Vaig gaiar el dia. L'informatiu.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia de avui dimecres 11 de març de 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre el Tafolla Ràdio, Ona la Torra i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plassa, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. Els esports amb Marc Pérez i a control de so Jesús Sánchez. Us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa de comunicació local. Comencem amb els titulars.
Costes de l'Estat adjudica la redacció del projecte per renaturalitzar els extrems del passeig d'Altafolla. L'Ajuntament vol aplicar-se en el projecte i dur-lo a debat en el marc del primitemps.
L'Ajuntament d'Altafulla vol implicar-se en el projecte i dur-lo a debat en el marc del comitè de la platja. L'alcalde de Roda de Barà preveu que el polígon industrial de la Banà creixi gràcies al futur enllaç amb l'AP7. El consistori considera que el nou accés a l'AP7 facilitarà l'arribada d'empreses i millorarà la connexió logística del municipi.
L'Ajuntament de Torredembarra vol portar els punts liles més enllà de l'oci nocturn. A la Fira de la Salut, que es farà el 14 d'abril, s'en muntarà un durant el dia. La transformació de la plana del vinyet afronta la recta final per esdevenir un atractiu natural de primer ordre per Altafulla. L'espai serà un gran bosc de ribera amb nous camins i amb una llacuna central que l'omplirà de biodiversitat.
L'escola Molida Ben celebrarà el pròxim 21 de març la quarta edició de la Festa de la Xocolatada Solidària. Aquesta iniciativa respon a la crida que fa l'Hospital Sant Joan de Déu per recaptar fons per la investigació del càncer infantil. Josep Lleixà i Jordi Roig Morera acaben de publicar un llibre de poemes il·lustrat. El volum que ha editat el Segell Torrenc Sagrada Esparta es presentarà aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre al bar Bètum, situat al carrer Girona.
Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà. La Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha dotat el vistiplau a la idea de l'Ajuntament d'Altafulla de renaturalitzar el passeig de botigues de mar en els seus extrems i ja ha encarregat el projecte per fer-ho.
En una reunió celebrada el passat mes d'octubre a Madrid, el Consistori va presentar a costes un avantprojecte on es parlava d'una intervenció extensa en el litoral altafollenc per fer-lo més resilient a les derivades del canvi climàtic. Del document, la intervenció més factible i de la qual ara se'n redacta el projecte executiu és fer que la plaça Consolat de Mar sigui una extensió del parc de Bora Mar, amb un paviment més permeable i tou, i que l'altre extrem del passeig a tocar del Club Marítim també experimenti una transformació similar.
En declaracions d'Altafulla Ràdio, la qual caldessa el va muntada, s'ha mostrat satisfeta que Costes hagi assumit aquesta proposta. Estem contents que l'avantprojecte acabem fent amb el seu... que ara continuï endavant amb la relació del projecte i a veure si aviat pot fer la llum i després es pugui convertir en una realitat.
El projecte hauria d'estar enllestit en uns cinc mesos i previsiblement es podrien començar les obres el 2027. Abans, però, en el procés l'Ajuntament també vol ser-hi present i vol que se'n parli en el comitè de la platja on hi ha els agents implicats en la gestió d'aquest espai natural i experts que hi poden dir la seva.
Després de la reunió de Madrid també hem parlat amb la direcció de coses de l'estat aquí de Tarragona i ens hem manifestat la nostra voluntat de poder participar en el projecte, que ens tinguin en compte en la redacció i per poder dir-nos-ho entre tots, perquè si mateixos a nosaltres ens agradaria discutir amb el Comitè de Gestió de Platja que tenim aquí de Fuller, on hi ha tots els agents implicats en el litoral i que tothom hi pugui dir la seva.
Més enllà de la renaturalització dels extrems del passeig, el litoral altafollenc requereix de més intervencions que l'ajudin a fer front a l'augment del nivell del mar i a les anades i vingudes dels sediments. Una qüestió que s'està resolent a mitges amb reposicions de sorra puntuals i que està pendent també de la creació d'un possible espigó submergit que encara es veu lluny a l'horitzó.
L'alcalde de Roda de Barà preveu que el polígon industrial de l'Avanà creixi gràcies al futur enllaç amb l'AP7. El consistori considera que el nou accés facilitarà l'arribada d'empreses i millorarà la connexió logística del municipi. L'alcalde de Roda de Barà, Pere Virgili, confia que el futur enllaç amb l'autopista AP7 impulsi el creixement del polígon industrial del municipi, tot i que admet que el projecte encara tardarà uns anys a fer-se realitat, com ha explicat a Roda de Barà Ràdio.
Això què ens permetria? Això ens permetria a llarg termini, a qui li pertoqui, preveure o poder planificar una ampliació del polígono industrial, perquè volem entendre, i així serà, que un polígono industrial que tingui una via d'accés directe a l'AP7, amb el que representa l'AP7 de transport de mercaderies, i a viatgers creiem que tindrà una demanda de creixement a mig i llarg termini.
L'Ajuntament de Roda ha defensat sempre que el nou enllaç es construeixi a prop del polígon industrial de l'Abanau. Aquesta ubicació permetria millorar la connexió de les empreses amb la xarxa viària i facilitaria l'arribada de noves activitats econòmiques al municipi. Segons el govern local, una connexió directa amb l'autopista evitaria que molts camions hagin de travessar el nucli urbà.
i faria més eficient la logística de les empreses instal·lades al polígon. També podria treure noves inversions i reforçar el teixit empresarial de la zona. Tot i les bones perspectives, el calendari indica que l'obra encara tardarà. Si els tràmits segueixen el seu curs, el projecte constructiu podria sortir a exposició pública durant l'estiu i el Ministeri preveu licitar les obres durant el 2027. En parla l'alcalde.
Aquí intervenen ja companyies, recordem que passa...
Per sota, en algun tram, o molt a prop de la nova línia d'alta tensió de les torres aquestes que s'han desplaçat, que passa per sobre o molt a prop del Consorci d'Aigües de Tarragona, que passa per sobre o molt a prop del gasatuducte, del tineloducte, de tot això. Són informes, informes, informes, informes, el que farà que el termini sigui llarg. Jo no enganyo ningú, o intento no enganyar ningú, en tot cas, ja digués que és una obra que l'ha d'executar l'Estat,
El que sí que és bo és que el projecte segueixi tirant endavant i que quedi un projecte executiu sobre la taula. Això és bo, boníssim. Per què? Perquè el dia que hi hagi pressupostos en l'Estat, si qui governa en aquest o en aquell moment té intenció, podrà executar l'obra. Si no hi ha projecte redactat, l'obra no la pot fer de cap manera. Per aquest motiu, l'alcalde reconeix que es tracta d'una infraestructura clau per al futur econòmic de Roda de Barà, però encara va per llarg.
L'Ajuntament de Torredon Barra vol portar els punts liles més enllà de l'oci nocturn. La Regidoria d'Acció Social i Igualtats posarà en marxa enguany un nou projecte de sensibilització per instal·lar aquests punts en esdeveniments diurns. El primer es farà el 14 d'abril, durant la celebració de la Fira de la Salut.
Es col·locaran en dies i espais concrets al municipi amb l'objectiu d'oferir informació, dinamitzar activitats i sensibilitzar tota la comunitat. La idea és consolidar aquesta presència en diversos esdeveniments comunitaris al llarg de l'any. El regidor d'Acció Social i Igualtat, Jonathan Pí, assenyala que d'aquesta manera es vol aconseguir arribar a totes les franxes d'edat i a diferents sectors de la població.
Més enllà dels osis nocturns, el volem instal·lar en dies espais concrets del municipi amb l'objectiu d'oferir informació, dinamitzar activitats i sensibilitzar a tota la comunitat.
Poder arribar a tota la població, tal com et va dir, perquè l'osso i el turc queda marcat molt amb certes edats. Llavors, en aquest projecte arribem a tot el que volem, a crios més joves, que tinguin informació, a gent gran... O sigui, enfoquem tot el marge d'edat. Pia ha anunciat que el primer estant s'instal·larà durant la Fira de la Salut i que els volen fer extensius a altres moments de l'any. Explica que com a mínim en volen fer sis.
El primer nou projecte que instaurem d'IUR serà el 14 d'abril a la Fira de la Salut i la idea és consolidar aquesta presència en diversos esdeveniments, tal com t'estic dient, el comunitar és al llarg de tot l'any. El número que tenim al cap és que siguin com a mínim sis. Estem treballant allí a veure si podem fer sis, portant la sensibilització a totes les edats i a tot el sector de la població.
A Torredambarra, durant el 2025, es van desplegar una quinzena de punts lila nocturns. Segons les dades facilitades per l'Ajuntament, 944 persones van participar en les accions informatives i les dinàmiques realitzades en aquests espais.
A principis d'abril, la plana del Vinyet presentarà un aspecte totalment diferent al que tenia fa escassos mesos. De fet, ara mateix ja és un espai reconeixible en molts aspectes, però el procés que s'està duent a terme actualment culminarà gairebé per complet en un mes.
La fàbrica de la Roca del Gallà ja és història perquè se n'han retirat les restes que quedaven d'empeus, l'amiant i la runa. El seu espai està sent ocupat per vegetació autòctona i arbres que conformaran un bosc de ribera espectacular, segons el coordinador de l'Associació Mediambiental Assínia, Héctor Hernández.
L'entitat supervisa i assessora les tasques que es duen a terme el vinyet per part de Medi Ambient de la Generalitat. Aquí també s'han reconfigurat els camins que permeten aproximar-se a la desembocadura del riu i passejar-hi amb seguretat, gaudint d'aquest nou bosc i respectant l'entorn, com ha explicat Hernández d'Altafolla Ràdio.
s'han readequat senders, recordem que s'havia de retirar sobretot el sender del marge esquerre enganxat a la desembocadura i el camí que passava per a la platja i s'han substituït aquests itineraris per nous itineraris que faran segurament més amable la visita a l'espai i s'han ordenat i se'ls he col·locat per a l'Icorla. La tercera part important
que era les plantacions de boscos de ribera han iniciat els treballs. Durant aquests dies veurem com van plantant força arbres més en tot aquest entorn. Tot el que és la desembocadura, el marge esquerre, doncs allà de cop i volta veurem com reneix tot un bosc de ribera espectacular.
Els camins ja estan pràcticament enllestits i els arbres es planten aquests dies. Igualment estan excavant una extensió de terreny considerable per crear una de les joies de la corona de la plana del vinyet, la llacuna Salvador Grau.
I l'última, quarta gran acció era l'excavació de la llacuna Salvador Grau. Aquí els dirigents ja coneixeran l'espai, que hi ha aquella petita llacuna experimental. El que s'està fent ara és iniciar l'excavació de tot el perímetre d'aquesta llacuna ampliada, que segurament serà una de les joies d'aquí del Vinyet.
En paral·lel també s'han recuperat les sínies que hi havia a vora el riu i que en un futur també han de poder visitar-se i serviran per explicar a veïns i visitants la història de l'indret. Segons coincideixen a assenyalar des de la sínia com des de la Generalitat i des dels ajuntaments d'Altafulla i Tarragona, el vinyet ha de devenir un pulmó verd i un pol d'atracció per a aquells que vulguin gaudir de la natura i d'un tipus de turisme més sostenible.
L'Escola del Molí de Vent celebrarà el pròxim 21 de març la quarta edició de la Festa de la Xocolatada Solidària. Aquesta iniciativa respon a la crida que fa l'Hospital Sant Joan de Déu per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil.
La festa tindrà lloc de deu a dos quarts de dues al patí de l'escola i l'organitza l'associació de famílies d'alumnes amb la col·laboració del claustre i el personal de l'escola. Durant el matí es farà la tradicional xocolata desfeta amb coca dels forns del poble a un preu de dos euros. Cada aportació contribuirà directament avançant la investigació i oferint noves oportunitats als infants i famílies que conviuen amb la malaltia.
L'acte és obert a tota la ciutadania. A més, hi haurà una matinal plena d'activitats al voltant d'aquest acte solidari. El programa inclou tallers de pintacares, tatuatges i elaboració de polseres i clauers. També hi haurà música amb xart DJ i terracororquestra i un tastet de cultura popular amb els castells dels Nois de la Torre i les actuacions de la Molassa i el Ball de Gitanes. A més, es faran exhibicions de ball i zumba amb Aguilera Dance, Feel Free i el gimnàs Apollo.
i diferents sortejos. A la festa també col·laboraran la policia local, el SEM, Quizanàs, l'Institut Torredembarra i la Fundació Enxarxa, així com diversos establiments del municipi que han aportat obsequis per als sortejos.
Josep Lleixà i Jordi Roig Morera acaben de publicar un llibre de poemes il·lustrat. El volum, que ha editat el Segell Torrenc Sagrada Esparta, es presentarà aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre al bar Bètum, situat al carrer Girona.
Tula, tanques i haikus il·lustrats, i és un compendi d'aquests breus poemes japonesos que només tenen entre 3 i 5 versos. Els ha escrit l'autor Torrenc Josep Lleixà. Són pensaments i reflexions que s'inspiren en la quotidianitat i que abasten un ample espectre temàtic. Parlen de la pau, l'amor, la natura, el record i el pas del temps.
En una entrevista al programa Sumum, dona la torre, Josep Lleixà ha explicat que s'ha deixat endur per la llibertat creativa sense assenyir-se cap idea preestablerta.
I a partir d'aquí vull dir que això no hi ha cap ordre, no hi ha cronologia, no hi ha un camí establert per poder fer aquesta publicació.
Llibertat total, i amb aquesta llibertat total és la que el Jordi, jo suposo, no suposo, segur, que ell va agafar i va fer posar a cada poemeta meu la seva idea, aquesta que estava dient que li havia sortit al cap.
Pel programa Sumum també hi ha passat l'artista Jordi Roig Morera, que ha il·lustrat el llibre amb dibuixos fets amb aquarella. Els va pintar d'una tirada en un estat al Pirineu, deixant-se endur pel que li suggeria cada poema.
i allí ho vaig fer d'una tirada, la prima que diuen en itàlia, és a dir, lleixia i intuïtivament, pum, amb les acareles, pam, pim, pam. Vaig estar dos o tres de matins, la sort va ser un dels veïns que era dissenyador gràfic, quan ho va veure em va felicitar i això em va animar més a acabar-lo, però de la forma més senzilla possible, és a dir, no vaig voler carregar massa i que simplement acompanyés com una bufanda
que acompanya el coi, que rodegés el poema d'una forma senzilla. A més, aquest i ja us la presentació, el llibre es podrà comprar per Amazon o directament a través de l'editorial Sagrada d'Esparta. El preu és de 15 euros amb 60 cèntims.
Aquest dijous tindrà lloc a Torre d'en Barra la conferència L'epicultura, la cria de les abelles. Serà a les 7 de la tarda, calma i am. És un acte que organitza el centre d'estudi Sinival de Mas i que anirà a càrrec de l'epicultor Arnal Garcia. La conferència va dirigida al públic en general i explicarà que les abelles són uns insectes que tenen una gran importància als ecosistemes com a polinitzadors. La seva cria ens permet contribuir a la conservació del medi ambient a l'hora que podem obtenir-ne mel.
La proximitat del territori. El preu del diesel a les gasolineres de la demarcació s'ha incrementat un 24,1% en els últims 10 dies des de l'esclat de la guerra a l'Iran fins als 1,82 euros per litre. En el cas de la gasolina, l'increment ha estat de l'11,3% i el preu arriba als 1,73 euros.
Segons les dades d'aquest dilluns 9 de març, recollides pel Ministeri de la Transició Ecològica al Geoportal de Gasolineres, dissabte 28 de febrer, el dia de l'esclat del conflicte, la mitjana del preu del litre de gasoil a les benzineres de Torredambarra, per exemple, era d'1,46 euros, mentre que en el cas de la gasolina, 95, arribava als 1,55.
Al conjunt de Catalunya els preus mitjans són d'1,75 i 1,65 per litre, respectivament, amb increments en els últims 10 dies del 22,1% i de l'11,3%. Davant d'aquest engariment del combustible, els transportistes catalans han demanat al govern espanyol que activi un paquet d'ajudes per no haver de traslladar aquests costos extra als seus serveis. Eduard Ayac és president de CETRANS a Girona i de la patronal CETCAT.
Les xifres que tenim canvien diàriament. El preu del combustible va augmentant. Avui l'encariment de costa és d'un 30% i, per tant, és un encariment que fa que ho hàgim d'aclar traslladant en els nostres serveis.
I, per tant, un cop traslladats els serveis, els nostres clients també hauran de traslladar el producte i generem una inflació que està una mica en mans de qui tingui les responsabilitats de poder fer que això puji a mínim possible. Dilluns, el preu del barri de Bren de Petroli va assolir els 120 euros, però va acabar baixant fins als 92, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, assegurés que la guerra a l'Iran ja està gairebé acabada.
Les obres del Tunnel del Garraf començaran dilluns de la setmana vinent, 16 de març. El Departament de Territori, Renfe i Edif, van confirmar la data aquest dilluns coincidint amb la publicació del Pla Alternatiu de Transport. Es preveu que les obres durin tres mesos. Durant aquest període, la circulació en el tram entre les estacions de Sitges i Garraf es farà per via única. Es veuran afectades totes les línies de Regional Sud i l'R2 Sud de Rodalies.
En el cas dels regionals sud, el tram entre el Prat de Llobregat i Sant Vicenç de Caldés es farà amb autobús, mentre que a partir d'aquest punt el servei serà en tren tal com és habitual amb els horaris publicats al web de Rodalies de Catalunya. De l'autobús especial entre el Prat i Sant Vicenç hi haurà 40 expedicions en sentit sud i 38 en sentit nord que es coordinaran amb els horaris de Rodalies.
El primer bus que sortirà del Prat ho farà a les 6 del matí i el primer de Sant Vicenç a les 6.25. Els últims del dia sortiran a dos quarts d'onze i les onze menys cinc, respectivament. El trajecte durarà uns 45 minuts. Al Prat els viatgers podran enllaçar amb els trens de l'R2 Sud i l'R2, el metro i els busos metropolitans.
A més, en dies feiners, dos trens d'entrada a Barcelona al matí i dos de sortida a la tarda es desviaran per la via de Vilafranca. Això permetrà fer el viatge sense transbords, però el temps s'allargarà 40 minuts. Els trens que faran aquest recorregut seran l'R15 que passa a les 6 i 10 per Torrada en Barra i l'R14 de les 7.40. De tornada seran l'R15 amb sortida de Passeig de Gràcia a les 18.40 i l'R14 de les 20.10.
Pel que fa a l'R2 Sud, la connexió entre Barcelona i el Prat tindrà 8 trens per hora i sentit. També n'hi haurà 6 entre la capital i Castelldefels, 4 fins al Garraf i 2 fins a Sant Vicenç de Caldés. En aquest últim cas, els dos trens circularan en doble composició, és a dir, amb el doble de capacitat per encabir viatgers. A més, es reforçaran les línies d'autobusos que connecten Barcelona amb el Garraf i el Baix Penedès.
Aquestes noves obres suposaran una afectació important del servei, com ja va succeir l'any passat amb les del túnel de roda. Per això els usuaris fa més ús que les temien i més tenint en compte el desgavell instaurat de fa setmanes en el servei ferroviari. Per aquest motiu s'han mobilitzat per reclamar alternatives.
En el cas de Torredembarra recordem que l'Ajuntament ha aconseguit que Plana ofereixi un segon servei al municipi amb l'horari adaptat a les necessitats de les persones que han de ser a Barcelona a primera hora. Aquest bus també fa parar d'alta fulla i els detalls s'estan acabant de concretar quan només falten uns dies perquè entri en servei.
La darrera informació que facilita l'Ajuntament de Torredembarra als usuaris és que l'autobús farà una parada al passeig Miramar a les 6 del matí. D'allà enfilarà cap al carrer Pescadors i l'Avinguda Sant Jordi per enllaçar amb l'autopista. Els usuaris podran utilitzar l'abonament 10-120, amb la qual el viatge surt a 4 euros. S'està treballant amb l'empresa plana perquè es pugui comprar els estancs. Si no fos possible, la venda es faria a l'Ajuntament de Torredembarra.
El consistori calcula que en un parell de dies se sabrà com queda tot plegat. L'alcalde, Valer Pino, comentava on a la Torre que han treballat de manera conjunta amb Altafulla per fer la petició d'aquest servei. Aquesta petició que vam fer d'un autobús directe a Barcelona, que evidentment és molt més interessant que passi Altafulla-Torre d'Embarra a Barcelona,
perquè ha de tenir uns usuaris i el fet que ho demani l'alcalde de Torredemarra no vol dir que Altafulla es pugui beneficiar. Per tant, jo mateix, en converses amb la directora de mobilitat, ja li vaig dir que comptem també amb Altafulla per tal que Altafulla Torredemarra, els usuaris de les dues poblacions es puguin veure beneficiats d'això.
De tornada, en principi, s'ha previst que el bus surti de Barcelona cap a dos quarts de set de la tarda. Aquest servei adicional es mantindrà mentre adunin les obres del Garraf, uns tres mesos pel capbaix. S'afegeix a l'únic autobús al dia que hi havia entre Torre d'Embarra i Barcelona, que surt de la torre a un quart de deu del matí i torna a Barcelona quarts de quatre.
Doncs és hora de conèixer l'actualitat esportiva i ho fem amb Marc Pérez com cada dia. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Sí, Roda de Barà acollirà aquest diumenge 15 de març el tercer gran premi de Roda de Barà, una prova ciclista organitzada pel Guru Bike Ciclin Team i la Federació Catalana de Ciclisme amb la col·laboració de l'Ajuntament. Es tracta de la tercera edició d'una cursa que ha despertat un gran interès entre els participants fins al punt que les inscripcions s'han tancat en arribar a les 200 places disponibles. La prova s'ha consolidat així dins del calendari ciclista català de categoria màster i es preveu novament
Aquesta elevada participació, com dèiem, de 200 ciclistes. Com així ho destacava el responsable de l'organització, Alamal Magro, en una entrevista a Roda de la Ràdio. Ara és la tercera edició. La veritat que ja s'està tornant tot un clàssic en el calendari de la Copa Catana de Cicli Manostre. I sí, sí, tot... Sembla que s'arribarà també per tercer any a excebrir la participació dels 100 corredors. I bueno, en el moment pinta tot molt bé.
La competició està adreçada a esportistes en llicència federativa de les categories Màster 30, 40, 50 i 60. D'altra banda, hem de parlar també del patinetge artístic. Les patinadores del Palau d'Embarra, Diana Gironès i Elena Fortuny, s'han penjat a medalladors juntament amb els seus companys i companyes del Cunit en la modalitat de grups xous petits.
del Campionat de Catalunya celebrat aquest cap de setmana al Palau d'Esports de Granollers. El conjunt del Baix Fenedès ha complert els pronòstics per revalidar el títol assolit l'any passat i en guany ho ha fet amb el disc Ella, tu i jo, que els jutges han valorat amb un total de 44,56 punts. En parla la mateixa Helena Fortuny en declaracions del Baix d'Esports.
d'hores d'entrenament i de moltes hores d'entrenament i al final també de confiança en el que hem entrenat, en el que sabem fer i al final amb l'equip que som perquè som un equip bastant bo que tenim patinadors internacionals i amb podis mundials llavors això també ajuda bastant a la confiança d'equip i també a la meva confiança a l'hora de sortir
Ara, l'objectiu de Gironès Fortuny i els seus companys, entre els quals també hi ha un ex-patinador del Club Patinatge Torre d'Embarra, Otfón, és revalidar el Campionat d'Espanya. I també, precisament amb patinetge artístic, destacar que el quartet junior del Club Patinatge Torre d'Embarra, en la mateixa cita, però en la modalitat de quartets, s'ha classificat per al Campionat d'Espanya després de fer quart classificat amb una puntuació de 32,05 punts amb els saudis secrets del mar.
havien pogut tenir opcions de quedar segones, però una errada en l'actuació els va penalitzar i els va fer arribar a la quarta plaça. D'altra banda, n'ha tingut tanta sort el conjunt petit del grup xou, del grup petit Roda de Barà, que ha quedat penúltim classificat amb el seu risc rebel·let a causa d'una caiguda múltiple que va condicionar la seva posició final en aquest seu primer any, en aquesta categoria.
Fins aquí l'informatiu de Baixgai al dia d'aquest dimecres 11 de març. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu un molt bon dia. Adéu-siau.
S'havia esclarat.
Ona La Torra us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saïta el Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres 20 de març a dos quarts de vuit del vespre al Pati del Castell. T'hi esperem!
Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari du a un Lleida Ràdio, cada setmana amb Francesc Balanyà. Ona la torna, la teva ràdio de proximitat.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril, el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge. Consulta tota la informació a www.torredembarra.cat.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'en sèrie, a la teva ràdio local.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 11 de març, dia de Santa Ologi, i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. Altafulla, costes de l'Estat, ha adjudicat la redacció del projecte per renaturalitzar els extrems del passeig. L'Ajuntament ja ha manifestat que vol implicar-se en la proposta i dur la debat en el marc del Comitè de la Platja.
A Roda de Barà, l'alcalde preveu que el polium industrial de l'Abanar creixi gràcies al futur enllaç amb la P7. El consistori considera que el nou accés a l'autopista facilitarà l'arribada d'empreses i millorarà la connexió logística del municipi. I a Torredembarra, l'Ajuntament vol portar els punts liles més enllà de l'oci nocturn. Per exemple, a la Fira de la Salut, que es farà el 14 d'abril, se'n sumarà un durant tot el dia. Se'n muntarà, volíem dir, un durant tot el dia.
Això que estan escoltant és Baix Gaeldi, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix Gael, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres. Bon dia, bona hora.
Vas abrigada avui o què? Aquest matí feia fred, eh? Doncs sí, vaig amb una jaqueta de llana a sobre del vestit i a més a més l'anorac cordat fins a l'alt de tot, eh? Mare de Déu! És la humitat, la humitat aquella que fa que la sensació tèrmica jo crec que sigui inferior al que marca el termòmetre.
Déu-n'hi-do. Sí, sí. Sònia Camí, bon dia. A Ròdor a Ràdio, aneu tan abrigats o teniu calefacció? O estufa? Bon dia. Tenim calefacció, tenim calefacció. Però la jaqueta me l'he tret fa, no sé, uns minuts, abans de començar l'info de Baixgallà al dia. Així que també fa molt fred, avui fa un fred que pela. Abrigueu-vos bé.
Tenen sintonitzat el de fulla ràdio on a la torre i roda de barà ràdio. Som baix gaia al dia, l'escalfor personificada. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. A veure, aquestes sensacions de fred, són això, només sensacions, o és que ha fet fred de bo aquesta nit i aquest matí? Tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el dia d'avui, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Bipérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, situació tranquil·la la que tenim per endavant aquest dimecres a les comarques de Tarragona. Sí que tornem a despertar molta humitat i una altra vegada, per tant, hi ha boires. Sobretot s'han format d'una forma molt més extensa cap a les valls del Priorat i a la conca de Barberà, a hores d'ara prop de la vall del Francolí o del Gallà. Aquesta boira és molt més densa, però s'ha d'acabar dissipant. Per tant, aquests núvols que ja tenim una mica més cap a l'interior acabaran retirant-se.
Igualment, a partir de mig matí, sobretot mig dia, arribaran d'altres núvols molt més alts, sense pluja, s'ha de dir, però que acabaran deixant el cel força carregat, especialment ja a primeres hores de la tarda, després de dinar, aproximadament 3, 4, 5 de la tarda, el cel que acabarà una mica més ensupit, a gran part de l'àmbit tarragoní.
però remarquem, sense pluja, el vent més aviat feble, una mica de marinada aquesta tarda, mar plàcida, i la temperatura agradable. De fet, pujarà un palet de respecte ahir i tindrem moltes temperatures màximes voltant als 17-18 graus. N'estem pendents a la xarxa. Baix gaià al dia, la veu del territori.
Moment ara per fer un cop d'ull a la premsa d'aquest dimecres 11 de març. Repassem les portades dels diaris i comencem per casa. El primer és el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui, pel que fa a Medi Natural, titula El parc natural de Prades ja no té marxa enrere. El govern presenta al Cuber una proposta definida amb 22 municipis i 38.900 hectàrees.
Més coses a Tarragona. Avui hi llegim. La Quinta de Sant Rafael es recuperarà després de més de 20 anys abandonada. L'Ajuntament destinarà 1,2 milions d'euros a recuperar l'edifici ubicat al parc de la ciutat i se li donarà un ociutadà encara per definir. La fotografia de portada que acompanya aquest titular precisament és la Casa Puig i Valls, coneguda com la Quinta de Sant Rafael, que per cert està catalogada com a bècil.
Més coses. En mobilitat, Reus duplicarà el nombre de places públiques d'aparcament dissuasiu. I en cultura, més de 80 produccions audiovisuals van rodar-se a Tarragona l'any passat. Un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del mes. Pel que fa a l'àmbit sanitari, l'Hospital Sant Joan de Reus comemora els 15 anys del seu trasllat al campus Vallissens. I pel que fa a esports i a futbol...
Fer del Nàstic un equip competitiu, poderós a les àrees i sòlid al nou estadi són els reptes d'immediats del nou míster dels gran Pablo Alfaro. Raquel, canviem de publicació, agafem ara el diari de Tarragona. Què destaca avui?
Doncs la que envio una mica marxes forçades, perquè m'estic llegint la contra del Golfos de Tàrraco del Carles Marquès, que hem de recomanar perquè mira, dona la torre, parla d'una proposta que us explicarem aquí a Baixgallà el dia. Però va, me'n vaig a la portada del diari de Tarragona que ens diu que la Unió Europea s'arrepenteix ara d'allunyar-se de les nuclears, es penedeix.
Vonderleyen diu que va ser un error i Macron diu que reforcen la sobirania. La imatge és de la proposta gastronòmica que fa el diari de Tarragona, que és la segona gira gastronòmica que ha començat a Cambrils. Veiem aquí uns xefs preparant carxofes i ens parlen de la reina carxofa.
En educació demanen paciència als pares per les places perquè està havent-hi dificultats per aconseguir places a I3. Diuen que les famílies organitzaran una manifestació el pròxim divendres.
Parlen del parc natural de les muntanyes de Prades, que serà realitat a l'estiu, i a Reus l'incivisme causa el 75% d'incidents en contenidors pneumàtics. I en plan internacional ens expliquen que Pedro Sánchez no és el primer que s'ha negat a cedir-los de les bases als Estats Units,
perquè Franco i Felipe González ja ho van fer el 1973 i el 1986. I parlant de la guerra a l'Orient Mitjans, expliquen que la Cambra de Comerç suspèn missions comercials, han ajornat la visita a Irak i han suspès les visites de Jordània i de l'Iban. És el que destaca avui el diari de Tarragona, que per cert té un suplement de l'espai de l'estudiant de Valls, amb les claus per decidir el futur.
Més enllà de la premsa del territori, Sònia, repisem també què diuen aquest dimecres les portades dels diaris d'àmbit generalista. Comencem amb la portada de l'Ara. Diu que les contradiccions de la Casa Blanca generen més incertesa global. Cada cop són menys clars els plans dels Estats Units sobre la durada de la guerra i el seu objectiu. El conflicte agreuja la divisió europea i l'Euríbo registra l'escalada diària més gran en gairebé 20 anys.
La imatge de la portada és del partit d'ahir, diu el Barça, surt viu de Newcastle. El resultat, un a un. Sagrada família creu sense vestides l'estructura que corona la Torre de Jesús del temple ja és del tot visible.
Hi ha altres temes que destaca Lara és que el govern vol ressuscitar la línia de tren de l'interior de Catalunya. També 390 milions per a l'escola concertada per resoldre'n el finançament. I les muntanyes de Prades seran el segon parc natural més extens.
Continuem amb la vanguardia. Van der Leyen troba un error la reducció de l'energia nuclear a la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea, que va tancar centrals a Alemanya, impulsa petits reactors i és criticada per la vicepresidenta Teresa Rivera.
També hi veiem en aquest cas la imatge de Dubai, diu que perd la brillantor. Una de les principals destinacions turístiques del món, recordem-ho, continua en estat de xoc pels atacs de l'Iran, com mostra aquesta imatge insòlita d'un carrer buit, en aquest cas, com comentàvem, a Dubai. L'Iran i Israel tenen menys pressa que Trump per donar la guerra per acabada.
Parla també de la Divisió Europa-Espanya, critica la líder de la comunitat europea per haver enterrat el dret internacional. També parla de la DEU Abraise Echenique, un mestre de la literatura de Llatinoamèrica.
Sobre la Champions, 1 a 1, diu un Barça gris, rescata un empat in extremis a Newcastle. Parla també de la Generalitat, que rescata el vell pla del tren entre Lleida i Girona. I sector en crisi, el govern invertirà 391 milions a l'escola concertada.
El periódico. L'Aurió Europea insta els estats a abaixar l'IVA de la llum per la guerra. La gasolina i el dièsel superen la barrera dels dos euros per litre. La iniciativa de Brussel·les podria suposar una rebaixa del 15% del rebut, que en el cas de les llars implicaria una despesa de 200 euros menys a l'any.
L'Iran amenaça d'expandir la guerra i eliminar Trump. Von der Leyen provoca una tempesta amb el seu discurs sobre l'ordre mundial. La imatge de la portada del periódico d'aquest dimecres és de Junqueras i Illa en l'acte institucional de l'any Josep Irra.
Diuilla i Junqueras apel·len al sentit de país. El president fa una crida implícita a Esquerra Republicana a actuar amb responsabilitat en un acte institucional al Palau en plena negociació dels pressupostos. Sánchez esquiva el debat de la Nació i el Senat davant la seva minoria parlamentària.
Parla també que el govern desbloqueja el Parc Eòlic Experimental de Roses. Pla de la Diputació a l'Àrea de Barcelona reivindica com a destí cicloturístic gràcies al tur. Parla també, en aquest cas, de Mercadona. Diu que obté 41.900 milions en vendes i un benefici de 1.729.000.
Són xifres de l'any 2025 i José Alberto Marín diu que tenim una normativa d'habitatge Frankenstein. Acabem les portades amb el punt avui, que titula Redefinir l'àrea metropolitana. Abans, amb una segona aprovació, la tramitació del Pla Director Urbanístic, que substituirà el de 1976.
En la crònica el dia d'ahir d'Irene Casellas, Quan la guerra ens toca a tots, titula Un tram triomfalista fa baixar el preu del petroli mentre els ayatolars diuen que qui acabarà amb la guerra serà l'Iran. Altres cròniques que hi trobarem avui en el diari és una de Nacerrano, repesca de l'eix ferroviari transversal, i una de David Portavella, l'escut social que ve de l'Iran.
I en l'esportiu, un gol de penal de l'Amin, el 96, a Lleuja, el Barça-Neucàcil. El resultat, doncs, un a un. Aquests són els titulars d'aquest dimecres 11 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
La Sònia repassava la portada de l'esportiu i deia un gol de la mínima al minut 96. A greuge no, eh? A lleuge. El que ens va lleujar, marxar amb un empat a un del camp del Newcastle, els que seguim la Champions. A tot cas, a veure què passa dimecres de la setmana vinent.
Un moment ara per l'opinió, un moment per l'anàlisi de l'actualitat que cada dimecres ens ofereix el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que tenim ja més que ben instal·lat els estudis del de Fuller Ràdio. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, gràcies. Jo soc del Newcastle. Tu ets del Newcastle? No, jo soc de qualsevol equip de futbol anglès. I soc anti-Barça i anti-Madrid, amb la qual cosa tot quadra. Saps que no et feia seguint el futbol?
Només segueixo el futbol anglès, de fa molts anys. Crec que el futbol, de fet, l'essència del futbol és la del futbol anglès. La resta diuen que és futbol, però són coses diferents. El que és el concepte de futbol es juga només a Anglaterra. Jo ara no faré tertúria perquè...
Jo segueixo el Barça i ja està. Per cert, que hi ha eleccions, et tocarà anar a votar, eh? Aquest diumenge. Anem a votar aquest diumenge. T'has de fer soci del Lastic o d'aquims més petits. De Lastic millor que no, perquè...
Però és igual no en parlem. No te'n li foc al camp i a tota la directiva. Ai, ai, ai, mare de Déu, el Marc ens en parlava el dilluns i ens ho explicava. És una vergonya absoluta. És terrible. Sí, sí, mai ha anat tan malament i al final el problema jo crec que és només la directiva, que és la que ha de fotre al camp i no canviar quatre entrenadors en dos anys. És una vergonya absoluta.
Déu-n'hi-do. No parlarem d'esports avui, sinó que parlarem del sector primari. Ho farem ara de seguida, però abans, Òscar, permeta'm que et pregunti per una notícia o un titular que ahir ens va deixar caure en aquest estudi, la Pepi Miró, l'entrevistàvem i li vam preguntar per què fèieu, què havia fet, i ens va dir, mira, doncs ara no fa gaire i he escrit un conte que és el meu estil, perquè l'Òscar m'ho ha demanat, que està preparant alguna cosa així, coral,
I vam dir, doncs, demà que tindrem l'Òscar, li preguntarem si ens pot avançar alguna cosa. Sí, sí, us ho avanço tot, no hi ha problema. Estem preparant la quarta entrega del llibre de l'Altafulla en, que vam fer l'Altafulla en negre, l'Altafulla en verd, l'Altafulla en bruixa, i un any fem l'Altafulla en blau, al voltant de tots els elements blaus que té, que són molts, al municipi d'Altafulla. Llavors, entre altres convidats i convidades...
Hi ha la Pepi Miró, que ens ha fet un conte amb il·lustracions de la Núria Rianbau, i que complementarà aquesta obra, aquest recull, on hi haurà autors de sempre i altres autors nous. Està aquí a Podoler. Hi ha enguany, fins i tot hi ha un autor de Costa Rica, que ha fet unes poesies al voltant d'Altafolla. Fa poc que va estar aquí, al nostre poble, i va fer diverses poesies. Per tant, serà la quarta entrega de l'Altafolla en blau.
Molt bé, això serà, suposo, al voltant de Sant Jordi? Ho presentarem el dia 18 d'abril, dissabte 18 d'abril, dos quarts de dotze, a la Pallissa de l'Ara del Senyor, perquè us ho apunteu tots i totes. Home, i tant. 18 d'abril, 11.30, a la Pallissa, Altafulla en blau. I et puc abansar, si vols, també allò en primícia, que l'any que ve farem l'Altafulla en rosa, val?
Si encara estem oberts i estem vius tots, doncs... Home, esperem que sí. Esperem que sí. Oh, no ho sé, en pas que va Trump. Igual ens liquiden fer una coma. Si no en Trump ho farà un altre. Però l'any que ve farem l'Altafollet Rosa. Veus? Ja hem posat resposta allò aquell interrogant que ahir va deixar el Pepi Miró aquí al programa. Tot fos això, es pregunta i ja està. No hi ha cap secret a Alemanya.
Òscar, va, centrem-nos ara sí en el sector primari. El govern català presentava a principi de setmana el Pla de la Vallana 2026-2028, una estratègia amb 25 mesures per enfortir el sector de la fruita seca i garantir el futur d'aquest cultiu que és històric, especialment a casa nostra, al camp de Tarragona, on s'hi concentra la major part de la producció catalana. Per a aquells que no n'hagin sentit gaire parlar,
Aquest pla té en compte iniciatives com la creació d'un hub de sanitat vegetal de la fruita seca, accions per millorar la productivitat i la modernització de les explotacions, noves eines de promoció de l'avellana catalana o projectes per millorar el REC, això per frenar aquesta davallada del sector que en les últimes dècades ha vist reduir de manera molt important la superfície cultivada i també el nombre de productors que al final desanimats han acabat arrencant els arbres.
Escolta, és un punt d'inflexió o és el que ja han començat a insinuar molts pagesos que sí, que està molt bé tot això del pla, però potser arriba una mica tard? Exacte, jo estic d'acord amb el que diuen molts pagesos i amb el que diu també el Sindicat Unida de Pagesos, que està molt bé que arribi aquest pla.
que és necessari però que arriba molt tard perquè els últims anys aquí s'ha permès que el sector anés perdent amb un degoteig constant, diguem, d'inoperància de l'administració, de totes les administracions. Aquí parlem del govern català, parlem del govern de Madrid i especialment d'Europa.
que durant molts anys ha anat imposant les seves PAC, les polítiques agràries comunitàries, que el que han fet ha estat anar ofegant tot el sector. S'ha pagat per arrencar Avellaners més que pagar o apostar per programes que permetés tirar endavant aquest tipus de conreu. S'ha permès, i això ho ha fet a Europa, que ofegant el sector de la pagesia, en aquest cas espanyol,
es potenciés la vallana turca, per exemple, que no és ni molt menys de tanta qualitat com pot ser la vallana de l'Adeo Perreus o la de Bronyola, que són les dues que tenim aquí, i això evidentment ha portat a la situació actual...
en la qual molts pagesos estan arrencant avellaners. I ara que estan arrencant avellaners, molts d'ells perquè estan morts, perquè no s'han cuidat, perquè tampoc s'han preocupat de generar algun tipus de pla que permetés un rec constant i continu, ara arriba aquest pla. Clar, arriba tard. És bo que arribi, clar, però arriba molt tard. Tinc la sensació que ara quan llegia algunes de les coses que inclou tot aquest projecte,
Que hi ha una aposta per recerca i per innovació, però que això al cap i a la fi és una cosa que trigarem uns quants anys a veure-ho.
No sé si... Manca de solucions més immediates. O de resultat per la temporada, que és el que hem de salvar. La recerca ja s'està fent fa molts anys. L'IRTA, l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària, fa anys que està intentant generar algun tipus de sistema...
o d'eina que permeti garantir el futur de l'avellana des de l'àmbit de la recerca. Això ja està succeint. De la mateixa forma que també ara se parla molt de salut vegetal, d'intentar evitar les plagues i totes les malalties que agafen els avellaners. Això també s'està treballant fa molts anys. El problema no és que no existeixi, el problema és que
garantir una salut vegetal comporta una inversió important que no hi ha hagut fins ara per part de l'administració, ho ha hagut d'assumir tot el pagès. I el pagès no dona més de si, perquè se li paga molt malament el quilo de l'avellana, que a vegades es ven molt més car, i no pot assumir més despeses, perquè el gasoil, ara ja, que es parla sempre del gasoil, ara està pels núvols, però ha estat sempre car. Perquè falta aigua, que crec que és el problema que s'ha d'anunciar d'aquests últims anys, no?, amb una sequera tan extrema.
Clar, però ha faltat aigua que, per altra banda, altres llocs no ha faltat. Si hagués pogut solventar d'una forma el problema de la mancança d'aigua, perquè de fórmules n'hi ha, eh? Portar cuves i més cuves. Quan ha fet falta ser de portar aigua on no hi ha hagut. Clar, sembla que l'Avellana sigui la germana de l'agricultura, no? Que no passa res si es mor...
I com està agonitzant, sí que ens importa. Tornem a l'origen del tema, no? Estava molt bé que ara tothom simuli que facin aquest pla, però ara de què serveix? Si està tot desballestat, està tot mitjagònic, no?
I després hi ha una altra cosa que també cal tenir en compte, que és que cal fer tot aquest hub que es vol fer, totes aquestes polítiques i plantejaments que fa ara, aquestes 25 mesures, no es parla en cap moment que s'ha de fer pedagogia entre la societat perquè la gent compri Avellana de casa. Aquesta és una altra. Mira, m'ho tenia preparat, eh? El fet que l'Avellana formi part de la identitat del Camp de Tarragona i potser d'això no en som prou conscients.
Com tantes altres coses que no coneixem del sector primari. Si no fas pedagogia, aconsegueixes que molts consumidors, per no dir tots, donin l'esquena a un producte local, que apostin per comprar avellana sense mirar d'on arriba, que torno a repetir, la gran majoria arriba de Turquia.
quan realment el que has de fer és, escolta, hem gastat quatre dinerets més i ajudar el pagès local i sobretot com per qualitat, perquè al final això ens ho hem de menjar, m'entens? No estic dient que l'avellana turca contamini, però, ostres, si hem de menjar avellana, que no en mengem cada dia un quilo, mengem un grapat cada dia, que és el que s'ha de menjar, que a més és molt bona per la salut...
menys a ta vellana de casa. Per tant, fem també programes d'implementació a la societat que permetin fer aquesta pedagogia i dir, escolta, saps què passa? Que el que ens succeeix aquí no succeeix a altres països. A Itàlia, la noixola, la famosa vellana, la cuiden com si fos la reina de la casa, com cuiden la poma del Trentino Alto Adice, com...
com collen els formatges, els vins i altres coses que fan allà. I a França fan el mateix. El producte local té una rellevància molt important, té un plus, que aquí no té aquest plus. I la Vallana, reitero, la de Reus, la de la D.O. Reus, que al final són 140 i escaig municipis que formen... També els municipis del Baix Gaià formen de la D.O. Vallana Reus, eh?
142 municipis. Sabes què passa? Que de l'Avellana, com jo he estat fins fa poc temps, que ho he deixat per temes de feina, el responsable de comunicació de la DEU, Pavellana de Reus, puc una mica parlar d'aquest tema, també, no? Llavors, en aquest sentit, no? Ostres...
si tenim l'Avellana i dels 190 municipis que hi ha a la província de Tarragona, 142 en formen part, estem parlant d'un producte que està implementat, implantat, més ben dit, a tot arreu, a la nostra cantonada. Gastem-lo, consumim-lo, parlarem-ne bé. És tot al final, està molt bé aquest pla, però aquest pla complementem-lo amb això, també. L'hem de consumir. Ara no estic fotent la bronca als consumidors, estic fotent també la bronca a l'administració, però entre tots fem una mica d'esforç.
Per cert que els pagesos han aprofitat també, ja que aquests dies està parlant de l'avellana i d'aquest pla del govern, per denunciar que encara estan esperant els ajuts per als avellaners morts per la sequera. I aquí hi ha un altre valor, que és el de la lentitud administrativa i de tota la paperassa i burogràcia que els pagesos han de fer quan el que els tocaria és ser a la terra i col·laborar.
El país ha d'estar al camp conreant, fent la seva feina. No el porti vostè en un despatx i fer-li fer 40.000 tràmits burocràtics per donar una ajuda que tardaran més a cobrar-les que la cobra, que és una altra vergonya absoluta. És l'etern problema de sempre. El polític no baixa a peu de carrer, en aquest cas a peu de camp. No van al camp a veure com aquell senyor acotxa l'esquena cada dia hores i hores i hores per conrear aquell producte.
És molt bonic opinar i crear polítiques transversals, que sempre es posa a la boca a tothom la transversalitat, des d'un despatx. Això és molt fàcil, però en capaç s'ha de baixar de peus a terra, mai millor dit. Òscar, ho haurem de deixar aquí. Estarem atents també a aquest pla com s'implanta i com afecta directament a la terra. Donem-li una oportunitat, però vaja, no arriba malament, però arriba molt tard.
Que vagi molt bé. Igualment. L'Escar Ramé de Olcet cada dimecres aquí a l'anàlisi de l'actualitat, l'espai d'opinió de Baix Gaialdia. Nosaltres ens plantem en els darrers minuts d'aquest primer tram de programa i això vol dir que tenim una nova pàgina musical en català. Avui amb les Montses que han publicat la meva essència, el quart senzill de la seva nova etapa artística. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
Fins demà!
Nadar a la mà amb totes les meves pors i acariciar els errors. I passejar amb un somriure, tranquil·lament per l'abisme. No cal ser llum per brillar la foscor, només saber-hi com viure. No pot ser tossir de ser el millor no del.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra.
Ona La Torre us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saïta el Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres, 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Pati del Castell. T'hi esperem! Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Ei, ei, que ja pugen. Tranqui, no és un castell. És que comença la Torre de Set. Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Una la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També, presencialment, entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026. Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El president de la Generalitat, Salvador Illa, assegura que honorarà l'acord d'investidura amb Esquerra perquè Catalunya gestioni l'IRPF i demanar als republicans que aprovin els pressupostos tal com va fer el PSC quan era l'oposició.
I deixem dir-vos una cosa, el millor de les intencions, i no m'entengui, per favor, no és el meu abogut, no demano res que jo no hagi fet en el passat. Any 2023, tancament del govern de coalició en aquell moment de vostès amb Junts, el PSC, amb un resultat electoral superior a un vot de la seva força política, va donar suport als pressupostos, pensant en el bé del país. Jo no tinc cap dubte que tots els grups d'aquí pensen en el bé del país.
I deixem dir-ho una cosa, el millor de les intencions, i no ho entengui, per favor, no és el meu volgut a la corpció. Esquerra li ha retret per la seva banda a Illa que li costi fer més complir acords que augmenten la sobirania de Catalunya que no pas d'altres. El president ho ha desmentit. Avui recordem Illa de respondre a totes les preguntes dels grups parlamentaris en matèria de pressupostos.
I en plana internacional, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha assegurat que el compromís de la Unió Europea amb el dret internacional és central. Von der Leyen ha rectificat així després de les crítiques rebudes per afirmar el dilluns que el bloc comunitari ja no pot confiar en el sistema basat en regles. Ha reconegut que la Unió Europea es va fundar com un projecte de pau i ha destacat el seu compromís ferm amb la pau amb els principis de la Carta de les Nacions Unides i amb el dret internacional, que és avui tan central com ho era en el moment de la seva creació.
I pel que fa a la mobilitat, un accident a la P7 entre Cels i Massanet en sentit Girona deixa encara només un carril obert i provoca retencions importants en aquest pont. També hi ha cues a la P7, però en aquest cas entre Montornès i La Roca, i entre Barberà i Santa Perpètua, a banda també retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en l'ús de Trinitat i l'ús de Llobregat, i a banda la boira densa dificulta la circulació en diversos trams de la P7, la P2, la C35 i també la Nacional 240.
I pel que fa al servei ferroviari de l'R3, s'ha resta oler de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident de Gelida. Renfe ha indicat que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior també a causa de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora de la infraestructura.
I els Mossos han detingut 10 persones i han desarticulat una organització criminal internacional vinculada a la camorra i dedicada al tràfic de drogues a gran escala. El grup estava arreglat a Barcelona i enviava grans quantitats de substàncies a Itàlia amagades a l'interior de camions de fruita o pollastre, entre d'altres mercaderies. La banda hauria fet 15 enviaments des del febrer del 2025, tant per carretera com en ferris que sortien des del port de Barcelona. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Noticias en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, com estan? Aquest és el nostre programa de proximitat. Ens fem ressò de tot el que passa a casa i avui, per exemple...
Si han d'omplir el dipòsit del cotxe, els expliquem que el preu del diesel a les gasolineres de la demarcació s'ha disparat un 24,1% en els últims 10 dies, coincidint amb l'esclat de la guerra a l'Iran. I se situa en una mitjana d'un euro amb 82 cèntims per litre. En el cas de la benzina, l'increment ha estat de l'11,3% i el preu ja arriba a un euro amb 73 cèntims.
I davant d'aquesta escalada, el sector del transport ha reclamat al govern espanyol un paquet d'ajudes per evitar haver de repercutir els nous costos als clients. En fi, preparin la butxaca.
Ara deixarem aquesta qüestió de banda i rebrem l'artista multidisciplinar Ismail Lozano i després, com cada dimecres, farem les maletes per embarcar-nos i marxar ben lluny de vacances. Això sí, en un viatge que serà radiofònic. Aquí ens espera tot això i més. Som els de Baix Gai al Dia.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Doncs avui a Baix Gaià el dia obrim les portes dels estudis d'On la Torre per rebre l'artista Ismael Lozano, que és un home amb molta, amb tenta, amb moltes idees i amb ganes de compartir-les i bé i de dinamitzar la cultura aquí al Baix Gaià i per això tenim moltes ganes de saber què porta entre mans. Molt bon dia, Ismael. Molt bon dia.
L'Ismael que va obrir un espai per donar vida a tot el que TAMI, una nova entitat artística, tenia entre mans. Ho va fer al carrer 11 de setembre, número 11. I bé, això ha anat creixent, s'ha...
canviat, hi ha hagut una metamorfosi i avui ens ho ve a explicar aquí en primícia al programa del Baix Gaià perquè bé, està oberta a la ciutadania i ara en donarem els detalls fem una mica de memòria i expliquem que l'Ismael va obrir aquest espai conjuntament amb la pintora d'Altafulla Marta Balanyà
Com un espai on crear, on compartir, doncs, què hi ha, diguem que en tot el procés creatiu. Ismael, no? Va néixer una mica amb la voluntat d'atençar l'art i d'oferir també l'oportunitat de trobar-se a l'entorn de les manifestacions artístiques. Doncs sí, és veritat. Bé, amb la Marta Balanya vam pensar que, bé, vam fer una...
Una associació i sobretot una associació on pogués haver-hi multidisciplinar, on les persones, on la ciutadania es pogués, un punt de trobada.
centrat en el món de la cultura, de l'art i del pensament, de la reflexió. Tant ella com jo, preocupats una mica per cap a on van les derives avui dia en els mitjans de comunicació com en la manera d'actualitzar el món, vam pensar que aquesta idea era molt positiva
i ho vam iniciar buscant un local, vam tindre la sort de trobar un espai bastant gran, i al principi vam començar a treballar només al taller, després vam afegir tallers per infants, que vam estar tot l'any, i finalment vam crear un grup de diàleg, que es diu Diàlegs amb Caliu,
on persones tant d'Altafulla com de Torre d'Embarra, algú d'Alta Rebona també, cada 15 dies plantejaven un tema, jo l'investigava i després ho posàvem tots en comú. De veritat que va ser una experiència molt engrescadora. I d'aquesta idea va néixer...
la inquietud de generar una mica més un espai més actiu i amb la Marta vam decidir que podíem, com el local és molt gran,
que podien canviar una part d'aquest espai i convertir-lo en galeria d'art i en centre cultural de ple. Molt bé. Doncs això és el que venim avui a explicar, que hi ha hagut aquest canvi i és la novetat. Una galeria d'art que entenc que anirà acollint exposicions temporals. Sí, cada mes, la nostra idea és que cada mes hi hagi una exposició
que durarà aproximadament unes tres setmanes. D'aquesta exposició, sigui bé per la temàtica o sigui bé per la tècnica, plantejarem una sèrie de xerrades amb diapositives i documentat tot del que parlem.
Amb la qual cosa, la idea és que dimarts i dijous de cada setmana n'hi hagin xerrades i anirem enviant tot el dossier de què és el que farem cada mes.
I que la gent pugui sàpigar que de 7 a 9, aproximadament, la idea és una horeta i mitja, dos, els dimarts i els dijous pugui vindre a Tami i trobar un espai on pugui dialogar, aprendre, posar en valor, descobrir i conèixer altres persones amb una sèrie d'inquietots similars.
Molt bé, doncs una galeria d'art que és una oportunitat per als artistes tenir un lloc on exposar, on també trobar-se amb el públic, que també és com un factor que és una part important també del procés, veure la recepció, com reacciona el públic davant de l'obra.
Llavors, entenc que ja estic començant a fer aquesta recerca de possibles artistes, però suposem que això comenceu una mica els de casa. La Marta Balanya serà la primera a anar a exposar. Doncs sí, és la primera. Després ja tenim aparaulat tres artistes més, que encara no sabem quines dates podem tindre.
Però la nostra idea inicial i el que és més important és que una galeria d'art acostuma a ser un espai on la gent no té una predisposició a entrar. Llavors, el tema de les nostres activitats culturals dintre de cada un d'aquests tempos en els que hi ha l'exposició és el que nosaltres intentem oferir als artistes.
O sigui, la idea és que durant la teva exposició, fixa't, n'hi haurà aquesta activitat, n'hi haurà un taller, el dissabte podem fer un monogràfic destinat al còmic o a la creació espontània o a el que sigui, a fer etiquetes de vi, qualsevol cosa. I per què? Perquè al final d'aquest temps que està l'exposició a l'artista,
Se li pugui donar un petit dossier amb totes les activitats que s'han fet i les persones que realment han rebut, han pogut entrar dintre de la galeria per veure...
de manera indirecta, la seva obra, que això és el que pretenem, que hi hagi la major quantitat de gent possible que pugui veure aquesta obra, perquè si no, el fet d'una galeria sense cap altra funció és bastant excloent i intentem que sigui algú molt inclusiu.
Clar, per això també tot aquest calendari d'activitats que teniu previst, perquè aquests diàlegs amb caliu, per exemple, els mantindreu? Anireu fent aquestes trobades quinzenals? Doncs sí, la veritat és que la majoria de la gent que participava ens hem estat trobant contínuament, no és perquè hem coincidit en un lloc, en una activitat o en una altra, i tothom comentava que a veure quan es començàvem,
I res, la idea és que abans de final d'aquest mes ja es comencem la primera de les noves trobades. I bé, és un espai molt maco perquè és la pròpia gent la que decideix en 15 dies d'antelació quin és el tema que vol tractar. I llavors mostra molt quina és la preocupació de la gent sobre l'entorn, l'ecologia...
els models de política, els problemes d'urbanisme... O sigui, anem tractant temes molt heterogenis que desmitifiquen allò que moltes vegades en les tertúlies de bar se diu que la gent no es vol preocupar de res i que passa de tot. La veritat és que...
Si la gent s'apropa amb aquests diàlegs, descobrirà que no és veritat, que hi ha molta gent que està molt engrescada en molts temes i que vol trobar solucions i que intenta participar i donar noves expectatives, encara que el panorama sigui fosc. És maco trobar aquest grup que aporta llum a la situació actual.
Molt bé. Si algú vol fer el pas i vol prendre part d'alguns d'aquests diàlegs, ho aneu penjant a les xarxes i també entenc que ho aneu publicant allà al vostre espai? Doncs sí, ho tenim tant a Instagram com a LinkedIn com a Facebook. Tenim el nostre espai que és Tami Associació.
Aquí podeu trobar tot el que anirem fent. La setmana que ve es comencem com la Marta Balanyà, és una persona que la seva manera d'exposar els seus sentiments són molt gestuals. Es comencem amb l'expressionisme abstracte i tindrem quatre xerrades explicant una mica els inicis, els personatges, obres enigmàtiques, obres importants...
i cap a on va actualment l'expressionisme abstracte. Una mica és, de cada una de les exposicions, trobar un fil conductor per a aquestes xerrades de coneixement. La idea és que...
durant 40 minuts, se faci una petita exposició amb una pantalla, imatges, referències, anècdotes, i després el grup posi en valor què és el que ha trobat. No pretenem que siguin masterclass de cap tipus, sinó el contrari. El que volem és que la gent s'apropi i participi, doni la seva opinió i el seu sentiment, que moltes vegades...
Des dels models d'ensenyament s'ha construït una idea molt elitista de la cultura o del món de l'art i no és veritat. Hem de desmitificar aquesta realitat i l'única manera és participant i donant l'opinió.
Doncs xerrades també per entendre, o si més no per percopsar, que de vegades la paraula entendre no és el que hem de fer davant d'un quadre, és més aviat emocionar-nos o deixar-nos embriagar fins i tot per aquest expressionisme en el cas de la Marta Balanyà,
I et volia preguntar, Ismael, també per com és aquest espai, perquè estàvem explicant que les xerrades també dinamitzaran la galeria perquè no es percebi com un lloc tancat, perquè es tingui aquesta sensació que s'hi convida a entrar. I com l'has concebut, la galeria, en el sentit...
que, clar, pot ser que vinguin, no sé si escultors fins i tot, o artistes que potser tenen obres de gran format o de petit format. La galeria sempre ha de tenir aquesta versatilitat per acollir qualsevol manifestació pictòrica, escultòrica, etcètera.
Doncs sí, ho hem tingut en compte. La veritat és que hi haurà gent que és d'aquí de Torrenambarra, de tota la vida, i que quan entri dirà, ostres, però això no era un gimnàs? I ara, uau, quin canvi! Doncs sí, hem generat un espai totalment diàfan,
dintre de les nostres possibilitats amb una bona il·luminació que és totalment imprescindible com a artista és una de les coses que normalment els artistes ens queixem que la il·luminació no acaba de ser el correcte per mostrar les seves obres doncs aquí ja veureu que
Hem cuidat molt aquest tema i l'espai permet penjar una obra, si no recordo malament, tenim un espai per poder penjar dos obres, una obra de 6 metres podria cabre i una altra obra de 4 metres,
dos obres de 4 metres, amb la qual cosa podem fer tant d'obra molt petita com d'obra gran. I la veritat és que podem acollir tant escultura com muntatges, o sigui que, i si algú volgués algun tipus d'experiència molt més interactiva, ja ho aniríem mirant a través de pantalles o del que fos necessari per poder donar una bona presentació
de la inquietud de l'artista. Molt bé. Si hi ha artistes que ens estan sentint, evidentment, Ismael, esteu oberts a rebre propostes per tal d'anar exposant, perquè suposem que el que voleu és anar fent exposicions una darrere l'altra perquè tinguem sempre alguna cosa a visitar.
Doncs sí, ara mateix, tant la Marta com jo, estem dintre dels dos grups d'artistes que hi ha a la zona, el de grup que gestiona el Jordi Morera i la Sibila, aquí a Torredembarra, com el d'artistes d'Altafulla.
Doncs amb aquests dos grups, diguem que el que va d'aquest any ja el tenim mig cobert, si no cobert del tot. I la veritat és que estem oberts a descobrir noves inquietuds i anar planificant. La nostra idea és d'hi ha recorregut.
I ens agradaria poder fer tot el nostre projecte, que una mica l'hem programat almenys a tres anys vista, amb la qual cosa en tot aquest temps tenim molts mesos per moltes activitats que jo crec que poden ser molt engrescadores pels espectadors.
Sou una bona colla entre el grup i els artistes d'Altafulla, sou força pintors, no? Perquè no sé si és la bellesa de la llum aquí o de la zona, però sembla que tenim com una mena de pol d'atracció també per gent amb sensibilitat artística, no? En el sentit que som municipis relativament petits però que aglutinem força pintors.
Doncs sí que és veritat. Hi ha una inquietud i gent que, a més, que desconeixem, que estan aquí, que estan pintant. Hem de pensar que han vingut molts estrangers, que venen amb moltes inquietuds i que segur que desconeixen que hi ha aquests grups i que estan fent coses molt interessants.
Estem oberts a anar veient i a anar sentint què és el que volen mostrar i la veritat és que jo crec que sí, que el lloc és, el clima sobretot, fa que...
El poder treballar a l'aire lliure a partir del mes que ve ja passarem a tindre molts mesos de bonança amb bones temperatures i això fa que la gent s'animi a pintar el carrer, a fer esbossos i després es veu amb aquesta inquietud, amb aquesta inquietud de producció.
Parlant d'inquietud i de producció, tenim una colla aquí a Torre d'Ambarra i que fan un programa a Ona a la Torre, Sagrada Esparta, que també estan aglutinant molts artistes, escriptors, sobretot de tot el Baix Gaià i més enllà, que són els de Sagrada Esparta, que ara també han creat una editorial...
on publicen la Platea Magazine, aquesta revista que des d'aquí us recomanem moltíssim. A més a més, ara publicaran també diferents obres literàries.
Avui a l'informatiu del Baix Gaià hem parlat del nou llibre d'en Josep Lleixà amb il·lustracions, aquarel·les d'en Jordi Roig Morera. També heu fet vincle amb Sagrada Esparta i ens consta que part de la maquinària, les impressores, les guillotines, o sigui, les teniu també al vostre espai.
Doncs sí, com us hem dit, ja és un espai amb unes dimensions considerables i una part del que és el taller, parlant amb la Fer i el Víctor, van considerar que podien participar i estan treballant allà amb la producció.
I a part, amb ells col·laborem i intentem fer-nos feedbacks. Amb el Jordi Morera, que és un dels artistes que, si no recordo malament, exposarà el pròxim mes no a l'altre.
Una de les activitats que volem fer és fer una presentació del llibre amb el que ha participat ell i, bé, doncs, és una de les activitats. La nostra idea és que la gent vingui, descobreixi l'espai i que si creu que aquest espai és adient per fer alguna activitat cultural, una presentació d'un llibre, un poemari, o sigui, qualsevol cosa,
Ho parlem perquè aquesta és la nostra iniciativa, la nostra idea és la de generar un espai de pulsió, de convivència, de tolerància, de participació i d'integració de la comunitat.
Doncs, dins d'aquestes activitats, per cert, plantejàveu ja des de bons inicis la vessant més terapèutica de l'art-teràpia Ismael, teniu intenció també de fomentar activitats relacionades amb aquest concepte? Doncs sí, això va néixer una part per la pròpia formació jo vinc del món de la història de l'art però centrat en la filosofia pràctica
La Marta Balanyà, la meva companya de taller, ella és metge, i el seu marit, l'Adolfo Gómez Papí, que ara ja ha jubilat, havia sigut el cap de pediatria de Joan XXIII, amb el qual el tema de les activitats relacionades amb l'art i la medicina formava part de les nostres inquietuds.
Bé, estem en contacte amb un parell, tres, amb tres psicòlegues que estem intentant començar a lligar la possibilitat de fer alguns tallers d'arteràpia per intentar ajudar a pal·liar situacions que són a vegades molt complicades
i que la gent creu que a vegades tot es redueix a una vertent de parlar, però hem vist que a vegades la comunicació escrita, l'expressió més artística, trenca una segle de vincles emocionals
per donar sortida a les preocupacions i a una altra manera d'exposar allò que no sabem trobant paraules. Amb la qual cosa, és una de les nostres iniciatives, que a veure si les acabem de perfilar, perquè ara mateix estan molts fronts oberts i, com diem, primer tancarem un, després un altre i anirem construint a poc a poc el nostre espai de convivència.
Molt bé, doncs així, Ismael, la cita més immediata, per quan la tenim? Doncs comencem aquest dimarts amb una xerrada i ja anirem penjant quines són les temàtiques que donarem. Tenim l'exposició de Marta Balanyà fins al 23, si no recordo malament. Ja la podem veure llavors? Ja es pot veure.
i sobretot estar atent a les xarxes i anar veient què és el que anem publicant i sobretot demanem el boca a boca i que la gent senti que allò que s'ha construït no és una cosa particular sinó que és comunitari.
Fantàstic. Doncs així ens apuntem, que ja podem anar a veure aquesta exposició de la Marta Balanyà fins al dia 23, el pròxim dimarts dia 17. L'horari el tenim, el d'aquesta xerrada que fareu en torn de l'expressionisme? Les xerrades seran totes de 7 a 9. La idea és no acabar més enllà de les 9. Algunes vegades les coses s'han...
S'han dilatat més, però, bueno, perquè la gent està a gust i el tema és molt frissant, amb la qual cosa, doncs, bueno, no hi ha problema. Però la nostra idea és que duri una hora i mitja, dos màxim. Molt bé. I l'horari de la galeria també seria aquest, de 7 a 9? No, l'horari de la galeria, la idea està en obrir de 5 a 9.
D'acord. I els dissabtes pel dematí també estarà obert i per la tarda també. D'acord. Doncs des d'aquí us desitgem moltíssima sort. Esperem que ens aneu lodrint molt l'agenda que totes les setmanes compartim amb els nostres oients perquè els dilluns i divendres sempre oferim propostes perquè la gent surti de casa, perquè socialitzi, perquè pugui tenir una vida més rica, plena de
d'incentius per poder visitar els municipis de la contornada i esperem que des de Tami aconseguiu que aquesta nova galeria d'art al carrer 11 de setembre, número 11 de Torredambarra, sigui no només un epicentre cultural, sinó també un revulsiu, perquè entenc que també Ismael...
Com un dels objectius que et marques és fomentar la creació artística. No només acollir-la, exposar-la i donar-li visibilitat, sinó també contribuir a que es desenvolupi, no? Sí, és veritat. La idea... I generar sinergies, no? Perquè...
Amb Grob havíem parlat també de generar vincles amb la peixateria, aquest grup que fa un any que va néixer i que està també tirant endavant activitats molt positives. I amb ells la idea era fomentar treballs conjunts i veure de quina manera ens podem ajudar. Que no sigui mai un espai de...
de tancament, al contrari, que si algú o alguna galeria vol també col·laborar amb nosaltres o mira, m'agradaria que aquest artista també es posés en el meu espai, doncs estem oberts a tot això i més, sempre i més.
Molt bé, doncs des d'aquí ens anirem fent ressò de totes aquestes activitats que aneu promovent. De moment, ja ho sabeu, aneu a visitar aquesta exposició de la Marta Balanyà fins al dia 23 de març, teniu temps per fer-ho.
La galeria està oberta de dilluns a divendres entre les 5 i les 9 del vespre, dissabtes de matí i tarda, i alhora podreu gaudir també de totes aquestes activitats paral·leles, dels diàlegs amb caliu, d'aquestes xerrades...
d'art i de tot el que vagi sorgint, perquè, doncs, és això, amb aquesta obertura de mira segurament que us arribaran propostes que poden ser fins i tot sorprenents per a vosaltres mateixos. Doncs, Ismael, ha estat un plaer que hagis vingut a compartir aquestes novetats aquí amb Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio, el programa Baix Gaià al dia.
Seguirem en contacte i també oferim els nostres micròfons a donar veu a aquests artistes que vagin exposant o que vagin passant pel carrer 11 de setembre.
Moltes gràcies a vosaltres per la vostra col·laboració i per fer ressò de qualsevol activitat cultural que hem de fomentar, perquè la cultura acaba sent una eina per transformar i per redefinir allò que sembla que és inamovible. Doncs que així sigui. Una abraçada, Ismael. Fins la pròxima. Moltes gràcies. Adeu.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. On anem? Als Països Bàltics.
Doncs som-hi, ens endinsem en aquest viatge. Avui ens acompanya la Pilar González. Benvinguda, Pilar, com estàs? Hola, Sònia, molt bé. Doncs vinga, explica'ns on vas anar exactament i per què vas escollir aquest viatge. Doncs mira, vam estar als països bèltics, que són Estònia, Latònia i Lituània. I per què?
Doncs mira, ens feia molta il·lusió i era un viatge, bueno, va ser a l'agost de l'any passat, va ser un viatge familiar amb el nostre fill. Tenia que ser a l'agost perquè era quan ell tenia festa, no?, vacances, perquè ell treballa. Nosaltres, com que ja estem jubilats, doncs no és el cas, però bueno, ho volíem fer tots tres junts i també, el maco d'aquest viatge és que ho vam programar tots tres.
Planés els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? No, no, sobre la marxa res, tot està calculat Sí? Sí, sí, per trobar un bon vol, un bon preu i els hotels també o a Irbanvia, depèn del viatge tot s'ha de fer amb una atelació de 3 mesos Què no hi falta a la teva maleta? Què no hi falta? Un bon calçat
Imprescindible, no? Imprescindible. Comentaves que vas fer aquest viatge amb família, sí? Amb qui ho vas fer? Doncs amb el nostre fill Gerard i el meu marit, el Ramon, i jo, els tres. Molt bé. Quants dies hi vau estar? Doncs en principi volíem estar set dies, però quan ens vam començar a engrescar...
Agafar informació d'aquests tres països era una llàstima, ja que estàvem allà no fer els tres països, no? Estònia, Letònia i Lituània, per ordre, no? El primer està a l'Estònia, el del mig Letònia i el de baix de tot Lituània.
I així es van començar, doncs, deu dies. Bueno, en principi eren nou, però després vam dir, ostres, ja que estem allà a Estònia, Tallín, no?, que és la capital, qui no s'arriba a veure Finlàndia, que és només agafar un vaixell, no?, que van de càrrega també de cotxes i tot, i passem el dia al cinqui.
Perquè l'apartament el teníem, bueno, en ple centre de Tallín, i Tallín està tocant el mar. O sigui, que era perfecte per fer el 5, ja que estàvem allà. I és el que vam fer. Vam dir... Veu allargar el viatge. Sí. Molt bé.
Viatges amb assegurança? Doncs en aquest cas no, perquè la nostra, diguem, la tarja sanitària, doncs ja entra, no? Ja ens poden visitar, no?, perquè és un país europeu.
Amb quin mitjà de transport hi vau anar? Doncs quan vam començar a planejar aquest viatge havíem dit d'agafar un cotxe de lloguer i això, però esclar, conforme vam anar abriguant com funcionava el transport públic i és fenomenal, no cal un cotxe...
I, a més, una puntualitat, bueno, res a veure aquí, no? I vam dir, doncs, per què no gaudir amb trens o, per exemple, bussos, no? I, bueno, la vam encertar, la veritat, perquè amb un cotxe no sempre vols allunyar-te molt lluny, no?
i clar, no et coneixes tampoc les... com aquí, no? Llavors, ni que vagis amb GPS, estàs una mica patint de ui, m'he equivocat, ui, que no arribo, que tinc la visita, se m'està tirant l'hora a sobre...
I, en canvi, en transport és que si algú vol anar, jo li recomano transport públic. Què va ser el primer que et va sorprendre en arribar? Bueno, moltes coses. La gent és superamable, no? I, sobretot, una cosa que et queda meravellada, a part dels pobles preciosos que tenen, és la netedat.
i el respecte que té la gent. Això m'agradaria poder-me l'haver endut amb una maleta cap a Catalunya, perquè s'està desmillorant molt, i allò és que tenen una... no sé, per exemple, en un tren, no? Se li va caure a un nen petit un trosset, però un trosset petit, al terra, i jo el vaig observar.
I el nen no s'havia adonat, no? I la mare li diu amb els seus idiomats que t'ha caigut. El nen es treu el cinturó, s'ajuda... Però com aquests detalls, qualsevol... És que tot està net, tot. Com era l'agenda del lloc, doncs? Com la descriuries?
Bueno, nosaltres anàvem amb una cosa afegida, bona, que tant el Ramon, el meu home, com el nostre fill, tots dos saben anglès. Es defensen bastant, no? No és el meu cas, però com que ja el portava amb ells, ells feien de traductor quan jo amb algú li volia donar... Bueno, les gràcies a això sí que m'ho vaig aprendre seguida, que ja no me'n recordo...
Però quan anem a un país sempre les gràcies, com es diu, amb el seu idioma, el bon dia i adeu, el més bàsic, no? I m'ho aprèn, però el que passa és que després ja se m'oblida, quan ja no ho pratiques. Bé, preguntava que com és la gent d'allà?
La gent és molt amable, sobretot quan a vegades el no tenir el mateix idioma et priva una mica de poder-te expressar una mica millor, però com que aquest era el cas sobretot del meu fill, que és molt obert, doncs quan anàvem a comprar alguna cosa o al restaurant, jo li deia pregunta això o allò, i el meu fill s'enrotllava allà, mira això o allò, i clar...
ho agraeixen molt, no?, que sàpigues anglès i això, molt bé. Quin paisatge o racó no oblidaràs mai? Buà, són molts, són molts. Llavors ens explicaràs, no?, què vas visitar, però vaja, un que diguis, això no oblidaré mai a la vida.
Tallint, per exemple, i riga, és una preciositat. És com si estiguessis amb una postal i estàs allà dintre. Són unes places precioses i, com que tot això va quedar derrocat amb la guerra,
doncs moltes cases les van poder, clar, les van tenir que acabar de derrocar i van quedar moltes esplanades i aquí doncs van invertir en fer monuments macos i una cosa que veus constantment són estàtues.
No he visitat uns països que tinguessin tantes estàtues, però maques, eh? I grosses, i et veus allà petit i dius, però quina cosa més maca, no? I els jardins, els jardins tots verds, cuidats, allà ningú tira res, és fantàstic, la veritat. Et vas sentir ben rebuda?
Molt, molt. Sí, sí, sí. I sobretot jo portava una motxilla tipus bolso a darrere i jo anava convençuda, encara que m'havien dit que era un país molt segur, tant els tres, no? Jo vaig dir, bueno, bueno, però...
La motxilla, aquest bolso, anirà davant. Doncs va anar davant meu, el pit, va anar el primer dia, perquè el segon dia quan vaig veure que la gent que està allà, és que et sent segura i el més raro és que quasi no veus policies. Què dius? On són les policies? Doncs no. I vam agafar diversos friturs
que són, bueno, visites guiades, i el primer que vaig preguntar, dic, aquí jo em sento, ens en sentim molt segurs, però, i la policia? Diu, és que tenim molt poca policia. I vaig pensar, mare meva, que hi hagi poca policia, però és que és cert, no...
Per tant et vas sentir segura en tot moment. Sí, sí, totalment, totalment. Hi havia, digues, digues. No, inclús a la nit, no, perquè com que els vam agafar a Urban Vies, no, o per booking, com que anàvem tres, vam pensar que era millor un apartament,
que cadascú tingués la nostra habitació i després el menjador per estar tots tres junts. I l'ideal eren això, a Urban Vies o això o altre. I molt bé, perquè allà esmorzàvem a casa...
i, bueno, a casa, perquè la fèiem de seguida a casa nostra, no? I ja ens anàvem esmorzats, no? I llavors, doncs, el de més ja ho fèiem allà on ens agafàvem, que ja també teníem llocs per poder dinar bé, que ho recomanaven, ens havíem vist bastants YouTube's, que això també ajuda molt, no? Saps què passa? Que...
Això ho hem fet moltes vegades, això de fer-ho per compte nostre. I cada vegada vas sabent més, i cada vegada ho fas més ràpid un viatge, muntar tot això. I mentre ho estàs fent, ho estàs gaudint. Ho estem gaudint tant que dius, ostres, quan ja estàs allà, dius, mira, que ben preparat, és una mica, una mica no, bastant, a la teva mida.
En canvi, clar, amb una agència, sí, no t'has de preocupar de res, però no vius el viatge així, perquè nosaltres també hem anat segons a quins països, a Egipta, per exemple, no pots anar per compte teva. Has d'anar amb un guia i tots en grup, no? I clar, et diu l'agència, això és el que hi ha. Ai, és que jo em voldria quedar un dia més. No, és que ha de ser... I bueno, ja canvies el xip, dius...
Doncs ja està, és això el que hi ha i m'adapto a el que hi ha. Hi havia xoc cultural? Vana? Hi havia xoc cultural? Xoc cultural, com vols dir? Ah, vale. Sí, vas veure moltes diferències. Doncs estan bastant preparats pel turisme, eh? El que passa és que són uns països que se'ls nota que estan arrencant, no?,
que no és com Praga, per exemple, que porten molts anys endavant. Això són uns països que s'han sortit de tota la tragèdia de la guerra que van tenir i l'han reconstruït.
I, clar, doncs, diguem que porten menys anys de turisme, però s'han posat les piles, però ràpidament, eh? Molt bé, molt bé. Què té aquest lloc que no en té cap altre?
Mira, jo vaig quedar enamorada de la gent, la cultura de la netedat, la cultura que estàvem fent cua al tren perquè arribés puntualment alhora, que comptant aquí amb Rodalies, això ens va semblar que estàvem en un altre món, però encara més, no?
I la cultura de que ningú passa endavant. Me'n recordo que jo buscant una cosa al bolso, ells dos van passar uns metres endavant, el meu home i el meu fill, i jo em vaig quedar darrere. I bueno, va ser uns segons, no? Però tota la cua es va quedar parada.
Jo després em vaig disculpar al darrere amb les mans com dient, ai, perdó, no? I tots, res, res, res, com amb el seu idioma, no? Vull dir que aquí més d'un ja hagués dit, ei, passa o passo jo, no? O et donen així una mica, va, va, allà no, no, una tranquil·litat i una educació.
Quin clima hi vas trobar? Fantàstic, perquè mira, aquí l'estiu passat que feia tantíssima calor, a tot Catalunya, clar, aquí Roda també, però allà, doncs, fresquet. Clar, vam estar deu dies que vam dir...
Anàvem amb unes jaquetes primes i màniga curta sota, perquè no feia fred. Com que sortíem d'hora al matí i tornavem tard al vespre, llavors sí que màniga curta no, però molt bé, molt bé.
Comentaves que us vau allotjar en un apartament, diferents apartaments, vaja. Sí, en cada ciutat ens vam agafar un apartament, una carta. Bé, en un d'ells era una caseta, que això em va fer molta gràcia, era una caseta com a Londres, que hi ha les cases aquestes, com li diuen? Que hi ha el primer pis i el segon.
Bé, ara no surt el nom. Doncs la típica casa, no?, que quan entres des de fora veus que el pis de dalt és de la mateixa casa, no? I ens va fer gràcia, abans tenia la cuina, una cuina i un menjador gros, i després pujava-les un pis,
Unes escales i amb el primer pis allà teníem dues habitacions, un altre menjador i un lavabo. I molt bé, la veritat és que en totes vam agafar que estaven superbé netes.
I, bueno, nosaltres també vam quedar com bons catalans, perquè tots els deixàvem impecables, net, net com ho havíem trobat. És més, agafàvem la brossa l'últim dia i ens l'emportàvem, i perquè això de l'Aerbanvia tens una puntuació doble.
Per a aquell que no ho sàpiga, la puntuació és... Tu li has de deixar... Bé, nosaltres vam estar tres dies en cada lloc, no? Has de deixar una molt bona puntuació o dolenta, depèn de com et trobes a l'apartament. Si t'estan venent, que és un apartament amb tot nen, que tenen cafetera, tot això...
A l'últim dia, a Urban Via t'obliga que facis una enquesta, si no t'ho estan recordant. Doncs clar, nosaltres la veritat és que era injust posar cap pega i llavors donaven bona puntuació. Quan el que va de lloguer dona la puntuació que ells creguin...
Creguin que... Convenient, sí. Convenient. Doncs després li obliguen al propietari a donar una puntuació dels llogaters que han estat. Llavors ens posaven màxim puntuació perquè ho deixàvem tot superendreçat i com ha de ser, no?
Com hauria de ser, sí. Com hauria de ser, clar. I, bueno, després també ens feia molta il·lusió quan et veus que l'altra persona ha sigut superamables, supernet... Bueno, jo crec que ha de ser així. Perquè, a més, que no estàs a casa d'un. Per exemple, vam estar a...
a un altre apartament que tenien molts llibres, no?, que normalment deixen l'apartament o la casa sense llibres, però, bueno, aquest tenia llibres i hi havia un lletrero que posava, cuida els llibres com si fossin teus. Però nosaltres vam agafar diversos perquè ens feia gràcia veure les fotos que hi havia i tal, i ho vam deixar al mateix lloc, com ha de ser, no?,
Sí, sí, hauria de ser així sempre. Pilar, compres molts souvenirs quan vas de viatge? No, el primer comprava molts, però després no. Compro pels més a prop i després per nosaltres sempre un record. En aquest cas, un dels records que eren més així són unes cassetes, aquestes cassetes...
que van pintades amb la teulada vermella i tal i, bueno, és així com de ceràmica, no? Com d'un pam de gros, no? I això sí, perquè és un detall que cada vegada que el veig allà al menjador dic, ai, el viatge aquest, que xulo. Vinga, explica'ns què vas visitar durant la teva estada.
Doncs mira, vam començar per la part de dalt, que és Estònia, i allà vam estar, la ciutat és Tallín, i vam estar visitant Tallín, que és preciosa, de debò, és maquíssima, i totes les terres són empadrats,
I, bueno, és tot molt maco. Allí, doncs, vam, el segon dia, vam agafar el vaixell per visitar el Sinki, no?, concretament Finlàndia, i allà vam passar tot el dia, no?, vam anar superdora,
I el segon dia vam visitar això, Finlàndia. I imagineu-vos de l'apartament que està al ple centre, com que tenim el mar allà mateix, vam anar el dia abans...
caminant per no agafar res, perquè eren les 4 de la matinada. Sí, sí. I llavors vam fer el primer dia des de l'apartament a agafar el vaixell, quan teníem en un pas normal, i teníem 12 minuts. Doncs ja sabíem que sortim, com que depenien només de les nostres cames, que ningú ens vingués a buscar ni res, en 12 minuts arribàvem allà.
I això ho vam fer. I a la tornada també. Vam anar a peu i molt bé. I allò també vam a Finlàndia, bé, vam agafar un fritur i amb un guia super maco, no? I ens va explicar, bé, es va tirar fins i tot mitja hora més de l'hora que li tocava perquè deia, clar, nosaltres veníem d'aquí, no? Però havia gent que venien de...
d'altres llocs, o d'Andalusia, o saps? I diu, som un grup tan agraïts, i no ens coneixíem entre nosaltres, diu que us hi aniré, per compte meu, us hi aniré a ensenyar una cosa que no us podeu anar sense això, no? I sí, sí, i ens ho va fer després, com que el fritur és una cosa que no és un preu tancat,
A partir de 5 euros, però s'ha de ser molt rata per donar 5 euros, perquè l'home es va tirar quasi 3 hores. Doncs pots pagar el que tu vulguis.
I el que passa és que quan veus que una persona s'implica tant i està sobrepassant la feina aquell del seu temps de dir, va, li dedico 20 minuts més o mitja hora perquè m'hi sento bé amb aquest grup, doncs clar, que menys que fer-li un bon detall, no? I la gent, si jo veia que...
A molts li donaven 50 euros. Bé, nosaltres anàvem 3, li vam donar 50 euros. Però hi havia uns que anaven 2 i també li van voler donar 50 euros. En canvi, vaig veure algun bitllet de 10 que vaig dir, oh, que ridícul, no? Però bé, cadascú és com és. Què més vas visitar?
Doncs, bueno, els primers dies, els tres primers dies vam fer això, vam fer Estònia, després a l'endemà ens vam anar a passar el dia a Finlàndia i després diversos pobles de per allà, com un que es diu Ragbere,
que, bueno, allà vam menjar la típica sopa d'allà, utilitzen molta patata, molta patata, el bòndigues, bueno, com tipus rinxat, no?, i tal. Aquí vam estar visitant, bueno, tots aquests pobles, i després ja, al cap dels dies, ens vam anar cap a l'Etònia. Vam agafar un tren,
Vam agafar un tren i llavors ens vam portar fins a Riga, que és la capital, no? I també superxulo, també supersèntric, perquè tot això ja estava buscat expressament. Entens.
I llavors, doncs, aquí vam estar fent Riga, no?, que a Riga hi ha molts pobles i Rondale, bueno, hi ha molts pobles, per no atabalar la gent. Diré que hi ha molta cosa per visitar i museus també, en fi.
I aquí també vam voler fer un free tour perquè és com t'enteres de la gent, com viuen, com a què es dediquen, i una mica la història també d'aquest país, no? I després de Letònia vam estar a Lituània, que és l'últim de baix de tot, no?
I a Lituània també hi havia moltes coses interessants, trajectes entre tren i autobús. Vam visitar Siulialli, Caunes, Vilnus, que és la capital preciós,
i Trencai. En aquests països hi ha bastants castells per visitar i tot això. No ens vam perdre ni un. Bé, algú sempre et deixes, no? I bé, va estar molt bé.
Va estar molt bé, sí. Vam agafar un petit vaixell que donava una volta al voltant d'un castell que hi havia. I amb aquest vaixell hi cabíem uns 40 persones o així. Com una barqueta, diguem. Vam estar donant la volta per tot...
tots els angles del castell, el veus des del mar, no? I pots fer fotos i, bueno, també t'ho diuen un guia, doncs també et diuen, mira, aquí, això, allò, no? I molt bé, també. Pilar, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'On Anem. Que vagi molt bé. Vinga, gràcies. Adeu.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Arribem nosaltres ja a la recta final d'aquesta nova edició del programa, però va després d'haver marxat de viatge i haver aterrat novament el Baix Gaial, que farem ara reflexionar. Sònia, explica'ns, quina és la cita que has escollit per aquest dimecres? Doncs vinga, vull una cita de Mark Twain, escriptor i periodista estatunidenc, que va dir Un home amb una idea nova és un boig fins que la idea triomfa.
Doncs que les idees triomfin. I tant. Que hi hagi molts bojos. Exacte, exacte. Els bojos aquí. I tant. Portant-nos idees. Doncs marxem d'aquesta manera. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dia. Ens trobem demà.
Bon dimecres a tothom. Igualment, adeu-siau. I a tots vostès, els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat, el de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara marxem, però demà ben puntuals. Ens hi tornarem a posar, com sempre, i els esperem. Cordials salutacions d'un servidor, Eduard Virgili. Passiu bé. Ràdio de proximitat.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge. Consulta tota la informació a www.torredembarra.cat
Ei, ei, que ja pugen! Tranqui, no és un castell. És que comença la Torre de Set. Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de l'AFM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torre d'en Barra. Proposa, vota i decideix. Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia. On a la Torre? La ràdio de Torre d'en Barra.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la implementació d'una nova eina per lluitar contra els discursos d'odi a les xarxes socials. Es dirà odio i serà un mecanisme que permetrà detectar i denunciar els comentaris de les converses que incitin i propaguin aquesta xacra cada cop més extesa, sobretot en els entorns digitals.
El objetivo, por tanto, es muy claro, es sacar el odio de la sombra, hacerlo visible, exigir responsabilidades a quienes no actúan. Si me permitís, como diría Giselle Pellicot, hagamos que aquí también la vergüenza cambie de bando. Por eso el entorno digital no puede ser un espacio sin reglas y a partir de ahora creo que las redes sociales tendrán que rendir cuentas públicamente por cada contenido de odio que permitan.
Sánchez ha fet l'anunci en la inauguració del primer fòrum contra delictes d'odi en els entorns digitals. I també el govern espanyol està ultimant l'alliberament de 12 dies de reserves de petroli per contribuir a una rebaixa dels preus dels carburants. Segons ha explicat avui la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Sara Egesen, la decisió s'ha de prendre de forma unànime amb els altres membres que integren la direcció de l'Agència Internacional de l'Energia que ha impulsat aquesta nova mesura.
I també en política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que el govern aprovarà el dimarts vinent un decret per desplegar a Catalunya la llei L. La mesura permetrà activar els ajuts vinculats al grau 3 de dependència extrema per als malalts d'esclerosi lateral amiotròfica que podrien beneficiar unes 200 persones. Illa ha explicat al Parlament de Catalunya que les sol·licituds es podran presentar a partir del dimecres. El president ha remarcat que Catalunya serà una de les primeres comunitats a desplegar aquesta llei aprovada al Congrés dels Diputats.
I en mobilitat encara ara un accident a l'AP7 entre Cils i Massanet en sentit Girona deixa només un carril obert i provoca retencions importants en aquest punt. A banda també hi ha retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i en ús de Llobregat i encara ara ja boirà dins en alguns trams de l'AP7, l'AP2, la C35 i també la Nacional 240.
I pel que fa al servei ferroviari, l'R3 s'ha restabler de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident de Gelida. Renfe ha iniciat que el ha indicat, volíem dir que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior també a causa de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora de la infraestructura.
I els Mossos han detingut 10 persones i han desarticulat una organització criminal internacional vinculada a la Camorra i dedicada al tràfic de drogues a gran escala. El grup estava arreglat a Barcelona i enviava grans quantitats de substàncies a Itàlia amagades a l'interior de camions de fruita o pollastre.
És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts.
Ara no miris, de Daphne Dumourier, és la recomanació de la Natàlia Cerezo. Avui us recomano Ara no miris, de Daphne Dumourier. Continuarem amb David Oclerc, que amb la península de les cases vacies va captivar a milers de lectors i que ens presenta La ciutat de les luces muertes, publicada per Destino i Premi Nadal 2026.
rescatar personajes del pasado que, a lo mejor, da igual que uno sea catalán o no, pero son personajes que al final del tiempo va enterrando, ¿no? Y hay cierta responsabilidad de los escritores de rescatar esas voces, aunque sea momentáneamente. Y, bueno, humildemente intenté, pues eso, que no todos los actores o personajes fueran hiperconocidos, ¿no?
Y también porque hicieron un rol muy importante en un momento determinado y abrieron muchas puertas, en este caso feministas, por los nombres que me ha citado y tuvieron una gran labor.
L'hora de la fuga, de Graciela Moreno, publicada per ADN Editorial, és una història emmarcada en el gènere negre amb una mirada que ens acara amb la crueltat humana. Sí, clar, aquí tenim una noia molt jove, que és la Noelia Torres, que es precipita del balcó de casa seva, ella està nua, amb el vel de núvia encara en els cabells, i aparentment sembla que és un suïcidi, però sí que hi ha una sèrie de marques en el cos que us delaten que aquí no passen alguna cosa.
A més, hi ha unes càmeres a la finca que es veu que hi ha tres persones amb unes màscares posades que han entrat al pis unes hores abans i la seva dona, que és la Esther San Pietro, com deies abans, ha fugit. No la trobem ni ningú s'ha contestat.
i amb en Joan Manuel Soldevilla, lletjarem el 1899, concretament a Figueres, on descobrirem una dona impressionant. Florens, la indomita és la seva novel·la, publicada per Columna.
La veritat és que està basada en una recerca que ja porto anys fent, potser ja porto 7 o 8 anys investigant. Una cosa molt curiosa, jo visc a Figueres, i als anys 80, del segle XIX, el 1882, es va instal·lar a Figueres una missió anglicana.
Això queda com molt estrany. Eren uns missioners protestants que es van instal·lar a la capital de l'Empordà amb la intenció d'evangelitzar els nadius en la fe reformada. Això era un projecte
que és realment estrany, però potser el més estrany és qui eren els que hi havia al darrere, aquesta comunitat. Eren una família on era cap dalt la figura d'Emily Murray, que era una senyora missionera que havia nascut a la Índia, s'havia educat a les millors escoles d'Europa i va decidir dedicar-se a aquesta tasca apostòlica.
Això és El Calaix, edició número 332 de la temporada 7, capítol 27. El Calaix ho fan possible Mònica Sosies, edició de continguts, producció i presentació, i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic. El Calaix, pobre, li trobaràs cultura.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura. El calaix, un problema, dona la torre per a la xarxa. Calaix actiu. Clàssics literaris recuperats amb Natàlia Cerezo, escriptora i traductora.
Avui us recomano Ara no miris, de Daphne du Marier. La Laura i el John passen uns dies a Venècia, buscant un temps de calma per començar a recuperar-se de la mort de la seva filla. Però la ciutat que els espera amaga, sota la façana del tràfoc diurn dels turistes, una cara nocturna, una versió retorçada de la inofensiva, amb canals estrets i mal il·luminats, barques com taüts i l'amenaça difusa d'una assassina en sèrie que està semblant el terror entre els ciutadans.
Els pressagis es van acumulant fins a fer-se asfixiants, amplificats amb la presència d'una parella de germanes misterioses. La gran, cega i médium, adverteix als protagonistes que corren perill, que si es queden a la ciutat moriran.
Daphne du Maurier, coneguda sobretot per la seva novel·la Rebeca i el conte dels ocells, tots dos adaptats al cine per Hitchcock, va ser una mestra dels suspens, experta a barrejar elements sobrenaturals amb mons i tragèdies ben propers. Ara no miris, que també va tenir adaptació al cine als anys 80, no necessita recórrer a grans artificis per atrapar el lector. Amb un principi en media res i uns personatges carismàtics, a més d'una narració aparentment senzilla,
Aquesta novel·la breu explora les maneres d'acceptar, o no, la mort d'un ésser estimat. La ciència i l'espiritualitat colideixen i el text, farcit d'equívocs, de dobles i del color vermell, aboca el John i de retruca el lector a una Venècia laberíntica on regna el caos i on les solucions i les interpretacions racionals no funcionen.
Tot plegat per portar fins a un final inevitable i, sobretot, controvertit. Una cosa és segura. Una vegada comenceu Aranomiris, no podreu deixar de mirar, és a dir, de llegir. Escolteu, si no, el primer descens de la parella a aquesta Venècia paral·lela.
de camí a un restaurant per sopar. Veus? Va protestar la Laura. Tal com t'he dit, ens perdrem. Ni parlar-ne, va replicar ell, convençut. És el de l'esquerra, recordo aquest puntet. El canal era estret. Les cases semblaven inclinar-se al seu damunt. A la llum del dia, amb el reflex del sol a l'aigua, les finestres de les cases obertes, els llençols estesos als balcons i un canari cantant a la gàbia, havia tingut una sensació càlida, de recer acollidor.
Ara, mal il·luminat, gairebé a les fosques, amb les finestres tancades, les aigües negroses, l'escena semblava del tot diferent, abandonada i pobra, i les barques llargues i estretes... Clàssics literaris recuperats amb Natàlia Cerezo
Calaix Actiu, secció de El Calaix, un programa d'Ona la Torra per a la xarxa. David Uclés és escriptor, músic, dibuixant i traductor. Col·laborar a La Vanguardia, Diario Haen i La Cadena Serra.
L'any 2019 publicava la seva primera novel·la, El llanto del león, que va rebre el Premio Complutense de Literatura. L'any 2020 publicava Emilio i Octubre. La seva tercera novel·la, La península de les cases vacies, publicada per Ciruela, ha estat un gran fenomen literari amb més de 300.000 exemplars venuts. Ha estat reconeguda amb una vintena de premis.
entre ells el de Andalucía de la Crítica i el Sant Clemente. S'està traduint a més de 15 idiomes i serà adaptada al cinema. La ciutat de les llums mortes va rebre la beca Montserrat Roig el 2022 i ha estat guardonada amb el Premi Nadal 2026. La llum se'n va a Barcelona un dia sencer, la solar i l'artificial.
Només hi sobreviuen una claredat subtil que ningú sap d'on ve i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc. Reapareixen edificis desconeguts i ensorgeixen altres del futur. En aquest territori, on conviuen temps i mirades que mai no havien de coincidir, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.
L'esdeveniment provocarà que una colla d'escriptors i artistes tornin a la vida i s'encreuin en trobades improbables. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Doncs jo penso que per molta foscor que hi pugui haver, si algú posa llum a la vida, aquest és en David Ocles, perquè té una mirada espectacular. I res, jo donar-hi la benvinguda, l'enhorabona i les gràcies per robar-li aquesta estona de temps en tot aquest tour que està fent, David. Moltes gràcies. De res, estic molt content d'aquesta entrevista.
Bé, nosaltres l'estem acollint avui a Tarragona. I jo he de dir que hi ha una cosa que m'ha impactat només obrir el llibre, i és veure els noms. Hi ha una cosa que m'ha enamorat, perquè he començat a veure les meves nenes, Dolors Montsardà, Carme Car, Margarida Xirgo, i penses, uau...
Molt bé, perquè hi ha molts personatges i molts són molt coneguts, però d'altres no ho són tant. Jo penso que és una bandera oberta al món, aquest llibre. Esa és la intenció, que rescatar personatges del passat...
que a lo mejor da igual que uno sea catalán o no, pero son personajes que al final del tiempo va enterrando, ¿no? Y hay cierta responsabilidad de los escritores de rescatar esas voces, aunque sea momentáneamente. Y, bueno, humildemente intenté que no todos los actores o personajes fueran hiperconocidos, ¿no?
Y también porque hicieron un rol muy importante en un momento determinado y abrieron muchas puertas, en este caso feministas, por los nombres que me ha citado y tuvieron una gran labor. Pues sí, muchas de ellas olvidadas que se están rescatando ahora y por eso me hizo especial ilusión. Bueno, hay un capítulo, y me sé de memoria el número del capítulo, que es el 15, porque tienes a dos. Roch Rudureda. Bueno, bueno, bueno.
Sí, bueno, esa conversación existió. Yo leí la entrevista que dice Roch a Rudureda en su libro Algo Mejores, una recopilación de su ensayo, y yo simplemente lo que hice fue ficcionarla, ¿no? Sabía que había existido la conversación, pero...
De hecho, la primera vez que yo conozco a Rudureda me acerco a ella a través del ojo de Roche. Es muy interesante. Pero sí, son dos mujeres muy fuertes y que ayudaron a que no se quebrara el alma de Barcelona en dos momentos. Roche en un momento determinado, con la capuchinada, con su obra posterior, y Rudureda con la estela literaria que dejó.
Per nosaltres també són molt importants. Jo els tinc una especial estima, sobretot perquè molts de vosaltres haureu escoltat les veus indispensables que hem preparat aquest estiu i que es pot recuperar. I, clar, me les he llegit amb aquest carinyo i amb aquest amor, però ara passem una mica ja en aquesta novel·la. Parlem de foscor.
I parlem de llum. Jo m'atreviria a dir que aquesta foscor podria ser un paral·lelisme dels moments en què estem vivint i que s'han anat vivint al llarg de la història. Aquest feixisme, aquestes dictadures, aquesta opressió. Sí, siempre había oscuridades, ¿no? El que pasa que últimamente más que haya más oscuridad es que...
A ver, que parece un poco contradictorio. Hay más falta de luz. Es decir, la falta de un ánimo común, de una ilusión, de una esperanza, hace que nuestra actitud frente a las oscuridades sea más débil y que no sepamos muy bien
cómo darle la vuelta a la situación e invertir la falta de luminosidad. Y eso tiene que ver con cierto descontento que tenemos con la política, aunque muchas veces pensamos que los cambios los ejercen solo los políticos, pero hay otras formas.
como el arte, como la comunión con tus vecinos, juntarte a nivel local, hablar de los problemas que nos afectan de una manera más inmediata, y todo eso se ha perdido un poco por las redes sociales, yo creo, por la individualización del individuo. El libro lo que hace es mostrar cómo en el pasado sí que fuimos capaces de reunirnos para luchar contra la oscuridad, que siempre existió y siempre existirá, lo que hace falta es que inventemos la luz.
La llum que tant en falta ens fa i realment és així, asseure'ns, compartir. I en aquest cas, aquest dia tan caòtic a Barcelona, és a dir, ha passat una catàstrofe i, per tant, ens hem d'unir tots perquè això ho hem de revertir. Però com? La cultura. La cultura que tan denostada està últimament, no? Que ara sembla que aquell que no sap res...
s'erigeix com el millor dels humans i necessitem més cultura. Sí, esa reflexión es muy acertada. Personajes públicos que muestran su ignorancia y se ríen de ella y la gente lo aplaude y lo abraza. El discurso político se ha empobrecido mucho, por ejemplo. Hace apenas 40 años, o 20, los discursos eran... 30 o 40, los discursos eran mucho más literarios, filosóficos, profundos, ahora son...
mucho más ortopédicos y banales. En cualquier caso, fíjate, el hecho de que la novela sea coral también es por lo mismo, porque significa que es como el trabajo de hormigas. El trabajo, si no lo hacemos todos, no va a poder ser... no va a realizarse, no va a ser realizado. Por eso no hay ningún personaje que destaque más que otro. Quizá brevemente Carmen Laforet, pero...
Pero por qué es importante que tengamos en mente la unión, porque si no, pues no... La frase está de Star Wars, creo que la unión hace la fuerza, pero es verdad, es cierto, es cierto. Es verdad, a veces nos tenemos que ir a estas películas, ¿no?, para recordar un poquito lo que se ha hecho en el pasado. Es alucinante. A mí me hubiera encantado vivir ese caos porque no sé si hubiera estado yo estresada por lo que pasaba o estresada por todos los personajes...
que hubiera podido ver, son muchos, quizá no están todos, porque claro, en 287 páginas no da para tanto, pero no sé, si tuvieras que montar ahora un grupo de resistencia, ahora estamos aquí hablando y dices, mira, vamos a montar un grupo de resistencia, dime unos cuantos, ¿a quién elegirías?
De los que salen en el libro. De los que salen en el libro. No tengo ninguna duda. Por supuesto, Monserrat Roche, Dolors Monserda, Montalbán, George Orwell...
Y... Rudureda, para que nos cuente cómo la herida y lo que ella vio afecta. Y uno último, un poquito de Dalí, para tener un poco de locura. Y Silvia Pérez Cruz, para que nos tranquilice el momento tenso.
Yo pienso que podrías hacer muchos grupos para momentos diferentes, pero has puesto la mirada en todas las Barcelonas, no solo de todos los tiempos, sino de todas las clases sociales. Sí, porque la ciudad está conformada por muchos estratos diferentes, terrestres, y hay muchas capas distintas,
Y entonces, porque no quería dejar de lado los barrios marginados, pues aquí se debe también su marginación y reflejar todo ello. Y también los barrios, los arrabales, todo eso está también reflejado en el libro. Las ciudades portuarias al final son ciudades muy rotas...
tanto sucia, sobre todo años atrás, ¿no? Y quería reflejar también eso, que también debe ser un orgullo para la propia ciudad, porque esas ciudades más rotas, más destartaladas, tienen a veces focos creativos más fuertes. Y bueno, pues sí, resalto todo a Barcelona, no solamente la que más se comercializa hoy día, sino con todas.
Bueno, recuperarla un poco. Yo a medida que iba leyendo pensaba, bueno, no siempre ha sido la Barcelona de los demás, sino que también ha sido una Barcelona más nuestra. Y lo digo que yo no soy de Barcelona, pero nos sentimos un poco unidos a esa capital. La beca Montserrat Roig, ¿qué ha significado para ti?
Pues respecto a esta novela, todo. Sin esa beca yo no habría escrito la novela, no la habría diseñado. Gracias a la beca y a sus bases que aconsejaban o animaban a la escritura de un libro que resaltara la Estela Literaria Barcelona, gracias a esas bases yo estructuro la novela y me pongo con ella. Sin la beca yo no la habría escrito. De hecho, había una beca similar, la de la Academia de España en Roma,
Y yo pensaba, bueno, si no puedo hacer esa noche de los tiempos en Barcelona, lo mismo lo hago en Roma. Pero habría sido más complicado, porque veo una tierra que me apela menos, ¿no? Entonces, gracias a Dios que me dieron la beca. Lo intenté dos veces. La primera vez no me la dieron, pero al año siguiente sí y se lo debo todo. Todo respecto a este libro. El libro parte de esa beca y sin ella no existiría, pero totalmente. Sí.
Me gusta porque ahora has dicho, fue la segunda vez que me presenté. No eres de dejarte caer, eres de ideas fijas y eres de luchar por lo que quieres. Sí, la beca de Leonardo fue a la segunda también y el Nadal a la décima.
Entonces no soy de tirar la toalla. Tengo una idea y la persigo, sí. La beca de Leonardo me ayudó a fortalecer la península, pero no fue la piedra angular. Pero la beca de Montserrat Roig sí fue la piedra angular de este libro, ¿no? La importancia de las becas para autores no conocidos es fundamental.
Bueno, a los que sintáis en algún momento que parece que aquello no llega, de verdad, pensar en David Ucles y seguir luchando porque no todo llega en el momento que nosotros deseamos, sino a veces llega cuando realmente toca o quizá piensa el destino que estamos preparados, sea como sea.
También me gustaría preguntarte, ¿todo el proceso de creación de la novela? ¿Por qué? Entre tantos personajes, tantas épocas diferentes, tantas construcciones, arquitectura, literatura, arte, no ha sido trabajo fácil.
No, porque tengo cierta manía o cierto toque en que quiero que todo esté dentro del caos. Construyo un caos ordenado. Tiene que haber un equilibrio. Entonces ese equilibrio yo lo voy tallando e intento que esté en las páginas. Entonces no puedo poner...
no sé, pues, por ejemplo, dos escenas muy barrocas seguidas, ni poner el personaje demasiado antagónico que pueda causar una distorsión en la historia, es decir, toda esa... la sinergia de los personajes de la época, no sé muy bien cómo se hace, pero el cuerpo me lo va pidiendo y sí que fue un trabajo arduo, la verdad, pero lo disfruté, entonces, arduo entre comillas, porque yo disfruto mucho escribiendo, entonces fue un placer tener esos juguetes, ¿no?, para jugar.
El derecho que tiene el narrador a elegir sus personajes y en este caso hacerlos jugar, bailar o moverse, en este caso en Barcelona. Entonces, si ahora tú como narrador, que lo ves todo desde arriba, te metieras en el caos y siguieras mandando...
No sé, ¿te ha quedado alguna pregunta por hacer? No sé, ¿qué es lo primero que harías si ahora nosotros te cogiéramos y te pusiéramos dentro del libro, David? ¿Con quién te gustaría tomarte tu primer café? Como narrador soy mucho menos juguetón que con la península. La península de las casas vacías sí que como narrador hago todo lo que quiero. Aquí no, aquí soy un narrador en tercera persona onisciente muy tranquilico, no hago nada raro.
Entonces estoy contento, es muy reciente, la novela termina hace muy poco y tuve oportunidad de revisarla hace muy poco, entonces estoy feliz con ella y quizás lo que haría sería tomarme el café con Rodureda y aumentar la presencia de ella en el libro. Eso es lo que haría. Gran Rodureda. Pero bueno, a mí hay una cosa que también me ha gustado muchísimo y es Canmañ, María Aurelia Canmañ. Con qué placer...
Porque también visitamos los restaurantes de Barcelona. Sí, sí, sí. Prefiere tomarse una escudella a seguir salvando el mundo, ¿no? Que ojo, es una actitud muy noble porque a veces si todos nos centráramos en permitir que en nuestro entorno y en lo local fueran las cosas bien, el mundo se arreglaría.
Pero muchas veces pensamos que los cambios se producen siempre a nivel político, a nivel nacional y ponemos nuestra energía en debates más utópicos cuando en realidad los cambios se producen desde lo pequeño, desde conocer quiénes son tus vecinos, qué problemas tienen, si hay gente durmiendo en la calle en tu ciudad...
Si las iglesias católicas están abiertas a la gente que duerme en la calle o no. Manifestarnos por eso, la vivienda de protección oficial de nuestras ciudades. Yo creo mucho en el cambio, en que los cambios se producen desde lo local.
Són aquestes llavors que dic jo, i a mi m'agrada la novel·la perquè des de cercles diferents, persones diferents, de diferents temps i amb pensaments diferents, que no sempre van a la una, al final el que fan és un treball de formiguetes i sobretot imaginació. No vull entrar en el final de la novel·la, perquè entonces ya eso no se tiene que tocar,
Pero, ¿qué trabajo de ingeniería has hecho? Las cosas como sean que yo iba leyendo y digo, bueno, voy a empezar otra vez y voy a releer. Digo, este hombre ha montado aquí una arquitectura espectacular. Sí, mis libros son muy elípticos. Me gusta que, por ejemplo, la península de la Casa Vacía, cualquier personaje que salía en el pueblo, generalmente luego al final salía de nuevo.
Yo era justiciado, fujilado, se salvaba o buscaba a sus familiares. Pasa que tantos nombres la gente no retiene todo y no es tampoco el objetivo. Pero aquí pasa igual, es muy helística. Las construyo, intento que sea muy sólida. Entonces, pese a la apariencia caótica del libro, yo aseguro al lector que cuando lo termine, como que todo ha encajado, como que el círculo se cierra. Y se cierra de una manera muy...
Bueno, muy fuerte, ¿no? Tiene un cierre... No hay un final abierto, hay un cierre total, ¿no? Y sí, eso sí lo construyo siempre mucho en mis libros.
Acabamos la recta final de la entrevista, pero hay un concepto que lo escuché una vez hace unos meses en una entrevista con una autora y tú coincides con ella y eso me encanta, que es el poder de la palabra, que muchas veces nos olvidamos del poder de la palabra.
Sí, tanto de una manera positiva como negativa. Sí, claro. Positiva la conocemos todos, el poder de esta, pero también negativa en esta era de la posverdad en la que cualquier cosa que se emite, por el hecho de ser emitido, de salir de un titular o demás, ya parece que es real. Se confunde lo verosímil
con lo verdadero y con lo realista. Y ese es un gran peligro. Y ese es el gran reto al que se enfrenta la prensa, además. Por eso deben tener una responsabilidad de que prime la información y el honor de las personas a las que entrevistan antes que el clickbait
Y si eso implica que el periódico dure menos y tenga que cerrarse antes, pero lo que no puede ser es que todo valga para la... No sé, yo no lo consigo así. Yo no voy a estar escribiendo cosas que han daño a otros por vender más. Y esa filosofía la tendría que tener todo el mundo. Y lo digo porque a mí el clickbait me ha hecho mucho daño. Creo que hay falta... Es una asignatura pendiente por parte de la prensa porque es la que además nos comparte la palabra.
Me encanta que hagas esta reflexión porque en los últimos tiempos, bueno, yo creo que... Ahora me voy a desatar un poco, que sea prensa.
Mi papel es mucho más fácil porque supongo que solo me dedico a la cultura y pienso en las horas que hay detrás de cada libro, sea quien sea quien lo haya escrito. Pero sí que es verdad que hay una presión, una presión mediática y una presión por el titular. Y esto lo uno ahora, pienso que estarás de acuerdo conmigo, a que desde prensa también...
Hem de treballar amb aquestes petites llavors, no? Perquè nosaltres potser hauríem de ser els primers que donessin exemple. Que no sempre podem, perquè a vegades tenim pressions molt fortes, però a vegades no cal un titular, no?
Ya, si no, no, muchas veces, muchas veces. A ver, ahí ya cada uno tiene que valorar que pierde defendiendo un titular honesto o enfrentándose contra la autoridad que tenga por encima que le exija un titular sensacionalista. Ya cada uno, ahí también entra en parte el juego de la conciencia, pero también lo que las personas se jueguen. Por lo tanto, yo no voy a juzgar a aquel que no quiera manifestar una idea respecto a algo porque se puede jugar su trabajo y tanto que le ha costado mucho. Yo, personalmente,
Sí que me arriesgo. Porque yo, por lo menos, como he vivido con muy poco y no tengo nada que perder, pues yo me arriesgo. Pero no voy a juzgar a quien no se arriesgue. Pero sí que puedo señalar desde fuera cómo está el sistema de podrido y esa sinergia que por miedo no se paran y que deberían detenerse en algún momento. Por miedo. Por miedo. Sí, sí, es así. Y el miedo, cuánto daño hay que hacer el miedo...
En ficción, porque además en la península de las casas vacías salía el tema del miedo, en la ciudad de las luces muertas también está presente, pero bueno, es que el miedo funciona en la vida real, ¿no?
Sí, sí, está presente en estos libros y el miedo es la incertidumbre, finalmente, a no saber qué va a pasar. Y también está muy unido con la desaparición y con dejar de existir, con perder cosas. Y claro, nadie quiere perder nada y todos queremos seguir existiendo, aunque al final todo se pierde y todos dejamos de existir. Pero bueno, el miedo es una cosa muy curiosa.
Creo que además es una de estas sensaciones que solamente existe en la psique humana, ¿no? Es como curioso. Está muy presente la novela y creo que seguirá estando.
Bueno, yo estaría horas hablando contigo porque pienso que casamos en muchas ideas y abriríamos melones que no sé si después me iban a echar a mí de la faena, pero pienso que son melones que deberían abrirse y como mínimo que después de leer los libros nos queden dentro y que podamos tener este sentido crítico.
Con lo que tú has dicho, hay una frase que a mí me ha impactado mucho, que es, ¿de qué sirve? ¿De qué puede servir la posteridad si no llegamos a ella? Si no queda ningún humano. O sea, si todos nos vamos y lo perdemos todo, sí, espera que te lo cito bien, dice, ¿de qué puede servir la posteridad si no quedan hombres para verla?
Esto está en el libro, sí. Sí, sí, es que me la han sacado otra entrevista hoy y digo, sí, pues sí, pues sí. Es que impacta la frase. Sí, claro, es que es así. O sea, yo la mantengo en la posteridad, algo de lo que van a disfrutar los que nos sucedan, no nosotros. Entonces hay que tener una conciencia común y cuidar de lo que dejamos para los que vienen y también cogemos en eso como sociedad. Estamos muy en el presente y poco en lo que
en lo que vamos a dejar a los que vendrán después.
És una de les moltes frases, ja no entro en la península de les casas vacías, que tengo que dar-te la enhorabona, perquè també és una delícia. Ller-te que no haya leído ninguno de los dos libros. Des d'aquí, de veritat, us convidem a que ho feu. L'ordre que vulgueu és igual, però val molt la pena que agafeu i ompliu realment el temps amb aquestes lectures. Ara, que jo no puc acabar l'entrevista, és el que m'ha impactat molt a mi, i és...
La Dolors Muncharda, tal como la presentas, es realismo mágico, pero no voy a olvidar la imagen de esta mujer, de verdad, con lo que la quiero yo, y tal como la presentas. Está al principio de la novela, no sé si es un poco spoiler contarlo, pero bueno, lo dejaremos ahí. Quien quiera saber realmente cómo ha presentado Dolors Muncharda, pues tendrá que leerse La ciudad de las luces muertas, pero realmente la imaginación
David, la tienes a los máximos. Sí, la verdad es que ahí no había caído, pero sí. Bueno, a mí me impactó porque, claro, es una de las que he leído mucho y he estudiado y claro. Sí, sí, está ahí pegándose el cuerpo con el engrudo. Sí, pues que lo lean, que lo lean y dirán cómo he jugado con ese personaje.
Bueno, ya lo veis. Sentido crítico, también hay humor, pero lo que sí hay es mucha literatura, mucho arte. Y una Barcelona que pienso que con este libro se abre un poquito al mundo con muchos personajes que desconocemos y que David nos abre la puerta a ellos. Muchísimas gracias, David. De res. Fís la propera.
Graciela Moreno volia estudiar periodisme, però, per un error de càlcul, va començar dret i ara coneix els budells de l'Administració de Justícia. Jutja des de l'any 2002, s'ha especialitzat en dret penal.
Escriu relats i articles a revistes i diaris digitals. És autora, entre altres, de Jocs de Maldat, El bosc dels innocents, Invisibles i Van poder ser herois. El descobriment del cos de Noelia Torres a una zona privilegiada de Barcelona i la desaparició de la seva dona, l'escultora Esther Sanpietro, plantegen preguntes que molts prefereixen deixar sense resposta.
Sempre és millor mirar cap a una altra banda, perquè la veritat és incòmoda. T.A. Valverde, el caporal encarregat del cas, haurà d'esquivar les pressions i enfrontar-se als silencis. Fins on podries arribar per saber la veritat i, si la persona a qui estimes, és a qui més es detena?
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
L'entrevista d'avui era una cita pendent perquè, afortunadament, també hi ha el boca-orella en el món de la literatura. M'havien parlat moltíssim de la Graciela Moreno i, finalment, he llegit la primera novel·la. Graciela, no sé si em faràs un judici, però és la primera que llegeixo. No, només faltaria. No podem ser coneguts per tothom. Són tants que escrivim que és impossible.
Però en el gènere negre ella ja s'ha fet un nom, en aquest cas el títol que avui us portem és Laura de la fuga, publicada per ADN, i és una novel·la, comentàvem, Graciela, molt psicològica, i que a mi m'ha obert moltes portes de coses desconegudes, les víctimes, els victimaris... Vull dir, sí que és negre, però té aquest punt psicològic de les persones, poses la mirada a les persones...
Sí, perquè a mi realment el que m'interessa ja no és només... Aquí, evidentment, hi ha una trama, perquè hi ha un humor i s'ha de saber què és el que ha passat amb aquesta persona, qui ha estat el culpable, però el que m'interessa més sempre reflectir són les motivacions dels personatges, en aquest cas, que són irreals, com si fossin autèntics, i aquí, clar, sí que ha de fer un estudi com si diguéssim un estudi psicològic de cada persona de les seves reaccions, per què es comporta d'aquesta manera, per què ha reaccionat així, per què ha fet això, no?
Les meves novel·les en general són novel·les de per què, que és el que més m'interessa. Dius, com ha arribat aquesta persona a cometre aquest delicte o a complicar-se la vida d'aquesta manera, que és absolutament innecessari? Bé, no fem cap tipus d'avançament de res i diem que Noelia i Esther San Prieto s'acaben de casar, és la seva nit de noces. Noelia mor en aquesta nit de noces.
i Esther Sanprieto desapareix. Aquí ja comença tota aquesta història. Quina nit de nosos, o sigui, ja has impactat, eh? Graciela, ja has començat allò. No és la clàssica nit de nosos, evidentment. Sí, clar, aquí tenim una noia molt jove, que és la Noelia Torres, que es precipita del balcó de casa seva, ella està nua, amb el vel de núvia encara en els cabells,
I aparentment sembla que és un suïcidi, però sí que hi ha una sèrie de marques en el cos que delaten que aquí ha passat alguna cosa més. A més, hi ha unes càmeres a la finca, que es veu que hi ha tres persones amb unes màscares posades que han entrat al pis unes hores abans, i la seva dona, que és la Esther Sant Pietro, com deies abans,
ha fugit, no la trobem ni ningú s'ha contestat. A partir d'aquí s'inicia aquesta investigació, però aquesta investigació no és només de saber on està l'Esther, però sobretot qui és l'Esther, qui són aquestes tres persones, i per saber això l'única manera de fer-ho és anar enrere, anar al...
passat en aquest cas de l'escultora, que és l'Esther, i saber per què han succeït les coses, quina és la seva infància, per quina raó s'ha pogut comportar d'aquesta manera i, per tant, és molt psicològica, com tu dius. És molt psicològica i, a més a més, independentment que només hi hagi en aquest inici només un mort, que és la Noelia, és una novel·la fosca, perquè quan...
Esgarrapes, en aquest passat, que van sortint altres personatges, és esfereïdor. Vull dir, vas veient i, a més a més, que diem, perquè parlem d'una societat que no és barris baixos, o sigui que
El mal, Graciela, pot estar en tots els estatus socials. Sí, evidentment, el mal existeix i forma part del ser humà, no? És allò que diem, que no som enterament bons ni enterament dolents a vegades. Fins d'això, d'alguns mostres, també poden tenir algun tret de bondat, no? I que, en aquest cas, això és una novel·la sobre totes les classes de maldat, no?
Maldat és fer mal a algú directament i també és no fer res, no?, que ja també sona en aquesta novel·la, persones que saben que estan passant coses i miren cap a una altra banda, no? També a vegades tenim aquella petita maldat que fem tots, no?, a vegades de dir coses d'una persona que ni tan sols coneixem, la critiquem, no? Diuen, mira aquesta, no?, té una conducta segur que és tal, segur que és qual, i amb això ja estem fent una maldat, no? Vilipendiar a una persona també és una manera de fer-ho.
I sí, aquí la maldant no coneix de classes socials, evidentment. Mira, a vegades hi ha gent que pensa això és que passa a persones que no tenen mitjans, no? Però jo sempre recordo un cas que vam tenir aquí a Barcelona molt clar, quan van cremar a una indigent, a una pobra senyora que vivia al carrer, que dormia en un caixer de la zona alta de Barcelona, i la van cremar a tres nois que eren de casa bona, per entendre's, no?
Després ja es va veure que hi havia algú que possiblement tenia alguna patologia, que a nivell familiar també estàvem passant coses, però evidentment eren persones que tenien el seu abast, tot el que volguessin, i ara anem a fer això com... A veure, per distreure'ns, com una cosa més, la vida. Ja ho hem fet tot, alguns em sembla que eren menors d'edat, i els altres 18 o 19, però anem a passar una nit entretinguda. I això és una gran forma de maldat.
Aquí també la trobarem, vull dir, hi ha moments que no són gràfics en el sentit de... No, no és una luga de la... No, però sí d'aquesta introspecció que penses... També fa posar la pell de gallina, eh? Graciela, encara que no hi hagi sang i fetge, hi ha un moment, aquests tres personatges de les màscares, quan els acabes descobrint al final...
Jo? Vull dir, aviam, no hi ha sang i fetge, però queden per sempre, eh? Clar, és que la idea jo crec que a vegades és més esfareïdor a l'insinuar o mostrar d'alguna manera parcial el que està passant, el que està succeint i a partir d'aquí és la imaginació del d'actor el que la porta a terme, no? El que t'imagines les escenes, t'imagines com han fet, com han actuat i per què fan aquestes coses. I si realment la imaginació és la més poderosa.
és absolutament tremendo però a més a més ara hem parlat de tots aquests dolents d'una mica la trava del que anirem trobant, d'aquest passat i després tenim la Thea Berardi sí
Que m'ha agradat molt. Ai, gràcies. Sí, m'ha agradat perquè és més relaxada. No és una policia, diguéssim... Bueno, és la Cabo, la Cabotea Velarde, sí, ho dic bé, no? Sí, sí, Velarde, Velarde, sí, sí. I ella és... No és aquest estereotip que tenim sempre, no? Aquesta imatge... Sí. No.
La policia amargada... No. Allò, si hem un passat, no sé què. No, no, és bastant... Tranquil·la. Normal. No s'altera tan fàcilment, no. Sí, sí, sí. Home, és que la idea jo és que sempre en les meves números intento trencar els estereotips, perquè...
A totes les professions hi ha gent de tota mena. I hi ha una sèrie de coses que ja es donen per sentades i no és així. Llavors no m'interessava fer una policia que fos com totes. I a més a més jo coneixo molts policies que possiblement són bastant com la Tea, que veia ser una miqueta la llum d'aquesta novel·la. Jo crec que totes les novel·les negres necessiten una llum i en aquest cas crec que la Tea Velarde compleix una miqueta amb aquests requisits.
Sí, és un personatge, si més no, curiós, perquè és molt diferent d'aquests policies que jo he anat llegint en aquestes últimes novel·les i m'ha tirat molt l'atenció. A més a més, és que l'escena de la sogra és boníssima. Jo ho havia de dir. Clar, la Tea té uns problemes com tenim tots. En aquest cas té un problema de vivenda important perquè ella s'ha separat i llavors...
Precisament està vivint en el pis que és de propietat de la mare de la seva exparella. I el que vol aquesta senyora, la seva exsobra, és fer-la fora, per qualsevol mitjà. Es presenta a casa seva, no li vol cobrar el lloguer, li diu que està vivint allà de prestat, no? I ell, evidentment, no vol marxar, no? Llavors, clar, és un problema que moltíssima gent té, no? I així s'ha d'afrontar també, no només a la seva feina, sinó als problemes quotidianos.
Però això m'agrada perquè la fa molt humana i molt propera també als lectors i lectores. No la senten llunyana. Per tant, tot el que va fent al llarg del llibre és molt creïble perquè veus que realment és una persona de carn i ossos, no? Sí, és una persona cuidadora que té una àvia que s'envolupa en un principi de demència i llavors és ella la que la va buscar quan s'escapa, quan se'n va...
li porta tabac perquè fuma i llavors li diu un vingadors i estan anant cap a casa, estrapant d'ella, com estem molts amb les nostres mares i pares. Hi ha escenes precioses de la Tea i la seva àvia. Ja ho anireu llegint, a mesura que aneu llegint la novel·la, us ho dic perquè hi ha escenes que són precioses.
I després també, sense deixar la teia de banda, diu ser policia és ser el muro d'un frontó tan viejo com el món en el que golpean totes les pelotes, les que lanzan les víctimes, els jueces, els delincüents, els polítics, els que ostenten el poder. O sigui, no és fàcil el paper de ser policia. No, no. I en un cas com el que tu presentes, menys. No, no, evidentment no és fàcil, mai jo crec que en cap...
que tinguis que tenir contacte amb la gent, que puguis rebre pressions de dalt, pressions externes, que siguis responsable, no és senzill. Hi haurà gent que dirà, mira, si has fet la posició i els policies, és el que et toca i no sé, t'has d'aguantar d'alguna manera. Però jo crec que també s'ha de reconèixer la dificultat de certes professions, perquè aquí sí que evidentment els delinqüents busquen escapar-se,
els jutges pressionen perquè facin la seva feina, els polítics també volen resultats, moltes vegades la premsa també empuja perquè aquí què és el que està passant i llavors es veuen obligats a treballar molt més per solucionar un cas. I sí, sí, sí, el Mañuel és una professió que no és fàcil.
A mesura que aneu llegint la novel·la, després ja anireu veient, no? I amb un final, també, que no esperem, eh? Al final... Una idea, clar, estem buscant l'Esther San Pietro durant tota la novel·la i al final hem de saber què va passar aquella nit i hem de saber què passa amb l'Esther, no? Però, clar, per
Per saber-ho, hem d'anar fins a les últimes pàgines. Sí, sí. És la intriga. En aquest cas ha estat així perquè jo va arribar un moment que vaig pensar, no sé, t'haurà desaparegut de veritat perquè aquí l'Estel no... Per sempre. Avui en dia em sembla que és molt difícil desaparèixer. Molt difícil. Sí, sí, però hi va haver un moment de la novel·la que vaig pensar, no sé pas què deu fer la graciela amb l'Estel, però ara ja apareixerà.
I apareix. Recordeu Graciela Moreno a l'hora de la fuga publicada per ADN. Jo espero que sigui la primera de moltes entrevistes, Graciela. Moltíssimes gràcies, Mònica. Ja saps que quan vulguis aquí estic.
Joan Manuel Sol de Villa Albertí és catedràtic de literatura a Figueres des de fa més de 30 anys. Estudiós de la literatura i dels mitjans de comunicació de massa, és autor d'una quinzena de llibres, entre ells L'amic de Praga i Autopista. Situem-nos en el temps.
Figueres, 1899. Florence Hastings, vídua del pastor protestant Carlos Núñez, viu una vida tranquil·la, dedicada a l'ensenyament i a la seva missió religiosa.
Tot canvia quan coneix el capità Fèlix Codina, un home molt diferent d'ella, un metge castrensa de passat èpic que no comparteix les seves carences religioses. El dilema moral entre la seva fe, la memòria del seu marit i el desig apassionat per en Fèlix la posarà a prova. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Quantes vegades pensem que s'ha escrit tot sobre la història? Doncs no, no s'ha escrit tot i no ho sabem tot. Qui sí que ho sap, avui és en Joan Manuel Sol de Villà, perquè ell és l'autor de Florence, la Indòmita. I jo diria que la Indòmita és la Florence i tota la història que ens porta en aquesta, no sé jo si diria novel·la, mig novel·la, mig assaig...
Benvingut, Joan Manuel. Què tal, Mònica? Quin plaer estar aquí amb vosaltres. Sol de Villa, que em sembla que he dit Sol de Villa a l'inici, perquè sempre et canvio el cognom, però Sol de Villa. Sol de Villa, Sol de Villa. Florence La Indòmita, publicada per Columna, una proposta de novel·la històrica, però que té una base molt real. Explica'ns...
El per què és una novel·la original i, diríeu, potser inèdita, no?, també, perquè estàs coneguda la història. La veritat és que està basada en una recerca que ja porto anys fent, potser ja porto 7 o 8 anys investigant. Una cosa molt curiosa, jo visc a Figueres, i als anys 80, del segle XIX al 1882, es va instal·lar a Figueres una missió anglicana,
Això es queda molt estrany. Eren uns missioners protestants que es van instal·lar a la capital de l'Empordà amb la intenció d'evangelitzar els nadius en la fe reformada.
Això era un projecte realment estrany, però potser el més estrany és qui eren els que hi havia al darrere, aquesta comunitat. Eren una família on era cap dalt la figura d'Emily Murray, que era una senyora missionera que havia nascut a la Índia, s'havia educat a les millors escoles d'Europa,
i va decidir dedicar-se a aquesta tasca apostòlica. Es va casar amb un pastor anglicà espanyol que s'havia educat a Londres i van fundar la missió de Figueres. Eren una gent extraordinàriament activa,
molt ben coberta econòmicament, perquè la família de l'Emily era una família molt rica que va donar tot el patrimoni per al projecte de la seva filla. I, a més a més, eren gent que recollia molts diners de les congregacions anglicanes d'Anglaterra. Ells anaven sobir a Anglaterra a explicar que estaven intentant evangelitzar en terra d'infidels. Això ho dèiem en una carta a l'Emily, una espiritual dark land, una terra espiritualment fosca.
I ells van estar aquí des del 82 fins als anys 40 i van fer una feina extraordinària. Van crear una editorial, van crear una escola, van crear una clínica, van crear el primer gabinet de ratxos X de la província. Una gent increïble, no? A veure, el resultat de tota la seva tasca evangelitzadora va ser un fracàs. És a dir, no se'n van sortir...
Aquí la gent o era catòlica o era atea. I per canviar un cromó per l'altre deien no, o trenquem la baralla o seguim amb els de sempre. I no els hi van a dir, no els hi van. Però la veritat és que van deixar fer una feina increïble. A més tenien una escola per dones, una escola professional per dones, una cosa com molt moderna a la seva època. Ells venien d'Anglaterra, clar.
moderníssima. Aquí, en aquella època, una escola per dones era com... I als anys 80 Figueres era una mica el cul del món. Clar, perquè tu dius, mira, a finals del segle XIX, principis del XX, a Barcelona, aquí va haver aquest moviment una mica de feminal, Dolors Montsardà, Carme Carles, però clar, a Figueres, tot això... En aquell moment era una ciutat que començava a tenir una extensió perquè feia poc que havia arribat el tren i aquestes coses. El tren que, a més a més, connectava Barcelona amb París, no?
Clar, tota aquesta gent va fer una feina realment extraordinària, però quan es van extingir, perquè es van anar morint tots, com no van crear una comunitat, sinó que era una força endogàmica en l'àmbit de la família, doncs la missió es va extingir.
A més a més, era època dolenta, perquè estem en el franquisme, quan mor l'últim dels anglicans, no? I, clar, ells havien estat protestants, maçons i republicans. És a dir, tenien tots els cromos per ser esborrats, i van ser esborrats, no? Home...
I la veritat és que aquí a Figueres, ja et dic, ha estat un patrimoni de la nostra història fins fa relativament poc que gairebé no havia estat estudiat, no? I ara, bueno, un seguit d'investigadors estem posant en valor aquesta història real que a mi m'ha servit de base, perquè clar, el material era molt bo, no? M'ha servit de base per imaginar aquesta novel·la.
I per crear, perquè estem parlant de personatges de ficció en la novel·la. Els noms no són els reals. Els noms no són els reals. Però vaja, que són personatges inspirats en els estudis. Al principi, quan començava a escriure, jo volia novel·lar la història dels personatges reals. Però això no em funcionava, perquè tenia un problema, que tenia massa documentació.
En sabia massa, si em permeteu la patulància, ho dic irònica. No, no, és així. Llavors, quan tu vols novel·lar una cosa, et vols senyir molt els fets històrics. I va venir un moment que vaig dir que això no funciona, això com a novel·la no m'està funcionant.
Llavors, vaig decidir canviar el nom d'Emily per el de Florence. I un cop li vaig canviar el nom, tot va ser com una màgia, no? Ja vaig poder imaginar el que volia. I li vaig imaginar una vida apassionada. Ella, que va ser una dona molt fidel i molt casca. Però molt apassionada, eh, Joan Manuel? Molt apassionada. Però això, i com és ficció, ja podia dir-ho, ja m'ho podia inventar. Llavors...
Tenim sempre en el substrat, el rigor històric, que tot el que passava estava molt ben, diríem, ambientat en l'època, però els esdeveniments personals gairebé tots són inventats. Hi ha algun que sí que té un rerefons històric, però els més intipersonals, els personatges, són ficció.
Bé, és que si això ha quedat documentat al llarg de la història, jo ja em trec el barret. Hi ha coses que no queden. Hi ha coses que no queden perquè eren massa pacaminoses en aquella època. Ara ho heu dit. La Florence avançada en el seu temps, a més a més, és una novel·la bonica perquè per anar resseguint tota aquesta història ens trasllades també, no? Tenim la Florence, tenim el Fèlix, que és aquest metge castrense. Aleshores...
Amb ells dos jugues, perquè anem des de Bombay fins a Figueres, Anglaterra, o sigui, que és el Regne Unit, sempre hi és present, evidentment, i després amb en Fèlix tenim aquesta guerra de Cuba, aquesta part més militar, i després tenim també Figueres. Sí, sí.
No, clar, és a dir, quan vaig decidir ja que era una novel·la de ficció, clar, dius, mira, m'agradaria que la Florence tingués una aventura amorosa. I clar, si estàs a Figueres, a finals del segle XIX, tens el castell de Sant Ferran, que és la fortalesa pràcticament més gran d'Europa, que a més a més en aquella època era una seu militar important. Dic, home, doncs...
una possible història, no?, més a saber, amb un capità, amb un metge que estrença, doncs, més quan també en aquella època hi havia un tipus de militar progressista, això ens pot semblar una mica estrany, pel segle XIX, una part de l'exèrcit era un dels pilars del liberalisme, no?, i recordem el general Prim, per exemple, no?,
I vaig pensar, aquí hi ha una bona història, però si tens un militar tens la guerra de Cuba. Dic, uau, això ja va. I això em permetia una mica aquesta novel·la, que és com molt figarenca però és molt cosmopolita, perquè el nucli, el pinyol de l'acció passa a Figueres...
Però moltes coses passen a Bombay, moltes coses passen a Londres, moltes coses passen a una rectoria allà perduda al mig d'Anglaterra, moltes coses passen a Cuba. És a dir, que tot i que l'acció s'entra a Figueres, el nucli, diríem, de la relació entre la Florence i el capità Félix Cudina, la veritat és que m'ha agradat molt moure'm per tots aquests espais que li donava aquest aire que esmentava abans, com molt cosmopolita.
A més a més, és molt bonic, perquè hi ha algunes escenes... Clar, és que ara tots anem molt de pressa. Portem els troleis de mar, anem cap a París, anem cap a on siguis, allà anem de viatge... Però moure's en aquelles èpoques era tot com un ritual. Totalment, totalment. Fer una excursió d'un dia era un ritual. Aleshores, totes aquestes descripcions de com preparaven les coses...
Clar, és que és molt bonic, no? Perquè tenc aquest ritme accelerant. Clar, és una novel·la que veu molt, jo crec que és inevitable, amb la meva dimensió de professor de literatura, això al final t'ha fet. Clar, en aquella època, a finals del XIX, hi ha el tipus de novel·la realista.
on precisament el protagonista moltes vegades és una dona amb una crisi amorosa, podríem dir, amb un debat amorós. Digue-li Madame Bovary, digue-li la regenta, digue-li Fortunata y Jacinta o Pila Prima. Llavors, a mi m'agradava reprendre una mica aquest model literari i també una mica aquesta morositat que tenen les novel·les realistes, que no tenen pressa, que era un tipus de lectura...
que era una lectura molt plàcida, podríem dir, i molt detallista en molts moments. Aquesta és una de les nostres propostes, Florence, la Indemita, d'en Joan Manuel Sol de Villa, publicada per Columna, una història que, bé, a mi m'ha sorprès perquè no coneixia i estic segura que vosaltres tampoc, i és que sempre la història local... Amb uns tresors increïbles. Exacte. Amb uns tresors increïbles, és veritat.
Doncs en aquest cas, Figueres ens sorprèn. Joan Manuel, moltíssimes gràcies. Fantàstic. Ha estat un plaer compartir aquesta estona amb vosaltres. El Calaix. Ho fan possible Mònica Sussies. Edició de continguts, producció i presentació. I Josep Maria Soler. Edició sonora i muntatge tècnic.
El Calaix, un problema d'Ona la Torre per a la xarxa.
Ona La Torre us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saït El Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres, 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Pati del Castell. T'hi esperem! I tu, què faries a Torre d'en Barra amb 200.000 euros?
Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bofí i la Casona. Tens temps fins al 19 de març.
Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torre d'Embarra. Proposa, vota i decideix. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa
Bon dia, són les d'on us parla Maria Lara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la implementació d'una nova eina per lluitar contra els discursos d'odi a les xarxes socials. Es dirà odio i serà un mecanisme que permetrà detectar i denunciar els comentaris en les converses que incitin i propaguin aquesta xacra que cada cop està més extensa, sobretot en els entorns digitals. Sánchez ha fet aquest anunci en la inauguració del primer fòrum contra delictes d'odi en els entorns digitals.
I el govern espanyol també està ultimant l'alliberament de 12 dies de reserves de petroli per contribuir a una rebaixa dels preus dels carburants. Segons ha explicat avui la vicepresidenta i ministre de Transició Ecològica, Sara Gessen, la decisió s'ha de prendre de forma unànime amb els altres membres que integren la direcció de l'Agència Internacional de l'Energia que ha impulsat aquesta mesura.
I també el govern de Generalitat aprovarà el dimarts el desplegament de la llei L a Catalunya amb ajudes a dependents extrems. Ho ha anunciat avui el president de la Generalitat, en Salvador Illa, en la sessió de control al Parlament.
i correspon ara a les comunitats autònomes desplegar aquests beneficis, Catalunya és de les primeres que ho farà. I dimarts vinent, el conseller executiu portarem un recret per poder desplegar aquests ajuts i a partir del mateix dimecres a la setmana que ve es podran ja demanar aquests ajuts per part de les persones afectades, que a Catalunya, segons les dades que disposem, són al voltant d'unes 200 persones. És el termòmetre moral del país, és el termòmetre moral del país, com tenim cura de persones que estan passant per una situació molt complexa i molt dramàtica a nivell de salut, tant ells com els seus familiars.
Catalunya serà una de les primeres autonomies a desplegar la llei que va aprovar el Congrés dels Diputats. Hi ha mobilitat, encara ara un accident a la PSAT, a l'altura de Cels encendit Girona, que deixa un carrer tallat i circulació intensa. També hi ha retencions a la B10 en tots dos sentits, direcció Nus de Llobregat i Nus de Trinitat, en aquest cas per neteja de la via Montcarrer Tallat. També hi ha boira densa, encara ara, a la Nacional 240 entre Montblanc i Tarres.
A banda, el carril bus Baó de la C58 està obert a tots els vehicles excepte per a camions. I també el servei ferroviari de l'R3 s'ha restabler de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident ferroviari a Gelida. Renfe ha indicat que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior a causa encara de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora de la infraestructura.
I els Mossos han detingut deu persones i han desarticulat una organització criminal internacional vinculada a la camorra i dedicada al tràfic de drogues a gran escala. El grup estava arrelat a Barcelona i enviava grans quantitats de substàncies a Itàlia amagades a l'interior de camions de fruita o pollastre. La banda hauria fet 15 enviaments des del febrer del 2025. Notícies en xarxa
Siguis on siguis, Roda de Barà Ràdio és al teu costat. Escolta les entrevistes i els teus programes preferits, quan vulguis i des d'on vulguis, el podcast. Tota la informació i entreteniment de proximitat a www.rodadebararadio.com.
Amics i amigues a l'esport de Casa Nostra, benvinguts als Bàsques Pots, el programa escoltiu de referència de la subcomarca Ruït Alta Fuller Ràdio amb la col·laboració Dona la Torra. Què tal? Com esteu? Benvinguts, benvingudes a Esquits Música. Us acompanyem des de les zones de l'Ara Ràdio. Salutacions a qui es parla, Sánchez Camí. Encantem gairebé 60 minuts amb la música més variada avui de l'any 2007.
Comencem doncs amb Jaime Urrutia i aquest tema que escoltes. El calor de l'amor en un bar. Som-hi? Som-hi?
I a la segona part del programa obreiem les portes del Soliteu Grana per tractar l'experitat del Màster, marcada per la tarda del Cándalo Llense i la posterior d'estitució de Cristóbal Farrado. El Tènic Andalús marxa i en aquest lloc arriba l'aragonès Pablo Alfaro, encarregat de mantenir l'equip a primera federació. Tot plegat on habitarem amb un vell amic de la casa, l'entrador de l'anyor esportiu de baix del Callarenc, Àlex Conta. I que, tot això, què dieu? Acompanyeu?
Fins demà!
I ara creuen de veritat que poden aconseguir l'objectiu.
En declaracions del Baix Gasports, l'entrenador Gerard Montserrat destaca la concentració i intensitat amb la qual han jugat, sobretot en la primera part. Això els ha dut a tenir un avantatge de 3 a 0 al descans gràcies als gols de Nabil Alyacubi, Albert Puig i Pau Figuerole.
L'equip va seguir treballant, com el darrer partit amb la canonja, vam fer un partit molt seriós, sobretot la primera part vam estar molt concentrats, vam ser guanyadors de duels, vam pressionar molt bé a camp contrari, vam robar moltes pilotes i generar moltes ocasions, i la veritat és que l'esforç i el treball del grup va ser molt bo. Ens vam posar 3-0...
En el vestidor de la consigna era clara, evitant queixar un gol, sobretot en els compassos inicials del segon temps. No ha sigut així. I Alejandro Moreno ha fet entrar els rosencs novament en la disputa pels punts. Altres a un, en cap cas, ha generat dutes en els locals i, com explica Montserrat, han sabut defensar la renda i han perdonat diverses ocasions per fer el quart.
La manca d'encer els ha impedit sentència al duel i han hagut de patir en els últims minuts després que Stalin Enriquez fes el segon dels visitants en el 85. Montserrat es mostra satisfet del treball, el compromís i la generositat en l'esforç de tots els jugadors durant els 90 minuts.
Vam parlar al descans, que havíem d'estar concentrats perquè en qualsevol moment es podien posar el partit i així va ser. El minut 5 de la segona ens fan el 3-1, però crec que l'equip no es posa nerviós, comencem a assentar bé el camp, tenim ocasions per sentenciar el partit per fer el 4-1, no les fem i només falten 5 minuts pel final ens fan el 3-2, però l'equip va reaccionar molt bé, vam seguir treballant, vam acabar a camp contrari,
La veritat és que van aparèixer nervis com era normal, però l'equip va saber gestionar-los i va saber aguantar el resultat molt bé. I estic molt content pel treball que estan fent. Crec que és un treball molt bo, un treball de sacrifici, d'esforç, de generositat, de compromís.
L'Altafulla continua a Setzei Cue ocupant l'única plaça de descens i està ja a tres punts de la permanència que marca el Sant Pere i Sant Pau. Dissat a vinent, un quart de quatre de la tarda, tindrà un partit més complicat. Això sí, el camp del setè. La Floresta B, un rival complicat que es fa molt fort a casa però que ja demostrarà que tindran opcions de poder guanyar.
Al grup 52 de segona divisió, el juvenil del Torre d'Embarra ha sumat una nova victòria amb vèncer el Calafesse amb un resultat de 0 a 2. D'aquesta manera es manté com a segon classificat en places d'ascens directe a primera i a quatre punts de lideratge que segueix defensant el Sant Pau Apòstol.
L'equip d'Adrián Frutos, això sí, s'ha hagut de treballar el triomf davant el 6è classificat. El gol d'Aguacín Sebain en el 31 semblava aprenar el terreny, però els blanc i blaus no han pogut sentenciar fins a dos minuts per arribar al final amb la diana de Roger Blesa. Durant gairebé 60 minuts, l'avantatge ha sigut mínim i els locals podien empatar en qualsevol moment. Afortunadament, no ha sigut així.
La jornada també ens havia de deparar un derbi molt atractiu entre el Catllà i l'Atlètic Roda de Barà, però la pluja de dissabte ho va obligar a ajornar-lo. A l'espera, ara, que tots dos equips trobin una nova data per disputar-lo. D'altra banda, el Creixer i l'Altafulla B descansaven. En la classificació, la Torre és segona amb 40 punts, el Roda 5è i el Catllà 7è amb 24, l'Altafulla B 8è amb 18 i el Creixer i desè amb 13.
I de cara a la següent jornada, els compromisos són els següents. Sant Pau Apòstol, Altafulla B, dissabte a un quart de vuit de la tarda. A la mateixa hora tindrem un Atletic Roda de Brà tancat i un Torre d'Embarra catllà, és a dir, un nou derbi del Baix Gallà en aquest Grut 52 de segona divisió. I només 15 minuts després, el Creixell rebrà casa el base Pallaresos B.
I a la branca femenina del futbol juvenil, la Torre ha signat aquest dissabte la tercera victòria en els últims quatre compromisos. Una victòria a més de prestigi davant el quart classificat del grup 12, el Vendrell, en aquest cas l'escola de futbol base, amb un resultat de 2 a 0. L'entrenador torrenc Aleix Núñez reconeix que no té paraules per descriure el partit que han fet contra un equip difícil i que els havia golejat a la primera volta. Apunta que han sabut aprofitar que el camp estava ràpid per la pluja.
El partit d'aquest cap de setmana, la veritat que va ser... És que no tinc paraules per descriure com van jugar tot l'equip, com va sortir realment contra un equip dur, difícil. Allí al seu camp van perdre 4-0, és un equip que marca molts gols, com bé dius, i realment era un partit complicat, no era fàcil, la veritat que no era fàcil, però bé...
Al final sempre els dic el mateix, que s'ha de competir i s'ha de lluitar els 90 minuts i aquí ningú és més que ningú. En la primera part, el plantejament que havien preparat els ha sortit a la perfecció, gràcies a l'actitud i la garra de totes les jugadores, argumenta Núñez. El gol de Jordina Rubir en el 43, és a dir, el fil del descans ha premiat la feina feta, malgrat que les visitants també han tingut les seves oportunitats, com era d'esperar, d'altra banda. Vam plantejar una sèrie de...
tàctiques i coses que al final van sortir. I la veritat que molt bé. A part de l'actitud i de la garra que van ficar totes, de la primera a última, doncs bé, va sortir tot genial. Marquem just abans del descans que això psicològicament...
És allò que dius, el gol psicològic, que tothom diu abans del descans, i jugant molt bé, la veritat que jugant molt bé, defensant molt bé, i bé, atacant, aprofitant el que podíem. Vendré i se'ns genera dos, tres ocasions només, i nosaltres estem allà a la part, i una d'elles acaba amb gol.
En el segon acte, les torrenques han sigut molt serioses en defensa per mantenir la renda contra un dels equips més col·legiadors del grup, fins que l'Ena Rangel ha notat el 2-0 aprofitant una errada de la portera visitant. En els últims minuts, les de la capital del Baix Penedès s'han quedat amb 9 jugadores per l'expulsió d'Elia Curado i l'alta fullenca Idaira Guerra en el minut 86.
La Torre es manté dotzena classificada en 18 punts, empatant amb el Vallmoy, que és 11. El desè de l'Atlètic Baix ja està més lluny, a 9 unitats concretament. Dimenge vinent, a dos quarts d'una de migdia, rebrà el 14 el Icomar amb el repte de sumar una segona victòria de seguida que li permeti aprofitar la visita del Vallmoy al Nàstic per escalar un esgraó a la classificació.
I l'altre representant de casa nostra en aquest grup, el Roda de Barà, tenim un partit complicat precisament davant el segon, el Nàstic, i així ha sigut, com ho reflecteix, el 0-10 final. Les visitants, de fet, han sentenciat el maig en esperes 45 minuts amb els gols de Mireia Boluda, Nicola García i la dobleta d'Andrea Rollo. A l'inici del segon acte, les Rodenques han encaixat tres gols més, ja amb els quals han dit adeu a qualsevol opció de puntuar.
El Roda es manté 3G classificat amb 11 punts. Els mateixos Calicumar dissabte a les 6 de la tarda visitarà el quart classificat l'escola futbol base Vendrell, que ve de perdre contra la Torre en un altre partit de màxima intensitat i exigència.
En bàsquet, el júnior del Torre d'en Barra de Bàsquet Club ha perdut aquest dissabte la pista del Nàstic Esports Academy amb un resultat de 91 a 57 en el marc de la dinovena jornada del grup territorial. Els de la Baix Gaia s'enfrontaven a un rival contra el qual podien competir perfectament per la victòria però, novament, s'han vist limitats per la manca d'efectius amb un total de 8 jugadors a la convocatòria.
De fet, el primer quart ha sigut força igualat amb un 21 a 20 a favor dels arbossencs. Igual que en l'anterior compromís, tot i que sense encaixar d'expuls, els de Pere Soler han disminuït el seu rendiment i n'hi han rebut un 20 a 13 amb el qual han arribat al descans amb un menys 8 en el marcador.
Mantenir les opcions de guanyar implicava fer un bon tercer període, però malauradament no ha sigut així. Els blaus han tornat a cedir, aquesta vegada molta diferència amb un 30-12 que ha deixat el partit vist per a sentència. Per tant, els últims 10 minuts han sigut un tràmit per als locals que han aprofitat per rebregar el triomf amb un 20-12.
La torres manté un gena classificada amb 21 punts, els mateixos que el penúltim, el Reus Deportiu, i tres més que el Coet, el Cambrils. Dissabte, dos quarts d'una de migdia, reben el vuitè classificat, el Saló B, al qual tenen només un punt. Per tant, dia per intentar tallar la mala ratxa i celebrar la cinquena victòria de la temporada.
I pel que fa al Club Esqueta d'Altafulla, ja saben, ens centrem en la categoria Callets. A Can Guany no disposa de cap júnior i hem de celebrar que hi ha hagut tribolet de victòries. En aquest cas, un dels representants del conjunt altafullenc, el masculí groc, ha guanyat en l'última jornada de la primera fase, a més a més, en el grup únic del nivell C de la categoria.
Ho ha fet davant el CUE, el Bàsquet Larbós, amb un resultat de 71 a 31, que li permet acabar sisè classificat amb 28 punts. El rècord d'aquesta primera part del curs per als autofollencs ha sigut de 8 victòries i 10 derrotes. Ara tindran 10 dies per preparar el debut en la segona fase. Serà dissabte 21 de març a casa davant la Salle Tarragona, a un quart de 12 de matí, si és que no hi ha cap canvi. El Calafell és l'altre aquí, que completa el grup C2.
L'altre equip de la branca masculina, el negre, s'ha imposat el TGN Bascot en un duel directe de la zona baixa del grup 2 del nivell A. Els jugadors d'Heloïssa Ruiz, a més, ho han fet a domicili amb un ajustat 60-61 que els ha permès celebrar la segona victòria d'aquesta segona fase i, per tant, acabar el cap de setmana amb no punts a un dels targonins i a dos del calafell. Precisament diumenge a la una de migdia reben el conjunt del Baix Penedès per intentar retallar-li una unitat.
I a la branca femenina, el cadet del club Esqueta Altafulla complirà els pronòstics amb vèncer el penúltim classificat, el CBT Blau, en la vuitena jornada de la segona fase a grup 3 del nivell B. Les groc i negre s'han imposat amb un 39 a 62, amb el qual es mantenen segones amb 12 punts, dos menys que el líder, el Reus Deportiu Blanc, i tres més que els següents tres classificats. Un dels seus perseguidors és l'Uida Kona, actualment cinquè amb 9 punts, el qual rebrà diumenge a partir d'un quart de 12 del matí.
I amb voleibol, cara i creu pel juvenil, hi ha cadets femenins del Sebol Torre d'Embarra en la doble compromís contra el club voleibol Reus en el marc de la sisena jornada de la fase de permanència primera divisió. Les juvenils han aconseguit dos punts en imposar-se en un ajustat 3-2, mentre que les cadets han cedit per 0-3, sense poder portar cap punt a la causa.
El triomf del conjunt juvenil té molt de mèrit perquè ha aconseguit que girar un 0-2 després de perdre el primer set per 23 a 25 i el segon per 24 a 26. El tercer també ha sigut molt igualat però l'han guanyat amb un 25 a 23 i això l'ha donat molta energia per forçar el desempat amb un 25 a 16. I ja en el tiebreak han combinat la remuntada amb un 15 a 12. L'entrenador Òscar Elizeda reconeix que esperaven haver sumat els 3 punts en el partit del juvenil si bé es mostra satisfet del caràcter que han demostrat les seves jugadores
per què té la situació? La veritat és que no podem dir que la jornada és positiva, perquè esperàvem una victòria amb el juvenil una mica més clara, que ens permetia sumar tres punts, però els mals finals de set, els primers set, ens van perjudicar molt i ens van fer molt en contra. Tot així, contenta la reacció també, que al final sabia com remuntar-ho i almenys poder sumar dos punts en aquesta jornada que era tan important.
Per contra, les cadets han collat un molt bon primer set, perdent en el Tebrec amb un 24-26, però després han sigut incapaces de mantenir l'hibell i les visitants han d'encantar la balança per la via ràpida amb un 17-25 i un 15-25 en el segon i el tercer set respectivament. Eliseda es mostra content tot i la derrota per la progressió que estan demostrant les jugadores.
Per la part del cadet, molt content, tot i la derrota, perquè l'evolució de l'equip està sent molt gran, però al final s'ha de ser realista i saber d'on veníem, d'un equip molt nou, molt jove i amb molt poqueta experiència, que tenen condicions molt bones per arribar a ser jugadores molt importants al club i arribar al primer equip, però que ara mateix la veritat és que encara ens queda molt per ser un rival a tindre en compte a la primera categoria de l'equip.
d'aquí a Catalunya, que és el més nivell d'Espanya i és complicat. Però molt content amb l'evolució del grup i l'edat que el balanç de temporada amb l'equip cadet és molt positiva. En la classificació en tira, el Sebal Torra d'Embarra és 6è classificat amb 12 punts i es troba a 7 de la permanència. Diumenge té dos compromisos d'alçada, dos derbis davant el Sant Pere Sant Pau que marxa segon a la taula. Les cadets jugaran a les 3 de la tarda i les juvenils a partir de 3 quarts de 5.
I a la branca masculina, segona divisió, doble victòria del juvenil i el cadet masculins del seu torre d'embarra davant el vòlei als arts a domicili, a més a més, per consolidar la segona posició en el grup 3 de la fase de promoció, ampliant distàncies precisament amb el seu oponent, que és quart classificat amb 11 punts de diferència ja entre tots dos. Els cadets han sigut els primers a saltar la pista i han començat a jugar força malament, explica el tècnic Enric Vescos.
El seu germà Iñaki, entrenador del masculí de nacional, ha sigut qui ha dirigit els nois durant el partit i després de corregir certes coses la dinàmica ha canviat i s'han assegurat el punt amb un 24 a 26. A partir d'aquí han sigut molt superiors i han enllestit la feina per la via ràpida amb un 15 a 25 en el segon set i un 16 a 25 en el tercer.
Els cadets van començar jugant fatal, com allò que caien les pilotes, i bueno, se va haver de posar a enfadar una mica, no? I en seguida, a metat de setia ho van corregir, els xavals se van posar a jugar, i bueno, de veritat que van ser dos ferits molt bons, va dir l'Iñaki, tot i aquest mal inici del ferit cadet. Llavors, bueno, contents, l'Iñaki i jo contents, amb la feina, amb els xavals.
Per la seva part, els juvenils també s'han imposat per 0-16-3, i en el seu cas han sigut molt superiors de principi a fi. El primer i el segon set els han resoldt amb un 17-25, mentre que el tercer ha sigut encara més diferencial amb un 12-25. En la classificació en tira, el seu voltor d'embarra és segon en 15 punts, dos menys que el líder, el Sant Saloni, i cinc més que el Sardanyola.
I compte perquè aquest dissabte rep precisament el Sant Saloni en un doble compromís clau per mantenir les opcions d'acabar al capdamunt de la classificació.
Som conscients que ara ve un partit també difícil, però no li donem més importància. Anem partit a partit, som conscients que podem jugar al nivell de qualsevol equip dels que ens trobem, llavors nosaltres no renunciem a res, anem a per totes i ens dona igual qui es posi per davant. I sí, ens pot servir per mesurar, per anar veient el nivell que tindrà aquesta fase, però de veritat que no és una cosa que ens condiciona ni que ens preocupa molt. A l'Iñac i jo treballem setmana a setmana i intentem treballar la força.
i a nivell competitiu, evidentment, tenim aquest objectiu de pujar, però no anem molt exigents ni amb aquest discurs de pujar. Volem anar partit de partit, que se'ls aprenguin a competir, a fer molts escalfaments, tenir bona psicologia pels partits i aquest és el nostre objectiu principal. Els juvenils jugaran a les 10 del matí i els cadets a partir de 3 quarts de 12.
Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook Baixgallà Esports, Instagram Baixgallà.esports i Twitter arroba Baixgallà Esports. Fet el repàs de l'actualitat esportiva, centrant-nos en la base dels clubs de casa nostra, és moment de passar a la segona part del programa. Com cada dimecres toca parlar del Nàstic i ho fem en una de les setmanes més convulses de tota la temporada. Vinga, va, som-hi!
Coliseu Grana. Parlem del nàstic al baix que hi ha esports.
La ilusió de la meva tarda. Elusió de la meva ciutada.
Habitualment comencem aquesta secció fent la crònica de l'últim partit. Avui prou el repassarem de forma breu en uns instants perquè, com més abans segurament, el Consell d'Administració ha donat un nou cop de volant. Aquesta vegada segurament sí que era necessari per la dinàmica de l'equip amb la destitució de Cristóbal Parraló i l'arribada de Pablo Alfaro. El tènic aragonès debutarà aquest divendres contra el líder el Sabadell en un derbi català que s'espera de màxima intensitat. D'altra banda,
A partir de dos quarts de nou de la nit, el nou estadi Costa Dorada de Tarragona. I podria fer-ho amb l'equip. Compte amb places de descens si el Murcià guanya aquest dimecres de la nit el duet directe que té a casa a la nova condomina contra el Marbella.
Les coses estan d'aquesta manera força delicada pel nàstic. L'institució de Parralo va arribar diumenge, un dia després que l'equip caigués golejat a la visita a l'Elldent. Sembla un 4 a 1. Sí, és una de les places a les quals pots perdre, però no de la manera en què ho vas fer. Abans d'arribar als primers 20 minuts, el resultat era ejat de 2 a 0 després de dues concessions defensives un dia més.
De fet, la jugada del segon és de jutjat de guàrdia, segur que l'hem vist, i si no, recuperin-la perquè és, doncs bé, força... Exemplifica molt bé la situació del Nàstic actualment a nivell psicològic i també a nivell tàtic. Una jugada que ens va deixar a tots una mica glaçats, hem de dir.
El Tènic Andalus havia sortit per primera vegada amb tres migcampistes, Òscar Sanz, Marc Montalvo i Mangel Prendes, els tres al mig del camp, és a dir, Òscar Sanz no estava ni de contròs com a central, però no va funcionar com pràcticament res del que va intentar des de la seva arribada a Tarragona.
La xerrada al descans tampoc va tenir efecte perquè l'Eldense va culpejar de nou en el primer minut de la segona part. I quan va fer els dos primers canvis, Parralo va entrar Gerardo i Adela, tot just dos minuts després, va arribar al quart dels Alacantins. Això deia Parralo, abatut després del partit, una de les seves últimes paraules com a tècnic del Nàstic i en què assegurava que l'equip havia sigut molt dèbil i que si pretenien competir, aquestes concessions defensives no haurien d'estar permeses.
Difícil de explicar, difícil y complicado. Yo creo que hemos salido bien en cuanto al plan de partido, de cerrar líneas de pasos interiores, de salir en transición. Creo que hemos hecho estos primeros minutos buenos. Pero el primer acercamiento de ellos nos ha costado un gol.
en el segundo hemos encajado otro gol y luego han tenido dos opciones más para poder cuando hemos tenido también algún acercamiento y los hemos mostrado muy débiles en el descanso hemos hablado que nos faltaba un gol para meternos en el partido intentar meternos en el partido salimos del vestuario encajamos del tercero entonces yo creo que sobran las palabras no es normal que un equipo que quiere ganar de tantas facilidades y pedir disculpas porque no es lo que queríamos y bueno la verdad es que
Un poco más que decir.
Segurament Parraló sabia que eren les seves últimes hores com a entrador del Nàstic. A la debilitat defensiva se li va afegir la manca d'encer en els 12 xuts que els grana van produir durant els 90 minuts. És cert, en aquest sentit van generar ocasions suficients, segurament no per guanyar, però com a mínim per haver pogut igualar una mica les coses en certs trans del partit. Vuit xuts van ser des de dins de l'àrea i un va acabar dins, el de James Jardí, per fer el gol de l'honor en el 81. La resta, dos a porteria, un pal, sis fores i dos bloquejats.
Així que, doncs, tampoc va ser un mal partit d'anastia en aquest sentit, però, evidentment, quan concedeixes tant darrere i de la forma en què ho fas, doncs, és molt complicat guanyar i més contra rivals de l'entitat de l'Eldense.
Pocs dubtes tenien en el Consell d'Administració sobre qui havia de ser el nou entrador, perquè dilluns al matí ja era oficial l'arribada de Pablo Alfaro. De fet, es va donar per assegurar ja a última hora del diumenge. En la seva presentació, el tècnic assegurarà que entrenar al Nàstic dona prestigi, que és una bona oportunitat, malgrat reconèixer que la situació no és gens còmode.
Es un club que te prestigia, te prestigia. Y ya sabiendas que la situación no es cómoda. Y lo sabemos. Bueno, pues como me ha podido tocar en San Fernando, como me ha podido tocar en Murcia, como ha habido otras situaciones en las que a todos nos gusta pelear, pues meternos en playoff y por pelear por ascender. Pero la vida, hay momentos en los que tienes que saber cuál es tu realidad. Y ahora mismo nuestra realidad es que estamos el mañana miércoles, tendremos otro puntito de realidad, de saber dónde estamos y a partir de ahí trabajar mucho y bien para poder revertir la situación.
Yo estoy convencido de que se puede hacer, quedan todavía jornadas, quedan prácticamente tres meses, no estamos para perder mucho el tiempo, tenemos que hilar fino y dónde tocar, pero sí, sí, por supuesto que creo que hay club de sobras, club, capacidad, entidad, plantilla, profesionales dentro como para poder estar mejor, claro que sí.
Alfaro assegura que no arriba amb la idea de revolucionar res, sinó de matisar i donar el tractament futbolístic que sigui oportun. Evidentment, necessita un cert marge de temps per analitzar les coses i poder fer un diagnòstic, diu, de la situació de la plantilla. Però precisament posa el focus en els jugadors i assegura que d'aquesta situació se sortirà jugant a futbol i competint.
De estas situaciones siempre se sale siendo serio, siendo honesto y profesional, exigiendo, porque hay que exigir mucho, las zonas de confort ya no sirven y lógicamente ya están poniendo el tratamiento que haga falta, pero para mí la clave, de esto se sale jugando al fútbol, es una situación futbolística, no se sale haciendo todo deporte, ni se sale con declaraciones fuera del campo, ni se sale, no, no, centrando el foco en el campo, en los jugadores, en el esquema, en el dibujo táctico, en el planteamiento, en el posicionamiento, en lo que es fútbol y compitiendo.
La part psicològica és la part més important en què poden actuar els entrenadors, assegura, i a partir d'aquí treure la millor versió de cada jugador perquè repercuteixi en el col·lectiu. En aquest sentit, he dit que una de les primeres coses que farà, tenint en compte que el següent partit arriba aviat divendres, és parlar un per un amb cada jugador, buscant el seu compromís i donar-los garanties que compten. Les primeres en tots ells. Després ja, que es guanya el lloc, ja serà una altra història.
Tener conversaciones con absolutamente todos. Esta semana voy a intentar dedicarme también a hablar uno por uno con todos los futbolistas, a mirarnos a los ojos, a decirnos qué estamos dispuestos a hacer aquí en estos tres meses que nos quedan. Vamos a dejarlo ahí y luego dar la mejor versión.
Y lo que se diga y lo que no se comprometa tiene que ser coherente luego con el trabajo el lunes, el martes, el miércoles, el jueves, el viernes, el sábado y el domingo. Esto no consiste solo en hacerlo bien el día del partido porque si no se trabaja durante la semana el partido generalmente los rivales también juegan y también lo hacen bien.
Aquestes han estat les paraules més destacades en la presentació de Pablo Alfaro com a nou tècnic del Nàstic, una presentació que va liderar en aquest cas el president del Consell d'Administració, Lluís Fàbrega, sense donar pràcticament explicacions del motiu a la banqueta, tot i que, evidentment,
És bastant òbvia aquesta mala dinàmica que manté el Nàstic a un puntet del descens, tot i que aquest dimecres, insistim, podria acabar dins de la zona vermella si el Murcia fa els deures i guanya el Marbella. Un murcià que d'altra banda també travessa per un mal moment i que considera que va ser el darrer club que va dirigir el mateix Pablo Alfaro,
entre el mes de setembre de 2023 i el mes de juny de 2024. De fet, va ser renovat, millor dit, a l'estiu del 24.
Així doncs, un Pablo Alfaro que és de sobres conegut per tothom com a exfutbolista professional, sobretot al Sevilla, on juntament amb Javi Navarro van formar una dobleta difícil d'oblidar, no tant pel seu futbol com si per la seva agressivitat, i ja després com a entrenador ha passat per diversos...
Diversos equips, ja, té força trajectòria. Va començar el 2009 a dirigir el Pontevedra, després va passar per altres clubs il·lustres del futbol estatal, com el Recreativo, el Leganés, el Huesca, en un perfil més baix, el Marbella, on millor va fer les coses, o com a mínim li van sortir millor, va ser amb el Mirandés, ser campió de grup.
a l'antiga segona B i a Sandin, en aquest cas a la segona divisió. I després va passar per l'Eviza, on va dirigir 44 partits i més curtes van ser les seves etapes al Còrdoba, al Sant Fernando i, com dèiem, en tercera instància al Murcia. Així que aquest és el currículum del nou entrador del Nasti, que té molta feina per davant i que debutarà aquest mateix divendres a dos quarts de nou de la nit a casa davant
El líder, el Sabadell, per tant, duel de màxima exigència només per començar i que calibrarà la reacció, sobretot dels jugadors, que tenint en compte poc marxa callar per preparar el partit amb el nou entrenador, doncs serà el torn que facin un pas endavant i més a casa on l'afició sempre estarà del seu costat.
I precisament parlant dels futbolistes, l'atenció habitual dels dimecres ha parat el capità Òscar Sanz, que assegura que el canvi porta il·lusions renovades i que la primera presa de contacte amb Pablo Alfaro i el seu segon han sigut totalment positives.
Lo que el equipo necesita es tener personalidad y calificar de estas últimas jornadas como finales.
Són 11 finals, concretament les que li queden al Nàstic per mantenir la categoria i salvar la temporada. El de Sant Sadurní reconeix que la situació actual suposa una pressió extra i que això els ha de fer jugar cada partit com si fos l'últim assumint la responsabilitat que els pertoca perquè ells assegura han estat els que han arribat a aquesta situació límit pel Nàstic.
Inevitablemente está claro que es una presión extra, pero yo creo que ahora no es un tema de hacer números, quedan 11 jornadas y hay que sumar cada fin de semana sí o sí. Entonces a partir de ahí ya llegaremos al final, ya haremos los números que...
que hagan falta, pero creo que ahora mismo lo que hay que hacer es jugar cada fin de semana como si fuera el último y dejárselo todo con los guerreros, los jugadores que vayamos a ir a muerte, porque ya no hay otra opción, nosotros solo somos los que nos hemos metido aquí y somos los que tenemos que sacarlo.
Doncs la consina per part del vestidor és clara. Ara que ho puguin complir ja és una altra història i, evidentment, pel Nàstic és molt important mantenir la categoria. És evident que tampoc se pot deixar de banda la possibilitat, ja parlem de la possibilitat, no exigència ni obligació de jugar la promoció descens a segona divisió, com en les últimes dues temporades, però sí que és veritat que el Nàstic s'ha de centrar primer a mantenir la categoria perquè un descens a segona federació seria...
desastrós i probablement posaria en perill la viabilitat del club si ja de perill la primera federació costa poder mantenir-se cada temporada pel nivell d'ingressos que dona aquesta categoria actualment i que resulta totalment
insuficient. Així doncs, el Nàstic, que buscarà aquesta victòria divendres davant el Sabadell, ho pot fer. Fa 15 dies va ser capaç de guanyar el camp del Atlético Madrileño, segon classificat. Per tant, observa que ara toca que Pablo Alfaro premi la tecla adequada. El Nàstic és 15, 33 punts, està a 8 del play-off. En canvi, només a un, com dèiem,
del descens, i si guanya el Murcia, doncs, caurà places, doncs, això, que porten a segona federació, com a mínim, de forma provisional. Així estan les coses.
No, no, no, no.
I cap de setmana negra, realment pel Nasti, perquè a banda del masculí la resta d'equils de referència també han perdut els seus compromisos. El femení ho ha fet davant el líder de grup 2 de primera divisió, l'Aldeana, amb un resultat de 0 a 2. Els dos gols encaixats en la segona part. Les d'Adrià de la Penya es mantenen novenes amb 29 punts i dissabte visiten el vuitè, el Singuerlin. Déu-n'hi-do, quin nom també, eh?
Al Pacafala Lligalit, la Pobla de Mafumet ha trencat la ratxa de 5 partits sense perdre i a mellar el lideratge amb la derrota per la mínima davant el Sant Mauro. Els rodencs Teo Pozo i Àlex Beamuz i el torrenc Roger Siuró han sigut titulars però no ha sigut suficient per poder treure un bon resultat. Els de Xavi Vilagut ara són tercers amb 35 punts i dissabte visitant el nou líder, el Sant Juan Atlético de Montcada a partir de les 7 de la tarda.
I per agafar el juvenil, doncs, derrota dura i més a casa contra un rival en places de descens del Monte Carlo, per la mínima. Els de Joan Oriol trenquen la ratxa de dues victòries seguides i segueixen descens amb 26 punts, amb el 6 de renda respecte a la zona vermella que marca el seu butxí. Oportunitat perduda, doncs, per distanciar-se a 9 unitats. I ara, compta, toca visitar el cinquè, el Zaragoza, en un horari encara per definir.
I bé, doncs, dit això, nosaltres passem a l'espai de l'entrevista, on ens espera ja des de l'altra banda del fil telefònic un bon amic del programa, l'entredor de la Unió Esportiva Baix, el Callarenc, Àlex González.
Doncs bé, per analitzar tota l'actualitat del Nasti que acabem d'explicar, que no és poc aquesta setmana, avui ens acompanya un bon amic de la casa, l'entrenador de la Unió Esportiva Baix, el Callarenc, Àlex González. Àlex, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. Content de tornar a parlar amb vosaltres.
Nosaltres també estem molt contents. Avui parlarem d'un tema que amb tu no havíem parlat en el seu moment, però que igualment estem molt interessats en conèixer la teva opinió. Parlarem del Nàstic, però abans també volem preguntar-te per la teva Unió Esportiva Baix, que enguany esteu...
fent una molt bona temporada a la Lliga Elite, i evidentment s'ha demostrat això, que s'ha progressat, que al final és el crit de la qüestió de tots els projectes, progressar temporada rere temporada, i en guany està sent així. Sí, això ha sigut. Hem millorat en molts aspectes, a nivell, des de dins, petites eines, i a nivell de joc, també, de conèixer la categoria, ens ha donat una...
una solvència i un pozo que ens permet estar més còmode. Hem gaudit la temporada fins al dia d'avui. Sí que és veritat que portem una ratxa dolenta de resultats i l'hem de revertir, però ja hauríem signat estar on estem a dia d'avui, que és aquesta zona mitja tranquil·la. I bé, content d'haver pogut gaudir la temporada i esperem que acabi bé.
Una lliga de nit, Àlex, que segueix d'igualada, valgui la redundància, que des que es va crear, i això fa que ara estigui tant a prop del play-off com a prop del descens, que és el que li passa a gairebé tots els equips d'aquesta categoria. És així, i és una lliga en la que sembla un tòpic real. Guanyes els partits, et fots a dalt i els perds i estàs a baix. I bé, s'ha de conviure amb aquesta realitat, no ens passa només a nosaltres, sinó a tots els clubs, estem en aquesta...
Aquesta igualtat dona més pressió o us permet també estar més endollat? Saber que no us podeu relaxar al més mínim perquè si no, el que dius, dos partits dolents i cap avall.
Bé, sobretot et demostra això, que tots els equips són molt forts i que al final pots guanyar contra el primer i perdre contra l'últim, que no hi ha una diferència com a moltes lligues, que potser sí que hi ha un o dos candidats molt clars i després hi ha un parell d'equips que potser són més fluixos, en aquest cas no passa així, i això per obligació, com deies tu, et fa estar connectat i alerta tota la temporada, perquè no hi ha ni un partit que sàpigues que no tens res a fer, ni un altre partit que sàpigues que guanyaràs. Per tant, cada setmana és el màxim i bé, també ens agrada.
I veient com estan les coses, com està anant la temporada, somieu amb la possibilitat de fer playoff o aneu ja al dia a dia? No, a veure, anem al dia a dia, això està clar. És cert que des del novembre hem estat en el playoff, ara hem sortit amb la gana d'aquest cap de setmana i això ens ha fet somiar i veure-ho a prop, però l'objectiu principal és la permanència, això és el que hem aconseguit, necessitem aquests
aquests 10 puntets, 11, per assolir-la, i en això ens hem de centrar, en aconseguir-los quan abans millor, i bé, si arriba un punt el que ens tenim i estem en disposició de lluitar per alguna altra cosa, doncs benvingut sigui.
Doncs tant de bo sigui així, Àlex, que podeu seguir gaudint aquesta temporada, que les coses vagin bé, podeu revertir aquest petit batxe que dèiem, i veurem si aconseguiu això, i a partir d'aquí per què no, poder somiar, però el principal, complir aquest primer objectiu. Doncs ja en parlarem, en tornarem a parlar segur, Àlex, passaré com avança o com acaba la temporada en aquest sentit, i ara, si et sembla, parlem del Club Ginàstic de Tarragona, que bé, viu una de les setmanes més convulses, amb la destitució de Parralo, l'arribada de Pablo Alfaro...
En fi, no sé si creus que, tal com estava la dinàmica, i sí, sabent que potser Parralo no és el gran responsable de la situació actual de l'equip, sí que potser la dinàmica conviava a pensar que era ja necessari un canvi a la banqueta. Sí, i a més, tenint en compte la casa, tenint en compte el Nasti, que sempre és un club que pren decisions per lo bé o per lo dolent, i en aquest cas jo crec que estava més que justificada aquesta decisió per intentar canviar el rumb de l'equip, que estava en una situació...
agònica, tenint en compte quin era l'objectiu a principi de temporada. I bé, al final aquest ha sigut el motiu que entenc que la directiva ha pres per prendre una decisió, per intentar canviar les coses i que no haguem de patir fins al final per poder salvar la categoria, que a dia d'avui no cal oblidar-ho, és l'objectiu principal que té l'àstic.
Sí, no tothom ho reconeix com a tal, i crec que des del club s'hauria de reconèixer com a tal per ser conscients i rebaixar les expectatives i centrar-se en això, salvar la categoria. Després, home, doncs mira, si agafes una bona ratxa pots arribar, però ara mateix el missatge hauria de ser aquest, no? I més, tenint en compte que si el Murcia guanya aquest dimecres, pots acabar amb descens. Bueno, és que no és una qüestió d'interpretació, sinó d'evidència. Al final, la teula classificatòria marca on estàs.
i ens agradi més o ens agradi menys, ara mateix, si avui guanyes al Murcia, estàs en descens. Per tant, és irreal parlar de coses més grans quan el primer objectiu que tens és intentar sortir de la zona de descens i, a més a més, tenir en compte l'escull d'aquest cap de setmana o d'aquest divendres, en aquest cas, que tens el sabadell. Per tant, jo entenc que a vegades és dur acceptar-ho, que tu tenies unes pretensions i que sempre està fet per estar a dalt i te trobes en una situació que no t'agrada i a vegades...
doncs costa acceptar-ho, però no cal ser tampoc un entrenador del futbol per entendre que el Barça avui dia el seu principal objectiu és salvar la categoria i ho han d'aconseguir quan abans. Com es pot revertir? És la gran pregunta i segurament la resposta complicada, que de fet també li van fer a Pablo Alfaro a la presentació. Com es reverteix aquesta situació en què pesa sobretot i dona la sensació molt més
el tema mental, psicològic, que no pas futbolístic, que també, perquè n'estic, l'altre dia vam veure, sobretot en defensa, és una calamitat, arròs que horribles, sobretot el de segon gol, per posar un exemple molt clar, que denota que falta alguna coseta. Sí, però està relacionat. És a dir, l'aspecte psicològic també afecta moltes vegades a la concentració, a la presa de cigirrons...
a la sensació de confiança de l'equip, i són coses que sí que es treballen de forma pedarela, però al final acaben confluint en el mateix, que és en el comportament i en les prestacions de l'equip al terreny de joc. Tu vines els gols d'aquest cap de setmana i, com deies tu, són de fer riure, perquè hi ha moltes errades individuals o errades de concentració que semblen.
impròpies, però no és perquè els jugadors no estiguin preparats o no tinguin el nivell, sinó que a vegades et trobes en aquest nivell de confiança tan baix, en aquest nivell de concentració que no acabes d'estar del tot ficat al partit i et fa cometre res. Per mi la tecla és psicològica, bàsicament, perquè al final es tracta que l'equip sigui capaç de reduir els riscos de competir bé tots els minuts, d'evitar que hi hagi, com dèiem, calamitats o desastres que ens perjudiquin de forma...
sobretot a les primeres parts, d'estar junts, de defensar bé, i d'estar dins del partit en tots els minuts. I a partir d'aquí, tirar dels jugadors que tenen qualitat, com Jardí, i veure fins a quin punt l'equip pot respondre a aquesta angoixa o a aquesta ansietat que es pot produir en situació de descens, que no ens afecti més el que hauríem.
I tenint en compte tot plegat i que queden només 11 jornades, per tant, el temps que tindrà el faró per adaptar-se està molt curt, o com a mínim pel nàstic és curt aquest temps prudencial que necessita tot entrenador quan arriba a un nou equip. Tu et daries per una cosa, evidentment, intentar recuperar els jugadors a nivell psicològic i a partir d'aquí facilitar-los una mica tot plegat
amb un sistema, doncs, no diré fàcil, però sí que és més senzill d'interioritzar com un 4-4-2, per exemple, com, no?, que sempre ho ha dit això Marcelino, no?, és que és un sistema molt fàcil per assimilar pels jugadors i a partir d'aquí, doncs, pots treballar millor. Això, cada entrenador, és un món, no?, però no sé si seria l'uïdal o com a mínim el que podríem esperar. Jo crec que l'estructura, diguéssim, ofensiva, o l'ofensiva en aquest cas, no?, com parles del 4-4-2, 4-3-1, 4-3, és una llevant, és a dir,
Al final, l'equip es mou, i en les diferents fases del joc, a vegades un 4-4-2-3-100, 4-4-1-1, perquè un dels punts es tanca amb un pivot i les pressions es tiren diferents, quan tens la pilota potser un dels extrems entra, primer has d'adaptar les característiques que tens com a jugador,
perquè, no ho sé, en 4-4-2 no em fiques a jardí i fiques a la banda, però aleshores potser és un jugador que entra molt bé a dins i aleshores ha tirat els altres alts. Bé, són una sèrie de situacions que es van anar treballant futbolísticament, però per mi no tenen més importància. Bé, la té perquè al final està jugant amb alguna estructura, no? Però per mi són més importants les consignes, és a dir, el que...
el que se'ls diu als jugadors que han de fer i, evidentment, les bases o el mètode. Quines coses com a col·lectiu hem de fer, quines no fem, quins riscos prenem, què és el que busquem, on anem a buscar el rival. Aquestes col·lectius són, per mi, les que et donen aquesta seguretat, aquest sensació d'equip i aquest sensació d'estar competint. I jo crec que, a part del Faro, donen una miqueta més per aquí, a tocar aquestes dues tecles a nivell col·lectiu
i deixar després que els jugadors estrenin una miqueta la pressió, s'ho passin bé dintre de la situació en què està l'equip, però bé, com et deia, crec que l'estructura es pot adaptar i dependrà molt del que Pablo Farolés i que pot donar l'equip.
Surtout tenint en compte també això, que al final el marge de temps que dèiem és molt curt, que segurament Pablo Alfaro no tindrà el temps que li hauria agradat per aplicar més les seves idees i que s'haurà de limitar el que dèies tu, aquestes petites consignes, allò que es pugui anar treballant ja amb el que queda,
perquè no hi ha permès. Així que tocarà això, assimilarà també per part dels jugadors aquestes coses del més ràpid que sigui possible, perquè la situació és la que és i queden 11 jornades, insistim. És que no hi ha temps ni n'hi haurà. És a dir, tu a vegades, si fas un canvi al Nadal, tens un parell de setmanes o 10 dies per treballar una mica, com fer una mínima temporada...
on pots canviar una mica els consignes i conceptes, però és que, ja et dic, el Pablo que va arribar el dilluns, doncs divendres té partit, té quatre dies per treballar, i en quatre dies tu no pots canviar la manera de jugar l'equip o l'identitat d'un equip, el que pots fer és ajustar cosetes que et facin competir millor, i sobretot recuperar la gent anímicament, que aquest sí que és un treball que l'entrenador sí que pot fer,
doncs amb el dia a dia, amb el tu a tu, amb el carrer amb els jugadors, amb el fermer caminatges positius, consignes molt clares i això, i ajustar dues o tres culetes futbolísticament per competir el divendres contra el líder de la categoria, que et facin estar còmode, que et facin estar tranquil, que et facin sentir que pots estar en el partit durant tot el minut, i bé, aquest és l'objectiu que entenc que es planteja de Pablo Alfaro per treure el màxim suc de l'equip a curt termini.
De fet, ell mateix deia que no arribava per revolucionar res, sinó que per aplicar matisos i intentar trobar una solució al que li passa a Nàstic, que sí que evidentment el primer conscient de tot això és l'entrenador o no? És que al final pensa que un entrenador que ve a resoldre una situació d'emergència no està en la disposició de posar-se en un escenari creatiu, de buscar...
més tenir la pilota o trobar un nou esquema de joc, una identitat de l'equip. No, no, no. Aquest entrenador ve ara mateix per guanyar partits. I, per tant, per guanyar partits, la manera en què un equip que està en crisi de guanyar partits és concebir poc.
estar tots els minuts dins del partit per tenir un xons de guanyar, ser molt rigorós i molt clar amb aquests detalls importants del futbol, com no cometer rades, com la pilota aturada, com tenir una continuïtat en el joc, i a partir d'aquí que puguin funcionar les petites cosetes que pugui aportar l'entrenador.
Com ho soluciona això Pablo Alfaro, que com bé deies abans, divendres debuta a casa davant el Sabadell, davant el líder de la categoria en un derbi català important. A favor o en contra d'estrenar-se davant rivals d'entitat, en comptes de rivals potser més directes o d'un rang inferior? Jo hauria preferit poder jugar contra un rival de rang inferior.
perquè tens més opcions de guanyar, òbviament. Jugar contra el líder sempre diu que jugues contra un superequip i, per tant, a nivell estatístic, tens menys probabilitat de guanyar el partit. Ara bé, aprofitant la màxima d'entenar la nova victòria segura, doncs per què no? Per què no doblar l'aposta, guanyar el líder i agafar aquesta confiança duplicada? Per tant, esperem que aquestes tecles que pugui tocar funcionin i que l'equip sigui capaç de votar-se els seus punts.
Ella ha dit també que evidentment estem al març, els jugadors que ja a la plantilla són els que han de solucionar la papereta, que s'ha de posar el focus amb ells i que compta en tots, que al final també és això, l'arribada d'un nou entrenador i Messi ja des del primer dia mostra aquesta predisposició de voler comptar en tots a partir d'aquí.
qui més treballi, o millor treballi, es guanyarà l'opció de jugar, doncs això també es busca sacsejat amb una mica la plantilla amb això, que tinguin aires o il·lusions renovades per poder mostrar-se, tenir un bon final d'any i també, per què no, pensar en ells mateixos i en el seu futur, que a vegades això també ajuda, a vegades no, però a vegades sí. Sí, també té una mica de missatge de cada galeria, què ha de dir, al final intentar enganxar tota la gent, tots els jugadors de la plantilla...
en un moment en què pots necessitar-los. També jo sóc dels que crec que quan queden poques jornades, com és el cas, i estàs en una situació delicada, tu has de confiar en un grup de jugadors més reduït.
que sàpigues que són els que estan al 100% durant tots els entrenaments, en tots els partits, i aquell que durant la temporada no s'ha volgut enganxar o s'ha fet una miqueta més el remoló en alguna situació, no ha competit com hauria, o ha tingut alguna mala actitud, mira, ara no és el moment de recuperar-ho, és el moment de guanyar partits, de competir, que la gent que estigui des del projecte allà remi al 100% i el que no, doncs ja s'ho trobarà la temporada que ve.
Però, bueno, entenc que és el missatge que dóna l'entrenador per intentar involucrar tothom. Tu t'imagines un nàstic que descendixi a segona federació, Àlex? No, no m'ho imagino, ni m'ho vull imaginar. No, és un daltabaix molt gran i, per tant, també, ara jo crec que és una crida per tota la gent que ens ha anat a futbol i ens ha dit que som del nàstic i que el seguim, doncs d'arrimar una miqueta, d'ajudar, d'anar a l'estadi a animar, de no...
de no trobar les coses negatives que potser hi ha hagut, sinó de donar la cara i d'animar l'equip, perquè ara és el moment que ho necessita.
Crec que l'afició del Nàstic sempre ha sigut això, que en les bones i en les durentes ha estat al costat de l'equip. Fa poc de 9.000 espectadors el dia de l'antequera, que es va perdre 9.000 espectadors a l'agrada, malgrat la situació. Evidentment demostra que l'afició sí que està per a la vora. A més a més ja no s'apunta a la gespa només, sinó que s'apunta més a dalt. És a dir, que això no sé si pot treure una mica de pressió també...
a l'equip, però bé, veurem aquest divendres com va la història, Àlex, i abans d'acabar sí que m'agradaria preguntar-te també, ja saps que quan tinc l'oportunitat ho faig, preguntar-te pel Catllà, primera catalana, que està fent una molt bona temporada, i bé, està fent molts números per mantenir una temporada més la categoria, que pel Catllà sempre...
és com una espècie de miracle per les diferències que hi ha amb la resta o la majoria dels rivals i sembla que la cosa va bé i més ara que estan arribant al tram final amb el millor moment de forma I tant, supercontent i orgullosa de l'equip que és el meu equip també i bé, han fet un tram ara molt bo de victòries que
que els permet estar una zona més tranquil·la, de tenir pràcticament assegurada la permanència, estan fent un treball molt bo des de la directiva i, llavors, que els tècnics i jugadors han recuperat la gent que tenien la jornada que els permet ara competir amb tots els efectius i superfeliç i content i, a més a més, l'any del centenari que el que allà es pugui mantenir una temporada més, com tu bé dius, és un miracle i és el resultat de la feina ben feta de moltíssima gent durant molts anys, així que
que bé, molt content per ells i orgullós de l'equip, que també m'estimo i és el meu equip, i això, i tant de bo ens acabin el més enllà possible. Doncs tant de bo sigui així, que vosaltres amb la Unió Esportiva de Baix també assoliu els vostres objectius, Àlex, i que el Nàstic se salvi. Tornarem a tenir per aquí, ara que ja hem encetat aquestes converses ja granes, podem dir-ho d'alguna manera amb tu, tornarem a tenir per aquí abans que acabi la temporada, si et sembla bé, així que tornarem a parlar ben aviat.
Perfecte, disposat de comentar amb vosaltres la jugada com vulgueu. Doncs Ales González, entrenador de la Unió Esportiva a baix. Moltíssimes gràcies i ens trobem. Que vagi molt bé. A vosaltres, fins ara. Tota l'actualitat local i comarcal a baix que hi ha esports.
Tot un plaer poder haver recuperat Àlex González per a la causa, en aquest cas per parlar del Nàstic, una entrenada amb el qual vam compartir moltes temporades amb la seva experiència al Catllà, consolidant-lo a primera catalana i posant aquests ingredients que han fet que es pogués mantenir al llarg d'aquest temps, com té pinta que passarà, esperem que si sigui aquesta temporada.
En fi, nosaltres ho deixem aquí. Posem a punt final el programa d'aquest dimecres 11 de març de 2026. Com és habitual, el poden recuperar als webs 3Bdobles, altafollerd.cat i 3Bdobles, onacionelatorre.cat, el servei a la carta. I també a través de les xarxes socials a Facebook, Instagram, Baix Gasports i a Twitter, actualics, arroba Baix Gasports. Seguiu-nos, que és totalment gratuït i molt fàcil i com a contrapartida es treu el corrent de tot allò que expliquem cada dia al Baix Gasports.
Ens trobem aquest dijous amb més autoritat esportiva i ja amb una mirada al cap de setmana. Fins a les hores gaudeixin del dimecres i avui que el temps sembla que ho permet amb aquest sol de justícia que fa, doncs facin esport. Apa, a reveure, fins a la propera.
En plats de la terra i paisatges únics.
Més informació al web galeragrup.com o al telèfon 643-3213. Restaurant l'Ermita del Tafollà. La teva taula t'espera.
Ets autònom o petit empresari i vols donar visibilitat al teu negoci? Tens una empresa o establiment amb ganes de créixer i arribar més lluny? Si la resposta és sí, no esperis més. Dóna't a conèixer a la teva emissora de proximitat i referència al Baix Gaià. Anuncia't als espais d'Altafulla Ràdio amb cobertura a l'FM, la TDT, internet i l'app per Android.
T'oferim solucions fetes a mida, amb promocions personalitzades i adaptades al millor preu. Demana informació sense compromís a comercial arroba altafullaradio.cat o truca al 635 833 094. Fes créixer la teva veu. Confia en Altafulla Ràdio, la ràdio del Baix Gallat.
Mil instants m'he sentit igual. Són ja molts cops que no he viscut per por que algú em faci mal. El mateix somni un dia més. Miro el rellotge i són les tres. És com lluitar contra un mateix cada cop que perds el set.
i una de les peries del castell que em vas muntar. I recorda que ho vaig fer bé quan m'apropava cada ratllet i et parlava dels inicis d'aquella vida que ja no hi és. I si m'oblida aquest temps tot serà més fàcil fer-me encara millor. No vull creurem que aquí s'ha acabat tot,
Ho he intentat i una vegada més potser és que no m'he explicat bé. La ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, la 1 us parla Maria Lara. Tres menors han resultat ferits a Porqueres, al Pla de l'Estany. Dos d'ells han estat greu per una explosió mentre feien un experiment a l'escola, segons ha informat el SEM. L'Ajuntament del municipi ha explicat que l'accident ha sigut a l'exterior de l'escola de l'entorn. Tres alumnes han patit cremades. La resta d'estudiants i el professorat es troba bé i a consistori demanen no apropar-se a la zona. El SEM atès, com dèiem, dos menors han estat greu que han estat traslladats en helicòpter a l'Hospital Valdebron
i un altre menor en estat lleu que ha estat derivat en ambulància a l'Hospital Josep Troeta de Girona.
I els Mossos d'Esquadra investiguen l'aparició d'un peu humà a la Gola del Ter. La troballa la va fer el dissabte un home que passejava per la zona dins d'una sabata amb mitjó entre restes arrossegades pel temporal. Fins al lloc s'hi van desplaçar agents de la policia de Torroella de Montgrí i dels Mossos de l'Avisbal d'Empordà. Les restes s'han traslladat a l'Institut de Medicina Legal de Girona per intentar identificar-les i determinar si podrien correspondre a alguna persona desapareguda.
I el govern espanyol està ultimant l'alliberament de 12 dies de reserves de petroli per contribuir a una rebaixa dels preus dels carburants. Segons ha explicat avui la vicepresidenta i ministre de Transició Ecològica, Sara Egesen, la decisió s'ha de prendre de forma unànime amb els altres membres que integren la direcció de l'Agència Internacional de l'Energia que ha impulsat aquesta mesura.
I el govern aprovarà el dimarts del desplegament de la llei L.A. a Catalunya amb ajudes de dependents extrems. Ho ha anunciat avui el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la sessió de control del Parlament. Correspon ara a les comunitats autònomes desplegar aquests beneficis. Catalunya és de les primeres que ho farà.
I dimarts vinent el conseller executiu portarem un recret per poder desplegar aquests ajuts i a partir del mateix dimecres a la setmana que ve es podran ja demanar aquests ajuts per part de les persones afectades que a Catalunya, segons les dades que disposem, són al voltant d'unes 200 persones. És el termòmetre moral del país, és el termòmetre moral del país com tenim cura de persones que estan passant per una situació molt complexa i molt dramàtica a nivell de salut, tant ells com els seus familiars.
Catalunya serà una de les primeres autonomies a desplegar la llei que va aprovar el Congrés dels Diputats. I el servei ferroviari de l'R3 s'ha restablar de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident ferroviari de Gelida. Renfe ha indicat que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior a causa de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora, volíem dir, de la infraestructura.
I el sindicat USTEC, la CGT i l'intersindical han engegat una consulta perquè els docents diguin si avalen o no l'acord amb educació. Si el col·lectiu el rebutja USTEC adverteix que les mobilitzacions de la setmana vinent podrien arribar a paralitzar el país. Notícies en xarxa
Bon dia i bon dimecres, 11 de març de 2026, això és l'En Joc. En Joc En Martí González
Dimecres 11 de març, avui amb la ressaca de l'empat a 1 del Barça i a Niucàs en l'anada dels vuitens de final de la Champions masculina de futbol. Millor resultat que joc de l'equip de Flick, que està molt justet de forces. També parlarem de bàsquet, amb un partit que pot ser històric avui per al Baxi Manresa, amb els vuitens de final a partit únic de l'Eurocup masculina, la pista de l'Encara turc.
Ahir ja va fer els deures la penya, que s'ha assegurat la seva presència al top 8, als quarts de final de la Basketball Champions League. Recordeu que a la final a 4 jugarà a Badalona i, evidentment, al joventut i vol ser-hi. Futbol, bàsquet, però també amb vol, bater polo i més. Tot això avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Fins demà!
Amb el Joan García, Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, el Barça treu un bon empat del camp del Newcastle als vuitens al final de la Champions masculina. Mal partit de l'equip de Flix, sobretot en pilota, molt marmat per les baixes i pel cansament acumulat que es va fer notar, sobretot, al tram final del partit. Tot i això, el Barça va saber patir i després d'encaixar el gol que avançava el conjunt anglès, Colmo va provocar un penal i el temps s'ha afegit amb una gran jugada que la Minya Mal va transformar en sang freda per situar l'1 a 1 des del punt fatídic.
Bon resultat de cara a la tornada, que es disputarà, recordem-ho, dimecres a la setmana, evident, a l'Spotify Camp Nou, a tres quarts de set de la tarda. Exacte, un nou horari i nova aforament, en aquest cas el Camp Nou que podrà comptar amb més de 62.000 espectadors després que el Barça revés ahir el permís de l'Ajuntament de Barcelona.
El club ja podrà obrir el Gol Nord per al partit d'aquest diumenge contra el Sevilla, que coincideix a més amb les eleccions de la presidència del club. A més del Gol Nord, la fase incorpora els espais i sales VIP, situats entre la primera i segona graderia de l'estadi i també l'habilitació de la nova zona destinada a la grada d'animació situada al Gol Sud i que pren el nom de Gol 1957 en referència a l'any d'inauguració del Camp Nou.
Tornant a la Champions, l'Atlètic de Madrid i el Bayern de Múnich fan un pas de gegant per ser als quarts. El Cotju Matalassé va golejar per 5-2 al Tottenham, després que el porter de l'equip anglès, el Txec Kinski, regalés tres gols amb arrades greus en el primer quart d'hora, just abans de ser substituït al minut 16. D'aquí en sortiria el rival del Barça en les hipotètiques semifinals. Pràcticament sentenciada va deixar l'eminatori el Bayern de Múnich, que va guanyar-ho a 6...
I avui juguen la resta de partits de nada d'aquests vuitens de final de Champions masculina. En categoria femenina, avui torna a la competició després de l'aturada de seleccions amb les semifinals de la Copa de la Reina.
Aquesta tarda es juga a l'Ètica Madrid-Tenerife. A les 7 de la tarda, demà a Badalona es disputarà l'anada de semis catalana entre el Badalona Woman, que té nova propietat amb l'empresa Mercury 13 i el Barça. Les tornades jugaran la setmana vinent. Tornar a la categoria masculina, avui també es posa el dia al grup 5 de la tercera federació masculina. A partir de les 4 es recupera el partit que quedava pendent de la 24a jornada entre el Tona i l'Hospitalet, dos equips que lluitan per entrar a playoff. Una victòria dels susunencs es situaria a dos punts a la zona de privilegi, mentre que en cas de victòria l'hospit tornaria a ocupar plaça de playoff.
Amb bàsquet, el Baxi Manresa afronta aquesta tarda una eliminatòria europea que això faixa. Els manresans disputen eliminatòria a partir de l'unic de vuitens de final de l'Eurocamp masculina a la pista de l'Encara Tour Telecom. Partit especial perquè, d'una banda, és una oportunitat d'avançar a ronda i jugar uns quarts de final europeus i de l'altra perquè està marcat pel conflicte internacional al Pròxim Orient i a proximitat amb Turquia. L'enfrontament comença a les 6 de la tarda.
Ahir la penya va fer la feina i ja t'ha assegurada al top 8, plaça al top 8 de la Basketball Champions League. Victòria del Pertinegres, 91-84 contra el Wurzburg alemany després d'un gran primer quart a l'olímpic i d'aconseguir gestionar l'avantatge aconseguit. Els Badalins es jugaran la setmana vinent a Màlaga la primera plaça al grup contra l'unicaja, vigent càmpio de la competició i que ahir va guanyar 70-80 a la pista al xalón francès.
A Anambol, el Barça tanca avui la fase de grups de la Champions masculina. I ho té tot de cara per ser primers. La grana suma en un punt més que el Magdeburg, després de guanyar la setmana passada el conjunt alemany, Vicent Campi d'Europa, i avui reben al Palau el Pellister Macedoni, aquí que ja fa setmanes que no té opcions de jugar es playoff al partit de tres quarts de nou del vespre.
I ahir el Freaking Granolles es va acomiadar de la European League Masculina amb derrota. Els Vallès-Sants ja no tenia opcions de ser als quarts de final de la segona competició continental, però van donar la cara contra l'Elberum Norueg, que només va aconseguir guanyar de dos, 27-29, i no s'ha classificat com a primer de grup. Granolles haurà de centrar a la Lliga Osoval els seus esforços per recuperar la segona plaça que té a un sol punt. I ocuparà el Logronyo a 12 i el Barça. En aquell patint ja tenim seu per a la final a 4 de la Europe Cup Masculina, confirmada que es tornarà a disputar a Catalunya.
El pavelló 11 de setembre a Lleida acollirà a mitjans d'abril aquesta fase final per la qual hi ha dos equips catalans classificats, l'anfitrió al Pont Lleida i el Calafell, la Manorquina. Lleida ja està a la seu de segona competició continental en tres ocasions, 2018, 2019 i 2023. En les darreres set edicions, l'Eurocup ha tingut campions catalans, tres al Lleida, una de Calafell, una a Voltregà i les dues darreres per l'Igualada.
A Materpol avui juguen un parell de partits avançats de Lliga, la División Nord femenina. A les 8, Mediterrani, Catalunya, mitja hora més tard, a dos quarts de nou, Barceloneta, Sant Feliu, en categoria masculina, entrem en setmana de Copa del Rei, que arrenca divendres a Terrassa, i ahir es va jugar un partit pendent de Lliga amb un dels participants en aquesta Copa, el Club Natació Rubí, que va caure 19 a 14 a Tenerife, a la piscina de l'Echeide, i no acaba d'anyanyar-se del descens.
I un dia a punt en tenis, Marcel Granoller ja és a quarts de final del torneig d'Indian Wells en el quadre de dobles masculí. El tenista barceloní va guanyar ahir al vespre amb el seu company l'argentí Horacio Ceballos a la parella francesa formada per Dumbier-Rubull amb un 10 a 5 al desempat. Després de remuntar el set inicial en contra, Granoller i Ceballos s'enfrontaran demà a quarts de final l'alemany Constantin Fransen i el neerlandès Robin Heitz a partir de les 7 de la tarda, hora catalana.
Dimecres 11 de març, 10 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol i de l'empat del Barça ahir a Sant James' Park en l'anada dels vuitens de final de la Champions masculina. Millor resultat que joc, va treure l'equip de Flick al camp del Newcastle, que va saber sobreviure molt marmat físicament i amb moltes baixes per acabar empatant a un de penal provocat molt bé per Dani Olmo i transformat en sang freda el temps afegit per la Minyamal.
Ja abans de començar vam saber que Eric García arrossegava molèsties i que els generals titulars del Barça serien Araujo i Joao Cancelo, un fet impensable ara fa uns mesos. Partit crisi en general del Barça, amb poques idees per sortir de la intensa pressió del Newcastle, amb la pilota controlada més enllà de Pedri i d'alguna passada de Covarsí o Gerard Martín. Pedri que, de fet, va haver de ser substitut al minut 65 també per alliberar-lo d'aquestes problemes físics que pugui tenir per precaució.
Van passar poques coses, tret algun ensurt a la porteria de Joan García. I al tram final, els bronans van fer un mal balanç en defensa i van deixar sol Barnes a la frontal de la petita perquè vencés el seu equip. Aquest penal a l'afegit, però, com dèiem, després d'una molt bona jugada de Dani Olmo, dóna ales al Barça de cara a la tornada, de miques de la setmana vinent a l'Spotify Camp Nou. El tèmic, l'orana Hansi Flick, valorava després del partit l'actuació en defensa que havia fet el seu equip, reconeixent també que no havien estat bé amb la pilota.
Amb la pilota no hem fet un bon partit. Hem perdut masses pilotes, amarrades, fàcils. Això és el que el Newcastle normalment vol. Quan recuperen la pilota, la transició que fan és molt bona, tenen molt dinamisme, jugadors molt ràpids. No ha estat fàcil, però al final el que valora el meu equip és que hem defensat junts. L'actuació en defensa està molt bona avui. La performance en la defensa era molt bona avui. Crec en cada jugador i crec que...
Flick a donar, l'escoltem per bo el resultat, i de fet va dir que l'hagués donat per bo abans de començar. Sobre les baixes, un cop més van donar el no excuses, no tenir excuses, sobre la situació física de l'equip amb lesions i cansament acumulat.
Creiem en tots els jugadors i crec que al final també podria ser que estiguem cansats, però també ha estat un partit molt intens, aquí en aquest ambient i també contra aquest equip, però realment valoro molt el que he vist, especialment en defensa, i per descomptat hem de millorar, hem de jugar molt millor amb la pilota.
De fet, ahir va debutar amb el primer equip un altre jugador en edat juvenil, Xavi Esparta, lateral, amb bons minuts. Això sí, substitut d'Ina Araujo, un jugador de la generació també del 2007, com la Minyamal, Coversí i Marc Guarnal, que van ser tots tres ahir titulars i també importants per a l'equip. La tornada, com dèiem, dimecres de la setmana vinent, 18 de març, a l'Spotify Camp Nou, a 3.45 de la tarda, i amb un aforament de més de 62.000 persones, que s'estrenarà aquest mateix cap de setmana, diumenge.
dia de les eleccions a la presidència del Barça i en el partit contra el Sevilla de Lliga. La setmana vinent, per tant, tindrem també president electe. Tornant a la Champions, més resultats d'ahir, golejada de l'Atlètic de Madrid 5 a 2 contra el Tottenham al Metropolitano, d'aquí n'ha de sortir el rival del Barça a quarts de final. L'animatòria es resoldrà també dimecres de la setmana que ve a Londres. Golejada també encara més àmplia del Bayern de Munic, a Bonya 1 a 6 a Bergam contra l'Atalanta.
i triomf per la mínima del Galatasaray, 1-0 sobre el Liverpool. Avui juguen un Bayern Leverkusen a la 3-47 i ja a les 9 el Bodo Glimm Sporting de Portugal i les dues eliminatòries a priori estrella, el PSG Chelsea i el Real Madrid Manchester City.
I en el futbol de casa nostra, avui es recupera un partit pendent de la 24ena jornada del grup 5 de la tercera federació, que enfronta el Tona i l'Hospitalet, dos equips que es volen apropar a les places de playoff. De fet, els del Baix Llobregat hi entrarien, ja que ara mateix la tenen a un punt, mentre que els dos nens se situarien a dos en cas de victòria avui. La primera és el nou FM, Marcel Puig.
La Unió Esportiva Tona i el Centre d'Esports L'Hospitalet es veuran les cares en l'últim partit pendent de la jornada 24 de la Tercera Federació. La resta d'equips de la categoria ja fa dies que han disputat el partit d'aquesta jornada, alguns dels quals es van ajornar a causa de la Copa de Regions UEFA.
Amb un partit menys, l'Hospitalet es troba a sisem 37 punts... i amb la possibilitat de tornar a entrar a la zona de play-off... s'hi puntua el camp d'Altona. Els quadribarrats, en canvi, tenen 33 punts, es troben en novena posició... i si aconsegueixen la victòria es quedarien tan sols... a dos punts d'entrar a la zona de promoció d'ascens. L'equip d'Onenc té aquest objectiu entre cella i cella... i des del canvi d'entrenador, cada jornada hi és més a prop. Aquest cap de setmana van superar el Vic en el dèrbi Osonenc per 2 a 1. Sabem, però, que li venia una setmana de competició realment complicada...
Ho comentava el tècnic Raül Paget després del partit. Tenim que dosificar una miqueta els jugadors i demés, i probablement durant la setmana tampoc molts canvis, però sí que hi haurà alguns canvis puntuals a l'equip, perquè ens arriba l'Hospi, arriba el Peregrà, dos equips que estan amunt, i que hem de fer-ho molt bé el partit. Tot és a l'Hospi, un equip que serà molt complicat, perquè al final...
Com jo dic, és una mica el Barça, el Madrid de la categoria, que a vegades sense estar bé et pot guanyar, perquè té moltes individualitats i et pot posar el gol en qualsevol moment. Però bé, jo crec que ara, aquesta setmana, tenim el repte de veure a què volem jugar la carresta de temporada. De moment, el primer ho vam veure molt bé i el dimecres anirem a veure totes a per l'hospital.
El municipal de Tona acollirà a les 4 de la tarda aquest partit entre Tona i l'Hospitalet, que decidirà si els barcelonins tornen a la zona de playoff, o si, en canvi, en queden fora i la Unió Esportiva Tona se'ls acosta a només un punt. Gràcies, Marcel. En aquesta tercera federació d'EMAI a Lleida continua tancant la classificació, empatat amb el Vic. A l'última plaça tots tenen la permanència que marca el Sardanyola a 5 punts i cada cop queda menys marge.
La derrota per 3-0 davant el Peralada en l'anterior jornada va ser un gerro d'aigua freda per la plantilla del Lleida Club de Futbol. Un equip que encara té opcions clares per ser equip de tercera federació la temporada vinent per mèrits esportius, però que sap que cada setmana que passa és una bala menys per salvar la categoria. En aquest sentit, tot i que en els darrers partits al Lleida se li està resistint no només la victòria, sinó transmetre l'ADN que en partits anteriors havia transmès, Jordi Cortés, el tècnic que vienciava just després del partit de Peralada, que toca afrontar el futur immediat sense recriminacions cap als jugadors.
Segueixo pensant que aquests jugadors són uns herois perquè el que estan fent per aquest club aquest any per mi és de deu, de xapó, que no se'ls pot recriminar res perquè són els nostres, són els que van decidir estar-hi en un any complicadíssim i que no podem deixar-los d'animar i d'ajudar i per això el partit de Cerdanyola...
ha de tornar a ser, per nosaltres, un partit molt important. En un altre àmbit de qüestions, el diari Segre publicava aquest dimecres que al voltant del judici previst per dimecres vinent contra Albert Esteve, ex-president del Llei d'Esportiu, que informava també o ha hagut Llei de Ràdio aquest dimarts, Llei de Club de Futbol s'hi personarà per, diu textualment, deixar clar que no té responsabilitat en la causa per un presumpte frau a la Seguretat Social.
Gràcies, Sergi. En bàsquet, avui el Baxi Manresa afronta un partit que pot ser històric. El conjunt Manresa ha visitat la pista de l'Encara-Turc-Telecom, l'eliminatòria partit únic dels vuitens a final de l'Eurocup masculina. Partit a que això faixa, europeu, per un Manresa que hi arriba confiat en fer un bon partit, en fer un bon paper, i centrar també la part esportiva, tenint en compte la situació de conflicte dèl·lic que hi ha a prop de Turquia, al pròxim Orient. La previa és a Ràdio Sallent, Jordi Givert.
No és un partit més. Tant els jugadors com l'entitat i afició expliquen que aquesta eliminatòria europea, partit únic, és especial pel club manresat. Diego Campo comentava en la roda de premsa prèvia al partit que l'equip està preparat per competir. No podemos decir que es un partido más.
Porque no es así. A veces decimos que es un partido normal. No, es un partido especial. Pero un partido especial que lo vamos a afrontar de una manera normal, pero en nuestro estilo. Nuestro estilo es prepararnos lo mejor posible, nuestro estilo es competir con nuestra identidad.
El Baxi té baixes importants. Es perdran l'enfrontament al base Dani Pérez, Luis Olinde, que no s'ha recuperat d'una contusió al cap i s'afegeix a la informeria Gerard Fernández, que es va lesionar a l'últim partit contra Tenerife. Un partit especial per molts jugadors, alguns com Agustín Ubal o Gustav Nutsen, perquè serà el primer partit d'aquesta magnitud en una eliminatòria europea, i d'altres com Pier Uriola per disputar-lo amb la samarreta del Baxi Manresa.
Un moment especial, perquè al final a Manresa és el club on vaig sortir, on va començar la meva carrera esportiva, llavors el fet de poder jugar a una eliminatòria com aquesta significa moltíssim. Em sento orgullós d'estar aquí, d'intentar ajudar els companys,
d'intentar passar aquesta eliminatòria. I ojalà, ojalà ho puguem fer. Jo confio, confio en que podem fer un bon partit, confio en que l'equip arriba en un bon moment. El partit serà a les 6 de la tarda i es juga en un context internacional marcat per la guerra. Cal tenir present que Turquia comparteix frontera amb l'Iran i amb Líbia, països implicats en la guerra del pròxim Orient. De fet, durant el conflicte, alguns míssils han estat destruïts sobre territori turc.
Gràcies, Jordi. Avui jugava el Manresa, com dèiem, a Turquia i ahir la penya va segellar el seu bitllet per als quarts de final de la Basketball Champions. Un pas més per als vertineres per ser la Final Four que jugarà, recordem, a Badalona. Ahir la 6a joventut va superar el mateix Palau Olimpí que al Burzburg, alemany 91-84, després, sobretot, d'un gran primer quart que va acabar 34-19. Així ho veurà el teniu d'Anemiret.
Hem fet un primer quart increïble. Pensar que el tercer quart ha passat alguna cosa, sí, hem perdut pilotes, ens han fet bàsquets després de treure d'envantatge aquesta agressivitat. Nosaltres ja en un moment que no tenim aquesta fluïdesa, però supercontent, perquè tot i que estem fent una FIBA dominant-la increïble, avui haguéssim pogut acabar el dia de guanyar a Màlaga, o podem quedar eliminats a Màlaga.
i ens hem classificat pel top 8. És una BDL amb un nivell molt alt, amb un grup d'un nivell molt alt, i hem d'estar contents perquè realment, si aconseguim anar passant i anar aconseguint objectius com hem aconseguit aquesta nit, estem fent alguna cosa que té molt de mèrit. La penya que jugarà de la setmana vinent a Màlaga, dimarts a les 8, la primera plaça de l'Europa amb l'Unicaja, que és el vigent campió de la competició i que hi va guanyar el xalón francès 70 a 80.
Anem vol, avui el Barça tanca la fase de grups de la Champions masculina i ho té tot de cara per fer-ho en primera posició. Ja fa setmanes que els bronans tenen asseure del bitllet per a quarts de final, estalviant-se els vuitens, però el gran triomf de la setmana passada a la pista del Magdeburg, el vigent campió, fa que tinguin a tocar ser primers. Per aconseguir-ho cal guanyar avui al Palau el Pelister Macedoni, un equip que ja fa setmanes que no té opcions de ser als play-off, però que va haver d'aconseguir resultats positius als últims partits. En parlava el tècnic Carlos Ortega.
Sí, sin duda, era un grupo muy complicado, pero creo que el equipo ha rendido un nivel excepcional. Bueno, Pellister que no tiene posibilidad de clasificarse ya desde la jornada anterior, pero que está demostrando que no ha bajado plazos todavía, ¿no? De hecho, la última jornada logró un empate en Gutme y la última en casa contra París, con lo cual dice mucho de ello, ¿no? Nosotros cerramos aquí la participación del grupo en el Palau, queremos que venga el máximo de aficionados y brindar la victoria, ¿no?
El Barça que porta 37 partits consecutius guanyant i vol allargar aquesta gran ratxa per deixar ja aparcada la Champions fins als quarts. Ahir es va acomiadar definitivament aquesta temporada de competició europea, en aquest cas de la European League, al freaking Granollers. Els ballesants ja no tenien opcions, però van lluitar per davant del potent Elberum noruec per acabar caient, això sí, 27 a 29 al Palau d'Esports.
Els ballesans, que ja no tenien opcions de classificació, han competit fins al final en un partit marcat per l'orgull i també per una actuació memorable a sota pals. El gran protagonista de la tarda ha estat Luka Kribo Karpic, a minut 41, amb el 18 a 20 al marcador. El porter del balon Mano Garollers ha signat una de les aturades de l'any, ja caien a terra tret una mà sorprenent per evitar el gol de Gulixena, en un contraatac molt clar. Una intervenció espectacular que encés el Palau i ha impulsat la reacció ballesanar fins al 19 a 20.
Tot això, malgrat jugar 4 minuts en inferioritat després de la vermella directa a Palomino, Kribo Kápich ha acabat amb 12 aturades i un 41% d'efectivitat, sostenint un Granollers molt llitador. Aquest és Antonio Rama, entrenador del Freaking Ballon. Mano Granollers. Penso que vam fer un partit molt seriós, molt complet.
que al final no va tenir recompensa. Sí que ens podem endur la tranquil·litat d'haver-ho donat tot i d'haver fet un partit, penso que el vam lluitar tant com si realment ens estiguéssim jugant coses i els hi vam posar les coses molt difícils, però també és veritat que són un equip amb molt bons jugadors, sobretot el seu central, una meravella com jugar.
I al final és despedir-nos d'una competició que penso que ens dona molt i que potser aquest any, tot i haver arribat fins al final, a la main round, hauríem necessitat tenir algun partit més màgic.
En atac, Marcos Fiss amb 5 gols ha liderat l'equip, acompanyat de Tarcicio Freitas i Sergi Franco. Ara ve en el tram final, el porter noruec Frisch ha frustrat la remuntada ballesana. Derrota, doncs, del Freikinballo Mano Gronelles per 27-29, que tanca la seva aventura europea, competint de tu a tu amb els millors equips continentals.
Gràcies, Arnau. I en Baterpola avui juguen un parell de partits avançats de Lliga a la Dijonor Femenina, les 8, Mediterrani Catalunya i mitja hora més tard a dos quarts de nou, Barceloneta Sant Feliu. En categoria masculina entrem en setmana a la Copa del Rei, que arrenca divendres a Terrassa a l'Àrea Olímpica. Ahir es va jugar un partit pendent de Lliga amb un dels participants en aquesta Copa, el Club Natació Rubí, que s'estrenarà a la Copa i que va perdre, això sí, 19 a 14 a Trenife, a la piscina de l'Echeide i no acabar de llunyar-se, per tant, del descens. Ràdio Rubí, Sisculara Garcià.
Poca cosa va poder fer el Club Natació Rubí a la seva visita al Tenerife-Txeide en un partit marcat per les baixes sense una jornada intersetmanal que provocava que no poguessin viatjar alguns dels jugadors del Club Natació Rubí. També marcat per les dues primeres parts del partit en les quals es va obrir una escletxa que ja no va poder recuperar el conyunt que entrena el Rui Tiago. En el primer quart i quan s'arribava a la seva recta final una exclusió dels rivals permetia
el Club Natació Rubí tenia l'opció de l'empat, però es va fallar i ja s'arribava amb el 5 a 3 al final d'aquest primer quart. I en el segon, tot just amb el 8 a 6 en el marcador, el Club Natació Rubí, que s'hauria pogut acostar, però la Rada va portar a un posterior parcial de 3 a 0 per arribar al descans amb un 11 a 6, del qual ja no es va poder fer res, perquè en la segona meitat, tant en el tercer com en l'últim quart,
El Tenerife Echeides va dedicar a contemporitzar, a controlar, fins que va tancar-se el partit amb el 19 a 14. El Clim Natació de Rubí d'aquesta manera, que enllaça ara ja sis derrotes, no acaba de trobar el seu camí cap a la permanència a la divisió d'honor del waterpolo masculí. Això sí, ara fan una pausa, un punt i a part, i pensen en la Copa del Rei, que disputaran per primera vegada la seva història aquest cap de setmana i a Terrassa.
Gràcies, Sisku. I abans d'acabar, demà dijous al matí es defineixen els 41-ens campionats de Catalunya universitaris amb les finals de tots els esports d'equip. Aquests campionats que han estat organitzats aquest any per la Universitat de Vic i a Osona es disputaran aquestes finals, a les quals en podreu seguir dues, les dues de bàsquet i les dues amb vol, femení i masculina, en aquest cas a la xarxa MES, a la plataforma streaming. Avui n'hem parlat aquí a l'enjoc amb el responsable de l'àrea d'esports de la Universitat de Vic, l'organitzadora Ramon Verdaguer, que en feia un balanç molt bo.
Molt positius, són 9 dies de competició d'esports d'equip, que hem fet una fase prèvia, després hem fet quarts, semis i finals. Demà ja és l'últim dia, balanç molt positiu, perquè aquest any hi ha molt nivell competitiu i molt contents de l'organització com ha anat. Vull dir que estem molt satisfets.
Demà, a partir de dos quarts de 10 del matí, a Vic es disputaran les finals de futbol, futbol, sala, bàsquet, handbol, voleibol i rugby, tant en categoria masculina com femenina, d'aquests campionats de Catalunya universitaris. De forma, les xarxameses podran seguir les de bàsquet, que enfrontaran UB i UAB en la femenina, i UPC i UPF a la masculina, i les d'en bol, amb UB i UAB també en la femenina, i la Universitat de Girona, la UDG contra la UPC en la masculina.
I fins aquí l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor, Martí González, la Imantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat, fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local.
La igualtat real és un dret i és el nostre compromís. La Diputació de Barcelona i els municipis de la demarcació fem polítiques feministes. Per garantir drets. Per eliminar desigualtats. Per construir ciutats i pobles igualitaris. Per avançar cap a una societat més justa. Actitud feminista és passar a l'acció i és el nostre compromís. Fem possible la igualtat. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona.
Sempre és un bon moment per visitar i descobrir els paisatges de la Ribera d'Ebre. Però hi ha un parell de mesos a l'any que és imprescindible. Benvingudes i benvinguts a l'època de floració.
La floració dels arbres fruiters és un dels espectacles naturals més extraordinaris que podeu veure. Un esclat de colors que arriba de cop per regalar-nos estampes per emmarcar. La ribera d'Ebre es transforma en una catifa immensa de tons blancs i rosats. Es poden contemplar pràcticament des de qualsevol punt de la comarca.
Els primers a entreure flor són els ametllers, els presseguers els agafen el relleu i els cirerers abaixen el taló. Una exhibició cromàtica que podeu gaudir de moltes maneres, per exemple, amb una de les 18 experiències del programa La Ribera en Flor. Hi trobareu passejades en bicicleta o en carro.
caminades, maridatges gastronòmics i tastos, un taller floral o un toc musical i literari. I si voleu anar per lliure, diuen que alguns dels punts més privilegiats per contemplar la floració són la picosa de Mora d'Ebre o el poblet ibèric del castellet de Banyoles de Tibissa. I si us agraden més les distàncies curtes, podeu resseguir el camí que uneix Mora d'Ebre amb Benissanet, tot seguint el riu.
Fins a finals de març, la Ribera en flor. Més informació a turismariberaebra.org. Sabies que...
Les llàgrimes són un fluid produït per les glàndules lacrimals que es troben a les parpelles. Serveixen per protegir els ulls de la pols, la brutícia i els germens. També ajuden a mantenir els ulls humits i lubricats. Hi ha tres tipus de llàgrimes. Les llàgrimes basals, que es produeixen constantment per mantenir els ulls humits.
Les llàgrimes reflex, que es produeixen quan els ulls estan exposats a estímuls com ara la pols, la brutícia o el vent, i les llàgrimes emocionals, que es produeixen quan una persona plora per tristesa, alegria, dolor o altres emocions fortes. Bon dia i bon dimecres, 11 de març de 2026, això és l'En Joc.
A Martí González.
Dimecres 11 de març, avui evidentment amb el repàs de l'empat del Barça i a Newcastle, la Champions masculina de futbol, competició europea de bàsquet, d'enbol, però també parlarem de les finals dels campionats de Catalunya universitaris. Demà al matí Vic s'omplirà d'esport amb les finals de futbol, futbol sala, voleibol, rugbi, bàsquet i enbol. Aquestes dues últimes, amb bàsquet i enbol, les podreu seguir, tant la masculina com la femenina.
a la plataforma La Xarxa Més, en directe demà al matí. Avui hem parat amb el responsable de l'àrea d'esports de la Universitat Organitzadora, la Universitat de Vic, Ramon Verdaguer. Tot això i més avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a La Xarxa. Abans prons, posem el dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb la Sara Vella, Sara, bon dia. Bon dia, Martí. En futbol, el Barça treu un bon empat del camp del Newcastle a les vuitens de final de la Champions masculina. Mal partit de l'equip de Flix, sobretot en pilota, molt marmat per les baixes i pel cansament acumulat que es va fer notar, sobretot al tram final del partit.
Tot i això, el Barça va saber patir i després d'encaixar el gol que avançava el conjunt anglès, Olmo va provocar un penal ja el temps afegit amb una gran jugada que la Minyamal va transformar en sang freda per situar l'1-1. Bon resultat de cara a la tornada que es disputarà dimecres de la setmana vinent a l'Spotify Camp Nou. Serà tres quarts de set de la tarda en un Camp Nou que podrà comptar ja amb més de 62.000 espectadors d'apurament després que el Barça revés ahir el permís de l'Ajuntament de Barcelona.
El club ja podrà obrir el Gol Nord per al partit d'aquest diumenge contra el Sevilla, que coincideix a més amb les eleccions a la presidència del club. A més del Gol Nord, la FASDA incorpora els espais i sales VIP situats entre la primera i la segona graderia de l'estadi i també l'habilitació de la nova zona destinada a la grada d'animació situada al Gol Sud i que pren el nom de Gol 1957 en referència a l'any d'inauguració del Camp Nou.
Tornant a la Champions, l'Atlètic de Madrid i el Bayern de Múnich fan un pas de gegant per ser als quarts de final.
El conjunt Matalassé va golejar per 5-2 al Tottenham, després que el porter de l'equip anglès, el Txek Kinski, regalés tres gols amarrades greus en el primer quart d'hora, just abans de ser substituït al minut 16. D'aquí en sortiria el rival del Barça en uns hipotètics quarts. Pràcticament sentenciada va deixar l'eliminatòria el Bayern de Múnich, que va guanyar 1-6 a Bèrgam contra l'Atlanta. I victòria per a la mínima del Galatasaray, 1-0 contra el Liverpool.
I avui es juguen la resta de partits d'anada d'aquests vuitens de final de Champions masculina. A tres quarts de set, el Bayern Leverkusen, Arsenal i ja a les nou, el Bodo Glimm, Sporting de Portugal i les dues eliminatòries estrella, a priori, d'aquests vuitens, el PSG, Chelsea i el Madrid, Manchester City. En categoria femenina, avui torna la competició després de l'aturada de seleccions amb les semifinals de la Copa de la Reina.
Aquesta tarda es juga a l'Atlètic de Madrid Tenerife a les 7 de la tarda. Demà a Badalona es disputarà l'anada de la semifinal catalana entre el Badalona Women, que té nova propietat amb l'empresa Mercury 13, i el Barça. Les tornades es jugaran la setmana vinent. Tornant a la categoria masculina, un últim apunt de futbol. Avui també es posa el dia al grup 5 de la tercera federació masculina.
A partir de les 4 recupera el partit que quedava pendent de la 24ena jornada entre el Tona i l'Hospitalet, dos equips que lluiten per entrar al playoff. Una victòria dels osonencs el situaria a dos punts de la zona de privilegi, mentre que en cas de victòria l'Hospi tornaria a ocupar plaça de playoff.
Amb bàsquet, el Baxi Manresa afronta aquesta tarda una eliminatòria europea que això faixa. Els manresans disputen l'eliminatòria a partit únic de vuit anys de final de l'Eurocup masculina a la pista de l'Encara-Turc-Telecom. Partit especial perquè, d'una banda, és una oportunitat d'avançar ronda i jugar uns quarts de final europeus i, de l'altra, perquè està marcat pel conflicte internacional al Pròxim Orient i la proximitat amb Turquia. L'enfrontament començarà a les 6 de la tarda.
I ahir la Peña va fer la feina, ja té plaça assegurada als quarts de final, el top 8 de la Basketball Champions League. Victòria dels verds i negres, 91 a 84, contra el Bursburg alemany, després d'un gran primer quart a l'Olimpíc i d'aconseguir gestionar l'avantatge aconseguit. Els badalonins es jugaran la setmana vinent a Màlaga, la primera plaça del grup contra l'Unicaja, vigent campió de la competició i que ahir va guanyar 70 a 80 a la pista del xalon francès.
A Nambol el Barça tanca avui la fase de grups de la Champions masculina. I ho té tot de cara per ser primer. Els blaugranes sumen un punt més que el Magdeburg després de guanyar la setmana passada el conjunt alemany vigent campió d'Europa i avui reben el Palau de Palister Macedoni, equip que ja fa setmanes que no té opcions de jugar als play-offs. El partit a tres quarts de nou del vespre. I ahir el freaking granollers es va acomiadar de la European League masculina d'Nambol amb derrota.
Els Vallès-en-Gener no tenien opcions de ser als quarts de final de la segona competició continental, però van donar la cara contra l'Elberum noruec, que només va aconseguir guanyar de 2, 27 a 29, i no s'ha classificat com a primer del grup. El Granollers s'haurà de centrar ara en la Lliga Soval per recuperar la segona plaça, que té a un punt.
En hockey patins ja tenim seu per a la final a 4 de la Europe Cup masculina, que es tornarà a disputar a Catalunya. El pavelló 11 de setembre de Lleida acollirà a mitjans d'abril aquesta fase final per la qual hi ha dos equips catalans classificats. L'anfitrió, el Pons Lleida, i el Calafell, la Manorquina.
Lleida ja ha estat la seu de la segona competició continental en tres ocasions, els anys 18, 19 i 23. En les darreres set edicions de l'Europe Cup, els campions han estat equips catalans, tres de Lleida, una de Calafell, una de Voltregar i dues darreres per a l'Igualada.
En Baterpola avui juguen un parell de partits avançats de Lliga a la Divisió Nord femenina. A les 8, Mediterrani Catalunya i mitja hora més tard, a dos quarts de nou, Barceloneta Sant Feliu. En categoria masculina entrem en setmana de Copa del Rei, que arrenca divendres a Terrassa. I ahir es va jugar un partit pendent de Lliga amb un dels participants en aquesta copa, el Club Natació Rubí, que va caure 19 a 14 a Tenerife, a la piscina del Xeide, i no acaba d'allunyar-se del descens.
I un últim apunt, anant tenis, Marcel Granollers ja és a quarts de final del torneig Indian Wells als Estats Units, en el quadre de dobles masculí. El tenista barceloni va guanyar i al vespre amb el seu company l'argentí Horacio Ceballos, a la parella francesa formada per Dumbia i Rebul, amb un 10 a 5 al desempat després de remuntar el set inicial en contra.
Granollers i Ceballos s'enfrontaran demà a quarts de final a l'alemany Konstantin Fransen i al neerlandès Robin Hasse a partir de les set de la tarda hora catalana.
Dimecres 11 de març, 8 minuts passant ja de dos quarts de dues, comencem parlant de futbol i de l'empat del Barça d'ahir a St. James' Park en l'anada dels vuitens de final de la Champions masculina de futbol. Millor resultat que joc que va treure en l'equip de Flick, que va saber sobreviure, sobretot molt marmat físicament i amb moltes baixes, per acabar empatant a un i de penal...
provocat molt bé per Dani Olmo i transformat amb sang freda per la Minyamal. Ja abans de començar vam saber que Eric Garcia arrossega molèsties i que els altres titulars del Barça serien Araujo i Joao Cancelo, un foit impensat d'ara fa uns mesos. Partit Cris en general del Barça amb poques idees per sortir de la intensa pressió del Newcastle, amb la pilota controlada més enllà de Pedri i d'alguna passada de Covarsí o Gerard Martín, els dos millors ahir del Barça. Van passar poques coses, tret d'alguna ensurda a la porteria de Joan Garcia i al tram final els blaurones van fer un mal balanç en defensa
i van deixar sol Barnes a la frontal de la petita perquè avancés el seu equip. Aquest panel l'ha afegit, però, després d'una bona jugada de Dolmo, dona ales del Barça de cara a la tornada, dimecres de la setmana vinent a l'Spotify Camp Nou. El tècnic del Barça, Hansi Flick, valorava després del partit l'actuació en defensa que havia fet el seu equip, reconeixent també que no havien estat ben pilota.
Abans del partit amb un 1-1 estava content, això és el que puc dir. I per descomptat, com sabeu, no hi ha excuses. No ens volíem arriscar amb l'Eric perquè és un jugador molt important per nosaltres, que pot jugar en diferents posicions. I he dit, d'acord, no arrisco. I sí, sense excuses. Simplement tenim jugadors suficients. I també heu pogut veure que quan el Xavi ha entrat ha estat genial. Ha entrat en el partit directament i també ha guanyat duels en un contra un. Així que això és el que vull veure i n'estic realment content.
Ahir, com sentíem, va debutar Xavi Espart, un altre jugador d'anat juvenil, a lateral, amb bons minuts, un jugador de la generació també el 2007, com la Minyamal, Coversí i Marc Bernal, que tots tres van ser titulars ahir. Flic va donar per bo a la solidaritat, com sentíem, i va respondre això sobre si li preocupava la situació física de l'equip, tant pel que fa a les baixes com per a la fàtiga acumulada.
Avui ha estat molt intens. Com sabeu, el Ronald no havia jugat gaires partits i també venia d'un descans llarg. I el Marc Bernal el mateix. Així que, pas a pas, han de millorar. Milloraran, i això és important per nosaltres. Van millorar en el seu rendiment pas a pas, i això és el que vull veure. No era fàcil perquè aquí, com sabeu, l'ambient era fantàstic, i ells també han jugat de manera fantàstica.
Com he dit, tenen molts jugadors dinàmics i molt ràpids, i no és fàcil, has d'estar sempre concentrat al 100%, amb una concentració molt alta, i ho hem fet molt bé en defensa.
La tornada, com dèiem, dimecres de la setmana vinent, el 18 de març, a l'Spotify Camp Nou, a tres quarts de set de la tarda, i ja amb un enforament de més de 62.000 persones al Camp Nou, que s'estrenarà aquest mateix cap de setmana, diumenge a dies de les eleccions de la presidència en el partit contra el Sevilla. La setmana vinent, per tant, tindrem també president electe abans de tornar d'aquests vuit anys de final. Tornant a la Champions, més resultats d'ahir, golejada de l'Atlètic de Madrid 5 a 2 contra el Tottenham al Metropolitano, d'aquí n'ha de sortir el rival del Barça a quarts. L'aliminatòria s'ha resultat també dimecres de la setmana vinent a Londres.
Golajà també encara més ampli del Bayern de Munic, que va guanyar 1-6 a Bèrgam contra l'Atalanta. I triomf per la mínima del Galatasaray, 1-0 sobre el Liverpool. Avui juguen un Bayern-Leverkus en Arsenal a la 3-47 i a les 9 el Bodo Grimm esporting de Portugal i les dues eliminatòries a priori estrella d'aquests vuitens, el PSG Chelsea i el rega Madrid Manchester City.
I en el futbol de casa nostra, avui recupera un partit pendent de la 24a jornada del grup 5 de la Tercera Federació, masculina, que enfronta el Tona i l'Hospitalet, dos equips que volen apropar-se a les places de play-off. La previa des de mitjans de l'Hospitalet, en el Rubió. El centre d'esport l'Hospitalet afronta un nou partit, en aquest cas l'últim de la jornada 24 de la Tercera Federació.
El conjunt ribarenc visita la Unió Esportiva a Tona, un rival sòlit, difícil i que exigirà el màxim a un hòspic que durant tota la temporada no ha aconseguit la regularitat desitjada. Fer-ho a partir d'ara, quan queden 10 partits per al final, és el gran desig de l'entrenador, Sergio Juste.
Intenta corregir coses que estem fent malament i sobretot el tema de la competició i els detalls de mínims perquè penso que hem de cuidar molt més els detalls de competició sobretot i penso que si corregim això i estem bé amb això penso que hem de ser més competitius.
Un Tona hòspia especial per als molts jugadors que han vestit les dues samarretes. Segurament el principal és Carlos Cravioto, actual porter dels usonencs, i que va defensar la portaria de l'hòspia durant 286 partits. Però al bàndol ribarenc també hi ha un ex, Flavio Ribeiro, un dels jugadors destacats de la temporada, que jugava la temporada passada a la Unió Esportiva Tona.
Ens trobarem un partit molt complicat. Crec que des que ha entrat, des de l'entrada, Raül Page, crec que només han fet una derrota, que ha sigut contra el Manresa. Nosaltres sabem que tenim la capacitat, però serà molt complicat. En cas de victòria, el centre dels Polos Picalet es calaria fins al quart lloc.
Per intentar tornar al play-off, Sergi Juster podrà comptar amb tots els efectius, excepte el migcampista Uri González, encara nacionat. Gràcies, Andrés. I en categoria femenina, aquest cap de setmana torna a la competició de clubs després de l'atura de seleccions. De fet, avui mateix arrenquen ja les semifinals de la Copa de la Reina amb un atletic de Madrid, Tenerife. Demà jugarà l'altra semifinal, l'anada de la semifinal catalana entre Badalona Women i Barça. A la primera federació comença el tram final decisiu per a l'Europa i l'EM Lleira, que lluitaran fins al final per a la permanència. 1, avui, de Radio Sergi Guiu.
Si ve cert que encara tindrà més vales a la recambra per ser equip de primera federació la temporada vinent, l'AM sap de la importància que té la cita d'aquest cap de setmana contra l'Europa. Si mirem a la classificació, a falta de set jornades, l'equip de la capital del Seria marca el de 120 punts i a l'11a posició l'Europa.
és 12, amb 17 punts, i la salvació a la marca, el Cacereño, amb 23. Aquest context porta a parlar d'una M Europa clau, una M que tira endavant una campanya perquè el recassens presenti una imatge immillorable. Tots ells i les futbolistes de la base del club poden entrar acompanyades de dos adults de forma gratuïta, així com els abonats del Lleida Club de Futbol, que també poden accedir gratuïtament acompanyats per una persona al camp de futbol al municipal del recassens. Roger, la mesa director esportiu de la M...
feia crida a la ciutat i al territori. Volem fer una crida als equips de la ciutat, de la província, de futbol femení, que tinguin ganes de poder animar les nostres jugadores i de sumar-se en unes dates tan importants per al nostre esport en dies tan decisius i els convidem i les convidem aquí al Recassants a gaudir d'un gran derbi català.
El partit donarà el tret de sortida diumenge a les 12 del migdia als recassants.
Gràcies, Sergi. En bàsquet, avui el màxim Manresa afronta un partit que pot ser històric. El conjunt Marasa ha visitat la pista de l'Ancara-Turc-Telecoma, la eliminatòria a partit únic dels vuitens de final de l'Eurocup masculina. A partir de que això ho faixa, europeu, però un Manresa que ja hi ha confiat en fer un bon paper i s'ha tratat en la part esportiva, tenint en compte la situació del conflicte bèl·lic que hi ha a prop de Turquia al pròxim Orient. De fet, Turquia, recordem que fa frontera amb l'Iran. Així em parlava la prèvia del tècnic Diego Campo.
Es una situación que todos conocemos y hay un partido dentro de la pista. Entonces sobre el partido fuera nosotros confiamos en la Euroliga, nos han dicho que no hay ningún problema y como digo siempre, pues a confiar en quien nos dice que todo va bien. Y ya dicho eso, no hay que seguir dándole vueltas porque si no, no te concentras.
I només el partit camp reconeixer que no era un partit més. No podem dir que és un partit més, perquè no és així. A vegades decim que és un partit normal, no, és un partit especial. Però un partit especial que el vam afrontar d'una manera normal, però en el nostre estil. Nostre estil és preparar-nos el millor possible, nostre estil és competir amb la nostra identitat.
Pero sabiendo que es octavos de final, que es un octavo de una final, nos faltan pasos para seguir en un campo que es difícil contra un equipo que tiene mucho nivel y está competiendo muy bien. Es un partido especial por la ilusión que nos hace y las ganas que nos da jugar un partido que nos hemos merecido jugar nosotros. Jugando una buena liga regular, con muchas dificultades, siendo rookies en la competición, con muchos jugadores rookies.
Avui a les 6 aquest encàrdat de Manresa, ahir la penya ja va segellar el seu bitllet per a les quarts de final de la bàsquetbol Champions League, un pas més per als vertineres per ser la Final Four que jugarà, recordem, a Badalona. Ahir a les 6 de joventut va superar el mateix Palau Olímpic al Würzburg-alemany 91 a 84, després sobretot un gran primer quart que va acabar amb 34 a 19. Redicció tot de Badalona, Xaiba i Esteros.
Els verd i negres visitaran dimarts la pista de l'Unicaja de Màlaga, on jugarà el lideratge del grup. Si la 6a joventut aconsegueix ser primer, tindrà el factor pista a favor als quarts de final, que és el millor de 3 partits. En l'enfrontament disputat a Badalona, la primera volta, la penya va superar l'Unicaja de 5 punts, que és la renda que té el conjunt verd i negre. Quan el partit ahir?
Els de Dani Miret van dominar fàcil a la primera part, arribant a agafar 15 punts de renda, però els alemanys van reaccionar i van empatar el tercer quart. Sort en va tenir la penya que va notar tres triples seguits i van carregar el maig. Dani Miret posava en valor el triomf. Portar uns quarts de final a Badalona, que crec que és molt important en aquesta competició tenir aquest factor a casa i ens ho juguem amb l'Unicaja.
i serà un altre partit important, difícil, que tindrem poc temps relativament, perquè és una setmana molt complicada, tenim un partit des contra el Barça el diumenge a la tarda i després hem de viatjar a Màlaga i jugar un altre molt exigent el dimarts amb la qual cosa contents que hi hagi tants partits tan xulos i tan importants, però ens hem de preparar bé.
Abans de jugar a Màlaga l'últim partit del top 16, els verd i negres jugaran diumenge contra el Barça al Palau Olímpic a les 7 de la tarda en un partit on s'espera un ple absolut.
Gràcies, Xavi. Anem bo. Avui el Barça tanca la fase de grups de la Champions masculina i té tot de cara per fer-ho en la primera posició. Tenen un punt de marge sobre el Magdeburg, després de guanyar la setmana passada a Alemanya, i avui reben el Palau al Pèlister Macedoni, un equip que ja fa setmanes que no té opcions de ser el playoff, però que ve d'aconseguir resultats positius en les últimes setmanes. El Tecnica Rodríguez ha parlat del gran moment que passa al seu equip ara mateix.
Bé, jo crec que estem en un punt molt bo, amb molta confiança, jugadors que van arribar molt bé de forma després de l'Europeu i encara la temps, en el cas de Blas, en el cas de Domen, està fent un mes de febrer i de marxa espectacular i estem disfrutant molt, no?
Estem amb confiança, les victòries em fan sonreure, no? I estem així en aquest moment, portant 37 victòries consecutives. Volem encara mantenir aquesta ratxa, però sabem que tard o temprano en perdrem, no? Però volem fer el més allunyat, el més possible. Avui a tres quarts de nou, aquest Barça per l'Isteres es va acomiadar definitivament de competició europea al freaking Granolles. Va perdre 27 a 29 al Palau d'Esports contra l'Elberon Nurek. Ja no tenia opcions, el conjunt bellesà, per ser als play-offs.
Molt bon dia, gràcies a vosaltres.
Tot preparat per aquestes finals? Sí, les prèvies són complicades, tenim molta feina, però bé, hi ha ganes de ser demà i que tot es desenvolupi en perfectes condicions, no hi hagi lesionats, i que això és el més important, i bé, que surti tot rodó. Ara ja només queda aquest últim dia. Quin balanç en feu des de l'organització d'aquest campionat aquest any?
Bé, han sigut molt positius. Són nou dies de competició d'esports d'equip, que hem fet una fase prèvia, després hem fet quarts, semis i finals. Demà ja és l'últim dia. Balanç molt positiu, perquè aquest any hi ha molt nivell competitiu i molt contents de l'organització com ha anat. Vull dir que estem molt satisfets.
Com de diferent ha estat viure aquests campionats des de l'organització, que viure'ls des de fora, només participant, en edicions anteriors? Sí, això el que passa és que cada 12 anys ens poden organitzar els campionats, perquè són rotatoris, és a dir, organitza cada curs una universitat diferent, i bé, és diferent, quan toca organitzar, com diu la paraula, ho has d'organitzar tot, des de...
des dels temes de comunicació, des d'organització logística, contractació d'àrbitres, vull dir que és molt més intens, i a part tens la feina pròpia de cada curs, que és portar els teus equips a competir també. Vull dir que és un afegit important, però ho hem entomat amb molta responsabilitat, amb ganes, i ha anat molt rodat tot. És veritat que el resultat segurament no és el més important. Ara deies que el nivell ha estat molt alt. Què destacaries d'aquest any en la part esportiva?
En la part esportiva jo, sobretot, vam viure unes semifinals, sobretot de vòlei femení i masculí, molt interessants, perquè hi ha gent de molt nivell de superlliga, i les altres competicions han estat molt competides. Vull dir que no hi ha hagut cap equip que hagi arribat a les finals que hagi sigut senzill. Vull dir que, ostres, ha sigut molt competit,
i bé, cada any sembla que vagi pujant més el nivell de competitivitat i de qualitat dels equips. I pel que fa a la resposta de Vic i d'Osona en general, també s'han disputat algunes competicions a Manresa, què destacaries també de la gent i com s'han acostat aquests campionats universitaris a la població, diríem, a la lucretat i fins i tot a la comarca? Sí, bé, nosaltres estem molt agraïts perquè, diguéssim, vam parlar amb l'Ajuntament de Vic
i vam proposar a Vic ser la seu principal. Per tant, Vic ha esdevingut Vila Universitària, Vila Esportiva Universitària del curs 2026, i ens han acollit molt bé. No ho podíem fer tot a Vic, i ens hem desplaçat també a Manresa, que vam fer la fase prèvia de bàsquet, tant femení com masculí, i després també hem hagut d'utilitzar les instal·lacions del Pujoló, de Taradell,
i del Papall Municipal d'Esports de Manlleu per celebrar-hi la final de futbol sala, perquè encabir-ho tot a dir que en un dia ens ha estat difícil per les instal·lacions esportives que t'he dit. La població, com que és entre setmana costa que vingui...
que vinguin persones a veure-ho, és més l'ambient que creen els mateixos universitaris, perquè estem parlant, per exemple, de la fase prèvia, que tens 7 o 8 equips competint, vull dir que quan uns competeixen els altres s'ho miren i ja es crea un caliu interessant, i també destacar que aquest caliu, sobretot, les competicions de rugby, que a la fase prèvia van ser 16 equips, i va ser una festa de l'esport.
Demà hi ha un parell de finals en què trobem la Universitat de Vic. Quin paper creus que heu fet, també, com a centre? Bé, bueno, la UBIC, som una universitat, la Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya, som una universitat...
considerada una mica més petita pel nombre d'estudiants que tenim. Bé, normalment sempre arribem a un parell o tres de finals de les dotze disciplines que hi ha, i estem satisfets nosaltres. El nostre objectiu, més que guanyar finals, és que els estudiants participin, s'ho passin bé, i ja està. Si guanyem, doncs benvingut sigui.
I vaig acabant. Com d'important és també, ho deia ara, les finals de bàsquet i d'envol es podran veure a la xarxa més que aquests campionats hi hagi retransmissió en directe per també fer-ho conèixer al públic en general. Sí, nosaltres estem molt contents que la xarxa ens doni aquest cop de mà i que visualitzi l'esport universitari.
i esperem fer-ho arribar a tota la població i que conegui els campionats universitaris, que són coneguts a nivell universitari, però potser són més desconeguts la població en general. Jo crec que serà genial la retransmissió al Castell d'en Planes amb el bàsquet, que serà una bona final, i també a la d'en Vol, perquè a la d'en Vol també hi ha molt nivell, des del pavelló de la zoneta...
de Vic i molt contents que ens hagi donat aquest cop de mà i visualitzar l'esport universitari.
Doncs demà, com dèiem, des de dos quarts de nou del matí, les finals de bàsquet, futbol, futbol, sal, amb boli i boli, una mica més tard també les de rugby, com dèiem, i el bàsquet i l'ambol, tant en catòria femenina com masculina, es podrà seguir en directe per qui ho vulgui a la xarxa, més a la plataforma de streaming. N'hem parlat amb el responsable d'esports de la Universitat de Vic, de la UBIC, organitzadora d'aquest any, com dèiem, Ramon Verdaguer. Ramon, moltes gràcies per atendre l'enjoc i que vagi molt bé aquesta última jornada. Molta sort.
Doncs molt bé, moltes gràcies i a vosaltres per donar-nos aquest cop de mà per visualitzar l'esport universitari.
I abans d'acabar, una curiositat amb el repte d'un veí de Muià per a travessar la ruta 66 dels Estats Units corrent, on acudint en Carro Jordi Givert. Com explicàvem a finals de l'estiu passat, l'Enric s'ha proposat travessar la icònica carretera americana per un objectiu solidari, recaptar fons parlela, concretament per la Fundació Miquel Valls, que treballa per fomentar la recerca sobre aquesta malaltia i millorar la qualitat de vida de la gent que la pateix.
Així doncs, ara l'aventura de l'Enric aconsegueix un gran altaveu als Estats Units, passant a formar part de la programació oficial del centenari creada pel mateix Congrés dels Estats Units. L'Associació Centenia del Ruti Físics, que és l'encarregada d'organitzar els actes del centenari de la ruta, ens acaba de nombrar acte oficial d'aquest centenari. Què vol dir això? Això ho ha aprovat el Congrés dels Estats Units, primera,
I segona, que ens dona una volada increïble. Allà es pot donar i sothom sabrà què és això. Així doncs, el repte de l'Enric comença a trepitjar fora als Estats Units quan queda mig any per iniciar aquesta aventura on haurà de recórrer uns 30 quilòmetres diaris durant 5 mesos. Mentrestant, es prepara acompanyat de professionals pels camins i curriols del Moianès. Gràcies, Jordi. Doncs jo torno demà.
Música Música
Coparte menos ropa de noche al amanecer, las horas se hicieron cortas suficientes pa' entender qué más da si besarte es tan fácil. Quería olvidarte, no lo logré, pero casi. Qué más da si besarte es tan fácil. Te sigo en las redes como pan, pa, pa. Y capaz no funcionamos, capaz no fuimos las manos, capaz no fuimos temprano.
Música Música
Bon dia, són les dues. Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell.
Una vuitantena d'Ajuntaments catalans afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics fan front comú per exigir solucions al Govern i al Parlament. Han signat un manifest promogut per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, reclamant a la Generalitat un pla director urbanístic de totes les urbanitzacions que tenen dèficits, així com la reforma de la llei d'urbanisme. Gerard Sabaric, que és el vicepresident de l'Associació de Municipis, i David Boté, presideix la Federació de Municipis.
menys normativa i que sigui més flexible. I això és traslladat amb l'autonomia municipal. Això és molt important per nosaltres perquè els que gestionem el dia a dia, els tècnics que han d'informar i demés, tinguin les eines mínimes per tal de resoldre els problemes reals que els convé als nostres ciutadans. Aquest manifest és molt complet en el sentit que parla de recursos materials, parla de recursos tècnics i parla de recursos legals.
És dimecres 11 de març de 2026 i tenim més titulars. Tres menors ferits, dos d'ells greus, en una explosió durant un experiment a una escola de porqueres al Pla de l'Estany. Sònia Kerr. Els fets han passat al pati de l'escola de l'entorn. Dos menors han estat traslladades a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i el tercer al Trueta, Girona. L'Ajuntament demana no acostar-se a la zona.
La pesta porcina arriba a Barcelona i obliga a tancar permanentment el parc de Collserola a partir de demà. Un porc infectat a Barcelona obligat a prendre la mesura, tot i que veïns i treballadors de la zona podran desplaçar-se. La futura llei de la gent gran supera el primer tràmit al Parlament. El text té per objectiu blindar els drets del col·lectiu, impulsar l'envelliment actiu o reformar el model d'inspecció de residències. La diputada del PSC, Mònica Ríos, destaca alguns dels punts forts.
La garantia de l'atenció continuada integral, així com la prevenció i la seva promoció, amb especial atenció a aquelles persones en situació de dependència o amb manca d'autonomia personal. La garantia de la suficiència econòmica de la gent gran i impulsar la seva inclusió. El govern també ha anunciat que dimarts aprovarà el desplegament de la llei L a Catalunya amb ajudes a dependents extrems.
La línia R3 de Rodalies recupera la circulació de trens 50 dies després de l'accident de Gelida. Avui s'ha reprès el servei entre la Garriga, el Vallès Oriental i Ripoll. Això sí, ho fa amb un servei molt reduït, amb un convoy per hora i sentit. En cultura, Àlex Uller porta al Liceu un Manol Escó traslladat a l'actualitat.
Una dona immigrant víctima de la trata de blanques és la protagonista d'aquest muntatge. La versió de l'òpera de Puigini es podrà veure del 17 de març a l'1 d'abril. Als esports, el Baxi Manresa juga un partit històric, Joan Barberà. El conjunt del Baix es disputa avui a partit únic els vuitens de l'Eurocamp masculina de bàsquet contra el Turk Telecom a les 6 de la tarda després del gran triomf contra el Tenerife del passat camp de setmana. Els bagencs jugaran aquesta eliminatòria a cara o creu a Turquia. I el temps, Luis Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, una situació més aviat calmada, tranquil·la, la que estem tenint aquest dimecres, però sí que hem tornat a despertar amb molts núvols baixos, amb molta boira que teníem aquest matí arrapada a molts indrets de Ponent, de l'Ebre, de la Catalunya Central, les Baix del Prepirineu, també les fondelades de Girona. Gran part d'aquestes boires ja s'han desfet, però estan arribant d'altres núvols per Ponent i pel Pirineu, que immediatament aniran deixant el cel cada vegada
Més emblanquinat, fins i tot més gris. Uns núvols gruixuts que arribaran a afectar gairebé tot el país, però no pas actius. Per tant, molt poca pluja. Deixaran anar alguna de despistada al nord del país, sobretot al Pirineu, també a l'Empordà, ja bàsicament al llarg d'aquesta tarda, o alguna nevedeta al Pirineu per damunt dels 2.000 metres. Mentrestant...
Un ambient que està sent suau. El poc vent que fa, la sensació que dona és també de confort. Pel que fa demà, despertarem una altra vegada amb aquestes boirades a la Catalunya central i Girona i demà aquests núvols s'aniran trencant. Per tant, el dijous acabarà sent una jornada tranquil·la. N'estem pendents a la xarxa? El control de Soival López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr i José Gallardo. Passant quatre minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Una vuitantena d'ajuntaments afectats per urbanitzacions amb dèficits exigeixen al govern un pla director urbanístic, així com la reforma de la llei d'urbanisme. Argumenten una situació de bloqueig legal i financer que impedeix, diuen, solucionar problemes estructurals d'aquestes urbanitzacions. Per això demanen un fons, així com una coordinació institucional per solucionar un problema que, segons diuen, s'arrossega des de ja fa dècades. Judit Vallès.
Segons l'inventari d'urbanitzacions elaborat per la Generalitat el 2015, més de 700 es presentaven dèficits urbanístics, una situació que en comptes de millorar s'ha vist agreujada durant els últims anys. És per això que els alcaldes dels 80 municipis han reclamat al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius en les urbanitzacions que pateixen dèficits estructurals.
Ho han fet amb un manifest impulsat per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Així ho han explicat el vicepresident de l'associació, Gerard Sabaric, i el president de la federació, David Bote. Menys normativa i que sigui més flexible. I això és traslladat amb l'autonomia municipal. Això és molt important per nosaltres.
perquè els que gestionem el dia a dia, els tècnics que han d'informar i de més, tinguin unes eines mínimes per tal de resoldre els problemes reals que els convé als nostres ciutadans. Aquest manifest és molt complet en el sentit que parla de recursos materials, parla de recursos tècnics i parla de recursos legals.
La principal demanda és la redacció d'un pla director urbanístic que sigui l'eina per garantir uns criteris clars i la modificació també de la llei d'urbanisme. A més, reclamen un fons que permeti la destinació de recursos als ajuntaments i la coordinació institucional. El Maresme, sense abriar de Vallalta, s'ha convertit en un dels motors per reivindicar la reforma d'aquestes urbanitzacions. La població resident en aquestes zones representa un 65% de tot el poble i fa anys que el consistori reclama canvis amb urgència. Mataró, Ràdio Lluís Martínez.
Castellà d'Índies és una de les cinc urbanitzacions que té Sant Sabrià de Vallalta. El nucli data dels anys 60 i té un miler de parcel·les que, com la resta, arrossega mancances en matèria d'infraestructures bàsiques. No té clavegaram, ni enllumenat públic...
Les línies elèctriques no estan soterrades i encara hi ha carrers sense asfaltar o en mal estat. És un exemple paradigmàtic que afecta a desenes de municipis catalans. Se les coneix com a urbanitzacions no recepcionades i això vol dir que els ajuntaments no poden assumir el seu manteniment. La llei ho prohibeix si abans els veïns no s'ocupen de fer i pagar les obres necessàries d'aquests serveis. Albert Pla és l'alcalde de Sant Sabrià de Vallalta
Això vol dir que ens surten unes quotes de 40-50.000 euros per parcel·lista. És la normativa que hi ha de la Generalitat, és el que hem de fer i tirar endavant, perquè és així a dia d'avui, però sí que és cert que ens trobem una realitat socioeconòmica que no encaixa amb aquesta solució. Al Maresme, 22 dels 30 municipis tenen urbanitzacions no recepcionades. Notícies en xarxa
És un dels titulars de la jornada. Tres menors han resultat ferits en una escola de porqueres al Pla de l'Estany en una explosió durant un experiment de química al pati del centre. Es tracta d'alumnes de quart de primària i ni a dos han estat greu que han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Banyoles Televisió, Miriam Martín.
Una explosió durant un experiment de classe ha deixat tres alumnes de quart de l'escola a l'entorn de porqueres ferits greus després de patir diverses cremades. L'incident s'ha produït al pati de l'escola on mig grup de classe estaven realitzant aquest experiment de ciències en el que barrejaven alcohol amb altres substàncies. Avui l'experiment ha sortit malament i els tres alumnes més propers a l'explosió han patit cremades de diversa gravetat. Ho explica Jordi Jiménez, cap territorial del Servei d'Emergències Mèdiques a Girona.
El pacient que estava més greu tenia una extensió que era més distribuïda per tot el cos i per això és un dels motius pel qual l'hem traslladat directament a una unitat de gramats. L'altre tenia una afectació menys extensa però que també podien ser ferides potencialment greus tenint la traslladat a Vall d'Hebron i el que estava més lleu tenia menys extensió i de menys profunditat.
Des del SEM i els serveis d'educació s'ha activat el suport psicològic per atendre tant el professor com a la resta d'alumnes, com així també a les famílies. Un altre dels titulars de la jornada, i l'hem sabut fa molt pocs minuts, és l'anunci que ha fet el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, de la detecció d'un nou porc sengla positiu amb pesta porcina africana a Barcelona. Això ha obligat a tancar el parc natural de Collserola permanentment, i no només a les nits, com s'havia fet fins ara.
En declaracions des del Parlament, el titular d'Agricultura ha avançat que demà es tancaran tots els accessos al parc. Hordeig ha demanat calma i ha assegurat que els veïns i els treballadors de la zona sí que podran desplaçar-s'hi. A partir de demà treballarem amb una resolució al Departament d'Agricultura, per tant, d'estendre totes les restriccions d'accés al medi natural, a tota la zona zero, com sabien,
i ampliarem ja tot el parc natural de Collserola. Són 18 municipis. Calma amb les persones que viuen i treballen al parc natural. La gent podrà anar als negocis, als equipaments, les parades del transport públic. Per tant, això ja saben que no hi haurà problema, però evidentment hi haurà un tancament a l'accés al medi natural des de tots els barris que donen el parc natural.
Ja són 18 els municipis on s'han trobat senglars amb el brot i que estan dins de la zona del risc. D'altra banda, Hortetge ha valorat que l'entrada del virus a la zona del parc que toca Barcelona era esperable i que els experts treballen el parc de manera global.
Maite Polo, bon dia.
Bon dia. La lluita contra l'edatisme i la discriminació per gènere són eixos centrals de la nova llei que també vol garantir drets com l'habitatge, l'autonomia, la suficiència econòmica, la soledat no volguda i la participació d'aquest col·lectiu en tots els aspectes de la seva vida. Grans problemes de la gent gran que ha numerat la diputada Mònica Ríos García del PSC Units per Avançar, que ha hagut de substituir la consellera de Drets Socials que ha marxat de forma inesperada per una qüestió personal.
La garantia de l'atenció continuada i integral, així com la prevenció i la seva promoció, amb especial atenció a aquelles persones en situació de dependència o amb manca d'autonomia personal. La garantia de la suficiència econòmica de la gent gran per tal d'evitar situacions d'exclusió social i impulsar la seva inclusió.
Des de l'oposició, Junts per Catalunya ha qualificat la llei de la gent gran d'engany. Glòria Freixa i Vilardell. No pot ser que amb fons propis de la Generalitat haguem de fer front a la dependència, perquè això vol dir uns sols més baixos pels nostres metges, uns sols més baixos pels nostres mestres, menys hospitals, menys trens i menys escoles. Els comuns esperen que no sigui una maniobra de maquillatge per part del govern de Salvador Illa per tapar les mancances de l'atenció a les persones grans.
Una de les impulsores de la llei és la Fundació Ferrer i Guàrdia. La seva presidenta, Hongria Penedero, ha destacat des de la xarxa el canvi de perspectiva que implica aquesta norma. Se'ls tracta com a subjectes actius i no passius. Llavors, és essencial que es vindui des d'aquesta llei el dret a decidir sobre la seva pròpia vida i, sobretot, que es promoui un envelliment actiu.
Hongria Panadero ha posat un exemple molt gràfic. Cap persona hauria de veure's obligada a tornar a amagar la seva identitat sexual si al final de la seva etapa vital ha d'ingressar en una residència. I anunci important avui al Parlament perquè el govern aprovarà dimarts que ve el desplegament de la llei de l'ELA a Catalunya. Serà amb ajudes a dependents extrems. Ho ha anunciat el president Salvador Illa a la sessió de control al Parlament.
Correspon ara a les comunitats autònomes desplegar aquests beneficis. Catalunya és de les primeres que ho farà. I dimarts vinent el conseller executiu portarem un recret per poder desplegar aquests ajuts i a partir del mateix dimecres a la setmana que ve es podran ja demanar aquests ajuts per part de les persones afectades, que a Catalunya, segons les dades que disposem, són al voltant d'unes 200 persones. Catalunya serà una de les primeres autonomies a desplegar la llei que va aprovar al Congrés dels Diputats.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la implementació d'una nova eina per lluitar contra els discursos d'odi als entorns digitals. Serà un mecanisme que permetrà detectar els comentaris i converses que incitin o propaguin aquests continguts i forma part del paquet de cinc mesures que acompanyaran la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. Pedro Sánchez ha fet l'anunci en la inauguració del primer fòrum contra els delictes d'odi en els entorns digitals, on ha assegurat que cada dia circulen per les xarxes socials més de 1.300 missatges d'odi, i els delictes vinculats a aquesta xacra han crescut un 40% en només 10 anys a Espanya. Per combatre-la, el president espanyol ha destacat que el sistema, batejat com odio, huella de l'odio i la polarització, quantificarà i farà públic l'impacte d'aquests continguts perquè els ciutadans siguin conscients de quines plataformes no els combaten.
El objetivo, por tanto, es muy claro, es sacar el odio de la sombra, hacerlo visible, exigir responsabilidades a quienes no actúan. Si me permitís, como diría Giselle Pellicot, hagamos que aquí también la vergüenza cambie de bando.
Por eso, el entorno digital no puede ser un espacio sin reglas y a partir de ahora creo que las redes sociales tendrán que rendir cuentas públicamente por cada contenido de odio que permitan. Odio dependrà de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia.
No deixem de parlar de la joventut perquè en 5 anys ha pujat el nombre de joves barcelonins que viu amb els seus pares, ja que s'ha encarit un 20% la despesa destinada a habitatge. Són dades de l'enquesta municipal de joventut de Barcelona que adverteix que un 30% del jovent de la capital ha tingut problemes per pagar l'habitatge en el darrer any. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Malgrat que els joves de Barcelona cobren més que fa 5 anys i treballen amb menys precarietat laboral, són més els que encara viuen amb els seus pares per necessitat. Un 18% dels joves d'entre 25 a 34 anys. De fet, el 40% encara no s'ha emancipat perquè han de pagar una mitjana de 1.000 euros per viure sols a la capital catalana, un 20% més que ara fa 5 anys. Javier Rodríguez, comissionat de joventut, però destaca el got mig ple.
La mitjana de despesa passa d'uns 900 euros a uns 1.000 euros de mitjana, però recordem que els ingressos han passat de 888 a 1.227. Això fa que hi hagi indicadors que han millorat, sobretot l'indicador de qui ha necessitat ajuda familiar per al cas de donar suport a la situació habitacional. Tot i així veiem que la xifra és més elevada del que ens agradaria.
D'altra banda, en la darrera dècada s'ha reduït a la meitat el nombre de joves de Barcelona que tenen el català com a llengua habitual. Són prop d'un 18%, més que un 30% ni el parla. La xarxa de comunicació local.
A Catalunya tenim tot tipus de butaques i a totes ens hi emocionem. Aquest 21 de març, omplim les fins que no quedi cap butaca buida. 21 de març, cap butaca buida. Més informació a capbotacabuida.cat What is jazz? Vine a descobrir què és el jazz a Terrassa. Del 6 al 27 de març, prop de 60 activitats al 45è festival Jazz Terrassa.
Figures internacionals, talent de casa i noves veus per a un jazz en constant evolució. Diversitat i llibertat creativa en un festival diferent, trencador i atrevit. Més informació a jazzterrassa.org. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Passa un minut d'un quart de tres i entrem en matèria política. Esquerra demana al president Salvador Illa que es desempellegui del PSOE i que compleixi amb l'IRPF per tenir pressupostos. El president assegura que honorarà l'acord i demana als republicans que aprovin els comptes tal com va fer el PSC quan era l'oposició.
Bon dia. Ni Esquerra Republicana ni el president volen sentir-se pressionats per l'altra part per acordar els pressupostos. El cap república al Parlament, Josep Maria Jové, li exigit a Illa que deixi anar el llaç del PSOE i compleixi ja amb l'IRPF. I és veritat, sí, que hem avançat, també en matèria de finançament, però quan hem reclamat la concreció en la recaptació de l'IRPF com a primer pas per l'assoliment de la sobirania fiscal, aleshores tot s'ha agitat.
Perquè com parlem de vències en sobirania, tal i com teníem signat, aleshores ha pres enllaç de sempre que arrossega el PSC, la seva dependència del PSOE. El president Illa ha dit que no és amic de les pressions i li ha recordat a Jovec que el PSC va aprovar els pressupostos quan era a l'oposició. Faré honor i compliré els acords els que vaig signar amb vostès, alguns d'ells difícils, alguns d'ells exigents, però quan ho signem ho complirem. I torno a estendre la mà, jo no soc amic de pressionar ningú ni tampoc de deixar-me pressionar.
Junts ha reclamat una cimera del govern amb els partits per abordar efectes de la guerra a l'Orient Mitjà a Catalunya. I el president s'hi ha compromès a celebrar-la, si pot ser aquesta setmana mateix.
Una trobada que arriba en plena crisi energètica. L'Agència Internacional de l'Energia està ultimant un alliberament històric de reserves de petroli per intentar que es rebaixin els preus als carburants. Si la iniciativa tira endavant, Espanya alliberaria 12 dies de reserves, l'equivalent al 2% del total de la mesura. Avui, el preu del barril d'abril es manté a l'entorn dels 90 dòlars. És un augment del 2% respecte de les últimes hores, però queda lluny dels 117 dòlars de fa uns dies.
En clau política, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, rectifica i assegura que el compromís dels 27 és amb el dret internacional de manera central. Això després d'haver dit dilluns que la Unió ja no pot confiar en el sistema basat en regles sobre el terreny. L'ofensiva se centra en l'estret d'Hormuz, on els Estats Units afirmen haver destruït una quinzena de vaixells iranians. De la seva banda, Israel ha intensificat els bombardejos sobre el Líban i ha causat almenys 10 morts.
La línia R3 de Rodalies ha tornat avui a una certa normalitat després del tall total arran de l'accident de Gelida. Concretament, ha recuperat el servei entre la Garriga, el Vallès Oriental i Ripoll. Això sí, amb servei molt reduït, amb un convoi per hora i sentit, cosa que ha generat malestar entre els usuaris i també part de les institucions. Ràdio Silenci, Jordi Roig.
Gairebé dos mesos després que s'aturés tota la xarxa de rodalies per revisar l'estat de les infraestructures, la Línia 3 ha repès el seu servei de manera parcial entre la Garriga i Ripoll, tenint en compte que el tram surts segueix sense circulació encara per les obres de desdoblament. Malgrat que funcionen alguns trens en amb dos sentits, Renfe manté el servei alternatiu d'autobusos, una situació que genera malestar als usuaris i ajuntaments afectats. Una de les portaveus de la plataforma per què no ens fotin el tren, Carme Melchon, considera que tot plegat és un greuge.
que el que volem és que l'ADIF es posi ja a eliminar totes les limitacions temporals de velocitat famoses, perquè és excessiu el temps que estan tardant per resoldre aquest tema, i perquè és una línia que ja està prou castigada i amb una freqüència prou baixa, com perquè hem estat els darrers a obrir.
Actualment hi ha menys trens i limitació de velocitat per les obres de millora que DIF està fent a la infraestructura. I això ha fet que molts usuaris avui a la Garriga seguissin optant per l'autobús alternatiu, tenint en compte que el servei de l'R3 és una incògnita. Encara en relació a la mobilitat ferroviària, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha celebrat l'impuls al futur eix transversal ferroviari de Catalunya, que us ho explicàvem ahir. En declaracions a la xarxa, Talarn reclama, però, que també es tinguin en compte les mancances actuals en la mobilitat aponent.
Ara portem 15 dies amb moltes manganxes a l'ARL4, com deia fa un moment, i també, per exemple, millorar encara més les freqüències amb la mitjana distància, que és un ús molt habitual a Lleida, els abans cap a Barcelona. Ara sí que hi ha hagut un augment, i això crec que és de valorar positivament, i d'altra banda aquesta manca d'inversions, que crec que és evident, sobretot perquè les velocitats del tren ara mateix són molt baixes justament pels problemes que tenim a la via.
L'Eix connectarà Lleida i Girona passant per Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. L'inici d'obres està previst cap al 2030. Doncs no deixem la mobilitat, però en aquest cas per carretera, perquè el Servei Català de Trànsit tallarà els accessos a la C-16 a nord per evitar el col·lapse que pateix la ciutat de Berga cada divendres a la tarda. El dispositiu començarà el dia 20 de març, això és la setmana vinent, i s'allargarà fins al final de la temporada d'esquí. Televisió del Berguedà, Héctor Aranda.
El pla preveu tallar totes les incorporacions en sentit túnel del cadí que hi ha al nord de la ciutat de Berga per obligar els conductors a continuar per la C16 i evitar que entrin a la trama urbana. Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit. Preveiem quatre accions concretes amb diferents punts per evitar els moviments cap al nord. O sigui, que la gent que entri no pugui sortir cap al nord i hagi de tornar cap al sud a buscar el nus del sud, el que és l'entrada sud, no?,
per poder llavors incorporar-se a la cua de la C16, és a dir, hauran de fer cua a la C16. A més dels talls a les incorporacions i a la carretera Vella de Cercs, també s'informarà les plataformes digitals perquè els navegadors adverteixin d'aquells talls, per dissuadir els conductors que vulguin buscar dreceres alternatives. I és moment per la cultura.
Que avui arrenquem amb òpera perquè una dona immigrant víctima de l'explotació és la protagonista del muntatge de Manol Esco que Àlex Uller porta al Liceu. El director artístic trasllada l'òpera de Puigini a l'actualitat. La versió es podrà veure del 17 de març a l'1 d'abril. David Navarro, bon dia.
Bon dia. El muntatge de Manon Lescó a terra a Barcelona anys després d'haver-se estrenat a Munic, però amb el repartiment original. Asmik Grigorian interpreta a la Manon, una dona immigrant que entra il·legalment a Europa a la recerca d'una vida millor. Aquí troba l'amor a la figura del jove de Grier, el tenor nord-americà Joshua Guerrero, però a la vegada l'abús i l'explotació. Una estació d'autobusos, un club de ballarines de Poldens o un centre d'internament d'estrangers es succeeixen a escena davant la presència omnipresent de la paraula love.
La versió permet, com ha explicat Asmik Grigorian, apropar la història al públic contemporani. L'habilitat d'Àlex de portar la història al més aprop possible per fer-la comprensible per a la gent d'avui. I penso que això és el més important a l'òpera de l'actualitat, perquè si volem continuar tenint una audiència necessitem fer-la créixer.
La Soprano també ha destacat que el muntatge reivindica el dret de les dones a viure les seves vides sense haver de pensar constantment en els altres. A Tarragona avui s'ha presentat la programació de la Primavera Literària, que ho enguany compta de moment amb una cinquantena d'activitats.
Aquesta serà una d'això especial, ja que coincideix amb el 90 aniversari de l'escriptora Olga Xinax. El Dia Mundial de la Poesia donarà el tret de sortida amb activitats i cicles per a tots els públics que proposen els diversos i actius agents literaris de la ciutat. I com a Colofó hi haurà la gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha fet una proclama per incentivar la lectura davant el context actual que viu la societat.
perquè accedir a la lectura i llegir genera un pensament crític i un esperit crític. I avui en dia necessitem molt que la gent llegeixi i que la gent pugui accedir a la lectura, que pugui exercir aquest dret fonamental. Tota la programació d'aquesta Primavera Literària es pot consultar a la pàgina web de Tarragona Cultura. I un moment per als esports.
Amb en Joan Barberà, molt bon dia, Joan. El Baxi Manresa juga avui un partit històric. Bon dia, Marta. El conjunt del Baix es disputa els vuitens de final de l'Eurocam masculina de bàsquet contra el Tour Telecom a partir de les 6 de la tarda. Els bagencs disputaran aquesta eliminatòria a Caixa o Faixa, Carocreu, a Turquia, per intentar classificar-se per als quarts de final de la competició continental. Ens informa, des de Ràdio Sallent, el Jordi Givert.
No és un partit més. Tant els jugadors com l'entitat i afició expliquen que aquesta eliminatòria europea, partit únic, és especial pel club manresat. Diego Campó comentava en la roda de premsa prèvia al partit que l'equip està preparat per competir. No podem dir que és un partit més.
Porque no es así. A veces decimos que es un partido normal. No, es un partido especial. Pero un partido especial que lo vamos a afrontar de una manera normal, pero en nuestro estilo. Nuestro estilo es prepararnos lo mejor posible. Nuestro estilo es competir con nuestra identidad. Un partit especial per molts jugadors, alguns com Agustín Ubal o Gustav Knudsen, perquè serà el primer partit d'aquesta magnitud en una eliminatòria europea. I d'altres, com Pierre Uriola, per disputar-lo amb la samarreta del Baxi Manresa.
Molt especial, perquè al final jo a Manresa és el club on vaig sortir, on va començar la meva carrera esportiva. Llavors el fet de poder jugar a una eliminatòria com aquesta significa moltíssim. Em sento orgullós d'estar aquí, d'intentar ajudar els companys, d'intentar passar aquesta eliminatòria.
I ojalá, ojalá, ho puguem fer. Jo confio, confio en que podem fer un bon partit, confio en que l'equip arriba en un bon moment. El partit serà a les 6 de la tarda i es juga en un context internacional marcat per la guerra. Cal tenir present que Turquia comparteix frontera amb l'Iran i amb Líbia, països implicats en la guerra del pròxim Orient. De fet, durant el conflicte, alguns míssils han estat destruïts sobre territori turc.
Gràcies, Jordi Givert. Des de Ràdio Sallena, en futbol al Barça, haurà de guanyar el Newcastle la setmana que ve al Camp Nou per accedir als quarts de final de la Champions. Ahir empata un gol. El gol del conjunt Blaurenal va fer de penal la minyamal en el temps de descompte. La tornada decisiva dimecres vinent a 3 quarts de 7 de la tarda. I avui, a les 9 de la nit, al Manchester City de Pep Guardia a la visita al Real Madrid en el partit d'anada dels vuitens de final.
També en futbol, avui Tone i Hospitalet es veuen les cares. Partit pendent de la jornada número 24 de la Tercera Federació. El maig començarà a les 4 de la tarda. Gràcies, Joan Barberà, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més notícies. Fins ara.
La xarxa de comunicació local.
La igualtat real és un dret i és el nostre compromís. La Diputació de Barcelona i els municipis de la demarcació fem polítiques feministes. Per garantir drets. Per eliminar desigualtats. Per construir ciutats i pobles igualitaris. Per avançar cap a una societat més justa. Actitud feminista és passar a l'acció i és el nostre compromís. Fem possible la igualtat. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona.
Enbaladits, l'espai on la Montse Balada i els seus amics ens enllacen amb la poesia infantil. Hola, Enbaladits, sóc la Montse Balada i, com sempre creem en aquest programa, durant uns minuts ens unirem en l'aventura de llegir en veu alta poesia infantil. Us donem la benvinguda a l'Enbaladits.
Un misteri. Què té a veure jugar amb les peces del Lego i escriure un poema? Escolteu, que ara ho descobrirem. Hola, sóc el Pol Freixa Costa. Vaig a terça de primària de l'Escola Mare de Déu del Carme del Col·letxe. El poema que he escollit es diu Lego i ho ha escrit Carles Cano. He escollit aquest poema perquè m'agrada jugar amb Lego.
Lego. Un xiquet jugant amb un Lego. És un poeta buscant un poema. A voltes s'obren paraules o peces de dos. A altres no hi ha manera de trobar un arraigol esdruix. Les paraules groges són millors que les verdes per a comptar deserts o construir camells. Però amb les verdes es pot dir un bosc, muntar un acerc o alçar una palmera.
Res de tot això es pot fer amb les paraules blaves, que tan mateix són necessàries per als poemes tristes i per a fer el mar. Un poeta jugant amb les paraules és un xiquet buscant un poema.
Moltíssimes gràcies per recitar aquest poema, Pol. Ara, quan juguem amb les peces del Lego, potser escriurem poemes i aventures. Fins al proper Embaladitz. Adeu! Adeu, Embaladitz! Vols que la teva escola participi a l'Embaladitz? Envia'ns un correu electrònic
En Baladits és una idea de Montse Balada produïda per Canal Blau FM per la xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts a tres.
Notícies en xarxa a migdia. En Marta Perdell. Una vuitantena d'ajuntaments catalans afectats per urbanitzacions amb dèficits fan front comú per exigir solucions al govern i al Parlament. Han signat un manifest on reclamen a la Generalitat un pla director urbanístic de totes les urbanitzacions amb dèficits, així com la reforma de la llei d'urbanisme. Gerard Sabarí, que és el vicepresident de l'Associació de Municipis, i David Boté, presideix la Federació de Municipis de Catalunya.
menys normativa i que sigui més flexible. I això és traslladat amb l'autonomia municipal. Això és molt important per nosaltres perquè els que gestionem el dia a dia, els tècnics que han d'informar i demés, tinguin les eines mínimes per tal de resoldre els problemes reals que els convé als nostres ciutadans. Aquest manifest és molt complet en el sentit que parla de recursos materials, parla de recursos tècnics i parla de recursos legals.
És dimecres 11 de març de 2026 i tenim més titulars. Tres menors ferits, dos d'ells greus en una explosió en un experiment a una escola de porqueres al Pla de l'Estany. Sònia Kerr. Els fets han passat al pati de l'escola de l'entorn. Dos menors han estat traslladades a l'Hospital Valdebron de Barcelona i el tercer al Trueta a Girona. L'Ajuntament demana no acostar-se a la zona.
La pesta porcina africana arriba a Barcelona i obliga a tancar permanentment el parc de Collserola a partir de demà. Un porc infectat a Barcelona ha obligat a prendre la mesura, tot i que veïns i treballadors de la zona podran desplaçar-se. La futura llei de la gent gran supera el primer tràmit al Parlament. El text té per objectiu blindar els drets del col·lectiu, impulsar l'envelliment actiu i reformar el model d'inspecció de residències. La diputada del PSC, Mònica Ríos, destaca alguns dels punts forts.
La garantia de l'atenció continuada integral, així com la prevenció i la seva promoció, amb especial atenció a aquelles persones en situació de dependència o amb manca d'autonomia personal. La garantia de la suficiència econòmica de la gent gran i impulsar la seva inclusió. El govern també ha anunciat que dimarts aprovarà el desplegament de la llei L a Catalunya amb ajudes a dependents extrems.
La línia R3 de Rodalies recupera la circulació de tren 50 dies després de l'accident de Gelida. Avui s'ha reprès el servei entre la Garriga, el Vallès Oriental i Ripoll. Això sí, ho fa amb un servei molt reduït. En cultura, Àlex Uller porta al Liceu Manol Escó traslladat a l'actualitat. Una dona immigrant víctima de l'explotació és la protagonista del muntatge. La versió de l'òpera de Puiggini es podrà veure del 17 de març a l'1 d'abril.
Als esports, el Vaximant Resa juga un partit històric. Joan Barberà. El conjunt del Vaxes disputa avui a partit únic als vuitens de final de l'Eurocamp masculina de bàsquet contra el Tour Telecom a les 6 de la tarda. Els Vaxenys juguen aquesta eliminatòria a cara o creu a Turquia. I al temps, Lluís Míl Pérez, bon dia.
Bon dia, una situació més aviat calmada, tranquil·la, la que estem tenint aquest dimecres, però sí que hem tornat a despertar amb molts núvols baixos, amb molta boira, que teníem aquest matí arrapada a molts indrets de Ponent de l'Ebre, de la Catalunya Central, les Baix del Prepirineu, també les Fondelades de Girona. Gran part d'aquestes boires...
Ja s'han desfet, però estan arribant d'altres núvols per Ponent i pel Pirineu que immediatament aniran deixant el cel cada vegada més emblanquinat, fins i tot més gris. Uns núvols gruixuts que arribaran a afectar gairebé tot el país, però no pas actius. Per tant, molt poca pluja. Deixaran anar alguna de despistada al nord del país, sobretot al Pirineu, també a l'Empordà...
ja bàsicament al llarg d'aquesta tarda, o alguna nevedeta al Pirineu per damunt dels 2.000 metres. Mentrestant, un ambient que està sent suau. El poc vent que fa, la sensació que dona és també de confort. Pel que fa demà, despertarem una altra vegada amb aquestes boirades a la Catalunya central i Girona, i demà aquests núvols s'aniran trencant. Per tant, el dijous acabarà sent una jornada tranquil·la. N'estem pendents a la xarxa? El control de Soivan López a la redacció i coordinació Sonia Kerr i José Gallardo. Passen gairebé 4 minuts a dos quarts de 3.
Notícies en xarxa, edició migdia. 80 ajuntaments afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics exigeixen al govern un pla director i la reforma de la llei d'urbanisme. Argumenten una situació de bloqueig legal i financer que impedeix solucionar problemes estructurals. Per això demanen un fons, així com una coordinació institucional per solucionar un problema que, segons anunciant, s'arrossega des de fa dècades. Judit Vallès.
Segons l'inventari d'urbanitzacions elaborat per la Generalitat el 2015, més de 700 es presentaven dèficits urbanístics, una situació que en comptes de millorar s'ha vist agreujada durant els últims anys. És per això que els alcaldes dels 80 municipis han reclamat al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius en les urbanitzacions que pateixen dèficits estructurals.
Ho han fet amb un manifest impulsat per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Així ho han explicat el vicepresident de l'associació, Gerard Sabaric, i el president de la Federació, David Bote. Menys normativa i que sigui més flexible. Això és traslladat amb l'autonomia municipal. Això és molt important per nosaltres.
perquè els que gestionem el dia a dia, els tècnics que han d'informar i de més, tinguin unes eines mínimes per tal de resoldre els problemes reals que els convé als nostres ciutadans. Aquest manifest és molt complet en el sentit que parla de recursos materials, parla de recursos tècnics i parla de recursos legals.
La principal demanda és la redacció d'un pla director urbanístic que sigui l'eina per garantir uns criteris clars i la modificació també de la llei d'urbanisme. A més, reclamen un fons que permeti la destinació de recursos als ajuntaments i la coordinació institucional. Des de l'Ajuntament de Palafolls, al Maresme, esperen que aquest front comú serveixi per desencallar aquesta reivindicació i que les urbanitzacions disposin dels serveis necessaris per al veïnat. Ràdio Palafolls, Melina Morilla.
L'acte ha comptat amb la presentació de la iniciativa i una lectura del manifest, on diversos municipis catalans, entre ells Palafolls, denuncien la crisi estructural que pateixen les urbanitzacions amb mancances urbanístiques o pendents de recepció oficial. Francesc Alemanya, alcalde del municipi, explica que esperen que la presentació serveixi per tirar endavant aquesta reclamació i que aviat les urbanitzacions continuen els serveis necessaris per a la població.
El que es demana des dels ajuntaments afectats per aquesta problemàtica de les urbanitzacions és ajuda a la Generalitat per tal que des d'un punt de vista jurídic es creïn les eines necessàries per poder desenrocar una situació que fa impossible que un ajuntament se la pugui solucionar.
Durant la sessió s'han posat sobre la taula experiències municipals per conèixer casos concrets i quines són les seves dificultats tècniques, jurídiques i econòmiques a banda de l'impacte que té la situació a la ciutadania.
Tres menors han resultat ferits en una escola de porqueres. El Pla de l'Estany ha estat en una explosió durant un experiment de química al pati del centre. Es tracta d'alumnes de quarta primària i ni a dos han estat greu que han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Banyoles Televisió, Míriam Martín.
L'explosió durant un experiment de classe ha deixat tres alumnes de quart de l'escola a l'entorn de porqueres ferits greus després de patir diverses cremades. L'incident s'ha produït al pati de l'escola on mig grup de classe estaven realitzant aquest experiment de ciències en el que barrejaven alcohol amb altres substàncies. Avui l'experiment ha sortit malament i els tres alumnes més propers a l'explosió han patit cremades de diversa gravetat. Ho explica Jordi Jiménez, cap territorial del Servei d'Emergències Mèdiques a Girona.
El pacient que estava més greu tenia una extensió que era més distribuïda per tot el cos i per això és un dels motius pel qual l'hem traslladat directament a una unitat de gramats. L'altre tenia una afectació menys extensa però que també podien ser ferides potencialment greus també en la traslladat a Vall d'Hebron i el que estava més lleu tenia menys extensió i de menys profunditat.
Des del SEM i als serveis d'educació s'ha activat el suport psicològic per atendre tant el professor com a la resta d'alumnes, com així també a les famílies. I un altre dels titulars destacats del dia és la detecció d'un nou porc sangblac positiu amb pesta porcina africana a Barcelona. Això obliga a tancar el parc natural de Collserola permanentment, i no només a les nits, com s'havia fet fins ara. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha fet l'anunci.
Ja són 18 els municipis on s'han trobat cengles amb el brot i que estan dins de la zona del risc. En declaracions des del Parlament, volíem dir, el titular d'agricultura ha avançat que demà es tancaran tots els accessos al parc, però Ordeig ha demanat calma i ha assegurat que els veïns i els treballadors de la zona sí que podran desplaçar-se.
A partir de demà treballarem amb una resolució al Departament d'Agricultura, per tant, d'estendre totes les restriccions d'accés al medi natural, a tota la zona zero, com sabien, i ampliarem ja tot el parc natural de Collserola. Són 18 municipis. Calma amb les persones que viuen i treballen al parc natural. La gent podrà anar als negocis, als equipaments, les parades del transport públic...
Per tant, això ja saben que no hi haurà problema, però, evidentment, hi haurà un tancament a l'accés al medi natural des de tots els barris que donen el parc natural. I seguim al Parlament perquè la proposició de la nova llei de la gent gran anirà endavant després de passar avui per la cambra. La norma vol blindar els drets del col·lectiu, combatre estereotips o millorar els serveis. La majoria ha votat en contra de l'esmena a la totalitat de Vox, però, tot i això, els grups han estat crítics amb el govern de Salvador Illa, entre d'altres motius pel malfuncionament de la llei de la dependència. Maida Polo, bon dia.
Bon dia. La lluita contra l'edatisme i la discriminació per gènere són eixos centrals de la nova llei que també vol garantir drets com l'habitatge, l'autonomia, la suficiència econòmica, la soledat no volguda i la participació d'aquest col·lectiu en tots els aspectes de la seva vida. Grans problemes de la gent gran que ha numerat la diputada Mònica Ríos García del PSC Units per Avançar, que ha hagut de substituir la consellera de Drets Socials que ha marxat de forma inesperada per una qüestió personal.
La garantia de l'atenció continuada i integral, així com la prevenció i la seva promoció, amb especial atenció a aquelles persones en situació de dependència o amb manca d'autonomia personal. La garantia de la suficiència econòmica de la gent gran per tal d'evitar situacions d'exclusió social i impulsar la seva inclusió.
Des de l'oposició, Junts per Catalunya ha qualificat la llei de la gent gran d'engany. Glòria Freixa i Vilardell. No pot ser que amb fons propis de la Generalitat haguem de fer front a la dependència, perquè això vol dir uns sous més baixos pels nostres metges, uns sous més baixos pels nostres mestres, menys hospitals, menys trens i menys escoles. Els comuns esperen que no sigui una maniobra de maquillatge per part del govern de Salvador Illa per tapar les mancances de l'atenció a les persones grans.
Hi ha encara més mesures importants pel sector de la dependència que ens arriben des del Parlament, ja que el govern aprovarà dimarts vinent el desplegament de la llei L a Catalunya amb ajudes a dependents extrems. Ho ha anunciat el president Salvador Illa a l'ascensió de control. Correspon ara a les comunidades autònomes desplegar aquests beneficis. Catalunya és de les primeres que ho farà.
i dimarts vinent el conseller executiu portarem un recret per poder desplegar aquests ajuts i a partir del mateix dimecres a la setmana que ve es podran ja demanar aquests ajuts per part de les persones afectades, que a Catalunya, segons les dades que disposem, són al voltant d'unes 200 persones.
Catalunya serà una de les primeres autonomies a desplegar la llei que va aprovar el Congrés dels Diputats. També a la Cambra Catalana, la nova llei del taxi ha superat l'esmena a la totalitat que havia presentat Vox i que ha estat rebutjada. D'aquesta manera, el text continuarà la seva tramitació. Escolteu els diputats Montse Ortiz, de Junts, i Lluís Mijolet, dels Comuns.
Defensem que hi ha una situació que cal ordenar. El context actual genera un conflicte que la normativa vigent no resol i, per tant, tenim el deure d'afrontar-lo. No acceptarem falsos autònoms ni dependències econòmiques encobertes ni models de negoci que traslladin tots els riscos a qui condueix i tota la capacitat de decisió, en canvi, a qui controla l'algoritme. La iniciativa reconeix el taxi com a servei econòmic d'interès general i limita les BTC com un servei privat amb un paper complementari.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la implementació d'una nova eina per lluitar contra els discursos d'odi als entorns digitals. Serà un mecanisme que permetrà detectar els comentaris i converses que incitin o propaguin aquests continguts i forma part del paquet de cinc mesures que acompanyaran la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta.
El objetivo, por tanto, es muy claro, es sacar el odio de la sombra, hacerlo visible, exigir responsabilidades a quienes no actúan. Si me permitís, como diría Giselle Pellicot, hagamos que aquí también la vergüenza cambie de bando.
Por eso, el entorno digital no puede ser un espacio sin reglas y a partir de ahora creo que las redes sociales tendrán que rendir cuentas públicamente por cada contenido de odio que permitan. Odio dependrà de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia. Entitats del món educatiu i social reclamen millores per l'etapa del 0 als 3 anys. Es manifestaran aquest dissabte a Barcelona per exigir la gratuïtat del cicle i que es dignifiquin les condicions de les treballadores. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. La Plataforma 03 reivindica millores en l'educació durant els primers anys de la infància. Són una vintena d'entitats educatives, socials i sindicals que des de fa un any s'han unit per reclamar més recursos per l'atenció als infants. També demanen unificar els diferents criteris de gestió que hi ha arreu del territori i millorar les condicions salarials de les treballadores. Àlex Colmenares és portaveu de la Plataforma 03.
Hi ha reivindicacions clares com la baixada de ràtios, un decret absolutament obsolet, un infrafinançament, unes condicions laborals indignes, per dir-ho d'alguna manera, arreu de Catalunya. Vull dir, no pot ser que una treballadora d'Hostalets de Balanyà i una treballadora de Barcelona tinguin unes condicions salarials, econòmiques i de calendari tan diverses.
El col·lectiu es desmarca de les vagues de docents de la setmana vinent perquè volen centrar les reivindicacions específicament en aquesta etapa i reclamen a la Generalitat ser presents a la taula de treball que han anunciat. Dissabte al matí es manifestaran a Barcelona des de Correus fins al Parlament de Catalunya.
I hem de passar també per l'Urgell, perquè la Diputació de Lleida destinarà 3 milions i mig d'euros a fomentar l'habitatge en municipis amb risc de despoblament, uns ajuts que permeten comprar, rehabilitar o millorar edificis i que s'han presentat a l'Avança i Forno, els municipis referents a la creació d'habitatge públic.
L'objectiu és el finançament per l'adquisició, construcció, rehabilitació i millora d'edificacions residencials públiques per destinar-les a la població local o a nova població en règim de lloguer per convertir-les en primera residència. Agustí Jiménez, vicepresident de la Diputació de Lleida, destaca l'esforç en aquesta línia d'actuació.
La línia, que és la del foment de l'habitatge, que és dels més importants, hem arribat a fer, amb més de 3,5 milions d'euros, 44 immobles, 44 pisos, dintre 33 municipis. Una mica la dispersitat, una mica comarcal i territorial, en la qual ha pogut arribar la Diputació de Lleida amb aquesta planificació.
La presentació d'aquesta segona convocatòria ha estat a terme al municipi de l'Avança i Fornols, concretament a Sorribes de l'Avança, pel fet d'haver estat un referent en la creació d'habitatge públic, ja que compta amb un parc municipal de 18 pisos.
Tres quarts de tres entrem en matèria política. Esquerra demana al president Illa que es desempellegui del PSOE i compleixi amb l'IRPF per tenir pressupostos. El president assegura que honorarà aquest acord i demana als republicans que aprovin els comptes tal com ja va fer el PSC quan era l'oposició. Ha estat a la sessió de control al Parlament. Mont Carvajal, bon dia.
I és veritat, sí, que hem avançat, també en matèria de finançament, però quan hem reclamat la concreció en la recaptació de l'IRPF com a primer pas per assoliment de la sobirania fiscal, aleshores tot s'ha agitat.
Perquè com parlem de vències en sobirania, tal i com teníem signat, aleshores ha pres enllaç de sempre que arrossega el PSC, la seva dependència del PSOE. El president Illa ha dit que no és amic de les pressions i li ha recordat a Jové que el PSC va aprovar els pressupostos quan era a l'oposició. Faré honor i compliré els acords que vaig signar amb vostès, alguns drets difícils, alguns drets exigents, però quan ho signem ho complirem. I torno a estendre la mà. Jo no soc amic de pressionar ningú ni tampoc de deixar-me pressionar.
Junts ha reclamat una cimera del govern amb els partits per abordar efectes de la guerra a l'Orient Mitjà de Catalunya. I el president s'ha compromès a celebrar-la, si pot ser aquesta setmana mateix.
Una trobada que arriba en plena crisi energètica. L'Agència Internacional de l'Energia està ultimant un alliberament històric de reserves de petroli per intentar que rebaixin els preus dels carburants. Si la iniciativa tira endavant, Espanya alliberaria 12 dies de reserves, l'equivalent al 2% del total de la mesura. Avui el preu del barril del Bren es manté a l'entorn dels 90 dòlars. És un augment del 2% respecte de les últimes hores, però queda lluny dels 117 dòlars de fa uns dies.
I davant d'aquest panorama, les associacions de transport es reuneixen avui per consensuar una llista de mesures que traslladaran al govern central per fer front a aquests efectes. Els transportistes adverteixen que la cadena logística de distribució està en risc i xifren de 100 milions el sobrecost que les empreses pateixen aquests dies al conjunt d'Espanya.
Per revertir la situació, els professionals del sector proposen dues mesures ja recollides a l'escut social que es va desplegar al començament de la guerra d'Ucraïna. Carlos Folky és el president de Fenedismer, la Federació d'Associacions de Transport.
En primer lloc, que la Comissió Nacional del Mercat i la Competència intervingui i controli els preus de les benzineres, i en segon lloc, la bonificació de 20 cèntims per llitre de combustible, com ja es va fer a la Guerra d'Ucrània, que va ser molt efectiva i que seria imprescindible que s'adoptés ja.
En el cas dels transportistes catalans, els costos han pujat al 30%. I en clau política pel que fa al conflicte, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, rectifica i assegura que el compromís dels 27 és amb el dret internacional. Això després d'haver dit dilluns que la Unió ja no pot confiar en el sistema basat en regles. Sobre el terreny, l'ofensiva se centra en l'estret d'Hormuz, on els Estats Units afirmen haver destruït una quinzena de vaixells iranians. De la seva banda, Israel ha intensificat els bombardejos sobre el Líban i ha causat almenys 10 morts.
Gràcies.
La línia R3 de Rodalies ha tornat avui a una certa normalitat després del tall total arran de l'accident de Gelida. Concretament, ha recuperat el servei entre la Garriga, el Vallès Oriental i Ripoll. Això sí, només amb un convoi per hora i sentit. Ràdio Silenci, Jordi Roig. Gairebé dos mesos després que s'aturés tota la xarxa de Rodalies per revisar l'estat de les infraestructures, la línia R3 ha repès el seu servei de manera parcial entre la Garriga i Ripoll, tenint en compte que el tram sotsegueix sense circulació encara per les obres de desdoblament.
Malgrat que funcionen alguns trens en amb dos sentits, Renfe manté el servei alternatiu d'autobusos, una situació que genera malestar als usuaris i ajuntaments afectats. Una de les portaveus de la plataforma, per què no ens fotin el tren, Carme Melchon, considera que tot plegat és un greuge. El que volem és que l'ADIF es posi ja a eliminar totes les limitacions temporals de velocitat famoses, perquè és excessiu.
el temps que estan tardant per resoldre aquest tema i perquè és una línia que ja està prou castigada i amb una freqüència prou baixa com perquè hem estat els darrers a obrir. Actualment hi ha menys trens i limitació de velocitat per les obres de millora que DIF està fent a la infraestructura i això ha fet que molts usuaris avui a la Garriga seguissin optant per l'autobús alternatiu tenint en compte que el servei de l'R3 és una incògnita.
Encara en mobilitat, el col·lectiu Provegaria Penedès celebra que el govern vulgui complir amb la seva paraula d'actualitzar el projecte de l'eix transversal ferroviari. Des de l'entitat feia temps que reclamaven aquesta infraestructura. En ràdio Vilafranca, Goretti Martínez. Jordi Cullàs, president de Provegaria Penedès, afirma que amb l'eix transversal ferroviari al segle XXI arriba el trànsit ferroviari de Catalunya.
Ahir va començar el segle XXI pel trànsit ferroviari a Catalunya. Fins ara hem estat i encara estem amb totes les eines del segle XX. Aquestes eines se'ns han fet petites, per tant, ara és el moment en què es posen totes les cartes sobre la taula.
Cullà s'explica que des de les quatre comarques de la vagaria Penedès animen el govern a accelerar per fer de l'eix transversal ferroviari una realitat. Des de l'entitat, però, remarquen que la mobilitat al Penedès està greument compromesa, agreujada per la crisi de Rodalies, i per això demanen millores immediates que donin resposta a les necessitats de la població i de les empreses. I és moment per la cultura.
Arrenquem amb òpera perquè una dona immigrant víctima de l'explotació és la protagonista del muntatge de Manol Esco que Àlex Uller porta al Liceu. El director artístic trasllada a l'òpera de Puigini a l'actualitat es podrà veure del 17 de març a l'1 d'abril. David Navarro, bon dia.
Bon dia. El muntatge de Manon Lesco a terra a Barcelona anys després d'haver-se estrenat a Munic però amb el repartiment original. Asmik Grigorian interpreta a la Manon, una dona immigrant que entra il·legalment a Europa a la recerca d'una vida millor. Aquí troba l'amor a la figura del jove de Grier, el tenor nord-americà Joshua Guerrero, però a la vegada l'abús i l'explotació. Una estació d'autobusos, un club de ballarines de Poldens o un centre d'internament d'estrangers succeeixen a escena davant la presència omnipresent de la paraula love.
La versió permet, com ha explicat Asmik Grigorian, apropar la història al públic contemporani. L'habilitat d'Àlex de portar la història al més aprop possible per fer-la comprensible per a la gent d'avui. I penso que això és el més important a l'òpera de l'actualitat, perquè si volem continuar tenint una audiència necessitem fer-la créixer.
La Soprano també ha destacat que el muntatge reivindica el dret de les dones a viure les seves vides sense haver de pensar constantment en els altres.
Un autèntic pulmó cultural, així ha definit Terrassa el ministre de Cultura en la seva visita institucional a la ciutat aquest matí. Ernest Hurtasun ha pogut conèixer les particularitats de la seu dègara, del Festival de Jazz i de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals. Hurtasun ha més aprofitat per fer referència a un projecte molt important per a la cocapital del Vallès Occidental. Ràdio Municipal de Terrassa, Carme Contreras, Francesc.
El ministre s'ha mostrat segur de les potencialitats de la candidatura de les esglésies de Sant Pere a Patrimoni de la Humanitat. Una joia patrimonial única, ha dit. Nosaltres no seleccionem les candidatures, nosaltres aquí fem d'àrbida, són les comunitats autònomes les que decideixen el marc del Consell del Patrimoni. El que sí que fem, i això l'he volgut traslladar a l'alcalde,
és prestar tota l'assistència tècnica necessària per les candidatures. I per tant, aquesta, que és una candidatura molt, molt, molt potent, tindrà tot el recolzament tècnic necessari per part del Ministeri de Cultura i, evidentment, això sí, és la generalitat en el marc del Consell de Patrimoni del que ha de fer l'impuls.
En aquest moment s'està treballant amb les seus episcopals del Mediterrani, València, Barcelona, Tarragona i Empúries per crear una aliança amb més força. La visita institucional del ministre de Cultura, Terrassa, ha començat a l'Ajuntament on ha signat el llibre d'honor de la ciutat. I arriben els esports.
que ens porta Joan Barberà. Bon dia, Joan. El Baxi Manresa juga avui un partit històric. Bon dia, Marta. El conjunt del Baix es disputa als vuitens de final de l'Eurocam masculina de bàsquet contra el Tour Telecom. Serà a partir de les 6 de la tarda, després del gran triomf contra el Tenerife del passat cap de setmana. Els bagencs juguen aquesta eliminatòria a caixa o faixa a Turquia per intentar classificar-se per als quarts de final de la competició continental.
I demà a Vic es juguen les finals dels campionats de Catalunya universitaris, tant en el món del bàsquet com en el vol. Unes finals que es podran seguir en directe a la xarxa Més. El responsable del servei d'esports de la Universitat de Vic és Ramon Verdaguer. Nosaltres estem molt contents que la xarxa ens doni aquest cop de mà i que visualitzi l'esport universitari.
i esperem fer-ho arribar a tota la població i que coneguin els campions universitaris, que són coneguts a nivell universitari, però potser són més desconeguts la població en general. Jo crec que serà genial la retransmissió al Castell d'en Planes amb el bàsquet, que serà una bona final, i també a la d'en Vol, perquè a la d'en Vol també hi ha molt nivell, des del moment de la zoneta de...
de Vic i, bueno, molt contents que ens hagi donat aquest cop de mà i visualitzar l'esport universitari. En futbol, Toni, l'Hospitalet es veu en les cares avui. Partit pendent de la jornada número 24 de la Tercera Federació. El Nou TV, Marcel Puig.
Amb un partit menys, l'Hospitalet es troba a sisem 37 punts... i amb la possibilitat de tornar a entrar a la zona de play-off... s'hi puntua el camp d'Altona. Els quadribarrats, en canvi, tenen 33 punts, es troben en novena posició... i si aconsegueixen la victòria es quedarien tan sols... a dos punts d'entrar a la zona de promoció d'ascens. L'equip Tonec té aquest objectiu entre cella i cella... i des del canvi d'entrenador, cada jornada hi és més a prop. Aquest cap de setmana van superar el Vic en el derbi us Tonec per 2 a 1. Sabem, però, que li venia una setmana de competició realment complicada...
Ho comentava el tècnic Raül Paget després del partit. Teníem que dosificar una miqueta els jugadors i demés, i probablement durant la setmana tampoc molts canvis, però sí que hi haurà alguns canvis puntuals a l'equip, perquè ens arriba l'Hospi, arriba el perdat, dos equips que estan amunt, i que, bueno, que hem de fer-ho molt bé per quan el partit. Tot és a l'Hospi, un equip que serà molt complicat, perquè al final...
Com jo dic, és una mica el Barça, el Madrid de la categoria, que a vegades sense estar bé et pot guanyar, perquè té moltes indivabilitats i et pot posar el gol en qualsevol moment, però jo crec que ara, aquesta setmana, tenim el repte de veure a què volem jugar la resta de temporada, amb aquest partit. De moment el primer ho vam treure molt bé i el dimecres anirem a portar totes a Pellospi.
El municipal de Tona acollirà a les 4 de la tarda aquest partit entre Tona i l'Hospitalet, que decidirà si els barcelonins tornen a la zona de play-off o si, en canvi, en queden fora i la Unió Esportiva Tona se'ls acosta a només un punt. I a la Champions ahir el Barça va empatar a 1 al camp del Neu Kassel, per tant, haurà de guanyar la setmana que ve al Camp Nou per accedir als quarts de final de la màxima competició continental. Gràcies, Joan Barberà, per l'última hora dels esports.
Una mica més de 3 minuts i arribem ja a les 3. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem demà, com sempre, a les 2. Bona tarda. Notícies en xarxa. Edició migdia. La xarxa de comunicació local.
La boira m'atrapa, jo sóc de barra, el xerri em pressa't a partir. Em poso en coveta, baixem la persiana que hi fa que et xaval per aquí. Amb el propi línic, amb totes les sies, això no és la classe dels ànecs. Treuem la mirada, l'agrada o demana, la casa a la bomba es prepara.
Desintegrar-se amb cada nota d'aquest riff. Ressonant entre nosaltres, allunyant-nos del desastre. Tenim la cadera full carregada i més de mil hores d'esví. Diuen les veus autoritzades, serà una batalla d'estils. S'apropa i enviu amunt o assassí, això no és la classe dels ànecs. Creu amb la mirada, l'agrada o demana, la casa, la bomba es prepara. Creu els veus.
Sento els anys desintegrar-se en cada nota d'aquest riff, ressonant entre nosaltres, allunyant-nos.
Fins demà!
Entro en un tunel estrany, a la dreta hi ha el bany on espera un xaman. Jura que hi té la veritat, jura el sol per al bo i també pel malvat. Sento els alts desintegrar-se amb cada nota d'aquest riff.
Resona entre nosaltres, allunyant-nos del desastre. Sento els anys desintegrar-se a cada noix.
La xarxa de comunicació local Notícies en xarxa
Bona tarda, són les tres, us parla Marce Roura. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat la detecció d'un nou port senglar positiu amb pesta porcina africana a Barcelona que obliga a tancar el parc natural de Collserola permanentment i no només les nits, tal com s'havia fet fins al moment. El titular d'Agricultura ho ha avançat, ha avançat que demà es tancaran tots els accessos al parc i ha assegurat que els veïns i treballadors de la zona podran desplaçar-se.
i ampliarem ja tot el parc natural de Collserola. Són 18 municipis. Calma amb les persones que viuen i treballen al parc natural. La gent podrà anar als negocis, als equipaments, les parades del transport públic. Per tant, això ja saben que no hi haurà problema, però evidentment hi haurà un tancament a l'accés al medi natural des de tots els barris que donen el parc natural. Ja són 18 els municipis on s'han trobat senglars amb el brot i que estan dins de la zona del risc.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la implementació d'una nova eina per lluitar contra els discursos d'odi als entorns digitals. Serà un mecanisme que permetrà detectar els comentaris i les converses que incitin o propaguin aquests continguts i forma part del paquet de 5 mesures que acompanyarà la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys.
El objetivo, por tanto, es muy claro, es sacar el odio de la sombra, hacerlo visible, exigir responsabilidades a quienes no actúan. Si me permitís, como diría Giselle Penicot, hagamos que aquí también la vergüenza cambie de bando.
I tres menors ferits, dos d'ells greus, en una explosió durant un experiment en una escola de porqueres al Pla de l'Estany. Els fets han passat al pati de l'escola de l'entorn. Dos menors han estat traslladades a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i el tercer, al Truet, a Girona. L'Ajuntament demana no acostar-se a aquesta zona.
I la proposició de la nova llei de la gent grana anirà endavant després de passar avui pel Parlament. La norma vol blindar els drets del col·lectiu, combatre estereotips i millorar els serveis. La majoria del cambra ha votat en contra de l'esmena a la totalitat de Vox, però tot i això els grups han estat crítics amb el govern de Salvador Illà, entre altres motius pel malfuncionament, diuen, de la llei de la dependència.
I avui s'ha presentat la programació de la Primavera Literaria 2026 a Tarragona, que en guany compta amb una cinquantena d'activitats. Aquesta serà una edició especial, ja que coincideix amb el 90è aniversari de l'escriptora Olga Xirinax. El Dia Mundial de la Poesia donarà el tret de sortida amb activitats i cicles per a tots els públics que proposen els diversos i actius agents literaris de la ciutat. D'aquí una hora, més notícies en Xerxa.
Notícies en xarxa.
El govern de Torredambarra aposta per la incorporació del municipi a l'associació per l'impuls metropolità del Camp de Tarragona. Abans, però, volen traslladar la proposta i parlar-ho amb els grups municipals que hi ha l'oposició. L'alcalde Balepino explica que des de la Diputació estan dirigint l'estratègia conjunta amb l'associació i ha afegit que vol traslladar aquest debat, com dèiem, a l'oposició.
Penseu que jo, a més a més, com a diputat, soc el responsable de dirigir l'estratègia de la implantació. I, per tant, estic ara organitzant aquesta estratègia i, com a alcalde, crec que hi ha un debat que tenia amb l'oposició i que el tindrem i que és una oportunitat que, tal com estan fent els municipis del voltant, crec que no ens podem desconnectar d'això.
però que hem de tenir aquest debat i el tindrem el més aviat possible quan presentem aquesta proposta des del govern. L'Associació per a l'Impuls Metropolità la van constituir set municipis i d'altres de la zona del Baix Gaià ja han manifestat la seva voluntat d'unir-s'hi. L'Ajuntament de Torredembarra farà millores a l'entorn dels Horts de Caldània per facilitar-hi l'accés
i protegir els cultius. El projecte ja està en fase de contractació i la intenció és que les obres es puguin fer després de l'estiu. L'Ajuntament reforça els tractaments per controlar la processionària del PI en els espais públics. En els terrenys privats, l'Ajuntament demana la col·laboració ciutadana per garantir la seguretat de tota la població.
Recordem que els operaris estan asfaltant avui dimecres al carrer Filadors. Per aquest motiu, durant tot el dia no es podrà entrar ni sortir de l'aparcament. A més, demà dijous, divendres i dilluns de la setmana vinent s'asfaltarà també als carrers Embalat i Rodes. El centre d'estudi Siní Valdemàs està preparant la setena edició del llibre de receptes dels ranxets.
La nova edició, la setena, és revisada, incorporarà un capítol nou dedicat a la cuina festiva. La intenció és presentar-lo pels vols de Sant Jordi. La presidenta del centre d'estudis, Inigis Qual, ha parlat d'aquest procés d'edició.
Està a punt d'entrar a impremta una nova versió dels Ranchets, una nova edició, la setena, que incorpora un grup de receptes noves, està tot revisat, estèticament serà diferent, i incorpora un capítol de la cuina festiva, que en edicions anteriors no l'havíem tingut en compte.
El llibre dels ranxets és un compendi de receptes tradicionals de Torre d'en Parra. N'hi ha moltes de marineres, però també de pagès. És el resultat d'un treball col·lectiu que va veure la llum l'any 1985. La Torre Camina reprèn les sortides aquesta setmana després d'anul·lar les darreres excursions a causa de la policia.
Demà dijous s'anirà caminant al Pont del Diable i divendres es visitaran els bunkers de la Mora. Avui repassarem com és habitual altres notícies al Baix Gaia i en clau territorial. I en esports parlarem del Torredambarra Basket Club, que va aconseguir una ajustada victòria el passat cap de setmana contra el Carme per 69 a 72.
El partit corresponia a la jornada 19 de la primera territorial masculina i va destacar per ser molt igualat en tots els quarts. Són les notícies destacades aquest dimecres 11 de març a l'edició i producció en Josep Sánchez i qui us parlem, Anna Plassa i Raquel Martínez.
El govern de Torredambarra aposta per la incorporació del municipi a l'associació per l'impuls metropolità del Camp de Tarragona. Abans, però, volen traslladar la proposta i parlar-ho amb els grups municipals que hi ha a l'oposició. L'associació va néixer el passat mes d'octubre i ara fa un mes va presentar el seu full de ruta que es fonamenta en sis línies estratègiques i es concreta en 115 projectes a desplegar.
Entre els reptes que recull l'estratègia metropolitana hi ha la transició energètica, l'habitatge i el transport. L'alcalde Vale Pino ha explicat en una entrevista a la Casa de la Vila que des de la Diputació ha estat dirigint l'estratègia conjunta amb l'associació i afegit que vol traslladar el debat a l'oposició per veure si Torre d'en Barra s'hi acaba sumant.
Penseu que jo, a més a més, com a diputat, soc el responsable de dirigir l'estratègia de la implantació. I, per tant, estic ara organitzant aquesta estratègia i, com a alcalde, crec que hi ha un debat que teníem l'oposició i que el tindrem.
i que és una oportunitat que, tal com estan fent els municipis del voltant, crec que no ens podem desconnectar d'això, però que hem de tenir aquest debat i el tindrem el més aviat possible quan presentem aquesta proposta des del govern.
Pino es mostra partidari d'incorporar-se a aquesta associació i està convençut que aquesta adhesió acabarà materialitzant-se tard o d'hora. Considera que la creació d'una àrea metropolitana al camp de Tarragona permetrà oferir millors serveis a la ciutadania. Tinc una comissió bilatana precisament amb l'associació. Per començar a donar forma a algunes coses, està tot arrencant, celebrem que cada vegada hi hagi més municipis,
i amb aquesta filosofia que, units, serem més forts i podrem donar millor servei a la nostra ciutadania de tot l'entorn. Des del partit majoritari al govern de Torredembarra, Esquerra Republicana, el primer tinent d'alcaldia, en Raül García, veu amb bons ulls la creació d'un ens metropolità i ho considera una bona oportunitat per millorar alguns serveis com la mobilitat.
No volem que sigui una organització per ocupar cadires, sinó que tingui una incidència important en el territori. Hi ha projectes molt importants com el tram-camp o aspectes de mobilitat i de sobretot comunicació en tema de transport públic i demés, que és molt interessant i veurem que es veu amb bons ulls d'entrada i amb atents a veure del que ens aporta, però evidentment
Que el territori s'organitzi, vulgui treballar conjuntament aquests aspectes, com t'he comentat, de mobilitat, de transport i de més, crec que és una gran oportunitat i ens hi trobaran de cara amb això i amb la mà estesa, com no pot ser d'una altra manera.
També es mostren partidaris d'aquesta adhesió des de Junts per Torredembarra. Amb tot, el regidor Javier Suárez assenyala que ha de quedar ben clar quin serà el paper de Torredembarra tenint en compte la seva capitalitat al Baix Gaià. Com a proposta no em sembla malament, crec que pot ser interessant, però és molt important saber quan acudim a aquest tipus d'enys supramunicipals, per dir-ho d'alguna manera, què anem a fer, quin és el paper que tindrà Torredembarra dintre d'aquesta àrea, futura àrea metropolitana al camp de Tarragona o de Tarragona.
que no sabem bé com es dirà, però crec que aquí és on hem de posar el focus. Sí, però parlem-ne. Quin és el paper de Torre d'en Barra? Torre d'en Barra ja està prop de tenir 20.000 habitants, ja no és un poblet, per tant, el pes d'un municipi de costa com el de la Torre ja ha de ser, i hem de tenir clar quins són els objectius d'acudir a aquesta cita.
L'Associació per a l'Impuls Metropolità la van constituir set municipis, Tarragona, Reus, Cambril, Salou, Valls, Constantí i La Canonja. Però hi ha alguns altres que han anunciat la seva intenció de sumar-s'hi. És el cas dels Pallaresos i de tres municipis del Baix Gaià, Altafulla, Alcallà i Creixell.
L'Ajuntament de Torredembarra farà millores a l'entorn dels horts de Caldània per facilitar-hi l'accés i protegir els cultius. El projecte ja està en fase de contractació i la intenció és que les obres es puguin fer després de l'estiu. La regidora de Sostenibilitat, Angi Muñoz, ho ha anunciat a l'espai L'Eco del Caià, del programa Baix Gai al Dia. Ha explicat que s'habilitarà una zona d'aparcament i s'arreglarà el camí d'accés. A més, es posarà una tanca al voltant de tot el perímetre per evitar els furs i preservar els horts.
Reurbanitzarem l'entrada perquè no hi hagi tots aquells socavons, totes aquelles imperfeccions del terreny. També arreglarem tot el que és el perímetre exterior perquè no s'hi pugui colar ningú i que ells també estiguin més tranquils. També el que farem serà el perímetratge
dels horts que ja estava previst per l'any passat, però vam veure que aquest any ho podíem treure tot i llavors els vam demanar paciència per fer el projecte tot conjunt. D'altra banda, la regidora ha assegurat que en pocs dies es farà pública l'adjudicació dels horts, que quedaven buits. En total s'aturgaran 17 parcel·les per un període de 4 anys prorrogable durant un any més. Muñoz ha assegurat que el procés s'endarrerit una mica pel canvi del programa de gestió administrativa de l'Ajuntament.
Si no és aquesta setmana que ve, segurament serà la següent, però vull dir, ja es realitzarà l'adjudicació. Esperem que no hi hagi moltes persones escloses i que, clar, la finalitat dels horts és, ja vam rebaixar, no sé si recordeu, per exemple, temes com quants anys un havia d'estar empadronat al municipi per poder optar amb un hort, per poder-ho obrir. El que passa és que, bueno, vull dir, s'han de complir un requisit.
A Caldània hi ha 57 horts ecològics d'entre 50 i 60 metres quadrats, la majoria ocupats per persones jubilades.
L'Ajuntament de Torredembarra reforça els tractaments per controlar la processionària del PI en els espais públics. En els terrenys privats, l'Ajuntament demana la col·laboració ciutadana per garantir la seguretat de tota la població. L'Ajuntament va iniciar a l'octubre els tractaments per controlar aquesta plaga en diversos espais públics del municipi.
Ara aquests dies estan duent a terme novament tractaments fitosanitaris per reforçar la prevenció i controlar la presència de la processionària. El cicle biològic d'aquest insecte fa que amb l'augment de les temperatures les erugues abandonin els nius, els pins i baixin en filera fins a terra per completar el seu desenvolupament.
Pel que fa a les zones amb pins situades en terrenys privats, els propietaris tenen la responsabilitat de dur a terme els tractaments preventius i correctius necessaris per evitar la propagació de la processionària. La regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz, ha destacat que gestionar riscos com la processionària és un repte que cal abordar de manera compartida
entre l'Ajuntament i la ciutadania per minimitzar-ne l'impacte. També recomanen evitar el contacte amb les erugues, ja que els seus pèls urticans poden causar irritacions i reaccions al·lèrgiques. Si es passeja per zones amb pins, s'ha de vigilar especialment les mascotes per evitar que entrin en contacte amb aquests cucs. Davant de qualsevol afectació de salut derivada del contacte amb la processionària, recomanen acudir a un centre mèdic o veterinari, segons el cas.
Els operaris estan asfaltant avui dimecres el carrer Filadors, per això durant tot el dia no es podrà entrar ni sortir de l'aparcament. A més, a medijous, divendres i dilluns de la setmana vinent també es faran treballs d'asfaltat als carrers de l'entorn. Concretament s'intervindrà als carrers en balat i rodes que són perpendiculars a Filadors. Això obligarà a tallar el trànsit en aquestes dues vies mentre que a Filadors ja s'haurà restablert la circulació.
Durant el cap de setmana no es treballarà i, per tant, es podrà circular amb normalitat en tot aquell entorn. Tot plegat s'emmarca en el procés de reforma del carrer Filadors, que ja està a punt de culminar. S'han renovat les voreres per fer-les més amples i pacificar el trànsit. El projecte ha comptat amb un pressupost de 437.000 euros que s'han finançat en gran part amb els diners del pla impulsiv de la Diputació de Tarragona.
D'altra banda, el carrer Sant Clemente recupera ja el sentit de circulació que tenia abans de les obres.
El centre d'estudi Sinival de Mas està preparant la setena edició del llibre de receptes dels ranxets. Aquest volum, publicat inicialment el 1985, s'ha convertit en el llibre més venut de l'entitat. La nova edició és revisada i incorporarà un capítol nou dedicat a la cuina festiva. La intenció és presentar-lo pels vols de Sant Jordi.
Inicialment, el centre d'estudi s'havia plantejat que el llibre sortís del mercat coincidint amb la mostra dels ranxets, que es farà diumenge de la setmana vinent, el 22 de març, però vam veure que no hi arribaven a temps. Per això s'han donat unes setmanes més de marge amb la vista posada en Sant Jordi. La presidenta del centre d'estudis, Iris Gual, ha explicat a una a la torre que es tracta d'una versió revisada i actualitzada que incorpora novetats.
Està a punt d'entrar a impremta una nova versió dels ranchets, o bé, una nova edició, la setena, que incorpora un grup de receptes noves, bé, està tot revisat, estèticament serà diferent, i incorpora un capítol de la cuina festiva, que bé, doncs que en edicions anteriors no l'havíem tingut en compte.
El llibre dels ranxets és un compendi de receptes tradicionals de Torredembarra. N'hi ha moltes de marineres, però també de pagès. És el resultat d'un treball col·lectiu que va veure la llum per primer cop l'any 1985. Des de llavors se n'han fet sis edicions i múltiples republicacions. Josep Bargalló, vocal del Centre d'Estudis, afirma que és el best-seller de l'entitat, que la gent encara el demana i que, per això, s'han decidit a fer-ne la setena edició. És la setena edició...
però que a les sis edicions anteriors en algun cas hi ha hagut reimpressions d'alguna d'aquestes edicions. Per tant, és un llibre de nivell local que s'ha venut més i és un llibre que a més a més el reeditem, perquè també és un llibre que des que el tenim exaurit que n'hem tingut moltes peticions. I ara, com deia l'Iris, hi ha un disseny nou, més actualitzat, hi ha una nova versió...
Aquest volum també s'ha concebut com un homenatge a tots els autors que van treballar en fer possible la primera edició, buscant, recuperant i consensuant receptes. El nom de tots apareixerà a la portada.
Perquè, per una banda, tenim els que ja no hi són, que són el Josep Gual, la Maria Gual i la Núria Pujol. Aquests tres no hi són. Després, que per diversos motius s'han anat despenjant, per dir-ho així, del centre d'estudis, també hi hauria la Marian Benllimitjana, la Francina Rianbau i la Rosalia Gràs. I després, els dos que quedem, som l'Albert Pujol i jo...
que són els que hem fet aquesta nova versió, aquesta nova revisió de tot el treball fet abans. Més enllà de la renovació del disseny, el llibre incorporarà un nou capítol específic per a la cuina dels dies de festa, que també inclourà receptes dolces.
quan es feia una festa hi havia dos tipus de menjar. Els pescadors feien una sarsuela, per Sant Joan, una sarsuela d'aquestes de cara i ulls, o bé el pollastre rostit, o les patates fredes a l'estiu, o bé, diferents receptes d'aquestes. I també hi hem posat alguna de dolç.
En paral·lel, el Centre d'Estudis ja està treballant en l'edició del pròxim recull de treballs amb articles de recerca relacionats amb Torre d'Embarra. El d'enguany serà el número 24. La Torre Camina reprèn les sortides aquesta setmana després d'anul·lar les darreres excursions a causa de la pluja. Dijous visitaran el Pont del Diable i divendres els búnquers de la Mora. Totes dues sortides tenen una durada prevista de 3 hores. La primera...
Serà dijous, se sortirà des de l'estació de tren de Torredambarra. Han quedat a les 8.40 per agafar el tren de les 8.50 amb destinació a Tarragona. Tenen previst recórrer uns 10 quilòmetres. Jesús Castellà serà un dels guies de la sortida.
Cogemos el tren i, una vegada a Tarragona, comencem a caminar fins al Pont del Diable, per allargar-la una mica més, perquè, si no, quan fem un divendres, sortim de darrere de Joan XXIII, deixem els cotxes allà i tal. Però, en aquest cas, quan fem la llarga els dijous, sortim directament des de l'estació.
Bé, el mateix, és plana, no té més dificultat, l'últim tram es puja una mica, però que la pot fer tothom, que no té cap mena d'inconvenient. I després tornarem per Sant Pere i Sant Pau per no repetir el camí cap a l'estació una altra vegada.
La segona cita, en aquest cas, la de la Torre Camina Light, serà divendres a les 8.50 al cap de Torre d'Embarra. Des d'allí s'aniran vehicles particulars fins a l'estació d'Altafulla. La ruta de 4 quilòmetres i d'intensitat lleu anirà fins als refugis de la Mora. N'ha donat els detalls el programa Baix Gai i Esports amb Adó Canyelles. És també molt amena. Somos per entremedio de la desembolcadura del Gallà i tot. I després ve l'últim tramo, que és un poc de cuesta
Esa se ha hecho en otras ocasiones y súper chula. Solo es la subida, que hay una subida por una pendiente bastante fuerte. Es forta, però com que es llarga, vas fent, vas fent, no sube aixins de petal, sinó, no, es pot fer tranquil·lament. Y después para bajar bajamos por los campings y la escuela de idiomas y llegamos hasta otra mitad, la estación de tren d'Altafulla.
Recordem que participar a les sortides de la Torre Camines, lliure i gratuït. S'ha de portar roba i calçata a còmode, esmorzar, aigua i la targeta sanitària.
La Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha donat el vistiplau a la idea de l'Ajuntament d'Altafulla de renaturalitzar el passeig de botigues de mar en els seus extrems i ja ha encarregat el projecte per fer-ho.
En una reunió celebrada l'octubre a Madrid, el consistori va presentar a costes un avantprojecte on es parlava d'una intervenció extensa al litoral del Tafollenc per fer-lo més resilient als temporals i al canvi climàtic. A partir d'aquella proposta, ara s'està redactant el projecte definitiu per intervenir als dos extrems del passeig. Tant a plaça del Consolat com a l'altra punta tocada al Club Marítim es posarà un paviment més permeable i tou.
En declaració en Saltafulla Ràdio, la cua alcaldessa Alba Muntada s'ha mostrat satisfetes que Costes hagi assumit aquesta proposta. Estem contents que l'avantprojecte que vam fer en el seu dia continuï endavant amb la redacció d'aquest projecte i a veure si aviat pot volar la llum i després es pugui convertir en una realitat.
El projecte hauria d'estar enllestit en uns sis mesos i les obres podrien començar l'any vinent. L'Ajuntament, però, vol ser present en el procés de redacció i que se'n parli en el comitè de la platja amb experts i els agents implicats en la seva gestió.
Després de la reunió a Madrid també hem parlat amb la direcció de coses de l'estat aquí Tarragona i ens hem manifestat la nostra voluntat de poder participar en el projecte, que se'ns tinguin en compte en la redacció i per poder dir-nos-ho entre tots, perquè si mateix a nosaltres ens agradaria discutir-ho amb el comitè de gestió de platja que tenim aquí a Ciltafulla, on hi ha tots els agents implicats en el litoral i que tothom hi pugui dir la seva.
Més enllà de la renaturalització dels extrems del passeig, el litoral Altafollenc requereix de més intervencions que l'ajudin a fer front a l'augment del nivell del mar i a les anades i vingudes dels sediments. Una qüestió que s'està resolent a mitges amb reposicions de sorra puntuals i que està pendent també de la creació d'un possible espigó submergit que encara es veu lluny en l'horitzó.
I més qüestions, anem a Roda de Barà on el seu alcalde Pere Virgili preveu que el polígon industrial de l'Abanà creixi gràcies al futur enllaç amb l'AP7. El consistori considera que el nou accés a l'autopista facilitarà l'arribada d'empreses i millorarà la connexió logística del municipi.
L'Ajuntament defensa que el nou enllaç es construeixi a prop del polígon per facilitar la connexió amb la xarxa viària i atreure noves empreses. Des del govern local argumenten que una connexió directa evitaria que els camions atrevessin el nucli urbà. L'alcalde confia que el futur enllaç amb l'autopista impulsi el creixement del polígon, tot i que admet que el projecte encara tardarà uns anys a fer-se realitat. N'ha parlat en declaracions a Roda Barà Ràdio.
Això què ens permetria? Això ens permetria a llarg termini, a qui li pertoqui, preveure o poder planificar una ampliació del polígono industrial, perquè volem entendre, i així serà, com un polígono industrial que tingui una via d'accés directe a l'AP7, amb el que representa l'AP7 de transport de mercaderies i de viatgers, creiem que tindrà una demanda de creixement a mig llarg termini.
Virgili ha explicat que si els tràmits segueixen el seu curs, el projecte constructiu podria sortir a exposició pública durant l'estiu i el Ministeri preveu licitar les obres durant el 2027. Aquí intervenen ja companyies, recordem que passa...
per sota en algun tram o molt a prop de la nova línia d'alta tensió de les torres aquestes que s'han desplaçat, que passa per sobre o molt a prop del Consorci d'Aigües de Tarragona, que passa per sobre o molt a prop del gas de ducta, de l'atineroducta. Tot això són informes, informes, informes, informes, el que farà que el termini sigui llarg. Jo no enganyo ningú. L'alcalde reconeix que es tracta d'una infraestructura clau per al futur econòmic de Roda, però encara va per llarg.
Fins demà!
L'Ajuntament de la Pobla de Montornès ha treta licitació al servei de neteja dels equipaments municipals. El preu de sortida del contracte és de 67.600 euros i va inclòs. Les empreses interessades poden presentar ofertes fins al 24 de març. El contracte tindrà una durada d'un any amb la possibilitat de dues pròrrogues fins a un màxim de 3 anys. L'empresa seleccionada s'encarregarà de la neteja de les dependències municipals i de l'escola als emmetllers. La licitació...
es fa per procediment obert simplificat.
Les obres dels túnels del Garraf duraran entre 3 i 4 mesos. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, afirma que el pla alternatiu de transport que s'ha dissenyat està ben dimensionat, però que es millorarà, si cal. Aquestes obres no seran les definitives, però serviran per consolidar i millorar l'estat actual d'una infraestructura molt deteriorada pel pas del temps i la proximitat del mar.
Mentre durin els treballs no s'arribarà a tallar del tot el trànsit ferroviari, però sí que es reduirà substancialment perquè només es podrà circular per via única entre garraf i sitges. Per això s'ha elaborat un pla alternatiu de transport. La consellera ha dit que s'ha treballat de la mà dels ajuntaments i de les plataformes d'usuaris. Ha garantit que no és un pla tancat que s'introduiran millores si es detecten coses que no funcionen.
Són unes obres que no seran les definitives, però sí que impliquen una millora en l'àmbit intern del propi túnel. S'ha dissenyat un pla alternatiu de transport mentre durin aquestes obres, consensuat, dissenyat, parlant amb alcaldes i alcaldesses que poden estar afectats per aquestes obres, per tant, tot el corredor del sud.
i que es mantindrà mentre durin les obres i fins i tot, com saben, en la represa del servei.
Recordem que els usuaris dels regionals hauran de fer transport a Sant Vicenç, on hi haurà autobusos per anar fins al Prat. També hi haurà l'opció d'agafar la R2 Sud, però només hi haurà dos serveis per hora. Per encabir més passatgers, aquests trens circularan en doble composició. A més, hi haurà quatre trens al dia, dos al matí i dos a la tarda, que faran el trajecte directe fins a Barcelona desviats per Vilafranca.
En el cas de Torredambarra, l'Ajuntament ha aconseguit que Plana ofereixi un segon servei al municipi amb l'horari adaptat a les necessitats de les persones que han de ser a Barcelona a primera hora. Se n'estan acabant de concretar els detalls. D'entrada, està previst que el bus surti del passeig Miramar a les 6 del matí i de tornada a dos quarts de set des de Barcelona. El preu per viatge serà de 4 euros. S'està treballant perquè els abonaments es puguin comprar a Torredambarra.
D'altra banda, la consellera de Territori ha comunicat que es plantegen allargar la gratuïtat del servei més enllà d'aquest diumenge. I és que el dia 15 caducaven els abonaments gratuïts que s'han expedit les darreres setmanes pel caos a Rodalies. Paniki ha dit que volen allargar la gratuïtat perquè encara no s'ha recuperat la normalitat del servei.
estem plantejant poder allargar aquesta gratuïtat perquè el compromís era i és que la gratuïtat es mantindria fins que hi hagués el sistema de rodalies en el seu conjunt en funcionament de manera sostinguda. Això a hores d'ara no s'ha produït. La consellera diu que la mesura es concretarà en els pròxims dies perquè s'està dialogant amb el Ministeri i Renfa.
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha obert comportes aquest dimarts per deixar anar 1.400 metres cúbics per segon durant 24 hores. L'objectiu és mobilitzar sediments riu avall i estudiar-ne l'evolució.
Fins aquest dimecres a la tarda, l'organisme de la Conca tindrà equips en posta i del Tebre per comprovar la terbolesa de l'aigua i quantificar quants sediments s'han arrossegat. La d'aquest dimarts és la cinquena crescuda controlada que es fa en el marc de l'estratègia de gestió integral de sediments de la demarcació geogràfica de l'Ebre. Miquel Àngel García Vera és el cap de l'oficina de planificació hidrològica de l'ATXE.
Cada crecida hay nuevas novedades en la monitorización. En esta nos estamos centrando mucho en el embalse de Riva Roja para medir la turbidez y ver esas movilizaciones de sedimentos de qué cantidad son. Y luego tenemos hacia aguas abajo en los puentes, iremos hasta Posta y hasta Vetebre para medir la evolución del tránsito de estos sedimentos y poder ver, cuantificar cómo va ese tránsito.
Tenemos drones tomando imágenes y medidas también de algún equipo de investigación que incluso han venido de Suiza para estudiar la hidratación en los flujos turbulentos como los que tenemos aquí. Y bueno, pues la cosa es que estamos avanzando cada vez más en el conocimiento preciso de estas crecidas.
Per ampliar l'impacte dels sediments que es moguin des de Riba Roja, s'ha coordinat el descens de la cota del pantà amb l'obertura de comportes també des de Maquinensa, per tal d'arrossegar els llots de la riba de l'embassament. L'acció, que ja es va fer l'any passat, es completa també amb l'obertura del pantà de Flix, per tal de completar la crescuda del riu fins al tram final.
El tècnic ha afegit que un dels objectius és analitzar el trànsit dels sediments. Això es fa amb equips de la Confederació Hidrogràfica, on també hi participen investigadors d'universitats.
Prueba piloto en el pueblo de Mequinenza, en la cola del embalse de Riva Roja, que ya se hizo, es continuar con ello. Hay uno también que es el dragado y desplazamiento desde el tramo bajo de Riva Roja, aquí aguas arriba, la desembocadura del Matarraña, un poco más abajo. Y luego hay también dos pruebas que se están valorando, que es coger sedimentos de estos barrancos laterales que tenemos en el Ebro, como es el barranco del río Ciurana,
y el barranco de la galera, que tienen acúmulo de sedimentos en las partes bajas y hay proyectos de coger esos sedimentos, dejarlos en el cauce y con las crecidas que los empuje y estudiar muy bien cómo va esa evolución. El tècnic de la Txer també ha avançat que el proper pla hidrològic que ha d'entrar en vigor l'any vinent, establirà cavals de crescudes controlades en 61 embassaments de la Conca de l'Ebre, per tal que cada presa
tingui les seves crescudes que hauran de monitoritzar i avaluar. Tot plegat ha afirmat que serà una línia de treball molt pionera que està generant molt interès a nivell mundial. I temps pels esports per parlar del Torredembarra Bàsquet Club, que va aconseguir una ajustada victòria el passat cap de setmana contra el Carme per 69 a 72. El partit corresponia a la jornada 19 de la primera territorial masculina i va destacar per ser molt igualat en tots els quarts.
De fet, la major diferència en els parcials es va produir el primer període, quan el Torre d'Embarra es va imposar per 11 a 15. El Carme va anar retallant distàncies i es va arribar a posar per davant el marcador a l'últim quart, amb uns 62 a 61 a favor. La reacció de la Torre, però, va permetre que sumessin la victòria.
El triomf té encara més mèrit per les dificultats per entrenar que va tenir l'equip durant la setmana. La Torre es manté novena, però empata 28 punts amb el vuitè, el club bàsquet Altafulla, sumant un punt més que el teòric descens. Diumenge a les 4 visitarà el tercer classificat, el TGN Bàsquet. I així tinguem l'informatiu. Gràcies per la vostra atenció.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 11 de març, dia de Santa Ologi, i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. Altafulla, costes de l'Estat, ha adjudicat la redacció del projecte per renaturalitzar els extrems del passeig. L'Ajuntament ja ha manifestat que vol implicar-se en la proposta i dur-la a debat en el marc del comitè de la platja.
A Roda de Barà, l'alcalde preveu que el polium industrial de l'Abanar creixi gràcies al futur enllaç amb la P7. El consistori considera que el nou accés a l'autopista facilitarà l'arribada d'empreses i millorarà la connexió logística del municipi. I a Torredembarra, l'Ajuntament vol portar els punts d'iles més enllà de l'oci nocturn. Per exemple, a la Fira de la Salut, que es farà el 14 d'abril, se'n sumarà un durant tot el dia. Se'n muntarà, volíem dir, un durant tot el dia.
Això que estan escoltant és Baix Gaialdi, el programa de proximitat que connecta el de Fulla Torredembarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres. Bon dia i bona hora.
Vas abrigada avui o què? Aquest matí feia fred, eh? Doncs sí, vaig amb una jaqueta de llana sobre del vestit i a més a més l'anorac cordat fins a dalt de tot, eh? Mare de Déu! És la humitat, la humitat aquella que fa que la sensació tèrmica jo crec que sigui inferior al que marca el termòmetre.
Déu-n'hi-do. Sònic, a mi bon dia. A Roda Ràdio, neueu tan abrigats o teniu calefacció? Bon dia. Tenim calefacció, tenim calefacció. Però la jaqueta me l'he tret fa, no sé, uns minuts, abans de començar l'info de Baixgallà al dia. Així que també fa molt fred, avui fa un fred capella. Abrigueu-vos bé.
Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix gaia al dia, l'escalfor personificada. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. A veure, aquestes sensacions de fred, són això, només sensacions, o és que ha fet fred de bo aquesta nit i aquest matí? Tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el dia d'avui, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, situació tranquil·la la que tenim per endavant aquest dimecres a les comarques de Tarragona. Sí que tornem a despertar molta humitat i una altra vegada, per tant, hi ha boires. Sobretot s'han format d'una forma molt més extensa cap a les valls del Priorat i a la Conca de Barberà, a hores d'ara prop de la vall del Francolí o del Gallà.
Aquesta boira és molt més densa, però s'ha d'acabar dissipant. Per tant, aquests núvols que ja tenim una mica més cap a l'interior acabaran retirant-se. Igualment, a partir de migmatí, sobretot migdia, arribaran d'altres núvols molt més alts, sense pluja, s'ha de dir, però que acabaran deixant el cel força carregat, especialment ja...
A primeres hores de la tarda, després de dinar, aproximadament 3, 4, 5 de la tarda, el cel que acabarà una mica més ensupit a gran part de l'àmbit tarragoní, però remarquem, sense pluja. El vent més aviazfeble, una mica de marinada aquesta tarda, mar plàcida i la temperatura agradable. De fet, pujarà un palet de respecte ahir i tindrem moltes temperatures màximes voltant als 17-18 graus. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia. La veu del territori.
Moment ara per fer un cop d'ull a la premsa d'aquest dimecres 11 de març. Repassem les portades dels diaris i comencem per casa. El primer és el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui pel que fa a Medi Natural titular el parc natural de Prades ja no té marxa enrere. El govern presenta al Cuber una proposta definida amb 22 municipis i 38.900 hectàrees.
Més coses a Tarragona. Avui llegim la Quinta de Sant Rafael. Es recuperarà després de més de 20 anys abandonada. L'Ajuntament destinarà 1,2 milions d'euros a recuperar l'edifici ubicat al parc de la ciutat i se li donarà un ociutadà encara per definit. La fotografia de portada que acompanya aquest titular precisament és la Casa Puig i Valls, coneguda com la Quinta de Sant Rafael, que per cert està catalogada com a bècil.
Més coses. En mobilitat, Reus duplicarà el nombre de places públiques d'aparcament dissuasiu. I en cultura, més de 80 produccions audiovisuals van rodar-se a Tarragona l'any passat. Un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del mes. Pel que fa a l'àmbit sanitari, l'Hospital Sant Joan de Reus comemora els 15 anys del seu trasllat al campus Vallissens. I pel que fa a esports i a futbol...
Fer del Nàstic un equip competitiu, poderós a les àrees i sòlid al nou estadi són els reptes d'immediats del nou míster dels grans Pablo Alfaro. Raquel, canviem de publicació, agafem ara el diari de Tarragona. Què destaca avui?
Doncs la que envio una mica marxes forçades, perquè m'estic llegint la contra del Golfos de Tàrraco del Carles Marquès, que hem de recomanar, perquè mira, dona la torre, parla d'una proposta que us explicarem aquí a Baixgallà el dia. Però va, me'n vaig a la portada del diari de Tarragona que ens diu que la Unió Europea s'arrepenteix ara d'allunyar-se de les nuclears, es penedeix.
d'aquesta decisió. Von der Leyen diu que va ser un error i Macron diu que reforcen la sobirania. La imatge és de la proposta gastronòmica que fa el diari de Tarragona, que és la segona gira gastronòmica que ha començat a Cambrils. Veiem aquí uns xefs preparant carxofes i ens parlen de la reina carxofa.
En educació demanen paciència als pares per les places perquè està havent-hi dificultats per aconseguir places a I3. Diuen que les famílies organitzaran una manifestació el pròxim divendres. També...
Parlen del parc natural de les muntanyes de Prades, que serà realitat a l'estiu, i a Reus l'incivisme causa el 75% d'incidents en contenidors pneumàtics. I en plana internacional...
ens expliquen que Pedro Sánchez no és el primer que s'ha negat a cedir-los de les bases als Estats Units, perquè Franco i Felipe González ja ho van fer el 1973 i el 1986.
I parlant de la guerra a l'Orient, mitjans expliquen que la Cambra de Comerç suspèn missions comercials. Han ajornat la visita a Irak i han suspès les visites de Jordània i de l'Iban. És el que destaca avui el diari de Tarragona, que per cert té un suplement de l'espai de l'estudiant de Valls, amb les claus per decidir el futur.
Més enllà de la premsa del territori, Sònia, repisem també què diuen aquest dimecres les portades dels diaris d'àmbit generalista. Comencem amb la portada de l'Ara. Diu que les contradiccions de la Casa Blanca generen més incertesa global. Cada cop són menys clars els plans dels Estats Units sobre la durada de la guerra i el seu objectiu.
El conflicte agreuja la divisió europea i l'Euríbo registra l'escalada diària més gran en gairebé 20 anys. La imatge de la portada és del partit d'ahir, diu el Barça, surviu de Newcastle. El resultat, un a un. Sagrada família creu sense vestides. L'estructura que corona la Torre de Jesús del temple ja és del tot visible.
Hi ha altres temes que destaca Lara és que el govern vol ressuscitar la línia de tren de l'interior de Catalunya. També 390 milions per a l'escola concertada per resoldre'n el finançament. I les muntanyes de Prades seran el segon parc natural més extens.
Continuem amb la vanguardia. Van der Leyen troba un error la reducció de l'energia nuclear a la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea, que va tancar centrals a Alemanya, impulsa petits reactors i és criticada per la vicepresidenta Teresa Rivera.
També hi veiem en aquest cas la imatge de Dubai, diu que perd la brillantor. Una de les principals destinacions turístiques del món, recordem-ho, continua en estat de xoc pels atacs de l'Iran, com mostra aquesta imatge insòlita d'un carrer buit, en aquest cas, com comentàvem, a Dubai. L'Iran i Israel tenen menys pressa que Trump per donar la guerra per acabada.
Parla també de la divisió Europa-Espanya, critica la líder de la comunitat europea per haver enterrat el dret internacional. També parla de la DEU Abraise Echenique, un mestre de la literatura de Llatinoamèrica.
Sobre la Champions, un a un, diu un Barça gris, rescata un empat in extremis a Newcastle. Parla també de la Generalitat, que rescata el vell pla del tren entre Lleida i Girona. I sector en crisi, el govern invertirà 391 milions a l'escola concertada.
El periódico. L'Unió Europea insta els estats a abaixar l'IVA de la llum per la guerra. La gasolina i el diesel superen la barrera dels 2 euros per litre. La iniciativa de Brussel·les podria suposar una rebaixa del 15% del rebut, que en el cas de les llars implicaria una despesa de 200 euros menys a l'any.
L'Iran amenaça d'expandir la guerra i eliminar Trump. Von der Leyen provoca una tempesta amb el seu discurs sobre l'ordre mundial. La imatge de la portada del periódico d'aquest dimecres és de Junqueras i Illa en l'acte institucional de l'any Josep Irra.
Diuilla i Junqueras apel·len al sentit de país. El president fa una crida implícita a Esquerra Republicana a actuar amb responsabilitat en un acte institucional al Palau en plena negociació dels pressupostos. Sánchez esquiva el debat de la Nació i el Senat davant la seva minoria parlamentària.
Parla també que el govern desbloqueix el Parc Eòlic Experimental de Roses. Pla de la Diputació a l'Àrea de Barcelona reivindica com a destí cicloturístic gràcies al tour. Parla també, en aquest cas, de Mercadona. Diu que obté 41.900 milions en vendes i un benefici de 1.729 milions. Són xifres de l'any 2025...
i José Alberto Marín diu que tenim una normativa d'habitatge Frankenstein. Acabem les portades amb el punt avui, que titula Redefinir l'àrea metropolitana. Abans, amb una segona aprovació, la tramitació del Pla Director Urbanístic, que substituirà el de 1976.
En la crònica al dia d'ahir d'Irene Casellas, Quan la guerra ens toca a tots, titula Un tram triomfalista fa baixar el preu del petroli mentre els ayatolars diuen que qui acabarà amb la guerra serà l'Iran. Altres cròniques que hi trobarem avui en el diari és una d'Anna Serrano, repesca de l'eix ferroviari transversal, i una de David Portavella, l'escut social que ve de l'Iran.
I en l'esportiu, un gol de penal de l'Amin, el 96, alleuja el Barça Newcastle. El resultat, doncs, un a un. Aquests són els titulars d'aquest dimecres 11 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Sónia repassava la portada de l'esportiu i deia un gol de la mínima al minut 96. A greuge no, a lleuge. El que ens va lleujar, marxar amb un empat a un del camp del Newcastle, els que seguim la Champions. A tot cas, a veure què passa dimecres de la setmana vinent.
Un moment ara per l'opinió, un moment per l'anàlisi de l'actualitat que cada dimecres ens ofereix el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que tenim ja més que ben instal·lat els estudis del de Fuller Ràdio. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, gràcies. Jo sóc del Newcastle. Tu ets del Newcastle? No, jo sóc de qualsevol equip de futbol anglès. I sóc anti-Barça i anti-Madrid, amb la qual cosa tot quadra...
Saps que no et feia seguint el futbol. Només segueixo el futbol anglès, de fa molts anys. Crec que el futbol, de fet, l'essència del futbol és la del futbol anglès. La resta diuen que és futbol, però són coses diferents. El que és el concepte de futbol ha jugat només a Anglaterra.
Jo ara no faré tertúlia perquè... Vaja, jo segueixo el Barça i ja està. Per ser que hi ha eleccions, tocarà anar a votar, eh? Aquest diumenge. Tu ets soci, això sí. Mare de Déu, senyor. Anem a votar aquest diumenge. Has de fer soci del Nastic o d'aquí uns més petits. De Nastic millor que no, perquè...
És igual, no en parlem. No te'n li foc al camp i a tota la directiva. Ai, ai, ai, mare de Déu, el Marc ens en parlava el dilluns i ens ho explicava. És una vergonya absoluta. És terrible. Sí, sí, mai ha anat tan malament i al final el problema jo crec que és només la directiva, que és la que ha de fotre el camp i no canviar quatre entrenadors en dos anys. És una vergonya absoluta.
Déu-n'hi-do. No parlarem d'esports abans, sinó que parlarem del sector primari. Ho farem ara de seguida, però abans, Òscar, permeta'm que et pregunti per una notícia o un titular que ahir ens va deixar caure en aquest estudi. La Pepi Miró, l'entrevistàvem i li vam preguntar per què fèieu, què havia fet, i ens va dir, mira, doncs ara no fa gaire i he escrit un conte que és el teu estil, perquè l'Òscar m'ho ha demanat, que està preparant alguna cosa així, coral,
I vam dir, doncs, demà que tindrem l'Òscar, li preguntarem si ens pot avançar alguna cosa. Sí, sí, us ho avanço tot, no hi ha problema. Estem preparant la quarta entrega del llibre de l'Altafulla en, que vam fer l'Altafulla en negre, l'Altafulla en verd, l'Altafulla en bruixa, i en guany fem l'Altafulla en blau, al voltant de tots els elements blaus que té, que són molts, al municipi d'Altafulla. Llavors, entre altres convidats i convidades, hi ha la Pepi Miró, que ens ha fet un conte,
amb il·lustracions de la Núria Rianbau i que complementarà aquesta obra, aquest recull, on hi haurà autors de sempre i altres autors nous. Està aquí a Podoler. Hi ha enguany fins i tot hi ha un autor de Costa Rica que ha fet unes poesies al voltant d'Altafulla. Fa poc que va estar aquí, al nostre poble, i va fer diverses poesies. Per tant, serà la quarta entrega de l'Altafulla en blau.
Molt bé, això serà, suposo, al voltant de Sant Jordi? Ho presentarem el dia 18 d'abril, dissabte 18 d'abril, dos quarts de dotze, a la Pallissa de l'Oriol del Senyor. Ho dic perquè us ho apunteu tots i totes. Home, i tant. 18 d'abril, 11.30, a la Pallissa, Altafulla en blau. I ja et puc amansar, si vols, també allò en primícia, que l'any que ve farem l'Altafulla en rosa.
Si encara estem oberts i estem vius tots, doncs... Esperem que sí. Esperem que sí. O no ho sé, el pas que va Trump. Igual ens li queden fer una coma. Si no en Trump ho farem un altre. Però l'any que ve farem l'Altafollant Rosa. Veus? Ja hem posat resposta allò aquell interrogant que ahir va deixar el Pepi Miró aquí al programa. Tot fos això, es pregunta i ja està. No hi ha cap secret a la banya.
Òscar, va, centrem-nos ara en el sector primari. El govern català presentava a principi de setmana el Pla de l'Avellana 2026-2028, una estratègia amb 25 mesures per enfortir el sector de la fruita seca i garantir el futur d'aquest cultiu que és històric, especialment a casa nostra, al camp de Tarragona, on s'hi concentra la major part de la producció catalana. Per aquells que no n'hagin sentit gaire parlar,
Aquest pla té en compte iniciatives com la creació d'un hub de sanitat vegetal de la fruita seca, accions per millorar la productivitat i la modernització de les explotacions, noves eines de promoció de l'avellana catalana o projectes per millorar el REC, això per frenar aquesta davallada del sector que en les últimes dècades ha vist reduir de manera molt important la superfície cultivada i també el nombre de productors que al final desanimats han acabat arrencant els arbres.
Escolta, és un punt d'inflexió o és el que ja han començat a insinuar molts pagesos que sí, que està molt bé tot això del pla, però potser arriba una mica tard? Exacte, jo estic d'acord amb el que diuen molts pagesos i amb el que diu també el Sindicat Unió de Pagesos, que està molt bé que arribi a aquest pla.
que és necessari però que arriba molt tard perquè els últims anys aquí s'ha permès que el sector anés perdent amb un degoteig constant diguem d'inoperància de l'administració de totes les administracions aquí parlem del govern català parlem del govern de Madrid i especialment d'Europa
que durant molts anys ha anat imposant les seves PAC, les polítiques agràries comunitàries, que el que han fet ha estat, diguem que anar ofegant tot el sector. S'ha pagat per arrencar avellaners més que pagar o...
d'apostar per programes que permetés tirar endavant aquest tipus de conreu. S'ha permès, i això ho ha fet a Europa, que ofegant el sector de la pagesia, en aquest cas espanyol, es potenciés l'Avellana turca, per exemple, que no és ni molt menys de tanta qualitat com pot ser l'Avellana de l'Adeo per Reus o la de Brunyola, que són les dues que tenim aquí,
I això, evidentment, ha portat a la situació actual en la qual molts pagesos estan arrencant avellaners. I ara que estan arrencant avellaners, molts d'ells perquè estan morts, perquè no s'han cuidat, perquè tampoc s'han preocupat de generar algun tipus de pla que permetés un rec constant i continu, ara arriba aquest pla. Clar, arriba tard. És bo que arribi, clar, però arriba molt tard.
Tinc la sensació, però ara quan llegia algunes de les coses que inclou tot aquest projecte, que hi ha una aposta per recerca i per innovació, però que això al cap i a la fi és una cosa que trigarem uns quants anys a veure-ho. És a dir, no sé si... Manca de solucions més immediates.
o de resultat per la temporada, que és el que hem de salvar. La recerca ja s'està fent fa molts anys. L'IRTA, l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària, fa anys que està intentant generar algun tipus de sistema o d'eina que permeti garantir el futur de l'Avellana des de l'àmbit de la recerca. Això ja està succeint.
De la mateixa forma que també ara se parla molt de salut vegetal, d'intentar evitar les plagues i totes les malalties que agafen els avellaners. Escolta, amb això també s'està treballant fa molts anys. El problema no és que no existeixi, el problema és que garantir una salut vegetal comporta una inversió important que no hi ha hagut fins ara per part de l'administració, ho ha hagut de subir tot el pagès.
i el pagès no dona més de sí, perquè se li paga molt malament el quilo de l'avellana, que a vegades es ven molt més car, i no pot assumir més despeses, perquè el gasoil, que es parla sempre del gasoil, ara està pels núvols, però ha estat sempre car. Perquè falta aigua, que crec que és el problema que s'ha d'anunciar d'aquests últims anys, amb una sequera tan extrema.
Clar, però ha faltat l'aigua que, per altra banda, a altres llocs no ha faltat. Si hagués pogut solventar d'alguna forma el problema de la mancança d'aigua, perquè de fórmules n'hi ha, eh? Portar cuves i més cuves. Quan ha fet falta, s'ha de portar aigua on no n'hi ha hagut. Però clar, sembla que l'Avellana sigui la germana o l'agricultura, no? Que no passa res si és mort...
I com està agonitzant, sí que ens importa. Tornem a l'origen del tema, no? Estava molt bé que ara tothom simuli que facin aquest pla, però ara de què serveix? Si està tot desballestat, està tot mitjagònic, no?
I després hi ha una altra cosa que també cal tenir en compte, que és que cal fer, és a dir, tot aquest hub que es vol fer, totes aquestes polítiques i plantejaments que fa ara, aquestes 25 mesures, no es parla en cap moment que s'ha de fer pedagogia entre la societat perquè la gent compri vellana de casa. Aquesta és una altra. Mira, m'ho tenia preparat, eh? El fet que la vellana formi part de la identitat del camp de Tarragona i potser d'això no en som prou conscients.
com tantes altres coses que no coneixem del sector primari. Si no fas pedagogia, aconsegueixes que molts consumidors, per no dir tots, donin l'esquena a un producte local, que apostin per comprar Avellana sense mirar d'on arriba, que torno a repetir, la gran majoria arriba de Turquia.
Quan realment el que has de fer és, escolta, que han estat quatre dinerets més, i ajudar el pagès local, i sobretot compra qualitat, perquè al final a jo ens ho han de menjar, m'entens? No estic dient que l'avellana turca contamini, però, ostres, si hem de menjar avellana, que no en mengem cada dia un quilo, que no en mengem un grapat cada dia, que és el que s'ha de menjar, que a més és molt bona per la salut...
menja ta vellana de casa. Per tant, fem també programes d'implementació a la societat que permetin fer aquesta pedagogia i dir, escolta, saps què passa? Que el que ens succeeix aquí no succeeix a altres països. A Itàlia, la noixola, la famosa vellana, la cuiden com si fos la reina de la casa, com cuiden la poma...
del Trentino Alto Adiché, com collen els formatges, els vins i altres coses que fan allà. I a França fan el mateix. El producte local té una rellevància molt important, té un plus, que aquí no té aquest plus. I la vellana, reitero, la de Reus, la de la D.O. Reus, que al final són 540 i escaig municipis que formen... També els municipis del Baix Gaià formen de la D.O. Reus, eh?
142 municipis. Saps què passa? Que de l'Avellana, com jo he estat fins fa poc temps, que ho he deixat per temes de feina, el responsable de comunicació de la DEO, Pavellana de Reus, puc una mica parlar d'aquest tema, també, no? Llavors, t'ho dic en aquest sentit, no? Ostres...
Si tenim l'Avellana i dels 190 municipis que hi ha a la província de Tarragona, 142 en formen part, estem parlant d'un producte que està implementat, implantat, més ben dit, a tot arreu, a la nostra cantonada. Gastem-lo, consumim-lo, parlarem-ne bé. És tot al final. Està molt bé aquest pla, però aquest pla complementem-lo amb això, també. L'hem de consumir. Ara no estic fotent la bronca als consumidors, estic fotent també la bronca a l'administració, però entre tots fem una mica d'esforç.
Per cert que els pagesos han aprofitat també, ja que aquests dies s'està parlant de l'avellana i d'aquest pla del govern, per denunciar que encara estan esperant els ajuts per als avellaners morts per la sequera. I aquí hi ha un altre malol, que és el de la lentitud administrativa i de tot.
tota la paperasa i burogràcia que els pagesos han de fer quan el que els tocaria és ser a la terra. Exacte, molt bé. El pagès ha d'estar al camp conreant fent la seva feina. No el porti vostè en un despatx i fer-li fer 40.000 tràmits burocràtics per donar una ajuda que et tardarà més a cobrar-les que la cobra, que és una altra vergonya absoluta.
És l'etern problema de sempre. El polític no baixa a peu de carrer, en aquest cas a peu de camp. No van al camp a veure com aquell senyor acotxa l'esquena cada dia hores i hores i hores per conrear aquell producte. És molt bonic opinar i crear polítiques transversals, que sempre es posa a la boca a tothom la transversalitat des d'un despatx. Això és molt fàcil, però en capaç s'ha de baixar de peus a terra, mai millor dit.
Òscar, ho haurem de deixar aquí. Estarem atents també a aquest pla com s'implanta i com afecta directament a la Terra. Donem-li una oportunitat, però vaja, no arriba malament, però arriba molt tard.
Que vagi molt bé. Igualment. L'Escar Ramé de Osset cada dimecres, aquí a l'anàlisi de l'actualitat, l'espai d'opinió de Baix gaire al dia. Nosaltres ens plantem en els darrers minuts d'aquest primer tram de programa i això vol dir que tenim una nova pàgina musical en català. Avui amb les Montses que han publicat la meva essència, el quart senzill de la seva nova etapa artística. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
ballant amb la meva pitjor versió, sense saber que existia l'opció de ser veritat, sé qui sóc.
Anar de la mà amb totes les meves pors i acariciar els errors. I passejar amb un somriure tranquil·lament per l'abisme. No cal ser llum per brillar la foscor, només saber-hi com viure. No pot ser tu si has de ser el millor no del tot.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. 80 ajuntaments afectats per urbanitzacions en dèficits urbanístics exigeixen al govern un pla director urbanístic i la reforma de la llei d'urbanisme. Argumenten una situació de bloqueig legal i financer que impedeix solucionar problemes estructurals.
Per això demanen un fons així com una coordinació institucional per solucionar un problema que, segons diuen, s'arrossega des de fa dècades. El manifest està impulsat per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Així ho han explicat el vicepresident de l'associació, Gerard Sabaric, i el president de la Federació, David Bote. Menys normativa...
i que sigui més flexible. I això es trasllada amb l'autonomia municipal. Això és molt important per nosaltres, perquè els que gestionem el dia a dia, els tècnics que han d'informar i demés, tinguin les eines mínimes per tal de resoldre els problemes reals que els convé als nostres ciutadans.
Aquest manifest és molt complet en el sentit que parla de recursos materials, parla de recursos tècnics i parla de recursos legals, de quines eines legals també s'han d'articular per poder afrontar aquesta circumstància.
I el govern referma el compromís per tirar endavant el harró, qui espera que s'aprovi el director urbanístic, ho ha dit la consellera d'Economia, Alicia Romero, en una interpel·lació del Partit Popular al ple del Parlament. No es pot prevaricar, tampoc. I, per tant, nosaltres seguim els tràmits i seguim els processos que toquen. I esperarem que hi hagin aquests informes i que s'aprovi aquest PDU perquè es pugui tirar endavant. Però nosaltres som defensors d'aquest projecte i ho hem fet sempre.
I fa tot just uns minuts l'Agència Internacional de l'Energia ha decidit l'alliberament històric de reserves de petroli per intentar que rebaixin els preus als carburants fins a 400 milions de barrils dels hipòsits d'energia. Espanya ja ha dit que alliberaria 12 dies de reserves, l'equivalent al 2% del total de la mesura. Avui el preu del barril de Brent es manté a l'entorn dels 90 dòlars. És l'augment del 2% respecte a les últimes hores que queda lluny, això sí, dels 117 dòlars de fa uns dies.
I una dona immigrant víctima de la tractada de Blanques és la protagonista del muntatge de Manon Lesco d'Àlex Ullé, que porta al Liceu el director artístic trasllada a l'òpera de Puccini a l'actualitat. La versió protagonitzada per la soprano Esmig Grigorian es podrà veure del 17 de març al dia 1 d'abril.
I el Baxi Manresa juga un partit històric. El conjunt del Bages disputa avui a partit únic els vuitens de l'Eurocamp masculina de bàsquet contra el Turc Telecom a les 6 de la tarda després del gran triomf contra el Tenerife. Del passat cap de setmana, els bagencs disputaran aquesta eliminatòria a cara o creu a Turquia.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, com estan? Aquest és el nostre programa de proximitat. Ens fem ressò de tot el que passa a casa i avui, per exemple, si han d'omplir el dipòsit del cotxe, els expliquem que el preu del diesel a les gasolineres de la demarcació s'ha disparat un 24,1% en els últims 10 dies, coincidint amb l'esclat de la guerra a l'Iran.
i se situa en una mitjana d'un euro amb 82 cèntims per litre. En el cas de la benzina, l'increment ha estat de l'11,3% i el preu ja arriba a un euro amb 73 cèntims. I davant d'aquesta escalada, el sector del transport ha reclamat al govern espanyol un paquet d'ajudes per evitar haver de repercutir els nous costos als clients. En fi, preparin la butxaca.
Però va, ara deixarem aquesta qüestió de banda i rebrem l'artista multidisciplinar Ismail Lozano. I després, com cada dimecres, farem les maletes per embarcar-nos i marxar ben lluny de vacances. Això sí, en un viatge que serà radiofònic. Aquí ens espera tot això i més. Som els de Baix Gai al Dia.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Doncs avui a Baix Gaià el dia obrim les portes dels estudis d'On la Torre per rebre l'artista Ismael Lozano, que és un home amb molta, amb tenta, amb moltes idees i amb ganes de compartir-les i bé i de dinamitzar la cultura aquí al Baix Gaià i per això tenim moltes ganes de saber què porta entre mans. Molt bon dia, Ismael. Molt bon dia.
L'Ismael que va obrir un espai per donar vida a tot el que TAMI, una nova entitat artística, tenia entre mans. Ho va fer al carrer 11 de setembre, número 11. I bé, això ha anat creixent, s'ha...
Hi ha hagut una metamorfosi i avui ens ho ve a explicar aquí, en primícia, al programa del Baix Gallà, perquè, bé, està oberta a la ciutadania i ara en donarem els detalls. Fem una mica de memòria i expliquem que l'Ismael va obrir aquest espai conjuntament amb la pintora d'Altafulla, Marta Balanyà,
Com un espai on crear, on compartir què hi ha, diguem que en tot el procés creatiu. Ismael, va néixer una mica amb la voluntat d'atençar l'art i d'oferir també l'oportunitat de trobar-se a l'entorn de les manifestacions artístiques. Doncs sí, és veritat. Bé, amb la Marta Balanyà vam pensar que vam fer una...
una associació i sobretot una associació on pogués haver-hi multidisciplinar, on les persones, on la ciutadania es pogués un punt de trobada
centrat en el món de la cultura, de l'art i del pensament, de la reflexió. Tant ella com jo, preocupats una mica per cap a on van les derives avui dia en els mitjans de comunicació com en la manera de
d'actualitzar el món, doncs vam pensar que aquesta idea era molt positiva, i ho vam iniciar buscant un local, vam tindre la sort de trobar un espai bastant gran, i al principi vam començar a treballar només al taller, després vam afegir tallers per infants, que vam estar tot l'any, i finalment vam crear un grup de...
de diàleg, que es diu Diàlegs amb Caliu, on persones tant d'Altafulla com de Torredambarra, algú d'Alta Arragona també, cada 15 dies plantejaven un tema, jo l'investigava i després ho posàvem tots en comú.
De veritat que va ser una experiència molt engrascadora. I d'aquesta idea va néixer la inquietud de generar una mica més un espai més actiu i amb la Marta vam decidir que podíem, com el local és molt gran,
que podien canviar una part d'aquest espai i convertir-lo en galeria d'art i en centre cultural de ple. Molt bé. Doncs això és el que venim avui a explicar, que hi ha hagut aquest canvi i és la novetat. Una galeria d'art que entenc que anirà acollint exposicions temporals. Sí, cada mes. La nostra idea és que cada mes hi hagi una exposició que durarà aproximadament unes tres setmanes
D'aquesta exposició, sigui bé per la temàtica o sigui bé per la tècnica, plantejarem una sèrie de xerrades amb diapositives i documentat tot del que parlem.
Amb la qual cosa, la idea és que dimarts i dijous de cada setmana n'hi hagin xerrades i anirem enviant tot el dossier de què és el que farem cada mes.
I que la gent pugui sàpigar que de 7 a 9, aproximadament, la idea és una horeta i mitja, dos, els dimarts i els dijous pugui vindre a Tami i trobar un espai on pugui dialogar, aprendre, posar en valor, descobrir i conèixer altres persones amb una sèrie d'inquietats similars.
Molt bé, doncs una galeria d'art que és una oportunitat per als artistes tenir un lloc on exposar, on també trobar-se amb el públic, que també és com un factor que és una part important també del procés, veure la recepció, com reacciona el públic davant de l'obra.
Llavors, entenc que ja estic començant a fer aquesta recerca de possibles artistes, però suposem que això comenceu una mica als de casa. La Marta Balanyà serà la primera a anar a exposar. Doncs sí, és la primera. Després ja tenim aparaulat tres artistes més, que encara no sabem quines dates podem tindre.
Però la nostra idea inicial i el que és més important és que una galeria d'art acostuma a ser un espai on la gent no té una predisposició a entrar. Llavors, el tema de les nostres activitats culturals dintre de cada un d'aquests tempos en què hi ha l'exposició és el que nosaltres intentem oferir als artistes.
O sigui, la idea és que durant la teva exposició, fixa't, n'hi haurà aquesta activitat, n'hi haurà un taller, el dissabte podem fer un monogràfic destinat al còmic o a la creació espontània o a el que sigui, a fer etiquetes de vi, qualsevol cosa. I per què? Perquè al final d'aquest temps que està l'exposició a l'artista,
se li pugui donar un petit dossier amb totes les activitats que s'han fet i les persones que realment han rebut, han pogut entrar dintre de la galeria per veure de manera indirecta la seva obra, que això és el que pretenem, que hi hagi la major quantitat de gent possible que pugui veure aquesta obra, perquè si no el fet d'una galeria sense cap altra funció és bastant excloent i intentem que sigui algú molt inclusiu.
Clar. Per això també tot aquest calendari d'activitats que teniu previst perquè aquests diàlegs amb caliu, per exemple, els mantindreu? Anireu fent aquestes trobades quinzenals? Doncs sí. La veritat és que la majoria de la gent que participava ens hem estat trobant contínuament. No és perquè hem coincidit en un lloc, en una activitat o en una altra i tothom comentava que a veure quan es començàvem
I res, la idea és que abans de final d'aquest mes ja comencem la primera de les noves trobades i és un espai molt maco perquè és la pròpia gent la que decideix en 15 dies d'antelació quin és el tema que vol tractar.
I llavors mostra molt quina és la preocupació de la gent sobre l'entorn, l'ecologia, els models de política, els problemes d'urbanisme... O sigui, anem tractant temes molt heterogenis que...
que desmitifiquen allò que moltes vegades en les tertúlies de bars es diu que la gent no es vol preocupar de res i que passa de tot. La veritat és que si la gent s'apropa amb aquests diàlegs, descobrirà que no és veritat, que hi ha molta gent que està molt engrescada en molts temes
i que vol trobar solucions i que intenta participar i donar noves expectatives, encara que el panorama sigui fosc. És maco trobar aquest grup que aporta llum a la situació actual.
Molt bé. Si algú vol fer el pas i vol prendre part d'alguns d'aquests diàlegs, ho aneu penjant a les xarxes i també entenc que ho aneu publicant allà al vostre espai? Doncs sí, ho tenim tant a Instagram com a LinkedIn com a Facebook. Tenim el nostre espai que és Tami Associació.
Aquí podeu trobar tot el que anirem fent. La setmana que ve es comencem com la Marta Balanyà, és una persona que la seva manera d'exposar els seus sentiments són molt gestuals. Es comencem amb l'expressionisme abstracte i tindrem quatre xerrades explicant una mica els inicis, els personatges, obres enigmàtiques, obres importants,
i cap a on va actualment l'expressionisme abstracte. Una mica és, de cada una de les exposicions, trobar un fil conductor per a aquestes xerrades de coneixement. La idea és que durant 40 minuts es faci una petita exposició amb una pantalla, imatges, referències, anècdotes...
I després el grup posi en valor què és el que ha trobat. No pretenem que siguin masterclass de cap tipus, sinó al contrari. El que volem és que la gent s'apropi i participi i doni la seva opinió i el seu sentiment, que moltes vegades...
Des dels models d'ensenyament s'ha construït una idea molt elitista de la cultura o del món de l'art i no és veritat, no és veritat. Hem de desmitificar aquesta realitat i l'única manera és participant i donant l'opinió.
doncs xerrades també per entendre o si més no per percopsar que de vegades la paraula entendre no és el que hem de fer davant d'un quadre és més aviat emocionar-nos o deixar-nos embriagar fins i tot per aquest expressionisme en el cas de la Marta Balanyà
I et volia preguntar, Ismael, també per com és aquest espai, perquè estàvem explicant que les xerrades també dinamitzaran la galeria perquè no es percebi com un lloc tancat, perquè es tingui aquesta sensació que s'hi convida a entrar. I com l'has concebut, la galeria, en el sentit que, clar, pot ser que vinguin, no sé si escultors fins i tot...
o artistes que potser tenen obres de gran format o de petit format. La galeria sempre ha de tenir aquesta versatilitat per acollir qualsevol manifestació pictòrica, escultòrica, etcètera.
Doncs sí, ho hem tingut en compte. La veritat és que hi haurà gent que és d'aquí de Torrenembarra, de tota la vida, i que quan entri dirà, ostres, però això no era un gimnàs? I ara, uau, quin canvi. Doncs sí, hem generat un espai totalment diàfan,
Dintre de les nostres possibilitats, amb una bona il·luminació que és totalment imprescindible, com a artista és una de les coses que normalment els artistes ens queixem que la il·luminació no acaba de ser el correcte per mostrar les seves obres, doncs aquí ja veureu que...
Hem cuidat molt aquest tema i l'espai permet tant penjar una obra, si no recordo malament, tenim un espai per poder penjar dos obres, una obra de sis metres podria cabre i una altra obra de quatre metres,
dos obres de quatre metres, amb la qual cosa podem fer tant d'obra molt petita com d'obra gran. I la veritat és que podem acollir tant escultura com muntatges, o sigui que, i si algú volgués algun tipus d'experiència molt més interactiva, ja ho aniríem mirant a través de pantalles o del que fos necessari per poder donar una bona presentació
de la inquietud de l'artista. Molt bé. Si hi ha artistes que ens estan sentint, evidentment, Ismael, esteu oberts a rebre propostes per tal d'anar exposant, perquè suposem que el que voleu és anar fent exposicions una darrere l'altra perquè tinguem sempre alguna cosa a visitar.
Doncs sí, ara mateix, tant la Marta com jo, estem dintre dels dos grups d'artistes que hi ha a la zona, el de groc que gestiona el Jordi Morera i la Sibila, aquí a Torredembarra, com el d'artistes d'Altafulla. Doncs amb aquests dos grups, diguem que el que va d'aquest any ja el tenim mig cobert, si no cobert del tot,
I la veritat és que estem oberts a descobrir noves inquietuds i anar planificant. La nostra idea és d'Illa Recorregut i ens agradaria poder fer tot el nostre projecte, que una mica l'hem programat almenys a tres anys vista.
Amb la qual cosa, en tot aquest temps, tenim molts mesos per moltes activitats que jo crec que poden ser molt engrescadores pels espectadors. Sou una bona colla entre el grup i els artistes d'Altafulla. Sou força pintors, no? Perquè no sé si és la bellesa de la llum aquí o de la zona, però...
Sembla que tenim com una mena de pol d'atracció també per gent amb sensibilitat artística, en el sentit que som municipis relativament petits però que aglutinem força pintors. Doncs sí que és veritat. Hi ha una inquietud i gent que, a més, que desconeixem, que estan aquí, que estan pintant.
Hem de pensar que han vingut molts estrangers que venen amb moltes inquietuds i que segur que desconeixen que hi ha aquests grups i que estan fent coses molt interessants.
Estem oberts a anar veient i a anar sentint què és el que volen mostrar. I la veritat és que jo crec que sí, que el lloc és un... el clima, sobretot, fa que la...
El poder treballar a l'aire lliure a partir del mes que ve ja passarem a tindre molts mesos de bonança amb bones temperatures i això fa que la gent s'animi a pintar el carrer, a fer esbossos i després es veu amb aquesta inquietud, amb aquesta inquietud de producció.
Parlant d'inquietud i de producció, tenim una colla aquí a Torre d'Embarra i que fan un programa a Ona a la Torre, Sagrada Esparta, que també estan aglutinant molts artistes, escriptors, sobretot de tot el Baix Gaià i més enllà.
que són els de Sagrada Esparta, que ara també han creat una editorial on publiquen la Platea Magazine, aquesta revista que des d'aquí us recomanem moltíssim. A més a més, ara publicaran també...
diferents obres literàries. De fet, avui a l'informatiu del Baix Gaià hem parlat del nou llibre d'en Josep Lleixà amb il·lustracions, aquarel·les d'en Jordi Roig Morera. També heu fet vincle amb Sagrada Esparta i ens consta que part de la maquinària, les impressores, les guillotines, o sigui, les teniu també al vostre espai.
Doncs sí, com us hem dit, ja és un espai amb unes dimensions considerables i una part del que és el taller, parlant amb la Fer i el Víctor, van considerar que podien participar i estan treballant allà amb la producció.
I, a part, amb ells col·laborem i intentem fer-nos feedbacks per això, no? Amb el Jordi Morera, que és un dels artistes que, si no recordo malament, exposarà el pròxim mes no a l'altre.
Una de les activitats que volem fer és fer una presentació del llibre amb el que ha participat ell. I, bueno, doncs, és una de les activitats. La nostra idea és que la gent vingui, descobreixi l'espai, i que si creu que aquest espai és adient per fer alguna activitat cultural, una presentació d'un llibre, un poemari... O sigui, qualsevol cosa...
Ho parlem perquè aquesta és la nostra iniciativa, la nostra idea és la de generar un espai de pulsió, de convivència, de tolerància, de participació i d'integració de la comunitat.
Doncs dins d'aquestes activitats per cert plantejàveu ja des de bons inicis la vessant més terapèutica de l'art teràpia Ismael, teniu intenció també de fomentar activitats relacionades amb aquest concepte? Doncs sí, això va néixer una part per la pròpia formació jo vinc del món de la història de l'art però centrat en la filosofia pràctica
La Marta Balanyà, la meva companya de taller, ella és metge, i el seu marit, l'Adolfo Gómez Papí, ara ja ha jubilat, havia sigut el cap de pediatria de Joan XXIII, amb la qual cosa el tema de les activitats relacionades amb l'art i la medicina formava part de les nostres inquietuds.
Bé, estem en contacte amb un parell, tres, amb tres psicòlegues que estem intentant començar a lligar la possibilitat de fer alguns tallers d'art teràpia per intentar ajudar a pal·liar situacions que són a vegades molt complicades
i que la gent creu que a vegades tot es redueix a una vertent de parlar, però hem vist que a vegades la comunicació escrita, l'expressió més artística, dona sortida, o sigui, trenca un segle de vincles emocionals,
per donar sortida a les preocupacions i a una altra manera d'exposar allò que no sabem trobant paraules amb la qual cosa és una de les nostres iniciatives que a veure si les acabem de perfilar perquè ara mateix estan molts fronts oberts i com diem primer tancarem un després un altre i anirem construint a poc a poc el nostre espai de convivència
Molt bé, doncs així, Ismael, la cita més immediata, per quan la tenim? Doncs comencem aquest dimarts amb una xerrada i ja anirem penjant quines són les temàtiques que donarem. Tenim l'exposició de Marta Balanyà fins al 23, si no recordo malament. Ja la podem veure llavors? Ja es pot veure.
I, sobretot, estar atent a les xarxes i anar veient què és el que anem publicant. I, sobretot, demanem el boca a boca i que la gent senti que allò que s'ha construït no és una cosa particular, sinó que és comunitari.
Fantàstic. Doncs així ens apuntem, que ja podem anar a veure aquesta exposició de la Marta Balanyà fins al dia 23, el pròxim dimarts dia 17. L'horari el tenim, el d'aquesta xerrada que fareu en torn de l'expressionisme? Les xerrades seran totes de 7 a 9. La idea és no acabar més enllà de les 9. Algunes vegades les coses s'han...
S'han dilatat més, però perquè la gent està a gust i el tema és molt frissant, amb la qual cosa no hi ha problema. Però la nostra idea és que duri una horeta i mitja, dos màxim. Molt bé. I l'horari de la galeria també seria aquest, de 7 a 9? No, l'horari de la galeria, la idea està en obrir de 5 a 9.
D'acord. I els dissabtes pel dematí també estarà obert i per la tarda també. D'acord. Doncs des d'aquí us desitgem moltíssima sort. Esperem que ens aneu nodrint molt l'agenda que totes les setmanes compartim amb els nostres oients perquè els dilluns i divendres sempre oferim propostes perquè la gent surti de casa, perquè socialitzi, perquè pugui tenir una vida més rica, plena de
d'incentius per poder visitar els municipis de la contornada i esperem que des de Tami aconseguiu que aquesta nova galeria d'art al carrer 11 de setembre, número 11 de Torredambarra, sigui no només un epicentre cultural, sinó també un revulsiu, perquè entenc que també Ismael...
Com un dels objectius que et marques és fomentar la creació artística. No només acollir-la, exposar-la i donar-li visibilitat, sinó també contribuir a que es desenvolupi, no? Sí, és veritat. La idea, i generar sinergies, no? Perquè amb Grob havíem parlat també de generar vincles amb la peixateria, aquest grup que...
Fa un any que va néixer i que està també tirant endavant activitats molt positives. I amb ells la idea era fomentar treballs conjunts i veure de quina manera ens podem ajudar. Que no sigui mai un espai de...
de tancament, al contrari, que si algú o alguna galeria vol també col·laborar amb nosaltres o mira, m'agradaria que aquest artista també es posés al meu espai, doncs estem oberts a tot això i més, i més, sempre i més.
Molt bé, doncs des d'aquí ens anirem fent ressò de totes aquestes activitats que aneu promovent. De moment, ja ho sabeu, aneu a visitar aquesta exposició de la Marta Balanyà fins al dia 23 de març, teniu temps per fer-ho.
La galeria està oberta de dilluns a divendres entre les 5 i les 9 del vespre, dissabtes de matí i tarda, i alhora podreu gaudir també de totes aquestes activitats paral·leles, dels diàlegs amb caliu, d'aquestes xerrades d'art i de tot el que vagi sorgint
perquè, doncs, és això, amb aquesta obertura de mira segurament que us arribaran propostes que poden ser fins i tot sorprenents per a vosaltres mateixos. Doncs, Ismael, ha estat un plaer que hagis vingut a compartir aquestes novetats aquí amb...
Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio, el programa Baix Gaià al dia. Seguirem en contacte i també oferim els nostres micròfons a donar veu a aquests artistes que vagin exposant o que vagin passant pel carrer 11 de setembre.
Moltes gràcies a vosaltres per la vostra col·laboració i per fer ressò de qualsevol activitat cultural que hem de fomentar, perquè la cultura acaba sent una eina per transformar i per redefinir allò que sembla que és inamovible. Doncs que així sigui. Una abraçada, Ismael. Fins la pròxima. Moltes gràcies. Adeu.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. On anem? Als Països Bàltics.
Doncs som-hi, ens endinsem en aquest viatge. Avui ens acompanya la Pilar González. Benvinguda, Pilar, com estàs? Hola, Sònia, molt bé. Doncs vinga, explica'ns on vas anar exactament i per què vas escollir aquest viatge. Doncs mira, vam estar als països bèltics, que són Estònia, Latònia i Lituània. I per què?
Doncs mira, ens feia molta il·lusió i era un viatge, bueno, va ser a l'agost de l'any passat, va ser un viatge familiar amb el nostre fill. Tenia que ser a l'agost perquè era quan ell tenia festa, vacances, perquè ell treballa.
Nosaltres, com que ja estem jubilats, no és el cas, però ho volíem fer tots tres junts i també el maco d'aquest viatge és que ho vam programar tots tres. Planés els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? No, no, sobre la marxa res. Tot està calculat. Sí? Sí, sí, per trobar un bon vol, un bon preu...
i els hotels també, o a Urban Via, depèn del viatge, tot s'ha de fer amb una atelació de tres mesos. Què no hi falta a la teva maleta? Què no hi falta? Un bon calçat.
Imprescindible, no? Imprescindible. Comentaves que vas fer aquest viatge amb família, sí? Amb qui ho vas fer? Doncs amb el nostre fill Gerard i el meu marit, el Ramon, i jo, els tres. Molt bé. Quants dies hi vau estar? Doncs en principi volíem estar set dies, però quan ens vam començar a engrescar, a agafar informació d'aquests tres països era una llàstima, ja que estàvem allà no fer els tres països, no?
Estònia, Letònia i Lituània, per ordre, no? El primer està a l'Estònia, el del mig, Letònia, i el de baix de tot, Lituània. I així es van començar, doncs, deu dies. Bueno, en principi eren nou, però després vam dir, ostres, ja que estem allà a Estònia, Tallinn, no?, que és la capital, qui no s'arriba a veure Finlàndia?
que és només agafar un vaixell, no?, que van de càrrega també de cotxes i tot, i passem el dia al cinqui, perquè l'apartament el teníem, bueno, en ple centre de Tallín, i Tallín està tocant el mar. O sigui, que era perfecte per fer el cinqui, ja que estàvem allà. I és el que vam fer, vam dir... Veu allargar el viatge. Sí. Molt bé. Viatges amb assegurança? Sí.
Doncs en aquest cas no, perquè la nostra, diguem, la tarja sanitària, doncs ja entra, no? Ja ens poden visitar, no? Perquè és un país europeu. En quin mitjà de transport hi vau anar?
Doncs quan vam començar a planejar aquest viatge havíem dit d'agafar un cotxe de lloguer i això, però esclar, conforme vam anar abriguant com funcionava el transport públic i és fenomenal, no cal un cotxe.
I, a més, una puntualitat, bueno, res a veure aquí, no? I vam dir, doncs, per què no gaudir amb trens o, per exemple, bussos, no? I, bueno, la vam encertar, la veritat, perquè amb un cotxe no sempre vols allunyar-te molt lluny, no?
i clar, no et coneixes tampoc les... com aquí, no? Llavors, ni que vagis amb GPS, estàs una mica patint de ui, m'he equivocat, ui, que no arribo, que tinc la visita, se m'està tirant l'hora a sobre, i en canvi en transport és que si algú vol anar, jo li recomano transport públic. Mhm. Mhm.
Què va ser el primer que et va sorprendre en arribar? Moltes coses. La gent és superamable i, sobretot, una cosa que ens queda meravellada, a part dels pobles preciosos que tenen, és la netedat.
i el respecte que té la gent. Això m'agradaria poder-me l'haver endut amb una maleta cap a Catalunya, perquè s'està desmillorant molt, i allò és que tenen una... no sé, per exemple, en un tren, no? Se li va caure a un nen petit un trosset, però un trosset petit, a terra, i jo el vaig observar.
I el nen no s'havia adonat, no? I la mare li diu amb els seus idiomats que t'ha caigut. El nen es treu el cinturó, s'ajuda... Però com aquests detalls, qualsevol... És que tot està net, tot. Com era l'agenda del lloc, doncs? Com la descriuries?
Nosaltres anàvem amb una cosa afegida, bona, que tant el Ramon, el meu home, com el nostre fill, tots dos saben anglès. Es defensen bastant, no? No és el meu cas, però com que ja el portava amb ells, ells feien de traductor quan jo amb algú li volia donar... Bueno, les gràcies a això sí que m'ho vaig aprendre seguida, que ja no me'n recordo...
Però quan anem a un país sempre les gràcies, com es diu, amb el seu idioma, el bon dia i adeu, el més bàsic, no? I m'ho aprèn, però el que passa és que després ja se m'oblida, quan ja no ho pratiques. Bé, preguntava que com és la gent d'allà?
La gent és molt amable, sobretot quan a vegades el no tenir el mateix idioma et priva una mica de poder-te expressar una mica millor, però com que aquest era el cas, sobretot del meu fill, que és molt obert,
doncs, quan anàvem a comprar alguna cosa, o al restaurant, jo li deia, pregunta això o allò, i el meu fill s'enrotllava allà, mira això o allò, i clar, ho agraeixen molt, no?, que sàpigues anglès i això, molt bé. Quin paisatge orracó no oblidaràs mai? Buà, són molts, són molts. Llavors ens explicaràs, no?, de què vas visitar, però vaja, un que diguis, això no oblidaré mai a la vida.
Tallint, per exemple, i riga, és una preciositat. És com si estiguessis amb una postal i estàs allà dintre. Són unes places precioses i com que tot això va quedar derrocat amb la guerra...
doncs moltes cases les van poder, clar, les van tenir d'acabar de derrocar, i van quedar molt desplanades, i aquí, doncs, van invertir en fer monuments macos, i una cosa que veus constantment són estàtues.
No he visitat uns països que tinguessin tantes estàtues, però maques, eh?, i grosses, i et veus allà petit i dius, però quina cosa més maca, no? I els jardins, els jardins tots verds, cuidats, allà ningú tira res, és fantàstic, la veritat. Et vas sentir ben rebuda?
Molt, molt. Sí, sí, sí. I sobretot jo portava una motxilla tipus bolso a darrere i jo anava convençuda, encara que m'havien dit que era un país molt segur, tant els tres, no? Jo vaig dir, bueno, bueno, però...
La motxilla, aquest bolso hi anirà davant. Doncs va anar davant meu, el pit, va anar el primer dia, perquè el segon dia quan vaig veure que la gent que està allà, és que et sent segura i el més raro és que quasi no veus policies. Què dius? On són les policies? Doncs no. I vam agafar diversos friturs
que són, bueno, visites guiades, i el primer que vaig preguntar, dic, aquí jo em sento, ens en sentim molt segurs, però hi ha policia? Diu, és que tenim molt poca policia. I vaig pensar, mare meva, que hi hagi poca policia, però és que és cert, no...
Per tant et vas sentir segura en tot moment. Sí, sí, totalment, totalment. Hi havia, digues, digues. No, inclús a la nit, no, perquè com que els vam agafar a Urban Vies, no, o per booking, com que anàvem tres, vam pensar que era millor un apartament,
que cadascú tingués la nostra habitació i després el menjador, per estar tots tres junts. I l'ideal eren això, a Urban Vies o això o altre. I molt bé, perquè allà esmorzàvem a casa,
i, bueno, a casa, perquè la fèiem de seguida a casa nostra, no? I ja ens anàvem esmorzats, no? I llavors, doncs, el de més ja ho fèiem allà on ens agafàvem, que ja també teníem llocs per poder dinar bé, que ho recomanaven, ens havíem vist bastants YouTube, que això també ajuda molt, no?
Saps què passa? Que això ho hem fet moltes vegades, això de fer-ho per compte nostre. I cada vegada vas sabent més, no? I cada vegada ho fas més ràpid un viatge, no? A muntar tot això.
I mentre ho estàs fent, ho estàs gaudint. Ho estem gaudint tant que dius, ostres, quan ja estàs allà, dius, mira, que ben preparat, i és una mica, bueno, una mica no, bastant, a la teva mida.
En canvi, clar, amb una agència, sí, no t'has de preocupar de res, però no vius el viatge així, perquè nosaltres també hem anat segons a quins països, a Egipte, per exemple, no pots anar per compte teva. Has d'anar amb un guia i tots en grup, no? I clar, et diu l'agència, això és el que hi ha. Oi, és que jo em voldria quedar un dia més. No, és que ha de ser... I bueno, ja canvies el xip, dius...
Doncs ja està, és això el que hi ha i m'adapto a el que hi ha. Hi havia xoc cultural? Bona? Hi havia xoc cultural? Xoc cultural, com vols dir? Ah, vale. Sí, vas veure moltes diferències. Doncs estan bastant preparats pel turisme, eh? El que passa és que són uns països que...
I se'ls nota que estan arrencant, no? Diguem que no és com, no sé, com Praga, per exemple, no? Que porten molts anys endavant, no? Això són uns països que, bueno, que s'han sortit de tota la tragèdia de la guerra que van tenir i l'han reconstruït, no?
I clar, doncs diguem que porten menys anys de turisme, però s'han posat les piles, però ràpidament, eh? Molt bé, molt bé. Què té aquest lloc que no en té cap altre?
Mira, jo vaig quedar enamorada de la gent, la cultura de la netedat. La cultura que estàvem fent cua al tren perquè arribés puntualment alhora, que comptant aquí amb Rodalies, això ens va semblar que estàvem en un altre món, però encara més, no?
i la cultura que ningú passa endavant. Me'n recordo que jo buscant una cosa al bolso, ells dos van passar uns metres endavant, el meu home i el meu fill, i jo em vaig quedar darrere. Va ser uns segons, no? Però tota la cua es va quedar parada.
Jo després em vaig disculpar al darrere amb les mans com dient, ai, perdó, no? I tots, res, res, res, com amb el seu idioma, no? Vull dir que aquí més d'un ja hagués dit, ei, passa o passo jo, no? O et donen així una mica, va, va, allà no, no? Una tranquil·litat i una educació.
Quin clima hi vas trobar? Fantàstic, perquè mira, aquí l'estiu passat que feia tantíssima calor, a tot Catalunya, clar, aquí Roda també, però allà, doncs, fresquet. Clar, vam passar, vam estar deu dies que vam dir...
Anàvem amb unes jaquetes primes i màniga curta sota, perquè no feia fred. Com que sortíem d'hora al matí i tornavem tard al vespre, llavors sí que màniga curta no, però molt bé, molt bé.
Comentaves que us vau allotjar en un apartament, diferents apartaments, vaja. Sí, en cada ciutat ens vam agafar un apartament, una carta, bueno, en un d'ells era una casseta, que això em va fer molta gràcia, era una casseta com a Londres, que hi ha les cases aquestes, com li diuen? Que hi ha el primer pis i el segon.
ara no surt el nom, doncs la típica casa, que quan entres des de fora veus que el pis de dalt és de la mateixa casa. I ens va fer gràcia, abans tenia la cuina, una cuina i un menjador gros, i després pujaves un pis, unes escales, i amb el primer pis allà teníem dues habitacions,
un altre menjador i un lavabo. I molt bé, la veritat és que en totes vam agafar que estaven superbé, netes, i nosaltres també vam quedar com bons catalans, perquè tots els deixàvem impecables, net, net com ho havíem trobat. És més, agafàvem
la brossa l'últim dia, i ens l'emportàvem, i perquè això de l'aerbanvia tens una puntuació doble. Per aquell que no ho sàpiga, la puntuació és, tu li has de deixar, nosaltres hem estat tres dies en cada lloc, no?,
has de deixar una molt bona puntuació o dolenta, depèn de com et trobes a l'apartament. Si t'estan venent, que és un apartament amb tot nen, que tenen cafetera, tot això, a l'últim dia, a Urban Via t'obliga que facis una enquesta, si no t'ho estan recordant. Doncs clar, nosaltres la veritat és que era injust posar cap pega.
i llavors donaven bona puntuació. Quan el que va de lloguer dona la puntuació que ells creguin convenient, doncs després li obliguen al propietari
a donar una puntuació dels llogaters que han estat. Llavors ens posaven màxim puntuació perquè ho deixàvem tot superendreçat i com ha de ser, no? Com hauria de ser, sí. Com hauria de ser, clar.
i bueno, després també ens feia molta il·lusió quan et veus que l'altra persona ha sigut superamables, supernet, bueno, doncs jo crec que ha de ser així, perquè a més que no estàs a casa d'un, per exemple vam estar a...
a un altre apartament que tenien molts llibres, que normalment deixen l'apartament o la casa sense llibres. Però bé, aquest tenia llibres i hi havia un lletrero que posava, cuida els llibres com si fóssim teus.
Nosaltres vam agafar diversos perquè ens feia gràcia veure les fotos que hi havia i tal, i ho vam deixar al mateix lloc, com ha de ser, no? Sí, sí, hauria de ser així sempre. Pilar, compres molts souvenirs quan vas de viatge? No, el primer comprava molts, però després no. Compro pels més a prop i després per nosaltres sempre un record.
En aquest cas, un dels records que eren més així són unes cassetes, aquestes cassetes, que van pintades amb la teulada vermella i tal, i bueno, és així com de ceràmica, no? Com d'un pam de gros, no? I això sí, perquè és un detall que...
Cada vegada que el veig allà al menjador... ...dic, ai, el viatge aquest, que xulo. Vinga, explica'ns què vas visitar... ...durant la teva estada. Doncs mira, vam començar... ...per la part de dalt, que és Estònia... ...i allà vam estar... ...la ciutat és Tallín... ...i vam estar visitant Tallín... ...que és preciosa, de debò... ...és maquíssima... ...i és... ...tots els terres són empadrats...
i, bueno, és tot molt maco. Allí, doncs, vam, el segon dia, vam agafar el vaixell per visitar el Sinki, no?, concretament Finlàndia, i allà vam passar tot el dia, no?, vam anar superdora,
I el segon dia vam visitar això, Finlàndia. I imagineu-se de l'apartament que està al ple centre, com que tenim el mar allà mateix, vam anar el dia abans...
caminant per no agafar res, perquè eren les quarts de la matinada. Sí, sí. I llavors vam fer el primer dia des de l'apartament a agafar el vaixell, quan teníem un pas normal. I teníem 12 minuts. Doncs ja sabíem que sortim, com que depenien només de les nostres cames, que ningú ens vingués a buscar ni res, en 12 minuts arribàvem allà.
I això ho vam fer. I a la tornada també. Vam anar a peu i molt bé. I allò també vam a Finlàndia, bé, vam agafar un fritur i amb un guia super maco, no? I ens va explicar, bueno, es va tirar fins i tot mitja hora més de l'hora que li tocava perquè deia, clar, nosaltres veníem d'aquí, no? Però havia gent que venien de...
d'altres llocs, o d'Andalusia, o saps? I diu, som un grup tan agraïts, i no ens coneixíem entre nosaltres, diu que us hi aniré, per compte meu, us hi aniré a ensenyar una cosa que no us podeu anar sense això, no? I sí, sí, i ens ho va fer després, com que el fritur és una cosa que no és un preu tancat,
A partir de 5 euros, però s'ha de ser molt rata per donar 5 euros, perquè l'home es va tirar quasi 3 hores. Doncs pots pagar el que tu vulguis, no?
I el que passa és que quan veus que una persona s'implica tant i està sobrepassant la feina aquell del seu temps de dir, va, li dedico 20 minuts més o mitja hora perquè m'hi sento bé amb aquest grup, doncs clar, que menys que fer-li un bon detall, no? La gent, si jo veia que molts li donaven 50 euros. Bé, nosaltres n'anàvem tres, li vam donar 50 euros. Mhm.
Però hi havia uns que anaven dos i també li van voler donar 50 euros. En canvi, vaig veure algun bitllet de 10 que vaig dir, oh, que ridícul, no? Però, bueno, cadascú és com és. Què més vas visitar? Doncs, bueno, els primers dies, els tres primers dies vam fer això. Vam fer Estònia, després a l'endemà ens vam anar a passar el dia a Finlàndia...
i després diversos pobles de per allà, com un que es diu Ragbere,
que, bueno, allà vam menjar la típica sopa d'allà, utilitzen molta patata, molta patata, el bòndigues, bueno, com tipus rinxat, no?, i tal. Aquí vam estar visitant, bueno, tots aquests pobles, i després ja, al cap d'altres dies, ens vam anar cap a l'Etònia. Vam agafar un tren,
Vam agafar un tren i llavors ens vam portar fins a Riga, que és la capital. I també superxulo, també supercèntric, perquè tot això ja estava buscat expressament.
I llavors, doncs, aquí vam estar fent Riga, no?, que a Riga hi ha molts pobles i Rondale, bueno, hi ha molts pobles, per no atabalar la gent. Diré que hi ha molta cosa per visitar i museus també, en fi...
I aquí també vam voler fer un free tour perquè és com t'enteres de la gent, com viuen, com a què es dediquen, i una mica la història també d'aquest país, no? I després de Letònia vam estar a Lituània, que és l'últim de baix de tot, no?
I a Lituània també hi havia moltes coses interessants, trajectes entre tren i autobús, doncs vam visitar Siuliali,
Caunes, Vilnus, que és la capital preciós, i Tlancay. En aquests països hi ha bastants castells per visitar i tot això. No en vam perdre ni un.
Bé, alguna cosa sempre et deixes, no? I, bé, va estar molt bé, va estar molt bé, sí. Vam agafar un petit vaixell que donava una volta al voltant de, diguem, d'un castell que hi havia, no? I amb aquest vaixell, doncs, que hi cabíem uns 40 persones o així, bé, com una barqueta, diguem, no? Vam estar donant la volta per tot...
tots els angles del castell, el veus des del mar, no? I pots fer fotos i, bueno, també t'ho diuen un guia, doncs també et diuen, mira, aquí, això, allò, no? I molt bé, també. Pilar, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'On Anem. Que vagi molt bé. Vinga, gràcies. Adeu.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Arribem nosaltres ja a la recta final d'aquesta nova edició del programa, però va després d'haver marxat de viatge i haver aterrat novament el Baix Gaial, el que farem serà reflexionar. Sònia, explica'ns, quina és la cita que has escollit per aquest dimecres? Doncs vinga, vull una cita de Mark Twain, escriptor i periodista estatunidenc, que va dir, un home amb una idea nova és un boig fins que la idea triomfa.
Doncs que les idees triomfin. I tant. De bojos. Exacte, exacte. Els bojos aquí portant-nos idees. Doncs marxem d'aquesta manera. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dia. Ens trobem demà.
Bon dimecres a tothom. Igualment, adeu-siau. I a tots vostès. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva cintonia de proximitat, el de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara marxem, però demà ben puntuals. Ens hi tornarem a posar, com sempre, i els esperem. Cordials salutacions d'un servidor, Eduard Virgili. Passi-ho bé.
Hola, sóc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers.
L'univers infinit, a la teva emissora de proximitat. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Ona La Torre us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saita El Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres, 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Pati del Castell. T'hi esperem!
Ei, ei, que ja pugen! Tranqui, no és un castell. És que comença la Torre de Set. Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. Sintonitzes Ona... Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Massa Roura. La futura llei de la gent gran ha superat el primer tràmit al Parlament. El text té per objectius lindar els drets del col·lectiu, impulsar l'envelliment actiu o reformar el model d'inspecció de residències. La diputada del PSC, Mònica Ríos, en destaca alguns dels punts forts.
La garantia de l'atenció continuada i integral, així com la prevenció i la seva promoció, amb especial atenció a aquelles persones en situació de dependència o amb manca d'autonomia personal. La garantia de la suficiència econòmica de la gent gran per tal d'evitar situacions d'exclusió social i impulsar la seva inclusió.
I el govern aprovarà dimarts el desplegament de la llei de la L a Catalunya amb ajudes a dependents extrems. Catalunya serà una de les primeres autonomies a desplegar la llei que va aprovar el Congrés dels Diputats. Ho ha anunciat avui el president Salvador Illa a la sessió de control del Parlament.
i correspon ara a les comunitats autònomes desplegar aquests beneficis, Catalunya és de les primeres que ho farà. I dimarts vinent al conseller executiu portarem un decret per poder desplegar aquests ajuts i a partir del mateix dimecres a la setmana que ve es podran ja demanar aquests ajuts per part de les persones afectades, que a Catalunya, segons les dades que disposem, són al voltant d'unes 200 persones. És el termòmetre moral del país.
és el termòmetre moral del país, com tenim cura de persones que estan passant per una situació molt complexa i molt dramàtica a nivell de salut, tant ells com els seus familiars.
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, rectifica i assegura que el compromís dels 27 amb el dret internacional és central. Això després d'haver dit dilluns que la Unió ja no pot confiar en el sistema basat en regles. Avui sobre el terreny l'ofensiva se centra en l'estret d'Hormuz, on els Estats Units afirman haver destruït una quinzena de vaixells iranians. De la seva banda, Israel ha intensificat els bombardejos sobre l'Iban i ha causat almenys 10 persones mortes.
I la circulació està interrompuda a l'AR3 entre les estacions de Sant Martí de Centelles i el Ficaró, després que un tren es trobés una pedra de grans dimensions que ha caigut a la via arran d'un despreniment de terres. El convoy que anava sense passatgers ha pogut evitar el xoc, segons han explicat Fons de Renfec, que ha gestionat un servei alternatiu d'autobús entre La Garriga i Ripoll.
Aquest tall es produeix precisament el dia que s'havia reobert aquest tram. Madif ha informat que tècnics treballen per retirar el despreniment el més aviat possible. I el Servei Català de Trànsit tallarà els accessos a la C-16 Nord per evitar el col·lapse que pateix la ciutat de Berga cada divendres a la tarda. El dispositiu començarà el dia 20 de març i s'allargarà fins a finals de la temporada d'esquí. D'aquí una hora, més notícies en xarxa. Fins ara.
És l'hora dels esports. Baixgallà Esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues a l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gasposa, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 17.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 17.0 en el cas de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Signa sigui la seva opció, amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dimecres 11 de març de 2026 repassarem l'actualitat de la base, és a dir, dels principals equips de les pedreres dels clubs de casa nostra. Això vol dir que repassarem els resultats del futbol juvenil, els marcadors del júniors del Torredembarra Bàsquet Club i dels cadets del Club Bàsquet Altafulla o el cap de setmana dels juvenils i cadets tan masculins com femenins del Sebol Torredembarra.
I a la segona part del programa obrirem les portes del Coliseu Grana per tractar l'actualitat del nàstic marcada per la derrota al can de l'Eldense i la posterior destitució de Cristóbal Parralo. El tènic andalús marxa i en el seu lloc arriba l'aragonès Pablo Alfaro, encarregat de mantenir l'equip a primera federació. Tot plegat ho analitzarem amb un vell amic de la casa, l'entrenador de la Unió Esportiva Baix, el callarenc Álex González. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera.
Doncs som-hi, comencem el repàs de l'autoritat esportiva d'aquest dimecres. Parlem de la base i comencem parlant com és habitual de futbol amb el Joan Irà del Centre d'Esport d'Altafulla que ha confirmat la reacció que va demostrar fa una setmana i aquest passat diumenge ha soprat el Mas Pellicer en la marca de la vintena jornada de grup 12 de primera divisió. Els groc i negres s'han imposat per 3 a 2 contra un rival directe per mantenir la categoria i ara creuen de veritat que poden aconseguir l'objectiu.
En declaracions al Baix Gasports, l'entrenador Gerard Montserrat destaca la concentració i intensitat amb la qual han jugat, sobretot en la primera part. Això els ha dut a tenir un avantatge de 3 a 0 al descans gràcies als gols de Nabil Alyacubi, Albert Puig i Pau Figuerole.
L'equip va seguir treballant, com el darrer partit amb la canonja, vam fer un partit molt seriós, sobretot la primera part vam estar molt concentrats, vam ser guanyadors de duels, vam pressionar molt bé a camp contrari, robant moltes pilotes i generant moltes ocasions, i la veritat és que l'esforç i el treball del grup va ser molt bo. Ens vam posar 3-0...
En el vestidor de la consigna era clara, evitant queixar un gol, sobretot en els compassos inicials del segon temps. No ha sigut així. I Alejandro Moreno ha fet entrar els rosencs novament en la disputa pels punts. Altres a un, en cap cas, ha generat dutes en els locals i, com explica Montserrat, han sabut defensar la renda i han perdonat diverses ocasions per fer el quart.
La manca d'encer els ha impedit sentenciar el duel i han hagut de patir en els últims minuts després que Stalin Enriquez fes el segon dels visitants en el 85. Montserrat es mostra satisfet del treball, el compromís i la generositat amb l'esforç de tots els jugadors durant els 90 minuts.
Vam parlar al descans, que havíem d'estar concentrats perquè ells en qualsevol moment es podien posar al partit i així va ser. Al minut 5 de la segona ens fan el 3-1, però crec que l'equip no es posa nerviós, comencem a assentar bé el camp, tenim ocasions per sentenciar el partit per fer el 4-1, no les fem i només falten 5 minuts pel final ens fan el 3-2, però l'equip va reaccionar molt bé, vam seguir treballant, vam acabar a camp contrari...
La veritat és que van aparèixer nervis com era normal però l'equip va saber gestionar-los i va saber aguantar el resultat molt bé i estic molt content pel treball que estan fent. Crec que és un treball molt bo, un treball de sacrifici, d'esforç, de generositat, de compromís.
La tafulla continua a Setzer i Cue ocupant l'única plaça de descens i està ja a tres punts de la permanència que marca el Sant Pere i Sant Pau. Disset a vinent, un quart de quatre de la tarda, tindrà un partit més complicat, això sí, el cant del setè. La Floresta B, un rival complicat que es fa molt fort a casa però que ja demostrarà que tindran opcions de poder guanyar.
El grup 52 de segona divisió, el juvenil del Torre d'Embarra ha sumat una nova victòria en vèncer al Calafés C amb un resultat de 0 a 2. D'aquesta manera es manté com a segon classificat en places de ascens directe a primera i a quatre punts de lideratge que segueix defensant el Sant Pau Apòstol.
L'equip d'Adrián Frutos, això sí, s'ha hagut de treballar el triomf davant el sisè classificat. El gol d'Aguacín Sebain en el 31 semblava a plenar el terreny, però els blanc i blaus no han pogut sentenciar fins a dos minuts per arribar al final amb la diana de Roger Blesa. Durant gairebé 60 minuts, doncs, l'avantatge ha sigut mínim i els locals podien empatar en qualsevol moment. Afortunadament, no ha sigut així.
La jornada també ens havia de deparar un derbi molt atractiu entre el Catllà i l'Atlètic Roda de Barà, però la pluja de dissabte ho va obligar a ajornar-lo a l'espera, ara que tots dos equips trobin una nova data per disputar-lo. D'altra banda, el Creixer i l'Altafulla B descansaven. En la classificació, la Torre és segona amb 40 punts, el Roda 5è i el Catllà 7è amb 24, l'Altafulla B 8è amb 18 i el Creixer i desitem 13.
I de cara a la següent jornada, els compromisos són els següents. Sant Pau Apòstol, Altafulla B, dissabte a un quart de vuit de la tarda. A la mateixa hora tindrem un Atletic Roda de Brà tancat i un Torredambarra catllà, és a dir, un nou derbi del Baix Gallà en aquest grup 52 de segona divisió. I només 15 minuts després, el Creixell rebrà a casa el base Pallaresos B.
I a la branca femenina del futbol juvenil, la Torre ha signat aquest dissabte la tercera victòria en els últims quatre compromisos. Una victòria, a més, de prestigi davant el quart classificat del grup 12, el Vendrell, en aquest cas l'escola de futbol base, amb un resultat de 2 a 0. L'entrenador torrenc, Aleix Núñez, reconeix que no té paraules per descriure el partit que han fet contra un equip difícil i que els havia golejat a la primera volta. Apunta que han sabut aprofitar que el camp estava ràpid per la pluja.
El partit d'aquest cap de setmana, la veritat que va ser... És que no tinc paraules per descriure com van jugar tot l'equip, com va sortir realment contra un equip dur, difícil. Allí al seu camp van perdre 4-0, és un equip que marca molts gols, com bé dius, i realment era un partit complicat, no era fàcil, la veritat que no era fàcil, però bé...
Al final sempre es diu el mateix, que s'ha de competir i s'ha de lluitar els 90 minuts i aquí ningú és més que ningú. A la primera part, el plantejament que havíem preparat els ha sortit a la perfecció, gràcies a l'actitud i la garra de totes les jugadores, argumenta Núñez. El gol de Jordina Rubina en el 43, és a dir, el fil del descans ha premiat la feina feta, malgrat que les visitants també han tingut les seves oportunitats, com era d'esperar, d'altra banda. Vam plantejar una sèrie de...
tàctiques i coses que al final van sortir. I la veritat que molt bé. A part de l'actitud i de la garra que van ficar totes, de la primera a última, doncs bé, va sortir tot genial. Marquem just abans del descans, que això psicològicament és allò que dius, el gol psicològic, que tothom diu abans del descans. I jugant molt bé, la veritat que jugant molt bé, defensant molt bé, i atacant, aprofitant el que podíem. Vendré i això ens genera...
Dos, tres ocasions, no més, i nosaltres estem allà a la part, i una d'elles acaba amb gol. En el segon acte, les torrenques han sigut molt serioses en defensa per mantenir la renda contra un dels equips més golejadors del grup, fins que l'Ena Rangel ha notat el 2-0, aprofitant una errada de la portera visitant. En els últims minuts, les de la capital del Baix Penedès s'han quedat amb 9 jugadores per l'expulsió d'Elia Curado i l'alta fullenca Idaira Guerra, en el minut 86.
La torre es manté dotzena classificada en 18 punts, empatant amb el Baimoi, que és 11. El desè de l'Atlètic Baix ja està més lluny, a 9 unitats concretament. Dimensi a vinent, a dos quarts d'una de migdia, rebrà el Catorzell i Comar amb el repte de sumar una segona victòria de seguida que li permeti aprofitar la visita del Baimoi al Nàstic per escalar un esgraó a la classificació.
I l'altre representant de casa nostra en aquest grup, el Roda de Barà, tenia un partit complicat precisament davant el segon, el Nàstic, i així ha sigut, com ho reflecteix, el 0-10 final. Les visitants, de fet, han sentenciat al maig en els Pemes 45 minuts amb els gols de Mireia Boluda, Nicola García i la dobleta d'Andrea Rollo. A l'inici del segon acte, les Rodenques han encaixat 3 gols més, ja amb els quals han dit adeu a qualsevol opció de puntuar.
El rodes manté 3G classificat amb 11 punts. Els mateixos Calicomar dissabte a les 6 de la tarda visitarà el quart classificat l'escola futbol base Vendrell, que ve de perdre contra la Torre en un altre partit de màxima intensitat i exigència.
En bàsquet, el júnior del Torre d'en Barra de Bàsquet Club ha perdut aquest dissabte la pista del Nàstic Esports Academy amb un resultat de 91 a 57 en el marc de la dinovena jornada del grup territorial. Els de la Baix Gaia s'enfrontaven a un rival contra el qual podien competir perfectament per la victòria però, novament, s'han vist limitats per a manca d'efectius amb un total de vuit jugadors a la convocatòria.
De fet, el primer quart ha sigut força igualat amb un 21 a 20 a favor dels arbosencs. Igual que en l'anterior compromís, tot i que sense encaixar d'expuls, els de Pere Soler han disminuït el seu rendiment i han rebut un 20 a 13 amb el qual han arribat al descans amb un menys 8 en el marcador.
Mantenir les opcions de guanyar implicava fer un bon tercer període, però malauradament no ha sigut així. Els blaus han tornat a cedir aquesta vegada molta diferència amb un 30 a 12 que ha deixat el partit vist per a sentència. Per tant, els últims 10 minuts han sigut un tràmit per als locals que han aprofitat per rebregar el triomf amb un 20 a 12.
La torres manté un gena classificada amb 21 punts, els mateixos que el penúltim, el Reus Deportiu, i tres més que el Cue, el Cambrils. Dissabte, dos quarts d'una de migdia, reben el vuitè classificat, el Saló B, al qual tenen només un punt. Per tant, dia per intentar tallar la mala ratxa i celebrar la cinquena victòria de la temporada.
I per agafar el club basquet d'Altafulla, ja saben, ens centrem en la categoria Callet, ja que enguany no disposa de cap júnior i hem de celebrar que hi ha hagut triplet de victòries, en aquest cas. Un dels representants del conjunt altafullent, el masculí groc, ha guanyat en l'última jornada de la primera fase, a més a més, en el grup únic del nivell C de la categoria. Ho ha fet davant el CUEA, el basquet l'Arbós, amb un resultat de 71 a 31, que li permet acabar sisè classificat amb 28 punts.
El rècord d'aquesta primera part del curs per als autofollencs ha sigut de 8 victòries i 10 derrotes. Ara tindran 10 dies per preparar el debut en la segona fase. Serà dissabte 21 de març a casa davant la Salle Tarragona, a un quart de 12 de matí, si és que no hi ha cap canvi. El Calafell és l'altre aquí, que completa el grup C2.
L'altre quit de la branca masculina, el negre, s'ha imposat el TGN Bascot en un duel directe de la zona baixa del grup 2 del nivell A. Els jugadors d'Eloïssa Ruiz, a més, ho han fet a domicili amb un ajustat 60-61 que els ha permès celebrar la segona victòria d'aquesta segona fase i, per tant, acabar el cap de setmana amb no punts a un dels tragonins i a dos del calafell. Precisament diumenge a la una de migdia reben el conjunt del Baix Penedès per intentar retallar-li una unitat.
I a la branca femenina, el cadet del Club Esqueta Altafulla complirà els pronòstics amb vèncer el penúltim classificat, el CBT i Blau, en la vuitena jornada de la segona fase a grup 3 del nivell B. Les groc i negre s'han imposat amb un 39 a 62, amb el qual es mantenen segones amb 12 punts, dos menys que el líder, el Reus Deportiu Blanc, i tres més que els següents tres classificats. Un dels seus perseguidors és l'Uida Kona, actualment cinquè amb 9 punts, el qual rebrà diumenge a partir d'un quart de 12 del matí.
I amb voleibol, que ara hi creu pel juvenil, hi ha cadets femenins del seu torn d'embarra en la doble compromís contra el club voleibol Reus en marc de la sisena jornada de la fase de permanència primera divisió. Les juvenils han aconseguit dos punts en imposar-se en un ajustat 3 a 2, mentre que les cadets han cedit per 0 a 3, sense poder portar cap punt a la causa.
El triomf del conjunt juvenil té molt de mèrit perquè ha aconseguit que girar un 0-2 després de perdre el primer set per 23 a 25 i el segon per 24 a 26. El tercer també ha sigut molt igualat però l'han guanyat amb un 25 a 23 i això l'ha donat molta energia per forçar el desempat amb un 25 a 16. I ja en el tiebreak han culminat la remuntada amb un 15 a 12.
L'entrenador Òscar Elizeda reconeix que esperaven haver sumat els tres punts en el partit del Joanil, si bé es mostra satisfet del caràcter que han demostrat les seves jugadores per catgerar la situació.
La veritat és que no podem dir que la jornada és positiva, perquè esperàvem una victòria amb el juvenil una mica més clara, que ens permetia sumar 3 punts, però els mals finals de 7, els dos primers 7, ens van perjudicar molt i ens van fer molt en contra. Tot així, content per la reacció també, que al final sap bé com remuntar-ho i almenys poder sumar 2 punts en aquesta jornada que era tan important.
Per contra, les cadets han collat un molt bon primer set, perdent en el Tebrec amb un 24 a 26, però després han sigut incapaces de mantenir l'hibell i les visitants han de cantar la balança per la via ràpida amb un 17 a 25 i un 15 a 25 en el segon i el tercer set respectivament. Elisera es mostra content tot i la derrota per la progressió que estan demostrant les jugadores.
Per la part del cadet, molt content, tot i la derrota, perquè l'evolució de l'equip està sent molt gran, però al final s'ha de ser realista i saber d'on veníem, d'un equip molt nou, molt jove i amb molt poqueta experiència, que és aquí tenen condicions molt bones per arribar a ser jugadores molt importants al club i arribar al primer equip.
Però que ara mateix la veritat és que encara ens queda molt per ser un rival a tindre en compte a la primera categoria d'aquí a Catalunya, que és el més nivell d'Espanya i és complicat. Però molt content amb l'evolució del grup i l'edat que el balanç de temporada amb l'equip cadet és molt positiva.
En la classificació en tira, el seu voltorn d'embarra és sisè classificat amb 12 punts i es troba a 7 de la permanència. Diumenge té dos compromisos d'alçada, dos derbis davant el Sant Pere i Sant Pau que marxa segon a la taula. Les cadets jugaran a les 3 de la tarda i les juvenils a partir de 3 quarts de 5.
I a la branca masculina, segona divisió, doble victòria del juvenil i el cadet masculins del seu torre d'embarra davant el vòlei als arts a domicili, a més a més, per consolidar la segona posició en el grup 3 de la fase de promoció, ampliant distàncies precisament amb el seu oponent, que és quart classificat amb 11 punts de diferència ja entre tots dos. Els cadets han sigut els primers a saltar la pista i han començat a jugar força malament, explica el tècnic Enric Vescos.
El seu germà Iñaki, entrenador del masculí de nacional, ha sigut qui ha dirigit els nois durant el partit i després de corregir certes coses, la dinàmica ha canviat i s'han assegurat el punt amb un 24 a 26. A partir d'aquí han sigut molt superiors i han enllestit la feina per la via ràpida amb un 15 a 25 en el segon set i un 16 a 25 en el tercer.
Els cadets vam començar jugant fatal, com allò que caien les pilotes, i, bueno, se va haver de posar a enfadar una mica, no?, i en seguida, a metod de set ja ho vam corregir, els xavals se van posar a jugar, i, bueno, la veritat que van ser dos perills molt bons, tot i aquest mal inici del rit cadet. Llavors, bueno, contents, l'Iñaki i jo contents, amb la feina, amb els xavals.
Per la seva part, els juvenils també s'han imposat per 0-16-3, i en el seu cas han sigut molt superiors de principi a fi. El primer i el segon set els han resoldt amb un 17-25, mentre que el tercer ha sigut encara més diferencial amb un 12-25. En la classificació en tira, el Sebol Torredambarra és segon en 15 punts, dos menys que el líder, el Sant Saloni, i cinc més que el Sardanyola.
I compte perquè aquest dissabte rep precisament el Sant Saloni en un doble compromís clau per mantenir les opcions d'acabar al capdamunt de la classificació.
Som conscients que ara ve un partit també difícil, però no li donem més importància. Anem partit a partit, som conscients que podem jugar al nivell de qualsevol equip dels que ens trobem, llavors no renunciem a res, anem a per totes i es dona igual qui es posi per davant. I sí, ens pot servir per mesurar, per anar veient el nivellet que tindrà aquesta fase, però de veritat que no és una cosa que ens condiciona ni que ens preocupa molt. A l'Iñac i jo treballem setmana a setmana i intentem treballar la formació i a nivell competitiu, evidentment.
Tenim aquest objectiu de pujar, però no anem molt exigents ni amb aquest discurs de pujar. Volem anar partit de partit, que se'ls aprenguin a competir, a fer molts escalfaments. Tenim bona psicologia pels partits i aquest és el nostre objectiu principal. Els juvenils jugaran a les 10 del matí i els cadets a partir de 3 quarts de 12.
Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports. Fet el repàs de l'actualitat esportiva, centrant-nos en la base dels clubs de casa nostra. És moment de passar a la segona part del programa. Com cada dimecres toca parlar del Nàstic i ho fem en una de les setmanes més convulses de tota la temporada. Vinga, va, som-hi.
Coliseu Grana. Parlem del nàstic al baix que hi ha esports.
Habitualment comencem aquesta secció fent la crònica de l'últim partit. Avui, però, el repassarem de forma breu en uns instants perquè, com més abans segurament, el Consell d'Administració ha donat un nou cop de volant. Aquesta vegada segurament sí que era necessari per la dinàmica de l'equip amb la destitució de Cristóbal Parraló i l'arribada de Pablo Alfaro.
El tècnic aragonès debutarà aquest divendres contra el líder, el Sabadell, en un derbi català que s'espera de màxima intensitat, d'altra banda, a partir de dos quarts de nou de la nit al nou Estadi Costa Dorada de Tarragona. I podria fer-ho amb l'equip. Compte amb places de descens si el Murcià guanya aquest dimecres a la nit el duet directe que té a casa a la nova condomina contra el Marbella. Així que...
Doncs les coses estan d'aquesta manera força delicada pel Nàstic. L'estitució de Parralo va arribar diumenge, un dia després, que l'equip caigués golejat a la visita a l'Eldent. Sembla un 4 a 1. Sí, és una de les places a les quals pots perdre, però no de la manera en què ho vas fer.
Abans d'arribar als primers 20 minuts, el resultat era ja de 2 a 0 després de dues concessions defensives un dia més. De fet, la jugada del segon és de jutjat de guàrdia, segur que l'hem vist, i si no, recuperin-la perquè és, doncs bé, força... Exemplifica molt bé la situació del Nàstic actuament a nivell psicològic i també...
a nivell tàtic, una jugada que ens va deixar tots una mica glaçats, hem de dir. El tècnic andalús havia sortit per primera vegada amb tres migcampistes, Oscar Sanz, Mar Montalvo i Mangel Prendes, els tres al mig del camp, és a dir, Oscar Sanz no estava ni de contròs com a central, però no va funcionar com pràcticament res del que va intentar des de la seva arribada a Tarragona.
La xerrada al descans tampoc va tenir efecte perquè l'Eldense va colpejar de nou en el primer minut de la segona part. I quan va fer els dos primers canvis, Parralo va entrar Gerardo i Adela, tot just dos minuts després, va arribar al quart dels Alacantins. Això deia Parralo, abatut després del partit. Una de les seves últimes paraules com a tècnic del Nàstic i en què assegurava que l'equip havia sigut molt débil i que si pretenien competir, aquestes concessions defensives no haurien d'estar permeses.
Difícil de explicar, difícil y complicado. Yo creo que hemos salido bien en cuanto al plan de partido, de cerrar líneas de pasos interiores, de salir en transición. Creo que hemos hecho unos primeros minutos buenos, pero el primer acercamiento de ellos nos ha costado un gol. En el segundo hemos encajado otro gol y luego han tenido dos opciones más para poder. Hemos tenido también algún acercamiento.
Nos hemos mostrado muy débiles. En el descanso hemos hablado que nos faltaba un gol para meternos en el partido, intentar meternos en el partido. Salimos del vestuario y encajamos del tercero. Entonces, yo creo que sobran las palabras. No es normal que un equipo que quiere ganar de tantas facilidades y pedir disculpas porque no es lo que queríamos. Y bueno, ahora es que... poco más que decir.
Segurament, Parralo sabia que eren les seves últimes hores com a entrador del nàstic. A la debilitat defensiva se li va afegir la manca d'encer en els 12 xuts que els grana van produir durant els 90 minuts. És cert, en aquest sentit van generar ocasions suficients, segurament no per guanyar, però com a mínim per haver pogut igualar una mica les coses en certs trans del partit. Vuit xuts van ser des de dins de l'àrea i un va acabar dins, el de James Jardí, per fer el gol de l'honor en el 81. La resta, dos a porteria, un pal, sis foras i dos bloquejats.
Així que tampoc va ser un mal partit d'anestia en aquest sentit, però evidentment quan concedeixes tant darrere i de la forma en què ho fas és molt complicat guanyar i més contra rivals de l'entitat de l'Eldense. Pocs dubtes tenien en el Consell d'Administració sobre qui havia de ser el nou entrador, perquè dilluns al matí ja era oficial l'arribada de Pablo Alfaro. De fet es va donar per assegurejar a última hora del diumenge.
En la seva presentació, el tècnic assegurà que entrenant el Nàstic dona prestigi, que és una bona oportunitat, malgrat reconèixer que la situació no és gens còmoda. És un club que te prestigia, te prestigia. I ja sabiendas que la verdad que la situación no es cómoda. Y lo sabemos, bueno, pues como me ha podido tocar en San Fernando, como me ha podido tocar en Murcia, como ha habido otras situaciones en las que a todos nos gusta pelear, pues meternos en playoff y por pelear por ascender. Pero en la vida hay momentos en los que tienes que saber cuál es tu realidad.
y ahora mismo nuestra realidad es pues que estamos el mañana miércoles tendremos otro puntito de realidad de saber dónde estamos y a partir de ahí trabajar mucho y bien para poder revertir la situación yo estoy convencido de que se puede hacer quedan todavía jornadas quedan prácticamente tres meses no estamos para perder mucho el tiempo tenemos que hilar fino y dónde y dónde tocar pero sí sí por supuesto que creo que que hay vamos club de sobras club capacidad entidad plantilla profesionales dentro como para como para poder estar mejor claro que sí
Alfaro assegura que no arriba amb la idea de revolucionar res, sinó de matisar i donar el tractament futbolístic que sigui oportun. Evidentment, necessita un cert marge de temps per analitzar les coses i poder fer un diagnòstic, diu, de la situació de la plantilla. Però precisament, posa el focus en els jugadors i assegura que d'aquesta situació se sortirà jugant a futbol i competint.
Estas situaciones siempre se salen siendo serio, siendo honesto y profesional, exigiendo, porque hay que exigir mucho, las zonas de confort ya no sirven y lógicamente están poniendo el tratamiento que haga falta, pero para mí la clave, de esto se sale jugando al fútbol, es una situación futbolística, no se sale haciendo todo deporte, ni se sale con declaraciones fuera del campo, ni se sale, no, no, centrando el foco en el campo, en los jugadores, en el esquema, en el dibujo táctico, en el planteamiento, en el posicionamiento, en lo que es fútbol y compitiendo.
Tener conversaciones con absolutamente todos esta semana
Voy a intentar dedicarme también a hablar uno por uno con todos los futbolistas, a mirarnos a los ojos, a decirnos qué estamos dispuestos a hacer aquí en estos tres meses que nos quedan. Vamos a dejarlo ahí. Y luego pues y dar la mejor versión. Y lo que se diga y lo que uno se comprometa tiene que ser coherente luego con el trabajo el lunes, el martes, el miércoles, el jueves, el viernes, el sábado y el domingo. Esto no consiste solo en hacerlo bien el día del partido porque si no se trabaja durante la semana el partido generalmente los rivales también juegan y también lo hacen bien.
Aquestes han estat les paraules més destacades en la presentació de Pablo Alfaro com a nou tècnic del Nàstic, una presentació que va liderar en aquest cas el president del Consell d'Administració, Lluís Fàbrega, sense donar pràcticament explicacions del motiu a la banqueta, tot i que evidentment...
És bastant òbvia, aquesta mala dinàmica que manté el Nàstic a un puntet del descens, tot i que aquest dimecres, insistim, podria acabar dins de la zona vermella si el Murcia fa els deures i guanya el Marbella. Un murcià que, d'altra banda, també travessa per un mal moment i que considera que va ser el darrer club que va dirigir el mateix Pablo Alfaro.
entre el mes de setembre de 2023 i el mes de juny de 2024. De fet, va ser, o no va ser renovat, millor dit, a l'estiu del 24. Així doncs, un Pablo Alfaro que és de sobres conegut per tothom com a exfutbolista professional, sobretot al Sevilla, on juntament amb Javi Navarro van formar una dobleta difícil d'oblidar, no tant pel seu futbol com si per la seva situació.
agressivitat i ja després com a entrenador doncs ha passat per diversos equips ja té força trajectòria va començar el 2009 a dirigir el Pontevedra després va passar per altres clubs il·lustres del futbol estatal com el Recreativo el Leganés, el Huesca en un perfil més baix el Marbella on millor va fer les coses o com a mínim li van sortir millor va ser amb el Mirandés ser campió de grup
a l'antiga segona B i a Sandin, en aquest cas a la segona divisió i després va passar per l'Ibiza on va dirigir 44 partits i més curtes van ser les seves etapes al Còrdoba, al Sant Fernando i com dèiem en darrera instància al Murcia. Així que aquest és el currículum del nou entrador del Nasti que té molta feina per davant i que debutarà aquest mateix divendres a dos quarts de nou de la nit a casa davant
El líder, el Sabadell, per tant, duel de màxima exigència només per començar i que calibrarà la reacció sobretot dels jugadors que tenint en compte poc marxa callar per preparar el partit amb el nou entrador, doncs serà el torn que facin un pas endavant i més a casa on l'afició sempre estarà del seu costat.
I precisament parlant dels futbolistes, a l'atenció habitual dels dimecres ha parat el capità Òscar Sanz, que assegura que el canvi porta il·lusions renovades i que la primera presa de contacte amb Pablo Alfaro i el seu segon han sigut totalment positives. Pues bien, la verdad que muy bien, poco tiempo para trabajar toda la idea que tiene Pablo, pero...
pues muy buenas impresiones, tanto él como Iago. Bueno, pues lógicamente ilusión renovada, confianza plena en el equipo, un plan de trabajo de sacrificio, constancia y exigencia al máximo, está convencido que lo vamos a sacar y pues es un poco también lo que el equipo necesita, creérselo, tener personalidad y calificar de estas últimas jornadas como finales.
Són 11 finals, concretament, les que li queden al Nàstic per mantenir la categoria i salvar la temporada. Ada Sant Saturní reconeix que la situació actual suposa una pressió extra i que això els ha de fer jugar cada partit, com si fos l'últim, assumint la responsabilitat que els pertoca perquè ells, segurament, han estat els que han arribat a aquesta situació límit pel Nàstic.
Inevitablemente está claro que es una presión extra, pero yo creo que ahora no es un tema de hacer números, quedan 11 jornadas y hay que sumar cada fin de semana sí o sí. Entonces a partir de ahí ya llegaremos al final, ya haremos los números que...
que hagan falta, pero creo que ahora mismo lo que hay que hacer es jugar cada fin de semana como si fuera el último y dejárselo todo con los guerreros, los jugadores que vayamos a ir a muerte, porque ya no hay otra opción, nosotros solo somos los que nos hemos metido aquí y somos los que tenemos que sacarlo.
Doncs la consina per part del vestidor és clara. Ara que ho puguin complir ja és una altra història i, evidentment, pel Nàstic és molt important mantenir la categoria. És evident que tampoc se pot, doncs, deixar de banda la possibilitat, ja parlem de la possibilitat, no exigència ni obligació de jugar la promoció descens a segona divisió, com a les últimes dues temporades. Però sí que és veritat que el Nàstic s'ha de centrar, doncs, primer en mantenir la categoria perquè un descens a segona federació seria...
desastrós i probablement posaria en perill la viabilitat del club si ha de perill la primera federació costa poder mantenir-se cada temporada pel nivell d'ingressos que dona aquesta categoria actualment i que resulta totalment
insuficient. Així doncs, el Nàstic, que buscarà aquesta victòria divendres davant el Sabadell, ho pot fer. Fa 15 dies va ser capaç de guanyar el camp del Atlético Madrilenyo, segon classificat. Per tant, observeu-se, ara toca que Pablo Alfarro premi la tecla adequada. El Nàstic és 15, 33 punts, està a 8 del play-off. En canvi, només a un, com dèiem,
del descens, i si guanya el Múrcia, doncs, caurà places, doncs, això, que porten a segona federació, com a mínim, de forma provisional. Així estan les coses.
I cap de setmana negra, realment pel Nasti, perquè a banda del masculí la resta d'equils de referència també han perdut els seus compromisos. El femeniu ha fet davant el líder de grup 2 de primera divisió, l'Aldeana, amb un resultat de 0 a 2. Els dos gols encaixats en la segona part. Les d'Adrià de la Penya es mantenen novenes amb 29 punts i dissabte visiten el vuitè, el Cinguerlin. Déu-n'hi-do, quin nom també, eh?
Pel que fa a la Lliga Lit, la Paula de Mafumet ha trencat la ratxa de 5 partits sense perdre i a mellar el lideratge amb la derrota per la mínima davant el Sant Mauro. Els rodents Teo Pozo i Àlex Beamuz i el torrenc Roger Siuró han sigut titulars però no ha sigut suficient per poder treure un bon resultat. Els de Xavi Vilagut ara són tercers amb 35 punts i dissabte visitant el nou líder, el Sant Juan Atlético de Montcada a partir de les 7 de la tarda.
I per agafar el juvenil, doncs, derrota dura i més a casa contra un rival en places de descens, el Monte Carlo, per la mínima. Els de Joan Oriol trenquen la ratxa de dues victòries seguides i segueixen descens amb 26 punts, amb el 6 de renda respecte a la zona vermella que marca el seu butxí. Oportunitat perduda, doncs, per distanciar-se a 9 unitats. I ara, compte, toca visitar el cinquè, el Faragoza, en un horari encara per definir.
I bé, doncs, dit això, nosaltres passem a l'espai de l'entrevista, on ens espera ja des de l'altra banda del fil telefònic un bon amic del programa, l'entreador de la Unió Esportiva Baix, el Callarenc, Àlex González.
Doncs bé, per analitzar tota l'actualitat del Nasti que acabem d'explicar, que no és poc aquesta setmana, avui ens acompanya un bon amic de la casa, l'entrenador de la Unió Esportiva Baix, el Callarenc, Àlex González. Àlex, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. Content de tornar a parlar amb vosaltres.
Nosaltres també estem molt contents. Avui parlarem d'un tema que amb tu no havíem parlat en el seu moment, però que igualment estem molt interessats en conèixer la teva opinió. Parlarem del Nàstic, però abans també volem preguntar-te per la teva Unió Esportiva Baix, que enguany esteu fent una molt bona temporada a la Lliga Elite.
I evidentment s'ha demostrat això, que s'ha progressat, que al final és el crit de la qüestió de tots els projectes, progressar temporada rere temporada i en guany està sent així.
Sí, així ha sigut, hem millorat en molts aspectes, a nivell des de dins, de petites eines, i a nivell de joc també, no de conèixer la categoria, ens ha donat una solvència i un poço que ens permet estar més còmode, hem gaudit la temporada fins al dia d'avui, sí que és veritat que portem una ratxa de resultats i l'hem de revertir, però ja hauríem signat estar on estem a dia d'avui, que és aquesta zona mitja, tranquil·la, i bé, content d'haver pogut gaudir la temporada i esperem que acabi,
Gràcies.
Una lliga de nit, Àlex, que segueix d'igualada, valgui la redundància, que des que es va crear, i això fa que ara estigui tant a prop del play-off com a prop del descens, que és el que li passa a gairebé tots els equips d'aquesta categoria. És una lliga en la que sembla un tòpic real. Guanyes els partits, et fots a dalt i els perds i estàs a baix. I bé, s'ha de conviure amb aquesta realitat, no ens passa només a nosaltres, sinó que tots els clubs estem en aquesta situació i
ja està, es tracta de, mai, millor dit, anar partit de partit per no mirar més enllà i intentar, doncs, això, que puguem sumar els punts per la permanència el més aviat possible i a partir d'aquí, doncs, si venen més coses, doncs, perfecte. Aquesta igualtat dona més pressió o us permet també estar més endollat? Saber que no us podeu relaxar al més mínim perquè, si no, el que dius, dos partits dolents i cap avall.
Bueno, sobretot et demostra això, que tots els equips són molt forts i que al final pots guanyar contra el primer i perdre contra l'últim, que no hi ha una diferència com a moltes lligues, que potser sí que hi ha un o dos candidats molt clars i després hi ha un parell d'equips que potser són més fluixos, en aquest cas no passa així, i això per obligació, com deies tu, et fa estar connectat i alerta tota la temporada, perquè no hi ha ni un partit.
I veient com estan les coses, com estan la temporada, somieu amb la possibilitat de fer playoff o aneu ja al dia a dia?
No, a veure, anem al dia a dia, això està clar, és cert que des del novembre hem estat en el pleió, ara hem sortit, no?, amb la barra d'aquest cap de setmana, i això ens ha, evidentment, ha fet somiar i veure-ho a prop, no?, però l'objectiu principal és la permanència, això és el que hem d'aconseguir, necessitem aquests 10 puntets, 11 per assolir-la, i en això ens hem de centrar a aconseguir-los quan abans millor, i bé, si arriba un punt que ens tenim i estem en disposició d'ajudar per alguna altra cosa, doncs benvingut sigui.
Doncs tant de bo sigui així, Àlex, que podeu seguir gaudint aquesta temporada, que les coses vagin bé, podeu revertir aquest petit batxe, no?, que dèiem, i veurem si aconseguiu això, i a partir d'aquí, doncs, per què no, poder somiar, però el principal, complir aquest primer objectiu. Doncs ja en parlarem, en tornarem a parlar segur, Àlex, passaré com avança o com acaba la temporada, en aquest sentit, i ara, si et sembla, doncs, parlem del Club Ginàstic de Tarragona, que bé, doncs, viu una de les setmanes més convulses, no?, amb la destitució de Parral,
l'arribada de Pablo Alfaro, en fi, no sé si creus que tal com estava la dinàmica, i sí, sabent que potser Parraro no és el gran responsable de la situació actual de l'equip, sí que potser la dinàmica feia, doncs, convidava a pensar que era ja necessari un canvi a la banqueta.
Sí, a més a més, tenint en compte la casa, no?, tenint en compte el Nàstic, que sempre és un club que pren decisions per bé o per dolent, i en aquest cas, doncs, jo crec que estava més que justificada aquesta decisió per intentar canviar el rumb de l'equip, que estava en una situació agònica, no?, tenint en compte, doncs, quin era l'objectiu a principi de temporada. I bé, al final, aquest ha sigut el motiu que entenc que la directiva ha pres per prendre una decisió, el canvi d'entrenador, per intentar, no?, canviar les coses i que
no haguem de patir fins al final per poder salvar la categoria que a dia d'avui no cal oblidar-ho, és l'objectiu principal que té l'àstic.
Sí, no tothom ho reconeix com a tal, i crec que des del club s'hauria de reconèixer com a tal per ser conscients i rebaixar les expectatives i centrar-se en això, salvar la categoria, després, home, doncs, mira, si agafes una bona ratxa pots arribar, però ara mateix el missatge hauria de ser aquest, no? I més, tenint en compte que si el Murcia guanya aquest dimecres pots acabar amb descens. Bueno, és que no és una qüestió d'interpretació, sinó d'evidència, no?
la taula classificatòria marca on estàs i ens agradi més o ens agradi menys. Ara mateix, si avui guanyes al Murcia, estàs en descens. Per tant, és irreal parlar de coses més grans quan el primer objectiu que tens és intentar sortir de la zona de descens i, a més a més, tenir en compte l'escull d'aquesta
cap de setmana, aquest divendres, en aquest cas, que tens el sabadell. Per tant, jo entenc que a vegades és dur acceptar-ho, que tu tenies unes pretensions i que sempre està fet per estar a dalt i te trobes en una situació que no t'agrada i a vegades costa acceptar-ho, però no cal ser tampoc un entrenador del futbol per entendre que el Barça avui dia el seu principal objectiu és salvar la categoria i ho han d'aconseguir quan abans
Com es pot revertir? És la gran pregunta i segurament la resposta complicada que de fet també li van fer a Pablo Alfaro a la presentació. Com es reverteix aquesta situació en què pesa sobretot i dona la sensació molt més
El tema mental, psicològic, que no pas futbolístic, que també, perquè l'altre dia vam veure, sobretot en defensa, és una calamitat, errors horribles, sobretot el de segon gol, per posar un exemple molt clar, que denota que falta alguna coseta.
Sí, però està relacionant. És a dir, l'aspecte psicològic també afecta moltes vegades a la concentració, a la presa de decisions, a la sensació de confiança de l'equip, i són coses que sí que es treballen de forma pedanela, però al final acaben confluint en el mateix, que és en el comportament i en les prestacions de l'equip al terem de joc. Tu vines els gols d'aquest cap de setmana i, com deies tu, són de fer riure, perquè hi ha moltes errades individuals o errades de concentració que semblen impròpies, però no és perquè els jugadors
no estiguin preparats o no tinguin el nivell, sinó que a vegades et trobes en aquest nivell de confiança també i en aquest nivell de concentració que no acabes d'estar del tot ficat al partit i et fa cometre rara. La tecla, per mi, la tecla és psicològica, bàsicament, perquè al final es tracta que l'equip sigui capaç de reduir els riscos de competir bé tots els minuts, d'evitar que hi hagi, com dèiem, calamitats o desastres que ens perjudiquin de forma...
Clar, sobretot a les primeres parts, d'estar junts, de defensar bé i d'estar dins del partit en tots els minuts. I a partir d'aquí, tirar dels jugadors que tenen qualitat, com Jardí, i veure fins a quin punt l'equip pot respondre a aquesta angoixa o a aquesta ansietat que es pot produir en situació de descens, que no ens afecti més el que hauria.
I tenint en compte tot plegat i que queden només 11 jornades, per tant el temps que tindrà el faró per adaptar-se està molt curt, o com a mínim pel Nàstic és curt aquest temps prudencial que necessita tot entrenador quan arriba a un nou equip, tu t'ho daries per una cosa, evidentment intentar recuperar els jugadors a nivell psicològic i a partir d'aquí facilitar-los una mica tot plegat
amb un sistema doncs no diré fàcil però sí que és més senzill d'interioritzar com un 4-4-2 per exemple que sempre ho ha dit això Marcelino és que és un sistema molt fàcil per assimilar pels jugadors i a partir d'aquí doncs pots treballar millor això cada entrenador és un món però no sé si seria l'Uidal o com a mínim el que podríem esperar
Jo crec que l'estructura, diguéssim, ofensiva, o l'ofensiva en aquest cas, com parles del 4-4-2, 4-3-1, 4-3-3, és irrellevant. És a dir, al final, l'equip es mou, i en les diferents fases del joc, a vegades un 4-4-2-3-1, 4-4-1-1,
perquè un dels punts es tanca en un pivot i les pressions estiguen diferents. Quan tens la pilota, potser un dels extrems entra. Primer has d'adaptar les característiques que tens com a jugador, perquè, no sé, en 4-4-2 no em fiques a jardí, fiques a la banda, però aleshores...
Potser és un jugador que entra molt bé a dins i aleshores ha tirat el salt a l'altre. Bueno, són una sèrie de situacions que has d'anar treballant futbolísticament, però per mi no tenen més importància. Bé, la té perquè al final ens ha de jugar amb alguna estructura, no? Però per mi són més importants les consignes, és a dir, el que se'ls diu als jugadors que han de fer i, evidentment, les bases o el mètode. Quines coses com a col·lectiu hem de fer, quines no fem...
quins riscos prenem, què és el que busquem, on anem a buscar el rival, aquestes col·lectius són per mi les que et donen aquesta seguretat, aquest sensació d'equip i aquest sensació d'estar competint, i jo crec que a part del faro donar una miqueta no és per aquí, a tocar aquestes dues tecles a nivell col·lectiu i deixar després que els jugadors es trenguen una miqueta la pressió, s'ho passin bé, dintre de la situació en què està l'equip, però bé, com et deia, crec que l'estructura
es pot adaptar i dependerà molt del que Pablo Alfaro vegi i que pot donar l'equip. Surtout tenint en compte també això, que al final el marge de temps que dèiem és molt curt, que segurament Pablo Alfaro no tindrà el temps que li hauria agradat per aplicar més les seves idees i que s'haurà de limitar el que dèies tu, aquestes petites consignes, allò que es pugui anar treballant ja amb el que queda,
perquè no hi ha permès. Així que tocarà això, assimilarà també per part dels jugadors aquestes coses del més ràpid que sigui possible, perquè la situació és la que és i queden uns jornades, insistim. És que no hi ha temps ni n'hi haurà. És a dir, tu a vegades, almenys si fas un canvi al Nadal, tens un parell de setmanes o 10 dies per treballar una mica, com fer una mínima temporada on pots canviar una mica els consignes i conceptes, però és que ja et dic, el Pablo que
arriba el dilluns, doncs divendres té partit, té quatre dies per treballar i en quatre dies tu no pots canviar la manera de jugar l'equip o la identitat d'un equip, el que pots fer és ajustar cosetes que et facin competir millor i sobretot recuperar la gent anímicament, que és
que és un treball que l'entrenador sí que pot fer amb el dia a dia, amb el tu a tu, amb el carrer amb els jugadors, amb el fer-me també missatges positius, consignes molt clares i això, i ajustar dos o tres culetes futbolísticament per competir el divendres contra el líder de la categoria, que et facin estar còmode, que et facin estar tranquil, que et facin sentir que pots estar en el partit durant tot el minut, durant tots els minuts. I bé, aquest és l'objectiu que entenc que es planteja a Pau del Faro per treure el màxim suc de l'equip a curt termini.
De fet, ell mateix deia que no arribava per revolucionar res, sinó per aplicar matisos i intentar trobar una solució al que li passa a l'anàstic, que sí que evidentment el primer conscient de tot això és l'entrenador o no l'anàstic.
És que al final pensa que un entrenador que ve a resoldre una situació d'emergència no està a la disposició de posar-se en un escenari creatiu, de buscar més tenir la pilota o trobar un nou esquema de joc, una identitat de l'equip. No, no, no. Aquest entrenador ve ara mateix per guanyar partits. I per tant, per guanyar partits, la manera en què un equip que està en criat de guanyar partits és concebir poc,
estar tots els minuts dins del partit per tenir opcions de guanyar, ser molt rigorós i molt clar amb aquests detalls importants del futbol, com no cometer rades, com la pilota aturada, com tenir una continuïtat en el joc, i a partir d'aquí que puguin funcionar les petites curetes els mateixos que pugui aportar l'entrenador.
Doncs veurem com ho soluciona això Pablo Alfaro, que com bé deies abans, divendres debuta a casa davant el Sabadell, davant el líder de la categoria en un derbi català important. A favor o en contra d'estrenar-se davant rivals d'entitat, en comptes de rivals potser més directes o d'un rang inferior?
Home, hi hauria preferit poder jugar contra un rival de rang inferior, perquè tens més opcions de guanyar, òbviament. Jugar contra el líder sempre diu que jugues contra un superequip, i per tant, menys a nivell estadístic, tens menys probabilitat de guanyar el partit. Ara bé, aprofitant la màxima d'entenar la nova victòria segura,
Per què no? Per què no doblar l'aposta, guanyar el líder i agafar aquesta confiança duplicada? Per tant, esperem que aquestes tecles que pugui tocar funcionin i que la Miu sigui capaç d'emportar sancions.
Ella ha dit també que evidentment estem al març, els jugadors que ja a la plantilla són els que han de solucionar la papereta, que s'ha de posar el focus amb ells i que compta en tots, que al final també és això, l'arribada d'un nou entrenador i Messi ja des del primer dia mostra aquesta predisposició de voler comptar en tots i a partir d'aquí qui més treballi o millor treballi es guanyarà l'opció de jugar doncs això també es busca sacsejat una mica la plantilla amb això, que tinguin
o il·lusions renovades per poder mostrar-se, tenir un bon final d'any i també, doncs, per què no, pensar en ells mateixos i en el seu futur, que a vegades això també ajuda, a vegades no, però a vegades sí. Sí, també té una mica de missatge de la galeria, que ha de dir, al final intentar enganxar tota la gent, tota la plantilla,
en un moment en què pots necessitar-los. També jo sóc dels que crec que quan queden poques jornades, com és el cas, i estàs en una situació delicada, tu has de confiar en un grup de jugadors més reluït.
que sàpigues que són els que estaran al 100% durant totes les entrames en tots els partits i aquell que durant la temporada no s'ha volgut enganxar o s'ha fet una miqueta més el remoló en alguna situació o no ha competit com hauria o ha tingut alguna mala actitud, mira, ara no és el moment de recuperar-lo, és el moment de guanyar partits, de competir, que la gent que estigui dins del projecte que remi al 100% i el que no, doncs ja s'ho trobarà la temporada que ve.
Però, bueno, entenc que és el missatge que dona l'entenador per intentar involucrar tothom.
Tu t'imagines un nàstic que descendixi de segona federació, Àlex? No, no m'ho vull imaginar. És un altabaix molt gran i per tant també ara jo crec que és una crida per tota la gent que ens agrada el futbol i que som del nàstic i que el seguim d'arrimar una miqueta, d'ajudar, d'anar a l'estadi i d'animar, de no trobar les coses negatives que potser hi ha hagut, sinó de donar la cara i d'animar l'equip perquè ara també ho necessita.
Crec que l'afició del Nàstic, si una cosa ha tingut, sempre ha sigut això, que en les bones i en les durentes ha estat al costat de l'equip. Fa poc de 9.000 espectadors, el dia de l'antequera, que es va perdre 9.000 espectadors a l'agrada, malgrat la situació, evidentment demostra que l'afició sí que està per a la vora. A més a més, ja no s'apunta a la gespa només, sinó que s'apunta més a dalt. És a dir, que això no sé si pot fer una mica de pressió també a...
a l'equip, però bé, veurem aquest divendres com va la història, Àlex, i abans d'acabar sí que m'agradaria preguntar-te també, ja saps que quan tinc l'oportunitat ho faig, preguntar-te pel Catllà, primera catalana, que està fent una molt bona temporada, i bé, està fent molts números per mantenir una temporada més la categoria, que pel Catllà sempre...
és com una espècie de miracle per les diferències que hi ha amb la resta o la majoria dels rivals i sembla que la cosa va bé i més ara que estan arribant al tram final en millor moment de forma I tant, supercontent i orgullós de l'equip que és el meu equip també i bé, han fet un treball molt bo de victòries que els permet estar una zona més tranquil·la de tenir pràcticament assegurada la permanència, estan fent un treball molt bo des de l'equip
que els permeta de competir amb tots els efectius i superfeliç i content i més a més l'any del Santanari que allà es pugui mantenir una temporada més de com tu bé dius és un miracle i és el resultat de la feina ben feta de moltíssima gent durant molts anys així que molt content per ells i orgullós de l'equip que també m'estimo i és el meu equip i això i tant de bo ens acabin el més enllà possible
Doncs tant de bo sigui així, que vosaltres amb la Unió Esportiva de Baix també assoliu els vostres objectius, Àlex, i que el Nàstic se salvi. Tornarem a tenir per aquí, ara que ja hem encetat aquestes converses ja granes, podem dir-ho d'alguna manera amb tu, tornarem a tenir per aquí abans que acabi la temporada, si et sembla bé, així que tornarem a parlar ben aviat. Perfecte, disposat de comentar amb vosaltres la jugada com vulgueu. Doncs Àlex González, d'entrada a la Unió Esportiva de Baix, moltíssimes gràcies i ens trobem, que vagi molt bé. A vosaltres, sincerament.
Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports.
Doncs tot un plaer poder haver recuperat Àlex Nazareth per a la causa, en aquest cas per parlar de l'agnàstic, una altra dona amb la qual vam compartir moltes temporades amb la seva experiència que ja ha consolidat-lo a primera catalana i posant aquests ingredients que han fet que es pogués mantenir al llarg d'aquest temps, com té pinta que passarà, esperem que si sigui aquesta temporada.
En fi, nosaltres ho deixem aquí. Posem el punt final al programa d'aquest dimecres 11 de març de 2026. Com és habitual, el poden recuperar als webs 3Bdobles, altafollerd.cat i 3Bdobles, onacionelatorre.cat, al servei i a la carta. I també a través de les xarxes socials, a Facebook, Instagram, Baix Gasports i a Twitter, actualics, arroba Baix Gasports. Seguiu-nos, que és totalment gratuït i molt fàcil. I com a contrapartida, estareu al corrent.
de tot allò que expliquem cada dia al Baix de Esports. Ens trobem aquest dijous amb més autoritat esportiva i ja amb una mirada al cap de setmana. Fins aleshores, gaudeixin del dimecres i avui que el temps sembla que ho permet amb aquest sol de justícia que fa, doncs facin esport. Apa, a reveure, fins a la propera.
En plats de la terra i paisatges únics.
Més informació al web galeragrup.com o al telèfon 643-3213. Restaurant l'Ermita del Tafollà. La teva taula t'espera.
Ets autònom o petit empresari i vols donar visibilitat al teu negoci? Tens una empresa o establiment amb ganes de créixer i arribar més lluny? Si la resposta és sí, no esperis més. Dóna't a conèixer a la teva emissora de proximitat i referència al Baix Gaià. Anuncia't als espais d'Altafulla Ràdio, amb cobertura a l'FM, la TDT, internet i l'app per Android.
T'oferim solucions fetes a mida, amb promocions personalitzades i adaptades al millor preu. Demana informació sense compromís a comercial arroba altafullaradio.cat o truca al 635 833 094. Fes créixer la teva veu. Confia en Altafulla Ràdio, la ràdio del Baix Calla.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
On a la Torre us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saïta el Cadauí, dirigida per Carles Marquès.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. Esquerra Republicana demana al president Salvador Illa que es desempellequi del PSOE i compleixi amb l'IRPF per tenir pressupostos. El president assegura que honorarà l'acord i demana als republicans que aprovin els comptes tal com va fer el PSC quan ell era l'oposició.
Ha estat a la sessió de control al Parlament en què Illa també ha anunciat que convocarà una cimera amb els partits per estudiar les mesures per la guerra a l'Orient Mitjà. Escoltem el republicà Josep Maria Jové i la resposta de Salvador Illa. No ens pressionin amb els calendaris, presentant propostes sense tenir els vots garantits, perquè aquesta, president, no és la via. La via és complir amb allò acordat.
I és veritat, sí, que hem avançat, també en matèria de finançament, però quan hem reclamat la concreció en la recaptació de l'IRPF com a primer pas per l'assoliment de la sobirania fiscal, aleshores tot s'ha agitat. Perquè quan parlem de vències en sobirania, tal i com teníem signat, aleshores ha pres el llaç de sempre que arrossega el PSC, la seva dependència del PSOE.
Faré honor i compliré els acords als que vaig signar amb vostès, alguns d'ells difícils, alguns d'ells exigents, però quan ho signem ho complirem. I torno a estendre la mà. Jo no soc amic de pressionar ningú ni tampoc de deixar-me pressionar. Si de dir les coses com les penso. I deixi'm dir-vos una cosa, el millor de les intencions, i no m'entengui, per favor, no és la meva voluntat de corrupció, no demano res que jo no hagi fet en el passat.
I el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat la detecció d'un nou port senglar positiu amb pesta porcina africana a Barcelona que ha obligat a tancar el parc natural de Collserola permanentment i no només a les nits, com s'havia fet fins al moment. El titular d'Agricultura ha pensat que demà es tancaran tots els accessos al parc i ha assegurat que els veïns, això sí, i els treballadors de la zona podran desplaçar-se. Ja són 18 els municipis on s'ha trobat ports senglars afectats pel brot.
I Sant Sabrià de Vallauta s'ha convertit en un dels motors al Maresme per reivindicar davant la Generalitat la reforma d'urbanitzacions en dèficits urbanístics o no recepcionades. La població resident en aquesta zona representa el 65% de tot el poble i fa anys que el consistori reclama canvis d'urgència. El poble busca així una solució perquè no tenen clavegaram ni enllumenat públic ni línies elèctriques que no estan soterrades i encara hi ha carrers sense asfaltar i amb mal estat.
I detecten a Lleida 11 persones rebent ajuda externa amb càmeres i auriculars durant l'examen teòric de conduir. Els responsables de trànsit van contactar el mes passat amb la policia davant l'increment de la picaresca en alguns aspirants. Els Mossos també han detingut 3 persones que van arribar a l'examen conduint un vehicle. D'aquí una hora més notícies en xarxa.
David Uclés és escriptor, músic, dibuixant i traductor. Col·labora a La Vanguardia, Diario Jaén i La Cadena Serra. L'any 2019 publicava la seva primera novel·la, El Llanto del León, que va rebre el Premio Complutense de Literatura. L'any 2020 publicava Emilio i Octubre.
La seva tercera novel·la, La península de les cases vacies, publicada per Ciruela, ha estat un gran fenomen literari amb més de 300.000 exemplars venuts. Ha estat reconeguda amb una vintena de premis, entre ells El de Andalucía, De la crítica i El San Clemente.
S'està traduint a més de 15 idiomes i serà adaptada al cinema. La ciutat de les llums mortes va rebre la beca Montserrat Roig el 2022 i ha estat guardonada amb el Premi Nadal 2026. La llum se'n va a Barcelona un dia sencer, la solar i l'artificial.
Només hi sobreviuen una claredat subtil que ningú sap d'on ve i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc, reapareixen edificis desconeguts i ensorgeixen altres del futur. En aquest territori, on conviuen temps i mirades que mai no havien de coincidir, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.
L'esdeveniment provocarà que una colla d'escriptors i artistes tornin a la vida i s'encreuin en trobades improbables. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Doncs jo penso que per molta foscor que hi pugui haver, si algú posa llum a la vida, aquest és en David Ocles perquè té una mirada espectacular. I res, jo donar-hi la benvinguda, l'enhorabona i les gràcies per robar-li aquesta estona de temps en tot aquest tour que està fent. David, moltes gràcies. De res, estic molt content d'aquesta entrevista.
Bé, nosaltres l'estem acollint avui a Tarragona. I jo he de dir que hi ha una cosa que m'ha impactat només obrir el llibre, i és veure els noms. Hi ha una cosa que m'ha enamorat, perquè he començat a veure les meves nenes, Dolors Montsardà, Carme Car, Margarida Xirgo, i penses, uau...
molt bé, perquè hi ha molts personatges i molts són molt coneguts, però d'altres no ho són tant. Jo penso que és una bandera oberta al món, aquest llibre. Esa era la intenció, que rescatar personatges del passat que, a lo mejor, da igual que uno sea catalán o no, però són personatges que al final el tiempo va...
va enterrando, ¿no? Y hay cierta responsabilidad de los escritores de rescatar esas voces, aunque sea momentáneamente. Y, bueno, humildemente intenté, pues eso, que no todos los actores o personajes fueran hiperconocidos, ¿no? Y también porque hicieron un rol muy importante en un momento determinado y abrieron muchas puertas, en este caso feministas, ¿no? Por los nombres que me ha citado y tuvieron una gran labor.
Pues sí, muchas de ellas olvidadas que se están rescatando ahora y por eso me hizo especial ilusión. Bueno, hay un capítulo, y me sé de memoria el número del capítulo, que es el 15, porque tienes a dos. Roch Rudureda. Bueno, bueno, bueno. Sí, bueno, esa conversación existió. Yo leí la entrevista que dice Roch a Rudureda en su libro Algo Mejores, una recopilación de su ensayo, y yo simplemente lo que hice fue ficcionarla. Sabía que había existido la conversación, pero...
De hecho, la primera vez que yo conozco a Rudureda me acerco a ella a través del ojo de Roche. Es muy interesante. Pero sí, son dos mujeres muy fuertes y que ayudaron a que no se quebrara el alma de Barcelona en dos momentos. Roche en un momento determinado, con la capuchinada, con su obra posterior, y Rudureda con la estela literaria que dejó.
Per nosaltres també són molt importants, jo els tinc una especial estima, sobretot perquè molts de vosaltres haureu escoltat les veus indispensables que hem preparat aquest estiu i que es pot recuperar. I clar, me les he llegit amb aquest carinyo i amb aquest amor, però ara passem una mica ja en aquesta novel·la. Parlem de foscor i parlem de llum.
Jo m'atreviria a dir que aquesta foscor podria ser un paral·lelisme dels moments en què estem vivint i que s'han anat vivint al llarg de la història. Aquest feixisme, aquestes dictadures, aquesta opressió. Sí, siempre había oscuridades, ¿no? Lo que pasa es que últimamente más que haya más oscuridad es que...
A ver, que parece un poco contradictorio. Hay más falta de luz. Es decir, la falta de un ánimo común, de una ilusión, de una esperanza, hace que nuestra actitud frente a las oscuridades sea más débil y que no sepamos muy bien...
cómo darle la vuelta a la situación e invertir la falta de luminosidad. Y eso tiene que ver con cierto descontento que tenemos con la política, aunque muchas veces pensamos que los cambios los ejercen solo los políticos, pero hay otras formas, como el arte, como la comunión con tus vecinos, juntarte a nivel local, hablar de los problemas que nos afectan de una manera más
inmediata y todo eso se ha perdido un poco por las redes sociales, yo creo, por la individualización del individuo. El libro lo que hace es mostrar cómo en el pasado sí que fuimos capaces de reunirnos para luchar contra la oscuridad, que siempre existió y siempre existirá. Lo que hace falta es que inventemos la luz.
La llum que tant en falta ens fa i realment és així, asseure'ns, compartir. I en aquest cas, aquest dia tan caòtic a Barcelona, és a dir, ha passat una catàstrofe i, per tant, ens hem d'unir tots perquè això ho hem de revertir. Però com? La cultura. La cultura que tan denostada està últimament, no? Que ara sembla que aquell que no sap res...
s'erigeix com el millor dels humans i necessitem més cultura. Sí, esa reflexión es muy acertada, ¿no? Personajes públicos que muestran su ignorancia y se rin de ella y la gente lo aplaude y lo abraza. El discurso político se ha empobrecido mucho, por ejemplo, ¿no?
Hace apenas 40 años, o 20, los discursos eran, no, 30 o 40, los discursos eran mucho más literarios, filosóficos, profundos, ahora son mucho más ortopédicos y banales. En cualquier caso, fíjate, el hecho de que la novela sea coral también es por lo mismo, porque significa que es como el trabajo de hormigas, el trabajo, si no lo hacemos todos, no va a poder ser, no va a realizarse, no va a ser realizado.
Por eso no hay ningún personaje que destaque más que otro. Quizá brevemente Carmen Laforet, pero porque es importante que tengamos en mente la unión, porque si no, pues no... Es como la frase esta de Star Wars, creo que la unión hace la fuerza, pero es verdad, es cierto, es cierto.
A veces nos tenemos que ir a estas películas para recordar un poquito lo que se ha hecho en el pasado. Es alucinante. A mí me hubiera encantado vivir ese caos porque no sé si hubiera estado yo estresada por lo que pasaba o estresada por todos los personajes.
Que hubiera podido ver, son muchos, quizá no están todos, porque claro, en 287 páginas no da para tanto, pero no sé, si tuvieras que montar ahora un grupo de resistencia, ahora estamos aquí hablando y dices, mira, vamos a montar un grupo de resistencia, dime unos cuantos, ¿a quién elegirías?
De los que salen en el libro. De los que salen en el libro. No tengo ninguna duda. Por supuesto, Monserrat Roche, Dolors Monserda, Montalbán, George Orwell...
Y... Rudureda, para que nos cuente cómo la herida y lo que ella vio afecta. Y uno último, un poquito de Alí, para tener un poco de locura, y Silvia Pérez Cruz para que nos tranquilice en momentos tensos.
Yo pienso que podrías hacer muchos grupos para momentos diferentes, pero has puesto la mirada en todas las Barcelonas, no solo de todos los tiempos, sino de todas las clases sociales. Sí, porque la ciudad está conformada por muchos estratos diferentes, terrestres y por muchas capas distintas,
Y entonces, porque no quería dejar de lado los barrios marginados, pues a qué se debe también su marginación y reflejar todo ello. También los barrios, los arrabales, todo eso está también reflejado en el libro. Las ciudades portuarias al final son ciudades muy rotas, tanto sucias, sobre todo años atrás, ¿no? Y quería reflejar también eso.
que también debe ser un orgullo para la propia ciudad, porque esas ciudades más rotas, más destartaladas, tienen a veces focos creativos más fuertes. Y bueno, pues sí, resalto todo a Barcelona, no solamente la que más se comercializa hoy día, sino un poco toda.
Bueno, recuperarla un poco. Yo a medida que iba leyendo pensaba, bueno, no siempre ha sido la Barcelona de los demás, sino que también ha sido una Barcelona más nuestra. Y lo digo que yo no soy de Barcelona, pero nos sentimos un poco unidos a esa capital. La beca Montserrat Roig, ¿qué ha significado para ti?
Pues respecto a esta novela, todo. Sin esa beca yo no habría escrito la novela, no la habría diseñado. Gracias a la beca y a sus bases que aconsejaban o animaban a la escritura de un libro que resaltara la estela literaria de Barcelona, gracias a esas bases yo estructuro la novela y me pongo con ella. Sin la beca yo no la habría escrito.
De hecho, había una beca similar, la de la Academia de España en Roma, y yo pensaba, bueno, si no puedo hacer esa noche de los tiempos en Barcelona, lo mismo la hago en Roma, pero habría sido más complicado, porque veo una tierra que me apela menos, ¿no? Entonces, gracias a Dios que me dieron la beca, lo intenté dos veces, la primera vez no me la dieron, pero al año siguiente sí, y se lo debo todo, todo respecto a este libro. El libro parte de esa beca y sin ella no existiría, pero totalmente. Sí.
Me gusta porque ahora has dicho, fue la segunda vez que me presenté. No eres de dejarte caer, eres de ideas fijas y eres de luchar por lo que quieres. Sí, la beca de Leonardo fue a la segunda también. Y el Nadal a la décima.
Entonces no soy de tirar la toalla. Tengo una idea y la persigo, sí. La beca de Leonardo me ayudó a fortalecer la península, pero no fue la piedra angular. Pero la beca de Montserrat Roig sí fue la piedra angular de este libro. La importancia de las becas para autores no conocidos es fundamental.
Bueno, a los que sintáis en algún momento que parece que aquello no llega, de verdad, pensar en David Tocles y seguir luchando porque no todo llega en el momento que nosotros deseamos, sino a veces llega cuando realmente toca o quizá piensa el destino que estamos preparados, sea como sea.
También me gustaría preguntarte, ¿todo el proceso de creación de la novela? ¿Por qué entre tantos personajes, tantas épocas diferentes, tantas construcciones, arquitectura, literatura, arte, no ha sido trabajo fácil?
No, porque tengo cierta manía o cierto token que quiero que todo esté dentro del caos. Construyo un caos ordenado. Tiene que haber un equilibrio. Entonces ese equilibrio yo lo voy tallando e intento que esté en las páginas. Entonces no puedo poner...
No sé, pues, por ejemplo, dos escenas muy barrocas seguidas, ni poner el personaje demasiado antagónico que pueda causar una distorsión en la historia. Es decir, toda esa... La sinergia de los personajes de la época, no sé muy bien cómo se hace, pero el cuerpo me lo va pidiendo y sí que fue un trabajo arduo, la verdad. Pero lo disfruté, entonces... Arduo entre comillas, porque yo disfruto mucho escribiendo. Entonces fue un placer tener esos juguetes, ¿no?, para jugarlo.
El derecho que tiene el narrador a elegir sus personajes y en este caso hacerlos jugar, bailar o moverse, en este caso en Barcelona. Entonces, si ahora tú como narrador, que lo ves todo desde arriba, te metieras en el caos y siguieras mandando...
No sé, ¿te ha quedado alguna pregunta por hacer? No sé, ¿qué es lo primero que harías si ahora nosotros te cogiéramos y te pusiéramos dentro del libro, David? ¿Con quién te gustaría tomarte tu primer café? Como narrador soy mucho menos juguetón que con la península. La península de las Casas Vacías sí que como narrador hago todo lo que quiero. Aquí no hay... Sí, sí, sí.
Aquí no, aquí soy narrador en tercera persona omnisciente, muy tranquilico, no hago nada raro. Entonces estoy contento, es muy reciente, la novela termina hace muy poco y tuve oportunidad de revisarla hace muy poco, entonces estoy feliz con ella y quizás lo que haría sería tomarme el café con Rodureda y aumentar la presencia de ella en el libro. Eso es lo que haría.
Gran Rodoreda. Pero bueno, a mí hay una cosa que también me ha gustado muchísimo, y es Canmañ, María Aurelia Canmañ. Con qué placer come. Porque también visitamos los restaurantes de Barcelona. Sí, sí, sí. Prefiere tomarse una escudella a seguir salvando el mundo, ¿no? Que, ojo, es una actitud muy noble, porque a veces, si todos nos centráramos en permitir que en nuestro entorno y en lo local fueran las cosas bien, el mundo se arreglaría.
Pero muchas veces pensamos que los cambios se producen siempre a nivel político, a nivel nacional y ponemos nuestra energía en debates más utópicos cuando en realidad los cambios se producen desde lo pequeño, desde conocer quiénes son tus vecinos, qué problemas tienen, si hay gente durmiendo en la calle en tu ciudad, si las iglesias católicas están abiertas a la gente que duerme en la calle o no, manifestarnos por eso, las viviendas de protección oficial de nuestras ciudades,
Yo creo mucho en que los cambios se producen desde lo local.
Són aquestes llavors que dic jo, i a mi m'agrada la novel·la perquè des de cercles diferents, persones diferents, de diferents temps i amb pensaments diferents, que no sempre van a la una, al final el que fan és un treball de formiguetes, i sobretot imaginació. No vull entrar en el final de la novel·la, perquè això no se tiene que tocar,
Pero, ¿qué trabajo de ingeniería has hecho? Las cosas como sean que yo iba leyendo y digo, bueno, voy a empezar otra vez y voy a releer. Digo, este hombre ha montado aquí una arquitectura espectacular. Sí, mis libros son muy elípticos. Me gusta que, por ejemplo, la península de la Casa Vacía, cualquier personaje que salía en el pueblo, generalmente luego al final salía de nuevo.
Yo era justiciado, fusilado, se salvaba o buscaba a sus familiares. Pasa que tantos nombres la gente no retiene todo y no es tampoco el objetivo. Pero aquí pasa igual, es muy helística. Las construyo, intento que sea muy sólida. Entonces, pese a la apariencia caótica del libro, yo aseguro al lector de que cuando lo termine, como que todo ha encajado, como que el círculo se cierra. Se cierra de una manera muy...
Bueno, muy fuerte, ¿no? Tiene un cierre, no hay un final abierto, hay un cierre total, ¿no? Y sí, eso sí lo construyo siempre mucho en mis libros.
Acabamos la recta final de la entrevista, pero hay un concepto que lo escuché una vez hace unos meses en una entrevista con una autora y tú coincides con ella y eso me encanta, que es el poder de la palabra, que muchas veces nos olvidamos del poder de la palabra.
Sí, tanto de una manera positiva como negativa. Sí, claro. Positiva la conocemos todos, el poder de ésta, pero también negativa en esta era de la posverdad en la que cualquier cosa que se emite, por el hecho de ser emitido, de salir de un titular o demás, ya parece que es real. Se confunde lo verosímil
con lo verdadero y con lo realista. Y es un gran peligro. Y ese es el gran reto al que se enfrenta la prensa, además. Por eso deben tener una responsabilidad de que prime la información y el honor de las personas a las que entrevistan antes que el clickbait
Y si eso implica que el periódico dure menos y tenga que cerrarse antes, pero lo que no puede ser es que todo valga para la... No sé, yo no lo consigo así. Yo no voy a estar escribiendo cosas que han daño a otros por vender más. Esa filosofía la tendría que tener todo el mundo. Y lo digo porque a mí el clickbait me ha hecho mucho daño. Creo que hay falta... Es una asignatura pendiente por parte de la prensa porque es la que además nos comparte la palabra.
Me encanta que hagas esta reflexión porque en los últimos tiempos, bueno, yo creo que, ahora me voy a desatar un poco, que sea prensa.
Mi papel es mucho más fácil, porque supongo que solo me dedico a la cultura y pienso en las horas que hay detrás de cada libro, sea quien sea quien lo haya escrito. Pero sí que es verdad que hay una presión, una presión mediática y una presión por el titular. Y esto lo uno ahora, pienso que estarás de acuerdo conmigo, a que desde prensa también...
haig de treballar amb aquestes petites llavors, no? Perquè nosaltres potser hauríem de ser els primers que donessin exemple. Que no sempre podem, perquè a vegades tenim pressions molt fortes, però a vegades no cal un titular, no?
Ya, si no, no, muchas veces, muchas veces. A ver, ahí ya cada uno tiene que valorar qué pierde defendiendo un titular honesto o enfrentándose contra la autoridad que tenga por encima que le exija un titular sensacionalista. Y a cada uno, ahí también entra en parte el juego de la conciencia, pero también lo que las personas se jueguen. Por lo tanto, yo no voy a juzgar a aquel que no quiera manifestar una idea respecto a algo porque se puede jugar su trabajo que tanto que le ha costado mucho. Yo, personalmente,
sí que me arriesgo. Porque yo, por lo menos, como he vivido con muy poco y no tengo nada que perder, pues yo me arriesgo. Pero no voy a juzgar a quien no se arriesgue, pero sí que puedo señalar desde fuera cómo está el sistema de podrido y esa sinergia que por miedo no se paran y que deberían detenerse en algún momento. Por miedo. Por miedo. Sí, sí, es así. Y el miedo, cuánto daño llega a hacer el miedo...
En ficción, porque además en la península de las casas vacías salía el tema del miedo, en la ciudad de las luces muertas también está presente, pero bueno, es que el miedo funciona en la vida real, ¿no?
Sí, sí, está presente en estos libros y el miedo es la incertidumbre, finalmente, a no saber qué va a pasar. Y también está muy unido con la desaparición y con dejar de existir, con perder cosas. Y claro, nadie quiere perder nada y todos queremos seguir existiendo, aunque al final todo se pierde y todos dejamos de existir. Pero bueno, el miedo es una cosa muy curiosa.
Creo que además es una de estas sensaciones que solamente existe en la psique humana, ¿no? Es como curioso. Está muy presente la novela y creo que seguirá estando.
Bona nit.
Con lo que tú has dicho, hay una frase que a mí me ha impactado mucho, que es, ¿de qué sirve? ¿De qué puede servir la posteridad si no llegamos a ella? Si no queda ningún humano. O sea, si todos nos vamos y lo perdemos todo, sí, espera que te lo cito bien, dice, ¿de qué puede servir la posteridad si no quedan hombres para verla?
Esto está en el libro, sí. Sí, sí, es que me la han sacado otra entrevista hoy y digo, sí, pues sí, pues sí. Es que impacta la frase. Sí, claro, es que es así. O sea, yo la mantengo en la posteridad, algo de lo que van a disfrutar los que nos sucedan, no nosotros. Entonces hay que tener una conciencia común y cuidar de lo que dejamos para los que vienen y también cogemos en eso como sociedad. Estamos muy en el presente y poco en lo que
És una de les moltes frases, ja no entro en la península de les Casas Vacías, que tengo que dar-te la enhorabona, perquè també és una delícia. L'ERTE, que no hagi llegit ningú dels dos llibres, des d'aquí de veritat us convidem a que ho feu. L'ordre que vulgueu és igual, però val molt la pena que...
que agafeu i ompliu realment el temps amb aquestes lectures. Ara, que jo no puc acabar l'entrevista, és el que m'ha impactat molt a mi, i és...
la de los Muncharda, tal como la presentas. Es realismo mágico, pero no voy a olvidar la imagen de esta mujer, de verdad, con lo que la quiero yo, y tal como la presentas. Está al principio de la novela, no sé si es un poco spoiler contarlo, pero bueno, lo dejaremos ahí. Quien quiera saber realmente cómo ha presentado a los Muncharda, pues tendrá que leerse La ciudad de las luces muertas, pero realmente la imaginación
David, la tienes a los máximos. Sí, la verdad es que ahí no había caído, pero sí. Bueno, a mí me impactó porque, claro, es una de las que he leído mucho y he estudiado y claro. Sí, si estáis pegándose el cuerpo con el engrudo. Sí, pues que lo lean, que lo lean y verán cómo he jugado con ese personaje.
Bueno, ya lo veis. Sentido crítico, también hay humor, pero lo que sí hay es mucha literatura, mucho arte. Y una Barcelona que pienso que con este libro se abre un poquito al mundo con muchos personajes que desconocemos y que David nos abre la puerta a ellos. Muchísimas gracias, David. De res. Fins la propera. El calaix, pobre, ni trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem brà.
El calaix, el calaix, obre'l i trobaràs conturar.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Continguts en xarxa.
La Quaresma és època de tradicions, moltes d'elles gastronòmiques. La meva preferida, ho confesso, són els bunyols, o brunyols. N'hi ha de molts tipus i tots són deliciosos, però on el saben fer molt i molt bé és a l'Empordà.
Reserveu-vos el dissabte 28 de març perquè Figueres s'omplirà d'una flaire temptadora amb la 33a Fira del Brunyol de l'Empordà. Una ciutat plena d'activitats, actuacions, mostres de danses, arcabiles, un centenar de parades d'alimentació, artesania, roba i complements i brunyols, molts brunyols, més de 700 quilos.
Com que potser els voldreu fer baixar i l'esdeveniment s'emmarca en la Fira de Sant Josep, l'endemà diumenge podeu fer la dotzena cursa urbana. Podeu escollir entre dos recorreguts, un de 5 quilòmetres i un de 10, tot sobre asfalt i amb la renovada pujada del castell inclosa. La podeu fer corrent, però també caminant. I si amb això no en teniu prou, dissabte 4 d'abril, a menys de 20 quilòmetres, teniu la 27a Fira de la Garnatxa i del Brunyó de l'Empordà a Garriguella.
Dissabte 28 de març, 33ena Fira del Brunyol de l'Empordà, a Figueres. Més informació a firadelbrunyol.cat. Hola, sóc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit.
Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers. L'univers infinit, a la teva emissora de proximitat. El govern de Torredambarra aposta per la incorporació del municipi a l'Associació per l'Importació