Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
A continuació us oferim l'enregistrament que hem realitzat des d'ona a la Torre de l'acte institucional de la celebració dels 25 anys de la remodelació del castell del Zicart. Un acte que va tenir lloc el passat cap de setmana al pati del castell i que va comptar amb la intervenció d'una representació dels alcaldes de l'època democràtica de l'Ajuntament de Torredembarra.
Bon vespre, autoritats, alcaldes, regidors, companys i veïns i veïnes de Torredembarra. Gràcies per ser aquí i gràcies al grup de música antiga Consort 7 Tras per oferir-nos aquest repertori barroc i renaixentista que ens ha connectat amb un paisatge sonor ple de matisos, rigor i sensibilitat.
Avui ens han ofert, i ho tornaran a fer al final, una selecció pensada especialment per aquest entorn cincsentista i perquè la música sempre ajuda a fer festa i a celebrar l'aniversari que avui commemorem. 25 anys de la rehabilitació del castell d'Alzicard i també 50 anys de la recuperació de la democràcia.
Dues fites, que tot i pertany a àmbits diferents, comparteixen una mateixa idea, la voluntat d'un poble de preservar el seu patrimoni i a l'hora de construir un futur més lliure, més just i inclusiu.
El castell dels Icar és molt més que un edifici històric, és un espai que hem vist reneixer, que ha tornat a ser punt de trobada cultural, social i comunitària, i és un lloc on Torre d'en Barra es reconeix i s'explica. Una obra que va significar molt més que restaurar un edifici, va ser recuperar un símbol, tornar d'una vida al cor històric de la nostra vila i reafirmar la importància de protegir allò que ens explica com a comunitat.
Aquest aniversari coincideix amb una altra fita clau, que són els 50 anys de la recuperació de la democràcia, mig segle del retorn de les llibertats, de la participació ciutadana i dels valors que avui considerem imprescindibles. És impossible entendre la Torre d'Embarra actual o el país actual
sense aquest camí col·lectiu cap a una societat més oberta i plural. Avui celebrem, per tant, patrimoni i democràcia, dues paraules que només tenen sentit quan van acompanyades de la gent, de les persones que han treballat per recuperar el castell, de les que han defensat drets i llibertats i de totes les que mantenen viva la cultura, la convivència i la comunitat.
Moltes gràcies per ser aquí, per formar part d'aquesta celebració tan especial, que començarem amb la benvinguda i el Parlament inicial de l'alcalde de Torredembarra, l'il·lustríssim senyor Valeriano Pino.
Quin goig de sala. Molt bona tarda a tothom. És per mi un autèntic honor, com a alcalde de Torredembarra, presentar aquest acte d'avui. Una jornada en què comemorem conjuntament els 25 anys de rehabilitació del castell dels sicars i els 50 anys de la recuperació de la democràcia. Una altra efemèride, àmpliament celebrada en guany arreu del territori.
Des de la Corporació vam considerar que aquestes dates històriques havien de ser reivindicades per acostar a la ciutadania la importància de tots dos elements, que aparentment tenen poc a veure, però que els uneix el fet de ser continent i contingut d'allò que ens aplega avui aquí, l'incalculable llegat patrimonial que representa el castell dels Sicards i la pau social que ens concedeix la democràcia.
I per a celebrar dues dates tan assenyalades i significatives, necessitaven sentir-nos acompanyats de tots i totes vosaltres, els que heu fet possible construir tants anys de democràcia, la majoria dels quals, a més, heu exercit des d'aquest edifici que avui ho menetgem.
Sigui com sigui, però, des d'aquí, al castell o a la plaça de la Vila, avui apleguem diferents generacions de càrrecs selectes que representeu amb excel·lència la vocació de servei públic, l'estima per la Vila i la creença de la sobirania popular.
el gruix de 103 càrrecs electres que han passat pel consistori torrenc des de les primeres eleccions democràtiques l'any 1979. Una vegada més, moltes gràcies per ser-hi avui aquí. I Torralambarra s'explica a través de cadascun i cadascuna de vosaltres i és per això que parlar des del faristol davant d'aquesta extraordinària representació democràtica m'omple d'orgull a l'hora que m'imposa el respecte propi de l'exigència del propi acte.
Per tot plegat, vull anomenar-vos un a un a tots vosaltres, ambaixadors de la democràcia escollits per torrencs i torrenques de la vila que heu format part de les 12 corporacions constituïdes des de l'any 79.
Celestino Salor Gaspar, Josep Maria Valls Guàs, Josep Maria Salvat Coc, Carmelo Díaz Ortiz, Enric Bonan Bozo, Pere Pons Roca, Antoni Valls Guall, Josep Antoni Sánchez Sánchez, Josep Maria Figuerola Viscamps, Jordi Borràs Fa, Pere Rinyer Marqués,
Rafael Núñez Canyelles, Agustí Guaix Miracle, Santiago Sagalá Cueto, Miguel Ángel Lecha Mercader, Josep Maria Martí Guaix, Jaume Fuixet Ferrer, Josep Fortun Guaix, Josep Antoni Miguela Terrades.
Llorenç Folc Segur, Francesc Baireguet Montserrat, Joan Romera Gómez, Josep Font Gonfaus, Josep Maria Ricord Alterriba, Joan Arpal Bonastre, Damià Llurac Cartanyà, Albert Casasux Gené, Joan Anglès Garriga.
Gomercindo Fuentes Esteso, Joan Folls Recasens, Josep Mercader Magriñá, Francisco Ortiz Valiente, Josep Maria Rinyer Parés, Josep Boronat Hidalgo, Rafael Hernández Segarra, Antoni Ramon Martín Porras, Josep Mercader Oriols, Octavi Soler Rovira,
Jordi Pons Morlanes, Antoni Vila Vidal, Augusto Salvador Martínez Mascarós, Fernando Miró Rodríguez, Josep Bargalló Valls, Manuel Jiménez Alès, Luis Roig Lloberas, Joan Maria Mercader Rubira, Gerard Siuró Marqués, Ramon Lorenzo Ripoll Alonso, Ana Maria Marín Ceballos, Josep Pujol Vila, Santiago Ardébol Miralba,
...Monserrat Gasull Cos... ...Susana Navarro Sánchez... ...Pera Font Mas... ...Maria Dolors Toda Esteva... ...Juan Crespo Bisgili... ...Lluís Suñé Morález... ...Daniel Masaguel Pera... ...Francisca Falguera Chinchilla... ...Pera Font Mas... ...Rosa Maria Guas Alberni... ...Laura Padeda Martínez... ...José Oviedo Valiente... ...Iris Gual Figueroa...
Juan Pérez González, Felicia Moreno Zamora, Elia Rodrigo Estejero.
Ignasi Durán Bladé, Eduard Rubiragual, Jordi Solé Flores, Olga González Martín, Núria Gómez Granés, Jordi Roig Murera, Ana Magriñá Viñas, Joel Navas Fuentes, Núria Batet Miracle, Josep Maria Guas Llivert, Raúl García Vicente, José García González, Antonio Cruz López, Juan Carlos Hurtado Herrero, Javier Ramírez Gutiérrez, Clara Solivellas Gort,
Antoni Sacristant Plat, Maria Gual Figuerola, Marina Ridaúves Batet, Joan Torres Albert, Margaret Rovira Güell, Guillem Pujol Girol, Pilar Hernández López, Maria del Carmen Martín Framit.
Vaig a veure una mica d'aigua.
Era important no deixar ningú. Molts d'aquests noms he citat ens acompanyen avui aquí. D'altres no han pogut assistir i alguns, malauradament, ja no són entre nosaltres. Però les seves famílies ens acompanyen per recordar el seu llegat i el fer ben present el testimoni del que van aportar a la vila. Sense entrar en valoracions ni polítiques ni personals, tots ells han sorgit d'un procés democràtic de les urnes, un sistema que cal preservar, que cal que defensem.
Perquè, com deia Winston Churchill al segle passat, la democràcia és el pitjor dels governs dissenyats per l'ésser humà, excepció de tots els altres. I és que tot i no ser perfecte, res ho és en aquest món, la democràcia ens permet exercir un govern del poble i per al poble.
representant la majoria social. I és precisament aquesta definició la que, de forma implícita, ens obliga a entomar el càrrec amb una gran responsabilitat, alhora que amb tot l'orgull. Un honor que, com sabeu, ens acompanyarà tota la vida. La Torre té molt present els vostres noms i les vostres contribucions al poble que hem esdevingut. Perquè ser escollit per la ciutadania és un privilegi que mereix ser recordat, honrat, honrat i homenatjat com ho hem fet avui aquí.
Havent posat l'accent en l'efemèride democràtica per l'amplia representació dels regidors i regidores que esteu presents, permeteu-me que em centri ara en l'altre gran motiu de commemoració d'enguany i que lliga a la perfecció amb el primer, per allò que dèiem de reivindicar l'edifici i la institució qui s'alberga.
Celebrem un quart de segle des que aquest edifici, el castell dels Icars, va ser reinaugurat. Construït entre l'any 1565 i 1580, és l'únic edifici civil de nova planta del Renaixement Català conservat a Catalunya, una autèntica joia arquitectònica en la qual la Generalitat de Catalunya va otorgar la consideració d'haver cultural d'interès nacional.
La Casa de la Vila s'ha consolidat com un espai que fa compatible l'activitat administrativa municipal i el gaudi cultural dels torrencs i torrenques a través d'activitats al pati, a la sala Lluís Dicart o a la sala de plens.
L'acte d'avui, epicentre de la jornada, n'és un clar exemple. Unes jornades que hem iniciat aquest matí en dues visites guiades i la conferència del Centre d'Estudis Cineval de Mas a càrrec de l'historiador i arxiver Joaquim Noia i de l'arquitecte Xavier Oliver. I conclauran el proper divendres amb el primer festival de microteatre de Torrenbarra a la Torrenca en què la vessant més lúdica de l'aniversari enviarà tots els racons del castell.
Permeteu-me destacar avui especialment la figura de l'alcalde Santiago Sagalà.
d'entre altres aquí al present. Perquè va ser justament durant el seu mandat quan el castell dels Sicars, amb més de 400 anys d'història, va ser rehabilitat i inaugurat com l'actual seu de l'Ajuntament. Un abans i després que va coincidir amb el tombal del segle i amb el creixement exponencial de la població a la torre, creuant el gindar dels 10.000 habitants, fet que es va traduir ben aviat en el curs històric a passar de 13 a 17 regidors.
Senyor Sagalà, aquest aniversari també porta el seu nom. Moltes gràcies per la teva contribució al patrimoni local i a la vila i per la mirada visionària de recuperar un edifici en ruïnes i convertir-lo en l'actual seu del consistori. Per acabar...
Com sol fer els aniversaris, permeteu-me un desig. Va, més d'un. Desitjo que d'aquí 25 anys, quan en celebrem 50, ens sentim tan orgullosos i orgulloses com avui de la torre que estem projectant. Desitjo que els joves que avui ens acompanyeu enteneu la importància de prendre part, d'implicar-vos i que us sentiu interpel·lats a participar de la representació popular per contribuir a la torre d'embarra que mereixem.
Desitjo també que la democràcia superi els temps convulsos que travessa, que tota correnta d'autoroterisme i vulneració dels drets humans quedi aviat en el passat i que la societat preservi i tant de bo millori el nostre sistema polític. Perquè la democràcia ve de molt lluny, però nosaltres la volem portar encara molt més enllà.
Per últim, desitjo retenir per sempre el dia d'avui com un dels més especials en el meu pas per l'alcaldia, celebrant els 25 i 50 anys amb la companyia de tots aquells que m'heu precedit i dels que tant hi he pres. Pel castell dels Icars, per la democràcia, per aquesta admirable representació de sobirania popular que ens hem agermanat avui aquí al pati del castell i per la torre, felicitats a tots i totes.
Vull agrair a tot l'equip humà que ha fet possible l'organització d'aquest acte, a la Núria, a la Yolanda i a la Patricia, i molt especialment a la Georgina Padilla. Moltes gràcies per l'esforç.
I ara sí, per continuar amb l'acte, m'agradaria comptar a l'escenari amb la companyia d'alguns alcaldes que m'han precedit, amb qui compartirem un col·loqui intercanviant experiències del nostre pas per l'alcaldia des d'aquest castell. Per això, ens agradaria que ens acompanyessin el senyor Eduard Rovira, el senyor Enrique Arangel i el senyor Santiago Sagalà.
Molt bé. Doncs ara us proposarem un viatge per la memòria viva de Torredembarra a través d'un col·loqui per entendre què significa a la part més humana haver ocupat l'alcaldia de la vila. Doncs en moments, contextos i èpoques molt diferents. Els nostres convidats han liderat Torredembarra amb estils diversos, amb experiències molt diferents, però tots compartiu una cosa, la vocació de...
i també haver tingut a les mans la responsabilitat de governar Torre d'en Barra. En primer lloc, vull excusar la presència d'en Miquel Àngel Letxa i també d'en Manuel Jiménez, que no ens han pogut acompanyar finalment. I el que farem en primer lloc serà presentar breument la biografia de cadascun dels nostres convidats i començarem pel senyor Santiago Sagalá Cueto.
que l'any 1983 va entrar de regidor independent a les llistes de Convergència i Unió, on va continuar fins al 1987, i el 1991 vas a venir alcalde a les llistes de Convergència i Unió, ja no com a independent, sinó com a membre del partit, i es va mantenir alcalde a les eleccions del 1995 i 1999.
L'any 2000 va dimitir, va esdevenir alcalde el senyor Miquel Àngel Letxa i de professió ha estat directiu de banca. L'Enrique Granada va ser regidor l'any 2003 pel partit...
i va continuar les eleccions de 2007 i 2011. Degut al cas Torredambarra i la dimissió de Daniel Massaguer, va devenir alcalde accidental el juliol de l'any 2014 fins al juny de 2015. Quan va guanyar les eleccions, Eduard Rovira i Enric Grangel ja no es va presentar. De professió ha estat funcionari de justícia i també escriptor de diverses novel·les.
Eduard Rubiragual és regidor des de l'any 2011 i alcalde des de juny de l'any 2015 fins al juny del 2024 per Esquerra Republicana. I actualment és el tercer tinent d'alcalde, responsable de les àrees d'Hisenda, Recursos Humans, Contractació i Patrimoni, Promoció Econòmica, TIC...
Des del 2023 és diputat a la Diputació de Tarragona i actualment és el vicepresident de la Comissió Informativa d'Innovació i Serveis Generals, vicepresident primer per la marca Costa Daurada del Patronat de Turisme i diputat delegat de Serveis Generals i Instal·lacions Corporatives.
Té estudis de dret, administració de finques, curs de gestió de confraries de pescadors, certificat d'examen de patró de cautatge. I en l'àmbit professional, des de l'any 2000 és secretari de la confraria de pescadors de Torredembarra i des del 2007 fins al 2015 va ser secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona.
Ivale Pinolara és regidor des de l'any 2015, va ser primer tinent d'alcalde en el mandat 2015-2019 i cap de l'oposició en el mandat 2019-23. Actualment és alcalde pel partit dels socialistes de Torredembarra per al pacte d'alcaldia amb Esquerra Republicana des del juny del 2024 i fins al juny del 2026.
També és el responsable de les regidories de serveis, via pública i platges. I en l'etapa 2019-2023 va ser portaveu del principal partit de l'oposició i conseller comarcal del Tarragonès. També ha estat membre de la Junta del Patronat Municipal de Cultura i compta amb amplia trajectòria en l'àmbit de la representació dels treballadors. Ara, a més de ser l'alcalde de la vila, és diputat delegat de projectes europeus i de persones i talent a la Diputació de Tarragona.
Per començar, començarem per l'alcalde Sagalà, per al senyor Santiago Sagalà, i li volem preguntar principalment per la remodelació del castell, perquè vostè va ser qui va promoure la remodelació d'aquest edifici que avui celebrem. Ens agradaria saber què destacaria de tot aquell procés, que imaginem que va ser llarg i no gaire fàcil, però amb què es quedaria?
Bé, ho explico resumint. De petit això era una ruïna i llavors aquí, a part que havíem viscut algunes persones d'aquí a Torre d'en Barra, que això no sé si la gent ho sap o no, però tots els que érem jovenets i vivíem aquí al poble veníem moltes vegades a jugar aquí al castell. Per tant, això formava part una mica de la nostra història de joventut. Clar, jo ni pensaments que algun dia pogués arribar l'alcalde.
Evidentment, com que la vida et millora, o almenys una persona vol que millori, jo portava al cap moltes coses entre l'alcalde de l'Ajuntament i entre elles arribar al final si podíem,
de reconstruir el castell i fer possible el que tenim ara, que això no té preu, perquè ja han explicat aquí la història d'aquest castell i per tant havíem de fer tot el possible per fer-ho i a part com a alcaldes les coses, no com a alcaldes i sense alcaldes, és a dir, estem parell, hem de fer les coses bé amb la dona que vivim.
però com a alcalde exactament el mateix i si pot ser una mica més. Per això vaig intentar en aquella època buscar un arquitecte que el coneixia des que va néixer perquè era molt amic del seu pare, el Xavier Oliver, que va ser el que va muntar el projecte per intentar recuperar aquesta història.
i evidentment va fer, jo diria, matrícula d'honor. El va ajudar una altra persona, que ja no me'n recordo gaire, però el responsable màxim va ser ell. I després també vull posar de relleu el personatge, que jo era molt amic d'ell, que aquí hi ha molta gent de la Torre, doncs jo el devíem conèixer, que ja...
Ens ha marxat el Vicente Sánchez de Vic Sant, un gran promotor de Torredambarra de les èpoques d'aquells anys. Perquè una cosa és el projecte i una cosa és després fer la feina. Això és com vosaltres, les senyores, torno a repetir, que aquest món sense vosaltres no tindria sentit.
Per tant, les coses després s'han de fer bé, no? I jo crec que s'ha fet no bé, jo crec que s'ha fet molt bé. Per tant, no sé si n'hi ha prou amb això que dir. Sí, tenim moltes més preguntes. De fet, ara li faré una pregunta que després traslladaré a tots, que és si recordeu el moment o la conversa que us va fer decidir entrar a la política municipal.
Jo no havia entrat mai a la política. A mi la política sempre l'he passat una mica de llarg. Això és una cosa que ho explico perquè és una vivència meva. No vull que ningú se senti molest amb el que dic. Jo vaig entrar de botones aquí al banc central de Torra d'en Barra, a la banca, i vaig fer tota una vida a la banca. Vaig arribar a un tercer nivell al banc atlàntic, al banc de l'Opus,
Però quan vam entrar en democràcia, que lògicament jo vaig néixer l'any 41 i vaig néixer després de la Guerra Civil, que ni me'n vaig enterar, que tot això me n'hi ha anat enterant perquè m'ha preocupat molt i m'ha agradat molt. I per tant, a l'hora que vam, el 79, començar la democràcia, tots aquells que vam formar partit venien al darrere a molts que perquè no veníem i entrem a l'Ajuntament i tot plegat.
Jo això se'm va plantejar l'any 79, jo vaig dir a mi no m'interessa, això és una cosa que molt bé, els que vulguin anar que vagi. Però bueno, van seguir insistint. I el Celestí Solora, en pas descansi, que va ser el primer alcalde, l'any 83 va tornar a insistir que anés de segon amb ell. Bueno, van a insistir tant que al final vaig dir, bueno, doncs va, vinga, anem, no?,
no vull detallar res més, però al cap d'un any o dos ja n'estava hasta el gorro. No m'interessava la manera que es feien les coses, no m'interessava com se feien, i per tant, doncs bueno, vaig fer tot el possible per arribar als quatre anys, però després ja vaig dir que a mi ja s'oblidessin una mica. Van continuar insistint. El Celestí de Convergència va passar a Independents,
Jo vaig seguir, però vaig dir, entro a la llista, però no m'interessa res més, vull dir, no estaré a la llista i punt. Van passar del 87 al 91 i anava insistint. Esclar, jo em anava fent gran, diguéssim, en el sentit de l'experiència de la vida, i al 91 van continuar a insistir tant que vaig dir, doncs bueno, vaig de cap llunyista.
però com que sabia exactament com estava l'estructura política de Torredembarra, ja vaig fer el tracte abans en quatre partits, perquè ja sabia que nosaltres, els convergents, poca cosa faríem. Llavors érem trets regidors. I vaig fer el tracte molt abans, perquè francament tenia una certa experiència...
tenia una certa experiència de la història i amb aquest tracte nosaltres vam veure quatre regidors i per arribar a una majoria, doncs lògicament ja vaig fer d'abans per poder tenir la majoria absoluta. Bé, així va anar el tema.
al 91-95 jo vaig pensar dues legislatures, perquè en política jo crec que dues legislatures i s'acabó. Jo si m'anés a dalt de tot, això ho modelaria i ho faria així. Pel que el resto, perdoneu que ho digui, tot és sopar de duro. No cal que us ho expliqui, perquè només caldria un rato a la tele i veure com estan les coses avui. Per tant, em vaig tornar a presentar,
I el 2000, no, perdó, el 99, ja vaig dir prou, plego. Santi, Santi, Santi, Santi, torno a dir que sí, però vaig dir al cap de dos anys plegaré. Això ja ho vaig dir el meu segon, perquè el meu segon, en tot el respecte del món, el Miguel Angel Etxa, que no sé si està aquí o no,
És el que portava tota la part, diguéssim, administrativa de l'Ajuntament, un personatge que en aquell aspecte un deu. Per tant, llavors, com que s'havia aquell de segon, doncs continuaria, i com que per un altre cantó hi havia un personatge que no sé si està aquí o no, però que va arribar a la Generalitat de Catalunya demanant molt, aquell, quan va entrar, em sembla, el 95 o el 96,
només es preocupava de veure com me tallaven el coll. I llavors, en vés de passar dos anys, esperar els dos anys, a la setmana, al cap d'un any, quan vam inaugurar el castell, perquè lògicament, per acabar, que estem amb el castell, i per no fer-me el pesat, que ja em faig una mica el pesat,
Doncs ja vaig dir la setmana que ve plego, això el juliol del 2000. Ves de passar els dos anys vaig dir prou, plego, quedo de regidor perquè no tinguis problema a l'hora de comptar i a l'hora de decidir coses.
però a mi no em posis enlloc ni amb interès absolutament res. Estaré al teu costat, només vindré als plens i s'ha acabat. Ens està explicant tota la trajectòria i només preguntava pel moment de començar. Si vol pots seure, és que em sap greu que es fa dret, amb peu dret. Ha estat molt bé perquè així hem fet un repàs extensiu també de tot el que va comportar ser al capdavant a l'alcaldia.
Torno a repetir la pregunta per la resta d'alcaldes. Quin va ser aquell moment que us va fer el pas d'entrar en política, d'implicar-vos?
A mi em va liar el Manolo Jiménez, que no està aquí. Jo tinc casa a Toro del Barra des de l'any 78, vaig vindre de Barcelona, i l'any 99 em va dir si volia anar a les llistes del PSC, i li vaig dir que sí. Em van posar el número 3, només en van sortir dos, jo no vaig sortir.
allà on vaig entrar al patronat de turisme, per treballar allí. I en el 2003, en unes eleccions bastant disputades, vaig sortir regidor per un vot. Va haver-hi un vot, que la companya està aquí, la Susana Navarro, que algun ciutadà amb molta cultura...
Al costat del vot, del nom de la Susana Barro, va posar Jamona. Aquest vot el van donar per dolent, al final la van donar per bo, i el dia que ens constituïa l'Ajuntament em va arribar a mi l'acte per ser regidor. Això va ser l'any 2003. Vaig estar de regidor tots aquests anys, amb coses bones i coses dolentes, amb ratos bons i ratos menys bons, fins que vaig sortir alcalde en un moment que ningú volia ser.
i no sé si ho he fet alguna vegada, però m'agradaria agrair a tots els que van estar governant amb mi, de tots els partits, perquè en aquells moments el que es parlava era, tenim que sortir d'aquesta, tots els que vulguin governar, que pugin al vaixell, i els que no vulguin, doncs que no s'hi pugin, va ser un any, que quan va acabar aquell any de mandat, jo li dono el títol d'una pel·lícula. El año que vivimos peligrosamente.
perquè el company Segalà ha dit que va acabar d'estar aquí. Doncs imagineu-vos un any que et fotien bufetades on te anessis. Anaves al Consell Comarcal, patapam. Anaves al Defensor del Síndic de Greuges, patapam. Anaves al Tribunal Superior de Justícia, patapam. Anaves a la Diputació, patapam. Anaves a Vilàs, patapam.
a veure aquest poble que estem agermenats i patapam. Vull dir, va arribar un moment que era allò de dir, bueno, a dónde tengo que llevar la cara esta semana, perquè te les fotien pertot arreu. De totes maneres, una cosa que ha dit el Santi té raó, no hi ha res més agradable i més bo per una persona que ser alcalde del poble Octaviu i mirar les coses que has fet.
I jo, després d'aquests anys, veig coses que es van fer bé, veig coses que es van fer malament, perquè no tot pots fer-ho bé. Diu, és que a tu no t'han criticat massa, és que vaig ser alcalde un any, no vaig tindre temps que em diguessin de tot.
i no vaig tindre temps de fer diners, perquè també aquesta acusació és molt típica. Però bé, repeteixo, és molt agradable, malgrat que molta gent es pensa que no, però et foten nates per tot arreu i arriba un punt que estàs una mica fart. L'estador Rovira s'ha estat alcalde molt més temps, però recorda aquells inicis que et va fer...
Sí, evidentment, i clar que me'n recordo. Jo una mica també com el Santi, que diu que no tenia previst entrar en política ni participar a l'Ajuntament, vaig entrar en una feina que es va preparar, la Montse Gasull va preparar,
consultar molta gent de la vila amb qui va compartir un treball de buscar arguments per preparar un programa municipal, un programa de millora a Torredembarra. I amb aquests debats, que va ser tot un any de feina, amb els quals jo vaig col·laborar amb dues de les comissions que es van formar, vaig entrar a portar coneixement, el que jo tenia, i alguna inquietud també.
I des d'aquest punt de vista, doncs molt bé, però al final, quan s'acostaven les eleccions, la Montse em va dir, necessito un cap de llista, ho vols ser tu? I allò va ser una mica, doncs això, sorprenent, però el primer que vaig ser va ser demanar-li permís a la Judit.
Després, deman-li permís amb un molt bon amic, i després amb el meu mentor a dins del sistema de cofreries de pescadors de Tarragona, el que llavors era secretari de la Federació Territorial, a veure què em pensava, perquè ell també havia estat en política des de temps, política municipal,
I em va dir, tu tira endavant i de la feina de la cofreria de moment la segueixes fent i si la cosa s'embolica ja en parlarem com ho arreglem. Però d'entrada no diguis que no, pren-ho com un desafiament personal. I així va anar, vaig entrar en les eleccions, com a cap de llista vam treure dos vots, dos regidors vull dir, una mica més de vots naturalment.
i a partir d'aquí la cosa va anar rodant. El següent mandat, amb unes eleccions que també van estar amb molta participació, moltes candidatures i, per tant, molt repartit, vam treure quatre regidors, van ser els que en vam treure més, i amb una coalició
que l'únic que ens vam proposar, l'únic que vam pactar, cap condició concreta, sinó que no trencaríem el govern i que acabaríem el mandat sense que hi hagués un canvi de govern. Perquè portàvem una trajectòria per diverses circumstàncies, una perquè el Santi se'n va cansar,
per altres motius. El cas és que no havíem acabat un mandat sencer durant molts anys i la preocupació que vam tenir amb el Partit Socialista i amb l'ABG, amb l'Alternativa BGLA, era acabar el mandat. Sobretot perquè veníem d'un any de transició amb qui l'experiència de col·laborar tots els partits per tirar endavant una cosa que estava ensorrada
era la que ens va moure a fer un pacte de govern i de tranquil·litat. I a partir d'aquí va anar tirant. D'aquí han sortit d'això, una majoria absoluta,
un altre, les eleccions que vam guanyar, però que amb la mateixa filosofia compartim la idea que el que és important és l'estabilitat d'un govern municipal, perquè si no el poble se'n ressenteix. Aquest era l'objectiu i és una de les coses de les que n'estic molt satisfet i agraeixo la col·laboració dels altres partits i dels altres regidors que han permès que això sigui així.
que no es trenqui un govern, que mantingui una estabilitat i aquest pacte d'aquest mandat, encara que siguin tres alcaldes diferents, és un mateix govern i aquesta és la filosofia de mantenir una estabilitat pel poble. Després les coses són més complicades i algunes coses es poden fer, unes altres no, però d'entrada aquest.
Jo el primer que diré és que hem demanat un projecte per sonoritzar el Pati del Castell. Esperem que aviat acabin aquests problemes de so. Jo vaig entrar al Partit Socialista de la mà de la insistència de la Susana Navarro.
insistència perquè assistís a les reunions, perquè m'impliqués, i ja sabeu, aquí coneixeu la Susana Navarro, sabeu que és una persona molt convitzen. I per tant, a partir d'aquí vam començar a caminar. En principi, jo no m'entara de res, tal de què deien.
Em recordo els primers pressupostos que vaig revisar com a militant, que no en tenia aquells números ni res. I mica en mica, picant pedra, molt des de baix, la primera llista de l'Enric Grangel crec que anava al 13, si no recordo malament, doncs es van donant aquestes circumstàncies que em van portar a ser cap de llista. El millor que li pot passar a un partit
i no ho dic només per mi, és que els candidats o candidates sorgin de forma natural, sense forçar-ho. I aquest és una de les sort, a jutjar pel que els meus companys sempre han votat a les primàries, que va passar amb la meva persona. I per tant, aquí és un orgull perquè sí que és cert que ser candidat per això, perquè sorgeix i perquè és natural...
És una sort. I a partir d'aquí vam començar a caminar amb això que explicava l'Eduard Rovira, amb aquesta obsessió de l'estabilitat. Avui tots i totes teniu un llibre a les bosses. Aquest llibre és una segona part de Pensaments diversos. Us convido a que llegiu els Pensaments diversos 1, que és la primera edició.
Allà, entre els dos llibres, tindrem la història del nostre poble, que no s'ha de jutjar ni criticar. És la que és, és la que tenim i és el que va passar. Però és cert que a tots, a una generació que entravem en política, ens va marcar aquesta obsessió per lluitar contra els individualismes i per estar constantment amb l'estabilitat al cap. I això sabíem que donaria fruit...
que projectes s'acabarien, que podríem tenir una continuïtat i és amb aquestes estem. I de moment malament no va, no?
Per seguir parlant d'inicis, m'agradaria preguntar-vos també per la sensació d'atrevessar per primera vegada aquesta porta, aquest pati del Castell, ja com alcaldes, amb el pes de la responsabilitat. I en el cas del senyor Segala, en Pic, quan es va inaugurar, i això va passar a ser ja la seu de l'Ajuntament. Però aquest primer recorregut per aquí, vostè com ho recorda?
Jo crec que la responsabilitat, lògicament, forma part d'un recorregut, però és un valor absolut. És a dir, quan tens una idea, sobretot, estem parlant de quan manes a dalt de tot, de qualsevol història, amb una empresa o l'Ajuntament, i com tens la idea de posar-la en marxa i que funcioni,
Doncs és l'alegria que et dona fer les coses com s'han de fer, que s'han de fer bé, i per tant, home, jo vaig entrar i sortir, però sense animar de... És a dir, la satisfacció comença quan la portes al cap
i tu ets responsable màxim que una cosa arribi al final, com aquesta que estem parlant, i avui l'estem disfrutant aquí després de tants anys. Per tant, l'única cosa que hi ha és aquesta, i ja està, i és única que marxes amb el cap i amb el cor.
Vostès com recorden tot això, aquest primer recorregut cap a l'alcaldia, ja sent alcaldes, aquelles primeres sensacions? Les meves sensacions van ser que jo com a regidor tenia una funcionària,
que em feia de secretària, no? I un dia parlant diu, vostè arribarà alcalde? Dic, si jo arribo alcalde, tu seràs la secretària d'alcaldia. Jo recordo aquell dia, entrar a l'alcaldia i trobar-me-la amb ella, amb una caixa de cartró, amb totes les seves coses, dient, ja ets alcalde. I quan vaig entrar al despatx d'alcaldia...
Aquest edifici, haureu vist les fotos com estava abans de desrestaurar-se, l'alcaldia estava plena de papers per terra. Hi havia piles de multes de tràfic, recordeu el famós radar, hi havia documents de tota mena, era un desgavell. Perdó, sí, perdó, era un desgavell, però la il·lusió que portava és la que et fa que ho afrontis amb moltes ganes.
I això m'imagino que són tots els que han estat alcaldes que arribes amb moltes il·lusions. Amb el temps és com el sucre quan el poses al cafè. Remenes i es desfa. Arriba un punt que quedes molt fart. Però la il·lusió la portes. El Valeriano recorda una cosa.
que li va fer gràcia, i era un dia que estàvem aquí fora, que era Reis, i la meva dona estava al costat i no sé què em va dir, Enrique, no sé què, i li vaig girar i dic, Maria, solo soy el alcalde. Ell sempre m'ho recorda, però és la realitat. Hi ha moltes vegades que hi ha gent que es pensa que ets com Déu, i no, només ets l'alcalde, i l'alcalde és un més d'un equip de govern que procura fer les coses el millor que pot.
A veure, el record del primer moment és...
Bé, no ho sé. L'entrar a la cosa física no la recordo tant. Suposo que és perquè des del moment que resulta que seré alcalde fins al moment que ho ets i comences a treballar són moments que no els recordo. És com un núvol perquè estàs aclaparat. En realitat és que estàs aclaparat.
Tens sensacions molt estranyes. Recordo més aviat el començar a treballar, o com ha dit l'Enric, una mica la continuació. Comences a treballar tenint en compte que ell va endreçar de papers un despatx
Però després me'l va deixar, perquè en un any vam treballar junts i de fet vam estar fent moltes coses, endreçant-ho una miqueta per dintre, no només de papers. Inclús un dia me'n vaig enfadar amb ell. Li vaig dir, si això no prens una decisió, m'emprenyo i plego. Deixem-ho aquí.
Està aquí Podolet. Però vull dir que vam treballar junts fins al punt que tots dos ens vam implicar amb els altres companys regidors, però que teníem ganes d'endreçar les coses. I a vegades era delicat i l'un per l'altre, i també m'ha passat amb el bàleg, hem anat prenent decisions. A partir d'aquí sí que recordes que comences a endreçar. El fet físic del despatx, tu vas treure els papers, jo vaig treure l'alfombra.
com a símbol de treure alguna cosa que estava bruta. Hi havia molta pols en aquesta alfombra. I sota no ho sé perquè ja no ho vaig voler veure. El fet és que la sensació de començar a governar el castell amb tot el que hi havia hagut i amb tot el que teníem que començàvem a endreçar el primer any i a continuació també,
doncs és una mica allò que vas caminant i vas endreçant i vas fent i aquesta és una sensació que tinc de tota una sèrie de fites que les podríem anar marcant i que han anat succeint de mica en mica amb la col·laboració primer jo col·laborant amb l'Enric i després amb el bale al costat vam anar fent i vam anar
i tots els altres, no em vull deixar els de l'ABG i tots els companys d'Esquerra i els altres del Partit Socialista que vam anar endreçant i una cosa darrere l'altra i en Marriot fins aquí i ara seguim perquè encara estem endreçant coses d'aquelles que hi havia.
Jo tinc dos, no tant com a alcalde, si que tinc una anècdota, com el primer dia que vaig entrar com a alcalde a l'Ajuntament, com sabeu, a mi m'agrada, jo em dic Valeriano, però m'agrada que em diguin, vale, això ho sap tothom, no? I clar, el primer dia, la persona que estava a la recepció, tal com entra, un diu, bon dia, senyor Valeriano. I dic, ostres, què ha passat aquí?
I llavors li vaig dir, no, mira, no canviem les coses, continuos en el vale, per molt alcalde que sigui, i a partir d'aquí ja suposo que tothom ho va repartir i ja va quedar clar. I l'altre, que és més personal, és que jo de petit hi jugava en aquest castell. No li digueu a la policia, sisplau, perquè vaig haver de córrer moltes vegades davant de la policia quan estava en ruïnes.
I la sensació que ocupava el despatx del regidor de Via Pública, el primer dia que vaig entrar a aquell despatx, sí que és cert que vaig pensar, quin diria a mi, quan era petit, que jugava per aquestes sales, corria per aquí, tots els estius, que al final acabaria en un despatx, en un lloc tan important com era ser regidor. I, per tant, tinc aquestes dues entrades més marcades. I això. Us faré...
Una darrera pregunta per cloure l'acte. També per defugir del to més institucional i seriós, m'agradaria que compartíssiu alguna anècdota divertida, inesperada, algun fet que hagueu viscut així més sorprenent, que us vingui a la memòria. Jo sorprenent res, perquè si una persona és absolutament responsable de dues coses,
jo ara no em vindria al cap allò de dir, ostres, això no m'ho pensava, però jo aquestes experiències, professionalment parlant, no les he tingut, i parlant de l'Ajuntament, home, sí que és cert que els nou anys que vaig alcalde tinc tota una satisfacció inoblidable, sobretot,
pel que es va fer, per com ho vaig fer i com va sortir tot. Per tant, és l'única cosa que per mi podria ser la més sorprenent.
i el que jo recordo històricament i que això no em poden borrar ni els meus fills, perquè això és una vivència històrica i quan et fas gran com jo, que ja tinc la pota més aviat a la carretera de la Riera que aquí, doncs et ve la memòria tot el que has fet a la vida, però començant des que has tingut ús de raó fins que he acabat després de ser alcalde, perquè ja després de ser alcalde ja fa 25 anys que no sóc res.
Per tant, tinc la gran sort i el gran privilegi d'estar aquí i moltes gràcies i fins a la pròxima. Molt bé. Bé, jo en un any no em vaig tindre temps de tindre tantes experiències, però n'hi ha una que era que vam anar a Vilars aquell any i van anar diversos regidors. La situació estava complicada perquè els de Vilars volien trencar la Germanament
I nosaltres vam arribar allí, ens vam portar a una sala de plens, ells són 32 regidors, vull dir que no és una broma, i l'alcalde francès amb la seva cinta va treure 3 o 4 fulles de paper i va començar a explicar i a parlar i a parlar. I quan va acabar, tots aplaudint i tal, i em diu, ara parli vostè, jo me'hi porto papers.
Vull dir, jo si hi porto un paper m'equivoco. Per tant, tot el que tinc que diu tinc aquí i surt per aquí. I dic, com trencaré el gel perquè aquesta gent volia trencar la germana ment? I dic, miri, tu estaves. Estava, volia fer de tu doctor. Sí, però va haver-hi un moment molt bo que la traductora de la francesa... Em parlava en francès? Sí, perquè... Jo li dic, mira, no, no m'entero de res. Eh...
Em toca parlar a mi i li dic a l'alcalde, miri que porto dos o tres visites aquí a França, sempre ens hagueu tractat molt bé, però hi ha una cosa que sempre em sorprèn. Em posa cada sorpresa i dic, ho ve que parleu el francès. Es van posar a riure tots i en aquell moment ja no volíem trencar.
I quan vam acabar se'n presenten uns senyors allí i diuen, miri, nosaltres som del grup de varietes de Vilars. Diu, que és molt de gust, no? Diu, és que voldríem actuar a Torredambarra. Dic, doncs cap problema, nosaltres tenim una església molt gran que allí es pot actuar. Veurà, és que el nostre espectacle amb una església
Si és cantar, no hi ha cap problema, ja ho fan. No, no, és que el nostre espectacle és barietes. Dic, vale, ja està. Tenim un casal que podeu actuar. I vam vindre, i vam actuar, i vam planar el casal, i va anar molt bé. Però són, en un any, dos dels detalls. Un altre detall també va ser quan va vindre el conseller de Cultura que volia veure el teatre.
A mi la veritat, ara em diria una barbaritat, però no la dic. Però el vam portar al teatre. El vam portar al teatre i quan va entrar va al·lucinar mandarines. Diu, ens tindreu que tornar la subvenció de 800.000 euros. Dic, està l'Ajuntament per tornar subvencions. Dic, escolta, dic, amb sinceritat, què podem fer per no tindre que tornar aquesta calerada? Diu, si feu una actuació ja n'hi haurà prou.
Això era un divendres, un dissabte, i el dilluns vam fer vindre a l'arquitecte del teatre i li van dir «olbídate del mármol de Carrara».
Volem que tot el que és el hall ho facis pati de butaques. De les dues escales, la que puja per l'esquerra la treus i fotem a l'escenari, hi ha els lavabos que acaben 200.000 persones a l'hora. Allí ens fas els vestuaris pels artistes. I ho vam aconseguir que es fes allò i gràcies a aquella actuació nostra...
Doncs avui en dia gaudim d'un teatre encara que sigui amb limitacions i que espero que l'equip actual ja s'ha dit que ho farà, perquè tenim un teatre per 500 persones i és una llàstima que estem com estem. Vull dir, són les dues coses simpàtiques que em van passar mal any de mandat. Les altres no les explico. Moltes gràcies.
Tenim una sala d'actes polivalents i no vam haver de tornar a la subvenció.
Bé, com a anècdotes, no sé, amb nou anys han passat moltes coses i potser de les coses més curioses, una de les coses que m'agraden molt és que nens petits que venen de visita al col·legi i veuen qui és l'alcalde i després te troben pel carrer i et saluden, senyor alcalde, senyor alcalde. Després també et demanen coses, com si fossis Déu, ho ha dit el Sol.
i no...
La cosa més sensible és potser aquesta sensació que la canalla et coneixi, que sàpiguen que ets algú, perquè en realitat la majoria de la gent ets un més del poble, et coneixen de sempre i ja està, no hi ha més història. En nou anys, les sensacions que tinc, hi ha moments bastant dures, heu de pensar,
que vam haver d'aguantar tot el govern durant la Covid. Això és una cosa que marca, tal com ha marcat a tota la població, no soc ni més ni menys. El meu fill, que anava a l'institut, encara no. Sí, no ho sé. És igual, un any perdut. Sensacions estranyes. Vaig tenir...
en aquella època potser la llibertat de poder venir al Castell, era l'alcalde i havia de sortir de casa, i això em permetia no estar tan tancat, però el mandat aquell, sobretot la post-Covid, va ser una mica complicat.
D'anècdotes n'hi ha moltes, però així de gracioses, excepte aquestes de Vilar que explica ell, això del fet de parlar francès, una de les coses que, ara em posaré una medalla, perdonareu, una de les coses que també va ajudar és que
el fet que jo parlés francès amb sultura va permetre debatre i rebatre tots els arguments que podien donar amb una certa sultura, perquè si no t'agafen amb traduccions i sempre és complicat. Ja ho diuen, traductori, traditore. En fi, no ho sé, d'anècdotes n'hi ha moltes, però ja ara mateix no me'n ve cap al cap i tampoc crec que les que són més gracioses les puguem explicar a un públic. Molt bé, gràcies.
Doncs sí, jo explicaré una que t'implica. Justament a poc d'entrar com a alcalde ens vam posar en modus Indiana Jones, el regidor de Cultura i Patrimoni, que és arqueòleg,
L'Eduard també vam fer venir un arqueòleg i jo mateix per baixar. Sabeu que a la sala Lluís d'Icard hi ha un accés en què hem sentit que hi ha de tot, que allò connecta per aquí per la plaça i jo crec que aquell dia pensàvem que trobaríem el tresor de la nostra vida, que podríem veure moltes coses i vam sortir de fang fins aquí i allà no hi ha res, ja us ho puc dir.
Llavors la imatge d'aquí l'amic d'Eduardo i jo, pujant per les escales, plens els sabates de fang, dient, quina merda, aquesta va ser molt graciosa.
Moltes gràcies a tots quatre per la vostra generositat i sinceritat, perquè avui hem recordat que la història d'un municipi va més enllà de les pedres i dels documents i, evidentment, hi ha aquesta vessant humana que avui també volíem posar en valor. I ara l'actual alcalde, Vale Pino, us farà entrega d'uns obsequis per recordar també el vostre pas per l'alcaldia.
I fins aquí l'enregistrament de part d'aquest acte que va suposar la commemoració dels 25 anys a la recuperació del castell del Zicart.
Podeu veure les imatges d'aquest acte i també recuperar la conferència que va haver-hi al matí a càrrec del Centre d'Estudis Cineval de Mas i també de l'historiador Xavier García Puerto, que va fer una visita guiada a la nostra pàgina web onaguiolatorre.cat i també a les nostres xarxes socials. Seguim amb més continguts aquí a la sintonia Dona la Torre.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Arnau Vilà. Els Mossos d'Esquadra controlen des del dia d'any 9 una raba il·legal prop del polígon dels Mataltes, en la localitat de la Senia, al Montsià, en la qual participen un milà de persones i que es va iniciar per cap d'any i preveu allargar-se durant el cap de setmana.
S'ha informat l'Ajuntament, en un comunicat en xarxes socials, s'ha estat treballant en el dispositiu de control des del mateix dijous al matí al costat de la policia local. Avui, la policia autonòmica està realitzant controls per evitar l'entrada de més persones al recinte.
També estan realitzant controls de sortida d'alcohol i drogues i a banda s'han detectat la presència de vehicles amb matrícula estrangera. Des del cos policial han afirmat que no preveuen intervenir a l'interior ja que la situació transcorre sense incidències i preveuen que la festa finalitzi progressivament durant tot el llarg del cap de setmana.
En mobilitat, la PSAT està tallada entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant en sentit Castelló per les tasques de retirada d'un camió que va volcar dimecres fora de la calçada a l'altura de Cambrils. Perquè fa el servei ferroviari, una incidència a la infraestructura entre Rubí i Castellbisbal provoca afectacions a l'R8 de Rodalies.
I l'incendent en un bar d'una estació d'esquí a Suïssa durant la festa de celebració de Capdany ha provocat almenys una quarantena de morts i 115 ferits, segons el balanç actualitzat per les autoritats suïsses en una roda de premsa aquest dijous a la tarda. El foc s'ha declarat passades la una de la matinada al bar Le Constellation de l'estació d'esquí Crans-Montana al cantó de Balais. La majoria dels ferits es troben en estat greu a causa de les cremades i, segons ha informat el Ministeri d'Exteriors espanyols,
I un noi de 22 anys i un menor d'edat han estat detinguts aquest dijous a Barcelona després de fugir d'un control policial en cotxe i intentar atropellar dos agents. El conductor del vehicle de 22 anys ha estat detingut per conducció temerària, resistència i desobedència a l'autoritat a banda d'atemptat contra els agents i danys. El menor ha estat arrestat per residència i desobedència a l'autoritat.
Els fets han passat el passeig Joan de Borbó al barri de la Barceloneta i en la fugida, a més d'intentar atropellar els Mossos i investir un vehicle policial, els arrestats han impactat contra diversos objectes a la via pública.
I en esports avui s'acaba de disputar la tretzena jornada de la lliga ACB de bàsquet amb presència catalana a tres partits. En primer lloc, el Jai Opos Lleida buscarà trencar la dinàmica de sis derrotes seguides a la pista del Mor avant Andorra a l'essat del vespre. Una hora més tard, a les vuit, el Barça rep a casa el Zaragoza i tanca aquesta jornada a les nou del vespre el duel català en què el màxim enresa rep el nou congost al Girona. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
i de tornar-nos a imaginar que d'aquí a més o menys temps tornarem a patir. Però tampoc ens enganyem. La història es repetirà i estem convençuts que el moment és ara. Amb la panxa plena parlarem d'escassetat, o si més no, de com fer-hi front. I és que una vegada passada aquesta fase d'urgència, el context sí que ens afavoreix a un debat profund, tranquil, sobre com afrontar el repte i mentre durin aquests anys d'abonança, preparar-nos per quan deixi de ploure.
I així pretenem caminar en aquest espai. Ens pengem la motxilla a l'esquena i ens equipem perquè farem quilòmetres. Aquest no és un podcast estàtic. Aquí volem navegar en un aigua barreig d'opinions, escoltar-les i, si podem, convidar-vos a reflexionar.
Va, arrenquem amb una pregunta. Quan obris la iixeta, sempre sortirà aigua? Sembla evident que sí, ho donem per suposat, però darrere d'aquest gest hi ha un gran esforç de recursos i energies perquè sigui així, perquè l'aigua estigui sempre garantida. I com que a títol individual, aquí en aquest racó del món on som, no ens suposa un treball extra, no hi donem una excessiva importància.
Com també, per exemple, ens passem l'energia. Tampoc som conscients de com depenem de l'aigua fins que ens falte. Imagineu-vos un o dos dies sense ni una sola gota. I abans d'aquest escenari, que ha estat real, el fet de no tenir aigua a casa, ara n'escoltarem un testimoni. Abans de tot això, la sequera té moltes altres derivades, com l'econòmica o l'ambiental. Totes aquestes també estaran en el nostre punt de mira. Però per començar, l'impacte
Són les 9 de la nit, ja no hi ha aigua i comença l'espectacle que dic jo, perquè estem acostumats al final, però hem acabat de sopar, la primera cosa que no puc fer és passar-li una aigua als plats, que passaria si els hagués de posar el rentaplats.
Després, clar, els nens hauran de rentar les dents, per sort també els tinc l'aigua que hem guardat abans, plantarem les dents i tot, fem el pipi, i quan acabem pipi és, qui és l'últim? Llavors, l'últim que va al lavabo és el que podrà utilitzar la galleta 8 del matí. Nens aixecar, ens esmorzem, renta les dents i cara, torna a fer servir aquesta aigua.
I sobretot, que moltes vegades ens passa, no?, d'aixeques l'aigua, ostres, no tinc aigua, tanques. Però hi ha vegades que l'aixeques volen dir, bueno, ara quan s'aixeques... No, no, és que fins a les 10 no arribarà aquesta aigua. Escoltàvem el testimoni d'una de les moltes cases de l'espluga de Francolí a la Conca de Bàrbara que durant dos anys patien nits seques i una gota d'aigua al llarg de 10, 12 o 14 hores. L'exemple de la Mireia Díaz també el podem trobar en altres poblacions del país,
I és que els camions cisterna, per exemple, no havien treballat mai tant. Ens hi tornarem a trobar? Els responsables polítics diuen que no, que tindrem eines per fer-hi front. Sabrem com s'atacarà aquesta qüestió. De seguida li preguntem al director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
i, d'altra banda, els experts també confien en que es faci aquesta feina. Però ja us avancem una cosa. El punt de trobada de totes les veus que escoltarem aquí al Quatre Gotes és que el clima no ens ho posarà gens fàcil i, per tant, ens cal fer tots aquests deures. Abans d'anar cap a la seu de l'ACA, marquem el punt de partida. Ho fem amb la radiografia dels consums i la distribució de l'aigua a Catalunya en l'actualitat.
A Catalunya, el 72% d'aigua es destina a usos agrícoles. El 19% cobreix les necessitats urbanes, és a dir, el que consumeixen les cases, els pobles i ciutats. I el 9% restant és l'aigua que utilitza la indústria. De mitjana, cada habitant de Catalunya consumeix 112 litres diaris.
Per exemple, en higiene, per beure o per cuinar. Ara bé, la seva petjada hídrica va molt més enllà perquè hi hauríem de sumar tots els litres d'aigua que s'utilitzen per aconseguir els productes i serveis que consumim.
Comencem l'aventura del Quatre Gotes des de la seu central de l'Agència Catalana de l'Aigua, Barcelona, avui per conversar amb el seu director, Josep Lluís Armanté. Benvingut al Quatre Gotes i gràcies per obrir-nos les portes d'aquesta institució. Gràcies a vosaltres.
Comencem d'entrada amb aquesta perspectiva de cara al futur de les sequeres que vindran, però sí que miren enrere tot el que hem viscut, que podríem dir que ja hem superat la pantalla, l'hem passat com a societat, com a país, aquesta sequera, però què ens ha ensenyat? Què n'hem après d'aquesta sequera prolongada, podríem dir, en més de dos, fins i tot tres anys?
Doncs ens ha ensenyat que tenim una vulnerabilitat, que havíem fet una sèrie, teníem un fut de ruta per superar aquesta crisi i que, per tant, tornarem... Aquestes sequeres meteorològiques tornaran a venir. El que passa és que no ens ha d'agafar, ens ha d'agafar amb els deures fets. Per tant, aquest fut de ruta que ara mateix comentava, el que hem de fer és completar-ho, fer-ho, i, per tant, que si tenim una altra sequera, doncs que no tinguem, hem de dir, els...
No els problemes, perquè a Catalunya hi ha hagut moltes casuístiques, a la regió metropolitana de Barcelona no hi ha hagut restriccions, sí que hi ha hagut comarques, poblacions, zones que sí que han patit, que han patit la sequera i han tingut restriccions, però el que necessitem nosaltres és que tot el país teniu la suficient resiliència per evitar aquests episodis.
I a dia d'avui tenim un model de país d'acord amb la disponibilitat d'aigua? És a dir, Catalunya està ben orquestrada, ben planificada en aquest sentit?
Treballem per això. Necessitem més recursos, tenim un dèficit estructural, i això s'ha demostrat no amb aquesta sequera, sinó amb les anteriors que vam tenir des de finals dels anys durant, de principis dels 2000. Vam tenir una sequera molt greu l'any 2008, i ara hem pogut passar de puntetes sobre aquesta sequera del 2021, 2020, 2025.
Per tant, cal fer els deures i, per tant, dintre d'uns anys, en l'horitzó del 2030, jo crec que això ja serà també una pantalla passada. Clar, ara, sense l'urgència, podríem dir que és el moment de planificar. El fet que no hi hagi aquesta situació de sequera permet fer-ho amb calma, per això també aquestes converses del Quatre Gotes. I, en aquest sentit, en quin punt de partida l'Agència Catalana de l'Aigua planifiqui les estratègies de futur?
A veure, per fer-ho una mica il·lustratiu, en aquesta sequera, en els pitjors moments d'aquesta sequera, l'any 2023, principis del 2024, quan teníem patiment un 14% de les reserves envasades als envasaments de conques internes a Catalunya,
L'aigua, anem a dir, d'origen natural, d'embassaments, de rius, d'aquífers, que era la font de subministrament, sobretot estic parlant de la regió metropolitana de Catalunya pel percentatge de població que conté.
era aproximadament un 70% del tot el recurs de tota la demanda. I un 30% provenia de fons no convencionals. Quines fons? Estem parlant d'aigua desal·linitzada i d'aigua regenerada.
De què ens hem adonat? Doncs que aquesta relació 70-30 no ha estat suficient, perquè si la ceguera s'hagués perllongat, doncs hauríem tingut problemes. Per tant, en què estem treballant? Precisament en aquest horitzó que dèiem 2030, en donar la volta en aquest percentatge, que depenguem un 30% del que són els recursos naturals, però en canvi tinguem disponibles un 70% de recursos no convencionals, aigua regenerada i aigua desorinitzada.
I els consums, en aquest sentit, s'han de reduir. Ara hem fet aquesta primera lectura de quina disponibilitat d'aigua podem tenir, però després ve l'altra, la demanda. Com s'ha de gestionar aquesta demanda? A nivell de demanda, a veure, jo diria, cadascuna d'aquestes sequeres que hem anat patint al llarg de, com deia, a final dels anys 90, han anat consolidant uns hàbits. Per tant, anem a dir que la demanda a nivell domèstic, a nivell industrial...
A nivell agrícola potser hi ha més recorregut, no direm que no, però s'han fet uns consums eficients. A nivell domèstic estem a mínims del consum del que recomana l'Organització Mundial de la Salut en molts municipis de Catalunya. A nivell industrial s'han fet també moltes actuacions per ser més eficients i, per tant, fer un gust eficient de l'aigua dels processos industrials. Per tant, des del punt de vista de la demanda, els deures estan bastant ben fets.
En qualsevol cas, vostès, que són els responsables de l'aigua, pel que fa al creixement d'aquesta demanda, caldria vigilar com creix la població, com creix la indústria, com creix el turisme, com creixen també les extensions de regadiu? Sí, sí, sí, sense dubte. És un equilibri, no? La demanda que hem crescut en pocs anys hem pesat de...
de 6 milions a 8 milions d'habitants a Catalunya. Per tant, això és un aspecte més a tenir en compte, quina és la prognosi a futur per poder també adequar les instal·lacions futures en aquesta demanda, per satisfer la demanda que tinguin.
Aturem-nos aquí un segon. Ara tornarem amb l'actual director de l'Agència Catalana de l'Aigua, però mesos enrere vam retrobar-nos amb el seu antecessor, en Samuel Reyes. De fet, ell va ser qui va haver de fer front als moments més complicats del darrer episodi de Saquera. Ja des de la distància li vam demanar diverses reflexions, per exemple, què hagués volgut diferent en aquell context.
Que tots els grups polítics s'haguessin associats per buscar solucions i no busquessin la confrontació. I això ho dic no només a nivell de Parlament, sinó també a nivell de consells comarcals, de diputacions, d'ajuntaments. Com a director, què hagués fet diferent? A vegades protegim molt la ciutadania. Crec que vam fer molta comunicació.
Però potser ens va faltar explicar quina situació de risc estàvem vivint. És a dir, a la regió metropolitana, quan quedaven menys de 100 actòmetres, en els embassaments la situació era molt crítica. I ho dèiem. Però com envies un missatge d'alarma, d'alerta...
Si us plau, fem bonus de l'aigua, però estem treballant per solucionar-ho. Són dues cares de la mateixa moneda una mica difícils d'explicar. Llavors, potser, però sense espantar, potser haver explicat més la situació crítica. I també li vam traslladar un altre interrogant. Hi ha aigua per a tothom? En situació normal la tenim.
en situació de sequera estem treballant per tenir-la. Reduint consum i ficant nova oferta. Aquest és l'equilibri. Hem de pensar també quin país volem. El dels 10 milions, els dels 12 milions, amb quanta activitat econòmica, quina activitat econòmica, i això és la feina del govern decidir, com vol que sigui Catalunya, quina és la capacitat de càrrega del territori i quines necessitats té d'aigua.
Doncs aquestes eren reflexions de l'anterior director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. Reprenem ara el fil de la conversa que manteníem amb l'actual responsable d'aquest organisme català. I aquesta nova aigua sí que el que serà és més cara perquè s'haurà de fabricar o s'haurà de regenerar.
Bé, per això dèiem totes aquestes actuacions, que estem parlant de l'horitzó 2030, estem parlant d'aquests 2.000 milions d'euros que caldrà invertir, i, evidentment, l'aigua, jo crec que ha d'haver-hi també un canvi de paradigma, vull dir, el que és la tarificació de l'aigua. L'aigua costarà diners, l'aigua més cara és la que no es té, vull dir, per tant, anem a dir que totes aquestes actuacions, al final, la tarifa la s'hauran de suportar, per tant.
Bé, de mica en mica la progressió que s'escaigui, em caldrà adequar la tarifa per poder tenir aquesta disponibilitat a l'aigua, en disponibilitat i en qualitat, també.
El 2008, que abans també ho cita bé vostè, ens trobàvem en una situació similar d'haver patit una qüestió de sequera prou greu, que també va posar damunt la taula certes inversions, es va fer feina, però algunes sí que van quedar als calaixos, perquè això no tornia a passar. Quines garanties tenim ara que una vegada superada aquesta sequera no tornarà a succeir més del mateix?
Doncs, precisament, poder satisfer una demanda amb una aigua nova, amb una aigua que no depengui de climatologia. Si tenim unes instal·lacions que en continu ens poden donar aigua de mar, en principi tenim una reserva infinita. L'aigua regenerada és l'aigua que utilitzem, doncs la tornarem a utilitzar. Per tant, hi ha un percentatge molt gran d'aquesta demanda que la podrem satisfer amb aquesta aigua nova, amb aquest recurs no convencional.
I sí que necessitarem una petita part, per això parlava d'aquest 30%, que entenem que serà aigua que sempre tindrem a través dels recursos naturals, perquè poc o molt, potser en els rius tenim aigua, en els embassaments tenim aigua i en els acuífers també tenim aigua. L'objectiu a futur, o en aquest pla 2030, també és que tot el país pugui estar connectat pel que fa a aquestes xarxes d'aigua?
Bé, la interconexió, ara per ara, el que li he de dir és que no és una interconexió. S'està connectat amb altres xarxes, i entenc que potser hem estat comentant el tema del que s'ha parlat molt d'aigua, la interconexió amb l'Ebre, o molts anys enrere la interconexió amb el Roina. Això, en principi, no està, anem a dir, sobre el paper. Aquest govern no el té sobre el paper, sinó que aquí el que s'ha plantejat és una...
És una gestió a nivell de diversificar els recursos a través d'aigua no convencional, provenents de la dessalinització, provenents de la regeneració, i no perdre vista també en ser més eficients. Tenim unes xarxes que malauradament tenen un rendiment hidràulic, en molts casos que és deficient, i això cal fer un esforç també. És aigua que es perda, aigua que es tracta, que acaba tenint un cost, en forma de fruites que no ploran a la superfície,
i per tant aquí cal fer un esforç sobretot als ajuntaments com a titulars del Sarai i aquí l'ACA sí que també voldria dir que ha fet un esforç també extraordinari en aquest sentit perquè tot i no ser una competència directa de l'Agència Catalana de l'Aigua les xarxes de distribució en baixa i sí que s'ha fet un esforç amb una línia de
de subvenció molt important des de l'any 23 i que a més a més s'han acollit pràcticament més de 700 municipis d'arreu de Catalunya per poder millorar les seves xarxes en baixa. Renovació de xarxa, millora d'impermeabilització dels dipòsits, implantació de sistemes de telelectura, per tant hem de dir que també l'eficiència és un altre factor important a tenir en compte.
I per últim, quan tornem a patir una nova sequera, com s'imagineu vostè que s'haurà de gestionar? Com s'ho farà el país? No, jo crec que no es preocuparà, serà una qüestió superada. Per tant, no sé que tenim la sequera, que no, no, perquè tindrem el recurs garantit. Per tant, serà un problema que no serà tal. Per tant, tal dia farà un any, tal dia farà, no dic això, però dintre cinc anys sí que hem de...
de lluitar i de vetllar perquè això sigui història i la situació que hem passat ara sigui història. Per tant, jo crec que el que hauria de ser més... El que hauria de passar és que, malgrat que hi hagi la sèquina meteorològica, des del dia a dia no ens hauria de preocupar.
Josep Lluís Armanté, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, gràcies per rebre'ns per marcar aquest punt de partida en el nostre trajecte cap a la gestió de l'aigua del futur amb aquesta mirada que comencem a fer ara aquí al Quatre Gotes. Moltes gràcies a vosaltres. En uns instants, aquí al Quatre Gotes, l'aigua de pluja com a aliada de les sequeres? Però què passa quan no plou? Abans proposem xifres als plans del govern.
Per reduir la dependència de la pluja, el govern té previst invertir 2.300 milions d'euros en l'horitzó 2040 per disposar de més aigua. En concret, es preveuen sumar 280 hectòmetres cúbics adicionals que provindran de la desalinizació, la regeneració i el millor aprofitament de les aigües.
S'han previst 290 milions d'euros per ampliar la desal·linitzadora de la Tordera, 280 per construir la del Foix i 200 milions més per la nova desal·linitzadora de la Costa Brava Nord.
En l'ordre de grans apostes, també destaca l'estació de regeneració d'aigua del Besòs, on s'hi dedicaran 260 milions d'euros, mentre que també es mobilitzaran 300 milions per augmentar l'aportació d'aigua residual tractada des del Besòs fins al Llobregat.
Anem cap a Vilafranca per conversar amb el físic, meteoròleg i divulgador Toni Mestres. Ens espera a casa seva. La ubicació és important perquè ens hem citat allà perquè es tracti d'un habitatge sostenible, sense gas, autosuficient energèticament, gràcies a l'energia solar, i el que és més rellevant per nosaltres és que està desconnectat de la xarxa d'abastament d'aigua pública i també de clavegarà.
Volem conèixer el seu projecte, no perquè sigui més o menys vàlid, sinó perquè estem convençuts que la seva visió pot ser interessant i tenim moltes ganes d'escoltar-lo. Quatre gotes, una mirada al futur de l'aigua. Doncs ja ens trobem a Vilafranca del Penedès, aquí amb el físic i divulgador Toni Mestres. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva.
Gràcies a vosaltres per venir. Ens hi referíem anteriorment que a casa vostra esteu desconnectats pel que fa a la xarxa de distribució d'aigua, com també la de clavegram, i per tant la primera pregunta seria aquesta, com us ho feu per garantir-vos durant tot l'any aquesta aigua només comptant amb la pluja? Doncs com ho fèiem els nostres avantpassats, no hi ha cap secret amb això.
Clar, primer de tot el que vam calcular és quanta pluja cau de mitjana aquí, a la comarca, i en concret a Vilafranca. I, clar, mirant les mitjanes fas un càlcul, és un càlcul estimatiu, perquè hi ha anys que la mitjana ni ens hi acostem, quedem per sota, altres que supera, però vaja, amb la mitjana fas un càlcul,
Nosaltres, quan vam venir i vam construir la casa, érem 5 de família, 3 petits, i calculant uns 100 litres de consum per persona, vam calcular quina superfície necessitàvem per tenir l'aigua suficient per abastir aquests 100 litres per persona, que són 500 litres cada dia, al llarg de 365 dies a l'any, el volum d'aigua. I la pluja...
Amb la parcel·la que teníem, que això són les condicions, clar, no vam poder comprar una parcel·la molt gran. Llavors vam comprar una parcel·la que teníem amb la parcel·la aquesta que no arriba als 500 metres quadrats. Si fas uns càlculs amb un poc més o menys de 500 litres de precipitació de mitjana anual, multiplicats per 500 metres quadrats, et dona un volum d'aigua que no ens arribava.
Si no ens arriba, què fem? Doncs busques informació i la informació que trobes és molt senzilla. En el consum d'una casa, gairebé una tercera part de l'aigua es tira cap als lavabos. Cada cop que vas a orinar o a defecar, tires la cadena, gairebé és un terç. Vam buscar un sistema.
que fos sanitàriament possible i còmode, que reduíssim això, que és un vàter sec. Aconseguint el vàter sec, vam arribar a una xifra que ens donava i llavors ho vam tirar endavant. I vam tirar endavant, que vol dir recollir l'aigua de pluja, conservar-la i aprofitar-la, com et dic, per tot. Primer, sobretot, per beure,
i després per rentar-nos, i al final de tot el que tinguessin per l'hort, que és el que tenim aquí al voltant de la casa.
Els anys en què plou menys, entenc que llavors patiu més, quina experiència teniu de l'acumulació d'aquests anys amb precipitació molt per sota de la mitjana? Com ho heu viscut, per exemple, quan s'han acumulat aquests diversos anys amb precipitacions baixes? No, com et dic, racionalitzant-ho. Quan et vas a dutxar, què fas? No t'hi podràs estar deu minuts. Et mulles un minut, et ensabones i t'esbaldeixes. L'hort, aquell any no hi ha hort. Mira...
Vilafranca, com et dèiem, aquesta llarga sèrie pluviomètrica, l'any en què ha plogut menys de tota aquesta llarga sèrie va ser justament el 2023, ara fa dos anys. Però, vaja, una cosa increïble, perquè no van créixer ni brots als camps, estaven completament secs, una cosa desastrosa.
Tot i que, curiosament, 100 anys abans encara va donar registres pluvimètrics més baix, aquí Vilafranca, però com que era l'època de la Filoxera, que se'm va anar a Norris tot el camp, no em va quedar tanta referència. Vull dir que ja havien passat d'aquestes. Com ho vam fer-ho fa dos anys? Doncs res, senzillament, no vam fer hort, no va haver-hi res a l'hort, no vam regar absolutament res, per tant, que això que era l'últim de l'aigua ja no en vam gastar.
Vam netejar la casa, sí, normal, l'únic que comptes de molta aigua, doncs menys, les rentadores en fas menys o les acumules i les dutxes les reduïm. I amb això què vam tenir? Doncs teníem, perquè et facis una idea o que la gent es pugui fer una idea, teníem més reserves en proporció a nosaltres que les que tenia els embassaments de Sau i Sosqueda en proporció a la població catalana.
El vostre és un cas de convicció personal. Ens deies aquesta reflexió que ja teníeu quan vau plantejar a casa que volíeu que fos així. Aquesta consciència, però, en general, és escassa. En la nostra generació no existeix. Hi ha una sensibilitat tan gran en relació amb l'aigua com sí que potser podien tenir, per exemple, els nostres avis, els besavis, que sí que tenien aquest coneixement, aquesta cultura de l'aigua, i que utilitzaven una tecnologia força similar a la vostra.
Jo no crec que sigui sensibilitat. També és necessitat, no? Els nostres avis no eren sensibles amb això, no és que ho fossin més ecològics, tenien la supernecessitat que l'aigua és vital. La necessites per beure, una mentalment, i després per rentar-te i altres usos. Per tant, amb manca d'aigua s'espevilava la gent com per obtenir-la.
I en comptes de portar a l'aigua d'una canalització de desenes i desenes o centenars de quilòmetres, la recollien del seu entorn i aprofitaven al màxim. Són més sensibles, fixa't que et diré. No són més sensibles. És increïble com fa 10 o 15 anys l'energia, l'electricitat que gasten les cases i que tothom necessitava l'energia, tothom la traia de la xarxa.
El sistema tecnològic i l'economia ha permès que molta gent es pugui instal·lar plaques fotovoltaiques i autogestionar-se energèticament. I ho fa d'on? De les taulades. És que són més sensibles. Home, en part sí que ho deuen ser, però a l'altra part és que econòmicament els hi permet. I ara la pregunta és, i també me la faig jo, com és que no ho fan amb l'aigua? Que és una cosa tan vital.
Doncs no hi ha conscienciació ni necessitat, perquè si tu des de casa teva cada cop que obres l'aixeta et surt aigua, fins i tot en les èpoques més seques, encara que te la puguin pujar al preu, no li dones importància, amb el fàcil que és obres l'aixeta i et surt.
El que potser no sap la gent és que quan obres aquella aixeta i et surt aquella aigua, gran part d'aquesta aigua que surt, per exemple, aquí Vilafranca, prové d'un lloc que està a més de cinc quilòmetres de distància, que han hagut de bloquejar un riu, que han hagut de transportar-la amb unes canonades, que l'han hagut de rebombejar, que aquesta aigua no en sap realment quina qualitat té. Però has de fer deu mil coses quan dius
Si les centrals elèctriques ens portaven l'electre i ara el que podem fer és que la mateixa que tenim el sol ens arriba, com és que no ho fem amb l'aigua? Perquè l'hem de portar a centenars de quilòmetres si ens cau una aigua del cel. I la que ens cau del cel a les taulades, per què no l'aprofitem? De fet, la reflexió d'ara, mirant el futur, és que ja no podem dependre de l'aigua que cau del cel, que no hem d'esperar la pluja. Imagina't, a sobre surt una publicitat d'aquestes.
Això és un desastre, un desastre. Aquí entraríem en molts temes que a alguns no els agradarà, però tota l'aigua que circula per les canonades i ens arriba a l'aixeta és una aigua que està contaminada.
I quan dic contaminada no m'entenguis en el sentit que és una contaminació que ens matarà. No, ja està calculat perquè no ens mati al llarg de la nostra vida, està contaminada però la podem suportar. És més, per fer-la, entre cometes, saludable o per fer-la garantir que sigui una aigua de qualitat encara es contamina més.
Se li posa un producte químic que és molt tòxic, que és el clor, amb unes dosis molt baixes que al llarg de la nostra vida no ens afectarà, per matar qualsevol bitxo. I jo em penses, per què li has de fer totes aquestes coses? Si et cau una aigua del cel que és superdepurada...
Jo em pensava que entre el sostre de casa teva i els núvols pot haver-hi contaminació, d'acord. Però un cop fa el baldeig, els primers litros de pluja, la resta és la millor aigua que pot haver-hi. I aquesta aigua, per tant, l'aprofites. Doncs, des del meu punt de vista, és molt més important aprofitar aquesta aigua que tu te la puguis beure, que no pas...
ha d'agafar una aigua que ve a centenars, a molta distància, i que li fan tots uns processos dels quals tu no en controles res. En qualsevol cas, la infraestructura que tens a casa no és reproduïble al 100% a totes les llars del país. Cui, per què no?
Bé, no tothom té una teulada d'aquestes característiques, no tothom té una infraestructura. Per exemple, pensant en un bloc de pisos, és molt difícil que aquest bloc de pisos es pugui abastir tot només amb aquesta aigua de pluja de la seva teulada. Tot no, però una part, però podem reduir. Per exemple, el de beure per descomptat. En tots els blocs de pisos, si tu tens una teulada suficientment àmplia, tu pots recollir aigua d'alta qualitat per beure'n.
Per tots els usos potser no, per un bloc de pisos. Però tothom que té una casa té una teulada o té un terrac, per tant té una superfície que pot agafar-hi. Bé, ja ho estan fent. Tothom que pot es posa plaques fotovoltaiques per agafar l'energia solar, perquè no l'aigua.
Quina infraestructura? És una infraestructura, entre cometes, ínfima. Però, com et diríem, ara fa 50 anys, a la dècada del 60 o del 70 del segle passat, si tu li diguessis a la gent que has de fer grans dipòsits sota casa teva,
per guardar el cotxe, què hagués dit la gent? Que tu estàs tocant de l'ala, guardar el cotxe, però si es posa al carrer. No, no, hi ha hagut tants cotxes que han sortit normatives urbanes que obliguen, quan construeixes un bloc de pisos, a fer un dipòsit a sota. Per guardar què? Els cotxes. Tu no creus que podríem fer un dipòsit per guardar l'aigua que és de molta més qualitat? Ah, no, això, de moment no se'ls acudeix la gent. Bé, no és que no se'ls acudeixi la gent,
Ja sé els que ho he dit. I les grans infraestructures del nostre territori s'han fet grans dipòsits per temes d'aigua. Però no petits dipòsits com tu t'estàs dient que és una infraestructura molt difícil fer sota terra un dipòsit, sinó que en grans ciutats com Barcelona s'han fet dipòsits terribles per guardar l'aigua. Però terribles que vol dir que poden entrar-hi a dintre esglésies senceres amb aquests dipòsits.
I la gent diràs, no, no, això ho he entès. Barcelona té, ara no et diria el número exacte, però té més de 10 dipòsits en els quals hi poden guardar-hi esglésies a dintre. I per què? Doncs són dipòsits per recollir l'aigua. Però, ai, quina aigua? Són dipòsits per recollir l'aigua de la claveguera.
Perquè quan hi ha pluges molt fortes a Barcelona i les clavegueres no donen abast per no saturar la depuradora, el que fan són grans dipòsits de retenció d'aquesta aigua residual, que omplen el dipòsit i després, quan passa la tempesta, al cap d'uns quants dies la van deixant a poc a poc. I on pensa, s'han gastat milions i milions per guardar l'aigua de la claveguera.
I tu no creus que podíem guardar l'aigua de pluja que és de més bona qualitat? Doncs sembla que no. Els tècnics encara no han arribat a això. Ja suposo que arribarem, però no han arribat a això. Per tant, tecnològicament, se'n poden fer, i de molt més grosses. El que es necessita no és tan sols la sensibilitat, sinó també la informació, la divulgació, i que, entre cometes econòmicament, això també acabi resultant.
Doncs veurem si finalment es produeix aquest canvi, si hi ha un canvi de xip i tornem a confiar en aquesta aigua de pluja. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva. Gràcies a vosaltres.
Antoni Mestres ens planteja un gran interrogant. Per què Barcelona no utilitza l'aigua de pluja si la reté en grans dipòsits? De fet, n'hi ha 13 amb una capacitat total de 500.000 metres cúbics. La funció que tenen és per evitar inundacions i per impedir que aquesta aigua bruta arribi al mar. Se'n podria arribar a treure profit? O girant la pregunta...
Amb quina aigua es neteja ara mateix la via pública a la capital catalana? O amb quina aigua reguen les zones verdes? Després de la conversa amb el Toni, m'hi fixo en tornar a trepitjar Barcelona. Sortint de fet de l'estació de França, observo un vehicle de la neteja. Un reto al cap de la meva atenció. Els carrers i places de la ciutat es netegen amb aigua freàtica.
En veure aquest cartell contacto amb el director de projectes i obres de Barcelona, Cicle de l'Aigua, l'Alejandro Ortiz, perquè ens ho expliqui.
Aquesta aigua prové del subsol, perquè és aigua freàtica i està d'alguna forma amagatzemada al subsol de Barcelona, té un sistema de recarga natural, d'alguna forma, per tant és un recurs hídric alternatiu, i Barcelona és capdavantera en les polítiques d'aprofitament d'aquesta aigua per a usos que no requereixen una qualitat d'aigua de boca, de consum humà.
Ara mateix es destina un milió de metres cúbics l'any d'aquesta aigua del subsol de Barcelona, la neteja i el rec. L'Alejandro Ortiz també ens explica que els estudis indiquen que el potencial de l'aquífer ronde els 8 milions de metres cúbics, 8 hectòmetres. Per tant, ens afegeix que la concessió podria augmentar fins als 4 hectòmetres, i a marge per créixer, i sobretot pel que fa al sistema de regadiu. Però actualment no tenim cobertura total. Podem tenir una cobertura que pot girar entorn al...
el 20% de les necessitats de rec, perquè les necessitats de rec són molt importants, però que podria en un futur arribar a percentatges o a quotes molt més elevades i inclús a la totalitat? Sí, jo crec que hi ha potencial, els estudis ens diuen que hi ha un potencial d'aigua en l'aquífer suficient per poder fer front.
I anem a la reflexió del Toni. Deixant de banda aquestes aigües freàtiques, per què no se li dona una sortida a l'aigua de pluja? Alguna vegada l'aigua ja no s'ha aprofitat en el seu origen i ja entra en l'escolament de la ciutat i s'interna en el sistema d'erenatge urbà, clar, ja entra d'alguna forma en el sistema de clavegram. I una vegada es barreja l'aigua de clavegram amb l'aigua de pluja dels vials, que ja per si arrossega tot un seguit de contaminants...
i s'interren el conjunt de dipòsits d'antinundació de la ciutat, aquesta aigua ja està molt, molt contaminada. Per tant, l'aprofitament d'aquesta aigua seria sostenible des d'un punt de vista d'esforços i de recursos. Tenint en compte que hi ha un acuífer, que hi ha un acuífer amb un volum molt alt i que té uns recursos que és finit, però que actualment no estem consumint només una vuitena part de tot el potencial. Per tant, jo penso que és
És més raonable i més intel·ligent i més sostenible aprofitar aquest aigual freàtic i una vegada haguem arribat al 100% del seu potencial, es poden explorar altres vies, però la mateixa via és la que ens diu que és la millor, que és la més adequada i la més sostenible.
Ortiz, a l'hora, ens explica que en les estratègies de futur també hi entra el trenatge urbà sostenible de les aigües pluvials. Com? Doncs a través de parts terres que infiltrarien l'aigua. De forma controlada infiltren l'aigua en el subsol i ajuden a recargar l'equífer, també, i eviten, també, que col·lapsi el sistema de claveram.
L'aigua de pluja, per tant, és una opció, però de moment es pensa en altres alternatives. Seguirem fixant-nos aquí al Quatre Gotes en l'aigua del subsol. En quin estat es troben els equífers de Catalunya? Hem de comptar amb ells per al futur? De fet, en el 2050, quina quantitat d'aigua es preveu que necessitarem? I per quants habitants? D'aquí a 25 anys, quants catalans i catalanes serem? Doncs bé, en el pròxim capítol, la nova aigua...
la Nova Catalunya i també l'aigua de tota la vida, aquella que trobaven i encara avui en dia cerquen els saurins. De fet, ja us ho diem, nosaltres també traurem el pèndol. Quatre gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio, amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què dimonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal?
De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art. Sabies que...
Una curiositat sorprenent és que l'olfacte humà pot distingir molt més del que sempre s'ha cregut. Durant molts anys es va dir que els humans només podíem reconèixer uns 10.000 olors diferents. Aquesta xifra es repetia als llibres i a les classes, però no tenia una base científica sòlida. El 2014, un grup d'investigadors va demostrar que aquesta idea era completament errònia.
Segons els seus estudis, el cervell humà podia distingir més d'un bilió d'olors diferents. Això és possible perquè el nostre sistema olfactiu funciona de manera combinatòria. No detectem una olor sencera, sinó una barreja de moltes molècules i cada combinació crea una percepció nova. Tenim uns 400 receptors olfactius diferents i cada olor activa un patró únic en aquests receptors. El cervell interpreta aquest patró com una experiència olfactiva concreta.
Per això, podem notar diferències subtilíssimes entre olors molt semblants, encara que no sapiguem descriure-les en paraules. A més, l'olfacte està fortament connectat amb la memòria i les emocions. Una simple olor pot transportar-nos instantàniament a la infantesa o provocar una sensació intensa de benestar o rebuig. Encara que sovint el menyspreem, l'olfacte és un dels sentits més potents i sofisticats que tenim.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has anotat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 1007.0.
La Ràdio de Proximitat
De quedar-s'hi a viure, no pel mòbil.
El 23 d'abril és el dia més bonic de Catalunya, amb els carrers plens de gent que compra roses per aquells qui estima i intenta trobar el llibre més encertat entre un mar de... portades? Doncs no, resulta que el que mirem a les parades de Sant Jordi no són portades. Avui, al Paraules Habitables, descobrim...
tot el que hem de saber de la terminologia dels llibres. I ho fem amb el Xavier Fargues, del TermCat.
Xavier, aquest malentès de la portada del llibre és normal? Sí, és normal. És normal perquè, de fet, en bastantes publicacions, de les que estem acostumats, la coberta i la portada coincideixen. En les revistes, en els diaris... Extra, extra! La primera pàgina que veus és la coberta i també és la portada. Però el llibre és diferent. En el llibre, tota la terminologia del llibre és molt clàssica.
Ens hem d'imaginar que el llibre no és una casa normal en què el primer que veus és la porta i, per tant, la portada, sinó el primer que veus és un cansell que t'avisa que després hi haurà la porta. I el cansell aquest que veus és la coberta o les tapes, que és allò que protegeix l'interior del llibre, i un cop ja has obert les tapes o la coberta, trobaràs la portada. Oh!
La portada està dintre del llibre. De fet, fins i tot en la producció del llibre segueixen dos camins molt diferents. La portada la controla l'autor del llibre. Si tu fas una novel·la et demanaran que comprovis que la portada hi surt. I, en canvi, probablement la coberta és possible que no la vegis fins al dia de Sant Jordi quan comencis a signar exemplars.
Sovint els volums gruixuts damunt la coberta s'hi col·loca una altra capa, la sobrecoberta o camisa. Això d'on surt? Diuen els que hi entenen que probablement això venia del fet que les tapes, les cobertes, sovint eren bastant decorades. Els llibres més clàssics o més antics eren fetes amb de pell...
o de cuir o d'algun altre material. Llavors, per protegir aquesta obra d'art que eren aquestes cobertes, es va començar a posar una altra funda, que és la sobrecoberta. Això ara no és tant per protegir la coberta com perquè, de fet, des del punt de vista gràfic, permet un tipus d'il·lustració que crida més l'atenció i, per tant, que es veu més...
I una altra part és la solapa. Sí, la solapa, de fet, tots els llibres que tenen sobrecoberta també tenen solapa, perquè la sobrecoberta s'aguanta en el llibre a partir d'aquestes solapes, que són la part de la sobrecoberta que entra dintre de la coberta posterior i de la coberta anterior i que fa que s'aguanti. És la solapa perquè té aquesta forma que està doblegada dintre. Oh!
En els llibres enquadernats en rústica, que no són en tapa dura, sinó que tenen una tapa més tubeta, sovint aquesta mateixa tapa, aquesta mateixa coberta, ja té la solapa integrada, ja es dobleguen dins, i en aquesta solapa l'editor normalment aprofita per posar-hi informació, una petita ressenya biogràfica de l'autor, o altres obres de l'autor, o un petit resum de què va el llibre...
Un segon malentès del dia amb un altre terme, amb la contracoberta, oi? Aquest té una mica de gràcia, perquè moltes vegades imaginem que la contracoberta deu ser la coberta del darrere, i no. La contracoberta és la part de dins de cada una de les dues cobertes. I si et vols referir a la coberta que està tocant a la taula quan deixes el llibre, allò és la coberta posterior.
Per tant, la contracoberta és la part de dins de cada una de les dues cobertes, que normalment en aquesta contracoberta hi va enganxat un full, un paper una mica més gruixut que la resta de papers, que és el que en diem les guardes, perquè serveixen per enganxar, per passar de la coberta dura o de la tapa cap al paper.
Tornem a la coberta i la sobrecoberta perquè, talment com si fes molt de fred, encara poden posar-se al damunt una altra peça, la banda o faixa. Exacte, una faixa o una banda que normalment la posa l'editor, la casa editorial, que és ben bé un element, diguéssim, publicitari.
per cridar l'atenció sobre algun element destacat del llibre, el nombre d'exemplars venuts, o bé l'obra traduïda a no sé quantes llengües, o sovint també és l'obra que ha donat peu a una sèrie o a una pel·lícula. Es destaca algun element especialment característic de la novel·la o del llibre i a veure si encara criden a algun lector més.
Els editors són sastres a temps parcial. No trobes que tenen moltes coses en comú, Xavier? Hi ha molts paral·lelismes entre la terminologia de la costura i la terminologia del llibre.
De fet, a la base de la roba i a la base del llibre hi ha plantes, l'aprofitament de plantes, això per una banda. Després que els primers llibres, i encara ara els llibres especialment gruixuts o especialment ben editats, són posits.
Si els obrim veiem que hi ha un filet que passa pel llong i és perquè els diversos plecs del llibre es mantinguin units i això es fa cosint. Encara això que originàriament les tapes o les cobertes sovint eren fetes d'un material que podria ser molt bé, també material de costura, cuir o algun tipus de roba fins i tot a vegades, és veritat que s'assemblen.
De seguida obrim el llibre, però abans, Xavier, parla'ns del seu gruix. Són un llom i tres talls. Sí, i en diem tall perquè precisament quan es fa el llibre es talla amb un paper més gros perquè totes les pàgines del llibre tinguin la mateixa mesura. Es tallen, per tant es parla del tall superior, del tall inferior i del tall lateral. Són els talls que permeten que tots els fulls tinguin la mateixa mesura.
i després hi ha el llom, que és el lloc on tots aquests fulls queden cosits o enganxats. A més, se sol fer molt amb cola i que, a més a més, quan tindràs guardat el llibre a la teva prestatgeria, el llom és la part per on veuràs. Per tant, també és molt important i des del punt de vista comercial és especialment important que el llom destaquï.
i si vol aparentar, que tingui capsada. La capsada és un cordonet, una mena de cordonet que es veu a la part superior i a la part inferior del llom i que té una finalitat decorativa, però també servia per lligar tots aquests fils que es fan servir per cosir a les pàgines.
Per tancar-ho bé, perquè quedés bonic, acabaven fent aquestes capsades, que és com una mena de bordonet, que sovint fins i tot té algun color, és vermell o és un color que destaca. En alguns casos, inclou també punt de llibre, oi? Les edicions més luxoses...
o que han de ser per la lectura en veu alta, s'hi afegeix aquest fil que serveix per marcar les pàgines o per marcar el punt on t'has quedat a lectura. Si no, hi has d'afegir algun paper per fer el punt, sobretot que ningú no doblegui pàgines del llibre per marcar el punt on s'ha quedat i això queda molt lleig. Pobre llibre. Doncs ara ja sí, obrim el llibre.
Abans de la portada que encapsala aquest Paraules habitables, aquesta sí, i que no hem de confondre amb la coberta o la tapa d'un llibre, hi trobem més coses. Hi ha la pàgina de respecte i la portadella o anteportada.
Xavier, explica'ns qui és qui i què fa cadascú, si us plau. La pàgina de respecte seria la primera pàgina que trobaríem després de les guardes i normalment és una pàgina en blanc que no sempre hi és, però a vegades hi és i serveix per dir en el doctor que ara començaran les pàgines.
Després hi haurà el que en diuen la portadella, que és una pàgina en blanc que té envers i revers, i en l'envers, diguéssim, només hi ha normalment el títol a l'obra i a vegades l'editorial, però normalment només el títol. El revers d'aquesta pàgina és en blanc i després sí que ja hi solem trobar la portada, que és el lloc en què queda ben palès el nom de l'autor de l'obra, el títol de l'obra i la casa editorial.
I darrere la portada, al revers de la portada, normalment hi ha una altra pàgina molt important des del punt de vista del llibre, que és la pàgina de crèdits.
que és la pàgina en què fas constar la referència bibliogràfica, el copyright, a vegades s'hi fa constar també el nom de qui ha dissenyat la coberta, de qui ha traduït el llibre, si el llibre és traduït, s'hi fan constar diverses informacions especialment rellevantes des del punt de vista comercial i de preservació dels drets del llibre.
També hauríem de parlar dels tipus d'enquadernacions. Abans ja n'has mencionat alguna. Rústica, de tapa tova, cartoner, de tapa dura... Som-hi! La rústica serien els llibres amb tapa tova i normalment que estan enganxats, que no estan cosits, i en canvi els llibres amb tapa dura o amb coberta dura...
o que a vegades també se'n diu un cartoner, perquè no en són fets amb cartró, l'etapa aquesta més dura, solen ser llibres que també normalment estan relligats, és a dir, estan cosits, perquè solen ser llibres una mica més gruixuts, en què l'han colat, diguéssim, a vegades se'n podria... És més fàcil que aquestes fàcils.
Però això és una simplificació, perquè de fet hi ha més tipus d'enquadernació i l'enquadernació és tot un art. Hi ha encara més variacions, hi ha llibres greixuts que s'han fet d'una manera o d'una altra, llibres prims que es volen destacar especialment i llavors es fan també amb tapa dur. Vull dir que es pot fer una mica de tot i la gràcia és a vegades saltar-se la norma i que sorprengui una mica el possible comprador.
I d'aquesta enquadernació en deu dependre que el llibre tingui el que s'anomena cella o geniva, oi?
Normalment els llibres que tenen tapa dura, aquesta tapa és una mica més gran que les dimensions de la pàgina, i per tant sobresurt una mica, i d'aquesta part que sobresurt se'n diu la geniva o la cella. De fet, aquestes denominacions són compartides amb bastants elements també de la indústria, en què qualsevol element que sobresurt una mica d'un altre sovint se'n diu la geniva o se'n diu la cella.
Xavier, i el món editorial, com a tants d'altres, hi rompen amb força els anglicismes. Tu mateix parlaves fa una estona del copyright. Sí, sí, parlem del copyright, que se'n podria dir això, els drets, després els que hi entenen distingeixen els drets d'autoria, els drets de reproducció, després hi ha l'ISBN, que és això, l'International Standard Book Number, un número, unes xifres...
que identifiquen inequívocament cada un dels llibres que es fan. Com que això té un interès internacional, també s'ha generalitzat la forma en anglès. I el best-seller...
Aquest probablement el podríem estudiar i parlar dels llibres més venuts, però a vegades és una mica inevitable que la gent caigui en aquesta petita patenteria de fer servir l'anglès i no cal. Si com l'Issa ve, probablement ja no trobarem una manera catalana de dir-ho. Amb el best-seller i amb el llibre més venut probablement no es dona aquesta necessitat. Doncs ja saps, best-seller no. Digues-li llibre més venut, si us plau.
hauríem d'anar acabant, però abans, imprescindible. Xavier, posem el colofó a tot plegat? Colofó és un text que se sol fer que quedi bonic, que tanca alguns llibres, en què normalment es fa constar un salitat, un lloc d'edició, o a vegades alguna frase més o menys florida que tanqui el llibre.
Un moment es compon fent com una mena de piràmide invertida, de manera que fins i tot sovint d'aquest element se n'acaba dient el cul de llàntia, una denominació que ve d'alguns elements arquitectònics que tenen aquesta forma de piràmide invertida i decoratius, i en el llibre, diguéssim, el culofó té aquesta forma també per acabar el llibre d'una manera elegant.
Sovint la terminologia del llibre ha passat a denominar coses que ens servien en general. Ens agrada dir que hem posat un bon colofó a no sé quina obra, vol dir que l'hem acabat bé, però també a vegades diem m'he quedat en blanc o que aquella persona és un llibre obert. I és que, a més a més, la gràcia del llibre...
És que com a artefacte, com a objecte, és difícilment superable. Perquè fa uns anys, quan va sortir el llibre electrònic, algunes veus van dir que el llibre físic ja estava condemnat a desapareixer, i la realitat és que no és veritat. Es continuen venent llibres, de fet se'n fan més ara que no fa uns quants anys, i que el que ha passat és que ara conviuen el llibre electrònic i el llibre físic.
Probablement, des del punt de vista físic, és difícilment superable el llibre. Encara no hem trobat una manera millor d'explicar-nos coses, de passar-nos informació, d'acumular informació, fins i tot des del punt de vista de com està fet. És tot un objecte interessant. Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb AlternCard.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens aquest i d'altres a la xarxa més.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre. Continguts en xarxa.
De ben segur que l'oli serà un dels regals més esperats en moltes cases aquest Nadal. No és casualitat que se l'anomeni or líquid. Per això us porto el complement perfecte per a una garrafa d'oli.
No hi ha res com una llesca de pa amb un bon raig d'oli. Ara bé, l'experiència pot millorar encara més si afegim una jornada com la que han preparat el Museu de les Terres de l'Ebre i l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el Montsià. Una jornada per tastar la cultura de l'Ebre a través dels sabors de l'oli. En concret, podreu assaborir l'or líquid de la plana.
Tota una experiència que us permetrà conèixer el conreu de l'olivera i els seus orígens, però també el procés d'elaboració de l'oli d'oliva en aquesta zona, on des de fa segles és un element clau. Per això el recorregut us portarà a visitar diversos espais, com el Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana, Camps d'Oliveres o la Cooperativa d'Oli de Santa Bàrbara, on podreu degustar les varietats d'oli que s'hi produeixen per a redonir la sortida.
Dissabte 10 de gener, Santa Bàrbara acull la jornada Tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'oli, l'or líquid de la plana. Més informació a museuterrasebre.cat Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. Els Mossos d'Esquadra controlen des del dia d'any nou una rave il·legal a prop del polígon dels Mataltes a la localitat de la Senia, al Montsià, en la qual participen un mila de persones que es va iniciar per cap d'any i que preveu allargar-se durant el cap de setmana.
Segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat a xarxes socials, s'ha estat treballant en el dispositiu de control des del mateix dijous al matí al costat de la policia local. Avui, la policia autonòmica està realitzant controls per evitar l'entrada de més persones al recinte i també estan fent controls de sortida d'alcohol i drogues i han detectat la presència de vehicles amb matrícula estrangera.
Des del cos policial han afirmat que no preveuen intervenir a l'interior, ja que la situació transcorre sense incidències i preveuen que la festa finalitzi progressivament al llarg del cap de setmana.
I en mobilitat a la P7 està tallada entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant en sentit Castelló per les tasques de retirada d'un camió que va volcar dimecres fora de la calçada a l'altura de Cambrils. Perquè fa el servei ferroviari, una incidència a la infraestructura entre Rubí i Castellbisbal provoca afectacions a l'R8 de Rodalies.
I el nombre de turistes estrangers que van visitar Catalunya el novembre ha sofrut una crescuda d'un 0,89% segons dades provisional de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE. Es tracta del millor novembre amb dades des del 2015 i encadenant així dos mesos consecutius amb increments, després que entre el juliol i el setembre el turisme estranger a Catalunya concentrés una dinàmica negativa.
I Girona instal·larà neveres a l'exterior d'algunes escoles per vendre a un preu simbòlic el menjar que s'obri dels àpats. D'entrada, a la capital gironina s'implantarà el curs vinent a través d'una prova pilot i comptarà amb la implicació del Banc dels Aliments. Precisament, la lluita contra el malbertament alimentari serà un dels eixos del Pla Integral de Prevenció de Regidus que l'Ajuntament vol aprovar en breu i que també apostarà per fomentar la reutilització, promoure els envasos retornables al comerç o impulsar l'autocompostatge.
I la quarantena de persones acampades sota el pont de la C31, la majoria de les quals expulsades de l'antínic institut B9 de Badalona, han entrat el 2026 a l'intemperi i en temperatures sota zero. D'altra banda, una cinquantena de persones s'han reunit al pont del Petroli per presenciar la sortida del primer sol del 2026 en un acte muntat per Justícia i Pau, Badalona a Cui i Stop Maremortum, que ha servit per recollir diners i menjar per als desallotjats del B9.
I en esports avui s'acaba de disputar la tercera jornada de la Lliga ACB amb presència catalana a tres partits. Primer lloc, a les 7 hi haurà l'Andorra, Jaió, Poslleida. Una hora més tard, a les 8 el Barça rep a casa el Saragossa i tanca la jornada el duel català amb el Maxi Manresa, Girona. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Fins demà!
Bona nit.
Comencem l'entrevista amb un ritme més aviat solemnial, podríem dir. Estem escoltant una de les múltiples versions que hi ha del llibre vermell de Montserrat, que de fet d'aquí pocs dies en podrem escoltar una versió torrenca a l'església de Sant Pere Apòstol. I per parlar-ne ens acompanyen els directors de la coral Santa Rosalia, la Natàlia Casasús. Bona tarda, bon dia, benvinguda. Bona tarda, bona tarda. I en Jordi Voltà, benvingut.
Moltes gràcies, bon dia. Heu escollit el llibre vermell de Montserrat, que ja havíeu interpretat fa anys, i jo no n'era conscient. Sí, fa uns 19 anys que ja el vam muntar amb la Coral Santa Rosalia, precisament aquí a la Torre, i aquest any, aprofitant que s'acaba l'any del mil·lenari de Montserrat, vam pensar que era una bona ocasió per repetir-lo.
No sé si heu tingut oportunitat aquest any del mil·lenari d'en la coral anar fins a Montserrat. Hi heu anat? Perquè hi ha moltes entitats que han fet el pelegrinatge en guany. No, nosaltres no hi hem anat. El que passa que potser aquest any no hi anirem, però potser l'any que ve sí. Encara no ho podem assegurar, però ja tenim uns contactes fets...
Que, aprofitant que aquest Nadal fem el llibre vermell, l'hem ofert allà a la comunitat de Montserrat i probablement ens diguin que sí, que el podem anar a interpretar a la basílica. Mira, si sense buscar l'exclusiva tinc l'exclusiva. Exacte. Però encara no ho teniu confirmat. Encara no, encara no. S'ha d'acabar de lligar tot. Però vaja, té molta pinta que serà que sí.
I això quan seria, si és que sí? Bé, ja n'estarem pendents, no que ens informarem? Bé, n'estarem pendents, ens informarem, però serà el dia 26 d'abril, a les 9 de la nit, una hora abans que comenci la vella Santa Maria. Per tant, la festa major de Montserrat. O sigui...
Això és molt gros, no? És molt gros, és bastant gros. Perquè, clar, és el dia abans de la Mare de Déu, per tant, quan se fa l'abella de la vigília... L'abella de Santa Maria, sí, sí. És un moment que hi ha molta gent a la basílica, molta gent que puja a Montserrat expressament per aquest acte.
I abans que comenci la vella sempre hi ha un concert i algú que interpreta el llibre vermell. I aquest any que ve potser serem naltros. Ostres, que bonic. La Coral Santa Rosalia, ara aquest any del mil·lenari no hi heu anat, hi ha la possibilitat d'anar-hi l'any vinent. Hi heu actuat alguna vegada a Montserrat o seria el primer cop?
Sí, sí, que hem estat cantant. Sí, sí, sí. Per algun aniversari, no recordo exactament quin, també vam anar-hi a interpretar... I la missa Santa Rosalia, la missa de la missa Santa Rosalia la vam fer i en una altra ocasió també vam anar-hi a cantar. Sí, sí.
En qualsevol cas, ara aquest Nadal, recupereu aquest llibre vermell de Montserrat, que és una peça de repertori de la música antiga catalana i jo diria que universal, no? Per què heu decidit recuperar la... Més enllà d'aquesta efemèride, que en guany fa...
és el mil·lenari del monestir. Sobretot per això l'hem escollit de fer i a més a més és una obra capdalt per la història de Catalunya de fet és l'únic còdex de l'època que es conserva de Montserrat perquè es va cremar tot em sembla que era per la guerra del francès l'únic llibre que va sobreviure va ser aquest llibre que era un còdex
És un còdex d'unes 200 i escaig de pàgines en què hi ha narracions, miracles i prodigis, un tractat de confessió, jubileus, privilegis, indulgències, plegàries, sermonaris i fins i tot un tractat sobre l'univers. Un llibre d'aleshores també hi ha i un calendari monacal i les deu peces, que són les deu peces del llibre vermell.
I clar, això estem parlant del segle XIV, però la música és escrita abans, no? Llavors, és curiós, la gent ja des del segle IX que pujava a Pala Grina a Montserrat, imaginem-nos amb les condicions, pujaven a peu el que pogués amb una mula, doncs felicitats, però normalment eren pujar a peu amb les condicions que devia haver d'aquella època,
Ens hem d'amixinar que no hi ha hotel, no hi ha cel·les... No hi havia l'hospedatge que hi havia el dia. Exacte, exacte. Per tant, on passaven la nit? Passaven la nit, els més rics segurament els acollien la comunitat, però era una comunitat molt més petita, el monestir també era molt més petit que ara, la basílica era una església també petitona, no com la que hi ha ara...
I passaven la nit a dintre cantant, ballant, encenent una foguera per passar el fred fins i tot i les penes que tenien. I ballaven el que sabien i cantaven el que sabien, no? I els monjos van dir, home, ja està bé que us feu passar el fred, però hauríem de posar uns textos perquè siguin per resar, no?
I ara, si em permeteu-me, llejo una cosa que és curiosa, perquè en el llibre vermell, que per cert, és vermell perquè quan el van salvar de la cremada, se'l van endur cap a Barcelona i el van forrar d'un bellut vermell, i d'aquí li ve el nom d'aquest còdex. Bé, doncs això, que entre la primera i la segona cançó, en el mateix llibre, hi ha escrit això que diu...
Ja que els pelegrins, quan vellen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també ho volen fer a la plaça de dia, i allí només s'ha de cantar cançons honestes i devotes. I abans i després d'aquesta nota, s'entén...
N'hem escrit algunes i s'han d'usar honestament i modestament per no molestar els que perseveren en les oracions i devotes contemplacions en les quals tots els que vetllen han d'insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se devotament.
És a dir, són peces totes religioses o van incorporar també... Totes parlen de la Mare de Déu, fins i tot dues d'elles clarament parlen de Montserrat, el Miraculi Serrato que hi ha a les Teles Splendens i el Virgins Maria de Montserrat, també a los Virgos Splendens.
Per tant, totes són cançons marianes, excepte l'última, que és Sant Mortenfest i Namos, que és molt festiva, i justament és una dansa a la mort. I convida, doncs, a això...
està destinada a la mort i a la fugacitat de la vida i dels béns. Que també és un tema molt religiós. Exacte. S'interpretava el monestir o era la música que dedicaven això, els peregrins que hi anaven i tenia aquesta vocació més popular, aquestes peces?
Això ja no se sap, cadascú podrà fer les seves interpretacions, que la música està escrita, que està guardada aquí, que en algunes són molt difícils, sobretot la primera, que és un cànon a tres veus gregorià, que això és molt complicat,
però les altres són d'un caire popular molt popular, que per tant és possible que la gent cantés amb una altra lletra que vés a saber què devien dir i els monjos van adaptar a això. Si es va arribar a interpretar amb aquestes lletres o no, això...
Aquesta és en llatí, la que hem utilitzat per començar l'entrevista, era llatí, per tant, cantareu en llatí la coral? Cantarem en llatí... Sí, sí, amb l'idioma que està escrit, sí, sí. Cantarem en provençal, l'impreidits de la ciutat Juillosa, que és la novena cançó, és en provençal, i també en catalàntic, los set goig, recomptarem devotament cantant, que és en catalàntic, és el primer català que està documentat, no?
I com ha anat l'experiència de preparar aquest muntatge amb la Coral? Perquè, clar, si fa 20 anys que ho vau fer, potser molts d'aquells cantaires de fa 20 anys ja no hi són, i vosaltres la dirigeu la Coral fa 20 anys, no? Sí, en aquell període hi estàvem una mica com d'excedència, però vam venir a fer aquesta producció estressament fa 19 anys. I cantaires, en queden alguns que ja l'havien feta, però, clar, amb 19 anys.
s'oblida fàcilment. El que té de fàcil musicalment ho té de difícil a nivell de lletres. Hi ha moltes lletres, moltes estrofes, les estructures de les cançons s'intenten fer el màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra...
I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra també dones més vida. I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics,
Això us ho anava a preguntar, perquè clar, si és una música polifònica, però ara sentíem aquesta part orquestral al principi, no? Amb qui comptareu? Qui us acompanya? Doncs ens acompanya el Josep Mateu, que ell tocarà un orga portatiu i la viola de roda. Això d'un orga portatiu és un orga petitet.
que es posa a la falda i per això es diu que portatiu. Perquè es porta. Perquè es porta a sobre i es canta, ai, es toca assegut. És un entremig entre un acordió i un orga. I un orga de tubs. De fet, és un orga de tubs que es recolza a la cuixa. L'orga de tubs de l'església no sonarà, aquest concert. És massa. Sí, és molt modern. És barroc i això ja és molt modern. Sí, sí.
Tindrem el Josep Mateu, tindrem la Cristina Buixadera, que toca diversos instruments, el baixó, la tarota, el flaviol i el tamborí, la flauta de bec, el Raül Martínez, que tocarà la guitarra barroca i el lleut,
i el Josep Mateu Besora, que portarà la percussió... El xalomó. El xalomó i la flauta de Bec, també. Un xalomó, això no ho havia sentit anomenar mai. Que era bé que nosaltres tampoc. Ah, molt bé. Anava a dir la viola de roda, per exemple. Ja sé per on va, però... De fet, vam fer un assaig intensiu el dia 8 de desembre amb tota la coral, els músics, també amb la coral que ens acompanyarà, perquè serem dues corals. També s'hi sumarà el cor Selvassons de l'Escola de Música Municipal de la Selva del Camp.
que dirigeix l'Albert Cid i ens col·laborarem junts i ens vam trobar tots i vaig demanar als músics que es presentessin una miqueta els instruments perquè val la pena, perquè són estranys, són alguns d'ells, no? I el Xolomó és un dels més estranys, jo no l'havia sentit mai tampoc. És l'avi del clarinet. Ens podem imaginar el so d'un clarinet però molt antic i és molt petitó i el color, el timbre que té és com de tenor
I lliga molt bé amb el baixó, que és l'avi del baixó actual. Entenc, però que no seria un clarinet de metall, sinó que seria fusta. És de fusta, però l'embocadura és de clarinet. I el so...
Té una retirada, s'assembla. És molt curiós. Sí, sí. Serà un concert de descobriment, a banda de recobrar aquestes melodies que en guany s'han tornat a posar sobre la taula amb motiu del mil·lenari de Montserrat i, a més, també Jordi Savall no fa tants anys, em sembla, que en va fer la seva versió en disc, amb el seu grup de música antiga. O sigui, que...
s'ha anat recuperant, no són allò músiques oblidades, però serà també, a part de redescobrir aquestes músiques i acostar-nos-hi, una descoberta de tota una altra manera de fer música que ens ve d'antic. Sí, és una sonoritat diferent i ve donada per això,
els músics que t'acompanyen cada versió del llibre vermell és diferent perquè cadascú tria les estructures que vol fer perquè com que no se sap exactament com sonava doncs tothom investiga llegeix sobre tractats sobre els estudiosos que han intentat esbrinar-ho
I llavors també poses els instruments que vols. Llavors cada versió és genuïna i diferent. Doncs tindrem la versió genuïna de Torredembarra. I dèieu que hi havia aquesta col·laboració amb l'Escola de Música de la Selva del Camp, d'on us ve aquest bilincre i com ha anat el treball.
Perquè coneixem el seu director, l'Albert Cid, i vam pensar que sempre quan col·laboren dues entitats sempre s'enriqueixen l'una de l'altra i llavors també es reforcen. I vam pensar que amb ells hi tenim un petit vincle que és una cantaire que havia cantat molts anys a la coral aquí a la Torra i que ara canta allà.
Llavors, a través d'ella vam posar-nos en contacte i els hi vam proposar, els hi va fer molta il·lusió, i llavors col·laborem, serem Coral Santa Rosalia, Cors Selvassons, aquests quatre músics, i encara hi haurà una col·laboració més. Ah, que la podem explicar? Oi tant. Ai, qui? Perquè resulta que, de les deu peces del llibre vermell, cinc són balls rodons. És a dir, són peces per ser ballades, que es pensa que es ballaven...
De fet, quatre d'elles posa claríssimament Vallrodó. Per tant, aquí no hi ha dubtes. Hi ha una que és una dansa però que no està com a Vallrodó, que seria el Polorum Regina, però vaja, sí, són danses. I llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla.
de Tarragona, que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar, això fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat,
i els hi vam proposar a l'Esbar Santa Tecla, que no l'han ballat mai, i van estar també encantats. A més a més, com que l'Esbar també ha col·laborat moltes vegades amb el Lluís Calduc en el retaule de Santa Tecla, doncs els hi ha cedit la coreografia i mira, tot ha anat rodat i serem una ajuntada. És que anava a dir, i cabreu? Sí, i cabrem. Com ho fareu? Estareu a l'altar? O sigui, la coreografia estarà a l'altar? O anava a dir, potser aprofiteu el cor? No, no.
No, no, no. Fem una mica de plaça perquè l'SVAR pugui ballar, de manera que ens retirem uns quants bancs, però els recol·loquem més enrere. I, de fet, ballen quatre parelles. I sí, sí, sí. I l'altre dia, el divendres passat, ja es va fer l'assaig general.
i sí, van a poder. Unes danses ballen molt finet i és una meravella. Home, és que la Coral Santa Rosalia no s'hi poseu per poc, eh? Us agrada fer coses. Quan no munteu vosaltres el xou, demaneu a algú que us acompanyi per muntar-lo.
Sí, sí, realment serà diferent. Serà un concert de Nadal diferent. Clar, el llibre vermell pròpiament de Nadal no és, però vam pensar que Nadal tothom les coneix molt i que aquesta vegada ens venia de gust aprofitant l'ocasió del mil·lenari d'oferir aquesta peça. Quanta gent sou ara a la Coral? Quanta gent participa en aquesta peça? Doncs a la Coral Santa Rosalia som 40, uns 40.
A la Coral Selvestrons són uns 25, o sigui que anem cap a uns 70 cantaires, 4 músics i a les barres. Déu-n'hi-do. M'heu dit abans de començar que a banda d'aquest muntatge, per cert, no hem dit molt malament per part meva, no hem dit la data.
Això serà dilluns de la setmana que ve, serà el dilluns dia 29, o sigui que quasi gairebé tancarem l'any amb vosaltres, a les 9 del vespre a l'església de Sant Pere Apòstol, però abans us ha sortit un bolo. Sí, curiosament, el dia 27 el anirem a interpretar a Rodonyà, que ja van contactar amb nosaltres l'any passat i va ser impossible poder trobar una data per poder-hi anar a cantar,
I aquesta vegada han tornat a insistir i llavors els hem ofert el concert i els hi ha agradat molt i anem allà. I havíeu anat alguna vegada? No, havíem anat a Mas Llorens, que està al costat. A tocar? Però a Rodunya no. Per tant, també ens fa il·lusió estrenar un poble nou. Això de fer bolos amb una coral de 40 persones deu ser complicadet, no?
Bueno, 40, 70 serem. Sí, sí, perquè clar, ens hem de posar d'acord que tots ens vagi bé a l'edat aquella en concret. Però bé, ho hem aconseguit, o sigui que ens va molt bé per rodar-ho també, perquè tot l'esforç que fas per muntar una cosa així que no és petita, doncs va molt bé poder-ho fer almenys dues vegades, com serà aquesta...
I si sortís la vinentesa, com hem comentat al principi de tot, que al final us confirmin que actuareu a Montserrat just el dia abans a la Mare de Déu, a la missa de la vigília, hi aniríeu també amb tot el muntatge o aniríeu només a Coral Santa Rosalià?
No ho sabem, són detalls que ens han de facilitar. La intenció és que sí, els cors dels músics segur, la dansa no hi cabrà. Home, és gran la basílica, eh? Sí, el que passa que estarà ple de gent, això, aquest dia. Clar, perquè a les 9 ja està ple de les persones que van a l'abella. Es veu que és un acte d'uns 3 quarts d'hora, perquè després necessiten acabar 3 quarts per assajar els cans de l'abella i començar a l'abella a les 10.
Llavors, bé, clar, ja ho veurem. Bé, ho hem de negociar. Això s'ha de parlar, tot això s'ha de parlar. Això s'ha de parlar. En qualsevol cas, la cita immediata és el dilluns vinent, el dia 29%. Venda d'entrades, com funciona tot això, quin preu tenen, on s'han de comprar? Doncs les entrades estan disponibles ja a entrapolis.com, al preu de 10 euros.
I això, ja tenim moltes entrades venudes, però encara en queden, i animem a la gent que ens vingui a sentir perquè valdrà molt la pena. És un muntatge que així en directe no el pots veure tan fàcilment. I ja et dic, estèticament és molt bonic perquè l'Esbar Santà té clavalla molt bé i nosaltres també ho farem el millor que sabrem, òbviament.
I els músics també són molt bons. De fet, aquests músics van acompanyar l'escolonia de Montserrat, ara no fa massa, amb motiu del mil·lenari, que van interpretar el llibre de vermell de Montserrat al Palau de la Música. I com hi vau contactar, precisament a través de la Basílica o del Palau de la Música?
No, no, a través de... Coneixem el Josep Mateu de fa temps, perquè ja en altres ocasions ha acompanyat la coral al piano, en altres muntatges, i casualment, doncs mira, ells també ho havien fet amb l'escolònia. Vull dir que disposem de molts bons músics. Escolteu, interpretareu el llibre vermell de Montserrat, però em sembla que m'heu dit que hi hauria més coses.
Sí, doncs justament això que s'està sentint. M'heu dit Cancionero d'Upsala, i jo dic, va, doncs busquem Cancionero d'Upsala.
Doncs mira, es tracta d'una recopilació de cançons, moltes són Nadal, les altres són cançons amoroses i això, que he recopilat per la corda Ferran d'Aragó, que no l'hem de confondre amb el Catòlic, amb el Ferran el Catòlic. Llavors, curiosament, són Ferran d'Aragó, que era duc de Calàbria,
Es va publicar això el 1556 i es va publicar a Venècia. Per tant, tant se li diu de Calàbria, de Venècia o fins i tot d'aquest cançoner se li diu Cançoner d'Upsala, perquè se'l coneix, perquè el van trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d'Estocolm.
I se li ha quedat així, però és tot música feta a la cort valenciana. Curiós, sí, sí. De fet, la majoria de cançons són anònimes, però hi ha alguns que sí que es poden col·locar, que són del català Mateu Fletxa, del valencià Bartolomé Cárceres, o fins i tot de Pedro de Pastrana, que va ser el mestre de capella del Duc.
Ara m'heu fet pensar en una altra prestarana actual, el Javier, que també és director de música i de corals, i a més música antiga, però segurament aquest repertori segur que el coneix seguríssim. Seran quatre villancicos del cançoner d'Upsala que sí que són de Nadal.
I així complementareu aquest concert. Exacte, per complementar el llibre. Permeteu-me acabar l'entrevista preguntant a la Natàlia Casasús com li ha anat la gira europea, no sé si ho podem dir europea, perquè ella és una de les cantaires del cor de cambra del Palau de la Música, i fins fa quatre dies estaves tombant per Bèlgica i altres països. Com ha anat? Bé, bé, molt bé.
Amb el cançoner, amb el cor de cambra del Palau de la Música, hem estat de gira interpretant l'oratori de Nadal, de Bach, amb una orquestra que es diu Il Gardelino, que és de Bèlgica, i dirigits per en Christophe Pregardien, que és un director molt reconegut, que abans havia estat cantant,
ha fet tots els papers de l'evangelista, aguts i per haver en les passions de Bach i en l'oratori, i és un gran especialista en Bach i ara es dedica a dirigir. I res, hem estat de gira per Bèlgica, vam fer concert en Veres, vam estar a Holanda, a Amsterdam, al concert Gebau,
I després hem fet el nord d'Espanya. Vam actuar al Palau, òbviament, i també hem actuat a Sant Sebastián, a Pamplona, i ahir a la nit a Santander. O sigui que ha anat allò apretadet, eh? Sí. Una experiència bonica, però m'imagino que també cansada. Bastant, bastant, perquè viatjar i cantar el mateix dia et fas un fart d'avió, et fas un fart de tren, d'autobús, de tot. Però bé, molt gratificant, no?
I una última pregunta, Natàlia, perquè heu participat amb el cor de cambra del Palau, que això sí que ha sigut, suposo, una experiència molt singular, amb l'últim disc de Rosalia. Doncs sí, sí, sí, però d'això fa un any i mig o així vam gravar amb ella els cors de diverses cançons que apareixen al disc.
Sí, sí. Doncs aquí la tenim de directora de la Coral Santa Rosalia, juntament amb el seu marit amb en Jordi Voltà, però amb aquestes altres aventures musicals que té amb el cor de cambra del Palau de la Música, que almenys també volíem deixar-ne constància. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gaudiu molt d'aquest concert, que arribarà el dia 29, ho vagi tot molt bé.
Moltes gràcies. Voldríem dir, abans d'acabar, donar els agraïments pertinents a la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'aquí a la Torra, que sempre ens recolza, i també a la parròquia amb mossèn Joaquim, que també ens dona totes les facilitats per poder fer aquest concert de Nadal a l'església. I això, és de rigor donar les gràcies.
I des d'aquí la recomanació que hi aneu a veure-ho, perquè segurament serà un espectacle ben singular. Moltes gràcies a tots dos. Moltes gràcies. Adéu.
Ruta 66.
Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Ona la Torre, la ràdio de Torredambarra. Continguts en xarxa.
Minferri, el terme de Joneda, a les Garrigues, és el gestiment perfecte per descobrir com era la vida a l'edat de bronza. Però també ens dona un munt de dades sobre una comunitat pagesa i ramadera d'aquell període, de fa més de 4.000 anys.
L'exposició Minferri i les arrels de l'agricultura a Ponent ens endinsa en el dia a dia dels habitants d'aquest jaciment. Una comunitat que es va establir durant prop de 500 anys al marge esquerre del riu famosa. Vivien de l'agricultura i la ramaderia. De fet, al poblat hi havia unes sitges destinades a emmagatzemar els cereals. Tot i això, també tenien un gran coneixement de la metal·lúrgia del bronze.
La mostra que podeu visitar al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, incorpora restes arqueològiques que ens apropen a aquella època, però també hi trobareu continguts audiovisuals o la recreació d'una cabana. Exposició Minferri, les Arres de l'Agricultura, a Ponent, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda. Més informació a campjuneda.cat.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
El passat dissabte, 13 de desembre, l'Ajuntament de Torredembarra va commemorar els 25 anys de la recuperació del castell del Zicart.
Es va fer amb diversos actes, un de més institucional a la tarda i una conferència al matí que va anar a càrrec del Centre d'Estudis Sinival de Mas. A continuació, us oferim l'enregistrament de la intervenció de qui era llavors arxiver municipal, en Joaquim Nolla.
i de l'arquitecte del moment, que va ser l'encarregat de supervisar les obres de remodelació del castell, en Xavier Oliver. Finalment, per cloure l'acte, també podrem escoltar en Daniel Pujol, regidor de Patrimoni Cultural a l'Ajuntament de Torredembarra. El 1791,
Va haver petició dels comptes de Santa Coloma perquè la capella fos pública. Fos pública vol dir que no només es fessin oficis religiosos, sinó que es pogués fer oficis convidant la gent del poble amb un horari estàndard i regular. Tenia que haver una mínima dotació a nivell eclesiàstic, tenia que haver una patena, tenia que haver una altat, tenia que haver...
roba pel sagrista i pel capellà i es va aprovar i per tant durant uns anys aquí es feien petites celebracions eclesiàstiques a la capella aquesta que és una delícia, és un encant s'ha arreglat una mica però jo crec que encara s'hauria de l'esforç de veure com hi podem actuar perquè realment és una cocada és una cocada
Aquí, el 1804, hi ha un inventari del mobiliari, que no el llegirem tot ara, està documentat, que, per exemple, en el comedor de Ditxo Castillo, parlant d'aquest, s'encontraron 19 sillas pintades de calor caoba, una mesa redonda, altres dues medies mesas,
Una canasta grande, en una pequeña cocina una mesa con su cajón. Va reseguint com a 14 diverses estances i el que hi ha dins a cada estança. Cadires, taules, si hi ha una mica de roba, si hi ha un petit ajuar. I aquí en vermell he posat en un almacén
Un vaso de sepultura con su figura encima toda de mármol. Quatro figures también de mármol. Per què el resultat? Perquè gràcies a aquest inventari que vam localitzar i un coneixement que teníem de que hi havia unes figures semblants a aquests vasos sepulcals que estan aquí a l'espai, a la cantonada, estaven al Museu Arqueològic de Tarragona deixats en un dipòsit. El Museu Arqueològic de Tarragona, lògicament, prima la part arqueològica romana, que és la potenta. Però...
I vaig anar, en aquest cas en connivencia amb l'Ajuntament, no cal dir-ho, vaig anar allà al director i vaig dir que tenim això, voldríem veure... Oh, no ho sabem ni si això, anem a veure els inventaris, vam mirar els inventaris, vam veure que sí, que realment existia, vam anar amb un magatzem, que no els hi diran estar, però que és com això, immens de pedres de tot tipus, perquè hi ha activacions arqueològiques, tot se posa allà, i al final, doncs sí, amb un raconet van aparèixer les dues peces aquestes, se va fer un conveni de sessió,
i es van portar i des de llavors tenim la sort de poder tindre aquí els vasos sepulcrals, en certa manera perquè hi ha un document que justificava, si no, de fet també hi ha l'escut, de fet jo a vegades quan un diu què hi ha de l'escut, doncs mira, hi ha això i l'escut, que l'escut després també comentaré per acabar amb anècdota curiosa.
Com a estament militar també va tindre un cert ús, no? La batalla de Torre d'Embarra, aquí va haver els Miquelets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert, entre aquí Altafulla. Aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823. És un exèrcit francès que va vindre a suportar, a donar suport, perdó, i a alliberar els absolutistes Fernans Setè, i aquí van estar un parell de dies. I...
Aquí, com els que hem fet la visita, suposo que el Javier els ha ensenyat, que era una cosa molt desconeguda, hi ha una mena d'acord o un escrit en francès recordant el film de Sant Lluís aquí, que van estar, suposo que, mentre que vigilava que no vingués el dolent, doncs mira, s'entretenia fent l'escrita aquest que s'ha d'acabar de transcriure definitivament. Estem en allò.
I després també les guerres carlines, aquí encara tenim restes d'alguna batalla que va vendre els carlines deslliberals. És difícil llegir, ja ho he intentat, estic en allò, ho estic acabant de refer. Us ho guardarem per un article del Sinibal.
Bé, un ús que molts de vostès recorden, almenys de certa gran. Tradició canterera. Torrembarra té una tradició llarga canterera. De fet, ara fa uns anys el Lluís Català ja mateix va fer una exposició aquí retrospectiva i vam redescobrir l'amunt d'espais i forts que va haver i aquí va haver el canterer. La gent gran ho recorda, no? El 92 va comprar el castell excepte una torre de defensa a la família Oguet.
de Cal Canterer. Bàsicament produïen cànties, guardioles i beuradors. Va estar fins als 60, que el no trobar successor va vendre després amb uns empresaris, Antoni de Vale, René Gordon i Conesa, que van ser part dels propietaris. Què va fer el Canterer, entre altres? Unes cicatrius, perquè això és la porta principal,
Va fent esbasses que servia pel fang, aquí estaven aquí fora, a part amb els cotxes lateralment, i aquí va fent obrador i el forn. Un forn que al seu moment va passar relativament, en una primera actuació quan s'ho va arribar al castell, no s'hi va fer res, però posterior sí que es va rehabilitar, i és aquí baixant les escales que veiem al forn, on fornava les peces. Un altre ús molt curiós que va ser fímer, però que molta gent va descobrir al castell, va ser l'exposició del Bertolats i el 92. Bertolats aquí va fer una macroexposició,
bàsicament pati i alguna petita de la primera planta. Aquest en particular és aquest nou espai que hem visitat avui, que aquesta obra, en aquest cas el blanc i negre, va posar també les pintures. Realment molta gent, me consta, perquè jo llavors ja estava per aquí, molta gent m'hi va dir que va redescobrir la potencialitat que tenia patrimonialment el lloc. Vull dir que a vegades m'ho va aprofitar en exposició d'art contemporani per descobrir que hi havia espai amb una potència
Tot, des del punt de vista cultural, però sobretot pel propi espai. Al 70, l'Ajuntament ja comença a interessar-se per ser propietari i fer-li alguna cosa al castell, finalitats culturals. Després, passam aquí, els propietaris manifesten, va haver entre mig la intenció, un dret d'expropiació. Finalment, l'Ajuntament, el 1988, adquireix els dues terceres parts d'indivis del castell als propietaris. Anton de Valle i Luconesa.
I finalment, el 96, l'Ajuntament adquiria els germans, Carol Bernat, Elisabet, Susan Gordon, Iremis i Enric Bruss, la tercera part que quedava. I l'Ajuntament ja és definitivament propietari. Tot i que no entraré ara, a mi m'han dit que encara hi ha un petit espai que no és del tot de l'Ajuntament. I això, alcalde, parlarem un dia.
Un familiar m'ho va dir. No, jo sempre dic, papers. A mi porta el meu paper. Si la meva feina allà, jo soc arxiver, si no hi ha papers, a mi m'han dit, se diu, se rumoreja, papers. Quan l'Ajuntament i el propietari comença a plantejar-se fer el que és ara, i en aquest cas aquí entra en joc la capacitat del govern del moment, per mi. L'altre dia em preguntava un periodista, és la millor obra que s'ha fet a l'Ajuntament?
La millor no ho sé, és molt difícil dir la millor, perquè hi ha el passeig, s'han fet reformes molt maques a l'Ajuntament, s'han fet espais polivalents, però de les millors segur, segur. Jo crec que és una cosa que s'ha de felicitar en qui aquell moment va prendre la decisió. I l'escut? L'escut era l'anecdota final. Per què? L'escut aquest, hi ha les fotos que hi són, com era aquí, i de cop i volta amb unes quantes fotos ja no hi era.
No hi havia l'escut. I la veritat és que és una cosa que quan vam entrar aquí vaig estar pensant, i què carai passa amb aquest escut? I un dia el Frederic Prost, que llavors era el cap de la brigada de l'Ajuntament, diu, juguem. Ara que està posat en marxa tot això que s'està rehabilitant...
T'hi vull fer esment d'una cosa, a veure si t'interessa. Tinc una cosa que no sap gaire gent. Diu, anem al magatzem i m'ensenya l'escut. Diu, ostres, i què fa aquí? Diu, una nit, m'avisen uns veïns que sentien uns cerolls amb uns senyors per aquí dins del pati, tot obert, amb unes llums, i van vindre un polició de corrents, a veure què passava, i es van escapar. I vaig trobar l'escut aquest a terra. Hi havia algú, un antiquari, que venia a robar l'escut.
Ell no va dir res a ningú, suposo que per la por aquella de dir, depèn d'on va i en quin magatzem, no el trobarem més, s'ho va fer com un tema personal, mos ho va traslladar i llavors el que vam fer va ser portar-la a rehabilitar-la a l'Estaqui Vallès, que és un restaurador de Tarragona, i per això...
És totalment diferent el color del que vostès després us fixaran. Gràcies a l'amonetzar vam poder recuperar l'escut i per tant aquell espai, juntament amb les dues peces, és el que jo dic que és una mica l'espai Icar de dins del castell que testimonia qui van ser els propietaris, qui van ser els que van engegar l'obra, qui no hi van viure massa temps, però que de certa manera gràcies a ells tenim el que tenim. I ara aquí hi ha per tancar
La imatge següent, amb això tanqueria el meu, donaria pas a aquest bon senyor que està aquí seguint l'obra amb una cara de preocupació perquè realment va haver bastants problemes tècnics per afrontar una obra com aquesta. Jo crec que ara és el moment que jo he de callar i donar-li la paraula al Javier. Javier, tot teu. Gràcies, Quim. Jo he vist aquestes fotos...
i he començat a tremolar perquè no sé com vaig tenir el coratge de fer això perquè veure això és espantar-me. El primer és que estic molt content que hàgiu fet aquest acte. És molt bonic, i no és habitual, que en una obra, s'han fan moltes obres al país, que en 25 anys tinguin el gust, el desig,
de recordar aquesta fita, aquest moment. Jo crec que és una manera d'expressar que l'obra ha calat amb el poble, que el poble ha entrat en aquesta casa i que hi ha una simbiosi i això té un valor molt important.
Moltes gràcies, doncs, i que siguin 25 anys més, almenys. Voldria agrair també a l'Ajuntament actual que hagi fet això, però també al senyor Sagalà, que va ser qui va confiar en mi. I ho va fer a Ulls Clucs, potser ell sabia que havia fet el Palau Bufarull a Reus,
que havia fet amb el senyor Garreta al Palau de la Diputació Tarragona, però va confiar en mi. I això em va donar molta responsabilitat i li haig d'agrair. També haig de dir que no em va donar cap direcció. Un dia em va cridar i diu, escolta,
Què et semblaria portar l'Ajuntament aquí? Em semblaria fantàstic. Perquè un edifici d'aquestes dimensions, d'aquestes característiques, si no ho fa l'administració en un objectiu de donar-li un ús, no ho fa ningú. És impossible. Aquest castell estaria igual avui dia si no se li dona un ús, podria ser un museu, podria ser el que es vulgui.
Crec que l'Ajuntament va ser un encert i jo entenia que s'hi podia posar. Quan vaig entrar em vaig espantar una mica, però jo vaig dir que sí, però no fos cas. Però estava convençut que no es faria. Tenia el convenciment que aquest home no hi és tot. No pot ser que l'Ajuntament de Torredembarra pugui assumir aquesta obra. No ho veia possible.
I això em va anar molt bé perquè em va treure pressió, perquè davant d'una fita tan important, tan difícil, tan complexa, em va treure la pressió de dir, bueno, jo aquí he vingut a jugar, m'ho passaré bé, serà estupendo, serà fantàstic, i tira't.
Però vaig veure que també el segalà, entre molts defectes i virtuts, era molt tossut i va ficar la d'això, la banya, i va aconseguir, no sé pas com, la veritat, ni m'interessa, però va aconseguir i ho va fer.
Recordar, també tinc ganes de recordar, perquè esclar, l'Ajuntament de Torredemarra, no sé com és ara, però era molt petit, molt poca gent treballant-hi. I jo em van fitxar per fer una feina burocràtica, de llicències...
informes, etc. Algo, diguem, molt excitant no ho era. I per tant, fer un castell renaixentista, doncs fantàstic, l'havien d'un i un. Però, esclar, com ho farem? Quin despatx? Jo tenia el meu despatx, però això es feia, era una obra municipal amb els mitjans municipals.
Teníem dos delineants, la Montse, que no sé si està per aquí, no hi deu ser, o el Jaume, que també delineant, que va ser el primer projecte que es va fer amb l'ajuda de la informàtica, que vam quedar meravellats, que tots aquests planos els vam fer amb l'AutoCAD, que és l'eina que s'utilitza habitualment,
I això va estar molt bé. També recordar el senyor Marçà, memòria històrica del poble. Jo no sé si suposo que deu estar bé a salut.
Però ja deu tenir anys. Es va morir el Marsà? Quina pena. Fa anys, deixa. Doncs el Marsà també és això, era un pou de coneixement del poble. I finalment, estaven molt apretats de feina, perquè entre el castell i mil coses que cridava l'Ajuntament,
vam necessitar l'ajuda d'algú més i aquesta va ser la Pilar Saràbia, que la tenim aquí, de cuerpo presente, i va ser de molta ajuda en la col·laboració en el treball. I específicament va fer el projecte d'accessibilitat que hi ha a fora, aquestes rampes, escales, etc. I ens va ajudar molt, això per suposat. Entrar al castell...
Jo em va emocionar no solament que era una obra magnífica, sinó que justament era d'un període que jo li tinc una estima altíssima.
que és el Renaixement. I el Renaixement a Catalunya mai reconegut i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Selva del Camp, el Cuber, Tarragona, la Catedral, Torre de Barra, Barcelona, la Generalitat, etcètera, que és on es crea
el que és l'escola del camp, una escola d'arquitectura d'altíssim nivell, sota el paraigua cultural.
de l'arcabisbe de Tarragona, i eren bàsicament dos arquitectes molt bons, Migó i Pere Belay, que van fer una arquitectura absolutament perfecta. Com deia el Quim, ajudats d'aquests llibres que els arribaven d'Itàlia,
Vitruvio, Palladio, n'hi ha un món, i jo crec que van tenir una influència en visites directes a Roma, a Nàpols, que on van aprendre, perquè és impossible aquest nivell de qualitat que es fes aquí. El renaixement que es fa aquí a Catalunya no té res a veure amb el de Castella, és molt tardà.
però és de molta qualitat. El gòtic va perdurar molt de temps, va arribar tard i va marxar molt tard. I el Renaixement va arribar molt tard, però d'una altíssima qualitat. Era perfecte. Si mireu aquesta perfecció d'equilibris, de composició de la planta d'aquest edifici és magnífic.
Si mirem el Palau de la Generalitat, és extraordinari. Podria estar a Roma i estaria al mateix nivell de Miquel Àngel. O podríem veure les capelles bessones a la catedral, que són perfectes, són d'una qualitat exquisita.
Per tant, enfrontar-me a tot això era un plaer, un desig i un problema. Com vam entrar aquí? Home, doncs em va acabar l'ànima als peus. Era terrible. El castell era com un espai fosc, alguna cosa no existia. Estava allà un tòtem, un mur, un decorat, que ha dit molt bé ell, però no existia pel poble, no existia.
I aleshores el que s'havia de fer és trencar això i entrar a dintre i començar. Va ser molt difícil, estava tot fet molt bé, tot absolutament. I a poc a poc vam anar cosint com se surseix una camisa estripada
i poquet a poquet vam anar quadrant. Val la pena recordar que el patrimoni mai s'ha vist, fins fa 100 anys, mai se veia com una cosa a respectar. A la capçalera del Cirque de Tarragona, al segle XIV, allà hi havia uns edificis impressionants romans, restes, i la gent agafava els padrons per casa seva.
i el marbre blanc el posaven al forn i feien cal. És a dir, no hi havia aquest respecte de dir, no, no toquem les pedres, que és la capçolera del circ. No, no, són pedres per casa, tenen aquest valor, no té d'altre valor. Això va tardar molt. Per sort, aquesta creença, aquesta idea que les obres s'han de restaurar, que s'han de recuperar, s'han afrontat.
Com s'afronta una rehabilitació d'aquest tipus? Jo crec que hi ha dues normes bàsiques. Una és respecte, respecte i protecció, i l'altra posada en valor de l'edifici. Aquests són els dos objectius. Eren els dos objectius que nosaltres vam intentar.
què hauria fet un senyor al segle XIX? El Violet li dic, què hauria fet? Hauria vingut aquí, hauria començat a fer torres, hauria començat a imaginar-se el que seria un edifici de renaixentista, però com hauria d'haver sigut? Com l'haguessin acabat? Torres, marlets... Escolta, seria un festival.
Això, evidentment, nosaltres no ho podem fer. Llavors, quina és la nostra actitud? La nostra actitud és congelem el que hi ha, hem arribat aquí, aquesta història ha acabat aquí, el que nosaltres afegim ho afegirem com puguem, però consolidem això. No ho toquem més, deixem-ho.
No fem històries, no vulguem recrear-la l'altra vegada. Aturem-la aquí, preservem-la, cuidem-la i deixem-la estar. I què vol dir també preservar? Ficar-la a la coberta. La coberta, perquè la coberta protegeix l'edifici. I aquesta va ser l'actuació més dura, des del punt de vista arquitectònic, més valenta...
perquè el pati s'havia de cobrir perquè volíem utilitzar aquesta planta. I vam fer una cobertura que permetia l'entrada de la llum al pati d'una manera molt dolça. Jo vaig fer la coberta del pati de la Diputació de Tarragona, que és un entremat metàl·lic, que entra a la llum sense matisos,
I en canvi aquí m'interessava més que hi hagués aquest matís de la llum que caigués matitzada, més modulada. I aquí està a dalt la gran actuació perquè hi va haver una gran estructura metàl·liga amb els lluernaris que permetien aquesta entrada de llum.
Aquesta va ser l'opció i la resta va ser respectar el que hi ha. Tots aquests petits detalls de quan la pintura s'entrega a la paret, al mur antic, fer un cuidado, cuidar aquest tipus de coses de contacte de l'anterior amb l'edifici històric amb el que nosaltres proposàvem.
que ser fins amb aquest contacte, l'escala, el tema de les pintures interiors, etc. Amb això vam tenir una cura d'aixòs.
I poca cosa més. Estic content que encara estigui en peu. Sí, sí, sí. Mentre jo sigui viu. Sí que faria una crítica, si em permeteu, que aquesta entrada que s'ha fet me sap molt de greu.
perquè vam fer una porta que va costar molts diners. Es va fer en uns artesans que van fer una porta de bronze magnífica i que volia recollir la idea del castell d'una portalada enorme opaca
però que llavors vam recrear el que era com una mena de túnel que tu entraves, passaves de la foscor i arribaves aquí i trobaves la llum. I d'aquí aquell o que explicaves del dia de la inauguració. Aquesta màgia que hi havia de passar a través d'aquest espai
i poder entrar a dintre i rebre l'impacte de l'edifici, amb això no existeix. S'ha matat això. I per tant, m'ha sap molt de greu. Més que potser també algú ha preguntat alguna cosa, no? De dir, escolta, com podríem fer això?
Però bé, no sé qui ho va fer, no sé per què ho va fer, no sé qui ho vaig acudar, ni m'hi porta, però me sap greu. I també dir-vos que, mireu, a mi les dues plantes que hi ha aquí a l'entrada em molesten, però no em molesten a mi. És que tapan la columna, és que tapan la porta, és que tapan una part important de l'edifici. No entenc com hi són.
No és un hotel, això. No és un hotel. No són apartaments. Ho trobo insensat, sincerament. Canviar la porta, sé que és difícil. Apartar una mica les torretes, home, seria greu. Si necessiteu ajuda, jo puc venir. I res més. Moltes gràcies per haver-nos convidat a això.
Abans d'acabar, permeteu-me tornar un moment a l'esperit que ha guiat aquesta jornada. Avui no hem vingut només a escoltar una conferència i a fer una visita guiada per aquest espai. Hem vingut a redescobrir un indret que forma part del que som com a poble. Un espai que segurament sigui el més important per a la identitat torrenca.
I així que l'hagueu fet abans de la conferència o la fareu ara a la segona sessió, amb la vista guiada aconseguim que es puguin trepitjar i encara més important viure uns espais que habitualment resten allunyats de la ciutadania i que ens parlen amb una força extraordinària del projecte renaixentista.
que aquí es va concebre fa gairebé cinc segles, i de la importància que en molts aspectes ha tingut i encara segueix tenint aquest edifici. Així que volia aprofitar per agrair en Javier García Puerto per la gran preparació i les seves explicacions en aquesta visita allà del castell.
I bé, com deia, el Castelló del Sicar és més que un monument, és memòria, és identitat i és un compromís compartit amb la preservació del nostre patrimoni. Celebrar els 25 anys de la seva rehabilitació és reconèixer que aquest edifici ha estat i continua sent un símbol viu, un espai que respira gràcies a la implicació de la ciutadania, a la voluntat de preservar-lo i a la capacitat col·lectiva de seguir donant-li sentit.
La conferència que avui ens oferà al Centre d'Estudis Cineval de Massa amb Joaquim Noia i Xavier Oliver ens ha ajudat a comprendre amb una mirada rigorosa i a l'hora emocional com es va concebre, transformar i recuperar aquest edifici, únic en el seu estil a tot Catalunya, com bé heu dit. El seu coneixement i la seva generositat ens ha permès aprofundir en la història del castell i mirar-lo amb una nova perspectiva. Els agraeixo un cop més la seva disponibilitat i el seu compromís amb la torre.
I bé, també volia donar els gràcies a tothom per acompanyar-nos i per continuar fent del nostre patrimoni una eina viva i compartida i desitjar poder-vos veure en algun dels altres actes que conformen aquestes jornades. I ara sí, per cloure formalment aquest acte, voldria convidar a pujar a l'alcalde de l'Il·lustríssim Valer Pino per lliurar un obsequi als nostres conferenciants, Joaquim Noia i Xavier Oliver, en agraïment per la seva feina. Moltes gràcies.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Arnau Vilà. Els mosos d'esquadra controlen des del dia d'any 9 una raba il·legal a prop del polígon dels Mataeltes, a la localitat de la Senia, al Montsià, en la qual participen un miler de persones, que es va iniciar per cap d'any i preveu allargar-se durant el cap de setmana.
Segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat en xarxes socials, s'està treballant en el dispositiu de control des del mateix dijous al matí al costat de la policia local. Avui, la Policia Autonòmica està realitzant controls per evitar l'entrada de més persones al recinte i també estan realitzant controls de sortida d'alcohol i drogues i han detectat la presència de vehicles amb matrícula estrangera.
Des del cos policial han afirmat que no preveuen intervenir a l'interior, ja que la situació transcorre sense incidències i preveuen que la festa finalitzi progressivament al llarg del cap de setmana.
I des d'ahir és obligatori portar el cotxe a un dispositiu lluminós per avisar la resta de conductors en cas d'avaria, accident o qualsevol altre problema que faci aturar el vehicle al voral de la carretera. L'aparell en qüestió, conegut com a V16 i que substitueix els triangles d'emergència, és una baliza que emet una llum d'alta intensitat i es connecta amb la DGT per saber la ubicació del vehicle.
Aquesta, precisament, és una qüestió que ha aixecat Pol Seguera, ja que des de fa dos anys s'han venut milers de dispositius sense aquesta característica i, per tant, ja no són vàlids. És una informació que ens amplia el Joan Ferrer. La diferència entre una baliza homologada i una que no ho està rauen si es pot connectar o no a la plataforma DGT 3.0, que mitjançant una targeta de telefonia mòbil permet saber on està el vehicle aturat i avisa els altres conductors que s'hi apropen.
Des del 2023 s'ha permès la venda de balises sense connectivitat, que des d'ahir no són vàlides, tal com explica Anna Pintó, subdirectora de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit. És un dispositiu de localització del vehicle i, a més a més, una targeta SIM per poder-se connectar amb els centres de gestió del trànsit. Si no hi ha connectivitat, aquesta balisa no serà legal.
Tot i no ser legals, hi ha empreses que segueixen venent-les i, per tant, és fonamental fixar-se en l'etiquetatge del dispositiu. I en aquest sentit, pel que fa a la mobilitat, l'APSAT està tallada entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant en sentit Castelló per les tasques de retirada d'un camió que va volcar dimecres fora de la calçada a l'altura de Cambrils. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència en la infraestructura entre Rubí i Castellbisbal provoca afectacions a l'arrebuït de Rodalies.
I pel que fa als esports, avui s'acaba de disputar la tercera jornada de la Lliga ACB amb presència catalana en tres partits. En primer lloc, ho farà el Jai Oposiei de les 7 de la tarda a la pista del Morabang Andorra. Una hora més tard, a les 8, el Barça rep a casa el Saragossa i tanca aquesta jornada a les 9 el duel català entre el Maxi Manresa i el Girona. Notícies en xarxa
Avui al Baix Grigal Dia hem convidat una veu habitual d'aquest programa, però amb una vessant diferent. I, a més, també el sentíem dijous passat parlant de pastorets. Avui ens parlarà d'una altra cosa. Joan Maria Vidal, benvingut, bon dia. Molt bones, què tal? Dorms aquests dies? I tant, la mar de bé i relaxat del cansament que portem.
No, va dir, perquè tens hores per dormir. El Joan Maria Vidal el coneixereu perquè ens fa la secció de jardineria, però també segurament sabeu molts que és actor, a més de tenir el garden. I ara aquests dies estàs assajant pastorets, que l'altre dia en vam parlar, perquè estreneu els pastorets de Torre d'en Barra, l'estel de Nazaret. Però és que a més, aquesta setmana, el divendres,
Hi haurà una novetat, que és el primer certamen de microteatre de Torredembarra. Primer festival de microteatre a Torredembarra, que a més té un nom molt bonic, que es diu La Torrenca. La Torrenca. Això es fa coincidint, coinceix amb l'efemèri dels 25 anys de restauració del castell, i de fet les representacions les fareu al castell, però anem-ho situant, anem per parts. La Torrenca.
Ho feu amb una productora que es diu La Llunàtica. Molt bé. La Llunàtica som l'Anna Pasqual i un servidor, i és una productora que portem diversos festivals de microteatre a la zona i més a fora, també. Fem el Fil a l'Agulla del Catllà, que es fa dins el castell del Catllà, també. Fem el de Salomó, el festival de microteatre de Salomó, i en fem a altres poblacions que ens demanen també festivals.
I ara, doncs, Torre d'Embarra, amb un castell com el que tenia, amb l'efemèrida que té 25 anys i tot plegat, van pensar que una de les millors opcions perquè la gent conegués el castell, perquè el castell de Torre d'Embarra és un desconegut, si m'ho permets, per la població, només coneixen la part de l'Ajuntament, però no la part del castell. I, doncs, és una manera preciosa de fer-lo entrar, de fer-lo celebrar i de fer que la gent sigui participant.
Com va anar això? Va ser l'Ajuntament que es va posar en contacte amb vosaltres o va ser vosaltres que vau fer la proposta a l'Ajuntament de tenim aquesta mostra, aquest festival? És curiós, és curiós, perquè, mira, nosaltres, com et deia, des de la llunàtica fem diversos festivals i un és el fil a l'agulla que es fa coincidint amb la lluna plena del mes de maig al Catllà, no? I teníem clar que la seu de la capital del Baix que hi ha, que no tingués un festival de microteatre...
que és una cosa que està molt en augment i que està cada cop triomfant més i així, era difícil que no n'hi hagués, no? I ja portàvem un temps dient, hòstia, Tordambarra hauríem de fer, Tordambarra hauríem de fer. I és curiós perquè havíem començat a redactar un projecte i un dia a través de trobar-nos una regidora de dir-li, escolta, m'havien pensat que... Jo havia pensat que ho podríem fer també... Bueno, va ser com casualitat de...
T'ho prometo, t'ho prometo tal qual, no? I llavors ha sigut... Naltros pensàvem en una cosa, doncs, de cara a primera o estiu, però a través de l'efemèride dels 25 anys del castell es vol fer en el castell de Torralambarrà. Que això no vol dir que cada any és fàcil el castell, això també ho tenim molt clar. Això vol dir que és un festival que neix amb voluntat de continuïtat? És un festival que comença aquest divendres i ja serà una tradició. Per això hem buscat que sigui el primer festival, que no sigui un festival com a tal, i per això li hem donat un nom amb tant de reconeixement com la Torrenca. Hem buscat un nom...
Que sigui potent, que sigui femení, que sigui superencantador, i que a la vegada, en diferència de molts festivals, que quan sentis la Torrenca ja el situïs al mapa. Perquè hi ha molts festivals de microteatre que tenen molt bon nom, que estan molt reconeguts, però que porta el nom del poble incorporat, no? I d'aquesta forma, al dir la Torrenca, ràpidament la gent sap que és un festival, que serà un festival, ara quan t'ho expliqui, veuràs com serà únic, que ja marcarà un amant i un després, i que creiem que agafarà molta potència. S'aprendre el producte, eh? Però és que és real.
És real, no t'he de vendre cap producte, de veritat. No he de vendre un producte dient, és que serà boníssim, quan realment... Mira, si em permets, t'explico el que passarà. No, espera, primer. Concepto microteatre, peces breus i proximitat. Són dos premisses que acostumen a coincidir.
Sí, sí. Mira, el microteatre es va crear molt ràpid. A tots els països n'hi ha, a totes les ciutats grans n'hi ha, i tot el microteatre de Barcelona, a Madrid també n'hi ha, i és com una mena d'un bar, d'un local, en què hi ha diferents portes, i tu vas allà i pots consumir una cervesa, el que vulgui, unes crispetes, i tu, escolta'm, anem a veure la porta 3, i potser val 3 euros, i tu entres a la sessió següent, que és cada 15 minuts, i són espais de 15 metres quadrats...
15 persones màxim de públic i 15 minuts màxim de temps. Són 15, 15, 15. Llavors, quan acabes a la 3, dius, ostres, anem a les 5, i potser veies 4 o 5 hores de teatre totalment diferents. D'aquí ha evolucionat amb els festivals de microteatre, no? I el microteatre, em preguntaves què era el microteatre, és... Sí, sí, perquè jo havia vist aquest format que has explicat ara, no? Clar. Serà aquest format el que veurem amb la torrenca o no ben bé? És la...
És l'evolució d'això, és a dir, no vas a un local i vas a veure una o vas a veure l'altra, sinó que el que es farà aquí és... Hi haurà dos passes, podríem dir, és a dir, la gent pot comprar entrades per les set de la tarda o per les nou de la tarda. Exacte. Amb un màxim de 140 persones. 140 persones que arribaran al Pati del Castell i de cop es trobaran al Pati del Castell obert.
obert, amb un jazz, amb un home tocant el saxo, podràs fer una copeta de vi, podràs agafar un suïc secs, una beguda, un refrigeri, unes batates, gaudir una estoneta allà mentre la gent va arribant, que ja et dius, uau, que bé, que estigui obert sense cap problema. Llavors, dividirem aquestes 140 persones en quatre grups, per tant, un màxim de 35 persones, perquè anirem a espais molt reduïts.
Aquests quatre grups tindran un guia i passaran de cop tots a un lloc diferent del castell. Llocs que habitualment són inaccessibles o llocs molt privilegiats i que normalment no tenen aquesta funció o aquest atractiu. Inclús llocs que són preciosos i que no s'utilitzen.
i cada grup anirà en aquests racons especials, i quan acabin aquests 15 minuts de cada obra, que a més, clar, tu de cop vas en un grupet, que vas guiat, arribes a un lloc, seus en un espai petitó, relativament petit, i clar, tens els actors actuant allà mateix amb tu. Clar, que és el que deia de la proximitat, no?
I llavors estàs en un espai increïble, que potser no hi ets habitualment mai, amb una proximitat amb els actors que les emocions no és que les vegi, sinó que les sents i es transmeten perquè estan allà mateix, i quan acaben, que és una passada, no et quedes quiet i ve una altra hora de teatre, sinó que t'aixeques i amb la resta del grup vas caminant amb el guia a l'altra sessió. Llavors tots roten.
Tornen a rotar quan acaben i tornen a rotar de manera que tots els grups passen per quatre espais diferents, únics, i quatre obres diferents i també gairebé adaptades. No estan adaptades, però sí que hem buscat molt el fet de ser actor també i també companyia de Micoteatre. El que també ens permet és que anem a molts festivals i et quedes amb obres, amb actors bons, actrius que són boníssimes i llavors...
Quan fas festivals et permet portar obres i gairebé dir, aquí en aquest espai ens troca una obra que és perfecta. I això ho fem. Això vol dir que no sereu l'Anna i tu, simplement, sinó que comptareu amb més actors, amb altres companyies. L'Anna i jo som la productora que organitzem, que gestionem tot això, que portem, però després aquí hi ha quatre companyies teatrals. Que són?
Els noms de les quatre companyies teatrals. Ara et poso... No, no, saps què passa? Que el microteatre a vegades no funciona com a companyies, a vegades, perquè és difícil. Una companyia, te la diré molt ràpid, és Vesperon. Vesperon Teatre, soc jo, un dels components de Vesperon, i aquí a Vesperon portarem l'ascensor. L'ascensor és una obra de teatre que hi ha la Cristina Prats i jo, i que està escrita per mi, i que també ha participat en molts festivals, ha guanyat molts premis, estem contents, per això també la portem. Vull dir que som conscients d'això...
Una altra companyia que la portem, que no és ben bé companyia, són dos homes que són fantàstics, que un va ser company meu al Llop, però són dos homes que estan triomfant moltíssim i estan fent recorregut per tot Catalunya, que s'han...
el Ferragut i el Fet i el Munt, el Fugilmet. Fan comèdies molt estripades. És que són una passada. I són amics i els fem participar en diferents festivals i fem portar obres que siguin diferents perquè ens agrada. Llavors, ells estaran en un lloc que és totalment alternatiu del castell i fan una comèdia que es diu Teràpia Alternativa. I és perfecte.
També, dins del castell... Seran quatre peces, pel que és. Quatre obres totalment diferents. Una és l'ascensor, que has de veure per un teatre amb la Cristina Prats i jo. L'altra és teràpia d'alternativa, amb el Ferragut i la... Abans de començar me n'has dit una que tenia un nom...
Ara mateix te'l dic. Es diu Mamilapinatapai, que està molt bé, que és preciosa, també l'obra és maquíssima, i també la tindrem en un espai molt maco, que és a les escales nobles. És a dir, les escales... Aquestes sí que són accessibles. Però estan... Fixa't que quan l'Ajuntament està obert estan tancades, la gent no pot pujar perquè tenen escales. Sí, això és veritat, no hi pots pujar, i tenim els gegants normalment allí. Exacte, doncs els gegants el retiren d'allà...
i la gent podrà seure a les escales i en el raplà hi haurà una obra de teatre allà. Llavors és maquíssim que puguis utilitzar aquestes escales i seure allà i veure una obra de teatre. Exacte. Són escales que són com un museu allà posades, que són precioses, i que tenim els gegants. Doncs els gegants es treuen, es fa aquesta obra allà, que és dolcíssima, és una encant, és una passada. I llavors també aprofitem un espai, que és la sala Icard,
que es faran les típiques exposicions, i d'aquesta hi ha una sala que és molt petita, que era una antiga capella molt petita, doncs allí es farà una obra que es diu La funerària. Ah. I és que també és boníssima. Humor negre. Home, dient-se La funerària. Està guai, està guai. Bueno, té un humor... Està molt bé, també és una realitat del que passa als sanatoris...
les relacions que tenim a vegades al territori, els pobles petits, a vegades, no?, de quan es mor algú i que tothom hi ha d'anar o coses així, i és molt divertida, també, la fa la Mar Puig, i és un encant, és una dona, és una noia increïble que ho fa superbé, que hem coincidit amb ella en festivals, els festivals de microteatre...
Alguns s'organitzen com aquests que hi ha gent que organitza i selecciona les obres, però hi ha algunes que són per concursos. I per accedir-hi és difícil. És com una mostra i llavors s'han de... Sí. Doncs mira, per exemple, a Cornellà hi havia més de 150 presentats i quatre eren amb el seleccionatge, una era l'ascensor i l'altra era la funerària. Vull dir que estem portant obres
que estan a nivell de tot i està molt bé. Estan funcionant bé. Dius espais que normalment no es visiten, les escales sí que es poden veure, tot i que normalment no s'hi pot pujar, i hi haurà una representació, em sembla, també a la primera planta, que és la que està tancada normalment al públic, perquè aquella no està restaurada.
Els periodistes o la gent que heu accedit a vegades ho sabeu molt, però la gent del poble, tu li dius, no, és que el castell de Torre d'Embarra hi ha una planta que està per reformar, que el terra, inclús no hi ha terra, que és arena, que és sorra, i diu, com que hi ha per reformar? Sí, sí, però si no és l'Ajuntament, no, no. Tu quan entres, a dalt, a la masquerra hi ha les finestres, que allà ni si pot accedir. Que estan tapiades, sí. I diu, què dius? No, no, no estan tapiades, eh? N'hi ha unes que sí. Des de dalt, a l'escenari, a l'escenari dic, és a dir, a les...
A la finestra tu pots veure l'Ajuntament, però simplement ja la porten cada i no es pot entrar. Però en canvi allò són les parets i el terra de tal qual està. És l'arena, la sorra, està. I allí dins hi haurà una de les obres. I no t'ho perdis. Una altra de les obres es farà en un lloc que també és inaccessible habitualment, tot i que la gent de la torre hi pot accedir, crec, a la festa major. Crec que sortegen entrades per veure la festa major des del terrat...
Ah, sí? És veritat, això es va fer enguany per primera vegada. Doncs mira, enguany 140 persones a les 7 i 140 persones a les 9 podran accedir al terrat, que és la torre que queda a l'esquerra. Això és molt absurdo, eh? Home, tu saps què és? A part Nadal. Que sortís, que entrís al despatx d'alcaldia, perquè ja se passava al despatx d'alcaldia.
Ah, molt bé, jo no sabia que havies d'entrar. Passis per sota la finestra, i és una finestra que té, el cotxe és una mica, i de cop estàs en una torre, que estàs a la plaça del castell, amb unes vistes de l'església, de la capella de Torre d'Embarra, allà així, i de cop tens una representació allà, tu hi fixa't com és la torre, que estem parlant d'un espai tan petit, i allà acaben 35 persones, i a més una obra de teatre. Sí que aquell moment potser haurem de portar la jaqueteta, perquè estarem 15 minuts, però clar, posa't en situació, com tu m'has dit, ho sé vendre el producte, però posa't en situació, és que és una meravella.
Aquí us van fer ruta pel castell perquè triéssiu els espais? Va ser molt bo, perquè la persona que ens va dir això li interessava i tal, després en què ens va posar en contacte va ser amb el regidor, amb el Dani, que és l'historiador, no? Llavors, clar, ell no sabia ben bé com era el microteatre, però quan li vaig explicar li va encantar la idea i em va dir, hem d'anar a veure els llocs que hi ha, perquè, clar...
Quan algú no veu teatre o no veu microteatre, no s'imagina que els llocs tan petits es pugui fer teatre. I normalment busca sales grans, que hi hagi bona acústica, que hi hagi tal, no? I clar, hi van fer moltes visites, van visitar molt l'Ajuntament i van veure coses com van pujar a dalt de tot el terrat. El terrat de l'Ajuntament, que és a dalt de tot, a dalt de tot vol dir? A dalt de tot. Clar, hi ha unes vistes increïbles i seria un lloc perfecte, però no hi ha seguretat, no hi ha baranes, no hi ha balla, no hi ha... Llavors no ho podem fer. Ho hau descartat.
Clar, clar, està clar. Inclús, quan surts del de tot, hi havia les màquines de ventilació, llavors allà no era un lloc bonic ni res, i tenim molt clar que no és només el teatre que es ve a veure, no és només les obres, no és només el saxofonista que toca el saxo mentre es fa, abans de començar, o a l'acabar, que a l'acabar també tothom torna a reunir-se allà i tens un moment d'interactuar amb els actors i les actrius, també. Està molt bé aquest moment de...
m'agrada molt l'obra, escolta, aquesta idea, què origina, com ho has fet això, m'has sorprès, saps? En aquest moment, al públic també ens agrada molt, això, de poder tenir aquest micro. Llavors vam buscar espais que, d'alguna forma, fessin com una mena d'atur visitat pel castell, perquè, a més, et dic que anem a suposar que plou i no podem fer la torre,
Sí, això també és una possibilitat que hi he pensat. Si fa mal dia... Es faria la sala de plens, però es faria al contrari, totalment al revés, amb una paret lateral que tenim preciosa, que hi ha el museu de Sant Jordi, es faria de cara cap allà. Però faríem que la gent accedís, perquè això també és una altra cosa, a la sala de plens s'hi pot accedir des del despatx d'alcaldia.
És un despatx xulo, eh? Home, clar, clar, clar. Jo el recordo perquè vaig fer una vegada de carnestoltes en pandèmia. Mare meva. I feia fora l'Eduard del despatx d'allà i tal. Però, clar, la gent podrà accedir no al castell com a una part. Ah, mira, que bonic, si no accedirem.
com que no fos l'Ajuntament. Perquè, clar, estem molt acostumats a veure'l ja com l'Ajuntament i no com el monument que és, que és un edifici renaixentista supersincular, perquè és de... Llavors, poder passar per les escales, poder entrar a llocs que estan per rehabilitar, que aquest és el que estan per rehabilitar...
deixa'm dir-ho, els grafitis dels anys, dels segles XV i XVI, que estan gravats a les parets, i hi ha frases en francès, amb l'any posat... Saps que no hi ha entrat mai? És que per això la gent de la torre no ha entrat mai, i podrà entrar aquest dia, i és una passada el fet de...
Mira, el que et deia de les escales, que és una tonteria, tu veies les escales i és noble, és maco, seus allà, què bé, quina passada, i tens una obra. I de cop entres en un lloc on no es pot entrar mai, que ara sortirà en la situació que volen reformar aquell espai, però que hi puguis entrar ara, amb l'energia que té, l'espai com és, i a sobre veges una obra de teatre, et facin riure...
Bueno, és que estem creant una cosa molt maca. Com ho diuen els joves això ara? Estem creant un hype? Sí, sí, sí. Estem creant hype ara mateix. Però mira, estem fent una cosa que és tant el lloc com el moment en què es fa, que fa 25 anys del castell, com tota l'energia que es genera, que tenim molt clar que això ha vingut per quedar-se i serà així. De fet, el regidor té molt clar també, la seva intenció és que no es faci sempre al mateix lloc.
i que els torrenys puguem anar descobrint diferents llocs de la torre, que tenim espais, tenim zones que la gent hem deixat de conèixer. Amb això tens raó, hi ha llocs molt bonics de Torralambra. Exacte. Anem a la informació pràctica, Joan Maria, amb això típic d'entrades, perquè et dius, són 140 places per passi, per tant són 280, que dius, home, és molta gent, 280, sí, sí, però... Sé que ja hi ha la meitat menudes. Ja hi ha la meitat menudes, molt bé, i això que, com aquell qui diu, no ho hem publicitat encara. Exacte.
Llavors, si voleu comprar la vostra entrada, o accediu a través de l'aplicació de l'Ajuntament de Viu la Torra, o a través de la web de l'Ajuntament de Viu la Torra, crec que les entrades són 5 caurets, sincerament. És preu popular, per tant. Jo et diria que no hi ha festivals a aquest preu, gairebé. És molt difícil trobar...
festivals d'aquest preu, normalment són 12, 15, 10, el més econòmic 5 haurets, és que ho han fet gairebé regalat. Digues, per totes les edats, que tots els nens poden venir nens, perquè hi ha alguna obra que potser no entendran com a entendre, però hi ha moments gacs divertits que riuran i hi haurà obres que entendran molt fàcilment, que són divertides, són molt cuidadosos, no hi ha res que no es pugui dir, no hi ha res... Això també està bé indicar-ho, perquè moltes vegades el teatre no té per què ser per tots els públics. És que realment...
El que s'uneix aquí és molt bonic, perquè és la música que dèiem, amb un espai molt bonic, i és algú familiar, molt bé, molt alegre, i que com a adult és molt maco. I és sobre el fet que tu t'aixeques i vas a un altre lloc, que acabes de l'obra i dius, què, què t'ha semblat? Escolta, m'ha encantat, escolta, Anna, ha sigut fantàstic i bé, no? I de cop, mira on ens porten ara, ostres, si pasem per aquí, ostres, i de cop és una altra obra totalment diferent, que no és estar sentat en una butaca...
i veus una obra, et esperes un minut que canvia la cinematografia, i veus una altra, sinó que et genera tot, i ara sé que sona molt bonic aquest hype, però és tota una experiència tan maca que la gent ens diu normalment, ja s'ha acabat. Seran quatre peces, per tant, seran, dius, d'una o un quart d'hora, més o menys cadascuna, serà una hora d'espectacle, tampoc és molt llarg. Comptem en total que és una hora i mitja. Una hora i mitja. Entre que puges, baixes, la música, fas el comentari...
El saxofinista no l'hem anomenat. No, és en Bladi, en Vladimir, i és una màquina, també és una passada, és encantador. I també tenim el Bladi fent el saxo, no com un concert que han d'escoltar el saxo, tot i que ho podem fer, però tu arribaràs a Castell i trobaràs tauletes, trobaràs espalmetes, et trobaràs aquí una mica de vinet per poder prendre vinet, que podràs consumir vinet o refrigeris o el que sigui, i és allò que pots esperar...
mentre escoltes la música de fons, mentre gaudeixes i et prepares per aquest moment. I també dir això, al final, també tornes a baixallar i torna a veure el saxo i, per exemple, el passi de les 7 es barreja amb el passi de les 9. I també trobar la gent que arriba, que saludes, t'encantarà, escolta, vindràs a uns llocs maquíssims. I també m'ho hem fet amb un horari en què després pots anar a sopar. Perquè el primer passi a les 7, això és aquest divendres, recordem-ho per acabar, el divendres a les 7 el primer passi i a les 9 el segon, el primer festival de microteatre a la Torrenca.
La torrenca, quedem-nos-hi, perquè avui en parlem i ja veuràs com d'aquí uns anys això serà ja una cosa... Home, esperem que sí. Joan Maria Vidal, moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més al Baix Gai al Dia. Dijous parlarem de plantes, no? De jardineria. De jardineria. Et queda algun altre espectacle per comentar o de moment...
Mira, això s'emet avui dilluns i just ahir Reus estava actuant amb Abans que arribi l'Alemany, amb Captiva Teatre, una obra també preciosa, que és de l'Alzheimer, per això és l'alemany, i és també una obra maquíssima que estem portant a la part de Catalunya, també, preciosa. I també dir-te que això és el dia 19, però el dia 20 hi ha els mal casats a Torre del Barre. I crec que, no ho sé, potser hi trobo el cap.
Ah, vés, vés. També parlareu amb els mal casats un dia. I també afegim que el mateix dia 20 a la tarda, al Castell del Catllà hi apareix el Patge Reial, que el connecta ben a prop. Ostres, mare de Déu, aquest senyor que no dorm, ell diu que sí, però jo no sé com ho fa. Jo, Maria Evidad, moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci, t'hi esperen.
Jazz, quatre lletres que defineixen tot un univers musical. I el programa que us porta Jazz sense límits i per a tots els públics es titula Jazz It. Cada setmana a la vostra emissora de proximitat. Jazz It.
Avui hem sortit micro en mà al casal municipal de Torredembarra on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'Estel de Nazaret, la versió que representa aquí a Torredembarra dels Pastorets el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de la companyia que el representarà i comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia o bona tarda, benvinguda. Bona tarda.
Això va ser idea vostra, de l'associació de joves. Què us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels pastorets? Bé, nosaltres, quan vam fer l'associació, el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble.
I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim la pobla que fan el pessebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra. I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí.
Vosaltres, clar, per l'edat, suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record? No, nosaltres no havíem ni nascut. Hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia. A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí. Espera.
Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havia sigut... No, jo no soc d'aquí Torra d'en Bar, no els vaig fer aquí. Jo els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on vens? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els del Folk i Torres. I què tal el canvi? Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents.
M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge de Satanàs és increïble. Bueno, quan el faci em veig, jo t'ho diré. En un moment. No em veig jo, no em sé veure jo. No ho sé, però sí. El Jordi Salvat sí que havia sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90. Feia d'ajudant del sacerdot. I aquest any faig el sacerdot. Vull dir, hem pujat aquest avui una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folqui Torres a pastorets Ramon Pàmies, explicar una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que, a veure, aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història del fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també de l'elenc, que tenim unelenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment ja és haver una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Sí? Tothom en paper o no? A la quarantena més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És...
Per alguna banda, per una banda màgica, el que unes menys joves amb ganes de recuperar han volgut tirar endavant, amb molt poc temps, hem d'entendre que això, la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre, i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic l'elenc, la gent de vestuari, la gent de scenografia, estem tots treballant a l'últim moment perquè surti, i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom, perquè tots estem amb nervis d'això no va bé, això no surt, això no en tenim prou...
Estàs així, no em veig, tal, i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família, i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble pel poble. Esteu nerviosos? Vull un si o no així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies.
A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari perquè no podíeu aprofitar part del que hi havia hagut d'antic. No, el vestuari l'hem fet tot nou i una mica amb el verkami l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració.
Sí? Com ha anat tota aquesta part? Perquè, clar, és el que deia ara el Joan Maria, no?, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere, d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint? Cosint unes deu més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot, i vam fent de tot, al final.
Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època, del segle... Permetem que talli. És una recuperació i estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi, sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin, que no només que vés de les zones... Calla, no preguntis més.
És a dir, sí que estem recuperant uns pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força i a la vegada estarem en una mena de recuperació que no vol dir calcar. Però evidentment no parlarem de coses noves que estem fent o coses... Hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi.
Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la Trini Uguet per aquí. Tu, quin Àngel ets? El de l'Anunciació o l'Àngel Garré? Jo sóc l'Àngel Garré. Ets Sant Miguel. Sí. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90.
No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2.000, així que no... O sigui, ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. I, bueno, sé de coses... De fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, doncs familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què. I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció.
I la incorporació al món de l'escena, què tal? Trini és periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de... Bé, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Teniu confrontació, hi ha aquest Sant Miquel Satanàs, aquí hi ha algun moment maco? Sí, sí.
Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, bueno, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera, i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit, aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de...
Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Però aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí, ja ho saps. S'ha de descobrir fins al final. Home, m'heu canviat el final, també. Qui sap? És el que ha dit el Joan Maria, això s'ha de vindre a veure.
ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, que ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text, doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, va ser molt xulo. Anna Ramírez.
Sí, perquè aquí heu retallat també text, no?, perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora. Mira, la veritat és que l'obra, el text va passar primer per la mà de la Bíbia en Segurana, aquí hi havia un text molt extens, i la vam tenir el dia 15 de setembre.
I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre, i veia comentaris de, és que jo soc autònom i jo no puc aprendre, perdona, és que jo tinc ta. I van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim tres mesos, que tothom té les seves vides, i farem el que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és el que hem intentat. I hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant, i tant.
Dels que sortiu, si no, en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu? En teatre, sí. Sí? A mèdies. A mèdies, què vol dir a mèdies? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però...
Allí has arribat. Allí has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, soc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text? D'aquella manera, d'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau.
La bossa carregada de monedes d'or, que no sé si són gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius... Bueno, sí, ja ho has dit tu, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno... Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no?
Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
Però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs, ha estat tot un repte que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja? 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu, tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es venen a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o si la gent quan entri podrà escollir un seseu. El primer que arriba, el primer que sereix.
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves...
Per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb ara, o tu. Hola, i bones. Gemma, de què fas, tu? Jo ho faig de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. Tu, mataties, i qui més? És la Rosalía. Joan?
I ella i jo tenim experiència en teatre, que vam començar amb el Joan Maria, amb un grup que es diu Teaté de Pialtafulla, i seguim. I no res, ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Mira, mira, sí.
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal.
Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema? O faig jo l'apunt? No, no, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal. Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
i serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica? Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, les ha de treballar més. I és això, un cop que saps el text, les ha de treballar sobre l'escenari i he intentat treure'l millor de tu mateix i haver algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? I tant. Molta merda. Que vagin molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomprim que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí, no, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'acceix els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com soviava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho. Sacrílet, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de lepra immunda. Oh, furies de la vera com t'atreveixes. Que jo hagi d'escolta, això.
Potser t'ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crearen a la natura i al temps. Qui et va crear és el déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps que davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu?
El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo regno a l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder? Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei i senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així t'ho mana.
Qui pot, Benetan? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi, Sergi Infernals! Què és així que tindran? Dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I és ple, és ple que et venen, saps? Llavors ja pots... Vinc ja al joc perquè em vull... Ah, vale? Eh... Vale, un vull que apareix... Això són cortines, no senteu, vale? Un a partir d'aquí no senteu. Llavors, si ets vingues a davant, et veu el punt. Llavors, quin punt? I quan diu a mi, a mi, Sergi Infernals, entreu rient. Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha!
I deixeu estar els altres, ei! Deixeu estar els altres, comenceu a girar al voltant, vale? Sí, ja se't girareu. Sí? Vale. Anem a tirar l'Andrea Briggs de les 6 a les 7. A les 7, doncs, ahí, molt bé. Vale. Ho escriu directe, ja, no?
Despertin ja els meus, sorgeixin les fúries! A mi, esperis de les tenebres, a mi, l'infern! Però què tal que ha passat? Quina és la nova que t'han textosa que a prisòs ens crides? Digues que ha succeït! Per què reclames la nostra ajuda i esforç? Voleu saber-ho? Sí, sí!
Digues què passa, tots quan mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de la gran lluita, digue'ls que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots, s'acosta l'hora infausta i malaurada per nosaltres, que el món vingui a redimir a la humanitat el Masíes o Crist, que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies.
Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I nosaltres farem! Ni cal dubtar-ne! Així ho crec, també, però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència, destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, el germà, aquell sí que m'agrada. Oh, aquell és molt diferent. Ani, l'amo hi pot confiar. Ja ho pots ben dir que hi pot. Abdaró és un tros de pa. És més mans que un anyell. Jonas! Et criden, eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamin que ve cap aquí.
Oh, tu corre! Què deurà voler aquest bailet? Alguna trama li adurà, segur. Doncs, veuràs. Txarriquem. Txarriquem. Mata, tia, Jonas! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic i no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues! Bé, que estic cansat.
Ai, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà. Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat.
La ciutat! Que hem d'anar a fires! Que fires! Anem a nosa, a Jauruzalem, a la rica perda de Judea, que és la ciutat escollida per la vorada del Senyor, allà on tot és a les dira, cants, músiques, aromes i flaires de fer-hi-dia, que omplen els cors, fent-los esclata de diversió.
Que la saps llarga, eh? Menut. Tens molta xerrameca. Ja veuràs. Torna-ho a dir. Que no m'heu entès. Això... Ja ens ni mica. Es menja amb cullera o amb forquilla.
Explica-ho clar i sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embullar-ho. Jo també en vull. Fé, xerrica.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Torredambarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble.
a tot el que s'estima. Nosaltres anem fins al teatre del com els explicàvem ara tot just fa un momentet que acabem de repassar l'agenda i ens situem a la nou de Gaià perquè hi fa parada l'elenc Salamonenc que hi desembarca una herència per somiar. Ara mateix a la banda del fil telefònic ens acompanya la directora de l'elenc i autora precisament del text d'aquesta obra. Anna Ferrandu, molt bon dia, benvinguda a Baix Gai al Dia.
Hola, molt bon dia a tothom. Tot a punt de cara a aquest nou bolo de l'Aleng, en aquest cas molt a prop de Salamó, la nou de Gaiar.
Doncs sí, sí, ara ja està tot en marxa, tenim els motors ben calents i bé, estem a punt, a ultimar els últims retocs per deixar-ho tot a punt i diumenge a la tarda anem a la nou, esperem que vingui molta gent i fem extensiu el convit a les rodalies, perquè bé, estem a la nou, però aquí un poble al costat de l'altre és molt proper, per tant, convidem a tothom que tingui interès
que pugui venir a la nou o assistir a la nostra representació. Què representa per un grup de teatre mater, petit, com és l'elenc salamonenc? Poder sortir de la vila, poder representar tot allò que ha estat treballant durant moltes setmanes en d'altres localitats. Allò que les grans companyies anomenen la gira, no? Anar de bolos.
Doncs bé, el fet de poder sortir del poble et infiltra una energia que per uns moments et fa volar, no?, i et fa ser gran. Llavors, aquesta il·lusió per continuar és la que et manté, perquè realment som un grup amb gent molt diversa, de diferents edats,
És teatre d'aficionats, teatre mater, això vol dir que cadascú té la seva feina, té la seva família, té les seves dificultats.
i realment n'hi ha moltes de dificultats per poder fer una obra de teatre. Llavors, el fet de fer una representació i que puguis anar a un altre lloc a fila, això et diu, ostres, aquesta feina que estem fent val la pena, tot i els esforços que comporta personalment, i tota la gent, que a vegades no és només personalment, sinó familiarment.
Que és el més difícil de dirigir un grup de teatre amateur, tenint en compte tot aquest munt de condicionants i la logística, que hi ha al darrere d'una posada en escena d'aquestes característiques, tenint en compte que, en ser una entitat petita, la que capitaneja o que es tira de la corda, té també uns recursos limitats i, de vegades, cal posar molta més imaginació de la que...
Potser requeriria una obra així. Sí. A veure, és posar molta imaginació i, per altra banda, posar molta voluntat. Molta voluntat per part de tothom perquè la cosa funcioni.
A veure, és difícil fer venir a tothom l'objectiu. Tothom vol fer teatre, tothom vol representar, tothom està molt satisfet i omple molt quan veus el resultat, però al dia a dia, a vegades, és difícil.
Llavors, el que és molt important és que tothom se'n faci càrrec del que representa i posar-hi, sobretot, molta voluntat per tirar endavant les coses. Paciència i treball i constància. Penso que és tal com s'aconsegueixen les coses, sigui el teatre o sigui qualsevol objectiu que tu et proposis, no?
A vegades les coses es fan difícils, però la constància i la voluntat hi ha de ser. I buscar recursos allà on potser no hi són. I demanar a la gent que sortosament ens col·labora.
hem de donar les gràcies al nostre entorn proper, no?, perquè quan diem ei, necessitem una taula, una cadira, o necessitem fer qualsevol objecte que ens faciliti la representació. Doncs tenim tota una sèrie de col·laboradors que ens ajuden moltíssim, i això és desagraït, perquè sense aquesta col·laboració no sé si arribaríem a fer les representacions que estem fent, no?
És una responsabilitat, alhora, també, pel fet que hi ha gent, hi ha empreses, hi ha persones a títol individual que confien en la feina de l'elenc, o hi ha altres viles, com el cas de la nou de Gaià, que aposta perquè l'obra es pugui representar. És també això, responsabilitat?
És una responsabilitat per part de tots, perquè si confien en que tu facis una representació, vol dir que esperen alguna cosa de tu, no? Llavors, com a grup, tothom ha de ser molt conscient de la responsabilitat que es té quan es fa una representació, sigui allà on sigui. I més si et diuen
La gent ens diu que ens ha quedat molt bé.
Hem rigut, hem passat l'estona bé i bé, i que en el fons riem, però a més a més diem cosetes, no? I això és important. Es busca fer riure amb les obres de l'Aleny Salamorenc? Una mica sí. A veure, s'intenta dir coses, però dir coses d'una manera desenfadada.
Anem al teatre i anem a passar-nos-ho bé i la gent vol distreure's, vol treure's aquelles preocupacions i dir anem a passar l'estona. Bé, llavors sí, intentem que la gent rigui, posar situacions de comèdia, però que a la vegada aquestes situacions de comèdia diem que hi ha punts de realitat que també cal que siguem conscients.
I una mica és el que ens comporta aquesta obra, no? Obrir els ulls a segons què, però d'una manera informal, deixant veure la nostra societat on vivim, la realitat on som. Una herència per somiar, de fet, tracta l'actualitat, l'actualitat pura i dura del camp de Tarragona.
Exacte. No podem oblidar on som, on vivim i què és el que passa al nostre voltant. Hem de ser conscients d'això. No som una gent que viu en un poble i que estem apartats del món, no. Estem al món i estem al camp de Tarragona i hem de ser conscients de tot el que tenim al nostre voltant. I això és una mica el que deia, el que ens fa conscients de la realitat.
El públic haurà d'haver llegit molts diaris per entendre aquesta actualitat? O aquesta actualitat ja es posa en un context en què aquell que potser no consumeix gaire els mitjans de comunicació entendrà què és el que passa i quines són les inquietuds al voltant d'aquest assumpte que vincula el territori, el camp de Tarragona amb el que passen els personatges?
Bé, jo crec que la gent pot estar al cas, perquè són situacions en què...
que ja fa molt de temps que s'hi va arrossegant, que són vives, i que a vegades sembla que s'adormin, no?, perquè sempre ens surgeixen nous problemes o nous conflictes, que sembla que n'amaguin alguns, però és una cosa que és viva, que hi és, i que no la podem oblidar, i que de tant en tant l'hem de sacsejar, no?, i una mica és el que fem. Ara potser fa temps que no se'n parla,
I, doncs bé, és un recordatori que estem aquí i que aquest problema encara el tenim i que no s'ha solucionat, no? Llavors, doncs bé, aquí ho deixem estar. A veure, una mica, és qüestió de tots, de la gent que hi som, que vivim, que som la gent que xafa el terreny, dels que no hi són, dels que ens governen, i una mica les responsabilitats de tots, no? Per part nostra, perquè som els que hi vivim,
I per part dels que ens governen, perquè és un tema que està aquí paradet, no?
Alhora, una obra de teatre per remoure consciències, per fer pensar socialment com es viu a casa nostra i com es viu també en altres llocs del món. Arriba aquest missatge? Quin és el feedback que l'elenc té per part del públic? Sense anar més lluny, ara fa tres setmanes, si no recordo malament, aquesta obra era representada també al Cafè de Rodanyà.
Sí. A veure, amb el cafè de Rodanyà el fic es va entendre, es va cobsar la idea per on anava, no? Llavors, quan trobes la gent que et diu ah, doncs això està molt bé, no? Perquè hem passat una bona estona, però bé, ens heu dit coses. Llavors, bé, la satisfacció és més plena, no? No només aquells que et diuen ai, que bé, mira, hem rigut, hem estat
Hem estat bé, hem passat una bona tarda. Molt bé, estem contents que hàgiu passat una bona tarda i que us hagi agradat i que hàgiu estat molt a gust, no? Però quan a més a més et diuen, home, doncs això està bé, eh? I ens diu cosetes, potser sí, no? Us felicitem. Llavors, doncs bé, estem més contents, evidentment, perquè també és el que volem, no?
Ja per acabar, una última pregunta. Ara seguirem parlant de teatre, el més ben dit de Pastorets, amb en Jordi Guas. Hi ha més bolos a la vista per l'elenc salamonenc, amb aquesta herència per somiar? En principi, trenquem aquí. Evidentment, estem oberts. Si algú ens vol convidar a què hi anem, estem oberts a noves propostes. Però ara, en principi, és època de Pastorets, com ben bé es diu, de temes nadalencs,
I, doncs bé, en principi aquesta és l'última representació que tenim. Doncs ja ho sap l'audiència de Baixgai al dia. Aquest diumenge, les 7 de la tarda, al Casal de la Nou de Gaià, una herència per somiar amb l'Alenc Salamonenc. Directora Anna Fernando, gràcies per compartir aquests minutets en directe amb tots nosaltres. Molta merda per diumenge. Moltes gràcies a tots. Adéu.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícies en xarxa. Bon dia, és la una, us parla Arnau Vilà. Els Mossos d'Esquadra controlen des del dia d'any nou una raba il·legal prop del polígon dels Mataltes, en la localitat de la Seny al Montsià, en la qual participen un mila de persones i que es va iniciar per cap d'any i preveu allargar-se durant el cap de setmana. Segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat en xarxes socials, s'ha estat treballant en el dispositiu de control des del mateix dijous al matí al coset de la policia local i avui...
La policia autonòmica està realitzant controls tant per evitar l'entrada com per la sortida amb alcohol i drogues i de banda han detectat la presència de vehicles amb matrícula estrangera. Des del cos policial han afirmat que no preveuen intervenir a l'interior ja que la situació transcorre sense incidències i preveuen que la festa finalitzi progressivament al llarg del cap de setmana.
I des d'ahir és obligatori portar al cotxe un dispositiu lluminós per avisar la resta de conductors en cas d'avaria, accident o qualsevol altre problema que faci aturar el vehicle al voral de la carretera. L'aparell en qüestió, conegut com a B-16 i que substitueix els triangles d'emergència, és una baliza que emet una llum d'alta intensitat i es connecta amb la DGT per saber la ubicació exacta del vehicle.
Aquesta, precisament, és una qüestió que ha aixecat pel ceguera, ja que des de fa dos anys s'han venut milers de dispositius sense aquesta característica i, per tant, ja no són vàlids. I és una informació que ens explica el Joan Ferrer. La diferència entre una baliza homologada i una que no ho està, rauen si es pot connectar o no a la plataforma DGT 3.0, que mitjançant una targeta de telefonia mòbil permet saber on està el vehicle aturat i avisa els altres conductors que s'hi apropen.
Des del 2023 s'ha permès la venda de balises sense connectivitat, que des d'ahir no són vàlides, tal com explica Anna Pintó, subdirectora de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit. És un dispositiu de localització del vehicle i, a més a més, una targeta SIM per poder-se connectar amb els centres de gestió del trànsit. Si no hi ha connectivitat, aquesta balisa no serà legal.
Tot i no ser legals, hi ha empreses que segueixen venent-les i, per tant, és fonamental fixar-se en l'etiquetatge del dispositiu. En aquest sentit, pel que fa a la mobilitat, s'ha reobert parcialment la circulació a la PSAT entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant en sentit Castelló, on ara mateix hi ha un carril tallat per les tasques de retirada d'un camió que va volcar dimecres fora de la calçada a l'altura de Cambrils. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència a la infraestructura entre Rubí i Castellbisbal provoca afectacions a la rebuït de Rodalies.
I el Departament de Política Lingüística ha obert novament la convocatòria de subvencions destinada a fomentar l'ús efectiu del català en l'àmbit empresarial a Catalunya. La iniciativa s'adreça a empreses i professionals i té com a finalitat enforti la llengua catalana com a llengua d'ús habitual en el funcionament inter i extern de les organitzacions. El termini de presentació de sol·licituds és obert des del 31 de desembre de l'any passat fins al 26 de març del 2026. Notícies en xarxa
continguts en xarxa.
Minferri, el terme de Joneda, a les Garrigues, és el gestiment perfecte per descobrir com era la vida a l'edat de bronza. Però també ens dona un munt de dades sobre una comunitat pagesa i ramadera d'aquell període, de fa més de 4.000 anys.
L'exposició Minferri i les arrels de l'agricultura a Ponent ens endinsa en el dia a dia dels habitants d'aquest jaciment. Una comunitat que es va establir durant prop de 500 anys al marge esquerre del riu famosa. Vivien de l'agricultura i la ramaderia. De fet, al poblat hi havia unes sitges destinades a emmagatzemar els cereals. Tot i això, també tenien un gran coneixement de la metal·lúrgia del bronze.
La mostra que podeu visitar al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, incorpora restes arqueològiques que ens apropen a aquella època, però també hi trobareu continguts audiovisuals o la recreació d'una cabana. Exposició Minferri, les Arres de l'Agricultura a Ponent, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda. Més informació a campjuneda.cat.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Ens hem de remuntar als segles VIII i XI per trobar l'origen de la llengua catalana. Es considera que les homilies d'Organyà són un dels primers textos escrits en català. Mil anys d'història, tu. Alguns pensaran que si ha durat tants segles, per què hauríem de patir perquè no en duri encara dos més? Però és que una llengua no sobreviu pels anys anteriors. Aquí només importa l'ara i l'aquí. I no cal que us digui que la cosa no està per tirar-hi coets.
I us ho diu un professor de català a Barcelona. Però va, no ens posem melodramàtics, que si d'una cosa en som experts és en no perdre l'esperança i resistir. I amb el català no serà diferent. Perquè amb el català ens enamorem. Ens diem el nom del porc. Escoltem música. Fem l'amor, suspenem o aprovem exàmens. Somiem i fins i tot xerrem a l'hora del pati, tot i que potser cada cop menys...
Ei, ja sabeu què vol dir això. El tímer indica l'inici de l'hora del pati, així que tothom farà de classe que avui toca parlar de l'ús i de la situació del català. Jo em considero que estigui no parlant, per desgràcia, la veritat. Quan tu dius que escoltes figaflaues, ja t'etiqueten amb una... A catalufo. Que dels 10 vídeos que em poden sortir en un minut, un, i ja dic molt, pot ser en català. Atenció, perquè tenim examen sorpresa. Ai...
Només un 50% dels profes s'adrecen en català als seus estudiants. Com ho observes en el teu centre? Es parla català, es parla castellà, els profes com parlen? Per què canvies el castellà? És que no ho entenc. És un microracisme. Què necessitaries perquè el català fos més atractiu per tu? A veure, què sí que necessitaries? Trobar un entorn on parlar-ho. Català a l'atac.
Soc en Christian Oliver i em considero un apassionat de totes les llengües i em preocupa quan algun està en risc. No ens enganyem, el català no passa pel seu millor moment. L'última enquesta per la llengua així ho confirma amb una nova davallada del seu ús habitual. Ja el situa en un 32% de la població, perquè us en feu una idea, el 2003 era del 46, o sigui, hem passat del 46 al 32%. Què està passant?
S'hi sembla que ara hi ha més cinema en català que mai, no? La música urbana ja es fa desacomplexadament en català i fins i tot una pel·li com la que s'enflames triomfa a les sales de cinema. Però el jove realment parla en català? L'escola fa tot el que té al seu abast perquè sigui realment la llengua vehicular? Tenim prou referents i continguts en català a les xarxes? Mirarem de respondre a totes aquestes preguntes amb els quatre joves que avui ens acompanyen al programa d'avui. Hola, què tal, com esteu? Bon dia, bona tarda.
Començo amb la veterana del grup, la Júlia. Hola, què tal? Què tal, com estem? Molt bé. La Júlia té 16 anys, fa primer de batxillerat, i a mi m'han dit que la teva paraula en català preferida
En són dues? Són gresca i xerinola. Home, i tant, sí, sí, m'encanta. Això diu molt de tu, ja, eh? Sí, sí, és una manera... Per què t'agraden, a veure? Perquè és una manera de dir festa, de dir passar-s'ho bé, però única, d'una manera en català única. Perfecte. També tenim l'Aaron. Hola, l'Aaron, què tal? Hola, bon dia, bona tarda. L'Aaron té 15 anys, va a quart d'ESO, i per tu la paraula que més t'agrada és... A veure si la sé dir, perquè és una que em costa molt, eh? Xiu-xiu-ejar.
M'encanta, m'encanta d'encantar, perquè és una paraula, crec, única del català i que representa no tant aquell moment que estàs parlant en silenci, sinó un acte, tu estàs xiuejant a una persona, saps? No, no, és perfecte. Hola, Noelia, com estàs? La Noelia té 15 anys i va tercer d'ESO, i la paraula que més t'agrada en català és t'estimo.
És tan romàntica. Sí, és que jo crec que en qualsevol idioma no crec... Jo crec que no hi ha una altra paraula que ho expressi com d'aquesta manera. Tan completa, no? Sí. Molt bé. I pel final he deixat la Paula. Hola, Paula, com estàs? Hola, molt bé. La Paula té 14 anys, fa la tercera ESO, i m'han dit que la paraula que més t'agrada en català és pingüí.
La manera de pronunciar m'encanta. Simplement la paraula i escriure-la... Molt bé. Doncs va, ja que hem fet les presentacions, entrem en matèria i us faig la primera pregunta. Feu servir català en el vostre diària i, si és així, en quins contextos? A veure, qui vol començar? Júlia. Jo sempre...
Amb tothom. Amb tothom. És la teva llengua. Si és la meva llengua, per tot. La resta també? No. No, Elia, tu has dit que no clarament. Tu no fas servir el català o no el fas servir gaire? Només a l'institut. I de vegades... Però amb els teus companys, amb els professors? No, només amb alguns professors. Vale.
I tu, Aaron? Jo, malauradament, hi parlo amb cinc amics comptats, el català, i a casa, de vegades, jo em considero que estigui no parlant, per desgràcia, la veritat. Home, al final totes les lingües són igual d'importants. Sí, sí, és clar, però el català és nostre, i no el parlo tot el que l'hauria de parlar. Tu, Paula...
Jo la majoria del temps, la veritat, però tot i que algun dels meus companys no el solen parlar, perquè no el saben al 100%, però sí, l'utilitzo molt, la veritat. I tens la sensació que el català es parla cada vegada menys?
Sí, la veritat és que sí, perquè des de primer fins ara tercer s'ha notat molt el baix rendiment del català i, no sé, el trobo com més a faltar. En tots els contextos, per això, a l'escola o en tots els contextos? En tots els contextos, totalment, perquè, per exemple, tu vas al supermercat i demanes algun català i a vegades et contesten en castellà i dius, t'estic parlant en català, potser, si no en saps, m'hauries de contestar en català, no? I què et sembla si no el sap?
Em sembla bé, també. Jo el contestaré en castellà amb molta amabilitat, també. Jo, respecte el que diu la Paula, és una mica al revés el que faig jo. Jo, per començar, sempre em dirigeixo en català i ja entenc el seu punt, però vull dir que en cap moment exigeixo que em responguin en català. Jo penso que si em responen en castellà mentre m'entenguin, jo els hi seguiré parlant en català. Però mentre a mi no em demanin que canviï de llengua, jo tampoc li demanaré. Noelia, què opines de tot això que comenten les companyes?
Jo opino que sí, que és una mica el mateix. Si jo, per exemple, jo de normal parlo en castellà i em responen en català i si veu que dubten d'alguna manera jo parlo català si puc, o sigui, perquè puc, però no estic acostumada. I et molestaria, per exemple, que algú et parlés en català i que tu li respons en castellà i l'altra persona m'entén el català, o no? No, perquè si ens entenen...
D'acord. I tu, Aron, què? Jo acostumo a obrir la conversa en català, encara que si la persona... O sigui, quan no coneixes algú, la primera llengua que fas servir és el català. Sí, sempre el català. I, de fet, ha hagut...
un treball darrere, però si aquella persona em respon en castellà, perquè siguem sincer, la majoria de cops et respon en castellà i no et respon en català, doncs tu i jo canvio directament en castellà, no continuo en català. Per què dius que hi ha una feina al darrere? Què vols dir?
Perquè jo sí que, com m'he criat a una casa on ma mare parla castellà i el meu pare valencià, però per mi és com si parlés castellà, i llavors tinc l'acostum de dirigir-me, tenia l'acostum de dirigir-me a les persones en castellà. O sigui, per tu ha sigut una decisió. Sí, la meva va ser una...
una decisió que va començar a tercer d'eso, on va ser filla d'una reflexió que vaig fer i vaig començar a dirigir-me a català, a preguntar l'hora a català, perquè, diguem-ho, és molt bonic, dir quina hora és. A fer una llengua, al final, útil, no? Una llengua... Utilitzar aquesta...
I a l'escola ho fan això? Amb els companys també ho fas? Sí, però a l'escola, i potser estic obrint un meló, és que quan tu hi parles català, no sé si t'ha passat, Noelia, que tu que ets també castellano parlant com jo, quan hi parles català amb amics que acostumes a parlar castellà, primer et burlen, però d'amics, no? Diu, va, anda, calla, o vinga, va, parla castellà, que estarà més còmode. O deixa de fer el ganso, per exemple. I llavors...
et fa una mica de costat, saps? Noelia, tu què vols comentar? És com estrany. Per exemple, a la meva escola, jo crec que mai, o sigui, entre alumnes, ningú parla català. I si ho parles, és com, sí, claro. O sigui, que et miren malament, vols dir? No, però com que fan la gràcia, perquè és com...
Se sent com una broma, no? Una mica això em lliga. Creieu que el català sona menys guai? És menys guai que el castellà en contextos més lúdics, més de diversió? Jo penso que no. Trobo que el castellà i el català és un idioma molt xulo de parlar i en paraules molt maques, de veritat, i dir-les és com... Com pingui. Sí. Com pingui.
Doncs és com la teva essència, al final, no sé, trobo molt divertit. Que al final la llengua no deixa de ser l'essència d'una persona, no? Totes són igual, per això ho deia, no? Totes són igual d'importants. Sí. I al final, veus-ho obligat a canviar la pròpia llengua? Això us ha passat alguna vegada? Us heu vist obligats a canviar-la pel que diran? Ja no perquè, evidentment...
o no l'entengui, sinó perquè, ai, el que comentaves ara, Noelia, si algú parla català a la classe es fa una mica de broma i tal, us heu vist obligats, Júlia? Jo crec que hi ha molt el costum aquest de, això, el castellà, la llengua guai, la llengua per relacionar-se, i la llengua no de l'escola, perquè en teoria els professors t'obliguen, o imposen, la gent, a parlar en català. Quina era la pregunta, perdó?
No, si t'has vist obligada a canviar el català pel que diran.
No, no, no, perquè jo, és la meva llengua, soc jo quan parlo català, llavors a mi m'agrada com canviar aquesta idea que el català no és igual de digne que el castellà en tots els àmbits, llavors no, sempre, mai m'he vist obligada. Anem a diferents instituts reals de Catalunya, anem a escoltar què en pensen de tot això, de la supervivència del català, i mentre estan vosaltres aneu reflexionant si creieu que en català hi ha el mateix contingut a xarxes que en castellà. Escoltem.
Parlo català a l'escola amb les meves amigues i allà on vaig, menys amb la meva família, perquè tothom parla en castellà. El meu dia a dia sempre parlo català a l'institut i amb algunes amigues meves. A part amb el meu avi, que és de Huesca, i a classe de castellà, francès i d'anglès, sempre parlo català.
A teatre parlo castellà, no amb els professors, però amb els amics sí. És curiós, perquè sobre l'obra és en català. Quan una persona se'm dirigeix en castellà, li contesto en castellà i ho faig més que arreu per un tema de respecte i perquè se'm fa molt complicat contestar-li en català.
Si ve que se sent més a gust parlant castellà, doncs ja veurem si que passo del català al castellà. I no em veig ningún problema perquè vull que aquella persona se senti còmode. Jo penso que si fos influència sí que parlaria català. Perquè sí que és veritat que no em portaria tants diners perquè tothom parla castellà. Al final he nascut a Catalunya i m'han ensenyat a parlar amb la llengua del català. Si em respon en castellà o em parla ja directament en castellà, és que potser al català no se li dona bé o se sent incòmode.
Llavors li respon automàticament en castellà. Sí, tristament sí, i de fet aquesta situació és una situació que em fastidia molt. Tinc una situació on sou dos que parlo català i parlo castellà i jo pregunto per què. Si jo fos influencer i volgués guanyar diners, utilitzaria el castellà. Doncs perquè Catalunya és una comunitat autònoma bastant petita comparada amb tots els països on es parla castellà, així que atendria molt més públic.
Segurament faria contingut en castellà o en anglès per arribar més públic, però en faria un altre compte per intentar mantenir el contingut en català. Voldria fer-ho en català, però ho faria en castellà. Perquè si el meu objectiu fos guanyar diners, el castellà és una llengua que arriba a moltes més persones, que molta més gent ho entén.
Català. M'estimo molt el català. De fet, els joves d'entre 15 i 29 anys sou els que menys feu servir el català. Només un 25% el té com a idioma habitual, perquè ens fem també una idea, el 2007 era el 43%. D'acord? Ha canviat.
Jo veig aquí un podcast sobre els diners, que tothom deia, per guanyar diners... Digues, digues. Això ho tinc claríssim i en un punt d'inflexió va ser quan vaig anar-hi a un concert de Figaflauers, un grup de català,
que a mi m'encanta la música en català, per cert, i ho tinc claríssim. Jo si algun dia em faig influencer, presentador o el que sigui, serà en català, i ho tinc claríssim, perquè és una llengua, al cap i a la fi, és una llengua que ha nascut aquí,
ha sigut criada a la nostra terra i em dona exactament igual que no sigui el castellà, que no arribi a més gent, perquè hi ha llengua, per exemple, l'anglès que no l'entén persones, però s'arriba completament, perquè ja no és com, ja no és la llengua, sinó com ho fas. Però hem de ser sincers, eh? Si haguéssiu de triar entre guanyar molts diners, per exemple, en castellà,
I guanyar menys diners, fent el mateix contingut. Però en català... És que el que em costaria a mi, no sé si guanyar... Què faríeu? Català. Català, eh? I no és per cada bé. Jo dic perfectament, encara que sigui castellà parlant, jo diria català. Tu, Noelia, què opines? Jo diria catanyol. Catanyol. Molt bé. Escolta, això també deu tenir el seu públic, eh? Sí.
I tu, Paula, què faries? Renunciaràs, per exemple, a la teva llengua perquè guanyaries més pasta o no? M'hauria de pensar, eh? M'hi costaria. És que jo crec que això és una cosa que està passant, no? Que potser hi ha molts influencers, molts generadors de contingut. Faria contingut mixta. És molt criticat, també, això, eh? Perquè hi ha una part del públic que diu aquí no s'està mullant, vol no oblidar-se d'un nínxul, no? I tu, Júlia...
No sé, a mi mai m'ha interessat molt el tema dels influencers, però amb el tema de la música m'agradaria dedicar-m'hi i no se m'ha passat mai pel cap fer cançons en castellà, perquè no és la meva llengua, no per res més, i jo sempre ho faré en català, arriba més o menys gent.
Clar, perquè sempre dèiem que a xarxes potser el contingut que hi ha en català és inferior. Amb el tema música també creieu que és inferior? O ara mateix estem en un bon punt? Ostres, està molt bé ara. La indústria de la música catalana està... Jo crec que ara està petant. Està petant, ara. Quins cantants, quins grups cantalans coneixeu? Quins gràcies.
Jo ara mateix escolto Oques Grasses, Figaflauas, La Fumiga. Últimament estic escoltant també So, perquè m'ho van recomanar molts amics, i jo crec que la música catalana està en un punt molt al llit, encara que també he de dir que quan tu dius que escoltes Figaflauas, ja t'etiqueten amb una etiqueta... A catalufo.
O catalanet. Exacte, o amb una ideologia política que no té sentit, perquè si jo escolto Ficaflau, perquè m'encanta aquell grup, no tinc per què compartir. O sí, dona igual. Jo crec que aquest és un problema, la música catalana d'avui dia. Ha crescut la música en català, però tot i així crec que no es consumeix igual o més que en castellà. Per tant... Per temes de número de parlants, també, no?
Nombre de parlants i potser alguna cosa més. Popularitat, potser. Jo n'he copetes més en català aquí que en castellà. Vull dir, el territori és més petit, no? Sí. I hi ha més gent concentrada que escolta música en català.
Clar, trobeu, per exemple, el mateix contingut, ja no només per nombre de parlants, evidentment en tenim menys, però creieu que el tipus de contingut que trobaríem en castellà el trobaríem també en català? És a dir, trobem el mateix nombre de story times.
Hi ha un altre tarannà, vols dir? No sé si ni tan sols poden trobar el contingut. És a dir, la possibilitat de trobar una categoria en català. La Paula m'entén. Tu què opines? Jo crec que dels 10 vídeos que em poden sortir en un minut...
Un, i ja dic molt, pot ser en català. I no pot ser un storytelling, perquè no el pots trobar. Has de rebuscar, rebuscar, fins que et surti. És preparat amb mi, a mi sí que em surten. Clar, de fet, ja fins i tot, ja moltes vegades les paraules aquestes són o en anglès o en castellà i molt poques en català. No sé si vosaltres ho...
Feu servir vocabulari també vostre, que a vegades els adults diuen, però què diu aquest, no l'entenc, no? Feu servir paraules en català, que tinguin com a essència catalana de llenguatge jove, o no? O només en castellà o en anglès? Com samat, per exemple. Samat, sí, pot ser, eh?
Sí, però ara no se m'ha creix. La llat, jo. La llat, el random, jo. I sí que hi ha paraules, però això sí que faig molt castellanisme. Però sí que és veritat que de contingut, com bé ha dit la Paula, i estaria tirant molt, et surt un de cada 15, jo posaria, perquè has d'anar a buscar els TikToks o els Instagrams, les influencers que hi pugin contingut en català, perquè, per això, per què li diria abans, perquè et relaciona amb algú que...
pot tindre a veure o no, i llavors ja et posa una etiqueta que és molt difícil de treure't. Clar, les dades diuen que el 43% dels catalans que utilitzen xarxes socials ho fan en castellà, només el 9% ho fan en català. Creieu que fa falta parlar català per viure a Catalunya o es pot viure a Catalunya perfectament sense català? Hem d'aconseguir que sigui necessari. I això com es fa? Nòlia, com es fa que català sigui necessari?
Que gent com jo, que no parla normalment en català, que ho comenci a parlar, aunque costi. I que suposo que també trobi contingut, que li pugui interessar igual que en un altre idioma. Entorn, cursos gratuïts, per gent que ve de fora també, oferir el màxim de places a tot arreu. I que la gent d'aquí, sobretot els catalanoparlants, els incluem.
Exacte. Com podem fer això? Com podem incloure una persona perquè s'animi? Perquè digui, ostres, el català vull parlar-lo perquè la trobo necessària, em ve de gust. Nosaltres a classe tenim molta gent que és de fora. Hi han vingut nous dels anys passats o actualment. I nosaltres sempre, sempre, sempre intentem parlar-los en català. I ara ells el parlen, el català. No tan bé, lògicament, però el parlen. I dius...
Al final, una llengua, si no és la teva, tampoc no cal que la parlis perfectament. Al final, l'objectiu és comunicar-nos. I a vegades tenim aquesta obsessió de que l'hem de parlar perfecte. Això també passa a vegades amb altres idiomes, eh? Sí, sí, sí, però jo crec que és un punt clau, perquè ara mateix, tu quan comences una conversa que estàvem parlant abans, tu, Noel i aquests que estàvem parlant, per exemple, tu comences una conversa i potser li comences a engastellar a la persona al supermercat d'aquí, no?
I jo crec que tu has donat un punt clau, Christian, i és que realment ho necessiten a l'aprendre. Si ara jo vic a Barcelona, vinc d'Alemanya, per exemple, i vic a Barcelona, realment necessito aprendre el català per poder viure i fins i tot comunicar-me amb la gent, o amb el castellà ja tiro milles.
Aquesta és una pregunta que, malauradament, tots sabem la resposta i, com bé ha dit la Júlia, voldríem intentar fer-ho canviar. Per això em sembla molt bé el que has dit tu d'això de parlar-hi. Exacte, això em sembla... Tot i que no sigui necessari, jo crec que el fet de saber català et dona moltes més eines. Com més llengües sàpies aquí... El somni de qualsevol seria parlar totes les llengües del món. Fem una pausa aquí, relaxem-nos o no, perquè potser ara...
Com aneu de refrany en català? Ui, es casa. Es casa. Just o què? A veure, sabeu que una llengua, es veu la qualitat d'una llengua, la seva vivesa, segons l'ús que es fa del seu refranyer. Atenció, perquè tenim examen sorpresa. Ai! Va, va, va.
Això no us ho esperàveu, eh? La veritat és que no. M'heu d'ajudar a completar el següent refrans en català. Va, a tope. Va, començo amb el primer.
Aquí hi ha la bona confitura. Molt bé, Noelia. Molt bé. Joder, la Noelia, com que l'estava pens... Ui. Què vol dir? És que se'l sap tot, ja, la Noelia. Aquí tindrem ara un xirt d'aquí, jo, eh? No m'estudia. No m'estudia. No m'estudia. No m'estudia. No m'estudia. No m'estudia de vegades, total. De fet, en el pot petit hi ha la bona confitura vol dir que valorem altres virtuts més enllà de l'alçada d'una persona. Va, els altres, atents. I tu també, Noelia, va. Finsarem amb la Noelia. Qui dia passa...
Ui, aquest senyor, sí. Any... Any... Any... Any... Any... Any... Any en peny, que vol dir no rendir-se, malgrat les dificultats, eh? I dia passa any en peny. Anem a la tercera, el tercer refrany, eh? De mica en mica... Molt bé, va, aquí vol dir que no ens hem de rendir, que anem fent a poc a poc. Aquest sí, aquest sí. Va, pugem de nivell, eh?
No diguis blat fins que... No és el sac. No és el sac i ben lligat. Molt bé, perfecte, molt bé. Vol dir que no et precipitis abans de donar una cosa per feta. Va, l'últim, l'últim refrany. Aquí, Paula, eh? Vinga, va, eh? A la taula i al llit...
El primer cri. Molt bé. Molt bé. Què vol dir això? Què volem quan algú que ens ajudi, no? Molt bé, escolta, molt bé. Jo us he vist perfectes, eh? Va, si us sembla, ens anem a escoltar més Pati Real sobre què opinen del català i tot això que estàvem comentant i després ho comentem.
A la meva escola la llengua predominant és el català, perquè com els professors ens expliquen en català, doncs ja grans a nosaltres ja ens surt parlar en català. Però a l'hora del pati del menjador sí que és veritat que de vegades hi ha gent que parla en castellà. Sempre s'escolta molt el català, molt més que el castellà, excepte alguns grups que parlen en castellà entre ells. Sí que és veritat que al meu institut hi ha molta gent de fora, però sí que és veritat que hi ha una cosa on tothom ho diu en castellà, que jo també, els insults. No hi ha cap insult que diguem que sigui en català.
Al col·legi sento molt més el castellà, el català. És que hi ha gent que parla català, però quan parlo en castellà, no sé, paten un pupurri. O a vegades quan parlo coses sèries les parlem en català, però quan parlem més de broma parlem castellà. La majoria de les meves amigues, quan surten al carrer,
Parlen en castellà en tots els entorns. Si van al cinema, parlen en castellà. Si van a dinar, parlen en castellà. Per exemple, el meu millor amic i una amiga molt propera parlen en castellà a casa, però al col·le i al pati i pel carrer sempre parlen en català. Molts que parlen en català fem pupurri. Parlen en català.
I, a més, sempre estan remarcant la importància de fer-lo servir, que és una llengua que s'està perdent. La meva escola és molt catalana i la majoria de professors dirigeixen en català. Al meu institut els professors sempre parlant en català.
De fet, menys del 40% dels estudiants s'adrecen en català als seus profes i només un 50% dels profes s'adrecen en català als seus estudiants. Clar, Noelia, tu això com ho observes en el teu centre? Es parla català, es parla castellà, els profes com parlen? Depèn molt del profe i...
com tens certa confiança, per així dir-ho. Perquè si t'imposa molt... Jo, per exemple, a la directora i a la cap d'estudis, sempre en català, perquè m'imposen. Però, per exemple, a... No sé, al de mates, per exemple... Al que cau bé, potser... Sí, perquè, no sé, com no em surt català... Que ho fa en castellà. Sí, i em respon...
I això no creus que és un símptoma, potser, no?, que has posat com enfocar el català com una llengua seriosa, una llengua formal, una llengua de distància, en canvi, ho comentàvem, no?, amb una de les persones que escoltàvem, que deia que quan fan broma ho fan en castellà. Totalment. I el tema d'insultar, no? Insultar més en castellà que en català. Sí, sí, sí.
A nosaltres, al nostre institut, no. De fet, si vols insultar més així per fer la gràcia, insultem en català, perquè són molt divertits. D'on ets tu, Paula? Digue'ns on ets. De Figueres-Vila-Juega. Clar, i és la diferència, potser, entre Barcelona i fora de Barcelona, o pobles? Què en penseu, vosaltres, els que vivim a Barcelona o voltants?
Sí, jo crec que els instituts, des del que jo estic vist ara, jo crec que s'està perdent una mica, entre els professors, jo crec que s'està posant de moda una mica, per dir-ho d'alguna manera, el fet d'utilitzar el castellà, no en tots, però en alguns. I per què creus que s'està posant de moda?
Bé, jo crec que hi ha aquesta... O sigui, de posar-se a l'alçada de l'alumne, parlar castellà i parlar amb uns aires de passotisme, com d'ei, soc molt guai, et parlo castellà... O sigui, creus que és una manera d'apropar-se també als estudiants per fer-se més agradable, més... Sí, però ho trobo fatal, perquè, o sigui, desmunta totalment el projecte de la immersió lingüística i fa que l'alumnat digui, ai, vale, puc parlar-li al profe en castellà.
Exacte. De fet, crec que és això el que passa, i és que com el professor escolta que els alumnes parlen de col·legueo en castellà, i en el meu institut passa com tu, que dir-li en tros d'aquònia a una persona fa riure'm com d'insultar. Però com el professor vol crear aquesta relació de col·legueo, jo sóc igual que tu i tot això,
se parla el castellà com si fos colegueo, i el català com si, hòstia, si em dirigeixo cap a la directora, sé que li parlaré en català, no vingui a ser que em digui no sé què cosa en castellà. I això em sembla una pena. Que no s'ha de confondre amb el fet de... O sigui, que no creiem que el fet d'imposar el català a l'escola faci que es perdi. Jo crec que com més forcem que s'utilitzi, més s'utilitzarà. I com podem fer per revertir aquesta situació, no? Estem dient que el català es veu com més seriós, més formal, no sé què, com podem fer-ho?
Per exemple, a vegades al meu institut, depèn del profe, també et diu, què has dit això? I hasta que no... O sigui, t'ho dic, què has dit? I hasta que no. No s'ho dius en català, no et respon. I això... I això t'agrada, et molesta? Ho veus normal, necessari? No, o sigui, ho veig necessari perquè jo, una persona que no està acostumada a parlar català, és com...
I t'has de trobar una situació que t'obligui una mica, no? Sí, però no m'obliga si no et contesto. Si ve que una persona que potser ve de fora, com has dit tu abans, no li surt la paraula,
Sí que l'ajuda. Que et convidi, no? I això, com ho veus tu, com ho veus com una cosa bona, creus que també ho senten així els teus companys o ho veus tu de manera diferent? Jo crec que ho veiem bé, perquè també ens ajuda cada cop a comparar-lo amb més fluïdesa. Doncs mira, és que tenim un exemple d'una persona que està no parlant, que ho demana. Ho estem demanant. Som nosaltres els que estem...
És un cercle viciós. Com més ells s'exclouen, nosaltres més els traiem. S'ha d'unir-nos. Té un punt aquesta cosa nostre, de si no ens animem a parlar-ho, no la fem necessària, no la fem útil. Una mica seria això, per revertir aquesta situació, fer-la necessària seria la manera? El català ha de ser una eina de cuoso social.
Hòstia, quina frase. Bonic, això, eh? Sí, sí, molt bonic. I jo crec que també hem de marcar la diferència entre obligar aquella persona, perquè si a tu t'obliguen a fer deures, o si ara mateix t'obliguen a fer deures de mate, doncs tu odies aquell deure. Però si en comptes comences a fer unes activitats de...
Feu un perfil a Instagram en català, doncs aquella persona no veu el català com una imposició, sinó veu una cosa normalitzada. Veu una cosa normalitzada i veu una cosa... Exacte. No m'experimentà amb el català, no? Exacte, i que es pot ser polègueo, i que es pot ser... I jo em posaré el meu perfil, que soc guapíssim o guapíssima, que sigui, i llavors tu veus, hòstia, doncs mira, el català, doncs mira que sí que m'agrada, i sí que se pot utilitzar fora de l'àmbit de la directora, com tu has dit abans. Es diu moltes coses dels joves.
I una de les coses bones que es diu és que sou més lectors que els adults. Votes sou molt lectors. Jo ho desconf... Tu no estàs d'acord. Jo ara mateix no gaire, eh? Ho hauria. Jo abans més. Però quina representació. Depèn de l'època. Fatal, fatal. Jo em quedo amb l'optimista, que els joves són els que més llegiu. Però només un 26% ho feu en català. Si heu d'agafar un llibre que us aneu a comprar pel vostre gust, és a dir, perquè voleu vosaltres, ho feu en català, en castellà, en anglès, en un altre idioma...
Castellà. Jo, a més, igual. Mentre m'agradi el gènere literari... Exacte. Això sí que és veritat. Exacte, exacte. Jo sí que és fantàstic, com Patrick Rufo, que és el meu escriptor preferit, i que ho fa... La novel·la que em vas llegir en castellà me la compro, però ara vam llegir Terrebaixa, que és en català... T'agrada Terrebaixa?
M'ha encantat. Mira que ho trobo molt complicat d'entendre perquè s'utilitzen un llenguatge molt complicat i jo com a castelló parlant ho trobo complicat. Però em sembla una obra literària molt digna de llegir classes i em dóna pena haver-ho llegit tan tard. Bueno, mai no és tard per llegir i recuperar textos que potser ho hauria llegit. Va, som-hi, passem una mica endavant. Tenim aquí un entrepà.
Aquí al mig. És que l'entrepà és la cosa més sagrada que hi ha a l'hora del pati, ja ho sabeu. Va, qui vol obrir aquest entrepà i descobrir... Paula, va. Descobreix què hi ha a l'interior d'aquest entrepà, perquè potser ens porta a un dilema que haurem de resoldre entre tots, ens haurem de posar d'acord per resoldre la possible situació que ens planteja. A veure, llegis aquest missatge, Paula. A veure, missatge secret.
La Rebeca té 15 anys, arriba de Colòmbia i entra a estudiar a una classe de tercer ESO a Catalunya. Cada cop que es dirigeix el professor, aquest canvia el castellà perquè pugui entendre la lliçó. Així no aneu enlloc.
És que passa molt. Les cares, eh? Les cares que heu fet, eh? Les cares quan les cares. Què? Què? Pobre noia. Què fem? Que li diem a la Rebeca. És que passa molt. Passa moltíssim. És que hi hagi racisme. No, sí, exacte. No, perdó. És que sí, és que sí. És que és completament veritat. Ets de fora, no et pensa parlar en català perquè ets de fora.
O si veus el supermercat, o el Mercadona, mira, us sento per dir una marca, però si estàs en el Mercadona i veus la caixera, que tu i jo, que soc castellanò parlant, em parlen català, però si veu que darrere meu ve una persona sudamericana o amb pell de color,
Canvia el castellà i per què canvies el castellà? És que no ho entenc. Això ho veu de mala educació, canviar... És un microracisme, i ho dic teixantment. Fins i tot hi ha vegades que ho faig, però ho trobo molt malament, això de donar per suposada una llengua, una cultura i uns gustos a una persona només per l'aspecte. I a més ara, que tothom està tot arreu. Totalment. Per tant, tots quatre estem d'acord
Escargaríem el professor. Exacte. Jo ho dic jo. Escargaríem el professor. Ara sí que encarem la recta final d'aquest capítol d'Hora del Pati i ja us aviso que ara veurem en una de les seccions que més m'agraden perquè tindreu l'oportunitat de sentir-vos poderosos perquè ara us diré tres frases que s'han sentit en un pati de veritat.
I els que les han dit, la veritat és que s'han lluit. I haureu de triar un d'aquests 3 perquè escrivi sense pati. Castigat. Sí? Esteu preparats? Anem al primer. El Ramon diu... Aquest és el Ramon. L'Anna diu... Per tant, no cal aprendre'l.
Com es diu, aquesta? Aquest és l'Anna. Molt bé. Ja està, ja no fa falta. Anem al Didac, anem al Didac. La gent que té un mal català valdria més que no el parlés. Hòstia de bústia. Tenim el Ramon Alcambrer, que no canvia mai de castellà. El castellà, l'Anna, que és la que diu que el català i castellà fan el futur, i per tant un català fora. I el Didac, que si no el parles bé, escolta, que et cremin gairebé.
El pensament de l'Anna em sembla molt simple. Una llengua és una manera de veure el món, una llengua és preciosa. És una manera de viure, una llengua. És una manera de viure. De pensar i de fer. L'Anna ho trobo. Hem de posar-nos d'acord. Està batant la diversitat, l'Anna. Jo castigo el Didac. Jo també. Per què castigues el Didac? Perquè si veus que algú no sap parlar bé el català, us ajuda. L'has de convidar. Molt bé. Noelia, tu qui castigues? A veure...
Buah, és que... No sé. Sí, tenim aquí... Estic d'acord amb els dos, de castigar a l'Ana i al Didac, però és que és molt...
A qualsevol. Jo castigaria el Didac, i és perquè si una persona fa l'esforç d'aprendre el català com ara mateix tu, o jo, que estic parlant en català en aquest podcast, l'hem d'ajudar, l'hem d'acompanyar, i aquella persona que diu que, com la parles malament, millor no parlar-ho, perdona per enrotllar-me, i és, jo castigaria sense pati, i amb una expulsió amb el Didac. Clar, no hem de parlar amb un català perfecte de Vic, m'entens? Clar. Clar.
I una persona que l'està parlant... L'Anna que deia que les llengües del futur són el castellà i l'anglès, creieu que el català té futur? Sí. Sí. Mentre jo estigui viva... No, no, sí, completament. Però ho...
Penseu convençuts, eh? Sempre sent, perquè jo crec que, encara que sigui, he de dir que potser es dedueix una miqueta la zona de parlants i per la globalització, crec que el català té futur i serà una llengua que perdurarà pels anys. Jo crec, amb força, eh? De veritat, té, amb força i ho defendré, de veritat. Hi ha algú que més vulgui afegir alguna cosa sobre això?
Jo també és que conec la meva realitat i intento obrir els ulls a altres realitats, però jo em moc en entorns on, bueno, amics meus, no tothom, però el defensem i estem disposats a parlar-ho sempre, família i tal, però clar, no ho sé, a nivell mundial no ho sé, però jo confio, hi confio. Clar que sí. Aquella d'abans, jo mentre el defensi jo... Què penses, Noelia? Confio?
Sort del català! Doncs jo crec que sí, perquè, per exemple, jo tinc una amiga que és de Cádiz, i ella em va dir, ensenyem català, perquè li sembla un idioma molt bonic. Què necessitaries perquè el català fos més atractiu per tu? Trobar un entorn on parlar-ho. Ostres, això està molt bé, tenir un entorn d'amistats... És que, per exemple, a casa, no. Al karate, tampoc. Amb la meva millor amiga, tampoc, perquè...
No sé, no ens ha sortit mai. Diries que és més important l'entorn físic, el real, que el que hi ha a xarxes, a internet, o no? Sí, perquè si tu per xat, sí, qualsevol, perquè jo per xat hi ha persones que sí que parlo en català, però aquí en persona...
Jo sempre he dit que per aprendre un bon idioma t'has de fer un líquido que tingui i aprens. Sí, d'acord. Maravallós. Aprendre català per amor. Sí, sí. Aprendre català per amor és una molt bona frase. És la millor tècnica. És el títol d'un. I el primer que t'ensenyes d'una llengua són els insults. O sigui, i un bon... Xarrupa, figues, abraçofanats... D'aquí anem una mica coixos en català, eh? S'ha de dir que en insults... Tot i que la Júlia acaba de fer una bona tirallonga.
Que li ha sortit així sol. Somiatruïta. Són aquests insults que no conozco ninguno. Paula, tu vols afegir alguna cosa? Jo, com ha dit la Noelia, jo trobo que les xarxes socials i la vida física estan en una balança igualitària. Molt bé. Perquè trobo que hauria d'estar igual. Està molt bé. Però decidim qui es queda sense pati. Teníem el Ramon, l'Anna i el Didac. Esteu d'acord, eh? El Didac, més expulsió. Que si no parles del català no passa res, tio. Endavant, continua parlant-lo. Clar que sí.
Va, doncs ara sí que hem arribat al final d'aquest capítol i avui m'agradaria que, com sempre fem, que us quedeu amb una frase, amb un titular de tot allò que hem comentat, allò que heu après, allò que ens ha fet reflexionar especialment. Paula, comencem amb tu, amb què et quedes?
Doncs jo, tot, m'ho diria tot. Perquè m'ha encantat, la veritat. Un titular dius, m'emporto això. Doncs m'emportaria... El català és una fantasia. És bonic, això. Noelia, tu què et portes?
que hauria de parlar més català. I que em fa una mica de vergonya, però no sé per què. Doncs el parles perfecte. Sí, el parles superbé. El parles molt bé. De veritat, eh? T'has de sentir absolutament segura perquè et comuniques la merda bé.
I és molt guai que el vulguis parlar i que el parli. I tant, i tant que sí. Aaron, on què et quedes? El meu titular, el tinc claríssim, seria el català més fort que mai. I, de fet, aquestes forces me les ha reomplit la Noelia. Al veure que s'està esforçant, jo mateix em dono les meves gràcies encara que quedi fatal perquè m'agrada molt el català i a la Júlia i a la Cristian i a la Paula. Que bonic. Gràcies a tu també, Aaron. I tu, Júlia, en què et quedes? Jo diria dues coses, si se'm permet. I tant. Primer, el català pot ser gresca i xerinola.
I pingüí, també. I pingüí, pot ser. I t'estimo. I xuxueix. I també català a l'atac. Molt bon, molt bon final. Doncs res, moltíssimes gràcies, Aaron, Noelia, Paula... M'estic deixant... La Júlia me les diu. Sí.
Per la vostra sinceritat, per les vostres reflexions i pel vostre impuls a la llengua, perquè, de veritat, jo m'he quedat amb la frase que el català té futur. Jo m'he quedat amb això. I jo, com a profe de català, he de dir que es parla cada vegada menys, però confio... Gràcies per la confiança. Ho veiem, també. Ho intentarem, ho seguirem... Pico paga, tot. Ho seguirem batallant amb moltes ganes, perquè al final és la nostra llengua i les llengües representen les persones. I perquè, mica en mica, sempre la pica...
Ibai, com diem en català també, això és tardat i beneït, i per tant l'hora del pati s'ha acabat, tothom acaba a classe, i fins al proper episodi.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira la cuina.
¿Sabías que...?
hi ha un fenomen natural anomenat el foc de Sant Elm, que fa que apareguin resplandors blavoses a les puntes dels màstils, antenes o a les d'avions durant les tempestes elèctriques. Aquest fenomen es produeix quan l'aire al voltant d'un objecte sionitza per un camp elèctric intens, creant una petita descàrrega de plasma que sembla una llum que banya en l'aire. Els pilots i navegants de la mar l'han observat des de fa segles i l'associaven a la bona sort, ja que solia aparèixer just abans de tempestes potents,
però sense descàrregues directes de llam a l'objecte. La llum és similar a un petit llampec continu, però molt més estable i suau, amb una tonalitat blabosa o violàcia. Curiosament, tot i que és un fenomen elèctric, no sempre és perillós si es manté la calma i es respecta les precaucions. Científicament, el foc de Sant Elm és un exemple de com l'electricitat atmosfèrica pot manifestar-se de manera sorprenent i visualment poètica. A més, són tan intensos que poden ser fotografiats, però tan delicats que desapareixen en qüestió de segons.
Aquest fenomen mostra que la natura pot combinar ciència i bellesa, fent que un simple objecte metàl·lic pugui brillar com un fort misteriós enmig de la tempesta.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a cau d'orella, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners. En sèrie.
Totes les novetats 2.0 a la teva plataforma digital. Les millors ficcions. Els millors relats. Les estrenes més espectaculars. El retorn de les sèries més esperades. Un repàs semanal de la cartellera digital. En sèrie amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'En Sèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat preseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem, com sempre, el repàs setmanal.
I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns amb l'estrena d'Olher Falls, la peor peçadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mare, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta joia de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res. Creo que teníamos que hablar de una guerra civil. Se habrá traspabelado mi invitación.
En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos? Yo esperaba una niñera y llegó un ranchero. A Netflix, arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero. Desde que llegaste a esta casa todo ha sido mejor. ¡Qué hombre!
Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor.
Més propostes de dimecres. La segona temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición asegurada. Cúbrete la espalda.
La comèdia ens situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor. Vuelve a la cama. Ya llego tarde al trabajo. Es mi primer día como directora en Roma. ¿Cómo vas a ir? Ya soy romana. En autobús.
Dijous, encara Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris. La ficció arriba a la seva cinquena entrega, situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nou reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa. Un asesino extranjero nos ha invadido...
També dijous a Movistar Plus hi trobem El Dentista. La història ens presenta la caça de Jack el Destripador a Amèrica. El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz.
¿Cómo que no pueden traer las vacas? Siempre hay dramas en esta familia. Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Como cargarse l'amor. No voy a poder pagar esta boda. Tranquilo. Pedimos como lo bola 11 vacas. 11. Ni siquiera tengo un pollito.
Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿De qué has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix.
Parlem d'un thriller elogiat per la crítica que explora temes com el trauma, la culpa i la violència inherent a les relacions. Protagonitzada per Claire Dance i Matthew Rhys, la ficció funciona especialment per la química en aquest tàndem. Espero que no te decepcione. ¿El qué? La verdad. Eres más de lo que todos creen. Estábamos en ese momento...
La bèstia en mi està produïda per Jodie Foster i Conan O'Brien i ens porta un psicodrama on la intimitat i el poder es confonen. El punt de partida és una novel·lista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Quizá he sido cómplice.
Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrbol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa. A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entramats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. No me falles.
Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció. Puedo percibir, no tienes sed de sangre. La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja d'utjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. Necesitas ayudar aquí.
El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes. En definitiva, La bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per amants dels duels interpretatius. Necessito saberlo.
En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Debería salir más con bolleras. Oh, vaya genial. No, usted no me teme en absoluto. ¿Y debería? No sé, depende de lo que haya leído. La mayoría es precavida y anda besándome el culo. Me dicen lo que quiero oír. Oh, ¿debe de ser tan duro? Muy graciosa. ¿Y estoy aquí para eso? ¿Para...?
¿Entretenerlo? Bueno, no solo para eso. No acepto un no por respuesta, así que diga cuánto quiere. Venga, vayamos al grano. Por mi sendero para correr le extendré un cheque. No, oiga, ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida, todos tenemos un precio, todos.
Lo siento. Venga ya, ¿en serio va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo. Sí, cogimos el... El cachorro cuando Cooper tenía cuatro años. Y dijo...
Creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro. Vaya joder. No puedo mantener la boca cerrada. Eso parece. Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento.
Para cuando le hicieron la de sangre ya daba justo el límite. Supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo cárcel ni nada.
Fue un accidente que había sido culpa mía, que yo había conducido con imprudencia. Mintió descaradamente. Tuvo la insolencia de pedir una orden de alejamiento. Fueron unos años malos. Tomé malas decisiones porque quería que sufriera tanto como lo había hecho yo y él nunca... Lo que le dije, sete sangre.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau. La ràdio de proximitat.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Continguts en xarxa.
Sabeu aquells plans que mai teniu temps a fer perquè la vida passa molt ràpid, el temps vola i sempre hi ha alguna cosa més urgent? Doncs ara per Nadal pot ser un bon moment per recuperar-los.
La xarxa de museus de les comarques de Girona ja ha posat en marxa l'onzena edició de Nadal al Museu. És una proposta que fins al 7 de gener omple el calendari d'activitats per descobrir la màgia del Nadal. Teniu fins a 26 museus per triar i un llibret joc per poder resoldre els reptes en família.
Us en dono alguns exemples per anar fent boca. Podeu fer un gravat amb la tècnica de la linografia al Museu d'Història de Girona, o assistir a un espectacle d'ombres i descobrir un munt de contes al Museu del Cinema. També podeu fer llufes, per sants innocents, al Museu del Joguet de Figueres. Seguir un joc de pistes per descobrir les mil històries del Museu del Llívia o preparar el vostre fanalet per esperar els reis al Museu del Suro de Palafrugell.
Fins al 7 de gener, onzena edició de Nadal al Museu a les comarques de Girona. Més informació a nadalalmuseu.com Bon dia, són les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Fort dispositiu policial a la Sènia per una rave il·legal en marxa des de la nit de Capdany. Aplega un miler de persones a les afores del poble, al Montsià, i està previst que duri tot el cap de setmana. Mossos i policia local impedeixen que més persones accedeixin a la zona i identifiquen els vehicles que en van sortint, molts amb matrícula de França i d'Itàlia. L'alcaldessa de la Sènia, Víctor Almudini, assegura que de moment no hi ha incidències.
La gent del poble, evidentment, com ens ha passat a l'equip dels regidors, no ens ho esperàvem. Llavors no és una cosa que tu vulguis, que passo a casa teua i esperem que no torni a passar. Nosaltres treballarem perquè no torni a passar. Però molèsties directes al poble no n'hi ha.
És divendres 2 de gener de 2026 i tenim més titulars. Les associacions de consumidors lamenten l'encariment generalitzat dels preus aquest 2026. L'any nou ha arrencat en pujada, sobretot en el transport. Peatges, taxis i altres serveis privats i també el transport públic han patit increments, fins i tot superiors a l'IPC. També l'aigua o les telecomunicacions. Pel que fa als ingressos, les pensions s'actualitzaran amb la inflació, mentre que els salaris dels funcionaris també augmentaran.
144 persones mortes en 136 accidents a les carreteres catalanes el 2025, segons dades del Servei Català del Trànsit. On més ha pujat la sinistralitat és a les demarcacions de Barcelona i Lleida, i de fet el Segrià és la comarca més morts per accident, amb un total de 15 l'any passat. La PCE Telenacional 2 són les vies que concentren més morts, amb 17 i 11 respectivament, i els motoristes són el col·lectiu més vulnerable.
Unes bengales podrien ser la causa de la tragèdia de Capdany a l'estació suïssa d'esquí Crans-Montana. Les víctimes mortals seleven ja una quarantena amb més d'un centenar de ferits. Molts dels lesionats es troben en estat greu. El Tour de França, protagonista de la cavalcada de Reis de Barcelona. Enguenses Majestats arribaran en Golondrina, al Portal de la Pau, i faran el mateix recorregut dels darrers anys.
La desfilada tindrà dues novetats destacades, la carrossa del rei Baltasar i la de les joguines. Els jocs de taules postulen com els regals més demandats per aquest rei, en què tampoc hi faltaran els llibres. Us en farem alguna recomanació al final d'aquest informatiu. En esports, Jarire Gallut, tot preparat per al derbi d'aquest dissabte, la minyamal inclòs.
Sí, el davanter Blaugrana s'ha entrenat amb normalitat aquest matí i s'apunta a un dels derbis amb més al·licients que es recorden. Espanyol i Barça passen per un gran moment futbolístic amb els Blaugrana's líders i els blanc i blau cinquens encadenant fins a cinc victòries consecutives. Previsió del temps per les pròximes hores. Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, un ambient entranyinat, el que estem tenint a hores d'ara en moltes comarques, però la boira sí que persisteix en alguns racons, sobretot de les comarques de Lleida. I, de fet, al llarg d'aquesta tarda, aquesta boira no s'acabarà de desfer d'alguns racons del Midsegre, en general de la comarca de la Noguera, nord del Sagrià, nord de l'Urgell i també en el cas de la Segarra. Aquí un ambient força fred durant tota la tarda. La resta del país, aquests núvols esfilagar-se en el sol, molt poca cosa...
I una temperatura que va recuperant alguna posició respecte a ahir, però igualment l'ambient serà força fred, igualment el que queda aquest divendres. Al llarg del cap de setmana, cada vegada més núvols. Demà la boira de Lleida encara serà present al matí. I al Pirineu, primeres pluges o nevedetes. De moment, cota més alta. El diumenge serà el dia en què començarà a nevar a cota més baixa, sobretot a les comarques de Tarragona i Lleida. I la nit de diumenge, a dilluns, aquesta cota serà francament baixa, també amb algunes pluges a la resta del país. N'estem pendents a la xarxa?
Gràcies, Luismi. El control de sou avui, Francesc Avila. Us parlem, Maite Polo i Sònia Kerr.
Una rave il·legal a la seny al Montsià plega un miler de persones des de la nit de Capdany. Un fort dispositiu policial controla l'accés a la festa que es concentra en dues naus abandonades de les afores del poble i que està previst que s'allargui tot el cap de setmana. Mossos i policia local impedeixen que més persones accedeixin a la zona i identifiquen els vehicles que en van sortint, molts en matrícula de França i d'Itàlia. El consistori assegura que de moment no hi ha incidències però que treballaran perquè una situació així no es torni a repetir.
21 ebres, Cinta Bonet, endavant. Prop d'un miler de persones continuen de festa en una raïf il·legal en una nau abandonada al polígon industrial Les Mataltes de la Sènia. La raïf va començar el 31 de desembre i aquest divendres al matí continuava la música. Els Mossos d'Esquadra controlen l'accés i sobretot les sortides de dues naus que són de propietat privada. Victoria Almuni és l'alcaldessa de la Sènia. Això són dues naus de propietat privada però que en aquest moment estaven en desús.
i han sigut les naus que ells van detectar i que han ocupat des de la nit del 31. Alguns dels assistents intenten accedir a peu o en bicicleta, d'altres, davant del control dels Mossos d'Esquadra, han decidit marxar. El que busca és accedir a peu, perquè a peu i en bicicleta sí que poden accedir, però evidentment és molta menys gent. Ha hagut molta gent que davant del control ha decidit marxar.
El Múnich confia que la celebració il·lícita no s'allargui molts dies i que no hi hagi aldarulls. D'altra banda, també hi activa un altre rave, en aquest cas el pantà del Cenajo, Albacete, que reuneix un miler de vehicles. I més de 4.000 persones procedents de diversos països d'Europa, com França o Dinamarca. Uns 300 agents de la Guàrdia Civil treballen per evitar que s'hi apleguin més persones.
El 2026 arrenca amb pujades de preu, sobretot en el transport. Peatges, taxis i altres serveis privats i també el transport públic han patit increments fins i tot superiors a l'IPC, també l'aigua o les telecomunicacions. Pel que fa als ingressos, les pensions s'actualitzaran amb l'IPC, mentre que els salaris dels funcionaris també augmentaran. El seu torn, el salari mínim interprofessional, comença l'any prorrogat en els 1.184 euros grups del 2025 a l'espera d'un nou acord
amb els agents socials. Marc Pijuan. Tot i que el govern ja va anunciar que es manté la bonificació del 50% en la T-Mobilitat, el conjunt de les tarifes del transport públic puja de mitjana a prop d'un 3,5%. En el cas del taxi, i en concret a l'àrea metropolitana de Barcelona, les tarifes creixen un 2,3%. Els peatges també s'encareixen. Els de la C32 i la C16, així com els túnels de Vallvidrera i el del Cadí, augmenten a prop d'un 3%.
Les tres grans companyies de telecomunicacions, Masorans, Vodafone i Telefònica, apujaran preus, totes elles al voltant d'un 4%. Pel que fa al sector energètic, Iberdrola i Endesa han anunciat una apujada al voltant del 4,8%. I el preu de l'aigua a Barcelona i 22 municipis més està previst que es dispari prop d'un 3%, una xifra que serà del 5,8% en punts de l'àrea metropolitana.
Per les organitzacions de consumidors, la pujada cada inici d'any dels preus dels serveis bàsics no és una cosa inevitable, diuen, i avisen que tant les grans empreses com les administracions públiques tenen capacitat per congelar tarifes. El secretari general de FACO a Catalunya, Gerard Hernández, afegeix que cal també un canvi de model per ajudar els col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, demana ampliar els abonaments o els ajuts que s'apliquen actualment a l'àmbit del transport públic i l'energia.
En el sector energètic, per exemple, ho hem vist fa molts anys i hem reclamat des de FAQA un canvi de model perquè els bonos socials o ajudes concretes que puguin donar no redonen el problema de fons o, per exemple, com també deia el transport, que és inevitable, però hi ha més marxa tant per a l'administració com per a les poblacions. Entenem que hi ha marxa per congelar preus i per no augmentar aquestes ajudes per a la ciutadania, per a les famílies més vulnerables.
Una altra novetat d'aquest 2026 és que l'agència tributària vigilarà més de prop els moviments d'evisament d'empreses i professionals. No hi haurà canvis, això sí, de moment, entre particulars. L'agència tributària ha aclarit que no es tracta de declarar cada transferència, però sí que hi haurà més control sobre determinades operacions econòmiques. En declaracions a la xarxa, Josep Maria Noguera, de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, ha explicat que l'objectiu és controlar possibles fraus empresarials.
L'objectiu està definit en la pròpia modificació, que és lluitar contra el frau fiscal, tal com està dit, i també, d'acord amb la llei de blanqueig de capitals, que no es facin transferències o traspassos de comptes que no estiguin d'alguna manera vinculades a activitat econòmica, activitat empresarial o professional.
Aquí s'havia creat una mica d'alarma de dir, bueno, ara s'hauran de declarar tots els vízums. La pròpia normativa aclareix que no són els vízums de caràcter particular, de caràcter personal, sinó només els pagaments o els cobraments d'aquells operadors econòmics que estiguin fent transaccions empresarials o professionals.
Una altra de les novetats fiscals d'aquest 2026 és que les persones que estiguin cobrant l'atur i no arribin als topalls fixats per fer la declaració no estaran obligats a fer-la. A més, el govern espanyol ha prorrogat un any més les deduccions en l'IRPF per comprar un cotxe elèctric i per fer reformes a casa per millorar el consum energètic. Notícies en xarxa
144 persones van morir en 136 accidents a les carreteres catalanes el 2025, segons dades del Servei Català de Trànsit. On més ha pujat la sinistralitat és a les demarcacions de Barcelona i Lleida i, de fet, el Segrià és la comarca amb més morts per accident, amb un total de 15 l'any passat.
144 persones mortes en total. Això és un 6% més que l'any anterior, quan van ser 136 morts en 123 sinistres. La P7 i la Nacional 2 són les vies que concentren més morts, amb 17 i 11 respectivament, i els motoristes són el col·lectiu més vulnerable, amb el 31% del total de víctimes. Del conjunt, 114 eren homes i 30 dones i peredats. La franja que registra més defuncions és la de 55 a 64 anys. Desembre ha tancat amb 11 morts.
Doncs gener arrenca multes de 80 euros per no portar la baliza B16 al cotxe. Aquest cap de setmana els Mossos ja poden sancionar els conductors que encara no l'hagin adquirit. I és que qualsevol avalia o accident a la carretera, a partir d'ara s'ha de senyalitzar amb aquest dispositiu lluminós. Substitueix els triangles d'emergència i es connecta amb la DGT per saber la ubicació exacta del vehicle. Joan Ferrer.
La diferència entre una balisa homologada i una que no ho està, rauen si es pot connectar o no a la plataforma DGT 3.0, que mitjançant una targeta de telefonia mòbil permet saber on està el vehicle aturat i avisa els altres conductors que s'hi apropen. Des del 2023 s'ha permès la venda de balises sense connectivitat, que des d'ahir no són vàlides, tal com explica Anna Pintó, subdirectora de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit.
És un dispositiu de localització del vehicle i, a més a més, una targeta SIM per poder-se connectar amb els centres de gestió del trànsit i veure que allà hi ha un vehicle a la calçada immobilitzat per avaria, per accident, pel que sigui. Si no hi ha connectivitat, aquesta balisa no serà legal.
Tot i no ser legals, hi ha empreses que segueixen venent-les i, per tant, és fonamental fixar-se en l'etiquetatge del dispositiu. En cas d'accident, la balisa s'ha de col·locar al sostre del vehicle sense sortir a la via. El dispositiu emet una llum de 360 graus d'alta intensitat de forma intermitent durant almenys 30 minuts.
També es començarà a multar els cotxes amb etiqueta B en les zones de baixes emissions. Serà això sí només en episodis d'alta contaminació decretats per les autoritats. En aquest context, i coincidint amb l'inici de l'any, 24 municipis catalans eviten ara per ara zones restringides a la circulació de vehicles. Són poblacions amb entre 20.000 i 50.000 habitants on la qualitat de l'aire ha millorat i, per tant, queden excloses de l'obligació.
Sí que haurien de tenir implantada una zona de baixes emissions, una quarantena de municipis, però n'hi ha que ni tan sols han instal·lat les càmeres. Ens ho empia la nostra companya Cristina Álvarez. Són una quarantena les poblacions que ja han de tenir implementada una ZBE, les de més de 50.000 habitants, i una quinzena més que superen els 20.000 i també els límits de contaminació.
Però en bon grapat s'hi resisteixen i encara no han instal·lat ni càmeres ni rètols. És el cas de Rubí, Vic, Olot o Molins de Rei. No estan d'acord amb la normativa, ja sigui perquè culpen de la contaminació la gran metròpoli o la indústria que els envolta. L'incompliment per ara no els comportarà sancions. Així ho admet Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental.
Nosaltres som molt flexibles, és a dir, sentem que una zona de baixes emissions, sobretot, ha estat aprovada quan ha estat aprovada l'ordenança en un òrgan col·legiat que la regula o que la regularà. Estem per assessorar, estem per acompanyar, però no preveiem sancions.
Només alguns municipis s'han posat les piles darrerament, ja que s'arrisquen a perdre subvencions del Ministeri per a la millora del transport públic. Municipis com ara Vilafranca, Vendrell, Figueres, Igualada, Sitges o Salou esquiven per ara la ZBE. Han pogut demostrar que la qualitat de l'aire ha millorat els últims 5 anys i de moment s'estalvien el cost econòmic i polític d'implementar restriccions.
Omnium Cultural exigeix institucions i partits polítics que defensin el català a l'escola. En un missatge d'any nou, el seu president, Xavier Antic, alerta que l'Espanya més anticatalanista es rearma i per això ancoratge Catalunya a tenir autoconfiança i a no caure en l'atemptació del catastrofisme. Bon Carvajal.
Bon dia. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antic, argumenta que la societat civil ja està defensant la immersió lingüística com a columna vertebral de la nació, però adverteix que també ho han de fer les entitats i els partits polítics, sobretot en la defensa del català a l'escola. Per això sabem que la defensa de la llengua...
és la defensa del país. Aquest 2026 ens tocarà tornar a defensar l'escola en català. Ho sabem. Preparem-nos. Des de la societat civil ja ho estem fent i exigirem a les institucions i als partits que també ho facin. L'escola i la llengua són les columnes vertebrals de la nació. I per això ara ens cal treballar de valent des del país que tenim pel país que volem.
Òmnium Cultural demana responsabilitat i autoestima perquè el catalanisme polític torni a ser hegemònic, demana que es tingui confiança i seguretat i es compromet a continuar treballant per fer que el català sigui una eina de cohesió social.
I encara en clau política, el PSOE pronòstica que aquest any 2026 el Partit Popular quedarà sotmès a Vox i al retrocés de drets, mentre que l'executiu de coalició treballarà pels drets de la majoria. El diputat del PSOE al Congrés, Patxi López, ha contrastat la feina que el seu pare farà el govern espanyol de coalició amb el que farà el Partit Popular.
Para dar una alternativa a los problemas que tiene la gente y un Partido Popular sumiso ante Vox que lo único que nos propone es un retroceso y que no cuentan con él los ciudadanos y ciudadanas de este país. Un Partido Popular que entonces no nos sirve para nada y para nadie. L'exportaveu del Congrés i exlandegari ha recordat que el PP és l'únic partit espanyol amb sentència judicial ferma per corrupció.
Un quart de tres, seguim amb el relat de l'actualitat del dia. La línia de WhatsApp que la Generalitat va posar en marxa fa dos anys per a persones amb malestar emocional, Obrofil es diu, ha atès més de 2.100 joves i adolescents. Els problemes més freqüents expressats pels joves estan relacionats amb estats depressius, relacions interpersonals i, entre altres temes, també el consum de drogues. En 21 casos, s'han activat els serveis d'emergències per risc de suïcidi imminent.
Les relacions amb els altres han motivat la quarta part dels missatges al WhatsApp o a Profil. La resta d'inquietuds passen per la depressió, la ideació suïcida, els trastorns de la conducta alimentària, la solitud no desitjada i, en menor mesura, el consum de drogues, l'assetjament, els problemes a l'entorn de la feina i les situacions de dol.
4 de cada 10 WhatsApps o Profil han estat de menors de 18 anys i la resta ha de comunicar-nos d'edats diferents fins als 35. 6 de cada 10, noies. La secretaria de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llobrens, assegura que el servei continuarà.
Aquest és un recurs que pensem que contribueix a ajudar i acompanyar els joves i els adolescents en aquests problemes o en aquestes situacions de malestar emocional i per tant és un servei que mantindrem en marxa al llarg de tot aquest any vinent. El Profil és íntim, segur i lliure de judicis.
I Altafulla fa un pas més, volíem dir, per millorar la resposta davant les inundacions, especialment al barri de Baix Amar. L'Ajuntament ha incorporat nova maquinària de bombament d'aigua que ja s'ha aprovat sobre el terreny amb resultats positius. Altafulla Ràdio, Marc Pérez.
L'Ajuntament d'Altafulla ha adquirit nova maquinària de bombament d'aigua per millorar la prevenció i la resposta davant episodis d'inundacions. L'actuació s'assuma a altres accions fetes els darrers anys, com arranjaments del clavegram, el canal o la xarxa de drenatge, mentre no es poden executar solucions estructurals de gran abast. El coacal de l'Altafulla, Jordi Moninera, explica que el nou equip ja ha demostrat la seva utilitat.
Ha anat molt bé, la veritat, perquè amb mitja hora que l'hem tingut engegada, ha tret tot d'aigua que tiràvem directament a un dels pluvials que aboca el canal. I bé, el que segurament farem ara és comprar una bomba molt més potent, anem darrere d'una bomba que pot moure 40.000 litres d'aigua...
Després d'una primera prova, el Consistori ja treballa per ampliar la capacitat de resposta amb l'adquisició d'un equip més potent que es pugui integrar als dispositius de protecció civil i permeti actuar amb rapidesa en episodis de pluges intenses. I és moment de repassar altres notícies d'avui.
Els testimonis assenyalen les bengales com la causa de la tragèdia a l'estació suïssa d'esquí Transmuntana mentre les autoritats mantenen oberta la investigació. Les víctimes mortals s'eleven a una quarantena amb més d'un centenar de ferits que han estat traslladats a hospitals de Zurich, Lausana i Ginebra perquè els de la zona estan saturats així com centres sanitaris de França, Itàlia o Alemanya.
L'urgència ara és poder identificar les víctimes com més aviat millor, moltes d'elles estrangeres, perquè es tracta d'una estació d'esquí amb molt de turisme. El foc, recordem, es va declarar la nit de cap d'any. Territori adjudica per 16 milions d'euros les obres d'adaptació de l'estació de l'L5 de Plaça de Sants. Els treballs començaran aquest primer trimestre. Tenen un termini de 30 mesos. L'intercanviador de Plaça de Sants està format per dues estacions de metro, de l'L1 i de l'L5, i suma més de 46.000 viatges al dia.
El Tour de França serà el tema central de la cabalgada de reis de Barcelona aquest any. Ses majestats arribaran a Angolondrina el dilluns 5 al portal de la Pau i faran el mateix recorregut dels darrers anys. La desfilada tindrà dues novetats destacades, la carrossa del rei Baltasar i la de Joguinès. Ara per ara, la previsió de l'Ajuntament és que hi hagi una pluja allogera.
El dilluns a dues coses cinc de la tarda els Reis d'Orient arribaran al Portal de la Pau en Golondrina i a les sis començaran a desfilar des de l'Avincuda del Marquès de la Gentera passant per l'Eixample fins a la Plaça d'Espanya i la Font Màgica 1.300 artistes voluntaris d'escoles de dansa i de teatre li donaran vida per a més d'un quilòmetre lineal i l'ecologisme en serà el massatge principal festejant el tour que per primer cop a la història aquest any començarà a Barcelona ho ha explicat el regidor de Cultura i Indústries Creatives Xavier Merced
Hem volgut fer aquest any una especial dedicació al Tour de França, i per tant hi haurà una cavalcada amb molta bicicleta, de fet hi ha BMX i tota una part molt important, a partir d'un claim que ens ha semblat maco de posar, que és que Barcelona i el Tour fan un bon tàndem.
Els caramels, 7 tones, es repartiran al final. Els llibres són una molt bona opció per demanar als Reis Mags d'Orient. I per a aquells que encara no ho tingueu clar, atenció a les recomanacions que ens arriben des de les llibreries de Calonge, poble de llibres. Costa Brava Televisió, Joan Prareda.
Un llibre sempre és una eina per conèixer la persona que el llegeix. Cada vegada és més freqüent regalar-los per Nadal. I a les llibreries de Calonja veuen com la clientela s'hi apropa a aquestes dates per demanar consells. La Roser Rodas, de la llibreria Libalista, ens assenyala dos autors de novel·la policíaca.
Un que és novetat, però s'està venent moltíssim, que és en Gil Prat sobre roca. I és una història també molt interessant, d'intriga, misteri. I després en Miquel Santiago, perquè és un clàssic ja de la literatura d'aquest tipus. També valoren positivament la demanda de llibres familiars. El conte del Titor és el gran reclam pel públic infantil i ressalten que la gent busca llibres que dins hi puguin incorporar petits jocs. La Meritxell Rals, de la llibreria Rals, ens recomana un llibre senzill per a tothom.
Aquesta novel·la, Núria Cadenas, que és un llibre que ens parla de la Segona Guerra Mundial, el Pirineu, la Cerdanya, i bé, és un llibre on aprendràs, hi ha ficció. Defensen el llibre com un regal que es pot fer sempre i creuen que aquests últims dies de Nadal seran ben moguts. I també els Jocs de Taules postulen com un dels regals estrella per aquest rei. Ho han pogut comprovar els companys del nou FM, el Guillem Sánchez, en aquest cas, que ha visitat un parell de botigues especialitzades.
Els dies de festa, recolliment i família es tradueixen molt sovint en una bona oportunitat per jugar plegats. Amb els Reis vigilant i ultimant els seus preparatius, les botigues també aconsellen sobre novetats i tendències. I es consolida la dels jocs de taula. Escoltem Miquel Molist i Paula Minaia, de Gargamel Joguines i Juguetos de Vic. Va haver-hi un boom per pandèmia, quan la gent a casa tenia molt temps per jugar. Llavors també és cert que a època de Nadal, que tothom torna a casa, reuneix amb famílies, amb els amics, i en general disposem de temps lliure.
És l'època que ens venen a buscar jocs de taula. Sobretot jocs de taula quan es tracta de coses en família, sobretot jocs de taula és el que més està tirant. Les demandes són variades i no és gens estrany veure una gran activitat aquests dies en botigues especialitzades. El que es manté sempre intacte és la il·lusió dels més petits a l'hora de fer la carta als reis i esperar fins al dia 6 per saber si s'han complert o no les seves demandes. I arriben els esports.
Què ens porta, Janire Gallut? Bon dia, Janire. Tot preparat per al derbi d'aquest dissabte, inclòs la Minya Mal. El davanter blaugrana s'ha entrenat amb normalitat aquest matí i s'apunta a un dels derbis amb més al·licients que recorden. Espanyol i Barça passen per un gran moment futbolístic amb els blaugranes líders de la competició i els blanc i blaus cinquens encadenant fins a cinc victòries consecutives.
Hansi Flick podrà comptar també amb Pedri Kunde i Dani Olmo, com ha confirmat el mateix tècnic alemany, però Araujo encara no entrarà a la convocatòria, una de les nombroses baixes en defensa que porten el tècnic a pensar en fitxar aquest mercat d'hivern. Si ens fixem en la darrera línia, amb els laterals i els centrals, potser necessitem un jugador més.
però ho hem de parlar. I no és fàcil a la finestra d'hivern aconseguir un jugador de nivell, així que ho haurem de parlar. Jo crec que podrem fer alguna cosa,
A la mateixa hora parlava Manolo González, el tècnic blanc i blau, que es lamentava de la designació arbitral pel partit amb el català García Verdura com a col·legiat principal del maig. Tindria que estar al marge, però crec que és un error. A partir d'aquí, és que són coses que no tenen massa sentit.
Són ganes de generar una polèmica on no caldria, per mi, a partir d'aquí. Igual que jo prenc decisions a l'alineació i em puc equivocar, suposo que el comitè d'àrbitres o qui sigui el responsable també les pren i, bueno, esperem que estudi amb el petxo per fora i prendre aquest tipus de decisions després no torni en contra. Ja et dic, jo crec que és un error, crec que es podia evitar, esperem que la pressió que tindrà aquest nano demà per xiular el partit no li vingui en contra.
I encara primera, el Girona ha fet finalment l'entrenament de portes obertes aquest matí davant d'uns 2.000 espectadors en bàsquet ple d'equip catalans que disputa en aquest vespre la jornada 13 de l'ACB. A les 7, el Jai Opos Lleida visita la pista de l'Andorra. L'equip de la capital del Seirei intentarà començar el 2026 amb el pau dret i trencant així la dinàmica de 6 derrotes consecutives que enllaça dia d'avui. En un moment complicat per l'equip de Jaren Cuentra, el tècnic del Jai Opos Lleida té clar que Andorra hi ha d'anar amb el major optimisme possible i amb la unió per bandera.
El que volem és augmentar el nostre coeficient d'optimista, no? Jo crec que quan estàs en una dinàmica negativa el que hem d'aconseguir és animar-nos molt, anar plegats i ens hem d'ajudar entre tots, no? Perquè al final, no sé com és la dita aquella, estimem quan menys m'ho mereixi, no?
Una hora més tard, el Barça rep al Saragossa al Palau. Sentim Darío Brizuela, el jugador blaurà. Jo gana sí o sí, no se me permite dos tortas seguidas, menos en casa. En la CBA estamos peleando por un puesto entre los cuatro primeros y ganar esto por eso en casa es importante. Mientras estamos bien atrás, creo que el partido será más común.
I a les 9 jugarà un altre derbi català, en aquest cas de bàsquet. El Nou Congo està amb el màxim Enresa-Bàsquet-Girona en un duel directe entre dos conjunts que estan empatats a punts a la classificació i que també empaten a victòries. Per tant, un duel directe entre catalans. Gràcies, Janiré Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Fem una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena Rondalles. Els habitants d'un poble marcats per la tragèdia decideixen crear un grup de música tradicional. També arriba Abuela Tremenda, un film familiar protagonitzat per una àvia poc ortodoxa. I els aficionats al thriller gaudiran d'allò més amb l'assistenta. Llevamos dos años parados.
¿Cuánto hay que esperar? ¿No pensáis que esto puede ayudarnos a todos? Si algo tiene la rondalla es la sensación de comunidad de todos a una. Igual no es el momento. Si ganamos el concurso, el dinero puede ir a los familiares de las víctimas. Si ganamos, dice.
A Rondalles, dos anys després del naufragi d'un vaixell pesquer que va sacsejar un poble gallec, els habitants decideixen que ja és hora de recuperar la il·lusió i deixar enrere el dol. Per això, tornen a unir-se per posar en marxa la Rondalla, una agrupació de música tradicional en la qual participen des de nens fins d'ancians, amb la intenció de competir en un concurs contra els pobles veïns.
¿Desde cuándo estáis liados? ¿Desde antes o después de lo de papá? ¿Y qué quieres, que no rehaga mi vida? Ojalá pudiéramos volver atrás las tres juntas con papá. ¡Esta es mi abuela! Venga, chicos, ¡que nos vamos! ¿No hay cinturones de seguridad? No, tranquilo, que no vamos a colisionar.
Seguridad total. Abuela tremenda és una pel·lícula familiar protagonitzada per la Tony, una àvia que és un ànima lliure. Porta de cap la seva filla Daniela, però la neta, l'Alexia, la Dora. Per això, quan la Daniela s'emporta la nena a un ratí rural de la seva empresa, la Tony no triga a presentar-se amb la caravana per passar el temps amb la seva neta. ¿Has estado en las fiestas de algún pueblo? No. Ya veréis el ambientazo. Mamá, por favor, que lo único que te pedí es que no me la ligaras...
Hola, Mili. Hola, senyora Winchester. Por favor, llamame, nina. Adelante, pasa. A l'assistenta, una jove en passat complicat interpretada per l'actriu Sidney Sweeney, comença a treballar com a assistenta a la luxosa casa dels Winchester. A mesura que s'endinsa en la vida de la família, descobrirà secrets foscos que posaran en perill la seva seguretat. Però potser ja és massa tard.
Era un puta sàndwich. La xarxa de comunicació local.
Bon dia, són dos quarts de tres.
Fort dispositiu policial a la Sènia per una rave il·legal en marxa des de la nit de Capdany. Aplega un miler de persones a les afores del poble, al Montsià, i està previst que duri tot el cap de setmana. Mossos i policia local impedeixen que més persones accedeixin a la zona i identifiquen els vehicles que en van sortint, molts amb matrícula de França i d'Itàlia. L'alcaldessa de la Sènia, Victoria Almuni, assegura que de moment no hi ha incidències.
La gent del poble, evidentment, com ens ha passat a l'equip dels regidors, no ens ho esperàvem. Llavors no és una cosa que tu vulguis, que passo a casa teua i esperem que no torni a passar. Nosaltres treballarem perquè no torni a passar. Però molèsties directes al poble no n'hi ha.
És divendres 2 de gener de 2026 i tenim més titulars. Les associacions de consumidors lamenten l'encariment generalitzat dels preus aquest 2026. L'any nou ha arrencat en pujada, sobretot en el transport. Peatges, taxis i altres serveis privats i també el transport públic han patit increments fins i tot superiors a l'IPC. També l'aigua o les telecomunicacions. Pel que fa als ingressos, les pensions s'actualitzaran amb la inflació, mentre que els salaris dels funcionaris també augmentaran.
144 persones mortes a les carreteres catalanes el 2025, segons el Servei Català del Trànsit. On més ha pujat la sinistralitat és a les demarcacions de Barcelona i Lleida i, de fet, al Segrià és la comarca amb més morts per accident amb un total de 15 l'any passat. La P7 i la Nacional 2 són les vies que concentren més morts i els motoristes són el col·lectiu més vulnerable. Unes bengales podrien haver estat la causa de la tragèdia de cap d'any a l'estació suïssa d'esquí Crans-Montana.
Les víctimes mortals celebren ja una quarantena amb més d'un centenar de ferits. Molts es troben en estac greu. El Tour de França, protagonista de la cabalgata de Reis de Barcelona. Enguències majestats arribaran en Golondrina, al portal de la Pau, i faran el mateix recorregut dels darrers anys. La desfilada tindrà dues novetats destacades, la carrossa del rei Baltasar i la de les joguines. Doncs els jocs de taules postulen com els regals més demandats per aquest rei, en què tampoc hi faltaran els llibres. Us en farem alguna recomanació al final d'aquest informatiu.
En esports, Janiré Gallut, tot preparat per al derbi d'aquest dissabte, la minya mal inclòs. Sí que no hi faltarà perquè s'ha entrenat amb normalitat aquest matí i s'apunta a un dels derbis amb més al·licients que es recorden. Espanyol i Barça passen per un gran moment futbolístic amb els blaugranes líders i els blanc i blaus cinquens encadenant fins a cinc victòries consecutives.
Preveja del temps, Lluís Mi Pérez, bon dia. Bon dia, un ambient entranyinat, el que estem tenint a hores d'ara en moltes comarques, però la boira sí que persisteix en alguns racons, sobretot de les comarques de Lleida. I, de fet, al llarg d'aquesta tarda, aquesta boira no s'acabarà de desfer d'alguns racons del Midsegre, en general de la comarca de la Noguera, nord del Segrià...
nord de l'Urgell i també en el cas de la Segarra. Aquí un ambient força fred durant tota la tarda. La resta del país, aquests núvols esfilagaran el sol, molt poca cosa, i una temperatura que va recuperant alguna posició respecte a ahir, però igualment l'ambient serà força fred, igualment el que queda aquest divendres.
Al llarg del cap de setmana, cada vegada més núvols. Demà la boira de Lleida encara serà present al matí. I al Pirineu, primeres pluges o nevedetes. De moment, cota més alta. El diumenge serà el dia en què començarà a nevar a cota més baixa, sobretot a les comarques de Tarragona i Lleida. I la nit de diumenge, dilluns, aquesta cota serà francament baixa, també amb algunes pluges a la resta del país. Estem pendents a la xarxa? El control de so avui, Francesc Avila. Us parlem Maite Polo i Sònia Kerr. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Una rave il·legal a la Sènia, al Montsià, aplega un miler de persones des de la nit de cap d'any. Un fort dispositiu policial controla l'accés a la festa que es concentra en dues naus abandonades de les afores del poble i que està previst que s'allargui tot el cap de setmana.
Mossos i policia local impedeixen hores d'ara que més persones accedeixin a la zona i identifiquen els vehicles que en van sortint, molts en matrícula de França i d'Itàlia. El consistori assegura que de moment no hi ha incidències, però que treballaran perquè una situació així no es torni a repetir.
Prop d'un miler de persones continuen de festa en una raïf il·legal en una nau abandonada al polígon industrial Les Mataltes de la Senia. La raïf va començar el 31 de desembre i aquest divendres al matí continuava la música. Els Mossos d'Esquadra controlen l'accés i sobretot les sortides de dues naus que són de propietat privada. Victoria Almuni és l'alcaldessa de la Senia. Això són dues naus de propietat privada però que en aquest moment estaven en desús.
i han sigut les naus que ells van detectar i que han ocupat des de la nit del 31. Alguns dels assistents intenten accedir a peu en bicicleta, d'altres, davant del control dels Mossos d'Esquadra, han decidit marxar. El que busca és accedir a peu, perquè a peu i en bicicleta sí que poden accedir, però evidentment és molta menys gent. Ha hagut molta gent que davant del control ha decidit marxar.
El Múnich confia que la celebració il·licita no s'allargui molts dies i que no hi hagi aldarulls. D'altra banda, també hi activeu un altre rave, en aquest cas el pantà del Cenajo, Albacete, que en aquest cas reuneix un milet de vehicles. I més de 4.000 persones, en aquest cas, procedents de diferents països d'Europa. Uns 300 agents de la Guàrdia Civil treballen per evitar que s'hi apleguin més persones. Notícies en xarxa. Edició migdia.
El 2026 arrenca amb pujades de preu, sobretot en el transport, peatges, taxis i altres serveis privats i també el transport públic han patit increments fins i tot superiors a l'IPC, també l'aigua o les telecomunicacions. Pel que fa als ingressos, les pensions s'actualitzaran amb l'IPC mentre que els salaris dels funcionaris també augmentaran.
Al seu torn, el salari mínim interprofessional comença l'any prorrogat en els 1.184 euros bruts del 2025 de l'any passat a l'espera d'un nou acord amb els agents socials. Marc Pijuan.
Tot i que el govern ja va anunciar que es manté la bonificació del 50% en la T-Mobilitat, el conjunt de les tarifes del transport públic puja de mitjana a prop d'un 3,5%. En el cas del taxi, i en concret a l'àrea metropolitana de Barcelona, les tarifes creixen un 2,3%. Els peatges també s'encareixen. Els de la C32 i la C16, així com els túnels de Vallvidrera i el del Cadí, augmenten a prop d'un 3%.
Les tres grans companyies de telecomunicacions, Mas Orange, Vodafone i Telefònica, apujaran preus, totes elles al voltant d'un 4%. Pel que fa al sector energètic, Iberdrola i Endesa han anunciat una apujada al voltant del 4,8%. I el preu de l'aigua a Barcelona i 22 municipis més està previst que es dispari prop d'un 3%, una xifra que serà del 5,8% en punts de l'àrea metropolitana.
Per a les organitzacions de consumidors, la pujada cada inici d'any dels preus dels serveis bàsics no és una cosa inevitable, diuen i avisen que tant les grans empreses com les administracions públiques tenen capacitat per congelar tarifes. El secretari general de FACO a Catalunya, Gerard Hernández, afegeix que cal també un canvi de model per ajudar els col·lectius més vulnerables i en aquest sentit demana ampliar els abonaments o els ajuts que s'apliquen actualment en l'àmbit de transport públic i energia.
Tots en el sector energètic, per exemple, ho hem vist fa molts anys i hem reclamat des de FAQA un canvi de model perquè els bonos socials o ajudes concretes que puguin donar no redonen el problema de fons o, per exemple, com també deia el transport, que és inevitable, però hi ha més marxa per l'administració. Com a part de les altres corporacions, entenem que hi ha marxa per congelar preus i per no augmentar aquestes ajudes per la ciutadania, per les famílies més vulnerables.
Una altra novetat d'aquest 2026 és que l'agència tributària vigilarà més de prop els moviments de visum, d'empreses i professionals. No hi haurà per això, això sí, canvis de moment entre particulars. L'agència tributària aclareix que no es tracta de declarar cada transferència, però sí que hi haurà més control sobre determinades operacions econòmiques. En declaracions a la xarxa, Josep Maria Noguera, que és de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, ha explicat que l'objectiu és controlar possibles fraus empresarials.
L'objectiu està definit en la pròpia modificació, que és lluitar contra el frau fiscal, tal com està dit, i també d'acord a la llei de blanqueig de capitals que no es facin transferències o...
traspassos de comptes que no estiguin d'alguna manera vinculades a activitat econòmica, a activitat empresarial o professional. Aquí s'havia creat una mica d'alarma de dir que ara s'hauran de declarar tots els bífums. La pròpia normativa aclareix que no són els bífums de caràcter particular, de caràcter personal, sinó només els pagaments o els cobraments d'aquells operadors econòmics que estiguin fent transaccions empresarials o professionals.
Un altre de les novetats fiscals d'aquest 2026 és que les persones que estiguin cobrant l'atur i no arribin als topalls fixats per fer la declaració no estaran obligats a fer-la. A més, el govern espanyol ha prorrogat un any més les deduccions en l'IRPF per comprar un cotxe elèctric i per fer reformes a casa per millorar el consum energètic. Notícies en xarxa
5 minuts i arribarem a 3 quarts de 3. 144 persones van morir en 136 accidents a les carreteres catalanes el 2025, segons dades del Servei Català del Trànsit. On més ha pujat la sinistralitat és a les demarcacions de Barcelona i Lleida. I, de fet, el Segrià és la comarca amb més morts per accident, amb un total de 15 l'any passat. 144 persones mortes en total. Això és el 6% més que l'any anterior, quan van ser 136 morts en un centenar de sinistres, també.
La P7 i la Nacional 2 són les vies que concentren més morts, amb 17 i 11 respectivament. I els motoristes són el col·lectiu més vulnerable, amb el 31% del total de víctimes. Del conjunt, 114 eren homes i 30 dones. I per edats, la franja que registra més defuncions és la de 55 a 64 anys. Desembre tancat amb 11 morts.
Doncs el gener arrenca amb sancions de 80 euros per no portar la balissa B16 al cotxe i també es començarà a multar els cotxes amb etiqueta B a les zones de baixes emissions. Serà això sí, només en episodis d'alta contaminació decretats per les autoritats. En aquest context, si coincidirà amb l'any, 24 municipis catalans eviten ara per ara zones restringides de la circulació de vehicles.
Són poblacions amb entre 20.000 i 50.000 habitants, on la qualitat de l'aire ha millorat i, per tant, queden excloses de l'obligació. Sí que haurien de tenir implantada una ZVE una quarantena de municipis, però n'hi ha que ni tan sols han instal·lat les càmeres. Són una quarantena les poblacions que ja han de tenir implementada una ZVE, les de més de 50.000 habitants, i una quinzena més que superen els 20.000 i també els límits de contaminació.
Però en bon grapat s'hi resisteixen i encara no han instal·lat ni càmeres ni rètols. És el cas de Rubí, Vic, Olot o Molins de Rei. No estan d'acord amb la normativa, ja sigui perquè culpen de la contaminació la gran metròpoli o la indústria que els envolta. L'incompliment per ara no els comportarà sancions. Així ho admet Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental. Nosaltres som molt flexibles, és a dir, s'entén que una zona de baixes emissions, sobretot, ha estat aprovada quan ha estat aprovada l'ordenança...
en un òrgan col·legiat que la regula o que la regularà. Estem per assessorar, estem per acompanyar, però no preveiem sancions. Només alguns municipis s'han posat les piles darrerament, ja que s'arrisquen a perdre subvencions del Ministeri per a la millora del transport públic. Municipis com ara Vilafranca, Vendrell, Figueres, Igualada, Sitges o Salou esquiven per ara la ZBE. Han pogut demostrar que la qualitat de l'aire ha millorat els últims cinc anys i de moment s'estalvien el cost econòmic i polític d'implementar restauracions
Omnium Cultural exigeix institucions i partits polítics que defensin el català a l'escola. En un missatge d'any nou, el seu president, Xavier Antic, alerta que l'Espanya més anticatalanista es rearma i per això encoratge Catalunya a tenir autoconfiança i a no caure, diuen, amb la temptació del catastrofisme. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antic, argumenta que la societat civil ja està defensant la immersió lingüística com a columna vertebral de la nació, però adverteix que també ho han de fer les entitats i els partits polítics, sobretot en la defensa del català a l'escola. Per això sabem que la defensa de la llengua...
És la defensa del país. Aquest 2026 ens tocarà tornar a defensar l'escola en català. Ho sabem. Preparem-nos. Des de la societat civil ja ho estem fent i exigirem a les institucions i als partits que també ho facin. L'escola i la llengua són les columnes vertebrals de la nació. I per això ara ens cal treballar de valent des del país que tenim pel país que volem.
Òmnium Cultural demana responsabilitat i autoestima perquè el catalanisme polític torni a ser hegemònic, demana que es tingui confiança i seguretat i es compromet a continuar treballant per fer que el català sigui una eina de cohesió social.
Encara en clau política, el PSOE pronòstica que aquest 2026 el Partit Popular quedarà sotmes a Vox i al retrocés de drets, mentre que l'executiu de coalició treballarà pels drets de la majoria. El diputat del PSOE al Congrés, Patxi López, ha contrastat la feina que el seu pare farà el govern espanyol de coalició amb el que farà el Partit Popular.
Para dar una alternativa a los problemas que tiene la gente y un Partido Popular sumiso ante Vox que lo único que nos propone es un retroceso y que no cuentan con él los ciudadanos y ciudadanas de este país. Un Partido Popular que entonces no nos sirve para nada y para nadie. L'exportaveu del Congrés i exlandacari ha recordat que el PP és l'únic partit espanyol amb sentència judicial ferma per corrupció.
La línia de WhatsApp que la Generalitat va posar en marxa fa dos anys per a persones amb malestar emocional es diu Obrofil ha atès més de 2.100 joves i adolescents. Els problemes més freqüents expressats estan relacionats amb estats depressius, relacions interpersonals i, entre altres temes, també el consum de drogues. En 21 casos s'han activat els serveis d'emergències per risc de suïcidi imminent.
Les relacions amb els altres han motivat la quarta part dels missatges al WhatsApp Dobrofil. La resta d'inquietuds passen per la depressió, la ideació suïcida, els trastorns de conducta alimentària, la solitud no desitjada i en menor mesura el consum de drogues, l'assetjament, els problemes laborals i les situacions de dol.
4 de cada 10 WhatsApps han estat de menors de 18 anys i la resta de persones amb edats diverses fins als 35. 6 de cada 10 noies. La secretaria de Cigles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorenç, assegura que el servei continuarà.
Aquest és un recurs que pensem que contribueix a ajudar i acompanyar els joves i els adolescents en aquests problemes, en aquestes situacions de malestar emocional i per tant és un servei que mantindrem en marxa al llarg de tot aquest any vinent.
El profil és íntim, segur i lliure de judicis als 680-354-155. 680-354-155. I és moment de repassar altres notícies d'avui.
Els testimonis assenyalen les bengales com la causa de la tragèdia a l'estació suïssa d'esquí Transmuntana mentre les autoritats mantenen oberta la investigació. Les víctimes mortals se leven ja una quarantena amb més d'un centenar de ferits que han estat traslladats a hospitals de Zurich, Lausana i Ginebra perquè els de la zona estan saturats, així com centres sanitaris de França, Itàlia i Alemanya.
L'urgència ara és poder identificar les víctimes com més aviat millor. Molts llells estrangers perquè es tracta d'una estació d'esquí amb molt de turisme. El foc, recordem-ho, es va declarar a la nit de cap d'any. Territori adjudica per 16 milions i mig d'euros les obres d'adaptació de l'estació de l'L5 de Plaça de Sants.
Els treballs començaran aquest primer trimestre i tenen un termini de 30 mesos. L'intercanviador de plaça de Sants està format per dues estacions de metro, la de la línia 1 i la línia 5, i suma més de 46.000 viatges al dia. Les obres permetran crear un nou vestíbul amb l'ampliació de l'existent. Incorporaran tres nous ascensors i es construiran dues noves sortides d'emergències des de les andanes, una a nivell vestíbul i una altra fins al carrer.
El Departament d'Educació publica les concrecions curriculars i orientacions de més matèries d'ESO seguint l'estratègia iniciada a fons mesos. Aquest cop es tracta de les matèries de Biologia i Geologia, Física i Química, Música i Tecnologia i Digitalització. A l'abril es van posar a disposició les primeres orientacions centrades en Matemàtiques i Llengües.
Educació ha explicat que l'objectiu és facilitar als docents la programació de les situacions d'aprenentatge i donar resposta a la necessitat expressada per equips directius i professorat. Les concrecions inclouen els coneixements clau en cada matèria i curs, així com exemples pràctics per aplicar a l'aula. El Tour de França serà el tema central de la Cavalcada de Reis de Barcelona.
Ses majestats arribaran a Angolondrin, al portal de la Pau, i faran el mateix recorregut dels darrers anys. La desfilada tindrà dues novetats destacades, la carrossa del rei Baltasar i la de Joguines. Per ara, la previsió de l'Ajuntament de Barcelona és una pluja lleugera.
El dilluns a 2.45 de la tarda els Reis d'Orient arribaran al portal de la Pau en Golondrina i a les 6 començaran a desfilar des de l'Avinguda del Marquès de l'Argentera, passant per l'Eixample fins a Plaça Espanya i la Font Màgica. 1.300 artistes voluntaris d'escoles de dansa i de teatre li donaran vida, farà més d'un quilòmetre lineal i l'ecologisme en serà el missatge principal, festejant el tour, que per primer cop a la història aquest any començarà a Barcelona. Ho ha explicat el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Mercè.
Hem volgut fer aquest any una especial dedicació al Tour de França, i per tant hi haurà una cavalcada amb molta bicicleta, de fet hi ha BMX i tota una part molt important, a partir d'un client que ens ha semblat maco de posar, que és que Barcelona i el Tour fan un bon tàndem.
La música en directe serà un fort atractiu de la cavalcada, amb relació al tour i des de la carrossa de Baltasar, procedent del Senegal. Els carmels, per seguretat, es repartiran al final de la desfilada, sense gluten. Hi haurà set tones i el cost de la cavalcada serà d'un milió d'euros. Doncs els llibres són una molt bona opció per demanar al Reis Mag d'Orient. I per a aquells que encara no ho tingueu clar, atenció a les recomanacions que ens arriben des de les llibreries de Calonge, Poble de Llibres. Costa Brava Televisió, Joan Parareda.
Un llibre sempre és una eina per conèixer la persona que el llegeix. Cada vegada és més freqüent regalar-los per Nadal. I a les llibreries de Calonja veuen com la clientela s'hi apropa a aquestes dates per demanar consells. La Roser Rodas, de la llibreria Libalista, ens assenyala dos autors de novel·la policíaca.
Un que és novetat, però s'està venent moltíssim, que és en Gil Prat sobre roca. I és una història també molt interessant, d'intriga, misteri. I després en Miquel Santiago, perquè és un clàssic ja de la literatura d'aquest tipus. També valoren positivament la demanda de llibres familiars. El conte del Titor és el gran reclam pel públic infantil. I ressalten que la gent busca llibres que dins hi puguin incorporar petits jocs. La Meritxell Rals, de la llibreria Rals, ens recomana un llibre senzill per a tothom.
La novel·la Núria Cadenas, que és un llibre que ens parla de la Segona Guerra Mundial, al Pirineu, a la Cerdanya, i bé, és un llibre on aprendràs, hi ha ficció. Defensen el llibre com un regal que es pot fer sempre i creuen que aquests últims dies de Nadal seran ben moguts. També els jocs de taules postulen com un dels regals d'estrella per aquest rei, ho ha pogut comprovar el Guillem Sánchez del nou FM, que ha visitat un parell de botigues especialitzades.
Els dies de festa, recolliment i famílies tradueixen molt sovint en una bona oportunitat per jugar plegats. Amb els Reis vigilant i ultimant els seus preparatius, les botigues també aconsellen sobre novetats i tendències, i es consolida la dels jocs de taula. Escoltem Miquel Molist i Paula Minaia, de Gargamel Joguines i Joguetos de Vic. Va haver-hi un boom per pandèmia, quan la gent a casa tenia molt temps per jugar. Llavors també és cert que a època de Nadal, que tothom torna a casa, reuneix amb famílies, amb amics, i en general disposem de temps lliure.
És l'època que ens venen a buscar jocs de taula? Sobretot jocs de taula quan es tracta de coses en família, sobretot jocs de taula és el que més està tirant. Les demandes són variades i no és gens estrany veure una gran activitat aquests dies en botigues especialitzades. El que es manté sempre intacte és la il·lusió dels més petits a l'hora de fer la carta als reis i esperar fins al dia 6 per saber si s'han complert o no les seves demandes.
Doncs perquè l'espera no es faci tan llarga, una bona alternativa són els parcs de Nadal, que organitzen els ajuntaments amb preus reduïts. En el cas de Valls ha arrencat aquest matí i l'epicentre és la sala cursal, amb tot tipus d'activitats i tallers lúdics perquè les criatures puguin fer volar la seva imaginació. El nostre company de Ràdio Ciutat de Valls, David Prats, ha anat aquest matí a treure el cap.
Inflables, tallers i diferents espectacles és l'oferta que els més petits de la casa poden trobar al parc de Nadal de Valls. Des d'avui fins diumenge està instal·lat el cursal en horari de dos quarts d'onze del matí a dos quarts de dues del migdia i de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de vuit del vespre. Totes les activitats són una realitat gràcies a la coordinació de diferents entitats locals. Un any més ens hem passejat pel recinte per conèixer què hi fan els infants. Ai, no. Dic, què és el que fas en aquest taller?
Un marc. Carla. Fem una obra i recordem... Boles de Nadal, tipus... De polsera. Abril. Què és un amic al que t'agrada d'aquest parc? Les activitats que fem en general. Bé, i que hi ha que pots fer moltes coses.
El preu de l'entrada del Parc de Nadal és de dos euros al matí o tarda i tres tot el dia. També compta amb un abonament de vuit euros vàlid per als tres dies. D'altra banda, la franja de dos quartes cinc a dos quartes sis de la tarda compta amb el servei d'hores tranquil·les per afavorir el benestar de les persones amb autisme o hiper sensibilitat sensorial. I arriben els esports.
Què ens porta, Janire Gallut? Bon dia, Janire. Tot preparat per al derbi d'aquest dissabte, inclòs la Minyamal. El davanter Blaugrana s'ha entrenat amb normalitat aquest matí. S'apunta a un dels derbis amb més al·licients que es recorden. Espanyol i Barça passen per un gran moment futbolístic, amb els Blaugrana's líders de la competició i els blanc i blaus cinquens, encadenant fins a cinc victòries consecutives.
Hansi Flick podrà comptar també amb Pedri, Kundé i Dani Olmo, com ha confirmat el mateix tècnic alemany. Araujo encara no entrarà a la convocatòria, però en una de les nombroses baixes en defensa que el porten a pensar en fitxar en aquest mercat d'hivern. Si ens fixem en la darrera línia...
amb els laterals i els centrals. Potser necessitem un jugador més, però ho hem de parlar. I no és fàcil a la finestra d'hivern aconseguir un jugador de nivell, així que ho haurem de parlar. Jo crec que podrem fer alguna cosa,
Flick també ha expressat zero preocupació per l'actuació de Joan García, que torna a la que va ser casa seva, i sobre això Manolo González ha dit no acceptar llissons del Barça després de l'episodi de Luis Figo en el seu retorn al Camp Nou. També ha lamentat la designació arbitral pel partit amb el català García Verdura com a col·legial principal del maig.
Tindria que estar al marge, però crec que és un error. A partir d'aquí, ja dic, és que són coses que no tenen gaire sentit. Són ganes de generar una polèmica on no caldria, per mi, a partir d'aquí. Igual que jo prenc decisions a l'alineació i em puc equivocar, suposo que el comitè d'àrbitres o qui sigui el responsable també les pren i, bueno, esperem que estudi amb el petxo per fora i prendre aquest tipus de decisions, després no torni en contra. Ja et dic, jo crec que és un error, crec que es podia evitar, esperem que la pressió que tindrà aquest nano de mà per xiular el partit no li vingui en contra.
Encara primera, el Girona ha fet l'entrenament de portes obertes aquest matí, davant uns 2.000 espectadors, i a la Lliga F el Barça ha tornat avui als entrenaments i espera amb ganes l'entrenament de portes obertes que faran dilluns, dia 5, al matí. En bàsquet ple d'equips catalans que disputen aquest vespre la jornada 13 de CB, a les 7 el Jaiopos Lleida visita la pista de l'Andorra, i una hora més tard el Barça rep el Saragossa al Palau, i a les 9 es jugarà un derbi català al Nou Congost, Saits Bay, Girona FM.
El Waxi Manresa arriba al derbi català després d'una dura derrota a la pista de Japó de Jerusalem. Tot i això, la dinàmica de la lliandesa és bona amb dues victòries seguides. El derbi és un nou repte pels ballencs, ja que els seus equips arriben empatats a la classificació. Entrenador del Waxi Manresa, Diego Campo, normalitzava el rival.
Creo que Girona está en un muy buen momento, ha ganado con mucha solvencia los partidos de casa y contra el Tenerife, que es un gran rival, pues ha competido muy bien. Yo creo que llega en un buen momento con jugadores, no solo los que todos miramos, ¿no?, como Livingston, sino el bloque, los 12 jugadores han dado un paso adelante, no solo los que esperamos que jueguen bien, que son muy regulares y lo hacen siempre, sino todos ellos han dado un paso adelante y tienen un gran nivel ofensivo y defensivo. Dos equips amb un estil de joc molt similar i que volen endur-se el derbi català.
Doncs, com deia el Saïd, dos equips que estan empatats a la classificació. Per tant, un duel directe entre aquests dos conjunts per mirar de sumar més victòries i pujar fins a la onzena posició. Gràcies, Janiré Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de tres minuts i arribem al punt de les tres. Nosaltres ho deixem aquí, però ens retrobem, com sempre, dilluns, a les dues, puntuals. Bon cap de setmana.
On the day that I die
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Javier de Gea, una rave il·legal de la Sènia. El Montsià plega un miler de persones des de la nit de cap d'any. Un fort dispositiu policial controla l'accés a la festa que es concentra en dues naus abandonades de les afores del poble i que està previst que s'allargui durant tot el cap de setmana. Mossos i policia local impedeixen que més persones accedeixin a la zona i identifiquen els vehicles que en van sortint, molts amb matrícules de França i d'Itàlia. Això així ho explicava la Victoria Almuni, l'alcaldessa de la Sènia.
Això són dos naus de propietat privada, però que en aquest moment estaven en desús. I han sigut les naus que ells van detectar i que han ocupat des de la nit del 31. I dins de les naus ens està portant a terme la festa. No és una cosa que tu vulguis que passo a casa teua i esperem que no torni a passar. Nosaltres treballarem perquè no torni a passar. Però molèsties directes al poble no n'hi ha.
i un total de 144 persones van morir en 136 accidents mortals a les carreteres catalanes interurbanes el 2025, segons dades del Servei Català de Trànsit. És un 6% més que l'any anterior, quan van ser 136 morts en 123 sinistres. Si es compara amb el 2019, en referència pel compliment d'objectius, la sinistralitat s'ha reduït un 18%, ja que llavors van ser 175 morts en 161 accidents.
Desembre del 2025 tanca amb 11 morts. Del total de víctimes mortals del 2025, el 43% pertanyen a col·lectius vulnerables, 45 motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Pel que fa als ferits greus, el 2025 s'han registrat 861, 54 més que l'any anterior. Per dies, la P7 i l'N2 són les que van acumular més morts.
I al gener arrenca amb moltes de 80 euros per no portar la balisa B16 al cotxe. Aquest cap de setmana els Mossos ja poden sancionar els conductors que encara no l'hagin adquirit. I és que qualsevol avaria o accident de la carretera s'ha de senyalitzar amb aquest dispositiu luminós. Substitueix els triangles d'emergència i es connecta amb la DGT per saber la ubicació exacta del vehicle.
Girona instal·larà neveres a l'exterior d'algunes escoles per vendre un preu simbòlic al menjar que s'obri dels àpats. El regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, explica que aquest projecte que va néixer al País Basc permet reaprofitar els accidents alimentaris, vincular barris amb escoles i generar consciència ambiental entre l'alumnat. D'entrada, a Girona s'implantarà el curs vinent a través d'una prova pilot i comptarà amb la implicació del Banc d'Aliments.
I un apunt, els testimonis assenyalen les bengales com la causa de la tragèdia a l'estació suïssa d'esquí Crans Montana, mentre les autoritats mantenen oberta la investigació. Les víctimes mortals se leven ja a una quarantena amb més d'un centenar de ferits. Això és tot de moment. Tornem en una hora amb més notícies en xarxa.
El canvi a l'alcaldia, el desplegament del nou contracte de la brossa i el judici d'una de les peces separades del cas Torre d'Embarrà seran alguns dels fets més destacats d'aquest 2026 en clau torrenca. Un nou any que acabem d'estrenar i que també portarà al municipi esdeveniments mediàtics com el primer eclipsi solar amb més de 100 anys a l'estat espanyol o el pas del Tour de França a la cursa ciclista més important del món.
Avui farem aquest repàs, intentarem que sigui el màxim exhaustiu possible el que ens depara aquest 2026, però també repassarem les activitats per aquests dies. El Patí del Castell acull aquest vespre l'entrega de premis de la Gincana de Paradús de Nadal.
A partir de dos quarts de nou del vespre es farà el sorteig entre els infants que van entregar la butlleta completada amb els objectes amagats als aparadors de 41 establiments de Torredembarra. Enguany s'amplia el nombre de premis. I aquest cap de setmana també Torredembarra començarà a escalfar motors abans de l'arribada de Ses Majestats als Reis d'Orient. Dissabte serà el dia de l'arribada dels patges reials que recolliran les cartes amb els regals i desitjos dels infants de la vila.
I diumenge al migdia es lliuraran els premis del 18è concurs de pessebre infantil memorial en mossèn Anton Morell. I a més recordem també que aquests són els últims set dies per poder veure el gran pessebre que l'associació de pessebristes ha muntat a les antigues peixateries.
La tercera i última funció dels pastorets a Torre d'en Barras farà aquest diumenge a les 9 del vespre al Casal Municipal. L'Associació de Joves ha recuperat aquest Nadal aquesta tradició després de gairebé 30 anys sense representacions. En l'àmbit del Baix Gaià, alta fulla sota de maquinària per bombar aigua en cas d'inundacions. El nou equip millora la capacitat de resposta a baix a mar mentre treballen solucions estructurals a llarg termini com les bases d'eliminació.
I a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports. I amb una proposta de cara a aquest dissabte perquè el Dual Run Club estrena l'any amb el seu primer esdeveniment. L'entitat torrenca ha programat una sessió de running i després una altra de beach tennis a Baixamar. Són les notícies més destacades. Avui divendres som dia 2 de gener. És el primer informatiu d'aquest 2026. Us acompanyem en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
El canvi a l'alcaldia, el desplegament del nou contracte de la brossa o el judici d'una de les peces separades del cas Torre d'en Barra seran alguns dels fets destacats d'aquest 2026 en clau torrenca. Un nou any que acabem d'estrenar i que també portarà al municipi esdeveniments mediàtics, com el primer eclipsi total de sol a més de 100 anys a l'estat espanyol, o el pas del Tour de França, la cursa ciclista més important del món.
A mitjans del pròxim mes de juny es materialitzarà el segon canvi a l'alcaldia en aquest mandat i que ja es preveia en el pacte de govern entre Esquerra Republicana i el PSC arran dels resultats de les darreres eleccions municipals. El republicà Raül García se farà amb la vara d'alcalde durant l'últim any del mandat abans dels comissis del 2027.
agafant el relleu del socialista Valepino, que complirà el segon any com a alcalde. El relleu no ha de suposar cap canvi pel que fa a l'organització en el govern municipal. El mateix García assumirà l'alcaldia l'any en què s'ha d'anar desplegant el nou contracte de recollida i transport de la brossa amb l'empresa Presero.
i del qual és el màxim responsable com a regidor de residus i neteja viària. El gran canvi en els serveis es produirà a partir de la tardor. Entre les novetats que es preveuen hi ha l'ampliació del porta a porta a les àmfores i les marítimes nord i sud i la introducció dels contenidors de rebuig i de matèria orgànica amb xipatge, entre altres millores. Tot plegat anirà acompanyat d'una important campanya de comunicació. Ho explicava el mateix Raül Garcia a la Casa de la Vila.
Molt focalitzat en aquestes campanyes de comunicació que ens ajudaran a seguir implantant més porta a porta. També la recollida porta a porta comercial, que és un dels objectius més importants d'aquest contracte, i també la implantació dels nous contenidors, que són els tres punts més forts i que ens hem de preparar perquè, un cop es posin en marxa, tothom tingui la lliçó ben apresa, per dir-ho així, per poder funcionar correctament.
Correctament. El contracte té un cost total en aquests vuit anys de durada de 27,5 milions d'euros. A la tardor, entre mitjans de setembre i mitjans d'octubre, l'exalcalde de Torre d'Embarra, Daniel Massaguer, serà jutjat a l'Audiència Nacional pel cas Efial. La vista es farà a la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional a Madrid.
Daniel Massaguer serà jutjat juntament amb altres exalcaldes de Convergència Democràtica de Catalunya i una quinzena de persones més. Se'ls acusa de prevaricació i malversació. Presuntament s'haurien servit de la consultora EFial per fer adjudicacions a dit i per elaborar informes jurídics i econòmics que justifiquessin les seves accions.
En el cas de Torredembarra, el frau s'estima en una mica més de mig milió d'euros. Aquesta serà la cinquena peça derivada del cas Torredembarra que arriba a judici 11 anys després de l'entrada de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament. L'estiu portarà a Torredembarra dos grans esdeveniments mediàtics a nivell mundial. D'una banda, el 12 d'agost es podrà veure el primer eclipsi total de sol amb més de 100 anys a l'estat espanyol.
La Torre i Altafulla són dos dels 20 municipis seleccionats per la Generalitat com a punts d'observació. Aquest fenomen astronòmic mobilitzarà milers d'observadors i el govern català està dissenyant tot un dispositiu per poder-lo seguir amb seguretat. S'ha de tenir en compte que l'eclipsi total només serà visible des del sud de Catalunya. Els detalls els va donar a conèixer fa unes setmanes la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat.
En aquest moment, en aquesta primera fase de diagnòstic, hem seleccionat 20 municipis. Això dona com a resultat una dissecció i una avaluació de 27 punts d'observació, en els quals podrem encabir a la vora de 85.000 persones. I en aquest moment estem treballant frec a frec amb els ajuntaments, amb els alcaldes i les alcaldesses, a la seva proposta d'observació el dia 12 d'agost del 2026.
En ser un dels llocs més propers a l'area metropolitana de Barcelona, on es podrà veure l'eclipsi, s'espera l'arribada de molts visitants al Baix Gallà aquell dia. Unes setmanes abans, concretament el 5 de juliol, Torralambarra veurà passar la cursa ciclista més important del món, el Tour de França.
Ho faran al transcurs de la segona etapa de la prova que anirà de Tarragona a Barcelona, recorrent un total de 178 quilòmetres. La prova passarà per sis municipis del Baix Gaià. La Riera, Altafulla, Tordambarra, la Pobla de Montornès, Creixell i Rodabarà. El conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, diu que Catalunya es vol posicionar com a referent en la celebració d'esdeveniments esportius internacionals. Ho va destacar durant la presentació del recorregut del Tour de França.
I s'agit també d'un iniciativa nacional de governament de Catalunya per nous posicionar clarament com una referència internacional i mondial dans les domaines de sport, du turisme esportif i dans l'esport mondial. Estem preparats, volem el tour, volem el millor tour possible, la gran part més important i més gran de la història.
Barcelona, Tarragona, Granollers estan més que preparades, així que estem amb moltes, moltes ganes que arribi el 2026 a l'inici del tour. En principi, el pas per la torre serà per la variant de la Nacional 340 per enllaçar amb la rotonda de la Marítima en direcció al Vendrell.
Durant l'inici d'aquest 2026 a Torredembarra s'ha de veure la finalització d'algunes obres importants. Una d'elles és la de cobriment i climatització de la piscina nova. Una actuació que acumula un gran retard ja que inicialment s'havia d'acabar cap al febrer de l'any passat. Els diversos problemes que han aparegut durant la construcció i per la posada en marxa del subministrament elèctric han obligat a endarrerir la data de finalització dels treballs.
Ara, amb l'inici d'aquest any, s'espera obrir l'equipament en les properes setmanes. Berta Castells és la regidora d'Esports. La piscina està per poder entrar, està net, està tot preparat. L'únic que faltava era aquesta connexió que s'ha allargat més del compte i que fins aquesta setmana passada no s'han tingut els permisos i tot el que comporta el poder connectar una instal·lació d'aquesta magnitud
Llavors, no és que vulgui ser prudent, però intentarem que s'obri el més aviat possible. I està clar que la previsió dels cursets a l'inici del 2026 han de ser a la piscina nova.
Durant el primer trimestre d'aquest 2026, també s'han d'acabar les obres de reforma del carrer Filadors entre Pere Badia i la intersecció entre Rodes Indians. Les obres les està fent l'empresa Tecnologia de Firmes i es financien amb el pla impuls dipte de la Diputació. La reforma contempla l'ampliació de les voreres, la instal·lació de nou mobiliari urbà, plantació d'arbrat i renovació de serveis.
Igualment, el nou any ha de portar l'inici d'algunes obres pendents i que presenten algunes de les inversions més importants en els darrers anys. Una de les primeres és la posada en marxa de la reforma de l'escorxador. El projecte preveu la retirada d'elements d'amià, la restauració de la façana i el reforç de les estructures. Aquesta primera intervenció a l'escorxador permetrà reobrir l'equipament. La previsió és que puguin fer ús les entitats culturals del poble.
Els treballs els farà una unió temporal d'empreses integrada per Recop, Restauracions Arquitectòniques i Construcciones Bosch Pasqual. També s'espera que aquest any porti altres intervencions, com la creació d'un carril bici entre la rotonda del Puntet i l'entrada de Torre d'en Barra per l'antiga carretera de la Riera, l'enllumenat del Passeig Miramar o el Parc Infantil a la plaça de les Monges. Igualment queda pendent el nou skatepark. Una vegada solucionat l'entrebanca urbanístic, que quedava pendent i s'ha de començar a avançar
en la reforma dels carrers de la Sort, Francesc Moragues i de Givert, que és la inversió més important prevista al pressupost del 2026, amb un milió d'euros a través del POSC. Més a llarg termini, es pensa també en una reforma més integral del nucli antic i, per fer-ho possible, aquest any es vol optar a la segona convocatòria de la llei de barris.
segons ha explicat l'alcalde Valer Pino, ja han definit l'àmbit on es vol actuar i actualment s'està estudiant les possibilitats que ofereix aquesta convocatòria de la Generalitat per intentar demanar-la la pròxima primavera. Per la població de Torro d'en Barra, l'Ajuntament rebria per part del govern català un 70% de la inversió feta. En el volum d'aquesta inversió permetria fer moltes més coses que suposarien un canvi total del centre de la localitat, ho explicava en Valer Pino.
Parlen que si Torrenbarra prepara una inversió de 10 milions d'euros podria recuperar 7 milions. I 10 milions d'euros posat en l'ada d'influència que tenim localitzada, que seria el nucli antic més o menys, és un canvi de ciutat. I per tant estem molt entusiasmats amb això. Afortunadament tenim una nova tècnica a l'Ajuntament que li està posant moltes ganes i això també vulguis que no es nota. Ja estem en aquest primer anàlisi.
i després veurem com fem, com plantegem les fases. Entre les actuacions que es preveu incloure al projecte hi ha la reforma de la plaça de la Vila o la restauració de la primera planta del castell del Zicar. Finalment, en guany, també es mantenen sobre la taula alguns temes locals, però que tenen repercussió territorial.
Per exemple, a la primavera es preveu una nova extracció de sorra de la platja de la Paella i els agents implicats han d'acabar de definir una solució a llarg termini. També caldrà veure si Torra d'Embarrà decideix sumar-se a l'associació que ha de treballar per la futura àrea metropolitana de Tarragona i què passarà amb el projecte de DIF per instal·lar pantalles acústiques a la via del tren de la costa.
En matèria d'habitatge, s'ha de veure si la Generalitat decideix construir habitatge protegit als terrenys que ha cedit l'Ajuntament i si, en clau local, s'avança en la redacció de l'ordenança de pisos turístics.
El Pati del Castell acull aquest vespre l'entrega de premis de la gincana d'aparadors de Nadal. Troba l'objecte que no toca. A partir de dos quarts de nou es farà el sorteig entre els infants que van entregar la bulleta completada amb els objectes amagats als aparadors de 41 establiments de Torre d'Embarra.
Entre els participants es sortejaran diversos premis, una bicicleta, dos patinets, cinc lots de productes i dues entrades de portaventura. La regidora de Turisme i Comerç, Jovita Baltasar, comenta que en guany ha augmentat el nombre de premis.
També s'han incrementat el tema dels premis per la canalla, perquè trobaven que hi havia un alt volum de participació i, bueno, s'ha deia greu que potser només 5 o 6 persones s'emportessin un premi i que tota la canalla que ha fet aquest esforç no tingui res. L'any passat sí que és cert que quan van venir al Patí del Castell els vam donar unes petites bossetes de xutxes i això per tenir algun petit obsequi, però aquest any hem incrementat els premis.
També hi haurà 300 reconeixements per a les botigues que hi hagin participat. A més dels premis a l'objecte més original i al més difícil de trobar, també n'hi haurà un tercer per a l'aparador millor decorat de Nadal.
Havíem trobat que des de fa uns anys fins ara hi ha botigues, hi ha carrers que potser es troben menys guarnits i d'aquesta manera, amb aquesta proposta de poder premiar aquest aparador millor guarnit de Nadal, incentivar que la gent s'animi, decori i tregui decoracions al carrer.
La gimcana d'aparadors de Nadal es va fer entre el 5 i el 27 de desembre. Les botigues participants van amagar un objecte que no estava relacionat ni amb el Nadal ni amb la botiga, el seu aparador, i els infants els havien de trobar per completar la butlleta. Per emportar-se els premis principals del sorteig caldrà estar present al pati del Castell.
Aquest cap de setmana a Torre d'Embarra comencem a escalfar motors abans de l'arribada de Ses Majestats dels Reis d'Orient. Demà dissabte serà el dia de l'arribada dels patxes reials que recolliran les cartes amb els regals i desitjos dels infants de la vila.
S'han programat dos actes al municipi. A Bajamar hi haurà l'espectacle infantil a tota màquina, a càrrec de la companyia Bicicleta. Serà a partir de les 5 i una hora després, a les 6, s'espera l'arribada del Patxell Reial amb una nova carrossa que estrena en guany per recollir les cartes dels infants.
Més tard, cap a dos quarts de set, el Patja Reial es traslladarà a dalt la torre, on iniciarà una rua des de la plaça mossèn Joaquim Boronat fins a la plaça del Castell, on també recollirà les cartes dels infants. I d'altra banda, diumenge, el Patja del Port recollirà les cartes de tota la canalla que no hagi pogut lliurar-les el dia abans als Patja Reials?
La recollida es farà al vaixell Berorofon, al pantalà 8 del port de Tordambarra, abans de la seva marxa de la vila amb totes les cartes recollides en un acte que organitza el mateix port de Tordambarra. Diumenge al migdia es lliuraran els premis al 18è concurs de pessebres infantils memorial mossèn Anton Morell, que organitza l'Associació de Pessebristes de Tordambarra.
L'acte es farà un quart d'una a la plaça de la Vila. El concurs compta amb dues categories, una per als infants menors de 9 anys i una altra per als que en tenen entre 10 i 14. El jurat va visitar els pessebres participants ja fa uns dies, el 21 de desembre. L'Helena Busquets, de l'Associació de Pessebristes de Torrenbarra i Comarca, explica quins elements s'han valorat.
La base com a tal és el naixement, l'anunciació, l'anada dels reis o l'adoració dels reis, això depèn de les figures que tingui cada família, i el caganer. Després s'ha de valorar sobretot en la categoria de pastorets la il·luminació, o més la part tècnica, si hem fet servir materials reciclats també, i és una cosa que també valorem molt. I la presentació de l'infant i saber que el pessebre l'ha fet un infant i no l'ha fet un pare.
A més del concurs de pessebres infantils, en Guany, l'associació de pessebristes, també n'ha convocat un de fotogràfic. Els participants han hagut de retratar el seu pessebre i compartir la imatge a Instagram amb el hashtag fotopessebre25 i etiquetant l'associació Pessebristes TDB. El premi també es lliurarà aquest diumenge al migdia a la plaça de la Vila.
I parlant de Passebre, recordem que aquests són els últims dies per poder veure el que l'associació Passebrista ha muntat a les antigues peixeteries. El president de l'entitat, en Joan Maria Busquets, ha reconegut que aquesta iniciativa els ha permès guanyar molta visibilitat.
Des de després del Covid i tot això van tornar a agafar una bona embranzida i vam aconseguir que l'Ajuntament ens cedís a l'espai de les antigues peixateries, que en guanyes el tercer any.
i la veritat és que estem molt contents d'aquest espai perquè ens dona molta visibilitat a l'entitat i podem gaudir i exposar el que ens agraden nosaltres, fer els pessebres. Avui, divendres, demà dissabte, el pessebre es podrà visitar a l'hora de tarda des de les 5 a dos quarts d'avui. Diumenge obrirà el matí de 11 a 1 i dilluns serà el darrer dia per veure'l i només obrirà a la tarda.
La tercera i última funció dels pastorets a Torre d'Embarras farà aquest diumenge a les 9 del vespre al Casal Municipal. L'Associació de Joves ha recuperat aquest Nadal aquesta tradició, després de gairebé 30 anys sense representacions. La versió escollida ha estat l'Estel de Nazaret, escrita per Ramon Pàmies, que és la que tradicionalment s'havia fet a la Torre.
És una història de redempció d'Anaïm, el fill pròdic que torna a casa del pare després d'una confrontació entre el bé i el mal, els àngels i els dimonis. Com totes les versions dels pastorets, la història també recull l'infantament del nen Jesús i l'adoració. Núria Martínez, de l'Associació de Joves, explica com van decidir emprendre l'aventura de recuperar aquest espectacle nadalenc.
I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim la pobla que fan el pessebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra. I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ja ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la amb el text que ja teníem aquí.
L'estel de Nazaret implica una jantada. Hi ha una quarantena d'actors, a més, d'extres i totes les persones que col·laboren en la producció darrere l'escenari. L'obra es va estrenar el 23 de desembre i es va tornar a representar el dia 28. La d'aquest diumenge serà la darrera funció. Es farà a les 9 del vespre. Les entrades valen 10 euros i es poden comprar a la cotilleria Siuro i a taquilla.
I d'altra banda, aquests dies encara es pot veure a la sala Lluís i Carles l'exposició quan fèiem els pastorets, que recull imatges, textos antics, vestits i diorames de representacions antigues de l'obra. L'ha organitzat l'Associació Cultural La Sínia i permet fer un recorregut cronològic per la representació dels pastorets i de l'estel de Nazaret a Torredembarra.
Una part important del material ha estat un donatiu de la vídua del torrenc Rafael Núñez, tal com ha explicat en la torre en Jordi Huasc, un dels promotors de la mostra.
És una mostra que neix d'una deixa que en fan, que és tota la documentació que guardava el Rafael Núñez. En el moment que mor, la seva viuda, la Meritresa Porta, m'accedeix una part. I entre aquesta part hi havia una caixa que estava dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer...
O s'han pensat, quina llàstima que no s'hagin fet, perquè ja són 25-26 anys que no s'havien fet. El dia darrer i serà el darrer per poder veure aquesta mostra. Els dies laborables s'hi pot accedir pel Pati del Castell i els dies festius pel Camí de l'Era.
En l'àmbit del Baix Gaia expliquem que Altafulla es dota de maquinària per bombar aigua en cas d'inundacions. El nou equip millora la capacitat de resposta a baix a mar mentre es treballa en solucions estructurals a llarg termini com les bases de laminació. La nova bomba d'aigua es va aprovar aquest passat dimarts a la rasa del costat de la via del tren i la prova va sortir bé, segons apuntava el coalcalde d'Altafulla Jordi Molinera.
El consistori preveu comprar un segon equip que permeti moure fins a 40.000 litres d'aigua per hora. Les bombes d'extracció d'aigua es faran servir des del vehicle de protecció civil, de manera que quan plogui, els efectius de torn es puguin desplaçar ràpidament per bombar l'aigua directament cap al canal amb mànegues. El barri més afectat és Bajamar. Allà el nou equip permetrà reduir els efectes de les pluges intenses mentre es treballa en solucions estructurals a llarg termini.
La Guàrdia Civil ha desmantellat una plantació de marihuana a Rol de Barà i una entra a Montblanc, en el marc de l'operació Manga. També es van detenir quatre persones d'entre 27 i 32 anys. Les entrades i registres es van dur a terme el 17 de desembre. Es van confiscar 102 plantes i 67 quilos de la seva flor, a més de material divers emprat pel cultiu.
Als arrestats se'ls imputen els delictes de tràfic i cultiu de droga pertinents a organització criminal i frau de fluid elèctric. El jutjat d'instrucció del Vendrell ha decretat el seu ingrés a presó. La investigació va començar el passat mes d'abril i va comptar amb la col·laboració de la policia local de Roda de Barà. El grup criminal havia adoptat mesures de seguretat en les plantacions amb aïllaments acústics i visuals i sistemes per emmascarar l'olor.
Informació ara de servei, l'Autoritat Territorial de Mobilitat de Tarragona, l'ATM de Tarragona, ha acordat mantenir els descomptes del 50% al transport públic. Aquesta reducció s'aplicarà a tots els abonaments i títols multiviatges de l'ATM. Les tarifes actualitzades entraran en vigor d'aquí uns dies, el 15 de gener.
La Generalitat, que és qui coordina les ATM de Tarragona, Lleida i Girona, aportarà el 30% de la bonificació i el govern espanyol el 20% restant. D'altra banda, les tarifes generals s'incrementaran un 3,5% l'any vinent.
D'aquesta manera es vol compensar la pujada dels costos d'explotació del servei. Els nous preus entraran en vigor el 15 de gener. Els abonaments adquirits abans d'aquesta data es podran gastar fins al 28 de febrer. L'ATM del Camp de Tarragona incorporarà una quarta zona perquè aquest 2026 està previst ampliar la integració tarifària fins a les terres de l'Ebre.
I seguim parlant de mobilitat perquè el 2025 va acabar amb incidències a la xarxa ferroviària i el 2026 també ha començat amb problemes, seguint amb la tònica imparant des de fa temps. Ahir dia 1, quan el 2026 tot just tenia unes hores de vida, hi va haver una nova incidència entre Cunit i Vilanova que va afectar la circulació dels Rodalies i el Regional Sud.
L'averia es va comunicar cap a les 7 i 20 de la tarda i es va donar per resolta al cap de dues hores. Durant aquestes dues hores, els trens de l'R2 Sud, amb origen o destí Sant Vicenç de Calders, van haver de finalitzar o començar el recorregut a Vilanova. Per compensar-ho, els trens regionals van parar totes les estacions allargant el temps de viatge. Els trens també es van veure obligats a reduir la velocitat.
Tot just el dia abans, el 2025, es va tancar amb una altra varia a la infraestructura. Aquesta es va registrar al tram que va de Sant Vicenç a Torredembarra i va provocar alguns retards als regionals sud. I d'altra banda, dimarts al matí un maquinista de l'R2 sud va deixar el tren al Prat perquè havia arribat al màxim d'hores. Els passatgers van haver de ser desallotjats del convoi i esperar altres trens per poder completar el viatge fins a Barcelona.
El govern català ha instat Renfa a investigar aquests fets que van provocar la indignació dels usuaris. Segons la companyia, una avaria entre el Prat i Belvitge hauria allargat el temps de viatge i per això el maquinista va arribar al màxim d'hores de treball que no es poden superar per seguretat. A tot això, el govern espanyol ha iniciat el procediment per evitar que Renfa hagi d'indemnitzar més els seus viatgers d'alta velocitat.
Ahir dia 1 hauria d'haver entrat en vigor un nou sistema de compensacions que afecta Renfe, però no a les seves competidores. Finalment, però, les condicions es mantindran tal com estaven. El Ministeri de Transport n'ha informat en un comunicat basant-se en un informe de l'Advocacia de l'Estat i explica que el sistema d'indemnitzacions no variarà fins que s'hagi completat la modificació del reglament del sector ferroviari que tot just s'ha començat a tramitar.
I un altre, un últim apunt relacionat amb mobilitat. Aquest matí l'autopista AP7 ha quedat temporalment tallada per la retirada d'un camió que va bolcar Dimats. S'ha vist afectat el tram entre Cambrils i Vandallós en sentit sud. Mentre han durat els treballs, la circulació s'ha desviat per la Nacional 340. Hores d'ara, la circulació ja està normalitzada.
En àmbit territorial avui destaquem que la nova comissaria de l'estació d'autobusos de Tarragona podria obrir a finals de 2028. Serà una comissaria mixta en què hi treballaran conjuntament la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. L'objectiu és oferir un servei proper al ciutadà i millorar la percepció de seguretat.
Les noves instal·lacions policials s'ubicaran als baixos de l'estació d'autobusos, un espai que ara ocupaven la banda Unió Musical de Tarragona i el Club de Villar. La consellera d'Interior, Núria Parlom, ha confirmat que enguany es redactarà el projecte i que el 2027 es licitaran les obres per tal que l'equipament pugui estar operatiu a finals de 2028. Parlom ha assenyalat que aquesta fórmula de comissaria mixta ja funciona amb bons resultats en altres municipis i respon a una demanda de la ciutat i dels cossos policials.
Un projecte que aneix també d'experiències prèvies que s'han dut a terme a d'altres municipis i que han funcionat prou bé i que també era una demanda clara que va fer en el seu moment l'Ajuntament de Tarragona de la mà del cos de Mossos d'Esquadra que sempre han vist aquest projecte com una oportunitat clara per treballar coordinadament, com deien, l'objectiu de garantir la seguretat i sobretot la percepció que tenen els veïns i veïnes de l'atenció que reben dels cossos de seguretat.
La consellera i l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, han coincidit en assegurar que aquesta comissaria tindrà un efecte dissuasiu perquè estarà ubicada en un dels principals punts d'entrada a la ciutat. Aquest projecte respon a un conveni que l'Ajuntament i Generalitat van signar a principis de desembre. El nou equipament costarà 1,6 milions d'euros i cada administració en pagarà la meitat.
I anem a parlar d'esports amb una proposta també per aquest cap de setmana. El Dual Run Club celebra aquest dissabte el seu primer esdeveniment de l'any. L'entitat d'Ortorrenca ha programat una cursa i sessió de beach tennis a Baixamar. A partir de les 10 del matí es farà una sessió de running d'uns 7 quilòmetres amb sortida des de Calbofí. Serà de nivell fàcil, amb dos ritmes i adaptat a tots els nivells.
Després, sobre les 11, hi haurà una sessió de Beach Tennis a la platja del barri Marítim a càrrec del club Beach Tennis Torre d'en Barra. A dos quarts d'una es farà un vermut per tancar el matí. Per participar no cal experiència ni material i és una activitat oberta a tothom. Per confirmar assistència s'ha de fer a través d'un missatge directe a l'Instagram de Dual Run o als grups de WhatsApp de l'entitat.
I tancem d'aquesta manera aquest primer informatiu del 2026. Us hem acompanyat en aquesta edició en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Adéu-siau.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Avui a la sintonia de Baix Gaià al dia volem parlar d'una qüestió que ens preocupa i que també ens afecta, i és l'expansió de la Vespa Balutina, i com això està afectant a molts municipis de la nostra subcomarca, també d'arreu del país.
i volem explicar les reclamacions que s'estan fent als departaments d'agricultura i també als de territori per tal que facin, que emprenguin mesures per mirar de frenar aquesta espècie invasora. Per conèixer la situació de primera mà, avui tenim l'apicultor que ve des de Bonastre, el Daniel Arreula. Dani, com estàs? Molt bé, bon dia.
Molt bé, molt bé, però a l'hora molt preocupat, sabem, i fins i tot angoixat perquè la situació no és gens senzilla. Ja el sector, diguem que ve de dècades, potser, d'haver d'afrontar dificultats...
d'àmbit econòmic però també ecològic, el sector no sé si passa pel millor moment, però a més a més amb aquest ingredient de la vespa asiàtica que ha complicat molt les coses en els últims anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, ara, tal com estàs, Serrame estava fent com a memòria, i jo fa uns 30 anys que rameno amb abelles, i pensava abans a casa que jo quan vaig començar a treballar amb abelles l'única preocupació que havies de tenir és de tenir prou caixes perquè entressin les abelles i estiguessin allà.
Avui en dia has de tindre un màster en farmàcia, en meteorologia, has de conèixer infinites coses perquè han arribat un munt de contratemps en el món de les abelles, que és com un petit mostari de com està tot el precaldo.
Clar, entre aquests contratemps hi ha, diguem que aquestes altes temperatures, aquests pics de calor, la primavera que arriba quan no toca, en fi, molts d'aquests aspectes, però alhora una altra de les amenaces que teníeu era l'ús de molts herbicides o de productes químics en els camps que també afectaven les herbicides.
Sí, bueno, vam tenir... L'agricultura actual, ara per això s'està canviant, hi ha molta gent que està connectant amb la regenerativa i amb altres maneres de tractar i cuidar la terra, però la que ha sigut la corrent econòmica agrícola durant els últims 80 anys, des de la Primera Guerra Mundial, ha estat basada en els químics, i llavors aquests químics, en gran mesura, o afectaven directament a les abelles,
o indirectament afectant el seu entorn. Un dels exemples va ser la nova generació d'insecticides que van aparèixer a començaments de segle, que van ser els neonicotinoides, que són uns insecticides a base de nicotina, del tabaco, que deien que les abelles no les afectava perquè no les matava directament. Els tipus de mesures que tenen ells per avaluar l'impacte sobre una...
Una altra espècie és sobre la mortalitat, sobre aquesta espècie. Però, clar, imagina't un ésser social com les abelles, que viuen 40.000, 50.000 individus en una caixa, que han de tenir un comportament molt alineat al comportament de la caixa i has d'estar molt ben assentat i el teu comportament no pot desmarxar-se massa.
quan aquestes abelles estaven exposades als neonicotinoides, era literalment com si haguessin pres un tripi. La seva percepció de la realitat canviava totalment i llavors no tornaven a les caixes, tenien comportaments erràtics. Llavors, sí, l'ús agrícola que hem tingut els últims 80 anys ens ha fet molt de mal, però no tant com el que està venint ara. Perquè nosaltres amb els químics sempre podem agafar les caixes i prendre-les d'una altra banda. Amb el que està apareixent avui en dia és més difícil.
Anem a parlar d'aquesta amenaça de la vespa velutina. Què és el que suposa? Perquè entenem que és un insecte molt voràs que, a més d'entrar en competència perquè s'alimenta dels mateixos recursos que les vespes autòctones i que les abelles autòctones se les mengen també, no?
Sí, home, la seva funció de pol·linitzadors és molt interessant. Si em permets, faig una mica d'observació més ampla, perquè la vespa velutina de Negritores, faig una mica d'història, va aparèixer aquí el 2004 en un port de França, que va venir un carregament de fusta de Tailàndia, no ve de la Xina, no és ni l'abeja africana, que la gent hi posa molts noms,
I va arribar una sola femella fecundada per quatre mascles. I aquesta sola femella s'ha extès des d'Alemanya, passant per Anglaterra, a Irlanda em sembla que ha arribat ja també, tota Europa central, França, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya... S'ha extès d'una manera excepcional en qüestió de 21 anys.
I aquest animal té una particularitat que és pol·linitzadora també. Les vespas adultes s'alimenten de néctar, igual que les abelles, i fan una bona feina. Amb això no tenim res a barallar-nos. Si hi ha més pol·linitzadors, hi haurà més flors i hi haurà més menjar per tots.
El futur és que la seva cria necessita proteïna animal per poder desenvolupar-se. I aquestes vespes, que són unes de moltes, perquè ara t'explicaré, nosaltres coneixem la velotina, però ens n'arriben dues més ara. Tres més ens n'arriben ara.
Tots aquests animals tenen la particularitat que la fase larvària necessita una proteïna animal. Llavors, clar, les vespes adultes es dediquen a anar a caçar abelles, perquè una caixa d'abelles és un supermercat obert 24 hores. Contínuament estan entrant i sortint insectes allà dins. Llavors, en lloc d'anar buscant pels camps i buscant a veure si té pillo o té garro, doncs se'n van a les caixes d'abelles i tenen disponibilitat.
El problema que tenim nosaltres és, el primer, la pèrdua de població d'una caixa d'abelles, i la segona és el pànic que provoca la caixa, que en èpoques com ara, a finals d'estiu, a la tardor, és com una segona primavera pels apicultors, i a més a més és el moment en què les abelles han d'acumular les reserves per poder afrontar l'hivern amb tranquil·litat, per poder tenir les reserves. Ara mateix les meves abelles estan totes tancaetes a casa mirant Netflix.
O sigui, no sé molt bé, nadie, amb aquest fred que fot. Clar, necessiten tindre molt de menjar a dins per poder passar tres mesos, quatre mesos, en llocs on neves passen quatre mesos sota la neu, i no en surt ni una. I aquestes reserves les han de recollir ara. Què passa? Que les vespes ara fan un acosso i derribo a les abelles, impressionant, perquè es posen davant de la piquera, que és el foret per on entren i surten,
i fan guàrdia allà. 3, 5, 10 les vespes caiguen i esperen que vinguin les vespes al camp per caçar-les, els tallen el cap i la cua i se'ls emporten aquest cos, que és la part més musculada de l'abella, se l'emporten cap al niu per alimentar la cria. Què passa? Que les nostres abelles es queden bloquejades i no poden sortir a buscar aquest aliment. I tenim la paradoxa que el camp està ple de flors, però les abelles no poden sortir perquè les velotines les estan atrapant.
Clar, i quina solució podeu implementar? Perquè entenc que en el seu dia potser ja vau reduir els forats per evitar que les vespes valutines entressin dins de les caixes. Això ho fan elles mateixes. Ah, ho fan elles, molt bé. Elles en pròpolis ho van tancant. Nosaltres el que estem fent, com ho diria ell, hi ha dues vies de investigació...
Tenim una és ficar unes arpes, una mena d'estructures amb cables, que hi ha cable positiu i negatiu. És molt semblant a lo de caçar mosquits, aquells aparells que hi ha amb una llum blava, que atrau el mosquit i allà l'electrocuta. Doncs el mateix, però amb uns cables més grossos, perquè aquests animals són bastant gordos.
I han acabat un altre, un apicultor del País Basc, que es diu Coldo Velasco, va inventar un sistema de través d'unes reixes que deixen passar les abelles, però les vespes no, i fan que les vespes es vagin dirigint cap a uns dipòsits i queden allà atrapades.
que diuen Trump-Escoldo, que funcionen bastant bé, dins del que acaben. Però, clar, això són parxes, això són parxes del problema. El problema en si, jo crec, i molts dels meus companys que també ho creuen, que hagués necessitat un pla d'atac, un pla de xoc, molt important per part de l'administració, aquest que es fa de papes, i que en teoria cuida d'altres, doncs hauria d'haver cuidat de...
I no és el cas. L'administració s'ho ha tret al damunt i no es fa responsable de res. Tot el que sigui un espai privat o un espai dels boscos i tot això, les paraules de l'administració han sigut heu de conviure amb elles. I l'altre dia treballant a les Avelles em pensa molt. I em va venir al cap i diu que això fora com si arribessin lleons aquí a la península
començant-se a menjar els gats dels gossos de la gent de la població i l'administració ens digués que haguéssim de conviurar amb aquests lleons. Clar, el mateix apreci que la gent té per les seves mascotes, els apicultors tenim per les nostres abelles. Per tant, em sembla que és una manera fàcil d'entendre quina és la nostra afectació.
Clar, estem veient que aquestes reclamacions al Departament, a la Generalitat, es fan des del sector. També hem vist que a Unió de Pagesos demanen que apliquin les mesures que s'havien compromès, en certa forma, entenc, des del Departament, per combatre l'expansió de la vespa asiàtica. En aquest sentit, teniu solucions que s'estiguin implementant a altres països per no només exposar el problema, sinó també
Ja, vosaltres que coneixeu el terreny i el comportament d'aquests animals, posar-los les coses més fàcils com per dir, podeu tirar per aquí o es pot implementar això? Abro gomilles de comentaris personals. Això està com jo ho veig. I crec que bastants més també, però no demano que sigui una visió de tot el gremi.
En altres llocs d'aquí a Espanya mateix, per exemple, s'han fet uns sistemes, ja que ens hem trobat amb un problema que no havíem tingut mai, que no el coneixíem, que era desconegut, el que han fet a Astúries, per exemple, ha sigut que cadascú faci el que pugui.
i de les experiències que es generen de les encerts i els errors, doncs s'han anat recopilant aquestes informacions i s'han anat elaborant uns protocols que són bastant pràctics. I a més a més són molt diversificats perquè t'ofereixen moltes possibilitats d'actuar amb la velotina. Llavors, el que tenim aquí a Catalunya, i em sembla que en altres zones, és que les velotines s'han inclòs dins del concepte de plagues. Llavors, això s'ha entregat directament a les empreses de plagues.
A veure, des de quan una persona que ven pastilles per la tos vol que s'acabi la tos?
Llavors, aquí tenim un problema, aquí a Catalunya, perquè això s'ha deixat en mans només de les empreses de plagues. Llavors, els apicultors, que som els que, primer, estem més afectats, segon, tenim més coneixement sobre i menòpters, perquè és la mateixa família que les abelles i el comportament i la seva biologia és molt semblant a les abelles. Això ho vaig dir a banda, són uns animals fascinants, les velutines. Si no estiguessin fent el mal que fan, jo me les estimaria moltíssim més, que me les estimo.
Però tot això suposa que hauríem d'actuar d'una altra manera. Llavors, la gent s'inventen coses. S'inventen coses. S'han inventat sistemes com els troianos, que és capturar vespes vives i posar-los un producte al llom, de tal manera que elles, com que tenen aquest comportament eusocial, que totes s'ajuden amb elles mateixes, una vespa arriba tacada amb un producte, les altres van a llimpiar-la, llavors escampen el verí per dins de la caixa.
Hi ha altres sistemes, que és introduir projectils dins els nius amb un insecticida semblant al que es fa servir per a les escarabats, que això acaba amb el niu amb 12-24 hores també. Has de trobar el niu, però, que és el problema. També hi ha els sistemes típics amb pèrtigues o amb escales per poder arribar als nius, que estan normalment en llocs bastant als, introduir insecticides comercials que es venen a les grans superfícies, es venen.
Uns nius que, per cert, són fàcils d'identificar perquè no són equiparables de res del que haguem vist abans, no? No, no, són enormes, són bestials, sí, sí.
I per la forma i com la textura, fins i tot. Perquè si algú detecta un niu, què hem de fer? El primer de tot... O els agents rurals, o què? Bé, els agents rurals, la veritat, que no faran res. Ho sento molt. O sigui, no dic res en contra d'ells, són uns subordinats també de l'administració, però amb ells els han dit que no se'n facin càrrecs. Simplement abans prenien nota, però ara se'n treuen del damunt. De fet, si truques al 112 per dir que tens nius de valetina, està penjant al telèfon en alguns casos. Això m'han explicat gent que han estat trucant.
Si trobes un niu de velotina, el primer que heu de fer és no tenir por, a poc a poc. El segon és buscar algú que se'n pugui fer càrrec. Mira qui és el responsable, el propietari d'aquell territori, d'aquella terra, d'aquella casa, el que sigui, comunicar-li i que a mi he de fer actuacions.
Hi ha gent com el Rubén del molí de Farena, que estan molt especialitzats en retirar aquests nius i ràpidament vindrien i se'ls traurien. Llavors hi ha una cosa que és molt interessant. Aquests animals, ara fa poc va morir un senyor a Galícia, ara deu fer tres setmanes o així, que era un regidor d'un partit d'allà de...
I de cop i volta tothom li torna a tindre por a les vespes velotines, una por a Tàvic, una por de mort. Llavors, s'ha de dir una cosa, les velotines al cap de l'any potser piquen a 15 o 20.000 persones en tot Espanya. Això és així. Hi ha molts casos d'interaccions de persones amb velotines. I d'aquests 15 o 20.000 casos potser s'han mort en 3.
O sigui, que no són assassines, no són hitlerianes, no van a matar gent. D'un començament tenim el mateix perill, tenim menys perill que ens piqui una velutina que que no ens piqui una vespa normal, una vespa germànica. Són molt tranquil·les, són molt segures de la seva força i no busquen conflictes. A no ser que toquis el niu. Com tu toquis el niu...
a partir de llavors te sortiran totes perquè aniran a defensar la cria i la mare. Això és diferent. O sigui que els nius més val no tocar-los, més val trucar a algú que en sàpiga i que se'n pugui fer càrrec. Doncs una amenaça que han representat d'una forma molt gràfica, per cert, el diari de Tarragona, el seu perfil d'Instagram, han fet un mapa...
on es veu l'evolució que ens explicaves tu al principi de l'entrevista, com s'han anat escampant i com aquí han trobat un habitat que els està sent propici per créixer en nombre. Però si et sembla l'últim tram de l'entrevista, Dani, també m'agradaria preguntar-te
per altres reptes que afronteu des del sector primari en general i en especial també els apicultors, perquè estem veient alguns crits d'alerta que estan fent alguns pagesos i ramaders aquí al Camp de Tarragona per la implantació d'empreses que volen estendre els seus projectes d'energies renovables amb molins de vent, amb plaques solars...
I bé, estem veient ja l'impacte que s'ha tenint en alguns indrets, sobretot a les terres de Lleida, aquestes extensions de plaques solars que ocupen hectàrees, perquè hi ha el dubte, no? Després d'aquelles terres, què? Tornaran a ser fèrtils, tornaran a ser cultivables...
queden malmeses per sempre? Quin impacte tenen per la fauna i la flora? Perquè els molins també sabem que bé, tenen una cara que no sempre s'explica de com regalim en oli, per exemple, o com afecten també moltes espècies que volen. Com ho veieu també des del sector? I
Estàs veient casos concrets per la zona de voluntat d'implantar grans extensions? Hi ha moltes ofertes. Aquí jo això ho veig no com a apicultor sinó com a ciutadà. El que veig és que passa el de sempre. Volen produir l'energia pels llocs on s'està consumint però no la volen produir on se consumeix. La volen produir on els costos d'ocupació d'espai, el terreny, siguin molt més barats.
Cap on van? Cap a la zona agrícola. Llavors, avui en dia sí que hi ha una paradoxa que és que no queden pagesos. Al poble hi ha Bonastre, per exemple, que es dediquin a la pagesia. Hi ha dos nois, un d'ells que no va per lliure i la veritat que no té gaire contacte amb ningú, un altre que s'ha hagut de deixar, o que fa poca cosa, el Charlie, que ja no treballa com treballava,
Un altre noi que s'està incorporant ara, però són 3 xavals i els pagesos del poble potser en són 40 o 60. Som un poble de 500 habitants. No hi ha relleu. Llavors, moltes d'aquestes terres estan quedant alliberades. A veure, jo conec de primera mà les intencions de les elèctriques d'intentar donar-li un caire verd a això implicant-nos als apicultors, perquè els apicultors sabeu que som com les verites màgiques, no?
on arriba un epicultor i toca amb la seva presència es converteix tot en ecològic, que tampoc no és així, però hi ha aquesta percepció. Llavors moltes empreses elèctriques estan venint a buscar-nos perquè fiquem les àvelles als seus camps de producció energètica.
Jo m'he negat, m'he negat perquè, clar, si aquesta gent fan servir 5 hectàrees per posar plaques solars, aquelles 5 hectàrees estan desbrossades constantment. Desbrossades vol dir que no hi creix res. La incidència del sol, el sol es recull en les plaques, llavors aquella energia solar no li va a terra i les plantes no desenvolupen i fan la quantitat de nèctar i de...
de producció neta d'aliment que podien crear. Segon, que amb el tema de cablejar i d'arreglar i d'interconectar tot això, espais que eren verges o espais que havien tingut només una intervenció agrícola i vital de generar vida, de cop i volta ens hi han de generar vida. I, clar, és trist. I sobretot el fet aquest, perquè...
Si Barcelona necessita energia, que fotin plaques solars a la mar, o a l'autopista. O a les taulades dels polígons, també diuen, no? O a les taulades dels polígons, o al damunt dels cotxes oficials. A més, en cotxes oficials ja tindrien energia per allugar la Generalitat. En aquest sentit que... A més a més, és una estupidesa bastant tonta, no? És com si nosaltres tinguéssim l'estufa a la casa del veí per calentar-nos nandres, no?
O sigui, no, no, si tu necessites... Això és, pel que ens agrada mirar, és una mica el model Tesla i el model Edison, no?, de posar unes grans centrals que distribueixin per tot el país i tu et quedes amb totes les regalies i tota la plusvalia de la venda d'energia, o vas ficant la producció d'energia allà on es necessita i llavors no hi ha unes plusvalies, cadascú té l'energia que necessita.
Amb això em sembla que els que en saben més que jo, perquè jo aquí soc un tastaullet, haurien de començar a fer servir una mica més el seny dels jaios, anar als cafès dels pobles a sentir els jaios perquè em pensen que segurament traurien molt bones idies. Doncs és un dels reptes, entenc, que també està començant a afrontar el sector...
I, en fi, avui estem fent una mica d'anàlisi de com des de l'epicultura esteu passant aquests moments. Veiem el futur una mica fosc. Dani, no sé si hi ha esperants on aferrar-nos, almenys aquests exemples que...
estan desenvolupant altres zones i que us poden inspirar a l'hora d'estercar solucions. Però per fer-nos una imatge, una fotografia del teu cas, per exemple, en quina situació estan les teves caixes d'abelles, de com estaven fa uns anys o com ho tens ara?
Faré un resum. Jo vaig començar fa uns 30 anys a Poboleda amb un mestre, amb el Juan Lluís, el meu mestre, i en aquell moment nosaltres teníem unes 150 caixes i d'un any per l'altre podíem perdre, que et diré, 12, 8, 6 caixes, 14, un any dolent, 20, de 150. O sigui, estem parlant que perdíem entre un 5 i un 10% de caixes cada any, que és el que havíem de renovar. O sigui, podries créixer molt fàcilment, podries arribar a tenir 300 caixes en 4 o 5 anys si ho gestionaves mitjanament bé.
Avui en dia la pèrdua de caixes per apicultor i any està entre el 30 i el 60%. És a dir, si tu tens 100 caixes, cada any en perds entre 50 i 60 caixes. I has de remuntar cada any aquesta pèrdua, contínuament. Això és un comú entre tots els apicultors, almenys d'Europa, és un comú entre tots nosaltres.
De fet, un dels grans comercis hi ha empreses aquí al Perelló que s'han dedicat no a produir mel sinó a produir abelles per vendre-les a França. I surten camions i camions i camions i camions cap a França carregats d'abelles, d'eixams d'abelles per a la venda. Què vol dir això? Que l'apicultura avui en dia d'alguna manera o és assistida o és impossible. Els eixams salvatges estan desapareixent.
I aquí hi ha un punt que em sembla que hi ha dues coses que m'agradaria parlar. Una és sobre que les abelles tenen un aura, com diuen avui els jovent, una aura de mil, perquè s'han posat molt de moda, però les nostres abelles tenen aquest aura perquè estan dins del model capitalista. Però la fenya forta la fan infinites altres espècies de polinizadors que hi ha de la natura. Hi ha més de 2.200 classes d'abelles. Aquí a Espanya, 20.000 en tot el món més classes d'abelles...
que moltes d'elles estaven especialitzades en una sola planta. És a dir, si desapareix aquesta abella, desapareix aquesta planta. Ens hi juguem bastant. I han acabat que hi ha infinits altres animals. Els escarabats són grans pol·linitzadors, papallones, ara han descobert que hasta unes guineus que hi ha a Namíbia també són pol·linitzadores. Pel sentit que hi ha molta gent que treballa amb això.
Llavors, tota aquesta afectació que nosaltres percebem amb l'apicultura, perquè és la part econòmica i hi ha gent que es dediquem a això, la part pitjor, el que està rebent tota l'hòstia, és tota la natura més salvatge i que no té una vessant econòmica. I llavors aquí, a Catalunya, per exemple, una de les coses que a mi em dona una mica d'esperança és veure gent com els de la revolta agrària, la revolta pagesa, que són gent que per fi estan posant el nom del tossín o el damunt de la taula i estan començant a dir on estan els problemes.
Per exemple, hi ha una cosa aquí, els que em coneixereu ja diran, ja està una altra vegada d'anir amb el mateix, però és que és una gran veritat, l'administració no juga al nostre favor, ho sento molt, no juga al nostre favor, treuen uns protocols i treuen uns patrons que estan desconnectats de la realitat, no coneixen realment la realitat del camp.
Llavors, som uns quants que tenim una mica de sospita al nas que volen monopolitzar tota la producció d'alimentació de tal manera que l'aliment l'haguis de comprar d'unes empreses determinades. I si tu te'l vols autoproduir, ets de posar pals a les rodes, no prohibir-t'ho directament perquè quedaria molt feo, però anar-te posant pals a les rodes perquè cada vegada sigui més difícil l'autoproducció, l'autogeneració de les teves necessitats i que haguis de dependre d'una economia. O sigui, tu ha de dir que t'ha de fer diners per comprar aquests productes que necessites enfora.
Hi ha maneres de viure, hi ha molta gent que vol viure diferent i molta gent que es dedica a la pagesia tenen una visió que sí que generen una economia, però és una economia no per comprar-se un BMW, sinó per seguir vivint i per donar alimentació als fills i educació. Haurem d'anar acabant, però en un minut, Dani, m'agradaria que ens donessis res. Un consell, a l'hora d'anar a comprar mel, perquè aquest és un altre tema, és molt gros i molt complex, però clar, els lineals dels supermercats, allà podem trobar...
Bé, mel que ve de l'altra punta del món o que ni tan sols és mel. No, exacte. Et demanaré concisió, però una mica, alguna pista. Mira, jo, primera recomanació, busqueu un epicultor que estigui màxim 20, 30, 40 km a casa vostra i compreu-li la mel amb aquest epicultor, encara que sigui un gilipolles.
Encara que sigui mala gent, perquè a vegades ja pot dir que m'ho pugui dir de mi. Però compreu la mel de les on tot esteu. Primer el benefici que tindreu unes mel d'unes flors que esteu exposats. Si teniu al·lèrgies al polen, això servirà per minimitzar aquesta al·lèrgia. Segon, la mel que es compra als supermercats en un 80%...
més o menys pel que jo he vist, no és mel. És glucosa de sirop de panís dels xinos, que l'han falsificat i l'estan venent, com que ara ja no l'importen directament des de la Xina, la triangulen en altres països, Filip, Inasta, Irlandia, bla, bla, bla. Llavors, tota mel que costi menys de 12-13 euros al quilo, aquí a Catalunya, no és mel, ho sento molt.
Hi ha un epicultor que m'ho conec, que sí que la ve molt barata, però és un d'ara avis i ja el tenim així, el tenim amb molt de carinyo. Però sobretot això, les mels barates no són mels. Una altra cosa, la mel quan es cristal·litza és que és bona de veritat. L'altre dia em venia una senyora que li donava menjar sucre a les abelles perquè se li havia tornat tot un terros la mel i diu no, això és un procés natural de les abelles. La mel que hi ha al supermercat i que no cristal·litza mai no és.
Doncs alguns consells. Si en voleu saber més, seguiu-lo a Instagram, alpastordavelles. Aquest és el teu perfil on et poden trobar. Daniel Arrèbola, com sempre, un plaer. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí. Moltes gràcies.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 4. Us parla Javier de Gea el 2025 que arrenca en pujades de preus, sobretot en el transport. Pallatges, taxis i altres serveis privats i també el transport públic han patit increments fins i tot superiors a l'IPC. També l'aigua o l'estocol de comunicacions. Pel que fa als ingressos, les pensions s'actualitzaran amb l'IPC mentre que els salaris dels funcionaris també augmentaran.
Al seu torn, el salari mínim intrat professional comença l'any prorrogat en els 1.184 euros bruts del 2025, a l'espera d'un nou acord amb els agents socials.
Per a les organitzacions de consumidors, la pujada a cada inici d'any dels preus del servei bàsic no és una cosa inevitable i avisen que tant les grans empreses com les administracions públiques tenen capacitat per congelar tarifes. El secretari general de FACO a Catalunya, Gerard Hernández, afegeix que cal també un canvi de model per ajudar els col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, demana ampliar els abonaments o ajuts que s'apliquen actualment a l'àmbit del transport públic o l'energia.
Per tant, en el sector energètic, per exemple, ho hem vist des de fa molts anys, i hem reclamat des de FAQA un canvi de model, perquè aquests bolsos socials o ajudes concretes que es puguin donar no les donen el problema de fons, o per exemple, com també deia el transport, que és inevitable, però hi ha més marxa per l'administració, com per part de les altres populacions, entenem que hi ha marxa per congelar preus i per no augmentar aquestes ajudes per la ciutadania, per les famílies més vulnerables.
i l'exclusió social afecta cada cop més persones a Catalunya, incloses aquelles que tenen una feina estable, i és que cada vegada més famílies es veuen atrapades pel cos de l'habitatge i la precarietat laboral. Miriam Feu, secretaria general de Càritas, ha alertat en declaracions a l'ACN que el 13% de la població catalana cau en pobresa extrema després de pagar el lloguer. Ha indicat que aquesta situació és insostenible i ha exigit polítiques públiques urgents impulsar un pacte d'estat per a l'habitatge.
per la llei en contra del sedentarisme, del sancelerisme i la prestació general de criat. I en esports, aquest dissabte a les 9, viurem un dels derbis amb més al·ligents que es recorden. Espanyol i Barça passen per un gran moment futbolístic amb els brau-grandes líders de la competició i els blanc i blaus cinquens. La Minyamal ha entrenat avui amb normalitat després de perdres de sessió del dijous. I Hansi Flick recupera Jules Koundé, Pedri i Dani Olmo. Per la seva banda, Manolo González pot tornar a comptar amb Javi Poado, després de tres mesos les llunat del genoll.
Recordem que l'Espanyol ha insistit durant tota la setmana en les mesures de seguretat que envoltaran un derbi marcat pel retorn de Joan Garcia a Cornellà, entre les quals hi ha les xarxes darrere de les porteries i la prohibició d'entrar a l'estadi amb sílvols del FC Barcelona. Una punt més. Aquesta tarda, a partir de les set, entraran en joc tots els equips catalans a la Lliga Andesa de Bàsquet. Això és tot de moment en Notícies en Xarxa.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Teresa Pàmies.
Escriptora, periodista i activista, Teresa Pàmies comença a publicar passats els 50 anys. Fu una jove plena d'energia, una dona que es mantingui fidel als seus ideals i una escriptora que ens ha deixat un llegat vital per apropar-nos a la guerra civil i a l'exili.
Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i licenciada en Filologia Catalana, catedràtica del Departament de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de la primera biografia completa sobre tres apàmies, ens acompanya en aquest espai dedicat a l'autora.
La infància i joventut de Teresa Pàmies estan unides indiscutiblement al seu pare, qui li va transmetre la passió per la vida i la justícia. Ella sempre deia que no només eren pare i filla, sinó que els unia una relació política.
Montserrat Bacardí. Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 1919 en una família molt humil. El pare era com si diguéssim un pagès sense terra, després es va transformar en transportista i era, el pare, un militant comunista, diguem-ne, dels primers que hi devia haver a les terres de Ponent. Ella va néixer, això, en una família molt humil. Va anar a escola només fins a 11 anys, de manera que la seva formació és completament autodidacta. A més a més...
Al final, a uns anys hi era molt mala alumna, ella mateixa ho diu, i a uns anys ja la van posar a treballar d'aprenenta de modista, que és el que feien les xiquetes en aquelles edats. I aleshores ella, a mesura que va anar treballant de modista, va anar aprenent una mica de francès, amb un compatriota també comunista que es deia Pere Ardiaca, i va anar començant a llegir.
Tenia una gran devoció pel Patufet, per les pàgines viscudes del Folky Torres, tot el que era una mica literatura popular. I després, clar, llegia la literatura que llegia el seu pare, és a dir, Lenin, Marx, Gorky, tot l'ideari comunista, diem-ne. I això, aquesta infantesa, aquesta primera etapa de la vida, arriba fins al 1936. Veus indispensables.
Els mites no sempre són encegadors o paralitzadors. De vegades ajuden a avançar, a resistir, a superar situacions desesperades. A mi, quan us mitificava, m'ajudarà molt. Però també quan ja no éreu un mite, sinó un pare vell i rondinaire.
Fragment de testament a Praga. Tres apàmies. Va viure amb intensitat la seva militància política. Un exemple és el míting que va fer al costat de Lluís Companys i Frederica Montseny a la plaça monumental de Barcelona.
Mirava les fotos d'aquell rostre fresc, agressiu, d'ulls flamejants com els de tot jove que creu rabiosament en allò que diu, encara que digui rocades, encara que prediqui utopies, les velles utopies sense les quals l'home no ho fora.
Fragment de quan érem capitans, tres apàmies. És francament curiós que una noieta de 16 anys emprengués l'activitat que vam prendre durant la guerra, perquè és una cosa frenètica, gairebé...
Increïble. Ella ja de seguida que esclata la Guerra Sefilia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, que és la branca juvenil del PSU, i aleshores, a partir d'allí, s'instal·la a l'Hotel Colom de Barcelona, a l'Hotel Colom, que era la plaça Catalunya, i des d'allí, diem-ne, es converteix en secretària executiva de les joventuts, un càrrec realment importantíssim.
Després també una activitat molt important, és una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove, una aliança que pretenia activar totes les dones per la guerra, diguem-ne, perquè lluitessin per la guerra de la manera que poguessin. I després una altra faceta seva és que Tan Jove dirigeix el setmanari, una revista setmanal de les Joventuts Socialistes Unificades, que és Juliol. Allí hi firma molts articles, però molts altres sabem segur que les ho escriure ella i que no són firmats.
Convertida en un important referent polític a Catalunya, Teresa Pàmies viatja l'agost de 1938 a l'estat de Nova York per assistir al segon congrés de la joventut per la pau. Un viatge que s'allargarà fins al mes de novembre amb motiu de fer campanya per explicar la causa republicana i recollir ajuda material. Ella tenia 18 anys.
El gener del 39 marca un canvi de rumb en la vida de Teresa Pàmies. No té ni 20 anys i ha de marxar a l'exili. Ho fa amb el seu pare. A la seva mare i als seus germans no els tornarà a veure mai més.
França, Santo Domingo, Cuba, Mèxic, Praga seran les seves llars, entre altres, durant 30 anys.
Montserrat Bacardí. Aquesta és una etapa molt llarga de la seva vida. En 3 anys ja va fer tantes coses, imaginem, en 30. I és una etapa molt variada, molt complexa, que té subetapes també molt diferents. Bé, com tothom travessa la frontera el gener del 39, exactament el dia que entren les propes nacionals a Barcelona, el 26 de gener del 39, se'n va cap a França.
La instal·len en un camp de concentració, una caserna abandonada, plena d'indigència absoluta. Ella se n'escapa gràcies al Partit Comunista i aleshores se'n va a París i comença a repartir propaganda i a fer clandestinament a totes les seves accions habituals. La policia la deté, la posen a la presó, a la presó de la Roquet,
que era la presó més atros de les dones, plena, bàsicament, de prostitutes i d'espies, i allà li fan un judici. Les acusacions són molt dèbils perquè, total, ha repartit una colla de pamflets i, aleshores, la deixen sortir de la presó a condició que abandoni el país. I així és com se'n va, travessa l'Atlàntic i se'n va a Cap-Amèrica.
La República Dominicana va ser la primera parada a Amèrica per a tres apàmies durant l'exili. Tothom volia anar a Mèxic. Aquest era el destí favorit de tots els exiliats, però ella va fer tard, com si diguéssim, perquè a Mèxic va absorbir una quantitat enorme d'exiliats i aleshores, com Joan Sales o com Vicent Riera Llork o com Agustí Bartra i Ana Morià, ella va haver d'anar a la República Dominicana.
de la República Dominicana a Cuba i de Cuba a Mèxic i arriba l'any 1941. No se li coneix cap activitat així com fins ara escrivia... En fi, no se li coneix cap activitat política. Se sospita que tot era... Bueno, se sospita, o sigui, sabem que tot era clandestí i que era una clandestinitat, diguem-ne, molt severa i molt estricta perquè ella fins i tot pateix una certa transformació física, eh?
Hi ha unes fotos en què se la veu molt arreglada, molt mudada, amb unes pistes de tenis... Suposem que feia feines que li encomanava el partit, però amb més secretisme que no abans. A Mèxic, de Mèxic, sempre ens remarquen un parell de coses.
Una, que va estudiar a la Universitat Femenina de Periodisme, que, esclar, això li va donar un cert bagatge, hi va estudiar dos anys, i dues, que va néixer el seu primer fill, Tomàs Pàmies.
L'exili a Mèxic s'acaba amb el final de la Segona Guerra Mundial. És el moment de tornar a Europa i s'instal·la a Belgrat. Però les confrontacions entre Tito i Stalin, els dos líders comunistes, provoquen que la colònia espanyola es traslladi a Praga.
I a Praga és el lloc on potser, juntament amb París, viu més anys de l'exili. És un exili, el de Praga, molt llarg, molt fecunt, no solament perquè hi té un, dos, tres fits més, sinó perquè treballa, ella té l'oportunitat, és una feina privilegiada de treballar a les emissions de Ràdio Praga. A Ràdio Praga no solament treballava les emissions en llengua espanyola, diguem-ne, però no solament hi fa de simple locut,
que és el que feien la majoria, sinó que ella, gràcies als seus coneixements de txec, que es posa a estudiar txec imparablement, uns coneixements que no devien ser perfectes, però que li servien per fer entrevistes, per fer reportatges, etcètera, i es converteix en una periodista de debò, com si diguéssim, més enllà dels dictats oficials que marcava l'emissora. I a Praga, també, en la mesura que pot, llegeix, llegeix i llegeix.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou.
Per a Teresa Pàmies, Praga va significar la millor escola, però decideix instal·lar-se a París, on hi va viure 12 anys. Abandonar el cercle comunista per una ciutat capitalista suposa haver de carar les crítiques familiars i del partit. Són diversos els motius que mouen l'autor a traslladar-se. Entre ells, el fet d'haver-se distanciat de l'ortodoxia comunista. I...
La falta de llibertat per viure el seu amor amb Gregori López Raimundo, el seu gran amor de joventut que retroba precisament a Praga. I París és una etapa fecundíssima, és l'etapa que desperta l'escriptora Teresa Pàmies.
A París, ella és una dona lliure. És una dona lliure i, al mateix temps, una dona molt esclavitzada per les feines, perquè ja no té una feina de privilegi com és treballar a la ràdio. Des d'un punt de vista laboral, és una marxa enrere, com si diguéssim, però des d'un punt de vista personal i literari, és un moment d'esplendor, perquè ella, a París, primera, s'acosta al casal de Catalunya, de París, i, per tant, d'alguna manera, acostant-se al casal és com si recuperés la llengua.
Perquè el català només el parlava amb el seu pare. El català és una llengua que a Praga no parlava amb ningú. París torna a prendre consciència que la seva, no només la seva llengua, sinó que la seva cultura és la catalana i que vol escriure en aquesta llengua. I en diverses cartes ella ho diu. He de rememorar el meu, literalment fa servir l'expressió, el meu rovellat català.
Conscient d'aquest desig per recuperar la seva llengua, comença a escriure a premsa de forma habitual i agafant un caire professional, com els nombrosos articles per a Ràdio Piranaica i gairebé sempre sota el pseudònim d'exili. Núria Pla.
La seva primera novel·la és La xiqueta de Balaguer i podem imaginar que és ella. La xiqueta de Balaguer després es transforma en una noia i un soldat, que és una novel·la que no va poder sortir fins l'any 2013, tal com ho sentim, perquè va quedar durant 50 anys retinguda la censura.
que la va desautoritzar del tot, bàsicament perquè una noia ha insultat Teresa Pàmies i explica la seva experiència de la guerra. I clar, això, imagineu-vos la censura, la gràcia que l'havia fet. A París escriu la primera versió de Dona de Près, una roberta extraordinària que tampoc va agradar la censura i no es va publicar fins l'any 1975.
Un llibre feminista que té com a protagonistes les dones dels presos polítics, les que van acarar la realitat a peu de carrer. I escriu el que és l'obra segurament més famosa i la que li permet el retorn, que és Testament a Praga. És el primer testimoni crític del comunisme des de dins, des de dins del comunisme.
I això va ser molt impactant. O sigui, el que va passar primer a Budapest, el 56, i després a Praga, el 68, la invasió dels tancs soviètics, això va desenganyar la meitat del comunisme mundial, o de les tres quartes parts.
Testament a Praga és un llibre, en aquest sentit, molt conmovedor, molt conmovedor. En realitat, Testament a Praga és firmat per Tomàs Pàmies i Teresa Pàmies i es basa en les memòries de Tomàs Pàmies que va escriure, que jo les he pogut desveure i això sí que em va fer una il·lusió enorme, és a dir, són les memòries...
manuscrites amb uns fulls enormes, sacroguissats, amb una lletra que no s'entén, però ni una paraula, i que es veu que la filla l'entenia, però les persones normals no l'entenem. De fet, no les he pogut veure perquè les conserva...
el fill de Teresa Pàmies, Sergi Pàmies, i ella m'ha confessat amb poc que no entén ni una paraula. O sigui que... I llavors, això, eh?, es basa en aquestes memòries i és com una mena de diàleg. Una part són les memòries i una altra part és la resposta de la filla. I és un diàleg continu, diem-ne, no? Interromput, contínuament interromput, però que, esclar, va creant una intriga, una intriga que, fins i tot, argumentalment, no pots deixar de llegir.
I, a més, esclar, com totes les obres de Pàmies, és escrit en una llengua vibrant, enèrgica, una llengua que se t'emporta, que és d'una claritat magnètica, que és, per mi, la gràcia que té totes les obres de Teresa Pàmies.
El meu sistema de copiar unes memòries us semblarà arbitrari, i ho és. La vostra vida fou suficientment interessant i no cal afegir-hi aventures, que prou que em vau tenir fins l'hora de la mort. Les vostres obsessions de vell solitari també han estat abraujades i ho perdonareu si us dic que a mi ha mogut una mena de pudor i de respecte. Les febleses que us reconeixeu amb tanta insistència
Són les de tota una generació de revolucionaris anarquitzants i, en aquest sentit, la confessió esdevé una lliçó. Fragment de Testament a Praga, Teresa Pàmies. Set escriptores que tenen molt a dir. Teresa Pàmies.
Veus indispensables.
Des del gener de 1939, Teresa Pàmies només va poder obtenir un passaport provisional l'any 1958, que li permetia fer un sol viatge. El destí fou balaguer. La seva voluntat de tornar a Catalunya es veia frustrada davant la negativa a obtenir el passaport definitiu. Per això va canviar l'any 1971. Rebre el premi Josep Pla era una protecció. No s'hi van poder negar. I Teresa torna a la seva estimada terra.
Aquest llibre, Testament a Praga, li va permetre el retorn, perquè va guanyar. Ella ja s'havia presentat a alguns altres premis que no havia guanyat des de París, entre altres coses, perquè els patrocinadors dels premis sabien que aquells llibres no es podrien publicar, que la censura no els passaria...
I aleshores, res, no havia guanyat cap premi fins que va arribar Testament a Praga, que va guanyar el premi Josep Pla, del 71, que era un premi patrocinat per un editorial tan poc comunista com Destino, i que així tot el va acceptar i aplaudir a mans basades. I en aquest sentit, les 200.000 pessetes que li van donar pel premi, 100.000 les va donar al partit,
I les altres 100.000 li van servir per instal·lar-se a Barcelona, per llogar un pis i instal·lar-se a Barcelona. Ella va decidir tornar i aquí emprèn una nova vida, que és la vida de l'escriptora que coneixem avui dia. Una etapa prolífica. En 30-35 anys va escriure una cinquantena de llibres.
Sí, sí, és una etapa d'una fecunditat enorme perquè, a més a més, aquesta quantitat tan gran de llibres es combina amb l'exercici del periodisme també d'una manera regular, sistemàtica. Ja quan era més gran, els articles es van convertir en col·laboracions radiofòniques en diversos programes de ràdio que van ser molt celebrats i per diverses emissores i programes de caràcter diferent.
Però ella sempre deia que es considerava una periodista, una periodista escriptora, però mai no oblidava la faceta de periodista, que li donava un gran valor i una gran importància. I això va combinar, diguem-ne, la literatura amb el periodisme. Una cosa que potser val la pena advertir és que jo diria que es converteix en una de les primeres escriptores professionals.
Perquè ella quan arriba aquí pretén viure del que escriu i ho aconsegueix. I estem parlant de l'any 70, 71, 72. Era molt difícil, això, eh? També val la pena de recordar que és la primera articulista en llengua catalana en un diari en castellà, a Mundo Diario.
Dues obres a destacar i que formen un conjunt són Quan érem capitans, publicada el 1974, i Quan érem refugiats, publicada el 1975. Sí, aquestes són, evidentment, obres clarament de memòria, de memòria històrica.
Tenen uns títols magnífics. Quan érem capitans, quan érem refugiats, aquesta tolecolòquialitat que li atorga aquest quan al davant. Quan érem capitans és la seva experiència de la guerra i quan érem refugiats és una experiència del primeríssim exili.
És un llibre de memòries que explica bàsicament una gran part de les seves vicissituds durant la guerra i també en aquest sentit és un llibre molt important perquè no tenim memòries de dones lluitadores de la guerra. En aquest sentit és un cas aïllat i particular.
Les dones que poc o molt van intervenir a la guerra no van escriure. Quan érem refugiat, com deia, és només un llibre sobre el primeríssim exili. Perquè una cosa molt curiosa de Teresa Pàmies és que ella, que era tan aficionada a explicar la seva vida, a explicar les seves experiències, això, apenes no parla mai directament d'aquest exili que comença a Mèxic.
O sigui, Mèxic és el gran silenci. Quan érem refugiats, que sí, que explica amb pèls i senyals, doncs això, el trasllat a França, l'internament al camp de concentració, l'empresonament, tot això ho expliquem molt detalladament, també sempre amb aquest...
ritme frenètic, trepidant, i això, en aquest sentit, són unes memòries tallades, com si diguéssim, escapçades, perquè després, ella, l'exili, el resumeix amb un altre llibre que aquí no ha sortit, però que esmento breument, que és gent del meu exili, però el focus és gent del meu exili, gent, no ella, i és un canvi d'enfocament significatiu.
Per a Teresa Pàmies, Testament a Praga és una obra molt especial, però també era molt estimada per ella, va ploure tot el dia. La primera és el passaport per tornar a casa. La segona, l'esperit en què es retorna de l'exili.
Montserrat Bacardí. És una novel·la realment molt regida. Segurament és de les millors que va escriure. També va ser força censurada, però va passar i després es va publicar fins i tot amb les...
retallades, restablertes, i aquesta no es basa precisament en tota aquesta experiència anterior, sinó que es basa en una detenció que ella té, la detenen a casa seva, just quan torna de l'exili i explica el dia aquest que passa a la comissaria de la policia. Detinguda, és un dia que plou, va ploure tot el dia, i aleshores explica...
Sempre amb aquesta tècnica de narració entretallada explica el dia a dia, les hores del dia, quan la van a buscar a casa, obren la porta als fills, la detenen, etc. Fins que al final del dia, quan ja és tardíssim, la deixen anar, tot punt per punt. I tot el que passa en aquell dia li serveix per rememorar experiències del passat.
i de manera que hi ha un canvi de pla de temps i fins i tot de protagonistes continu. Però alhora es llegeix, ara pot semblar tal com ho expliquem, que és un caos, no, no, no, alhora es llegeix trepidantment. O sigui, la narració està construïda de manera que té un interès màxim i és una novel·la molt moderna, d'altra banda, és una novel·la...
per aquesta construcció, com si diguéssim fragmentada, i també, una vegada més, per l'estil, per l'estil en què és escrita, aquesta mena de força... La llengua de la Teresa Pàmies és una llengua, això, fortíssima, o sigui, se t'emporta.
Veus indispensables. Tenia 50 anys, però era el meu país. Podrien empipar-me cada dia, podrien cridar-me cada dia a explicar el que vaig fer a l'any i el que vaig fer a l'altre, però no deixaria mai més la meva terra. Fragment de va ploure tot el dia. Tres apàmies.
Tota l'obra de Teresa Pàmies és molt autobiogràfica i ja tampoc se n'amagava gaire. Jo crec que l'experiència viscuda durant la guerra, sobretot, i l'exili, les dues etapes, que de fet van canviar el rumb del país i de les persones que hi vivien, aquestes experiències acumulades, ella té una necessitat imperiosa de transmetre-les.
Té també com una mena de consciència de la memòria, no?, del que ha estat la memòria col·lectiva, que això no es perdi, que en quedi això el que va ser la seva experiència.
Guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre altres, Teresa Pàmies tenia un estil desenfadat i directe. Ella deia que era primari perquè havia crescut i s'havia educat a pagès, però darrere de cada una de les seves obres hi ha un gran treball de documentació, de revisió i de polir allò escrit inicialment.
El seu testimoni escrit és un magnífic retrat d'una època trista i difícil que no podem oblidar. Un retrat on les dones es fan visibles. Teresa Pàmies sempre serà un referent literari de la memòria col·lectiva.
Veus indispensables. Però aquell dia, una dona de Manresa, mare de família i sense carnet, ni de partit, ni de sindicat, ni d'Orfeó, ni de cercle cultural o parruquial, va demostrar que els grans capitans no sempre necessiten una ideologia. 32 mesos de guerra havien ensenyat moltes coses a la nostra capitana manresana.
Li havien matat l'home al front. Havia quedat vídua amb dos fills de 3 i 5 anys i fugia perquè la vídua d'un roig en una ciutat petita podia tenir dificultats que ningú no li hauria ajudat a resoldre. Havia treballat sempre a la fàbrica de filatures, guanyant el pa dels seus fills i substituint braços que podien agafar un fusill.
No diguem mai que ho feia per la causa. I es malfiava, instintivament, dels que pronunciaven discursos i volien donar ordres en nom de qualsevol anagrama. Tenia una energia moral absolutament natural. I de la mateixa manera que mantenia i educava els fills sense pare, es comportava entre la gent. No pas fent la feina dels altres, sinó ajudant-los a fer-la amb l'exemple del seu trem i uns dots d'organització tan naturals com aquella energia que emanava.
No, els millors no eren els nostres arregles. La força dirigent, l'avantguarda d'aquell petit destacament, fue una dona sense partit, mentre d'altres, que eren militants, s'esfondraven per manca de solidesa moral. Teresa Pàmies, del llibre Quan érem capitans. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Teresa Pàmies, veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, catedràtica del Departament de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Mès.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Continguts en xarxa
Minferri, el terme de Joneda, a les Garrigues, és el gestiment perfecte per descobrir com era la vida a l'edat de bronza. Però també ens dona un munt de dades sobre una comunitat pagesa i ramadera d'aquell període, de fa més de 4.000 anys.
L'exposició Minferri i les arrels de l'agricultura a Ponent ens endinsa en el dia a dia dels habitants d'aquest jaciment. Una comunitat que es va establir durant prop de 500 anys al marge esquerre del riu famosa. Vivien de l'agricultura i la ramaderia. De fet, al poblat hi havia unes sitges destinades a emmagatzemar els cereals. Tot i això, també tenien un gran coneixement de la metal·lúrgia del bronze.
La mostra que podeu visitar al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, incorpora restes arqueològiques que ens apropen a aquella època, però també hi trobareu continguts audiovisuals o la recreació d'una cabana. Exposició Minferri, les arres de l'agricultura a Ponent, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda. Més informació a campjuneda.cat.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu.
De quedar-s'hi a viure, no per novi. En aquest Paraules habitables, recuperem la botànica del termcat, l'Antònia Julià.
per parlar d'aquelles plantes que els humans hem fet servir al llarg de la història per les seves propietats. D'aquí que el terme que hem escollit sigui farigola, que, atenció... A la web del TermCat acumula fins a 57 noms. Per la farigola i, per exemple, per l'Albercoquer i pel Presseguer... Què passa? A la pàgina on tu vas entrar...
Correspon a un diccionari que es diu Noms de plantes, Corpus de fitonímia catalana, que és una obra descriptiva que conté tots els noms recollits i documentats en obres de confiança per les espècies de plantes i arbres de Catalunya.
i hi ha plantes per les quals hi ha una gran quantitat de sinònims, fins i tot diríem el que tècnicament en diem geosinònims, que vol dir que són sinònims vinculats al territori.
En el cas de la farigola hi ha una part del territori de parla catalana que en diu farigola, però hi ha una part molt important que en diu timó. I de fet, a partir de timó, que ve del timus vulgaris, que és el nom llatí, formem el nom de les formacions vegetals, que serien les timonedes, i també el nom de la substància aromàtica majoritària que conté la farigola o timó, que és el timó, i que li dona les propietats medicinals i remeieres conegudes.
Farigola i Timó amb les seves múltiples variants, però també altres opcions més creatives i divertides, com herba pixadora, raïm d'os,
o pometes de pastor. Bé, probablement de l'enginy popular, moltes vegades tenen un component metafòric o de similitud amb altres noms ja existents. Bàsicament, el que vam veure és que hi ha deformacions fonètiques boniques vinculades a les parles locals i fins i tot en microterritoris. Però també hi ha aquesta altra gran font de varietat que seria justament això, les metàfodes.
Pometes de pastor, potser perquè les flors acaben formant capítols que semblen com una poma petitona i que en un moment determinat potser el pastor se'n fa una sopa, la sopa de farigola. Antonia, i per què passa això?
que hi hagi plantes amb tants noms. Pot passar per múltiples raons i per cap. És a dir, que és molt difícil de pronunciar-se amb contundència, de dir això ha estat degut a... Perquè, per exemple, les plantes d'ús ens pot semblar que estan més consensuades, però hi ha el cas del blat de moro. El blat de moro rep molts noms segons la zona, com a blat d'indic.
Colat de les Índies, Daxa, Moresc, Panís... I encara si entrem a parlar dels noms de les parts, de la panolla, trobaríem moltíssims noms més. És més freqüent que hi hagi molts noms que no pas que n'hi hagi un de sol. Per exemple, el cas de romaní-romer, on hi ha molt poca variabilitat, és menys freqüent que el cas de la farigola, timo, farinjoler, buixeringa, en què hi ha tanta variabilitat.
Una altra flor col·leccionista de noms és la Rosella, oi? Quants en té? Moltíssims noms i que són noms els ètims dels quals poden estar relacionats fins i tot amb un joc infantil.
Qui no ha jugat al joc del gall o gallina ho diu una flor encara no oberta de rosella, que si és un color és gall i si és una altra és gallina. En el cas de gall, podria tenir relació amb la cresta del gall, però de gall a gallaret... Gallaret és un estandard, un estandard vermell, i d'aquí a un altre nom, republicans...
que es documenta també en el territori perquè és de color vermell. És a dir, que els fils que uneixen la història de les denominacions són fantàstics, de vegades una mica entortulligats. Però tornem als usos de les plantes.
N'hem anat descobrint propietats amb el pas del temps, però hi ha unes quantes que sempre ho han posat fàcil, a humans i a insectes. Totes les que formen la flora melífera, és a dir, aquelles plantes que fan nècter o polen en quantitats suficients perquè les abelles i altres insectes el puguin recollir i transformar en mel, en pròpoli, en gelé, en cera...
Afavoreixen la biodiversitat i actualment també serveixen com a indicador de la salut dels ecosistemes, perquè les abelles estan realment en perill a nivell mundial. I a Catalunya en tenim de molt xules, d'espècies melíferes. Per exemple, el romaní, la farigola, l'esbarzer, que fa una melda multifloral molt bona, o el bruc, la melda bruc.
Però també tenim arbres com el castanyer, el tiler o les acàcies. És a dir que per les persones que volen conèixer la flora d'un lloc, la flora melífera ofereix una oportunitat bonica de veure com col·laboren les abelles i les flors en benefici dels humans. Doncs melíferes o no, repassarem algunes de les plantes que ens aporten beneficis, remayeres en diuen-les.
Avelleta vola per la farigola. Avelleta vola pel farigolà. Jacint Verdaguer. De la farigola, que és una planta de la família de les Laviades, que són unes plantes aromàtiques que contenen substàncies i essències, amb propietats remeyeres o medicinals reconegudes, però que també tenen usos gastronòmics.
En el cas de la farigola, per exemple, es pot fer l'aigua de farigola per netejar per les seves propietats escèptiques, però que a més en fa una sopa boníssima, que diuen que a més a més té propietats bones per a la microbiota i això és un saber antic que s'ha anat transmetent.
Per una flor de romaní, la morderia. Per una flor de romaní, la mordoní. Josep Carné. Igual que la farigola, el romaní, que també és una planta laviada, amb essències, fa molt bona olor. El romaní el que té és que té una floració molt àmplia, per tant, el podem trobar florit a l'hivern, cosa que no passa tant amb la farigola, i l'utilitzem, per exemple, per fer alcohol, per fer fregues,
per aquestes propietats remeieres que té, però també el posem a les barbacoes perquè doni bon gust a la carn. La sàlvia, el romaní, la sejolida, amb ses fregants olors, sembla que em criden refrescant ma vida. Som les mateixes flors. Francesc Amprudon. La sàlvia és una planta salvífica que ens ajuda. És una planta que té propietats remeieres molt reconegudes...
que també s'utilitza en gastronomia. Es fa servir igual que el merduix en la preparació d'adops per olives o per fer sopes. Totes aquestes plantes, la sàlvia també és una laviada, una d'aquestes plantes amb essències.
L'espígol o barballó, que aquí, quan parlem d'espígol, hi ha una confusió realment, perquè a nivell macroscòpic les espècies es poden assemblar. L'espígol, que té aquesta olor tan característica...
Hi ha zones on en diuen lavanda, però hi ha d'altres zones on la lavanda designa una planta similar. En aquest cas, potser no estaria tan indicat pels usos gastronòmics, perquè té un component molt fort, però, per exemple, jo ho he vist, ha anunciat per posar a dins de Ginebra. Així que es pren un gin tònic, se'l pren amb una miqueta d'espígol.
Emplau d'atzar, d'arrar per les muralles del temps antic, i a la costa de la fosca, sota un llorer i al peu de la font tosca, de remembrar, cellut, setge i batalles. Josep Vicenç Foix. El llorer, en aquest cas, estem parlant d'un arbre, no pas una planta aromàtica menuda, sinó d'un arbre, amb unes fulles, sobretot, molt aromàtiques i enganxoses,
i que s'ha fet servir en adobs perquè dona molt bon gust i s'ha fet servir també per preparats medicinals. Però, en alguns casos, el llorer seria un exemple, aquestes plantes remeieres o medicinals s'han de dosificar. No es poden donar alegrament. En llorer a algunes persones els pot causar alguna reacció estomacal indesitjada. Cal mesurar-ho.
Vola lluny plomall de flor, cor de vent, ales de gasa, puja amunt pel cel d'estiu, cerca espai i nova casa. Lola Casas.
La dent de lleó és una planta que diem roderal, o sigui que creix per les vores dels camins, que a pagès s'ha fet servir molt. La dent de lleó pixellit, en molts llocs se'n diuen. S'ha fet servir per fer unes amanides boníssimes tradicionalment. És una planta que en alguns estadis deixa anar una mena de suc blanc,
que els sucs blancs ja és una vida. Allò que sigui tan blanc vol dir que hi ha persones o animals als quals allò els pot causar una certa reacció urticant. Però en principi hi ha moltes amanides avui dia de pixellits i a les ulles no es produeix aquesta reacció.
Pel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de viga i el porteu mal estès. Es necessitaria ortiga, que el nervi us estengués. Ai, marquès, marquès, marquès, d'engany sou farcit i ple. Guillem de Berguedà. L'ortiga, o pica-pica, o pica-picots, també és una planta que té molts noms. Té propietats, a banda de les sopes d'ortiga, que són molt bones...
Clar, el nom fa una mica de cosa, perquè penses, ai, m'ho prendré i això em farà... No, no, és boníssima. Una sopa d'urtiga ben preparada és sensacional. Però també s'ha fet servir en preparacions, per exemple, per la pell, qüestions dermatològiques. Eh? Sí, sembla que no. L'urtiga, com el seu nom indica, és urtica dioica, l'espècie més comuna. És urticant, o sigui, produeix aquella reacció, però...
La substància que contenen els pèls urticants, convenientment preparada, pot produir efectes beneficiosos. I no n'hi ha prou amb no respirar? A veure, el no respirar sembla que la sensibilitat disminueix i potser en aquell moment no et pica, però quan tornes a respirar ho notes. Això és una llegenda rural.
L'eure és una planta que, a banda de ser una espècie silvestre, moltes vegades la plantem als jardins per entrapixar els murs.
I té unes flors molt poc vistoses, que en principi no fan res, però a partir de les fulles, sobretot i dels fruits, tenim substàncies, l'ederina, que tenen propietats vomitives i purgans.
Llavors s'ha de fer servir amb molta prudència i sota control mèdic. Però podem gaudir, mentrestant, de tenir el tapissar en un mur que normalment serveix perquè els ocells hi facin niu o s'hi amaguin insectes.
Àrnica, calèndula, naftalina i càmfora. Eren quatre fleumes, quatre bledes solellades. Eren com flors trèmoles, frèboles i pàlides. I malgrat l'estènia, sempre ben empoleinades. Teresa Grau.
La calèndula, també coneguda com a buixac, que bona part del domini lingüístic, és una planta anual de flors entre groc i etaronjat. Aquí també s'hi barregen les varietats de jardí. Però bé, si ens referim a la planta silvestre, té unes propietats calmants... Ai...
que fan que, per exemple, l'ongüent de calèndula es faci servir per a suaujar inflamacions de la pell produïdes o per picades d'insectes o per cops o per cremades. A part d'això, s'ha plantat molt en jardins perquè realment és una flor molt vistosa de floració llarga i que està associada com al benestar i a la primavera. I també la demanem a la farmàcia com a àrnica, no?
Àrnica és allò de la sinonímia que explicava, que fa servir un mateix nom per plantes que potser no tenen res a veure. La aculturació botànica que s'ha produït al viure a les ciutats i al estar allunyats del que és la vida a la natura...
Moltes vegades la gent diu àrnica a la calèndula, perquè tenen aquesta semblança que són plantes de la família de les compostes, amb aquell botó floral de color groc ataronjat i unes fulles que també s'hi assemblen, i clar, la confusió està servida.
Doncs a l'Àrnica, allò que és de l'Àrnica, que no calèndula, i la lectura dels poemes a qui l'ha feta. En aquest cas, les companyes de la xarxa, com l'Anna Fortuny, la Carme de Fez, la Núria de José, l'Anna Ruiz, la Maite Polo, la Marta Pardell, l'Helena Puigdueta, l'Eva Corbatxo i la Cristina Álvarez. Gràcies a totes.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
La ràdio de proximitat. L'alimentació no és només una qüestió de pes. Mengen la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Menges la vida, My Nutritionist, Naila Martínez. Benvinguda a una setmana més. Com estàs? Hola, Pili. Doncs bé, de celebracions, no? Celebracions, acabant l'any, comencen el nou, aquell moment de fer balans. Tu fas balans dels anys? Jo faig balans, sí. Moltes vegades m'ajuda les fotografies que tinc. M'agrada molt fer fotos i vídeos i sempre faig com un recopilatori que a vegades el penjo a les xarxes i a vegades no, a vegades el faig per a mi.
I m'agrada fer un balanç de com vaig començar l'any i on estic ara. I això m'ha aterrar una mica amb tot el que he aconseguit aquest any, a vegades sense proposar-nos res. Clar, perquè la vida passa mentre fas altres plans, això de John Lennon. I és així. Déu-n'hi-do quin any 2025 de vertigen que has tingut. Ja fa molt de temps que tens uns anys cada vegada més. Però no ho sé, estàs al hype ara? Es diu així? Hype? Hype?
Sí, pot ser, pot ser que estigui... No, encara més a escalar, s'ha d'escalar més encara. Sí, però mira, l'altre dia, l'altre dia deia, ostres, no soc conscient de quan arribo amb una cosa que t'has plantejat i no ets conscient i és com acabes i és a... Vinga, següent cosa, no? I després també arribar i pensar que no ha estat perfecte.
Bé, o sigui, has fet alguna cosa, no? I sí, vale, ja ha arribat i no ha estat perfecte. Quan moltes vegades el fet d'arribar-hi ja és un èxit, no? Moltes vegades no, sempre. Ara ja estic en un moment de la meva vida que la filosofia és si està fet i està acabat, està bé. Exacte.
Hi ha una corba, que és la corba del perfeccionisme, ara no sé d'en qui és, perdoneu-me, perquè no sé d'en qui és, però diu que l'excel·lència és allò que has pogut arribar amb el menys temps possible, i que a partir d'allà...
Ja està, o sigui, ja has pogut arribar, no?, i ho has fet, i ho has fet amb el temps que tu has tingut disponible, i ja està perfecte, perquè si esperem que estigui perfecte, mai ho estarà, no?, perquè sempre hi veurem, nosaltres evolucionem i sempre hi veurem errors, no?,
Un any on, per exemple, el programa Nereu ha estat creixent d'una manera increïble. Has estat fent una xerrada a l'OMS, en el marc de l'Organització Mundial de la Salut, parlant també del programa Nereu i de l'alimentació saludable per a l'entorn familiar i social. Estàs fent el doctorat...
Allí estàs, sí. Bé, has tornat a donar classes a la universitat. Què més? He escrit un llibre. He escrit un llibre. He continuat, no?, estant, doncs, també al peu del canó de la maternitat, que també és important, no?, que cada any que passi, doncs, hi ha canvis, no?, en els nens i nenis i, per tant, també és important adaptar-se a aquests canvis. Passes consulta. Passes consulta. Continues fent tota la televisió.
ara estàs fent un recorregut que jo encara crec que no l'he acabat de fer i ser conscient de cada pas que he donat i que sí que és cert que em continuaré donant perquè sóc així, sóc una inconformista i sempre penso que sempre es poden fer coses per millorar sobretot per millorar la salut de la població i les continuaré fent i aquest any doncs ja hi ha el 2026 ja hi ha propostes i fites a les que arribar
A vegades hem d'esperar perquè el temps... Hi ha les burocràcies i aquestes coses, però sí, continuem fites per aquest 2026. Quedem-nos un moment a la Mesa sin pressiones del llibre, que ha sigut també una novetat d'aquest final d'any, del final del 2025, i que podem aconseguir en prebenda fins al febrer aproximadament. El podem aconseguir a través de dashboard.es,
i també a través del perfil de My Gionet Baix Nutricionist, el teu perfil d'Instagram. I se n'han de vendre 150, i els 150 que es venguin, a més a més... És una passada, perquè... És molt xulo. És que és molt xulo això, però qui compri el llibre sortirà el seu nom. Per la protecció de dades aquí a Espanya, només hi pot anar el nom...
Però hi haurà el vostre nom, el nom que hagueu posat de la compra, hi haurà el vostre nom com a persona o com a agraïment de poder publicar realment el llibre. Així que ja d'entrada, gràcies a tots i totes els que ja l'hau comprat i gràcies a tots aquelles que el comprareu i que fareu possible aquest projecte que...
Al final, l'objectiu d'escriure aquest llibre és ajudar les famílies a poder tenir en un sol llibre una guia d'acompanyament en l'alimentació per generar zero pressions a la taula. El moment de taula, que aquests dies ho estem vivint, que són moments de...
de compartir, d'estar en família, de ser un plaer, o així hauria de ser que continuï sent-ho tot l'any, també. Qualsevol moment en què seiem a taula tots junts, que sigui un moment de plaer.
Ai, que xulo. I nou reptes per al 2026 pot ser un dels reptes que ens podem fer totes i tots, segur que tindran algun, a veure amb l'alimentació, però d'aquesta manera, no?, sin pressiones, millor. Sí, jo us proposaria com a repte menjar lliures. I qui no m'ha escoltat parlar de què és menjar lliure és, doncs això, menjant sense plantejar-nos res sobre el menjar, simplement gaudir-lo,
o no, perquè a vegades hi ha aliments que no estan bons, o preparacions, que si fem aquest treball de ser conscient del que estic menjant, a vegades li donem massa valor a productes o aliments que realment no el tenen, si fosem més conscients. Llavors és això, gaudir del menjar, compartir moments de taula, crec que...
Això sí que he fet una reflexió que tant, i és que cada cop més relaciono el menjar saludable amb el menjar tradicional, tant a la cuina com en el compartir moments a taula, i el deixar de banda l'individualisme i el menjar sols, sempre que puguem, doncs compartir un moment de junts, un àpat junts, crec que és importantíssim per una bona alimentació, una alimentació saludable.
De fet, jo també estava fent la reflexió que menjar lliure vol dir prèviament tenir tota la informació. És a dir, tenir la informació del valor nutricional dels aliments, saber què estem ingerint i com ens afectarà el nostre organisme. És a dir, per menjar lliure, primer hem d'aprendre, hem de saber, perquè si no, no estem fent una llibertat, ho estem fent amb la pressió social, amb la indústria, la publicitat, tota la indústria alimentària, diguéssim, ho estem fent...
Guiats per uns altres. Totalment, Pili, perquè quan parlo de menjar lliure és que quan tu compres un producte, quan agafes un producte al supermercat, doncs que sapiguis què és el que estàs menjant, no? Si menjar lliure és que jo puc agafar unes galetes i me les puc menjar, però també me les he de menjar sabent què estic menjant, no pensar que perquè hi ha una... Etiqueta perta.
Tiqueta verda, o perquè hi posa bio, o perquè hi posa ecològic, ja estic menjant alguna cosa més nutritiva per al meu cos. No és així. Vol dir això que no me la puc menjar? No, si t'agrada menjar-te-la, això és menjar lliure. Però sent conscient del que estic menjant i com això afecta el meu cos. I a vegades, doncs, sempre hem d'intentar menjar...
Aliments que siguin nutritius per al nostre cos, però la nostra ment també necessita menjar. I llavors, a vegades, hem de menjar aquests productes per sentir-nos millor. I no passa absolutament res. La qüestió és aquesta, és saber què és el que estic menjant, com afecta el meu cos, ser conscient i gaudir-ho i no sentir-me malament després.
La setmana passada parlaves del bombó, no? Clar, perquè si tu saps què és el que estàs menjant des del coneixement real, doncs segur que no et menjaràs un munt de galetes o un munt de patates. Ho faràs segur perquè saps que no és bo per tu. Sí, i sent conscient vol dir... Vaig a posar un exemple, Pili. A mi m'encanten les patates de bossa, els xips de bossa, m'encanten.
I jo moltes vegades em ve de gust, i a casa sempre n'hi ha, no sempre em menjo, però el dia que em ve de gust no obro la bossa, m'ho menjo de la bossa de peu corrent i sense saborejar. Si m'agrada, què faig? Gaudir-ho. Per tant, ho fico en un bol...
m'assento, me'n menjo una a una i a vegades estan ràncies i les deixo. No me les menjo perquè ara me permeto menjar patates. No, jo volia gaudir-ho i ara això no me fa gaudir perquè no estan bones, estan ràncies. Per tant, deixo de menjar i s'ha acabat i un altre dia ja ho gaudiré. O sigui, ser conscient i donar-li el valor que realment té aquests aliments per nosaltres. No menjar-los perquè simplement ara li hem donat permís a la nostra ment.
Supernecessari a la Mesa S'Impressiones. Com dèiem, el podem aconseguir a través de Dashbook.es i a través de MyOnetVaixNutricionist. I a més a més, si et seguim a MyNutricionist, trobarem mil també inputs per alimentar-nos millor, per fer aquesta alimentació més conscient. I a més a més, Pili, vull afegir que, tot i que el perfil sembla que està enfocat als nens i nenes, al final són accions que són per nosaltres també com a adults. I tant, i tant.
Naila, que vagi molt bé, que tinguis molt bon any. Igualment, a tot i tot. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5. Us parla Javier De Gea, el president d'Òmnium Cultural Xavier Antic, que ha exigit a institucions i partits que tornin a defensar l'escola en català el 2026. En el missatge institucional d'any 9, adreçat als seus socis aquest divendres, Antic ha argumentat que la societat civil ja està defensant la immersió lingüística com a columna vertebral de la nació, però ha advertit que cal que s'hi sumi l'esfera política. Així mateix ha alertat que l'Espanya més anticatalanista es rearma i que hi ha reptes que no poden esperar.
Per això sabem que la defensa de la llengua és la defensa del país. Aquest 2026 ens tocarà tornar a defensar l'escola en català. Ho sabem, preparem-nos. Des de la societat civil ja ho estem fent i exigirem a les institucions i als partits
que també ho facin. L'escola i la llengua són les columnes vertebrals de la nació. I per això ara ens cal treballar de valent des del país que tenim pel país que volem. La línia de WhatsApp que la Generalitat va posar en marxa fa dos anys per a persones amb malestar emocional o profil atés més de 2.100 joves i adolescents. Els problemes més freqüentment expressats es relacionen amb estats depressius, relacions interpersonals i, entre altres temes, consum de drogues.
En 21 casos s'han activat els serveis d'emergència per risc de suïcidi imminent. Les relacions amb els altres han motivat la quarta part dels missatges del WhatsApp o a profil. La resta d'inquietuts dels joves passen per la depressió, la ideació suïcida, els trastorns de la conducta alimentària, la solitud no desitjada i, a menor mesura, consum de drogues, assetjament, problemes a l'entorn de la feina i situacions de dol.
4 de cada 10 whatsapps d'Obrufil han estat menors de 18 anys i la resta de comunicants tenien edats diverses fins als 35. A més, 6 de cada 10 eren noies. La secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorenç Carbonell, assegura que el servei continuarà.
El Departament d'Educació publica les concrecions curriculars i orientacions a més matèries d'ESO, seguint l'estratègia iniciada a fons mesos. Aquest cop es tracta de les matèries de biologia i geologia, física i química, música i tecnologia i digitalització. A l'abril es van posar a disposició les primeres orientacions centrades en matemàtiques i llengües.
I els Reis Orients arribaran a Barcelona el 5 de gener a les 4 i mitja de la tarda per mar a bord de golondrines i no amb el Pai Labot sense Santa Eulàlia com els darrers anys. La capalcada començarà a les 6 de la tarda des del parc de la Ciutadella i arribarà a la Font Màgica de Montjuïc. Cal una hora per veure tota la capalcada amb 1.300 artistes en 1,2 quilòmetres. El pressupost és d'un milió d'euros com l'any passat i es repartiran 7 tones de carmel sense gluten.
I un darrer punt de cultura, després que el passat 10 de desembre s'anuncies que 42 obres es van presentar al Premi Josep Pla 2026 i al Premi de la novel·la, aquest divendres s'han donat a conèixer els finalistes. Ràdio Catàstrofe. Com la ràdio local catalana planta cara a tota mena de dificultats i situacions que poden resultar inverossímils.
Fins demà!
Aquest 2025 el caos ha regnat. Jordi Durant, com estàs? Molt bones, Otman Resa. Doncs encantat de veure, no?, perquè hem vingut a ensenyar-vos el nostre Rapid, com aquest de Spotify, però molt menys musical i molt més humillant. Repassarem les pitjors pífies de les ràdios seguint cinc categories d'horror que culminaran amb les dues pífies que ens recordaran els millors desastres que hem viscut aquest 2025 en directe. Explotarem, explotarem fort.
Han passat moltes coses aquest any, Jordi Durant. Si ens posem a recordar, ens deixarem tu pel mig, eh? Ja ho veuràs, tu, ja ho veuràs quan acabem aquest programa. Comencem anant a Constantí, em fa patir, no? Constantí em fa patir, doncs comencem amb el primer bloc, hem dit que ho diríem per 5 categories, doncs el primer bloc és Parlem de la música, pífies que han passat amb les músiques, i a Ràdio Constantí, en el programa de flamenc de Quim Palbàs, Lita Navarro s'embolica amb el guió i ens regala la famosa pífia de la terra de l'àvia de la Rosalia, Quim Palbàs.
I també el d'Aragó. Recordeu que la terra de la seva àvia materna, a la que dedica alguna de les frases i cançons, es referia a la terra de... A veure si ho diu. Terolera.
M'agrada Catalunya. No hi ha d'on sortir-ne, però com se'n tenen de molt bones. I ja en veureu, eh? Ara crec que en tenim una altra. Sí, va, o Santa Mare, amb un cor fixeu les llagues de Jesús clavat en creu, en reverència, Pare nostre, que esteu en la Ciel, sigui santificat el vostre nom. Vinga nosaltres al vostre regne.
S'ha de vigilar quan es fan proves de so. No pot ser. Aquí el regidor d'Esquerra Republicana i músic constantinenc, en Joan Reig, que sempre deia el mateix quan feia les proves de so abans d'entrar en directe, i en aquest cas, quan ja estava en directe. Aquesta és una de les millors. Feteu el rànquing perquè, Jordi, podem explicar que tindrem un rànquing. Sí, tindrem un rànquing. Quan acabem d'explicar-vos totes les fícies i les escoltem totes, us farem un rànquing i acabarem amb la millor pífia d'aquest 2025. Ens ho passarem bé.
I hem de dir que aquesta està tantejant el terreny, eh? Aquesta té números.
Doncs ens anem ara al picat, i és que aquí ens sentim com a casa, perquè són retransmissions, bon humor, i no podem dir gaire perquè ho podríem fer perfectament nosaltres. Fins que no s'aturi el Sweet Caroline, no ens cal parir, tampoc. Estaria bé jugar amb música. Oh, temacle, temacle. Sí, no? Allí, quan has d'assecar un còrner... Ja està...
Un curt de limà, podríem dir que... La segona part ha començat amb el Fibcar Online de fons, perquè ja ha començat ara mateix. És que podríem ser aquí, nosaltres, a les retransmissions, i per què no ens posen música, eh?, perquè si no... S'ha tirat a la piscina, eh?, l'he directe a veure cantar aquí. Absolutament espectacular. Això quan a música... Déu-n'hi-do, tenien cosetes, eh? Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local. Ràdio Catàstrofe.
Anem una mica, passem de categoria. Passem de categoria... I aquí... Solen les alarmes. Solen les alarmes. Perquè el català està en crisi. Està en crisi, el català. I és que l'hem titulat així, aquest bloc, el bloc més llarg del programa. Anem al Prat, al Prat Ràdio, que té una enganxada amb la paraula reindustrialització. Segons ha pogut saber el Prat de Ràdio, l'acord entre la barcelonina Silence i la taula de reindustrialització...
Ha sortit el pas, ha sortit el pas. Reindustrialització, reintentem-ho. Jo he estat patint per veure si m'entraven cap a això també. I què més dona, no? Si fem una pifi aquí, en directe, vull dir... És el programa, no? D'això es tracta, d'intentar-ho, si més no.
No, sí, sí, i també ho van intentar, aquí, amb un ràdio, a FM, una col·laborada de la ràdio, l'Ester Meillador, diu colló en comptes de color, en una entrevista amb la Pili García sobre els estils de vestir. I clar, òbviament els agafa un acte de riure. Sí que pots donar tocs de llum al teu look, perquè clar, si no te veus tota negra. I llavors, de dir, pots donar tocs de colors, per exemple, doncs si portes un vestit negre, pots optar per posar-te un colló...
Ei, no, com que ens hem de posar un colló? Què, què, què? I crec que d'aquestes en tindrem unes quantes, que posem-nos un colló, la botifarra... Ja ho veuràs, ja ho veuràs. L'espai que enguany és més reduït es troba a la platja del barri Marítim, davant de la plaça de les Remenedores, al costat de Caldefill.
Com que remenades? A mi com riu, eh? Com riu la gent d'Ona Latorre. Un whisky a dormir. Un whisky a dormir, que era la plaçada de les remendadores. I a més a més, la bona gent d'Ona Latorre també en tenen de parlar... Els agrada molt, això de remenar, eh? Mira, mira. Aquells ulls ballotats i aquells riure encomanadís l'havien enamorat. Recordaria sempre l'entrada de la Teresa al saló, amb el vestit de moeré de colló de...
Què, què, què, què? Com? Torrem-hi, torrem-hi. Salçaló, amb el vestit de moeré de colló de... Apa! Aixequem, aixequem més el... Home, no. Aquí ho ha dit, no? Ho ha dit, ho ha dit. Ai, aquí també... Dóna la torre. Però ara passem...
Més que pel nord, una mica aquí a Ràdio Palamós, i és que Manel Cerdà locuta el resum setmanal i una paraula que se li complica, i la pífia va acompanyada d'uns recursos divertits, i a més que es va muntar també per un programa de pífies que es va emetre fa uns anys. Ah, jo que no el recordo, mira. El regidor de Medi Ambient, el nou document, ha de contemplar prioritàriament el tema de la recollida selectiva, no ja des del voluntarisme, sinó des de la obligatorietat.
Que és el que parla en ingles, si ens vam prohibir hasta parlar en català. Preso un altre cop ara, en Carlos Arribas, que està repassant els actes culturals del cap de setmana, i bateja el coro Esperanzas del Sur amb un altre nom. I a partir d'aquí, bé, amb baixada i temps de frensot, el fragment que va sortir també amb un programa de pícies de RACU.
Una rossada popular, al preu de 5 euros. Ja a la tarda, també a la plaça Petita de Sant Joan, es representaran una sèrie d'espectacles amb la participació del Conyo... Oh! No! Musical Fusils Grup Vocal, La Fàbrica... i l'escalvi d'Arbat.
Vamos, vamos, vamos, vamos. Ha lluitat, feia de no poder, eh? Ha lluitat, ha lluitat. Ha intentat, eh? Ha intentat, però no l'hem pogut guardar, no l'hem pogut guardar. Déu-n'hi-do, sort que estem acabant l'any, nano. Imagina't això, a principi d'any, comences ja amb mal peu, eh?
És ben bé, això. Què més tenim? Doncs passem al Ponent, anem cap a les Terres de Ponent, i és que a Ràdio Ponent Mollerussa la locutora s'equivoca i diu Mercurri, en lloc de Mercuri. Canals va entendre la televisió com un servei públic, el servei de la identitat i de la cultura catalana. Posteriorment, als 90, quan va sortir de TV3, va fundar la productora Mercurri... Mercurri? Mercurri? Epa! Epa!
Sí, no, el curri no, eh? No, el mercuri. Teníem gana, eh, Ot? Alerta, pifi, eh? Per aquí teníem gana, eh? Estàvem ja pensant en un bullastre al curri... Oh, va, oh, oh, oh. En èpoques arenadelenques, que comencen a... Sí, sí, coses que vullin, que vullin, eh? Que facin una mica de xup-xup, que a nosaltres ens encanta. Anem cap a Ràdio Rosselló, Ot, que durant l'Info Podcast es van emportar per davant el president. Opa!
Infopodcast Rosselló. Benvingudes i benvinguts a l'infopodcast de Ràdio Rosselló. Saludo a la meva companya Maria Gateu. Hola, Maria, com estàs? Hola, molt bones. Com ara què va avui? Explica'ns. Mira, doncs engeguem l'infopodcast amb el que podíem dir i podem dir, de fet, què és el titular del dia. Pedro Sánchez ha estat en vestit... Ai, ai, com que en vestim? En 179 vots a favor dels diputats. Què? In vestit. No en vestit.
Se va a haver, se va a haver en un soñón que no sabe ni dónde se ha metido. No, que no l'escolti el president. No, si això arribés, ara no tenia que els indenqueixim i tot. Bueno, adeu. Jo no i de com estan les coses. Ens anem cap a Ràdio Vilafranca. Ot, que tot parlant en un informatiu de visites a la capella romànica, a Olèrdula, el periodista s'hi refereix a la capella romàntica. I, a més, ho fa diverses vegades.
Visita singular a la capella romàntica del Sant Sepulcre, aquest diumenge. Els amants del coneixement del patrimoni tenen una oportunitat única aquest cap de setmana. Dins les rutes organitzades per l'Ajuntament d'Olerdola, aquest diumenge es programa una visita per la capella del Sant Sepulcre, una joia romàntica del segle XI. Declarada a bec cultural d'interès nacional, la visita a la capella també permetrà admirar les pintures morals romàntiques.
Oh, sí, que mono! Que maco, eh? Sí, sí, està molt bé, està molt bé, això, Jordi. Aquest esperit nadalenc ens uneix tot a ser més romàntics. Sí, sí, estar més a prop, compartir l'estona, veure monestirs romàntics, saps allò? Ets romàntic, oi, tu? Jo soc romàntic, sí.
Que feliç hem d'estar, doncs, amb tu, eh? A mi, jo m'ho passo bé, depèn de l'estona, sí. Per exemple, és que, no, no, això em recordava, ara que parlem de Nadal, els de mon FM, la Pili Garcia, que tenia una confusió, justament, sobre això de les coses nadalenques. No, no sé, també, deu ser una festa pagana, la castanyada, no? A veure... Per celebrar l'entrada d'Illibar? No, perquè això és per Nadal. Bueno, es veu que és una miqueteta... Bueno, però, Pili, el Nadal ja fa dos mesos que estem en fred, no? No. No.
Com que no, home? Que fa dos mesos que estem en fred. Home, jo avui tinc fred. Avui sí, però no fa dos mesos. I ahir també em té fred, vull dir. Home, Nadal, 25 de desembre, compte, eh?
Va, dos mesos. I aquí un mes... Falten dos mesos, però el Nadal ja farà dos mesos que ha arribat el fred. Ah, va. Jo he notat aquí una escalforeta entre tots dos. Sí, sí. No. És que aquesta noia no té la temperatura a l'hora. No, no, no. Em poso l'aire condicionat a teófiar el cotxe, si no... Hi ha gent aquí hot que va massa... Va massa escalfada, eh? La calefacció a casa, a tota pastilla, va escalfant l'ambient, va escalfant, va escalfant. I crec que...
Arriba tant escalfor, Ot, que crec que se'ns han passat coses per aquí que després veurem que s'han escalfat, eh? Ens anem ara a la BTV i és que en una notícia han canviat la palavra petit per parit. Tres nenes i una dona van parir, van patir, perdó. No, home, no! No! No!
Ostres, a aquesta gent d'informatius també els agrada tenir protagonisme. Però com tiren endavant, eh? Sí, sí, costa. Com tiren endavant. I és que, a més, quan tu fas una notícia, s'ha de tirar endavant, sigui com sigui... Has de fer-ho. Tot i que t'equivoquis amb el nom de la convidada. No, no, no. I per parlar-ne, avui conversem amb la periodista, historiadora i comissària de l'exposició Dones a les Ones. Eulàlia Altes, bon dia. Hola, bon dia. Em dic Elvira, però, eh? No!
No! Mans al cap, senyores i senyors! Oh, s'ha equivocat! Això fa molt de mal, eh? No es diu Eulàlia! Fa molt de mal, això, i a més la corregeix, eh? La corregeix i la corregeix! Uf, aquí es va quedar en blanc, ja es va quedar en blanc, aquí a Ràdio Sabadell. Però passem de categoria, passem de categoria. Ah, llavors, atenció, perquè aquesta és molt bona. Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local.
La categoria ara es diu el català correcte perquè no en surt la paraula. En aquest cas en català i en el Prat, en la preràdio, allò taronja que es posa a les carretires. Com es diu? És que el poblatge, quan jo era aneu, ens anàvem de sortides i amb el cotxe i fèiem col·leccions dels...
Com es diu? No, no, no... La que s'està fent el viaducte, pertenc, és una de les inspeccions considerades com a bàsiques. El Departament de Territori fa unes 2.000 anuals. Per tant, no us espanteu, si veieu per allà... No, no, no m'espanto. Aquestes coses que són la carretira de cor tarotja en forma de cono... Sembla gran dictat, això.
No ho sé, Lluís, no ho sé. Un con, un con. Un con, un con. Tu com et quedaries si aquí, per festa major, a les barraques, vingués Jumanji? Com? Sí, sí. I després del concert del cinquantè aniversari de la colla, amb Julibert, fes CatGhostpunk i DJ Jumanji.
Jaumejí. El pobre Jaumejí. El pobre Jaumejí, l'han rebaixat com ha sigut. Home, és que portaven... Han anomenat una de... No, no, és que han anomenat una de noms. Han començat a enllaçar un enrere l'altre de forma força estranya. Ens anem a Quil Cantó, a Radio Calia i Televisió, i hem dit que l'envien amb aquest Nadal, amb la tanta calafacció a casa, l'ambient s'escalfa.
I això va passar que, parlant de botifarrats, jo crec que es van confondre. Tinc una botifarrata ben rosa a la teva disposició. Tinc que menjar amb molt de gust. Què és això, el Tinder? Sí, això, home, ho ha dit jo. Ostres! Què passa, aquí? És el Tinder a ràdio, això? No, però una mica de seriositat, per favor. Una botifarrata rosa? I diu que se la vol menjar? Això és el final.
I, a més, van intentar portar seriositat a Ràdio Vilafranca quan ens van confondre amb la cita de... Lo bueno si breve, dos veces bueno. ¿Qué estamos a hacer? Lo bueno si breve, dos veces bueno. Rectifiquem la dita. Me gustan sus gentes, su carácter abierto, su laboriosidad. Son emprendedores. Hacen cosas. Hacen cosas.
La categoria No sé on soc I tornem a Constantí Ràdio Com hem començat a Constantí El director de Constantí Ràdio, en Jordi Martínez Espera durant l'informatiu I ell mateix diu No, no, no sé on soc Una bona xarxa de camins i la seva senyalització adequada És del tot necessària per mantenir D'una banda un bon nivell de servei Sí? I què més? Hola? I algú? M'espero Hola? Hola?
Començo a partir d'una bona xarxa, eh? És fantàstic, Jordi! Gràcies, Jordi! Una abraçada, Jordi! I què més? Gràcies, Jordi, una altra cosa.
Estem a casa. Estem a casa. Per mi, no és perquè sigui d'aquí, però és una de les millors, també. És una de les millors. Anem molt enrere el temps, a un dels millors programes de ràdio que s'ha fet en tota la història. En tota la història. Aquí a Ràdio Tordera, abans, es feia el Bon Dia Monuts, un programa diari de 8 o 9 del matí per a tots aquells infants que es preparaven abans d'anar a classe. Neil, how are you? I'm fine. You're fine? I'm super caca. No!
És que això és la sensació que tenen ells amb nosaltres, que és la família.
Molt bé, molt bé. Posa'ns en context, Jordi. Està fent caca? Està fent caca? A més, crec que el pobre Nil ara té 24 anys. 24 anys. Això era quan tenia 7, 8 anys, pobra. Aquí passen moltes coses rares. Truquen entrevistats quan estan fent caca. Hi ha carrosses amb nons molt estranys. Mira això. Són els patos locos. Ah, vale. Bé.
Sembla que ha bé. No, no. Putos.
Home Dolors! Home Dolors! I durant la retransmissió de Carnestoltes, de l'aturar la rua, es va confondre el nom. Qui ho va fer fàcil? Ott va ser un home que ho va fer increïble. Ho va fer increïble, Ott, per com feia els violins a l'Estre de Varios i aquesta botiga per fer els violins a Calella. Que feien violins i algú de roba, crec. M'ha dit més germana, eh? Que també en aquesta botiga feien algú de roba. Doncs a Ràdio Calella i Televisió van informar que Estre de Varios tancava la seva botiga. A veure...
Doncs que ara mateix jo no sé on te puc comprar amb violí, perquè sempre Estradivarius era el meu punt de referència.
Aleshores, per què estan tancats? Doncs malament, això és als supermercats grans, no? I als supermercats grans tampoc hi ha violins. Estic molt malament. Però s'estan descollionats. És a dir, anem a veure's a Distradivarius, parlem de la marca de roba, tanca una botiga caliga, i aquest senyor afirma que ja anava a comprar violins. Sí, i que a més no, vol comprar violins a la secció de Congelats. A la secció de Congelats. Ah, perfecte. Ràdio Vilafranca.
Durant la festa major de Vilafranca, en hora de Sant Fèlix, el director de la banda de música acomiada es confon i parla de Sant Margins. Música emocionant, decogniscible i amb molta força expressiva, inspirada en el món del cinema. Però no només el cinema. Si mireu bé els programes...
Abans de les obres més purament de cinema, obrirem, aprofitant que és el dia de Sant Magí, obrirem el concert en tres pasos dobles. Mira com murmura la gent. Aquí la gent s'escalfa, ja s'escalfava la gent, eh? Pica el director, Sant Magí no, Sant Fèlix li diuen. Bé, Sant Fèlix està molt bé, però Sant Fèlix no ho veu clarament.
Estem a punt d'escoltar una de les dotècniques barbaritats que han escoltat els micròfons de la ràdio aquest 2025. Tinc por. Són una mica menys de dos minuts. Seran les dues, però les carres sí. Estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada. En qui parlem? Home, quan esteu un telèfon a l'orella... Hola, bon dia, diu després. S'ha de tenir en compte que això pot entrar per ràdio. En qui parlem? En qui parlem? Hola...
Ara calla, ara calla. No, no.
Sí, sí, sí. No. No. No, clar. Ara tornava a insultar, eh? I sort que ens han tallat l'àudio, aquí, eh? Sort que ens han tallat la ràdio. Quina... Quina por he passat. Pensava que s'enganxaven després, això, eh? Li ha dit el que he sentit que li ha dit? Sí. Sí, sí, sí, ho ha dit. No em passarà el fill de puta.
Quines coses més rares que passen en directe, eh, per favor. I tant. I per coses rares, Ot, ho has fet perfecte perquè estem a la següent categoria. Ot. Estem ara a una a la torre. Quan una simple cita d'agendes dinamita tot l'informatiu. La programació inclou un espectacle infantil d'animació familiar a càrrec de la... Ai, que arriba. Que ens estàs implant-ho. Ens estàs implant-ho.
S'està desinflat, s'està desinflat. S'està desinflat absolutament, eh? Va, va, va, va. La veritat és que... Tampoc sabia qui venia a Ràdio i Calella a televisió, perquè no sabien el nom de l'entrevistada. Dolors. Dolors? Ah, sí, soc jo. Ai! Ella mateixa el nom! Què ha passat, aquí? Bueno, un whisky a dormir.
Així estem, així estem. Això soluciona tot, home. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós i és que en Jordi Rodríguez presenta els titulars del magazín. És l'hora. I, a més, es queda sincera. ...de continguts del programa d'avui, a la tertúlia, que arribarà després del noticiari, i també l'espai al club, que avui... Ha begut aigua, només ha begut aigua. ...que avui...
Perdó, que vull entrevistar la gent... Me'n falta una mica de... I a més, aquest he begut aigua que hem escoltat ha estat la veu del llavors president de la Generalitat, el Turmàs, que a més era monacte a Palamós. I això segur que ens ha passat a tothom. A Radioponent Mollerussa, a la locutora, llegeix una part d'una crònica que no tocava i es dona compte i, bueno, es soluciona com tots ho hem fet algun dia.
una cinquantena de famílies participen enguany en el projecte de Biblioteques Lectores. Sí. Per aquest motiu... S'està donant. Sí. Ah! Música! Música! Música, maestro! No ho escoltes res. Pujar la música, quan t'has equivocat, és com... Escrius amb boli i hi fiques el típic. Sí. Exactament, és el típic del món radiofònic. Perquè ningú se'n recorda del que ha passat abans. Així estan les coses. Fantàstic tot.
I a Ràdio Rosselló, tenen un embolic i tenen un atac de riure. Déu-n'hi-do, la loteria ens tocarà demà, que ja és divendres i el cap de setmana està a tocar. Demà no us perdeu l'infopòcast, que toca repassar l'esdeveniment de l'any. A Rosselló. L'ensorrada. ¿Quieres que no lea todo yo o qué? Ai, yo río. No me quedarà molt malament.
Acabem la secció amb un company, Ot, i és que Manel Ferrer rep un repte de l'obert per vacances a la platja amb un italià. Ai, ai, ai. Estan dos minuts. Manel Ferrer, Ràdio Premià de Mar. Bon dia, què tal? Bon dia, Carles Carvajal. Estic ja amb els paus dintre l'aigua, perquè m'estava morint de la calor.
Anem a explicar als oients que estàs a la platja de Premià de Mar. És paradisia, ara mateix. Les onades són així, fluixetes. Estic in love, t'haig a dir, perquè estic enamorat d'un noi que tinc aquí al costat. Diguem que el repte és quitar un crash perquè tinc aquí el buenorro del verano. És el que vols? Com hi va? Bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé. Ella aprofita per lligar, ja. És que és increïble. Ah, és italiano.
Ay, espera. Escribo aquí, en Premià. ¿Y veraneas en Premià? Sí. Madre mía, ¿y vienes con novio? No, estoy soltero. ¡Ay, ay! ¡Mira a Manel! ¡Mira a Manel aquí! Tengo una pizzería que se llama Porta Nueva. Madre mía, ¿por qué no te he comprado nunca las pizzas? ¿Y las traes tú a casa? No. ¡Ah, no! A mí no hay que ir a esta manera. A parte se puede hacer. Carlos, que un servicio aparte es por fesas. Y la de Nutella la comparto.
Marell Ferrer. Marell Ferrer. Tanquem aquí l'apartat del ràdio. Tanquem aquí, la cosa s'estava bojant molt. Passem de categoria. I és que anem a l'última categoria, en aquest cas dels animals, també protagonistes de les ràdios, tot i que no ho sembli, però en aquest cas de la preràdio, els revisors són els gats. Són dos quarts de dotze.
No, no, no, són dos quarts de 12. O sí, o sí. Bona tarda, os per la Víctor Asensio. Bon dia, os per la Víctor Asensio. Durant la darrera setmana s'ha produït quatre denúncies per la presència de falsos revisors del gas a la ciutat. El módus operandi dels estafadors és el següent. Dues persones es fan passar per revisors del gas. Merda!
I mentre una persona és acompanyada a veure la caldera, l'altra aprofita per robar les joies i diners. Hi ha el gat també, home, hi ha el gat també. El gat amb botes? El gat amb botes. El gat amb botes? No, home, no. Passem a una a la torre. Ot, i és que aquí tenim un ruc que hi rom una roda de premsa sobre l'IGP del calçot de Valls que es va fer a la finca del guanyador del concurs del millor cultivador de calçots amb Dani Rubida a l'horta de Torrenca.
Una llargada mínima de 15 centímetres per l'any. Els descartem o per massa prims... Ui, però... Home... Però de què estan parlant? O per massa grossos... Oi, oi, oi...
Mira, mira. Sí, sí, no, no, no. Exactament en podríem haver respost així nosaltres. No, no, és que la resposta de l'Asa és ben bé el que s'està parlant a la conversa. Ah, però és que jo he tancat els ulls un moment. He tancat els ulls un moment i m'he espantat. Com que massa curts, massa llars, massa grossos... Mare meva. Quina meravella.
Passem ja a les últimes, o pràcticament ja la penúltima, i és que la ràdio Ciutat de Badalona, en Carles Tornero, fa una entrevista pràcticament amb un pollastre persistent a la gola. I vam anar precisament a Canàries a jugar i vam guanyar el primer partit a Canàries. Suposo... Ui! Ui! Ui!
Domènec, que m'ha agafat un atac de... Necessita un cot d'aigua, no, sota l'aigua. Una mica més i s'afoga. Però aquestes tampoc ens podem dir gaire, perquè també podríem ser perfectament nosaltres. I amb tot això, ot, hem acabat les fícies, les millors fícies, el recopilatori que hem pogut anar fent d'aquest 2025 a les millors ràdios. I per això ha arribat el moment final.
El moment de fer el rànquing i veure quina és la millor pífia d'aquest 2025. En el número 3... Els patos locos. No, no, putos locos, diu. No, perdó, autos.
És que aquesta no és per ser de la casa, però... És d'un altre nivell, això. Mare meva, mare meva. I a mi, Ot, per mi, el top 2, ja que la temperatura havia pujat tant, l'hem tingut a Ràdio Calella i a Televisió. Tinc una motifera també en rosa a la teva disposició. Doncs me la vindré a menjar amb molt de gossa. És una motèntica, mare veia! Aquesta és increïble! Carles, sí, estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada. En qui parlem?
no em passarà el fill de puta. Ràdio L'Escala, aquesta ha sigut la millor pífia d'aquest 2025 i amb això, Ot, que els donem les gràcies a totes les ràdios que han col·laborat, ens han enviat les seves pífies perquè nosaltres poguéssim gaudir d'aquesta estona, d'aquesta mitjoreta de riures. Moltes gràcies per tot, Jordi Durant. Igualment, Ot, i això és el que ens ha demostrat que la ràdio local està viva i sobretot que és imperfecta.
Ràdio Catàstrofe, una coproducció de les emissores locals de ràdio i la xarxa de comunicació local. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves.
A la teva ràdio local, sentim com tu. Ei, gobuys catalans, un altre cop en la vostra companyia.
que ho alcanço a les zones de l'FM, el programa dedicat a la música que ens agrada escoltar i ballar. Un espai sense cap altra pretensió que la de passar. Una bona estona a tots tots.
Una producció de Canal 20 Radio per a la xarxa de comunicació local. Aquest programa el fan possible alarmant a les vies tècniques. Thank you, company. I en veu de micro, traslladant els millors desitjos des de la ràdio fins a tots vosaltres. Aquest que us parla, el Frank. Esperem que us ho passeu força bé amb la selecció que tenim preparada avui. Així que... Let's go, company!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
It's a marshmallow world in the winter Where the snow comes to cover the ground It's the time for play It's a whipped cream day I wait for it the whole year round Those of marshmallow clouds being friendly In the arms of the evergreen trees
The world is a snowball just for a song
Fins demà!
Yeah, it's so much better world. Mmm, it's so much better world. Oh, it's so much better world. Mmm, much better world. Ooh, much better world. Yeah, it's so much better world.
Acabem de rebre la calidesa de Marshmallow World, interpretada per una veu destacada. Però aquesta alegria inicial ve acompanyada d'una profunda tristesa. Iniciem el nostre especial de Nadal, Toad Country, amb un sentit i merescut homenatge al gran cantant Raül Malo, ànima dels Mavericks, qui ens va deixar aquest passat 8 de desembre. Amb només 60 anys, la seva pèrdua prematura és un cop duríssim per tota la comunitat musical.
En Raül Maló no era només el líder d'una de les bandes més estimades del gènere, sinó un grandíssim cantant, capaç de navegar entre el country, el rockabilly, el Tex-Mex, el blues, el solo, el swing, i, en fi, l'americana, el que volgués. I això ho feia amb una passió i una tècnica a vocals inigualables.
Des d'aquí a Tot Country volem mostrar el nostre més sentit condol a tots els seus estimats i a la gran família de la música country que avui està de dol. Gràcies, Raül, per la teva música eterna. Que la teva veu segueixi ressonant en el nostre esperit.
I ara sí, amb la primera nota d'aquesta cançó ens arriba aquella sensació inequívoca de que el Nadal s'acosta. Bé, de fet ja està aquí. Parlem de Christmas signs are coming, interpretada per la gran Rhonda Vincent, la reina del Blue Grace. Aquesta melodia és un estàndard, un hit atemporal del gènere. La va escriure l'any 1951 el llegendari violinista Ted Logan per l'aclamat Bill Monroe, el pare del Blue Grace.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Christmas times are coming, Christmas times are coming, Christmas times are coming and I know I'm going.
Si bé els clàssics són el fonament del Nadal Country, la tradició es manté viva gràcies a nous himnes. I en aquest especial hem parat l'ull en un dels treballs més recients que capturen l'esperit d'aquestes festes amb una mirada actual. Perquè el Nadal, ja ho sabeu, pels nord-americans és una cadena ininterrompuda de rituals. La preparació de la cuina, les llums que competeixen entre els veïns i sobretot la tria de l'arbre.
La següent cançó tracta exactament d'això, del moment màgic d'anar a la granja de Nadal i escollir l'arbre perfecte. Aquesta tradició és molt més que comprar una decoració. És l'inici oficial de la temporada, un dia sencer de viatge familiar, olor de pi i xocolata calenta. Parlem del duet que ha conquerit les llistes del pop country i els guanyadors de múltiples guamis. Dan Shea, amb la seva cançó, Pick out a Christmas tree.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Tot country amb Frank Coulomb.
Si hi ha un himne que barreja el so del sud amb la velocitat del rock'n'roll, aquest és Jingle Bell Rock. És una cançó que ens recorda aquelles arrels tan nostres del country i el rockabilly clàssic. Avui escoltarem una versió fresca, una interpretació de l'any 2025, que posa manifest la veu d'un artista que està triomfant a Nashville, el Nate Barnes. Aquesta melodia va ser popularitzada pel country singer Bobby Elms l'any 1957.
De fet, l'àlbum de Nate Barnes s'allunya d'aquella producció neta de Nashville i busca un so del dive bar de carretera. Manté el seu estil genuí aquell esperit oest on el Nadal es celebra amb tanta passió com amb una guitarra elèctrica.
Fins demà!
Giddy up jingle horse pick up your feet
Fins demà!
Fins demà!
La cantant Charlie Reynolds, una estrella ascendent que ve de Florida, però que té una ànima totalment Nashville, ens porta una cançó que parla dels petits detalls que fan que la festa sigui tan important. La foguera que s'apaga, l'oncle Eddie que parla massa de política, la família fent bromes a la cuina, etc. La cançó Little Christmas gairebé suplica que la festa no s'acabi, perquè sap que el 26 de desembre ja es trobarà a faltar aquest calor familiar i un petit tros del Nadal.
És la banda sonora perfecta en aquell moment tranquil de la nit, quan tothom dorm i només queden les llums de l'arbre enceses.
Fins demà!
Momma's lighting the stove while Grandpa's cracking jokes. Uncle Eddie's talking politics. He won't let it go.
Fins demà!
Fins demà!
TotCountry.cat, el portal del country a Catalunya. TotCountry.cat. Entra i troba la història de la música country, articles, biografies, country, catalan style, ràdios online, events i molt, molt més. I si vols, col·labora amb nosaltres a info arroba TotCountry.cat. Gaudeix de la música que t'agrada escoltar i ballar. Ens veiem a TotCountry.cat. TotCountry.cat.
Bona nit.
Estimats companys, després de fer un bon viatge pels ranxos i els prats de l'oest i el sud dels Estats Units, és hora de tornar a casa i portar-nos l'esperit country amb nosaltres. Perquè el country no entén de fronteres, sinó d'històries, de guitarres acústiques i de passió. I el nostre gènere té un embaixador aquí a casa que ho fa amb un mestratge espectacular, el gran Josep Ponsà, més conegut com a Joe Fields.
Aquesta és la demostració que el ritme country més autèntic pot abraçar les nostres tradicions. La cançó és Neva per Nadal i és un tema amb un ritme country potentíssim, amb un tuan que podia ser de Tennessee, però amb una lletra que ens parla d'aquelles coses que coneixem i estimem. I atenció al que diu, perquè mentre els americans parlen de Santa Claus i el tren de Nadal, en Josep ens parla d'aquell fred de la terra, d'un desig universal i, escolteu bé, de les nostres costums.
Aquells moments com el tió, el pessebre o la missa del gall, potser passats pels sedats de la seva experiència country, això sí. Aquesta versió ens posa de manifest la gran qualitat d'un dels nostres millors country singers. Un artista que no només fa versions, sinó que viu el so. Prepareu-vos per picar de mans i peus amb una Nadala amb el cor aquí, però amb l'ànima a Nashville.
Amb tot el nostre orgull, aquí teniu a Josep Ponsà, Joe Fields, i el seu Neva per Nadal.
Fins demà!
Tornen cosins, nebots, diets, conyats, joves i nets.
Fins demà! Fins demà!
Un trosset del teu portofar per tornar a celebrar aquest Nadal.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Un troncet del teu cor d'enfant per tornar a celebrar aquest Nadal. Neve i cada flor de neu. Un troncet del teu cor d'enfant
per tornar a celebrar.
Si en aquest programa hem parlat de tradició, a l'en Jackson n'és la pitu. Des de fa més de 30 anys, en Jackson s'ha mantingut fidel al so honky-tongue i al neo-traditional country, sense concessions al pop. I quan tancen Nadales, ho fa amb la mateixa integritat. Escoltem... Una cançó que originalment va néixer com un conte de màrqueting als anys 30, però que s'ha convertit en una de les faules més estimades del Nadal.
La clau de la versió? Doncs fàcil. Molts artistes han fet aquesta cançó amb un ritme infantil o swing. Però Alan Jackson agafa la història del Rudolph, el renn amb el nas vermell que salva el Nadal i l'abasteix amb el seu estil inconfusible. Sentireu la guitarra pedal steel plorant de fons, un ritme suau però clarament country i la seva veu greu i reconfortant convertint un conte infantil en un estàndard d'adults.
Aquesta cançó no és només pels nens, és un recordatori d'aquells valors de la tradició, acceptació, esperit d'equip i, sobretot, de com una persona, o un ren, que es considera diferent, pot acabar sent la gran estrella. You know Dasher and Dancer and Prancer and Vixen
Comet and Cupid and Donner and Blitzen. But do you recall the most famous reindeer of all? Rudolph the Red-Nosed Reindeer had a very shiny nose
Fins demà!
Hey Rudolph with your nose so bright Won't you guide my sleigh tonight And how the reindeer loved him As he shouted out with glee Rudolph the red-nosed reindeer He'll go down in history
Then one foggy Christmas Eve Santa came to say Hey Rudolph, with your nose so bright Won't you guide my sleigh tonight? Then how the reindeer loved him As he shouted out with glee Rudolph, red-nosed reindeer He'll go down in history
Fins demà!
I amb l'inconfusible i única veu del mestre Alan Jackson arribem al final del nostre especial de tot country per Nadal d'avui. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge festiu ple de twang i esperit western. Esperem que el banjo i la steel guitar us acompanyin durant aquestes festes.
De part de l'equip de Tot Country us desitgem a tots i totes molt, molt, molt bon Nadal. Que tingueu unes festes plenes de bona música, bon menjar i sobretot de pau i calidesa familiar. Ens tornarem a trobar la setmana vinent exactament a la mateixa hora i al mateix canal on, com sempre, tindreu 30 minuts de country autèntic amb històries i ritmes que us faran picar de peus. Cuideu-vos molt i fins ben aviat. Merry Christmas, jo! Adéu!
I sobretot, eh? Sigueu bons. La ràdio de proximitat.
Bona tarda, són les 6, us parla Javier De Gea. L'agència tributària obre el 2026 advertint que vigilarà més de prop els moviments de Bizum, d'empreses i de professionals. No hi haurà canvis de moment entre particulars. L'agència tributària ha aclarit que no es tracta de declarar cada transferència, però sí que hi haurà més control sobre certes operacions econòmiques. Josep Maria Noguera, de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, han declaracions a la xarxa.
L'objectiu està definit en la pròpia modificació, que és lluitar contra el frau fiscal, tal com està dit, i també, d'acord amb la llei de blanqueig de capitals, que no es facin transferències o traspassos de comptes que no estiguin d'alguna manera vinculades a activitat econòmica, activitat empresarial o professional. Aquí s'havia creat una mica d'alarma de dir que ara s'hauran de declarar tots els bífums,
La pròpia normativa aclareix que no són els vízums de caràcter particular, de caràcter personal, sinó només els pagaments o els cobraments d'aquells operadors econòmics que estiguin fent transaccions empresarials o professionals.
Una altra de les novetats fiscals d'aquest 2026 és que les persones que estiguin cobrant l'atur i no arribin als topalls fixats per fer la declaració no estaran obligats a fer-la. A més, el govern espanyol ha prorrogat un any més les deduccions a l'IRPF per comprar un cotxe elèctric i per fer reformes a casa per millorar el consum energètic.
Una vintena de delegats de comissions obreres han ocupat la seu de l'11 a Girona i s'han tancat a l'interior per reclamar que es redmeti un company a qui la institució ha acomiadat. Denuncien persecució sindical i que l'acomiadament no està justificat, sinó que obeix una represàlia per part de l'11 després que aquest empleat presentés dues denúncies davant la inspecció de treball.
Els manifestants han entrat a la seu de Girona pels voltants de quart de dues i després d'una reunió fructuosa amb un representant territorial han decidit fer-se forts a l'interior de les oficines. Els Mossos d'Esquadrant han anat fins al lloc i després de parlar amb uns i altres, els delegats sindicals faran nit a dintre de l'edifici.
També a Girona l'Ajuntament ha posat en marxa un pla per revisar tots els fons de la ciutat. L'objectiu principal és poder actuar de forma preventiva i per això en els propers anys s'aniran fent les inspeccions i avaluacions necessàries per detectar temps, patologies o desperfectes. L'elevat nombre de ponts i estructures que hi ha a la ciutat obliga a planificar les accions de forma quincanal i entre les actuacions previstes pel període 2025-2029 ja s'estan preparant les avaluacions del pont de Bisbe Lorenzana i el pont d'en Gómez.
La gran reparació del pont de l'Areny i l'estudi d'accions necessàries del cobriment del riu Unyà al seu pas per la plaça de Catalunya. Un breu a punt d'esports, tarda catalana la lligandesa de bàsquet. L'obrirà l'Andorra Lleida a les 7, seguit del Barça Saragossa a les 8, i la tancaran Manresa i Girona, que s'enfrontaran a les 9 al pavelló del Nou Congost.
Nova edició dels efectes secundaris a la sintonia d'una la torre. Cada setmana parlem de cinema. Ho fem acompanyats de la Lola Galván. Què tal, Lola? Bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, bé, bé. Com va la setmana?
Tampoc no hem de tirar coets, esperarem a Sant Joan. Normal, una setmana normal. Normal? Sí, normal. Res destacable.
No has anat al mercat de Nadal ni a aquestes coses? No, no, no soc gens nadalenca, jo. Ho dius amb una cara de grinch una mica, eh? No soc gens nadalenca. No? No. Ni per menjar, aquests saps, torrons, polvorons, aquestes coses. Per mi, jo borraré aquests dies. Sí? Sí.
Vaig ser molt nadalenca i em va agradar molt, però ara no, ara no. Borraria tot això, ara jo ja em posaria el febrer, pim-pam-pum. Sí, sí. Ni costa de nero ja ni nada, directament al febrer. Directament al febrer ja, a la caída de l'auja.
Sí. Però el primer any de l'any sí, no? Un any et vaig veure passejar per la platja, després de banyar-me allò. Ah, d'acord. El dia 1. El dia 1 de gener. Sí, el primer any, sí. Però ja et banyaràs? Bé, potser sí que aquesta... Fem un programa en directe banyant-nos?
Sí, però... Comentem una pel·lícula. Abrigadets, eh? No, no, dins de l'aigua. Fem un programa... Fem un programa i el micro què? Comentem Titanic, dins de l'aigua, què et sembla? Estaria bé. Ja quan s'estan ofegant tots, no?
No sé, per donar-ho així, podem començar l'any així. Podem parlar, podem parlar. Amb experiències extrem, radiofòniques extremes. I els micros xorrejant, no? Que bueno, que hauríem de tenir-ho així, saps? No sé si serà molt còmode perquè molt fred. Bueno, no crec que estigui tan freda perquè tal com estem de clima...
Depèn, depèn l'any. Va haver-hi un any, crec que va ser l'any de la pandèmia, seria del 20 al 21, que estava molt nubulat, hi havia molts núvols. I aleshores va haver-hi com un moment, clar, no va haver-hi convocatòria com a tal, així molt d'això, sí que es va fer com una petita cosa...
però que la gent pogués anar quan volgués. I jo vaig anar com més tard, que és quan més núvol es va posar, que fins i tot va començar a ploure una miqueta. I aquell any sí que ho vaig passar malament, però em vaig banyar. Clar, no, no, és que si vas, has de banyar-te. El que no pots fer és anar allà a posar-te els pauets, i no, és entrar, i ja està el cap i tot. Sí, sí, saps un segon i ja està. I després et poses el burros i te'n vas, i ja està. Però has de fer-ho. Si no, no vagis. I després ens anem a casa, ens posem la menteta,
La infusió i la posem a veure la tele... Què colla, infusió? Una ampolla de conyac?
Hosti, Lola. Però ja l'ampolla s'encera. Això ja no m'esperava. I et va regalimat, per què? Per entrar en calor? Home, no, què et sembla? Ja, ja. El cunyac, llavors et comences a posar vermell, vermell, i dius, veus com no fa tant de fred? Ja, ja. No, ho dius així, veus com no fa tant de fred? Va. Hem de buscar fórmules diferents. Si sempre fem el mateix...
Però de què parles, del programa o de la vida? No, de la vida. Ah, va, el programa ja està bé, no? El programa ja no, el programa ja està bé. Però de la vida, sí, que és llavors sortir de l'aigua i dius, vinga, va, un bon xurro, aviam, i anem ja gatejant fins a casa. Home, donant xocolata calenta. Però si no...
Això no val lloc, ha de ser... Ja, però si vas amb els nens i la família, no et fotràs allà la petaquita... Doncs els nens i la família... Chocolate. Si dius, quan arribes a casa vosaltres, no anireu l'any que ve. Perquè el papa no està bé avui. Ja està. Home, després del primer vell de l'any entrar en ganes d'estar-se allà a casa, sigui en les condicions que sigui, però bé, veiem pel·lis o sèries.
O està amb la bata de guatiner i ja està, també. Atracs unes quantes borles. I una bossa d'aigua calenta. I una bosseta d'aigua calenta i ja està. Tu tens bosses d'aigua calenta? Sí. Ah, molt bé, molt bé. Forradeta, la tinc una de forradeta. És el meu equip. És de tota la vida, les bosses d'aigua calenta. N'estirilla també, però la bossa d'aigua calenta és com una cosa molt...
Molt amorosa. Clar. Perquè jo de petita sempre em posaven, quan era l'hivern, em posaven la bosseta d'aigua calenta i són records que et queden. Clar, jo a vegades dic que me les posin i em miren així com, mira, el boomer este, el iaio, que és molt de iaio, però... Que diguin el que vulguin. Sí, i tant. En aquest cas ja poden dir el que vulguin. En aquest i en tots. Sí, evidentment. En aquest i en tots. Sí. Sí.
Amb aquest i amb tot, de veritat. Hem de començar a tenir una miqueta, ja, no tenir la pell tan fina que tenim, perquè a vegades tot ens senta malament, tot ara... Això no estàs dintre per mi, no? Si volgués dir-te alguna cosa a tu, t'ho diria a tu.
Però així, Vox Populi, no dic alguna cosa. Això m'ho està sentint per mi, no? Hi ha gent que se sent sempre observada, qualificada. Vinga, home, no som al centre del món. La gent està... Pells molt fines. Sí, sí.
Va, comentem... Hem fet aquí el nostre speech de sempre abans de... Dos pel·lis que no tenen la pell final. Dues sèries. Hi ha dues sèries que no tenen la pell. Bueno, sèries, minissèries... La frontera entre la sèrie i minissèrie cada vegada és més... O sigui, com que ara hi ha aquesta moda com de fer...
Sèries com menys capítols, tal... Que fa 15 anys, per exemple, o 10 anys, era més format sèrie habitual, fins ara, i que ha canviat tot molt. I aleshores avui portem dues minissèries...
que són una nord-americana, Black Rabbit, protagonitzada per Jude Lowe i Jason Bateman, i l'altra és espanyola, és el Cuco de Cristal, amb Catalina Sopelana, Àlex García i Tziari Tunyo, entre altres. I a l'Ivan Massaguer, que és el nostre d'aquí, d'Altafulla. És d'Altafulla. Sí, jo diria que sí. Bé, ja ho buscaré. Va, per quina vols començar, Lola?
Comencem per aquesta, pel Cuco de Cristal. El Cuco de Cristal, d'acord.
Són sis episodis de la primera temporada. Una jove resident de Medicina pateix un infart i ha de rebre un transplantament de cor que permet seguir vivint. Després de l'operació, la mare de la persona donant la convida al poble per descobrir qui era el seu fill, però aquí comencen a haver-hi cosetes misterioses. És una mica format thriller. Sí, sí. Total. Una miqueta per...
rememorar el passat, un passat obscur que hi ha en aquest poble. Què, Lola, què d'aquesta sèrie? Què em dius?
Bé, està bé. La sèrie està molt ben ideada. Clar que ve d'una novel·la del Javier Castillo, que aquest és un home thriller, que els fa bastant bé. És un home que tracta molt bé la novel·la negra. I aquí, a mi sempre em falla l'Àlex García, però això és una cosa personal meva.
Però la història està bé, això d'aquest trasplantament, d'acord, i que la búsqueda de la noia, perquè té com una mica bastant d'obsessió per saber qui va ser el seu donant, no? Llavors aquí. Està ben filmada, ben interpretada, té cops interessants...
O sigui, és una sèrie que, home, no diria que és un top ten, però és força entretinguda, els paisatges són molt bons, estan molt ben escollits els exteriors, crec que és Navarra o per allà que l'han filmada...
I evidentment això també és un additiu perquè t'agradi veure els paisatges que tenim de molt macos aquí en aquest país i que a vegades ens n'anem 10.000 quilòmetres i aquí tenim coses molt interessants per veure i no ho veiem.
I tots estan en el seu nivell bastant bé. A mi, bueno, l'Àlex fora, però... Sí, l'Àlex no...
Però el Massaguer s'està fent un lloc, aquest xavalet. Sí, s'està fent un lloc. Va començar així molt a poc a poc, però cada vegada tindrà més protagonisme, jo crec. És un xaval que podrà... Un xaval que ja potser deu tindre tots, però jo, clar, el conec de jovenet. Llavors sempre per mi serà un xavalet. Ja està, apuntó.
Està bé, està bé. Està bé per veure i té un matratge just i necessari. Perquè ja quan comencen amb 3.400 episodis ja dius, val i ja, no? Són 6 episodis, 40 minuts per episodi, una miqueta més. Sí, és suficient. Te la veus així del tirón o...? Jo sí. Jo la vaig veure de tirón. 6 capítols del tirón? Sí. No n'hi do, eh? Sí, sí.
No, no, quan m'hi poso, m'hi poso. Ara després ja està, ja tanco els ulls, ha acabat. Però sí, perquè sempre vols... Clar, tallen quan dius, ostres, ara què passarà? Ja m'enganxo, ja m'enganxo i dius, queden dos. Per dos? Ja m'aguento del dos. Se t'han fet les mil. Però sí, és molt... Sí, és molt nostra, però està molt ben interpretada...
El lloc és fantàstic, el lloc de rodatge, els espais que han escollit són fantàstics també. Està bé, està bé. Va, doncs vols que escoltem una mica el tràiler del Cuco de Cristal? Va, vinga. Bueno, que alguien sea muerto para que yo esté aquí viva. Y a mí me gustaría saber cómo era Carlos. Han sufrido mucho en esa casa. ¿Pasa lo mejor no removerlo?
Carlos creía que estaba pasando algo raro en el pueblo. Desapariciones. ¿Quién se la ha podido llevar? No lo sé. Llevo años investigando este pueblo y siempre ha habido desapariciones. Once personas en 30 años. El padre de Carlos desapareció hace casi 20 años, ¿no? Miguel Ferrer. Lo de este tío es un misterio sin resolver.
La última vez que lo vi, yo lo vi lleno de sangre. Te lo estás inventando. Tienes que guardarme el secreto, ¿eh? Prométeme. Clara, yo lo que vi fue de verdad. Lo sé. Que Miguel le había pedido información justo antes de desaparecer. Se obsesionó. ¿Con qué? De algo que llevaba mucho tiempo pasando en el bosque.
¿Y yo estoy muy cerca de algo o me estoy volviendo loco?
L'últim que parla és l'agregia. Sí, sí, sí. És allò... lineal. L'últim món que passa en el bosque no ho sé. És molt thriller, no? És un thriller així molt... És potent. Com a thriller és potent. Sí, sí, com a thriller és potent. La veritat és que està ben... Sobretot la localització està molt ben... molt ben triada...
I els personatges estan en su punto. Bé, cadascú fa el paper que té a fer i ho fa bé. Sí? Sí. Molt bé, doncs el cuco de cristal. A veure què diuen les crítiques. Són més així, més dispars. Ja. En aquest cas, eh? Raquel Hernández da Hobby Consolas. La trama es algo senzilla y previsible, pero está ejecutada con solvencia y cumple su propósito de proponer un entretenimiento digno explotando la belleza del valle de Ambroz por el camino.
Més neutra, Nick Byrow, de Screen Rant, no logró engancharme del todo a pesar de su convincente presentación. Y, per exemple, José Antonio Cano, de Cine con Eñe, aquest no li agrada gens, una serie del montón que tira del manual de los lugares comunes incapaz de independizarse de un material literario anclado en los tópicos del imaginario del telefilme de sobremesa.
Hi ha de tot, eh?, a la vinya del senyor. Sí, però sí, tenen raó tots. A la seva manera, tots tenen raó. Bueno, aquesta és així molt... Bueno, que t'agrada al final, que t'enganxa i tal, ja saps el que t'esperes, però... Sí, a més, l'additiu aquest de veure paisatges macos també ajuda que vulguis continuar.
Ja, tu has catat amb el paisatge, eh? Home, és que el paisatge és fantàstic, realment el paisatge val la pena. Llavors, penses, bueno, és igual que l'argument sigui, però només per veure els boscos que hi ha, ja val la pena. Si és el Vall d'Ambróz, que diu aquí, és al nord d'Extremadura, entre Càceres i Salamanca.
No, no, el paisatge és extraordinari, extraordinari, preciós. Molt bé. Vinga. Doncs el cuco de cristal. Anem a parlar de la segona proposta que volíem comentar avui, que és Black Rabbit. És una sèrie també, en aquest cas són vuit episodis.
amb Jude Law, Jason Bateman. Bàsicament, Jude Law és el propietari d'un restaurant de moda a Nova York que té un germà, que és Bateman, que té uns deutes que ha de pagar. I aquí ja comença tota la trama, thriller també...
sobre això, deutes amb la màfia, etcètera. No, comença molt bé, o sigui, comença molt original, perquè, diguéssim, el Black Rabbit és el nom del...
Del restaurant. Del restaurant. I és un restaurant molt fashion, figura que és un que van sempre les primeres figures de Nova York. I el Jude Law és el propietari.
I és el que està, és el mànager de tota la... I el Jason Bateman, Bateman, sí, Bateman, doncs és el germà Discoló, el Broncas, el que sempre està ficat amb lius, i a l'altre és l'ensenyat, el que té el negoci...
Sempre està pendent del seu germà perquè el vol encarrilar, però el seu germà és una peça de molt cuidat. I a partir d'aquí comença a involucrar el seu germà amb uns problemes que...
que clar, ell no està acostumat, ell sempre és el seu restaurant, no rutina, perquè tampoc no és rutinari, perquè és un restaurant molt fashion, molt de moda, hi entra molta gent cool, però el treu del seu lloc de...
no sé com dir-te, de confort, el treu del seu lloc, per portar-lo al món de les drogues, al món del discolo totalment, a los bajos fondos de Nova York, i clar...
Ell, com germà, es creu que ha d'ajudar a la bala perdida. Ell diu que he tingut sort a la vida, tinc aquest restaurant, tot em funciona, tinc una vida normal, però el meu germà és un... I veus com cada vegada el germà va degenerant més. I ell, per ajudar-lo, s'hi va involucrant i...
Està bé, està bé, està bé, és una miqueta diferent, o sigui, el tema és un thriller com molts, però té això de l'hermano, bueno, l'hermano perdido...
Aquí els hi funciona. Aquí els hi funciona perquè veus com un intenta tot el rato ajudar, ajudar, ajudar, i l'altre és que només pensa en porros, en viure la vida, a fer el que sigui, saps? I això és... Els dos papers estan molt bé...
Estan molt ben executats, diguéssim, aquí. Els dos estan força bé, cada un amb el seu estil. Està bé. És una sèrie que jo la recomano perquè comença el lloc on està filmada el restaurant. És un restaurant molt original, està molt bé. Però a mesura que van passant les coses, t'hi vas involcant tu també. Està bé, està bé. Es deixa veure bé. Molt bé. Hem escoltat el tràiler de Black Rabbit.
Dijiste que lo habías saldado. Estaba seguro de que podría pagar a esos tíos. ¿Cuánto les debes, Vince? Mucha pasta. ¿Qué crees que pasa si no pagas un préstamo en tres años? Para ti no están todos negocios. Por el Black Rabbit. Todo se está cayendo a trozos. Mi familia. El restaurante.
Me mantengo en pie por los pelos. No tengo presupuesto para ti. Tu hermano tiene un problema gordo. Entiendes lo que significa esto, ¿verdad? Significa que recae en mí. Me intermira la semana hasta que estemos en paz. Pero si te retrasas, un solo día se acabó. El restaurante es nuestro.
Tengo que preguntártelo. ¿Qué ha pasado con tus zapatillas? Nos ofrecieron una buena cifra en el autobús. Has metido tus zapatillas. Ya me los estoy fundiendo. Estoy haciendo lo que tengo que hacer. Listo. Estás mangando. ¿Y en qué te lo estás gastando? Tú nos has metido en esto. Bueno, bueno.
Bé, no? Sí, sí, sí. No, no, té... Està bé. Sí, sí, té ritme, té ritme, no... I a més aquest noi, el Jason Batman aquest... Sí, però també està d'Otharx. A l'Otharx. Tu la vas veure, aquesta? Vaig revisar un capítol, però no... Oh, doncs és fantàstica, eh?
I, a més, aquí ell llueix, perquè, clar, és el prota-prota, i la història és superbona, la d'Ozharc. A mi em va encantar l'Ozharc. I ell estava superbé, superbé. Se'l veia còmode fent el paper que feia, a part que érem...
era molt difícil perquè, clar, anant esquivant a les màfies, anant esquivant els acreedors, tot això és difícil. Però també el lloc val la pena, no? La filmació em sembla que estava... No sé on la van filmar, però en una zona que tenen molts llacs i no sé si és pel nord que la van filmar. Bueno, no sé.
El cas és que és Ozark. Va ser un descobriment per aquest noi. Aquest noi ho va fer... Doncs algunes de les crítiques parlant d'Ozark, si em fan referència. Manuel Freire, per exemple, diu una estupenda sucessora d'Ozark que ens devuelve les millors essències dels thrillers per adultos de Hollywood d'altres èpoques.
També, per exemple, crítica positiva d'Àngel Hargindey, del País, actores secundarios tan brillantes i eficaces com els protagonistes, una notable sèrie que enganxa al espectador. I hi ha crítiques més neutres, també hi ha alguna negativa, per exemple, Maria Joarias, d'Aquinòtico, fa malabares per aunar en un mateix guió temes com l'ambició, l'ego, la tibieza moral i el diner. Impecables Jude Law i Jason Bateman.
Puede que más de uno y una se baje tras ese primer episodio de más de una hora de duración y su espiral de miserias. Però bé, en general, crítiques... Dues terceres parts de les crítiques són positives de les que tenim.
Va, doncs, em placa, David. Per cert, aquesta pel·lícula, aquesta sèrie, que té una nominació als Globus d'Or, que han sortit les nominacions aquesta setmana, a millor actor en miniserie o pel·lícula per la televisió, per a Jude Law, precisament. Sí. Que ha estat nominat per aquesta... És que està molt bé aquí, el Gil. Va, posem nota, si vols, Lola. Sí, vine. I si vols, mira, fem un comentari breu dels Globus d'Or, que ens servirà també com a guiar una mica pel cinema que ens vindrà aquests pròxims mesos, setmanes.
Va, comencem per el Cuco de Cristal. Què nota li poses? Doncs el Cuco de Cristal, jo li poso... Li poso un set. Un set? Sí, li poso un set perquè... perquè reconec que la història està molt bé, està ben dirigida, hi ha interpretacions més bones, però... t'enganxa, sí, un set, un set. I Black Rabbit? Black Rabbit li poso...
Un nou. Un nou. Molt bé, no? Sí, perquè la vaig trobar molt... fantàstica. Vull dir, tots els papers i com es va desarrollant la sèrie, allò que...
Sí, a pesar que té tòpics, però és que clar, quan toques un thriller, has de tocar tòpics per narices, perquè no hi ha manera, no podem sempre ser tan originals. Però sí que és original la forma, la relació dels dos germans...
El restaurant, que el restaurant és molt fashion, és... No sé, sí. Molt bé. La vaig trobar força interessant. Doncs mira, bones recomanacions. Les dues estan a Netflix, tant Black Rabbit com El Jocodé Cristal. Va, et faig un ràpid repàs dels Globos d'Or. Sí. Les nominacions, la cerimònia es farà l'11 de gener. Ja sabeu que els Globos d'Or és com l'Antesala de los Sosques, que diuen. Sosques, eh.
Aquí hi ha alguna pel·li que ja has vist i que em diràs que hem comentat. Quina? Millor pel·lícula de drama, per exemple. Un simple accidente. La pel·lícula iraní. La iraní, sí. Frankenstein. Home. Yes, aquesta sí. The Sinners, Els Pecadors. La gent secret, brasilera. Hamnet.
i Valor sentimental. Hamlet? Hamlet. Ah, Hamlet. És el llibre aquest de Maggie O'Farrell, basat en la història de William Shakespeare i la seva dona, que van perdre el fi, Hamlet, i va inspirar Hamlet. I Valor sentimental, que és la del director i la protagonista de... que aquestes estan cines des d'ara, aquesta la vull veure. Sí, aquesta la vull veure també. Que és la de... La peor persona del món. La peor persona del món, que m'agrada molt. Que és director i mateixa actriu. Que m'agrada molt, la peor persona del món. Millor pel·lícula de comèdia o musical, Bugonia?
Hombre! Una batalla tras otra del Paul Thomas Anderson amb Leonardo DiCaprio, que aquesta és molt bona. Sí, l'has vist? Sí, a mi em va agradar molt. Ah, veus, aquesta la tinc pendent. Martí Suprem, que surt el teu estimat Timothy Chalamet. Jo no l'he vist. Perquè encara no s'ha sortit. Ah, perquè tinc gana el primer dia jo, eh?
Nouvelle Vague i Blue Moon, que són les dues pel·lis de Richard Linklaker, les dues que té aquest any, i no hi ha altra opció, que és pel·li coreana, que em sembla que s'ha vist al Festival Rec. S'ha pogut veure el Festival Rec en categories aquestes, no és la categoria opera prima, sinó en altres categories. I no ho sé, doncs això serà l'11 de gener, sortirem de dubtes. Si ja té dues nominacions, millor pel·li de parlant anglesa,
i millor banda sonora, que és així com una aposta també que està bé que l'hagin fet. La de Cidad. La de Cidad. La de Oliver, sí. Bé, ja ho comentarem. Jo encara no l'he vist, és que és increïble. Ens has de veure a veure què en penses. Sí, perquè si no m'està amargant una miqueta això que sigui l'única que no l'ha vist de Torra d'en Barra. Vinga, Lola, ho deixem aquí. Que vagi molt bé. Una setmana vinent. Adéu-siau.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
El canvi a l'alcaldia, el desplegament del nou contracte de la brossa i el judici d'una de les peces separades del cas Torre d'Embarrà seran alguns dels fets més destacats d'aquest 2026 en clau torrenca. Un nou any que acabem d'estrenar i que també portarà al municipi esdeveniments mediàtics com el primer eclipsi solar amb més de 100 anys a l'estat espanyol o el pas del Tour de França a la cursa ciclista més important del món.
Avui farem aquest repàs, intentarem que sigui el màxim exhaustiu possible el que ens depara aquest 2026, però també repassarem les activitats per aquests dies. El Patí del Castell acull aquest vespre l'entrega de premis de la Gincana de Paradús de Nadal.
A partir de dos quarts de nou del vespre es farà el sorteig entre els infants que van entregar la butlleta completada amb els objectes amagats als aparadors de 41 establiments de Torredembarra. Enguany s'amplia el nombre de premis. I aquest cap de setmana també Torredembarra començarà a escalfar motors abans de l'arribada de Ses Majestats als Reis d'Orient. Dissabte serà el dia de l'arribada dels patges reials que recolliran les cartes amb els regals i desitjos dels infants de la vila.
I diumenge al migdia es lliuraran els premis del 18è concurs de pessebre infantil memorial en mossèn Anton Morell. I a més recordem també que aquests són els últims set dies per poder veure el gran pessebre que l'associació de pessebristes ha muntat a les antigues peixateries. La tercera i última funció dels pastorets a Torre d'en Barres farà aquest diumenge a les 9 del vespre al Casal Municipal. L'associació de joves ha recuperat aquest Nadal aquesta tradició després de gairebé 30 anys sense representacions.
En l'àmbit del Baix, que hi ha alta fulla sota de maquinària per bombar aigua en cas d'inundacions. El nou equip millora la capacitat de resposta a baix a mar mentre treballa en solucions estructurals al llarg termini com les bases de laminació. I a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports.
I amb una proposta de cara a aquest dissabte perquè el Dual Run Club estrena l'any amb el seu primer esdeveniment, l'entitat torrenca ha programat una sessió de running i després una altra de beach tennis a Bajamar. Són les notícies més destacades. Avui divendres som dia 2 de gener. És el primer informatiu d'aquest 2026. Us acompanyem en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
El canvi a l'alcaldia, el desplegament del nou contracte de la brossa o el judici d'una de les peces separades del cas Torre d'en Barra seran alguns dels fets destacats d'aquest 2026 en clau torrenca. Un nou any que acabem d'estrenar i que també portarà al municipi esdeveniments mediàtics, com el primer eclipsi total de sol, a més de 100 anys a l'estat espanyol, o el pas del Tour de França, la cursa ciclista més important del món.
A mitjans del pròxim mes de juny es materialitzarà