Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
Doncs au, com qui no vol la cosa, ja torna a ser Nadal. Llums a dojo als carrers, amb el debat recurrent, cada any els encenen abans.
Calendaris d'Advent, que ens han acompanyat fins aquí, de brasset de les entremaliadures del fullet del prestatge, que ja és un expat més. Arbres guarnits, amb tota mena de boles i no boles. Pessebres de totes mides i estils, amb caganers també de tota mena. Nadales clàssiques, nadales modernes, festivals infantils. I Maria Carey, que continua imbatible amb tot allò que vol per aquestes festes.
I cues. Cues per tot arreu. Especialment als mercats, a la cansaladeria, al pollastre, a la peixateria, a la fruiteria... Perquè si alguna cosa fem per Nadal és cuinar i enteular-nos i gaudir d'un bon àpat com més copiós millor. La festa besoval.
És en aquesta taula nadalenca que en guany, les ràdios de la xarxa, volem fer-nos forat entre plats, coberts i copes per afegir-hi els contes escudallats. Un seguit d'històries on el menjar és el protagonista. Hem fet que la pilota, el pollastre o els torrons cobrin vida, cadascú amb el seu propi conte, imaginats per qui millor ho fa, això d'imaginar, que són els nens.
Alumnes de cinquè i sisè de primària d'escoles d'arreu del país, amb la col·laboració inestimable dels seus mestres, els han escrit a classe i han anat fins a la seva ràdio local a enregistrar les històries que estàs a punt d'escoltar. La primera és la dels galets, aquesta pasta en forma de cargol que posem a l'escudella de Nadal, farcida o no de Carl, però sempre amb versió XL. Hi ha tantes receptes com gustos o teories sobre l'origen dels galets.
Alguns diuen que inicialment eren simplement trossets de macarrons que es tallaven per fer més fàcil agafar-los amb la cullera quan nedaven dins la sopa. Altres els atribueixen a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que tenia botiga al barri del Born de Barcelona. I encara queden els qui creuen que van venir directament d'Itàlia, que són cosins llunyans dels lomaque, o cargols, que cuinen allà. Podríem donar-hi moltes voltes, però potser millor que ho facin ells, oi?
La volta dels galets.
La Patricia va anar a comprar una bossa de galets per fer la sopa tradicional de Nadal. Quan ell va agafar del prestatge, es va adonar que el paquet era diferent. Va notar alguna cosa estranya, però no en va fer massa cas. Quan va arribar a casa, ell va deixar damunt de l'aigüera per guardar-lo després al rebost. I se'n va anar a la seva habitació a fer els deures. Al cap de dues hores, la Patricia va tornar a la cuina i, sorpresa... On són els galets?
Mentrestant la nena estava fent els cebres a la seva habitació, els galets es van escapar de la cuina. I és que no eren uns galets qualsevol. La gata pelusa va fer una de les cebes.
Va tirar la bossa a terra i es va estripar. I els galets van aprofitar per complir el seu somni. Donar una volta al món. Corre, corre! Diu el Francesc a la resta de companys. Hem de marxar de pressa, si no volem que torni aquella nena i ens posi a l'olla. Afegeix el Mateo. Cap a les escales! Diu la Pietra. Per fi lliures! Diu l'Albertino. La gata ens ha salvat!
Comenta l'Alessio. Van començar a córrer cap a la porta i van aprofitar que un veí sortia a passejar el gos per escapar-se cap al carrer. El gos del veí es va alarmar perquè els va veure i va començar a odolar. Els galets es van espantar d'aquells sudols esferidors i en sortir corrents van trobar una noia que portava una maleta de rodes i van aprofitar per posar-se allí. Ves a saber on anirem, a veure si tornem a casa. Tinc ganes de vomitar, diu el Francesco.
Sí, quin mareig, afegia ells la Greta. Ui, hem parat! Aquesta maleta va resultar-se d'un pilot que treballava amb una companyia aèria que viatjava per tot el món.
El primer destí de la pilot i dels nostres galets va ser a França. Gràcies a veure la torre Eiffel, van saber que estaven a París. Mentre la pilot descansava del seu viatge, ells van aprofitar per veure aquesta ciutat i van decidir pujar a la torre. Mentrestant pujaven, el Mateo va relliscar i quasi cau a baix. Sort de la Greta, que el va agafar i no va arribar a caure.
Quan van estar allà dalt, es van quedar bocabadats de les vistes que es veien. El rius Sena, els camps Elisis, l'Art de Triomf, el Museu de l'Obre i Notre-Dame. Quan van baixar de la torre, es van colar el bus turístic, que es va portar al barri Montmartre. Una vegada allí, van aprofitar que un nen es llegava als cordons per tastar la crep més bona que havien menjat mai. Que bona! Mai havia provat això!
Comenta el Mateo. Això és una crep, és un menjar típic d'aquí, explica el Francesco. Tant de bo, el nen n'hi compri un altre. Ventipets van tornar a agafar el bus per marxar cap a l'hotel i posar-se a la maleta de la pilot. Encara era fosc quan van començar a notar que la maleta es tornava a moure. Segur que els esperava una aventura nova.
Després de sis hores de vol, l'avió va aterrar un nou destí. Quina calor! A veure si s'obre la maleta i podem sortir, diu la pietra. Quant falta per arribar? Es queixa la greta. De sobte es va obrir la maleta i van poder observar el gran cap de persona i cos d'animal, de dimensions exagerades.
Som a Egipte, diu l'Albertino. Mireu, allà hi ha tres piràmides, afegeix el Mateo. A veure si podem pujar un camell, comenta l'Eleonora. No crec que sigui bona idea, diu el Francesco. I si el seguim? Afegeix la Greta. Tota aquella colla de galets estava molt emocionada, ja que mai havíem vist aquelles coses tan impressionants. Estàvem molt entusiasmats per explorar aquell indret.
Els galets van anar a investigar Egipte. Però de tant caminar es van perdre i no trobaven res. Només sorra, sorra i més sorra. Com es diuen aquelles cabanyes? Es diuen jaimes. Afegeix l'Alessio. I per què hi ha tanta sorra? Per què hi ha tants cactus?
En aquell moment només teníem preguntes. El primer que van fer va ser anar corrent cap a les jaimes per veure com eren per dins. Es van quedar bocabadats amb tot el que hi havia, però quan es van adonar no sabien on estaven. S'havien perdut.
Sort que en aquell moment va aparèixer un bedouí amb el seu camell i els galets van aprofitar per pujar el seu cistell. M'encanta pujar camell, afegeix l'Eleonora. Era el meu somni, diu la Pietra. És molt divertit. Doncs a mi no m'agrada gens, comenta l'Albertino.
De sobte el camell es va aturar i els va deixar en una piràmide gegant. Van aprofitar per entrar i van veure estàtues de la Cleopatra, Tutankamon i altres faraons. Mireu, hi ha la noia de la maleta. Potser també ha vingut en camell. Quina casualitat! Així que van aprofitar per posar-se dins de la seva motxilla. Estaven esgotats. Van dormir moltíssimes hores.
Quan es van despertar, van veure que estaven dins de la cabina de l'avió. Van apreciar l'aterratge de la pilot. Va ser impressionant. Mireu, aquella torre s'està caient. No, tranquil, Francesco, que és la torre de Pisa. Itàlia, casa nostra! exclama la Greta. Potser trobem la mare i el pare. El primer que van fer quan va aterrar l'avió va ser anar cap a la fàbrica de pasta dels seus avis.
Allí van trobar els seus tiets espaguetis, els seus cousins macarrons, els padrins rigatoni, el seu pare ravioli i la seva mare galet. I tots, contents de retrobar-se, van fer una gran celebració.
Què us ha passat que esteu tan vermells? Pregunta la mare. I que és tanta sorra? Diu el pare. Hem estat al mateix desert. I a París? Exclama el Francesco. I hem pujat a la Torre Eiffel. I amb camell? Diu la Leonora.
I així va ser com una colla de galets van complir el seu somni de viatjar pel món i van tornar a casa sense ser menjats a la sopa de Nadal de la Patrícia, gràcies a la gata pelusa. I vet aquí un ravioli, vet aquí un galet, aquest conte ja està fet.
La Volta dels Galets és un conte d'alumnes de sisè de l'Escola Pinyana del Farràs amb disseny sonor de Pili Garcia. Contes escutellats
Acabada l'escudella, és moment de portar les culleres i els plats fondos a la cuina i donar entrada al plat principal, un altre gran clàssic de la taula de Nadal, el pollastre amb prunes i pinyons. Bé, el pollastre d'una banda i les prunes i els pinyons de l'altra, que tothom mereix el seu minut de glòria. L'un arriba des del prat del Llobregat, de potablava com ha de ser, i els altres de pins i pruners de la zona de Girona.
En tots dos casos, més que contes, potser caldria parlar de faules on imperen l'empatia, la solidaritat i també algun malentès. Un dia a la granja.
Vet aquí una vegada un dia solejat a una granja del plat de Llobregat. Uns pollastres cridaven desitjant ser lliures. Volem ser lliures! Volem ser lliures! Volem ser lliures! Però llavors va aparèixer la seva polladora molt enfadada. Però què feu? Deixeu de cridar maleïts pollastres! Va dir la granjera. Però els pollastres no es van rendir tan fàcilment. Els pollastres van pensar una manera d'escapar.
Mentre la granjera deia, pollastre 532, vine cap aquí. El pollastre hi va anar. I els nostres companys van oblidar completament la idea de sortir de la granja. Havien de servir el seu company. Els pollastres van pensar com ho podien fer. Tenien un pla perfecte. Primer de tot havien de construir un pollastre robot. I després començaria el pla.
Gràcies.
Un pollastre entraria per la finestra de l'escorçador i distreuria la granjera, mentre un altre pollastre canviaria el seu company per un robot i s'enduria el seu amic cap a la granja. Va començar el pla. Amb dues plaques metèl·liques que es van trobar per terra i plomes que els havien caigut, van construir un robot en forma de pollastre. A continuació, un pollastre va entrar al escorçador i va tirar una pedra. La granjera es va distreure amb aquell soroll.
Mentrestant, l'altre pollastre va aprofitar per fer el canvi pel robot i emportar-se el seu amic cap a la granja.
El pla somblava a funcionar a perfecció, però, ràpid, es van adonar que el robot no s'assemblava gaire a un pot hablava de veritat i s'ho van emportar abans que la granjera ho veiés. Preocupats per aconseguir que el robot semblés de veritat, un pollastre, van fer-li una foto del pollastre 232 i, amb una impresa de 3G, van editar el robot amb un programa especial de robòtica cronadora.
Un cop van aconseguir cronar perfectament el pollastre i fer un robot animalitzat, van decidir el següent pas.
Perquè sortís bé la missió de llibrar el pollastre 532 havien de millorar el robot connectant-li un microchip per cable programat perquè cada matinada cantés com un autèntic potablava. Per fi tenien el robot personalitzat perfectament com un pollastre i podien tornar a intentar aportar el terme al seu pla.
Qui farà ara la distracció de la granjera? Jo, jo, jo. Va dir la gallina 296. Crec expert en enganys i distraccions. I com ho faràs? Primer, deixarem obertes totes les portes dels corrals perquè s'escapin els animals. Aleshores, la granjera sortirà a buscar-los i en aquell moment jo aprofitaré per entrar per un forat de la paret on emportaré el pollastre i deixarem el robot.
Perfecte, ho farem demà al matí, a primera hora. Ja era l'hora de dormir i els amics del pollastre estaven molt nerviosos perquè els esperaven demà al matí. Sortirà tot com ells esperaven?
Sense adonar-se'n, ja era l'hora de fer la missió. I està molt més nerviosos. Faltava un 10 minuts per començar el seu pla. Estic molt nerviosa. I jo, esperem que tot surti bé. Pujostres, queden 5 minuts. Què? Sí, sí, sí, ràpid. Em sembla que no estic llesta. No m'han donat de menjar. Però què, Dios, no diguis ximpleries. Vinga, hem de començar anar cap allà. M'han obrit tots els correts com van dir.
Tot semblava sortir bé. Només faltava canviar el robot i, de sobte... Au, m'he fet mal a la pota. Què? Només ens falta canviar el pollastre. Amics, crec que no puc caminar. No, no, no ens diguis això. Ho intento, però no és segur que pugui caminar. Va costar, però van poder canviar el robot. Estan tots junts, sans i sanes. Ho hem aconseguit en equip. Tot gràcies a vosaltres, companys. Va dir el pollastre 632. Visca!
Tot estàvem contents i feliços per haver-hi tot el seu company, però va passar el que no s'esperaven.
Cuillastre 532? Què fas fora? Va dir la granjera. Em volies matar i els meus companys m'han rescatat perquè són molt bons amics. Matar, rescatar? Què? T'ha portat amb mi perquè t'he de posar la vacuna. Vacunar? Però si n'estic malalt. Quan et vam rescatar per portar-te a la granja amb els teus companys, ens van informar que havíem de posar una vacuna cada mes i ja portes un mes amb nosaltres. No sabies si ho volies fer públic, per això et vam cridar només a tu. Sí? Sí?
Van dir tots els pollastres. Al final, resulta que només et volia cuidar. Vaja, està tot un valentès. Em sap greu, granjera? Sí, perdona, i moltes gràcies per cuidar-me. I des d'aquell mateix dia, mai més els pollastres. Vam dotar la granjera.
Un dia a la granja és un conte d'alumnes de sisè de l'Escola Joan Maragall del Prat de Llobregat amb disseny sonor de José Manuel Galvez. Contes escudallats
El misteri del prune i el pi dels pinyons màgics. Avui us explicarem una història ben especial que va passar fa un temps en un bosc frondós i ple de vidors.
Era un lloc on vivia un grup d'animals molt curiós, unit i aventurer. Aquest grup estava format pel cuc de terra, el cèlvol, l'esquirol, l'insecte pal, la serp, la graneta, l'àliga i el lloc. Tots ells convivien en harmònia dins i al voltant d'un arbre immens i majestuós que tothom coneixia com el pit d'espinyons màgics.
Malgrat que se l'anomenava així, cap dels animals no sabia exactament quin era el seu poder ni perquè era considerat màgic. Era un misteri que sempre els havia cridat l'atenció, però mai no havien trobat cap vista clara que els en revelés del secret. El que sí que sabien, amb certesa, era que els agradava molt viatjar i descobrir món.
Així doncs, sovint emprenien viatges per diferents continents i països com el Japó, Anglaterra, Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Mèxic, Groenlàndia, Tailàndia, Austràlia, el Marroc...
En cada destinació aprofitaven per conèixer altres espècies, observar nous paisatges i, sobretot, recollir llavors i fruits exòtics per plantar el seu bosc. En una d'aquestes aventures, l'esquirol va tornar amb unes llavors molt especials. Eren d'un pruner que havia trobat en un jardí japonès.
Quan van creixer, les prunes que en van sortir van deixar tots els animals bocabadats pel seu gust dolç i suau. Tant era així que, des d'aleshores, cada tarda es reunien al voltant del pruner per degustar-ne els fruits entre liailles i converses animades.
Però un dia el cel es va cobrir de núvols foscos i una amenaçant esperada va arribar al bosc. Uns humans desconeguts van aparèixer amb grans màquines excavadores, camions i motosserres. Sense cap mena de consideració van començar a tallar arbres, a endurrocar arbustos i a destruir l'hàbitat natural dels animals.
La por es va estendre com un llampec entre els habitants del bosc. Cada dia els humans s'aprovaven més el pi dels pinyons màgics i el petit pruner.
Just en aquell moment tan crític va tornar l'àguila de les illes de Hawaii. Portava bones notícies. Durant el seu viatge havia sentit una llegenda que deia que els pinyons del seu arbre combinats amb prunes especials podien tenir un poder màgic. Segons aquesta història ancestral, si llançaven amb força i fe contra qualsevol màquina que fes mal al bosc, aquestes quedaven petrificades com si fossin pedra.
Els altres animals, tot i que al principi van trobar força estranya i fins i tot increïble, van entendre que no en tenien cap altra alternativa. Calia actuar ràpidament, abans que fos massa tard. Així doncs es van organitzar i amb gran determinació van començar a collir prunes i pinyons. Quan les màquines van arribar a tocar el pi, van a llançar-los amb totes les forces...
com parat de màgia, tot es va aturar. Com que era l'època de Nadal, la nea cobria el bosc, les branques brillàvem en escolsa grassada i l'aire estava ple del silenci dels dies freds i màgics.
L'afecte no era permanent i l'Àliga els va explicar que havien d'agafar totes les provisions del bosc i marxer molt lluny fins a un país desconegut anomenat Torensa. Allà tot funcionava al revés. Els humans fugien dels animals i cada criatura tenia un poder especial. Les àguiles es podien teletransportar, els gossos canviaven de mida,
i la granota tenia una llengua llarga i allir. I així cadascun dels animals podia fer coses increïbles, però els nostres amics no tenien poders, i els humans els utilitzaven per descobrir els punts dèbils dels animals. Per tant, van idear un pla brillant, van reunir-se amb tots els animals del bosc i descobrir com aconseguir els poders màgics.
Després de moltes preguntes i respostes confosses, vam trobar la solució. Havíem d'anar a l'arbre màgic de les respostes, menjar un grapat de pinyot i una prona partida per la meitat. Quan ho van fer, cadascun feia el poder de parar el temps.
Amb els nous poders van enfrontar-se els humans que volien destruir el bosc. L'insecte pal va guiar el grup amb estratègia. La serp es va infiltrar per mossegar cables. La granota va agafar les claus amb la llengua. I l'aguila i l'esquirol llençaven pinyons màgics per protegir la zona.
Tot i que alguns es van fer una mica de mal, l'esperit d'equip i la màgia del bosc van fer que tot es reparés ràpidament. En aquelles dates nadalenques, els humans van intentar tornar per comprovar com estava el bosc i tal alguna vet, però es van espantar en veure que el bosc tornava a estar intacte i ple de vida.
Els animals, coberts de neu, van celebrar la victòria amb rialles i festes al voltant del pi dels pinyons màgics, compartint prunes i pinyons amb alegria. Finalment, van aprendre que l'unió, l'enginy i la màgia poden protegir els que estimem i que fins i tot els més petits poden fer grans coses quan treballen junts.
I així, sota la màgia de Nadal, cada tarda tots es van poder continuar reunint al bosc per compartir aventures sabent que amb valentia, amistat i un toc de màgia qualsevol repte es pot superar.
El misteri del pruner i el pi dels pinyons màgics és un conte d'alumnes de cinquè de l'Escola de Domèn de Girona amb disseny sonor d'Ivan López. Contes escudallats
A casa, acabat el tall, de sempre apareix radiant una pinya tallada a llesques. Per tirar avall abans dels torrons, diu l'àvia. I tothom s'hi llança de cap perquè, efectivament, tots tenim aquella sensació que ens ajuda a fer baixar el dinar i ens permet agafar embranzida per atacar les neules i els torrons. No està demostrat científicament, però no seria capaç de refutar-ho. Ningú l'aprecia gaire, aquesta pinya, però si algun any no hi és, tothom la troba a faltar molt.
Penso que és perquè durant anys hem cregut que era una mena d'element distintiu i exòtic de la nostra taula particular, la de casa, una mena de tradició exclusiva que ens feia diferents de les altres taules. Com si els dies previs no se'n venguessin acabassos a les fruiteries o com si no hi hagués cap altra àvia que després de l'escudella de Nadal i el pollastre invoqui la pinya per fer baixar. Doncs bé, la del nostre conte va just en direcció contrària.
La piña que volia ser astronauta.
Hi havia una vegada i fa un bon grapat d'anys en un poble molt llunyà anomenat Pinyana. Hi vivia la pinya Maria amb la seva família, el seu germà Gerard, la seva mare Carme i el seu pare Jordi.
Era un poble on hi feia molta calor i bona humitat, un lloc ideal per a viure en les pinyes. Hi vivien 4.001 habitants Pinya i cadascun d'ells tenia un ofici diferent. Unes eren policies, unes perruqueres, unes doctores, uns altres bombers... Entre tots s'encarregaven de totes les tasques necessàries per viure feliços i contents i poder conviure en pau.
A la Maria, des de ben petita, sempre li havia fascinat l'espai amb els seus planetes, constel·lacions, meteorits i totes les curiositats que amaga.
Als nou anys, després de parlar-ho amb la seva família, es van decidir a crear un grup anomenat Les Coriicitats de l'Espat. En pocs dies, el seu grup ja tenia més de 10.000 seguidors, tots interessats en saber més del tema. Tots eren pinyes d'altres pobles i països llunyans. Van tenir un èxit total i no parava de créixer i d'augmentar el nombre de socis inscrits al grup.
El grup els serveia per fer tertúlies i debats sobre allò que els més fascinava. I tot el dia es passaven parlant de meteorits, pols astral, galàxies, anells còsmics... Era una gran diversió i entreteniment per a tots ells.
Al cap d'uns anys, quan la Maria ja tenia 18 anys, va convocar una reunió amb tots els socis del grup per explicar-los un pla que se li va acudir. El pla de la Maria era una mica arristat, però com tots, i avant de estar d'acord, van decidir tirar-ho endavant el més aviat possible.
Volíem muntar una missió espacial, però amb una condició, que els governs dels diferents països no ho sabessin. A la reunió hi havia un senyor molt gran que pareixia molt savi, que va explicar la seva història viscuda com a astronauta de la NASA. Tot i que ara estava jubilat, volia col·laborar molt activament en la missió creant un coet molt futurista.
De seguida es van posar a la feina i en pocs mesos ja el van tenir en llestiu. Per fi va arribar el dia que tothom podria veure el seu coet imaginari fet realitat. Tots estaven molt emocionats i contents per veure el resultat del treball de tots aquells mesos.
Van treure una tela que el tenia posada per damunt i... Sorpresa! Era fantàstic! Millor del que haguessin pogut imaginar mai! Lluïa un color roig llampant amb uns estels i uns llamps dibuixats amb un color groc lluent.
Seguidament, van posar una escala i van poder entrar a l'interior de la nau. Quan el van veure de dins, van veure que era supermodern, tenia aire acondicionat, tecnologia LED, tenia llets supercòmodes per dormir, una cuina que preparava menys de sol, una piscina a la terrassa i, com no podien respirar fora de la terrassa, van posar una cúpula des d'on es podia observar tot l'espai fins on els arribés a la vista.
També disposava d'una connexió wifi 7K, infinitat de pantalles tàctils, repartides per tot el codec, per saber-ho, tot el qualsevol moment. Au, au, quina passada. La setmana següent, quan tots estaven preparats amb els equips més moderns del mercat per poder anar a l'espai,
El coet no arrencava i van haver de trucar a un tècnic professional especialista en coets espacials. Al cap d'unes hores va arribar el tècnic. Es va sorprendre amb el coet que havien creat ells mateixos, però ells va dir que s'havia de canviar el motor per tenir més potència, per despegar, però valia molts i molts diners. Les pinyes de l'associació es van posar molt tristes i preocupades perquè no sabien com se'n sortirien.
Tan aviat com les pinyes del poble se'n van enterar, van començar a recollir guenes per poder ajudar a reparar el coet. Tres dies després es van reunir al coet per tornar a intentar-ho. I aquesta vegada, sí, van sortir disparats cap a l'espai.
Hores i hores de vol fins que van creuar amb un ovni i al cap d'una estona ja van trepitjar la lluna. Les primeres pinyes en tocar la lluna, el seu somni s'havia fet realitat.
Vam tornar a Pinyana, ho van explicar a tothom. Es van fer molt famoses esporidistes, es van fer multitud d'entrevistes per les ràdios locals i fins i tot van sortir a la televisió local de Pinyana.
La Maria, durant tota aquella experiència inolvidable, va aprendre moltes coses. Que hi havia molt bona gent, pinyes, al món. Va observar els planetes de molt a prop, va veure les estrelles brillant com mai, va córrer per la lluna, però sobretot va aprendre que mai has de deixar de perseguir els teus somnis. I ve aquí un gos, i ve aquí un gat, i este conte ja s'ha acabat. A veure!
La pinya que volia ser astronauta és un conte d'alumnes de sisè de l'Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara amb disseny sonor de José Manuel Galvez. Contes escudallats
i arriba l'hora de fer el cim. Aquí li toca obrir el cava
Les bombolles acompanyen sempre la part dolça del dinar, la dels torrons i les neules. Ets dels que els agrada sucar-les a dins la copa? No seria el meu cas. Jo soc més de l'equip de les curses de crespir-se-les, ja siguin curses d'endrapà en solitari o, encara millor, de menjar-les amb algú a qui estimis, començant cadascú per un extrem, a veure qui va més ràpid i qui s'endú més neula. Has provat de dir Vilanova i la Geltrú en acabar?
I al costat de les neules, els torrons.
Ara se'n fan de tota mena de gustos inimaginables i exòtics com el de xup a xup de maduixa i nata, el de xintònic o el d'arròs amb safrà. Però si tirem de clàssics, més enllà del torró de xixona que entusiasma l'oncle o del d'ametlles per deixar-t'hi les dents, al final el rànquing de la sobretaula sempre oscil·la entre el de xocolata i el de crema cremada, que cal dir que si està al punt no té rival. I aquí no s'hi accepten esmenes.
el viatge del torró de crema cremada. En una botiga de dolços hi vivia un torró molt especial, el torró de crema cremada. Aquest torró no era com els altres, perquè tenia moltes ganes de veure el món i descobrir coses noves. Cada dia, quan els clients marxaven,
Ell somiava amb aventures i amics fora de la botiga. Una tarda, mentre esperava que tanqués la botiga, va sentir una veu. Ei, tu! Va cridar un bombó de xocolata que hi havia el mateix prestatge. Saps què? Jo crec que el millor és d'estar sempre aquí. És millor veure món.
El torró de crema cremada, intrigat, va respondre. Doncs sí, a mi també m'agradaria sortir i saber què hi ha fora, però com ho faré? Doncs no soc gaire gran ni valent. En aquell moment, una nou que vivia el mateix prestatge va dir-li. Jo t'ajudaré. Junts podem fer qualsevol aventura. El bombó va preguntar. I com sortirà de la botiga? Ens veurà el dependent.
Tinc una idea. El podem despistar i encener aquesta xinxeta d'aquí a la campaneta de la porta i mentre ell va veure què passa, nosaltres podem escapar-nos pel conducte de ventilació. Aquella nit, la nou i el turró van començar la seva expedició. Van sortir ràpidament de la botiga i van agafar un camí.
Els dos s'adonaren que el món era molt gran i ple de sorpreses. Van arribar a un camp. El torró va quedar sorprès perquè mai no havia vist tanta natura. Va veure arbres molt alts i flors que feien olor de mel. Mira quina bellesa! Va exclamar. Tot això jo no ho coneixia. De sobte, van veure passar unes criatures que corrien ràpid.
Què sou? Va preguntar el torró molt curiós. Som uns conills. Va contestar un. Nosaltres també som amics. Ens agrada descobrir el món. Va dir un altre conill. El torró va sentir-se més content que mai. Va pensar que encara que era petit podia fer molt bones amistats i aprendre molt de tot.
Al llarg dels dies van conèixer diferents llocs i persones. Van veure rius, van sentir animals cantar i fins i tot van ajudar algú en un mal moment. El torró a poc a poc va aprendre que la vida no era només divertir-se, sinó també ajudar els altres. El viatge continuava sent emocionant i ple de sorpreses.
Un altre dia van arribar a una escola i van veure molts nens i nenes jugant i aprenent. Què és això? Va dir una nena sorpresa. Un torró de crema cremada! Va exclamar un nen emocionat. El torró, un amic atímic, va saludar. Hola, sóc el torró de crema cremada. Jo no només sóc dolç, també m'agrada viure aventures i fer amics.
Una altra nena va preguntar. Però Torró, com viatges si ets tan petit i delicat? El Torró va contestar amb un somriure. Amb valentia i una mica d'ajuda tot és possible. La Nou, una mica més tímida, també va saludar els nens. Els nens van començar a explicar-li què feien a l'escola i el Torró es va sentir molt feliç.
Aquell dia, els nens van aprendre una cosa molt important, que fins i tot les coses més petites poden tenir grans somnis. Des d'aquell moment, el torró de crema cremada va saber que el món era un lloc ple de sorpreses i de bons amics, i cada dia somiava amb noves aventures i noves amistats.
El viatge del turró de crema cremada és un conte d'alumnes de cinquè de l'Escola Les Aigües de Cardedeu amb disseny sonor de Pau Laillón i Pau Sánchez.
Les neules màgiques. Un matí fresquet de tardor amb una mica de boira, en una casa de Montblanc, després del rebombori de les primeres hores, tothom ha marxat.
Els nens a l'escola i els pares a treballar. El silenci omple les estances. Una finestra de la cuina ha quedat una mica oberta. Ha bufat un remolí de vent i s'ha obert un armari que estava ple de llaunes i pots.
Un d'aquests pots era ple de neules. Ha caigut sobre el marbre de la cuina. S'ha obert i s'ha barrejat amb la sal i el pebre, que també s'havia entrebocat.
Per art de màgia, aquesta barreja ha fet que a les neules els surtin ulls, boca, mans, cames. És a dir, s'han convertit en humanes. Sorpreses pel seu aspecte, es miren les unes a les altres. Es comencen a moure, però són tan maldestres que no paren de xocar entre elles i amb tot el que troben. Arriben al menjador. No saben com fer-ho per passar entre mig de la taula, les cadires i el sofà sense posar res.
No ho aconsegueixen. Amb tant de rebombori, la boira, el gos de la casa que feia una vacaina a la seva caseta del jardí, es desperta. Corre cap al menjador i comença a gordar. Games, ajudeu-me. Espantades, corren a la velocitat de la llum.
Pugen les escales, entren en una habitació, es tanca la porta als morros de la boira i respiren a lleugerides. No saben on som, però al seu voltant hi ha fileres i fileres de llibres. La neula més tafanera de la colla comença a remenar i dels prestatges van caient comptes.
S'obren i de dins van sortint uns personatges. La rateta, la caputxeta, els tres porquets, el gat amb bot. Uns i altres queden bocavedats. Es posen a parlar.
Les niules els expliquen el que ells ha passat. Els demanen ajuda per escapolir-se del gos i poder tornar al pot. La caputxeta de seguida pensa en el flautista de Marí. Ràpidament el gat amb botes s'enfila. Agafa aquest conte. L'obra ja en surt el flautista. Li expliquen el pla que han pensat.
Està d'acord i les ajudarà. Però el primer que hem de fer és tapar-se tots les orelles per no quedar atrapats dins la melodia que sonarà. Els tres porquets, que són les manetes, fan boletes amb trossos de papers que troben dins d'una paperera. Els reparteixen. Diuen que se'ls posin a les orelles i premin ben fort. Un cop comproven que ningú no sent res de res, comença a tocar la flauta.
Obren la porta a poc a poc i veuen com la boira el segueix com si estigués hipnotitzada. Les neules, silenciosament, baixen les escales, passen pel menjador i entren a la cuina. Amb una bona escombrada de la rateta, tota la casa queda endreçada. Neta com una patena i els protagonistes dels contes tornen a les seves històries.
Les nostres amigues, les Neules, han viscut una gran aventura. Decideixen tornar al pot, però no descarten tornant-ne a sortir un altre dia. Compte comptat, aquest conte s'acaba.
Les Neules màgiques és un conte d'alumnes de sisè de l'escola Les Muralles de Montblanc amb dissenys honor d'Ivan López. Contes escutellats
Fins aquí el dinar de Nadal, però... ja està? No, de cap manera. Ha sobrat menjar per un regiment.
Que què en fem? Doncs canelons, aquesta bona tradició de Sant Esteve que no pots deixar de perdre, perquè ja és nostre, tot i que originalment sembla que ens els van portar els cuiners italians que servien a la burgesia al segle XIX, i perquè implica allargar el luxe de la bona cuina i d'una taula ben parada. No conec ningú que no li agradin els canelons. Pots preferir-los més o menys torrats o fins i tot blancs del tot, sense gratinar, però segur que ets d'algun equip o de tots tres.
Per això, els hem dedicat l'epíleg dels contes escudellats, un capítol afegit amb una història més adulta, però igual de bucòlica, que ha escrit el Joan Revellato, del Centre Terminològic Termcat, que no concepta de cap manera un món distòpic sense aquest menjar. Aquest Nadal no faré canelón. El temps s'atura, els mòbils hivernen, la música calla i queda una frase a migdí.
Un aire gel i t'omple com una riuada a l'estança sencera. Amb els cors congelats, només el rellotge de l'entrada continua escandint els segons que falten per un Nadal sense canelons. A cot o al cap, conscient que tard o d'hora havia de passar. És així, la vida. Imagines i planifiques com si el futur tingués la solidesa del present i, de cop, una desgràcia t'ho esmicola tot i et fa veure com era de fràgil i fins d'ingènua la casa que havies aixecat. És una broma!
Somrius entremaliada i la vida entre la casa es recupera l'alè. Era una broma. Esclar, com hauria pogut el destí ser tan cruel amb ningú?
De debò, m'asseguro encara t'ha morit, canelonaràs els canelons a la vigília de Nadal i podrem canelonar tots junts per Sant Esteve. I no és fins que m'ho confirmes que respiro i em torno a sentir a recer de la nit còsmica que pobla l'univers. D'aquí a poc estendràs les bases dels canelons de Monondrap al marbre de la cuina. Distribuiràs la can rostida i trinxada sobre les bases i les canelonaràs en canelons finíssims que cobriràs amb la beixamel sense bromoits.
Els contemplarem disposats a la safata i serem comprensius amb la seva blancor, perquè ja sabem que el sol poderós del forn els farà agafar el color que ens enamora. És com el primer dia que anem a la platja, diràs. I jo, llavors, imaginaré en els teus canelons el gust salat de primer bany d'estiu, els passos esquius dels crustacis cagant van pel fons, l'onada que jo no recordàvem com et sobrevola quan et despistes,
i fins al cor marí que es precipita d'aquí sap l'altura sobre llums platejats. I també hi veuré esclar el teu cos càlid i amb mandrill de sol i de sal i de sorra i els pejatges nous d'Itàlia o de França o d'Àustria on ens agrada tant de perdre'ns quan el sol és a dalt de tot i els dies no s'acaben. El forn s'ha espatllat! Alertes de cop. El temps es torna a aturar, els mòbils es col·lapsen, la música calla i una altra frase queda inacabada.
El rellotge de l'entrada escarneix els segons que falten per un Nadal sense canelons. Havia de passar. Així és la vida, que tu planifiques i una desgràcia t'esmicola sense més la felicitat i et deixa la intempèria. Fem servir el meu forn, proposa el germà, i se'ns obre el cel i la vida reprèn l'alè.
És així com els canelons d'un blanc hivernal desfilen en safates pel carrer esquivant vianants desvegats i músiques ximples de Nadal. Com hauríem pogut prescindir-ne si les portes de l'hivern sobren amb els canelons? Encenem el forn de substitució. Aviat la beixamel crepita com crepiten els tions a la llar i els canelons agafen els colors ocres de tardor que els arbres pinten a les fulles perquè hi juguin els dits del vent.
I al final el vent s'encança i les deixa muntades per terra igual que les esteses de joguines que feien els nens. Te'n recordes? Sí, me'n recordo. Mirant els canelons rebeix el nostre rodó amb l'excusa de provar-ho, la teva panxa arrodonint-se com la lluna en quart creixent i la brillantura instal·lada en els teus ulls sense intencions de marxar-ne.
La meravella de veure't d'una vida i de veure't nodrir-la de tu i d'aprendre plegats a protegir-la, a conduir-la, a fer-la riure i a estimar-la sense cap son reparador darrere. Els fills creixen, les fulles volen i l'amor persisteix com persisteix l'olor dels canelons desenfornats.
M'he deixat les claus, em desespero quan tornem. I el temps es col·lapsa, els mòbils curcircuiten, les cançons callen i se m'escapa un renec. A l'entrada inabastable de casa, el rellotge toca morts pels canelons. Sabia que passaria. Et penses que tot va bé i de cop la desgràcia t'engruna el futur. Tranquils, que jo sí que les porto, diu un dels fills. I tots, aguantant les safates calentes, tornem a respirar. Uf.
A continuació, sèiem enriolats al voltant de la taula, amb les galtes una mica vermelles pels relladors, la felicitat de la companyia completa, l'esperança en el futur amagat dintre un nou any i potser una copa de massa. Però, sobretot, sobretot, el que ens pinta de vermell les galtes és la safata de canelons fumejant en direcció al sostre, allà on més d'un Nadal s'estampata el tap de xampany.
Ataquem els canelons amb excusa de gustar-los i opinem sobre la cocció i el formatge i la marxa atropellada del món amb tantes coses que van millor i tantes altres que van de malborràs. Però res que no es pugui resoldre, que bé que acaba realitzant-se cada any el miracle dels canelons.
i la beixamelva escampant sap als plats per subitjar el gust tan fort de la carn. L'agró que hem anat desaprenent des que els nostres ancestres perseguien la caça o corrien davant de la caça en dies incerts. Aquella agró que ara gairebé només retrobem un cop l'any en els teus canelons de porc, de vedella i de pollastre, la santíssima trinitat del Nadal laic. Llavors, mirant-te, penso que per anys que visqui o pervisqui, si és que sobrevisc,
Tant si la vida ens porta a viure els plegats com si ens força separar-nos, et recordaré sempre enrotllant els canelons, controlant el procés d'enrossiment i l'altura de les safates, desenfornant-los i presentant-los orgullosa i feliç a taula. Al final, la il·lusió més grossa dels dies de Nadal són els teus canelons cuinats a les portes de l'hivern, amb la sal de l'estiu, els colors de la tardor i les vides que hem viscut. L'any que ve no faré tants canelons.
Jo m'ennuego, m'ensorro sobre la cadira i requereixo de manera immediata un desfibrilador.
L'epíleg Canelons és un text de Joan Revellato, del Termcat, amb la participació de Carme Defez, Didac Boza i Lluís Mata, i amb dissenys sonor d'Ivan López i José Manuel Galvez. Comptes escudallats
Comptes Escudellats és una coproducció de la xarxa Amemun FM, El Prat Ràdio, Girona FM, La Plana Ràdio, Ràdio Televisió de Cardedeu i Ràdio Montblanc, amb la col·laboració del Centre de Terminologia TermCat.
Els contes són amb guió i locució d'alumnes de l'Escola Pinyana del Farràs, l'Escola Joan Maragall del Prat de Llobregat, l'Escola de Domeny de Girona, l'Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara, l'Escola Les Aigües de Cardedeu i l'Escola Les Muralles de Montblanc. L'epíleg dels canelons és un text de Joan Rebellato del Termcat amb la participació a la locució de Carme Defez, Tidak Bosa i Lluís Mata.
Els títols i els crèdits, Joan Pau Inarejos i Carme Parres. Els dissenys sonors són de Paula Illon, José Manuel Galvez, Pili García, Ivan López i Pau Sánchez. La idea i direcció del projecte és d'Ivan López i de servidora, Anna Morgades Valldolzera. Bon Nadal!
La ràdio de proximitat.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Nova jornada de protestes avui dels pagesos arreu de Catalunya. Unes mobilitzacions que han sortit des de 5 emplaçaments amb concentracions finals a Cervera, La Cigarra i també a Gurb i a Vic, a Osona. Anem de fer fins aquest darrer punt, fins a Osona, on hi tenim el nostre company, el Guillem Sánchez. Guillem, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia. Doncs mira, Unió de Pagesos confirma que entre les 12 i quasi d'una d'aquest dilluns es tallarà l'eix transversal en el seu pas per Gurp i Vic en el marc d'aquestes mobilitzacions convocades pel sector ramader per demanar un canvi en la prevenció de la sanitat ramadera i el control de les sobrepoblacions de fauna sinergètica. En aquests moments, just a l'entorn de la carretera que s'ha de tallar en uns minuts, hi ha una dezena de tractors esperant que arribin més companys en aquest mateix punt per procedir al tall i a la lectura del manifest en una estona. De fet, Unió de Pagesos
ha confirmat que ara mateix s'estan dirigint cap al Bages, on s'han de trobar amb més ramaders per llavors enfilar camí de nou cap a l'Eix, cap a Osona, on també s'han de concentrar pagesos del Llucenès, de Girona o del Ripollès i d'altres punts de la geografia catalana. Els pagesos reclamen als governs posar fi a l'actual situació, que diuen que els genera indefensió i risc per a la viabilitat de la pagesia familiar. En uns minuts, doncs, seguirem informant de l'afectació real d'aquest tall en aquest punt d'aquí de Vic i Gurt, a la comarca d'Osona.
Gràcies, Guillem. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I en mobilitat, hores d'ara, a la 2 encara, on avaria el Bruc, manté un carrell tallat en sentit Lleida i, a més, també hi ha boira densa a l'altura de Besiana. També continua tallada la GIP 51-29 entre Vilafant i Borrassà per inundacions i també tallada la BB-4024, en aquest cas el Coll de Palperben.
I Protecció Civil ha desactivat la prealerta del Pla Uncat després de superar-se l'episodi de pluges d'aquest cap de setmana, tot i que manté la crida a la prudència pel cavall elevat de rius i rieres. De fet, la pluja ha fet pujar també notablement les reserves d'aigua amb un augment d'un 25% al pantà de Sau i de més del 15%, en aquest cas Darnius Boadella, després de tres dies consecutius de pluges. Sau ha passat del 43,5% al 67,6%, mentre que Darnius Boadella ha passat del 61% al 77,6%.
I els Mossos d'Esquadra han desarticulat dos grups criminals especialitzats en robatoris amb força mitjançant encastaments i assalts a camions, volíem dir, de mercaderies a l'àrea metropolitana de Barcelona. S'han detingut deu persones que usaven una xarxa de vehicles d'alta gama i furgonetes prèviament sostretes per cometre els fets delictius. En el marc de la investigació, els agents també han recuperat sis vehicles robats i una gran quantitat de mercaderies procedents com a mínim de 14 robatoris. Els agents han recuperat
objectes valorats en més de 500.000 euros. I pel que fa el temps, avui dia hi ha molts núvols i alguns ruixets, sobretot ara al matí, al litoral central i a la costa d'Aurada. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Bon dia i benvinguts a la Sintonia d'On la Torre. Avui és dilluns i 29 de desembre i comencem en aquests moments la retransmissió en directe per oferir la sessió extraordinària del ple a l'Ajuntament de Torre d'Embarra on es preveu l'aprovació del pressupost del consistori per aquest 2026. Un pressupost que puja a 30 milions d'euros amb un increment...
del 2,8% respecte a aquest 2025. Una sessió que comença a les 10 del matí i que destaca per la contenció...
en referència també als últims exercicis, amb inversions per valor de 2,9 milions d'euros, destacant les hores d'urbanització dels carrers de la Sort, Francesc Moragas i Givert. Altres qüestions tenen a veure amb modificacions al capítol 1, per això també un altre dels punts, l'altre punt que passa en aquest ple a l'ordre del dia, són canvis en la relació de llocs de treball de l'Ajuntament, la RLT, tot plegat,
Des de la sala de plens de l'Ajuntament de Torredembarra, us oferim en directe aquesta connexió, que també podeu seguir aquesta retransmissió, podeu seguir també a senyal que ens ofereix l'Ajuntament a través del seu canal de YouTube.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has anotat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari i t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça ab-protecciociviltdb-gmail.com o ve per telèfon al 671-00-24-86. 671-00-24-86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
A la teva ràdio local sentim com tu.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de mil metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació. El primer punt és aprovar una modificació puntual, número 1 barra 2026, de la relació de llocs de treball vigent de l'Ajuntament de Torra en barra dels llocs de treball que es relacionen a continuació de conformitat amb l'anexo i la documentació que consta l'expedient.
El segon punt, els efectes econòmics que pugui generar el present acord seran del primer dia natural del mes següent a la seva aprovació. El tercer punt és publicar l'anunci de l'acord al billetí oficial de la província, així com al portal de transparència de l'Ajuntament i extracte de l'anunci al diari oficial de la Generalitat de Catalunya.
El quart punt remetra còpia a l'administració de l'Estat i a la Secretaria d'Administració i Funció Pública del Departament de Presidència de la Generalitat en el termini de 30 dies. El següent punt és notificar l'acord al Comitè Unitari de Personal i a les persones treballadores que es trobin adscrites provisionalment o definitivament als llocs de treball modificats per al seu coneixement i comunicar-ho a la Unitat de Nòmines i Relacions Laborals i de forma succinta als departaments sol·licitants i a la Unitat de TIC i Administració Electrònica.
El sisè punt és contra el present acord que posa a fi a la via administrativa. Les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu davant la secció contenciós administrativa del jutjat de primera instància de Tarragona en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la seva publicació al boletí oficial de la província de Tarragona. Alternativament i de forma potestativa es pot interposar recurs de reposició davant el mateix organ que l'ha dictat en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la seva publicació.
El segon punt és dictar en què es proposa l'aprovació del pressupost general i dels seus anexos per a l'any 2026. Gràcies.
El primer punt és aprovar inicialment el pressupost general de la corporació per a l'exercici del 2026, format per el pressupost de la corporació, així com dels seus anexos, integrats, entre altres, per les bases d'execució del pressupost, les quals inclouen diverses bases reguladores de diferents subvencions, la plantilla de personal de l'enç local i el seu anex, i el quadre de finançament de les inversions i transferències de capital.
L'estat de la despesa és un total de 30.094.595 euros. L'estat d'ingressos, con un total de 30.094.595 euros. El segon punt és submeter l'expedient a informació pública durant 15 dies, prèvi anunci al BOC, durant els quals els interessats poden examinar-lo o presentar reclamacions que s'han resoltes pel ple. El tercer punt és, en cas de no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició,
del pressupost general i dels seus anexes, aquest s'entendrà aprovat definitivament d'acord amb el que estableix l'article 169 del Real d'Acret Llei 2 barra 2004 de 5 de març que aprova el tigrafós de la llei reguladora de les agendes locals, entenant vigor l'endemà de la publicació en el blog del pressupost resumit per capítols, així com la plantilla de personal. Moltes gràcies, senyora secretària.
D'acord, senyor Rovira, en condició de regidor de Recursos Humans i també d'Ixena, té la paraula per explicar tots dos punts.
Molt bé, bon dia a tothom. Començaré fent una valoració de la modificació dels llocs de treball. L'any 2021 vam aprovar la relació i valoració de llocs de treball com una eina que havia de ser dinàmica i, per tant, cada any anem fent alguns ajustos que d'acord amb l'evolució que té les necessitats de l'Ajuntament. Enguany proposem una sèrie de modificacions de la relació de llocs de treball que consisteixen
entre unes modificacions d'algunes fitxes d'alguns llocs de treball i alguna creació nova en concret de nova creació hi ha la fitxa de cap de colla d'actes que és una fitxa destinada a dirigir l'equip que fa els muntatges d'escenaris i està pendent de tots els actes públics que es fan a la vila
i que ara mateix depenia una mica de la brigada de serveis i per tant separem aquestes funcions per donar-li una mica més d'efectivitat i de ser prou eficients perquè és una feina molt específica que ja agafa prou temps durant l'any. Per tant creem la fitxa de colla d'actes que això anirà complementat amb la modificació de la fitxa que ja tenim d'operari d'actes
que l'adaptem a una nova situació, sobretot en quan fa la penositat horària. És a dir, que puguin treballar perquè és allà on toca els dies de festa i les nits, que és la majoria de quasi tots els actes que fem, tenen alguna cosa a veure amb els dies festius i les nocturnitats. Parlem amb la festa major, amb Sant Joan, etcètera, etcètera, etcètera.
Per altra banda, també creem una nova fitxa de responsable administratiu de planejament, gestió i disciplina urbanística amb les diverses circumstàncies que hem tingut el Departament d'Urbanisme i amb les modificacions que hem anat fent creant la unitat
de serveis tècnics, de manera que la part administrativa i jurídica del Deprenent d'Urbanisme queda com independent, hem vist que el cap de l'unitat d'urbanisme necessitava un reforç administratiu puntual i concret, i per tant creem aquesta fitxa no per incorporar una persona nova del carrer, sinó per adaptar-la a que l'ocupi alguna persona de la plantilla, és a dir, reforcem l'estructura del Deprenent d'Urbanisme.
Gràcies.
També creem una fitxa de vigilant d'estacionament i zones regulades, és a dir, de la zona blava, perquè hem d'implementar l'estacionament regulat a les zones de platja, que només funcionarà durant l'estiu, i per tant necessitem aquest reforç de vigilants de zona blava només per l'estiu. Tindrà les mateixes funcions i horaris que els que ja existeixen, però amb la fitxa de ser nova perquè només és
per estius i per tant ha de ser un lloc de treball fix discontinu i no fix com són els que hi ha ara per tant ha de ser una fitxa nova i és la que creem per altra banda per qüestions d'operativa i de responsabilitats que veiem que tenen altres llocs de treball modifiquem algunes fitxes ja existents amb la signació
o reconeixement en alguns casos i assignació en uns altres de responsabilitats que ara mateix uns hi exerceixen i uns altres els hi volem fer que exerceixin. En aquest cas hi ha la plantilla d'agents de policia que passen a tenir una disponibilitat
d'horària, que és un concepte que afecta la capacitat d'encarregar hores extraordinàries que ja estan fixades, que ja estan previstes per tots els agents i estan a disposició de la prefectura i no són voluntàries. Per tant, aquesta és una modificació de totes les fitxes d'agents de policia, agents i caporals.
També hi ha una modificació en les fitxes dels agents de policia que és per qüestions de legalitat que se'ls ha reconegut un complement de destí diferent i per tant els hem de pujar dos punts als complements de destí a tota l'escala excepte el cap de la policia. També es modifica...
La fitxa de sergent de l'àrea operativa afegint un altre sergent, un tercer sergent, perquè de fet a la pràctica ja estem treballant amb un sergent provisional que s'ocupa de cap del servei quan falta un altre sergent i hem vist que amb les rotacions que hi ha el tercer sergent és necessari.
Per tant, simplement posem un lloc de treball més, per on des de dos, són tres sergents operatius. També modifiquem una fitxa dels concerts d'instal·lacions esportives per una qüestió operativa, per una feina que ja està exercint ara mateix i per tant ho adaptem a la nova situació.
També donem més responsabilitats al responsable de jardineria Ibert Urbà, que té alguna qüestió administrativa més, i per tant li valorem aquest fet. Com he dit abans, el cap de colla d'actes va acompanyat de la modificació de les fitxes de l'operari d'actes. També hem de modificar la fitxa del Tècnico Auxiliar d'Informàtica per la qüestió que hem d'incorporar un extern que ha de ser laboral i la fitxa hi posava que havia de ser funcionari, i per tant adaptem la qüestió.
També donem una mica més de responsabilitat perquè és una feina que ja li estem demanant a la dinamitzadora laboral i adaptem la fitxa amb aquesta responsabilitat. I em queda una modificació del responsable administratiu de residus i neteja diària que se li reconeix una responsabilitat major amb la gestió de factures i per tant creiem que és important que ho tingui reconegut.
I a la fitxa d'inspector d'obres i espai públic creem una tercera plaça, ara n'hi ha dos, perquè puguem abarcar inspeccions de les que ara no estem fent. Ara estem fent sobretot inspeccions de via pública i inspeccions d'obres privades per poder donar a obrir aquest vano amb inspeccions d'habitatge, per exemple, o altres qüestions que siguin interessants.
En resum, és una modificació de fitxes, adaptant-les a les situacions en què ens trobem. Considerem, amb les anàlisis que s'han fet, que hi ha altres departaments que també tenen aquestes necessitats, però s'estan analitzant i s'aniran modificant a mesura que disposem de recursos, de pressupost i a mesura que puguem fer créixer el capítol 1.
I això ho lligo amb la proposta de pressupost. La proposta de pressupost, el primer punt de les despeses és les despeses de personal, que és un dels punts que creix. Creix per totes aquestes modificacions que he plantejat, però també creix per la...
per als increments previstos d'acord amb les consultes que s'han fet d'allò que arribarà com a autorització per a pujar els sous dels funcionaris per part de l'Estat i que per tant hi anem lligats, això ho incorporem. També
Adaptem aquestes fitxes que he dit i també hi havia alguns llocs de treball que ja s'havien incorporat durant el 2025 però que s'havien incorporat a mig any, com pot ser la creació de la nova línia de llarg d'infants, que si es va preveure només un trimestre pel primer trimestre del curs, que és l'exercici 2025 des del punt de vista comptable,
Això ho fem per tot l'any perquè la nova línia d'I2 ja es consolida i per tant hem de mantenir dues auxiliars de llarg d'infants i una mestra de llarg d'infants.
També tenim previst un increment amb una nova fitxa, amb una nova fitxa, amb una previsió de despesa d'un arquitecte
més dels que hi ha a la plantilla que només es dotarà com a acumulació de tasques per la preparació de la llei de barris. La llei de barris és una possibilitat d'incorporar subvencions que vindran de la Generalitat i que la seva preparació ha de ser tècnicament correcta perquè no passi com sortia ara en les notícies que hi ha dues poblacions importants de la demarcació de Tarragona
o del camp de terra, per ser més concrets, que no se'ls ha reconegut la subvenció perquè no tenien les qüestions ben preparades. És una qüestió difícil, com altres subvencions d'aquests nivells, que si no estan tècnicament molt ben preparades, te les rebutgen. Per tant, han de fer una bona preparació i per això contractarem en nou mesos un arquitecte que vagi estudiant això. Això també s'incorpora al pressupost del capítol de personal.
i també dotem una fitxa que havia quedat sense dotar, que és la de la psicòloga de joventut, perquè quan se va jubilar la que teníem no l'hem incorporat una de nova i tenim previst per l'exercici 2026 fer el concurs adequat perquè s'incorpori una...
una psicòloga que faci la feina que feia la que es va jubilar i per tant ja dotem aquesta despesa per mig any perquè és el que trigarem, creiem, a fer el concurs i tot plegat de manera que s'incorporarà segurament de cara al curs que ve em sembla que bàsicament el capítol 1 anirà per aquí i ara faré referència al pressupost en general i després ja seguiré comentant
Resumint, el pressupost del 2026 és un pressupost que puja al pressupost inicial a 30.094.595 euros, el qual significa un increment del 2,79% del pressupost inicial del 2025.
Aquí hi ha diverses partides que pugen i baixen. La comparativa, ja he comentat, les despeses de personal, que pugen un 7,76% en comparació amb el persuas inicial del 2025 per tots aquests arguments que he fet servir amb la qüestió de la modificació de l'RLT, de la relació de llocs de treball.
En quant a compra de béns corrents i de serveis, és a dir, la despesa corrent, bàsicament, estem en un increment d'un 1,05%, és a dir, ens mantenim amb la prudència a l'hora de gastar.
Amb despeses financeres baixem una mica, de 300 donats a 5.000 que hi havia previst el 2025, ara preveiem 303.000 euros, això és degut a que no vam ser a temps d'aplicar els romanents del 2024 durant el 2025 perquè el decret de l'Estat va arribar
Va arribar molt tard i el que vam fer és amortitzar un parell de crèdits que eren una mica cars. Per tant, la previsió de despesa financera baixa una mica, Déu-n'hi-do, de 392.000 euros que està previst que no es gasti en enguany. En quant a transferències corrents, és a dir, les subvencions que donem,
Per despesa corrent augmentem un 1,84%, per tant també som continguts amb les subvencions que donem. I les amortitzacions de préstecs, com que vam amortitzar aquells préstecs que he dit, doncs ara ja només tenim previst que s'han d'amortitzar un milió 424.000 euros, quan el 2025 era un milió 708.000 euros.
amb inversions previstes, les inversions està previst fer inversions per 2.912.000 que una part es financien amb els ingressos corrents però la part més important, la de les obres grans, es finançarà amb endeutament que després augmentaré els ingressos.
i amb transferències de capital, és a dir, aquelles subvencions que donem per fer inversió, no per fer despesa corrent, també estem de 27.600, passarem a 37.300. Per tant, ens mantenim amb unes xifres més o menys prudents. Això pel que fa...
el pressupost de despeses. En què fa als ingressos, amb els impostos directes ens mantenim en una quantitat similar, una mica per sobre dels 13 milions. L'any passat eren 13.135.000 i en un any preveiem 13.235.000. He de dir que aquests ingressos nosaltres els comptem no pel que...
teòricament hauríem de cobrar, sinó que el que cobrarem efectivament, és a dir, amb el criteri de caixa, perquè sempre hi ha alguns impostos que no es paguen o que es paguen tard. Per tant, el que preveiem és allò que cobrarem de veritat. Per tant, l'únic increment que hi ha són uns 100.000 euros...
Sí, ho dic bé. Uns 100.000 euros que són per les noves altes d'immobles, el principal és l'IBI, però no és perquè haguem apujat l'IBI a cap immobile.
Pel que fa a impostos indirectes, preveiem un increment també de 100.000 euros per les indicadors que el Departament de Tresoria ha vist que hi ha amb els moviments d'ICIOS i altres impostos d'aquest tipus.
En quant a taxes i altres ingressos, ens mantenim una quantitat similar. L'any passat vam preveure 6.087.000 i en guany estem en 5.915.000. Per tant, són uns 50-60.000 euros menys, però que és pels càlculs que hem fet.
I en quant a transferències corrents, és a dir, amb allò que ens arribarà de subvencions per despesa corrent, principalment els pressupostos generals de l'Estat, hi ha un increment d'un 5,94% per les previsions que han pogut copsar que es produiran. Passant de 6.873.000 a 7.281.000. I en quant a ingressos patrimonials, hi ha un petit increment de 50.000 euros,
que és el que tenim previst pel que fa a ingressos per
per alineació d'inversions reals hi ha una partida prevista de 320.000 euros que aquesta és una qüestió que està bastant baix perquè depèn d'un acord que prendrem més endavant i que si es produís aquests diners es dedicarien als pressupostos participatius si aquest acord no es produeix tenim dubtes de si ho hem d'acceptar o no
Llavors els pressupostos participatius els finançaríem d'una altra manera. El cas és que ho hem posat al pressupost perquè si es produís aquest acord, en el cas hipotètic, i que a dia d'avui sembla una mica remot, el podríem incorporar al 2026 i no hauríem d'esperar el remanent de tesoreria del 2027. Millor dit, el del 2026 aplicat al 2027.
En quant a transferències de capital, són subvencions per inversions que de moment no en tenim cap de comptabilitzades. Si n'entren, entraran. I això reduiria una mica el que comentaré ara. L'any passat ja en van preveure 363.000 perquè ja estaven previstos en guany. No en tenim cap de ferm i, per tant, cap subvenció per fer inversions que estigui ferma i concedida.
Per tant, totes les inversions grans les preveiem fer amb endeutament. L'any passat vam preveure un endeutament de 2.220.000 euros i en guany el preveiem de 2.600.000 euros. Però, com que de subvencions sempre n'arriben, això modificarà una mica totes aquestes qüestions de les inversions com se financien.
I aquest és el resum de totes les partides del pressupost perquè pugueu valorar la conveniència o no d'aprovar-lo. Molt bé, moltes gràcies, senyor Rovira. Senyor Sacristant, el té la paraula. Bé, gràcies, bon dia a tothom.
Que vagi per endavant, que pel nostre grup municipal aquests no són uns mals pressupostos. Com a idea de síntesi volem deixar-ho clar que no són uns mals pressupostos. Com sabem, un ajuntament està molt limitat per legislacions que van més enllà de l'àmbit municipal i dins d'aquests límits competencials que ens podem moure, certament no són uns mals pressupostos. No són els nostres, però no són uns mals pressupostos.
Nosaltres partim d'una base que necessàriament hem de superar aquest sistema econòmic que ens ve imposat per poder avançar en tot el que són polítiques socials per fer front a totes les emergències que té la gent i això difícilment es farà dins d'aquest sistema econòmic capitalista que és necessari superar-lo per intentar aplicar totes aquestes...
polítiques, mentrestant no podem superar aquest sistema, doncs és evident que totes les polítiques que es facin estaran d'acord amb aquesta legislació i amb aquest sistema que difícilment podrà canviar res perquè està pensat perquè tot continuï igual, mirin en primer lloc
Fa una setmana sentíem uns àudios que els administradors de la sanitat de Madrid parlaven entre ells i deien aviam com es podrien repartir millor els quartos jugant amb la salut dels clients i dels pacients. Dic clients perquè des d'un punt de vista mercantil de la sanitat privada els usuaris de la sanitat per ells no són pacients sinó que són clients.
I certa esquerra es va com a escandalitzar, ostres, mira què està passant amb la Sanitat de Madrid. I nosaltres pensàvem, que aquests senyors que venen a privatitzar-nos la sanitat són senyors i senyores molt tendres, que miren pel bé comú i tal. No, són persones sense escrúpols que intenten lucrar-se en cal privada a partir dels recursos públics. I poso l'exemple de la Sanitat de Madrid
perquè és una cosa que ha sortit de la llum fa poquet, però això, si ho traslladem aquí a Can de Tarragona, passa exactament el mateix. O us penseu que la xarxa sociosanitària Santa Tecla mira pel bé comú, mira pel dret dels pacients... No.
Cap de la fi és el mateix. Són persones que han entès que hi ha un espai de negoci amb la sanitat i s'han quedat per fer-ne això, per augmentar els seus beneficis. I la pregunta és què farem els ajuntaments del Camp de Tarragona per intentar deslligar-nos d'aquesta màfia, que és la xarxa Santa Tecla.
Però si aterrem més cap aquí a Torra d'Embarra, veiem que aquestes ànsies de lucrar-se amb els serveis públics, també ho veiem amb l'aigua, amb el servei d'aigua potable aquí a Torra d'Embarra, que segueix privatitzada per un contracte de 25 anys sense que ningú, ni esquerra ni dreta, s'hagi atrevit a...
a revertir aquesta privatització per fer que l'aigua sigui un servei bàsic o un servei de la gent i no un negoci per certes empreses. També ho estem veient amb la neteja viària, ho estem veient també amb la recollida de la brossa. Tots aquests serveis bàsics d'aquí a Torra d'Embarra, ni esquerres ni dretes, s'han atrevit a revertir per deixar que sigui un negoci
i passar a ser un servei bàsic i un dret social. I aquí ve la nostra proposta, mirar tots aquests contactes que tenim amb certes empreses, moltes d'elles empreses estrangeres,
i mirar de revertir i fer un servei 100% municipal de gestió i titularitat pública, perquè des del nostre punt de vista uns serveis bàsics no estan fets per fer negoci, sinó que estan fets per satisfer les necessitats més bàsiques de la gent, dels veïns i les veïnes. I això, més enllà de termes ideològics, en termes econòmics, tècnics i pràctics,
És que és evident que és molt més barat per l'administració gestionar un servei directament que no encarregar-lo amb una empresa privada. És que també garantim drets laborals. No paguem IVA, que mai en parlem d'això, però és que no pagaríem IVA. I en el cas que hi hagi benefici, que insisteixo, un servei internalitzat, un servei bàsic municipal, no busca el benefici, però en el cas que hi hagi benefici, aquest benefici no aniria destinat al benefici empresarial, sinó que aniria
cap a la millora de la qualitat del cervell i això no entenc com un govern suposadament d'esquerres o pseudoesquerres si fem una mica de conjugació no entenc perquè encara no s'ha mirat això i mira que els hi hem proposat des de fa molt de temps mirem com és que hi ha models d'èxit per exemple a Terrassa que han remunerat l'aigua i els hi funciona i en cap cas es plantegen tornar en un model de gestió privada o
o models de remunicipalització de la neteja viària. Hi ha municipis que ho han fet, bastants, i és una tendència que va a l'alça, i tots aquests municipis que ho han fet no s'estan plantejant tornar al model anterior. Per a algú ho serà. Què és la primera proposta?
Crear una mercantil pública per absorbir certs serveis que són bàsics. I això, any rere any, ho estem proposant, però mai se'ns accepta. I no se'ns accepta perquè, bàsicament, siguem francs, no tenim la força com per fer que això succeeixi. Tenim un sol regidor de 17 i això, òbviament, és evident que no podem imposar-ho tampoc.
Per altra banda, és evident que tenim un problema amb l'habitatge. El carrer ho està evidenciant, nosaltres aquest mandat ho hem estat evidenciant, però no sembla que el govern entengui que l'habitatge sigui un problema, almenys mirant aquests pressupostos. Nosaltres tenim la sensació que el senyor Perelló no ens escolta a vegades. No ens escolta.
Perquè li estem dient que el 33% de l'habitatge construït aquí a Torre d'Embar està buit. I estem dient això, que hi ha el 33% de l'habitatge que no està destinat a usos residencials. I això s'inclou pisos que estan buits, però també s'inclou pisos turístics, s'inclou pisos que no estan destinats a un ús residencial.
I ell sempre obvia aquesta realitat i insisteix en la necessitat de construir més i més. I nosaltres considerem que el tema de l'habitatge
Òbviament que una solució és construir més. Una solució, però no és l'única solució. Perquè l'any 97, el senyor José María Aznar, quan va fer aquesta liberalització del sol, va construir moltíssim, més que a França i a la Mania Junta. Va construir moltíssim. El que passa és que aquests pisos que va construir, com que no va blindar per ell que anessin destinats a la gent que té pocs recursos, ho va haver-hi el millor postó.
i fons voltors, etcètera, van comprar aquests pisos que en teoria anaven destinats per la gent amb pocs recursos i van anar destinats a la compra especulativa. I això és el que hem d'evitar. Però, insisteixo, amb el tema d'habitatge no és la única solució a construir més i més. L'altre dia ens va dir el senyor Pere Llón que Torralambara té previst o té possibilitat de construir 5.000 habitatges més.
5.000 habitatges més, que això, si es fa, que des del punt de vista això és una barbaritat i ens hi trobarem en contra de tot això, suposa, dins de les previsions, augmentar la població de Torralambarra al menys d'un 50%, i això és una barbaritat, senyor Perellón.
I amb l'excusa que si es constés aquests 5.000 habitatges, el 30% anirà destinat a pisos de protecció oficial. És a dir, que se'ns diu...
que tindreu pisos de protecció oficial si construïm 5.000 habitatges, perquè ara mateix aquest Ajuntament, aquest Govern, no té cap proposta, no té cap alternativa a curt termini per fer front a l'emergència habitacional. L'únic que té és construir 5.000 habitatges amb els corresponents beneficis per constructores immobiliàries i promotores i després el 30% d'allà per la gent. Però això no el suposi que es construeixin 5.000 habitatges. I si no es construeixen aquests 5.000 habitatges?
Què farà aquest Ajuntament a curt termini per donar una solució a un problema evident? Clar, dèiem que l'habitatge es soluciona des de dues bandes. Una és aquesta que proposa vostè, construir més. Però nosaltres considerarem que hi ha una altra, que és la intervenció del mercat privat. És que és evident.
Això fa uns anys sembla ser que ho deia només certa esquerra més radical, però és que últimament ho estan dient economistes de cert prestigi. Hem d'intervenir en un mercat privat, perquè és que hi ha suficientment habitatge construït com per donar sortida a les necessitats de la gent. I també hem de parlar de coses tabús, o sigui, el dret a la propietat privada què empara?
Quan està el límit del dret a la producta privada? Podríem parlar algun dia de quants pisos pot tenir una persona? Crec jo. Podríem parlar que tots els drets, encara que siguin drets fonamentals, que per cert el dret a la producta privada no és un dret fonamental, no són drets absoluts ni són drets il·limitats. Tots els drets estan subjectes a certs límits. El dret a la llibertat d'expressió no et permet de tu insultar de forma gratuïta.
Doncs el dret a la propietat privada no t'ha de permetre el dret de tenir 300 habitatges. Potser podríem parlar d'això que durant molts anys ha sigut molt tabú. I més, quan hi ha un problema habitacional greu. I aquí Torralambara hem proposat diferents coses. Per exemple, crear la partida d'un inspector d'habitatge. Però...
tot i sobre el paper haver-la posat, no està dotada econòmicament. Aquí està la prioritat del govern. Aquí es visualitza clarament la prioritat del govern. Nosaltres fem com una mica l'equiparació amb la normativa laboral. La normativa laboral, si no hi hagués inspectors de treball, no la compliria ni Cristo. Ni Cristo la compliria la normativa laboral.
I tot i així, tot i així, l'acompleix ben poca gent. Per què en habitatge no prioritzem la necessitat de complir la normativa, també? I a més a més, quan tenim constància que a Torra d'Embarra, amb el tema de l'habitatge hi ha il·legalitats, palmàries.
I són il·legalitats, i a més a més, a banda de ser il·legals, són coses immorals. O sigui, són pràctiques que estan fent que la gent hagi de marxar a Torra de la Embarra. I això és un programa que tenim com a ciutat, o com a poble. Ja som més ciutat que poble.
Què és el que farem per intentar que la gent que vol viure a Torre de la Embarra no hagi de marxar? Què és el que farem perquè un jove que viu en un pis, aquest pis un dia per l'altre s'hagi convertit en un pis de temporada? Que el juny el fan fora perquè poden cobrar el triple i li diuen que si vol tornar al setembre que torni. Què farem?
doncs, bé, li estem dient que faci una política d'habitatge sèria, atrevida, i partint de la base que les polítiques d'habitatge sèries implica tocar certs privilegis i implica tocar certs beneficis. I encara que s'enfadi qui s'hagi d'enfadar, tenim una societat que hem d'atendre i que està sagnant, i aquesta hemorràgia no es tapa amb una simple tirita. Més enllà de...
de l'habitatge, també tenim un problema amb el deute d'aquest Ajuntament. L'altre dia vam aprovar el retorn d'un milió d'euros als bancs,
Ara ens direu que el decret de l'estat espanyol va arribar tard i que no vam tenir temps, però volem posar en incís. Aquests decrets que aprova el govern espanyol són acords que mesos abans ha pres el Consell de Ministres i els acords del Consell de Ministres es publiquen al BOEA.
Si mirem el BOE, no dic que mireu el BOE cada moment, però aquesta possibilitat que el Congrés Espanyol convalidés aquest decret de Consell de Ministres ja estava publicat. Ja estava publicat. Certament Junts va dir en un moment que votaria tot que no, certament ho va dir, però aquest acord no va venir per sorpresa tampoc. Ja estava publicat el BOE.
El problema és que encara que no hi hagués hagut aquest canvi legislatiu, què hauria fet el govern? En el cas que ja fos possible destinar el superàvit del 2024 a inversions financerament sostenibles, què hauria fet el govern? Jo crec que hagués pagat deute igualment, perquè és el que ha vingut sempre.
I ara ens diuen que totes les inversions que tenim a partir d'ara les farem sempre que ens endeutem. És a dir, que estem pagant deute per tornar-nos a endeutar després. És un peix que es mossega la cua i aquí els únics beneficiaris són les entitats financeres. Els únics. I davant d'això què diuen? Doncs bueno, plantegem-nos fer l'auditoria del deute.
Us ho venim dient des del 2015. Fem una auditoria del deute per mirar quins préstecs tenim en els bancs, per què estan servint, o sigui, en quins interessos, i si efectivament l'objecte del contracte amb els bancs s'està complint o no. Perquè a mi que se'ns digui que demanem 2,5 milions d'euros, com va fer el senyor Massaguer, per fer l'antiga escorxador i que finalment no es faci, però que l'Ajuntament sí que hagi de tornar els diners.
i un cop els ha tornat, haguem de tornar a demanar un deute per fer el teatre escroixador, que no es va fer en el seu moment, clar, això per nosaltres és una estafa. I no se'ns ha donat mai cap sortida, cap resposta d'això, però és que el mateix passa amb la piscina,
amb l'aparcament de filadors, amb el teatre auditori, amb tantíssimes coses que ens hem endeutat, que els diners han anat a parar a altres bandes, que les obres no s'han fet i que, a més a més, hem hagut de tornar els diners, però és que, a més a més, hem hagut de tornar a demanar un altre deute per fer totes aquestes coses. I això, des del nostre punt de vista, és una estafa. Més enllà de tot això, és...
una mica les qüestions més concretes pel que fa la llei de barris se'ls comenta que contractarem un arquitecte i contractarem tot un equip tècnic per fer aquests projectes o sigui
L'Ajuntament a dia d'avui no té cap projecte fet, no té cap projecte realitzat en tot aquest temps que hem tingut per poder presentar. Dos, i salto d'una cosa a l'altra. Amb el tema de la piscina, com és que amb totes les queixes que hem tingut en els últims mesos no haguem sigut capaços de comprar algun aparell per menoritzar la qualitat de l'aire de dins de la piscina?
Com pot ser? Ens diríeu que bé, que com que hi ha la piscina nova a punt d'obrir-se, no val la pena. Nosaltres considerarem que ni que sigui per un dia en el qual es pot arribar a posar en perill la salut respiratoria de les persones, ja val la pena comprar un aparell per analitzar la qualitat de l'aire. Perquè el que tenim ara mateix
El que tenim ara mateix no analitza aquestes partícules presumptament tòxiques o possiblement tòxiques. No les tenim. Simplement esteu dient que no és probable. Però clar, nosaltres volem garanties. Pel que fa al tema de la psicòloga de joventut, perfecte que s'hagi posat. Ara bé, creiem que una psicòloga és totalment insuficient. Al mes n'hi haurien d'haver dues.
O dos. Crec que és insuficient. Amb el tema de cursos de català, considerem que ens hem de posar també les piles i intentar fer més cursos, perquè hi ha molta demanda i hi ha molt poca oferta.
En referència al cap de colla d'actes, totalment d'acord i creiem que és una forma d'agilitzar molt millor les activitats que se desenvolupen aquí a Torre de Mar, perquè ara mateix el que veiem era que hi havia d'haver sí o sí una sinergia entre moltes regidories i molts departaments i ara està bé agilitzant-ho. Ho considerem una bona estratègia.
Pel que fa a l'urbanisme, que es comenta que es reforça el departament, nosaltres en aquest cas no considerem que es reforci perquè no ve ningú extern, no ve ningú del carrer, sinó que dins de la mateixa plantilla hi ha una nova configuració. Això des del nostre punt de vista no és reforçar els serveis, sinó que és desplaçar les persones d'un lloc a un altre.
Pel que fa a la gent de la zona blava, que s'ha comentat de cara a l'estiu, la pregunta és si aquesta persona té la facultat per posar multes. És una pregunta sèria perquè no sabem si una persona amb nova incorporació, no sabem qui serà si aquesta persona té la facultat per posar multes.
Finalment, una qüestió que ja venim uns dies parlant, que és el tema dels pressupostos participatius. Ens fa greu comentar, perquè és una cosa que venim reivindicant des de fa molt de temps.
I sembla ser que si hi hagués la intentona de fer pressupostos participatius, però mai ens n'en sortim i mai els acabem fent. I ara, i amb aquest punt sí que em vull aturar, ni que sigui cinc minutets, molt ràpidament, en aquest any considerem que les maniobres del govern ja arriben a faltar respecte.
A la pràctica se'ns està dient que o aproveu un acord extrajudicial amb una empresa presumptament corrupta com és Teico presumptament corrupta o no tindreu pressupostos participatius. A la pràctica s'està dient això perquè ara mateix no tenim cap previsió.
Ara mateix no tenim cap preparació de pressupostos participatius. Els tindríem si a dia d'avui tinguéssim un acord firmat amb PECO. Que em digui si no, avui, a dia d'avui, on estan els pressupostos participatius. No hi són. No hi són. Buscau la partida.
Alguns poden posar la cara, oh, no estem entrant res, no, però és que a dia d'avui no tenim pressupostos participatius. Hi ha intenció? Potser sí, però no hi és. I què és aquest acord amb PECO que fem que alguns ara s'estan plantejant? Però no es van plantejar ni amb SOREA, no es van plantejar ni amb el retorn dels Caritsico, què estem parlant?
que hi ha la possibilitat i agraïm de forma honesta que s'hagi obert el debat de parlar de si aquest acord extrajudicial ha de dir endavant o no però aquest acord extrajudicial el que implica bàsicament és que l'Ajuntament a canvi de rebre 320.000 euros es retiri d'una acusació particular contra una empresa presumptament corrupta això seria la idea de síntesi de tot plegat i nosaltres hem dit
que ni per activa ni per passiva podem avalar aquest acord extrajudicial per molts motius. El primer és perquè encara que alguns diguin que l'acció penal contra Teico seguirà en mans de la Fiscalia, això no és cert, perquè dins de l'àmbit de procés acusatori del dret penal,
el jutge es verrà obligat a acollir-se a la realitat que és que hi ha hagut un pacte i per molt que la fiscalia demani X aquest jutge no podrà imposar X perquè hi ha hagut un pacte i s'haurà d'assenir aquest pacte també perquè se'ns diu que necessitem aquests diners
que és cert, necessitem aquests diners, però el que necessitem sobretot és donar una imatge de fortalesa i de dignitat a aquest Ajuntament. Aquest Ajuntament no es pot...
no pot acceptar un acord amb una empresa que ha fet molt de mal a la Torre de l'Embarra i a canviar de 300.000 euros com per donar-la i d'aquesta manera deixar-la amb la més absoluta impunitat i que això sigui un precedent per a altres municipis. Amb l'objectiu que aquesta empresa
blanqueixi tot el seu vistorial del delictiu perquè després pugui concórrer en nous concursos públics. Se'ns diu que el que demana aquest Ajuntament, els preus que demana aquest Ajuntament són preus fets a l'alça. Nosaltres el que dèiem és que si es vol fer un acord extrajudicial
que s'actualitzen després del 2025, perquè de res serveix fer una anàlisi pericial, un informe pericial, l'any 2007, per exemple, quan ho hem de cobrar el 2025. Fa 20 anys, tot això. I si nosaltres volem fer tot allò que l'any 2007 no vam poder fer, doncs, òbviament, amb els diners que ens pagui Teico, no podrem ni comprar...
ni un bolígraf vic a una papereria, perquè és que no tindrem diners. Per tant, el que hem de fer és actualitzar els preus al 2025 i que si Teico vol reparar el d'any causat, que ho repari, efectivament que ho repari, però amb els preus actualitzats. I ens dirà, no, no, el senyor Rubí ens dirà, no, no, és que l'escrit d'acusació el vam fer a...
Fa molts anys ja no es pot canviar. No, i tant que es pot canviar. I l'altre debat o l'altra cosa és que com és que l'Ajuntament fa uns escrits d'acusació tan baixos? Com és que la Fiscalia demana tantes coses i l'Ajuntament demana tan poques coses?
Quina estratègia estem seguint? Nosaltres ens estem preguntant si realment hi ha algú al volant de l'estratègia jurídica de l'Ajuntament en el cas Torra d'Ambarra. Considerem que no hi ha ningú al volant. Perquè allà on anem, allà ens estimem. Agraïm el debat, i amb això ja acabo, agraïm el debat, però considerem que aquest acord amb Teico...
s'ha de retirar de l'ordre del dia si entra per registre obviar-lo perquè això no dignifica la casa nosaltres per 320.000 euros no farem aquest acord i també hem de crear una imatge a l'exterior també és a dir, si això per TECO funciona qui ens diu que en un futur, demà passat, l'any que ve no vagin a altres administracions a fer exactament el mateix
i no les administracions públiques, i més aquelles que han patit per les seves pràctiques irregulars i nefastes, doncs s'han de plantar i han de dir no, no, no, amb vostè és cap pacte, vostè és el que fareu serà pagar per tota la mal que heu fet els nostres municipis. I això passa per no acceptar el xantatge d'aquesta gent.
I ja per acabar, finalment, senyor García, on està la quarta escola d'aquí a Torra d'Ambarra? Merci. Molt bé, moltes gràcies, senyor Sacristal. Senyor Fuixet, té la paraula. Moltes gràcies, bon dia. Tal com deia una cançó d'Auridinson, substituir les prioritats equivocades per decisions que millorin la vida de la gent. És això el que pretén sempre Alternativa Torra d'Ambarra.
Aquests no són els nostres pressupostos. Que quedi molt clar. Aquests no són els nostres pressupostos.
Com a regidor de Tres i de Tremambara, des d'una perspectiva municipalista i només municipalista, no puc deixar de criticar una proposta que, tot i les seves intencions, no posa les persones al centre de les prioritats. Aquests pressupostos reflecteixen una visió que prioritza les aparències i els esdeveniments efímers per sobre de les necessitats reals de les famílies, els joves, els majors, els col·lectius més vulnerables del nostre municipi.
En un moment en què Toralembarra enfronta reptes socials profuns, com la pèrdua del teixit comercial de proximitat, la manca d'habitatge assequible o la necessitat de serveis públics més inclusius i propers, veiem un augment general de les despeses que no es tradueix en una millor substancial per a les persones.
Al contrari, es destinen recursos excessius a festes i actes culturals, mentre que les partides a l'atenció social i al benestar queden estancades o fins i tot es redueixen en alguns àmbits. Però anem per parts. Primer.
Mirem la despesa del personal, que passen d'11.900.000 euros el 2025 a 12.823.000 el 2026. Un augment de 900.000 euros. La memòria que avui es presenta justifica això amb les noves dotacions. Dos agents de policia d'estiu, un sergent, un arquitecte temporal per preparar la llei de barris, la recuperació d'un psicòleg de joventut, un cap de colla per actes i més...
En tot aquest moment, des de l'Alterratiu de l'Ambarra apostem sempre per una gestió directa de serveis, que actualment es contracten a empreses privades. Això representaria un estalvi a llarg termini, com demostren diferents estudis fets a Espanya i a Catalunya. Per exemple, a Lleida, la municipalització de serveis ha reportat avantatges econòmics i de gestió, permetent una millor optimització de recursos i una reducció de costos indirectes.
Els motius són evidents. S'eliminen els marges de benefici a les empreses privades. Es redueixen els costos administratius associats a la supervisió i licitació. Es millora l'eficiència amb un control directe que evita duplicacions i retards en la gestió. Aquí, al nostre Ajuntament, la privatització ha quedat des de fa molts anys en la neteja al llarg d'infants. El servei d'ús urbà, l'aigua i d'altres serveis que estan privatitzats s'haurien de recuperar.
Per això ens porta a la nostra crítica principal a aquests pressupostos, la desproporció entre la despesa en festes i la poca inversió en les persones.
Mireu, les despeses al capítol 2 es revelen clarament aquestes prioritats equivocades. Per exemple, en publicitat i difusió de l'Ajuntament hi ha 139.380 euros i en reportatges fotogràfics 24.983 euros.
En turisme, les partides per publicitat i gràfics arriben a 27.000 euros. Assistència a fires, 17.000 euros més. Material i serveix per promoció econòmica, 125.550 euros. Tot sumat, més de 192.000 euros.
En cultura i festes veiem 18.950 euros al prèvi provístic Manier i Flaquer i partides com atencions protocolàries 21.500 euros. Tot plegat, les festes majors i el carnaval i les fires i les actes culturals consumeixen recursos que podrien ser destinats a altres partides. Per què no reduïm aquestes despeses un 20% i ho destinem a fons d'emergència social? En un municipi com el nostre
amb una economia dependent del turisme, però que amb clara falta de cura a les persones grans, les festes són importants per a la cohesió, però no poden ser una excusa per negligir el benestar de les persones.
Quan el suport a l'economia local, aquests pressupostos prioritzen un turisme massiu sobre el petit comerç de proximitat, que no és el teixit vital que hauríem de conservar. Veiem que les partides de fires, mostres i promoció de comerç baixen de 94.000 a 90.000 euros i les activitats turisme-comerç
En ingressos cauen a 19.600 euros, sense un pla específic per a les botigues locals, que pateixen la competència de grans cadenes o del turisme estacional. Des d'Alternativa Tronambara, defensem una economia circular i inclusiva. Hauríem d'enventar la subvenció a l'Associació d'Empresaris del Baix Gaià.
de 5.000 euros i crear un fons de 50.000 euros reassignant recursos de publicitat turística exclusivament aquests efectes.
Podem tenir diners de la partida de fotografies, que al final és només imatge però no serveix per gaire gran cosa més. Hem de fer campanyes de promoció del comerç del barri, del comerç de possibilitat, agilitzar les tasques dels nostres barris, intentar fer que arribin els diners per rehabilitar vivenda. Hem de fer que els barris i principalment les persones tinguin vida associativa al costat seu, al seu entorn.
En contrast, mireu com es tracten les àrees socials i educatives, la neteja d'escoles i llarg d'infants.
Com és possible que baixi el preu de neteja? Per què aquest any costarà menys neteja als llars d'infants? El pressupost menciona l'obertura d'una nova línia per llars d'infants i dos auxiliats més, però reduir la neteja és absurd. Si hi ha més personal, si hi ha més servei, s'embruda més. I en canvi la despesa, el que posa aquí propostos, es reueix la despesa concretament de 464.000 a 424.000 euros.
La formació, en canvi, i el perfeccionament del personal es manté en 10.000 euros. Això és irrisori. No podem fer que la plantilla d'aquest ajuntament es formi en diferents aspectes on deix l'atenció ciutadà, qüestió molt bàsica, si mantenim aquesta partida en aquesta quantitat.
En joventut la partida baixa de 50.000 a 30.000 euros. I tot i la recuperació del psicòleg no veiem un pla ampli per a joves en risc. El centre obert Capicua manté subvencions estables, 44.100 euros, però necessita una expansió per prevenir i suport emocional a la gent jove, a les nens i nenes amb els que ells hi treballen.
Amb ambient i sostenibilitat o parcs, les despeses també mostren mancances. El manteniment de zones verdes i parcs infantils es manté en 250.000 euros. Però les partides per conservació d'espais com els muntanyans i els horts ecològics queden en 10.000 euros. I la publicitat en sostenibilitat baixa a 4.877 euros. Això és insuficient per un municipi costaner
com el nostre, amenaçat per l'erosió de les platges i el canvi climàtic. L'altre dia, precisament, un senyor a la Marítima parlava amb ell, em deia que no podia portar els seus nens a jugar als parcs d'aquella zona perquè estan tots plens de xalles i de caques de gos. Si no invertim en publicitat perquè la gent sàpiga què ha de fer amb les caques i amb les xalles, evidentment no invertim en les persones.
En la policia local, les despeses globals baixen de 132.000 a 91.000 euros, tot i haver-hi més gent. Es prioritza la seguretat repressiva, ficant més multes en les zones baves, però en canvi no es prioritza la preventiva i la comunitària.
La sensació de seguretat ha de ser un repte d'aquest Ajuntament, d'aquella seguretat que la gent quan va al caixer treu diners no vagi amb por, però en canvi prioritzem ficar més multes, castigar.
En l'àmbit d'habitatge, aquests pressupostos mostren una manca alarmant d'ambició, tot i l'incorporació d'un arquitecte temporal. Per preparar la llei de barris, celebrem que, gràcies a les demandes reiterades d'Alternativa Tornada en Barra, es pregueu la creació d'un inspector d'habitatge. De moment, encara no ha dotat, però ja es pregueu la seva creació. Això és important.
Aquest impactor serà clau per a combatre especulació, inspeccionar habitatges buits i garantir l'accessibilitat per a famílies vulnerables. No obstant això, en un municipi com Torralambarra, on la pressió turística augmenta i els preus de lloguers deixen moltes llars fora de la baixa de les persones, és un repte importantíssim. Hem de ser així molt més ambiciosos encara en aquests pressupostos.
Mireu, per exemple, reassignem part dels 85.000 euros previstos a altres obres de via pública o al manteniment d'equips i programes informàtics que puja a 277.000 euros a aquestes partides, ajudar a la gent, ajudar a l'habitatge social. Traiem un 10% de les partides de festes populars i un 15% a la promoció turística al global i són diners que estan de destinar
el dret bàsic de l'habitatge, perquè sigui un dret per a totes les persones de Torralambarra. Mireu també, fa uns dies va estar clar, prop d'on estaves tu fent un cafè, i em deia un senyor que viu allà a aquest barri, em deia que clar, tal com li pujarà aquest any el lloguer, s'han plantejat tres coses, o deixo apagar el lloguer, deixo apagar els impostos, o tinc que marxar a Torralambarra.
És greu que la gent, per no poder tenir una casa a Torralambarra, hagin emigrat a un altre lloc. Estem perdent teixit social i personal del nostre municipi. Hem d'actuar sobre les persones. Tot i això que he dit, tot i això que he comentat, i molt més que encara podíem parlar, tema Teico i d'altres, a Torralambarra hem negociat...
Aquesta vegada introduir millores que reflecteixin les nostres prioritats com a partit municipalista. Gràcies a això s'incorpora una partida específica i el compromís de poder-la ampliar per realitzar els estudis necessaris per tal d'intentar aconseguir que la nostra platja no continuï perdent la seva sorra.
Aquí cal dir, segurament, que la pressió ciutadana, mitjançant la plataforma Salvem la sorra a trobar en barra, ha sigut important per tal de moure aquest equip de govern, que no té cap pla de govern realment, per incloure aquesta partida. La lluita per preservar les nostres platges davant la il·lusió és un tema ambiental i social clau pel nostre futur.
També s'inclou la remodelació del carrer Givert, una demanda que portem molt de temps fent-la, que alguns de l'equip del govern diuen que ja estava prevista, però qui realment ha portat sempre aquest plenari ha sigut alternativa de trobar en barra i agraïm que s'hagi incorporat en aquests pressupostos.
I gràcies també a la llei de barris, i gràcies també perquè hi haurà aquest projecte de llei de barris, podem intentar accedir a tot un seguit de subvencions que ajudaran al teixit social de cada barri. Gràcies també perquè heu pogut negociar això. I per tot això, tot i tenir en compte que aquest no és el nostre pressupost ideal, votarem a favor d'ell.
Tot, i això votarem a favor d'ell. Ho fem per responsabilitat, perquè aquestes millors concretes, com el suport a Salvem la Sorra, la remodelació del carrer Givert o la preparació del pla de barris, beneficiarà directament a les persones i al medi ambient de Toreban Barra, contribuint a una vila més habitable, sostenible i equitativa.
Des d'Alternativa Autora de l'Embara, un partit municipalista arrelat al nostre poble, format per gent amb cor de vila, que coneixem de primera mà les necessitats dels veïns i veïnes i els seus problemes,
Volem treballar al costat d'ells i per això ens comprometrem a continuar vigilant de prop l'execució d'aquests comptes. Proposarem alternatives concretes i realistes pertinent a més fons socials i garantir que realment arriben a les persones.
Som un equip confiable. Hem demostrat en fets la nostra honestedat i el compromís. Sense deutes en cap partit de fora del nostre municipi i per tant no estem lligats de mans ni res. Precisament per això treballem lliures.
El nostre municipalisme és això, posar el poble al centre, amb transparència i proximitat, per construir una vila on tothom pugui viure amb dignitat. Torralambarra mereix un govern que posi les persones al centre i nosaltres seguim lluitant perquè això sigui així. Per això aquesta vegada hem intentat negociar i hem arribat d'acords. No perquè vulguem fer populisme com altres, sinó perquè entenem que la política és negociar i arribar a acords. I per això acabaré
tal com he començat, amb una frase del gran Willy Nilsson. No es tracta de guanyar o perdre un debat, es tracta de fer el que és correcte pel nostre poble. I l'alternativa, avui això ho estem fent. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies, senyor Fuixet. Senyor Ramírez, Begui Aigua, té la paraula.
Gràcies, senyor alcalde. Que entri per endavant que sí, són uns malos pressupostos. I són uns malos pressupostos perquè simplement cal escoltar el que realment reclama la ciutadania, reclama el poble de Torredembarra, reclama el municipi de Torredembarra.
Saben ustedes que yo me centraré exclusivamente en la tela del Gobierno y en la propuesta de presupuesto del señor Rubira. Aquí es solamente la votación de dos cuestiones. La primera en cuanto a las modificaciones de la RLT y la segunda sobre el presupuesto general que aplicará a las políticas públicas de este ejercicio 2026.
Hay un tema que creo que es fundamental. Y es que creo que aquí hay algunas personas que rompen el compromiso que adquirieron con la ciudadanía en Torredembarra el año 2023. Rompen con aquellas personas que salieron miles de personas a la calle para reclamar que era una auténtica barbaridad esa subida de impuestos masiva que aplicaron los señores de Junts, de Esquerra y del PSC. Rompen con aquellos que...
Muchos levantar el puño y muchos decir defender la clase trabajadora, pues claro, algunos eso de levantarse el domingo a primera hora a levantar una pancarta les costó y otros se pusieron en primera fila y hoy les dicen que no pasa nada, que oye, que esto sí que son buenos presupuestos porque han pactado 10.000 euritos para conseguir un estudio para no sé qué.
Todo lo que sea no revertir esa subida escandalosa del año 2023 que se ha seguido en curso en el 24, en el 25 y seguirá en el 26, no hay posibilidad alguna. No hay posibilidad alguna. ¿Cómo podemos mirar a esas personas a la cara y decirles que ustedes siguen pagando el límite más caro? Que usted paga una basura de un servicio que no se le presta. Un servicio que, por cierto, como he dicho y iré después,
Se le ha cobrado a precio de oro. Se ha cobrado un servicio que no se estaba prestando en un contrato que no estaba en vigor. Y a pesar de eso, se ha pasado el recibo. Pues bien, ahora decimos que no pasa nada. Algunos supongan que tendrán algún tipo de ambición electoral, ambición política, pero la ambición de la gente dónde está.
en el que cada vez somos menos productivos, menos competitivos, tenemos menos poder adquisitivo y vivimos cada vez peor. Y ante eso, ¿qué hace el Ayuntamiento de Torre de Embarra? ¿Qué hace el Gobierno de Torre de Embarra? Aquellos que se hacen ser y se dicen ser izquierdas. Proteger a la clase trabajadora o hundirlas, asfixiarlas y extorsionarlas fiscalmente. Eso es lo que están haciendo. Por lo tanto, algunos hoy tendrán un mal papel, tendrán un gran relato, un gran debate. Quizás lo ganarán.
Pero me temo que realmente ni ganaran el debate ni ganaran la opinión pública. Mire, yo le voy a ser muy claro al señor Rubira y al señor Pino. Estos presupuestos no son los presupuestos del señor Pino. Me saben mal. Usted es el último año que pueda liderar en curso este ayuntamiento. Estos son los presupuestos del mismo que ha ejecutado y ejercido los últimos once años de la política municipal. Algunos decían y preguntaban que dónde estaba quien capitaneaba este barco. Está claro.
De hecho, hay una escena muy buena, que creo que ustedes lo deberían de recuperar, cuando el señor Rubira, gracias a algunos que denunciamos, tuvo que, por sentencia judicial...
poner y colocar la bandera nacional en los mástiles oficiales del Ayuntamiento. Y ya decía aquello que hizo un gesto heroico de conquista de una con otra, una auténtica semvergüencería, pero lo hizo. ¿Y por qué? Porque dijo que era un mensaje marinero, ¿no? Bien, pues sí, es que es la metáfora. Es decir, aquí estamos, el señor Rubira capitaneando siempre, dirigiendo el timón. ¿Hacia dónde? Pues evidentemente hacia la pobreza, la miseria y cada vez que somos y vivimos peor.
Si entramos en detalles sobre las modificaciones de la RLT, el señor Eduardo Rovira tendría que haber emitido muchas veces. No hay únicamente cada vez que le llega una citación judicial, que ya tendría que haber emitido la primera, sino porque creo que lo primero que se debe honrar en las personas es la palabra. Y usted ha mentido de manera deliberada
Pero de una manera exagerada, en la que ya no solo falta respeto a sus propios votantes, a toda la ciudadanía, sino también a aquellos que le dieron apoyo a esas medidas. Y explicaré por qué.
He explicado muchas veces, y lo vuelvo a reiterar, que el señor Rubira presentó una RLT no para mejorar la productividad del ayuntamiento, no para mejorar los servicios públicos, no, ni mucho menos para mejorar lo que viene a ser el ajedrez y esa partida en la que tenemos que colocar a esos trabajadores para que puedan estar lo mejor posible y puedan prestar el mejor servicio. No, no, no, no, no.
Fue para asentar, efectivamente, que pueda gobernar en los próximos 20 años Esquerra Republicana. Y la realidad fue así, ¿no? Nos vemos en las elecciones, a pesar de haber hecho el peor gobierno de la historia democrática de este municipio, y mira que hemos pasado por gente que ha hecho cosas muy malas, ¿eh? Y, en fin, pues fue el peor. Y ahora sí, sacó seis concejales, claro, porque la estructura, regar a entidades públicas, regar a entidades...
...privadas, aquellas que son privadas pero se nutren únicamente de lo público, pues esa estructura que realizó el señor Rubina muy bien. ¿Saben ustedes? Algunos no estaban, yo por desgracia sí que estaba. Este señor dijo lo siguiente. Aprovechó en plena pandemia un pleno extraordinario, precisamente, que estábamos conectados de manera telemática porque no podíamos acercarnos entre nosotros, y dijo, voy a presentar una RT para...
...retirar y eliminar las gratificaciones y las productividades. Y bueno, ahí no evidentemente es una mentira como una casa, sino es una falacia. Y daré datos que muestran su mentira reiterada. Mire, el señor Rubira no solo que no retira las gratificaciones ni las productividades...
Es que, miren, el año 2025, este en curso, teníamos presupuestados 176.000 euros para productividades y 162.000 euros para gratificaciones. Para que la gente lo entienda, que no tiene el placer y el privilegio de que el alcalde de Tuno le pague una gratificación, porque precisamente se tiene que batallar con el empresario para que le pague un poquito más. Bien, esto básicamente es que trabajadores que tienen sus plazas en propiedad, o no, que tienen una categoría salarial, el señor Rubí le dice, mire, ¿sabe qué? Que no sabemos bien por qué, pero le damos una paguita.
Pues esa paguita, de manera discrecional, discrecional, va a pasar las productividades de 176.900 euros a 222.000 euros. Y dijo que iba a eliminar las productividades. Las certificaciones van a pasar de 162.000 euros a 310.000. Y dijo que iba a eliminar las certificaciones. Es decir, 207.000 euros más para paguitas. Y claro, yo le digo, ¿usted piensa dimitir?
Esa es la primera pregunta de unas cuantas.
Porque si usted ya dimitiera, ya todo lo demás nos ahorraríamos el debate. Porque cada vez que usted está un minuto más ejerciendo su concejalía de Hacienda y de personal, pues nosotros vivimos cada vez peor. Pero claro, aquí hay un alcalde, hay un gobierno, pero claro, cuando tienes el poder de las cuentas públicas y el poder de los servicios públicos, pues tienes el poder del municipio, que es lo que tiene el señor Eduardo Rubira. Por lo tanto, de facto, es el alcalde, el señor Rubira.
En cuanto, solo voy a hacer, porque tengo poco tiempo, una única objeción a sus modificaciones y nuevas creaciones de plazas. Mire, y aquí lo ha explicado muy bien la estrategia radical de la CUP. ¿Se va a instaurar un nuevo inspector de obras? ¿Para qué? ¿Para qué?
Para inspeccionar los pisos vacíos, para intentar sancionar, para multar. A alguno en esa situación onírica le encantaría expropiar. Pues bien, no para ayudar, asesorar y mejorar, por ejemplo, las viendas de Torredembarra. No, no, no, no. Para machacarlos, para multarlos y para sancionarlos. Por tanto...
a los ciudadanos de Tornemarra que se preparen, que, en fin, ya no solo tendremos que pedir una obra menor para pintar un cuarto de baño, sino que espérense, porque lo que van a hacer el señor Rubira, capitánado por el señor de la CUP, que se preparen. Porque eso es la política fiscal de este ayuntamiento.
Apretar, asfixiar y extorsionar. Y, mire, nosotros ya nuestra propuesta económica ya la presentamos en el presupuesto de ordenanzas fiscales. Ya lo dijimos muy claro. Nuestro objetivo es desahogar, porque ahora mismo están ahogadas las familias del municipio, y poner la perspectiva de familia en el centro de las políticas públicas. Bueno, ustedes, evidentemente, no van por esa línea y van por seguir apretando fiscalmente. Algunos se van aglorian de eso. Bueno, tendrán que responder a su electorado y a la ciudadanía.
Y ahora entraremos estrictamente en las cuentas públicas y en el presupuesto, si me permite el señor Pino. Mire, hablaremos de ingresos. Oiga, ¿me pueden explicar ustedes cómo vamos a pasar de 260.000 euros en cuanto a alicio a 360.000 euros de ingresos? Es decir, aumentar 100.000 euros. ¿Debe ser que eso va por la vía del nuevo inspector? ¿Esa es la política que quiere proteger a las familias o a las personas?
¿Seguís torsionando más? Bueno, pues seguíamos. Luego un tema que creo que para mí es fundamental. La taxa, per se ve, eso no hablaba. Pasamos de 90.000 euros a 155.000. Pero es que esto va con la segunda parte. Que es que el señor Eduard Rovira, con el señor de Junts, van a sacar el latáfono a la calle. Van a sacar el latáfono a la calle porque vamos a pasar nada más y nada menos de 370.000 euros en multas y sanciones a 600.000 euros.
Le voy a repetir por si alguno no lo ha escuchado. De 370.000 euros...
A 600.000. Es decir, que en vez de enviar a la policía a realmente hacer y ejercer su labor, que es ayudar a la ciudadanía tal cual, vamos a estar con el deatáforo en la calle. Bueno, pues muy bien. Me parece fantástico. Aquí hay dos posibilidades. Uno, que este presupuesto de ingresos en cuanto a las sanciones y las multas, que esto ya algún año lo ha hecho el señor Rubira, lo suben de manera exponencial para cuadrar las cuentas, pero no están falseando el presupuesto, es una posibilidad.
¿Y la segunda? ¿Qué es la que me tengo que ejercer? No, no, no. Que incluso quieren, y por eso voy a lo de la red de un segundo, quieren aumentar. ¿Qué lo pone? Precisamente, vigilant de estacionamientos y zonas reguladas temporadas, estival, cuatro meses. Ustedes, es decir, creación de nuevas plazas para intentar sancionar. ¿Qué va a pasar? Que no van a sancionar los que vienen de fuera, van a sancionar los de siempre, los del pueblo, los del municipio, que son los que pagamos.
Sobre los ingresos, ya se ha visto, lo hemos explicado. Lo del capítulo 1 es un escándalo, porque ha aumentado casi un millón de euros, fruto, precisamente, un porcentaje importante del aumento de las electrificaciones y de las productividades, pero también de aumento de plazas que, ojo, no son plazas que salen a concurso público, en que alguna persona que tenga que trabajar en Torredembarra o que tenga que trabajar en cualquier sitio, pero que sea Torredembarra o cualquier otro sitio, que puede libremente concurrir a esa plaza, a ese proceso de elección,
pueda concurrir a ese proceso. No, no, no. Están diciendo que serán por concurso interno o personas que ya están trabajando. Es decir, las que están cobrando gratificaciones o productividades en plazas que no les pertoca. Esta es la gestión del señor Eduard Rovira. Pero bueno, ahora vamos a ir a los gastos, que evidentemente aquí una cosa es de prioridades, lo hemos dicho muchas veces. Es decir, en vez de devolver el dinero que se debe devolver a la ciudadanía,
Como, por ejemplo, el hecho de que no es normal que se haya subido de manera exponencial la tasa de basuras tanto para los comercios y para las personas. Para un servicio que no se está prestando, señor Rubira. Para un contrato que no ha entrado en vigor. Ha entrado en vigor ahora. Ahora entrará en vigor. Pero se ha estado durante muchos meses que no se ha estado pagando. Pero en cambio nosotros sí que lo hemos estado pagando. Por lo tanto, no se entiende. Y claro, aquí es un tema de prioridades.
Si tenemos una presión fiscal muy alta, si pagamos muchos impuestos y eso se revierte en la mejora de la ciudadanía, en la mejora de las instalaciones públicas, en mejora de las instalaciones deportivas, en mejora del fomento del deporte, de la coserción social y de la cultura...
Tendría un mínimo de sentido. Pero no va para eso. Va para que podamos justificar que un señor, como el señor de Junts de Suárez, pues que pueda estar en exclusiva cobrando el 100% para llevar las fiestas. O sea, sirve para eso. Y el ejemplo lo tienen ustedes precisamente en que una de las funciones más loables que hacía este ayuntamiento, que era subvencionar el deporte, lo ha reducido. Pasamos de 130.000 a 110.000. Y claro, alguno me podría decir si del año anterior a este...
¿Han bajado el coste del deporte? ¿Nuestros deportistas las zapatillas les cuestan menos? ¿El mantenimiento del material es menos costoso? Pregunto. Esa es la segunda pregunta. Por tanto, justifiquen ustedes por qué rebajan en 20.000 euros subvencionar el deporte a esos clubs que prestan un buen servicio y excelente, por cierto, a nuestro municipio.
Pero aún creo que tenemos que... Hablamos de prioridades, ¿no? Por lo tanto, sigamos con prioridades. Que sepan ustedes que haya un señor de Tacoal que venga aquí a grabar y que saque dos minutos del Gobierno y que haga publicidad y propaganda del Gobierno, nos cuesta 76.000 euros al año. Y ha subido.
De 74 a 76. Claro, es curioso, ¿no? ¿Cómo puede ser que las subvenciones al deporte bajan y sube el coste de la tele? Bueno, aquí hay un gobierno socialista que evidentemente, tanto como la Generalitat, tanto como el gobierno del municipio, aplican ese principio de la publicidad y propaganda y por tanto les interesa seguir invirtiendo en los medios públicos.
Señor Pino, usted es el máximo representante de la ciudadanía en Torre de Embarra, el máximo representante público, y por lo tanto me gustaría que explicara la tercera cuestión, cómo es posible que hemos pasado de 1.500 euros de gasto para la semana mena en Villars a 6.500 euros.
Creo que es una noticia que nos va a congratular, porque eso significa que vamos a reforzar ese aliado, que creo que es positivo, ha dado muchas victorias a nivel comercial, a nivel político, a nivel social, con Torre de Barra, por lo tanto me gustaría explicar que esto que va a competir, porque creo que la ciudadanía lo tiene que saber.
Y luego hay un tema que creo que para mí es importante, porque no tiene ningún tipo de sentido. Como el señor Rubira sea el que negocia los seguros con esta casa, pues tenemos un problema. Y claro, a todos de nosotros nos llaman cada dos por tres de todo tipo de aseguradoras, ¿no? Que nos quieren vender seguros y tal, que te quieren bajar el precio. Pues bien, se ve que al señor Rubira no le han llamado. O ha llamado él. Pero ya no, vamos a pasar de 123.000 euros en seguros a 162.000 euros.
Pero es que hay un dato que es demoledor. Es que de los euros de la flota municipal hemos pasado de 13.000 euros a casi 30.000 euros.
No sé, a mí, creo que todos aquí sabemos lo que es pagar un recibo de un seguro. A mí viene el recibo de este año triplicado y lo primero que llamo a la desacompañía es decir, oye, usted me hará el seguro o me he cambiado de compañía, o de baja. Pero claro, como paga la cartera del César, pues así estamos. Espero que explique en función a eso a que va.
Bueno, el señor Rubira también hay un tema que creo que es fundamental, que es el hecho de que en esa reiterada extorsión fiscal tenemos un aparato que funciona francamente bien. En eso sí, en saber recaudar es un escándalo. Pero es que ese aparato ha pasado de costarnos 570.000 euros a 550.000. Es que cada año nos cuesta más, que es base.
base. Todos nos ha llegado el recibo del IBEX con base. Esa entidad pública, la Diputación de Tarragona, que por cierto también presidió el señor Uvira, es que ha estado en todo. Bueno, que explique por qué aumenta 20.000 euros. Me adelanto la respuesta. Es que es un porcentaje por la recaudación. Como recaudamos más, pagamos más. Prueba de que van a recaudar más este año. ¿En qué? ¿En multas? Quizás sí. Seguimos.
Tengo un Excel que por problemas de logística no lo he podido traer aquí. Aún pleno lo he sacado. Sobre el aumento reiterado de los mantenimientos y equipos informáticos del señor Barruvira. Llevamos casi dos millones de euros gastados y este año más. Es decir, al final yo creo que no invertimos tanto en tecnología como en la NASA. Y vamos a pasar de 199.000 euros a 280.000. Luego viene aquí alguna persona y quiere...
Hacen un trámite electrónico o invito a ustedes a hacer un trámite en la página web del Ayuntamiento. Y es una odisea. Pero este señor se está gastando entre 400 y 500 mil euros cada año, cada año, cada año en informática. ¿Para dónde van? Algún día espero que lo sepamos. Me temo que aquí no lo sabremos. Lo sabremos en otro lado.
En esa retaíla de la zona azul, que es que se centra el debate porque es que es demorador, nos vamos a gastar de 32.000 euros a 55.000 en el alquiler de las máquinas empleadoras de zona blava. Imagino que es que aumentan esas máquinas y por lo tanto ahora van a poner una máquina en cada esquina. Bueno, en fin, veremos cuál es el resultado.
Y sobre el servicio de recogida de transporte de residuos, yo pido de manera formal al señor alcalde, porque evidentemente el señor responsable de la hacienda no lo va a hacer, y pido al señor alcalde que usted sea coherente y devuelva.
Aquellos ingresos indebidos que ha cobrado el Ayuntamiento en torno de Embarra en función y en concepto de servicio de recogida de residuos que no se ha prestado en torno de Embarra. Es decir, se ha cobrado un coste y un precio de un contrato en 2025 que no se ha ejecutado, que no ha entrado en vigor. Por lo tanto, como le pedí en el pleno ordenanza, espero y deseo que se le devuelva a esas personas que han pagado un servicio que no se le ha prestado.
Proyecte Nova Plana Web de Turisme. No nos funciona la página web del Ayuntamiento para hacer trámites electrónicos si quieren hacer la página web de turismo. Bueno, pues 18.150 euros. Señora Baltasar, usted no era titular de este Ayuntamiento, de esta materia, pero hace unos años había otra concejal y ya se gastó un dineral que subvencionó. ¿A un señor?
Para hacer una página web en la que también hacía servicios de otro tipo para el ayuntamiento y que está subyúdice y ya explicaremos, o se explicará en sede judicial dónde ha ido y cómo se ha tratado. Pues bien, ya se pagó por hacer ese servicio. Ahora lo vamos a pagar. Lo subvencionamos. Ahora supongo que hemos pasado de subvencionarlo o tal. Aquello se llamaba que era una subvención para una web de pisos turísticos, pero dependía del Ayuntamiento de Embarra, de la web del Toro de Embarra, y ahora hacemos otra. Bueno, espero y deseo que ayude para mejorar el turismo en Toro de Embarra, pero me temo que, viendo ustedes, lo lamento mucho.
Y luego hay una cosa que creo que esto parece chiste. 30.000 euros se han acuntado policía al sistema de integración de trucades. Si no necesitamos llamar a la policía, necesitamos que nos atienda. Señor Rubira, cuando hay un ciudadano que va a presentar una denuncia a la comisaría de policía, en muchas ocasiones les dicen que venga la autoridad que pida ahora.
O llamamos para que puedan recoger la situación que les expliqué el otro día, de que hay un perro abandonado, etc. No inviertan 30.000 euros para un telefonillo. Inviertan ese dinero en más plantilla, en más personal, en más policías. Necesitamos policías en la calle y que atiendan en la comisaría para recoger denuncias.
Y ahí se me suscita una duda, que es que ustedes quieren gestionar casi 10.000 euros en videovigilancia para protección civil. Bueno, ustedes saben perfectamente lo que conlleva la protección de datos, por lo tanto, espero y deseo que esto lo tengan bien controlado, si no, ¿qué uso se va a dar a esas imágenes? Señora Martín. Y ya estoy acabando.
9.000 euros para sustituir la caldera de la piscina vieja. Y además lo ponen así. Sustitució caldera piscina bella. Estuvieran de coro y respeto y habrán dimitido todos en bloque. Porque ya el hecho de prestar un servicio que lo ponga así ya no tiene ningún tipo de sentido. 9.000 euros. Mi pregunta es ¿por qué y para qué? ¿Vamos a tener piscina nueva que lleva 10 años construida o qué vamos a tener?
Porque, claro, nos hemos gastado muchísimo dinero en el mantenimiento, por cierto, en facturas reparadas, es decir, no había un contrato de mantenimiento para la piscina vieja. Y ahora dicen que quieren que cambie la caldera. ¿Quién la cambiará? ¿Para qué? ¿Y qué función se le va a dar a la piscina vieja?
Y, por lo tanto, yo le doy una recomendación al titular de Sports. En vez de gastarse 5.000 euros en material de fitness sales polivalents de piscina nova, pues esos 5.000 euros, gástenlo por favor en acabar la piscina. Porque han empezado ustedes a comprar ya el material para hacer el aquaxim, que está muy bien, pero es que no hay aquaxim. Entonces, para hacer aquaxim querremos que haya aquaxim. En fin.
Y luego un tema que yo creo que ustedes también tienen que dar explicaciones y yo creo que el señor de la CUP estará encantado con esta partida de 97.000 euros para expropiación de terrenos. Bueno, expliquen a qué compete esos 100.000 euros para expropiar terrenos y si compete a aquella zona que ya se hizo una modificación de crédito anterior o esta es una nueva expropiación. Explíquenlo ustedes.
Y luego un tema jurídico de forma que creo que tendrían que aclarar, la secretaria o la interventora en su defecto. Aquí hay dos partidas que dicen así. Inversions equipaments per a centres escolares, 35.000 euros. Inversions adecuació centres escolares, 35.000 euros. Saben ustedes perfectamente que podrían impugnar el presupuesto solo por eso. Porque la inversión en los centros escolares no compete al ayuntamiento. Compete al centro de Cataluña.
El mantenimiento de los centros escolares compete al municipio, a no ser que sean centros propios del Ayuntamiento. Por tanto, ¿a qué centros va a ir esto?
¿A qué centros? Y lo digo porque, mire, ¿sabes lo que pasa? Recuerdo hace unos años, en el colegio de Antinoche había un problema de la caldera, que no había... se estropeó la caldera, y pedimos que el ayuntamiento de Redembarra, por favor, comprara una caldera nueva, la instalara, etc. Bien, la respuesta que fue precisamente fue la que acabo de explicar, que es una inversión no mantenimiento y que, por tanto, es la necesidad que lo tiene que hacer y tal. ¿Qué pasó? Hay ayuntamientos, esto lo he explicado una vez, no aquí, pero en otros sitios, en el que hay ayuntamientos que tienen que falsear,
las facturas y poner mantenimiento en vez de inversión y ahí está la línea para poder hacerlo porque si no la legislatura de Cataluña ni invertiría ni arreglaría ni sustituiría por lo tanto explique exactamente en qué va a ser esa inversión porque yo estoy encantado que se haga pero que jurídicamente sea legal y por último y espero y deseo que no sea otra expropiación adquisición de Torre de la Vila 50.000 euros
Bueno, explíquenlo ustedes. Por aquí ponen adquisición. ¿Para qué van esos 50.000 euros? Y por último, ya para acabar, señor Pino. ¿Tengo tiempo? Gracias.
Como dije en su momento, hay algunos que presuntamente no chapotean en la corrupción, son nadadores olímpicos, son auténticos nadadores olímpicos. Y miren, en Torrembarra sufrimos un terremoto en el que...
Un partido corrupto en sus entrañas, ya se vio las cientos de sedes que tuvieron que ser embargadas por corrupción, en muchos casos en muchos municipios. Ese partido se llama Convergencia Democrática de Cataluña o Convergencia Unió, porque llevan de la mano. Bien, en el año 2014 todo el mundo recuerda esa imagen, esa nefasta imagen de tener al alcalde y a sus socios de gobierno, perdón, a su junta de gobierno.
Y claro, ahora nos anuncia el señor Rubira, que siempre ha sido muy tibio con la defensa del ayuntamiento, con la defensa de los intereses municipales, con la defensa del dinero público. El primer decreto que firmó fue apartar al jefe de la policía.
El primero, y lo tenemos apartado desde el año 2015, por tanto, la responsabilidad civil que nos puede llegar en su momento, espero y deseo que lo apague de su bolsillo, porque sea una ignominia que lo paguen los ciudadanos de Torrembarra, cosa que no fue decisión de los ciudadanos de Torrembarra, porque eso no estaba en ningún programa electoral. Bien, el argumento que se aplicó ahí es que, como estaba en un presunto caso penal,
Que se tenía que apartar. Muy bien. Hoy se pretende blanquear eso. Y se pretende blanquear una empresa que está investigada presuntamente por dar mordidas, por pagar comisiones para contratos públicos. Claro, hay algunos que tienen la cara dura.
...de presentarse a las elecciones diciendo que van a bajar los impuestos... ...y luego votar y levantar la mano y decir... ...no me gusta pero voto a favor. Supongo que es un poco como el relato a mi izquierda de hoy. ¿No, señor Suárez? Y usted viene aquí diciendo que usted no tiene nada que ver con Convergencia. Que usted... Les Junts es un partido nuevo. Que usted... Venga, hombre, pero ¿cómo es eso de que le podamos comparar con Convergencia? Y por eso estoy convencido de que usted hoy va a dar eso. Esa imagen, ese relato...
Ese mensaje de que usted no es convergencia. Y por eso yo estoy convencido de que usted votará en contra del presupuesto municipal. Hoy usted votará en contra de un acuerdo bajo mano con Teico para conseguir 320.000 euros y retirarnos de la acusación particular. Estoy convencido.
Porque de lo contrario, usted no podría salir a la calle. Porque la gente entonces entendería que usted es la herencia de Convergencia. Y como estoy convencido de que usted eso no lo va a hacer hoy, y que va a votar en contra, vamos a dar un mensaje conjunto. Que es que estamos en contra de la corrupción, en contra de pactar con estas empresas, y en contra de que un solo alcalde, un solo funcionario o quien sea, sea un solo euro público. Por tanto, quiero agradecer públicamente el intento de cambio de rumbo del señor alcalde.
y digo señor alcalde porque es que lo ha verbalizado en la comisión anterior, entiendo que no me lo gobierno, en que después de una reunión, que es verdad que pidió muchos concejales, se hizo esa reunión, y esto que expuse aquí lo expuse también en privado, lo mismo, el mismo mensaje, y la respuesta que nos han dado hoy es que lo van a estudiar. Bien, pues si ustedes van a estudiar, evidentemente, que es imposible e inviable pactar con esa empresa, ustedes tienen que retirar esto del orden del día.
No únicamente eso lo hemos pedido nosotros, pero evidentemente. Eso o que ustedes voten en contra de este presupuesto en bloque y que vayamos a otro pleno a debatir otra cuestión. Porque claro, ustedes lo que hacen hoy es presupuestar un dinero que no saben ni incluso ni si van a cobrar o no. Por lo tanto, ustedes están manipulando las cuentas públicas. Claro, si ustedes presupuestan un dinero que aún no han pactado...
Están haciendo un presupuesto que, bueno, que a lo mejor, pues, bueno, en fin, a ojo, ¿no? Sin ningún tipo de rigor. Así que la palabra de rigor.
Nosotros estamos completamente en contra de pactar ese procedimiento. También hemos sido muy críticos desde el primer momento, desde el año 2015, sobre la defensa que hace este Ayuntamiento a nivel judicial. La Fiscalía pedía diez años y nosotros pedíamos cuatro. La Fiscalía pedía 500.000 euros de indemnización y nosotros pedíamos 200.000. Y esa es la defensa que tenemos. Es los servicios jurídicos que contrataron los socialistas con Esquerra.
No voy a explicar dónde viene nuestro abogado porque no hace falta explicarlo. Pero lo explicaré. Fue concejal, socialista en el Vendell, y que son aquellos que el partido tal. Pues está muy bien. Pero la realidad es que lo que estamos luchando es mucho dinero público y penas muy graves, de delitos muy graves, que no pueden volver a suceder en torno de Embarra. Y que estoy convencido que todos ustedes, todos en bloque, compartirán mi opinión en que esto no se puede volver a suceder.
Y, por tanto, y para acabar esta intervención, quiero agradecer al pueblo de Torredembarra, al municipio de Torredembarra, que con tesón, sacrificio y esfuerzo siguen levantando las pocas persianas que quedan en Torredembarra, siguen trabajando, siguen llevando a sus hijos al colegio, siguen luchando por mantener una familia cada vez más atacada y, sobre todo, a aquellas personas que también, a pesar
De los grandes esfuerzos del Ayuntamiento de Torre de Embarra de expulsarlos y atraer a aquellos que van a pagar las pensiones, ingenieros, arquitectos, abogados, etc., que resulta que luego no son ninguno de esos, siguen manteniendo y viviendo en Torre de Embarra, pagando sus impuestos y manteniendo todo esto, porque es importante reforzar los servicios públicos. Pero esos servicios públicos tienen que poner a los torrens
en el centro de las políticas públicas, cosa que creo que estos presupuestos no lo hacen. Por lo tanto, espero y deseo que aquellas personas, sobre todo aquellas personas que están en otras formaciones políticas, pero que salieron a la calle en defensa de esos intereses, en defensa del bien común y en defensa de aquello del sentido común, ¿no?, de que no se puede decir una cosa en campaña electoral y luego ejercer otra,
Espero que rectifiquen i que pensin més en els que estan allà fora, en aquesta plaça, que no en poder ocupar un lloc més en aquesta bancada. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Senyora Gómez té la paraula. Moltes gràcies, senyor alcalde. Bon dia a tothom. Bé...
Avui és un dels dies més importants del mandat, quan parlem de pressupostos. Aquest és un pressupost molt carregat de despesa de funcionament, més del 80%, i relativament poc amb inversions, menys del 9%. És un pressupost per mantenir la maquinària.
No hi ha una baixada d'impostos. Vull recordar un cop més que va ser el Partit Popular l'únic partit que va votar en contra la pujada d'impostos. No hi ha un model de canvi a favor de l'habitatge, de l'emergència social, transició ecològica. No s'arranja, per exemple, una cosa que pensem que és fregant, que és el funcionament de la biblioteca incrementant els horaris d'atenció al públic...
Els comptes no reforcen prou els serveis públics, ni la protecció social, ni el comerç de proximitat. Però bé, anem a pams. Com deies, el dia més important de l'any del mandat, juntament amb el ple de les ordenances fiscals, que va ser quan va haver-hi un increment sobre preus públics i nosaltres vam votar absolutament en contra, i avui és el ple dels pressupostos.
i explicaré una mica a la ciutadania quin és el procés que nosaltres fem a l'hora de valorar els pressupostos. Ens arriba la documentació en temps i forma, els pressupostos ben elaborats, tot quadre, evidentment, la feina s'ha fet bé,
Ens arriba la documentació i fem una primera lectura a nivell personal, ja que som els regidors que estem a l'Ajuntament i que tenim el dia a dia més a la mà. Després fem un primer debat amb el nostre equip per veure què és allò que hem de reforçar o que hem de negar. Després ho passem als tècnics del partit perquè si hi ha quelcom negligent ens ho puguin fer veure.
Ens hem reunit també, després de fer aquesta valoració, veure que no hi havia res negligent, podem estar a favor i en contra d'algunes coses. Ens hem reunit amb el regidor d'Hisenda, en privat i també juntament amb altres regidors i això ho posem en valor. I després hi ha una darrera lectura per prendre la decisió final. No són els nostres pressupostos, nosaltres els voldríem d'una altra manera i els faríem d'una altra manera.
Hi ha una explicació d'allò que ens reixina una mica, i ho explicarem. Però també valorem que hem arribat a un punt de retrobament amb aquests pressupostos i valorem que s'hagi incorporat les nostres peticions, el psicòleg municipal pels nostres joves.
Quan es va proposar fa molts anys, més de 33 anys, 32-33 anys, des de l'associació de pares que hi hagués una psicòloga municipal, va reixir durant un temps pagat per l'associació de pares, després l'Ajuntament va agafar el relleu i s'ha mantingut durant 30 anys. Després s'ha tingut un any sense aquesta plaça dotada de pressupost, per tant no podia haver-hi cap psicòleg i ara s'incorpora.
Nosaltres valorem molt positivament l'obertura d'una nova llar d'infants, una nova línia de llar d'infants, amb tot l'increment de dos auxiliars, la dotació d'una plaça de mestra de llar d'infants, la dotació de dos agents de policia local de temporada per quatre mesos, la modificació del complement de destí del cos de policia. Això ho volarem molt positivament.
També s'ha tingut en compte peticions d'altres regidors que nosaltres subscrivim al 100%, que ha sigut l'auditoria externa de l'estat actual de la sorra de la nostra platja. I quina hauria de ser la nostra posició i la nostra actuació. No només el que ens diuen des d'estaments superiors a l'Ajuntament de Torredembarra, sinó també des de fora com es podria veure amb una altra valoració externa.
Per tant, això és quelcom que ens pesa moltíssim a l'hora de valorar aquests pressupostos. Estem molt en contra i ens dol i no sabem si tenen alguna explicació per la baixada en cultura. Es fa molt difícil d'entendre. També pensem que no es dediquen prou esforços a buscar solucions perquè els pressupostos puguin ser més reixits, no?
Ens diuen que hi haurà la zona blava, de fet ja fa temps pensàvem fins i tot que l'hauríem posat aquest estiu passat, que és imprescindible la zona blava per tota la part de Baja Mar i la façana del litoral marítim, perquè la platja té unes despeses, perquè hi ha cotxes que aparquen i s'estan allà dies i dies i que això s'ha de penalitzar en posar zona blava, que aquest any ja els hi dic jo que no hi haurà
potser gaire increment perquè s'han de llogar totes les màquines però en fi
En canvi, som capaços de mantenir i ampliar la festa major, estic a favor de la festa major, que no se'n malinterpreti, però si volem que les festes majors tinguin, tant la del juliol com la de setembre, tres setmanes de durada, amb actes cada dia, això té un cost molt alt pels pressupostos i té un cost molt alt per les persones que paguem els impostos. Per què no es busca un espònsor extern
de suficient valor. Per exemple, els hi posaré un exemple. Quan el Centre d'Iniciatives i Turisme de Torredembarra era una entitat privada de la població civil, Antonio Tuo es va aconseguir que Repsol pagués el premi més important, Manyay Flaquer, amb una dotació que l'Ajuntament, al incorporar com a propi el Centre d'Iniciatives i Turisme, ho ha mantingut,
i ho ha valorat més alt i estem tenint un premi internacional de periodisme fantàstic. Doncs escolti, imaginació, busquem uns esponsors que ens ajudin a mantenir aquesta festa major tan elevada, amb un cost tan alt, no solament pels actes, sinó pel que això suposa, més increment de les patrulles vigilants, de la policia, més increment de la brigada, vores de la brigada...
I la policia fa tantes hores extres que a vegades diuen, potser ja en tenim prou perquè l'esgotament és molt ampli. Serà per això que la plantilla de la policia han invatat els darrers anys i que no aconseguim tenir més membres a la policia? No serà que els estem esgotant?
Tenim un pressupost amb coses positives, com les que ja he comentat, però amb coses que ens fan pensar que realment
haurien de fer una valoració i uns estudis més acurats del que presenten. No perquè estigui mal presentats, sinó perquè haurien de buscar un altre model. És un pressupost molt de funcionament i poca transformació. El 43% és per personal, capítol 1. Evidentment, si tenim una de les empreses més fortes de Torredembarra, que és l'Ajuntament,
hem de pagar, això és evident, no estem en contra, però ja fem un bon funcionament, ja realment tenim la plantilla que necessitem, es pot d'alguna manera valorar els canvis a dins de la plantilla i si realment això no es pot moure, quedem amb un pressupost molt minvat per la resta. Per tant, s'ha de tenir molta imaginació per mirar com es distribueixen aquests diners que són els impostos dels nostres veïns.
Tenim una dependència molt forta de les transferències d'altres administracions, com són ingressos corrents, que pugen a 480.000 euros i bona part és del pie de les subvencions de la Generalitat, de la Diputació, no tant de l'esforç fiscal propi.
Model de residus, aquí hi ha una mica de cosa per discutir. El cost puja a 4,8, però es rebaixa la taxa domèstica, només s'ajusta una mica la comercial i s'eliminen pràcticament els estudis tècnics. Els estudis tècnics no s'haurien d'eliminar mai, perquè realment qui ens ajuda a posar negre sobre blanc per on anem i què és el que s'ha de fer.
Tenim un gran deute per pagar, sobretot en carrers i seguretat. L'inversió del 2026 és 57% més per reurbanitzar carrers. Estem a favor. Però ens ho gastem tot en tres carrers. La resta i l'il·luminació veia pública. La resta de carrers quedaran pendents per un altre any. No es pot buscar una reorganització perquè no sigui només aquest eix
de carrer de la Sort, Givert... Ho deixo sobre la taula. Canvi de prioritats en comunicació i participació. Es retallen premsa i estudis tècnics d'alcaldia, però es mantenen i reforcen despeses en publicitat pròpia i ràdio, mentre la participació ciutadana perd part del múscul de difusió.
Això és que la ràdio, evidentment, és la ràdio municipal i és el que ens informa i l'hem de dotar més. Totalment d'acord. Ja tenim la plantilla ben definida. La responsable ja té el càrrec de directora. Com està aquest tema?
sostenibilitat, retallant estudis i difusió. Això sí que no s'entén. Es fan menys campanyes i zero euros en certificacions de qualitat ambiental. No volíem anar cap a un municipi verd. On queda això?
Cultura, el de cultura ens ha estat molt de greu perquè realment sembla que sigui, jo què sé, la huerfanita, no? La pobra, aquella que no se li ha dit que res, que sembla que sigui una regidoria, aquí no la dotem, que no la tenim en compte. Sisplau, la cultura és quelcom, juntament amb l'educació, dels eixos més importants que pot tenir un municipi. Festa sí, però cultura més encara.
Seguretat i vigilància externa en creixement, pugen fort els costos de control d'accesos, socorrisme i vigilància, protecció civil, mentre alguns equips bàsics, vestuari de policia, l'any passat vam gastar molt en vestuari de policia, més del que estava pressupostat, i aquest any ho deixem a zero. Bé, també és quelcom que hauríem de veure què és el que ha passat aquí.
Tenim un romanent de 100.000 euros però apostem també per més endeutament. Bé, això també ara ens ho explicaran.
Nosaltres prioritzem en aquest any en concret, en aquests pressupostos en concret, tenint en compte allò positiu que ja hem comentat, que són les llars d'infants, que és educació, que és el psicòleg, que és la valoració externa de com tenim la sorra a la nostra platja. Això ho valorem molt positivament.
I posant evidència i sobre la taula que no són els pressupostos que faria el Partit Popular, no són els nostres pressupostos, i si no hi hagués hagut aquestes partides que hem aconseguit arrencar, perdoneu l'expressió, no és arrencar, és consensuar, és que se'ns tingui en compte i se'ns doni, doncs el nostre vot seria totalment en contra. Ara bé...
Nosaltres posem en valor que s'ha de consensuar, nosaltres posem en valor que el debat és l'esforç de tots, dels de l'equip de govern que abans de sentar-nos aquí avui ja tenien aprovats els pressupostos perquè amb el nombre de regidors que estan a l'equip de govern no els hi cal el vot de cap de nosaltres, però sí que nosaltres que sempre posem a la persona al centre del debat com a Partit Popular
Avui li diríem a la ciutadania que tenint en compte tots aquests guanys que hem aconseguit parlant amb el regidor d'Hisenda i amb l'alcalde, posem en valor que avui aquests pressupostos els aprovarem. No és un precedent, nosaltres sempre estem a favor de la ciutadania i quan uns pressupostos d'esquerra, de socialistes i de junts són capaços d'acostar-se al Partit Popular
i acceptar les nostres propostes, evidentment no podem dir, mira, ja ho hem aconseguit i ara estem en contra. No, aquesta vegada nosaltres votarem a favor, perquè hem aconseguit millores que afavoriran a la ciutadania. I el nostre principal...
d'aquest mandat i sempre, és la millora dels ciutadans. Nosaltres posem al centre de tots els debats, amb tots els diferents governs i tots els diferents partits polítics que estem aquí a la sala de plens,
Nosaltres posem sempre la ciutadania en el centre del debat i hem aconseguit unes millores que crec que funcionaran i, si més no, aquí estarem per fiscalitzar, com no pot ser d'una altra manera, que es compleixin aquests acords. Per tant, ja els avanço que el nostre vot serà positiu. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies, senyora Gómez. Bé, anirem responent.
Ja seré una mica més curós amb el temps. En les primeres exposicions s'he deixat temps lliure perquè vulgueu. Ara sí que, si em permeteu, limitareu una mica també el temps d'intervenció, evidentment, del govern. Anem per parts. Aniré per una mica jo primer i després passaré a alguns regidors la paraula.
El Toni de la CUP, després ja li contestaran. Sí que és cert que amb l'habitatge tenim un problema i un problema que personalment vostè i jo compartim la visió. S'estan fent coses. Vam aprovar aquesta bonificació perquè la gent pogués tenir certes garanties a l'hora de llogar. També vam fer aquella...
aquell increment per als grans tenidors, tenim en marxa aquesta ordenança de pisos turístics i evidentment hi ha intenció de construir. Ja l'hi dic ara, el model d'aquest de govern no és 50.000 habitatges a Torra d'Embarra, o 5.000, la veritat és que no sé, suposo que alguna cosa es va entendre malament, nosaltres no volem ser això,
i no tenim aquesta intenció. Podran entrar, però ja li asseguro jo que aquest equip de govern no té aquesta prioritat. De la llei de barris, vostè deia, de veritat no tenim cap projecte, sí, vam començar a treballar amb la plaça de la Vila, el que passa és que hem de preparar un paquet sencer de les futures inversions per als propers cinc anys. Aquesta és la feina que s'està fent, en la que també participareu, com ja us vaig adelantar.
Però sí que teníem un projecte inicial, però que s'ha de fer tot. Ho hem de presentar tot al maig. Després li contestaran uns altres. Alternativa.
Sí que li volia dir una cosa sobre el tema de la maniobra del govern, dels pressupostos participatius. Cregui'm, d'evitar que li dic, que ha sigut una... No, no, el Toni Sacristán, perdoni. Que la qüestió dels pressupostos participatius ha sigut un debat honest que hem tingut i una intenció honesta que té l'equip de govern per dolça terme. Que havíem trobat una solució i que fruit d'un debat
enriquidor per tots ha de ser una altra opció? La valorarem, però creguim de veritat que és una intenció honesta de dolça terme i de fet el regidor de participació ciutadana ha fet molta feina i espero que aviat ho pugui presentar perquè avui vegi vostè que sí que hi ha una intenció. El senyor Fuixet
Feia una barreja amb el comerç i a més, totes les fires que fem, tota l'activitat que fa la residuria, especialment el turisme i comerç, es fan amb una intenció clara de fer un retorn cap al nostre comerç i cap a la nostra hostaleria i cap al nostre teixit d'emprenedors.
Segurament si busca no hi ha cap altre retorn, per tant crec que aquest esforç sí que es dona. Li agraeixo aquest vot a favor, Simón, també perquè hem fet una negociació de necessitats que tenen les formacions polítiques i per tant d'això ha d'anar la política de negociar i transaccionar les necessitats que cadascú de nosaltres veu. El senyor Ramírez.
M'he apuntat això a tot el que volia destacar i se m'ha quedat tot groc, però passaré molt pel damunt. Manifestacions de milers de persones. Home, jo ja entenc que està acostumat al Parlament, però que milers de persones... O sigui, no li trec mèrit a cap de les persones que es van manifestar. A cap. Totes i cada una d'elles. Però milers no crec. I també deia, no que és un pressupost del senyor Eduard Miri. No, el pressupost no és ni del senyor Eduard ni del senyor Pino. És de 13 regidors i regidores que prestem servei en aquest govern.
L'increment de l'ICIO, 13 més els que s'han sumat perquè han fet aportacions i així és com ha de funcionar la política des del meu punt de vista. L'increment de l'ICIO es deu a una sèrie de promocions que s'estan projectant i per tant és així. El tema de billars s'ha incorporat perquè l'any passat no es va fer res, ara s'està treballant en la possibilitat de fer una trobada entre corals
Tenim problemes perquè es posin d'acord amb les dates, tant la Coral d'aquí com la Coral de Villars, i per això ho vam voler contemplar els pressupostos. L'acord de Teico crec que ha sigut plenament debatut, hi ha una clara voluntat d'analitzar-ho bé, ho hem dit a la informativa...
Esperant si arriba aquest acord o no, debatrem tots, vindrà l'advocat i entre tots prendrem una decisió per veure què passa. I després feia vostè una reflexió, que li diré així una mica xascarrillo, però que agraïn a la gent de Torralambarra que tot i com està així es queda a Torralambarra.
I vostè no viu a Torra d'Embarra, si no m'equivoco. Ah, sí? M'ha semblat curiós. Sí, jo també agraeixo molt que la gent es quedi i hem de buscar eines perquè la gent no hagi de marxar. I en això estem. I el Partit Popular...
Li agraeixo molt perquè ha fet en la seva intervenció el que sota el meu parer és la política, és a dir, hi ha coses que jo no comparteixo negocio amb disposició de millorar allò en què jo pugui i li agraeixo molt l'honestetat a les negociacions tant amb el regidor com amb l'alcalde
i poder entendre'ns que és el motiu que tenim i feia vostè un esment a dir si no els hi feia falta els vots gràcies perquè és que no és una qüestió numèrica és una qüestió que apliquem les polítiques que ens representin a la major part de tots nosaltres i per tant molt molt agraït
Si li dic, no pateixi, hi ha més, a part de la inversió gran del Francesc Moraga, Sort i Givert, tenim l'asfaltat de carrers, tenim altres obres via pública, tenim els serveis de manteniment, vull dir, no es quedarà aquí, d'acord? I per la meva part, ja estaria, passo al regidor dissenyant la paraula i anem intentant respondre a totes les qüestions que heu anat plantejant.
Sí, jo crec que sí. Per exemple, fem una cosa. Passem per aquí, fem així. Senyor Pujol...
Bé, primer de tot donar-li les gràcies a la regidora del Partit Popular per preocupar-se per la cultura i més encara tenint en compte que s'ha escoltat aquí per algun dels membres de l'oposició que s'hauria de retallar en cultura un 20%, però dir-li que on s'ha retallat de les partides de cultura és en les partides de publicitat i difusió i en les publicacions, que si sumem les partides d'activitats culturals i d'actes tradicionals ha pujat gairebé 5.200 euros. Ja està.
No, senyora Jovita Baltasar. Hola, bon dia a tothom. Bé, volia comentar més carrer pel tema que s'ha comentat de la pàgina web de turisme. És més d'àtic, però realment és un tema que va sortir des del Departament de Turisme i per tant portem uns quants anys que es volia renovar perquè ha quedat molt obsoleta.
El senyor Ramiret de Vox comentava que fa uns anys ja es van fer algunes accions, però volia remarcar que aquestes accions no van fer aquesta renovació d'aquesta pàgina web, sinó que va fer com un afegit a aquesta pàgina, quan a l'època de la pandèmia la gent no podia sortir de casa i va limitar molt el fet de fer segons quines activitats, es va ampliar tot un seguit de...
Bé, jo no entenc gaire com va tot el tema de la pàgina web, però com uns apartats, subapartats a la pàgina web, molt més amb imatges i molt més visual perquè la gent pogués saber una miqueta més de què teníem el municipi, què es podia visitar, què es podia fer, i per tant la pàgina web com a tal no es va renovar.
i és el que volem fer ara perquè portem bastants anys darrere d'aquest tema. Al principi de mandat es va renovar la pàgina web de l'Ajuntament i per tant la idea seria seguir una miqueta la mateixa línia per poder complementar-les. I per altra banda, per al·lusions del senyor Fuixet d'Alternativa,
Com comentava l'alcalde, totes les activitats que es fan des del Departament de Turisme i de Comerç, totes les activitats, fires, esdeveniments, actes, són sobretot per promocionar i dinamitzar el comerç d'aquí de Torredambarra i tots els serveis que oferim. Per tant, sempre treballem per això, per poder optimitzar i poder dinamitzar i promocionar el nostre comerç. Per altra banda, fem cada tres mesos una reunió
al Consell Municipal de Turisme, al qual vosaltres assistiu i comentem totes aquestes accions que es fan durant tot l'any, detallem tot el pla que es farà durant el proper any i segons les vostres propostes estaríeu disposats o sempre dieu que podríem assistir a més fires. Per tant, per una banda vostè diu que s'hauria de retallar en aquest aspecte, però per altra, quan fem aquestes reunions sí que esteu disposats a fer altres activitats. Per tant, doncs,
En aquestes reunions sempre escoltem i valorem i d'aquí surten també aquestes despeses que avui es presenten aquí al pressupost. Per tant, és això. Gràcies. Moltes gràcies, senyor Altassar. Senyor Pedellón, voldrà la paraula?
Moltes gràcies, senyor alcalde. A veure, en relació a les preguntes sobre habitatges, sí que és veritat que es parla d'una situació que és la que més preocupa la societat avui dia, que és l'habitatge i el resultat de com obtenir aquest habitatge. Fa referència a una reunió que van tenir fa unes setmanes, precisament entre tots els grups de l'oposició i portaveus dels grups de govern, que van fer...
Unes explicacions de quina és la situació real que tenim i quines són les intencions i cap a on anem. Has tret que n'hi ha per construir 5.000 habitatges a Torre d'Embarra i queda com si aquesta és la solució o no. Aquesta és la solució que es va trobar que encara queda per desenvolupar dels plans parcials i unitats d'actuació aprovat el 2001.
Fa 25 anys i encara quedaríem per desenvolupar això. Van estar parlant de les situacions que és el que hem fet des de les polítiques que nosaltres tenim i les eines que nosaltres disposem més les que nosaltres contactem altres administracions supramunicipals com són les lleis que estan portant al Parlament, la Generalitat o altres administracions. I te van donar una sèrie d'explicacions que d'aquí no has tocat.
Tant com et preocupa a tu l'habitatge, no es preocupa a nosaltres i es preocupa a la societat. Per tant, tu no has tocat només que dius aquesta és la solució de l'increment. No, aquesta és l'explicació que n'hi havia. Fruit d'això es va dir, fem revisió de l'abans pou, tal com ha dit l'alcalde, no és la intenció que té aquest equip de fer 5.000 habitatges més. Fruit d'això és la revisió de l'abans pou que ja estem treballant això.
i entre tota la societat i entre tots els usos municipals, decidirem quina és la torre d'embarra del futur. Però no has fet menció, per exemple, a lo que ja estem portant amb la cessió de sol a la Generalitat per a fer la construcció de pisos dotacionals, l'aplicació de la modificació del Pla General d'Organització Urbanística del 2010, que ja és per obtenir sol, habitatge de protecció oficial en sol consolidat,
Consolidar, que ja estem en tractes per començar l'any que ve a tenir HPO en sol consolidat. No vas parlar del que són el patrimoni municipal del sol, que te van donar les explicacions de quins són els diners que tenim i a qui aniran destinats. Les gestions que hem portat amb la Sareb en contacte amb la Generalitat per informar quins són aquells terrenys en els quals es podrien construir. El desenvolupament del pla local de l'habitatge, que és una de les eines que tindrem
Quan s'aprovi, que sí que és veritat que la contactació d'aquesta persona, arquitecte, una de les coses que també està fent és intentar finalitzar aquest document. És molta la feina que hi ha al departament i una d'aquestes, tant la llei de l'habitatge, pla local de l'habitatge i abans POUM, és un suport que ens donarà perquè tot això tiren davant. I les bonificacions, com ho ha dit l'alcalde, el que és el IBI, que es va aprovar el 95% sobre el que és el IBI. Són polítiques que s'estan fent.
Això no vol dir que tinguem habitatge directament ja, però són planificacions que cap a on anem destinats.
Sí, aniré molt ràpid, però no voldria acabar l'any sense recordar i condemnar la mort de les 47 dones assassinades per violència de gènere, en el que portem de 2025, 1.342 des de 2003, moment en què es van començar a recollir les dades. Dic que vull ser breu, entre altres coses, perquè...
Sí que volia fer un matí sobre el tema dels estudis, que és que ja s'incorporen en una altra partida. Em semblava una miqueta trist tindre aquests 500 euros quan aquest any, per exemple, ja hem pagat directament des d'una altra partida aquests estudis i certificacions.
I per últim, només comentar que sí que és cert que hi ha 11.000 euros menys en el que seria despesa corrent de sostenibilitat perquè no en necessitem més, no oflarem uns pressupostos sense que sigui necessari i perquè es necessitàvem per inversió, que no sé si ho han vist ja en 80.000 euros. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Senyor García.
Sí, buen día, gracias. Comenzaré por el señor de la CUP, que demana dos psicólogos. Cuando ya había, demanaba un. Ahora que en principio está dotada, demana dos. Estoy hablando yo. Vale. Vosté no lo había demanado. Vosté no lo había demanado. La había demanado la señora del PP. Vosté no lo había demanado.
Vostè no havia de demanar una psicòleg o un psicòleg. Ho va demanar la senyora del PP. Segona qüestió. Vostè ja sap igual que jo que aquesta figura no és obligatòria de l'Ajuntament. L'Ajuntament té el servei d'educació que té i és una oferta que fa l'Ajuntament perquè considera que és imprescindible i necessària aquesta figura. Per tant, una ja la demana dos. Si hi hagués indotat dos demanaria tres segurament.
Cursos de català. El personal que tenim donant classes de català està jornada completa fent classes d'A1, matí i tarda, d'A2 i d'A1. Tenim intenció d'ofertar el CEU, però tenim un problema, la manca d'espai. No tenim més espai ni tenim més professors. Per tant, incrementar les classes de català, que no és tan poc competència de l'Ajuntament, que la fem, és tenir espai i tenir més recursos humans, que no els tenim.
I, per últim, la quarta escola, Toro de Embarra, per la estructura que té, de tres escoles en dues línies cadascuna, necessita com a mínim una tercera línia. I ja he dit més d'una vegada que aquesta línia està triplicada en algun nivell en cada escola, però no poden estar a la mateixa escola, però en el espai. De les últimes reunions amb el departament,
La progressió que fèiem demogràfica de l'Ajuntament a deu anys no veien la possibilitat d'una quarta escola, però sí que valoraven la possibilitat d'ampliar l'espai a algun edifici d'alguna de les escoles per intentar encabir una tercera línia. És un tema que està en estudi, no l'han decidit. Per tant, aquesta és la resposta. Tenen algunes qüestions? Sí. S'ha de dir que no.
El senyor d'Alternativa no és la meva competència, però no sé si algú que volia comentar. Diu, ha passat la despesa de les llars i les escoles de 464 a 424. Són 40.000 euros més. Suposo que vostè, que ja porta temps a la casa, també sabrà que un concurs públic fa una oferta, una licitació, surt un preu de sortida i després l'empresa l'adjudica, això l'adjudica el preu que sigui. Per tant, la justificació és que això fa en transparència, hi ha un concurs i l'empresa que ha guanyat, ha guanyat amb aquest preu. Per tant, res a dir.
I per últim, el senyor de Vox, el senyor Ramírez, sembla mentida que vostè està al Parlament, que és diputat. Suposo que sabrà que, a part que la normativa diu què podem fer i què no podem fer l'Ajuntament, suposo que no està a la Comissió d'Educació, però ho podia preguntar. No fa gaire, el Departament d'Educació va treure una resolució que permetia als ajuntaments fes inversions que fins ara no estava contemplada. Per què? Per què? Per què?
Perquè des d'intervenció hi ha problema en autoritzar segons quina despesa. Per tant, si vostè ja sap que hi ha una resolució que ho permet, no sé per què ho pregunta.
Bé, bon dia. Només un comentari referent al tema de les subvencions esportives. Comentar que l'objectiu i la prioritat és que l'entitat pugui seguir fent i treballant pel foment de l'esport base, l'esport competitiu, l'esport federat, inclusiu. I també recordar que l'any passat es va fer un increment en aquesta partida de subvencions esportives perquè es volia que les entitats...
s'adequessin a la normativa de la llei de l'esport, que és la regularització, i ha començat a regularitzar els seus monitors i els seus entrenadors. Per tant, es va fer aquest aport extra, que moltes d'elles s'hi han adherit, i jo crec que ha sigut un ajut impressionant per totes les entitats.
i aquest punt, aquest any, també tornarà a ser subvencionable, juntament amb l'Esport Base, l'Esport Federat, les despeses d'arbitratge, bé, totes les bases de les subvencions que vostès tenen a disposició. I només repassar els històrics del...
els atorgaments que s'han fet els últims anys i el més recent és de fa pocs dies, que s'ha otorgat 113.163,36 euros a 17 entitats esportives. Per tant, la disminució i l'adequar-nos a la realitat, aquests 110.000 euros, a part de tot el suport que
Intentem sempre donar a les entitats les necessitats que tenen a la cessió dels espais de la millor manera possible i que crec que l'Ajuntament està molt al costat de les entitats esportives. Crec que aquest ajut de 110.000 euros pel proper any els suposarà un impuls a nivell...
a nivell de despeses per ells importantíssim. Per tant, crec que 110.000 euros és una quantitat significativa i que estaran molt contents. Moltes gràcies, senyora Castell, senyora Mari Carmen Martín.
Gràcies, senyor alcalde. Bon dia a tothom. Començaré per la pregunta que ha fet el regidor de la CUP de si els vigilants de la zona blava podrien multar o no, o si tenien formació. Evidentment, per no allargar-me's a la cosa, no és el mateix multar o sancionar que denunciar.
La denúncia que fa un vigilant de zona blava és una denúncia que té un caràcter voluntari i que ha de tenir un suport provatori que normalment es fa a través d'una fotografia. Però qui multa o sanciona és, en aquest cas, la regidoria competent i l'instructor, que és un funcionari que té la potestat de comparar aquella denúncia feta amb un butlletí que es posa de manifest una infracció administrativa i la ratifica i s'inicia l'expedient.
Per tant, evidentment, els vigilants de zona blava a Torredembarra i a tot arreu tenen possibilitat de denunciar no de sancionar ni multar. A diferència de la gent de policia que té la presumpció de veracitat i no necessita aquest reforç provatori. Després, el tema que ha sortit bastant recurrent de l'increment de la partida d'ingressos de sancions administratives.
Hi ha diversos motius per què s'ha fet. Està tot totalment fonamentat en una estratègia d'eficiència de gestió de la seguretat pública i de l'ús de l'espai vial. D'una banda, hi ha un reforç de la capacitat de vigilància i la potestat sancionadora perquè s'incrementa, com s'aprovarà a la RLT, s'incrementa l'horari de treball efectiu dels agents de la policia local.
I a part hi ha una incorporació d'agents interins a l'estiu. Això respon a la necessitat de garantir el compliment de les ordenances en moments de màxima afluència. I quan parlo d'ordenances, parlo d'ordenances de convivència i de trànsit.
Un nombre més gran d'hores de patrullatge i efectius es tradueix en una capacitat més gran de detecció d'infraccions, cosa que s'ha de reflectir tècnicament en les previsions pressupostàries d'acord amb el principi de realisme d'ingressos.
D'altra banda, hem dit que hi haurà una ampliació de la regulació de l'estacionament de zona blava per buscar la rotació de vehicles, que ja ha sortit aquest tema diverses vegades, i per tant, si hi ha més territori de zona blava, proporcionalment, segurament, tindrem més denúncies perquè la zona blava es tracta
que hi hagi rotació de vehicles i que si algú s'allarga en el temps, tingui una denúncia o si no posa tíquet, que tingui una denúncia. Per tant, és simplement una previsió proporcional de l'ampliació de territori de zona blava. Per això hi haurà més màquines i s'ha previst també una despesa més alta perquè hi haurà màquines noves en una zona diferent. I per l'altra banda...
tenim l'actualització del quadre de sancions de l'ordenança de civisme, que el que s'intenta és actualitzar les quanties del quadre de sancions per adequar-les a la realitat socioeconòmica actual i reforçar-ne el caràcter dissuasori, mai recaptatori. Per tant...
Aquest augment no s'ha d'entendre com una finalitat recaptatòria per ser sinó que és com a conseqüència de millorar la tècnica de gestió.
No em vull allargar perquè ja entraria en temes de pressupost i potser li toca al regidor explicar-ho, però tenim l'obligació de fer un pressupost realista i si hem previst que tindrem més ingressos ho hem de posar dintre del pressupost, no ho podem obviar.
Pel que fa a les assegurances, com heu vist, el pressupost s'incrementa en el nombre de vehicles policials i de protecció civil d'àmbit de propietat. Per tant, en els rentings les assegurances estan incloses en el preu que es paga mensualment i en els vehicles de propietat no. I a part, per garantir la seguretat jurídica dels agents i de l'Ajuntament en general,
S'ha canviat la cobertura de tercers per una cobertura més àmplia de tots els vehicles de la flota de policia local, que això ha suposat un increment bastant important.
El tema de la despesa d'integració de trucades no és simplement col·locar un telefonillo, com ha dit el regidor, sinó que és integrar tota l'entrada d'informació que entra dintre de la central policial, integrar-la dintre d'un mateix aparell, perquè m'enteneu. Quan estàs a la central has d'atendre el telèfon, has d'atendre les emissores, la emissora rescat que ve del 112 de la Generalitat...
els agents que truquen per l'emissora de la població. Per tant, es tracta que la persona que està allà, a partir d'un aparell, rebi totes les trucades sense haver d'anar movent-se per la taula, canviant d'emissora o de telèfon o d'aparell. És simplement això. I jo crec que és una cosa molt important per...
fer la gestió que vostè critica que no s'atén correctament al ciutadà per fer-la més efectiva. I no sé si tenia alguna cosa més. El vestuari, s'ha baixat una mica de vestuari perquè aquest any s'ha fet la inversió o la compra de les armilles que s'havien de renovar-les. Per tant, en principi, això ja s'ha restat de la partida del 2025. Però hi ha vestuari, evidentment.
Em sembla que no m'oblido res. Moltes gràcies. Senyor Rovira. Bé, faré un repàs d'allò que no han explicat els companys. Amb el senyor Sagristant tindrem sempre la mateixa discussió sobre l'auditoria del deute i sobre la legitimitat d'allò que devem o no devem als bancs. Li hem explicat mil vegades. Considerem que els bancs
Van prestar diners a l'Ajuntament i l'Ajuntament els deu. L'aplicació d'aquests diners, si no van anar destinats a allò que havien previst inicialment, es va liquidar amb les liquidacions corresponents i a les liquidacions està allà on van posar aquests diners. Allò que falta per invertir segueix faltant per invertir i és el que hem de fer nosaltres. El que està clar és que dir que com que el préstec no es va aplicar no l'hem de tornar és una...
un argument que no li han comprat mai i que vostè sempre defensa. I per tant, no m'allargaré més perquè em sembla que fa nou anys que ho estem parlant.
Sobre les consideracions generals que ha fet sobre la sanitat, l'aigua, l'entès i la brossa, evidentment també ho hem debatut moltes vegades i ara no hi entraré. La discussió de si és més barat o no és barat és una de les qüestions que està pendents.
de què li puguem cada cas argumentar, perquè són coses diferents. El cas està clar, i vostè sempre posa exemples, o de pobles molt petits, o de pobles, ciutats molt grans, i la massa crítica per poder gestionar segons quines feines, a Torredembarra considerem que no hi arribem i que no som capaços de fer-ho. I vostè mateix ho ha dit, no es considerem capaços, doncs això és el que hi ha. I per tant prioritzem d'una altra manera.
i això va lligat amb tota la pregunta que ha fet la senyora Gómez també de si la plantilla és la que necessitem per poder prestar tots els serveis que voldríem prestar Torna d'Embarra necessitaria més plantilla per tot el pes que tenim d'assumpció de competències que no són pròpies i perquè és una ciutat que necessita molt de...
Molta gestió. Estem amb les modificacions puntuals de la RLT i les adaptacions de les fitxes que fem, és precisament per intentar optimitzar els recursos que ja tenim, els recursos humans que ja tenim.
i aquelles fitxes noves o aquells llocs de treball nous que són completament nous aquells els dotem en un concurs públic evidentment en un concurs públic i aquells que són simplement d'adaptar la plantilla estem treballant amb les persones que tenim dins de l'Ajuntament no incorporem persones noves per llocs que no considerem que s'hagin d'aplicar tot i així
Molts dels serveis que tenim necessiten precisament hores extraordinàries, gratificacions, perquè la feina cada vegada és més gran i ens adaptem allò que podem. Seria molt fàcil, com que ara ens ve un rob de feina, agafar...
i contractar més persones per llavors les tinguem contractades per l'any següent i potser l'any següent no fan tanta falta pressupostem allò que creiem que haurem de fer servir de gratificacions i al final de l'any hem de tancar els pressupostos penseu que hi ha baixes mèdiques etc. que comporten contractacions puntuals o moltes vegades complementar amb les gratificacions de persones que ajuden a fer la feina del company que no hi és
perquè si no, havent pressupostat una quantitat, no tindríem diners. Si n'hi ha és perquè els hem estalviat amb aquestes baixes. Per tant, també hem de fer l'equilibri d'aquesta manera. No és el mateix el que pressupostem inicialment amb el que anem al final. I pel que fa a les productivitats, he de parlar que les productivitats que hi havia abans eren...
arbitràries i ara estan pactades amb un acord de ple. I cada vegada que hi ha una situació d'una persona que ha d'assumir funcions que no són les pròpies, està regulat de com s'ha de fer. I és seguint aquestes regles que s'apliquen. Per tant, no són productivitats discrecionals, paguites discrecionals, que diu el senyor Ramí. Pel que fa al senyor
Els pressupostos participatius. Els pressupostos participatius és un projecte que estem tirant endavant i els finançarem d'alguna manera. L'ocasió que ens havia sortit com a proposta l'hem col·locat per mirar d'aprofitar aquests dies si arribem a l'acord, però dels dubtes que han sortit...
Ara mateix ja estem planejant a veure com els finançarem d'una altra manera, perquè si no acordem acceptar l'acord amb l'empresa aquesta que ofereix els diners, doncs ho retirarem i haurem de fer d'una altra manera. Però el regidor de participació està treballant ja amb el procés, està tirant-lo endavant, ja el té molt adelantat, però no el farem servir de la manera que sigui, però el farem servir.
Senyor Fuixet ha fet un anàlisi de prioritats, evidentment les prioritats cada qual les analitza de la manera que pot o que creu que les ha d'aplicar i vostè sempre fa aquesta comparació
que no dediquem prou diners a la part social i a les persones. En general, tota la política que fa l'Ajuntament, encara que sigui posar pedres al carrer, estan dedicats a les persones que viuen a Tornambara. Per tant, no crec que aquesta separació que vostè fa...
sigui tan radical com la vostè fa. Jo voldria matitzar-la mínimament. Estic d'acord que segons prioritats es dediquen menys diners en una cosa i més en una altra perquè cada any canvia la situació i podríem jugar més o menys en una banda o en una altra i li dono la raó. Però aquests són els pressupostos que han preparat i li agraeixo molt que faci les suggerències que ha fet i que puguem aplicar-les també.
La qüestió de l'inspector d'habitatge, evidentment estem en polítiques d'anàlisi de quins són els habitatges i què és per on podem atacar, que és el que ha explicat la senyora Martín.
En quant al reglament que vam aprovar, totes les qüestions al voltant d'habitatge, quan això ho puguem aplicar, hauríem de tenir, de fet, un inspector, perquè si no...
tampoc ho podríem aplicar, però tot té un procés. Per tant, el primer pas era dotar una persona més, no dotar, crear la fitxa, modificar la fitxa per tenir-la, i el moment en què l'haguem d'aplicar, mirarem a veure si la podem dotar o s'esperem al pressupost del 2027. Però el procés del reglament també serà lent, per tant, va una cosa lligada amb l'altra. Li demano confiança en què més aviat que tard,
Seguirem els ritmes que toca tot aquest procés, però que el tercer inspector de via pública i urbanisme l'acabarem tenint perquè és una de les qüestions que des de l'any 2015 jo...
plantejava que feia falta algun servei d'inspecció una mica més reforçat i no hem estat capaços, per qüestions pressupostàries, d'incorporar-ho mai. Però bé, sembla que ja la cosa està una mica més madura pel mateix reglament aquest i per altres qüestions que creiem que s'han de produir
i incorporar el pressupost del 2026 quan ja el teníem pràcticament tancat i quadrat era molt difícil però la proposta era modificar la fitxa acollir un altre lloc de treball previst per quan es pugui produir el fet des del punt de vista pressupostari i sigui útil perquè hi ha un reglament adequat sobre
El senyor Fuixet, bueno, ja li he agraït em sembla que tot el que les seves paraules i li acceptem les crítiques, però segueix sent una qüestió de dimensió, de prioritats, de l'anàlisi d'una visió global de l'equip de govern i d'un pacte amb totes les regidories de la mateixa manera que fem pactes també amb l'oposició. Pel que fa...
El senyor Ramírez, m'assembla que li han anat contestant els altres regidors, expropiació de terrenys. Sempre, en tots els pressupostos que han fet, hi ha hagut una partida per expropiació de terrenys, perquè hi ha uns quants...
contenciosos pendents de resolució per liquidar el preu correcte amb expropiacions derivades de plans parcials antics. De la mateixa manera que enguany va quadrar el fet d'haver de liquidar aquella peça de terreny que està a la marítima al límit del creixell, n'hi ha d'altres que estan en una situació similar i qualsevol dia també tornarà a caure.
El que hi ha darrere del pont dels Munts, el pont de Clarà, hi ha una finca que fa anys que està pendent de resolució. Tenim la previsió d'ampliar el carrer Francesc Macià a la part baixa quan arriba a Baixamar, que hi ha unes casetes que es trenyen al carrer. Hi ha una que és de l'Ajuntament, un edifici que ja va retrenquejar, hi ha una que està...
que fa anys que estic demanant que els tècnics em posin el procediment administratiu corresponent per arribar a un acord amb la propietat que ja ho voldria tenir tancat i queden dues finques més que aquelles s'ha d'anar per la via d'expropiació. Per tant, tenir una partida oberta amb una certa quantitat de dirés per quan s'arribin aquests acords o quan arribi una...
Una resolució judicial l'hem de tenir i el millor hauria de ser més gran però supostàriament i com que les coses van lentes tenim una quantitat que ens sembla prudent de tenir i si s'ha de fer en algun moment una modificació de crèdit per ampliar-la en un cas concret plantejarem la manera de finançar-la.
Pel que fa a la Torre de la Vila, estem parlant de la finca adjacent a la Torre de la Vila, que fa anys que està a l'edifici de ruït i que no s'arriba a un acord amb la propietat per pagar allò que demana ella. I estem pendents, altra vegada més, de procediments i valoracions que són les que ens portaran a poder...
adquirir definitivament aquella parcel·la, aquell tros de jardí de la part del darrere de la torre, que està allí, que no és ni nostre ni en pot fer res la propietat, perquè està en un... l'únic que la propietat segueix pagant l'IBI. I és una cosa que també vaig demanar mil vegades que solucionéssim, i per qüestions burocràtiques de la idoneïtat o no idoneïtat que posaven els tècnics de contractació fa temps,
hem de resoldre'ls a veure de quina manera jurídica es pot actuar de la manera més de pressa sense de la manera que sigui en quant a la informàtica senyor Ramírez la informàtica seguirà sent cara i cada vegada més i seguirem tenint necessitats que no totes venen del meu departament nosaltres només posem allò que demanen les altres
els altres departaments, intervenció, comptabilitat, gestió documental, tot això, al final anem ballant, el cas de turisme, i els preus són els que són, i aquí estem, i fem les licitacions que correspon i arribem als preus que toquen.
I això és per guanyar amb eficiència i no fer créixer el Departament de Recursos Humans, o millor dit el Departament, la despesa amb recursos humans d'una manera de proporcionar allò que se'ns demana, si podem optimitzar la manera de treballar. Les eines informàtiques ens han d'ajudar a agilitzar també procediments administratius, que ara mateix són molt. Potser no estan del tot adequats al temps que estem.
Però la que ens despistem, el temps ja ens ha guanyat i ja hem fet un pas més que ens hi hem d'adaptar d'una manera sobtada. La qüestió de la digitalització és inconmensurable i va més de pressa del que nosaltres voldríem. I finalment, la senyora Gómez, gràcies per l'anàlisi que ha fet i li agraïm aquesta valoració que fa de...
que la qüestió és la negociació i aportar alguna cosa i que cada qual aprova en funció de la representativitat que té. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Senyor Sacristán, segon totes les paraules.
entre 5 i 10 minuts, d'acord? Estic sumant les intervencions dels dos punts, és a dir, serien 5 minuts, però que hem dit que farien un sol debat, estic sent generós perquè he sumat tots els temps, d'acord? Tot i que el senyor Ramírez ha esgotat els 10, els 20 i...
Merci. Començo amb l'última frase del senyor Rovira. Tothom s'apliquen les propostes a raó de la seva representativitat. I és cert, nosaltres no tenim la força com a part...
fer aplicar certes mesures. El problema és que totes les propostes que fem no són propostes de la CUP, són propostes de sentit comú. Inclús són propostes que vostès mateixos, en el seu compte d'aquí a Tornem Barra d'Instagram, en termes d'habitatge, parlaven.
Parlaven, com és per exemple la intervenció del mercat d'habitatge privat. Fa poc ho penjàveu al vostre compte d'Instagram. Vull dir, no són propostes de la CUP, són propostes de sentit comú. I crec que hi ha una mica de coherència entre allò que es diu, allò que es proposa i allò que es fa. També crec que de tant en tant s'ha d'escoltar més a la CUP.
encara que no estiguem al govern. Crec que en aquest mandat no estem fent cap tipus de proposta desgavellada, sinó que estem aterrant a les necessitats més bàsiques de la gent. Pensem. Segurament, ideològicament, podem estar les antípodes de moltes coses, però en l'essencial estem parlant d'allò que realment afecta aquí Torra d'Ambarra.
Hauria estat molt bé que fa tres mesos haguéssim escoltat a la CUP quan vam dir que ens esperéssim a pagar aquest rumanent d'un milió d'euros als bancs. Hauria estat molt bé escoltar-nos perquè si ens haguéssim escoltat ara mateix tindríem un milió d'euros més per poder destinar a inversions financerament sostenibles.
Com també en política d'habitatge també estaria bé escoltar una mica més a la CUP. Mire, és curiós perquè alguns partits de l'oposició sempre posen en qüestió el que són les festes i la cultura i no posen en qüestió altres partides des del nostre punt de vista totalment prescindibles.
És curiós. Mirin, perquè fa referència a l'inspector, i vaig d'una cosa a l'altra, perquè el temps és així una mica limitat, però que fa l'inspector, que quedi clar, l'inspector és per perseguir il·legalitats, no és per extorsionar ningú, ni és per intimidar ningú, és per perseguir il·legalitats, com es persegueixen les il·legalitats en el món laboral, etcètera, etcètera. Per perseguir il·legalitats.
Aquí el que s'intenta tapar des d'alguna bancada és que hi ha certes il·legalitats que alguns partits volen permetre i volen seguir perpetuant. Però aquí les legalitats, siguin quines siguin, s'han de combatre.
S'ha parlat d'extorsió i crec que no sé si algun dia el govern prendrà mesures a les coses que es diuen per part de certa bancada. L'extorsió és una pràctica que mitjançant violència i intimidació es pretén l'obtenció de certs beneficis en perjudici.
en perjudici del patrimoni d'un o de tercers. Crec que aquí aquest govern, que estem a les antípodes, crec que no ha utilitzat la violència i menys per obtenir beneficis. De cop, vull dir que hem de mirar de ponderar una mica les paraules i ser més honestos.
Perquè mentre es fan certes locucions que agraden potser molt a la gent, si mirem el discurs a Vox, zero propostes i tot allò que aquest discurs és molt simple davant de problemes bastant complexos que demanaríem una mica més de rigor. Una mica més de rigor.
una mica més d'atendre't a la realitat. El mateix li dic al Partit Popular, que diu que vol posar les persones al centre. Potser l'exemple de les últimes setmanes el tenim a Badalona, de quina és la política del Partit Popular de posar les persones al centre. Ara les tenim a un pont de la C31.
El que fa referència al govern que diu que tenim pressupostos participatius. No, no els tenim. I ara mateix m'ho ha recordat. Abans feien moltes cares que no entenien el que estava dient, però ara el senyor Rovira ho acaba d'evidenciar. No sabem com finançarem els pressupostos participatius. No ho sabeu.
ja sé, i tenen constància que el senyor jugal està fent feina per avançar aquí però és que a dia d'avui no ens presenteu cap partida ni com la finançarem ni cap projecte vull dir, no tenim projecte encara si el tema de Teico
Es pot arribar a descartar o pot ser que no s'aprovi perquè el mantenim encara a dia d'avui els pressupostos. És que això és el motiu pel qual nosaltres no podríem votar a favor d'aquests pressupostos. I ens hauria agradat perquè al principi us hem dit que no són uns maus pressupostos. Dins dels límits que tenim no són uns maus pressupostos. Però si ens colem una partida de 320.000 euros per suposar una cosa que no sabem si s'acabarà produint i que estem totalment en contra que es produeixi, per què no us retiren?
per què no ho retiren? Perquè, per suposant, una cosa que segurament no la tindrem mai. Ja sé, senyor Rovira, que portem 10 anys parlant del tema del deute i de tot això. I vostès ens diuen una cosa, nosaltres li diem una altra, però el que estem dient és que també és el sentit comú. Aquí estem pagant coses que no s'han fet a Torra d'Embarra.
I ens estem endeutant per pagar encara més coses. Vull dir que els exemples són molt clars. I no li estem dient de no pagar els deutes il·legítims, li estem dient de fer una auditoria. Una auditoria ciutadana del deute com a exemple de transparència. Per veure què és el que ha passat. I per veure si hi ha hagut algú que en clau política ha d'assumir més responsabilitats de les que estan assumint.
I ja finalment em remeto a la primera intervenció que he fet, insistint que no són uns mals pressupostos, però que no són suficients com per tenir el nostre vot afirmatiu. Per què? Perquè amb el tema de l'inspector, per exemple l'inspector d'habitatge, sempre ens ha estat donant llargues vostè.
Sempre ho estudiarem, i això fa anys que ens coneixem, i sabem quina és l'estratègia per intentar contentar una certa oposició, però que a la pràctica això no es ve materialitzat en res. I crec que és una cosa que no ho està exigint la CUP. És que és el sentit comú que fa falta un inspector. Com hi ha policies perseguint les males pràctiques en la seguretat del trànsit. Per què no hi ha un inspector vigilant les males pràctiques en l'habitatge? Doncs possiblement perquè no és una prioritat.
És una prioritat del carrer, però no és una prioritat del govern, no d'ara, sinó de sempre. I, senyor Perellón, vostè segueix sense escoltar-me.
Vostès segueix sense escoltar-me i segueix amb la cantarella de la que l'única solució que passa per solucionar el tema de l'habitatge és o la cessió de sol a la Generalitat o és la construcció de l'habitatge. No, hi ha més solucions i li estem dient a economistes de cert prestigi que és la intervenció del mercat privat. El 33% de l'habitatge que torna en barra no està destinat a usos residencials. Què fem amb això? Què fem?
i si vostè realment vol aterrar i vol escoltar la gent, faci cas a la gent, i faci cas al Pla Local d'Habitatge. El que li deia la gent al Pla Local d'Habitatge és el que decidim nosaltres, que a Torralambarra no falta habitatge. A Torralambarra falta donar a sortir d'aquests habitatges que estan bulls. I això és el que li deia la gent amb les enquestes que vostè mateix va fer per tal de elaborar el Pla d'Habitatge. El que passa és que la conclusió del Pla d'Habitatge és una altra. Obvia el que diu la gent
i vostè conclou amb la seva conclusió, que és que falta més habitatge, que per tant cal construir, quan la generalista diu una altra cosa. I per acabar, senyora Jóvita, això que diu vostè que el turisme reverteix en el comerç del municipi, en les entitats i en les empreses, mirin, això no s'ho creu ni vostè, ni vostè s'ho creu això.
I aquesta fal·làcia que el turisme és tan bo pels municipis, de mica en mica s'està esgotant. Aquí, per molts diners que invertim en turisme, estem veient com dia a dia, dia a dia no, però hi ha una tendència sistemàtica que cada cop hi ha menys comerç de proximitat a Torra de la Embarra. Per molta ingerència que vostè fa en el tema del turisme, cada cop hi ha menys comerç a Torra de la Embarra de proximitat. Sap qui surt beneficiat d'aixòs?
Doncs ja ho sabem tots, McDonald's, Burger Kings, grans superfícies. Aquestes són les que realment es beneficien del turisme, no la gent ni l'Ajuntament. I si vostè vol contradir això, només cal anar a Salou o cal anar a Lloret de Mar i veurà que dos dels municipis costaners...
amb més turisme de Catalunya, són Lloret i Salou, que curiosament tenen la taxa d'atur més elevada de Catalunya. I la renda per que habita més baixa de Catalunya, Lloret i Salou.
Llavors, deixi'm de mentir, deixi'm de dir que el turisme dona riquesa, perquè certament dona riquesa a uns pocs, però no estem aquí per intentar donar riquesa als pocs, que estem aquí per intentar donar riquesa al conjunt de la ciutadania i al turisme que vostè proposa.
i que de retruc al govern també li dona suport injectant milers i milers d'euros a aquestes campanyes turístiques, per nosaltres és una falta de respecte a la intel·ligència col·lectiva. Cal mirar per la gent, no cal mirar per qui s'enriqueix amb el turisme.
Estar en contra de les subides impostes per aquest equip de govern del 2023 no vol dir que no esteu a favor de revertir les subides a les persones i negociar. Per tant, l'art de la negociació en política és molt important. I nosaltres així ho fem, negociem. I precisament, gràcies a la negociació hem pogut arribar a un acord amb aquest pressupost. Vull fer una petita menció sobre la realitat, senyor Rovira.
Vostè recordarà que jo mateix vaig estar en contra d'aquella RRT, que jo mateix vaig intentar portar-la a jutjar, perquè crec quin dos de millor RRT pot tenir en un ajuntament, perquè és bona per les categories més altes, però és molt lessiva per les categories més baixes dels treballadors. I per això també sempre li he dit que estem oberts a continuar negociant des de la part política una millor RRT que afavoreixi a tots els treballadors per igual.
Un cop dit això, recordar que nosaltres sí que votarem a favor d'aquest pressupost, precisament perquè hem negociat, precisament perquè hi ha contemplada la llei de barris que és tanta falta en el municipi per intentar millorar-lo, perquè hem aconseguit que per una vegada l'equip de govern i tot l'Ajuntament a un peu defensem la sorra de Torra d'en Barra, que és part important del futur del nostre municipi, perquè...
s'ha introduït la partida pel carrer Givert i perquè també hi ha la modificació perquè en un futur el més fiat possible tinguem l'inspector d'habitatge aquí creiem són uns elements aquests quatre importants per començar a canviar el futur del nostre municipi fa uns quants dies just abans de Nadal vaig baixar a baix a mar
com molts diumenges i em vaig trobar la senyora que jo la vaig conèixer quan tenia uns 18 anys més o menys quan baixava al barri a cobrar uns rebuts d'una asseguradora que hi havia aquí a Tornadambarra i em deia
que gràcies a les ajudes al domicili que hi ha d'haver durant la pandèmia, ella va poder menjar i va poder fer coses durant aquella època. I que és una llàstima que avui en dia l'Ajuntament no continuï tenint tanta cura per les persones grans.
I per això, des del punt de vista d'alternativa, sempre hem defensat invertir menys en festes i invertir molt més en l'atenció a les persones, perquè nosaltres sí que entenem que posar la gent al centre és important. I per això, i acabaré ja, perquè ja he dit que no seria gaire extens, tornaré a fer una menció a una altra frase d'Avui toca a Will Nilsson.
Diu que el futur no pot ser repetir els errors del passat i per això nosaltres en el futur el que cal fer és pensar en les persones, recordar les persones grans, les joves, les que no tenen d'estudis i s'han d'estudiar, els nouvinguts i l'atenció a la vivenda, que és important no expulsar la gent de Tornembarra per no tenir cura i atenció perquè puguin tindre una vivenda.
Moltes gràcies, senyor Fuixet. Senyor Ramírez té la paraula.
Gracias, señor alcalde. Empezaré muy brevemente por las alusiones directas y personales. Yo no pensaba, ¿eh? Nunca pensaba que se sometía a debate la residencia de los concejales. Pero, mire, si quiere, tengo aquí el recibo del IBI y del impuesto de matriculación que pago en Torredembarra. A lo mejor, si no lo quiero consultar... Lo digo porque si se somete a debate, quizás tendría que rectificar, ¿vale? Pero como entiendo que no se someta a debate, si quiere, ya le pasó el IBI, que pago en Torredembarra. Bien, dicho esto...
Están explicando historietas, hoy debe ser que es un día de cuentos, y por desgracia el mío no es. El otro día hablaba también con un vecino que me decía, Javier, es que Torredembarra no tiene un duro. Esa fue la expresión. Digo, bueno, tiene un duro. Es un presupuesto de 30 millones de euros. Sí, hombre, sí, que no tiene un duro. No tiene ni 5 euros para gastarse en una fotografía. Digo, hombre, pero cómo no van a poder... Sí, hombre, sí. ¿Usted se ha fijado, me decía el caballero, en el retrato de su monarca, de su majestad el rey?
Digo, mire, pues lo tengo a mi derecha y lo veo cada día, pero no... Dice, no, no, ¿pero usted ha mirado la fecha de cuándo es? Digo, pues no lo sé. Dice, mire, se lo digo, del 2020. ¿Ah, sí? ¿2020? Sí. ¿Y sabe usted qué vale...
El cartón oficial y la fotografía oficial, pues mire, dos con veintiséis por un lado y dos con y pico por otro. Te tengo por aquí apuntado. O sea, que no tengan ni cinco euros para cambiar el retrato del rey, que es el año 2020. Hombre, pues está. Y bueno, pues no se preocupe. Si el señor Pino no tiene ni el decoro de coger y contactar con la Casa Real, no pasa nada. Nosotros para el dos mil veintiséis le dejaremos la fotografía y el retrato del rey actualizado, que usted lo podrá poner en la sala de plenos.
A diferencia de lo que hizo el señor de la CUP, que lo puso en medida carnet y tuvo que venir a un juzgado para ponerle la medida que tocaba. Pero mire, ahora hablando de temas que son para mí muy relevantes. Oiga, se habla del tema de las fiestas. La prioridad. Algunos hoy pueden sacar muchas fotografías, podrán sacar muchas citas de terceros. La realidad es que...
Cualquier persona de bien que cobre una nómina, lo primero que hace es pagar la vivienda. La vivienda, el alquiler o la hipoteca.
Lo segundo es reservar el dinero para la comida del mes. Paga el coche, paga el colegio de sus hijos si paga el colegio o si no paga el material de sus hijos. En fin, paga las facturas de agua, de luz, de gas. Y si sobra dinero, y si sobra, se irán a cenar fuera o se irán al cine. Y aquellas personas que les sobra mucho dinero podrán ir muchas veces a cenar fuera o ir al cine.
Cuando una familia se le reduce el sueldo, cambia de trabajo y cobra menos, ¿sabe de dónde no puede recortar? Ni de la hipoteca, ni del coche, ni la luz, ni el gas, ni la gasolina. Recorta del ocio.
Bien, eso se llama priorizar. Y es lo que pedimos del Grupo Policial de Vox, que ustedes prioricen. Que no puede ser que mientras haya gente que los esté pasando mal en Torre de Embarra, ustedes se gasten miles y miles y miles de euros en petardos. Y eso también es lo que dijeron las miles de personas que salieron a la calle. Porque si usted cuenta todas las manifestaciones, semana tras semana, semana tras semana, domingo tras domingo, manifestaciones aquí en la calle, con los coches que salieron con sus pancartas, eran muchísimas personas.
Claro, usted la subió por completo. Pero bueno, yo creo que hay que ponerlo en valor y, por cierto, quiero mandar un saludo a todas aquellas personas que organizaron y estuvieron en el ejercicio de esa manifestación porque dio la imagen de que Torre de Embarra no es únicamente ni Esquerra, ni Junts, ni el PSC. Lo que sí que Torre de Embarra está viendo de manera reiterada y continua es que hay una única oposición.
Una única alternativa al régimen socialista separatista que pasa por el Grupo Municipal de Vox. Y lo hemos visto. Hoy algunos votan a favor, a pesar de que dicen que son los únicos que han votado la reducción de los impuestos y la subida de impuestos, votan a favor de 600.000 euros en multas. Tendrán que dar explicaciones. No lo sé. Supongo que también cuando vengan las zonas de bajas emisiones, que también sancionarán, también votarán a favor. Pues tendrán que dar explicaciones.
Y por eso precisamente me decían unos vecinos en una carta informativa, me decía Javier, es que los únicos que decir las cosas como son, sois vosotros. Pues mire, ¿sabe lo que pasa? Que lo seguiremos haciendo. A pesar de intentar señalarnos de dónde vivimos y dónde dejamos vivir. A pesar de que el señor Rubira no conteste nuestras preguntas. A pesar de todo eso, seguiremos contestando. Porque mire, ¿sabe lo que pasa? Si yo en esta sala de plenos alguien me llamara mentiroso...
y esa mentira no se hubiera producido, yo me indignaría y respondería. Claro, cuando de 25 minutos de alegato, uno invierte casi 8 minutos en decir la mentira perpetrada del sujeto, el señor Rubira, y no responde, es porque la mentira es hecha. Es que no ha respondido ni un solo segundo para responder los miles y miles de euros que usted va a destinar a ratificaciones y productividades. No ha respondido. Ha respondido a todo el mundo. Pero eso no dice nada. Lobbia.
Cuando usted dijo que precisamente se aprobaba esta redete para evitar que vaya un solo euro destinado a ratificaciones y productividades. Luego la pregunta es, ¿usted ha mentido o no ha mentido? Y si no ha mentido, conteste, no pasa nada. Pero conteste, que no contesta nunca. Señora Baltasar, 18.500 euros para una web.
Supongo que cuando el que se conecte allí le llegará hasta el café a casa, porque con 18.500 euros es una web, como sea la misma web del Ayuntamiento de Ordenbarra. En fin, me gustaría saber que, por favor, si eso ya está en previsión de licitación, y ya le pido por adelantado y públicamente que se le haga participar algún municipal de Vox, porque queremos ver todos y cada uno de los procesos de selección y de procesos de contractación.
de esos 18.500 euros que no los vemos ni los vamos a ver nunca, porque es que es un escándalo. Ya hemos hablado con personas que se dedican a esto y he dicho, no me voy a presentar, porque lo que vale una web de 4 o 5.000 euros es un escándalo. Veremos en qué irá destinado. Mira si no hubiera ya se sonroja.
Sobre la cuarta escuela, aquí hay un detalle que es fundamental. Y es que usted, señor García, cuando el gobierno de la señorita la presidía el gobierno de la Esquerra Republicana, usted se ponía muy digno y defendía la cuarta escuela. Ahora que la defiende, ahora que la preside Illa Socialista, usted se calla. Y también se callan las inversiones. Oiga, mire, conozco muy bien el decreto 13-295 en que Vox votó en contra. Es el decreto de escolarización. ¿De acuerdo?
¿Sabe por qué uno de los motivos por los cuales nosotros votamos en contra? Precisamente por lo que pasa hoy. La Asistente de Cataluña tiene un presupuesto de 48.000 millones de euros. Su responsabilidad es mantener, invertir en las escuelas públicas. Y lo que hacen es, se exoneran de su responsabilidad y lo pasan a los ayuntamientos, que no tienen capacidad económica para hacer eso. Y ustedes a eso no se quejan, lo compran. No, no pasa nada, ya lo pagamos nosotros. No, no. Usted lo que tendría que exigir a la Asistente de Cataluña es que pague esas inversiones que son necesarias para las escuelas de Torre del Mar.
Pero claro, no hice nada para eso. Tampoco mucho más, evidentemente, del ataque permanente y sistemático a la concertada. Se renuncian los conciertos, no se añade ni un solo euro más, pero a usted le da igual. Porque a usted no le importa la educación en Torre de Embarra y los niños. Hay cientos de niños que no estudian en Torre de Embarra. Estudian en colegios privados o concertados. Y si en los privados se tienen que pagar 100% en sus bolsillos, lo entiendo, pero los concertados también entran dentro de la red pública.
Supongo que imagino que una señora que lleva a un niño o una niña a un concertado quiere que se le preste un buen servicio, ¿no? Usted eso no dice nada. Sobre el telefonillo de 30.000 euros. Oiga, a mí me parece muy bien no querer incomodar a depende de qué funcionario que se pueda alargar metro y medio a coger el teléfono. Me parece muy bien. Pero la realidad es otra. La realidad es que la atención presencial en la Comisión de Torre de Embarra
No es la correcta. Es muy deficiente. Y le puedo poner muchos ejemplos de personas que han ido allí y le han dicho, no, ya usted pida hora o cita previa. ¿Cómo se puede cita previa? Elijo cuando me roban. No, mire, ¿sabe qué? Que me robarán mañana, mejor. ¿No? ¿Pero sabe por qué? Porque me he de gastar miles y miles de euros en informática, que está muy bien. Inverte a los policías. Porque también había un policía... Mire, le voy a responder muy rápidamente...
Hubo un día que iba con un compañero y de la casualidad que fuimos a desayunar a Roda de Bará y luego nos dirigimos a Tarragona. Bien, llegamos a Roda de Bará y me encuentro a un policía. ¡Hombre, Javier! ¿Qué haces tú aquí? No, es que mira, ahora estoy en la policía de Roda de Bará. ¿Vale? Me explica tal. ¿Por qué? Me da un motivo. Pero es que luego voy a Tarragona y me encuentro a otro. Y me da el mismo motivo.
que no se les trata bien, y mucho menos económico. Entonces no se les da un buen trato a los policías. Claro, cuando no tienes cobertura jurídica, cuando tu sueldo está muy por debajo de la media de tus compañeros, que esto al señor Alacom no le gusta, pero es la realidad en la policía. Claro, ¿qué pasa? Que formamos a policías en Torre de Embarra que se van a la escuela y luego seguidamente se van a otros municipios. Y tú has estado pagando a un policía...
La formación, porque le estás pagando la nómina cada mes, mientras estás en la escuela, y luego se van a otros policías. Y te lo paga el ayuntamiento de la demarra. Por lo tanto, alguna gestión lo estamos haciendo bien, digo yo. Por lo tanto, está muy bien en los 30 minutos del telefonillo, pero quizás habría que incidir en otra cosa. Pero claro, cuando se habla de eficiencia vial...
Eficiencia vial, que me ha encantado. 600.000 euros. Hombre, si hubiese una mejor eficiencia, se reduciría la recaudación. Pero ustedes pretenden aumentarla. No tiene otro motivo que no sea la recaudación fiscal. Y claro, yo entiendo el apunte que le han hecho ahí el asesor o algún asesor policiano, no sé, me encanta. Pero, hombre, pero que no puede decir eso usted, ¿eh? Es que no se lo cree ni usted. Ha tenido que leerlo porque no se creía la explicación. ¿Cómo usted lo justifica?
Y luego una cosa. La capacidad fiscal del Ayuntamiento de Torredembarra es del Ayuntamiento de Torredembarra. No de anexos, no de... No, no, no. Es del Ayuntamiento de Torredembarra. Por tanto, ojo que a lo mejor nos estamos mal asesorando. Y le digo una cosa. Cuando se le sanciona a un ciudadano, el que sanciona es el Ayuntamiento de Torredembarra. Y esto lo ha explicado muy bien la concejal. Pero quien tiene que recibir la hostia, perdón por la expresión,
o la castaña metafórica, es el policía. Y perdonen por blasfemar, pero es el policía. El vecino que se queja no se queja al lindamiento, se queja al policía. Por tanto, ustedes lo que han hecho con esto es enviar a la policía con el latáfono a multar. Bueno, pues veremos qué va a pasar, porque esto no les gusta tampoco a los policías, porque no les gusta. Les gusta cumplir la ley, que es lo que tiene que hacer. Y voy acabando. Me he quedado corto, pero en fin...
Y acabo, rápido, muy rápido, muy rápido. El tema de las horas extras. Oiga, señor Rubira, usted está pagando horas extras, usted, jefe de personal, está pagando horas extras a policías un domingo por abrir un mail. Cada domingo por la tarde. ¿Me puede explicar eso por qué? ¿Me puede explicar eso por qué?
Y a cabo, hay alguno o alguna que hoy votan a favor de 600.000 euros de presión fiscal para los ayuntamientos y para los ciudadanos de Tornembarra, que decían una cosa que para mí es escandaloso. El esfuerzo fiscal propio en Tornembarra no es suficiente. Dependemos de otras entidades y otras administraciones para que nos paguen. Oiga...
19,6 millones de euros de impuestos directos y tasas. 20 millones de recibos que giran estos señores. 20 millones que pagan el financiamiento de la Embarra. Entre Icio, entre Libia, entre la tasa de la basura. Entre 19,6 millones de euros. Si esto no es suficiente, muchas gracias. Moltes gràcies.
Sense elpeneria, sense fer mítings adesora, sense faltar el respecte a ningú, diem-li clar que som una oposició responsable, que ha treballat per millorar els comptes i hem aconseguit millores que afavoriran el benestar dels nostres joves. Això sí que és posar les persones al centre del debat i de les resolucions. Sabem consensuar...
Sabem dialogar, sabem fer ús de la democràcia i de la transparència. Potser no tothom ho pot dir així de clar. Potser ho està molt entestat en un debat en contra de tot sense poder consensuar amb ningú. No és el nostre cas.
Nosaltres fem la feina que ens toca el dia a dia com a regidora i el nostre vot, evidentment, no és un xec en blanc, és una fiscalització que farem com hem fet sempre i fins ara.
Diuen que un bon pressupost és aquell que compta amb els veïns. Nosaltres comptem amb que aquesta participació nostra en aquests pressupostos ajudaran els joves de Torra de Marra. Per tant, això ens permet obrir-nos aquest consens que hem fet i aquest vot. Prioritzem el benestar i l'interès general de la ciutadania per davant de qualsevol càlcul partidista.
Evidentment ja hem dit que no són els nostres pressupostos, que millorarien moltes coses, però hem de posar en valor el que nosaltres sí que hem sabut consensuar i reunir-nos i aconseguir millores per Torredembarra. No sé si tots els partits poden dir el mateix, nosaltres sí.
I això ens permetrà millorar en educació, servei imprescindible si posem, tal com hem dit, la persona al centre del debat i l'esforç i el creixement de la ciutat.
és part del nostre ideari, del nostre programa de govern. És la persona, per tant, qualsevol cosa que millori la ciutadania, nosaltres n'estarem a favor. Som capaços d'arribar a consensos sense renunciar a fer oposició i fiscalitzar l'acció de govern.
I encara que li sàpiga greu a algú, bé, ens sap greu per altres, però sí que vull dir que som l'únic partit que hem votat en contra de la pujada d'impostos, i ho direm sempre. I quan es van proposar la reforma a preus públics també vam votar en contra. Això no vol dir que no puguem consensuar altres elements d'aquest pressupost,
Hi ha algú que està tan tancat en banda, faltant el respecte, fent mítings a dues hores i tal, que al final no sap potser consensuar i arribar a acords per millorar la ciutadania. Això sí, fent mítings a qualsevol hora. Molt bé, cadascú fa la política que millor creu. Nosaltres sempre estem i estarem a costat dels veïns, com acabem de dir,
I el que encara ens manca, i així ho posem en evidència un cop més, és que l'equip de govern marqui quin model de ciutat vol per un futur mig i llarg termini, perquè vam presentar un folletó on explicaven coses que realment no ens va semblar que fos un model de ciutat que pogués millorar la vida dels nostres ciutadans.
El nostre vot favorable d'avui no és de canvi de cap contrapartida ni d'interessos preconcebuts. Hem mirat pel bé dels ciutadans i aquí ens trobarem sempre. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies, senyora Gomez. Senyor Rovira, tindria dos minuts per tancar, sisplau. No els esgotaré.
Senyor Seguristan, tornem al debat de sempre, estem pagant coses que no s'han fet. No, estem pagant un crèdit que va donar uns diners i que algú els va aplicar amb altres coses que s'han fet. No s'han fet les que es va idear, però sí que s'han fet coses amb aquells diners. El que passa és que potser, en aquell moment, la prioritat va canviar i el que ho va fer hauríem d'analitzar, i per això també hi ha un judici, per veure on van posar aquells diners.
i aquí hi haurà aquesta és la responsabilitat però el banc va deixar diners a l'Ajuntament i l'Ajuntament els ha de tornar per tant aquesta roda no la seguirem i no seguiré el debat el que vostè diu que els inspectors han de ser per perseguir legalitats i amb tota la raó li agraeixo l'argumentació
Per tant, a mesura que puguem, aquest és el compromís, un pas més d'aquest compromís llarg i que no hauríem satisfet mai, té raó, però que ara ja tenim una idea més clara de com ho podem fer i estem aquí.
Lamento que el fet que la clàusula aquella que han posat per mirar de finançar els pressupostos participatius, si hi ha un acord, ara el faci tirant darrere, però no pararem ara l'aprovació dels pressupostos per aquella partida que segurament, o no, depèn de com ho debatem, aplicarem o no aplicarem. Però l'altra part dels pressupostos ens interessa que s'aprovi el més aviat possible. Retirar-ho de l'ordre del dia seria parar tot el ple, parar-ho tot. I això és una cosa que no ens hem plantejat.
Tècnicament no es pot fer perquè s'ha de fer una anàlisi de tot plegat i la interventora no ens ho ha deixat fer. S'ha de retirar tot o no? Perquè és un únic punt, s'ha de votar tot en compte.
No dic que és correcte el que ha dit el regidor, perquè la qüestió és que si es modifica alguna cosa, jo he de tornar a fer informe i s'ha de tornar a fer una informativa, vull dir que avui no es podria aprovar el pressupost. Però bé, també els he dit que encara que això estigui previst, l'ingrés i la despesa, si efectivament no està l'ingrés no es pot fer la despesa.
Llavors, per tant, jo els he recomanat, si es vol aprovar avui el pressupost, que es deixi així, perquè igualment si no està l'ingrés d'aquest acord no es pot fer la despesa, llavors l'efecte és el mateix.
Però és una qüestió tècnica, no es podia fer aprovar avui el pressupost si es retirés això. Perquè jo ho vam estudiar amb la secretària per una altra qüestió i ha de ser així. Hauria de tornar a fer un informe jo i una altra informativa.
Segueixo. Per tant, el compromís és d'analitzar-ho i si s'ha de retirar es retira. Però avui aprovem la part que no està condicionada del pressupost perquè aquesta partida està condicionada amb aquest acord que encara no s'ha produït. I pel que fa al senyor Ramírez...
Vostè ara m'ha fet un circolòqui d'aquells que fa habitualment. Vostè m'insulta i quan jo contesto amb una paraula espujada de to, s'ho fem. Això ho ha fet tots els anys aquests, sempre. S'ho fem i fa quan jo contesto cada vegada. Quan vostè em diu mentider...
Jo li hauria de contestar cada vegada perquè quan em diu mentider moltes vegades ho fa amb una argumentació que és mentida en si mateixa. Perquè vostè, si ara li explicaré, vostè ha dit que soc mentider perquè no l'hi he contestat. L'hi he contestat i he parlat del per què de les gratificacions i de les excesi i de les d'allò. El que passa és que vostè no ho ha sentit com volia sentir-ho.
I per tant jo li he contestat, a més a més, responent també a una pregunta d'un altre regidor. Jo he contestat i vostè em diu mentider. Si ara jo li dic vostè és el mentider, vostè s'ofendrà. Miri, jo estic cansat de contestar-li. Cada vegada que vostè fa una argumentació per dir-me estafador, que soc dolent, que soc una mala persona, fa servir arguments que són mentides en si mateixos.
Perquè és el que vostè es creu. Vostè s'ho creu de veritat. I per tant, jo ja no li contesto. El mentider és vostè. I ho ha sigut nou anys seguits. Des del primer dia. Des del primer dia que va posar en qüestió el seu partit una cosa que en realitat era un interès particular.
I ho deixo aquí. No li contestaré més i menys si em diu mentider, però les preguntes que vostè ha fet les he contestat totes, totes, excepte aquelles que ja li havien contestat altres regidors.
I el que passa és que vostè voldria tenir la raó, tenir la plena raó, i per això em diu mentider, però vostè no la té la raó. Vostè és un propagandista, miri, el començament del mandat, i ara em permetrà que tanqui aquí, va parlar de Goebbels i em va dir que jo era com Goebbels.
El que ha demostrat que treballa com Goebbels és vostè. Nou anys seguits. Nou anys seguits. I ja està. I no li donarem més peu a les seves llueixis. Faci proclames feixistes i faci proclames. Ara em dirà que s'ho fem perquè li dic feixista. Res més, senyor alcalde. Moltes gràcies. Passem a votació del... No podem entrar a un debat ara, no em fotis? No, no.
No, no, no. Em permet, senyor alcalde? Em permet, senyor alcalde? Sí, cada vegada...
que em fan la proclama i m'alueixen, jo contesto i com que allò ens haig de contestar personalment, allò ens volen una rèplica, no acabaríem mai. No, no, no estic d'acord. Senyor Sècristan, per què demanen la qüestió d'ordre? És que no ho entenc.
Tal com ha comentat la senyora interventora, hi ha la possibilitat de no aprovar avui el pressupost, fer un altre informe i retirar de l'ordre del dia l'Udateico. Això no només tindrà el vot a favor nostre, ja sabem que no...
us importa perquè ho aproveu igualment però el pressupost tampoc s'aprovarà perquè només aquest fet comportarà al·legacions i segurament es puguin arribar a estimar aquestes al·legacions per tant també anem a una suspensió de l'aprovació inicial d'aquest pressupost
Senyor sacristà, evidentment com hem de retirar el pressupost el dia 29 de desembre. Aquest pressupost jo crec que s'ha negociat pel part del regidor amb vostès.
S'han fet les peticions que molts de vostès volien. S'han incorporat. De fet, en el seu grup ja ha fet propostes que estan contemplades. S'ha explicat la clara voluntat que hi ha per tema del Teico. S'ha dit honestament que es té tota la voluntat de portar els pressuportos participatius. S'ha fet tot...
Vostè no vol confiar, no confiï. Vostè fa un minut li estava dient a la senyora interventora que podia retirar el punt en una esmena. No, perquè és que qui és la màxima autoritat en aquest Ajuntament en aquesta qüestió és la senyora interventora i no el regidor, ni vostè ni jo, eh? Tampoc jo, eh? Tampoc jo. Per tant, el que no podrem fer, el que no podem fer és estar dient cadascú el que ens sembla amb...
Retirar el projecte de pressupostos d'aquí i convocar un altre ple per aprovar un altre pressupost perquè vostè no vol fer un acte de confiança. No el faci. No el faci. Nosaltres sí que l'hem fet. Hem fet tot l'esforç per incorporar-se a les partides. Li estem dient el debat sincer que vam tenir amb l'acord de Teico. Li estem dient, ja ha vist que han fet la consulta en retirar-ho. Vostè no vol confiar? No confiï.
Però home, no ens demani que fem tota la feina enrere perquè vostè pugui votar a favor perquè s'estava més tranquil. Home, no. No vol confiar en nosaltres? Totalment d'acord. No confio. El temps ja dirà. Però no podem retirar aquest punt. Per tant, sense més, passem a votació del primer punt. Vots a favor. Vots a favor de l'equip...
Vots a favor de l'equip de govern, la CUP, Alternativa i el Partit Popular. Vots en contra de Vox. No hi ha abstencions, no? Passem a votació al segon punt dels pressupostos de 2026. Vots a favor.
Vots a favor de l'equip de govern alternativa Partit Popular. Vots en contra de Vox. Abstencions de la CUP. Molt bé, moltes gràcies a tots i totes. No aixequem la sessió. Passo un minut, si us plau, la paraula a cada portaveu per si vol desitjar un bon any als torrencs i torrenques. Senyor Sacristal, té, si us plau, un minut.
Bé, doncs sí, desitjar un pròsper 2026 i que sigui millor que el 2025 i desitjar a les famílies d'aquí Torra d'Embarra i les que no són de Torra d'Embarra que així sigui. Bones festes i fins l'any que veu. Moltes gràcies. Senyor Fuixet.
Doncs, desitjar un bon 2026 a tots els veïns i veïnes de Tornadambarra i, evidentment, de qualsevol lloc. Esperem que aquest 2026 sigui un any de pau, sigui un any d'amistat i entre tots i totes ens cuidem i ens mirem més. Moltes gràcies, senyor Foixet, senyor Ramínez.
Senyor alcalde, en primer lloc voldria donar un missatge de precaució a aquells que tenen vivendes a Torre d'Embarra o habitatge a Torre d'Embarra, a aquells que tenen cotxe i circulen per Torre d'Embarra, perquè, com s'ha vist en aquest escala de plens, els senyors...
Rovira, Pino i Suárez, doncs voldran inspeccionar-los, sancionar-los i multar-los. I per tant, dir el següent, que tot i que la pressió fiscal asfixiant d'alguns partits que augmenten i segueixen el mal vistiplau d'alguns partits que sembla ser que això no passaria per al passat, vull desitjar-vos un molt bon any 2026 perquè tot i així l'esperança sempre reluce. Moltes gràcies. Senyora Gómez, té un minut.
Doncs després d'un Nadal que espero que hagi sigut molt jollós per a tothom, desitjo un any vinent, que és el que està aquí a tocar, venturós per a totes les famílies de Torredembarra. Moltíssimes gràcies, senyora Gómez. Senyor Xavier Suárez, té un minut.
Bé, bon dia. Des del grup municipal de Junts, desitjar a tots els veïns i veïnes de Torrenembarra un bon any nou, que aquest nou any ens porti salut, convivència i oportunitats per continuar creixent i avançant com a municipi. Seguirem, des del nostre grup municipal, seguirem treballant amb responsabilitat i compromís sempre al servei de Torrenembarra i la seva gent. Molt bon any 2026 a tots.
Moltes gràcies, senyor Suález. Senyora Muniz, té un minut. Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, des del grup municipal dels socialistes de Torredembarra volem desitjar una bona sortida d'any i una millor entrada de 2026. Esperem que sigui un any amb més drets, més oportunitats i menys por.
I per la nostra part dic que continuarem treballant per reforçar el respecte i recuperar la confiança en les institucions i perquè les torrenques i els torrencs vegin millorar la seva qualitat de vida dia rere dia. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies senyora Muñoz. Senyor Rovira té un minut.
Sí, en nom d'Esquerra Republicana de Catalunya, desitjar un bon 2026 defugint proclames catastrofistes que l'únic que porten és a mals entesos i a desastres que no esperem que es produeixin. Moltes gràcies a tots per la confiança i que tinguem un bon any 2026.
Molt bé, moltes gràcies. Jo com a alcalde, evidentment, desitjo a tots els torrencs i torrenques una molt bona sortida de 2025, amb la família, amb els amics, amb qui correspongui, i desitjar un molt bon 2026 ple de diàleg. Moltes gràcies. S'aixeca la sessió.
Doncs fins aquí aquest ple extraordinari per aprovar el pressupost municipal de l'Ajuntament de Torrenbarra per al 2026. La votació que ha quedat de la següent manera, pel que fa al pressupost, els regidors del govern han comptat
Amb el suport també dels representants a l'oposició d'Alternativa Tornambarra i al Partit Popular, el regidor de Vox, Donisa Cristian, s'ha abstingut, mentre que l'únic vot en contra ha estat el de Javier Ramírez de Vox. Pel que fa a la modificació de la RLT, l'única variació és que el regidor de la CUP, Donisa Cristian, ha votat a favor en contra, a diferència, perdó...
d'aquesta abstenció que ha tingut en el punt del pressupost per al 2026. Per tant, queda aprovat aquest pressupost de l'Ajuntament per l'any vinent, un pressupost que, com dèiem, es queda al voltant dels 30 milions d'euros amb una pujada de més d'un 2%, d'un 2,8% gairebé respecte als comptes d'aquest 2025.
Nosaltres tanquem la retransmissió que us hem ofert aquí a la sintonia d'Ona la Torre, el 107.0 de l'FM, des de les 10 del matí. El resum d'aquesta sessió plenari i la resta de notícies del dia les trobareu a partir de les 3 de la tarda als nostres serveis informatius i també a la nostra pàgina web, onagiolatorre.cat. Fins ara.
Només tres quarts d'hora. Tipo, vaig estar allà plorant, ai, que trist... Ja m'he avorrit, ja està. Sí, sí, és que no dona... Vull dir, s'ha d'aprofitar tota la vida, vull dir... Jo ara mateix no estic enamorada, ho he estat, vull dir, sóc molt enamoradissa, m'enamoro molt. Jo també.
I he patit per amor sense haver estat en cap relació. Això, clar, pot passar. Això que ha parlat dels vincles amb les persones, doncs, sí, sí, m'he enamorat i també he patit. A mi m'agradaria saber, Aaron, per exemple, com saps que estàs enamorat? Quins símptomes sents en el teu cos per saber que n'estàs? Home, primer de tot, n'hi ha que fer una petita diferència, crec jo, que és estar enamorat o...
T'agrada alguna cosa, està pillat per algú, no? Perquè tu pots veure aquella persona que, si va el teu insti, entra a classe i no sé què, i llavors t'agrada molt, i quan comences a parlar, hi ha alguna cosa que no. Però després està enamorar-te de la veritat, allò que et farà mal si es trenca, no? Que és quan vius una petita història amb aquesta persona, o estàs un mes o dos, o fins i tot tota la teva vida.
Aquesta cosa de declarar-se també és una mica complicada, no? Sí, moltíssim. Qui fa el primer pas de dir a l'altra persona... Perquè dieu que l'estimeu, dieu que us agrada... Parlar als amics per saber què passa. Jo penso que depèn molt de la relació que tinguis amb aquesta persona a la qual et vols declarar. Perquè pot ser molt diferent si és algú que veus per l'insti i parles amb els teus amics de em declaro, no em declaro... Però si, per exemple...
et comença a agradar, per exemple, un molt amic o un molt amiga teva, tot canvia. Perquè ja li has dit que l'estimes, aquesta persona. Com és això? I escolta, Felipe, tu estàs enamorat. Estic enamorat. I explica-nos una miqueta com és això, com va sorgir, en quin pas estàs tu, en quin punt estàs ara mateix. Doncs sí, com la Júlia, sóc una persona enamoradista. Sempre, a qualsevol lloc que... Allà on arribes t'enamores. Sí, exacte.
Doncs em vaig canviar d'institut. O sigui, vaig fer primer i segon d'ESO al meu poble i després tercera d'ESO, que és el curs que estic ara, em vaig canviar d'institut. I doncs vaig entrar per la porta i va passar fent classe i veig una persona i dic, bueno, guapa no aquesta persona. Atractiva.
Sí. I després, doncs, jo estava al pati i estava sol perquè no tenia amics. I de sobte ve una persona i em diu, mira, que jo tinc un grup d'amics. I esbrineu qui estava en aquell grup d'amics. Una persona. Exacte. I dije, Felipe, tienes que aprovecharlo. I doncs vaig començar... Escolta, Felipe, si li vols dedicar algunes paraules a aquesta persona que potser estes escoltant, no sé, si vols... Hòstia, que la quiero muchísimo.
Que bonic, sisplau, que bonic. Té nom aquesta persona o no té nom? No vull posar noms ara perquè... Massa cosa, no? Sí, massa cosa. I doncs vaig començar...
em vaig fer amic d'aquesta persona i ara som amics, ens juntem als patis, també amb el grup d'amics aquest, i doncs jo crec que per ser nou a l'institut, molt bé. I escolta, Felipe, tu no estàs, i això és una experiència personal, tu no estàs cagat per dir, t'estimo aquest, et vull moltíssim, perquè és més fàcil, o potser... Com ho diries, si no, que t'agrada una persona? Perquè és que jo dic...
Tipo, sembla més fàcil dir, et moles, o m'agrades, o fins i tot no dir-ho. Per la càrrega que té la paraula t'estimo. Exacte, perquè tu dius a una persona t'estimo, i si l'altra persona no t'estimo és com, vale, gràcies. I jo tinc una pregunta, perquè qui d'aquí s'ha enamorat alguna vegada d'un amic?
Jo. Això és un drama. Sí, ho he de confessar, jo m'he enamorat. I com ho vas viure, com ho vas gestionar això? Jo fa temps d'això, va ser a primer d'ESO, vull dir, una altra etapa de la meva vida. No, em vaig enamorar de la meva millor amiga. I clar, vull dir, això, jo crec que és molt diferent que el que dieu vosaltres de... Ja ho va saber o no?
Va ser estrany, perquè, clar, tu amb la teva millor amiga, o millor amic, tu ja tens una relació molt propera, us estimeu molt, i ja us dieu coses maques. Però, clar, quan la cosa comença a... Agafar un altre to. Agafar un altre to, molt bé, Aaron, exactament, sí. Que potser hi ha alguna cosa més que amistat, es posen difícils. I no vas necessitar distància. És a dir, com ho dius, tot això? Veient cada dia la persona que t'agrada, a més a més, amb aquella confiança, amb aquella proximitat que tens amb un amic...
Com ho fas? Clar, era tan bonic el vincle, que jo amb 12 o 13 anys no se'm va passar pel cap de trencar-lo, vull dir, jo vaig seguir endavant, jo si l'havia de dir que l'estimava, jo estava boja per ella, diguéssim, i no va ser fins tard que si es va trencar de cop, perquè potser ella es va adonar que no sentia exactament això per mi, i l'amistat es va acabar trencant. O sigui, es pot acabar malament, però pot ser molt bonic, també, enamorada.
l'amor al final té això, que pot acabar molt bé o fatal. Us poso unes dades. Un 24% dels joves a Espanya reconeixen haver tingut parella només 12 anys. A mi m'agradaria saber si a les vostres classes hi ha parelles. I tant. Tornant una miqueta al tema d'abans d'enamorar-te de la teva millor amiga, jo no m'he enamorat de la meva millor amiga, però tinc amigues que pensen que soc parella amb la meva millor amiga de la infància. Literalment la conec des que fa més
Molesta, que fascina que...
persona, jo també ho pensaria, perquè, tipus, jo me l'estimo moltíssim a la meva millor amiga, moltíssim. Jo diria que és l'única persona a la Terra que me l'estimo tant. Què passa? Què passa? Sí, que hi ha cops que ens fem coses, ¿vale? Tipus, jo hi ha... Jo hi ha moments que sempre em sento amb ella, clar, si no, doncs hi ha moments que li faig petons, mai els he vist, sisplau, mai els he vist. Petons on? Tipus a la Galta, al front, saps? I ara on?
Tu creus que això que explica la Sara podríem fer dos nois? Canvia molt la cosa, eh? Jo estic completament d'acord amb tu. Jo crec que, per exemple, jo tinc un amic, un molt bon amic, no vaig a dir el seu nom respecte a ell, però que em cau molt bé. I li tinc un gran amor per aquesta persona. Clar.
I de fet, l'abraço... I et sabria greu que pensessin que hi ha una cosa més que una amistat? O que fessin això que fan amb la sala, que fan aquests safarets? Home, jo penso que a tothom li agrada el xisme. I també penso que el pensament és lliure. Però també crec que hi ha gent que ho treu de context, saps? Perquè vol aquest xisme. Vol i vol dir...
L'Aaron i Fulanito són parella, o es passen el dia parlant, o tot això. A vegades s'ho diuen per enveja. I perquè s'avorreixen. La gent s'avorreix. Només per tancar una cosa, m'heu dit que sí que heu vist parelles a la vostra classe. Envegeu els que tenen parella actualment? No. Voldríeu tenir parella vosaltres ara mateix?
No, clar, t'ho estàs enamorant. Si us sembla, fem una cosa, anem a un pati real i anem a escoltar les veus de què opinen sobre aquest tema. Us sembla que els escoltem? Perfecte. Endavant. Doncs sí, sí que m'he enamorat, de fet ho segueixo. I és una experiència difícil, de l'hora molt enriquidora perquè et pot ensenyar moltes coses.
Sí, però no va ser una gran experiència, ja que no era recíproc. Me'n vaig sortir per tirar endavant l'amistat i no fer de tot legat una situació incòmul. Com tal enamorament no ho vaig experimentar. Jo sí que m'he enamorat, va ser fa un mes. I va ser amb un noi que ens portàvem 3 anys de diferència i la veritat és que la relació es nota. Jo crec que és una edat correcta, però enamorar-se és el moment. De fet, és el moment per fer-ho.
A la meva edat no m'agradaria enamorar-me. De veritat, penso que és massa d'hora. Sí m'agradaria enamorar-me a l'adolescència, perquè és una edat bonica per enamorar-te, però no voldria deixar els meus estudis, no voldria... No m'importaria que la meva parella posta a la meva mateixa classe o curs a una persona amb la qual mantinc una relació tan estreta
És una bona persona aquí demanar-li els apunts. En un moment la relació va malament i s'acaba, em sentiria una mica malament el fet de veure-la cada dia. Enamorar-me a aquesta edat, tenir una parella, sí que és edat que et sopren una mica de les teves amistats. Per exemple, el temps que podries estar passant estudiant o gaudint amb els teus col·legues, estàs amb la teva parella.
Més, tenint la mateixa edat, jo penso que ens entendríem millor. Ara per ara no m'agradaria tenir una parella per tota la vida, perquè m'agradaria descobrir coses. Sí que m'agradaria tenir una parella per tota la vida i amb ella formar una família. A mi sí que m'agradaria tenir una parella per tota la vida, una persona amb la que ens puguem ajudar mútuament. Com s'ha de dir, voldria veure diferents punts d'opinions, diferents persones...
Que vull que sigui per tota la vida i que pugui compartir tots els moments amb aquella persona. Les pel·lis i el cine penso que mostren relacions que són impossibles que passin.
Acostumen a fer un estereotip de vegades masclista i normalment heterosexual. Estàndard romàntic no existeix. Ho manté tot molt estereotipat, siguin la millor manera d'ensenyar-nos com estimar.
M'agrada molt això que deien dels referents que tenim en el cinema. Sí, sí, sí. Què penseu? La imatge que ens arriba de l'amor romàntic és molt idealitzat. Massa, massa. Què en penseu? Quins són els vostres referents en aquest sentit? Les pel·lis, les sèries, les cançons...
Mira, les cançons depèn del que escolti. Després podem parlar d'això, però... Les pel·lis, o sigui, et donen... Bueno, és el mateix procés a totes les pel·lis. És un noi, coneix una noia, s'agrada mútuament, es fan un petó, tot va perfecte. I que fàcil que és tot, no? Que fàcil que és tot, perdó. O sigui, no t'han comptat les variables.
Exacte, exacte, exacte. Què vol dir les variables? Ets una persona en una situació, en un context en concret. Sempre et posen el noi que és topefort i que tothom es coneix. Guapo, si tot, guapo. Un metro vuitanta, sisplau. Què passa amb els que no som tan... Reivindiquem els que no fem un vuitanta. Exacte, sisplau. I estan a la platja i es fan un petó, o sigui, per començar...
La por que fa fer un pato a una persona que ni siquiera és el teu nòvio és molt estrany. O també com la gent s'aprofita de burlar-se de tu per dir... Diuen coses com... Ai, mai tindràs parella perquè ets així. Perquè, esclar, els nostres referents són tals. I tothom ha tingut els mateixos referents. I què seria, per tant, realista? Un amor realista? Un amor sincer, Aron?
Divers, molt divers. Jo crec que l'amor realista seria el noi o noia cagat, perquè estàs nerviós, perquè si t'agrada una persona, o sigui, tu fas una passa i et pregunta, li haurà agradat aquesta passa que he fet caminant amb ella? Jo crec que un amor realista està ple de nervis, està ple de pos, però sobretot està ple d'amor. Està ple de veure's una abraçada. Ara on ets un romàntic, eh? Sí, però és que...
Ho copio per un poema, vale? Vale, vale, perfecte, tot teu, però perquè un amor de veritat és aquell que sense petons, sense aliar-se amb aquesta persona, una simple vista, mirada o abraçada, ho diu tot, sabeu? És l'èxit, és l'èxit. Clar, aquí, a veure...
Aquí escoltant l'Aaron, que ens acaba d'emocionar, quins serien els vostres referents, per exemple, musicals? Donar un grup, un cantant, que diguis, aquesta, quan escriu cançons, les fa des d'un realisme i des d'una cosa... Oques gràcies. Oques gràcies. Oques gràcies. Per què, cançons? No, a mi, oques gràcies, tot i que potser la gent diu que no parla d'amor directament, a mi també m'ha inspirat en aquest sentit. Vull dir, parla de ser tu mateix, de deixar-te portar, de viure la vida, i jo crec que l'amor també és això, a part del que ha dit l'Aaron, que és preciós, és quan tu...
Tens una persona, bueno, la tens no, que és una mica possessiu, però coneixes algú i no és ni el físic ni l'intel·lectual el que t'agrada. És la persona. És la persona, és certament que t'agrada tant estar amb ella, estàs tan a gust, que és amor el que sents. I el reggaeton, dona aquesta imatge. Felipe, què vols opinar sobre això? Mira, a mi no m'agrada el reggaeton.
Però musicalment o a nivell de lletres? A nivell de lletres, musicalment... Jo crec que el pic del reggaetón, quan el reggaetón era...
El bo era el 2017. Amb la cançó de la Xina o gasolina, tot allò era. Tu creus que ara ha evolucionat d'una manera... Com és ara, el que abans no era? Ara fan a la dona com... La fan sentir inferior o la idealitzen i és... O sigui, no sempre és així, perquè la dona, saps? No és una cosa que no agrada gens. Una persona.
Romantitzen el fet de la violació sexual. Què collons és això? Què és això? I això que deies que hi ha música que de vegades ens inspira en el tema de l'amor. No sé si la coneixeu, però una cançó molt famosa que es diu Loufei o Luffy. La cançó de From the Start.
Sí, això me'n passava fa molt de temps, que jo estava enamorat d'una altra persona, perquè soc molt enamorista, i doncs vaig escoltar aquella cançó i vaig dir, hòstia, és que representa...
la relació, perquè diu una cosa que és no necessito un recordatori de que no m'estimes. I doncs, clar, per mi era el mateix, perquè aquella persona estimava una altra. I clar, o sigui, sempre, quan jo parlava, sempre deia, ai, és que estimo tant aquella persona, i és, no m'ho recordis, si no necessito un altre recordatori de que no m'estimes. Mira, diré més dades, una mica en relació també al que estàveu comentant del respecte, no?, l'altra persona, un 45% dels joves d'entre 12 i 15 anys reconeixen haver consumit porno, i el més consumit és la pornografia dura, no?, que inclou humiliació
Això hem parlat una mica abans. Jo crec que val la pena també, encara que no sempre està vinculat amb l'amor, també parlar del sexe. Abans de passar una mica més enllà, us preguntaria ràpidament què vol dir això del primer cop? Què considereu la primera vegada? Què s'ha de fer? Un petó? La primera carícia? Què és el primer cop? Depèn, hi ha primers cops de tot. Exacte. Jo aquí em callo perquè no tinc ni idea.
No, però sí, jo crec que tothom pot opinar aquí, vull dir, cadascú al seu temps... Jo tinc una opinió. Tot són primers cops, digues. Digues, digues. Perquè el primer cop, si estem parlant del sexe, parlem sense tabús, si estem parlant del sexe... Sexe. Jo crec que la pornografia...
O sigui, els sentiments que hi ha en aquells vídeos no és real, perquè la gent ho fa per diners. O sigui, veuen el seu cos i ho fan per diners, i tot això que hi ha no són sentiments reals. Jo penso que el primer cop ha de ser com natural, bonic, amb com sentiment dels dos, i no necessàrem pornografia dura d'aquesta que dius, no?
Jo, de fet, aquí tinc una miqueta sort perquè ahir vaig tindre una xerrada sobre això i vaig estar d'acord amb una cosa que va dir i és que a gran part de la pornografia
Tot el que gira al voltant del vídeo és l'home, o el 99% del vídeo és l'home. El plaer de l'home. Llavors, tu quan estimes una persona en la vida real, que per cert, un petit incís, el primer cop s'ha de recordar amb un somriure. No s'ha de recordar
i per dir el dia després, a l'hora del pati, amb els amics, hòstia, doncs mira, he tingut el meu primer cop amb fulanita. És un primer cop que has de somriure i has d'estar d'acord, com tu vens, amb el consentiment. Que important és parlar d'aquest tema també a classe, si us sembla. Anem a escoltar patis de veritat també que opinen sobre aquesta qüestió i seguim comentant.
Crec que tinc la suficient informació sobre el sexe, però no em veuria preparat per mantenir relacions sexuals perquè em faltaria informació sobre la persona. Sí, jo crec que tinc prou de informació. Crec que estic preparat perquè soc una persona molt responsable de les seves accions i em sento preparat. Està tenint una relació més aviat llarga abans de mantenir relacions sexuals.
Crec que m'han explicat del sexe, però tampoc tinc molta informació i ara mateix amb l'edat que tinc no em veig preparat. Soc verge i no tinc pressa per el meu primer cop. Una família que sempre m'ha ajudat molt, m'ha donat informació, no ha tingut molts temes tabú, si ha pogut parlar tranquil·lament i preguntar. Des que he tingut una edat prudent, els meus pares han sigut unes persones que m'han informat molt i m'han dotat de suficients coneixements
Des de respecte fins amb malalties de transmissió sexual, amb límits, de tot. No tinc cap mena de pressa a l'hora de mantenir relacions sexuals per primera vegada. De fet, tot el contrari.
prefereixo que passi quan hagi de passar i no forçar res. Crec que m'agradaria, no vaig a mentir, però com tot adolescent, però la veritat és que no tinc cap presó. I el que se troba en el buscar informació sobre sexe molts cops és porno i el porno no és una bona manera d'educar-se.
Jo tinc una pregunta que vull que respongueu ràpidíssimament. Si teniu un dubte sobre sexe, on aneu? Els pares, tu a qui vas? El meu germà. Tu, Júlia? De moment no m'ha sorgit així especialment cap dubte en concret. No ho sé.
Jo estaria una miqueta amb la Júlia perquè dubtes, perquè dubtes quasi no tinc perquè els meus pares, i això és un gran punt a favor seu, és que sempre ha sigut molt natural a mi casa el parlar sobre el sexe. Molt oberts. Exacte, sobre relacions i tot. I crec que si tingués alguna pregunta sí que aniria els pares.
Sí, la confiança que tens amb ell per parlar-ho. Si tingués algun dubte de veritat d'ostres, no sé què fer ara, doncs jo crec que els pares podrien confiar perfectament. Com que estava molt mica comentant també que a vegades el porno ens dona aquesta imatge desigual, aquesta imatge de poc respecte a l'altre, tornant una miqueta al tema de l'amor, jo crec que la gelosia moltes vegades està vinculada amb...
un sentiment amorós, que sembla que com més ja lo siguis, més estimes. I jo crec que això és un tema molt arriscat, molt perillós. Felipe, què opines sobre això? Perquè aquí també el tema del control cap a l'altra persona, de veure què és el que fa les xarxes socials... Tu que estàs enamorat, compte, compte. Exacte. És...
Doncs, és que no sé, o sigui, per exemple, posaré quan, el de la cançó, que no sé tu, recordatoris, era, doncs, sí, jo estava evidentment xelós, perquè, o sigui, jo volia que aquella persona estigués amb mi, i que, doncs, sí, em fa estimar encara més, perquè és com un sentiment que tens dintre teu, que és com, l'has d'estimar, l'has d'estimar i ho has d'aconseguir, però, clar, com no pots, la gelosia i tot això, sí, et fa estimar més.
Jo entenc el punt del Felipe, vull dir, entenc aquest sentiment de gelosia que pots tenir, però jo crec que hem de partir de la idea que cadascú és una persona lliure, diguéssim, que cadascú s'enamora de qui s'enamora, i igual que tu tens el tret, diguéssim, d'enamorar-te de qui sigui,
si no funciona pel que sigui amb una altra persona, doncs ho has d'acabar com acceptant, diguéssim. No vull dir que no lluitis per amor, però de vegades la gelosia pot portar a sensacions que t'acaben perjudicant també tu. Clar, però, Júlia, una de les passes més dures de la gelosia sobre l'amor, perquè l'amor, al cap i a la fixa, és una reacció biològica, que ens sentim còmode amb aquella persona, i té unes reaccions al nostre cos.
però una de les passes més dures de la gelosia jo crec que és també si realment estimes aquella persona, realment t'has enamorat d'aquella persona, crec que el més únic que pots fer és deixar anar-li, perquè si aquella persona no vol estar amb tu... Acceptar-ho, no? Acceptar-ho.
del respecte, no? I, sobretot, quan s'ajunti amb una altra persona que està amb tot el seu dret, respectar-ho, respectar-ho. Et pots estar morint per dins i pots estar feliç, però ho has de respectar i no has de molestar, ni has de... I, perdona, he pujat notetes, perquè a les xarxes socials s'utilitza molt això de... És també el saber acceptar el no, no? El saber acceptar el no també forma part d'aquell respecte. I deixar anar...
I Sara, tu creus que series capaç de mirar-li el mòbil a la persona que t'agrada per aquella cosa d'inseguretat? No, però m'agradaria tornar un moment al moment del sexe, parlant del sexe, perquè no sé si us heu adonat, m'estava sentint increïblement incòmoda, perquè sobre amb coses com el reggaeton, coses així...
Hi ha moments que em sento com si la gent aconsegueix que em senti com una mena d'acudit sexual, saps? Hi ha moments que et prenen com una broma, no? Que només tens valor pels teus aparells reproductors, saps? I hi ha moments que m'han fet sentir així, saps? I m'ha deixat amb el petit trauma que cada cop que fem xerrades sexuals a l'escola...
Sempre sento aquesta incomoditat perquè em fa recordar això i estic... No, que malament... Per tant, tu, evidentment, no miraries mai a ningú, res... No, fins i tot... Fins i tot, no sé si seria per culpa o gràcies a...
per culpa, millor dit, per la gent que m'ha fet sentir així, saps? Quan m'agradava aquest noi, perquè a mi m'havia agradat algú, quan m'agradava mai havia pogut veure aquella persona com una cosa sexual. Perquè tenint en compte que acabo de passar per això i ja no veig el sexe com una cosa tan maca, perquè m'han fet sentir com un puto acudit, doncs m'era impossible mirar aquella persona així. Mira, us proposo una cosa molt ràpida. Anem a fer...
Què no toleraríem a una parella i després què hauria de tenir perquè fos la nostra parella perfecta? Us demano que aneu pensant, per exemple, què no toleraríeu? Què no toleraries? Una cosa rapidíssima. El primer que se m'occupeix és que no toleraria el que no em deixés quedar amb amigues. Aquesta falta de llibertat a tu, Julià. Jo el mateix, aquesta llibertat de seguir sent qui soc,
I això. Felipe? Exactament el mateix, que respecti la meva llibertat. I que això no em revisi el mòbil ni res. I tu què no toleraries? Jo no toleraria certes creences que jo penso que no poden ser així, com per exemple ser bastant racista, homòfob, jo, la veritat, coses així. La ideologia és molt important. El que sí que toleraria més que això, que sigui respectuós amb nosaltres, sobretot. Felipe?
Va, si us sembla, deixarem aquí el tema de com entenem aquestes relacions, perquè hem d'anar endavant i, a més, ara us encantarà, perquè entrem a la cosa sagrada de l'hora del pati, que és l'entrepà. I és que a l'hora del pati hi ha papallones a la panxa, però el que hi ha, sobretot, és molta gana. El que farem és... funciona de la següent manera. Aquí teniu un entrepà, ja el veieu, aquí al mig de la taula. Un de vosaltres l'obrirà i allà s'hi trobarà una situació complicada
i entre tots l'haurem de trobar una solució. Mira, ja, Sara, si et sembla, agafa l'entrepà. Vinga. Desembolica aquest entrepà.
I a veure de què és? A veure aquest entrepà. Després en menjo el pa, eh? A veure si és d'embotir, si és de... És de paper. Ah, és de paper. Hi ha alguna cosa? Escolte'm la Sara. Definitivament, no ho sabíem, que això era de paper, no ho sabíem, no teníem ni idea. Escolte'm, a veure, has de llegir què diu aquí i entre tots haurem de buscar una solució a aquesta situació, d'acord? Endavant. Está bueno el chisme.
Acabes de pillar en Pau enviant-se missatges d'amor amb un noi d'un altre institut i ell ho nega perquè té por de les possibles represàlies. En Pau és el nòvio? El Pau és un company de classe i diu acabes de pillar el Pau enviant-se missatges d'amor amb un noi d'un altre institut i ell ho nega perquè té por de les possibles represàlies. Ja veieu que això de l'entrepà... Però quin és el problema?
Ah, això és el que ara hem de comentar, perquè ell no vol dir res, no? Ell ho té allà d'amagat. Per tant, nosaltres ara aquí, en aquesta situació, que per desgràcia es troba bastant més sovint del que ens agradaria, doncs hem d'intentar consensuar què és el que li recomanaríem al Pau. A veure, Felipe, tu això no ho entens com un problema, no?
No, o sigui, la teva orientació sexual no et definis com a persona. O sigui, tu ets... 5% m'encanta, això. O sigui, tu ets en Pau i seguiràs sent en Pau si ets gay, si ets asexual, si ets bisexual... I què li diries, per tant, al Pau, que té aquesta por, aquest neguit que no s'atreveix? Li diria en Pau... O sigui, el que et diguin els altres, que t'han tripat una orella i que et sortirà per l'altra. Sóc gay, vale, i què? I què?
Bona tarda, segueixo sent la mateixa persona, adeu. Exacte, Júlia, què vols comentar d'això? Jo diria, pau, endavant. 100% és això, tu tens molts factors que determinen la teva identitat com a persona, ets el que transmets, no només ni el físic ni l'orientació sexual, ni res. Jo li diria, pau, sigues tu mateix, enamora't de qui t'enamoris i ets.
Jo li diria una frase que em va dir un bon amic, i és, la vida és allò que passes mentre tens la por de fer alguna cosa. Llavors, jo li diria al Pau que sí que hi ha molts motius, i pels que no, per la família, pels amics, per què diran, jo diria que els agafés tots en una bossa, ho sento per la parolta, però els llancés a la merda,
i fossi com és, perquè no canvia, com bé tu has dit Felipe, i com ha dit la Sara, un moment, si la societat no t'accepta, potser hem de canviar aquesta societat. Creieu que actualment els vostres companys bisexuals, homosexuals, tenen les mateixes dificultats, tenen més dificultats, igual, és a dir, creieu que la situació està superada o encara continua? He perdonat, perquè jo no he dit el que jo li diria al Pau, que trist que t'hagis oblidat a mi. Ara estic al face de tu.
Jo el que li diria és que tu estima a qui tu vulguis, sigues lliure d'estimar, però mai t'oblidis d'estimar-te primer. Això mateix. Sempre t'has d'estimar tu perquè si no, realment no ets capaç d'estimar qualsevol altra persona si no ets capaç d'estimar-te tu primer.
Sara, com seria si la teva millor amiga que abans has dit i que estem al món et digués un demà i que és homosexual? Creus que es sentaria acceptada? Creus que seria rebutada? Mira, mira, mira. Si m'arriba la meva millor amiga i em diu, Sara, soc lesbiana, l'abraço, me l'emporto cap a dalt i li dic, per què has trigat tant a dir-m'ho?
Sí, mira, jo, la meva millor amiga, que ha sigut Sabina, un besat enorme és aquí, és lesbiana i, clar, no passa res. Si em diu... Jo li dic, però no tens poda que tinguin alguna cosa? No, que me digan lo que quieran, però jo voy a ser Sabina i punto. És clar, jo l'admiro molt perquè, clar, o sigui...
tenir una opinió diferent socialment és complicat, però ella segueix endavant i és lesbiana. Les etiquetes fan molt mal també, perquè han creat també com un espai segur per aquest grup que ha estat marginat al llarg de la història, que és LGTBI, però actualment, en certs àmbits, jo crec que fa mal, perquè fa com que et sentis que ets una etiqueta, ets un nom, i tu no ets lesbiana o gay, ets la Júlia, en el meu cas.
És una part més de nosaltres. També hem de suposar un pas d'haver de sortir de l'armari, tot i que actualment, malauradament, és així. Em molesta maçó perquè és que últimament hi ha una orientació sexual per a tot. He vist cada cosa d'orientacions sexuals que m'he quedat... Què és això? Jo no sé què soc, de tot el que hi ha. Jo crec que al final l'objectiu és això.
Hi ha tantes coses que em sento abrumada, que collons soc? Al final l'objectiu plegat és ser respectuosos, respectar la diferència i escoltant-vos la veritat és que a mi em dóna moltíssima tranquil·litat que la gent jove actual sigui tan respectuosa amb els altres i que, com dèieu, convidar tothom a ser com és i acceptar-se. I estem a punt d'arribar al final. Ara sí que encarem les regles.
final d'aquest primer capítol de l'hora del pati, amb una secció que ens farà pensar bastant. És molt senzill, jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat i haureu de decidir qui s'ha de quedar sense pati, perquè allò que ha dit és molt fort. Vale, m'agafa la cadira. Aviso, són parletes que no us deixaran indiferents i, per tant, no us serà fàcil prendre una decisió de qui es queda sense pati. Concentració màxima. Tindreu dos minuts per decidir-vos, per tant, haureu de parlar.
Ah, vale, hem de dir una resposta entre tots. Entre tots hem de decidir qui es queda sense pati. Us diré tres persones. El primer és el David. La seva parleta és que l'amor entre dues noies no és amor. Només són dues amigues molt amigues. Sí? Aquest és el David. La següent frase és de la Sheila, que ens diu... M'he posat a dieta perquè el noi que m'agrada no em mira.
I el tercer és el Lleó, que la seva frase, la seva perla, és He deixat de seguir totes les noies del meu Instagram perquè la meva nòvia no tingui gelos. Qui comença? Això dona l'amor entre dues noies. La nòvia del Lleó, per mi. Jo crec...
Si fos el tutor d'aquests tres alumnes, crec que no faria patir i faria una xaca de classe amb els tres. Així em sembla una brutalitat. Hem de posar-nos d'acord, hem de trobar algú. El que considerem el més greu. Com era el segon?
Ha de tenir pati. El primer era l'amor d'entre dues noies, no pot ser. El de la dieta per agradar més a la seva parella i l'altre és el que ha deixat de seguir a Instagram a tothom per no... El tercer aquest és un controlador... Les reflacs, clarament les tres, oi que sí? La tercera jo crec que és més la nòvia, que s'hauria de quedar sense pati, no el noi, pobret.
La segona noia ja és més com un problema jo crec que ja ve del noi, perquè clar, li diu estàs gorda i és com un remordiment, però jo sincerament crec que en David s'hauria quedat sense pati. No has viscut una cosa així semblant d'algú amb Instagram que ha hagut de deixar de seguir o que hi ha hagut problemes a través de xarxes socials o el que sigui? Mira, hi ha hagut problemes amb xarxes socials, però no això de... Deixa-ho de seguir perquè em poso gelosa.
És exagerat, és extrem. Les altres dues persones, no era culpa seva, saps? Exacte, és el David. El David és qui diu això, tu, sense pati. La resta és o a la nòvia o... O a l'altra persona. Jo estic d'acord amb el David. El David és el de l'últim, el de l'Instagram.
El David és el primer, el que diu de les noies. Els dos noies, aquest sense pati o què? Jo estaria d'acord amb que el David sense pati, però la segona em pots recordar que no. La Sheila deia que ella està a dieta per agradar més el seu. Jo crec que amb la Sheila m'estaria parlant una hora perquè... Què li diries directament? A la Sheila, escolta. Sheila, Sheila, Sheila. Per on comencem?
Usant els filtres de llenguatge, per no dir paraules del seu nòvio o de la seva persona que li agrada, jo crec que li diria que, assumint-ho tot, perquè ja et dic, estaria una hora parlant-lo, parlant-lo amb ella seria estimar-te a tu mateixa i que et fotin completament els pensaments i desamets. Perquè això sí que m'ha passat, això de no amb una persona...
Jo vull dir una cosa sobre això. Exacte, perquè si no estàs amb els cànuts estètics d'avui dia, són molts les preguntes i molts els pensaments de joder, jo és que no quedo per festes i tot això.
I és molta la gent que no està mals... Que no se'ns oblidi que han de deixar algú sense pati, eh? El primer. El David. El Felipe, tu volies dir alguna cosa, oi? Jo volies dir una cosa, que no és d'aquestes persones, però jo tinc, en el meu cos, dos problemes, que el primer és que tinc pectus escapàtum, que és com tinc això cap a dins i doncs tinc el pit com més marcat, i les meves dents, o sigui, no són perfectes. Però jo, de fet, m'he canviat d'institut perquè feien, doncs, assajament. Assasament. Ho sento.
Llavors em vaig canviar i, clar, vaig aprendre d'aquest assetjament i doncs em vaig mirar al mirall i vaig dir, és que aquestes dues coses em fan Felipe, o sigui, aquestes dues coses soc jo i me miro al espejo i digo, Felipe, estás buenísimo, o sea, por favor. Por favor. Com ens hem de dir això de tant en tant, eh? Com ens hem de posar davant del mirall i dir-nos, escolta, ets un pibonazo. Jo sempre abans d'anar-me a dutxar em fico al mirall, me miro.
Reina. Reina. Això ens odiem amb la meva millor amiga. Decidim, eh, veredicte. Qui es queda sense pati? El David. El David ens l'emportem. I una bona xerradeta. I veure el món d'una altra forma.
Molt bé, doncs ara sí que hem arribat al final de l'hora del pati. Però què diu? Quatre magnífics tertulians i amb un debat d'aquells que no acabaríem ni que tinguéssim un curs sencer. Això sí, abans que soni el timbre, perquè sí que és a punt de sonar el darrer timbre, i que haguem de tornar a classe, us pregunto rapidíssimament, què és el que ens portem d'aquesta estoneta que hem parlat? A veure, alguna idea? Què hem après? Què hem comentat? Si puc trencar el gel, jo crec que...
m'emporto a casa i al meu cap, jo crec que m'emporto... Algo estem fent bé perquè hi hagi gent en aquesta generació i que recapaciti i estem trencant amb totes les injustícies que estàvem acarreant des del principi. Totalment d'acord, justament.
Sí, sí, jo me'n vaig amb una molt bona sensació perquè he pogut parlar amb tres persones d'una edat molt semblant a la meva i que tenim una visió molt semblant i molt positiva respecte a tot el tema de l'amor. L'amor pot ser molt bonic i no hem de patir més del compte. Felipe, sobre l'amor, què m'ha pres a veure? Sobre l'amor, mira, no ho sé encara, però sobre la societat em porto que encara hi...
Sobre l'amor, que avui estem parlant de l'amor, que avui estem tots enamorats. Sobre l'amor que, pues, palante, i si te dicen que no, pues igualment pots ser amiga d'aquella persona i doncs seguir com amb una vescatat, doncs, preciosa. Molt bé, Sara, sobre l'amor, què ens quedem? Jo surto d'aquí recordant-me a mi mateixa que ja puc estimar que em doni la gana la meva millor amiga, aquest noi que m'agradava, però sempre m'he d'estimar a mi mateixa i sempre m'estimaré.
Que preciós. Si sento algú que critica la gent jove actual, m'hi poseu a davant i us defensaré, perquè amb aquestes declaracions que heu fet és que us admiro, soc fan absolut. Moltíssimes gràcies a Sara, Felipe, Juli, Aron, per haver estat aquí, per la vostra sinceritat, per les vostres anècdotes i pel vostre respecte. Ha sigut un plaer escoltar-vos, de veritat. I a aquells que ens heu escoltat des de casa, també gràcies per ser-hi. Ho hem de deixar aquí. L'hora del pati s'acaba i tothom que va a classe fins al proper episodí.
Fins demà!
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Ei, i tu? Escolta't la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any, teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell, descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari i t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa. Edició migdia. Pagesos i ramaders col·lapsen l'eix transversal per exigir millores en el control de la fauna salvatge i protocols sanitaris eficaços. Una mobilització convocada per Unió de Pagesos que ha plegat més de 300 tractors procedents de Girona i Lleida amb concentracions finals a Gurb i Cervera, respectivament. Néstor Serra és el coordinador territorial d'Unió de Pagesos de la Plana de Lleida.
Ens preocupa molt la sobrepoblació de conill, no que estan fent malbé els nostres conreus, però també ens preocupa la sobrepoblació que en aquest cas hi ha de ports cenglars. I per això demanem que puguem actuar a les nostres granges i al nostre territori.
i que no sigui que s'hagi de controlar en un esport com és la casa, sinó que nosaltres els pagesos puguem defensar-nos d'aquesta fauna, que és la fauna cinegiàtica.
A banda de millorar les mesures preventives, pagesos i ramaders reclamen un canvi en els protocols sanitaris per acabar amb els sacrificis massius quan es detecten malalties. És dilluns 29 de desembre, tenim més titulars, Feijó defensa la gestió del piol en el desallotjament del B9.
El líder del PP ho ha dit durant el balanç del 2025, que ha qualificat com l'any del col·lapse total del sanchisme. El govern català impulsa un centre a Tortosa per formar programadors informàtics. Un projecte que situaria la capital abrenca en una de les poques ciutats de l'Estat en acollir un centre d'aquestes característiques. Els agricultors del Priorat respiren tranquils amb el pantà de guiamets acabat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest matí la finalització de les obres d'aquest embassament, que, segons la Che, és clau per no dependre de la pluja i garanteix la supervivència del territori. Per cert, els embassaments catalans superen avui el 82% de la seva capacitat, segons apunten els registres de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Ara internacional, la pau entre Rússia i Ucraïna més a prop que mai. Ho ha dit el president dels Estats Units Donald Trump després de reunir-se a Florida amb el president ucraïnès Volodymyr Zelensky. Trump ha afirmat que el 95% de l'esborrany del pacte de pau està acordat. En esports, Janiré Gallut, el Barça de bàsquet, torna al camí de la victòria.
L'equip de Xavi Pasqual assalta el Bilbao Arena i encadenen 6 victòries a la Lliga. Els blaugranes es van imposar per 66 a 71 al conjunt basc en un partit amb emoció fins al final. Victòria també del bàsquet Girona que va superar el Haio Post Lleida per 100, 3 a 86 en el derbi català. Previsió del temps per les pròximes hores. Luismi Pérez, bon dia.
Bon dia. Continuen els núvols abundants a moltes comarques, sobretot de la costa del prelitoral i de Tarragona. Hi ha, en canvi, els núvols una mica més trencats a l'alt Pirineu. Dels núvols que hi ha, quan més cap al mar, alguna gota encara s'escapa i, de fet, al llarg de les immediates hores, algun ruixadet molt local anirem tenint. Bàsicament, hi ha cada vegada més concentrats al sud de la costa Brava per una banda i cap al delta de l'Ebre per una altra, però ja no grans quantitats de pluja. I ja diem, quan més cap al Pirineu...
Més calma, més obertura de clarianes i sempre amb un ambient bastant fresquet. Atenció perquè el dimarts s'acaben les pluges. De fet, el sol serà molt dominant a l'alt Pirineu i a la costa, però atenció a gran part de l'interior. Tindrem molts núvols baixos, molta boira, que en algun cas, sobretot a la vall del Segre, també a l'altiplà central, persistirà tot el dia. Per tant, demà, un ambient fred en aquestes comarques interiors i més sol, com dèiem, al litoral i al Pirineu. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Luismi. El control de Sola d'Albert Xandri. Us parlem Maite Polo i Sònia Kerr.
És la imatge del dia, més de 300 tractors col·lapsant l'eix transversal en una nova jornada de mobilitzacions que posa el focus en la sobrepoblació d'animals salvatges. Pagesos i ramaders exigeixen millores en la prevenció de la fauna cinegètica i també un canvi en els protocols sanitaris per acabar amb els sacrificis massius quan es detecten malalties. El brot de pesta porcina africana és la gota que ha fet bessa del got.
La mobilització l'ha convocat Unió de Pagesos, juntament amb el sindicat Assaja, Plataforma Pagesos o Conills i Revolta Pagesa, i ha plegat tractors procedents de les comarques de Lleida i Girona. També agricultors del Camp de Tarragona que hi han arribat en cotxe. A les comarques de Ponent els vehicles han entrat a la C25 per Cervera, cap a dos quarts d'onze, i han arribat en marxa lenta fins a Calaf, on han girat cua per tornar al punt de partida. Seguim-los, allà hi tenim la Cel Márquez, de Lleida Televisió. Cel, bon dia. Bon dia.
Hola, bon dia. Més de 200 tractors de la plana de Lleida han fet una marxa lenta a l'est transversal entre Cervera i Calac. La marxa s'ha realitzat fins a l'altura de Sant Ramon, a la Segarra, on han tallat el trànsit en diverses ocasions. Ara ens provem a la C25, a tocar de Cervera, on els organitzadors es disposin a llegir el manifest per exigir millores en la prevenció de la fauna cinegètica.
Tot seguit es farà, tot seguit de la lectura del manifest, pagesos i ramaders tenen premis d'anar a la carretera fins que es convoqui la tractora ara. Gràcies, El Márquez, de Lleda Televisió per aquesta última hora. Estarem pendents, aviam com evoluciona aquesta situació. I GURB, a Osona, és l'altre punt calent d'aquesta protesta. Allà s'hi han concentrat una setantena de tractors vinguts des de diferents punts de les comarques gironines. Última hora des de GURB, Guillem Rico, bon dia. Bon dia.
Hola, bon dia. Són 170 els selectors que tallen la C-17 i la C-25 aquí a gut, en el punt en què es coneixen les dues carreteres. Són vehicles, com dèieu, de la Catalunya Central i també de les comarques de Girona, que han arribat dues columnes al voltant de la una del migdia, més tard del que estava previst. Al cap d'una hora, tres quarts de dues, ara fa uns minuts, ha sigut quan han llegit aquest manifest i encara clamen els millors en la gestió de la fauna synergètica.
i també canvis en les mesures, no de revisió en aquests protocols sanitaris. Això és el que deia Oriol Rovira, d'unió de Pagèsos d'Osona i en Lluçalès. En aquests 20 anys no hi ha hagut cap govern que hagi posat solució a aquesta problemàtica.
I ara ens trobem que, amb el tema de la pista porcina, sembla que sí, que amb una part d'aquesta fauna sinergètica que són els Port Sanglans, sembla que sí que hi volen posar mà, però tenim moltes altres animals, com pot ser el cabirol, el cervo, els llops, els ossos, que cada cop tenim més presència d'aquests animals al nostre país i que és un gran greuge per la remaderia, sobretot.
ja en sigui per als seus atacs o, si no, per la transmissió de malalties que ens afecten els remacs.
Els tractors, com dèiem, han tallat els sis carrers d'aquest punt que s'ajunten la C-17 i la C-25. Al cap d'una estona han deixat pas pel mural dels vehicles en sentit sud. Sí que s'han sentit algunes cridesades per persones que en sentit nord han quedat callades més estona del que preveien i ara fa 5-10 minuts, un cop acabat la lectura, manifest s'ha obert un carrer pel mural en sentit nord. Preveuen els remaders encara tallar
Està aquí unes hores més. Molt bé, Guillem, gràcies. N'estarem pendents. Bé, bon dia. Mentrestant, els caçadors esperen instruccions del govern per desplegar les batudes dels senglars. En declaracions a la xarxa, el president de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso, ha explicat en què consistirà l'actuació dels caçadors.
El col·lectiu de caçadors actuarà dintre del ràdi aquest dels 20 als 22 quilòmetres. El que farà el col·lectiu serà reduir la cabana de senglars dintre d'aquesta zona per evitar, en el cas que se sortís la malaltia del ràdi de contenció, trobar un espai buit de senglars que pogués evitar la propagació de la malaltia.
Ara estem esperant els protocols d'actuació perquè això s'ha de fer de la forma més segura possible i per tant l'administració està acabant de marcar les pautes a l'hora de, per exemple, de com retirar els cadàvers i el col·lectiu de caçadors que estem a l'espera de rebre les indicacions pertinents.
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha insistit que s'està treballant en el control de la fauna cinegètica. Un canvi en la gestió cinegètica, ja hem pres ja moltes mesures, el mateix president de la Generalitat, ara per la pesta porcina africana, però també...
amb els plans de control poblacional i també amb l'augment de les captures i també amb aquest milió d'euros que vam atorgar fa poques setmanes per la retirada de senglars i per tant anem comptabilitzant cada setmana les captures de senglars que això no s'havien fet mai i ens hem compromès a reduir el 50% aquesta sobrepoblació.
Òscar Ordeig, que per cert ha mostrat màxim respecte i empatia amb aquestes tractorades que escoltàvem, però això, defensa que no es pot fer tota l'hora. De fet, espera que aquesta setmana estigui feta ja la seqüenciació del brot de peste porcina africana per saber-ne l'origen. De moment, el govern català ja ha dit que preveu reduir a la meitat la població de sanglars a Catalunya i que es calcula que ara està en 125.000 exemplars.
Notícies en xarxa, edició migdia. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest matí la finalització de les obres del pantà de Guillemets al Priorat. Unes actuacions de millora de 7,5 milions d'euros que permeten no dependre de la pluja per al regadiu i garanteixen, segons la Confederació Ideogràfica de l'Ebre, la supervivència del territori. 21 Ràdio, Aleida Abad, endavant.
No ha de dependre de si plou o no per poder regar els cultius. Aquest era l'objectiu de les obres de l'embaçament dels guiamets, unes actuacions de millora ja finalitzades amb una important inversió que ha visitat aquest matí Salvador Illa. El president de la Generalitat ha aprofitat per refermar el compromís de l'executiu amb un objectiu, un 70% d'autonomia hídrica.
Hem passat dos anys, han passat vostès, no dos anys, molt durs, de saquera total, no es podia regar ni una gota d'aigua. Diu, han d'estar plovent, ara és el moment de fer les obres, no? I aquest és el compromís i el enfoc del govern de Catalunya, una inversió important per arribar a un 70% d'autonomia hídrica. Des del govern també destacaven l'eficiència de la comunitat de regants del Baix Priorat. Gasten menys aigua de la que tenen concedida. Per què? Perquè la gasten bé.
que és el que s'ha de fer. No m'obratar-ho. Si en tenim més, no ho va gastar bé. I aquest és l'exemple i el camí que hem de seguir. No n'hi ha una altra. La inversió per a les obres de l'embassament dels guiamets ha ascendit a 7,5 milions d'euros, sis dels quals els ha aportat el Ministeri i l'altre millor i mig, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, per a la impermeabilització.
Per cert, que els embassaments catalans superen avui el 82% de la seva capacitat, segons registres de l'Agència Catalana de l'Aigua. Es tracta de la xifra més alta registrada en els últims anys i que, en certa manera, allunyen el record de l'any passat quan en el conjunt dels embassaments apenes arribàvem al 14% de la seva capacitat.
Els registres corroboren que en guany els embassaments han anat recobrant a poc a poc les seves forces, sobretot després d'una primavera excepcionalment plujosa i que ara han viscut un increment excepcional. En tan sols cinc dies, coincidint amb les festes de Nadal, les pluges han descarregat amb tal força que han augmentat les reserves d'aigua a Catalunya gairebé 12 punts percentuals.
I ens situem ara a Tortosa perquè el govern de la Generalitat impulsarà un nou centre de formació amb programació informàtica i capacitació digital amb l'objectiu de reforçar el seu paper com a pol emergent de tecnologies i intel·ligència artificial. Un projecte que vol situar la ciutat com una de les poques del país en aquest tipus de centre especialitzat. Ràdio Tortosa, David Benito.
Aquest nou espai educatiu, tal com avançava el diari de Tarragona, podria ser gratuït pels estudiants i estaria gestionat en col·laboració amb una empresa tecnològica que ja opera centres similars a Madrid i Barcelona. El projecte se'n marca dins de l'estratègia per reforçar la candidatura vinculada a la futura gigafactoria d'intel·ligència artificial de Mora la Nova. L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordán, ha valorat positivament aquest anunci.
i que el fet que pogués instal·lar-se a Tortosa també reforçaria el nostre paper com a ciutat motor, com a ciutat capital, i a més a més en el sector de les noves tecnologies, que és la revolució que s'està vivint ara al món, i en aquest sentit...
valorem positivament aquest impuls que està fent el govern de Catalunya apostant per la nostra ciutat, per la implementació d'aquest campus, d'aquesta escola a nivell tecnològic, que sobretot el que també permetria seria retenir talent. L'Ajuntament ja treballa en la identificació d'un espai adequat per acollir el centre i el govern ha manifestat la seva disposició a invertir en la rehabilitació i adequació de les instal·lacions, així com en el finançament del funcionament.
I avui ha entrat en vigor la zona de baixes emissions de Rubí. Són 55 hectàrees del centre de la ciutat, incloent-hi l'illa de Vianants i la tercera part dels equipaments municipals i centres educatius, pels quals no podran circular els vehicles que no tinguin etiqueta ecològica. Belén Tierno des de Ràdio Rubí, endavant.
La zona de baixes emissions de Rubí és l'àrea delimitada per l'illa de Vianants i altres espais que ja tenien restringit l'accés al trànsit rodat. La majoria de conductors es mostraven avui a favor de la mesura, tot i que estaven força desinformats.
No, la verdad es que no lo sabía, pero bueno, lo veo bien. Bueno, por parte bien porque es por tema de contaminación y tal, pero porque también no sé ahora con el coche qué haces, si no tiene la pegatina. Sí, estaba informada porque me ha llegado a mi domicilio la información.
Me parece bien. Yo creo que además se ha de renovar el parque de coches porque el coche es muy antiguo. Els vehicles amb etiqueta ambiental podran circular sense cap tràmit adicional. A partir de l'1 de gener de 2026, els diesel amb distintiu B no podran accedir-hi en episodis d'alta contaminació. Els vehicles sense distintiu ambiental podran circular fora de l'horari de funcionament de la zona de baixes emissions, és a dir, abans de les 7 o després de les 8 del vespre, els caps de setmana i els festius.
I també la ciutat de Tarragona acabarà l'any amb la zona de baixes emissions en marxa. En aquest cas es posarà en marxa aquest dimecres, demà passat, i durant el primer any de vigència afectarà únicament els vehicles de fora de la ciutat que no disposin de dispositiu ambiental. Els comerciants de Tarragona ja han expressat el seu temor per l'afectació que la mesura pugui tenir en els negocis i una plataforma ciutadana ja ha fet diverses mobilitzacions en contra. Notícies en xarxa. Edició Migdia.
La xarxa de comunicació local. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
Notícies en xarxa, edició migdia. Feijó diu que l'any 2025 ha estat el del col·lapse total del Sanchisme i s'ofereix per canviar a Espanya l'any vinent. Diu que buscarà acords amb Vox i vetarà Bildu. També ha defensat la gestió del viol en el desatjament del B9 a Badalona. Montcarvajal.
Bon dia. El president del Partit Popular, Alberto Núñez Cejo, ha comparegut per fer balanç de l'any 2025 que acabem. Ha dit que ha estat el pitjor govern de la democràcia. El colapso total de este gobierno en 2025 se resume.
Su debilidad parlamentaria, la imposibilidad de ofrecer soluciones al problema de la vivienda, el apagón impropio de un país desarrollado, una política migratoria irresponsable, la desconfianza internacional, la incapacidad en la gestión de los fondos europeos, la precariedad vital de los jóvenes, la pérdida de poder adquisitivo de las familias, la desprotección de las mujeres y la corrupción que asedia a Sánchez.
Feijó ha donat suport a la gestió de l'alcalde Xavier García Albiol en el desallotjament del B9 de Badalona. El que ha fet el alcalde de Badalona és exigir que se cumpla la ley en su municipio. Lo dijo hace mucho tiempo.
ha intentat que la llei se cumpla i la llei s'està cumplint. Les polítiques socials en matèria de vivenda li corresponen en primer lloc a la Generalitat de Catalunya. Des del govern, la ministre de Ciència i Innovació Diana Morán ha carregat contra Fijó i contra el Viol.
Nos ofrece racismo institucional, lo hemos visto con el alcalde de Badalona, racismo institucional, han institucionalizado el odio a las personas migrantes y eso es muy peligroso. El líder del PP, Núñez Fejo, ha situat l'any 2026 com l'any del canvi. Ha dit que si cal arribarà a acords amb Vox i farà un cordó sanitari a Bildó. Doncs ja tenim resposta de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que ha respost a través de la xarxa XXX.
A la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions del govern espanyol, el Massaiz, que titllava això d'actuació racista i xenòfoba al desallotjament del B9. El viol ha defensat la desocupació dient que ell simplement respecta la llei. També ha acusat el govern espanyol d'irresponsable.
García Albiol ha carregat contra aquells que, segons ell, fomenten l'ocupació il·legal i l'arribada d'immigrants il·legals i després, diu, els deixa abandonats. A més a més, l'alcalde de Badalona ha remarcat que Espanya necessita immigració, que, segons ha matisat, ha de venir amb garanties perquè treballin legalment i puguin també contribuir.
I un apunt en clau internacional, i és que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que un acord per aconseguir la pau entre Rússia i Ucraïna està més a prop que mai. En una compareixença davant els mitjans, després de reunir-se a Florida amb el president ucrainès, Vladimir Zelensky, Trump ha afirmat que el 95% de l'esborrany del pacte de pau està acordat, admès però que queden encara alguns temes complicats de resoldre.
Els més complicats són què passarà amb territoris sota ocupació russa o què passarà amb les centrals nuclears. Trump ha descrit les converses com a fantàstiques. De la seva banda, Zelensky ha admès en un missatge al seu canal de Telegram que les negociacions han estat substantives i que s'hi han produït progressos.
L'hospital de Bellvitge ha tingut un paper destacat en la descoberta d'un tractament per una malaltia rara que causa sagnats de nas. Es diu Rendu Osler. És genètica hereditària i hi ha 500 persones diagnosticades a Catalunya ara mateix. L'hospital públic calcula que els en falten 500 més per diagnosticar el fàrmac que està en fase experimental, Maite Polo. Una persona amb Rendu Osler pot sagnar pel nas fins a 4 o 5 cops a la setmana, durant una o dues hores seguides.
i en els casos més greus això li provoca una anèmia que requereix transfusions de sang. El nou fàrmac redueix en un 30% aquest símptoma, que perjudica la qualitat de vida dels afectats. Ho ha explicat a la xarxa el cap del Servei de Medicina Interna de Bellvitge, Antoni Riera Mestre, que és responsable de la unitat dedicada a aquesta malaltia, de l'angiectàsia hemorràgica hereditària.
El pacient no sap quan sangrarà i potser té algun event personal, íntim, com pot ser un examen, una posició, una boda, una celebració, i el pacient té aquests sangnats pel nas amb tot el que això comporta, és a dir, que li repercuteix i li impacta directament en la seva qualitat de vida d'una forma imprevisible. I això fa que aquests pacients tinguin una gran repercussió en quant a l'impacte emocional de la malaltia.
Un terç dels pacients de Rendo Osler acaba tenint també una afectació pulmonar i 6 de cada 10 una alteració apàtica que en alguns casos pot dur a un trasplantament de fetge. I al sector turístic de la costa d'Abrava confia en assolir una ocupació del 60% durant aquesta setmana de cap d'any. Portaventura és clau per atreure visitants en unes dates on el territori no és destí prioritari. Tarragona Ràdio, Teresa Ortega.
A les comarques tarragonines els empresaris turístics saben que al desembre és impossible combatir amb les destinacions de neu. Això, però, no treu que en els últims anys s'estigui consolidant una oferta familiar basada en el paisatge i la gastronomia i on Port Aventura té un paper fonamental. És per aquest motiu que, durant les festes de Nadal, cada cop es veuen més visitants de proximitat.
de Catalunya, de la resta de l'Estat i també del sud de França. El portador de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona, Xavier Guardià, confia que l'ocupació arribi al 60% a finals d'any. El Nadal és molt important a Portaventura perquè dona moltes possibilitats per...
La Federació Empresarial d'Hostaleria assegura que ha estat un bon any turístic per la Costa Daurada. Insisteixen en el fet que es manté la bona resposta de juliol i l'agost i que s'allarga la temporada.
I els Reis Mags d'Orient arribaran a Tortosa pel riu Ebre i desembarcaran a la platja Fubial, davant el mercat de la ciutat. Després de diverses visites, s'adreçaran a l'Ajuntament de Tortosa, des d'on començarà la gran cabalgada, el seu honor a més de 300 participants. Ràdio Tortosa, David Benito.
Una gran desfilada pels carrers de Tortosa, on Melcio, Gaspar i Baltasar repartiran màgia i il·lusió entre els xiquets i les xiquetes de la ciutat. En guany a més, hi haurà tres carruatges temàtics del conte clàssic de la Ventafocs, protagonista també del cartell d'aquest any. L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordà, n'ha donat els detalls.
Estem parlant d'una carrossa que serà sobre la princesa i el príncep amb una sabata gegant, una segona carrossa amb la madrastra i les germanes de la Ventafocs amb l'escalinata de ball al palau del conte i també una altra que és la fada i la carrossa que va traslladar la princesa al ball. Per tant, unes carrosses temàtiques que permetran escenificar
un dels contes clàssics i que més èxit ha tingut entre els menuts i menudes al llarg del temps. Durant la cavalcada del Reis Mags d'Orient repartiran caramels sense gluten i sense lactosa. A més, al final del recorregut hi haurà un espai habilitat sense llums i soroll per persones amb alta sensibilitat sensorial. Un seguit de mesures per fer més inclusiva la festa. I arriben els esports.
que ens porta Janire Gallut. Janire, bon dia. El Barça de bàsquet torna al camí de la victòria. L'equip de Xavi Pascual assalta el Bilbao Arena i encadena 6 victòries a la Lliga. Els blaugrans es van imposar per 66 a 71 al conjunt basc en un partit que va tenir emoció fins al final. De fet, el Barça és el primer equip que guanya a la pista del Bilbao aquesta temporada. Sentim un dels capitans, Thomas Sadoransky.
Muy contento por la victoria, no fue nada fácil. La Kim Bilbao no perdió ningún partido esta temporada. Tiene un muy buen equipo y creo que han jugado muy físico. Nos costaba encontrar el ritmo, los anotadores. Al final yo creo que ganamos peleando por los balones, haciendo buena defensa. Sabíamos aguantar defensivamente y bueno, al final se nos escapó una ventaja buena, pero como ha dicho Xavi, a veces hay que ganar de esta manera.
El Barça ara té dos partits com a local, dimarts el Mónaco visita el Palau i el 2 de gener serà el Casa de Montsaragosa, qui posi a prova la progressió blaugrana. I en el derbi català de la jornada a la CB, el bàsquet Girona es va endur la victòria. Saïts Baix, Girona FM. El bàsquet Girona va superar Liopos a Lleida per 103 a 86 en el derbi disputat a Fontejau, en un partit intens que es va decidir en el tram final. L'efectivitat ofensiva en la primera meitat amb 54 punts i un parcial de 14 a 1 en l'últim quart...
van ser determinants per assegurar el triomf. Escoltem l'entrenador del bàsquet Girona, Moncho Fernández. Penso que la clau del partit ha estat en l'esforç i en l'acert. En els primers quarts crec que hem estat molt bé.
i l'esforç durant tot el partit. Crec que bona mostra d'aquest és la dada dels rebots ofensius que hem agafat i ens ha donat moltes segones oportunitats.
El partit va destacar pel rendiment col·lectiu del bàsquet Girona, amb fins a 6 jugadors per sobre dels 10 punts. La victòria permet al bàsquet Girona trencar una dinàmica de dues derrotes consecutives i tancar l'any amb bones sensacions davant la seva afició. I a la lliga femenina, l'Uni Girona també es va dur al derbi, en aquest cas amb el que diu la seu, Saits Bay, Girona FM.
El partit en va tenir com a gran protagonista Chloe Vivi, que es va reivindicar amb 21 punts i el seu millor partit des de la greu lesió del genoll, recuperant la versió que la va portar a l'MVP la temporada passada. El domini gironí es va consolidar fins a assolir una màxima renda de 21 punts a dos minuts al final. Escoltem l'entrenador de l'Esparg Girona, Roberto Iñiguez. Creo que también estamos en ese proceso de meter ahora a Vivi. Nos cambian un poco los espacios, el juego. Creo que ha estado bien, Vivi. Ha jugado 23, estoy contento.
El 64-82 definitiu permet a l'Esparg Girona mantenir-se el líder abans d'afrontar una setmana exigent amb el partit ajornat de dimarts a Gran Canària i la visita del Perfumeries Avenida diumenge vinent a Fontajau.
Gràcies, Janire Gallut. Per l'última dada dels esports, una mica més de 3 minuts. Arribem a dos quarts de 3. Tornem de seguida. Notícies en xarxa. Edició migdia. La xarxa de comunicació local.
Aquest Nadal la màgia és molt, molt a prop de casa. Intra a barcelonaesmoltmes.cat barra Nadal i descobreix els millors plans nadalencs de les comarques de Barcelona per fer en família o amb amics. Que salti-ho, tastar productes locals, trobar els regals més originals, passejar pels mercats, gaudir dels llums. Viu la màgia de Nadal sense anar més lluny. Descobreix-ne més a barcelonaesmoltmes.cat barra Nadal. Diputació de Barcelona.
Benvinguts al 2026. Ei, espera, espera, que abans no arribi. Tenim temps de repassar per què som aquí fent això. Perquè saps on ve la tradició dels 12 grans de Raïm? O quin país entrarà properament a l'any 4724? T'ho expliquem la nit de Cap d'Any a la teva ràdio local, a partir de dos quarts de 12. I també farem festa, eh? Tenim el hype de les grans ocasions. La nit sembla que serà nostra.
El diccionari Termcap. 40 anys, 40 paraules. 2019. Solidaritat. Lligar mestret que s'estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, és a dir, en una fraternitat entre dones. Míriam Lloret.
Tot i que no es tracta d'un concepte nou, el Diccionari Català Valencià Balear del Cuber Moll i el documenta antigament en l'àmbit religiós amb el sentit de qualitat de germana, el terme s'ha recuperat en l'àmbit de l'antropologia i la sociologia, especialment d'ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l'antropòloga Marcela Lagarde, que el va aglossar a partir d'una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.
La Garda va recuperar aquest concepte per donar nom a una realitat sovint invisibilitzada, la complicitat i el suport entre dones com a eina de resistència davant el patriarcat. La solidaritat, en aquest sentit, esdevé una resposta conscient a la divisió que històricament s'ha fomentat entre dones i aposta per construir aliances transformadores.
En les altres llengües es documenten formes paral·leles. Sororitat, en castellà. Sororité, en francès. Sororità, en italià. I sisterhood, en anglès. L'únic cas que no està format a partir del mot llatí. Si les paraules no les t'agraden, no et pots perdre el podcast Paraules Habitables. A la xarxa més. Una producció de la xarxa i el TermCat.
Bon dia, són dos quarts de tres.
Pagesos i ramaders col·lapsen l'eix transversal per exigir millores en el control de la fauna salvatge i protocols sanitaris eficaços. Una mobilització convocada per Unió de Pagesos que ha plegat més de 300 tractors procedents de Girona i Lleida amb concentracions finals a Gurb i Cervera respectivament. Néstor Serra és el coordinador territorial d'Unió de Pagesos de la Plana de Lleida.
Ens preocupa molt la sobrepoblació de conill, no que estan fent malbé els nostres conraus, però també ens preocupa la sobrepoblació que en aquest cas hi ha de port senglars. I per això demanem que puguem actuar a les nostres granges i al nostre territori.
i que no sigui que s'hagi de controlar en un esport com és la casa, sinó que nosaltres els pagesos puguem defensar-nos d'aquesta fauna, que és la fauna cinegiàtica.
A banda de millorar les mesures preventives, pagesos i ramaders reclamen un canvi en els protocols sanitaris per acabar amb els sacrificis massius quan es detecten malalties. És dilluns 29 de desembre i tenim més titulars. Els agricultors del Priorat respiren tranquils amb el pantà de guiamets acabat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest matí la finalització d'obres d'aquest embassament que, segons la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, és clau per no dependre de la pluja i garanteix la supervivència del territori. Per cert, els embassaments catalans superen avui el 82% de la seva capacitat, segons els registres de l'Agència Catalana de l'Aigua. I el govern català impulsa un centre a Tortosa per formar programadors informàtics.
Un projecte que situaria la capital abrenca en una de les poques ciutats de l'Estat en acollir un centre d'aquestes característiques. En política, Feijó defensa la gestió del viol en el desallotjament del Benol de Badalona. El líder del Partit Popular ho ha dit durant el balanç del 2025, que ha qualificat com l'any del col·lapse total del sanchisme.
En clau internacional, la pau entre Rússia i Ucraïna més a prop que mai. Ho ha dit el president dels Estats Units Donald Trump després de reunir-se a Florida amb el president ucraïnès Volodymyr Zelensky. Trump ha afirmat que el 95% de l'esborrany del pacte de pau està acordat. En esports, Janíri Gallut, el Barça de bàsquet, torna al camí de la victòria.
L'equip de Xavi Pasqual assalta el Bilbao Arena i encadena 6 victòries a la Lliga. Els blauranes es van imposar per 66 a 71 al conjunt basc en un partit amb emoció fins al final. Victòria també del bàsquet girona que va superar el Jai Opos i Eidan al derbi català. Previsió del temps per les pròximes hores. Lluïdmi Pérez, bon dia.
Bon dia. Continuen els núvols abundants a moltes comarques, sobretot de la costa del prelitoral i de Tarragona. Hi ha, en canvi, els núvols una mica més trencats a l'alt Pirineu. Dels núvols que hi ha, quan més cap al mar, alguna gota encara s'escapa i, de fet, al llarg de les immediates hores, algun ruixadet molt local anirem tenint. Bàsicament, ja cada vegada més concentrats
al sud de la costa Brava per una banda i cap al delta de l'Ebre per una altra, però ja no grans quantitats de pluja. I ja diem, quant més cap al Pirineu, més calma, més obertura de clarianes i sempre amb un ambient bastant fresquet. Atenció perquè el dimarts s'acaben les pluges, de fet el sol serà molt dominant a l'alt Pirineu i a la costa, però atenció a gran part de l'interior. Tindrem molts novos baixos, molta boira, que en algun cas, sobretot a la vall del Segre, també a l'altiplà central, persistirà tot el dia. Per tant, demà...
Un ambient fred en aquestes comarques interiors i més sol, com dèiem, al litoral i al Pirineu. N'estem pendents a la xarxa? N'estarem pendents, Lluís Mi, gràcies. El control de l'Albert Sandri, us parlem Maite Polo i Sònia Kerr. Notícies en xarxa. Edició migdia.
És la imatge del dia, més de 300 tractors col·lapsant l'eix transversal en una nova jornada de mobilitzacions que posa el focus en la sobrepoblació d'animals salvatges. Pagesos i ramaders exigeixen millores en la prevenció de la fauna cinegètica i també un canvi en els protocols sanitaris per acabar amb els sacrificis massius quan es detecten malalties. El brot de peste porcina africana és la gota que ha fet bé salgot.
La mobilització ha estat convocada per Unió de Pagesos, juntament amb el sindicat Assaja, Plataforma Pagesos o Gunills i Revolta Pagesa. Hi ha plegat tractors procedents de les comarques de Lleida i Girona, agricultors del camp de Tarragona i han arribat en cotxe.
Els vehicles han entrat a la C25 per Cervera cap a quarts d'onze del matí. Han arribat en marxa lenta fins a Calaf, on han girat cua per tornar al punt de partida. I seguint-los, tenim allà la nostra companya de Lleida Televisió, Cel Márquez. Cel, bon dia. Quina és la situació ara mateix aquí a Cervera?
Bon dia. Les organitzacions de la tractora de Dabu i Cervera Calaf han llegit el manifest a les 14 hores a les C25 a l'altura de Cervera. En el manifest demanen una auditoria al servei de prevenció de sanitat ramadera, indemnitzacions tots d'anys que provoquen les sobrepoblacions de fauna cinegètica, permises excepcionals de casa per a tota la pagesia entre d'altres demandes.
Del que fa a la tractorada, continua parada. En aquests moments estan aprofitant per dinar entre pans de botifarra i seguirem aquí parats fins que es convoqui la tractorada. Gràcies, Cel. I Gurb, a Osona, és l'altre punt calent d'aquesta protesta. Allà s'hi han concentrat més de 150 tractors vinguts des de diferents punts de les comarques de Girona, en aquest cas. Última hora des d'allà, des de Gurb. Guillem Rico, bon dia.
Bon dia, doncs ara a aquesta hora també calma des d'aquí a Gurb, com els companys de Cervera, doncs també estan coent botifars, estan fent entrepans per agafar energia per continuar la tarda, almenys fins a mitja tarda, en què es precoctinui aquesta tracturada. Aquí a Gurb, a Osona, hi ha vehicles, més d'un centenar,
de la Catalunya Central i de les comarques gironines, que han arribat en dues columnes al voltant de tres quarts del migdia. Al cap d'una hora s'ha llegit aquest manifest, encara clamen aquestes modules en la gestió de la fauna cinegètica, i això és el que deia des d'unió de pagesos Oriol Rovira.
En aquests 20 anys no hi ha hagut cap govern que hagi posat solució a aquesta problemàtica i ara ens trobem que, amb el tema de la pista porcina, sembla que sí, que amb una part d'aquesta fauna sinergètica que els senyors por sanglants sembla que sí que hi volen posar mà, però tenim moltes altres...
els altres animals, com pot ser el cabirol, el cervo, llops, els ossos, que cada cop tenen més presència d'aquests animals al nostre país i que és un gran greuge per la remaderia, sobretot, ja en sigui per als seus atacs o, si no, per la transmissió de malalties que ens afecten als remacs.
Doncs això ha quedat a Oriol Rovira, d'Unió de Pagès i Osona i al Lluçanès. Els sectors ocupen els sis carrils d'aquestes dues vies, que es coneixen en aquest punt, a l'Extens-Barsal, C25, i a la carretera C17. Això ha provocat alguns col·lapses. En alguns moments s'han aturit tancant el pas en aquest punt, en algun carril. Això ha provocat alguns enfadats per part d'alguns conductors i també alguns dades que també donaven ànims als ramaders que s'han reunit aquí, no ho sabem encara, fins a quina hora i seran, però es preveu que fins a mitja tarda.
Gràcies, Guillem Rico, per aquesta crònica en directe tan extensa i detallada. I tenim declaracions també del conseller d'Agricultura, Oscar Ordeig, que ha mostrat màxim respecte i empatia, ha dit amb aquestes tractorades, però defensa també que no es pot fer tot de cop. Ordeig ha insistit que s'està treballant en el control de la fauna sinergètica.
Doncs un canvi en la gestió cinegètica, ja hem pres ja moltes mesures, el mateix president de la Generalitat, ara per la pesta porcina africana, però també amb els plans de control poblacional i també amb l'augment de les captures, i també amb aquest milió d'euros que vam atorgar fa poques setmanes per la retirada de senglars, i per tant anem comptabilitzant cada setmana les captures de senglars, que això no s'havien fet mai, i ens hem compromès a reduir el 50% aquesta sobrepoblació.
El conseller espera que aquesta setmana estigui feta la seqüenciació del brut de la pesta porcina africana per saber-ne l'origen.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat aquest matí la finalització de les obres del Pantà de Guillemets, unes actuacions de millora de 7 milions i mig d'euros que permeten no dependre de la puja pels conreus de Regadiu i que garanteixen, segons la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la supervivència del territori. 21 Ràdio, Aleida Abad.
No ha de dependre de si plou o no per poder regar els cultius. Aquest era l'objectiu de les obres de l'emmasament dels guiamets, unes actuacions de millora ja finalitzades amb una important inversió que ha visitat aquest matí Salvador Illa. El president de la Generalitat ha aprofitat per refermar el compromís de l'executiu amb un objectiu, un 70% d'autonomia hídrica.
Hem passat dos anys, han passat vostès, no dos anys, molt durs, de sequera total, no es podia regar ni una gota d'aigua. Diu, han d'estar plovent, ara és el moment de fer les obres. I aquest és el compromís i bon foc del govern de Catalunya, una inversió important per arribar a un 70% d'autonomia hídrica. Des del govern també destacaven l'eficiència de la comunitat de regants del Baix Priorat. Gasten menys aigua de la que tenen concedida. Per què? Perquè la gasten bé.
que és el que s'ha de fer. No m'obratar-ho. Si en tenim més, no ho gasten bé. I aquest és l'exemple i el camí que hem de seguir. No n'hi ha un altre. La inversió per a les obres de l'embassament dels guiamets ha ascendit a 7,5 milions d'euros, sis dels quals els ha aportat el Ministeri i l'altre millor i mig, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, per a la impermeabilització.
Per cert, els embassaments catalans superen avui el 82% de la seva capacitat, segons apunten els registres de l'Agència Catalana de l'Aigua. Es tracta de la xifra més alta registrada en els últims anys i que, en certa manera, allunyen el record de l'any passat quan el conjunt dels embassaments del territori en plau feines arribaven al 14% de la seva capacitat.
Els registres corroboren que en guany els envassaments s'han anat recobrant a poc a poc les seves forces, sobretot després d'una primavera que va ser excepcionalment plujosa i que ara han viscut un increment excepcional. En tan sols cinc dies, coincidint amb les festes de Nadal, les pluges han descarregat amb tal força que han augmentat les reserves d'aigua a Catalunya gairebé 12 punts percentuals.
Un temporal que no ha causat danys greus, però sí que ha fet alguns estralls en zones de la costa Brava, ha deixat passejos marítims plens de sorra de nord a surt i també s'han dut les platges de l'escala. La llevantada ha arrossegat troncs i restes vegetals arreu del litoral, ha fet caure algun arbre i, com a curiositat, el mar va arrossegar una tortuga mossegadora fins a la platja. Més al sud, a Platja d'Aro, aquest matí les màquines treballen, han treballat per recuperar l'aspecte del tram sud del passeig que va quedar colgat de sorra.
I l'Ajuntament de Barcelona ha desactivat aquest matí el pla bàsic d'emergència municipal pel mal estat de la mar en la seva fase d'alerta davant la millora de les condicions meteorològiques. Estava activat, recordem, des de dimecres al vespre. Durant l'episodi, la força de les onades ha provocat a totes les platges tarbolesa de l'aigua, acumulació de brossa vegetal, troncs i branques i surra a les zones de passeig que els serveis municipals estan retirant per recuperar la normalitat.
El govern de la Generalitat impulsarà un nou centre de formació en programació informàtica i capacitació digital a Tortosa. L'objectiu és reforçar el seu paper com a pol emergent en tecnologies i intel·ligència artificial. El projecte vol situar la ciutat com una de les poques del país amb aquest tipus de centre especialitzat. Ràdio Tortosa, David Benito.
Aquest nou espai educatiu, tal com avançava el diari de Tarragona, podria ser gratuït pels estudiants i estaria gestionat en col·laboració amb una empresa tecnològica que ja opera centres similars a Madrid i Barcelona. El projecte se'n marca dins de l'estratègia per reforçar la candidatura vinculada a la futura gigafactoria d'intel·ligència artificial de Mora la Nova. L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordán, ha valorat positivament aquest anunci.
i que el fet que pogués instal·lar-se a Tortosa també reforçaria el nostre paper com a ciutat motor, com a ciutat capital i, a més a més, en el sector de les noves tecnologies, que és la revolució que s'està vivint ara al món i, en aquest sentit,
valorem positivament aquest impuls que està fent el govern de Catalunya apostant per la nostra ciutat, per la implementació d'aquest campus, d'aquesta escola a nivell tecnològic, que sobretot el que també permetria seria retenir talent. L'Ajuntament ja treballa en la identificació d'un espai adequat per acollir el centre i el govern ha manifestat la seva disposició a invertir en la rehabilitació i adequació de les instal·lacions, així com en el finançament del funcionament.
I obrim plana política perquè el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, ha dit que l'any 2025 ha estat el del col·lapse total del sanchisme. S'ofereix per canviar Espanya a l'anvinent, buscarà acords amb Vox i vetarà Bildu i també ha defensat la gestió del viol en el desallotjament del V9 de Badalona. Mont Carvajal.
Bon dia. El president del Partit Popular, Alberto Núñez Cejó, ha comparegut per fer balanç de l'any 2025 que acabem. Ha dit que ha estat el pitjor govern de la democràcia. El colapso total de este gobierno en 2025 se resume.
Su debilidad parlamentaria, la imposibilidad de ofrecer soluciones al problema de la vivienda, el apagón impropio de un país desarrollado, una política migratoria irresponsable, la desconfianza internacional, la incapacidad en la gestión de los fondos europeos, la precariedad vital de los jóvenes, la pérdida de poder adquisitivo de las familias, la desprotección de las mujeres y la corrupción que asedia a Sánchez.
Feijó ha donat suport a la gestió de l'alcalde Xavier García Albiol en el desallotjament del B9 de Badalona. Per tant, el que ha fet el alcalde de Badalona és exigir que se cumpla la ley en su municipio. Lo dijo hace mucho tiempo.
Ha intentat que la llei se cumpla i la llei s'està cumplint. Les polítiques socials en matèria de vivenda li corresponen en primer lloc a la Generalitat de Catalunya. Des del govern la ministra de Ciència i Innovació Diana Morán ha carregat contra Fijó i contra el Viol. Nos ofrece racismo institucional, lo hemos visto con el alcalde de Badalona, racismo institucional, han institucionalizado el odio a las personas migrantes y eso es muy peligroso.
El líder del PP, Núñez Fejo, ha situat l'any 2026 com l'any del canvi. Ha dit que si cal arribarà a acords amb Vox i farà un cordó sanitari a Bildó. Per la seva part, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albió, la resposa a través de la xarxa X a la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions del govern espanyol, Elma Saif, que titllava l'actuació racista i xenòfoba al desallotjament del B9.
El Viol ha defensat la desocupació dient que ell simplement respecta la llei. També ha acusat el govern d'irresponsable. García, el Viol ha carregat contra aquells que, segons ell, fomenten l'ocupació il·legal i l'arribada d'immigrants il·legals, i després, diu, els deixa abandonats. A més a més, ha remarcat que Espanya necessita immigració, que, segons ha matisat l'alcalde de Badalona, ha de venir amb garanties perquè treballin legalment i puguin també contribuir.
I és també un titular destacat de la jornada, en clau internacional, i és que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que un acord per aconseguir la pau entre Rússia i Ucraïna està més a prop que mai. En una compareixença, davant dels mitjans després de reunir-se a Florida amb el president ucrainès, Vladimir Zelensky, Trump ha afirmat que el 95% de l'esborrany del pacte de pau està acordat, però admés que queren encara alguns temes complicats per resoldre.
Els més difícils són què passarà amb territoris sota ocupació russa o què passarà amb les centrals nuclears. Trump ha descrit les converses com a fantàstiques. De la seva banda, Zelensky ha admès en un missatge al seu canal de Telegram que les negociacions han estat substantives i que s'han produït progressos. Notícies en xarxa. Edició migdia. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
L'Hospital de Bellvitge ha tingut un paper destacat en la descoberta d'un tractament per una malaltia rara que causa sagnats de nas. Es diu Rendo Osler, és genètica hereditària i hi ha 500 persones diagnosticades a Catalunya. Un fàrmac que està en fase experimental, Maite Polo. Una persona amb Rendo Osler pot sagnar pel nas 4 o 5 cops a la setmana durant una o dues hores i en els casos més greus això li provoca una anèmia que requereix transfusions de sang.
Doncs el nou fàrmac redueix en un 30% aquest símptoma, ho ha explicat a la xarxa el cap del Servei de Medicina Interna de Bellvitge, Antoni Garcia Mestre.
El pacient no sap quan sangrarà i potser té algun event personal, íntim, com pot ser un examen, una oposició, una boda, una celebració, i el pacient té aquests sangnats pel nas amb tot el que això comporta, és a dir, que li repercuteix i li impacta directament en la seva qualitat de vida d'una forma imprevisible. I això fa que aquests pacients tinguin una gran repercussió en quant a l'impacte emocional de la malaltia.
És el doctor Antoni Riera Mestre. L'Hospital de Bellvitge té la unitat més gran de tot l'estat especialitzada en la malaltia de rendus. I l'Hospital Universitari Vall d'Hebron litera per segon any consecutiu el rànquing a Catalunya en l'índex d'excel·lència hospitalària 2025. Catalunya se situa també com la segona comunitat amb més hospitals entre els 10 milions valorats d'aquesta llista.
Una llista que elabora l'Institut Coordinades de Governança i Economia Aplicada i que avalua la qualitat dels centres hospitalaris de tot l'Estat. Rosana Martínez Fernández, endavant.
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona torna a liderar l'anomenat Índex d'Excel·lència Hospitalària, situant-se aquest 2025 en el top 3 de la llista, després de la Fundació Jiménez Díaz i l'Hospital La Paz, els dos de Madrid. Catalunya és, a més, la segona comunitat autònoma amb més hospitals en el top 10 general. Ho fa amb quatre centres de referència, la Vall d'Hebron, que com ja hem dit, ocupa el tercer lloc, l'Hospital Clínic, en sisè lloc,
l'Hospital Quiró en Salut en el número 7 i l'Hospital Universitari Sagrat Cort en desena posició. Aquesta classificació vol avaluar l'assistència, la innovació i la transformació dels hospitals de l'Estat, tant públics com privats. Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada.
S'analitzen aspectes com la qualitat assistencial, la reputació mèdica, la innovació tecnològica, la eficiència de la gestió, la experiència del pacient, la digitalització, la sostenibilitat. D'aquesta manera, el rànquing es fixa no només en l'alt nivell científic dels hospitals, sinó també en el model d'atenció al pacient, amb un enfocament cada cop més humanista i personalitzat.
Notícies en xarxa. 10 minuts i arribarem a les 3 en punt. Ens situem ara a Lleida, on 42 agents de la Guàrdia Urbana i diversos professionals d'altres àrees formaran part del dispositiu de seguretat per la nit de capdany. Pel que fa a la mobilitat, hi haurà autobusos nocturns gratuïts incorporant una línia especial ronda la llotja. També hi haurà una especial atenció a la seguretat en matèria d'agracions de violències masclistes i LGTBI-fòbiques. Lleida Televisió, Marc Piqué.
El dispositiu de seguretat per la nit de cap d'any a la ciutat de Lleida comptarà amb mig centenar de professionals. Hi haurà 42 agents de la Guàrdia Urbana, 6 agents al punt Lila Rainbow, 3 informadors del servei d'autobusos, una psicòloga i una coordinadora. També hi haurà una especial atenció a la seguretat en matèria d'agressions de violències masclistes i LGTBI fòbiques. Ho explica la regidora de Polítiques Feministes, Carme Baix.
Tots els agents que l'Ajuntament de Lleida posi al carrer, tots estan formats en violència masclista, GLTB i fòbica, que s'encarregaran de donar informació a tota la zona alta, a Pardinyes i Cappont, que són aquells espais de la ciutat, aquells llocs on hi ha més moviment i més locals d'oci nocturn aquesta nit de Capdany.
Pel que fa al transport públic nocturn gratuït, hi haurà sis autobusos i enguany s'incorpora, una nova línia especial ronda la llotja que s'uneix a la L6 Bordeta Capon fins a la fonda d'Anastasi i la L7 Magranés CK. Funcionaran de la una de la matinada a les vuit del matí amb una freqüència de pas de 30 minuts i parades a demanda.
Doncs la seguretat és capdalt també durant la cabalgada dels Reis i en aquest sentit avui hem sabut que enguany Barcelona confiarà el control d'accés a una nova empresa després dels incompliments de l'anterior. És la mateixa empresa que es va haver de contractar d'urgència l'any passat després que es detectessin deficiències greus en el servei de Wakeful, societat limitada, l'adjudicatària que no disposava de personal suficient. Davant d'això es va haver de contractar d'urgència Nordeste i reforçar la Guàrdia Urbana per garantir la seguretat durant la cabalgada.
Doncs en aquests dies en què l'acumulació de joguiners pot arribar a ser desmesurada, els experts recomanen limitar els regals a 3 per infant com a màxim, ja que l'accés desmotiva i resta valor. La Marta Casas ha recollit aquest i altres consells de la mà de la Diputació de Barcelona.
Respectar els desitjos dels més petits al mateix temps que els ensenyem a ser crítics amb la publicitat i evitar joguines bèl·liques i sexistes. Amb consells com aquests podem ajudar els infants a preparar les seves cartes i donar un cop de mà al Reis d'Orient a l'hora de triar què porten. Daniel Cebrián és tècnic de consum de la Diputació de Barcelona.
Jo, que soc molt de tradicions, m'agrada recordar que els reis d'Orient eren tres i que portaven tres regals. Ho comento perquè segons experts, quan portem més coses d'aquests tres regals, no s'atabalen. Hi ha massa punts d'interès i els costa valorar l'esforç que suposa tenir aquests regals allà. No és una bona idea. La morra o el carinyo no es mesura en quantitat.
Joguines adequades per a cada edat, transmetre la importància de cuidar-les bé, reflexionar sobre el preu o mirar bé els indicadors de seguretat, així com confiar en el comerç de proximitat i els materials sostenibles són altres recomanacions que ajudaran els infants a gaudir encara més dels regals que reben durant aquestes festes. I encara podem fer una cosa més, transmetre valors als més menuts a l'hora de demanar regals. I arriben els esports.
Amb un altre regal, la Janire Gallut. Janire, bon dia. El Barça de bàsquet torna en el camí de la victòria. L'equip de Xavi Pascual assalta el Bilbao Arena i encadena 6 victòries a la Lliga. Els blaugranes es van imposar per 66 a 71 al conjunt basc en un partit que va tenir emoció fins al final. Així ho deia un dels capitans, Thomas Satoransky.
Muy contento por la victoria, no fue nada fácil, la Kim Bilbao no perdió ningún partido esta temporada, tiene un muy buen equipo y creo que han jugado muy físico, nos costaba encontrar el ritmo, los anotadores, al final yo creo que ganamos peleando por los balones, haciendo buena defensa, sabíamos aguantar defensivamente y bueno, al final se nos escapó una ventaja buena, pero como ha dicho Xavi, a veces hay que ganar de esta manera.
El Barça té ara dos partits com a local, dimarts el Mónaco visita el Palau i el 2 de gener serà el Casa de Montsaragosa qui posi a prova la progressió blaugrana. I en el derbi català de la jornada a la CB, el bàsquet Girona va superar el Jaio Post. Lleida per 103 a 86. 6 derrotes seguides pel Jaio Post, que es queda clavat a la part baixa i triomf valuós del Girona, que talla la ratxa de derrotes i torna a pujar llocs a la classificació. El tècnic dels lleidatans, volíem dir, Gerard Encuentra, té clar per on ha passat el partit.
En defensa anàvem sempre un segon tard amb moltes accions que jo considero de desig, de pressionar la pilota, voler tancar el rebot perquè no ho t'agafin, de lluitar tu el propi rebot ofensiu, pilotes dividides, situacions una mica de desig. Jo crec que en la segona part la nostra intensitat defensiva ha millorat una mica, hem pressionat una mica més la pilota, hem mostrat una mica més de desig i crec que ens hi hem atançat al partit, ens hem ficat a sis.
I a la Lliga Femenina, l'Uni Girona va guanyar la pista del Cadí La Seu de 18 punts. Saïts Baix, Girona FM. El partit en va tenir com a gran protagonista Chloe Vivi, que es va reivindicar amb 21 punts i el seu millor partit des de la greu lesió del genoll recuperant la versió que la va portar a l'MVP la temporada passada. El domini gironí es va consolidar fins a assolir una màxima renda de 21 punts a dos minuts al final. Escoltem l'entrenador de l'Esparg Girona, Roberto Iñiguez.
Creo que también estamos en ese proceso de meter ahora a Vivi, nos cambian un poco los espacios, el juego. Creo que ha estado bien Vivi, ha jugado 23, estoy contento. Ha forzado alguna situación que no debería, pero creo que por exceso de ganas que también es bueno. Y bien, bueno, a recuperarnos ya las palmas. El 64-82 definitiu permet a l'Esparg Girona mantenir-se el líder abans d'afrontar una setmana exigent, amb el partit ajornat de dimarts a Gran Canària i la visita del Perfumeries Avenida diumenge vinent a Pontejau.
I aquest vespre s'entregaran els premis als millors i les millors futbolistes catalans del 2025 amb dos grans guanyadors, Aitana Bonmatí i la Minyamal. Fins aquí els esports, Sònia Guerra. Molt bé, ja aniré. Doncs gràcies per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem al punt de l'estrès. Nosaltres ho deixem aquí, però ens retrobem demà, com sempre, puntuals a les dues. Que passeu bona tarda. Fins ara.
La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les tres, us parla Andrea Medina. Els pagesos reclamen al govern plans de control de la fauna sinergètica amb caràcter d'urgència i avisen que, si no ho escolten, la pròxima acció col·lapsarà a Europa. El sector ha protestat aquest dilluns. L'eix transversal li ha amenaçat de posar demandes patrimonials per la mort dels seus animals per culpa de les malalties transmeses per sangles i cèrvols, així com per les pèrdues de collites i pastures. El brot de pesta porcina africana és la gota que ha fet vessar el got. Oriol Rovira és d'unió de pagesos d'Osona i el Lluçanès.
Aquests 20 anys no hi ha hagut cap govern que hagi posat solució a aquesta problemàtica. I ara ens trobem que, amb el tema de la pista porcina, sembla que sí, que amb una part d'aquesta fauna sinergètica que s'ha de fer els porcans, sembla que sí que hi volen posar mà, però tenim moltes altres...
amb els altres animals, com pot ser el cabirol, el cervo, llops, els ossos, que cada cop tenen més presència aquests animals al nostre país i que és un gran reuge per la remaderia, sobretot, ja en sigui per els seus atacs o, si no, per la transmissió de malalties que ens afecten els remaxes.
La mobilització ha estat convocada per Unió de Pagesos juntament amb el sindicat Assaja, Plataforma Pagesos o Conills i Revolta Pagesa i ha plegat 350 tractors procedents a les comarques de Lleida i Girona, segons els organitzadors, també agricultors del camp de Tarragona que han arribat en cotxe.
Els embassaments catalans operen avui el 82% de la seva capacitat, segons apunten els registres de l'Agència Catalana de l'Aigua. Es tracta de la xifra més alta registrada en els últims anys i que, en certa manera, allunyen el rècord de l'any passat, quan el conjunt dels embassaments al territori amb preu feines arribava al 14%. Els registres corroboren que, en guany, els embassaments han recobrat a poc a poc les forces, sobretot després d'una primavera excepcionalment plujosa, i que ara han viscut un increment excepcional en aquests cinc dies de Nadal.
Catalunya amplia en 73 milions i mig el pressupost de la línia d'ajuts destinada a fomentar la compra de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega. L'augment permetrà atendre totes les sol·licituds que havien quedat en llista d'espera per la manca de punts i també les que es presentin fins al tancament de la convocatòria previst per al 31 de desembre.
Barcelona confiarà el control d'accés a una nova empresa després dels incompliments de l'anterior amb la cavalcada de Reis. És la mateixa que es va haver de contractar d'urgència l'any passat després que es detectessin deficiències greus en el servei de Wakefield, l'adjudicatària que no disposava de personal suficient. Davant d'això, es va haver de contractar d'urgència nord-est i reforçar la Guàrdia Urbana per garantir la seguretat durant la cavalcada dels Reis d'Orient. Fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra ha aprovat aquest matí el pressupost de l'any que ve, que puja una mica més de 30 milions d'euros. Ho ha fet en un ple extraordinari, on el govern ha comptat amb el suport d'alguns grups municipals de l'oposició. Una de les característiques més destacades d'aquest pressupost és l'augment en el capítol 1, el capítol del personal. El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, ha parlat sobre les necessitats que té l'Ajuntament per ampliar la seva plantilla.
Per poder prestar tots els serveis que voldríem prestar, Torra d'Embarra necessitaria més plantilla. Per tot el pes que tenim d'assumpció de competències que no són pròpies i perquè és una ciutat que necessita molt de...
Molta gestió. Estem amb les modificacions puntuals de la RLT i les adaptacions de les fitxes que fem. És precisament per intentar optimitzar els recursos que ja tenim, els recursos humans que ja tenim.
En el pressupost destaquen els 2,9 milions que es destinaran a inversions. Un milió anirà a la reforma dels carrers de la Sort, Francesc Moragas i Givert. I el govern en aquest debat de pressupostos ha rebut alguns suports per part dels grups municipals de l'oposició per poder tirar endavant els comptes.
Partit Popular i Alternativa han votat a favor tant de la modificació de la RLT com del mateix pressupost. Vox ha votat en contra en els dos punts, mentre que la CUP ha votat a favor dels canvis en la plantilla, però s'ha abstingut a l'hora de votar els comptes. El regidor de la CUP, Toni Sacristán, ho ha justificat per la vinculació de la partida dels pressupostos participatius a l'acord extrajudicial amb Teico.
Necessitem aquests diners, però el que necessitem sobretot és donar una imatge de fortalesa i de dignitat a aquest Ajuntament. Aquest Ajuntament no es pot...
no pot acceptar un acord amb una empresa que ha fet molt de mal a Torre d'en Barra i a canvi de 300.000 euros com per donar-la i d'aquesta manera deixar-la en la més absoluta impunitat i que això sigui un precedent per a altres municipis també amb l'objectiu que aquesta empresa blanquegi tot el seu vistorial del delictiu
Entre les raons que han justificat el vot a favor del Partit Popular i d'Alternativa Torre d'Embarra, hi havia la inclusió d'una partida per fer un estudi sobre la sorra de la platja, la reforma dels carrers de la Sorra, Moragues i Givert, o també la contractació d'un arquitecte per fer el projecte de la llei de barris.
El temporal de llevant que la setmana passada va afectar el conjunt de Catalunya va deixar una mica més de 67 litres per metre quadrat a Torre a l'Embarra. Han estat quatre dies consecutius de precipitacions que en alguns punts del país han estat molt intenses, però que a la Torre han sigut força moderades. El dia que més va ploure va ser dissabte.
Fem recordatoris. Fins aquest divendres, l'Ajuntament de Torredembarra manté obert el concurs oposició per a vuit places d'auxiliar administratiu. Es tracta d'un procés selectiu per a la cobertura amb caràcter funcionari de carrera de vuit places d'auxiliar administratiu d'Administració General, grup C, subgrup C2.
La Diputació de Tarragona recorda, d'altra banda, que està a punt d'acabar el termini per sol·licitar el pagament personalitzat a base. D'aquesta manera, els atributs municipals es poden pagar a terminis i sense interessos. El tràmit es pot fer presencialment a les oficines de base fins demà dimarts. Repassarem els actes d'aquests dies. La Coral Santa Rosalia interpretarà el llibre vermell de Montserrat en el seu concert de Nadal, que es farà avui dilluns.
Serà a les 9 del vespre a l'església de Sant Pere Apòsto. Les entrades es poden comprar anticipadament a Entràpolis, tenen un preu de 10 euros. I està en marxa també el parc de Jocs de Nadal, que se celebra fins demà dimarts al pavelló municipal Sant Jordi. Està destinat a infants de 3 a 12 anys i és d'accés gratuït. Es fa a les tardes de 5 a 8.
La trialó de Nadal es transformarà en guany en una dueló, perquè la primera prova, la bicicletada de Sant Esteve, es va haver de suspendre per la pluja. Hi ha dues proves, la cursa de Sant Silvestre el dia 31 i el primer bany de l'any del dia 1. I en ambit del Baix Gaià, avui destacarem que l'empresa Tarracó Esports, a gestió integral S.A.L., ha renunciat a construir un complex esportiu a l'Anella Verda de Tarragona, a tocar del Callà.
Ho fa per les dificultats a l'hora d'obtenir la llicència. De fet, el projecte molt qüestionat per entitats ambientalistes havia rebut diversos informes desfavorables. I a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports. Per explicar que l'entrenador de la UDT, Gerard Marçal, ha anunciat que deixa el càrrec. Ho explicava el club a través d'un comunicat de la Junta Directiva que es va publicar la setmana passada a les seves xarxes socials.
Són les notícies més destacades d'avui dilluns, som dia 29 de desembre. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció. La Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
L'Ajuntament de Torredembarra ha aprovat un pressupost per l'any vinent d'una mica més de 30 milions d'euros. Ho ha fet en un ple extraordinari celebrat aquest matí i on el govern municipal ha comptat amb el suport d'alguns grups municipals de l'oposició. De fet, els representants del Partit Popular i d'Alternativa Torredembarra, Núria Gómez i Carles Fuixet, han votat també a favor dels comptes, mentre que Toni Sacristán de la CUP s'ha abstingut, però ha donat suport a la modificació de l'ARLT que acompanyava el pressupost. Només hi ha votat en contra...
El regidor de Vox, Javier Ramírez, que s'ha oposat en els dos casos. En concret, el pressupost augmentarà un 2,79% el 2026, fins als 30.094.595 euros. Destaca l'augment de les despeses de personal, que s'incrementen un 7,8%, fins als 12,8 milions d'euros. A més de l'habitual increment en les retribucions que acorda l'Estat amb els sindicats,
Enguany el pressupost també recull la dotació econòmica per a nous llocs de treball. Per exemple, es recupera la plaça de la psicòloga municipal. Es crearà una plaça de cap de colla per al muntatge d'actes, un arquitecte per redactar el projecte de la llei de barris o una agenda zona blava per a l'estiu. Eduard Rovira és el regidor d'Hisenda. Per poder prestar tots els serveis que voldríem prestar, Torno d'Embarra necessitaria més plantilla.
per tot el pes que tenim d'assumpció de competències que no són pròpies, i perquè és una ciutat que necessita molta gestió. Estem amb les modificacions puntuals de la RLT i les adaptacions de les fitxes que fem, és precisament per intentar optimitzar els recursos que ja tenim, els recursos humans que ja tenim.
Pel que fa a la compra de béns corrents i de serveis, es manté pràcticament igual, amb un lleu increment del 1,05% i se situa en 11,9 milions. En canvi, les despeses financeres es redueixen en un 23,3% i quedarien en 303.000 euros pel pagament de menys interessos d'operacions de crèdit. D'igual manera, es redueix la variació de passius financers un 16,6%, passant d'1,7 a 1,4 milions.
En ingressos augmenten lleugerament uns 100.000 euros, els impostos directes fins als 13,2 milions. Tot i la congelació de l'IBI, aquest increment es deu a noves construccions. Els impostos indirectes pugen un 38% fins als 360.000 euros per una previsió de majors construccions, instal·lacions i obres. Les taxes i altres ingressos baixen un 2,83%, situant-se en una previsió de 5,9 milions,
mentre que les transferències corrents amb els diners que provenen, sobretot de l'Estat, arribarien als 7,3 milions d'euros. El pressupost de l'Ajuntament per aquest 2026 preveu també dedicar 2,9 milions d'euros a inversions amb un increment del 4,43% respecte al 2025.
La principal partida serà per les obres d'urbanització dels carrers de la Sort, Francesc Moragues i Givert. Aquest projecte s'inclou al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, el POSC, i s'hi dedicaran 1.048.000 euros. Una altra de les inversions més importants es vol tramitar a través dels pressupostos participatius.
els quals es volen dedicar uns 320.000 euros. En principi, aquests diners havien d'arribar a través de l'acord amb Teico, però aquest encara no està tancat ni l'Ajuntament té clar si el tirarà endavant. Rubir ha dit que si no es fa a través d'aquests diners, s'utilitzarà el romanent de tresoreria.
L'ocasió que ens havia sortit com a proposta l'hem col·locat per mirar d'aprofitar aquests dies si arribem a l'acord. Però dels dubtes que han sortit ara mateix ja estem planejant a veure com els finançarem d'una altra manera. Perquè si no acordem acceptar l'acord amb l'empresa aquesta,
que ofereix els diners, doncs ho retirarem i haurem de fer d'una altra manera. Però el regidor de participació està treballant ja amb el procés, està tirant-lo endavant, ja el té molt adelantat, però no el farem servir de la manera que sigui, però el farem servir. En aquest sentit, l'alcalde, Vale Pino, ha destacat el debat unes que s'han mostrat per tirar endavant els pressupostos participatius, però que si es decideix una altra opció, la tiraran endavant igual.
La qüestió dels pressupostos participatius ha sigut un debat honest que hem tingut i una intenció honesta que té l'equip de govern per Dolça Terme. Que havíem trobat una solució i que fruit d'un debat enriquidor per tots ha de ser una altra opció, la valorarem, però creguim de veritat que és una intenció honesta de Dolça Terme.
Una altra de les inversions significatives seran els 50.000 euros que es volen destinar a l'adquisició d'una part pendent dels terrenys de la Torre de la Vila per la importància històrica i patrimonial que tenen per Torre d'Embarra. Entre la resta d'inversions previstes, destaquen els 100.000 euros que es destinaran a millorar la zona esportiva municipal, els 97.000 que es destinaran a la climatització del castell o els 78.000 per a projectes a Caldània.
Recollim ara les reaccions de l'oposició perquè, com dèiem, el govern ha rebut alguns suports per part dels grups municipals que l'integren per aprovar aquest pressupost. El Partit Popular i l'Alternativa han votat a favor de la modificació de la RLT, de la relació llocs de treball, i dels comptes. La CUP ho ha fet en el primer punt i s'ha abstingut en el segon, mentre que només Vox ha votat en contra de la totalitat de la proposta del govern.
Des de la CUP, el regidor Toni Sacristán ha decidit abstenir-se finalment en la votació dels comptes perquè la partida destinada a pressupostos participatius depèn de l'acord amb Teico. El regidor Cupaira s'ha mostrat contrari a l'acord amb aquesta empresa vinculada al cas Torredembarra. Tot i que el govern ha dit que estudiaran entre tots si és convenient tancar aquest pacte extrajudicial per uns 320.000 euros, Sacristán ha condicionat el seu vot pel fet que a la partida apareix als pressupostos assignats a aquest acord.
El representant anticapitalista ha insistit en la idea que l'acord amb Teico beneficiaria i blanquejaria les accions de l'empresa per les quals està investigada en el marc del cas Torre d'Embarra. És cert, necessitem aquests diners, però el que necessitem sobretot és donar una imatge de fortalesa i de dignitat a aquest Ajuntament. Aquest Ajuntament no es pot...
no pot acceptar un acord amb una empresa que ha fet molt de mal a Torre d'Embarra i ha canviat de 300.000 euros com per donar-la i d'aquesta manera deixar-la en la més absoluta impunitat i que això sigui un precedent per a altres municipis també amb l'objectiu que aquesta empresa
blanqueixi tot el seu vistorial del delictiu. Sacristant també ha demanat la creació d'una mercantil pública per absorbir els serveis que ara mateix estan privatitzats i ha insistit en que es faci una auditoria del deute. També ha demanat polítiques més actives en matèria d'habitatge per tal que els pisos buits que hi ha al municipi entrin al mercat. Per exemple, ha demanat que la plaça que es crearà d'inspector d'habitatge es doti des del primer dia, ja que de moment no és així.
Per què amb habitatge no prioritzem la necessitat de complir la normativa, també? I a més a més, quan tenim constància que tornem a barra, amb el tema de l'habitatge hi ha il·legalitats, palmàries.
I són il·legalitats, i a més a més, a banda de ser il·legals, són coses immorals. O sigui, són pràctiques que estan fent que la gent hagi de marxar a Torralambarra. I això és un problema que tenim com a ciutat, o com a poble. Ja som més ciutat que poble. O sigui, què és el que farem per intentar que la gent que vol viure a Torralambarra no hagi de marxar?
El regidor de la CUP sí que ha celebrat que es doti la plaça de la psicòloga municipal, encara que ha reclamat que hauria d'haver-hi dues persones dedicades a aquesta tasca. Un dels regidors que sí que han donat suport a l'equip de govern en aquest ple extraordinari és Carles Fuixet. El representant d'Alternativa Torre d'Embarra ha celebrat la inclusió en els comptes d'algunes de les propostes que havien fet.
En concret, ha esmentat la inclusió d'una partida per fer un estudi sobre la situació de la sorra de la platja, les obres d'urbanització dels carrers de la Sor, Francesc Moragues i Givert, i la contractació d'un arquitecte per presentar el projecte de la Llei de Barris. Fuixet considera que aquests punts responen a les necessitats de la ciutadania. Les millors concretes, com el suport a salvem la sorra, la regulació del carrer Givert,
on la preparació del pla de barris beneficiarà directament a les persones i al medi ambient de Toradambarra, contribuint a una vila més habitable, sostenible i equitativa. Des d'Alternativa Toradambarra, un partit municipalista ha relat el nostre poble format per gent amb cor de vila que coneixem de primera mà les necessitats dels veïns i veïnes i els seus problemes,
Volem treballar al costat d'ells i per això ens comprometrem a continuar vigilant de prop l'execució d'aquests comptes. Per contra, el representant d'Alternativa sí que ha trobat a faltar més recursos destinats a polítiques socials, ja que considera que hi ha una desproporció en alguns àmbits, com les festes, i en canvi el govern es queda curt en les polítiques per millorar la situació de la ciutadania.
En un moment en què trobem barra enfront a reptes socials profuns, com la pèrdua de teixit comercial de proximitat, la manca d'habitatge assequible o la necessitat de serveis públics més inclusius i propers, veiem un augment general de les despeses que no es tradueix en una millor substancial per a les persones.
Al contrari, es destinen recursos excessius a festes i actes culturals, mentre que les partides a l'atenció social i al benestar queden estancades o fins i tot es redueixen en alguns àmbits.
Tot i donar suport als comptes, Fuixet també ha trobat a faltar més recursos per a la promoció del comerç local, la promoció del centre Capicua i també considera que el govern es queda curt en matèria de polítiques d'habitatge. L'únic regidor que, com dèiem, ha votat en contra de tot el projecte de pressupost és Javier Ramírez de Vox. En un primer moment ha justificat el seu rebuig per la pressió fiscal que considera que se segueix aplicant sobre la ciutadania.
Ramírez ha recordat la pujada d'impostos que es va aprovar fa dos anys i ha demanat una vegada més que es reverteixi aquesta situació per fer que la ciutadania pagui menys. Per contra, considera que s'està pagant més del que tocaria per alguns serveis com el de la recollida de la brossa. Apunta que les taxes i impostos estan afectant directament a la situació econòmica de la ciutadania.
¿Cómo podemos mirar a esas personas a la cara y decirle, oiga, que ustedes siguen pagando el límite más caro? Que usted paga una basura de un servicio que no se le presta. Un servicio que, por cierto, como he dicho y iré después,
Se le ha cobrado a precio de oro. Se ha cobrado un servicio que no se estaba prestando en un contrato que no estaba en vigor. Y a pesar de eso, se ha pasado el recibo. Pues bien, ahora decimos que no pasa nada. Algunos supongan que tendrán algún tipo de ambición electoral, ambición política, pero ¿la ambición de la gente dónde está? En el que cada vez somos menos productivos, menos competitivos, tenemos menos poder adquisitivo y vivimos cada vez peor.
També s'ha mostrat en contra de l'acord extrajudicial amb Teico, primer perquè han inclòs una partida al pressupost sense tancar l'acord, i després per la postura de l'Ajuntament en els processos judicials del cas Tornambarra, que considera Massatoba. Claro, si ustedes presupuestan un dinero que aún no han pactado, están haciendo un presupuesto que, bueno, que a lo mejor, pues, bueno, en fin, a ojo, ¿no?, sin ningún tipo de rigor. Así que la palabra de rigor.
Nosotros estamos completamente en contra de pactar ese procedimiento. También hemos sido muy críticos desde el primer aumento, desde el año 2015, sobre la defensa que hace este Ayuntamiento a nivel judicial. La Fiscalía pedía diez años y nosotros pedíamos cuatro. La Fiscalía pedía 500.000 euros de indemnización y nosotros pedíamos 200.000. Y esa es la defensa que tenemos. Es los servicios jurídicos que contrataron los socialistas con Esquerra.
Ramírez també ha lamentat la voluntat recaptatòria de l'Ajuntament per la previsió a l'alça d'ingressos per multes i sancions i considera que s'hauria d'eliminar les productivitats i gratificacions perquè creu que poden ser arbitràries. Finalment, la regidora del Partit Poblar, Núria Gómez, ha donat superar els comptes i a la modificació de la relació de llocs de treball perquè el govern ha tingut en compte algunes de les seves peticions. Una de les més reclamades és la recuperació de la figura de la psicòloga municipal.
La regidora popular també ha esmentat l'estudi sobre la sorra de la platja. Gómez ha destacat la voluntat negociadora de l'equip de govern, tot i no necessitar els vots de l'oposició.
Avui li diríem a la ciutadania que, tenint en compte tots aquests guanys que hem aconseguit parlant amb el regidor d'Hisenda i amb l'alcalde, posem en valor que avui aquests pressupostos els aprovarem. No és un precedent. Nosaltres sempre estem a favor de la ciutadania i quan uns pressupostos d'Esquerra, de socialistes i de Junts són capaços d'acostar-se al Partit Popular...
i acceptar les nostres propostes, evidentment no podem dir, mira ja ho hem aconseguit i ara estem en contra. No, aquesta vegada nosaltres votarem a favor, perquè hem aconseguit millores que afavoriran a la ciutadania.
Tot i el seu vot a favor, la representant popular també ha expressat algunes objeccions als comptes del govern. Per exemple, en la reducció de la despesa de cultura o el manteniment de festes. En aquest últim cas, considera que caldria buscar noves fórmules, com per exemple buscar espònsors.
En canvi, som capaços de mantenir i ampliar la festa major, estic afavorada de la festa major, que no se'n malinterpreti, però si volem que les festes majors tinguin, tant la del juliol com la de setembre, tres setmanes de durada, amb actes cada dia, això té un cost molt alt pels pressupostos i té un cost molt alt per les persones que paguem els impostos. Per què no es busca un espònsor extern de suficient valor?
Gómez també ha preguntat sobre la situació de la plantilla de la policia local i si les seves condicions motiven els canvis que se produeixen entre el personal. El temporal de llevant que la setmana passada va afectar el conjunt de Catalunya va deixar una mica més de 67 litres per metre quadrat a Torre d'Embarra. Han estat quatre dies consecutius de pluja que en alguns punts del país han estat molt intenses, però que a la torre han sigut moderades.
El dia que va ploure més va ser dissabte 27 amb un registre de gairebé 38 litres per metre quadrat. Divendres, dia de Sant Esteve, en van caure gairebé 20. La pluja va obligar a suspendre la tradicional bicicletada. Ahir diumenge, la pluja a la torre ja va ser testimonial amb un registre que no va arribar al litre. Tot i que el temporal a la torre no ha estat de gran intensitat, s'ha tornat a formar el basal al mig de la platja de la Paella, que es produeix regularment des de les extraccions de sorra que s'hi van fer fa dos anys.
Altafulla, les aportacions de tos sorra a la platja han aguantat prou bé l'embat de la lleventada. La coalcaldessa Salvamuntades ha assenyalat a Altafulla Ràdio que la pluja i el vent d'aquests dies han ajudat a redistribuir i assentar l'arena que tot just fa unes setmanes s'havia portat des de Torre d'Embarra.
Sembla que la llevantada d'aquests dies ha acabat de redistribuir la sorra que es va afegir a la platja a principis de desembre i ara tenim un bon perfil a la platja que la fa més resilient aquests temporals i bé, esperem que continuï així i que la sorra ara que s'ha assentat contribueixi a defensar la platja per futurs temporals.
L'aportació de sorra va ser de 7.000 metres cúbics. La meitat es va dipositar a la zona del fortí i la resta davant l'escollera que protegeix el passeig de botigues de mar, el punt més vulnerable de la platja. A la primavera hi ha prevista una altra aportació de 7.000 metres cúbics, si s'estima necessari.
Davant de tot aquest escenari, Protecció Civil va desactivar finalment ahir, al vespre, l'alerta del pla Inuncat i va donar per finalitzats els avisos per faronatge, intensitat i acumulació de pluja. No obstant això, el pla es manté encara en prealerta per fer seguiment dels cavals dels rius de la demarcació de Girona, que és on ha plogut més, i que encara es troben per sobre de l'habitual.
En paral·lel, també hi ha activada la prealerta pel risc fort d'allaus al Pirineu Oriental i es demana evitar les activitats de muntanya fora de les pistes i zones controlades. L'episodi de llevantada ha deixat més de 200 litres en punts d'Osona i el Ripollès. Aquests dies, el 112 ha rebut més d'un miler de trucades que s'han traduït en més de 500 avisos als bombers.
Ahir diumenge on va ploure més és a les Terres de l'Ebre. Es va registrar més de 71 litres al Parc Natural dels Ports i prop de 55 a Uidacona. Aquest temporal també ha portat neu en alguns punts de demarcació de Tarragona. El dia de Nadal van caure volves en diversos municipis de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Conca de Barberà. Si bé, en la majoria de casos, no va arribar a quallar.
Fins aquest dimecres, l'Ajuntament de Torre d'Embarra té obert encara el termini per poder-se presentar al concurs d'oposició per cobrir vuit places d'auxiliar administratiu. Es tracta d'un procés selectiu per cobrir amb caràcter funcionari de carrera aquestes vuit places que estan catalogades dins del grup C, subgrup C2.
El procés es farà mitjançant concurs oposició d'accés lliure. Així mateix, s'establirà una borsa de treball per a cobrir possibles substitucions, vacants sobrevingudes o necessitats de personal amb el mateix perfil professional. Entre les tasques que hauran de fer les persones seleccionades hi ha elaborar la documentació administrativa, tramitar expedients, realitzar liquidacions i cobraments o informar i atendre el públic per optar a les places cal tenir el graduat escolar i el nivell C1 de català.
La Diputació de Tarragona recorda que està a punt d'acabar el termini per sol·licitar el pagament personalitzat a base. D'aquesta manera, els tributs municipals es poden pagar a terminis i sense interessos. El tràmit es pot fer presencialment a les oficines de base fins a dimarts. Si es fa per internet, a www.base.cat i a temps fins dimecres.
El compte de pagament personalitzat permet agrupar els tributs municipals com l'IBI, l'impost de circulació o els quals, i pagar-los a terminis i sense interessos. El pagament fraccionat es fa entre febrer i octubre. A més, aquest sistema permet rebre informació detallada del deute total, dels venciments previstos i de l'import de cadascun dels fraccionaments. Aquest sistema funciona en tots els municipis en què base gestiona la recaptació dels impostos. Aquest és el cas de Tornambarra, on l'oficina està situada al carrer Muralla.
Base Gestió d'ingressos és un organisme autònom de la Diputació de Tarragona i actualment s'encarrega de la gestió dels impostos de la majoria de municipis de la demarcació.
La Coral Santa Rosalia interpretarà el llibre vermell de Montserrat en el seu concert de Nadal, un recital que tindrà lloc avui mateix. Serà a les 9 del vespre a l'església de Sant Pere Apòstol. Les entrades es poden comprar anticipadament en Tràpolis i valen 10 euros.
El llibre vermell de Montserrat és un còdex de finals de l'edat mitjana que inclou una àmplia barreja de textos teològics i devocionals. La seva part més coneguda, però, n'és el cançoner, que recull una desena de peces i que és un referent de la música antiga europea. Aquest cançoner és una combinació de peces litúrgiques i populars de devoció a la Mare de Déu. La coral Santa Rosalia ja el va interpretar fa 19 anys i enguany han decidit recuperar-lo coincidint amb el mil·lenari del monestir de Montserrat.
La coral torrenca no ho farà sola, estarà acompanyada del cor Selvassons de la Selva del Camp i de quatre músics que tocaran instruments antics com la viola de roda, el lleut o el xalomó, una mena de precursor del clarinet. La directora de la coral, Natàlia Casasús, n'ha parlat en una entrevista a Ona la Torra.
Les estructures de les cançons s'intenten fer el màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra. I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o una altra, també dones més vida...
I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics. Algunes de les peces del llibre vermell de Montserrat són danses. Per això la Coral Santa Rosalia ha convidat les bars Santa Tecla Tarragona a participar de l'espectacle. Interpretarà la coreografia que ja es va estrenar al muntatge de fa gairebé.
El recital es completarà amb quatre Nadalets renaixentistes del cançoner d'Upsala. Les entrades es poden comprar anticipadament a Entràpolis o abans del concert a taquilla i balan 10 euros.
Ja està en marxa el Parc de Jocs de Nadal, que se celebra fins aquest dimarts al pavelló municipal Sant Jordi. Està destinat a infants de 3 a 12 anys i és d'accés gratuït. És una de les activitats més destacades del programa de Nadal pensada per a famílies amb infants. El Parc de Jocs de Nadal va començar aquest diumenge i l'heli d'obertura és de 5 de la tarda a 8 del vespre.
El triatló de Nadal de Torredembarra es transformarà enguany en una duatló perquè la primera prova, la bicicleta de Santa Esteves, va haver de suspendre per la pluja. Quedaran només dues proves, la cursa de Sant Silvestre del dia 31 i el primer bany de l'any del dia 1. L'Ajuntament ha informat avui que les butlletes de participació que s'haurien d'haver repartit a la bicicletada repartiran la cursa de Sant Silvestre, tot i que enguany hi haurà una prova menys, es mantindrà el sorteig i l'obsequi per als participants.
I en àmbit del Baix Gaià, l'empresa Tarracó Esports Gestió Integral ISAEL renuncia a construir un complex esportiu a l'anella verda de Tarragona, tocada al Callà, per les dificultats a l'hora d'obtenir la llicència. De fet, el projecte, molt qüestionat per entitats ambientalistes, havia rebut diversos informes desfavorables. El complex havia de fer en uns terrenys que són propietat de l'Església. Ha estat precisament l'Arcabisbat, que ha informat que rescindirà el contracte de lloguer amb l'empresa promotora perquè el projecte no tira endavant.
I anem ràpidament a la informació esportiva. Gerard Marsal ha deixat el càrrec d'entrenador del primer equip de la UDT. Així ho anunciava la junta directiva del club en un comunicat publicat la setmana passada a les seves xarxes socials. Marsal va assumir el càrrec de tècnic del primer equip a l'inici de temporada 2024-2025. Deixa el càrrec després de la derrota de l'última jornada.
El grup 16, Tercer Catalana, contra el Sant Jaume, diumenge per 6 a 1. La Junta Directiva de la UDT ja treballa en la recerca d'un entrenador que es faci càrrec del primer equip que a la represa de la competició una vegada passin les festes nadalenques. I així tanquem aquesta edició informativa. Molts entraran els pressupostos que s'han aprovat avui. Us acompanyem Josep Sánchez i Anna Placadeu.
El passat dissabte, 13 de desembre, l'Ajuntament de Torredambarra va commemorar els 25 anys de la recuperació del castell del Zicart.
Es va fer amb diversos actes, un de més institucional a la tarda i una conferència al matí que va anar a càrrec del Centre d'Estudis Sinibaldemàs. A continuació, us oferim l'enregistrament de la intervenció de qui era llavors arxiver municipal, en Joaquim Nolla.
i de l'arquitecte del moment, que va ser l'encarregat de supervisar les obres de remodelació del castell, en Xavier Oliver. Finalment, per cloure l'acte, també podrem escoltar en Daniel Pujol, regidor de Patrimoni Cultural a l'Ajuntament de Torredembarra.
El 1791 va haver petició del Compte de Santa Coloma perquè la capella fos pública, fos pública vol dir que no solament es fessin oficis religiosos, sinó que es pogués fer oficis convidant la gent del poble amb un horari estàndard i regular. Tenia que haver una mínima dotació a nivell eclesiàstic, tenia que haver una patena, tenia que haver un altar, tenia que haver...
roba pel segonista i pel capellà i es va aprovar i per tant durant uns anys aquí es feien petites celebracions eclesiàstiques a la capella aquesta que és una delícia, és un encant s'ha arreglat una mica però jo crec que encara s'hauria de l'esforç de veure com hi podem actuar perquè realment és una cocada és una cocada
Aquí, el 1804, hi ha un inventari del mobiliari, que no el llegirem tot ara, està documentat, que, per exemple, en el comedor de Ditxo Castillo, parlant d'aquest, s'encontraron 19 sillas pintades de color caoba, una mesa redonda, altres dues medies mesas,
una canasta grande, en una pequeña cocina, una mesa con su cajón. Va reseguint com a 14 diverses estances i el que hi ha dins a cada estança. Cadires, taules, si hi ha una mica de roba, si hi ha petit ajuar... I aquí en vermell he posat en un almacén un vaso de sepultura con su figura encima toda de mármol. Quatre figures també de mármol. Per què el resultat? Perquè gràcies a aquest inventari que vam localitzar i un coneixement que teníem de que hi havia unes figures semblants
en aquests vasos sepulcals que estan aquí a l'espai, a la cantonada, estaven al Museu Arqueològic de Tarragona deixats amb un dipòsit. El Museu Arqueològic de Tarragona, lògicament, prima la part arqueològica romana, que és la potenta, però hi vaig anar, en aquest cas en conivència amb l'Ajuntament, no cal dir-ho,
va anar allà al director i li va dir que tenim això, voldríem veure, i diu, oh, no ho sabem ni si això, anem a veure els inventaris, vam mirar els inventaris, vam veure que sí, que realment existia, vam anar amb un magatzem, que no els hi devien estar, però que és com això, immens de pedres de tot tipus, perquè aquí hi ha arqueològiques, tot se posa allà, i al final, doncs sí, amb un raconet van aparèixer les dues peces aquestes, se va fer un conveni de sessió,
i es van portar i des de llavors tenim la sort de poder tindre aquí els vasos sepulcrals, en certa manera perquè hi ha un document que justificava, si no, de fet també hi ha l'escut, de fet jo a vegades quan un diu què hi ha de l'escut, doncs mira, hi ha això i l'escut, que l'escut després també comentaré per acabar amb anècdota curiosa.
Com a estament militar també va tindre un cert ús, no? La batalla de Torre d'Embarra, aquí va haver els miclets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert, entre aquí Altafulla. Aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823, és un exèrcit francès que va vindre a suportar, a donar suport, perdó, i a alliberar els absolutistes Fernans Seté, i aquí van estar un parell de dies, i...
Aquí, com els que hem fet la visita, suposo que el Javier els ha ensenyat, que era una cosa molt desconeguda, hi ha una mena d'acord o un escrit en francès recordant el film de Sant Lluís aquí, que van estar, suposo que, mentre que vigilava que no vingués el dolent, doncs mira, s'entretenia fent l'escrit aquest que s'ha d'acabar de transcriure definitivament. Estem en allò.
I després també les guerres carlines, aquí encara tenim restes d'alguna batalla que va vendre els carlines deslliberals. És difícil llegir, ja ho he intentat, estic en ella, ho estic acabant de refer. Us ho guardarem per un article del Sinival.
Bé, un ús que molts de vostès recorden, almenys de certa gran. Tradició canterera. Torrenbarra té una tradició llarga canterera. De fet, ara fa uns anys el Lluís Català ja mateix vam fer una exposició aquí retrospectiva i vam redescobrir l'amunt d'espais i forts que va haver i aquí va haver el canterers. La gent gran ho recorda, no? El 92 va comprar el castell excepte una torre de defensa a la família Huguet.
de Cal Canterer. Bàsicament produïen cànties, guardioles i beuradors. Va estar fins als 60, que el no trobar successor, va vendre després amb uns empresaris, Antoni de Vale, René Gordon i Conesa, que van ser part dels propietaris. Què va fer el Canterer, entre altres? Unes cicatrius, perquè això és la porta principal,
Va fent esbasses que servia pel fang, aquí estaven aquí fora, en aparquen els cotxes lateralment, i aquí va fent obrador i el forn. Un forn que al seu moment va passar relativament, en una primera actuació quan s'ho va rehabilitar el castell, no s'hi va fer res, però el posterior sí que es va rehabilitar, i és aquí baixant les escales que veiem el forn on fornava les peces. Un altre ús molt curiós que va ser efímer, però que molta gent va descobrir el castell, va ser l'exposició del Bertolats i el 92. Bertolats aquí va fer una macroexposició,
bàsicament pati i alguna petita de la primera planta. Aquest en particular és aquest nou espai que hem visitat avui, que aquesta obra, en aquest cas el blag i negre, va posar també les pintures. Realment molta gent, me consta, perquè jo llavors ja estava per aquí, molta gent me va dir que va redescobrir la potencialitat que tenia patrimonialment el lloc. Vull dir que a vegades me'n va aprofitar en exposició d'art contemporani per descobrir que hi havia espai amb una potència per tot, des del punt de vista cultural, però sobretot pel propi espai.
El 70, l'Ajuntament ja comença a interessar-se per ser propietari i fer-li alguna cosa al castell, finalitats culturals. Després, passam aquí, els propietaris manifesten, va haver entre mig la intenció, un dret d'expropiació, finalment l'Ajuntament, el 1988, adquireix les dues terceres parts indivícies del castell als propietaris. Anton de Valle i Luconesa.
I finalment, el 96, l'Ajuntament adquiria els germans, Carol Bernat, Elisabet, Susan Gordon, Iemís i Enric Bruss, la tercera part que quedava. I l'Ajuntament ja és definitivament propietari. Tot i que no entraré ara, a mi m'han dit que encara hi ha un petit espai que no és del tot de l'Ajuntament. I això, alcalde, parlarem un dia.
Un familiar m'ho va dir. No, jo sempre dic, papers. A mi porteu-me papers. Jo soc arxiver, si no hi ha papers, a mi m'han dit, se diu, se rumoreja, papers. Quan l'Ajuntament és propietari i comença a plantejar-se fer el que és ara, i en aquest cas aquí entra en joc la capacitat del govern del moment, per mi. L'altre dia em preguntava a un periodista, és la millor obra que s'ha fet a l'Ajuntament?
La millor no ho sé, és molt difícil dir la millor, perquè hi ha el passeig, s'han fet reformes molt maques a l'Ajuntament, s'han fet espais polivalents, però de les millors segur, segur. Jo crec que és una cosa que s'ha de felicitar en qui en aquell moment va prendre la decisió. I l'escut? L'escut era l'anècdota final. Per què? L'escut aquest, hi ha les fotos que hi són, com era aquí, i de cop i volta amb unes quantes fotos ja no hi era.
No hi havia l'escut. I la veritat és que quan vam entrar aquí vaig estar pensant, i què carai passa amb aquest escut? I un dia el Frederic Prost, que llavors era el cap de la brigada de l'Ajuntament, diu, juguem. Ara que està posat en marxa tot això que s'està rehabilitant,
T'hi vull fer esment d'una cosa, a veure si t'interessa. Tinc una cosa que no sap gaire gent. Diu, anem al magatzem i m'ensenya l'escut. Diu, ostres, i què fa aquí? Diu, una nit, m'avisen els veïns que sentien uns cerolls amb uns senyors per aquí dins el pati, tot obert, amb unes llums, i van vindre un polició de corrents a veure què passava. I es van escapar. I vaig trobar l'escut a aquesta terra. Hi havia algú en antiquari que venia a robar l'escut.
Ell no va dir res a ningú, suposo que per la por aquella de dir, depèn d'on vagin i en quin magatzem, no el trobarem més. S'ho va fer com un tema personal, mos ho va traslladar i llavors el que vam fer va ser portar-la a rehabilitar-la a l'Estaqui Vallès, que és un restaurador de Tarragona, i per això...
és totalment diferent el color del que vostès després us fixaran. Gràcies a l'amonetzar vam poder recuperar l'escut i per tant aquell espai, juntament amb els dos peces, és el que jo dic que és una mica l'espai Icar de dins del castell que testimonia qui van ser els propietaris, qui van ser els que van engegar l'obra, qui no hi van viure massa temps, però que certament gràcies a ells tenim el que tenim. I ara aquí hi ha, per tancar,
La imatge següent, amb això tanqueria el meu, donaria pas a aquest bon senyor que està aquí seguint l'obra amb una cara de preocupació perquè realment va haver bastants problemes tècnics per afrontar una obra com aquesta. Jo crec que ara és el moment que jo he de callar i donar-li la paraula al Javier i Javier, tot teu. Gràcies, Quim. Jo he vist aquestes fotos...
i he començat a tremolar perquè no sé com vaig tenir el coratge de fer això perquè veure això és espantar-me. El primer és que estic molt content que hàgiu fet aquest acte. És molt bonic que, i no és habitual, que en una obra, se'n fan moltes obres al país, que en 25 anys tinguin el gust, el desig,
de recordar aquesta fita, aquest moment. Jo crec que és una manera d'expressar que l'obra ha calat amb el poble, que el poble ha entrat en aquesta casa i que hi ha una simbiosi i això té un valor molt important.
Moltes gràcies, doncs, i que siguin 25 anys més, almenys. Voldria agrair també a l'Ajuntament actual que hagi fet això, però també al senyor Sagalà, que va ser qui va confiar en mi. I ho va fer a Ulls Clucs, potser ell sabia que havia fet el Palau Bufarull a Reus,
que havia fet amb el senyor Garreta al Palau de la Diputació de Tarragona, però va confiar en mi i això em va donar molta responsabilitat i li haig d'agrair. També haig de dir que no em va donar cap direcció. Un dia em va cridar i diu, escolta,
Què et semblaria portar l'Ajuntament aquí? Em semblaria fantàstic, perquè un edifici d'aquestes dimensions, d'aquestes característiques, si no ho fa l'administració en un objectiu de donar-li un ús, no ho fa ningú. És impossible. Aquest castell estaria igual avui dia si no se li dona un ús, podria ser un museu, podria ser el que es vulgui.
Crec que l'Ajuntament va ser un encert i jo entenia que s'hi podia posar. Quan vaig entrar em vaig espantar una mica, però jo vaig dir que sí, però no fos cas. Però estava convençut que no es faria. Tenia el convenciment que aquest home no hi és tot. No pot ser que l'Ajuntament de Torra d'en Barra pugui assumir aquesta obra. No ho veia possible.
I això em va anar molt bé perquè em va treure pressió, perquè davant d'una fita tan important, tan difícil, tan complexa, em va treure la pressió de dir, bueno, jo aquí he vingut a jugar, m'ho passaré bé, serà estupendo, serà fantàstic, i tira.
Però vaig veure que també el segalà, entre molts defectes i virtuts, era molt tossut i va posar la banya i va aconseguir, no sé pas com, la veritat, ni m'interessa, però va aconseguir i ho va fer.
Recordar, també tinc ganes de recordar, perquè esclar, l'Ajuntament de Torro de Barra, no sé com és ara, però era molt petit, molt poca gent treballant-hi. I jo em van fitxar per fer una feina burocràtica, de llicències, informes, etcètera.
una cosa, diguem, molt excitant no ho era. I per tant, fer un castell renaixentista, doncs fantàstic, l'havien d'un llum. Però, esclar, com ho farem? Quin despatx? Jo tenia el meu despatx, però això es feia, era una obra municipal amb els mitjans municipals. Teníem dos delineants, la Montse, que no sé si està per aquí,
no hi deu ser-hi, o el Jaume, que també delineant, que va ser el primer projecte que es va fer amb l'ajuda de la informàtica, que vam quedar meravellats, que tots aquests planos els vam fer amb l'autocat, que és l'eina que s'utilitza habitualment,
I això va estar molt bé, també recordar el senyor Marçà, memòria històrica del poble, jo no sé si suposo que deu estar bé de salut, però ja deu tenir anys. Es va morir el Marçà? Quina pena. Fa anys d'això? Doncs el Marçà també és això, era un pou de coneixement del poble.
I finalment, estaven molt apretats de feina, perquè entre el castell i mil coses que cridava l'Ajuntament, vam necessitar l'ajuda d'algú més, i aquesta va ser la Pilar Saràbia, que la tenim aquí, de cuerpo presente, i va ser de molta ajut en la col·laboració en el treball.
i específicament va fer el projecte d'accessibilitat que hi ha a fora, aquestes rampes, escales, etc. I ens va ajudar molt, això per suposat. Entrar al castell...
jo em va emocionar no només que era una obra magnífica sinó que justament era d'un període que jo li tinc una estima altíssima que és el Renaixement i el Renaixement a Catalunya mai reconegut
i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Selva del Camp, el Cuber, Tarragona, la Catedral, Torre de Barra, Barcelona, la Generalitat, etcètera, que és on es crea
el que és l'escola del camp, una escola d'arquitectura d'altíssim nivell, sota el paraigua cultural.
de l'arcabisbe de Tarragona, i eren bàsicament dos arquitectes molt bons, Amigó i Pere Belay, que van fer una arquitectura absolutament perfecta. Com deia el Quim, ajudats d'aquests llibres que els arribaven d'Itàlia, Vitruvio, Palladio, n'hi ha un munt,
i que jo crec que a més van tenir una influència en visites directes a Roma, Nàpols, que on van aprendre, perquè és impossible aquest nivell de qualitat que es fes aquí. El renaixement que es fa aquí a Catalunya no té res a veure amb el de Castella, és molt tardà, però és de molta qualitat. El gòtic va perdurar molt de temps, va arribar tard i va marxar molt tard.
I el Renaixement va arribar molt tard, però d'una altíssima qualitat. Era perfecte. Si mireu aquesta perfecció d'equilibris de composició de la planta d'aquest edifici, és magnífic. Si mirem el Palau de la Generalitat, és extraordinari. Podria estar a Roma i estaria al mateix nivell de Miquel Àngel.
o podíem veure les capelles bessones a la catedral, que són perfectes, són d'una qualitat exquisida. Per tant, enfrontar-me a tot això era un plaer, un desig i un problema. Com vam entrar aquí? Home, em va caure l'ànim als peus. Era terrible.
El castell era com un espai fosc, no existia. Estava allà un tòtem, un mur, un decorat, però no existia pel poble. I aleshores el que s'havia de fer és trencar això i entrar dintre i començar.
Va ser molt difícil, estava tot fet molt bé, tot absolutament. I a poc a poc vam anar cosint com se surseix una camisa estripada i poquet a poquet vam anar quadrant. Val la pena recordar que el patrimoni mai s'ha vist fins fa 100 anys, mai se veia com una cosa a respectar. A la capçalera del Cirque de Tarragona, al segle XIV,
Allí hi havia uns edificis impressionants romans, restes, i la gent agafava els pedrons per casa seva. I el marbre blanc el posaven al forn i feien cal. És a dir, no hi havia aquest respecte de dir, ai no, no toquem les pedres, que és la capçolera del cert.
No, no, són peses per casa, tenen aquest valor, no té d'altre valor. Això va tardar molt. Per sort, aquesta creença, aquesta idea que les obres s'han de restaurar, que s'han de recuperar, s'han afrontat. Com s'afronta una rehabilitació d'aquest tipus? Jo crec que hi ha dues normes bàsiques.
Una és respecte, respecte i protecció, i l'altra posada en valor de l'edifici. Aquests són els dos objectius. I eren els dos objectius que nosaltres vam intentar. Què hauria fet un senyor al segle XIX? El Violet li ha dit què hauria fet, hauria vingut aquí
hagués començat a fer torres, ha començat a imaginar-se el que seria un edifici de renaixentista, però com hauria d'haver sigut, com l'haguessin acabat, torres, marlets... Seria un festival. Això, evidentment, nosaltres no ho podem fer. Llavors, quina és la nostra actitud? La nostra actitud és congelem el que hi ha
Hem arribat aquí, aquesta història acabat aquí, el que nosaltres afegim ho afegirem com puguem, però consolidem això. No ho toquem més, deixem-ho. No fem històries, no vulguem recrear-la l'altra vegada. Aturem-la aquí, preservem-la, cuidem-la i deixem-la estar. I què vol dir també preservar?
Ficar la coberta, perquè la coberta protegeix l'edifici. I aquesta va ser l'actuació més dura, des del punt de vista arquitectònic, més valenta, perquè el pati s'havia de cobrir perquè volíem utilitzar aquesta planta. I vam fer una cobertura que permetia l'entrada de la llum al pati
d'una manera molt dolça no tant jo vaig fer la coberta del pati de la Diputació de Tarragona que és un entramat metàl·lic que entra la llum sense matisos i en canvi aquí m'interessava més que hi hagués aquest matís de la llum que caigués matitzada més modulada
I aquí està a dalt la gran actuació perquè hi va haver una gran estructura metàl·lica amb els lluernaris que permetien aquesta entrada de llum.
Aquesta va ser l'opció i la resta va ser respectar el que hi ha. Tots aquests petits detalls de quan la pintura s'entrega a la paret, al mur antic, fer un cuidado, cuidar aquest tipus de coses de contacte de l'anterior amb l'edifici històric amb el que nosaltres proposàvem.
que ser fins amb aquest contacte, l'escala, el tema de les pintures interiors, etc. Amb això vam tenir una cura d'això.
I poca cosa més. Estic content que encara estigui en peu. Sí que faria una crítica, si em permeteu, que aquesta entrada que s'ha fet me sap molt de greu.
perquè van fer una porta que va costar molts diners. Es va fer en uns artesans que van fer una porta de bronze magnífica i que volia recollir la idea del castell d'una portalada enorme, opaca,
però que llavors vam recrear el que era com una mena de túnel que tu entraves, passaves de la foscor i arribaves aquí i trobaves la llum. I d'aquí aquell o que explicaves del dia de la inauguració. Aquesta màgia que hi havia de passar a través d'aquest espai
i poder entrar a dintre i rebre l'impacte de l'edifici, amb això no existeix. S'ha matat això. I per tant, m'ha sap molt de greu. Més que potser algú hagués preguntat alguna cosa, de dir, escolta, com ho podem fer això? Però bé, no sé qui ho va fer, no sé per què ho va fer, no sé qui ho va acudir, ni m'importa.
però em sap greu. I també dir-vos que, mireu, a mi les dues plantes que hi ha aquí a l'entrada em molesten, però no em molesten a mi, és que tapan la columna, és que tapan la porta, és que tapan una part important de l'edifici. No entenc com això, no és un hotel això.
No és un hotel, no són apartaments. Ho trobo insensat, sincerament. Canviar la porta sé que és difícil. Apartar una mica les torretes, home, seria de creir. Si necessiteu ajuda, jo puc venir. I res més. Moltes gràcies per haver-nos convidat a això.
Abans d'acabar, permeteu-me tornar un moment a l'esperit que ha guiat aquesta jornada. Avui no hem vingut només a escoltar una conferència i a fer una visita guiada per aquest espai. Hem vingut a redescobrir un indret que forma part del que som com a poble. Un espai que segurament sigui el més important per a la identitat torrenca.
I així que l'hagueu fet abans de la conferència o la fareu ara a la segona sessió, amb la vista guiada aconseguim que es puguin trepitjar i encara més important viure uns espais que habitualment resten allunyats de la ciutadania i que ens parlen amb una força extraordinària del projecte renaixentista.
que aquí es va concebre fa gairebé cinc segles i de la importància que en molts aspectes ha tingut i encara segueix tenint aquest edifici. Així que volia aprofitar per agrair en Javier García Puerto per la gran preparació i les seves explicacions en aquesta visita del Castell.
I bé, com deia, el Castelló del Sicar és més que un monument, és memòria, és identitat i és un compromís compartit amb la preservació del nostre patrimoni. Celebrar els 25 anys de la seva rehabilitació és reconèixer que aquest edifici ha estat i continua sent un símbol viu, un espai que respira gràcies a la implicació de la ciutadania, a la voluntat de preservar-lo i a la capacitat col·lectiva de seguir donant-li sentit.
La conferència que avui ens oferà al Centre d'Estudis Sinival de Mas amb Joaquim Noia i Xavier Oliver ens ha ajudat a comprendre amb una mirada rigorosa i a l'hora emocional com es va concebre, transformar i recuperar aquest edifici, únic en el seu estil a tot Catalunya. El seu coneixement i la seva generositat ens ha permès aprofundir en la història del castell i mirar-lo amb una nova perspectiva. Els agraeixo un cop més la seva disponibilitat i el seu compromís amb la torre.
I bé, també volia donar els gràcies a tothom per acompanyar-nos i per continuar fent del nostre patrimoni una eina viva i compartida i desitjar poder-vos veure en algun dels altres actes que conformen aquestes jornades. I ara sí, per cloure formalment aquest acte, voldria convidar a pujar a l'alcalde, l'il·lustríssim Valer Pino, per lliurar un obsequi als nostres conferenciants, Joaquim Noia i Xavier Oliver, en agraïment per la seva feina. Moltes gràcies.
De fons molt ràpids, i crec que és bo, en aquest context insisteixo, que es generi estabilitat a les institucions. Masdeu, del PSC, cedirà la vara de l'alcaldia, enric Roberto, d'Esquerra Republicana, el pròxim 10 de gener, tal com s'estipulaven el pacte de govern que els dos partits van rubricar a les eleccions municipals de 2023.
El centre de comandament de Rodalies a Mediv i Renfa, l'estació de França de Barcelona, entrarà en funcionament abans de l'estiu en un context marcat per la constitució de l'empresa mixta. En una entrevista a la CN, la portaveu i consellera Sílvia Beneque ha detallat que aquest centre tindrà prioritàriament la mirada posada en el desdoblament total de l'R3.
D'altra banda, Panic ha dit que l'empresa mixta es constituirà a principis d'any i que ja saben quins noms formaran part del Consell d'Administració. També ha avançat que creuen que hi ha marge legal per ampliar la participació de la Generalitat en la governança de l'aeroport del Prat i ha dit que preparen per al primer trimestre de 2026 una proposta concreta i factible.
El temporal que ha escombrat Catalunya durant els darrers dies ha deixat passejos marítims plens de sorra de nord a sud de la costa Brava i s'han dut les platges de l'Escala. La llevantada ha arrossegat troncs i restes vegetals arreu del litoral, ha fet caure algun arbre i, com a curiositat, el mar va arrossegar una tortuga mossegadora fins a la platja. Més al sud, a platja d'Aro, aquest matí, les màquines treballen per recuperar l'aspecte del tram sud del passeig que va quedar colgat de sorra.
I en esports, el Barça de bàsquet torna al camí de la victòria. L'equip de Xavi Pasqual assalta el Bilbao Arena i en cadena 6 victòries a la Lliga. Es van imposar per 66 a 71 al partit basc. Fins aquí les notícies en xarxa.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Víctor Català.
Obrim les portes amb Caterina Albert, que va voler ser coneguda sota el pseudònim de Víctor Català. Però què en sabem realment? Per què aquest renom? Quines altres obres, a banda de solitud, van marcar la seva trajectòria literària? Ho descobrirem acompanyats de la historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona i Mita Casa Coberta, que actualment dirigeix la càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme.
Nascuda a l'escala l'11 de setembre de 1869, fou la gran de quatre germans i va créixer en una família liberal, amb uns pares que li van permetre experimentar i aprendre en llibertat. És un fet molt present en la vida de Caterina Albert i que l'autora va recordar sempre. Fem un petit repàs d'aquests inicis amb mita casa coberta.
Veus indispensables. Provenia d'una família de propietaris rurals. Mita Casa Coberta, historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona. Pensem en gent tradicionalista, més aviat carca, etcètera, i no, aquesta vegada resulta que aquests propietaris rurals empordanesos eren republicans i, per tant, molt liberals.
Per què dic això? Ella va ser la filla gran de quatre germans, van venir dos nois després i una noia al final, i de fet era la pubilla. Ella, a diferència dels altres, va ser la que no va anar a la universitat. Evidentment que va tenir una educació tant a casa molt bona com també a l'escola de l'escala, però no estava destinada a ser el que després ella va voler ser.
Va tenir una educació realment molt bona perquè va tenir professors particulars de música, de pintura, d'escultura i sobretot una gran biblioteca que li van deixar utilitzar sense cap mena de problema perquè en aquella època justament el problema de les dones burgeses era que l'educació servia per tallar-los les ales.
Doncs en aquest cas, no. Per tant, ella té uns escrits preciosos, ja del final de la seva vida, de records de quan ella era petita i de les malifetes que havia fet pintant, dibuixant les parets de casa seva, la plantofada que li va clavar el seu pare, etcètera, etcètera, però era una persona amb una capacitat artística, creativa, absolutament brutal. Per tant, com que ningú no li va tallar les ales, doncs ella va llegir, va ser
Víctor Català, autores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. No vull que em segresteu el pensament dintre de fets o fórmules pactades. Vull, com les aus, les ales alliberades per volar en tot moment, ara dreta, ara esquerra, per l'espai ple d'infinites rutes invisibles.
Fragment del poema Insubmissió, inclòs dins el llibre blanc, Víctor Català.
Curiosa de mena, Catarina Albert es va impregnar de l'ambient que l'envoltava, relacionant-se estretament amb la gent del poble i escoltant els contes i les rondalles de la seva àvia, una font d'inspiració que la va portar a escriure. Mitat que s'ha coberta, ens desvetlla alguns detalls de la seva joventut i dels seus inicis en el món de l'escriptura.
La cosa divertida, des del meu punt de vista, és clar, és que quan comença a publicar, que comença a publicar molt aviat, ho fa en revistes humorístiques, satíriques, com l'Escella de la Torratxa, sempre amb pseudònim, no víctor català, sinó d'altres pseudònims, i el que és absolutament al·lucinant, i que ha sortit ara amb una tesi que va fer la Irene Muñoz,
és que també escriu a la premsa republicana articles en castellà, perquè el republicanisme en aquell moment era en castellà, de tipus polític i es posa amb tothom i és divertidíssim. I comença a escriure en català. Per què? Doncs perquè durant els anys de la seva adolescència es produeix un fenomen a Catalunya que és la construcció...
de la cultura del catalanisme, que a partir dels anys 80, per tant, ben bé quan ella és a la seva adolescència, es converteix en el modernisme. I això la fascina, perquè és tot el moviment artístic, la idea de l'art total, etcètera.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Víctor Català. En 28-29 anys, Caterina Albert es presenta als Jocs Florals d'Olot, uns certaments que significaven un gran reconeixement per als guardonats. I ella n'era molt conscient.
Escoltem la historiadora i investigadora de literatura contemporània Mita Casa Coberta. I sabia que aquí podia passar alguna cosa i va enviar, és que sapiguem, perquè no se sap mai, després quantes peces hi envien, però dues van guanyar.
Una, que era un poema, que després ha passat una mica desapercebut, perquè l'important va ser que hi va enviar el monòleg la infanticida. I aquí hi va haver un escàndol brutal. Per què? Perquè hi va haver tres membres del jurat que van dir que aquell monòleg era una meravella i que valia la pena premiar-lo, encara que el realisme, parlaven així, d'aquell monòleg, era absolutament punyent i que podia provocar...
Això, problemes, diguem, de recepció, no? A tant mateix va guanyar. Què fan els explorals? Tu envies una obra amb un lema i un sobret on hi ha el lema i a dintre el nom. Esclar, quan van obrir aquesta obra,
de poques moren, perquè vam veure que era una dona Caterina, Albert i Paradís. Aquesta és l'única vegada, diguem, que Caterina Albert s'exposa d'aquesta manera en uns jocs florals, sobretot en aquest moment que ja és tan important de la seva trajectòria, és el 1898, i l'escàndol que això va provocar
El Lot, els Pla, hi havia dos que ja estaven en contra. I, per tant, quan es va saber que no només era un monòleg que parlava d'un infanticidi, sinó que, a més a més, era escrit per una dona, doncs aquí van fer tota una campanya i ella va decidir que no anava a buscar el premi i que ja no es tornava a donar a conèixer amb el seu nom. I més endavant va sortir el seu doni.
Víctor Català. El monòleg teatral La Infanticidad té com a protagonista la Nela, una noia que viu al camp amb el seu pare i el seu germà i que s'enamora perdudament d'en Reiner, amb l'esperança que aquest l'ajudi a desllibrar-se de la pressió patriarcal i marxar...
del molí on viu. Nela es queda embarassada, Reiner l'abandona i ella intenta avortar, però no ho aconsegueix. Amaga l'embaràs, el part i la criatura, però finalment, abans que el pare la descobreixi, llença sa filla a la mola del molí.
L'escàndol dels jocs florals davant l'autoria de la infanticida ens mostra el context de l'època i el motiu pel qual Caterina Albert va decidir utilitzar, tal com ens explica Mit a casa coberta, la màscara de Víctor Català. En aquells moments, per una dona, i sobretot per una dona burgesa,
I sobretot per una dona burgesa que no segueix els dictàmens del políticament correcte a l'època, doncs era un problema publicar determinades coses, perquè hi ha moltes dones que publiquen, hi ha moltes dones premiades als Jocs Llorals, tot depèn d'allò que escrius. Per tant, ella sempre té molt clar que hi ha un personatge que és Caterina Albert i Paradís,
i que ha de fer unes determinades coses i que les fa, entre altres, cuidar l'àvia, cuidar la mare, cuidar les tietes, però ei, no només això, sinó que és la persona que portava, que es va encarregar de tota la qüestió administrativa de les propietats.
Tant és la senyora Caterina Alberti Paradís. Això, per una banda, per tant, ho tenia claríssim. I què fa? Doncs ella continua escrivint, escriu monòlegs, escriu poesia, escriu narracions. Com que ha decidit que no tornaria a utilitzar el seu nom, no es tornaria a mostrar, s'hi posa una màscara, que és Víctor Català.
Una màscara que va manllar el nom a un dels personatges de la seva novel·la inacabada, Calça d'Amargó. La història d'aquesta tria és ben curiosa. Arran d'una visita, una amiga de la família llegeix els poemes de l'Ocamp dels Mesos. Els hi demana i al cap d'un mes li fa saber que el poemari ja està imprès i que no es pot pas negar a publicar-lo perquè li faria perdre els diners. És en el moment en què ha de decidir en quin nom signar que fa la tria de Víctor Català.
L'ocam dels mesos fiu publicat per l'editorial Avenç.
Veus indispensables. Víctor Català. Després del poemari Locant dels Mesos, Víctor Català comença a aparèixer a la revista modernista Joventut. Comença a aparèixer a la revista modernista Joventut el nom de Víctor Català. En poemes. I, sobretot, en uns relats terribles, meravellosos, que són els dramas rurals. 1902.
Un pseudònim, una màscara que ens mostra en la seva literatura la part més fosca i cruel de la vida. El que fa Víctor Català en els seus llibres en general és una introducció, un pròleg que sempre adreça el llegidor i que parla en masculí i que exposa quin és l'objectiu de la seva obra. En el cas dels dramas rurals és molt divertit perquè és molt irònica
s'adreça a la jove de Misela Ciutadana i li diu que faci el favor de no llegir aquells relats perquè no ho suportarà. Perquè precisament ella, ell,
perquè parla en masculí, que és, bàsicament diu, un vagabunt, un caminant que va pels camins, que es troba pedres i pedroscalls i, per tant, problemes. El que fa ell és recollir aquestes pedres i explicar-les. Caires vius, és el títol d'un altre dels seus llibres, no? Per tant, fa ser el favor de mis a la ciutadana de treure...
els ulls d'aquest llibre perquè es trobarà amb el que és la veritat de l'existència humana. I la veritat de l'existència humana és les relacions de poder, és la violència, és, en fi, allò que ens defineix com a persones. Esclar, estava fent un discurs que era justament el contrari del discurs
De l'harmonia, de l'equilibri còsmic, de respecte a la tradició, de respecte a la religió. Per tant, les dones han de ser d'una determinada manera i els homes també. I en la cultura del catalanisme del que es tracta és d'exercir també un cert control social. I per tant, ella està als antípodes de tot això.
Drama Rurals és un recull de 12 contes, 5 dels quals ja s'havien publicat de forma individual a la revista Joventut, entre ells el que porta per títol La Vella, que amb el seu subtítol de Drama Rural és el que dona nom al recull. Una obra impregnada del segell Víctor Català, on la crueltat humana, els fets fatídics, la brutalitat o el dramatisme hi són ben presents. Veus indispensables.
De Dramas Rurals podem destacar la relació que es va establir entre Joan Maragall i Víctor Català, però deixarem que sigui la mite qui us desvelli l'anècdota. Quan ell va publicar els Dramas Rurals i va haver-hi un personatge, Joan Maragall, que ja se sentia fascinat per la poesia d'aquest personatge que ell no coneixia, aquest nou escriptor, aquest nou poeta que signava Víctor Català i que d'alguna manera ell s'hi veia reflectit en la seva poesia...
I quan aquest Víctor Català va publicar els dramas rurals, va escriure a Joan Maragall una ressenya, una crítica al diari de Barcelona, al Brusi, on li retreia, el titular és...
I incompleto, volia dir, aquesta literatura només focalitza la cara fosca de l'existència humana i, per tant, li retreu. Clar, aquí comença una història, que és gairebé, podríem dir, una història d'amor-odi entre Maragall i Víctor Català, sense que Maragall sàpiga que és una dona amb qui està parlant,
en què finalment Víctor Català li diu, escolti, és un dret necessari de l'artista escollir el punt de vista des del qual expressa la realitat. I és quan li explica allò, si la realitat és una casa als quatre vents i en tres hi toca el sol i només en una hi ha l'ombra, diu, jo he triat com a artista la banda de l'ombra.
Bé, llavors, esclar, és molt divertida, realment, la relació és molt interessant, perquè són dos grans intel·lectuals. El que és més divertit, això ho dic, és que ell, fins molt tard i fins que no li diuen, ja ho sabia tothom, però, sobretot, Maragall vivia en una altra esfera. I, clar, que era una dona amb qui estava parlant. Música
El cor humà és com una casa a quatre vents, per tres, i dona ara el sol, ara l'ombra. Però el quart està reservat a l'ombra exclusivament.
Veus indispensables, set escriptores que tenen molt a dir. Víctor Català. Si hi ha una obra que s'associa directament a Víctor Català, aquesta és Solitud. La seva gran obra, jo penso que és Solitud, és la seva gran obra i és una de les grans obres de la literatura catalana contemporània i no hi ha volta de full aquí. Jo penso que l'obra de Víctor Català, és a dir, l'obra literària de Caterina Albert, és la construcció de Víctor Català.
d'aquesta veu, d'aquesta mirada, i que la seva obra és com un mosaic. Ella hi va posant peces. I una peça important, importantíssima, és solitud. Solitud pren sentit dintre de tot aquest mosaic. I és l'única peça en què podríem dir que hi ha aquest raig de llum, aquest raig d'esperança, en relació amb el que és la condició humana.
Solitud es va publicar en els fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i el maig de 1905, i com a novel·la l'any 1908. La Mila i el seu marit galletà, un home antropo i amb poca personalitat, es fan càrrec d'una ermita en una muntanya ferestega i solitària. Lligada a una vida d'infelicitat, Mila busca satisfer el seu desig d'amor, de ser mare, de formar part
d'alguna cosa, de construir quelcom. Estem parlant d'una novel·la que és un viatge iniciàtic d'una dona. Aquesta dona és la representació del superhome Nietzscheà, perquè aquest víctor català, catalina o verd, és que llegia Nietzsche i és que llegia tot.
I, per tant, què fa? El superhome no és un home. No és l'intel·lectual, no és l'artista modernista. És una dona pràcticament analfabeta que, en unes determinades circumstàncies, es veu en el cas d'acabar de conèixer-se. Quina és la situació del sentit de l'individu en el món? És la gran pregunta.
Però com la respon? A través de la construcció d'un personatge, que és una dona, que és una dona que té una capacitat també creativa, que és capaç de veure la realitat i de gaudir de la bellesa. És una dona que té desig.
És una dona que, a més a més, vol ser mare i que es troba en unes circumstàncies horroroses, amb un marit que és un gandul i, a més a més, un impotent, que s'enamora de qui no s'ha d'enamorar, que acaba amb una violació i, per tant, l'experiència del mal total, però que podem entendre perfectament i que d'aquí en surt una nova mila.
que és conscient d'ella qui és i de la força que té la natura i com la natura pot utilitzar les persones i les pot esclafar per reproduir-se i és, al final, la gran decisió que ella pren de ser ella mateixa. Ser conscient de qui és, ser ella mateixa, la gran decisió és baixar de la muntanya, deixar-ho tot i començar una nova vida. Clar, és una meravella. Veus indispensables.
Solitud no només destaca per ser una de les grans obres de la literatura catalana contemporània, també ho fa perquè en el seu final hi trobem una mila que baixa de la muntanya molt diferent a la mila del començament de la novel·la. Ens mostra la part més salvatge i cruel de la vida i ens presenta un final on s'hi entreveu l'esperança. Jo crec que és una... Bé, jo dic que era de les obres de la literatura catalana les millors, però és que, clar, de la literatura europea, diria...
Perquè sempre parlant de Virginia Woolf, molt bé, fantàstic, meravellós, però estem parlant d'una obra del 1905. Trenca esquemes. Absolutament. I a més a més és una obra que en aquests moments és absolutament actual.
Tot de cop la Mila va aturar-se i després a girar en rodó. Una gran impressió la suspengué, reina del cel, el camí que havien fet. Sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i silencioses que segeien, s'aplanaven, se submergien en la quietesa ombrívola del capvespre que, com una boira negra, se les hi estenia al damunt, amortellant-les.
La Mila i Cercà, en aquell desert blau, l'ataca alegre d'una fumarola, d'una caseta, d'una figura humana, però no hi descobri res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes. Quina solitud, murmurar, aterrada, i sentint que el cor li devenia d'improís, tan o més obac que aquelles pregoneses.
Una altra obra cap dalt i potser més desconeguda de Víctor Català és un film 3.000 metres. Falta una obra fonamental, també, que és un film 3.000 metres.
És una obra molt interessant, és una obra que ella escriu l'any 1918 per una revista d'en Francesc Mateu que es titula Catalana i no sortirà editada en forma de llibre fins al 1926. És una novel·la moderníssima, és una novel·la que construeix un personatge masculí i que és la, diguem-ne, representació del mal, però sobretot és una novel·la
antinousantista. En el moment en què el noucentisme està construint la idea de la Catalunya ciutat i la Barcelona ideal, el que fa és focalitzar el mal a la ciutat ja no com a drama rural, sinó com a en el món urbà i, per tant, està donant la volta a un discurs que és el discurs del noucentisme. Per tant, aquí rep de tots cantons i un film, igual com l'infanticida,
Ella no els posa a les primeres obres completes que se li dediquen el 1951. No els hi posa. No és fins al 1972 que Maria Aurelia Campmany, ella ja és morta, col·loca aquestes dues últimes peces.
Publicada en fulletons a la revista catalana entre l'abril de 1918 i el juny de 1921, té com a protagonista en Nonadventura, un fill bastard que fó abandonat en un hospici i que viu obsessionat en descobrir els seus orígens per fer-se justícia.
Les enraonies diuen que els seus pares són rics i temps li falta per abandonar Girona i instal·lar-se a Barcelona. El seu objectiu? Trobar els seus progenitors i abandonar una vida de pobresa. Una fita que l'acabarà convertint en un lladre ben refinat anomenat El Senyoret.
Ambientada en el cinemut i amb un llenguatge molt viu, l'autora surt dels ambients rurals i ens mostra una Barcelona plena de personatges peculiars que ens endinsaran en els baixos fons de la ciutat. Prostitutes i lladres, burgesos i menestrals ens obren les portes de la Barcelona de la Belle Époque.
des dels carrers foscos fins les cases de la burguesia. Llums i ombres a les que dóna forma amb el seu segell particular, entre la brutalitat i la meravella, sense filtres.
De les hores de navall han no anat a esperar el seu papà milionari que anés a recollir-lo també. Li semblava que seria d'avui a demà. D'avui a demà sempre. Però com passessin dies i mesos i anys sense que es realitzés tan natural esdeveniment, es decidia preguntar a una monja. Quan vindrà a buscar-me el papà? Quin papà? Havia fet la monja amb un pendull. El meu? I ara? I qui és el teu papà?
Un papà, com el d'en Jordiet, la monja tingué una mirada maternal, d'infinida compassió. Ai, sagrat cor de Jesús, tu no en tens cap de papà, fillet. Tu t'has d'estar amb nosaltres. En Nonat sofria un tal rampell d'ira que pensaven que es tornava boig. Tardaren hores en poder apaivagar-lo. Després no lograven fer-li prendre res. Desvariajava, volia fugir del llit.
Passada la crisi, mudà enterament de geni. Estornat a Citurn, concentrat, racelós, esquerp. Odiava les monges. L'havien enganyat. Ell tenia papà. El tenia, ben cert, però no sabia on. I si no anava a buscar-lo, el seu papà, a l'hospici, ell fugiria de l'hospici i aniria a buscar el seu papà. I projectar i intentar l'evasió diverses vegades.
Les monges tingueren que vigilar-lo especialment i ell es venjava de les monges fent tantes dolenteries com podia.
Veus indispensables. Catalina Albert és un personatge brutal. Escrivia d'una manera... Bueno, escrivia sempre. I escrivia cartes, i escrivia ficció, i feia de tot. És que és impressionant. L'arxiu...
que en aquests moments és dipositat a l'Arxiu de l'Escala. Bé, és un pou sense fons. Soc capaç de dir una cosa que potser és una mica agosarada,
però jo posaria en el mateix nivell Josep Pla, ningú no el qüestiona, i Víctor Català en aquest sentit. També des del punt de vista de la capacitat que té de guardar tots els seus documents, de ser perfectament conscient de qui és com a escriptora i com a artista i el que està fent, i amb una capacitat de saber que...
tard o d'hora, tard o d'hora, hi haurà gent que acabarà posant les peces que falten en el seu mosaic.
Caterina Albert i la seva màscara Víctor Català ens han deixat un llegant literari encara vigent actualment. L'infanticida, drames rurals, locant dels mesos i un film 3.000 metres no són les seves úniques obres. Enric Casasses ha recuperat 18 poemes de Caterina Albert a Bèsties 18 Català, publicat per Edicions Puncianes. A Club Editor hi trobareu Mosaic, roses literàries i l'únic llibre escrit en primera persona, i també els seus contes. Nosaltres,
Us animem a descobrir una autora amb un caràcter ferm, intel·ligent, divertida i amb un domini meravellós de la llengua.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Enxaneta, infant que corona un castell.
Avui ens posem la faixa a plaça per parlar de tot el vocabulari que hi ha al voltant de la tradició catalana més internacional, els castells. És el colors del món casteller, el gran colors del món casteller, el 4 de 10 amb folre i manilles. Que cadascú agafi la camisa del color que vulgui, però la cap de colla només és una, la Cristina Bofill, del Termcat. Cristina, hem començat la casa pel taulat amb l'enxaneta.
La canalla més petitona comença a pujar. Dosis d'acotxador i enxaneta. Aquesta paraula d'on surt? És una paraula molt estranya d'etimologia desconeguda o que costa molt d'estirar el fil. Diuen els diccionaris etimològics, per exemple, el Coromines, que és una paraula que ve del llamusí, que és aquest dialecte de l'occità parlat a la zona del llamusí, i que en aquesta llengua vol dir fletxeta, fletxa petita.
Llavors, a partir d'aquí es diu que aquest infant, que és el que puja dalt de tot, és com la punta de la fletxa del castell, de la part de dalt de tot, que apunta ja cap al cel. I se suposa que l'etimologia ve d'aquí.
Però allà no hi ha castells, oi? No, no, no, no, en absolut. És a dir, la tradició castellera és de Catalunya i para de comptar. I a més és una paraula que no s'utilitza en cap altre sentit. Doncs ho arxivarem com a misteri.
Ampliem el focus i parlem de l'entorn de l'enxaneta, del pom de dalt. El pom de dalt, exactament tal com es defineix, és la part del castell integrada pel pis de dosos, el pis de l'aixecador i el pis de l'enxaneta. És a dir, d'alguna manera és la cúpula del castell.
Llavors, això del pom de dalt és molt bonic perquè, com passa amb molta terminologia d'aquest àmbit, s'agafen termes, mots, expressions de la llengua general que passen a tenir un sentit més específic en el món del castell. I un pom és això, és una peça rodonida que es posa a l'acabament d'alguna cosa. En aquest cas és claríssim que el pom de dalt és la part de dalt de tota l'estructura lineal del castell. Un pom també és un conjunt de roses, de flors, un pom de flors...
I d'alguna manera també és molt visual la idea d'un pom en aquestes persones de dalt de tot de la cúpula que formen com un pom de flors o del que es vulgui. I en aquest pom també hi trobem la cassola o cassoleta.
La forma cassola o cassoleta és una forma viva que serveix per designar també l'aixecador o l'acotxador. És a dir, la mateixa figura té aquestes quatre formes, aixecador, aixecadora, acotxadora, cassola i cassoleta. És l'infant del penúltim pis del castell que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet que finalment l'enxaneta pugui pujar a sobre d'ell i coronar el castell.
Aixecador, doncs, perquè s'aixeca, acotxador, perquè acotxar, en català, té un sentit d'ajupir, abaixar-se, i el que fa l'acotxador és posar-se així, a quatre grapes. I cassola i cassoleta és molt gràfic, és molt visual, perquè realment l'esquena... La persona que fa de cassola o cassoleta fa com un recipient, com un estri, com cau, diguéssim, i fa la imatge d'una cassola o d'una cassoleta, sobre de la qual s'hi posa l'enxaneta.
Cristina, com aquesta cassola, hi ha moltes paraules o expressions castelleres que diem al nostre dia a dia. Han anat dels castells a la nostra quotidianitat o ha estat a la inversa? Són paraules de la llengua general i que, quan han passat a utilitzar-se en el món de la terminologia castellera, s'han especialitzat, diem nosaltres. Han passat a tenir un sentit molt específic. Verbs o expressions, com, per exemple...
assentar-se, que a vegades diem, no, això no és correcte, és un barbarisme que demam abans, que ara ja no ens agrada dir-ho, és un castellanisme, perquè, d'acord, és un castellanisme assentar si tu el fas servir amb el sentit de seure o asseures, ja sabem que no és correcte, però assentar és un verb perfectament català que vol dir posar sobre la seva base en una posició estable.
És exactament això el sentit que té en el món del castell. Quan diem que un castell s'assenta és que acaba de brandar perquè ja s'han col·locat els pisos superiors i s'estabilitza. Deixa de tenir el moviment que tenia. I és aquest el sentit en què es fa servir aquest assentar. Un castell s'assenta. No vol dir que s'asseu en una cadira, sinó que s'estabilitza. Doncs anem per brandar.
És una paraula també de la llengua general i que fem servir. Podem brandar, per exemple, un arma, quan la fem anar amb la mà d'un cantó a l'altre. Què més brandem? Brandem el cap. També, quan el fem anar d'una banda a l'altra, per dir que no de manera molt enfàtica o com a símbol d'alguna expressió, d'alguna emoció. Doncs un castell, també, en el món dels castells, el brandar és quan el castell fa els moviments d'oscil·lació d'una banda a l'altra.
i allò d'ai, ai, ai, ai, que cauen, ai, ai, que fan llenya, ai, ai, ai, que... Doncs seria el contrari de l'assentar, és a dir, quan s'assenta un castell ja no hi ha brandar, no? I si no s'assenta, fa llenya. Això és una frase feta que tots coneixem, fer llenya de l'arbre caigut, no? És una metàfora, és una metàfora molt bonica, es considera el castell com un arbre...
Doncs quan fa llenya és que cau, cau. No el poden carregar i descarregar, sinó que cau. És a dir, t'imagines molt gràficament també els trossos de llenya, de fusta, esmiculats per terra, quan el castell malauradament cau. Més coses que fan els castellers. Mans a la pinya. Fer de mans a la pinya, això és molt gràfic, perquè tots tenim la imatge d'unes mans...
recolzades contra uns culs, moltes vegades, contra unes cuixes, contra una esquena. I fer de mans vol dir això, simplement estar a la part de la base del castell fent pinya en diferents posicions i fent força a la persona que tens al davant amb les mans perquè allò s'aguanti. Hi ha diferents tipus de mans. Hi ha les primeres mans, les segones mans, les terceres mans, segons la posició molt ordenada que hi ha en una pinya.
Perquè a vegades quan veiem una pinya ens pensem que tothom es posa allà, vinga, apa, posa't aquí a fer pinya, oi? I no, està superpensat, superorganitzat, amb fileres i cadascú sap perfectament la seva posició. Una altra cosa és quan diuen, vinga, animem-nos a fer pinya. Llavors demanen suport de la gent que hi ha a la plaça, però és més simbòlic que una altra cosa, perquè la pinya real està molt estructurada.
Cristina, i aquest ordre es manté si anem pujant? A cada pis de l'estructura del castell hi ha les persones que componen i aquestes persones tenen un nom. Aquest nom tradicionalment sempre s'havia fet servir en masculí perquè bàsicament un tant per cent molt elevat de les persones que feien castells eren...
Això, evidentment, ha canviat i va haver-hi un moment en què es va veure la necessitat de feminitzar tots aquests noms de les persones que formen part del castell. Amb retard, jo crec, perquè això es va fer l'any 2018-2019, recordo, i ja tocava, diguéssim, ja tocava. Llavors es va posar el nom femení de totes aquestes persones...
que formen part del castell. En alguns casos és molt fàcil, perquè si tenim un segon, doncs tenim una segona, tenim un terç, una terça, tenim un quart, una quarta, un quint, una quinta... Els quints que busquen la seva posició al castell.
Un quint o una quinta, això és correcte? Sí, sí, sí, sí, sí. A més a més és l'adjectiu directe del llatí, de quintus. Sí, sí, catalaníssim, sí, sí. Seria la forma culta, diguem així, procedent del llatí. Sí que tenim cinc i cinquè, però un quint és la forma etimològica directa del llatí
que es fa servir aquí, en Amunt dels Castells, es fa servir l'àmbit de la música, per exemple, parlem d'intervals de quinta, al costat dels intervals de cinquena, és correctíssim, sí, sí.
Tornem a això d'adaptar el gènere dels castells. Has dit una segona, però... I un dos? Un dos? Alerta aquí, ja no podem dir una dosa, sinó diem una dos. En aquest cas, dos és una forma invariable, llavors el que fem és flexionar en femení tant l'article o els possibles adjectius. Jo sóc una dos, no sóc una dosa.
En aquests casos és fàcil, perquè en la majoria de casos s'hi afegeix una A, ja tenim el femení, però hi ha d'altres casos en què això no és possible. Per exemple, crossa. Un crossa, tindrem una crossa, amb la manera de fer aquests femenins. Primeres mans, segones mans, terceres mans, com ho hem de fer? No tenim altre remei que dir un primer esmant, una...
però, en tot cas, sempre visibilitzar i explicitar, ja sigui amb una marca de flexió al final, o amb un adjectiu, o amb un article al davant, que allò és... que la persona que ho fa... Una cap de colla. Una cap de colla, perfectament.
No n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires. Les estadístiques parlen entre un 18 i un 20%, i jo podries dir, ah, mira, no està malament. Bé, entre un 18 i un 20%, però diuen que en tipus de colles no considerades professionals, és a dir, que en les que competeixen seriosament, per dir-ho així, el predomini dels homes és total, vaja. S'ha d'empenyar, s'ha de fer pinya.
I tot plegat ja ho trobem recollit al Diccionari Casteller del Termcat, que ja té una edat, oi? Aquest diccionari té força anys. Es va fer en col·laboració inicialment amb la colla Joves Xiquets de Tarragona l'any 2001, fixa't, ja fa molt de temps, i és un projecte que s'ha anat actualitzant, sobretot amb dues grans tongades, que és incloure els
noms femenins de les castelleres, fonamental, i després ara més recentment hem fet una cosa molt important que és recollir equivalents en espanyol i en anglès.
per aquestes formes catalanes, amb la voluntat de contribuir a la internacionalització i a la difusió del fenomen casteller. I al costat d'aquestes propostes, en espanyol i en anglès, també molt importants s'han traduït les definicions. Qualsevol persona pot llegir la definició dels termes i entendre els conceptes. Doncs acabem com hem començat, Cristina, amb l'enxaneta, com se n'ha de dir en anglès. Enxaneta, crowner, de crown, de corona.
És a dir, és el coronador. La traducció literal de l'anglès, el català, fem-ho a la inversa, seria coronador, és a dir, és el que corona. Coronar és un verb també molt bonic, eh? Coronar el castell vol dir arribar a dalt de tot, posar-hi la corona. És a dir, quan l'enxaneta arriba a dalt i fa l'aleta. Muixa l'enxaneta, buscarà la motxilla d'entrada, no m'ho crec, és extraordinari. Quina barbaritat, quina barbaritat. Motxilla d'entrada, el moment clau, la història, la història, la història, la història dels castells. Sí!
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
continguts en xarxa.
L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida és una construcció del segle XV i un dels pocs exemples de gòtic civil que podeu trobar a les comarques de Ponent. També és la seu de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs i aquestes setmanes es vesteix de Nadal.
La màgia també ha aterrat el pati de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs. Fins al 7 de gener, aquest espai es converteix en un bosc de llum amb una instal·lació immersiva i molt lluminosa. Podríem dir que és un bosc de sensacions que combina de manera infal·lible arquitectura històrica, natura, sostenibilitat i una atmosfera nadalenca. Podeu passejar entre una cinquantena d'arbres a Nadal Naturals o reposar en un dels cinc bancs de ferro
mentre contempleu un paisatge farcit de molça, escorça, pinyes i fosta. Però la gran protagonista és la llum. Més de 100.000 leds de baix consum que s'amaguen entre els arbres i pengen de garlandes, tot generant una pluja d'estrelles. L'ambient perfecte per gaudir de l'essència del Nadal.
Fins el 7 de gener és Nadal a l'Institut d'Estudis i Lardencs a Lleida. Més informació a iei.cat. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
continguts en xarxa.
Bona nit.
Bona nit.
But never, no, never look.
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i aquí us parles amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava a Liot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Hertz va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la Fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'incògnites era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the way
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp. Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood.
El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànic a l'aigua. És de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
They say there's a tree in the forest A tree that will give you a sign Come along with me To the sweetheart tree Come and carve your name there
They say if you kiss the right sweetheart The one you've been waiting for Big blossoms of white will burst into sight
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat.
com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també, per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromant Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros escrita per Marilyn a Turman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Ayman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood mai no resoltes amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to mend you my own. I wanna be loved by you, just you, and nobody else but you. I wanna be loved by you.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Andrea Medina. El Laboratori Central de Veterinària del GT a Madrid ha confirmat el positiu al virus de la pesta de porcina a dos per senglars trobats morts dins de la zona d'exclusió. Amb aquests són 29 el número de senglars morts a causa...
d'aquesta malaltia. També el mateix laboratori ha confirmat un focus d'influència aviar altament patògena a Vellpuig, a Lleida, en una granja amb uns cents de 235.000 gallines ponedores d'ous.
Més de 300 tractors han col·lapsat l'eix transversada en una nova jornada de mobilitzacions que posa el focus en la sobrepoblació d'animals salvatges. Pagesos i ramaders exigeixen millores en la prevenció de la fauna sinergètica i un canvi en els protocols sanitaris per acabar amb els sacrificis massius quan es detecten malalties. El brot, justament de pesta porcina africana, és la gota que ha fet vessar el got.
Mentrestant, els caçadors esperen instruccions del govern per desplegar les batudes de sanglars. En declaracions a la xarxa, el president de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso, ha explicat en què consistirà l'actuació dels caçadors. El col·lectiu de caçadors actuarà dintre del ràdio aquest dels 20 al 22 quilòmetres. El que farà el col·lectiu serà...
Reduir la cabana de senglars dins d'aquesta zona per evitar, en el cas que se surt la malaltia del radi de contenció, trobar un espai buit de senglars que pogués evitar la propagació de la malaltia. Ara el que estem esperant són els protocols d'actuació perquè això s'ha de fer de la forma més segura possible. El govern català preveu reduir a la meitat la població de senglars a Catalunya que s'estima ara en 125.000 exemplars.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat les obres de captació d'aigua de l'Ebre fins al pantat dels guiamets que vesteixen a la comunitat d'Arregants del Baix Priorat, a set municipis del Priorat i de la Ribera d'Ebre. El cap de l'executiu català ha defensat que s'han de fer, ara que plou aquestes obres, infraestructura d'autonomia hídrica i de resiliència a les sequeres extremes, com la patida a la zona als anys 2023 i 2024. Illa ha defensat a estar preparats i tenir memòria.
No obliden aquests episodis. Els agricultors beneficiaris de l'obra del pantà de Guillemets han fet servir la captació aquesta tardor i han salvat la campanya de l'Oliva. El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha citat a declarar com ha investigat per estafa el proper 16 de gener el president del Barça, Joan Laporta, i tres càrrecs o excàrrecs del club més després que l'audiència de Barcelona li ordenés. Fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en Ciències de la Salut, Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeista Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Ja hi som, ja som a l'estació. Gràcies, Pere. En el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana tenim dos temes, el present i el futur del transport ferroviari públic a Catalunya. I escoltarem també l'opinió de Miguel Montenegro, director...
dels drets humans del Salvador, que al final del programa ens desitjarà un bon Nadal. El dia 10 de desembre de cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. I nosaltres ho hem volgut celebrar també, encara que ja ha passat el dia 10, però amb una entrevista al senyor Miguel Montenegro per veure una mica quin és l'estat de salut dels drets humans al món en general.
Per tant, anem al tema dels trens. Les rodalies pels usuaris del Maresme i en general de tot Catalunya continuen sent una assignatura pendent. I tenim en compte que la major part de les inversions ferroviàries del nostre entorn s'han fet amb diners públics. Comissions obreres i altres entitats...
públiques també, volen que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitjana distància, d'alta velocitat, ja que s'ha vist que l'oferta de l'Avant és clarament insuficient. I amb això us recomanaria un article que ha sortit aquest dilluns, dia 15 de desembre, a l'Ara, que parla d'aquesta problemàtica. És clar, hi ha moltes coses que criticar,
per part dels usuaris, i, per tant, esperem que aquest programa d'avui, més el reportatge de l'Ara, arribi a les orelles de la Renfe. El projecte es diu Catap 23, un tren per a la classe treballadora. I ara el coneixerem. Seran tots el programa per internet, tots els convidats seran tots per internet, i el primer que us presentaré és el senyor Albert Puivecino,
que ell és el responsable de mobilitat i infraestructures de comissions obreres. Bon dia, senyor Puibetino. Hola, bon dia, Teresa. Bon dia. A veure, ens agradaria que ens digués que sempre que vostè es refereixi a trens que circulen per l'estat espanyol és una cosa, trens que estan a Catalunya n'és un altre i que fem la diferència, perquè si no a vegades ens liem una mica.
Doncs moltes gràcies per explicar-nos en què consisteix el projecte que hem dit abans, CATAF, un tren per a la classe treballadora. Vostès com se l'imaginen? Perquè quan preparàvem el programa em va dir que ja seria un projecte a punt d'estrenar-se, és a dir, els primers mesos de l'any que ve ja podria ser un fet.
Sí, sí, pues bon dia, Teresa, bon dia a tots. Pues muy bien, yo creo que has hecho una introducción perfecta de cuál era un poco la situación. Por poner en contexto, en un principio, explicar a los oyentes que actualmente las líneas de alta velocidad están a cargo de la Administración General del Estado y que, como muy bien saben los oyentes, hay tres operadores, que son Irio, Uigo y Renfe,
Es decir, que únicamente utilizan criterios comerciales para poner los precios y las frecuencias, ¿no? También hay que poner en contexto que solamente la alta velocidad la utilizan el 9% de los viajeros y el 91% utilizan los tiendas convencionales, ¿no?
¿Y en qué hemos basado nosotros el proyecto? Pues en los trenes Avan. Los trenes Avan, igual que los rodalies y los trenes de media distancia, están considerados obligación de servicio público y reciben subvenciones y tienen unos precios fijos.
Entonces, lo que nosotros nos basamos en el estudio, primero, que en Cataluña hay un número muy reducido de trenes a van, que no absorben la demanda existente en ninguno de los casos y que la oferta de plazas será muy inferior a la que se hace entre las capitales de Castilla y Madrid, ¿no?
Es decir, en las dos principales líneas de Castilla sobre Madrid se están ofertando alrededor de 11,73 plazas por habitante y año, frente a las de Cataluña, que únicamente son la mitad, un 6,66%. Y siendo, como muy bien indicabas, que estas inversiones se han hecho con la totalidad de dinero público, ¿no?,
Consideramos que Cataluña se ha de dotar de una salsa catalana propia de trenes de alta velocidad que sí que sean una alternativa real a la utilización del vehículo privado.
Y por eso desarrollamos este proyecto CATAP, que hemos recogido todos los aspectos técnicos para vertebrar Cataluña, de alguna manera, utilizando ya las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya tenemos y que se están infrautilizando. Y que, por poner en contexto, en Cataluña daría servicio, incluyendo el área metropolitana, a más de cinco millones de personas.
Eso es un poco en el contexto lo que lo hacemos en esos trenes de alta velocidad. Planteamos dos líneas en una primera fase, que sería una de Lleida, sin parada, o sea, con parada en todas las estaciones, Can de Tarragona, Barcelona, y que fuera directo hasta Girona y Figueres-Vilafán, y otra para dar salida a las Terres del Ebre de Tortosa hasta Can de Tarragona con una serie de transbordos, ¿no?
Esto es así, porque hemos de tener en cuenta que hoy en día las distancias no se miden en kilómetros, se miden en tiempo de viaje. Y teniendo en cuenta cuatro parámetros, lo hicimos principalmente. El tiempo de viaje, el tiempo de viaje de los trenes a van, es enormemente competitivo.
La fiabilitat del servei, que hi hagi uns preços assequibles i estables, això també ho recogrà l'estudio, i que el nombre de freqüències i plazas sigui el suficient per absorber la demanda existent. Això seria, en un breu resum, el que estem planteant per Catalunya. I quan podria començar a funcionar?
Bueno, lo que sería la primera fase, que ya lo hacemos con las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya existen, que ahora mismo se están infrautilizando, esto sería en pocos meses. Hemos tenido diversos contactos desde que presentamos el estudio en septiembre con el Departamento de Territorio y con la Generalitat.
La verdad es que la interlocución ha sido bastante fluida y nosotros consideramos que los primeros trenes de este proyecto pueden empezar a verse a primeros de este año 2026.
Caramba. I aleshores, ens pots dir quina és la utilització de les rodalies que hi ha a Catalunya? Que com preparàvem el programa, doncs ho havíem parlat i ara esperarem que es connectin amb Kevin i l'Anna, també? Sí, si te refiero solo a la situación de lo que son los trenes convencionales, de rodalies de Catalunya y de los servicios de media distancia, que están incluidos en rodalías.
Se ha de poner en contexto que viene de unas desinversiones constantes que ha habido en los últimos 15 años. Por ejemplo, hay que poner en desvalor, de alguna manera, que Renfe es el único operador público de Europa que no ha comprado un solo tren de cercanías en 15 años. Y teniendo en cuenta que el ferrocarril se ha de programar las inversiones a medio plazo, o sea, ¿quién?
No podemos ir a un concesionario y de un día para otro comprar 25 trenes. La compra de trenes se hace a 5 o 6 años vista. Y si el material y las infraestructuras se han ido deteriorando y se han ido degradando de una manera en estos 15 años, a no haber...
Inversiones es también como un símil de la carretera. Si no reparamos los baches de la carretera y circulamos con vehículos antiguos, la verdad es que se multiplican las incidencias, bien por el estado de la carretera o bien por los vehículos.
En lo que es Rodaria de Cataluña hay 270 trenes, los más nuevos son de 2006, la mayor parte de la flota se empezó a utilizar en los años 90 y todavía sigue en servicio, ¿no? Y si bien ahora sí que se han afrontado múltiples inversiones y son muy importantes, tanto en las infraestructuras como en los trenes, aunque los trenes no los veremos en funcionamiento en su totalidad hasta dentro de dos o tres años, esto también provoca un mayor número de retrasos, ¿no?
Porque al fin y al cabo, también como en un símil casual, podemos decir que es como estar haciendo obras en nuestra casa, en todas las habitaciones y mientras sigues viviendo en ellas. Por tanto, ahora mismo es una situación caótica por esos dos factores.
Falta d'inversions que hem traït des que ha conllevat Catalunya en 15 anys no s'hi ha invertit res. I per això acumula ara mateix de actuacions en les infraestructures i els plans alternatius de transport que s'estan portant. Un poc també podria ser el resum de la situació de Rodalies. I diguem si un exemple com aquest pla que vosaltres voleu tirar endavant existeix en algun altre punt de l'Estat?
Pues no existe como red lo que sí que existe, dijéramos, una especie de red radial sobre Madrid, sobre múltiples poblaciones. Tenemos desde Valladolid, Segovia, Toledo, Puerto Llano, Ciudad Real, ahora mismo Cuenca. Ahí sí que se están incrementando servicios y en detrimento de Cataluña que se tienen muy pocos menos. Por poner un ejemplo, la línea de Valladolid ha incorporado un nuevo servicio más. Tiene 38 trenes diarios...
Frente a los únicos ocho que tiene Lleida, por ejemplo. Esa es la situación actual. Y eso hace que Cataluña también, el tren a van, aparte para la utilización de los usuarios, de que es indispensable en estos desplazamientos, también hace oportunidades de vertebrar el territorio y de que empresas...
se quieran implantar a lo largo de nuestro territorio porque es un aspecto que mira mucho a la hora de localizarse diferentes empresas y de alguna manera estaríamos contribuyendo a una vertebración del territorio de Cataluña.
Molt bé. Em diu ara en Kevin, que està ja connectat. Ell, el Kevin, em sembla que ara ens parlarà de Barcelona, ja l'hi preguntarem. És graduat en Dret i tècnic de l'Administració Pública. Kevin, què voleu dir quan dieu un tren per la classe treballadora? És que els ara no ho són, o què?
Moltes de les persones que actualment fan ús d'aquest tren, per no dir el 95%, i això ens ho deixem en una enquesta pròpia, és que són treballadors, fan anar el tren avant per anar a treballar, i la majoria de persones que s'hi desplacen és justament per això, a excepció d'alguns trajectes, per temes universitaris o d'estudiants,
o bé a temes mèdics. A la pràctica, però sí, és el cap de setmana i és quan menys gent hi ha en desplaçament. Però a la pràctica, per això en diem que és un tren per a la castelladora perquè realment el fem anar de forma mesuritària, gent per anar a treballar i és per això que demanem moltes vegades aquest augment de freqüències.
Sí. I tu, diguem, tu normalment vens de Balaguer, em sembla que hem dit. Sí, correcte. I quanta estona tardes de Balaguer fins a Barcelona quan hi vas amb cotxe? I què et representaria d'estalvi el tren de temps? Sí.
Aquí la qüestió és que l'avant no està connectat amb els trens que passen per la línia de Lleida-Balagela-Pobla. Per tant, tinc aquí encara un cost extra més, que és el vehicle privat, que he d'afegir al despassament. Per tant, normalment trigo entre unes dues hores, dues hores i quart, per arribar des de casa fins a la feina. Això també és un greuge afegit que altres zones no tenen i que per mala sort ho tenim agregat.
Molt bé. Doncs ara saludem també l'Anna. L'Anna, gràcies per estar connectada, l'Anna Gómez. Ella és d'una associació que es diu, d'un grup d'usuaris, que es diu Dignitat a les Vies, i que sou uns dels que vau començar a denunciar, a queixar-vos per la mala freqüència del...
dels trens de Rodalies. En quin punt ens trobem ara? Perquè vosaltres hagueu decidit donar suport en aquest projecte que ara hem explicat al començament. Un tren per la classe treballadora. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. A veure, nosaltres el primer que defensem és la mobilitat. I, per exemple, de la zona d'on vam néixer, que vam ser al corredor sud, ens vam trobar davant d'un tall de vies i molta gent va haver d'anar o desviar-se a l'avant per poder anar a treballar. Aleshores, vam conèixer més de prop el que significava...
l'avant, jo sempre pensava que era el tren dels fijos, els trens dels que, mira, clar, arriben amb mitja horeta i tots són feliços, que vinguin amb nosaltres, però et dones compte que és un tren que ofereix unes necessitats a la gent treballadora que no té opcions.
De fet, ara mateix Tarragona, que té l'opció de regionals i la d'Alevant, nosaltres, quan ens diuen de treure subvencions i que vinguin els d'Alevant, no ho volem perquè no podem acceptar més gent. O sigui, estem saturats a la costa, hi ha gent que vam avant perquè no té una altra possibilitat. Per exemple, la gent de Cambrils tenen un tren cada dues hores si no te'l cancelen. Aleshores, l'Alevant és una opció més per anar a treballar.
Jo soc conscient que el que ofereix l'avant i el que ofereix un rodalies o una mitja distància és diferent, però és complementar i tot. És a dir, depèn de la distància en què visquis i que visquis a prop d'una estació d'alta velocitat, pots disfrutar sempre que hagis d'anar d'un punt a un altre punt. Per exemple, doncs soc jo, que soc de Tarragona,
Si vius a Tarragona, Altafulla, depèn d'aquests poblets, doncs has de tirar per regional. I el que hem de fer és aprofitar totes les xarxes que paguem tothom amb els nostres impostos, que les puguem aprofitar al màxim. Doncs ara parlarem amb un altre tarragoní, en Xavier Peté, ell és un periodista de l'agència Flama. Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia. Bon dia. Què tal, Teresa? Com estàs? Bé, bé, bé. Ara tenies aquí l'Anna, que parlava des de Tarragona, també. L'Anna Gómez. Ell és d'aquesta associació Dignitat a les Vies. Digue'ns tu, també, quins problemes et trobes quan has d'anar fins a Barcelona a treballar? Moltes vegades els problemes que em trobo són molt similars. Perdona, explica'ns quin és el teu recorregut.
El meu recorregut acostuma a ser principalment de la zona de valls del camp. Ja estem parlant d'una zona d'interior, diferent del que comentava l'Anna, diguem-ne, on els greus ja són més accentuats.
i allà sí que és pràcticament bastant limitat el nombre de freqüències que acostumen a ser disponibles per a gent que es mou de forma molt puntual cap a Barcelona. Per això precisament prefereixo agafar el cotxe i tractar de fer aquests viatges de la manera més eficaç, còmoda i d'alguna manera menys traumàtica possible.
I en qualsevol cas sí que m'agradaria comentar aquesta proposta de la CATAP, de la qual ja heu comentat diverses cosetes. Per mi no és construir més alta velocitat, sinó posar al servei de la majoria social una infraestructura que ja existeix i que hem pagat entre totes i tots, i es convertir d'alguna manera l'alta velocitat en un servei quotidià
regular i assequible, no en un producte de luxe o només per a viatgers puntuals, d'alguna manera. No, no, la veritat és que jo estic molt d'acord amb tu, Xavier, perquè realment és posar-ho a l'abast de tothom.
Sí, parlem d'un tren pensat bàsicament per la mobilitat obligada, anar a treballar, a estudiar, a cuidar algú, fins i tot, o fer tràmits, i no per l'oci ocasional. I perquè l'alta velocitat de Catalunya està orientada sobretot a criteris comercials, principalment preus variables, poques parades, com dèiem abans, i poca utilitat per a qui s'ha de desplaçar cada dia.
Molt bé. A veure, li voldríem preguntar al senyor Puivecino, que ell ens ha explicat el projecte, al principi del programa, què li han semblat les intervencions dels nostres convidats? Bueno, pues, totalmente de acuerdo, ¿no? De hecho, desde lo que estamos planteando, el proyecto se llama Chasa catalana en alta velocidad o obligación de servicio público, un tren per la clase trabajadora, y como muy bien ha explicado Kevin y Ana y Javier,
Pues se trata de eso, porque realmente el 70% de las inversiones se han hecho en alta velocidad, sobre el 30% que se han hecho en cercanías, y solamente lo utilizan el 9% de la población.
Y tenemos que hacer, como muy bien apuntaba Javier, a adaptarlo y a hacer la oferta para las necesidades de demanda de movilidad obligada, que son la de nuestros estudiantes, la de nuestros trabajadores, que van cada día, que se tienen que desplazar cada día y que la única alternativa real en tiempo de viaje son los trenes a bar, ¿no? Y otro aspecto que hay que indicar ahora mismo son las tarifas, ¿no?
La tarificación ahora mismo de eso que apuntaba de los trenes de servicios comerciales, un día un mismo tren puede costar 15 euros y al día siguiente costar 45, porque tienen un sistema de precios oscilantes. En cambio, los trenes de alta velocidad de servicios Avan, lo que sería el proyecto CATAP, son precios...
establecidos ya y precios cerrados. ¿Y qué quiere decir? Pues mantener la bonificación que hay ahora mismo. Porque, por poner en contexto precios, una persona de Lleida, por ejemplo, Kevin, ahora mismo un abono de lo que sería parecido a un abono mensual, que es una tarifa plus 45,50, le cuesta 271,20. Si a 31 de diciembre de este año no se renuevan
Esa bonificación del 50% a Kevin le pasará a costar 542,40. Y eso para una persona trabajadora, para un salario, es insoportable, ¿no? Y entonces tenemos que, como bien ha apuntado el Xavier, de socializar estas inversiones que se han hecho la totalidad con dinero público y tienen que llegar a la base de la mayor volumen de población posible de Cataluña, ¿no?
Esto es un poco importante, porque nosotros ya hicimos también dentro del estudio la tarificación, hasta dónde puede llegar el Estado con las subvenciones. Hay que tener en cuenta que los trenes de sabana ahora mismo son los que menor volumen de subvención reciben, alrededor de dos o tres céntimos por viajero kilómetro.
Nosotros lo que establecimos es que esta tarificación que ahora se ha puesto al 50% y que ha aumentado mucho la demanda, se mantenga estable y que sea la tarificación que ya no se tenga que reducir, que sea la tarificación normal que tengan los trenes Avan también con los servicios de tarifa regional. Poco sería...
Penso que els serveis proposen una tarifa estable, similar a la mitjana distància, al voltant dels 11 cèntims per quilòmetre, si no estic equivocat. Exacte. Nosotros planteamos que actualmente los precios están situados en 17 céntimos viajero kilómetro. Nosotros consideramos que puede llegar a absorber el estado o la...
que ara mateix té la competència, la Administració General del Estat, en que sigui a aquests 11 cèntims i també mantenir com a efectes fics la bonificació que ara mateix existeix. Perquè ara mateix, dels trens que tenim amb Tarifaban, el 80% circulen completos tots els dies. Molt bé. Deixeu-me preguntar-li a l'Emili Pacheco, que el tenim connectat res breument. Bon dia, Emili.
Bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Només digue'ns... Tu creus que aquest projecte que estem presentant avui ajudarà a millorar, agilitzar les rodalies, que són les teves grans problemes?
Sí, jo crec que sí. És evident que qualsevol reforma per petita que sigui a Rodalies o a tota la xarxa, com esteu parlant de mitjana velocitat, farà que, com a mínim, la gent que cada dia l'hem de fer servir, i sobretot no és per anar de vacances, sinó per anar a la feina, per anar a treballar, per anar a qualsevol gestió que hagis de fer, segur que ho millora. De fet, tal com comentava l'Alberto, jo crec que és la base d'aquest projecte,
que és ajudar la classe treballadora, és ajudar les persones, els milers i milers de persones que cada dia agafen un tren. Jo, al meu cas, jo he hagut de canviar horaris de feina, he hagut de canviar el sistema de transport. Jo em trasllado cada dia de Blanes a Comarca de la Selva fins a Sant Feliu de Llobregat
i faig dos trajectes, un en autobús perquè és més ràpid, perquè és més còmode i perquè saps que no falla mai, i després el segon que és des de la Sagrera fins a Sant Feliu de Llobregat, que és un trajecte que en teoria són 25-30 minuts i s'acaba convertint en 50 o una hora, perquè cada dia va malament, cada dia, cada dia. Hi ha vegades que he perdut el bus perquè el tren m'ha fallat, però és que el tren falla cada dia.
Per tant, propostes com aquestes jo crec que són essencials. I el que s'ha de fer és que es comenci a moure, perquè cada vegada hi ha més gent, i ho veus a les xarxes socials, que es queixen, que ens estem queixant, perquè és un malson anar a treballar en transport públic i ja no és que diguis, bueno, surto dues hores abans per poder arribar, és que surts dues o tres hores abans i tampoc arribes a temps. És com una presa de pèl.
Jo crec que la pregunta seria per què ara és el moment de fer-ho, i la resposta bàsicament és perquè la infraestructura ja hi és, perquè la demanda també hi és, i perquè el parc mòbil necessita d'alguna manera una representació que sigui menys d'un 6% del total de trens d'alta velocitat de renfa. No estem parlant d'un projecte a 20 anys vista, pel que llegiu, sinó d'una implantació progressiva possible a curt termini,
I jo diria fins i tot que seria com una eina de perturbació territorial, jo diria fins i tot real, perquè connectaria Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres, les Terres de l'Ebre, molt perjudicades també, amb freqüències pensades per al dia a dia. I això d'alguna manera redueix desigualtats, Teresa, territorials principalment, i evita que viure lluny de Barcelona com molts de nosaltres sigui un càstig en temps i diners, no?
Y por poner en contexto un poco lo que apuntaba Javier, actualmente en cómputo anual se están ofreciendo en Cataluña alrededor de unos 3.300.000 plazas a van. Con este proyecto podríamos alcanzar a los 14 millones de plazas a van. Estamos multiplicándolo por cuatro, lo que se podría realizar de forma inmediata, porque para eso ya hay parque móvil para hacerlo y ya hay
maquinistas e interventores que ya se han hecho los cursos para poder conducir y operar este material. Por tanto, sería de una implantación prácticamente inmediata y que en el 2026 pudiera ser una realidad el cómputo completo. Esos 15 trenes por sentido en la línea 1 y 10 trenes por sentido en la línea 2, todos ellos coordinados,
Com ho ha apuntat el Javier, vertebrando el territori i possibilitant a totes les persones de Catalunya poder-se desplazar en un temps de viatge competitiu a tots els punts de Catalunya que compten amb res de alta velocitat. Això per la gent, per exemple, perquè la gent de casa se'n faci més una idea, per una persona de Tortosa suposa d'atindre un tren d'anada i un de tornada a tindre en 20. Déu-n'hi-do.
Això ho canvia molt. I sobretot hem de tindre una cosa molt clara. Jo sempre dic que hem d'exigir la maneta. És a dir, ara mateix una persona per sobreviure necessita menjar, habitatge, salut, educació i mobilitat. I aquestes coses les hem de barallar i lluitar amb les dents.
I no se'ns pot dir que el públic són les migafes. Tenim que exigir que la xarxa de rodalies funcioni, que la mitja distància funcioni, perquè no és que sigui menys que l'alta velocitat, simplement és un servei diferent.
I després, l'alta velocitat, no sol per unir la gent que viu més lluny, sinó per aquest desequilibri que sempre diem, que viu, com ha dit el company, que viure a fora... Jo sempre dic que viure a Tarragona és la meva gran condemna gràcies a la mobilitat de Catalunya. És a dir, hem de fer que, ja que les empreses es situen cada vegada més concentrades, i això no sol pas aquí, sinó que passa arreu del món...
Fem que la gent es pugui moure, perquè després ens trobem amb els problemes d'habitatge que tenen a Barcelona, on ells lluiten per viure a Barcelona, que és on han nascut, i nosaltres, a la vegada, estem lluitant cada dia per la mobilitat perquè ens permetin viure on hem viscut, on hem nascut. Anna, i tornarem, no et retiris, tu, sisplau, perquè he d'acomiadar en Xavier Peté, que tenia poc temps, ell és periodista de l'agència Flama, gràcies, Xavier.
Jo vull dir una cosa, perdona, Teresa, que m'ha dit Xavier. El Xavier viu en una població, que és Valls, que és impossible anar de Tarragona a Valls, quasi és un miracle, i som de la mateixa província. Tenen quatre trens al dia. L'altre dia em va fer gràcia que un noi li va encansar el tren del matí i va dir, bueno, m'han encansat el 25% dels trens. I a part del tema de Valls...
tenen el problema que moltes vegades van a l'estació i no poden accedir a agafar el tren perquè el posen a la via interior i a la via que dona, per on entres a l'estació, posen un tren de mercaderies i per poder arribar al regional has de passar caminant per la via. És a dir, ens donem compte que la mobilitat no està pensada per la gent i ara és el que s'ha d'exigir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies per aquesta puntualització, Xavier, si espero que et sembli correcte. Gràcies. Sí, al final la pregunta no és si Catalunya necessita més alta velocitat. Jo crec que la pregunta és si volem que la gent d'alguna manera tinguem unes línies d'alguna manera que serveixin per tothom i no només per a uns quants.
i d'alguna manera estic molt d'acord amb això que diu l'Anna de Valls perquè precisament estem patint segurament molts dels problemes que esteu comentant i d'alguna manera és l'asa dels cops de les Terres d'Arragona, entre moltes altres. Molt bé, doncs moltes gràcies Xavier, també gràcies a l'Emili, ell treballa com a periodista al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i per això fa aquest recorregut des de Blanes fins a Sant Feliu tantes vegades i amb tants problemes cada dia. Gràcies, Emili.
Gràcies a tots. Vinga, i nosaltres ens quedem aquí amb el Kevin, el Xavier, l'Anna i l'Alberto Puigbeci, no? D'acord? Doncs continuem. Anna, digue'm una cosa, per què no hi ha manifestacions a tot arreu demanant a la gent que reclami projectes com aquest que presenteu avui?
Bueno, amb l'Avant encara no ens hi hem posat, però sí que hem fet manifestacions de rodalies. De fet, l'última que vam fer aquí a Tarragona vam ser més de 1.500 persones. És veritat que dius, bueno, d'usualis n'hi ha molt més. Crec que vivim en un moment, i aquí sabeu que recalco que som apartiristes, i crec que l'Avant també ho és, és a dir...
La gent crec que ja no creu en el poder que hi ha al carrer. És a dir, quan veus que algú surt al carrer és que la cosa ha arribat molt, molt al límit. La gent li han estat dient que no poden fer res.
I crec que això és el que s'ha de canviar. S'ha d'entendre que els perjudicis de la mobilitat no simplement és que no arribi un tren, és que estem parlant una mica de la lluita de classe. Perquè això sempre passa... Els que estem de menys sempre som la classe treballadora. Aleshores...
Crec que a poc a poc hem d'anar conscienciant la gent. Nosaltres al corredor sud, quan vam... T'explicaré, perdona, el naixement de dignitat a les vies. Teníem un grup de WhatsApp, la República Independent de l'últim vagó, i allà ens abocaven, ens explicaven per on anava el tren, ens informàvem del que no informava Renfe. I va haver-hi un dia...
que portàvem dies amb molts de retrasos, molta frustració, inclús baralles entre els usuaris de com anaven les coses, i un company, que és l'Òscar Adrià d'Altafulla, va dir, escolteu-me, a part d'enfadar-nos amb un xat, què estem fent?
ho estem passant més amunt, i allí va néixer dignitat de les vies. I aleshores, amb la gent del tren, vam començar a córrer la veu, es va formar aquest moviment, hem aconseguit bastantes coses, encara que semblin que som petitetes, a nosaltres ens ha canviat molt. La comunicació, el que sàpiguen que estem damunt, el que...
I tot això es fa perquè va haver aquesta unió col·lectiva, però la gent té por de començar. Jo sempre dic que hem de mirar al voltant nostre perquè ho hem de protegir. I perquè realment hem arribat a un punt que... Quantes vegades hem sentit... És que, claro, és público. I...
Què vol dir que sigui públic? Deixa'm perquè ja ens queden només cinc minutets. Anna, sisplau. Digue'm un telèfon perquè la gent que, si passi tot això, es posin en contacte amb dignitat a les vies. Et donem dos minuts perquè el pensis i li diem en en Kevin. Ell també és d'una associació, no recordo quina és, Kevin.
Sí, de la Banc Catalunya. De la Banc Catalunya. Doncs dóna'ns també algun telèfon o algun mail o el que sigui per sumar gent, perquè jo crec que a vegades les entitats públiques es posen a cent quan veuen que la gent surt al carrer massivament. I per tant, estaria bé. Nosaltres habitualment ho fem sempre mitjançant xarxes socials i quan hi ha algú que... Doncs dóna'ns les teves xarxes socials, per favor. Sí.
Mira, Abant Catalunya ho podreu trobar tant a Instagram com a Twitter, d'aquesta manera. Per tant, a través d'allà sempre donem l'enllaç per poder afegir-se al web de WhatsApp. Molt bé. I tu, Anna, sisplau. Nosaltres tenim mail i xarxes. Normalment, si volen qualsevol cosa, és dignitatalesvies.com i...
Si no, sempre ens podeu trobar a X. Dignitat àvies, perquè no ens cabia tot. Dignitat a les àvies, que també és important, les jaies. Molt bé, molt bé. Dignitat àvies. I sobretot dir que la gent que tingui qualsevol dubte, que ens consulti, que ens movem, que el dijous anem a parlar amb la consellera, amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que s'avenen coses molt xules perquè ens estan ajudant molts col·lectius, en aquest cas el Col·legi d'Advocats de Catalunya, per aconseguir una mica que el servei públic sigui una miqueta més digne i aviat tindreu notícies nostres. I diguem-nos una cosa, jo he llegit en algun lloc que tu vas poder parlar personalment amb el president de Renfe, el senyor Fernández Heredia,
que va reconèixer que realment la situació s'estava tornant cada vegada més insostenible. Va proposar alguna cosa? No, bueno...
Bueno, no va ser així. No sé quan era aquesta reunió. Doncs explica-ho, sisplau. No, bueno, jo l'última conversació que he tingut, bueno, que no és insostenible, no ho ha dit mai, perquè... Bueno, és igual, doncs una paraula similar. Simplement van assumir... Ell va agafar el càrrec, i tot i que tinc les meves diferències de com fa les coses, però tampoc tinc tanta confiança,
ell va entendre que les coses no anaven bé. I crec que és una de les persones que ha fet que el ministre assumís que això no funcionava bé. No sé si no recordeu que fa apenes un any el ministre deia que el tren vivia su mejor momento. I ara ha començat a dir que potser a Catalunya no és així.
Jo crec que ell va dir que agafava la direcció, però que volia transparència en aquest sentit i que es digués la veritat. I llavors va canviar aquest discurs del ministre. Per tant, ho podem lligar tot. Això no vol dir que jo estigui 100% d'acord. De fet, crec que es podria fer més. Com? Que ningú ha dit que tu hi estiguis d'acord, no. Ah.
és una merda, eh? No es pot dir d'una altra forma. Però, bueno, per això estem, per millorar-ho, i crec que s'ha de millorar. I hem d'utilitzar tots els canals. I ara que surten molts grups d'autobusos, de fet, vosaltres a la zona del Maresme també en teniu, crec que s'han d'utilitzar.
O sigui, l'autobús crec que a poc a poc és veritat que ha d'anar acabant el tren, però fins que el tren no funcioni s'han de donar solucions a la mobilitat. Perquè a la gent li costa molt arribar a la feina. I estem parlant del que proporciona que posis menjar a la nevera. Sí, sí.
A veure, senyor Alberto Puigvecino, perquè tenim tres minutets, digui'ns, vostè li veu futur en aquest projecte? Ens ha dit una data que ara no la recordo, però que sí que es posarà en marxa aviat. Serà així? En tres o quatre mesos hi haurà canvis efectius?
En ese aspecto quería puntualizar un poco cómo está la situación. Este proyecto ya lo tiene el ministro de Transportes, lo tiene el presidente de Renfe. Se le requirió al ministro el cumplimiento en sede parlamentaria en el Congreso. Nosotros también tenemos pendiente una comparecencia ahora a primeros de año en el Parlamento de Cataluña para explicar este proyecto.
Y también hemos hecho las instancias oportunas para que pueda iniciarse este proyecto a primeros de año. Como he dicho antes, se han habilitado ya maquinistas e interventores para que se pueda realizar. Se han hecho las pruebas con los trenes, los estacionamientos…
Y un poco apuntar la importancia que tiene. Es decir, ahora mismo las personas en Cataluña casi están destinando por esta situación casi cuatro horas o más diarias para desplazarse al trabajo y desplazarse a la feina. Esto es insoportable. Al final tenemos que...
Hay que intentar que las personas que residan donde residan en Cataluña puedan vivir y trabajar con dignidad. Y para eso el transporte público, en este caso por ferrocarril, es esencial para vertebrar el territorio y para tener una igualdad de oportunidades, como apuntaban los compañeros. Y únicamente de esta forma se puede contribuir a tener una sociedad un poco más justa, un poquito mejor en este caso, en lo que sería en la movilidad del transporte público por ferrocarril en Cataluña.
Li he preguntat a en Kevin, a l'Anna, i ara t'ho pregunto a tu, on s'han de posar en contacte la gent que es vulgui sumar al projecte aquest de comissions obreres i diverses altres entitats, no només comissions obreres, però que l'heu impulsat, sí.
Sí, nosotros tenemos la página web de Comisiones Obreras de Cataluña. Ya están puestos todos los proyectos. También estamos en las redes sociales. Nosotros vamos publicando en las redes sociales los pasos que se están dando. También publicamos este último de esta...
de estas últimas reuniones con la consellería. En su día ya también publicamos un incremento de servicios, que se lo propusimos técnicamente al anterior presidente de Renfe, que nos preguntaba si esto es posible, que se pueda hacer, y sus propios directores se sentían con la cabeza. Pues claro que sí.
Y al final se puso una doble circulación entre Lleida y Barcelona, ¿no? Y bueno, esa es un poco la situación que tenemos actual, que hay buenas perspectivas y esperemos que se cumplan y que no haya turbulencias políticas para que esto no se pueda realizar. Sí, doncs em sembla que n'hi haurà algunes durant aquest any. I llavors això què faria? Aturaria el projecte?
Una dimissió del president del govern que s'està veient que va per record de fluixa, per exemple, podria aturar el projecte? Hemos de ser conscientes de que sí. Si hay un cambio de voluntad política en este caso...
de que hay una apuesta por el ferrocarril aunque no estemos viendo todavía no estemos palpando mejoras sí que hay una apuesta de esa compra hay una compra de trenes de más de 110 trenes para Cataluña que se está efectuando y ya se están construyendo en Santa Perpetua
Evidentemente que si hubiera un cambio de gobierno y si fueran posturas más reacias de mejorar el servicio en Cataluña, pues podría pararse. Por eso es importante que vayamos consolidando estos trenes, que luego, si los tenemos, va a ser mucho más difícil que nos lo quiten del bolsillo. Y al final lo que estamos pidiendo es que Cataluña tenga un transporte digno y justo, igual al que tienen las capitales de Castilla con Madrid en lo que son los trenes a base.
Doncs d'acord, moltes gràcies a la senyora Ana Gómez, al senyor Alberto Puivecino, a Kevin Burke, també a Xavier Pete, amb qui hem parlat abans, i amb l'Emili Pacheco.
Gràcies per explicar-nos aquest projecte i com que el senyor Puivecino ha dit que això començaria a principis d'any, que això no se sap exactament quan és, d'aquí uns mesos hi tornarem a anar a veure realment si la gent té unes tarifes millors i si la gent té un servei una mica millor.
Senyor Puivecino, podrem fer-ho jo? Esperem que això sigui una realitat. Perquè vostè diu a principis d'any. A principis d'any tendríem que estar viendo ja els primers trens amb major capacitat, com hem plantejat, amb la sèrie 106, amb 581 plazes cada un dels trens i almenys veure les primeres circulacions entre Lleida i Figueres-Bolgafant, passant per Barcelona, Carme de Tarragona i Girona.
I, sobretot, ja sé que queden mig segon, però dir a la gent que ens escolta, que no coneix l'avant, i jo, per exemple, jo no sóc usuari d'avant, jo sóc de mitja distància, encara, que no ens barallem entre nosaltres, no ens barallem entre rodalies, mitja distància, regional i avant, que som persones que l'únic que volem és arribar a la feina i moure'ns. Que el millor que pot passar és que cadascú utilitzi el mitjà que més prop té, que més li va bé, per arribar a treballar.
que no ens hem de barallar, de mirar, és que els de regional són més buits, que la vall és que és d'espijos, som tot persones que anem a treballar. Doncs moltes gràcies, Kevin Burki, Anna Gómez, Alberto Puy vecino, Xavier Péte i Emili Pacheco. Gràcies.
El dia 10 de desembre, cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. En aquesta ocasió, el nostre company Gabriel Vázquez fa una entrevista al director del Comitè dels Drets Humans del Salvador, el senyor Miguel Montenegro. Ell ens donarà també un bon Nadal.
por derechos humanos? Porque hoy en día, digamos, como que hay bastante conciencia, pero se están vulnerando mucho. Entonces, ¿qué entendemos por derechos humanos? Bueno, mira, en primer lugar hay que señalar lo siguiente. Recordemos que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue precisamente dado, o sea, entró en su vigencia un 10 de diciembre de 1948.
Después de la Segunda Guerra Mundial, esto ha llevado históricamente a un proceso en el cual muchos países del mundo han adoptado la declaración, no solamente en cuanto al tema de los 30 artículos que contempla la declaración, sino también lo han incorporado
En muchas ocasiones en las constituciones de la república y en leyes nacionales, ¿verdad? Porque fueron, la declaración fue precisamente una declaración que contempla tanto los derechos civiles, políticos, económicos, sociales, ¿verdad? Culturales.
que aglutina precisamente con la inquietud y que esto fue aún desarrollando posteriormente dentro de los protocolos, dentro de los tratados internacionales. Para nosotros la Declaración Universal es un instrumento que nace precisamente a raíz de una situación catastrófica a nivel mundial, como fue la Segunda Guerra Mundial, donde se perdieron millones de vidas, población destruida y...
Y esto ha señalado mucho en los países, concretamente en nuestro país El Salvador, que sufrió 12 años de conflicto armado, en los cuales se asesinaron, se desaparecieron, se torturaron a miles de personas.
Eso nos hace recortar y nos hace señalar que la declaración es válida hasta hoy en día. Y esto, todos aquellos tratados internacionales en materia de derechos humanos firmados a nivel internacional tanto por el Sistema Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas como el Sistema Interamericano Nacional constituyen hasta cierto punto leyes en nuestro país a partir de que nosotros estemos en la Constitución de la República
Un artículo dentro que es el artículo 144 que establece precisamente y la declaración debe ser que todos los tratados internacionales firmados y siendo vigente en nuestro país constituyen ya de una vez lo que es el derecho en nuestro país.
que es el artículo 144. Perdón, 144. Entonces, creo que eso es muy importante para nosotros, ¿verdad?, señalar que en la declaración hay muchos aspectos que nos ayudan a reflexionar y analizar y lanzar programas educativos.
El gran problema que hoy vivimos es que muchos gobiernos, concretamente en nuestro país, en vez de hacer campañas de difusión y de empoderamiento de la población, lo que trate es...
atacar a las organizaciones de derechos humanos que vienen trabajando por el respeto pleno y la investigación de las violaciones que se están cometiendo. Y eso también constituye que mucha de la población entre en temor y vincule lo que es los derechos humanos a temas, lo que son temas de delincuencia, temas diferentes a los que obedece precisamente trabajar por los derechos humanos.
Aquí hay desinformación, hay desinformación.
Y está muy bien esto que dices de que tanto en tu país como en general haya, o sea, tengamos todos claros los derechos básicos, pero sin embargo, y que tengamos también mecanismos, ¿no? La Unión Europea tiene muchos mecanismos también y sin embargo estamos viendo el genocidio en Gaza o la invasión rusa a Ucrania y no se entiende entonces tampoco por qué si teniendo las herramientas no se actúa con contundencia. Y yo creo que, mira, esa es una responsabilidad de los estados. Yo creo que la
La Naciones Unidas juega un papel muy importante en el aspecto político y de paz, ¿verdad? Pero a mí me llama mucho la atención eso, porque los conflictos precisamente se dan a consecuencia de la rivalidad y las, digamos, las luchas políticas y económicas que se están dando en el mundo, porque creo que las cosas deben de conocerse, uno hay que analizar profundamente las circunstancias que está viviendo. Voy a poner el caso de la Franja de Gaza, Palestina.
En Palestina se ha cometido una serie de barbaridades, de violaciones graves a los derechos humanos y a nivel mundial. ¿Y qué ha pasado en estos momentos? Que no ha habido una contena profunda, así que una acción concreta.
de frenar el genocidio que está cometiendo precisamente el gobierno de Atanyahu y sus funcionarios y toda la difusión que hacen dentro del mismo país de Israel en cuanto a la diversidad, digamos, de opiniones en cuanto al pueblo de la Franja de Gaza.
Entonces, ¿qué papel juegan las Naciones Unidas y qué papel juegan los gobiernos democráticos en el país? Porque muchas veces a mí me hace pensar qué papel juegan los países democráticos si dejan mucho que desear. Te digo así de esa manera, porque si nosotros revisamos qué es democracia y qué es paz y cuál es la función que tienen los países democráticos, precisamente es coordinar y tomar acciones concretas de los que se está viviendo en muchos países del mundo, en este caso de la franja democrática.
ha habido masacre ha habido masacre bárbara han asesinado a miles de niños, mujeres inocentes gente, que hay que esperar hay que esperar otra masacre en otros países para reaccionar, yo creo que no no creo que debe suceder eso debemos de actuar los gobiernos y la responsabilidad está dentro de las Naciones Unidas y dentro de los gobiernos porque al final lo que vemos es que hay una
Un apoyo hacia Natanjau y su gobierno por cierto gobierno entre los Estados Unidos y otros países de América Latina y del mundo en cuanto a la barbarie que se están cometiendo. Y me parece a mí que eso no debe suceder. Debemos de sancionar verdaderamente como tiene que suceder.
Pues, por supuesto. Claro, no hay vuelta. Mira, no hay vuelta que no hay otra hoja más que esta, pues, ¿verdad? Aquí no pueden poner hojas nuevas, pero son hojas en blanca, ¿verdad? Pero la realidad es esta, pues. Lo que todos sabemos, lo que pasa es que los gobiernos no reconocen porque les interesa, pues, sobre todo los Estados Unidos y algunos países también de la Unión Europea. Hay que declararlo así, pues, ¿verdad? Porque es cierto, pues, no todo, por supuesto, tan a favor. El pueblo
La población de la Unión Europea es digna de reconocer que hay un posicionamiento claro en cuanto al genocidio que está cometiendo Israel contra la población civil en la ranja de gastos. ¿Crees que los países pobres son más vulnerables a que se violen los derechos humanos? Como tú lo dices, son muy vulnerables.
son muy vulnerables en todo sentido, ¿verdad? No toblegan, ¿verdad? La pobreza, pero sobre todo la pobreza política, ¿verdad? Porque somos muy obedientes, somos muy servibles, no todos los gobiernos, por supuesto, muy servibles a las potencias, ¿verdad? Y por encontrar, esa es la cuestión muy resumida, somos muy vulnerables a las potencias, ¿verdad?
Sea quien sea la potencia, somos muy vulnerables en estos momentos. Es muy lamentable, es muy triste. Hay una competencia de la potencia. Aquí hablemos de lo que es Estados Unidos y hablemos de China. La potencia que cada vez vemos los medios de comunicación, cómo se siguen atacando y cómo van vulnerando cada vez más. Bueno, entre esas...
M'agradaria, si em deixes, dir bon medal a tothom, bones festes a tothom, aquest ha sigut l'últim programa de la temporada, i des d'Andorra desitjo a tots els nostres oients que passin unes bones festes, que ho celebrin amb la família, amb els amics, i res, que ens veiem l'any que ve, que segur que serà molt millor.
Molt bé, moltes gràcies, Gabriel Vázquez, des d'Andorra, per aquesta entrevista feta amb el senyor Miguel Montenegro des del Salvador. La imaginació, la creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre. El poema fa referència, però, a la nit del dia abans...
situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa
Com diu ell, a la claror que crema, també explica com preparen el gai. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I, finalment, s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobiran.
De poemes i cançons amb Jaume Escala. Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'home jo es cara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza. I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema. Amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena.
i els recullen les plomes, i ja enyorem demà. Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà a plorar.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots d'adreça al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil, que crema...
volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena i ells recullen les plomes i generen demà.
Demà posats a taula n'oblidarem els pobres. I tant pobres com som, Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les vostres i després de mirar-nos per arrencar a plorar.
de poemes i cançons, amb Jaume Escala. Bona tarda, són les sisos, parla Andrea Medina. Un allau ha atrapat sis persones que practicaven esquí nòrdic al Pirineu d'Osca, provocant la mort de dos homes i una dona. Una altra dona ha resultat ferida lleu i dos homes més han pogut sortir il·lesos. Els serveis d'emergència han estat alertats a la una del migdia i s'han desplaçat fins a la cara oest...
del pic Taulato a la zona del balneari de Panticosa. Efectius de la Guàrdia Civil han activat els grups de rescat i intervenció en muntanya de Panticosa, Hacca i Osca, a més d'una unitat aèria. El punt de l'incident és freqüentat per aficionats a l'esquí de muntanya i compta amb un desnivell de 1.000 metres. A la zona estava actiu el risc de llaus en un nivell de 2 sobre 5, segons l'Agència Estatal de Meteorologia.
En un missatge a la xarxa Social X, el president de l'Aragó, Jorge Azcon, s'ha mostrat commocionat i ha indicat que ha cancel·lat la seva agenda per traslladar-se a la zona on s'ha produït l'allau. El Ministeri d'Agricultura ha confirmat dos casos nous de senglars morts per pesta porcina africana, el que eleva el total de positius a 29, segons ha informat en un comunicat aquest dilluns. Els dos animals s'han trobat morts dins del primer radi de 6 quilòmetres des del punt on es va trobar el primer cas, de manera que no es modifiquen
als municipis afectats. D'altra banda, el laboratori també ha confirmat el focus de grip aviària que el govern va anunciar la setmana passada en una granja de Vellpuig. Els serveis veterinaris investiguen la causa d'aquest focus i estudien com a hipòtesi més probable el contacte amb una au silvestre contagiada.
El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha citat a declarar com a investigat per estafa el proper 16 de gener el president del Barça, Joan Laporta, i tres càrrecs o excàrrecs del club més després que l'audiència de Barcelona li ordenés. Els altres tres investigats són l'actual vicepresident esportiu, Rafael Juste, l'economista Xavier Sala i Martín i l'exdirector de TV3 i exdirector general del Barça, Joan Oliver.
La Carallan és una dona que el 2016 hauria invertit uns 100.000 euros en dues societats vinculades als investigats, amb la promesa d'una rendibilitat anual elevada del 6%, però només va recuperar-ne 12.500.
I en esports aquest vespre s'entregaran els premis als i les millors futbolistes catalans del 2025. Aitana Bonmatí i la Minyamal han estat triats com a guanyadors per part del jurat, mentre que Alexia Putelles i Javi Puado rebran el trofeu de màxims golejadors. També Clara Serra Jordi i Pau Cuberci han estat triats com a millors jugadors joves. Pel que fa al futbolsal, Adolfo del Barça i Pau Laguix del Mamuts les Corts han estat els millors.
I amb bàsquet es disputa Sant Feliu de Llobregat la 62a edició del torneig Molinet de Bàsquet Base. Fins aquí les notícies en xarxa.
Gràcies.
Bona nit.
Comencem l'entrevista amb un ritme més aviat solemnal, podríem dir. Estem escoltant una de les múltiples versions que hi ha del llibre vermell de Montserrat, que, de fet, d'aquí pocs dies en podrem escoltar una versió torrenca a l'església de Sant Pere Apòstol. I, precisament, per parlar-ne, ens acompanyen els directors de la coral Santa Rosalia, la Natàlia Casasús. Bona tarda, bon dia, benvinguda. Bona tarda, bona tarda. I en Jordi Voltà, benvingut.
Moltes gràcies, bon dia. Heu escollit el llibre vermell de Montserrat, que ja havíeu interpretat fa anys, i jo no n'era conscient. Sí, fa uns 19 anys que ja el vam muntar amb la Coral Santa Rosalia, precisament aquí a la Torra, i aquest any, aprofitant que s'acaba l'any del mil·lenari de Montserrat, vam pensar que era una bona ocasió per repetir-lo.
No sé si heu tingut oportunitat aquest any del mil·lenari d'en la coral anar fins a Montserrat. Hi heu anat? Perquè hi ha moltes entitats que han fet el pelegrinatge en guany. No, nosaltres no hi hem anat. El que passa que potser aquest any no hi anirem, però potser l'any que ve sí. Encara no ho podem assegurar, però ja tenim uns contactes fets...
que aprofitant que aquest Nadal fem el llibre vermell, l'hem ofert allà a la comunitat de Montserrat i probablement ens diguin que sí, que el podem anar a interpretar a la basílica. Mira, si sense buscar l'exclusiva tinc l'exclusiva. Exacte. Però encara no ho teniu confirmat. Encara no, encara no. S'ha d'acabar de lligar tot, però vaja, té molta pinta que serà que sí.
I això quan seria, si és que sí? Bé, ja n'estarem pendents, no que ens informarem. N'estarem pendents, ens informarem, però serà el dia 26 d'abril, a les 9 de la nit, una hora abans que comenci la vella Santa Maria. Per tant, la festa major de Montserrat. Això és molt gros, no? És molt gros, és bastant gros.
Perquè, clar, és el dia abans de la Mare de Déu, per tant, quan se fa l'abella de la vigília... L'abella de Santa Maria, sí, sí. És un moment que hi ha molta gent a la basílica, molta gent que puja a Montserrat expressament per aquest acte, i abans que comenci l'abella sempre hi ha un concert.
i algú que interpreta el llibre vermell. I aquest any que ve potser serem naltros. Potser, ostres, que bonic. La Coral Santa Rosalia, ara aquest any del mil·lenari no hi heu anat, hi ha la possibilitat d'anar-hi l'any vinent. Hi heu actuat alguna vegada, Montserrat, o seria el primer cop? Sí, sí, que hem estat cantant. Sí, sí, sí. Per algun aniversari, no recordo exactament quin, també vam anar-hi a interpretar... I la Missa Santa Rosalia, la Missa Brevis de Santa Rosalia, la vam fer i en una altra ocasió també vam anar-hi a cantar. Sí, sí. Sí, sí.
En qualsevol cas, ara aquest Nadal, recupereu aquest llibre vermell de Montserrat, que és una peça de repertori de la música antiga catalana i jo diria que universal, no? Per què heu decidit recuperar la... Més enllà d'aquesta efemèride, que enguany fa...
és el mil·lenari del monestir. Sobretot per això l'hem escollit de fer i a més a més és una obra capdalt per la història de Catalunya de fet és l'únic còdex de l'època que es conserva de Montserrat perquè es va cremar tot em sembla que era per la guerra del francès l'únic llibre que va sobreviure va ser aquest llibre que era un còdex
És un còdex d'unes 200 i escaig de pàgines en què hi ha narracions, miracles i prodigis, un tractat de confessió, jubileus, privilegis, indulgències, plegàries, sermonaris i fins i tot un tractat sobre l'univers. Un llibre de les hores també hi ha i un calendari monacal i les deu peces, que són les deu peces del llibre vermell.
I clar, estem parlant del segle XIV, però la música és escrita abans, no? Llavors, és curiós, la gent ja des del segle IX que pujava a Pala Grina a Montserrat, imaginem-nos amb les condicions, pujaven a peu el que pogués amb una mula, doncs, felicitats, però normalment eren pujar a peu amb les condicions que devia haver d'aquella època,
Ens hem de mirar així que no hi ha hotel, no hi ha cel·les. No hi havia l'hospedatge que hi havia. Exacte, exacte. Per tant, on passaven la nit? Passaven la nit, els més rics segurament els acollien la comunitat, però era una comunitat molt més petita, el monestir també era molt més petit que ara, la basílica era una església també petitona, no com la que hi ha ara...
I passaven la nit a dintre cantant, ballant, encenent una foguera per passar el fred fins i tot i les penes que tenien. I ballaven el que sabien i cantaven el que sabien, no? I els monjos van dir, home, ja està bé que us feu passar el fred, però hauríem de posar uns textos perquè siguin per resar, no?
I ara, si em permeteu-me, llejo una cosa que és curiosa, perquè en el llibre vermell, que per cert, és vermell perquè quan el van salvar de la cremada, se'l van endur cap a Barcelona, i el van forrar d'un bellut vermell, i d'aquí li ve el nom d'aquest còdex. Bé, doncs això, que entre la primera i la segona cançó, en el mateix llibre, hi ha escrit això que diu...
Ja que els pelegrins, quan vellen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també ho volen fer a la plaça de dia, i allí només s'ha de cantar cançons honestes i devotes. I abans i després d'aquesta nota, s'entén...
N'hem escrit algunes i s'han d'usar honestament i modestament per no molestar els que perseveren en les oracions i devotes contemplacions en les quals tots els que vetllen han d'insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se devotament.
És a dir, són peces totes religioses o van incorporar també... Totes parlen de la Mare de Déu, fins i tot dues d'elles clarament parlen de Montserrat, el Miraculi Serrato que hi ha a les Teles Plèndents i el Virgins Maria de Montserrat, també a los Virgos Plèndents,
Per tant, totes són cançons marianes, excepte l'última, que és Sant Morten Festinamus, que és molt festiva, que justament és una dansa a la mort. I convida, doncs, a això...
Està destinada a la mort i a la fugacitat de la vida i dels béns. Que també és un tema molt religiós. Exacte. S'interpretava el monestir o era la música que dedicaven això, els peregrins que hi anaven i tenia aquesta vocació més popular, aquestes peces? Això ja no se sap. No.
Això no se sap, cadascú podrà fer les seves interpretacions, que la música està escrita, que està guardada aquí, que en algunes són molt difícils, sobretot la primera, que és un cànon a tres veus gregorià, que això és molt complicat.
Però les altres són d'un caire popular molt popular. Per tant, és possible que la gent cantés amb una altra lletra, que vés a saber què devien dir, i els monjos van adaptar a això. Si es va arribar a interpretar amb aquestes lletres o no, d'això...
Aquesta és en llatí, la que hem utilitzat per començar l'entrevista, era llatí, per tant, cantareu en llatí la coral? Cantarem en llatí... Sí, sí, amb l'idioma que està escrit, sí, sí. Cantarem en provençal, l'impreidits de la ciutat Juïosa, que és la novena cançó, és en provençal, i també en catalàntic, los 7 goig, recomptarem devotament cantant, que és en catalàntic, és el primer català que està documentat, no?
I com ha anat l'experiència de preparar aquest muntatge amb la Coral? Perquè, clar, si fa 20 anys que ho vau fer, potser molts d'aquells cantaires de fa 20 anys ja no hi són, i vosaltres la dirigeu, la Coral, fa 20 anys? Sí, en aquell període hi estàvem una mica com d'excedència, però vam venir a fer aquesta producció expressament fa 19 anys.
I cantaires, en queden alguns que ja l'havien feta, però clar, amb 19 anys s'oblida fàcilment. El que té de fàcil musicalment ho té de difícil a nivell de lletres. Hi ha moltes lletres, moltes estrofes, les estructures de les cançons s'intenten fer al màxim variades possible, de manera que ara canten homes sols, ara canten dones, ara canta una solista per una mica lleugerir el cor de tanta lletra.
I el públic també, perquè vegi textures diferents, perquè si no ser totes cantés tot igual també seria avorrit. En canvi, diferenciant cada estrofa d'una manera o d'una altra també dones més vida. I amb això també donem vida gràcies a que anem acompanyats de quatre músics amb instruments antics,
Això us ho anava a preguntar, perquè clar, si és una música polifònica, però ara sentíem aquesta part orquestral al principi, no? Amb qui comptareu? Qui us acompanya? Doncs ens acompanya el Josep Mateu, que ell tocarà un orga portatiu i la viola de roda. Això d'un orga portatiu és un orga petitet,
que es posa a la falda i per això es diu que portatiu. Perquè es porta. Perquè es porta a sobre i es canta, ai, es toca assegut. És un entremig entre un acordeó i un orga. I un orga de tubs. De fet, és un orga de tubs que es recolza a la cuixa. L'orga de tubs de l'església no sonarà, aquest aconsell. És massa. Sí, és molt modern. És barroc i això ja és molt modern. Sí, sí.
Tindrem el Josep Mateu, tindrem la Cristina Buixadera, que toca diversos instruments, el baixó, la tarota, el flaviol i el tamborí, la flauta de bec, el Raúl Martínez, que tocarà la guitarra barroca i el lleut,
I el Josep Mateu Besora, que portarà la percussió... El xalomó. El xalomó i la flauta de Bec, també. Un xalomó, això no ho havia sentit anomenar mai. Que era bé que nosaltres tampoc. Ah, molt bé. Anava a dir la viola de roda, per exemple. Ja sé per on va, però... De fet, vam fer un assaig intensiu el dia 8 de desembre amb tota la coral, els músics, també amb la coral que ens acompanyarà, perquè serem dues corals. També s'hi sumarà el cor Selvassons de l'Escola de Música Municipal de la Selva del Camp.
que dirigeix l'Albert Cid. Col·laborarem junts i ens vam trobar tots. I vaig demanar als músics que es presentessin una miqueta els instruments perquè val la pena, perquè són estranys, són alguns d'ells, no? I el Xolomó és un dels més estranys, jo no l'havia sentit mai tampoc. És l'avi del clarinet. Ens podem imaginar el so d'un clarinet...
Però molt antic i és molt petitó i el color, el timbre que té és com de tenor i lliga molt bé amb el baixó, que és el fagot, l'avi del fagot actual. Entenc, però que no seria un clarinet de metall, sinó que seria fusta. És de fusta, però l'embocadura és de clarinet. I el so...
Té una retirada, s'assembla. És molt curiós, és molt curiós. Sí, sí, ha sigut un descobriment. O sigui, serà un concert de descobriment, a banda de recobrar aquestes melodies que en guany s'han tornat a posar sobre la taula amb motiu del mil·lenari de Montserrat i, a més, també Jordi Savall no fa tants anys, em sembla, que en va fer la seva versió disc, no?, amb el seu grup de música antiga. O sigui, que...
s'ha anat recuperant, no són allò músiques oblidades, però serà també, a part de redescobrir aquestes músiques i acostar-nos-hi, una descoberta de tota una altra manera de fer música que ens ve d'antic. Sí, és una sonoritat diferent i ve donada per això,
pels músics que t'acompanyen. Cada versió del llibre vermell és diferent perquè cadascú tria les estructures que vol fer, perquè com que no se sap exactament com sonava, tothom investiga, llegeix tractats sobre els estudiosos que han intentat.
esbrinar-ho i llavors també poses els instruments que vols. Llavors cada versió és genuïna i diferent. Doncs tindrem la versió genuïna de Torredambarra i dèieu que hi havia aquesta col·laboració amb l'Escola de Música de la Selva del Camp d'on us ve aquest vincle i com ha anat el treball.
Perquè coneixem el seu director, l'Albert Cid, i vam pensar que sempre quan col·laboren dues entitats sempre s'enriqueixen l'una de l'altra i llavors també es reforcen. I vam pensar que amb ells... I tenim un petit vincle que és una cantaire que havia cantat molts anys a la coral aquí a la Torre i que ara canta allà.
Llavors, a través d'ella vam posar-nos en contacte i els hi vam proposar. Els hi va fer molta il·lusió i llavors col·laborem. Serem Coral Santa Rosalia, Cors Selvassons, aquests quatre músics i encara hi haurà una col·laboració més. Ah, que la podeu explicar? Oi tant. Ai, qui? Perquè resulta que de les deu peces del llibre vermell, cinc són balls rodons. És a dir, són peces per ser ballades, que es pensa que es ballaven.
De fet, quatre d'elles posa claríssimament Vallrodó. Per tant, aquí no hi ha dubtes. Hi ha una que és una dansa però que no està com a Vallrodó, que seria el Polorum Regina, però vaja, sí, són danses. I llavors això vol dir que col·laborarem amb les bars Santa Tecla.
de Tarragona, que ens venen a fer una coreografia, que de fet ja és la coreografia que es va estrenar, això fa 19 anys, amb les bars Ciutat Comtal, que és el que ens va acompanyar aleshores, amb una coreografia del seu director, el Lluís Calduc, i aquesta vegada hem pensat de col·laborar amb algú de més proximitat,
i els hi vam proposar a l'Esbar Santa Tecla, que no l'han ballat mai, i van estar també encantats. A més a més, com que l'Esbar també ha col·laborat moltes vegades amb en Lluís Calduc, en el retaule de Santa Tecla, doncs els hi ha cedit la coreografia, i mira, tot ha anat rodat, i serem una jantada. Home, és que anava a dir, i cabreu? Sí, i cabrem, i cabrem. Com ho fareu? Estareu a l'altar? O anava a dir, potser aprofiteu el cor? No.
No, no, no. Fem una mica de plaça perquè l'SVAR pugui ballar, de manera que ens retirem uns quants bancs, però els recol·loquem més enrere. I, de fet, ballen quatre parelles. I sí, sí, sí. I l'altre dia, el divendres passat, ja es va fer l'assaig general
I sí, van en moment. Unes danses ballen molt finet i és una meravella. Home, és que la zona fantàtica de Tarraonà és molt guai, eh? Sí, sí. I la coreografia és molt bonica. Molt bonica. És a dir, serà un espectacle de cant coral, de música instrumental i de ball. És que la coral Santa Rosalia no s'hi poseu per poc, eh? Vull diria...
S'agrada fer coses. Quan no munteu vosaltres el xou, demaneu a algú que us acompanyi per muntar-lo. Sí, sí, realment. Realment serà diferent. Serà un concert de Nadal diferent. Clar, el llibre vermell pròpiament de Nadal no és, però vam pensar que Nadal tothom les coneix molt i que aquesta vegada ens venia de gust aprofitant l'ocasió del mil·lenari d'oferir aquesta peça.
Quanta gent sou ara a la Coral? Quanta gent participa en aquesta peça? Doncs a la Coral Santa Rosalia som 40, uns 40. A la Coral Selvas són uns 25, o sigui que anem cap a uns 70 cantaires, 4 músics i a les barres.
Déu-n'hi-do. M'heu dit abans de començar que, a banda d'aquest muntatge, per cert, no hem dit molt malament per part meva, no hem dit la data. Això serà dilluns de la setmana que ve, serà el dilluns dia 29, o sigui que quasi gairebé tancarem l'any amb vosaltres, a les 9 del vespre a l'Església de Sant Pere Apòstol, però abans us ha sortit un bolo.
Sí, curiosament, el dia 27 el anirem a interpretar a Rodonyà, que ja van contactar amb nosaltres l'any passat i va ser impossible poder trobar una data per poder-hi anar a cantar.
I aquesta vegada han tornat a insistir i llavors els hem ofert el concert i els hi ha agradat molt i anem allà. Sí, sí. Hi havíeu anat alguna vegada? No, havíem anat a Mas Llorenç, que està al costat. A tocar? Però Rodunya no. Per tant, també ens fa il·lusió estrenar un poble nou. Això de fer bolos amb una coral de 40 persones deu ser complicadet, no?
Bueno, 40, 70 serem. Sí, sí, perquè clar, ens hem de posar d'acord que tots ens vagi bé a l'edat aquella en concret. Però bé, ho hem aconseguit, o sigui que ens va molt bé per rodar-ho també, perquè tot l'esforç que fas per muntar una cosa així que no és petita, doncs va molt bé poder-ho fer almenys dues vegades, com serà aquesta...
I si sortís la vinentesa, com hem comentat al principi de tot, que al final us confirmin que actuareu a Montserrat just el dia abans a la Mare de Déu, a la missa de la vigília, hi aniríeu també amb tot el muntatge o aniríeu només a Coral Santa Rosalià?
No ho sabem. Són detalls que ens han de facilitar. La intenció és que sí, els cors del músic segur, la dansa no hi cabrà. Home, és gran la basílica, eh? Sí, el que passa és que estarà ple de gent, això. Perquè a les 9 ja està ple de les persones que van a l'abella. Es veu que és un acte d'uns 3 quarts d'hora, perquè després necessiten acabar 3 quarts per assajar els cans de l'abella i començar a l'abella a les 10.
Llavors, bé, clar, ja veurem. Bé, ho hem de negociar. Això s'ha de parlar, tot això s'ha de parlar. En qualsevol cas, la cita immediata és el dilluns vinent, el dia 29%. Venda d'entrades, com funciona tot això, quin preu tenen, on s'han de comprar? Doncs les entrades estan disponibles ja a entrapolis.com, al preu de 10 euros.
I això, ja tenim moltes entrades venudes, però encara en queden, i animem a la gent que ens vingui a sentir perquè valdrà molt la pena. És un muntatge que així en directe no el pots veure tan fàcilment. I ja et dic, estèticament és molt bonic perquè l'Esbar Santà té clavalla molt bé i nosaltres també ho farem el millor que sabrem, òbviament.
I els músics també són molt bons. De fet, aquests músics van acompanyar l'escolania de Montserrat, ara no fa massa, amb motiu del mil·lenari, que van interpretar el llibre de vermell de Montserrat al Palau de la Música. I com ho vau contactar, precisament a través de la Basílica o del Palau de la Música?
No, no, a través de... Coneixem el Josep Mateu de fa temps, perquè ja en altres ocasions ha acompanyat la coral al piano, en altres muntatges, i casualment, doncs mira, ells també ho havien fet amb l'escolonina. Vull dir que són... Disposem de molts bons músics. Escolteu, interpretareu el llibre vermell de Montserrat, però em sembla que m'heu dit que hi hauria més coses.
Sí, doncs justament això que s'està sentint. M'heu dit cancionero d'Upsala, i jo dic, va, doncs busquem cancionero d'Upsala. Doncs mira, es tracta d'una recopilació de cançons, moltes són Nadal, les altres són cançons amoroses i això, que he recopilat per la corda Ferran d'Aragó, que no l'hem de confondre amb el Catòlic, amb el Ferran el Catòlic, eh?
Llavors, curiosament, Ferran d'Aragó, que era duc de Calàbria, es va publicar això el 1556 i es va publicar a Venècia. Per tant, tant se li diu de Calàbria, de Venècia, o fins i tot d'aquest cançoner se li diu cançoner d'Upsala, perquè se'l coneix, perquè el van trobar una còpia a la Biblioteca Nacional d'Estocolm.
i se li ha quedat així, però és tot música feta a l'acord valenciana. Curiós, sí, sí. De fet, la majoria de cançons són anònimes, però hi ha alguns que sí que es poden col·locar, que són del català Mateu Fletxa, del valencià Bartolomé Cárceres, o fins i tot de Pedro de Pastrana, que va ser el mestre de Capilla del Duc.
Ara m'heu fet pensar en una altra prestarana actual, el Xavier Pastrana, que també és director de música i de corals, i a més música antiga, segurament aquest repertori segur que el coneix, seguríssim. Seran quatre villancicos del cançoner d'Unsala, que sí que són de Nadal.
I així complementareu aquest concert. Exacte, per complementar el llibre vermell. Permeteu-me acabar l'entrevista preguntant a la Natàlia Casasús com li ha anat la gira europea, no sé si ho podem dir europea, perquè ella és una de les cantaires del cor de cambra del Palau de la Música, i fins fa quatre dies estaves tombant per Bèlgica i altres països. Com ha anat? Bé, bé, molt bé.
Amb el cançoner, amb el cor de cambra del Palau de la Música, hem estat de gira interpretant l'oratori de Nadal, de Bach, amb un orquestre que es diu Il Gardelino, que és de Bèlgica, i dirigits per en Christophe Pregardien, que és un director molt reconegut, que abans havia estat cantant,
ha fet tots els papers de l'evangelista, aguts i per haver en les passions de Bach i en l'oratori, i és un gran especialista en Bach i ara es dedica a dirigir. I res, hem estat de gira per Bèlgica, vam fer concert en Veres, vam estar a Holanda a Amsterdam, al concert Bau,
I després hem fet el nord d'Espanya. Vam actuar al Palau, òbviament, i també hem actuat a Sant Sebastián, a Pamplona, i ahir a la nit a Santander. O sigui que ha anat allò apretadet, eh? Sí. Una experiència bonica, però m'imagino que també cansada. Bastant, bastant, perquè viatjar i cantar el mateix dia et fas un fart d'avió, et fas un fart de tren, d'autobús, de tot. Però bé, molt gratificant, Maria.
I una última pregunta, Natàlia, perquè heu participat amb el cor de cambra del Palau, que això sí que ha sigut, suposo, una experiència molt singular amb l'últim disc de Rosalia. Doncs sí, sí, sí, però d'això fa un any i mig o així vam gravar amb ella els cors de diverses cançons que apareixen al disc.
Sí, sí. Doncs aquí la tenim de directora de la Coral Santa Rosalia, juntament amb el seu marit amb en Jordi Voltà, però amb aquestes altres aventures musicals que té amb el cor de cambra del Palau de la Música, que almenys també volíem deixar-ne constància. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat. Gaudiu molt d'aquest concert, que arribarà el dia 29, vagi tot molt bé.
Moltes gràcies. Voldríem dir, abans d'acabar, donar els agraïments pertinents a la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'aquí a la Torre, que sempre ens recolza, i també a la parròquia amb mossèn Joaquim, que també ens dona totes les facilitats per poder fer aquest concert de Nadal a l'església. I això, és de rigor donar les gràcies.
I des d'aquí la recomanació que hi aneu a veure-ho perquè segurament serà un espectacle ben singular. Moltes gràcies a tots dos. Gràcies. Adéu. ... ... ... ... ... ... ...
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir en família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra ha aprovat aquest matí el pressupost de l'any que ve, que puja una mica més de 30 milions d'euros. Ho ha fet en un ple extraordinari on el govern ha comptat amb el suport d'alguns grups municipals de l'oposició. Una de les característiques més destacades d'aquest pressupost és l'augment en el capítol 1, el capítol del personal. El regidor d'Hisenda, Eduard Rovira, ha parlat sobre les necessitats que té l'Ajuntament per ampliar la seva plantilla.
Per poder prestar tots els serveis que voldrien prestar, Torre d'Embarra necessitaria més plantilla. Per tot el pes que tenim d'assumpció de competències que no són pròpies i perquè és una ciutat que necessita molt de...
Molta gestió. Estem amb les modificacions puntuals de la RLT i les adaptacions de les fitxes que fem. És precisament per intentar optimitzar els recursos que ja tenim, els recursos humans que ja tenim.
En el pressupost destaquen els 2,9 milions que es destinaran a inversions. Un milió anirà a la reforma dels carrers de la Sort, Francesc Moragas i Givert. I el govern en aquest debat de pressupostos ha rebut alguns suports per part dels grups municipals de l'oposició per poder tirar endavant els comptes.
El Partit Popular i Alternativa han votat a favor tant de la modificació de la RLT com del mateix pressupost. Vox ha votat en contra en els dos punts, mentre que la CUP ha votat a favor dels canvis en la plantilla, però s'ha abstingut a l'hora de votar els comptes. El regidor de la CUP, Toni Sacristán, ho ha justificat per la vinculació de la partida dels pressupostos participatius a l'acord extrajudicial amb Teico. Necessitem aquests diners, però el que necessitem sobretot és donar una imatge
de fortalesa i de i de dignitat en aquest Ajuntament aquest Ajuntament no es pot veure no pot acceptar un acord amb una empresa que ha fet molt de mal a Torre d'Embarra o que el Ajuntament ha fet molt de mal a Torre d'Embarra i a canvi de 300.000 euros com per donar-la i d'aquesta manera deixar-la en la més absoluta impunitat
i que això sigui un precedent per a altres municipis també, que amb l'objectiu que aquesta empresa blanqueixi tot el seu vistorial delictiu.
Entre les raons que han justificat el vot a favor del Partit Popular i d'Alternativa a Torre d'Embarra, hi havia la inclusió d'una partida per fer un estudi sobre la sorra de la platja, la reforma dels carrers de la Sorra, Moragues i Givert, o també la contractació d'un arquitecte per fer el projecte de la llei de barris. El temporal de llevant que la setmana passada va afectar el conjunt de Catalunya va deixar una mica més de 67 litres per metre quadrat a Torre d'Embarra.