una comunitat de WhatsApp i de Telegram, i des d'allà vam començar a fer difusió de l'Infopodcast i també a través de l'Instagram, de les xarxes socials, perquè la gent el conegués. I ara també, jo em trobo amb gent que em diu que es fixen molt en el missatge que enviem per al WhatsApp. Si el troben interessant, ja se l'escolten. Si no, potser s'ho pensen.
Voldria tancar aquesta petita càpsula que hem fet explicant la major anècdota, de les millors anècdotes que tindrem a la nostra vida, jo crec. Que és enmig de San Francisco, sortint d'un motel, a la porta del motel, ens paren quatre dones i ens diuen... Hòstia, sou els de l'Infopodcast Cardadeu. Ens van caure les calcetes i els calçotets al terra. Va, i us direm adeu, com sempre fem a l'Infopodcast Cardadeu. Salut i poble, consumir la proximitat i fem-vos sòcies! Avui, Enric, de fet, en comptes de fem-vos sòcies, podríem dir, doneu-vos d'alta la xarxa més, perquè, clar...
Exacte, feu-vos sòcies o registreu-vos o el que cal. Doneu-vos d'alta a la xarxa més. Exacte. El Netflix de les televisions locals. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Sendes, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Ona la Torra, la ràdio de Torradambarra, la teva ràdio de proximitat.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Hola, sóc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers. L'univers infinit, a la teva emissora de proximitat.
Emergències. Servei. Educació. Participació. Connexió. Companyia. Informació. Hola, sóc Josep Maria Martín, director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya.
L'Observatori té com a finalitat estudiar els fets d'entorn de la ràdio i de l'Industria del Son General de Catalunya. I concretament el fan nou de fa uns anys del podcast. Per això, amb conveni amb la xal, vam proposar d'estudiar el projecte que s'havia enlegat per part de la xal a l'infopodcast i veure com evolucionava, què estava portant com a element nou i quin pes s'anava tenint en el conjunt de l'oferta de podcast a Catalunya.
Es tracta d'una experiència inèdita, un podcast informatiu que té diferents intèrprets. Hi ha una orquestra, les emissores que s'han apuntat al projecte de la XAL, que fan un mateix estil de podcast informatiu, però cadascuna el fa a la seva manera. Ha de ser una cosa diferent a un botlletí informatiu.
Si es construeix una marca forta, l'Infopodcast, i les emissores s'hi acullen, això és un element que reforça el seu paper com a mitjà de comunicació. És a dir, la suma de les 60 emissores que s'han adherit al projecte els convé des del punt de vista del seu reforçament local i, sobretot, perquè els donen la possibilitat de difondre la seva activitat més enllà del que seria, en el cas de la ràdio, el seu territori de difusió.
S'ha de construir un llenguatge i una religió pròpia del que seria el podcast. És important que s'envolupi un estil propi. No és una cosa fàcil. Entre altres, perquè en el conjunt d'aquestes 60 emissores hi ha moltes que tenen recursos per poder-ho fer, per poder treballar en aquesta línia,
i d'altres que tenen unes limitacions productives evidents. Tot i amb això, fan un esforç considerable per fer créixer el nivell de qualitat del producte que fan. Llegia fa pocs dies un article d'un consultor americà apassionat de la ràdio i apassionat del so, que parlava de la ràdio líquida. Els continguts de so perden la seva naturalesa d'elements fugassos per passar a ser altres suports
que no siguin de la ràdio convencional. Això fa que el producte que ha costat de produir tinguin major difusió, no solament qualitativa, sinó també quantitativa. És a dir, vas a trobar amb els suports mobils diferents dels convencionals. Això és important. La facilitat del suport homogenitza grans i petits. Però l'important és el contingut. Disposar d'un contingut
Que no mori, que seria el del bollet i de notícies, transformar-lo en un contingut que tingui més permanència i que pugui ser difós per diferents plataformes, és un dels grans èxits del podcast. Puc tenir feedback.
Puc tenir resposta. A les xarxes socials jo puc tenir resposta. Si el podcast va amb un servei adaptat al telèfon, que pot ser un avançable que sigui, tinc possibilitat també de tenir resposta. Per tant, puc entrar una mica més en aquesta interacció amb l'audiència. És el gran repte, poder conèixer la resposta. No només en termes quantitatius, de dir, escoltant o no escoltant, volem passar sencer només una part, sinó també quin tipus de reaccions això produeix.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Informació. Servei. Llengua. Participació. Emergències. Proximitat. Hola, sóc el Saïd Esvai, el presentador dels Quatre Rius al magazín matinal de Girona FM.
El programa va néixer l'any 2020, un any després de la posada en marxa de l'emissora, i la veritat és que jo vaig arribar-hi la setmana del 13 de novembre del 2023. Sí que hi han passat diferents veus, ha tingut diferents formats també el programa, i a caire d'anècdota vam començar un dimecres, perquè un servidor havia de començar dilluns, però es va despertar amb la veu trencada i no va poder fer ràdio aquell dia.
Fem el programa de dilluns a divendres, de 11 a 12 del matí. Bàsicament, producció pròpia. També el presento. M'acompanya el bo de l'Arnau Vila a la part tècnica, però també com a segona veu del programa, que sense ell no es podria fer absolutament res del que es fa o del que hem aconseguit en aquestes temporades.
Nosaltres sempre hem sortit bastant del minut a minut. Sí que tractem actualitat, però intentem fer-ho més amb una perspectiva de realitats. Parlem molt de cultura, intentem ser un espai molt obert a llibres, a música, exposicions, teatre... Però també és veritat que intentem posar molt l'accent en aquelles petites històries que ens acompanyen de forma anònima aquí a Girona. Jo sempre he pensat que tothom té una història i tot el dret a explicar-la.
Un programa que el vam fer el 17 de juny del 25, amb motiu del Dia Mundial de la Música, que era aquella mateixa setmana, i ens vam inventar, que érem els Beatles, l'any 1969. Vam organitzar un concert sorpresa, en format de programa de ràdio, aquell mateix matí a l'oficina de turisme de Girona. Feia molts anys que no s'hi feia res.
I nosaltres vam treure els trastos, vam fer tot un matí de ràdio allà, convidant a 10 artistes on intercalàvem petites actuacions musicals i entrevistes. I la veritat és que ho vam aconseguir i jo crec que és dels programes més bonics, probablement, que hem aconseguit fer.
El retorn amb els veïns de Girona és altíssim. No tant per les trucades que et puguin fer, però sí perquè al final són els protagonistes de moltíssimes històries que expliquem. Anem amb les associacions de veïns, la majoria d'entitats... Sempre que hi ha algú que té una història curiosa i que pot ser interessant de ser explicada, intentem col·locar-ho. I al final són gent que passen pel carrer, entren, et saluden, a vegades et porten a esmorzar, fins i tot. La veritat és que el retorn amb la gent d'aquí a Girona és boníssim.
Girona té aquest problema, però a la vegada avantatge, que sempre diem que és un poble. És una ciutat petita, molt petita, realment. I la veritat és que és molt habitual trobar-te amb gent amb la qual heu compartit ràdio.
Jo crec que és fàcil també pel tipus de ràdio que fem nosaltres, on el que fem sobretot és escoltar històries, intentar donar veu. Jo crec que aquí es pot polemitzar molt poc. Normalment la gent quan surt d'aquest estudi és perquè s'ho ha passat bé, perquè hem passat una bona estona i amb això ens quedem. Llavors, que jo recordo...
Acordi, encara no m'he trobat a ningú per Girona que no em saludi després de passar per la ràdio, al contrari, però jo crec que també la ràdio és això, no? És tota la gent que acabes coneguent i també la gent meravellosa que sempre t'acabes emportant a dins i a fora de l'estudi. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Vols saber que passa a la torre d'una forma ràpida i fàcil? Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673 269 948 673 269 948 i et donarem d'alta el servei de l'Info Podcast. El nou servei d'Ona la Torre i la xarxa audiovisual local.
En sèrie. Totes les novetats 2.0 a la teva plataforma digital. Les millors ficcions. Els millors relats. Les estrenes més espectaculars. El retorn de les sèries més esperades. Un repàs setmanal de la cartellera digital. En sèrie, amb l'Ali Giné. Molt benvinguts a l'En sèrie en aquesta setmana postpremis Gaudí i amb una cartellera de streaming plena d'estrenes. Així que comencem, com sempre, el repàs setmanal.
I ho fem a Amazon Prime, on des d'aquest dilluns hi trobem la segona temporada de la que s'avecina versió portuguesa. Titulada Vizinhos para sempre porta en emissió des de principis del 2025. Ara arriba a la plataforma la segona temporada de nou, centrant-se en una comunitat de veïns a les afores de Lisboa.
Esta mañana han preguntado por ti. ¿Por mí? Soy Alison Brooks, me estaba buscando. Sí, ¿sabes leer los labios? Sí. Espera. Desde Dimars a Filmin y arriba, código de silencio. Puedo hacerlo si me dicen que hay que... Estamos vigilando a una banda que planea un robo. Siempre quedan en sitios donde no podemos poner micrófonos.
Duada per la crítica britànica, Código de Silencio és un thriller policia que converteix la lectura dels llavis en una arma clau contra el crim. La sèrie segueix una dona sorda que treballa en una comissaria i és reclutada per la policia per la seva extraordinària capacitat per llegir els llavis. Cuando corres, la velocidad no te mata.
ni el vèrtice de la curva. Són las emociones. Algunos se mueren así. També des d'aquest dimarts a Netflix hi trobem Motor Valley. Quiero revivir la escuderia de mi padre. Tengo un piloto buenísimo, pero... Vengo por el trabajo. Necesito un tomador.
Desesperada per controlar l'imperi de carreres, de cotxes, de la seva família, una jove contracta una conductora temerària i un antic campió per competir en el gran turisme d'Itàlia.
A Disney també des d'aquest dimarts hi arriba la segona temporada de The Artful Dodger. Parlem de la segona entrega d'aquesta irreverent continuació d'Oliver Twist, de Dickens, que explora la doble vida adulta del famós príncep dels lladres. ¿Usted lleva el caso de Dan Wands? Claro, ya voy, señor.
¿Qué sabemos de la víctima? Des de dimecres a Netflix hi trobem la segona temporada de Niebla de invierno. Huellas de sangre que entran, pero ninguna sale. ¿Quién encontró el cuerpo? Quan un home que viu a l'estranger apareix mort uns dies abans de la seva boda, dos policies han de resoldre el cas al mateix temps que afronten els seus problemes. Silencia es una auténtica joya en el mapa de Polonia.
Ha dejado atrás la oscuridad y corre hacia la modernidad a los jóvenes ciudadanos de nuestro país. Muchísimo ánimo. Encara a Netflix i encara des d'aquest dimecres hi trobem niños de plomo. ¿Es la primera vez? No, también le pasó hace un mes. Una jove doctora descobreix que els nens que viuen a prop d'una fundició pateixen d'enverinament per plom. Tienen los síntomas clásicos de envenenamiento por plomo. ¿Hay algún lugar sin enfermos? Hacemos trabajamos y morimos.
No hace falta que me ayudes, ya me enteraré yo de lo que pasa. La protagonista juga la seva pròpia carrera per salvar-los. La sèrie s'ambienta a la Polònia dels anys 70 i està basada en un cas real. Tiene que ser muy difícil para ti. Jurar defender la verdad y la justicia. ¿Sabes en qué te convierte la placa que llevas?
També des d'aquest dimecres trobem la segona temporada de Cross a Amazon Prime. En este trabajo, a veces, todo depende de vosotros. Aquí está. Torna aquest thriller basat en personatges de la saga Superventas de James Patterson. El protagonista és Àlex Cross, un detectiu i psicòleg forense capaç d'endinsar-se en les ments dels assassins i de les víctimes per identificar i capturar els culpables.
I aquest dijous a Movistar Plus estrena Dies de cenizes. Parlem d'un drama romàntic ambientat a la Irlanda del nord dels anys 70 que explora un amor prohibit marcat per la violència, la por i les divisions del conflicte entre catòlics i protestants.
Querida Seja Dara y Robin, siento tener que daros una noticia muy triste. Un segundo, mi amiga. ¿Muestro? També aquest dijous a Netflix s'hi estrena Como llegar al cielo desde Belfast. ¿Nos morimos ya? Qué locura, ¿verdad? Es un auténtico horror. Era muy joven. Me refería a tu conjunto. ¿Es un pijama? Son pantalones. Pues parece un pijama. Robin...
Parlem d'un thriller còmic de vuit episodis que ens porta una història sobre l'amistat i del que passa quan la vida no va com esperes. Encara aquest dijous HBO Max hi arriba la segona temporada de Red Eye.
Torna aquesta sèrie amb una nova conspiració sobre la taula i repetint protagonistes amb la directora de l'MI 5 i un periodista al mig de la trama. Fue el momento más feliz de mi vida sin saberlo. Aquest divendres a Netflix s'estrena El Museu de la Innocencia. Estás a punto de comprometerte con una chica muy especial, muy guapa y muy buena.
A l'Istanbul dels anys 70, l'amor prohibit d'un home per una dependenta es converteix en una espiral d'obsessió i desig. John, I want to introduce you to Carolyn Besset. And talk about the weather. Carolyn, this is John Kennedy. També aquest divendres a Disney Plus hi arriba Love Story, John F. Kennedy i Caroline Besset. Sorry, it's just a bad time.
És la primera entrega de la nova antologia de Ryan Murphy, Love Story, que aquí explora la química del matrimoni mediàtic d'una de les parelles més icòniques del segle XX. He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales.
I arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per la segona temporada de Fallout que podeu trobar completa ja a Prime Video.
Fallout ha tornat amb una proposta més obscura, més violenta i també més reflexiva. La sèrie continua explorant les conseqüències morals d'un món devastat per les decisions humanes. Me he mantenido vivo por una razón. Encontrar a mi familia. Necesitarás amigos. Se avecina una guerra.
També assistim a una segona temporada aprofundint en els personatges principals, ara enfrontats a dilemes molt més complexos i menys còmodes. Así que esto es Las Vegas, eh? Te preguntaría por qué mi padre se metió en la guarida de unos monstruos, pero me dirías que cerrase el pico.
La narrativa es torna més ambiciosa i fragmentada amb un pes important dels flashbacks. També un canvi de to, amb la reducció de l'humor, tot i no desaparèixer, i l'augment de la cruesa. Nosotros luchamos. Se comenta que tú también creías en eso. Llevo en el yermo 200 años.
Com ja vam poder veure la primera entrega de Fallout, el treball de disseny de producció d'efectes especials i d'ambientació són brutals. Però més enllà d'un guió volgudament enrabassat i una fotografia impressionant, a Fallout el que funciona de veritat és la química entre els dos protagonistes, entre Ellen Pornel en el paper de Lucy i Walton Goggins en el paper de Gould.
Més enllà de si compleix o no amb els cànons del videojoc en què s'inspira, aquí a l'En Sèrie valorem les propostes pel mitjà en què s'ofereixen. I Fallout, com a sèrie de streaming, és de les millors propostes ara mateix en l'oferta de les plataformes. Empezàvem a llevar-nos bé.
Així que, si encara no esteu convençuts, aquí us deixem un fragment per acabar de fer el pas. ¿Es que ahora es usted vidente? Soy matemático, roboticista y dueño de un casino. Y no sé cuál es su papel en todo esto, pero sí sé que tiene uno. No me gustan las variables desconocidas. Y me irrita. No saber qué pinta usted exactamente en el fin del mundo. ¿Sabe...
La persona que quería que lo matase tiene una teoría. ¿Cree que usted va a destruirnos vendiéndole a Voltec las armas que necesita? No.
Las bombas no caerán por mí ni por los idiotas de esa reunión. Me da en la nariz que hay por ahí otro jugador en la partida. Hablo de la misma entidad desconocida que creó el demonio de la nieve. ¿Quién? No lo sé. Como le he dicho, me irrita. Y mi vida se rige por un lema muy sencillo.
La casa siempre gana, ¿verdad? Así es. Y me aseguro de que así sea, usando toda la tecnología a mi disposición. Pero... ¿Y si la casa no soy yo? ¿Y si lo es otro? ¿Y si solo es un puto lunático? ¿El lunático soy yo? Sí.
Deberían mirar en su interior, señor Howard. Su vida es sanodina. Malgasta sus días fingiendo ser un cowboy mientras su mujer ofrece el apocalipsis en reuniones de empresa y yo fabrico un sistema de misiles para defender las vegas de lo que se avecina. ¿Pero de quién, señor Howard?
¿De quién? ¿Quién destruirá el mundo? ¿Será usted? ¿Y si es usted? No creo que sea usted un cowboy, no. Es usted un asesino. Creo que sé exactamente lo que es. Fins aquí l'En Sèrie. La setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau.
El dia mundial de la ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Marce Raurà. Protecció Civil demana als ajuntaments que revisin bé els recorreguts a les rues de Carnaval previstes per demà de cara a evitar accidents pel nou episodi de vent, en especial als extrems sud i nord de Catalunya, a més dels Pirineus.
Tot i que la situació no té res a veure amb el temporal de dimícres i dijous, el vent torna durant aquest dissabte i s'espera que vagi remetent al llarg del diumenge. Davant les celebracions de Carnaval, el subdirector general de programes de protecció civil, Sergio Delgado, diu que cal extremar precaució i evitar riscos.
Si nosaltres estem en una situació, en el municipi concret es coneix que el vent acostuma a volfar més fort en un determinat àmbit del municipi on ha d'acabassar la rua, seria recomanable que aquella rua s'adapti de manera que no passi per aquella zona que és més ventada. Si tenim elements com poden ser tanques o similars per obres, doncs o bé retirem aquells elements o bé canviem el recorregut d'aquella rua.
On hi ha més risc de ventada és el Pirineu, Prepirineu, l'Empordà, les Terres de l'Ebre i les comarques de Tarragona i de Lleida. Més qüestions. La xarxa ferroviària catalana tindrà 193 trams amb limitacions temporals a velocitat la setmana que ve, segons el document setmanal de limitacions per velocitat que elabora a DIF i que entra en vigor dilluns.
Són 10 trams més dels que hi ha hagut aquesta setmana. A més, aquests 193 segments representen afectacions de 190 quilòmetres a les vies, un quilòmetre menys del que hi ha hagut a aquests terres. Entre les novetats hi ha que el tram entre Massanet i Massanes i Blanes de 13,4 quilòmetres ha estat limitat a 30 quilòmetres per hora. S'ha substituït per 4 limitacions que conjuntament afecten 1,6 quilòmetres de via.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'incorpora de dilluns de manera progressiva a la feina després de recuperar la mobilitat. Segons l'equip mèdic, Illa evoluciona molt favorablement i continua el tractament antibiòtic sota el control dels metges de l'Hospital Vall d'Hebron, tot plegat després de gairebé un mes convalescent d'osteomielitis pública causada per un bacteri.
I l'Ajuntament de Girona farà una actuació d'emergència per reforçar l'estructura de la plaça Catalunya, una mesura urgent després de diversos estudis que han alertat del deteriorament estructural d'aquest espai inaugurat el 1967. Les obres se centraran, volem dir, en el reforç d'un centenar de vigues de formigó d'un total de 340 que presenten oxidació de fer.
I d'on determina el verano de la mexicana Elma Corré ha estat guardonat amb el Premi Biblioteca Breve que atorga l'editorial Anagrama. L'anunci s'ha fet aquest migdia a Barcelona.
Darrerament hem vingut informant de la intenció de l'Ajuntament de Torre d'Embarra de presentar un projecte a la pròxima convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat que ha de sortir la pròxima primavera. Com a àmbit d'actuació s'ha escollit el nucli antic per les necessitats que té el barri i també per poder potenciar-lo.
I per això s'ha engegat un procés participatiu que ha comptat amb sessions presencials, amb una ruta exploratòria i també amb una enquesta que està oberta. Per cert, podeu participar-hi i a través de l'aplicació Viu la Torre trobareu l'enllaç per poder dir-hi la vostra.
Avui tenim aquí una representació d'algunes de les persones que van prendre part en aquestes sessions i a més ens acompanya el regidor de Govern Obert, que és el Joel Ramírez, regidor de Comunicació també. Com estem? Benvingut. Bona tarda.
Amb ell hem decidit també de traslladar aquests debats que van tenir lloc a Cal Mayam, en una cita que va tenir una molt bona convocatòria perquè van assistir molts veïns. I bé, hem portat una representació d'alguns dels participants a les diferents taules que ara comentarem, perquè s'hi van abordar amb diferents temàtiques. Donem la benvinguda a la Gemma Mateu, que és coneguda també per la llibreria Cal Serenet, està al capdavant d'aquest establiment. Gemma, benvinguda.
Hola, bona tarda. També tenim qui antigament havia ocupat aquest establiment. Qui fa anys que va viure o vivia aquí a Torredambarra sabrà a què fa referència. És la Montse Miracle, coneguda també per haver tingut una vida cultural molt rica, associativa. Montse, també gràcies per venir avui. Com estàs? Bé, molt bé.
I avui ens acompanya el Jordi Sunyer, que ve molt ben acompanyat. Si sentiu algun sorollet, doncs és la seva acompanyant que ve aquí a sentir, a veure què aprenem del nucli antic i de totes aquestes propostes que estan recollint. Jordi, també benvingut.
Gràcies, gràcies. Ell és una persona també molt implicada en la vida associativa, a més a més ha investigat des de fa molts anys diversos temes i com a veí del nucli antic el trepitja a diari i avui compartirem en certa forma algunes d'aquestes propostes que s'han volgut copsar
en aquest procés participatiu. Per situar els oients, començarem per preguntar-li una mica al regidor, perquè més enllà de qüestions purament tècniques que els professionals de l'arquitectura, de l'urbanisme detallin, esteu fent l'exercici com d'escoltar el veïnat per...
en certa forma a través dels seus ulls detectar quines són les millores que caldria introduir en el barri, no? Quina manera millor? Si no escoltéssim crec que ens equivocaríem i és una cosa que ho hem repetit i bé, s'està demostrant i també s'està demostrant que la ciutadania ho està retornant amb la seva implicació
tant a les sessions presencials com també a través de les enquestes via digital i la veritat és que això encara demostra molt més que hem encertat fer-ho així perquè realment estan sortint propostes molt interessants, és a dir, no només plantejar problemes sinó fins i tot hi ha hagut molts ciutadans que han plantejat possibles solucions i per tant molt contents d'aquesta implicació.
Doncs avui volem també, en certa forma, recollir alguns d'aquests testimonis que vau compartir en aquestes sessions on es van formar diferents taules temàtiques perquè la idea...
era adaptar el que es vol traslladar en aquesta diagnosi. Per tant, va haver-hi àmbits com l'urbanisme i l'habitatge, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària, i a més a més també vau afegir una altra per parlar del comerç i d'aquesta vessant també més econòmica.
Potser, aprofitant que tenim també el testimoni de la Montse, seria bo...
Començar per explicar els grans canvis que hi ha hagut al nucli antic, perquè sabem que Torredembarra les darreres dècades ha canviat moltíssim, en alguns barris que han crescut molt, antics camps de conreu que s'han transformat en urbanitzacions, però el nucli antic, almenys es pressuposa que ha de conservar, en certa forma, la seva fesomia, més o menys, Montse, però...
Tu consideres que ha canviat molt el nucli antic? Home, el nucli antic, ja de la meva infantesa, heu de pensar que el carrer 9, el carrer Anton Roig, era carretera general.
Després, al carrer Francesc Moragues no existia. Hi havia dues cases allà. O sigui, fixa't si hi ha anat canviant tot. O sigui, el carrer anava sencer... Bueno, hi havia el carrer Givert que baixava, sí, però allà hi havia dues cases. Després es va obrir i van fer el carrer.
el resto de carrers del poble no estaven asfaltats. O sigui, de canviar a canviar moltíssim. O sigui, eren de terra. Alguns tenien voreres, però eren de terra. O sigui, de canviar del tot. Perquè, penseu, com a carretera general, els camions que passaven no podien ser gaire grans, perquè el carrer continua sent de la mateixa mida que era.
Havien arrencat alguns balcons de la part de més avall, bueno, arrencat, quedaven enganxats, però, bueno, a la plaça es giraven, marxaven per la muralla. Els cotxes de línia, el mateix, perquè la parada la tenien a la plaça de la Font. I després, bueno, és que, esclar, el tràfic... Els vehicles eren molt més petits, perquè jo encara recordo que el cotxe de línia que el portava el Josep Foster, l'avi de l'Abel,
el guardaven en un garatge, dues portes més enllà de la font de coca. O sigui que la porta era molt gran, però el cotxe de línia cabia allà dintre.
O sigui, tot era molt més reduït i té sentit que sí que podíem passar els cotxes pel carrer Antoni Roig. Sí, el poble ha canviat moltíssim del meu record. Esclar, tot el que s'ha fet de mes a mes, després a fora, això ja era impensable en aquell moment. Pràcticament el poble acabava a la fonda coca.
després hi havia, on hi ha hagut la jolleria Borràs, bueno, unes casetes, que en dèiem les casetes de Borràs, on hi ha el meu bar, aquell edifici, sí, jo ja l'hi he vist fet, les novetats, aquell xalet tan mago, i ja fins més avall, fins allà, al cantó de tot, que esclar, tampoc hi havia cap carrer obert, ja tot era d'una tirada, fins a arribar pràcticament als refractaris. I per l'altra banda, tampoc no hi havia res d'edificis.
Estava apavimentada només una part, després hi havia carrers de terra. En aquesta època, que tu recordes, evidentment, ja hi havia alguns dels serveis que tenim avui dia, si tirem una mica més enllà, el Jordi ens va explicar moltes vegades que no hi havia aigua corrent a les cases, s'havien d'utilitzar moltes cisternes, anaven a la plaça...
A casa meva ja sempre vaig veure aigua corrent. En canvi, no hi havia aigua corrent. A la casa dels meus avis, al carrer Major, on hi havia la pizzeria Lina, allà hi havia el meu avi, que tenia un ramadet de cabres, i llavors tenien un pou, i al veïnat anaven al portal de la bassa, que allà hi havia una font. Anaven a proveir allí. Ahà.
I al carrer Freginal també la font aquella que hi havia, al final de tot del Freginal, abans d'arribar a la plaça del Castell, allà hi havia una font per tot el veïnat aquell també. Clar, són canvis avismals, no? I a la plaça de les Monges, bé, a la plaça que en diem de les Monges, també hi havia una font al mig. És clar, tenien que proveir d'aigua...
I després hi venen els safarejos públics, perquè si la gent no tenia aigua a casa, havien d'anar a rentar en algun lloc. Ha canviat molt el barri i entenc que hi ha voluntat també de preservar alguns d'aquests elements, si més no, doncs explicar-los i adaptar-los a les necessitats actuals. Tot i així, és important que en aquesta diagnosi...
es detectin les dificultats que hi ha en matèria d'habitatge a l'hora de conciliar també l'ús de l'espai públic amb els negocis, amb el descans dels veïns. Hi ha com molts reptes que entenc que aquesta diagnosi ha de servir per anar posant.
Entre unes de les dificultats actuals està clar que és el de l'accés a l'habitatge, potser en el nucli antic, a més a més hi ha l'afegitó, que hi ha molts edificis antics, i això fa que, bé, que s'hagin, fins i tot, suposo, que s'han cessat tots aquells que estan en estat d'abandonament, aquells que requereixen de reformes, s'han intentat ajudar a subvencionar les reformes de les façanes...
Però hi ha com aquest punt que no es detecta en altres punts del municipi, no? Sí, sí, totalment. I a més és un patrimoni, patrimoni històric de Torredembarra i s'ha d'intentar cuidar i encara que siguin propietats privades, doncs evidentment s'ha de...
S'ha d'intentar ajudar també els propietaris per dignificar l'espai i perquè és justament història. I abans comentàvem que també el fet que estiguin al nucli antic, bé, doncs són edificis que moltes vegades són protegits i per tant són obres complexes i molt cares. I això també es comentava que
Evidentment el problema d'habitatge a Torre d'en Barra en general és un problema evident, però el nuclíntic també, i si hi ha habitatges buits i hi ha la possibilitat que aquests habitatges puguin ser habilitats per viure-hi, doncs benvingut. I si hi ha habitatges que actualment s'està vivint i es pot intentar ajudar perquè a nivell d'accessibilitat, a nivell de
el propi edifici de fer una reforma crec que serà positiu i és una de les mesures que es contemplen de veure com es soluciona o quines ajudes es poden contemplar per tal de recuperar aquesta història i d'intentar també que sobretot el nucli urbà sigui un espai de vida.
de vida, que les famílies s'hi puguin i puguin viure durant tot l'any. En aquest sentit, la Gemma, ella és veïna del nucli antic, a més a més regent aquesta llibreria de Cal Saranet.
Coneixes les dues vessants, eh?, tant des de ser a peu de carrer en un establiment i també haver pogut accedir a l'habitatge. Què ens podries explicar també de les necessitats o dificultats que hagis pogut detectar tu mateixa a l'hora d'això, de cercar un lloc on viure?
Doncs la veritat és que en Joel ho ha dit bastant bé. És bastant difícil trobar un habitatge en el poble. Ja no et dic si ets jove. Vull dir que hi ha moltes dificultats, no? I...
I sí que crec que jo he tingut molta sort. Llavors, el meu cas potser és bastant fora del comú, però...
Crec que un dels problemes és que primer que hi ha pocs pisos que es posin per lloguer i després que els que estan a la venda normalment hi has de fer una reforma molt gran. Clar, hi ha pocs edificis que s'hagi de fer una reforma petita. La majoria veus que estructuralment s'ha de fer una inversió.
molt gran que en general no es pot assumir. És un dels punts que, evidentment, quan parlem d'un parc envellit o que fa temps que estan deshabitats els habitatges, presenten un estat de degradació i és un dels principals reptes. També una cosa que vaig veient és que
És a dir, això és molt evident, que veus edificis que s'estan caient, però també hi ha façanes que estan bastant degradades, que també és bastant car reparar-les, pintar-les. Sí que és un cos que més o menys pot ser assumible, però és elevat.
No sé fins a quin punt també hi ha municipis que puguin servir de mirall, perquè la problemàtica és evident que és present en molts municipis, a molts altres punts del país, però no sé si algú té algunes solucions que puguin servir per poder-les adaptar.
Si més no, aquest estudi que s'està fent serveix per posar la problemàtica, però també per apuntar cap a solucions, perquè aquest pla de barris permetria finançar projectes amb una quantitat molt important i, a més a més,
Pràcticament el 70% del cost total vindria del govern de la Generalitat. D'aquí entenc també aquesta diagnosi i aquesta voluntat de presentar un pla com molt ben fet i escoltant molt la ciutadania. Per això aquestes taules on vau poder...
explicar això, les dificultats que heu detectat i les solucions. Recordeu algunes de les propostes que vam fer o el vostre pare, què creieu que ajudaria a revifar, a donar més vida al nucli antic?
Vosaltres segurament teniu la resposta que és el comerç, no? El fet que s'aixequi la persiana, que hi hagi llum, que hi hagi trànsit, és com... Jo he de reconèixer que no hi vaig anar en cap. Me van avisar que hi eren, però vaig dir que... Dic, mira, amb la meva edat, jo... A veure, què puc dir que vull pel poble si jo ja no el podré viure? Dic que sigui el jovent, la gent que hi viu ara, més jove. Dic, no, no, el que facin...
A mi personalment el que em podia afectar ja està arreglat, perquè jo visc a l'Urbanització Sant Jordi, el carrer Flors antigament era de pujada i baixada, ja fa uns quants anys que el vam fer només de pujada, o sigui que...
Jo ho tinc solucionat. Jo no necessito res més que siguin els altres. I hauria hagut d'anar a alguna reunió, però estava ocupada amb altres coses i vaig pensar que ja deixar pel jovent, per la gent que tenen més anys per viure.
Això, clar, segurament no ho compartiria tothom en el sentit de... L'experiència és una veu que interessa d'escoltar i tenir present, però dèiem que segurament un dels elements que ajuda a...
d'una vida a una zona, és el comerç, el fet que s'aixequi, com dèiem, una persiana, i això ja porta una il·luminació al carrer, i també això, que hi ha algú a qui saludar cada dia, o hi ha llocs on aturar-se a mirar. Gemma, en aquest sentit, tu has...
un nou negoci, i dèiem, vinculat a un negoci històric, perquè aquí és on teníeu... Sí, perquè imagino que abans era sabateria, perquè es feia sabates, i no hi havia les fàbriques de sabates, es feia la sabata a mida, s'arreglaven, i el meu pare era de l'any 11, i suposo que per allà l'any 13 o així...
Aquella sabateria ja hi era. I el meu avi, que va començar a fer de sabater, i després el meu pare. De fet, és dels establiments més antics.
Molt bé. I ara, doncs, això, se li ha rentat la fesomia, no? Se li ha rentat la cara, se li ha canviat i s'ha transformat en aquesta llibreria que sí que preserva el nom de Cal Seranet, que és com el nom històric, no? Sí. Clar, si parlem de negocis, també crec que és interessant plantejar-nos quin tipus de negocis volem que hi hagi al poble. Crec que precisament la llibreria és un lloc on es genera molta comunitat.
I és un espai cultural i això també fa com aporta crec que riquesa en el poble. I això, bé, jo cada dia estic a la llibreria això ho noto molt.
I llavors crec que és interessant veure que si volem més botigues que siguin de salons per fer-nos les ungles o si volem més espais que potser puguin aportar aquesta comunitat. Però clar, també jo tinc les dues perspectives des de la llibreria, però també com a
com algú que viu en el barri antic. I clar, jo trobo que és una idea molt bona la de millorar, per exemple, les cases que hi ha en el barri antic, però també hem de tenir present que els veïns i les veïnes s'han de poder quedar després d'aquest canvi.
Per tant, qualsevol canvi que es faci, que també tingui en compte si això provocarà uns canvis cap a un sentit o cap a un altre, diguéssim que cada cop i volta els pisos siguin més cars i encara sigui més difícil accedir a aquest habitatge, o si ho enfoquem cap a una altra banda i potser s'hi rehabiliten a cases i pugui haver-hi un lloguer social, per exemple...
que hi pugui haver gent que intenta viure en el poble perquè és d'aquí i vol viure, però resulta que no ho pot fer per temes econòmics.
Aquí deixa'm dir una coseta, Raquel, que en el cas de la Gemma, o sigui, no només ha decidit posar un negoci al vell mig de Tordambarra, sinó que la mateixa reforma es veu a simple vista que s'ha fet amb molt de carinyo intentant mantenir l'essència de l'espai, el nom...
Però també la manera d'encarar el negoci també marca molt i en aquest cas també és un negoci que crea aquesta comunitat. Avui en dia que el comerç digital està... o sigui, que és la realitat actual, doncs en aquest cas no és simplement comprar un llibre, sinó que crees un vincle, un lligam, un tracte, que és justament això que...
Si hem de descriure, hem de treure el punt fort del comerç local, ha de ser això, el tracte directe. I el fet que hi hagi aquest tipus de negocis al vell mig de Torre d'Embarra, doncs, evidentment, també donen aquesta comunitat, aquest viure, aquest passejar pel carrer i aquest tracte més proper.
però també penso que que existeixi un negoci com el de Cal Serenet també és possible perquè se li donen possibilitats. És a dir, la Montse, en aquest sentit, ha ajudat molt a posar les coses fàcils, a ajudar que això sigui possible.
Crec que no sempre és així. A vegades es pensa molt més en el rendiment econòmic que et pot donar un local, si ets el propietari, en comptes de pensar en les possibilitats transformadores que pot tenir. Aquí l'Ajuntament...
Si pot posar algun tipus de... de mirar que això vagi cap a aquesta línia, doncs seria genial, també.
És que, mira, el meu cas va ser que, com que no necessitava llogar, bueno, a part que la botiga i la casa era tot un, que per pujar a la vivenda, als dormitoris, tenies que passar per la botiga. Com que no necessitava, perquè portem una vida molt senzilla, doncs no necessitava incrementar ingressos. I vaig pensar, ho guardo perquè potser algun dia els meus nets ho necessitaran.
i ara no m'interessa llogar-ho per fer diners amb una altra persona que després potser no els podré treure. O sigui que sempre vaig tindre la casa tancada i la botiga tancada d'una manera egoista, pensant, mira, serà pels nostres si el moment ho necessiten, que va arribar el moment dels que el nen m'ho va demanar àvia, que podem fer servir primera només els baixos, la botiga. Ah, molt bé, molt bé. I després, al final, ell també s'hi ha quedat a viure...
o sigui, també viu a la part de dalt que s'utilitza tot a la casa això és fantàstic perquè ara hi ha un veí més al carrer ostres, estan sortint reflexions molt interessants perquè justament també una de les coses que comentàvem internament és que
la realitat econòmica o necessitats que tenen les diferents famílies, de vegades porten a vendre aquestes propietats que estan al nucli antic i de vegades no saps de què ho vens o no hi penses, no n'hi pots pensar o la situació et porta a vendre-ho sigui com sigui. I clar, l'ús que se li donarà en aquell habitatge, en aquell local, en aquell edifici,
És molt important, perquè aquí algú podria fer la lectura de la Montse i dir, ostres, doncs, que egoista ja, però és que fer-ho així també ajuda que no només es llogui o es vengui aquell negoci, sinó que segueixi
el servei del poble. És a dir, que serveixi com a crear comunitat, no amb altres usos que potser tenen un rendiment econòmic més elevat, però en canvi genera tot el contrari a nivell de poble. I la veritat és que això ara potser estem...
rebent les conseqüències o estem veient les conseqüències de certs, bueno, de situacions, que al final també hi ha famílies que no tenen cap culpa de tindre la necessitat de vendre les propietats, però clar, ara ens trobem que això, el nucli del poble ha de ser per viure-hi i per disfrutar-ho.
Clar, jo el que estic pensant, per exemple, és que a mi m'agradaria que el meu barri, o sigui, que fos bonic, que estigués net, que fos agradable d'estar-hi, però a mi em fa por i llavors que la por no freni, sinó que faci tenir...
com una ment més oberta i tenir més perspectives de cap on dirigir aquesta subvenció, a mi em fa por que això no pugui portar a ser, per exemple, com Altafulla, que desgraciadament jo tinc moltes amigues de...
Tinc unes quantes amigues d'Altafulla que són d'Altafulla de tota la vida i no hi poden viure. No hi poden viure perquè no poden assumir el cost del lloguer més minç que pots trobar allà. Dius, ostres, això és una desgràcia perquè estàs expulsant els veïns i les veïnes del seu propi poble.
Sí, sí, justament aquesta lectura, abans la comentàvem fora de micròfons, i també és una realitat que fa temps que veiem que està passant a les grans ciutats. I ara s'està replicant la mateixa situació als pobles, però clar, evidentment, l'afectació que té, que les famílies es vegin forçades...
O sigui, voldrien viure al poble però que es vegin forçades per diferents necessitats per temes econòmics o perquè no hi ha suficient oferta d'habitatge al nucli antic o bé que l'habitatge que existeix no compleix les necessitats mínimes d'accessibilitat d'espai o les condicions que té.
Doncs clar, ara mateix estem nosaltres rebent les conseqüències aquestes i revertir-lo és molt complex, però evidentment no ha de ser una excusa per no afrontar-ho. S'han de pensar les coses i abans comentàvem, doncs, ostres, i s'ha vist altres poblacions? Evidentment que altres poblacions tenen propostes de solucions. El que hem de pensar és intentar proposar la solució més adequada per a la necessitat de Torre del Barri, sobretot per preservar
el nucli antic com a lloc de vida. Doncs és un debat que no esgotarem aquí i que el fem extensiu a totes les persones que ens estiguin escoltant perquè s'està elaborant aquest mapatge de reptes per plantejar línies de solució, idees d'actuació i per això hi ha aquesta enquesta oberta on podreu, per exemple, dir...
Quines transformacions proposaríeu en el nucli antic? Quins problemes creieu que són els més greus? També quines actuacions prioritzaríeu? Podeu parlar també de les necessitats ambientals o dels problemes que tingueu
i sobre l'àmbit de l'acció sociocomunitària, per parlar dels joves, de la cultura, de l'economia local, també trobareu diferents preguntes amb respostes que podeu clicar i, a més a més, sempre hi ha aquells espais en blanc per poder afegir el paret. Per tant,
Regidor, fem extensiu tot aquest exercici de reflexió i de resposta a les persones, residents de Torredembarra, ja siguin del nucli antic o no, que hi vulguin dir la seva. Totalment, totalment. I evidentment hem aconseguit 170 respostes, més de 80 participants a la sessió participativa.
la participació, o sigui, les places que hi havien disponibles per la marxa exploratòria, doncs també exaurides, però tot i així queda totalment obert i, evidentment, totes les propostes o problemes que s'han detectat, doncs tot això es farà al retorn. És complex, evidentment no es podrà respondre a totes les necessitats de tota la població perquè de vegades són contraposades, però sí que queda molt clar la utilitat que ha de tindre el nuclíntic. Malauradament no ha pogut...
intervindre el Jordi Sunyer, que també ens hauria parlat del patrimoni històric, també a nivell turístic. També té un valor molt alt el no clíntic. Per tant, és interessant tindre-ho en compte i reafirmar-ho amb totes aquestes intervencions.
Doncs nosaltres acomiadem la Montse Miracle, que ha de marxar, també la Gemma Mateu, el Jordi Sunyer, doncs finalment no l'hem pogut tenir aquesta estoneta aquí, però sí ens ha acompanyat el Joel Ramírez, el regidor.
de Govern Obert, que ens explica que tenen en marxa des de l'Ajuntament aquesta enquesta que podeu respondre en cinc minuts, aproximadament. La trobareu disponible al web de l'Ajuntament, torradenbarra.cat, també a través de l'aplicació Viu la Torre. Per tant, qui vulgui dir-hi la seva, ho pot fer d'una forma totalment anònima, molt senzilla,
I bé, nosaltres avui hem volgut suscitar també aquesta reflexió, aquesta anàlisi. Ens seguirem parlant perquè en espais aquí al programa Baix Gai al dia, els diferents programes de Dona la Torre serà una qüestió que anirem abordant, però avui us agraïm molt que hagueu vingut aquí per tal d'això, de compartir...
aquestes reflexions i, bé, plantar una llavor que ens pugui portar solucions a través d'aquest pla de barris. Jo, deixa'm agrair un cop més a Ona la Torre per donar aquest espai, també a les veus que han intervingut avui, a la Gemma, a la Montse, doncs que, bé, era important portar aquests punts de vista diferents del passat, el present i...
I bé, també sento o sentim des de l'Ajuntament molta responsabilitat perquè, evidentment, quan veu a la gent també afloren problemàtiques i al final l'impacte que tindrà el pla de barri s'aconseguint que tirin davant.
Estem parlant de molts anys, no és només una decisió que impliqui un mandat de quatre anys, sinó que les decisions han de ser estratègiques i pensant en aquell poble que volem d'aquí 20 i 30 anys. Per tant, és molta responsabilitat i molt content que la població s'hi impliqui com s'està implicant.
Doncs és important perquè parlem d'una inversió que podria arribar als 10 milions d'euros i que permetrien això acondicionar de forma molt important el nucli antic. Gràcies per la vostra implicació i participació i això, convidem a tots els oients que encara no hagin omplert aquesta enquesta, que hi diguin la seva també i puguin expressar la seva opinió. Fins la pròxima i que vagi molt bé. Gràcies.
Sintonitzes Ona la Torre. Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta. Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar.
Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims. La ràdio de proximitat. Sintonitzes Ona la Torre.
Doncs seguim a la sintonia d'on a la torre i amb aquesta música comencem l'espai de l'esplai, que és aquest temps que destinem a l'esplai de la gent gran, aquesta associació que trobem a la seu municipal del carrer Tarragona i que, bé, dinamitzen la vida de moltíssimes persones sòcies a Torredembarra i també de l'entorn del Baix Gaià.
Ens acompanya el seu president, l'Emilio Giraldes. Molt bon dia, Emilio. Bon dia, Riquel. I, bueno, ja m'ha posat aquí sobre la taula un escampall de papers que a mi... Mira, sempre volem i estimem la joventut, ens volem sentir joves, però jo quan arriba aquest espai jo em vull jubilar i vull gaudir de moltes iniciatives que, bé, que fan molt bona pinta, molt divertides i, en fi, ara anirem detallant-les perquè...
Déu-n'hi-do tot el que organitzen. Tot això, tots aquests viatges i excursions que comentarem, a banda del dia a dia, perquè recordem que allà al carrer Tarragona obriu portes cada dia perquè els caps de setmana feu ball, els dies de cada dia, tallers, classes, assajos... No pareu. Sí, tenim 24-25 classes tota la setmana.
Que es diu ràpid, això, eh? Sí, es diu ràpid, eh? Totes les setmanes, eh? Recordem que van des de classes enfocades a la memòria, classes d'informàtica, de català, d'història, també de patchwork... Lectura, patchwork, yoga, yoga dos tipus, en suelo i en cadira, eh?
Y bueno, y Corro Rociero dos días de ensayo. Baile en línea y country dos días, porque en un día no caben toda la gente en la sala. Teatro, baile de salón, bueno...
Escolta tú. Nos faltan horas, nos faltan horas para poder atender a todas las peticiones de la gente. Costura, paivo, costura también hay dos días, porque en una no puede ser, porque claro, los profesores, a ver, no pueden atender a tanta gente.
Clar, perquè són classes més aviat personalitzades, no?, d'anar ajudant i anar fent un seguiment de... Claro, claro. Entonces, bueno, tener karaoke, cada vez se están apuntando más gente al karaoke. Teatro. Yo en el Coro Rociero tengo 12 personas esperando que alguien se dé de baja para entrar.
Clar, perquè ja no hi cabeu més per les proporcions de l'escenari. Claro, nosotros ahora en Mito somos 27 personas en el cor rociero, entonces no cabemos. Entonces mientras que alguien nos sale de baja, al no sé que venga un tenor, uno a uno, que cante bien, entonces... Que el pugueu posar de solista. Ah, claro, entonces hay que hacerle un hueco.
Escolta'm, parlant dels coros rocieros, vau fer tota una festassa al casal municipal perquè vau fer una trobada d'agrupacions de diferents punts de la comarca, fins al Penedès, perquè també van venir representació de Cunit, de Pax del Penedès, van venir de l'Associació Cultural Andalusa, de Tarragona.
Sant Pere i Sant Pau. Sant Pere i Sant Pau. A veure, estuvo muy bien porque la gente saliera muy contenta. Y eso que cogimos un día muy, muy malo. De molta pluja. Mucha pluja. Que si no hubiéramos tenido problemas para la sala, ¿eh?
En serio, eh? Es diu ràpid, eh? Però és que se'ls queda petita la sala gran del casal municipal quan organitzen activitats. Sí, sí, perquè, a veure, a mi no me gusta hacer las cosas largas. A medias tintes. No, no, y largas, porque la gente se cansa. Entonces estuvimos desde las seis menos cuarto por ahí que empezamos hasta dos cuartos de nou.
Cuatro canciones cada coro. Entrada la hicimos gratis, dimos un bocadillo para todos los asistentes, gratis también. Y la verdad que estoy hasta el punto de que estoy pensando, porque así me lo han pedido, que para la fiesta de la radio quieren venir los coros.
Los mismos coros que estuvieron. Y se quedaron tres coros que no pude porque eran demasiado.
O sigui, ja m'estàs posant deures per la temporada final d'Aires del Sur, que sempre muntem una de grossa allà a la plaça Montseny Joaquim Boronat, tanquem temporada el juliol. Bueno, doncs pot pedir. Ja me l'han pedido, ja me l'han pedido, s'han enterado, ja me l'han pedido si podrien assistir a... També, a veure, també lo montamos de una manera que no era un concurso.
Que esto también es importante, ¿no? Que la gente no se viera con esa tensión. Aquí digo ni primero, ni segundo, ni el último. Aquí somos todos iguales. Aquí no venimos a competir, sino a conocernos, relacionarnos, tener amistad, coger amistad con los demás coros, conocernos. Y la verdad que salimos satisfechos.
Doncs molt bona experiència aquesta trobada, que no sé si dóna peu a una cita que teniu. És que aquí m'ha portat un cartell, convivències, 20, 21 i 22 de març. Sí.
A veure, això ho organitzen des de llars de jubilats de Sant Pere i Sant Pau, també de la granja. Clar, tu tens vincles, has fet vincles amb Sant Pere i Sant Pau, perquè recordem que des de la llar de jubilats d'aquest barri tarragoní et van demanar ajut per muntar el seu propi coro rofiero. Sí, sí.
I veu que la cosa va p'alante perquè no només ells han estat capaços de formar un coro rociero, sinó que ara us naneu de convivències tots junts? Explica'ns, a veure. Sí. A mi me lo comentaron, me lo propusieron y me dijeron también los precios, también vamos actuando.
porque vamos actuando con el coro rociero nuestro y los playbats de aquí de Torre de Embarra. Ajá. Y entonces yo de seguida dije que sí. Tenemos calculado entre 500 y 600 personas. Guau.
Guau, ¿eh? Ojito al lato, ¿eh? Con, bueno, country, baile en línea, es decir, de todo. Viene haciendo un, no sé si film, de José Guardiola. Le hizo un tribut. Sí, un tribut. Y también viene de... ¿Cómo se llama esto? Que está en Vila Seca. Y eso lo...
A Portaventura.
hace un muy rumbero en baile, que esto es lo que le interesa a los jubilados. Dos sessions cada día de baile. Sí, sí, aquí ho estic veient, perquè hi haurà masterclass de ball en línia, de Ball Country, tant dissabte dia 21 com diumenge 22, i a més a més, Exhibició i Balls en Viu amb el grup Costa Daurada i allò obert perquè tothom pugui ballar. Però és que, a més a més...
Feu un sopar de gala. Sí, també. Homenatge, tribut a José Guardiola. Sí. I després, altra vegada, ball amb el grup Costa Daurada, bingo, també. Sí, també. Vamos, que no va faltar de nada aquí a la fiesta esta, no? No va faltar de nada. Y todo eso con un precio pues ya lo ves.
De 100 euros per persona, els 3 dies, tot inclòs, eh? Tot, tot. El viatge també? No, el viatge. Nosotros nos vamos todos, nos vamos de aquí con nuestros coches. D'acord. Porque está... Salou, que és aquí, però... I són 3 dies, llavors. Divendres, dia 20 de març, dissabte 21 i diumenge 22, s'arriba a l'hotel a les 3 de la tarda. Perdó.
¿No? Un parante, sí, aquí. A ver. Yo, como tengo más cara que espalda, y mira que tengo espalda, yo digo, no, no, no, no, mi gente no puede llegar ya a las 3 de la tarde. Con todos los años de 600 personas para coger las habitaciones. Nosotros tenemos reservado el segundo piso para nosotros. Y digo, no, no, dice, bueno, Emilio, pues venga, a partir de las 10. Dalmatí.
del matí. Ja podíeu venir, los de Torre d'Embarra. Y luego nos han puesto el buffet libre, un menú de 15 euros. Molt bé. I així ja estareu instal·lats a les 3 quan arribi la marabunta, quan arribi tothom. I a les 4 a punt pel còctel de benvinguda. Molt bé. I després ja comença la festa, perquè a dos quarts de 6 ja hi ha la primera sessió de ball en viu, amb aquest grup Costa Daurada...
Por ejemplo, que lo tuvimos el domingo pasado aquí en el Esplai, Costa Dorada. Molt bé. Estuvimos aquí en el Vall Dominicà. Molt bé. Hi haurà karaoke, també, que això és molt divertit. Després un sopar, el Gran Bufet, i aquí és quan actueu. Hi haurà l'actuació del Coro Rociero de Sant Pere i Sant Pau i el de l'Esplai de Torredambarra.
I després, altra vegada, Ball. O sigui, Ball hi haurà... Sí. No sé quantes sessions, eh? Divendres, dissabte i diumenge. Sí, sí. O sigui, que els que vagin s'hauran de portar roba de gala perquè... Déu-n'hi-do, eh? Aquí cena de gala... Bueno, bueno, bueno. Encara hi ha places disponibles. Sí, nos quedan unas 15... Yo creo unas 15 habitaciones. Perquè pot ser, dèiem, 100 euros. En el cas de les habitacions triples...
per persona, 110 euros, si són habitacions dobles, o 160, qui vulgui anar a una habitació individual. Exactamente. Exactamente. Todo incluido. Ahí entra todo, ¿eh? Es decir, puede ir a cualquier espectáculo, y a todos los espectáculos gratis, todo. Molt bé. Sí que dèiem que el primer dinar va a banda, perquè això ha estat l'Emilio, que ha dit que nosaltres volem anar abans...
Però després ja hi ha el sopar i, com dèiem, esmorzar, dinar i sopar tant de dissabte com de diumenge, perquè aquestes convivències acabaran diumenge a la tarda, amb el darrer ball de tarda.
doncs trobo que és una bona proposta això de fer convivències amb llars de jubilats d'altres comarques hay una cosa hay una cosa importante que aunque no está puesto aquí hay personas por ejemplo nosotros tenemos una que no voy a decir el nombre lógicamente que está en el grupo de Plaiva que por motivos familiares no se puede quedar pero puede venir
Actuar. Actuar. Puede venir a actuar, se queda a sopar con nosotros y después de sopar pues se viene.
Doncs és una de les opcions, els artistes que vagin, facin la seva actuació i es quedin tant temps com puguin. Jo d'aquí, amb micrófono abierto de Ana la Torre, t'invito a que vinguis. Doncs mira, encara vindré a fer un reportatge i a passar-m'ho bé. Jo no en sé de ballar, Emilio, però bueno, alguna sessió... Argo haremos, argo haremos.
Jo ballo a mi aire. Vinga, vam. Això és a cara al mes de març, però portes més coses. A veure, ensenya'm. Mira, em dóna tot el plec. Ai, mare de Déu. Bon tiberi. Festa de la carxofa. Això serà aquest 22 de febrer. I on aneu? Allà, per a Amposta o per allà.
És que es fa una gran festa, ara no sé si ho diré bé, si no el nostre company Josep que m'ajudi, perquè ell ara s'aficionarà a anar cada dos per tres a les terres de l'Ebre. Sí, acompanyant, doncs, el club...
Prepa esportiu rítmica Torre d'Embarra. Exacte. Sí, sí, perquè té... Vaig ser de les més petites. Té una filla esportista i ara portarà el nom de Torre d'Embarra per les Terres de l'Ebre, cap de setmana sí, i una altra també, pràcticament. Ara no sé exactament si és a Camarles, però es fa tota una festa enorme al voltant de la Carxofa, perquè sortia l'altre dia al diari de Tarragona i hi havia unes imatges d'unes...
graelles llarguíssimes amb aquesta festa que tindrà lloc el 22 de febrer i bé, visitareu crec que sí que en aquest cas és en posta, és que es fa diferents punts
El 22 de febrer és en posta. Sí, doncs jo l'altre dia em veia un altre, no sé on serà, a la Ràpita o on, però bé, aquesta és per, com dèiem, el 22 de febrer. Hi ha places encara per apuntar-se? Muy poquita hi ha, muy poquitas.
Afanyeu-vos, perquè això és amb autocar, això sí, aneu i torneu amb l'autocar, hi ha el tiquet de gustació de la carxofa, hi ha també el dinar inclòs i ball, tot plegat per 70 euros, que s'hi vulgui apuntar. Hombre, i després torneu a anar a les falles de València, que ja havien sigut d'altres anys, veu que funciona i us gusta. Sí, sí, sí, mucho, mucho. Tienen muy buena tirada la falla.
Molt bé. I això per 60 euros el 17 de març us podeu apuntar. També va amb autobús, parada mig camí per esmorzar i després teniu la jornada per anar al vostre aire per València.
Molt bé, i després us tornen cap a casa. És una bona oportunitat també de conèixer aquesta festa tan tradicional, multitudinària, que segurament serà una experiència d'aquelles inoblidable.
I la cosa va més a menjar, perquè és que abans parlàvem de carxofes, ara no us perdeu la gran caracolada de Balaguer. Això serà de cara a la vida. Cada any, eh? També. Cada any, cada any.
Això serà el 25 d'abril que anireu a Balaguer i també el preu va entre els 60 i els 70 euros. En aquest cas serien 65 euros que inclou el desplaçament amb autocar, l'esmorzar, el dinar...
També una visita a un centre d'interpretació de l'or i la guia. Tindreu un acompanyant que us portarà a aquest museu. Hay que decir una cosa. En todos estos viajes...
Siempre, siempre se termina con baile. Con baile. Siempre. Eso no está ahí, pero se sobreentiende. Siempre, siempre. Vuelve. Siempre, siempre. Además, hay jubilata aquí en Torres de Barra que si no hay avall, no van.
Bé, doncs em sembla un bon motiu aquest de participar en totes aquestes activitats. Evidentment cal ser soci de l'entitat per poder sumar-se a aquestes excursions. No, no, no por fuerza, no. Si no eres socio, también tienes la opción de si hay plazas.
También tienen la opción de ir. Esto de la convivencia, ahí sí, ahí hay que ser socio de la entidad. Sempre és recomanable perquè és una quota mínima. Una miseria de quota, tú. Que era un euro al mes. Bueno, ahora este año lo hemos subido un poquito, pero nada. Ahora está en 13 euros.
ja ve, estava en 12, un euro, un euro, ho hem subit un euro, i fer-se soci, valia 15, ara valen 16, fer-se soci, és a dir... S'amortitza ràpid. Sí, sí, sí, sí. Entonces, bueno, pues ahí, entonces, es como para cualquier actividad que se hace en el SPLAI,
Hay que ser eso, sí. Por ejemplo, ahora este domingo vamos a hablar también un poquito, si nos da tiempo, del carnaval. Porque este domingo celebramos el carnaval también en el Splay. Y tenemos cuatro jamones. Porque todos los domingos rifamos uno. Todos los domingos rifamos un jamón.
Y luego este domingo, como está el carnaval, pues hay tres premios. Individual, pareja y grupo. Muy bien. Son tres jamones, uno para... Así que, entonces, lo dije el domingo, que tiene que ser, para participar, entrar en el sorteo, tiene que ser sushi. Sí.
Pues claro. Te viene ahora, por ejemplo, el carnaval Torre de Embarra y te vienen unos disfraces muy bien y esto y lo otro y te vas a llevar un jamón y si te he visto no me acuerdo, ya no te vemos más por aquí hasta el año que viene.
Hay que ser soci. Fareu aquest concurs llavors? Com anirà això del carnaval? Bueno, esto cada año lo hacemos y nombramos un jurado y cuando llega el descanso del baile lo hacemos desfilar primero los individual después por pareja y después por grupos.
Y el jurado, pues el que elige, el jurado está encima del escenario, y el que elige, pues el disfraz que más le agrada, que más mejor vestido va, en fin, mejor presencia, y así. Siempre hay quien no está conforme, pero bueno, oye, el jurado es el jurado, y hay que respetarlo. A ver. Claro, claro.
Això serà aquest cap de setmana de Carnaval, que us sumeu en aquesta festa. Per tant, que els socis s'animin a anar disfressats, eh? Sí, sí, no, no, esto sí, esto va... Eso es seguro, vamos. Eso es seguro que va. Además, este fin de semana tenemos un dúo que uno zartafulla, se llama Enri Vidal,
El dúo Sherlock. Y la chica, la acompañante, viene de Reus y yo un día la descubrí que cantaba ópera. Ópera, lírico. Y no sabe cómo lo hace.
Es una maravilla verla cantar. Y un día la cogí y le descanso del baile. Y le dije, digo, oye, me he enterado que tú también haces ópera lírica. Y digo, venga va. Y sí, sí. Y hoy día hay gente que vienen...
Ya es como una tradición. A ver si canta en una ópera. Y este domingo, ya hay dos parejas, Emilio, digo, este domingo le toca venir a la chica. Que la cante o no la cante, a luego ya... Se llama Estefanía, es chica encantadora. No le podemos aplaudir mucho,
Porque cuando le aplaudimos mucho, ella está llorando. Se emociona. Sí, sí. Molt bé, doncs aquí es vulgui afegir a la celebració del Carnaval, que passi per l'Esplai de la Gent Gran, allà al carrer Tarragona. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Emilio Giraldes, moltes gràcies per haver vingut a convidar-nos a totes aquestes activitats. Si voleu més informació, passeu per les tardes allà a les oficines, que us atendran.
Que vagi molt bé, fins la pròxima. Gràcies. Notícies en xarxa
Bona tarda, a Solacís us parla Mercè Raúra. Esquerra Republicana ha decidit retirar per ara del Congrés la seva proposta de llei perquè Catalunya recapti l'IRPF. Es tracta d'una qüestió que va quedar fora de l'acord del nou finançament segellat entre el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el president espanyol, Pedro Sánchez, un tema que els republicans havien situat com a condició per seure a negociar els pressupostos tant de la Generalitat com de l'Estat. Fons al partit asseguren que no renuncien en cap cas a recaptar l'IRPF
i que retirar ara la proposta és una manera de controlar el calendari. Mentre els comuns asseguren que estan lluny de pactar els pressupostos amb el govern i reclamen concrecions en la compra especulativa d'habitatge. L'executiu i els socis es tornen a reunir dilluns en sortir de la tercera reunió sobre pressupostos. Avui el diputat David Cid ha reclamat un salt important en habitatge, ajudes al lloguer i la prohibició de la compra especulativa.
Seguim sense proposta concreta del govern, per tant nosaltres els hem emplaçat primer a que d'una vegada per totes es facin públics els informes dels experts i en segon lloc a que ens traslladin una proposta concreta sobre la qual poder negociar. I evidentment també trens, habitatge i trens, per tant nosaltres els estem plantejant qüestions concretes.
I davant del caos ferroviari que viu a Catalunya, el lobby empresarial fa front comú per pressionar els governs i oferir solucions que permetin garantir una mobilitat fiable i eficient amb rodalies en el punt de mira. Ho fan a través d'una comissió que avui ha començat a treballar amb l'objectiu de tenir propostes a un any vista. Formen part el Foment del Treball, la Cambra a Barcelona i el RAC Josep Santés Llibre és el president de Foment del Treball. És necessari aquesta comissió
Perquè la situació que avui es viu a Catalunya, des de la perspectiva de la mobilitat, és totalment insostenible, intolerable i inacceptable. Una comissió, per cert, que volem que sigui oberta a tothom amb l'única voluntat de poder oferir solucions.
I Barcelona començarà a preparar aviat el dispositiu de seguretat i mobilitat per a la possible visita del Papa Lleó XIV. Ho ha explicat la consellera d'Interior, Núria Perlon, i l'alcalde Jaume Collboni han apuntat que ja s'ha començat a coordinar els primers passos per rebre el puntífex. Amb tot, Collboni ha remarcat que fins que la visita no estigui totalment confirmada en els seus extrems, no es prendran decisions operatives.
I l'escriptor i assessor històric de sèrie Roger Bastida ha guanyat la quarta edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2026 amb la seva obra Passeig de Gràcia, una obra que ressegueix 200 anys d'història d'un dels carrers emblemàtics. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra.
Benvinguts i benvingudes a l'Inspirat de Ràdio Rubí. Avui obrim aquest programa amb la certesa profunda que la paraula és una llavor capaç de transformar-nos, d'encendre idees i d'obrir horitzons que encara no havíem imaginat. I ho fem amb el privilegi de comptar amb dues veus que saben convertir la vida en literatura. Sílvia Romero i Manel Jovany que ens presenten el seu llibre Ningú com tu. Una obra que parla d'emocions, de mirades i de tot allò que ens fa únics.
Aquest és un espai de creativitat, de reflexió i de talent compartit. Deixem que les paraules ens guïn, que les històries ens obrin camins i que la literatura ens acompanyi. Anem a inspirar-nos.
Fins demà!
Aquesta tarda us volem recomanar una novel·la escrita a quatre mans, ningú com tu. Una història que explora la fragilitat de les relacions i els secrets que ens marquen. Fa poc més d'un any que es va editar aquesta novel·la i, sorprenentment, continua generant xerrades i trobades al voltant de la cuina de la seva escriptura. L'escriptura a quatre mans desperta molta curiositat, a la cuca i a mi, molta...
I som molts els lectors que volen saber com s'organitza i com es treballa un projecte així. Per parlar-ne tenim amb nosaltres Manel Jovan, que està aquí a l'estudi, i en breus aprovarem de contactar també amb la coautora, Sílvia Romero, i són tots dos uns escriptors amb una gran trajectòria i coautors del llibre. Benvinguts a l'Inspira, Manel, bona tarda.
Ningú com tu ens submergeix en una trama d'amor, de pèrdua i sobretot de com ens veiem a nosaltres mateixos a través dels altres. Com neix aquesta gran història? Doncs...
Reprenem. Sí, perquè això és tècnica. És el directe. I per sort tenim el millor hasta l'altra banda acompanyant-nos i sapsolventar molt ràpid les coses. Estàvem parlant, no?, de quin és l'origen, no?, com neix aquesta història escrita a quatre mans, Manel.
Doncs, bé, com dèiem, una novel·la pot venir motivada per diversos factors, per exemple, a través d'uns personatges, d'un tema, d'un final, d'un inici de novel·la, o de bocins d'una trama, però en el nostre cas ha vingut per una anècdota. I què és una anècdota? M'encanten les anècdotes. Ens encanten, eh, cuca, les anècdotes?
Doncs una anècdota és un petit fet particular més o menys curiós, ja sigui de la història general o de la vida íntima d'algú. En el nostre cas, resulta que un professor de la universitat em va encomanar fer un treball d'investigació
sobre un col·leccionista de Barcelona, molt important, però no gaire conegut, i només em va donar el nom. Llavors jo em vaig anar documentant, vaig intentar saber qui era aquest senyor, no tenia tampoc la imatge d'aquest senyor, però vaig aconseguir el certificat de defunció, llavors sabia on estava enterrat...
I a través de l'hemeroteca de la Vanguardia van veure la seva esquela virtuòria. I allà demanaven una oració a un preu difunto, els familiars, els companys de la feina, tal i qual, i su fiel sirvienta pascuala.
I ens vam quedar així. Llavors vaig pensar, com que no tinc la imatge d'aquest senyor i per omplir el meu treball calia una fotografia, dic, calla, que aquest senyor, com que era gent de possibles, doncs segurament deu tenir un panteó i allà hi haurà la foto, aquelles fotos tan típiques dels...
I llavors vam anar al cementiri de Montjuïc i allà vam trobar l'anècdota. I l'anècdota era que no hi havia el Panteó, hi havia un simple nínxol i allà posava Lluís Tolosa i Pasqual Arrofat. És a dir, que Sofia Servienta Pasqual està enterrada amb ell.
I això un dia jo ho comentava amb la Sílvia i el Manel, el seu marit, sopant i amb la meva dona, i ostres, vine, he fet un treball i no sé què, i ha sortit això, i la Sílvia va dir això dona per una novel·la. I així és com va començar el recorregut d'aquesta novel·la Ningú com tu. M'encanta aquesta anècdota tan especial. A part que ja és una mica com de sinopsis, no?, per llegir el llibre,
A mi m'està provocant curiositat. Això és l'arrencada del llibre, el que passa és que aquesta anècdota la trobem al final, a les últimes pàgines. Doncs mira millor, perquè així ja hi ha molt de recorregut. Saludem la Sílvia, que està per aquí.
Hola, Sílvia. Hola, se'n sent? Se'n sent perfectament. Hola. Et toca, et toca a tu. Gràcies. Escriure una novel·la és un repte, ja per si és tot un repte, però per fer-ho a quatre mans és gairebé una coreografia, no, Sílvia?
Sí, sí, sí. Mira, no havíem fet servir mai aquesta paraula, però si no tens copyright, ens sembla que ens la quedem perquè realment és una manera molt clara de definir-ho, no? Hi ha un seguit de passos a fer i es tracta de crear aquesta...
Aquestes infiltrators dos. De fet, en aquestes xerrades que ara heu comentat, que són les que ens estan demanant aquests darrers temps, perquè el que ha cridat més l'atenció precisament de la novel·la és això de l'escriptura a quatre mans, que tampoc no som novedosos, hi ha molta gent, molta altra gent, abans que nosaltres, que han escrit novel·les a quatre mans. Però no deixa de ser una manera de treballar que, la veritat, de cara al lector crida l'atenció. I en aquest sentit, el que sempre comentem és que
El que fa falta, sobretot, és que hi hagi una amistat, si la vols dir així, això d'entrada, però una relació molt cordial i tenir en compte que allò que tu crearàs, aquella novel·la que tu vols escriure,
no és la teva novel·la en exclusiva, sinó que des del moment en què ho estàs fent amb una altra persona ja és la novel·la de tots dos. Per tant, aquell producte, si se li pot dir així, el que sortirà al final, el llibre, aquell producte no és el resultat o allò que tu hauries fet, sinó que és precisament allò que s'ha fet en conjunt. I de fet es tracta d'una coreografia, un treball organitzat amb molta...
molta discussió, dit de bon rotlla, això de discussió, amb molta discussió sobre a vegades detalls ínfims, coses molt menudes, a vegades al contrari, sobre temes molt més complexos, i anar avançant sempre a través d'això, de la tertúlia, de la discussió, d'anar comentant cada fragment, cada capítol, cada pas, cada personatge, recrear-los, perquè...
Si em puc fer un últim apunt, el tema, per exemple, dels personatges és molt important tenir-los, com d'altres que podríem esmentar, però és molt important tenir-los ben treballats perquè anirem creant personatges i tots dos treballarem aquests personatges, per la qual cosa els hem de conèixer.
hem de fer unes biografies bastant àmplies perquè en un moment donat ni un ni l'altre es despengi explicant alguna cosa que no toca sobre aquell personatge. Aleshores, els hem creat al màxim que hem pogut quant a detalls, característiques psicològiques sobretot, i a partir d'aquí és un anar amunt i avall amb words i amb trucades i...
T'anava a dir, quan arriba la inspiració ja és difícil per una sola, o sigui, a quatre mans ja no vull ni pensar ni imaginar-me, us truqueu per la nit, allò de... Se m'ha ocorregut! Bueno... Bueno, whatsapps, en tot cas. De fet, pensa que vam començar a escriure aquesta novel·la en època de pandèmia, just a l'època del confinament, el primer confinament que vam tenir el 2020, el mes de març-abril, i, per tant, és que no podia ser d'altra manera...
que la nostra comunicació derivés a correus electrònics, whatsapps, trucades, era l'únic que podíem fer i realment, a mi personalment, i penso que alguna vegada ho hem comentat ell també, ens va alimentar i ens va ajudar molt a superar una situació que era realment caòtica i tota una tragèdia, no?
Parleva, Silvia, dels personatges. Són personatges molt humans, que tenen moltes esquerdes, molts silencis. Per què heu fet uns personatges tan reals? Què volíeu transmetre o aconseguir a través d'aquests personatges? Bé, amb els personatges el que s'intenta és mostrar com és la vida, diríem.
I això, d'entrada, ho aconseguim, si és que es pot dir així, a través d'un relat amb tercera persona. És a dir, hi ha un narrador que ho explica tot, que ho sap tot, i ja està. Però, paral·lelament amb això, la novel·la té 34 capítols, amb dos parts, 17 i 17, i a cada capítol hi ha una carta. I, clar, una carta és en primera persona, o sigui, és...
un personatge que li escriu a un altre personatge i no només li explica coses, sinó que també es veu l'ambient de l'època. Per exemple, he anat a veure tal pel·lícula, he sentit tal cançó, estan passant aquestes coses... I tot això, aquesta combinació dels personatges que viuen i expliquen la seva trajectòria, doncs pot ser que dona aquesta estructura de novel·la que vas veient, com es mouen...
més o menys còmodament dintre d'un temps històric, tot i que la novel·la, ningú com tu, no és una novel·la històrica, però clar, hem de tenir al darrere un taló de fons que si expliques que el gener del 39, el 26 de gener, vaja, les tropes franquistes entren a Barcelona, aquest fet ho corre dintre de la novel·la i és real, vull dir que no pots dir, no, no era el 26, era el 14, que no...
Que li dóna consistència a l'obra. Has de dir les coses tal com són. Anem a parlar d'aquest rerefons històric, ja que has tret el tema, perquè recorre 40 anys plens de canvis socials, polítics, no només aquí, sinó al nostre país veí. Com vau treballar tota aquesta documentació perquè la història fos...
Tot i no ser una novel·la històrica molt realista i molt precisa. Igual que els personatges es van construint a base d'escriure la seva història, la història política i social d'aquells anys la teníem als llibres, a internet, a tot arreu. Llavors va ser quan vam repartir...
La novel·la amb dos parts, la primera que va de l'any 33 al 75, si no m'equivoco. Llavors allà hi ha un canvi del 75 al... Espera, ho tenia a portar per aquí. Són dels... Perdó. No pateixis perquè... Així faràs que la gent llegeixi i compri el llibre, eh?
i del 45 al 62 no s'explica res. Bé, no s'explica res directament, però quan reprenem la història l'any 62 fins al 72-73, les coses que han passat durant aquests anys, llavors sí que tenen sentit i s'expliquen, tant si és el narrador omniscient, que ho explica tot en tercera persona, com a través de les cartes, en primera persona, entre els diferents personatges,
Tot i que els personatges centrals, que són el Lluís i la Pasquala, no s'escriuen entre ells. Per què? Doncs perquè ja es veu el que fan, ja estan en directe. Mira, un exemple tonto que se m'acaba d'ocorre. Vas amb el cotxe, segons quins cotxes poses marxa enrere i hi ha una càmera que t'ensenya el que hi ha al darrere. Però quan vas endavant, normalment no hi ha una càmera, perquè ja tens tot el vidre del cotxe que ja t'ho ensenya. Això és una mica el que passa aquí.
Sílvia, a mi m'agradaria... Bé, l'obra transcorre parlant de cinc dones diferents, totalment diferents, però que totes tenen una força interna molt memorable, no? Primer, aquesta visió femenina la vau voler donar des d'un inici o ha sigut... Aviam, expliqueu-nos aviam per què ha sigut. I després també amb quina d'elles destacaríeu per alguna cosa.
Això la Sílvia ho sap molt bé. Mira, ara hauria de dir allò de m'agrada que em facis aquesta pregunta, que queda molt bé això a les entrevistes, perquè a mi, curiosament, amb altres novel·les anteriors a aquesta, em van fer veure que el meu estil d'escriptura té aquest punt feminista, cosa que jo no n'era conscient. Suposo que és una cosa que portes ja intrínseca i la teva manera d'enfrontar-te a la vida, al món i, per tant, a l'art, a la cultura, a la literatura...
ja és aquesta. Però jo vaig dir un cop una cosa, el Manel es va quedar parat, però és que és així. Amb ningú com tu és la novel·la més enclau de dona, més feminista que ha escrit. I és més. És gràcies a ell.
I això ho dic així perquè a vegades m'ha fet adonar ell de micromasclismes que tinc jo assumits i que no soc conscient. I a moment d'anar, en capítols, com que he dit, a treballar a quatre mans, fas un capítol, envies el Word, l'altre te'l comenta, entra, et fa propostes, anem treballant això d'una banda a l'altra, i alguna vegada m'havia trobat en això, aquí, i per què no ho fem així? Perquè si no, sempre és l'home que fa no sé què i tal, i pensava...
Tens raó, Manel. El Manel ha trencat barreres, perquè realment que un home s'adongui que la dona té micromasclismes, això m'encanta, eh? Aquí està el kit de la qüestió, eh? També. No, no, però és que és així i em va sobtar precisament per això, perquè jo ja havia assumit que el meu estil d'escriptura era aquest, perquè m'ho havien dit i llavors jo ja m'hi fixava i dic, va, sí, és veritat, no ho faig de manera conscient, sinó que
surt així, però clar, després aquí, en aquest cas, en rebre diàriament, com qui diu, el comentari, la revisió d'allò que has escrit, de la part que t'ha tocat escriure, és quan és conscient que falta molt per arribar a dominar, a controlar l'idioma, el llenguatge, les situacions, tot plegat. Sílvia, i tu com a dona, amb quina d'elles et sents representada? O destacaries quina d'elles? Home,
Més que sentir-me representada hi ha un personatge, una dona, que en el seu moment quan va aparèixer no pensàvem que tindria el protagonisme que acaba tenint dins de la novel·la, que és la tia Gabriela.
La tia Gabriela és el pal de paller, és una dona forta, una dona coratxosa, que ho passa malament, que perd el marit, que perd el fill, però que sempre es refa, sempre torna, sempre continua, sempre s'aixeca,
I sempre ajuden els altres. Per mi és un emblema de dona i és el personatge que d'alguna manera, ja dic, no és protagonista perquè la protagonista seria la Pasquala. O potser fins i tot com a protagonista agafaria amb la Vera, que és una nena, una noia que ja neix a França.
Però la Gabriela per mi és una dona d'aquestes que m'agradaria tenir-la un dia al costat, prendre un cafetó, una cervesa, fer un te, el que sigui, i poder parlar amb ella perquè m'agrada molt com és. Representa també una generació de dones de postguerra? No és que jo parles d'això i penso amb la meva mare, o durant la guerra també les nostres àvies, que...
Són dones que no anaven al psicòleg per guarir-se les ferides. Ajudaven els altres. Exacte. I havien de tirar endavant amb el que tenien, no? Us heu inspirat també per crear aquest personatge en referents vostres de dones?
Jo, personalment, amb cap d'elles no he agafat... A veure, amb tot sempre tens inputs de vivències personals, de la teva biografia més petita o del teu voltant, del teu entorn. Sempre alguna cosa t'alimenta, però no tinc cap... Així com amb alguna novel·la sí que ho he fet, que algun personatge l'he recreat a partir d'algú que jo conec,
En aquest cas, no. A ningú com tu, jo diria que no en tinc cap que jo hagi començat i proposat a escriure la seva biografia i que sigui algú que jo l'hagi agafat. Però en el cas de la Gabriela, que és el que parlàvem, realment és el que deies. És el prototipus d'aquestes dones que van passar el que van passar i van continuar i s'han convertit en les veritables heroïnes d'una època nefasta.
La novel·la també té una crítica al darrere molt gran de la hipocresia, de la moral d'aquella època. En quin moment estem ara? Creieu que encara arrosseguem parts d'aquella manera de pensar aquí al nostre país? El 2026 al nostre país...
Bé, en el fons, si grates, sí que surten comportaments i... O sigui, quan les coses van bé, personalment o socialment, doncs un és més laxe i pot tolerar coses que potser amb situació de més tensió, doncs no les aguantaries.
Perquè llavors aquella persona no es veu capaç de resistir davant de tot el que la vida li està tirant a sobre. No sé si m'explico. Però aquestes dones que figuren a la novel·la, que té més personatges la novel·la, però aquestes dones, a l'haver escrit la seva biografia, és que te les sents tan teves...
que van corrent quasi, quasi soles. Vull dir, és que a vegades hi ha els escriptors i tal que diuen que els personatges tenen vida pròpia i fan i no sé, és que és veritat. Vull dir, no sé, ara la Sílvia citava precisament a la Gabriela que de ser una persona que primer havia de rebre les nenes que venien a peu des de Vall de Roures.
Després va creixent i es transforma en un personatge importantíssim. Doncs hi ha altres personatges que en principi no eren res, però no eren res, era el Sereno. Passava pel carrer, Sereno, i obria la porta i tal i qual. I ens va interessar que aquella persona necessités, la Gabriela, necessités algú que li obrís la porta aquella nit.
I ja estava. Però és que aquell sereno després va creixent ell sol i quan te n'adones doncs és tot un personatge. O el farmacèutic de Vall de Roures que només el necessitaven perquè agafés el mes de...
d'abril del 38, quan entren els nacionals en aquell poble, aquestes dues nenes han de fugir, però necessiten fer uns quants quilòmetres amb un cotxe. Qui tenia un cotxe en aquell moment? O el metge o el farmacèutic. I vam agafar el farmacèutic i les va portar a l'altre costat.
I ja estava, amigo. Però és que després aquest farmacèutic, el senyor Pedro, que no té cognom, sempre li hem dit al senyor Pedro, agafa un volum de personalitat que en principi no havia de tenir. Ens queda poquet temps i vull preguntar una coseta. Primer de tot, on podem trobar el llibre? Que això és molt important.
a través de la web de l'editorial Stonberg, Stonberg, quin nom més sonor, doncs allà posa comprar. Allà posa el preu, són 25 euros, i llavors l'editorial te l'envia. Clar, si vas a una llibreria, a l'Abacus, o a una llibreria del...
De la ciutat hi demanes ningú com tu, de la Sílvia Romero... O les gineries petitetes que tenim a la nostra ciutat, també. Exactament. Llavors ells fan la comanda i l'editorial els envia. Doncs perfecte. I l'última pregunta que us volia fer és si us quedeu amb ganes de continuar escrivint a quatre mans. Mira com riu la Sílvia.
amb ganes no, no ens quedem amb ganes perquè de fet ja estem escrivint una nova novel·la a quatre mans molt bé, això vol dir que jo calculo que aquest estiu posarem el punt i final i després anirà tot el procés de revisió Sílvia, us tornarem a tenir, no Manel? Sí, molt a gust, està molt a gust aquí i espero la primera vegada poder ser amb vosaltres
Doncs moltes gràcies als dos. Ha estat un gust enorme tenir-vos aquí i parlar de ningú com tu i de tot el que hi ha darrere. Gràcies per obrir-nos la porta a la vostra manera de treballar i per compartir-nos les emocions aquestes que heu treballat tan sinceres. Un plaer. Gràcies a tot cor. És molt bonic veure com una novel·la pot néixer d'aquesta complicitat i arribar tan lluncàrmen. I a vosaltres, oients, si encara no heu tingut el llibre a les mans, doncs us ho recomanem.
100%, factura obligada. Ara hem d'escolta un tema molt reivindicatiu, tan reivindicatiu com aquest llibre, i que vam sentir a la Super Bowl com a acte de protesta. Sabeu que ens agrada reivindicar. Llavors, anem a veure aquest Café Conron del Bad Bunny, com sona.
Por la mañana que ve por la torre ron Ya estamos en la calle, sale tu balcón Por la mañana
God bless America, sea Chile, Argentina, Uruguay, Paraguay, Bolivia, Perú, Ecuador, Brasil, Colombia, Venezuela, Guyana, Canamá, Costa Rica, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala, México, Cuba, República Dominicana, Jamaica, Islina, Antilla, United States, Canadá, I'm my motherland, mi patria, Puerto Rico.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
El dia mundial de la ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu. Sintonitzes Ona la Torre.
Aquest cap de setmana se celebra a Torre d'en Barra un carnaval que es preveu un any més multitudinari. Les condicions meteorològiques han obligat a introduir alguns canvis en el programa, però els principals actes mantenen el seu horari i ubicació. El principal canvi de darrera hora és que la festa de demà a la nit i el dinar de diumenge al migdia es traslladarà al mini pavelló Als Caus.
Al Carnaval de Tordambarra, les principals 100 rues participaran en guany 21 carrosses i 3 comparses. El regidor de festes, en Xavi Suárez, ha assenyalat que això és indicatiu del dinamisme del Carnaval Torrenc.
Venen de la Pobla de Montornès, venen de Roda de Barà, i al Vendrell, si no m'equivo. Després, evidentment, la majoria de les colles, si no vaig errat, estem parlant d'unes 13 colles que són locals. O sigui que podem estar força contents que de 22 o 23 colles, carrosses, ara estem parlant de carrosses. Si sumem en comparses encara serien una mica més perquè les 3 comparses són locals.
Estem parlant d'unes 15 colles de la torre. Per tant, és evident que la ciutadania, la gent dels veïns i veïnes estan implicats i tenen ganes de carnaval. La gran rua de carnaval es farà dissabte al vespre. Començarà a les 8 des de l'Avinguda Pompeu Fabra. Diumenge a la migdia tindrà lloc la rua al passeig marítim des del port de Tornambarra fins a Calbofí.
Avui repassarem també els principals actes del Carnaval al Baix Gaià, amb Altafulla i Roda de Barà com altres epicentres, i pendents de la situació meteorològica d'aquest cap de setmana. Després de la treva d'aquest divendres al matí, el vent tornarà a ser protagonista a partir d'aquest vespre i durant bona part del dissabte. En el cas del Tarragonès, s'activa a partir de les 6 d'aquesta tarda el nivell de parí, el que es mantindrà actiu, fins dissabte també a les 6.
Més enllà del Carnestoltes, explicarem que la torre està impulsant tres actuacions estratègiques per modernitzar i millorar el subministrament d'aigua potable al municipi. Són la renovació de canonades, sectorització i regulació de pressions, també es treballa en la recuperació dels pous del Pujol i en la digitalització i control de la xarxa.
L'equip de govern de Torre d'Embarra porta aprovació al DOPROCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal. Aquest és un dels punts principals del ple ordinari del mes de febrer, que se celebrarà dilluns vinent a partir de dos quarts de deu del matí, un ple que també suposarà l'adeu a la política local del regidor de la CUP, Toni Sacristant.
El govern de Torredembarra ja té enllestit el projecte de pressupostos participatius per enguany. Segons ha avançat Ona de Torre, el regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, la setmana vinent es donaran a conèixer alguns detalls. Ho ha explicat en una entrevista a la Casa de la Vila. Justament aquesta propera setmana, si tot va bé, presentarem els pressupostos participatius.