Sintonitzes Ona la Torre.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Mercè Rodoreda.
Autora de narrativa, teatre i poesia, Mercè Rodoreda és molt present a la vida literària actual. Títols com La plaça del diamant, Mirec trencat o Quanta quanta guerra continuen ben vius. Amb Enric Gallent, doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Literatura Catalana i Història de les Traduccions a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, ens endinsem en la vida i obra d'aquesta gran dona.
Filla única, només va anar a l'escola entre els 7 i els 10 anys i ho feu en dos centres diferents. Posteriorment, estudia francès i aritmètica comercial. La figura del seu avi fou un gran referent per ella i un mestre que li va transmetre la passió per la lectura, l'amor a la llengua catalana i les flors. La seva mort, quan Mercè tenia 12 anys, marca la seva adolescència i estarà present en la seva obra literària.
Mercè Rodoreda va néixer en un ambient, podríem dir, privilegiat, amb una família que vivia a Sant Jargavàs i de Cassoles. El pare era comptable en una armeria del carrer Ferran. L'avi era antiquari al carrer de la Palla, per tant es volvien molt en l'àmbit de la Barcelona.
Els pares, a més, en un moment determinat van fer cursos a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gualt. Vol dir que, per tant, hi havia una certa vessant, no sé si dir-ne bohèmia, però sí artística per part dels pares. L'Adi era tot un personatge perquè tenia instal·lat en el jardí de la casa un monument de reconeixement de la figura de Verdaguer, del qual era amic.
I el que sabem, per exemple, de la infància de Mercè Rodoreda és que era una criatura que des de molt petita, per exemple, tenia tirada per estar pendent de tots els fotogravats que es feien dels actors i actrius de Catalunya i després, com qualsevol criatura de tota època, doncs, recollir-los i tenir-los, diguem-ne, molt a prop d'ella.
Però l'any 1921, el seu tiet matern, en Joan Gurdí, 14 anys més gran que ella, torna de les Amèriques amb una petita fortuna i Mercè es veu abocada a un matrimoni que viurà de forma traumàtica i del qual naixerà el seu únic fill, en Jordi.
Acaba sent el seu marit en una mena de noviatge que comença als 16 anys, en un casament que es fa el mateix dia que Rodoreda feia 20 anys, el 10 d'octubre de 1928, havent demanat totes les llicències possibles al Vaticà per la raó de parentiu.
Ben aviat es va adonar que la personalitat del seu mèrit era una personalitat dominant i, de fet, aquesta personalitat dominant es va mantenir tota la vida fins i tot quan ella es va exiliar. Un matrimoni que impulsarà l'autora a fer de l'escriptura un ofici, alimentada pel desig de llibertat i independència econòmica.
Un colomar blau que hi havia a casa de la seva mare es transforma a estones en la seva cambra pròpia. I qui sap si inspirar el que inclou a la plaça del diamant. Des del primer moment, és a dir, hi ha una cosa que facilita probablement l'accés a la literatura, que és el fet mateix del matrimoni. Li permet començar a escriure en publicacions, a fer periodisme, a parlar de literatura, a parlar de cinema, a parlar de teatre...
a parlar de tot i a escriure, a escriure d'una forma, diríem, com angoniosa, perquè abans de l'home, que és l'obra amb la qual guanya el premi i creixés durant la guerra, ella escriu i publica quatre novel·les amb molt poc de temps, quatre novel·les a les quals ella després de gran no en voldrà saber res o no voldrà, diguem-ne, que formin part del seu llegat com a
com a escriptora, però que indica realment una vocació, és a dir, si hi ha una cosa que caracteritza Rodoreta és la seva vocació, i és una vocació que es va fent amb els anys, es va fent cada vegada més forta.
Quatre novel·les rebutjades per Rodoreda al considerar-les fruit de la inexperiència i que no inclouria posteriorment a les obres completes. Sóc una dona honrada, publicada el 1932, i Del que hom no pot fugir i un dia en la vida d'un home, publicades el 1934. Les tres tenen com a eix central les relacions i l'adulteri.
La quarta, Crim, arriba el 1936, l'única novel·la policieca de l'autora on una sabata apunyalada inicia una trama de misteri plena d'ironia i sarcasme. Veus indispensables. Mercè Rodoreda.
Mercè Rodoreda va gaudir d'un moment dolç literàriament parlant. Esclar, accedir a la literatura, accedir a la societat literària dels anys 30, què li facilita, doncs? Estar en contacte amb tota una sèrie d'escriptors, sobretot amb els escriptors que formaven part del que se'n deia el grup de Sabadell, on hi havia Francesc Trabal, on hi havia Joan Oliver... I durant la guerra, sobretot arran que Catalunya, diguem-ne, la insurrecció militar és vençuda...
Hi ha un compromís molt fort per part dels escriptors, per part dels artistes, i Rodoreda es compromet, diguem-ne, d'una forma molt seriosa a combatre el futur feixisme i a defensar les institucions republicanes.
L'any 1937 es divorcia del seu marit i marxa a viure amb el seu fill a casa de la seva mare. És també l'any en què rep el premi Joan Creixells per a l'home, que es publicaria el 1938. Una obra que ja no rebutja i considera seva, tot i que en el moment de la reedició, anys després, la va voler reescriure. Però la Guerra Civil ho trasbalsà tot. El seu pare va morir en un dels bombardejos de Barcelona i ella marxa a l'exili.
Ella, com tants altres, al gener, a finals del gener de 1939, quan just la ciutat de Barcelona és ocupada per les tropes franquistes, decideix anar-se'n a l'exili, deixa el fill amb la seva mare, és una relació que de fet ja quedarà d'alguna manera trencada, perquè tornarà... Ella no torna a Barcelona fins a acabar de la Segona Guerra Mundial,
Per entrar a l'etapa de l'exili, que per a Rodoreda serà llarg, hem de fer-ho des del conjunt, sense obviar la biografia sentimental, on hi trobem Andreu Nin i Francesc Graval. I qui més la marcaria? Hermano Biols.
La biografia de la dona que, a banda de la relació amb el marit, va poder tenir altres relacions sentimentals. S'ha parlat, però no està predocumentat, que hi va haver una relació amb Andreu Nin durant els anys 30. Però, evidentment, la relació més important és la que té quan accedeix a l'exili, quan va parar Rosy Ambrie, en el castell que era a prop de París, on...
On s'agrupa un nucli important d'escriptors i escriptores, coneix allà Joan Prat, que és l'escriptor que és conegut com a hermano Viols. Inicia una relació que, a mals i baixos, i això sempre ell ho explicarà, ho explica perfectament molt clarament en una correspondència...
En van a moriar perquè aquest home estava casat amb Montserrat Trabal, amb la germana del Francesc Trabal. Se n'havia anat a l'exili deixant també una criatura encara més petita que el fill de la Rodoreda.
La relació amb Hermano Viols marca una distància entre Rodoreda i part de la societat literària catalana, que es traduï en un silenci literari de 20 anys, que trenca, amb 22 contes, el recull de les narracions que havia escrit a l'exili mentre cosia camises per sobreviure. No disposava de temps per escriure novel·les, però sí contes.
Un recull que guanyà el Premi Víctor Català de la nit de Santa Llucia del 1957. Premi, que ara porta el seu nom.
He fet bruses de confecció a 9 francs i hi he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l'abric que duc és herència d'una russa jueva que es va suïcidar en Baronal. Allà motges van quedar-se amb un ovari, però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut. Mercè Rodoreda, extracte de la carta a Anna Morià.
Bordeus, 19 de desembre de 1945. La biografia de Rodoreda és una biografia apassionant d'una dona que va tenir, per altra banda, unes relacions tampoc no fàcils amb la societat literària, sobretot amb els homes que eren els que al cap de vall dominava la societat literària.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Mercè Rodoreda.
La plaça del diamant, traduïda en més de 40 idiomes, adaptada al teatre i al cinema i prologada al castellà pel Nobel de literatura Gabriel García Márquez, és ja un dels nostres grans clàssics. El premi Víctor Català per 22 contes fou una empenta per a aquesta novel·la.
Enric Gallent. I aleshores, aquelles coses, diguem-ne, injustes que té el destí, un mes després de morta ella, el Gabriel García Márquez, que encara no havia estat guardonat amb el Premi Nobel, fa un article al País que diu, no recordo el títol, però aproximadament, vostè desconoce una Mercè Rodoreda?
i fa un article de reconeixement. Clar, el senyor Márquez havia estat a Barcelona, com Mario Vargas Llosa i altres escriptors sud-americans als anys 60, i llavors fa l'elogi de Mercè Rodoreda. Diu, si hi ha una novel·la que explica, diguem-ne, el que ha estat l'impacte dels fets històrics i del franquisme a la societat catalana, aquesta novel·la és la plaça del diamant. Clar, que un mes després un escriptor que ja tenia el reconeixement que tenia parli de Rodoreda en aquests termes, poca bronca.
Broma, és a dir, sí, és una escriptora d'una literatura petita, d'una literatura, diguem-ne, que té més dificultats que altres per accedir, diguem-ne, a públic del món, però poca broma, és a dir, Rodoreda, Víctor Català i Rodoreda són les grans escriptores del segle XX. Quan guanya el premi, esclar, el premi és el reconeixement, encara que això es doni en una societat encara sotmesa a la dictadura, el seu nom, diguem-ne, comença...
a ser reconegut. Això probablement l'estimula presentar-se en el Premi de Novel·la amb una obra que inicialment es deia Colometa. Si no recordo malament, la presenta l'any 60. El jurat no la premia. Era un jurat, de fet, és a dir, no la premia, però en una valoració final, diguem-ne, molt ajustada. Un dels membres d'aquell jurat, que era Joan Fuster,
i que havia avalat l'obra. Troba que aquella obra és una obra excepcional i fa les gestions per fer-la arribar a Joan Sales.
Aquí comença una relació magnífica de llegir entre Joan Sales i Mercè Rodoreda. El creador de Club Editor busca autors per contrarrestar l'editorial selecte. És un editor implicat que aposta per una llengua més flexible mentre Rodoreda és més conservadora. I finalment Colometa es publica el 1962 amb el títol La plaça del diamant.
que té la idea que la Colometa, per exemple, era una bleda assolellada, que és el que en un moment determinat va dir el traçat porcel de la Colometa. I la Rodana va protestar i va dir una bleda assolellada, una dona que a les circumstàncies en què es troba amb vídua,
Vídua d'un republicà roig que ha mort a la guerra, amb dues criatures, que no té on geure, que no sap d'on treure, d'on aconseguir mitjans per tirar a la família, no? Té la valentia suficient com per tirar endavant amb les criatures, després d'haver passat per una... per no saber exactament... per intentar fins i tot matar els fills amb salfumant, no?
I aquell capítol final que fa posar els pèls de punta quan ho llegeixes, quan ella retorna el seu passat per matar-los. Sense feina, sense res a la vista, vaig acabar de vendre'm tot el que tenia. El meu llit de noia, el matalàs del llit de les columnes, el rellotge d'en Quimet que volia donar el nen quan fos gran, tota la roba.
Les copes, les xicres, el bufet, i quan ja no em quedava res, fora d'aquelles monedes que em semblaven sagrades, vaig agafar la vergonya pel coll i me'n vaig anar a casa dels meus amos antics.
L'autora també destacà en poesia, tot i que la van donar per dedicar-se a la novel·la. Enmarcada en la tradició post-simbolista o neosimbolista, va guanyar la flor natural als Jocs Florals de Londres, els de París i els de Montevideo. És emproclamada Mestre en Gaisabé. L'any 2022 es publicava Agonia de la llum, un recull dels seus poemes, molts inèdits.
Després de la plaça del Diamant es publiquen El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes. Veus indispensables. Mercè Rodoreda.
A Mirall Trencat, el relat de tres generacions de la família van estar en Valldaura Ferriols, Rodoreda dibuixa la Barcelona abans de l'esclat de la Guerra Civil.
La comença a escriure abans de la mort d'Armán Ubiols i l'ha d'enllestir sense el seu suport. Jo crec que és un dels pilars de la seva obra. És una obra fonamental, és una obra complexa, per això que dèiem abans que és una obra, l'escriptura de la qual la té lligada durant uns quants anys i al final no pot comptar amb el suport d'Ubiols.
Però és una història que reflecteix tot el món que ella ha viscut, perquè al capdavall la protagonista, la Teresa Godall, és un personatge que podia correspondre perfectament amb el món, diguem-ne, d'uns pares i d'un avi que havien viscut la Barcelona, diguem-ne, més tradicional, la Barcelona, diguem-ne, gremial, no? Aleshores, la història de Mirai Trencat és la...
És una història devastadora, perquè és la història de com el pas del temps acaba transformant les vides, les persones, i les acaba situant davant d'un mirall, que és un mirall realment trencat de les expectatives inicials que hi havia hagut.
Aquí hi ha un aspecte important de l'obra de la Rodoreda, que és a Mirall Trencat però que és a tota la seva obra, que és el tractament que fa d'una banda de les dones, de l'altra dels homes i després del tractament de les criatures.
Ella sempre explica que ella té una tirada cap a un tipus d'home, probablement perquè no era el model que havia conegut a la seva relació amb el matrimonial, un home, diguem-ne, tendre, un home amb una actitud gens dominant, més aviat, propera a la dona.
que és la figura de l'Aladi Ferriols, del notari de Mirall Trencat, que és el personatge que quan llegeixes la novel·la, siguis home o siguis dona, tens una proximitat amb ell. Aquest personatge contrasta, per altra banda, amb una riquesa en el tractament dels personatges femenins. La relació, per exemple, que hi ha entre Teresa Baidaura i la seva filla i la Sofía...
Són dos caràcters absolutament antitètics, dominants, possessius, i després el món de les criatures. Hi ha una cosa que a mi sempre, com a lector, em toca, i és que Rodoreza no té cap mena de compassió, no té cap actitud compassiva en el tractament del món de la infància. És dura.
Tota la relació que hi ha entre els germans a mirall trencat, aquella relació incestuosa que es dona entre dos dels germans, entre el noi i la noia, i que fan tots els possibles per negar l'existència de l'altre, per anul·lar-lo fins a conduir-lo a la mort, i que ho explica sense cap mena de posició moral. Això és així. Si no t'agrada, doncs canvia de lector, canvia d'autor...
Però la meva visió de la realitat és aquesta, no? I aquesta visió és molt constant. De la mateixa manera que en el tractament de la dona, de l'empoderament de la dona a l'obra de la Rodoreda, jo crec que hi va, amb el parc dels anys, es va anar fent molt fort en aquest sentit. Mirai Trencat sí, és una història situada... És una història universal, perquè està parlant de com... de què fem amb la vida.
De com organitzem la vida, de com organitzem els sentiments, de com ens relacionem, de com les relacions entre homes i dones poden passar per diferents fases, de com els sis de vegada poden ser desitjats o en un moment determinat es poden convertir en un obstacle. Que un escriptor hagi pogut expressar tot aquest món mereix tot el reconeixement. Veus indispensables.
Aquells ulls ballotats i aquells riure encomanaders l'havien enamorat. Recordaria sempre l'entrada de la Teresa al saló, amb el vestit de moiré de color d'avellana, una rosa rosa al pit i un abric de martes fins als peus, enfredurida, queixant-se del temps. Amb prou feines es digueren quatre mots, però en separar-se, ella li donà la mà rient, com si l'hagués conegut de tota la vida. La tornar a veure...
El dia de Reis, també a casa del germà d'en Quim. L'endemà, abans de sortir de l'hotel amb la maleta, encarregar que cada dia fessin portar flors a la Teresa. Violetes, fins que n'hi hagi. Seria com si l'idili de Viena tornés a començar. Però més de peus a terra. Deixar una capsa plena de targetes. A totes hi havia escrit. Devotament.
Veus indispensables. Mercè Rodoreda. Un altre dels treballs que destaca Enric Gallent és l'Hostal de les Tres Camèlies, una obra de teatre que es va alliurar a l'Editor l'any 1973 i se'n van fer tres edicions diferents. L'única obra de teatre de Rodoreda representada als escenaris, concretament al Festival Internacional de Teatre de Sitges, l'any 1979.
una obra que no va ser coneguda fins que no es va fer la primera edició del seu teatre. És una obra complexa perquè ningú no s'ha posat d'acord encara si és una paròdia o no de l'hostal de la Glòria de Sagarra, si és una farsa o què és. Però hi ha una cosa que és molt clara, que hi ha tres dones, tres camèlies, que són la mare, la dona i l'amant, totes tres en funcionament, que tenen el domini absolut de la situació i de les relacions.
De tal manera que l'home que es diu Andreu és un mitja serilla, per dir-ho d'una forma senzilla. Jo crec que mai Rodoreda havia arribat a una posició tan dura en el tractament de la figura de l'home com en l'hostal de les tres camions, perquè són les tres, és la mare, que coneix perfectament el fill, que no s'enganya de com és el fill.
És la dona, però també és l'amant, i per tant és les tres dones que intenten, per altra banda, fer-se seu l'Andreu, però des d'una posició més de rebuig de la seva personalitat que per una altra cosa.
Diuen d'ella que probablement era de tracte difícil, no era una dona fàcil. Marcada per les pèrdues personals, per dues guerres i un exili, i per un amor que no va arribar a bon port, podem dir que és una dona extraordinària que ens ha deixat un llegat extraordinari.
Home, és una dona que hi ha una cosa impressionant de la seva trajectòria durant la Segona Guerra Mundial, quan és a França, quan han decidit quedar-se a França, ni que sigui sota el jou del nazisme que han veït allà a França, i explica que, si no recordo malament, l'Anna Morià, que ha estat 18 mesos sola, 18 mesos sola, i treballant com una condemnada per sobreviure amb l'home que està en una altra zona, perquè...
també han de treballar, no?, és a dir, l'any 43, sí, la Segona Guerra, ja sabem avui que estava, la Segona Guerra Mundial ja sabem avui que estava a la fase final, però ells potser no ho sabien, i per tant estan en aquella sensació de no mans l'an, d'estar en una terra de no ningú, que no saps, saps que avui ets viu, saps que tens una feina, que pots menjar, però...
no saps l'endemà que et depararà el destí, no? Llavors, aquesta dona, amb aquesta... És a dir, és la força que té. Té una força física i psicològica tan bèstia, no se m'acut un terme millor, perquè fins al final, fins al final, ella va escriure. És a dir, la llàstima és que va morir relativament jove. Va morir el 83, era del 8, tenia 74 anys. Enric Gallent ens parla de Mercè Rodoreda i Víctor Català.
Jo recordo quan feia classe a la universitat haver explicat contes de la Rodoreda i contes dels drames rurals de la Víctor Català i alumnes que em deien per què ens vas llegir aquests contes tan durs? I deia, durs però són l'expressió de dues dones que tenen una visió de la realitat com aquesta.
No pots quedar-te només amb la imatge més aigualida, més idealitzada del món. És a dir, elles veuen una realitat que és dura, i que és dura, sobretot per la dona, la societat rural, en el cas de la Vítor Català, i per la dona, la societat, diguem-ne, ciutadana, barcelonina, en el cas de Rodoredes. I tant és que fos a l'exili. Veus indispensables.
Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat, diria que escric per agradar-me a mi. Si de retor pel que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me, per sentir que soc. I acabo. He parlat de mi i de coses essencials a la meva vida amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.
Fragment del pròleg de Mirall Trencat. Mercè Rodoreda. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Mercè Rodoreda. Veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament d'Enric Gallent, doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Literatura Catalana i Història de les Traduccions a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Mès.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Robelló, bolet comestible de l'ordre de la Rosolals, amb barret de zones concèntriques, en forma d'embut, carn granelluda i làtex de color dinós. Molt conegut i apreciat als països catalans. Avui, a Caçadors de Bolets... Ei, mestre a la veu, perdonin vostè, avui sí que parlem de bolets, però no pas de caçar-los, sinó de com hem de dir-ne. Això és el Paraules Habitables, no s'ho prengui malament, eh?
Ho farem amb la Maria Antònia Julià, del Termcat. Comencem per un dels reis de la festa, el Rovelló. Aquest és un bolet amb molts noms. Esclata Sang, Estaper, Pebràs, Pinatell... Tots es refereixen a la mateixa cosa, Maria Antònia?
De roballons n'hi ha a Catalunya almenys cinc tipus diferents. El roballó-roballó, el roballó-vineter, el pinatell, el roballó-debet i el roballó-depinegre. A partir d'aquests noms ja els situem una mica allà on es fan, sempre al costat de l'arbre que els fa companyia. Amb l'extensió de territori, la diversitat de colors i la quantitat de boletaires, és normal que hi hagi molts noms.
De fet, el nom de rovelló hauria d'aplicar-se en el bolet que rovella, lactàrio sanguiflus, també conegut com esclata sangs, justament perquè té una llet de color molt vermell. El rovelló vinater encara té la llet de color més vermellós més de color vi. Però llavors hi ha el pinatell, que té la llet de color taronja, i hi ha gent que per això li diu rovelló perquè sembla que rovella. O sigui que...
pot ser que al mercat ens donin gat per llebre, bé, pinatell per rovelló. Clar, ben bé gat per llebre no, perquè tots són rovellons i tots són comestibles, el que passa és que la qualitat gastronòmica organolèptica no és ben bé la mateixa. En general, hi pot haver barreges, sobretot de rovelló, rovelló i de pinatell, però no ens en ressentim. A la cassola és boníssim i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema. Maria Antònia, seguim a la parada del mercat.
tovallons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber? En quines parts ens hem de fixar? Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va a caçar o plegar, que també en diem així, bolets...
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de lámina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent els ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que ens diem dolents.
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel...
Si us sabeu tots aquests conceptes, us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicoacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple...
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo, s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta, el bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfan, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot en negri per aquestes làmines que es desfan.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaires, però quan comences a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor butírica... Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del gust. I una olor farinosa seria, per exemple, com l'olor que podria
Què hauria de fer quan entrem en un obrador? Aquella olor que fa la farina. Doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega. És a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i la flaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
Deixem les propietats i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius i en aquest cas, per exemple, el cama groc és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té, com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc...
està relacionat des del punt de vista del nom amb el camp assec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolets dessecats que hi ha gent que els diu moixernons, però clar, com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre i el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi, un moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandós.
Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandó. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar...
els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que Tifam ha de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa pot arribar a ser confós amb la farinera borda,
especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitud que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el millor.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el veig, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors n'hi ha alguns que... Hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgola, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgoles n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha alguna gírgola que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgoles és que actualment es comercialitzen el que en diem la gírgola de fat japonesa i la gírgola d'om japonesa també.
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber.
També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol. En aquests casos, hi ha relació, bolet animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot, organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de sentar bé.
El russinyol és un bolet molt bonic, que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color, i no té res a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és. Ei, Maria Antònia, però això del russinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors.
Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'és, d'aquí ve el nom. Hi hauria l'apagar llums...
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi d'apagar llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol o umbrela, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'asseca anirem pel camp i els trepitgem surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
per supervivència, hauríem d'aprofundir en els bolets més perillosos. N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb veina i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apaga llums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapència del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de boletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit. Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i, en canvi, la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs?
i això de fet és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu de l'espècie Agaricus visporus i de varietats que s'ha anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems potser ens esverarem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis,
sintètics o naturals, però que no hi ha el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats. Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver un ecocultat.
que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat disparat.
A la tardor, la gent del meu país va a caçar bolets. El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir, a buscar o a caminar?
L'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets. Però la meva àvia deia plegar bolets. No a plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen boletari de Catalunya, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el Termxat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Continguts en xarxa.
Let me play among the stars Let me see what spring is like on Jupiter and Mars In other words Hold my hand In other words Baby kiss me
Fill my heart with song And let me sing forevermore You are all I long for All I worship and adore In other words Please be true In other words I love you
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandre. Avui hem obert en Frank Sinatra perquè el 12 de desembre d'enguany és el 110 aniversari del seu naixement. Sinatra, fill d'immigrants italians, va néixer l'any 1915 a Hoboken, una petita ciutat de l'estat de Nova Jersey, on Elia Kassan, per cert, va rodar-hi la llei del silenci amb Arlon Brando i Eva Maricent,
I de jove el futur de Sinatra pintava molt malament perquè era un noi de carrer sense ofici ni benefici. Però li agradava cantar i va començar a fer-ho en petits locals plens de fum fins que va aconseguir que Harry James l'incorporés a la seva orquestra. Quan tenia 27 anys va passar a cantar en solitari i a les dones els encantava la seva veu. El seu públic, bàsicament, era femení.
Aquell començament musical va coincidir amb el començament cinematogràfic de la que seria la seva doble personalitat artística, cantant i actor. El seu debut a la pantalla va ser discret, fent de cantant a l'orquestra de Tommy Dorsey en el film Nit a Las Vegas. Després, bé, com és lògic, van venir algunes intervencions petites, discretes,
però quan tenia 30 anys ja va ser protagonista d'una de les grans pel·lícules musicals de George Sidney, llevant àncores, molt bona, al costat de Jim Kelly. I després va rodar dos musicals més, un dia a Nova York, molt bona, d'Estat-li-donen, un altre al costat de Jim Kelly, i porta'm a veure el partit de Patsby Berkeley amb Esther Williams i de Vellnou amb Jim Kelly.
En aquella època, Sinatra encara no sabia que la seva veu i les seves cançons formarien part d'una muntanya de bandes sonores. La cançó que hem escoltat, Fly me to the moon, porta-me la lluna, la trobem, per exemple, a films com El rei de la comèdia, de Martín Scorsese, Wall Street, d'Oliver Stone, o Space Cowboys, de Clint Eastwood.
Aquesta és ara una de les més grans cançons de tota la història de la música lleugera. Cheek to cheek. I'm in heaven And my heart beats so that I can hardly speak And I seem to find the happiness I seek When we're out together dancing cheek to cheek
I'm in heaven and the cares that hung around me through the week seem to vanish like a gambler's lucky streak when we're out together dancing cheek to cheek
Oh, I love to climb a mountain and reach the highest peak. But it doesn't boot me half as much as dancing cheek to cheek. Oh, I love to go out fishing in a river or a creek. But I don't enjoy it half as much as dancing cheek to cheek.
I'm in heaven And my heart beats so that I can hardly speak And I seem to find that happiness I seek
When we're out together swinging cheek to cheek. Cheek to cheek, una petita joia composta pel gran Irving Berlín l'any 1934 per al musical Barret de Copa, que van interpretar Fred Astaire i Ginger Rogers. Des d'aleshores se n'han fet unes 450 versions d'aquesta cançó i una d'aquestes versions és la de Frank Sinatra.
Però amb la particularitat que mentre moltes versions resten oblidades, la de Sinatra és immortal. De fet, hi ha un munt de cançons que Sinatra ha fet immortals. És una de les veus musicals més famoses del planeta, amb milions i milions de persones que estimen la seva obra. El seu estil sobri i la seva vocalització neta i clara van fer que moltes acadèmies d'idiomes del món fessin servir les seves cançons per aprendre anglès.
Val a dir que Sinatra va viure un episodi d'angoixa relacionat amb la seva veu quan tenia uns 35 anys, perquè va patir una hemorràgia a les cordes vocals que va estar a punt de posar fi a la seva carrera. Es creia que no podria tornar a cantar mai més, però miraculosament no només es va refer, sinó que li va millorar la veu notablement.
Aquella va ser l'època en què va rodar D'aquí a l'Eternitat, una obra mestra de Fred Ginneman amb Bar Lancaster, Montgomery Clift, Deborah Kerr i Sinatra. Sinatra en un dels millors papers dramàtics que va interpretar. Per aquest paper, el del soldat Angelo Maggio, Sinatra va guanyar l'Òscar al millor actor secundari. Una altra gran interpretació dramàtica de Sinatra va ser la que va fer al costat de Kim Novak a l'home del braç d'or, en el personatge d'una dicta a l'heroïna.
Escoltem-lo ara en una altra de les grans cançons estàndards de la història, Strangers in the Night, i parem atenció al final quan Sinatra improvisa dient doo-doo-doo sobre la música. Al principi aquesta improvisació es va tallar, però en una reedició posterior del disc es va incloure i ara la sentirem sencera, Strangers in the Night.
Strangers in the night Exchanging glances Wondering in the night What were the chances We'd be sharing love Before the night was through
Bona nit.
To lonely people we were strangers in the night Up to the moment when we said our first hello Little did we know Love was just a glance away A warm embracing dance away And ever since that night We've been together lovers at first sight
Fins demà!
Bona nit.
Strangers in the Night va ser composta per Ben Kamfer el 1966 i es va convertir immediatament en una de les més emblemàtiques de la carrera de Frank Sinatra. Curiosament, tot i això, Sinatra en va arribar a dir pestes, perquè es va empassar una broma que li va fer Dean Martin. Dean Martin li va dir que aquella cançó ja l'havien oferta a ell abans i que l'havia rebutjada perquè parla de dos homosexuals en un bar.
Sinatra s'ho va creure i va començar a dir que la cançó era una merda. El que no va dir mai que era una merda van ser els milions de dòlars que va guanyar amb aquesta cançó. A banda d'això, a la vida de Sinatra hi trobem moltes altres branques, branques que van més enllà de les cançons i de les pel·lícules. També tenia casinos, tenia vincles amb la màfia explicats per a Xavier Cugat, negocis diversos i va tenir un paper determinant en la victòria de John Kennedy a la presidència dels Estats Units.
Pel que fa a la seva vida íntima, hi trobem quatre dones importants. Dic importants perquè de les altres n'hi va haver un munt. Les quatre aquestes van ser Nancy Barbato, Abba Garner, Mia Farrow i Barbara Marx, la vida de Zebo Marx, un dels germans Marx. Amb totes elles es va casar, però també va tenir una relació significativa amb Angie Dickinson, Lauren Bacow i Marilyn Monroe.
Bàrbara Marx va dir d'ell, en Frank atreia les dones. No ho podia evitar. Només mirar-lo, la manera com es movia i com es comportava, ja veies que era un gran amant i un veritable cavaller. Adorava la companyia de les dones i sabia com tractar-les. Frank Sinatra va morir quan tenia 82 anys d'un atac de cor mentre dormia.
I es dona la circumstància que el 12 de desembre d'enguany es comemora el 110 aniversari del seu naixement i ha estat amb aquest motiu que li hem dedicat aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Triqui a les Vies de So. Una vegada li vam preguntar a Sinatra què li diria a la gent i va respondre que tots pugueu viure 100 anys i que l'última veu que sentiu sigui la meva. Fins la setmana vinent, amics.
Fins demà!
Lived a life that's full I traveled each and every highway And more Much more than this I did it my way Regrets I've had a few
But then again, too few to mention I did what I had to do Saw it through without exemption I planned each charted course, each careful step
I'm sure you knew
I faced it all and I stood tall and did it more.
Fins demà!
I did it my way.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. L'eurodiputant dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l'alcalde de Badalona pel desallotjament de l'antic Institut B9 de Badalona. Asens acusa en la denúncia al viol de denegació de servei públic per motius discriminatoris delictes d'odi.
delicte de desobediència a l'autoritat judicial i també delicte de prevaricació administrativa. Tot plegat quan ahir la Creu Roja va reallotjar una trentena de desallotjats que acampaven sota un pont a la C31 en el marc d'un acord entre govern, entitats socials i la sindicatura de greuges.
Entre 70 i 90 persones han continuat quedant-se per continuar denunciant aquesta situació. A més, també 52 persones ja havien estat reubicades per entitats socials i s'ha trobat allotjament per a 10 entre 15 que ocupaven, en aquest cas, també Camp Bofi Vell. Els nous reallotjaments, volíem dir, d'una durada prevista de dos mesos, s'han fet en equipaments de Badalona i Voltants, amb ubicacions no detallades per tal d'evitar protestes
Bé, i en els tot plegat, després que la Fiscalia també hagi demanat al jutjat que va autoritzar aquest desallotjament que requereixi de forma urgent al consistori de quina manera està donant compliment al mandat que obliga els serveis municipals a prestar l'atenció adequada a les persones sense llar.
I els Mossos d'Esquadra investiguen una agressió a dos menors d'edat arran d'una baralla multitudinària la matinada divendres a dissabte a Igualada, a la zona del Parc Central. Un dels joves va resultar ferit de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal i va quedar ingressat en un centre hospitalari mentre que l'altre amb lesions i eus ja rebol·lat. La policia apunta que els agressors podrien ser un grup d'entre 4 i 6 persones que van fugir abans de l'arribada dels serveis d'emergència. De moment, no hi ha detinguts en la investigació.
continua oberta. I també els Mossos treballen amb la hipòtesi que l'homicidi a Castelldefels podria estar relacionat amb el crim com és aquest estiu al carrer Consell de Cent de Barcelona. Tots dos casos comparteixen elements poc habituals a Catalunya, com ara l'ús d'armes de foc en plena via pública a la llum del dia i en zones cèntriques i concorregudes, fet que apunta a una acció planificada pròpia del crim organitzat.
I el grup de recerca CREA ha anunciat la seva dissolució després que la Universitat de Barcelona portés a la Fiscalia els presuntes casos d'assetjament sexual i de poder del seu fundador Ramon Fletxa i d'altres membres vinculants. Hi ha mobilitat a la B23. Un accident entre Sant Jus d'Esvern i Sant Joan d'Espí provoca retencions en sentit Barcelona amb un carril tallat. També hi ha complicacions a l'hora de la C15.
a l'altura de Vilanova i la Geltrú, per una varia que manté també un carrer tallat en direcció Vilafranca del Penedès. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Impressionen veure'l de prop. El pont del Diable o aquaducte de les Ferreres és una de les construccions icòniques de la tàrraco romana. Des dels seus peus veig aquesta impactant estructura. Són més de 200 metres de llarg i 26 d'altura. Si fa no fa, això deu ser com un edifici de 7 o 8 plantes.
I la dimensió ens dona una idea de la importància que donaven els romans a la gestió de l'aigua. Com s'ho feien per tenir-ne sempre patient? Els preocupava aquest accés a l'aigua? Preguntem-li a un dels autors del llibre L'aigua a la colònia Tàrraco. Juan Ruiz de Arbuló, els habitants de la Tàrraco romana patien per aquest accés a l'aigua?
No, absolutament no. Els nostres sabempassers d'època romana no patien en absolut per l'aigua, perquè tenien ja la tecnologia perquè l'aigua formés part quotidiana de la seva vida, a diferència de tots els seus successors, que inclouem a mi mateix fins fa quatre dies, hem patit per una aigua perquè no hi havia, perquè l'aigua era salada, etcètera, etcètera. I tothom miràvem els aqueductes, diguem-nos, per què devia servir aquest pont d'arcades increïble,
I quan puges a dalt de l'aqueducte et dones compte que tota aquesta obra monumental, de carreus, obridor sencer, com una definició meravellosa d'enginyeria, servia només per portar un canal d'aigua, perquè els romans no bastaven tenir l'aigua de la pluja, per tenir cisternes, per tenir el riu Francolí, que també ho tenien al cantó. La seva lògica de vida precisava l'aigua no només per al consum humà, sinó també per a la neteja, però sobretot per al món termal.
era algo que se entendía como algo indispensable.
Veient aquest aquaducte, el que podríem imaginar és que els romans ja plantejaven els transvassaments com una cosa, com una pràctica habitual. És clar, és clar, es tractava en aquest cas, si haguessin tingut, com ho passa en altres ocasions, fons properes, doncs s'haurien agafat l'aigua de les fons per portar-la a la ciutat. En aquest cas no hi havia fons i el que van fer va ser pujar pels dos rius més propers, que eren el Francolí i el Gallà,
fins que la cota anava pujant i quan ja van calcular les cotes, és a dir, que el treball d'enginyeria i de topografia estava a l'ordre del dia. Van veure que l'altura ja era suficient, van fer dues barreres en tots dos rius i van fer dos canals de sortida adaptats al terreny. Aquestes conduccions havien de tenir un perfil molt precís, amb una miqueta de pendent, perquè si no hi ha pendent l'aigua no baixa, normal,
Però resulta que si la pendent era massa fort, l'aigua baixaria amb massa força, agafaria brutícia i tampoc funcionaria. És a dir, que tot aquest càlcul topogràfic durant 25 quilòmetres portar una obra, una canalització amb una ligeríssima pendent sense errades, demostra que els antics eren antics però no teníem res a envidiar de les nostres tecnologies actuals, encara que ara ja som en un món digital i tot és molt diferent.
Des de l'equadubte de les Ferreres, amb aquesta pinzellada a la cultura romana, comencem un quatre gotes que especialment mirarà el passat. Som a Catalunya, amb un clima mediterrani i en el qual les sequeres no són una novetat, sempre n'hi ha hagut. La qüestió és que si ara amb el canvi climàtic aquestes seran més freqüents i també intenses.
I la nostra mirada de revisió d'avui també serà per veure què en vam aprendre d'aquelles sequeres. Potser hi ha lliçons del passat que encara són vigents per als temps que vindran. Avui al Quatre Gotes retrocedim als altres temps de misèria. Quatre Gotes
Ens trobem a la font major de l'espluga de Francolí, a la conca de Barberà. Aquí simbòlicament hi neix el riu Francolí que ha desemboquet a Tarragona. La primera surgència d'aigua és aquí, en aquest punt, ho sentim de fons, en aquest safreig no antigament s'hi rentava roba. Parlarem d'aquestes rutines, d'aquests hàbits de no fa tants anys, però ho farem més endavant aquí al Quatre Gotes.
i és que avui ens hem citat aquí perquè la font major de l'espluga de Francolí ens serveix, podríem dir, de termòmetre. Ara sentim la remuda a l'aigua de fons, és temps d'amonança, però molt sovint aquí no hi ha ni una sola gota d'aigua i quan això passa, alerta perquè vol dir que la sequera...
Ha arribat o bé és imminent. En canvi, no avisé de tot el contrari, quan la catàstrofe es consume perquè plou molt. I és que aquest espai també és testimoni de fatídiques riguades. Apunteu 1874 i recordeu aquesta referència històrica.
Perquè en el pròxim capítol en parlarem i us explicarem la relació que hi ha entre aquest any, el lloc on som i també l'aigua. Ara, però, volem parlar de processons, pregàries a les verges i fins i tot d'algunes lluites o enfrontaments tot relacionats amb la sequera.
Qui ens ho podrà explicar, qui ens podrà connectar tots aquests elements, és en Mariano Barriendos. Ell és paleoclimatòleg i ha estudiat rebuscant en els centenars d'arxius tots els precedents d'inundacions i de sequeres que, d'alguna manera o altra, estan documentats. Ara veurem com. Senyor Barriendos, benvingut a l'esprova de Francolí. Notes a ser, en un marc, a més, immillorable pels temes de l'aigua.
Avui parlem dels temps de misèria, no d'inundacions, que seran en una pròxima ocasió, ens citem, si li sembla, per parlar-ne en una pròxima ocasió, però ens trobem parlant de sequera quan, de fet, en sortim d'una prou contundent, i ens agrada sovint posar etiquetes, fer titulars allò contundents, i parlem molt ràpid de sequera històrica, excepcional. Aquesta que hem viscut, que han estat, podríem dir, més de 3 anys, ha estat ben bé, una sequera històrica?
No, no. O sigui, si precisament quan anem a fer la recerca en arxiu històric i obtenim gran quantitat d'informació, el que ens cau enseguida són els adjectius dramàtics o els qualificatius etiquetats en pressa per cada episodi. Aquest episodi que hem tingut ha estat saber, una sequera de 3-4 anys és una sequera severa, però quan la veus en perspectiva històrica veus que és una de tantes...
que hi ha hagut bastantes, que en una escala històrica que nosaltres treballem de 500-600 anys, podem considerar que és esperable, normal i dintre de les pautes del nostre clima mediterrani tan extrem. 28 de febrer de 1783, Tarragona.
que els administradors de la Germandat de la Puríssima Sang els havien dit que no tenien valor per aportar el Sant Cristo, però se'ls respongué que suposat era tan grave la necessitat d'aigua, no se devia atendre a altra cosa que a implorar de la Divina Majestat el benefici de la pluja.
I, per tant, que després de vespres procurassen los dits administradors pujar a esta santa iglesia, a lo Sant Cristo, amb un mòbil... Quatre gotes.
Ara entrarem potser en aquestes referències històriques que heu pogut aconseguir. En qualsevol cas, el punt de partida, la vostra recerca destaca sobretot per tenir una mirada molt llarga en el temps, també per una metodologia diferent. Explica'ns com us ho heu fet per aconseguir aquest balanç de 500 o 600 anys de perspectiva.
Bé, aquesta recerca al començament cridava molt l'atenció i generava molts dubtes per la font d'informació que hem hagut de fer servir. El nostre plantejament era treballar la sequera amb molt de detall territorial i temporal. I hem aconseguit unes informacions que ens donen el detall diari de la sequera, quan es comença a produir un cert problema a l'agricultura.
quan comença a ploure, quan la sequera veuen que ja està solventada o si s'està prolongant. Tota aquesta informació passa per unes metodologies molt singulars, perquè qui ho registrava eren els ajuntaments de les poblacions, però no ho feien amb observatoris meteorològics
ni tan sols amb mesures de cabal de l'aigua. No hi havia ni instruments ni una apreciació directa de la sequera, perquè la sequera en definitiva és una manca d'aigua. Costa molt observar la manca d'aigua. Com ho feien? Amb tot l'encàrrec de rogatives, però plúvia, per demanar la pluja, que els ajuntaments enviaven a les parròquies o a les catadenals, a l'autoritat eclesiàstica. Aquestes rogatives es feien quan veien que la meteorologia no acompanyava
l'agricultura, l'activitat agrícola ni la ramadera. Quan hi podia haver algun tipus d'impacte a l'activitat primària, els ajuntaments, rebent informes dels gremis, evidentment de llauradors i les confereries, activaven les cerimònies corresponents. Però de quina manera es pot avaluar amb precisió aquest període de sequera, l'inici, el fi i també la gravetat?
L'inici i el fi està molt ben datat, perquè quan es reben els informes dels gremis de llauradors, l'Ajuntament avalua la situació i posa en marxa els mecanismes per la sequera. No és només anar a l'Església a fer cerimònies propúvia, també comencen els controls dels sistemes de regadiu, els controls de consum d'aigua, es demana a la població que intenti estalviar aigua, que sobretot posin molt de seny a l'hora del repartiment d'aigua, que no entrin en pànic, ni en baralles, ni en disputes.
I també, sobretot, mesures molt modernes, començar a revisar els sistemes de conducció d'aigua, de canalització, netejar-les... Es procura tota una sèrie de mesures, de monitorets, per exemple, dels nivells d'aigua dels pous, de les mines... Tot això es posa ja en marxa en el moment que els llebradors diuen «ep, tenim una sequera meteorològica que ens pot afectar, que pot durar dues setmanes, una o pot durar quatre anys».
s'activa tot això. Llavors, a mesura que es va greujant la situació i que s'allarguen el temps, perquè la sequera és acumulativa, el dèficit és acumulatiu, és quan van pujant els nivells de les rogatives. Pel nivell formal de cada rogativa, sabem exactament en quin estadi estan de sequera. Són cinc nivells. Es comença amb oració mental dintre de l'església, després exposen relíquies,
fan actes amb alguna advocació popular pròpia de la població. En un tercer nivell, i és un acte públic, fan processons als carrers, obertament es veu que es manifesta que hi ha una sequera greu. En un nivell quart es fan immersions en aigua d'un altre tipus de relíquies o cerimònies semblants i finalment fan peregrinacions a santuaris especialitzats on s'hi congreguen poblacions de tot un àmbit geogràfic que estigui afectat per aquell episodi.
i així podem anar de forma objectiva determinant la gradació d'una sequera. Pot ser una sequera llarga però suau, atenuada, d'un nivell 1-2, pot ser una sequera acusada, aguda, de nivells tresos, o pot ser una sequera crítica de molts anys de durada amb diferents pulsos de nivells 4 i 5.
Tot això ho quantifiquem, ho passem a uns índexs i és el que actualment hi ha un investigador, Josep Barriendos, que està fent la tesi doctoral dels darrers 500 anys de sequera a Catalunya, dia per dia, el seu comportament diari, amb tot aquest gruix de material que hem anat acumulant.
En cuy acuerdo el dicho señor alcalde mayor expuso e hizo presente al ayuntamiento que respecto se van preparando algunas conmociones entre los individuos de esta villa...
sobre el bacharse la Virgen de la Sierra en atención a la urgente necesidad de agua en que nos hallamos, es de parecer sería muy conveniente que el ayuntamiento resolviese, se baxe la Virgen de la Sierra y que lo pidan aquellos términos que les parezcan más propios y convenientes. Y todos los señores vocales dijeron que sería por lo injusto. Cuatre gotes, el temps de miseria.
Abans ens deies que una sequera com la que hem viscut és severa, però no pas excepcional. Per tant, quines són les sequeres històriques?
Aviam, ara tot just s'està fent aquesta anàlisi dels episodis a nivell diari. Se n'està podent extreure en la seva severitat i amb sistemes moderns cartogràfics de cartografia automàtica se n'està veient la seva distribució geogràfica. Un cop això estigui analitzat es podrà veure patrons de diferents tipus de sequera amb molt de detall pels darrers 500 anys complets a Catalunya, les zones adjacents que estem treballant.
I el que ja podem anar avançant és que trobem, efectivament, com a un comportament relativament normal, les sequeres d'entre dos i quatre anys de durada. Ho anomenem sequeres climàtiques. D'aquestes en podem tenir desenes els darrers 500 anys. I les que ens preocupen més són un tipus, un patró de sequera, en què aquestes sequeres, com l'última que hem experimentat de tres anys, el que fan és succeir-se de forma successiva, continuada.
sense espais intermitxos o anys de normalitat. D'aquestes, a Europa se n'han trobat ja alguna, s'estan ara estudiant també, perquè hi comencen a tenir ells també el fenomen de la sequera, en viuen supersequeres. Són sequeres que, comptant que poden haver-hi 3-4 sequeres climàtiques juntes, poden durar entre 8 i 12 anys de durada, algunes fins i tot potser 14 anys.
Llavors, és un dèficit sostingut, evidentment interromput amb inundacions, aiguats, cap problema. Pot adonar aiguat dintre d'una gran sequera. El problema és aquesta capacitat de generar un dèficit tan sostingut en el temps. I d'aquestes n'hem trobat unes 3-4 sequeres en els darrers 500 anys. Tindrien una freqüència entre 80 i 120 anys, sense un cicle concret, evidentment no hi ha cicles, però notem que cada més o menys 100 anys va apareixent una. L'última?
L'última, hi ha hipòtesis. La meva hipòtesi és que des de l'any 98, tot el segle XXI, de fet, ja estem dintre d'una seqüència de supersaquera. Si està induïda o reforçada pel canvi climàtic actual per l'escalfament, seria llavors motiu de preocupació.
Si és natural i si, per exemple, en algun moment deixa d'haver-hi aquestes condicions de sequera, ens podem alegrar i pensar que ha estat un episodi de tants i que el podem superar i que les condicions de normalitat poden tornar durant uns anys. Ara el dubte és aquest, si aquestes supersequeres poden estar influenciades per condicions de canvi climàtic i això les pot fer o més freqüents o més severes en el futur immediat. Pel que fa al passat, ja dic, n'hem tingut unes 4 o 6 situacions
que es poden considerar d'aquest tipus molt complexes i que deixen el país en situacions molt, molt delicades, molt precàries. La mirada al futur la parquem, la farem més endavant, però mirant el passat, com s'ho feien per afrontar aquestes sequeres tan llargues, aquestes supersaqueres? Aviam, els mecanismes que tenien eren molt semblants als que tenim ara. Era vigilar molt millor recursos hídrics,
vigilar bé les instal·lacions hidràuliques, que no hi haguessin fuites, que no hi hagués un descontrol o abusos a l'utilització de l'aigua, racionaments de l'aigua, després el recurs espiritual, adreçar-se a Déu perquè plogués, això es feia de forma per omissió, es feia mecànicament, perquè ja sabien que no hi havia altre mecanisme, no hi havia asseguradores, no hi havia institucions supraestatals que els poguessin ajudar, no hi havia tecnologies per transportar l'aigua,
Llavors, el recurs més immediat era també, de forma desesperada, era afectar el recurs hidrològic i era, per exemple, aprofundir pous i aprofundir mines, quan ells ja sabien que això després, a la llarga, representaria un dèficit o una afectació del recurs hidrològic.
planificaven noves captacions d'aigua, trasbassaments, noves sèquies, i després no tocava altra cosa que tenir paciència i esperar. No tenien altre remei, perquè com les sequeres són molt extenses i afectaven territoris molt amplis, a mesura que les collites de cereal, que l'activitat productiva anava baixant, es anaven morint els ramats, les collites anaven perdent rendiment, ells això ho percebien, i llavors el que no podien fer
tret de les poblacions afortunades que tenien costa i podien comerciar i obtenir recursos extra de fora de la zona,
El que corresponia era anar disminuint les despeses, el consum i intentar superar la situació el més aviat possible. Evidentment, tot això generava unes tensions molt importants a nivell de famílies, de poblacions, tensions pel recurs hídric, tensions per les reserves de cereal, entre diferents classes socials, l'església, les municipalitats, la burguesia... Tothom procurava pels seus interessos i estivaven unes tensions molt fortes
no gaire diferents de les que vivim actualment. I a l'últim estadi, ja, quan ja s'entraven situacions de fam, de carestia, de pèrdua de qualitat de vida, sobretot per un dèficit alimentari molt fort, la població s'afeblia,
entrava en un empobriment accelerat, havien d'endeutar-se, vendre les propietats, començar ja un empobriment, una pauperització molt accelerada, i llavors és quan les malalties oportunistes afectaven aquestes poblacions. Hi havia epidèmies sovint molt greus, d'ús percentatges de mortalitat en el malament molt alts perquè la població estava afablida,
i llavors diguem-ne que s'activaven aquests mecanismes de compensació de la població, maltossians, de dir, bueno, potser és que hi havia massa població pel recurs disponible i hi havia una pèrdua de població. En cas extrem s'arribaven a aquestes pèrdues de població, es reajustaven, després ja venien pluges, unes condicions meteorològiques més bones, les collites milloraven,
S'havia perdut població, s'havien fet millores a les infraestructures i ja la societat tornava a recuperar-se i tirar endavant. És el testimoni que avui estem buscant, aquesta mirada enrere, que segur que ens pot ajudar pel futur. És la funció que avui fem en aquest capítol. Gràcies, Mariano Barriendos. Ens retrobem en una pròxima ocasió. Molt bé, gràcies a vosaltres. De les sequeres que hem patit a les sequeres que vindran.
La mirada retrospectiva d'aquest capítol també ens porta a visitar el Museu Terra, a l'espluga de Francolí. Un dels seus lemes és, per saber on anem, cal saber d'on venim. I precisament és la reflexió que ens plantegem avui. No som els primers ni els últims que farem front a l'escassetat d'aigua. Anem al Museu Terra, llans i espera el seu responsable de l'àrea cultural, l'Albert Carreres.
Aquí al Museu Terra podem conèixer i aprendre de la vida quotidiana en l'entorn rural de fa 100 anys. Ens transportem a aquells pobles sense xarxa d'aigua potable, amb algunes fonts públiques d'on s'extreia l'aigua, i també podem treure el cap en algunes cases, això sí, les més afortunades, que tenien pou i fins i tot safreig particular.
L'accés, però, a l'aigua no era tan fàcil ni ràpid com ara i, per tant, aquella cultura de l'aigua i la gestió del recurs era ben diferent. La teníem molt controlada, o sigui, no és allò que visquessin patint de l'aigua que tenien, sinó que vivien en relació a aquella aigua. Quan hi ha hagut aquests talls d'aigua ens hem hagut de replantejar la vida. Ells no se la replantejaven, ells vivien així, no? Estem parlant que s'anava a buscar aigua a la font i amb aquella aigua tenien de sobres per passar el dia, no?
El canvi és quan arriba l'aixeta connectada a la xarxa, llavors l'aigua és limitada, entre cometes, i llavors, òbviament, augmenten els consums, però exponencialment. Entre els 5.000 objectes de la col·lecció del Museu Terra, n'hi ha un bon grapat que ens parlen de com era aquesta gestió de l'aigua.
Bé, aquí, a nivell de casa, els cantis i tota aquesta quantitat d'engerres per recollir i mantenir l'aigua eren molt importants. Al museu hi ha una peça també molt important, que és potser més d'entorn agrari, que és la cínia. La cínia és molt important, és un aparell que funcionava per força animal i que permetia extraure l'aigua d'un pou amb certa facilitat per fer un regadiu de l'or, bàsicament, no?
I també hi ha una altra peça molt bonica, que és uns orgadells, que és una peça que es muntava també amb una mula, on contenia una sèrie de cantis d'aquests més grans, que també seria per anar a buscar aigua, que en cas no haver-la de portar a coll, sinó amb la mula, i és una espècie d'acella, perquè ens entenguem, feta de vímets.
que tenia una forma per portar-hi quatre, en aquest cas el que tenim nosaltres és de quatre, n'hi havia una més gran, i poder portar aquesta aigua amb un animal des d'una font fins a casa. Tot ha canviat. Per exemple, el concepte de higiene era un altre, ben diferent. La bogada es feia al safreig. Com s'explica ara tot aquest coneixement? Com es transfereix a les noves generacions que visiten el museu per fer-les entendre de la importància que tenia l'aigua? N'hi ha una que la fem a la cuina, que tenim aquí al museu,
I on, sense entrar en el tema de l'aigua, es pregunta als nois, les noies que venen, quin creuen que és l'element de més luxe que hi ha en aquell espai, no? I tots t'acordint que si aquella tatera, que si aquella que brilla més, que si aquella enjarra que és més bonica, i ningú es fixa en l'aixeta, no? I el concepte de tenir una aixeta com un element de luxe, que de fet...
No sé si encara ho hem de considerar com un element de luxe, però realment hi ha llocs al món que encara no hi és, no? I que és un element de, ostres, cobrir naixeta que hi surti l'aigua i que et permeti fer tot el que pots fer, és un element extraordinari que canvia el món, no? D'aquests utensilis que hem explicat, quin podríem recuperar, per exemple, per afrontar millor la pròxima sequera?
A veure, hi ha per aquesta, eh? El càntic, que és una cosa... Té dues derivades, el càntic. No és que valgasti, perquè al final l'aigua te l'acabes bevent, però sí que te la veus d'una manera bastant moderada, perquè no és allò de...
I té aquest concepte més que també té un estalvi energètic relacionat, que no és directament una despesa d'aigua, sinó l'energètica, un element que és capaç de refredar l'aigua sense haver-mès, que estan allà dins, doncs realment és una cosa que vam incorporar, a casa meva encara hi és, no hi havia sigut abans, i ara el fem servir a l'estiu, bàsicament, no? Però sí que és una cosa revolucionària que crec que, a veure, escolta, és tan bonic i tan interessant que qualsevol MS el pot fer servir tothom, digueu...
El canti és un element que podríem recuperar totes les cases. El canti, un estri indispensable d'aquells temps en què s'anava a buscar l'aigua a les fonts i que eren societats, recordem-ho, que cantaven molt. També de camí a la font, com escoltarem ara nosaltres tot parant l'orella a la Quimeta Borrell, de Cornellà de Terri, que és una de les informants del Càntut, que recull les cançons de tradició oral.
La fadrina va a la font a buscar un cantiret d'aigua, refilant com un ocell i saltant com una d'aina. La-ra-la-la-la-la-la-la-la-la-la. La-ra-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la.
Avui que mirem enrere, que parlem de la cultura dels avis i dels rabes avis, no podem deixar de banda l'esforç de fa un parell de segles per transportar als pobles l'aigua de les fonts de les muntanyes o l'excavació de mines amb el mateix objectiu. Montblanc, la capital de la conca de Barberan, és un gran exemple perquè ha begut per la filtració de les muntanyes de Prades
I és justament en un dels punts on ens trobem, a la zona de la vall de Montblanc, per parlar de tot aquest patrimoni amb el Montblanquí Joan Pellicer, a qui ja hem sentit en el podcast. Pellicer és enginyer tècnic industrial i màster en intervenció ambiental i, a més d'haver estat el director del Servei Meteorològic de Catalunya, és, podríem dir, un dels grans coneixedors de tot aquest patrimoni natural de casa nostra. Joan, benvingut al Quatre Gotes.
Bé, moltes gràcies a vosaltres. L'aprofitament d'aquestes fonts i de les mines va ser una gran solució per accedir a un cabal continu d'aigua, no només aquí, sinó que també podríem dir que ho trobem en molts altres punts del país, però en quin moment s'hi comença a pensar? Bé, podem remuntar bastant enrere, perquè jo diria abans del segle XVIII ja hi ha referències en un moment determinat
Per diverses qüestions. En primer lloc, les poblacions sempre s'han situat a prop de riarols, fons, on hi hagi una certa abundància d'aigua. A mesura que creix la població, s'ha d'anar cada vegada més enllà a buscar els recursos que tinguin quantitat i qualitat.
A partir del segle XVIII ja comença Montblanc a trobar-se una manca de recursos i potser de qualitat també, possiblement, i a poc a poc es van allunyant, endinsant cap dalt les muntanyes de Prades, on és conegut que hi ha una certa abundància de fons amb un cert caudal, i a poc a poc es van anant fent captacions i transportant-la fins a la vila de Montblanc.
Antigament hi havia un gran coneixement de totes aquestes fonts, de les muntanyes, dels recursos naturals. Podríem dir que tota la gent, la societat, coneixia d'on sortia l'aigua. Tot això s'ha anat perdent? Segur, s'ha perdut d'una manera irremissible, fins i tot.
La meva infantesa encara estava, no diria que estava de moda, sinó que era regular que la gent anés a fer el que li deien fontades. En el període de primavera, estiu, tota la tardor, les famílies agafaven el menjar, el berenar, a vegades el dinar, i s'anaven a fer un recorregut per les diverses fonts
Gaudir amb una propa, amb la natura, amb aigua d'una qualitat excepcional, amb aquest soroll que sentim aquí darrere, el soroll blanc que és calmant, tota aquesta tradició del món modern s'ha perdut.
Deixant de banda, un altre que hi havia, que era el recurs per anar a guarir algunes malalties, com la tos farina, que era anar a veure aigua de diverses fonts, que era sinònim de salut. De fet, l'aigua d'Esperté Passions d'alguna manera evoca un sentiment de pertinença, perquè segur que molts ho han sentit a casa mateix, aquell típic comentari que l'aigua del poble era aquella font...
és exagerant molt la millor que hi ha o que és d'una qualitat excel·lent. Això fins a quin punt és part de romanticisme, d'aquest sentiment de pertinença? O bé hi ha alguna cosa més enllà d'això? No, no, hi ha un fons veritable per una raó molt senzilla. L'aigua que estem parlant d'aquestes fonts ve de la muntanya...
on habitualment no hi ha activitats de tipus agrícola, ramader importants i molt menys industrials ni humanes. Les fonts de les activitats humanes, la ramaderia o l'agricultura intensiva,
O la indústria, per no dir-ho, ha portat una contaminació, una pèrdua de qualitat. O les mateixes poblacions, les aigües residuals, una pèrdua de qualitat de les fonts i de les aigües que estan en terrenys baixos, menys de 300 metres, els 300-400 metres d'alçada, hem anat perdent la qualitat d'aquestes aigües. Mentre a l'alçada es mantenia una qualitat extraordinària,
I un altre tema molt important que deien l'aigua perquè sigui molt bona ha de ser fresca. I per això tota la mitologia que aquesta aigua, com que a l'estiu sortia tan fresca i no podies aguantar la mà a dins més d'un minut de lo fred que eren, devia ser aigua que provenia del Pirineu. Això és una mite, una fal·làcia, però sí la qualitat de les aigües és un recurs a preservar i a mantenir d'una manera excepcional que no totes les poblacions del món mediterrani poden gaudir.
Potser hem descuidat aquestes fonts o potser també plou menys, però entenc que en la disponibilitat de l'aigua també hi té molt a veure en com han evolucionat els nostres boscos. Si mirem alguna fotografia antiga dels boscos a l'època dels nostres avis, veuran que la major part de la superfície forestal
és inexistent, són muntanyes pelades, perquè la fusta era l'element bàsic de construcció, d'utilització per escalfar-se, per cuinar, i els boscos van quedar deforestats. Paradoxalment, amb boscos deforestats,
es produeix una evopotranspiració menor i, per tant, els recursos que es filtren i que van a subterranis augmenten. En el moment que hi ha una gran quantitat de massa forestal, una part d'aquests recursos per evopotranspiració es perden, d'alguna manera. L'altre tema és per una explotació excessiva. Si nosaltres fem, i això ho hem vist moltes vegades, a prop d'una riera, un pou,
A prop d'on hi ha una font una mica més avall de la font o una mica abans un pou per fer una captació per l'autolització X o per una mala utilització, veurem com ràpidament la font aquella, l'aigua, minva. Encara avui en dia ens continuem nodrint d'aquestes fonts, d'aquestes mines, seguim bevent en part aquesta aigua, però sí que hi ha un moment en què s'explora una altra aposta, que és la dels municipis que es volen connectar a un subministrament extern que els garanteixi aquesta aigua
aquest cabal continu i estable durant tot l'any. Aquest punt s'hi arriba justament perquè aquestes fonts han minvat o bé perquè hi ha una necessitat d'aigua major?
Hi ha diversos factors. En primer lloc, podria ser, i amb els anys de sequera, que hi ha una part que la quantitat, el recurs, disminueixi. Per altra banda, l'increment de la població i l'increment de la necessitat d'aigua és incomparable que consumim avui dia d'aigua diari una família amb el que consumien els nostres pares i els nostres avis, que tenien una actitud molt austera davant del món mediterrani.
I l'altre tema és que és molt fàcil parlar de sostenibilitat, però molt difícil assumir les conseqüències.
Pràcticament ningú assumeix que hi ha límits, límits de recursos. Llavors, si se segueix creixent en població i en consum d'aigua per tot tipus d'activitats, moltes vegades lúdiques, moltes vegades no productives, evidentment hem d'acudir a recursos cada vegada de pitjor qualitat i de cada vegada més lluny amb uns costos de transport i de tractament més elevats.
Del llegat que tenim de totes aquestes fonts naturals, què n'hauria de quedar en un futur? Què podem aprendre d'aquesta cultura de l'aigua que comentàvem, dels nostres avantpassats? Bé, aquí hi ha moltes estratègies possibles, però molt poc emprades, espisortadament, encara avui en dia.
Traducionem viabilitat que hi ha una part important de petits fons, petits venentials, un litre per minut, a vegades menys, aquí li diem una petita xumadura, o caudals que fins a 5 litres per minut, moltes d'elles estan totalment abandonades. A mesura que han pogut captar recursos molt llunyans que obrim l'aixeta i en tenim tanta com volem, han abandonat totes aquestes petites fons. Això sí que és un autèntic tresor i és el que nodreix encara els sistemes naturals, per la banda.
Per altra banda, clar, les grans captacions tenen límits, s'estan exaurint i les estem utilitzant de manera malament. Per tant, tenim tots els punts posats o l'aposta feta que això acabi o ens trobem en situacions crítiques, com fa molt poc hem viscut amb els pobles de la Conca de Barberà o de tot Catalunya.
que ara per una primavera excepcional de pluges podria ser que tornéssim a oblidar. Allò no ens en recordem de Santa Bàrbara fins a Escatrona. Mira, en regre sempre és important, Joan Pellicer, un luxe haver compartit aquesta conversa i a més en aquest indret. Gràcies a vosaltres.
En el capítol d'avui en què hem revisitat els pobles i les cases dels nostres avis, hem tornat a fer referència a la qualitat de l'aigua. Veurem si al Quatre Gotes podem aprofundir en aquesta qüestió que ens planteja un debat complex i alhora interessant. També ens hem apuntat una referència històrica, l'any 1874, i en el pròxim capítol mirarem de treure'n l'entrellat. En la següent cita del Quatre Gotes, l'altre extrem del clima mediterrani, els aiguats. Al meu país la pluja no sap ploure.
Cantava Raimon. Quatre gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio, amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Bona nit.
Bona nit.
Little girl, swing high to the sky And don't ever look to the ground If you're looking for rainbows Look up to the sky But never, no never
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Herz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Herz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Hearst va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època. Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa...
I la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Fins demà!
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Ramp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua. És de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Come along with me to the sweetheart tree. Come and carve your name next.
They say if you kiss the right sweetheart The one you've been waiting for Big blossoms of white will burst into sight
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú.
Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromant Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que a l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros, escrita per Marilyn Atroman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tariki a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood mai no resoltes amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to make you my own. I wanna be loved by you, just you, and nobody else but you. I wanna be loved by you.
continguts en xarxa. Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos.
Fogons i davantals, l'espai que t'inspira la cuina. Cada residu compta.
Què tal, com esteu? Benvingudes, benvinguts de nou, ja encaran aquests dies de Nadal. Es respira Nadal a tot arreu, eh? Llums, música, olors... Què tal, Marta, com estàs? Hola, què tal? I Tere, tu com vas? Hola. Ja ho tens tot a punt? Bueno, encara no, eh? Jo sóc una mica procrastinadora, eh? Ho deixo per l'últim moment.
Doncs això no quadra amb tot el que ens expliques de prendre consciència, de fer, de planificar... Però quan es tenen tantes idees i tantes coses per fer, doncs, ostres, després una mica el temps t'atrapa. Avui volia que m'ajudéssiu a pensar decoracions de Nadal sostenibles. És a dir...
Cosetes que dius, va, no? Per exemple, vam parlar l'any passat, Tere, i a veure si aquest any ho fem, de fer l'arbre de Nadal amb caixetes o així, no amb... Amb materials que puguis veure que o bé tu mateix tinguis a casa o que puguis demanar una mica, no?, a gent que saps que dius, no sé, que nosaltres vam parlar de fer-ho amb caixes grans. De sabates, fins i tot. Grans, perquè...
El vestíbul del Consell podem fer-ho amb caixes de sabates. Però potser a casa ho pots fer amb... I pot ser amb caixes o podrien ser amb, no sé, robes, trossos de roba, que els pots una mica... Exacte, enrodar, enrullar... I amb caixetes de llumins. Les vas guardant tot l'any i fas un miniatre per decorar. Això tindria una petita dificultat, eh? Quina? Quants gastes? Quant gastes tu tantes caixetes de llumins? Però tu pots dir al mes de gener als amics i familiars, cada cop que se us acabi una caixa de llumins...
Però tu utilitzes les caixes de llumins per la barbacoar? No, perquè jo poso espelmes a casa. Tinc una... I al despatx també em poso, t'ho pot dir la Marta. Tinc una tendència a posar espelmes perquè m'agrada l'olor. I com que no fumes, no tens encenedor i el que utilitzes és... Llumins. És molt més sostenible. Llavors els tiro a l'orgànica. Sí, sí. Els palets de fusta aquests no tothom sap que van a l'orgànica. Marta, se't acudeix alguna cosa que em puguis dir?
Sí, per embolicar els regals. Jo havia pensat potser en paper de diari o alguna revista així. Sobretot aquelles que són de moda, que queden així mones. Per la teva amiga que li agrada, que té molt d'estil. Si vas a la perruqueria, pots dir totes aquestes revistes que ja no... Home, per fer una broma amb una revista d'aquestes del Corazón, d'allò. Ah, també. Una hola, una lectura. I tant. Va, jo us diré una cosa que he pensat aquest any. A veure...
És exclusiva, eh? La dic aquí en exclusiva. No l'he dematurat gaire. Però el calendari d'advent de l'any vinent, perquè clar, aquest any ja no hi soc a temps, perquè ja som a mitjans de desembre, he pensat
al llarg de l'any anar guardant els mitjons desaparellats. Sabeu aquells mitjons? És que la meva cantadora menja mitjons, crec. Segur que la vostra també. I el gos també. I guardar els mitjons desaparellats i fer-ho com a bossetes pel calendari d'advent de l'any vinent. Què us sembla? Molt interessant. I si demanes a les teves amigues i que tinguin nens petits i tot això, en tindràs una bona varietat de mitjons. Per això pot quedar molt xulo. És veritat.
I fins i tot ho estic pensant, que encara hi sóc a temps, pel Nadal, allò que vols fer una bossa de llaminadures o de xocolatines, ficant-ho en un mitjó i un barallet. O per regalets, com a bossetes de regal. Què us sembla? Amb un llacet ben mono. No sé, una idea així... No, és bona, és bona. Què més? Més que res, perquè què fas amb tots aquests mitjons? El misteri dels mitjons, eh? No, i a vegades alguns no és només això, a vegades també es trenca un
I l'altre no, no saps per què. Però dius, aquest no s'ha foradat, molt dit gros d'aquest peu. Ja l'he cosit tres vegades. Per allò d'arreglar la roba, que sempre ens hi us té. No sé, Marta, què més t'ha acut? Després tenim elements naturals, també per decorar, per exemple.
La taronja, que ho he vist molt... Ah, és veritat? Sí. A més fa molt bona olor. He vist vídeos d'aquestes que s'assequen, no?, i es penja, i això queda moníssim. Queda moníssim, sí, sí, sí. Sí, sí, molt interessant. Ah, mira, natural, també... Bé, natural, perquè és de suro. Els taps de... A mi m'agrada molt decorar amb taps d'ampolles de vi. Això sí que els vaig ficant en un pot tot l'any. Sí, sí. I llavors pots fer, per exemple, els posa noms, pots posar el tap així dret...
I amb un clip, o fas un tall per posar el nom, o amb un clip l'enganxes així clavat. Sí, sí, són molt pràctics. Es poden fer moltes coses de decoració també. És un producte molt resultant a l'hora d'utilitzar-lo, d'aprofitar-lo en manualitats boniques.
Ai, sí, les pinyes també, no? Les pinyes, tot el que reculls al bosc, fulles, tot el que siguin allò tronquets, i fas una decoració natural molt infinita. Les fulles, si penséssim, allò que vas d'excursió i agafes aquelles fulles vermelles... Amb aquells colors tan variats. Si els deixéssim a la tardor, sí, sí, a la tardor les agafes, i si els deixes assecar entre mig de llibres, per exemple, et serveix per fer les postals de felicitació de Nadal...
I hauríem de tornar a fer postals a mà, això de paper. Res de mails, ni whatsapps, per favor, que és horrible. Sí, sí, sí. És com les postals de l'estiu, que diuen molt bé si envies una postal. I després, quan pots tenir aquelles postals que t'han enviat... Jo encara tinc un grupet de persones properes, famílies, amics, que utilitzem les postals.
Que maco. Això és molt bonic. És molt més bonic que enviar-te un WhatsApp i ente a Bon Nadal. Una mica vols que em digui. Totalment. Déu-n'hi-do les coses que han sortit. Crec que podem posar en pràctica. Recordeu que per decorar no fa falta comprar cada any coses noves.
No, de vegades tens roba, és una de les coses que podríem pensar-hi molt, perquè és aquella camissa o aquella cosa que dius, mira, està desgastada. Podria, doncs, anem a veure què et sortiria, no? Llavors, fer unes guirnaldes amb roba o retallar sobre el paper que tenim de regals i de diaris que has dit, saps? Sí, també.
Jo sóc d'aquelles, ara també aquí em vaig a confessar, que guardo tots els llacets i totes les cosetes dels regals. Sí, sí, sí. Tinc tantes caixes que a vegades ja el problema és com, a veure, ordenem... Cintetes de colors, aquell llacet que et posen, i d'un Nadal per l'altre van sortint els llacets. Aquelles cintes de les bosses de paper, que també vam dir que les treiem, els cordons i coses que dius... També les aprofitem.
Va, segur que ens quedarà xulíssim. Que tingueu molt bones festes. Farem coses xules, sí. Que vagi molt bé. Bon Nadal i ens veiem ja l'any que ve. Ens escoltem ja l'any que ve. Disfruta amb la decoració i amb el Nadal. Igualment, noies. Adéu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11. Us parla Maria Lara. L'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l'alcalde de Badalona pel desallotjament de l'antic Institut B9 del municipi. Asens acusa en la denúncia al viol de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte d'odi, delicte de desobediència, l'autoritat judicial i delicte de prevaricació administrativa.
De la seva banda, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la inacció per part del govern del viol enfront a aquesta situació. Tot plegat quan ahir la Creu Roja va reallotjar una trentena de desallotjats que acampaven sota el pont de la C31 en el marc d'un acord entre govern, entitats socials i la sindicatura de Greuges. Entre 70 i 90 persones han decidit quedar-s'hi per continuar denunciant aquesta situació. Més 52 persones ja havien estat reubicades
per entitats socials i s'ha trobat allotjament per entre 10 i 15 més que ocupaven Can Bofivell. Els nous reallotjaments d'una durada prevista de dos mesos s'han fet en equipaments de Badalona i voltants amb ubicacions no detallades per tal d'evitar protestes veïnals.
I el ple de l'Hospitalet ha rebutjat la qüestió de confiança de l'alcalde David Quirós per aprovar els pressupostos del 2026 amb els vots de l'oposició. S'obre ara un termini de 30 dies perquè es pugui presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu. El PP s'ha ofert a liderar un govern de concentració mentre que Esquerra explora una alternativa progressista sense Vox. Quirós defensa que els nous comptes són necessaris per la ciutat i acusa l'oposició de bloquejar el govern.
I els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi que l'homicidi a Castelldefels podria estar relacionat amb el crim com és aquest estiu al carrer Consell de Sena de Barcelona. Tots dos casos comparteixen elements poc habituals a Catalunya, com ara l'ús d'armes de foc en plena via pública a la llum del dia i en zones cèntriques i concorregudes, fet que apunta a una acció planificada pròpia del crim organitzat.
I el grup de recerca CREA ha anunciat la seva dissolució després que la Universitat de Barcelona portés a la Fiscalia els presuntes casos d'assetjament sexual i de poder del seu fundador Ramon Fleixa i d'altres membres vinculats.
I en mobilitat a la B23. Un accident entre Sant Just d'Esvern i Sant Joan d'Espera provoca algunes retencions en sentit Barcelona. També hi ha complicacions a la C15 a l'altura de Vilanova i la Geltrú, però una varia que manté també un carril tallat en direcció a Vilafranca del Penedès. I pel que fa el temps, avui jornada de calma tensa amb núvols iclarianes i precipitació en retirada gairebé a tot el país. També tindrem boires matinals a l'interior i núvols baixos al litoral
que s'aniran escampant amb el pas de les hores, volíem dir. Tot i que el Pirineu, això sí, sí que quedarà tapat a la nit, també augmentaran de nou els núvols, tot i que no s'espera cap precipitació.
Molt bona tarda a tothom, moltes gràcies per acompanyar-nos avui en aquest acte tan especial com és la presentació del nou llibre de l'amic Gabriel Comas, docent i escriptor amb una admirable implicació i trajectòria vinculada a la torre. Així doncs, avui donem la benvinguda a Sabíeu què?,
Una publicació que neix justament de la vinculació desinteressada d'en Gabriel amb la Fundació Onada i l'emissora local Ona la Torre per contribuir a l'emissió del programa mensual Ona FM. Un magazín dins del qual l'autor, fins la temporada passada, hi prestava la secció amb què titulava el seu llibre, Sabíeu què? Un espai on explicava als oients anècdotes i cites històriques de Torredembarra.
Des de les temps pas per Ona FM n'ha fet un meritori recull de guions de diverses temporades que ara podem gaudir a través d'aquesta publicació, editada per la Fundació Onada i il·lustrada amb les fotografies de la Imma Font, a qui també vull reconèixer i agrair la seva tasca i que compta també amb el suport de l'Ajuntament de Torredembarra.
I la presentació d'aquest llibre cal celebrar-la per moltes raons. Perquè es tracta d'una publicació que parla de la torre des de la torre. I que, per tant, ens acosta des de dins, a un ampli recull d'anècdotes, fites i dades històriques del nostre patrimoni local. A través de les seves pàgines, i d'una forma molt propera i accessible, descobrirem curiositats del nostre fart o del patronat Antoni Roig, entre moltes d'altres.
També pel caràcter, per celebrar aquest llibre, perquè és l'acollita d'un projecte social enriquidor i transversal alhora, que ha permès la col·laboració entre l'emissora local Ona La Torre i la Fundació NADA per aportar a Antena un programa de ràdio que allà acumula una llarga trajectòria i que poden definir com un èxit rotund en termes de cooperació, inclusió i aprenentatge.
I en darrer lloc, però no menys important, també cal agrair aquesta publicació perquè persones com el Gabriel Comas ens permeten seguir creient en els valors tan capdals a la nostra societat com la implicació desinteressada, la passió pel coneixement i l'estima per l'entorn.
Abans d'acabar, permeteu-me recalcar que Ona FM és la combinació perfecta de coneixement, entreteniment i inclusió. Un model de referència i que esperem que continuï a l'agraella moltes temporades més, perquè totes i tots hi tenen i tenim cabuda.
Per últim, agrair també a totes i tots els que ho feu possible. Gràcies als participants de l'emissió en directe d'avui, el Rafel, la Montse, el Vicenç i la Tània i els acompanyants i companys que ja han participat al llarg de tantes temporades. Gràcies a les col·laboradores i col·laboradors que continuïn un programa de les seves seccions o que ho feu per les temporades anteriors, ja sigui el DJ Chart, la Míriam o la Ibet.
Gràcies a la Raquel per la seva direcció i gràcies també a la Irmina i al José Carlos, a qui cedeixo la paraula a continuació, per la seva encomiable tasca al peu del canó de la Fundació, treballant per la inclusió plena. Que gaudiu molt del programa i moltes gràcies.
Moltes gràcies, alcalde. Després de les teves paraules, jo penso que ja podríem donar pas a la sessió, però ens agradaria dir alguna coseta per complementar el que acabes de dir. La presentació d'aquest llibre, de fet, representa la posada en pràctica de la missió de la Fundació.
Quan parlem de benestar, de felicitat a les persones, d'inclusió, estem parlant de projectes com aquest. Estem parlant de compartir des d'unes capacitats i una mirada diversa i positiva, posant en valor els talents i les habilitats, més enllà de la diversitat. Una participació activa, teixint vincles amb el municipi i amb les entitats.
que crea un sentiment de pertinença a un espai més just, més responsable i més acollidor.
Avui volem mostrar el nostre agraïment i felicitació a tots vosaltres per la feina feta. A l'equip de taller de premsa, com no, format pel Rafel, format i que han format per durant aquests anys. El Rafel, el Vicenç, la Míriam, la Montse, la Helena, la Vero, la Tània, el Joan, el Rubén, la Sarai, l'Eire, el Dani, la Belén, la Cristina, la Sandra...
Sou persones que trenqueu barreres en un somni compartit. El programa del ràdio mensual Ona FM, un espai de comunicació i creativitat que en recorda que una societat més igualitària i inclusiva es construeix escoltant totes les veus. Els valors de la Fundació també prenen forma a través del voluntariat,
Persones com el Gabriel, que ofereixen de manera altruista el seu temps, el seu talent i la seva energia, compartint experiències que es converteixen en transformadores.
El Gabriel ha estat font d'inspiració i de coneixement per a totes les persones participants en un ara FM. I en la secció sabíeu què? Descobrint històries, curiositats i fragments de la nostra història, de la nostra memòria col·lectiva, fent créixer el projecte i creant vincles humans profuns.
Moltes gràcies, Gabriel, per fer realitat aquesta publicació i el programa al llarg de tots aquests anys. Gràcies també a la Imma Fong per captar imatges, sentiments, moments únics que representen el nostre poble i la nostra identitat. Gràcies al Xavi Ramírez per la teva empenta i per estar sempre a disposició, sigui pel que sigui.
Gràcies a la mèdia en baix pel teu dinamisme i la teva constància al llarg d'aquests anys. Gràcies, Ivet, pel seu relleu, que no era fàcil, i la sensibilitat i professionalitat amb el que ho has fet. Moltes gràcies a Ona la Torre, una ràdio local, oberta i propera, que posa la comunicació al servei de les persones. Moltes gràcies. Gràcies també...
Gràcies també als oients per aquesta presència invisible però constant per ajudar a construir aquesta comunitat que és més justa i solidària, gràcies a tots vosaltres. Gràcies a l'Ajuntament de la Torre, totalment implicat, com hem vist amb les paraules del seu alcalde, en que la tasca de la Fundació pugui arribar a tothom que ho pugui necessitar.
I gràcies, per tant, a tots els que avui estem aquí i els que avui no ens han pogut acompanyar. I enhorabona per formar part d'aquest gran projecte que entre tots hem construït i continuarem construint. Moltes gràcies.
Molt bon vespre a tothom. És un honor ser avui aquí, al Pati del Castell, que és un espai que respira història i que ens serveix precisament per posar en valor la nostra història amb un projecte singular que ens fa molta il·lusió de presentar. Avui celebrem molt més que la presentació d'un llibre perquè avui celebrem veu, celebrem talent i celebrem el dret a explicar històries.
I ho fem amb la força de la ràdio, de la comunitat, del sentiment de pertinença. I en un dia que és molt especial per als meus companys radiofonistes d'onada, però també per la ràdio municipal. Som davant del primer llibre, Dona la Torre, i com no, havia d'arribar de la mà de l'equip de col·laboradors més entusiastes que tenim a la nostra emissora.
que són els nostres companys d'onada, i a més, un dels polígrafs per excel·lència de la nostra vila, en Gabriel Comas. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible que puguem tenir entre les mans aquest llibre, que és un regal, perquè el que trobareu no són només textos, són hores de feina compartida, de curiositat, de rigor...
d'estima per la nostra història local i són sobretot una mostra preciosa de què passa quan donem oportunitats reals perquè tothom pugui investigar, crear i comunicar. A més, els guions radiofònics que trobareu en aquest llibre van acompanyats d'unes imatges precioses de l'Imma Font, gran artista de la fotografia, que estic segura...
que les seves instantànies ens convidaran a sortir de casa, a cercar aquests indrets emblemàtics i alhora mirar-nos Torredembarra amb uns altres ulls, amb més coneixement i esperem que també amb més estima.
I abans de donar pas als meus companys, els vull felicitar enormement aquí en públic per haver tingut el coratge de portar encara més a la comunitat, perquè entre totes les tasques que desenvolupeu a Torre d'en Barra, que en són moltes, i hem de sumar el vostre paper com a periodistes, com a guionistes, com a comunicadors...
I us he de felicitar perquè heu estat capaços de construir aquesta secció d'història local amb criteri i també amb sensibilitat. El que heu fet és important perquè heu recuperat memòria, heu donat vida al passat i l'heu compartit en un poble que us escolta i també us necessita.
Vull agrair també especialment el suport de l'Ajuntament a través de la Regidoria de Comunicació i de la Regidoria d'Acció Social i Igualtats per donar-nos suport i també agrair la tasca a totes les persones que acompanyen aquest projecte, que sou les famílies, el voluntariat i els professionals de la Fundació. La vostra mirada fa possible que la comunicació sigui accessible, que sigui digna i també plena de sentit.
I ara sí, prepareu-vos perquè tot això que hem dit avui, tota aquesta força i tot aquest talent, el veurem aquí en viu i en directe. Ara mateix, aquí al Pati del Castell, és a punt de convertir-se en un estudi de ràdio obert al món.
I el que veureu és el que succeeix cada mes a l'interior dels estudis d'On a la Torre, entre les parets de la nostra ràdio, que és un programa amb les seves escaletes, amb els seus guions, les sintonies, les seccions, amb l'entrevista, que avui com no ha de ser el nostre autor, en Gabriel Comas, i també els minuts musicals amb el DJ Chart.
Tot plegat, com sempre, estic segura que serà amb estima, amb empenta i també molta alegria. Que comenci el programa. Benvinguts a Onada FM. Moltes gràcies. Onada FM
Edició especial donada a FM. No només és especial per mi també, perquè em retrobo amb aquest equiparro, sinó perquè avui es presenta aquest llibre, el sabia o què. Però abans d'endinsar-nos en el programa, deixeu-me que us presenti aquest equip tan bonic que tinc aquí al meu costat.
Mireu, si hi ha una autoritat en aquesta sala, disculpeu-me, és ell. Va ser la persona encarregada de posar la primera pedra per a la construcció del centre de la Fundació Onada. I és la persona més veterana que està en el programa, crec, de fet, que està des dels seus inicis. Benvingut, Rafel. Gràcies. Ets l'autoritat o no ets l'autoritat, avui? És l'autoritat. Gràcies.
Una xica estupenda de Baja Mar i una veterana també en això de les zones, que això del periodisme jo crec que ho porta la sang. Montse Jansà, benvinguda. Gràcies, bona tarda. I la veu, no és perquè jo ho digui, sinó perquè tothom li ha dit, tens veu de programa de ràdio i també un gran company, el Vicenç González. Benvingut, Vicenç. Bona tarda a mi.
I la secretària de les secretàries, no només ha sigut l'encarregada de portar-nos els guions, de posar que tot estigui bé a la taula, sinó també és la secretària donada. Benvinguda, Tània.
I què dir d'ell? O sigui, què dir d'ell? Si és que és l'home del moment, no hi ha evento, tarder o festa, que no hi sigui. O sigui, vosaltres mireu l'Instagram, DJ Chart, DJ Chart, DJ Chart. També un gran col·laborador i company. Benvingut, Xavi Ramírez, DJ Chart. Molt bona tarda.
I el protagonista d'avui, gràcies a ell, avui estem fent aquest programa especial, creador de Sabia o què d'aquest llibre. Moltes gràcies, Gavi. Benvingut a tu també. Gràcies. I, perdoneu, no em podria oblidar que avui, en aquest programa especial, tenim un superpúblic, que no ens havia passat mai, això. Tenim públic o no tenim públic?
Ho tornarem a repetir perquè crec que no s'ha sentit. Tenim públic o no tenim públic?
Espera, espera, espera, espera. Aquí hem presentat un munt de gent i ens hem oblidat d'algú. Tenim aquí la millor presentadora, la Míriam Valls, amb nosaltres, que va estar aquí al programa des de l'any 2018 fins aquest any 2025. Set anys al programa. Més jubilat, ja. I, a més a més, una maniàtica de preparar guions, de tenir-ho tot controlat, i després tot surt al revés. Però bé, un fort aplaudiment a la Míriam. Gràcies. Gràcies.
Doncs bé, ara que estem tots presentats, donem pas a la part central d'aquest programa d'avui, que és l'entrevista amb l'autor del llibre, el Gavi, per que ens pugui explicar millor els detalls de com ha sorgit aquest llibre. Preparat, Gavi? Preparadíssim. Acosta't al micro. Preparadíssim. Semblem nous, però no ho som, eh? No ens volem deixar cap pregunta. Rafel, som-hi.
Gabriel Comas Nolla va estar exercint de mestre al Col·legi Antoni Roig de Tordambarra, fins que va anar a la universitat a donar classes. Va ser durant molts anys professor de l'especialitat que abans s'anomenava d'educació especial, ensenyant a futurs mestres.
Pedagogues i psicopedagogues. Actualment és un professor jubilat que dedica el seu temps, entre altres coses, a participar en la vida cultural de Torredembarra i a recuperar el patrimoni cultural del nostre poble, especialment el referent al món pescador de baixa mar. Molt bé, doncs benvingut de nou, Gavi. Gràcies.
Hem de dir que el Gabi és un suertudo, perquè ja et vam entrevistar una vegada. Repites? Bé. Sí, sí, sí, ja ho recordo perfectament. Doncs vinga.
Doncs a veure, com ja sabem, el treball i recopilació d'aquests articles del Sabíeu què s'ha anat fent a poc a poc, a més a més, i en relació al teu voluntariat com a col·laborador al programa de Ràdio Onada FM, Gavi. Explica'ns, com comença el teu vincle amb la Fundació Onada? Quant de temps has estat actiu amb aquest voluntariat? Doncs la meva relació amb aquest programa comença com explico a la introducció del llibre,
quan la meva amiga Miriam Valls, l'any 2019, em demana poder participar en aquest programa que tenen necessitat d'onada FM de la Fundació. El programa, conduït magníficament, com podeu comprovar, amb la Miriam Valls, constava de tres parts. La primera part era d'entrevistes,
la segona és la que hauria de fer jo, i la tercera, la part musical de Xavier Ramí. On venia el desmadre, ja. La meva participació va consistir en presentar un text senzill sobre Torrenbarra, sota el títol de Sabíeu què, que seria llegit per membres de l'equip d'Onada, concretament de la Montse, del Rafel i del Vicenç.
I jo havia de fer algun comentari si s'escaï. He contestat o no? Ah, sí. No sabíem si continuava. A banda d'aquest voluntariat, també has participat en altres activitats amb el col·lectiu de gent gran de la Fundació Pere Badia, per exemple. Ens pots explicar què representa per tu l'acció voluntària i poder ajudar o acompanyar altres persones?
Doncs sí, he estat voluntari de la Fundació Pere Badia durant molts anys, llegia cada tarda, cada setmana, un text literari per acompanyar aquesta gent gran, m'ho va passar molt bé, perquè crec que ser voluntari d'aquests llocs no només t'ho passes bé, sinó que aprens força i és un enriquiment personal, sobretot pel contacte amb la gent que tens.
I ara anem a aprofundir més en el llibre, amb aquesta joia que recull tanta història i curiositats del nostre municipi. Però abans també hem de parlar d'aquestes fotografies. Inma, que et veig allà i m'estàs mirant. No, no, no, no, doncs sí. Una meravella de fotografies. Aprofitem per compartir-vos que l'artista d'aquestes imatges és la Inma Font, reconeguda fotògrafa torrenca. Rafel, abans que el Gavi ens comenti tots els detalls, explica'ns.
Ima Font. Ima Font. És titulada en disseny gràfic per l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i és diplomada en fotografia
de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i especialitzada en el món del retrat i el reportatge fotogràfic. Ha cursat estudis al prestigiós Centre d'Art i Disseny a Escola Massana i ha impartit numerosos cursos de fotografia.
L'experiència acumulada durant més de 30 anys ha convertit en un referent de la fotografia de proximitat, havent presentat, entre d'altres, les exposicions Fotografies del Foc Llorer Popular de Torra d'Embarra o Espais amb Història, que es va exposar en el marc del 200 aniversari de la Fundació Pere Pérez.
L'any 2022 va donar un nou impuls a la seva activitat professional, obrint un nou estudi a Torredembarra, al carrer de la Sort, des on treballa i dissenya projectes com aquest, on el disseny gràfit i la fotografia es donen de la mà per fer una petita obra mestra que la portada del llibre ja permet intuir.
Doncs ara sí, moltes gràcies aquí. Gaby, ens podries fer una breu presentació d'aquest llibre i explicar-nos també com ha estat aquesta col·laboració amb la Imma? Molt bé. Bé, en primer lloc jo el que voldria era agrair a molta gent que ha fet possible aquest llibre.
Entre altres, per exemple, el Quint, protagonista del programa Horada FM, amb la Míriam Baix al cap de tot, a Raquel Martínez, la directora de la Emissora Municipal de la Torre, de Torre del Barra, a Hermina Sánchez,
directora del Centre d'Onada de Torredembarra, a Inna Font, per voler participar a través de les seves prescions i fotografies en aquest projecte de llibre, a Joan Arampí, també regidor d'Acció Social i d'Igualtat i Cooperació de l'Ajuntament de Torredembarra, i especialment agrair a José Carlos Ergui,
director general de la Fundació Onada de Tarragona, el que des d'un primer moment li encantés el projecte de publicar aquest llibre i decidís aportar els mitjans econòmics perquè veigés la llum. A tots ells, doncs, moltes gràcies abans que tot.
Després dic que aquest llibre aplega, com ja s'ha comentat una mica, el conjunt de guions que jo vaig escriure pel programa. En total són 30 guions que s'han anat llegint. Dic que aquests guions tracten de molts temes variats. Són sobre...
Personatges il·lustres, sobre patrimoni històric, artístic, monumental, festes i celebracions, construccions notables, fets d'elements singulars, etc. Fins a 30 dóna per a bastant. Això sí, tractats d'una manera breu, senzilla, i per fer-los més atractius destacant el seu aspecte més curios o sorprenent.
Sabíeu que hi ha 149 sabíeu què al llibre? Doncs ja ho sabeu, 149 sabíeu què és.
Acabat el llibre, vaig considerar que cada guió havia d'estar il·lustrat en una fotografia. I sabent que les meves fotos no estan a l'alçada, vaig demanar i obtenir l'ajuda de la Imma Font, una fotografe torrenca a la que admiro. A destacar que la Imma ha fet les seves excel·lents fotos expressament per a cada un dels guions, la qual cosa li dona un valor afegit. Punt per punt.
Espera, jo vull afegir una cosa, que és que aquest llibre el tenim aquí imprès, en físic, però té una versió d'audiolibre. És a dir, tenim tots els programes que surten amb aquest llibre, els tenim penjats com a podcast a la web d'Ona la Torre i podeu escoltar-los. I jo puc dir almenys una cosa personal...
trobareu allí una cosa que no hi ha en aquest llibre, que és aquelles curiositats, aquelles cosetes, aquells comentaris que ens feia el Gavi damunt del guió que havia portat, és a dir, llegia el guió i llavors ens aportava aquestes coses, ens explicava, i bé, hi ha tota una part que ja no surt tampoc al programa que ens acaba explicant abans o després, però bé, que sapigueu que el podeu llegir i a més a més després el podeu escoltar, és a dir, tenim el llibre i ara falta la pel·lícula ja.
En breve, en nuestros cires. Tania.
Com buscaves la informació? Com buscaves la informació, Gavi, important? La informació, com que són de temes torrenys, m'he basat en monografies que han publicat els autors torrenys. Per tant, no m'ha estat molt difícil trobar eines per poder documentar aquests guions. Però per treure curiositat, o sigui, per treure les curiositats,
sí que he entrevistat a diverses persones, he entrevistat a protagonistes d'alguns d'aquests guions. Per què? Doncs perquè aquests protagonistes m'informeixen, m'adoneixen alguna dada que no està publicada cap llibre i és curiosa i no ho sap la gent. Per tant, a més a més de...
buscar llibres i monografies, sobretot monografies torrenques, també entrevistes a personatges que tenen alguna cosa que veure amb els guions. Gaby, quin article i quina foto triaries de tots els que hi ha al llibre i per què? Bé, això és molt difícil triar, per exemple, les fotos. He de dir que m'agraden totes, eh?
Però si acasi, des de casa alguna, jo posaria el campanar, aquella foto del campanar i la de la sínia, més que res per el seu enfocament creatiu de fotògraf professional. A mi m'agraden aquestes, però en realitat totes són molt maques. En quant als articles...
Jo de dir, quin fill n'estimes més? Els estimes tots perquè, a més, tu els has estriat. Però si acaso destacaria els que...
m'han proporcionat informacions valuoses que jo desconeixia. O sigui, al fer el guió, he buscat dades i aquells articles que, caramba, coses que, per exemple, jo no sabia o no
Desconeixia els records guines de Torredembarra perquè després es va anar a Romania amb un tractor. En fi, qüestions d'aquest tipus que després, amb els guions, se m'ha aclarit tot.
I, bé, doncs, arribant ara per final de l'entrevista, a continuació llegirem un dels articles. Ens agradaria, Gabi, que el poguessis introduir. De què parlarem? Doncs sí, anem a la secció que dona nom a aquell llibre, el sabíeu què. De qui o de què ens parlarà avui, Gabi? Doncs avui sobre les remendedores.
Doncs som-hi amb aquesta remandadora. M'he deixat una cosa. D'aquests articles que em van sorprendre, que no desconeixia, n'hi ha un que ho vull dir. Sobre l'òrgan barroc de Torrent Barra, resulta que quan es va restaurar es va fer un concert. I aquest concert va estrenar el gran compositor
Javier Montsalvatge, una peça estrena mundial i aquí Torrent en Barra, amb l'assistència de Javier Montsalvatge. I tocada l'òrgan per Montserrat Torrent, que a nivell d'òrgan és internalment reconeguda. Per tant, és una dada que, caramba, jo desconeixia totalment. O
perdoneu ja m'he recordat que per exemple Pere Badia el que gràcies a ell se va fer la fundació Pere Badia l'hospital va deixar escrit el seu testament que volia ser enterrat a la capella del futur hospital ell i la seva dona això encara no s'ha complert està enterrat a la iglesia de Sant Pere d'aquí Torre de Barra però no allí on va demanar
Doncs ja ho sabeu. Sabíeu què? Com aquest ja més. Doncs ara sí, el sabíeu què amb aquestes remandadores. Les remandadores eren les dones encarregades d'arreglar els desperfectes que la xarxa de pesca, anomenada Cinta, podia haver patit després d'un dia de fer-la servir.
He de dir que les remendadores no només remendaven els estrips que es feien a les xarxes, sinó que, per exemple, substituïen els tels amb vidits i armaven la cinta, que és tota la xarxa. Quan s'havia d'armar la cinta es compraven els tels i les remendadores eren els que confegien tota la cinta i a més a més substituïen les velles.
O sigui, tenen una molt bona i àmplia labor. La xarxa de pescar per 120 i 50 eren confeccionades amb fils de cotó, un material molt fràgil que calia mimar constantment. No només perquè era el material imprescindible per poder pescar, sinó també perquè resultava molt car restituir tota una cinta.
És cert, era una cinta valuosa que era molt fràgil, i per tant els pescadors, els amos sobretot de la cinta, havien de tenir molta cura. I aquesta cinta cada setmana s'asstenia a la sorra, a la sorra, els 200 i escaig de metres que tenia s'asstenia, se recollia a les espatlles, s'havia, a més a més, de tenir, en un tenyidor, una escorça de pi i de crità,
cada mes se tenia i, a més a més, se protegia del sol a l'estiu, una cura exquisida perquè era valbosa la cita. O sigui que és cert que era una espècie molt valbosa. Pensem que...
que pels anys 40 i 50 hi havia a Baixa Mar unes 10 barques de llum que portava cadascuna d'elles una cinta d'uns 220 metres, de llargada per uns 40 metres d'amplada. Podeu calcular l'enorme quantitat de xarxa que s'utilitzava.
S'havia de remandar cada dia si hi havia un estrip encara que fos petit, perquè s'havia d'evitar que el forat es fes més gran i deixar la xarxa en perfecte estat perquè el peix no es pogués escapar una vegada encertat i reunit al cop de la xarxa. Sabíeu que remandar era un ofici? Un dels oficis de mar més antics practicats per les dones.
Això ho voldria remarcar. Un ofici mariner de dones, exclusivament de dones, era de remendadores. I això es posava en valor. Fins i tot teníem la ciutat social i...
Ajudaven els pescadors, que la seva economia era molt variable, depenent del tipus de peix, si agafaven o no, ajudaven molt a la família a tirar endavant. Era un ofici de remendadores.
De dones. Aquí a Torredembarra, de dones. Després van venir alguns andalusos, pescadors, que van ensenyar a remendar, i alguns homes remendaven, sobretot els amos de la cinta, per estalviar-se algun jornal. Però era de dones. I era una feina molt dura, perquè la barca no podia anar a pescar a la nit si no hi havia el forat.
que havia fet els nostres amics i graciosos dofins, però que foradaven les xarxes de cotó i menjaven el peix, però a més a més feien malbé les xarxes, i cada dia havien de remendar, i allí, assegudes sobre la sorra, fer sol, fred, calor, el que sigues, havien de remendar fins que acabaven el forat, perquè si no el peix s'havia escapat. Vull dir, és una tasca dura i valuosa.
Sí, bé, com diu el Gavi, en aquests temps els seus homes pescadors tenien de pescar uns ruencs minsos i força irregulars. La seva aportació era molt beneficiosa per a l'economia familiar. Els estris, principals que feien servir les remandadores, els portaven en unes senalletes, i eren les tisores, els capzells de cotó i les abolles de remandar, que tenien una forma especial. Un peix allargat amb una pu al mig, per a un passar del cric.
Sabíeu que les agulles fines i flexibles que utilitzaven les remandadors eren de fusta molt resistents? Era fusta d'arbós. Sabíeu que les agulles tenien diferents mides perquè cadascuna d'elles tenia la seva funció. Es triava una o altra depenent de la part de cinta que s'havia de remandar.
Això és així perquè el cop on es recollia totes les sardines que agafaven, havia de ser més resistent, el fil més gruixut i més sec perquè no marxés la sardina, per poder agafar tota la pesca. Per tant, havia de ser el fil més gruixut i més sec i volia més feina.
Ja que no tota la xarxa tenia la mateixa amplada de malla ni estava feta amb el mateix gruix de fil. La més utilitzada era la que tenia 13,5 centímetres de llargada. La manda de les xarxes era una tasca dura i cansada, ja que tenien un temps limitat per poder arreglar els desperfectes i el lloc on havien de treballar no faria cap mena de comoditat.
Havien de seure generalment sobre les xarxes esteses sobre la sorra, agadades freda o humida durant hores, amb mans i ungles perjudicades per les xarxes mullades, treballant en mala posició i suportant les inclemències del temps, amb dies freds i ploviosos durant l'hivern i sota el sol abrasador durant l'estiu.
I fins i tot algunes remendadores amb els dits tots ratats de la xarxa, el cotó mullat i haver de trafegar, llavors els dits una mica fets malbé. Fegi valor al treball dur de la remendadora. I tant.
A Baixamar, a la dècada dels anys 50, la feina de remandadora m'ha envimbat moltíssim amb l'aparició de les xarxes de Niló, que no s'estripaven sovint, i els nostres amics, com deia el Gabi Dufins, no podien perjudicar. Sabíeu que l'última remandadora a Baixamar va ser Maria Teresa Llorac, que va morir l'any 2024?
Això és curiós. En el nylon, doncs, les remendadores van mirar molt, perquè el nylon és molt més resistent. Però, a més a més, els dofins no fem forat. Però, a més a més, si fem forat, així com el cotó se l'empassaven i el digerien, amb el nylon no. O sigui, van deixar de fer graciós. Els microplàstics d'Omar. En podem parlar d'això, també. S'ha de rodar.
Sabíeu que a Tordambarra, per homenejar aquestes dones remandadores, l'any 2018, va dedicar una placa, una plaça. Es va batejar amb el nom de la plaça de les remandadores. Es troba a Baixamar, al costat del xalet de Caldofilla, al final del passeig marítim, per la banda de Llevant.
Per honorar-les i recordar-les encara més, pensem que estaria bé que la plaça, amb el seu nom, estigués percibida per una escultura d'una remandadora en ple treball. Tinguent part del consistori aquí, jo crec que això es pot tornar a insistir. Una remandadora, una escultura, estaria molt bé a la plaça.
No hi ha cap monument al pescador.
300 pescadors cada dia. Va arribar més de 300 pescadors. Per tant, alguna cosa que representi el passat de Torra del Mar. De fet, els pobles com Calafell, Salou, Cambrils, la Medemar, tots tenen una escultura al referent. Per almenys començàvem la remendadora. Doncs sabíeu que ja teniu feina. El bloc i les remendadores. Sí, sí.
Doncs gran i d'ofici aquest de les remandadores, anava a fer un comentari, clar, les dones, quin ofici, si no. Doncs al llibre hi trobareu moltes més històries, anècdotes i curiositats com aquesta que avui hem llegit, tan boniques com aquestes. L'heu de veure, aquest llibre és un llibre preciós, fàcil, que podreu trobar coses, vamos, anar directe, sapiguem, és de Torre d'en Barra, o sigui, una joia, una joia.
Soc una bona comercial o no? Ui, molt bona. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Gavi, per aquest llibre i per ser part donada durant aquest temps. Doncs, i com no podia ser d'altra manera, si heu escoltat el programa, al final del programa sempre hi havia música, perquè què seríem nosaltres sense la música? Chart, de quin grup o quina cançons parlaràs avui? Doncs bé...
Avui tenim una exclusiva mundial perquè amb tots aquests anys que s'ha delegat el programa, aquí hem anat triant cançons i grups entre tots. Però ell no n'havia triat cap i aquest cop amb la preparació, perquè jo vull xivar una cosa aquí, aquest programa
a què estem fent avui, quants assajos hem fet, quantes vegades l'hem treballat, crec que unes quantes, és a dir, portem-hi uns mesos treballant per arribar aquí, això que ho sapigueu tots, que això no és arribar aquí i parlar, està molt treballat, i li vam preguntar al Gavi a veure quins grups li agradaven, i al final, bé, vam triar per ABBA. Home!
I la cançó que vam triar va ser Dancing Queen, que és una cançó que coneixem tots, no? Doncs bé, amb aquesta secció que faig jo cada mes, el programa, ara parlaríem de les parelles que adinsalava, què va passar, el productor que els va robar els drets, coses d'aquestes. Ens fotríem en algun jardí, perquè a vegades també ens posàvem en algun jardí que no ens tocava, però...
Sempre portem aquestes curiositats, però jo crec que avui el protagonista és el Gavi i jo crec que ho deixarem sense explicar res. Avui m'assalto la meva secció i així que només escoltarem la cançó. Crec que això de ser el DJ més famós del baix que hi ha, ja se t'ha pujat una mica.
Però abans que soni la música, m'agradaria donar les gràcies a tot l'equip de premsa i a tots els voluntaris col·laboradors que han fet possible aquesta tan especial presentació. Gràcies, Rafel, gràcies, Montse, gràcies, Vicenç, gràcies, Tània, Xavi i molt especialment a tu, Gaby.
També a totes les persones que han deixat la seva empremta en el seu pas pel programa en algun moment i les que han agafat el relleu, vull fer menció especial a l'Ibet Torné, que ara n'està al capdavant i no vull plorar, però pot passar que plori, no passa res. També a les noves incorporacions, a seguir creixent amb molts encerts futurs endavant una d'IFM, escolteu-los, sisplau, heu d'escoltar una d'IFM.
L'Inma Font, per captar amb tanta delicadesa artística l'essència d'aquest projecte. Ona La Torre, per obrir-nos sempre les portes, per ser casa nostra, donar-nos la confiança, el suport i gràcies per crear aquestes finestres al món i deixar-nos arribar a tantes persones. Sintonitzeu Ona La Torre. No he acabat. Ja, ja, eh? Ja.
A la Fundació Onada per creure i facilitar l'edició del llibre, per treballar de manera incansable amb tota la implicació per a les persones i les seves famílies, per generar oportunitats per a tothom i per recordar-nos amb accions que la inclusió és un camí compartit.
Finalment, també agraïments a l'Ajuntament de Torredembarra per ser partícips i facilitadors de cada moment del projecte. Jo també personalment vull donar-te les gràcies per haver comptat amb mi i també, sé que em matarà però m'és igual, vull donar-li les gràcies a l'Irmina per deixar-se aquí la pell a organitzar aquest acte.
Abans de posar a punt final aquest especial onada FM, m'agradaria recordar-vos que tenim un petit refrigeri, m'encanta aquesta paraula...
Un pisculabis. Un pisculabis. M'encanta. Per fer-nos una abraçada i un xin-xin tots plegats, també dir-vos que avui es fa la venda física al finalitzar l'acte i que d'aquí 15 dies aproximadament hi haurà una segona edició. Properament confirmarem els punts de venda i l'any que ve ens donaran el Premi d'Astúries. Ara sí, que soni la possibilitat. El Sant Jordi, no? Home, Astúries.
Watch that sea Dig in the dancing queen Friday night and the night's alone Looking out for a place to go Where they play the light music Getting in the swing You come to know for a king
Gràcies a tots vosaltres per tot el que heu fet, tot el que vindrà i sobretot pel dia a dia. Al final aquí és un petit tast, però justament la importància d'això és que és un programa cada mes, que també com el viuen, com el preparen...
i la veritat és que animar-vos a tots a escoltar-vos i també que m'encarregaré personalment, ja ho sabeu, d'intentar no només que us escoltin, sinó que us vegin amb aquesta entrada de la ràdio cada cop més a les xarxes socials i en format visual.
D'altra banda, també agrair a tot aquest públic que avui ha assistit. Jo crec que podríem fer un programa obert al públic un cop a l'any. Amb aquest públic estic segur que repetirien. Si hi ha refrigeri, sí. Ànims, Joel. Comptem amb tu.
I a partir d'aquí, intentar retornar. Hem comentat de retornar com escoltant-los i també retornar amb aquest fabulós llibre. Gavi, moltes felicitats. Com hem dit, estarà a la venda. També una forma de retornar, de llegir tot el que hem comentat és aconseguir aquest llibre. Espero que s'exhaureixin les unitats ben aviat.
Gràcies a tots els professionals que esteu, les persones implicades, i gràcies a tothom avui per estar aquí.
Fins demà!
Bona nit
You are the dancing queen, young and sweet, only seventeen. Dancing queen, feel the beat from the tambourine.
See that girl, watch that scene, to get the dancing queen. You're a T-Z, you turn it on, leave it burning and then you're
Bona nit.
Fins demà!
Cada setmanades de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre. El poeta que va ser líder de tota una generació de poetes. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Josep Carné i Puig Oriol neix a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i mor a Brussel·les el 4 de juny de 1970. Ja hem escoltat algunes poesies musicades de Josep Carné i avui tornarem a escoltar la sopa de farigola musicada per Santi Ariza.
Josep Carné és una figura molt popular convertit en líder de la nova generació de poetes i el seu prestigi no deixa d'augmentar amb l'aparició de nous llibres, com el Verger de les Galanies, el 1911, en el qual crea un nou estil de poesia amorosa, juillós, reverencial o al·legíac. Assimila en aquest i en els següents llibres la influència de Petrarca, Quitz o fins i tot de Baudelaire o de Leopardi.
Com he dit, escoltarem el poema La sopa de Farigola que interpreta Santi Arissa. De poemes i cançons amb Jaume Escala.
Fum que vas a la teulada i canixes floc a floc. Dius a la lluna afilada, vora l'olla salta el foc. La mare crida i trescola i vigila de reull la sopa de farigola, que està si vull, si no vull.
Si de lluny el fuma el vires, plega, para, tot fa dic. Ja s'enteulen les cadires i la sopa es fan bonic. Fins la boca més llamenca, de desig haver-te es mort. Sopa humil, sopa rosenca, mostrejada mol i d'or.
Troballa que en fora es duta per un savi saberut, l'herba humil de roc aixuta, et penetra de virtut. A la setena bocada troben la conversa els grans, i a l'última cullerada hi ha la son per als infants.
de poemes i cançons. Fum, que vas a la teulada i canixes floc a floc. Vius a la lluna afilada, vora l'olla salta el foc. La mare crida i trascola i vigila de regulls.
La sopa de farigola que està si vull, si no vull. Si de lluny el fum el mires, plega para t'onfadir. Ja s'entaulen les cadires i les sopes fan boniques. Fins la por que més llamenca de desig de verd esmorro.
Sopa humil, sopa rosenca, mostrejada amb oli d'or. Troballa que ens fores duta per un savi saber-ho. L'herba humil de rocaixuta et penetra de virtut a la setena bocada. Troba en la conversa els grans
I l'última cullerada ja la són pels infants.
Sí, de lluny el fuma el virus, plega para t'onfadir. Ja s'entaulen les cadires i les sopes fan bonic. Fins la boca més llamenca de desig de verd es mor. Sopa humil, sopa rosenca, mostrejada amb oli d'or.
Troballa que ens fores duta per un savi saberut. L'herba humil de roca xuta et penetra de virtut. A la setena bocada troben la conversa els grans i l'última cullerada ja la són pels infants.
De poemes i cançons. Amb Jaume Escala.
Bon dia, són les dues, us parla Maria Laram. L'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l'alcalde de Badalona pel desallotjament de l'antic Institut B9. Asens acusa en la denúncia al viol de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte d'odi, delicte de desobediència a l'autoritat judicial i també delicte de prevaricació administrativa. De la seva banda, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la inacció de part del govern del viol enfront d'aquesta situació.
Tot plegat quan ahir la Creu Roja va haver de reallotjar una trentena de desallotjats que agampaven sota el pont de la C31 en el marc d'un acord entre el govern, entitats socials i la sindicatura de greuges. Entre 70 i 90 persones han decidit
per continuar denunciant aquesta situació. A més, 52 persones ja havien estat reubicades per entitats socials i s'ha trobat a ajotjament per entre 10 i 15 persones més que ocupaven Camp Bofi i Vell. Els nous reallotjaments d'una durada prevista de dos mesos s'han fet en equipaments de Badalona i Voltants amb ubicacions no detallades per tal d'evitar protestes veïnals.
I el ple de l'Hospitalet ha ributjat la qüestió de confiança de l'alcalde David Quirós per aprovar els pressupostos del 2026 amb els vots de l'oposició. S'obre ara un termini de 30 dies perquè es pugui presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu. El PP s'ha ofert a liderar un govern de concentració mentre que Esquerra explora una alternativa progressista sense Vox. Quirós defensa que els nous comptes són necessaris per a la ciutat i acusa l'oposició de bloquejar el govern.
Hi ha mobilitat a la dos tasques de neteja de la via entre Sant Joan d'Espí i Santa Coloma de Cervelló, mantenen un carrer telet i provoquen retencions en aquest punt. A l'AP7, un accident entre Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda genera també retencions en sentit Tarragona. També hi ha circulació intensa a la B20, on una avaria provoca cues en sentit, en aquest cas, nus de Trinitat.
I els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi que l'homicidi a Castelldefels podria estar relacionat amb el crim com és aquest estiu al carrer Consell de Cent de Barcelona. Tots dos casos comparteixen elements poc habituals a Catalunya, com l'ús d'armes de foc en plena via pública en el llum del dia i en zones cèntriques i concorregudes, fet que apunta a una acció planificada pròpia del crim organitzat.
I el grup de recerca CREA anuncia la seva dissolució després que la Universitat de Barcelona portés a la Fiscalia els presumptes casos d'assetjament sexual i de poder del seu fundador Ramon Fletxa i també d'altres membres vinculats. I pel que fa al temps avui, jornada de calma tensa amb núvols i clarianes i la precipitació en retirada gairebé a tot el país. A la nit augmentaran sí els núvols però en aquest cas sense precipitacions destacades. Notícies en xarxa
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Hola, hola, benvinguts a un podcast... que el que pretén és posar una mica d'ordre... allò que es cou durant les estones de pati de secundària. I si una cosa sí cou són hormones que alteren... testosterona, que ens posa bastant apotador... i canvis físics que no sempre són com ens agradarien. Ah, i l'adolescència, aquella etapa que ho capgira tot...
i que potser ens fa ser una mica Dorian Gray, ja m'enteneu, aspirar a ser sempre una altra versió de nosaltres mateixos. Allò que no tenim, més alts, més forts, més prims, més rossos.
Ei, el so d'aquest timbre indica que comença l'hora del patir, el moment que tots estàvem esperant així, que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre la pressió estètica. Hi ha matins que dic posar el vestit més bonic i és que no m'agrada. A primària, eres feliç, no t'importava res i només volia jugar i passar-ho bé. Jo soc partidari que no hi ha un cos ideal. Sou gordòfos? Com canviar tant la moda és que a vegades no trobo el meu lloc. No hi ha què jutjar-se ni jutjar.
Què tal? Soc el Christian Oliver, soc professor de secundària, i si hi ha una cosa que tinc clara és que entendre els adolescents és més complicat que trobar-li sentit als Sony Angels. Que sí, no sé què en penseu. Bé, en fi, ja veig que teniu aquí ganes de parlar, us veig amb ganes, aquelles cares, i no m'estranya amb el tema que tractarem avui a l'hora del pati, la maleïda, ferotja i esgotadora pressió estètica.
I és que aquesta mala amiga, que és capaç d'envair-ho tot a través de les xarxes socials, del cinema, dels llibres, afecta cada cop més a edats joves, no? I quines en són les seves conseqüències? Doncs ja ho sabeu, dietes, trastorns alimentaris, complexos, necessitat d'utilitzar milers de filtres allà quan pengem una fotografia, gordofòbia i una infinitat de maldecaps que només ens aporten malestars i preocupacions innecessàries.
Per parlar-ne al pati d'avui hem convidat quatre estudiants de secundària que sou els millors, la veritat, ja us ho dic ara. Com esteu? Molt bé, molt bé. Vaig a presentar-vos per un cantó tenint la Noelia, de 14 anys. Hola, Noelia, com estàs? Bé, molt bé. Cursa tercer d'ESO i troba guapíssim el Martín Urrutia i la Chiara Oliver. No saps estufando té? No.
Va seguir l'última edició, entenc, no? Sí. Estàs esperant ja que se n'estranyi una nova o...? Crec que no va ser igual. Ha seguit les seves carreres després o...? Sí. Sí? Tens el Martin i la Kiara controladíssims, oi? Sí. Al seu costat, aquí al meu davant tenim la Júlia, que també té 14 anys, cursa tercer d'ESO, i està conversada que la persona més guapa del món és el Michael B. Jordan. Qui és?
És un actor que és molt guapo i, a més, quan fa pel·lícules ho fa molt bé i deixa marcat. El buscaré, eh? I de tercer d'ESO també és la Bianca. Hola, Bianca, com estàs? Hola, molt bé. Ell en té 15 i troba una absoluta bellesa. Atenció, eh? El Noah Centineu, no sé si ho he pronunciat bé. Sí. I la Bella Hadid. Sí. Que són actors i una model, no? Un actor i una model. A quines pel·lícules has vist el Noah?
Doncs mira, el Noah és de tots els nois que em vaig enamorar, hasta el Netflix. Vale, ja sé, ja sé. De l'època de la pandèmia, diguem-ne. I després la Bella Hadid és una model que, bueno, la seva germana és encara més coneguda, que és la Bella. Ah, sí. I ella és la Gigi. Molt bé. I per últim, el Jordi. Hola, Jordi, com estàs? Molt bé. El Jordi té 14 anys, va a segon d'ESO, i la persona que et troba més guapa és l'actor Jan Buchaderas. I qui no? Sí.
El segueixes? El tens allà a controlar? El tinc controlat. L'únic que ara no sé què està fent perquè ha deixat el musical que està fent i a veure si es ve cap a Barcelona. Molt bé. Fetes les presentacions, us diré una cosa així d'entrada i és que m'encanteu, m'encanta que estigueu aquí. Tinc moltes ganes d'escoltar-vos i més amb aquestes mirades de seductors i de seductores que feu. Jo no sé si podré estar concentrat. Dit això...
Ara us demano, ara baixo una miqueta les revolucions, i us demano que feu un exercici mental. Vull que tanqueu els ulls i que us imagineu que de sobte sou això que molta gent ara mateix està escoltant, una veu, només una veu, i que us oblideu dels braços, dels cabells, de les cames, dels pits, de la panxa... Tot fora, eh?
Creieu que seríeu una mica més feliços i us sentiríeu més alliberats perquè hi hauria menys complicacions? Ara ja podeu obrir els ulls. Què me'n dieu? Seríeu una mica més feliços? Estaríeu més tranquils? Sí. Sí? Sí. Com ens enreden a vegades amb els cossos i amb els malestars. I ara una altra pregunta, d'aquelles que són una mica difícils de respondre i jo m'incloc, i és a vosaltres us agrada el vostre cos? Qui vol començar?
A veure, Júlia. Va, comença jo. Jo penso que pot ser que sí, pot ser que no. Perquè de vegades em prego un vestit, un pantaló, i penso, bueno, m'agrada. Però d'altres, és que depèn. Si acabo de menjar, doncs no. Perquè em veig més inflada... Si tu notes un canvi automàtic des del moment que acabes de menjar...
Sí. Prefereixo no vestir-me, no provar-me res. Uau. Tu, Bianca, agrades... Depèn del dia.
Per exemple, si vaig de compres i això, ja em poso en el munt, no?, i llavors ja em veig guapa i tal. Però si hi ha matins que dic, és que em puc, jo què sé, posar el vestit més bonic i és que no m'agrado, saps? Anar provant-te mil coses i no hi ha res. Sí, sí, ja em desespero a vegades. I anar de compres també pot ser molt positiu i molt negatiu, perquè aquell dia típic, no?, que et proves la roba i no et va res bé, i entres en bucle, no?, i tu, Jordi, què? Tu t'agrades, t'agrada el teu cos.
Coincideix amb ella que sí, dia sí, dia no, et posa això sí i em posa això no. Depèn. És curiós, perquè no acabem de trobar una resposta claríssima. És un dubte, un dia sí, un dia no. Noelia, tu què?
També depèn del dia i també de l'època de l'any. Perquè, per exemple, en estiu sí que si has de posar-te un banyador o tal... Jo, per exemple, jo sóc que em poso pantalons a l'hora de banyar-me perquè no m'agrada com em queda en viking i perquè tampoc s'encomoda. Llavors, també depèn molt de l'època de l'any.
I aquestes preocupacions que m'esteu ara barbaritzant, les teniu quan éreu més petits? És a dir, quan tens 10, 10 anys, 8 anys, 5 anys, Bianca, tu dius que no. O sigui, jo ho penso, em miro en fotos i dic, és que jo si estigués així no m'agradaria, però és que en aquell moment em donava igual. I per què creus que ara sí que li donem tant de valor?
És perquè estem en aquest període que el cos canvia i que a vegades no canvia com volem? O que estem més pendents del que diran? No sé, Júlia, tu què vols?
Jo penso que sí, que també a l'institut veus molts tipus de coses molt diferents i que també això és com una pressió que et compares al col·le, a primària. Era com que ets feliç, no t'importava res i només volies jugar i passar-ho bé. Jordi, també, penses igual, no? No, jo sempre he sigut molt presumit. Ostres. Quanta estona t'estàs tu per pentinar-te? A veure, jo vull saber-ho, eh?
Jo l'admiro, aquests pentinats. Jo no sé com els feu, aquestes coses. Ha costat trobar el pentinat, que més m'agrada. I més amb el meu cabell complicat. Però m'aixeco al matí i el primer que faig és vestir-me i després dutxar-me. I llavors em mullo el cabell, em poso la cera, després la laca, me'l deixo sacar, sacador, pum-pam, i estem, però es tarda.
Per desgràcia, del que estàveu comentant ara, que quan la mesura que ens estem fent més grans ens costa acceptar-nos, és una cosa que pensa la majoria de la societat. No acabem d'estar mai satisfets, sempre ens falta o ens obre alguna cosa. Vaja, que al final mai no acabem d'estar feliços. Si us sembla, el que podem fer ara és anar a tafanejar patis de veritat a veure què n'opinen sobre això.
No soc feliç o del tot feliç amb el meu cos. Per comentaris que escolto o referents que segueixo, sento que no entro en el canal de bellesa. Sí, jo la veritat és que soc molt feliç amb el meu cos. Estic molt bé amb el meu cos, tinc una molt bona relació amb ell i no el canviaria per res.
Estic content, doncs, perquè al final és el meu cos i sí que va canviant, però és el cos que m'ha tocat tenir. Des que em vaig tallar el cabell i tal, sí que he rebut més comentaris. M'han afectat bastant. Li dono tanta importància a cada mínim comentari que em diuen que això acaba amb mi. Jo estic prim.
Llavors no es poden ficar en un cos primer, és difícil que es fiquen. Sí que s'han posat en el cos. Poso que molts alumnes per estar una miqueta passadet. Perquè no estava gros de no ser saludable, sinó que estava una miqueta passadet.
Va haver-hi una temporada de la meva vida en què em vaig restringir bastant menjar. Durant els dies podia arribar a passar un dia sense menjar, però una dieta estricta amb les calories que puc menjar o no, això mai ho he fet. Jo no li trobo cap sentit, a no ser que sigui necessari, en fer dieta. Per què treure't els bollicaos del berenar, no? Sí que ha fet dieta palestètica, de fet una dieta bastant estricta
No mai he fet dieta per estètica, tot i que sé que hi ha actualment molta gent que ho fa. És impossible que tots siguem iguals, cada cos és bonic a la seva manera. No hauria d'existir un cos ideal. Tots són perfectes i tot és subjectiu, així que potser a mi un cos sembla preciós i a una altra persona li sembla horrible. Sí.
Sí que hi ha un cos ideal. Per exemple, per l'home, és un cos alt, és un cos fort, prim... Això és el que penso jo. Però és molt raro, perquè jo estic en compte del que penso jo. Jo no trobo que hauria d'haver un cos ideal. Com a les nostres ments que aquest cos és l'ideal, doncs clar, al final se't queda. No crec que existeix un cos ideal. A cada persona li agrada un cos. No hauríem d'haver objecte de burla, per tant, el cos ideal és...
el que cadascú consideri ideal. Déu-n'hi-do, no? Què en penseu del que heu sentit? Hi ha algun dels comentaris que us ha impactat més, Jordi? Un on han dit que sí que hi havia un cos ideal, m'ha semblat. No sé, jo soc partidari que no hi ha un cos ideal, primer de tot. Perquè tu has entès que estaven dient que sí que hi ha un cos ideal i, a més a més, que té una forma concreta, que seria? Alt, fort...
El típic cos que veiem potser... Els anuncis de Colònia. Clar, i s'ha parlat en aquestes veus que sentíem de Patis, s'ha parlat també de menjar i de no menjar, no? També. No sé, parlàvem de l'ideal. On trobem aquests ideals? Quin és el veritable ideal de bellesa? Què penseu? Perquè sí que hi ha un que ens imposen, però quin és el veritable ideal?
Per mi el veritable ideal és el que a tu t'agradi per tu mateix, el que tu creguis que és més còmode per tu i amb el que tu siguis feliç. Coincideixo. No, Elia, tu vols afegir alguna cosa sobre això? Que hi ha hagut, crec que era una veu d'una noia, o no sé, però que deia que durant una època va estar dies sense menjar i és una cosa que...
Jo ho he vist amb gent i durant una petita època jo també ho vaig fer i és que la ment et pot passar una molt mala jugada en aquest sentit dels estereotips i tot el relacionat amb el teu cos o el... si el teu cos.
I com vas trobar solució a aquest problema? Perquè ara ho comentes com ho vaig detectar i ho vaig identificar. Tampoc va ser molt temps, perquè crec que va ser un mes, però també amb la companyia de la gent i distreu-te amb altres coses. Us ressona la resta dels que esteu aquí? Bianca, Júlia... Bianca, digues.
Bé, a veure, o sigui, jo era també molt partidària de pensar que no hi havia un cos ideal, i jo de petita deia, ui, és que la gent que, per exemple, pateix anorèxia, és que jo no podria, perquè a mi m'encanta menjar. Llavors vaig arribar a la secundària, i és que em vaig, no sé, vaig veure que tothom estava superpreocupat, i doncs com aquests pensaments negatius, a mi també em van començar, o sigui, resuna pel cap. És un camí també de primària i secundària, no?, en aquest sentit. Sí.
I, bueno, sí que hi havia vegades que, per exemple, no menjava o algun dia no menjava, i clar, jo crec que el més difícil d'això és demanar ajuda, perquè és una cosa que no és tan normalitzada cada cop més, però no sé, penso que molta gent pensa que t'hauries d'avergonyar
Sí, sí, jo moltes vegades, com que a la persona que ho pateix li fa vergonya o té por del que diran, al final també hem de posar el pes també sobre l'entorn, no? Heu vist alguna vegada algun company que llenci el menjar a la paperera a l'hora del pati, que no mengi l'entrapa sencer, que... Júlia, tu sí. Jo també he sigut aquest company. I tu has sigut aquest company.
És com que penso, millor no menjo i així m'avorro després de fer esport i baixar aquestes calories. I és com que és un pensament constant que al final costa molt de controlar. I...
Has de saber controlar-ho o demanes ajuda, que també és molt difícil, i has de trobar la teva manera de solucionar-ho i pensar molt. Us dono una dada. Entre un 11 i un 27% dels adolescents estan en risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. I ara jo us vull fer una pregunta i vull que siguiu molt sincers. Sou gordofos?
No, no. No, Jordi? No. Hi ha una resposta contundent aquí, unànima, Bianca? Bueno, sí que quan jo vaig passar aquest període de primer d'ESO, amb aquests pensaments negatius va haver-hi una època que jo, per exemple, veia una noia amb pantalons culs i si tenia les cames més gruixudes deia... I aquesta com va? I clar, era un segon i jo pensava, a veure, Bianca, el que has pensat, perquè tu estaves en contra de tots aquests comentaris i totes aquestes coses.
I vas caure també tu, no?, una mica. Sí, però jo no ho deia. O sigui, eren pensaments i... Clar, el fet de pensar-ho ja és... I com et vas sentir tu mateixa? Fatal. És que deia, Bianca, o sigui, tu eres d'aquestes persones que deies que això estava fatal. Clar.
I creieu que, per exemple, aquests comentaris negatius que podem fer, perquè això era un pensament, però moltes vegades es fan aquests comentaris, acaben afectant l'autoestima de la persona o creieu que la gent té força i diu, va, no, és igual? No, o sigui, no hi ha força, afecten. Per un cas personal, jo me'n recordo que abans portava el cabell moicano.
I, bueno, doncs jo estava superfeliç, tal qual. Vaig a l'estiu i arribem al col·le i, clar, tot el món, ui, ui, ui. I me'n recordo que m'ho veuen comentaris negatius, de, ui, no et queda fatal, és molt llet, no sé què. I em van començar a dir els xulos de la classe. I, en canvi, és el pentinat de moda que el veus a tot arreu, eh? Sí, actualment sí, clar, ens estem dicant que anava 5 de primària.
com canvien les modes i com això també ens fa veure una cosa més atractiva que una altra en un moment concret. Sí, sí. I això ja em deien pelo cavallo, pelo velociraptor, i era com... I com ho vivies, tu, això? T'afectava o tenia una mica igual? Home, a mi m'afectava. Em mirava el mirall i a vegades deia per què? Per què? Però a vegades intentava com seguir amb mi, dir, fes-ho, fes-ho, fins que hi ha un moment on també jo mateix em vaig cansar, però també els comentaris... I la gent què feia aquests comentaris? Amb quina intenció creus que els feia?
No ho sé, perquè ho vaig arribar a parlar amb ells, em diien, no, és que és broma, és que jo tal li dic no sé què, és que jo tal li dic no sé quantos, però... Sí, podria ser que comencés com una broma i al final aquella broma acabés sent una cosa recurrent i que t'acabés afectant, no? Sí, i també crec que s'ha de veure amb qui tens una confiança per fer aquesta broma i amb qui no.
I a les xarxes socials, el model de cossos que veiem, Noelia, és el que veiem en el nostre dia a dia? És a dir, quan sortim al carrer, els cossos que veiem són els que trobem a les xarxes socials, a Instagram. Creieu que el fet de mostrar-nos uns cossos tan perfectes, tan ideals, fins i tot unes vides, però centrant-nos en els cossos, això ens afecta com una mica la nostra autoestima o no?
Cada cop sí que es veuen més diferents cossos a les xarxes socials, però, per exemple, fa dos anys sí que hi havia uns cossos ideals i... I ara no els veus?
Ja, però no tants com abans. I ara sí que hi ha més creadors de contingut que... Sí, hi ha una mica més diversitat. Sí. Això esteu d'acord, que hi ha una certa diversitat ara? Sí. Crec que cada cop és més potent el missatge body positive, que és com aquest pensament, i cada cop més gent l'està donant a veure. I crec que és important, també.
Jo veig una mica perillós, a vegades, a les xarxes socials, quan surten vídeos de gent molt esportista que et recomana fer una rutina i dius, si vols aconseguir això, has de fer aquests exercicis. Tu després a casa et poses a fer-ho i no tens aquell cos. Al final s'està donant una imatge una miqueta falsa, no? Sí. I jo crec que el problema és que la gent no sap diferenciar quin és el contingut real i quin no ho és, saps? Exacte, i això és... Quin porta 20 capes de filtre i quina és la persona que no, que s'ha fet un selfie i mira, l'ha pujat i ja està.
Doncs just això ho parlem en Patis de Veritat, el sentim i a veure què n'opinen.
Penso que les xarxes socials te'n poden ajudar a estimar o a odiar els nostres cos. Més aviat a odiar. No tot el que veiem en les xarxes socials és veritat. Hi ha molta gent que fa servir filtres per sentir-se més bé i no tenen tanta inseguretat. Si els que triomfan tenen un cos que s'assembla molt poc al meu, com m'han d'ajudar a que m'arolli si no hi ha ningú o no s'hagués sol cap referent que sigui com jo? Allò te va influenciant, inconscientment, allò entre el teu cervell i tu et sents malament amb el teu cos.
Tu potser estàs bé amb les teves cames, veus una influencer que les té perfectíssimes, perquè se les ha operat, llavors dius, valla merda de cames. Filtres que em facin estar més prima o no, això no ho he utilitzat mai, perquè al final la gent que ho veu és la gent que ho coneix i no trobo la necessitat de mentir. Si tinc aquest cos, el tinc i punt. Avui en dia hi ha molta més diversitat, i no només en les pel·lícules i sèries, sinó també en, per exemple...
Passarel·les de models. És que des de petites ens han inculcat que la princesa és una noia prima. En canvi, la dolenta és una noia més grasa, lletja. També surt així.
com un nens més gordito, més baixet, però després et poses a veure i sembrar el pringat, el que tot li va malament. Un 3% de personatges de les pel·lis eren grassos i racialitzats també molt poc percentatge. Jo penso que hi ha molt poca diversitat realment. També és veritat que crec que ara ja actualment s'està començant a canviar i s'està començant a representar amb més diversitat corporal. Jo crec que és el millor que es pot fer.
Bé, ja veieu com està el pati, així que tornem al nostre pati, que estem aquí més tranquils. Vosaltres creieu que sou víctimes de referents que han vist a sèries, a pel·lis, en relació al seu cos, o no? A vosaltres no us afecta? Jo sí. O sigui, jo era molt de princeses Disney, com ha dit la nena aquesta. Ostres, clar. I aquí hi ha moltes coses que ens poden afectar només del cos, no? Exacte, exacte. Però és que jo em fixava en tot. A mi m'agrada molt la moda i jo em fixava en les models, en les influencers i encara. Llavors, bé.
I quines coses, per exemple, veies en aquestes pinceses Disney que després tu volies replicar i no podies? Home, els vestits aquests, així que queden amb la... La cintureta així de petita, no? Exacte. I jo deia, bueno, sí que fins que no vaig créixer, no em vaig adonar, o sigui... Vaig veure una influencer que ho comentava, que era aquesta influència de la indústria de Disney, i que era molt perillosa. Mhm.
Abans he de reconèixer que heu dit que hi havia més diversitat a les xarxes socials, però si vosaltres entréssiu al vostre telèfon i miréssiu la lupa, quins cossos trobaríeu? Serien cossos perfectes, els que us sortirien com a recomanacions? Serien cossos habituals? Sí, crec que sigui... A la vostra lupa, eh? És a dir, al vostre algoritme.
Crec que es parla més, però és veritat que si jo l'entrés a la meva lupa, veuria coses molt ideals, i és el que ja ha dit un noi que superen i tal, que parlen de que cadascú ha d'estar supercontent amb el seu cos i tal, i porten 20 quilos de plàstic, 20 hores de gimnàs...
Aquí, jo vull fer una pregunta, també, que val la pena que... Tu, evidentment, Jordi, també, eh? Però aquí les noies que reivindiquin la seva opinió. Creieu que les noies teniu més pressió estètica que els nois? I aquí val tota l'opinió, eh? Noelia.
A veure, depèn molt, perquè, clar, els nois també tenen una pressió de que has de ser fort, no pots provar, no res d'això. Que també tenen una pressió afegida. És molt interessant, això. Jo tinc un amic que és una mica més femení de l'habitual i no l'insulten perquè no... Vamos, com l'insulten. I tu, Júlia, observes que hi ha una pressió més forta cap a vosaltres?
O no? Al físic, eh? Jo penso que en tant al físic una mica potser sí. Perquè als nois sí que és veritat que és això el que ha dit, que és a l'hora que no poden plorar, han de ser forts, que no... És com que es veu malament si ploren. Però sí que és veritat que a les noies és com que la pressió de si soc així potser li ha agradat al noi, si em fico això li agrada a les persones... És com que trobo que potser hi ha més pressió en tant al físic.
Clar, vosaltres sou esportistes? Practiqueu esport? Us agrada? Sí. I ara us pregunto, practiqueu esport per salut o per estètica? Les dues. Per ningú, les dues. Per cap, eh? Per cap, sí. Perquè m'agrada. Perquè t'agrada. Ostres, aquesta és la gran resposta. Tu, Jordi, no estàs dient res. Les dues, les dues. Vaig passar una època on vaig fer més esport pel tema físic fins que poc a poc... Vas arribar a obsessionar, tu creus? Sí, vaig arribar a obsessionar. I què t'afectava, eh?
Sí, m'ha afectat, perquè veia molts companys, clar, estem en una època de canvis, i jo he tingut sempre un retras del creixement, per això sempre he sigut més baixet i tal. Clar, veia que la majoria dels meus companys començaven a desenvolupar-se, a estar més forts, tenir més múscul, i clar, a mi no passava, perquè anava més retrasat el creixement. I això em va afectar molt, i em vaig obsessionar molt amb el bàsquet i tal, què feia en aquell moment. Ara entenc que estàs en un altre punt, no? Estic en un altre punt, no. Gaudeixes de l'esport, ara?
No, perquè no m'agrada.
Però practiques, m'has dit, eh? Practico per salut. Faig trail i a casa també vaig fent coses. Molt bé, això està perfecte. I, clar, per no allotar-nos del tema aquest dels cossos, al final, abans ho dèiem, que anàvem a comprar i ens costa trobar roba de la nostra talla o que ens encaixi. Les modes, que ara, per exemple, que es porta tota la roba ampla... Jo he hagut de fer un esforç d'acceptar com em queda una roba ampla quan jo em veig més ampla, amb més volum. Vosaltres heu viscut això, que les modes a vegades...
En comptes d'ajudar-vos a sentir-vos més còmodes i més guapos, us sentiu pitjor, us ha passat? Sí, sí, Júlia. A veure, jo trobo que com canviar tant la moda és que a vegades no trobo el meu lloc, el meu tipus de roba, de pantaló, de samarreta... I les talles són realistes o no? Això és el que m'agobi a mi, que si me'n vaig a compres i em prego, per exemple, la talla M, a vegades és més gran o més petita, i si em prego la talla S...
És més petita i és com que ja començo a pensar molt i com a maltractar-me mentalment. Clar, o sigui, allò que s'ha de convertir en gaudir, anar a comprar, s'ha de convertir en una tortura, no? A nosaltres també us passa una cosa així, no? Sí. Abans ho comentàveu. Deixem un moment aquí el debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà, que, com sempre diem aquí, és la cosa sagrada de l'hora del pati. N'hi ha tants com cossos de nois i de noies a l'escola i el que tenim aquí no és comestible, almenys us recomano que no us el mengeu,
però ens farà donar-li voltes al cap. A veure, Júlia, et tribo a tu com a voluntària per fer els honors. Obre l'entrepà, a veure què trobem a l'interior. A veure què hi ha aquí, en aquest entrepà.
tan ben embolicat... Un pa. Hi ha un pa, a veure, però volem saber què és aquest entrepà, potser de fuet, potser de formatge... Ostres. Ostres, opa, no és d'embotit, eh? Ho llegeixeu? Sí, hi ha un missatge que has de llegir, a veure què diu. Descobriu que la vostra companya, Xènia, vomita el que menja per esmorzar i s'està aprimant molt. Què feu?
Escriviu que la vostra companya Xènia vomita el que menja per esmorzar i s'està primant molt. Què faríeu? Ja veieu que aquest entrepà ens planteja una situació amb un conflicte i hem de trobar una possible solució. Qui vol començar? Noelia. Jo el que faria seria primer preguntar-li si ho està fent i si... Bé, primer preguntar-li si està bé.
Ja de primeres. T'aproparies, per tant. I de normal, si està fent això, jo tenia una companya que es va posar a plorar i ho vaig preguntar, llavors el que necessiten és una abraçada. Molt bé, ostres. O sigui, no dir-li, no facis això, sinó una abraçada. No fer-la sentir malament, no fer-la sentir culpable, però no cosa que potser segurament ella sap que no està bé, sinó donar-li el suport. Una abraçada ja.
I la resta què faríeu? Perquè aquí hem de trobar una solució entre tots. A veure... Jo coincideixo amb la Noelia que una abraçada està amb ell, o ella, o ella en aquest cas, però també crec que, per una part, crec que s'ha d'estar també una mica present en el punt de dir-li, has de menjar. Per tant, tu plantaries com a amic i diries, sé que estàs fent això i t'ajudo. I t'ajudo, exacte. I donaré una abraçada...
Aquí hi ha... Perquè tu li volies fer una abraçada com ahir la Noelia, però després potser de l'abraçada ella et diu, és que no vull. És que Jordi, no vull menjar. És que després de menjar em veig gorda, com deies abans. Què faries?
Clar, aquí no sé què faria. Crec que seria una mica més constant amb ella, parlant, ajudant-li. És complicadíssim, eh? Fent-li, per exemple, a l'hora de l'entrepà, perquè a molta gent així que li passa, que té aquests problemes com l'anorexia i tal, que els costa menjar, fer-li aquest moment de l'entrepà, que per ella és difícil, ajudar-la, fer-li que sigui més amè, que sigui més un moment que no sigui tan dur. Que no sigui com una cosa negativa, no?, el moment de menjar. Exacte. Bianca, tu què faries?
Jo primer li preguntaria, i després, depenent de si vol la meva ajuda o no, si la vol, doncs em quedaria present a l'hora del pati, amb la Xènia en aquest cas. Acompanyant-la mentre menja el seu entrepà. Exacte, però no parlar... Que no el llengi a la paperera. Exacte, no parlar de menjars ni del seu problema, sinó de la vida. I si no la vol, doncs jo crec que avisaria, o sigui, a la meva tutora o a la seva. Jo ho estava pensant, que potser una de les coses que es pot fer és demanar ajuda a un adult, evidentment donar-li el suport,
Jo crec que a vegades els adults ens poden ajudar en molts sentits. Digues, Júlia, què faries? Jo, si la veig que està vomitant o plorant en aquella situació, no li trauria el tema, no li diria per què ho fas o intentaria parlar amb ella perquè no ho faci, sinó que em sentaria al seu costat i evidentment intentaria evitar d'alguna forma
el fet que estigui vomitant o que en aquell moment estigui passant una mala estona, que ho passarà igual, però que sigui més a més, com ha dit abans, i que entengui d'una certa forma, no recordant-li el seu problema, sinó parlar d'altres coses que sé que li agraden. Com el que comentava la Bianca, que aquella estona sigui...
Bueno, estic aquí amb tu i no estem parlant del problema, no? Sí. Però jo trobo que val la pena destacar que sí que cal demanar ajuda a vegades, no? I demanar ajuda a un adult no és una derrota. A vegades ens donarà respostes que potser nosaltres no sabem trobar. I ara us dic que ara estem encarant la recta final d'aquest episodi d'avui de l'hora del pati. I sabeu com? Sabeu com encarem aquesta recta final? Convertim-vos en caps d'estudis.
Ara tindreu el poder suprem, perquè jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat, i haureu de deixar una d'aquestes tres persones, que han dit una d'aquestes porrades, sense pati. Per tant, tindreu aquesta oportunitat de castigar algú. El percentatge de reflacs és altíssim. Tindreu una estoneta per posar-vos d'acord, perquè només una d'aquestes tres persones, encara que segurament es mereixerien els tres quedar-se sense pati,
Només un podrà no anar a l'estoneta de descans i ho haurem de decidir entre tots. Us sembla bé? La primera és la Daniela que ha dit, la gorda de classe m'ha mirat malament. Ha dit això. Veig aquí cares, veig reaccions. El Roger, la seva frase estrella és, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta.
Caram, amb el Roger. I el Biel diu, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla.
Ja veieu que totes aquestes 3 frases giren al voltant del cos, de la bellesa, del físic. A veure, la Daniela, la gorda de la classe m'ha mirat malament. El Roger, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. El Biel, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla. Sobren les apostes. Qui mereix quedar-se sense patir? Jo crec que l'últim, com és allò? L'últim és el Biel, el que diu que les flexions. Jo crec que ha caigut una...
Sí, ha caigut en una trampa de... que vol agradar-li a una persona i està amb el seu cos incòmode. Llavors, a aquesta persona no hi hauria de castigar-la sinó per la meva. Ai, ostres, que bonic això, molt bé. Molt bé, o sigui, més que recomanar-lo sense pati, el recomanaries una estoneta, potser, llegint alguna cosa o algun assessor, no? I ja, sense pati, un dels dos. Molt bé, per tu l'abraçaries, no, també, el Biel, segurament? Sí.
Jordi, tu què? En qui deixes sense pati? La Daniela, el Roger o el Biel? Ho dic molt clar, la Daniela. La Daniela, eh? La Daniela que ha dit allò de la gorda de classe m'ha mirat malament. Perquè els ha... És veritat, és que és la que més ha sobrepassat el límit. S'ha passat, s'ha passat. S'ha passat. I què li diries a la Daniela? Si fossis la cap d'estudis, o el cap d'estudis, què li diries?
No sé què li diria, però... Perquè evidentment es queda sense patir, això ja està clar, això ja està decidit, no? És que no sé què li diria. Li diria que està malament, que freixi paraules... No sé què li diria, ho hauria de pensar. Veiem aquest tic-tac, eh? Hem d'anar ràpid, ràpid, perquè el temps passa. Bianca.
Jo deixaria fora la Daniela. Ai. I li diria que, primer de tot, que en un futur ella pot ser aquesta persona perquè no sap si la... Perquè el món gira, no deixa de girar i mai no sabem com serem en el futur. Exacte, si la gorda de Clas entre cometes està passant per alguna malaltia o alguna cosa. I a més que veure la gorda com una cosa negativa és... És més coses que gorda.
Molt bé. Júlia, arribem al final del tic-tac, eh? A veure. Jo li diria que pensi abans de parlar i que pensi, en plan, que es fiqui en la situació de l'altra persona. Perquè a vegades una sola paraula pot fer tant de mal...
Per tant, jo crec que, escoltant-vos, hi ha una unanimitat, direm el nom de la persona, la Daniela Roger o el Biel, perquè jo crec que hi ha una unanimitat, aquí es queda sense patir, i és la Daniela. Molt bé, jo crec que estava clar, estava molt clar, i, a veure, jo crec que val la pena...
reflexionar sobre com cal respectar els companys i tot això. No sé si voleu afegir alguna cosa de tot el que s'ha comentat, perquè a mi, escoltant-vos, aviam que amb això que has dit, de com canvia el món, com... No sé, m'ha semblat molt interessant. Hi ha alguna cosa que li diríem al Roger, per exemple, això que els guapos de l'institut troben parella abans? No sé, diríem alguna cosa, perquè al Biel ja li hem dit clarament que ha de veure alguna cosa, però al Roger...
Doncs li diria el mateix que li diria la Bianca a la Daniela, que ara es va posar en aquest, però qualsevol dia és el que tu trobes lleig. Sí. Que el món gira. Clar, jo vull fer-vos una pregunta, perquè ja estem a punt d'arribar al final, i teniu en el vostre entorn algú que hagi patit un trastorn i que, per tant, li hagi afectat? Com ho heu afrontat, això, vosaltres com a amics? Com ho heu fet?
Jo no ho he patit. De prop, sé de gent que ha estat al meu cost. Bé, que ara està present, però en aquell moment no ha estat present, llavors. No sé què li diria. Estaria amb ell. És sobretot, crec que el que necessita la gent que té algun trastorn és companyerisme i que l'entenguin, sobretot. Que l'entenguin i que li facin passar un bon rato, una bona estona. I com podem fer per desintoxicar-nos d'aquestes males influències que veiem a les xarxes, aquesta cosa que ens atrapa? Què podem fer, Bianca, Júlia? Jo ho veig pràcticament impossible. Sí?
Hem d'acceptar-ho ja. No cal acceptar-ho, però crec que cal donar una educació. I o sigui, per exemple, a mi a primer dia em van fer xerrades de trastorns. I et serveixen aquestes xerrades?
En aquell punt ja no, perquè ja estàvem totes les nenes i amb coses ficades al cap, llavors hauria de ser en un cinquè de primària, per exemple. Sí, però abans... I com haurien de ser aquestes xerrades perquè realment us facin un impacte en la vostra manera d'actuar? Júlia, Noelia, voleu dir alguna cosa?
Jo crec que quan fan les xerrades normalment, parlen com que només parlen en general, no parlen un tema específic. Jo penso que haurien de pensar més una mica en nosaltres. Ho fan, però em refereixo a l'hora de...
que nosaltres ho patim, vull dir, que a vegades parlem molt del per què, sinó jo crec que hauríem de parlar de com passar-ho, com viure-ho, com... Com acompanyar, també. Sí, exacte. Més des de la part pràctica, no pas des de la part teòrica, que el risc, sabem què hi és, i, clar, les xarxes socials, què podem fer? Com podem evitar tots els problemes que hi ha allà, Noelia?
És que el poder evitar no es pot evitar perquè hi ha gent que encara que s'ho diguis ho seguirà fent. Llavors, com que això de que facin xerxes de com passar-ho o com ajudar, no què és. Perquè jo crec que és més fàcil saber-ho que com passar-ho o com demanar ajuda.
Jo abans quan us deia que si entreu a la vostra lupa, segurament el vostre algoritme us farà una bona traïció, i és que potser hauríem de deixar de seguir determinats perfils, determinats comptes que donen una imatge massa idílica del cos, massa irrealista, no sé què en penseu d'això, caldria fer també un punt d'autocrítica o no? Sí, sí.
Jo ho vaig deixar de fer, va haver-hi un moment que vaig dir, mira. I vaig tancar l'Instagram i vaig començar a seguir gent que oferia una visió realista del seu cos. Que bo, això, no? Jo també. Va ser una decisió teva de, a partir d'aquest moment, vull que el meu algoritme sigui en positiu. Exacte, perquè és que...
Tu anaves passant i és que era tot, per exemple, et sortia una dona que acabava de tenir un fill i és que es mostrava, o sigui, com abans, i és a dir, a veure, s'ha de mostrar també la cara negativa de les coses. I tant. No sé. Que no és la dura realitat, sinó la realitat a seces, no? Exacte. Al final ens falta moltes vegades aquesta part del que trobem al carrer. I a casa, els pares, les famílies, què poden fer per ajudar-vos? Perquè hem parlat de classe, hem parlat també de l'amic, però les famílies. Jordi.
Com poden donar suport a una persona que està en aquesta situació? Les famílies apoyant-te, entenent-te i estan atent una mica al teu dia a dia, estan atent què consumeixes. Crec que sobretot la família és qui més ha d'estar i qui més sobretot. Perquè una mica ha d'estar, si és amic de veritat. Però la família ha d'estar atent i fer-te veure...
la realitat, fer-te a veure quina és la realitat i fer-te les coses, en plan, òbviament, estar amb tu i que no t'ho facin passar malament, però sigui un moment on ho has de passar malament perquè toca menjar i has de menjar perquè has de menjar, crec que han de ser ells que han de insistir en això. I potser haurien d'evitar, també val la pena que fem una mica de crítica, haurien d'evitar alguns comentaris que poden fer del vostre físic, de no sé què, potser...
No dic que ho facin malament, pobres, segur que ho intenten fer de la millor manera, però quan trobes una... La brometa. La brometa o la típica trobada familiar. Ai, que has crescut molt, no? Ai, que t'has posat molt alta, no sé què, i potser tu no acabes de sentir-te de tot a gust, no?, amb el teu cos. Què penseu d'això? Us heu trobat en casos així? Sí, penso que cal també educar els pares perquè veure, per exemple... Que l'un podcast per les famílies, eh?
Exacte. Ells, per exemple, quan eren adolescents, la majoria no tenien xarxes socials. Llavors, no és que això ara sigui... A la meva època m'havies de menjar i ja està. Bueno, és que a la teva època no hi havia aquesta pressió, potser, saps? Pot ser. La resta, què en penseu d'això? Jo penso que sí, que a vegades, com he dit abans, has de pensar, però ja és com que no estan tan en l'actualitat, potser ja pensen que el que va passar a la seva època segueix passant. És com que no som conscients del que poden dir.
Jo, escoltant-vos, la veritat és que em quedo tranquil. Sempre ho dic aquí al podcast perquè realment veig que enteneu aquest tema, veieu l'arrere del problema i voleu trobar-li solució. A mi m'agradaria, abans d'acabar l'epitòria d'avui, que cadascú de vosaltres es quedes amb una idea, amb un titular...
de tot el que s'hagi comentat i que us en porteu a casa. I segurament ens farà pensar a tots en aquest últim resumet del capítol. Noelia, amb què et quedes del que hem comentat? Jo crec que en aquesta taula tots tenim una idea molt clara que no hi ha que jutjar-se ni jutjar.
Que ja que no passa de tot, però sí que centres en un mateix i en les teves amistats o el teu entorn per saber si... O sigui, saber no. Per adonar-te si algú està passant realment malament, fixar-te. Molt bé. Jordi.
Jo crec que amb el que em quedo és... que tu no pots controlar el que els altres fan, per molt que et molesti, per molt que et molesti, però pots controlar el que tu penses, el que tu fas i el que dius. Bianca, tu amb què et quedes? Jo, primer de tot, o sigui, que si t'estàs veient en un moment...
D'un, doncs que no dubtis en demanar ajuda i que no tinguis vergonya ni por i que si, per exemple, tu no pots comptar amb l'ajuda dels teus pares, doncs parla amb la teva tutora, amb l'amic de... O sigui, amb el pare del teu amic, el que sigui. No t'ho quedis per tu, no? Exacte, perquè és que després això surt. I si no surt ara, sortirà en 3 anys i serà pitjor.
Que bé que diguis, això, Júlia. Jo em quedo amb el recolzament de les amistats i de les famílies, perquè sí que és veritat que, com has dit abans, és molt important el recolzament d'una família, però jo penso que quan ho he passat he necessitat més una amistat, perquè sí que és veritat que potser em veuen al col·le, quan quedem, i és com que ho veuen des d'un altre punt de vista.
I ara sí que la mala notícia d'avui és que hem acabat ja l'episodi, hem arribat al final de l'hora del pati amb aquests quatre tertulians de luxe que heu estat sincers, autèntics i realment molt inspiradors. Moltes gràcies, Noelia, Jordi, Bianca, Júlia, pel vostre entusiasme i per haver-nos fet sentir part de la vostra estoneta de patir. I els que ens esteu escoltant, gràcies també per ser-hi un cop més. L'hora del pati s'acaba, tothom a classe i fins al proper episodi.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat. És la meva creació suprema. Sublim.
El sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te? No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínio s'estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular.
I a on te'ls podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
En sèrie amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'Ensèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat presseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem, com sempre, el repàs setmanal.
Bye, mami. Bye, sweetheart. I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns amb l'estrena d'Olher Falls, su peor peçadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mara, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta jolla de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res. En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos?
A Netflix arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero.
Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor. Que gusto de volver a casa. Ahora que los chicos tienen poderes, tendré que enseñarles a ellos también. A diferencia de ti, yo sí que sé usar bien mi varita. Y yo la mía, fíjate.
Més propostes de dimecres. La segona temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición segurada. Cúbrete la espalda.
La comèdia ens situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor. Vuelve a la cama. Ya llego tarde al trabajo. Es mi primer día como directora en Roma. ¿Cómo vas a ir? Ya soy romana. Ten autobús.
Dijous, encara Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris. La ficció arriba a la seva cinquena entrega, situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nous reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa. Un asesino extranjero nos ha invadido...
Revela un nuevo secreto. També dijous a Movistar Plus hi trobem El Dentista. El peligro camina entre nosotros. La història ens presenta la caça de Jack el Destripador a Amèrica. Las pistas son las voces de sus víctimas. El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz.
¿Cómo que no pueden traer las vacas? Siempre hay dramas en esta familia. Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Com cargar-se l'amor. No voy a poder pagar esta boda. Tranquilo. Pedimos como lo bola 11 vacas. 11. Si quiera tengo un pollito.
Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿De qué has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix.
Espero que no te decepcione. ¿El qué? La verdad. Eres más de lo que todos creen. Estábamos en ese momento...
La bèstia en mi està produïda per Jodie Foster i Conan O'Brien i ens porta un psicodrama on la intimitat i el poder es confonen. El punt de partida és una novel·lista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Quizá he sido cómplice.
Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrvol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa. A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entramats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. No me falles.
Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció. Puedo percibir, no tienes sed de sangre. La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja dutjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. Necesitas ayuda aquí.
El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes. En definitiva, La bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per a mans dels duels interpretatius. Necesito saberlo.
En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Debería salir más con bolleras. Oh, vaya genial. No, usted no me teme en absoluto. ¿Y debería? No sé, depende de lo que haya leído. La mayoría es precavida y anda besándome el culo. Me dicen lo que quiero oír. Oh, debe de ser tan duro. Muy graciosa. ¿Y estoy aquí para eso? ¿Para...?
¿Entretenerlo? Bueno, no solo para eso. No acepto un no por respuesta, así que... diga cuánto quiere. Venga, vayamos al grano. Por mi sendero para correr. Le extendré un cheque. No, hija. Ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida. Todos tenemos un precio. Todos.
Lo siento. Venga ya, ¿en serio va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo. Sí, cogimos el... El cachorro cuando Cooper tenía cuatro años. Y dijo...
Creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro. Vaya joder. No puedo mantener la boca cerrada. Eso parece. Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento.
Para cuando le hicieron la de sangre ya daba justo al límite, supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo cárcel ni nada.
Fue un accidente que había sido culpa mía, que yo había conducido con imprudencia. Mintió descaradamente. Tuvo la insolencia de pedir una orden de alejamiento. Fueron unos años malos. Tomé malas decisiones porque quería que sufriera tanto como lo había hecho yo y él nunca... Lo que le dije se te sangró.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim parking gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles. Música
Notícies en xarxa. Bon dies, la 1 us parla, Maria Lara. Protecció civil activat el Pla i Nuncat per pluges intenses entre demà i divendres al nord-est de Catalunya amb acumulacions que podrien superar els 100 litres per metre quadrat en 24 hores. També es preveu fort temporal marítim a monades...
de més de 4 metres al litoral central i nord. I a més també hi ha un avís per neu fins dissabte a diverses comarques amb gruixos de fins a 5 centímetres, a Cotes Baixes i fins a 20 al Ripollès, a partir dels 1.400 metres. I amb mobilitat a Torres d'Ala, l'ha passat un accident entre Barbera del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, afecta a la circulació en sentit Tarragona. També hi ha complicacions a la B-20 on una avaria provoca cues en sentit nus de Trinitat. A banda també,
tallada la BB-4024 a Gordiela de Berguena, en aquest cas per mala situació del vent. I en clau política, l'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l'alcalde de Badalona pel desallotjament de l'antic Institut B9. Asens acusa en la denúncia el viol de denegació del servei públic per motius discriminatoris, delicte d'odi, delicte de desobediència a l'autoritat judicial i també per delicte de prevaricació administrativa.
De la seva banda, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la inacció de part del govern del Biol enfront a aquesta situació. Tot plegat quan ahir, recordem, la Creu Roja va reallotjar una trentena de desallotjats que acampaven sota el pont de la C-31 en el marc d'un acord entre govern, entitats socials i la sindicatura de Greuges.
I el ple de l'Hospitalet ha rebutjat la qüestió de confiança de l'alcalde David Quirós per aprovar els pressupostos del 2026 amb els vots de l'oposició. S'obre ara un termini de 30 dies perquè es pugui presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu. El PP s'ha ofert a liderar un govern de concentració mentre que Esquerra explora una alternativa progressista sense Vox. Quirós defensa que els nous comptes són necessaris per la ciutat i acusa a l'oposició de bloquejar el govern.
I els Mossos han detingut 11 persones en una operació contra un grup criminal dedicat al cultiu i tràfic de marihuana a l'Alcà, a la Conca de Bàrbera i també a l'Alpenedès. En sis escorcols s'han desmantellat una plantació interior amb unes 2.300 plantes i s'han intervingut diners, armes i també diverses drogues. En total s'han comissat més de 9 quilos de marihuana, aixís i cocaïna amb un valor superior als 80.000 euros. Els detinguts amb més de 40 antecedents estan acusats de delictes contra la salut pública, grup criminal i defraudacions.
El comitè i l'empresa Selvanora S ha arribat a un acord que permet desconvocar la vaga de recollida de residus prevista pel 28 del 28, volíem dir el 31 de desembre, en plenes festes de Nadal. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última en música. Acompanya'ns a Estrenes.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en ciències de la salut Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeïsta Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Ja hi som, ja som a l'estació. Gràcies, Pere. En el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana tenim dos temes, el present i el futur del transport ferroviari públic a Catalunya. I escoltarem també l'opinió de Miguel Montenegro, director...
dels drets humans del Salvador, que al final del programa ens desitjarà un bon Nadal. El dia 10 de desembre de cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. I nosaltres ho hem volgut celebrar també, encara que ja ha passat el dia 10, però amb una entrevista al senyor Miguel Montenegro per veure una mica quin és l'estat de salut dels drets humans al món en general.
Per tant, anem al tema dels trens. Les rodalies pels usuaris del Maresme i en general de tot Catalunya continuen sent una assignatura pendent. I tenim en compte que la major part de les inversions ferroviàries del nostre entorn s'han fet amb diners públics. Comissions obreres i altres entitats...
també, volen que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitjana distància, d'alta velocitat, ja que s'ha vist que l'oferta de l'Avant és clarament insuficient. I amb això us recomanaria un article que ha sortit aquest dilluns, dia 15 de desembre, a l'Ara, que parla d'aquesta problemàtica. És clar, hi ha moltes coses que criticar,
per part dels usuaris i, per tant, esperem que aquest programa d'avui, més el reportatge de l'Ara, arribi a les orelles de la Renfe. El projecte es diu CATAP 23, un tren per a la classe treballadora. I ara el coneixerem. Seran tots el programa per internet, tots els convidats seran tots per internet, i el primer que us presentaré és el senyor Albert Puivecino,
que ell és el responsable de mobilitat i infraestructures de comissions obreres. Bon dia, senyor Puibetino. Hola, bon dia, Teresa. Bon dia. A veure, ens agradaria que ens digués que sempre que vostè es refereixi a trens que circulen per l'estat espanyol és una cosa, trens que estan a Catalunya n'és un altre i que fem la diferència, perquè si no a vegades ens liem una mica.
Doncs moltes gràcies per explicar-nos en què consisteix el projecte que hem dit abans, CATAF, un tren per a la classe treballadora. Vostès com se l'imaginen? Perquè quan preparàvem el programa em va dir que ja seria un projecte a punt d'estrenar-se, és a dir, els primers mesos de l'any que ve ja podria ser un fet.
Sí, sí, pues bon dia, Teresa, bon dia a tots. Pues muy bien, yo creo que has hecho una introducción perfecta de cuál era un poco la situación. Por poner en contexto, en un principio, explicar a los oyentes que actualmente las líneas de alta velocidad están a cargo de la Administración General del Estado y que, como muy bien saben los oyentes, hay tres operadores, que son Irio, Uigo y Renfe,
Es decir, que únicamente utilizan criterios comerciales para poner los precios y las frecuencias. También hay que poner en contexto que solamente la alta velocidad la utilizan el 9% de los viajeros y el 91% utilizan los trenes convencionales.
¿Y en qué hemos basado nosotros el proyecto? Pues en los trenes a van. Los trenes a van, igual que los rodalies y los trenes de media distancia, están considerados obligación de servicio público y reciben subvenciones y tienen unos precios fijos.
Entonces, lo que nosotros nos basamos en el estudio, primero, es que en Cataluña hay un número muy reducido de trenes Avan, que no absorben la demanda existente en ninguno de los casos, y que la oferta de plazas será muy inferior a la que se hace entre las capitales de Castilla y Madrid. Por poner un ejemplo, en las dos principales líneas de Castilla sobre Madrid se están...
ofertando alrededor de 11,73 plazas por habitante y año, frente a las de Cataluña, que únicamente son la mitad, un 6,66%. Y siendo, como muy bien indicabas, que estas inversiones se han hecho con la totalidad de dinero público, consideramos que Cataluña se ha de dotar de una salsa catalana propia de trenes de alta velocidad, que sí que sean una alternativa real a la utilización del vehículo privado, por
Y por eso desarrollamos este proyecto CATAP, que hemos recogido todos los aspectos técnicos para vertebrar Cataluña, de alguna manera, utilizando ya las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya tenemos y que se están infrautilizando. Y que, por poner en contexto, en Cataluña daría servicio, incluyendo el área metropolitana, a más de cinco millones de personas.
Eso es un poco en el contexto de lo que lo hacemos en esos trenes de alta velocidad. Planteamos dos líneas en una primera fase, que sería una de Lleida, sin parada, o sea, con parada en todas las estaciones, Can de Tarragona, Barcelona, y que fuera directo hasta Girona y Figueres-Vilafán, y otra para dar salida a las Terres del Ebre de Tortosa hasta Can de Tarragona con una serie de transbordos. Esto es así, no...
Porque hemos de tener en cuenta que hoy en día las distancias no se miden en kilómetros, se miden en tiempo de viaje, ¿no? Y teniendo en cuenta cuatro parámetros lo hicimos principalmente, ¿no? El tiempo de viaje, el tiempo de viaje de los trenes a van es enormemente competitivo.
La fiabilidad del servicio, que haya unos precios asequibles y estables, esto también lo recoge el estudio, y que el número de frecuencias y plazas sea el suficiente un poco para absorber la demanda existente. Esto sería en un breve resumen lo que estamos planteando para Cataluña. ¿Y cuándo podría comenzar a funcionar?
Bueno, lo que sería la primera fase, que ya lo hacemos con las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya existen, que ahora mismo se están infrautilizando, esto sería en pocos meses. Hemos tenido diversos contactos desde que presentamos el estudio en septiembre con el Departamento de Territorio y con la Generalitat.
La verdad es que la interlocución ha sido bastante fluida y nosotros consideramos que los primeros trenerés de este proyecto pueden empezar a verse a primeros de este año 2026. Caramba. I aleshores, ¿ens pots dir quina és la utilització de les rodalies que hi ha a Catalunya? Que com preparàvem el programa, doncs ho havíem parlat i ara esperarem que es connectin. En Kevin...
I l'Anna, també? Sí, si et refereixo a la situació dels trens convencionals, de Rodalies de Catalunya i dels serveis de media distància, que estan incluïts en Rodalies, s'ha de posar en context que viene d'unes desinversions constantes que hi ha hagut en els últims 15 anys. Per exemple, hi ha de posar en desvalor, d'alguna manera, que Renfe és l'únic operador públic d'Europa que no ha comprat un sol tren de cercanies en 15 anys, no?
Y teniendo en cuenta que el ferrocarril se ha de programar las inversiones a medio plazo. O sea que, por poner un símil, no podemos ir a un concesionario y de un día para otro comprar 25 trenes. La compra de trenes se hace a 5 o 6 años vista. Y si el material y las infraestructuras se han ido deteriorando y se han ido degradando de una manera en estos 15 años, a no haber...
Inversiones es también como un símil de la carretera. Si no reparamos los baches de la carretera y circulamos con vehículos antiguos, la verdad es que se multiplican las incidencias, bien por el estado de la carretera o bien por los vehículos. En lo que es Rodaria de Cataluña hay 270 trenes. Los más nuevos son de 2006. La mayor parte de la flota se empezó a utilizar en los años 90.
Y todavía sigue en servicio, ¿no? Y si bien ahora sí que se han afrontado múltiples inversiones y son muy importantes, tanto en las infraestructuras como en los trenes, aunque los trenes no los veremos en funcionamiento en su totalidad hasta dentro de dos o tres años, esto también provoca un mayor número de retrasos, ¿no?
Porque, al fin y al cabo, también como en un símil casual, podemos decir que es como estar haciendo obras en nuestra casa, en todas las habitaciones, y mientras sigues viviendo en ellas. Por tanto, ahora mismo es una situación caótica por esos dos factores, una por esa...
Falta d'inversions que hem traït a Catalunya. En 15 anys no s'hi ha invertit res. I per això acumula ara mateix d'actuacions en les infraestructures i els plans alternatius de transport que s'estan portant. Un poc també podria ser el resum de la situació de Rodalies. I diguem-ne si un exemple com aquest pla que vosaltres voleu tirar endavant existeix en algun altre punt de l'Estat?
Pues no existe como red. Lo que sí que existe, dijéramos, una especie de red radial sobre Madrid, sobre múltiples poblaciones. Tenemos desde Valladolid, Segovia, Toledo, Puerto Llano, Ciudad Real, ahora mismo Cuenca. Ahí sí que se están incrementando servicios y en detrimento de Cataluña que se tienen muy pocos menos. Por poner un ejemplo, la línea de Valladolid ha incorporado un nuevo servicio más. Tiene 38 trenes diarios...
Frente a los únicos ocho que tiene Lleida, por ejemplo. Esa es la situación actual. Y eso hace que Cataluña también, el tren Habana, aparte para la utilización de los usuarios, de que es indispensable en estos desplazamientos, también hace oportunidades de vertebrar el territorio y de que empresas...
se quieran implantar a lo largo de nuestro territorio porque es un aspecto que mira mucho a la hora de localizarse diferentes empresas y de alguna manera estaríamos contribuyendo a una vertebración del territorio de Cataluña.
Molt bé. Em diu ara en Kevin, que està ja connectat. Ell, el Kevin, em sembla que ara ens parlarà de Barcelona, ja l'hi preguntarem. És graduat en Dret i tècnic de l'Administració Pública. Kevin, què voleu dir quan dieu un tren per la classe treballadora? És que els ara no ho són, o què? No.
Moltes de les persones que actualment fan ús d'aquest tren, per no dir el 95%, i això ens ho deixem en una enquesta pròpia, és que són treballadors, fan anar el tren avant per anar a treballar, i la majoria de persones que s'hi desplacen és justament per això, a excepció d'alguns trajectes, per temes universitaris o d'estudiants,
o bé a temes mèdics. A la pràctica, però sí, el cap de setmana és quan menys gent hi ha en desplaçament. Però a la pràctica, per això, en diem que és un tren per a la estrelladora, perquè realment el fem anar de forma majoritària, gent per anar a treballar, i és per això que demanem moltes vegades aquest augment de freqüències. Sí. I tu, diguem, tu normalment vens de Balaguer, em sembla que hem dit...
Sí, correcte. I quanta estona tardes de Balaguer fins a Barcelona quan hi vas amb cotxe i què et representaria d'estalvi el tren de temps?
Aquí la qüestió és que l'avant no està connectat amb els trens que passen per la línia de Lleida-Balaguer-Pobla. Per tant, tinc aquí encara un cost extra més, que és el vehicle privat, que he d'afegir al desplaçament. Per tant, normalment trigo entre unes dues hores, dues hores i quart, per arribar des de casa fins a la feina. Això també és un greuge afegit que altres zones no tenen i que per mala sort ho tenim agregat.
Molt bé. Doncs ara saludem també l'Anna. L'Anna, gràcies per estar connectada, l'Anna Gómez. Ella és d'una associació que es diu, d'un grup d'usuaris, que es diu Dignitat a les Vies i que sou uns dels que vau començar
a denunciar, a queixar-vos per la mala freqüència dels trens de rodalies. En quin punt ens trobem ara? Perquè vosaltres hagueu decidit donar suport en aquest projecte que ara hem explicat al començament. Un tren per la classe treballadora. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. A veure, nosaltres el primer que defensem és la mobilitat. I, per exemple, de la zona que som nosaltres d'on vam néixer, que vam ser al corredor sud, ens vam trobar davant d'un tall de vies i molta gent va haver d'anar o desviar-se a l'avant per poder anar a treballar. Aleshores, vam conèixer més de prop el que significava...
l'avant, jo sempre pensava que era el tren dels fijos, els trens dels que, mira, clar, arriben amb mitja horeta i tots som feliços, que vinguin amb nosaltres, però et dones compte que és que és un tren que ofereix unes necessitats a la gent treballadora que no té opcions.
De fet, ara mateix Tarragona, que té l'opció de regionals i la d'Alevant, nosaltres, quan ens diuen de treure subvencions i que vinguin els d'Alevant, no ho volem perquè no podem acceptar més gent. O sigui, estem saturats a la costa, hi ha gent que va amb avant perquè no té una altra possibilitat. Per exemple, la gent de Cambrils tenen un tren cada dues hores si no te'l cancelen.
Aleshores, l'Avant és una opció més per anar a treballar. Jo soc conscient que el que ofereix l'Avant i el que ofereix un Rodalies o una mitja distància és diferent.
però és complementar i tot. És a dir, depèn de la distància en què visquis i que visquis a prop d'una estació d'alta velocitat, pots disfrutar sempre que hagis d'anar d'un punt a un altre punt. Per exemple, doncs soc jo, que soc de Tarragona,
Si vius a Tarragona, Altafulla, depèn d'aquests poblets, has de tirar per regional. I el que hem de fer és aprofitar totes les xarxes que paguem tothom amb els nostres impostos, que les puguem aprofitar al màxim. Doncs ara parlarem amb un altre tarragoní, en Xavier Peté, ell és un periodista de l'agència Flama. Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia. Bon dia, què tal, Teresa? Bé, bé, bé. Ara tenies aquí l'Anna, que parlava des de Tarragona també, l'Anna Gómez. Ella és d'aquesta associació, Dignitat a les Vies. Digue'ns tu també quins problemes et trobes quan has d'anar fins a Barcelona a treballar. Moltes vegades els problemes que em trobo són molts. Perdona, explica'ns quin és el teu recorregut.
El meu recorregut acostuma a ser principalment de la zona de valls del camp. Ja estem parlant d'una zona d'interior, a diferent del que comentava l'Anna, on els greus ja són més accentuats i allà sí que és pràcticament bastant limitat el nombre de freqüències que acostumen a ser disponibles per a gent que es mou de forma molt puntual cap a Barcelona. Per això, precisament, prefereixo...
agafar el cotxe i tractar de fer aquests viatges de la manera més eficaç, còmoda i d'alguna manera menys traumàtica possible. I en qualsevol cas sí que m'agradaria comentar aquesta proposta de la CATAP, de la qual ja heu comentat diverses cosetes. Per mi no és construir més alta velocitat, sinó posar al servei de la majoria social una infraestructura que ja existeix i que hem pagat entre totes i tots i es convertir d'alguna manera l'alta velocitat en un servei quotidià
regular i assequible, no en un producte de luxe, o només per a viatgers puntuals, d'alguna manera. No, no, la veritat és que jo estic molt d'acord amb tu, Xavier, perquè realment és posar-ho a l'abast de tothom.
Sí, parlem d'un tren pensat bàsicament per la mobilitat obligada, anar a treballar, a estudiar, a cuidar algú, fins i tot, o fer tràmits, i no per l'oci ocasional. I perquè l'alta velocitat de Catalunya està orientada sobretot a criteris comercials, principalment, preus variables, poques parades, com dèiem abans, i poca utilitat per a qui s'ha de desplaçar cada dia.
Molt bé. A veure, li voldríem preguntar al senyor Puivecino, que ell ens ha explicat el projecte al principi del programa, què li han semblat les intervencions dels nostres convidats?
Bueno, pues totalmente de acuerdo. De hecho, desde lo que estamos planteando, el proyecto se llama Chasa catalana en alta velocidad, obligación de servicio público, un tren per la clase trabajadora. Y como muy bien han explicado Kevin y Ana y Javier, pues se trata de eso, porque realmente el 70% de las inversiones se han hecho en alta velocidad.
sobre el 30% que se han hecho en cercanías, ¿no? Y solamente lo utilizan el 9% de la población. Y tenemos que hacer, como muy bien apuntaba Javier, a adaptarlo y a hacer la oferta para las necesidades de demanda de movilidad obligada, que son las de nuestros estudiantes, las de nuestros trabajadores, que van cada día, que se tienen que desplazar cada día y que la única alternativa real en tiempo de viaje son los trenes a bar, ¿no?
Y otro aspecto que hay que indicar ahora mismo son las tarifas. La tarificación ahora mismo de eso que he apuntado de los trenes de servicios comerciales, un día un mismo tren puede costar 15 euros y al día siguiente costar 45, porque tienen un sistema de precios oscilantes. En cambio, los trenes de alta velocidad de servicios Avan, lo que sería el proyecto CATAP, son precios...
establecidos ya y precios cerrados. ¿Y qué quiere decir? Pues mantener la bonificación que hay ahora mismo. Porque, por poner en contexto precios, una persona de Lleida, por ejemplo, Kevin, ahora mismo un abono de lo que sería parecido a un abono mensual, que es una tarifa plus 45,50, le cuesta 271,20. Si a 31 de diciembre de este año no se renuevan
esa bonificación del 50%, a Kevin le pasará a costar 542,40. Y eso para una persona trabajadora, para un salario, es insoportable, ¿no? Y entonces tenemos que, como bien ha apuntado el Xavier, de socializar estas inversiones que se han hecho la totalidad con dinero público y tienen que llegar a la base de la mayor volumen de población posible de Cataluña, ¿no?
Esto es un poco importante, porque nosotros ya hicimos también dentro del estudio la tarificación, hasta dónde puede llegar el Estado con las subvenciones. Hay que tener en cuenta que los trenes Habana ahora mismo son los que menor volumen de subvención reciben, alrededor de dos o tres céntimos por viajero kilómetro.
Nosotros lo que establecimos es que esta tarificación que ahora se ha puesto al 50% y que ha aumentado mucho la demanda, se mantenga estable y que sea la tarificación que ya no se tenga que reducir, que sea la tarificación normal que tengan los trenes Avan también con los servicios de tarifa regional. Poco sería...
Sí, penso que els serveis proposen una tarifa estable, no?, si mirarà la mitjana distància, al voltant dels 11 cèntims per quilòmetre, si no es fiquen equivocat. Exacte. Nosotros planteamos que actualmente los precios están situados en 17 céntimos viajero kilómetro. Nosotros consideramos que puede llegar a absorber el estado o la...
que ara mateix té la competència de l'Administració General del Estat, en que sigui a aquests 11 cèntims, i també mantenir com a efectes fics la bonificació que ara mateix existeix. Perquè ara mateix, dels trens que tenim amb Tarifaban, el 80% circulen completos tots els dies. Molt bé. Deixeu-me preguntar-li a l'Emili Pacheco, que el tenim connectat res breument. Bon dia, Emili.
Bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Només digue'ns, tu creus que aquest projecte que estem presentant avui ajudarà a millorar, agilitzar les rodalies, que són les teves grans problemes?
Sí, jo crec que sí, és evident que qualsevol reforma per petita que sigui a Rodalies o a tota la xarxa, com esteu parlant de mitjana velocitat, farà que com a mínim la gent que cada dia l'hem de fer servir, i sobretot per anar, no és per anar de vacances, sinó per anar a la feina, per anar a treballar, per anar a qualsevol gestió que hagis de fer, doncs segur que ho millora. De fet, tal com comentava l'Alberto, jo crec que és, i de fet la base d'aquest projecte,
que és ajudar la classe treballadora, és ajudar les persones, els milers i milers de persones que cada dia agafen un tren. En el meu cas, jo he hagut de canviar horaris de feina, he hagut de canviar el sistema de transport. Jo em trasllado cada dia de Blanes, a Comarca de la Selva, fins a Sant Feliu de Llobregat,
i faig dos trajectes, un en autobús perquè és més ràpid, perquè és més còmode i perquè saps que no falla mai, i després el segon que és des de la Sagrera fins a Sant Feliu de Llobregat, que és un trajecte que en teoria són 25-30 minuts i s'acaba convertint en 50 o una hora, perquè cada dia va malament, cada dia, cada dia. Hi ha vegades que he perdut el bus perquè el tren m'ha fallat, però és que el tren falla cada dia.
Per tant, propostes com aquestes jo crec que són essencials. I el que s'ha de fer és que es comenci a moure, perquè cada vegada hi ha més gent, i ho veus a les xarxes socials, que es queixen, que ens estem queixant, perquè és un malson anar a treballar amb transport públic i ja no és que diguis, bueno, surto dues hores abans per poder arribar, és que surts dues o tres hores abans i tampoc arribes a temps. Clar, que és com una presa de pèl.
Jo crec que d'alguna manera la pregunta seria per què ara és el moment de fer-ho, i la resposta bàsicament és perquè la infraestructura ja hi és, perquè la demanda també hi és, i perquè el parc mòbil necessita d'alguna manera una representació que sigui menys d'un 6% del total de trens d'alta velocitat de renfa. No estem parlant d'un projecte a 20 anys vista, pel que he llegit, sinó d'una implantació progressiva possible a curt termini,
I jo diria fins i tot que seria com una eina de perturbació territorial, jo diria fins i tot real, perquè connectaria Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres, les Terres de l'Ebre, molt perjudicades també, amb freqüències pensades per al dia a dia. I això d'alguna manera redueix desigualtats, no, Teresa, territorials, principalment, i evita que viure lluny de Barcelona, com molts de nosaltres, sigui un càstig en temps i diners, no? Molt bé.
Y por poner en contexto un poco lo que apuntaba Javier, actualmente en cómputo anual se están ofreciendo en Cataluña alrededor de unos 3.300.000 plazas a van. Con este proyecto podríamos alcanzar a los 14 millones de plazas a van. Estamos multiplicándolo por cuatro, lo que se podría realizar de forma inmediata, porque para eso ya hay parque móvil para hacerlo y ya hay
maquinistas e interventores que ya se han hecho los cursos para poder conducir y operar este material. Por tanto, sería de una implantación prácticamente inmediata y que en el 2026 pudiera ser una realidad el cómputo completo. Esos 15 trenes por sentido en la línea 1 y 10 trenes por sentido en la línea 2, todos ellos coordinados, como me apuntaba el Javier, vertebrando el territorio y posibilitando a todas las personas de Cataluña poderse desplazar
en un tiempo de viaje competitivo a todos los puntos de Cataluña que cuentan con red de alta velocidad. Això, per exemple, perquè la gent de casa se'n faci més una idea, per una persona de Tortosa suposa d'atindre un tren d'anada i un de tornada a tindre en 20.
Déu-n'hi-do. Això ho canvia molt. I sobretot hem de tindre una cosa molt clara. Jo sempre dic que hem d'exigir la maneta. És a dir, ara mateix una persona per sobreviure necessita menjar, habitatge, salut, educació i mobilitat. I aquestes coses les hem de barallar i lluitar amb les dents.
I no se'ns pot dir que el públic són les migafes. Hem d'exigir que la xarxa de rodalies funcioni, hem d'exigir que la mitja distància funcioni, perquè no és que sigui menys que l'alta velocitat, simplement és un servei diferent. I després, l'alta velocitat, no sol per unir la gent que viu més lluny,
sinó per aquest desequilibri que sempre diem, que viu, com ha dit el company, que viure a fora... Jo sempre dic que viure a Tarragona és la meva gran condemna gràcies a la mobilitat de Catalunya. És a dir, hem de fer que, ja que les empreses es situen cada vegada més concentrades, i això no sol pas aquí, sinó que pas arreu del món...
fem que la gent es pugui moure, perquè després ens trobem amb els problemes d'habitatge que tenen a Barcelona, on ells lluiten per viure a Barcelona, que és on han nascut, i nosaltres, a la vegada, estem lluitant cada dia per la mobilitat perquè ens permetin viure on hem viscut, on hem nascut. Anna, i tornarem, no et retiris, tu, sisplau, perquè he d'acomiadar en Xavier Peté, que tenia poc temps, ell és periodista de l'agència Flama, gràcies, Xavier...
Jo vull dir una cosa, perdona, Teresa, que m'ha dit Xavier. El Xavier viu amb una població, que és Valls, que és impossible anar de Tarragona a Valls, quasi és un miracle, i som de la mateixa província. Tenen quatre trens al dia. L'altre dia em va fer gràcia que un noi li va encansar el tren del matí i va dir, bueno, m'han encansat el 25% dels trens. I a part, el tema de Valls...
tenen el problema que moltes vegades van a l'estació i no poden accedir a agafar el tren perquè el posen a la via interior i a la via que dona, on està per on entres a l'estació, posen un tren de mercaderies i per poder arribar al regional has de passar caminant per la via. És a dir, ens donem compte que la mobilitat no està pensada per la gent i ara és el que s'ha d'exigir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies per aquesta puntualització, Xavier, si espero que et sembli correcte. Gràcies. Sí, al final la pregunta no és si Catalunya necessita més alta velocitat. Jo crec que la pregunta és si volem que la gent d'alguna manera tinguem unes línies d'alguna manera que serveixin per tothom i no només per a uns quants.
i d'alguna manera estic molt d'acord amb això que diu l'Anna de Valls perquè precisament estem patint segurament molts dels problemes que esteu comentant i d'alguna manera és l'asa dels cops de les Terres d'Arragona entre moltes altres. Molt bé, doncs moltes gràcies Xavier. També gràcies a l'Emili. Ell treballa com a periodista al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i per això fa aquest recorregut des de Blanes fins a Sant Feliu tantes vegades i amb tants problemes cada dia. Gràcies, Emili.
Gràcies a tots. Vinga, i nosaltres ens quedem aquí amb el Kevin, el Xavier, l'Anna i l'Alberto Puigbeci, no? D'acord? Doncs continuem. Anna, digue'm una cosa, per què no hi ha manifestacions a tot arreu demanant a la gent que reclami projectes com aquest que presenteu avui?
Bueno, amb l'Avant encara no ens hi hem posat, però sí que hem fet manifestacions de rodalies. De fet, l'última que vam fer aquí a Tarragona vam ser més de 1.500 persones. És veritat que dius, bueno, d'usuaris n'hi ha molt més. Crec que vivim en un moment, i aquí sabeu que recalco que som apartiristes, i crec que l'Avant també ho és, és a dir...
La gent crec que ja no creu en el poder que hi ha al carrer. És a dir, quan veus que algú surt al carrer és que la cosa ha arribat molt, molt al límit. La gent li han estat dient que no poden fer res.
I crec que això és el que s'ha de canviar. S'ha d'entendre que, a veure com ho dic, els perjudicis de la mobilitat no simplement és que no arribi un tren, és que estem parlant una mica de la lluita de classe. Perquè això sempre passa... Els que estem de menys sempre som la classe treballadora. Aleshores...
crec que a poc a poc hem d'anar conscienciant la gent. Nosaltres al corredor sud, quan vam... T'explicaré, perdona, el naixement de dignitat a les vies. Teníem un grup de WhatsApp, la República Independent de l'últim vagó, i allà ens explicaven per on anava el tren, ens informàvem del que no informava Renfe. I va haver-hi un dia...
que portàvem dies amb molts de retrasos, molta frustració, inclús baralles entre els usuals de com anaven les coses, i un company, que és l'Òscar Adrià d'Altafulla, va dir, escolteu-me, a part d'enfadar-nos amb un xat, què estem fent?
ho estem passant més amunt i allí va néixer dignitat de les guies. I aleshores amb la gent del tren vam començar a córrer la veu i es va formar aquest moviment. Hem aconseguit bastantes coses, encara que semblin que som petitetes. A nosaltres ens ha canviat molt la comunicació, el que sàpiguen que estem damunt, el que...
I tot això es fa perquè va haver aquesta unió col·lectiva, però la gent té por de començar. Jo sempre dic que hem de mirar al voltant nostre perquè ho hem de protegir i perquè realment hem arribat a un punt que quantes vegades hem sentit... És que, claro, és público.
I què vol dir que sigui públic? Deixa'm perquè ja ens queden només cinc minutets. Anna, sisplau. Digue'm un telèfon perquè la gent que els passi tot això es posin en contacte amb dignitat a les vies. Et donem dos minuts perquè el pensis i li diem en en Kevin. Ell també és d'una associació, no recordo quina és, Kevin.
Sí, de la Banc Catalunya. De la Banc Catalunya. Doncs dóna'ns també algun telèfon o algun mail o el que sigui per sumar gent, perquè jo crec que a vegades les entitats públiques es posen a cent quan veuen que la gent surt al carrer massivament. I per tant estaria bé.
Habitualment ho fem sempre mitjançant xarxes socials i quan hi ha algú que... Doncs dona'ns les teves xarxes socials, per favor. Sí, mira, a Bancatalunya ho podreu trobar tant a Instagram com a Twitter, d'aquesta manera, i per tant, a través d'allà sempre donem l'enllaç per poder afegir-se al grup de WhatsApp.
Molt bé. I tu, Anna, sisplau... Nosaltres tenim mail i xarxes. Normalment, si volen qualsevol cosa, és dignitatalesvies.com i...
Si no, sempre ens podeu trobar a X. Dignitat àvies, perquè no ens cabia tot. Dignitat a les àvies, que també és important, les jaies. Molt bé, molt bé. Dignitat àvies. I sobretot dir que la gent que tingui qualsevol dubte, que ens consulti, que ens movem, que el dijous anem a parlar amb la consellera, amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que s'avenen coses molt xules perquè ens estan ajudant molts col·lectius, en aquest cas el Col·legi d'Advocats de Catalunya, per aconseguir una mica que el servei públic sigui una miqueta més digne i aviat tindreu notícies nostres. I diguem-nos una cosa, jo he llegit en algun lloc que tu vas poder parlar personalment amb el president de Renfe, el senyor Fernández Heredia,
que va reconèixer que realment la situació s'estava tornant cada vegada més insostenible. Va proposar alguna cosa? No, bueno...
no va ser així. No sé quan era aquesta reunió, doncs explica-ho, sisplau. No, bueno, jo l'última conversació que he tingut, bueno, que no és sostenible, no ho ha dit mai, perquè... Bueno, és igual, doncs una paraula similar. Simplement van assumir, ell va agafar el càrrec, i tot i que tinc les meves diferències de com fa les coses, però tampoc tinc tanta confiança,
ell va entendre que les coses no anaven bé. I crec que és una de les persones que ha fet que el ministre assumís que això no funcionava bé. No sé si no recordeu que fa apenes un any el ministre deia que el tren vivia su mejor momento. I ara ha començat a dir que potser a Catalunya no és així.
Jo crec que ell va dir que ella agafava la direcció, però que volia transparència en aquest sentit i que es digués la veritat. I llavors va canviar aquest discurs del ministre, per tant, ho podem lligar tot. Això no vol dir que jo estigui 100% d'acord. De fet, crec que es podria fer més... Com? Que ningú ha dit que tu hi estiguis d'acord, no. Ah.
una merda, eh? No es pot dir d'una altra forma. Però, bueno, per això estem, per millorar-ho i crec que s'ha de millorar. I hem d'utilitzar tots els canals. I ara que surten molts grups d'autobusos, de fet, vosaltres a la zona del Maresme també en teniu, crec que s'han d'utilitzar.
O sigui, a l'autobús crec que a poc a poc és veritat que ha d'anar acabant el tren, però fins que el tren no funcioni s'han de donar solucions a la mobilitat. Perquè a la gent li costa molt arribar a la feina. I estem parlant del que proporciona que posis menjar a la nevera. Sí, sí.
A veure, senyor Alberto Puigbecino, perquè tenim tres minutets, digui'ns, vostè li veu futur en aquest projecte? Ens ha dit una data que ara no la recordo, però que sí que es posarà en marxa aviat. Serà així? En tres o quatre mesos hi haurà canvis efectius?
En ese aspecto quería puntualizar un poco cómo está la situación. Este proyecto ya lo tiene el ministro de Transportes, lo tiene el presidente de Renfe. Se le requirió al ministro el cumplimiento en sede parlamentaria en el Congreso. Nosotros también tenemos pendiente una comparecencia ahora a primeros de año en el Parlamento de Cataluña para explicar este proyecto.
Y también hemos hecho las instancias oportunas para que pueda iniciarse este proyecto a primeros de año. Como he dicho antes, se han habilitado ya maquinistas e interventores para que se pueda realizar. Se han hecho las pruebas con los trenes, los estacionamientos…
Y un poco apuntar la importancia que tiene. Es decir, ahora mismo las personas en Cataluña casi están destinando por esta situación casi cuatro horas o más diarias para desplazarse al trabajo y desplazarse a la feina. Esto es insoportable. Al final tenemos que...
Intentar que las personas que residan donde residan en Cataluña puedan vivir y trabajar con dignidad. Y para eso el transporte público, en este caso por ferrocarril, es esencial para vertebrar el territorio y para tener una igualdad de oportunidades, como apuntaban los compañeros.
I únicamente de esta forma se puede contribuir a tener una sociedad un poco más justa, un poquito mejor en este caso, en lo que sería en la movilidad de transporte público por ferrocarril en Cataluña. Li he preguntat a en Kevin, a l'Anna, i ara t'ho pregunto a tu, a on s'han de posar en contacte la gent que es vulgui sumar al projecte aquest de comissions obreres i a diverses altres entitats, no només comissions obreres, però que l'heu impulsat, sí.
Sí, nosotros tenemos… Está la página web de Comisiones Obreras de Cataluña. Ya están puestos todos los proyectos. También estamos en las redes sociales. Nosotros vamos publicando en las redes sociales los pasos que se están dando. También publicamos este último de esta…
de estas últimas reuniones que en la consellería. En su día ya también publicamos un incremento de servicios, que se lo propusimos técnicamente al anterior presidente de Renfe, que nos preguntaba si esto es posible, que se pueda hacer, y sus propios directores se sentían con la cabeza. Pues claro que sí.
Y al final se puso una doble circulación entre Lleida y Barcelona. Y bueno, eso es un poco la situación que tenemos actual, que hay buenas perspectivas y esperemos que se cumplen y que no haya turbulencias políticas para que esto no se pueda realizar. Sí, doncs em sembla que n'hi haurà algunes durant aquest any. I llavors això què faria? Aturaria el projecte?
Una dimissió del president del govern que s'està veient que va per record de fluixa, per exemple, podria aturar el projecte? Hemos de ser conscientes de que sí. Si hay un cambio de voluntad política en este caso, de que hay una apuesta por el ferrocarril, aunque no estemos viendo todavía...
No estemos palpando mejoras. Sí que hay una apuesta de esa compra. Hay una compra de trenes de más de 110 trenes para Cataluña que se está efectuando y ya se están construyendo en Santa Perpetua. Evidentemente que si hubiera un cambio de gobierno y si fueran posturas más reacias de Cataluña,
de mejorar el servicio en Cataluña, pues podría pararse. Por eso es importante que vayamos consolidando estos trenes, que luego si los tenemos va a ser mucho más difícil que nos lo quiten del bolsillo. Y al final lo que estamos pidiendo es que Cataluña tenga un transporte digno y justo e igual al que tienen las capitales de Castilla con Madrid en lo que son los trenes a base.
Doncs d'acord, moltes gràcies a la senyora Ana Gómez, al senyor Alberto Puivecino, a Kevin Burke, també a Xavier Pete, amb qui hem parlat abans, i amb l'Emili Pacheco. Gràcies per explicar-nos aquest projecte.
I com que el senyor Puivecino ha dit que això començaria a principis d'any, que això no se sap exactament quan és, d'aquí uns mesos hi tornarem a anar a veure realment si la gent té unes tarifes millors i si la gent té un servei una mica millor.
Senyor Pubecino, podrem fer-ho jo? Esperem que això sigui una realitat. Perquè vostè diu a principis d'any. A principis d'any tendríamos que estar viendo ja els primers trens amb major capacitat, com hem plantejat, amb la sèrie 106, amb 581 plazes cada un dels trens i almenys veure les primeres circulacions entre Lleida i Figueres-Bolgafán, passant per Barcelona, Carme de Tarragona i Girona.
I sobretot, ja sé que queden mig segon, però dir a la gent que ens escolta que no coneix l'avant, i jo, per exemple, jo no soc usuari de l'avant, jo soc de mitja distància encara, que no ens barallem entre nosaltres, no ens barallem entre rodalies, mitja distància, regional i avant, que som persones que l'únic que volem és arribar a la feina i moure'ns, que el millor que pot passar és que cadascú utilitzi el mitjà que més prop té, que més li va bé per arribar a treballar.
que no ens hem de barallar, de mirar, és que els de regional són més buits, que la vall és que és d'espijos, som tot persones que anem a treballar. Doncs moltes gràcies, Kevin Burki, Anna Gómez, Alberto Puy vecino, Xavier Péte i Emili Pacheco. Gràcies.
El dia 10 de desembre, cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. En aquesta ocasió, el nostre company Gabriel Vázquez fa una entrevista al director del Comitè dels Drets Humans del Salvador, el senyor Miguel Montenegro. Ell ens donarà també un bon Nadal.
¿Qué entendemos por derechos humanos? Porque hoy en día, digamos, como que hay bastante conciencia, pero se están vulnerando mucho. Entonces, ¿qué entendemos por derechos humanos? Bueno, mira, en primer lugar hay que señalar lo siguiente. Recordemos que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue precisamente dado, o sea, entró en su vigencia un 10 de diciembre, ¿verdad?, de 1948.
Después de la Segunda Guerra Mundial. Esto ha llevado históricamente a un proceso en el cual muchos países del mundo han adoptado la declaración, no solamente en cuanto al tema de los 30 artículos que contempla la declaración, sino también lo han incorporado
En muchas ocasiones en las constituciones de la república y en leyes nacionales. La declaración fue precisamente una declaración que contempla tanto los derechos civiles, políticos, económicos, sociales, culturales.
que aglutina precisamente con la inquietud y que esto fue aún desarrollando posteriormente dentro de los protocolos, dentro de los tratados internacionales. Para nosotros la Declaración Universal es un instrumento que nace precisamente a raíz de una situación catastrófica a nivel mundial, como fue la Segunda Guerra Mundial, donde se perdieron millones de vidas por la población destruida.
Y esto ha señalado mucho en los países, concretamente en nuestro país El Salvador, que sufrió 12 años de conflicto armado, en los cuales se asesinaron, se desaparecieron, se torturaron a miles de personas.
Eso nos hace recortar y nos hace señalar que la declaración es válida hasta hoy en día. Y esto, todos aquellos tratados internacionales en materia de derechos humanos firmados a nivel internacional tanto por el Sistema Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas como el Sistema Interamericano Nacional constituyen hasta cierto punto leyes en nuestro país a partir de que nosotros estemos en la Constitución de la República
Un artículo dentro que es el artículo 144 que establece precisamente y la declaración debe ser que todos los tratados internacionales firmados y siendo vigente en nuestro país constituyen ya de una vez lo que es el derecho en nuestro país.
que es el artículo 144. Perdón, 144. Entonces, creo que eso es muy importante para nosotros señalar que en la declaración hay muchos aspectos que nos ayudan a reflexionar y analizar y lanzar programas educativos.
El gran problema que hoy vivimos es que muchos gobiernos, concretamente en nuestro país, en vez de hacer campañas de difusión y de empoderamiento de la población, lo que trate es...
atacar a las organizaciones de derechos humanos que vienen trabajando por el respeto pleno y la investigación de las violaciones que se están cometiendo. Y eso también constituye que mucha de la población entre en temor y vincule lo que es los derechos humanos a temas, lo que son temas de delincuencia, temas diferentes a los que obedece precisamente trabajar por los derechos humanos.
Aquí hay desinformación, hay desinformación.
Y está muy bien esto que dices de que tanto en tu país como en general haya, o sea, tengamos todos claros los derechos básicos, pero sin embargo, y que tengamos también mecanismos, ¿no? La Unión Europea tiene muchos mecanismos también y sin embargo estamos viendo el genocidio en Gaza o la invasión rusa a Ucrania y no se entiende entonces tampoco por qué si teniendo las herramientas no se actúa con contundencia. Y yo creo que, mira, esa es una responsabilidad de los estados. Yo creo que la
La Naciones Unidas juega un papel muy importante en el aspecto político y de paz, ¿verdad? Pero a mí me llama mucho la atención eso, porque los conflictos precisamente se dan a consecuencia de la rivalidad y las, digamos, las luchas políticas y económicas que se están dando en el mundo, porque creo que las cosas deben de conocerse, uno hay que analizar profundamente las circunstancias que está viviendo. Voy a poner el caso de la Franja de Gaza, Palestina.
En Palestina se ha cometido una serie de barbaridades, de violaciones graves a los derechos humanos y a nivel mundial. ¿Y qué ha pasado en estos momentos? Que no ha habido una contena profunda, así que una acción concreta de frenar el genocidio que está cometiendo precisamente el gobierno de Atanyahu y sus funcionarios...
Y toda la difusión que hacen dentro del mismo país de Israel en cuanto a la diversidad, digamos, y opiniones en cuanto al pueblo de la Franja de Gaza. Entonces, ¿qué papel juegan las Naciones Unidas y qué papel juegan los gobiernos democráticos en el país? Porque muchas veces a mí me hace pensar qué papel juegan los países democráticos si dejan mucho que desear.
Te digo así de esa manera, porque si nosotros revisamos qué es democracia y qué es paz y cuál es la función que tienen los países democráticos, precisamente es coordinar y tomar acciones concretas de los que se está viviendo en muchos países del mundo. En este caso, en la Franja de Gaza, lo que está haciendo Natanyao, ¿verdad? Ha habido masacre. Ha habido masacre bárbaro.
han asesinado a miles de niños, mujeres inocentes, gente. ¿Qué hay que esperar? ¿Hay que esperar otra masacre en otros países para reaccionar? Yo creo que no. No creo que debe suceder eso. Debemos de actuar los gobiernos. Y la responsabilidad está dentro de las Naciones Unidas y dentro de los gobiernos, porque al final lo que vemos es que hay un apoyo hacia Natanjau y su gobierno, por cierto gobierno, entre ellos los Estados Unidos, ¿verdad?,
y otros países de América Latina y del mundo en cuanto a la barbarie que se están cometiendo. Y me parece a mí que eso no debe suceder. Debemos de sancionar verdaderamente como tiene que suceder.
Pues, por supuesto. Claro, no hay vuelta. Mira, no hay vuelta que no hay otra hoja más que esta, pues, ¿verdad? Aquí no pueden poner hojas nuevas, pero son hojas en blanca, ¿verdad? Pero la realidad es esa, pues. Lo que todos sabemos, lo que pasa es que los gobiernos no reconocen porque les interesa, pues, sobre todo los Estados Unidos y algunos países también de la Unión Europea. Hay que declararlo así, pues, ¿verdad? Porque es cierto, pues, no todo, por supuesto, tan a favor. El pueblo
La población de la Unión Europea es tigna de reconocer que hay un posicionamiento claro en cuanto al genocidio que está cometiendo Israel contra la población civil en la fanja de gas. ¿Crees que los países pobres son más vulnerables a que se violen los derechos humanos? Como tú lo dices, son muy vulnerables.
son muy vulnerables en todo sentido, ¿verdad? No toblegan, ¿verdad? La pobreza, pero sobre todo la pobreza política, ¿verdad? Porque somos muy obedientes, somos muy servibles, no todos los gobiernos, por supuesto, muy servibles a las potencias, ¿verdad? Y por encontrar, esa es la cuestión muy resumida, somos muy vulnerables a las potencias, ¿verdad?
Sea quien sea la potencia, somos muy vulnerables en estos momentos. Es muy lamentable, es muy triste. Hay una competencia de la potencia. Aquí hablemos de lo que es Estados Unidos y hablemos de China, pues, ¿verdad? La potencia que cada vez vemos los medios de comunicación, cómo se siguen atacando y cómo van vulnerando cada vez más. Bueno, Teresa, m'agradaria, sin deixar, dir buen magal a tothom, buenas festes a tothom,
Aquest ha sigut l'últim programa de la temporada i des d'Andorra desitjo a tots els nostres oients que passin unes bones festes, que ho celebrin amb la família, amb els amics i res, que ens veiem l'any que ve, que segur que serà molt millor. Molt bé, moltes gràcies Gabriel Vázquez des d'Andorra per aquesta entrevista feta en el senyor Miguel Montenegro des del Salvador.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
a tothom que s'estima. Sendas, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM.
Vols més d'una vida? Més de mil rostres? Vine a l'associació Metajuego Ens trobaràs enviant un correu a metajuego.rol arroba gmail.com
Vine i viu la teva primera aventura. A Torre d'en Barra.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Es la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fusté.
Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art. Molt bon dia. Són les dues.
Notícies en xarxa a migdia amb Jordi Casino.
Les carps per l'hostill, que és el que surt, i la carpa al caldo, que l'estudia. Amb xai, doncs molt la carpa al fort. Bueno, avui ja venen a recollir més que res el que és closca, que és la cruïsa, l'ostre, tot això, perquè la resta ja ho tenen com congelat, pica-pica, anchoves, salmó... Vivo de virar i al final he comprat peix per aquesta nit i demà la sopa i la cardolla. El caldo de galets no pot faltar. Torrons i pinya i cideres.
És el so més característic de cada 24 de desembre. Supermercats i mercats d'arreu de Catalunya, venedors i compradors són els grans protagonistes d'aquesta jornada previ als grans àpats de la nit i el dia de Nadal i Sant Esteve. Un any on la carn arriba a màxims històrics i el peix es ven a preus més assequibles del que és habitual per l'època. És dimecres 24 de desembre, com dèiem, de 2025. Tenim més titulars, atenció, activat l'inuncat per pluja i neu intensa Montse Hidalgo.
Protecció civil alerta d'un episodi que pot ser molt complicat amb precipitacions que poden ser de molta intensitat a bona part de Catalunya entre el dia de Nadal i, sobretot, durant Sant Esteve. Fem un cop d'oig, doncs, a la previsió del temps. Luismi Pérez, bon dia.
una tranquil·litat que avui ja impera a gran part del país, però això sí, només és una treva, perquè en vista demà una altra vegada els núvols i la pluja, també el vent, es comencen a fer notar a molts indrets. Ja diem que a les immediates hores, aquests preparatius de la nit de Nadal, de moment...
amb núvols més escassos o més prims, si més no, i sí que hem de destacar que en alguns trams de Lleida, de fet, del riu Segre, del Cardaner, de la Noguera Pallaresa, aquesta tarda encara quedarà algun núvol més baix o alguna boira, ambient una miqueta més agradable que els últims dies. Ja demà canvi de situació, núvols des del matí, per tant, dia de Nadal han sopit.
per estar ben tancats a casa. Sort que són celebracions familiars i d'amics, perquè demà a fora estarà plovent a moltes comarques, sobretot ho farà demà a la tarda a Girona, amb més vent, compte amb la mala mar, i també al matí, atenció a les cotes de neu, al voltant dels 500 metres. Estem pendents a la xarxa.
Estem pendents, estigueu sobretot molt pendents. Més coses als comuns denuncien Xavier García Albiol a la Fiscalia. Ho ha fet l'eurodiputat Jaume Asens per delicte d'odi i discriminació en el desallotjament del B9 de Badalona. Mentrestant, l'alcalde celebra la implicació del govern i assegura que la situació està gairebé resolta. Notícia d'última hora de fa només uns minuts. Detectat un brot de gripe viària a una granja de Lleida.
Ho ha avançat fa pocs minuts el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, a l'espera de la confirmació oficial del Ministeri d'Agricultura. L'Hospitalet tomba la qüestió de confiança al seu alcalde. I l'oposició té ara un mes per presentar una alternativa a l'alcalde David Quirós. El PP ja ha proposat per encapçalar un govern de concentració i Esquerra Republicana a buscar una majoria progressista. Cultura, el cant de la Sibila, avui gran protagonista.
La tradició d'origen medieval que s'interpreta abans de la missa del Gall i que s'escoltarà aquest vespre a moltes localitats catalanes. Esports a Genire Gallut, el Barça de bàsquet perd per la mínima a Istanbul. En un partit marcat per la polèmica arbitral final, els blaugranes van caure amb el Fener Batge 72 a 71 en el darrer desplaçament d'Eurolliga de l'any, acabant amb la ratxa de nou victòries consecutives i perdent l'opció de ser líders en solitari, caient fins la quarta plaça.
El control de Sobo i el nostre company Xavi Navarro a la coordinació, l'Albert Güell i la Montse Huguet passen gairebé 4 minuts de les dues.
Des de la nostra portada aquest dimecres, les darreres hores de les compres dels àpats de Nadal, els passadissos dels mercats s'han omplert d'aquells que venen a recollir les comandes i els que aprofiten per comprar els últims productes que els falten. El pollastre, les verdures pel caldo, la vedella i el peix són els clàssics que triomfan, tot i que també hi ha qui aposta per menjar preparat o algun menú diferent. Tots això sí, pendents dels preus. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, parades plenes de comandes. Aquesta és la imatge principal del Mercat de les Corts de Barcelona, on moltes persones ja han fet els encàrrecs en previsió i avui només venen a recollir-los. Sobretot la carn i el peix, verdures, llegums i productes pels aperitius es deixen més per darrere hora. He vingut a recollir totes les comandes de Nadal que tenia. Ja ho havia encarregat tot. Tot tradicional, pollastre a la catalana, per fer el caldo també el pollastre, la vedella, algun rosbí... Hem comprat anxoves i ceitons.
La jauna, els cigrons. Un poquet de peix i un entrant de peix. Demà variem una miqueta. El caldo de Nadal no falta. Probablement un lluvarró salvatge o una daurada gran. Ara falta trobar-ho. Un preu que el puguem pagar. Precisament els preus són tema de conversa entre els compradors, que ho troben tot més car per festes. El Carles, que és carnisser, apunta que hi ha hagut una pujada continuada dels preus el darrer any. I des de la peixateria, la Montse afirma que els preus del peix s'han mantingut, amb alguna excepció.
No d'ara d'aquest mes de Nadal, sinó que ja portem un any i més. Progressivament els preus han anat pujant. És a dir, no hi ha un pic per Nadal de preus. S'han mantingut bastant, eh, els preus. O sigui, els pescadors, deixar-los pescar algun mes, sí que està vendint més peix. Mira, el que és més que és la gamba, però per què? Perquè no és un peix d'aquesta temporada, la gamba és peix de primavera. Hi ha molta demanda, llavors, perquè s'encareixi el producte. Aquest any jo crec que ha pujat molt, eh.
No, he comprat el llenguador, avui estava bé, estava bé de preu per ser Nadal. No tocanvi de preu, sí, sobretot amb el peix. Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris, el preu del menú de Nadal s'ha encarit un 5% respecte a l'any passat. Gràcies, Esther. Al Mercat del Triomf de Terrassa, mentrestant, l'ambient nadalenc ha estat ben present en totes les parades. La clientela recollia aquest matí els darrers encàrrecs o bé els productes més frescos, com ara el peix. Ràdio Municipal de Terrassa, Josep Maria Codina.
Entre els paradistes, tot a punt per satisfer qualsevol tipus de demanda o aconseguir els oblits l'última hora. Escoltem el Quico de Caprits Ibèric i Ignasi Torres. Hi ha molta gent que ve pel que els hi ha quedat pendent, que és l'oblit, i hi ha d'altres persones també que per costum ho deixen per darrera hora. L'últim dia et vénen a buscar el marisc, et vénen a buscar el producte que ells creuen que han de comprar l'última hora, però ja s'ha adelantat moltíssima feina.
I tot en un any que, contràriament a la sensació generalitzada, els preus no han augmentat en excés. Ara parla Marc Moliner. Jo els preus els trobo bastant descents, de fet. Els d'Agustín o coses així estaven bé.
No més cas de l'habitual, diguéssim. Ara sí, tot a punt i la nevera plena pels dos pròxims dies, per alguns els més festius de tot el calendari. I mentrestant, els veïns i veïnes del Baix Empordà tenen clar què faran aquesta nit per sopar i demà, dia de Nadal, per dinar. En Joan Parereda, de la televisió de la Costa Brava, ha anat a preguntar-ho a plaça. Fim una miqueta pop, musclos i coses així. Llobarro.
Torredetes amb foie. Cudella, la cardolla, un pica-pica davant i després això sí, una bona safata de fruita tallada. Aquests són alguns dels plats que es menjaran a les cases de Sant Feliu de Guíxols aquesta nit de Nadal. Molts d'ells saben què soparan avui, però també què dinaran demà i el dia de Sant Esteve. Al mercat hi havia gent que comprava a última hora i altres, que més previsors, ja havien reservat dies abans. Tothom buscava carn i peix. En Joan Vicenç, de la peixateria Sara,
explica quin producte ha estat el més buscat. El que sol vendre més és gambes, camarlà, encara que diguin el dels preus, i força calamar, calamar ha sigut l'estrella d'aquest any, almenys en la nostra botiga. Asegura que la gent ha vingut a la peixateria malgrat les notícies pels elevats preus del marisc. Aquestes dates també van demandats els fruits secs i la fruita. L'objectiu final és simple, fer un bon àpat per gaudir amb família i amics.
I a Barcelona, atenció, la Guàrdia Urbana ha intensificat les inspeccions als locals d'oci nocturn al marc del dispositiu especial de Nadal. Els controls van començar el 2 de desembre i fins ara s'han inspeccionat 61 discoteques, bars musicals i locals repartits pels 10 districtes en què s'han detectat fins a 33 infraccions per incompliments diversos.
Segons l'intendent Jordi Oliveres, la majoria d'infraccions són lleus i es poden resoldre fàcilment. El responsable també assegura que, tot i la campanya inspectora s'ha intensificat, els incompliments s'ha renduït. Doncs sis minuts i arribem a un quart de tres de la tarda, dues jornades, la de Nadal i Sant Esteve, que es preveuen, ho dèiem, titulars, passades per aigua, molt fred i amb neu a cotes baixes. Protecció Civil ja ha activat l'Inuncat amb diversos avisos a partir de demà quan s'esperen precipitacions molt intenses
a bona part de Catalunya en un episodi que tocarà, doncs, de ple unes jornades de molta mobilitat. David Navarro, bon dia. Bon dia. Protecció Civil ha posat en alerta el Pla Inuncat per pluges intenses al nord-est de Catalunya i alerta de mala mar. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu precipitacions que podrien superar els 100 litres per metre quadrat en 24 hores els dies de Nadal i Sant Esteve a les comarques de Girona. També hi ha previsió d'onades superiors als 4 metres al litoral central i nord.
A més, s'ha activat en fase de prealerta el Pla Neucat. La cota de neu voltarà els 500 metres a l'altiplà central format per la Noia, la Sagarra i la Conca de Barberà i el Priperineu Occidental, els 300 metres a la Terra Alta i els 1.300 metres al Pirineu Oriental. Així, per exemple, es preveuen nevades intenses al Ripollès per al dia de Sant Esteve. La responsable de Guàrdia de Protecció Civil, Rosa Mata, ha fet una crida a la prudència en unes jornades especialment significades i que hi ha molta mobilitat.
Sobretot extremar les precaucions pel que fa al trànsit, informar-se molt bé abans de sortir, portar els vehicles plens de combustible, portar una mica de menjar, portar aigua, si han d'anar a la carretera. És molt important no acostar-se a zones de risc, ni a zones marítimes on puguin trencar onades, passejos marítims, esculleres, totes aquestes zones que a vegades ens agrada anar a veure, tot i que farà bastant mal temps.
Protecció Civil no es planteja ara per ara enviar alertes als mòbils, tot i que seguirà de prop l'evolució del temporal. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu una millora de la situació passat Sant Esteve.
La tradició diu que menjar els 12 grams de reïm porta sort. Però per a moltes persones, tenir sort és arribar a final de mes. Poder llogar un pis o sortir de la situació irregular per construir un futur. Fem que tenir una vida digna deixi de ser qüestió de sort. Dona a càritascatalunya.cat o al visum 38031. Mentre hi hagi persones, hi ha esperança. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Quatre minuts i arribem a un quart de tres de la tarda. Parlem un dia més del drama dels migrants desallotjats de Badalona perquè els comuns han denunciat l'alcalde Xavier García Albiol a la Fiscalia. Ho ha fet l'eurodiputat Jaume Sens per delicte d'odi i discriminació en el desallotjament del B9 de Badalona. Marc Dalmau, bon dia.
Bon dia. Segons els comuns, el viol entre d'altres ha incomplert de forma reiterada l'ordre judicial de desnonament que deia que s'havia d'oferir una alternativa habitacional als desallotjats. Entre els delictes que hauria comès el viol hi ha el de negació de serveis públics per raons discriminatòries, un de desobediència a l'autoritat judicial, un de prevaricació administrativa i un d'odi.
Justament pels comuns, l'alcalde de Badalona ha estat atillant l'odi quan alguns veïns van manifestar la intenció de cremar un alberg que volia acollir persones desallotjades i ell, de forma pública, mentre ho enregistraven mitjans de comunicació, els va demanar un marge de temps i que després fessin el que creguessin convenient.
Jaume Sens, diputat dels comuns al Parlament Europeu, acusa el Biol de ser un irresponsable i d'actuar al marge de la llei. El senyor Biol no pot estar per sobre de la llei. El senyor Biol es pensa que Badalona és als Estats Units i que ell pot actuar com Donald Trump, governant a cop de titular, atiant la por entre els seus conciutadans i menyspreant la legalitat i els drets dels més febles.
En la denúncia que han presentat de forma telemàtica a la Fiscalia Superior de Catalunya demanen que s'aporti la gravació que un periodista de la directa va enregistrar mentre el viol parlava amb uns veïns. L'alcalde celebra la implicació del govern i assegura que la situació està gairebé resolta, ho ha dit en un ple extraordinari on l'oposició en bloc li ha retret la inacció amb els desallotjats.
Una quarantena d'aquests són els que vivien sota el pont de la C31 i els que van ocupar fins fa uns dies Can Bufivell. Sota l'autopista, però, encara queden una seixantena de persones que no van accedir a l'ajut. Per això, des de Badalona Cull alerten que el problema no s'ha acabat. Escoltem el seu portaveu, Carles Segués.
La nostra reivindicació avui més concreta és de dir, aquest operatiu no ha acabat, aquest operatiu ha de continuar. I reclamem a Drets Socials de la Generalitat que segueixi i que hi posi tota la força possible per poder reprendre el que es va començar ahir, tornar a parlar a la gent amb més calma, sabent més ja quina és ben bé la proposta...
La situació del B9 també ha centrat el pla extraordinari d'avui a Badalona. L'alcalde afirma que l'origen del problema és la desatenció de l'anterior govern i assegura que ara ja està gairebé resolt. Xavier García Albiol.
Aquesta nit han tornat a entrar el B9 de Badalona i aquest cop s'han endut 10 metres de tub de coure i han deixat l'edifici inutilitzat. Ho va dir a les 9.58 del dia 22 de març de 2023. El 22 de març de l'any 2023 encara faltaven 3 mesos perquè jo fos al cauda. I aquell espai ja estava deteriorat i aquell espai ja hi estava entrant absolutament tothom.
Durant el ple, l'oposició en bloc ha carregat contra la gestió del govern local en aquesta crisi. Notícies en xarxa Un minut i arribeu en quart de tres de la tarda. Us ho dèiem fa uns minuts. Detectat un brot de grip aviària a una granja de la demarcació de Lleida o avançat fa pocs minuts. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, a l'espera de la confirmació oficial del Ministeri d'Agricultura. Albert Güell, bon dia.
Hola, bon dia Jordi. A Ordeig no ha concretat on es troba situada aquesta granja per una qüestió de privacitat, però sí que ha explicat que s'hauran de sacrificar totes les aus d'aquesta explotació. Per fer front al focus també s'han establert restriccions a les granges de Viram situades a un radi de 10 quilòmetres per evitar una possible propagació. Escoltem Òscar Ordeig.
Totes les granges de 10 quilòmetres del focus queden immobilitzades amb restriccions. En el radi d'un quilòmetre, que és l'exposició més crítica de la granja positiva, no hi ha cap més granja. És un element que ens facilitarà molt la contenció de la malaltia. Ja s'han activat tots els protocols i els operatius de sacrifici de la granja afectada. Per tant, cal sacrificar totes les aus.
La compareixença d'Urdeig s'ha fet a Lleida. En bon un quart de tres. I l'alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, us ho dèiem en titulars, David Quirós, no ha superat la qüestió de confiança vinculada a la no aprovació dels pressupostos. Tots els regidors, exceptuant els socialistes, que governen en minoria, han votat en contra mitjans de l'Hospitalet, Pasqual Labarta.
La qüestió de confiança plantejada per l'alcat de David Quirós no ha tirat endavant i, per tant, els pressupostos del 2026 han quedat paralitzats. Els 14 regidors de l'oposició han votat en contra i han coincidit a denunciar incompliments, manca de negociació i uns pressupostos que diuen no responen a les necessitats de la ciutat. Ara sobre un període de 30 dies perquè l'oposició presenti un candidat alternatiu a l'alcaldia. Així ho ha anunciat l'actual batlle de la ciutat David Quirós. Tenen 30 dies els grups de l'oposició per conformar una norma de juria
Una majoria que ha donat respostes a totes les preocupacions que vostès tenen. Quirós ha defensat que sotmetre's a la confiança era un exercici de responsabilitat i ha advertit que rebutjar els comptes sense alternatives bloqueja la ciutat. La nostra ciutat, els nostres veïns i les nostres veïnes, els nostres ciutadans, no es mereixen que aquestes polítiques condicionin el seu futur.
Des dels comuns que van pactar els pressupostos passats reclamen un gir social, mentre que Esquerra Republicana denuncia manca de credibilitat. El PP proposa un govern alternatiu de concentració i Vox critica la gestió dels serveis i de la seguretat. Si en un mes no hi ha moció de censura amb candidat, el pressupost del 2026 quedarà aprovat automàticament.
I Sant Cugat del Vallès dona la benvinguda el 2026 amb un augment de la taxa de residus. La majoria de Junts i Esquerra ha fet prosperar l'aprovació de les ordenances fiscals tot assegurant que s'ha aplicat una política de contenció en les butxaques. Cugat Mèdia, Pau Vázquez. Per a les formacions de l'oposició, l'actualització de l'IBI i augmentar fins al 25% la taxa de residus
no respon a un model de contenció fiscal. Malgrat tot, l'àrea d'economia liderada per Junts defensa que la fiscalitat no té repercussió en el seu conjunt en la ciutadania, argumentant que la resta d'impostos i taxes estan congelades. Carles Brugaroles és el tinent d'alcaldia d'Economia.
Aquest govern manté i complirà fil per randa, per molt que alguns s'entestin en negar-ho, el compromís de no apujar la pressió fiscal. El conjunt dels impostos i les taxes en perspectiva de mandat hauran crescut igual o menys que el cost de la vida i el PIB. Per pal·liar l'impacte ciutadal, el govern ha accedit a ampliar la bonificació en la taxa fins al 10% a les persones que visitin la deixalleria 5 vegades.
Notícies en xarxa, edició migdia. 12 minuts i arribem a dos quarts de 3 de la tarda i la vigília de Nadal. El president Pedro Sánchez ha volgut felicitar les festes als més de 20.000 militars desplegats en missions internacionals. A través de videoconferència, el president espanyol ha destacat l'esforç i l'eficàcia de les forces armades en situacions complicades fora del territori espanyol.
Sois la mejor versión de España y el ejemplo vivo de los valores de entrega y de solidaridad que definen a nuestro país como miembro activo, comprometido de la comunidad internacional. En nombre de todos los españoles y de todas las españolas, en nombre del gobierno de España, os deseo unas felices fiestas y toda clase de éxitos en el cumplimiento de vuestra misión.
Segons Sánchez, els militars destacats dibuixen el camí a seguir per defensar Europa i reforçar la confiança dels aliats. I llavors aquest punt és moment de repassar altres notícies destacades. La residència diocesana Sant Miquel Arcàngel de Tordosa s'ha convertit en el portal de Batlem amb un pessebre vivent. Una iniciativa que han organitzat usuaris i treballadors i que han pogut representar davant de familiars i amics.
Un portal de Betlem representat amb mímica, caminadors i cadires de rodes. Una representació amb mímica que han interpretat davant de familiars i amics amb enregistraments de veu gravats prèviament. La idea va sorgir d'una de les treballadores del centre que li va traslladar a l'antic mossèn i usuari de la residència Paco Vives.
Aquí una de les treballadores ha sortit moltes vegades al pessebre vivent de Jesús. La primera vegada, quan tenia tres mesos i va fer de nen Jesús, llavors em va dir, mossèn, per què no fem el pessebre? Jo dic, ai, ai, consulta-ho a la direcció. I la direcció va dir que sí i vam començar.
Amb atretzo, vestits tradicionals i cadires de rodes, la residència ha esdevingut una font de rialles i emoció. Un pessebre molt especial que ha requerit setmanes d'assaig i d'esforç, tot per celebrar el Nadal d'una manera molt especial a la residència. I el gran ser de Nadal de Girona, últim als preparatius per l'estrena de Peter Pan. Sobre gel, la seva producció més ambiciosa, Girona FM, Pau Villafany.
La dotzena edició del Gran Circ de Nadal de Girona arribarà a aquestes festes amb un muntatge que combina patinatge artístic, circ internacional i música en directe. I només podrà veure's a Girona en 19 funcions repartides en 9 dies del 26 de desembre al 4 de gener. Genís Matabós, que és el director del Gran Circ de Nadal.
No podíem sentir les declaracions del director del Festival del Circ de Girona. Intentarem recuperar-les més endavant. Un moment ara per la cultura. Colorum reginal
De fet, més cultura, parlàvem de circ, ara parlem del cant de la Sibila, que s'escoltarà aquest vespre a moltes localitats catalanes, una tradició d'origen medieval que s'interpreta tradicionalment abans de la missa del Gall.
La Sibila és un personatge femení, una endevinadora, que vestida amb riques vestidures i amb una espasa a la mà, anuncia l'apocalipsi. El cant s'ha interpretat de manera pràcticament ininterrompuda a esglésies de Mallorca i l'Alguer. Des del segle XIX també es va recuperar a algunes localitats catalanes. A Barcelona, per exemple, representa la catedral des del 2009 i a Tarragona des del 2013.
I l'església de Sant Joan Baptista de Valls és l'escenari aquest dimecres de diversos actes per celebrar també la nit de Nadal. Ràdio Ciutat de Valls, David Prats. A partir de dos quarts de 12 de la nit tindrà lloc el camp de la Sibila, una representació de gran tradició als països catalans amb motiu de la nit de Nadal, ritual perpetuat ininterrompudament a l'illa de Mallorca, l'Alguer i Sardenya.
Recuperat avall és el cant dramatitzat d'un poema sobre el judici final que reprodueix les profecies del personatge religiós i l'hora teatral de la Sibila, pregonant l'avinguda de Jesucrist com a jutge i també els successos de l'arribada de la fi del món. Seguidament, a les 12 de la nit, començarà la missa del Gall, predicada per mossèn Víctor Mosquera.
I una exposició al Museu Palau Martorell de Barcelona posa en diàleg aquests dies obres de soroll amb la literatura de Manuel Vicent, autor de Trambia a la Malba Rosa. Es podrà veure fins al 6 d'abril.
Bon dia. L'obra del pintor de la llum ha saltat al Palau Martorell, acompanyada de la literatura de Manuel Vicent. Els textos de l'escriptor valencià dialoguen amb els quadres de Sorolla. D'aquesta manera, ens guien per la representació del mar en la pintura de l'artista, alhora que, com ha explicat a la xarxa la directora d'Operacions del Museu, Carlota Benz, recorren de manera paral·lela la biografia de l'autor.
Totes aquestes obres estan acompanyades de les vivències de Manuel Vicent, que curiosament les escriu sense haver vist les obres de Sorolla. Aquesta mateixa obra que tinc darrere, El balandrito, Manuel Vicent explica que ell ha viscut aquesta escena moltes vegades perquè després de la guerra agafava diaris i sortia a la platja al Mediterrani i feia barquets de paper i els llançaven al mar.
La mostra és també una oportunitat única de veure a Barcelona quadres com l'hora del bany, l'arribada de les barques, pescadora amb el seu fill o pescadores valencianes, obres que normalment es troben a la Casa Museu Sorolla de Madrid, que ara mateix està tancada per reformes. I arribarem als esports amb un clàssic, un altre d'aquestes festes de Nadal.
Escolteu la popular cançó de Nadal de la cantant i compositora nord-americana Brenda Lee, que als seus 81 anys continua en actiu i que, juntament amb Mariah Carey, s'ha convertit en una de les més escoltades durant aquests dies. Doncs amb aquesta Nadal arribem als esports, que ens porta un dia més la Janire Gallut.
Janire, bon dia. El Barça de bàsquet perd per la mínima a Istambul. En un partit marcat per la polèmica arbitral final, els blaugranes van caure amb el Fener Batxe 72 a 71 en el darrer desplaçament d'Eurolliga de l'any, acabant la ratxa de nou victòries consecutives i, a més a més, perdent l'opció de ser líders en solitàrica i en fins la quarta plaça. Un dels capitans, Joel Parra, valorava la derrota.
Un partit que sabíem que seria fins al final, fins als 40 minuts, que tindríem bons moments, però com en Xavi ens havia dit al principi de partit, seguir el pla de partit i estar allà i tindre l'oportunitat. Crec que hi ha hagut un moment quan ens hem fet endavant hem tingut l'oportunitat.
però després decisions finals que fan perdre un partit, però crec que hem competit bé a la pista d'un gran equip i et dic, ara ha descansat aquests dies i ha seguir, perquè això no para. No estem contents per la derrota, però sí per la imatge de l'equip, no? O sigui, et dic, guanyarem, perdem, però la imatge d'equip sempre ha de ser aquesta, competir fins al final.
Dissabte 28 de desembre visitarà el Bilbao Bàsquet a la Lliga Endesa i el 30 de desembre rebrà el Mónaco al Palau Blaugrana en el darrer partit d'Eurolliga. En futbol, Madrid i Olímpic de Lyon ha acordat la sessió del davanter Endric fins a final de temporada i, com vam explicar ell, el Sabadell jugarà un derbi amb el Terrassa als quarts de final de la Copa Catalunya. Per última hora, Arlequinada, això sí, gira al voltant del nom de Sergio Cortés, Pol Luján o Ràdio Sabadell.
L'estadi olímpic acollirà per segona temporada consecutiva el derbi entre el Terrassa i el Sabadell a la Copa Catalunya. Aquest cop, però, la cita arriba als quarts de final, mentre que la temporada passada es va disputar als vuitens. El partit encara no té data definida, però apunta el 14 de gener. També ahir es va fer oficial la sortida de Sergio Cortés del centre d'esports.
El decart de Déu marxa havent disputat 57 partits oficials amb el club amb 15 gols, unes xifres molt destacades per no ser davanter i sent el capità de l'ascens a Múrcia de la temporada passada. A més, el migcampista diu adeu havent estat el primer i l'últim golejador del 2025 en clau arlequinada amb el record del gol olímpic de dissabte passat a la nova Creu Alta.
davant l'Atlético Madrilenyo. El seu pròxim destí serà, a falta de confirmació oficial, el Terrassa, amb la qual cosa un dels seus primers partits amb el seu nou equip podria ser aquest derbi de quarta final de Copa Catalunya. I acabarem a la piscina, perquè Iris Tío i Álvaro Granados han estat premiats com a millors del món en la seva especialitat. World Aquatics ha designat la barcelonina com a millor nedadora artística de l'any i a la Garen com a millor jugador de Butterpool.
Mira aquest iaio tot tatuat, però on va?
Has vist aquella senyora amb moto? Però quina edat té? Encara caurà. Ostres, al grup de classe tinc una dona de 70 anys. Ens tocarà fer la seva feina. Aquestes frases tenen un nom, edatisme. L'experiència, les ganes d'aprendre i el talent no tenen edat. L'edatisme és una forma de discriminació que menysprea les capacitats de les persones per la seva edat. Més informació a diva.cat barra edatisme. Si l'edat no em limita, per què ho has de fer tu? Diputació de Barcelona.
continguts en xarxa. La cartellera es renova amb Ariel. Una actriu argentina d'origen gallec ha d'interpretar una obra de Shakespeare a les Açores. També s'estrena el film d'animació Bob Esponja, una aventura pirata, i Jack Black protagonitza l'esbojarrada Anaconda.
La protagonista d'Ariel és l'Agustina Muñoz, una actriu argentina d'origen gallec. Visita la família al poble i allà aprofita per estudiar en portuguès La tempesta, de William Shakespeare. L'ha de representar amb una companyia de teatre a les assessores, però quan arriba a l'arxipèl·leg ningú sembla saber res sobre l'espectacle.
Benvinguts a l'Inframor! A Bob Esponja, una aventura pirata, en Bob està desesperat per demostrar que és un noi gran. Decideix fer-se el valent seguint l'holandès Arran, el pirata fantasma. Llavors començarà una apassionant aventura marítima. No puedo esperar más. ¿A qué te refieres? Hagámoslo. Un reboot de Anaconda. Sí!
Espera, què? Anaconda explica la història d'en Doug, Jack Black, i en Griff, Paul Rudd, dos bons amics que sempre han somiat a fer un remake de la seva pel·lícula favorita, Anaconda. Quan finalment es llancen a l'aventura, s'endinsen a la selva amazònica per començar a rodar. Però les coses es posen serioses quan apareix una anaconda gegant de veritat, convertint el seu caòtic plató de rodatge en una situació mortal.
¡Está detrás de ti! ¡No! ¿Qué coño tengo en la espalda? ¡Es una larga historia! ¡Corre! Hola, sóc el Tomás Cascante. Cada setmana et porto al Món és Digital, un programa d'actualitat i entrevistes sobre la revolució digital que ja estem vivint.
Descobreix amb nosaltres com la innovació està redefinint el nostre dia a dia. Ja saps, posa't el dia sobre el món digital cada setmana a la teva emissora local. La xarxa de comunicació local. Molt bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa a migdia, amb Jordi Casino. Les carps per rostir, que és el que surt, i la carpa pel caldo, que l'escollella. Amb xai, molt la carpa al fort. Avui ja venen a recollir més que res el que és plosca, que és la cruïsa, l'ostre, tot això, perquè la resta ja ho tenen congelat, pica-pica, l'anchova, salmó... Vico de mirar i al final he comprat peix per aquesta nit i demà la sopa i la carpa allà. El caldo de galets no pot faltar. Torrons i pinya i sideres.
És el so, evidentment, més característic de cada 24 de desembre. Supermercats i mercats arreu de Catalunya, venedors i compradors són els grans protagonistes d'aquesta jornada previa als grans àpats de la nit i el dia de Nadal i Sant Esteve, un any on la carn arriba a màxims històrics i el peix es ven a preus més assequibles del que és habitual per l'època. Com dèiem, és dimecres, 24 de desembre de 2025. Tenim més titulars, atenció, perquè s'ha activat l'inuncat per pluja i neu intensa Montse Irelgon.
Protecció civil alerta d'un episodi que pot ser molt complicat, amb precipitacions que poden ser de molta intensitat a bona part de Catalunya entre el dia de Nadal i, sobretot, durant Sant Esteve. Previsió del temps, Lluís Mipérez, bon dia.
Fins demà! Fins demà!
de la Noguera Pallaresa, aquesta tarda encara quedarà algun núvol més baix o alguna boira. Ambient una miqueta més agradable que els últims dies. Ja demà canvi de situació, núvols des del matí, per tant, dia de Nadal han sopit per estar ben tancats a casa. Sort que són celebracions familiars i d'amics, perquè demà a fora estarà plovent a moltes comarques, sobretot ho farà demà a la tarda a Girona, amb més vent, compte amb la mala mar, i també al matí, atenció a les cotes de neu, al voltant dels 500 metres. Estem pendents a la xarxa.
Estigueu molt pendents. Doncs, més coses als comuns denuncien Xavier García Albiol a la Fiscalia. Ho ha fet l'eurodiputat Jaume Asens per delicte d'odi i discriminació en el desallotjament del B9 de Badalona. Mentrestant, l'alcalde celebra la implicació del govern i assegura que la situació està gairebé resolta. Notícia de fa poca estona ha detectat un brot de grip aviària a una granja de Lleida.
Ho ha avançat fa pocs minuts el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, a l'espera de la confirmació oficial del Ministeri d'Agricultura. L'Hospitalet tomba la qüestió de confiança al seu alcalde. I l'oposició té ara un mes per presentar una alternativa a David Quirós. El PP ja s'ha proposat per encapçalar un govern de concentració i Esquerra Republicana a buscar una majoria progressista. El cant de la Sibila, avui gran protagonista.
la tradició d'origen medieval que s'interpreta abans de la missa del Gall i que s'escoltarà aquest vespre a moltes localitats catalanes. Esports de Genire Gallut, el Barça de bàsquet perd per la mínima a Istanbul. En un partit marcat per la polèmica arbitral final, els blaugranes van caure amb el Fenerbahçe 72 a 71 en el darrer desplaçament d'Eurolliga de l'any, acabant amb la ratxa, això sí, de nou victòries consecutives, perdent l'opció de ser líders en solitari i caien fins la quarta plaça.
Al control de sol, nostre company Xavi Navarro, a la coordinació l'Albert Güell i la Montse Oguet passen gairebé 4 minuts de dos quarts de tres.
És la nostra portada d'aquest dimecres, les darreres hores de les compres dels àpats de Nadal, els passadissos dels mercats, en un pler d'aquells que van a recollir les comandes i els que aprofiten per comprar els últims productes que els falten. El pollastre, les verdures pel caldo, la vedella i el peix són els clàssics que triomfan, tot i que també hi ha qui aposta per menjar preparat o algun menú diferent, tots això sí, pendents dels preus al mercat de les Corts de Barcelona. Hi ha anat la nostra companya, l'Ester Minguell, i ara ens ho explica. Ester, bon dia.
Bon dia. Parades plenes de comandes. Aquesta és la imatge principal del Mercat de les Corts de Barcelona, on moltes persones ja han fet els encàrrecs en previsió i avui només venen a recollir-los. Sobretot la carn i el peix, verdures, llegums i productes pels aperitius es deixen més per darrere hora.
He vingut a recollir totes les comandes de Nadal que tenia. Ja ho havia encarregat tot. Tot tradicional, pollastre a la catalana, per fer el caldo també el pollastre, la vedella, algun rosbí. Hem comprat anxoves i ceitons. La llagú amb els cigrons. Un poquet de peix i un entrant de peix. Demà variem una mica.
El caldo de Nadal no falta. Probablement un llum arrosalvatge o una daurada gran. Sí, ara falta trobar-ho. Un preu que el puguem pagar. Precisament els preus són tema de conversa entre els compradors que ho troben tot més car per festes. El Carles, que és carnisser, apunta que hi ha hagut una pujada continuada dels preus el darrer any i des de la peixateria, la Montse afirma que els preus del peix s'han mantingut, amb alguna excepció.
No d'ara d'aquest mes de Nadal, sinó que ja portem un any i més, progressivament, els preus han anat pujant. És a dir, no hi ha un pic per Nadal de preus. S'han mantingut bastant, eh, els preus. O sigui, els pescadors, deixar-los pescar algun mes, sí que està donant més preix. El que és més car és la gamba, però per què? Perquè no és un peix d'aquesta temporada, la gamba és peix de primavera. Hi ha molta demanda, llavors, perquè s'encareixi el producte. El pescany, jo crec que ha pujat molt, eh? No, he comprat el llenguador, avui estava bé, estava bé de preu per ser Nadal. No tocanvi de preu, sí, sobretot amb el peix.
Segons l'organització de consumidors i usuaris, el preu del menú de Nadal s'ha encarit un 5% respecte a l'any passat. Sester del Mercat de les Corts a Barcelona, el Mercat del Triomf a Terrassa, on l'ambient nadalenc ha estat ben present en totes les parades. La clientela recullia aquest matí els darrers encàrrecs o bé els productes més frescos, com ara el peix. Ràdio Municipal de Terrassa, Josep Maria Codinà. Entre els paradistes, tot a punt per satisfer qualsevol tipus de demanda o aconseguir els oblits última hora. Escoltem el Quico de Caprits Ibèric i Ignasi Torres.
Hi ha molta gent que ve pel que s'hi ha quedat pendent, que s'hi ha oblid, i hi ha d'altres persones també que per costum ho deixen per darrere hora. L'últim dia et venen a buscar el marisc, et venen a buscar el producte que ells creuen que han de comprar a última hora, però ja s'ha adelantat moltíssima feina.
I tot en un any que, contràriament a la sensació generalitzada, els preus no han augmentat en excés. Ara parla Marc Moliner. Jo els preus els trobo bastant descents. De fet, els pagustins o coses així, estaven bé. No més cas de l'habitual, diguéssim. Ara sí, tot a punt i la nevera plena pels dos pròxims dies, per alguns dels més festius de tot el calendari.
Un dels plats més típics d'aquest dia és, sens dubte, l'escudella. Cugat Mèdia ha anat fins a l'aula gastronòmica per cuinar-ne una versió una mica diferent amb un dels seus professors. Ens ho explica en Pau Vázquez. La variant que proposa Guirado és substituir els galets per uns farcellets fets amb massa wonton, farcits de carn d'olla i carn picada.
Per al professor de l'aula gastronòmica, per fer una bona escudella no cal gastar-se molts diners en productes de luxe, però sí que considera important que siguin de qualitat. No fa falta gastar-nos molts diners en productes de molt de luxe, diguem-ne, però que sigui d'una bona qualitat. Per tant, una carnisseria de confiança, producte de qualitat, ser l'escudella, els canelons, tot això...
La gent segueix bastant la tradició i pot ser que innovi o faci algun canvi igual que els que us estic plantejant jo. En aquest sentit, recomana comprar les carnisseries de confiança i no tenir pressa a l'hora de cuinar. Doncs dues jornades, la de Nadal i Sant Esteve, que es preveuen, ho dèiem en titulars, passades per aigua, molt fred i amb neu, a cotes baixes, estigueu molt pendents, Protecció Civil ja ha activat l'inuncat amb diversos avisos a partir de demà mateix.
quan s'esperen precipitacions molt intenses a bona part de Catalunya en un episodi que tocarà de ple unes jornades de molta mobilitat. David Navarro, bon dia. Bon dia. Protecció Civil ha posat en alerta el pla inuncat per pluges intenses al nord-est de Catalunya i alerta de Malamar. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu precipitacions que podrien superar els 100 litres per metre quadrat en 24 hores els dies de Nadal i Sant Esteve a les comarques de Girona.
També hi ha previsió d'onades superiors als 4 metres al litoral central i nord. A més, ha activat en fase de prealerta el pla Neucat. La cota de neu voltarà els 500 metres a l'altiplà central format per la Noia, la Sagarra i la Conca del Barberà i el Prepirineu Occidental, els 300 metres a la Terra Alta i els 1.300 metres al Pirineu Oriental. Així, per exemple, es preveuen nevades intenses al Ripollès per al dia de Santa Esteve. La responsable de Guàrdia de Protecció Civil, Rosa Mata,
Ha fet una crida a la prudència en unes jornades especialment significades i que hi ha molta mobilitat. Sobretot extremar les precaucions pel que fa al trànsit, informar-se molt bé abans de sortir, portar els vehicles plens de combustible, portar una mica de menjar, portar aigua, si hem d'anar a la carretera. És molt important no acostar-se a zones de risc ni...
ni a zones marítimes on puguin trencar onades, passejos marítims, esculleres, totes aquestes zones que a vegades ens agraden a veure, tot i que farà bastant mal temps. Protecció Civil no es planteja ara per ara enviar alertes als mòbils, tot i que seguirà de prop l'evolució del temporal. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu una millora de la situació passat Sant Esteve. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Cinc minuts, arribem en punt a tres quarts de tres de la tarda. Parlem un dia més del drama dels migrants desallotjats de Badalona perquè els comuns han denunciat aquest matí l'alcalde Xavier García Albiola a la Fiscalia. Ho ha fet el seu eurodiputat Jaume Sens per delicte d'odi i discriminació en el desallotjament del B9 de Badalona. A la Fiscalia hi havia també el nostre company de la xarxa, el Marc Dalmau. I ara ens ho explica. Marc, bon dia.
Bon dia. Segons els comuns, el viol entre d'altres ha incomplert de forma reiterada l'ordre judicial de desnonament que deia que s'havia d'oferir una alternativa habitacional als desallotjats. Entre els delictes que hauria comès el viol hi ha el de negació de serveis públics per raons discriminatòries
un de desobediència a l'autoritat judicial, un de prevaricació administrativa i un d'odi. Justament pels comuns, l'alcalde de Badalona ha estat atillant l'odi quan alguns veïns van manifestar la intenció de cremar un albert que volia acollir persones desallotjades i ell, de forma pública, mentre ho enregistraven mitjans de comunicació, els va demanar un marge de temps i que després fessin el que creguessin convenient.
Jaume Sens, diputat dels comuns al Parlament Europeu, acusa el Biol de ser un irresponsable i d'actuar al marge de la llei. El senyor Biol no pot estar per sobre de la llei. El senyor Biol es pensa que Badalona és als Estats Units i que ell pot actuar com Donald Trump, governant a cop de titular, atiant la por entre els seus conciutadans i menyspreant la legalitat i els drets dels més febles.
En la denúncia que han presentat de forma telemàtica a la Fiscalia Superior de Catalunya demanen que s'aporti la gravació que un periodista de la directa va enregistrar mentre el viol parlava amb uns veïns. Mentre l'alcalde celebra la implicació del govern i assegura que la situació està gairebé resolta, ho ha dit en un ple extraordinari on l'oposició en bloc li ha retret la inacció amb els desallotjats. Ràdio Ciutat de Badalona, Neus Aragall.
La situació del B9 també ha centrat el pla extraordinari d'avui a Badalona. L'alcalde afirma que l'origen del problema és la desatenció de l'anterior govern i assegura que ara ja està gairebé resolt. Xavier García Albiol.
Aquesta nit han tornat a entrar el B9 de Badalona i aquest cop s'han endut 10 metres de tub de coure i han deixat l'edifici inutilitzat. Ho va dir a les 9.58 del dia 22 de març de 2023. El 22 de març de l'any 2023 encara faltaven 3 mesos perquè jo fos al cauda. I aquell espai ja estava deteriorat i aquell espai ja hi estava entrant absolutament tothom.
Durant el ple, l'oposició en bloc ha carregat contra la gestió del govern local en aquesta crisi. I pel que fa a les persones que han estat reubicades en diferents equipaments de l'àrea metropolitana de Barcelona durant dos mesos, el portaveu de Badalona Cull, Carles Seguer, s'ha explicat a la xarxa el context en què s'ha desenvolupat l'acord de reallotjament.
Es va fer tot a partir de quarts de cinc o les cinc de la tarda, començar a informar i hi havia moltíssims dubtes que els apareixien. Per altra banda, després ja és un sector social que ha viscut molts problemes i molts enganys a petit i que moltes vegades que veuen alguna cosa oficial ja s'aparten perquè hi ha una desconfiança.
Mentrestant, la Fiscalia ha demanat al jutjat que va ordenar el desallotjament que aclareixi si l'Ajuntament ha donat alguna mena d'atenció als afectats com hi està obligat segons la interlocutòria.
Un minut i arribem en punt a tres quarts de tres de la tarda. Ho hem sabut fa poca estona. Ha detectat un brot de grip aviària, un nou brot, en el cas de la demarcació de Lleida. Ho ha avançat fa pocs minuts el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, a l'espera de la confirmació oficial del Ministeri d'Agricultura. Albert Güell, bon dia.
Bon dia, Jordi. Urdeig no ha concretat on es troba situada aquesta granja per una qüestió de privacitat, però sí que ha explicat que s'hauran de sacrificar totes les aus d'aquesta explotació per fer front al focus. També s'han establert restriccions a les granges de viram situades a un ràdio de 10 quilòmetres per evitar una possible propagació. Escoltem, Òscar Urdeig.
Totes les granges de 10 quilòmetres del focus queden immobilitzades amb restriccions. En el radi d'un quilòmetre, que és l'exposició més crítica de la granja positiva, no hi ha cap més granja. És un element que ens facilitarà molt la contenció de la malaltia. Ja s'han activat tots els protocols i els operatius de sacrifici de la granja afectada. Per tant, cal sacrificar totes les aus...
A més, ha activat un protocol de seguiment per a treballadors i treballadores de l'explotació afectada. El secretari general de Salut, Esteve Fernández, ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania recalcant que el consum de carn de viram i d'ous és totalment segur per a les persones.
L'alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, David Quirós, no ha superat la qüestió de confiança vinculada a la no aprovació dels pressupostos. Tots els regidors, exceptuant els socialistes, que governen en minoria, han votat en contra. Ara sobre un termini de 30 dies perquè els grups presentin una alternativa de govern i, si no, els comptes s'aprovaran automàticament mitjans de l'Hospitalet Pasqual Labarta.
La qüestió de confiança plantejada per l'alcat de David Quirós no ha tirat endavant i, per tant, els pressupostos del 2026 han quedat paralitzats. Els 14 regidors de l'oposició han votat en contra i han coincidit a denunciar incompliments, manca de negociació i uns pressupostos que, diuen, no responen a les necessitats de la ciutat. Ara sobre un període de 30 dies perquè l'oposició presenti un candidat alternatiu a l'alcaldia. Així ho ha anunciat l'actual batlle de la ciutat David Quirós. Tenen 30 dies els grups de l'oposició per conformar una nova majoria,
Una majoria que ha donat respostes a totes les preocupacions que vostès tenen. Quirós ha defensat que sotmetre's a la confiança era un exercici de responsabilitat i ha advertit que rebutjar els comptes sense alternatives bloqueja la ciutat. La nostra ciutat, els nostres veïns i les nostres veïnes, els nostres ciutadans, no es mereixen que aquestes polítiques condicionin el seu futur.
Des dels comuns que van pactar els pressupostos passats reclamen un gir social, mentre que Esquerra Republicana denuncia amb manca de credibilitat. El PP proposa un govern alternatiu de concentració i Vox critica la gestió dels serveis i de la seguretat. Si en un mes no hi ha moció de censura amb candidat, el pressupost del 2026 quedarà aprovat automàticament.
Més coses, ens situem ara a la ciutat de Barcelona. Els vigilants del metro han convocat una aturada per aquesta nit de Nadal i per demà 25 de desembre. També volen aturar-se la nit de Capdany i l'1 de gener. Tot plegat en el marc de la vaga indefinida que mantenen des del mes de setembre. Demanen millores laborals i la renovació dels protocols de seguretat.
Denuncia que tenen els sous congelats des de fa 20 anys i exigeixen millores en les condicions de feina que qualifiquen de precàries i obsoletes i que sovint els aboquen a situacions d'inseguretat. En declaracions a la xarxa, David Bullosa, d'Alternativa Sindical i membre del comitè de vaga, posava un exemple a la xarxa.
Fa moltíssims anys que funcionem amb els mateixos protocols. La situació ha canviat i els protocols no s'han adaptat. Per exemple, nosaltres patrullem sols el metro. És a dir, un vigilant en el torn de via patrulla sol. I això ja és una incongruència i és un despropòsit en si mateix. La pròpia policia ens diu que ells no farien la nostra feina amb aquestes condicions. És una situació que no és només que si tenim salaris baixos, si tenim... És una qüestió global...
El Departament de Treball s'ha ofert a mediar en les negociacions amb les empreses Securitas i Prosegur i també ha garantit als treballadors i a les treballadores que al gener podran reunir-se amb la presidenta de TMB, la Llabonet, per exposar-li la situació. I encara a Barcelona, l'Ajuntament no paralitzarà la nova adjudicació de la publicitat a les marquesines, com reclamava l'empresa Claire Chanel, que ha perdut el concurs que explotava des de fa gairebé una dècada.
Així s'ha aprovat en una comissió extraordinària d'economia. En un recurs, Clear Channel havia demanat considerar nula l'adjudicació i suspendre la licitació mentre no resolgués el recurs. El consistori, però, no ha atès aquesta petició amb quatre vots favorables i dues abstencions. La nova adjudicació, que afecta més de 4.600 elements publicitaris, l'ha guanyat l'empresa JC Deco,
El nou contracte preveu 11 milions i mig d'inversió amb un cànon anual de 24 milions.
Com per exemple que Adif començarà al gener les primeres proves amb trens a la terminal de mercaderies de la Llagosta per a la validació de les operacions. El primer tren arribarà des d'envers, descarregarà contenidors i semirremolcs i carregarà noves unitats per tornar a Bèlgica. Adif ha invertit 123 milions d'euros en les obres de la primera fase de transformació d'una infraestructura clau per al corredor mediterrani.
I espectacles, jocs infantils i infables són tres de les propostes per les vacances de Nadal a Sant Feliu de Guixos. La ciutat ha apostat per organitzar activitats en diferents espais i tornaran a celebrar la festa de cap d'any infantil. Més detalls, Televisió de la Costa Brava, Joan Parereda.
40 propostes protagonitzen el Nadal d'en Suret a Sant Feliu de Guíxols. Fins al 5 de gener, la ciutat compta amb activitats familiars de tota mena per gaudir de les vacances. Aquest any han decidit organitzar-ho en diferents espais. Així ho assenyala la regidora de joventut de la ciutat, Mireia Borregó.
Hem volgut fer alguna cosa una mica alternatiu per sortir del típic parc de Nadal i també repartir-ho per tota la ciutat perquè tothom pugui gaudir de diferents espais i de coses diferents. Hi haurà jocs gegants, inflables, un escape room i diversos espectacles i obres de teatre. La ciutat repeteix la festa de cap d'any infantil, ho explica el tècnic de joventut, Quim Díaz.
Farem les campanades a les 12, juntament amb en Suret. En Suret farà les 12 campanades. Un cop acabin les campanades hi haurà una pluja de confeti i serpentines. Cotillón també per tots els nens. Aquest any no hi haurà espectacle, sinó que han apostat per una cercavila itinerant. Unes propostes de Nadal que culminaran el dia 5 de gener, amb l'arribada dels Reis d'Orient. I un moment ara, 10 minuts, i arribem a les 3 en punt de la tarda per la cultura.
I en concret pel cant de la Sibila s'escoltarà aquest vespre a moltes localitats catalanes, una tradició d'origen medieval que s'interpreta tradicionalment abans de la missa del Gall.
La Sibila és un personatge femení, una endevinadora que vestida amb riques vestidures i amb un espàs a la mà anuncia l'apocalipsi. El cant s'ha interpretat de manera pràcticament ininterrompuda a esglésies de Mallorca i l'Alguer. Des del segle XIX també es va recuperar algunes localitats catalanes. A Barcelona, per exemple, es representa la catedral des del 2009 i a Tarragona des del 2013.
Alguns però ja l'han pogut sentir i vista. Girona va tornar a proclamar-hi la fi del món en un cant de la Sibila que va emplenar de cadires la catedral de Sant Feliu, Televisió de Girona, Maria Pilsa. Per cinquè any consecutiu, la coral infantil gironins recupera aquest cant gregorià que té com a eix central la Sibila, que va ser interpretada per Ariadna Mari.
Els nens i nenes van ser dirigits per Martí Ferrer i Bosch i acompanyats per la Jove de la Polifònica de Girona, la Cobla de Ministers de Girona i Pau Riuró a l'Orga. En aquesta tradició d'origen medieval, any rere any s'hi han anat afegint sessions, més peces musicals i iniciatives com la recuperació de les neules de paper iniciada l'any passat.
Durant segles, les llarges i els temples s'engalanaven per Nadal amb neules fetes de farina, sucre o paper. Per reprendre la tradició, infants de diferents escoles de Girona, Castell Follit de la Roca, Salràs, Sal i Sant Joan les Fons, a més de famílies i particulars que s'hi han afegit, han creat neules per penjar-les al sostre de la nau gòtica. La cita va acabar amb la ja també tradicional cantada de Nadales.
I una exposició al Museu Palau Martorell de Barcelona posa en diàleg obres de sorolla amb la literatura de Manuel Vicent, autor de Tranvia a la Malba Rosa. Es podrà veure fins al 6 d'abril. L'obra del pintor de la llum ha saltat al Palau Martorell acompanyada de la literatura de Manuel Vicent.
Els textos de l'escriptor valencià dialoguen amb els quadres de Sorolla. D'aquesta manera, ens guien per la representació del mar en la pintura de l'artista, alhora que, com ha explicat a la xarxa la directora d'Operacions del Museu, Carlota Benz, recorren de manera paral·lela la biografia de l'autor. Totes aquestes obres estan acompanyades de les vivències de Manuel Vicent, que, curiosament, les escriu sense haver vist les obres de Sorolla. Aquesta mateixa obra que tinc darrere, El valendrito, Manuel Vicent explica que ell...
Ha viscut aquesta escena moltes vegades perquè després de la guerra agafava diaris i sortia a la platja, al Mediterrani, i feia barquets de paper i els llançava anar al mar. La mostra és també una oportunitat única de veure a Barcelona quadres com l'hora del bany, l'arribada de les barques, pescadora amb el seu fill o pescadores valencianes, obres que normalment es troben a la Casa Museu Sorolla de Madrid, que ara mateix està tancada per reformes. I arribarem als esports amb un clàssic d'aquestes dates.
Escolteu la popular cançó de Nadal de la cantant i compositora nord-americana Brenda Lee, que als seus 81 anys continua en actiu i que, juntament amb Mariah Carey, s'ha convertit ja en una de les més escoltades durant aquests dies.
En un partit marcat per la polèmica arbitral final, els blauranes van caure amb el Fenerbahce 72 a 71 en el darrer desplaçament d'Eurolliga de l'any, acabant així amb la ratja de nou victòries consecutives i perdent l'opció de ser líders en solitari, caient fins la quarta plaça, on els capitans, Joel Parra, valorava la derrota.
Un partit que sabíem que seria fins al final, fins als 40 minuts, que tindrien bons moments, però com en Xavi ens havia dit al principi de partit, seguir el pla de partit i estar allà i tindre l'oportunitat. Crec que hi ha hagut un moment quan ens hem fiat endavant, hem tingut l'oportunitat, però després decisions finals que ens perden partit, però bé.
Crec que hem competit bé a la pista d'un gran equip, ja et dic, ara a descansar aquests dies i a seguir, perquè això no para. No estem contents per la derrota, però sí per la imatge de l'equip, no? O sigui, et dic, guanyarem, perdrem, però la imatge de l'equip sempre ha de ser aquesta, competir fins al final. En futbol, el Girona diu adeu a un 2025 quasi per oblidar i diposita les seves esperances en el mercat de fitxatges per reforçar l'equip i sortir del descens. Pau Biafanyes, Girona FM.
I és que els gironins en aquest any natural, comptant totes les competicions, han disputat 41 partits, dels quals només n'han guanyat 8, n'han empatat 10 i n'han perdut 23. Mitchell ha encarregat deures a l'equip per aquestes festes, millorar la contundència a les dues àrees perquè marqui més gols i n'encaixi menys.
A banda, l'entrenador ha fet la carta a Quique Càrtel demanant fitjatges que l'ajudin a sortir d'una situació cada cop més delicada. En aquest sentit, el nom que més ha sonat en els darrers dies és Claudio Echeverri, la jove promesa argentina que no va voler venir a Girona a l'estiu i que, després de les poques oportunitats que ha tingut Alemanya al Vall d'Everkusen, sembla que podria acabar aterrant el conjunt gironí.
Un Girona que, com cada any, obrirà el 2026 amb un entrenament de portes obertes el divendres 2 de gener, en la setmana de preparació del primer partit de l'any contra el Mallorca a Son Moix. A primera federació, el nàstic de Tarragona s'incorpora al Powered by Marseille, la xarxa internacional d'aliances de l'Olímpic de Marseille esdevenint el primer club mentrestant en aquest nou ecosistema internacional. I acabarem amb una bona notícia aquestes dates perquè la tercera edició dels Pericus no abandonen
Es tanca amb la millor de les notícies. Tots els 12 agossos que han format part de la campanya ja han estat adoptats. Es tracta de l'alba, el blac, el botó, la menta, la nusca, la pipa, el pistol, l'ataca, el lobo, l'os i el tigre. La notícia se genera per últim als esports. Tres minuts i arriben als tres en punt de la tarda. Nosaltres ho deixem aquí. Ens retrobarem dissabte amb l'equip del cap de setmana i, si no, dilluns vinent. Fins aleshores, molt bona tarda i molt bon Nadal.
La xarxa de comunicació local.
Que salti-ho, tastar productes locals, trobar els regals més originals, passejar pels mercats, gaudir dels llums. Viu la màgia de Nadal sense anar més lluny. Descobreix-ne més a barcelonaesmolmes.cat bar Nadal. Diputació de Barcelona.
He sees you when you're sleeping He knows when you're awake
Santa Claus is coming to town.
Fins demà!
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Raura. Detectat un focus de grip aviària en una granja de les comarques de Ponent, ho ha confirmat el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Orbeig. L'aparició d'aquest positiu ha obligat a activar l'alerta sanitària per a aquesta malaltia i a establir restriccions en un radi de 10 quilòmetres on les granges de Viram queden immobilitzades. També es farà vigilància reforçada en un radi de 3 quilòmetres del focus.
Comencem restriccions de 10 quilòmetres en un radi del positiu, totes les granges de 10 quilòmetres del focus queden immobilitzades amb restriccions, d'acord? Especialment vigilància reforçada del 0 als 3 quilòmetres, d'acord? Amb proves i controls hi ha en totes aquestes granges i una restricció menor dels 3 quilòmetres.
els 10. Ja avui, evidentment, n'he parlat jo també amb el ramader afectat. Informem avui ja tots els ramaders afectats en aquest radi de Viran. El conseller també ha explicat que no hi ha cap granja de Viran en un radi d'un quilòmetre del Focus, fet que preveu que faciliti la contenció de la malaltia.
I Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat en fase d'alerta per la previsió que entre demà dijous i divendres hi hagi precipitacions molt intenses al nord-est de Catalunya. El Servei Meteorològic preveu una situació de perill per acumulació d'aigua que pot caure a més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores. També hi ha previsió de temporal marítim i a partir de dijous i fins i sabta també s'emes un avís per neu.
que pot portar a les comarques del Pirineu Occidental, el Ripollès, la Noia, la Segarra, la Conca de Barberà i la Terra Alta. A la plana política, els comuns denuncien Xavier García Albiol a la Fiscalia, ho ha fet l'eurodiputat Jaume Ascens per delicte d'odi i discriminació en el desallotjament del B9 a Badalona. Mentrestant, l'alcalde celebra la implicació del govern, diu, i assegura que la situació està gairebé resolta.
I un altre alcalde, el de l'Hospitalet, David Quirós, no ha superat la qüestió de confiança vinculada a la no aprovació dels pressupostos del 2026. Tots els regidors, exceptuant els socialistes que governen en minoria, han votat en contra ara sobre un termini de 30 dies perquè els grups presentin una alternativa de govern. Si no els comptes s'aprovaran de manera automàtica.
I el cant de la Sibila és avui el protagonista de la cultura, la tradició d'origen medieval que s'interpreta abans de la missa del Gall i que s'escoltarà aquest vespre a moltes localitats catalanes. És el cas de Valls, on s'ha recuperat i sonarà a partir de dos quarts de dotze. És tot a moment. Tornem amb més Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ràdio Martorell presenta La Foradada, una adaptació radiofònica de la novel·la amb el mateix títol de la llum saumell pasqual, amb guió de la pròpia autora. Enregistrat i editat els estudis de Ràdio Martorell amb motiu de la celebració dels 50 anys dels Premis Vila de Martorell.
Primer capítol. La fugida. On vas ara? Laura? Laura? On vas? S'emprenyarà perquè no el contesto. Va, tant me fot. El silenci ja és una resposta. A més, vaig a la platja del Port Ixol, com cada matí. Això és el que deu en ti, mar de fons. No sembla el Mediterrani.
Tan mogut, la mar tan brava i grissa. Mira l'Olivet, despentinat com sempre, tristot com sempre. No crec que s'aturi a parlar. Ei! No, no s'atura. Adeu, Olivet. Jo que vaig pensar primer que era pescador, amb aquest rostre morer, ple de rugues, i aquests ulls tan clars que encara no sé si són blaus, o verds, o grisos, com el cel d'avui. Ara plou.
Sembla el xingim de Bilbao, però no, són els esquitxos del mar. Aquí la pluja no és el xirimiri del País Basc. Aquí la pluja es conté fins que esclata del tot furiosa. Pobre portitxol. Potser es diu així, portitxol, perquè té forma de pòrtic. Les onades la colpegen cada dia, per això té tantes arestes. A vegades la toquen amb carícies, d'altres afoetades com avui. Però aquesta roca foradada es manté ferma i tempeus.
Noia, agafa't fort a la barana, que si no el vent et farà volar. Eh, bon dia, Narcís, no t'havia vist. I aquests nens? No haurien d'estar a escola. El 25 d'octubre no és festiu, oi? No, no, tenen classe, però ja veus. Pep, no pujeu a les roques, que us fóreu mal. Sí, correu, correu, ja veureu si us atrapo.
i no entreu a les dunes. Aquest ben és tramuntana? Sí, és el que bufa d'un cantó i després canvia de direcció. Està tan tronat com jo. Mira, aquí tens la Neus. Jo marxo, que he de fer la meva ronda. Eh, oh, Laura! Vine, que entrarem per la cuina per no molestar els guiris.
L'hostal n'està ple i tota la gent és de fora, una murga, perquè no mengen porc, ni conill, ni cargols, ni els de mar ni els de terra. Tens temps de tastar la coca de pinyons que he fet? Segur que tampoc en volen aquests guiris. Vols un cafè? Sí, esclar. A les dues coses. A més, no sé quan em podré tornar a menjar de coca. Que no n'hi ha de coca, on vas? No t'ho puc dir ara on vaig. És millor que no ho sàpigues, Neus. No vull posar-te més en perill.
Sé que has de marxar, però em fot molt que ho facis ara, quan ens havíem retrobat. No seria millor anar a la policia? Potser si ho expliques als municipals, a la Rossi o al Garrido, que són bona gent i et creurien. No, el que pas sempre em diu que està molt ben connectat a tot arreu, que tenen la poli comprada. No tinc proves de res. És millor que foti el camp. Després, a distància, ja veuré si el denuncio.
Mira, té la teva bossa. Poso el CD que em vas regalar. Vols el cafè amb llet? Sí, gràcies. T'escriuré i t'enviaré receptes noves per als gris que no en saben de menjar les coses bones que tu fas aquí. Molt bona la coca. Puc ajudar-te amb res més? No, no. Ja has fet prou i massa. Ara he de marxar. No sigui que el quepa surti de casa abans i li doni per buscar-me abans d'hora.
Va, fem-nos una bona abraçada. M'agraden les teves abraçades. Cuida't molt. I tu també. Fes-li un petó al lluc i acarona'l com tu de part meva. Adeu, hostal. Adeu, roca furadada. Adeu, pins vora al mar. Adeu, dunes. Adeu, pintor d'ulls grisos. Adeu, tramuntana. Adeu, Narcís.
A tu, Canigó, no et dic passadeu perquè vaig cap allà amb el meu tronat cotxe. 18 anys, la meva relació més llarga. Jo en tinc 45. Estic prement el paus i cap. I estic fugint. Una brújula que pierde los tempos momentos. Se me enredan los...
de quan érem més o menys altres i més sinceros. Segon capítol Una dona inofensiva
Sí? Què vol? Bon dia. Ai, mira, que sóc de tonta. Que m'he deixat la clau de casa dins, al pis. Sóc la veïna nova. He trucat un manià, però no sé si trigarà molt. És que he d'anar al lavabo i no vull allunyar-me.
L'Iñigo Uriarte, seis dedos, conegut com a seis dedos, la mira des de la seva alçada sense reconèixer-la. Pensa que va massa tapada i molt maquillada. Si no hagués estat capficat amb tot el que li estava passant amb el Quepa, si hagués rumiat una mica, s'hauria adonat que no hi podia haver veïns nous.
Tots els pisos estaven ocupats, fins i tot al quart B, on fins feia uns mesos hi vivien la Laura i el Quepa. Vella i lletja. Inofensiva. Serà un moment, només. Passi. El lavabo és allà. Ai, gràcies. La Vicky pixa sense treure's els guants. Comprova que estan sols al pis. Torna a la sala.
L'Iñigo seu en una cadira alta, de cara a l'ordinador i d'esquena a ella. La Vicky es desfà al mocador del coll. El Seis Dedos és un tipus alt i fort. Mira al voltant i veu una reproducció del David de Miguel Ángel. L'agafa. Ell la mira de reull, però de seguida torna a fixar l'atenció a la pantalla. Carai, com pesa. Marbre, no? Un record de Florència. Ai, trobo que li han fet molt bé el cul, eh?
L'Iñigo no té temps de respondre perquè la Vicky li fot un cop sec al clatell amb l'estatueta i l'estaburneix. Deixa el David a terra, li posa el mocador al voltant del coll i l'ofega. Els seis dedos queda assegut en una posició grotesca a la cadira. Comprova el pols i recull el mocador, que s'ha tacat una mica de sang, com el cap del David. El cul, en canvi, segueix blanc i ferm.
Se li accelera una mica el cor quan ve una petita càmera a l'ordinador. Per sort, estava apagada. Però escorcolla el pis, buscant si n'hi ha cap altre. O micros. Ho remou tot per simular un robatori. No en té. Molt confiat. Amb el que m'agrada a mi, la tienda de l'espia. Si mai m'hagués casat, faria allà la llista de noces.
Mira, és dels que guarden bitllets a casa. Hi ha un bon feix, eh? Alguna failleta paral·lela, perquè l'empresa no em paga en mà. I ara? A veure què estaves fent a l'ordinador, correu electrònic, una dotzena de missatges ha anat a l'Aranza Zoo, alguns molt obsens. Aquesta noia és l'amiga de la Laura. No ha respost ni un. I el darrer és d'avui mateix, 25 d'octubre.
Que més... Mira, estava mirant allotjaments a l'escala. Tot esborrat.
Sobre el sofà ve una gabardina fosca i ample i se la posa a sobre. Es canvia les sabates per unes de tacó alt que porta la seva grossa bossa buitoni. De camí a la porta es va aturar davant l'Iñigo i li va fer un petó a la galta amb la suficient pressió per deixar-li el perfil granatós dels llavis. Si això fos una xeria francesa, em localitzaria pel pintallavis. Mira, deixo la porta oberta i algú ja el trobarà.
Encara tinc temps, els diners dels 6 dedos i estic de bon humor. Anirem a comprar-me un pintallavis per la meva col·lecció i un perfum dels cars.
Entra a uns grans magatzems d'aquells que sempre fan rebaixes i evitant les càmeres de seguretat. Va al lavau. Allà es treu la gabardina i la deixa al costat del vàter, confiant que algú se l'endurà. Es desmaquilla, es despantina i es posa unes arracades enormes. Quan surt al carrer de Nou, sembla una altra dona.
Sortida del vol, més valent, 5, 7, 8, 8, amb destinació Menorca. Quin gust, un aeroport tan petit. Tinc uns quants missatges. Un és de l'empresa.
Hauré de trucar a la nòrdica, però encara no ho faré. A veure, un pare que creu que el babau del seu fill és un geni em pregunten com va el seu anglès. Arribaria temps per les classes de la tarda. Com si no hagués estat a Bilbao. Quines ganes tinc d'enviar les classes a pastar fang. Perquè és la tapadera perfecta, que si no, amb el que guanyo a l'empresa, en tinc prou. Tot anava bé fins que aquest parell d'idiotes ho van enviar tota la merda.
Mira, parlant del cretí del Quepa. Un altre missatge seu. Que em diu que s'avorreix. I què vols? Jo no sóc un parc d'atraccions. Però no t'amoïnis, vell amic. Fareu una visita sorpresa. No serà tan fàcil com amb el tòtil de l'Iñigo. Em coneixes més i no ets tan imbècil. Però segur que tampoc t'ho esperes. I la Laura? Què deu saber-ne ella del que fem de debò el Quepa i jo per l'empresa? I del que han fet l'Iñigo i el seu estimat Quepa?
No m'agrada matar dones. A veure, vols a la Costa Brava? Hauré de buscar-me una excusa per anar a les classes. Que tinguis sol i que trobis el que t'ha mancat.
Tercer capítol. Un dia net i clar. Quin dia més net i clar? Si es veu roses ben bé a l'altre cantó. Què és allò? És un cos? Ei, ei, ei, hola! No es mou. Què faig ara? Trucaré a la municipal. Per sort hi ha cobertura.
Bon dia, Narcís, què t'expliques tant d'hora? Rossi, sóc a les Planasses, sobre la cala del Salpatx. He vist un mort a baix. Com dius? Què és el que has vist? He vist un bulto i és un home. Porta una jaqueta vermella, texans, i no li veig bé la cara, però sembla un adult blanc. Això ho diuen als sèries, oi? Ara venim, no toquis res i no et moguis.
No, no, no. Seuré aquí, on la creu del màtio. Saps on és, oi? Aquell noi que fa anys va acabar amb la bici. No, no, no. Passa amb l'ubicació, Narcís. No ho sé on és. Fins ara mateix. Vull que el dia sigui net i clar que el cap ocell
Eh, oh, Narcís. Mai recordo que això és tan alt. On és? Ja el veig. Nois, us caldrà baixar. Jo no al meu estat, no puc, que hi estic de quasi set mesos. I a més tinc vertigen. Per allà baixa la gent. És millor camí del que sembla. Vaig amb ells, Rossi? No, no, queda't amb mi. Vosaltres feu el que diu, coneix bé la zona. Comproveu-ho tot i ara dono l'avís als Mossos.
Què és aquest paper? He fet un informe d'incidències, una llista sense floritures ben clareta, com diu el brigada. Genial, Narcís, a veure, 26 d'octubre del 2019, ronda de matí per les planasses, 8.25 del matí, incidència, viscos d'home blanc a la cala del Salpatx.
Ah, poses les coordenades, molt bé. I també com va vestit. Motxilla, petita, blava o grisa, penjada d'una roca uns tres metres més amunt. Ningú pels voltants, ni a dalt, ni a la cala, ni al mar. No hi ha marques de vehicles ni de petjades. Narcís està molt bé. No saps qui és, oi? He mirat amb els prismàtics. Sort que són dels bons, no dels xinos, però no li veig la cara.
Pot haver caigut? Aquí no hi ha fanals i al capvespre o a l'alba està tot molt fosc i un mal pas. Un suïcidi? El cos quedaria així? No ho sé. Jo no he vist mai un suïcida. Clar, Narcís. Ho estàs fent molt bé. A veure, que balla està. Potser porta dies aquí. Dies? No. Hi ha gent que hi passeja a diari i l'haurien vist. Si està molt moll és que la marea ha arribat on és i es pot calcular quantes hores fa.
Ben pensat. Mireu si té la roba molt mullada i si porta cap documentació a sobre. Ah, recolliu la bossa que penja més amunt. Mira, Narcís, aquí està el seu DNI. Què passa a l'Azard García, en domicili a Bilbao, i al seu mòbil? Oh, no està bloquejat.
Només hi ha una conversa de WhatsApp. Ell va repetint, on ets, on coites fotut, parla amb una tal Laura. Mira, aquesta és la foto de perfil. És ell amb una dona. Sí, ell és la Laura, té els cabells més curts ara, i és amiga de la Neus. Ahir mateix la vaig saludar allà a prop de l'hostal. A ell no l'he vist tant, però a volta, vull dir, voltava pel bar de Calcarai. A veure, provem de trucar-la.
El telèfon està desconnectat o fora de cobertura. Ho anirem provant més tard. Hi ha pocs contactes, però mira, ha rebut una trucada d'una tal Aranzazu. M'anotaré el número i li trucaré des de comissaria. Ja són aquí els Mossos.
Laura no està. Laura se fue. Laura ja no es cosa mía. Tu estàs aquí. No s'amoïni, si trobarem a la Laura. I segur que està bé. No dijo adiós. Truqui'm si en sap res més. Si se li ha hagut alguna cosa que ara no hi pensa. Ah, mira, doncs si ve per aquí, passi per la comissaria i demani per mi. Rosa Romero Rubiel. Rossi, sí, tothom en coneix per Rossi. Adeu, sí, agur...
Pel que sento, no t'ha aclarit gaire cosa, l'aranzazo García de Zarate Echevarria aquesta, no? Diu que fa dies que no en sap res de la Laura, ni ella la truca, ni li contesta missatges... I a més, és que mira, sembla que la Laura no té família i fa temps havia treballat per una revista de viatges i precisament es van conèixer tots tres allà, la Laura, el Quepa i ella, en un viatge d'aquests organitzats.
Sembla que el Quepa i la Laura vivien tots dos a Barcelona, però no es coneixien d'abans. I poc després, ja com a parella, van viure junts a Bilbao. L'arança azul es fa molt amb aquesta Laura. Però m'ha semblat que tenia recels pel que fa al Quepa Salazar. S'ha quedat molt tocada. I no sap on pot estar la seva amiga? Si tant es fan, alguna idea ha de tenir...
No ho sé, assegura que si hagués marxat de viatge li hauria dit alguna cosa i que fa dies que no parlen ni s'envien missatges. Justament l'aranza tu aquesta volia venir pel pont de tots sense veure la Laura. Ai, mira, no sé si és estrany, tot això no trobes? El què, Miss Marple? Els Mossos diuen que ha estat una caïuda accidental i té tots els números.
Sí, però la dona desapareix sense rastre, just quan troben mort la seva parella. I del tal que passa a l'Azard, no hem trobat res de res, de moment. Ni a les xarxes, ni a la seguretat social, ni ha tingut res mai al seu nom, com si no hagués existit mai. No és estrany, això? Segur que d'aquí un parell de dies ho aclarim tot. No li donis voltes abans d'hora. A veure què diuen els Mossos. Ui!
Ara la nena em fot patades. T'agradaria dir-te ara en Sasu? No li volies posar bruna.
Sí, jo soc de Nimega, a Holanda, i frontera amb Alemanya. Estic a l'hotel que hi ha al darrere. Avui és 29 d'octubre, oi? M'han robat el metro de Barcelona i no porto documentació, ni targes ni mòbil. A l'hotel han estat amables i tinc la denúncia. Sort que portava diners amagats. Soc una holandesa precavida.
Ai, carai, com sona ciutat. Però això aquí no passa. L'Empordà és més segur i tranquil. Vaja, tret del mort, eh, Garrido? Com que no van trobar la seva dona ni cap familiar, em van demanar que jo el reconegués. Carai, estava fet un 4 i no feia ni 24 hores que era aquí fent la cerveceta. Ja veu, passava dels 50, però estava en bona forma el Quepa. Era molt trempat. Ai...
Pobre. Joanet m'has dit que et dius, oi? Em poses una ratafreda d'aquestes que m'has dit? I què li va passar?
Vinga, una ratafia, doncs. Un accident, no Garrido, va caure pels penyassegats. Vivien aquí davant mateix. Veu les flors? Les ha posat el Narcís, el que el va trobar. Abans ha passat per aquí, que anava a dinar a l'hostal. Els dijous la Neus fa arròs. I el Narcís dina allà perquè viu sol i no té ningú. I és una mica... És una mica turadel.
Però bon jan, i la Neus i la Laura es veu que eren molt amigues. Ja l'he preguntat a la Neus si sap on para la Laura. Mare de Déu. A l'hostal es menja bon o? Prou bé, però carai, jo també faig un menú a migdia. Tinc una rosa amb sípia collonut. No, que porto molta estona aquí. Demà potser. On és l'hostal?
Us vaig veure el dia abans que el trobés el Quepa. Com és que éreu amigues? Feia poc que la Laura vivia aquí. Ens vam conèixer fa anys, Narcís, quan jo vivia i treballava a Barcelona. Ella em va fer una entrevista. Passa'm aquell cullerot de fusta, el gros, i mira, ens vam tornar a trobar aquí. Tenir amics està bé, jo en tinc pocs.
Els amics són un luxe, Narcís. I els luxes cal que siguin escassos per valorar-los prou. Com que la gent no ve amb recepta, no saps si se't posaran bé. Com et passa a tu amb el formatge. T'agrada molt, però no en pots menjar gaire perquè et regira la panxa. Tu ets com l'arròs. L'arròs va bé per la panxa. Gràcies, Narcís. L'arròs és agraït. Si el que li poses està bo, quedarà bo. Tu ets un tros de pa.
Doncs li has de dir a la Rossi. El què? Que ero amigues. No et va dir on anava. Potser ell es va tirar perquè la Laura va marxar. No crec que ell li amoïnés la Laura. No era bon home el Quepa. Narcís, jo no sé on és la Laura ara. No era bon home? Doncs ja no li posaré flors a casa seva.
Cap dels dos sap que, en aquell mateix moment, la Laura és a un autobús després d'abandonar el seu vell SEAT a prop de Marsella. Ha passat la nit a un hotel amb el nom de Maruja Torres. Tampoc cap dels dos sap que el menjador, una clienta, rumia que li agradaria jubilar-se.
Estic perdent facultats? Està clar que algú se m'ha avançat amb el Quepa. Però qui? Pot ser algú de la nostra pròpia empresa. Però per què? En l'empresa no saben que ell i el 6D2 eren uns violadors. Ho ha descobert la Laura i per això ha fugit? O algú ha desconegut que li tenia ganes? El Quepa es va guanyar amb molts enemics, no només per la nostra feina, on la venjançava implícita. A veure què en sap la cuinera. Noia, vull felicitar el xef. L'arròs és gut.
I la Vicky, aquí coneguda també com l'holandesa Mariske, entra a la cuina. Acaba preguntant pel mort i per la Laura. Al Narcís, aquella dona li sembla estranya i antipàtica, però sobretot es sorprèn que la Neus, sempre tan amable, es posi tensa. A la seva amiga cuinera li passa alguna cosa. Està neguitosa. I la Vicky també li ho nota. Està segura que la Neus sap més del que diu.
Cinquè capítol. Carai. Olivet, carai, quant de temps. Vols esmorzar? Sí, un tallat i un entrepà d'enxomes. I parlar amb tu et va bé ara? I tant, ja saps que sempre estic disposat a xerrar. Pan tomàquet, seu a taula que t'ho porto. Vols res més, Garrido? No, no, bon dia, Olivet. I com estàs, artista? I ta filla? Fa temps que no la veig. La meva filla va morir fa sis anys.
Ostres, Olivet, ho sento. Jo no ho sabia o no ho recordava. Si en fa 6, estem el 2019, doncs deuria ser aquell any que vam tancar per reformes i vam anar de viatge. No n'estava el cas. Com va ser? Ai, carai, no sé què dir, tan jove. No t'amoïnis. He vingut per parlar d'una exposició que m'ha encarregat l'Ajuntament. Sí, sí, digue'm.
M'han encarregat cap 20 quadres per exposar a tots els establiments que tenen més de 25 anys, com el teu. He vingut a veure si em dones permís i mirar l'espai que tens. Et fa res que m'estigui aquí dibuixant una estona? Carai, 25 ja? El temps passa. Tot ho paga l'Ajuntament? Doncs sí, és bona idea. I esclar que pots mirar i dibuixar el que vulguis, com feies abans. Eh, un? Ai, vull dir, bon dia. Digui'm. Acaba d'arribar, no? Ho dic per la maleta. Què voldrà?
Doncs un tallat i una entrepà de fuet. En pa amb tomàquet, oi? De vacances, suposo. Sí, si em poden indicar un hotel o pensió. Doncs ara, en aquesta època, no hi ha gaire cosa oberta, sap? Pot mirar l'hotel que... L'ús d'aquí al darrere té l'oficina de turisme i obriran de seguida. És a la mateixa plaça dels autobusos. Gràcies, vinc d'allà.
Vaig a fer els entrepans. He d'anar a veure una companya teva, agent, però abans vull saludar una amiga de la Laura, la Neus. Vostè és l'Aranzazo? Millor que no digui res, que el Joanet és un bocamoll. Joan, aquí et deixo sobre la taula dels diners del meu tallat. Bon dia, ja ens veurem, que faig tard. Bon dia, sóc jo la del dibuix? Puc apropar-me? Dibuixa molt bé.
El vol? L'hi regalo. Gràcies. Et puc convidar a alguna cosa? Posa'm un altre tallat, Joan. Segui aquí. Quina carpeta més gran. Tens molts dibuixos. Els puc mirar? Quin cel més maco, ple de feixos, taronges, vermells, porpres... Quin capvespre més aconseguit. Es veuen tres persones, no? Ai, no, és un gos. Aquí teniu els entrepans i ara faig el nou tallat.
Mira, si això són els penya assegats del salpatx, ai carai, si és just on es va estimar el quepa. El coneixies, el noi aquest que va caure? Un amcueta, no? Marxo a la cuina, que tinc feina. Avui al menú fem ceitons, fregidets, alfabetes amb botifarra i de primer s'hi poso... I aquest retrat? És un dibuix a carbonet. És molt diferent a la resta.
Aquest el va fer la meva filla fa uns anys. És el Carmonet. I qui és? S'assembla molt a algú que vaig conèixer. Ningú. Ja no és ningú. Disculpi, m'he de mirar una cosa. Quan marxi, no es deixi el seu dibuix.
L'Olivet s'aixeca i es posa a prendre mides de les parets amb les mans. L'Aran Sasso entén que la conversa s'ha acabat i decideix menjar el seu entrepà en silenci i no preguntar per la Laura en aquell bar. El cambrer és massa tafaner, tot i que ara està callat.
Va a la barra, paga i s'acomiada. El rostre a carbonet que ha vist en el dibuix de la filla de l'Olivet és el d'un jove quepa. Surt del bar i quasi se'n sopega amb una dona molt maquillada que vesteix una extravagant combinació de colors i porta una bossa enorme de marca. No la reconeix, ni com a Marisque, ni com a Vicky, perquè no l'ha vist mai abans.
Quan gira la cantonada ja no hi pensarà més. La Vicky, en canvi, la reconeix de seguida. És l'amiga de la Laura, l'Aran Sasso. A l'Iñigo Uriarte Seisdedos, un dels pocs contactes del Quepa, el van escanyar al seu propi domicili, a Bilbao. Han trigat una mica lligacaps als Mossos i l'Arxaena. Consta com un robatori frustrat que va acabar malament. Doncs llavors és lògic que no et contestés el mòbil. Home, sí, clar.
Però sospiten d'una dona. Va deixar marca de pintallavis. Va passar poques hores després de morir al Salazar. I l'arma del crim? Una estatueta. Aquest home havia estat veí de la Laura i el Quepa. I són moltes casualitats, no, Rafel?
Rufel? Ui, si m'anomenes pel nom de Pila és que això va molt en sèrio. Creus que és un cas com el de la sèrie aquesta dels Crims? Val, no em miris així. Creus possible que la Laura Mateu empenyés el que passarà far pel penyassegat i després anés a Bilbao per matar els 6 dedos aquest?
No, ja sé que les hores no encaixen, encara que hi hagués vols directes. Però podria tenir una còmplice a Bilbao. La seva amiga Garanzazu? Ai, no t'ho he dit. He parlat amb ella, cal carai, i m'ha dit que vindria. Però abans volia passar a veure la Neus. Per cert, el Joanet està molt pesadet. Tontejant amb una holandesa que sembla que té alguna cosa a la pell. Una tal maraica. El Narcís m'ha dit que va estar tafanejant a l'hostal, també. Ara només ens faltava el morbo dels turistes.
Suposo que és aquesta. Pregunta molt, sí. A més, el Joan ha fotut la pota amb l'Olivet. Li ha preguntat per la seva filla, que va morir fa uns sis anys, abans que tu comencessis a treballar aquí. Recordo que va ser molt fort. Una moto la va atropellar Barcelona. I poc abans la noia havia presentat una denúncia per violació.
Però es va desestimar. L'Olivet no en parla mai del tema i avui el bocaboll del Joanet li ha preguntat. Tornant al cas, la Laura ja és el centre nacional de desapareguts. El que és més estrany és les poques coses que sabem de tots tres. Cap dels tres té família, sembla, molt poca cosa del Quepa. De la Laura se'n pot reconstruir una biografia mínima, però, diguem, normal. Del 6D2 n'hi ha molt poc, però ha estat fitxat.
I no t'ho perdis, per assetjament i abús de menors. No va arribar a ser condemnat. Després consten alguns delictes lleus, furs, tripijocs amb drogues, baralles... Diguem que va tenir una joventut moguda. I a partir dels 30, res, ni una puta multa. Molts treballs precaris, de pocs dies o d'hores, però el pis de Bilbao, dels 6D2, és de propietat i no té deutes. Creus que feia treballs que no cotitzaven i que no consten enlloc?
I el que passa a l'Azard també feia feines extra, no? No ho sé, Miss Marple, crec que tens raó i aquí hi ha un misteri. Ui, mira com plou. Sí, digue'm. Ah, val, val, sí, que passi l'Arançà.
La dona, coneguda com a Vicky, embotsada en un sobretot color bordeus, ha seguit l'arançasso a l'hostal. Allà, a la basca, ha estat una bona estona parlant amb la Neus. La Vicky no ho sap, però la cuinera li ha llegit una carta de la Laura en la que no diu on és, però que està bé. A la carta explica que havia fugit del Quepa i que és perillós.
Després la Vicky ha seguit a l'Aran Sasso fins a la comissaria i l'ha esperat fora, sota la pluja. La veu sortir una mica trasbalsada. La seguida cap a l'oficina de turisme. La Vicky solora que l'Aran Sasso sap on és la Laura. És el to de la nòrdica. Digui'm.
Hem rebut el teu informe. Entenc que has eliminat els 6 dedos per evitar-nos danys. Que el Kepa i ell reiterativament agredissin i violessin dones és molt greu. I més, quan ho feien mentre estaven complint missions per l'empresa. Però hauries d'haver informat abans d'actuar. Dius que la mort del Kepa la consideren accidental? Ja ens va bé de moment.
Què passa amb la dona, la Laura? Ho estic investigant. Crec que aviat sabré on és. D'acord, però no convé que segueixis massa en aquest poble. Aquesta serà la teva darrera feina per nosaltres. Trobar la Laura i neutralitzar-la. Després et jubilaràs. Espera ordres. Aquesta dona mai diu hola ni adéu. Sembla que l'Aranzazo ha comprat uns bitllets d'avió. A on?
Sisec capítol Tres dones a Siena
Hauria d'haver pensat que lligaries cap ara. No sabia on anar i vaig pensar en Siena amb l'amic Rocco. Ja t'havia parlat d'ell clar. I saps que m'agrada molt Siena. Feia uns quants anys que no venia. Ja vas veure ahir a la nit que aquí em coneixen com Raquel. Has dormit bé a l'hostal de la Valentina?
És bona gent, oi? Tota la colla ho són, però no en saben res de la veritat. Jo encara flipo. A la carta que vas enviar a la Neus parlaves de coses terribles. M'has d'explicar què va passar. I jo també t'he d'explicar alguna cosa que no saps. Va passar que vaig estar molt de temps enganyada.
Pensa que jo li portava la comptabilitat al Quepa i veia ingressos irregulars i també converses rares. Sospitava. Però ell em deia que treballava a una empresa de cobrament de morosos i que eren comissions i que a vegades calia amenaçar i extorsionar. Va ser un home del poble, l'Olivet, el que em va obrir els ulls, el que em va dir que era perillós i que fins i tot podia arribar a matar.
I vaig començar a desviar els seus diners a un compte que ara controlo jo. I van començar les amenaces del Kepa. Encara li tinc por. Doncs ja no cal, perquè el Kepa és mort. Què dius? El bar és tancat encara. Millor, hem de parlar. Vicky, què hi fas aquí? Aranza, tu és ella, és una amiga del Kepa.
Companya de feina més aviat. Ha de venir algú. El Rocó, el propietari del bar, està a punt d'arribar i els clients som a punt d'obrir. Aleshores seré breu. Apaga aquesta música. Vas matar el Quepa? Tranquil·la, havia de morir. El Quepa és mort? És el que t'estava dient i els 6 dedos també. Ah, aquest el vaig matar jo. No hi ha cap sortida o entrada més, no? Deixeu els mòbils aquí, sobre la barra. Això, prendrem alguna cosa forta. Estic gairebé jubilada, així que...
Grapava bé? Mira, Vicky, jo quan vaig marxar el Kepa era viu. Haurà estat la vostra empresa o, com coi es digui, no sabia que tu també fossis una sicària.
Al Kepa li agradava aquest qualificatiu. A mi m'agrada més executora. També deia que matàvem a qui s'ho mereixia. Però no. No era res personal. Matàvem perquè ens pagaven molt bé. Què saps de l'empresa? Sabia poc. Ara en sé més. Però no vull saber-ne res més. I ella no en sap res. Tranquil·la. Ara ets tu, que estàs tremolant. Però hauries d'estar més a la guait, eh? T'he seguit des de l'escala. Brindem, per l'amor dels 6 dedos, un fastigós menys. No creieu?
Explica'm, Laura, què és ben bé, el que saps? Vaig a Esbirinar fa poc, a què es dedicava el Kepa, i tu m'ho acabes de confirmar. Em vaig acollonir i vaig marxar.
Amb qui vas parlar del Kepa i de la seva feina? Noto si algú em menteix. Tinc un do. Amb ningú qui em creuria? No tinc proves, no puc explicar res. A més, em trobaríeu, no? És el teu, Laura. Mira si un tal Rocot anomena Raquel i pregunta. Va bé, né? És el propietari del bar. Contesta que ok i que vingui amb calma, que t'estàs posant al dia amb la teva amiga.
Ja veig que has canviat d'identitat i de telèfon. A tu, ara en Zazu, et caldria fer-ho. Treu-li la targeta al mòbil i trenca-la. Qui sap que ets aquí? La família? No? No li vas dir a la Poli embarassada? A la cuinera? No, no, a ningú. Jo no tenia pas clar que la Laura estaria aquí. Collons! T'acabes d'adonar que ningú sap que ets aquí? Que estàs amb una assassina professional, oi? Veu-te la grapa, que t'ajudarà. Mireu, noies.
Sé que costa, però confieu en mi. Aranzazu, avisa la família, a la feina, perquè no et busquin. Però no diguis la veritat d'on ets i desconnecta un temps. Res de xarxes. I tu què faràs ara, Vicky? A partir d'ara em faré dir victòria, amb totes les lletres. I per primer cop, en anys, no faré res. Enviaré un darrer informe a l'empresa dient que t'he localitzat i que no et representes cap risc per l'empresa. I espero que no facis res perquè no enviïn algú més a buscar-te. De fet...
A mi també em convé desaparèixer. Espero que facis bon ús dels diners del Kepa. No crec que s'ho gastés tot en les seves gresques amb els seis dedos. I que no es pugui rastrejar. Ja sé que en això ets bona. Sabeu on puc llogar un cotxe de luxe? Sempre m'ha fet gràcia conduir un macerati i conèixer més Itàlia. A Xina ja havia estat. Voldria anar a Nàpols.
Però passaré de llar de Roma, que encara m'antarien ganes de carregar-me algun polític, encara que sigui gratis. El Seisdedos ha estat la meva de ser una víctima. És un número prou rodó. No ho sàpiga greu. El Seisdedos i el Quepa eren uns cabrons i uns violadors. Però em fot no saber qui va matar el Quepa. Ho diu, deixeu una història sense final. El 3 de novembre del 2019 serà un bon dia. Adeu, noies. Feu bondat.
El desenllaç. La Vicky no va arribar mai a Sicília perquè el mes de novembre Itàlia sencera va quedar confinada per la Covid-19. L'Aranzasso es va quedar a Siena i es va enamorar de la mestressa de l'hostal, la Valentina. La Laura i el Rocco van aprofitar els mesos de tancament per reprendre la seva relació i per fer reformes al bar.
La Rossi va tenir la seva filla, la Bruna, el desembre d'aquell any, i un temporal anomenat Glòria s'enduria un bon tros de la roca anomenada Salpatx. Una roca en forma de bota, a uns metres de la cala, on el Narcís va trobar mort el Quepa Salafart. Ni ell ni cap d'elles sabria mai el que va passar exactament aquell vespre, al Penyassegat.
Aquell 25 d'octubre de 2019, quan es feia fosc, el que passa a l'Azart va anar als penyassegats de les planasses, a l'escala, sobre de la cala dels salpats. La mare estava furiosa, com el seu estat.
Merda! Merda! On collons t'has fotut, Laura? Res no ha sortit com havia de sortir. No em contesta ella. No em contesta la Vicky i tampoc el client que em volia encarregar una feina aquí. Cap dóna senyals de vida. La Laura és una filla de puta. La molt cabrona ha canviat les contrasenyes i ara no puc entrar als meus comptes. Si la Vicky és dignés de respondre, potser em podria dir com desbloquejar els diners. Ostres!
Aquí es fa fos molt ràpid. Suposo que la gent es deu encantar amb aquesta posta de sol tan taronja. Hola! Que hi ha algú per aquí? Deu haver estat el vent. Aquí venen. Ja trigaven la neu i el gos de nom absurd. Com tu, com tu! Venen directes cap aquí. M'han vist. Com tu, maco! Té! Vine!
Molt bé, noi. No, com tu, anem, no. Vine, Neus, que no passa res. Només et vull preguntar una cosa de la Laura. Deixa el meu gos, trucaré a la poli. O vens aquí i em contestes, o llenço el gos d'altabaix. Saps que en sóc capaç.
I si treus el mòbil, també el tiro. Tu mateixa. On collons és la Laura? I jo què sé. Vine com tu. Segur que l'has ajudat a marxar. S'ha endut el cotxe i falta roba. On és? No em toquis. El braç. Em fas mal. Quiet. M'ensenya les dents. Com em mossegui, aneu tots dos avall. I si no em contestes, ja et dic que et llençaràs soleta. Perquè si no, et faré molt mal. Sé que ha anat a l'hostal aquest matí. On és?
Et dic que no ho sé. Ens hem vist. Sé que ha marxat, però no sé on ni per què. A sota, la mar furiosa sembla imitar la baralla dels humans. Tot passa molt ràpid. Ni el Kepa ni la Neus han vist que l'olivet estava amagat entre uns matolls. S'acosta veloç, però no arriba temps. La Neus aconsegueix desfer-se del Kepa, però a ell li clava un cop de puny a l'estómac.
El com tu li fot una dentallada a la cama i fa que el quepa es distregui. La Neus ho aprofita, li dona una empenta per escapar-se i és quan el quepa cau.
Neus, no miris. No t'apropis al cantell. Què he fet? Jo no volia olivet. Ell m'agafava i jo... Ja ho sé, ho sé. Ho he vist tot. Jo sí que volia matar-lo. Era un merda i s'ho mereixia. Pren aire, Neus. No miris. Respira a fons. Però és mort. L'he mort. Ja ha passat. Ja està. I no.
Tu no has mort, en Quepa. L'he mort jo. Fa anys que el busco per fer-ho. El vaig fer venir aquí, al poble, per matar-lo, pel que li va fer a la mina. Ell la va violar i després la va matar per silenciar-la. Anem, Neus, marxem. Saps? Estic molt malalt. No em queda massa temps de vida. Així que pensa que no has estat tu. L'he mort jo.
Neus, mira el cel, Neus, mira quins feixos de colors taronges, vermells, granes i porpres. Quan arribi a casa, Neus, pintaré aquest cel de capvespre.
Heu escoltat La foradada, una adaptació radiofònica de la novel·la del mateix títol de La llum saumell pasqual, amb guió de la pròpia autora. Enregistrat i editat els estudis de Ràdio Martorell amb motiu de la celebració dels 50 anys dels Premis Vila de Martorell.
Han intervingut per ordre d'aparició? Jordi Sánchez i Tort ha fet de Quepa Salazar. Mercè Díez Jiménez, com a Laura Mateu. Rosa Ferreres Montoya en el paper de Neus. Joaquim Perera ha estat en Narcís. Jordi Morera i Oliveres, com a Olivet. Purimassa ha fet de Vicky. Josep Díaz Galera en el paper d'Iñigo Uriarte Seisdedos.
Joan Àlex López Mas ha estat Rafael Garrido. Llum Saumell ha interpretat a Rossi. Margarida Moles igual ha fet d'Aranza Azú. Susana González Marcos com a Anita. El narrador ha estat el Bernat Bea. Amb la intervenció especial de Nil Bergués i Pujol com a nen de les dunes. L'Isitra Delgado marcant els capítols i el Jaume Monés en la presentació i els crèdits.
Tècnic de so, muntatge i edició, Andreu Ortega Pozo. La coordinació de l'enregistrament ha estat a càrrec de la Josefina Canals i Estruc i la Llum Saumell Pasqual. La foradada va ser Premi Vila de Martorell l'any 2021 i l'editorial Viena va publicar-la en la seva col·lecció de narrativa. Agraïm la col·laboració del Patronat Municipal de Serveis d'Atenció a les Persones de Martorell i de Ràdio Martorell.
És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què dimonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble.
En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'Embarra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690-832-149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908-32149 I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art.
L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja en la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Naila Martínez, My Nutritionist. Bon Nadal, com estàs? Bon Nadal, doncs molt bé. Ja estem a la setmana nadalenca per excel·lència. I escolta, aquí hem de parlar d'alimentació, de nutrició, de no nutrició, de tot una mica. Perquè són aquells dies en què ens reunim, qui més qui menys, amb la família, i sempre al voltant de la taula i al voltant del menjar. És els dies dels excessos i bé, és el dia dels dolços també.
Sí, el Nadal és culturalment... Bé, jo crec que a la nostra cultura totes les celebracions ja menja al voltant, però sí que és cert que Nadal és una d'aquestes èpoques en què ja pensem en torrons, polvorons, menjades, molta quantitat... Aquí també et dic una cosa, és que hem acabat la castanyada i els lineals del supermercat ja hem vist torrons, però torrons a l'octubre...
Aquest és el problema. I polvorons i neules. Aquest és el problema. I avui m'agradaria parlar des de la meva opinió i reflexió, com a nutricionista, òbviament, no? Però, mira, Pili, jo quan era petita, en el moment, o sigui, esperava el Nadal per menjar aquell torró que m'agradava, no? Que a part era un, no sé si l'havies arribat a menjar, però un de crema catalana.
Sí, i tant. M'encantava. I era com, no? I arriba a desembre i deies, menjaré aquell torró, no? I després també a casa meva, l'únic moment de l'any que jo recordi que es menjaven gambes fresques era Nadal. O sigui, hi havia menjars que eren exclusius de Nadal, no?
Què passa? Que ara les gambes te les vas menjar la setmana passada, sí? I els torrons, doncs, portes, com molt bé has dit, des d'octubre menjant-los, no? Llavors, alguna cosa que abans era, doncs, tres, quatre dies puntuals, perquè al final, els dies festius, no?, que és des de Nadal fins a Cap d'Any, i posem-hi Reis, el tortell, però que són quatre dies, sí? El problema no són aquests quatre dies, el problema no és de Nadal a Cap d'Any, el problema és de Cap d'Any a Nadal.
No? És així. El programa el tenim allà. Sí, o sigui, aquests quatre dies gaudim-los, disfrutem de la gastronomia, que és una cosa propi nostra i que crec que és positiu, però després deixem de menjar torrons, no?, perquè és que, clar, comencem a l'octubre i els allarguem fins al març, perquè, clar, en comprem de més, no?,
Després allò s'ha d'acabar. Per tant, no ens preocupem tant per aquests dies, gaudim-los, estem a taula feliços, compartint, que d'això es tracta el Nadal, i després ja ens ocuparem de la resta d'any, que és l'important, no aquests quatre dies. Per tant, si hem de pensar en alguna cosa, que sigui en gaudir, que sigui en donar-li la importància que tenen realment aquests aliments si us agraden, és això de dir, ostres...
Espero aquest dia perquè menjo tal aliment que m'encanta, no? I li donem aquest valor, perquè potser a vegades dius, ai, menjaré, i després ho engolleixes i ni ho has gaudit, no? Ostres, jo menjo els ferreros, ara no vull fer aquí publicitat de res, però... Podem dir que uns bombons. Uns bombons, ja, però és que...
És que han de ser aquests perquè m'entengueu. Segur com me menjo jo un ferrero. És un ritual. És un ritual. Jo primer me menjo la part de fora. Tota la part de coberta, d'avellana, el xocolata. Llavors me queda aquella neuleta en forma rodona i llavors l'obro. Llavors me menjo l'avellana de dins amb el xocolata de dins i acabo menjant-me la neuleta. Podeu pensar, ostres, menjat-el ja. És que l'estic gaudint. Clar.
I gaudir... Es tracta d'això, d'aquesta alimentació conscient que tu sempre en parles, però conscient vol dir... Conscient. Exacte. Llavors, jo, si me menjo aquest bombó, que és com... L'estic disfrutant, sí? Perquè si jo agafo el bombó, me'l poso a la boca, el mastego, en tres mastegades, potser ja el tinc, no?, i l'engulleixo i ja està.
i quin sabor se m'ha quedat a la boca, no? Per tant, doncs, aquests aliments els podem menjar, clar que sí, però gaudim-los i donem-li la importància que tenen, perquè potser si te'l menges com jo me'l menjo, diràs, doncs no està tan bo, i potser t'agradarà més un altre bon bo, no? O sigui, que mengem-nos allò que realment ens agrada, no perquè és Nadal, tot s'hi val, no? O sigui, menja allò amb què realment gaudeixis. I després, la resta d'any, no?, doncs mira la teva alimentació. Clar.
Que la teva alimentació al final és la teva salut. Totalment. Al final no, al principi. I tot això també segur que es veu reflectit a la mesa. S'impressiones que la setmana passada ens vas avançar, que és el teu nou llibre, que està en prebenda. Sí, està en prebenda. Parla també d'això, d'aquesta alimentació conscient, de la culpa del dia a dia.
Parle d'aquesta alimentació conscient, parle d'aquesta alimentació vinculada amb els nens i nenes, però hi ha un capítol que està centrat en la nostra culpabilitat i la nostra relació amb l'alimentació i com aquesta relació que nosaltres hem forjat al cap dels anys l'estem transmetent als nostres fills i filles, sense escoltar-los, sense donar-los aquesta flexibilitat. Tot el que hem patit i la nostra mala relació amb l'alimentació
amb aquests missatges que hem rebut de no et passis, però si no et passis te pregunten si estàs a dieta, però no? És una quantitat de missatges que ens fan que tinguem una mala relació amb l'alimentació. Llavors hi ha un capítol centrat en això perquè ens revisem
perquè revisem la nostra relació, perquè és molt difícil, és molt difícil poder acompanyar els nens i nenes si nosaltres portem una motxilla carregada de missatges negatius entorn a l'alimentació. I si nosaltres portem una motxilla carregada que cada cop que ens sentem davant d'un plat ens plantegem si ens el podem menjar, si no, quines són les conseqüències, si hauré de fer alguna cosa per compensar. Tots aquests missatges que segurament moltes de vosaltres com a persones us els plantegeu habitualment,
Això ho hem de treballar, perquè no podem fer un bon acompanyament dels nostres infants si jo porto aquesta mochila. Per tant, podem començar per el Nadal, gaudir-lo, intentar treure aquests missatges, i si realment no podem, si no podem deixar fluir aquests missatges i que passin, doncs buscar ajuda professional. Òbviament, un psicòleg o una psicòloga ens pot ajudar a tornar a tenir o començar a tenir, perquè potser no l'hem tingut mai,
una bona relació amb l'alimentació i poder menjar lliures. I el llibre, el que pretén, l'objectiu és que les famílies puguin ajudar que els infants mengin lliures.
Que a més a més és un fet individual, també és un fet social, que al final prendre consciència de com ens alimentem nosaltres mateixos, després també és molt difícil aplicar-ho en la societat en la que estem vivint. Totalment, pels missatges que rebem. Però d'aquí també la nostra responsabilitat com a famílies de, a veure...
Sí que és cert que no podem anar en contra de la cultura de la dieta perquè és una cosa que existeix, però sí que nosaltres podem educar de forma individual a casa nostra i educar d'en quina forma rebem aquests missatges. Al final, guardant distàncies, però...
Jo ho comparo una mica amb el masclisme, el fet d'opinar sobre els cossos dels altres, són missatges que tenim superinterioritzats, igual que els micromasclismes els tenim superinterioritzats, i al final crec que hi ha una responsabilitat individual en ser conscients que utilitzem missatges que fan mal o que podem fer mal i revisar el nostre vocabulari. I això amb els nens i nenes a casa ho podem treballar de forma individual.
El no opinar sobre el cos dels demés, sobre l'aspecte físic, sobre canvis físics, no s'opina sobre els cos dels demés. Cadascú té el cos que té, no? I hem d'ajudar també els anys i naners a identificar missatges que no són vàlids, no?
I això, i el llibre, doncs, això. El podem comprar amb prevenda a dashbook.nes i també a maigionetbaixnutricionista, el teu Instagram, que ens derivarà aquesta web per comprar-lo. N'has de fer 150 abans del mes de març? Abans, no, abans 45 dies, és a dir, abans de febrer. Abans de febrer, s'aconseguirà, segur. Ja deus portar...
Doncs no ho hem mirat, la veritat, perquè estic com una mica a l'expectativa. Espero que em diguin ja està i ja ho quedar-me tranquil·la. Naila, bones festes. Igualment, bones festes a tots i totes. La Ràdio de Proximitat
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Continguts en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys, i un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats...
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels Pastorets de Calaf, tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf. Més informació a pastoretsdecalaf.cat
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. Ha detectat un focus de grip aviària en una granja de les comarques de Ponent. L'aparició d'aquest positiu ha obligat a activar l'alerta sanitària per aquesta malaltia i establir restriccions en un radi de 10 km on les granges de Viram queden immobilitzades. També es farà vigilància reforçada a un radi de 3 km del focus, ha confirmat el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Urbeig.
Comencem restriccions de 10 quilòmetres en un radi del positiu, totes les granges de 10 quilòmetres del focus queden immobilitzades amb restriccions, d'acord? Especialment vigilància reforçada del 0 als 3 quilòmetres, d'acord? Amb proves i controls hi ha en totes aquestes granges i una restricció menor dels 3 quilòmetres.
Els 10. Ja avui, ja s'ha, evidentment, he parlat jo també amb el ramader afectat. Informem avui ja tots els ramaders afectats en aquest radi de Viram. I la vigília de Nadal, el president Pedro Sánchez ha volgut felicitar les festes dels més de 20.000 militars desplegats en missions internacionals. A través de videoconferència, el president espanyol ha destacat l'esforç i l'eficàcia de les forces armades en situacions complicades fora del territori espanyol.
Sois la mejor versión de España y el ejemplo vivo de los valores de entrega y de solidaridad que definen a nuestro país como miembro activo, comprometido de la comunidad internacional. En nombre de todos los españoles y de todas las españolas, en nombre del gobierno de España, os deseo unas felices fiestas y toda clase de éxitos en el cumplimiento de vuestra misión.
Més qüestions. A Barcelona, l'Ajuntament no paralitzarà la nova adjudicació de la publicitat a les marquesines, com reclamava l'empresa Clear Channel, que ha perdut el concurs que explotava des de fa una dècada. La nova adjudicació, que afecta més de 4.600 elements publicitaris, l'ha guanyat l'empresa JCDCo. El nou contracte preveu 11 milions i mig d'inversió amb un cànon anual de 24 milions.
Sant Cugat del Vallès dona la benvinguda al 2026 amb un augment de la taxa de residus. La majoria de Junts i Esquerra ha fet prosperar l'aprovació de les ordenances fiscals, tot i assegurant que s'ha aplicat una política de contenció en les butxacres de la ciutadania. No opina igual l'oposició que ha votat en bloc en contra d'aquestes ordenances. S'ha centrat les crítiques en la polèmica taxa de residus que abonaran els proprietaris d'immobles seguint el criteri cadastral.
Un apunt d'esports, el Barça de bàsquet perd per la mínima. Istanbul en un partit marcat per la polèmica arbitral final. Els blaugranes van caure amb el Fenerbahçe 72 a 71. Notícies en xarxa. La ràdio de proximitat.
Com qui no vol la cosa, ja torna a ser Nadal. Llums a dojo als carrers, amb el debat recorrent, cada any els encenen abans.
Calendaris d'Advent, que ens han acompanyat fins aquí, de brasset de les entremaliadures del fullet del prestatge, que ja és un expat més. Arbres guarnits, amb tota mena de boles i no boles. Pessebres de totes mides i estils, amb caganers també de tota mena. Nadales clàssiques, nadales modernes, festivals infantils. I Maria Carey, que continua imbatible amb tot allò que vol per aquestes festes.
I cues. Cues per tot arreu. Especialment als mercats, a la cansaladeria, al pollastre, a la peixateria, a la fruiteria... Perquè si alguna cosa fem per Nadal és cuinar i enteular-nos i gaudir d'un bon àpat com més copiós millor. La festa besoval.
És en aquesta taula nadalenca que enguany, les ràdios de la xarxa, volem fer-nos forat entre plats, coberts i copes per afegir-hi els contes escudallats. Un seguit d'històries on el menjar és el protagonista. Hem fet que la pilota, el pollastre o els torrons cobrin vida, cadascú amb el seu propi conte, imaginats per qui millor ho fa, això d'imaginar, que són els nens.
Alumnes de cinquè i sisè de primària d'escoles d'arreu del país, amb la col·laboració inestimable dels seus mestres, els han escrit a classe i han anat fins a la seva ràdio local a enregistrar les històries que estàs a punt d'escoltar. La primera és la dels galets, aquesta pasta en forma de cargol que posem a l'escudella de Nadal, farcida o no de Carl, però sempre en versió XL. Hi ha tantes receptes com gustos o teories sobre l'origen dels galets.
Alguns diuen que inicialment eren simplement trossets de macarrons que es tallaven per fer més fàcil agafar-los amb la cullera quan nedaven dins la sopa. Altres els atribueixen a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que tenia botiga al barri del Born de Barcelona. I encara queden els qui creuen que van venir directament d'Itàlia, que són cosins llunyans dels lomaque, o cargols, que cuinen allà. Podríem donar-hi moltes voltes, però potser millor que ho facin ells, oi?
La volta dels galets La Patricia va anar a comprar una bossa de galets per fer la sopa tradicional de Nadal. Quan ell va agafar del prestatge, es va adonar que el paquet era diferent. Va notar alguna cosa estranya, però no en va fer massa cas. Quan va arribar a casa, ell va deixar damunt de l'aigüera per guardar-lo després al rebost.
i se'n va anar a la seva habitació a fer els deures. Al cap de dues hores, la Patricia va tornar a la cuina, i sorpresa! On són els galets? Mentrestant la nena estava fent els deures a la seva habitació, els galets es van escapar de la cuina, i és que no eren uns galets qualsevol. La gata pelusa va fer una de les seves.
Va tirar la bossa a terra i es va estripar. I els galets van aprofitar per complir el seu somni. Donar una volta al món. Corre, corre! Diu el Francesco a la resta de companys. Hem de marxar de pressa, si no volem que torni aquella nena i ens posi a l'olla. Afegeix el Mateo. Cap a les escales! Diu la Pietra. Per fi lliures! Diu l'Albertino. La gata ens ha salvat!
Comenta l'Alessio. Van començar a córrer cap a la porta i van aprofitar que un veí sortia a passejar el gos per escapar-se cap al carrer. El gos del veí es va alarmar perquè els va veure i va començar a odorar. Els galets es van espantar d'aquells sudols esferidors i en sortir corrents van trobar una noia que portava una maleta de rodes i van aprofitar per posar-se allí. Ves a saber on anirem, a veure si tornem a casa. Tinc ganes de vomitar, diu el Francesco.
Sí, quin mereig, afegia ells la Greta. Ui, hem parat! Aquesta maleta va resultar-se d'un pilot que treballava amb una companyia aèria que viatjava per tot el món.
El primer destí de la pilot i dels nostres galets va ser França. Gràcies a veure la torre Eiffel, van saber que estaven a París. Mentre la pilot descansava del seu viatge, ells van aprofitar per veure aquesta ciutat i van decidir pujar a la torre. Mentrestant pujaven, el Mateo va relliscar i quasi cau a baix. Sort de la Greta, que el va agafar i no va arribar a caure.
Quan van estar allà dalt es van quedar bocabadats de les vistes que es veien. El rius Sena, els camps Elisis, l'Art de Triomf, el Museu de l'Obre i Notre-Dame. Quan van baixar de la torre es van colar el bus turístic que es va portar al barri Montmartre. Una vegada allí van aprofitar que un nen es llegava als cordons per tastar la crep més bona que havien menjat mai. Que bona! Mai havia provat això!
Comenta el Mateo. Això és una crep, és un menjar típic d'aquí, explica el Francesco. Tan de bo el nen ni compri un altre. Ventipets van tornar a agafar el bus per marxar cap a l'hotel i posar-se a la maleta de la pilot. Encara era fosc quan van començar a notar que la maleta es tornava a moure. Segur que els esperava una aventura nova.
Després de sis hores de vol, l'avió va aterrar un nou destí. Quina calor! A veure si s'obre la maleta i podem sortir, diu la pietra. Quant falta per arribar? Es queixa la greta. De sobte es va obrir la maleta i van poder observar el gran cap de persona i cos d'animal, de dimensions exagerades.
Som a Egipte, diu l'Albertino. Mireu, allà hi ha tres piràmides, afegeix el Mateo. A veure si podem pujar un camell, comenta l'Eleonora. No crec que sigui bona idea, diu el Francesco. I si el seguim? Afegeix la Greta. Tota aquella colla de galets estava molt emocionada, ja que mai havíem vist aquelles coses tan impressionants. Estàvem molt entusiasmats per explorar aquell indret.
Els galets van anar a investigar Egipte, però de tant caminar es van perdre i no trobaven res. Només sorra, sorra i més sorra. Com es diuen aquelles cabanyes? Es diuen jaimes. Afegeix l'Alessio. I per què hi ha tanta sorra? Per què hi ha tants cactus?
En aquell moment només teníem preguntes. El primer que van fer va ser anar corrent cap a les jaimes per veure com eren per dins. Es van quedar bocabadats amb tot el que hi havia, però quan es van adonar no sabien on estaven. S'havien perdut.
Sort que en aquell moment va aparèixer un beduí amb el seu camell i els galets van aprofitar per pujar el seu cistell. M'encanta pujar camell, afegeix l'Eleonora. Era el meu somni, diu la Pietra. És molt divertit. Doncs a mi no m'agrada gens, comenta l'Albertino.
De sobte el camell es va aturar i els va deixar en una piràmide gegant. Van aprofitar per entrar i van veure estàtues de la Cleopatra, Tutankamon i altres faraons. Mireu, hi ha la noia de la maleta. Potser també ha vingut en camell. Quina casualitat! Així que van aprofitar per posar-se dins de la seva motxilla. Estaven esgotats. Van dormir moltíssimes hores.
Quan es van despertar, van veure que estaven dins de la cabina de l'avió. Van apreciar l'aterratge de la pilot. Va ser impressionant. Mireu, aquella torre s'està caient. No, tranquil, Francesco, que és la torre de Pisa. Itàlia, casa nostra! exclama la Greta. Potser trobem la mare i el pare. El primer que van fer quan va aterrar l'avió va ser anar cap a la fàbrica de pasta dels seus avis.
Allí van trobar els seus tiets espaguetis, els seus cousins macarrons, els padrins i gatoni, el seu pare ravioli i la seva mare Galet. I tots, contents de retrobar-se, van fer una gran celebració.
Què us ha passat que esteu tan vermells? Pregunta la mare. I què és tanta sorra? Diu el pare. Hem estat al mateix desert. I a París? Exclama el Francesco. I hem pujat a la Torre Eiffel. I amb camell? Diu la Leonora.
I així va ser com una colla de galets van complir el seu somni de viatjar pel món i van tornar a casa sense ser menjats a la sopa de Nadal de la Patrícia, gràcies a la gata pelusa. I vet aquí un ravioli, vet aquí un galet, aquest conte ja està fet.
La Volta dels Galets és un conte d'alumnes de sisè de l'Escola Pinyana del Farràs amb disseny sonor de Pili Garcia. Contes escutellats
Acabada l'escudella, és moment de portar les culleres i els plats fondos a la cuina i donar entrada al plat principal, un altre gran clàssic de la taula de Nadal, el pollastre amb prunes i pinyons. Bé, el pollastre d'una banda i les prunes i els pinyons de l'altra, que tothom mereix el seu minut de glòria. L'un arriba des del prat del Llobregat, de pota blava com ha de ser, i els altres de pins i pruners de la zona de Girona.
En tots dos casos, més que contes, potser caldria parlar de faules on imperen l'empatia, la solidaritat i també algun malentès. Un dia a la granja.
Vet aquí una vegada un dia solejat a una granja del Prat de Llobregat. Uns pollastres quidaven desitjant ser lliures. Volem ser lliures! Volem ser lliures! Volem ser lliures! Però llavors va aparèixer la seva polladora molt enfadada. Però què feu? Deixeu de cridar maleïts pollastres! Va dir la granjera. Però els pollastres no es van rendir tan fàcilment. Els pollastres van pensar una manera d'escapar.
Mentre la granjera deia... Pollastre 532, vine cap aquí. El pollastre hi va anar. I els altres companys van oblidar completament la idea de sortir de la granja. Havien de servir el seu company. Els pollastres van pensar com ho podien fer. Tenien un pla perfecte. Primer de tot, havien de construir un pollastre robot. I després, començaria el pla.
Un pollastre entraria per la finestra de l'escorçador i distreuria la granjera, mentre un altre pollastre canviaria el seu company per un robot i s'enduria el seu amic cap a la granja. Va començar el pla. Amb dues plaques metallites que es van trobar per terra i plomes que els havien caigut van construir un robot en forma de pollastre. A continuació, un pollastre va entrar a l'escorçador i va tirar una pedra. La granjera es va distreure amb aquell soroll.
Mentrestant, l'altre pollastre va aprofitar per fer el canvi pel robot i emportar-se el seu amic cap a la granja.
El pla somblava a funció a la perfecció, però, ràpid, es van adonar que el robot no s'assemblava gaire a un pot hablava de veritat i s'ho van emportar abans que la granjera ho veiés. Preocupats per aconseguir que el robot semblés de veritat, un pollastre, van fer-li una foto del pollastre 232 i, amb una impresa de 3G, van editar el robot amb un programa especial de robòtica cronadora.
Un cop van aconseguir cronar perfectament el pollastre i fer el robot animalitzat, van decidir el següent pas.
Perquè sortís bé la missió de llibrar el pollastre 532 havien de millorar el robot connectant-li un microchip per cable programat perquè cada matinada cantés com un autèntic potablava. Per fi tenien el robot personalitzat perfectament com un pollastre i podien tornar a intentar aportar el terme al seu pla.
Qui farà ara la distracció de la granjera? Jo, jo, jo, va dir la gallina 296. Crec expert en enganys i distraccions. I com ho faràs? Primer, deixarem obertes totes les portes dels corrals perquè s'escapin els animals. Aleshores, la granjera sortirà a buscar-los. I en aquell moment, jo aprofitaré per entrar per un forat de la paret on emportaré el pollastre i deixarem el robot.
Perfecte, ho farem demà al matí, a primera hora. Ja era l'hora de dormir i els amics del pollastre estaven molt nerviosos perquè els esperaven demà al matí. Sortirà tot com els esperaven?
Sense adonar-se'n, ja era l'hora de fer la missió. I està molt més nerviosos. Faltaven 10 minuts per començar el seu pla. Estic molt nerviosa. I jo, esperem que tot surti bé. Bullestres, quedan 5 minuts. Què? Sí, sí, sí, ràpid. Em sembla que no estic gesta. No m'han donat de menjar. Però què, Dios, no diguis ximpleries. Vinga, hem de començar una capellau. M'han obrit tots els correts com van dir.
Tot semblava sortir bé. Només faltava canviar el robot i, de sobte... Au, m'he fet mal a la pota. Què? Només ens falta canviar el pollastre. Amics, crec que no puc caminar. No, no, no ens diguis això. Ho intento, però no és segur que pugui caminar. Va costar, però van poder canviar el robot. Estan tots junts, sans i sanes. Ho hem aconseguit en equip. Tot gràcies a vosaltres, companys. Va dir el pollastre 632. Visca!
Totes estàvem contents i feliços per haver escatat el seu company. Però va passar el que no s'esperaven.
Cuillastre 532. Què fas fora? Va dir la granjera. Em volies matar i els meus companys m'han rescatat perquè són molt bons amics. Matar, rescatar? Què? T'ha portat amb mi perquè t'he de posar la vacuna. Vacunar? Però si n'estic malalt. Quan et vam rescatar per portar-te a la granja amb els teus companys, ens van informar que t'havíem de posar una vacuna cada mes i ja portes un mes amb nosaltres. No sabies si ho volies fer públic, per això et vam cridar només a tu. Què?
Van dir tots els pollastres. Al final, resulta que només et volia cuidar. Vaja, ha estat tot un valentès. Em sap greu, granjera? Sí, perdona, i moltes gràcies per cuidar-me. I des d'aquell mateix dia, mai més els pollastres van dotar de granjera.
Un dia a la granja és un conte d'alumnes de sisè de l'Escola Joan Maragall del Prat del Llobregat amb disseny sonor de José Manuel Gálvez. Contes escudallars
El misteri del pruner i el pi dels pinyons màgics. Avui us explicarem una història ben especial que va passar fa un temps en un bosc frondós i ple de vida.
Era un lloc on vivia un grup d'animals molt curiós, humit i aventurer. Aquest grup estava format pel cub de terra, el cèlvol, l'esquirol, l'insecte pal, la serp, la graneta, l'àliga i el lloc. Tots ells convivien en harmònia dins i al voltant d'un arbre immens i majestuós que tothom coneixia com el fil d'espins màgics.
Malgrat que se l'anomenava així, cap dels animals no sabia exactament quin era el seu poder ni perquè era considerat màgic. Era un misteri que sempre els havia cridat l'atenció, però mai no havien trobat cap vista clara que els en revelés del secret. El que sí que sabien, amb certesa, era que els agradava molt viatjar i descobrir món.
Així doncs, sovint emprenien viatges per diferents continents i països com el Japó, Anglaterra, Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Mèxic, Groenlàndia, Tailàndia, Austràlia, el Marroc... En cada destinació aprofitaven per conèixer altres espècies, observar nous paisatges i, sobretot, recollir llavors i fruits exòtics per plantar el seu bosc.
En una d'aquestes aventures, l'esquirol va tornar amb unes llavors molt especials. Eren d'un proner que havia trobat en un jardí japonès.
Quan van creixer, les prunes que en van sortir van deixar tots els animals bocabadats pel seu gust dolç i suau. Tant era així que, des d'aleshores, cada tarda se reunien al voltant del pruner per degustar-ne els fruits entre guiaies i converses animales.
Però un dia el cel es va cobrir de núvols foscos i una amenaça inesperada va arribar al bosc. Uns humans desconeguts van aparèixer amb grans màquines excavadores, camions i motosserres. Sense cap mena de consideració van començar a tallar arbres, a endurrocar arbustros i a destruir l'hàbitat natural dels animals.
La por es va estendre com un llampec entre els habitants del bosc. Cada dia els humans s'aprovaven més el pi dels pinyons màgics i el petit pruner.
Just en aquell moment tan crític va tornar a l'àguila de les illes de Hawaii. Portava bones notícies. Durant el seu viatge havia sentit una llegenda que deia que els pinyons del seu arbre combinats amb prunes especials podien tenir un poder màgic. Segons aquesta història ancestral, si llançaven amb força i fe contra qualsevol màquina que fes mal al bosc, aquestes quedaven petrificades com si fossin pedra.
Els altres animals, tot i que al principi van trobar força estranya i fins i tot increïble, van entendre que no tenien cap altra alternativa. Calia actuar ràpidament, abans que fos massa tard. Així doncs es van organitzar i amb gran determinació van començar a collir prunes i pinyons. Quan les màquines van arribar a tocar el pi, van a llançar-los amb totes les forces...
I aleshores, quan parat de màgia, tot es va aturar. Com que era l'època de Nadal, la nea cobria el bosc, les branques brillàvem en escorça grassada i l'aire estava ple del silenci dels dies freds i màgics.
L'afecte no era permanent i l'àliga els va explicar que havien d'agafar totes les provisions del bosc i marxer molt lluny fins a un país desconegut anomenat Torenja. Allà tot funcionava al revés. Els humans puïen dels animals i cada criatura tenia un poder especial. Les àguiles es podien teletransportar, els gossos canviaven de mida i la granota tenia una llengua llarga i allir. I així...
Cadascun dels animals podia fer coses increïbles, però els nostres amics no tenien poders i els humans els utilitzaven per descobrir els punts dèbils dels animals. Per tant, van dir un pla brillant per reunir-se amb tots els animals del bosc i descobrir com aconseguir els poders màgics.
Després de moltes preguntes i respostes composes, vam trobar la solució. Havíem d'anar a l'arbre màgic de les respostes, menjar un grapat de pinyot i una prona partida per la meitat. Quan ho vam fer, cadascun va tenir el poder de parar el temps.
Amb els nous poders van enfrontar-se els humans que volien destruir el bosc. L'insecte pal va guiar el grup amb estratègia. La serp es va infiltrar per mossegar cables. La granota va agafar les claus amb la llengua. I l'aguila i l'esquirol llençaven pinyons màgics per protegir la zona.
Tot i que alguns es van fer una mica de mal, l'esperit d'equip i la màgia del bosc van fer que tot es reparés ràpidament. En aquelles dates nadalenques, els humans van intentar tornar per comprovar com estava el bosc i tal alguna vet, però es van espantar en veure que el bosc tornava a estar intacte i ple de vida.
Els animals, coberts de neu, van celebrar la victòria amb rialles i festes al voltant del pi dels pinyons màgics, compartint prunes i pinyons amb alegria. Finalment, van aprendre que l'unió, l'enginy i la màgia poden protegir els que estimem i que fins i tot els més petits poden fer grans coses quan treballen junts.
I així, sota la màgia de Nadal, cada tarda tots es van poder continuar reunint al bosc per compartir aventures sabent que amb valentia, amistat i un toc de màgia qualsevol repte es pot superar.
El misteri del pruner i el pi dels pinyons màgics és un conte d'alumnes de cinquè de l'Escola de Domèny de Girona amb disseny sonor d'Ivan López. Contes escudallats
A casa, acabat el tall, de sempre apareix radiant una pinya tallada a llesques. Per tirar avall abans dels torrons, diu l'àvia. I tothom s'hi llança de cap perquè, efectivament, tots tenim aquella sensació que ens ajuda a fer baixar el dinar i ens permet agafar embranzida per atacar les neules i els torrons. No està demostrat científicament, però no seria capaç de refutar-ho. Ningú l'aprecia gaire, aquesta pinya, però si algun any no hi és, tothom la troba a faltar molt.
Penso que és perquè durant anys hem cregut que era una mena d'element distintiu i exòtic de la nostra taula particular, la de casa, una mena de tradició exclusiva que ens feia diferents de les altres taules. Com si els dies previs no se'n venguessin acabassos a les fruiteries o com si no hi hagués cap altra àvia que després de l'escudella de Nadal i el pollastre invoqui la pinya per fer baixar. Doncs bé, la del nostre conte va just en direcció contrària.
La piña que volia ser astronauta.
Hi havia una vegada i fa un bon grapat d'anys en un poble molt llunyà anomenat Pinyana. Hi vivia la pinya Maria amb la seva família, el seu germà Gerard, la seva mare Carme i el seu pare Jordi.
Era un poble on hi feia molta calor i bona humitat, un lloc ideal per a viure en les pinyes. Hi vivien 4.001 habitants Pinya i cadascun d'ells tenia un ofici diferent. Unes eren policies, unes perroqueres, unes doctores, uns altres bombers... Entre tots s'encarregaven de totes les tasques necessàries per viure feliços i contents i poder conviure en pau.
A la Maria, des de ben petita, sempre li havia fascinat l'espai amb els seus planetes, constel·lacions, meteodits i totes les curiositats que amaga.
Als nou anys, després de parlar-ho amb la seva família, es van decidir a crear un grup anomenat Les Corositats de l'Espat. En pocs dies, el seu grup ja tenia més de 10.000 seguidors, tots interessats en saber més del tema. Tots eren pinyes d'altres pobles i països llunyans. Van tenir un èxit total i no parava de créixer i d'augmentar el nombre de socis inscrits al grup.
El grup els serveia per fer tertúlies i debats sobre allò que els més fascinava. I tot el dia es passaven parlant de meteorits, pols astral, galàxies, anells còsmics... Era una gran diversió i entreteniment per a tots ells. Al cap d'uns anys, quan la Maria ja tenia 18 anys, va convocar una reunió amb tots els socis del grup per explicar-los un pla que se li va acudir. El pla de la Maria era una mica restat, però com tots hi van estar d'acord, van decidir tirar-ho endavant el més aviat possible.
Volíem muntar una missió espacial, però amb una condició, que els governs dels diferents països no sabessin. Xxxt!
A la reunió hi havia un senyor molt gran que pareixia molt savi, que va explicar la seva història viscuda com a astronauta de la NASA. Tot i que ara estava jubilat, volia col·laborar molt activament en la missió creant un coet molt futurista. De seguida el van posar a la feina i en pocs mesos ja el van tenir en llestiu.
Per fi va arribar el dia que tothom podria veure el seu coet imaginari fet realitat. Tots estaven molt emocionats i contents per veure el resultat del treball de tots aquells mesos. Van treure una tela que el tenia posada per damunt i...
Sorpresa! Era fantàstic! Millor del que haguéssim pogut imaginar mai. Lluïa un color roig llampant amb uns estels i uns llamps dibuixats amb un color groc lluent.
Seguidament, van posar una escala i van poder entrar a l'interior de la nau. Quan el van veure de dins, van veure que era supermodern, tenia aire acondicionat, tecnologia LED, tenia llets supercòmodes per dormir, una cuina que preparava el menjar sol, una piscina a la terrassa, i com no podien respirar fora de la terrassa, van posar una cúpula des d'on es podia observar tot l'espai fins on es arribés a la vista.
També disposava d'una connexió wifi 7K, infinitat de pantalles tàctils, repartides per tot el coet, per saber-ho, tot el qualsevol moment. Au, au, quina passada! La setmana següent, quan tots estàvem preparats amb els equips més moderns del mercat per poder anar a l'espai,
El coet no arrencava i van haver de trucar a un tècnic professional especialista en coets espacials. Al cap d'unes hores va arribar el tècnic. Es va sorprendre amb el coet que havien creat ells mateixos, però ells va dir que s'havia de canviar el motor per tenir més potència, per despegar, però valia molts i molts diners. Les pinyes de l'associació es van posar molt tristes i preocupades perquè no sabien com se'n sortirien.
Tan aviat com les pinyes del boble se'n van enterar, van començar a recollir diners per poder ajudar a reparar el coet. Tres dies després es van reunir al coet per tornar a intentar-ho. I aquesta vegada sí, van sortir disparats cap a l'espai.
Hores i hores de vol fins que van creuar amb un ovni i al cap d'una estona ja van trepitjar la lluna. Les primeres pinyes en tocar la lluna, el seu somni s'havia fet realitat.
En tornar a Pinyana ho van explicar a tothom. Es van fer molt famoses esportjodistes, es van fer multitud d'entrevistes per les ràdios locals i fins i tot van sortir a la televisió local de Pinyana.
La Maria, durant tota aquella experiència inolvidable, va aprendre moltes coses, que hi havia molt bona gent, pinyes, al món. Va observar els planetes de molt a prop, va veure les estrelles brillant com mai, va córrer per la lluna, però sobretot va aprendre que mai has de deixar de perseguir els teus somnis. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, i este conte ja s'ha acabat. A veure!
La pinya que volia ser astronauta és un conte d'alumnes de Sisè de l'Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara amb disseny sonor de José Manuel Galvez. Contes escudallats
i arriba l'hora de fer el cim. A qui li toca obrir el cava?
Les bombolles acompanyen sempre la part dolça del dinar, la dels torrons i les neules. Ets dels que els agrada sucar-les a dins la copa? No seria el meu cas. Jo sóc més de l'equip de les curses de crespir-se-les, ja siguin curses d'endrapà en solitari, o encara millor, de menjar-les amb algú a qui estimis, començant cadascú per un extrem, a veure qui va més ràpid i qui s'endú més neula. Has provat de dir Vilanova i la Geltrú en acabar?
I al costat de les neules, els torrons.
Ara s'enfanc de tota mena de gustos inimaginables i exòtics, com el de xupa-xup de maduixa i nata, el de gintònic o el d'arròs amb safrà. Però si tirem de clàssics, més enllà del torró de xixona que entusiasma l'oncle, o del d'ametlles per deixar-t'hi les dents, al final el rànquing de la sobretaula sempre oscil·la entre el de xocolata i el de crema cremada, que cal dir que, si està al punt, no té rival. I aquí no s'hi accepten esmenes.
El viatge del torró de crema cremada. En una botiga de dolços hi vivia un torró molt especial, el torró de crema cremada. Aquest torró no era com els altres, perquè tenia moltes ganes de veure el món i descobrir coses noves. Cada dia, quan els clients marxaven...
Ell somiava amb aventures i amics fora de la botiga. Una tarda, mentre esperava que tanqués la botiga, va sentir una veu. Ei, tu! Va cridar un bombó de xocolata que hi havia el mateix prestatge. Saps què? Jo crec que el millor és d'estar sempre aquí. És millor beure bon.
El torró de crema cremada, intrigat, va respondre. Doncs sí, a mi també m'agradaria sortir i saber què hi ha fora, però com ho faré? Doncs no soc gaire gran ni valent. En aquell moment, una nou que vivia el mateix prestatge va dir-li. Jo t'ajudaré. Junts podem fer qualsevol aventura. El bombó va preguntar. I com sortirem de la botiga? Ens veurà el de pendent.
Tinc una idea. El podem despistar i encener aquesta xinxeta d'aquí a la campaneta de la porta i mentre ell va veure què passa, nosaltres podem escapar-nos pel conducte de ventilació. Aquella nit, la nou i el turró van començar la seva expedició. Van sortir ràpidament de la botiga i van agafar un camí.
Els dos s'adonaren que el món era molt gran i ple de sorpreses. Van arribar a un camp. El torró va quedar sorprès perquè mai no havia vist tant anàquilo. Va veure arbres molt alts i flors que feien olor d'amell. Mira quina bellesa! Va exclamar. Tot això jo no ho coneixia. De sobte, van veure passar unes criatures que corrien ràpid.
Què sou? Va preguntar el torró molt curiós. Som uns conills. Va contestar un. Nosaltres també som amics. Ens agrada descobrir el món. Va dir un altre conill. El torró va sentir-se més content que mai. Va pensar que encara que era petit podia fer molt bones amistats i aprendre molt de tot.
Al llarg dels dies van conèixer diferents llocs i persones. Van veure rius, van sentir animals cantar i fins i tot van ajudar algú en un mal moment. El torró a poc a poc va aprendre que la vida no era només divertir-se, sinó també ajudar els altres. El viatge continuava sent emocionant i ple de sorpreses.
Un altre dia van arribar a una escola i van veure molts nens i nenes jugant i aprenent. Què és això? Va dir una nena sorpresa. Un torró de crema cremada! Va exclamar un nen emocionat. El torró, una mica tímid, va saludar. Hola, sóc el torró de crema cremada. Jo no només sóc dolç, també m'agrada viure aventures i fer amics.
Una altra nena va preguntar. Però Torró, com viatges si ets tan petit i delicat? El Torró va contestar amb un somriure. Amb valentia i una mica d'ajuda tot és possible. La Nou, una mica més tímida, també va saludar els nens. Els nens van començar a explicar-li què feien a l'escola i el Torró es va sentir molt feliç.
Aquell dia, els nens van aprendre una cosa molt important, que fins i tot les coses més petites poden tenir grans somnis. Des d'aquell moment, el torró de crema cremada va saber que el món era un lloc ple de sorpreses i de bons amics, i cada dia somiava amb noves aventures i noves amistats.
El viatge del torró de crema cremada és un conte d'alumnes de cinquè de l'Escola Les Aigües de Cardedeu amb disseny sonor de Pau Laillón i Pau Sánchez. Contes escudallats
Les neules màgiques. Un matí fresquet de tardor amb una mica de boira, en una casa de Montblanc, després del regombori de les primeres hores, tothom ha marxat.
Els nens a l'escola i els pares a treballar. El silenci omple les estances. Una finestra de la cuina ha quedat una mica oberta. Ha bufat un remolí de vent i s'ha obert un armari que estava ple de llaunes i pots. Un d'aquests pots era ple de neules.
Ha caigut sobre el marbre de la cuina. S'ha obert i s'ha barrejat amb la sal i el pebre, que també s'havia entrebocat.
Per art de màgia, aquesta barreja ha fet que a les neules els surtin ulls, boca, mans, cames. És a dir, s'han convertit en humanes. Sorpreses pel seu aspecte, es miren les unes a les altres. Es comencen a moure, però són tan maldestres que no paren de xocar entre elles i amb tot el que troben. Arriben al menjador. No saben com fer-ho per passar entre mig de la taula, les cadires i el sofà sense ficar res.
No ho aconsegueixen. Amb tant de rebombori, la boira, el gos de la casa que feia una bacaina a la seva caseta del jardí, es desperta. Corre cap al menjador i comença a gordar. Cames, ajudeu-me. Espantades, corren a la velocitat de la llum.
Pugen les escales, entren en una habitació, es tanca la porta als morros de la goira i respiren a lleugerides. No saben on són, però al seu voltant hi ha fileres i fileres de llibres. La neu, la més tafanera de la colla, comença a remenar i dels prestatges van caient comptes.
S'obren i de dins van sortint uns personatges. La rateta, la caputxeta, els tres porquets, el gat amb bot. Uns i altres queden bocabadats. Es posen a parlar.
Les niules els expliquen el que ells ha passat. Els demanen ajuda per escapolir-se del gos i poder tornar al pot. La caputxeta de seguida pensa en el flautista de Marí. Ràpidament el gat amb botes s'enfila. Agafa aquest conte. L'obre i en surt el flautista. Li expliquen el pla que han pensat.
Està d'acord i les ajudarà. Però el primer que hem de fer és tapar-se tots les orelles per no quedar atrapats dins la melodia que sonarà. Els tres porquets, que són manetes, fan boletes amb trossos de papers que troben dins d'una paperera. Els reparteixen. Diuen que se'ls posin a les orelles i premin ben fort. Un cop comproven que ningú no sent res de res, comença a tocar la flauta.
Obren la porta a poc a poc i veuen com la boira el segueix com si estigués hipnotitzada. Les neules silenciosament baixen les escales, passen pel menjador i entren a la cuina. Amb una bona escombrada de la rateta, tota la casa queda endreçada. Neta com una patena i els protagonistes dels contes tornen a les seves històries.
Les nostres amigues, les Neules, han viscut una gran aventura. Decideixen tornar al pot, però no descarten tornant-ne a sortir un altre dia. Compte comptat, aquest conte s'acaba.
Les Neules Màgiques és un conte d'alumnes de sisè de l'Escola Les Muratlles de Montblanc amb disseny sonor d'Ivan López. Contes escutellats
Fins aquí el dinar de Nadal, però... ja està? No, de cap manera. Ha sobrat menjar per un regiment.
Que què en fem? Doncs canelons, aquesta bona tradició de Sant Esteve que no pots deixar-te perdre, perquè ja és nostre, tot i que originalment sembla que ens els van portar els cuiners italians que servien a la burgesia al segle XIX, i perquè implica allargar el luxe de la bona cuina i d'una taula ben parada. No conec ningú que no li agradin els canelons. Pots preferir-los més o menys torrats o fins i tot blancs del tot, sense gratinar, però segur que ets d'algun equip o de tots tres.
Per això, els hem dedicat l'epíleg dels contes escudallats, un capítol afegit amb una història més adulta, però igual de bucòlica, que ha escrit el Joan Revellato, del Centre Terminològic Termcat, que no concepta cap manera un món distòpic sense aquest menjar. Aquest Nadal no faré canelón. El temps s'atura, els mòbils hivernen, la música calla i queda una frase a migdí.
Un aire gel i t'omple com una riuada a l'estança sencera. Amb els cors congelats, només el rellotge de l'entrada continua escandint els segons que falten per un Nadal sense canelons. A cot o al cap, conscient que tard o d'hora havia de passar. És així la vida. Imagines i planifiques com si el futur tingués la solidesa del present, i de cop, una desgràcia t'ho esmicola tot i et fa veure com era de fràgil i fins d'ingènua la casa que havies aixecat. És una broma.
Somrius entremaliada i la vida entre la casa recupera l'alè. Era una broma. Esclar, com hauria pogut el destí ser tan cruel amb ningú?
De debò, m'asseguro, encara t'ha morit, canelonaràs els canelons a la vigília de Nadal i podrem canelonar tots junts per Sant Esteve. I no és fins que m'ho confirmes que respiro i em torno a sentir a recer de la nit còsmica que pobla l'univers. D'aquí a poc estendràs les bases dels canelons de Monondrap al marbre de la cuina. Distribuiràs la can rostida i trinxada sobre les bases i les canelonaràs en canelons finíssims que cobriràs amb la beixamel sense bromoits.
Els contemplarem disposats a la safata i serem comprensius amb la seva blancó, perquè ja sabem que el sol poderós del forn els farà agafar el color que ens enamora. És com el primer dia que anem a la platja, diràs. I jo, llavors, imaginaré en els teus canelons el gust salat de primer bany d'estiu, els passos esquius dels crustacis que gamben pel fons, l'onada que jo no recordàvem com et sobrevola conet despistes,
i fins al cor marí que es precipita de qui sap l'altura sobre llums platejats. I també hi veuré esclar el teu cos càlid i amb mandrill de sol i de sal i de sorra i els pejatges nous d'Itàlia, de França o d'Àustria, on ens agrada tant de perdre'ns quan el sol és a dalt de tot i els dies no s'acaben. El forn s'ha espatllat! Alertes de cop. El temps es torna a aturar, els mòbils es col·lapsen, la música calla i una altra frase queda inacabada.
El rellotge de l'entrada escarneix els segons que falten per un Nadal sense canelons. Havia de passar. Així és la vida, que tu planifiques i una desgràcia t'esmicola sense més la felicitat i et deixa la intempèria. Fem servir el meu forn, proposa el germà, i se'ns obre el cel i la vida reprèn l'alè.
És així com els canelons d'un blanc hivernal desfilen en safates pel carrer esquivant vianants desvegats i músiques ximples de Nadal. Com hauríem pogut prescindir-ne si les portes de l'hivern s'obren amb els canelons? Encenem el forn de substitució. Aviat la beixamel crepita com crepiten els tions a la llar i els canelons agafen els colors ocres de tardor que els arbres pinten a les fulles perquè hi juguin els dits del vent.
I al final el vent s'encança i les deixa muntades per terra igual que les esteses de joguines que feien els nens. Te'n recordes? Sí, me'n recordo. Mirant els canelons, rebeig el nostre ardor amb l'excusa de provar-ho. La teva panxa arrodonint-se com la lluna en quart creixent i la brillantor instal·lada en els teus ulls sense intencions de marxar-ne.
La meravella de veure't d'una vida i de veure't nodrir-la de tu i d'aprendre plegats a protegir-la, a conduir-la, a fer-la riure i a estimar-la sense cap son reparador darrere. Els fills creixen, les fulles volen i l'amor persisteix com persisteix l'olor dels canelons desenfornats.
M'he deixat les claus, em desespero quan tornem. I el temps es col·lapsa, els mòbils curcircuiten, les cançons callen i se m'escapa un renec. A l'entrada inabastable de casa, el rellotge toca morts pels canelons. Sabia que passaria. Et penses que tot va bé i de cop la desgràcia t'engruna el futur. Tranquils, que jo sí que les porto, diu un dels fills. I tots, aguantant les safates calentes, tornem a respirar. Uf!
A continuació, seiem enriolats al voltant de la taula, amb les galtes una mica vermelles pels radiadors, la felicitat de la companyia completa, l'esperança en el futur amagat dintre un nou any i potser alguna copa de massa. Però, sobretot, sobretot, el que ens pinta de vermelles galtes és la safata de canelons fumejant en direcció al sostre, allà on més d'un Nadal s'ha estampat al tap de xampany.
Ataquem els canelons amb excusa de gustar-los i opinem sobre la porció i el formatge i la marxa atropellada del món amb tantes coses que van millor i tantes altres que van de malborràs. Però res que no es pugui resoldre, que bé que acaba realitzant-se cada any el miracle dels canelons.
i la beixamelva escampant-se pels plats per subitjar el gust tan fort de la carn. L'agró que hem anat desaprenent des que els nostres ancestres perseguien la caça o corrien davant de la caça en dies incerts. Aquella agró que ara gairebé només retrobem un cop l'any en els teus canelons de porc, de vedella i de pollastre, la Santíssima Trinitat del Nadal laic. Llavors, mirant-te, penso que per anys que visqui o pervisqui, si és que sobrevisc,
Tant si la vida ens porta a viure els plegats com si ens força a separar-nos, et recordaré sempre enrotllant els canelons, controlant el procés d'enrossiment i l'altura de les safates, desenfornant-los i presentant-los orgullosa i feliç a taula. Al final, la il·lusió més grossa dels dies de Nadal són els teus canelons cuinats a les portes de l'hivern, amb la sal de l'estiu, els colors de la tardor i les vides que hem viscut. L'any que ve no faré tants canelons,
Jo m'ennuego, m'ensorro sobre el cadira i requereixo de manera immediata un desfibril·lador.
L'epíleg Canelons és un text de Joan Revellato del Termcat amb la participació de Carme Defez, Didac Boza i Lluís Mata i amb dissenys honor d'Ivan López i José Manuel Galvez. Contes escudallats
Comptes Escudellats és una coproducció de la xarxa Amemun FM, El Prat Ràdio, Girona FM, La Plana Ràdio, Ràdio Televisió de Cardedeu i Ràdio Montblanc, amb la col·laboració del Centre de Terminologia TermCat.
Els contes són amb guió i locució d'alumnes de l'Escola Pinyana del Farràs, l'Escola Joan Maragall del Prat de Llobregat, l'Escola de Domeny de Girona, l'Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara, l'Escola Les Aigües de Cardedeu i l'Escola Les Muralles de Montblanc. L'epíleg dels canelons és un text de Joan Rebellato del Termcat amb la participació a la locució de Carme Defez, Tídac Boza i Lluís Mata.
Els títols i els crèdits, Joan Pau Inarejos i Carme Parres. Els dissenys sonors són de Paula Illon, José Manuel Galvez, Ili García, Ivan López i Pau Sánchez. La idea i direcció del projecte és d'Ivan López i de servidora, Anna Morgades Valldogera. Bon Nadal!
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Els comuns han presentat avui una denúncia a la Fiscalia contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per presumptes delictes comèsos arran del desallotjament de 400 persones a l'Institut B9 de la ciutat.
Entre els delictes que hauria comès el Biol hi ha negació de serveis públics per raons discriminatòries, desobediència a l'autoritat judicial, prevaricació administrativa i un d'odi. Segons els comuns, l'alcalde ha estat atiant l'odi quan alguns veïns van manifestar la intenció de cremar l'Albert, que volia acollir persones desallotjades, i ell de forma pública, i mentre ho enregistrava a mitjans de comunicació, els va demanar un marge de temps i després que fessin el que creguessin convenient. Jaume Sens és diputat dels comuns al Parlament Europeu. El senyor Biol
no pot estar per sobre de la llei. El senyor Albiol es pensa que Badalona és als Estats Units i que ell pot actuar com Donald Trump, governant a cop de titular, atiant la por entre els seus conciutadans i menyspreant la legalitat i els drets dels més febles. Però ell no està per sobre de la llei. Ell té l'obligació de complir, com tothom, amb les resolucions judicials.
Mentre la plataforma d'entitats socials Badalona acull reclam al govern que no abandoni l'acampada dels desallotjats del B9, que encara dormen a la itempèria. Després del desplegament de dimarts, per reubicar desenes de persones, les entitats consideren que la tasca de l'administració no s'ha acabat. Escoltem el seu portaveu, Carles Segués.
La nostra reivindicació avui més concreta és de dir, aquest operatiu no ha acabat, aquest operatiu ha de continuar. I reclamem a Drets Socials de la Generalitat que segueixi i que hi posi tota la força possible per poder reprendre el que es va començar ahir, tornar a parlar a la gent amb més calma, sabent més ja quina és ben bé la proposta...
I a DIF començarà al gener les primeres proves amb trens amb la terminal de mercaderies a la Llagosta per la validació de les operacions. El primer tren arribarà des d'envers, descarregarà contenidors i semiremols i carregarà noves unitats per tornar a Bèlgica. A DIF ha invertit 123 milions d'euros en les obres d'aquesta primera fase de transformació d'una infraestructura clau per al corredor mediterrani.
I els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona dos homes de 46 i 48 anys com a presuntes autors d'un delicte d'atinença de contingut multimèdia il·lícit de menors. La investigació es va iniciar arren d'una denúncia anònima i les declaracions aportades de 3 víctimes. Sant Feliu de Guíxols aposta per organitzar activitats en diferents espais de la ciutat per tornar a celebrar la festa de cap d'any infantil, amb 40 activitats per a tots els públics.
És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínio s'estava ben radiant. A la Sagrada Esparta,
El mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on te'ls podries trobar amb Fustiniós i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li han vingut.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908 321 49. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art.
Hola, això és Chelsea Hotel, el programa de rock clàssic de Mataró Ràdio, un programa realitzat i dirigit per Xavier Moreno, José Luis Moreno, Francesc Xiva i jo mateix, Salvador Climent, en Pere Sánchez, el control tècnic.
Un clàssic de cap d'any és fer-se propòsits per l'any següent. El clàssic dels clàssics és el de cada any, Deixar de fumar.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smoke, smoke, smoke that cigarette. Són Commander Cody and his Lost Planet Airmen, un grup de Country Rock de Michigan.
El comandant Codi en aquest tema ens ha explicat que ha fumat tota la vida i que el tabac encara no l'ha matat però l'ha cardat molt i que si pogués mataria qui va inventar els cigarrets. Per tant, ja tenim el primer propòsit d'any nou, deixar de fumar. És el més fàcil de complir. Coneixem gent que ha deixat de fumar molts cops.
El segon, un altre clàssic, és fer exercici, apuntar-se a un gimnàs, a ballar o a alguna activitat d'aquestes que fa moure l'esquelet. Danny and the juniors at the hop.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Sondania de Juniors, de Filadèlfia. Es van formar l'any 1955 a l'Institut, com a grup de Duduà a capella. El líder era Joe Terranova, de nom artístic Joe Terry. Van aconseguir la fama quan van substituir a última hora un grup que no es va presentar al programa d'àmbit nacional American Bandstand, una espècie d'escala enifi americà.
Van donar el cop, els van contractar per molts altres programes i el seu tema at the hub, que hem sentit ara, va arribar al número 1. Cal fer-se propòsits sensats i assolibles per l'any 9. Som conscients que les vostres vides no tenen sentit i necessiteu canvis, canvis importants. David Bowie, Changes.
Bona nit.
Bona nit.
Don't want to be a richer man Ch-ch-ch-ch-changes Turn and face the strange Ch-ch-ch-changes It's gonna have to be a different man Time may change me But I can't trace down
I watched the ripples change their size, but never leave the stream of warm and permanent sand. So the days float through mines, but still the days seem the same.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Changes, canvis, aquest tema obre l'LP de David Bowie, Hanky Dory, que va ser l'àlbum que va llançar Bowie a la fama, després de diversos intents en diferents estils. En Bowie va canviar i va triomfar, i el més important, es va convèncer que sempre més havia de canviar contínuament. Els canvis són necessaris, imprescindibles.
El primer que cal fer, que cal proposar-se, és fer fora de la vida tot el que molesta i entorpeix el propi camí. Cal agafar l'escombra, el sírex. Si yo tuviera una escoba...
Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba Si yo tuviera una escoba
¿Cuántas cosas barrería? Primero, lo que haría yo primero, barrería yo el dinero, que es la causa y el motivo, hay de tanto desespero. Segundo, lo que haría yo segundo, barrería bien profundo, todas cuantas cosas sucias se ven por los bajos mundos.
Si yo tuviera una escoba. Si yo tuviera una escoba. Si yo tuviera una escoba. Cuántas cosas barrería. Muchachos, os voy a comprar una escoba cada una. A ver este que lo pasamos.
Si yo tuviera una escoba, cuántas cosas barrería, cuántas cosas barrería.
Los sírex, la escova, un tema que pot servir com a propòsit general o, de forma més particular, de banda sonora, per fer neteja a casa, per fer dissabte.
Esclar que sembla que el narrador del tema no s'hi pot posar, de moment, perquè diu que ho faria si tingués una escombra. I no en té cap. Què farem que netegi un altre, doncs? Mentrestant, podem fer-nos un altre propòsit per l'any que ve. Un altre clàssic. Treure's el carnet de conduir. Gethro Tull, Driving Song.
Bona nit.
Trevings són cap a l'autoscola, són Jethro Tull, que sempre aproven la teòrica, però suspenen les pràctiques. Creiem que és perquè van mal vestits, van vestits de pidulaires de l'època de Dickens i, a més a més, verbuts, peluts i despentinats. El propòsit que s'han de fer per l'any vinent és anar al barber, com Crosby, Stills, Nash & Young.
Almost cut my hair. It happened just the other day. It's getting kind of long. I could have said it was in my way.
I feel like letting my freak flag fly.
Must be because I had the flu for Christmas And I'm not feeling up too far It increases my paranoia
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Almost cut my hair, una mica més i em tallo el cabell, són Crosby, Stills, Nash & Young, a la seva època de peluts i malanuts, en la qual encara segueixen, per cert, excepte en David Crosby, que ja s'ha agradat calc del tot. El missatge de la cançó s'ha d'emmarcar el 1970,
El narrador, autor i cantant principal del tema, precisament David Crosby, explica que està paranoic perquè la policia el mira malament i sovint el paren i el registren. Es planteja de tallar-se el cabell, però finalment no ho fa perquè considera que la melena forma part de la seva personalitat contracultural i antisistema.
Un dels principals propòsits que es pot fer una persona és ser feliç. És difícil, sobretot perquè ningú sap exactament en què consisteix, però es pot intentar. Una possibilitat és mirar d'agafar-se la vida com en Keith Richards, Happi.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Bona nit!
Happy, feliç, és una d'aquelles cançons dels Rolling Stones que, de tant en quant, en comptes d'en Mick, les canta en Kit. Si no aconseguiu ser feliços, perquè ja hem dit que és una qüestió complicada i en la que no hi ha consens, digui el que digui en Tolstoi, sí que us podeu proposar l'any vinent d'agafar-vos les coses amb calma, no atabalar-se, no complicar-se la vida.
Take it easy. Els Eagles. I'm running down the road trying to loosen my load. I've got seven women on my mind.
Don't let the sound of your own wheels drive you crazy Lighten up while you still can Don't even try to understand Just find a place to make your
Bona nit.
Bona nit.
Won't blow my cover, she's so hard to find Take it easy, take it easy Don't let the sound in your own need
Fins demà!
Take it easy, agafa-t'ho bé. Una gran cançó escrita per en Jackson Brownie i el membre dels Eagles Glenn Frey. És el primer tema del primer LP dels Eagles i no hi ha cap dubte que és una manera òptima de començar una carrera. Chelsea Hotel, el programa de rock clàssic de Mataró Ràdio.
Avui us estem suggerint propòsits d'any nou. És obvi que sou uns grans aficionats al pop i al rock, perquè esteu escoltant Chelsea Hotel, el programa de rock clàssic de Mataró Ràdio, però també heu de saber que allà fora hi ha més vida intel·ligent, hi ha altres músiques. Us podríeu proposar per l'any que ve escoltar música clàssica. No és tan bona, però també està bé. Roll over Beethoven.
I don't mail it to my local DJ Yet it's a jumping little record I want my jockey to play Roll over Beethoven I gotta hear it again today You know my temperature's rising The jukebox blowing the fuse My heart beating rhythm And my soul keep a singing the blues Roll over Beethoven Tell Chukowski the news
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Roll over Beethoven, una de les obres fonamentals d'un compositor clàssic, Chuck Berry. I aprofitarem per fer una mica de propaganda i us farem saber que podeu sentir música clàssica en un altre gran programa de Mataró Ràdio, que també trobareu a l'e-box com el nostre, el d'en Lluís Bonamusa, la bona música. I parlant de bona música i de música clàssica, ara escoltem els Beatles.
Fins demà!
Fins demà!
What can I do, what can I be When I'm with you I want to stay there If I'm true I'll never leave And if I do I know the way there Ooh, and I suddenly see you Ooh, did I tell you I need you Every single day of my life
Fins demà!
Not to get you into my life, has d'entrar a la meva vida. Són els Beatles de Liverpool, amb un propòsit d'any nou molt apropiat per a gent tímida i enamorada que no s'ha decidit a fer el gran pas. L'any vinent és l'any de declarar-se. Heu d'aconseguir que aquella persona per la que esteu colats o colades o coladis entri a la vostra vida. So I sing the song of love Julia
Amb el canvi d'any cal fer-se propòsits per millorar la nostra vida i, si pot ser, la del planeta. Us proposem, per tant, algunes intencions ecològiques a continuació. La primera, deixar el cotxe per utilitzar el transport públic, que, per cert, funciona de meravella. Mermelada, coge el tren.
Fins demà!
Mucha población en Cucharrincón. Déjame pulsar, nos podemos marchar. ¡Cógemos!
Coge el tren, son mermelada, un grup de xamberí de l'època prèvia a la movida madrilenya, de l'època roquera de Madrid, la de burning, asfalto, leño, etc. El seu propòsit és ecològic i sostenible i seguirem amb aquesta línia.
L'any que ve cal que poseu plaques solars. I Cantina Turner, a dalt de la taulada, a Pont de Rús. When this whole world starts to get me down and people are just...
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit!
So Nike and Tina Turner, up on the roof, posem plaques solars.
Un altre propòsit d'any nou pot ser assabentar-se que Tina Turner va tenir una carrera molt important abans que la que va fer en solitari, la que va fer amb el seu marit Tyke Turner, per exemple, en la cançó que hem sentit. Van actuar junts durant 16 anys, van tenir una gran quantitat d'èxits a les llistes americanes de Riddleman Blues i van assolir més tard la fama mundial quan van fer gires com a taloners dels Rolling Stones
i van publicar el single Riverdeep Mountain High. Es van separar l'any 1976. Hi ha dues versions, segons Tina perquè Ike li practicava violències masclistes i segons Ike perquè Tina, convençuda que l'èxit del duo era degut a la seva potència i sex appeal, va forçar la separació per poder fer carrera en solitari.
Chelsea Hotel, el programa de rock clàssic de Mataró Radio. Tot és cada dia més car i un propòsit ineludible per l'any que ve i per tots els altres que vinguin és fer diners per la via que sigui. Money, money, Tommy James and the Shandles.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Tom i James and the Shundles van desbancar els Beatles del número 1 del Regne Unit l'any 1968 amb aquest tema, Money, Money. El grup havia estat propulsat per la discogràfica Rulet, propietat del mafiós Morris Levy.
La carrera fulgurant de Tommy James va decaure quan va esclatar a Nova York la guerra entre les famílies Gambino i Genovese, a la qual pertanyia precisament Morris Levy. De fet, la companyia discogràfica amb la qual treballava Rolet
Funcionava més que no pas com un joc com a tapadora per blanquejar diners. En Tommy Shondell es va haver de refugiar a Nashville fins que va acabar la guerra entre famílies i més o menys allà va acabar també la seva carrera d'èxit. Però no l'ingrés de royalties per aquesta i altres cançons com Crimson and Clover i Hunky Punky.
Un darrer propòsit de cap d'any pot ser fer diners, però per mitjans legals. Per exemple, ens podem proposar de jugar a la loteria. Que tinguem sort. Lluís Llach.
Vull que el dia sigui netic
Si em dius avui que el sol faci el dia molt més llarg,
I així robar temps al temps un rellotge aturat que tinguem sort que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així robar
I així pren tot el fruit que et pugui donar, el camí que a poc a poc escrius per demà.
M'encara el fluit de cada...
Ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses sols. Un port de sol i que la vida ens ongui un camí bé.
I així pren tot el fruit que et pugui donar, el camí que tot que pot escrit.
Bona nit.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets a Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys, i un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels pastorets de Calaf tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. El sector de l'habirant pronostica que amb el focus de grip aviària, adaptat avui a Lleida, hi podria haver un repunt de l'escalada de preus de productes derivats com els ous al mercat. Segons Jordi Armengol, d'Unió de Pagesos, el fet que s'hagin de sacrificar els animals a les granges que donin positiu podria provocar...
una falta de subministrament o desabastiment del mercat, de manera que productes com els ous s'hauran de pagar més càrrec. El Mangol ha confirmat que tots els animals a l'explotació afectada s'hauran de sacrificar encara que no estigui confirmat el positiu per part del Ministeri.
I Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat en fase d'alerta per previsió que entre demà, dijous i divendres, hi hagi precipitacions molt intenses al nord des de Catalunya. El Servei Meteorològic preveu una situació de perill per acumulació d'aigua que poden caure entre 100 litres o més per metre quadrat en 24 hores. També hi ha previsió de temporal marítim amb onades que poden superar els 4 metres al litoral central i a partir de dijous i dissabte també
S'ha més una alerta de Neucat que pot arribar al Pirineu Occidental, al Ripollès, l'Anoia, la Sagarra, la Conca de Barberà o la Terra Alta en gruixos de 5 centímetres al 600 metres. Rosa Mata és responsable de Guàrdia de Protecció Civil.
Tot extremar les precaucions pel que fa al trànsit, informar-se molt bé abans de sortir, portar els vehicles plens de combustible, portar una mica de menjar, portar aigua, si hem d'anar a la carretera. És molt important no acostar-se a zones de risc, ni a zones marítimes on puguin trencar onades, passejos marítims, esculleres, totes aquestes zones que a vegades ens agraden a veure, tot i que farà bastant mal temps.
I la vigília de Nadal, el president Pedro Sánchez ha volgut felicitar, com cada any, per aquestes dates, les festes a 20.000 militars desplegats a missions internacionals. A través de videoconferència, el president espanyol ha destacat l'esforç i l'eficàcia de les forces armades en situacions complicades fora del territori.
I els Mossos d'Esquadra han detingut 11 persones en una operació contra un entremat dedicat al cultiu de tràfic de marihuana a l'Alcà, a la Conca de Barberà i a l'Alpenedès. Es tracta de la segona fase d'una investigació policial que es va iniciar a finals de 2024. S'ha intervingut també diners en metàl·lic, armes blanques i una defensa elèctrica. També s'han requisat 9 quilos de marihuana, 2 quilos i mig de xix i 100 grams de cocaïna.
Notícies en xarxa.
Mixtures, un programa d'agitació musical que vol fomentar la curiositat per a les músiques del món i redescobrir els clàssics populars d'arreu. Cada setmana, noves propostes musicals amb Gaspar Terrida.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Benvinguts i benvingudes a un nou Mixtures. Avui comencem des d'Aití, amb el nou disc de Wesley, aquest prolífic cantant, autor, guitarrista, multiinstrumentista d'Aití, que publica el seu setè disc, Makaya, aquesta tardor del 25, que ja se'ns acaba.
Doncs bé, Wesley publica un nou disc i ho fa com anteriorment també, però en aquest cas encara més amb la idea de recuperar aquestes arrels, aquestes tradicions ancestrals d'Aiti, de la seva illa d'Aiti, però que alhora és parlar de la diàspora africana, dels esclaus d'Aiti,
que venien del Golf de Guinea, per tant, del Congo, que parlaven... De fet, ell canta en aquest disc amb yoruba, amb minan, amb font, amb diferents llengües dels pobles africans que van ser esclavitzats i portats a Haití. Doncs bé, Wesley, un dels personatges que hem anat seguint aquí al Mixtures, que publica un nou disc i aquí va un altre tema. Ai, ai, ai.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Avui hem començat a Haití, tot i que cal dir que Wesley viu al Canadà. Però, evidentment, viatja sovint a Haití i, de fet, dins del seu projecte hi ha, com dèiem abans, aquesta voluntat de recuperar les arrels.
de la música a l'Aiti. No només la música, sinó tota una cultura que ve de l'Àfrica i que s'ha conservat al llarg dels segles, d'aquests 500 anys llargs, a través...
del que són els santuaris del vodú. És allà on aquesta herència africana ha quedat més preservada. De fet, en diuen els lakus. Són els santuaris haitians del vodú. I allà és on també els ritmes, les músiques, han quedat més preservades. I on les va a buscar Wesley. Però no tot aquest disc és només d'edició.
També hi trobarem música urbana, també hi trobarem riqui, funk o fins i tot samba, com aquesta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mixtures. Un programa on totes les músiques són possibles.
Bona nit.
Cuando te entra vos y se emborracha. Y por eso mírala, mírala, mira cómo baila la muchacha. Cuando te entra vos y se emborracha. Si tú la ves, si tú la vieras, está más bonita ahora que está certera. Anda a su aire, a su ventolera. No hay en la controladora, hace lo que quiere. Y si a su sombra buena,
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
¡Ey!
Bona nit.
Per la nostra segona novetat, no marxem gaire lluny d'Aiti, anem a Cuba. I és Wampi. Wampi ha passat de ser una promesa a ser una realitat. Un xaval de vint i pocs anys que s'ho està menjant tot a Cuba i arreu. Perquè les gires que ha fet t'ha aclamat arreu on ha anat. Aquest xaval que, com diem, té, si no m'equivoco, 22 anys.
el disc, el seu tercer disc aquest, es diu El rei de la Habana. O sigui que xuleria, no li falta al xaval, però realment, doncs això, ho està petant tot. Wampi. Des de Cuba, des de la Habana, hem sentit aquest xa-xa amb los Van Van, una orquestra, diguem-ne, clàssica del que va ser la salsa. Però del que és la salsa...
Però hi ha altres col·laboracions. Ell, sobretot Wampi, sense sortir del que és Cuba, doncs ell és un rei de la música urbana, no tant de la salsa. Però, per exemple, i parlant de música urbana, doncs és un dels temes més positius
punyents, més ballables, més bomba d'aquest disc del Rei de l'Habana, és el que comparteix amb Zimafung, una altra jove que arrasa allà on va. Wampi i Zimafung. Que bola!
y me estresa porque yo soy crazy de naturaleza. ¿Haceré que hola? Dímelo. ¿Qué hola que huesta? Siento unas voces en mi cabeza que me dicen dale, vámonos de fiesta. ¿Haceré que hola?
Mambo.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Mixtures. Un programa on totes les músiques són possibles.
Bona nit.
Pa' que lo bailes tú, si te lo canto yo. Pa' que lo bailes tú, si te lo canto. Con el bongo y con la clave ya se formó la guaracha. Ven a la fiesta muchacha que el solar ya se prendió.
Bona nit.
Fins demà!
Gloria a la reina celeste que en cada rumba se extraña. Dos, tres de clave en sus venas dulce cual jugo de caña. Ella bailará por siempre rompiendo el cuero mayor. Voz de un eco que estremece contagiando su dulce.
Deja que el ritmo te baile el cuerpo Siente el calor de tu movimiento vibrando como un tambor Deja que tu cintura encuentre la clave La rumba tiene la llave para abrirte el corazón Dale, deja que el ritmo te baile el cuerpo Siente el calor de tu movimiento vibrando como un tambor
Fins demà!
Bona nit.
La nostra descoberta també ve de Cuba. Ella es diu Rita Dante i aquest és el seu debut, el seu disc