Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Clamentina Arderiu.
Per presentar la poeta Clementina Arderiu ens acompanya Rosa Ardit, catedràtica de Llengua i Literatura Catalana i coautora de l'antologia Tres poetes de Cadaqués. Està bé el de conèixer la persona i la personalitat de Clementina Arderiu, perquè la referència que s'entén així en general és que és la dona d'en Carla Riba. I aleshores se sap poc d'ella i quan comences a entrar-hi més...
Dius, caram, quina personalitat, no? Clementina Arderiu, doncs per mi, una dona forta, una dona valenta, però una dona que va saber compaginar el que era la seva època, el que era la seva època i el seu entorn, amb tot un món interior riquíssim que portava dins i que portava una gran sensibilitat, que la va portar
i que va poder atreure, que va portar a escriure i ser una de les capdavanteres com a dona publicada. El Sam Abrams, en l'antologia aquesta que és de l'últim, molt important aquesta, Jo era el cant, diu que era en aquell moment que estava solitària com a dona que havia publicat. Per tant, doncs una dona que va
Va saber superar, diguem-ne, el que era en aquell moment tot el seu entorn, sense faltar-hi, perquè complia com a bona catòlica i, sobretot, donava molt també valor, i els seus poemes i els seus escrits ho diuen, al seu paper de mestressa de casa, i que això comporta, doncs, ser mare dels fills, bona esposa, etcètera. Va ser una dona molt completa, molt completa, i aleshores, doncs, i això, amb sis poemaris...
Nascuda en 1889, fou educada per continuar el negoci familiar, el taller i la botiga d'argenteria. Formació que va complementar amb els estudis de piano i de francès. Era una gran lectora, escrivia poesia i tenia una sòlida cultura.
Es va presentar amb uns jocs florals. I aquests jocs florals, que el 1912, si no m'equivoco, doncs aleshores els va guanyar la flor natural. I llavors era la reina de la festa. Qui era el president del jurat? El poeta Carles Riba. Clar, se'n va quedar prendat, perquè havia vist al començament de veure qui era la Catalina Riba...
La veia retratada com una dona clàssica, així com si fos, bueno, una dona que diries que era molt austera, tal, tal. Però la seva neta, la filla del segon fill, Oriol, la Cèlia Ribavinyes, la descriu com una persona molt bonica, molt amable, molt simpàtica, molt bonica, i que els amics de la família, doncs, més d'una vegada la van agafar com a model clàssica,
El Carles ja feia tertúlies literàries i tal, i llavors vam passar a fer-ho també anar a l'argenteria, per així aleshores tenir més relació. Una relació que esdevingué matrimoni després de superar l'escull de l'edat. Clementina Arderiu era quatre anys més gran que en Carles Riba, i en el context de l'època això no agradava gaire. Grans poetes i pares de quatre fills foren...
una parella molt benvinguda. Eren no només Marit i Moller, no només no, perquè van tenir quatre fills, sinó que, a més, compartien tertúlies literàries, viatges... Tenien una relació, també, que tampoc no era tan freqüent a l'època, també molt d'amics i col·legues de parlar de totes aquestes coses.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Clementina Arderiu. Veus indispensables. 1912. Jocs florals de l'agrupació excursionista Déu i pàtria. Clementina Arderiu és guardonada i recull la flor natural. Allí coneix el seu marit, Carla Riba, un dels grans poetes del nostre temps que posa nom al preuat premi Carla Riba de poesia.
Podríem pensar que Clementina Arderiu va viure a l'ombra del seu marit, però res més lluny de la realitat. Va ser una dona absolutament independent, poèticament parlant, i ens en va deixar testimoni escrit en el seu segon llibre, L'Alta Llibertat, publicat el 1920, concretament en el poema Cançó de la vella confiança, que en recita Rosa Ardit.
A la mat he donades totes les claus. Jo tinc les seves i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons, on entrar no podríem ni breus segons. Tantes forces ocultes, tants pensaments. Allà dins són escàpols de tots moments. Bé seria de vegades sutjar-hi un poc. L'aldarull colpiria.
Som molt amics, jo t'ho explico tot i comentem tot, però aquí cadascú amb el seu estil i la seva poesia. Entens? Vull dir que està molt bé aquest canso de la vella confiança, no? I tant. Absolutament independent, en molts sentits, però poèticament no està lligada a Carla Ribas, sinó que té la seva pròpia personalitat. Però molt bé tu has dit a dins.
Tançons i elogies és el seu primer llibre, publicat l'any 1916, on hi trobem la compilació dels textos escrits des de 1913. Quatre anys més tard arribava L'alta llibertat, un recull de 35 poemes on Clementina es mostra en plenitud, amb un llenguatge acurat i ple de musicalitat, un dels trets més característics de la seva poesia, i on també veiem la influència d'en Josep Carné.
Amb en Carla Riba compartia opinions. Eren companys de professió, però no tant en qüestió d'influències. Ells es donaven suport l'un a l'altre i es comentaven, i a veure, molta gent de la que jo conec que escriu, com és natural i evident, té algú que és més amic, i no ha de ser necessàriament de la família, no, un altre poeta, un altre novel·lista, un altre segista, el que sigui, amb el qual comentes la teva obra i perquè algú abans de publicar et digui...
et faci veure el que pots millorar i el que pots treure. Llavors ells tenien les seves converses. La influència del Carles Riba no. Es diu també que tenia influència d'en Josep Carné. Pensa, ell escriu entre l'època del noucentisme i de la poesia postsimbolista.
Llavors, a Carné, del Carné diuen que li ve el fet de tenir moltes composicions de poemes amb l'estructura de la cançó, com també en Carné. Però el cas és que ella sempre havia llegit molt i li agradava molt la poesia popular. Llavors, doncs, aquesta, ja penso que això li ve, el fet de la cançó, de l'estructura aquesta, li ve de la poesia popular. Que compta, compta, perquè ella...
amb la seva alta formació musical, la musicalitat en la llengua la mira molt, la té molt treballada, no la mira, la té molt treballada, diguem-ho millor, la treballa molt. Aplica un gran rigor en la musicalitat de les paraules, dels versos. I, per tant, no només escriu amb cançó, perquè, per exemple,
Per exemple, hi ha un poema del primer llibre, Cançons i Alegies, que està molt bé, que es diu Nacreòntica perquè és l'estructura del poeta grec Nacreón, per exemple. Vull dir que sí, que una mica no dic que no, però vaja, tenia la seva pròpia personalitat. Això per una banda. També deia en algun moment si maragall perquè hi ha un poema, que hi ha algun vers, però vaja, això ja no tant. Això ja queda molt... Però de carner sí que diuen, per exemple, doncs carner.
Veus indispensables. Clementina Arderiu.
el segon poemari de Clementina Arderiu, L'alta llibertat, i trobem l'actitud amb què ha cara a situacions vitals com la mort o la solitud, sentiments com la gelosia o la desgana. Ens mostra un procés de creixement personal que va unit al camí de la vida, i ho fa des de l'optimisme, l'esperança i la religió. L'encomanar-se a Déu, acceptar la vida amb els seus entrebancs. Una obra emmarcada en la poètica noucentista.
En aquests 35 poemes n'hi trobem 4 que són versions de Revindranat Tagore, amb la fortuna que el manuscrit original es conserva amb el seu fons personal a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Dentre els poemes en voldríem destacar el que porta per títol El bandís, on es mostra la personalitat i la sensibilitat d'Arderiu, una reflexió sobre el paper de la dona en aquella època, relegada a la llar i amb moltes dificultats per poder desenvolupar la seva part artística i cultural. Raquel Martínez ens en recita un fragment.
Jo deia ahir, essa i sentir, fortuna rara. Perquè la gent, rosec mesquí, no s'anemara d'essa i sentir. I era per mi, goig pur, més ara, per un pendís, rodoladís, jo faig ma via. Un pas amunt i en llis cosís. Si defallia per m'un pendís, tan dret i llis rodolaria.
Si en vull salvar, ve cal pujar, no mira enrere. En l'aire sols puc esguardar, que en la vorera l'herba es secar i es revoltar sa cavallera. Fragment del poema El pendís, de Clementina Arderiu. Veus indispensables.
Els primers anys del matrimoni Riberderiu transcorren entre viatges, el naixement dels seus fills i la literatura. Clementina publica l'any 1936 el poemari Cants i paraules, però el 17 de juliol d'aquell mateix any esclata la Guerra Civil Espanyola, fet que canviaria el rumb de moltes vides, entre elles la de la família dels dos poetes.
En un primer moment decideixen quedar-se a Barcelona. Els motius? Els seus ideals i la lleialtat d'en Carla Riba cap a les persones de l'escola de bibliotecàries, que depenien d'ell. L'any 1938, Clementina Arderiu obté el Premi Folguera per sempre i ara, una obra que no veia la llum fins al 1946, perquè al final de la guerra, el 39, obligaria la família Riba Arderiu a emprendre l'exili.
El Carles arriba, l'arribada efectivament a la guerra, arriba del 38 i tal, doncs va decidir marxar a l'exili. Bueno, van haver de marxar, com aquest que diu, perquè eren simpatitzants del catalanisme i de la república. Llavors era prou com per haver de marxar.
Llavors, doncs, ella s'hagués pogut quedar, potser, però va decidir, evidentment, no, l'anava a deixar, i també van decidir que s'anaven ella, bé, ella anava amb ell, evidentment, i amb els fills, i es van emportar els fills, també. L'exili va ser molt dur, fam, misèria, bé, en fi, tot el que van passar tots, tremendo.
Té tres poemes dedicats a això. En Carles Riba llavors va haver de començar també a fer, per exemple, traduccions al castellà, quan ell era un gran helenista i havia fet traduccions al català d'Eurípides, de Sòfocles, de part de l'Odissea, etc. I de l'alemany, que també sabia, del francès, de tal. I va haver, doncs, això. Va ser un tall important.
Després de quatre anys d'exili a França, el 1943 tornen a Catalunya. Els primers mesos són acollits a casa d'una amiga, abans d'instal·lar-se novament a Barcelona. Van ser anys durs, de fam i misèries, i la tornada a la ciutat no va ser del tot propícia per a Clementina. El Llavors van tornar al 43.
Per un cantó van estar contents de tornar perquè els dos fills grans, que eren el Jordi i l'Oriol, havien tornat un any abans perquè el gran Jordi tenia l'edat del servei militar i si no s'hagués presentat hagués estat declarat pròfug.
Aleshores van arribar, però bé, la primera cosa, que al arribar a la casa, que tenien llogada a Sarrià, li havien robat el piano. Això de robar-li el piano, això és una cosa importantíssima, perquè ella tocava molt bé el piano. La música i la poesia en Clementina Arderiu eren vida, passió i professió, i la pèrdua del piano en arribar de l'exili va ser un episodi més de la duresa i misèries de la guerra i la postguerra.
7 escriptores que tenen molt a dir. Clementina Arderiu.
Han passat ja vuit anys des que Clementina Arderiu rebeu el Premi Joaquim Fulguera per Sempre i Ara. En situem a l'any 1946, quan finalment es publica. Una edició acompanyada de cinc litografies en color de la pintora russa Olga Sakharov, instal·lada a Catalunya fugint de la Primera Guerra Mundial. Clementina formava part del Cercle d'Amistats de la Pintora,
una colla de dones artistes i intel·lectuals, entre les quals hi trobem les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona, o l'escriptora Elisabeth Malder. Poesies completes, publicat el 1952, inclou el poemari Sempre i Ara ampliat amb 14 poemes, on hi trobem els capítols Sentiment de guerra i Sentiment d'exili, que inclouen els 3 únics poemes d'aquest caire escrits per la poeta.
Prec en la guerra.
Perdó de les victòries, de les desfetes, de les batalles. Perdó, senyor. No m'esgarrifa la mort apenes. Viure m'espanta. Perdó, senyor. El món que fèreu no us acontenta i ara el voldríeu millor, senyor? Gràcia pels joves que a mira esperen. Per ells voldria amb la go, senyor. L'estiu s'acaba.
Veus indispensables.
La tornada de l'exili obre una nova etapa per a Clementina Arderiu. La família s'instal·la en un pis de l'Avinguda de la República Argentina, que serà un punt de trobada d'intel·lectuals i de resistència cultural. Rosa Ardí. Les reunions de resistència entre el Carles i els altres escriptors, els que havien fet l'exili interior, com si diguéssim, no?, també, perquè dels altres ja sabem que van tornar molt tard, i alguns que van anar a Xile, i en fi, i tal,
més a prop anar a França va continuar ella i va continuar i participava com els altres en les tertúlies literàries i en fi fent aquesta mena de resistència i parlant perquè amb ella quan va arribar aquí i això pel que deies no una de les coses a part del piano una de les coses que li va doldre molt que a vegades són aspectes diferents és com estava tractada la seva llengua
El fet aquest li va marcar especialment, a part de tota la misèria que suposava, d'una Barcelona tristíssima, grisa, res a veure amb el que s'havia viscut. Aquesta mena de consol i entre ells de donar-se suport també i d'intentar veure si per un altre dia tenia una solidesa per poder treure després a veure els llibres.
Una placa de bronza identifica l'edifici on residia el matrimoni. Seria el seu últim domicili, un espai on intel·lectuals i poetes amb trajectòries consolidades compartien inquietuds amb les noves generacions en un període de postguerra, un acte de rebel·lia davant del règim.
Tornen els viatges a l'Alemanya Federal i a la Gran Bretanya. I la inspiració. I fruita que està els poemes d'Esadí, publicat el 1959 i guadonat amb el Premi Ossa Menor i el Premi Lletrador.
Ara que ja de tanta cosa torno, no em pregunteu que no sabria dir-vos per quina brida m'he sentit lligada. El cor encara vol gronxar-se desbocat a les barques de la fira. I dic que sí, que en mi tot clama desma cap a aquella petita esbojarrada. I ja no sóc, sinó una dona absorta amb la veu i amb el riure que s'aturen. Sempre i ara, del poemari, és a dir, 1936-1950.
Però 1959 va ser també l'any de la pèrdua d'en Carles Riba. De la mateixa manera que l'últim llibre, aquest, el de l'esperança encara, va sortir també una mica més tard. En Carles va morir el 1959. Quan va morir ell, ella va quedar, diguem-ne, com buida, no? Amb la relació que teníem va ser un cop, evidentment, i aleshores va estar dos anys sense escriure.
Després va anar escrivint, escrivint i al final es va publicar l'últim llibre, L'esperança encara. La mort de Carla Riba provoca un parèntesi en la vida de Clementina Arderiu, però no va deixar d'escriure i deu anys després arribava L'esperança encara, el poemari amb el que va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de poesia.
Hem citat les influències poètiques i alguns dels cercles propers a Clementina Arderiu, molts compartits amb el seu marit, com l'amistat amb la poeta Rosa Labaroni, amb un fet que Rosa Ardit destaca. L'any 1953, aleshores, es va afegir un aspecte singular a la vida de la Clementina i del Carles.
D'entre tots els amistats escriptors i tal que tenien, tenien també força amistat amb la poeta Rosa Leveroni, que havia estat alumna del Carles quan ell feia classes a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Llavors havien visitat Cadaqués i hi havia una amistat i admiració per part de la Rosa Leveroni respecte al Carles, no?
Llavors, doncs, la Rosa Leveroni va organitzar una col·lecta, diguem-ne, va organitzar amb un grup d'intel·lectuals i escriptors, però també hi havia altres tipus d'intel·lectuals, per recollir diners i regalar-li al Carles Riba...
al motiu del seu 60è aniversari, una caseta de pescadors, i a partir de llavors, doncs, bé, també la Clementina va... La Clementina, dic la Clementina, perquè parlem d'ella, la Clementina i el Carles, clar, i la família arriba, doncs van compaginar també el fet de les estades també a Cadaqués. I el que és maco d'aquí, i també lliga amb la poètica, és que ell aquí, doncs, això que dèiem, no?, hi ha un poema que sí que m'agradaria llegir perquè és molt representatiu de la meva cambra Cadaqués.
La meva cambra cadaqués. M'han fet marinera gent envolta. Cadaqués m'ha pres el cor. Perquè la meva caseta és gentil com un exbot. M'hi portaren una imatge amb cara fina i greu. Entre el meu son i el meu dia la cambra fa resplendent. Quina angoixa em pot estrenya si la verge em fa costat? Tinc Montserrat amb l'aurora pel balcó que dóna el mar. Veus indispensables.
Una dona capdavantera que va saber conviure en equilibri amb la poeta i la mestressa de casa, amb la Clementina i la senyora Riba, Mirall i companya d'altres dones com la Maria Antonia Salvà. Una dona capdavantera, sens dubte, capdavantera.
Perquè, a veure, i que va ser una mica també una mica mirall d'algun altre capdavantera, com per exemple la Maria Antònia Salvà, que clar, que estava a les illes, no? Ella també se sentia bastant sola en el seu moment. I quan va rebre un llibre que se li va enviar el 1917, aquest primer llibre de la Clementina, Cançons i Elogies, la Maria Antònia Massanet té un estudi que llavors diu...
Si hagués de citar totes aquelles coses que m'han corpres dins el vostre llibre, no acabaria mai. I llavors les cartes que s'intercanvien, que se'm van enviar, posen de manifest tant la simpatia mútua com el respecte mútu i la visió dels rols de gènere. Clar, perquè això sí que no tenia massa amb qui parlar-ho.
El seu net, Pau Riba, va musicar l'any 1994 alguns dels seus poemes. Us recomanem que ho gaudiu. Nosaltres no voldríem acabar aquesta secció sense escoltar-ne un que està unit estretament a la Clementina, el nom, i que escoltarem de la veu de Rosa Ardit. Clementina em dic, Clementina em deia, altre temps jo fui un xic de morega. El nom m'era llarg,
per fer-me notjar, molts cops me'ls retraien. Quin nom més bonic, deia alguna d'elles, però no t'escau, és nom de princesa. Ai, quin nom més estrany, moltes feien. I jo, al fons de tot, sentia l'enveja dels seus noms tan clars de Maria o Pepa. Clementina em dic, Clementina em deia, però un any se'n fuig i un altre any governa.
Aquell nom que abans feu amb ma timidesa i es tornar després una dolça fressa sobre el llavi nu, jo mateixa el deia. Ara més honor i més meravella. Cap nom no és tan vell damunt de la terra com el que l'amat em canta a l'orella. I entra en el recés de l'ànima meva i em puja el cervell i em clou les parpelles. Del cel de l'amor tombava una estrella
Ara el nom amb llum damunt la testa. Clementina em dic. Clementina em deia. Clementina Arderiu. Veus indispensables. Seta. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Onalatorre Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
De quedar-s'hi a viure no per novi.
Avui ens posem la faixa a plaça per parlar de tot el vocabulari que hi ha al voltant de la tradició catalana més internacional, els castells. És el colors del món casteller, el gran colors del món casteller, el 4 de 10 amb polre i manillas. Que cadascú agafi la camisa del color que vulgui, però la cap de colla només és una, la Cristina Bofill, del Termcat. Cristina, hem començat la casa pel taulat amb l'enxaneta.
La canalla més petitona comença a pujar. Dosis, acotxador i enxaneta. Aquesta paraula d'on surt? És una paraula molt estranya d'etimologia desconeguda o que costa molt d'estirar el fil. Diuen els diccionaris etimològics, per exemple, el Coromines, que és una paraula que ve del llamusí, que és aquest dialecte de l'Occità parlat a la zona del llamusí i que en aquesta llengua vol dir fletxeta, fletxa petita.
Llavors, a partir d'aquí es diu que aquest infant, que és el que puja dalt de tot, és com la punta de la fletxa del castell, de la part de dalt de tot, que apunta ja cap al cel. I se suposa que l'etimologia ve d'aquí.
Però allà no hi ha castells, oi? No, no, no, no, en absolut. És a dir, la tradició castellera és de Catalunya i para de comptar. I a més és una paraula que no s'utilitza en cap altre sentit. Doncs ho arxivarem com a misteri.
Ampliem el focus i parlem de l'entorn de l'enxaneta, del pom de dalt. El pom de dalt, exactament tal com es defineix, és la part del castell integrada pel pis de dosos, el pis de l'aixecador i el pis de l'enxaneta. És a dir, d'alguna manera és la cúpula del castell.
Llavors, això del pom de dalt és molt bonic perquè, com passa amb molta terminologia d'aquest àmbit, s'agafen termes, mots, expressions de la llengua general que passen a tenir un sentit més específic en el món del castell. I un pom és això, és una peça rodonida que es posa a l'acabament d'alguna cosa. En aquest cas és claríssim que el pom de dalt és la part de dalt de tota l'estructura lineal del castell. Un pom també és un conjunt de roses, de flors, un pom de flors...
I d'alguna manera també és molt visual la idea d'un pom en aquestes persones de dalt de tot de la cúpula que formen com un pom de flors o del que es vulgui. I en aquest pom també hi trobem...
La forma cassola o cassoleta és una forma viva que serveix per designar també l'aixecador o l'acotxador. És a dir, la mateixa figura té aquestes quatre formes, no? Aixecador, aixecadora, acotxadora, cassola i cassoleta. És l'infant del penúltim pis del castell
que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet que, finalment, l'enxaneta pugui pujar sobre d'ell i coronar el castell. Aixecador, doncs, perquè s'aixeca, acotxador, perquè acotxar, en català, té un sentit d'ajupir, abaixar-se, i el que fa l'acotxador és posar-se així, a quatre grapes. I cassola i cassoleta és molt gràfic, és molt visual, perquè realment l'esquena...
La persona que fa de cassola o cassoleta fa com un recipient, com un estri concau, diguéssim, i fa la imatge d'una cassola o d'una cassoleta, sobre de la qual s'hi posa l'enxaneta. Cristina, com aquesta cassola hi ha moltes paraules o expressions castelleres que diem al nostre dia a dia.
Han anat dels castells a la nostra quotidianitat o ha estat a la inversa? Són paraules de la llengua general i que, quan han passat a utilitzar-se en el món de la terminologia castellera, s'han especialitzat, diem nosaltres, han passat a tenir un sentit molt específic. Verbs o expressions, com, per exemple...
assentar-se, que a vegades diem, no, això no és correcte, és un barbarisme que deiem abans, que ara ja no ens agrada dir-ho, és un castellanisme, perquè, d'acord, és un castellanisme assentar si tu el fas servir amb el sentit de seure o asseures, ja sabem que no és correcte, però assentar és un verb perfectament català que vol dir posar sobre la seva base en una posició estable.
És exactament això el sentit que té en el món del castell. Quan diem que un castell s'assenta és que acaba de brandar perquè ja s'han col·locat els pisos superiors i s'estabilitza. Deixa de tenir el moviment que tenia. I és aquest el sentit en què es fa servir aquest assentar. Un castell s'assenta. No vol dir que s'asseu en una cadira, sinó que s'estabilitza. Doncs anem per brandar.
És una paraula també de la llengua general i que fem servir. Podem brandar, per exemple, un arma, quan la fem anar amb la mà d'un cantó a l'altre. Què més brandem? Brandem el cap. També, quan el fem anar d'una banda a l'altra, per dir que no de manera molt enfàtica o com a símbol d'alguna expressió, d'alguna emoció. Doncs un castell, també, en el món dels castells, el brandar és quan el castell fa els moviments d'oscil·lació d'una banda a l'altra.
i allò d'ai, ai, ai, ai, que cauen, ai, ai, que fan llenya, ai, ai, ai, que... Doncs seria el contrari de l'assentar. És a dir, quan s'assenta un castell ja no hi ha brandar, no? I si no s'assenta, fa llenya. Això és una frase feta que tots coneixem, fer llenya de l'arbre caigut, no? És una metàfora, és una metàfora molt bonica, que es considera el castell com un arbre...
Doncs quan fa llenya és que cau, cau. No el poden carregar i descarregar, sinó que cau. És a dir, t'imagines molt gràficament també els trossos de llenya, de fusta, no?, esmiculats per terra, quan el castell malauradament cau. Més coses que fan els castellers. Mans a la pinya. Fer de mans a la pinya, això és molt gràfic, perquè tots tenim la imatge d'unes mans...
recolzades contra uns culs, moltes vegades, contra unes cuixes, contra una esquena. I fer de mans vol dir... Això simplement està a la part de la base del castell fent pinya en diferents posicions i fent força a la persona que tens al davant amb les mans perquè allò s'aguanti. Hi ha diferents tipus de mans. Hi ha les primeres mans, les segones mans, les terceres mans, segons la posició molt ordenada que hi ha en una pinya.
Perquè a vegades quan veiem una pinya ens pensem que tothom es posa allà, vinga, apa, posa't aquí a fer pinya, oi? I no, està superpensat, superorganitzat, amb fileres i cadascú sap perfectament la seva posició. Una altra cosa és quan diuen, vinga, animem-nos a fer pinya. Llavors demanen suport de la gent que hi ha a la plaça, però és més simbòlic que una altra cosa, perquè la pinya real està molt estructurada.
Cristina, i aquest ordre es manté si anem pujant? A cada pis de l'estructura del castell hi ha les persones que componen i aquestes persones tenen un nom. Aquest nom tradicionalment sempre s'havia fet servir masculí perquè bàsicament un tant per cent molt elevat de les persones que feien castells eren...
Això, evidentment, ha canviat i hi va haver un moment en què es va veure la necessitat de feminitzar tots aquests noms de les persones que formen part del castell. Amb retard, jo crec, perquè això es va fer l'any 2018-2019, recordo, i ja tocava, diguéssim, ja tocava. I llavors es va posar el nom femení de totes aquestes persones...
que formen part del castell. En alguns casos és molt fàcil, perquè si tenim un segon, doncs tenim una segona, tenim un terç, una terça, tenim un quart, una quarta, un quint, una quinta... Els quints que busquen la seva posició al castell.
Un quint o una quinta, això és correcte? Sí, sí, sí, sí, sí. A més a més és l'adjectiu directe del llatí, de quintus. Sí, sí, catalaníssim, sí, sí. Seria la forma culta, diguem així, procedent del llatí. Sí que tenim cinc i cinquè, però un quint és la forma etimològica directa del llatí
que es fa servir aquí, en el món dels castells, es fa servir l'àmbit de la música, per exemple, parlem d'intervals de quinta, al costat dels intervals de cinquena, és correctíssim, sí, sí.
Tornem a això d'adaptar el gènere dels castells. Has dit una segona, però... I un dos? Un dos? Alerta aquí, ja no podem dir una dosa, sinó diem una dos. En aquest cas, dos és una forma invariable, llavors el que fem és flexionar en femení tant l'article o els possibles adjectius. Jo sóc una dos, no sóc una dosa.
En aquests casos és fàcil, perquè en la majoria de casos s'hi afegeix una A, ja tenim el femení, però hi ha d'altres casos en què això no és possible. Per exemple, crossa. Un crossa, tindrem una crossa, amb la manera de fer aquests femenins. Primeres mans, segones mans, terceres mans, com ho hem de fer? No tenim altre remei que dir un primer esmans, una...
però, en tot cas, sempre visibilitzar i explicitar, ja sigui amb una marca de flexió al final, o amb un adjectiu, o amb un article al davant, que allò és... que la persona que ho fa és... Una cap de colla. Una cap de colla, perfectament.
No n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires. Les estadístiques parlen entre un 18 i un 20%, i jo podries dir, ah, mira, no està malament. Bé, entre un 18 i un 20%, però diuen que en tipus de colles no considerades professionals, és a dir, que en les que competeixen seriosament, per dir-ho així, el predomini dels homes és total, vaja. S'ha d'empènyer, s'ha de fer pinya.
I tot plegat ja ho trobem recollit al Diccionari Casteller del Termcat, que ja té una edat, oi? Aquest diccionari té força anys. Es va fer en col·laboració inicialment amb la colla Joves Xiquets de Tarragona, l'any 2001, fixa't, ja fa molt de temps, i és un projecte que s'ha anat actualitzant, sobretot amb dues grans tongades, que és incloure els noms femenins de les castelleres, fonamental, i després, ara més recentment,
Hem fet una cosa molt important, que és recollir equivalents en espanyol i en anglès per a aquestes formes catalanes, amb la voluntat de contribuir a la internacionalització i a la difusió del fenomen casteller. I al costat d'aquestes propostes, en espanyol i en anglès, també molt importants s'han traduït les definicions. Qualsevol persona pot llegir la definició dels termes i entendre els conceptes.
Doncs acabem com hem començat, Cristina, amb l'enxaneta, com se n'ha de dir en anglès. Enxaneta, crowner, de crown, de corona.
És a dir, és el coronador. La traducció literal de l'anglès, el català, fem la inversa, seria coronador, és a dir, és el que corona. Coronar és un verb també molt bonic, eh? Coronar el castell vol dir arribar a dalt de tot, posar-hi la corona. És a dir, quan l'enxaneta arriba dalt i fa l'aleta. Muixa l'enxaneta, buscarà la motxilla d'entrada, no m'ho crec, és extraordinari. Quina barbaritat, quina barbaritat. Motxilla d'entrada, el moment clau, la història, la història, la història, la història dels castells. Sí!
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Continguts en xarxa.
Fins demà!
Fins demà!
Find rainbows if you're looking down. Life may be dreary but never the same. Someday it's sunshine, someday it's rain.
Fins demà!
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i aquí us parles amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'incògnites era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the way
Fabricated facts and manipulated scenes Convicted before a jury could convene Funny little fat man no one recalls He stopped laughing long ago
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iod Esplendor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua des de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fefeents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Come along with me to the sweetheart tree. Come and carve your name next.
Bona nit.
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú.
Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromán Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deia en una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replec una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros, escrita per Marilyn Atroman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to make you my own. I want to be loved by you, just you, and nobody else but you. I want to be loved by you.
continguts en xarxa.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la radio de Torradambarra, la teva radio de proximidad.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. Hem mobilitat per ara situació tranquil·la encara a les carreteres amb retencions habituals i la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat que s'agreugen per una avaria, en aquest cas, a la B20. Pel que fa al servei ferroviari, aquí és on es detecten els majors problemes, volíem dir, la circulació de trens de l'R13 i l'R14. Es troba interrompuda entre les borges blanques i la plana Picamoixons per un robatori de cable de
I a banda també una altra incidència, en aquest cas, a la infraestructura entre Sants i Veibitge. Afecta també la circulació de vuit línies de rodalies, concretament de l'R2, l'R2 sud, l'R2 nord, l'R13 i l'R14 també, i l'R15, l'R16 i l'R17. En general, hi ha retards d'unzeu minuts de mitjana.
I en clau política, el Consell Executiu preveu aprovar avui la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener que s'allargarà a la vigència dels pressupostos del 2023. El govern, encapçalat per Salvador Illa, encertarà així l'any sense nous comptes públics a l'espera de poder començar-los a negociar amb les diferents formacions de l'arc parlamentari català en especial de Comuns i Esquerra. Aquests dos partits estan esperant poder donar via lliure als equips negociadors mentre continua també sobre la taula
el nou model de finançament singular per a Catalunya que la Generalitat ha de pactar amb el govern estatal. L'executiu català vol aprovar els comptes el més aviat possible. I Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell han dut a terme avui un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell que s'ha saldat amb un detingut per salut pública i tres per estrangeria. A més, també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefades.
I unes 500 persones es concentraven ahir en suport als immigrants desallotjats de l'antic Institut B9 de Badalona. Es van viure moments de tensió entre la seixantena de persones a favor dels desnonats i una trentena en contra de la seva presència al municipi. Els que donen suport al col·lectiu, però feien lemes com el viol feixista, on ningú és il·legal, mentre que els contraris demanaven que s'enduguessin del barri els immigrants.
i comissions d'Indústria UGT FICA i la patronal UPM han signat el conveni col·lectiu de la indústria metal·lúrgica de la província de Barcelona per al període 2025-2027 i que afecta a prop de 200.000 treballadors. L'acord inclou increments salarials i també millores de les condicions laborals i ha permès desconvocar, per tant, les dues jornades de vaga que estàvem previstes per aquest mes de desembre.
I pel que fa al temps, el temps continuarà insegur, amb cel força nubulat i boires matinals a la depressió central, el prelitoral i les valls prepirinenques. A banda també apareixeran precipitacions que afectaran sobretot el Pirineu i Prepirineu i s'estendran a la meitat nord del país al llarg del dia amb pluja febleu moderada que podria arribar a Barcelona.
Què tal? Benvinguts al Quatre Gotes. Acabeu de topar amb un podcast que gira al voltant de l'aigua. De l'aigua que tindrem o la que ens faltarà en un futur. Després que hagin tornat les pluges, que s'han omplert els embassaments, es fa realment difícil parlar de sequera i de tornar-nos a imaginar que d'aquí a més o menys temps tornarem a patir.
Però tampoc ens enganyem. La història es repetirà i estem convençuts que el moment és ara. Amb la panxa plena parlarem d'escassetat o, si més no, de com fer-hi front. I és que una vegada passada aquesta fase d'urgència, el context sí que ens afavoreix a un debat profund, tranquil,
sobre com afrontar el repte i mentre durin aquests anys d'abonança preparar-nos per quan deixi de ploure. I així pretenem caminar en aquest espai. Ens pengem la motxilla a l'esquena i ens equipem, perquè farem quilòmetres. Aquest no és un podcast estàtic. Aquí volem navegar en un aigua barreig d'opinions, escoltar-les i, si podem, convidar-vos a reflexionar. Quatre gotes.
Va, arrenquem amb una pregunta. Quan obris la ixeta, sempre sortirà aigua? Sembla evident que sí, ho donem per suposat, però darrere d'aquest gest hi ha un gran esforç de recursos i energies perquè sigui així, perquè l'aigua estigui sempre garantida. I com que a títol individual, aquí en aquest racó del món on som, no ens suposa un treball extra, no hi donem una excessiva importància.
Com també, per exemple, ens passem l'energia. Tampoc som conscients de com depenem de l'aigua fins que ens falte. Imagineu-vos un o dos dies sense ni una sola gota. I abans d'aquest escenari, que ha estat real, el fet de no tenir aigua a casa, ara n'escoltarem un testimoni. Abans de tot això, la sequera té moltes altres derivades, com l'econòmica o l'ambiental. Totes aquestes també estaran en el nostre punt de mira.
No hi ha aigua per tothom i un dia l'aixeta deixa de rajar. Són les 9 de la nit, ja no hi ha aigua i comença l'espectacle que dic jo, no? Perquè és com, ara estem acostumats al final, no? Però hem acabat de sopar, la primera cosa que no puc fer és passar-li una aigua als plats que passaria si els hagués de posar el rentaplats.
Després, clar, els nens hauran de rentar les dents, per sort també els tinc l'aigua que hem guardat abans, plantarem les dents i tot, fem el pipi, i quan acabem pipi és, qui és l'últim? Llavors, l'últim que va al lavabo és el que podrà utilitzar la galleta. Vuit del matí, nens aixecats, esmorzem, renta les dents i cara, torna a fer servir aquesta aigua.
I sobretot, que moltes vegades ens passa, no?, de l'aixeca és l'aigua, ostres, no tinc aigua, tanques. Però hi ha vegades que l'aixeca es volen dir, bueno, ara quan s'aixeca... No, no, és que fins a les 10 no arribarà a aquesta aigua. Escoltàvem el testimoni d'una de les moltes cases de l'espluga de Francolí a la Conca de Bàrbara que durant dos anys patien nits seques i una gota d'aigua al llarg de 10, 12 o 14 hores. L'exemple de la Mireia Díaz també el podem trobar en altres poblacions del país,
I és que els camions cisterna, per exemple, no havien treballat mai tant. Ens hi tornarem a trobar? Els responsables polítics diuen que no, que tindrem eines per fer-hi front. Sabrem com s'atacarà aquesta qüestió. De seguida li preguntem al director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
i, d'altra banda, els experts també confien en que es faci aquesta feina. Però ja us avancem una cosa. El punt de trobada de totes les veus que escoltarem aquí al Quatre Gotes és que el clima no ens ho posarà gens fàcil i, per tant, ens cal fer tots aquests deures. Abans d'anar cap a la seu de l'ACA, marquem el punt de partida. Ho fem amb la radiografia dels consums i la distribució de l'aigua a Catalunya en l'actualitat.
A Catalunya, el 72% d'aigua es destina a usos agrícoles. El 19% cobreix les necessitats urbanes, és a dir, el que consumeixen les cases, els pobles i ciutats. I el 9% restant és l'aigua que utilitza la indústria.
De mitjana, cada habitant de Catalunya consumeix 112 litres diaris. Per exemple, en higiene, per beure o per cuinar. Ara bé, la seva petjada hídrica va molt més enllà perquè hi hauríem de sumar tots els litres d'aigua que s'utilitzen per aconseguir els productes i serveis que consumim. 4 gotes.
Comencem l'aventura del Quatre Gotes des de la seu central de l'Agència Catalana de l'Aigua, Barcelona, avui per conversar amb el seu director, Josep Lluís Armanté. Benvingut al Quatre Gotes i gràcies per obrir-nos les portes d'aquesta institució. Gràcies a vosaltres.
Comencem d'entrada amb aquesta perspectiva de cara al futur de les sequeres que vindran, però sí que miren enrere tot el que hem viscut, que podríem dir que ja hem superat la pantalla, l'hem passat com a societat, com a país, aquesta sequera, però què ens ha ensenyat? Què n'hem après d'aquesta sequera prolongada, podríem dir, en més de dos, fins i tot tres anys?
Doncs ens ha ensenyat que tenim una vulnerabilitat, que havíem fet una sèrie, teníem un fut de ruta per superar aquesta crisi i que, per tant, tornarem... Aquestes sequeres meteorològiques tornaran a venir. El que passa és que no ens ha d'agafar, ens ha d'agafar amb els deures fets. Per tant, aquest fut de ruta que ara mateix comentava, el que hem de fer és completar-ho, fer-ho, i, per tant, que si tenim una altra sequera, doncs que no tinguem, hem de dir, els...
No els problemes, perquè a Catalunya hi ha hagut moltes, anem a dir, que suístiques, no?, en la regió metropolitana de Barcelona, doncs, anem a dir, no hi ha hagut restriccions, sí que hi ha hagut, doncs, comarques, poblacions, zones que sí que han patit, però, que han patit la sequera, hi han hagut, hi han tingut restriccions, però el que necessitem nosaltres és que tot el país, anem a dir, tenir la suficient, anem a dir, resiliència com per evitar, doncs, aquests episodis, no?,
I a dia d'avui tenim un model de país d'acord amb la disponibilitat d'aigua? És a dir, Catalunya està ben orquestrada, ben planificada en aquest sentit?
Treballem per això. Necessitem més recursos, tenim un dèficit estructural, i això s'ha demostrat no amb aquesta sequera, sinó amb les anteriors que vam tenir ja des de finals dels anys durant, de principis dels 2000. Van tenir una sequera molt greu l'any 2008, i ara hem pogut passar de puntetes sobre aquesta sequera del 2021, 2020, 2025, no?
Per tant, cal fer els deures i, per tant, dintre d'uns anys, amb l'horitzó del 2030, jo crec que això ja serà també una pantalla passada. Clar, ara, sense l'urgència, podríem dir que és el moment de planificar. El fet que no hi hagi aquesta situació de sequera permet fer-ho amb calma, per això també aquestes converses del Quatre Gotes. I, en aquest sentit, en quin punt de partida l'Agència Catalana de l'Aigua planifiqui les estratègies de futur?
A veure, per fer-ho una mica il·lustratiu, en aquesta sequera, en els pitjors moments d'aquesta sequera, l'any 2023, principis del 2024, quan teníem patiment un 14% de les reserves envasades als envasaments de conquests internes a Catalunya,
L'aigua, anem a dir, d'origen natural, d'embassaments, de rius, d'aquífers, que era la font de subministrament, sobretot estic parlant de la regió metropolitana de Catalunya pel percentatge de població que conté.
doncs era aproximadament un 70% del tot el recurs, de tota la demanda. I un 30% provenia de fons no convencionals. Quines fons? Estem parlant d'aigua desal·linitzada i d'aigua regenerada. De què ens hem adonat? Doncs que aquesta relació 70-30 no ha estat suficient, perquè si la ceguera s'hagués perllongat, doncs hauríem tingut problemes. Per tant, en què estem treballant? Precisament en aquest horitzó que dèiem 2030,
en donar la volta en aquest percentatge. Depenguem un 30% del que són els recursos naturals, però en canvi tinguem disponibles un 70% de recursos no convencionals, aigua regenerada i aigua desorinitzada. I els consums, en aquest sentit, s'han de reduir? Ara hem fet aquesta primera lectura de quina disponibilitat d'aigua podem tenir, però després ve l'altra, la demanda. Com s'ha de gestionar aquesta demanda?
A nivell de demanda, a veure, jo diria, cadascuna d'aquestes sequeres que hem anat patint al llarg de, com deia, a finals dels anys 90, han anat consolidant uns hàbits. Per tant, anem a dir que la demanda a nivell domèstic, a nivell industrial...
A nivell agrícola potser hi ha més recorregut, no direm que no, però només s'han fet uns consums eficients. A nivell domèstic estem a mínims del consum del que recomana l'Organització Mundial de la Salut en molts municipis de Catalunya. A nivell industrial s'han fet també moltes actuacions per ser més eficients i per tant fer un gust eficient de l'aigua dels processos industrials. Per tant, des del punt de vista de la demanda els deures estan bastant ben fets.
En qualsevol cas, vostès, que són els responsables de l'aigua, pel que fa al creixement d'aquesta demanda, caldria vigilar com creix la població, com creix la indústria, com creix el turisme, com creixen també les extensions de regadiu? Sí, sense dubte. És un equilibri. La demanda l'hem crescut en pocs, hem pesat de 6 milions a 8 milions d'habitants a Catalunya. Per tant, això és un aspecte més a tenir en compte. Quina és la prognosi a futur per poder també adequar...
les instal·lacions futures en aquesta demanda, per satisfer la demanda que tinguin. Aturem-nos aquí un segon. Ara tornarem amb l'actual director de l'Agència Catalana de l'Aigua, però mesos enrere vam retrobar-nos amb el seu antecessor, en Samuel Reyes. De fet, ell va ser qui va haver de fer front als moments més complicats del darrer episodi de Saquera. Ja des de la distància li vam demanar diverses reflexions, per exemple, què hagués volgut diferent en aquell context.
que tots els grups polítics s'haguessin associats per buscar solucions i no busquessin la confrontació. I això ho dic no només a nivell de Parlament, sinó també a nivell de consells comarcals, de diputacions, d'ajuntaments. Com a director, què hagués fet diferent? A vegades protegim molt a la ciutadania, crec que vam fer molta comunicació,
Però potser ens va faltar explicar quina situació de risc estaven vivint. És a dir, a la regió metropolitana, quan quedaven menys de 100 actòmetres, en els embassaments la situació era molt crítica. I ho dèiem. Però com envies un missatge d'alarma, d'alerta...
Si us plau, fem bonus de l'aigua, però estem treballant per solucionar-ho. Són dues cares de la mateixa moneda una mica difícils d'explicar. Llavors, potser, però sense espantar, potser haver explicat més la situació crítica. I també li vam traslladar un altre interrogant. Hi ha aigua per a tothom? En situació normal la tenim. En situació de sequera estem treballant per tenir-la.
Reduint consum i ficant nova oferta. Aquest és l'equilibri. Hem de pensar també quin país volem. El dels 10 milions, el dels 12 milions, en quanta activitat econòmica, quina activitat econòmica, i això és la feina del govern decidir, com vol que sigui Catalunya, quina és la capacitat de càrrega del territori i quines necessitats té d'aigua.
Doncs aquestes eren reflexions de l'anterior director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. Reprenem ara el fil de la conversa que manteníem amb l'actual responsable d'aquest organisme català. I aquesta nova aigua sí que el que serà és més cara perquè s'haurà de fabricar o s'haurà de regenerar.
Bé, per això tenim totes aquestes actuacions que estem parlant de l'horitzó 2030, estem parlant d'aquests 2.000 milions d'euros que caldrà invertir i, evidentment, l'aigua, jo crec que ha d'haver-hi també un canvi de paradigma, vull dir, el que és la tarificació de l'aigua. L'aigua costarà diners, l'aigua més cara és la que no es té, vull dir, per tant, hem de dir que totes aquestes actuacions, al final, la tarifa la s'hauran de suportar, per tant.
Bé, de mica en mica la progressió que s'assegui caldrà adequar la telèfon per poder tenir aquesta disponibilitat a l'aigua, en disponibilitat i en qualitat també.
El 2008, que abans també ho cita bé vostè, ens trobàvem en una situació similar d'haver patit una qüestió de sequera prou greu, que també va posar damunt la taula certes inversions, es va fer feina, però algunes sí que van quedar als calaixos, perquè això no torni a passar. Quines garanties tenim ara que una vegada superada aquesta sequera no tornarà a succeir més del mateix?
Doncs precisament això, poder satisfer una demanda amb una aigua nova, amb una aigua que no depengui de climatologia. Si tenim unes instal·lacions que en continu ens poden donar aigua de mar, en principi tenim una reserva infinita. L'aigua regenerada és l'aigua que utilitzem, doncs la tornarem a utilitzar. Per tant, hi ha un percentatge molt gran d'aquesta demanda que la podrem satisfer amb aquesta aigua nova, amb aquest recurs no convencional.
I sí que necessitarem una petita part, per això parlàvem d'aquest 30%, que entenem que serà aigua que sempre tindrem a través dels recursos naturals, perquè poc o molt, potser en els rius tenim aigua, en els embassaments tenim aigua i en els euclífers també tenim aigua. L'objectiu a futur, o en aquest pla 2030, també és que tot el país pugui estar connectat pel que fa a aquestes xarxes d'aigua?
Bé, la interconexió, ara per ara, el que li he de dir és que no és una interconexió. Està connectat amb altres xarxes, i entenc que potser hem estat comentant el tema del que s'ha parlat molts anys, la interconexió amb l'Ebro, o molts anys enrere la interconexió amb el Roina. Això, en principi, no està, anem a dir, sobre el paper. Aquest govern no el té sobre el paper, sinó que aquí el que s'ha plantejat és una...
És una gestió a nivell de diversificar els recursos a través d'aigua no convencional, provenents de la dessalinització, provenents de la regeneració i, no perdent de vista, també en ser més eficients. Tenim unes xarxes que, malauradament, tenen un rendiment hidràulic en molts casos que és deficient i això cal fer un esforç també. És aigua que es perd, aigua que es tracta, que acaba tenint un cost en forma de fuites que no ploran a la superfície
i per tant aquí cal fer un esforç sobretot als ajuntaments com a titulars del Sarai i aquí l'ACA sí que també vol dir que ha fet un esforç també extraordinari en aquest sentit perquè tot i no ser una competència directa de l'Agència Catalana de l'Aigua les xarxes de distribució en baixa i sí que s'ha fet un esforç amb una línia de
de subvenció molt important des de l'any 23 i que a més a més s'han acollit pràcticament més de 700 municipis d'arreu de Catalunya per poder millorar les seves xarxes en baixa. Renovació de xarxa, millora de la memorització dels dipòsits, implantació de sistemes de telelectura, per tant hem de dir que també l'eficiència és un altre factor important a tenir en compte.
I per últim, quan tornem a patir una nova sequera, com s'imagineu vostè que s'haurà de gestionar? Com s'ho farà el país? No, jo crec que no ens preocuparà, serà una qüestió superada. Per tant, no sé que tenim la sequera, que no, no, perquè tindrem el recurs garantit. Per tant, serà un problema que no serà tal. Per tant, tal dia farà un any, tal dia farà... No dic això, però dins de cinc anys sí que hem de...
de lluitar i de vetllar perquè això sigui història i la situació que hem passat ara sigui història. Per tant, jo crec que el que hauria de ser més... El que hauria de passar és que, malgrat que hi hagi la sèrie meteorològica, des del dia a dia no ens hauria de preocupar.
Josep Lluís Armanté, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, gràcies per rebre'ns per marcar aquest punt de partida en el nostre trajecte cap a la gestió de l'aigua del futur amb aquesta mirada que comencem a fer ara aquí al Quatre Gotes. Moltes gràcies a vosaltres. En uns instants, aquí al Quatre Gotes, l'aigua de pluja com a aliada de les sequeres? Però què passa quan no plou? Abans, però, posem xifres als plans del govern.
Per reduir la dependència de la pluja, el govern té previst invertir 2.300 milions d'euros en l'horitzó 2040 per disposar de més aigua. En concret, es preveuen sumar 280 hectòmetres cúbics adicionals que provindran de la desalinizació, la regeneració i el millor aprofitament de les aigües.
s'han previst 290 milions d'euros per ampliar la desalinizadora de la Tordera, 280 per construir la del Foix i 200 milions més per la nova desalinizadora de la Costa Brava Nord.
En l'ordre de grans apostes, també destaca l'estació de regeneració d'aigua del Besòs, on s'hi dedicaran 260 milions d'euros, mentre que també es mobilitzaran 300 milions per augmentar l'aportació d'aigua residual tractada des del Besòs fins al Llobregat.
Anem cap a Vilafranca per conversar amb el físic, meteoròleg i divulgador Toni Mestres. Ens espera a casa seva. La ubicació és important perquè ens hem citat allà perquè es tracti d'un habitatge sostenible, sense gas, autosuficient energèticament, gràcies a l'energia solar, i el que és més rellevant per nosaltres és que està desconnectat de la xarxa d'abastament d'aigua pública i també de clavegaram.
Volem conèixer el seu projecte, no perquè sigui més o menys vàlid, sinó perquè estem convençuts que la seva visió pot ser interessant i tenim moltes ganes d'escoltar-lo. Quatre gotes, una mirada al futur de l'aigua. Doncs ja ens trobem a Vilafranca del Penedès, aquí amb el físic i divulgador Toni Mestres. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva.
Gràcies a vosaltres per venir. Ens hi referíem anteriorment que a casa vostra esteu desconnectats pel que fa a la xarxa de distribució d'aigua, com també la de clavegram, i per tant la primera pregunta seria aquesta, com us ho feu per garantir-vos durant tot l'any aquesta aigua només comptant amb la pluja? Doncs com ho fèiem els nostres avantpassats, no hi ha cap secret amb això.
Clar, primer de tot el que vam calcular és quanta pluja cau de mitjana aquí, a la comarca, i en concret a Vilafranca. I, clar, mirant les mitjanes fas un càlcul, és un càlcul estimatiu, perquè hi ha anys que la mitjana ni ens hi acostem, quedem per sota, altres que supera, però vaja, amb la mitjana fas un càlcul,
Nosaltres, quan vam venir i vam construir la casa, érem 5 de família, 3 petits, i calculant uns 100 litres de consum per persona, vam calcular quina superfície necessitàvem per tenir l'aigua suficient per abastir aquests 100 litres per persona, que són 500 litres cada dia, al llarg de 365 dies a l'any, el volum d'aigua. I la pluja...
Amb la parcel·la que teníem, que això són les condicions, clar, no vam poder comprar una parcel·la molt gran. Llavors vam comprar una parcel·la que teníem amb la parcel·la aquesta que no arriba als 500 metres quadrats. Si fas uns càlculs amb un poc més o menys de 500 litres de precipitació de mitjana anual, multiplicats per 500 metres quadrats, et dona un volum d'aigua que no ens arribava.
Ostres, si no ens arriba, què fem? Doncs busques informació i la informació que trobes és molt senzilla. En el consum d'una casa, gairebé una tercera part de l'aigua es tira cap als lavabos. Cada cop que vas a orinar o a defecar, tires la cadena, gairebé és un terç. Vam buscar un sistema que fos sanitàriament possible i còmode en què reduïssim això, que és un vàter sec,
Aconseguint el vàter sec vam arribar a una xifra que ens donava i llavors ho vam tirar endavant. I tirar endavant vol dir recollir l'aigua de pluja, conservar-la i aprofitar-la, com et dic, per tot. Primer, sobretot, per beure i després per rentar-nos i al final de tot el que tinguessin per l'hort, que és el que tenim aquí al voltant de la casa.
Els anys en què plau menys, entenc que llavors patiu més, quina experiència teniu de l'acumulació d'aquests anys amb precipitació molt per sota de la mitjana? Com ho heu viscut, per exemple, quan s'han acumulat aquests diversos anys amb precipitacions baixes? No, com et dic, racionalitzant-ho. Quan et vas a dutxar, què fas? No t'hi podràs estar 10 minuts. Et mulles un minut, et ensabones i t'esbaldeixes. L'hort, aquell any no hi ha hort. Mira,
Vilafranca, com et dèiem, aquesta llarga sèrie pluviomètrica, l'any en què ha plogut menys de tota aquesta llarga sèrie va ser justament el 2023, ara fa dos anys. Però, vaja, una cosa increïble, perquè no van créixer ni brots als camps, estaven completament secs, una cosa desastrosa.
tot i que, curiosament, 100 anys abans encara va donar registres plodimètrics més baix, aquí Vilafranca, però com que era l'època de la Filoxera, que se'n va anar a Norris tot el camp, no em va quedar tanta referència. Vull dir que ja havien passat d'aquestes. Com ho vam fer fa dos anys? Doncs res, senzillament, no vam fer hort, no va haver-hi res a l'hort, no vam regar absolutament res, per tant, que això que era l'últim de l'aigua ja no en vam gastar.
Vam netejar la casa, sí, normal, l'únic que comptes de molta aigua, doncs menys, les rentadores en fas menys o les acumules i les dutxes les reduïm. I amb això què vam tenir? Doncs teníem, perquè et facis una idea o que la gent es pugui fer una idea, teníem més reserves en proporció a nosaltres que les que tenia els embassaments de Sau i Sosqueda en proporció a la població catalana.
El vostre és un cas de convicció personal. Ens deies aquesta reflexió que ja teníeu quan vau plantejar a casa que volíeu que fos així. Aquesta consciència, però, en general, és escassa. En la nostra generació no existeix. Hi ha una sensibilitat tan gran en relació amb l'aigua com sí que potser podien tenir, per exemple, els nostres avis, els besavis, que sí que tenien aquest coneixement, aquesta cultura de l'aigua, i que utilitzaven una tecnologia força similar a la vostra.
Jo no crec que sigui sensibilitat. També és necessitat, no? Els nostres avis no eren sensibles a això, no és que fossin més ecològics, tenien la supernecessitat que l'aigua és vital. La necessites per beure, una mentalment, i després per rentar-te i altres usos. Per tant, amb manca d'aigua s'espevilava la gent com per obtenir-la.
I en comptes de portar a l'aigua d'una canalització de desenes i desenes o centenars de quilòmetres, la recollien del seu entorn i aprofitaven al màxim. Són més sensibles, fixa't que et diré. No són més sensibles. És increïble com fa 10 o 15 anys l'energia, l'electricitat que gasten les cases i que tothom necessitava l'energia, tothom la treia de la xarxa.
El sistema tecnològic i l'economia ha permès que molta gent es pugui instal·lar plaques fotovoltaiques i autogestionar-se energèticament. I ho fa d'on? De les taulades. És que són més sensibles. Home, en part sí que ho deuen ser, però a l'altra part és que econòmicament els hi permet. I ara la pregunta és... I també me la faig jo, com és que no ho fan amb l'aigua? Que és una cosa tan vital...
Doncs no hi ha conscienciació ni necessitat, perquè si tu des de casa teva cada cop que obres l'aixeta et surt aigua, fins i tot en les èpoques més seques, encara que te la puguin pujar al preu, no li dones importància amb el fàcil que és obres l'aixeta i et surt. El que potser no sap la gent és que quan obres aquella aixeta i et surt aquella aigua, gran part d'aquesta aigua que surt, per exemple aquí a Vilafranca, prové...
d'un lloc que està a més de 100 quilòmetres de distància, que han hagut de bloquejar un riu, que han hagut de transportar-la amb unes canonades, que l'han hagut de rebombejar, que aquesta aigua no en sap realment quina qualitat té. Però has de fer 10.000 coses quan dius...
Si les centrals elèctriques ens portaven l'electre i ara el que podem fer és que la mateixa que tenim el sol ens arriba, com és que no ho fem amb l'aigua? Perquè l'hem de portar a centenars de quilòmetres si ens cau una aigua del cel. I la que ens cau del cel a les taulades, per què no l'aprofitem? De fet, la reflexió d'ara, mirant el futur, és que ja no podem dependre de l'aigua que cau del cel, que no hem d'esperar la pluja.
Imagina't, a sobre surt una publicitat d'aquestes. Això és un desastre, un desastre. Aquí entraríem en els temes que a alguns no els agradarà, però tota l'aigua que circula per les canonades i ens arriba a l'aixeta és una aigua que està contaminada.
I quan dic contaminada no m'entenguis en el sentit que és una contaminació que ens matarà. No, ja està calculat perquè no ens mati al llarg de la nostra vida, està contaminada però la podem suportar. És més, per fer-la, entre cometes, saludable o per fer-la garantir que sigui una aigua de qualitat encara es contamina més.
Se li posa un producte químic que és molt tòxic, que és el clor, amb unes dosis molt baixes que al llarg de la nostra vida no ens afectarà, per matar qualsevol bitxo. I jo em penses, perquè li has de fer totes aquestes coses, si et cau una aigua del cel que és superdepurada, jo em pensava, no, que entre el sostre de casa teva i els núvols pot haver-hi contaminació, d'acord.
Però un cop fa el baldeig, els primers litros de pluja, la resta és la millor aigua que pot haver-hi. I aquesta aigua, per tant, l'aprofites. Doncs és, des del meu punt de vista, és molt més important aprofitar aquesta aigua que tu te la puguis beure, que no pas...
ha d'agafar una aigua que ve a centenars, a molta distància, i que li fan tots uns processos dels quals tu no en controles res. En qualsevol cas, la infraestructura que tens a casa no és reproduïble al 100% a totes les llars del país. Coi, per què no?
Bé, no tothom té una teulada d'aquestes característiques, no tothom té una infraestructura. Per exemple, pensant en un bloc de pisos, és molt difícil que aquest bloc de pisos es pugui abastir tot només amb aquesta aigua de pluja de la seva teulada. Tot no, però una part, però podem reduir. Per exemple, el de beure per descomptat. En tots els blocs de pisos, si tu tens una teulada suficientment àmplia, tu pots recollir aigua d'alta qualitat per beure'n.
Per tots els usos potser no, per un bloc de pisos. Però tothom que té una casa té una teulada o té un terrac, per tant té una superfície que pot agafar-hi. Bé, ja ho estan fent. Tothom que pot es posa plaques fotovoltaiques per agafar l'energia solar.
Per què no l'aigua? Quina infraestructura? És una infraestructura, entre cometes, ínfima. Però, com et diríem, ara fa 50 anys, a la dècada del 60 o del 70 del segle passat, si tu li diguessis a la gent que has de fer grans dipòsits sota casa teva,
per guardar el cotxe, què t'hagués dit la gent? Tu estàs tocat de l'ala, guardar el cotxe, però si es posa al carrer. No, no, hi ha hagut tants cotxes que han sortit normatives urbanes que obliguen, quan construeixes un bloc de pisos, a fer un dipòsit a sota. Per guardar què? Els cotxes. Tu no creus que podríem fer un dipòsit per guardar l'aigua que és de molta més qualitat? Ah, no, això, de moment no se'ls acudeix la gent. Bé, no és que no se'ls acudeixi la gent,
Ja sé els que ho dic. I als grans infraestructures del nostre territori s'han fet grans dipòsits per temes d'aigua. Però no petits dipòsits com tu t'estàs dient que és una infraestructura molt difícil fer sota terra un dipòsit, sinó que en grans ciutats com Barcelona s'han fet dipòsits terribles per guardar l'aigua. Però terribles que vol dir que poden entrar-hi a dintre esglésies senceres amb aquests dipòsits.
I la gent diràs, no, no, això ho he entès. Barcelona té, ara no et diria el número exacte, però té més de 10 dipòsits en els quals hi poden guardar-hi esglésies a dintre. I per què? Doncs són dipòsits per recollir l'aigua. Però, ai, quina aigua? Són dipòsits per recollir l'aigua de la claveguera.
Perquè quan hi ha pluges molt fortes a Barcelona i les clavegueres no donen abast per no saturar la depuradora, el que fan són grans dipòsits de retenció d'aquesta aigua residual, que omplen el dipòsit i després, quan passa la tempesta, al cap d'uns quants dies la van deixant a poc a poc. I on pensa, s'han gastat milions i milions per guardar l'aigua de la claveguera.
I tu no creus que podíem guardar l'aigua de pluja que és de més bona qualitat? Doncs sembla que no. Els tècnics encara no han arribat a això. Jo suposo que arribarem, però no han arribat a això. Però tecnològicament se'n poden fer, i de molt més grosses. El que es necessita no és tan sols la sensibilitat, sinó també la informació, la divulgació, i que, entre cometes econòmicament, això també acabi a resultar.
Doncs veurem si finalment es produeix aquest canvi, si hi ha un canvi de xip i tornem a confiar en aquesta aigua de pluja. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva. Gràcies a vosaltres.
Antoni Mestres ens planteja un gran interrogant. Per què Barcelona no utilitza l'aigua de pluja si la reté en grans dipòsits? De fet, n'hi ha 13 amb una capacitat total de 500.000 metres cúbics. La funció que tenen és per evitar inundacions i per impedir que aquesta aigua bruta arribi al mar. Se'n podria arribar a treure profit? O girant la pregunta...
Amb quina aigua es neteja ara mateix la via pública a la capital catalana? O amb quina aigua reguen les zones verdes? Després de la conversa amb el Toni, m'hi fixo en tornar a trepitjar Barcelona. Sortint de fet de l'estació de França, observo un vehicle de la neteja. Un reto al cap de la meva atenció. Els carrers i places de la ciutat es netegen amb aigua freàtica. En veure aquest cartell, contacto amb el director de projectes i obres de Barcelona-Cicle de l'Aigua, l'Alejandro Ortiz, perquè ens ho expliqui.
Aquesta aigua prové del subsol, perquè és aigua freàtica i està d'alguna forma, està amagat en el subsol de Barcelona, té un sistema de recarga natural, d'alguna forma, per tant és un recurs hídric alternatiu, i Barcelona és capdavantera en les polítiques d'aprofitament d'aquesta aigua per a usos que no requereixen una qualitat d'aigua de boca, de consum humà.
Ara mateix es destina un milió de metres cúbics l'any d'aquesta aigua del subsol de Barcelona, la neteja i el rec. L'Alejandro Ortiz també ens explica que els estudis indiquen que el potencial de l'aquífer ronde els 8 milions de metres cúbics, 8 hectòmetres. Per tant, ens afegeix que la concessió podria augmentar fins als 4 hectòmetres, i a marge per créixer, i sobretot pel que fa al sistema de regadiu. Però actualment no tenim cobertura total. Podem tenir una cobertura que pot girar entorn al...
el 20% de les necessitats de rec, perquè les necessitats de rec són molt importants, no? Però que podria en un futur arribar a percentatges o a quotes molt més elevades i inclús a la totalitat? Sí, jo crec que hi ha potencial, els estudis ens diuen que hi ha un potencial d'aigua en l'aquífer suficient per poder fer front, no?
I anem a la reflexió del Toni. Deixant de banda aquestes aigües freàtiques, per què no se li dona una sortida a l'aigua de pluja? Alguna vegada l'aigua ja no s'ha aprofitat en el seu origen i ja entra en l'escolament de la ciutat i s'interna en el sistema d'arenatge urbà, clar, ja entra d'alguna forma en el sistema de clavegram. I una vegada es barreja l'aigua de clavegram amb l'aigua de pluja dels vials, que ja per si arrossega tot un seguit de contaminants...
i s'interren el conjunt de dipòsits d'antinundació de la ciutat, aquesta aigua ja està molt, molt contaminada. Per tant, l'aprofitament d'aquesta aigua serien sostenibles des del punt de vista d'esforços i de recursos. Tenint en compte que hi ha un aquífer, un volum molt alt i que té uns recursos que és finit, però que actualment no estem consumint només una vuitena part de tot el potencial. Per tant, jo penso que és
És més raonable i més intel·ligent i més sostenible aprofitar aquest aigual freàtic i una vegada haguem arribat al 100% del seu potencial, es poden explorar altres vies, però la mateixa aquesta via és la que ens diu que és la millor, que és la més adequada i la més sostenible.
Ortiz alhora ens explica que en les estratègies de futur també hi entra el trenatge urbà sostenible de les aigües pluvials. Com? Doncs a través de parts terres que infiltrarien l'aigua. De forma controlada infiltren l'aigua en el subsol i ajuden a recargar l'equífer també i eviten també que col·lapsi el sistema de claveram.
L'aigua de pluja, per tant, és una opció, però de moment es pensa en altres alternatives. Seguirem fixant-nos aquí al Quatre Gotes en l'aigua del subsol. En quin estat es troben els aquífers de Catalunya? Hem de comptar amb ells per al futur? De fet, en el 2050, quina quantitat d'aigua es preveu que necessitarem? I per quants habitants? D'aquí a 25 anys, quants catalans i catalanes serem? Doncs bé, en el pròxim capítol, la nova aigua...
la Nova Catalunya i també l'aigua de tota la vida, aquella que trobaven i encara avui en dia cerquen els saurins. De fet, ja us ho diem, nosaltres també traurem el pèndol. Quatre gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio, amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Totes les novetats 2.0 a la teva plataforma digital. Les millors ficcions. Els millors relats. Les estrenes més espectaculars. El retorn de les sèries més esperades. Un repàs semanal de la cartellera digital. En sèrie amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'En Sèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat presseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem, com sempre, el repàs setmanal.
Bye, mami. Bye, sweetheart. I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns, amb l'estrena d'Olher Falls, la peor peçadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mara, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta joia de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res.
En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos? Yo esperaba una niñera y llegó un ranchero. A Netflix arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero. Desde que llegaste a esta casa todo ha sido mejor. ¡Qué hombre!
Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor. Que gusto de volver a casa. Ahora que los chicos tienen poderes, tendré que enseñarles a ellos también. A diferencia de ti, yo sí que sé usar bien mi varita. Y yo la mía, fíjate.
Més propostes de dimecres. La segona temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición segura. Cúbrete la espalda.
La comèdia en situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor. Dijous, encara Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris.
La ficció arriba a la seva cinquena entrega situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nou reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa. Un asesino extranjero nos ha invadido.
També dijous a Movistar Plus hi trobem El Dentista. El peligro camina entre nosaltres. La història ens presenta la caça de Jack el Destripador a Amèrica. Las pistas son las voces de sus víctimas. El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz. ¿Cómo que no pueden traer las vacas?
Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Com cargar-se l'amor. Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿A què has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix.
Parlem d'un thriller elogiat per la crítica que explora temes com el trauma, la culpa i la violència inherent a les relacions. Protagonitzada per Claire Danz i Matthew Rhys, la ficció funciona especialment per la química en aquest tàndem. Espero que no te decepcione. ¿El qué? La verdad.
Eres más de lo que todos creen. Estábamos en ese momento. El punt de partida és una novelista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Quizá he sido cómplice...
Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrbol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa. A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entremats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. No me falles.
Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció. Puedo percibir, no tienes sed de sangre. La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja d'utjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. Necesitas ayudar aquí.
El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes. En definitiva, La bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per amants dels duels interpretatius. Necesito saberlo.
En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Deberia salir más con bolleras. Oh, vaya genial. No, usted no me teme en absoluto. ¿Y debería? No sé, depende de lo que haya leído. La mayoría es precavida y anda besándome el culo. Me dicen lo que quiero oír. Oh, debe de ser tan duro. Muy graciosa. ¿Y estoy aquí para eso? ¿Para...?
¿Entretenerlo? Bueno, no solo para eso. No acepto un no por respuesta, así que... diga cuánto quiere. Venga, vayamos al grano. Por mi sendero para correr le extendré un cheque. Oiga, ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida. Todos tenemos un precio. Todos.
Lo siento. Venga ya, ¿en serio? ¿Va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo. Sí, cogimos el... El cachorro cuando Cooper tenía cuatro años. Y dijo...
Creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro. Vaya joder. No puedo mantener la boca cerrada. Eso parece. Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento.
Para cuando le hicieron la de sangre ya daba justo al límite, supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo cárcel ni nada.
Lo que le dije se te sangra.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau. Cada residu compta.
Què tal, com esteu? Benvingudes, benvinguts de nou, ja encaran aquests dies de Nadal. Es respira Nadal a tot arreu, eh? Llum, som, música, olors... Què tal, Marta, com estàs? Hola, què tal? I Tere, tu com vas? Hola. Ja ho tens tot a punt? Bueno, encara no, eh? Jo sóc una mica procrastinadora, eh? Ho deixo per l'últim moment.
Doncs això no quadra amb tot el que ens expliques de prendre consciència, de fer, de planificar... Això no quadra, eh? És tan bona que ho aconsegueix a última hora. Exacte. Quan es tenen tantes idees i tantes coses per fer, doncs, ostres, després una mica el temps t'atrapa. Avui volia que m'ajudéssiu a pensar decoracions de Nadal sostenibles. És a dir, cosetes que dius, va, no? Per exemple...
Vam parlar l'any passat, Tere, i a veure si aquest any ho fem, de fer l'arbre de Nadal amb caixetes o així, no amb... Amb materials que puguis veure que o bé tu mateix tinguis a casa o que puguis demanar una mica a gent que saps que dius... Nosaltres vam parlar de fer-ho amb caixes grans. De sabates, fins i tot. Grans, perquè el destíbul del Consell podem fer-ho amb caixes de sabates. Exacte.
però potser a casa ho pots fer amb... I pot ser amb caixes o podrien ser amb, no sé, robes, trossos de roba, que els pots una mica... Sí, petites bosses o així. Exacte, enrodar, enrullar... I amb caixetes de llumins. Les vas guardant tot l'any i fas un miniatre per decorar. Això tindries una petita dificultat, eh? Quina? És... Quants gastes? Quant gastes tu tantes caixetes de llumins? Però tu pots dir al mes de gener als amics i familiars, cada cop que se us acaba una caixa de llumins...
Però, escolta, tu utilitzes les caixes de llumins gaire? Jo sí. Per l'abacoar. No, perquè jo poso espelmes a casa. Tinc una... Bueno, i al despatx també em poso, t'ho pot dir la Marta. Tinc una tendència a posar espelmes perquè m'agrada l'olor. I com que no fumes, no tens encenedor i el que utilitzes és... Llumins. És molt més sostenible. Molt bé, molt bé. Home, llavors els tiro a l'orgànica, eh? Sí, sí. Això que els palets de fusta aquests no tothom sap que van a l'orgànica. Marta, se't acudeix alguna cosa que em puguis dir? Sí.
Sí, per embolicar els regals. Jo havia pensat, potser en paper de diari, o alguna revista així, sobretot aquelles que són de moda, que queden així mones, per la teva amiga que li agrada, que té molt d'estil... Si vas a la perruqueria, pots dir... A veure, totes aquestes revistes que ja no... Home, per fer una broma amb una revista d'aquestes del corazón, d'allò. Ah, també. Una hola, una lectura. Sí, sí. I tant. Va, jo us diré una cosa que he pensat aquest any. A veure...
És exclusiva, eh? La dic aquí en exclusiva. No l'he dematurat gaire. Però el calendari d'advent de l'any vinent, perquè clar, aquest any ja no hi soc a temps, perquè ja som a mitjans de desembre, he pensat.
al llarg de l'any anar guardant els mitjons desaparellats. Sabeu aquells mitjons? És que la meva tanteora menja mitjons, crec. Segur que la vostra també. I el gos també. I guardar els mitjons desaparellats i fer-ho com a bossetes pel calendari d'advent de l'any vinent. Què us sembla? Molt interessant. I si demanes a les teves amigues i que tinguin nens petits i tot això, en tindràs una bona varietat de mitjons. Per això pot quedar molt xulo. És veritat.
I fins i tot ho estic pensant que encara hi soc a temps pel Nadal, allò que vols fer una bossa de llaminadures o de xocolatines, ficar-ho en un mitjó i un borgal. O per regalets, com a bossetes de regal. Què us sembla? Amb un llacet ben mono.
No sé, una idea així... No, és bona, és bona. Què més? Més que res perquè què fas amb tots aquests mitjons? El misteri dels mitjons, eh? No, i a vegades alguns no és només això, a vegades també es trenca un i l'altre no. No saps per què, però dius aquest no s'ha foradat, molt dit gros d'aquest peu. Ja l'he cosit tres vegades. Ja l'he cosit tres vegades. Per allò d'arreglar la roba, que sempre ens dius, Tere. No sé, Marta, què més t'ha acut? Després tenim elements naturals, no?, també per decorar.
Per exemple? La taronja, que ho he vist molt... Ah, és veritat? Sí. A més fa molt bona olor. He vist vídeos d'aquestes que s'assequen, no?, i es penja, i això queda moníssim. Queda moníssim, sí, sí, sí. Sí, sí, molt interessant. Ah, mira, natural, també... Bon, natural, perquè és de suro. Els taps de... A mi m'agrada molt decorar amb taps d'ampolles de vi. Això sí que els vaig ficant en un pot tot l'any. Sí, sí. I llavors pots fer, per exemple, els posa noms, pots posar el tap així dret...
I amb un clip, o fas un tall per posar el nom, o amb un clip l'enganxes així clavat. Sí, són molt pràctics. Es poden fer moltes coses de decoració. També és un producte molt resultant a l'hora d'utilitzar-lo, d'aprofitar-lo en manualitats boniques.
I sí, les pinyes també, no? Tot el que reculls al bosc, fulles, tot el que siguin tronquets, i fas una decoració natural molt infinita. Les fulles, si penséssim, allò que vas d'excursió i agafes aquelles fulles vermelles... Amb aquells colors tan variats. Si els deixéssim a la tardor, sí, sí, a la tardor les agafes, i si els deixes assecar entre mig de llibres, per exemple, et serveix per fer les postals de felicitació de Nadal...
I hauríem de tornar a fer postals a mà, això de paper. Res de mails, ni whatsapps, per favor, que és horrible. Sí, sí, sí. És com les postals de l'estiu, que diuen molt bé si envies una postal. I després, quan pots tenir aquelles postals que t'han enviat... Jo encara tinc un grupet de persones properes, famílies, amics, que utilitzem les postals.
Que maco. Així és molt bonic. És molt més bonic que enviar-te un WhatsApp i ente bon Nadal. Una mica vols que em digui. Totalment. Déu-n'hi-do les coses que han sortit. Crec que podem posar en pràctica. Recordeu que per decorar no fa falta comprar cada any coses noves.
No, de vegades tens roba, és una de les coses que podríem pensar-hi molt, perquè és aquella camisa o aquella cosa que dius, mira, està desgastada, podria... Anem a veure què et sortiria, no? Llavors, fer unes guirnaldes amb roba o retallar sobre el paper que tenim de regals i de diaris que has dit, saps? Sí, també.
Jo sóc d'aquelles, ara també aquí em vaig a confessar, que guardo tots els llacets i totes les cosetes dels regals. Sí, sí, sí. Tinc tantes caixes que a vegades ja el problema és com, a veure, ordenem... Cintetes de colors, aquell llacet que et posen, i d'un Nadal per l'altre van sortir els llacets. Aquelles cintes de les bosses de paper, que també vam dir que les treiem, els cordons i coses que dius... També les aprofitem.
Va, segur que ens quedarà xulíssim. Que tingueu molt bones festes. Farem coses xules, sí. Que vagi molt bé. Bon Nadal i ens veiem ja l'any que ve. Ens escoltem ja l'any que ve. Disfrut amb la decoració i amb el Nadal. Igualment, noies. Adéu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que hi enviïn. Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Escolta La dansa catalana. Compositors, novetats i l'agenda sardanista de la setmana. En un programa dirigit i presentat per Joan Teixidor. La dansa catalana. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat encara, situació prou tranquil·la, amb algunes retencions a les carreteres, retencions habituals per ara a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, que s'agreuja també per una avaria, en aquest cas a la B20. Perquè fa al servei ferroviari una incidència en infraestructura entre Sants i Bellvitge, afecta encara la circulació de vuit línies de rodalies, concretament l'R2, l'R2 Sud, l'R2 Nord, l'R13, l'R14, l'R15, l'R17 i l'R17. En aquest cas,
Hi ha retards en totes les línies de fins a 10 minuts de mitjana. A banda també ha restablat ja la circulació de l'R13 i l'R14, que ha estat afectada entre les borges blanques i la plana pica moixons per un robatori de cable. I en plana política, el Consell Executiu preveu aprovar avui la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que s'allargarà
que allargarà, volíem dir, la vigència dels pressupostos del 2023. El govern, encapçalat per Salvador Illa, encetarà així l'any sense nous comptes públics a l'espera de poder començar-los a negociar amb les diferents formacions de l'art parlamentari català i en especial amb els Comuns i Esquerra. Aquests dos partits estan esperant poder donar via lliure als equips negociadors mentre continua sobre la taula el nou model de finançament singular per a Catalunya. L'executiu català vol aprovar els comptes tan aviat com sigui possible.
I la incidència estimada de la grip baixa a 766 casos per 7.000 habitants a 544 en una setmana, segons les últimes dades del sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions a Catalunya. Els casos diagnosticats passen de 407 a 373 per 7.000 habitants, però el nivell de transmissió continua encara molt alt. En nombres absoluts es van diagnosticar 30.298 casos pels 33.058 de la setmana anterior.
I els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell han dut a terme avui un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell Centre que s'ha saldat amb un detingut per salut pública i tres més per estrangeria. A més també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefaents.
Una persona moria ahir a la tarda després d'un tiroteig a Castelldefels, a la zona del carrer Doctor Fleming. Els fets haurien tingut lloc cap a l'esquadre i les causes encara es desconeixen. Els Mossos desquadren obertarà una investigació per tal d'esclarir aquests fets.
I pel que fa al temps, el temps continuarà insegur, amb cel força ennubolat i poire, sobretot ara al matí, a la depressió central, al prelitoral i a les baixs prepirinenques. A banda, també arribaran precipitacions que afectaran sobretot el Pirineu i prepirineu i s'estendran a la meitat nord del país al llarg del dia, arribant amb pluja feble a la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ai, doncs ens agrada molt sortir de l'estudi i avui, ben a prop de la ràdio, avui venim a visitar una de les usuàries del programa Al teu costat de Càritas i li donem les gràcies perquè la Marissa Pazós ens ha obert casa seva. Marissa, moltes gràcies per la confiança i per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Molt bon dia. Bon dia.
A més a més, també saludem l'Assumpción Orpinell, que l'acompanya i avui volem conèixer com és la seva tasca com a voluntària, perquè ella forma part del programa de Càritas Ara al teu costat. I, Assumpción, gràcies també per participar d'aquest espai de Càritas. Gràcies a vosaltres.
Doncs després saludarem la tècnica, també, l'Adriana Jiménez, que ens explicarà que tenen una cita a Càritas, faran una excursió ben aviat, i bé, convidarem a tots els usuaris de Càritas per sumar-s'hi, animar-se a aquesta proposta lúdica per la gent gran.
D'entrada recordem que aquest programa d'ara al teu costat consisteix en acompanyar persones que viuen soles, persones grans, i per fer una mica de cinc cèntims, per si hi ha algun oient que no recorda en què consisteix aquest programa, li preguntarem a l'Assumpción, en què consisteix aquesta activitat, aquest acompanyament? Quantes hores fas i quina és la teva tasca?
Oficialment són dues hores. Si passem una miqueta tampoc no passa res, però són dues hores. Sortim, no, Marissa, anem a baranar i, mira, fem parlar la... fem la tertulia i s'ho passem molt bé. Molt bé, doncs s'ho passa. I quant de temps fa que acompanyes la Marissa o algun usuari? Bueno, un usuari jo fa munt d'anys. No sé els anys que fa, però ella ja és la quarta persona que porto. Sí, sí, fa molts anys i és un plaer fer-ho.
Molt bé, doncs un parell duretes. I què et va motivar a participar en aquest projecte d'acompanyament? Com un favor que vaig fer amb el Joan, que li faltaven voluntaris a l'estiu, tenia això, i ja m'hi vaig quedar. Perquè jo encara sóc activa, jo encara treballo, tinc nets i tot, i ja m'hi vaig quedar. Només era per les dos mesos d'estiu, que moltes feien vacances, i m'ho va demanar com un favor, i ja no vaig marxar.
Se li dibuixa un somriure, eh, l'assumpció, que se't dibuixa un somriure quan dius ja no vas marxar i et va agradar. Perquè a casa meva, és clar, he viscut sempre amb persones grans, sempre, i com ja no tinc ningú, no tinc ningú, doncs també m'és un plaer. M'agrada haver tingut els meus pares molt més anys i no es va... i doncs, bueno, és com si tingués amb ells. M'entens? Molt bé, doncs explicaves, eh, que feu petar la xerrada...
Feu alguna activitat o alguna rutina allò de dir ja esperem la nostra trobada perquè anirem o farem? Per sortir per nebrenar, no, Marisa, ara? I quan no té ganes de sortir i té algun problema, doncs ens quedem aquí i fem parlar les nostres xerradetes, expliquem les nostres coses. I m'explica la seva, jo també, i mira, molt bé.
Molt bé, et reconforta i a tu també t'aporta com a voluntària, no?, aquest programa. Sí, sí. També té un fill que és la Mar de Maco i quan ve també parlem i mira. Doncs ja està. Doncs és l'experiència de l'Assumpció que jo veieu, eh? Us animaria a formar part, no?, les persones que tinguin una estoneta i que els hi agradi. Sí, sí, que sí, que s'hi animin i s'hi apuntin.
Sí, sí, això no té preu. Bé, doncs anem a preguntar-li a la Marissa, que avui ens obre les portes de casa seva per poder explicar en què consisteix aquest programa. I Marissa, tu què t'aporta això de participar a l'ARAR al teu costat? Entenem que companyia i una bona estona, no?
No, no, estoy muy contenta. Es decir, ¿qué me aporta? Pues mucho. Para una persona que vive sola y no tiene con quién hablar, sino con ella misma, que ya es un poco... Ya me contesto a veces, pero bueno. Pues para mí es la salvación. Tengo una persona, tengo la suerte...
de que Encarnación es muy charlatana como yo, entonces hablamos de todo un poco, es lo que me aporta, no nada más. Cuando podemos surtir, surtimos. Si no podemos, pues nos quedamos en casa y charlamos. Sobre todo cuando llueve, si el tiempo está resbaladizo, yo por miedo, pues... Pero ella es muy amable, porque aunque le pase la hora, ella no tiene problemas. Bueno, no me pone impedimento, vamos...
I com vas a rebre la proposta de participar en aquest programa d'ara al teu costat? Com et vas apuntar? No, no, jo no m'apunté de nada. No me acuerdo cómo surgió. Me parece que un día me dieron el teléfono de la Ariadna. No me acuerdo, es que no me acuerdo cómo fue.
Y yo contenta, me dijo, ella, vino el Joan y ella, vinieron aquí a la casa, eso sí que me acuerdo, y me dijeron si quería participar, no tuve problema en participar, y estoy muy contenta, no sé qué quieres que te diga más. Sí, básicamente eso, con más fe al PAS. ¿No te acuerdas si es porque hace mucho tiempo que participas en este programa o qué? No.
No, no hace mucho tiempo, más o menos desde octubre o noviembre, una cosa así, que yo me personé en la oficina de la Ariana o la llamé. Es que no me acuerdo cómo fue el comienzo, sinceramente. Y nada más, y estoy contenta desde el primer momento. Tengo esto, voy a memoria,
Estoy muy contenta también con ellos allí. Es contentísima, no tienen ni idea. Ayer no pude ir y les pedí, por favor, que me mandaran el programa, el trabajo que hacemos, y lo dejaron en la farmacia porque he estado enferma unos días y todo perfecto. Domingo es encantador, también el de la memoria.
Un taller de memòria que també vam conèixer, vam anar allà personalment, i allà es fan exercicis molt divertits també, no? Divertíssim. Mira, hi tinc el prospect de la setmana que veig, ho tinc preparat, que me l'han traig a la farmàcia. Molt contenta. Sí, jo estic molt contenta.
Con todo son encantadores. Allí en la memoria, bueno, las dos personas que tenemos ahora, que es el domingo y ¿cómo se llama? Y Sofía. Y Sofía. Bueno, la Sofía es el Nova Masia. Aquello ya...
Muy contenta con todos. Y a ellos dos, porque no los conozco tanto, pero estoy muy contenta también. Ajá. Entonces, si vayamos aquí a las deuras que te da la memoria. Y también vemos unos cuantos libros. Claro, tienes la biblioteca cerquita y eso también. Ya lo he estado explicando que, como estoy criada en el extranjero, pues no tengo ni la primaria del país ni la secundaria tampoco. Entonces, la primaria es francesa y la secundaria es venezolana.
Entonces, pues eso, ahora tengo que estar... Conozco de la península porque he viajado aquí y la historia es un poquito más complicada porque la del país donde yo he estudiado no tiene nada que ver con el siglo XIII, ni XII, ni X. Y bueno, estoy dándome ahora a la edad de...
A la edad de mayor, pues mira, estoy adaptando. Eres cosmopolita, Marisa. Un poquito sí. Un poquito sí, porque... A ver, desde los seis años... Yo soy madrileña, de padres madrileños, pero de descendencia toledana...
Amo a Toledo muchísimo. Bueno, el pueblo de donde es mi familia, mis abuelos y tal. ¿Qué pueblo es? Noblejas. No lo conocerán tanto, pero Ocaña sí, porque Ocaña es muy conocida debido a todos los problemas que tuvo.
Y entonces, bueno, ¿por qué íbamos por aquí? Porque te preguntaba, eso que eres muy cosmopolita y me explicabas que eres toledana y madrileña. Soy madrileña, pero con Toledo. Y luego estoy criada, a los seis años me sacaron de Madrid, me llevaron al Marroco francés, mi primera lengua fue francesa.
Y luego a los 12 años tuvimos que salir del Marruecos porque tenían la Guerra de la Independencia en los años 50. Y entonces mi padre era fontanero y dijo que no se quedaba aquí. En ese momento había un poco de hambre. Y se fue a Venezuela. Y al año de estar allí se llevó a mi madre y a mí.
Y como él era muy buen trabajador, porque era fontanero, pero era un manitas, pues le hicieron funcionario. Y entonces tuvieron que hacerle venezolano precisamente porque fue funcionario. Como estaba casado legalmente con mi madre y yo era menor de edad, pues todos venezolanos. Ahora tenemos la nacionalidad hispano-venezolana. Doble pasaporte, pues.
Sí, bueno, el de Venezuela, desgraciadamente, no sirve de mucho, pero bueno, eso es otra historia que no vamos a tocar ahora porque no se debe, según lo que sea, no se debe tocar. Doncs és el seu recorregut vital, el seu trajecte, i això perquè ens cridava l'atenció que té aquí, volums de la història d'Espanya, té, doncs, sobre Isabel II. Bueno, lo de España no le he demandado yo,
Pero como va incluido la historia de Isabel... Las guerras carlistas sí me interesan. Tengo tres. Isabel II, las guerras carlistas y España, no sé por qué lo de España. Pero bueno, abajo he leído que España durante el reinado de Isabel II, que nadie sabía que era España, pero bueno. Tal cual, ¿eh? No, no, es que era Cataluña.
No nos vamos a engañar. Ay, no puedo hablar de esto. Pues vamos a hablar de lo que hablas con Asunción normalmente, porque... ¿Pateo la charrada de qué? De nuestros hijos, ella tiene unos hijos encantadores, y el mío está divorciándose, o se ha divorciado, y está un poco así, para allá, para acá, pero bueno, bien. Ella tiene tres, y yo tengo uno aquí y otro en Venezuela.
I t'acompanya aquí a casa teva, aneu a Baranaporay, perquè això de la merienda és molt important. En les vostres trobades, de vegades sí que aneu a passejar, no? Quan deies, si no ha plogut o així... No, i a més he tenido tratamiento... Sí, estem molt de temps aquí a casa posades, és ara quan comencem a sortir.
Cuando empecé a andar, ella me acompañó porque el... ¿Cómo se le llama esto? El traumatólogo. No, no es traumató. Sí, está un poquito así. Para llegar allí, las aceras están... Bueno, aquí en Tarragona, en Torre de Embarra, no hay aceras mal hechas. Son los ciudadanos, no sabemos caminar. Qué desastre. Otra historia.
Sí, porque yo me meto en unas camisas y voy a salir presa de esto. Hablar de esto no se debe. Bueno, a lo que íbamos. No, se puede hablar de todo. Hay aceras que no están bien practicables. Pues aquí queda dicho. Perdona, ninguna. Yo te lo digo ahora porque tengo dificultad. Tengo un 65% de inmovilidad.
Y es imposible. Ir por la calle, aquí hoy he ido a la biblioteca y he tropezado dos veces porque los baldosineses están... En fin, que son cosas que pasan y se ve que pagamos poco impuesto. Se dice porque a lo mejor lo escuchan o lo podemos comunicar aquí en Pertoque y que revisen los adoquines. Para eso estamos también.
Para recoger las quejas si conviene. No, eso, que salís a veces a pasear un poquito. El primer día que fui al masajista me acompañó ella porque no me atrevía, porque la cera está infernal.
Y me acompañó ella. Luego, un día que le tocaba a mi hijo venir, porque habitualmente no está aquí, pero él vive en su casa, menos ahora que ya, como se ha divorciado, pues no está ni aquí ni allí. Entonces, un día me acompañó mi hijo, pero los demás me acompañó ella. Ahora no estoy yendo porque...
No se puede siempre. No, voy dos veces al mes, pero es suficiente. No es suficiente, es suficiente por una parte, pero por la otra no, porque cuando tienes dolores de verdad, por lo demás, pues bien. Y luego, pues no sé, vamos a merendar, hablamos sobre todo de nuestras cosas, porque como a ninguna de las dos nos gustan los chismes, somos charlatanas, que no es lo mismo que chismosas.
Ella no me habla nunca nada de aquí y yo tampoco le hablo porque tampoco lo sé. Ella nació aquí y sabe más. Yo no... Pero bueno, al ser pueblo pequeño, pues todo se sabe. Y grande también. Los pueblos son todos igual. Sí. I recomanaries aquest programa d'ara al teu costat per la gent que està sola o que no viu amb la família? Jo sí lo recomendaría.
Todas las actividades que yo hago también las recomendaría. Por ejemplo, lo de memoria es curioso.
Es curioso porque yo era entonces, ahora son muchos años, tengo 82 años, no sé si no lo sabes. Doncs mira, perquè m'ho ha dit, perquè no et posaria 82 anys, eh, Marisa? Pues cuando los cumplí, el día que los cumplí me preguntaron ¿cuántos años has cumplido? Digo yo 84 y llego a mi casa y digo ¿cómo has cumplido 84? ¿Estás loca? Bueno, me había equivocado.
Pues... Memòria, que està molt bé l'activitat. Jo vaig veure un dia que fèieu cançons fins i tot d'anys enrere, que a vegades us ponen música de hace muchos años o hacéis ejercicios muy variados. Lo que ponen muchos son...
Acertijos. Claro, yo no he vivido aquí. Los únicos acertijos que conozco son de cuando tenía seis o siete años que me mandaban aquí de vez en cuando. Y los conozco, pero cuando me ponen a interrogar, yo siempre le digo a Domingo lo siento, pero yo no sé de lo que trata porque no tengo la experiencia en vivir aquí. Pero aparte de eso, son encantadores. Yo estoy muy contenta. Y lo que he aprendido,
Yo era muy buena en matemáticas y en física. Entonces, entonces... Y ahora me he dado cuenta que yo sabía mucho de cálculo mental. Y al entrar aquí en este programa de memoria, me he dado cuenta que se me ha olvidado el cálculo mental. Hago los cálculos como todo el mundo, pero yo mentalmente, antes, automáticamente me sabía los cálculos. Cualquier cosa. No hay 7, no hay 5, 8, 7...
Sabía automáticamente. Ahora no. Y con esto estoy aprendiendo. Los chacarrillos son los que no me entero porque hay muchas cosas que no me las sé.
Després li preguntes a l'Assumpció i l'Assumpció tu respon. Ella seguramente que sí lo sabe, ella seguramente que sí. L'ajuda sí que convé amb els deures, que bé que li han portat les activitats quan no les ha pogut fer.
Doncs és una mostra de molts dels casos perquè el programa Ara al teu costat atén moltes persones aquí a Torredambarra i nosaltres cada mes estem anant als domicilis, alguns dels usuaris vam començar aquesta sèrie de programes, després
d'haver anat a tots els apartaments de Càritas. De fet, si entreu a l'apartat de Ràdio a la Carta, veureu les diferents seccions i àrees de treball de Càritas a Torredembarra i ara estem fent també aquest especial del programa Ara al teu costat. Me parece que también dan idioma el catalán, ¿no?
Sí, fan diferents propostes que ara li preguntarem a l'Ariadna Jiménez també. Pregunta ella, la Marissa, si feu català. Repassem, si vols, una mica quines activitats ofereix Càritas aquí a Torredambarra.
Bé, Caritas Torra d'Embarra abarca molts col·lectius. A part de gent gran, també fem altres coses per altra gent que tenim. I com deia la Marissa, fem grups de conversa, que un voluntari ensenya a persones nouvingudes que no entenen molt bé l'idioma, el català,
I llavors oferim un espai per conversar sobretot en català i aprendre la llengua. I això és molt flexible també perquè surten al carrer. És xulo perquè no estan sempre a l'aula, sinó que van al supermercat i aprenen les fruites o les verdures. I és com, in situ, ho aprenen. Després, tot el de gent gran, que ja ho coneixem, i ara mateix estem fent això.
Molt bé, són diferents programes que podem conèixer anant a Càritas i preguntant. I ho hem dit al principi de l'entrevista, que teniu una proposta dins dels projectes de gent gran a ser organitzant una sortida. Sí, enguany fem una sortida lúdica per la gent que està participant en els projectes de gent gran de Torra d'Embarra.
Aquest any anem al Museu Pau Casals de Sant Salvador, al Vendrell, i el que oferim és la visita guiada al museu, després fem un acte reivindicatiu pel tema dels maltractes a les persones grans, que és el 15 de juny, i les sortides del 20, i després anem a dinar al restaurant Vilacasals.
Molt bé, doncs em sembla una gran proposta. S'hi pot apuntar tots els usuaris de Càritas? A qui està adreçada i com poden apuntar-s'hi? Sí, això està adreçat pels usuaris de Càritas que participen en algun projecte, ja sigui memòria, minoritats, bon dia, acompanyaments...
I els voluntaris els diuen que volen venir a l'excursió, els apuntem i ja està. Molt bé, doncs aprofitant que tots els empadronats a Torredembarra tenim l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. Em sembla una bona proposta de donar a conèixer aquest lloc tan especial i emblemàtic.
I alhora això, una sortida per fer germanor, perquè es coneguin entre ells, perquè és molt important també socialitzar, sobretot amb molts d'aquests usuaris que tenen la companyia dels voluntaris de Càritas i de vegades poc més.
Bé, és una miqueta un espai per... Bé, oferim aquest espai perquè es relacionin. També sortim una miqueta de la zona de confort. I és molt xulo, la veritat, perquè estan tots supercontents. Entre ells també es relacionen molt. I mira, és un dia diferent.
Molt bé, doncs un dia per sortida de la rutina, aquesta sortida lúdica dels projectes de la gent gran que organitza Càritas a Torre d'Embarra. Doncs no sé si voleu afegir res més. Nosaltres estem molt contents d'haver...
ha vingut aquí a casa de la Marissa amb l'Assumpción que l'acompanya dins d'aquest programa de voluntariat i ens deia que l'Assumpción recomanen l'experiència perquè per un parell d'horetes també reconfortant això, ser útils i ser un punt important també en la vida dels veïns i veïnes d'aquí de Torredembarra.
Marisa, gràcies per abrir-nos les puertas de tu casa. T'hem portat la ràdio a casa. I també estem fent imatge, perquè això ho podreu veure a les xarxes socials. I quan dèiem que la Marisa, perquè m'ha dit que té 82 anys, 84, perquè ella mateixa...
Els hi va dir, als de memòria, que tenia més anys. Si la veieu guapíssima, com nosaltres us l'estem mostrant, a través d'Instagram d'Ona La Torra. Bueno, que no sé si tienen lo que ver, porque la Ariana es la que lo sabe. Estuvieron unos técnicos
al Grupo de Memoria a enseñar a la gente cómo manejar el móvil. Estuvieron muy contentos todos. Estuvieron allí dando una charla. Molt bé. Nosotros te vamos a pasar un enlace por el móvil o li passarem al Joan Esteva que sempre ens fa d'enllaç perquè us...
ensenyi com escoltar aquest programa a la carta i compartir-ho amb els amics, amb familiars, amb qui vulgueu. Moltes gràcies per fer possible aquest espai, gràcies al Joan Esteve que sempre ens facilita la feina i ens ajuda en la producció de l'espai.
Que vagi molt bé. I mira, com soms veïns, un dia, si vols, te vienes tu a veure'ns a nosaltres, Marisa. No, sí, ja he ido dues vegades. Antes cantava en el coro del Pueblo. I he ido dues vegades, però, clar, el...
Doncs, apa, quan tinguis ganes, treus el cap per allà i ens saludes i, mira, compartim una estoneta. ¿Cómo te llamas tú? Yo me llamo Raquel. Raquel. Encantada, Marissa. Igualmente. Fins la pròxima. Doncs gràcies també a l'Assumpción i a l'Adriadna per haver-nos acompanyat. Que vagi molt i molt bé.
El Joan sempre, sempre li agraïm perquè sempre és qui hi ha darrere d'aquests programes. Todas mujeres el pobre hombre ahí solo. Però ell sempre content de formar part també d'aquest programa. Doncs gràcies, que vagi molt bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom.
¡Todo por solo 40 euros al mes!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
De tant en tant, a la gent de la ràdio ja ens agrada sortir de la peixera, anar més enllà de les parets de l'estudi. I avui fem una nova edició del programa Ara al teu costat, que és aquesta iniciativa de Càritas Torre d'Embarra, que duen a terme amb una sèrie de persones usuàries que reben la visita de voluntaris que els fan companyia...
I avui ens fa molt de goig perquè ens obre les portes de casa seva un oient de fa molts anys que moltes vegades ha trucat i ha intervingut als directes d'Ona la Torra. És la Carmen Flores. Carmen, moltes gràcies per deixar-nos entrar a casa teva. De res, dona. Encantada.
Avui conversarem amb la Carmen i també amb la Maria Montesinos, que ella és la persona voluntària que l'havia visitat de tant en tant, oi que sí, Maria? Sí, sí. La acompaño dos veces por semana, vamos a donde ella le apetece, caminamos, nos sentamos, charramos con la gente del pueblo porque ella conoce a mucha gente y muy bien, yo estoy muy contenta con ella, la verdad. Es una persona muy abierta, es agradable, vamos. Muy bien.
Recordem que aquest és un programa que consisteix a fer un acompanyament a les persones que ho sol·liciten, que bàsicament acostuma a ser gent gran o gent que passa moltes hores sola, i Carmen, en aquest sentit, et deixes acompanyar, no? Sí, m'ha costat molt, però al final dic, bueno, no vull ser pesadeta, diré que sí, i ens n'anem totes dues, ja et dic, aprofitem si he de comprar alguna coseta o així...
Cada dimarts i dijous sortim a passejar. Molt bé. És una iniciativa que et van insistir, per tant no ho vas demanar a tu. Qui t'ho va proposar? El Joan. El Joan. És el que trucava sempre. Molt bé.
el Joan Esteve de Càritas, que és la persona que tira del carro moltes vegades. I això entenc que és perquè eres usuària del programa Bon Dia, que és aquest que et truquen cada dia? Sí. Ara mateix, quan vosaltres trucaveu al timbre, m'estava trucant el telèfon. Molt bé.
Recordem que és un programa en què vas ser rebent trucades, sobretot als matins. Cada dia, cada dia em truquen. Si algun dia... Mira, ara he d'anar sempre amb el telèfon penjadet, perquè si no, no el sento segons on estic. Ara, si estic al bany, no. Si estic al quarto de bany, no l'agafo, perquè tampoc no podria contestar. Doncs no, no l'agafo, però em truquen cada dia. Sí, sí, sí. Molt bé.
I bàsicament és per preguntar-te com estàs i va tot bé. Ara ja ens hem fet amics amb els que truquen, no els coneixem però ens hem fet amics, em truquen, em diuen el nom i de seguida. Ara mateix era l'Enriqueta la que m'ha trucat. I mira, molt agradable perquè la conec també. Ara els altres no sé qui són, em diuen el nom però no sé qui són.
Pregunten això, a veure si estàs bé i tot en ordre. Mira, em donen conversa, a vegades sí, a vegades em donen conversa, o sóc jo la que els hi dona. Però cada dia els dic el mateix, estic bé. Bé, diem que bé, perquè altres estan pitjors que jo.
Doncs la Carmen, clar, com és usuària del programa Bon Dia, ja va ser que et van dir... No voldries també formar part d'aquest programa d'ara al teu costat? Clar, com ets molt autònoma i tu ho vas fent, vas dir, ah, potser no cal. No, a veure, jo fins ara anava bé, però ara cada dia vaig una miqueta més... més ranca, perquè el doloret hi és. I cada dia, doncs, l'agafadeta del braç d'ella...
Doncs anem a donar mitja volta. No la fem massa llarga perquè no puc ja. Hai d'anar amb bastó també, però bueno...
Anem fent. Molt bé, ja està bé de sortir una miqueta de casa i en aquest sentit, Maria, és important, no?, perquè si no ets conscient que potser gairebé no sortiria de casa ella. Jo crec que no, no, perquè ella, el que ella diu, necessita el brazo d'una persona, ella va més segura, sí, saps?
Y le va bien, como yo le digo, sal, mientras salgas de casa, pues todo va bien, porque quedarse en casa tampoco no... Y tiene que dar gracias que puede salir cada día, porque hay mucha gente que la verdad no puede salir, ¿no? Y ella pues va contenta y yo también, la verdad.
S'ha venit molt, eh? Tenim molta conversa de variació, de tot, de tot, parlem. Sí, és que se puede hablar de todo con ella, la verdad es que sí. Es agradable, la verdad, sí. I, Maria, tu com vas fer el pas de fer-te voluntària? A ver, yo he dejado de trabajar y entonces yo esto ya lo llevaba ya, porque yo mi vida laboral la he hecho en Barcelona, ¿no? Y al venirme a vivir aquí yo ya pensaba algo antes, porque yo...
Allí yo conocía gente que lo hacía por la ONCE, porque también hay voluntariado en la ONCE, por lo menos en Barcelona. Aquí no lo he mirado, ¿no? Y un buen día se me dio por ir a Cáritas, la verdad, y estaba la otra asistenta, la Arianna. Entonces estuvimos hablando y tal, y me dijo ella, bueno, pues vale, vamos a probarlo. Y yo pensé, vale, pues... A ver, tengo tiempo...
Y entonces si yo puedo acompañar a alguien, pues por qué no. A mí me agrada. Me gusta. ¿Sabes lo que te quiero decir? Me siento bien y creo que la otra persona también se debe de sentir bien, ¿no? Lo veo así. Per tant, recomanaries també algú si té disponibilitat. Yo también lo he dicho, pero claro, esto es la voluntad de cada uno, porque esto es voluntad de cada uno, ¿no? El tener tiempo también.
Pero claro, yo lo he comentado, pero nadie me ha dicho nada. En què consisteix la teva tasca, llavors? Perquè tu vas fer el pas d'anar a Càritas i dir, mira, tinc temps lliure. Llavors, allà, què et van proposar? A ver, aquí creo que hay cuatro cosas por hacer dentro de Càritas, ¿no? Yo digo yo solo, si puede ser, solo quiero el acompañamiento, ¿no?
Y entonces me he quedado solo con el acompañamiento. Además, no hago nada más, ni voy a comidas ni nada, solo estoy con la Carmen. Porque luego yo también tengo mis cosas, ¿no? Y entonces es lo que yo he pedido, me lo han permitido, pues es lo que hago, ¿sabes? Esto no quita que a lo mejor algún día vaya y diga, oye, ¿puedo ir a hacer manualidades? Sí.
Pero claro, tengo que buscar el momento también, ¿sabes lo que te quiero decir? Y yo qué sé, pero de momento estoy con ella y estoy contenta. Molt bé, i quina és la teva tasca? Perquè tu vens dos dies, una estoneta, no? Sí, pues nada, salimos, vamos caminando despacito, porque ella, aunque está muy bien, de la cabeza, como yo le digo, tiene un coco bastante despejado...
Pues vamos a caminar o vamos a comprar, yo le digo lo que ella quiera, porque yo vengo para acompañarla y lo que ella quiera. Como si quiera ir a la playa, yo la llevo. O sea que lo que ella quiera, yo lo acepto. ¿Quién a saber, Carmen? Ojalá pogués anar a la playa.
A ver... No, que es muy pesado andar por la arena, no. Però hi ha el servei de bany assistit, que si té ganes, truca i la ve a buscar una ambulància a la porta de casa. L'ajuden a entrar amb les cadires anfíbies, a que anedi una estoneta amb els assistents, i després l'ambulància la torna a casa. Doncs l'Ajuntament fa aquest servei, eh? Si sé, és que allà abajo...
en la playa, cuando están los servicios de desablamento y secorrismo, hay gente que no se puede meter y entonces tienen...
com una moto, y los entra dentro de la moto, eso lo sabía, pero esto para mí es nuevo. És aquest servei, tenen unes cadires amfíbies que li diuen que amb la cadira pots entrar dins de l'aigua, i llavors dins de l'aigua t'ajuden allò perquè puguis anar d'una estona i després t'aporta l'ambulància cap a casa. És que el meu marit sempre em deia, tu i ta germana, assembleu peixos. No sortiríeu de... És que arribàvem a la platja, posàvem a dintre de l'aigua totes dues,
El meu marit s'anava sota la sombrilla i nosaltres passàvem dues hores que no se n'entaràvem. Amb la Tere Campau Descansi, que era també una oient de la ràdio, i mira, ens en recordem d'ella moltes vegades perquè ens venia a visitar de tant en tant. I mira, doncs, si tens ganes d'anar a la platja, tot és demanar-ho. Està bé, és bueno saberlo, no? Sí, jo.
Yo no tenía ni idea de esto, la verdad es que no. Siempre aprendes algo nuevo. Sí, però aquí no recordaba, doncs, això. No, no. Doncs, Carme, que dic que és una sort que la Maria et digui, fem el que tu vulguis. A veure si jo ja la vengo a acompanyar, lo que ella quiera, a veure si m'entiendes. Como lo que le he dicho, lo de la playa. Y también se puede ir, te cansa, nos sentamos.
Eso volvemos otra vez. Por mí no hay ningún problema. Lo que pasa es que tendría que levantarme más temprano, porque yo por las mañanas voy muy cansadita. Ya me levanto cansada, ya. Tengo que reposar. Ahora, si es a la tarda, sí. A la tarda, pues, ya estic més desbajada, pero als matins... Ha de passar horetes, perquè jo estigui bé.
Doncs la Maria et diu això, eh?, de fer el que tu vulguis. Normalment què tries? Clar, anar a comprar, potser? On te vols anar? Sí, jo no tengo ningún problema. Si vengo ya para acompañarla solo faltaría que le marcarà yo la ruta, a ver si m'entiendes. És que em fa molta gràcia perquè la gent com me veuen,
Doncs com que fa temps que no sortia, i sola no puc sortir, i ara surto amb ella, quan me veuen, Carmen, saps? Eh? Sí, sí, sí. És que la conoce todo el pueblo, la verdad. Sí, sí, sí, sí, es verdad. I ella, com una xarra, com una mala cosa, pues...
L'haurem de fitxar de locutora perquè ens doni tema i conversa. No, no, no arribaria tant, no. Bueno, bueno. Bueno, mira, ara els meus... La meva família ha sigut molt... No sé com se diu en català, longeva. Molts. La meva mare va morir als 93, una germana, la grana, als 97...
La Terra és 93, o sigui que menys el meu germà, tots han mort molt grans. Sí, sí, el meu pare també va morir bastant gran. Jo dic, espero jo també poder-los deixar enrere. Clar, si es viu amb salut, per què no, no? N'ha sumant anys i... És una mica pesadet estar aquí sol sempre. La veritat és aquesta.
El meu marit sempre em deia, bueno, quan serem ballets, sempre em deia això, quan serem ballets, ell no va poder arribar. Doncs, a veure si arribo jo. Doncs per això aprecia i valora, no?, la companyia de la Maria. I tant, que sí, i tant, i tant. Sí...
Ja, ja dic jo amb ella, ja. Ens ha venit molt. Nos llevemos bien, la verdad es que sí. Sí, és agradable ir con ella. Perquè si pateu la xerrada, no?, de qualsevol tema. Una hora que ens passa volant, que sempre fem més d'una hora, eh? Bueno, no importa, Carme, no importa.
No, no, no importa. No passa nada. Està bé. Molt bé. Perquè, clar, vostè coneixia Càritas anys enrere o li van fer la proposta d'acollir-se al programa Bon Dia? Perquè vostè va començar amb el del telèfon o ja havia fet alguna altra activitat? No, no, no.
A mi em van trucar, em sembla que era el Joan, no sé qui em va trucar, i em van insistir de trucar-me i de vindre. De vindre ha sigut després, però primer em trucaven cada dia i després ha sigut l'acompanyament.
Molt bé, se li dibuixen somriure a la Carmen quan parla d'aquest acompanyament. Nosaltres n'hem anat parlant, aquí a La Torre, perquè durant molt de temps hem fet una secció mensual on representants i voluntaris de Càritas ens venien a acompanyar als estudis, a explicar-nos com funciona, des del banc dels aliments, filigrana, aquesta part on es dona...
l'oportunitat de comprar roba a bon preu. També hem conegut el magatzem de la Llar, on podem trobar mobles de segona mà. Hem anat als tallers de memòria, de manualitats...
i des de fa uns quants programes hem estat visitant in situ aquests serveis i ara hem fet una sèrie d'episodis visitant els usuaris d'aquest programa d'ara al teu costat i ha sigut un goig també que ens obrissin les portes per poder donar-los veu i explicar de primera mà com és aquest servei. Volem donar veu també a l'Ariadna Jiménez
perquè ella, com a tècnica de càritas, com a treballadora social, està supervisant tots aquests serveis i aquests programes. I ara que tanqueu el curs, en certa manera, podem fer una mica de balanç. Com ha anat a grans trets? Sabem que hi ha, si no una demanda creixent, almenys teniu la necessitat detectada, en el sentit que cada vegada hi ha més gent gran que viu sola.
Bon dia, soc l'Ariadna, com bé ha dit la Raquel. I sí, referent a això que comentes, cada vegada la veritat és que estan pujant més els casos de derivacions de serveis socials o del CAP de molta gent que està sola i que necessita el servei del bon dia o d'acompanyament. Però sí, sí, ens estem trobant que està creixent bastant. Des que jo vaig entrar, almenys, ho he notat.
és perfil sobretot de gent que passa moltes hores sola o que té els familiars fora sí, és el perfil de gent gran sola que té suport o no dels familiars o que potser els familiars no viuen en la mateixa població i sí, estem atenent aquesta gent i que també tenen el sentiment aquest de solitud
És un perfil, això que va en augment, en el sentit que, clar, vivim més anys. També Torredambarra és un municipi que molta gent tria com per jubilar-se, en certa forma, no? De gent que potser té un segon habitatge i decideix venir aquí a gaudir de la jubilació.
Sí, exacte, vull dir, és el que ha dit, que hi ha molta gent gran i molta que tampoc coneixem que segurament necessiten aquests serveis o que estan soles i que aprofito per dir que si necessiten alguna cosa de càritas que ja saben que es poden adreçar o comentar algun conegut i que vingui la derivació cap allà. Però sí, sí, hi ha molta gent gran que es troba sola.
Hem explicat com funciona aquest servei, ho fèiem al principi de l'espai, del programa. És un servei que és gratuït? Sí, tots els serveis que oferim són gratuïts. Llavors, com ja he dit en moltes entrevistes, fem el bon dia, que són les trucades telefòniques, els acompanyaments, tall de manualitats i de memòria.
Llavors, simplement s'han d'adreçar a Càritas si no venen derivats de cap altra institució i llavors allà fem una valoració, anem al domicili de la persona, fem la fitxa i llavors ja comença a engegar-se el projecte.
De vegades són els familiars qui ho demanen, de vegades, com dius, són els propis equips mèdics del CAP o d'acció social. Hi havia un suport, evidentment, perquè són unes hores puntuals a la setmana, no?
Sí, normalment tot dura dues hores, tots els projectes que fem. Sí que els acompanyaments és més flexible, perquè al final s'ho coordinen entre la persona voluntària i la persona gran, però normalment és això, els matins i dues horetes. És un espai que la gent es distreu, està molt contenta, les valoracions són aquestes, molt positives.
No sé si us calen voluntaris, quin perfil de gent busqueu per fer aquests acompanyaments, perquè, clar, si parlem que la demanda creix, segurament també és bo comptar amb un grup nodrit de voluntaris, no? Els voluntaris, al final, tampoc tenim cap perfil establert. Vull dir, la gent ha de tenir ganes i, sobretot, voler treballar amb la gent gran, perquè és el que ara mateix, com hem dit, és la població que més hi ha,
i la que necessita també més suport. Llavors, al perfil del voluntariat no hi ha res estipulat. Vull dir, nosaltres li fem una formació, també una fitxa, els expliquem tots i si encaixen, doncs, endavant. Clar, la tasca precisament és aquesta, simplement fer companyia, parlar, que de vegades potser hi ha gent que té una idea equivocada de dir, doncs he d'anar a fer unes altres tasques, no?
No, és el que dius. És aquesta companyia, acompanyar la persona, també si detecta, al final són agents que detecten coses a la gent gran, llavors si detecten qualsevol necessitat que pugui tenir la gent gran, derivar-ho a nosaltres, llavors nosaltres actuem, però la tasca al final és acompanyar-ho.
Molt bé, doncs, fer companyia. I ara aquest servei es manté tot l'any, es fan vacances, perquè, clar, nosaltres tanquem aquí temporada a finals del mes de juny, però els voluntaris també tenen vacances o aneu tornant amb altres voluntaris? Com ho feu?
A l'hora, al teu costat, és flexible, vull dir, la persona si té temps per acompanyar l'estiu, doncs ho fa, i si necessita un descans, doncs un descans, no passa res. Això ho deixem més en mans del voluntariat. Llavors, els tallers de manualitats i memòria sí que s'acabarà el juny i ho tornem a fer al setembre, i el bon dia sí que tot l'any. El bon dia no tanca.
Molt bé. I ja que hi som dels tallers, també sempre molta satisfacció. De fet, les usuàries estan esperant que arribi el dia de la setmana per anar a classe, com diuen, anar a escola. Sí, ara justament venim del taller de manualitats i ja ho diuen. O sigui, és que la sonrissa que tenen ja totes les usuàries quan entren per la porta, vull dir això al final el que apreciem. I, bueno, és un moment per trobar-se i elles estan molt contentes.
Doncs una sèrie de cursos que començaran altra vegada al setembre. Si algú està interessat, és molt moment ara passar per Càritas. Sí, si alguna persona està interessada pot passar-se ara o el juliol, vull dir, durant l'estiu estem allà. I si no, de cara al setembre, al principi de setembre també. Molt bé. Sabem que també hi ha hagut novetats, que heu impulsat un grup, un taller de teatre. Anem de parlar d'això. Els hem d'anar a veure un dia.
Sí, al taller del teatre ja fa dos anys, crec que es fa, si no m'equivoco, i ara al setembre tornem a fer-ho, sí, sí.
Molt bé, doncs una sèrie de tallers que ens ha explicat l'Ariadna Jiménez i així hem pogut fer balanç. I res, nosaltres ens acomiadarem aquí des de Cala Carme, amb la Carmen Flores, que està aquí a la mar de Riallera. Carmen, nosaltres també et podem fer companyia, si ens sintonitzes ja ho saps, que a la ràdio tampoc parem mai. Però ara no és com abans.
Clar, perquè no tenim el company que tenia els telèfons per tal de posar les cançons que vosaltres demanàveu. El Toni era molt divertit. Sí, demanàveu allà les cançons amb el Toni, no? I us dedicàveu les cançons i us felicitàveu. Alguna cosa ens hem d'empescar i haurem de fer, no? Sí, és que ara no us escolto tant perquè no m'agrada tant. Però sóc sincera...
Doncs alguna cosa haurem de fer. No, tornant darrere no, però tot està bé. Qui té temps d'escoltar la ràdio, doncs està bé.
Molt bé. Doncs nosaltres avui el que hem fet és això, eh? Donar veu a la Carmen i a la Maria per posar d'exemple com funciona aquest programa. Ja heu sentit la Carmen, la mar de contenta, i la Maria recomanant-ho perquè també aporta aquesta satisfacció personal de dedicar el temps que té la seva utilitat i evidentment també reconforta, no?
Sí, la verdad es que yo estoy muy contenta porque, no sé, eso de poder ayudar a los demás es como si te ayudaras un poquito a ti mismo. Y a mí me gusta. Y tengo tiempo, pues allá vamos.
Doncs aquest és el missatge de la Maria, també la Maria Montesinos com a voluntària i la Carmen Flores com a usuària del programa. Moltes gràcies, Carmen, per haver-nos obert les portes de casa teva i seguirem en contacte. Heu vingut vosaltres. Ja m'explicaràs com funciona això. Quin dia podem escoltar?
Doncs sí, sí, t'ho compartirem el dia i hora en què sona aquest programa i també l'enllaç perquè ho puguis escoltar quan vulguis, així, des del telèfon, per exemple. Yo, si quieres, en mi móvil, se lo puedo enseñar yo. Sí, sí, com sempre, al Joan Esteve li enviem els enllaços i així ho podeu compartir amb la família, amb les amigues i ho podeu escoltar quan vulgueu, Carmen. D'acord, d'acord.
Doncs fins aquí l'espai d'ara al teu costat en aquesta sèrie que hem dedicat a Càritas Torredembarra per donar a conèixer l'entitat, com funciona i sobretot les veus que fan possible aquesta tasca. Un agraïment al Joan Esteve, que sempre ens facilita tota la feina. Ell està com a l'ombra, a la rereguarda, però ens posa les coses fàcils també amb l'Ariadna Jiménez. Fins la pròxima.
I que vagi molt bé, doncs, això, la rebetlla de Sant Joan, l'estiu i tot plegat. Els coets i tot, tot el soroll. Però, bueno, això era abans. Ara ja no... ja no podem anar fins a Begemart, ara. Mira, però, en certa forma, la festa et cau a prop, una mica a prop, eh? Jo, com que la tinc aquí davant, si vull sortir al balcó, i ho veig des del balcó. No cal anar a la plaça ni al darrere de...
Molt bé. Doncs nosaltres ens acomiadem amb aquest agraïment a tot el personal de Càritas, a tots els voluntaris que s'han sumat en aquest espai. Que vagi molt i molt bé. Seguim aquí, a la sintonia d'Ona la Torra.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Cada residu compta. Què tal, com esteu? Benvingudes, benvinguts de nou, ja encaran aquests dies de Nadal. Es respira Nadal a tot arreu, eh? Llums, música, olors... Què tal, Marta, com estàs? Hola, què tal? I Tere, tu com vas? Hola. Ja ho tens tot a punt? Bueno, encara no, eh? Jo sóc una mica procrastinadora, eh? Ho deixo per l'últim moment.
Doncs això no quadra amb tot el que ens expliques de prendre consciència, de fer, de planificar... Però quan es tenen tantes idees i tantes coses per fer, doncs, ostres, després una mica el temps t'atrapa. Avui volia que m'ajudéssiu a pensar decoracions de Nadal sostenibles. És a dir, cosetes que dius, va, no? Per exemple...
vam parlar l'any passat, Tere, i a veure si aquest any ho fem, de fer l'arbre de Nadal amb caixetes o així, no amb... Amb materials que puguis veure que o bé tu mateix tinguis a casa o que puguis demanar una mica a gent que saps que dius... Nosaltres vam parlar de fer-ho amb caixes grans. De sabates, fins i tot. Grans, perquè el vestíbul del Consell podem fer-ho amb caixes de sabates. Exacte.
però potser a casa ho pots fer amb... I pot ser amb caixes o podrien ser amb, no sé, robes, trossos de roba, que els pots una mica enrodar, enrullar... I amb caixetes de llumins. Les vas guardant tot l'any i fas un miniatre per decorar. Això tindries una petita dificultat, eh? Quina? És quant gastes tu tantes caixetes de llumins. Però tu pots dir al mes de gener als amics i familiars, cada cop que se us acaba una caixa de llumins,
Però, escolta, tu utilitzes les caixes de llumins gaire? Sí? Per la barbacoa? No, perquè jo poso espelmes a casa. Tinc una... Bueno, i al despatx també em poso, eh? T'ho pot dir la Marta. Tinc una tendència a posar espelmes perquè m'agrada l'olor. I com que no fumes, no tens encenedor i el que utilitzes és... Llumins. És molt més sostenible. Molt bé, molt bé. Home, llavors els tiro a l'orgànica, eh? Sí, sí. No, no, això, que els palets de fusta aquests no tothom sap que van a l'orgànica. Marta, se't acudeix alguna cosa que em puguis dir? Sí.
Sí, per embolicar els regals. Jo havia pensat potser en paper de diari o alguna revista així, sobretot aquelles que són de moda, que queden així mones, per la teva amiga que li agrada, que té molt d'estil. Si vas a la perruqueria, pots dir totes aquestes revistes que ja no... Home, una broma amb una revista d'aquestes del corazón, d'allò. Una hola, una lectura. I tant. Va, jo us diré una cosa que he pensat aquest any. A veure...
És exclusiva, la dic aquí en exclusiva, no l'he dematurat gaire, però el calendari d'Advent de l'any vinent, perquè aquest any ja no hi soc a temps, perquè ja som a mitjans de desembre, he pensat.
al llarg de l'any anar guardant els mitjons desaparellats. Sabeu aquells mitjons? És que la meva cantadora menja mitjons, crec. Segur que la vostra també. I el gos també. I guardar els mitjons desaparellats i fer-ho com a bossetes pel calendari d'advent de l'any vinent. Què us sembla? Molt interessant. I si demanes a les teves amigues i que tinguin nens petits i tot això, en tindràs una bona varietat de mitjons. Per això pot quedar molt xulo. És veritat.
I fins i tot ho estic pensant que encara hi sóc a temps pel Nadal, allò que vols fer una bossa de llaminadures o de xocolatines, ficant-ho en un mitjó i un bon gas. O per regalets, com a bossetes de regal. Què us sembla? Amb un llacet ben mono.
No sé, una idea així... No, és bona, és bona. Què més? Més que res perquè què fas amb tots aquests mitjons? El misteri dels mitjons. I a vegades no és només això, a vegades també es trenca un i l'altre no. No saps per què, però dius aquest no s'ha foradat, molt dit gros d'aquest pel. Ja l'he cosit tres vegades. Per allò d'arreglar la roba, que sempre ens dius Terec.
No sé, Marta, què més t'acut? Després tenim elements naturals, no?, també per decorar. Per exemple? La taronja, que ho he vist molt... Ah, és veritat? Sí. A més fa molt bona olor. He vist vídeos d'aquestes que s'assequen, no?, i es penja, i això queda moníssim. Queda moníssim, sí, sí, sí. Sí, sí, és molt interessant.
Ah, mira, natural també... Bon, natural, perquè és de suro. Els taps de... A mi m'agrada molt decorar amb taps d'ampolles de vi. Això sí que els vaig ficant en un pot tot l'any. Sí, sí. I llavors pots fer... Per exemple, els posa noms. Pots posar el tap així dret...
I amb un clip, o fas un tall per posar el nom, o amb un clip l'enganxes així clavat. Sí, sí, són molt pràctics. Es poden fer moltes coses de decoració també. És un producte molt resultant a l'hora d'utilitzar-lo, d'aprofitar-lo en manualitats boniques.
Les pinyes també, no? Tot el que reculls al bosc, fulles, tot el que siguin tronquets, i fas una decoració natural molt infinita. Les fulles, si penséssim, allò que vas d'excursió i agafes aquelles fulles vermelles... Amb aquells colors tan variats. Si els deixéssim a la tardor, sí, sí, a la tardor les agafes, i si els deixes assecar entre mig de llibres, per exemple, et serveix per fer les postals de felicitació de Nadal...
I hauríem de tornar a fer postals a mà, això de paper. Res de mails, ni whatsapps, per favor, que és horrible. És com les postals de l'estiu, que diuen molt bé si envies una postal. I després, quan pots tenir aquelles postals que t'han enviat... Jo encara tinc un grupet de persones properes, famílies, amics, que utilitzem les postals.
Que maco. Això és molt bonic. És molt més bonic que enviar-te un WhatsApp dient de bon Nadal. A mi què vols que em digui? Totalment. Déu-n'hi-do les coses que han sortit. Crec que podem posar en pràctica. Recordeu que per decorar no fa falta comprar cada any coses noves.
No, de vegades tens roba, és una de les coses que podríem pensar-hi molt, perquè és aquella camissa o aquella cosa que dius, mira, està desgastada. Podria, doncs, anem a veure què et sortiria, no? Llavors, fer unes guirnaldes amb roba o retallar sobre el paper que tenim de regals i de diaris que has dit, saps? Sí, també.
Jo sóc d'aquelles, ara també aquí em vaig a confessar, que guardo tots els llacets i totes les cosetes dels regals. Sí, sí. Tinc tantes caixes que a vegades ja el problema és com, a veure, ordenem. Cintetes de colors, aquell llacet que et posen. I d'un Nadal per l'altre van sortir els llacets. Aquelles cintes de les bosses de paper, que també vam dir que les treiem, els cordons i coses que dius... També les aprofitem.
Va, segur que ens quedarà xulíssim. Que tingueu molt bones festes. Farem coses xules, sí. Que vagi molt bé. Bon Nadal i ens veiem ja l'any que ve. Ens escoltem ja l'any que ve. Disfruta amb la decoració i amb el Nadal. Igualment, noies. Adeu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 12, us parla Maria Lara. El Consell Executiu aprova la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que allargarà la vigència dels pressupostos del 2023. El govern, encapçalat per Salvador Illa, encetarà, doncs, l'any sense nous comptes públics, a l'espera de poder convencer-los a negociar amb les diferents formacions de l'art parlamentari català, especialment amb els comuns i Esquerra. De fet, el president de la Generalitat ha anunciat ara, en compareixença,
que l'aprovació forma part també d'una quarantena d'acords, entre els quals destaca un pla de mesures urgents per desenvolupar sol residencial i construir 124.000 habitatges amb l'objectiu d'arribar fins als 210.000. I també he informat que el govern ja ha concedit 1.337 préstecs d'emancipació perquè els joves puguin comprar també un habitatge i que una part ja han pogut signar les hipoteques.
I pel que fa a la mobilitat, un accident a la C-55 provoca retencions a hores d'ara a Castellgali, a banda també circulació intensa a la B-10 i la B-20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la C-58 a Barcelona, a la 2 a Sant Joan d'Espí, a la C-17 a Canovelles i ara a C-31 a Badalona. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència afecta encara la infraestructura.
entre Sants i Veibitge i afecta la circulació de vuit línies de rodalies, concretament l'R2, l'R2 Nord, l'R13, l'R14, l'R15, l'R17 i també l'R17, provocant retard de fins a deu minuts de mitjana. Abans també ja s'ha restablar la circulació de la línia R13 i R14, que ha estat afectada entre les Borges i la plana Picamoixons per un robatori de cable.
I Protecció Civil posa en prealerta el Pla Vencat per forts vents al litoral i prelitoral nord i central amb ratxers que poden superar els 72 km per hora i demana assegurar elements als balcons i extremar la precaució en activitats a l'aire lliure. A banda també hi ha el risc de perill a la mar amb on és que podrien superar els 2,5 metres al litoral.
I una incidència estimada de la grip, la incidència estimada, volíem dir, baixa de 766 casos per 7.000 habitants a 544, en només una setmana, segons les últimes dades del sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions a Catalunya. Els casos diagnosticats passen de 404 a 373 per 7.000 habitants, però el nivell de transmissió encara es manté molt alt.
I els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell ha dut a terme aquest matí un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell-Centre que s'ha saldat amb un detingut per salut pública i tres per estrangeria. A més, també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefaents.
I una persona moria ahir a la tarda després d'un tiroteig al carrer Castelldefels, a la zona del doctor Fleming. Els fets haurien tingut lloc cap a les 4 de la tarda i les causes encara s'investiguen.
Hola, hola, ja tornem a ser aquí. Per cert, creieu que Quevedo, el Quevedo cantant, no l'altre. Tenia clar des de petit que volia dedicar-se al món de la música. I què me'n dieu de l'Aitana? Somiava de petita a m'omplir estadis. Soc el Christian Oliver i reconec que sempre vaig voler ser professor. Voleu que us confessi un secret? Els meus pares em recorden jugant a fer classes a la meva habitació quan era petit. I els meus alumnes, no rigueu, que ningú rigui d'aquí, sisplau. Eren els meus peluixos. Els renyava...
Entranyava i tot, feia ja les classes, era molt entranyable. En tot cas, el que vull dir amb això és que el meu jo de mig metre ja sabia que de gran volia ser profe, però la realitat és que no tothom sap què vol ser en el futur. I això em porta a preguntar-me si realment cal tenir-ho clar o no. El sistema educatiu ens empenya a decidir-nos per unes matèries, per un batxillerat, i és del tot comprensible, perquè les decisions que prendrem avui dia ens condicionaran els propers anys. Què vol ser de gran?
què vols estudiar, què t'agrada, massa preguntes, quan el que vols és simplement que arribi al cap de setmana i anar al centre comercial amb els teus amics o tenir en secret aquella conversa de WhatsApp amb la persona que t'agrada.
Mireu, sabeu que no se m'acut un lloc millor per debatre sobre el nostre joc del futur que a l'hora del pati. Així que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre el futur. No és necessari tenir clar el teu projecte de vida amb 16 anys, 14 anys. Vosaltres voldríeu una feina que us faci feliços o que us doni molta pasta? Que faci el que ell li agradi, que no pensi en el que li dirà l'altra gent. Jo crec que sí que estaria bé una mica d'assessorament, per exemple, coses que se't donen bé i coses que t'agraden.
L'institut dona respostes a grans enigmes de la física que després hem de repassar amb apunts al pati. L'escola ajuda a resoldre equacions de segon i tercer grau. Jo la veritat és que ja m'he perdut en tants graus, jo no sé quants n'hi ha. Planteja també l'institut dilemes que van fer àntics filòsofs, o ensenya a trobar el subjecte i el predicat d'una oració.
Però, atenció, l'Institut us ajuda a resoldre la gran pregunta, què voleu ser de grans? Per trobar resposta a aquesta qüestió i a moltes altres sobre el futur acadèmic i laboral dels joves de secundària, no tirarem les cartes ni li preguntarem a una pitonissa que ens esperen uns anys, sinó que ho farem amb quatre estudiants que, com a mínim, seran uns grans professionals de la tertúria, ja ho veureu. Com esteu? Hola, què tal? Hola, què tal? Molt bé.
Per un cantó tenim el Ferran, que té 13 anys. Hola, Ferran, què tal? Hola, què tal, molt bé. Cursa segon d'ESO i la seva en popular opinion, és a dir, aquella opinió que la majoria de gent no comparteix, és que la política és útil. No et voldràs tu pas dedicar a la política, Ferran? Bueno, si s'escausi.
T'interessa, eh? T'interessa el món de la política. I creus que realment és important per canviar la societat, per millorar-la? Correcte, és important perquè penso que una persona que està passant un mal moment o que, per exemple, no viu en una casa com vius tu, d'una manera o altra, si et dediques a la política, doncs jo penso que el pots ajudar d'una manera o altra.
I aquí tenim el Kai, que amb els seus 11 anys, que fa primer de batxillerat, avui és el gran del grup i la seva opinió, que té menys adeptes però que està convençut que és així, és que fumar i beure és un error. Sí. Digue-ho ben fort, eh? Digue-ho. És un error.
Jo crec que realment, dins de la comunitat que és l'adolescent, jo crec que la majoria de persones normalitzen aquestes dues coses, fumar i veure com actes socials, i no només en la part de l'adolescent. Quan et trobes amb un amic, suposo que si ets jove vas a veure una canya.
Potser està massa naturalitzat, no? Sí, està molt naturalitzat i jo ho veig des d'una perspectiva més externa, que mai he provat les dues coses, però les veig com molt dolentes per la salut i per tenir una vida saludable. Està molt bé que ho comentis. I mira, de tercer ESO tenim la Sansa, que té 15 anys. Hola, Sansa, què tal? Hola. Cursa a quart d'ESO i està convençuda que els superherois estan sobrevalorats. Què vol dir això? No t'agrada Batman, Spiderman?
No, bueno, m'agraden, però jo penso que a la gent els hi donen molta importància. I després hi ha gent que es pensa que realment té superpoder i intenta fer coses que s'ha de veure que no. Ja, ja, ja. I els té molt idealitzats. I per últim tenim l'Oriol, que amb 14 anys... Hola, Oriol, com estàs? Hola. I cursant segon d'ESO, creu que el futbol és avorrit.
Crec que el futbol és avorrit. Ho penses absolutament, eh? Des de l'arrel del meu cervell. Això de perseguir una pilota no ho trobes emocionant, eh? No t'emociona un partit. No. No vibres. No, perquè, aviam, és molt fàcil ajudar una pilota i córrer. Sí que hi ha una pressió que t'estan mirant, hi ha una pressió d'altres persones que t'intenten fer que et surti malament...
però al final, si surt fora, la té l'altre equip i sempre tens l'oportunitat de tornar-la a tenir tu, o sigui que gaire gràcia no té. Total. I escolta, si us sembla, tractem el tema que hem vingut a parlar aquí. Vosaltres creieu que és imprescindible saber què voleu ser de grans? Sí. Sí?
Jo crec que no. En aquestes edats, bé, més endavant potser, però ara, per exemple, en el meu cas, que estic fent segon d'ESO, no crec que sigui important, simplement centrar-te en estudiar, però no vull treure un 10 d'aquesta matèria i d'aquesta matèria vull treure un 5 només per aprovar, però no m'interessa perquè no em servirà, sinó simplement intentar aprendre les màximes coses que puguis perquè tot et pot servir.
Clar, jo us faig una pregunta a tots. Teniu clar què voleu ser de grans ara mateix? Sí. Tu, Ferran, què vols ser, a veure? Sí, doncs mira, jo em vull dedicar al periodisme, a ser periodista.
Tenim aquí el Toni Cruanyes o Ramon Pellicer? Ramon Pellicer. Ramon Pellicer. Sí, sí, sí. Què és aquest favoritisme? Què vol dir, això? Home, doncs, a veure, amb tots els respectes, el senyor Toni Cruanyes... Saludem des d'aquí. Sí, saludem des d'aquí. Jo prefereixo el Ramon Pellicer, primer de tot, perquè té una llarga trajectòria. O sigui, és la teva gran inspiració, eh? Sí. Si tu et veus en el futur fent de periodista, però presentant telenotícies o...? No, no, no, ara t'explico. O de carrer, o què?
Ara t'explico. A mi m'agradaria ser periodista i dedicar-me a la branca, a l'àmbit de política. Clar, per això t'interes abans la política. I a tu, Kai, tens clar que vols ser de gran?
Jo sí, jo m'agradaria treballar amb neurociència, perquè m'interessa molt el món de les neurones, i vull buscar, vull treballar en la recerca d'àmbits com, per exemple, el somni. De la meva temps, molt clar, eh? Que ens imaginem mentre no estem conscients. És un món súper místic des de l'exterior, i jo m'agradaria molt entrar-hi i veure aquesta passada. I tu t'hi veus treballant des de la investigació, no? Sí. Molt bé. I Oriol, tu saps què vols ser en el futur?
No ho tinc gaire clar. El meu cor em diu que vull ser pilot de Fórmula 1, però hi ha una clara barrera econòmica, i doncs m'inclino més cap a bomber, si pot ser bomber de res... Valenta aquesta feina, eh? Realment és molt valenta. I, escolta, Sansa, tu tens clar què vols ser?
Sí, a mi m'agradaria molt ser periodista, també. Més també com de ràdio o fer reportatges i això. No tant escriure, sinó més presentar. Molt bé. La feina, ens agradi o no, ens ocuparà una part importantíssima de les nostres vides, massa i tot. Per tant, saber escollir el que t'agrada o el que no és essencial per no caure en l'avorriment infinit quan arribi el moment d'anar a treballar, un cop que sona l'alarma i cada matí has d'anar a despertar i anar a treballar,
Si us sembla, anem a un pati real per saber si ho tenen igual de clar o no que vosaltres. Sé què vull fer quan acabi l'ESO des de fa molt de temps. El problema és que a mi el que m'agrada és la música. Tots sabem que és un món una mica complicat i que no té moltes sortides.
Jo ho tinc claríssim. Sé que vull dedicar-me a la interpretació, a ser actor. M'agrada molt la plàstica, la biologia i la psicologia. És com que són tan diferents entre elles que no trobo encara res que dir, mira això. Jo prefereixo una feina mal pagada però que em faci feliç. Perquè jo ja sé que la feina d'actor no és la més ben pagada del món. No vull ser aquí un arquitecte. Sincerament acabaria fent la feina mal pagada però que em faci feliç.
L'ideal està clar que seria poder treballar en una feina que et faci feliç i que estigues ben remunerada. Que tenen clar el que volen ser de grans però no com fer-ho. Amb 15 anys saber el que vols fer fins que tinguis 65, doncs no, no crec que sigui necessari perquè hi ha gent que en té 30 i encara no sap si està fent el que realment li agrada. La majoria encara no ho tenen clar.
Jo crec que sí que és important saber a què et vols dedicar abans d'acabar l'ESO, perquè quan tris el batxillerat t'aprendrà molt del que vulguis fer en un futur. Així saps en quines matèries t'has de força més i en quines potser no cal tant. Jo trobo que és important, perquè, per exemple, jo ja sé que vull fer el batxillerat d'arts escèniques,
I després vull anar a l'Institut del Teatre. Jo considero que és important com a mínim saber cap on tires. Doncs el no saber a què ens volem dedicar, les decisions s'acaben sent molt més complicades. A casa que no ho sabies no passa res perquè al quart també, quan vas provant optatives, doncs allà et decideixes una mica.
Només el 21% dels estudiants que estan fent segon de batxella tenen clar què volen estudiar. Creieu que és important saber a què et vols dedicar en el futur mentre estàs fent la secundària, sense?
No, jo penso que no. Mentre estàs fent la secundària, no. Tenir una mica clar, o més o menys, quina branca tirassi essències, o més lletres, poder sí que s'hauria de tenir clar, però saber què realment vols estudiar, penso que no. Creus que no? O sigui, no creus que ara el sistema educatiu hauria d'enfocar-se una miqueta més cap aquí, no?, d'ajudar-te a trobar resposta, o no ho veus important? No sé si la Rista també voleu comentar, eh?
Jo crec que seria important, però més endavant, més el batxillerat i això, quart, encara no cal. Jo crec que també estic d'acord perquè el batxillerat ja al final et preparés per fer una carrera que t'ha d'obrir les portes a la feina de la teva vida.
o amb una possible feina, i llavors jo crec que secundària simplement tu centres a seguir i a estudiar. Sí, sí, sí, jo penso el mateix. A veure, amb aquestes edats, no?, de primer a quart d'ESO, penso que no fa falta...
saber el que vols fer de gran, no? Això sí, a quart d'Eso hi ha una mica... Bé, al meu centre, més o menys ja t'orienten cap a on vols anar, si agafa la branca de ciències o de números o de lletres. Kai, tu que estàs a batxillerat, com veus aquesta qüestió? Veus que la resta de companys tenen clar el que volen fer en el futur o no? No.
Jo crec que pot ser molt... Tu en aquest sentit ets un afortunat, no?, de tenir-ho molt clar. Sí. Es pot pensar que arribes a batxillerat i ja tens superclar què vols fer amb la teva vida. Però no, no és així. I després també he conegut gent de 20 anys, 21, que em diuen, jo no tinc ni idea.
de què vull fer. Llavors, realment... Què els dius en aquest cas? Jo no els dic. Aquesta gent? Sí. No els dic res. No els animes com a descobrir què els agrada, què els interessa? És que al final, tota la teva vida estàs descobrint coses que t'agraden. Llavors, realment...
Jo crec que no és necessari tenir clar el teu projecte de vida amb 16 anys, 14 anys, una cosa així. Llavors, realment, a la secundaria ho veig molt positiu, per exemple, l'assignatura d'orientació acadèmica, perquè realment sí que comences a veure les sortides professionals que podria tenir els teus interessants més personals i comences a crear connexions entre aquests dos mons. Però...
però realment és això, que no has de tenir una cosa superclara i pots tenir molta pressió perquè el teu ambient sí que té moltíssimes idees i projectes de vida superclares, però realment, almenys en el meu cas també, jo ara tinc clar què vull fer i estic al batxillerat i tinc clar què vull fer a la vida. Aquí a vegades hi ha una mica aquesta pressió, que ens demanen què triem, què està a poc equivocar-nos...
Hi ha molta gent que comença una carrera perquè ha hagut de fer-ho de pressa, no? I és tan greu equivocar-se i tornar a començar, creieu? No. Oriol. No, jo crec que no, perquè hi ha moltes universitats bastantes així online,
que gent que passa de la trentena es proposa de tornar a fer una altra carrera o per millorar el seu lloc laboral o per fer una cosa que de veritat els agradi més i ser més feliços. I llavors jo crec que tot està bé però sempre és bon moment per tirar enrere i tornar a començar.
Jo vull que sigui sincer amb la pregunta que us faré ara, eh? Vosaltres voldríeu una feina que us faci feliços o que us doni molta pasta? Que em fes feliç, sempre sí. Sí, sí, a més a més, alhora també et dono una bona estabilitat, no? Però no serà la prioritat. Jo les dues coses. Sí. Doncs ja em diràs com es fa, això, eh?
Home, no, has demanat que siguem sincers, som sincers. Endavant. Sí, a veure, jo penso que les dues coses, perquè al final anar a treballar i està bé, penso que està molt bé, això sí. Si vas a treballar i aquella feina no t'agrada, doncs tenim un problema, la veritat. I tant, i tant. Tenim un problema, la veritat. Sense tu has dit que... Sí.
Perquè, com diu, si has d'anar a treballar... Són molts anys a la teva vida que estaràs treballant. I si fas una cosa que no t'agrada, per molts diners que et donin, no seràs feliç. Jo prefereixo una feina que em faci feliç. I si a l'hora paguen bé, doncs mira, millor. Aquí hi ha dos que volen ser periodistes. Sabeu que la feina del periodisme és bastant precària, no? I això us tira enrere? Us anima igualment? A mi m'anima igualment. Ho teniu claríssim, eh? Sí, sí, sí.
No, no, està perfecte. Jo crec que és el moment de reclamar i potser d'assumir també part de culpa, jo soc professor i, per tant, assumiria una part de culpa, de veure si realment us estem orientant bé o malament, en aquest cas. Creieu que us orienten de forma adequada en els instituts, en aquest sentit, cap al món laboral, o no? Bueno... No massa. Depèn. No massa. Clar, vosaltres esteu a segon d'ESO. Sí. A segon d'ESO segurament és un tema que encara no es tracta gaire.
Bueno, en general no massa. Això és que al meu centre educatiu, per exemple, durant tota l'ISO tenim optatives. I això creus que va bé per anar descobrint, no? Sí, per exemple, hi ha l'optativa de periodisme...
Hi ha l'optativa de periodisme. L'estàs fent? Sí. Evidentment. Sí, i doncs està molt bé. Després també hi ha alemany i francès. Per tant, tu creus que a segon d'ESO no ho fan d'una forma tan directa, sinó a través d'optatives... Sí, de llengües també. Fins i tot la manera d'ensenyar als professors. Entenc que també pots centrar-te en la matèria o pots anar una mica més enllà. No sé com ho veus tu, en aquest sentit. Sí, jo també valoro molt positivament que a l'ESO es...
es tractin com la major quantitat de temes possibles. És a dir, que es facin assignatures de tot tipus, que es tractin temes de tot tipus en aquestes assignatures i que sobretot s'obrin molts camins, perquè al final arribes a guardar l'ESO i jo, que vaig fer l'assignatura d'orientació professional,
En el meu cas la vaig trobar superinspiradora, i tenia una profe que es diu Sònia, que va ser superinspiradora també, parlava molt bé, i realment et dona una mica de xoc de realitat, que m'ho he estat passant molt bé, però ara toca veure què faig amb el meu futur. I arribes a quart de l'ESO, que és el que estava dient, que...
Veus la teva vida i el que arribarà a ser el futur i comences a dir... En tots els exemples que he tingut durant tercer, quart de l'ESO, sobretot, de les assignatures que més m'han estat agradant, què vull continuar fent? Mm-hm.
Llavors, això almenys... Sí, t'ha ajudat una mica, definitiva. El meu motor de decisió. I creieu que hi ha feines que tenen més prestigi que d'altres? És a dir, que estan més ben vistes i que per tant la gent les tria més en massa i que potser també hi ha menys oferta de feines. Oriol, quines, per exemple, consideraries que tenen molt prestigi i no sé si és just, tampoc. Molt prestigi... Bé, jo crec que metge ho escull molta gent, però...
És una carrera complicadíssima. És molt difícil. És molt complicat. Molts anys, molta dedicació... Molts ho trien en general per allò de... jo vull ajudar els altres, vull fer que estiguin millor, vull resoldre problemes de salut que potser t'han afectat a la teva família,
I llavors els vols ajudar d'altres famílies que no passin per el mateix. I llavors jo crec que són aquestes feines que són les que em fan més demanda i n'hi ha que n'hi tenen menys. Penseu, jo soc professor de llengua i literatura i jo he de dir que jo he fet una reivindicació al batxerat humanístic. Creieu que l'humanístic està més mal vist que un científic, per exemple, que un tecnològic...
o fins i tot un de belles arts, no?, que estigui pitjor vist que un altre, Sansa, tu fas que sí. Ho has viscut, ho has vist. Sí, jo penso que sí, perquè ara, a quart, ens ho estan dient molt, i molta gent vol fer el científic perquè no ser ideal mito, com que si fas el científic o el meu institut, que hi ha científic tecnològic, doncs ets més llest o com que és més complicat i es necessita més nota per entrar a les carreres, doncs ets més llest que una persona que fa l'humanístic o el social.
Què li diries a un estudiant que està dubtant entre un humanístic, que és el que li agrada, i un científic perquè gairebé s'hi veu amb pes per la societat? Què li diries? Que se'n vagi l'humanístic, que faci el que ell li agradi, que no pensi en el que li diguin l'altra gent. Molt bon missatge, sencer. Va, tornem a un pati de veritat per escoltar la veu d'altres companys com vosaltres, sobretot plegat.
Cada curs ens ha d'escollir certes alternatives i això el que fa és que o provem coses noves o puguem investigar en l'àmbit que ens agrada. No parlem gens del futur, només ens donen una lliçó, ens l'hem de prendre de memòria i hem de treure bona nota de l'exàmen. Crec que l'institut realment tampoc és que t'orientin malament, el que passa és que l'orientació moltes vegades sol ser bastant incompleta. Acaben com orientant al final només les continuacions que tenen en el propi institut, els seus batxis...
perquè jo em vaig preocupar de preguntar a professors, de dir, escolta, tu què em veus fent? I d'ells donar-me l'opinió. Ara bé, les xerrades que ens estan fent aquest curs penso que no són eines suficients com per descobrir les aficions de tothom. Perquè si vas de la universitat, estudies més coses a part d'alguna cosa específica, llavors tens més oportunitats de treball...
Però si fas un FP només pots treballar d'aquella cosa concreta. Si vas a la universitat acabaràs una feina millor o pitjor que si vens de formació professional. Abans no parlem tant del cicle perquè no era tan conengut, però ara sí que ens parlen. Es parla sobretot de la universitat, però és veritat que cada cop més es parla de cicles. Ni es parla d'anar a la universitat...
ni de fer cicles. Només es parla dels Neandertals i de la història dels comunitats catalans. Jo crec que dintre del sistema educatiu l'error està molt castigat i no... Diguem-ne que poder entrar en un batxillerat i canviar o poder entrar en un cicle i canviar jo crec que també és una forma d'aprenentatge i saber on no vols estar també et fa prendre. El canvi és positiu i dintre del sistema educatiu és com si no estigués gaire ben vist.
Està clar que estem tots ben perduts i que ens cal una miqueta de suport. Què penseu del que heu sentit? Esteu d'acord amb les coses que deien? Totalment, totalment. Ens cal una miqueta d'ajuda i ens assessoren bé en aquest sentit. I a més en aquestes edats és molt necessari l'ajuda. Sí, perquè, per exemple, segons d'això, potser no tant, perquè...
Sí que potser se centren més a donar-nos la lliçó i a fer els exàmens i això, però més cap a quart i batxillerat. Jo crec que sí que estaria bé una mica d'assessorament, però no en general, sinó de dir...
per exemple, coses que se't donen bé i coses que t'agraden. De fet, abans el Kai comentava una cosa, també en relació al que tu ara deies, Oriol, i jo sento moltes vegades la gent criticant el sistema educatiu perquè potser no t'acaba de preparar del tot. Com faríeu per potenciar-vos els vostres talents, les vostres virtuts i que tot allò ho pugueu fer servir també cap al futur? Què faríeu? Com modificaríeu el sistema educatiu? Aquí sí que és una gran pregunta, eh? Sansa, tu tens alguna idea?
Com enfocaríeu les assignatures? Com enfocaríeu també una mica l'atenció del professor?
No sé, jo penso que, per exemple, els professors sempre t'estan tirant... Si tu vas a parlar amb el professor de socials, sempre activarà que facis coses de socials. O si parles amb el de català, que facis coses de català. I jo penso que hi hauria d'haver més optatives i més diferents. Perquè al meu institut hi ha només optatives més cap a la branca de ciències i més cap a la branca de lletres. No hi ha coses diferents. L'entremig. Sí, exacte.
I hi ha una cosa també important, que es parla de cicles formatius, la formació professional, que t'especialitzen en un ofici, i això a vegades està molt mal vist també perquè sembla que haguem d'enviar allà els alumnes com que no acaben de ser bons estudiants... És veritat. Què en penseu d'això? Creieu que realment és així?
No, jo crec que és un mite totalment fals, perquè tu pots ser... Mira, els de l'EFP de mecànica, molts cops, quan penses en això, penses, uf, gent que estudia molt poc, gent que vol fer alguna cosa així molt fàcil, i bueno...
Però aquesta gent que tu dius que estudia molt poc i que vol fer alguna cosa fàcil és la gent que t'estarà arreglant el cotxe quan se t'espatlli. Són oficis que són necessaris, no són feines? De primera necessitat. Té el mateix prestigi, perquè al final també has d'estudiar i tu, en comptes de criticar-los, potser has de veure, doncs mira, aquest noi vol fer això i sap que vol fer això, no vol fer res més, i llavors s'estàs especialitzant per fer-ho.
I s'ha de dir que guanyen molts diners perquè, com que hi ha poca gent preparada en aquest sentit, estan molt demandats. Us pregunto, anar a la universitat és el veritable prestigi o segueu sincers? O no necessàriament s'ha d'anar a la universitat per tenir una bona formació? No necessàriament, eh? Jo crec que no.
A veure, jo penso també, depèn del que vulguis fer, perquè, per exemple, com diu, si vols fer mecànica, si vas a batxillerat i passes a la universitat, et costarà més trobar feina que si vas directe per fer un FP, perquè seràs més expert i t'ajudaran més a saber-ho fer. I tu volies afegir alguna cosa, m'ha semblat...
No ho sé, realment. La universitat em sembla molt positiva en el sentit que realment comences a conviure amb altres persones que estan també superdins del teu propi món i comences a veure també altres formes de veure...
com tractar la teva pròpia branca, però realment... O sigui, jo sí que aniria a la universitat i aniré, perquè al final és això, un lloc d'estudi on tu, un grup de gent que està interessada per el mateix que tu, treballeu per un grup. Però estem d'acord que l'èxit professional no només passa per la universitat, que és el que estàvem aquí comentant. Si us sembla, deixem aquí aquest debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà. No sé si us heu fixat que aquí al centre en tenim un. Sí, sí.
I com sempre diem... Em fa pa a mi també, eh? Sí, sí. Com sempre diem, aquí a l'hora del pati és la cosa més sagrada que hi ha en aquesta estona i el nostre entrepà no és normal, ja us ho dic ara. Ens plantejarà un gran dilema i hem de buscar-li una solució consensuada entre tots. Oriol, ja que el tens allà a prop, fas els honors d'obrir-lo i a veure què hi ha a l'interior. Que l'obri ell. Espero que només senti risc a la cara, eh?
Aquí hi hauria una música èpica per veure què trobem a l'interior. A veure... De què és aquest entrepà? A veure de què és. És de paper. Ostres, a veure, potser hi ha un missatge allà que has de llegir i haurem de trobar una solució a aquest conflicte. Jo crec que te'l pots endrepar després, després.
Pots llegir a veure què diu a l'interior? Missatge secret. La Bruna és la que treu millors notes de la classe i la seva passió és dibuixar. Tot i així, ha decidit estudiar una carrera que no té res a veure amb l'art. Ai, les famílies, eh? Jo sé com solucionar-ho. Què li diem a la Bruna i com solucionem aquesta situació? A veure, Oriol, què li diries?
Jo crec que primer s'hauria de conèixer els seus pares. Perquè també una part de... Podria ser que una part d'aquest canvi en la carrera fos per una pressió de la seva família de dir... Pot ser. Un pintor, un artista no va enlloc. Mhm.
L'altra cosa és que la Bruna pensi al carrer. Quants cartells veus per al carrer? Quants? La majoria d'aquests el fa un il·lustrador gràfic amb ordinador. La majoria d'aquests estan ben pagats i estan treballats durant hores. Llavors, que facis una cosa que no t'interessa i que potser se't dóna pitjor, al final t'estàs repercutint a tu.
Perquè vas en contra dels teus sentiments. Hem de consensar una resposta entre els quatre. Hem d'ajudar la Bruna. Kai, tu somrius. Què li diries? La Bruna confies en el seu sentiment, en el que ell cregui, perquè al final tindrà segurament la Bruna influència del seu entorn en...
en relació amb el que ha d'escollir per fer el seu camí de la seva vida, però al final el que et digui el teu cor jo crec que és el que més importa i que una branca artística potser no et cridi més l'atenció perquè no et vegis un èxit laboral en aquell àmbit no ha de ser una cosa que et tiri cap enrere, perquè al final els artistes poden ser molt poc reconeguts davant d'un èxit laboral,
laboral o econòmic, no? Però el seu treball importa i al final necessitem artistes per avançar-hi, no? Clar, és necessari, no? Clar, tu se'n estava una mica lligat al discurs que deies abans, no? L'animaries, claríssimament. Jo li diria que sí, que se n'és a marx, perquè segurament tindrà la pressió de la seva família i jo li diria que...
Els seus pares o qui l'hagi pressionat ja va fer la seva vida i ara és el moment que ella triï la seva i que faci el que li agradi perquè no es senti pressionada. És preciós això que has dit. I tu, Ferran, vols concloure alguna cosa? Sí, m'afegeixo a totes les aportacions que han fet els tertulians, no?
Sí, jo crec que ha de fer el que ella cregui, no? Per exemple, vejam... Tu creus que hi ha gent que s'hi pot trobar amb un dilema així? Sí, sí. Vejam, mira, hi ha una família de científics, un pare i una mare que són científics, no?
I el seu fill, doncs, es vol dedicar a ser músic de carrer o artista, no? Drama. Eh? Drama, no? Per la família. Dilema, un drama, dilema. I la família fa el que vol pressionar el seu fill a que agafi la branca de ciències, no? I penso que això al final no està bé, perquè si amb ells tots els agraden, doncs perfecte. Tu imagina, tu que vols ser periodista i tingués un fill i et digués... Jo no m'agrada ser periodista, jo vull ser una altra cosa. Tu prendries com una...
No, no, no. Ens al contrari. Perquè pensa que aquí tothom és lliure de fer el que vulgui,
I el que el cor li digui, perquè al final... Per això hi ha tants oficis, que tries al final el que tu vols, perquè potser amb el que et sents més representat o amb el que et sents més a gust, també. Clar, què preferiríeu? Comprar-vos... O sigui, estar bé per comprar-vos un pis o per viatjar? Què us vindria més a gust? Per un pis. Jo depèn. Jo viatjar. Si viatjar és, per exemple, per buscar una feina,
Sí, perquè al final un pis el tens aquí, el pots ficar amb lloguer, que el lloguer està molt car, i pots treure't diners per viatjar, però jo crec que jo els invertiria, si ho tinc clar, viatjant. Voleu saber la meva, en popular opinió, abans he dit les vostres, la meva és que viatjar és una merda.
I ara me'n vaig a una següent secció que us encantarà i és que segur que a les vostres hores de patir heu dubtat més d'un cop si anar al lavabo, anar a pixar o aguantar-vos les ganes i seguir allà amb el salset i no perdre-vos ni un sol detall del que està passant en aquella estona de descans.
Ha passat, eh? Doncs ara us proposo que responeu uns altres dilemes en aquest bloc de preguntes extremes. I aquí no val no mullar-se, eh? Ui, ui, ui. No s'hi val dir mentides perquè volem sinceritat absoluta. I si al final voleu que jo també en respongui alguna, doncs us poseu d'acord i jo també m'animo perquè aquí hem vingut tots a jugar. Us sembla bé? Oriol, tinc la primera pregunta extrema per tu. T'has preparat? Sí. A veure, a què esculls? Un bon sou per tenir una feina que odies?
O un sou precari, però fent feina que t'omple moltíssim. Uf, uf, uf. Un bon sou per tenir una feina que odies o un sou precari, però fent una feina que t'omple moltíssim. Un bon sou amb una feina que odio, primer per mantenir-me amb mi i la meva família, i després, més endavant, quan ja tinguis uns quants diners així estalviadets, canviar de feina.
Canviaràs de feina, tu, eh? Jo canviaria de feina. Jo agafaria els diners per tindre un mínim per viure, jo i les persones que estimo, i per si algun dia necessito, jo què sé, donar diners... Imagina't, per exemple, donar diners a la meva parella perquè necessite fer... o perquè li han ficat una multa i en aquell moment no porti diners. Doncs jo tindria aquests diners i llavors, un cop tingués més diners...
Tipo, així estalviats, canviaria de feina i els engegaria tots en algun lloc. Molt bé. Sansa, vaja per tu ara, eh? El teu dilema és el següent. Treballar dues hores al dia en una empresa que té uns ideals contraris als teus o treballar vuit hores al dia en una empresa que fomenta valors sostenibles?
Jo a vuit hores al dia. És claríssim, això, eh? Sí, sí, perquè jo m'enfado molt ràpid i si no tenen els mateixos ideals que jo... Estaríem en disputa constant. I, clar, que consideraries una empresa que cuida una miqueta, que té uns bons valors. Per tu què serien uns bons valors en una empresa? Sobretot que respectin els treballadors i que no els explotin, perquè...
Hi ha gent que treballa moltes hores i als jefes els és igual, i això no. I que no toleraries de cap manera... O sigui, que no podries suportar. O sigui, que no els cuidin... Però hi ha alguna cosa que dius, això sí o no? O sigui, ni de broma.
Que em parlin malament, que em faltin el respecte. Molt bé, molt bé. I això està molt bé tenir-ho clar, perquè si t'ho trobes, sabràs dir que no, eh? Ferran, vaig a per tu, eh? Que la teva parella tingui una feina mal pagada i de poc prestigi, o que sigui una persona que parli mil idiomes, però que es passi el dia viatjant per feina.
Bueno, bueno. Senseu, eh? La segona, la segona. Sí, o sigui, que la teva parella tingui una feina mal pagada i de poc prestigi, i tires la segona, eh? Que sigui una persona que parli mil idiomes, que no la vegis mai, en canvi. Ah, mai? Clar, que estic tot el dia viatjant per feina, o sigui, una persona preparadíssima, cultíssima, però tot el dia fora de casa. Això és una relació? Ui, de relacions n'hi ha molt tipus, eh? Ah, bueno, clar, distància. Tu Ferran què? Home, si no la veig mai, escolto la primera.
O sigui, que tingui una feina mal pagada i de poc prestigi. Sí. Però, clar, al final és el que ella vulgui. Clar, al final tampoc no n'hem de fer res, no?, de la feina de l'altre. Correcte. Al final no hem de valorar la persona per quina feina té. Correcte, si a ella li haurà de viatjar molt... T'ho va fer per feina, en aquest cas, eh?
I és que no li agrada, i aquí ho ha de fer per feina, perquè està obligada a marxar sempre perquè ha d'anar a l'altra banda del món, a no sé què, a una reunió... Clar, això ho acceptaries, eh? No, has dit que no. Home, no. Perquè, clar, és que al final és el que vulgui. Està bé. I Kai, vaig a per tu ara, eh? Per seguir els teus somnis i tenir inestabilitat laboral,
o treballar en una feina segura però que no et satisfà personalment. Per ser els meus somnis. Sí? Sí, jo crec que amb una sola vida jo no vull estar tot el dia fent una cosa que no m'ompli. Vull dir, almenys intentar arribar a on vull estar
M'omplirà quan tingui 80 anys i mire cap enrere, no? Jo crec que tinc 16 anys que, vull dir, no sé, i nadie aún, però... Tu has d'haver tenir-ho clar, no?, al final. Sí. Per seguir els teus somnis potser no arribes mai, però diràs, vale, ho he intentat. Jo crec que això és el que compta. És un molt bon missatge, eh, aquest. Jo us dono l'oportunitat, si voleu, que jo pugui respondre també a alguna d'aquestes preguntes extremes.
Vale, però ens les podem inventar. Si em vols fer una udona ràpida, ara em fa més por encara. Què en tens alguna aquí? Jo, les mateixes que us he fet a vosaltres, si me les voleu repetir, però Oriol, tu et veig amb moltíssimes ganes de fer-ne una nova. Jo et faria... Ui, quina por. Que et fiquessin en una classe amb gent que no treballés gens, però quan dic gens és re, ni deures, sempre arribant tard, no portant el material...
i que et paguessin molt amb l'oportunitat de fer-los canviar, o que et donessin una classe de molt treballadors que també et paguessin molt però que no fessis res amb tota la classe. Jo he de reconèixer que em quedo molt primer. A mi m'agrada una classe amb vida. M'agrada una classe que passin coses, perquè si no és molt avorrit. La nostra feina, si no, és molt avorrida. Però no acabaries enfadat?
No, que va, perquè és divertidíssim quan tu veus que s'emprenyen i aleshores els burxes, i aleshores veus que van més enllà i tal. No, no, no, això és meravellós. Jo no ho podria. No, però pensa, Ferran, una cosa és, tu fas, tipus, tu has estudiat per ser professor i per formar una persona. Llavors, tu te donen l'oportunitat de formar tot aquell grup de persones o te donen l'oportunitat de quedar-te assentat així, manar-los a feina i que ells facin feina de deu.
T'imagino-vos que teniu un fill, una filla, i o bé tria un cicle formatiu, tria una universitat, o deixa els estudis. Quin seria el vostre ideal, a veure? Que faci el que vulgui. Que faci el que vulgui, eh? Però amb ell anirà. Et guardarem aquest podcast pel futur, eh? Jo encantant li ensenyaré. Hi ha algú més que vulgui dir alguna cosa? A veure, jo penso que com a pare i com a persona responsable d'em ell, o d'em ella,
Penso que tu ja com a parell l'has d'orientar una mica cap a on ha d'anar.
Més o menys, a veure, que et digui que deixin els estudis, home, a mi em faria una mica de mal, perquè tots aquests anys que he estat fent des de parvulari, primària, ESO, bueno, i a batxillerat, que després es van cap a la universitat, o fan una altra cosa, o ja es comencen a treballar, no, pots pensar que no ha servit de res. Clar, sí, sí, totalment. Tu, Ca, i Sansa, voleu afegir alguna cosa sobre això? Jo estic d'acord.
Perquè faria mal, perquè això és desaprofitar temps, però intentaria entendre i si ell és el que vol fer, doncs... Acompanyar-lo, no? Sí. Donar-li suport. Clar. Sí, sí. Jo imagino que també, no? Bueno, és que... Aviam, jo he dit això molt ràpid, que faci el que vulgui, però...
Al final és una mica el que estem comentant, no? Si me ve i me diu, jo deixo els estudis perquè deixo els estudis, llavors sí que no li permetria. O sigui, n'és igual que és el que li agradi a ell, no. Però pensa que és major d'edat, eh? Bé, amb 16 anys no, eh? Amb 16 anys que és quan s'acaba la secundària.
És complicat, és un gran dilema per les famílies. Jo li diria que, si em diu, jo deixo els estudis perquè tinc claríssim que he d'anar aquí a fer això, o perquè tinc claríssim que m'ho vull dedicar a això i ja tinc la titulació suficient, doncs li diria, endavant, jo te dono el meu suport, fes el que vulguis, és la teva vida, són els teus estudis, serà la teva feina.
Ara sí que hem arribat al final de l'hora del pati, amb aquestes reflexions que acabem de fer, amb aquests quatre tertulians extraordinaris que han intentat trobar la resposta al gran enigma dels nostres dies, que és que volem ser feliços. Però jo us pregunto, amb què us quedeu? Quin és el vostre highlight de tot el que hem estat comentant? A veure, Sansa, un aprenentatge que t'emporti és una idea.
Jo, bueno... Sobre què voleu ser de grans, eh? Sí, sí. Que jo penso, jo ho tinc clar, però hi ha molta gent, per exemple, els meus amics no ho tenen clar. I jo penso que no passa res, que mentre ells ara aprofitin tot el que estan fent, ja ho tindran clar més endavant i que aprofitin ara ja està. Oriol.
Bé, jo m'hi quedo molt amb el que ens orientin una mica també l'escola. Jo aquesta idea la trobo una idea que es podria posar en pràctica, que seria molt resolutiu, jo crec.
I m'ho quedo aquí al cap per si algun dia el tinc, una oportunitat de canviar-ho. Molt bé. Kai, el meu missatge és que quan tinguis coses que t'agradin, quan trobis reptes que vulguis sobrepassar, quan tinguis un somni, vés a parell d'una i encara que algú et tiri cap enrere, continua. I segueix i sigues persistent i treballa pel que vulguis aconseguir.
Ferran. Sí, bé, jo m'afegeixo també a totes les aportacions dels meus companys. Bé, al final el que deien tots, que molta gent ho té clar, però aquesta gent que no ho té clar, doncs els hem de donar suport o més o menys els hem d'orientar cap a on volen anar, que això és molt important. I bé, que m'ha agradat molt vindre aquí. Moltíssimes gràcies també al Marc, Andreu. També aprofito. El saludem, i tant que sí. Ja el tenim a la cabina.
Moltes gràcies i també gràcies a tu, ho has fet molt bé. O sigui, millor que el Pallicer o no? Encara no, no? Sí. Doncs escolteu, moltíssimes gràcies als quatre. Jo crec que haureu inspirat molt les persones que ens hagin escoltat, que s'hagin fet preguntes. I res, el timbre és a punt de sonar, l'hora del pati s'ha acabat, tothom a classe i fins al proper episodi.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Fins demà!
Fins demà!
If you're looking for rainbows, look up to the sky. But never, no never, look
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga la hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època. Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa...
I la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Fins demà!
Fabricated facts and manipulated scenes Convicted before a jury could convene Funny little fat man no one recalls He stopped laughing long ago
Bona nit.
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp. Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood.
El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ell havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua, és de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Fins demà!
Bona nit.
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú.
Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa, sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromant Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros, escrita per Marilyn a Turman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Ayman Tricky a les vies de so i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood mai no resoltes amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has anotat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en charxa.
Bon dies, la 1 us parla, Maria Lara. Tot i ser una prioritat del president de la Generalitat, Salvador Illa, el govern no ha aconseguit aprovar els pressupostos per al 2026 i ha tirat endavant una pròrroga que entrarà en vigor el proper 1 de gener. Després del Consell Executiu, Illa ha afirmat que no contempla la possibilitat de no aprovar els nous comptes en els propers mesos.
i ha assegurat que l'executiu es deixarà la pell per aconseguir-ho, destacant que fa temps que s'hi treballa internament. El president ha avançat, que espera iniciar aviat les negociacions amb Comuns i Esquerra, i ha dit que té clares les seves principals demandes, especialment les que ja ha fet públiques. Sobre el finançament singular, pactat amb Esquerra, ha apuntat que al gener han de passar coses i que el govern està actiu en aquesta qüestió.
I en mobilitat una variable a P7 a Sant Celoni, talla un carril i provoca coes de fins a 5 quilòmetres en aquest punt. També un accident a la C55 provoca retencions a Castellcali. A banda, circulació intensa a la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat a la C58 a Barcelona, a la 2 a Sant Joan d'Espí i també a la C17 a Canovelles i a la C31 a Badalona. Pel que fa al servei ferroviari...
Encara ara hi ha problemes, avui línies de rodalies, concretament l'R2, l'R2 sud, l'R2 nord, l'R13, l'R14, l'R15, l'R17 i l'R17 per una incidència en la infraestructura. I Protecció Civil posa en prealerta el Pla Bencat per forts vents al litoral i prelitoral nord i central amb ratxes.
que podrien superar els 72 km per hora i demana assegurar elements als balcons i també extrema la precaució en activitats a l'aire lliure. A banda també hi ha risc de perill a la mar, amb unes que poden superar els 2,5 metres al litoral.
I la incidència estimada de la grip baixa de 766 casos per 100.000 habitants a 544 en només una setmana, segons les dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya. Els casos diagnosticats passen de 407 a 373 per 100.000 habitants. El nivell, tot i així, continua sent molt alt.
I els Mossos d'Esquadra han detingut 11 persones, 10 dels quals menors d'edat i un jove de 18 anys acusades de robar, agredir i amenaçar víctimes a través de cites concertades per les xarxes socials. Després de mesos d'investigació i amb autorització també de la Fiscalia de Menors, la policia ha constatat que actuaven com un grup criminal organitzat.
I també Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell han dut a terme un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell-Centre, que s'ha saldat també amb un detingut per salut pública i tres per estrangeria. A més, també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefaents. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Fires d'arreu de Catalunya, emprenedoria, turisme rural, agricultura i ramaderia ecològiques, horts urbans, recuperació varietal d'espècies, natura, enologia, tradició i gastronomia. Som Terra, el programa sobre el sector primari a la teva ràdio local.
Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també és sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui, una mica de tot. Nadal, en dijous, penja l'arada i ben els bous.
El refrenyer català va ben ple de dites del Nadal, fent pronòstics sobre el temps i les collites, i previsions de tota mena per a la resta de l'any, especialment sobre la sort o la dissort que tindrem. Més encara si parlem dels diferents dies de la setmana, perquè segons en quin dia s'escau Nadal, les prediccions canvien.
Si Nadal cau en dijous, la col·lita serà escassa. Si en di llums, anys de difunts o festes amuns. Nadal en dimarts, festes agrapats. I Nadal en diumenge, totes les festes es menja.
N'hi ha per a tots els gustos i circumstàncies, però tant si s'escaven dijous o divendres, nosaltres hem de continuar pencant. El desembre, tot i ser un mes de repòs per moltes feines del camp, continuem la sembra del gra, continuem la recol·lecció del panís, i aquest és també un bon mes per fer el control de l'herba, que sigui el sistema que utilitzem.
Aquests que venen són també mesos d'esporga de la major part dels arbres fruiters i són també mesos bons per plantar aquests arbres fruiters si no gelar massa. Si parlem de l'hort podem plantar bledes, podem plantar enciams i esquirola, sembrals, podem sembrar julivert i pèsols i també és un mes que collirem molts bròquils.
El desembre, Sigel és també un mes molt bo per preparar la terra per a sembrar la primavera i per a aprofitar i fer neteja de camins i espones i fer el manteniment de la maquinària. És a dir, totes aquelles feines que durant la resta de l'any no tenim massa temps per fer.
I, per descomptat, és un mes per mudar-nos i no per donar cap ni una de les festes. Perquè per Nadal, qui res no es trena, res no val. Fins a la pròxima. Som costums. Som el que mengem. Som de proximitat. Som terra.
Avui al Somterra, i donat que estem gaire bé a les portes d'aquestes festes de Nadal, volem parlar de consum, de consum responsable, volem parlar de botigues locals, de ruralitat, i ho fem amb l'Esther Mellador Ganau, ella és consultora en comunicació estratègica empresarial de Fil Roig Digital, també és membre de l'Associació de Comerciants i Empresaris del Farràs, i fa molt poc també de la Dalmenar, i a més a més, durant molts anys, ha estat la coordinadora de Pimec Comerç, en sap
Molt, de compra de proximitat i de botigues de poble. No només de poble, Esther Mellado, benvinguda. Hola, gràcies. Quina il·lusió tindrem-te avui al Somterra amb nosaltres. Dèiem que saps molt de compra de tota la feina que fan les botigues als municipis, en l'àmbit rural, però també això ho podríem extrapolar a l'àmbit urbà, perquè cada vegada hi ha menys botigues de barri...
Hi ha menys botigues de tota la vida i cada vegada hi ha més grans superfícies, les marques que trobem a tot arreu del món, no? Les trobem a les botigues de les grans ciutats, etcètera. S'està perdent aquest...
S'està perdent l'essència del comerç tradicional català, que són aquestes botigues petites de proximitat que les podem trobar als nostres pobles, als nostres barris, regentades amb un caire familiar, per dir-ho d'alguna manera.
I s'estan perdent perquè, evidentment, les grans cadenes, els supermercats més grans o les grans corporacions fan aquestes botigues tan grans que ens enlluernen, però que al final no deixen de ser un self-service, que tens d'anar darrere d'una persona que t'atén i de vegades està tan malament.
I no li donem valor realment quan entres en una petita botiga que et diuen hola Esther, què tal, com va? Dius, ostres, quan et diuen pel nom o et coneixen o coneixen la teva família o et pregunten. I aquest caliu no s'està perdent perquè jo crec que per sort l'estem recuperant i ens estem tornant a donar una altra vegada del que ens podem arribar a perdre si no ens posem les piles.
Doncs això volia fer avui, posar la mirada en tot allò que ens perdem nosaltres com a consumidors si no apostem per aquest comerç local en aquestes dates en què vindrà la soca, el tió, la tronca, el tronc, vindran els reis, els majestats d'Orient, tindrem un munt d'àpats nadalencs amb molts productes que a la nostra taula poden ser de botigues de proximitat, de comerç local.
Per tant, és un bon moment també per posar la mirada on consumim, on ens gasteu els diners. Quins beneficis també ens acaba repercutint tenir un bon comerç local? Doncs tenir un comerç local, primer que tot, ens assegura aquesta compra de proximitat segura. Perquè, evidentment, el comerç local, normalment, els seus proveïdors són proveïdors locals. Per tant, ja estem col·laborant amb dues parts.
en la compra i que aquests, evidentment, els productes també són de proximitat, són productes de quilòmetre zero i ens assegurem que són dels nostres voltants. Després, col·laborem amb l'economia. Una població, un barri on hi ha comerç, on hi ha serveis, és un poble ric. És un barri ric. Perquè al final el que volem les persones és tenir-ho tot a prop.
Faig una reflexió que m'agrada fer-la molt sovint i és que quan nosaltres triem un lloc per viure ens fixem primer en com és, quines dimensions té, si entra molta llum, si està encarat al nord, al sud, si té l'aire condicionat instal·lat, però després mirem el seu entorn.
I en el seu entorn, si nosaltres trobem establiments per comprar, trobem una carnisseria, trobem una petita verduleria, podem trobar un bar o una flaca on pugui anar a fer un cafè i anar a comprar el pa, trobem una acadèmia pels nostres fills, trobem un parc que a la vora també té una cafeteria si fa falta que hi podem anar i a més trobem...
una assessoria o gestoria o un advocat que no sap mai el que pot passar. Tot això són condicionants que al final acaben, pesen moltíssim a sobre de la nostra elecció i realment no ho valorem. És una cosa que no valorem prou per viure en un lloc determinat. Correcte, no ens en donem compte.
que al final és un punt que acaba pesant moltíssim. Què està passant avui en dia? Si nosaltres comprem a fora, comprem a grans cadenes, ens ho fem enviar tot a casa, al final estem perdent aquest comerç. Perquè en cada paquet que tu envies, sí, el vas a recollir en aquell comerç, però a veure, potser és una cosa que tens allí o que tens a la botiga del costat. T'has parat a veure què és el que hi ha als establiments de la vora?
Contribuïm a l'economia circular. Tu estàs fent que aquests establiments, evidentment, estan regentats per unes persones que també han de viure i han de pagar les seves factures. Per tant, els estàs donant oportunitats. Però és que potser també els estàs donant més oportunitats, perquè si els hi van bé, potser poden agafar algunes pràctiques, potser necessiten una persona per treballar... Per tant, estem...
afegint persones al món laboral gràcies a aquests petits establiments que els van bé, normalment amb condicions molt més bones que en grans corporacions, perquè no oblidem que són comerços locals regentats per famílies i és un tracte molt més familiar i no pas un tracte d'un número com pugui ser amb una gran cadena de o lo tomes o lo deixes.
Estava pensant en això que has dit de quan pensem on hem d'anar a viure, que això, si tenim un bon comerç local al nostre entorn, això també revaloritza les nostres vivendes, per exemple. Fa que els nostres carrers estiguin més il·luminats. Durant aquest estiu, molts negocis de proximitat han operat com refugis climàtics, fins i tot. Vull dir que també hi ha una part social que fan les botigues de poble.
Correcte, les botigues... O les de barri, eh? Les botigues de poble, les botigues de barri tenen aquest caràcter social. Pensem també que potser les persones que som de mitjana edat o potser persones més joves tenim molta mobilitat, ens resulta més fàcil, però a medida que anem avançant, cada vegada t'agrada...
moure't menys. I és en aquests establiments on això s'habilitza moltes vegades, on aquests establiments són els que veuen cada dia amb aquella persona que ve a comprar, donen una veu d'alarma quan fa tres dies que no l'han vist, porten una conversa amb una persona que saben que viuen solas...
És aquest caire social que també fa. I és aquesta connexió entre persones. Perquè internet és molt fàcil, la satisfacció d'estar al sofà i fer un clic i comprar ja està, però en pic has comprat no et queda absolutament res més. En canvi, als establiments de proximitat tens una experiència. Tu parles amb una persona, connectes, t'aconsella...
t'explica coses d'aquest producte o d'aquest servei. Saps que no t'enganyarà perquè porta moltíssims anys venent o oferint el mateix servei. Per tant, té una experiència i un bagatge al detrás que no té una plataforma d'internet. Per molt bé que te ho expliquin, però sempre tens algun dubte. I perquè si t'enganyarà al final saps on han de trobar-los, per tant...
també passa amb el periodisme de proximitat. Al final és la gent que a vegades o tot sovint són els teus veïns i veïnes. Sí, però per això hi ha més sinceritat encara. No puc m'encanyar perquè precisament aquesta persona me la trobaré cada dia passant per davant del meu establiment.
No l'enganyaré, seré més sincera que una plataforma que al final l'únic que vendre és... Què tenen? 100 productes per vendre? Doncs vinga, la seva missió és vendre aquells 100 productes. Una altra cosa que també...
segurament molts de vosaltres, ara em refereixo als oients, haureu detectat aquests dies que venen joves, de diferents edats, amb tires per regalar o per fer un sorteig, per ajudar a tot tipus d'escoles, associacions esportives, associacions de lleure, etc. I tot sovint aquestes paneres s'aconsegueixen amb les donacions dels comerços, de proximitat. És que d'això també hem de ser conscients. Sí, mira, dies en darrere, la marató de TV3.
A quants pobles s'han fet sortejos, bingo, vendre butlletes? En la majoria d'aquestos pobles tot són donacions fetes dels comerços i dels establiments de proximitat i també d'empreses. No dic que no. Però les empreses també són de proximitat. Si ens estem quedant sense aquests establiments de proximitat arribarà un punt que també ens quedarem sense aquesta col·laboració social.
Sense aquesta col·laboració amb un club de futbol, sense aquesta col·laboració per fer un bingo de la marató i tenir uns premis, sense aquesta col·laboració per poder fer una activitat i poder fer un sorteig per recaudar uns diners. I són aquestes petites coses que el comerç de proximitat les té molt interioritzades perquè ho ha fet sempre i pel comerç és una cosa tan normal i tan habitual que no li donen el menys mínim valor...
però quan les posem a sobre la taula, ostres, pesen molt, tenen molt, molt valor.
El Bateca al Comerç, això és una campanya que també vau capitanitzar des de Pimec. Hi ha moltes campanyes, com va anar aquesta, que encara continua vigent? Sí, la campanya Bateca al Comerç és una campanya que va néixer per posar en valor el comerç local. Bateca amb el Comerç és el cor del teu barri, de la teva població, de la teva ciutat. És qui...
et manté vius els carrers, il·luminats, és amb aquesta idea. Llavors, el que busca la campanya és tornar a posar en valor l'arrencada de la campanya de Nadal com un punt alegre dels establiments que reben a totes les persones amb alegria, amb llums, amb color, amb regals... Amb regals embolicats. Amb regals embolicats, sí, que te'ls emboliquen ells, que no te'ls has d'embolicar tu. Sí, sí, sí. Que, a més, t'hi posen un llacé, no una simple pegatina de «seo que te guste».
que t'hi posen un llacet molt bonic que han fet aquestes persones. Exacte. Doncs el que buscàvem era recuperar aquesta estima pel comerç i posar-lo en valor. Perquè al final, i ara ja em poso amb el barret de consumidora,
Està la nostra responsabilitat el comprar amb aquests comerços. Al final jo soc la que trio on compro i l'esforç que vull fer. Però sé que de vegades pot ser anar en un comerç de proximitat em costa més perquè tinc que anar amb un i amb un altre i amb un altre. En canvi, en un lloc més gran ho puc tindre tot més a mà.
però he de mirar a llarg plaç. Què passarà si deixo de comprar aquí? En qualsevol cas, compaginar-ho. Aquesta, compaginar-ho, perquè es pot fer tot. Es pot consumir de proximitat, es pot consumir globalment, però al final és part dels nostres diners on hem d'anar. I respecte, ara ja anem a companyes més concretes, explica'ns la campanya que heu fet al Ferraz de El Ferraz té un secret i la futura web d'Almena, Comerç i Empresa.
Doncs la campanya d'Alfarràs té un secret, precisament és una campanya d'impacte per la gent de pas que tenim. Pensem que tenim la carretera, doncs sobretot a l'hivern i a l'estiu és una carretera, doncs hi ha molt flux de trànsit de persones que venen de fora, que passen, que venen de Barcelona, Tarragona, Madrid, Zaragoza, i tots pugen cap a la part de la Vall d'Aran. Doncs és una campanya d'impacte,
que va acompanyada d'un cartell amb aquest eslògan d'Alferràs té un secret. Ara penjarem unes banderoles tot al llarg de la carretera i el que volem és que se n'adonin que als pobles el producte és de veritat.
O sigui, realment el nostre secret és que el que tenim és de veritat. Tenim pa de veritat que es fa amb forns de veritat, tenim carn que es mate a l'escorxador municipal, tenim prèsecs que es fan als camps del Farràs, tenim vi dels productors del Farràs, tenim molt producte de proximitat bo...
de vegades molt més barat que el que poden trobar ells a les ciutats i el que volem fer és que aquesta gent de pas pugui aturar-se consumir el Farràs i adonar-se del que realment és el producte de proximitat el producte quilòmetre zero que els que som de poble ja no li donen valor perquè ho hem tingut tota la vida però realment els que venen d'alguna gran ciutat com pugui ser aquesta gent de pas que puja cap a Viella
s'adona que no és el que ells troben a la ciutat. O si ho troben, és amb uns preus desorbitats totalment. I la web d'Almena, que també tindrà web aviat? Sí, la web d'Almena s'està acabant de treballar, una pàgina web de l'Associació de Comerç i Empresaris d'Almena.
Era una coseta que feia temps que estava pendent per posar en valor el comerç que hi ha a la població. Un dels petits problemes que tenim a les poblacions és que de vegades la gent no sap el que venen als seus establiments. Llavors, a part de tenir informació per totes aquelles empreses, o si és que vulguin donar-se d'alta, o un llistat de promocions, de...
de productes nous que puguin oferir els establiments, també hi ha un catàleg d'establiments i d'empreses on es pot consultar què fan, què tenen, poden veure imatges... Serveis de consulta, però també com a punt de referència per veure tots els serveis que hi ha a la població i tot el que podem trobar.
que de vegades marxem fora per desconeixement, no perquè no ho tinguem, sinó pel desconeixement que no sabem que ho tenim al costat. Avui volíem parlar d'això, d'aquestes compres de Nadal fetes amb consciència. Podem regalar oli del bo, vi del bo, card de la bona, menjar els nostres productes de proximitat, els àpats nadalencs, i que la soca, tions, tronques, etcètera, també poden portar molts regals.
de les botigues de proximitat. Esther Mellado, gràcies per ser-hi. Recordem que ets consultora en comunicació estratègica empresarial de Filroig Digital i, escolta, bones festes. Gràcies, igualment. Bon Nadal. Som energia. Som el que mengem. Som transformació. Som cíclics. Som aigua i sol. Som terra. Amb Pili Garcia.
Aicus a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Rocío López, darrera setmana de tardor, estem a punt de començar les vacances de Nadal, i avui quins Aicus ens portaràs?
Avui he pensat portar-vos un d'un altre gran, dels grans, del segle XIX. Es diu Masaoka Siki i que va esdevenir també un gran quític literari i a més va revisar l'obra de Basso que com vosaltres sabeu és el gran poeta que va elevar el haiku a la categoria del que és en aquest moment.
Llegirem un parell de poemes seus i després també llegirem un haiku del senyor Santa Eulària, que és un noi que... Bé, és un senyor, és un senyor, no és un noi i és bastant més gran. I fa... Bé, és professor i escriu llibres de haikus i a més d'una manera molt didàctica. Escriu haikus però a part fa la didàctica perquè el professorat pugui treballar amb la canalla aquest petit poema.
I els nens, com havíem dit, i les nenes, que tenen aquesta mirada ja de per si infantil, són capaços de fer haikus molt, molt, molt, molt profuns. Alguns, uns altres, són com són. Aquests dos són els que havia pensat llegir. I avui, per despedir-nos de la tardor,
Parlarem de la paraula estació, que és el quibo, que es tracta d'això, que a cada estació hi ha una sèrie de paraules que són característiques precisament d'aquesta estació. No cal posar tardor, tardor, tardor, tardor, tardor...
Sempre en un haiku, sinó que amb una paraula que faci referència a la fulla marró, a la fulla morta, a la fulla caiguda, a l'arroi que cau, a la boira, a la no sé què, el fred que ve i tal... Qualsevol paraula d'aquestes és la paraula kigo que relaciona aquest haiku amb l'estació de la tardor. Per tant, anem a llegir aquests...
del senyor Masaoka Shiki, que és molt maco. Remolir de fulles seques que venen de lluny, s'acaba la tardor. No hi ha manera més bonica d'acabar la tardor amb aquest haiku tan preciós. I després, com que volem que això sigui un programa o un fet una mica popular,
Havíem dit de llegir un poema d'un haiku que havia escrit jo mateixa, però no perquè sigui jo, sinó perquè així el farem obert per a tothom que vulgui participar quan això estigui organitzat. El haiku de la vora del canal és aquest. Sota els arbres, una catifa daurada de fulles mortes.
I aquell altre que us havia promès, del senyor Santa Eulària, que té un llibre que es titula «Temps de haikus», que és infantil i la veritat que està molt bé pels docents, el haiku diu així. «Abans de caure, les fulles ja tenen color de terra». Bé, és que ho diu tot, no? També...
Bé, és molt apassionant, espero que us hagi agradat i ens veiem amb els kigos i amb els haikus de... Divert. Divert. I amb aquesta extensió, no?, que fem que, si voleu participar i col·laborar i fer créixer aquests haikus, aquests haikus, obrim la possibilitat que ens envieu els vostres haikus. I estaran llegits aquí i ja veurem a veure com acaba tot això. Ruti, que vagi molt bé. Gràcies, igualment, Filipe.
Fires d'arreu de Catalunya, emprenedoria, turisme rural, agricultura i ramaderia ecològiques, horts urbans, recuperació varietal d'espècies, natura, enologia, tradició i gastronomia. Som Terra, el programa sobre el sector primari a la teva ràdio local.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Gràcies.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
I ens atem de Cina, des de Roda de la Ràdio amb l'Antonio Barrero. Molt bon dia. Què tal? Doncs molt bé, amb ganes, com sempre, de conèixer més d'aquest apassionant món del cinema, del qual tu ets un gran coneixedor. Bé, no ho sé si sóc un gran coneixedor, però sí que tinc ganes de comunicar coses de cinema sempre. Doncs vinga, nosaltres d'escoltar-te. Doncs vinga, avui parlarem de les nominacions dels 18 Premis Gaudí.
25 produccions catalanes i 4 europees es disputaran els guardons de l'Acadèmia del Cinema Català el proper 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El passat dimarts 16, l'Acadèmia del Cinema Català va anunciar les nominacions dels 18 Premis Gaudí.
En aquesta edició, Romeria, de Carla Simón, amb 13 nominacions, seguida de Cidat, d'Oliver Lache, amb 12, i Sorda, de la Libertat, que n'assoleix 10, encapçalen el rànquing en la segona volta de les votacions. També destaquen Frontera, de Judit Colell, amb 8 nominacions,
L'òpera prima Estrany riu, de Jaume Claret Moixart, també amb 8 candidatures, i La fúria, debut de Gemma Blasco, amb 6. Tardes de soledat, d'Albert Serra, amb 6 nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l'acadèmia.
El palmarès, com he dit, es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala que celebrarà al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.
En la categoria de millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols, dues obres de cineastes veterans, Frontera i Wolfgang, i tres òperes primes, Estany riu, Esmorza amb mi i Molt lluny.
Entre els debutants hi trobem Estany Riu, de Jaume Claret Moixart, que després de ser doblement premiada a la seva estrena a la secció Horizonti de la Mostra de Venècia, acumula ara 8 nominacions als Gaudí, incloent Direcció Novella, Fotografia per a Pablo Paloma,
Actriu secundària per a Nausica Bonin, interpretació-revelació per a Bernat Soler Palau i Jan Monté Palau, direcció de producció per a Andrés Mellines i música original per a Nica Son.
El debut en la direcció de llargmetratges de l'actor, dramaturg, director d'escena i guionista Ivan Morales, la pel·lícula Les morts amb mi, parteix del seu text teatral per construir una història coral de quatre personatges a la recerca de la fe en ells mateixos i en l'amor.
I suma 5 nominacions als Gaudí, inclouen Direcció Novella, guió adaptat per a Ivan Morales i el Modena Monzó, protagonista masculí a la Palau Cervantes, actor secundari Ivan Massaguer,
I d'altra banda trobem la pel·lícula Molt lluny, que és el primer llargmetratge del també guionista i actor Gerard Oms i que està inspirat en la seva pròpia experiència com a emigrant. En aquest cas n'ha aconseguit cinc denominacions. Direcció novella, guió original per a Gerard Oms, el director,
Muntatge per a Neus Vallús, que ja va guanyar les estatuetes dirigint La Plaga i 6 dies corrents, i també nominació per al protagonista masculí per Mario Casas, que va ser premiat en la mateixa categoria el 2021 per No mataràs. Dos dels títols finalistes a millor pel·lícula porten la signatura de cineastes amb una trajectòria sòlida dins el cinema català. És el cas de Judit Colell, directora de Frontera,
un thriller històric ambientat als Pirineus el 1943 que confronta els fantasmes del passat amb les tensions del passat i que aprofundeix en les ferides encara obertes de la Guerra Civil Espanyola?
La pel·lícula compta amb 8 nominacions als Gaudí, incloent categories interpretatives com millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto, que ja va guanyar per als dies que vindran, millor actriu secundària per a Bruna Cosí, que va guanyar també l'estatueta per estiu 1993, i millor actor secundari per a Sierre Echendia.
Mercè Paloma, guanyadora de cinc estatuetes, està nominada a millor vestuari. Marta Bazaco, a millor direcció artística. Javi Molas i Oliva Tribel, a millors efectes visuals. I Bàrbara Buc, a millor maquillatge i perruqueria.
Amb un altre registre, el de la comèdia dramàtica, competeix Wolfgang, del també veterà Javier Ruiz Caldera, amb la història d'un nen prodigi amb alt coeficient intel·lectual i trastorn de l'espectre autista que ha de viure amb el pare que mai havia conegut. La cinta també està nominada a la Gaudí a la millor música original, que en aquest cas ve signada per Clara Pella.
Doncs bé, he fet el repàs de les millors pel·lícules nomiades de millor pel·lícula, que són les que són en versió original catalana. Hem parlat de Frontera, de Wolfgang, d'Estany Riu, d'Es morts amb mi, de molt lluny. Ara parlarem de les ficcions en llengua no catalana.
En la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades en guany als Gaudí, i que són Romeria, Sirat i Sorda, i que precisament totes tres van estar preseleccionades per representar Espanya en la 98a edició dels Òscars, i també, en aquest cas, a part d'aquestes tres, competeix la segona pel·lícula de Belén Funes, Los Tortuga.
Val a dir que aquestes tres pel·lícules, prenominades als Oscars, finalment és Romeria la que competeix en aquesta cursa cap als Oscars.
Doncs bé, amb romeria, Carles Simón tanca la seva trilogia sobre memòria i família que va iniciar amb estiu 1993 i que va continuar amb el Carràs. Totes dues reconegudes als Gaudí amb cinc estatuetes, entre elles les de millor pel·lícula, direcció i guió, consolidant-se com una de les cineastes més guardonades en aquests premis.
Enguany Romeria acumula 13 nominacions, incluent direcció i guió adaptat per Carla Simón, la fotografia per Hélène Louvain, interpretació i revelació per Lúcia García, millor direcció de producció per Elisa Sirvent, que va estar guardonada també per Alcarràs,
La música original per a Ernest Pipó. Millor muntatge per a Sergio Jiménez i Anna Paz, reconeguda amb dos gaudis ja per als dies que vindran i estiu 1993. Millor direcció artística, Mònica Bernuí. Millor vestuari, Anna Aguilar.
Millor maquillatge i perruqueria, Pati López i Paco Rodríguez H. Millors efectes visuals per Anna Aragonès, Bernat Aragonès, Alice Racer i Christian Punxsus. Millor so per Eva Balinho i Alejandro Castillo. Doncs com dic, 13 nominacions és la pel·lícula que més n'ha acumulat.
Sirat, la imparable odissea física i espiritual d'Oliver Lacse, pel desert marroquí, i que va estar reconeguda amb el Premi del Jurat al Festival de Canes 2025 i que ha estat seleccionada, com he dit, per l'Acadèmia de les Arts Cinematogràfiques d'Espanya per competir en la cursa dels Oscars a millor pel·lícula
de Parla No Anglesa, compta amb 12 nominacions als Premis Gaudí. Faig un incís per dir que aquesta pel·lícula està fent una cursa increïble i que és possible que ens sentim parlar d'ella als Òscars, perquè està nominada ja amb la short list de les nominacions als Òscars, no a millor pel·lícula en Parla No Anglesa, no només, sinó també la millor música, la millor fotografia, el millor so i el millor càsting, per tant,
És la primera pel·lícula de l'estat espanyol que opta a cinc nominacions d'entrada ja. Per tant, penso que aquesta pel·lícula segur que en sentim parlar. Però seguim, seguim, no perdem el fil que estem parlant dels Gaudí. A les candidatures, millor direcció per a Oliver Lache i millor direcció de fotografia per a Mauro Gersen.
Un tàndem que ja els va valer dos premis Gaudí per la pel·lícula O que arde, el 2020, de l'Oliver Lache. S'hi afegeixen les de protagonista masculí per a Sergi López, que ha estat nominat en vuit ocasions als guardons de l'acadèmia, però que encara no ha aconseguit mai el premi. És una mica estrany, no? Sí, perquè és un dels actors català més internacional i que, a més a més, representa...
Sopta una mica, no? Ha estat nominat vuit vegades i encara no ha aconseguit la premia. Potser ara finalment li cau. Potser aquesta és la seva. Sí. Doncs això, a més a més dels que hem nomenat fins ara, també millor muntatge per Cristóbal Fernández, millor direcció artística per Laia Ateca, millor vestuari per Nadia Azimi, millor maquillatge i perruqueria per Zaira Eva Aden, millors efectes visuals per Pep Claret, Lluís Rivera, Benjamín Ajorge,
Millor so per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderes. Millor direcció de producció per Oriol Maimó, que de fet ja ha estat premiat per la pel·lícula Quina hi ha romata. I millor música original per Can Ding Ray. La tercera pel·lícula, amb més nominacions en aquesta categoria, seria Sorda.
escrit i dirigida per Eva Libertat i que està basada en el seu curmetrage homònim de 2021 i que aborda les complexitats de la maternitat condicionada per la sordesa en un exercici de normalització i empoderament sord
que suma en aquest cas 10 nominacions als Gaudí i que inclou direcció i guió adaptat per Eva Libertat, la protagonista femenina Miriam Garlo, actriu i actors secundaris Elena Irureta i Álvaro Cervantes, millor direcció de producció Goretti Pagès, millor so Urko Garay, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo, també nominat per Romeria,
Millor direcció artística per Anna Uquer, millor vestuari per Desiré, Guirau i Angélica Muñoz. I, finalment, la quarta pel·lícula d'aquesta modalitat és Los Tortuga. És la segona pel·lícula de Belén Funes, després d'haver realitzat La filla d'un ladrón i que va ser premiada el 2020 amb tres estatuetes, ara soleix tres nominacions, inclouen guió original,
per ella i per la seva parella, Marçal Sebriant, i millor interpretació i revelació per Elvira Lara. La seva trama, aquesta pel·lícula, narra l'èxode rural cap als afores de les grans ciutats dels anys 70 i l'esforç de milers de persones per conquerir la classe mitjana.
Pel que fa a la resta de les produccions finalistes, tres llargmetratges de ficció destaquen amb diverses nominacions. En la categoria de direcció novella opta Gemma Blasco per La fúria,
una pel·lícula que suma fins a sis nominacions als Gaudí, incloent guió original per Gemma Blasco, acompanyada d'Eva Pauner, categories interpretatives per Àngela Cervantes i Carla Linares, i maquillatge i perruqueria per Danae Catell i Ale Salvat. En les dues categories de guió també són nominats tres professionals que atresoren diverses estatuetes d'anteriors edicions. Cesgai, amb tres, i Eduard Sola, amb una, pel guió original de Mi amiga Eva,
Pel·lícula que en guany també dona una nominació a l'actriu Nora Navas, ja premiada per Pa Negre i per Tots volem el millor per ella. També Celia Rico pel guió adaptat de La Buena Letra, després d'haver guanyat el Gaudí a millor guió per Viaje al quarto d'una madre. També la pel·lícula Una quinta portuguesa entre les produccions finalistes amb una nominació per a Manolo Solo que opta al Gaudí a millor protagonista masculí.
Doncs molt bé, parlem ara d'altres categories i comencem per la categoria de millor pel·lícula documental. Aquí trobem Tardes de Soledat d'Albert Serra, que suma sis nominacions als Premis Gaudí i que fa història als guardadons de l'Acadèmia. Explorant el món de la toromàquia a través de l'art i la vida del torero Andrés Roca-Rei, la guanyadora de la Concha d'Or a Sant Sebastià assoleix les nominacions a millor direcció per Albert Serra
que ja va guanyar l'estatueta per al Cant dels Ocells, millor fotografia per a Artur Tort, que ja va guanyar per a Pacifició, millor muntatge per a Albert Serra i Artur Tort i millor so per a Jordi Ribas i Bruno Terrier.
Al costat d'aquest títol històric, destaquen altres produccions que també aporten mirades singulars al documental català. Constellació Portavella, de Claudio Solian, analitza l'obra i trajectòria política del cineasta a través de fragments dels seus films, conferències i entrevistes.
La marcellesa de los borrachos, de Pablo Gil Retuerto, segueix el viatge clandestí dels etnomusicòlegs italians de cantonocratge pel nord d'Espanya a l'estiu de 1961 i estableix un diàleg entre el passat i el present mostrant les ferides de la història.
Mares d'Arienda Seuba documenta durant més de quatre anys el camí cap a la maternitat d'Anna i Ari, reflexionant sobre les conseqüències de posposar la maternitat i posa en valor l'amor, els vincles i les cures.
En la categoria de millor pel·lícula d'animació hi trobem una amplia varietat de formats i estils. Vale dir que fins ara el tema de l'animació era una mica fluixet i en guany per fi. Hi ha quatre pel·lícules d'animació que tenen, a més a més, molt nivell.
En primer lloc, el Tresor de Barracuda d'Adrià García, que és una trepidant aventura pirata plena de mapes, secrets, persecucions, batalles navals i personatges memorables, fins a l'animació L'Olivia i el Terratrèmol Invisible,
de Irene Iborra Rizzo, que és la primera producció catalana filmada fotograma-fotograma i també la primera pel·lícula amb aquesta tècnica dirigida per una dona a Catalunya i que a més a més l'ha fet en català. Dir-ho això amb animació, de vegades sobta una mica perquè evidentment l'animació de seguida se li pot posar la llengua que vulguis, però ella ha volgut deixar clar aquesta directora que l'estava rodant aquesta animació en català.
Amb sensibilitat i crítica social, la pel·lícula aborda els desnonaments a través de la mirada valenta d'una nena i la força que li dona la seva colla d'amics. Els amics també són la clau de Hanna i els Nadals oblidats d'Helena Ruiz, segona part de Hanna i els Monstres, un viatge ple de fantasia que explora què passaria si, de sobte, tothom oblidés les festes de Nadal.
Mentrestant, la llum d'aixa de la cineasta Shadi Adip segueix les aventures d'una jove de l'alt Àndalus del segle XI que somia convertir-se en gran pirotècnica en un regne on els focs artificials són l'espectacle més popular.
Pel que fa als curmetratges nominats, els 18ens Premis Gaudí mostren la força creativa i la diversitat del cinema català emergent. A Campolibar, Alicia Moncholí Luege entrellaça realitat i ficció en un viatge de retorn a la seva infantesa.
De Sucre, de Clàudia Cedó, narra la història d'una dona de 30 anys amb discapacitat intel·lectual que lluita pel dret a decidir sobre la seva maternitat. I la nostra habitació, de Jaume Claret Moixart, atorga una segona nominació a aquest director,
que utilitza el cel·luloide de 16 mil·límetres per recrear la intimitat d'una habitació on mare i fill es connecten amb el món a través d'un programa de melodies compartides. I finalment, en aquesta categoria dels curtmetratges, destacar Nens, d'Anna Martí Domingo, que explora la masculinitat i els rituals de joc infantil en un relat de creixement estiuenc a la Costa Brava.
Doncs bé, a més de les 25 produccions catalanes, els 18 Premis Gaudí inclouran quatre produccions europees finalistes. Conclavé del director Edward Berger, guanyadora d'un Òscar per All Quiet on the Western From, disecciona els mecanismes de poder del Vaticà després de la mort d'un papa, que en principi no s'explica quin papa és, però si veieu la pel·lícula queda molt clar de qui estan parlant.
El film Daminació Flou, un mundo que salvar, del Leto Zin Zibalodis, creador del célebre Hawaii, narra un viatge de supervivència amb una càrrega visual extraordinària.
La llavor de la figuera sagrada del prestigió cineasta iranià Mohamed Razolov, recent guanyador de la Palma d'Or, és una poderosa reflexió sobre la repressió, el coratge i la desobediència civil. I finalment, The Brutalist, del director nord-americà Brady Corbett, construeix una ambiciosa epopeia sobre l'ascens d'un arquitecte jueu immigrant als Estats Units.
I aquest seria el resum, si vols que ampliem alguna cosa més. Home, a mi m'agradaria preguntar-te, Antonio, què en penses tu d'aquestes nominacions? Bé, sí. Bona pregunta, no? No voldria incidir en temes que segurament ja he explicat en altres ocasions, però dic que segurament, vagi com vagi finalment la gala i els premis, segurament el titular se l'emportaran tres produccions que no són precisament en llengua catalana.
Les pel·lícules que obtindran el major nombre de premis i que seran els titulars seran Sirat, Romeria i Sorda. Totes tres molt bones pel·lícules, indiscutible. I també ho serà en un altre nivell, Tardes de Soledat, perquè el fet de tenir sis nominacions i que sigui un documental nominat amb aquestes nominacions és important. Per tant, aquestes quatre pel·lícules que no són en llengua catalana seran les que s'emportaran, diríem, els titulars.
Llavors, què passa? És allò que hem dit sempre, l'Acadèmia del Cinema Català està premiant les pel·lícules rodades a Catalunya, evidentment, i està fent un favor important per visibilitzar el cinema català, però jo sempre he dit que el cinema en català és el cinema...
Que està rodat en català, no el cinema fet per catalans. A diferència, per exemple, de la literatura, que la literatura catalana és aquella que s'escriu en català i això és indiscutible i va arreu, en el cinema hi ha una mica d'aigua barrets i en aquest sentit, jo en aquest sentit soc molt dràstic.
Però, evidentment, està clar que el treball del cinema és un treball col·laboratiu d'equip on hi ha diferents àmbits, diferents pensaments, diferents modalitats i una producció, tant que sigui feta per gent d'aquí del país, es considera catalana. És el cas de Romeria, claríssim. És el cas de Tardes de Soledat, també potser no tan cirat, però en qualsevol cas és això.
Per tant, és aquesta la feina que ha de fer l'acadèmia? No ho sé, en qualsevol cas. Pel·lis com Wolfen i Frontera, que són potser les més destacades dins de la categoria de cinema en català, són pel·lícules més petites al costat d'aquestes altres. El problema està potser en que no podem fer pel·lícules més grans o no es fan pel·lícules més grans en català, segurament si es fessin i tinguessin aquest nivell de reconeixement com si era torromeria,
potser no estaríem parlant com parlem. Per què no es fan més pel·lícules en català? Doncs perquè no hi ha pressupost, perquè encara hi ha aquell prejudici de que fetes en català no travessen fronteres, no arribin tan lluny, cosa que és errònic, com el FICAT hem demostrat moltes vegades. Antonio, ara aquestes són les que estan nominades, fins al 8 de febrer no se sabrà. Com és aquest procés de votació ara? Com es fa? Ara, sí, fins a aquesta data del... No sé si és a finals de gener, tots els acadèmics, de totes aquestes que he anat dient, totes aquestes...
pre-nominacions, tenint l'opció d'entrar i de totes les categories, votar la que tu creus que és la millor. Es recomana que no votem per amistats, per coneixences, que tothom mire totes les pel·lícules i voti a consciència i que a més a més no faci un arrossegament, que si la pel·lícula que més t'agrada, per exemple, és Frontera,
que no votis de frontera, millor direcció, millor fotografia, millor so, és a dir, que votis a consciència veient allò que tu creus que és millor, independient que sigui aquella pel·lícula la que més t'agrada, en quant a pel·lícula i que hi ha altres aspectes tècnics que potser altres pel·lícules destacen més. Aquesta és la recomanació que es fa.
Potser sí que molta gent ho té en compte, però estic segura que molta altra gent vota per amiguisme, no ens enganyem. I és un error, i penso que es fa un flac favor al cinema. Tothom hauríem de ser molt conscients i responsables, clar, això implica que t'has de mirar totes les pel·lícules. Tothom se les mira? Doncs no ho sé, tinc els meus dubtes. Jo ho faig. Tu segur que sí. Antonio, com ha anat aquest any 2025 quant a la salut del cinema en català?
Bé, he de dir que portem un parell d'anys que, déu-n'hi-do, estem arrosseguant una política de l'anterior govern de la Generalitat en què hi havia una consellera de Cultura, que això ho tenia molt clar, van haver inversions i, a més, és una aposta important per incentivar el cinema en català i encara arrosseguem una mica aquells fruits.
Em consta que l'actual govern també ho té clar i penso que mentre sigui així, mentre hi hagi una aposta pel cinema català, mentre hi hagi una televisió potent també, que només en tenim una, com és TV3, que aposti també per aquest suport, bé sigui a través de suport físic, a través de contribuir-hi amb el visionat, d'estar en la postproducció,
Tot això farà que el cinema sigui fort. Hi ha una bona acollita, hi ha bon cinema, i penso que, a més a més, això ho anirem veient. Hem vist bon cinema, però, evidentment, hi ha pel·lícules que no són en llengua catalana, que, en aquest cas, estan per sobre. I no és que em dolgui dir-ho, perquè és una realitat, per mi, si dat, és la millor pel·lícula que s'ha fet en guany en aquest país. També ho arrumeria, també ho és Tardes de Soledat,
i per tant són pel·lícules catalanes. Hi ha hagut una bona collita i tenim els millors equips, tenim una indústria del cinema molt potent a Catalunya i això és un reconeixement que és evident i que no cal insistir-hi perquè està a la vista i que la gent, a més a més, afortunadament no ha deixat d'anar al cinema, tot i que es consumeix molt cinema des de casa, des de les plataformes, però l'assistència a les sales, malgrat tot, no m'hi va i si va m'hi va en algun moment com a causa de la Covid, això ara està superat.
Doncs, Antonio, ho deixem aquí. Suposo que ara, aquests dies de Nadal, també es pot aprofitar per anar al cinema, no? Sí, sí, sí. Tot i que ara, evidentment, les pel·lícules que destaquen són aquestes pel·lícules de temàtica nadalenca, de família i tal, que està molt bé. Que també estan bé. Sí, cal dir que també estan bé. Però sí, sí, aprofitem per anar al cinema aquests dies de festes i de Nadal. Doncs, Antonio, moltíssimes gràcies i bones festes. Gràcies, igualment.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orella, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què dimonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores, on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Notícies en xarxa a migdia amb Jordi Casino. Aprovada la pròrroga dels pressupostos del govern que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que allargarà la vigència dels comptes del 2023. La decisió l'ha pres l'executiu de Salvador Illa mentre continuen negociant-ne uns de nous amb els Comuns i Esquerra Republicana. El president diu que farà tot el que pugui per tenir uns nous comptes. El govern es deixarà literalment la pell per poder oferir uns pressupostos a Catalunya.
Passarà això o no passarà?
El que us puc dir és que el govern es deixarà la pell perquè això passi. I en aquest sentit, sóc de mena optimista. Però no depèn només de nosaltres. És dimarts 23 de desembre de 2025. Tenim més titulars. L'oposició tomba al pressupost de Lleida Montse-Hidalgo. I el seu alcalde s'haurà de sotmetre a una moció de confiança per poder aprovar-lo. De moment, Fèlix Larossa ja ha dit que s'ofereix escoltar propostes de tots els grups municipals menys de Vox.
Aprovada la pròrroga dels ajuts de l'Estat al transport públic. El Consell de Ministres ha validat mantenir les aportacions del govern espanyol als ajuntaments perquè puguin continuar bonificant els títols més utilitzats. A més, l'executiu també ha prorrogat l'escurt social. Segueix baixant la incidència de la grip a Catalunya.
El nombre de casos per cada 100.000 habitants ha passat de 766 a 544 en una setmana. Tot i això, el nivell de transmissió segueix sent molt alt i per això el govern ha decidit prorrogar 15 dies més l'obligatorietat de l'ús de la mascareta als centres sanitaris i sociosanitaris. Creix el malestar a Badalona per la gestió dels desallotjats.
L'alcalde Xavier García Albiol segueix defensant que han de marxar de la ciutat perquè l'Ajuntament no té cap espai per acollir-los. Mentrestant, el president de la Generalitat, Salvador Illa, assegura que en les properes hores es pot arribar a una solució per als desallotjats. Presentat al Parc de Nadal de Tarragona.
Nova edició de la proposta amb una programació equilibrada per a infants fins als 12 anys, amb activitats de gran format, tallers creatius i una àmplia programació d'espectacles d'arts escèniques.
Amb aquest 1-2 els pericots tanguen l'any amb la mateixa dinàmica del darrer mes, sumant de 3 a més arribant als 33 punts a només 2 de la Champions i reformant la posició a l'Europa League amb 10 punts de marge sobre el Celta, 7è classificat. Segueix plovent, sobretot al nord-est de Catalunya, i nevant amb força el Pirineu i a cotes força baixes fins i tot del Montseny, i tot plegat amb un fred ben viu. Previsió del temps, Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia. Novament, una jornada de ple hivern, la que estem tenint a hores d'ara. I, de fet, en algunes comarques, sobretot del nord del país, la temperatura està pujant encara menys que no pas ahir. Per tant, un ambient ben fred el que tenim i el que ens queda al llarg d'aquest dimarts. També amb aquest matalàs de núvols que tenim a gran part de Catalunya i, de fet, que van deixant pluges o nevades. La cota...
al voltant dels 800 a 1.000 metres, i aquesta cota, si de casca, pujarà un palet als 1.200, 1.300 al llarg d'aquesta tarda, on hi nevarà més, és a les muntanyes de la Garrotxa, del Ripollès i també cap al Montseny. Quan més cap a les comarques del Pla de Lleida i de l'Ebre, núvols també, però poc actius, alguna pluja esporàdica i molt efímera, i ja diem aquest ambient fred, a més a més amb vent, que farà que hi hagi molt mala mar a tota la costa, sobretot,
la barcelonina i la costa brava. El dimecres, en canvi, portarà algunes clarianes i una recuperació de la temperatura. N'estem pendents a la xarxa. El control de so, Ivan López, a la coordinació, Albert Güell i Montse Huguet. Passen quatre minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició Migdia.
És la nostra portada aquest dimarts. Catalunya, que començarà l'any amb pressupostos prorrogats per tercer cop consecutiu. El govern de Salvador Illa no ha aconseguit de moment aprovar uns comptes nous i es heu obligat a allargar la vigència dels actuals, avalats el 2023 sota presidència republicana. Tot plegat a l'espera de poder negociar uns de nous amb Esquerra Republicana i els comuns. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Malgrat que l'1 de gener entrarà en vigor per tercer cop consecutiu la pròrroga dels actuals pressupostos, Salvador Illa no contempla un 2026 sense nous comptes. Diu literalment que suarà la samarreta per complir els acords que li demanen els socis d'investidura per obrir negociacions. Els Comuns i Esquerra els defineix com a terriblement exigents i ha descartat proposar-los entrar al govern com a bascanvi d'una aprovació pressupostària.
En aquest sentit, el president ha avançat que al gener hi haurà novetats en la proposta de finançament singular, la moneda de canvi que demana l'esquerra per iniciar converses, malgrat que ha advertit que també serà solidari amb la resta d'Espanya, un optimisme en la consecució dels comptes que el porta a descartar un avançament electoral. El govern ens deixarà la pell perquè hi hagi pressupostos, jo no contempo en aquest moment un escenari que no sigui el d'uns pressupostos per Catalunya al 2026, crec que és el que ens demana, va ser la teotradania.
I l'horitzó de la legislatura a Catalunya és de 4 anys i acaba el 2028. Això és el que jo tinc en aquest moment al CAP i en els horitzons amb els que treballo. Després del darrer Consell Executiu de l'any, el president ha comparegut per fer balanç de govern. Defensa que aquest 2025 ha estat, diu, un bon any per Catalunya i que la principal fita pel 2026 és que es faci efectiva la llei d'amnistia.
El govern també ha aprovat avui un pla de mesures urgents per activar la construcció dels primers 210.000 habitatges protegits compromesos i ha aprovat atorgar el Premi Internacional Catalunya a les activistes palestina i israeliana que promouen el moviment Mother's Call, que reclama la fi de la guerra a casa. I a Lleida, l'oposició ha tombat. Gràcies, Carina. Els pressupostos per l'any vinent de la PERI i el seu alcalde s'haurà de sotmetre a una moció de confiança.
El PSC ha perdut el suport de Junts i Fèlix Larrosa s'ofereix a escoltar propostes de tots els grups municipals menys de Vox.
No hi ha hagut cap sorpresa d'última hora i els pressupostos per al 2026 no s'han aprovat i no s'han aprovat perquè, segons l'oposició, no han estat consensuats. Una manca de consens que ha portat el vot en contra de Junts tot i haver aprovat les ordenances fiscals. La seva portaveu, Violent Cervera, ha retret els socialistes que en aquells aspectes que no requerien el vot dels juntaires no se'ls informava i ha justificat el seu vot negatiu d'aquesta manera.
perquè no milloren la seguretat, no milloren els problemes que té la joventut, no milloren les problemàtiques de salut mental que té la nostra ciutat, no promocionen més la ciutat i tenim dos grans projectes que havien de ser la gran transformació absolutament encallats. Per contra, des del govern mantenen que són uns pressupostos sòlids i amb vocació de govern. Carme Valls ja porta la batuta dels comptes.
Aquest pressupost parla d'una lleida que cuida i ens cuida, que transforma i planifica el futur. És un pressupost que protegeix les persones, que genera oportunitats. L'alcalde de la Rosa convocarà una qüestió de confiança el 31 de desembre. Si la Rosa la supera, els pressupostos quedaran aprovats. Si no, s'obrirà un període d'un mes on els grups de l'oposició poden presentar una moció de censura. Tal com està format el govern, una moció de censura no prosperaria i, per tant, passat aquest període, la Rosa quedaria ratificat com a alcalde i els pressupostos aprovarà.
L'increment s'explica en bona part amb l'aportació econòmica d'altres administracions, amb 16 milions d'euros.
El 29 de desembre tindrà lloc la sessió plenària que buscarà aprovar uns comptes amb xifres històriques. El govern destaca que també ho són les que fan referència a la partida d'inversions que arriba a 9,6 milions d'euros, dels quals 5,5 aniran a millores a la via pública amb obres d'asfaltatge i arranjament de camins rurals. L'alcalde Adam Tomàs remarca també que el govern ha en post i ha congelat els impostos per a l'any que ve.
El pressupost més alt de la història en menys pressió fiscal. És un pressupost de 40.951.000 euros, quasi 41 milions d'euros en impostos congelats, en 16 milions d'euros procedents d'altres administracions i, a més, el pressupost rècord en inversió. L'Ajuntament d'Amposta tancarà el 2025 amb 4 milions a la caixa i un endeutament que en els últims anys ha passat del 65% a la meitat.
Hem passat per Lleida, també per Emposta, i el ple de l'Ajuntament, ara a Girona, ha aprovat de forma definitiva aquest matí les ordenances fiscals per l'any vinent. Com a mesura estrella, inclouen la rebaixa de la taxa d'escombraries Girona FM Pau Villafanya.
El PSC i Vox ja han votat en contra, dient, entre d'altres, que la baixada de la taxa de residus és simbòlica i criticant que el govern penalitza la ciutadania amb un sistema que té errors. Sílvia Liu és la tinenta d'alcaldia de l'àrea de gestió de recursos. Hem treballat conjuntament de valent i, per tant, és d'agrair tenir aquest govern estable com el que tenim que ens permet avançar.
millorar la vida. En qualsevol cas, reitero, no apogem impostos, apostem per l'habitatge, la sostenibilitat i situem a Girònia en el camí d'una fiscalitat més justa i alineada amb els reptes actuals. A grans trets, les ordenances mantenen congelats els 5 grans impostos i preveuen que fins al 78% de les llargs paguin menys per les escombraries.
Són totes aquelles que, com a mínim, un cop a setmana han llançat les escombraries fent ús de la targeta o de la resta de sistemes, és a dir, el porta a porta o les àrees temporals. Cin minuts ja arribem a un quart de tres de la tarda i a Madrid el Consell de Ministres ha aprovat aquest matí mantenir les aportacions als ajuntaments perquè puguin continuar unificant els títols més utilitzats i ha posat data a l'estrena del nou títol unificat de transport el 19 de gener. A més, l'executiu també ha prorrogat l'anomenat escut social i incrementar un 7% les pensions mínimes. Marc Dalmau, bon dia.
Bon dia. La revalorització de les pensions serà de 570 euros de mitjana pels pensionistes. A més, s'aprovarà un paquet de mesures energètiques. L'escut social preveu també incentius fiscals per a autònoms afectats per la dana del País Valencià i els incendis de l'estiu passat. Hi ha també una cotització adicional per anticipar les jubilacions dels bombers i els agents mediambientals.
a més d'una compatibilització de jubilació i feina pels metges. Pel que fa al transport públic, hi ha una pròrroga de les bonificacions que hi havia fins ara i la posen en marxa de l'abonament únic. Òscar Puente és el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible.
Será nominativo, mensual y con una tarifa plana, 60 euros para adultos, 30 para jóvenes de menos de 26 años y estará disponible a partir del 19 de enero. El 19 de enero entrará en funcionamiento. Nace con una vocación clara que es la de crecer e incorporar al resto de administraciones que quieran hacerlo. No sustituye a los títulos existentes, no invade competencias y no impone adhesiones obligatorias.
Just abans de la reunió del Consell de Ministres, tot l'executiu espanyol remodelat, s'ha fet la foto de família. Avui dimarts, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migració, Zelma Saif, s'estrenava com a portaveu de l'executiu. Saif no ho tindrà fàcil amb els nous casos de corrupció que envolten el govern espanyol. Qui també ha estrenat càrrec, avui és Milagros Rolón.
qui assumeix la cartera d'educació i substitueix Pilar Alegria, qui va renunciar al càrrec de portaveu del govern i ministre per presentar-se com a candidata a les eleccions aragoneses del 8 de febrer. Esmarc i l'economia espanyola ha crescut un 0,6% al llarg del tercer trimestre de l'any en comparació amb els tres mesos anteriors, segons ha informat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística.
D'aquesta manera es confirma la dada avançada per l'organisme estadístic a l'octubre i que suposa una dècima inferior a la registrada entre abril i juny. L'INI també ratifica la variació interanual del 2,8% en aquest període davant del 2,9% del trimestre precedent.
3 minuts i un quart de 3 és un dels titulars del dia a la incidència de la grip a Catalunya, que segueix baixant, però el nivell de transmissió del virus continua sent molt alt. Per aquest motiu, el govern ha decidit mantenir l'obligatorietat de d'un mascareta als centres de salut, hospitals i residències fins després de les festes de Nadal. Salut demana precaució durant les trobades familiars, sobretot amb les persones vulnerables. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, l'epidèmia de la grip va a la baixa per primer cop des de mitjans d'octubre. Hi ha menys casos detectats respecte a la setmana anterior. El Sistema d'Informació per la Vigilància d'Infeccions a Catalunya xifren 30.298 els casos de grip, gairebé 3.000 menys que fa 7 dies, que és quan es va arribar al pit.
La disminució de la incidència és sobretot en menors de 60 anys i la franja dels 15 als 44 continua sent la més afectada. Tot i les bones notícies, el Departament de Salut fa una crida extremant la precaució. Esteve Fernández és secretari de Salut Pública de Catalunya.
Mascareta, les persones que tinguin símptomes, no ens descuidem de la mascareta en els centres sanitaris i socialitaris, mantinguem higiene de mans, mantinguem en locals tancats la ventilació i encara en els centres d'atenció primària evidentment es pot demanar cita i ser vacunats esperem que en menys d'una setmana des de què es demana.
Fernández alhora positivament la campanya de vacunació. 1.300.000 persones han rebut la vacuna de la grip, 120.000 més que l'any passat. I el president Salvador Illa assegura que en les properes hores es pot arribar a una solució per als desallotjats de Badalona i ha llançat aquesta advertència al seu alcalde, el Popular, Xavier García Albiol. La irresponsabilitat no surt de franc i té conseqüències. Ara, la prioritat del govern en aquest moment i en aquesta matèria és...
resoldre la qüestió i espero que en les properes hores puguem ja tenir signes palpables en aquesta direcció i en aquest sentit. Mentrestant, l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha reclamat que es traspassin a Catalunya les competències sobre migració per poder fer front, diu, a situacions com la de Badalona.
Puigdemont defensa que el govern assumeixi aquestes competències i que es doti als ajuntaments d'eines legals i de recursos materials per donar respostes responsables a les inquietuds de la ciutadania. I pel que fa als desallotjats, una dotzena d'aquestes persones havien ocupat un altre equipament municipal, però ara aquest migdia estan centres i edats per un dispositiu de la Generalitat amb coordinació d'entitats socials. Ràdio Ciutat de Badalona, Jordi Ribes.
La desena de persones que havien ocupat l'antic Albert de Can Bufibell marxen de l'equipament per traslladar-se a un altre espai. Així ho han confirmat fons de la Generalitat de Catalunya. En aquests moments hi ha dos autobusos a les portes de l'edifici al barri de Montigalà.
Un moviment que es produeix després de les reunions mantingudes entre el govern i l'Ajuntament de Badalona per resoldre la situació de les persones desallotjades del B9 dimecres passat. El trasllat d'aquesta desena de persones l'estan gestionant la Generalitat Junta amb Entitats Socials, tot i que no ha transcendit a quin espai podran allotjar-se.
Recordem que després de la desocupació de l'antic Institut B9, una desena de persones van ocupar el que fa un temps havia estat un alberg municipal per a persones sense sostre.
El 25 de desembre, fum, fum, fum.
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Passa un minut d'un quart de tres. La Rambla de Barcelona guanyarà un 33% d'espai per als vianants amb la reordenació del tram central del passeig. Aquesta és la voluntat de l'Ajuntament que està negociant un acord amb el Gremi de Restauració i els Amics de la Rambla per a la reducció de les terrasses de la zona després de les obres. Albert Güell, bon dia.
El projecte coincideix amb l'inici de la tercera fase de les obres que comportarà la reforma de la major part de l'àmbit central, una actuació que començarà el 19 de gener i que obligarà a suspendre temporalment les llicències de les terrasses afectades. La regidora de promoció econòmica Raquel Gil ha reconegut que es tracta més de reduir que no pas de reordenar les terrasses.
A la pregunta, hi haurà reducció de terrasses? Hi haurà reducció de terrasses. Amb quin percentatge? Això és el que no podem aterrar ara. Amb un percentatge que ens permeti no perdre de vista aquest objectiu de guanyar aquest espai per la ciutat i que a la vegada respecti al màxim possible l'activitat econòmica que s'està fent dels restauradors, sobretot amb aquest límit de no posar en risc la viabilitat dels seus negocis.
Les terrasses tornaran en nous espais de manera progressiva i amb una nova imatge pròpia per a la restauració, que també es treballarà amb els operadors de la zona. Les obres a la Rambla, que avancen segons el calendari previst, ja han implicat l'aixecament de les ocupacions amb terrasses a l'espai lateral del passeig, en el tram entre Plaça Catalunya i Bon Success. I una incidència en la infraestructura entre Sants i Bellvitge ha afectat la circulació de vuit línies de rodalies.
Es tracta de l'R2, l'R2 sud, l'R2 nord, l'R13, l'R14, l'R15, l'R16 i l'R17. Hi ha retards d'uns 10 minuts de mitjana. A més, la relació de trens Vilanova i la Geltrú Barcelona-Estació de França i Castelldefels-Granoller-Centre s'han suprimit i els trens amb origen i destinació Sant Vicenç de Caldés afectuen parada a totes les estacions. Arribats a aquest punt de l'informatiu, és el moment de repassar altres notícies.
12 minuts i arribem a dos quarts de tres, començant per una unió de pagesos que s'ha manifestat contra l'agroparc en considerar-lo una agressió al territori que posa en risc la sobirania alimentària, diuen, de Catalunya. Per la seva part, Amallia Origen ha defensat en un comunicat que és un projecte estratègic de reactivació agrària. Ràdio Vilafranca, Adrià Fernández.
La manifestació ha començat a les 11 del migdia i s'hi han aplegat una vintena de pagesos i pageses acompanyats dels seus tractors. Una hora abans de l'acte a les 10, el sindicat ha convocat el pàmpol de senyor Enzurtons a la pagesia que ha participat en tractor a la manifestació. Des d'allà, vehicles i manifestants s'han desplaçat fins al punt de convocatòria a la Talaia.
Des del col·lectiu, Ferran Carbó, coordinador comarcal de la Unió de Pagesos, apuntava amb quin motiu s'ha fet la manifestació. Es fa en el context que trobem que l'espai agrari, almenys aquí a l'àrea metropolitana i a Catalunya en general, es troben en una situació d'emergència, que grans projectes estan depredant aquest espai agrari i això posa en risc.
la sobirania alimentària i la seguretat alimentària del país. Per la seva banda, Matlla Origen ha defensat l'agroparc en un comunicat com un projecte estratègic de reactivació agrària, gestió del territori i prevenció d'incendis. I l'Ajuntament de Reus instal·larà 39 càmeres de lectura de matrícoles en 35 punts de la ciutat. El projecte es licita per mig milió d'euros i es preveu que els aparells s'estiguin en marxa a mitjans de l'any 20. La nova ràdio Laura Navarro.
L'Ajuntament de Reus farà un pas més en el desplegament del pla de videovigilància amb la instal·lació de càmeres lectores de matrícula a les principals entrades de la ciutat i a diverses urbanitzacions. La Junta de Govern local iniciarà pròximament el procés de contractació d'aquest sistema que ha de permetre millorar la seguretat ciutadana, la mobilitat sostenible i la seguretat viària. El projecte compta amb un pressupost estimat de més de 537.000 euros que inclou el subministrament, la instal·lació i el manteniment durant 5 anys.
En total es preveu instal·lar 39 càmeres amb 35 punts de control distribuïts en 22 zones del municipi, així com la substitució i ampliació de càmeres de videovigilància als barris de Mas a Balló i Mas Pellicer. Amb aquesta actuació Reus arribarà un total de 126 càmeres de videovigilància, una eina clau tant per reforçar la prevenció i la resposta policial com per analitzar la mobilitat, reduir la contaminació i planificar millor els recursos municipals.
I els hotels catalans han tancat el millor novembre de la seva història, llotjant 1.314.000 clients, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística. Es tracta d'un creixement del 5,1% en comparació amb el mateix període de l'any passat, impulsat pel visitant estranger que va repuntar un 6,74% interanual, concentrant més del 60% del total, amb 817.000 visites.
No minuts per dos quarts de tres, moment per la cultura. I per les celebracions nadalenques, comencem a Tarragona, obrirà aquest dissabte una nova edició del Parc de Nadal, que convertirà el recinte firal en un món de màgia i diversió. Tarragona Ràdio, Teresa Ortega. El Parc de Nadal dels Impossibles, aquest és el nom de l'espai del recinte firal del Palau de Congressos, on els infants podran gaudir de diferents espectacles i activitats.
Des d'aquest proper dissabte fins al 4 de gener s'ofereixen una dotzena d'activitats i 14 espectacles. Montse Adán és la consellera responsable de mercats de l'Ajuntament de Tarragona. La part de Nadal és una aposta decidida que fem des de l'Ajuntament de Tarragona i el Palau va apostar l'any passat en aquest nou format.
Hi ha una programació de quilòmetre zero i la igualtat de gènere i la diversitat de mirades com a punts forts. A més, el Parc Omtenguany, amb un espai dedicat al Tour de França sota el nom del petit Grand Tour, Tarragona Esports ofereix aquesta activitat en la qual infants i adults poden pujar bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de l'etapa tarragonina de la Ronda Francesa.
Escolteu els catarres i la Black Music Big Band s'han unit per publicar la Nadal a pop. Només Nadal, una nova cançó que celebra el valor de compartir.
La peça va néixer en plena època nadalenca de l'any passat i els catarres van guardar-la en un calaix fins que arribés el moment adequat. Aquest moment ha arribat enguany amb l'oportunitat de fer-ho al costat de la Black Music Big Bang, un cor i una banda de comarques gironines. I arribarem als esports amb un clàssic d'aquestes dates.
És la popular cançó de Nadal de la cantant i compositora nord-americana Mariah Carey, i que ja s'ha convertit en una de les més demanades i escoltades durant aquests dies. Per aquest ritme eminentment nadalenc arribem als esports.
I amb els esports, un dia més, la nostra companya, la Genire Gallut. Bon dia, Genire. L'Espanyol assalta Sant Mamès i suma la cinquena victòria consecutiva a la Lliga de Futbol. Amb aquest 1-2, els pericostanquen l'any amb la mateixa dinàmica del darrer mes, sumant de 3. A més, arriben els 33 punts a només 2 de les Champions i reformant la posició a l'Europa League amb 10 punts de marge sobre el Celta. Setè classificat. Sentim la valoració de Manolo González, el tècnic blanquiblau.
Estic molt feliç perquè ja tocava tan bé que aquest club visqués una mica això, un any, bueno, aviam si pot ser un any, de moment el 2025 ha sigut prou bo, però aviam si pot ser un any i continuar la temporada i acabar la temporada, que la gent tingui alegria, felicitat, que es senti orgullosa de ser d'Espanyol, que penso que és el que la gent sent ara mateix. Jo el que els vull demanar és el que dic sempre, que quan hi hagi moments dolents, que potser ja els hi ha, que jo soc conscient que a mi m'han de caure pals perquè soc entregar-ho i soc ser la meva feina, però que la gent tingui també un moment dolent que tingui paciència amb els jugadors, sobretot.
Encara en futbol ja coneixem els emparallaments del sorteig de quarts de final de la Copa Catalunya Masculina. En aquesta eliminatòria, que com totes es disputarà a partit únic, el proper 14 de gener jugaran el Camp Julio Barça B, un muntanyer zanàstic de Tarragona, Europa-Andorra, i tindrem de nou un derbi ballassar amb el Terrassa-Sabadell. I del futbol al bàsquet, perquè el Barça vol sumar la sisena victòria seguida a l'Eurolliga, els blaugranes visiten a tres quarts de set de la tarda el Fenerbahce, l'actual campió d'Europa, i on es retrobaran amb l'exblaugrana també...
Sarunes ja sí que bixos, amb la moral pels núvols després de la victòria contra el Bascón i amb tres pròrrogues incloses, els de Xavi i Pasqual buscaran el triomf per intentar situar-se líders en solitari de la competició. Sentim el tècnic. És el Vicent Campió i un equip extraordinari, amb un ròster molt llarg, molt ben entrenat, com tots sabem, i un partit gran d'Europa.
6 partits consecutius en 12 dies que els hem tret tots, té molt de mèrit. L'equip està treballant molt bé, amb molt de desig de guanyar, molt concentrat en fer les coses, amb molt d'esforç físic. Durant el camí hem tingut 3 lesionats, per tant, el peatge ha estat important, però mentre els resultats acompanyin sempre val la pena.
A més, si els culers tornen a guanyar, s'enfilarien fins a les 10 victòries consecutives entre la Lliga CB i l'Eurolliga, i el tècnic d'Aguà no tindrà disponibles, però Will Clyburn, Toko Xanghelia i Juan Núñez, baixes pel partit d'aquesta tarda. Encara enclau blaugrana el partit Xanda, Belgrat ja ha fet oficial que Joan Peñarroia serà el nou tècnic de l'equip.
Peñarroia que agafa el relleu d'Obradovich i més moviments a les banquetes perquè també l'ex blaugrana P6 torna al Bayern. I pel que fa al partit recuperat de la setena jornada del grup C de la tercera FEP, el Prat lidera la classificació i va superar el Cornellà 55 a 72. En aquest derbi els potable van enllaçar la novena victòria consecutiva.
I refermen el primer lloc. I acabarem amb en Vol, perquè el Barça ha anunciat la renovació de l'extrem dret a Adrián Sola fins al 2028. El jugador de 17 anys s'ha establert en dinàmica de primer equip en aquest primer tram de la temporada i a la Lliga Sobal és el segon màxim golejador blau-grana, amb 56 gols, amb 13 participacions. Doncs amb la renovació d'Adrián Sola, que tancarem els esports i l'actualitat esportiva d'avui.
Bona tarda, Genire Gallut, un dia més. Per l'última hora de la informació esportiva, una mica més de 3 minuts i arribarem en punt a dos quarts de 3 de la tarda.
Aquest Nadal, la màgia és molt, molt a prop de casa. Entra a barcelonaesmoltmes.cat barra Nadal i descobreix els millors plans nadalencs de les comarques de Barcelona per fer amb família o amb amics. Que salti-ho, tastar productes locals, trobar els regals més originals, passejar pels mercats, gaudir dels llums. Viu la màgia de Nadal sense anar més lluny. Descobreix-ne més a barcelonaesmoltmes.cat barra Nadal. Diputació de Barcelona.
Bea Espejo i Isabel Banal van coincidir per primera vegada l'any 2003. Va ser a l'espai volart en el context d'una exposició sobre l'espera de la Fundació Vila Casas. Allà van plantar la primera llavor de la correspondència i l'any següent es van tornar a trobar també amb una mostra com a rerefons, en aquest cas comissariada per la Bea i on la Isabel participava com a artista. En aquella ocasió va ser a la llibreria Pròleg i amb el color blanc com a protagonista.
Durant aquests més de 20 anys han continuat mantenint correspondència al voltant del color blanc, pel qual senten fascinació. Ho han fet en diferents formats, primer per correu postal, després van passar el correu electrònic i han acabat intercanviant missatges de mòbil. Una correspondència que ara podeu tafanejar a l'exposició Carta Blanca, que fins a principis de l'any que ve podeu visitar el Centre d'Art La Panera de Lleida.
Dues dècades de correspondència que s'han acabat convertint en un arxiu poètic i en una instal·lació artística que ens permet explorar la memòria, records i reflexions quotidians i la complicitat que s'ha anat teixint entre la Bea i la Isabel. Per això no només hi trobareu cartes manuscrites, que ja són un gran tresor, sinó també objectes que ens conviden a sentir el pas del temps.
Fins a l'1 de febrer del 2026 podeu visitar l'exposició Carta Blanca al Centre d'Art La Panera de Lleida. Més informació a lapanera.cat Sabies que...
L'autor més prolífic de la Wikipedia és un suec anomenat Sverker Johansson. Però no tots els articles que ha portat han sortit dels seus dits. Johansson ha creat un programa d'ordinador que ha escrit un total de 2,7 milions d'articles, una xifra que suposa el 8,5% dels articles que hi ha a la Wikipedia, segons informa The Wall Street Journal. La xarxa de comunicació local.
Molt bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa a migdia amb Jordi Casino. Aprovada la pròrroga dels pressupostos del govern que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que allargarà la vigència dels comptes del 2023. La decisió l'ha pres l'executiu de Salvador Illa mentre continua negociant-ne uns de nous amb els Comuns i Esquerra Republicana. El president diu que farà tot el que pugui per tenir uns nous comptes. El govern es deixarà literalment la pell per poder oferir uns pressupostos a Catalunya. Passarà això o no passarà?
Jo crec que el govern es deixarà la pell perquè això passi. I en aquest sentit, soc de mena optimista, però no depèn només de nosaltres.
És dimarts 23 de desembre de 2025. Tenim més titulars. L'oposició tomba al pressupost de Lleida Montse Hidalgo. I el seu alcalde s'haurà de sotmetre a una qüestió de confiança per poder-lo aprovar. De moment, Fèlix Larrosa ja ha dit que s'ofereix escoltar propostes de tots els grups municipals menys de Vox. Aprovada la pròrroga dels ajuts de l'Estat al transport públic.
El Consell de Ministres ha validat mantenir les aportacions del govern espanyol als ajuntaments perquè puguin continuar bonificant els títols més utilitzats. A més, l'executiu també ha prorrogat l'escut social. Segueix baixant la incidència de la grip a Catalunya.
El nombre de casos per cada 100.000 habitants ha passat de 766 a 544 en una setmana. Tot i això, el nivell de transmissió segueix sent molt alt i per això el govern ha decidit prorrogar 15 dies més l'obligatorietat de l'ús de la mascareta als centres sanitaris i sociosanitaris. I a Badalona creix el malestar per la gestió dels desallotjats.
L'alcalde Xavier García Albiol segueix defensant que han de marxar de la ciutat perquè l'Ajuntament no té cap espai per acollir-los. Mentrestant, el president de la Generalitat, Salvador Illa, assegura que en les properes hores es pot arribar a una solució per als desallotjats. Presentat al Parc de Nadal de Tarragona.
Nova edició de la proposta amb una programació equilibrada per a infants fins als 12 anys, amb activitats de gran format, tallers creatius i una àmplia programació d'espectacles d'arts escèniques. Esports, Janire, Gallut, l'Espanyol, Assalta, Sant Mamés i suma la cinquena victòria consecutiva a la Lliga de Futbol. Amb aquest 1-2, els pericos tanguen l'any amb la mateixa dinàmica del darrer mes, sumant de 3. A més, arriben als 33 punts de només 2 de les Champions i reformant la posició a l'Europa League, amb 10 punts de marge sobre el Celta, el 7er classificat.
Provent, sobretot al nord-est de Catalunya, innavant amb força al Pirineu i a cotes força baixes com el Montseny. Tot plegat amb un fred ben viu. Previsió del temps. Lluís M. Pérez, bon dia. Bon dia. Novament, una jornada de ple hivern, la que estem tenint a hores d'ara. I, de fet, en algunes comarques, sobretot del nord del país, la temperatura està pujant encara menys que no pas ahir. Per tant, un ambient ben fred el que tenim i el que ens queda al llarg d'aquest dimarts. També amb aquest matalàs de núvols que tenim a gran part de Catalunya...
I de fet que van deixant pluges o nevades la cota al voltant dels 800 a 1.000 metres i aquesta cota si de cas que pujarà un palet als 1.200, 1.300 al llarg d'aquesta tarda on hi nevarà més és a les muntanyes de la Garrotxa, del Ripollès i també cap al Montseny. Quant més cap a les comarques del Pla de Lleida i de l'Ebre, núvols també però poc actius, alguna pluja esporàdica.
i molt efímera. I ja diem aquest ambient fred, a més a més amb vent, que farà que hi hagi molt mala mar a tota la costa, sobretot la barcelonina i la costa brava. El dimecres, en canvi, portarà algunes clarianes i una recuperació de la temperatura. Estem pendents a la xarxa. Estigueu pendents del control de so. Un dia més el nostre company Ivan López, a la coordinació Albert Güell i Montse Huguet. Passen gairebé quatre minuts de dos quarts de tres. Notícies en xarxa. Edició Migdia.
És la nostra portada d'aquest dimarts Catalunya, que començarà l'any amb pressupostos prorrogats per tercer cop consecutiu. El govern de Salvador Illa no ha aconseguit aprovar uns comptes nous i es ve obligat a allargar la vigència dels actuals, avalats el 2023, sota presidència republicana. Tot plegat a l'espera de poder negociar uns de nous amb Esquerra Republicana i els comuns. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Malgrat que l'1 de gener entrarà en vigor per tercer cop consecutiu la pròrroga dels actuals pressupostos, Salvador Illa no contempla un 2026 sense nous comptes. Diu literalment que suarà la samarreta per complir els acords que li demanen els socis d'investidura per obrir negociacions. Els Comuns i Esquerra els defineix com a terriblement exigents i ha descartat proposar-los entrar al govern com a bascanvi d'una aprovació pressupostària.
En aquest sentit, el president ha avançat que al gener hi haurà novetats en la proposta de finançament singular, la moneda de canvi que demana l'esquerra per iniciar converses, malgrat que ha advertit que també serà solidari amb la resta d'Espanya, un optimisme en la consecució dels comptes que el porta a descartar un avançament electoral. El govern ens deixarà la pell perquè hi hagi pressupostos, jo no contempo en aquest moment un escenari que no sigui el d'uns pressupostos per Catalunya al 2026, crec que és el que ens demana la Ciutat de Dania,
I l'horitzó de la legislatura a Catalunya és de 4 anys i acaba el 2028. Això és el que jo tinc en aquest moment al CAP i en els horitzons amb els que treballo. Després del darrer Consell Executiu de l'any, el president ha comparegut per fer balanç de govern. Defensa que aquest 2025 ha estat, diu, un bon any per Catalunya i que la principal fita pel 2026 és que es faci efectiva la llei d'amnistia.
El govern també ha aprovat avui un pla de mesures urgents per activar la construcció dels primers 210.000 habitatges protegits compromesos i ha aprovat atorgar el Premi Internacional Catalunya a les activistes palestina i israeliana que promouen el moviment Mother's Call, que reclama la fi de la guerra a Gaza.
De Barcelona a Lleida, l'oposició ha tombat els pressupostos per l'any vinent de la Paeria i el seu alcalde s'haurà de sotmetre a una qüestió de confiança. El PSC ha perdut el suport de Junts i Fèlix Larrosa s'ofereix a escoltar propostes de tots els grups municipals menys de Vox.
No hi ha hagut cap sorpresa d'última hora i els pressupostos per al 2026 no s'han aprovat i no s'han aprovat perquè, segons l'oposició, no han estat consensuats. Una manca de consens que ha portat el vot en contra de Junts tot i haver aprovat les ordenances fiscals. La seva portaveu, Violent Cervera, ha retret els socialistes que en aquells aspectes que no requerien el vot dels Juntaires no se'ls informava i ha justificat el seu vot negatiu d'aquesta manera.
perquè no milloren la seguretat, no milloren els problemes que té la joventut, no milloren les problemàtiques de salut mental que té la nostra ciutat, no promocionen més la ciutat i tenim dos grans projectes que havien de ser la gran transformació absolutament encallats. Per contra, des del govern mantenen que són uns pressupostos sòlids i amb vocació de govern. Carme Vall ja porta la batuta dels comptes.
Aquest pressupost parla d'una lleida que cuida i ens cuida, que transforma i planifica el futur. És un pressupost que protegeix les persones, que genera oportunitats. L'alcalde La Rosa convocarà una qüestió de confiança el 31 de desembre. Si La Rosa la supera, els pressupostos quedaran aprovats. Si no, s'obrirà un període d'un mes on els grups de l'oposició poden presentar una moció de censura. Tal com està format el govern, una moció de censura no prosperaria i, per tant, passat aquest període, La Rosa quedaria ratificat com a alcalde
I encara parlant de comptes, l'imposta incrementarà un 23% el pressupost per l'any que ve, fins gairebé 41 milions d'euros, tot i haver congelat els impostos. L'increment s'explica en bona part amb l'aportació econòmica d'altres administracions.
El 29 de desembre tindrà lloc la sessió plenària que buscarà aprovar uns comptes amb xifres històriques. El govern destaca que també ho són les que fan referència a la partida d'inversions que arriba a 9,6 milions d'euros, dels quals 5,5 aniran a millores a la via pública amb obres d'asfaltatge i arranjament de camins rurals. L'alcalde Adam Tomàs remarca també que el govern ha en postia congelat els impostos per a l'any que ve.
El pressupost més alt de la història, en menys presió fiscal. És un pressupost de 40.951.000 euros, quasi 41 milions d'euros en impostos congelats, en 16 milions d'euros procedents d'altres administracions i, a més, el pressupost rècord en inversió. L'Ajuntament d'Amposta tancarà el 2025 amb 4 milions a la caixa i un endeutament que en els últims anys ha passat del 65% a la meitat.
Barcelona, Lleida, Emposta i Girona el ple aprovat les ordenances fiscals que com a mesura estrella inclouen la rebaixa de la taxa d'escombraries Girona FM Pau Villafany.
El PSC i Vox ja han votat en contra, dient, entre d'altres, que la baixada de la taxa de residus és simbòlica i criticant que el govern penalitza la ciutadania amb un sistema que té errors. Sílvia Liu és la tinenta d'alcaldia de l'àrea de gestió de recursos. Hem treballat conjuntament de valent i, per tant, és d'agrair tenir aquest govern estable com el que tenim que ens permet avançar.
millorar la vida. En qualsevol cas, reitero, no apogem impostos, apostem per l'habitatge, la sostenibilitat i situem a Girònia en el camí d'una fiscalitat més justa i alineada amb els reptes actuals. A grans trets, les ordenances mantenen congelats els 5 grans impostos i preveuen que fins al 78% de les llars paguin menys per les escombraries.
Són totes aquelles que, com a mínim, un cop a setmana han llançat les escombraries fent ús de la targeta o de la resta de sistemes, és a dir, el porta-porta o les àrees temporals. Pou més de cinc minuts, arribem a tres quarts de tres de la tarda i a Madrid el Consell de Ministres ha aprovat mantenir les aportacions als ajuntaments perquè puguin continuar unificant els títols més utilitzats al transport públic i ha posat data a l'estrena del nou títol unificat que servirà per rodalies, mitjana distància i autobusos estatals el 19 de gener.
A més, l'executiu també ha prorrogat l'anomenat escut social i incrementar un 7% les pensions mínimes. Marc Dalmau, bon dia. Bon dia. La revalorització de les pensions serà de 570 euros de mitjana pels pensionistes, amb un 2,7% de pujada. Les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital tindran un increment de l'11,4%. L'escut social preveu també incentius fiscals per als autònoms afectats per la dana del País Valencià i els incendis de l'estiu passat.
Hi ha també una cotització adicional per anticipar les jubilacions dels bombers i els agents mediambientals, a més d'una compatibilització de jubilació i feina pels metges. Pel que fa al transport públic, hi ha una pròrroga de les bonificacions que hi havia fins ara i la posada en marxa de l'abonament únic. Òscar Puente és el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible.
Será nominativo, mensual y con una tarifa plana, 60 euros para adultos, 30 para jóvenes de menos de 26 años y estará disponible a partir del 19 de enero. Nace con una vocación clara que es la de crecer e incorporar al resto de administraciones que quieran hacerlo. No sustituye a los títulos existentes, no invade competencias y no impone adhesiones obligatorias.
Just abans de la reunió del Consell de Ministres, tot l'executiu espanyol s'ha fet la foto de família amb la nova incorporació. L'exalcaldessa de Toledo i fins ara delegada del govern espanyol a Castella-la Manxa, Milagros Tolón, que ha assumit la cartera d'educació després que Pilar Alegria deixés el ministeri per ser candidata del PSOE a les eleccions aragoneses del proper 8 de febrer.
Més coses és un dels titulars del dia, la incidència de la grip a Catalunya que segueix baixant, però el nivell de transmissió del virus continua sent molt alt. Per aquest motiu el govern ha decidit mantenir l'obligatorietat de dur mascareta als centres de salut, hospitals i residències fins després de les festes de Nadal. Salut demana precaució durant les trobades familiars, sobretot amb les persones vulnerables. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, l'epidèmia de la grip va a la baixa per primer cop des de mitjans d'octubre. Hi ha menys casos detectats respecte a la setmana anterior. El Sistema d'Informació per la Vigilància d'Infeccions a Catalunya xifren 30.298 els casos de grip, gairebé 3.000 menys que fa 7 dies, que és quan es va arribar al pit.
La disminució de la incidència és sobretot en menors de 60 anys i la franja dels 15 als 44 continua sent la més afectada. Tot i les bones notícies, el Departament de Salut fa una crida extremant la precaució. Esteve Fernández és secretari de Salut Pública de Catalunya.
mascareta, les persones que tinguin símptomes, no ens descuidem de la mascareta en els centres sanitaris i sociosanitaris, mantinguem higiene de mans, mantinguem en locals tancats la ventilació i encara en els centres d'atenció primària evidentment es pot demanar cita i ser vacunats, esperem que en menys d'una setmana des de què es demana.
Fernández valora positivament la campanya de vacunació. 1.300.000 persones han rebut la vacuna de la grip, 120.000 més que l'any passat. Gràcies, Esther. Dos minuts i tres quarts de tres. I el president Salvador Illa assegura que en les properes hores es pot arribar a una solució per als desallotjats de Badalona i ha llançat aquesta advertència al seu alcalde popular, Xavier García Albiolo. La irresponsabilitat no surt de franc i té conseqüències. Ara, la prioritat del govern en aquest moment i en aquesta matèria és...
resoldre-ho a costat i espero que en les properes hores puguem ja tenir signes palpables en aquesta direcció i en aquest sentit. Mentrestant, l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha reclamat que es traspassin a Catalunya les competències sobre migració per poder fer front a situacions com la de Badalona. Puigdemont defensa que el govern assumeixi aquestes competències i que es doti
dels ajuntaments d'eines legals i de recursos materials per donar respostes responsables a les inquietuds de la ciutadania. Pel que fa als desallotjats, una dotzena d'aquestes persones que havien ocupat un altre equipament municipal estan centres i a dades per un dispositiu de la Generalitat amb coordinació d'entitats socials. Ràdio Ciutat de Badalona, Jordi Ribàs.
La desena de persones que havien ocupat l'antic Albert de Can Bufibell marxen de l'equipament per traslladar-se a un altre espai. Així ho han confirmat fons de la Generalitat de Catalunya. En aquests moments hi ha dos autobusos a les portes de l'edifici al barri de Montigalà.
Un moviment que es produeix després de les reunions mantingudes entre el govern i l'Ajuntament de Badalona per resoldre la situació de les persones desallotjades del B9 dimecres passat. El trasllat d'aquesta desena de persones l'estan gestionant la Generalitat junt amb entitats socials, tot i que no ha transcendit a quin espai podran allotjar-se.
Recordem que després de la desocupació de l'antic Institut B9, una desena de persones van ocupar el que fa un temps havia estat un alberg municipal per a persones sense sostre. I sobre el terreny Càritas és una de les entitats que treballa des de fa temps per ajudar els migrants i intentar donar una resposta.
La seva portaveu, Mercè Darnell, denuncia des de la xarxa que a Badalona no hi hagi habilitat cap espai per donar acollida als desallotjats i que edificis com l'Albert de Can Bofill Vell, on algunes persones s'han instal·lat pel seu compte, faci gairebé dos anys que està tancat.
A més, és sobre els enfrontaments que es van viure ahir al vespre entre partidaris i detractors dels rellotjaments. Creu que és la pobresa estructural la que provoca situacions com aquesta? Bàsicament, és fi de la precarietat i de la pobresa estructural en què viuen molts veïns i veïns dels fàrris. Penso que hi ha molta gent que està patint, hi ha molta gent en situació precària. Quan les persones estan patint i tenen situacions de pobresa estructural que sistemàticament per les administracions no estan cobertes,
Al final s'acaben enfrontant pobres contra pobres.
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
Passa un minut de tres quarts de tres de la tarda. La Rambla de Barcelona guanyarà un 33% d'espai per als vianants amb la reordenació del tram central del passeig. Aquesta és la voluntat de l'Ajuntament que està negociant un acord amb el Gremi de Restauració i els Amics de la Rambla per a la reducció de les terrasses de la zona després de les obres. Albert Güell.
El projecte coincideix amb l'inici de la tercera fase de les obres que comportarà la reforma de la major part de l'àmbit central. Una actuació que començarà el 19 de gener i que obligarà a suspendre temporalment les llicències de les terrasses afectades. La regidora de promoció econòmica Raquel Gil ha reconegut que es tracta més de reduir que no pas de reordenar les terrasses.
A la pregunta, hi haurà reducció de terrasses? Hi haurà reducció de terrasses. Amb quin percentatge? Això és el que no podem aterrar ara. Amb un percentatge que ens permeti no perdre de vista aquest objectiu de guanyar aquest espai per la ciutat i que a la vegada respecti al màxim possible l'activitat econòmica que s'està fent dels restauradors, sobretot amb aquest límit de no posar en risc la viabilitat dels seus negocis.
Les terrasses tornaran en nous espais de manera progressiva i amb una nova imatge pròpia per a la restauració, que també es treballarà amb els operadors de la zona. Les obres a la Rambla, que avancen segons el calendari previst, ja han implicat l'aixecament de les ocupacions amb terrasses a l'espai lateral del passeig, en el tram entre Plaça Catalunya i bon succés. Gràcies, Albert, i arribant-se a aquest punt de l'informatiu, és el moment de repassar altres notícies destacades d'aquest dimarts.
En què us hem de dir que la família Torres ha posat en marxa una planta pilot en una de les seves vinyes del Penedès per comprovar la viabilitat tècnica i econòmica d'integrar agricultura i energia fotovoltaica. La instal·lació permetrà saber quins són els efectes de l'augment de temperatures. Ràdio Vilafranca, Goretti Martínez.
Ubicada a la vinya ecològica Marravell, a Sant Martís a Roca, la instal·lació agrovoltaica consisteix en una estructura de panells solars elevats a 5 metres d'alçada per permetre el pas d'una màquina baramadora sota l'estructura. David Carles és el director d'enginyeria de Família Torres. Aquesta instal·lació fotovoltaica està destinada a l'autoconsum i produeixen una energia de 95.000 kWh en un any i venen a cobrir les nostres necessitats en quant a energia per a l'elaboració i criància del brandi que tenim situat a la parcel·la del darrere.
L'assaig de Família Torres és un dels dos projectes pilot que s'emmarquen dins Solar Wine. L'altre es du a terme a Castilla-la-Manxa, a una superfície de 1.000 metres quadrats de les vinyes ecològiques de Huerto-Tornasol, a la província d'Albacete. Aquestes dues localitzacions, situades en regions amb condicions climàtiques diferents, permeten generar un intercanvi interregional de coneixement i obtenir resultats més sòlids en comparar el comportament de l'agrovoltaïsme en escenaris diversos de varietats de vinya, temperatura, radiació i humitat.
I de la crònica de successos, els Mossos d'Esquadra han detingut 11 persones, 10 d'elles menors d'edat i un home de 18 anys acusades de robar, agredir i amenaçar víctimes amb les que havien quedat utilitzant les xarxes socials. Després de mesos de seguiment han pogut constatar que els detinguts actuaven com un grup criminal. Captaven víctimes mitjançant una aplicació de contactes i concertaven una cita de nit i en un espai allat. El dia i hora fixats apareixien en grup i agredien o intimidaven les víctimes...
a les que sostreien el telèfon mòbil i les targetes de crèdit. Posteriorment les extorquien per aconseguir les claus d'accés i els números secrets i en feien un ús fraudulent. I dos homes han mort i un tercer està ingressat greu a l'Hospital d'Els després de ser apallissats presuntament per dos individus que es troben en aquest moment atrinxerats a casa seva. La Guàrdia Civil ha cercat l'espai per intentar detenir-los.
10 minuts i arribem a les 3 en punt de la tarda. Un moment per la cultura i pel Nadal.
És que a Tarragona haurà aquest dissabte una nova edició del Parc de Nadal convertirà el recinte firal en un món de màgia i diversió. Soferiran una dotzena d'activitats i 14 espectacles i hi haurà un estant dedicat a l'etapa tarragonina del Tour de França. Tarragona, Ràdio, Teresa Ortega. El Parc de Nadal dels Impossibles. Aquest és el nom de l'espai del recinte firal del Palau de Congressos on els infants podran gaudir de diferents espectacles i activitats.
Des d'aquest proper dissabte fins al 4 de gener s'ofereixen una dotzena d'activitats i 14 espectacles. Montse Adán és la consellera responsable de mercats de l'Ajuntament de Tarragona. Part de Nadal és una aposta decidida que fem des de l'Ajuntament de Tarragona i el Palau va apostar l'any passat en aquest nou format.
Hi ha una programació de quilòmetre zero i la igualtat de gènere i la diversitat de mirades com a punts forts. A més, el Parc Omtenguany, amb un espai dedicat al Tour de França sota el nom del petit Grand Tour, Tarragona Esports ofereix aquesta activitat en la qual infants i adults poden pujar bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de l'etapa tarragonina de la Ronda Francesa.
Lleva i Empordà és terra de pessebres vivents per Nadal i aquest any són 5 els pobles que n'organitzen. Els de Bagú i Castell d'Aro ja han celebrat una representació mentre que Calonja, Pals i Vallcaire esperen amb ganes el dia de l'estrena de televisió de la Costa Brava Joan Parereda. El més popular és el de Castell d'Aro. Amb 66 edicions és el més antic de Catalunya i és un reclam pel públic local com també per gent de fora a la comarca.
Cada any innoven i es guarden una sorpresa. Ens ho explica el president de l'associació del pessebre vivent de Castell d'Aro, en Josep Genís. Hem fet una novetat on volem fer que la llum i la tradició estigui a la plaça amb imatges de representació pessebre de molts anys enrere i la llum que jugarà una part important.
Aquest diumenge ja van celebrar el primer dia de Pessebre i el públic també el podrà gaudir els dies de Nadal, Sant Esteve, 27 i 28 de desembre i l'1 de gener. Per Sant Esteve hi ha aquest cap de setmana, on també hi ha Pessebre vivent és a Calonja. El castell és l'escenari principal de la proposta que recrea diverses escenes tradicionals amb una vintena de quadres. Els mateixos dies també hi ha Pessebre vivent a Pals i el diumenge 28 de desembre se celebra el de Veicaire de l'Empordà.
8 minuts i arriben a les 3 de la tarda. Escolteu els catarres i la Black Music Big Band s'han unit per publicar la Nadal a pop Només Nadal, una nova cançó que celebra el valor de compartir. La peça va néixer en plena època nadalenca de l'any passat i els catarres van guardar-la en un calaix fins que arribés el moment adequat. Aquest moment ha arribat, enguany, amb l'oportunitat de fer-ho al costat de la Black Music Big Band, un cor i una banda de les comarques gironines.
I amb el vostre permís arribarem als esports amb un clàssic que no pot faltar d'aquestes dates. Escolteu la popular cançó de Nadal de la cantant i compositora nord-americana Mariah Carey i que ja s'ha convertit en una de les més demandades i escoltades durant aquests dies.
Ara sí, temps pels esports, que ens porta un dia més la Genire Galluit. Bon dia, Genire. L'Espanyol assalta Sant Mamès i suma la cinquena victòria consecutiva a la Lliga de Futbol. Amb aquest 1-2 els pericots tanquen l'any amb la mateixa dinàmica del darrer més, sumant de 3. A més, arriben als 33 punts de només 2 de les Champions i reformant la posició Europa League. Amb 10 punts de marge sobre el Celta, el setè classificat. Sentim la valoració de Manolo González, tècnic blanc i blau.
Estic molt feliç perquè ja tocava tan bé que aquest club visqués una mica això, un any, bueno, aviam si pot ser un any, de moment el 2025 ha sigut prou bo, però aviam si pot ser un any i continuar la temporada i acabar la temporada, que la gent tingui alegria, felicitat, que es senti orgullosa de ser d'espanyol, que penso que és el que la gent sent ara mateix. Jo el que els vull demanar és el que dic sempre, que quan hi hagi moments dolents, que potser ja els hi ha, que jo soc conscient que a mi m'han de caure pals perquè soc entrenador i soc ser la meva feina, però que la gent tingui també un moment dolent que tingui paciència amb els jugadors, sobretot.
I és que feia 26 anys que l'Espanyol no sumava 5 victòries consecutives a la Lliga. La darrera vegada va ser la temporada 98-99 amb Miguel Ángel Brindisi, que va aconseguir-ne 6. Encara en futbol ja coneixem els emparellaments dels sorteig de quarts de final de la Copa Catalunya Masculina. Aquesta eliminatòria, que com totes es disputa partit únic, serà el proper 14 de gener i es disputarà en un Camp Juliu Barça Bé, un muntanyès anàstic de Tarragona,
Europa-Andorra, i tindrem de nou un derbi ballesar amb el Terrassa-Sabadell. I en bàsquet, el Barça vol sumar la sisena victòria seguida a l'Eurolliga. Els blaugranes visiten a tres quarts de set de la tarda al Fenerbahçe, l'actual campió d'Europa. Els de Xavi i Pasqual buscaran el triomf per intentar situar-se líders en solitari de la competició. Sentim el tècnic.
És el Vicent Campió i un equip extraordinari, amb un roster molt llarg, molt ben entrenat, com tots sabem, i un partit gran d'Europa. Aquests sis partits consecutius, en 12 dies, que els hem tret tots, té molt de mèrit. L'equip està treballant molt bé, amb molt de desig de guanyar, molt concentrat en fer les coses, amb molt d'esforç físic. Durant el camí hem tingut tres lesionats.
Per tant, el peatge ha estat important, però mentre els resultats acompanyin sempre val la pena. I encara en bàsquet més d'un miler d'aficionats van gaudir ahir de l'entrenament de Portes Obertes de la Penya. Ens ho explica l'Albert Guerra de Ràdio Ciutat de Badalona. L'entrenament a Portes Obertes s'ha convertit ja en un dia marcat en vermell del calendari Panyero i una de les iniciatives més esperades i festives per l'afició.
Marretes, pilotes, autògrafs i llançaments a cistella amb els més petits, tot plegat en una comunió amb els jugadors del primer equip que deixa bocabadada la canalla. Independentment, això sí, de quin sigui l'ídol, tot això té dos denominadors comuns, el color verd i negre i la pilota taronja.
He vingut perquè m'agrada la penya i perquè m'agrada el bàsquet. M'agrada fer de masques. Veure l'entrenament i m'agrada la penya. Per mirar el bàsquet. I jo també tenia molta il·lusió d'anar, perquè també m'agrada veure partits i m'agrada estar aquí. La jornada va acabar amb el tradicional crit al centre de la pista, que va arrodonir un dia d'ansomni.
Doncs amb els aficionats més joves del joventut de Badalona acabarem aquest informatiu amb els esports. Gràcies, Janíria. Un dia més. Per l'última hora de la informació esportiva, una mica més de 3 minuts. Arribarem a les 3 en punt de la tarda. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem demà. Fins a les hores que passeu una molt bona tarda.
Un camell d'Orient entra a la ciutat, carrega a la gepa un sac ple de regals, però d'un del seu rei quin camp hi han de seguir? Però l'home està ben adormit, el camell vol despertar-lo amb un crit, desperten-lo.
Ja estic tancat.
Rimba el Tremé, rimba, rimba, valparà. Descansa el balcó de l'actrius principal. Ens trobem per l'aigua que li hem preparat. Però el rei d'alba és un carreró.
i el que veig l'home d'esta ocasió de destraumes, neutres, lluntos. I els milers que s'ha d'anar aquí, allà entre la bulla s'obreça en un riu. Però ten de temps i s'ha robat el sofà, allà estem, esteu a cura del sac.
una bicicleta de cules llampats, unes nines roses i un suar.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. Catalunya començarà l'any 9 amb pressupostos prorrogats per tercer cop consecutiu. El govern de Salvador Illa no ha aconseguit aprovar uns comptes nous i es veu obligat a allargar la vigència dels actuals avalats fa 3 anys sota presidència republicana. Tot plegat a l'espera de poder negociar uns nous amb Esquerra Republicana i els comuns, dues formacions que abans de fer-ho volen comprovar els avenços en finançament singular i també en habitatge. Escoltem Salvador Illa.
El govern es deixarà la pell perquè hi hagi pressupostos i jo no contempo en aquest moment un escenari que no sigui el d'uns pressupostos per Catalunya el 2026. Crec que és el que ens demanava si la teotradania i l'horitzó de la legislatura a Catalunya és de 4 anys i acaba el 2028. Això és el que jo tinc en aquest moment al cap i en els horitzons amb els que treballo.
I a Madrid, el Consell de Ministres ha aprovat mantenir les aportacions als ajuntaments perquè puguin continuar bonificant els títols més utilitzats de transport públic i ha posat data a l'estrena del nou títol unificat el 19 de gener. A més, l'executiu també ha prorrogat l'anomenat escut social i incrementar un 7% les pensions mínimes.
A Badalona, dos minibusos han arribat a l'Albert de Can Bofivell, que està ocupat per un grup de desallotjats de l'antic institut B9 ja des d'abans que es produís el desallotjament el passat dimecres. Els dos vehicles tenen una capacitat per a 20 o 30 persones, que són les que estarien dormint en aquest espai.
Els minibusos estan preparats per traslladar els migrants a l'espera de si es materialitza una solució per a ells. L'Ajuntament de Badalona, el govern i les entitats negocien des de fa dies. El president Salvador Illa ha assegurat avui que a les pròximes hores hi podria haver signes palpables d'una solució.
Per cert, el govern ha concedit el Premi Internacional Catalunya 2025 a Yael Admi i Rem Alahara, d'activistes israeliana i palestina, respectivament, per la pau en reconeixement en la seva trajectòria conjunta i el seu compromís sostingut amb la reconciliació, el diàleg i la construcció d'un futur compartit al pròxim Orient.
El Baix Empordà és terra de pessebres vivents per Nadal i aquest any en són 5 els pobles que han organitzat. Els de Begur i Castelldaro ja han celebrat una representació, mentre que Calonja, Pals i Vallcaire esperen amb ganes el dia de l'estren. El més popular, el de Castelldaro, porta 66 edicions i és el més antic de Catalunya.
I l'Espanyol que salta a Samamesi suma la cinquena victòria consecutiva a la Lliga de Futbol, amb un 1 a 2 els pericurs tancant l'any, amb la mateixa dinàmica del darrer mes sumant de 3. És tot a moment, ja ho sabeu, tornem d'aquí a una hora amb més notícies en xarxa. Fins ara.
L'alcalde de Torredembarra ha convocat una reunió amb tots els ajuntaments afectats per les pantalles acústiques que preveu instal·lar a DIF. El projecte contempla col·locar barreres al llarg de 14 quilòmetres de la línia de la costa des de Tarragona a Calafer i la data de la reunió encara està pendent de concretar. L'alcalde Valer Pino ho ha avançat en una entrevista a la Casa de la Vila d'Ona la Torra.
Això què vol dir? Això vol dir que ens hem de seure tots a parlar. Estem intentant tancar des del gabinet d'alcaldia de Torredembarra una reunió amb tots els alcaldes que van assistir aquell dia a les reunions per veure els diferents inputs, amb Tarragona, amb el Vendrell, amb el Ramon de Calafell, amb Roda de Barà, que és qui m'ha facilitat més aquesta opció de ser jo qui coordini, per veure què pensem. Però en el cas de Torredembarra,
A mi em preocupa molt els usuaris i usuaris que sí que les han demanat alguna vegada. Entretant, l'Ajuntament de Tornambar ha presentat al·legacions al projecte de DIF que va aparèixer publicat al BOE.
Més qüestions que tractarem avui a l'informatiu. El possible acord extrajudicial amb Teico va centrar una part del debat del ple ordinari del mes de desembre que es va celebrar ahir dilluns. Alguns partits de l'oposició, com la CUP i Vox, van mostrar el seu rebuig a aquesta proposta, segons la qual l'empresa tornaria els diners que s'ha calculat que deu al municipi per les presumptes irregularitats en les obres que hi va fer. El regidor de la CUP, Toni Sacristán,
posava sobre la taula les possibles conseqüències judicials que tindria aquest acord. Això que ha de fer és una estratègia d'aquestes empreses que tenen nous recursos econòmics per intentar fer pactes amb les administracions perquè quedi indemnes, perquè no tinguin cap tipus d'antecedent penal que els permeti o que no els permeti concórrer en els concursos públics.
Què passa? Que si totes les administracions fem pactes extrajudicats amb les empreses i fem que el seu historial delictiu quedi a zero, poden tornar a concord a concursos públics. I això és el que hem de permetre nosaltres com a administració pública. I és més, per 350.000 euros ens hem de fotre aquest tret al peu. El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, va explicar que l'acord encara no està tancat.
D'altra banda, us explicarem que les inspeccions d'establiments que s'han fet en el marc del Pla de Seguretat de Nadal han acabat amb la retirada de 425 joguines i un milet de productes cosmètics a Torre d'Embarra. Els controls els han realitzat de manera conjunta agents de la policia local, Mossos i Guàrdia Civil. També hi han pres part inspectors dels departaments de treball i consum de la Generalitat.
L'Ajuntament de Torredembarra ha atorgat més de 113.000 euros en subvencions a entitats esportives aquest 2025. Un total de 17 clubs i associacions del municipi s'han beneficiat d'aquesta línia d'ajuts. Avui serà el dia de l'estrena dels Pastorets a l'Estel de Nazaret al Casal Municipal de Torredembarra. Es tracta de la versió dels Pastorets que Ramon Pami es va escriure a principis del segle XX. A més d'aquest vespre també es podrà veure el diumenge dia 28 i el diumenge 4 de gener.
De propostes per aquests dies n'hi ha moltíssimes. Demà dimecres la plaça mossèn Joaquim Boronat acollirà a partir del migdia l'espectacle familiar Un Nadal amb ganes de gresca i tió. Aquest obre irà càrrec de la companyia Ricos Animació i es podrà veure de manera gratuïta.
I el dia de Sant Esteve, el divendres 26, se celebrarà una nova edició de la bicicleta de Sant Esteve. Amb sortida a les 10 des de la plaça mossèn Joaquim Boronat és la primera prova del triatló nadalenc. I una altra de les grans cites d'aquest Nadal a Torre d'en Barra serà l'espectacle infantil La gran família a càrrec de la companyia Ambauca. Que es farà aquest dissabte 27 de desembre a partir de les 6 a la Sala Gran del Casal i és d'entrada gratuïta, encara que s'ha de reservar a l'entrada.
I l'endemà, diumenge, dia 28, arrencarà el Parc de Jocs de Nadal. Anuari de tarda, des de les 5 i fins a les 8, a les 8, al Papallú Municipal Sant Jordi. També farem la prèvia del concert de la Coral Santa Rosalia, que interpretarà el Llibre Vermell de Montserrat en el seu concert de Nadal. Que en aquest cas serà dilluns de la setmana vinent, a partir de les 9 del vespre, a l'església de Sant Pere Apòstol. Les entrades ja estaran a la venda a entràpolis.com.
I a la recta final parlarem d'esports, concretament de l'èxit aconseguit pel sènior femení del Sebol Torre d'Embarra. Que ja ha aconseguit la classificació per a la fase descens de primera catalana. El sènior masculí, per la seva banda, va perdre Reus, tot i que va sumar un punt. Són les notícies més destacades. Avui, dimarts, som dia 23 de desembre. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció en Josep Sánchez i l'Anna Plassa. Comencem.
L'alcalde de Torredembarra ha convocat una reunió amb tots els ajuntaments afectats per les pantalles acústiques que preveu instal·lar a DIF. El projecte contempla col·locar barreres al llarg de 14 quilòmetres de la línia de costa des de Tarragona-Calafell. La data de la reunió encara està pendent de concretar.
L'alcalde Valer Pino va anunciar la convocatòria de la reunió en una entrevista a la Casa de la Vila, a Onalatorre, i també en va parlar en el ple d'ahir dilluns. Pino considera que cal un debat profund sobre les pantalles acústiques, perquè més enllà del seu impacte visual i físic, també hi ha veïns que la reclamen per mitigar el soroll dels trens. S'està pendent de concretar la data, que serà ja passat festes.
Això què vol dir? Això vol dir que ens hem de seure tots a parlar. Estem intentant tancar des del gabinet d'alcaldia de Torredembarra una reunió amb tots els alcaldes que vam assistir aquell dia a les reunions per veure els diferents inputs, amb Tarragona, amb el Vendrell, amb el Ramon de Calafell...
amb Roda de Barà, que és qui m'ha facilitat més aquesta opció de ser jo qui coordini, per veure què pensem. Però en el cas de Torredant Barra, a mi em preocupa molt els usuaris i usuaris que sí que les han demanat alguna vegada.
Entretant, l'Ajuntament de Tornembarra ha presentat al·legacions al projecte de DIF que va aparèixer publicat al BOE. Pino ha dit que si bé a DIF s'havia compromès a consensuar el projecte tram per tram amb els municipis afectats, han preferit presentar al·legacions dins el termini per evitar problemes i malentesos futurs. En el cas de Tornembarra sí, perquè hi havia una cosa, tot i que a DIF ens explicava que no estava sotmès a cap temporalitat,
i que volien el consens amb l'Ajuntament, que és el primer que ens van dir, eh? Volem un consens amb l'Ajuntament i buscar les fórmules més adients per tothom. És cert que en el moment sortia el quart tram amb una data del 12 de desembre o 13 de desembre per presentar alegacions. Què hem fet? Presentar alegacions, per ser de cas. Per posar en dubte la col·locació, l'alçada, el sistema de seguretat, etcètera, etcètera.
L'alcalde de Torredembarra ha subratllat que el projecte actual de DIF és molt menys invasiu que el que s'havia plantejat fa anys. Les pantalles no són tan altes i en molts trams es cobriran amb vegetació per reduir el seu impacte visual. Així i tot, diu que cal analitzar-ne el detall i debatre quina seria la millor manera de mitigar el soroll dels trens sense crear una gran barrera.
Una de les coses que li vaig demanar a DIF són els renders, que són les imatges superposades. Si veiem els renders que ens vam ensenyar al passeig Miramar, que són dos metres i mig, amb tot ple d'arbres i arbustícies, t'he de dir que no queda malament.
Ara, no és una decisió que crec que hagi de prendre ni l'alcalde de Tor, hem de parlar molt de tot això. Per això primer ens reunirem els alcaldes, després mirarem el punt real de cada unes, perquè hem passat de tenir murs de 5 metres més un de matraquillat a tenir murs de 2,5. Valer Pino també va parlar de tot plegat. Ahir al ple en resposta una pregunta al regidor de l'Alternativa Tor d'Embarra, Carles Fuixet.
El possible acord extrajudicial amb Teico va centrar una part del debat del ple ordinari del mes de desembre, que, com dèiem, es celebrava ahir dilluns. Alguns partits de l'oposició, com la CUP i Vox, van mostrar el seu rebuig a aquesta proposta, segons la qual l'empresa tornaria els diners que s'ha calculat que deu al municipi per les presumptes irregularitats en les obres que hi va fer.
Entre aquestes obres hi ha les de l'aparcament de filadors o d'altres en el servei d'aigua. Totes s'inclouen en la peça 7 del castor d'Embarra, que apunta a irregularitats en les adjudicacions dels treballs i el pagament de comissions a l'exalcalde Daniel Massaguer. En total serien uns 320.000 euros que el govern preveu destinar als pressupostos participatius.
El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, comentava durant la sessió que han inclòs aquesta partida al pressupost que s'ha aprovat dilluns vinent, però que només s'aplicarà si s'acaba tancant l'acord. Perquè quedi constància d'una incorporació, l'han posat al pressupost des d'aquest punt de vista. Ara, que el plantejament tècnic és, esperant aquesta...
Aquesta quantitat de diners per part de l'acord extrajudicial és perquè és un tema que l'equip de govern ha debatut i ha considerat un portuposal d'aquesta manera. Ara, quan sigui, serà de moment el ple de pressupostos. Hi ha aquesta notació, però no l'acord, perquè l'acord encara no està ferm ni està proposat d'una manera ferma.
Des de Vox, el regidor Javier Ramírez rebutjava la proposta pel missatge que s'està traslladant a la ciutadania sobre la lluita contra la corrupció. Que ahora el mensaje que tendría que ser unánime, directo y conciso, que todo, que todos los partidos, todo, inclusive aquel partido de Junts, de Convergència, también estaba en contra de la corrupción, se presentaba a la selección diciendo que rechazaba lo que habían hecho sus compañeros, estamos todos de acuerdo. Y ahora viene usted con esto.
Por eso le ruego el exijo de manera contundente que retire esa propuesta. Que retire esa propuesta. Que no tiene ningún tipo de sentido. Que no tiene ningún tipo de sentido. Ya no es por la cantidad que es ridícula, sino por el mensaje que estamos dando.
Per la seva banda, Toni Sacristán, de la CUP, alertava sobre les conseqüències judicials que tindria l'acord, ja que a una possible sentència en contra de Teico se li haurien d'aplicar atenuants. Sacristán denunciava que tot plegat respon a una estratègia de grans empreses com Teico per evitar antecedents penals que els impedeixin participar en concursos públics.
Això cap de la fi és una estratègia d'aquestes empreses que tenen nous recursos econòmics per intentar fer pactes amb les administracions perquè quedi indentes, perquè quedi impunes i perquè no tinguin cap tipus d'antecedent penal que els permeti o que no els permeti concórrer a més concursos públics.
Què passa? Que si totes les administracions fem pactes extrajudicats amb les empreses i fem que el seu historial delictiu quedi a zero, poden tornar a concord a concursos públics. I això és el que hem de permetre nosaltres com a administració pública. I és més, per 350.000 euros ens hem de fotre aquest tret al peu. Sacristant també va dir que hauria de ser la ciutadania qui decideixi si vol aquest acord o prefereix seguir amb el procediment judicial amb l'Ajuntament com a acusació.
Les inspeccions d'establiments que s'han fet en el marc del Pla de Seguretat de Nadal han acabat amb la retirada de 425 joguines i un miler de productes cosmètics. Els controls els han realitzat de manera conjunta agents de la policia local, Mossos i Guàrdia Civil. També hi han pres per inspectors dels departaments de treball i consum de la Generalitat.
Les inspeccions es van fer els dies 17 i 18 de desembre. L'objectiu era comprovar que els establiments compleixen tots els requisits legals i de seguretat i respecten els drets dels treballadors. En total, en aquesta campanya s'han inspeccionat 3 basars, una perruqueria, un supermercat i 4 centres d'estètica.
En el marc d'aquesta operació s'han retirat del mercat 420 joguines i un miler de productes cosmètics que no complien amb la normativa. Les inspeccions també han permès detectar quatre infraccions a la llei tributària, una infracció a la llei d'impostos especials i tres infraccions en la contractació de treballadors. D'altra banda, durant la setmana passada, la policia local va fer una campanya especial de control de trànsit amb proves d'alcohol i drogues.
En total s'han fet 65 proves d'alcoholèmia, 4 relacionades amb accidents de trànsit. Només s'ha detectat un positiu administratiu. De proves de consum de drogues se n'ha fet una que també hauria estat positiva.
L'Ajuntament de Torredembarra ha atorgat més de 113.000 euros en subvencions a entitats esportives aquest 2025. Un total de 17 clubs i associacions del municipi s'han beneficiat d'aquesta línia d'ajudes. Aquestes subvencions tenen com a objectiu fomentar la pràctica esportiva i garantir la seva continuïtat.
Els ajuts s'han concedit en règim de concurrència competitiva. Els criteris per donar els ajuts anaven des de la promoció de l'esport base i l'esport federat fins a accions per prevenir l'exclusió, despeses d'arbitratge o organització d'esdeveniments. Enguany no s'ha esgotat la dotació pressupostària de la convocatòria, que arribava als 130.000 euros i que s'havia augmentat un 8%, ja que algunes entitats sol·licitants
no han complert tots els requisits establerts a les bases reguladores, especialment pel que fa a la documentació i la justificació exigida. Les entitats que han rebut subvencions més elevades són el Cébol Torredembarra i la UDT, per sobre dels 18.000 euros, el Club Esportiu Rítmica Torredembarra amb 14.300 i el Club de Tenis amb gairebé 14.000.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'accege els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com somiava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Les paraules de Satanàs, els àngels i els pastors ressonaran a partir d'avui dimarts al casal municipal de Torre d'en Barra amb la recuperació de l'estel de Nazaret. Es tracta de la versió dels pastorets que Ramon Pàmies va escriure a principis del segle XX. Se n'han programat tres funcions, la d'avui dimarts, diumenge 28 de desembre i diumenge 4 de gener.
Feia ben bé 30 anys que a la torre no es representaven els pastorets i aquest estiu l'Associació de Joves va decidir recuperar aquest clàssic nadalenc. Es va utar per la versió de pàmies, que és la que tradicionalment es feia a la torre. Núria Martínez, de l'Associació de Joves, explica com van decidir emprendre aquesta aventura.
I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim la pobla que fan el pessebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra. I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat, i que no era normal que es veu a tot arreu. I ja ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la, i amb el text que ja teníem aquí.
Els assajos van començar al setembre i s'han intensificat les darreres setmanes. L'estel de Nazaret implica una jantada. Hi ha una quarantena d'actors, a més d'extres i totes les persones que col·laboren en la producció darrere l'escenari. Al capdavant hi ha l'actor torrenc Joan Maria Vidal, que n'ha assumit la direcció.
El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tot un elenca es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És, per alguna banda, per una banda màgica el que unes menys joves, amb ganes de recuperar, han volgut tirar endavant?
Al repertori el conformen molts actors i actrius joves, fins i tot infants. Cap d'ells recorda les darreres representacions dels pastorets, perquè ni tan sols havien nascut. L'elenca, però, també inclou intèrprets més veterans que sí van viure aquella època. És el cas del periodista Jordi Salvat, que enguany fa de sacerdot i parla de les peculiaritats del text de Ramon Pàmies.
Sí, jo crec que, a veure, aquest el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història de la Filipe Pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels, és allò que hi ha diferents plans, diferents plans.
Aquest muntatge dels Pastorets ha suposat tot un repte perquè es tracta d'una recuperació, perquè hi havia molta gent nova i perquè les representacions no es faran en un teatre, sinó a la Sala Gran del Casal, que és un espai polivalent. Joan Maria Vidal ha detallat que han volgut respectar la tradició, però també incorporant algunes novetats i solucions imaginatives.
Juguem a casa i els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble. I serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits...
Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que crec que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any. La representació d'aquest dimarts començarà a dos quarts d'onze de la nit. Les dels diumenges 28 i 4 seran a les 10. Les entrades es poden comprar anticipadament a la cotilleria Siuró o el dia de la representació a Taquilla. Valen 10 euros i hi ha unes 300 localitats per cessió.
Més propostes per aquests dies. Demà dimecres, la plaça mossèn Joaquim Boronat acollirà a partir del migdia l'espectacle familiar Un Nadal amb ganes de gresca i tio. Aquesta obra anirà a càrrec de la companyia Ricos Animació i es podrà veure de manera gratuïta.
És una proposta per a tota la família, on la música i el ball seran protagonistes. A més, es podrà fer cagar un tio gegant que tindrà llaminadura sense gluten. En aquest espectacle, Enricus i els Barretines, amb la seva característica dosi d'energia, d'humor i entreteniment, han preparat un concert amb música en viu per cantar les Nadales pròpies i també les més típiques del nostre territori. L'acte l'ha organitzat l'Ajuntament de Torredembarra a través de la Regidoria de Cultura.
I més propostes. El dia de Sant Esteve, el divendres 26, se celebrarà una nova edició de la Bicicletada de Sant Esteve. L'organitza la Regidoria d'Esports amb la col·laboració de la Unió Ciclista Torredemparra. La sortida es farà a les 10 del matí des de la plaça mossèn Joaquim Boronates. Cobrirà un recorregut senzill d'uns 8 quilòmetres per tot el poble amb arribada a la plaça del Castell, on hi haurà xocolatada per a tots els participants.
La regidora d'Esports, Berta Castells, destaca que és una proposta pensada per a totes les edats i per fer en família.
Les tres activitats que conformen aquest triatló nadalenc són activitats per fer en família, per totes les edats. No és competitiu ni voler ser el millor en això. El que consta d'aquest triatló és sortir aquests dies de festa, passar-ho bé, sobretot en família, en amics, i la bicicletada, com dius tu, un recorregut molt senzill...
Acabem a la plaça del Castell amb música, amb festa i amb diversió. Serà la primera prova del Triadlona d'Alenca que es completarà el 31 de desembre amb la Sant Silvestre Torrenca i l'1 de gener amb el primer bany de l'any. Les persones que participin en les tres proves rebran un obsequi i entraran en el sorteig de vals de 50 euros per comprar fruita i verdures en establiments del municipi.
Una de les grans cites d'aquest Nadal a Torre d'Embarra, per als més petits, serà l'espectacle infantil La Gran Família, càrrec de la companyia Ambauca. Es farà aquest dissabte, dia 27 de desembre, a les 6 de la tarda, a la Sala Gran del Casal i és d'entrada gratuïta. La Gran Família és el nou espectacle de Sala d'Embauca, que farà que grans i petits formin part d'aquesta família sense fronteres, plena de valors i compromís, que acull a tothom que tingui ganes d'estimar i ser estimat.
L'espectacle es basa en les cançons del nou disc Petit Qui Petit i alguns dels hits anteriors del grup, amb una escenografia i un disseny de llums sorprenents. El regidor de Joventut Infància, Xavi Suárez, destaca que es tracta d'un espectacle de primer nivell.
De Nadal, i tot just el dia abans del part de Nadal fotem un espectacle de primer nivell. Si a la festa major vam tenir el pop petit, ara no és menys, a les festes de Nadal tenim en Bauca, que segurament seria el número dos en el rànquing d'espectacles infantils, per dir-ho d'alguna manera, no?
Tot i que l'espectacle és gratuït, l'aforament és limitat i cal fer la reserva d'entrades a través de l'aplicació Viu la Torre o a la pàgina web de l'Ajuntament. Per evitar seients buits a partir de 10 minuts després de l'hora d'inici prevista de l'espectacle, totes les places encara sense ocupar es consideraran alliberades. És per això que des de l'Ajuntament recomanen que si s'ha fet la reserva i finalment no es pot assistir, s'escriu un correu electrònic a festes arroba torredembarra.cat per avisar.
Aquest diumenge 28 de desembre arrencarà el Parc de Jocs de Nadal, que enguany canvia de data si se celebrarà abans de l'any 9. S'allargarà fins dimarts, dia 30, i es farà cada tarda de 5 a 8 al pavelló municipal Sant Jordi. Està destinat a infants de 3 a 12 anys i serà d'accés gratuït.
és una de les activitats més destacades del programa de Nadal pensada per a les famílies amb infants. El regidor de Joventut i Infància, Xavi Suárez, comenta que amb aquest canvi de dates des de l'Ajuntament es vol aconseguir que hi hagi més afluència d'infants i famílies que en les últimes edicions.
Ampliem un dia, passem de dos a tres dies. Fent-ho així, donem una major resposta a les famílies per cobrir aquesta franja de tarda i que la canalla pugui gaudir d'aquest parc de...
de Nadal. És una prova, anirem a veure què tal va. Si trobem que no hem estat capaços de subsanar una miqueta aquesta demanda, haurem de fer un anàlisi més profund i veure en quin moment, en quina franja de dies s'ha d'acabar d'encabir. Com en els últims anys, el Parc de Jocs de Nadal també tindrà una hora tranquil·la per a aquells infants amb necessitats específiques i especials. Tindrà lloc el 28 de desembre de 5 a 6 de la tarda.
La Coral Santa Rosalia interpretarà el llibre vermell de Montserrat en el seu concert de Nadal. El recital es farà dilluns de la setmana vinent, el 29 de desembre. Serà a les 9 del vespre a l'església de Sant Pere Apòstol. Les entrades es poden comprar anticipadament a Antràpolis i valen 10 euros.
El llibre vermell de Montserrat és un còdex de finals de l'edat mitjana que inclou una àmplia barreja de textos teològics i devocionals. La seva part més coneguda, però, n'és el cançoner, que recull una desena de peces i que és un referent de la música antiga europea. Aquest cançoner és una combinació de peces litúrgiques i populars de devoció a la Mare de Déu. La cor al Santa Rosalia ja el va interpretar fa 19 anys i enguany han decidit recuperar-lo, coincidint amb el mil·lenari del monestir de Montserrat.
La coral torrenca no ho farà sola. Estarà acompanyada del cor Selva Sons, de la Selva del Camp, i de quatre músics que tocaran instruments antics, com la viola de roda, el lleut o el xalomó, una mena de precursor del clarinet. La directora de la coral, Natàlia Casasús, n'ha parlat en una entrevista a Ona Latorre.
Les estructures de les cançons s'intenten fer el màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra. I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra, també dones més vida...
I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics. Algunes de les peces del llibre vermell de Montserrat són danses. Per això la Coral Santa Rosalia ha convidat les bars Santa Tecla Tarragona a participar de l'espectacle i interpretarà la coreografia que ja es va estrenar en el muntatge de fa gairebé 20 anys.
i llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla de Tarragona, que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar, això fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat,
i els hi vam proposar a les Bar Santa Ticle, que no l'han ballat mai, i van estar també encantats. Aquest concert de Nadal de la Coral Santa Rosalia serà, doncs, un espectacle de gran format i participaran gairebé una centena de cantaires, quatre instrumentistes i quatre parelles de dansaires. El recital es completarà amb quatre nadales renaixentistes del cançoner d'Upsala. Les entrades es poden comprar anticipadament a Entràpolis o el mateix dia del concert a taquilla. Valen 10 euros.
El senyor femeí del Sebol Torradambarra ha aconseguit la classificació matemàtica per a la faça descens de primera catalana després de guanyar el Club Natació Sabadell. Les torrenques es van imposar aquest dissabte a la pista Vallesana per un 7 a 3.
El Sebol que arribava amb algunes baixes es va imposar en el primer parcial per 24-26, però el Sabadell va respondre en el segon amb un 25-23. El tercer set va ser clau, ja que les torrenques se'l van endur per 19-25, mentre que el quart ja no van deixar escapar l'oportunitat d'emportar-se els tres punts i se'l van adjudicar per 23-25. El tècnic de l'equip torrenc, Òscar Lizeda, ha valorat el triomf en declaracions al Baix Gallà Esports.
Doncs la veritat que era un partit molt difícil, no?, perquè el Sabadell al final és un rival que ha millorat molt en aquesta segona fase, guanyant-li equips molt forts, no?, van guanyar a Reus, van competir molt bé contra Blume, i això, bueno, s'usava molt en alerta, no?, perquè era un rival directe i amb les baixes que veníem, doncs, encara ho complicava més. Però l'equip va fer un partit molt sòlid, un partit que va ser molt igualat i que els finalistes ens vam saber imposar en els moments més importants i, bueno, una victòria molt de mèrit que ens classifica ja en la segona fase.
La Torres manté tercera amb 25 punts, a 3 del segon i a 4 del primer. El més important és que suma 9 unitats més que el cinquè, al mateix Club Natació Sabadell, quan només resten 6 punts per jugar-se. D'aquesta manera, ja s'ha assegurat anar a la fase d'ascens per segona temporada consecutiva.
Per la seva banda, el primer equip masculí va viure una derrota gradolça a la pista dels Reus en el derbi tarragoní de la primera nacional. Els torrencs van deixar escapar un 0-2 a favor, però van acabar sumant un punt contra un dels equips més forts de la categoria. Els visitants tenien el partit ben encarat amb el 21-25 del primer set i el 24-26 del segon, però els de la capital del Baix Camp van aconseguir una espectacular remuntada amb un 25-22,
25 a 18 i 15 a 13. L'entrenador Iñaki Bescos assegura que tot i la derrota és un bon resultat que demostra que poden competir contra els millors equips de la categoria.
Ara fent una mica de reflexió i valoració global del que significa aquest 2 a 3 al Camp dels Reus, com a cluenda d'aquesta primera volta a la competició, la veritat és que és per estar molt i molt contents, ens situar allà on volíem estar, que és ja començar a competir de tu a tu contra els equips grans i mostrant-nos això com un equip sòlid que sap treballar bé durant
els set sencers, que no té gaires moments on desapareixem i avui crec que hem tingut una versió molt bona en aquest sentit. El senyor masculí del Cébol Tordambarra acaba l'any com a quart classificat amb 16 punts. El dissabte, 10 de gener, a les 7 de la tarda, iniciarà la segona volta a la pista del Club Volei als Arcs. Fins aquí aquesta edició informativa. Us hem acompanyat Josep Sánchez i Anna Plaça. Que passeu molt bon Nadal.
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat. Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Aurora Bertrana. Aurora Bertrana és coneguda per ser filla de Prudència i Bertrana i pels seus llibres de viatges. Una dona amb empenta, les idees clares i agosarada. En Mari Àngela Vilallonga i Vivas, catedràtica emerita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudència i Bertrana, farem un petit recorregut per la vida i obra d'aquesta escriptora i aventurera.
Sí, es va escapar de casa per anar a veure el Marc. Sí, sí, sí. I la van trobar al final. Ella era una aventurera, ja de petita, sí, com molt bé dius, eh? Ja va començar a escriure molt de petita, també. Als sis anys ja va fer un poema declarant el seu amor per Catalunya. És a dir, que l'Aurora Bertrana, que coneixem tots, ja despuntava els inicis de la seva infantesa i adolescència.
I va néixer a Girona, va néixer en una casa en la qual hi havia un pare que era escriptor, i per tant ella vivia tot allò que el pare feia, escriptor i pintor. Les dues variants de Prudència i Bertrana, en totes dues va sobresortir.
S'han de tenir presents, també, eh? I en una família que la van poder portar a col·legi, ella volia escriure amb aquesta falera que ja va començar a mostrar de ben petita, però el seu pare li va dir, em penso que més val que no escriguis i que et dediquis a una altra cosa, però...
Ella era creativa i llavors la van orientar cap a la música i la van portar al conservatori a Girona i com que realment li agradava va anar cap a Barcelona a estudiar també al conservatori. A l'escola de Joan Llongueres va anar a estudiar a Barcelona, sí, sí, sí, que tenia relació amb l'Institut Jacques Delcros de Ginebra, de Suïssa, i això va ser un punt important en la vida de l'Aurora.
Sortir de Girona per estudiar en una època on les senyoretes tenien la vida molt encaminada sota uns cànons socials estrictes ja era tota una revolució. Quan va començar a estudiar a Barcelona, ella explica a les seves memòries que la gent de Girona deia «ai, aquesta noia tan joveneta».
que agafi el tren i vagi a estudiar a Barcelona. Això era una mica escandalós. Però ella ho va fer i anava dues o tres vegades a la setmana i no passava res. Ella, contentíssima de sortir de casa i de conèixer altres mons. Però quan va dedicar-se plenament a la música, llavors ja va viure a Barcelona. Després la família també s'hi va traslladar.
El pare tenia problemes a la ciutat de Girona, el van acusar injustament, el van portar a la presó, no va ingressar, va poder sortir, però llavors no se sentia a gust a Girona i van anar a viure tots a Barcelona. I a Barcelona ella ja va crear una orquestra de senyoretes i tocava els vespres al carrer Conde de la Salto, en aquells moments, eh?
De Girona a Barcelona, però a Aurora el món ja se li començava a fer patir. No estava pas prou contenta de ser a Barcelona estudiant, sinó que, com que tenia la possibilitat d'anar a l'Institut del Cross de Ginebra, va intentar de fer això. A l'estiu tocava
en uns hotels d'aquells dels Alps, que tenen una orquestrina, i hi havia un triu de senyoretes, que era ella i dues noies més, i tocaven en un hotel amb Mürren, per exemple. Va fer diners, va poder pagar-se els estudis a l'Institut Jack del Cross de Ginebra. I de moment ens aturem a Ginebra, que ja és molt, no?,
És que, esclar, tot el que va fer ja de joveneta, és el que diem, ja aquesta primera empenta, i després va viure una vida, jo penso que una vida fascinant. Sí, i tant. Intensa, apassionada i fascinant, sí, sí. Veus indispensables.
Honradament, he de confessar que el que em cridava imperiosament fronteres enllà no era únicament el mètode del Gros, era l'amor, el món inconegut, la curiositat insaciada d'altres terres, d'altres pobles, d'altres llengües, d'altres costums. Memòries fins al 1935, d'Aurora Bertrana.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana
A Ginebra, Aurora Bertrana escriu els seus primers textos, que seran publicats a la veu de Catalunya l'any 1924. Llavors, a Ginebra, justament, va pensar que podia escriure les seves impressions d'una estudianta a Suïssa i enviava articles que se li publicaven a Catalunya que es titulaven així, impressions d'una estudianta a Suïssa. Era una època molt regulada.
que les noies no anaven a estudiar a Suïssa. Bé, també tenim altres experiències d'altres persones que van estar a Suïssa, però ella va pensar que aquell món de Ginebra i de Suïssa era molt diferent del món que havia deixat a Barcelona. De manera que va decidir escriure les seves vivències i són els primers articles que va publicar. Aquests, els set articles sobre la seva estada a Suïssa. I això ja era la gota que després va continuar creixent
És a Suïssa on coneix l'enginyer elèctric Denis Chafat, o Montsir Chafat, tal com l'anomenava sempre, amb qui contrauria matrimoni. S'obria, per Aurora Bertrana, una nova i esplèndida etapa.
perquè a Suïssa ella va conèixer un enginyer, un Messie Denis Shofar, amb el qual es va casar. Van venir amb moto des de Ginebra a comunicar que es casaven els seus pares a Barcelona, amb moto. I es van casar, sí, sí. Es van casar, tots dos els agradava sortir, anar de viatge...
I llavors el Messia Sofà va tenir la possibilitat d'anar a muntar unes xarxes elèctriques a Papete, a Tahití. Aquí al costat. Sí, a la Polinèsia Francesa, exacte, a l'altre cantó del món. I Aurora Bertrana va dir que sí, de manera que se'n van embarcar tots dos en un vaixell i se'n van anar cap a la Polinèsia. I ella hi va viure tres anys.
Com que ja havia començat a escriure les seves impressions d'estudiante suïssa, la Polinèsia era un món molt més exòtic, molt més diferent i molt més allunyat del món de Barcelona. De manera que va pensar que podia també escriure les seves impressions, les seves experiències de la Polinèsia. I així va començar a escriure els articles de la Polinèsia. Ella va estar a la Polinèsia del 26 al 29. I llavors quan van tornar, els articles que havia anat publicant i alguns més que no havia publicat però que va afegir...
van formar el volum Paradisos Oceànics. Un volum que la va donar a conèixer i li va donar una popularitat grandiosa. Això al 1930. Esclar, una dona jove que ha viscut a la Polinèsia Francesa i que explica les seves vivències en aquell lloc tan allunyat, no sé si dir-te per força, havia d'agradar als lectors i a les lectores d'aquells moments. Sigui per força o sigui perquè estava ben escrit i tenia un atractiu,
els paradisos oceànics van tenir un gran èxit. I a partir d'aquell moment l'Aurora va ser reclamada arreu de Catalunya a fer conferències sobre el viatge, sobre la dona i el viatge, sobre la moral dels nadius de la Polinèsia. En fi, totes aquestes coses que podien sortir d'aquests seus articles i d'aquest seu llibre.
Paradisos oceànics és el primer llibre d'Aurora Bertrana. Estructurat en 12 capítols, es va publicar el 1930 i costava 15 pessetes de l'època. L'expectació i curiositat que va despertar queda palès al saber que la primera edició es va exaurir en 15 dies. Es va escriure originalment en català i, posteriorment, l'autora el va traduir al castellà sota el títol Islas d'Ensueño, publicat en format revista i ampliat
amb 8 textos més l'any 1933. Anys més tard es traduiria al francès com a Fenua Tahiti. Veus indispensables. Qui és aquesta divina criatura, dona o de esa, que passa triomfant pel passeig de mar, més esbelta que els palmers, més gronxadissa que el pacífic? És Torey, la cortesana. Porta el sol dintre la pell.
El corall no és més ferm que els seus llavis, ni les perles més blanques que les seves dents. Tots els tresors d'oceania s'agermanen en ella. Camina com una reina i somriu com una fada. Va vestida amb una simple túnica de mussolina. Per joiells
Aurora Bertrana
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
A Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana s'aproxima a la dona Polinèsia, una dona exòtica, diferent, a la seva situació, sempre amb la mirada femenina present, amb una ment oberta i una actitud empàtica.
i estima les persones que es troba en el lloc allà on va. No hi va com a colonitzadora, civilitzadora, no. Hi va amb tota la seva receptivitat, que era moltíssima, per que li entri en el seu interior tot allò que aquella cultura li pot oferir.
I és tota la cultura en general, però també la situació de la dona en aquella cultura. I les dones de la Polinèsia eren un objecte d'estudi, a part d'estimar-se-les, se les estimava, ho explica en l'Esperadísos Oceànic, que sentia una estimació profunda envers aquelles dones i la seva capacitat de supervivència, que no era pas fàcil.
Un primer llibre que fou la llavor per continuar amb les seves aventures. Com que a ella li agradava escriure i va veure que aquest filó de la literatura de viatges funcionava, va decidir que se n'anava al Marroc.
3 mesos. Sí, que també és una altra experiència molt moderna en aquest sentit, que una dona de la seva època decideixi que se'n va al Marroc tota sola amb una càmera de fotos a veure quina era la situació de la dona en el món musulmà. A més a més, és a dir, hi havia darrere una mena d'experiment sociològic i ella ho volia explicar per escrit a tots els seus lectors dels paradisos oceànics.
una dona intrèpida que va escandaritzar la societat catalana a l'hora que generava fascinació. Tres mesos al Marroc, a Isola, i buscant qui la podia portar cap aquí, cap allà, a l'ambaixada, al consulat, sí, sí. Però era una dona amb molta empenta, no se covardia mai, sempre trobava i aconseguia allò que buscava, eh? I ho trobava i ho feia.
Ho podia fer realitat, i això també és important, és una manera de ser, no tothom és així. I ella sí, va entrar en els bordells del Marroc, va entrar en cases particulars d'un home que tenia moltes dones...
Els intentava preguntar, va entrar en una presó de dones, a veure com sentien i com vivien i per què havien estat empresonades aquelles dones. Sí, sí, sí, va transitar moltíssim tot el Marroc, tot el que va poder, i va sortir-ne el Marroc sensual i fanàtic.
El 1935 viatjava a Marroc i a l'abril de 1936 es publicava El Marroc Sensual i Fanàtic, on relata la seva experiència en primera persona i des de la seva mirada de dona europea. Rebel i crítica no se n'està d'escriure el que pensa de la condició de la dona en aquest país i de com és tractada pel fet de viatjar sola. Escrita en una prosa madura i amb ironia, ens apropa al món musulmà femení d'aquella època.
Veus indispensables.
M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge. M'interessen també les caviles muntanyenques, encara lliures, parcialment guerreres i llibertàries, algunes nòmades i rapiceres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'Hermesa infinites. Fragment del llibre El Marroc Sensual i Fanàtic. Aurora Bertrana.
Era una dona moderna, molt moderna, cosmopolita i pionera perquè va aconseguir fites que cap dona no havia aconseguit en aquells moments. O eren dones de fora que les havien aconseguit. D'aquí, de Catalunya o de l'estat espanyol,
No, ningú era tan avançat en la seva època com Aurora Bertrana. A Itàlia van fer, deixem dir-te que van fer la RAI Història, van fer un conjunt de documentals sobre dones viatgeres i van triar Aurora Bertrana. Eren italians, vol dir que podrien haver triat qualsevol dona del món, eh?
I van triar dones d'aquestes, la reina del desert i la Carson McCullers, en fi, dones que realment són reconegudes internacionalment com a dones viatgeres i pioneres en aquest aspecte. Doncs Aurora Bertrana també va ser una de les que van triar. Veus indispensables. Aurora Bertrana.
Recordem com Prudenci i Bertrana van caminar Aurora cap a la música. No volia que la seva filla fos escriptora, però la passió no sempre es pot aturar. I després de l'èxit de Paradisos Oceànics, l'any 1935 es publica L'illa perduda, l'únic obra a quatre mans de pare i filla, una novel·la d'aventures ambientada a la Polinèsia que significava el retrobament entre Prudenci i Aurora Bertrana.
Mari Àngela Vilallonga i Vives. Els tirant de la Polinèsia, del filo de la Polinèsia, van escriure aquesta illa perduda a quatre mans. Sí, sí, sí. És com una anècdota, no? És un detall de dir... Està bé, està bé. És a dir, que la filla, com a homenatge al pare i el pare com a suport de la filla, fessin aquest llibre a quatre mans. És bonic, sí.
L'any 1967, coincidint amb el centenari de naixement de Prudència i Bertrana, es crea el Premi que porta el seu nom, una iniciativa que neix de forma reivindicativa i amb Aurora Bertrana al capdavant, entre altres. El Premi Prudència i Bertrana de novel·la va ser creat l'any 67...
per contrarrestar un premi que tenia l'Ajuntament de Girona, que es deia Immortal Ciudad de Girona, en castellà, premi de novel·la en castellà. I llavors una colla de gent de Girona van decidir que no, que això no podia ser, que si hi havia d'haver un premi era novel·la catalana i que si s'havia de donar un nom a un premi era el de Prudència Bertrana, que era un dels nostres grans escriptors, no només de Girona, sinó de la llengua catalana en general, de la nació catalana, diríem.
Ella va ser una de les persones que va fer que es creés el Premi Prudència Bertrana. I, a més a més, va ser com a jurat del Premi, va escriure una biografia del seu pare, va estar molt pendent de donar importància i valor a l'obra del seu pare. Li costava, no era pas fàcil, eren els anys 60.
A poc a poc s'hi van anar sumant els premis Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola de Saig, el Ramon Montaner de Literatura Juvenil, el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, el Lletra a la millor iniciativa digital i sobre literatura catalana. Però...
Ella continua donant conferències. Ella s'havia presentat a les eleccions del 33 com a candidata per Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, tenia moltes possibilitats que durant la guerra les coses no li anessin bé. Va a axiliar-se.
Llavors hi va haver encara problemes de parella, perquè el seu marit va passar al bàndol dels nacionals, que en dèiem, i ella va decidir que marxava. Com que havia passat temporada llarga, llarguíssima, a Suïssa i tenia un marit que era suís, ella no sabia que estava al bàndol dels nacionals en aquells moments.
Però arriba la guerra i amb ella l'exili. Realment no podia viure i va anar a Perré i allà feia com de professora de música dels interns en aquell psiquiàtric, que és tota una altra experiència, esclar. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philip, va escriure Cisepaf, que era una novel·la
inèdita, que ja l'hem publicada, va escriure molt. Hauré una marxa suïssa per refugiar-se a casa de la seva família política, que només l'acollirà uns pocs dies. En plena postguerra, ella en l'exili, sense feina, sense aixopluc, va haver d'espavilar-se molt, molt, molt i buscar feina i buscar allotjament en una ciutat com Ginebra,
Amb les mans al cap, que és tal com va marxar, va portar-li molts problemes a aquella segona estada a Ginebra, va patir molt, va estar malalta, dormia amb una cambra dalt de tot, freda, era més freda a dintre que a fora gairebé.
Però va trobar unes amigues, l'Antoinette de Montmolenc i la Jacqueline de Wood, que la van acollir, van estimar-se molt. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philippe, va escriure Cisepaf, que era una novel·la.
inèdita, que ja l'hem publicada, va escriure molt, també. Però no tot ho va poder publicar, el que va escriure en aquells moments, perquè hi havia una censura establerta. Fins i tot a Suïssa no els agradava el que escrivia sobre la bohèmia de Ginebra, les nits de Ginebra. Ella és de les escriptores que va viure dues guerres, perquè com que es va exiliar de la Guerra Civil d'Espanya, va viure... Suïssa no li tocava de viure aquesta Segona Guerra, però ella tenia aquestes
un esprit també solidari i va fer una missió a Etobon, que és un lloc de l'Alta Saboia francesa, un poble al qual havien arribat els alemanys, havien matat un alemany i com a represàlia van matar a tots els homes d'aquell poble.
I Aurora Bertrana, com que va anar allà amb missió humanitària, va conèixer la història d'aquell poble. I va escriure una novel·la, l'Aldia Sinombres es titulava. Després es va publicar Entre dos silencis. És una gran novel·la seva, sí. I aquesta és la seva experiència de la Guerra Mundial.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
La Universitat de Girona conserva el fons Prudència i Aurora Bertrana, amb obres inèdites de l'autora, moltes publicades gràcies a la tasca de la Fundació i a l'any Bertrana, que va recuperar també obres descatalogades de l'autora, un any que significa un augment de la popularitat de la filla de Prudència i Bertrana.
Una altra obra, també pionera en el seu moment, va ser ben de groc. És una obra sobre el turisme que també va ser pionera. Ningú havia escrit una novel·la sobre el turisme a la Costa Brava i ella la va escriure.
ben de grob, que va ser portada al cinema. Joan Manuel Serrat era el que feia de protagonista. La larga agonia de los peces fuera de l'agua. La llarro virabileta. Sí, sí. Bé, ella també tenia la seva opinió sobre la pel·lícula. Sí, evidentment, era una dona forta. I amb molt criteri. Però Memòries és la que ens destaca Mariàngela Vilallonga. Les Memòries, per mi, són la gran novel·la d'Aurora Bertrana.
Esclar que ella diu que dirà tota la veritat, però la veritat literària. Les memòries d'Aurora Bertrana comencen a la seva infantesa. Això que t'he explicat del poema que va escriure de mor a Catalunya és de les memòries, i ella mateixa ens ho explica. I acaben quan ella torna a Catalunya. Perquè diu que no vol escriure més. L'època de després la considera grisa.
Viu a la literatura, no viu ella. I aquestes memòries estan publicades en dos volums. Vaja, dos volums que sempre s'han de publicar junts, perquè un va darrere l'altre.
I ella allà ens ho explica tot, els paradisos hi són, el Marroc sensual hi és, és a dir, la gènesi i de com va escriure els paradisos, com va escriure el Marroc, com va escriure vent de groc, com va escriure totes les obres, és allà també. Per tant, llegint les memòries fas un recorregut a tota la seva obra i a tota la seva vida també.
Maria Àngela Vilallonga també ens deixa un llegat de l'autora a Aurora Bertrana, partidària de la vida. I jo vaig fer un recull dels seus articles i d'algunes conferències i de les entrevistes que va donar al final de la seva vida, en un volum que van publicar com a negre, i el vaig titular Aurora Bertrana, partidària de la vida, que és una cosa que també és molt d'ella, no? És partidària de la vida, de la literatura sí, però primer de la vida.
Veus indispensables. El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la. I després, si de cas, escriure-la amb coneixença de causa. Memòries fins al 1935. Aurora Bertrana. Primer has de viure i després has d'escriure. I ella, la fe de Déu que va viure i viure intensament. Se la va fer intensa primer volent ella, però després
s'hi va trobar pel mig, amb la Guerra d'Espanya, amb la Segona Guerra Mundial, amb tot el que Suïssa li va negar, la família és la que li va negar tot, la família Suïssa, però després va trobar gent que la va recollir, va recollir les seves desferres, diguéssim, i va poder tornar a continuar.
Maria Àngela Vilallonga ha conviscut amb Aurora des dels anys 90 a la Universitat de Girona, descobrint què atresorava de l'autora aquell armari metàl·lic del passadís. Ha viatjat a la Polinèsia i ha fet l'itinerari de Ginebra seguint les seves passes. Defineix l'Aurora amb aquestes paraules.
Doncs la definiria com allò que t'he dit abans, una dona moderna, pel temps que va viure, una dona pionera, una dona forta, valenta, amb una personalitat amb grans conviccions, que no les deixava. Ella era una dona amb conviccions i un criteri. I si als altres els agradava, bé, si no els agradava, ella era ella.
Una cosmopolita, una gran escriptora, val la pena de conèixer-la, de conèixer-la la seva obra i també de conèixer aquesta seva vida, perquè és una vida singular dins de les escriptores del nostre país. En canvi, Aurora Bertrana s'ha d'anar al món mundial. El món era seu, era allà perquè ella el conegués i el...
i el pogués viure, i després el descrivís. És a dir, que és una dona que ens pot acompanyar a totes les dones i ser-nos un referent. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana. Veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Mari Àngela Villalonga i Vives, catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Més. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Rouras. Preveu que la desena de persones que havien ocupat l'antic Albert de Can Bufibell a Badalona marxin de l'equipament per traslladar-se un altre espai. Així ho han confirmat fons a la Generalitat de Catalunya. El president Salvador Illa assegura que a les properes hores es pot arribar a una solució per als desallotjats i ha llançat aquesta advertència a l'alcalde, al popular Xavier García Albiol. La irresponsabilitat no surt de franc i té conseqüències.
Ara, la prioritat del govern en aquest moment i en aquesta matèria és resoldre la qüestió i espero que en les properes hores puguem ja tenir signes palpables en aquesta direcció i en aquest sentit.
Precisament el nou portaveu del govern espanyol, la ministra d'Inclusió, el Massaiz, ha afirmat que l'alcalde de Badalona està fent un exercici de racisme, xenofòbia i deshumanització amb el desnonament dels migrants que vivien en aquest antic Institut B9. Ha fet aquestes afirmacions en què està la seva primera roda de premsa posterior, això sí, el darrer Consell de Ministres de l'Any.
I l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha reclamat que es traspassin a Catalunya les competències sobre migració per poder fer front a situacions com la de Badalona. Puigdemont defensa que el govern assumeixi aquestes competències i que es doti als ajuntaments d'eines legals i de recursos materials per donar respostes responsables a les inquietuds de la ciutadania.
Per cert que Junts ha trencat la dinàmica de suport al PSC i per primera vegada el mandat ha tombat els pressupostos de la paeria de Lleida. L'alcalde, Fèlix La Rosa, ha convocat ara una qüestió de confiança pel 31 de desembre per ratificar els comptes. Si La Rosa supera la qüestió, els pressupostos quedaran aprovats. Si no, s'obrirà un període d'un mes on els grups de l'oposició poden presentar una moció de censura. Tal com està format el govern, la moció de censura no prosperaria.
I Emposta incrementarà per cert un 23% el pressupost per l'any que ve respecte al d'enguany i frega els 41 milions d'euros tot i haver congelat els impostos. L'increment s'explica en bona part per l'aportació econòmica d'altres administracions a 16 milions d'euros.
L'alerta perquè Protecció Civil l'ha posat en prealerta el Pla Bencat per la probabilitat que avui se superi el llindar d'intensitat als 72 km hora litoral i prelitoral nord i central. Per tant, anem amb compte. Amb el vent es recomana assegurar els elements de decoració nadalenca i els balcons i terrasses i anar amb compte amb les activitats a l'exterior. També hi ha el Pla Neucat activat perquè pot arribar a la cota als 500 metres. Per tant...
Anem molt en compte perquè la situació meteorològica els propers dies serà força complexa.
Hola, hola, benvinguts a un podcast que el que pretén és posar una mica d'ordre allò que es cou durant les estones de pati de secundària. I si una cosa sí cou són hormones que alteren, testosterona que ens posa bastant a to, i canvis físics que no sempre són com ens agradarien. Ah, i l'adolescència, aquella etapa que ho capgira tot i que potser ens fa ser una mica d'òrian greu, ja m'enteneu. Aspirar a ser sempre una altra versió de nosaltres mateixos.
Allò que no tenim, més alts, més forts, més prims, més rossos...
Ei, el so d'aquest timbre indica que comença l'hora del patir, el moment que tots estàvem esperant així, que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre la pressió estètica. Hi ha matins que dic posar el vestit més bonic i és que no m'agrada. A primària eres feliç, no t'importava res i només volia jugar i passar-ho bé. Jo sóc partidari que no hi ha un cos ideal. Sou gordòfos? Com canviar tant la moda és com que a vegades no trobo el meu lloc. No hi ha què jutjar-se ni jutjar.
Què tal? Sóc el Christian Oliver, sóc professor de secundària, i si hi ha una cosa que tinc clara és que entendre els adolescents és més complicat que trobar-li sentit al Sony Angels. Que sí, no sé què en penseu. Bé, en fi, ja veig que teniu aquí ganes de parlar, us veig amb ganes, aquelles cares, i no m'estranya amb el tema que tractarem avui a l'hora del pati, la maleïda, ferotja i esgotadora pressió estètica.
I és que aquesta mala amiga, que és capaç d'envair-ho tot a través de les xarxes socials, del cinema, dels llibres, afecta cada cop més a edats joves, no? I quines en són les seves conseqüències? Doncs ja ho sabeu, dietes, trastorns alimentaris, complexos, necessitat d'utilitzar milers de filtres allà quan pengem una fotografia, gordofòbia i una infinitat de maldecaps que només ens aporten malestars i preocupacions innecessàries.
Per parlar-ne al pati d'avui hem convidat quatre estudiants de secundària, que sou els millors, la veritat, ja us ho dic ara. Com esteu? Molt bé, molt bé. Bé, sí? Va, vaig a presentar-vos per un cantó, tenint la Noelia, de 14 anys. Hola, Noelia, com estàs? Bé, molt bé. Cursa tercer d'ESO i troba guapíssim el Martín Urrutia i la Kiara Oliver. No saps estufandot, eh? No.
Va seguir l'última edició, entenc, no? Sí. Estàs esperant ja que se n'estreni una nova o...? Crec que no va ser igual. Ha seguit les seves carreres després o...? Sí. Sí? Tens el Martin i la Kiara controladíssims, oi? Sí. Al seu costat, aquí al meu davant tenim la Júlia, que també té 14 anys, cursa tercer d'ESO, i està conversada que la persona més guapa del món és el Michael B. Jordan. Qui és? És un actor que és molt guapo,
I, a més, quan fa pel·lícules ho fa molt bé i ho deixa marcat. El buscaré, eh? I de tercer verso també és la Bianca. Hola, Bianca, com estàs? Hola, molt bé. Ella en té 15 i troba una absoluta bellesa. Atenció, eh? El Noah Centineu, no sé si ho he pronunciat bé. Sí. I la Bella Hadid. Sí. Que són actors i una model, no? Un actor i una model. A quines pel·lícules has vist el Noah?
Doncs mira, el Noah és de tots els nois que em vaig enamorar, fins al Netflix. Vale, ja sé, ja sé. De l'època de la pandèmia, diguem-ne. I després la Bella Hadid és una model que, bueno, la seva germana és encara més coneguda, que és la Bella. Ah, sí. I ella és la Gigi. Molt bé. I per últim, el Jordi. Hola, Jordi, com estàs? Molt bé. El Jordi té 14 anys, va a segon d'ESO, i la persona que troba més guapa és l'actor Jan Buchaderas. I qui no? Sí.
El segueixes, el tens allà a controlar... El tinc controlat, l'únic que ara no sé què està fent perquè ha deixat el musical que està fent i a veure si es ve cap a Barcelona. Molt bé. Fetes les presentacions, us diré una cosa així d'entrada i és que m'encanteu, m'encanta que estigueu aquí. Tinc moltes ganes d'escoltar-vos i més amb aquestes mirades de seductors i de seductores que feu. Jo no sé si podré estar concentrat dit això...
Ara us demano, ara baixo una miqueta les revolucions, i us demano que feu un exercici mental. Vull que tanqueu els ulls i que us imagineu que de sobte sou això que molta gent ara mateix està escoltant, una veu, només una veu, i que us oblideu dels braços, dels cabells, de les cames, dels pits, de la panxa... Tot fora, eh?
Creieu que seríeu una mica més feliços i us sentiríeu més alliberats perquè hi hauria menys complicacions? Ara ja podeu obrir els ulls. Què me'n dieu? Seríeu una mica més feliços? Estaríeu més tranquils? Sí. Com ens enreden a vegades amb els cossos i amb els malestars. I ara una altra pregunta, d'aquelles que són una mica difícils de respondre i jo m'incloc, i és a vosaltres us agrada el vostre cos? Qui vol començar?
A veure, Júlia. Va, comença jo. Jo penso que pot ser que sí, pot ser que no. Perquè de vegades em prego un vestit, un pantaló, i penso, bueno, m'agrada. Però d'altres, és que depèn. Si acabo de menjar, doncs no. Perquè em veig més inflada... O sigui que tu notes un canvi automàtic des del moment que acabes de menjar...
Prefereixo no vestir-me, no provar-me res. Tu, Bianca, agrades... Depèn del dia.
Per exemple, si vaig de compres i això, ja em poso en el munt, no?, i llavors ja em veig guapa i tal. Però si hi ha matins que dic, és que em puc, jo què sé, posar el vestit més bonic i és que no m'agrado, saps? Anar provant-te mil coses i no hi ha res. Sí, sí, ja em desespero a vegades. I anar de compres també pot ser molt positiu i molt negatiu, perquè aquell dia típic, no?, que et proves la roba i no et va res bé, i entres en bucle, no?, i tu, Jordi, què? Tu t'agrades, t'agrada el teu cos.
Coincideix amb ella, que si dia sí, dia no, et posa això sí i això no. Depèn. És curiós, perquè no acabem de trobar una resposta claríssima. És un dubte, un dia sí, un dia no. Noelia, tu què?
També depèn del dia i també de l'època de l'any. Perquè, per exemple, en estiu sí que si has de posar-te un banyador o tal... Jo, per exemple, jo soc que em poso pantalons a l'hora de banyar-me perquè no m'agrada com em queda en viking i perquè tampoc s'encomoda. Llavors, també depèn molt de l'època de l'any.
I aquestes preocupacions que m'esteu ara barbaritzant, les teniu quan éreu més petits? És a dir, quan tens 10, 10 anys, 8 anys, 5 anys, Bianca, tu dius que no. O sigui, jo ho penso, em miro en fotos i dic, és que jo si estigués així no m'agradaria, però és que en aquell moment em donava igual. I per què creus que ara sí que li donem tant de valor?
És perquè estem en aquest període que el cos canvia i que a vegades no canvia com volem? O que estem més pendents del que diran? No sé, Júlia, tu què vols?
Jo penso que sí, que també a l'institut veus molts tipus de coses molt diferents i que també això és com una pressió que et compares al col·le, a primària. Era com que ets feliç, no t'importava res i només volies jugar i passar-ho bé. Jordi, també, penses igual, no? No, jo sempre he sigut molt presumit. Ostres! Quanta estona t'estàs tu per pentinar-te? A veure, jo vull saber-ho, eh?
És que jo l'admiro, aquests pentinats. Jo no sé com els feu, aquestes coses. Ha costat trobar el pentinat, que més m'agrada. I més amb el meu cabell complicat. Però m'aixeco al matí i el primer que faig és vestir-me i després dutxar-me. I llavors em mullo el cabell, em poso la cera, després la laca, me'l deixo secador, pum-pam, i estem, però es tarda.
Per desgràcia, del que estàveu comentant ara, que quan a mesura que ens estem fent més grans ens costa acceptar-nos, és una cosa que pensa la majoria de la societat. No acabem d'estar mai satisfets, sempre ens falta o ens sobre alguna cosa. Vaja, que al final mai no acabem d'estar feliços. Si us sembla, el que podem fer ara és anar a tafanejar patis de veritat a veure què n'opinen sobre això.
No soc feliç o del tot feliç amb el meu cos. Per comentaris que escolto o referents que segueixo, sento que no entro en el canal de bellesa. Sí, jo la veritat és que soc molt feliç amb el meu cos. Estic molt bé amb el meu cos, tinc una molt bona relació amb ell i no el canviaria per res.
Estic content perquè al final és el meu cos i sí que va canviant, però és el cos que m'ha tocat tenir. Des que em vaig tallar el cabell i tal, sí que he rebut més comentaris, m'han afectat bastant. Li dono tanta importància a cada mínim comentari que em diuen que això acaba amb mi. Jo estic prim.
Llavors no es poden ficar en un cos primer, és difícil que es fiquin. Sí que s'han posat en el cos. Poso que molts alumnes per estar una miqueta passadet. Perquè no estava gros de no ser saludable, sinó que estava una miqueta passadet.
Va haver-hi una temporada de la meva vida en què em vaig restringir bastant menjar. Durant els dies podia arribar a passar-me un dia sense menjar. Però una dieta estricta amb les calories que puc menjar o no, això mai ho he fet. Jo no li trobo cap sentit, a no ser que sigui necessari, en fer dieta. Per què treure't els bollicaos del berenar, no?
Sé que ha fet dieta per estètica, de fet una dieta bastant estricta. No mai he fet dieta per estètica, tot i que sé que hi ha actualment molta gent que ho fa. És impossible que tots siguem iguals, cada cos és bonic a la seva manera. No hauria d'existir un cos ideal. Tots som perfectes i tot és subjectiu, així que potser a mi un cos sembla preciós i a una altra persona li sembla horrible. Sí.
Sí que hi ha un cos ideal. Per exemple, per l'home, és un cos alt, és un cos fort, prim... Això és el que penso jo. Però és molt raro, perquè jo estic en compte del que penso jo. Jo no trobo que...
Tindria que haver un cos ideal. Com a les nostres ments que aquest cos és l'ideal, doncs clar, al final se't queda. No crec que existeixi un cos ideal, a cada persona li agrada un cos. No hauríem d'haver ser objecte de burla, per tant, el cos ideal és el que cadascú consideri ideal.
Déu-n'hi-do, no? Què en penseu del que heu sentit? Hi ha algun dels comentaris que us ha impactat més, Jordi? Un on han dit que sí que hi havia un cos ideal, m'ha semblat. No sé, jo soc partidari que no hi ha un cos ideal, primer de tot. Perquè tu has entès que estaven dient que sí que hi ha un cos ideal i, a més a més, que té una forma concreta, que seria? Alt, fort...
El típic cos que veiem potser... Els anuncis de Colònia. Clar, i s'ha parlat en aquestes veus que sentíem de Patis, s'ha parlat també de menjar i de no menjar, no?, també. No sé, parlàvem de l'ideal. On trobem aquests ideals? Quin és el veritable ideal de bellesa? Què penseu? Perquè sí que hi ha un que ens imposen, però quin és el veritable ideal?
Per mi el veritable ideal és el que tu t'agradi per tu mateix, el que tu creguis que és més còmode per tu i amb el que tu siguis feliç. Coincideixo. Noelia, tu vols afegir alguna cosa sobre això? Que hi ha hagut, crec que era una veu d'una noia o no ho sé, però que deia que durant una època va estar dies sense menjar i és una cosa que...
Jo ho he vist amb gent i durant una petita època jo també ho vaig fer i és que la ment et pot passar una molt mala jugada en aquest sentit dels estereotips i tot el relacionat amb el teu cos o el... sí, el teu cos.
I com vas trobar solució a aquell problema? Perquè ara ho comentes com ho vaig detectar i ho vaig identificar. Tampoc va ser molt temps, perquè crec que va ser un mesos. Però també amb la companyia de la gent i distreu-te amb altres coses. Us ressona la resta dels que esteu aquí? Bianca, Júlia... Bianca, digues.
Bé, a veure, o sigui, jo era també molt partidària de pensar que no hi havia un cos ideal, i jo de petita deia, ui, és que la gent que, per exemple, pateix anorèxia, és que jo no podria, perquè a mi m'encanta menjar. Llavors vaig arribar a la secundària, i és que em vaig, no sé, vaig veure que tothom estava superpreocupat, i doncs, com aquests pensaments negatius, a mi també em van començar, o sigui, resuna pel cap. Un camí també de primària i secundària, no?, en aquest sentit. Sí.
I, bueno, sí que hi havia vegades que, per exemple, no menjava o algun dia no menjava, i clar, jo crec que el més difícil d'això és demanar ajuda, perquè és una cosa que no és tan normalitzada cada cop més, però no sé, penso que molta gent pensa que t'hauries d'avergonyar
Sí, sí, jo moltes vegades, com que a la persona que ho pateix li fa vergonya o té por del que diran, al final també hem de posar el pes també sobre l'entorn, no? Heu vist alguna vegada algun company que llenci el menjar a la paperera a l'hora del pati, que no mengi l'entrapa sencer, que... Júlia, tu sí. Sí, a veure, jo també he sigut aquest company. I tu has sigut aquest company.
És com que penso, millor no menjo i així m'avorro després de fer esport i baixar aquestes calories. I és com que és un pensament constant que al final costa molt de controlar. I...
Has de saber controlar-ho o demanes ajuda, que també és molt difícil, i has de trobar la teva manera de solucionar-ho i pensar molt. Us dono una dada. Entre un 11 i un 27% dels adolescents estan en risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. I ara jo us vull fer una pregunta i vull que siguiu molt sincers. Sou gordofos?
No, no. No, Jordi? No. Hi ha una resposta contundent aquí, unànima. Bianca? Sí que quan jo vaig passar aquest període de primer d'ESO, amb aquests pensaments negatius va haver-hi una època que jo, per exemple, veia una noia amb pantalons curts i si tenia les cames més gruixudes deia, i aquesta com va? I clar, era un segon i jo pensava, a veure, Bianca, el que has pensat, perquè tu estaves en contra de tots aquests comentaris i totes aquestes coses.
I vas caure també tu, no? Sí, però jo no ho deia. O sigui, eren pensaments... Clar, el fet de pensar-ho ja és... I com et vas sentir tu mateixa? Oh, fatal. És que deia, Bianca... O sigui, tu eres d'aquestes persones que deies que això estava fatal. Clar.
I creieu que, per exemple, aquests comentaris negatius que podem fer, perquè això era un pensament, però moltes vegades es fan aquests comentaris, acaben afectant l'autoestima de la persona o creieu que la gent té força i diu, va, no, és igual? No, o sigui, no hi ha força, afecten. Per un cas personal, jo me'n recordo que abans portava el cabell moicano.
I, bueno, doncs jo estava superfeliç, tal qual. Vaig fer l'estiu i arribem al col·le i, clar, tothom un ui, ui, ui. I me'n recordo que m'ho veien comentaris negatius, de ui, no et queda fatal, és molt llet, no sé què. I em van començar a dir els xulos de la classe. I, en canvi, és el pentinat de moda que el veus a tot arreu, eh? Sí, actualment sí, clar, ens estem dicant que anava 5 de primària.
Com canvien les modes i com això també ens fa veure una cosa més atractiva que una altra en un moment concret. Sí, sí. I això ja em deien pelo cavallo, pelo velociraptor, i era com... I com ho vivies, tu, això? T'afectava o tenia una mica igual? Home, a mi m'afectava. Em mirava i a vegades deia, per què? Però a vegades intentava seguir amb mi i dir, fes-ho, fes-ho, fins que hi ha un moment on també jo mateix em vaig cansar, però també els comentaris... I la gent què feia aquests comentaris? Amb quina intenció creus que els feia?
No ho sé, perquè ho vaig arribar a parlar amb ells i em diien, no, és que és broma, és que jo tal li dic no sé què, és que jo tal li dic no sé quantos, però... Sí, podria ser que comences com una broma i al final aquella broma acabés sent una cosa recurrent i que t'acabés afectant, no? Sí, i també crec que s'ha de veure amb qui tens una confiança per fer aquesta broma i amb qui no.
I a les xarxes socials, el model de cossos que veiem, Noelia, és el que veiem en el nostre dia a dia? És a dir, quan sortim al carrer, els cossos que veiem són els que trobem a les xarxes socials, a Instagram. Creieu que el fet de mostrar-nos uns cossos tan perfectes, tan ideals, fins i tot unes vides, però centrant-nos en els cossos, això ens afecta com una mica la nostra autoestima o no?
Cada cop sí que es veuen més diferents cossos a les xarxes socials, però, per exemple, fa dos anys sí que hi havia uns cossos ideals. I ara no els veus?
Hi ha, però no tants com abans. I ara sí que hi ha més creadors de contingut que... Sí que hi ha una mica més diversitat. Sí. Això esteu d'acord, que hi ha una certa diversitat ara? Sí. Crec que cada cop és més potent el missatge body positive, que és com aquest pensament, i cada cop més gent l'està donant a veure. I crec que és important, també.
Jo veig una mica perillós a vegades a les xarxes socials quan surten vídeos de gent molt esportista que et recomana fer una rutina i dius si vols aconseguir això has de fer aquests exercicis. Tu després a casa et poses a fer-ho i no tens aquell cos. Al final s'està donant una imatge una miqueta falsa, no? Sí. I jo crec que el problema és que la gent no sap diferenciar quin és el contingut real i quin no ho és, saps? Exacte, això és... Quin porta 20 capes de filtre i quina és la persona que no, que s'ha fet un selfie i mira, l'ha pujat i ja està.
Doncs just això ho parlem en Patis de Veritat, el sentim i a veure què n'opinen.
Penso que les xarxes socials te'n poden ajudar a estimar o a odiar els nostres cos. Més aviat a odiar. No tot el que veiem en les xarxes socials és veritat. Hi ha molta gent que fa servir filtres per sentir-se més bé i no tenen tanta inseguretat. Si els que triomfan tenen un cos que s'assembla molt poc al meu, com m'han d'ajudar a que m'arolli si no hi ha ningú o no s'hagués sol cap referent que sigui com jo? Allò te va influenciant, inconscientment, allò entre el teu cervell i tu et sents malament amb el teu cos.
Tu potser estàs bé amb les teves cames, veus una influencer que les té perfectíssimes, perquè se les ha operat, i llavors dius, valla merda de cames. Filtres que em facin estar més prima o no, això no ho he utilitzat mai, perquè al final la gent que ho veu és la gent que ho coneix i no trobo la necessitat de mentir. Si tinc aquest cos, el tinc i punt. Avui en dia hi ha molta més diversitat, i no només en les pel·lícules i sèries, sinó també en, per exemple...
Passarel·les de models. És que des de petites ens han inculcat que la princesa és una noia prima. En canvi, la dolenta és una noia més grasa, lletja. També surt així.
com un nen més gordito, més baixet, però després et poses a veure i sempre el pringat, el que tot li va malament... Res, un 3% de personatges de les pel·lis eren grassos i racialitzats també molt poc percentatge. Jo penso que hi ha molt poca diversitat realment. També és veritat que crec que ara ja actualment s'està començant a canviar i s'està començant a representar amb més diversitat corporal. Jo crec que és el millor que es pot fer.
Bé, ja veieu com està el pati. Tornem al nostre pati, que estem aquí més tranquils. Vosaltres creieu que sou víctimes de referents que hem vist a sèries, a pel·lis, en relació al seu cos, o no? A vosaltres no us afecta. Jo sé. O sigui, jo era molt de princeses Disney, com ha dit la nena aquesta. Ostres, clar. I aquí hi ha moltes coses que ens poden afectar no només del cos, no? Exacte, exacte. Però és que jo em fixava en tot. A mi m'agrada molt la moda i jo em fixava en les models, en les influencers i encara. Llavors, bé.
I quines coses, per exemple, veies en aquestes princeses Disney que després tu volies replicar i no podies? Home, els vestits aquests, així que queden amb la cintureta. La cintureta així de petita, no? Exacte. I jo deia, bueno, sí que fins que no vaig créixer, no em vaig adonar. O sigui, vaig veure una influencer que ho comentava, que era aquesta influència de la indústria de Disney, i que era molt perillosa.
Abans he de reconèixer que heu dit que hi havia més diversitat a les xarxes socials, però si vosaltres entréssiu al vostre telèfon i miréssiu la lupa, quins cossos trobaríeu? Serien cossos perfectes, els que us sortirien com a recomanacions? Serien cossos habituals? Sí, crec que sigui... A la vostra lupa, és a dir, al vostre algoritme. Sí, sí.
Crec que es parla més, però és veritat que si jo l'entrés a la meva lupa, veuria coses molt ideals, i és el que ha dit un noi que superen i tal, que parlen de que cadascú ha d'estar supercontent amb el seu cos i tal, i porten 20 quilos de plàstic, 20 hores de gimnàs...
Aquí, jo vull fer una pregunta, també, que val la pena que... Tu, evidentment, Jordi, també, eh? Però aquí les noies que reivindiquin la seva opinió. Creieu que les noies teniu més pressió estètica que els nois? I aquí val tota l'opinió, eh? No, Elia?
A veure, depèn molt, perquè, clar, els nois també tenen una pressió de que has de ser fort, no pots prouar, no res d'això. Que també tenen una pressió afegida. És molt interessant, això. Jo tinc un amic que és una mica més femení de l'habitual i no li insulten perquè no... Vamos, com li insulten. I tu, Júlia, observes que hi ha una pressió més forta cap a vosaltres?
O no? Al físic, eh? Jo penso que, en tant al físic, una mica, potser sí. Perquè als nois sí que és veritat que és això el que ha dit, que és a l'hora que no poden plorar, han de ser forts, que no... És com que es veu malament si ploren. Però sí que és veritat que a les noies és com que la pressió de... Si soc així, potser li ha agradat al noi, si em fico això, li agrada a les persones... És com que trobo que potser hi ha més pressió en tant al físic.
Clar, vosaltres sou esportistes? Practiqueu esport? Us agrada? Sí. I ara us pregunto, practiqueu esport per salut o per estètica? Les dues. Per ningú, les dues. Per cap, eh? Per cap, sí. Perquè m'agrada. Perquè t'agrada. Ostres, aquesta és la gran resposta, eh? Tu, Jordi, no estàs dient res. Les dues, les dues. Vaig passar una època on vaig fer més esport pel tema físic, fins que poc a poc... O sigui, vas arribar a obsessionar, tu creus? Sí, vas arribar a obsessionar. I què t'afectava, eh?
Sí, m'ha afectat, perquè veia molts companys, clar, estem en una època de canvis, i jo he tingut sempre un retras del creixement, per això he sempre sigut més baixet i tal. Clar, veia que la majoria dels meus companys començaven a desenvolupar-se, a estar més forts, tenir més múscul, i clar, a mi no passava, perquè anava més retrasat el creixement. I això em va afectar molt, i em vaig obsessionar molt amb el bàsquet i tal, què feia en aquell moment. Ara entenc que estàs en un altre punt, no? Es diu en un altre punt, no. Gaudeixes de l'esport, ara?
No, perquè no m'agrada. Però practiques, m'has dit, eh? Practico per salut. Faig trail i a casa també vaig fent coses. Això està perfecte. I, clar, per no llogar-nos del tema aquest dels cossos, al final, abans ho deien, que anàvem a comprar i ens costa trobar roba de la nostra talla o que ens encaixi les modes, que ara, per exemple, que es porta tota la roba ampla,
Jo he hagut de fer un esforç d'acceptar com em queda una roba ampla quan jo em veig més ampla, amb més volum. Vosaltres heu viscut això, que les modes a vegades, en comptes d'ajudar-vos a sentir-vos més còmodes i més guapos, us sentiu pitjor, us ha passat? Sí, sí, Júlia.
Jo trobo que canviar tant la moda és que a vegades no trobo el meu lloc, el meu tipus de roba, de pantaló, de samarreta. I les talles són realistes o no? Això és el que m'agobi a mi, que si me'n vaig a compres i em prego, per exemple, la talla M, a vegades és més gran o més petita, i si em prego la talla S és més petita i és com que ja començo a pensar molt i com a maltractar-me mentalment.
Clar, o sigui, allò que s'ha de convertir en gaudint a comprar s'acaba convertint en una tortura, no? A nosaltres també us passa una cosa així, no? Sí. Abans ho comentàveu. Deixem un moment aquí el debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà, que, com sempre diem aquí, és la cosa sagrada de l'hora del pati. N'hi ha tants com cossos de nois i de noies a l'escola i el que tenim aquí no és comestible, almenys us recomano que no us el mengeu,
però ens farà donar-li voltes al cap. A veure, Júlia, et tribo a tu com a voluntària per fer els honors. Obre l'entrepà, a veure què trobem a l'interior.
A veure què hi ha aquí en aquest entrepà tan ben embolicat. Un pa. Hi ha un pa, a veure, però volem saber de què és aquest entrepà. Potser pot ser de fuet, pot ser de formatge. Ostres. Ostres, opa, no és d'embotit, eh? Ho llegeixeu? Sí, hi ha un missatge que has de llegir, a veure què diu. Descobriu que la vostra companya, Xènia, vomita el que menja per esmorzar. I s'està deprimant molt. Què feu?
Escriviu que la vostra companya Xènia vomita el que menja per esmorzar i s'està primant molt. Què faríeu? Ja veieu que aquest entrepà ens planteja una situació amb un conflicte i hem de trobar una possible solució. Qui vol començar? Noelia. Vale. Jo el que faria seria primer preguntar-li si ho està fent i si... Bueno, primer preguntar-li si està bé.
Ja de primeres. T'aproparia, per tant. I de normal, si està fent això, jo tenia una companya que es va posar a plorar i ho vaig preguntar, llavors el que necessiten és una abraçada. Molt bé, ostres. O sigui, no dir-li, no facis això, sinó una abraçada. Clar, no fer-la sentir malament, no fer-la sentir culpable, però no cosa que potser segurament ella sap que no està bé, sinó donar-li el suport. Una abraçada ja.
I la resta què faríeu? Perquè aquí hem de trobar una solució entre tots. A veure... Jo considero amb la Noelia que una abraçada està amb ell, o ella, la Noelia en aquest cas, però també crec que, per una part, crec que s'ha d'estar també una mica present en el punt de dir-li, has de menjar. Per tant, tu et plantaries com a amic i diries, sé que estàs fent això i t'ajudo. I t'ajudo, exacte. I li donaré una abraçada.
Aquí hi ha... Perquè tu no volies fer una abraçada com ahir la Noelia, però després potser de l'abraçada ella et diu, és que no vull, és que Jordi no vull menjar, és que després de menjar em veig gorda, com deies abans. Què faries?
Clar, aquí no sé què faria. Crec que estaria una mica més constant amb ella, ajudant-li. És complicadíssim, eh? Fent-li, per exemple, a l'hora de l'entrepà, perquè a molta gent així que li passa, que té aquests problemes com l'anorexia i tal, que els costa menjar, fer-li aquest moment de l'entrepà, que per ella és difícil, ajudar-la, fer-li que sigui més amè, que sigui més un moment que no sigui tan dur. Que no sigui com una cosa negativa, no?, el moment de menjar. Exacte. Bianca, tu què faries?
Jo primer li preguntaria, i després, depenent de si vol la meva ajuda o no, si la vol, doncs em quedaria present a l'hora del pati. Amb la Xènia, en aquest cas... Acompanyant-la mentre menja el seu entrepà... Exacte, però no parlar... Que no el menja la paperera... Exacte, no parlar de menjars ni del seu problema, sinó...
de la vida, i si no la vol, doncs jo crec que avisaria, o sigui, a la meva tutora, o a la seva. Jo ho estava pensant, que potser una de les coses que es pot fer és demanar ajuda a un adult, evidentment donar-li el suport, però jo crec que a vegades els adults ens poden ajudar en molts sentits. Digues, Júlia.
A veure, jo, si la veig que està vomitant o plorant en aquella situació, no li trauria el tema, no li diria per què ho fas o intentaria parlar amb ella perquè no ho faci, sinó que em sentaria al seu costat i, evidentment, intentaria evitar d'alguna forma el fet que estigui vomitant o que en aquell moment estigui passant una mala estona, que ho passarà igual, però que sigui més a més, com he dit abans, i que...
entengui d'una certa forma, no recordant-li el seu problema, sinó parlar d'altres coses que sé que li agraden. Com el que comentava la Bianca, que aquella estona sigui... Bueno, estic aquí amb tu i no estem parlant del problema. Però jo trobo que val la pena destacar que sí que cal demanar ajuda a vegades. I demanar ajuda a un adult no és una derrota. A vegades ens donarà respostes que potser nosaltres no sabem trobar.
I us dic que ara estem encarant la recta final d'aquest episodi d'avui de l'hora del pati. I sabeu com? Sabeu com encarem aquesta recta final? Convertim-vos en caps d'estudis. Ara tindreu el poder suprem, perquè jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat, i haureu de deixar...
una d'aquestes tres persones, que han dit una d'aquestes torrades, sense pati. Per tant, tindreu aquesta oportunitat de castigar algú. El percentatge de reflacs és altíssim. Tindreu una estoneta per posar-vos d'acord, perquè només una d'aquestes tres persones, encara que segurament es mereixerien els tres quedar-se sense pati, només un podrà no anar a l'estoneta de descans. I ho haurem de decidir entre tots. Us sembla bé? La primera és la Daniela, que ha dit. La gorda de classe m'ha mirat malament.
Ha dit això. Veig aquí cares, veig reaccions. El Roger, la seva frase estrella és, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. Caramba, el Roger. I el Biel diu, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla.
Ja veieu que totes aquestes 3 frases giren al voltant del cos, de la bellesa, del físic. A veure, la Daniela, la gorda de la classe m'ha mirat malament. El Roger, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. El Biel, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla. Sobren les apostes. Qui mereix quedar-se sense patir? Jo crec que l'últim, com és allò? L'últim és el Biel, el que diu que les flexions. Jo crec que ha caigut una...
En una trampa. Sí, ha caigut en una trampa de... que vol agradar-li a una persona i està amb el seu cos incòmode. Llavors, aquesta persona no hi hauria de castigar-la sinó per la meva. Ai, ostres, que bonic, això. Molt bé, molt bé. Més que recomanar-lo sense pati, el recomanaries una estoneta, potser, llegint alguna cosa o algun assessor, no? I ja, sense pati, un dels dos. Molt bé. Però tu la abraçaries, no, també, al Biel, segurament? Sí.
Jordi, tu què? En qui deixes sense pati? La Daniela, el Roger o el Biel? Ho dic molt clar, la Daniela. La Daniela, eh? La Daniela que ha dit allò de la gorda de classe m'ha mirat malament. Perquè els ha... És veritat, és que és la que més ha sobrepassat el límit. S'ha passat, s'ha passat. S'ha passat. I què li diries a la Daniela? Si fossis la cap d'estudis, o el cap d'estudis, què li diries?
No sé què li diria, però... Perquè evidentment es queda sense patir, això ja està clar, això ja està decidit, no? És que no sé què li diria. Li diria que està malament, que... però així paraules... No sé què li diria, ho hauria de pensar. Veiem aquest tic-tac, eh? Hem d'anar ràpid, ràpid, perquè el temps passa. Bianca.
Jo deixaria fora la Daniela. Ai. I li diria que, primer de tot, que en un futur ella pot ser aquesta persona perquè no sap si la... Perquè el món gira, no deixa de girar i mai no sabem com serem en el futur. Exacte, si la gorda de Clas entre cometes està passant per alguna malaltia o alguna cosa. I a més a més que veure la gorda com una cosa negativa és... És més coses que gorda.
Molt bé. Júlia, arribem al final del tic-tac, eh? A veure. Jo li diria que pensi abans de parlar i que pensi, en plan, que es fiqui en la situació de l'altra persona. Perquè a vegades una sola paraula pot fer tant de mal.
Per tant, jo crec que, escoltant-vos, hi ha una unanimitat, direm el nom de la persona, la Daniela, el Roger o el Biel, perquè jo crec que hi ha una unanimitat de qui es queda sense patir, i és la Daniela. Molt bé, jo crec que estava clar, estava molt clar, i, a veure, jo crec que val la pena reflexionar sobre...
com tal respectar els companys i tot això. No sé si voleu afegir alguna cosa de tot el que s'ha comentat, perquè a mi, escoltant-vos, avianca, amb això que has dit, no?, de, ostres, com canvia el món, com, no sé, m'ha semblat molt interessant. Llavors, hi ha alguna cosa que li diríem al Roger, per exemple, això que els guapos de l'institut troben parella abans, no sé, diríem alguna cosa, perquè al Biel ja li hem dit clarament que ha de veure alguna cosa, però al Roger...
Li diria el mateix que li diria la Bianca a la Daniela, que a les guapos són aquests, però qualsevol dia és el que tu trobes lleig. Sí. Que el món gira. Clar, jo vull fer-vos una pregunta perquè ja estem a punt d'arribar al final. Teniu en el vostre entorn algú que hagi patit un trastorn i que, per tant, li hagi afectat? Com ho heu afrontat, això, vosaltres com a amics? Com ho heu fet?
Bé, jo no ho he patit de prop. Sé de gent que ha estat al meu cost. Bé, que ara està present, però en aquell moment no ha estat present, llavors. No sé què li diria. Estaria amb ell. És sobretot, crec que el que necessita la gent que té algun trastorn és companyerisme i que l'entenguin, sobretot. Que l'entenguin i que li facin passar un bon rato, una bona estona. I com podem fer per desintoxicar-nos d'aquestes males influències que veiem a les xarxes, aquesta cosa que ens atrapa? Què podem fer, Bianca, Júlia? Jo ho veig pràcticament impossible. Sí?
Sí, hem d'acceptar-ho ja. No cal acceptar-ho, però crec que cal donar una educació. I o sigui, per exemple, a mi a primer dia em van fer xerrades de trastorns. I et serveixen aquestes xerrades?
En aquell punt ja no, perquè ja estàvem totes les nenes i amb coses ficades al cap, llavors hauria de ser en un cinquè de primària, per exemple. O sigui, fer-ho abans. I com haurien de ser aquestes xerrades perquè realment us facin un impacte en la vostra manera d'actuar? Júlia, Noelia, voleu dir alguna cosa?
Jo crec que quan fan les xerrades normalment parlen com que només parlen en general, no parlen un tema específic. Jo penso que haurien de pensar més una mica en nosaltres. Ho fan, però em refereixo a l'hora de...
que nosaltres ho patim, vull dir, que a vegades parlen molt del per què, sinó jo crec que hauríem de parlar de com passar-ho, com viure-ho, com... Com acompanyar, també. Sí, exacte. Clar, o sigui, més des de la part pràctica, no pas des de la part teòrica, que al risc sabem què hi és, i clar, les xarxes socials, què podem fer? Com podem evitar tots els problemes que hi ha allà? No, Elia?
És que el poder evitar no es pot evitar perquè hi ha gent que encara que s'ho diguis ho seguirà fent. Llavors, com que això de que facin xerxes de com passar-ho o com ajudar, no què és. Perquè jo crec que és més fàcil saber-ho que com passar-ho o com demanar ajuda.
Clar, jo abans quan us deia que si entreu a la vostra lupa, segurament el vostre algoritme us farà una bona traïció, i és que potser hauríem de deixar de seguir determinats perfils, determinats, determinats comptes que donen una imatge massa idílica del cos, massa irrealista, no sé què en penseu d'això, caldria fer també un punt d'autocrítica o no? Sí, sí.
Jo ho vaig deixar de fer, va haver-hi un moment que vaig dir, mira, i vaig tancar l'Instagram i vaig començar a seguir gent que oferia una visió realista del seu cos. Que bo, això, no? Jo també. Va ser una decisió teva de, a partir d'aquest moment, vull que el meu algoritme sigui en positiu. Exacte, perquè és que...
Tu anaves passant i és que era tot, per exemple, et sortia una dona que acabava de tenir un fill i és que es mostrava, o sigui, com abans, i és a dir, a veure, s'ha demostrat també la cara negativa de les coses. I tant. No sé. Que no és la realitat, sinó la realitat a seces, no? Sí, exacte. Al final ens falta moltes vegades aquesta part del que trobem al carrer. I a casa, els pares, les famílies, què poden fer per ajudar-vos? Perquè hem parlat de classe, hem parlat també de l'amic, però les famílies. Jordi...
Com poden donar suport a una persona que està en aquesta situació? Les famílies apoyant-te, entenent-te i estan atent una mica al teu dia a dia, estan atent, què consumeixes... Crec que sobretot la família és qui més ha d'estar i qui més sobretot, perquè una mica ha d'estar, si és amic de veritat. Però la família ha d'estar atent i fer-te veure la realitat, fer-te veure quina és la realitat
I fer-se les coses, en plan, òbviament, estar amb tu i que no t'ho facin passar malament, però sigui un moment on ho has de passar malament, perquè toca menjar, i has de menjar perquè has de menjar, crec que han de ser ells que han de insistir en això. I potser haurien d'evitar, també val la pena que fem una mica de crítica, no? Haurien d'evitar alguns comentaris que poden fer del vostre físic, de no sé què, no? Potser...
No dic que ho facin malament, pobres, segur que ho intenten fer de la millor manera, però quan trobes una... La brometa. La brometa o la típica trobada familiar. Ai, que has crescut molt, no? Ai, que t'has posat molt alta, no sé què, i potser tu no acabes de sentir-te de tot a gust, no?, amb el teu cos. Què penseu d'això? Us heu trobat en casos així? Sí, penso que cal també educar els pares, perquè veure, per exemple... Cal un podcast per les famílies, eh?
Exacte. Ells, per exemple, quan eren adolescents, la majoria no tenien xarxes socials. Llavors, no és que això ara sigui... A la meva època m'havies de menjar i ja està. Bueno, és que a la teva època no hi havia aquesta pressió, potser, saps? Pot ser. Sí, sí. La resta, què em penseu d'això? Jo penso que sí, que a vegades, com he dit abans, has de pensar, però ja és com que no estan tant a l'actualitat, potser ja pensen que el que va passar a l'època segueix passant. És com que no som conscients del que poden dir.
Jo, escoltant-vos, la veritat és que em quedo tranquil. Sempre ho dic aquí al podcast perquè realment veig que enteneu aquest tema, veieu la red del problema i voleu trobar-li solució. A mi m'agradaria, abans d'acabar l'episodi d'avui, que cadascú de vosaltres es quedes amb una idea, amb un titular de tot allò que s'hagi comentat i que us en porteu a casa...
I segurament ens farà pensar a tots amb aquest últim resumet del capítol. Noelia, amb què et quedes tot el que hem comentat? Jo crec que en aquesta taula com que tots tenim una idea molt clara que no hi ha que jutjar-se ni jutjar.
Que ja que no passa de tot, però sí que centres en un mateix i en les teves amistats o el teu entorn per saber si... O sigui, saber no. Per adonar-te si algú està passant realment malament, fixar-te. Molt bé. Jordi. Jo crec que amb el que em quedo és...
que tu no pots controlar el que els altres fan, per molt que et molesti, per molt que et molesti, però pots controlar el que tu penses, el que tu fas i el que dius. Bianca, tu amb què et quedes? Jo, primer de tot, o sigui, que si t'estàs veient en un moment...
Du, doncs que no dubtis a demanar ajuda i que no tinguis vergonya ni por i que si, per exemple, tu no pots comptar amb l'ajuda dels teus pares, doncs parla amb la teva tutora, amb l'amic de... o sigui, amb el pare del teu amic, el que sigui. No t'ho quedis per tu, no? Exacte, perquè és que després això surt. I si no surt ara, sortirà en 3 anys i serà pitjor.
Que bé que diguis això, Júlia. Jo em quedo amb el recolzament de les amistats i de les famílies, perquè sí que és veritat que, com has dit tu abans, és molt important el recolzament d'una família, però jo penso que, quan ho he passat, he necessitat més una amistat, perquè sí que és veritat que potser em veuen al col·le, quan quedem, i és com que ho veuen des d'un altre punt de vista. I ara sí que...
La mala notícia d'avui és que hem acabat ja l'episodi. Hem arribat al final de l'hora del pati amb aquests quatre tertulians de luxe que heu estat sincers, autèntics i realment molt inspiradors. Moltes gràcies, Noelia, Jordi, Bianca, Júlia, pel vostre entusiasme i per haver-nos fet sentir part de la vostra estoneta de patir. I els que ens esteu escoltant, gràcies també per ser-hi un cop més. L'hora del pati s'acaba, tothom a classe i fins al proper episodi.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
En sèrie, amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'En Sèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat preseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem, com sempre, el repàs setmanal.
Bye, mami. Bye, sweetheart. I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns amb l'estrena d'Olher Falls, la peor peçadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mare, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta jolla de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res.
En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos? Yo esperaba una niñera y llegó un ranchero. A Netflix arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero. Desde que llegaste a esta casa todo ha sido mejor. ¡Qué hombre!
Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor.
Més propostes de dimecres. La segona temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición a seguridad. Cúbrete la espalda.
La comèdia en situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor. Dijous, encara Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris.
Si vamos a abrir una oficina en Roma, hay que enseñarles a los italianos a hacer las cosas. La ficció arriba a la seva cinquena entrega situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nou reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa. Un asesino extranjero nos ha invadido. Cada crimen revela un nuevo secret.
També dijous a Movistar Plus hi trobem El Dentista. La història ens presenta la caça de Jack el Destripador a Amèrica. El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz.
Siempre hay dramas en esta familia. Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Com cargar-se l'amor. No voy a poder pagar esta boda. Tú tranquilo. Pedimos como lo bola 11 vacas. 11. Ni siquiera tengo un pollito. Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿De qué has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix.
Parlem d'un thriller elogiat per la crítica que explora temes com el trauma, la culpa i la violència inherent a les relacions. Protagonitzada per Claire Dance i Matthew Rhys, la ficció funciona especialment per la química en aquest tàndem. Espero que no te decepcione. El què? La verdad. Eres más de lo que todos creen. Estábamos en ese momento...
La bèstia en mi està produïda per Jodie Foster i Conan O'Brien i ens porta un psicodrama on la intimitat i el poder es confonen. El punt de partida és una novel·lista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Quizá he sido cómplice.
Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrbol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa. A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entramats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. No me falles.
Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció. Puedo percibir, no tienes sed de sangre. La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja d'utjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. Necesitas ayudar aquí.
El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes. En definitiva, La bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per amants dels duels interpretatius. Necessito saberlo.
En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Deberia salir más con bolleras. Oh, vaya genial. No, usted no me teme en absoluto. ¿Y debería? No sé, depende de lo que haya leído. La mayoría es precavida y anda besándome el culo. Me dicen lo que quiero oír. Oh, debe de ser tan duro. Muy graciosa. ¿Y estoy aquí para eso? Para...
¿Entretenerlo? Bueno, no solo para eso. No acepto un no por respuesta. Así que diga cuánto quiere. Venga, vayamos al grano. Por mi sendero para correr. Le extenderé un cheque. No, hija. Ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida. Todos tenemos un precio. Todos.
Lo siento. Venga ya, ¿en serio? ¿Va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo. Sí, cogimos el... El cachorro cuando Cooper tenía cuatro años. Y dijo...
Creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro. Vaya joder. No puedo mantener la boca cerrada. Eso parece. Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento.
Para cuando le hicieron la de sangre ya daba justo el límite, supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo carcen ni nada.
Fue un accidente que había sido culpa mía, que yo había conducido con imprudencia. Mintió descaradamente. Tuvo la insolencia de pedir una orden de alejamiento. Fueron unos años malos. Tomé malas decisiones porque quería que sufriera tanto como lo había hecho yo y él nunca... Lo que le dije, sed de sangre.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Continguts en xarxa.
La màgia del Nadal ja fa dies que s'escampa i ens embolcalla. Per molt que ho intenteu, no en podreu escapar. Així que us recomano deixar-vos endur i formar-ne part. Una bona manera és fer parada al Parc de Nadal de Martorell.
Més de 20.000 metres quadrats decorats i il·luminats. Figures gegants, jocs de llums... Una fantasia feta realitat. La trobareu en concret al Baix Llobregat, el parc de Nadal de la Sínia de Martorell. Fins al 6 de gener aquest espai es transforma en un recorregut màgic i nadalenc ple d'històries.
Hi podeu accedir cada dia a partir de les 6 de la tarda i fins a les 2 de la matinada. I si encara voleu més emocions fortes, podeu visitar el Palau Màgic, on el Patja Viu Viu i la Fada Estel preparen la Cavalcada de Reis. Per això hi trobareu l'oficina del Correu Reial, que és essencial perquè la informació arribi correctament a Ses Majestats, el Laboratori dels Desitjos o el Magatzem dels Regals.
Aneu-hi amb temps perquè aquest recorregut és teatralitzat i podreu interactuar amb tots els protagonistes d'aquest univers. Fins al 5 de gener, Palau màgic del Patja Viu-Viu de Martorell i fins al dia 6, el Parc de Nadal. Més informació a martorell.cat.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. El Consell de Ministres ha aprovat mantenir les aportacions als ajuntaments perquè puguin continuar bonificant els títols més utilitzats del transport públic i ha posat data a l'estrena del nou títol unificat, el 19 de gener. La revalorització de les pensions també s'ha aprovat i serà de 570 euros de mitjana, un 7% més les pensions mínimes.
A més, s'aprovarà un paquet de mesures energètiques pel que fa al transport públic, hi ha una pròrroga de les bonificacions que hi havia fins ara i la posada en marxa d'aquest abonament únic. Òscar Puentes, el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible.
Será nominativo, mensual y con una tarifa plana, 60 euros para adultos, 30 para jóvenes de menos de 26 años y estará disponible a partir del 19 de enero. El 19 de enero entrará en funcionamiento. Nace con una vocación clara que es la de crecer e incorporar al resto de administraciones que quieran hacerlo. No sustituye a los títulos existentes, no invade competencias y no impone adhesiones obligatorias.
I la Guàrdia Urbana de Badalona i els Mossos han desallotjat un antic institut, el Ventura Gasol, que havia estat ocupat dues hores abans. Mitja dotzena de persones havia entrat a l'espai i els veïns han alertat ràpidament la Guàrdia Urbana. L'institut fa anys que està tancat a l'exterior de l'espai s'hi han concentrat entitats de suport als col·lectius vulnerables en suport dels desallotjats i també un grup de veïns contraris a l'ocupació. S'ha produït algunes cridesada i la policia ha separat els dos grups sense més incidents.
I segueix baixant la incidència de la gripe a Catalunya. El nombre de casos per cada 100.000 habitants ha passat de 766 a 544 en una setmana. Tot i això, el nivell de transmissió segueix sent molt alt i per això el govern ha decidit prorrogar 15 dies més l'obligatorietat de l'ús de la mascareta als centres sanitaris i sociosanitaris.
Sense deixar l'àmbit sanitari, l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha implementat per primera vegada a Catalunya un cribatge per detectar l'aparició de diabetes tipus 1 en fases preclíniques, és a dir, abans que apareguin els primers símptomes. Malgrat que els pacients acabaran desenvolupant la malaltia amb el pas del temps, la detecció precoç pot ajudar a evitar complicacions greus, reduir els ingressos i minimitzar l'impacte en l'infant i en l'adolescent.
I Girona aprova les ordenances que inclouen una rebaixa de la taxa d'escombraries amb el vot contrari de tota l'oposició. El ple ha aprovat de forma definitiva les ordenances fiscals del 2026 que, com a mesura estrella, inclouen la rebaixa de la taxa d'escombraries. Tornem amb més notícies en xarxa. Fins ara.
Ràdio Martorell presenta La foradada, una adaptació radiofònica de la novel·la amb el mateix títol de la llum saumell pasqual amb guió de la pròpia autora. Enregistrat i editat els estudis de Ràdio Martorell amb motiu de la celebració dels 50 anys dels Premis Vila de Martorell.
Primer capítol. La fugida. On vas ara? Laura? Laura? On vas? S'emprenyarà perquè no el contesto. Va, tant me fot. El silenci ja és una resposta. A més, vaig a la platja del Port Ixol, com cada matí. Això és el que deu en ti, mar de fons.
No sembla el Mediterrani, tan mogut, la mar tan brava i grissa. Mira l'Olivet, despentinat com sempre, tristot com sempre. No crec que s'aturi a parlar. Ei! No, no s'atura. Adeu, Olivet. Jo que vaig pensar primer que era pescador, amb aquest rostre morer, ple de rugues i aquests ulls tan clars que encara no sé si són blaus...
o verds, o grisos, com el cel d'avui. Farà plou?
Sembla el xinxim de Bilbao, però no, són els esquitxos del mar. Aquí la pluja no és el xirimiri del País Basc. Aquí la pluja es conté fins que esclata del tot furiosa. Pobre portitxol. Potser es diu així, portitxol, perquè té forma de pòrtic. Les onades la colpegen cada dia, per això té tantes arestes. A vegades la toquen amb carícies d'altres afuetades com avui. Però aquesta roca foradada es manté ferma i tempeus.
Noia, agafa't fort a la barana, que si no el vent et farà volar. Eh, bon dia, Narcís, no t'havia vist. I aquests nens? No haurien d'estar a escola. El 25 d'octubre no és festiu, oi? No, no, tenen classe, però ja veus. Pep, no pujeu a les roques, que us fóreu mal. Sí, correu, correu, ja veureu si us atrapo. I no entreu a les dunes. Aquest vent és tramuntana?
Sí, és el que bufa d'un cantó i després canvia de direcció. Està tan tronat com jo. Mira, aquí tens la Neus. Jo marxo, que he de fer la meva ronda. Eh, oh, Laura! Vine, que entrarem per la cuina per no molestar els guiris.
L'hostal n'està ple i tota la gent és de fora, una murga, perquè no mengen por, ni conill, ni cargols, ni els de mar ni els de terra. Tens temps de tastar la coca de pinyons que he fet? Segur que tampoc en volen aquests guiris. Vols un cafè? Sí, esclar. A les dues coses. A més, no sé quan em podré tornar a menjar de coca. Que no n'hi ha de coca, on vas? No t'ho puc dir ara on vaig. És millor que no ho sàpigues, Neus. No vull posar-te més en perill.
Sé que has de marxar, però em fot molt que ho facis ara, quan ens havíem retrobat. No seria millor anar a la policia? Potser si ho expliques als municipals, a la Rossi o al Garrido, que són bona gent i et creurien. No, el que passa sempre em diu que està molt ben connectat a tot arreu, que tenen la poli comprada. No tinc proves de res. És millor que foti el camp. Després, a distància, ja veuré si el denuncio.
Mira, té la teva bossa. Poso el CD que em vas regalar. Vols el cafè amb llet? Sí, gràcies. T'escriuré i t'enviaré receptes noves per als gris que no en saben de menjar les coses bones que tu fas aquí. Molt bona la coca. Puc ajudar-te amb res més? No, no. Ja has fet prou i massa. Ara he de marxar. No sigui que el quepa surti de casa abans i li doni per buscar-me abans d'hora.
Va, fem-nos una bona abraçada. M'agraden les teves abraçades. Cuida't molt. I tu també. Fes-li un petó al lluc i acarona'l com tu de part meva. Adeu hostal. Adeu roca furadada. Adeu pins vora el mar. Adeu dunes. Adeu pintor d'ulls grisos. Adeu tramuntana. Adeu Narcís.
A tu, Canigó, no et dic passadeu perquè vaig cap allà amb el meu tronat cotxe. 18 anys, la meva relació més llarga. Jo en tinc 45. Estic prement la pàusica. I estic fugint. Una brúzula que pierde los tempos momentos. Se me enredan los huevos.
de cuando éramos menos altos y más sinceros. Segon capítulo. Una dona inofensiva.
Sí? Què vol? Bon dia. Ai, mira, que en sóc de tonta. Que m'he deixat la clau de casa dins, al pis. Sóc la veïna nova. He trucat un banyà, però no sé si trigarà molt. És que he d'anar al lavabo i no vull allunyar-me.
L'Iñigo Uriarte Seisdedos, conegut com a Seisdedos, la mira des de la seva alçada sense reconèixer-la. Pensa que va massa tapada i molt maquillada. Si no hagués estat capficat amb tot el que li estava passant amb el Quepa, si hagués rumiat una mica, s'hauria adonat que no hi podia haver veïns nous.
Tots els pisos estaven ocupats, fins i tot al quart B, on fins feia uns mesos hi vivien la Laura i el Quepa. Vella i lletja. Inofensiva. Serà un moment, només. Passi. El lavabo és allà. Ai, gràcies. La Vicky pixa sense treure's els guants. Comprova que estan sols al pis. Torna a la sala.
L'Iñigo seu en una cadira alta, de cara a l'ordinador i d'esquena a ella. La Vicky es desfà al mocador del coll. El Seisdedos és un tipus alt i fort. Mira al voltant i veu una reproducció del David de Miguel Ángel. L'agafa. Ell la mira de reull, però de seguida torna a fixar l'atenció a la pantalla. Carai, com pesa. Barbre, no? Un record de Florència. Ai, trobo que li han fet molt bé al cul, eh?
L'Iñigo no té temps de respondre perquè la Vicky li fot un cop sec al clatell amb l'estatueta i l'estaburneix. Deixa el David a terra, li posa el mocador al voltant del coll i l'ofega. Els seis dedos queda assegut en una posició grotesca a la cadira. Comprova el pols i recull el mocador, que s'ha tacat una mica de sang, com el cap del David. El cul, en canvi, segueix blanc i ferm.
Se li accelera una mica el cor quan veu una petita càmera a l'ordinador. Per sort, estava apagada. Però escorcolla el pis, buscant si n'hi ha cap altre. O micros. Ho remou tot per simular un robatori. No en té. Molt confiat. Amb el que m'agrada a mi, la tienda de l'espia. Si mai m'hagués casat, faria allà la llista de noces.
Mira, és dels que guarden bitllets a casa. Hi ha un bon feix, eh? Alguna failleta paral·lela perquè l'empresa no em paga en mà. I ara? A veure què estaves fent a l'ordinador, correu electrònic, una dotzena de missatges a una tal Aranzazu, alguns molt obsens. Aquesta noia és l'amiga de la Laura. No ha respost ni un. I el darrer és d'avui mateix, 25 d'octubre.
Que més... Mira, estava mirant allotjaments a l'escala. Tot esborrat.
Sobre el sofà ve una gabardina fosca i ample i se la posa a sobre. Es canvia les sabates per unes de tacó alt que porta la seva grossa bossa buitoni. De camí a la porta es va aturar davant l'Iñigo i li va fer un petó a la galta amb la suficient pressió per deixar-li el perfil granatós dels llavis. Si això fos una sèrie francesa, em localitzarien pel pintallavis. Mira, deixo la porta oberta i algú ja el trobarà.
Encara tinc temps, els diners dels 6 dedos i estic de bon humor. Anirem a comprar-me un pintallavis per la meva col·lecció i un perfum dels cars.
Entra a uns grans magatzems d'aquells que sempre fan rebaixes i, evitant les càmeres de seguretat, va al lavau. Allà es treu la gabardina i la deixa al costat del vàter, confiant que algú se l'endurà. Es desmaquilla, es despantina i es posa unes arracades enormes. Quan surt al carrer de nou, sembla una altra dona.
Sortida del vol. Vespeleu 5, 7, 8, 8, amb destinació...
Quin gust, un aeroport tan petit. Tinc uns quants missatges. Un és de l'empresa. Hauré de trucar a la Nòrdica, però encara no ho faré. A veure, un pare que creu que el babau del seu fill és un geni i em pregunten com va el seu anglès. Arribaré a temps per les classes de la tarda. Com si no hagués estat a Bilbao. Quines ganes tinc d'enviar a les classes a pastar fang. Perquè és la tapadera perfecta, que si no, amb el que guanyo a l'empresa en tinc prou. Tot anava bé fins que aquest parell d'idiotes ho van enviar a tota la merda.
Mira, parlant del cretí del Quepa. Un altre missatge seu. Que em diu que s'avorreix. I què vols? Jo no soc un parc d'atraccions. Però no t'amoïnis, vell amic. Fareu una visita sorpresa. No serà tan fàcil com amb el tòtil de l'Iñigo. Em coneixes més i no ets tan imbècil. Però segur que tampoc t'ho esperes. I la Laura? Què deu saber-ne ella del que fem de debò el Quepa i jo per l'empresa? I del que han fet l'Iñigo i el seu estimat Quepa?
No m'agrada matar dones. A veure, vols a la Costa Brava? Hauré de buscar-me una excusa per anar a les classes. Que tinguis sol i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Tercer capítol. Un dia net i clar. Quin dia més net i clar? Si es veu roses ben bé a l'altre cantó. Què és allò? És un cos? Ei, ei, ei, hola! No es mou. Què faig ara? Trucaré a la municipal. Per sort hi ha cobertura.
Bon dia, Narcís, què t'expliques tant d'hora? Rossi, sóc a les Planasses, sobre la cala del Salpatx. He vist un mort a baix. Com dius? Què és el que has vist? He vist un bulto i és un home. Porta una jaqueta vermella, texans, i no li veig bé la cara, però sembla un adult blanc. Això ho diuen als sèries, oi? Ara venim, no toquis res i no et moguis.
No, no, no. Seuré aquí, on la creu del màtio. Saps on és, oi? Aquell noi que fa anys va caure amb la bici. No, no, no. Passa amb la ubicació, Narcís. No ho sé on és. Fins ara mateix. Vull que el dia sigui net i clar que el cap ocell
Eh, o Narcís. Mai recordo que això és tan alt. On és? Ja el veig. Nois, us caldrà baixar. Jo no al meu estat no puc, que hi estic de quasi set mesos. I a més tinc vertigen. Per allà baixa la gent. És millor que a mi del que sembla. Vaig amb ells, Rossi? No, no, queda't amb mi. Vosaltres feu el que diu, coneix bé la zona. Comproveu-ho tot i ara dono la vista als Mossos.
Què és aquest paper? He fet un informe d'incidències, una llista sense floritures ben clareta, com diu el brigada. Genial, Narcís, a veure, 26 d'octubre del 2019, ronda de matí per les planasses, 8.25 del matí, incidència, viscos d'home blanc a la cala del Salpatx.
Ah, poses les coordenades, molt bé. I també com va vestit. Motxilla, petita, blava o grisa, penjada d'una roca uns tres metres més amunt. Ningú pels voltants, ni a dalt, ni a la cala, ni al mar. No hi ha marques de vehicles ni de petjades. Narcís està molt bé. No saps qui és, oi? He mirat amb els prismàtics. Sort que són dels bons, no dels xinos, però no li veig la cara.
Pot haver caigut? Aquí no hi ha fanals i al capvespre o a l'alba està tot molt fosc i un mal pas. Un suïcidi? El cos quedaria així? No ho sé. Jo no he vist mai un suïcida. Clar, Narcís. Ho estàs fent molt bé. A veure, que balla està. Potser porta dies aquí. Dies? No. Hi ha gent que hi passeja a diari i l'haurien vist. Si està molt moll és que la marea ha arribat on és i es pot calcular quantes hores fa.
Ben pensat. Mireu si té la roba molt mullada i si porta cap documentació a sobre. Ah, recolliu la bossa que penja més amunt. Mira, Narcís, aquí està el seu DNI. Què passa a l'Azard García, en domicili a Bilbao, i al seu mòbil? Oh, no està bloquejat.
Només hi ha una conversa de WhatsApp. Ell va repetint. On ets? Som coites fotut? Parla amb una tal Laura. Mira, aquesta és la foto de perfil. És ell amb una dona. Sí, ell és la Laura, té els cabells més curts ara. I és amiga de la Neus. Ahir mateix la vaig saludar allà a prop de l'hostal. A ell no l'he vist tant, però a volta, vull dir, voltava pel bar de Calcarai. A veure, provem de trucar-la.
El telèfon està desconectat o fora de cobertura? Ho anirem provant més tard. Hi ha pocs contactes, però mira, ha rebut una trucada d'una tal Aranzazu. M'anotaré el número i li trucaré des de comissaria. Ja són aquí els Mossos.
Laura no està. Laura se fue. Laura ja no es cosa mía. Tu estàs aquí. No s'amoïni, si trobarem a la Laura. I segur que està bé. No dijo adiós. Truqui'm si en sap res més. Si se li acuta alguna cosa que ara no hi pensa. Ah, mira, doncs si ve per aquí, passi per la comissaria i demani per mi. Rosa Romero Rubiel. Rossi, sí, tothom en coneix per Rossi. Adeu, sí, agur...
Diu que fa dies que no en sap res de la Laura, ni ella la truca, ni li contesta missatges. I a més és que mira, sembla que la Laura no té família i fa temps havia treballat per a una revista de viatges i precisament es van conèixer tots tres allà, la Laura, el Quepa i ella, en un viatge d'aquests organitzats.
Sembla que el Quepa i la Laura vivien tots dos a Barcelona, però no es coneixien d'abans. I poc després, ja com a parella, van viure junts a Bilbao. L'arança azul es fa molt amb aquesta Laura. Però m'ha semblat que tenia recels pel que fa al Quepa Salazar. S'ha quedat molt tocada. I no sap on pot estar la seva amiga? Si tant es fan, alguna idea ha de tenir...
No ho sé, assegura que si hagués marxat de viatge li hauria dit alguna cosa i que fa dies que no parlen ni s'envien missatges. Justament l'arança tu aquesta volia venir pel pont de tots sense veure la Laura. Ai, mira, no sé si és estrany, tot això no trobes? El què, Miss Marple? Els Mossos diuen que ha estat una caïuda accidental i té tots els números.
Sí, però la dona desapareix sense rastre, just quan troben mort la seva parella. I del tal que passa a l'Azart no hem trobat res de res, de moment. Ni a les xarxes, ni a la seguretat social, ni ha tingut res mai al seu nom, com si no hagués existit mai. No és estrany, això? Segur que d'aquí un parell de dies ho aclarim tot. No li donis voltes abans d'hora. A veure què diuen els Mossos.
Ui, ara la nena em fot patades. T'agradaria dir-te ara en Sasu? No li volies posar bruna.
Sí, jo soc de Nimega, a Holanda, i frontera amb Alemanya. Estic a l'hotel que hi ha al darrere. Avui és 29 d'octubre, oi? M'han robat el metro de Barcelona i no porto documentació, ni targes ni mòbil. A l'hotel han estat amables i tinc la denúncia. Sort que portava diners amagats. Soc una holandesa precavida.
Ai, carai, com sona ciutat. Però això aquí no passa. L'Empordà és més segur i tranquil. Vaja, tret del mort, eh, Garrido? Com que no van trobar la seva dona ni cap familiar, em van demanar que jo el reconegués. Carai, estava fet un 4 i no feia ni 24 hores que era aquí fent la cerveceta. Ja veu, passava dels 50, però estava en bona forma el Quepa. Era molt trempat. Ai...
Pobre, Joanet m'has dit que et dius, oi? Em poses una ratafreda d'aquestes que m'has dit? I què li va passar?
Vinga, una ratafia, doncs. Un accident, no Garridu, va caure pels penyassegats. Vivien aquí davant mateix. Veu les flors? Les ha posat el Narcís, el que el va trobar. Abans ha passat per aquí, que anava a dinar a l'hostal. Els dijous la Neus fa arròs. I el Narcís dina allà perquè viu sol i no té ningú. I és una mica... És una mica turadel.
Però bon jan, i la Neus i la Laura es veu que eren molt amigues. Ja l'he preguntat a la Neus si sap on para la Laura. Mare de Déu. A l'hostal es menja... bono? Prou bé, però carai, jo també faig un menú a migdia. Tinc una rosa amb sípia collonut. No, que porto molta estona aquí. Demà potser. On és l'hostal?
Us vaig veure el dia abans que el trobés el Quepa. Com és que éreu amigues? Feia poc que la Laura vivia aquí. Ens vam conèixer fa anys, Narcís, quan jo vivia i treballava a Barcelona. Ella em va fer una entrevista. Passa'm aquell cullerat de fusta, el gros, i mira, ens vam tornar a trobar aquí. Tenia amics està bé, jo en tinc pocs.
Els amics són un luxe, Narcís. I els luxes cal que siguin escassos per valorar-los prou. Com que la gent no ve amb recepta, no saps si se't posaran bé. Com et passa a tu amb el formatge. T'agrada molt, però no en pots menjar gaire perquè et regira la panxa. Tu ets com l'arròs. L'arròs va bé per la panxa. Gràcies, Narcís. L'arròs és agraït. Si el que li poses està bo, quedarà bo. Tu ets un tros de pa.
Doncs li has de dir a la Rossi. El què? Que ero amigues. No et va dir on anava. Potser ella es va tirar perquè la Laura va marxar. No crec que ell li amoïnés la Laura. No era bon home el quepa. Narcís, jo no sé on és la Laura ara. No era bon home? Doncs ja no li posaré flors a casa seva.
Cap dels dos sap que, en aquell mateix moment, la Laura és a un autobús després d'abandonar el seu vell SEAT a prop de Marsella. Ha passat la nit a un hotel amb el nom de Maruja Torres. Tampoc cap dels dos sap que el menjador, una clienta, rumia que li agradaria jubilar-se.
Estic perdent facultats? Està clar que algú se m'ha avançat amb el Quepa. Però qui? Pot ser algú de la nostra pròpia empresa. Però per què? En l'empresa no saben que ell i el 6D2 eren uns violadors. Ho ha descobert la Laura i per això ha fugit? O algú desconegut que li tenia ganes? El Quepa es va guanyar amb molts enemics, no només per la nostra feina, on la venjançava implícita. A veure què en sap la cuinera. Noia, vull felicitar el xef. L'arròs és gutt.
I la Vicky, aquí coneguda també com l'holandesa Mariske, entra a la cuina. Acaba preguntant pel mort i per la Laura. Al Narcís, aquella dona li sembla estranya i antipàtica, però sobretot es sorprèn que la Neus, sempre tan amable, es posi tensa. A la seva amiga cuinera li passa alguna cosa. Està neguitosa. I la Vicky també li ho nota. Està segura que la Neus sap més del que diu.
Cinquè capítol. Carai. Olivet, carai, quant de temps. Vols esmorzar? Sí, un tallat i un entrepà d'enxomes. I parlar amb tu et va bé ara? I tant, ja saps que sempre estic disposat a xerrar. Pan tomàquet, seu a taula, que t'ho porto. Vols res més, Garrido? No, no, bon dia, Olivet. I com estàs, artista? I ta filla? Fa temps que no la veig. La meva filla va morir fa sis anys.
Ostres, Olivet, ho sento. Jo no ho sabia o no ho recordava. Si em facis, estem al 2019, doncs deuria ser aquell any que vam tancar per reformes i vam anar de viatge. No n'estava el cas. Com va ser? Ai, carai, no sé què dir, tan jove. No t'amoïnis. He vingut per parlar d'una exposició que m'ha encarregat l'Ajuntament. Sí, sí, digue'm.
M'han encarregat cap 20 quadres per exposar a tots els establiments que tenen més de 25 anys, com el teu. He vingut a veure si em dones permís i mirar l'espai que tens. Et fa res que m'estigui aquí dibuixant una estona? Carai, 25 ja, que el temps passa. Tot ho paga l'Ajuntament? Doncs sí, és bona idea. I és clar que pots mirar i dibuixar el que vulguis com feies abans. Segons, ai, vull dir bon dia. Digui'm, acaba d'arribar, no? Ho dic per la maleta, què voldrà?
Doncs un tallat i una entrepà de fuet. Amb pa amb tomàquet, oi? De vacances, suposo. Sí, si em poden indicar un hotel o pensió. Doncs ara, en aquesta època, no hi ha gaire cosa oberta, sap? Pot mirar l'hotel que... L'ús d'aquí al darrere té l'oficina de turisme i obriran de seguida. És a la mateixa plaça dels autobusos. Gràcies, vinc d'allà.
Vaig a fer els entrepans. He d'anar a veure una companya teva, agent, però abans vull saludar una amiga de la Laura, la Neus. Vostè és l'Aranzazo? Millor qui no digui res, que el Joanet és un bocamoll. Joan, aquí et deixo sobre la taula dels diners del meu tallat. Bon dia, ja ens veurem, que faig tard. Bon dia, sóc jo la del dibuix? Puc apropar-me? Dibuixa molt bé.
El vol? L'hi regalo. Gràcies. Et puc convidar a alguna cosa? Posa'm un altre tallat, Joan. Segui aquí. Quina carpeta més gran. Tens molts dibuixos. Els puc mirar? Quin cel més maco, ple de feixos, taronges, vermells, porpres... Quin capvespre més aconseguit. Es veuen tres persones, no? Ai, no, és un gos.
Aquí tenia els entrepans i ara faig el nou tallat. Mira, si això són els penyassegats del salpatx. Ai, carai! Si és just on es va estimar el quepa. El coneixies, el noi aquest que va caure? Un encoeta, no? Marxo a la cuina, que tinc feina. Avui al menú fem ceitons, fregidets, alfabetes amb botifarra i de primer s'hi poso... I aquest retrat? És un dibuix a carbonet. És molt diferent a la resta.
Aquest el va fer la meva filla fa uns anys. És el Carbonet. I qui és? S'assembla molt a algú que vaig conèixer. Ningú. Ja no és ningú. Disculpi, m'he de mirar una cosa. Quan marxi, no es deixi el seu dibuix.
L'Olivet s'aixeca i es posa a prendre mides de les parets amb les mans. L'Aran Sasso entén que la conversa s'ha acabat i decideix menjar el seu entrepà en silenci i no preguntar per la Laura en aquell bar. El cambrer és massa tafaner, tot i que ara està callat.
Va a la barra, paga i s'acomiada. El rostre a carbonet que vist en el dibuix de la filla de l'Olivet és el d'un jove quepa. Surt del bar i quasi se'n sopega amb una dona molt maquillada que vesteix una extravagant combinació de colors i porta una bossa enorme de marca.
No la reconeix, ni com a Marisque, ni com a Vicky, perquè no l'ha vist mai abans. Quan gira la cantonada, ja no hi pensarà més. La Vicky, en canvi, la reconeix de seguida. És l'amiga de la Laura, l'Aran Sasso.
A l'Iñigo Uriarte Seisdedos, un dels pocs contactes del Quepa, el van escanyar al seu propi domicili, a Bilbao. Han trigat una mica lligacaps als Mossos i l'Arxaena. Consta com un robatori frustrat que va acabar malament. Doncs llavors és lògic que no et contestés el mòbil. Home, sí, clar.
Però sospiten d'una dona. Va deixar marca de pintallavis. Va passar poques hores després de morir al Salazar. I l'arma del crim? Una estatueta. Aquest home havia estat veí de la Laura i el Quepa. I són moltes casualitats, no Rafel?
Rufel? Ui, si m'anomenes pel nom de Pila és que això va molt en sèrio. Creus que és un cas com el de la sèrie aquesta dels crims? Val, no em miris així. Creus possible que la Laura Mateu empenyés el que passa a l'Azhar pel penyassegat i després anés a Bilbao per matar els seis dedos aquest?
No, ja sé que les hores no encaixen, encara que hi hagués vols directes. Però podria tenir una còmplice a Bilbao. La seva nió de Gran Fazu? Ai, no t'ho he dit. He parlat amb ella, que el carai. I m'ha dit que vindria. Però abans volia passar a veure la Neus. Per cert, el Jonet està molt pesadet. Tontejant amb una holandesa que sembla que té alguna cosa a la pell. Una tal maraica. El Narcís m'ha dit que va estar afanejant a l'hostal, també. Ara només ens faltava el morbo dels turistes.
Suposo que és aquesta. Pregunta molt, sí. A més, el Joan ha fotut la pota amb l'Olivet. Li ha preguntat per la seva filla, que va morir fa uns sis anys, abans que tu comencessis a treballar aquí. Recordo que va ser molt fort. Una moto la va atropellar a Barcelona. I poc abans la noia havia presentat una denúncia per violació. Però es va desestimar. L'Olivet no en parla mai del tema i avui el bocamoll al Joanet li ha preguntat.
Tornant al cas, la Laura ja és el centre nacional de desapareguts. El que és més estrany és les poques coses que sabem de tots tres. Cap dels tres té família, sembla, molt poca cosa del Quepa. De la Laura se'n pot reconstruir una biografia mínima, però, diguem, normal. Del Seis Dedos n'hi ha molt poc, però ha estat fitxet.
I no t'ho perdis, per assetjament i abús de menors. No va arribar a ser condemnat. Després consten alguns delictes lleus, furs, tripijocs amb drogues, baralles... Diguem que va tenir una joventut moguda. I a partir dels 30, res, ni una puta multa. Molts treballs precaris, de pocs dies o d'hores, però el pis de Bilbao, dels 6D2, és de propietat i no té deutes. Creus que feia treballs que no cotitzaven i que no consten enlloc?
I el que passa a l'Azard també feia feines extres, no? No ho sé, Miss Marple, crec que tens raó i aquí hi ha un misteri. Ui, mira com plou. Sí, digue'm. Ah, val, val, sí, que passi l'aranzazo.
La dona, coneguda com a Vicky, embotsada en un sobretot color bordeus, ha seguit l'arançasso a l'hostal. Allà, a la basca, ha estat una bona estona parlant amb la Neus. La Vicky no ho sap, però la cuinera li ha llegit una carta de la Laura en la que no diu on és, però que està bé. A la carta explica que havia fugit del Quepa i que és perillós.
Després la Vicky ha seguit a l'Aran Sasso fins a la comissaria i l'ha esperat fora, sota la pluja. La veu sortir una mica trasbalsada, la seguida cap a l'oficina de turisme. La Vicky solora que l'Aran Sasso sap on és la Laura. És el to de la nòrdica.
Digui'm. Hem rebut el teu informe. Entenc que has eliminat els 6 dedos per evitar-nos danys. Que el Quepa i ell reiterativament agredissin i violessin dones és molt greu. I més, quan ho feien mentre estaven complint missions per l'empresa. Però hauries d'haver informat abans d'actuar. Dius que la mort del Quepa la consideren accidental? Ja ens va bé de moment.
Què passa amb la dona, la Laura? Ho estic investigant. Crec que aviat sabré on és. D'acord, però no convé que segueixis massa en aquest poble. Aquesta serà la teva darrera feina per nosaltres. Trobar la Laura i neutralitzar-la. Després et jubilaràs. Espera ordres. Aquesta dona mai diu hola ni adéu. Sembla que l'Aranzazo ha comprat uns bitllets d'avió. A on?
Sisec capítulo. Tres dones a Siena.
Hauria d'haver pensat que lligaries cap ara. No sabia on anar i vaig pensar en Siena amb l'amic Rocco. Ja t'havia parlat d'ell, clar. I saps que m'agrada molt, Siena. Feia uns quants anys que no venia. Ja vas veure ahir a la nit que aquí em coneixen com Raquel. Has dormit bé a l'hostal de la Valentina?
És bona gent, oi? Tota la colla ho són, però no en saben res de la veritat. Jo encara flipo. A la carta que vas enviar a la Neus parlaves de coses terribles. M'has d'explicar què va passar. I jo també t'he d'explicar alguna cosa que no saps. Va passar que vaig estar molt de temps enganyada.
Pensa que jo li portava la comptabilitat al Quepa i veia ingressos irregulars i també converses rares. Sospitava. Però ell em deia que treballava a una empresa de cobrament de morosos i que eren comissions i que a vegades calia amenaçar i extorsionar. Va ser un home del poble, l'Olivet, el que em va obrir els ulls, el que em va dir que era perillós i que fins i tot podia arribar a matar.
I vaig començar a desviar els seus diners a un compte que ara controlo jo. I van començar les amenaces del Kepa. Encara li tinc por. Doncs ja no cal, perquè el Kepa és mort. Què dius? El bar és tancat encara. Millor, hem de parlar. Vicky, què hi fas aquí? Aranza, tu és ella, és una amiga del Kepa.
Companya de feina més aviat. Ha de venir algú. El Rocó, el propietari del bar, està a punt d'arribar i els clients som a punt d'obrir. Aleshores seré breu. Apaga aquesta música. Vas matar el Kepa. Tranquil·la, havia de morir. El Kepa és mort? És el que t'estava dient i els 6 dedos també. Ah, aquest el vaig matar jo. No hi ha cap sortida o entrada més, no? Deixeu els mòbils aquí, sobre la barra. Això, prendrem alguna cosa forta. Estic gairebé jubilada, així que...
Grapava bé? Mira, Vicky, jo quan vaig marxar el Kepa era viu. Haurà estat la vostra empresa o, com coi es digui, no sabia que tu també fossis una sicària.
Al Kepa li agradava aquest qualificatiu. A mi m'agrada més executora. També deia que matàvem a qui s'ho mereixia. Però no. No era res personal. Matàvem perquè ens pagaven molt bé. Què saps de l'empresa? Sabia poc. Ara en sé més. Però no vull saber-ne res més. I ella no en sap res. Tranquil·la. Ara ets tu, que estàs tremolant. Però hauries d'estar més a la guait, eh? T'he seguit des de l'escala. Brindem, per l'amor dels 6 dedos, un fastigós menys. No creieu?
Explica'm, Laura, què és ben bé, el que saps? Vaig a esbirinar fa poc, a què es dedicava el Kepa, i tu m'ho acabes de confirmar. Em vaig acollonir i vaig marxar.
Amb qui vas parlar del Kepa i de la seva feina? Noto si algú em menteix. Tinc un do. Amb ningú qui em creuria? No tinc proves, no puc explicar res. A més, em trobaríeu, no? És el teu, Laura. Mira si el tal Rocco t'anomena Raquel i pregunta. Va bé, eh? És el propietari del bar. Contesta que ok i que vingui amb calma, que t'estàs posant al dia amb la teva amiga.
Ja veig que has canviat d'identitat i de telèfon. A tu, ara en Zazu, et caldria fer-ho. Treu-li la targeta al mòbil i trenca-la. Qui sap que ets aquí? La família? No? No li vas dir a la Poli embarassada? A la cuinera? No, no, a ningú. Jo no tenia pas clar que la Laura estaria aquí. Collons! T'acabes d'adonar que ningú sap que ets aquí? Que estàs amb una assassina professional, oi? Veu-te la grapa, que t'ajudarà. Mireu, noies.
Sé que costa, però confieu en mi. Aranzazu, avisa la família, a la feina, perquè no et busquin. Però no diguis la veritat d'on ets i desconnecta un temps. Res de xarxes. I tu què faràs ara, Vicky? A partir d'ara em faré dir victòria, amb totes les lletres. I per dir-me cop, en anys, no faré res.
Enviaré un darrer informe a l'empresa dient que t'he localitzat i que no representes cap risc per l'empresa. I espero que no facis res perquè no enviïn algú més a buscar-te. De fet, a mi també em convé desaparèixer. Espero que facis bon ús dels diners del Kepa. No crec que s'ho gastés tot en les seves gresques amb els 6 dedos.
I que no es pugui rastrejar. Ja sé que en això ets bona. Sabeu on puc llogar un cotxe de luxe? Sempre m'ha fet gràcia conduir un macerat i conèixer més Itàlia. A Siena ja havia estat. Voldria anar a Nàpols. Però passaré de llarg de Roma, que encara m'entarien ganes de carregar-me algun polític, encara que sigui gratis. El 6D2 ha estat la meva de ser una víctima. És un número prou rodó. No ho sàpiga greu. El 6D2 i el Kepa eren uns cabrons i uns violadors. Però em fot no saber qui va matar el Kepa.
Ho diu, deixeu una història sense final. El 3 de novembre del 2019 serà un bon dia. Adeu, noies. Feu bondat.
La Vicky no va arribar mai a Sicília perquè el mes de novembre Itàlia sencera va quedar confinada per la Covid-19. L'Aran Sasso es va quedar a Siena i es va enamorar de la mestressa de l'hostal, la Valentina. La Laura i el Rocco van aprofitar els mesos de tancament per reprendre la seva relació i per fer reformes al bar.
La Rossi va tenir la seva filla, la Bruna, el desembre d'aquell any, i un temporal anomenat Glòria s'enduria un bon tros de la roca anomenada Salpatx. Una roca en forma de bota, a uns metres de la cala, on el Narcís va trobar mort el Quepa Salafart. Ni ell ni cap d'elles sabria mai el que va passar exactament aquell vespre, al Penya Segat.
Aquell 25 d'octubre de 2019, quan es feia fosc, el que passa a l'Azart va anar als penyassegats de les planasses, a l'escala, sobre de la cala dels salpats. La mare estava furiosa, com el seu estat.
Merda! Merda! On collons t'has fotut, Laura? Res no ha sortit com havia de sortir. No em contesta ella. No em contesta la Vicky i tampoc el client que em volia encarregar una feina aquí. Cap dóna senyals de vida. La Laura és una filla de puta. La molt cabrona ha canviat les contrasenyes i ara no puc entrar als meus contes. Si la Vicky és digner de respondre, potser em podria dir com desbloquejar els diners. Ostres!
Aquí es fa fos molt ràpid. Suposo que la gent es deu encantar amb aquesta posta de sol tan taronja. Hola! Que hi ha algú per aquí? Deu haver estat el vent. Aquí venen. Ja trigaven la neu i el gos de nom absurd. Com tu! Com tu! Venen directes cap aquí. M'han vist. Com tu! Maco! Té! Vine! Vine!
Molt bé, noi. No, com tu. Anem, no. Vine, Neus, que no passa res. Només et vull preguntar una cosa de la Laura. Deixa el meu gos. Trucaré a la poli. O vens aquí i em contestes, o llenço el gos d'altabaix. Saps que en sóc capaç. I si treus el mòbil, també el tiro. Tu mateixa. On collons és la Laura? I jo què sé. Vine, com tu.
Segur que l'has ajudat a marxar. S'ha endut el cotxe i falta roba. On és? No em toquis! El braç! Em fas mal! Quiet! M'ensenya les dents. Com el mossegui, aneu tots dos avall. I si no em contestes, ja et dic que et llençaràs soleta, perquè si no, et faré molt mal. Sé que ha anat a l'hostal aquest matí. On és? Et dic que no ho sé. Ens hem vist. Sé que ha marxat, però no sé on ni per què.
A sota, la mar furiosa sembla imitar la baralla dels humans. Tot passa molt ràpid. Ni el Kepa ni la Neus han vist que l'olivet estava amagat entre uns matolls. S'acosta veloç, però no arriba temps. La Neus aconsegueix desfer-se del Kepa, però ell li clava un cop de puny a l'estómac.
El com tu li fot una dentallada a la cama i fa que el quepa es distregui. La Neus ho aprofita, li dona una empenta per escapar-se i és quan el quepa cau.
Neus, no miris. No t'apropis al cantell. Què he fet? Jo no volia olivet. Ell m'agafava i jo... Ja ho sé, ho sé. Ho he vist tot. Jo sí que volia matar-lo. Era un merda i s'ho mereixia. Pren aire, Neus. No miris. Respira a fons.
Però, però, però és mort. L'he mort. Ja ha passat, ja està. I no, tu no has mort, en Quepa. L'he mort jo. Fa anys que el busco per fer-ho. El vaig fer venir aquí, al poble, per matar-lo, pel que li va fer a la mina. Ell la va violar i després la va matar per silenciar-la. Anem, Neus, marxem. Saps? Estic molt malalt. No em queda massa temps de vida.
Així que pensa que no has estat tu. L'he mort jo. Neus, mira el cel. Neus, mira quins feixos de colors taronges, vermells, granes i porperes. Quan arribi a casa, Neus, pintaré aquest cel de capvespre.
Heu escoltat La foradada, una adaptació radiofònica de la novel·la del mateix títol de La llum saumell pasqual, amb guió de la pròpia autora. Enregistrat i editat els estudis de Ràdio Martorell amb motiu de la celebració dels 50 anys dels Premis Vila de Martorell.
Han intervingut per ordre d'aparició? Jordi Sánchez i Tort ha fet de què passa l'azar. Mercè Díez Jiménez, com a Laura Mateu. Rosa Ferreres Montoya en el paper de Neus. Joaquim Pereira ha estat en Narcís. Jordi Morera i Oliveres, com a Olivet. Purimassa ha fet de Vicky. Josep Díaz Galera en el paper d'Iñigo Uriarte Seisdedos.
Joan Àlex López Mas ha estat Rafel Garrido. Llum Saumell ha interpretat Rossi. Margarida Moles igual ha fet d'Aranza Azul. Susana González Marcos com a Anita. El narrador ha estat el Bernat Bea. Amb la intervenció especial de Nil Bergués i Pujol com a nen de les dunes. L'Isitra Delgado marcant els capítols i el Jaume Monés en la presentació i els crèdits.
Tècnic de so, muntatge i edició, Andreu Ortega Pozo. La coordinació de l'enregistrament ha estat a càrrec de la Josefina Canals i Estruc i la Llum Saumell Pasqual. La foradada va ser Premi Vila de Martorell l'any 2021 i l'editorial Viena va publicar-la en la seva col·lecció de narrativa. Agraïm la col·laboració del Patronat Municipal de Serveis d'Atenció a les Persones de Martorell i de Ràdio Martorell.
Sintonitzes Ona la Torre.
Bona nit.
Find rainbows if you're looking down. Life may be dreary but never the same. Someday it's sunshine, someday it's rain.
No, no, no.
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i aquí us parles amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mut i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga la hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error. La bala era per a Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'incògnites era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Bona nit.
They apologize, in fact, yet the public and Will Hayes would turn their back. La balada de Fatih Arbacol i el cas no resolt a la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànic a l'aigua. És de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Come along with me to the sweetheart tree. Come and carve your nameness.
They say if you kiss the right sweetheart, the one you've been waiting for, big blossoms of white will burst into sight.
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe.
La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir.
Però a dos quarts d'onze, cinc hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada. S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi.
Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació. Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy.
Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por. I sabem també, per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Truman Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar.
El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai. Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de Socoros, escrita per Marilyn a Truman Capote,
es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès. Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to mend you my own. I want to be loved by you, just you, and nobody else but you. I want to be loved by you, the dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. Diverses entitats, juntament amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat, han reubicat 52 dels desallotjats de l'antic Institut B9 de Badalona a diferents espais. Han pactat la mesura i han decidit també suspendre definitivament el dispositiu de la parròquia Mare de Déu de Montserrat, que havia d'atendre 15 persones després de les protestes veïnals.
Entre els 52 reubicats hi ha precisament aquestes 15 persones considerades vulnerables i també n'hi ha algunes de les que han passat diverses nits sota el pont de la carretera de la C31. Càritas és una de les entitats que treballa des de fa temps per ajudar els migrants i intentar donar una resposta.
La seva portaveu, Mercè Darnell, denuncia des de la xarxa que a Badalona no hi hagi posat cap espai per donar acollida als desallotjats i que edificis com l'Albert de Can Bofill, on algunes persones s'han instal·lat pel seu compte, faci dos anys que està tancat. A més, i sobre els enfrontaments que ens van viure ahir al vespre entre partidaris i detractors dels reallotjats, creu que és la pobresa estructural la que provoca situacions com aquesta. L'escoltem.
Bàsicament és full de la precarietat i de la pobresa estructural en què viuen molts veïns i veïnes dels barris. Penseu que hi ha molta gent que està patint, hi ha molta gent en situació precària. Clar, quan les persones estan patint i tenen situacions de pobresa estructural que sistemàticament per les administracions no estan cobertes, al final s'acaben enfrontant pobres contra pobres.
I l'Ajuntament de Reus instal·larà 39 càmeres de lectura de matrícules en 35 punts de la ciutat. El projectar es licita per mig milió d'euros i es preveu que els aparells estiguin en marxa a mitjans de l'any vinent.
Parlem de xifres. Els hotels catalans han tancat el millor novembre de la sèrie històrica, allutjant 1.314.000 clients, segons dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística. Es tracta d'un creixement del 5,1% en comparació amb el mateix període de l'any passat.
impulsat pel visitant estranger que va repuntar un 6,7% interanual, concentrant més del 60% del total dels 817.000 visitants que hi va haver.
I parlem del Baix Empordà, perquè és terra de pessebres vivents pel Nadal i n'hi ha 5 pobles que n'organitzen. Són els de Bagú, Castell d'Aro, que ja s'han celebrat amb una representació, mentre que Calonja, Pals i Vallcaire esperen amb ganes el dia de l'estrena. El més popular és el de Castell d'Aro, amb 66 edicions, és el més antic de Catalunya i un reclam pel públic local, com també per gent de fora del Baix Empordà.
Ona la Torra, la ràdio de Torradambarra.
Gràcies.
Fins demà!
Comencem l'entrevista amb un ritme més aviat solemnial, podríem dir. Estem escoltant una de les múltiples versions que hi ha del llibre vermell de Montserrat, que, de fet, d'aquí pocs dies en podrem escoltar una versió torrenca a l'església de Sant Pere Apòstol. I, precisament, per parlar-ne, ens acompanyen els directors de la coral Santa Rosalia, la Natàlia Casasús. Bona tarda, bon dia, benvinguda. Bona tarda, bona tarda. I en Jordi Voltà, benvingut.
Moltes gràcies, bon dia. Heu escollit el llibre vermell de Montserrat, que ja havíeu interpretat fa anys, i jo no n'hi era conscient. Sí, fa uns 19 anys que ja el vam muntar amb la Coral Santa Rosalia, precisament aquí a la Torra, i aquest any, aprofitant que s'acaba l'any del mil·lenari de Montserrat, vam pensar que era una bona ocasió per repetir-lo.
No sé si heu tingut oportunitat aquest any del mil·lenari d'Amb la Coral anar fins a Montserrat. Hi heu anat? Perquè hi ha moltes entitats que han fet el pelegrinatge en guany. No, nosaltres no hi hem anat. El que passa que potser aquest any no hi anirem, però potser l'any que ve sí. Encara no ho podem assegurar, però ja tenim uns contactes fets.
Que, aprofitant que aquest Nadal fem el llibre vermell, l'hem ofert allà a la comunitat de Montserrat i probablement ens diguin que sí, que el podem anar a interpretar a la basílica. Mira, si sense buscar l'exclusiva tinc l'exclusiva. Exacte, exacte. Però encara no ho teniu confirmat. Encara no, encara no. S'ha d'acabar de lligar tot, però vaja, té molta pinta que serà que sí.
I això quan seria, si és que sí? Bé, ja n'estarem pendents, no que ens informarem. N'estarem pendents, ens informarem, però serà el dia 26 d'abril, a les 9 de la nit, una hora abans que comenci la vella Santa Maria. Per tant, la Festa Major de Montserrat.
O sigui, això és molt gros, no? És molt gros, és bastant gros. Perquè, clar, és el dia abans de la Mare de Déu, per tant, quan se fa l'abella de la vigília... L'abella de Santa Maria, sí, sí. És un moment que hi ha molta gent a la basílica, molta gent que puja a Montserrat expressament per aquest acte, i abans que comenci l'abella sempre hi ha un concert.
i algú que interpreta el llibre vermell. I aquest any que ve potser serem naltros. Potser, ostres, que bonic. La coral Santa Rosalia, ara aquest any del mil·lenari no hi heu anat, hi ha la possibilitat d'anar-hi l'any vinent. Hi heu actuat alguna vegada, Montserrat, o seria el primer cop? Sí, sí, que hem estat cantant. Sí, sí, sí. Per algun aniversari, no recordo exactament quin, també vam anar-hi a interpretar... I la missa Santa Rosalia, la missa de Santa Rosalia la vam fer i en una altra ocasió també vam anar-hi a cantar. Sí, sí. Sí, sí.
En qualsevol cas, ara aquest Nadal, recupereu aquest llibre vermell de Montserrat, que és una peça de repertori de la música antiga catalana i jo diria que universal, no? Per què heu decidit recuperar la... Més enllà d'aquesta efemèride, que en guany fa...
és el mil·lenari del monestir. Sobretot per això l'hem escollit de fer i a més a més és una obra capdalt per la història de Catalunya de fet és l'únic còdex de l'època que es conserva de Montserrat perquè es va cremar tot em sembla que era per la guerra del francès l'únic llibre que va sobreviure va ser aquest llibre que era un còdex
És un còdex d'unes 200 i escaig de pàgines en què hi ha narracions, miracles i prodigis, un tractat de confessió, jubileus, privilegis, indulgències, plegàries, sermonaris i fins i tot un tractat sobre l'univers. Un llibre d'aleshores també hi ha i un calendari monacal i les deu peces, que són les deu peces del llibre vermell.
I clar, això estem parlant del segle XIV, però la música és escrita abans, no? Llavors, és curiós, la gent ja des del segle IX que pujava a Palagrina a Montserrat, imaginem-nos amb les condicions, pujaven a peu el que pogués amb una mola, doncs felicitats, però normalment eren pujar a peu amb les condicions que devia haver d'aquella època,
Ens hem de mirar així que no hi ha hotel, no hi ha cel·les... No hi havia l'hospedatge que hi ha avui dia. Exacte, exacte, no? Per tant, on passaven la nit? Passaven la nit, els més rics segurament els acollien la comunitat, però era una comunitat molt més petita, el monestir també era molt més petit que ara, la basílica era una església també petitona, no com la que hi ha ara...
I passaven la nit a dintre cantant, ballant, encenent una foguera per passar el fred fins i tot i les penes que tenien. I ballaven el que sabien i cantaven el que sabien. I els monjos van dir, home, ja està bé que us feu passar el fred, però hauríem de posar uns textos perquè siguin per resar. I ara, si em permeteu-me, llejo una cosa que és curiosa, perquè en el llibre vermell, que per cert...
És vermell perquè quan el van salvar de la cremada, se'l van endur cap a Barcelona i el van forrar d'un bellut vermell, i d'aquí li ve el nom d'aquest còdex. Bé, doncs això, que entre la primera i la segona cançó, en el mateix llibre, hi ha escrit això que diu...
Ja que els pelegrins, quan vellen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també ho volen fer a la plaça de dia, i allí només s'ha de cantar cançons honestes i devotes. I abans i després d'aquesta nota, s'entén...
N'hem escrit algunes i s'han d'usar honestament i modestament per no molestar els que perseveren en les oracions i devotes contemplacions en les quals tots els que vetllen han d'insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se devotament.
És a dir, són peces totes religioses o van incorporar també... Totes parlen de la Mare de Déu, fins i tot dues d'elles clarament parlen de Montserrat, el Miraculi Serrato que hi ha a les Telespléndence i el Virgenes María de Montserrat, també a los Virgospléndence.
Per tant, totes són cançons marianes, excepte l'última, que és Sant Mortenfest i Namos, que és molt festiva, que justament és una dansa a la mort. I convida a estar destinada a la mort i a la fugacitat de la vida i dels béns.
que també és un tema molt religiós, s'interpretava el monestir o era la música que dedicaven això, els peregrins que hi anaven i tenia aquesta vocació més popular, aquestes peces? Això ja no se sap. Això no se sap, cadascú podrà fer les seves interpretacions. Que la música està escrita, que està guardada aquí, que en algunes són molt difícils, sobretot la primera, que és un cànon a tres veus gregorià, que això és molt complicat,
Però les altres són d'un caire popular molt popular. Per tant, és possible que la gent cantés amb una altra lletra que vés a saber què devien dir i els monjos van adaptar a això. Si es va arribar a interpretar amb aquestes lletres o no, d'això...
Aquesta és el llatí, la que hem utilitzat per començar l'entrevista, era llatí, per tant, cantareu en llatí la coral? Cantarem en llatí... Sí, sí, amb l'idioma que està escrit, sí, sí. Cantarem en provençal, l'impreidit de la ciutat Juïosa, que és la novena cançó, és en provençal, i també en catalàntic, los set goig, recomptarem devotament cantant, que és en catalàntic, és el primer català que està documentat, no?
I com ha anat l'experiència de preparar aquest muntatge amb la Coral? Perquè, clar, si fa 20 anys que ho vau fer, potser molts d'aquells cantaires de fa 20 anys ja no hi són, i vosaltres la dirigeu, la Coral, fa 20 anys? Sí, en aquell període hi estàvem una mica com d'excedència, però vam venir a fer aquesta producció expressament fa 19 anys.
I cantaires, en queden alguns que ja l'havien feta, però clar, amb 19 anys s'oblida fàcilment. El que té de fàcil musicalment ho té de difícil a nivell de lletres. Hi ha moltes lletres, moltes estrofes, les estructures de les cançons s'intenten fer el màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra.
I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no tot es cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra, també dones més vida. I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics.
Això us ho anava a preguntar, perquè clar, si és una música polifònica, però ara sentíem aquesta part orquestral al principi, no? Amb qui comptareu? Qui us acompanya? Doncs ens acompanya el Josep Mateu, que ell tocarà un orga portatiu i la viola de roda. Això d'un orga portatiu és un orga petitet,
que es posa a la falda i per això es diu que portatiu. Perquè es porta. Perquè es porta a sobre i es canta, ai, es toca assegut. És un entremig entre un acordió i un orga. I un orga de tubs. De fet, és un orga de tubs que es recolza a la cuixa. L'orga de tubs de l'església no sonarà, aquest concert. És massa. Sí, és molt modern. És barroc i això ja és molt modern. Sí, sí.
Tindrem el Josep Mateu, tindrem la Cristina Buixadera, que toca diversos instruments, el baixó, la tarota, el flaviol i el tamborí, la flauta de bec, el Raül Martínez, que tocarà la guitarra barroca i el lleut,
i el Josep Mateu Besora, que portarà la percussió... El xalomó. El xalomó i la flauta de Bec, també. Un xalomó, això no ho havia sentit anomenar mai. Que era bé que nosaltres tampoc. Ah, molt bé. Anava a dir la viola de roda, per exemple. Ja sé per on va, però... De fet, vam fer un assaig intensiu el dia 8 de desembre amb tota la coral, els músics, també amb la coral que ens acompanyarà, perquè serem dues corals. També s'hi sumarà el cor Selvassons de l'Escola de Música Municipal de la Selva del Camp.
que dirigeix l'Albert Cid i ens col·laborarem junts i ens vam trobar tots i vaig demanar als músics que es presentessin una miqueta els instruments perquè val la pena, perquè són estranys, són alguns d'ells i el Xolomó és un dels més estranys jo no l'havia sentit mai tampoc és l'avi del clarinet ens podem imaginar el so d'un clarinet però molt antic i és molt petitó i el color, el timbre que té és com de tenor
I lliga molt bé amb el baixó, que és l'avi del fagot actual. Entenc que no seria un clarinet de metall, sinó que seria fusta. És de fusta, però l'embocadura és de clarinet.
i el so té una retirada, s'assembla. És molt curiós, és molt curiós. Sí, sí, ha sigut un descobriment. O sigui, serà un concert de descobriment, a banda de recobrar aquestes melodies que en guany s'han tornat a posar sobre la taula amb motiu del mil·lenari de Montserrat i, a més, també Jordi Savall no fa tants anys, em sembla, que en va fer la seva versió en disc, no?, amb el seu grup de música antiga. O sigui, que...
s'ha anat recuperant, no són allò músiques oblidades, però serà també, a part de redescobrir aquestes músiques i acostar-nos-hi, una descoberta de tota una altra manera de fer música que ens ve d'antic. Sí, és una sonoritat diferent i ve donada per això,
pels músics que t'acompanyen cada versió del llibre vermell és diferent perquè cadascú tria les estructures que vol fer perquè com que no se sap exactament com sonava tothom investiga llegeix tractats sobre els estudiosos que han intentat esbrinar-ho
I llavors també poses els instruments que vols. Llavors cada versió és genuïna i diferent. Doncs tindrem la versió genuïna de Torredembarra. I dèieu que hi havia aquesta col·laboració amb l'Escola de Música de la Selva del Camp, d'on us ve aquest vincle i com ha anat el treball.
Perquè coneixem el seu director, l'Albert Cid, i vam pensar que sempre quan col·laboren dues entitats sempre s'enriqueixen l'una de l'altra i llavors també es reforcen. I vam pensar que amb ells hi tenim un petit vincle que és una cantaire que havia cantat molts anys a la coral aquí a la Torra i que ara canta allà.
Llavors, a través d'ella vam posar-nos en contacte i els hi vam proposar. Els hi va fer molta il·lusió i llavors col·laborem. Serem Coral Santa Rosalia, Cors Selvassons, aquests quatre músics i encara hi haurà una col·laboració més. Ah, que la podem explicar? Oi tant. Perquè resulta que de les deu peces del llibre vermell, cinc són balls rodons. És a dir, són peces per ser ballades, que es pensa que es ballaven.
De fet, quatre d'elles posa claríssimament Vallrodó. Per tant, aquí no hi ha dubtes. Hi ha una que és una dansa però que no està com a Vallrodó, que seria el Polorum Regina, però vaja, sí, són danses. I llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla.
de Tarragona, que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar, això fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat,
i els hi vam proposar a l'Esbar Santa Tecla, que no l'han ballat mai, i van estar també encantats. A més a més, com que l'Esbar també ha col·laborat moltes vegades amb en Lluís Calduc, en el retaule de Santa Tecla, doncs els hi ha cedit la coreografia, i mira, tot ha anat rodat, i serem una jantada. Home, és que anava a dir, i cabreu? Sí, i cabrem, i cabrem. Com ho fareu? Estareu a l'altar? O sigui, la corea estarà a l'altar? O anava a dir, potser aprofiteu el cor? No, no.
No, no, no. Fem una mica de plaça perquè l'ESVAR pugui ballar, de manera que ens retirem uns quants bancs, però els recol·loquem més enrere. I, de fet, ballen quatre parelles. I sí, sí, sí. I l'altre dia, el dia, el divendres passat, ja es va fer l'assat general.
I sí, van en moment. Unes danses ballen molt finet i és una meravella. Home, és que la zona fantàtica de Tarraonà és molt guai, eh? Sí, i la coreografia és molt bonica. És a dir, serà un espectacle de cant coral, de música instrumental i de ball. És que la Coral Santa Rosalia no s'hi poseu per poc, eh? Vull dir, ja us agrada fer coses. Quan no munteu vosaltres el xou, demaneu a algú que us acompanyi per muntar-lo.
Sí, sí, realment. Realment serà diferent. Serà un concert de Nadal diferent. Clar, el llibre vermell pròpiament de Nadal no és, però vam pensar que Nadal tothom les coneix molt i que aquesta vegada ens venia de gust aprofitant l'ocasió del mil·lenari d'oferir aquesta peça. Quanta gent sou ara a la Coral? Quanta gent participa en aquesta peça? Doncs a la Coral Santa Rosalia som 40, uns 40,
El Coral Selvassons... 25, 30. Són uns 25, o sigui que anem cap a uns 70 cantaires, 4 músics i l'Esbart. Déu-n'hi-do. Sí, sí. M'heu dit abans de començar que a banda d'aquest muntatge, per cert, no hem dit molt malament per part meva, no hem dit la data...
Això serà dilluns de la setmana que ve, serà el dilluns dia 29, que quasi gairebé tancarem l'any amb vosaltres, a les 9 del vespre a l'Església de Sant Pere Apòstol, però abans us ha sortit un bolo. Sí, curiosament, el dia 27 el anirem a interpretar a Rodonyà, que ja van contactar amb nosaltres l'any passat i va ser impossible poder trobar una data per poder-hi anar a cantar,
I aquesta vegada han tornat a insistir i llavors els hem ofert el concert i els hi ha agradat molt i anem allà. I havíeu anat alguna vegada? No, havíem anat a Mas Llorenç, que està al costat. A tocar? Però a Rodunya no. Per tant, també ens fa il·lusió estrenar un poble nou. Això de fer bolos amb una coral de 40 persones deu ser complicadet, no?
Bueno, 40, 70 serem. Sí, sí, perquè clar, ens hem de posar d'acord que tots ens vagi bé en la data aquella en concret. Però bé, ho hem aconseguit, o sigui que ens va molt bé per rodar-ho també, perquè tot l'esforç que fas per muntar una cosa així que no és petita, doncs va molt bé poder-ho fer almenys dues vegades, com serà aquesta...
I si sortís la vinentesa, com hem comentat al principi de tot, que al final us confirmin que actuareu a Montserrat just el dia abans a la Mare de Déu, a la missa de la vigília, hi aniríeu també amb tot el muntatge o aniríeu només a Coral Santa Rosalià?
No ho sabem. Són detalls que ens han de facilitar. La intenció és que sí, els cors dels músics segur, la dansa no hi cabrà. Home, és gran la basílica, eh? Sí, el que passa que estarà ple de gent, això, aquest dia. Perquè a les 9 ja està ple de les persones que van a l'Avetlla. És un acte d'uns 3 quarts d'hora, perquè després necessiten acabar 3 quarts per assajar els cans de l'Avetlla i començar a l'Avetlla a les 10.
Llavors, bueno, clar. Ja veurem. Això s'ha de parlar. En qualsevol cas, la cita immediata és el dilluns vinent, el dia 29%. Venda d'entrades, com funciona tot això? Quin preu tenen? On s'han de comprar?
Doncs les entrades estan disponibles ja a entrapolis.com, el preu de 10 euros, i això, ja tenim moltes entrades venudes, però encara en queden, i animem a la gent que ens vingui a sentir perquè valdrà molt la pena. És un muntatge que així en directe no el pots veure tan fàcilment. I ja et dic, estèticament és molt bonic perquè l'Esbar Santà té clavalla molt bé i nosaltres també ho farem el millor que sabrem, òbviament.
I els músics també són molt bons. De fet, aquests músics van acompanyar l'escolania de Montserrat, ara no fa massa, amb motiu del mil·lenari que van interpretar el llibre de vermell de Montserrat al Palau de la Música. I com hi vau contactar, precisament a través de la Basílica o del Palau de la Música?
No, no, a través de... Coneixem el Josep Mateu de fa temps, perquè ja en altres ocasions ha acompanyat la coral al piano, en altres muntatges, i casualment, doncs mira, ells també ho havien fet amb l'escolònia. Vull dir que són... Disposem de molts bons músics. Escolteu, interpretareu el llibre vermell de Montserrat, però em sembla que m'heu dit que hi hauria més coses.
Sí, doncs justament això que s'està sentint. M'heu dit Cancionero d'Upsala, i jo dic, va, doncs busquem Cancionero d'Upsala. Doncs mira, es tracta d'una recopilació de cançons, moltes són Nadal, les altres són cançons amoroses i això, que he recopilat per la corda Ferran d'Aragó, que no l'hem de confondre amb el Catòlic, amb el Ferran el Catòlic, eh?
I llavors, curiosament, Ferran d'Aragó, que era duc de Calàbria, es va publicar això el 1556 i es va publicar a Venècia. Per tant, tant se li diu...
de Calàbria, de Venècia, o fins i tot d'aquest cançoner, se li diu Cançoner d'Upsala, perquè se'l coneix, perquè el van trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d'Estocolm, i se li ha quedat així, però és tot música feta a la cort valenciana, curiós, curiós, sí, sí.
De fet, la majoria de cançons són anònimes, però hi ha alguns que sí que es poden col·locar, que són del català Mateu Fletxa, del valencià Bartolomé Cárceres, o fins i tot de Pedro de Pastrana, que va ser el mestre de capella del Duc.
Ara m'heu fet pensar en una altra prestarana actual. Ara el Xavier, no? El Xavier Pastrana, que també és director de música i de corals, i a més música antiga, que segurament aquest repertori segur que el coneix, seguríssim. Seguríssim, i tant. Seran quatre villancicos del cançoner d'Upsala, que sí que són de Nadal.
I així complementareu aquest concert. Exacte, per complementar el llibre vermell. Permeteu-me acabar l'entrevista preguntant a la Natàlia Casasús com li ha anat la gira europea, no sé si ho podem dir europea, perquè ella és una de les cantaires del cor de cambra del Palau de la Música, i fins fa quatre dies estaves tombant per Bèlgica i altres països. Com ha anat?
Bé, bé, molt bé. Bé, amb el cantoner... Ai, amb el cantoner, amb el cor de cambra del Palau de la Música, hem estat de gira interpretant l'oratori de Nadal, de Bach, amb un orquestre que es diu Il Gardelino.
que és de Bèlgica, i dirigits per en Christophe Pregardien, que és un director molt reconegut, que abans havia estat cantant, ha fet tots els papers de l'evangelista, aguts i per haver en les passions de Bach i en l'oratori, i és un gran especialista en Bach, i ara es dedica a dirigir. I res, hem estat de gira per Bèlgica, vam fer concert en Veres, vam estar a Holanda, a Amsterdam, al concert Gebau,
I després hem fet el nord d'Espanya. Vam actuar al Palau, òbviament, i també hem actuat a Sant Sebastián, a Pamplona, i ahir a la nit a Santander. O sigui que ha anat tot allò apretadet, eh? Sí. Una experiència bonica, però m'imagino que també cansada. Bastant, bastant, perquè viatjar i cantar el mateix dia et fas un fart d'avió, et fas un fart de tren, d'autobús, de tot. Però bé, molt gratificant. Molt bé.
I una última pregunta, Natàlia, perquè heu participat amb el cor de cambra del Palau, que jo sé que ha sigut, suposo, una experiència molt singular amb l'últim disc de Rosalia. Doncs sí, sí, sí, però d'això fa un any i mig o així vam gravar amb ella els cors de diverses cançons que apareixen al disc.
Sí, sí. Doncs aquí la tenim de directora de la Coral Santa Rosalia, juntament amb el somerit amb en Jordi Voltà, però amb aquestes altres aventures musicals que té amb el cor de cambra del Palau de la Música, que almenys també volíem deixar-ne constància. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gaudiu molt d'aquest concert, que arribarà el dia 29, ho vagi tot molt bé.
Moltes gràcies. Voldríem dir, abans d'acabar, donar els agraïments pertinents a la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'aquí a la Torra, que sempre ens recolza, i també a la parròquia amb mossèn Joaquim, que també ens dona totes les facilitats per poder fer aquest concert de Nadal a l'Església. I això, és de rigor donar les gràcies.
I des d'aquí la recomanació que hi aneu a veure-ho perquè segurament serà un espectacle ben singular. Moltes gràcies a tots dos. Moltes gràcies. Adéu.
On a la Torra, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Torredambarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal.
El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima.
Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
L'alcalde de Torredembarra ha convocat una reunió amb tots els ajuntaments afectats per les pantalles acústiques que preveu instal·lar a DIF. El projecte contempla col·locar barreres al llarg de 14 quilòmetres de la línia de la costa des de Tarragona a Calafer i la data de la reunió encara està pendent de concretar. L'alcalde Valepinó ho ha avançat en una entrevista a la Casa de la Vila d'Ona la Torra.
Això què vol dir? Això vol dir que ens hem de seure tots a parlar. Estem intentant tancar des del gabinet d'alcaldia de Torredembarra una reunió amb tots els alcaldes que van assistir aquell dia a les reunions per veure els diferents inputs, amb Tarragona, amb el Vendrell, amb el Ramon de Calafell, amb Roda de Barà, que és qui m'ha facilitat més aquesta opció de ser jo qui coordini, per veure què pensem. Però en el cas de Torredembarra,
A mi em preocupa molt els usuaris i usuaris que sí que les han demanat alguna vegada. Entretant, l'Ajuntament de Tornambarra ha presentat al·legacions al projecte de DIF que va aparèixer publicat al BOE.
Més qüestions que tractarem avui a l'informatiu. El possible acord extrajudicial amb Teico va centrar una part del debat del ple ordinari del mes de desembre que es va celebrar ahir dilluns. Alguns partits de l'oposició, com la CUP i VOX, van mostrar el seu rebuig a aquesta proposta, segons la qual l'empresa tornaria els diners que s'ha calculat que deu al municipi per les presumptes irregularitats en les obres que hi va fer.
El regidor de la CUP, Toni Sacristán, posava sobre la taula les possibles conseqüències judicials que tindria aquest acord. Això que ha de fer és una estratègia d'aquestes empreses que tenen molts recursos econòmics per intentar fer pactes amb les administracions perquè quedi indemnes, perquè no tinguin cap tipus d'antecedent penal que els permeti o que no els permeti concórrer en els concursos públics.
Què passa? Que si totes les administracions fem pactes extrajudicats amb les empreses i fem que el seu historial delictiu quedi a zero, poden tornar a concórrer a concursos públics. I això és el que hem de permetre nosaltres com a administració pública, i és més, per 350.000 euros ens hem de fotre aquest tret al peu. El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, va explicar que l'acord encara no està tancat.
D'altra banda, us explicarem que les inspeccions d'establiments que s'han fet en el marc del Pla de Seguretat de Nadal han acabat amb la retirada de 425 joguines i un milet de productes cosmètics a Torralembarra. Els controls els han realitzat de manera conjunta agents de la policia local, Mossos i Guàrdia Civil. També hi han pres part inspectors dels departaments de treball i consum de la Generalitat.
L'Ajuntament de Torredembarra ha atorgat més de 113.000 euros en subvencions a entitats esportives aquest 2025. Un total de 17 clubs i associacions del municipi s'han beneficiat d'aquesta línia d'ajuts. Avui serà el dia de l'estrena dels Pastorets a l'estel de Nazaret al Casal Municipal de Torredembarra.