Notícies en xarxa. Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre. Ruta 66.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
Aurora Bertrana és coneguda per ser filla de Prudenci Bertrana i pels seus llibres de viatges. Una dona amb empenta les idees clares i agosarada. Amb Mari Àngela Vilallonga i Vivàs, catedràtica mèritat de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, farem un petit recorregut per la vida i obra d'aquesta escriptora i aventurera.
Sí, es va escapar de casa per anar a veure el mar. Sí, sí, sí. I la van trobar al final. Ella era una aventurera, ja de petita, sí, com molt bé dius, eh? Ja va començar a escriure molt de petita, també. Als sis anys ja va fer un poema declarant el seu amor per Catalunya. És a dir, que l'Aurora Bertrana, que coneixem tots, ja despuntava els inicis de la seva infantesa i adolescència.
I va néixer a Girona, va néixer en una casa en la qual hi havia un pare que era escriptor, i per tant ella vivia tot allò que el pare feia, escriptor i pintor, les dues variants de Prudència i Bertrana, en totes dues va sobresortir.
S'han de tenir presents, també. I en una família que la van poder portar a col·legi, ella volia escriure amb aquesta falera que ja va començar a mostrar de ben petita, però el seu pare li va dir que més val que no escriguis i que et dediquis a una altra cosa.
Ella era creativa i llavors la van orientar cap a la música i la van portar al conservatori a Girona i com que realment li agradava va anar cap a Barcelona a estudiar també al conservatori. A l'escola de Joan Llongueres va anar a estudiar a Barcelona, sí, sí, sí, que tenia relació amb l'Institut Jacques Delcros de Ginebra, de Suïssa.
I això va ser un punt important en la vida de l'Aurora. Sortir de Girona per estudiar en una època on les senyoretes tenien la vida molt encaminada sota uns cànons socials estrictes ja era tota una revolució.
Quan va començar a estudiar a Barcelona, ella explica a les seves memòries que la gent de Girona deia, oi, aquesta noia tan joveneta, que agafi el tren i vagi a estudiar a Barcelona. Això era una mica escandavós. Però ella ho va fer i hi anava dues o tres vegades a la setmana i no passava res. Ella, contentíssima de sortir de casa i de conèixer altres mons. Però quan va dedicar-se plenament a la música, llavors ja va...
Viure a Barcelona, després la família també s'hi va traslladar, el pare tenia problemes a la ciutat de Girona, el van acusar injustament, el van portar a la presó, no va ingressar, va poder sortir, però llavors no se sentia a gust a Girona i van anar a viure tots a Barcelona.
I a Barcelona ella ja va crear una orquestra de senyoretes i tocava els vespres al carrer Conde de la Salto, en aquells moments. De Girona a Barcelona, però a Aurora el món ja se li començava a fer patir.
no estava pas prou contenta de ser a Barcelona estudiant, sinó que, com que tenia la possibilitat d'anar a l'Institut del Cross de Ginebra, va intentar de fer això. A l'estiu tocava en uns hotels d'aquells dels Alps, que tenen una orquestrina, i hi havia un trio de senyoretes, que era ella i dues noies més, i tocaven en un hotel amb Mürren, per exemple. Va fer diners, va poder pagar-se els estudis a l'Institut Jack del Cross de Ginebra.
I de moment ens aturem a Ginebra, que ja és molt, no? És que, esclar, ja és més enllà. Tot el que va fer ja de joveneta, és el que diem, ja aquesta primera empenta, i després va viure una vida, jo penso que una vida fascinant. Sí, i tant. Intensa, apassionada i fascinant, sí, sí. Veus indispensables.
Honradament, he de confessar que el que em cridava imperiosament fronteres enllà no era únicament el mètode del Gros, era l'amor, el món inconegut, la curiositat insaciada d'altres terres, d'altres pobles, d'altres llengües, d'altres costums. Memòries fins al 1935 d'Aurora Bertrana
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana.
A Ginebra, Aurora Bertrana escriu els seus primers textos, que seran publicats a la veu de Catalunya l'any 1924. A Ginebra, justament, va pensar que podia escriure les seves impressions d'una estudianta a Suïssa i enviava articles que se li publicaven a Catalunya que es titulaven així, impressions d'una estudianta a Suïssa. Era una època molt regulada.
que les noies no anaven a estudiar a Suïssa. Bé, també tenim altres experiències d'altres persones que van estar a Suïssa, però ella va pensar que aquell món de Ginebra i de Suïssa era molt diferent del món que havia deixat a Barcelona. De manera que va decidir escriure les seves vivències i són els primers articles que va publicar. Aquests, els set articles sobre la seva estada a Suïssa. I això ja era la gota que després va continuar creixent
És a Suïssa on coneix l'enginyer elèctric Denis Chafat, o Montsir Chafat, tal com l'anomenava sempre, amb qui contrauria matrimoni. S'obria, per Aurora Bertrana, una nova i esplèndida etapa.
perquè a Suïssa ella va conèixer un enginyer amb el qual es va casar. Van venir en moto des de Ginebra a comunicar que es casaven els seus pares a Barcelona, eh? En moto. I es van casar, sí, sí. Es van casar, tots dos els agradava sortir, anar de viatge,
I llavors el Messia Sofa va tenir la possibilitat d'anar a muntar unes xarxes elèctriques a Papete, a Tahití. Aquí al costat. Sí, a la Polinesia Francesa, exacte, a l'altre cantó del món. I Aurora Bertrana va dir que sí, de manera que se'n van embarcar tots dos en un vaixell.
I se'n van anar cap a la Polinèsia i ella hi va viure tres anys. Com que ja havia començat a escriure les seves impressions d'estudiante suïssa, la Polinèsia era un món molt més exòtic, molt més diferent i molt més allunyat del món de Barcelona. De manera que va pensar que podia també escriure les seves impressions, les seves experiències de la Polinèsia i així va començar a escriure els articles de la Polinèsia.
Ella va estar a la Polinèsia del 26 al 29. I llavors, quan van tornar, els articles que havia anat publicant, i alguns més que no havia publicat però que va afegir, van formar el volum Paradisos Oceànics. Un volum que la va donar a conèixer i li va donar una popularitat grandiosa. Això el ven als 130.
Esclar, una dona jove que ha viscut a la Polinèsia Francesa i que explica les seves vivències en aquell lloc tan allunyat, no sé si dir-te per força, havia d'agradar als lectors i les lectores d'aquells moments. Sigui per força o sigui perquè estava ben escrit i tenia un atractiu, els Paradísos Oceànics van tenir un gran èxit. I a partir d'aquell moment l'Aurora va ser reclamada arreu de Catalunya a fer conferències sobre el viatge.
sobre la dona i el viatge, sobre la moral dels nadius de la Polinèsia. En fi, totes aquestes coses que podien sortir d'aquests seus articles i d'aquest seu llibre.
Paradisos oceànics és el primer llibre d'Aurora Bertrana. Estructurat en 12 capítols, es va publicar el 1930 i costava 15 pessetes de l'època. L'expectació i curiositat que va despertar queda palès al saber que la primera edició es va exaurir en 15 dies. Es va escriure originalment en català i, posteriorment, l'autora el va traduir al castellà sota el títol Islas d'en Sueño, publicat en format revista i ampliat
Amb 8 textos més l'any 1933. Anys més tard es traduiria al francès com a Fenua Tahiti. Veus indispensables. Qui és aquesta divina criatura, dona o de esa, que passa triomfant pel passeig de mar, més esbelta que els palmers, més gronxadissa que el pacífic? És Torey, la cortesana. Porta el sol dintre la pell.
El corall no és més ferm que els seus llavis, ni les perles més blanques que les seves dents. Tots els tresors d'oceania s'agermanen en ella, camina com una reina i somriu com una fada. Va vestida amb una simple túnica de mussolina, per joiells la seva cavallera.
Si la més humil i amagada flor de carn mauri neix i creix per l'amor, Torey, esclat diví, entre el jardí galant, mereixia d'essa reina, reina de l'amor. Fragment de Torey la Cortesana, del llibre Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
A Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana s'aproxima a la dona Polinèsia, una dona exòtica, diferent, a la seva situació, sempre amb la mirada femenina present, amb una ment oberta i una actitud empàtica.
I estima les persones que es troba en el lloc allà on va. No hi va com a colonitzadora, civilitzadora, no. Hi va amb tota la seva receptivitat, que era moltíssima, per que li entri en el seu interior tot allò que aquella cultura li pot oferir.
i és tota la cultura en general, però també la situació de la dona en aquella cultura. I les dones de la Polinèsia eren un objecte d'estudi, a part d'estimar-se-les, se les estimava, ho explica en l'Esparadísos Oceànic, que sentia una estimació profunda envers aquelles dones i la seva capacitat de supervivència, que no era pas fàcil.
Un primer llibre que fou la llavor per continuar amb les seves aventures. Com que a ella li agradava escriure i va veure que aquest filó de la literatura de viatges funcionava, va decidir que se n'anava...
Sí, que també és una altra experiència molt moderna en aquest sentit, que una dona de la seva època decideixi que se'n va al Marroc tota sola amb una càmera de fotos a veure quina era la situació de la dona en el món musulmà. A més a més, hi havia darrere una mena d'experiment sociològic i ella ho volia explicar per escrit a tots els seus lectors dels paradisos oceànics.
Una dona intrèpida que va escandaritzar la societat catalana a l'hora que generava fascinació. Tres mesos al Marroc, aixola, i buscant qui la podia portar cap aquí, cap allà, a l'ambaixada, al consulat, sí, sí. Però era una dona amb molta empenta, no se covardia mai, sempre trobava i aconseguia allò que buscava, eh? I ho trobava i ho feia.
Ho podia fer realitat, i això també és important, és una manera de ser, no tothom és així. I ella sí, va entrar en els bordells del Marroc, va entrar en cases particulars d'un home que tenia moltes dones...
Els intentava preguntar, va entrar en una presó de dones, a veure com sentien i com vivien i per què havien estat empresonades aquelles dones. Sí, sí, sí, va transitar moltíssim tot el Marroc, tot el que va poder, i va sortir-ne el Marroc sensual i fanàtic.
El 1935 viatjava a Marroc i a l'abril de 1936 es publicava El Marroc Sensual i Fanàtic, on relata la seva experiència en primera persona i des de la seva mirada de dona europea. Rebel i crítica no se n'està d'escriure el que pensa de la condició de la dona en aquest país i de com és tractada pel fet de viatjar sola. Escrita en una prosa madura i amb ironia, ens apropa al món musulmà femení d'aquella època.
Veus indispensables.
M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge. M'interessen també les caviles muntanyenques, encara lliures, parcialment guerreres i llibertàries, algunes nòmades i rapiceres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'Hermesa infinites. Fragment del llibre El Marroc Sensual i Fanàtic. Aurora Bertrana.
Era una dona moderna, molt moderna, cosmopolita i pionera perquè va aconseguir fites que cap dona no havia aconseguit en aquests moments. O eren dones de fora que les havien aconseguit, d'aquí de Catalunya o de l'estat espanyol.
No, ningú era tan avançat en la seva època com Aurora Bertrana. A Itàlia van fer, deixem dir-te que van fer la RAI Història, van fer un conjunt de documentals sobre dones viatgeres i van triar Aurora Bertrana. Eren italians, vol dir que podien haver triat qualsevol dona del món, eh?
I van triar dones d'aquestes que la reina del desert i la Carson McCullers, en fi, dones que realment són reconegudes internacionalment com a dones viatgeres i pioneres en aquest aspecte. Doncs Aurora Bertrana també va ser una de les que van triar. Veus indispensables. Aurora Bertrana.
Recordem com Prudenci i Bertrana van caminar Aurora cap a la música. No volia que la seva filla fos escriptora, però la passió no sempre es pot aturar. I després de l'èxit de Paradisos Oceànics, l'any 1935 es publica L'illa perduda, l'únic obra a quatre mans de pare i filla, una novel·la d'aventures ambientada a la Polinèsia que significava el retrobament entre Prudenci i Aurora Bertrana.
Mari Àngela Vilallonga i Vives. Els tirant de la Polinèsia, del filo de la Polinèsia, van escriure aquesta illa perduda a quatre mans. Sí, sí, sí. És com una anècdota, no? És un detall de dir... Està bé, està bé. És a dir, que la filla, com a homenatge al pare i el pare com a suport de la filla, fessin aquest llibre a quatre mans. És bonic, sí.
L'any 1967, coincidint amb el centenari del naixement de Prudència i Bertrana, es crea el Premi que porta el seu nom, una iniciativa que neix de forma reivindicativa i amb Aurora Bertrana al capdavant, entre altres. El Premi Prudència i Bertrana de novel·la va ser creat l'any 67
per contrarrestar un premi que tenia l'Ajuntament de Girona, que es deia Immortal Ciutat de Girona, en castellà, premi de novel·la en castellà. I llavors una colla de gent de Girona van decidir que no, que això no podia ser, que si hi havia d'haver un premi era novel·la catalana i que si s'havia de donar un nom a un premi era el de Prudència Bertrana, que era un dels nostres grans escriptors, no només de Girona, sinó de la llengua catalana en general, de la nació catalana, diríem.
Ella va ser una de les persones que va fer que es creés el Premi Prudència Bertrana i, a més a més, va ser com a jurat del Premi, va escriure una biografia del seu pare, va estar molt pendent de donar importància i valor a l'obra del seu pare. Li costava, no era pas fàcil, eren els anys 60.
A poc a poc s'hi van anar sumant els premis Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola de Saig, el Ramon Montaner de Literatura Juvenil, el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, el Lletra a la millor iniciativa digital i sobre literatura catalana. Però...
Ella continua donant conferències. Ella s'havia presentat a les eleccions del 33 com a candidata per Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, tenia moltes possibilitats que, durant la guerra, les coses no li anessin bé. Va a exiliar-se.
Llavors hi va haver encara problemes de parella, perquè el seu marit va passar al bàndol dels nacionals, que en dèiem, i ella va decidir que marxava. Com que havia passat temporada llarga, llarguíssima, a Suïssa i tenia un marit que era suís, ella no sabia que estava al bàndol dels nacionals en aquells moments.
Però arriba la guerra i amb ella l'exili. Realment no podia viure i va anar a Perrer i allà feia com de professora de música dels interns en aquell psiquiàtric, que és tota una altra experiència, esclar. L'experiència de la segona Estada Suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philip, va escriure Cisepaf, que era una novel·la
inèdita, que ja l'hem publicada, va escriure molt. Hauré una marxa suïssa per refugiar-se a casa de la seva família política, que només l'acollirà uns pocs dies. En plena postguerra, ella en l'exili, sense feina, sense aixucluc, va haver d'espavilar-se molt, molt, molt i buscar feina i buscar allotjament en una ciutat com Ginebra,
amb les mans al cap, tal com va marxar. Va portar-li molts problemes a aquella segona estada a Ginebra, va patir molt, va estar malalta, dormia amb una cambra dalt de tot, freda, era més freda a dintre que a fora gairebé.
Però va trobar unes amigues, l'Antoinette de Montmolenc i la Jacqueline de Wood, que la van acollir, van estimar-se molt. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philippe, va escriure Cisepaf, que era una novel·la.
que ja l'hem publicada, va escriure molt, també. Però no tot ho va poder publicar, el que va escriure en aquells moments, perquè hi havia una censura establerta. Fins i tot a Suïssa no els agradava el que escrivia sobre la bohèmia de Ginebra, les nits de Ginebra. Ella és de les escriptores que va viure dues guerres, perquè com que es va exiliar de la Guerra Civil d'Espanya, va viure... Suïssa no li tocava de viure aquesta Segona Guerra, però ella tenia aquestes
El prit també solidari i va fer una missió a Etobon, que és un lloc de l'Alta Saboia francesa, un poble al qual havien arribat els alemanys, havien matat un alemany i com a represàlia van matar a tots els homes d'aquell poble.
I Aurora Bertrana, com que va anar allà amb missió humanitària, va conèixer la història d'aquell poble i va escriure una novel·la, l'Aldy a sin nombres es titulava. Després es va publicar Entre dos silencis. És una gran novel·la seva, sí. Sí, sí. I aquesta és la seva experiència de la Guerra Mundial.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
La Universitat de Girona conserva el fons Prudenci i Aurora Bertrana, amb obres inèdites de l'autora, moltes publicades gràcies a la tasca de la Fundació i a l'any Bertrana. Cal recuperar també obres descatalogades de l'autora, un any que significa un augment de la popularitat de la filla de Prudenci i Bertrana.
Una altra obra, també pionera en el seu moment, va ser ben de groc. És una obra sobre el turisme que també va ser pionera. Ningú havia escrit una novel·la sobre el turisme a la Costa Brava i ella la va escriure.
Ben de groc, que va ser portada al cinema, Joan Manuel Serrat era el que feia de protagonista, La larga agonia de los peces fuera de l'agua. La llarro virabileta. Sí, sí. Bé, ella també tenia la seva opinió sobre la pel·lícula i, sí, evidentment, era una dona forta i amb molt criteri. Però Memòries és la que ens destaca Mari Àngela Vilallonga. Les Memòries, per mi, són la gran novel·la d'Aurora Bertrana.
És clar que ella diu que dirà tota la veritat, però la veritat literària. Les memòries d'Auror Bertrana comencen a la seva infantesa. Això que t'he explicat del poema que va escriure de mort a Catalunya és de les memòries, i ella mateixa ens ho explica. I acaben quan ella torna a Catalunya. Perquè diu que no vol escriure més. L'època de després la considera grisa.
literatura. No viu, ella. I aquestes memòries estan publicades en dos volums. Vaja, dos volums que sempre s'han de publicar junts, perquè un va darrere l'altre. I ella allà ens ho explica tot. Els paradisos hi són, el Marroc sensual hi és, és a dir, la gènesi i de com va escriure els paradisos, com va escriure el Marroc, com va escriure Ben de Grop, com va escriure totes les obres...
és allà, també. Per tant, llegint les memòries fas un recorregut a tota la seva obra i a tota la seva vida, també. Mari Àngela Vilallonga també ens deixa un llegat de l'autora a Aurora Bertrana, partidària de la vida. I jo vaig fer un recull dels seus articles i de les... algunes conferències i de les entrevistes que va donar al final de la seva vida...
en un volum que van publicar Coma Negra, i el vaig titular Aurora Bertrana, partidària de la vida, que és una cosa que també és molt d'ella, no? És partidària de la vida, de la literatura sí, però primer de la vida. Veus indispensables.
El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la. I després, si de cas, escriure-la amb coneixença de causa. Primer has de viure i després has d'escriure. I ella a fer de veure que va viure i viure intensament. Se la va fer intensa primer volent ella...
però després s'hi va trobar pel mig, amb la Guerra d'Espanya, amb la Segona Guerra Mundial, amb tot el que Suïssa li va negar, la família és la que li va negar tot, la família Suïssa, però després va trobar gent que la va recollir, va recollir les seves desferres, diguéssim, i va poder tornar a continuar.
Maria Àngela Vilallonga ha conviscut amb Aurora des dels anys 90 a la Universitat de Girona, descobrint què atresorava de l'autora aquell armari metàl·lic del passadís. Ha viatjat a la Polinèsia i ha fet l'itinerari de Ginebra seguint les seves passes. Defineix l'Aurora amb aquestes paraules.
Doncs la definiria com allò que t'he dit abans, una dona moderna, pel temps que va viure, una dona pionera, una dona forta, valenta, amb una personalitat amb grans conviccions, que no les deixava. Ella era una dona amb conviccions i un criteri. I si als altres els agradava, bé, si no els agradava, ella era ella.
cosmopolita, una gran escriptora, val la pena de conèixer-la, de conèixer-la la seva obra i també de conèixer aquesta seva vida, perquè és una vida singular dins de les escriptores del nostre país. En canvi, Aurora Bertrana s'ha d'anar al món mundial. El món era seu, era allà perquè ella el conegués i el...
i el pogués viure, i després el descrivís. És a dir, que és una dona que ens pot acompanyar a totes les dones i ser-nos un referent. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana. Veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Mari Àngela Villalonga i Vives, catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Mès. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Mès.
Sintonitzes Ona la Torre. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per no dir.
Enxaneta. Infant que corona un castell.
Avui ens posem la faixa a plaça per parlar de tot el vocabulari que hi ha al voltant de la tradició catalana més internacional, els castells. És el colors del món casteller, el gran colors del món casteller, el 4 de 10 amb polra i manillas. Que cadascú agafi la camisa del color que vulgui, però la cap de colla només és una, la Cristina Bofill, del Termcat. Cristina, hem començat la casa pel taulat amb l'enxaneta. La canalla més pacífica.
Aquesta paraula d'on surt? És una paraula molt estranya, d'etimologia desconeguda, o que costa molt d'estirar el fil. Diuen els diccionaris etimològics, per exemple, el Coromines, que és una paraula que ve del llamusí, que és aquest dialecte de l'occità parlat a la zona del llamusí, i que en aquesta llengua vol dir fletxeta, fletxa petita.
Llavors, a partir d'aquí es diu que aquest infant, que és el que puja dalt de tot, és com la punta de la fletxa del castell, de la part de dalt de tot, que apunta ja cap al cel. I se suposa que l'etimologia ve d'aquí. Però...
La noia Castells, oi? No, no, no, no, no. En absolut. És a dir, la tradició castellera és de Catalunya i para de comptar. I a més és una paraula que no s'utilitza en cap altre sentit. Doncs ho arxivarem com a misteri.
Ampliem el focus i parlem de l'entorn de l'enxaneta, del pom de dalt. El pom de dalt, exactament tal com es defineix, és la part del castell integrada pel pis de dosos, el pis de l'aixecador i el pis de l'enxaneta. És a dir, d'alguna manera és la cúpula del castell.
Llavors, això del pom de dalt és molt bonic perquè, com passa amb molta terminologia d'aquest àmbit, s'agafen termes, mots, expressions de la llengua general que passen a tenir un sentit més específic en el món del castell. I un pom és això, és una peça rodonida que es posa a l'acabament d'alguna cosa. En aquest cas és claríssim que el pom de dalt és la part de dalt de tota l'estructura lineal del castell. Un pom també és un conjunt de roses, de flors, un pom de flors...
I d'alguna manera també és molt visual la idea d'un pom en aquestes persones de dalt de tot de la cúpula que formen com un pom de flors o del que es vulgui. I en aquest pom també hi trobem...
La cassola o cassoleta. La forma cassola o cassoleta és una forma viva que serveix per designar també l'aixecador o l'acotxador. És a dir, la mateixa figura té aquestes quatre formes, no? Aixecador, aixecadora, acotxadora, cassola i cassoleta. És l'infant del penúltim pis del castell que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet...
que finalment l'enxaneta pugui pujar sobre d'ell i coronar el castell. Aixecador, doncs, perquè s'aixeca, acotxador, perquè acotxar en català té un sentit d'ajupir, abaixar-se, i el que fa l'acotxador és posar-se així, a quatre grapes. I cassola i cassoleta és molt gràfic, és molt visual, perquè realment l'esquena...
La persona que fa de cassola o cassoleta fa com un recipient, com un estri concau, diguéssim, i fa la imatge d'una cassola o d'una cassoleta, sobre de la qual s'hi posa l'enxaneta. Cristina, com aquesta cassola hi ha moltes paraules o expressions castelleres que diem al nostre dia a dia.
Han anat dels castells a la nostra quotidianitat o ha estat a la inversa? Són paraules de la llengua general i que, quan han passat a utilitzar-se en el món de la terminologia castellera, s'han especialitzat, diguem nosaltres, han passat a tenir un sentit molt específic. Verbs o expressions, com per exemple...
Assentar-se, que a vegades diem, no, això no és correcte, és un barbarisme que demam abans, que ara ja no ens agrada dir-ho. És un castellanisme, perquè, d'acord, és un castellanisme assentar si tu el fas servir amb el sentit de seure o asseures. Ja sabem que no és correcte, però assentar és un verb perfectament català que vol dir posar sobre la seva base en una posició estable.
És exactament això el sentit que té en el món del castell. Quan diem que un castell s'assenta, és que acaba de brandar perquè ja s'han col·locat els pisos superiors i s'estabilitza. Deixa de tenir el moviment que tenia. I és aquest el sentit en què es fa servir aquest assentar. Un castell s'assenta. No vol dir que s'asseu en una cadira, sinó que s'estabilitza. Doncs anem per brandar.
És una paraula també de la llengua general i que fem servir. Podem brandar, per exemple, un arma, quan la fem anar amb la mà d'un cantó a l'altre. Què més brandem? Brandem el cap. També, quan el fem anar d'una banda a l'altra, per dir que no de manera molt enfàtica o com a símbol d'alguna expressió, d'alguna emoció. Doncs un castell, també, en el món dels castells, el brandar és quan el castell fa els moviments d'oscil·lació d'una banda a l'altra, i allò de
Ai, ai, ai, ai, que cauen, ai, ai, que fan llenya, eh? Ai, ai, ai, que... Doncs seria el contrari de l'assentar. És a dir, quan s'assenta un castell ja no hi ha brandar, no? I si no s'assenta, fa llenya. Això és una frase feta que tots coneixem, fer llenya de l'arbre caigut, no? És una metàfora, és una metàfora molt bonica, que es considera el castell com un arbre...
Doncs com fa llenya és que cau, cau. No el poden carregar i descarregar, sinó que cau. És a dir, t'imagines molt gràficament també els trossos de llenya, de fusta, esmiculats per terra, quan el castell malauradament cau. Més coses que fan els castellers. Mans a la pinya. Fer de mans a la pinya, això és molt gràfic, perquè tots tenim la imatge d'unes mans...
recolzades contra uns culs, moltes vegades, contra unes cuixes, contra una esquena. I fer de mans vol dir això, simplement estar a la part de la base del castell fent pinya en diferents posicions i fent força a la persona que tens al davant amb les mans perquè allò s'aguanti. Hi ha diferents tipus de mans. Hi ha les primeres mans, les segones mans, les terceres mans, segons la posició molt ordenada que hi ha en una pinya.
Perquè a vegades quan veiem una pinya ens pensem que tothom es posa allà, vinga, apa, posa't aquí a fer pinya, oi? I no, està superpensat, superorganitzat, amb fileres i cadascú sap perfectament la seva posició. Una altra cosa és quan diuen, vinga, animem-nos a fer pinya. Llavors demanen suport de la gent que hi ha a la plaça, però és més simbòlic que una altra cosa, perquè la pinya real està molt estructurada. Cristina, i aquest ordre es manté si anem pujant? A cada pis de l'estructura del castell hi ha les persones...
i aquestes persones tenen un nom. Aquest nom, tradicionalment, sempre s'havia fet servir en masculí, perquè, bàsicament, un tant per cent molt elevat de les persones que feien castells eren homes. Això, evidentment, ha canviat i hi va haver un moment en què es va veure la necessitat de feminitzar tots aquests noms de les persones que formen part del castell. Amb retard, jo crec, perquè això es va fer l'any 2018-2019, recordo, i...
Ja tocava, diguéssim, ja tocava. Llavors es va posar el nom femení de totes aquestes persones que formen part del castell. En alguns casos és molt fàcil, perquè si tenim un segon, doncs tenim una segona, tenim un terç, una terça, tenim un quart, una quarta, un quint, una quinta... Els quins que busquen la seva posició al castell...
Un quint o una quinta, això és correcte? Sí, sí, sí, sí, sí. A més a més és l'adjectiu directe del llatí, de quintus. Sí, sí, catalaníssim, sí, sí. Seria la forma culta, diguem així, procedent del llatí. Sí que tenim cinc i cinquè, però un quint és la forma etimològica directa del llatí
que es fa servir aquí, en el món dels castells, es fa servir l'àmbit de la música, per exemple, parlem d'intervals de quinta, al costat dels intervals de cinquena, és correctíssim, sí, sí.
Tornem a això d'adaptar el gènere dels castells. Has dit una segona, però... I un dos? Un dos? Alerta aquí, ja no podem dir una dosa, oi? Sinó diem una dos. En aquest cas, dos és una forma invariable, llavors el que fem és flexionar en femení tant l'article o els possibles adjectius. Jo sóc una dos, no sóc una dosa.
En aquests casos és fàcil, perquè en la majoria de casos s'hi afegeix una A, ja tenim el femení, però hi ha d'altres casos en què això no és possible. Per exemple, crossa. Un crossa, tindrem una crossa. Alerta amb la manera de fer aquests femenins. Primeres mans, segones mans, terceres mans, com ho hem de fer? No tenim altre remei que dir un primer esmans, una...
però, en tot cas, sempre visibilitzar i explicitar, ja sigui amb una marca de flexió al final, o amb un adjectiu, o amb un article al davant, que allò és... que la persona que ho fa... Una cap de colla. Una cap de colla, perfectament.
No n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires. Les estadístiques parlen entre un 18 i un 20%, i jo podries dir, ah, mira, no està malament. Bé, entre un 18 i un 20%, però diuen que en tipus de colles no considerades professionals, és a dir, que en les que competeixen seriosament, per dir-ho així, el predomini dels homes és total, vaja. S'ha d'empenyar, s'ha de fer pinya.
I tot plegat ja ho trobem recollit al Diccionari Casteller del Termcat, que ja té una edat, oi? Aquest diccionari té força anys. Es va fer en col·laboració inicialment amb la colla Joves Xiquets de Tarragona, l'any 2001, fixa't, ja fa molt de temps, i és un projecte que s'ha anat actualitzant, sobretot amb dues grans tongades, que és incloure els noms femenins de les castelleres, fonamental, i després, ara més recentment,
Hem fet una cosa molt important, que és recollir equivalents en espanyol i en anglès per a aquestes formes catalanes, amb la voluntat de contribuir a la internacionalització i a la difusió del fenomen casteller. I al costat d'aquestes propostes, en espanyol i en anglès, també molt importants s'han traduït les definicions. Qualsevol persona pot llegir la definició dels termes i entendre els conceptes.
Doncs acabem com hem començat, Cristina, amb l'enxaneta, com se n'ha de dir en anglès. Enxaneta, crowner, de crown, de corona.
És a dir, és el coronador. La traducció literal de l'anglès, el català, fem-ho a la inversa, seria coronador, és a dir, és el que corona. Coronar és un verb també molt bonic, eh? Coronar el castell vol dir arribar a dalt de tot, posar-hi la corona. És a dir, quan l'enxaneta arriba a dalt i fa l'aleta. Muja l'enxaneta, buscarà la motxilla d'entrada, no m'ho crec, és extraordinari. Quina barbaritat, quina barbaritat. Motxilla d'entrada, el moment clau, la història, la història, la història, la història dels castells. Sí!
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.
También nos acompaña el coro rociero La Flor de San Pedro San Pablo y también el coro rociero de Cuní y el coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y como no, tenemos también la gran compañía de la directora de la Ràdio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuïta. Paraules habitables. De quedar-se a viure no per novi.
Ei, mestre la veu, perdonin vostè, avui sí que parlem de bolets, però no pas de caçar-los, sinó de com hem de dir-ne. Això és el Paraules Habitables, no s'ho prengui malament, eh?
Ho farem amb la Maria Antònia Julià, del Termcat. Comencem per un dels reis de la festa, el Rovelló. Aquest és un bolet amb molts noms. Esclata Sang, Estaper, Pebras, Pinatell... Tots es refereixen a la mateixa cosa, Maria Antònia?
De roballons n'hi ha a Catalunya almenys cinc tipus diferents. El roballó-roballó, el roballó-vineter, el pinatell, el roballó-debet i el roballó-depinegre. A partir d'aquests noms ja els situem una mica allà on es fan, sempre al costat de l'arbre que els fa companyia. Amb l'extensió de territori, la diversitat de colors i la quantitat de boletaires, és normal que hi hagi molts noms.
De fet, el nom de rovelló hauria d'aplicar-se en el bolet que rovella, lactàrio sanguiflus, també conegut com esclata sangs, justament perquè té una llet de color molt vermell. El rovelló vinater encara té la llet de color més vermellós més de color vi. Però llavors hi ha el pinatell, que té la llet de color taronja, i hi ha gent que per això li diu rovelló perquè sembla que rovella. O sigui que...
Pot ser que al mercat ens donin gat per llebre, bé, pinatell per rovelló. Clar, ben bé gat per llebre, no? Perquè tots són rovellons i tots són comestibles, el que passa és que la qualitat gastronòmica organolèptica no és ben bé la mateixa. En general, hi pot haver barreges, sobretot de rovelló, rovelló i de pinatell, però no ens en ressentim. La cassola és boníssima i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema.
Maria Antònia, seguim a la parada del mercat. Per poder-los distingir, rovellons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber? En quines parts ens hem de fixar? Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va caçar o plegar, que també en diem així, bolets...
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de lámina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent els ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que ens diem dolents.
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel...
Si us sabeu tots aquests conceptes, us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicoacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple...
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta. El bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfan, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot ennegrit per aquestes làmines que es desfan.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaires, però quan comences a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor butírica... Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del gust. I una olor farinosa seria, per exemple, com el olor que podria dir
El que hauria de fer quan entrem en un obrador, aquella olor que fa la farina, doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega, és a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i l'aflaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
Deixem les propietats i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius i en aquest cas, per exemple, el cama groc, que és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té, com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color...
marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc està relacionat des del punt de vista del nom amb el cama sec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolecs dessecats que hi ha gent que els diu moixernons, però clar...
Com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre i el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi, un moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandors. Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandor. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar,
els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que Tifam ha de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa pot arribar a ser confós amb la farinera borda,
especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitud que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el millor.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el bec, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors n'hi ha alguns que... Hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgula, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgules n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha alguna gírgula que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgules és que actualment es comercialitzen el que en diem la gírgula de fat japonesa i la gírgula d'om japonesa també.
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber.
També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol. En aquests casos, hi ha relació bolet animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot, organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de sentar.
El russinyol és un bolet molt bonic, que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color, i nosaltres a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és. Ei, Maria Antònia, però això del russinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors.
Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'és, d'aquí ve el nom. Hi hauria l'apagar llums...
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi d'apagar llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol o ombrella, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'asseca anirem pel camp i els trepitgem, surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
Però potser per supervivència hauríem d'aprofundir en els bolets més perillosos. N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb eina i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apaga llums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapència del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de voletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit. Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i, en canvi, la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs?
cultivar-los i això de fet és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu de l'espècie Agaricus visporus i de varietats que s'ha anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems potser ens esbararem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis
Sintètics o naturals, però que no hi ha el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats. Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver un ecosistema.
que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat dispart.
A la tardor, la gent del meu país va a caçar bolets. El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir? A buscar?
L'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets. Però la meva àvia deia plegar bolets, no a plegar, plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen voletari de Catalunya, clar, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Dos morts en dos incendis en habitatges, a l'Hospitalet de Llobregat i a Constantí, i un tercer incendi on els bombers i el SEM han atès sis persones per un incendi a la cuina d'un pis a Castelldefels.
Una víctima mortal i vuit persones ateses. Anna Rodríguez, des de Mitjans de l'Hospitalet. Quina és l'última hora? Bon dia. Hola, bon dia, Arnau. Com explicaves un cop ja estingit el foc, l'arquitecte municipal ha fet una valoració estructural i els serveis socials de l'Ajuntament s'han fet càrrec de l'atenció i l'allotjament de set persones que no han pogut tornar encara als seus habitatges. De fet, hi ha un total de tres pisos que no es podran evitar. Ara els Mossos investiguen les causes...
Gràcies, Anna. Bon dia. Bon dia.
I a Constantí aquesta matinada, també un incendi en un edifici plurifamiliar, ha mobilitzat un ampli dispositiu d'emergències. El foc ha provocat la mort d'un home i ha obligat a rescatar diversos veïns. Els bombers han treballat intensament per evitar que les flames es propaguessin. Ens amplia la informació la Noelia Silvero de Constantí Radio.
Els bombers han rebut l'avís a dos quarts de dues de la matinada per un incendi en un edifici de sis plantes al carrer dels Horts a Constantí. El foc ha cremat un habitatge de la quarta planta i ha propagat per façana fins a l'habitatge de dalt de tot. Durant les tasques d'extinció s'ha localitzat un home de 54 anys sense vida a l'interior de l'immoble sinistrat. Els bombers han rescatat quatre persones i la resta de veïns s'han confinat amb seguretat. L'incendi s'ha donat per controlat a les dues de la matinada.
El SEM ha atès quatre persones, dues d'elles traslladades a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Els Mossos investiguen les causes del foc.
I Protecció Civil manté activada el Procicat en fase d'alerta per onada de fred, un fred intens que està previst que afecti tot el territori fins avui al migdia. Aquesta situació ha fet que l'Ajuntament de Barcelona hagi activat l'anomenada Operació Fred i actualment ofereix 200 places per dormir en diversos equipaments municipals.
14 professionals han patrullat aquesta matinada i ho faran també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen al ras i així poder-los oferir allotjament. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Què tal? Benvinguts al Quatre Gotes. Acabeu de topar amb un podcast que giré al voltant de l'aigua. De l'aigua que tindrem o la que ens faltarà en un futur. Després que hagin tornat les pluges, que s'han omplert els embassaments, es fa realment difícil parlar de sequera i de tornar-nos a imaginar que d'aquí, amb més o menys temps, tornarem a patir. Però tampoc ens enganyem.
La història es repetirà i estem convençuts que el moment és ara. Amb la panxa plena parlarem d'escassetat o, si més no, de com fer-hi front. I és que una vegada passada aquesta fase d'urgència, el context sí que ens afavoreix a un debat profund, tranquil,
sobre com afrontar el repte i mentre durin aquests anys d'abonança, preparar-nos per quan deixi de ploure. I així pretenem caminar en aquest espai. Ens pengem la motxilla a l'esquena i ens equipem, perquè farem quilòmetres. Aquest no és un podcast estàtic. Aquí volem navegar en un aigua barreig d'opinions, escoltar-les i, si podem, convidar-vos a reflexionar. Quatre gotes.
Va, arrenquem amb una pregunta. Quan obris la ixeta, sempre sortirà aigua? Sembla evident que sí, ho donem per suposat, però darrere d'aquest gest hi ha un gran esforç de recursos i energies perquè sigui així, perquè l'aigua estigui sempre garantida. I com que a títol individual, aquí en aquest racó del món on som, no ens suposa un treball extra, no hi donem una excessiva importància.
Com també, per exemple, ens passem l'energia. Tampoc som conscients de com depenem de l'aigua fins que ens falte. Imagineu-vos un o dos dies sense ni una sola gota. I abans d'aquest escenari, que ha estat real, el fet de no tenir aigua a casa, ara n'escoltarem un testimoni. Abans de tot això, la sequera té moltes altres derivades, com l'econòmica o l'ambiental. Totes aquestes també estaran en el nostre punt de mira. Però per començar...
No hi ha aigua per tothom i un dia l'aixeta deixa de rajar. Són les 9 de la nit, ja no hi ha aigua i comença l'espectacle que dic jo, no? Perquè és com, ara estem acostumats al final, no? Però hem acabat de sopar, la primera cosa que no puc fer és passar-li una aigua als plats que passaria si els hagués de posar el rentaplats.
Després, clar, els nens hauran de rentar les dents, per sort també els tinc l'aigua que hem guardat abans, plantarem les dents i tot, fem el pipi, i quan acabem pipi és, qui és l'últim? Llavors, l'últim que va al lavabo és el que podrà utilitzar la galleta. Vuit del matí, nens aixecats, esmorzem, renta les dents i cara, torna a fer servir aquesta aigua.
I sobretot, que moltes vegades ens passa, no?, d'aixeques l'aigua, ostres, no tinc aigua, tanques. Però hi ha vegades que l'aixeques volen dir, bueno, ara quan s'aixeca... No, no, és que fins a les 10 no arribarà aquesta aigua. Escoltàvem el testimoni d'una de les moltes cases de l'espluga de Francolí a la Conca de Bàrbara que durant dos anys patien nits seques i una gota d'aigua al llarg de 10, 12 o 14 hores. L'exemple de la Mireia Díaz també el podem trobar en altres poblacions del país,
I és que els camions Cisterna, per exemple, no havien treballat mai tant. Ens hi tornarem a trobar? Els responsables polítics diuen que no, que tindrem eines per fer-hi front. Sabrem com s'atacarà aquesta qüestió. De seguida li preguntem al director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
I d'altra banda, els experts també confien en que es faci aquesta feina. Però ja us avancem una cosa. El punt de trobada de totes les veus que escoltarem aquí al Quatre Gotes és que el clima no ens ho posarà gens fàcil i, per tant, ens cal fer tots aquests deures. Doncs bé, abans d'anar cap a la seu de l'Aca, marquem el punt de partida. Ho fem amb la radiografia dels consums i la distribució de l'aigua a Catalunya en l'actualitat.
A Catalunya, el 72% d'aigua es destina a usos agrícoles. El 19% cobreix les necessitats urbanes, és a dir, el que consumeixen les cases, els pobles i ciutats. I el 9% restant és l'aigua que utilitza la indústria.
De mitjana, cada habitant de Catalunya consumeix 112 litres diaris. Per exemple, en higiene, per beure o per cuinar. Ara bé, la seva petjada hídrica va molt més enllà perquè hi hauríem de sumar tots els litres d'aigua que s'utilitzen per aconseguir els productes i serveis que consumim. 4 gotes.
Comencem l'aventura del Quatre Gotes des de la seu central de l'Agència Catalana de l'Aigua, Barcelona, avui per conversar amb el seu director, Josep Lluís Armanté. Benvingut al Quatre Gotes i gràcies per obrir-nos les portes d'aquesta institució. Gràcies a vosaltres.
Comencem d'entrada amb aquesta perspectiva de cara al futur de les sequeres que vindran, però sí que mirant enrere tot el que hem viscut, que podríem dir que ja hem superat la pantalla, l'hem passat com a societat, com a país, aquesta sequera, però què ens ha ensenyat? Què n'hem après d'aquesta sequera prolongada, podríem dir, en més de dos, fins i tot tres anys?
Doncs ens ha ensenyat que tenim una vulnerabilitat, que havíem fet una sèrie, teníem un fut de ruta per superar aquesta crisi i que, per tant, tornem... Aquestes sequeres meteorològiques tornaran a venir. El que passa és que no ens ha d'agafar, ens ha d'agafar amb els deures fets. Per tant, aquest fut de ruta que ara mateix comentava, el que hem de fer és completar-ho, fer-ho, i, per tant, que si tenim una altra sequera, doncs que no tinguem, hem de dir, els...
No els problemes, perquè a Catalunya hi ha hagut moltes casuístiques. A la regió metropolitana de Barcelona no hi ha hagut restriccions. Sí que hi ha hagut comarques, poblacions, zones que sí que han patit, que han patit la sequera i han tingut restriccions, però el que necessitem nosaltres és que tot el país tenia la suficient resiliència per evitar aquests episodis, no?
I a dia d'avui tenim un model de país d'acord amb la disponibilitat d'aigua? És a dir, Catalunya està ben orquestrada, ben planificada en aquest sentit? Treballem per això. Necessitem més recursos, tenim un dèficit estructural, i això s'ha demostrat no amb aquesta sequera, sinó amb les anteriors que vam tenir ja des de finals dels anys durant, de principis dels 2000.
Vam tenir una sequera molt greu l'any 2008 i ara hem pogut passar de puntetes sobre aquesta sequera del 2021-2025. Per tant, cal fer els deures i per tant, dintre d'uns anys, amb l'horitzó de 2030, jo crec que això ja serà també una pantalla passada.
Ara, sense l'urgència, podríem dir que és el moment de planificar. El fet que no hi hagi aquesta situació de sequera permet fer-ho amb calma. Per això també aquestes converses del quatre gotes. En aquest sentit, en quin punt de partida l'Agència Catalana de l'Aigua planifiqui les estratègies de futur?
A veure, per fer-ho una mica il·lustratiu, en aquesta sequera, en els pitjors moments d'aquesta sequera, l'any 2023, principis del 2024, quan teníem patiment un 14% de les reserves envasades als envasaments de conques internes a Catalunya,
L'aigua, anem a dir, d'origen natural, d'embassaments, de rius, d'aquífers, que era la font de subministrament, sobretot estic parlant de la regió metropolitana de Catalunya per la quantitat, pel percentatge de població que conté,
doncs era aproximadament un 70% de tot el recurs, de tota la demanda. I un 30% provenia de fons no convencionals. Quines fons? Estem parlant d'aigua desal·linitzada i d'aigua regenerada. De què ens hem adonat? Doncs que aquesta relació 70-30 no ha estat suficient, perquè si la ceguera s'hagués perllongat, doncs hauríem tingut problemes. Per tant, en què estem treballant? Precisament en aquest horitzó que dèiem 2030...
en donar la volta en aquest percentatge, que depenguem un 30% del que són els recursos naturals, però en canvi tinguem disponibles un 70% de recursos no convencionals, aigua regenerada i aigua desurinitzada. I els consums, en aquest sentit, s'han de reduir? Ara hem fet aquesta primera lectura de quina disponibilitat d'aigua podem tenir, però després ve l'altra, la demanda. Com s'ha de gestionar aquesta demanda?
A nivell de demanda, a veure, jo diria, cadascuna d'aquestes sequeres que hem anat patint al llarg de, com deia, a final dels anys 90, han anat consolidant uns hàbits. Per tant, anem a dir que la demanda a nivell domèstic, a nivell industrial...
A nivell agrícola potser hi ha més recorregut, no direm que no, però s'han fet uns consums eficients. A nivell domèstic estem a mínims del consum del que recomana l'Organització Mundial de la Salut en molts municipis de Catalunya. A nivell industrial s'han fet també moltes actuacions per ser més eficients i, per tant, fer un gust eficient de l'aigua dels processos industrials. Per tant, des del punt de vista de la demanda, els deures estan bastant ben fets.
En qualsevol cas, vostès, que són els responsables de l'aigua, pel que fa al creixement d'aquesta demanda, caldria vigilar com creix la població, com creix la indústria, com creix el turisme, com creixen també les extensions de regadiu? Sí, sense dubte. És un equilibri. La demanda l'hem crescut en pocs anys. Hem passat de 6 milions a 8 milions d'habitants a Catalunya. Per tant, això és un aspecte més a tenir en compte. Quina és la prognosi a futur per poder també adequar...
les instal·lacions futures en aquesta demanda, per satisfer la demanda que tinguin. Aturem-nos aquí un segon. Ara tornarem amb l'actual director de l'Agència Catalana de l'Aigua, però mesos enrere vam retrobar-nos amb el seu antecessor, en Samuel Reyes. De fet, ell va ser qui va haver de fer front als moments més complicats del darrer episodi de Saquera. Ja des de la distància li vam demanar diverses reflexions, per exemple, què hagués volgut diferent en aquell context.
Que tots els grups polítics s'haguessin associats per buscar solucions i no busquessin la confrontació. I això ho dic no només a nivell de Parlament, sinó també a nivell de consells comarcals, de diputacions, d'ajuntaments. Com a director, què hagués fet diferent? A vegades protegim molt a la ciutadania. Crec que vam fer molta comunicació.
Però potser ens va faltar explicar quina situació de risc estàvem vivint. És a dir, a la regió metropolitana, quan quedaven menys de sinactòmetres, en els embassaments la situació era molt crítica. I ho dèiem. Però com envies un missatge d'alarma, d'alerta...
Si us plau, fem bònus de l'aigua, però estem treballant per solucionar-ho. Són dues cares de la mateixa moneda una mica difícils d'explicar. Llavors, potser, però sense espantar, potser haver explicat més la situació crítica. I també li vam traslladar un altre interrogant. Hi ha aigua per a tothom? En situació normal la tenim.
en situació de sequera estem treballant per tenir-la. Reduint consum i ficant nova oferta. Aquest és l'equilibri. Hem de pensar també quin país volem. El dels 10 milions, els dels 12 milions, amb quanta activitat econòmica, quina activitat econòmica, i això és la feina del govern decidir, com vol que sigui Catalunya, quina és la capacitat de càrrega del territori i quines necessitats té d'aigua.
Doncs aquestes eren reflexions de l'anterior director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. Reprenem ara el fil de la conversa que manteníem amb l'actual responsable d'aquest organisme català. I aquesta nova aigua sí que el que serà és més cara perquè s'haurà de fabricar o s'haurà de regenerar.
Bé, per això dèiem totes aquestes actuacions que estem parlant de l'horitzó 2030, estem parlant d'aquests 2.000 milions d'euros que caldrà invertir i, evidentment, l'aigua, jo crec que ha d'haver-hi també un canvi de paradigma, vull dir, el que és la tarificació de l'aigua. L'aigua costarà diners, l'aigua més cara és la que no es té, vull dir, per tant, hem de dir que totes aquestes actuacions, al final, la tarifa la s'hauran de suportar, per tant.
Bé, de mica en mica la progressió que s'assegui, caldrà adequada per poder tenir aquesta disponibilitat a l'aigua, amb disponibilitat i amb qualitat, també.
El 2008, que abans també ho cita bé vostè, ens trobàvem en una situació similar d'haver patit una qüestió de sequera prou greu, que també va posar damunt la taula certes inversions, es va fer feina, però algunes sí que van quedar als calaixos, perquè això no torni a passar. Quines garanties tenim ara que una vegada superada aquesta sequera no tornarà a succeir més del mateix?
Doncs, precisament, poder satisfer una demanda amb una aigua nova, amb una aigua que no depengui de climatologia. Si tenim unes instal·lacions que en continu ens poden donar aigua de mar, en principi tenim una reserva infinita. L'aigua regenerada és l'aigua que utilitzem, doncs la tornarem a utilitzar. Per tant, hi ha un percentatge molt gran d'aquesta demanda que la podrem satisfer amb aquesta aigua nova, amb aquest recurs no convencional.
I sí que necessitarem una petita part, per això parlava d'aquest 30%, que entenem que serà aigua que sempre tindrem a través dels recursos naturals. Perquè poc o molt, potser en els rius tenim aigua, en els envasaments tenim aigua i en els acuífers també tenim aigua. L'objectiu a futur, o en aquest pla 2030, també és que tot el país pugui estar connectat pel que fa a aquestes xarxes d'aigua?
Bé, la interconexió, ara per ara, el que li he de dir és que no és una interconexió. S'està connectat amb altres xarxes, i entenc que potser hem estat comentant el tema del que s'ha parlat molt d'aigua, la interconexió amb l'Ebre, o molts anys enrere la interconexió amb el Roina. Això, en principi, no està, anem a dir, sobre el paper. Aquest govern no el té sobre el paper, sinó que aquí el que s'ha plantejat és una...
És una gestió a nivell de diversificar els recursos a través d'aigua no convencional, providents de la dessalinització, providents de la regeneració, i no perdent de vista també en ser més eficients. Tenim unes xarxes que malauradament tenen un rendiment hidràulic, en molts casos que és deficient, i això cal fer un esforç també. És aigua que es perda, aigua que es tracta, que acaba tenint un cost, en forma de fruites que no ploguen a la superfície,
I per tant, aquí cal fer un esforç, sobretot els ajuntaments, com a titulars del Sarai. I aquí l'ACA sí que també voldria dir que ha fet un esforç també extraordinari en aquest sentit, perquè tot i no ser una competència directa de l'Agència Catalana de l'Aigua, les xarxes de distribució en baixa, i sí que s'ha fet un esforç amb una línia de...
de subvenció molt important des de l'any 23 i que a més a més s'han acollit pràcticament més de 700 municipis d'arreu de Catalunya per poder millorar les seves xarxes en baixa. Renovació de xarxa, millora de la memorització dels dipòsits, implantació de sistemes de telelectura, per tant hem de dir que també l'eficiència és un altre factor important a tenir en compte.
I per últim, quan tornem a patir una nova sequera, com s'imagineu vostè que s'haurà de gestionar? Com s'ho farà el país? No, jo crec que no ens preocuparà. Serà una qüestió superada. Per tant, no és allò que tenim la sequera, que no, no, perquè tindrem el recurs garantit. Per tant, serà un problema que no serà tal. Per tant, tal dia farà un any, tal dia farà... No dic això, però dintre cinc anys sí que hem de...
de lluitar i de vetllar perquè això sigui història, la situació que hem passat ara sigui història. Per tant, jo crec que el que hauria de ser més... El que hauria de passar és que, malgrat que hi hagi la sèquina meteorològica, des del dia a dia no ens hauria de preocupar.
Josep Lluís Armanté, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, gràcies per rebre'ns per marcar aquest punt de partida en el nostre trajecte cap a la gestió de l'aigua del futur amb aquesta mirada que comencem a fer ara aquí al Quatre Gotes. Moltes gràcies a vosaltres. En uns instants, aquí al Quatre Gotes, l'aigua de pluja com a aliada de les sequeres? Però què passa quan no plou? Abans, però, posem xifres als plans del govern.
Per reduir la dependència de la pluja, el govern té previst invertir 2.300 milions d'euros en l'horitzó 2040 per disposar de més aigua. En concret, es preveuen sumar 280 hectòmetres cúbics adicionals que provindran de la desalinizació, la regeneració i el millor aprofitament de les aigües.
s'han previst 290 milions d'euros per ampliar la desalinizadora de la Tordera, 280 per construir la del Foix i 200 milions més per la nova desalinizadora de la Costa Brava Nord.
En l'ordre de grans apostes, també destaca l'estació de regeneració d'aigua del Besòs, on s'hi dedicaran 260 milions d'euros, mentre que també es mobilitzaran 300 milions per augmentar l'aportació d'aigua residual tractada des del Besòs fins al Llobregat.
Anem cap a Vilafranca per conversar amb el físic, meteoròleg i divulgador Toni Mestres. Ens espera a casa seva. La ubicació és important perquè ens hem citat allà perquè es tracti d'un habitatge sostenible, sense gas, autosuficient energèticament, gràcies a l'energia solar, i el que és més rellevant per nosaltres és que està desconectat de la xarxa d'abastament d'aigua pública i també de clavegaram.
Volem conèixer el seu projecte, no perquè sigui més o menys vàlid, sinó perquè estem convençuts que la seva visió pot ser interessant i tenim moltes ganes d'escoltar-lo. 4 gotes. Una mirada al futur de l'aigua.
Doncs ja ens trobem a Vilafranca del Penedès, aquí, amb el físic i divulgador Toni Mestres. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva. Gràcies a vosaltres per venir. Ja ens hi referíem anteriorment, que a casa vostra esteu desconnectats pel que fa a la xarxa de distribució d'aigua, com també la de clavegram, i, per tant, la primera pregunta seria aquesta, no? Com us ho feu per garantir-vos durant tot l'any aquesta aigua només comptant amb la pluja? Doncs com ho fèiem els nostres al any passatge, no hi ha cap secret amb això.
Clar, primer de tot, el que vam calcular és quanta pluja cau de mitjana aquí, a la comarca, i en concret de Vilafranca. I, clar, mirant les mitjanes fas un càlcul. És un càlcul estimatiu, perquè hi ha anys que la mitjana ni ens hi acostem, quedem per sota, altres que supera, però vaja, amb la mitjana fas un càlcul...
Nosaltres, quan vam venir i vam construir la casa, érem 5 de família, 3 petits, i calculant uns 100 litres de consum per persona, vam calcular quina superfície necessitàvem per tenir l'aigua suficient per abastir aquests 100 litres per persona, que són 500 litres cada dia, al llarg de 365 dies a l'any, el volum d'aigua. I la pluja...
Amb la parcel·la que teníem, que això són les condicions, clar, no vam poder comprar una parcel·la molt gran. Llavors vam comprar una parcel·la que teníem amb la parcel·la aquesta que no arriba als 500 metres quadrats. Si fas uns càlculs amb un poc més o menys de 500 litres de precipitació de mitjana anual, multiplicats per 500 metres quadrats, et dona un volum d'aigua que no ens arribava.
Si no ens arriba, què fem? Doncs busques informació i la informació que trobes és molt senzilla. En el consum d'una casa, gairebé una tercera part de l'aigua es tira cap als lavabos. Cada cop que vas a orinar o a defecar, tires la cadena, gairebé és un terç. Vam buscar un sistema.
que fos sanitàriament possible i còmode, que reduïssim això, que és un vàter sec. Aconseguint el vàter sec, vam arribar a una xifra que ens donava i llavors ho vam tirar endavant. I en tirar endavant vol dir recollir l'aigua de pluja, conservar-la i aprofitar-la, com et dic, per tot. Primer, sobretot, per beure i després per rentar-nos i al final de tot el que tinguessin per l'or, que és el que tenim aquí al voltant de la casa.
Els anys en què plou menys, entenc que llavors patiu més, quina experiència teniu de l'acumulació d'aquests anys amb precipitació molt per sota de la mitjana? Com ho heu viscut, per exemple, quan s'han acumulat aquests diversos anys amb precipitacions baixes? No, com et dic, racionalitzant-ho. Quan et vas a dutxar, què fas? No t'hi podràs estar deu minuts. Et mulles un minut, et ensabones i t'esbaldeixes. L'hort, aquell any no hi ha hort. Mira,
Vilafranca, com et dèiem, aquesta llarga sèrie pluviomètrica, l'any en què ha plogut menys de tota aquesta llarga sèrie va ser justament el 2023, ara fa dos anys. Però, vaja, una cosa increïble, perquè no van créixer ni brots als camps, estaven completament secs, una cosa desastrosa.
tot i que, curiosament, 100 anys abans encara va donar registres pluvimètrics més baix, aquí Vilafranca, però com que era l'època de la Filoxera, que se'n va anar a Norris tot el camp, no em va quedar tanta referència. Vull dir que ja havien passat d'aquestes. Com ho vam fer fa dos anys? Doncs res, senzillament, no vam fer hort, no va haver-hi res a l'hort, no vam regar absolutament res, per tant, que això que era l'últim de l'aigua ja no en vam gastar.
Vam netejar la casa, sí, normal, l'únic que comptes de molta aigua, doncs menys, les rentadores en fas menys o les acumules i les dutxes les reduïm. I amb això què vam tenir? Doncs teníem, perquè et facis una idea o que la gent es pugui fer una idea, teníem més reserves en proporció a nosaltres que les que tenia els embassaments de Sau i Sosqueda en proporció a la població catalana.
El vostre és un cas de convicció personal, ens deies aquesta reflexió que ja teníeu quan vau plantejar a casa que volíeu que fos així. Aquesta consciència, però, en general, és escassa. En la nostra generació no existeix, no hi ha una sensibilitat tan gran en relació amb l'aigua com sí que potser podien tenir, per exemple, els nostres avis, els besavis, que sí que tenien aquest coneixement, aquesta cultura de l'aigua, i que utilitzaven una tecnologia força similar a la vostra.
Jo no crec que sigui sensibilitat. També és necessitat, no? Els nostres avis no eren sensibles a això, no és que fossin més ecològics tenien la supernecessitat que l'aigua és vital. La necessites per beure, una mentalment, i després per rentar-te i altres usos. Per tant, amb manca d'aigua s'espevilava la gent com per obtenir-la.
I en comptes de portar a l'aigua d'una canalització de desenes i desenes o centenars de quilòmetres, la recollien del seu entorn i aprofitaven al màxim. Són més sensibles, fixa't que et diré. No són més sensibles. És increïble com fa 10 o 15 anys l'energia, l'electricitat que gasten les cases i que tothom necessitava l'energia, tothom la treia de la xarxa.
El sistema tecnològic i l'economia ha permès que molta gent es pugui instal·lar plaques fotovoltaiques i autogestionar-se energèticament. I ho fa d'on? De les taulades. És que són més sensibles. Home, en part sí que ho deuen ser, però a l'altra part és que econòmicament els hi permet. I ara la pregunta és... I també me la faig jo, com és que no ho fan amb l'aigua? Que és una cosa tan vital...
Doncs no hi ha conscienciació ni necessitat, perquè si tu des de casa teva cada cop que obres l'aixeta et surt aigua, fins i tot en les èpoques més seques, encara que te la puguin pujar al preu, no li dones importància amb el fàcil que és, obres l'aixeta i et surt. El que potser no sap la gent és que quan obres aquella aixeta i et surt aquella aigua, gran part d'aquesta aigua que surt, per exemple aquí a Vilafranca, prové...
d'un lloc que està a més de 100 quilòmetres de distància, que han hagut de bloquejar un riu, que han hagut de transportar-la amb unes canonades, que l'han hagut de rebombejar, que aquesta aigua no en sap realment quina qualitat té. Però has de fer 10.000 coses quan dius
Si les centrals elèctriques ens portaven l'electre i ara el que podem fer és que la mateixa que tenim el sol ens arriba, com és que no ho fem amb l'aigua? Perquè l'hem de portar a centenars de quilòmetres si ens cau una aigua del cel. I la que ens cau del cel a les taulades, per què no l'aprofitem? De fet, la reflexió d'ara, mirant el futur, és que ja no podem dependre de l'aigua que cau del cel, que no hem d'esperar la pluja.
Imagina't, a sobre surt una publicitat d'aquestes. Això és un desastre. Un desastre. Aquí entraríem en molts temes que a alguns no els agradarà, però tota l'aigua que circula per les canonades i ens arriba a l'aixeta és una aigua que està contaminada.
I quan dic contaminada no m'entenguis en el sentit que és una contaminació que ens matarà. No, ja està calculat perquè no ens mati al llarg de la nostra vida, està contaminada però la podem suportar. És més, per fer-la, entre cometes, saludable o per fer-la garantir que sigui una aigua de qualitat encara es contamina més.
Se li posa un producte químic que és molt tòxic, que és el clor, amb unes dosis molt baixes que al llarg de la nostra vida no ens afectarà, per matar qualsevol bitxo. I jo em penses, perquè li has de fer totes aquestes coses, si et cau una aigua del cel que és superdepurada, jo em pensarà, no, que entre el sostre de casa teva i els núvols pot haver-hi contaminació, d'acord.
Però un cop fa el baldeig, els primers litros de pluja, la resta és la millor aigua que pot haver-hi. I aquesta aigua, per tant, l'aprofites. Doncs, des del meu punt de vista, és molt més important aprofitar aquesta aigua que tu te la puguis beure, que no pas...
ha d'agafar una aigua que ve a centenars, a molta distància, i que li fan tots uns processos dels quals tu no en controles res. En qualsevol cas, la infraestructura que tens a casa no és reproduïble al 100% a totes les llars del país. Cui, per què no?
Bé, no tothom té una teulada d'aquestes característiques, no tothom té una infraestructura. Per exemple, pensant en un bloc de pisos, és molt difícil que aquest bloc de pisos es pugui abastir tot només amb aquesta aigua de pluja de la seva teulada. Tot no, però una part, però podem reduir. Per exemple, el de beure per descomptat. En tots els blocs de pisos, si tu tens una teulada suficientment àmplia, tu pots recollir aigua d'alta qualitat per beure'n.
Per tots els usos potser no, per un bloc de pisos. Però tothom que té una casa té una teulada o té un terrac, per tant té una superfície que pot agafar-hi. Bé, ja ho estan fent. Tothom que pot es posa plaques fotovoltaiques per agafar l'energia solar, perquè no l'aigua. Quina infraestructura? És una infraestructura, entre cometes, ínfima.
Però, com et diríem, ara fa 50 anys, a la dècada del 60 o del 70 del segle passat, si tu li diguessis a la gent que has de fer grans dipòsits sota casa teva per guardar el cotxe,
que t'hagués dit la gent que tu estàs tocat de l'ala, guardar el cotxe, però si es posa al carrer. No, no, hi ha hagut tants cotxes que han sortit normatives urbanes que obliguen, quan construeixes un bloc de pisos, a fer un dipòsit a sota. Per guardar què? Els cotxes. Tu no creus que podríem fer un dipòsit per guardar l'aigua que és de molta més qualitat? Ah, no, això, de moment no se'ls acudeix la gent. Bé, no és que no se'ls acudeixi la gent,
Ja se'ls he acudit. I als grans infraestructures del nostre territori s'han fet grans dipòsits per temes d'aigua. Però no petits dipòsits com tu t'estàs dient que és una infraestructura molt difícil fer sota terra un dipòsit, sinó que en grans ciutats com Barcelona s'han fet dipòsits terribles per guardar l'aigua. Però terribles que vol dir que poden entrar-hi a dintre esglésies senceres amb aquests dipòsits.
I la gent diràs, no, no, això ho he entès. Barcelona té, ara no et diria el número exacte, però té, ja diria que, més de 10 dipòsits en els quals hi poden guardar-hi esglésies a dintre. I per què? Doncs són dipòsits per recollir l'aigua. Però, ai, quina aigua? Són dipòsits per recollir l'aigua de la claveguera.
Perquè quan hi ha pluges molt fortes a Barcelona i les clavegueres no donen abast per no saturar la depuradora, el que fan són grans dipòsits de retenció d'aquesta aigua residual, que omplen el dipòsit i després, quan passa la tempesta, al cap d'uns quants dies la van deixant a poc a poc. I on pensa, s'han gastat milions i milions per guardar l'aigua de la claveguera.
I tu no creus que podíem guardar l'aigua de pluja que és de més bona qualitat? Doncs sembla que no. Els tècnics encara no han arribat a això. Ja suposo que arribarem, però no han arribat a això. Per tant, tecnològicament, se'n poden fer, i de molt més grosses. El que es necessita no és tan sols la sensibilitat, sinó també la informació, la divulgació, i que, entre cometes econòmicament, això també acabi a resultar.
doncs veurem si finalment es produeix canvi, si hi ha un canvi de xip i tornem a confiar en aquesta aigua de pluja. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva. Gràcies a vosaltres.
Antoni Mestres ens planteja un gran interrogant. Per què Barcelona no utilitza l'aigua de pluja si la reté en grans dipòsits? De fet, n'hi ha 13 amb una capacitat total de 500.000 metres cúbics. La funció que tenen és per evitar inundacions i per impedir que aquesta aigua bruta arribi al mar. Se'n podria arribar a treure profit? O girant la pregunta...
Amb quina aigua es neteja ara mateix la via pública a la capital catalana? O amb quina aigua reguen les zones verdes? Després de la conversa amb el Toni, m'hi fixo en tornar a trepitjar Barcelona. Sortint de fet de l'estació de França, observo un vehicle de la neteja. Un reto al cap de la meva atenció. Els carrers i places de la ciutat es netegen amb aigua freàtica.
En veure aquest cartell, contacto amb el director de projectes i obres de Barcelona, Cicle de l'Aigua, l'Alejandro Ortiz, perquè ens ho expliqui. Aquesta aigua prové del subsol, perquè és aigua fràtica i està d'alguna forma amagat en el subsol de Barcelona...
Té un sistema de recarga natural, d'alguna forma, per tant és un recurs hídric alternatiu, i Barcelona és capdavantera en les polítiques d'aprofitament d'aquesta aigua per a usos que no requereixen una qualitat d'aigua de boca, de consum humà.
Ara mateix es destina un milió de metres cúbics l'any d'aquesta aigua del subsol de Barcelona, la neteja i el rec. L'Alejandro Ortiz també ens explica que els estudis indiquen que el potencial de l'aquífer ronde els 8 milions de metres cúbics, 8 hectòmetres. Per tant, ens afegeix que la concessió podria augmentar fins als 4 hectòmetres i a marge per créixer i sobretot pel que fa al sistema de regadiu. Però actualment no tenim cobertura total. Podem tenir una cobertura que pot girar entorn al...
el 20% de les necessitats de rec, perquè les necessitats de rec són molt importants, però que podria en un futur arribar a percentatges o a quotes molt més elevades i inclús a la totalitat. Sí, jo crec que hi ha potencial, els estudis ens diuen que hi ha un potencial d'aigua en l'aquífer suficient per poder fer front.
I anem a la reflexió del Toni. Deixant de banda aquestes aigües freàtiques, per què no se li dona una sortida a l'aigua de pluja? Una vegada l'aigua ja no s'ha aprofitat en el seu origen i ja entra en l'escolament de la ciutat i s'integra en el sistema d'arenatge urbà, clar, ja entra d'alguna forma en el sistema de clavegram. I una vegada es barreja l'aigua de clavegram amb l'aigua de pluja dels vials, que ja per si arrossega tot un seguit de contaminants...
i s'interren el conjunt de dipòsits d'antinundació de la ciutat, aquesta aigua ja està molt, molt contaminada. Per tant, l'aprofitament d'aquesta aigua seria insostenible des d'un punt de vista d'esforços i de recursos. Tenint en compte que hi ha un acuífer, que hi ha un acuífer amb un volum molt alt i que té uns recursos que és finit, però que actualment no estem consumint només una vuitena part de tot el potencial. Per tant, jo penso que és
És més raonable i més intel·ligent i més sostenible aprofitar aquest aigual freàtic i una vegada haguem arribat al 100% del seu potencial es poden explorar altres vies, però la mateixa aquesta via és la que ens diu que és la millor, que és la més adequada i la més sostenible.
Ortiz a l'hora ens explica que en les estratègies de futur també hi entra el trenatge urbà sostenible de les aigües pluvials. Com? Doncs a través de parts terres que infiltrarien l'aigua. De forma controlada infiltren l'aigua en el subsol i ajuden a recargar l'aquífer també i eviten també que col·lapsi el sistema de clavellant.
L'aigua de pluja, per tant, és una opció, però de moment es pensa en altres alternatives. Seguirem fixant-nos aquí al Quatre Gotes en l'aigua del subsol. En quin estat es troben els equífers de Catalunya? Hem de comptar amb ells per al futur? De fet, en el 2050, quina quantitat d'aigua es preveu que necessitarem? I per quants habitants? D'aquí a 25 anys, quants catalans i catalanes serem? Doncs bé, en el pròxim capítol, la nova aigua...
la Nova Catalunya i també l'aigua de tota la vida, aquella que trobaven i encara avui en dia cerquen els saurins. De fet, ja us ho diem, nosaltres també traurem el pèndol. Quatre gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio, amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el casal municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia. También nos acompaña el coro rociero la flor de San Pedro y San Pablo.
Y también coro rociero de Cuní y coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz, Ana Ortega y, cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja't la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Menges la vida, my nutritionist, Naila Martínez. Benvinguda a una setmana més. Com estàs? Hola, Pili. Doncs bé, de celebracions, no? Celebracions, acaben l'any, comencen el nou, aquell moment de fer balanç. Tu fas balanç dels anys? Jo faig balanç, sí. Moltes vegades m'ajuda les fotografies que tinc. M'agrada molt fer fotos i vídeos i sempre faig com un recopilatori que a vegades el penjo a les xarxes i a vegades no, a vegades el faig per a mi.
I m'agrada fer un balanç, no?, de com vaig començar l'any i on estic ara. I això me fa aterrar una mica amb tot el que he aconseguit aquest any, a vegades sense proposar-nos res, no? Clar, perquè la vida passa mentre es fas altres plans, no?, això de John Lennon. I és així. Déu-n'hi-do quin any 2025 de vertigen, no?, que has tingut. Ja fa molt de temps que tens uns anys cada vegada més. Però, no ho sé, estàs al hype ara? Es diu així? Hype? Hype?
Sí, pot ser, pot ser que estigui... No, encara més a escalar, s'ha d'escalar més encara. Sí, però mira, l'altre dia, l'altre dia deia, ostres, no soc conscient de quan arribo amb una cosa que t'has plantejat i no ets conscient i és com acabes i és a... Vinga, següent cosa, no? I després també arribar i pensar que no ha estat perfecte.
Has fet alguna cosa i sí, ja ha arribat i no ha estat perfecte. Moltes vegades el fet d'arribar-hi ja és un èxit. Moltes vegades no, sempre. Ara ja estic en un moment de la meva vida que la filosofia és si està fet i està acabat, està bé. Exacte.
Hi ha una corba, que és la corba del perfeccionisme, ara no sé d'en qui és, perdoneu-me, perquè no sé d'en qui és, però diu que l'excel·lència és allò que has pogut arribar amb el menys temps possible, i que a partir d'allà...
Ja està, o sigui, ja has pogut arribar, no?, i ho has fet, i ho has fet amb el temps que tu has tingut disponible, i ja està perfecte, perquè si esperem que estigui perfecte mai ho estarà, no?, perquè sempre hi veurem, nosaltres evolucionem i sempre hi veurem errors, no?
Un any on, per exemple, el programa Nereu ha estat creixent d'una manera increïble. Has estat fent una xerrada a l'OMS, en el marc de l'Organització Mundial de la Salut, parlant també del programa Nereu i de l'alimentació saludable per a l'entorn familiar i social. Estàs fent el doctorat...
Allí està, sí. Bé, has tornat a donar classes a la universitat. Què més? He escrit un llibre. He escrit un llibre. He continuat, no?, estant, doncs, també al peu del canó de la maternitat, que també és important, no?, que cada any que passi, doncs, hi ha canvis, no?, en els nens i nenis i, per tant, també és important adaptar-se a aquests canvis. Passes consulta. Passes consulta. Continues fent tota la teva diversitat.
Sí, ara estàs fent un recorregut que jo encara crec que no l'he acabat de fer i ser conscient de cada pas que he donat i que sí que és cert que em continuaré donant perquè sóc així, sóc una inconformista i sempre penso que sempre es poden fer coses per millorar, sobretot per millorar la salut de la població i les continuaré fent. I aquest any, doncs, ja hi ha, el 2026, ja hi ha propostes i fites a les que arribar,
A vegades hem d'esperar perquè el temps... Hi ha les burocràcies i aquestes coses, però sí, continuem fites per aquest 2026. Quedem-nos un moment a la Mesa sin pressions del llibre, que ha sigut també una novetat d'aquest final d'any, del final del 2025, i que podem aconseguir en prebenda fins al febrer aproximadament. El podem aconseguir a través de Dashbook.es
I també a través del perfil de Mai Ionet Baix Nutricionist, el teu perfil d'Instagram. I se n'han de vendre 150 i els 150 que es venguin, a més a més... És una passada. És molt xulo. És que és molt xulo això, però qui compri el llibre sortirà el seu nom. Per la protecció de dades aquí a Espanya només hi pot anar el nom.
Però hi haurà el vostre nom, el nom que hagueu posat de la compra, hi haurà el vostre nom com a persona o com a agraïment de poder publicar realment el llibre. Així que ja d'entrada, gràcies a tots i totes els que ja l'hau comprat i gràcies a tots aquelles que el comprareu i que fareu possible aquest projecte que...
que al final l'objectiu d'escriure aquest llibre és ajudar les famílies, poder tenir en un sol llibre una guia d'acompanyament en l'alimentació per generar zero pressions a la taula, que el moment de taula, que aquests dies ho estem vivint, que són moments de compatibilitat,
d'estar en família, de ser un plaer, o així hauria de ser, que continuï sent-ho tot l'any també. O sigui que qualsevol moment en què sèiem a taula tots junts, que sigui un moment de plaer.
Ai, que xulo. I nous reptes per al 2026 pot ser un dels reptes que ens podem fer totes i tots, segur que tindran algun, a veure amb l'alimentació, però d'aquesta manera, no?, sin pressiones, millor. Sí, jo us proposaria com a repte menjar lliures. I qui no m'ha escoltat parlar de què és menjar lliure és, doncs això, menjant sense plantejar-nos res sobre el menjar, simplement gaudir-lo...
o no, perquè a vegades hi ha aliments que no estan bons, o preparacions, que si fem aquest treball de ser conscient del que estic menjant, a vegades li donem massa valor a productes o aliments que realment no el tenen, si fossem més conscients. Llavors és això, gaudir del menjar, compartir moments a taula, crec que...
Això sí que he fet una reflexió que tant, i és que cada cop més relaciono el menjar saludable amb el menjar tradicional, tant a la cuina com en el compartir moments a taula, i el deixar de banda l'individualisme i el menjar sols, sempre que puguem, compartir un moment de junts, un àpat junts, crec que és importantíssim per una bona alimentació, una alimentació saludable.
De fet, jo també estava fent la reflexió que menjar lliure vol dir, prèviament, tenir tota la informació. És a dir, tenir la informació del valor nutricional dels aliments, saber què estem ingerint i com ens afectarà el nostre organisme. És a dir, per menjar lliure, primer hem d'aprendre, hem de saber, perquè si no, no estem fent una llibertat, ho estem fent amb la pressió social, amb la indústria, la publicitat, tota la indústria alimentària, diguéssim, ho estem fent...
Guiats per uns altres. Totalment, Pili, perquè quan parlo de menjar lliure és que quan tu compres un producte, quan agafes un producte al supermercat, doncs que sapiguis què és el que estàs menjant, no? Si menjar lliure és que jo puc agafar unes galetes i me les puc menjar, però també me les he de menjar sabent què estic menjant, no pensar que perquè hi ha una etiqueta...
que està verda o perquè hi posa bio o perquè hi posa ecològic, ja estic menjant alguna cosa més nutritiva per al meu cos. No és així. Vol dir això que no me la puc menjar? No. Si t'agrada menjar-te-la, això és menjar lliure. Però sent conscient del que estic menjant i com això afecta al meu cos. I a vegades, doncs, sempre hem d'intentar menjar...
Aliments que siguin nutritius per al nostre cos, però la nostra ment també necessita menjar. I llavors, a vegades, hem de menjar aquests productes per sentir-nos millor. I no passa absolutament res. La qüestió és aquesta, és saber què és el que estic menjant, com afecta el meu cos, ser conscient i gaudir-ho i no sentir-me malament després.
La setmana passada parlaves del bombó, no? Clar, perquè si tu saps què és el que estàs menjant des del coneixement real, doncs segur que no et menjaràs un munt de galetes o un munt de patates. Ho faràs segur perquè saps que no és bo per tu. Sí, i sent conscient vol dir... Vaig a posar un exemple, Pili. A mi m'encanten les patates de bossa, els xips de bossa, m'encanten.
I jo moltes vegades em ve de gust, i a casa sempre n'hi ha, no sempre em menjo, però el dia que em ve de gust no obro la bossa, m'ho menjo de la bossa de peu corrent i sense saborejar. Si m'agrada, què faig? Gaudir-ho. Per tant, ho fico en un bol...
m'assento, me'n menjo una a una i a vegades estan ràncies i les deixo. No me les menjo perquè ara me permeto menjar patates. No, jo volia gaudir-ho i ara això no me fa gaudir perquè no estan bones, estan ràncies. Per tant, deixo de menjar i s'ha acabat i un altre dia ja ho gaudiré. O sigui, ser conscient i donar-li el valor que realment té aquests aliments per nosaltres. No menjar-los perquè simplement ara li hem donat permís a la nostra ment.
Super necessari a la Mesa S'Impressiones. Com dèiem, el podem aconseguir a través de Dashbook.es i a través de MyNetVaixNutricionist. I a més a més, si et seguim a MyNutricionist, trobarem mil també inputs per alimentar-nos millor, per fer aquesta alimentació més conscient. I a més a més, Pili, vull afegir que, tot i que el perfil sembla que està enfocat als nens i nenes, al final són accions que són per nosaltres també com a adults. I tant, i tant.
Naila, que vagi molt bé, que tinguis molt bon any. Igualment, de tot i tot.
Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
La creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre. El poema fa referència, però, a la nit del dia abans...
situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gai. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I, finalment, s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobiran.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza. I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema. Amb el gas tot encès, han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena. I els recullen les plomes.
I ja enyorem demà. Demà, posats a taula, oblidarem els pobres. I tan pobres com som, Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres. I després de mirar-nos, arrencarà plorant.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cim bomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots d'adreça al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil que crema.
volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena i ells recullen les plomes i generen de mal.
Demà posats a taula oblidarem els pobres i tant pobres com som Jesús ja seranats ens mirarà un moment a l'hora de les vostres i després de mirar-nos
Arrenca de plorar. De poemes i cançons. En Jaume Escala. Ona la torre. La ràdio de Torredembarra.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.
También nos acompaña el coro rociero La Floro de San Pedro San Pablo y también el coro rociero de Cuní y el coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última música. Acompanya'ns a Estrenes. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. Dos morts i diversos ferits lleus en tres incendis en habitatges aquesta nit i matinada a Catalunya. A Constantia, el Tarragonès, ha mort un home de 54 anys en crema un pis d'un edifici del carrer dels Horts. El semillat és quatre persones i una traslladat dues lleus a l'Hospital Joan XXIII. A l'Hospitalet de Llobregat, un altre incendi en un pis del carrer Luba, ha deixat un home de 77 anys mort i vuit persones ateses amb un traslladat lleu a l'Hospital de Veibitge.
I finalment a Castelldefels, on un foc a la cuina d'un pis del carrer Major ha obligat a rescatar veïns confinats al balcó, amb sis persones ateses i dues traslladades, també lleus, a l'Hospital de Sant Boi.
Protecció Civil manté activat el Procicat en fase d'alerta per onada de fred, un fred intens que està previst que afecti tot el territori fins avui al migdia. I aquesta situació ha fet que l'Ajuntament de Barcelona hagi activat la nomenada Operació Fred i ofereix 200 places per dormir en diversos equipaments municipals.
14 professionals han patrullat aquesta matinada i oferen també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen al ras i oferir-los allotjament. Pel que fa al trànsit, congestió a la B10 en direcció nord entre Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besos a l'alçada del Nus de Trinitat, on hi ha un carrer tallat per la retirada d'un vehicle.
Europa fa front comú amb Groenlàndia davant una possible ofensiva dels Estats Units. Els líders de 7 països europeus han signat una declaració conjunta que defensa, que correspon només a Dinamarca i a Groenlàndia, decidir sobre els seus assumptes. A més de defensar Groenlàndia, Pedro Sánchez també ha reivindicat la sobirania de Venezuela i ha assegurat que l'atac dels Estats Units estableix un precedent molt perillós.
i el president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalarà avui la primera reunió de la taula del sengla amb l'objectiu de controlar la quantitat d'aquests mamífers i com es distribueixen per Catalunya. La pesta porcina africana ja ha provocat la mort de 47 senglars i aquesta reunió està prevista que es duia a terme a partir de les 12 del migdia.
I un cop tancada la campanya comercial de Nadal, avui arrenquen oficialment les rebaixes. Unes rebaixes, però, que cada any arriben més diluïdes pels descomptes que ja es fan durant la resta de l'any. L'OQ recorda que les garanties dels productes en descompte són les mateixes que sense.
I la demarcació de Lleida tancat aquest dimarts una campanya turística de Nadal, cap d'any i reis de rècord, segons el patronat de turisme de la Diputació de Lleida, on asseguren que l'ocupació mitjana ha estat del 71% entre el 25 de desembre i aquest passat dimarts, i que per cap d'any es va fregar la plena ocupació als hotels del Pirineu. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Doncs molt bona tarda a tothom, moltes gràcies per acompanyar-nos avui en aquest acte tan especial com és la presentació del nou llibre de l'amic Gabriel Comas, docent i escriptor amb una admirable implicació i trajectòria vinculada a la torre.
Així doncs, avui donem la benvinguda a Sabíeu què?, una publicació que neix justament de la vinculació desinteressada d'en Gabriel amb la Fundació Onada i l'emissora local Ona La Torre per contribuir a l'emissió del programa mensual Ona FM, un magassin dins del qual l'autor, fins la temporada passada, hi prestava la secció amb què titulava el seu llibre, Sabíeu què?,
Un espai on explicava als oients anècdotes i cites històriques de Torredembarra. Des de les 10 pas per Ona FM n'ha fet un meritori recull de guions de diverses temporades que ara podem gaudir a través d'aquesta publicació. Editada per la Fundació Onada i il·lustrada amb les fotografies de la Imma Font, a qui també vull reconèixer i agrair la seva tasca i que compta també amb el suport de l'Ajuntament de Torredembarra.
I la presentació d'aquest llibre cal celebrar-la per moltes raons. Perquè es tracta d'una publicació que parla de la torre des de la torre. I que, per tant, ens acosta des de dins, a un ampli recull d'anècdotes, fites i dades històriques del nostre patrimoni local. A través de les seves pàgines, i d'una forma molt propera i accessible, descobrirem curiositats del nostre fart o del patronat Antoni Roig, entre moltes d'altres.
També pel caràcter, per celebrar aquest llibre, perquè és l'acollita d'un projecte social enriquidor i transversal alhora, que ha permès la col·laboració entre l'emissora local Ona la Torre i la Fundació NADA per aportar a Antena un programa de ràdio que allà acumula una llarga trajectòria i que poden definir com un èxit rotund en termes de cooperació, inclusió i aprenentatge.
I en darrer lloc, però no menys important, també cal agrair aquesta publicació perquè persones com el Gabriel Comas ens permeten seguir creient en els valors tan capdals a la nostra societat com la implicació desinteressada, la passió pel coneixement i l'estima per l'entorn.
Abans d'acabar, permeteu-me recalcar que Ona FM és la combinació perfecta de coneixement, entreteniment i inclusió. Un model de referència i que esperem que continuï a la graella moltes temporades més, perquè totes i tots hi tenen i tenim cabuda.
Per últim, agrair també a totes i tots els que ho feu possible. Gràcies als participants de l'emissió en directe d'avui, el Rafel, la Montse, el Vicenç i la Tània i els acompanyants i companys que ja han participat al llarg de tantes temporades. Gràcies a les col·laboradores i col·laboradors que continuïn un programa de les seves seccions o que ho feu per les temporades anteriors, ja sigui el DJ Chart, la Míriam o la Ivette.
Gràcies a la Raquel per la seva direcció i gràcies també a la Irmina i al José Carlos, a qui cedeixo la paraula a continuació, per la seva encomiable tasca al peu del canó de la Fundació, treballant per la inclusió plena. Que gaudiu molt del programa i moltes gràcies.
Moltes gràcies, alcalde. Després de les teves paraules, jo penso que ja podríem donar pas a la sessió, però ens agradaria dir alguna coseta per complementar el que acabes de dir. La presentació d'aquest llibre, de fet, representa la posada en pràctica de la missió de la Fundació.
Quan parlem de benestar, de felicitat a les persones, d'inclusió, estem parlant de projectes com aquest. Estem parlant de compartir des d'unes capacitats i una mirada diversa i positiva, posant en valor els talents i les habilitats, més enllà de la diversitat. Una participació activa, deixant vincles amb el municipi i amb les entitats.
que crea un sentiment de pertinença a un espai més just, més responsable i més acollidor.
Avui volem mostrar el nostre agraïment i felicitació a tots vosaltres per la feina feta. A l'equip del taller de premsa, com no, format pel Rafel, format i que han format per durant aquests anys. El Rafel, el Vicenç, la Míriam, la Montse, la Helena, la Vero, la Tània, el Joan, el Rubén, la Sarai, l'Eire, el Dani, la Belén, la Cristina, la Sandra...
Sou persones que trenqueu barreres en un somni compartit. El programa de ràdio mensual Ona FM, un espai de comunicació i creativitat que recorda que una societat més igualitària i inclusiva es construeix escoltant totes les veus. Els valors de la Fundació també prenen forma a través del voluntariat,
Persones com el Gabriel, que ofereixen de manera altruista el seu temps, el seu talent i la seva energia, compartint experiències que es converteixen en transformadores.
El Gabriel ha estat font d'inspiració i de coneixement per a totes les persones participants en un ara FM. I en la secció sabíeu què? Descobrint històries, curiositats i fragments de la nostra història, de la nostra memòria col·lectiva, fent créixer el projecte i creant vincles humans profuns.
Moltes gràcies, Gabriel, per fer realitat aquesta publicació i el programa al llarg de tots aquests anys. Gràcies també a la Imma Fong per captar imatges, sentiments, moments únics que representen el nostre poble i la nostra identitat. Gràcies al Xavi Ramírez per la teva empenta i per estar sempre a disposició, sigui pel que sigui.
Gràcies a la Miriam Bais pel teu dinamisme i la teva constància al llarg d'aquests anys. Gràcies, Ivet, pel seu relleu, que no era fàcil, i la sensibilitat i professionalitat amb el que ho has fet. Moltes gràcies a Ona la Torre, una ràdio local, oberta i propera, que posa la comunicació al servei de les persones. Moltes gràcies. Gràcies també...
Gràcies també als oients per aquesta presència invisible però constant per ajudar a construir aquesta comunitat que és més justa i solidària, gràcies a tots vosaltres. Gràcies a l'Ajuntament de la Torre, totalment implicat, com hem vist amb les paraules del seu alcalde, en que la tasca de la Fundació pugui arribar a tothom que ho pugui necessitar.
I gràcies, per tant, a tots els que avui estem aquí i els que avui no ens han pogut acompanyar. I enhorabona per formar part d'aquest gran projecte que entre tots hem construït i continuarem construint. Moltes gràcies.
Molt bon vespre a tothom. És un honor ser avui aquí, al Pati del Castell, que és un espai que respira història i que ens serveix precisament per posar en valor la nostra història amb un projecte singular que ens fa molta il·lusió de presentar. Avui celebrem molt més que la presentació d'un llibre, perquè avui celebrem veu, celebrem talent...
i celebrem el dret a explicar històries. I ho fem amb la força de la ràdio, de la comunitat, del sentiment de pertinença. I en un dia que és molt especial per als meus companys radiofonistes d'onada, però també per la ràdio municipal. Som davant del primer llibre, Dona la Torre, i com no, havia d'arribar de la mà de l'equip de col·laboradors més entusiastes que tenim a la nostra emissora.
que són els nostres companys d'onada, i a més, un dels polígrafs per excel·lència de la nostra vila, en Gabriel Comas. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible que puguem tenir entre les mans aquest llibre, que és un regal, perquè el que trobareu no són només textos, són hores de feina compartida, de curiositat,
de rigor, d'estima per la nostra història local i són sobretot una mostra preciosa de què passa quan donem oportunitats reals perquè tothom pugui investigar, crear i comunicar. A més, els guions radiofònics que trobareu en aquest llibre van acompanyats d'unes imatges precioses de l'Imma Font, gran artista de la fotografia, que estic segura...
que les seves instantànies ens convidaran a sortir de casa, a cercar aquests indrets emblemàtics i alhora mirar-nos Torre d'en Barra amb uns altres ulls, amb més coneixement i esperem que també amb més estima.
I abans de donar pas als meus companys, els vull felicitar enormement aquí en públic per haver tingut el coratge de portar encara més a la comunitat, perquè entre totes les tasques que desenvolupeu a Torredembarra, que en són moltes, i hem de sumar el vostre paper com a periodistes, com a guionistes, com a comunicadors...
I us he de felicitar perquè heu estat capaços de construir aquesta secció d'història local amb criteri i també amb sensibilitat. El que heu fet és important perquè heu recuperat memòria, heu donat vida al passat i l'heu compartit en un poble que us escolta i també us necessita.
Vull agrair també especialment el suport de l'Ajuntament a través de la Regidoria de Comunicació i de la Regidoria d'Acció Social i Igualtats per donar-nos suport i també agrair la tasca a totes les persones que acompanyen aquest projecte, que sou les famílies, el voluntariat i els professionals de la Fundació. La vostra mirada fa possible que la comunicació sigui accessible, que sigui digna i també plena de sentit.
I ara sí, prepareu-vos perquè tot això que hem dit avui, tota aquesta força i tot aquest talent, el veurem aquí en viu i en directe. Ara mateix, aquí al Pati del Castell, és a punt de convertir-se en un estudi de ràdio obert al món.
I el que veureu és el que succeeix cada mes a l'interior dels estudis d'On a la Torre, entre les parets de la nostra ràdio, que és un programa amb les seves escaletes, amb els seus guions, les sintonies, les seccions, amb l'entrevista, que avui com no ha de ser el nostre autor, en Gabriel Comas, i també els minuts musicals amb el DJ Chart.
Tot plegat, com sempre, estic segura que serà amb estima, amb empenta i també molta alegria. Que comenci, doncs, el programa. Benvinguts a Onada FM. Moltes gràcies. Onada FM
Edició especial donada a FM. No només és especial per mi també, perquè em retrobo amb aquest equiparro, sinó perquè avui es presenta aquest llibre, el Sabíeu què. Però abans d'endinsar-nos en el programa, deixeu-me que us presenti aquest equip tan bonic que tinc aquí al meu costat.
Mireu, si hi ha una autoritat en aquesta sala, disculpeu-me, és ell. Va ser la persona encarregada de posar la primera pedra per a la construcció del centre de la Fundació Onada. I és la persona més veterana que està en el programa, crec, de fet, que està des dels seus inicis. Benvingut, Rafel. Gràcies. Ets l'autoritat o no ets l'autoritat, avui? És l'autoritat. Gràcies.
Una xica estupenda de Baja Mar i una veterana també en això de les zones, que això del periodisme jo crec que ho porta la sang. Montse Jansà, benvinguda. Gràcies, bona tarda. I la veu, no és perquè jo ho digui, sinó perquè tothom li ha dit, tens veu de programa de ràdio i també un gran company, el Vicenç González. Benvingut, Vicenç. Moltes gràcies.
I la secretària de les secretàries, no només ha sigut l'encarregada de portar-nos els guions, de posar que tot estigui bé a la taula, sinó també és la secretària donada. Benvinguda, Tània.
I què dir d'ell? O sigui, què dir d'ell? Si és que és l'home del moment, no hi ha evento, tarder o festa, que no hi sigui. O sigui, vosaltres mireu l'Instagram, DJ Chart, DJ Chart, DJ Chart. També un gran col·laborador i company, benvingut Xavi Ramírez, DJ Chart. Molt bona tarda.
I el protagonista d'avui, gràcies a ell, avui estem fent aquest programa especial, creador de Sabíeu què d'aquest llibre. Moltes gràcies, Gaby. Benvingut a tu també. Gràcies. I, perdoneu, no em podria oblidar que avui, en aquest programa especial, tenim un superpúblic, que no ens havia passat mai, això. Tenim públic o no tenim públic?
Ho tornarem a repetir perquè crec que no s'ha sentit. Tenim públic o no tenim públic?
Espera, espera, espera, espera. Aquí hem presentat un munt de gent i ens hem oblidat d'algú. Tenim aquí la millor presentadora, la Míriam Valls, amb nosaltres, que va estar aquí al programa des de l'any 2018 fins a aquest any 2025. Set anys al programa. Més jubilat, ja. I, a més a més, una maniàtica de preparar guions, de tenir-ho tot controlat, i després tot surt al revés. Però bé, un fort aplaudiment a la Míriam. Gràcies.
Doncs bé, ara que estem tots presentats, donem pas a la part central d'aquest programa d'avui, que és l'entrevista amb l'autor del llibre, el Gavi, per que ens pugui explicar millor els detalls de com ha sorgit aquest llibre. Preparat, Gavi? Preparadíssim. Acosta't al micro. Preparadíssim. Semblem nous, però no ho som, eh? No ens volem deixar cap pregunta. Rafel, som-hi!
Gabriel Comas Nolla va estar exercint de mestre al Col·legi Antoni Roig de Tordambarra, fins que va anar a la universitat a donar classes. Va ser durant molts anys professor de l'especialitat que abans s'anomenava d'educació especial, ensenyant a futurs mestres.
Pedagogues i psicopedagogues. Actualment és un professor jubilat que dedica el seu temps, entre altres coses, a participar en la vida cultural de Torredembarra i a recuperar el patrimoni cultural del nostre poble, especialment el referent al món pescador de baixa mar.
Molt bé, doncs benvingut de nou, Gabi. Hem de dir que el Gabi és un suertudo, perquè ja et vam entrevistar una vegada. Repites? Sí, sí, sí, jo ho recordo perfectament. Doncs vinga.
Doncs, a veure, com ja sabem, el treball i recopilació d'aquests articles del Sabíeu què s'ha anat fent a poc a poc, a més a més, i en relació al teu voluntariat com a col·laborador al programa de Ràdio Onada FM, Gavi. Explica'ns, com comença el teu vincle amb la Fundació Onada? Quanta temps has estat actiu amb aquest voluntariat? Doncs la meva relació amb aquest programa comença, com explico, a la introducció del llibre,
quan la meva amiga Miriam Valls, l'any 2019, em demana poder participar en aquest programa que tenen necessitat d'onada EFN de la Fundació. El programa, conduït magníficament, com podeu comprovar, amb la Miriam Valls, constava de tres parts.
La primera part era d'entrevistes, la segona és la que havia de fer jo, i la tercera, la part musical de Xavier Ramí. On venia el desmadre, ja. La meva participació va consistir en presentar un text senzill sobre Torrent Barra, sota el títol de Sabíeu què, que seria llegit per membres de l'equip d'Onada, concretament de la Montse, del Rafel i del Vicenç.
I jo havia de fer algun comentari si s'escaï. He contestat o no? Ah, sí. No sabíem si continuava. A banda d'aquest voluntariat, també has participat en altres activitats amb el col·lectiu de gent gran de la Fundació Pere Badia, per exemple. Ens pots explicar què representa per tu l'acció voluntària i poder ajudar o acompanyar altres persones?
Doncs sí, he estat voluntari de la Fundació Pere Badia durant molts anys, llegia cada tarda, cada setmana, un text literari per acompanyar aquesta gent gran, m'ho va passar molt bé, perquè crec que ser voluntari d'aquests llocs no només t'ho passes bé, sinó que aprens força i és un enriquiment personal, sobretot el contacte amb la gent que tens.
I ara anem a aprofundir més en el llibre, aquesta joia que recull tanta història i curiositats del nostre municipi, però abans també hem de parlar d'aquestes fotografies. Imma, que et veig allà i m'estàs mirant. No, no, no, no, doncs sí. Una meravella de fotografies. Aprofitem per compartir-vos que l'artista d'aquestes imatges és la Imma Font, reconeguda fotògrafa torrenca. Rafel, abans que el Gavi ens comenti tots els detalls, explica'ns.
Ima Font. Ima Font. És titulada en disseny gràfic per l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i és diplomada en fotografia
de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i especialitzada en el món del retrat i el reportatge fotogràfic. Ha cursat estudis al prestigiós Centre d'Art i Disseny a Escola Massana i ha impartit diversos cursos de fotografia.
L'experiència acumulada durant més de 30 anys ha convertit en un referent de la fotografia de proximitat, havent presentat, entre d'altres, les exposicions «Fotografies del folclore popular de Torre d'Embarra» o «Espais amb Història», que es va exposar en el marc del 200 aniversari de la Fundació Pere Aprià.
L'any 2022 va donar un nou impuls a la seva activitat professional, obrint un nou estudi a Torralambarra, al carrer de la Sort, des d'on treballa i dissenya projectes com aquest, on el disseny gràfit i la fotografia es donen de la mà per fer una petita obra mestra que la portada del llibre ja permet intuir.
Doncs ara sí, moltes gràcies, equip. Gaby, ens podries fer una breu presentació d'aquest llibre i explicar-nos també com ha estat aquesta col·laboració amb la Imma? Molt bé. Bé, en primer lloc jo el que voldria era agrair a molta gent que ha fet possible aquest llibre.
Entre altres, per exemple, el kit protagonista del programa Horada FM, amb la milla d'envaig al cap de tots, a Raquel Martínez, la directora de l'emissora municipal de la Torre de Barra, a Hermina Sánchez.
directora del Centre d'Onada de Torredembarra, a Imma Font, per voler participar a través de les seves prisiones fotografies en aquest projecte de llibre, a Joan Arampí, també regidor d'Acció Social i d'Igualtat i Cooperació de l'Ajuntament de Torredembarra, i especialment agrair a José Carlos Ergui, director general de la Fundació Onada de Tarragona,
El que des d'un primer moment li encantés el projecte de publicar aquest llibre i decidís aportar els mitjans econòmics perquè veigés la llum. A tots ells, doncs, moltes gràcies abans que tot.
Després dic que aquest llibre aplega, com ja s'ha comentat una mica, el conjunt de guions que jo vaig escriure pel programa. En total són 30 guions que s'ha anat llegint. Dic que guions tracten de molts temes variats. Són sobre...
Personatges il·lustres, sobre patrimoni històric, artístic, monumental, festes i celebracions, construccions notables, fets d'elements singulars, etc. Fins a 30 dóna para bastant.
Això sí, tractats d'una manera breu, senzilla, i per fer-los més atractius, destacant el seu aspecte més curiós o sorprenent. Sabíeu que hi ha 149 sabíeu què al llibre? Doncs ja ho sabeu, 149 sabíeu què és.
Acabat el llibre, vaig considerar que cada guió havia d'estar il·lustrat per una fotografia. I sabent que les meves fotos no estan a l'alçada, vaig demanar i obtenir l'ajuda de la Imma Font, una fotografe torrenca a la que admiro. A destacar que la Imma ha fet les seves excel·lents fotos expressament per a cada un dels guions, la qual cosa li dona un valor afegit. Punt per punt.
Espera, jo vull afegir una cosa, que és que aquest llibre el tenim aquí imprès, en físic, però té una versió d'audiolibre. És a dir, tenim tots els programes que surten amb aquest llibre, els tenim penjats com a podcast a la web d'Ona la Torre i podeu escoltar-los. I jo puc dir almenys una cosa personal...
trobareu allí una cosa que no hi ha en aquest llibre, que és aquelles curiositats, aquelles cosetes, aquells comentaris que ens feia el Gabi damunt del guió que havia portat, és a dir, llegia el guió i llavors ens aportava aquestes coses, ens explicava, i bé, hi ha tota una part que ja no surt tampoc al programa que ens acaba explicant abans o després, però bé, que sapigueu que el podeu llegir i a més a més després el podeu escoltar. Ja tinguem el llibre i ara falta la pel·lícula ja. En breve, teniu els hostiles.
Tània. Com buscaves la informació? Com buscaves la informació, Gavi, important? La informació, com que són de temes torrenys, m'he basat en monografies que han publicat els autors torrenys. I per tant, no m'ha estat molt difícil trobar...
per poder documentar els guions, aquests guions. Però per treure curiositat, o sigui, per treure les curiositats, sí que he entrevistat diverses persones, he entrevistat a protagonistes d'alguns d'aquests guions.
Per què? Doncs perquè aquests protagonistes m'informeixen, m'adoneixen alguna dada que no està publicada cap llibre i és curiosa i no ho sap la gent. Per tant, a més a més de buscar llibres i monografies, sobretot monografies torrenques, també entrevistes a personatges que tenen alguna cosa que veure amb els guions.
Gaby, quin article i quina foto triaries de tots els que hi ha al llibre i per què? Bé, això és molt difícil triar, per exemple, les fotos. He de dir que m'agraden totes, eh?
Però si acasi, des de casa alguna, jo posaria el campanar, aquella foto del campanar i la de la sínia, més que res pel seu enfocament creatiu de fotògraf professional. A mi m'agraden aquestes, però en realitat totes són molt maques. En quant als articles...
Jo de dir, quin fill n'estimes més? Els estimes tots perquè, a més, tu els has estriat. Però si acaso destacaria els que...
m'han proporcionat informacions valuoses que jo desconeixia. O sigui, al fer el guió, he buscat dades i aquells articles que, caramba, coses que, per exemple, jo no sabia o no
Desconeixia els records guines de Torredembarra perquè després es va anar a Romania amb un tractor. En fi, qüestions d'aquest tipus que després, amb els guions, se m'ha aclarit tot.
I bueno, doncs arribant ara per final de l'entrevista, a continuació llegirem un dels articles. Ens agradaria, Gabi, que el poguessis introduir. De què parlarem? Doncs sí, anem a la secció que dona nom a aquest llibre, el sabíeu què. De qui o de què ens parlarà avui, Gabi? Doncs avui sobre les remendadores.
Doncs som-hi amb aquesta remandadora. Perdona, m'he deixat una cosa. D'aquests articles que em van sorprendre, que no desconeixia, n'hi ha un que ho vull dir. Sobre l'òrgan barroc de Torre del Barra, resulta que quan es va restaurar es va fer un concert. I aquest concert va estrenar el gran compositor
Javier Montsalvatge, una peça estrena mundial, i aquí Torrent en Barra, amb l'assistència de Javier Montsalvatge. I tocada l'òrgan per Montserrat Torrent, que a nivell d'interpreta,
Òrgan és internalment reconeguda. Per tant, és una dada que, caramba, jo desconeixia totalment. O, perdoneu, ja m'he recordat que, per exemple, Pere Badia, el que gràcies a ell es va fer la fundació Pere Badia, l'hospital, es va fer l'hospital,
Va deixar escrit el seu testament que volia ser enterrat a la capella del futur hospital, ell i la seva dona. Això encara no s'ha complert. Està enterrat a la iglésia de Sant Pere d'aquí a Torre de Barra, però no allà on va demanar. Doncs ja ho sabeu. Sabíeu què? Com aquest ja més. Doncs ara sí, el sabíeu què amb aquestes remandadores.
Les remandadores eren les dones encarregades d'arreglar els desperfectes que la xarxa de pesca, anomenada cinta, podia haver patit després d'un dia de fer-la servir. Bé, he de dir que les remandadores no només remandaven els estits que es feien a les xarxes, sinó que, per exemple, substituïen els estels envidits i armaven la cinta, que és tota la xarxa,
Quan s'havia d'armar la cinta es compraven els tels i els demendadors eren els que configien tota la cinta. I a més a més, substituir les velles. O sigui, tenien una molt bona i àmplia labor.
La xarxa de pescar pels 120 i 50 eren confeccionades amb fils de cotó, un material molt fràgil que calia animar constantment. No només perquè era el material imprescindible per poder pescar, sinó també perquè resultava molt car restituir tota una cinta.
És cert, era una cinta valuosa que era molt fràgil i per tant els pescadors, els amos sobretot de la cinta, havien de tenir molta cura. I aquesta cinta cada setmana s'estenia a la sorra, a la sorra, els 200 i escaig de metres que tenia s'estenia, se recollia a les espatlles, s'havia, a més a més, de tenir, un tenidor, una escorça de pi, de critar,
cada mes se tenia i, a més a més, se protegia del sol a l'estiu, una cura exquisida perquè era valgosa la cita. O sigui que és cert que era una espècie molt valgosa. Pensem que...
que pels anys 40 i 50 hi havia a Baixamar unes 10 barques de llum que portava cadascuna d'elles una cinta d'uns 220 metres de llargada per uns 40 metres d'emplada. Podeu calcular l'enorme quantitat de xarxa que s'utilitzava. S'havia de remandar cada dia si hi havia una estriba encara que fos petit.
perquè s'havia d'evitar que el forat es fes més gran i deixar la xarxa en perfecte estat perquè el peix no es pogués escapar una vegada encertat i reunit al cop de la xarxa.
Sabíeu que la manda era un ofici? Un dels oficis de mar més antics practicats per les dones. Això ho voldria remarcar. Un ofici mariner de dones, exclusivament de dones, era de remendedores. I això es posava en valor. Fins i tot tenien la ciutat social i...
Ajudaven els pescadors, que la seva economia era molt variable depenent del tipus de peix i agafaven o no, doncs ajudava molt a la família a tirar endavant. Era un ofici de remendadores.
De dones. Aquí a Torredembarra, de dones. Després van venir alguns andalusos, pescadors, que van ensenyar a remendar, i alguns homes remendaven, sobretot els amos de la cinta, per estalviar-se algun jornal. Però era de dones. I era una feina molt dura, perquè la barca no podia anar a pescar a la nit si no hi havia el forat.
que havia fet els nostres amics i graciosos dofins, però que foradaven les xarxes de cotó i es menjaven el peix, però a més a més feien malbé les xarxes, i cada dia havien de remendar, i allí, assegudes sobre la sorra, fer sol, fred, calor, el que sigues, havien de remendar fins que acabaven el forat, perquè si no el peix s'havia escapat. Vull dir, és una tasca dura i valuosa.
Sí, com diu el Gavi, en aquests temps els seus homes pescadors tenien de pesca uns ruenys minsos i força irregulars. La seva aportació era molt beneficiosa per a l'economia familiar. Els estris principals que feien servir les remandadores es portaven en unes senalletes i eren les tisores, els capzells de cotó i les abolles de remandar que tenien una forma especial. Un peix allargat amb una pu al mig per a passar del fric.
Sabíeu que les agulles fines i flexibles que utilitzaven les remandadors eren de fusta molt resistents? Era fusta d'arbós. Sabíeu que les agulles tenien diferents mides perquè cadascuna d'elles tenia la seva funció. Es triava una o altra depenent de la part de cinta que s'havia de remandar.
Això és així perquè el cop on es recollia totes les sardines que agafaven, havia de ser més resistent, era el fil més gonxut i més sec perquè no marxés la sardina, per poder agafar tota la pesca. Per tant, havia de ser el fil més gonxut i més sec i volia més fenya.
Ja que no tota la xarxa tenia la mateixa amplada de malla, ni estava feta amb el mateix gruix de fil. La més utilitzada era la que tenia 13,5 cm de llargada. La manda a les xarxes era una tasca dura i cansada, ja que tenien un test limitat per poder arreglar els desperfectes del lloc on havien de treballar, no faria cap mena de comoditat.
Havien de seure generalment sobre les xarxes esteses sobre la sorra, a vegades freda o humida durant hores, amb mans i ungles perjudicades per les xarxes mullades, treballant en mala posició i suportant les inclemències del temps, amb dies freds i ploviosos durant l'hivern i sota el sol abrasador durant l'estiu.
I fins i tot algunes remendadores amb els dits tots ratats de la xarxa, el cotó mullat i haver de trafegar, llavors els dits una mica fets malbé. Fegi valor al treball dur de la remendadora. I tant.
A Baixamar, a la dècada dels anys 50, la feina de remandadora m'ha envimbat moltíssim amb l'aparició de les tarxes de Niló, que no s'estripaven sovint, i els nostres amics, com deia el Gavi, Dufins, no podien perjudicar. Sabíeu que l'última remandadora a Baixamar va ser Maria Teresa Llorac, que va morir l'any 2024?
Això és curiós. Amb el nylon, doncs les remendadores van mirar molt, perquè el nylon és molt més resistent. Però, a més a més, els dofins no fem forat. Però, a més a més, si fem forat, així com el cotó se l'empassaven i digerien, amb el nylon no. O sigui, van deixar de fer graciós. Els microplàstics d'Omar. En podem parlar d'això, també. S'havia rudat.
Sabíeu que a Tordambarra, per homenejar aquestes dones remandadores, l'any 2018, va dedicar una placa, una plaça. Es va batejar amb el nom de la plaça de les remandadores. Es troba a Baixamar, al costat del xalet de Caldofilla, al final del passeig marítim, per la banda de Llevant.
Per honorar-les i recordar-les encara més, pensem que estaria bé que la plaça, amb el seu nom, estigués percibida per una escultura d'una remandadora en ple treball. Tinguem part del consistori aquí, jo crec que això es pot tornar a insistir. Què us sembla? Una remandadora, una escultura, estaria molt bé a la plaça.
I per recolzar encara més això... Anem posant feina, eh? Perquè tinguin més il·lusió saber que potser és un únic poble o poc pobles que no tenen des de la costa, no tenen cap monument al pescador. Va bé...
300 pescadors cada dia. Va arribar més de 300 pescadors. Per tant, alguna cosa que representi el passat de Torra d'Embarra. De fet, els pobles com Calafell, Salou, Cambrils, la Medemar, tots tenen escultura al referent. Per almenys començar amb la remendadora. Doncs sabíeu que ja teniu feina. El bloc i les remendadores. Sí, sí.
Doncs gran i d'ofici aquest de les remandadores, anava a fer un comentari, clar, les dones, quin ofici, si no. Doncs al llibre hi trobareu moltes més històries, anècdotes i curiositats com aquesta que avui hem llegit, tan boniques com aquestes. L'heu de veure, aquest llibre és un llibre preciós, fàcil, que podreu trobar coses, vamos, anar directe, sapiguem, és de Torre d'en Barra, o sigui, una joia, una joia.
Soc una bona comercial o no? Ui, molt bona. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Gavi, per aquest llibre i per ser part donada durant aquest temps. Doncs, i com no podia ser d'altra manera, si heu escoltat el programa, al final del programa sempre hi havia música, perquè què seríem nosaltres sense la música? Chart, de quin grup o quina cançó ens parlaràs avui? Doncs bé...
Avui tenim una exclusiva mundial perquè amb tots aquests anys que s'ha delegat el programa aquí hem anat triant cançons i grups entre tots. Però ell no n'havia triat cap i aquest cop amb la preparació perquè jo vull xivar una cosa aquí. Aquest programa
Aquest que estem fent avui, quants assajos hem fet, quantes vegades l'hem treballat, crec que unes quantes, és a dir, portem-hi uns mesos treballant per arribar aquí, això que ho sapigueu tots, que això no és arribar aquí i parlar, està molt treballat, i li vam preguntar al Gavi a veure quins grups li agradaven, i al final, bé, vam triar per ABBA. Home!
I la cançó que vam triar va ser Dancing Queen, que és una cançó que coneixem tots, no? Doncs bé, amb aquesta secció que faig jo cada mes, el programa, ara parlaríem de les parelles que adinsalava, què va passar, el productor que els va robar els drets, coses d'aquestes. Ens fotríem en algun jardí, perquè a vegades també ens posàvem en algun jardí que no ens tocava, però...
Sempre portem aquestes curiositats, però jo crec que avui el protagonista és el Gabi i jo crec que ho deixarem sense explicar res. Avui m'assalto la meva secció i així que només escoltarem la cançó. Creu que això de ser el DJ més famós del baix que hi ha, ja se t'ha pujat una mica.
Però abans que soni la música m'agradaria donar les gràcies a tot l'equip de premsa i a tots els voluntaris col·laboradors que han fet possible aquesta tan especial presentació. Gràcies, Rafel, gràcies, Montse, gràcies, Vicenç, gràcies, Tània, Xavi i molt especialment a tu, Gavi.
També a totes les persones que han deixat la seva empremta en el seu pas pel programa en algun moment i les que han agafat el relleu. Vull fer menció especial a l'Ibet Torner, que ara n'està al capdavant i no vull plorar, però pot passar que plori, no passa res. També a les noves incorporacions, a seguir creixent amb molts encerts futurs endavant onada FM. Escolteu-los, sisplau. Heu d'escoltar onada FM.
L'Inma Font, per captar amb tanta delicadesa artística l'essència d'aquest projecte. Ona La Torre, per obrir-nos sempre les portes per ser casa nostra, donar-nos la confiança, el suport i gràcies per crear aquestes finestres al món i deixar-nos arribar a tantes persones. Sintonitzeu Ona La Torre.
A la Fundació Onada per creure i facilitar l'edició del llibre, per treballar de manera incansable amb tota la implicació per a les persones i les seves famílies, per generar oportunitats per a tothom i per recordar-nos amb accions que la inclusió és un camí compartit.
Finalment, també agraïments a l'Ajuntament de Torredembarra per ser partícips i facilitadors de cada moment del projecte. Jo també personalment vull donar-te les gràcies per haver comptat amb mi i també, sé que em matarà però m'és igual, vull donar-li les gràcies a l'Irmina per deixar-se aquí la pell a organitzar aquest acte.
Abans de posar a punt i final aquest especial onada FM, m'agradaria recordar-vos que tenim un petit refrigeri. M'encanta aquesta paraula.
Un pisculabis. Un pisculabis. Pica, pica. M'encanta. Per fer-nos una abraçada i un xin-xin tots plegats, també dir-vos que avui es fa la venda física al finalitzar l'acte i que d'aquí 15 dies aproximadament hi haurà una segona edició. Properament confirmarem els punts de venda i l'any que ve ens donaran el Premi d'Astúries. Ara sí, que soni la música. El Sant Jordi no, amb Astúries.
Watch that sea Digging the dancing queen Friday night and the nights are long Looking out for a place to go Where they play the right music Getting in the swing You've come to look for a king
Gràcies a tots vosaltres per tot el que heu fet, tot el que vindrà i sobretot pel dia a dia. Al final aquí és un petit tast, però justament la importància d'això és que és un programa cada mes, que també com el viuen, com el preparen...
i la veritat és que animar-vos a tots a escoltar-vos i també que m'encarregaré personalment, ja ho sabeu, d'intentar no només que us escoltin, sinó que us vegin amb aquesta entrada de la ràdio cada cop més a les xarxes socials i en format visual.
D'altra banda, també agrair, evidentment, a tot aquest públic que avui ha assistit. Jo crec que podríem fer un programa obert al públic un cop a l'any, no? Amb aquest públic estic segur que repetirien, no? Si hi ha refrigeri, sí. Ànims, Joel, eh? O sigui, comptem amb tu.
I a partir d'aquí, intentar retornar. Hem comentat de retornar com escoltant-los i també retornar amb aquest fabulós llibre. Gavi, moltes felicitats. Com hem dit, estarà a la venda. També una forma de retornar, de llegir.
tot el que han comentat és aconseguir en aquest llibre. Espero que s'exhaureixin les unitats ben aviat. I res, gràcies un cop més. I ara sí, amb aquest pisculavis, no? Hem dit pisculavis, sí? Pisculavis, sí, sí, refrigeri. Que ha preparat la Fundació Onada i, evidentment, gràcies a tota la Fundació Onada, a tots els professionals que esteu, les persones implicades, i gràcies a tothom avui per estar aquí.
Fins demà!
Bona nit.
Oh, when you get the chance You are a dancing queen Young and sweet, only seventeen Dancing queen, hear the beat from the jamboree
See that girl, watch that scene Digging the dancing queen Sure it is you turning on Leave him burning and then
Bona nit.
Fins demà!
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0. La imaginació, la creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte.
Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre.
El poema fa referència, però, a la nit del dia abans, situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gai. Més tard per això parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I finalment s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobirana.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'home joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza. I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema. Amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena.
i els recullen les plomes, i ja enyorem demà. Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà a plorar.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cim bomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots de dresa al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil, que crema.
Volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena i ells recullen les plomes i generen de mal.
Demà posats a taula oblidarem els pobres i tant pobres com som Jesús ja seranats ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos
Per rencada plurà.
De poemes i cançons. En Jaume Escala. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 12, us parla l'Arnau Vilà. Dos morts i diversos ferits lleus en tres incendis en habitatges aquesta nit i matinada a Catalunya. A Constantia, el Tarragonès, mor un home de 54 anys en crema un pis d'un edifici en el carrer dels Horts. El SEM ja té quatre persones i una tragedia de dues lleus a l'Hospital Joan XXIII.
A l'hospitalet de Llobregat, un altre incendi en el pis del carrer Luba ha deixat un home de 77 anys mort i 8 persones ateses amb un trajet lleu a l'hospital de Veibitge. Finalment, a Castelldefels, un foc a la cuina d'un pis del carrer Major ha obligat a rescatar veïns confinats al balcó amb 6 persones ateses i dues tragedades, també lleus, a l'hospital de Sant Boi.
I les estacions meteorològiques del Prepirinau i del Massís de Montserrat han registrat aquesta matinada les temperatures més baixes des de l'onada de fred del febrer de 2012, és a dir, des de fa gairebé 14 anys. Entre els valors més destacats s'han assolit menys 8 graus a la Quara, al Bergueda, i també a Vilanova de Meillà, a la Noguera, que ha estat una de les zones més fredes del país. En aquest mateix municipi s'ha mesurat també una mínima de 8,4 graus.
Al massís de Montserrat, l'estació de Sant Dimès al Bages ha registrat una temperatura mínima de menys 6,9 graus i en aquest sentit Protecció Civil manté activat encara el pla procicat en fase d'alerta peronada de fred.
I el magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha denegat aquest dimecres la petició que li va fer arribar al Senat, on el PP té majoria, perquè l'exministre José Luis Avalós comparegués a la comissió d'investigació del cas Coldo. L'exdirigent socialista havia desinterrogat aquest dijous sobre els contractes, ajudes i altres operacions vinculades al seu exassessor, Coldo García, també en presó provisional. El magistrat també ha desestimat la petició d'Avalós perquè la causa de les mascaretes en pandèmia és jutgi amb un jurat popular.
Europa fa front comú amb Groenlàndia davant d'una possible ofensiva dels Estats Units. Els líders de set països europeus han signat una declaració conjunta que defensa que correspon només a Dinamarca i a Groenlàndia decidir sobre els seus assumptes. A més de defensar Groenlàndia, el president del govern, Pedro Sánchez, també ha reivindicat la sobirania de Venezuela i ha assegurat que l'atac dels Estats Units estableix un precedent molt perillós.
I la demarcació de Lleida ha tancat aquest dimarts una campanya turística de Nadal, Cap d'Any i Reis de rècord. Segons el patronat de turisme de la Diputació de Lleida, s'assegura que l'ocupació mitjana ha estat del 71% entre el 25 de desembre i aquest dimarts i que per Cap d'Any es va frenar la plena ocupació als hotels del Pirineu. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
És l'hora dels esports.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gasports, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració Dona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 107.4 de la freqüència modulada, en el cas d'Altafulla, i el 107.0, en el cas de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin, siguin la seva opció, amb un servidor Marc Pérez. Arrenquem!
Primer programa d'aquest de 2026, després de l'aturada per aquestes petites vacances que sempre comporten les festes de Nadal, tornem aquest dimecres a la càrrega en tota la matèria esportiva. Algunes qüestions que són d'estricta actualitat i d'altres que han tingut lloc en els darrers dies i que, evidentment, al no haver-hi programa no hem pogut compartir amb tots vosaltres. Però ho començarem a fer a partir d'aquest dimecres, quan, evidentment, ens trobem a mitja setmana i aquest cap de setmana, compte, ja tenim...
Gràcies. Gràcies.
En vol el rodent Hugo Ramírez en el campionat d'Espanya de seleccions autonèmiques amb la selecció Catrana Cadet, en aquest cas més a prop de casa, a Blanes. En futbol, en els darrers dies, una qüestió que segurament ja us haureu assabentat i de la qual en tindreu constància,
El canvi a la banqueta de la Unió Deportiva Torra d'Embarra, tercera catrana, després de la dimissió de Gerard Marçal. Futbolplats de primer torneig que ha disputat Llorenç Gómez al Torrenc en el retorn a la Sorra. I compte que tenim una informació de darrera hora, que és el seu següent destí. I serà especial, eh? Si sou molt futboleros, us agradarà. Entre ells tenim les inscripcions obertes per a la Cursa Central de Creixell i pel que fa a instal·lacions, que sempre ens agrada que es renovin,
a les instal·lacions allà on tenen cabuda els nostres equips. En aquest cas, Altafulla, renovació dels bastidors de l'estadi municipal Joan Pijuan. A la segona part del programa entrevistarem l'entrada del seu al Torre d'Embarra de la primera nacional masculina, Iaquí Vescos, per fer balanç de la primera volta de la competició i saber com encaren la segona. I a la recta final...
tindrem la secció de la Torre Càmina per conèixer el calendari de les sortides d'aquest mes de gener. Ho farem amb l'equip encatxalat per Pilar Castro des dels estudis d'On a la Torre. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu? Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gaia Esports.
L'actualitat més propera. Comencem a repàs a la qualitat esportiva de casa nostra. Comencem parlant de vòleibol, de la mà del jugador del Sebol Torre d'en Barra, Roger Monzó, que es troba a Viana do Castelo, Portugal, disputant la Western European Volleyball Zonal Association. Dit en altres paraules, la primera fase del pre-europeu sub-18 amb la Reial Federació Espanyola de Vòleibol.
L'estrena d'aquest dimarts ha sigut francament bona, una victòria contra l'Alemanya amb un resultat de 3-16-0 amb parcials de 25-18, 25-19 i finalment 25-22. Roger Monzó ha sigut el jugador més destacat de l'equip i del partit en general amb 14 punts. Ara la selecció espanyola juga aquest dimecres a dos quarts de set de la tarda contra Bèlgica, mentre que
Demà ho farà davant Holanda a la mateixa hora. Encara restaran dos partits, probablement els més exigents, el de divendres contra Portugal, l'anfitriona a les 9 de la nit, i el de dissabte contra França a partir de les 4 de la tarda. Recordem que Monzó prèviament havia sigut un dels 17 jugadors convocats per al període de preparació a Palència. L'equip dirigit per Fredinson Mosquera va completar la concentració en dos amistosos contra França, a la qual...
es retrobarà en aquesta primera fase del pre-europeu, perdent en dues ocasions. Posteriorment, el Tànic va haver de descartar tres jugadors de cara a la cita, a la qual només es podia presentar una llista de 14 efectius.
Doncs seguirem, evidentment, com li van les coses a l'Altafollan Closé Munzo. D'altra banda, el rodent Hugo Ramírez competeix aquests dies, concretament des del passat dissabte 3 de gener, amb la selecció catalana en el campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques en categoria Codet, d'en Vol, que es disputa a Blanes. El jugador del FC Barcelona ha sigut un dels escollits per disputar aquest ronets en el qual se citen les joves promeses de l'Estat, des d'infantil fins a juvenil.
La competició es troba ja en la recta final, de fet, i aquest dimecres 7 de gener es disputen 100 finals. En el cas de la categoria Callet, la selecció catalana hi ha accedit després de superar Cantabria en els quarts de final, amb un resultat de 32 a 25. Ara, l'equip dirigit per Álvaro Polo es jugarà a l'accés a la gran final davant Galícia a partir de dos quarts de sis de la tarda.
Prèviament, Ramírez i els seus companys havien completat una fase de grups immaculada en assolir 3 victòries en el mateix nombre de partits. En el debut van vèncer Navarra per 47 a 35, mentre que després van imposar-se a la comunitat valenciana per 40 a 32 i a Castella i Lleó amb un 40 a 23. Els partits es poden veure en directe a través del canal de YouTube de la Reial Federació Espanyola de Balomano.
En futbol, la Unió Deportiva Torredembarra arrencarà el 2026 amb un nou inquilí a la banqueta del primer equip de tercera catalana. El veterà Alberto López, que va començar la temporada al Montblanc, assumeix les regnes després de la dimissió del seu antecessor, el torrenc Gerard Marçal. A finals d'any, l'entitat comunicava als socis i aficionats que Marçal havia decidit per decisió pròpia no continuar al capdavant de la direcció tècnica.
El club va mostrar el seu sincer agraïment per tota la implicació, el compromís i el treball realitzat durant l'etapa al capdavant de l'equip. Com ha explicat el president Aleix Núñez en declaracions al Baix Gasports, la renúncia definitiva no va ser del tot una sorpresa perquè una setmana abans de la derrota contra el Sant Jaume, l'entrenador ja havia mostrat alguns dubtes sobre la seva continuïtat.
Nosaltres ens reunim amb Gerard la setmana abans de la mateixa setmana que es juga contra el Sant Germà els diumens per veure i valorar una miqueta com està anar la temporada, com se sent ell, com fem la junta amb la part esportiva amb la gran majoria d'entrenadors per veure com estan anant, quines mancances noten, què passa, etc.
I bé, ell en aquell mateix moment ja no ens diu que no vol seguir, òbviament, però que ell nota que a la plantilla no sap com transmetre aquest missatge de motivació, tot i que els entrenos estan anant molt bé. Ara sóc jo, que arriba Berto López, que com d'ell en va començar la temporada al Montblanc a Segona Catrana. De fet, va ser l'Artífix des de la banqueta de l'ascens del conjunt de la capital de la Conca de Barberà.
L'aventura a segona no està sent com s'esperava i ahir mateix va dimitir després de 8 jornades a les quals va sumar cap punt amb 8 derrotes consecutives. Per tant, ara torna a tercera per intentar fer un símil amb el que va aconseguir amb el conjunt Montblanquí, independentment que s'aconsegui l'ascens o no, però com a mínim que l'equip torni a competir en garanties.
En futbolplatja, el torreny Llorenç Gómez ha tornat a competir oficialment després d'haver anunciat el seu retorn al futbolplatja com a futbolista. Ho ha fet el Polònia amb el Sgoza Chodex, Big Soccer Team, en el marc de la Copa Polonesa d'hivern, disputada entre el 4 i el 6 de gener. La cita ha comptat en 10 equips, repartits en dos grups, i en aquest cas el zoga de Gómez, que també ha comptat amb un dels seus alumnes a la seva acadèmia, Cristian Rodríguez, va guanyant el debut contra el Gemako Sututowo.
Després va sumar dues derrotes consecutives i va quedar fora de la lluita pel títol. Finalment ha tingut la vuitena posició, mentre que l'AC12, en aquest cas també comptant amb Aaron Lozano, un altre dels alumnes de l'Acadèmia de Llorenç Gómez, ha quedat sisè. Ara Gómez ho ampliarem aquest dijous. Ha anunciat tot just fa uns minuts que el seu següent compromís a nivell de club serà el River Play per disputar el campionat d'Argentina del futbol platja. Tot un repte, sens dubte.
Fins demà!
I a Creixei, l'Ajuntament ha obert les inscripcions per a la dotzena trail d'iniciació de Creixei, que tindrà lloc el 15 de febrer. El procés d'inscripció ja està disponible al web www.creixitrail.es. L'organització ha establert un límit de 350 participants en la cursa llarga i 150 en la cursa curta, en aquest cas de 3,7 quilòmetres. La llarga és de pràcticament 11 quilòmetres. El preu per a la primera és de 16 euros amb xip propi i de 18 euros amb xip de lloguer, del 23 de desembre al 31 de gener.
i el preu augmentarà a 20 i 22 euros respectivament entre l'1 i el 10 de febrer. En el cas de la curta, el preu és de 10 euros fins al 10 de febrer dia límit per inscriure's. I bé, dit això, ens quedarà una notícia pendent de cara a dijous, però és que avui tenim un programa plenament farcit i el primer que hem de fer, evidentment, és l'espai de l'entrevista.
L'esport del Baix Callà. A Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de l'FM. L'entrevista del dia. El Baix Callà Esports.
Doncs bé, setembre, segona part del programa. Aquest dimecres, com bé sabeu, reprenem el Baix Gallà Esports i ja ens enfoquem pràcticament al primer cap de setmana de competició d'aquest 2026, perquè tot just arribarà aquest dissabte i diumenge els primers compromisos de l'any per als representants de casa nostra.
Ondes és el Sebol de la Torre d'Embarra que abans de l'aturada, parlem del primer equip masculí de la primera nacional, abans de l'aturada per Nadal, com dèiem, va acabar la primera volta. Per tant, ja a Equador de la temporada pel conjunt torrenc i volem fer un balanç del que ha estat aquesta primera part del curs, en què l'equip ha anat de menys a més, ha crescut de forma progressiva i segurament afronta
Bé, primer de tot, bon any i saber com han anat aquestes festes. Bé, la veritat que bé, bé, són èpoques que ens serveixen per desconnectar, per agafar forces i la veritat que ara ja...
Ho reprenem tot amb molta energia, això és important. En el vostre cas ha sigut una aturada completa o hi ha hagut alguna sessió intermitja?
Mira, no, ha sigut una parada prou completa. Tenim molts jugadors que són de fora, gent que marxava en els seus païs d'origen, inclús algun, no? I vam decidir que no, res, que ens convenia més aturar-nos, no? La situació de l'equip i de la classificació i de la nostra dinàmica crec que ens ho permetia i crec que treurem profit una mica d'aquesta aturada perquè sempre ens ve bé també aquest descans actiu, sempre actiu.
Aquesta setmana, però, ja havíeu començat a fer alguna sessió o la començareu a partir de, no sé si aquest dimecres, dijous, tenia en compte que jugueu dissabte? Sí, no, començarem dijous, eh? Primer també a nivell de disponibilitat de pavellons tampoc hem tingut gaires possibilitats. Sí que teníem l'ús d'anar aquests dilluns, però la veritat és que eren molt pocs i ells sí que han tingut una mica la tasca de mantenir-se actius, de fer una sessió així física, una mica de temps pel seu compte...
però conjuntament ens tornarem a trobar tots demà dijous. Creus que pot ser un hàndicap de cara al primer partit de Lliga de l'any? Bé, pot ser-ho, sí. És un risc dels que hem corregut. Sempre tot això són decisions que impliquen apostes i el descans sempre va molt bé, les connecta molt bé.
La gent físicament estava prou bé i és veritat que som un equip que encara estem una mica en progressió per fer-nos i que l'acumulació d'entrenament sempre ens ve bé però en aquest cas i una de les circumstàncies de la plantilla és el que vam decidir que era el millor.
Visiteu, per acabar-ho de completar, la pista del Club Bolei Arts, aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda, un rival que ara mateix és no haver classificat, 11 punts, per tant, teniu 5 d'avantatge. És cert que potser ens arribem amb aquest hàndicap de no haver pogut fer...
pràcticament cap sessió fins aquest dijous, amb aquesta aturada, però vaja, també és cert que és un partit, potser, doncs, per intentar compensar això, no?, amb un rival que, evidentment, doncs, sí que es troba en una situació, també, doncs, fora del descens, però que voldrà, doncs, ampliar distàncies, i bé, en qualsevol cas, un partit complicat, com tot serà tot fora de casa. Sí, de fet, és un partit que vam perdre la primera volta, és veritat que ens van agafar, no?,
una mica començant la temporada, encara amb moltes incògnites a nivell de plantilla i també tota la feina per fer a nivell de comprensió del grup i de millora de l'election col·lectiva. I va ser d'aquells partits dolents, que va marcar aquell inici de temporada irregular...
on encara hi havia molta gent que anirava a incorporar-se a la dinàmica. Llavors, sí, és un equip de gent prou veterana, irregular, és un equip que ha anat a menys, que va començar més fort del que ha acabat, i que també té alguns jugadors d'aquests que ara apareixen, ara desapareixen, i és un equip en qualsevol cas perillós, que quan s'hi posa a jugar la veritat és que ho fan bé, el que passa és que és veritat, no té aquesta constància que potser tenen altres equips.
Nosaltres tenim el record de la primera volta on va ser un partit on vam tenir molt mal rendiment nosaltres i això en aquesta categoria sempre passa, fa créixer molt els rivals i passant d'aquells partits on segurament ells van rebre el millor de si mateixos. Per tant, no sé, l'afrontem amb això, amb ganes de reprendre, de tornar a trobar-nos junts, de tornar a tenir les bones sensacions d'aquest final de primera volta.
i amb la tranquil·litat també d'aquesta classificació que ens posa en un quart lloc i amb la ferina prou hem fet fins ara. Això t'anava a dir, que és veritat que el partit de la primera volta contra ells va ser dur, tant a nivell de sensacions com de resultat, però és que vosaltres heu canviat molt. En aquest cas ells també parla pel cantó negatiu, però vosaltres...
heu canviat molt, heu progressat en el cantó positiu, esteu, o abans de l'aturada, vaja, estàveu en el millor moment de la temporada, sens dubte, que suposo que al final, això ho hem anat parlant i hi ha aquí des del principi, l'objectiu era que l'equip creixés, que s'acabés de...
d'equacionar, tenint en compte els nous jugadors que han vingut, que és el segon any d'aquest nou projecte, podem dir, entre cometes, després de l'aposta per un bloc més jove, la sortida de jugadors importants dels últims temps, no? Per tant, està en aquell moment òptim, podem dir, que hi ha moltes coses a millorar, com sempre remarques, però vaja, que seria, no?, si t'haguessin preguntat a principis de temporada com t'agradaria arribar
a l'aturada del Nadal, segurament anirien per aquí les coses, no? Sí, sí, exactament. És veritat que és una primera volta on ja sabíem que ens han deixat moltes cosetes a nivell de resultats, però que el que buscàvem, que és aquest creixement del grup, la incorporació d'aquesta gent jove que ha anat agafant experiència, que ha anat una mica mostrant-se i em van donant-se a la categoria, tot això...
Ho hem aconseguit prou bé i, per l'altra banda, hem reunit en un grup, no?, gent de la casa molt jove, gent jove que ha vingut de fora amb moltes ganes de mostrar-se i també algun jugador així veterà, com, per exemple, el Santiago Morandi, que és un noi italià que fa molts anys que treballa aquí, que s'ha unit una mica, ell ja tenia molta experiència a Itàlia i, bueno, són d'aquelles peces que ens han anat molt bé
a nivell estratègic, no? Ara també, darrerament, les últimes setmanes també ha començat a venir amb nosaltres el dictor Sant Martín, que és negat gentí, que també va jugar fa uns quants anys, com va aconseguir l'escenari nacional. Llavors, tot això ha acabat de fer. Primer, que tinguem un grup molt nombrós, que això ens va molt bé, ningú falla, sempre som entrenaments on hi ha molta gent, molta rotació, que ens permet molta intensitat i tenim aquest punt competitiu, que, per exemple, el darrer partit contra Reus ens va anar molt bé, no?, contra, per exemple, el dictor Sant Martín...
que ens dona aquest saber fer als finals de set, que era una mancança que teníem. Llavors tenim aquesta combinació, aquest dic de gent jove amb molta projecció, de gent veterana que ens dona aquesta tranquil·litat i tenim algun dels jugadors que ja porten uns quants anys amb nosaltres i que a dia d'avui marca una mica d'identitat del nostre equip. Per tant,
Sí, tot està molt a lloc, com et dic sempre, és un equip que li queden tantes coses per millorar, que jo em falta temps per pensar tantes coses, però és veritat que la dinàmica que portem és la que desitjàvem i la que ens fa sentir que anem pel bon camí.
A partir d'aquí, suposo que en aquesta segona volta anar marcant petits objectius, sobretot pel que fa a la millora a nivell col·lectiu d'aquestes coses, que encara es poden millorar, és evident, també a nivell individual, entenc, i al final, més enllà, a nivell de resultats, suposo que aquesta quarta plaça seria el sostre, perquè els tres equips que teniu per davant, tot i que en el darrer, per exemple, contra el Reus, vau demostrar que esteu que
que heu arribat al punt que ja podeu competir contra aquests equips, no? És cert que hi ha una distància, home, que és important. Sí, sí, totalment. Ell ja juga en una altra lliga. Vull dir, això, nosaltres, això, per aquesta segona volta, tenim uns objectius ja una mica clars, no? La competició ens ha portat aquí a veure'ns quarts i volem entenir-ho, és a dir, és una mica el nostre propòsit a nivell de clasificació fins a la temporada,
Unita, nosaltres ja volem aconseguir una victòria així de prestigi, els altres rebrors les agafarem, però els tenim tots tres a casa en aquesta segona volta, i un dels objectius que marquem és, com a mínim, un d'aquests partits, el volem aconseguir, són aquestes victòries que marquen la temporada, que ja els situen una mica d'una altra manera...
a la clasificació i això també volem aconseguir-ho i després el més important de tot és seguir donant oportunitats a gent que que ve treballant molt bé que encara no té aquesta soltura a l'hora d'afrontar els partits però que no és ben que vagi creixent i aquest és un propòsit que sempre ha estat amb nosaltres des del principi això diria que ho hem d'enllastar una mica ja en la
la quantitat que tingui aquest projecte l'any vinent, és a dir, que ja necessitem començar a donar més oportunitat a gent que sabem que l'any que ve pot seguir estant aquí i pot seguir creixent amb nosaltres. Llavors, la tranquil·litat aquesta d'arcústicació et permet pensar en coses d'aquestes que potser l'any passat no ens ho va permetre.
I aquesta és la idea, ja una mica seguir treballant en el present però sense deixar de mirar una mica el projecte de temporada vinent.
Aquesta tranquil·litat, com deia, es dona el fet de la quarta plaça i el fet d'estar a deu punts del descens, que és una situació molt diferent a la de l'any passat. També és cert que Monjos i Zaragoza donen la sensació que els costarà arrencar del tot. Per tant, aquesta distància es pot fer encara més gran a mesura que passin les jornades.
però al final entenc que és una situació molt diferent i molt més òptima, no?, per poder competir això sense, no sé si pressió, si més ronronar el cap, i al final això s'ha de notar a la pista. Sí, sí, sí, aquest punt de tranquil·licat és el que ens ha de permetre això.
que la gent surti i que pugui mostrar-se, no?, quan la ratificació pesa molt i tothom estem mirant una mica els punts, no?, de distància que portem, els professionals directs, això és molt més complicat, però crec que tenim una situació així prou bona. Tot i això, igual que l'any passat, no?, que una posició de defensa es va decidir en les últimes jornades de l'últim partit, aquest any jo crec que tant Monjos com Saragossa són equips que no...
no donarà d'altres 14. Saragost és un equip, segurament, dels millors dotats econòmicament, que millor estructura té, que viatgen més tècnics, és gent molt jove, però que ells sempre progressen molt durant la temporada. Llavors, jo encara no els veig sentenciats. I Monjos sé que han recuperat dos jugadors que van ser claus l'any passat per a ells, per a mantenir-se la categoria. I crec que això també farà que s'avitalitgin aquests dos equips
Per tant, tot i que la distància de 10 punts no ens dona certa tranquil·litat, jo sé que aquesta lliga per la part baixa estarà molt moguda i és veritat que, no sé, perdent dos o tres partits seguits ja t'hi apropes. Llavors, bé, no hem de confiar-nos en aquest sentit, però jo veig
per la dinàmica que portem, que no hauríem de patir, però encara és una cosa que no tenim oblidada, afiançar i consolidar la nostra permanència.
Fins que no estigui tot matemàtic, és cert que no s'ha de donar res per sentat, així que en qualsevol cas l'equip va en bon camí, a veure si pot continuar aquesta progressió a partir d'ara de la segona volta. I abans d'acabar, volia preguntar també per un nom propi, el del Roger Monzó, que el tenim disputant en aquesta primera fase del pre-europeu.
amb la selecció espanyola sub-18. Ahir va aconseguir la primera victòria davant Alemanya, el conjunt estatal, amb una bona aportació, de fet va ser màxima notador, 14 punts Roger Monzó. Bé, suposo que sobretot els que ja porteu anys al club, fa petxoc anar a veure que un dels vostres, un dels jugadors que s'ha format a la casa i que ara mateix també forma part del primer equip, segueix fent mèrits amb la selecció espanyola? Sí, no, el Roger és un d'aquells casos únics que
és un superdotat d'aquest esport i, bueno, creix a una velocitat que no ens ho podem ni imaginar. O sigui, l'enversat va jugar a un paret amb nosaltres, però era un noi que encara, bueno, tenia moltes mancances, no?, en aquesta competició. Sí que podia jugar, però, bueno, i aquest any ja és una peça clau, és un jugador determinant, no?, diria que era el millor de cantar a la Lliga i, bueno, any a any, i va millorant a una velocitat que jo feia temps que no veien cap jugador, a part-hi.
Això té el cap molt ben posat i no és res. El sostre del Roger és una cosa que és la gran incògnita, que tots sabem que serà un molt bon jugador de vòlei i que segurament sigui dedicat a nivell professional. Ara no sabem on està el seu sostre fins no com de determinar o com de...
L'especial votarà va ser el Roger. En qualsevol cas el disfrutem moltíssim. Aquesta primera volta ha sigut un jugador que s'ha integrat molt bé a més a més a l'equip. Tot i la diferència d'Etat, ell és un més de la plantilla que ens ha fet. Això ens ha donat un rendiment espectacular.
I també és veritat que del Roger és molt possible que aquesta segona volta no la acabi amb nosaltres, perquè ell pertany a la Blume, tot i que procedeix del Terren Barra. Això, ell està a la Blume i és possible que encara, pensant una mica en la seva millor, en la seva progressió,
puguin servir en algun altre club a partir del gener, pensant que puguin competir en categories superiors, una mica dient això, pensant en la seva millora, en la seva progressió. Bueno, siguin així la decisió, si al final és per això, pensant en el seu bé i en la seva progressió, doncs,
Ho celebrarem, evidentment, com pertoca. Iñaki Bescos, gràcies per haver-nos acompanyat aquests minutets, la primera entrevista de l'any, tot just, així que t'ho agraïm. I res, molta sort, encara aquesta segona volta, que com a mínim puguem explicar coses tan bones com les que vam explicar ja en el tram final del 25. Molt bé, moltes gràcies, Marc. Aquí continuarem amb tota la il·lusió i res. Ja saps que quan necessiteu, aquí estem encantadíssims d'explicar-nos la nostra aventura.
Un plaer. Moltes gràcies. Una abraçada, Añaki Bescos. Una abraçada, que vagi bé. I després de l'entrevista anem ràpidament amb la secció de la Torre Camina. Camins que ara s'esvaeixen Camins que hem de fer sols
Muy buenos días. Aquí estamos nuevamente en un año nuevo que los amigos de la Torre Camina, que desde luego agradecer como siempre a nuestras amistades y buenos profesionales de la radio, que son maravillosos, el poder presentar nuestros calendarios de rutas y caminos por recorrer.
Deseamos que se hayan pasado unas felices fiestas y que este año que hemos comenzado que nos traiga paz, amor, salud e ilusión. Muchos, muchos caminos por recorrer juntos. Y voy a presentar a las amistades que están conmigo hoy, que es un lujo también, nuestro amigo Joan Jordán. Hola, buen día.
Badó Canella. Muy buen día. Bienvenido siempre. Gracias. Nuestra amiga Sari. Hola, buenos días. Dora. Buenos días. Y Antonio Torres. Hola, buen día. Otros de nuestros grandes ruteros y ruteras mayores que no han podido venir hoy, pero bueno, siempre están tan bien. Y sin más derivación, no sé si se dice derivación...
¡Ay, ay! Gracias, gracias. ¡Más preámbulos! Vamos a comenzar y vamos a la faena esta tan chula de presentaros el calendario de nuestras caminatas de enero de 2026, nuestra primera temporada del año.
Comenzaremos mañana, ¿verdad, Antonio? Porque sabemos que nosotros siempre es en época escolar. Entonces, cuando son vacaciones para los chavales, pues nosotros también cogemos vacaciones. Y ahora, después de todas estas fiestas, pues comenzamos, como he dicho. Mañana, jueves, día 8, nos vamos a Caminos del Chino Chano, ¿verdad, Antonio? Sí.
Sí, iniciamos la temporada con esta ruta, bastante variada y distraída, y para ello quedaremos a las 9 de la mañana en el CAP, como hacemos últimamente, también los jueves, quedamos a las 9 en el CAP y salimos en coches hasta el Vendrell.
A la zona habitual de estos encuentros, que está por el Nobendrel, por encima del Mercadona. Sí. No en el Mercadona, sino por encima, concretamente, en la calle Narcís. Que es nuestro patrocinador. Que es nuestro patrocinador, que este año la... Estamos esperando todavía los... Los notos. Los notos de este año, pero bueno, no perdamos la esperanza.
Y bueno, en concreto de la calle San Narcís, sin San, para que no haya ido nunca como referencia para llegar ahí. Pero lo mejor es que salgamos todos juntos desde el CAP para que no haya problemas y nos podamos distribuir en los coches.
Esto, como digo, es una ruta un poco exigente, la hemos calificado moderada-alta, tanto por la duración de la ruta en kilómetros, que son unos 13 aproximadamente, quizás algo más, no mucho más, y por la altura.
que son una altitud de un desnivel, me ha salido por fin, un desnivel de unos 400 metros, que es una ruta un poco rompepierna, ¿no? Porque es continuamente, para empezar bien el año, vamos a iniciarlo así, es un poco rompepierna en el sentido de que son subidas y bajadas constantes, o sea, no son subidas que tengamos que ponernos a cuatro patas, con las manos ayudándonos. Claro, ahí, ahí, muy bien, muy bien. ¡Habías el susto!
No habrá que hacer nada de eso. Pero sí que es verdad que en algún tramo hay desniveles continuos. Pero la altitud y el desnivel acumulado serán unos 400 metros.
Es una ruta muy variada, como digo, porque pasamos por diferentes puts de picos de la zona. Sí. Y caminos, el camino del Disatta, con el pico del Disatta. Pasaremos por el pico del Giau, que es la altitud, bueno, el pico más alto de la zona del Vendrell. Bonito, ¿no? Con 315 metros. Te voy a nevar estos días, ¿eh? ¿Ha nevado? Sí.
No va a estar tan alto, ¿verdad? Pero bueno, que es una ruta muy mareada, con continuo... Qué chulo. Es bastante pedregosa, de las que le gustan a las Ari. Sí. Pero bueno, realmente permite unas vistas bastante interesantes. Nunca había visto tantas piedras como en esta montaña. Pues si hubieras a esto te vas a enterar.
También tiene bastante piedra, pero bueno, que al final no solemos ir, como conocéis, corriendo, vamos siempre esperándonos. Muy bien. Si alguno tiene una dificultad, pues evidentemente esperamos a que se resuelva y caminamos siempre todos juntos y en armonía.
Pero estar avisado que no es una ruta llana, que no es una ruta de paseo, es una ruta quizás para empezar el año poniendo un nivel alto como queremos que tengamos, que mejoremos la salud y el estado físico y que no lo pasemos muy bien como siempre. Baja turrones, exacto. Se me ha ocurrido que sin algunas caminatas de estas podemos ir cantando.
No podíamos cantar y caminar tanto. Pues nada, retiro lo dicho. Bueno, también puede ser que vayamos cantando, lloviendo, granizando.
Pero está bien que comentes todo esto, Antonio, porque sí que es cierto que, como tú muy bien has dicho, nos ayudamos los unos a los otros. Siempre, siempre. Pero pensamos que es bueno conocer nuestros límites. Y además cuando llegamos arriba, hacemos una parada que en radio no se puede decir.
Esperamos a la gente que coja el aire. Eso es muy importante, eso siempre lo hacemos muy bien. Pues genial, muchas gracias. Y al día siguiente, nuestra primera de la temporada de La Torre Camina, Lai. ¿Y por qué le llamamos Lai, Dora? Porque es un poco más flojita. Menos kilómetros, se supone que también es más llana, aunque de vez en cuando también... Pero bueno, pero está muy bien. Ah, estupendo.
Pues eso, el viernes día 9, Badó, nos vamos a la zona de la naturaleza. Esa ya hemos ido en otras ocasiones, pero es tan chula, ¿verdad? Ahora iba de todo la contraria del Antonio. Está súper llana. No hay ninguna subida. Es para todos los públicos. Genial. Y bueno, ya es. Es una zona que hay un montón de animales. Que es un colegio rural. Y va la gente allí a...
Hemos intentado más de una vez para poder entrar y no hay forma. Debe ser un gueto. A ver si lo conseguimos alguna vez. Un día nos escaparemos vallando. Es una zona bastante elitista, ¿no? A pesar de que parezca muy rural y abandonado. Nos dijeron que es un colegio principal.
...privado... ...y pagan 1.400 euros al mes... ...económicamente aquí está... ...no, tiene que ser un buen colegio... ...de repente ves pasar... ...a uno con un Mercedes... ...dónde quedamos... ...quedamos en el monumento... ...salimos de Torre en Barra del Cap... ...en coches... ...hasta el monumento... ...que sale a entrar... ...en Vendrey... ...hasta el monumento... ...nosotros aparcamos por donde podemos... ...y de ahí arrancamos... ...hacia la zona...
Bueno, pasamos por el camino del colesterol. Bueno, hacemos una ruta por allí. Muy bien. Son unos ocho kilómetros, ¿verdad? Aproximadamente, ida y vuelta. Flojito. Intensidad leve, por lo que has dicho, que es planito. Porque lo que ha dicho Dora es para personas que nos cuesta caminar un poquito más. Si tienes una pelota, no ruedas. Y esta llevará la ruta a Jesús Castellá y Badó.
Luego, nada, no te preocupes. Luego nos vamos a la siguiente semana, el jueves día 15, nos vamos, Antonio, al Jardín de Cactus. Sí, sí, también es una ruta a la que hemos ido otras ocasiones y la verdad es que hacía mucho tiempo que no íbamos. Sí. Y bueno, salimos igual que la anterior, a las 9 de la mañana desde el CAP, de Torre de Embarra,
Y en coche nos desplazamos en esta ocasión hasta la Popla de Montornés, arriba donde están los antiguos... Bueno, los colegios actuales, donde era la antigua estación de Terén, ¿no? Ajá. El sitio habitual de aparcamiento cuando vamos por la Popla. Sí. Y desde ahí saldremos caminando. Bueno, es la ruta habitual en dirección... Bueno, pasamos por Mercadé, Magiber... Es la ruta habitual como si fuéramos a La Mola. Sí. Está por la zona, pero no nos acercamos a La Mola, sino que nos desviamos en un momento...
Y tiramos hacia, pasando por la mina de Canjiver, llegamos a esta zona cerca de Bonastre, tirando hacia la zona de Bonastre, a esta zona de cactus que era un señor antiguamente. Sí, que ya falleció. Tuvo el trabajo en su momento de una zona muy extensa, un jardín hizo muy bonito. Precioso. Lleno de cactus, una variedad de plantas realmente espectacular, muy bien cuidado, pero lamentablemente hace ya un tiempo este hombre falleció.
Sí, sí, sí.
Lo veremos y bueno, aunque no esté el estado como antiguamente, posiblemente no sea así, pero bueno, siempre será agradable ver esa colección de plantas. Cuando murió un grupo de amigos suyos lo intentaron recuperar, pero vienen de la parte de Barcelona. Y al ayuntamiento de Monaste dice que no se puede acercarlo. Y los hijos dan faena.
Es una de las primeras caminatas que hicimos hace años, de nuestras primeras caminatas, y la verdad es que genial. También está considerada, la hemos puesto leve, moderada...
moderada más que leve porque también en kilómetros son también unos 13 kilómetros 12-13 como el anterior de primer jueves y aquí el desnivel es un poquito menor pero también tenemos nuestros 300 metros buenos de desnivel 300 metros que son fáciles de llevar no son tampoco cuestas
Muy empinadas, es un caminar fácil por un paisaje agradable, por senderos, a veces más, a veces menos árboles, pero bueno, es muy agradable. Y porque pasamos por diferentes, hacemos una vuelta circular como la anterior y es bastante agradable de ir observando y caminando, pero que también lo sepáis, que no es llana como se ocupa Abadó de hablar de las llanas.
Al igual que la primera que haremos el primer jueves, mañana en concreto, también tiene desnivel. En este caso unos 300 metros de desnivel, pero como comento, se hace fácil, nos esperamos, nos ayudamos y yo os recomiendo y me gustaría que os animo a que vengáis lo máximo posible porque nos lo pasamos bien y es una zona muy agradable. Estupendo.
Y luego el viernes día 16, Joan, nos vamos a hacer una que ya hemos hecho en otras ocasiones, con gracias también a Cultura y de aquí del Ayuntamiento.
Y bueno, ¿cuál vamos? A ver, cuéntanos, por favor. Bueno, pues vamos a visitar el faro, o sea, se podrá subir el faro y la caña de allí, que es la que está más cercana, ¿no? Yo, disculpa que te interrumpa, yo supongo que podremos subir, previamente ya lo comunicaremos y entonces ya si nos dan el ok, entonces ya se hace, sí, sí. El subir al faro, esperamos pendientes de que se nos permita, ¿no?
Exacto, pero supongamos que sí. Esto es salir, está cerca, está relativamente cerca. La salida será caminando, no hay coches, saldremos desde el CAP a las nueve de la mañana también. Son unos ocho kilómetros, tres horas entre ida y vuelta y es leve. De todas maneras, ¿qué iremos? ¿Por qué?
Por el ROCAM, digamos, por... Sí, por él, por él. Sí, porque a veces se puede pasar también a través de la organización si... No, tira, recta. Recto. Vale, vale, vale. Para arriba y bajaremos hasta el faro. Esta, quiero decir, tiene subiditas y bajaditas, pero son muy normales. Con cortitas. Sí, exacto, son cortitas, no hay ningún problema.
Es leve. La ruta la llevará Jesús Castellà y Bado, que ya son los más veteranos, de los más veteranos, y junto con Antonio. Y contigo, y contigo. Sí, pero yo de segundón. Pero tú también has venido y... Esta es una que yo también he hecho solo muchas veces, tanto subiendo por urbanización como yendo por la playa. Es más bonito ir por las rocas, por las vistas, ¿no? Claro.
Y es muy bonita. Y cómoda. Además, Joan, Joan, Pilar hace una feina muy buena. Y tanto... Que si fuéramos ovejas. Porque cuenta la gente que somos. Es el contador. Y siempre sabemos la gente alguna vez. Hostia, falta uno, falta uno. Una.
No, que se ha ido, no. Está la guay. O sea que buena faena también. Cuando me dejan, porque a veces empiezas a contar y cuando estás dando la vuelta y ya te han pasado dos o tres de un lado a otro. Pero bueno. No, no, la verdad. Cuando los puedo hacer pasar por un sitio estrecho, entonces sí los puedo contar bien.
La verdad es que yo siempre he dicho que formamos... Un buen equipo. Sí, somos una piña. Porque si no hay ruteros mayores que conocen las rutas, y ruteras, por supuesto, si no hay personas caminantes, si no hay contadores, bueno, eso es toda una. Todos somos importantes. Sí, sí, sí. Alguna vez hace tiempo ya habíamos perdido alguno y después resulta que ya estaban en Torre de Embarrantes que nosotros.
porque iban hablando y ellas fueron por el que habíamos venido y nosotros entramos un poco hacia el interior y la faena que hubo para... pero no se perdieron al final no se perdieron
Pues ese día hacemos esta caminata de visitar Faro y Calacañadel para luego poder ir a hacer una comida de bienvenida del año 2026, porque no la hemos podido hacer anteriormente con las navidades y todo esto. Entonces, ¿qué hemos pensado? Pues hacemos de bienvenida el año. Dejamos una semanita por si alguien nuevo quiere comenzar y ya lo hacemos.
Ya diremos el sitio y todo, pero bueno, son comidas de hermandad que se pasan muy bien y la verdad es un grupo muy, muy bonito. Normalmente será la comida a continuación de la caminata, ¿no? Muy bien. No de ir a casa a ponerse guapos ni cosas de esas. No, con la camiseta de trabajo. A la una y media a comer y ya está. Sí, porque es chulo llevar la camiseta de la Torre Camina y eso y todos juntos.
Y luego el jueves 22 nos vamos, Bado, a una que la llevará, como he dicho antes, nuestra rutera mayor, Marga Ferrer, y vamos a San Maggi, ¿verdad? Sí, mira, saldremos caminando, bueno, vamos en coches, hasta Cala Romana, y de ahí saldremos andando, pasaremos la carretera y la vía.
Irem bordeando la costa, por las rocas, hasta que te dan cuenta, antes de mirar la foto, se ve una estatua muy chula,
de Tarragona, bueno. Y allí supongo que llegaremos, almorzaremos y de vuelta para... Estupendo. Esto, que son más o menos unos 10 kilómetros aproximadamente, tres horitas. Puedes alargar más o menos. Intensidad moderada, ha dicho Marga. Como dice el Antonio, soy terrapalanista y es bastante plano todo. Estupendo.
Y el viernes 23 nos vamos, Joan, a una que... Otra, esta también es muy conocida, esta sí que es llana totalmente, no hay que subir ni siquiera casi escaleras.
Es la de Els Montañans, que es el camino que va por la costa, pasa por todo donde acostumbras a ver patos y más ahora si ha habido agua y así, y no dejas de ver el mar casi todo el rato. Esto salimos también andando desde el CAP a las nueve horas, dura unas tres horas, es leve,
Y la llevará Jesús Castellà y Bado Cañellas. ¿Quién servirás? Y yo a ayudarlo. ¿Tú? Muy bien. Esta es de camino, ya digo, de tierra y piedecitas, pero es llano. Y después viene un trozo bueno que es pasarela de madera. O sea que incluso más cómodo hasta llegar a la primera playa de...
De Crisell, exacto. Y después de allí seguramente volveremos por algo por el interior. Muy bien. Es muy fácil de hacer esta. Son tres horas, siete kilómetros, o sea que se puede hacer perfectamente. Estupendo.
Y, Antonio, llegamos al jueves 29. Esta es una caminata, ¿verdad?, que está un poquito en el aire aún. ¿Por qué? ¿No lo puede explicar, por favor? Bueno, porque hay tres personas que han decidido ese día no...
La torre camina, tenemos un compromiso, Jesús y yo, en concreto. Y hablamos con nuestro amigo caminante Alan, que ya está por aquí, como Alan va compartiendo con su señora, van compartiendo el tiempo entre Francia y España.
Y actualmente están aquí por Torre de Embarra, bueno, por La Popla, que es donde ellos viven, y se prestaron también a que, de vez en cuando, como en esta ocasión, hacer una ruta llevándola por Alan, que ellos también caminan mucho, conocen muchas zonas, tienen muchas rutas, alguna nueva para nosotros, porque como caminan por su cuenta, son rutas que posiblemente no hayamos hecho...
Y ya en alguna ocasión Alan había comentado de llevarle la ruta y en esta ocasión hemos pensado que sería un buen momento para que así fuera. Muy bien. El tema es que no conocemos todavía, hemos podido contactar con Alan. Ya informaremos. Cuál va a ser la ruta en concreto que haremos. Pero yo creo que será una ruta muy interesante, muy chula. Similar a las anteriores, ¿no? Similar a estas que hemos comentado para un jueves, de estas características de kilómetros y de nivel, será algo parecido seguramente.
Y será chula porque Alan camina mucho con su señora y seguro que nos gusta. A todo el que vaya saldrá contento, seguro. Muy bien, muchas gracias. Y, Bato, el viernes día 30, nuestra última caminata del mes con la Torre Caminalay. Nos vamos a una que ya se ha ido en otras ocasiones, pero que es chula, a la ermita de la Virgen de la Pobla de Montornés.
Bueno, es una vez que salimos desde el punto de encuentro... El punto de trubada. El punto de trubada en el Estadio. Arriba de Sant Jordi, ¿no? En el... Instituto. Instituto. Y haremos una circular y haremos hasta la almita. Desde ahí unaremos en la almita. Seguro que todavía encontraremos restos del Perseverviven que hacen durante toda la...
Y pues volvemos, son unos 8 o 9 kilómetros. Súper terraplanista. Esa palabra ya va a quedar, ¿eh? Queda nuestro diccionario. Bueno, hay gente que se quiere.
Es una que hemos hecho muchas veces. Sí, sí. Muy bien. Hemos hecho kilómetros, has comentado, tres horitas leve y la llevaréis tú personalmente, nuestro amigo Joan y Jesús Castillo. Y el Antonio también. El Antonio también. Venga, muy bien.
Y luego, como sabéis, normalmente el último sábado de cada mes hacemos una caminata de la Torre Camina mensual. Y en esta ocasión vamos a ir a la ermita Virgen de Montserrat de Monferri. ¿Esta cómo la hacemos? Perdona que explico una anécdota. Cuéntanos.
Una vez ahí andando y venía nuestra amiga Montse de Altafulla. Y la única vez que la hemos visto abierta... ¿A quién? ¿Montse o a la Edmita? Perdón, era broma. No, porque es una chica muy abierta. Muy abierta, de carácter. Sí, súper sociable. Yo solo digo que estamos en el horario... Muy abierta, muy sociable. Había...
La concentración de corales. Y nos dijeron, hijos, entrar. Nos dijeron, no, no, no se puede entrar. Y de repente al fondo...
Estaba el amor, sí, por allí. Está por todas partes. Sí. Ahora me ha acordado, me ha hecho gracia. Es muy alegre. Bueno, está en concreto el que éramos este de 31. ¿Me comento, Llobador? Sí, sí, mejor. Salimos, a ver, esta cambia el horario. Como lo sabéis, es un sábado y los sábados salimos a las 8 de la mañana. Sí, un poquito pronto, es invierno, va de frío...
pero los alegramos porque vale la pena. Luego nos alegramos. Salimos a las ocho de la mañana y en esta ocasión, como todos los sábados, salimos del parque de Mañiflaqué, más conocido como el parque donde ponen el mercadillo los martes, que todo el mundo lo conoce, y de ahí salimos. Ahí vamos con los dos coches, ahí arrancamos y vamos en coche hasta Salomó. Ahí a la entrada de Salomó, a mitad, cruzando el pueblo, a mano derecha hay un parking que también es donde solemos dejar los coches,
Y de ahí ya seguimos caminando en dirección a Montferri. Antes de llegar a Montferri la mayor dificultad es la sumida a la Torre de Montferri, que es el punto quizás donde para llegar allí nos va a costar un poquito más.
No recuerdo bien el desnivel, pero que habrá dado 200 metros o algo más quizás. Es bastante seguido. Sí, es un esfuerzo bastante seguido, pero es lo que decimos. También depende del ritmo y como no corremos, vamos tranquilitos y podemos subir cada cual a su paso y llegar arriba. Es el esfuerzo mayor llegar a la Torre de Monferri.
Una vez que llegamos ya es para abajo, cuesta abajo, dirección a la ermita que la vemos a lo lejos, vamos por la carena atravesándola, que es muy bonito el paisaje y la forma de caminar por la carena. Hay muy buenas vistas. Y llegamos hasta la ermita, que es chula, porque si no la habéis visto, bueno, es estilo gaudiniano, es muy curiosa de ver, suele estar cerrada, tiene unos horarios, pero siempre que hemos ido estaba cerrada, ¿no?
Y por allí tomaremos algo, quizás, y, bueno, quizás no, tomaremos algo por la zona. Y volveremos, en vez de volver por la carena por la que hemos ido, posiblemente llegamos por Vila Bella, que son unos caminos muy chulos y ya muy planos. O sea, la dificultad es llegar a la Torre de Monferri. Una vez que llegamos, ya es costa abajo y plano. Después de la ermita de Monferri, son caminos ya también... ¿Cómo es, terraplanistas? Entonces, intensidad moderada. ¿Cuántas horas? ¿Cuántas horas?
No, 4 horas serán. 4 y media, sí. Son también unos 14 kilómetros, serán 14 kilómetros. Depende del ritmo que llevemos. Pero como el ritmo sea de Cuba, a los que vayamos, calcula sobre 4 horas, un poquito más. Muy bien. Pero está también muy chula hacer y muy bonita.
Pues nada, pues la verdad es que, Sari, ¿qué es lo que debemos de llevar para hacer nuestras caminatas? A ver, ¿qué nos recomiendas? Un buen calzado para caminar sobre todo.
Después, beber una botellita de agua, mejor una que ninguna. Después, los palos también son bastante imprescindibles para caminar, para subir, para bajar, ayudan mucho. Y aparte de eso...
Tarjeta de la Seguridad Social. No sé lo que me dius, Joan. Tarjeta de la Seguridad Social. Ah, sí, perdón. Tarjeta de la Seguridad Social y el DNI a lo mejor, no lo sé, pero bueno, esas cosas son imprescindibles, esas cosas que he dicho ahora mismo. Pues nada, pues bueno, muchísimas gracias, como he dicho, por...
por poder estar aquí nuevamente. Estamos en las redes sociales, en el Twitter, no, ahora ya no, pero en el Facebook, Instagram nos podrán encontrar y ahí tendrán toda la información. Y bueno, gracias, como digo, nuevamente por estos momentos. Y feliz año para todo el mundo. Yo encantada de haberos conocido.
Doncs bé, tornem nosaltres damant tota l'actualitat esportiva de casa nostra. Fins aleshores, que vagi molt bé. A reveure. Eixa de carbó a tu corazón...
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el casal municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.
También nos acompaña el coro rociero La Floro de San Pedro San Pablo y también coro rociero de Cuní y coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu. Sintonitzes Ona la Torre.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben vigent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
És la una del migdia.
Més de 40.000 vehicles diferents han transitat per Altafulla durant les festes de Nadal. Les càmeres lectores de matrícula es permetran millorar la vigilància policial i establir estadístiques d'utilitat en hàmbits com ara el turisme. Es reprenen les obres a la xarxa d'aigües de Baixamar i a la plaça dels Vents. Durant les festes s'ha habilitat el pas de vehicles de veïns i s'ha donat continuïtat a l'enllaç dels carrers Llevant i Mestral amb una vorera renovada.
Altafolla inicia l'any del 200 aniversari de Joaquim Gatell i Folk amb una exposició que es podrà veure a partir del 17 de gener. La mostra ofereix una aproximació a la figura del també conegut com a Caït Ismail i es completarà amb un llibre infantil sobre l'aventurer. A tothom d'embarrar la gent que va anar de paradors de Nadal ja té guanyadors. En guany s'han recollit unes 200 botlletes d'infants que han comprat a la ruta.
Finalitza la instal·lació fotovoltaica a l'escola Les Eres de Creixell i la intervenció compta amb una subvenció de 39.200 euros del Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona.
I la pobla de Montornès posa en marxa aquest dijous un nou calendari per recollir els voluminosos dels veïns. Cal sol·licitar servei a l'Ajuntament i depositar les deixades als dies assenyalats. I el nou reparteix part del primer premi del Nen, el 06703. L'administració número 1 de la vila, doña Pilar, s'ubica al carrer cèntric de Barcelona i compta amb una clientela fidel i molts passebolats.
En esports, l'altafeieng Roger Monzó brilla a la primera fase del pre-europeu sub-18 amb la selecció espanyola. El jugador del Sebol Torra d'Embarra ha estat el màxim anotador en la victòria contra Alemanya amb 14 punts. I el rodent Hugo Ramírez representa la selecció catalana en el CESA de la categoria cadet. El jugador del Barça i els seus companys disputen aquest dimecres les semifinals davant de Galícia.
Altafulla Mar Hotel. Esdeveniments familiars, comunions, batejos i casaments i reunions d'empresa. Sales privades amb llum natural, terrassa i accés al jardí, des de 10 fins a 200 assistents. Altafulla Mar Hotel. El teu espai de confiança per a les teves celebracions familiars al barri marítim d'Altafulla. Demana pressupost sense compromís trucant al 977 65 11 55. Altafulla Mar Hotel.
Altafulla Mar Hotel patrocina l'informatiu. Altafulla Ràdio. Notícies.
Les càmeres lectores de matrícules ubicades en diferents accessos d'alta fulla, en els diferents accessos de la vila, han registrat el pas de més de 40.000 vehicles durant les festes de Nadal. Es tracta del total de vehicles únics, és a dir, amb matrícules diferents, tot i que hagin accedit a la vila en ocasions repetides. En aquest cas, els accessos comptabilitzats assoleixen la xifra dels 160.000. Són dades recollides des del nou sistema de gestió que monitoritza la policia local i que ha donat a conèixer
el coalcalde de la vila Jordi Molinera, en aquesta emissora. En aquestes festes d'anar al que ja hem acabat, hem tingut més de 40.000 vehicles que en algun moment han passat per Alcafolla. Vehicles únics, o sigui, matrícules de cotxes. Després hi ha cotxes que han repetit i arribarà a les 160.000 lectures.
del dia 160.000 vegades que s'ha passat per algun d'aquests comptadors. Però són 40.000 vehicles únics. Això, a més a més, a part de per estudiar temes de mobilitat, també ens servirà en un futur per veure quins són els orígens d'aquests vehicles. I això, a partir de la matèria de turisme, pot ser molt interessant perquè ens permetrà saber quina és l'afluència de països que ens visiten més amb els seus vehicles.
Com apunta el coalcalde, aquestes dades poden contribuir a establir estadístiques útils a l'àmbit turístic per valorar l'aforència de visitants segons la temporada o bé per saber-ne fins i tot l'origen. Així, a talla d'anècdotes, s'ha pogut constatar que un 1,5% dels vehicles registrats de les matrícules eren alemanyes i un percentatge similar de matrícules franceses.
Més enllà d'estadístiques, però, les lectores de matrícula es persegueixen l'objectiu de facilitar la tasca policial i detectar possibles vehicles sospitosos o bé que es trobin en recerca. Especialment interessant, per exemple, pel que fa a brises del mar. La qual cosa permet millorar la seguretat al barri, com destaca Molinera.
I ara amb prises del mar ho podem veure en una manera molt més bona quan entren vehicles que no són del barri, diferenciat de quan són vehicles que sí que són del barri. I això, quan en alguna hora que no toca veiem que entra un vehicle que no és del barri, que aquella matrícula no està relacionada amb el barri,
Això a la policia és una informació que li va molt bé per organitzar els patrullatges. Al final, després de tot, és dotar-nos de més eines per tenir més dades, perquè com més dades tens, millor pots prendre decisions. Més enllà de brises del mar, les càmeres lectores de matrícules es troben ubicades en els diferents accessos de la vila, ja siguin els principals, com la rotonda Puntet o l'inici de Marquès de Tamarit, venint de Tarragona, com ara la zona dels Munts.
I aquest dimecres s'han tornat a posar mans a l'obra els tècnics i treballadors de les dues grans intervencions a la via pública que s'estan fent aquests mesos a Altafulla. La renovació de la xarxa d'aigües de Baixamar i la remodelació de la plaça dels Vents, que continua el seu camí després de l'aturada compromesa amb els veïns per poder gaudir de les festes de Nadal amb tranquil·litat i sense les incomoditats d'unes obres d'aquestes magnituds constantment en marxa.
L'empresa constructora que s'encarrega de la remodelació de la plaça dels Vents va enllestir una de les voreres principals de la plaça abans de l'aturada i durant aquest parell de setmanes els vianants l'han pogut trepitjar ja sense impediments. Igualment han pogut passar amb els seus vehicles per la zona. El qual calde d'Altafolla Jordi Molinera destaca que aquesta aturada ha permès començar a veure com quedarà l'espai més còmode pels vianants i la continuïtat que tindrà aquest eix des de Camí del Prat fins a Pont de Mar.
Els veïns vam poder passar ja amb normalitat a peu per la vorera del carrer Llevant al carrer Mestral, travessant tota la plaça per aquesta nova vorera, més ampla, nova, però sobretot més ampla, que ja ens dona idea de com quin és el futur d'aquesta plaça, més amable cap al vianant. I...
I també van permetre l'accés de vehicles, per permetre aquesta continuïtat en aquest nou tram de la plaça dels Vents, que ja està reconectat de camí del Prat a Pont de Mar.
Un altre dels aspectes que també s'ha pogut constatar a aquestes festes és l'eficiència d'algunes de les infraestructures de la xarxa d'aigües ja renovada, en aquest cas pel que fa als pluvials, igualment associats a les obres que es fan a la plaça dels vents. En aquest sentit, Molinera explica que amb les pluges dels últims dies s'ha pogut comprovar el funcionament d'un dels pluvials recentment estrenes de la zona.
Un dia passejant per baix de la platja, una veïna ens ho deia. Amb totes aquestes pluges jo patia i els col·lectors
Una branca dels col·lectors ja està funcionant, ja ha funcionat. El nou col·lector que hi ha a un dels laterals de plaça dels Dents ja ha funcionat. I una veïna ens ho deia, no? Perquè amb les pluges que vam tenir a finals de desembre patia perquè sempre li entrava aigua a dins de casa. I ens ha dit, us he de felicitar perquè és la primera vegada en no sé quant de temps que no entra aigua a dins de casa. Una de les cases que són els baixos a la mateixa plaça dels Dents.
Al qual caldà ha insistit la necessitat de les intervencions que s'estan fent a Baixamar, tant per estètica com per funcionalitat i seguretat, ha dit. La renovació de la xarxa d'aigua portable és clau per oferir un servei de qualitat als veïns i evitar reparacions costoses i molestes, ha firmat, mentre que la nova plaça dels vents oferirà una major comoditat i seguretat pels vianants que tindran preferència frontal vehicle.
Joaquim Gatell i Folc, altrament conegut com a Caït Ismail, centrarà part de l'activitat cultural de la vila en els primers mesos de l'any. Serà així, principalment a través de l'exposició sobre la seva figura, que romandrà al vestíbul de l'Ajuntament des del pròxim 17 de gener i fins al 7 d'abril. Es comemoren els 200 anys del naixement d'aquest aventurer, explorador i arabista, concretament nascut el 3 de gener de 1826.
Des del Centre d'Estudis d'Altafolla s'ha volgut reivindicar aquest personatge singular de la història local amb una trajectòria vital tan extraordinària que, segons s'afirma en el text de presentació de l'exposició, signat pel Josep Magrinyà,
El president de l'entitat diu que si Jules Verner, de qui era coetani, l'hagués conegut, hauria escrit una novel·la de la seva vida. Tal com explica el Centre d'Estudis, la iniciativa té un doble objectiu. D'una banda, donar a conèixer el Joaquim Gatell en aquelles persones que no n'han sentit mai a parlar. I de l'altra, aprofundir en el coneixement de la seva vida, els seus actes i el context històric que el va envoltar.
Per fer-ho possible, s'ha dut a terme una tasca de recerca llarga i exhaustiva que ha permès reunir una important documentació sobre el personatge i la seva època. Una de les persones que l'ha dut a terme és un membre del centre d'estudis, com és en Juanjo Baibé, qui en una entrevista a l'espai al centre d'antena d'Altafolla Ràdio...
explicava que la mostra ofereix un ampli recull d'objectes relacionats amb gatell i el seu temps, documents i dibuixos de la seva autoria i una selecció d'obres i textos que tracten sobre la seva figura i les seves activitats, molts d'ells provenients tant de la Biblioteca Nacional de França, ubicada a París, com també de societats geogràfiques d'arrere del món.
Aquí hem fet un treball molt important. Hem anat a buscar documents al CSIC, el Centre Superior d'Investigacions Científiques. Jo personalment vaig fer un viatge a París per la Biblioteca Nacional de França, que és la depositària dels documents de la Societat de Geografia de París, i allà s'han trobat documents molt interessants, alguns de puny i lletra d'ell.
I la tercera part, que és la més excensa, hi ha al voltant de 300 documents de les societats geogràfiques de Madrid, de París, de Roma, documents alemanys, documents belgues, documents marroquins, documents algerians...
Per altra banda, enguany també és previst que surti a la llum un llibre que permeti aproximar la figura de l'il·lustre altofeient que els més joves s'editarà. Ha estat escrit pel mateix Baivé, descendent de Gatell, per cert, i que compta amb dibuixos de la il·lustradora i també actriu Mercè Arànega. Baivé explica que les converses en aquesta emissora en el marc d'espai radiofònic del Centre d'Estudis són el punt de partida d'aquest llibre.
una petita obra infantil, que es pogués veure una mica el que serien les seves aventures, perquè en el fons era un aventurer, era un ànima lliure, i per això va tenir uns certs problemes amb el cònsul d'Atanger, espanyol Atanger, que el volia fer passar pel tub, i ell deia, escolta'm, jo vull anar per lliure, i a partir d'aquí va haver-hi un cert desencontre.
Dit això, agafant el resum dels programes que vam fer l'any 2023, vaig començar a redactar una cosa que podria ser més intel·ligible per la canalla.
Més enllà del llibre, un cop finalitzada l'exposició, tota la documentació recollida s'incorporarà als arxius del Centre d'Estudis d'Altafuy, on quedarà a disposició d'investigadors i persones interessades en aprofundir sobre Gatell. Un nom, per cert, que va usar l'Altafuyenc de manera majoritària en els seus viatges i aventures, ja que el nom de Caït d'Ismaïl, com recordava i bé, només va usar-lo un parell d'anys, mentre es trobava en aquells moments a les ordres del sultà del Marroc.
Aclarir de totes maneres, ja que ho has mencionat, que la gent el coneix molt per Caït Ismail, però tinguem en compte que Joaquim Gatell i Folk va ser Caït Ismail durant un parell d'anys només, en el moment en què estava a les ordres del soldat del Marroc, i que la resta de la seva vida era Joaquim Gatell.
L'exposició sobre Joaquim Gatell i Folch s'inaugurarà el pròxim 17 de gener amb la presència de membres de la família de l'explorador que han contribuït notablement a la realització de la mostra.
El que sé fins ara no està tancat, així que si funciona estaria content. Crec que tindríem una opció més en atac. Per a nosaltres vam parlar també de portar un central, però crec que té més sentit. Són sis mesos fins al final de temporada i crec que és una bona opció, és un jugador de gran qualitat.
I sobre si el seu equip, el Barça, vigent canviar d'aquesta Supercopa, ara fa un any, recordem-hi, líder actual a la Lliga, és el principal favorit per guanyar-la, aquest any, de nou, Flick em va dir això.
Sempre és així. Crec que també per part del Real Madrid o de l'Atlético ells també pensen que poden guanyar aquest títol. També l'Atlètic de Bilbao, per tant, ja ho sabeu, per guanyar aquest títol només has de guanyar dos partits. És la via més ràpida per guanyar un títol. La temporada passada ho vam fer i tant de bo puguem fer també aquesta temporada. És el que volem, és el nostre objectiu, però sé que no serà fàcil contra un molt bon equip.
Flick a banda de Ter Stegen, també té les baixes de Gabi i d'Andreas Christensen. Ha viatjat amb l'equip Ronald Araujo, ara ho sentíem, que en principi tampoc no està per jugar, va confirmar Flick, tot i que encara havia de parlar amb ell. Veurem per què fa des de finals de novembre que no juga amb aquella expulsió al camp del Chelsea. Avui a les 8 del vespre, hora catalana, en aquest cas aquest Barça-Aleti Club de la Biblia, el primer semifinal de la Supercopa d'Espanya, que juga a Gida, l'Aràbia Saudita.
Demà es disputarà la segona semifinal, amb el dèrima d'any entre el Real Madrid i l'Atletic de Madrid. Els dos guanyadors jugaran aquest primer títol a la final de diumenge, en el mateix escenari.
Més futbol, com dèiem al principi, pendents del sorteig d'aquests vuitens a final de la Copa del Rei, i en aquest cas ja t'arribarà l'Atletic de Madrid, que s'enfrontarà al Deportivo de la Coruña, un clàssic dels últims anys. El Deport, que ara està a la part alta de la segona divisió, s'enfrontarà a l'Atletic de Madrid, que, com dèiem, demà...
jugar a la semifinal de la Supercopa contra el Real Madrid. El Barça, que és l'únic representant català, encara espera rival. N'estem pendents d'aquest sortets que ha començat a la una, acaba de sortir el primer emparellament d'aquests vuitens de final. I avui també es recuperen un parell de partits del grup 3, pendents de la segona federació masculina. El Barça-Lètic rep aquesta tarda el València. Més tall, equip de la part baixa, en un partit pendent de la quinzena jornada, sospès en el seu dia...
per a l'eleta meteorològica al País Valencià. El Filial Boronaca, que és actual quart classificat, afronta el duel amb un objectiu de tornar a guanyar per no desenganxar-se de la part alta de la classificació. Escoltem l'entrenador del Barça, Juliano Belletti, content amb el moment del seu equip després de les vacances i tenint en compte també del 4-0 del cap de setmana passat contra l'Eivissa.
Tenim que subir el nivel competitivo, que siempre lo tenemos muy bien, pero también pensando un poco en la tabla de clasificación. Juntando todo esto, me quedo con la mentalidad competitiva del equipo, que es una cosa que tienen muy bien, trabajamos bien y siguen la regularidad en ese sentido. Para un entrenador es una de las cosas más difíciles de mantener. Y este grupo, esta plantilla, estos jugadores tienen esto. Siempre quieren mejorar, siempre quieren buscar su mejor versión individualmente y como equipo.
Avui a les 6 de la tarda, el Johan Cruyff, aquest Barça-Atlètic-València-Mestalla, duel de filials, pendent de la quinzena jornada. El Barça-Atlètic es troba, com dèiem, en zona de descens. El Barça-Atlètic, el València-Mestalla, volíem dir, el Barça-Atlètic és en zona de play-off, és quart i podria ser segon. En cas de victòria, el Filabrona es situarà segon en un punt més que el Reus Redis, que és l'equip que ocupa ara mateix aquesta segona plaça, i també pendent dels que faci avui el líder, el Poblense, en aquest cas, que a vist del camp del Cuel tornant a un altre partit de jornada, que està
quinzena jornada del grup 3 de la segona federació masculina. Ja té rival el Futbol Club Barcelona. El primer equip, en aquest cas, als quarts, als vuitens de final de la Copa del Rei, serà el Racing de Santander. En aquest cas, el líder actual de la segona divisió, el conjunt Càntabra, que, com dèiem, rebrà el Barça
La setmana que ve, en aquesta eliminatòria de vuitens de final de Copa del Rei, ha partit únic el Barça, que avui juga, en aquest cas, partit de Supercopa d'Espanya, la semifinal. Si guanya avui, jugarà diumenge, en aquest cas, la final d'aquesta Supercopa. I, com deia, una setmana vinent, entre el 13 i el 15 de gener, aquests vuitens de final, el camp del Racing de Santander.
I en bàsquet, bona victòria del Barça i a l'Euroliga masculina, la primera victòria europea de l'any en un partit diferent, en un palau l'orana sense públic, a porta tancada contra el Maccabi de Tel Aviv, a porta tancada, com dient, com sol passar amb els partits contra equips israelians aquest any, i continuen jugant, competició europea, tot i el conflicte que s'està vivint a l'any.
A la part esportiva, l'equip de Xavi Pasqual va sortir molt fort, semblava que podia trencar el duel a la primera meitat, aconseguir una renda de 24 punts, abans del descans per al Macavi es va reenganxar el marcador i va obligar el conjunt l'orana a apretar les dents per assegurar la tretzena victòria a l'Eurolliga, 93 a 83. Escoltem Xavi Pasqual sobre aquest bon inici de l'equip.
Hem començat molt bé, la nostra mentalitat, la nostra preparació mental. N'hem parlat molt, ens hem assentat, ens hem preparat per començar bé aquest partit, que era difícil a nivell mental, i crec que així ho hem fet. Hem arrencat jugant molt, molt bé, defensiu i ofensiu. Crec que els primers 12-13 minuts hem jugat brillant amb tot. Després, a partir del temps mort aquest, que en Blat fa 3 punts en un pic en rola dreta, ha canviat una miqueta el partit, ell ha començat a sentir el partit, ha fet 3 triples consecutius, el Lambert ha entrat una miqueta...
El Barça trenca amb una ratxa de dues derrotes a l'eurocompetició europea, a l'Eurolliga, i es manté al grup que davant té, en aquesta Eurolliga, amb 13 triomfs en 20 jornades. El d'ahir va ser el primer dels tres partits que té el Barça aquesta setmana, que divendres torna a tenir compromís europeu. De nou al Palau Conte, el partizan de l'exborona Joan Peña Roia, actual coer de la competició, que encadena cinc derrotes consecutives a la màxima competició continental. Diumenge els borones rebran el Granada. Coer destacat també de l'ACB, en aquest cas, que estrenarà entrenador.
També ahir per cert va jugar i va guanyar el seu compromís europeu el màxim Manresa que va superar per un clar 113 a 99 a l'àris grec en la tretzena jornada d'Eurocup masculina. Els del Baix es mantenen en aquesta victòria en places de playoff amb 7 triomfs, un més que el conjunt grec que ja es quedaria fora de les eliminatòries. El Manresa tornarà a jugar dissabte.
La prèvia des de Girona FM, Pau Villafanyer.
Després de l'espectacular victòria en el Clàssic contra el Perfumeries Avenida, les gironines no descansen i disputaran avui la quinzena jornada de Lliga contra un Guernica que busca apropar-se a les posicions de Copa de la Reina. Roberto Íñiguez, que no tindrà baixes pel partit, va explicar la prèvia que veu bé a les seves jugadores.
Con un puntito de fatiga, por todo lo que vas acumulando, pero todavía veo a la gente bien. Y sabiendo que podemos mejorar las cosas, que aún tenemos mucho margen de mejora, con lo que nos hace estar positivos de que tenemos que seguir trabajando y mejorando.
Iñiguez també va voler tancar la polèmica arbitral fent autocrítica després de la seva expulsió al Clàssic contra l'Avenida. El partit avui a Guernica a partir de les 8 del vespre.
Gràcies, Pau, i també avui tenim duel català en aquesta lliga femenina. S'enfronten a l'Olímpic de Badalona, el Joventut, que encadena 4 derrotes consecutives i ja sap que no jugarà a la Copa de la Reina, i el Cadillaceu, que ja ha sumat les mateixes victòries, 5, que el conjunt verd i negre i s'allunya una mica de la zona perillosa. A la preve des de UAU Llega Ràdio, Sergi Guiu.
Després de la darrera victòria, important, a casa i contra l'Estepona, el Cadí i la Seu respira una mica més tranquil, deixant les posicions de descens a una victòria de marge. Les altres llenques formen part del grup de cinc equips, amb cinc victòries al seu compte particular i nou derrotes acumulades al llarg de les 14 jornades ja disputades. Juntament amb el Cadí, l'Araski, el Guernica, el Movistar Estudiantes i el rival d'aquest dimecres, el Joventut de Badalona,
Es troben amb aquest balanç citat anteriorment. És per això que el partit que els ha distat avui és important per diverses qüestions. Guanyar Badalona permetria al cadira seu enllaçar dues victòries seguides, poder agafar més marge amb el descens i separar-se d'aquest grup que comentàvem amb cinc victòries per sumar la sisena. Un partit contra un joventut de Badalona en dinàmica negativa. Les badalonines enllacen quatre derrotes seguides. El partit al Palau Municipal d'Esports de Badalona avui a les vuit del vespre.
I ara parlarem d'abans d'acabar la futbol sala, però és que ja estem pendents, com dèiem a aquesta hora, dels emparellaments dels vuitens de final de la Copa del Rei de Futbol. El Barça ja té rival, ho explicàvem abans, serà el Racing de Santander. La resta d'equips jugant a la Supercopa aquesta setmana també tenen rival. L'Etic de Madrid s'enfrontarà al Deportivo de la Coruña, l'Etic Club de Bilbao a la Cultural Leonesa.
i el Real Madrid a l'Albacete. Aquests vuit anys de final es jugaran la setmana vinent. També tindrem un Burgos-València i ja emparellaments de primera divisió. En aquest cas el Betis-Elx i la Real Societat-Ossassuna. Encara falta un emparellament per definir-se. Com dèiem, només hi ha un representant català, que és el Barça, que jugarà, recordem, contra el Racing de Santander.
I en futbol sala, com dèiem abans d'acaba, avui es completa la setgena jornada de Lliga, la primera masculina, amb quatre partits, entre els quals el del Barça, que rep el Palau Blaurana a Movistar Inter, que és el cinquè classificat, amb l'objectiu de tornar a guanyar per apropar-se de nou al líder, el Pozo de Murcia, que ahir va superar l'altre català de la categoria, la Indústria Santa Coloma. Ara en parlarem, com dèiem, avui el conjunt Blaurana rep l'Inter, amb la intenció de començar de la millor manera el 2026. En parlava l'entrador del Barça, Javi Rodríguez.
La verdad que bien, han venido bien, se han cuidado bien los jugadores, con ganas, con alegría, con ilusión, sobre todo de saber que tenemos retos importantes ahora en este 2026, que tenemos tres títulos muy importantes y que queremos ir a por ellos. El objetivo ahora mismo es pensar en Inter, hacer bien las cosas y tener buenas sensaciones, seguir con las mismas sensaciones que teníamos en la primera vuelta, creo que hemos hecho una primera vuelta buena, luego pensar en Jaén y que son dos partidos que van a ser muy muy duros, pero dos partidos que son de los que te gusta jugar.
Avui a les 6 de la tarda aquest Barça-Inter, els moments que són segons, amb 6 punts de marge sobre el Jaén, que és el proper rival del Barça, i 6 del Poza de Múrcia, que com dèiem va guanyar ahir 3-1 contra l'altre català de la categoria, l'Indússia Sant de Coloma, que ara mateix marca el descens, marca la permanència, volíem dir, encara amb 6 punts de marge sobre el descens. Divendres els colomencs reben a la propera jornada el Pagallonou al Valdepeñas.
La primera femenina, per cert, avui també es tanca la jornada, crec que és la tretzena, i ho fa amb el duel català entre el Penyes Plugues i el Mamut Les Corts, en un duel de la part baixa, amb dos d'aquests dos equips. De fet, les del baix jugador, el Penyes Plugues, marquen el descens amb 9 punts. A dos de la salvació, les Barcelonaies han sumat 6 punts més i buscaran una victòria que les allunyi de la zona perillosa.
I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català, la xarxa de comunicació local amb un servidor, Martí González, l'Aiman Triqui, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat, fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
la xarxa de comunicació local.
Fins demà!
I amb reserva a la banqueta, un parell de melodrames, fan anar l'esquerra i la dreta, són els típics trencacames. I de quatre que això feixa, un accent a Gironat, donaran joc les ve baixes, que m'esforço a remarcar. Deixant-se caure a l'esquerra, pivot recuperador.
I tota l'artilleria la concentraré al davant. A l'esquerra, blanc de l'ella, provant d'habitar l'orsat.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local.
Bon dia i bon dimecres, 7 de gener del 2026, això és l'En Joc. En Joc. En Martí González.
Dimecres 7 de gener, avui amb la prèvia del Barça, l'Etic Club de Bilbao, que juga a Gida a l'Àrabia Saudita, primera semifinal de la Supercopa d'Espanya, avui a les 8 del vespre, el primer títol de la temporada per al conjunt de Hansi Flick, que és el vigent campió, recordem, de la competició. Un Barça que ja coneix el seu rival per als vuitens de final de la Copa del Rei, amb el sorteig que he fet aquest mateix migdia fa una estona,
El Barça, que la setmana vinent, en aquests vuitens de final, a partit únic, jugarà al camp del Racing de Santander, l'actual líder de la segona divisió. En aquest cas, un Racing de Santander, un dels equips de segona, dels cinc equips de segona, que jugaran aquests vuitens de final. D'altra banda, per exemple, el rival d'avui, l'Atlètic Cololò, jugarà contra la Cultura Leonesa, i els altres rivals d'aquesta Supercopa, l'Atlètic de Madrid, jugarà contra el Deportiu de la Coruña,
I el rei amerita el camp de l'Albacete. Això pel que fa al sorteig d'aquesta Copa del Rei que s'ha jugat avui. També avui en futbol també tindrem i farem la prèvia avui l'enjoc del Barça. L'ètic contra el València Mestalla, partit pendent de la segona federació masculina. També parlem de bàsquet, de futbol sala i motor amb el Dakar. Tot això i més avui a l'enjoc. Mitja hora de l'esport català a la xarxa.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García i Joan, bon dia. Bon dia, Martí. En futbol, avui es comença a decidir el primer títol de la temporada en categoria masculina, que és la Supercopa d'Espanya. Doncs així és, el Barça s'enfronta a aquest vespre l'Ectic Club de Bilbao d'Ernesto Valverde, la primera semifinal d'una competició que, com en els últims anys, es disputarà a l'Aràbia Saudita. Els olaborants tenen la baixa d'última hora de Ter Stegen, que ha tornat a Barcelona per lesió, a més de les ja conegudes de Gabi i Christensen, i el dubte de la Minyamal, que ahir es va exercitar en solitari per precaució. El partit, avui, a les 8 del vespre,
Hora catalana, recordem-ho, Martí. Demà, a la mateixa hora, jugarà l'altra semifinal, amb el derbi madrileny entre el Real Madrid i l'Àtic de Madrid, i diumenge, la final, també a les 8, a l'Àrbia Saudita. El Barça, que espera tancar les properes hores el retorn de Joao Cancelo. Tot i que encara no és oficial, ahir Hansi Flick va confirmar l'interès del club en el retorn del lateral portuguès, que arribaria després de dues temporades de marxada al Barça i ho faria com a cedit de l'alt i l'alt de l'Àrbia Saudita. Cancelo signarà fins a final de temporada, aprofitant part de la fitxa del lesionat de llarga durada.
El damès, Andreas Christensen. I encara en clau blaurana estem pendents d'aquesta hora del sorteig de vuit anys de final de la Copa del Rei. De fet, acaba d'acabar amb un únic representant català, que és el Barça, que ja té rival, el Racing de Santander. Pel que fa al rival d'avui del Barça, l'Atlètic de Guilbau, es veurà les cares amb la cultura leonesa. L'Atlètic de Madrid viscerà Riazor per enfrontar-se al Deportiu de la Corunya.
i el Real Madrid jugarà al camp de l'Albacete. L'altre equip de segona, el Burgos, rebrà el València i tindrem tres duels de primera divisió, el Betis Elge, el Real Societat Osasuna i l'Alaves Rayo Vallecano. I a més, deixa'm dir-te, Martí, que el Racing del Santander és l'actual líder d'aquesta segona divisió. Una competició, aquests vuitens, que es disputaran entre el 13 i el 15 de gener, per tant, el Barça que jugarà als camp d'esports del Sardinero.
La setmana vinent, de fet, veurem si juga el Barça la final d'aquesta Supercopa diumenge per disputar, com dèiem, la setmana vinent, aquests vuitens de final de la Copa del Rei. I aquesta tarda tindrem sorteig de la Copa de la Reina, en aquest cas dels quarts de final. El Barça, que també és vigent campió de la competició en categoria femenina, i el Badalona Woman...
Són els dos representants catalans. També buscaran el seu lloc a semis, l'ètic club de Bilbao, el Tenerife, el Real Madrid, el Madrid Club de Futbol Femení, la Real Societat i l'ètic de Madrid. Quarts de final d'aquesta Copa de la Reina que jugaran entre el 3 i el 5 de febrer. El sorteig avui a dos quarts de 5 de la tarda i també avui es posa al dia el grup 3 de la segona federació masculina de futbol.
El Barça Atlètic rep la visita aquesta tarda del València Mestà i equip de la part baixa en un partit pendent de la quinzena jornada sospesa en el seu dia per l'aleta meteorològica al País Valencià. El filial blaurana, actual quart classificat, afronta el duel amb l'objectiu de tornar a guanyar per no desenganxar-se de la part alta de la classificació i situar-se segon, pendent també del que faci avui el líder, el Poblenso Balear, que visita el Camp del Cuer, el Torrent Valencià.
En un altre partit pendent d'aquesta quinzena jornada, amb bàsquet, victòria ahir del Barça en un partit sense públic, el Palau Blaurana contra el Maccabi de Televip israelià. Els Blauranes van dominar el duell des de l'inici, tot i que no van acabar de trencar el maig en cap moment i va acabar guanyant de 10. 93 a 83, l'equip de Xavi Pasqual trenca amb una ratxa de dues derrotes consecutives en competició europea i es manté en el grup capdavanter en aquesta eurolliga masculina, amb 13 victòries en 20 jornades. També ahir va jugar i va guanyar el seu compromís europeu al màxim en resa.
Els manresans van superar per un clar 113-99 a l'Aris Grec en la tercera jornada d'Eurocup masculina. Els del Bages es mantenen aquesta victòria en places de playoff, amb 7 triomfs, un més que el conjunt grec, i ja es queda fora de les eliminatòries. Més bàsquet. El bàsquet Girona anuncia l'ampliació del contracte de Sander Landers.
El club ha arribat a un acord amb el neerlandès per allargar el vincle amb el primer equip. D'altra banda, l'argentí Maxi Gellerap afronta la recta final del seu procés de recuperació i hauria d'estar disponible per a Moncho Fernández els propers dies. I en categoria femenina, avui també, avui mateix es disputa la quinzena jornada de Lliga.
Des per Girona, que continua col·líder amb 13 victòries i una única derrota, el mateix balanç que el Saragossa juga avui a la pista de la Guernica d'Utge classificat. Les gironines encadenen 9 victòries consecutives entre Lliga i Eurolliga i volen continuar ampliant la ratxa per seguir el capdavant de la classificació amb un ritme frenètic.
Avui a les 8 del vespre a jugar a l'Espera Girona, també jugar avui el duel català en aquesta lliga femenina. S'enfronten a l'Olímpic de Badalona el Joventut, que encadena 4 derrotes consecutives i el Cadí la Seu, que ja sumant les mateixes victòries, 5 que el conjunt vert i negre. El partit com arresa la jornada arrenca a les 8 del vespre.
En futbol, Sala avui es completa la setzena jornada de Lliga a la primera masculina, amb quatre partits, entre els quals hi ha el del Barça. Es pleuran a rebre en el Palau a Movistar Inter, 5 clasificat amb l'objectiu de tornar a guanyar per apropar-se de nou al líder, un pozo de Murcia que ahir va superar l'altre català de categoria, l'Indústria Santa Coloma. L'equip de Javi Rodríguez és segon en sis punts de marxa sobre el Jaén, que és el proper rival del Barça aquest cap de setmana. El partit a les 6 de la tarda.
I com dèiem ahir, en aquesta setzena jornada, ja ho direm, l'Indústria Santa Coloma va caure 3 a 1 a la pista del líder. Partit complicat del conjunt colomen que va estar més desencertat que l'equip Murcia a les àrees i no va poder sumar cap punt. Indústries continua marcant la permanència, això sí, Martí encara amb 6 punts de marge sobre el descens. I divendres és un partit clau de l'Indústria, en aquest cas contra el Val de Penyes. I a la primera femenina de futbol sala, avui també es tanca la jornada a la tretzena i ho fa amb el duel català.
El Penyes Plugas i el Mamul Escort s'enfronten avui a les 9 del vespre. Les del Baix Llobregat són l'equip que marca el descens amb 9 punts a 2 de la salvació. Mentre que les barcelonines sumen 6 punts més i buscaran una victòria que les allunyi, que els hi apropi tranquil·litat encara més lluny d'aquesta zona perillosa.
I un dia a punt en motor, ja tenim en marxa la quarta etapa del ral·li de car amb l'etapa marató, amb l'ilici final a la ciutat d'Al-Ulà. En motos, el valencià Toxa-Xareïna ha aconseguit la segona victòria en dos dies i el pilot de la Garriga Edgar Canet ha finalitzat en vuitena plaça a l'inici de l'etapa marató de 417 quilòmetres per mantenir la quarta plaça a la General. En cotxes, l'Aia Sant ha fet una bona etapa, ha estat en la lluita per acabar en el top 10.
i al final ha acabat catorzena. No els hi han anat tan bé les coses als catalans de fort. Nani Roma ha acabat a la setzena plaça i han cedit gairebé mitja hora, mentre que el copilot de Ripollet, Lucas Cruz, i el madriany Carlos Saenz, han estat tretgens. El copilot igualadí Armand Montleón, amb el pilot australià Toby Price, ha sigut el millor català en setena plaça. Ladies and gentlemen...
Dimecres 7 de gener, 9 minuts pas enllà de dos quarts de dues, comencem parlant de futbol. Ara parlem de la Supercopa d'Espanya, perquè avui es comença a disputar el primer títol de la temporada en la categoria masculina, però és que fa una estona, aquest mateix miggi, ha començat el sorteig dels vuitens de final de la Copa del Rei de Futbol, amb un únic representant català, que també recordem, és el Barça, que ja sap que s'enfrontarà al Racing de Santander. Serà la setmana vinent, entre el 13 i el 15 de gener. Veurem si el Barça arriba a la final de la Supercopa, que la jugaria...
Fins demà!
El Barça continua contra el Racing de Santander, l'actual líder de segona divisió. L'Atletico de Bilbao, rival avui del Barça contra la cultural leonesa i el regal marit contra l'Albacete. Pel que fa a la resta d'equips que no juguen a la Supercopa, el València jugarà contra l'altre equip de segona, el Burgos, i hi haurà tres emparellaments de primera. El Betis Elge, el regal de la Sociedat Osasuna i l'Alaves Elge.
Rayo Vallecano. Com dèiem, avui el Barça juga la semifinal, la primera semifinal de la Supercopa d'Espanya, com dèiem, com en els últims anys juga Agera, l'Àrabia Suadita, i ho fa amb una baixa d'última hora, el porter Marc-Andeter Stegen, que va donar la concentració en problemes físics, en el seu lloc ha entrat a la llista el porter del filial Diego Cochen. Això sí, Hans Fick ja va assegurar ahir a la prèvia que qui defensaria la porteria de Blorona seria Joan García, el porter de Sallent, gran protagonista del derbi de la dissabte passata en l'actuació brillant
en el seu retorn a la CD Stadium, ara amb la samarreta del latent rival, va compareixer en la roda de premsa previa i es va mostrar molt il·lusionat i motivat d'ajutar pel seu primer títol amb el Barça.
Es mi primera vez aquí, creo que el recibimiento ha sido muy bueno, se nota que hay muchas ganas de que juguemos aquí, personalmente pues yo también estoy con muchas ganas, ya no solo por ser aquí, sino que es mi primer título, bueno, la primera oportunidad de conseguir un título con el Barça, así que muy contento del recibimiento y ojalá podamos seguir con el título. A todo jugador le gusta pues ver las ganas llenas, ver a los aficionados
Un Joan García que explicava això també sobre aquell llerbi de dissabte contra l'espanyol de dissabte passat, com dèiem, i la seva gran actuació.
Bé, al final vaig treballar com una setmana qualsevol, evidentment sabent que l'ambient, ja no només per ser un derbi, sinó també una mica pel meu passat, seria un ambient especial, però sobretot conscienciant-me del que hi hauria, visualitzant una mica com aniria al partit, i crec que vaig aconseguir centrar-me en el partit, que al final és el més important, i ara bé, ara ja pensant en la Supercopa, amb moltes ganes d'aconseguir aquest títol.
I últim document del porter català del Barça, en aquest cas sobre el moment de confiança de l'equip. Joan García va reconèixer que això sí que cal millorar.
Crec que estem en un molt bon punt en el sentit de la confiança. Sí que és veritat que crec que encara tenim algunes coses a millorar, que s'estan repetint en aquests últims partits. Evidentment estem treballant amb això, però amb la confiança també que estem traient els partits endavant, que estem aconseguint la porteria zero, que ja portem algunes consecutives. Llavors, amb molta confiança, amb moltes ganes de...
de començar ja la Supercopa, però sabem que hem de millorar algunes cosetes encara. Sobre la possibilitat d'anar convocat amb la selecció espanyola, tenint en compte el seu moment de forma i que aquest estiu ja mundial, Joan Garcia va assegurar estar tranquil i que el seu objectiu és seguir millorant a poc a poc. Recorrem que el primer porter de la selecció de Luis de la Fuente en els últims anys és l'Atleti Clodoilbao, el rival d'avui del Barça, Unai Simón. També en la prèvia d'aquest partit d'avui va compareixer, evidentment ahir a la prèvia, l'entreador del Barça, Hansi Flick, que valorava la possibilitat d'aconseguir un nou títol amb només dos partits.
Són dos partits per guanyar el títol, és la via més ràpida per fer-ho i aquesta és motivació suficient. Com a club, com a Barcelona, volem guanyar títols. Això és el que volem veure els aficionats, el que vol veure el club i per descomptar també els jugadors. Som aquí per donar el millor, per aconseguir tenir èxit, això és el que volem.
En aquest cas, el tècnic alemany també va dir la seva sobre el retorn, encara no oficial, però pràcticament fet, del portuguès Joao Cancelo al Barça, que reforçarà l'equip en aquest mercat d'hivern, cedit fins a final de temporada de l'Al-Hilal Saudita. Flick donava el vistiplau a la seva incorporació.
Hem de ser intel·ligents amb els jugadors que venen i amb la situació que tenim. No és com altres clubs que poden pagar centenes de milions per nous jugadors, però això és bo. Podeu veure com els jugadors estan millorant, i això per mi és el millor. Crec que per al club és bo, per als jugadors joves és bo, que poden desenvolupar-se, poden millorar, i creiem en ells, i ara tenim l'opció potser d'incorporar un jugador experimentat al més alt nivell en atac.
i coneixem les seves fortaleses, però també les seves debilitats, i quan vingui llavors hem de treballar-hi, però apreciar-hi el 100% que vingui. Veurem si acaba arribant Cancelo, com dèiem, com sentíem. Un flick que reconeixia també que cal millorar coses, tot i la bona ratxa de resultats del seu equip en els últims partits.
Jugarem ara contra els millors equips d'Espanya. Així, doncs, l'Atlètic de Bilbao, un atac, té moltes opcions. Tenen grans jugadors, molt bons. Per tant, no serà un partit fàcil i, sobretot, si cometem els mateixos errors que dissabte, no serà gens fàcil. Hem de treballar en tots aquests aspectes. Hem de jugar molt millor en defensa. Hem de jugar connectats com un sol equip. I això és el que vaig trobar a faltar en alguna ocasió aquest dissabte. I, per tant, hem de fer que les coses millorin.
Fliq a banda de Ter Stegen també tindrà les baixes per avui de Gabi i de Christensen. Ha viatjat amb l'equip Ronald Araujo, que en principi tampoc no està per jugar, no ho fa des de finals de novembre amb aquella expulsió al camp del Chelsea. Avui a les 8 del vespre a Catalunya, aquest Barça-Atlètic-Llodó Bilbao, primera semifinal de la Supercopa d'Espanya que juga a Gida l'Aràbia Saudita. Demà es disputarà a la segona semifinal, també a les 8 amb el derbi madrileny entre el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid. Els dos guanyadors jugaran aquest primer títol en la final de diumenge en el mateix escenari.
Més futbol. Avui també recuperen un parell de partits del grup 3 de la segona federació masculina. El Barça Atlètic rep aquesta tarda el València-Mestalla. Duel de filials d'equips de la part baixa, en aquest cas el València-Mestalla, en un partit pendent de la quinzena jornada, suspès en el seu dia per l'alerta meteorològica al país valencià.
el filial Blauranac, que és actual quart classificat, afronta el duel amb l'objectiu de tornar a guanyar per no desenganxar-se de la part alta de la classificació. Escoltem l'entrenor del Barça, l'ètic, Juliano Belletti, content amb el moment del seu equip després de les vacances de Naralencas i tenint en compte també el 4-0 del cap de setmana passat contra l'Ebissa.
Más allá del resultado es jugar bien, tener la posesión, intentar dominar y controlar el partido, generar las ocasiones de gol. Y el equipo, aparte de los resultados que hemos tenido, siempre ha jugado de esta manera. Hay partidos que empatamos o ganamos que hemos generado muchísimas ocasiones, hemos tenido mucha posesión. Entonces, claro, cuando se hace eso y se gana, vende la confianza. Y hay que trabajar bien la confianza. Entonces, ellos ya lo saben. Saben que esta regularidad competitiva en el máximo nivel hay que mantenerla porque no es fácil...
Avui a les 6 de la tarda, a l'estadi Johan Cruyff, aquest Barça-Atlètic-València-Mestalla, pendent de la quinzena jornada de la segona federació masculina, el grup 3. En cas de victòria, el filial blaurà necessitoria segon, amb un punt més que el Reus Redis, i pendent també del que faci avui el líder, el Poblense, que també té un partit pendent al camp del CUE, el Torrent, en un altre partit de jornada, en aquella quinzena jornada.
Amb bàsquet, bona victòria al Barça i a l'Eurolliga masculina, la primera victòria europea de l'any en un partit diferent, en un Palau Laurana sense públic, contra el Maccabi de Tel Aviv, a porta tancada, com sol passar amb els partits contra equips israelians, aquest any amb els equips de casa nostra, que continuen jugant competició europea.
en la part esportiva. L'equip de Xavi i Pasqual va sortir molt fort, semblava que podia trencar el duel a la primera meitat, aconseguir una renda de fins a 24 punts. Abans del descans, però el Macavi es va reenganxar el marcador i va obligar el conjunt Blaurana a apretar les dents per assegurar la tretzena victòria a l'Eurolliga 93 a 83. Escolten Xavi i Pasqual, Blaurana, aquesta victòria.
A la segona part jo penso que el tercer quart és molt remarcable per la nostra part. Era un tercer quart perillós i difícil de jugar i hem estat prou bé. Hem guanyat el quart i ens ha permès entrar a l'últim avantatge. L'últim quart ells han tirat de talent, nosaltres hem fallat dos o tres tirs completament sols i s'han posat, si no m'equivoco, set punts. Però a partir d'aquí hem trobat l'Antoco, ens ha donat calma, ens ha donat dues situacions bones i ens ha posat un altre cop.
a dalt del marcador i tota la resta de l'equip que ha defensat molt bé fins al tram final. I donem molt, molt per bo a aquest partit i repetim que hem trobat molta falta a la nostra afició. El Barça trenca amb una ratxa de dues derrotes consecutives en competició europea i es manté en el grup que davant en aquesta Eurolliga masculina amb 13 victòries en 20 jornades. El d'ahir va ser el primer dels tres partits que té el Barça aquesta setmana, que divendres torna a tenir compromís europeu de nou al Palau contra el partizan de Belgrat, de l'ex-Laurena Joan Penyarroia, que és actual cué de la competició i encadena cinc derrotes consecutives.
A diumenge, els balones rebren el Granada, ho he destacat també, en aquest cas, l'ACB, i que estrena entrenador. També ahir va jugar i va guanyar el seu compromís europeu, el màxim Enresa, que va superar 313-99 a l'Aris Grec. En la tretzena jornada de l'Eurocup masculina, els albaixes es mantenen en aquesta victòria en places de playoff, amb 7 triomfs, un més que el conjunt grec, que ja es quedaria fora de les eliminatòries. Ràdio Segent, Jordi Givert.
Els manresans van marcar el ritme des del principi amb un atac molt fluid i bones decisions col·lectives. El primer quart ja va acabar amb una diferència important, 35 a 18, que va donar la tranquil·litat a l'equip. El segon període el domini va ser total i el màxim Manresa va arribar a disposar de fins a 32 punts de marge, marxant al descans amb un contundent 63 a 38. A la represa, el conjunt Vagenc va saber gestionar l'avantatge i va mantenir sempre el control del partit.
Tot i la reacció final dels grecs, gràcies sobretot a l'encera exterior, el Manresa no va perdre la calma i va assegurar una nova victòria europea. L'entrenador Diego Campó destacava la determinació dels seus jugadors. Hay que entender que ellos en la segunda parte han metido nueve de catorce triples. O sea, parecía que no iban a fallar nunca, ¿no? Defendiendo algunas bien, otras mal. Pero que tienen mucho talento. O sea, que ganarle dos veces a Laris...
Y hoy en casa pues tiene mucho mérito por parte de los jugadores y eso hay que reconocérselo. Igual que reconocí el otro día que estoy muy orgulloso de cómo están trabajando, de que no se quejan y de que siguen y que siguen, pues hoy también.
Partit del Baxi Manresa, molt coral, amb figures com Retino Basohan, Ferran Bassas i Agustín Ubal, on també va destacar el jove Gerard Fernández, de 17 anys, amb 12 punts. Amb aquest triomf, el Manresa suma la seva setena victòria a l'Eurocap i és cinquè a la classificació. Dissabte jugarà de nou el Nou Congost contra el Rio Breogan.
Gràcies, Jordi. I en categoria femenina, avui mateix es disputa la quinzena jornada de Lliga. L'Espar Girona continua col·líder amb 13 victòries i una derrota. El mateix balanç que el Saragossa juga avui a la pista del Guernica, que és el 12 classificat. Les jornades que encadenen 9 victòries consecutives entre Lliga i Eurolliga i volen continuar ampliant la ratxa per seguir al capdavant de la classificació. A partir de les 8 del vespre i a la mateixa hora també avui tenim duet català.
En aquesta lliga femenina s'enfronten a l'Olímpic de Badalona el Joventut, que encadena 4 de les dades consecutives i ja s'ha quedat definitivament fora de la Copa de la Reina, i al Cadí La Seu, que ja ha sumat les mateixes victòries, 5 que el conjunt verd i negre. La preve des de Radio Ciutat de Badalona, Ferran Vinaixa. Després de no classificar-se per a la Copa de la Reina, la penya afronta una setmana de doble partit a la Lliga Femenina Endesa.
De fet, dos derbis catalans contra el Cadillaceu i l'Uni Girona. Les de Jordi Vizcaíno han de remuntar el vol després d'acumular quatre derrotes seguides que les han deixat fora de la desitjada copa i, per fer-ho, rebran aquest pes pel conjunt urzellenc.
Un Cedis que està empatat amb la penya de la classificació, amb 5 victòries i 9 derrotes, però amb una dinàmica oposada. Les Isaac Fernández han guanyat dos dels últims quatre partits i han anat clarament de menys a més. Laia Reventós i Regina Aguilar arriben en un gran estat de forma, mentre que la penya necessitarà recuperar la notació de Sifka i Dembélé si vol tenir opcions. El partit entre el Joventut i el Cadillaceu es jugarà a les 8 del vespre a l'Olímpic de Badalona.
I en futbol sala, abans d'acabar, avui es completa la setzena jornada de Lliga, la primera masculina, amb quatre partits, entre els quals el del Barça, que rep el Palau Blaurana a Movistar Inter, un clàssic del futbol sala estatal, cinquè classificat, amb l'objectiu de tornar a guanyar el conjunt de Javi i Rodríguez per apropar-se de nou al líder, a un pozo de Múrcia, que ahir va superar l'alta català de la categoria, l'Indússia Santa Coloma. Ara en parlarem d'aquest partit. Com dèiem, avui el conjunt Blaurana rep a l'Inter amb l'intenció de començar de la millor manera possible, el 2026. En parlava l'entreador del Barça, Javi Rodríguez.
Pues un partido difícil y complicado. Inter es un equipo muy correoso, con jugadores correosos. A mí me gusta jugar mucho de cuatro. Bueno, un partido atractivo para el público, un partido bonito como ha sido toda la vida. Un Barça-Inter, Inter-Barça, siempre bonito. Da igual cómo veas en la clasificación o en la posición que estés. Son partidos muy igualados y esperemos que podamos hacer las cosas bien y se puedan quedar aquí los tres puntos. Han jugado un partido, nosotros hemos hecho entrenamientos aquí de mucha intensidad estos días, así que creo que llegamos a las mismas condiciones los dos.
Com sentíem, l'Inter ve de jugar el que passava la passada, les semifinals de la Supercopa d'Espanya, amb derrota contra el Palma en aquesta semifinal. Avui a les 6, aquest Barça-Inter, els Barones són segons, amb 6 punts de marge sobre el Jaén, que és tercer i és el proper rival del Barça, i que ahir va guanyar la vista d'Oparrulo. Continua líder el Pozo de Múrcia, amb 6 punts més que el Barça, i un partit més, també, el que va guanyar ahir, 3-1 contra l'altra catada de la categoria, l'Indúcia Santa Coloma. Escoltem el tècnic Xavi Closas, frustrat perquè el seu equip va competir bé contra l'Ider, però no li va servir per treure un resultat positiu.
El inicio de partido nos ha costado entrar y allí Pozo ha sido superior, pero creo que a partir del minuto 7-8 creo que se ha igualado mucho más. Creo que esa primera parte la hemos acabado compitiendo y creo que la segunda parte hemos dado un paso para adelante. Tengo la sensación de que hemos merecido algo más esta segunda parte, al menos empatar el partido y después con los ataques de 5 a ver qué pasaba. Creo que
Hemos hecho un partido para merecer algo más, pero al final esto va de meter goles, ¿no? Y hemos tenido, si no recuerdo mal, tres mano a mano con Enrique. L'indústria es queda marcant la permanència, això sí, encara amb sis punts de marge sobre el descens. Divendres, els colomens reben el pavelló 9 al Valdepenyes, que és el setè classificat. I a la primera femenina, per cert, avui també es tanca la jornada a Tretzena i ho fa amb el duel català de la categoria, el Penyes-Plugues i Mamul Escorts.
Les del Bàs Jobregat són l'equip que marquen el descens, amb 9 punts a 2 de la salvació, mentre que les barcelonies han sumat 6 punts més i buscaran una victòria que les allunyi de la zona perillosa. El partit de les 9 del vespre.
I abans d'acabar, ja tenim en marxa la quarta etapa del Rally Dakar, amb l'etapa Marató, que amb l'inici final a la ciutat d'Alula. En motos, el valencià Toxa Xarreina, d'Onda, aconseguir la segona victòria en dos dies, i el pilot de la Garriga, Edgar Canet, de KTM, ha finalitzat en la vuitena posició, a l'inici de l'etapa Marató, de 417 quilòmetres, per mantenir la quarta plaça a la General. Recordem que els pilots no tindran assistència tècnica i mecànica aquesta nit. En cotxes, Nani Roma és el millor català, de moment a la General, que és cinquè,
Més que el xef Fernando Joany continua amb opcions de guanyar la categoria 4x2. Ràdio 010 de Santa Maria Dolor, Jordi Givert. El xef de Monistrol de Caldés, el Moianès, va acabar l'etapa amb 26a posició a 26 minuts del líder i és 28a la general de cotxes a 1 hora i 11 minuts. A més, es manté segona la categoria de cotxes 4x2 i retalla distàncies que ha d'anar 25 minuts del líder. A l'acabar l'etapa, ell mateix explicava que dues punxades van ser els problemes principals d'ahir.
Hem xapat dues rodes. Hem de voler anar a xapar nous a partir de la meitat de la carrera. Després de la neutralització he tornat a pinxar. No sé com he pinxat, eh? No sé. Ni l'he vist a les pedres. El cotxe està sencer. Tot està sencer.
Tot està sencer, roda pinxada, però bé, bé, aquí estem. Avui comença una de les etapes més importants. Serà la primera part del que es coneix com la marató, que acabarà amb l'etapa de demà. Dues jornades on recorreran la distància entre Lula i Haïl i aquesta nit hauran de fer parada en un campament amb la mínima assistència enmig del desert. So close I can feel you breathe.
I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local, amb un servidor, Martí González, Laiman Triqui, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Nosaltres tornem demà, que serà dijous, a la mateixa hora a la vostra ràdio local. Fins llavors, com sempre, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local. I think it's time
Got a picture of you beside me Got your lipstick mask still on your coffee cup Oh yeah Got a fist of pure emotion Got a head of shattered dreams Gotta leave it, gotta leave it all behind now
Bona nit.
Figured out the story. No, no. Wasn't good. No, no. But in a corner of my mind. Corner of my mind. I celebrated glory. But that was not to be. In the twist of separation, you exhaled at being free. Can't you find a little room inside for me?
Whatever I said, whatever I did, I didn't mean it. I just want you back for good. See, I want you back for good. Whatever I'm wrong, just tell me the song that I'm singing. You'll be right and understood. I want you back, girl. And we'll be together.
La xarxa de comunicació local.
Bon dia, són les dues.
El govern assegura que el nou finançament per Catalunya millora l'actual de manera substancial i respecte al criteri d'ordinalitat. És a dir, s'equilibra el que es dona amb el que rep. L'acord amb el govern espanyol és imminent i en aquest sentit serà clau. La reunió entre el president Pedro Sánchez i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, de demà. N'ha donat detalls la portaveu del govern, Sílvia Paneque.
Estem a la recta final, el govern és optimista, estem convençuts que per fi, després de molts anys, Catalunya tindrà un finançament just d'acord amb allò que genera en forma de riquesa.
Junts ha criticat l'acord assegurant que és insuficient. La formació considera que el que necessita Catalunya és un concert econòmic. És dimecres, 7 de gener de 2026, i tenim més titulars. El govern espanyol reclama a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces de Trump d'aneccionar Groenlàndia. Sònia Kerr. L'operació a Venezuela i les ànsies anexionistes de Trump han centrat el primer Consell de Ministres de l'any. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, demana que Europa respongui amb una sola veu.
Es el momento de que Europa asuma en primera persona su propia soberanía. Este es el momento de que Europa y España trabaja para ello, alce unida la voz en favor del derecho internacional, de los principios de la Carta de las Naciones Unidas, de la prohibición de la guerra,
L'episodi de fred intens que encara afecta Catalunya ha d'anar a la baixa les properes hores, però entrarà en acció un nou element, el vent. De fet, s'ha activat l'alerta del Pla Bencat amb previsió de fortes ratxes aquesta tarda i demà. Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, Marta. Doncs sí, aquest vent que ha d'anar guanyant protagonisme, de moment bufa amb ganes, sobretot a les comarques de Tarragona, i al llarg d'aquesta tarda i vespre ho farà moltes altres contrades de Barcelona i sobretot del prepirineu, així com les cotes elevades pirinenques. Vent que farà que la sensació de fred sigui molt evident. De fet, aquesta tarda pujarà poc la temperatura respecte als últims dies. Aquest vent es farà molt més present en vista a demà i sobretot el divendres i el dissabte.
Gràcies, Luismi. Més qüestions de la jornada. El govern espanyol proposa pujar el salari mínim un 3,1%. Això implicaria augmentar la retribució en 37 euros fins a situar-la en els 1.221 mensuals en 14 pagues. La proposta que l'executiu ha traslladat a la mesa del diàleg social exclou els beneficiaris de tributar.
En cultura, el teatre lliure explora les dificultats de la comunicació, amb l'obra Treballs Forçats. El muntatge posa al mateix nivell la llengua de signes i la paraula oral, i l'acompanya d'un col·loqui pensat perquè persones sordes i oients dialoguin i s'entenguin. Els esports, Janire Gallut, el Barça enceta aquest vespre la cursa pel primer títol de la temporada. Els blancs.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Satisfacció del govern pel nou model de finançament singular, ja que assegura que representa una millora substancial per Catalunya respecte de l'actual i, a més, respecte a l'ordinalitat, és a dir, l'equilibri entre el que es dona i el que rep. L'executiu diu que som en la recta final perquè el govern espanyol el doni a conèixer i, en aquest sentit, la reunió de demà entre Pedro Sánchez i Orel Junqueras serà decisiva. A més, el govern anima Junts i la resta de partits catalans a donar-hi suport quan es debati el Congrés dels Diputats. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. El nou model de finançament es coneixerà demà després de la reunió entre el president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro Sánchez, o si més no, en els pròxims dies com a màxim. La portaveu del govern, Sílvia Panec, ha assegurat que som a la recta final i que el nou model suposa una millora substancial per Catalunya i respecte a l'ordinalitat. Panec no ha volgut entrar en xifres, però els republicans han situat avui...
Panec no ha volgut entrar en xifres, però els republicans han situat avui en gairebé 5.000 milions d'euros extras. Pel que fa a Catalunya, podem dir que donarà compliment als acords d'investidura que teníem, i en particular a l'acord amb Esquerra Republicana sobre el finançament.
que és una millora del finançament per Catalunya, sense entrar en xifres concretes, que, com hem dit sempre, no volem privilegis, hi ha d'haver una quota de solidaritat, però és evident que hi ha d'haver un criteri de...
que s'ajusti o que faci que s'ajusti allò que generem en forma de riquesa i d'activitat econòmica respecte allò que rep Catalunya. Panec ha dit que seria estrany que després de 12 anys, Junts i la resta de grups catalans no veiessin una oportunitat històrica en aquest nou model de finançament i els ha animat a respondre només una pregunta per donar-hi suport. Millora o no el finançament de Catalunya actual?
I és que aquest matí Junts per Catalunya ha tornat a rebutjar la proposta de finançament singular que preveuen presentar aquesta mateixa setmana, com us dèiem, tant Esquerra com el PSOE. Els de Carles Puigdemont asseguren que l'únic model que valeran serà el de concert econòmic. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. Així ho ha assegurat aquest dimecres la portaveu del partit del Congrés, Míriam Nogueres, que ha volgut deixar molt clar que tot el que sigui menys serà un engany i que amb els seus vots, que seran decisius, només donaran suport a un model com el que tenen al País Basc i Navarra. Instem a Oriol Junqueras a defensar davant de Pedro Sánchez el concert econòmic català pel qual Esquerra va investir Salvador Illa.
No entendríem que es negociés menys que això, un concert econòmic català, com també tenen els bascos, pel qual Esquerra va investir Salvador Illa. Tot el que sigui menys que això seria un engany.
Tot el que sigui menys que això no comptarà amb els vots de Junts. D'altra banda, la presidenta del grup al Parlament, Mònica Sales, ha criticat la manca de lideratge del president Salvador Illa en aquesta carpeta, tot assegurant que no ha formulat cap proposta concreta i que no ha liderat la posició de la Generalitat.
A Madrid, la crisi de Venezuela i la tensió pel que fa a Groenlàndia han centrat la primera reunió del Consell de Ministres de l'any. En aquest sentit, el govern espanyol reclama a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces del president nord-americà de Donald Trump d'aneccionar l'illa àrtica als Estats Units.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el titular d'exteriors, José Manuel Álvarez, ha reafirmat la posició del govern espanyol en la crisi de Venezuela centrada en la necessitat de defensar el dret internacional i la sobirania dels estats. Segons Álvarez, el futur de Venezuela s'ha de construir a través del diàleg i de mitjans pacífics i també a través del rebuig de qualsevol acció que no respecti la seva sobirania.
Pel que fa a les amenaces de Trump per anexionar-se Groenlàndia, ni que sigui per la força, si cal, el Vares ha reclamat respecte al líder americà a la sobirania de Dinamarca i ha demanat unitat a la Unió Europea en política exterior per donar una resposta a les amenaces americanes.
Es el momento de que Europa asuma en primera persona su propia soberanía. Este es el momento de que Europa, y España trabaja para ello, alce unida la voz en favor del derecho internacional, de los principios de la Carta de las Naciones Unidas, de la prohibición de la guerra.
Albares també ha confirmat que el govern iniciarà una roda de contactes amb els grups polítics per enviar tropes a Ucraïna un cop es tanqui l'acord de pau. En el primer Consell de Ministres de l'any també s'ha confirmat la previsió de creixement de l'economia espanyola per aquest 2026 en el 2,2%.
Mentrestant, experts en política internacional acusen els Estats Units de desestabilitzar l'ordre mundial i ho vinculen directament al seu interès pel petroli. Venezuela té les reserves més grans del món del petroli anomenat no convencional. Analistes de diversos camps n'han tret l'entrellat avui en declaracions a la xarxa. Maite Polo, bon dia. Bon dia. El petroli no convencional és més espès que el tradicional i més car i ferragós d'explotar, però tot i això, cada dia n'hi ha més al mercat per la crisi dels combustibles fòssils.
i anirà sent cada vegada més important fins al punt de provocar conflictes entre països. Ho ha explicat Daniel Gómez, president de l'Associació per l'Estudi dels Recursos Energètics, que ha interpretat geopolíticament el moviment dels Estats Units respecte a tot Amèrica. El que està és enviant un missatge a tot el món, però especialment al continent americà, de dir Amèrica, Sud-Amèrica, Centroamèrica...
Nord-Amèrica, perquè això inclou a Canadà també, torna a ser el pati del darrere dels Estats Units i aquí farem el que nosaltres ens interessi més als nostres interessos particulars i nacionals.
De la mateixa manera, en declaracions a la xarxa, ho veu el director de l'Institut Català Internacional per la Pau, Christian Herbolzheimer. Culpa als Estats Units de desestabilitzar l'equilibri global. És una violació de la sobirania, és una interferència amb els afers interiors. Tot plegant desestabilitza completament el continent americà, si voleu, i també, com deia, el context més global.
El director de l'Institut Català Internacional per la Pau apunta que a Venezuela el que ha passat és motiu d'alegria per una part de la població, però planteja el dilema que no es pot destituir un govern de forma il·legítima.
L'episodi de fred intens que afecta Catalunya ja va a la baixa, però són molts els municipis que mantenen activats els plans Iglu. I és que a les properes hores han d'entrar fortes ratxes davant el territori que ja han fet activar l'alerta del Pla Bencat. Ampliem la previsió del temps amb Luismi Pérez. Bon dia de nou, Luismi.
Molt bon dia de nou. Situació freda. La veritat és que a hores d'ara, tot i el sol, ni que sigui una mica esmortaït que tenim a gran part de Catalunya, costa molt que escalfi i en aquests moments les temperatures més altes arriben tot just al llindar dels 9-10 graus en alguns racons de l'Empordà o sobretot de la
Terres de l'Ebre, però justament a l'Ebre, per exemple, és on més vent fa en aquests moments. Per tant, molta sensació de fred. Tot just a hores d'ara, almenys dades de fa molt pocs minuts, encara hi ha temperatures de 2-3 graus sota zero en alguns racons de l'altiplà central. Per tant, tarda molt freda i amb aquest vent que va més vent, sobretot a les comarques de Tarragona,
de Barcelona i del Pirineu. Allà al Pirineu, sobretot l'Alpirineu, tindrem algunes nevades la propera tarda i vespre. Atenció perquè aquest vent va més en vista de mà, sobretot al sud del país, i entre vendres i dissabte, tot i que farà una mica més fred, el vent serà molt protagonista.
Gràcies, Lluís. Mira, la ciutat de Barcelona, de fet, s'ha viscut la nit més freda en gairebé 3 anys i l'Ajuntament manté en marxa l'operació fred per oferir allotjament a les persones que dormen al ras. S'han habilitat en aquest sentit fins a 200 places en equipaments municipals. 14 professionals han patrullat aquesta matinada i oferiran també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen a l'aire lliure i oferir-los allotjament.
Mentre estan a Badalona, a prop d'una cinquantena de persones, continuen pernoctant sota el pont de l'autopista C31, al barri de Sant Roc. Ho fan 22 dies després del desallotjament de l'antic Institut B9. Tot i que al llarg d'aquestes setmanes s'han pogut reubicar més d'un centenar de persones, les entitats socials encara continuen treballant per posar fi a aquesta situació que ara es veu agreujada per aquest pic de fred. Ràdio Ciutat de Badalona, Neus Aragall.
Les persones que encara pernocten sota el pont de la C31 veuen com amb el pas dels dies perden l'esperança de trobar una solució. A més, les condicions meteorològiques adverses han agraujat la seva situació incrementant els riscos i les dificultats de viure en aquest indret. Tot i que no es disposa d'una xifra exacta de les persones que encara viuen sota el pont, des de Badalona a Cull asseguren que continuen donant-lo suport i que el procés es troba en una fase final que depèn de l'Ajuntament. Ho ha explicat Carles Segués des del Badalona a Cull al Badalona Matí.
I ara l'última fase amb la que estem és des de fa uns 4 o 5 dies on Drets Socials Generalitat es van reunir amb Serveis Socials Badalona i es va acordar que el seguiment de les persones que encara estaven per rellotjar ja era a càrrec de l'Ajuntament de Badalona.
Amb la tornada de la rutina després dels dies festius, l'entitat espera que la situació es pugui desencallar i que apareguin alternatives i solucions pels desallotjats que encara dormen sota el pont de l'autopista. Doncs encara més qüestions relatives a la jornada. S'ha constituït la taula del senglar, que té per objectiu reduir a la meitat la població de l'espècie a Catalunya.
L'organisme està format per les administracions i el sector per tal d'estudiar quines són les millors mesures per reduir el nombre de senglars, reforçar la coordinació, definir objectius i acordar noves accions de gestió i control d'aquesta espècie després del brot de peste porcina africana. A la trobada ja han assistit el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig, així com representants del Ministeri, entitats agràries i també altres administracions. Notícies en xarxa
Gairebé un quart de tres, el govern espanyol proposa pujar el salari mínim interprofessional fins a un 3,1%. Així ho ha traslladat l'executiu a la mesa del diàleg social, de manera que aquesta retribució s'apugaria a 37 euros bruts fins a situar-se en els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. A més, la proposta exclou les persones que cobren el salari mínim per tributar.
I no deixem l'economia, ja que 100 euros per persona és el que es gastarà de mitjana cada català durant les rebaixes d'hivern, unes rebaixes que oficialment arrenquen avui. Aquesta primera jornada els aparadors s'han omplert i els primers compradors s'apressen a trobar abrics, jerseis o bé jaquetes a bon preu, especialment davant les baixes temperatures. Canal T, Blanca de Carol.
Este dimecres han arrencat les rebaixes d'hivern i els comerços locals ja noten moviment. Els botigues expliquen que els primers dies i els caps de setmana són els moments forts en la gent buscant abrics, jarceis i jaquetes ben abrigades. Els compradors aprofiten les rebaixes per trobar bones oportunitats, però també per adquirir coses que ja tenien en ment o petits regals pendents de reis.
...algun jersei, alguna cosa diversa... ...que és important i val diners... ...pues bé, sempre t'estalvies alguna coseta. I aprofitar les rebaixes per fer les compres... ...que havíem retingut pel tema de reis i tal... ...i mira, aprofitem...
Les rebaixes per fer les compres de les coses que ens fan falta. Justament els reixos i això m'han portat diferents targetes regals i he vingut a pegar una miradeta a veure què hi havia, si estava tot el que volia. Pel que fa a la despesa, la mitjana espanyola se situa en 104 euros per persona, la més alta fins ara. I a les terres de l'Ebre els comerciants confirmen xifres similars.
I és que efectivament són molts els compradors que volen canviar regals de reis per algun moment dels reis que no han encertat amb el regal que els volien portar. En cas, però, que vulguem retornar o canviar aquests regals, sabem quins drets tenim com a consumidors. Hem de tenir clar alguns conceptes que repassem amb Cristina Álvarez.
El primer que hem de saber és que els comerços no estan obligats a acceptar devolucions, només si el producte és defectuós, si l'hem comprat online o si la botiga lliurament ho admet. La majoria de comerços ofereixen formes de devolució. Hem de conservar el tiquet de compra i, si no ens posem d'acord, no cal que alevem el to. La solució és senzilla. Daniel Cebrián és tècnic de consum de la Diputació de Barcelona. Simplement demanem un full oficial de reclamació.
Tots els establiments comercials tenen obligació de tenir-ho a disposició del públic. Un cop omprim aquest full de reclamació, l'establiment té 30 dies per respondre. Si aquesta visió no ens termina de convèncer o no ens contesten, és llavors quan podem posar una reclamació a l'administració pública. Al principi de proximitat, s'ha de fer el servei de consum més propi al ciutadà, que sempre és el del seu ajuntament.
Al comerç de proximitat els conflictes per devolucions són molt poc habituals. Creixen en les transaccions per internet per l'alt volum. Per això és important assegurar-nos que comprem a llocs amb garanties.
Dues persones han mort aquesta matinada en dos incendis en habitatges, un a l'Hospitalet de Llobregat i l'altre a Constantí, el Tarragonès. En el cas de l'Hospitalet, la víctima és un home de 77 anys. Ara els Mossos investiguen les causes del foc, que ha cremat completament una habitació i que ha obligat els veïns a passar la nit fora de casa. Mitjans de l'Hospitalet, Anna Rodríguez.
Fons dels serveis socials municipals preveuen que les set persones que havien passat la nit al centre residencial d'estància limitada als Alps ja no hi tornin, ja sigui perquè poden tornar a casa seva o bé perquè poden quedar-se a casa de familiars. Recordem que els bombers rebien l'avís d'un incendi d'un habitatge a les 10 d'aquesta passada nit al carrer de la UBA, en un edifici de planta baixa i sis pisos d'alçada.
El resultat ha estat d'un home de 77 anys mort. És la segona víctima amb menys d'un mes a la ciutat. Manera escolar, cap de bombers de l'Hospitalet ens dona un parell de consells en cas que es veiem en aquesta situació. El foc li costa molt a travessar les portes. Per tant, cada porta que tanquem és un impediment que posem perquè aquest foc eviti sortir del lloc on es troba. I si acaba sortint, es trobarà una altra porta que li dificultarà encara més el pas per arribar.
i l'altre és quedant-se confinats a casa. Penseu que si ens quedem confinats a casa, una porta de fusta aguanta suficient mentre arriben els bombers en aquest cas per poder-vos venir a donar i sortir en aquest cas. Actualment, els Mossos d'Esquadra investiguen les causes del foc.
En el cas de Constantí, el foc ha mobilitzat un ampli dispositiu d'emergències i ha obligat a rescatar diversos veïns. La víctima mortal és un home de 54 anys. Constantí, Ràdio Noelia Silvero. Els bombers han rebut l'avís a dos quarts de dues de la matinada per un incendi en un edifici de sis plantes al carrer dels Horts a Constantí.
El foc ha cremat un habitatge de la quarta planta i ha propagat per façana fins a l'habitatge de dalt de tot. Durant les tasques d'extinció s'ha localitzat un home de 54 anys sense vida a l'interior de l'immoble sinistrat. Els bombers han rescatat quatre persones i la resta de veïns s'han confinat amb seguretat. L'incendi s'ha donat per controlat a les dues de la matinada. El SEM ha atès quatre persones, dues d'elles traslladades a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Els Mossos investiguen les causes del foc.
Aquest matí Salut ha retirat l'obligatorietat de la mascareta centres sanitaris, sociosanitaris i residents i és una mesura que s'aplica a partir d'avui mateix. La decisió s'ha pres per la millora sostinguda de la situació de la grip amb una evolució també favorable dels ingressos hospitalaris. Malgrat tot, el govern segueix recomanant l'ús de la mascareta en aquelles persones que tinguin símptomes i que estiguin en l'àmbit sanitari o sociosanitari.
I no deixem davant de la salut, ja que la Marató de Donació de Sang de Catalunya dona de maltret de sortida i ho fa amb l'objectiu de superar les 10.000 donacions. Fins al 17 de gener hi haurà un centenar de punts habilitats en 80 municipis d'arreu del territori. El Banc de Sang fa una crida a donar sobretot als joves, ja que falta relleu generacional. Girona FM, Pau Villafanya.
Aquest any 2026, més de 70.000 persones necessitaran alguna transfusió de sang, plasma o plaquetes provinent de la donació i quedaran més de 240.000 donacions per cobrir aquestes necessitats. Davant d'aquesta previsió, la Marató convida a donar als principals hospitals catalans i a 102 campanyes de donació en més de 80 municipis d'arreu del territori. Anna Millán és la directora del Banc de Sang i Teixits. Diem que la sang caduca, però els malalts no fan vacances i, per tant, la sang sempre és necessària.
De fet, per nosaltres la Marató és la nostra festa major, és la crida més intensa que fem des del banc de sang i teixits. Com estem de reserves? Com arribem en aquest moment? Doncs tenim un estoc per entre 5 i 6 dies. És una mica per sota de l'ideal, que seria entre 7 i 8 dies, i això vol dir que no és que haguem tingut cap problema perquè cap pacient sigui atès, però sí que hem d'intensificar una mica les donacions i per això fem aquesta campanya.
Amb el lema El vincle que ens fa immensos, la Marató tindrà lloc del 8 al 17 de gener amb l'objectiu de remuntar les reserves de sang que per Nadal baixen un 20%. I és moment de repassar altres notícies d'avui.
Busquen 5 assaltants per robar joies i diners a casa d'una família de colomers al Baix Empordà a punta de pistola. Els fets han passat aquesta matinada. Els assaltants han lligat el pare de família i han regirat la casa. Les víctimes han avisat els Mossos pels vols de les 8 del matí després que els assaltants marxessin de casa seva on havien entrat a quarts de sis amb armes de foc.
Detingut l'ha encarregat d'una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga, al Bargadà. Ha estat en una operació conjunta de la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana de Vic, que va començar el mes de novembre arran d'informacions anònimes que assenyalaven una nau del municipi com a punt de cultiu de droga. Quan els agents hi van entrar, el detingut va intentar fugir a través dels conductes de ventilació, però el van poder detenir. A més, han intervingut 1.300 plantes i tota mena de material per al cultiu.
Hi haurà un judici oral contra l'exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, per delicte d'agressió sexual a l'actriu Elisa Mulià. El jutge dona un dia a Errejón perquè dipositi 30.000 euros de fiança i la ciutat a declarar el 15 de gener. La fiscalia no acusa Errejón en considerar que no hi ha prou proves contra ell.
És moment per la cultura. El Teatre Lliure explora les dificultats de la comunicació amb l'obra Treballs Forçats, de la companyia Samarge. Des del 9 de gener, el muntatge posa al mateix nivell la llengua de signes i la paraula oral. A més, l'acompanya d'un col·loqui pensat perquè persones sordes i oients dialoguin i s'entenguin. David Navarro, bon dia.
Bon dia. A treballs forçats, dues persones, una de sorda i una altra doient, però que coneix la llengua de signes catalana, s'enfronten a escena. Davant d'una platea sorda i una altra doient, el so, les vibracions i el text projectat ajuden, com ha explicat l'artista Berta Frigola en veu d'una intèrpret, a que s'estableixi el diàleg entre les diverses maneres de comunicar-se.
La majoria, pensem que només hi ha una forma de comunicació com la principal, la que mana, però hi ha unes altres que queden com subeditades o inferiors, com per exemple podria ser la llengua de signes, doncs seria una més. Parlem de l'esforç que s'ha de fer per poder aconseguir aquesta bona comunicació. El muntatge s'acompanya d'un col·loqui posterior que, segons el director Nico Jongen, ajuda a que espectadors sords i oients empatitzin.
Justament fas mal quan no fas les preguntes, quan no t'apropes. Aquest col·loqui és un moment molt segur on tant el públic sort com el públic coient es poden fer preguntes entre ells. L'obra que s'emmarca en el projecte inclusiu Ànima Lliure es podrà veure fins al 18 de geni.
El filòsof i teòleg Francesc Torralba ha guanyat el Premi Josep Pla amb l'assaig d'Anatomia de l'Esperança i l'escriptor David Uclés s'ha endut el Premi Nadal amb la novel·la La ciutat de les luces muertes. Tots dos han rebut el Premi en la tradicional ballada literària que se celebra cada 6 de gener a l'Hotel Palas de Barcelona.
L'obra de Torralba vol ser un mapa per orientar-se en temps d'incertesa a partir de la filosofia, la literatura i l'experiència humana. Per la seva banda, la novel·la d'Uclés comença en una Barcelona de postguerra, envoltada en la foscor, i creua èpoques i personatges històrics, volíem dir, amb l'objectiu de tornar la llum a la ciutat. I arriben els esports.
Amb la Janire Gallut, molt bon dia Janire. El Barça enceta aquest vespre de cursa pel primer títol de la temporada. Els blaugranes volen revalidar la Supercopa d'Espanya i disputen les semifinals de la competició a les 8 contra l'Atlètic Club. No hi serà Ter Stegen, lesionat en l'entrenament d'ahir, que ha tornat a Barcelona per conèixer l'abast de la lesió.
En canvi, tot fa pensar que la Minyamal s'apunta al partit, tot i no entrenar-se tampoc ahir amb el grup, i ara Ojo, tot i reincorporar-se a la dinàmica de l'equip, encara no està clar si entrarà a la convocatòria, com va apuntar ahir el mateix Hansi Flick. El tècnic alemany també es va pronunciar sobre la imminent incorporació de joc en cel·lo.
Per nosaltres, amb el meu equip també, he parlat amb ells i hem discutit moltes coses, de fet. En Ronald ha tornat i penso que ja tenim aquesta posició amb una bona opció, però jo potser podria donar-nos més opcions també, suportar per la terratera central, com a davanter té molt bona qualitat, però sí, sí que fins ara.
És una cosa que s'hagi signat. Si funciona estaré content, tindrem una opció més. És una bona opció, és un jugador d'alta qualitat. Sobre el partit sentim Joan Garcia, qui podria guanyar el primer títol amb el Barça.
Sí, molt motivats, tant l'equip com jo també personalment. Al final és el primer títol que podem aconseguir aquesta temporada, en el meu cas el primer que puc aconseguir amb aquest club. Llavors molt motivats, treballant molt bé i amb moltes ganes d'aconseguir-lo.
Un Barça, per cert, emparellat amb el Racing de Santander als vuitens de final de la Copa del Rei de la setmana vinent. En la resta de partits destaquen el Depor Atlètic de Madrid, la Cultural Leonès Athletic Club i l'Albacete Real Madrid. A quarts de cinc serà el sorteig de la Copa de la Reina amb els catalans Badalona Women i Barça pendents d'aquests emparellaments. En bascet, tercera victòria del Barça en aquest 2026, superant el Macavi 93 a 83 a l'Eurolliga, en partit jugat a porta tancada. Xavi Pasqual parlava del treball mental que requeria aquesta situació.
Hem començat molt bé. La nostra mentalitat, la nostra preparació mental, n'hem parlat molt, ens hem assentat, ens hem preparat per començar bé aquest partit, que era difícil a nivell mental, i crec que així ho hem fet. Hem arrencat jugant molt, molt bé, defensiu i ofensiu. Crec que els primers 12-13 minuts hem jugat brillant amb tot. Victòria, també contundent del màxim, en res a l'Eurocup, superant 113-99 l'Aris Salònica, rival directa i recuperant la cinquena plaça del grup A. El tècnic Diego Campo destaca el mèrit dels seus jugadors.
Ganarle dos veces a Laris y hoy en casa tiene mucho mérito por parte de los jugadores y eso hay que reconocérselo, igual que reconoce el otro día que estoy muy orgulloso de cómo están trabajando, de que no se quejan y de que siguen y que siguen, pues hoy también.
A la Lliga femenina andesa, l'Uni Girona visita les 8 al Guernica la quinzena jornada de Lliga i en futbol sala el Barça rep l'Inter Movistar a les 6 amb l'objectiu de mantenir això sí la bona dinàmica en un duel que el seu tècnic Javi Rodríguez havia qualificat de clàssic d'aquesta competició. Fins d'aquí l'actualitat esportiva. Gràcies, Janire Gallut. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Nosaltres hem de fer una petita pausa. Retornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
Bea Espejo i Isabel Banal van coincidir per primera vegada l'any 2003. Va ser a l'Espai Vol Art en el context d'una exposició sobre l'espera de la Fundació Vilacases. Allà van plantar la primera llavor de la correspondència i l'any següent es van tornar a trobar també amb una mostra com a rerefons, en aquest cas comissariada per la Bea i on la Isabel participava com a artista. En aquella ocasió va ser a la llibreria Pròleg i amb el color blanc com a protagonista.
Durant aquests més de 20 anys han continuat mantenint correspondència al voltant del color blanc, pel qual senten fascinació. Ho han fet en diferents formats, primer per correu postal, després van passar al correu electrònic i han acabat intercanviant missatges de mòbil. Una correspondència que ara podeu tafanejar a l'exposició
Carta blanca que fins a principis de l'any que ve podeu visitar al Centre d'Art La Panera de Lleida. Dues dècades de correspondència que s'han acabat convertint en un arxiu poètic i en una instal·lació artística que ens permet explorar la memòria, records i reflexions quotidians i la complicitat que s'ha anat teixint entre la Bea i la Isabel. Per això no només hi trobareu cartes manuscrites, que ja són un gran tresor, sinó també objectes que ens conviden a sentir el pas del temps.
Fins a l'1 de febrer del 2026 podeu visitar l'exposició Carta Blanca al Centre d'Art La Panera de Lleida. Més informació a lapanera.cat Sabies que...
La Terra té un bosc amagat sota el gel de l'Antàrtida. A les profunditats de la glacera de Lambert, a l'Antàrtida Oriental, hi ha un bosc que ha estat ocult sota el gel durant milers d'anys. Aquest bosc, que s'estima que té més de 200.000 anys, va ser descobert el 2018 per un equip de científics britànics i australians
Un radar per penetrar el gel s'ha conservat a causa de les condicions extremes de l'Antàrtida. Les temperatures baixes i la manca d'oxigen han impedit que la fusta es descomposi i el gel ha protegit el bosc de l'erosió i altres amenaces. Els científics creuen que el bosc de l'Àmberg està compost principalment per coníferes, com cedres i xiprers.
és possible que també hi hagin hagut falgueres, molses i altres plantes. El descobriment d'aquest bosc és un avenç important en la nostra comprensió del passat de l'Antàrtida. Ens ajuda a comprendre com era el clima de la regió fa milers d'anys i també ens dona pistes sobre com podrien haver sobreviscut les plantes i els animals en condicions tan extremes. La xarxa de comunicació local La xarxa de comunicació local
Bon dia, són dos quarts de tres.
El govern assegura que el nou finançament per Catalunya millora l'actual de manera substancial i respecta el criteri d'ordinalitat, és a dir, s'equilibra el que es dona amb el que es rep. L'acord amb el govern espanyol és imminent i en aquest sentit serà clau la reunió entre el president Pedro Sánchez i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, de demà mateix. N'ha donat detalls la portaveu del govern, Sílvia Paneque.
que estem a la recta final, el govern és optimista, estem convençuts que per fi, després de molts anys, Catalunya tindrà un finançament just d'acord amb allò que genera en forma de riquesa. Junts ja ha criticat l'acord, assegurant que és insuficient. La formació considera que el que necessita Catalunya és un concert econòmic. És dimecres, 7 de gener de 2026, i tenim més titulars. El govern espanyol reclama a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces de Trump d'aneccionar Groenlàndia. Sònia Kerr,
L'operació a Venezuela i les ànsies anexionistes de Trump s'han centrat en el primer Consell de Ministres de l'any. El titular d'Exteriors, José Manuel Álvarez, demana que Europa respongui amb una sola veu.
Es el momento de que Europa asuma en primera persona su propia soberanía. Este es el momento de que Europa y España trabaja para ello, alce unida la voz en favor del derecho internacional, de los principios de la Carta de las Naciones Unidas, de la prohibición de la guerra...
L'episodi de fred intens que encara afecta Catalunya ha d'anar a la baixa les properes hores, però entrarà en acció un nou element, el vent. De fet, ja s'ha activat l'alerta del Pla Bencat amb previsió de fortes ratxes aquesta tarda i demà. Última hora amb Lluís Mi Pérez. Bon dia.
Bon dia, vent que va més. De fet, ja és força present a les comarques de l'Alp Pirineu i les de Tarragona, però aquesta tarda anirà accentuant-se més amb ràfagues superiors als 80 km per hora en alguns racons del camp de Tarragona. Sobretot el que ens porta és una sensació de fred ben evident, un fred infinit.
Podríem dir al llarg d'aquesta tarda, i això, que el sol serà dominant, o si més no, amb núvols prims. També hem de destacar que apareixerà alguna nevada cap al Pirineu. Demà al matí, sobretot, una altra vegada, una bona ventada, especialment al sud de Catalunya.
Gràcies, Luis Mi. El govern espanyol proposa pujar el salari mínim un 3,1%. Això implicaria augmentar la retribució en 37 euros fins a situar-la en els 1.221 mensuals en 14 pagues. La proposta, que l'executiu ha traslladat a la mesa del diàleg social, exclou els beneficiaris de tributar.
En cultura, el Teatre Lliure explora les dificultats de la comunicació amb l'obra Treballs Forçats. El muntatge posa al mateix nivell la llengua de signes i la paraula oral i l'acompanya a un col·loqui pensat perquè persones sordes i oients dialoguin i s'entenguin. Als esports, ja aniré Gallut al Barça en seta aquest vespre a la cursa pel primer títol de la temporada.
Els blaugranes miraran de revalidar la Supercopa d'Espanya i disputen les semifinals de la competició a les 8 contra l'Atleti Club sense Ter Stegen lesionat. Un Barça que, per cert, ha estat emparellat amb el Racing de Santander als vuitens de Copa del Rei de la setmana vinent. Al control de Soi tenim el Francesc Hàvila, la redacció i coordinació, la Sònia Kerr. Passen 3 minuts de 2 quarts de 3. Notícies en xarxa. Edició migdia.
El govern de la Generalitat es mostra satisfet amb el nou model de finançament singular perquè assegura que representa una millora substancial per Catalunya i que respecta l'ordinalitat, és a dir, l'equilibri entre el que es dona i el que es rep. L'executiu diu que som en la recta final perquè el govern espanyol el doni a conèixer i en aquest sentit la reunió de demà entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras serà decisiva. A més, animar Junts i la resta de partits catalans a donar-hi suport quan es debati al Congrés dels Diputats. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. El nou model de finançament es coneixerà demà després de la reunió entre el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i el president espanyol, Pedro Sánchez, o, si més no, en els pròxims dies com a màxim. La portaveu del govern, Sílvia Panec, ha assegurat que som a la recta final i que el nou model suposa una millora substancial per Catalunya i respecte a l'ordinalitat. Panec no ha volgut entrar en xifres, però els republicans han situat avui en gairebé 5.000 milions d'euros extras.
pel que fa a Catalunya, podem dir que donarà compliment als acords d'investidura que teníem, i en particular a l'acord amb Esquerra Republicana sobre el finançament, que és una millora del finançament
per Catalunya, sense entrar en xifres concretes, que com hem dit sempre, no volem privilegis, hi ha d'haver una quota de solidaritat, però és evident que hi ha d'haver un criteri de...
Que s'ajusti o que faci que s'ajusti allò que generem en forma de riquesa i d'activitat econòmica respecte allò que rep Catalunya. Panec ha dit que seria estrany que després de 12 anys, Junts i la resta de grups catalans no veiessin una oportunitat històrica en aquest nou model de finançament i els ha animat a respondre només una pregunta per donar-hi suport. Millora o no el finançament de Catalunya actual?
I és que aquest matí Junts per Catalunya ha tornat a rebutjar la proposta de finançament singular que es preveu presentar aquesta mateixa setmana, com us estàvem comentant. Els de Carles Puigdemont asseguren que l'únic model que valeran serà el de concert econòmic. Gerri Casino, bon dia. Bon dia, Marta. Així ho ha assegurat aquest dimecres la portaveu del partit del Congrés, Míriam Nogueres, que ha volgut deixar molt clar que tot el que sigui menys serà un engany i que amb els seus vots, que seran decisius, només donaran suport a un model com el que tenen el País Basc i Navarra.
Instem Oriol Junqueras a defensar davant de Pedro Sánchez el concert econòmic català pel qual l'esquerra va investir Salvador Illa. No entendríem que es negociés menys que això. Un concert econòmic català, com també tenen els bascos, pel qual l'esquerra va investir Salvador Illa. Tot el que sigui menys que això seria un engany.
Tot el que sigui menys que això no comptarà amb els vots de Junts. D'altra banda, la presidenta del grup al Parlament, Mònica Sales, ha criticat la manca de lideratge del president Salvador Illa en aquesta carpeta, tot assegurant que no ha formulat cap proposta concreta i que no ha liderat la posició de la Generalitat. Fa només uns minuts la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha parlat de la reunió de demà entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. Des de l'executiu central recorda que el nou sistema de finançament donarà més recursos econòmics a totes les comunitats autònomes.
La reunión se celebrará y versará indudablemente sobre el contexto internacional que estamos viviendo. También, por supuesto, sobre el seguimiento del acuerdo con Esquerra Republicana de Cataluña y también, por supuesto, con la agenda, lo que resta de legislatura de este gobierno progresista. Es una reunión que se enmarca en ese contexto. Indudablemente, como saben, la vicepresidenta primera del gobierno está preparando un modelo de financiación autonómica que dé más recursos a todas las comunidades autónomas.
Declaracions posteriors a la reunió del Consell de Ministres a Madrid, on també s'ha parlat de la crisi de Venezuela i la tensió sobre Groenlàndia. En aquest sentit, el govern espanyol reclama a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces de Donald Trump d'aneccionar l'illa àrtica als Estats Units. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. En la roda de premsa posterior del Consell de Ministres, el titular d'exteriors, José Manuel Álvarez, ha reafirmat la posició del govern espanyol en la crisi de Venezuela centrada en la necessitat de defensar el dret internacional i la sobirania dels estats. Segons Álvarez, el futur de Venezuela s'ha de construir a través del diàleg i de mitjans pacífics i a través també del rebuig de qualsevol acció que no respecti la seva sobirania. Pel que fa a les amenaces de Donald Trump per reneccionar-se a Grunlàndia, ni que sigui per la força, si cal, Álvarez ha reclamat respecte al líder americà
a la sobiranía de Dinamarca i ha demanat unitat a la Unió Europea en política exterior per donar, diu, una resposta a les amenaces americanes. És el momento de que Europa assuma en primera persona su propia soberanía. Este es el momento de que Europa, y España trabaja para ello, alce unida la voz en favor del derecho internacional, de los principios de la Carta de las Naciones Unidas, de la prohibición de la guerra,
Albares també ha confirmat que el govern iniciarà una ronda de contactes amb tots els bus polítics per enviar tropes a Ucraïna un cop es tanqui l'acord de pau en el primer Consell de Ministres de l'any. També s'ha confirmat la previsió de creixement de l'economia espanyola per aquest 2026 en el 2,2%.
L'episodi de fred intens que afecta Catalunya ja va a la baixa, però són molts els municipis que mantenen activats els plans IGLU. I és que a les properes hores han d'entrar fortes ratxes de vent que ja han fet activar l'alerta del Pla Bencat. Ampliem doncs la previsió del temps amb Luismi Pérez. Bon dia, Adénau, Luismi. Molt bon dia. Doncs una situació molt freda encara la que tenim en aquests moments. Per exemple, estem tot just en aquesta hora de la tarda...
Sota zero a Guissona, per exemple, la Catalunya central, l'altiplà central, és un congelador a hores d'ara. Una temperatura, per exemple, a Ciutat de Girona, a hores d'ara, volta als 5 graus, Barcelona en té 8, a hores d'ara, Tarragona 9, Eire té 3 graus a hores d'ara.
tot i que el sol és present, és molt enganyós, perquè mirem el dia i és molt net, però la temperatura és francament baixa encara a hores d'ara. I pendent, sobretot, de l'arribada d'aquest vent, que avui s'ha d'accentuar, sobretot al llarg d'aquesta tarda, especialment a les comarques de Barcelona, Tarragona i del Pirineu, però, sobretot, aquest vent ha de ser més intens de cara dels propers dies. Sembla que demà la nit, i, sobretot, divendres i dissabte, el fred més rigorós el deixarem de banda, però entrarà molt de vent,
a comarques on normalment no hi bufa gaire, com podrien ser les barcelonines. D'això ja en parlarem. El que sí que tenim per endavant encara són dies freds, una mica menys, i també episodis de neu, que per exemple aquesta mateixa tarda arrencarà al Pirineu. Episodis de neu només allà, a l'alt Pirineu, no pas a la resta de Catalunya.
Gràcies, Lluís. Estarem molt pendents igualment i és que, per exemple, la ciutat de Barcelona s'ha viscut la nit més freda en gairebé tres anys i l'Ajuntament, per tant, manté en marxa l'operació fred per tal d'oferir allotjament a les persones que dormen al ras. S'han habilitat fins a 200 places en equipaments municipals. 14 professionals han patrullat aquesta matinada i oferiran també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen a l'aire lliure i oferir-los allotjament.
Mentre estan a Badalona, a prop d'una cinquantena de persones continuen pernoctant sota el pont de l'autopista C31, al barri de Sant Roc, 22 dies després del desallotjament de l'antic Institut B9. Tot i que al llarg d'aquestes setmanes s'han pogut reubicar més d'un centenar de persones, les entitats socials continuen treballant per posar fi a aquesta situació que ara es veu agreujada pel pic de fred. Ràdio Ciutat de Badalona, Neus Aragall. Les persones que encara pernocten sota el pont de la C31 veuen com amb el pas dels dies perden l'esperança de trobar una solució.
A més, les condicions meteorològiques adverses han agraujat la seva situació incrementant els riscos i les dificultats de viure en aquest indret. Tot i que no es disposa d'una xifra exacta de les persones que encara viuen sota el pont, des de Badalona a Cull asseguren que continuen donant-lo suport i que el procés es troba en una fase final que depèn de l'Ajuntament. Ho ha explicat Carles Segués des del Badalona a Cull al Badalona Matí.
I ara l'última fase amb la que estem és des de fa uns 4 o 5 dies on Drets Socials Generalitat es van reunir amb Serveis Socials Badalona i es va acordar que el seguiment de les persones que encara estaven per rellotjar ja era a càrrec de l'Ajuntament de Badalona.
Amb la tornada de la rutina després dels dies festius, l'entitat espera que la situació es pugui desencallar i que apareguin alternatives i solucions pels desallotjats que encara dormen sota el pont de l'autopista. 18 minuts i seran les 3. S'ha quedat constituïda aquest matí la taula del senglar, que té per objectiu reduir a la meitat la població d'aquesta espècie a Catalunya.
L'organisme està format per les administracions i el sector per tal d'estudiar quines són les millors mesures per reduir el nombre de senglars, reforçar la coordinació, definir objectius i acordar noves accions de gestió i control d'aquesta espècie després del brot de peste porcina africana. A la trobada han assistit el conseller d'Agricultura, Òscar Orteig, així com representants del Ministeri, entitats agràries i altres administracions. Notícies en xarxa, edició migdia.
Continuem i ho fem en clau econòmica. El govern espanyol proposa apujar el salari mínim interprofessional un 3,1%. Així ho ha traslladat l'executiu a la mesa del diàleg social, de manera que aquesta retribució s'apujaria a 37 euros bruts fins a situar-se en els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. A més, la proposta exclou les persones que cobren el salari mínim de tributar.
100 euros per persona, això és el que es gastarà de mitjana cada català durant les rebaixes d'hivern que arrencan oficialment avui. Aquesta primera jornada els aparadors s'han omplert i els primers compradors ja s'apressen a trobar brics i jerseis a bon preu, especialment davant aquest episodi de fred que estem patint. Ràdio Municipal de Terrassa, l'Urdessa Rion.
Els comerços poden decidir per ells mateixos els terminis, el percentatge de descompte i a quins articles ho apliquen en funció de les seves necessitats. Per això, moltes botigues havien avançat les rebaixes per animar el final de la campanya de Nadal i les compres de reis. Però d'altres, sobretot els petits comerços, comencen aquest 7 de gener i amb descomptes tímids, del 10 al 50%. Escoltem l'opinió d'algunes botigueres.
Avui és el dia que comencem rebaixes. Avui hem tret tot l'aparador de Nadal, tot el que és festes ja està fora i aquí és on comencen oficialment les rebaixes. Avui és el primer dia, han començat avui. Els consumidors fan servir els descomptes per renovar la roba d'abric i fer front a les baixes temperatures. Vinc a buscar un abric que sigui adequat pel fred que tenim.
Sí que voy a aprovechar las rebajas, sobre todo una prenda que antes costaba muchísimo más dinero y que sea un fondo de armario. Yo creo que es lo más interesante para las rebajas. I és que aquesta vegada es poden aprofitar les rebaixes per equipar-se pel fred. Notícies en xarxa
Dues persones han mort aquesta matinada amb dos incendis d'habitatges, un a l'Hospitalet de Llobregat i l'altre a Constantí, el Tarragonès. En el cas de l'Hospitalet, la víctima és un home de 77 anys. Ara els Mossos investiguen les causes del foc que ha cremat completament una habitació i que ha obligat els veïns a passar la nit fora de casa. Mitjans a l'Hospitalet, Anna Rodríguez.
Fons dels serveis socials municipals preveuen que les set persones que havien passat la nit al centre residencial d'estància limitada als Alps ja no hi tornin, ja sigui perquè poden tornar a casa seva o bé perquè poden quedar-se a casa de familiars. Recordem que els bombers rebien l'avís d'un incendi d'un habitatge a les 10 d'aquesta passada nit al carrer de la Uva, en un edifici de planta baixa i sis pisos d'alçada.
El resultat ha estat d'un home de 77 anys mort. És la segona víctima amb menys d'un mes a la ciutat. Manera escolar, cap de bombers de l'Hospitalet ens dona un parell de consells en cas que es veiem en aquesta situació. El foc li costa molt a travessar les portes, per tant, cada porta que tanquem és un impediment que posem perquè aquest foc eviti sortir del lloc on es troba i si acaba sortint no es trobarà una altra porta que li dificultarà encara més el pas per arribar.
i l'altre és quedar-nos confinats a casa. Penseu que, si ens quedem confinats a casa, una porta de fusta aguanta suficient mentre arriben els bombers en aquest cas per poder-vos venir a donar i sortir d'aquest cas. Actualment, els Mossos d'Esquadra investiguen les causes del foc.
En el gas de Constantí, el foc ha mobilitzat un ampli dispositiu d'emergències i ha obligat a rescatar diversos veïns. La víctima mortal és un home de 54 anys. Són tres quarts de tres. Salut ha decidit avui retirar l'obligutarietat de la mascareta a centres sanitaris, a sociosanitaris i també a residències, una mesura que avui mateix entra en vigor.
La decisió s'ha pres per la millora sostinguda de la situació de la grip, amb una evolució també favorable dels ingressos hospitalaris. Malgrat tot, el govern segueix recomanant l'ús de la mascareta en aquelles persones que tinguin símptomes i que estiguin en l'àmbit sanitari o sociosanitari.
Doncs no deixem de parlar de salut. La Marató de Donació de Sang de Catalunya donarà demà el tret de sortida amb l'objectiu de superar les 10.000 donacions. Fins al 17 de gener hi haurà un centenar de punts habilitats a 80 municipis d'arreu de Catalunya. El Banc de Sang fa una crida a donar, sobretot als joves, ja que falta relleu generacional. Girona FM, Pau Villafanya.
Aquest any 2026, més de 70.000 persones necessitaran alguna transfusió de sang, plasma o plaquetes provinent de la donació, i caldran més de 240.000 donacions per cobrir aquestes necessitats. Davant d'aquesta previsió, la Marató convida a donar als principals hospitals catalans i a 102 campanyes de donació en més de 80 municipis d'arreu del territori. Anna Millán és la directora del Banc de Sang i Teixits. Diem que la sang caduca, però els malalts no fan vacances i, per tant, la sang sempre és necessària.
De fet, per nosaltres la Marató és la nostra festa major, és la crida més intensa que fem des del banc de seny i teixits. Com estem de reserves? Com arribem en aquest moment? Tenim un estoc per entre 5 i 6 dies. És una mica per sota de l'ideal, que seria entre 7 i 8 dies, i això vol dir que no és que haguem tingut cap problema perquè cap pacient sigui atès, però sí que hem d'intensificar una mica les donacions i per això fem aquesta campanya.
Amb el lema El vincle que ens fa immensos, la Marató tindrà lloc del 8 al 17 de gener amb l'objectiu de remuntar les reserves de sang que per Nadal baixen un 20%. Després dels accessos típics del Nadal, ara amb l'entrada del nou any i la represa de la quotidianitat arriben també els bons propòsits. És molt de la població que aposta per recuperar hàbits saludables amb l'objectiu d'estar i de sentir-se millor. Els professionals ens orienten en com fer-ho. És una crònica de l'Ena Puigdueta. Bon dia.
Bon dia, coneixedors d'aquesta dinàmica. Des del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya, Toni Solà ens proposa tornar a la normalitat amb sentit comú, sense buscar dietes miracle ni desintoxicants, que sovint poden acabar sent contraproduents. Són declaracions a la xarxa.
Ara bé, el que necessitem és no tornar a fer coses estranyes, o sigui, tornar a la normalitat, no voler fer dietes detox, no voler fer canvis molt ràpids, sinó tornar a la normalitat, sobretot el tema de l'aigua, beure molt, perquè ens oblidem de beure, llavors tornar a fer aquesta activitat física però de forma moderada, buscar aquests horaris d'alimentació, tornar uns horaris més controlats que sapiguem que tenim, uns horaris l'hora de dinar a l'hora que ens toca, tornar els aliments, més fibra...
Partint de la base que tot canvi d'hàbit resulta incòmode, des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Noemi Ferrer, ens aconsella apartar-nos de l'autoexigència i el perfeccionisme a l'hora d'assolir el nostre bon propòsit. Observem més, ens fixem més en allò que no hem aconseguit, en allò que ja hem aconseguit. Llavors, aquí també és important de veure aquestes circumstàncies, observar-nos a nosaltres mateixos. Tot això que he fet,
Per poc que sigui, en comptes de fixar-nos en allò que no he fet, perquè llavors sempre és més fàcil de tornar a recaure o de deixar-ho estar i d'entrar en aquest cercle viciós de dir, ai, no puc. Ferrer recomana ser compassius amb nosaltres mateixos perquè la recaiguda és part de la vida. L'important, conclou, és seguir-ho intentant.
És moment per la cultura. El Teatre Lliure explora les dificultats de la comunicació amb l'obra Treballs Forçats, de la companyia Samarge. Des del 9 de gener, el muntatge posa al mateix nivell la llengua de signes i la paraula oral. A més, s'acompanya d'un col·loqui pensat perquè persones sordes i oients dialoguin i s'entenguin. David Navarro, bon dia.
Bon dia. A treballs forçats, dues persones, una de sorda i una altra doient, però que coneix la llengua de signes catalana, s'enfronten a escena. Davant d'una platea sorda i una altra doient, el so, les vibracions i el text projectat ajuden, com ha explicat l'artista Berta Frigola en veu d'una intèrpret, a que s'estableixi el diàleg entre les diverses maneres de comunicar-se.
La majoria, pensem que només hi ha una forma de comunicació com la principal, la que mana, però hi ha unes altres que queden com subeditades o inferiors, com per exemple podria ser la llengua de signes, doncs seria una més. Parlem de l'esforç que s'ha de fer per poder aconseguir aquesta bona comunicació. El muntatge s'acompanya d'un col·loqui posterior que, segons el director Nico Jongen, ajuda que espectadors sorts i oients empatitzin.
Justament fas mal quan no fas les preguntes, quan no t'apropes. Aquest col·loqui és un moment molt segur on tant el públic sort com el públic coient es poden fer preguntes entre ells. L'obra, que s'emmarca en el projecte inclusiu Ànima Lliure, es podrà veure fins al 18 de geni.
David, seguim amb tu per parlar-vos de Conxita Badia, qui va ser una soprano catalana deixeble d'Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. L'exili i el fet que no es va dedicar a l'òpera va fer que fos poc coneguda pel gran públic. Ara, coincidint amb el cinquantenari de la seva mort, una exposició al Museu de la Música de Barcelona recorda la seva figura. Es pot visitar fins al 15 de febrer.
La vida de Conchita Badia recorre bona part de les vicissituds del segle XX. El seu mestre, Enric Granados, va morir en un vaixell atacat per un submarí alemany durant la Primera Guerra Mundial i ella va cantar per inaugurar el Pavelló de la República durant l'exposició de París de l'any 1937.
Acompanyada d'un gran begul, va viatjar per Amèrica durant l'exili i després va ser mestre de, entre d'altres, la soprano Montserrat Cavaller. Amb un centenar d'objectes, l'exposició del Museu de la Música, com ha explicat la comissària de la mostra i besneta de la cantant Mireia Domènech, fa justícia a la seva figura.
per mostrar la vida d'una artista que, pel fet d'haver-se dedicat al lit i no a l'òpera, que és un gènere molt més glamorós, avui en dia és força desconeguda. Feia molts concerts per ràdio, però, per exemple, no va gravar massa discos. Entre els documents més destacats hi ha la carta que Granados li va enviar just abans d'embarcar-se en el vaixell que el portaria a la mort, o una altra de Pau Casals, on el mestre reconeix que totes les composicions per a soprano les va fer pensant en ell.
I encara més qüestions culturals, el filòsof i teòleg Francesc Torralba ha guanyat el premi Josep Pla amb l'assaig Anatomia de l'Esperança. I l'escriptor David Uclés s'ha endut el premi Nadal amb la novel·la La ciutat de les luces muertes. Tots dos han rebut els guardons en la tradicional ballada literària que se celebra cada 6 de gener a l'Hotel Palas de Barcelona.
L'obra de Torralba vol ser un mapa per orientar-se en temps d'incertesa a partir de la filosofia, la literatura i l'experiència humana. Per la seva banda, la novel·la d'Uclés comença en una Barcelona de postguerra, envoltada en la foscor, i creua èpoques i personatges històrics amb l'objectiu de tornar la llum a la ciutat. I és moment per als esports.
Que ens porta Janire Gallut. Molt bon dia, Janire. El Barça encet aquest vespre la cursa per al primer títol de la temporada. Els blaugranes volen revalidar la Supercopa d'Espanya i disputen les semifinals de la competició a les 8 contra l'Atlètic Club. No hi serà Ter Stegen, lesionat en l'entrenament d'ahir, que ha tornat a Barcelona per conèixer l'abast de la lesió. En clau marcat de fitxatges d'hivern, Hansi Flick es va pronunciar també sobre la imminent incorporació de Jou Cancelo.
Per nosaltres, el meu equip també, he parlat amb ells i hem discutit moltes coses. En Ronald ha tornat i penso que ja tenim aquesta posició amb una bona opció, però jo potser podria donar-nos més opcions també, suportar per a la terratera central, com a davanter té molt bona qualitat, però sí, sí que fins ara és una cosa que ha sigut.
Si funciona, estaré content. Tindrem una opció més. És una bona opció. És un jugador d'alta actualitat. Sobre el partit, sentim en aquest cas Joan Garcia, qui podria guanyar el seu primer títol amb el Barça. Sí, molt motivats. Tant l'equip com jo també personalment. Al final és...
És el primer títol que podem aconseguir aquesta temporada. En el meu cas, el primer que podem aconseguir amb aquest club. Llavors, molt motivats, treballant molt bé i amb moltes ganes d'aconseguir-lo. Un Barça que, per cert, ha estat emparellat amb el Racing de Santander als vuitens de final de la Copa del Rei de la setmana vinent. En la resta de partits, destacant el Depor Atlètic de Madrid, Cultural Leonès, Atlètic Club i Albacete...
Després de l'espectacular victòria en el Clàssic contra el Perfumeries Avenida, les gironines no descansen i disputaran avui la quinzena jornada de Lliga contra un Guernica que busca abrupar-se a les posicions de Copa de la Reina. Roberto Eñiguez, que no tindrà baixes pel partit, va explicar la prèvia que veu bé a les seves jugadores.
Iñiguez també va voler tancar la polèmica arbitral fent autocrítica després de la seva expulsió al Clàssic contra l'Avenida. El partit avui a Guernica a partir de les 8 del vespre.
A la mateixa hora, derbi català i duel directe a la taula de la classificació. El que di la seu, volíem dir 11, visita la pista del Joventut 12, tots dos conjunts empatats a 19 punts. I acabarem marxant cap a l'Aràbia Saudita, on Aïs va disputar la tercera etapa del Rally Dakar. I el xef Nando Jovany manté opcions de guanyar la categoria de cotxes 4x2. Sot Jordi Givert, Ràdio 010.
El xef de Monistrol de Caldés, el moyanès, va acabar l'etapa amb 26a posició, 26 minuts del líder i és 28a la general de cotxes a 1 hora i 11 minuts. A més, es manté segona la categoria de cotxes 4 per 2 i retalla distàncies que ha d'anar 25 minuts del líder. A l'acabar l'etapa, ell mateix explicava que dues punxades van ser els problemes principals d'ell.
Hem xapat dues rodes, hem de bocanar a xapar nous a partir de la meitat de la carrera, després de la neutralització i tornat a pinxar. El cotxe està sencer, tot està sencer, aquí estem. Avui comença una de les etapes més importants. Serà la primera part del que es coneix com la marató, que acabarà amb l'etapa de demà. Dues jornades on recorreran la distància entre Lula i Haïl i aquesta nit hauran de fer parada en un campament amb la mínima assistència enmig del desert.
Doncs de l'Aràbia Saudita, o també juga el Barça aquest vespre a les 8, tornem cap a casa perquè en futbol sala el Barça rebrà l'Inter Movistar a les 6 amb l'objectiu de mantenir la bona dinàmica en un duel en què el seu tècnic Javi Rodríguez ja ha qualificat de clàssic i no volen despenjar-se en aquest cas del Pozo Murcia, que és líder de la competició. Gràcies, ja aniré a Gallut per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem ja a les 3 de la tarda. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem demà, com sempre, puntuals a les dues. Bona tarda.
La xarxa de comunicació local.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.
También nos acompaña el coro rociero la flor de San Pedro San Pablo y también el coro rociero de Cuní y el coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y cómo no, tenemos también en la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Sintonitzes Ona la Torre. Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Bona tarda, són les tres, us parla Mercè Roura. El govern assegura que el nou finançament per a Catalunya millora l'actual de manera substancial i respecte al criteri d'ordinalitat, és a dir, que s'equilibra el que es dona amb el que rep. L'acord amb el que el govern espanyol diu que és imminent i que en aquest sentit serà clau la reunió entre el president Pedro Sánchez i el líder d'Esquerra Oriol Junqueras. No donat detalls la portaveu del govern Sílvia Paneque.
Com hem dit sempre, no volem privilegis, hi ha d'haver una quota de solidaritat, però és evident que hi ha d'haver un criteri que s'ajusti o que faci que s'ajusti allò que generem en forma de riquesa i d'activitat econòmica respecte allò que rep Catalunya. Mentre som pendents d'aquesta reunió demà, Junts ja ha criticat l'acord assegurant que és insuficient la formació considera que el que necessita Catalunya és un concert econòmic.
I el govern espanyol reclama a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces de Donald Trump d'aneccionar Groenlàndia, l'operació a Venezuela i les ànsies aneccionistes de Trump. Han centrat el primer Consell de Ministres de l'Any. El ministre exterior, José Manuel Álvarez, demana que Europa respongui amb una sola veu.
Es el momento de que Europa asuma en primera persona su propia soberanía. Este es el momento de que Europa y España trabaja para ello, alce unida la voz en favor del derecho internacional, de los principios de la Carta de las Naciones Unidas, de la prohibición de la guerra.
Per cert, el govern ha proposat apujar el salari mínim interprofessional a un 3,1%, un augment que implicaria incrementar el seu mínim en 37 euros bruts mensuals per a 14 pagues fins a situar-lo als 1.221 euros. Ara és de 1.184.
Avui Casalut ha retirat l'obligatorietat de la mascareta centres sanitaris, sociosanitaris i residències. Des de partir d'avui mateix, la decisió s'ha pres per la millora sostinguda de la situació de grip, amb una evolució també favorable dels ingressos hospitalaris. Malgrat tot, el govern segueix recomanant l'ús de mascareta en aquelles persones que tinguin símptomes i que estiguin en l'àmbit sanitari o sociosanitari.
I l'episodi de fred intens, que encara afecta Catalunya, ha d'anar a la baixa les properes hores, però entrarà en acció, això sí, un nou element que ja ha estat present, de fet, el vent, de fet, ja s'ha activat l'alerta del Pla Bencata, amb previsió de fortes ratxes, aquesta tarda i també demà.
Darrer punt, el Barça encet aquest vespre la cursa pel primer títol de la temporada. Els blaugranes volen revalidar el títol de la Supercopa d'Espanya i disputen les semifinals a la competició a les 8 contra l'Atlètic Club.
Torre d'Embarra va tancar el 2025 amb 900 aturats, 45 menys que l'any anterior. Això suposa un descens interanual del 4,8%. Pel que fa a les dades del mes de desembre, el nombre d'aturats va augmentar en 3 persones respecte al mes anterior. Són les dades de l'Observatori del Treball i el Model Productiu que s'han donat a conèixer aquest dimecres.
Les càmeres lectores de matrícules faciliten l'atenció de dues persones a Torre d'Embarra. Els fets es van produir el passat 30 de desembre, quan el sistema de videovigilància va permetre localitzar i interceptar un vehicle relacionat amb delictes de furt.
Un cop passades les festes de Nadal, Torre d'Embarra celebrarà d'aquí a uns dies una de les festes més tradicionals, la de Sant Sebastià. Enguany encara bé tots els actes se centraran en un únic dia, el dissabte 17 de gener, tot i que també hi haurà algunes activitats divendres i diumenge. El programa el complet ja s'ha donat a conèixer a través de l'agenda torrenca. Xavi Suárez és el regió de festes de l'Ajuntament de Torre d'Embarra.
Des de la regidoria de festes vam tindre molt clars d'un inici que en certa manera aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa que amb el pas del temps evidentment analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant,
Hem arribat a la conclusió que potser centrant tot el pes i tot el gruix en un dia amb algun més dinàmic, segurament mobilitzarem més gent perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar al tallí.
Entre els actes del dissabte destaquen l'ofici solemne a les 10 del matí, la passada el seguissi tot just després i els inflables per als més petits a la plaça Nelson Mandela juntament amb un vermut. A la tarda hi haurà un vespreig gastronòmic.
Prop de 900 espectadors han vist l'estel de Nazaret, la versió dels pastorets de Ramon Pàmies, que s'ha recuperat a Torre d'en Barra després de gairebé 30 anys. Durant aquestes festes se n'han fet 3 representacions, la darrera aquest diumenge. Júlia Salvador, membre de la Junta de l'Associació de Joves, ha assenyalat que estan molt satisfetes amb el resultat i que volen que l'estel de Nazaret tingui continuïtat.
Estem molt orgulloses del resultat final. Creiem que, per haver gelat un projecte de recuperació d'aquesta magnitud en molts pocs mesos, ha sortit de la intensa feina una peça molt digna que, segons el feedback que hem rebut, ha agradat molt al públic. Ens emportem aquesta experiència com un gran aprenentatge i esperem mantenir viu l'estel de Nazaret de la Torre per molts anys.
L'estel de Natret, escrita per Ramon Pàmies, és la versió dels pastorets que tradicionalment s'ha fet a la Torre. L'Escola Municipal de Música de Torre d'Embarra organitza el Picarol, un taller de música per a Nadons. La cita tindrà lloc el dissabte 17 de gener a anuar i dematí. Les inscripcions ja estan obertes. Més propostes. La Torre camina a iniciar aquesta setmana les activitats d'enguany, amb dues sortides programades per demà dijous i per divendres.
En aquesta ocasió, les dues excursions seran al Vendrell, la primera serà per als anomenats camins del Xinoxano, la segona a la reserva de natura de la capital del Baix Penedès. També es posen en marxa el Club Excursionisme a Torre d'Embarra, que ja ha programat per aquest diumenge la primera activitat d'aquest 2026. Serà una sortida de proximitat pels camins del Baix Gaià amb una distància d'uns 13 quilòmetres. Les inscripcions es poden fer fins demà dijous.
En plan territorial destacarem que el Ministeri de Transport adjudica les obres per fer carrils bici a l'antiga Nacional 340 a Tarragona. I per instal·lar també pantalles acústiques al costat del tram urbà de l'autovia A7. El pressupost és de 7,8 milions d'euros.
I Altafulla, l'Ajuntament rebrà una subvenció de 150.000 euros a la Generalitat per reformar els vestidors de l'estadi Joan Pijoan. Aquests diners surten d'un pla d'això que té en marxa el govern català per posar al dia les instal·lacions esportives municipals. Més enllà del fred que estem vivint aquesta setmana i les nevades registrades a bona part de Catalunya, en els pròxims dies el protagonisme serà pel Fort Ben.
El Servei Meteorològic de Catalunya ha activat alertes per fortes ratxes entre aquesta tarda i divendres al camp de Tarragona. També ens farem la ressò de la mort d'un home de 54 anys en un incendi en un habitatge a Constantin. Els bombers van rebre l'avís del foc cap a dos quarts de dues de la matinada i durant les tasques d'extinció i recerca van trobar el cos sense vida de la víctima a l'interior de l'immoble sinistrat.
I en esports avui parlarem de Roger Monzó, que va ser un dels jugadors més destacats a la selecció espanyola de vòlei sub-18. En el primer partit del pre-europeu de la categoria, que es va disputar ahir dimarts contra Alemanya, el jugador del Sebol Torralambarra va ser el màxim anotador del combinat espanyol amb 14 punts. Avui dimecres hi haurà partit contra Bèlgica.
Són les notícies més destacades d'avui dimecres, som dia 7 de gener. Us acompanyem en aquesta edició informativa en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
Torredembarra va tancar el 2025 amb 900 aturats, 45 menys que l'any anterior. Això suposa un descens interanual del 4,8%. Així es demostra en el darrer balanç de l'any passat de l'Observatori del Treball i el model productiu del Departament d'Empresa i Treball. Les xifres també indiquen un lleuger augment del nombre de persones desocupades al desembre respecte al mes de novembre, amb tres aturats més al municipi, el que representa un increment del 0,3%.
Pel que fa a la taxa d'atur registral, amb data del passat mes de novembre, a Torredembarra es va situar en l'11,13%. Són set dècimes menys que fa un any. Amb tot, aquesta taxa es manté com una de les més altes del Tarragonès.
Pel que fa al conjunt de la comarca, el nombre d'aturats es va incrementar en 121 persones durant el passat mes. D'aquesta manera, el Tarragonès va tancar l'any amb un total d'11.743 persones desocupades. Aquesta xifra representa un
1,04% més que el novembre. Pel que fa a la variació interanual, mostra un descens respecte al desembre del 2024 del 3,4%. D'altra banda, la taxa d'atur registral amb data del mes de novembre era la comarca del 9,36%. El desembre l'atur va augmentar gran part dels municipis de la comarca. Tarragona amb 54%, Salou amb 30% i Vilaseca amb 22% van ser les localitats on més es va incrementar aquesta xifra.
Les càmeres lectores de matrícules han facilitat la detenció de dues persones a Torredembarra. Els fets es van produir el 30 de desembre, quan el sistema de videovigilància va permetre localitzar i interceptar un vehicle relacionat amb delictes de furt.
La detecció del vehicle es va produir cap a dos quarts d'una del migdia a partir d'una alerta procedent d'un altre municipi. Des de la policia local es va activar immediatament el dispositiu de localització. Pocs minuts després, una patrulla va aconseguir aturar el vehicle a la Nacional 340 a l'accés a l'Urbanització Marítima Sud i va sol·licitar suport per completar les identificacions i comprovacions.
A l'actuació s'hi van incorporar un segon indicatiu de la policia local i dos dels Mossos d'Esquadra. Les persones detingudes van ser traslladades pels Mossos d'Esquadra de pendències policials per continuar les diligències corresponents i la posada a disposició judicial. Les comprovacions i escurcois realitzats al vehicle i els ocupants van finalitzar sense incidències.
Seguim amb més notícies. Un cop passades les festes de Nadal, Torre d'Embarra celebrarà d'aquí uns dies una de les festes més tradicionals, la de Sant Sebastià. Enguany, gairebé tots els actes es concentraran en un únic dia, el dissabte 17 de gener, tot i que també hi haurà algunes activitats divendres i diumenge. El programa, el complet, ja s'ha donat a conèixer a través de l'agenda torrenca.
El regidor de festes, Xavi Suárez, ja ha donat alguns detalls en una entrevista a la Casa de la Vila. Ha reiterat la voluntat del govern de mantenir una de les festes patronals de la Torre, però ha anunciat un canvi en el format per concentrar gran part dels actes en un sol dia.
Des de la regidoria de festes vam tindre molt clar des d'un inici que en certa manera aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que amb el pas del temps evidentment analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant, hem arribat a la conclusió que potser centrant tot el pes i tot el gruix en un dia
amb alguna cosa més dinàmica, segurament mobilitzarem més gent perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí.
Els actes arrencaran el divendres 16 al vespre amb el concert de Sant Sebastià que oferirà la Coral Santa Rosalia. Serà l'església de Sant Joan Baptista de Bajamar a partir de les 9 i amb entrada gratuïta. Dissabte 17 el programa d'actes arrencarà a les 10 del matí amb l'ofici solemne en honor al patró Sant Sebastià a l'església de Clarà. Just després, cap a les 11, a la plaça de l'església hi haurà una passada del seguici popular.
Aquesta és una altra de les novetats, ja que el seguici farà la passa de lluïment davant l'església de Clarà, però no hi haurà cercavila fins a la plaça Nelson Mandela com els dos últims anys.
Un altre canvi respecte al format de l'any anterior, dels últims dos anys, és que el seguici farà una passada estàtica. Es farà tota la plaça de l'Església, de declarar. Fins ara fèiem recorregut fins a la plaça Nelson Mandela, s'aposta per un format com el de Sant Joan.
que és un pic s'acaba a l'ofici, es fa in situ a la plaça sense moure's d'allí. Possiblement cada ball farà una o dues passades i ho farem en un format una mica més estàtic. A les 12, l'activitat es traslladarà a la plaça de Nelson Mandela, on es farà un parc de jocs amb inflables i un vermut rumbero. Ja a la tarda, a partir de dos quarts de set, es farà un vespreig gastronòmic al mateix indret.
hi ha el concert tradicional de la coral que es farà el divendres, hi ha el concurs de petanca el diumenge, però evidentment el gruix de les activitats es fan dissabte, per tant nosaltres podem dir que la festa és un dia que serà aquest dissabte, amb l'ofici, amb el seguici, amb les activitats per la canalla i l'oferta de vermut i a la tarda segurament mirarem de fer també el que ja vam fer l'any passat, que és aquest
vaig preig gastronòmic, que va funcionar bastant bé. Tot això es farà sense embalat, en guany no posarem embalat. Diumenge encara hi haurà dos actes més de les festes de Sant Sebastià. A les 11 tindrà el lloc el 17è campionat de petanca a les pistes del carrer Camí del Moro, mentre que a les 6 de la tarda es representarà l'Espai Cultural Sala del Mar, una obra de teatre a càrrec dels membres de la companyia amateur Afect Teatre.
A prop de 900 espectadors han vist l'estel de Nazaret, la versió dels pastorets de Ramon Pàmies que s'ha recuperat a Torre d'Embarra després de gairebé 30 anys sense fer-se. Durant aquestes festes se n'han fet 3 representacions, la darrera aquest últim diumenge. A les dues primeres, les dels dies 23 i 28 de desembre, es van exaurir les 300 entrades disponibles i a l'última funció del dia 4 en van quedar ben poques. La recuperació dels pastorets s'ha fet en un temps rècord,
El projecte el va plantejar l'Associació de Joves a l'estiu i els assajos no van començar fins al setembre. La majoria d'actors s'estrenaven i també s'ha hagut de renovar el vestuari i adaptar l'obra a les condicions de la sala del casal municipal. La Júlia Salvador, membre de la Junta de l'Associació de Joves, ha assenyalat que estan molt satisfetes amb el resultat i que volen que l'Estel de Nazaret tingui continuïtat. Estem molt orgulloses del resultat final.
Creiem que per haver engegat un projecte de recuperació d'aquesta magnitud en molts pocs mesos, ha sortit de la intensa feina una peça molt digna que, segons el feedback que hem rebut, ha agradat molt al públic. Ens emportem aquesta experiència com un gran aprenentatge i esperem mantenir viu l'estel de Nazaret de la Torre per molts anys.
El muntatge l'ha dirigit l'actor torrenc Joan Maria Vidal, que s'ha posat al capdavant d'una companyia integrada per una quarantena de persones. Vidal ha assenyalat que han fet realitat un projecte complex en un temps rècord i que la resposta del públic ha estat molt positiva.
En tres mesos, preparar-ho i en un lloc com el casal, tot el suc que se li ha tret, l'espai, l'escenografia, el decorat, el maquillatge, el vestuari i tal com la gent s'ha abocat,
Crec que no podríem aspirar més en tres mesos i inclús que ens hem vist superats. Vull dir que molt bé, molt satisfets i també molt satisfets amb l'acollida de la gent, la resposta de la gent i les valoracions. Així que quan veus que hi ha molt d'esforç i el públic ens surt també un contenit satisfet, la satisfacció és màxima.
L'estel de Nazaret, escrita per Ramon Pàmies, és la versió dels pastorets que tradicionalment s'ha fet a la torre. Relata la història del Naïm, el fill pròdic que torna a casa després de la confrontació entre el bé i el mal, entre Sant Miquel i Satanàs. Aquesta mateixa versió també es representa encara en altres municipis com Mataró, Premià i Sant Feliu de Guíxols.
L'Escola Municipal de Música de Torredembarra organitza el Picarol, un taller de música per a Nadons. La cita serà el dissabte 17 de gener en horari de matí. D'aquest taller ja es va fer una primera edició al passat mes de novembre que va exaurir les places disponibles. Davant la bona acollida de la proposta, des de l'Ajuntament s'ha decidit tornar a programar-la.
Es tracta d'una activitat pensada perquè els més petits puguin gaudir de la música a través del joc, les cançons i les emocions. Es farà a l'aula 1 del patronat Antoni Roig i hi haurà dos grups, un per a nadons nascuts l'any 2024 i l'altre per als de l'any 2023. Tindran lloc respectivament a les 10 i les 11. El preu per participar-hi és d'11 euros i les places són limitades. Les inscripcions es poden fer a través de l'aplicació Viu la Torra i la pàgina web de l'Ajuntament. Els infants han d'anar acompanyats d'un adult.
La Torre Camina inicia aquesta setmana les activitats d'aquest 2026 amb dues sortides programades per demà dijous i per divendres. En aquesta ocasió, les dues excursions seran al Vendrell. La de demà dijous portarà els participants pels anomenats camins del Xinoxano. Serà una ruta d'uns 13 quilòmetres, unes 3 hores de durada i d'intensitat moderada. Se sortirà des del cap de Torre d'Embarra a les 9 del matí en cotxes particulars i els vehicles es deixaran a l'urbanització Nou Vendrell.
L'Antonio Torres ha explicat el programa de la Torre Camina, que és un recorregut amb un terreny trencacames.
Esto, como digo, es una ruta un poco exigente, la hemos calificado moderada alta, tanto por la duración de la ruta en kilómetros, que son unos 13 aproximadamente, quizás algo más, no mucho más, y por la altura, que son una altitud de un desnivel, me salió por fin, un desnivel de unos 400 metros,
Que es una ruta un poco rompepierna, ¿no? Porque es continuamente para empezar bien el año. Vamos a iniciarlo así. Es un poco rompepierna en el sentido de que son subidas y bajadas constantes.
L'endemà, divendres, amb la Torre Camina Laites, farà una ruta per la zona de natura del Vendrell, amb sortida des del monument als castells de la capital del Baix Penedès. Serà una ruta més senzilla, d'uns 8 quilòmetres. La sortida des de la Torre també es farà en cotxes particulars. Participar en les sortides de la Torre Camina és lliure i gratuït. Cal portar roba i calceta dient, l'esmorzar aigua i la targeta sanitària.
I una altra entitat que comença l'activitat d'aquest 2026, el Club Excursionisme Torredembarra, ja ha programat la primera sortida, que es farà aquest diumenge, dia 11. Es tracta d'una sortida de proximitat pels camins del Baix Gaià, amb una distància d'uns 13 quilòmetres i un desnivell positiu de només 250 metres.
La sortida des de Torredambarra es farà a dos quarts de nou del matí des de l'aparcament de Manyer i Flaquer i es preveu que l'excursió duri unes quatre hores en parades incloses. Cal portar aigua i alguna cosa per picar. Les inscripcions per participar en aquesta sortida es poden fer fins aquest dijous 8 de gener a través de la pàgina web del Club Excursionisme. El preu és de 5 euros per a les persones que no siguin sòcies de l'entitat i de 7 euros més per a aquelles que no estiguin federades.
El Ministeri de Transport ha adjudicat les obres per fer carrils bici a l'antiga Nacional 340 a Tarragona i també per instal·lar pantalles acústiques al costat del tram urbà de l'autovia A7.
Com a 8 milions d'euros. Un dels carrils bici és el que es farà a la zona del Llamant i que gairebé arribarà fins al terme d'Altafulla. Tindrà més de 6 quilòmetres i està pensat per millorar la mobilitat a les urbanitzacions i càmpings d'aquesta zona. Comptarà amb pas per a bicicletes i una vorera per a vianants. Anirà des de la rotonda d'enllaç amb l'A7 fins a la rotonda d'accés a la Mora.
L'altre carril bici, més curt, es farà al pont del riu Francolí per facilitar la connexió amb el carril bici que relliga els barris de Ponent. El projecte també inclou la instal·lació de pantalles acústiques al llarg de 2,2 quilòmetres de l'autovia A7, el seu pas per la ciutat.
A Altafulla, l'Ajuntament rebrà una subvenció de 150.000 euros a la Generalitat per reformar els vestidors de l'estadi Joan Pinjoan. Aquests diners surten d'un pla de xoc que té en marxa el govern català per posar al dia les instal·lacions esportives municipals.
En el cas d'Altafulla, la renovació dels vestidors era una actuació llargament reivindicada pels usuaris per la degradació de l'espai. La intervenció servirà per millorar-ne el confort, l'accessibilitat i l'eficiència energètica. El regidor d'Esports, Àlex Canyes, n'ha parlat en declaracions Altafulla Ràdio. Ha explicat que la subvenció els permet fer les obres en un màxim de 3 anys. El primer pas ara serà redactar el projecte.
En principi els terminis d'execució són en tres anys i en principi a partir del 2026 ja es fa un primer pagament. Llavors aquesta serà la idea, durant aquest any haurem de treballar el projecte i a l'inici de les obres que encara no sabem quan, perquè com que tampoc sabíem fins fa una setmana que ens otorgarien la subvenció i quan, a partir d'ara hem de començar a treballar el projecte.
El regidor d'Esports d'Altafulla també ha recordat que l'Ajuntament està pendent d'una altra subvenció de la Generalitat, aquesta de més diners, per reformar i ampliar el pavelló poliesportiu.
Més enllà del fred que estem vivint aquesta setmana, les nevades registrades a bona part de Catalunya en els pròxims dies, el protagonisme serà pel fort vent. El Servei Meteorològic de Catalunya ha activat alertes per fortes ratxes entre aquesta tarda i divendres al Camp de Tarragona.
L'alerta per vent s'ha activat des d'aquest migdia a les comarques de l'alt Pirineu. Després, a partir de les 6 de la tarda, aquest avís s'estendrà a més comarques de muntanya, al Segrià i a les comarques costaneres del camp, entre elles el Tarragonès. En el cas del nostre territori serà un avís de nivell moderat.
Demà dijous es mantindrà l'alerta fins al migdia a les comarques del Camp de Tarragona i també s'activarà el Penedès i les comarques més properes a Barcelona. Durant la tarda es preveu una treva, però l'episodi es reactivarà divendres amb ratxes de fins a 20 metres per segon. A més, l'alerta s'ampliarà a més comarques, a l'interior del Camp de Tarragona, la Catalunya Central i Ponent. Davant aquest episodi, Protecció Civil demana seguir les recomanacions habituals.
A casa cal assegurar portes, finestres i tandals i no deixar testos o altres objectes no estàtics a les façanes i terrasses. A l'exterior cal vigilar amb el mobiliari urbà que es pugui desprendre i la possible caiguda d'arbres o branques en zones buscoses, parcs i jardins.
El Departament de Territori construirà una rotonda per accedir al nou aparcament de l'estació del Camp de Tarragona. El nou element se situarà a la carretera C421B i la inversió que es realitzarà serà d'uns 600.000 euros.
De moment ha sortit a licitació la redacció del projecte per executar l'obra per un preu de 55.000 euros i un termini de cinc mesos. Segons territori, el projecte també inclourà l'execució de mesures complementàries com un itinerari per avianants al tram viari de la carretera entre l'accés per avianants de l'estació i el futur aparcament. L'actuació forma part de l'acord promogut pel Departament de Presidència i consensuat amb l'Ajuntament de la Secuita, la Diputació de Tarragona i a DIF.
Un home de 54 anys ha mort aquesta matinada en un incendi en un habitatge a Constantí. Els bombers van rebre l'avís del foc cap a dos quarts de dues de la matinada i durant les tasques d'extinció i recerca van trobar el cos sense vida de la víctima a l'interior de l'immoble sinistrat.
L'habitatge incendiat es troba en un edifici plurifamiliar de planta baixa més 6 alçades. Els bombers han evacuat dues persones de la cinquena planta i han fet l'extracció per la façana de dues persones més de la terrassa de l'àtic amb l'autoscala. La resta de veïns s'havien confinat amb seguretat dels seus habitatges.
Per la seva banda, el servei d'emergències mèdiques ha traslladat set ambulàncies i ha atès quatre persones. Dues d'elles han estat traslladades en estat lleu a l'Hospital Joan XXIII. L'alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, dona detalls sobre l'actuació i lamenta la mort d'un veí de la localitat.
Els primers d'anar a acudir va ser la nostra policia local, lògicament estan més propers, i van intentar amb extintors apagar el foc, però no va ser possible, inclús un dels nostres agents va haver de ser atès pel SEM per inhalació de fum.
I malauradament no van poder apagar el foc, que ja estava molt avançat. I res, aquesta notícia desgraciada que ens desperta després del dia de Reis amb aquesta trista notícia que és la pèrdua d'un vell de Constantí de 54 anys, conegut i estimat també. Per tant, lamentem la seva pèrdua.
El foc ha quedat controlat poc després de les dues de la matinada. L'edifici no ha quedat afectat estructuralment i s'ha permès l'accés del veïnat a la resta de pisos.
La Universitat Roviri Virgili oferirà el grau en farmàcia a partir del curs vinent, el 2027-28. Ho aprovava fa uns dies el Consell de Govern de la Universitat i ara els nous estudis iniciaran el procés de validació per part de la Generalitat. El grau de farmàcia ampliarà l'oferta de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a Reus.
Amb aquesta nova titulació, la URB dona resposta a la petició del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, que necessita més professionals per poder cobrir la demanda. També es vol evitar que els estudiants s'hagin de desplaçar a Barcelona per poder accedir a aquests estudis. La durada d'aquest grau és de 5 anys d'ensenyament teòric i pràctic, amb un total de 300 crèdits, 30 dels quals són de pràctiques totalades a farmàcies o hospitals.
D'altra banda, el Consell de Govern de la URB ha presentat el pressupost de 2026, que supera els 151,7 milions d'euros, un 4% més que el curs passat. Finalment, també s'ha aprovat la convocatòria de 21 places de catedràtic, tant d'universitat com contractat. El termini per presentar sol·licituds es tanca el 16 de gener.
Helena Juncosa ha estat nomenada com a nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Ha estat designada després que Mònica Borrell assumís un nou càrrec com a directora del Museu d'Arqueològic de Catalunya. La nova directora és llicenciada en Història amb especialització en Prehistòria, Història Antiga i Arqueològic per a la Universitat de Barcelona i màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, també per a la mateixa universitat.
A més, va obtenir el diploma d'estudis avançats en didàctica de les ciències socials i espais de comunicació per a la Universitat de Barcelona. Fins ara ha exercit com a directora gerent de la Fundació Mas Miró, càrrec que ocupa des del 2015. Anteriorment va coordinar el centenari Miró Montroig i ha participat en la realització i assessorament de projectes museogràfics i plans directors de diversos equipaments culturals.
També va ser investigadora de la Universitat de les Illes Balears i ha participat en diversos projectes d'IMSD i va codirigir diverses excavacions arqueològiques. Ha participat en diversos llibres, articles, publicacions científiques i conferències sobre arqueologia i patrimoni cultural. Juncosa és, doncs, la nova responsable de la Vila dels Munts d'Altafulla, de l'Arc de Barà i de la resta de vestigis romans, patrimoni mundial de la humanitat de l'antiga Tarraco.
Un estudi de la Universitat Roviri Virgili examina la relació entre el consum de fruita seca, la microbiota intestinal i la funció cognitiva. Els resultats han constatat que amb 30 grams de fruita seca es manté una millor funció cognitiva.
L'estudi ha estat liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili i el CiberOBN. Després d'analitzar durant sis anys les dades de més de 600 persones grans amb sobrepès,
i síndrome metabòlic, els resultats han constatat que amb uns 300 grams de fruita seca, és a dir, de 3 a 7 racions, es mantenia millor la funció cognitiva comparat amb aquells individus que han ingerit menys d'una ració a la setmana. Alhora, la investigació apunta que la microbiota intestinal podria afavorir la síntesi de metabòlits. La recerca s'ha publicat a la revista científica
H&A.
I arribem a la recta final de l'informatiu, amb informació esportiva, el nom destacat de Roger Monzó, que va ser un dels jugadors més destacats a la selecció espanyola de boli sub-18 en el primer partit del pre-europeu de la categoria. En el partit disputat contra Alemanya, aquest dimarts, el jugador del Sebol Torredembarra va ser el màxim anotador del combinat espanyol amb 14 punts.
El torneig s'està disputant a la localitat portuguesa de Viana do Castelo. En el primer partit, Espanya va aconseguir guanyar clarament Alemanya per 3 a 0, amb uns parcials de 25 a 18, 25 a 19 i 25 a 22. Ara la selecció espanyola juga aquest dimecres a partir de dos quarts de set de la tarda contra Bèlgica, mentre que demà ho farà davant Holanda a la mateixa hora. Encara quedaran...
dos partits d'aquesta primera fase del pre-europeu i que són probablement els més exigents. El divendres contra Portugal a partir de les 9 del vespre i el dissabte contra França a partir de les 4. Roger Monzó havia participat prèviament a aquest pre-europeu
en la concentració de la selecció espanyola feta a Palència i va ser un dels 14 jugadors escollits pel seleccionador per formar part d'aquesta selecció. La segona fase del pre-europeu tindrà lloc el mes de març, mentre que la fase final, el Campionat d'Europa Sub-18, es disputarà el juliol. I amb aquesta informació arribem al final d'aquesta mitja hora d'informatiu. Us hem acompanyat en Josep Sanchez i l'Anna Plassa d'Oceau.
Si escoltes la ràdio, no et pots perdre el Col·lectius en Xarxa. Cada setmana i en només mitja hora explorem les vivències, lluites i triomfs del Col·lectiu LGTBI.
Ho fem de la mà d'experts, activistes i testimonis. Analitzarem temes actuals, trenquem estereotips i farem que les veus de tothom siguin escoltades. No et quedis enrere i escolta Col·lectius en xarxa. Un podcast de Lluís Rodríguez Lago i Manel Ferrer.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
La Ràdio de Proximitat
Échale carbón a tu corazón pa' que se podile. Échale carbón a tu corazón pa' que no esté triste. Échale carbón, échale carbón, alegrante y vive. Échale carbón a tu corazón pa' que se podile. Échale carbón a tu corazón pa' que no esté triste. Échale carbón, échale carbón, alegrante y vive.
¿Cómo puedes no decirme que en este mundo tú vives sola? Y tan solo con mirarte no te das cuenta que me enamoras. ¡Échale carbón a tu corazón!
Mira, comencemos el 2026 por todo lo alto en la Torra. Emilio Giraldez, bon dia. Bon dia, Josep. ¿Qué tal? Bien, bien. Feliz año. Igualmente. ¿Cómo va? Bien, de momento. Como el año pasado. Es important ya. Sí, sí, hombre. Yo siempre lo digo. Ayer me preguntaron. Emilio, ¿qué te han traído los reyes? Digo, mira, ¿sabes lo que me han traído? Poder venir a verlos aquí, a tomarme un cafelito. Esto es lo más importante.
Porque el día que no pueda venir, ya me la ven. Mientras no te echen carbón, como la canción que estamos escuchando ahora. Me han echado... No, mira, me han hecho una cosa guapa.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Me han hecho unas bambas guapas, guapas, guapas, pero de vestir, no para ir al campo ni... No, no, de vestir, de las que se llevan hoy, ¿eh? Sí. Como tú, como tú, que vas bien vestido y con unas bambas guapas. Bueno, bueno. ¿Y cuándo las vas a estrenar? Pues seguramente... ¿El sábado que viene o qué? ¿Eh? ¿El sábado de la semana que viene o qué? El sábado, bueno, las voy a estrenar antes, seguramente las estrenaré este domingo, en el baile del Splay de la Yendran.
Clar, perquè ja comenceu l'activitat... Sí, avui, avui, avui. Avui ja comença l'activitat de karaoke. Empecemos con el karaoke avui. Sí, sí, ja està tot en marcha, ja. Molt bé.
Doncs avui comptem amb l'Emilio Giraldi d'aquí als nostres estudis, no per parlar, com fem habitualment, de les activitats de l'esplai de la gent gran, tot i que ara hem comentat aquesta represa de les activitats i el programa de tallers i cursos que hi ha, sinó per parlar d'una cita molt important que tenim el dissabte de la setmana vinent, el 17 de gener, perquè acabem les festes de Nadal amb tots els actes que hi ha hagut aquí a Tornambarra,
però l'activitat cultural no para al municipi i ja de cara al cap de setmana, de la setmana vinent, diem, el 17 de gener, tenim una cita que s'estrena aquí a Torro d'en Barra i que ja havíem anunciat alguna vegada fa poc, però avui volem explicar tots els detalls i com funcionarà. És el Gran Festival de Cros Rocieros, Emilio, primera edició aquí a Torro d'en Barra.
La primera vez que se va a hacer aquí en Torre de Embarra un festival de estas características y de estos es la primera vez. Yo lo he hecho hace años, que lo hice en Tarragona, en Roda de Bará, en Erbendrell, en Reus, también lo hicimos, pero en Torre de Embarra es la primera vez que se va a hacer.
Un festival de cor rociero. Sí. Ahora tornarem tots els detalls d'aquesta cita que farà el casal municipal a la Sala Gran amb entrada gratuita el dissabte a la tarda. Pero, primero de tot, Emilio, ¿cómo surge la idea? Ara decías, ¿eh? Que habéis hecho Vendré, Tarragona, Roda, de trasladar esta propuesta aquí en Torre de Embarra. Bueno, yo hace años que esto lo tenía pensado.
Hace muchos años que lo tiene pensado. ¿Por qué no? ¿Por qué no en Torre de Embarra también? Para mí, yo que soy, aunque no soy hijo de Torre de Embarra, soy un enamorado.
Así, tal como lo escuchas. Soy un enamorado de Torre de Embarra y todo lo que se hace en el pueblo y todo lo que pongo mi granito de arena para el pueblo de Torre de Embarra me parece poco.
Pues tenía muchas ganas de hacer este festival aquí en Torre de Embarra, porque Torre de Embarra no va a ser menos que nada. Para mí es la primera en todo, ¿eh? Lo que pasa es que, bueno, no se había dado las circunstancias ni nada, ¿no? Y el otro día, hablándolo, bueno, hace ya dos meses, hablándolo con mis compañeros y tal, dijimos, podríamos montar un festival de coros rocieros de Torre de Embarra, aquí en Torre de Embarra y tal, igual...
Todo esto se apresta a tener contacto con mucha gente. Empezamos a mover los hilos y a todos los coros que llamé me dijeron que sí.
A todos, ¿eh? Me dijeron que sí. Se han quedado un par de coros o tres sin poder actuar, lo dejaremos para otras fechas, porque tampoco puede hacerlo muy largo, porque si no cansas a la gente. ¿Me entiendes? Aunque en los coros cada uno va a cantar sus canciones, que ya las tienen,
una canción es elegida para que no coincida ninguna con lo otro pero no vamos a cantar más de cuatro canciones por coro porque si no se cansa cantar por ejemplo un coro que cante ocho o diez canciones eso cansa mucho a la gente
Y me dices, bueno, pero sí, son cinco coros, pero cada coro va a cantar su estilo, tiene su estilo, tiene sus canciones, es decir, vamos vestidos distintos, en fin, hay muchas cosas diferentes. Claro que cuatro canciones cada coro sois cinco coros, creo, ¿no? Sí. Que ya se va un rato. Sí, pues mira, ponle cinco minutos por... cuatro minutos por canción...
Entre en cambio de coro y otro se te va casi a la media hora por coro, ¿no? Exactamente. Y has hecho la tarde entre los cinco coros. Ya he hecho la tarde. Yo creo que con tres horitas de actuaciones y tal, yo creo que la gente se irá contenta, se irá satisfecha y que de eso es de lo que se trata.
Ara has comentado que os habéis coordinado entre los coros participantes, que también ahora los detallaremos, un poco sobre el repertorio que habrá. No sé si nos puedes avanzar algo, al menos por vuestra parte, por el coro del Splay. Bueno, nosotros estamos ensayando unas canciones muy bonitas, tenemos una rumba, un par de pasodobles, y teníamos una canción...
que es muy difícil de cantarla. Pero hay que tener la garganta muy llave como estoy y le voy a cantar yo unas colombianas, pero tienes que tener la garganta muy bien para cantar esas colombianas. ¿Y por quién canta esas colombianas? Para mí son los mejores. Pero las hemos tenido que aplazar. Si de aquí...
A la fecha del día 17 me se ha arreglado un poco la garganta, pues la haré. Bueno, la haremos, porque meto también el coro que también lleva su parte, ¿no? Pero los demás, una sevillana, también tenemos unas sevillanas, unas sevillanitas, en fin. También vamos...
Tengo la idea de invitar un cuadro de baile también para que cuando canten los coros abajo, los coros estarán en el escenario, pero el cuadro de baile estará abajo, y invitar a todos los presentes, quien quiera bailarla mientras el coro esté cantando, pues que las bailen.
Aquí se trata de que la gente disfrute, nos lo pasemos bien y nada más. Y no vamos a competir un coro con el otro. A ver quién queda primero, segundo. No, no, no. La idea es...
De que la gente, como he dicho antes, nos lo pasemos bien, darnos a conocer un poquito más, conocernos todos los coros, relacionarnos con toda la gente de los coros que vienen y tal, y de eso se trata. No se trata quién es el primero, quién queda el segundo. No, no, no. Aquí de eso nada.
De eso no. Porque tenéis normalmente contacto con el resto de coros que vienen así un poco en el mundillo, ¿eh? ¿Vais conociendo? Sí, hombre, yo los conozco a todos. Yo los conozco a todos los coros, claro. Los conozco y conozco a todos los directores de los coros. Lógicamente los conozco a todos y ellos me conocen a mí. También, por ejemplo, el coro de la Casa Andalucía de Tarragona y Provincia,
que se llama Monse, la directora del coro, una chica extraordinaria. Y yo hace años que formamos un grupo cantando y cantaba ella y dos hermanas más y un hermano. Y vamos por ahí a decir que la Monse hace muchísimos años que nos conocemos, lógicamente.
Y la del Paz del Panader, la Mantero, la Mantero, Mantero, lo digo bien, Mantero, Carmen Mantero, pues también estuve en la romería, en la primera romería que hicieron de la Virgen del Rocío en el Paz del Panader, me invitaron, han estado aquí, ese coro ha estado aquí muchas veces actuando.
Aquí en la radio, tengo muy buena, muy buena. Y el coro que es nuevo, que hace tres meses que han empezado, el coro de San Pedro y San Pablo, Mar de la Flor, que lo he montado yo.
Sí, sí, sí, tengo buenos contactos. Hombre, el mejor contacto, entonces. Hombre, lo monté yo, me lo pidieron, el presidente del jubilado de San Pedro de San Pablo me lo pidió y yo con mucho gusto pues fui y decir que hasta hace poco he estado con ellos, ensayando, ahora ya tienen a otra persona, pero sí, sí. Pues mira, aprovechamos para...
Comentar, ¿no?, los coros que vendrán y que ya es un poco avanzado. Tenemos, además del del Esplai de la Gen Grande de Torro de Embarra, el de la Casa de Andalucía de Tarragona, el más de la Flor de San Pere y San Pau, como decías, el Brisa y Solera de Cunit y el Cor Viña y Romero de Pax del Penedès. Exacto. En total estamos hablando de casi, casi...
unos 100 cantantes. Exactamente, aproximadamente unas 100 personas, sí. Que no está mal para ser un primer festival. No, no, no está mal, no está mal, no está mal, porque como he dicho antes, no hay que cansar a la gente, es decir, que la gente disfrute, se lo pasen bien y eso es, para mí eso es lo más importante. Porque esto, yo hago un llamamiento desde aquí, desde la Torre, a la juventud,
que es un poco difícil a la juventud que se apunte, que se apunten a los coros, es muy bonito. Esta de Tarragona, la Casa de Andalucía de Tarragona y provincia, hicieron una zambombada en San Pedro y San Pablo, nos invitaron también, estuvo muy bien, muy bonito, es decir...
Y de eso se trata, tú. De pasárnoslo bien y hacer disfrutar a la gente que nos acompañe, que vengan a vernos. Porque, claro, la idea es que hablamos de unos 100 integrantes contando los 5 coros que participarán, pero luego tendremos todo el público que, como decíamos, entrada gratuita... Entrada totalmente gratuita. Nosotros... A ver... Ni podemos ni queremos...
Cobran nada. Todos vienen desinteresadamente. Todos los coros vienen desinteresadamente. Ni queremos ni podemos cobrar nada a la gente. No me faltaría. Totalmente gratuita. Que venga toda la gente que puede, que quiera y que quepan.
A ver si llenamos el casado. Sí, hombre, sí, ¿no? Siempre lo llenáis, cada vez que montáis algún tinglao ahí, se llena, ¿no? A ver, lo hemos pedido el casado por una sencilla razón, porque estuvimos haciendo números y en el spray de la Gen Grand, que era la idea de hacerlo allí, pues no íbamos a caber. Ya.
Por el alforo, pues no íbamos a acabar. Y entonces por eso pedimos el casal municipal, que ya hace más de dos meses que estaba pedido. Como hay que pedirlo todo con un mes de antelación y por escrito.
Hombre, se hacen tantas cosas que... Claro, ya, ya, ya. Que hay que organizarse, ¿no? Sí, sí. ¿Cómo van los ensayos? Porque antes comentabas cómo tienes la voz y tal y lo que ibais a interpretar vosotros. ¿Cómo van los ensayos? No sé si ahora también con las fiestas de Navidad se ha parado un poco. Se ha parado un poquito. Y ahora toca hacer sprint un poco, acelera. Claro, claro, claro. Nosotros la semana pasada, aunque estábamos de fiesta, hicimos un ensayo.
Y este viernes hacemos otro ensayo, el sábado haremos otro ensayo y el lunes haremos otro ensayo.
¿Entiendes? O sea, ya hay máximos. Sí, sí, vamos a tope. Sí, sí, porque, hombre, aparte de que lo pasemos bien, disfrutemos, pero hay que hacerlo bien. Claro. Lógicamente, ¿no? Vamos a hacer una chapuza. Hay que hacer las cosas, hay que hacerlas bien. Entonces, cuando llega un evento de estos y la primera vez que lo hacemos, como si fuera la última, pues hay que intentar hacerlo bien.
Igualmente lleváis tiempo ensayando con el coro. Sí, lo que pasa es que llevamos tiempo, lo que pasa es que, claro, hemos estado un mes, un mes y medio ensayando solamente villancicos. Bueno, pues ahora ya los villancicos se quedan ya para final de año y ahora toca machacar lo que vamos a cantar día 17.
A ver, claro. Estos son como los niños en el colegio un poco, ¿no? Sí. Que van ahí preparando las canciones del festival de Navidad, luego tienen que preparar las siguientes, luego las siguientes, ¿no? A ver, la gente, yo se lo digo a todos los alumnos que tengo, que somos 27, 28, que...
Que recibir los aplausos del público está muy bien, muy bonito, ¿eh? Pero la gente no sabe lo que hay detrás de todo esto. Dentro de todo esto hay un trabajo impresionante. Ensayo y ensayo y ensayo y repetir, repetir, repetir, repetir, hasta que las cosas salen bien, ¿eh?
Las cosas tienen que ser así. Si no, no salen. Son muchas voces y acoplar todas esas voces cuesta un poquito. Claro, pero también los integrantes del coro supongo que agradecen festivales y actuaciones como esta. Actúas delante de un público, tienes otros coros que también vienen. Nosotros hemos ido a tres, cuatro residencias a cantar
El 95, y mis compañeros, yo que llevo muchos años en esto, no es que sepa mucho, pero un poquito sí, y solo diré, digo, es que nosotros vamos a recibir más.
que nosotros vamos a dar. Porque si no se lo podéis imaginar, la gente mayor de la residencia, cómo te reciben, cómo te aplauden, cómo te admiran. Es impresionante. Y cuando terminamos la primera residencia que fuimos, dices, tienes toda la razón, Emilio, cómo se borcan con nosotros. Pobrecitos están allí. Bueno...
Haciendo fans, ¿no? Sí, sí, sí, sí, la verdad, la verdad que es que sí. Cuando estuvimos, que no voy a decir los nombres, estuvimos en una de Juan XXIII y había gente de Torre de Embarra allí ingresada y la verdad que cuando te ven, que son gente que me conoce mucho, cuando te veo...
¿Sabes qué pasa? Y claro, como vas a saludarlo y lo saludas con afecto y todo, a todos no, pero claro, son de aquí de la torre, que te conocen por más, ¿no? Pues ellos se sienten un poquito, se vienen arriba, como dicen.
Sí, sí. Bueno, está bien. Y claro, un festival como este con el resto de coros, que también viene bien para, no sé, coger ideas o intercambiar un poco temas, algunas canciones, ¿no? Ah, mira, vosotros.
habéis hecho esto, tal, ¿no? Sí, a ver, son... En festiva de coros así vienen, lógicamente, vienen altavillados, cada uno con sus trajes, normalmente, ¿no? Yo, hablando del coro del Splay, yo le he dicho que vengan vestidas como quieran. Perdón. De Faralay.
pero con los trajes que quieran. No hace falta que vayan todas iguales. ¿Eh? No. Cada uno... Porque los trajes valen mucho dinero. Ya.
Vale mucho dinero. No es lo mismo que el hombre, se pone una camisa y un pantalón azul o negro y una camisa blanca y ya está vestido. Pero ellas no. No solamente lo que es el vestido, sino el vestido, son los pendientes, son las flores. Y estos planteáis más adelante ya decir, pues mira, vamos a hacer, porque al final supongo que es una inversión de un traje y ya lo tenemos para toda la vida.
Nosotros tenemos la suerte de que más de la mitad de las que cantan en el coro del Splay también están a los cuadros de baile de Sevillana. Entonces tienen los trajes iguales.
¿Me entiendes? Esta es una pequeña ventaja que tenemos también, ¿no? Pero vale, hombre, la inversión, hay que darte cuenta que un traje de esto ahora mismo no sé el precio que tiene, pero como mínimo 100 de 100 para arriba, ¿eh? Esto es lo mínimo, ¿eh? Ya. Entonces, darte cuenta que la gente de los coros son casi toda gente jubilada.
Y las pensiones no son grandes cosas. Sí, eso. Hay otro costal, pero sí, sí. Sí, sí, sí. Entonces, claro, a ver, obligarle a la gente, no se puede obligar a la gente, tendrías que comprar un traje de 150 euros, 200 euros. Claro. A ver...
No, no. Yo por lo menos soy partidario de eso. Entonces, bueno, oye, yo tengo una falda negra y me pongo un jersey y un manto. Pues pa'lante, ¿no? Tira.
Claro. Hay que ser coherente con las cosas, ¿eh? Hay que ser coherente con las cosas. Pues ya te digo, vamos a ver si lo podemos montar, lo hacemos bien, sale las cosas bien. Y la idea luego ir repitiendo. Hombre, por supuesto. Sí, por supuesto que el año que viene yo tengo que hablar con todos los profesores de los coros y para el año que viene, si no hacerlo en Torre de Embarra, pues hacerlo, no sé, en Cuní, por decir algo, ¿no? O en Tarragona, ¿eh?
Porque yo... La idea es esa. A mí y yo hice el primer... Entonces yo era el presidente de la Casa Andalucía, en Roda de Bará, cuando hice el primer festiva de coros. Yo lo quería hacer en Roda de Bará y se metió por medio un señor que era concejal, era concejal del Ayuntamiento de Tarragona, del pueblo donde yo soy. Esto no puede ser, esto lo tenemos que hacer en Tarragona.
Sí, sí, claro, se ofreció a darnos el teatro de Tarragona y todo, ¿no? Todo de gratis. Si te pones así, pues vamos a hacerlo en Tarragona. Y claro, luego ya cada año se iba haciendo en un sitio distinto. Pero Torre de Embarra se quedó atrás. ¿Por qué? Bueno, porque yo era el presidente de la Casa Andalucía de Roda de Embarra.
Entonces aquí no había nada. Entonces en aquellos años aquí no había ni casa de Andalucía ni nada por el estilo. Y ahora que estoy metido en esto y he montado el coro del Spray de la Yengra, pues vamos a aprovechar y hacerlo en Torre de Marra. Lógicamente. No viene a cuento, pero no sé si lo sabrá que yo di una conferencia
en el explay de la Yengra y hablando solamente de Torre de Embarra.
Esto al principio de este curso, ¿no? Sí. Y la conferencia solamente hablando de Torre de Mar. Ya te he dicho al principio que yo soy un enamorado de Torre de Mar. Te lo conoces bien. Sí, sí. Es que... Más que el pueblo de donde nací, fíjate. Porque allí estuve 18 años y aquí llevo 63. Pues mira, ya te digo.
Te mantienes bien, ¿eh, Emilio? ¿Eh? Te mantienes bien, ¿eh, Emilio? Yo lo mantengo bien. Se da lo del huerto a temperaturas bajo cero. A base de pastillas, sí, sí. Si yo te da el huerto, tú a cuatro bajo cero, macho. Eso te conserva bien.
Bueno, vamos a ir acabando, recordando este Festival de Colos Rocieros, el dissabte de la Semana Vinent, el dissabte de Jané, a las 5 de la tarde. Información práctica también, Emilio, para cerrar. Decíamos, entrada gratuita en la Sala Grande del Casal, como decíamos, a partir de las 5, actuación de 5 Colos Rocieros y servicio de barra, ¿no? Sí, sí, por supuesto. Servicio de barra, entrada gratuita...
Y esperemos, esperemos, esperamos al pueblo de Torres de Embarra que, como siempre, que responda. A las perspectivas que tenemos yo creo que va a salir bien, que va a estar bonito. Y también la idea es esa de llevar un cuadro de baile de sevillanas para que mientras que los coros arriba estén cantando, las sevillanas estén bailando bajo.
Muy bien, pues esperemos que se cierre también esto para que esté el cuadro de baile, lo podáis atar todo y que vayan bien los ensayos que quedan, mucho ánimo, porque supongo que ahora es todo lo que decíamos antes, que vienen unos días de trabajo intenso dentro del coro. Dentro del coro, sí.
Molt bé, doncs convidem a tothom aquest pròxim dissabte, la setmana vinent, 17 de gener, a partir de les 5 de la tarda, primer gran festival de Coro Rocieros de Torredambarra, amb el cor de l'Esplai de la Genca de Torredambarra, el de la Casa Andalusia de Tarragona, Mas de la Floro de Sant Pere i Sant Pau, Brisa i Solera de Cunit, i cor Vinye Romero de Pax del Penedès. Agraïm a l'Emilio Giraldes que ens hagi acompanyat una vegada més a la Sintonia d'Ona la Torra,
Com sempre, el podreu escoltar cada setmana al programa Aires del Sur. Emilio, muchas gracias. Gracias a ti, Josep. Que vaya bien, hasta la próxima.
Bona tarda, són les 4. Us parla Mercè Roura. Junts per Catalunya rebutja la proposta de finançament singular que preveuen presentar aquesta mateixa setmana Esquerra i els Oels a Puigdemont, assegurant que l'únic model que valeran serà el del concert econòmic. Així ho ha assegurat la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueres. L'escoltem.
Instem a Oriol Junqueras a defensar davant de Pedro Sánchez el concert econòmic català pel qual l'esquerra va investir Salvador Illa. No entendríem que es negociés menys que això. Un concert econòmic català, com també tenen els bascos, pel qual l'esquerra va investir Salvador Illa. Tot el que sigui menys que això seria un engany.
Tot el que sigui menys que això no comptarà amb els vots de Junts. El govern català, per cert, es mostra satisfet amb aquest nou model de finançament singular perquè assegura que representa una millora substancial per a Catalunya i respecte a l'ordinaritat, és a dir, l'equilibri entre el que es dona i el que rep. Precisament, la portavó del govern espanyol, Elma Saïd,
ha parlat d'aquesta reunió de demà entre Pedro Sánchez i Julio Junqueras des de l'executiu central. Es recorda que el nou sistema de finançament donarà més recursos econòmics a totes les comunitats autònomes. La reunió se celebrará y versará indudablemente sobre el contexto internacional que estamos viviendo, también, por supuesto, sobre el seguimiento del acuerdo con Esquerra Republicana de Cataluña y también, por supuesto, con la agenda, lo que resta de legislatura de este gobierno progresista.
És una reunió que s'emmarca en aquest context. Indudablement, com saben, la vicepresidenta primera del govern està preparant un model de financió autonòmica que dé més recursos a totes les comunies autònomes. I obre en judici oral contra l'exdiputat de Sumar, Íñigo Rejón, per delicte d'agressió sexual a l'actriu Elisa Maulià. El jutge dona un dia a Rejón perquè dipositi 30.000 euros de fiança i l'ha citat a declarar el dia 15 de gener. La fiscalia no acusa a Rejón en considerar que no hi ha prou proves contra ell.
I la Marató de Donació de Sang a Catalunya donarà demà el dret a sortida amb l'objectiu de superar les 10.000 donacions. Fins el 17 de gener hi haurà un centenar de punts habilitats en 80 municipis arreu del territori. El Banc de Sang fa una crida a donar, sobretot als joves, ja que diuen falta, en aquest cas, relleu generacional.
I el Teatre Lliure explora les dificultats de la comunicació amb l'obra. Treballs forçats de la companyia s'emarcha. Des del 9 de gener el muntatge posa al mateix nivell la llengua de signes i la paraula oral i l'acompanya amb un col·loqui pensat perquè les persones sordes i oients dialoguin l'obra. S'emmarca dins del projecte inclusiu Ànima Lliure i es pot veure fins al 18 de gener.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
com sempre, a l'entrada de la finca, i fem tota la volta a la finca, tot el rodador, fem tot el perímetro de la finca. No, fem tot el perímetro, perquè hi ha venes que poden ser d'entrada, d'entrada quan entres, i n'hi ha que van travesseres. Llavors, és una manera, doncs, de, si hi ha un creument de venes, poder localitzar. Anem tirant, no noto res, no noto res, anem a poquet a poquet, poquet a poquet...
Ara noto una miqueta, molt poca cosa, però veu ser una mena molt petita. Per tant, ja no diem mai res, ja me la salto. Pot ser una humitat, pot ser... inclús pot ser carbonat càlci, que també marqueu, sinyali per l'aigua. Continuem. Mira en aquest cas, a veure si ens traiem de sort i en trobarem. Marcarà alguna cosa. A veure, anem tirant, anem pujant. De moment les varilles estan en paral·lel, això vol dir que no hi ha res. De moment res, res, res, res. Ni es belluga ni res.
Vén pujant, ara, mira, el veus, vas veient, es tomba i es tomba, jo les aguanto, les intento entrar, però m'acaben picant el pit. Bé, això és una avena. Ara han fet la volta, aquestes varilles. Ara han fet la volta, sí. Ara passo la avena, tu mateix ho veuràs...
I elles se van recol·locant, vull dir, com estaven al principi, i ja està, i amb un, i per la pròxima, si és que n'hi ha cap més. Manet, com s'explica això? És a dir, jo et veig amb les varilles, no sé si això ho mous tu, i després com pot ser, no?, que només amb aquests dos ferros, amb un pèndol, acabem trobant un power. Això quina explicació té? Això per mi no té cap explicació perquè jo n'hi crec.
Però passa. Vull dir, no et puc dir res més, no crec que et passa. I et diré, a més clar, ho proves tu a veure si tot funciona. Diuen que si són camps magnètics, que si el nostre cos està més preparat per rebre aquests magnètics. Els geòlegs no hi creuen, evidentment, i quan van a una discussió amb un geòleg no hi creuen.
No ho sé, però mira, des de l'antiga edat que s'ha fet així. Fem això que em deies, canviem els instruments, jo et deixo el micròfon i la gravadora, i jo agafo les varetes i em vas explicant. Tu em vas explicant, com ho he de fer. Mira, agafa les varetes, apoya't els dits d'aquí, aguanta fort, posa't les així ben obertes, els colzes que et toquin el cos...
I llavors pensa en aigua, no sé, jo penso en l'Ebre, per exemple, no sé, has de buscar aigua, tu busques aigua, vols aigua? I molt a poc a poc, perquè tu ets molt nou, en aquest cas no sé si et funcionarà encara, vés fent, vés fent, vés caminant, quan notis una vell d'oscil·lació te pares.
Jo veig que et fa alguna cosa. Se't creuen, se't creuen. T'has passat, te l'has passat, però se t'han crevat. Algo t'ha senyalitzat. Ho has fet tu? Ho has fet tu amb les mans? Jo, aparentment, no. Ho has fet tu? Això és el que em preguntaves, no? Jo, aparentment, tampoc, ara. No ho sé. Quatre gotes. Una mirada al futur de l'aigua.
La mística dels saurins pot arribar a despertar passions, també escepticisme, no tothom i congrègue, però jo encara estic impactat pel que he viscut. Compartirem una altra experiència en el programa d'avui, també sorprenent, al municipi del Forja, i de troballes amb tècniques ancestrals a tecnologies de futur, perquè avui també apuntalarem com hauria de ser la transició hídrica a Catalunya segons els enginyers. Bé, per quina Catalunya ens hem de preparar?
Quants habitants serem el 2050? Començarem parlant, però, dels acuífers, amb els quals també haurem de comptar en un futur. Els coneixem i aprofitem prou?
L'aigua subterrània veu, en bona part, de la pluja. Significa el 70% de les infiltracions que reben els aqüífers, tot i que també pot rebre aportacions de rius o altres masses d'aigua, o bé de filtracions de les nostres canalitzacions, per exemple.
En qualsevol cas, el ritme de recàrrega d'un aquífer no és ràpid, ja que només aprofita de mitjana el 10% de l'aigua de pluja. El cert, però, és que varia en funció de les característiques de cada zona. Mentre les rieres del Garraf aprofiten el 27% de l'aigua de les precipitacions, la infiltració de les rieres litorals del Gaià són inferiors al 4%.
Segons els estudis de la Generalitat, amb registres anteriors a la darrera sequera, als anys normals, Catalunya extreu el 76% dels recursos subterranis disponibles. I, en canvi, en període secs, la demanda s'enfile fins al 115%.
Damià Barceló és expert en recursos hídrics, professor universitari, va ser director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i és una de les veus, podríem dir, més acreditades a casa nostra, també reconeguda a nivell internacional. Benvingut al programa. És un plaer estar aquí per parlar del tema aquest de l'aigua.
La Catalunya del futur ha de comptar amb els aqüífers? Sí, la Catalunya del futur, com la d'ara, ha de comptar amb tot. Aqüífers, aigües residuals tractades o regenerades, desanalitzadores si estàs al costat del mar, hem de comptar amb tot, perquè els recursos són limitats.
Pel que fa a l'ús d'aquests aquífers a Catalunya, s'han aprofitat en excés, s'han sobreexplotat els últims anys? Sí, un dels problemes greus que tenim als aquífers és la contaminació de nitrats, degut als activitats agrícoles, bàsicament, agrícoles ramaderes. Per tant, el tema dels nitrats està allà, molts d'aquests paus no es poden fer servir, no es poden utilitzar.
S'estan recuperant i s'han recuperat paus, per exemple, el cas del Besòs a Barcelona. Algunes d'aquestes aigües s'estan fent servir per regar, no per usos, diguem-ne, d'agrícoles, però hi ha una feina importantíssima en la recuperació d'aquests aquífers. Per tant...
És important i pensem que l'equífer sempre està connectat a l'aigua superficial. És a dir, quan vèiem un riu, el riu porta aigua perquè hi ha equífers. Per tant, si no porta aigua és que no hi ha equífers. Tot això s'ha d'anar cuidant, però el tema de recuperar un equífer és costós i degut a la gran activitat ramadera de Catalunya Agrícola...
Doncs això és molt complicat, perquè pensem que a Catalunya el sector agroalimentari representa més del 25% del PIB. Això vol dir que amb 8-10 milions de porcs a viram, etcètera, etcètera, clar, hi ha una activitat agrícola important i això ha de ser sostenible. Per tant, com ho fem? Això és un tema que jo pregunto, com ho fem? En qualsevol cas, quan hi ha un aquífer contaminat, es pot salvar? És a dir, aquesta contaminació és reversible, es pot arribar a recuperar?
Sí, però s'ha de tractar el nitrat, s'ha de treure, s'ha d'eliminar el nitrat. O sigui, els nitrats estan a uns nivells molt alts, superiors a la directiva europea, la majoria de Catalunya. O sigui, avui en dia és un tema que tenim un problema, i Catalunya, i a Espanya també, no és només aquí.
És un tema important. A part que hi poden haver altres coses, com antibiòtics, pesticides, a zones, per exemple, el blat de moro, zones on hi ha molta activitat agrícola, hi ha pesticides, antibiòtics, perquè, clar, els ramats, el bestiar, doncs, necessita antibiòtic. Aleshores, tot això va passar també a l'equífer. Per tant, l'equífer són importants i s'estan recuperant, i sé que hi ha un pla de recuperació d'equífers amb algunes zones i es poden tractar, però no és...
Vull dir, requereix una tecnologia, inversió, etcètera, com tot, una mica si es vol recuperar l'aigua, el que diem l'aigua regenerada, d'una aigua superficial regenerada, d'una aigua d'una depuradora. Però l'aquíferd requereix això, i aquest és el problema que tenim amb els aquíferds. Més que no pas de disponibilitat d'aigua.
A veure, d'aigua n'hi ha. D'aigua n'hi ha, i més aquest últim any que ha plogut. La disponibilitat d'aigua a Catalunya tindrem sequera, els experts, jo soc expert parcialment en temes de sequera, però vull dir, bé, n'hi he hagut de posar els últims anys, diuen que són episodis que repeteixen cada 7, 8, 10 anys. Pensem que l'última forta va ser el 2008. Per tant, aquí a Catalunya ens hem d'espavilar, és a dir, les inversions del govern català, previstes que jo he vist ara, i que...
Aquest nou govern, respecte a l'anterior, en estan respectant, és per augmentar la disponibilitat d'aigua i arribar als 280 hectòmetres cúbics en el que seria aigua desanalitzadora i aigua regenerada. I si podem tenir aquests 280 hectòmetres cúbics,
que no depenen de la pluja, perquè el que no pot ser és que avui en dia depenguen de la pluja com l'edat mitjana. És a dir, el que no pot ser és que si no plou no hi ha aigua. Avui en dia hi ha tecnologies... Israel no depèn en absolut de la pluja. Per exemple, Israel té en aquest moment tres grans destanalitzadores...
que li donen 550 hectòmetres cúbics per any. Ara s'han de començar a fer aquestes inversions perquè el proper episodi és que ens agafi més preparats, que ens agafi millor. Seguim estirant el fil de la contaminació, que és el primer que havíem obert, perquè, de fet, vostè també ha estudiat la contaminació per microplàstics. Quan parlem d'això, sovint ens ve la imatge de mars, d'oceans, però en l'aigua potable que acabem consumint nosaltres a casa nostra, també té efecte aquesta problemàtica?
Bé, en principi l'aigua potable n'hi ha d'haver-hi molts menys perquè el microplàstic, l'aigua potable, passa molt més tractament. És a dir, qualsevol aigua potser té tractament. L'aigua potable, en principi, a dades d'Europa, n'hi ha, però molt poc. O sigui que els nivells estarien parlant de poques partícules de microplàstic.
L'aigua residual que va als rius ni té més, i també no només l'aigua del riu, sinó també els sols. És a dir, quan estem regant amb aigua regenerada o aigua de riu, el sol també es contamina. Això és un greu problema, per exemple, a la Xina. Aquí a Espanya s'ha estudiat poc, s'està estudiant ara, inclús les plantes poden absorbir part d'aquest microplàstic i passar a la planta.
El microplàstic és un tema que està a tot arreu perquè estem abusant també de l'ús de microplàstics. S'estan trencant, són partícules que es trenquen, es fan els micro i els nanoplàstics i això arriba a tot arreu. I a més els micro i nanoplàstics el que fan són, absorbeixen d'altres contaminants de manera que això passi a tota la cadena. És a dir, el microplàstic no només és plàstic sinó que també, per exemple, conté antibiòtic, pot contenir. La disponibilitat d'aigua subterrània a Catalunya és coneguda? És a dir, tenim una radiografia clara
dels recursos que hi ha, o en aquest sentit hi ha camí per recórrer i ens podem arribar a esperar noves troballes? En principi, els grups d'hidrogeologia o d'aigua subterrània a Catalunya són gent molt coneguda i saben el candidat que hi ha. Per exemple, a Barcelona sé que hi ha 40 quilòmetres cúbics, perquè ho has repetit moltes vegades, o sigui, el que és la societat de Barcelona és que és molt 40. El que passa és una cosa és el recurs que hi ha i l'altra el que pots aprofitar. O sigui, no pots buidar un aquífer
Perquè hi ha un altre tema, si tu, per exemple, buidessis molts aquífers, el que està passant ara en algunes parts del món, que el terreny baixa. És a dir, si tu explotes molt l'aquiífer, al final el que tens és una baixada del terreny. Això ho està sortint a la premsa, no? Per tant, a Catalunya sí que hi ha aigües subterranes i molts pous a la zona de Tarragona, moltes...
Se sap les quantitats que hi ha, però la qualitat a tot arreu, ja t'he comentat, hi ha un problema de qualitat i un problema, clar, si l'aigua no té qualitat, què en fas de la quantitat si la qualitat no és bona? El desenvolupament industrial i demogràfic del país en aquest futur pròxim arribaran al punt de posar al límit la disponibilitat d'aigua?
Bé, jo crec que si es fa bé, no. Clar, si es fa bé, no. Aquí, clar, aquí hi ha una discussió que va sortir quan hi havia la sequera, que donem aigua als regants o aigua als turistes, no? Perquè clar, un turiste, si un turiste es dutja 3 vegades al dia, el consum d'aigua a Barcelona va ser d'una persona de Barcelona 100 litres al dia.
Un turista, si gasta 300, clar, escolta, vull dir, a veure, què fem aquí? Arriba un moment que dius, si creix molt turista, que dona molts diners, d'acord, però després de tot el sector ramader, agrícol, que a Catalunya, com t'he dit, és el 25%.
Aquí hi ha un tema que no he dit, que s'ha de millorar molt el sistema de recs. Aquí a Catalunya hem anat una mica endarrerits, per exemple, el Canal d'Urgell està fent les inversions que ha començat a fer-les ara, però els havia fet fa 50 anys. Per exemple, el que són els sistemes de recs agrícola a Múrcia, a Lacan, són molt millors. El que és la part de Llevant, que han patit molta aigua, ho han fet millor a Almeria, per exemple.
Aquí a Catalunya en tenen massa debeta de l'aigua del recamanta, que es diu. Per tant, aquí jo crec que l'agricultura també ha de fer els deures d'utilitzar menys aigua i millor. Si es fa això, no hi haurà problema. Si no es fan aquestes inversions, no, perquè llavors tenim una èquina de sequera, els envassaments no donen prou d'aigua. Si no s'haguéssim fet les desanalitzadores que es van fer a la renda del 2008, que es van fer els 80 hectòmetres que teníem...
doncs no haguessin tingut programes que ha tingut de venir potser aigua amb aixells o un traspassament, a veure. Però com que s'ha fet una petita inversió, s'ha aguantat, se n'havien d'haver fet més, però no es van fer. El que jo vull dir és que hem de pensar què s'ha de fer. Això s'ha de fer i després s'ha de fer una bona gestió política des del govern, jo crec, dels recursos, i si som 10 milions, com...
com ho gastem, qui gasta aquí, quin és el màxim, etc. Damià Barceló, gràcies per compartir la seva visió amb nosaltres. Gràcies a vosaltres i un plaer. Els estudis de l'ACA expliquen que sovint s'extreu més aigua dels equífers que la que poden proporcionar de forma sostinguda.
En anys amb un règim de pluviometria normal, més del 30% de les masses subterrànies presenten un índex d'extracció per sobre dels valors recomanats. El cas és que, en anys secs, la situació es tensa en la meitat dels aqüífers perquè sobreexploten.
A més de posar-los al límit de la seva capacitat, Catalunya té un problema amb la qualitat de les aigües subterrànies, ja que el 35% s'han declarat en mal estat químic, sobretot per contaminació de nitrats.
En resum, de les 70 masses d'aigua subterrània que s'identifiquen en el Pla de Gestió de la Generalitat, només 16 presenten un estat bo, és a dir, que aproven pel que fa a qualitat i també en termes de quantitat en relació al ritme d'extraccions.
Els acuífers se segueixen explorant força, en èpoques de sequera sobretot, però cal tenir en compte que l'extracció, tal com la coneixem avui en dia, és un invent prou recent, des que hi ha sistemes de bombament potents i des que per forar, per exemple, més de 100 metres de profunditat, es resol amb una certa facilitat tècnica.
L'altra opció que ara es comença a plantejar és la d'utilitzar aquests aquifers com a dipòsits d'aigua. És a dir, que quan tinguem molta aigua, siguem nosaltres els qui la injectem al subsol. Una fórmula, per exemple, que en Damià Barceló també validava i que justament és una de les opcions que plantege l'Observatori Intercolegial de l'Aigua, amb qui ho conversarem de seguida. Abans, però us volíem explicar una d'aquestes troballes en temps de sequera i, per tant, en un context de màxima urgència.
La història dels saurins ens connecta amb el municipi d'Alforja, al Baix Camp, que, com tants altres, en aquesta última època de saquera els van trucar. Al cas d'Alforja podríem dir que va ser diferent, la seva història va ser una altra. Parlem amb el seu alcalde, Joan Josep García, benvingut al programa. Hola, bon dia, Gerard. Si no m'equivoco, vosaltres vau rebre una trucada força sorprenent.
Va ser molt sorprenent la trucada a la baix rebre del saurí, del Joan, que em va trucar perquè em va veure amb un tall que va sortir pel T3. I explica'ns com va anar aquesta trucada. Aquella situació, Gerard, que estàvem patint de l'any 2022-23, en aquella sequera que m'està patint tot plegat, et truca un saurí
i et diu que des de casa seva sap on puc fer un pou per poder tenir aigua, doncs, el primer que penses és que se te n'han fotent. Clar, que és una broma telefònica, potser. És una broma telefònica, se n'han fotent de tu. Jo dic, ostres, dic, aquest, vull dir... I llavors, no, llavors parlo amb ell i li dic, escolta, dic, mira, jo ja tinc prou fenya per poder tirar endavant això, com perquè em vinguis a trucar-me...
a fer-me aquesta gracieta. I em diu, no, no, no, soc un saurí o soc una persona que estic molt vinculada en el món de l'aigua i l'aigua la tens a tal lloc.
Bé, quan un està desesperat en la situació que nosaltres estàvem, doncs, bàsicament, t'aferres al que sigui, i llavors, doncs, bé, vaig anar en aquell lloc que ell em deia. Resulta que en aquell lloc on nosaltres el vam acabar fent el pou, doncs aquell noi també fa anar el pèndol i tot això, i s'ho va mirar i va dir, home, doncs sí, sí, doncs igual sí que té raó, i aquí hi ha aigua.
I llavors el que vam fer, els vam anar a buscar, vam anar a buscar, més a Munda Lleira, al seu municipi, i el vam portar aquí i llavors vam acabar de mirar-ho en el terreny. I sí, sí, efectivament, on havia dit ell, doncs llavors vam fer les proves allà en el terreny.
I llavors em va dir que hi havia una veta a diferents alçades, a diferents profunditats, i que hi havia aigua, que hi havia molta aigua. Quedat amb l'anècdota Gerard, perquè han acabat per la benestar, que ell em va dir que hi havia diferents vetes, però que la veta més interessant estava a partir dels 150-160 metres de fundària,
Ell em va dir que hi havia aigua als 20 metres, als 40, als 80 i gairebé cap als 150. I llavors vam començar a fer la prospecció i així, sí, als 20 metres ja va començar a sortir aigua. I clar, quan tu vas començar a sortir aigua amb una sequera tremenda, doncs clar, és com... Vaig pensar en aquella gent del petroli, no? És com si et trobessis petroli. Amb mig d'una sequera tremenda, doncs va començar a sortir aigua. I la veritat és que per motius logístics vam fer el pou,
A 150 metres, perquè qui ens podia fer el pou ens ho podia fer amb aquesta fundària, perquè és la màxima que tenia, traiem entre 9 i 10 metres cúbics hora al començament. Treia aquesta mitja dels 9 metres cúbics i llavors vam quedar entre 7 metres cúbics l'hora. 7 metres cúbics l'hora, això perquè tinguis en compte...
o traslades amb els camions, amb els cisternes. Estem parlant de 4 o 5 camions cisternes diaris. Doncs ens quedem amb aquesta anècdota, va. Recordem, referència de 160 metres de profunditat, perquè aquesta història que avui expliquem no acaba aquí. Encara hi haurà una segona trucada del saurí, però estirarem el fil més endavant. Alcalde, ens retrobem aviat. Moltes gràcies.
Tornarem a parlar de saurins i també de mites i llegendes al voltant de l'aigua. Hem fet un encàrrec al Joan Pellicer, qui va ser director del Servei Meteorològic de Catalunya. Ell ha estat un dels nostres guies en aquest trajecte del Quatre Gotes i, entre d'altres qüestions, li hem demanat que ens confirmi, o bé ens desmanteixi, algunes creences al voltant d'aquest recurs natural. Abans d'acabar el capítol, els saludarem.
però abans el que fem és anar cap a Barcelona perquè ens hem citat amb l'Observatori Intercolegial de l'Aigua. Es tracta d'un punt de trobada dels col·legis d'enginyers industrials, agrònoms, camins, canals i ports i d'economistes que es van aplegar en aquest observatori just en el context de Saquera per establir quin hauria de ser el full de rotar la transició hídrica de Catalunya.
En períodes de sequera, o quan més ens ha faltat l'aigua, sempre hem estat pendents del cel, fins i tot a casa nostra, i ho veurem aquí al Quatre Gotes, hem estat pendents o hem confiat la solució de vegades a pregàries, fins i tot a processons, per demanar ajuda perquè plogués. Pel futur, però, des de l'Observatori Intercolegial de l'Aigua, ens plantegen una altra mirada, un canvi de perspectiva. Marc Oliva, gràcies per entrar amb nosaltres avui al Quatre Gotes. Gràcies a vosaltres.
Per garantir aquesta aigua del futur, ja no podem mirar només el cel?
No hauríem, és a dir, tenim tecnologia suficient, tenim coneixement suficient, tenim capacitat suficient per, com a mínim, plantejar-nos la idea de no haver d'estar pendents del cel, sinó confiar una mica més en la tecnologia, en la capacitat d'inversió i en la planificació per poder tenir la capacitat suficient en moments de sequera extrema per assegurar el subministrament d'aigua just i equitatiu per a tots els usos.
A l'Observatori heu redactat el document Catalunya 2050, base per la transició hídrica, on recolliu d'alguna manera els deures que hauríem de fer com a societat per estar preparats per quan arribem a aquesta Catalunya dels 10 milions d'habitants d'aquí uns 25 anys, el 2050, i que llavors hi hagi aigua per tothom. El context, com a mínim, el punt de partida no és del tot favorable.
El que veiem és que més enllà de les sequeres, d'aquí a 25 anys serem més gent. Apunten les previsions cap a 10 milions i nosaltres és l'apunt de partida que agafem. Per tant, venim d'una Catalunya de 6 milions d'habitants, som 8 milions i anem cap als 10 milions. És un creixement notable de la població. Per tant, més gent hi haurà més demanda d'aigua, però visiblement és gairebé proporcional.
I per altra banda, estem en un context clarament de canvi climàtic, com a Grat encara hi ha qui el negui, ja n'estem vist que en les conseqüències i per tant ens hi hem d'adaptar. I el canvi climàtic, una de les coses que ens diu sobre l'aigua és que tindrem, fins i tot quan tinguem aigua, en tindrem menys. De l'ordre d'entre un 20, un 30-40% menys, depenent de les previsions i depenent de l'augment de temperatura. Per tant, una mica també està perfecte. Més demanda, menys oferta.
Això, com veieu, no casa, ens anem cap a un escenari on, fins i tot en moments en què tinguem aigua, tindrem una escassetat permanent o un estrès permanent. Això vol dir que viurem tensionats, si no prenem mesures, quan tinguem aigua i quan no en tinguem serà molt ràpid el problema, vindrà molt més ràpid que abans.
Creixerem un 25%, tindrem un 25% menys d'aigua, necessitarem, per tant, si descomptem aquesta part d'estalvi, necessitarem un 25% d'aigua més. Explica'ns, d'on la traurem, aquesta aigua? Efectivament, és a dir, més demanda, menys oferta, per tant, estrès hídric, necessitem més aigua i aquesta és la...
Un dels eixos que nosaltres treballem, nosaltres plantegem tres grans eixos, dos van enfocats a la quantitat d'aigua. Un és, hem de ser capaços de ser més eficients en l'ús de l'aigua.
per tant, gastar menys, no gastar, utilitzar menys aigua, sobretot en l'ús agrícola. Hem de pensar que si som més persones haurem de produir més aliments, per tant, utilitzarem més aigua per produir més aliments. Catalunya és un país que necessitem el regadiu per ser productius en l'ús agrícola, per tant, necessitarem més aigua. Per tant, utilitzarem més aigua.
Un dels grans focus és l'eficiència en l'ús agrícola, ser eficients no tant per utilitzar menys aigua, sinó per produir més aliments sense gastar-ne menys, sense utilitzar-ne menys. Aquest seria un dels grans eixos. També mesures d'eficiència en l'ús urbà,
on de fet, ja ho hem dit moltes vegades, ja som molt eficients. No vol dir que no haguem d'aplicar mesures, i nosaltres en plantegem, sobretot en la distribució de l'aigua. Hem d'intentar fer la idea aquesta que cada gota compta, és cert, però el 72% de l'aigua a Catalunya s'utilitza per l'ús agrícola, perquè en el gran gruix d'estadi està en l'ús agrícola.
Per tant, un eix d'estalvi, un eix d'eficiència, i un segon eix que ens aportarà més aigua, que és l'eix de nova aigua, o aigua no convencional. Aquesta aigua no convencional essencialment és la de sedació, que ja tenim un parell de plantes funcionant i que nosaltres proposem incrementar-la en fins a 6 plantes de sedació i en total uns 360 hectòmetres cúrics a d'any. De sedació i regeneració. La idea de regeneració és que si ja fem esforços...
per depurar l'aigua que ja hem utilitzat, l'aigua la passem per una depuradora i per tant ja fem uns esforços, aquesta aigua intentar no abocar-la a mar o a prop de mar, perquè després l'haurem de desagradar, no té gaire sentit.
intentar regenerar, aplicar un tractament terciari que fos que aquesta aigua pràcticament sigui utilitzada. Una de les altres apostes estratègiques que presenteu en aquest document és la interconexió de xarxes. Què significa connectar Catalunya amb aquestes xarxes?
Bé, és el que et deia, nosaltres plantegem tres grans iniciatives tècniques o tres grans estratègies, les dues primeres són les que dèiem d'eficiència i nova aigua, aquestes van enfocades a la quantitat d'aigua disponible, una per estalvi i l'altra per aportació de nova aigua, és aquest mix, aquest equilibri.
i un cop tens tota l'aigua, el que diem és que ens falta una capa, que és la capa de resiliència, i la resiliència l'aconseguim amb una xarxa interconnectada. Les xarxes del país no estan connectades, quan penses en la xarxa elèctrica és molt evident...
que totes les xarxes estan connectades, quan tens una fallada en un punt pots suministrar-les a un altre, en el cas del gas també en alguns punts està connectat per diversos llocs, en el cas de l'aigua no és ben bé així, tenim xarxes molt aïllades i el que proposem és tenir xarxes interconnectades, per tant fer un gran corredor a tota la zona litoral i prelitoral, que és on es concentra la major part de la població,
per tal de garantir els usos urbans de l'aigua en qualsevol circumstància. Què ens aporta aquesta interconexió? 1. Que en cas d'emergència en una de les zones puguis proveir d'aigua d'alguna altra, només en cas d'emergència. No es tracta de fer trasbassaments continuats, sinó que es tracta de proveir en cas d'emergència. Aquesta emergència pot venir per...
temes de sequera puntual en alguna de les zones, però també pot venir per contaminació de les masses d'aigua. I dos, i aquest crec que és l'afegit també important,
és que, com deia, anem cap a un model on cada vegada tindrà més pes l'aigua desalada. Llavors, ja no només l'aigua ve dels rius, sinó que ve del mar, i per tant, si tenim 5-6 desaladores distribuïdes pel territori, tenir unes canonades que puguis distribuir l'aigua desalada cap a un punt o un altre, també ens aporta aquesta resiliència extra.
Clar, però els malpensats, quan es parla d'aquest projecte, segur que diuen, ostres, potser me l'estan colant, i al final és una altra manera de fer un transversament encobert. Sí, a més és cert, perquè quan nosaltres sortim a finals del 23, la primera mesura que proposem justament és aquesta. I a més, nosaltres parlem d'un corredor a tot el litoral, i això són dos trams d'unió, hi ha com tres grans xarxes i proposem dos trams d'unió d'aquestes tres grans xarxes,
però posem molt d'èmfasi també en la unió entre Tarragona i la TELA, l'Aigua Estel-Llobregat, i posem molt d'èmfasi perquè en aquell moment, desembre del 23, estem en el pitjor moment de l'última crisi, de l'última sequera, i posem molt d'èmfasi perquè de totes les mesures que hem parlat, si et fixes, totes tenen un període de maduració bastant llarg, és a dir, construir una destraladora no es fa de nit al dia.
triguem de l'ordre de 4 o 5 anys, entre permisos, pressupostos, projecte, execució, triguem de l'ordre de 4 o 5 anys. Quan parlem de regeneració, parlem de regeneració, també trigarem temps, és fer projectes de nou, permisos, projectes...
Quan parlem d'estalvis, de mesures d'estalvi en l'ús agrícola, trigarà el seu temps. Hem de canviar les tècniques de rec, hem de modernitzar canals, i són mesures que també són més distribuides. En canvi, quan parlàvem de la canonada, parlàvem d'un període de temps molt breu, parlàvem d'entre...
8 i 12 mesos, i en 8, 12 mesos podríem haver allargat el coixí que teníem. La crisi, insisteixo, en un moment en què les provisions eren dolentes, estàvem al desembre del 23, i que ens anàvem a poder-nos quedar sense aigua en un període de menys de 12 mesos. Per tant, teníem 8 mesos aquesta connexió, ens hauria donat 45 hectòmetres cúbics més a la zona de l'àrea metropolitana, però retruc també
a la zona del Ter, perquè al final ens abastim del Ter, i per tant ens hauria donat un sospir o un aire que no teníem en aquell moment. Parlarem de la regeneració d'aigua amb exemples reals, també de com les ciutats i en especial l'agricultura.
poden aconseguir aquest objectiu de ser més eficients i, en definitiva, d'utilitzar menys aigua, però ja serà més endavant. Marc Oliva, membre de l'Observatori Intercolegial de l'Aigua, gràcies per haver-nos resumit aquestes propostes que heu treballat. Gràcies a vosaltres. Estàs escoltant el Quatre Gotes.
El concepte de la nova aigua és aquest que hem d'anar fent cada vegada més nostre. Anirà sortint aquí el Quatre Gotes perquè ja ho veieu que està en boca de tothom. Hi ha altres idees que no són tan noves com que l'aigua de l'Ebre pugui arribar més amunt de la demarcació de Tarragona.
Recordareu que el director de l'Agència Catalana de l'Aigua ens deia que ara mateix, això no està damunt la taula, però avui sí que hem escoltat altres veus que aposten per aquesta idea, i us dic que baixarem aviat a les terres de l'Ebre, on aquesta lluita en defensa del seu riu no està del tot enterrada.
Abans prou que us ho havia promès, havíem demanat al Joan Pellicer que ens confirmés o ens desmentís un mite al voltant de l'aigua. I a vegades és qüestió de fe. De fet, començàvem entre pèndols buscant pous i us podeu imaginar que no tothom confia en ells a l'hora de buscar aigua. Sí que hem confirmat nosaltres que com a mínim el forja
Va confiar-hi, va treure'n rendiment, però no m'enredo. Estàvem amb aquesta resolució de la petició que fèiem el Joan Pellicer que ens expliqui un mite, i si és veritat o mentida, no ens parlarà dels saurins, sinó d'aigües miraculoses, o si més no, aquelles a les quals en algun moment se li han atribuït característiques curatives. Joan, quin mite ens vols explicar?
Home, trobaríem un que fora intermig. Guarir les criatures que tenien la tos farina, que deien, en un blanc en concret, deien, aquest nen té la tos farina, per curar-la ha d'anar a beure aigua de les set fonts. Recordem que el set és un número màgic que té connotacions esotèriques i tal.
I clar, paradoxalment hi ha una part de veritat. En el moment que un nen que estava debilitat, que tenia la tos farina, però que començava a sortir a la tarda, caminava una estona, estava en contacte amb la natura, respirava bé, en condicions higièniques millor, bevia una mica d'aigua i tal...
Amb el període es podria passar dues coses, o com pitjorés i que fins i tot es morís, disordadament, o que normalment acabava curant-se. Llavors el meu pare recordava que havia vist a la farmàcia de Montblanc que algú li deia què li podríem donar al nen que va curar la tos farina perquè ja ha begut aigua de les set fonts. És un mite mig veritat, mig mentida.
Gràcies, Joan, una creença que trobaríem en molts altres llocs, per exemple, l'aigua miraculosa de Sant Magí de la Brufeganya, que els tarragonins van a buscar encara avui en dia amb carros a més de 60 quilòmetres de distància a la conca de Barberà i que doni inici a la festa major petita de Tarragona. També l'aigua com a sinònim de benestar, de purificar-se amb les aigües termals que ens han acompanyat des de l'antiguitat.
4 gotes. Ara potser tenim molts altres ingredients, serveis i motivacions a les nostres vides, però històricament és cert que hem estat molt connectats i estretament vinculats amb la presència d'aigua. Vaja, de fet, coneixeu aquella màxima, no? Sense aigua no hi ha vida. I potser també us sona aquest altre lema. Los rios es vida. En la pròxima cita, territoris, pobles, lluites i aigua, aquí al 4 gotes.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Sintonitzes Ona la Torre. Continguts en xarxa.
L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Naila Martínez, my nutritionist. Bon Nadal, com estàs? Bon Nadal, doncs molt bé. Ja estem a la setmana nadalenca per excel·lència. I escolta, aquí hem de parlar d'alimentació, de nutrició, de no nutrició, de tot una mica. Perquè són aquells dies en què ens reunim, qui més qui menys, amb la família, i sempre al voltant de la taula i al voltant del menjar. És els dies dels excessos i bé, és el dia dels dolços també.
Sí, el Nadal és culturalment, jo crec que a la nostra cultura totes les celebracions hi ha menjar al voltant, però sí que és cert que el Nadal és una d'aquestes èpoques en què ja pensem en torrons, polvorons, menjades, molta quantitat...
Aquí també et dic una cosa, és que hem acabat la castanyada i els lineals del supermercat ja hem vist torrons, però torrons a l'octubre. Aquest és el problema. I polvorons i neules. Aquest és el problema. I avui m'agradaria parlar des de la meva opinió i reflexió, com a nutricionista, òbviament, no? Però, mira, Pili, jo quan era petita, en el moment, o sigui, esperava el Nadal per menjar aquell torró que m'agradava, que a part era un, no sé si l'havies arribat a menjar, però un de crema catalana.
Sí, i tant. M'encantava. O sigui, i era com, no? I arriba a desembre i deies, menjaré aquell torró, no? I després també a casa meva, doncs, l'únic moment de l'any que jo recordi que es menjaven gambes fresques era Nadal, val? O sigui, hi havia menjars que eren exclusius de Nadal, no?
Què passa? Que ara les gambes te les vas menjar la setmana passada, sí? I els torrons, doncs, portes, com molt bé has dit, des d'octubre menjant-los, no? Llavors, algo que abans era, doncs, tres, quatre dies puntuals, perquè al final, els dies festius, no?, que és des de Nadal fins Cap d'Any, posem-hi Reis, el tortell, però que són quatre dies, sí? El problema no són aquests quatre dies, el problema no és de Nadal a Cap d'Any, el problema és de Cap d'Any a Nadal,
És així. El problema el tenim allà. Aquests quatre dies gaudim-los, disfrutem de la gastronomia, que és una cosa propi nostra i que crec que és positiu, però després deixem de menjar torrons, perquè comencem a l'octubre i els allarguem fins al març, perquè en comprem de més...
Després allò s'ha d'acabar. Per tant, no ens preocupem tant per aquests dies, gaudim-los, estem a taula feliços, compartint, que d'això es tracta el Nadal, i després ja ens ocuparem de la resta d'any, que és l'important.
No aquests quatre dies, no? Per tant, doncs això, si hem de pensar en alguna cosa, que sigui en gaudir, que sigui en donar-li la importància que tenen realment aquests aliments, si us agraden, no? És això de dir, ostres, espero aquest dia perquè menjo tal aliment que m'encanta, no? I li donem aquest valor, perquè potser a vegades dius, ai, menjaré, i després ho engolleixes i ni ho has gaudit, no? Ostres, jo em menjo els ferreros, ara no vull fer aquí publicitat de res, però...
Podem dir que uns bombons. Uns bombons. Ja, però és que... És que de ser aquests perquè m'entengueu. Senyor, és que t'agraden. Segur com me menjo jo un ferrero. És un ritual. És un ritual. Jo primer me menjo la part de fora. Sí? Tota la part de coberta, no? D'avellana, el xocolata. Llavors me queda aquella neuleta en forma rodona i llavors l'obro. Llavors me menjo l'avellana de dins amb el xocolata de dins i acabo menjant-me la neuleta. Sí? Podeu pensar, ostres, menjat-el ja. És que l'estic gaudint. Clar.
I gaudir... Es tracta d'això, d'aquesta alimentació conscient que tu sempre en parles, però conscient vol dir conscient. Exacte, llavors jo, si me menjo aquest bombó, que és com, l'estic disfrutant, perquè si jo agafo el bombó, me'l poso a la boca, el mastego, en tres mastegades, potser ja el tinc, l'engulleixo i ja està.
i quin sabor se m'ha quedat a la boca, no? Per tant, doncs, aquests aliments, els podem menjar, clar que sí, però gaudim-los i donem-li la importància que tenen, perquè potser si te'l menges com jo me'l menjo, diràs, doncs no està tan bo, i potser t'agradarà més un altre bon bo, no? O sigui, que mengem-nos allò que realment ens agrada, no perquè és Nadal, tot s'hi val, no? O sigui, menja allò amb el que realment gaudeixis. I després, la resta d'any, no?, doncs mira la teva alimentació. Clar.
Que la teva alimentació al final és la teva salut. Totalment. Al final no, al principi. I tot això també segur que es veu reflectit a la mesa. S'impressiones que la setmana passada ens vas avançar, que és el teu nou llibre, que està en prebenda.
Parla també d'això, d'aquesta alimentació conscient, de creure la culpa del dia a dia. Parla d'aquesta alimentació conscient, parla d'aquesta alimentació vinculada amb els nens i nenes, però hi ha un capítol que està centrat en la nostra culpabilitat i la nostra relació amb l'alimentació i com aquesta relació que nosaltres hem forjat al cap dels anys
l'estem transmetent als nostres fills i filles, sense escoltar-los, sense donar-los aquesta flexibilitat. Tot el que hem patit i la nostra mala relació amb l'alimentació, amb aquests missatges que hem rebut de no et passis, però si no et passis te pregunten si estàs a dieta, però no? És una quantitat de missatges que ens fan que tinguem una mala relació amb l'alimentació. Llavors hi ha un capítol centrat en això perquè ens revisem.
perquè revisem la nostra relació, perquè és molt difícil, és molt difícil poder acompanyar els nens i nenes si nosaltres portem una motxilla carregada de missatges negatius entorn a l'alimentació. I si nosaltres portem una motxilla carregada que cada cop que ens sentem davant d'un plat ens plantegem si ens el podem menjar, si no, quines són les conseqüències, si hauré de fer alguna cosa per compensar. Tots aquests missatges que segurament moltes de vosaltres com a persones us els plantegeu habitualment,
Això ho hem de treballar, perquè no podem fer un bon acompanyament dels nostres infants si jo porto aquesta mochila. Per tant, podem començar per el Nadal, gaudir-lo, intentar treure aquests missatges, i si realment no podem, si no podem deixar fluir aquests missatges i que passin, doncs buscar ajuda professional. Òbviament, un psicòleg o una psicòloga ens pot ajudar a tornar a tenir o començar a tenir, perquè potser no l'hem tingut mai,
una bona relació amb l'alimentació i poder menjar lliures. I el llibre, el que pretén, l'objectiu és que les famílies puguin ajudar que els infants mengin lliures.
Que a més a més és un fet individual, també és un fet social, que al final prendre consciència de com ens alimentem nosaltres mateixos, després també és molt difícil aplicar-ho en la societat en la que estem vivint. Totalment, pels missatges que rebem. Però d'aquí també la nostra responsabilitat com a famílies de...
Sí que és cert que no podem anar en contra de la cultura de la dieta perquè és una cosa que existeix, però sí que nosaltres podem educar de forma individual a casa nostra i educar d'en quina forma rebem aquests missatges. Al final, guardant distàncies, però...
Jo ho comparo una mica amb el masclisme, el fet d'opinar sobre els cossos dels altres. Són missatges que tenim superinterioritzats, igual que els micromasclismes els tenim superinterioritzats. I al final crec que hi ha una responsabilitat individual en ser conscients que utilitzem missatges que fan mal o que podem fer mal i revisar el nostre vocabulari. I això amb els nens i nenes a casa ho podem treballar de forma individual.
El no opinar sobre el cos dels altres, sobre l'aspecte físic, sobre canvis físics, no s'opina sobre els cos dels altres. Cadascú té el cos que té i hem d'ajudar també els enginyers a identificar missatges que no són vàlids.
I això, i el llibre, doncs, això. El podem comprar amb prevenda a dashbook.nes i també a my-nutricionist, el teu Instagram, que ens derivarà aquesta web per comprar-lo. N'has de fer 150 abans del mes de març... No, abans 45 dies, és a dir, abans de febrer. Abans de febrer, s'aconseguirà segur. Ja deus portar...
Doncs no ho hem mirat, la veritat, perquè estic com una mica a l'expectativa. Espero que em diguin ja està i ja he de quedar-me tranquil·la. Naila, bones festes. Igualment, bones festes a tots i totes.
¡Échale calor a tu corazón!
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el casal municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia. También nos acompaña el coro rociero la flor de San Pedro y San Pablo.
Y también coro rociero de Cuní y coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz, Ana Ortega y, cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja't la vida amb my nutritionist, Naila Martínez.
Menges la vida, My Nutritionist, Naila Martínez. Benvinguda a una setmana més. Com estàs? Hola, Pili. Doncs bé, de celebracions, no? Celebracions, acaben l'any, comencen el nou, aquell moment de fer balanç. Tu fas balanç dels anys? Jo faig balanç, sí. Moltes vegades m'ajuda les fotografies que tinc. M'agrada molt fer fotos i vídeos i sempre faig com un recopilatori que a vegades el penjo a les xarxes i a vegades no, a vegades el faig per a mi.
I m'agrada fer un balanç de com vaig començar l'any i on estic ara. I això em fa aterrar una mica amb tot el que he aconseguit aquest any, a vegades sense proposar-nos res. Clar, perquè la vida passa mentre es fas altres plans, això de John Lennon. I és així. Déu-n'hi-do quin any 2025 de vertigen que has tingut. Ja fa molt de temps que tens uns anys cada vegada més. Però no ho sé, estàs al hype ara? Es diu així? Hype? Hype.
Sí, pot ser, pot ser que estigui... No, encara més a escalar, s'ha d'escalar més encara. Sí, però mira, l'altre dia, l'altre dia deia, ostres, no soc conscient de quan arribo amb una cosa que t'has plantejat i no ets conscient i és com acabes i és a... Vinga, següent cosa, no? I després també arribar i pensar que no ha estat perfecte.
Has fet alguna cosa i sí, ja ha arribat i no ha estat perfecte, quan moltes vegades el fet d'arribar-hi ja és un èxit. Moltes vegades no, sempre. Ara ja estic en un moment de la meva vida que la filosofia és si està fet i està acabat, està bé. Exacte. Hi ha una corba que és la corba del perfeccionisme, ara no sé d'en qui és, perdoneu-me perquè no sé d'en qui és,
Però diu que l'excel·lència és allò que has pogut arribar amb el menys temps possible, no?, i que a partir d'allà ja està, o sigui, ja has pogut arribar, no?, i ho has fet, i ho has fet amb el temps que tu has tingut disponible i ja està perfecte, perquè si esperem que estigui perfecte mai ho estarà, no?, perquè sempre hi veurem, nosaltres evolucionem i sempre hi veurem errors, no?,
Un any on, per exemple, el programa Nereu ha estat creixent d'una manera increïble. Has estat fent una xerrada a l'OMS, en el marc de l'Organitat Mundial de la Salut, parlant també del programa Nereu i de l'alimentació saludable per a l'entorn familiar i social. Estàs fent el doctorat...
Allí està, sí. Bé, has tornat a donar classes a la universitat. Què més? He escrit un llibre. He escrit un llibre. He continuat, no?, estant, doncs, també al peu del canó de la maternitat, que també és important, no?, que cada any que passi, doncs, hi ha canvis, no?, en els nens i nenis i, per tant, també és important adaptar-se a aquests canvis. Passes consulta. Passes consulta. Continues fent tota la teva diversitat.
Sí, ara estàs fent un recorregut que jo encara crec que no l'he acabat de fer i ser conscient de cada pas que he donat i que sí que és cert que em continuaré donant perquè sóc així, sóc una inconformista i sempre penso que sempre es poden fer coses per millorar, sobretot per millorar la salut de la població i les continuaré fent. I aquest any, doncs, ja hi ha, el 2026, ja hi ha propostes i fites a les que arribar,
A vegades hem d'esperar perquè el temps... Hi ha les burocràcies i aquestes coses, però sí, continuem fites per aquest 2026. Quedem-nos un moment a la Mesa sin pressiones del llibre, que ha sigut també una novetat d'aquest final d'any, del final del 2025, i que podem aconseguir en prebenda fins al febrer aproximadament. El podem aconseguir a través de dashboard.es
I també a través del perfil de Mai Guionet Baix Nutricionist, el teu perfil d'Instagram. I se n'han de vendre 150 i els 150 que es venguin, a més a més... És una passada. És molt xulo. És que és molt xulo això, però qui compri el llibre sortirà el seu nom. Per la protecció de dades aquí a Espanya només hi pot anar el nom.
Però hi haurà el vostre nom, el nom que hagueu posat de la compra, hi haurà el vostre nom com a persona o com a agraïment de poder publicar realment el llibre. Així que ja d'entrada, gràcies a tots i totes els que ja l'hau comprat i gràcies a tots aquelles que el comprareu i que fareu possible aquest projecte que...
que al final l'objectiu d'escriure aquest llibre és ajudar les famílies, poder tenir en un sol llibre una guia d'acompanyament en l'alimentació per generar zero pressions a la taula. El moment de taula, que aquests dies ho estem vivint, que són moments de compartir, d'estar en família, de ser un plaer, o així hauria de ser...
doncs que continuï sent-ho tot l'any també, no? O sigui que qualsevol moment en què seiem a taula tots junts, doncs que sigui un moment de plaer.
Ai, que xulo. I nou reptes per al 2026 pot ser un dels reptes que ens podem fer totes i tots, segur que tindran algun, veurem l'alimentació, però d'aquesta manera, no? Si impressiones, millor. Sí, jo us proposaria com a repte menjar lliures. I qui no m'ha escoltat parlar de què és menjar lliure és menjant sense plantejar-nos res sobre el menjar, simplement gaudir-lo,
o no, perquè a vegades hi ha aliments que no estan bons, o preparacions, que si fem aquest treball de ser conscient del que estic menjant, a vegades li donem massa valor a productes o aliments que realment no el tenen, si fossem més conscients. Llavors és això, gaudir del menjar, compartir moments a taula, crec que...
Això sí que he fet una reflexió que tant, i és que cada cop més es relaciona el menjar saludable amb el menjar tradicional, tant a la cuina com en el compartir moments a taula, i el deixar de banda l'individualisme i el menjar sols, sempre que puguem, doncs compartir un moment de junts, un àpat junts, crec que és importantíssim per una bona alimentació, una alimentació saludable.
De fet, jo també estava fent la reflexió que menjar lliure vol dir prèviament tenir tota la informació. És a dir, tenir la informació del valor nutricional dels aliments, saber què estem ingerint i com ens afectarà el nostre organisme. És a dir, per menjar lliure primer hem d'aprendre, hem de saber.
Perquè si no, no estem fent una llibertat, estem fent amb la pressió social, amb la indústria, la publicitat, tota la indústria alimentària, diguéssim, estem fent guiats per uns altres. Totalment, Pili, perquè quan parlo de menjar lliure és que quan tu compres un producte, quan agafes un producte al supermercat, doncs que sapiguis què és el que estàs menjant. Si menjar lliure és que jo puc agafar unes galetes i me les puc menjar.
Però també me les he de menjar sabent què estic menjant. No pensar que perquè hi ha una etiqueta verda o perquè hi posa bio o perquè hi posa ecològic ja estic menjant alguna cosa més nutritiva per al meu cos. No és així. Vol dir això que no me la puc menjar? No. Si t'agrada, menjat-la. Això és menjar lliure. Però sent conscient del que estic menjant i com això afecta el meu cos. I a vegades, doncs, sempre hem d'intentar menjar...
Aliments que siguin nutritius per al nostre cos, però la nostra ment també necessita menjar. I llavors, a vegades, hem de menjar aquests productes per sentir-nos millor. I no passa absolutament res. La qüestió és aquesta, és saber què és el que estic menjant, com afecta el meu cos, ser conscient i gaudir-ho i no sentir-me malament després.
La setmana passada parlaves del bombó, perquè si tu saps què és el que estàs menjant des del coneixement real, segur que no et menjaràs un munt de galetes o un munt de patates, ho faràs segur perquè saps que no és bo per tu. Sí, i sent conscient vol dir... Vaig a posar un exemple, Pili. A mi m'encanten les patates de bossa, els xips de bossa, m'encanten.
I jo moltes vegades em ve de gust i a casa sempre n'hi ha. No sempre em menjo, però el dia que em ve de gust no obro la bossa, m'ho menjo de la bossa de peu corrent i sense saborejar. Si m'agrada, què faig? Gaudir-ho. Per tant, ho fico en un bol.
m'assento, me'n menjo una a una i a vegades estan ràncies i les deixo. No me les menjo perquè ara me permeto menjar patates. No, jo volia gaudir-ho i ara això no me fa gaudir perquè no estan bones, estan ràncies. Per tant, deixo de menjar i s'ha acabat i un altre dia ja ho gaudiré. Ser conscient i donar-li el valor que realment té aquests aliments per nosaltres. No menjar-los perquè simplement ara li hem donat permís a la nostra ment.
Supernecessari a la Mesa S'Impressiones. Com dèiem, el podem aconseguir a través de Dashbook.es i a través de My.net Baix Nutricionist. I a més a més, si et seguim a My.nutricionist, trobarem mil també inputs per alimentar-nos millor, per fer aquesta alimentació més conscient. I a més a més, Pili, vull afegir que, tot i que el perfil sembla que està enfocat als nens i nenes, al final són accions que són per nosaltres també com a adults. I tant, i tant.
Naila, que vagi molt bé, que tinguis molt bon any. Igualment, a tot i tot. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Nou focus confirmat de dermatosi nodular a la comarca de l'Alt Empordà és una explotació extensiva d'un 100 aproximat de 106 animals. L'explotació es va vacunar parcialment. S'han confirmat a laboratori 4 animals afectats per la soca de camp del virus i que també presentaven simptomatologia clínica.
es farà abuitat sanitari d'aquesta explotació. El nou focus implica un nou radi i afecta municipis que demà, precisament, haguessin quedat lliures. Les restriccions duraran 45 dies si no es detecta cap nou focus.
I el govern es mostra satisfet amb el nou model de finançament singular perquè assegura que és una millora substancial per a Catalunya i que respecta l'ordinalitat. El nou model de finançament es coneixerà demà, després de la reunió entre el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el president espanyol, Pedro Sánchez, dos si més no en els pròxims dies.
a assegurar que som a la recta final i no ha volgut entrar en xifres, però això sí, els republicans ho han situat avui gairebé en 5.000 milions d'euros extras. Escoltem Paneque. Com hem dit sempre, no volem privilegis, hi ha d'haver una quota de solidaritat, però és evident que hi ha d'haver un criteri de...
que s'ajusti o que faci que s'ajusti allò que generem en forma de riquesa i d'activitat econòmica respecte allò que rep Catalunya.
Per cert, que el govern treu a concurs divendres 37 solars per a la construcció d'habitatges públics. Es tracta de solars municipals en desús cedits pels ajuntaments. L'executiu preveu que es puguin construir 1.940 pisos a 23 municipis que tindran un lloguer saquible durant 75 anys. Divendres es farà pública la licitació d'aquests habitatges.
I busquen 5 assaltants per robar joies i diners d'una casa de família dels Colomers. Se'l vagin portar a punta de pistola. Els fets han passat aquesta matinada. Els assaltants han lligat el pare de família i han regirat la casa. Les víctimes han avisat els Mossos pels vols de les 8 del matí després que els assaltants marxessin de casa seva, on havien entrat pels vols de quarts de sis amb armes de foc.
Darrer punt, el filòsof i teòleg francès Torralba ha guanyat el Premi Josep Pla amb l'assaig Anatomia de l'Esperança i l'escriptor David Toclés. S'ha endut el Premi Nadal amb la novel·la La Ciudad de les Luces Muertes. Tots dos han rebut el Premi durant la tradicional ballada literària que se celebra cada dia 6 de gener a l'Hotel Palace de Barcelona. És tot de moment, tornem d'aquí una hora més notícies en xarxa. Fins ara.
Notícies en xarxa. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes. És l'hora dels esports. Baix gallà esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gas Pots, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració Dona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 107.4 de la freqüència modulada, en el cas d'Altafulla, i el 107.0, en el cas de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin la seva opció amb un servidor, Marc Pérez. Arrenquem!
Doncs bé, primer programa d'aquest de 2026, després de l'aturada per aquestes petites vacances que sempre comporten les festes de Nadal, tornem aquest dimecres a la càrrega en tota la matèria esportiva. Algunes qüestions que són d'estricta actualitat i d'altres que han tingut lloc en els darrers dies i que, evidentment, al no haver-hi programa no hem pogut compartir.
en tots vosaltres, però ho començarem a fer a partir d'aquest dimecres, quan, evidentment, ens trobem a mitja setmana, i aquest cap de setmana, compte, ja tenim el retorn de les competicions. Per tant, divendres hi haurà la prèvia, com és habitual. De moment, ens centrem en aquestes qüestions més d'actualitat i que han tingut lloc, com dèiem, en els darrers dies. Per exemple, en volevol, tenim l'Altafoyang Roger Monzó a la primera fase del preeuropeu Sud-18 amb la selecció espanyola a Portugal.
En vol el rodent Hugo Ramírez en el campionat d'Espanya de seleccions autonèmiques amb la selecció Catrana Cadet, en aquest cas més a prop de casa, a Blanes. En futbol, en els darrers dies, una qüestió que segurament ja us haureu assabentat i de la qual en tindreu constància,
El canvi a la banqueta de la Unió Deportiva Torra d'Embarra, tercera catrana, després de la dimissió de Gerard Marçal. En futbolplats, el primer torneig que ha disputat Llorenç Gómez al Torrenc en el retorn a la Sorra. I compte que tenim una informació de darrera hora, que és el seu següent destí. I serà especial, eh? Si sou molt futboleros, us agradarà. Entre ells tenim les inscripcions obertes per a la Cursa Central de Creixell i pel que fa a instal·lacions, que sempre ens agrada que es renovin,
A les instal·lacions allà on tenen cap un dels nostres equips, en aquest cas, Altafulla, renovació dels bastidors de l'estadi municipal Joan Pijuan. A la segona part del programa entrevistarem l'entral del Sebal Torre d'Embarra de la primera nacional masculina, Nyack i Vescos, per fer balanç de la primera volta de la competició i saber com encaren la segona i a la recta final.
tindrem la secció de la Torre Càmina per conèixer el calendari de les sortides d'aquest mes de gener. Ho farem amb l'equip encatxelat per Pilar Castro des dels estudis d'Ona la Torre. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu? Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gaia Esports.
L'actualitat més propera.
Comencem a repàs a la qualitat esportiva de casa nostra. Comencem parlant de vòleybol de la mà del jugador del Sebol Torre d'Embarra, Roger Monzó, que es troba a Viana do Castelo, Portugal, disputant la Western European Volleybol Zonal Association. Dit en altres paraules, la primera fase del pre-europeu sub-18 amb la Reial Federació Espanyola de Vòleybol.
L'estrena d'aquest dimarts ha sigut francament bona, una victòria contra Alemanya amb un resultat de 3-16-0 amb parcials de 25-18, 25-19 i finalment 25-22. Roger Monzó ha sigut el jugador més destacat de l'equip i del partit en general amb 14 punts.
Ara la selecció espanyola juga aquest dimecres a dos quarts de set de la tarda contra Bèlgica, mentre que demà ho farà davant Holanda a la mateixa hora. Encara restaran dos partits, probablement els més exigents, el de divendres contra Portugal, l'anfitriona a les 9 de la nit, i el de dissabte contra França a partir de les 4 de la tarda.
Recordem que Monzó prèviament havia sigut un dels 17 jugadors convocats per al període de preparació a Palència. L'equip dirigit per Fredinson Mosquera va completar la concentració en dos amistosos contra França, a la qual es retrobarà en aquesta primera fase del preu europeu, perdent anant dues ocasions. Posteriorment, el Tànic va haver de descartar tres jugadors de cara a la cita, a la qual només es podia presentar una llista de 14 efectius.
Doncs seguirem, evidentment, com li van les coses a l'altafollant José Monzo. D'altra banda, el rodent Hugo Ramírez competeix aquests dies, concretament des del passat dissabte 3 de gener, amb la selecció catalana en el campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques en categoria Codet, d'en Vol, que es disputa a Blanes. El jugador del FC Barcelona ha sigut un dels escollits per disputar aquest roneig en el qual se citen les joves promeses de l'Estat, des d'infantil fins a juvenil.
La competició es trobeixà en la recta final, de fet, i aquest dimecres 7 de gener es disputen 100 finals. En el cas de la categoria cadet, la selecció catalana ja ha accedit després de superar Cantàbria en els quarts de final, amb un resultat de 32 a 25. Ara, l'equip dirigit per Álvaro Polo es jugarà a l'accés a la gran final davant Galícia a partir de dos quarts de sis de la tarda.
Prèviament, Ramírez i els seus companys havien completat una fase de grups immaculada en assolir 3 victòries en el mateix nombre de partits. En el debut van vèncer Navarra per 47 a 35, mentre que després van imposar-se a la comunitat valenciana per 40 a 32 i a Castella i Eó amb un 40 a 23. Els partits es poden veure en directe a través del canal de YouTube de la Reial Federació Espanyola de Balomano.
En futbol, la Unió Deportiva Torredembarra arrancarà el 2026 amb un nou inquilí a la banqueta del primer equip de tercera catalana. El veterà Alberto López, que va començar la temporada al Montblanc, assumeix les regnes després de la dimissió del seu antecessor, el torrenc Gerard Marçal. A finals d'any, l'entitat comunicava als socis i aficionats que Marçal havia decidit per decisió pròpia no continuar al capdavant de la direcció tècnica. El club va mostrar el seu sincer agraïment per tota la implicació, el compromís i el treball realitzat durant l'etapa al capdavant de l'equip.
Com ha explicat el president Aleix Núñez en declaracions al Baix Gasports, la renúncia definitiva no va ser del tot una sorpresa, perquè una setmana abans de la derrota contra el Sant Jaume, l'entrenador ja havia mostrat alguns dubtes sobre la seva continuïtat.
Nosaltres ens reunim amb Gerard la setmana abans de la mateixa setmana que es juga contra el Sant Jaume el diumenge per veure i valorar una miqueta com està anar la temporada, com se sent ell, com fem junta amb la part esportiva amb la gran majoria d'entrenadors per veure com estan anant, quines mancances noten, què passa, etc.
I bé, ell en aquell mateix moment ja no ens diu que no vol seguir, òbviament, però que ell nota que a la plantilla no sap com transmetre aquest missatge de motivació, tot i que els entrenors estan anant molt bé...
Ara sóc jo, que arriba Berto López, que, com dèiem, va començar la temporada al Montblanc, a Segona Catrana. De fet, va ser l'Artífix des de la banqueta de l'ascens del conjunt de la capital de la Conca de Barberà. L'aventura a Segona no està sent com s'esperava i ahir mateix va dimitir després de vuit jornades a les quals va sumar cap punt amb vuit derrotes consecutives. Per tant, ara torna a tercera per intentar...
a fer un símil amb el que va aconseguir amb el conjunt Montblanquí, independentment que s'aconsegui l'ascens o no, però com a mínim que l'equip torni a competir en garanties.
En futbolplatja, el torreny Llorenç Gómez ha tornat a competir oficialment després d'haver anunciat el seu retorn al futbolplatja com a futbolista. Ho ha fet a Polònia amb l'Esgotza Chodex Big Soccer Team en el marc de la Copa Polonesa d'hivern, disputada entre el 4 i el 6 de gener. La cita ha comptat en 10 equips, repartits en dos grups, i en aquest cas el zoga de Gómez, que també ha comptat amb un dels seus alumnes a la seva acadèmia, Cristian Rodríguez,
va guanyant el debut contra el Genaco Sututowo. Després va sumar dues derrotes consecutives i va quedar fora de la lluita pel títol. Finalment ha tingut la vuitena posició, mentre que l'AC-12, en aquest cas també, comptant amb Aaron Lozano, un altre dels alumnes de l'Acadèmia de Llorenç Gómez,
ha quedat sisè. Ara, Gómez, ho ampliarem aquest dijous, ha anunciat tot just fa uns minuts que el seu següent compromís a nivell de club serà el River Play per disputar el campionat d'Argentina del futbol platja. Tot un repte, sens dubte.
I a Creixell, l'Ajuntament ha obert les inscripcions per a la dotzena trail d'iniciació de Creixell, que tindrà lloc el 15 de febrer. El procés d'inscripció ja està disponible al web www.creixelltrail.es. L'organització ha establert un límit de 350 participants en la cursa llarga i 150 en la cursa curta, en aquest cas de 3,7 quilòmetres. La llarga és de pràcticament 11 quilòmetres. El preu per a la primera és de 16 euros amb xip propi i de 18 euros amb xip de lloguer, del 23 de desembre al 31 de gener.
i el preu augmentarà a 20 i 22 euros respectivament entre l'1 i el 10 de febrer. En el cas de la curta, el preu és de 10 euros fins al 10 de febrer dia límit per inscriure's. I bé, dit això, ens quedarà una notícia pendent de cara a dijous, però és que avui tenim un programa plenament farcit i el primer que hem de fer, evidentment, és l'espai de l'entrevista.
L'esport del Baix Gallà. A Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM. L'entrevista del dia. El Baix Gallà Esports. La banqueta.
Doncs bé, setembre, segona part del programa. Aquest dimecres, com bé sabeu, reprenem el Baix Gallà Esports i ja ens enfoquem pràcticament al primer cap de setmana de competició d'aquest 2026, perquè tot just arribarà aquest dissabte i diumenge els primers compromisos de l'any per als representants de casa nostra. Ondes és el Sebol de la Torre d'Embarra que, abans de l'aturada, parlem del primer equip masculí de la primera nacional,
Abans de l'aturada per Nadal, com dèiem, va acabar la primera volta. Per tant, ja a Equador, de la temporada pel conjunt Torrenc, i volem fer un balanç del que ha estat aquesta primera part del curs, en què l'equip ha anat de menys a més, ha crescut de forma progressiva i segurament afronta amb bones perspectives aquesta segona volta. En qualsevol cas, deixarem que ens ho expliqui i argumenti el seu entrador, Iñaki Vascós. Bon dia, Iñaki, com estàs? Hola, bon dia, Marc, què tal?
Bé, primer de tot, bon any i saber com han anat aquestes festes. Bon any, doncs bé, la veritat que bé, bé, són èpoques que ens serveixen per desconnectar, per agafar forces i la veritat és que ara ja ho reprenem tot amb molta més energia, això és important. En el vostre cas ha sigut una aturada completa o hi ha hagut alguna sessió intermitja?
Mira, ha sigut una parada prou completa, tenim molts jugadors que són de fora, gent que marxava als seus països d'origen, inclús algun, i vam decidir que no, res, que ens convenia més aturar-nos, la situació de l'equip, de la classificació i de la nostra dinàmica, crec que ens ho permetia i crec que treurem profit una mica d'aquesta aturada perquè sempre ens ve bé també aquest descans actiu, sempre actiu.
Aquesta setmana, però, ja havíeu començat a fer alguna sessió o la començareu a partir de, no sé si aquests dimecres, dijous, tenia en compte que jugeu dissabte? Sí, no, començarem dijous, eh? Primer també a nivell de disponibilitat de pavellons tampoc hem tingut gaires possibilitats, no? Sí que teníem la possibilitat d'anar aquests dilluns, però la veritat és que eren molt pocs i ells sí que han tingut una mica la tasca de mantenir efectiu, de fer una sessió així física, una mica tothom pel seu compte...
però conjuntament ens tornarem a trobar tots demà dijous. Creus que pot ser un hàndicap de cara al primer partit de Lliga de l'any? Pot ser-ho, sí. És un risc dels que hem corregut. Tot això són decisions que impliquen apostes i el descansa sempre va molt bé, el desconnecta va molt bé.
La gent físicament estava prou bé i és veritat que som un equip que encara estem una mica en progressió per fer-nos i que l'acumulació d'entrenament sempre ens ve bé, però en aquest cas i en una de les circumstàncies de la plantilla és el que vam decidir que era el millor.
Visiteu, per acabar-ho de completar, la pista del Club Volei Arts, aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda, un rival que ara mateix és novec classificat, 11 punts, per tant, teniu 5 d'avantatge. És cert que potser arribem amb aquest hàndicap de no haver pogut fer...
pràcticament cap sessió fins aquest dijous, amb aquesta aturada, però vaja, també és cert que és un partit, potser, doncs, per intentar compensar això, no?, amb un rival que, evidentment, doncs, sí que es troba en una situació, també, doncs, fora del descens, però que voldrà, doncs, ampliar distàncies, i bé, en qualsevol cas, un partit complicat, com tots, sobretot fora de casa. Sí, de fet, és un partit que vam perdre la primera volta, és veritat que ens va agafar, no?,
una mica començant la temporada, encara amb moltes incògnites a nivell de plantilla i també, bueno, tota la feina per fer a nivell de comprensió del grup i de millora de l'exigena correctiva. I va ser d'aquells partits dolents, no?, que va marcar aquell inici de temporada irregular, on encara hi havia molta gent que, bueno, que anirava a incorporar-se la dinàmica.
Llavors, sí, és un equip de gent prou veterana, irregular, és un equip que ha anat a menys, que va començar més fort del que ha acabat, i que també té alguns jugadors d'aquests que ara apareixen, ara desapareixen, i és un equip en qualsevol cas perillós, que quan s'hi posa a jugar la veritat és que ho fan bé, el que passa és que és veritat, no té aquesta constància que potser tenen altres aquí.
Nosaltres tenim els records de la primera volta on va ser un partit on vam tenir molt mal rendiment nosaltres i això en aquesta categoria sempre passa, fa créixer molt els rivals i passant d'aquells partits on segurament ells van treure el millor de si mateixos. Per tant, no sé, és la forma amb això, amb ganes de reprendre, de tornar a trobar-los junts, de tornar a tenir les bones emocions d'aquest final de primera volta...
i amb la tranquil·litat també d'aquesta classificació que ens posa en un quart lloc i amb la ferina prou hem feta fins ara. Això t'anem a dir, que és veritat que el partit de la primera volta contra ells va ser dur, tant a nivell de sensacions com de resultat, però és que vosaltres heu canviat molt. En aquest cas ells també, per la part del cantó negatiu, però vosaltres...
heu canviat molt, heu progressat en el cantó positiu, esteu, o abans de l'aturada, vaja, estaveu en el millor moment de la temporada, sens dubte, que suposo que al final, això ho hem anat parlant i hi ha aquí des del principi, l'objectiu era que l'equip creixés, que s'acabés de...
d'equacionar, tenint en compte els nous jugadors que han vingut, que és el segon any d'aquest nou projecte, podem dir, entre cometes, després de l'aposta per un bloc més jove, la sortida de jugadors importants dels últims temps, no? Per tant, està en aquell...
moment òptim, podem dir, que hi ha moltes coses a millorar, com sempre remarques, però vaja, que seria, no?, si t'haguessin preguntat a principis de temporada com t'agradaria arribar a l'aturada del Nadal, segurament anirien per aquí les coses, no? Sí, sí, exactament. És veritat que és una primera volta on ja sabíem que ens hem deixat moltes culetes a nivell de resultats, però que el que buscàvem, que és aquest creixement de
del grup, la incorporació d'aquesta gent jove que ha anat agafant experiència, que ha anat una mica mostrant-se i em van donant-se a la categoria, tot això ho hem aconseguit prou bé i per l'altra banda hem reunit en un grup, gent de la casa molt jove, gent jove que ha vingut de fora amb moltes ganes de
demostrar-se, i també algun jugador així veterà, com per exemple el Santiago Morandi, que és un italià que fa un temps que treballa aquí, que s'ha unit una mica, ella tenia molta experiència a Itàlia, i són d'aquelles peces que han anat molt bé a nivell estratègic. Ara també, darrerament, les últimes setmanes, també ha començat a venir un altre solidari de Sant Martín, que és l'any d'Argentí, que també va jugar fa uns quants anys, quan va aconseguir l'ascença nacional. Llavors,
Tot això acabat de fer. Primer, que tinguem un grup molt nombrós, que això ens va molt bé, ningú falla, sempre som entrenaments on hi ha molta gent, molta rotació, ens permet molta intensitat i tenim aquest punt competitiu que, per exemple, el darrer partit contra Reus ens va anar molt bé, no? Comptava el darrer partit contra Sant Martín, que ens dona aquest saber fer als finals de set, que era una mancança que teníem.
Llavors tenim aquesta combinació, no?, que et dic de gent jove amb molta projecció, de gent veterana que ens dona aquesta tranquil·litat i, bueno, tenim algun dels jugadors que ja porten uns quants anys amb nosaltres i que al dia d'avui marca una mica gent del nostre equip. Per tant, sí, tot està molt a lloc. Com dius, no?, com et dic sempre, és un equip que li queden tantes coses per millorar que, bueno, jo em fa tant, no?,
Em falta temps per pensar d'altres coses, però és veritat que la dinàmica que portem és la que desfitllàvem i la que ens fa sentir que anem al bon camí. A partir d'aquí, suposo que hi ha qui en aquesta segona volta anar marcant petits objectius, sobretot pel que fa a la millora a nivell col·lectiu d'aquestes coses, que encara es poden millorar, és evident, també a nivell individual, entenc.
I al final, més enllà, a nivell de resultats, suposo que aquesta quarta plaça seria el sostre, no? Perquè els tres equips que teniu per davant, tot i que en el darrer, per exemple, contra el Reus, vau demostrar que heu arribat al punt d'aquell ja, podeu competir contra aquests equips, no? És cert que hi ha una distància, home, que és important. Sí, sí, totalment. Ells ja juguen una altra lliga. Tot i això, nosaltres, això...
per aquesta segona volta tenim uns objectius ja una mica clars. La competició ens ha portat d'aquí a veure'ns quarts i volem en tenir-ho. És una mica el nostre propòsit a nivell de clasificació fins a la temporada. Unir que volem aconseguir una victòria de prestigi. Els tres regols de la farem, però els tenim tots tres a casa en aquesta segona volta.
I un dels objectius que marquem és, com a mínim, un d'aquests partits el volem aconseguir. Són aquestes victòries que marquen una temporada, que ja et situen una mica d'una altra manera a l'actualificació. I això també el volem aconseguir. I després, el més important de tot és seguir donant oportunitats a gent que...
que ve treballant molt bé, que encara no té aquesta soltura a l'hora d'afrontar els partits, però que necessitem que vagi creixent. I aquest és un propòsit que sempre ha estat amb nosaltres des del principi. Això diria que ho hem d'enllastar una mica ja, en la quantitat que tingui aquest projecte l'any vinent, és a dir, que ja necessitem començar a donar...
a donar més oportunitat a gent que sabem que l'any que ve pot seguir estant aquí i pot seguir creixent amb nosaltres. Llavors, la tranquil·litat aquesta d'acusticació et permet pensar en coses d'aquestes que potser l'any que no ens ho va permetre. I aquesta és la idea, ja una mica seguir treballant en el present, però sense deixar mirar una mica l'actual de tenir aquest projecte de temporada d'aviment.
Aquesta tranquil·litat, com deia, se us dona el fet de la quarta plaça i el fet d'estar a deu punts del descens, que és una situació molt diferent a la de l'any passat. També és cert que Monjos i Zaragoza donen la sensació que els costarà arrencar del tot. Per tant, aquesta distància es pot fer encara més gran a mesura que passin les jornades.
però al final entenc que és una situació molt diferent i molt més òptima, no?, per poder competir a això sense, no sé si pressiós, si més ronronar el cap, i al final això s'ha de notar a la pista. Sí, sí, sí, aquest punt de tranquil·licat és el que ens ha de permetre això, que la gent surti i que pugui mostrar-se, no?, quan la ratificació pesa molt i tothom estem mirant una mica els punts que ens... no?,
de distància que portem, això és molt més complicat, però crec que tenim una situació prou bona. Tot i això, igual que l'any passat, que una posició de descents es va decidir en l'última jornada de l'últim partit, aquest any jo crec que tan Monjos com i Saragossa són equips que no donaran els 14. Saragossa és un equip, segurament, dels millors voltats econòmicament, que millor estructura té...
que viatgen més tècnics, és gent molt jove, però que ells sempre progressen molt d'una hora de temporada. Llavors, jo encara no els veig sentenciats. I Monjos sé que han recuperat dos jugadors que van ser claus l'any passat per a ells, per mantenir-se la categoria. I crec que això també farà que desavitem aquests dos equips. Per tant, tot i que la distància de 10 punts no ens dona certa tranquil·litat, jo sé que aquesta lliga per la part baixa estarà molt moguda.
i és veritat que, no sé, perdent dos o tres partits sedits ja hi apropes. Llavors, no hem de confiar-nos en aquest sentit, però jo veig una mica més enllà d'aquests 10 punts per la dinàmica que portem, que no hauríem de patir, però encara és una cosa que no tenim obligada, la fiança i consolidar la nostra permanència.
Sí, sempre fins que no estigui tot matemàtic, és cert que no s'ha de donar res per sentat, així que en qualsevol cas l'equip va en bon camí, a veure si pot continuar aquesta progressió a partir d'ara de la segona volta. I abans d'acabar, volia preguntar també per un nom propi, el del Roger Monzó, que el tenim disputant en aquesta primera fase del pre-europeu.
amb la selecció espanyola sub-18. Ahir va aconseguir la primera victòria davant Alemanya, el conjunt estatal, amb una bona aportació, de fet va ser màxima notador, 14 punts Roger Monzó. Bé, suposo que, sobretot els que ja porteu anys al club, fa petjoc anar a veure que un dels vostres, un dels jugadors que s'ha format a la casa i que ara mateix també forma part del primer equip,
segueix fent mèrits amb la selecció espanyola? Sí, no, el Roger és un d'aquells casos únics que passa molt de tant en tant, és un superdotat d'aquest esport i, bueno, creix en una velocitat que no ens podem ni imaginar. O sigui, l'enversat va jugar algun partit amb nosaltres, però era un noi que encara, bueno, tenia moltes mancances, no?, en aquesta competició.
sí que pugui jugar, però bueno, i aquest any ja és una peça clau, és un jugador determinant, no? Diria que era els millors de camps a la Lliga, i bueno, any a any, ell va millorant a una societat que jo feia temps que no veien cap jugador, a part això té el cap molt ben posat, i no res, el sostre del Roger és una cosa que és la gran incògnita, que tots sabem que serà, no...
un molt bon jugador de vòlei que segurament s'hi ha dedicat a nivell professional. Ara no sabem on està el seu sostre, com de determinant o com d'especial d'arribar a ser el Roger. En qualsevol cas, el disfrutem moltíssim. Aquesta primera volta ha sigut un jugador que s'ha integrat molt bé, a més a més, a l'equip. Tot i la diferència d'Etat, ell és un més de la plantilla que ens ha fet...
Això ens ha donat un rendiment espectacular. I també és veritat que entre el Roger és molt possible que aquesta segona volta no la acabi nosaltres, perquè ell pertany a la Blume, tot i que procedeix del Torrent Barra, això, ell està a la Blume, i és possible que ara, pensant una mica en la seva millora, en la seva progressió, pugui passar a dir-ho en algun altre club a partir del gener, pensant que pugui competir en categoria superior, una mica...
i en això, pensant en el seu millor i en la seva progressió.
ho celebrarem, evidentment, com pertoca. Iñaki Bescos, gràcies per haver-nos acompanyat aquests minutets, la primera entrevista de l'any, tot just, així que t'ho agraïm. I res, molta sort, encara aquesta segona volta, que com a mínim puguem explicar coses tan bones com les que vam explicar ja en el tram final del 25. Molt bé, moltes gràcies, Marc, però sí, aquí continuarem amb tota il·lusió i, no sé, ja saps que quan necessiteu aquí estem encantadíssims d'explicar-nos la nostra aventura.
Un plaer, moltes gràcies. Una abraçada, Iac i Vescos. Una abraçada, que vagi bé. I després de l'entrevista anem ràpidament amb la secció de la Torre Camina. Camins que ara s'esvaeixen Camins que hem de fer sols
Muy buenos días. Aquí estamos nuevamente en un año nuevo que los amigos de la Torre Camina, que desde luego agradecer como siempre a nuestras amistades y buenos profesionales de la radio, que son maravillosos, el poder presentar nuestros calendarios de rutas y caminos por recorrer.
Deseamos que se hayan pasado unas felices fiestas y que este año que hemos comenzado que nos traiga paz, amor, salud e ilusión. Muchos, muchos caminos por recordar juntos. Y voy a presentar a las amistades que están conmigo hoy, que es un lujo también, nuestro amigo Joan Jordán. Hola, buen día.
Bado Canellas. Bienvenido siempre. Nuestra amiga Sari. Hola, buenos días. Dora. Buenos días. Y Antonio Torres. Hola, buen día. Otros de nuestros grandes ruteros y ruteras mayores que no han podido venir hoy, pero bueno, siempre están tan bien.
Y sin más derivación, no sé si se dice derivación. Sin más preámbulos. Gracias, gracias. Sin más preámbulos vamos a comenzar y vamos a la faena esta tan chula de presentaros el calendario de nuestras caminatas de enero de 2026, nuestra primera temporada del año.
Comenzaremos mañana, ¿verdad, Antonio? Porque sabemos que nosotros siempre es en época escolar. Entonces, cuando son vacaciones para los chavales, pues nosotros también cogemos vacaciones. Y ahora, después de todas estas fiestas, pues comenzamos, como he dicho. Mañana, jueves, día 8, nos vamos a Caminos del Chino Chano, ¿verdad, Antonio? Sí.
Sí, iniciamos la temporada con esta ruta, bastante variada y distraída, y para ello quedaremos a las 9 de la mañana en el CAP, como hacemos últimamente, también los jueves, quedamos a las 9 en el CAP y salimos en coches hasta el Vendrel, a la zona habitual de estos encuentros, que está por el no Vendrel, por encima del Mercadona, no en el Mercadona, sino por encima, concretamente, en la calle Narcís. ¡Que no nos sopan!
Con nuestro patrocinador, que este año estamos esperando todavía los lotes de este año, pero bueno, no perdamos la esperanza. Y bueno, en concreto de la calle San Narcís, bueno, San Narcís, Sin San, para el que no haya ido nunca, como referencia para llegar ahí, ¿no? Pero lo mejor es que salgamos todos juntos desde el CAP para que no haya problemas y nos podamos distribuir en los coches.
Esto, como digo, es una ruta un poco exigente, la hemos calificado moderada-alta, tanto por la duración de la ruta en kilómetros, que son unos 13 aproximadamente, quizás algo más, no mucho más, y por la altura, que son una altitud de un desnivel de unos 400 metros,
Que es una ruta un poco rompepiernas, ¿no? Y es la primera. Es continuamente para empezar bien el año. Vamos a iniciarlo así. Es un poco rompepierna en el sentido de que son subidas y bajadas constantes. O sea, no son subidas que tengamos que ponernos a cuatro patas con las manos ayudándonos. Claro, ahí, ahí. Muy bien, muy bien. ¿Habías asustado, Antonio? No, no, tranquilos. No.
No habrá que hacer nada de eso. Pero sí que es verdad que en algún tramo hay desniveles continuos, ¿no? Pero la altitud y el desnivel acumulado serán unos 400 metros.
Es una ruta muy variada, como digo, porque pasamos por diferentes puts de picos de la zona y caminos, el camino del Disatta, con el pico del Disatta. Pasaremos por el pico del Giau, que es el pico más alto de la zona del Vendrell, con 315 metros.
Ha nevado. Está tan alto, ¿verdad? Pero bueno, que es una ruta mareada, con continuo... Es bastante pedregosa, de las que le gustan a las Ari. Pero bueno, realmente permite una vista bastante interesante. Nunca había visto tantas piedras como en esta montaña. Pues si vienes a esto te vas a enterar.
También tiene bastante piedra, pero bueno, que al final no solemos ir, como conocéis, corriendo, vamos siempre esperándonos. Muy bien. Si alguno tiene alguna dificultad, pues evidentemente esperamos a que se resuelva y caminamos siempre todos juntos y en armonía.
Pero estar avisados que no es una ruta llana, que no es una ruta de paseo, es una ruta quizás para empezar el año poniendo un nivel alto como queremos que tengamos, que mejoremos la salud y el estado físico y que nos lo pasemos muy bien como siempre. Se me ha ocurrido que sin algunas caminatadezas podemos ir cantando.
No podíamos cantar y caminar tanto. Pues nada, retiro lo dicho. Bueno, también puede ser que vayamos cantando, lloviendo, granizando. Pero está bien que comentes todo esto, Antonio, porque sí que es cierto que, como tú muy bien has dicho, nos ayudamos los unos a los otros. Siempre, siempre. Pero pensamos que es bueno conocer nuestros límites. Y además cuando llegamos arriba, hacemos una parada que en radio no se puede decir
Esperamos a la gente que coja el aire. Eso es muy importante, eso siempre lo hacemos muy bien. Pues genial, muchas gracias. Y al día siguiente, nuestra primera de la temporada de la Torre Camina Light. ¿Y por qué le llamamos Light, Dora? Porque es un poco más flojita. Menos kilómetros, se supone que también es más llana, aunque de vez en cuando también... Pero bueno, pero está muy bien.
Ah, estupendo. Pues eso, el viernes día 9, Badó, nos vamos a la zona de la naturaleza. Esa ya hemos ido en otras ocasiones, pero es tan chula, ¿verdad? Ara y Benito, a la contraria del Antonio, es súper llana. No hay ninguna subida. Es para todos los públicos. Genial. Y bueno, y es una zona que hay un montón de animales, que es un colegio, un colegio rural, y van la gente allí a
a verlos. Hemos intentado más de una vez.
Para poder entrar y no hay forma. Debe ser un gueto. A ver si lo conseguimos alguna vez. Un día nos escaparemos. Vaya Antonio. Es una zona bastante elitista, ¿no? A pesar de que parezca muy rural y abandonado. Nos dijeron que es un colegio privado y paga 1.400 euros al mes. Económicamente hay que estar... Tiene que ser un buen colegio. De repente ves pasar a uno con rasta y va a
Quedamos en el monumento a los que estéis, salimos de Torre, en Barra del Cap, en coches, hasta el monumento a los que estéis, que es al entrar, en Vendrey, hasta el monumento, nosotros aparcamos por donde podemos, y de ahí arrancamos hacia la zona. Pasamos por el camino del colesterol, bueno, hacemos una ruta
Muy bien. Son unos ocho kilómetros, ¿verdad?, aproximadamente, ida y vuelta. Flojito. Intensidad leve, por lo que has dicho, que es planito, porque lo que ha dicho Dora es para personas que nos cuesta caminar un poquito más. Si tienes una pelota, no ruedas. Y esta llevará la ruta a Jesús Castellá y Badó. Perdón. Luego... Nada, no te preocupes.
Luego nos vamos a la siguiente semana, el jueves día 15, nos vamos, Antonio, al Jardín de Cactus. Sí, sí, también es una ruta a la que hemos ido otras ocasiones y la verdad es que hacía mucho tiempo que no íbamos. Sí. Y bueno, salimos igual que la anterior, a las 9 de la mañana desde el CAP, de Torre de Embarra,
Y en coche nos desplazamos en esta ocasión hasta la Popla de Montornés, arriba donde están los antiguos... Bueno, los colegios actuales, donde era la antigua estación de Terén, ¿no? Ajá. El sitio habitual de aparcamiento cuando vamos por la Popla. Sí. Y desde ahí saldremos caminando. Bueno, en la ruta habitual, dirección... Bueno, pasamos por Mercadé, Magiver... Es la ruta habitual, como si fuéramos a La Mola. Sí. Está por la zona, pero no nos acercamos a La Mola, sino que nos desviamos en un momento...
Y tiramos hacia, pasando por la mina de Canjiver, llegamos a esta zona cerca de Bonastre, tirando hacia la zona de Bonastre, a esta zona de cactus que era un señor antiguamente. Sí, que ya falleció. Tuvo el trabajo en su momento de una zona muy extensa, un jardín. Hizo muy bonito. Precioso. Lleno de cactus, una variedad de plantas realmente espectacular. Muy bien cuidado. Pero lamentablemente hace ya un tiempo este hombre falleció.
Y nuestra duda ahora es conocer el estado actual en que nos encontraremos este jardín, porque creo que alguien lo estaba cuidando, pero sí, eso nos habían comentado, que había algún grupo de gente que intentaba mantenerlo, pero no lo sabemos ciertamente. Queremos eso, aprovechar este día que vayamos.
Lo veremos y bueno, aunque no esté el estado como antiguamente, posiblemente no sea así, pero bueno, siempre será agradable ver esa colección de plantas. Cuando murió, un grupo de amigos suyos lo intentaron recuperar. Se lo vienen de la parte de Barcelona. Y al ayuntamiento de Monaste dice que no se puede acercarlo. Y los hijos...
Es una lástima, porque lo dice el Antonio, era muy chulo. Sí, sí, sí. Había cactus de todo el mundo. Llevados preciosos. Increíble. Es una de las primeras caminatas que hicimos hace años, de nuestras primeras caminatas, y la verdad es que genial. También está considerada, la hemos puesto leve, moderada, bueno...
Más moderada, más que leve, porque también en kilómetros son también unos 13 kilómetros, 12-13 como el anterior, de primer jueves. Sí. Y aquí el desnivel es un poquito menor, pero también tenemos nuestros 300 metros buenos de desnivel. 300 metros que son fáciles de llevar, no son tampoco cuestas...
Muy, muy empinadas, es un caminar fácil por un paisaje agradable, por senderos, a veces más, a veces menos árboles, pero bueno, es muy agradable. Y porque pasamos por diferentes, hacemos una vuelta circular como la anterior y es bastante agradable de ir observando y caminando, pero que también lo sepáis, que no es llana como se ocupa Abadó de hablar de las llanas.
Sino que está también, al igual que la primera que haremos el primer jueves, mañana en concreto, también tiene desnivel. En este caso unos 300 metros de desnivel, pero como comento, se hace fácil, nos esperamos, nos ayudamos. Y yo os recomiendo y me gustaría que os animo a que vengáis lo máximo posible porque nos lo pasamos bien y es una zona muy agradable. Estupendo.
Y luego el viernes día 16, Joan, nos vamos a hacer una que ya hemos hecho en otras ocasiones, con gracias también a Cultura y de aquí del Ayuntamiento.
Y bueno, ¿cuál vamos? A ver, cuéntanos, por favor. Bueno, pues vamos a visitar el faro, o sea, se podrá subir el faro y la caña de allí, que es la que está más cercana, ¿no? Yo, disculpa que te interrumpa, yo supongo que podremos subir, previamente ya lo comunicaremos y entonces ya si nos dan el ok, entonces ya se hace. Ah, vale, bueno, pues el subir al faro, estaríamos pendientes de que se nos permita, ¿no?
Exacto, pero supongamos que sí. Esto es salir, está cerca, está relativamente cerca. La salida será caminando, no hay coches, saldremos desde el CAP a las nueve de la mañana también. Son unos ocho kilómetros, tres horas entre ida y vuelta y es leve. De todas maneras, ¿qué iremos? ¿Por...?
Por el ROCAM, digamos, por... Sí, por él, por él. Sí, porque a veces se puede pasar también a través de la organización si... No, tirem recta. Recto. Vale, vale, vale. Para arriba y bajaremos hasta el faro. Esta que no tiene subiditas y bajaditas, pero son muy normales. Son cortitas. Sí, exacto, son cortitas, no hay ningún problema.
Es leve, la ruta la llevará el Jesús Castellà y Badó, que ya son los más veteranos, de los más veteranos, y junto con Antonio. Y contigo, y contigo. Sí, pero yo de segundón. Pero tú también has venido y... Esta es una que yo también he hecho solo muchas veces, tanto subiendo por urbanización como yendo por la playa. Es más bonito ir por las rocas, por las vistas, ¿no? Claro.
Y es muy bonita y cómoda. Además, el Joan Pilar hace una feina muy buena. Y tanto... Que si fuéramos ovejas. Porque cuenta la gente que somos. Es el contador. Y siempre sabemos la gente alguna vez. Hostia, falta uno, falta uno. Una. No, que se ha ido, no. Está la guay. Buena feina también.
Cuando me dejan, porque a veces empiezas a contar y cuando estás dando la vuelta ya te han pasado dos o tres de un lado a otro. Pero bueno. Cuando los puedo hacer pasar por un sitio estrecho, entonces sí los puedo contar. La verdad es que yo siempre he dicho que formamos... Un buen equipo. Sí, somos una piña. Porque si no hay ruteros mayores que conocen las rutas, y ruteras, por supuesto, si no hay personas caminantes...
Si no hay contadores. Bueno, eso es toda una. Todos somos importantes. Sí, sí, sí. Alguna vez hace tiempo ya habíamos perdido alguno y después resulta que ya estaban en Torre de Embarrates que nosotros. Porque iban hablando y ellas fueron por el que habíamos venido y nosotros entramos un poco hacia el interior. Y la faena que hubo para... Pero no se perdieron. Al final no se perdieron. Muy bien.
Pues ese día hacemos esta caminata de visita al Faro y Calacañadel para luego poder ir a hacer una comida de bienvenida el año 2026, porque no la hemos podido hacer anteriormente con las navidades y todo esto. Entonces, ¿qué hemos pensado? Pues hacemos de bienvenida el año.
Dejamos una semanita por si alguien nuevo quiere comenzar y ya lo hacemos. Ya diremos el sitio y todo, pero bueno, son comidas de hermandad que se pasan muy bien y la verdad es un grupo muy muy bonito.
Normalmente será la comida a continuación de la caminata, ¿no? Muy bien. No de ir a casa a ponerse guapos ni cosas de esas. No, con la camiseta de trabajo. A la una y media a comer y ya está. Sí, porque es chulo llevar la camiseta de la Torre Camina y eso y todos juntos.
Y luego el jueves 22 nos vamos, Bado, a una que la llevará, como he dicho antes, nuestra rutera mayor, Marga Ferrer, y vamos a San Maggi, ¿verdad? Sí, mira, saldremos caminando, bueno, vamos en coches, hasta Cala Romana, y de ahí saldremos andando, pasaremos la carretera y la vía...
Irem bordeando la costa por las rocas hasta que te dan cuenta, antes he mirado la foto, se ve una estatua muy chula.
Y el patrón de Tarragona, bueno. Y ahí supongo que llegaremos, almorzaremos y de vuelta para... Estupendo. Esto que son más o menos unos 10 kilómetros aproximadamente, tres horitas. Pues alargar más o menos. Intensidad moderada, ha dicho Marga. Como dice el Antonio, soy terrapalanista y es bastante plano. Estupendo.
Y el viernes 23 nos vamos, Joan, a una que... Otra, esta también es muy conocida. Esta sí que es llana totalmente. Sí. No hay que subir ni siquiera casi escaleras.
Es la de Els Montañans, que es el camino que va por la costa, pasa por todo donde acostumbras a ver patos y más ahora si ha habido agua y así, y no dejas de ver el mar casi todo el rato. Esto salimos también andando desde el CAP a las nueve horas, dura unas tres horas, es leve,
Y la llevará Jesús Castellà y Bado Cañellas. Y yo a ayudarlo. ¿Tú? Sí. Esta es de camino, ya digo, de tierra y piedecitas, pero es llano. Y después viene un trozo bueno que es pasarela de madera. O sea que incluso más cómodo hasta llegar a la primera playa de...
Exacto. Y después de allí seguramente volveremos por algo por el interior. Muy bien. Es muy fácil de hacer esta. Son tres horas, siete kilómetros, o sea que se puede hacer perfectamente. Estupendo.
Y Antonio, llegamos al jueves 29. Esta es una caminata, ¿verdad?, que está un poquito en el aire aún. ¿Por qué? ¿Nos lo puede explicar, por favor? Bueno, porque hay tres personas que han decidido ese día no...
No caminan, cada torre caminan. Tenemos un compromiso, Bado, Jesús y yo, en concreto. Y hablamos con nuestro amigo caminante Alan, que ya está por aquí. Como Alan va compartiendo con su señora, van compartiendo el tiempo entre Francia y España.
Y le gusta el sol. Y actualmente están aquí por Torre de Embarra, bueno, por La Popla, que es donde ellos viven. Sí. Y se prestaron también a que, de vez en cuando, como en esta ocasión, hacer una ruta llevándola por Alan, que ellos también caminan mucho, conocen muchas zonas, tienen muchas rutas, alguna nueva para nosotros, porque como caminan por su cuenta, son rutas que posiblemente no hayamos hecho. Y en alguna ocasión Alan había comentado que hacerla o llevarle la ruta
Y en esta ocasión hemos pensado que sería un buen momento para que así fuera. Muy bien. El tema es que no conocemos todavía, no hemos podido contactar con Alan. Ya informaremos. Cuál va a ser la ruta en concreto que haremos. Pero yo creo que será una ruta muy interesante, muy chula. Similar a las anteriores, ¿no? Similar a estas que hemos comentado para un jueves, de estas características de kilómetros y de nivel, será algo parecido seguramente.
Y será chula porque Alan camina mucho con su señora y seguro que nos gusta. A todo el que vaya saldrá contento, seguro. Muy bien, muchas gracias. Y Bato, el viernes día 30, nuestra última caminata del mes con la Torre Caminalay. Nos vamos a una que ya se ha ido en otras ocasiones, pero que es chula, a la ermita de la Virgen de la Pobla de Montornés.
Bueno, es una que salimos desde el punto de encuentro. El punto de trubada. El punto de trubada. Arriba de Sant Jordi. En el instituto. Y haremos una circular y haremos hasta la almita. Desde ahí unaremos en la almita. Seguro que todavía encontraremos restos del Perseverviven que hacen durante todas las navidades. Y después volvemos. Son unos 8 o 9 kilómetros.
Esa palabra ya va a quedar, ¿eh? Queda en nuestro diccionario. Bueno, ahí me diré que la Tierra es plana. Ahí no lo ves. Es una que hemos hecho muchas veces. Sí, sí. Sí, sí.
Muy bien, unos ocho kilómetros, has comentado, tres horitas leve y la llevaréis tú personalmente, nuestro amigo Joan y Jesús Castellón. Y el Antonio también. El Antonio también. Venga, muy bien.
Y luego, como sabéis, normalmente el último sábado de cada mes hacemos una caminata de la Torre Camina mensual. Y en esta ocasión vamos a ir a la ermita Virgen de Montserrat de Monferri. ¿Esta cómo la hacemos? Perdona, ¿qué explico una anécdota? Cuéntanos.
Una vez ahí andando... Sí. Y venía nuestra amiga Montse de Altafulla. Sí. Y la única vez que la hemos visto abierta... ¿A quién? ¿Cómo abierta? ¿A Montse o a la admita? Perdón, era broma. No, porque es una chica muy abierta. Abierta de carácter. Sí, súper sociable. Yo solo digo que estamos en el horario... Bueno... Muy abierta, muy sociable. Sí, sí. Había...
La concentración de corales. Y nos dijeron, hijos, entrar. Nos dijeron, no, no, no se puede entrar. Y de repente, al fondo...
¿Dónde cantaban? Estaba la Montse por allí. Está por todas partes. Sí. Es muy alegre. Bueno, está en concreto el que éramos este de 31. ¿Me comento, Llobado? Sí, sí, mejor. Salimos, a ver, esta cambia el horario. Como lo sabéis, es un sábado y los sábados salimos a las 8 de la mañana. Sí, un poquito pronto, es invierno, va de frío...
...pero los alegramos porque vale la pena... ...luego nos alegramos... ...salimos a las 8 de la mañana... ...y en esta ocasión, como todos los sábados... ...salimos del parque de Mañiflaqué... ...más conocido como el parque... ...donde ponen el mercadillo los martes... ...que todo el mundo lo conoce... ...y de ahí salimos, ahí vamos con los dos coches... ...ahí arrancamos... ...y vamos en coche hasta Salomó... ...ahí a la entrada de Salomó, a mitad... ...cruzando el pueblo, a mano derecha hay un parking... ...que también es donde solemos dejar los coches...
Y de ahí ya seguimos caminando en dirección a Montferri. Pasamos por llegar a Montferri. La mayor dificultad es la subida a la Torre de Montferri, que es el punto quizás donde para llegar allí nos va a costar un poquito más.
No recuerdo ver el desnivel, pero que habrá dado 200 metros o algo más quizás. Es bastante seguido. Sí, es un esfuerzo bastante seguido, pero es lo que decimos. También depende del ritmo y como no corremos, vamos tranquilitos y podemos subir cada cual a su paso y llegar arriba. Pero es el esfuerzo mayor llegar a la Torre de Monferri.
Una vez que llegamos ya para abajo, cuesta abajo, dirección a la ermita que la vemos a lo lejos, vamos por la carena atravesándola, que es muy bonito el paisaje y la forma de caminar por la carena. Hay muy buenas vistas. Y llegamos hasta la ermita, que es chula, porque si no la habéis visto, bueno, es estilo gaudiniano, es muy curiosa de ver, suele estar cerrada, tiene unos horarios, pero lo miraremos, pero siempre que hemos ido estaba cerrada, ¿no?
Y por allí tomaremos algo, quizás, y bueno, quizás no, tomaremos algo por la zona. Y volveremos, en vez de volver por la carena por la que hemos ido, posiblemente llegamos por Vila Bella, que son unos caminos muy chulos y ya muy planos. O sea, la dificultad es llegar a la Torre de Monferri. Una vez que llegamos ya es costa abajo y plano. Después de la ermita de Monferri, son caminos ya también... ¿Cómo es terraplanistas? Entonces, intensidad moderada. ¿Cuántas horas? ¿Cuántas horas?
No, 4 horas serán. Son también unos 14 kilómetros, serán 14 kilómetros. Depende del ritmo que llevemos. Pero como el ritmo sea de Cuba, a los que vayamos, calcula sobre 4 horas, un poquito más. Muy bien. Pero está también muy chula hacer y muy bonita.
Pues nada, pues la verdad es que, Sari, ¿qué es lo que debemos de llevar para hacer nuestras caminatas? A ver, ¿qué nos recomiendas? Un buen calzado para caminar sobre todo.
Después beber una botellita de agua mejor una que ninguna. Después los palos también son bastante imprescindibles para caminar, para subir, para bajar. Ayudan mucho. Y aparte de eso...
No sé lo que me dius, Joan. Tarjeta de la Seguridad Social. Ah, sí, perdón. Tarjeta de la Seguridad Social y el DNI a lo mejor, no lo sé. Pero bueno, esas cosas son imprescindibles, esas cosas que he dicho ahora mismo. Pues nada, pues bueno, muchísimas gracias, como he dicho, por...
Por poder estar aquí nuevamente. Estamos en las redes sociales, en el Twitter, no, ahora ya no, pero en el Facebook, Instagram nos podrán encontrar y ahí tendrán toda la información. Y bueno, gracias, como digo, nuevamente por estos momentos. Y feliz año para todo el mundo. ¡Ay, ay! Yo encantada de haberos conocido.
Doncs bé, tornem nosaltres davant tota l'actualitat esportiva de casa nostra. Fins aleshores, que vagi molt bé. A reveure.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de...
Esplay de la Yen Grande Torre de Embarra, Coro Rociero de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia. También nos acompaña el Coro Rociero la Flor de San Pedro de San Pablo y también Coro Rociero de Cuní y Coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz,
Ana Ortega, y cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre. La ràdio de proximitat
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Marce Roura. La crisi de Venezuela i la tensió sobre Groenlàndia han centrat la primera reunió del Consell de Ministres de l'Any. El govern espanyol ha reclamat a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces de Donald Trump d'aneccionar l'illa àrtica als Estats Units.
El titular d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha reafirmat la posició del govern espanyol centrada en la necessitat de defensar el dret internacional i la sobirania dels estats i ha dit que el futur de Venezuela s'ha de construir a través del diàleg i amb mitjans pacífics. És el moment que Europa assuma en primera persona la seva sobirania.
Este es el momento de que Europa y España trabaja para ello, alce unida la voz en favor del derecho internacional, de los principios de la Carta de las Naciones Unidas, de la prohibición de la guerra. Álvarez també ha confirmat que el govern iniciarà una ronda de contactes amb tots els gups polítics per enviar tropes a Ucraïna un cop estigui, estanqui l'acord de pau.
Precisament el president dels Estats Units Donald Trump ha advertit que Rússia i la Xina no tenen cap por de l'OTAN sense els Estats Units. Ho ha dit en un missatge a la seva xarxa social Truth Social. Trump ha respost així. Els comentaris de diversos líders europeus en defensa de Groenlàndia, inclòs el fet que França hagi admès que s'estan plantejant amb alguns aliats com preparar-se per respondre amb represàlies a mesures convincents.
Les paraules de Trump coincideixen amb el dient que els Estats Units també ha confirmat que ha interceptat un petrolier de bandera russa amb cru de Venezuela.
Més qüestions. A la ciutat de Barcelona s'ha viscut la nit més freda en gairebé 3 anys i l'Ajuntament manté en marxa l'operació fred per oferir allotjament a les persones que dormen al ras. S'han habilitat fins a 200 places en equipaments municipals. 14 professionals han patrullat aquesta matinada i ho faran també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen a l'aire lliure i oferir-los allotjament.
Mentrestant, a Badalona, a prop d'una cinquantena de persones, continuen pernoltant sota el pont de l'autopista C31 al barrer de Sant Roc, 22 dies després del desallotjament del B9. Tot i que al llarg d'aquestes setmanes s'han volgut reubicar més d'un centenar de persones, les entitats socials continuen treballant per posar fi a aquesta situació agreujada per aquesta onada de fred.
I parlem del fred, perquè Protecció Civil ha activat en fase d'alerta al Pla Bencat per la previsió de fortes ventades a gran part del territori. Fins divendres s'esperen ratxes de fins a 90 km per hora a partir d'aquest vespre i augmentarà la probabilitat de superar aquest llindar i el fenomen també afectarà el Pirineu i Prepirineu Oriental. Tornem amb més notícies amb xarxa.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Els Bufacanyes, el programa que parla de còmics a Mataró Ràdio.
Bon dia, bufacanya. Soc en Víctor Calderón i el capítol d'avui m'acompanya a nivell tècnic el meu company Pedro Vicente del Roble. Avui és un programa especial, ja que estem encarant aquest final d'any 2025 i hem volgut preparar un programa especial que hem titulat Vinyetes per la Pau. És la nostra manera particular de dir no a la guerra.
I en el programa d'avui recomanarem còmics i novel·les gràfiques que parlin de conflictes bèl·lics que, malauradament, són part del nostre dia a dia.
I parlarem de Palestina i Ucrània. També comentarem abans alguns conflictes amb la Segona Guerra Mundial. Així que us convidem a quedar-vos perquè serà un capítol ple de...
d'històries que creiem que és important parlar-ne, perquè potser són temes que malauradament són massa actuals i creiem també que el còmic és una eina que pot ser educativa i també pot ajudar-nos a apropar-nos potser a aquests conflictes des d'una manera més humana també.
i empatitzar també amb la gent que els pateix de primera mà. Per tant, també creiem que hi ha bones recomanacions avui per fer regals de Nadal, si encara no teniu els vostres regals. Així que agafeu llibreta i boli i parlem de còmics sobre conflictes bèl·lics.
Fins demà!
Doncs una de les excuses que també ens ha servit per animar-nos a fer aquest programa és que es reedita, es torna a publicar els còmics bèl·lics que s'havien publicat als anys 60-70 a l'editorial Warren, l'editorial que presentava els còmics titulats Blazing Combat,
Amb aquest títol, Archie Goodwin i Jim Warren, que eren els responsables de l'editorial i també d'aquests còmics i els que van escriure els guions de tots ells, van publicar en format revista com petites antologies amb diferents històries curtes
sobre conflictes bèl·lics i la gràcia també d'aquest tipus de publicació és que, tot i semblar que eren còmics bèl·lics normals i corrents com el que estaven de moda,
En aquest cas, la diferència que hi havia era que els protagonistes no eren grans herois invencibles, no eren superherois, sinó que les històries ens fortaven una mica i ens mostraven l'horror i el patiment i la inutilitat de la guerra, podríem dir-ne, i s'acompanyaven aquests dos guionistes dels millors autors de l'època.
com Joe Orlando, Wally Wood, Alex Todd, que treballa molt bé la taca de tinta, James Cullen i fins i tot Frank Frazetta havia fet alguna portada per aquests còmics i algun interior. Molts militars van buicretejar una mica aquesta revista perquè no els veien molt patriòtics, aquests còmics.
I això va fer que tampoc la revista obtingués l'èxit o que es valorés com s'hauria de valorar. Per sort, els còmics no tenen data de caducitat i gràcies a Norma Editorial es torna a publicar aquests còmics en un volum únic que l'han anunciat pel 16 de gener i es diu Blazing Combat.
També amb aquest mateix espirit, podríem dir, que Jim Warren i Archie Goodwin es basen una mica també en el que ja havien fet prèviament, als anys 50,
Harvey Kurtzman, sota l'editorial E.C. Comics, que qui no conegui aquesta editorial, era una editorial molt exitosa, que publicava còmics dels anys 50, còmics també centrats molt en l'horror, en la por, i més de la ficció, però...
que van apostar també per fer una línia de còmics bèl·lics amb els títols Two-Fisted Tales o Frontline Combat, també. I aquí Herbie Kurtzman, un autor superreputat, feia els guions també d'històries curtes que s'il·lustraven també per grans autors de l'època, dels anys 50 també, com Al Williamson, també teníem a Wally Wood...
O el mateix Harvey Kaufman també il·lustrava moltes de les històries que escrivia. Aquestes, igual que amb Blazing Combat, que comentàvem ara, eren històries que també, tot i ser als anys 50, mostraven molt els horrors de la guerra també.
i no ho feien d'una manera molt bonica ni molt idealitzada, podríem dir-ne. I també els lectors de l'època estaven acostumats a llegir còmics de guerra, perquè als anys 50 es feia molta propaganda de guerra també a través dels còmics, que en aquella època sí que anaven destinats més els petits a la casa,
I això també feia una mica que els nens, si tenien familiars, pares, germans o gent a la guerra, a través dels còmics poguessin sentir que els tenien una mica més a prop i podien aconseguir les seves peripècies.
que sempre estaven molt allunyades del que realment passava. I aquests còmics d'EC ho recuperen. Two Fisted Tales està publicant Diablo Ediciones, està publicant tot el catàleg de l'editorial EC Comics, no només els còmics bèl·lics, sinó també els d'horror, que us comentava abans.
Per tant, són còmics clàssics, però no han perdut la frescura de llavors. I és una bona lectura, també, si us voleu endinsar amb el còmic clàssic Bèl·lic. Bèl·lic
I ara passem a algunes recomanacions de còmics, de lectures, entorn al conflicte d'Israel i Palestina, que en els últims anys s'ha convertit en una massacre al poble palestí. I tenim diverses publicacions. Potser la més coneguda és el còmic Palestina de Joe Sacco, que a l'abril del 2025 s'ha publicat en català, així que el podem llegir en català també.
I aquest còmic, Palestina, es va publicar originàriament el 2001. Per tant, això també ens fa adonar-nos que aquest conflicte porta anys i portem molts anys podent llegir coses entorn al conflicte. I les històries que es publiquen en aquest volum van ser escrites als anys 90. Són històries que jo us saco
Va escriure perquè va visitar Cisjordania i Galza al principi dels 90 i va fer entrevistes i va fer un treball periodístic molt interessant i potser bastant inèdit en el còmic per llavors.
I això va retratar també les escenes de la vida quotidiana en aquelles ciutats que també estaven sota l'ocupació. Llavors, l'autor, que per ser a Joe Sacco,
era, sobretot, autor de còmic underground, sempre havia fet coses d'humor, també té còmics sobre rock, per exemple. Doncs es va posar a sèrio i porta treballant i fent cròniques gràfiques sobre les injustícies del poble palestí durant molts anys.
Aquest Palestina és molt interessant, però ara just aquest 2025 també, potser amb una mica de pressa, podríem dir-ne, ha publicat també La guerra de Gaza, que aquí ha arribat de la mà de Reservoir Books, és un còmic més curt.
en format grapa, que aquí sí que actualitza i ens mostra la seva visió dels últims anys del que ha passat i com Israel està arrasant els territoris ocupats.
I és molt interessant el treball de Joe Sacco, he mencionat aquests dos títols, Palestina i la guerra de Gaza, però té diversos còmics més, no només sobre aquest conflicte, sinó sobre altres conflictes, i és un autor que crec que val molt la pena, té un estil de dibuix en blanc i negre molt interessant i molt accessible, i si no el coneixeu, també us animo a fer una ullada.
Un altre autor que va fer una aproximació molt personal també a aquest conflicte és Guy de l'Isle, que és el seu còmic que es diu Cròniques de Jerusalem, que està publicat per a Steve Barry.
Guidelis el que va fer és anar a viure a Jerusalem amb la seva parella durant un any. I la seva parella és membre de Mèdicos Sin Fronteras.
I en aquestes cròniques de Jerusalén el que fa és explicar una mica la seva visió personal durant aquell any vivint a Jerusalén i vivint als carrers i veient una mica com s'havien normalitzat algunes coses als carrers de Jerusalén que ell no acabava de veure tan normals, no?
Parlem de restriccions de llibertat, cacheos, interrogatoris i sistemes de gestió que són una mica estranys i que aquest autor, en sentit de l'humor, ens ho explica.
I ens exemplifica també una mica que hi ha coses que succeeixen a altres països, a altres ciutats, que ells veuen de manera normal, però potser no ho haurien de ser tant, no?
Molt interessant el Gui de Lisle, que també ha fet altres obres de treball periodístic dibuixat en format còmic i també té un estil de dibuix també molt accessible i té un sentit de l'humor també interessant i que també acompanya molt bé la lectura.
I ara també, sobre el conflicte de Palestina, us volia recomanar túnels de Ruto Modan, que és una autora il·lustradora d'Israel, que viu a Tel Aviv. Aquesta autora va publicar túnels sobre...
És una aventura, podríem dir que és una Indiana Jones, protagonitzada per una arqueòloga israeliana, que vol buscar l'Arca de l'Aliança. I és això, com una aventura d'arqueologia, però que la porta a excavar sota territori, entre disputa, diguéssim, un territori disputat per Israel i Palestina.
i com que va sota terra, no només a nivell literal, sinó també metafòric, i crea com una alegoria, podríem dir, sobre el passat, la memòria i la història que continuen condicionant tots els conflictes que encara es viuen a Palestina.
L'autora té un estil... És un treball complet. També està publicat en català, que això també és una bona notícia per l'editorial Finestres. És un volum únic. I ella fa tant el guió com les il·lustracions, que són unes il·lustracions també xules. També s'apropa una mica com a les aventures així més... franco-belgues, podríem dir-ne, més clàssiques.
I també fa que sigui un còmic bastant accessible i que ens ajuda a entendre també potser el conflicte, però des d'una aventura, des d'un lloc una mica més entretingut, podríem dir-ne, que potser també és interessant per a algú que no estigui acostumat als treballs més periodístics.
Doncs unes altres recomanacions sobre un altre conflicte bèl·lic, que és el de Rússia i Ucrània, que va esclatar de manera oberta el febrer de 2022, però que encara està portant mal de cap a molta gent. És una invasió rusa al territori ucraïnès, però les tensions també venen de lluny
I tenim un còmic que us volia recomanar, aquesta novel·la gràfica, que per ara té dos volums publicats, es poden llegir de manera autoconclusiva. Estem parlant de quadernos ucranianos i russos, que és de l'autor Ígort,
Caí Gort, igual que jo i Saco, que hem comentat ara, fa com un treball periodístic, també des d'allà mateix, podríem dir, perquè ell va viatjar, i va fer també entrevistes, i té testimonis també com de primera mà,
En aquests còmics ell fins i tot inclou alguns documents i a part també ens explica algunes històries que potser no estan documentades però que la gent del carrer coneix molt bé. Ígort és el pseudònim d'Ígort Tuberi i és un autor ítalo-rusc
que va néixer en 1958 i això, com us deia, combina reportatge i historieta.
I en aquest cas, a través de documents i entrevistes, ens expliquen no només l'actualitat d'Ucrània i Rússia, sinó alguns altres episodis fonamentals, per exemple, l'etapa soviètica i també règims totalitaris, podríem dir-ne, en aquest cas...
i les violacions de drets humans que encara Rússia està fent. És una mirada... Diferents conflictes, cada còmic inclou diferents històries que es poden llegir, i ara mateix, com us deia, hi ha dos títols publicats de quadernos ucranianos i russos per l'editorial Salamandra Gràfic.
Un altre cómic que també tracta de Ucrania i Rússia és Diarios de Guerra, dos relatos il·lustrados des de Ucrania i Rússia de Nora Kruk. És una autora...
germà o nord-americana, que també fa periodisme gràfic, i en aquesta obra ens explica una mica l'intercanvi de cartes i testimonis d'una periodista que viu a Ucrània i un artista rus...
que viu a Rússia, i és aquest intercanvi de cartes i emocions durant la invasió de 2022, i té un estil de dibuix molt concret, no sabria definir-lo, però és un estil de dibuix diferent, íntim fins i tot,
I això ens mostra d'una manera força emocional la guerra vista des de dues persones, cadascuna d'un bàndol, i ens explica també les pèrdues i les desconexions de la gent. També aquest treball està publicat per Salamandra Gràfic,
I un altre còmic que va tractar també aquest conflicte és un còmic que es va publicar aquí a Espanya per l'editorial Serendipia, que va fer un crowdfunding, un verkami, l'any 2022, per aconseguir fons per les ONGs World Central Kitchen i Medicos Sin Fronteras,
a favor dels refugiats d'Ucrània. Aquest còmic es diu Paz i, com us deia, és de l'editorial Serendipia i és un còmic en què trobem una antologia, són diferents històries curtes també, de diferents autors i autores
de la península, trobem noms com Juanjo Rip, Desiree Bresen, la portada és de Santi Pérez, que és també molt potent, i també va ser un còmic que va ser una eina també alhora de difusió del conflicte, però també va ser una eina de recaptació a favor dels refugiats, que era interessant també compartir-la avui.
Gràcies.
I fins aquí aquest programa especial. Els més llestos us haureu adonat que no hem mencionat altres grans guerres o conflictes internacionals com Àfrica o Orienmetxà. Tampoc hem mencionat la Guerra Civil Espanyola. Això en propers mesos ens agradaria dedicar-li a la Guerra Civil un programa especial perquè creiem que hi ha moltes obres
molt interessants, de Paco Roca, de Miguel Gallardo, que afortunadament ens documenten i ens expliquen històries de gent que potser no la poden explicar per ells mateixos.
Per tant, esperem que de la Guerra Civil Espanyola dedicar un programa especial en els propers mesos, recomanant molts còmics que han sortit també durant aquest any.
Tampoc hem parlat ni de Hitler ni dels seus amiguts. Sempre hem recomanat Maus i tornaré a recomanar que és una obra d'art Spiegelman on els jueus són rates i els nazis són gats.
I tot i semblar un concepte molt infantil d'animalitzar les persones, crec que és una de les claus d'aquest còmic, que és un còmic molt premiat, és la història de l'avi d'Art Spiegelman, que va viure en un camp de concentració,
I és una història que malauradament tampoc ha passat de moda i que es pot llegir avui dia. I també trobem molts paral·lelismes amb el present, tot i haver-hi publicat als anys 80. De Maus també es va publicar Meta Maus, que és un còmic que explica també com es va fer el còmic. Això és una cosa que sempre també està molt interessant.
I després d'aquest any també s'ha publicat un llibre de Maus on també es diu Maus Oi i és una selecció de textos que també analitzen l'obra i també des d'un punt de vista potser més actual també fa diferents comparatives. És un llibre també molt interessant de Reservoir Books.
De Segona Guerra Mundial també hi ha molts altres còmics que no ens donen temps d'explicar el programa d'avui, però també podem dedicar-li un programa més endavant. Gràcies per escoltar-nos. La setmana que ve tenim un programa també especial sobre els millors còmics de l'any, els còmics que més ens han agradat aquest any, així que no us el perdeu.
Ens podeu trobar a les xarxes socials arroba alsbufacanyes i si creieu que ens hem oblidat algun còmic important al programa d'avui ens podeu deixar algun comentari a les xarxes o a YouTube. Ens veiem la setmana que ve, fins ara, bon any!
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Entra a la nostra web onaguiolatorre.cat i no et perdis res.
Torre d'Embarra va tancar el 2025 amb 900 aturats, 45 menys que l'any anterior. Això suposa un descens interanual del 4,8%. Pel que fa a les dades del mes de desembre, el nombre d'aturats va augmentar en 3 persones respecte al mes anterior. Són les dades de l'Observatori del Treball i el Model Productiu que s'han donat a conèixer aquest dimecres.
Les càmeres lectores de matrícules faciliten la detenció de dues persones a Torre d'Embarra. Els fets es van produir el passat 30 de desembre, quan el sistema de videovigilància va permetre localitzar i interceptar un vehicle relacionat amb delictes de furt.
Un cop passades les festes de Nadal, Torre d'Embarra celebrarà d'aquí uns dies una de les festes més tradicionals, la de Sant Sebastià. Enguany, encara bé tots els actes se centraran en un únic dia, el dissabte 17 de gener, tot i que també hi haurà algunes activitats divendres i diumenge. El programa el complet ja s'ha donat a conèixer a través de l'agenda torrenca. Xavi Suárez és el regió de festes de l'Ajuntament de Torre d'Embarra.
Des de la regidoria de festes vam tindre molt clar des d'un inici que en certa manera aquesta festivitat s'havia de recuperar i se li havia de donar un cos. El que passa és que amb el pas del temps evidentment analitzes tot i vas veient com se succeeixen les coses, les inversions que fas, com afecten, com no afecten, quina repercussió tenen. Per tant, hem arribat a la conclusió que potser centrant tot el pes i tot el gruix en un dia
Amb algun més dinàmic segurament mobilitzarem més gent perquè ja la pròpia activitat ja et convida a quedar-te allí. Entre els actes del dissabte destaquen l'ofici solemne a les 10 del matí, la passada el seguissi tot just després i els inflables per als més petits a la plaça Nelson Mandela juntament amb un vermut. A la tarda hi haurà un vespreig gastronòmic.
Prop de 900 espectadors han vist l'estel de Nazaret, la versió dels pastorets de Ramon Pàmies, que s'ha recuperat a Torre d'en Barra després de gairebé 30 anys. Durant aquestes festes se n'han fet 3 representacions, la darrera aquest diumenge. Júlia Salvador, membre de la Junta de l'Associació de Joves, ha assenyalat que estan molt satisfetes amb el resultat i que volen que l'estel de Nazaret tingui continuïtat.
Estem molt orgulloses del resultat final. Creiem que, per haver engegat un projecte de recuperació d'aquesta magnitud en molts pocs mesos, ha sortit de la intensa feina una peça molt digna que, segons el feedback que hem rebut, ha agradat molt al públic. Ens emportem aquesta experiència com un gran aprenentatge i esperem mantenir viu l'estel de Nazaret de la Torre per molts anys.
L'estel de Natret, escrita per Ramon Pàmies, és la versió dels pastorets que tradicionalment s'ha fet a la torre.
L'Escola Municipal de Música de Torre d'Embarra organitza el Picarol, un taller de música per a Nadons. La cita tindrà lloc el dissabte 17 de gener a anuar i dematí. Les inscripcions ja estan obertes. Més propostes. La Torre camina i inicia aquesta setmana les activitats d'enguany, amb dues sortides programades per demà, dijous i per divendres. En aquesta ocasió, les dues excursions seran al Vendrell. La primera serà per als anomenats Camins del Xineu.