Notícies en xarxa. Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar per sobre de les modes i tendències musicals.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última en música. A partir d'ara, acompanya'ns a Estrenes.
Doncs som-hi, què tal, com esteu? Benvinguts a Estrenes, una setmana més amb vosaltres per tal de descobrir aquestes interessants novetats musicals d'aquesta setmana mateix. Les comencem avui al País Veí, a França, amb una noia que es diu Lio...
i que va ser una icona de la música francesa dels anys 80. Ara torna a l'actualitat amb noves cançons, amb nou disc, després d'un parèntesi bastant llarg en un bon musical. Ella és cantant i actriu nascuda a Portugal, però que de ben jove se'n va anar a viure al País Bahí, a França.
L'Amour de Maví, aquesta és la cançó que ha donat a conèixer aquesta setmana Lío, la primera que escoltarem en aquestes trenes. Benvinguts.
Fins demà!
Fins demà!
Car je suis l'amour de ma vie. L'amour de ma vie.
Amb ritme hem començat avui aquest estrenes amb el més nou de la cantant Lío, la cantant francesa amb el seu L'Amour de Maví, la seva nova cançó que ha donat a conèixer aquesta setmana i que ha servit per començar avui aquest estrenes. Aterrem a Catalunya per escoltar a Miquel Rubio.
Ell és cantant, compositor i artista de Calella. El disc que presentarà, o que ha presentat ja, de fet, fa ben poquet, es diu Etern. I aquesta és la seva cançó, anomenada Penso en tu.
Estic aquí i és per afrontar que t'has anat. T'has anat.
Tot el que em visc o tan alfamada. I penso en tu. I s'acaba una laga. I penso en tu. Con res de mi manada. I ara no estàs d'estat. I tinc un mal alcohol constant. Com penso.
Penso en lo forta que va ser I ara tinc amor de sobres Per tu Pensaré en el que va ser Pensaré en el que jo seré Ja estic aquí Estic aquí és per plorar-te o no Déu
Les coses boniques que m'has ensenyat. I penso en tu, i s'apra una daga. I penso en tu, quan res de mi m'agrada. I ara no estàs dins estranys.
Fins demà!
Quan penso en tu... Quan penso en tu aquesta és la cançó de Miquel Rubio, una de les cançons incloses en el seu disc etern d'aquest jove artista emergent, cantant, compositor.
i que així ens ha presentat aquesta seva nova cançó. I així seguim. Ara mateix tornem a fer un viatge, però en aquest cas fins a Gran Bretanya, per escoltar el grup britànic que va sorgir ara fa 25 anys, anomenat Blue, la seva nova cançó, Beautiful Spiritual.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Beautiful Spiritual, aquesta és la nova cançó Dolce Blue, la seva tornada d'aquest grup britànic que, com us deia, va sorgir l'any 2000, fa 25 anys, i ho celebren precisament amb noves cançons, amb noves històries, com aquesta. Beautiful Spiritual, la nova de Blue.
I anem per el més nou del trio barceloní Minova, que ens preparen per un proper disc que editaran ben aviat. I amb la col·laboració d'Illa Carolina, aquesta és la cançó que ens presenten conjuntament. Tornem totes les nits.
et fa sentir el poder. I és que sempre et creus que et mora.
Torna'm totes les nits. Aquesta és la nova cançó de Mi Nova, aquest trio barceloní, i amb la col·laboració dels Illa Carolina, una cançó que formarà part del proper disc d'aquest trio barceloní, els Mi Nova.
Tornem a Gran Bretanya per escoltar la nova història d'It Sheeran, que es diu Skeletons, i que forma part de l'edició de Luxe, del seu últim disc, Play, amb 14 noves cançons i que inclou precisament aquesta. Skeletons, la nova d'It Sheeran.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Skeletons, aquesta és una de les cançons que formen part de Play, l'edició de Luxe, que acaba de presentar amb 14 noves cançons, inclosa aquesta. Skeletons, el més nou d'Eacheran, també en aquest estrenes d'aquesta setmana. Es diu Àlex Pérez, és un jove músic instrumentista, cantant, compositor i productor gironí. I amb la col·laboració de Ginestà ens presenten junts aquest Què passaria?
Sobre el meu coixi una pestanya Tens el mal costum de marxar quan arriba el matí I ara que poso les llargues Només tinc el dubte de veure si vols venir amb mi He passat les nits saltant teulades
Què passaria si el món deixes de girar i aquest moment durés tota la vida? S'obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentira. Què passaria? Que la sort de trobar-nos no som ni només cosa d'uns dies.
Ha d'estendre els gens sols amb volat els petons que ens han fet durant tota la nit. Voldria ser un ocell caçador de petons per tornar a costa nou al meu llit. Que el més fàcil serà que ens cremem, però ara sé que vull córrer aquest risc. He passat les nits saltant doblades, però ara em vull quedar aquí.
Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els ulls de mig petó per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida?
Això no és mentida. Què passaria? Que les hores de robar-nos no siguin més coses aquests dies. Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí.
Què passaria? Aquesta és la cançó nova d'Àlex Pérez, amb la col·laboració dels barcelonins, els germans Ginestar. Aquesta és una altra de les interessants novetats d'aquesta setmana, en aquestes trenes. Tornem a Gran Bretanya. Són tres, són joves, es diuen Small Talk, i aquesta és la seva nova peça musical, It's Time.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
It's time, aquesta és la nova cançó, és el ritme que ens porten els small talk, aquesta banda britànica, els seus tres components també ens han volgut acompanyar en aquestes trenes d'aquesta setmana. Tornem a Catalunya amb el Cel Obert, un projecte musical en català que neix fa dos anys, el Pallars, i els seus tres components ara mateix ens presenten aquesta pòlvora.
És pólvora, cremem-la i a veure què en queda. I després tirem-hi terra, que no resti cap cospira en su mort. I després tirem-hi terra,
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fem-ho i fem-ne un gran castell de focs, perquè potser, i si estem de sols... Sabem-ho i fem-ne un gran castell de focs, perquè potser, i si estem de sols, només van ser polvorats.
Només vam se polvorar. Només vam se polvorar.
Pòlvora, aquesta és la nova cançó de Cel Obert, aquest projecte musical en català que neix fa dos anys des del Pallars i els seus tres components que ens han portat aquesta seva nova cançó. Els Cel Obert. Anem de nou fins a Gran Bretanya per escoltar la girl band britànica Sweet Love, les seves components amb aquest Maybe I'm Crazy.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I give up my heart for you, tear it apart for you Give you a love that you'll never forget I don't wanna let you go but maybe I should
Bona nit.
Estàs escoltant Estrenes amb Joan Soler.
Si marxés ben lluny, què passaria? Tan lluny o ningú em pogués veure mai més. Digue'm si això és el que veus. No dubtarem fer-ho si ja està malment. Sempre estic davant de casa teva. Mentre penso si he d'entendre.
Sense dolor ni discussions, sense il·lusions, no hi ha canviant d'avançar. Sense llocs no, sense llocs bé, sense lliçons, sense aramés.
La que ens ens diu La primavera ens la porta Chloe Rienbau. Ella és una veu emergent de l'abisbal d'Empordà, un poble de músics, i ella n'ha sortit d'allà i ara ens presenta aquesta peça anomenada La primavera. Així l'hem escoltada també en aquestes trenes, que t'acompanya, siguis en siguis, la veu de Chloe Rienbau.
Seguim endavant i ara mateix fem un viatge fins a Corea del Sud perquè ens arriba el grup de noies que van debutar musicalment l'any passat. Es diuen Elite i aquesta és la cançó Not Cute Anymore.
I'm not cute anymore
Fins demà!
A make-up tutorial When I get super stressed 공포영화 좀 볼걸 근데 난 멀었어 Oh I don't like cherry coke 난 베개인이 아니야 그냥 털털한 편인 거야 I got a sweet and a fine oil 나의 동화책 I'm not cute anymore
Fins demà!
Not cute anymore, aquesta és la cançó de les Eyelid, aquest grup de noies de Corea del Sud que van debutar l'any passat i que ara estan aconseguint èxit important arreu del món amb cançons com aquesta. Not cute anymore, les Eyelid, també ens han acompanyat en aquestes trenes.
Tornem a Catalunya. Es diuen Filla del Mar. És un projecte que neix al Baix Montseny amb el resultat allò d'anys d'acumular cançons en llibretes i que ara surten a la llum. Les seves tres components ens porten espines i espases.
Et vaig veure pel carrer que hi ha darrere l'església anava sol cap cot distret amb la motxilla.
Fins demà! Fins demà!
Dius que tu m'has vist igual, que faig cara de contentes, se t'escapa una mà, una encarició d'esquena i entenc que res ha canviat, que no em vols tenir d'amiga, vols que el Mateu sigui conscient.
Reobrint-me la ferida perquè es veu que t'han deixat. I que vols poder parlar-ne i que entens per què vaig passar. Quan mai vas ni a escoltar-me i creus que em cures amb els plors. Sí que trius més que tancades on abans hi havia flors. Ara hi ha espines i espases amb la fe i el port de gent.
Abans hi havia flots, ara ja només hi ha ortigues.
Perquè es veu que t'han deixat i que vols poder parlar ben que entens per què vaig passar quan mai vas ni a escoltar mai creus que em corres amb els flors si que trius més que tancades on abans hi havia flors aires fines i espases dins la pell i el cor de gent
10.000 alarmes al perímetre. Del tacte i l'oïda on abans hi havia flors, ara ja només hi ha ortigues. No sento res, no sento res. Després d'això no sento res. Si les paraules, les promeses són volàtils sense pes. No sento res, no sento res. Si mai no van volar dir res. No sento res, no sento res.
Espines i espases, aquesta és la cançó de Filla del Mar, aquest projecte que neix al Baix Montseny. Les seves components ens han acompanyat amb aquesta cançó que ara surt a la llum després d'haver estat escrites en llibretes. Espines i espases, Filla del Mar.
Seguim endavant, ara mateix, amb Stella Hennen, aquesta cantant i compositora nord-americana que també té noves cançons, amb un disc que ha demanat Where I Don't Exist i la cançó Anything Anymore.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Compartint les històries noves musicals de la setmana, ara mateix amb Estela Hennen i aquesta cançó Anything Anymore. Una altra interessant novetat en aquestes trenes. Què coi ha passat? Aquesta és la pregunta de Pèl de Gall. Aquesta banda de pop-rock menorquina i amb la participació de Casu. Més ben dit, Joan Casulleres, el DJ de moda ara mateix a Catalunya. I és que junts ens fan aquesta pregunta. Què coi ha passat?
T'has adonat que el temps s'escapa de les mans. Ayer em nens i ara som grans. Què coi ha passat?
Que ahir jugava a la sorrera, i demà acabo la carrera, com que ho hi ha passat? Prou de fer l'idiota, sols tenim una vida, ni m'adona la nota, fem que comenci el xou. Si cal, fiquem la pota, comença la partida, que si vivim com toca, amb una vida n'hi ha prou.
Si fem que aquesta nit duri per sempre, i ens fem les copes, anem a brindar. Per els moments que hi han deixat enrere, per les històries que ens esperen demà. Que aquesta nit no tenim barreres, sento que arribo a tocar cel amb la mà. Tinc l'energia de mil tempestes, me'n passo els nervis i et trec a ballar.
Que ara el teu bols ja s'accelera, quan intentes mirar enrere, que coi ha passat? Que coi ha passat? El temps passa i no t'esperes, saps que rets serà com era, com coi ha passat? Si no et surt quan volies, deixa't de tonteries, que la vida són dos dies, i anem a fer renou. Som la punta de la llança, un cor que mai es cansa, s'untim fins a les tantes, i mai en tindran prou.
Si fem que aquesta nit duri per sempre I el sang s'escopa si anem a brindar Per els moments que ja hem deixat enrere Per les històries que ens esperen demà Que aquesta nit no tenim barreres Sent com arriba a tocar el cel amb sa mà Tens energia de mil tempestes
Per sempre, llançant les copes, anem a brindar. Per els moments que ja hem deixat enrere, per les històries que ens esperen demà.
Si fem que estem en un mori per sempre, i estem en copes, anem a brindar. Per un moment que ja hem deixat enrere, per les històries que te'n tenen demà. Tant que estem i no tenim barreres, sent com arriba tu pel cel amb la mà. Tens energia de mil tempestes, no em fas els nerdis, jo et trec a ballar.
I els semnes toves anem a brindar per els moments que ja hem deixat enrere per les històries que ens esperen demà.
Aquesta és la història que comparteixen Casu, el DJ de moda a Catalunya, i la banda de pop rock menorquí Pèl de Gall. Què coi ha passat? Una altra interessant novetat de la setmana.
Seguim el nostre camí, ja pràcticament a la part final, ara mateix amb la participació de Young John, cantant, compositor i productor nigerià, i amb San Si, que és una cantant jamaicana. I és que junts ens proposen aquest Accelerate per al disc de Young John, anomenat Blue Disco.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
C'mon!
Accelerate, aquesta és la cançó de Young John, aquest cantant, compositor i productor nigerià, i amb la col·laboració de Shenshi, la cantant jamaicana, aquest Accelerate que forma part de Blue Disco, un treball d'unes 21 cançons que formen part d'aquest disc de Young John, el seu nou treball discogràfic.
Acabem ja aquestes trenes d'aquesta setmana, precisament a l'Alt Empordà, amb el grup Ludwig Bands i la seva nova cançó, que es diu Que Bonic. Així, doncs, posem aquest punt i final, aquestes trenes d'aquesta setmana i la setmana que ve hi tornem, aquí mateix. No hi falteu, rebeu una salutació de Joan Soler. Gràcies per ser-hi. Salut. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Noticias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Adrià Jurado. Una veria a la via obliga a tallar la circulació de trens a la R17 entre Portaventura i Tarragona a primera hora d'avui al matí. Renfejar habilitat transport alternatiu per carretera entre els dos punts. La R17 uneix Barcelona i Portaventura, un dels molts destins turístics d'aquest pont de la Puríssima que avui acaba.
I després de nou dies des de l'aparició del virus a la pesta porcina africana, no ha aparegut cap animal més malalt fora del radi de 6 quilòmetres. Del centenar d'animals analitzats, només 13 han estat positius i tots dins d'aquesta zona zero. Ahir, el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Orodets, asseurava que l'aparició del brot no afecta cap granja i, per tant, no hi haurà sacrificis. Els 35.600 porcs d'engreix podran destinar-se al consum de forma progressiva.
No es faran buidats sanitaris. Els buidats sanitaris només es practiquen quan hi ha alguna malaltia. Aquí el que es farà és, únicament els animals d'engreix, que pel seu procés natural de setmanes o de pes, quan el ramader li toqui, garantir que no hi hagi cap problema de bioseguretat amb la sortida i que no hi hagi cap problema l'escorxador que li toqui anar i que pugui anar al consum normal, segur, que en aquest cas ha de ser marcat de tot l'estat.
Després que un informe del laboratori de referència europeu apuntés que la soca d'aquest virus s'assembla a la que s'utilitzen laboratoris, Urdets demana prudència i es remet a l'auditoria que es farà a cinc centres de la mà de l'IRTA.
I els cultivadors de Fassols de Santa Pau preveuen la millor collita en anys, unes bones perspectives que són conseqüència d'una banda de les bones condicions climatològiques, amb pluges durant la naixença del planta, i de l'altra per la poca afectació que han tingut els cabirols. El president de la DOP Fassols de Santa Pau, Lluís Sunyer, ho explica.
Perquè el capidol tampoc trobava menjar verd i s'anava molt més als camps de Fesol, que trobava aliment fresc. I els anys van ser molt importants, els anys anteriors.
I en Cultura Barcelona ha tancat la 39a Fira Internacional del Llibre de Guadalajara a Mèxic, de la qual ha estat la ciutat convidada enguany. El desembarcament de la capital catalana Jalisco ha estat un èxit, segons l'Ajuntament de Barcelona, amb 9 dies d'un ambiciós programa cultural que ha anat més enllà de la literatura. La Fira de Guadalajara s'ha convertit en l'operació més gran de promoció internacional de la cultura i de la literatura catalanes que ha fet mai Barcelona amb el suport de la Generalitat.
I en esports, a victòria de l'Espanyol per 1-0 davant del Rayo, que deixa els blanquiblaus a la cinquena posició, i el Girona ha perdut ahir el Camp de l'Els per 3-0. Fins aquí el Notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Llargs i curs. Sardanes a la vostra ràdio local.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
I com dèiem, a més de 20 emissores de Catalunya i també Andorra. Aquesta setmana volem escoltar els mongrins. Anem a escoltar un disc que s'ha volgut destacar els timbres de la cobla, tots els timbres de la cobla. Escoltarem sardanes d'alluïment solista per cadascun dels instruments d'aquesta formació.
a més també d'obligades on dialoguen entre ells. Així doncs, avui sentirem els mongrins i destacarem en el programa d'avui tots els timbres de la cobla.
Sardanes de lluïment solista per cadascun dels instruments d'aquesta formació. Els mongrins. Hem sentit una peça que s'anomena Sarroncadora. És la primera que avui hem escoltat.
És una sardana de Ricard Viladasau i Caner, que és una obligada de tenora. I ara, a continuació, us vull deixar amb una sardana que s'anomena Apassionada i és de Joan Vinyals. Jordi Vilaró, el Tible. Aquesta és una obligada de Tible, la que escoltem ara. Apassionada.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Nosaltres continuem amb més música, més sardanes, com cada setmana, aquí a Llargs i Curs, i ara volem sentir una obligada de Flaviol. És una peça de Pere Rigau.
i és una obligada de Flaviol. Diria en aquesta ocasió que Pere Rigau va destacar des de ben petit com a Flaviolaira, juntament amb altres dissidents de la formació de Joan Rigau. El seu pare va fundar La Nostra Cobla i es va encarregar de ser director fins a la seva mort. Aleshores li va prendre el relleu Vicenç Bou, deixeble seu.
Va compondre mig miler de sardanes, entre elles les obligades de Flaviol, entre elles la bola de neu, a la vorera del Ter, la cançó de l'ocellet i, a més, interpretada la patinadora.
Ell mateix van registrar una rialleta l'any 1906, en format de disc de pedra. La versió que escoltarem ha passat per les adaptacions de Jordi León, Bernat Castillejo i Marcel Sabater.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Esteu escoltant Llargs i Curs, el programa sardanista de la xarxa.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Us acabem d'oferir la peça Al del Nord. És una obligada de trompeta i és una peça de David Pigassú. Tenim més cançons per escoltar en el dia d'avui. Anem a sentir una que s'anomena Al vent plantat i és una obligada de Fiscorn i és de Ricard Viladasau.
De fet, aquest compositor va compondre prop de 250 sardanes, de les quals unes seixentenes són obligades. Pel Fiscorn va escriure obligades tan conegudes com Búfali l'Ull, l'Avianric o el Ben Plantat.
que va ser escrita l'any 91 i dedicada al seu net Jordi Viladesau. Ara toca a torn de sentir aquesta obligada de fiscorn amb el vent plantat de Ricard Viladesau.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Llargs i Curs. Sardanes a la vostra ràdio local.
Seguim escoltant instruments que destaquen a la sardana ara una obligada de trombó, amb la peça que es diu Un trombó nostàlgic, de Michel París i Forns.
Dic que aquest senyor és professor de clarinet al Conservatori de Difusió Regional de Perpinyà des de fa més de 30 anys. Amb el Tible forma part de les cobles Combo Gili i Els Únics. En aquesta darrera coble va compondre un trombó nostàlgic. Ho va fer l'any 88 perquè la interpretés el seu company Gin Villers, d'acord amb els desitjos de Villers. En aquesta sardana...
Doncs no hi trobareu triple picat ni altres recursos virtuosístics, sinó un emotiu cant líric. Un trombó nostàlgic, obligada de trombó de Michel París.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Carles Mira el peix presenta Llargs i curs
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs en el programa d'avui estem escoltant la cobla Montgrins i estem destacant en aquest dia d'avui tots els timbres de la cobla. Per això hi ha sardanes d'alluïment solista per cadascun dels instruments. Acabem d'escoltar una cançó que s'anomena Rondinaire i és una obligada de contrabaix, de Martirià Font i Coll. I ara...
Sentirem una obligada de dues tenores amb una peça que es diu El dúo de Taurus. És una cançó de Conrad, Rafart i Arza i és la que anem a escoltar ara.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Esteu escoltant Llargs i Curs, el programa sardanista de la xarxa.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
No ens donarà temps de sentir tots els instruments...
tots els obligats d'instruments, acabem de sentir ara...
La d'Un món oníric, una obligada de dos tibles, de Jordi Vilaró i Serradell. Ens quedarà pendent la obligada de Flaviol, la obligada de Cople, que són aquestes dues que no tindrem temps d'escoltar en aquest dia d'avui. En una altra ocasió ja les escoltarem, però ens acomiadem amb una atrevida, que és una obligada de trompeta i fiscorn. És de Ricard Viladasau.
i dir que és la tercera obligada d'aquest autor que es trobarà en el disc que estem avui escoltant. És natural, ja que han de haver compost obligades per tots i cadascun dels instruments de la cobla. Ricard Viladasau es va convertir en el compositor de referència en aquest àmbit. Així doncs, obligada de trompeta i fiscorn, Atrevida, és amb la que avui ens acomiadem fins a la propera setmana aquí a Llarg i Curs, que estigueu molt bé, i la setmana vinent...
Fins ara!
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies.
Bona nit.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Adrià Jurado. El govern espanyol s'abstindrà en la votació sobre el mecanisme de solidaritat del pacte d'asil i migració de la Unió Europea que permetre als estats membres amb més pressió migratòria, entre els quals la Comissió Europea considera que ja Espanya, puguin reubicar migrants o demanar suport financer a altres estats per fer front a les arribades. Així ho ha dit el ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande Marlasca. Espanya reclama que es fixin 30.000 reubicacions d'immigrants per any...
Però la proposta de la presidència del Consell de la Unió Europea en planteja 21.000.
I una varia l'havia obligat a tallar la circulació de trens de la R17 entre Port Aventura i Tarragona a primera hora d'avui al matí. Renfeix ja habilitat transport alternatiu per carretera entre els dos punts. I donem també tret de sortida a l'operació tornada del pont de la Puríssima, en què uns 460.000 cotxes tornaran a l'àrea metropolitana de Barcelona. Començant a presentar problemes circulatoris, la C16 entre la 9 de Berguedà i Berga, amb 4 quilòmetres de retencions direcció Barcelona, la C17, que hi ha un carril tallat direcció Barcelona a la metlla de Vallès,
I també la P7, amb un carrer tallat a la Metlla de Mar, en direcció també Barcelona. Aquestes dues últimes encara no presenten complicacions, però sí que són dues vies que tenen un carril menys en aquestes direccions.
I després de nou dies des de l'aparició del virus a la pesta porcina africana, no ha aparegut cap animal més malalt fora del ràdio de 6 quilòmetres. Del centenar d'animals analitzats, només 13 han estat positius i tots dins d'aquesta zona zero. Ahir, el conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig, demanava una crida a la responsabilitat i que es respectin les restriccions d'accés als espais naturals.
Cal seguir les recomanacions i el compliment de les prohibicions. No es pot accedir al medi natural al radi de 20 quilòmetres. Hem reforçat els punts de control, hem reforçat els efectius, però necessitem, si us plau, col·laboració ciutadana per poder treballar sobre el terreny.
Després que un informe del Laboratori de Referència Europeu apuntés que la soca d'aquest virus sembla la que s'utilitza en laboratoris, Ordeig demana prudència i es remet a l'auditoria, que es farà a cinc centres de la mà de l'IRTA. I obrim bloc cultural amb la vuitena edició de la fira Indietres de la Bisbal d'Empordà, que ha clos amb una alta afluència de públic, segons destacen els organitzadors. El certamen ha reunit un total de 46 editorials i llibreries i ha registrat bones xifres de vendes tant dissabte com diumenge.
Enguany que s'ha celebrat en un embalat el Passeig Marimón Espré i no el Pavelló Firal, la seva ubicació habitual, a causa d'unes obres, la presidenta de l'associació ha ressaltat que la coincidència amb el pont de la Puríssima ha favorit l'arribada de visitants. I en esports, victòria de l'Espanyol per 1 a 0 i el Girona va perdre per 3 a 0. Fins aquí el Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Una setmana més, benvinguts a la dansa catalana. Programa de cultura i informació sardanista produït per Ràdio Palamós, també per les emissores de la xarxa de comunicació local. Dirigint i presentant una setmana més, en Joan Teixidor. Comencem amb el que els hem preparat per aquesta setmana.
Començarem amb una sardana referent al Nadal. En els nostres compositors parlarem de Mili Joannals, de Josep Gispert i de Jaume Ventura Tort. Continuarem amb una cançó, en principi molt fora de la nostra música, una dedicatòria, una sardana de col·lecció i acabarem amb tota la informació. Ja estem al desembre, el mes de Nadal, i per aquest motiu començarem cada programa amb alguna sardana referent.
Com aquesta desconeguda d'Enric Sunyer, titulada... La sardana de Nadal.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem començat a escoltar la sardana d'Enric Sunyer, la sardana de Nadal, interpretada per la cobla principal de l'abisbal. Anem per als nostres compositors. Comencem recordant el palaforgellenc Emili Joanals Roquer, del que dimarts es compliran 97 anys del naixement.
A Milijonals naixia a Palafrugell el 9 de desembre de 1928.
Als dos anys, la família es trasllada a Arbúcies i més tard a Sabadell, fins al 1936, que en entrar al seu par a la principal de l'abisbal com a primer fiscorna, es traslladen a l'abisbal, fins acabada la guerra, per retornar definitivament a Palafrugell. De ben petit, als 5 o 6 anys, comença els estudis de solfeig amb el seu pare, el fiscornaire alliberat Jornals. L'any 1940, Palafrugell va a classes de solfeig amb el mestre Frederic Sirés. Més tard, es desplaçava a Girona per assistir a les classes de piano i harmonia del mestre francès civil.
Pel que fa a la trompeta, el seu instrument principal l'aprengué de la mà del seu pare i del notable instrumentista Josep Miralda. Als 15 anys comença a pujar als escenaris amb la cop l'orquestra empuritana de Verges i més tard, quan feia el servei militar a Girona, actua per espai de 3 anys a la Girona. Acabada l'etapa de la milícia, funda, juntament amb d'altres músics gironins, l'orquestra Meravella, on s'hi estarà 5 temporades.
El 1955 entra l'orquestra tropicana i un any més tard, juntament amb el seu pare i d'altres músics, funda la cop l'orquestra Costa Brava, on a més de tocar la trompeta, enfou el director i el representant. El 1983 decideix deixar de tocar convertint-se en el nou director fins al febrer de 1993.
Com el que respecta a la composició, va començar als 19 anys amb la sardana El meu pare. Fins la darrera, escrita el 2010 i titulada L'escala dins el cor, en va fer més de 150. Una part de la seva producció la va signar amb el pseudònim Brook Corbin. També va escriure música per esbars o la música de la manera manal d'amor, amb lleta de Carles Casanovas. Emili Joanals, gran instrumentista i compositor, moria al seu palafrugell el 20 d'agost de 2016, quan li faltaven 4 mesos per fer els 88.
Retrocedirem fins a 1956 per escoltar una sardana de col·lecció que el mateix 56 dedicava al seu fill Xavier. I així la titulava. En Xavier amb la cobla Costa Brava.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Hem escoltat en Xavier, de Mili Journals, interpretada per la Copla Costa Brava de 1956. Continuem els nostres compositors felicitant Josep Gispert Vila, que avui en compleix 75 rodons. Moltes felicitats. Doncs aquesta instrumentista de tenora, flauta, flautí, saxo, Josep Gispert, naixia a Púbol el 6 de desembre de 1950.
Fa començar els estudis de solfeig i tenora amb el mestre Jaume Punsetí de la Bisbal i més endavant al Conservatori SAC al Benís de Girona, al Conservatori Superior de Liceu i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Fa estudis superiors de flauta amb el prestigiós concertista Claudi Arimany i harmonia, composició i instrumentació amb Jaume Cristau.
Els estudis de tenora els perfecciona amb Ricard Viladesau. Ha format part com a primer tenora de les cobles moderna de l'Abisbal, de la principal de Llagoster i la principal de Girona, de 1971 a 1974. El 75 s'incorpora a la coble Montgrins i el 1983 entra a la principal de l'Abisbal, de la que en va ser tenora solista fins al febrer de 2011.
També ha estat professor de tenora, flauta, música de cambra i de coble a l'escola Conrat Saló de la Bisbal d'Empordà des de la seva fundació fins al 2015 i del Conservatori de Girona de 1985 fins al 2016. El 1993 s'inicia com a compositor amb l'ajut del seu mestre Jaume Cristau amb l'obligada de tenora captivadora. En seguir les titulades Maragassa, Basaluy la principal i L'Empipadora.
Doncs de Josep Gisbert escoltarem la seva primera sardana, captivadora, amb l'adaptació per a dues tenores que en feia Francesc Assú. Principal de la Bisbal amb els solistes Ferran Mias i Jordi Carreras, captivadora de Josep Gisbert. Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
La principal de la Bisbal ens oferia l'obligata de dues tenores de Josep Gispert, titulada Captivadora. Solistes Ferran Mias i Jordi Carreras. Tancarem els nostres compositors recordant Jaume Ventura Tord, que dijous vinent es compliran 117 anys del naixement.
Jova Ventura Tord nascé a l'Hospitalet de Llobregat el 12 de desembre de 1911. Va dedicar tota la seva vida a la sardana, encara que va conrear altres camps de la música. L'afició l'evingué dels seus temps de dansaire, en què amb limitats coneixements musicals va comprendre la primera sardana titulada Llobregatana. Era el 1930. Va obtenir una molt bona acollida.
Això l'anima a capacitar-se al màxim i tingui la sort de poder-ho fer amb la primera personalitat musical d'aquell temps, el mestre Enric Morera, amb el qual estudia harmonia i composició. A partir d'aquí comença la seva fecunda obra, amb un seguit de sardanes, moltes encara vigents. Idols de fang, el menut de casa, les noies de la torrassa o el bon rector, fins a superar amb Escreix la xifra de 150. Conreola Sarsuela, amb obres com Cançó de l'Empordà i l'Òpera, amb la titulada Rondalla d'Espervés.
Jaume Ventura Tord moria a la seva ciutat nadiu a l'Hospitalet de Llobregat el 30 de juliol de 1985. Doncs tancarem els nostres compositors amb una sardana dels anys 70 que no ha deixat d'interpretar-se. La dedicava a l'amic Bartomeu Juma, gran sardanista i admirador meu. Amb tot l'efecte. L'amic Tomeu, amb la cobla Flama de Farnès.
Bona nit
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
L'amic Tomeu de Jaume Ventura Tord ha tancat els nostres compositors, interpretada per la copla La Flama de Farnés. Canviem de tema. Diria que canviem molt de tema.
El proper diumenge 14 de desembre es celebrarà la Marató de TV3 contra el càncer. I la setmana passada va sortir al mercat el compacte amb 20 cançons totes en català o versionades en català, com la calanceta.
Una cançó de títol llarg, originalment, Te juro que no hay un segundo que no piense en ti, d'Antonio Orozco. Traduïda com, et juro que no hi ha un segon que no pensi en tu. L'autor la dedicava a la seva filla. Ara anem al tema. En aquesta versió hi participa una anomenada coble de cobles de Catalunya, formació integrada per més d'un centenar d'instrumentistes.
Personalment crec que es podien escoltar més, però l'important és que la nostra formació també participa a la ja tradicional marató de TV3. Et juro que no hi ha un segon que no pensi en tu, d'Antonio Orozco.
Et prometo que més que mirar-te Estava pensant en viure dins teu Ho prometo que em faltava l'aire Tremorava en les mans Em volia morir
Prometo que no hi ha un segon en què no pensi en tu. Prometo, saps que no menteixo, les noves cançons no sonaven així. Prometo que jo m'ho buscava, ha sigut la vida ens ha portat fins aquí. Et juro que no hi ha un segon en què no pensi en tu. Ja.
i esperant-te tu aquí. Ets tan a prop que et menjo a versos, vola'm la mà i confia en mi. És impossible, no m'ho puc creure, és el moment de viure als plegats. Ensenya'm a estimar, ensenya'm i et creure. Et juro que no hi ha un segon en que no pensi en tu,
Fins demà!
Ets tan a prop que em penjo besos Dóna'm la mà i confia en mi És impossible, no m'ho puc creure
L'amor que és així, jo t'ho vull dir. Portava una vida esperant de tu a ti. Ets tan a prop del que et menjo a besos. Dóna'm la mà i confia en mi. És impossible, no m'ho puc creure. És el moment de viureu plegats. Ensenya'm a estimar. Ensenya'm a triar.
Et juro que no hi ha un segon en què no pensi en tu. Et juro que no queda un vers que no em pagui de tu. Ara ens obre la poca vergonya, no hi falten paraules per dir-t'ho així.
Si us heu incorporat ara al programa, no us heu equivocat de dial, som nosaltres. Els de la dansa catalana de sempre, encara que ara no us semblava. Era la cançó d'Antonio Orozco, et juro que no hi ha un segon que no pensi en tu, amb la participació de la cobla de Cobles de Catalunya. Tornem a les sardanes amb la dedicatòria. Dilluns vinent, el gran sardanista guixolenc Albert Moreno en complirà 82%.
I un bon amic del programa ha cregut que li faria il·lusió tornar a escoltar aquella sardana que Josep Antoni López li dedicava el 2010. Un ganxó sardanista amb la coble ciutat de Girona. Per molts anys, Albert. .
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Escolta La dansa catalana Compositors, novetats i l'agenda sardanista de la setmana en un programa dirigit i presentat per Joan Teixidor La dansa catalana
Escoltàvem la sardana de Josep Antoni López, un ganxó sardanista que el 2010 dedicava el guixolenc Albert Moreno. Comencem la informació. Primer bloc per avui dissabte. La primera batllada a les 11 del matí a Santella, a la plaça Major, amb la principal d'Ollobregat. A dos quarts de 12 del matí a Barcelona, a la plaça de Joan Miró, amb la copla Sabadell.
Per les 12 del migdia, Hostel Ric davant les escoles. Sardanes per la Marató amb la cobla Montgrins. A Arenys de Munt, a la plaça Catalunya, 150 anys de Pep Ventura amb la cobla Vila d'Olesa. I a dos quarts de cinc de la tarda, a Figueres, a la plaça de l'Ajuntament, inici de la campanya de Nadal amb la cobla La Principal de Banyoles. I a Sils, al pavelló municipal, 40è memorial Francesc Marrós amb les cobles La Principal de Llobregat i Joveníbula de Sabadell.
Doncs farem la primera parada en aquest memorial francès marrós de Sils per escoltar una de les sardanes programades del compositor de Caldes de Malavella. Centenària amb la coble Salvatana.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Hem acabat d'escoltar la sardana de Francesc Marró, centenària interpretada per la Copla Salvatana. Informació per diumenge.
A dos quarts de 12 del matí, a Caldes de Montbuí, ballada amb la Copla Mediterrània. A dos quarts d'una de la tarda, a Aigua Freda, a Plaça Major, amb la Copla Salvatana. Per les 4 de la tarda, Artés, serà Huartesenc, amb les Coples, la principal de Llobregat i principal de l'Avisbal. A les 5 de la tarda, a Olot, a la sala El Torín, audició comentada de sardanes en format de cambra. I a dos quarts de 6 de la tarda, en Bullet del Vallès, al Mercat Vell, Fira d'Artesans amb els llueços Copla,
I alguna també per dilluns. Amb la grat de mar, festa major d'hivern a dos quarts de 12 del matí, al Parc de Can Campassol, amb la cobla contemporània i a les 4 de la tarda al pavelló Germans Margall. 53è, concurs de colles improvisades amb les cobles la principal de Llobregat i Joan Íbula de Sabadell.
No esperarem el 42è Sarau Arteseng per escoltar l'himne sardanista de la festa, sempre interpretada de conjunt. El Sarau Arteseng de Martiri a font amb la principal de l'abisbal.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La principal de l'Ebisbal ens oferia la sardana de Martiri a font, el sarau artesan. Anem per la resta de la informació. Continuem amb dilluns. A dos quarts de dotze del matí a Barcelona, a la plaça de Can Fabra, de festa major amb la Copla Sant Jordi. Per les dotze del migdia. A Caçada la Selva, el Centre Cultural Recreatiu, concert de Nadal, amb Guillem Roma i la Copla Marinada...
A Tiana, el camp de futbol vell, ballada per la Marató de TV3 amb la Cople Reu Jove. A Torres de Segre, el pavelló poliesportiu amb la Cople Montgrins. A tres quarts d'una, a Sabadell, a la Via Massaguer, festa de la parròquia de la Puríssima amb la Cople Sabadell. I per les set de la tarda, a Barcelona, festa major de Sant Andreu amb la Cople Reu Jove. I per dimarts...
A dos quartes set de la tarda a Barcelona, a la Casa de la Sardana, xerrada informativa Verifactu, què és i com funciona, a càrrec de Roger Santiago. I dimecres, a la mateixa hora, recital el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, a càrrec del Rapsoda, tenorista Valentí Maimó.
I ara pararem a Barcelona, a la Festa Major de Sant Andreu, on hi actuarà la Reu Jove diumenge a la tarda. Una de les sardanes programades és la que escoltarem. Estimat Francesc, de Carla Santiago, interpretada per la Copla Bohèmia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
T'escoltava, m'estimat francès, de Carles Santiago amb la cobla bohèmia. I nosaltres fins aquí hem arribat.
La propera setmana tornarem a més dansa catalana, amb biografies, amb la informació que tinguem i més música. Per dedicatòries, per suggeriments, per consultes, dansacatalanapeticions, arroba, gemell.com. Avui acabarem amb la ballada per la Marató de TV3, que es celebrarà diumenge a les 12 del migdia a Tiana, per escoltar la sardana de Siegfried Galvany, formosa vila de Tiana, a la interpretació de la principal de Llobregat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Ona la Torra, la ràdio de Torradambarra, la teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Adrià Jurado. Els allotjaments turístics del Pirineu Gironí han superat el 95% d'ocupació durant el pont de la Puríssima, amb establiments que han penjat el cartell de complet. La presidenta de l'Associació d'Allotjament Turístic de la Cerdanya, Núria Vidal, ha destacat que el temps ha ajudat. L'escoltem.
Ens ha anat superbé perquè les pistes han obert, la meteó ens ha acompanyat, hem tingut neu i, com sempre, el tret de sortida de la neu, que és el pont de la Puríssima, tot i que aquest és un minipont, ens ha afavorit moltíssim l'ocupació.
Pel que fa al perfil dels visitants, la majoria han estat famílies que provenien de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també d'Osona, el País Valencià i França. I els càmpings, per la seva banda, de la demarcació de Barcelona, fan un balanç positiu del Pont de la Puríssima, amb ocupacions entre el 60 i el 80% en establiments interior i del 30 al 60% a la costa. Amb dos bons tenint en compte el període de l'any, segons l'Associació de Càmpings. Escoltem Albert Casas, president de l'Associació de Càmpings de la província de Barcelona.
Diríem que l'ocupació d'aquest any jo crec que ha sigut lleugerament superior, però tampoc amb grans diferències respecte a l'any anterior. El fet de ser un pont curt han afavorit la reserva d'última hora i han elevat l'ocupació mitjana lleugerament per sobre de la del pont de l'any passat. En localitats costanàries com Sitges, l'ocupació hotelera ha vorejat un 60%, mentre la restauració ha fet ple als migdies i ha estat molt alta també a les nits. Prova de la desestacionalització en destins com aquest segons el sector.
I la línia R17 entre Portaventura i Tarragona continua tallada. Renfe habilitat transport alternatiu per carretera entre els dos punts. I seguim, però, en trànsit, ja que l'operació de tornada del pont de la Puríssima ja està en marxa. Comencem a repassar l'estat de la xarxa viària catalana. Entre la C-16, entre Urus i Baibé de Cerdanya, hi ha 6 quilòmetres de retenció.
També a la C16, entre la 9 de Berguedà i Berga, 5 quilòmetres. A la C17, un carril tallat a la Metlla de Vallès, que genera 3 quilòmetres de retencions. I a la P7 també hi ha un carril tallat a la Metlla de Mar, encara que no hi ha complicacions estacables. En tot cas, totes aquestes vies són en direcció cap a la capital catalana.
I en cultura, Barcelona ha tancat la 39a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara a Mèxic, de la qual ha estat la ciutat convidada en guany. La Fira de Guadalajara s'ha convertit en l'operació més gran de promoció internacional de la cultura i la literatura catalanes que ha fet mai Barcelona amb el suport de la Generalitat. I en esports, victòria de l'Espanyol per 1 a 0 davant del Rayo que deixa els blanquiblaus en la cinquena posició. I el Girona va perdre ahir al Camp de l'Els per 3 a 0. Fins aquí el Notícies en Xarxa.
Notícies en xarxa.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci, t'hi esperen.
És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts. La literatura i les pantalles tornen al programa novament amb en David Canto. Aquest gener arribarà a HBO Max una nova sèrie de l'univers Joc de Trons, El Caballero de los Siete Reinos, la sèrie cocreada per l'autor dels llibres originals de la cançó de Gel i Foc, George R. R. Martin...
I aquí també retrobem és l'escriptora Núria Esponallà. Amb els pits a l'aire, publicat per Columna, ens obre les portes al seu procés vital amb el càncer de mama. Ho fa amb la seva narrativa i amb un tarannà que podem aplicar a la nostra vida quotidiana. Sí, és un llibre de vida i de vides, d'amistat i de salut, d'estimar-nos i cuidar-nos. Un llibre real.
És veritat que és l'únic llibre que fins ara he escrit que no estava premeditat per ser publicat, no estava pensat per ser publicat, perquè clar, és el fruit de tot el meu procés inicial, perquè encara no tinc l'auta mèdica, però és igual, tot el meu procés fins ara, de la malaltia que he passat a la gestió del càncer.
I la realitat no ens deixa, perquè afímars de la Berta Rubió, publicat per Pernàs Edicions, parlen clau de poesia, de l'amor i dels canvis, de les parelles i dels fills, d'etapes de redescobrir la passió i del desig d'encapsular el temps que se'ns en va.
A mi m'agrada, de fet, és una cosa que em fa molt de vertigen, haver publicat un llibre de poemes, perquè, com dius, la meva zona de confort, jo soc molt pallas, animadora, a mi em fas fer un monòleg, em fas fer comptes i em fas fer comptes, em fas fer impro comptes i em fas fer impro comptes i no tinc cap problema ni de vergonya ni res, però amb això surto de la meva zona de confort.
El calaix, obre'l i trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
El calaix. Un problema. Dóna la torre per a la xarxa. El calaix. El calaix obrem i trobarà escultura. Obrim el calaix de les seccions. Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto, periodista i professor.
Aquest gener arribarà a HBO Max una nova sèrie de l'univers Joc de Trons, El Caballero de los Siete Reinos. La sèrie, cocreada per l'autor dels llibres originals, de la cançó de Gel i Foc, George R. R. Martin, està ambientada un segle abans dels esdeveniments que hem vist a Joc de Trons. Explica la història d'en Dank, un escuder jove. Quan el cavaller a qui acompanya mor, ell decideix posar-se la seva armadura i fer-se passar per cavaller. Es dirà Sir Duncan Lal. Trobarà un noi lec
que li farà d'escuder i l'ajudarà a mantenir en secret la seva identitat. En Duncan, un cavaller ingenu i valent, destacarà per sobre dels seus rivals perquè és més alt, però també perquè té molta menys experiència que la majoria.
George R. R. Martin explica que va començar a escriure sobre aquests personatges perquè el van convidar a participar en una antologia que es deia Llegendes, Legends, amb grans autors del gènere. I havia d'escriure una història dins del món de cançó de gel i foc.
Martin explicava que va tenir clar que havia d'escriure una preqüela. Va pensar en la història d'aquest món i què li agradaria escriure, i així va arribar a les aventures de Duncan i Eck. Deia que tota aquesta història es construeix al voltant d'un torneig i que li encanten els tornejos medievals, llegir i escriure sobre ells. N'hi ha, esclar, afegir alguns als llibres principals, però aquesta era una oportunitat, en un temps de pau, no de guerra, per mostrar un torneig medieval amb tota la seva pompa, les justes i el combat, i a més a més revelar una mica de la història de protagonistes.
La sèrie s'estrenarà el 21 de gener d'aquest 2026 a HBO Max i el llibre el trobareu publicat en català al Cavaller dels Set Regnes a Penguin Llibres. I si us sona el punt de partida d'aquesta història, segurament és perquè recordeu la comèdia divertidíssima Destino de Cavallero, que aquí es va traduir al català com Història d'un Cavaller, que és la traducció literal.
del títol original en anglès. La protagonitzava Heath Ledger. Recordeu, en aquest cas, el protagonista és un escuder anglès, el William Thatcher, que, després de la mort del seu senyor, es fa passar per un cavaller noble per poder participar en tornejos de justes. Si ho recordeu, la pel·lícula tenia elements anacrònics, que anaven des del vestuari fins a la banda sonora. Someday, I'll be a knight. Yes, William, if he believes enough, a man can do anything.
Podem fer això. En un mes, podríem ser al lliure i lliure que ningú ens hem d'avui d'avui.
El guionista i director de la pel·lícula Brian Hitchland explica que la idea li va venir quan remenava notacions i històries que ja havia fet anys abans. Una d'elles tenia a veure amb les justes. Hitchland recorda que va trobar un detall a la recerca que deia que havies de néixer noble per poder competir en tornejos en aquella època.
Això el va inspirar de seguida i li va semblar una idea divertida. Bàsicament faria una pel·lícula esportiva ambientada a l'Europa medieval quan les justes eren realment un esport en aquells temps. Semblava que era una cosa divertida i diferent de tot el que havia escrit els últims anys.
La història està basada parcialment en un conte de la col·lecció Contes de Canterbury de Jeffrey Choser. De fet, el personatge que interpreta Paul Bethany a la pel·lícula es diu Jeffrey Choser i és un poeta. Podeu recuperar Destino de Caballero, doblada a l'espanyol, a Movistar Plus i la podeu llogar també a Rakuten TV. Com dèiem, s'ha doblat el català com a història d'un caballer però no es pot trobar a cap plataforma.
I si voleu llegir els contes de Canterbury de Jeffrey Chaucer, els trobareu en català a Quaderns Crema. I acabem amb Ivanhoe. La novel·la de Walter Scott està ambientada a l'Anglaterra del segle XII, quan el príncep Joan conspirava per desposseir del tron el seu germà Ricard, cor de lleó.
mentre aquest era a Terra Santa en la tercera croada. Explica les aventures del cavaller Wilfred D'Ivanhoe en els temps de discòrdia entre saxons i normans. A la novel·la hi ha moltes aventures en què s'enfronten la noblesa, la raó i la justícia, a la condícia, a la brutalitat i l'egoisme.
Entre els personatges més memorables que hi ha, per exemple, hi ha Robin Hood, a la pel·lícula del 1952 que tenia Robert Taylor, Elizabeth Taylor i Joan Fontan com a protagonistes, també hi veiem justes. En una d'elles, Ivanhoe participa com a cavaller negre que derrotarà el cavaller que sembla indestructible. There he was, spurring into the lists to champion the innocent, to defend the right.
Trobareu Ivanhoe per llogar a Apple TV Plus i la novel·la de Walter Scott en català l'ha publicat l'editorial Laertes. Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto. Estàs escoltant El Calaix.
Fem ràdio, fem comunicació, fem cultura. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sosies. Amb els pits a l'aire de Núria Esponellà, publicat per Columna, i jo llegeixo el subtítol
redescobrint la vida després del càncer i faig èfasi perquè no us penseu que és un llibre que parla del càncer no, no és un llibre més de ai, és que tinc una malaltia no, oblideu-vos de tots aquests estereotips perquè és un tant a la vida una filosofia de vida i un aprendre a viure millor jo penso que ens despertarà moltíssima empatia personalment ha estat així
i és un llibre que jo regalaré i espero que vosaltres gaudiu i regaleu moltíssim. Núria Esponallà, enhorabona i benvinguda. Moltes gràcies, Mònica. Ben retrobats. Perquè estem aquí, perquè estem, entre cometes, podem dir bé, no? Podem tenir aquesta tertúlia, el llibre ha sortit a la llum. A mi m'hauria agradat gravar-te fa una estona quan estàvem preparant tot i parlaves que no és un llibre que tu haguessis fet per publicar,
No és un llibre que pensessis publicar. I és necessitat al teu temps. Sí, a veure, és veritat que és l'únic llibre que fins ara he escrit que no estava premeditat per ser publicat, no estava pensat per ser publicat. Perquè, clar, és el fruit de tot el meu procés inicial, perquè encara no tinc l'alta mèdica, però és igual, tot el meu procés fins ara amb la malaltia que he passat a la gestió del càncer. I està relacionat
tota una sèrie de quaderns que vaig anar escrivint durant aquests primers temps d'operació, de tractaments, de tot plegat. I eren uns quaderns només, que a mi em servien com a teràpia pura i dura, de buitatge, d'emocions, d'esdeveniments que havien anat passant, de coses també que per mi eren difícils de gestionar i després l'escriptura em permetia...
Aquest prendre una mica de distància, igual que la meditació, que també m'està anant molt bé, ja fa anys que la practico. I al final va arribar un moment que no sabia on estava. I dic, aviam, a veure, a quin punt estic jo ara? I vaig pensar que era una bona idea agafar...
tots els quaderns, que tinc quaderns, doncs un que és de nits rares, un altre que és de caminades per la natura, un altre... Vaig agafar-ho tot i vaig dir, a veure, m'ordenaré una mica, escriuré, iré escrivint, per saber com ha estat aquest procés i en quin moment em trobo. I així va començar l'escritura d'aquest text, que en principi era un text. I aquest text, quan el vaig tenir acabat, el vaig donar a llegir
a gent del meu entorn, alguns quants del meu entorn, i em van dir, Núria, és molt potent, eh? Diu, pots ajudar? Van dir, pots ajudar? Clar, jo d'entrada vaig dir, home, mostrar-me tant, perquè és un llibre que, el títol no és frívol, encara que ho puguis semblar amb els pits a l'aire, literalment és així, perquè amb la malaltia estàs tot el dia mostrant els pits, fins al punt que una noia l'altre dia en una presentació me deia...
Núria, diu, una anècdota, diu, porto dos, una repetició de càncer, aquesta pobra, a més, i diu, vaig anar al metge i entra un altre metge i em diu, farem una foto. I el primer que vaig fer va ser...
de treure'm la camisa. Dic, no, no, és de la cara, eh, només. Només una foto de la cara. Perquè veieu fins a quin punt arriba el tema de mostrar-te, no? Però no és literal, sinó també és metafòric. Jo en aquest llibre em mostro molt, tal com soc, amb moltes vivències interiors, amb moltes també teràpies complementàries que he fet, tot com ho he anat gestionant, el millor que he sabut que he pogut, com tothom,
i evidentment no pretenc donar cap mena de lliçó a ningú, al contrari, però la idea era que si pot ajudar algú, doncs valia no la pena que digui, jo li hauria l'alegria de publicar-lo. I com que la meva editora em va dir, Núria, quan jo li vaig pensar que no me'l publicaria, perquè va tardar uns dies a contestar-me, però al final em va dir, Núria, l'he trobat preciós, aquest llibre, i pot ajudar amb molta gent. I aleshores ja vaig dir, home, doncs,
Escolta'm, editem-lo. Jo potser fa cinc anys enrere no m'hagués volgut mostrar tant. Però ara penso, i per què no? Si és autèntic, si és el que necessitem mostrar-nos com som. I dir-nos que tots som caminants en aquest camí de vida, que tots els que fem aquests processos també fem un camí cap al renaixement autèntic i personal. I per tant, això és meravellós. Per què no ho podem compartir, caram?
per què no podem tenir una visió més àmplia, més oberta, més vital? I això és el que he intentat fer, el que estic fent cada dia, que no és fàcil, eh?, tampoc, però és igual, és posar-s'hi. Tinc una amiga que sempre em diu, Núria, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt! Quan li dic, és que no puc més, Milena, és que estic ara... Parlo molt també del poder de l'amistat, no?, perquè jo m'he trobat,
amb circumstàncies molt difícils en què el meu marit no em podia ajudar, al contrari, per exemple. I, clar, tot el que penso que és molt important per tots. Lúria, parlaves de... Ja has fet una entrada molt bona de moltes coses. Jo de la primera pàgina llegiré un fragment. Dic, no diré que hagi aconseguit surfejar sense remollar-me,
les onades d'aquest oceà que és la vida. Però m'he entrenat a entomar les emocions convulses que acostumen a acompanyar-nos quan emmalaltim o veiem emmalaltir les persones que estimem. I faig èmfasi en entrenar-nos, no? Entrenar-nos. Perquè suposo que quan...
Diuen que té aquest diagnòstic, aquest o qualsevol altre, perquè ara estem parlant d'aquest càncer de pit, però podríem aplicar-ho a qualsevol altra malaltia. Aquests revesos que et dona la vida. Aprendre a calmar-nos, com molt bé dius, el cos no està deslligat del món psíquic de la persona, som un tot. Llavors, aquesta visió holística que tu ens regales en aquest llibre. Penso que és molt important. Per mi ho ha estat molt i continuarà sent sempre...
Clar, aquesta visió més àmplia és la que també et permet curar-te interiorment, perquè aquestes proves tan dures
Si tu t'enfoques, et focalitzes només en el que és la malaltia, que és un continu de proves entre les operacions, els tractaments, acabes absolutament obsessionat amb la malaltia i més malalt. Per tant, jo el que he intentat és focalitzar-me en la salut. I focalitzar-me en la salut volia dir mirar com estaven les meves emocions, escoltar-les, mirar d'acompanyar-les.
mirar de fer el procés de gestionar-les millor, perquè evidentment tots passem per les pors, per les angúnies, per tot el que vulgueu, que ja coneixem. I si tens por a afrontar-ho és molt pitjor, perquè el monstre creix, diríem.
Llavors és anar-ho treballant en aquest aspecte. Jo tenia una sèrie d'eines, va ser com si la vida em digués, mira, ara totes aquestes eines que havies après al llarg de la vida, una d'elles era la meditació, una altra era també la gestió d'emocions, el que havia anat fent, que em queda molt, vull dir, per aprendre, però el que havia anat fent. Després també la natura, el tema de deixar anar, saber deixar anar, a través de la natura, l'exercici físic, evidentment que és molt important,
el tema de l'alimentació, tot això jo ja ho estava fent. Però era un pack que de vegades el deixava estar o el passava una mica per alt. I la vida em va posar entre l'espai i la paret. Va ser, ara sí, ara ho has d'aplicar i tot. Posa-t'hi, de debò. Cada dia, cada instant,
perquè el que es tracta és de viure el moment present, començant per aquí. I, per tant, la ment, quan més quieteta està, millor. Quieta no pot estar, no?, perquè és com un mico que va de branca en branca, això sí no és pitjor, eh?, diríem.
però com a mínim amb la meditació i la respiració, i després ja vaig fer de seguida una sèrie de teràpies. Una d'elles és la teràpia de biodescodificació celular, que a mi m'ha anat molt bé, que em va confirmar una mica quin era el detonant de la meva malaltia, perquè aquestes malalties, bé, moltes, tenen detonants d'estrès emocional. Detonants, he dit, hi ha tots els factors que vulgueu, i evidentment els físics i els hormonals, en el meu cas...
Però hi ha una guspira que encén el tema. Jo ja ho sospitava, perquè portava molt d'estrès emocional dels últims tres anys, els darrers tres anys. I, efectivament, amb les teràpies ho vaig veure claríssim. I jo he fet coses una mica rares. No tinc el meu net que em diu, iaia, tu tens molt rotllo, es diu, vas a la muntanya, fas oh, em dic, no, no, carinyo, això no ho faig, jo vaig a la muntanya, m'estiro sota els arbres.
Sento l'energia perquè és que està comprovat científicament, a més. No perquè ho digui jo, sinó que ho diuen els neurocientífics, també. Els bany de bosc. Això connecta totes les cèl·lules, que és el que ens interessa, no? Desconnectar d'aquest estrès que portem a sobre i connectar les cèl·lules. Tot això a mi m'ajuda molt.
m'ha ajudat molt i ho explico en el llibre com ho practico, com ho faig. Per exemple, una cosa que jo dic, suposo que m'aprovaran el màster que estic fent, he fet un màster, estic fent un màster de no enfadar-me amb el marit. No ens podem discutir, Mònica, perquè clar...
No, és clar, és que ja ho explico en un capítol del llibre que coincideix el meu tractament amb un ingrés a l'hospital per operar-lo d'urgències amb ell del cor. Clar, jo, per exemple, el meu diagnòstic a l'inici no li vaig poder dir a ell. Ho vaig explicar primer a les amigues, perquè dir-li a ell, com que porta un desfibril·lador, podia ser provocar-li una arrítmia, que ja sabeu després què passa.
I clar, m'he hagut d'anar entrenant, però un munt, per saber dir les coses d'una manera suau. I si ens enfadem ara, diguem, al cap d'un molt poc, o ell o jo, diguem, ho deixem caure? Va, ho deixem caure.
Clar, el problema és que a vegades tinc raó. Llavors què faig jo amb això? Em vaig a la muntanya, faig quatre crits, o corro, o trenco sense fer mal a res, en brots secs o el que sigui, o tiro pedres sense fer cap destrossa. I quan estic desfogada puc meditar una mica, respirar, i torno cap a casa i estic nova. Ja és una altra cosa. I ja podem parlar.
Des d'una altra manera. Perquè parlar des de la reactivitat, que és el que fem habitualment, que jo ho he fet molts anys, durant molts anys, no soc cap excepció, provoca molt malestar. Inútil. Llavors aquest malestar patiment inútil, que en aquest cas a més afecta la salut d'ell i la meva també a la llarga,
Doncs val la pena. Per tant, ja ens l'estalviem. Mira, aquesta pantalla ja, escolta, deixem-la caure i cadascú que faci el seu per estar bé d'aquí una estona. Ell se'n va a mirar el vol o se'n va a fer una altra cosa o se'n va amb bicicleta. Això és aplicable, eh, Núria? A marits, amics, companys, germans, mames, papes, tots. Fins, tots.
Sí, sí. Aplicable a tot. Però sí, un dels punts que jo precisament tenia marcats era aquest, el de la biodescodificació celular. Estàs escoltant El Galax. Fem ràdio, fem comunicació, fem cultura. Aprendreu moltíssimes coses aplicables a tot, a la nostra vida, i a més a més també a alguns llibres, com Morir per a serió, de la Anita Morgani. Vull dir que és un llibre que és molt complet, que a part de tenir la teva narrativa...
que els que heu llegit ja la Núria, de veritat, en aquest llibre també trobareu aquesta part literària tan bonica, la manera d'explicar les coses. També tenim aquestes bibliografies, exemples i l'amistat. Jo penso que expliques molt bé l'amistat. L'amistat per mi ha estat molt important perquè es deixeix com una xarxa. Teixeix com una xarxa que fa que te puguis sostenir molt millor. I que en els moments molt difícils en què no ho pots explicar ni a la família. És que això ens passa molt, eh?
Jo, ara que estic fent, Mònica, tallers d'escriptura terapèutica gratuïts per on ho lliga per altres associacions contra el càncer, m'hi trobo, no?, que moltes dones i també homes, perquè s'hi apunten homes que no tenen, evidentment, càncer de mama, tot i que n'hi ha que tenen càncer de pit, tenen altres tipus de càncer. I moltes coincidim amb això. És que no podem explicar-te a la família. És que no... Llavors, què hi ha?
els amics, les amigues, que teixeixen aquesta xarxa de salvament que, quan caus, t'assosté. I quan tens aquell moment, a vegades, de desesperació, que el pots tenir, doncs ve una trucada i et salven. És com trucar al 012, però molt millor, diria. Com us deia aquell telèfon? Que encara no sé. Bé, o a la nit dels ignorants.
Ah, bé, la nit dels ignorants, sí. Doncs mira, en comptes de la nit dels ignorants, truques a la Milena, la primera que truca, i sempre l'agafa d'una manera o d'altra. A vegades me diu, estic molt embolicada ara, eh, Núria, però va, me'n vaig al lavabo dos minuts, digues. És important, és molt important.
I després no oblidar que no estem sols. Jo en els moments més difícils, de fet en un dels moments culminants, en aquest moment en què vaig haver d'agafar la camper per instal·lar-me a tocar l'Hospital Trueta, perquè havia d'entrar a les 12 a veure el meu marit que estava crític, a les 4 a fer el meu tractament i a les 7 a tornar a veure el meu home, que vaig dir, home, jo no puc anar i tornar de casa perquè m'esgotaré més del que ja ho estic,
Vaig agafar, per sort tenim una camper, la vaig col·locar a prop del Trueta, però no allà, en aquell aparcament, que no hi ha ni un arbre, que és com un camp de concentració. Jo vaig buscar una zona una mica buscosa, que està a prop, ben comunicada, i a prop d'altres hotels, que vull dir que és un lloc que si has de demanar auxili, el pots demanar, no? Però que estava com més arrasserada i tenia una banda d'alsines,
I així podia fer meditació, podia fer pregàries d'agraïment, que dic jo, dinar, menjar tranquil·la, descansar una mica, trucar a les amigues. I va haver un moment culminant en què em vaig trencar, vaig dir, és que això és massa, és que hi ha aquesta prova ja tan dura, tan dura, perquè a més a més se li va complicar en el meu marit, me'n van trucar a la una de la nit, que he tingut una afecció pulmonar, dic, jo no puc més.
Jo ja no puc més, jo tiro la tovallola. I llavors vaig sentir la presència del meu pare. I és que puc dir certament que jo la vaig sentir. És igual, vull dir, no hi posem noms, no cal, però... I vaig sentir aquesta sensació i aquesta certesa de dir, és que pare de dir que estàs sola. No diguis més que tinguis la tovallola perquè estàs sola. No estàs sola, t'estem acompanyant. I ho vaig sentir de tal manera que va ser una obertura de cor
un sentiment de mort. És difícil de descriure això. Jo ho explico en el llibre, també, totes les experiències que he viscut a aquest nivell. És molt important que ho recordem, això. Perquè moltes vegades, com que ens toca viure situacions molt dures, ens desanimem i pensem que no ens en sortirem, però tenim dins nostre molta força i tenim molta ajuda, també. I és recordar-ho.
i saber-ho altra vegada, reprendre, és arrelar-nos a la terra, i és demanar ajuda als de dalt, també, quan cal, i és demanar ajuda als amics, si cal. Jo, els meus amics em diuen, t'estem enviant energia, i jo dic, ja ho noto, ja ho noto. I jo, com em vaig anar cap a operar, estava eufòrica. El metge em deia, estàs molt bé, no? Dic, és que m'estan enviant molt de llum.
Si tots els metges deuen veure els pacients com tu, perquè més aviat és el contrari, és el pànic, és la por, és el nerviosisme... Sí, també he tingut els meus moments. Quan me van diagnosticar el segon tumor en l'altre pit, em vaig posar a plorar davant del metge. Vull dir, el doctor Tuca, que és una bellíssima persona, deu haver de parar i emparar moltes respostes d'aquestes.
És normal, és clar, no pots estar sempre bé, però hi ha hagut moments puntuals i és que ens hem de permetre també això, i expressar-nos, i plorar, i expressar la tristesa i acompanyar-la, no?
és que forma part del camí. Tot és... Simplement és no perdre de vista. Mira, quan estàs en el pou i es fa fos, recordar que demà es farà clar perquè sortirà el sol de nou. I la meva amiga, sempre la Milena, que em parlo al llibre, sempre em diu, Núria, amunt, amunt, amunt, amunt! Quan començo, que em queixi així una miqueta, ja me diu, ets... I ho faig molt, i això, eh? Perquè al final...
Som tots molt resilients al llarg de la vida, ens convertim en resilients, perquè hem de viure moltes coses. D'això parla el llibre, no? I llavors, esclar, ens donem suport mútu, però sobretot ens hem de refiar i confiar en què dins nostre... Jo n'estic convençuda, això. Hi ha tota la capacitat d'autocuració i de fortalesa de la natura. Si tu veus una alzina sorella i passa el foc,
penses que ja està morta i l'any següent rebrotlla. O sigui, és que ens ho hem de recordar, això,
evidentment els medicaments són importants, però el que ens cura també és l'actitud. La vida porta molts revesos, la vida et porta moltes coses, i al final dintre que nosaltres estem en una posició força afortunada, perquè hi ha gent que no té tots aquests mitjans, penso que al final ho has de carall, sembla que no, però si després vas fent repassada i mires enrere penses, doncs ja n'he passat dues coses i les he passat.
però sempre necessitem aquest amunt, amunt, amunt. Jo penso que amb els pins a l'aire és aquest amunt, amunt, amunt, amunt de la Núria que ens regala a nosaltres. Hi ha fragments molt bonics, Núria, que parlen molt de tu. Diu, la malaltia encara m'ha fet més sensible al dolor dels altres. Crec que sempre he estat empàtica, però ara em sento molt més solidària. La diferència és que he canviat la idea d'empatia
Parla d'acompanyament. I és que en aquest llibre ens acompanyes. Però també m'ha fet molta gràcia quan dius, sé que perruda, sensible i apassionada en el que faig, m'ha permès escriure tot el que he escrit i alhora fer de mare de professora i d'autoindagadora de mi mateixa.
És que hi ha tants fregaments bonics, Núria. Gràcies, Mònica. És un llibre que parla de tu. Sí, és clar, és que no puc parlar de ningú més. Jo amb propietat només puc parlar de mi, perquè cadascú és un món, però jo crec que han compartit moltes coses. I aquest estil que m'ha sortit poètic és el meu.
Hi ha molta descripció de natura, perquè la natura m'ajuda molt. Jo crec que hi ha moltes persones que també recorren aquesta aliada insubstituïble.
I bé, els metges també la recomanen, perquè recordo l'oncòloga l'última cosa que em va dir, doncs ara t'has de prendre unes pastilletes que diríem que simpàtiques no en són gaire, perquè tenen els seus efectes secundaris. Un d'ells, en el meu cas, és que afecten les articulacions i els ossos. Llavors jo el que faig molt és anar a caminar
Anar a caminar per això, faig exercicis de força i també faig ioga, però els meus exercicis de força han de ser divertits, perquè jo no aguanto anar a un gimnàs. Pujo a la muntanya i ja vaig amb pedres a les mans, les aixeco, vaig fent coses d'aquestes, o troncs que pesen, o sense lesionar-me.
enseny, perquè clar, no fos el pitjor remei que la malaltia. I les pastilles, cada dia me les miro quan me les prenc, i interiorment els dic em fareu tot el bé, perquè el que no ho elimino ràpidament, ni força aigua. I ho porto bé, eh? Ho porto bé, toco fusta, de moment dos anys i escaig de pastilles. Sí, sí, sí. És que, a veure, t'has de fer aliar, t'has de liar...
Amb el que tens. Amb el que tens. Amb el que tens, amb el que has de passar. Mirar-te amb els ulls. Mirar-te amb els ulls. I al final riure-te'n. Perquè jo tot plegat, després d'aquest episodi que hem dit, que està molt més aprofundit en el llibre i tot...
em recordo que vaig arribar a casa un dia que vaig poder marxar amb la camper i tornar a casa i dir que avui dormiré tranquil·la una mica millor en el llit i tal, i desconnectada una mica d'hospitals i tot, tot i que el meu llit encara estava ingressant, i vaig voler sortir, tenim un tractoret perquè puguem així pujar a la muntanya, que ell no pot cansar-se, i vaig agafar el tractoret i vaig passar un episodi
Un episodi tremendo. I ja els agiran en el llibre, si volen. Vaig acabar rient, rient. Em va fer riure perquè, mira, quina broma còsmica. T'estan dient, enriu-te tant de tot, Núria, que això només és una pel·lícula. Ja passarà, ja passarà. I em va agafar un atac de riure. Vaig estar dues hores rient, però va ser un desfogament total.
per sort, perquè clar, portava una atenció al damunt, que era per explotar, eh? És un bon capítol, ja veureu que... Bé, ja heu escoltat l'entrevista, ja a aquestes alçades penso que teniu clar que és un llibre distès, que no gira la cara a la realitat, però que ens la fa més dolça i més lleugera.
amb Espits a l'aire, redescobrint la vida després del càncer de Núria Esponellà, publicat per Columna. Jo, personalment, ja ho he dit a l'inici, et dono les gràcies precisament perquè és un llibre que els que hem viscut de prop, potser no en primera persona, perquè jo no, afortunadament no ho he passat, però sí que hem tingut algú al costat que ho ha viscut, també és una guia per comprendre tot allò
que passen les persones que tenim al costat, que a vegades ens ho expliquen i a vegades no. Recomanable, 100% amb els pits a l'aire. I, Núria, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres, gràcies a tu, Mònica, i espero que els lectors ho passin bé, llegint aquell llibre. És un llibre trist en absolut, no és lacrimògen per res. Hi ha sentit de l'humor, perquè ens va tan bé el sentit de l'humor, i aquest prendre distància...
que és el que jo intento fer cada dia quan me venen emocions que no convenen. I pensaments que també déu unida, els pensaments. Núria, una abraçada enorme. Una abraçada molt gran, Mònica. Vagi molt bé. No tanquis encara el calaig. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem ràdio, fem comunicació central.
Tenim més entrevistes, converses, novetats, històries, propostes. Tenim més cultura. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Com n'és de complicat i quants equilibris s'han de fer quan una és mare. Moltes ho sabeu, algunes no ho sabem, però si tenim algun dubte, la Berta Rubió, la nostra convidada d'avui, ens ho explicarà, a més a més, amb petites píndoles. Jo penso que són com una caixa de bombons i són petits bombonets que vas triant.
I vas endevinant una mica que complicat que a vegades és ser mare i ser parella. Berta, benvinguda. Hola, bona tarda. Bé, la Berta, molts de vosaltres. Segur que la teniu molt present, perquè estem a l'omnida al món infantil i juvenil. A més a més, qui no ha visitat la setmana del llibre en català, l'espai dels més petits, qui no s'ha trobat aquesta Berta animadora... De veritat, quanta quina sorpresa que resulta que també és poeta. Bueno, bueno, poeta...
Sona molt gros, però sí, escric, jugo. Jo sempre dic que jugo amb les paraules. De fet, a mi quan em pregunten la feina, la meva feina és jugar amb les paraules, per més infants, per més grans, oral, escrit. Al final no deixa de ser una branca més, una ramificació més d'aquest joc.
Jo m'ho prenc com un joc. Del joc de la vida. Perquè la vida també és un joc, al final. Has d'anar trempejant allò que t'arriba, que t'agrada més, i el que no t'agrada tant. A vegades has d'enganyar una mica aquest dia a dia. Parlem d'Efímers. I, a més a més, és un llibre amb dues cares. Comenceu bé, eh? Valtros amb la vida en rena. I després tenim efímers, malabars de març.
està publicat per l'editorial Pernàs, i com deia, que eren petits bombonets, perquè realment són res. Són micropoesia, podríem dir, són dos, tres versos, quatre, però jo penso que defineixen molt bé el que és aquesta vida, el canvi que hi ha quan arribes i ets mare, quan arribes a aquesta etapa, i després els malabars per sentir-nos dones una altra vegada, no?
Per trobar-nos una mica, no? Bé, no és tant per trobar-te a tu mateixa, que també donaria per uns quants... Donaria per uns quants retrobar-te a tu mateixa a cada fase de la maternitat. En aquest cas és per retrobar-te una mica amb la parella. Fem alabars per retrobar-te amb la parella, en aquest cas. El que dius de l'ordre ho estava pensant i sí i no. Perquè, de fet, mira, si vols t'explico la vida enrere...
és el primer any de vida del meu tercer fill, des d'un any enrere. O sigui que, en realitat, jo ja de malabars ja n'havia de fer abans, eh? Amb tres... De malabars ja n'havia de fer abans. Però, sí, esclar, cronològicament tens un fill i llavors, abans de tenir els fills, les coses són com més fàcils, diguéssim, hi ha menys elements a l'equació.
per trobar-te amb la parella. Hi ha moltes altres coses, evidentment, hi ha la feina, hi ha totes altres coses, però sí, esclar, quan afegeixes un element a l'equació, com és un fill, doncs s'hi afegeixen pilotes dels balabars, diguéssim. Però és que sí, estava pensant això que deies de l'ordre i dic, home, sí o no, perquè al final és com un cicle, no? Tens un fill...
fas malabars i ja quan més o menys tens el de llonces potser tens un altre fill i ja va tornar a començar. Vull dir que, bé, és principi i final tot plegat una mica. També hi ha aquest joc de la vida enrere, d'anar enrere. Hi ha tot aquest això. Jo als principis i als finals els barrejo una mica. El que tenen és molta tendresa. Dintre que ja observes aquell nivell d'estrès que hi ha en alguns moments, s'observa
S'observa, de debò. A mirada que l'aneu llegint, és que el dia que tingueu un mal dia, mares, obriu el poemat. És que l'heu de tenir a la tauleta de nit cada dia. Perquè penso que és com un calendari d'advent, però de tot l'any, no? No ho havia vist així. És divertit, pensar així. M'agrada la idea de calendari d'advent. Sí, perquè aquells moments que dius si ho arribo a saber...
Però aleshores llegeixes un dels poemes i penses, però és que és tan bonic també. Mirem aquesta part més bonica, no? I n'hi ha un especialment que m'agrada moltíssim. Diu, enfarcellat pel fred i les presses, dorms. Resignat a la corrodissa feixuga. Aturar-se i besar temps que no torna. És preciós. I això torna, eh?
No torna, no, no, no. Creixen? Superràpid creixen. A la velocitat de la llum, Berta. De fet, jo aquest enfarcelladet, que és el Teo, que és el meu tercer fill, ara mateix el tinc fent deures, el fill.
però llança amb l'ordinador, o sigui, imagina't. A mi m'agrada, de fet, és una cosa que em fa molta, molta... em fa molt de vertigen, eh?, haver publicat un llibre de poemes, perquè...
que, com dius, la meva zona de confort... Jo soc molt pallas, animadora, a mi em fas fer un monòleg i em poso fer un monòleg, em fas fer comptes i em poso fer comptes, em fas fer impro comptes i em poso fer impro comptes i no tinc cap problema ni de vergonya ni res, però amb això surto de la meva zona de confort. Tot i que jo sempre hi he escrit, però s'ha quedat allà guardadet, diguéssim. Surs de la teva zona de confort
a nivell literari, perquè d'experiència en tens sobradament, Berta. Però surto, però surto. Però tot i així, malgrat això, el vertigen que em genera de dir... Ostres, quina vergonya, no? Aquella cosa, aquella mena del síndrome de la impostora, que suposo que és fàcil tenir-lo, no? Perquè surts del que tens controlat. Malgrat això, deia, també em fa il·lusió que la gent el llegeixi per saber com l'entén. Perquè per mi, de fet, quan tu ara llegis el poema,
Jo recordo, aquests poemes, jo els anava escrivint cada dia, crec... Jo pensava que els penjava a Instagram, però veig que no hi són, o sigui que no els devia penjar a Instagram. Jo me'ls apuntava i els guardava amb una foto. I era la foto amb el poema. I anaven a l'origen, era una foto que anava lligada a una frase. I jo les recordo, les frases. Quan ara tu ho deies, jo veig el dia aquest...
que era hivern, que jo anava corrents amunt i avall a buscar les grans, que ell anava allà dormint a dins de la coseta aquella del mocaduret, aquell que es porta lligadet com si fos un canguret. I clar, jo el tinc visualment molt present. I és una cosa que em fa com curiositat, veure com la gent que se llegeix, que es llegeixi el llibre, què hi veu, no? Perquè dins del meu cap és com molt clar, però com tu dius, és tan poqueta cosa...
És una cosa tan remenuda que jo què sé que li generarà a cadascú, saps? Jo, clar, evidentment la teva imatge no la puc tenir, però per mi sí que em recorda això, no? Un dia de presses corrents i ell al damunt teu, no? Tot tapadet i amunt i avall. I realment ara mires i penses, aquell farcellet que jo duia és el que tu dius ara, no? Està fent els deures davant de l'ordinador. Per mi ara hi ha farcells.
Per desgràcia meva. Això a mi fa molta gràcia perquè les manes... Un farcellet de vegades. Odieu molt això. I clar, a mi també em creu... A mesura que l'anava llegint, clar, jo amb mirada de tieta, no? Però sí que he anat mirant, sí que anava veient totes aquestes imatges. Però n'hi ha una altra de preciós? És que són...
Són breus, però ho tenen tot. Diu, heu llaurat el paisatge a cada sembra. Tot això, la llera dels vostres noms. És allò que dius, passi el que passi, és que... Bueno, sou universals, les manes. Els portes a la pell, els fills. Els has portat dins i un cop els deixes, els continues portant dins.
Sí, sí, exacte, et queda marcat. Aquest poema, o sigui, és això, no? Els portes marcats a la pell, però allò que dèiem, jo me'n recordo com va néixer aquest poema. I aquest poema va néixer perquè el meu tercer fill va néixer per cesària i tot allò tinc el cos ple d'estries dels altres embarassos. Llavors, els porto marcats a la pell, els meus fills.
Els abraços dels meus fills, 24 anys després de la primera, encara està marcada la meva pell, saps? Penso que la pell ja l'ànima, perquè això ja és per sempre. Per sempre, per sempre. I que ho sigui, pel meu sempre, només faltaria. Sí, evidentment. I ara començarem a canviar de terç. Ara girarem. Ara girarem, però abans de girar és que n'hi ha un que em va molt bé per canviar de terç. Inicies la descoberta d'un peu i en un segon
un terrabastall de dits minúsculs en plena el cobreguit. Es fan grans, tot ocupen, tot xaparegen, i aquesta intimitat ja comença a anar... Justeta. Justeta, sí. Justeta. És un gran tema, eh? És que tu dius, jo t'hem pogut tenir síndrome de l'impostora, però amb aquest afí març de la vida enrere i malabars de març,
poses damunt de la taula moltes situacions que han obert grans debats, el debat de què passa amb la parella quan tens els fills, quines són les fórmules. Sí, jo me n'he donat més com a posteriori d'això, perquè d'entrada quan tu escrius
Bé, almenys jo, escrius com en aquest moment et surt allò, no? I ja està, o encara que vagis del joc, però et surt allò. I no hi penso, en aquestes coses. I és llavors, quan m'ho he ordenat, quan ha quedat ordenat, no?, així, amb aquest doble llibre, que dius...
Ostres! Aquí es diuen més coses de les que jo pensava. Aquí s'obren melons que jo no havia tingut en compte. És que no t'enganyaré, no havia tingut en compte en el seu... al principi. Però sí, sí. I són, clar, és el que tu dius. Però penso que, com deies, de la vida, també és una mica la vida, perquè tu vas, fas, tens la criatura allà al llit, el no sé què, i en el dia a dia la rutina se t'emporta,
I te la mires i en el moment no t'hi fixes que se t'estan portant coses, potser. Però... Però sí que se les emporta, sí. Sí que se les emporta. O se les ofega, no? Sí, se les emporta per davant, al final. Se les emporta per davant. Bé, això són els d'aquells que tenen.
I has de fer un exercici de... Bé, has de fer un exercici, i en el meu cas aquí en el llibre li és un exercici poètic, no?, de l'altra banda, però has de fer un exercici per dir, ep, un moment, parem màquines. Parem. Jo n'he triat dos només, començarem pel més suau i acabarem amb el més sexy. Perquè m'ha agradat molt com ho expliques. Però comencem pel més suau i ara veuràs per què. Dubtem entre l'ostreria i el curt.
I acabem devorant hamburgueses, bruts de riallades i reblers de suc. Hem oblidat els anys i la canalla per un moment. No, hem oblidat els anys i la canalla i, per un moment, res no és mesquí ni cap hora finalment.
És Isarba, perquè fas una picada d'ullet en diversos poemes al nostre quilòmetre zero. Vull dir que aquí, en aquest cas, és en Joan Salvat Papasell. Aquí hi ha el Salvat Papasell i hi ha les dedicatòries, també a les dues dedicatòries dels dos llibres hi ha també dues picades d'ullet. Perquè em sembla honest, perquè al final...
En primer lloc, aquest em va sortir així, eh? I en segon lloc, posar-los, posar unes picades d'ullet a la dedicatòria em sembla on és, perquè al final, si jo escric, és perquè, sobretot durant la meva adolescència i abans de tenir fills... Ell ja hi era. Perquè la poesia és molt... Els platos ja hi eren.
però vol molt temps. Sembla un contrasentit, però jo sempre dic, jo soc més capaç de llegir novel·les o assaig, a mi ara m'ha donat bastant per l'assaig. Ara que tinc poc temps, que poesia. Perquè és una lectura que em porta... Si no tinc temps, puc fer 5 minuts per aquí, 5 minuts per allà. Jo un poema necessito pair-lo molt.
Necessito... Abans de posar-me a llegir poesia, jo està en un estat que no és el que puc agafar llegint-me un còmic o un assaig. No em necessita una preparació a mi com a lectora. I llavors em va semblar això. Em va semblar que calia obrir i tancar el llibre o obrir els dos, no?,
amb unes picades d'ull i que hi hagués... Bé, tenint en compte que, a més a més, hi havia aquesta picada d'ull enmig. Trobareu moltes més coses i també aquest punt sexy que a mi m'encanta. Diu, Wagner sona l'ascensor i cansats menjarem pipes al cotxe. Trobaràs el temps just per perdre el teu índex dins la meva balma salada al final d'un revolt.
Mira, jo no tinc nens, però m'encanta això. Hem de trobar temps, encara que no tinguis nens, que de vegades ens oblidem. I els revolts també van bé. Tot moment és idoni. Berta, tot moment és idoni. I a vegades ens perdem els revolts i ens perdem moltes coses. I tant, i tant. Moltes vegades. No cal tenir fills per perdre's coses. I a mi em sembla que si algú el convida això a dir que toca fer malabars pel que sigui, doncs
benvingut serà. No, jo penso que més d'un i més d'una. Imagineu-vos de nit quan tots dormen en silenci amb aquest poema dins del llit la parella. Imagineu-vos aquest moment? Ni algun més, eh? Ni algun més, no els hi has dit, però ni algun altre. Home, és que no els dirigirem tots, ens hem d'anar descobrits sota dels llençols.
Exacte. Clar, perquè no deixa de ser un joc, i penso que és un joc preciós per jugar amb la parella, també, no només amb els fills, sinó també amb la parella. Vaja, jo m'ho miro així, eh? De fet, és on hi ha més joc poètic.
és en aquesta part del llibre, diguéssim, en aquesta coberta que parla de la parella. Aquí està fet, està construït com un joc poètic. De fet, a cada poema, jo em vaig proposar un joc, em vaig proposar que a cada poema hi hagués una paraula significativa de l'A a la Z i de la Z a la A hi es troben.
on hi ha les dues M's, perquè la M M, que és Malabars de Mars, no? I hi ha aquest joc buscat, que potser no és fàcil, bé, que no, potser no, jo et dic jo, no és fàcil fer que lligui, no?, aquest joc que et poses una... et poses aquesta mena de norma, que no és fàcil, com no és fàcil trobar-te amb la parella quan tens tres criatures, en el nostre cas...
però que quan aconsegueixes fer el puzzle o sortir de l'escape room o desencallar la cosa, llavors és molt gratificant. És un paral·lelisme que a mi em semblava... A mi m'ha semblat xulo aquest paral·lelisme, d'alguna manera. És molt bonic. No llegiré el darrer poema sencer,
Però penso que per acabar l'entrevista és fantàstic. L'última frase, l'últim vers, diu quan tornarem, amor, a conjurar el desig? I jo contesto. Ràpidament, perquè tenim efímers de la Berta Rubio. Moltes gràcies. Berta, enhorabona per aquest canvi de registre, però que amb la teva experiència personal jo penso que has trobat el punt malabar
de transmetre. Ei, els infantils i juvenils, sobretot, canviem registrar. Sí, per favor. Pares, mares, us toca a vosaltres, ara. No hi portem. Sí, perquè és un altre risc.
No, no, però mireu aquest doble joc, que és molt bonic, tant pels nens com pels pares, d'una cara pels més petits i de l'altra cara per als més grans efímers de la Berta Rubió, publicat per Pernas Edicions. Gràcies, Berta, per dir que sí i acompanyar-nos avui. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
És hora de tancar el calaix. Una setmana més ho han fet possible Mònica Socies, edició d'encontinguts, producció i presentació, i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic. El calaix, pobre, li trobaràs cultura.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom.
¡Todo por solo 40 euros al mes!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en xarxa
Bon dia, és la una. Us parla Adrià Jurado. Ara mateix el conseller Urdets compareix davant els mitjans de comunicació i està donant un missatge d'esperança sobre la grip de pesta porcina que afecta a la zona de Coixarola. Corea del Sud ha informat el conseller Urdets que Corea del Sud ha aprovat la regionalització del mercat.
a només els 20 quilòmetres d'àrea afectada. Per tant, la resta de la província pot tornar a comercialitzar la carn sense les restriccions, cosa que obre sobretot el mercat d'Osona. També ha explicat que estan treballant en més països perquè es pugui seguir exportant i també apliquin aquest mètode de regionalització. Estan treballant sobretot amb Japó i Filipines, que són mercats clau. La Xina per ara encara mantindrà la província de Barcelona com un mercat tancat on no vol...
treure l'exportació. Tot això passa després de nou dies des de l'aparició del virus de la pesta porcina africana i no ha aparegut cap animal més malalt fora del radi de 6 quilòmetres. Del centenar d'animals analitzats, només 13 han estat positius i tots dins d'aquesta zona zero. Per la seva banda, els agents rurals han celebrat el compliment per part dels ciutadans de les restriccions d'accés a zones naturals per la pesta porcina durant el pont de la Puríssima.
I estem en plena operació tornada d'aquest pont de la Puríssima, en què uns 460.000 cotxes tornaran a l'àrea metropolitana de Barcelona. Repassem ràpid la xarxa viària catalana, la C16, entre Urus i B&B de Cerdanya, hi ha uns 6 quilòmetres de retencions. A la Nacional 260, Ribes de Freser, 4 quilòmetres de retencions. A la C14, entre Urganyà i Fígols i Alinyà, 4 quilòmetres de retencions. A la C16, entre la Nova Bargada i Berga, 5 quilòmetres de retencions.
i a la C17 un carril tallat a la metlla del Vallès, que genera uns 3 quilòmetres, i a la P7 un altre carril tallat a la metlla de mar. Tot això sempre és en direcció Barcelona. També s'ha tallada la R17 entre Portaventura i Tarragona, ja que hi ha hagut una incidència i està en servei alternatiu.
I els allotjaments turístics del Pirineu-Gironí han superat el 95% d'ocupació durant el pont de la Puríssima amb establiments que han penjat el cartell de complet. Pel que fa al perfil dels visitants, la majoria han estat famílies que provenien de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també d'Osona, el País Valencià i França. Els càmpings de la marcació de Barcelona fan un balanç positiu del pont amb ocupacions entre el 60% i el 80% a l'interior i 30-60% a la costa. Hi ha cultura...
La vuitena edició de la Fira Indelletres de l'Avisbal d'Empordà a clos amb una alta afluència de públic, segons destacen els organitzadors. I obrim bloc esportiu, ja que l'Espanyol va guanyar ahir davant el Rayo per 1 a 0. Fins aquí el Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
La bona música amb Lluís Bonamusa. El món de l'art hi ha connexions que traspassen estils i èpoques. Són vinculacions que desafien, en certa manera, la lògica racional, però a les quals la intuïció, la sensibilitat, ens hi aboca irremaniablement.
Un d'aquests fascinants vincles és el que uneix la música barroca, en especial la de Johann Sebastian Bach, amb aquell estil nascut del mestissatge nord-americà que és el jazz. Perquè a veure com s'explica que la música escrita per un home auster, un músic devot, músic d'església alemany del segle XVIII,
encaixi com un guant amb els ritmes, l'espontaneïtat i la llibertat d'una música que va néixer a principis del segle XX i darrere els afroamericanes. Doncs bé, avui explorarem aquesta interessant connexió que va començar a treure el cap a principis del segle XX, als mateixos inicis del jazz, i es va fermar uns anys més tard, als 30 i 40, quan ja era comú fer versions de la música del gran mestre.
Els músics de jazz van descobrir llavors que podien manllevar les melodies bajianes convertint-les en un estàndard més, un estàndard on construir les seves creacions, les seves improvisacions. I és que Bach oferia als pioners del bebop i del cool jazz no només una melodia, sinó un meravellós escalet harmònic que els permetia vestir-lo com volguessin.
Bona Música
Fins demà!
Doncs sí, efectivament, sigueu benvinguts a la sessió d'avui del Bach Jazz Club, on gaudirem d'una música que transcendeix la seva època i desafia els estils. Un espai de trobada on sentirem versions que juguen amb les eines del jazz, però amb l'art i la inspiració eterna del mestre de mestres.
I bé, la sessió a la qual assistirem avui tindrà un altre petrovinit, perquè les peces musicals que us presentaré no estan disputades de forma aleatòria, sinó que aniran seguint una cronologia, la cronologia de la pròpia vida de Johann Sebastian Bach. Un músic, com sabeu, alemany, de la Turingia, nascut a Eisenach, una ciutat molt vinculada més a Martí Luterte, això ja marca molt la vida d'aquest jove,
I neix en el si d'una nissaga, una amplíssima nissaga de músics. Ell va quedar orfe dels dos pares en poc temps, en la infantesa. Per tant, el va haver de criar el seu germà gran, que també va ser, d'alguna manera, el seu primer mestre de música.
Però el cert és que la joventut de Bach té molt present aquesta pèrdua. Per això, una de les seves primeres obres parla de la tristesa davant d'aquesta pèrdua, la tristesa davant la marxa d'un altre dels seus germans, Johann Jacob Bach, que marxava a Suècia per servir com a egoista a la corte.
Aquesta és una obra programàtica que descriu el lament, el lament dels amics perduts, els perills del viatge i, finalment, fins i tot el toc de la trompa de postilló, que és el símbol de l'allunyament a la distància. Captura, doncs, un moment íntim en la vida del futur mestre. Es tracta del capriccio sobre la lontanança del suo fratello dilettissimo,
Bach posa aquest títol en italià que vol dir el caprici que aboca la llunyania del meu estimadíssim germà. Obra del 1704. El sentim en la versió jazzística de Manel Camp i Ludovica Mosca.
Bach va ser un compositor que a final dels seus dies va aplegar tota la saviesa musical del seu temps, però a la seva joventut va destacar com organista, organista insuperable, hereu de la tècnica dels grans mestres alemanys del moment, com Buchsteude, per exemple. Per això, en els primers càrrecs que va tenir, va ocupar la plaça d'organista. Això va ser les ciutats d'Arstet i Mülhausen, ciutats que van néixer també les seves primeres obres.
Fins demà!
Essent encara molt jove, la tècnica d'orga de Bach era ja sorprenent, pel que sembla. Fins i tot es deia que insuperable. Però no era només la tècnica o aquella capacitat d'improvisació el que sorprenia, sinó també el do de l'expressivitat musical, de canalitzar les emocions mitjançant els sons, com ho demostra la Passacalla en do menor, número de catàleg 582, una obra que sentim ara, però en la versió extreta
del disc Bach Jazz, produït pel grup suec de Lars Hanson. Aquesta obra, escrita al voltant de 1708-1710, ja demostra una maduresa formal que sorprendria qualsevol compositor experimentat i que ell va aconseguir en poc més de 25 anys.
Fins demà!
Influïda per aquell compositor que esmentava en Buchseude, la passacalla per orga de Bach no és només una simple peça, és una mena de gran catedral construïda amb el so. Sobre un patró de vuit notes, en ostinato, és a dir, que es van repetint durant tota l'obra, Bach aixeca vint variacions d'una complexitat absolutament aclaparadora.
La va escriure quan era organista a Weimar, la seva, diguem-ne, següent destinació, i és una de les seves peces per òrgan més populars. Una obra que, per cert, va fascinar Robert Schumann i que, com dèiem, utilitza aquest ostinato per crear una atmosfera absolutament hipnòtica. Música
Cansat de la rigidesa de la corda Weimar, Bach es va traslladar, i val a dir que amb dificultats fins i tot va haver de passar per presó, es va traslladar a Köten per servir a un altre senyor, en aquest cas el príncep Leopold.
I aquest va ser un període diferent per ell de certa estabilitat i fins i tot de felicitat, tot i que ha marcat per un moment tràgic, que és la mort de la seva primera esposa, però on va poder desplegar les capacitats que ell tenia per la música instrumental, per clavací, per orquestra, etc. No tenia aquí les exigències del culte d'haver d'escriure cantates,
Ni peces per església, per tant, es va poder enfocar en l'abstracció, en el treball del contrapunt i de les fugues, i va crear aquell prodigi de les obres de teclat que és el clavací ben temperat.
Fins demà!
Còmodament asseguts en el nostre racó del Bach Jazz Club, amb la copa a la mà probablement, escoltem la versió del grup de Charles Duplessis del preludi número 2 del clavací ben temperat de Bach. Però, atenció, perquè el Bernitzi Jazz Quartet es disposa a oferir-nos la seva versió de la Sarabanda per lleut del gran mestre.
Aquesta sarabanda, originalment escrita per lleut o per teclat, no queda clar, la va escriure Bach en aquells anys que deia que van ser especialment feliços i que va passar a la ciutat de Köthen, quan podia escriure música per instruments de forma absolutament lliure.
Bona nit.
El 1723, Bach deixa Kötchen i aconsegueix una plaça com a cantor, és a dir, com a director musical, a la ciutat de Leipzig, un lloc molt cubejat i que havia estat abans, diguem-ne, ocupat per Telemann. Doncs bé, aquest va ser el seu càrrec final i també el més exigent.
Ell havia de compondre per Leipzig setmanalment una cantata nova, una cada setmana, a més a més dirigir els cors i ensenyar als estudiants. El seu impuls creatiu es va canalitzar a complir amb aquest calendari litúrgic. Ell hi veix, evidentment, totes les seves energies. Li queda molt poc temps, però tot i això encara rasca algunes estonetes i guarda algunes energies per fer música no religiosa,
en una institució universitària que havia fundat Teleman un anys abans i que és el Collegium Musicum. I entre moltes peces que estrena o que toca en aquest Collegium Musicum escriu aquest siciliano que ens requere ara el grup Enrico Pieranuzzi Trio.
Gràcies.
Bona nit.
La Bona Música Històries de la història de la música
Però, com dèiem abans, els seus anys de Leipzig serien els de la producció massiva de música religiosa. S'estima que en els 27 anys que va viure aquella ciutat saxona va escriure més de 200 cantates i totes i cadascuna d'elles una autèntica meravella de la creació musical humana.
Ens quedem en el nostre Bach Jazz Club amb una de les més conegudes, la que porta número de catàleg 147 i que conté la coneguda àrea Jesús és l'alegria dels homes. La sentim a la versió jazzística de Martin Perholz, que uneix les forces d'un trio de jazz i un tenor barroc.
Fins demà!
Aixem-hi. Aixem-hi.
Fins demà! Fins demà!
Després d'uns anys absolutament desbordat per les seves tasques al servei de la Casa Gran de Leipzig, penseu que Bach estava al servei de l'Ajuntament, no de l'Església. Finalment, després de molts litigis, Bach aconsegueix deslliurar-se, ni que sigui una mica, d'aquestes obligacions setmanals amb les cantates.
I això li permet guardar-se unes hores a la setmana per tocar música amb els seus alumnes. On ho fa? Doncs en un cafè, el cafè Zimmermann, famosíssim cafè de Leipzig, on es bevia, es menjava i, sobretot, s'escoltava música. És a dir, en certa manera, era la versió barroca d'un club musical actual, aquest nostre Bach Jazz Club. Allà, probablement, Bach i els seus alumnes van interpretar
la música de les seves suïts orquestrals en estil francès que havia escrit només uns pocs anys abans.
Sentíem l'Stefan Koenig Trio en aquesta delicada versió de l'àrea de la suite o obertura en estil francès, també com es pot dir, número 3, música que la seva simplicitat a l'hora que perfecció ja no és barroca, és absolutament intemporal i delata una generalitat difícil d'igualar.
Fins demà!
I també el Cafè Zimmerman, aquest club de l'època barroca, el club del seu temps, es va poder escoltar probablement aquesta peça, que el mateix Bach va titular Concerto nach italianischen gusto, és a dir, concert en estil italià o del gust italià. És un concert amb tres moviments, com manen els cànons italians, com fèiem Vivaldi,
amb dos moviments moguts als extrems i una part lenta i pausada al mig. Sentim l'inici del primer moviment en una versió ja clàssica a càrrec del francès Jacques Lussier.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, doncs hem de dir que tot i que la producció de Bach en els seus darrers anys es va centrar, com deien, en les cantates i les passions, aquests autèntics cims de la música occidental, els intèrprets de jazz els té robat al cor la seva música instrumental.
Aquesta és, sens dubte, una música que és font d'adaptació gairebé instantània, intuitiva. És com si Bach ja veiés a venir que el jazz existiria 200 anys després de la seva mort i els hi deixés gairebé el terreny preparat.
Fins demà!
I el que se sap del cert pràcticament és que molts dels seus concerts instrumentals per violí o per teclat i orquestra, teclat i cordes, van ser interpretats en aquell cafè Zimmermann, cafè per cert avui desaparegut, no el busqueu si aneu a Leipzig. Doncs bé, és molt probable que sonés allà entre cafès, xocolates, potser alguna cervesa, això no ho sabem...
que sonés aquesta música, el moviment lent del seu concert per ataclat número de catàleg 1056, que sentim, això sí, en una curiosa versió per a Fagot i grup de jazz, a càrrec del Berinitzi Jazz Trio.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I quan semblava que l'art de Bach, el teclat, l'art de Bach a la invenció musical havia arribat al seu límit, ell encara dona un pas més i crea les variacions Goldberg. Un seguit de 30 impressionants variacions sobre un tema seu, un tema propi, que és una dansa, una dansa lenta, i que diu la llegenda va escriure per pal·liar les nits d'insomni d'un noble.
Bé, en tot cas, la combinació de complexitat matemàtica i contrapuntística que té aquesta obra i a la vegada de lirisme i de musicalitat és certament difícil de superar. I fa de Bach un barroc que es situa de nou per sobre dels altres. Sentim l'esplèndida recreació que n'ha fet el pianista de jazz Brad Meldau.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Brad Meldau, des del disc Variacions sobre les variacions, Goldberg, ens portava aquest fragment, només un fragment, que diguem que moldejava amb aroma de jaç la famosíssima àrea d'aquesta insignepeça bajiana, que són les variacions Goldberg.
I bé, en aquest recorregut cronològic i jazzístic que estem fent des de la nostra còmode butaca del Bach Jazz Club, reflexionem ara sobre aquells darrers anys de Bach. Uns anys difícils en els que, amb la vista ja molt dèbil, propera a la ceguesa, va aconseguir sintetitzar tot el seu saber musical en les seves darreres obres.
Efectivament, hi ha dues obres de la darrera etapa del mestre que culminen el seu saber. Una, referint-nos a la música instrumental i abstracta, que és l'art de la fuga, una obra immensa que no va veure acabada i que és una de les músiques més abstractes mai concebudes, pensades més per a l'intel·lecte que per a ser interpretades.
I l'altra, la culminació de la seva obra vocal, podríem dir, seria la missa en si menor. Si deixem a banda la passió, segons en Mateu, la missa en si menor és una autèntica compilació del seu saber, una missa catòlica feta per aquest home que era protestant i que seria un compendi d'algunes obres anteriors fusionades magistralment en una estructura de missa.
Doncs bé, d'aquest monument de la música occidental sentim un fragment de la seva versió jazzística que ens porta el seu Kyria. En concret, ens el porta el pianista finlandès Hiro Rantala.
Fins demà!
En fi, tot i que ens estaríem hores en aquest nostre confortable racó del Bach Jazz Club, hem trobat un seient, una butaqueta força còmode, i aquí ens quedaríem sentint les versions que els grans del jazz han fet, com a senyal d'admiració, bàsicament, per la música universal d'aquest home, aquest home auster, devot, una mica malcarat,
que va ser Johann Sebastian Bach, doncs aquí ens quedaríem. Però ens diu l'encarregat, sí, sí, ara anem, ara anem. Ens diu que, en fi, que hem d'anar tancant el local, per tant, anem recollint els trastos i apurem les darreres gotes del whisky amb gel, apurem el que ens queda mentre sona la darrera música.
Fins demà!
Efectivament, hem arribat als darrers minuts de la nostra selecció, que acabarà amb una de les hipnòtiques, diria, peces contrapuntístiques del mestre alemany. És el preludi número de catàleg 999, número fàcil de recordar. Aquesta peça, escrita a la seva joventut, ens apunta ja, en certa manera, la música repetitiva o minimalista.
que més de 200 anys després es desenvoluparia primer amb una puna França, de la mà de Satí, que ja flirteja amb aquest estil, i més tard als Estats Units, amb músics com Steve Reich, Philly Glass o La Monte Young, etc. Per això la versió que us hem triat per acomiadar-nos no és ben bé una versió jazzística, és una versió que depassa el jazz, que és del segle XX, i en aquest que és una música que ja mira més el futur, el segle XXI i més enllà.
Ja veureu que és una versió que utilitza sintetitzadors per elaborar aquest patró rítmic de Bach i construir una música que l'autor, en aquest cas, anomena música de les constel·lacions. I l'autor és Tamar Halperin, una pianista clavecinista i musicòloga israeliana que ha explorat i ha interpretat la música barroca, però també el jazz i l'electrònica.
I des del seu disc, Constellation 999, ens porta la música de Bach al límit de l'univers, diria jo. És a dir, prop de Déu, que és on ell ha de ser.
En nom d'en Pere Sánchez, al darrere del control de so, que anirà estimant Bach a mesura que el conegui millor, i de qui us parla, Lluís Bona Música, que és ja un fidel devot del gran i únic mestre, us acomiadem per avui. Ho fem, això sí, amb la convicció que hem acomplert la nostra missió, que és viure una setmana més ben a prop de la Bona Música.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Sintonitzes on a la torre.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última en música. Acompanya'ns a Estrenes. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les dues. Us parla Adrià Jurado. Dia d'operació retorn del pont de la Puríssima i hem de repassar precisament l'estat de la xarxa viària catalana, que es presenta bastant complicada a totes les carreteres que baixen del Pirineu. Connectem amb la informació del trànsit del RAC. Laia Bonet, bon dia.
Bon dia, doncs ara mateix un accident a la C13 deixa tallat un carril a Camarassa cap a Font Llonga i a la C14 hi ha aturades a ponts direcció Lleida. Pel que fa a la C16, congestions a l'entrada nord del túnel del Cadí, sentit Barcelona, així com aturades de Guardiola de Bergueda i Cercs.
A la C17, a l'altura de Ripoll, hi ha 3 quilòmetres de Cua a direcció Barcelona, així com a la Nacional 260 a Ribas de Frasé. I pel que fa a l'entrada de Barcelona, aturades a la C58 i a la C33 cap al Nus de la Trinitat. Això és tot des del RAC. Bon dia.
I en Rodalies, una varia manté la R17 entre Portaventura i Tarragona tallada. Renfeix ja habilitat transport al terrentiu per carretera entre els dos punts. Moment també per revisar la previsió del temps per aquesta tarda. Lluís Mipérez, bon dia. Bon dia, una situació que està sent molt i molt tranquil aquest dia de la Immaculada. Per tant, comença la setmana una altra vegada amb una situació més aviat estancada.
i les immediates hores que tindrem pocs núvols a gran part de Catalunya. Els que teníem aquest matí en alguns racons de la Catalunya central, d'algunes baix del Prepirineu o de les comarques de Ponent, s'han d'acabar aixecant. Per tant, aquestes boires no persisteixen. L'ambient molt suau. Una altra vegada, a hores d'ara, la temperatura està pujant igual que ahir, i això vol dir que aquestes immediates hores tornarem a tenir...
Algunes temperatures voltant als 20 graus de màxima, sobretot a la costa i les comarques de Tarragona i de Girona. A l'Alpirineu una miqueta de vent i poca cosa més. Pel que fa al dimarts, una situació molt semblant a la d'avui. Alguna boira que sí que es tornarà a formar al Pla de Lleida. També en alguns racons de la costa, sobretot entre el Delta de l'Ebre i també la costa Brava, però no seran boires que persistiran. I el dimarts una altra vegada l'ambient que tornarà a ser molt suau. Us seguirem a la xarxa.
I un comitè de sis experts en bioseguretat coordinats pel director de l'IRTA, Josep Usai, lideraran a partir de demà l'Auditoria de Bioseguretat a aquest centre i altres centres de recerca de pesta porcina africana per avaluar si hi pot haver potencial risc de fuita del virus. El Consell d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació, Òscar Urdets, ha anunciat els seus noms avui i ha demanat prudència i ha deixat treballar els científics. D'altra banda, Urdets ha confirmat que Corea del Sud ha acceptat tornar a exportar porc més enllà del perímetre infectat de 20 quilòmetres.
A diferència de la Xina, que manté el veto a tota la demarcació de Barcelona. I en esports, el victòria de l'Espanyol per 1-0 davant del ratllo. I fins aquí el Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem! És infinit l'univers?
Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local. La ràdio de proximitat. Ruta 66. Ruta 66.
Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Ona la Torra, la teva ràdio de proximitat. Estéreo 2 presenta
Un espai de ràdio premier de mar dedicat a les músiques disperses del sistema sonor. Jazz, funk, soul, ritmes llatins i africans, resses discogràfiques i arxius incunables. Pilotant el sistema, Xavier Traïd.
Presenten Àngel Pagès i Ramonet, 77.
Hola, Pops. Hola. Benvinguts a un sound compactat dins de la capa de jazz, del jazz entre amics. En aquesta ocasió ens obrirà la porta del soterrani el baterista Art Blackie i no vindrà sol. Amb ell tindrem diverses formacions dels seus jazz messengers i altres aparicions estel·lars en la seva densa carrera. Un artista canònic, com ell, necessita un programa ben assortit i ens proposem condensar amb poc temps una petita part de la seva vida i miracles sonors.
En tots vostès, aquest l'art d'Art Blackie. Som-hi pocs.
Sound System edició 881, un programa de Premià Mèdia per a la xarxa de comunicació local. Avui amb un vinil de doble, triple o quàdruple cara, però amb una única direcció a la cava que diu l'Àngela, aquesta cava del jazz entremecs amb el gran Art Blacky.
Jazz entre amics. Un espai del sound system dedicat al jazz. Tradició i avantguarda. Complicitat sonora entre cigarrates, whisky, ombres i contrallums.
Doncs sí, amigues i amics, estem en un programa més alçant d'aquest 881 i dedicat a l'art blakell, un dels nostres, un referent per moltes coses, un gran baterista i, a més a més, en una de les bandes més fèrtils de la història del jazz, perquè ell crea i funda...
I com a líder del Art Blackie en The Jazz Messengers, una formació que va durar més de 30 anys, i per la qual van anar passant músics una mica amb el mateix efecte que amb en Miles Davis, que després van despuntar ells sols.
Doncs ens trobem davant d'un dels grans bateries. Ara estem escoltant per aquí sota la bateria d'Alvin Jones. Doncs al costat d'Alvin Jones estaria l'Art Blackie, entre d'altres, dels classes, Philly Joe Jones i molts més. I la música que ho farem... Avui farem un recorregut més per l'obra de l'Art Blackie amb els jazz messages, perquè ell realment també tenia obra compartida i acompanyant a grandiosos, grandiosos com el mateix Miles Davis en el seu moment,
on l'històric són els del Cannonball Adderley, i aquí ens parlaríem. Dir també que l'art blakey sempre va, el que s'estava dient fins ara, és a dir, al voltant seu, noves i noves promocions de jazz, músics molt joves, com els que escoltarem avui, que eren molt joves i amb el temps van esdevenir tots músics, ja clàssics, dintre de la història del jazz.
I això ho anirem veient més desplegant les alineacions de cada un dels temes que avui ens acompanyen des de l'any 57 fins a l'any 65. I comencem amb aquest disc del 57, del Cubop, d'Art Blackhem, de Jazz Messenger. I aquí un convidat molt especial, que és el percussionista i conguero Sabo Martínez. Té un toc...
molt llatí, que a mi li agradava, a més a dir, tenir una manera de tocar, que era molt peculiar, els redobles d'art blanca i són molt reconeixibles. I aquí, diguem que, amb el tema que escoltarem, aquest shorty, notarem tota aquesta efervescència percussiva i...
diguem-ne, amb l'arrel cubana. Art Blanca i a la bateria, acompanyat de Billy Harman, la trompeta, Johnny Griffin, saxo tenor, Sam Dogney, piano, Spanky the Breast, el contrabaix, i, com hem dit, Sabo Martínez, amb els congas i la percussió.
Gràcies.
. . .
Gràcies.
Molt bé, hem escoltat aquí una de les primeres formacions dels messengers. Aquest tema es porta per títol short i amb aquest toc llatí el Sabo Martínez, el cunguero.
I ara saltem un any, perquè ens en anem al 1958, i dos grans discs i cançons d'Art Black Eyre, el disc és Moaning. Escoltarem justament el tema que dona títol a l'àlbum, i aquí és en format quintet, Art Black Eyre,
Les bateries, acompanyat de l'imor, gana la trompeta, Benny Goulson, el saxotenor, Bobby Timmons, el piano, i Jimmy Merritt, el contrabaix. És una formació, alguns, en el cas del pianista i del contrabaixista, que el trobarem més d'una vegada. Doncs escoltem aquest money!
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Entrem en el canvi de dècada, l'any 1960, en què inclús el mateix so dels Jazz Messengers fan un salt endavant, i el fan endavant a partir del que va ser tema estàndard per excel·lència de la música d'Arbala Key, versionada en mil maneres.
que és el Night in Tunisia, que és el que dona títol al disc, tot i que el tema que escoltarem avui, per no reiterar, perquè és un tema molt escoltat i hem de seleccionar més, no ho farem al Night in Tunisia, sinó el Sincerly Diana, que és un tema també extraordinari. Només dic que, clar, aquí tornem a tenir el Lee Morgan, aquí s'estrena el Wayne Shorter, però conegut perquè després Miles Davis el va recollir i a partir d'aquí la seva carrera des de Weather Report fins a una carrera molt densa,
a nivell com a artista solista. El Bobby Simmons, superpianista de hardbop, el Jimmy Merritt al contrabaix i, evidentment, el Black Ey a la bateria. Estem ja a l'any 1960.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Sound the system. Desnulitat per sistema.
Doncs, després d'aquest Night in Tunisia, sense escoltar Night in Tunisia, perquè ja l'hem escoltat prou, hem aprofitat aquest tema i continuem. Ja hem entrat a la dècada dels 60s i ara ja el tenim del disc Bohane's Delight, del 61, aquest Backstage Sally.
Doncs sí, aquí la formació, se'n va al Lee Morgan i apareix el Freddie Hubbard, aquí també començava, hi va una altra, és aquí que la gent que anava entrant i sortint dels messengers van acabar sent tots grans figures en solitari o en altres contextos. Freddie Hubbard a la trompeta, Wayne Shorter repeteix el tenor, el Curtis Fuller, trombó, possiblement el més gran, diuen, ja sé que és una hipergola rara, però dels més grans trombonistes de la història del jazz, Zeder Walton, un ata gran...
I Jimmy Merritt, el contrabaix, com el tema d'abans, i l'art black. I també ressenyar que abans, dos temes enrere, hem escoltat el Benny Golson i volíem fer una petita agotació premianenca. I és que el bateria premianenc Joe Krause va participant a la darrera gira de Benny Golson, un dels supervivents d'aquella generació, encara actua...
amb les limitacions que té per l'edat, perquè deu tenir els seus pràcticament 90 anys, però que és ressenyable que un premier nen ha tocat la bateria en una gira europea de Benny Goulson. Poca broma. I això, estem amb els messengers d'aquest període, en el període de l'any 61, i el tema porta per títol Backstage Solid.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El geni d'Arblac i amb les baquetes, el son de 881, des de la nostra cava particular de jazz, amb aquest jazz entre amics.
i seguim a l'any 1961, i un disc, per nosaltres, molt especial, perquè està gravat en l'Impulse, Rècords, i de fet no té nom, és Art Black i End de Jazz Messengers, i aprofitem perquè els que ens seguiu per les xarxes, de cada programa fem una imatge,
corresponent al convidat que tenim, el Saunda. I com que avui és l'Arts Black Ey, hem agafat, i del llibre que hem fet, L'Àngel i un servidor, hi ha un capítol dedicat a ell, i justament...
La imatge que posem és una il·lustració a tot color que hem fet pel llibre. I justament el disc que escoltarem, la cançó que escoltarem, pertany a un dels capítols del nostre estimat discotec, Àngel. És una cosa que em marca molt i que ens ve molt de gust dir-ho.
Si ho vol, ara que vénen... Sí, sí, això ara és incidir en el tema que el llibre aquell que s'escolta i que es mira i que es toca i que és un tractat fins i tot de geografia musical, doncs té aquí un element gràfic que veureu només entrant a les xarxes i veureu que avui hem canviat una mica el format habitual de la promoció del programa, lligada directament amb aquest llibre.
Doncs el tema Circus, el Blackhead, està acompanyat de Lee Morgan a la trompeta, un altre cop Curtis Feller al trombó, Wayne Shorter al saxo tenor, això és all-stars perquè aquí tenim tres vents, i a la secció rítmica, a part del mateix Blackhead, trobem el contrabaix del Jimmy Merritt i, finalment, el piano de Bobby Timmons.
Fins demà!
Fins demà!
L'art Blackie, el Jazz Messengers, una de les formacions més emblemàtiques del denominat Hard Bob, aquest bebop potent, com diu el nom, i amb un disc que porta el títol de Freedom Rider, a no confondre amb un mix dels tràfics que es diu exactament igual, Freedom Rider, de l'any 1961. Aquí tenim el Lee Morgan, el Wayne Shorter, el Bobby Timmons, el Jimmy Merritt i l'art Blackie, formació estàndard, una de les més estables que va tenir...
I recordar que cada vegada que hi havia algun nou projecte dels messengers, fins que a vegades apareixer Arbalaqui, sempre va ser allò de consolidar músics, promoure'ls i d'allà en sortien generacions impressionants de músics.
I cadascú amb el seu instrument. I avui, doncs, li fem un tastet a través dels messengers. També podien haver-lo fet a través de les col·laboracions que ell va tenir amb Davis, per exemple, sense anar més lluny, i amb altres projectes, però, clar, això no s'acaba mai. I ara el tema es diu literalment El Toro. El Toro, eh? O brau. El Toro.
Gràcies.
Gràcies.
Sound System Discoteca Portàtil Jamaicana
I ara hem escoltat un tema que no hi ha als Jazz Messengers i és un tema autènticament africà perquè el disc és Art Blackie and the Afrodrum Ensemble.
El disc d'African Beat del 1962. I és una autèntica reresa, Àngel, perquè aquí el que predomina, per sobre de tot, són les percussions. Doncs una bona amalgama de percussions. Com hem vist, la música d'Art Black i té molts continguts.
tractes amb la música llatina i, en aquest cas, la música africana, per tant, podem dir allò del component afro-llatí en la concepció que ell té de la música, des d'un poderista fins i tot no només de baterista, sinó de percussionista, perquè aquí, entre d'altres, trobarem el mateix Art Black, tocando la bateria i accessoris diversos, Solomon Love, que aquest el canta i toca, fins i tot, literalment, xiula,
els talquim drums, el xef rei que toca la conga i una cosa que es diu drums telegraph, és a dir, tabbos de telegraph, Montego Joe, tenim Calvin Massox, la majoria d'ells toquen instruments de percussió africana, fins i tot hi ha el detall del Curtis Fuller, que és un gran trombonista que m'ho he escoltat ara, que aquí es limita també a la percussió, el Josef Latif, aquest sí que era un membre del grup del Cannon Ballader,
I aquí el que toca és l'obo i la flauta, el tenor, fins i tot el piano, i Ahmed Abdul-Malik, que tocava el contrabaix. Aquesta formació diversa és l'afrodrom, ensemble de l'art blaquei, amb el tema que porta per títol Obirin African, dona d'Àfrica, 1962.
Wow! Wow!
Grr! Grr! Grr! Grr! Grr! Grr!
Doncs enllestim ja el segon d'avui amb un últim tema del... Aquí ja ens en anem a l'any 1965 del disc Free for All d'Art Blackhead and the Jazz Messengers.
Doncs penseu que encara li quedaven 20 anys de carrera en aquesta gran formació, que va actuar fins i tot a Barcelona, el Celeste, amb una nit d'aquelles inoblidables. I ara tancarem amb l'LP Free for All, l'art black i en The Jazz Messengers, amb una formació de les estàndards, Freddy Havaral a la trompeta, Curtis Fuller al trombo, Wayne Shorter al saxo tenor, Zedar Walton al piano i Reggie Workman, el darrer contrabaixista de John Coltrane.
El contrabaix, i això és 1965, i el tema es diu Pensativa.
Doncs aquest ha estat el Sound System. Ha estat l'edició 881 i avui hem estat aquí al voltant de la figura d'Art Black i en el seu període dels Jazz Meshangers i amb una incursió també a la seva música de l'Afro Drum Ensemble.
Un programa que, com sempre, l'hem fet des del Falcó Milenari amb l'Àngel Solbizarra en un costat, a l'altra punta, el Gran Xavier Traït, pilotant el sistema sonor i qui us parla, Ramonet 77. Desitgem-vos que tot vagi molt bé, que no falti mai la música i fins al proper Sound Up.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en charxa.
Bona tarda, són les tres, us parla Eduard París. Un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinats pel director de l'IRTA, Josep Usall, lideraran a partir de dimarts l'auditoria de bioseguretat a aquest centre i a altres centres de recerca de la pesta porcina africana per avaluar si hi pot haver potencial risc de fuita del virus. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha anunciat els seus noms i ha demanat prudència i deixar treballar els científics.
tindran autonomia, suport logístic i tots els recursos necessaris perquè puguin fer la seva feina en base al seu criteri i que ens diguin, avaluïn la biocontenció i la bioseguretat de les nostres instal·lacions, dels nostres investigadors. Per tant, es fa una revisió. Quan ells decideixin el què, llavors, evidentment, també hauran de fer una revisió dels espais físics i també ho faran ells.
De la mateixa manera, els agents rurals han celebrat el compliment per part dels ciutadans de les restriccions d'accés a zones naturals per la pesta porcina africana durant aquest pont de la Puríssima. El cos, que està pentinant amb helicòpters Collserola, Sant Llorenç i Montserrat entre 3 i 4 vegades al dia, no ha hagut de fer cap avís als Mossos d'Esquadra durant aquest cap de setmana llarg.
I el Pirineu Lleida i el Gironi han registrat una alta ocupació d'entre el 80% i el 95%, respectivament aquest pont de la Puríssima, coincidint amb l'inici de la temporada d'esquí. Les estacions del Pirineu de Lleida han venut més de 56.000 forfets durant el pont. Fora de l'alta muntanya, el turisme d'interior també s'ha activat, com demostra l'alta afluència als establiments de turisme rural a la Catalunya Central, que ha ratllat l'ocupació plena segons diversos fons del sector. El bon temps també ha animat els càmpings.
a l'interior de la demarcació de Barcelona amb un significatiu 60 o 80% d'ocupació. Tenint en compte les dates i a Tarragona i a l'Ebre, el sector turístic també ha fregat el 80% de la seva ocupació durant el pont que acaba avui.
I a Rodalies, una veria a la via, continua obligant a tallar la circulació de trens a l'R17 entre Port Aventura i Tarragona des de primera hora d'aquest matí, segons ha informat Protecció Civil. Renfe, però, ja ha habilitat transport alternatiu per carretera entre els dos punts i ja ha quedat desactivat la prealerta ferrocat.
I parlem de cultura perquè el camí cap als Òscars es continua aplanant per a la coproducció catalana. Sirat, el film dirigit per Oliver Lacks i protagonitzat per Sergi López, ha rebut dues nominacions al Globus d'Or, el de millor pel·lícula en llengua no anglesa i millor banda sonora. Recordem que aquests guardons marquen l'arrencada definitiva de la temporada de premis i es consideren oficiosament l'avançada dels Òscars. Fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota la qualitat.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Jazz. Quatre lletres que defineixen tot un univers musical. Ladies and gentlemen...
A tots els públics es titula Jazzit. Jazzit. Cada setmana a la vostra emissora de proximitat. Jazzit.
La Caixa Tonta, amb Joan Bosch i Assunta Vitoria. Què tal, què tal, com esteu? Benvinguts una setmana més a La Caixa Tonta, aquest programa que fem des de Ràdio Arenys per la xarxa de comunicació local.
Un programa que el que intentes fer-te veure, com sempre, a la televisió d'una altra manera. I us preguntareu què tenim aquesta setmana al programa. Doncs atenció, perquè hem anat amb una roda de premsa. Nosaltres ara estem de rodes de premsa. I hem anat a veure la presentació del programa Àrea, un concurs líric que es va presentar la setmana passada al plató de Sant Just de Gis Music. És un concurs...
que molt aviat s'escenerà per aquestes festes a Televisió Espanyola, i que és un concurs, com hem dit, doncs, líric, d'òpera, però diferent, presentat per Ruth Lorenzo i Juanjo Bona, d'Operación Triunfo. Amb ells hem pogut parlar i amb molta més gent, o sigui que no us ho perdeu.
I també hem tingut amb nosaltres l'assumpte Vitòria, que ens ha portat la història de la tele, i el nostre estimadíssim Toni Rovira, que avui l'hem enganxat al bar una altra vegada, perquè de tant en tant baixa al bar d'allà al curs de la tele i, mira, xerra amb gent.
Recordeu, com sempre, que ens podeu escoltar a les emissores de la xarxa, gràcies a totes les que ens feu confiança, i ens podeu seguir a les xarxes socials buscant la Caixa Tonta Ràdio. Així de senzill, així de fàcil. Preparats, preparades, comencem.
Saps que la tele abans era en blanc i negre? I que només hi havia un canal? La Caixa Tonta també té una història. La seva.
I tot seguit és el moment de la història de la tele. I amb qui ho fem, això? Doncs, com sempre, amb l'Assumpte Vitori. Assumpte, com estàs? Com anem? Doncs molt bé, però, clar, com la televisió ja llegó, i hem leído tantes vegades sobre la televisió, que ja no ens queda molta història, no? Home, no gaire, però alguna cosa no quedarà. Clar, i la bon joïnat a la real.
Perquè m'agrada anar a l'arrel del... El tip de la qüestió, no, Assumpta? El tip de la qüestió. I he trobat un altre llibre superxulíssim, perquè és molt interessant, que diu... De l'estirpe de Sautier Casaseca.
La època dorada de la radionovela en Espanya, 1924-1964. Imagina't. Mare meva. I aleshores, per exemple, en aquest llibre que, clar, és molt llarg, imagina't, he anat a buscar l'essència una mica i parla del teatro invisible.
Era molt poc, perquè clar, el teatro invisible la gent se l'imaginava, perquè es deia teatro invisible, però que resulta que era molt econòmic, molt barat, perquè clar, la gent s'ho imaginava.
I aleshores diu que era un control de falangista quan els alemanes ganaven la guerra per entregar-la a partir de 1945 a els sectors clericals del nou nacionalcatolicisme, que era del Ministeri d'Informació i Turisme, que això ja va passar al 1951. Fixa't. I la censura...
Activó la autocensura neuróticamente interiorizada por los autores, salvo de aquellos que, como Sautier Casaseca, ya comulgaban espiritualmente con los postulados de un régimen al que servían con lealtad desde el púlpito de las ondas. Toma ya.
Esclar, i què li diu aquí per exemple? Diu, hoi sabem, gràcies a numerosos estudios empíricos, que aquestes sugerències són traicioneras i que rarament una voix permet imaginar el tip físic que li ha emitido.
Dice, existen voces bellísimas que pertenecen a sujetos muy poco agraciados y viceversa, a pesar de lo cual siguen estando rigurosamente vigentes en los estudios radiofónicos y el doblaje. O sea, es muy falso que una voz de obeso sea de un obeso. O no tiene nada que ver. Totalmente, sí, sí, claro. Claro. La voz es una fórmula mágica de Radio Nacional...
que calificó su programa como teatro invisible. I llavors feia melodrama, aceptación etimológica originaria, que significa teatro con música. O sigui, és tan complicat que més difícil de llegir i de resumir, no? Només faltaria, i tant, i tant, Déu-n'hi-do.
La popularidad del serial derivó de sus filones temáticos y del tratamiento que recibía de fuerte impregnación populista. La familia, la maternidad, los amores interclasistas, la lealtad, el sacrificio personal, todo, todo eran elementos recurrentes en muchos seriales en los que a veces, como en lo que no muere...
Se combinaron varias propuestas, en este caso reconciliación familiar. Todo esto estaba protegido a horarios de misión y a un condicionamiento muy fuerte, que era la gente feliz, las madres, los familiares, los jubilados. Todo esto era en los seriales de esta época. Claro, en el 50...
Déu-n'hi-do, eh? És molt fort, és molt fort. Sembla que no hagi passat el temps, eh? Sí, sí, sí, sí. Diu, al igual que ocorreu en los Estados Unidos, la ràdio española se vinculó enseguida a la publicidad de los productos de consumo masivo, al no poder ignorar o desaprovechar que la ràdio estaba alcanzando el puesto entre las masas medias del momento.
O sigui, el nuevo medio de comunicación se convirtió en soporte o eco de una serie de producciones de consumo paralelos al alcance de las clases más modestas. Artículos de limpieza y alimentación. Sí, sí. De unido, eh? Interessant, eh? No sé. Es un fenómeno econòmic
al iniciar su decadencia en el momento en que apareció la televisión, que tomó en relevo al fenómeno radiofónico de los años 30 y 40. Ni més ni menys, eh? Ni més ni menys. Ni més ni menys. Hablamos del desarrollismo de los EH-600 y de los cambios sociológicos que entonces se produjeron.
El pujar a l'economia es va ganar acabant la ràdio i els serials i tota la doctrina, clar. És lògic. Perquè ja no manava la ràdio, ja no manava. Ja començava la televisió amb una altra història. Ni més ni menys. Havia perdut l'hegemonia. Sí, sí, és lògic. Clar, ja no tenia claro que en la actualidad de lo que la ràdio decía, ser testimonio se perdió. Era un pulpito y ventana...
a la gente más baja. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, Assunta. Mare meva. No sé si heu resumit bé, perquè era molt llarg que he intentat resumir. Està molt ben resumit. Ja pots estar ben contenta, Assunta. Hi ha una foto superbonica del Bobby de Glaner. Mira, el Bobby de Glaner, nena. Mare meva. Que diu, Bobby de Glaner triomfó en la ràdio espanyola con programes como Cavalgata a fin de semana en frente...
Claro, un tècnico de Ràdio Barcelona que emitía cabalgata a fin de semana. Claro, es que... Sí, és que això és així, i era així, ni més ni menys. I la televisió va anar traient la ràdio, traient la ràdio, però ara... Encara... Encara aguanta, eh?
Amb l'apagón. Mira l'apagón el que va passar. Sense la ràdio a piles no ens haguéssim enterat de res. De res, de res. O no? De res. Tothom a buscar piles. Tothom a buscar piles. A tots els supermercats. I ara hauríem de buscar piles, eh, perquè... Sí. A veure què passa, eh? A veure què passa, que ara diuen que ens preparem-hi i fem un kit, un altre kit d'aquests. És sumte, eh? Que estiguem preparats. Escolta...
L'altre dia aquí a Arenys va estar una hora sense ràdio, sense llum. Sense llum també, eh?, que va marxar la llum també. Sí, sí. I vam dir, ai, ai, ai. Ai, ai, ai, que tornarà l'apagón de l'altre dia. I per sort no.
No, per sort, no. Per sort, per sort, va aguantar, va aguantar. Jo no sé si és molt pesat el que he llegit, Joan. Home, no, ja saps que aquí la història de la tele és necessària i per això fem la història de la Caixa Tonta.
I com és allà de la ràdio, la tele digui el que vulguin. Exacte, ja poden dir el que vulguin. Que així és i així serà, per sempre. I la ràdio sempre viurà, eh? Perquè és la ràdio el més maco que hi ha, eh?
Home, home, com deia, aquella cançó tan bonica de Diango, el misterio de la ràdio, aquest misteri de la ràdio, tan maca. A veure si la trobes. I tant, mira, acabarem la teva secció, si et sembla, escoltant Diango, que ens porta aquesta cançó de la ràdio. Què et sembla?
Me semblen molt bé, boniquíssim. Doncs vinga, gràcies Assumpta Vittòria, com sempre, per ser-hi i per portar-nos, com cada setmana, aquesta història, aquesta memòria de la Caixa Tonta que tant ens fa falta. Memòria històrica, eh, mare de Déu. I tant. Una abraçada ben forta, Assumpta Vittòria. Adeu.
Saps que la tele abans era en blanc i negre? I que només hi havia un canal? La Caixa Tonta també té una història, la seva.
Fins demà!
Fins demà!
Cada setmana una veu, cada setmana una entrevista. I avui no tenim entrevistes, sinó que tenim de nou reportatge.
I és que Ràdio Televisió Espanyola presenta Aria, Locos, por la ópera, el nou talent show dirigit a cantants lírics.
I vam assistir a la roda premsa que es va fer als platós de Sant Just de Jazz Music, on es grava aquest programa. I ens van atendre, com sempre, molt amablement. I abans de començar us posarem una mica de promo d'aquest programa, que tindrà quatre capítols i que ben aviat podreu veure a Televisió Espanyola. A la primera...
Donde menos te lo esperas, se esconde un gran talento. Si crees que la ópera no es lo tuyo... Prepárate para cambiar de idea. Aria. Locos por la ópera. Es otro nivel.
10 intèrprets tindran l'oportunitat de fer-se un forat en l'exigent món de l'òpera, presentat per Ruth Lorenzo, juntament amb Juanjo Bona, al backstage, amb un jurat de grans professionals de la música.
I primer escoltarem Maria Izaguirre i també Ana Maria Bordes, dues de les encarregades de la programació de Televisió Espanyola. I ens explicaven una mica el perquè d'aquest programa...
I com es farà? Escoltem-la. Radio Televisión Española ha sido durante muchos años, fue durante muchos años la casa de la música y ahora queremos volver a revivir ese concepto de verdad ofreciendo muchos programas musicales de todo tipo. Cuando hablamos de música es hacer llegar la música a los creadores musicales de nuestro país en todos los géneros y la lírica es uno de esos géneros.
Y la lírica no tiene por qué ser un tipo de música elitista, creemos que es un tipo de música que puede llegar a todo el mundo. Y nos hemos arriesgado en el sentido de lanzarnos con ese talent musical de ópera que Desmusic nos había ofrecido en varias ocasiones y ahora creíamos que era el momento...
En este momento que queremos realmente potenciar la Casa de la Música, Radio Intervención, la Casa de la Música, pues lanzarnos con estos cuatro programas especiales en Navidad, porque es una época que las familias se reúnen más en casa. Este es un programa para ver en familia.
Porque no solo va de lírica o de ópeda, va también de cómo las personas luchan por conseguir sus sueños y el esfuerzo que supone siempre conseguir algo y formarte en algo. Y es un tipo de enseñanza que también queremos hacer llegar a nuestros jóvenes, a nuestros públicos, que las cosas se pueden conseguir pero que te has de formar, que has de luchar por ti.
Y con estos presentadores tan maravillosos que tenemos, que son muy cálidos, con esos concursantes que los habéis podido escuchar, yo creo que vamos a ofrecer un buen programa, un programa muy de servicio público y un programa de calidad, como siempre trabaja The Music, con muchísima calidad, que espero que guste y que la gente pueda reunirse estas Navidades y verlo aquí.
Decíamos antes que el plató también acompaña al contenido del programa un plató pensado específicamente para Aria.
I ara anem a escoltar precisament el Tinet, el Tinet Rovira, el director de Jazz Music, que ens parlava una mica del concepte del programa. Todo tiene un porqué, porque esto no deja de ser un programa de televisión, aunque estemos hablando de ópera, esto es un programa de televisión, es un talent show de televisión y hay una mecánica y hay unas cosas que nosotros tenemos que respetar, porque es un format
que ya nos viene hecho de la televisión pública holandesa, que llevan ya tres ediciones, y ahí tenemos el jurado, en este palco de aquí está el jurado secreto, en esta puerta de aquí será cuando nosotros conozcamos a los cantantes por primera vez, aquí tenemos la orquesta, o sea, hay muchísimos rinconcitos que están a favor del espectáculo que vamos a ofrecer, rinconcitos muy bonitos.
Eso del jurado secreto. Eso... Es un... A ver, allí tenemos parte del jurado que ya conocemos, que después los vas a presentar, pero en el formato existe la figura del jurado secreto, que el jurado secreto es el que decide al final de cada noche quién de los que están nominados se queda y quién se va. El jurado secreto actúa un poco como el fantasma de la ópera, que nadie sabe quién es, pero yo os voy, os quiero asegurar que es alguien súper...
top, top, top, top del mundo de la obra.
a alguien que está jugando en las ligas mayores. Este alguien que está jugando en las ligas mayores, que ni los concursantes ni nadie sabe quién es, lo ve todo desde ahí. Lo ve todo desde ahí y al final decide quién se queda y quién se va. Y este jurado secreto, en la última gala, en la final, vamos a conocer quién es y vamos a rogarle, pedirle y nos vamos a rellenar todos para que cante, porque evidentemente también tenemos él.
Vistas. Podemos empezar a abrir ya quién puede ser, quién no puede ser. Os digo que juegan las Lligas Mayores. I això ens va dir el Tinet, que jugava a les Lligas Majors, no? A veure qui serà. I ens explica també una mica la mecànica del reality del concurs d'àrea. Nosotros hemos hecho un casting. Entendemos que hacer un casting en televisión para gente que se dedica a la ópera
Estos son unos valientes, porque normalmente el mundo de la ópera y la tele no se mezclan, es como el aceite y el agua. Es decir, que la gente del mundo de la cosa clásica cuando oyen tele salen huyendo y los espectadores de tele cuando oyen ópera esperen que no salgan huyendo también, porque el programa está muy bien.
Pero si es verdad, convocamos el casting y ellos no sabían un poco dónde se iban a meter. Recibimos más de 200 personas serias, cualificadas, con currículum, hicimos un casting y escogimos a ellos 10. Y dirás, ¿por qué los hemos escogido a ellos? Porque nosotros queremos, y queremos tanto ser músicos
que este programa sirva, porque cada uno debe estar en un momento distinto de sus carreras. Hay gente que está justo empezando y tener esta ventana le va a venir muy bien. Gente que a lo mejor lo dejó un poco aparcado y el hecho de salir ahora en televisión le va a hacer retomar con más fuerza su carrera. Gente que ha tenido algún altibajo y que esto le va a venir bien. Gente que ha tenido que cambiar de país.
Tú tenías tu carrera medio hecha en tu país, has tenido que salir de tu país, ahora estás aquí intentándote abrir el camino. O sea, yo creo que aparte de grandes voces, detrás de cada uno de ellos, también hay una historia que contar. No son historias dramáticas, pero, por ejemplo, gente, como decía Ana, que para formarse tiene que dejar España.
I tots aquí t'anem a conèixer una miqueta millor els concursants d'àrea. Soy Asilma Saud, soy soprano lírica de Siria. Como mujer árabe cantante lírica, yo quiero romper los tereotipos de la imagen de la mujer árabe en general. Mi ciudad sueda está cerrada sin corredores humanitarios. Este verano estaba atrapada en el sótano con mi familia y estoy agradecida que estamos vivos.
Soy Carmen Bosó, soy soprano ligera y mi propósito en el programa es disfrutar, aprender y vivir esta experiencia. De pequeña, mis gustos musicales no eran tan cercanos a la ópera. De hecho, me gustaba mucho Marisol, Joselito y es por estos por los que empecé a cantar.
Soy Saúl, soy tenor y mi sueño es ser cantante lírico y poder ganarme la vida con esto. A la gente le sorprende que sea cantante de ópera porque soy un chico joven con gusto de chico joven. Me gusta mucho, por ejemplo, ir al gimnasio, tocar el piano, la guitarra...
Mi nombre es Merlin Cruz Acosta. Soy cantante lírica, mexo-soprano y soy de La Habana, Cuba. Yo en realidad no tengo un sitio para ensayar como tal. Me busqué un sitio alternativo, que es el gimnasio. Me llamo Ginés, soy contratenor y tengo una voz que la gente no se espera. Desde pequeño me encanta la música, en concreto las divas, Rollo Céline Dion, Whitney Houston. Siempre estaba intentando imitarlas.
Me llamo Marina Cuesta y soy soprano lírico ligero. Mi sueño sería viajar por todas partes haciendo todo tipo de personajes. Yo hago muchísimo deporte, hago taekwondo, dar patadas, los puñetazos, toda la defensa personal también. Me gusta muchísimo.
Me llamo Guillem, soy barítono y mi objetivo es construir una gran carrera aquí en España. Desde hace un año y medio tengo la afición de pintar, pinto al óleo y esto me permite desconectar de mis obligaciones. Me gusta mucho pintar barcas y me gusta también pintar naturaleza porque me gusta mucho estar conectado con la naturaleza.
Mi nombre es Claudia, soy soprano lírico ligera y la música ha sido mi salvaje. A día de hoy me dedico a cantar en restaurantes, en hoteles, con mi show que me ha ayudado a acercar la música a cualquier tipo de público. Soy Jorge, soy bajo y vengo a demostrar que la ópera no es solo para gente mayor.
Para mí lo más importante en la vida es mi familia. A pesar de que es tan lejos siempre me han ido apoyando gracias a la tecnología, a las videollamadas y siempre puedes estar más en contacto con ellos.
I després de conèixer els concurs ens vam poder parlar una estoneta amb els presentadors del programa. Ruth Lorenzo, veu principal, i després el Juanjo Bona, que el tindrem al backstage. Vam poder fer un corrillo, que així es diu vulgarment en el món periodístic, en què vam poder conversar una estoneta amb els dos. Escoltarem primer Ruth Lorenzo.
tanto en la música como en el día a día, que te hacen no pensar. Entonces evades tus emociones, las ocultas y llegan los burn-outs y esas cosas.
Y esta música está hecha para lo contrario, totalmente, porque aunque no entiendas lo que está pasando, lo que hace armónicamente es como que te abre el corazón y te hace sentir, ¿sabes? Y entonces ahí te das cuenta y dices, es que puede ser que hoy tenga un poco de ansiedad, voy a calmarme. ¿Sabes? Y es como traer a tierra una música a la que...
A lo mejor, fíjate, yo creo que algo que le ha podido pasar a la ópera durante un tiempo es que...
Había gente que no quería que se le acercase el público de a pie. Entonces lo convierten en algo inalcanzable y la gente de a pie se aleja automáticamente. ¿Y eso qué ha hecho? Que sea un género que esté popularmente marginado. Y cuando la ópera nació para totalmente lo opuesto. La ópera era los conciertos de rock de hoy.
Eso era la ópera. De hecho, los compositores era todo gente que malvivía, que vivían de trabajo en trabajo, de los burgueses que le pedían hacer obras y demás. Entonces, creo que esto es intentar volverla a poner en su lugar, que no es tan elitista, que habla de cosas.
Pues culebrones, que son culebrones. Completamente. Supongo que Rosalía ha jugado mucho en la edición de un programa así. Dios ha venido a vernos. ¿Por qué? Porque este programa llevaba cociéndose desde mucho antes. Llevaba llamando a la puerta desde hace tres años. Y se apostó por él mucho antes de que nadie supiese que Rosalía estaba haciendo un disco como el que ha hecho.
Pero no es curioso, yo siempre digo que los artistas vivimos leyendo las ondas de creación y que no es que nos copiemos, es que todos de repente sentimos que en el día a día está faltando algo y vamos automáticamente a ese algo. Qué curioso que sea hoy esto.
No, me ha pasado a mí con mi propio disco. Yo he hecho un disco que tengo una coral en directo, orquesta en directo, he grabado en cinta analógica en directo con mi banda. ¿Sabes? No en plástico. Entonces, no que una cosa esté peor o mejor, no. Porque todos tenemos un día para irnos a comernos un Burger King y el otro día para decir, me voy a hacer aquí un bistec que lo flipas o me como unas lentejas. Hay para todo momento, ¿no? Pero no dejar cosas de lado.
Y creo que Rosalía haya sacado este disco ha hecho como que los oídos... ¡Ay! ¡Ah, pues sí! ¡Ah, pues mira! Pero ha sido pura casualidad. ¿Cuánto...? No, no, tranqui. Marisa. Y no da pena que solo haya una cadena interesada, porque tú ves este programa en otra cadena, que no sea la cadena pública.
Pues eso no te lo sé decir. Creo que hay otras cadenas que sí podrían tener este formato. Pero creo que es responsabilidad de nuestra cadena pública darle espacio al arte y a los creadores. Creo que es la responsabilidad que nuestra cadena pública tiene. Pero sí lo encajaría en otros canales. Sí, sí. Canales que apuestan por entretenimiento totalmente. Lo que pasa es que...
Y fíjate, no van a ser pioneros porque ya en el pasado se hacían programas con orquesta en directo. Hemos visto otros programas con orquesta en directo. Esto para mí tiene un enfoque más hollywoodiense. O sea, el plató es muy hollywood. Los arreglistas de la orquesta...
piensan de una manera muy internacional. Entonces tiene un halo de mucha clase, que me encanta, ¿no? Luego estamos Juanjo y yo, que lo traemos un poco a tierra, en nuestra personalidad, en nuestro carácter, aunque yo siempre soy como el vestidazo y tal, porque me encanta el sentir que me arreglo una noche para irme a la ópera, ¿no? Y hacerlo un momento especial. ¿Cuál crees que es el mayor reto que pueda haber en este programa de...
Respecto a la ópera, para poder transmitirlo a nivel televisivo. Tineta ha estado reflejando mucho de que es un programa televisivo para darle una oportunidad a los concursantes, pero ¿cuál crees tú que es el mayor reto de este programa? Pues como todas las cosas en la vida, que la gente dé una oportunidad. Que la gente se quite prejuicios.
y que se dejen llevar por la belleza de la música. Una música que siempre ha estado ahí. Tú entras a la Capilla Sixtina y dudo que no te emociones. Siendo quien seas, no importa quien seas. O sea, hay arte que ha creado el ser humano que es tan grande, ¿sabes? Igual que es imposible que alguien no se emocione viendo un atardecer frente al mar. O sea, son cosas que, como seres humanos, estamos hechos para disfrutar de la belleza.
¿Qué es lo que sentiste el primer día de grabación de este programa? Bueno, pelos de punta todo el rato. Aparte, a mí me encanta, yo lo digo todo el rato, estás entre bambalinas, que se me ha caído no sé qué, que en otros programas es tensión, tensión, tensión, y aquí es...
¡Ay, qué vestuario! ¿Sabes? Es como... ¿Sabes? O, por ejemplo, cuando sonó Nesundorma y ves a una persona como la historia de Álvaro y le ves ahí en caracterización, cantando Nesundorma, pincheró, venceré, venceré, ¿sabes? Es como guau, ¿sabes? Y, no sé, es...
Pues yo creo que un poco cuando los cuatro tenores se convirtieron en aquella cosa popular, ¿sabes? Porque eran, sí, grandes divos, grandes voces, pero que sus personalidades lo traían a tierra. Y creo que es un poco eso, necesitamos volver a rescatar eso.
Lo que dices tú, lo que decías antes, lo que es un poco burnout, que vamos un poco sobrepasados de todo, o con vida muy activa y tal, y eso como que te baja un poco los decibelios, te hace un poco resituarte y escuchar otro tipo de música. No sé si ese burnout o quemazón, el último que lo ha manifestado públicamente ha sido Andreu Buenafuente, que ha decidido parar y un poco retirarse. No sé si te has visto en algún momento con esa sensación de burnout o de... Claro, a ver, eso es lo que me ha llevado a...
a montar una banda de rock, a grabar en cinta analógica como se hacía en los años 70, 60, 50, a grabar en directo con mi banda, a conectar con otros seres humanos, no a través de una pantalla de ordenador, a estar juntos, creando juntos, viendo nacer un disco como el que he hecho, Black Sheet, ¿no? O sea, con una orquesta en directo, con una coral, la coral de Alice Cooper, o sea, eso es...
Para esas cosas vivimos, porque pensamos que el entretenimiento del momento es lo que nos llena, pero es que estamos todos vacíos. Es que yo me he encontrado por las noches haciendo scrolling hasta las dos de la mañana, sin ver nada y viéndolo todo. Y me guardo esta receta, me guardo esta receta y nunca la cocino.
Llega un momento en el que tenemos que ser autocríticos. Tenemos que ver lo que nos estamos haciendo. Porque la vida rápida y el consumo tan rápido te hacen no disfrutar del momento. Y este programa te lleva a disfrutar del momento. Es que incluso yo que lo paso fatal cuando tengo que decir que uno se va.
Me despediría yo todas las noches. Me cambiaría por ellos todas las noches, ¿no? Pero incluso ves esa manera que tienen porque saben que su carrera es larga, que tienen tiempo. O sea, no sé, es relativizar la sensación del tiempo que tenemos hoy en día. Que vamos todos, como se dice, murcia pijos acá. Un poco slow life, ¿no? Un poco así. La vida con pausa. Sí.
Y tengo que incidir en que la France Superfile Harmonia son músicos muy jóvenes. Son impresionantes cómo tocan. Estamos uniendo dos mundos que supuestamente no pertenecen juntos y estamos coexistiendo de una manera en armonía, disfrutándonos los unos de los otros, admirando el talento. A lo mejor es todo demasiado...
Demasiado bueno, ¿no? Bueno, pero mientras sea así y se disfrute, creo yo. Sí, sí. ¿Hay alguna pieza, alguna área o alguna obra líquica que nos haya sonado en el programa y que te gustaría? Bueno, es que...
Lo que hemos escuchado hasta ahora, pues sí, faltan cosas, pero llegan en las siguientes galas. Hay piezas que llegan y que son muy impresionantes de ver. Sí, sí. Tenemos una soprano lírica ligera de coloratura que esto...
Se va aprendiendo todo sobre la marcha, nadie se va a ver como apartado por el lenguaje, ¿vale? Porque se explica, Isabel y Zapata y Virginia lo explican todo súper bien, pero tenemos una soprano lírica ligera, es como una voz muy aérea, muy fina, de coloratura, sería una María Carey de la ópera, para explicarlo, ¿vale?
que es fantástica, que hace unas cosas. Y luego tenemos un bajo que es... Esa... Un tratumba que tiene 20 años. ¿Sabes? O sea que dices tú, Dios mío, ¿de dónde coño habéis salido? Sí, de nuevo.
¿Cuántos se van cada semana? Uno. Cada semana se va uno. Cada semana se va uno. Creo que la semana tres se van dos. Entonces quedarán seis para la final. Vale. Sí, pero se me va a hacer un momentito. Muy bien. Muchas gracias, Ruth.
I per acabar escoltem l'entrevista que li vam poder fer al Juanjo Bona. ¿Qué pensaste cuando te propusieron un talent show de ópera? Que tú dices, bueno, tú vienes de la J, bueno, no es tu género. Entonces, ¿qué pensaste cuando te lo propusieron?
La verdad que al principio estaba como para que no, ¿sabes? Mi cabeza era como no, no, no, no, pero luego pensé como con tiempo, lo consulté con mi equipo y lo analicé y al final el objetivo del programa es como acercar un estilo que no es comercial entre comillas o que puede ser que haya muchos estereotipos sobre hacia qué público va o este tipo de cosas.
Acercarlo a un público joven y a todo tipo de público en general, y familiar y todo el mundo, televisión española. Entonces era como, esto es lo que yo he hecho un poco con mi folclore y creo que me veo capaz de poder hacerlo con esto. Además creo que es un buen momento ahora porque nos ha abierto la puerta a Rosalía y me gustaría que la gente, toda la gente que le apoya ahora a ella, también quiera nutrirse y vea al final de dónde nace esa inspiración que la vamos a ver aquí como esa raíz.
¿Qué es lo que sentiste por primera vez al hacer el primer programa de este formato que a mí personalmente me ha gustado mucho? Y a los compañeros también nos ha sorprendido un poco el concepto, ¿no? Es muy fuerte. Yo no me lo esperaba para nada, pero para nada. Venía con cero expectativas y que estoy... O sea, me gusta mucho la ópera. Creo que al final la J que yo hago...
pues tiene pequeños vínculos con la zarzuela y con este tipo de estilos, pero nunca había escuchado tan cerca a una persona cantar así. Y fue entrar al plató, me lo enseñaron un poco por alrededor y de repente se pudo ensayar una chica, una de ellas, y flipé. O sea, era como, pero esto está ensayando de verdad, está grabado.
Porque cantan increíble. O sea, es que yo no había visto esto tan cerca nunca. Y luego toda la orquesta en directo, o sea, pensar que se está haciendo todo ahí en ese momento, en directo, es alucinante. Es como... Como dices tú, ¿no? Gratis. Es que es muy fuerte. Es como vivir una ópera detrás de otra con todo su atrezo, con todo su maquillaje, con una preparación de la leche. Va pasando y...
Es espectacular. Es espectacular. Hay unos medios bien fuertes. Tú has pasado de ser concursarte a cantante y ahora de cantante a presentador. ¿Cuál es tu mayor reto en esta nueva...
Nuestra... Néstor. Sí. Pues... la verdad que está siendo complicado. Yo no pensaba que me... que sería tan... no sé, venía como muy tranquilo. Era como, bueno, como no tengo que cantar, al final cantar siempre me pone el nervio y es como lo que más respeto me da. Y esto era como, bueno, voy a estar con los concursantes charrando, pero al final hay un guión, tengo que recibirles después de cantar y ellos traen toda la emoción y a veces pues vienen como vienen.
Y yo tengo que seguir esas preguntas y preguntarles x cosas y a la vez recoger todo lo que traen y todo lo que quieren contar. Como que ahora valoro mucho más el trabajo de todos los presentadores y me acuerdo mucho de Michelle, la verdad. Y tanto Ruth como tú habéis participado en Talents y sabéis lo que se sufre dentro. Supongo que os ponéis mucho en su piel. Me identifico muchísimo con ellos. Además, aún sí, como gente...
Son gente muy joven que está con toda la ilusión y estoy como conectando mucho porque me acuerdo de mi yo de Operación Triunfo, de todo lo que he crecido en este tiempo y todo lo que me queda todavía para aprender. Aprendo mucho de ellos y en general de este programa también me estoy nutriendo.
También para mi futuro de musical, porque era también uno de mis objetivos aquí, como aparte de seguir ganando público y que la gente me conozca, que es también lo que todos queremos para que pueda seguir trabajando. Pues no sé, me estoy aprendiendo y es un estilo que creo que luego a futuro me va a venir muy bien, porque al final es la música más prestigiosa que existe, esta que vamos a abrir.
¿Y te has planteado entonces si te llegan más propuestas como presentador, estarías dispuesto a tirar por ese camino o tienes muy claro que lo tuyo es la música? Yo creo que no. Esto ha sido un caso además que encima estoy con YesMusic, que son familia para mí. Y era una cosa muy puntual, es un programa cortito donde además...
Pues eso, es un programa de ópera. En general, yo creo que sí que mi vida está en la música y en los conciertos. Además, estoy de gira actualmente y como que cada día me reafirmo en que yo quiero seguir haciendo canciones. Aunque sí, pues compaginarlo con este tipo de cosas, pues bueno, lo veo posible. Pero sí que a futuro, la verdad que no me veo como un presentado. Porque además, pues lo estoy viviendo ahora y bueno, pues me gusta, pero me gusta más cantar. Bueno, Ruth ha tenido experiencias y sigue cantando. Lo sé, lo sé. Se lo compagina.
Bueno, todo se verá, todo se verá. Sí, ahora eso lo estás compaginando con tu gira, al final de gira ya también, también en el estudio, ¿no? Hemos visto que estás, ahora esto, ¿cómo lo estás llevando todo? Está siendo como creo que un momento de mi vida muy bonito. Estoy como, la palabra creo es estable y creo que es lo mejor que le puede pasar a una persona, como tener un poco las cosas estabilizadas y en orden. Y creo que ahora mismo estoy como muy agradecido, muy feliz porque a nivel...
personal, estoy haciendo un disco también, estoy en el estudio, estoy bien, mi familia está bien, tengo mi gente y aparte me salen proyectos como este o Masterchef que me permiten trabajar y que la gente me siga conociendo porque al final OT pues sabemos lo que es y a día de hoy pues es mucho más complicado al final llegar a solo vivir de la música y hacer un disco y ya está. Al final me toca hacer este tipo de cosas para seguir ganando público y manteniendo bien trabajando.
Si tuvieras que decir cuánto le debes a OT ahora mismo, ¿cuánto le debes? Yo le debo muchísimo. O sea, de un 100% le deberé casi un 70 o 80. Porque, no sé, a mi OT yo le estoy muy agradecido. Jamás renegaría de este programa, como a veces se ha visto, que es como...
Yo volvería una y otra vez, agradeceré siempre y llevaré siempre por bandera su nombre porque a mí a nivel musical me lo ha dado todo lo que tengo ahora. Por supuesto, llevo trabajando años también antes de OT. Pero bueno, el impulso me lo han dado ellos y luego a nivel personal a mí estar ahí dentro me cambió la vida. Sin duda. ¿Y si tuvieras que definir el programa con tres palabras para que la gente lo vea? Este programa precioso.
a un nivel estético precioso y es todo bonito. Prestigioso. Y... humano. Porque también hay humanidad, como decís. Y todo eso es que al final son personas iguales y estamos aquí también. Pues oye, un poco de mamarracheo también dentro del backstage, que es que si no... Bueno, tú estás en el backstage y es que lo recibes, ¿no? Entonces, todas esas emociones que han vivido en el escenario y luego...
Totalmente. Sí, vienen a mí y vienen, pues sí, cada uno con su emoción y también dependiendo de cómo les ha salido, claro. Y lo que les han dicho el jurado, que vienen justo después de las valoraciones. Entonces, pues bueno, un poco de todo. Además, yo también un día voy a poder cantar, así que no solo estoy, digamos, ahí detrás, ¿sabes? También voy a poder como meterme un poco en este mundo. Pero poder cantar ya con una orquesta así me parecía... Un privilegio. Un privilegio, o sea, es que esto no se ve en ningún lado.
Y dices que estás preparando un nuevo disco, ¿te atreverías a meter algo operístico o con alguno de los concursantes? Me encantaría. O no sé, ahora que Rosalía lo hace. Hombre, Rosalía es un referente para mí absolutamente y todo lo que ella hace al final luego...
Crea como, no sé, un poco de leyes en la música para mí. Y sí, es un referente a nivel también de cómo ella ha fusionado el folclore ya desde antes. Entonces para mí esto, la Jota tiene mucho que ver, y hay Jotas que se han convertido en óperas y que se interpretan en diferentes óperas y zarzuelas, como la Jota de la Dolores, Grandes y Cabezudos, muchas Jotas que yo llevo cantando toda mi vida.
i que ja inclús en l'estudio he tractat de... de meter, doncs, per això també, inclús Miguel Fleta, per exemple, que jo en Hot Talent, en un dels concursos que estuve, jo interpreté un dels temes que ell hacía, i ahí com que foi el primer encuentro mío amb l'opera. Entonces, sí que, d'un modo u d'autre, està en mi vida.
¿Qué crees que puede aportar este programa al panorama musical? Yo creo que este programa es una cosa necesaria a nivel humano, ahora mismo tal y como está el mundo y como está la música también, con toda la IA y con toda la... No sé, en verdad creo que la música ahora mismo es a lo muy momento. Gracias a referentes como los que hemos nombrado. Y que a mí me animan a seguir en este camino también de hacer lo que a uno le nazca y sin tener en cuenta al final, pues no sé, datos de comercial o no comercial.
Pero sí que creo que es un programa como que hace falta en la gente y que creo que sí, que hay que verlo, porque escultura es algo que, no sé, que es una de las bases de la música de la que luego nacen otras cosas y que hace falta, la verdad, que nos va a venir bien ya sea para desconectar, aprender...
Para estar con tu abuela viéndolo de repente y... Bueno, y también acercar a las nuevas generaciones y a gente que quizás pues la ópera para él o ella es un género quizás muy lejano por lo que sea, acercarlo...
y que la gente vea que tampoco es un género tan extraño. No, i vais a ver que yo pensaba que yo estaba muy alejado de la ópera y una vez entré aquí, lo primero que escuché ya me sonaba y te lo podía cantar y cualquiera de nosotros podría tararear casi todas las canciones que suenan aquí, casi todas. Y que nos suenan ya sea de un anuncio que tú oías cuando eras pequeño o... es que está en la vida de la gente, entonces no es... va a ser algo que es como... es muy genuino y natural, que no es algo que te va a costar ver.
Y luego lo que decía Tinet, que es como no deja de ser un concurso, con sus dinámicas y su rollo divertido y también un poco es mi papel también, hacer un poco de intermediario entre todo el prestigio de la música y su lado personal. Muy bien. Muchas gracias. Muchas gracias, Juanjo. Gracias, que vaya bien.
I fins aquí aquest reportatge d'Ària, aquest concurs líric que molt aviat podreu veure a Televisió Espanyola. Esperem que us hagi agradat. Seguim amb el programa. El racó de Toni Rovira.
La gent el critica, l'apunten amb el dit, però això a ell li importa un bledo, ja sabeu qui és, el nostre estimadíssim Toni Rovira, del Toni Rovira i tu. I us preguntareu què ens portarà avui? Doncs anem a connectar la nostra tele dels Encants. Toni! Toni, que estàs per aquí? Però em sembla que torna a estar per fora, eh? No sé si el trobarem, eh? Toni, Toni, que corres per aquí? Què tal, la caixa tonta? Endavant, endavant. Mira, torna a ser aquí al carrer Marina,
un cafè que hi ha, no diré el nom, però que sempre hi trobo persones que estan assegudes i que parlen de coses guais, que ens poden agradar. Perquè la gent parla de coses molt diferents. Joan, vaig a preguntar-li a la senyora Mercè, que veig que avui està assentada també, una mica a veure si un dia em vol parlar de l'amor. Mercè! Hola, bon dia! Què et sembla si un dia em parles de l'amor?
Serà interessant. Hem d'intentar d'entendre que no és res perillós, que és una cosa natural, que tots hi passarem, però si ens n'anem amb il·lusió i amb ganes de descobrir més coses, sobretot des de l'amor,
no la muerte, sino el amor, sempre serà molt més bo per la persona que se'n va i per la família. I com que hi han de passar tots per aquí. Exacte. Ens convé a tots. Ens convé a tots entendre quin és el procés. Perquè tu em deies, un dia te'n parlaré perquè venen coses bastant grosses, no? I m'agradaria que la gent pugui participar d'aquesta experiència que tu tens. Exacte. Que bé.
A veure, avui en dia ja hi ha molta informació i molta gent diu moltes coses. No totes són reals. Des de la meva perspectiva i la meva experiència espiritual sé que moltes no són reals. Llavors ens hem de centrar una mica i entendre quina és la nostra realitat. Perquè a l'hora de la veritat el qui se'n va ets tu
i els altres es queden. Per tant, has de tindre un coneixement més bo i més creatiu de tu mateix. Tu m'has dit que desapareixerien moltes coses establertes. Sí, ja m'estires de la llengua. Sí, marxaran moltes coses que ens estan perjudicant i que ens han fet creure en coses que no són reals i en coses que... A veure, més clar,
O creiem en el cel o creiem en l'infern. I ara hem descobert que no hi ha ni una cosa ni l'altra. No hi ha ni cel ni infern? No. O sigui, en realitat no. Tot depèn de tu, de la percepció que tens de tu mateix. Si tu vius des de l'amor i des del cor, saps que no hi ha infern.
I el cel és el que tu vius cada dia. Trencaràs molts esquemes de la gent amb el que acabes de dir, però... Ja, per això t'ho he dit, m'estires de la llengua. Però, bueno, és el que hem de començar a entendre. El ser humà té una capacitat enorme de poder viure bé i feliç, mentre no es deixi portar per tota la brutícia que ens donen i ens inculquen des de petitons.
Jo he treballat a un institut d'educació secundària i sincerament jo tancaria tots els col·legis. L'ensenyança s'ensenya a casa, com antigament es feia. Els pares s'han de preparar per poder ensenyar una educació des del cor.
No coses que en realitat no ens serveixen de res. Perquè el qui no es vulgui dedicar a la física, perquè té d'estudiar física. Algo bàsic, val. Avui en dia amb l'internet pots averiguar tot el que t'interessa. Molt bé, Mercè, parlarem un dia de la mort, que això és molt interessant. I tu per què plaudeixes i d'allò tant? Què et passa, Sengfried? No.
Aquest home em fa sempre parlar aquí perquè estem acostumats aquí. Vinc aquí, a aquest bar del carrer Marina, que diu empujades, dic jo. I a mi m'agrada la... Com diria jo? El que parla al carrer...
sense cap problema de tallar res, com parla la Mercè, obertament. Són coses que penso que jo, a vegades, per la meva religió, discrepo, però no, senyor, no, és així. La teva és la catòlica. Sí. I apostòlica.
Romana, no? Ja ho ha dit tot ell, ja ho ha dit tot ell. Bé, us deixo perquè avui això és una bogeria amb la salsa. Hi ha una mà de noies a punt, esperant de ballar. Bueno, amics de la Caixa Tonda, m'acomiado fins la setmana que ve. Adéu-siau, Catalunya, la xarxa. Endavant i vinga, que parli, que parli la gent, que és molt important. Gràcies, com sempre, Toni, i a tot el teu equip, perquè realment ens feu passar una molt bona estona.
Hola, sóc Omar Ribas, i no us perdeu La Caixa Tonta. És brutal. La Caixa Tonta, amb Joan Bosch i Assunta Vitoria. I nosaltres marxem amb Juanjo Bona, que l'hem tingut avui al programa, un singel que fa molt poquet que ha tret, i és Així soy ahora.
Avui hem parlat d'aquest nou programa ària que vam anar al plató de Jazz Music de Sant Just, aquesta nova proposta de televisió espanyola que molt aviat tindrà lloc per a aquestes festes i que podrem veure. I gràcies també a l'assumpte Vitoria i al Toni Rovira.
Gràcies, com sempre, per ser-hi. Que vagi molt bé. Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials buscant la Caixa Tonta Ràdio. Així de senzilla, així de fàcil. Apa, que vagi molt bé. Adéu-siau!
Senyores i senyors, fins aquí l'emissió de La Caixa Tonta. Esperem que us hagi agradat, que sigueu molt feliços. El primero. El primero.
Y es que en casa no tengo tiempo de estar mal en ningún momento. Ojalá que no tengas miedo.
Ole!
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas i datos il·limitados en tu teléfono mòbil por solo 25 euros al mes. I atenció, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar, más un teléfono mòbil con 60 gigas de datos i llamadas il·limitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en xarxa.
Bona tarda, són les quatre, us parla Eduard París. Un comitè de sis experts en bioseguretat coordinats pel director de l'IRTA, Josep Usall, lideraran a partir de dimarts l'auditoria de bioseguretat a aquest centre i d'altres de recerca de la pesta porcina africana per avaluar si pot haver potencial risc de fuita del virus. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat els seus noms i ha demanat prudència i deixa treballar els científics. Tindran autonomia,
suport logístic i tots els recursos necessaris perquè puguin fer la seva feina en base al seu criteri i que ens diguin, avaluïn la biocontenció i la bioseguretat de les nostres instal·lacions, dels nostres investigadors. Per tant, es fa una revisió. Quan ells decideixin el què, llavors, evidentment, també hauran de fer una revisió dels espais físics i també ho faran ells.
D'altra banda, els agents rurals també han celebrat el compliment per part dels ciutadans de les restriccions d'accés a zones naturals. El COS, que està pentinant amb helicòpters Collserola, Sant Llorenç i Montserrat entre 3 i 4 vegades al dia, no ha hagut de fer cap avís als Mossos d'Esquadra durant aquest cap de setmana llarg.
I en xifres d'ocupació, el Pirineu, Lleida i el Gironi han registrat una alta ocupació del 80% i del 95%, respectivament, durant aquest pont de la Puríssima, coincidint amb l'inici de la temporada d'esquí fora de l'alta muntanya. El turisme d'interior també s'ha activat, com demostra l'alta afluència als establiments de turisme rural. A la Catalunya central, que ha ratllat l'ocupació plena, segons diverses fonts del sector. El Bon Temps també ha animat els càmpings de l'interior de la demarcació de Barcelona amb un significatiu 80%,
Tenint en compte les dates i a Tarragona i l'Ebre, el sector turístic també ha fregat el 80% de la seva capacitat. Pel que fa al trànsit, com sabem, operació retorn d'aquest pont de la Puríssima. A hores d'ara tenim ja les primeres retencions de les vies de sortida del Pirineu. Com hem dit Lleida Tà i Gironi a les carreteres C14, C16 i C17 en sentit Barcelona.
I els estats membres de la Unió Europea han donat llum verda avui al reglament sobre retorns que contempla la creació de centres de deportació fora de la Unió Europea per a migrants amb ordres d'expulsió a l'estil del sistema impulsat pel govern italià de Giorgia Meloni a Albània. Concretament, la normativa permetrà
que els estats tanquin acords amb tercers països per tal d'establir aquests centres sota la condició que el país extracomunitari respecti les normes internacionals sobre drets humans i els principis dels drets internacionals, inclòs el principi de no devolució. I tanquem parlant de cultura perquè la pel·lícula catalana Sirat ha rebut dues nominacions al Globus d'Or en el que s'entén com l'avançala dels Òscars. Fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Mixtures, un programa d'agitació musical que vol fomentar la curiositat per a les músiques del món i redescobrir els clàssics populars d'arreu. Cada setmana, noves propostes musicals amb Gaspar Terrida. Música
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Benvinguts i benvingudes al Mixtures. Avui comencem amb el nou disc d'Alsara and the Novetons. Aquesta formació de Nova York, a Brooklyn, la lidera aquesta noia que està cantant, Alsara, amb barrels al sudan. De fet, és nascuda al sudan i s'ha convertit en una etnomusicòloga, o sigui...
que ella investiga les arrels de la música del sudan, la música núvia, que tot al voltant del Nil, el sudan i també en bona part Egipte, doncs és una tradició antiquíssima musicalment.
I el Sarà ha creat aquest grup, en bona part també, de la mà de qui l'acompanya, Rami El-Aacer, i alhora també l'intèrpret de Luthak Manukian, i alhora també hi ha una baixista nascuda a Togo, que es diu Manueva Kotjovi.
Bé, el serà en The Nubatons. Aquest és el seu tercer disc, tot i que tenen dos discos de remescles, per tant sembla que en tinguin cinc, però de fet és el tercer disc, diguem-ne, amb composicions originals, des de 2014. El segon es van situar com a millor disc de músiques del món, llavors era el 2016. El serà en The Nubatons. Anem a buscar un altre tema que es diu Habibi, estimat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Habibi, habibi, habibi, habibi...
Gràcies.
alçarà en de novetons, per començar el Mixtures d'avui, amb aquesta música núvia, amb aquesta música en barrels, el Nil, el sudan, però que alhora incorporen el fang o inclús el pop en aquesta interpretació, que fan purament, completament nova.
El serà en The Novetons. Com dèiem, és el seu tercer disc, tot i que ja va tenir tant èxit el segon, que es va dir Manara, que hi ha diversos discurs només de remescles. Bé, el serà en The Novetons. El disc aquest de 2025 es diu Seasons of the Road. I, com dèiem, és un grup format i que treballa des de Nova York, però que va arreu del món.
Núbia, música núbia des de Nova York. El serà en de Novetons. Música
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Faintly singing bye-bye, baby bye.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Mixtures. Un programa on totes les músiques són possibles.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Música Música
Bona nit.
Fins demà!
La nostra descoberta aquesta setmana és el debut de Zeca Beloso, el fill de Caetano que ha esperat molt però ara publica el seu primer disc amb tot de creacions pròpies. Per tant, en un disc el que busca és una expressió pròpia
en aquest cas, doncs, molt emocional, molt, diguem-ne, des d'això, des de dins del que per ell és, doncs, la música i el Brasil. De fet, aquest tema Salvador, doncs, evidentment, dedicat a la ciutat de Salvador, doncs, on neix i viu Zeca Veloso, doncs, és això mateix, un retrat
des dels records i les emocions. I tot el disc, doncs això, és un disc d'autor. De fet, aquest home ja té 33 anys i no ha de ser fàcil publicar un debut, publicar un disc amb el teu nom, sent el fill de Caetano. La veritat és que no ha de ser fàcil perquè realment ser el fill d'una figura, d'un monstre de la música com Caetano, doncs ha de fer una mica de por.
Ha de fer una mica d'ombra, com a mínim. Bé, Zeca Veloso se'n surt molt bé. Ho fa, doncs, com d'alguna manera també ha après de son pare, doncs, tocant tots els pals possibles i...
El disc, després d'un inici com aquest, també va prenent camins més emocionals i alhora amb una producció que ens aproparia a molts violins, cosa que a mi m'acaba de convèncer, però és igual. De fet, s'apropa a això, a la pura emoció. És el títol que dona nom al disc Bones, noves, bones notícies.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
i les seves boes noves. De fet, aquest és un tema escrit amb el seu germà Tom, amb el seu germà petit Tom i la resta, la major part de la resta són seus, completament seus.
Tot i que en el primer, per exemple, hem sentit les veus de Tom, també de Moreno Veloso i de Caetano. Tots quatre estaven en El Salvador i, en canvi, aquí només sentim la veu de Tom i de Zeca Veloso.
Tots aquests fills de Caetano van ser convidats pel seu pare a un disc que es va dir Ofertório, en el qual ells feien un viatge per les seves emocions i per els seus records familiars,
i on Zeca Veloso ja va escriure un tema que se'n diu Todo Omen, i aquest tema estava també en el directe que acompanyava la gira d'aquest disc Ofertório.
Todo homem precisa de uma mãe Todo homem precisa de uma mãe O céu
Fins demà!
Zeka Beloso. És avui la nostra descoberta amb aquest debut publicat ara, el 26 de novembre. Un disc que porta tres anys treballant, en el qual hi ha diversos productors, col·laboracions, hem dit, els seus germans, el seu pare...
però també d'altres, que ara buscarem, i alhora diversos productors. Tot i així, la diversitat de persones que intervenen, el fil musical, l'univers musical de Zeca Beloso és, sens dubte, això. Les emocions i els records, per tant, un retrat, un...
des de l'autoria, des del fet d'això, de la cançó d'autor, però interpretada des dels diferents gèneres de la música popular brasilera, com d'altra manera, per exemple, sempre ha fet Caetano, que no ha fet mai un sol gènere, sinó que els ha tocat tots.
Per exemple, anem a buscar aquesta col·laboració que Zeca Beloso inclou el disc amb un dels, diguem-ne, de les figures clàssiques o veteranes del que és el samba. Xande de Pilares. Entren tots dos en aquest tema o sal de Sechao. Boses noves, el debut de Zeca Beloso.
Bona nit.
E a pele já cansou do sol. Já não ando devagar. Eu corto o mar por onde eu vou pra voltar pro meu lugar. Fazer um caldo temperado. E a mesa pra festa que vai começar. E é só pra quem gosta melodista e versador.
Fins demà!
Que porta a bandeira no meu coração. Agogô, repique, tamborim, farofa, amor. Tá na hora, já tem pra quem queira marcar o sultão. E faça um molho como a velha escola, amor. E mostra pro mundo o sal desse chão.
Se ja rompem-se minhas redes. Ja no quero mais jogar anzol. Deixa o vento me molhar. Deixa a boca já sentir. O sal do Atlântico Sul. E o sal me dá mais sede.
Música Música Música Música
Bona nit.
Gràcies.
Mixtures. Un programa on totes les músiques són possibles. Por la mulher, o que ando i a mi?
Els vaig deixar veure de les meves mans, me les van tallar. Dolça innocència, ulls de xai degullat.
que tu i
Fins demà!
Salvat de les hores fugisseres. Els he malat de tot desesperadament. Som meus al fons.
Fins demà!
I em despullo de tot quan arriba l'hivern. I així restaré fins que el fred em cali els ossos. I un esclat de primavera em despestarà força.
aborment la violència del trauma d'obrir els ulls, forçant-nos a la llum. Intensitat d'espurnes que es claven cremant d'endremet. Caminarem, caminarem, caminarem, dormir l'estat sonant com una visió, una visió. Jo era un fantasma. Fantasma. Jo era un animal. Un animal. I m'han robat la por
Escoltem a Cinta, aquesta artista garrotxina, perquè ella serà una de les protagonistes d'aquest proper concert a Sant Joan de les Abadeses dins de tota la campanya d'AH for Palestine. Actua per Palestina, aquest concert.
aquesta campanya que amb la forma del Call to Action, o sigui, crida a l'acció, s'ha muntat i funciona des de mitjans de novembre fins ara al Nadal, a finals de desembre.
El 13, dissabte, dia 13 de desembre, aquí a Sant Joan de les Abadeses, el teatre tindrà lloc un dels concerts en els quals intervé aquesta artista garrotxina que acabem de sentir amb el seu pop experimental i alhora, per exemple, mecànica orgànica.
que són Gemma Arimany i Arnau Tintó, Gemma amb la poesia i la veu i la música i la guitarra d'Arnau Tintó, i alhora també Jordi Coma i Aranxa Aixala, que també és la música combinada amb la creació visual en directe,
El cor de les hipèriques, cor de veus femenines aquí a Sant Joan i Cinta. Tot això al teatre el dissabte dia 13 de desembre. Recordem que aquesta campanya és en benefici, o els beneficis d'aquesta campanya es destinaran íntegrament a donar resposta a les necessitats a Palestina.
però concretament també a intentar recuperar una vida cultural i una vida social després d'aquest genocidi que encara continua en una forma de bloqueig a tota l'ajuda humanitària i sobretot per la destrucció de Gaza. Ara sentirem un dels temes que s'ha cantat en les manifestacions de suport a Palestina
que de fet el podem buscar perquè figura a les xarxes socials gravat. Les veus són gravades des de les tendes a la platja de Gaza aquest estiu i gravades des d'un mòbil. Després hi ha una petita mescla amb músics, amb instruments, però de fet les veus són gravades des d'un mòbil.
cridem a participar de la campanya Act for Palestine i a poder anar a aquests concerts de suport a Palestina. Act for Palestine
Fins demà!
Fins demà!
Músiques del món. Músiques de tots els mons. Mixtures.
Fins demà!
Personne ne l'avait vu que sa plus proche voisine S'en va directement prévenir la justice
Bona nit.
Les gens de la justice sont allés chez la belle. L'on trouvait sur son lit, sa mère est auprès d'elle. Bonjour, bonjour la belle, comment vous portez-vous les gens de la justice, ils ont affaire à vous.
Si j'ai eu un enfant comprenait ma détresse, de mon cœur innocent je n'étais pas maîtresse. Allons, allons la belle poiton, le monument monté, via cheval, le spivet nous trompe de mentre.
La mer qui est là peut renverser l'état.
Envoyant son enfant, mené par les gendarmes. J'ai prenait mon art, mon or et mon argent. Et moi, ma pire, on est pas mon enfant. Votre forêt, votre argent, pour nous ne comptaient qu'erreur. Nous emmenons votre petit qui est devenu
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Avui el nostre record és per aquest músic que va morir el 30 d'octubre, ja fa unes setmanes. Eric Marchand, aquest músic de la Bretanya que als anys 80 va crear aquell grup Guers amb el qual recuperaven el folklore bretó amb llengua bretona i alhora amb aquest gènere del Guers, com s'hagi de dir, la veritat,
en què es canten aquestes balades, aquests laments de folclore que recuperen llegendes, tradicions de la Bretanya francesa. Però Eric Marchand va fer molt més, va fer molt per les músiques del món, va col·laborar amb multitud de músics i de formacions...
com per exemple Thierry Robin o per exemple la banda romanesa Taraf de Carancebes, amb uns discos meravellosos que avui també volem recordar. Un record per Eric Marchant. Gràcies per escoltar el Mixtures i fins la setmana que ve. Amb aquest disc d'or, amb el Taraf de Carancebes, marxem.
Bona nit.
I et un temps fein, un veu temps set, un omni gros, un veu guarneur. Un omni gros, un veu guarneur, d'un bel paradeur sous d'arteur.
Bona nit.
Fins demà!
Ruta 66 Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Eduard París. 4 persones han mort en un accident d'avioneta al departament d'Arieja, els Pirineus Francesos, a pocs quilòmetres de Catalunya. Així ho ha confirmat el Ministeri de Transports Francesc en un comunicat on assenyalar que es tractava d'un instructor de vol i 3 alumnes de l'Escola Nacional d'Aviació Civil. L'aeroclub de Sant Gerons, d'on havien sortit, havia alertat de la pèrdua de la nau. Monomotor a la nau va ser localitzada de nit en una zona de difícil accés després d'un gran dispositiu de la gendarmeria, els bombers i protecció civil.
I a aquesta hora ja ens trobem en plena operació retorn del pont de la Puríssima. Un moment, doncs, per actualitzar l'estat de la xarxa viària. Des del RAC, Laia Batet, bona tarda. Bona tarda. Ara parada, l'operació tornada es concentra a la C16, on hi ha més de 5 quilòmetres de congestió a l'entrada nord del túnel del Cadís, sentit Barcelona, i aturades de 12 quilòmetres a Bagà, on es cancela el carril lent entre Cercs i Berga.
A la Nacional 260 hi ha 8 quilòmetres de cues entre Ribes de Freser i Ripoll, punt on a la C-17 s'acumulan 3 quilòmetres de congestió direcció Barcelona i hi han obert un carril adicional. Encara a la C-17 hi ha circulació intensa a Maia i a l'Amella del Vallès cap a Barcelona. També hi ha turades a la C-14 4 quilòmetres a Organyà, direcció Lleida, i a la Ribera d'Urgellet 2 quilòmetres cap a Pons.
A la P7, 4 quilòmetres de retencions direcció a Tarragona, a Sant Saloni i 4 més a l'altura de Gelida. I a la C33, el tall d'un carril genera congestió entre la Llagosta i Moncà i Reixac cap a Barcelona. Això és tot des del RAC. Bona tarda.
I un comitè de sis experts en bioseguretat coordinats pel director de l'IRTA, Josep Busall, lideraran a partir d'aquest dimarts l'auditoria de bioseguretat a aquest centre i altres de recerca de la pesta porcina africana per avaluar si hi pot haver potencial risc de fuita del virus. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat els seus noms i ha demanat prudència i deixa treballar els científics. Alhora, Ordeig s'ha mostrat convençut que aquesta serà una setmana determinant per tenir
Més informació i, d'altra banda, ha confirmat que Corea del Sud accepta tornar a exportar porc més enllà del perímetre infectat de 20 quilòmetres, a diferència de la Xina, que manté el veto a tota la demarcació de Barcelona. I parlem ara de cultura perquè el manga Barcelona ha acollit aquest dilluns el quart i darrere de la seva 31 en edició al recinte firal,
Gran via de l'Hospitalet de Llobregat, en declaracions a la CN, la directora de la iniciativa, Meritxell Puig, ha celebrat que la cita culmina una edició màgica amb el mateix públic respectuós que, al tres anys, així mateix, ha assegurat que l'èxit d'enguany evidencia que el Saló seguirà sent l'esdeveniment de referència a escala mundial més enllà de l'Estat i d'Europa. Fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Sendes, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme.
i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts. La literatura i les pantalles tornen al programa novament amb en David Canto. Aquest gener arribarà a HBO Max una nova sèrie de l'univers Joc de Trons, El Caballero de los Siete Reinos, la sèrie cocreada per l'autor dels llibres originals de la cançó de Gel i Foc, George R. R. Martin...
I aquí també retrobem és l'escriptora Núria Esponallà. Amb els pits a l'aire, publicat per Columna, ens obre les portes al seu procés vital amb el càncer de mama. Ho fa amb la seva narrativa i amb un tarannà que podem aplicar a la nostra vida quotidiana. Sí, és un llibre de vida i de vides, d'amistat i de salut, d'estimar-nos i cuidar-nos. Un llibre real.
És veritat que és l'únic llibre que fins ara he escrit que no estava premeditat per ser publicat, no estava pensat per ser publicat. Perquè, clar, és el fruit de tot el meu procés inicial, perquè encara no tinc l'auta mèdica, però és igual, tot el meu procés fins ara, de la malaltia que he passat a la gestió del càncer.
I la realitat no ens deixa, perquè afimars de la Berta Rubió, publicat per Pernàs Edicions, parlen clau de poesia, de l'amor i dels canvis, de les parelles i dels fills, d'etapes de redescobrir la passió i del desig d'encapsular el temps que se'ns en va.
A mi m'agrada, de fet, és una cosa que em fa molt de vertigen, haver publicat un llibre de poemes, perquè, com dius, la meva zona de confort, jo soc molt pallassa, animadora, a mi em fas fer un monòleg i em poso fer un monòleg, em fas fer contes i em poso fer contes, em fas fer impro-contes i em poso fer impro-contes i no tinc cap problema ni de vergonya ni res, però amb això surto de la meva zona de confort.
El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
El calaix, un problema d'on a la torre, para la xarxa. El calaix... El calaix obrem i trobarà escultura. Obrim el calaix de les seccions. Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto, periodista i professor.
Aquest gener arribarà a HBO Max una nova sèrie de l'univers Joc de Trons, El Caballero de los Siete Reinos. La sèrie, cocreada per l'autor dels llibres originals, de la cançó de Gel i Foc, George R. R. Martin, està ambientada un segle abans dels esdeveniments que hem vist a Joc de Trons. Explica la història d'en Dank, un escuder jove. Quan el cavaller a qui acompanya mor, ell decideix posar-se la seva armadura i fer-se passar per cavaller. Es dirà Sir Duncan Lal. Trobarà un noi lec
que li farà d'escuder i l'ajudarà a mantenir en secret la seva identitat. En Duncan, un cavaller ingenu i valent, destacarà per sobre dels seus rivals perquè és més alt, però també perquè té molta menys experiència que la majoria.
George R. R. Martin explica que va començar a escriure sobre aquests personatges perquè el van convidar a participar en una antologia que es deia Llegendes, Legends, amb grans autors del gènere. I havia d'escriure una història dins del món de cançó de gel i foc. So.
Martin explicava que va tenir clar que havia d'escriure una prequela. Va pensar en la història d'aquest món i què li agradaria escriure, i així va arribar a les aventures de Duncan i Eck. Deia que tota aquesta història es construeix al voltant d'un torneig i que li encanten els tornejos medievals, llegir i escriure sobre ells. N'hi ha, esclar, afegir alguns als llibres principals, però aquesta era una oportunitat, en un temps de pau, no de guerra, per mostrar un torneig medieval amb tota la seva pompa, les justes i el combat, i a més a més revelar una mica de la història d'apositat.
La sèrie s'estrenarà el 21 de gener d'aquest 2026 a HBO Max i el llibre el trobareu publicat en català al Cavaller dels Set Regnes a Penguin Llibres. I si us sona el punt de partida d'aquesta història, segurament és perquè recordeu la comèdia divertidíssima Destino de Cavallero, que aquí es va traduir al català com Història d'un Cavaller.
que és la traducció literal del títol original en anglès. La protagonitzava Heath Ledger. Recordeu, en aquest cas, el protagonista és un escuder anglès, el William Thatcher, que, després de la mort del seu senyor, es fa passar per un cavaller noble per poder participar en tornejos de justes. Si ho recordeu, la pel·lícula tenia elements anacrònics que anaven des del vestuari fins a la banda sonora.
Bona nit.
El guionista i director de la pel·lícula Brian Hitchland explica que la idea li va venir quan remenava notacions i històries que ja havia fet anys abans. Una d'elles tenia a veure amb les justes. Hitchland recorda que va trobar un detall a la recerca que deia que havies de néixer noble per poder competir en tornejos en aquella època.
Això el va inspirar de seguida i li va semblar una idea divertida. Bàsicament faria una pel·lícula esportiva ambientada a l'Europa medieval, quan les justes eren realment un esport en aquells temps. Semblava que era una cosa divertida i diferent de tot el que havia escrit els últims anys.
La història està basada parcialment en un conte de la col·lecció Contes de Canterbury de Jeffrey Choser. De fet, el personatge que interpreta Paul Bethany a la pel·lícula es diu Jeffrey Choser i és un poeta. Podeu recuperar Destino de Caballero, doblada a l'Espanyol, a Movistar Plus i la podeu llogar també a Rakuten TV. Com dèiem, s'ha doblat al català com a història d'un caballer però no es pot trobar a cap plataforma.
I si voleu llegir els contes de Canterbury de Jeffrey Chaucer, els trobareu en català a Quaderns Crema. I acabem amb Ivanhoe. La novel·la de Walter Scott està ambientada a l'Anglaterra del segle XII, quan el príncep Joan conspirava per desposseir del tron el seu germà Ricard Cordellegó.
mentre aquest era a Terra Santa en la tercera croada. Explica les aventures del cavaller Wilfred D'Ivanhoe en els temps de discòrdia entre saxons i normans. A la novel·la hi ha moltes aventures en què s'enfronten la noblesa, la raó i la justícia, a la condícia, a la brutalitat i l'egoisme.
Entre els personatges més memorables que hi ha, per exemple, hi ha Robin Hood, a la pel·lícula del 1952 que tenia Robert Taylor, Elizabeth Taylor i Joan Fontan com a protagonistes, també hi veiem justes. En una d'elles, Ivanhoe participa com a cavaller negre que derrotarà el cavaller que sembla indestructible. There he was, spurring into the lists to champion the innocence, to defend the right.
Trobareu Ivanhoe per llogar a Apple TV Plus i la novel·la de Walter Scott en català l'ha publicat l'editorial Laertes. Estàs escoltant El Calaix.
Fem ràdio, fem comunicació, fem cultura. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Amb els pits a l'aire de Núria Esponellà, publicat per Columna, i jo llegeixo el subtítol Redescobrint la vida després del càncer. I faig èfasi perquè no us penseu que és un llibre que parla del càncer, no. No és un llibre més de, ai, és que tinc una malaltia, no. Oblideu-vos de tots aquests estereotips, perquè és un tant a la vida, una filosofia de vida i un aprendre a viure millor.
Jo penso que ens despertarà moltíssim empatia, personalment ha estat així, i és un llibre que jo regalaré i espero que vosaltres gaudiu i regaleu moltíssim. Núria Esponallà, enhorabona i benvinguda. Moltes gràcies, Mònica. Ben retrobats. Perquè estem aquí, perquè estem, entre cometes, podem dir bé, no? Podem tenir aquesta tertúlia, el llibre sortit a la llum,
A mi m'hauria agradat gravar-te fa una estona quan estàvem preparant tot i parlaves que no és un llibre que tu haguessis fet per publicar. No és un llibre que pensessis publicar. I és necessitat al teu temps. Sí, a veure, és veritat que és l'únic llibre que fins ara he escrit que no estava premeditat per ser publicat, no estava pensat per ser publicat.
Perquè clar, és el fruit de tot el meu procés inicial, perquè encara no tinc l'auta mèdica, però és igual, tot el meu procés fins ara, amb la malaltia que he passat a la gestió del càncer. I està relacionat amb tota una sèrie de quaderns que vaig anar escrivint durant aquests primers temps.
d'operació, de tractaments, de tot plegat. I eren uns quaderns només, que a mi em servien com a teràpia pura i dura, de buidatge, d'emocions, d'esdeveniments que havien anat passant, de coses també que per mi eren difícils de gestionar i després l'escriptura em permetia aquest prendre una mica de distància, igual que la meditació, que també m'està anant molt bé, ja fa anys que la practico. I al final va arribar un moment...
l'únic que no sabia on estava. I dic, aviam, a veure, a quin punt estic jo ara? I vaig pensar que era una bona idea agafar tots els quaderns que es fan. Tinc quaderns, doncs un que és de nits rares, un altre que és de caminades per la natura, un altre... Vaig agafar-ho tot i vaig dir, a veure, m'ordenaré una mica, escriuré, iré escrivint, per saber com ha estat aquest procés i en quin moment em trobo.
I així va començar l'escritura d'aquest text, que en principi era un text. I aquest text, quan el vaig tenir acabat, el vaig donar a llegir a gent del meu entorn, a alguns quants del meu entorn, i em van dir, Núria, és molt potent, eh? Diuen, pots ajudar. Van dir, pots ajudar. Clar, jo d'entrada vaig dir, home, mostrar-me tant, perquè és un llibre que, el títol no és frívol, encara que ho pugui semblar amb els pits a l'aire, eh?
Literalment és així perquè amb la malaltia estàs tot el dia mostrant els pits, fins al punt que una noia l'altre dia en una presentació me deia, Núria, una anècdota, porto dos, una repetició de càncer, aquesta pobra, a més, i diu, vaig anar al metge i entra un altre metge i em diu, farem una foto. I el primer que vaig fer va ser...
de treure'm la camisa, diu, no, no, és de la cara, eh, només. Només una foto de la cara. Perquè veieu fins a quin punt arriba el tema de mostrar-te, no? Però no és literal, sinó també és metafòric. En aquest llibre em mostro molt tal com soc, amb moltes vivències interiors, amb moltes també teràpies complementàries que he fet, tot com ho he anat gestionant, el millor que he sabut que he pogut, com tothom,
i evidentment no pretenc donar cap mena de lliçó a ningú, al contrari, però la idea era que si pot ajudar algú, doncs valia no la pena que dic, jo li hauria l'alegria de publicar-lo. I com que la meva editora em va dir, Núria, quan jo vaig pensar que no me'l publicaria, perquè va tardar uns dies a contestar-me, però al final em va dir, Núria, l'he trobat preciós, aquest llibre, i pot ajudar amb molta gent.
I aleshores ja vaig dir, home, doncs, escolta'm, editem-lo. Jo potser fa cinc anys enrere no m'hagués volgut mostrar tant. Però ara penso, i per què no? Si és autèntic, si és el que necessitem mostrar-nos com som. I dir-nos que tots som caminants en aquest camí de vida, que tots els que fem aquests processos també fem un camí cap al renaixement autèntic i personal,
I, per tant, això és meravellós. Per què no ho podem compartir, caram? Per què no podem tenir una visió més àmplia, més oberta, més vital? I això és el que he intentat fer, el que estic fent cada dia, que no és fàcil, eh? Tampoc, però és igual, és posar-s'hi. Tinc una amiga que sempre em diu, Núria, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt! Quan li dic, és que no puc més, Milena, és que estic ara... Parlo molt, també, del poder de l'amistat, no?, perquè jo m'he trobat
amb circumstàncies molt difícils en què el meu marit no em podia ajudar, al contrari, per exemple. I, clar, tot el que penso que és molt important per tots.
parlaves de... Ja has fet una entrada molt bona de moltes coses. Jo de la primera pàgina llegiré un fragment. No diré que hagi aconseguit surfejar, sense remollar-me, les onades d'aquest oceà que és la vida. Però m'he entrenat a entomar les emocions convulses que acostumen a acompanyar-nos quan emmalaltim o veiem emmalaltir les persones que estimem. I faig èmfasi
En entrenar-nos, no? Entrenar-nos. Perquè suposo que quan diuen que té aquest diagnòstic, aquest o qualsevol altre, perquè ara estem parlant d'aquest càncer de pit, però podríem aplicar-ho a qualsevol altra malaltia. Aquests revesos que et dona la vida. Aprendre a calmar-nos, com molt bé dius, el cos no està deslligat del món psíquic de la persona, som un tot. Llavors, aquesta visió holística...
que tu ens regales en aquest llibre. És que penso que és molt important. Per mi ho ha estat molt i continuarà sent sempre. Clar, aquesta visió més àmplia és la que també te permet curar-te interiorment, perquè aquestes proves tan dures
Si tu t'enfoques, et focalitzes només en el que és la malaltia, que és un continu de proves entre les operacions, els tractaments, acabes absolutament obsessionat amb la malaltia i més malalt. Per tant, jo el que he intentat és focalitzar-me en la salut. I focalitzar-me en la salut volia dir mirar com estaven les meves emocions, escoltar-les, mirar d'acompanyar-les.
mirar de fer el procés de gestionar-les millor, perquè evidentment tots passem per les pors, per les angúnies, per tot el que vulgueu, que ja coneixem. I si tens por a afrontar-ho és molt pitjor, perquè el monstre creix, diríem.
Llavors és anar-ho treballant en aquest aspecte. Jo tenia una sèrie d'eines, va ser com si la vida em digués, mira, ara totes aquestes eines que havies après al llarg de la vida, una d'elles era la meditació, una altra era també la gestió d'emocions, el que havia anat fent, que em queda molt, vull dir, per aprendre, però el que havia anat fent. Després també la natura, el tema de deixar anar, saber deixar anar, a través de la natura l'exercici físic, evidentment que és molt important,
el tema de l'alimentació, tot això jo ja ho estava fent. Però era un pack que de vegades el deixava estar o el passava una mica per alt. I la vida em va posar entre l'espai i la paret. Va ser, ara sí, ara ho has d'aplicar i tot. Posa't-hi, de debò, cada dia, cada instant, perquè el que es tracta és de viure el moment present, començant per aquí. I, per tant,
La ment, com més quieteta està, millor. Quieta no pot estar, no?, perquè és com un mico que va de branca en branca, això si no és pitjor, eh?, diríem. Però, com a mínim, amb la meditació i la respiració,
I després ja vaig fer de seguida una sèrie de teràpies. Una d'elles és la teràpia de biodescodificació celular, que a mi m'ha anat molt bé, que em va confirmar una mica quin era el detonant de la meva malaltia, perquè aquestes malalties, bé, moltes, tenen detonants d'estrès emocional. Detonants, he dit. O sigui, hi ha tots els factors que vulgueu, i evidentment els físics i els hormonals, en el meu cas. Però hi ha una guspira que encén el tema...
Jo ja el sospitava perquè portava molt d'estrès emocional dels últims tres anys, els darrers tres anys. I efectivament, doncs, amb les teràpies ho vaig veure claríssim. I jo he fet coses una mica rares. No tinc el meu net que em diu, iaia, tu fas... Tens molt rotllo. Es diu, vas a la muntanya, fas oh, em dic, no, no, carinyo, això no ho faig, jo vaig a la muntanya, m'estiro sota els arbres, sinto l'energia, perquè és que està comprovat científicament, a més. No perquè ho digui jo, ho diuen els neuroscientífics, també. Els bans de bosc.
Això connecta totes les cèl·lules, que és el que ens interessa, no? Desconnectar d'aquest estrès que portem a sort i connectar... Tot això a mi m'ha ajudat molt, m'ha ajudat molt, i ho explico en el llibre com ho practico, com ho faig. Per exemple, una cosa que jo dic, suposo que m'aprovaran el màster que estic fent, he fet un màster, estic fent un màster de no enfadar-me amb el marit. No ens podem discutir, Mònica.
Perquè, clar, és que ja ho explico en un capítol del llibre que coincideix el meu tractament amb un ingrés a l'hospital per operar-lo d'urgències amb ell del cor. Clar, jo, per exemple, el meu diagnòstic a l'inici no li vaig poder dir a ell. Ho vaig explicar primer a les amigues, perquè dir-li a ell, com que porta un desfibril·lador, podia ser provocar-li una arrítmia, que ja sabem després què passa.
I clar, m'he hagut d'anar entrenant, però un munt, per saber dir les coses d'una manera suau. I si ens enfadem ara, diguem, a veure, al cap d'un molt poc, eh? O ell o jo, diguem, ho deixem caure? Va, ho deixem caure.
El problema és que a vegades tinc raó. Llavors què faig jo amb això? Em vaig a la muntanya, faig quatre crits, o corro, o trenco sense fer mal a res, o en brots secs o el que sigui, o tiro pedres sense fer cap destrossa. I quan estic desfogada puc meditar una mica, respirar i torno cap a casa i estic nova. Ja és una altra cosa. I ja podem parlar.
Des d'una altra manera. Perquè parlar des de la reactivitat, que és el que fem habitualment, que jo ho he fet molts anys, durant molts anys, no soc cap excepció, provoca molt malestar, inútil. Llavors aquest malestar patiment inútil, que en aquest cas a més afecta la salut d'ell i la meva també a la llarga,
Doncs val la pena. Per tant, ja ens l'estalviem. Mira, aquesta pantalla ja, escolta, deixem-la caure i cadascú que faci el seu per estar bé d'aquí una estona. Ell se'n va mirar pel vol o se'n va fer una altra cosa o se'n va amb bicicleta. Això és aplicable, eh, Núria? Amarits, amics, companys, germans, mames, papes, tots. Fils.
Sí, sí. Aplicable a tot. Però sí, un dels punts que jo precisament tenia marcats era aquest, el de la biodescodificació celular. Estàs escoltant el calaix. Fem ràdio, fem comunicació, fem cultura. Aprendreu moltíssimes coses aplicables a tot, a la nostra vida, i a més a més també a alguns llibres, com Morir per a serió, de la Nita Morgani. Vull dir que és un llibre que és molt complet, que a part de tenir la teva narrativa...
que els que heu llegit ja la Núria, de veritat, en aquest llibre també trobareu aquesta part literària tan bonica, la manera d'explicar les coses. També tenim aquestes bibliografies, exemples, i l'amistat. Jo penso que expliques molt bé l'amistat. L'amistat per mi ha estat molt important perquè es deixeix com una xarxa. Teixeix com una xarxa que fa que et puguis sostenir molt millor. I que en els moments molt difícils en què no ho pots explicar ni a la família. És que això ens passa molt, eh?
Jo, ara que estic fent, Mònica, tallers d'escriptura terapèutica gratuïts per on ho lliga per altres associacions contra el càncer, m'hi trobo, no?, que moltes dones i també homes, perquè s'hi apunten homes que no tenen, evidentment, càncer de mama, tot i que n'hi ha que tenen càncer de pit, tenen altres tipus de càncer. I moltes coincidim amb això. És que no podem explicar-ho a la família. És que no... Llavors, què hi ha?
els amics, les amigues, que deixeixen aquesta xarxa de salvament que, quan caus, t'assosté. I quan tens aquell moment, a vegades, de desesperació, que el pots tenir, doncs ve una trucada i et salven. És com trucar al 012, però molt millor, diria. Com us deia aquell telèfon, que encara no sé... Bé, o a la nit dels ignorants...
Ah, bé, la nit dels ignorants, sí. Doncs mira, en comptes de la nit dels ignorants, truques a la Milena, la primera que truca, i sempre l'agafa d'una manera o d'altra. A vegades me diu, estic molt embolicada ara, eh, Núria, però, va, me'n vaig al lavabo dos minuts, digues. És important, és molt important.
I després no oblidar que no estem sols. Jo en els moments més difícils, de fet en un dels moments culminants, en aquest moment en què vaig haver d'agafar la camper per instal·lar-me a tocar l'Hospital Trueta, perquè havia d'entrar a les 12 a veure el meu marit que estava crític, a les 4 a fer el meu tractament i a les 7 a tornar a veure el meu home, que vaig dir, home, jo no puc anar i tornar de casa perquè m'esgotaré més del que ja ho estic,
Vaig agafar, per sort tenim una camper, la vaig col·locar a prop del Trueta, però no allà, en aquell aparcament, que no hi ha ni un arbre, que és com un camp de concentració. Jo vaig buscar una zona una mica buscosa, que està a prop, ben comunicada, i a prop d'altres hotels, que vull dir que és un lloc que si has de demanar auxili, el pots demanar, no? Però que estava com més arrasserada, i tenia una banda d'alsines,
I així podia fer meditació, podia fer pregàries d'agraïment, que dic jo, dinar, menjar tranquil·la, descansar una mica, trucar a les amigues. I va haver un moment culminant en què em vaig trencar, vaig dir, és que això és massa, és que hi ha aquesta prova ja tan dura, tan dura, perquè a més a més se li va complicar en el meu marit, me'n van trucar a la una de la nit, que he tingut una afecció pulmonar, dic, jo no puc més.
jo ja no puc més, jo tiro la tovallola. I llavors vaig sentir la presència del meu pare. I és que puc dir certament que jo la vaig sentir. És igual, vull dir, no hi posem noms, no cal, però... I vaig sentir aquesta sensació i aquesta certesa de dir, és que pare de dir que estàs sola. No diguis més que tiri la tovallola perquè estàs sola. No estàs sola, t'estem acompanyant. I ho vaig sentir de tal manera que va ser una obertura de cor
un sentiment de mort. És difícil de descriure això. Jo ho explico en el llibre, també, totes les experiències que he viscut a aquest nivell. És molt important que ho recordem, això. Perquè moltes vegades, com que ens toca viure situacions molt dures, ens desanimem i pensem que no ens en sortirem, però tenim dins nostre molta força i tenim molta ajuda, també. I és recordar-ho.
i saber-ho altra vegada, reprendre, és arrelar-nos a la terra, i és demanar ajuda als de dalt, també, quan cal, i és demanar ajuda als amics, si cal. Jo, els meus amics em diuen, t'estem enviant energia, i jo dic, ja ho noto, ja ho noto. I jo, com em vaig anar cap a operar, estava eufòrica. El metge em deia, estàs molt bé, no? Dic, és que m'estan enviant molt lluny.
Si tots els metges deuen veure els pacients com tu, perquè més aviat és el contrari, és el pànic, és la por, és el nerviosisme... Sí, també he tingut els meus moments. Quan me van diagnosticar el segon tumor en l'altre pit, em vaig posar a plorar davant del metge. Vull dir, el doctor Tuca, que és una bellíssima persona, deu haver de parar i emparar moltes respostes d'aquestes.
És normal, és clar, vull dir, no pots estar sempre bé, però hi ha hagut moments puntuals i és que ens hem de permetre també això, i expressar-nos i plorar, i expressar la tristesa i acompanyar-la, no?
és que forma part del camí. Tot és... Simplement és no perdre de vista. Mira, quan estàs en el pou i es fa fos, recordar que demà es farà clar perquè sortirà el sol de nou. I la meva amiga, sempre la Milena, que em parlo al llibre, sempre em diu, Núria, amunt, amunt, amunt, amunt! Quan començo, que em queixi així una miqueta, ja me diu, ets... I ho faig molt, i això, eh? Perquè al final...
Som tots molt resilients al llarg de la vida, ens convertim en resilients, perquè hem de viure moltes coses. D'això parla el llibre, no? I llavors, esclar, ens donem suport mutu, però sobretot ens hem de refiar i confiar en què dins nostre... Jo n'estic convençut d'això. Hi ha tota la capacitat d'autocuració i de fortalesa de la natura. Si tu veus una alzina sorera i passa el foc,
es pensa que ja està morta i l'any següent rebrotlla. O sigui, és que ens ho hem de recordar, això,
evidentment els medicaments són importants, però el que ens cura també és l'actitud. La vida porta molts revesos, la vida porta moltes coses, i al final dintre que nosaltres estem en una posició força afortunada, perquè hi ha gent que no té tots aquests mitjans, penso que al final ho has de carall, sembla que no, però si després vas fent repassada i mires enrere penses, ja n'he passat de coses i les he passat.
però sempre necessitem aquest amunt, amunt, amunt. Jo penso que amb els pins a l'aire és aquest amunt, amunt, amunt, amunt de la Núria que ens regala a nosaltres. Hi ha fragments molt bonics, Núria, que parlen molt de tu. Diu, la malaltia encara m'ha fet més sensible al dolor dels altres. Crec que sempre he estat empàtica, però ara em sento molt més solidària. La diferència és que he canviat la idea d'empatia
Parla d'acompanyament. I és que en aquell llibre ens acompanyes. Però també m'ha fet molta gràcia quan dius, sé que perruda, sensible i apassionada en el que faig, m'ha permès escriure tot el que he escrit i alhora fer de mare de professora i d'autoindagadora de mi mateixa.
És que hi ha tants fracaments bonics, Núria. Gràcies, Mònica. És un llibre que parla de tu. Sí, és clar, és que no puc parlar de ningú més. Jo amb propietat només puc parlar de mi, perquè cadascú és un món, però crec que han compartit moltes coses. I aquest estil que m'ha sortit poètic és el meu.
Hi ha molta descripció de natura, perquè la natura m'ajuda molt. Jo crec que hi ha moltes persones que també recorren aquesta aliada insubstituïble.
I bé, els metges també la recomanen, perquè recordo l'oncòloga l'última cosa que em va dir, doncs ara t'has de prendre unes pastilletes que diríem que simpàtiques no en són gaire, perquè tenen els seus efectes secundaris. Un d'ells, en el meu cas, és que afecten les articulacions i els ossos. Llavors, jo el que faig molt és anar a caminar
Anar a caminar per això, faig exercicis de força i també faig ioga, però els meus exercicis de força han de ser divertits, perquè jo no aguanto anar a un gimnàs. Pujo a la muntanya i ja vaig amb pedres a les mans, les aixeco, vaig fent coses d'aquestes, o troncs que pesen, o sense lesionar-me.
enseny, perquè clar, no fos el pitjor remei que la malaltia. I les pastilles, cada dia me les miro, quan me les prenc, i interiorment els dic, em fareu tot el bé, perquè el que no, ho elimino ràpidament, i força aigua. I ho porto bé, eh? Ho porto bé, toco fusta, de moment, dos anys i escaig de pastilles, i... Sí, sí, sí. És que, a veure, t'has de fer aliar, t'has de liar...
Amb el que tens. Amb el que tens. Amb el que tens, amb el que has de passar. Mirar-te amb els ulls. Mirar-te amb els ulls. I al final riure-te'n. Perquè jo tot plegat, després d'aquest episodi que hem dit, que està molt més aprofundit en el llibre i tot...
Recordo que vaig arribar a casa un dia que vaig poder marxar amb la camper i tornar a casa i dir que avui dormiré tranquil·la una mica millor en el llit i tal, i desconnectada una mica d'hospitals i tot, tot i que la meva nit encara estava ingressant, i vaig voler sortir, tenim un tracturet perquè puguem així pujar a la muntanya, que ell no pot cansar-se, i vaig agafar el tracturet i vaig passar un episodi
Un episodi tremendo. I ja, les giraran en el llibre, si volen. Vaig acabar rient, rient. Em va fer riure perquè, mira, quina broma còsmica. T'estan dient, enriu-te tant de tot, Núria, que això només és una pel·lícula. Ja passarà, ja passarà. I em va agafar un atac de riure. Vaig estar dues hores rient, però va ser un desfogament total. Per sort, perquè, clar, portava una tensió al damunt...
Que era per explotar, eh? És un bon capítol. Ja veureu que... Bé, ja heu escoltat l'entrevista. I a aquestes alçades penso que teniu clar que és un llibre distès que no gira la cara a la realitat, però que ens la fa més dolça i més lleugera. Amb els pits a l'aire, redescobrint la vida després del càncer de Núria Esponellà, publicat per columna. Jo, personalment, ja ho he dit a l'inici, et dono...
et dono les gràcies precisament perquè és un llibre que els que hem viscut de prop, potser no en primera persona, perquè jo no, afortunadament no ho he passat, però sí que hem tingut algú al costat que ho ha viscut, també és una guia per comprendre tot allò que passen les persones que tenim al costat, que a vegades ens ho expliquen i a vegades no. Recomanable 100% amb els pits a l'aire i Núria, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, gràcies a tu, Mònica, i espero que els lectors ho passin bé, llegint aquell llibre. És un llibre trist en absolut, no és lacrimògen per res. Hi ha sentit de l'humor, perquè ens va tan bé el sentit de l'humor, i aquest prendre distància, que és el que jo intento fer cada dia, quan me venen emocions que no convenen.
I pensaments que també deu unir dels pensaments, eh? Ròria, una abraçada enorme. Una abraçada molt gran, Mònica. Vagi molt bé. No tanquis encara el calaix. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem ràdio, fem comunicació.
Tenim més entrevistes, converses, novetats, històries, propostes. Tenim més cultura. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Com n'és de complicat i quants equilibris s'han de fer quan una és mare. Moltes ho sabeu, algunes no ho sabem, però si tenim algun dubte, la Berta Rubió, la nostra convidada d'avui, ens ho explicarà, a més a més, amb petites píndoles. Jo penso que són com una caixa de bombons i són petits bombonets que vas triant.
I vas endevinant una mica que complicat que a vegades és ser mare i ser parella. Berta, benvinguda. Hola, bona tarda. Bé, la Berta, molts de vosaltres. Segur que la teniu molt present, perquè estem a l'Omnidal, al món infantil i juvenil. A més a més, qui no ha visitat la Setmana del Llibre en Català, l'espai dels més petits, qui no s'ha trobat aquesta Berta animadora... De veritat, quanta quina sorpresa que resulta que també és poeta. Bueno, bueno, poeta...
Sona molt gros, però sí, escric, jugo. Jo sempre dic que jugo amb les paraules. De fet, a mi quan em pregunten la feina, la meva feina és jugar amb les paraules, per més infants, per més grans, oral, escrit... Al final no deixa de ser una branca més, una ramificació més d'aquest joc.
Jo m'ho prenc com un joc. Del joc de la vida. Perquè la vida també és un joc, al final. Has d'anar trampejant allò que t'arriba, que t'agrada més, i el que no t'agrada tant. A vegades has d'enganyar una mica aquest dia a dia. Parlem d'Efímers. I, a més a més, és un llibre amb dues cares. Comenceu bé, eh? Valtros amb la vida en rena. I després tenim Efímers, malabars de març. Està publicat per l'editorial Pernàs. I, com deia...
que eren petits bombonets, perquè realment són tres versos. És micropuasi, ja podríem dir, són dos, tres versos, quatre... Però jo penso que defineixen molt bé el que és aquesta vida, el canvi que hi ha quan arribes i ets mare, quan arribes a aquesta etapa, i després els malabars per sentir-nos dones una altra vegada, no?
Per trobar-nos una mica, no? Bé, no és tant per trobar-te a tu mateixa, que també donaria per uns quants... Donaria per uns quants retrobar-te a tu mateixa a cada fase de la maternitat. En aquest cas és per trobar-te una mica amb la parella. Fem alabars per trobar-te amb la parella, en aquest cas. El que dius de l'ordre ho estava pensant i sí i no. Perquè, de fet, mira, si vols t'explico la vida enrere...
és el primer any de vida del meu tercer fill, des d'un any enrere. O sigui que, en realitat, jo ja de Malabars ja n'havia de fer abans, eh? Amb tres... De Malabars ja n'havia de fer abans. Però, sí, esclar, cronològicament tens un fill i llavors, abans de tenir els fills, les coses són com més fàcils, diguéssim, hi ha menys elements a l'equació.
per trobar-te amb la parella. Hi ha moltes altres coses, evidentment, hi ha la feina, hi ha totes altres coses, però sí, esclar, quan afegeixes un element a l'equació, com és un fill, doncs s'hi afegeixen pilotes dels balabars, diguéssim. Però és que sí, estava pensant això que deies de l'ordre i dic, home, sí i no, perquè al final és com un cicle, no? Tens un fill...
fas malabars i ja quan més o menys tens el de llonces potser tens un altre fill i ja va tornar a començar. Vull dir que, bé, és principi i final tot plegat una mica. També hi ha aquest joc de la vida enrere, d'anar enrere. Hi ha tot aquest això. Jo als principis i als finals els barrejo una mica. El que tenen és molta tendresa. Dintre que ja observes aquell nivell d'estrès que hi ha en alguns moments, s'observa
S'observa, de debò. A mira que l'aneu llegint, és que el dia que tingueu un mal dia, mares, obriu el poemat. És que l'heu de tenir a la tauleta de nit cada dia. Perquè penso que és com un calendari d'advent, però de tot l'any, no? No ho havia vist així, és divertit, pensant així. M'agrada la idea que és el calendari d'advent. Sí, perquè aquells moments que dius si ho arribo a saber...
Però aleshores llegeixes un dels poemes i penses, però és que és tan bonic també. Mirem aquesta part més bonica, no? I n'hi ha un especialment que m'ha agradat moltíssim. Diu, enfarsellat pel fred i les presses, dorms. Resignat a la corredissa feixuga. Aturar-se i besar temps que no torna. És preciós. I això torna, eh?
No torna, no, no, no. Creixen... Superràpid creixen. A la velocitat de la llum, Berta. Totalment. De fet, jo aquest enfarcelladet, que és el Teo, que és el meu tercer fill, ara mateix el tinc fent deures al pis de sol. Però llança amb l'ordinador, o sigui, imagina't. A mi m'agrada, de fet, és una cosa que em fa molta, molta...
Em fa molt de vertigen haver publicat un llibre de poemes perquè...
que, com dius, la meva zona de confort... Jo soc molt pallas, animadora, a mi em fas fer un monòleg, em fas fer contes i em fas fer contes, em fas fer improcontes i em fas fer improcontes i no tinc cap problema ni de vergonya ni res, però amb això surto de la meva zona de confort. Tot i que jo sempre hi he escrit, però s'ha quedat allà guardadet, diguéssim. Surs de la teva zona de confort,
a nivell literari, perquè d'experiència en tens sobradament, Berta. Bueno, però surto, però surto. Però tot i així, malgrat això, el vertigen que em genera de dir... Ostres, quina vergonya, no? Aquella cosa, aquella mena del síndrome de la impostora, que suposo que és fàcil tenir-lo, no? Perquè surts del que tens controlat. Malgrat això, deia, també em fa il·lusió que la gent el llegeixi per saber com l'entén. Perquè per mi, de fet, quan tu ara llegis el poema,
Jo recordo, aquests poemes, jo els anava escrivint cada dia, crec... Jo pensava que els penjava Instagram, però veig que no hi són, o sigui que no els devia penjar Instagram. Jo me'ls apuntava i els guardava amb una foto. I era la foto amb el poema. I anaven a l'origen, era una foto que anava lligada a una frase.
I jo la recordo. Quan ara tu ho deies, jo veig el dia aquest, que era hivern, que jo anava corrents amunt i avall a buscar les grans, que ell anava allà dormint a dins de la coseta aquella del mocaduret, aquell que es porta lligadet com si fos un canguret. I clar, jo el tinc visualment molt present. I és una cosa que em fa com curiositat, veure com la gent que se'l llegeix, que es llegeixi el llibre, què hi veu, no? Perquè dins del meu cap és com...
com molt clar, però com tu dius, és tan poqueta cosa, és una cosa tan remenuda que jo què sé què li generarà a cadascú, saps? Jo, clar, evidentment la teva imatge no la puc tenir, però per mi sí que em recorda això, no? Un dia de presses corrents i ell al damunt teu
tot tapadet i amunt i avall i realment ara mires i penses aquell farcellet que jo duia és el que tu dius ara, no? Està fent els deures davant de l'ordinador i dius, per mi ara hi ha farcell. Per desgràcia meva. Això a mi fa molta gràcia perquè les manes... Un farcellet de vegades. Odieu molt això i clar, a mi també em creu, a mesura que l'anava llegint,
Clar, jo amb mirada de tieta, no? Però sí que he anat mirant, sí que anava veient totes aquestes imatges. Però n'hi ha una altra de preciós, és que són... són breus, però ho tenen tot. Diu, heu llaurat el paisatge a cada sembra. Tot això, la llera dels vostres noms. És allò que dius, passi el que passi, és que és...
Bueno, sou universals, les males. Els portes a la pell, els fills. Els has portat dins i un cop els deixes els continues portant dins.
Sí, sí, et queda marcat. Aquest poema, o sigui, és això, no? Els portes marcats a la pell, però allò que dèiem, no? Jo me'n recordo com va néixer aquest poema. I aquest poema va néixer perquè el meu tercer fill va néixer per cesària i tot allò tinc el cos ple d'estries dels altres embarassos. Llavors, clar, els porto marcats a la pell, els meus fills.
Els abraços dels meus fills, 24 anys després de la primera, encara està marcada la meva pell, saps? Penso que la pell ja l'ànima, perquè això ja és per sempre. Per sempre, per sempre. I que ho sigui, pel meu sempre, només faltaria. Sí, evidentment. I ara començarem a canviar de terç. Ara girarem. Ara girarem, però abans de girar és que n'hi ha un que em va molt bé per canviar de terç. Inicies la descoberta d'un peu i en un segon
un terrabastall de dits minúsculs en plena el cobreguit. Es fan grans, tot ocupen, tot xefarlegen, i aquesta intimitat ja comença a anar... Justeta. Justeta, sí. Justeta. És un gran tema. Tu dius, jo t'he empatat de tenir síndrome de l'impostora, però amb aquest afí març de la vida enrere i malabars de març,
poses damunt de la taula moltes situacions que han obert grans debats, el debat de què passa amb la parella quan tens els fills, quines són les fórmules. Sí, jo me n'he donat més com a posteriori d'això, perquè d'entrada quan tu escrius
Bé, almenys jo, escrius com en aquest moment et surt allò, no? I ja està, o encara que vagis del joc, eh, però et surt allò. I no hi penso, en aquestes coses. I és llavors quan m'ho he ordenat, quan ha quedat ordenat, no?, així, amb aquest doble llibre que dius...
Ostres! Aquí es diuen més coses de les que jo pensava. Aquí s'obren melons que jo no havia tingut en compte. És que no t'enganyaré, no havia tingut en compte en el seu... al principi. Però sí, sí. I són, clar, és el que tu dius. Però penso que, com deies, de la vida, també és una mica la vida, perquè tu vas, fas, tens la criatura allà al llit, el no sé què, i en el dia a dia la rutina se t'emporta,
I te la mires i en el moment no t'hi fixes que se t'estan portant coses, potser. Però... Però sí que se les emporta, sí. Sí que se les emporta. O se les ofega, no? Sí, se les emporta per davant, al final. Se les emporta per davant. Bé, això són els d'aquells que veiem.
I has de fer un exercici de... Bé, has de fer un exercici, i en el meu cas aquí en el llibre l'és un exercici poètic, no?, de l'altra banda, però has de fer un exercici per dir, ep, un moment, parem, parem màquines. Parem. Jo n'he triat dos només, començarem pel més suau i acabarem amb el més sexy. Perquè m'ha agradat molt com ho expliques. Però...
Comencem pel més suau i ara veuràs per què. Dubtem entre l'ostreria i el curt i acabem devorant hamburgueses, bruts de riallades i rablers de suc. Hem oblidat els anys i la canalla per un moment. No, hem oblidat els anys i la canalla i per un moment res no és mesquí ni cap hora és isarda. Perquè fas una picada d'ullet en diversos poemes
al nostre quilòmetre zero. Vull dir que aquí, en aquest cas, és en Joan Salvat Papasell. Aquí hi ha el Salvat Papasell i hi ha les dedicatòries, també a les dues dedicatòries dels dos llibres hi ha també dues picades d'ullet. Perquè em sembla honest, perquè al final, en primer lloc, aquest em va sortir així, eh? I en segon lloc, posar-los, posar unes picades d'ullet a la dedicatòria em sembla honest, perquè al final, si jo escric,
És perquè, sobretot durant la meva adolescència i abans de tenir fills... Ell ja hi era. Perquè la poesia... Els mates ja hi eren.
però vol molt temps. Sembla un contrasentit, però jo sempre dic, jo soc més capaç de llegir novel·les o assaig, a mi ara m'ha donat bastant per l'assaig, ara que tinc poc temps, que poesia. Perquè és una lectura que em porta... Si no tinc temps, puc fer 5 minuts per aquí, 5 minuts per allà. Jo un poema necessito feir-lo molt.
Necessito, abans de posar-me a llegir poesia, jo està en un estat que no és el que puc agafar llegint-me un còmic o un assaig. No em necessita una preparació a mi com a lectora. I llavors em va semblar això, em va semblar que calia obrir i tancar el llibre o obrir els dos amb unes picades d'ull i que hi hagués...
Tenint en compte que, a més a més, hi havia aquesta picada d'ull enmig. Trobareu moltes més coses i també aquest punt sexy que a mi m'encanta. Banners són a l'ascensor i cansats menjarem pipes al cotxe. Trobaràs el temps just per perdre el teu índex dins la meva balma salada al final d'un revolt.
Mira, jo no tinc nens, però m'encanta això. Hem de trobar temps, encara que no tinguis nens, que de vegades ens ho oblidem. I els revolts també van bé. Tot moment és idoni. Berta, tot moment és idoni. I a vegades ens perdem els revolts i ens perdem moltes coses. I tant, i tant. Moltes vegades. No cal tenir fills per perdre's coses. I a mi em sembla que si algú el convida a això, a dir, toca fer malabars pel que sigui, doncs.
benvingut serà. No, jo penso que més d'un i més d'una. Imagineu-vos de nit quan tots dormen en silenci amb aquest poema dins del llit la parella. Imagineu-vos aquest moment? Ni algun més, eh? Ni algun més, no els hi has dit, però ni algun altre. Home, és que no els imaginem tots, ens hem d'anar descobrits sota dels llençols.
Exacte. Clar, perquè no deixa de ser un joc, i penso que és un joc preciós per jugar amb la parella, també, no només amb els fills, sinó també amb la parella. Vaja, jo m'ho miro així, eh? De fet, és on hi ha més joc poètic.
és en aquesta part del llibre, diguéssim, en aquesta coberta que parla de la parella. Aquí està fet, està construït com un joc poètic. De fet, a cada poema, jo em vaig proposar un joc, em vaig proposar que a cada poema hi hagués una paraula significativa de l'A a la Z, i de la Z a la... i es troben...
on hi ha les dues M's, perquè la M M, que és Malabars de Mars, no? I hi ha aquest joc buscat, que potser no és fàcil, bé, que no, potser no, jo et dic jo, no és fàcil fer que lligui, no?, aquest joc que et poses una... et poses aquesta mena de norma, que no és fàcil, com no és fàcil trobar-te amb la parella quan tens tres criatures, en el nostre cas...
però que quan aconsegueixes fer el puzzle o sortir de l'escape room o desencallar la cosa, llavors és molt gratificant. És un paral·lelisme que a mi em semblava... A mi m'ha semblat xulo aquest paral·lelisme, d'alguna manera. És molt bonic. No llegiré el darrer poema sencer,
Però penso que per acabar l'entrevista és fantàstic. L'última frase, l'últim vers, diu quan tornarem, amor, a conjurar el desig? I jo contesto. Ràpidament, perquè tenim efímers de la Berta Rubio. Moltes gràcies. Berta, enhorabona per aquest canvi de registre, però que amb la teva experiència personal jo penso que has trobat el punt malabar
de transmetre. Ei, els infantils i juvenils, sobretot, canviem registrar. Sí, per favor. Pares, mares, us toca a vosaltres, ara. No, és per almenys. És un altre risc, és un altre risc.
No, no, però mireu aquest doble joc, que és molt bonic, tant pels nens com pels pares, d'una cara pels més petits i de l'altra cara per als més grans efímers de la Berta Rubió, publicat per Pernas Edicions. Gràcies, Berta, per dir que sí i acompanyar-nos avui. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
És hora de tancar el calaix. Una setmana més ho han fet possible Mònica Sosies, edició de continguts, producció i presentació, i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Sintonitzes Ona la Torre. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Eduard París. Aquesta hora ens trobem en plena operació retorn del pont de la Puríssima. Moment, doncs, per actualitzar l'estat de la xarxa viària des del RAC, la IA Batet. Bona tarda.
Bona tarda. Continuen les cues per l'operació tornada. Direcció Barcelona a la C-16 i aturades de fins a 12 quilòmetres de vegà on es cancera el carril entre Cercs i Berga i es redueix la congestió d'entrada al túnel del Cadí. També a la Nacional 260 hi ha 14 quilòmetres de cues a Ribes de Freser.
I a la C17, a Ripoll, s'ha obert un carril adicional i s'hi acumulen 3 quilòmetres de congestió. A la mateixa via hi ha circulació intensa a l'altura de Maia, Alta Gamanent i l'Amenya del Vallès. I a la C25, a Sant Hilari i Sacalm, els cotxes passen pel rural en direcció a Vic per un accident que deixa 2 quilòmetres de congestió. També hi ha aturades a la C14, 8 quilòmetres d'Organyà i 2 quilòmetres de Ribera d'Urgellet cap a Lleida. Pel que fa a la P7, s'acumulen diversos punts de circulació intensa,
Direcció a Tarragona. 3 quilòmetres de Massanet de la Selva, 5 a Sant Saloni, 3 a la Roca del Vallès i 4 a Gelida. Això és tot des del RAC. Bona tarda. Moltes gràcies, Laia. Seguirem molt atents a aquesta recta final del pont de la Puríssima pel que fa al trànsit.
Moment ara per conèixer la previsió del temps per a les properes hores. Lluís Mi Pérez, bona tarda. Bona tarda, hem tornat a tenir una jornada completament primaveral al llarg d'aquesta tarda, perquè hi ha hagut moltes temperatures que han passat dels 20 graus a la costa, prelitoral, comarques de Tarragona...
i només en algun raconet de la Conca de Trem, on hem tingut la boira fins més tard, ha quedat la temperatura més baixa. Igualment ha acabat aixecant-se aquesta boira, tot i que aquesta propera nit d'altres s'enformaran sobretot al Pla de Lleida, també a l'aigua barreig del Segre i del Cinca...
i apareixeran alguns núvols baixos cap a la Catalunya central i també en algun tram de la costa, sobretot al delta de l'Ebre i a la costa gironina. Durarà un poca estona, per tant, al llarg del dimarts, gran part d'aquests núvols, una altra vegada s'acabaran dissipant, serà un dia net i transparent, sobretot a l'alta muntanya, i la temperatura, igual que avui, o si de cas, un parell de graus més baixa, però encara amb molta abonança per ser un 9 de desembre el dimarts. Ho seguirem a la xarxa.
I un comitè de sis experts en bioseguretat coordinats pel director de l'IRTA, Josep Busall, lideraran a partir de demà l'Auditoria de Bioseguretat a aquest centre i d'altres en la recerca de la pesta porcina africana per avaluar si pot haver potencial risc de fuita del virus. El conseller d'Agricultura, Ramadria, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha anunciat els seus noms i ha demanat prudència i deixar treballar els científics. Fins aquí les notícies en xarxa.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Estigues a l'última en música. A partir d'ara, acompanya'ns a Estrenes.
Doncs som-hi, què tal, com esteu? Benvinguts a Estrenes, una setmana més amb vosaltres per tal de descobrir aquestes interessants novetats musicals d'aquesta setmana mateix. Les comencem avui al País Veí, a França, amb una noia que es diu Lio i que va ser una icona...
de la música francesa dels anys 80. Ara torna a l'actualitat amb noves cançons, nou disc, després d'un parèntesi bastant llarg en un bon musical. Ella és cantant i actriu nascuda a Portugal, però que de ben jove se'n va anar a viure al País Bahí, a França. Aquesta és la cançó que ha donat a conèixer aquesta setmana
L'Io, la primera que escoltarem en aquest Estrenes. Benvinguts. Ma mère m'a dit la vie est courte, oui, c'est vrai. Et quand je pense à moi, c'est vrai que je me plais. J'étais un peu banane dans les années 80. Mais cette fois dans le miroir mon rèfle me dit je t'aime. Je crois enfin un monde qui me plaît, ça m'est d'amour.
Fins demà!
Fins demà!
Car je suis l'amour de ma vie
Amb ritme hem començat avui aquest estrenes amb el més nou de la cantant Lío, la cantant francesa amb el seu L'Amour de Maví, la seva nova cançó que ha donat a conèixer aquesta setmana i que ha servit per començar avui aquest estrenes. Aterrem a Catalunya per escoltar a Miquel Rubio.
Ell és cantant, compositor i artista de Calella. El disc que presentarà, o que ha presentat ja, de fet, fa ben poquet, es diu Etern. I aquesta és la seva cançó, anomenada Penso en tu. Perdona per haver triat tan amant.
Estic aquí y es para afrontar que te has anat.
que tot el que hem viscut ara fa mal i penso en tu i s'acaba una daga i penso en tu quan res de mi m'agrada i ara no estàs dies estrany i tinc un mal alcohol constant quan penso
Pensar el que jo seré. Ja estic aquí. Estic aquí és per plorar-te un adeu. I recordar les coses boniques que em vas ensenyar. I pensar en tu. I saber
I ara no estàs d'estat. Tengo un mal al cor constant.
Penso en tu, aquesta és la cançó de Miquel Rubio, una de les cançons incloses en el seu disc etern d'aquest jove artista emergent cantant, compositor.
i que així ens ha presentat aquesta seva nova cançó. I així seguim. Ara mateix tornem a fer un viatge, però en aquest cas fins a Gran Bretanya, per escoltar el grup britànic que va sorgir ara fa 25 anys, anomenat Blue, la seva nova cançó, Beautiful Spiritual.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Beautiful Spiritual, aquesta és la nova cançó Dolce Blue, la seva tornada d'aquest grup britànic que, com us deia, va sorgir l'any 2000, fa 25 anys, i ho celebren precisament amb noves cançons, amb noves històries com aquesta. Beautiful Spiritual, la nova de Blue. I anem per el més nou del trio barceloní Minova que ens preparen per un proper disc que editaran ben aviat i amb la col·laboració
D'Illa Carolina, aquesta és la cançó que ens presenten conjuntament. Torna'm totes les nits.
Sempre. Aquest amor està girat.
Torna'm totes les nits. Aquesta és la nova cançó de Mi Nova, aquest trio barceloní, i amb la col·laboració dels Illa Carolina, una cançó que formarà part del proper disc d'aquest trio barceloní, els Mi Nova.
Tornem a Gran Bretanya per escoltar la nova història d'Ida Sheeran, que es diu Skeletons, i que forma part de l'edició de Luxe, del seu últim disc, que play amb 14 noves cançons i que inclou precisament aquesta. Skeletons, la nova d'Ida Sheeran.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Skeletons, aquesta és una de les cançons que formen part de Play, l'edició deluxe, que acaba de presentar amb 14 noves cançons, inclosa aquesta. Skeletons, el més nou d'Eachiran, també en aquest estrenes d'aquesta setmana. Es diu Àlex Pérez, és un jove músic instrumentista, cantant, compositor i productor gironí. I amb la col·laboració de Ginestà ens presenten junts aquest Què passaria...
I ara que poso les llargues, només tinc el dubte de veure si vols venir amb mi. He passat les nits saltant teulades, però ara
Què passaria si el món deixes de girar i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els llums a mis petons per poder veure que això no és mentira. Què passaria? Que la sort de trobar-nos no sigui només cosa d'uns dies. A les tindres i amb sols han volat els petons que ens han fet orantó.
Voldria ser un ocell caçador de petons per tornar-nos tan ou al meu llit. Que el més fàcil serà que ens cremem, però ara sé que vull córrer aquest risc. He passat les nits saltant doblades, però ara em vull quedar aquí. Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida?
si obrís els ulls de mig petó per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Què passaria?
Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí. Què passaria? Aquesta és la cançó nova d'Àlex Pérez, amb la col·laboració dels barcelonins, els germans Ginestar. Aquesta és una altra de les interessants novetats d'aquesta setmana, en aquestes trenes. Tornem a Gran Bretanya. Són tres, són joves, es diuen Small Talk, i aquesta és la seva nova peça musical, It's Time.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
It's time, aquesta és la nova cançó, és el ritme que ens porten els Small Talk, aquesta banda britànica, els seus tres components també ens han volgut acompanyar en aquestes trenes d'aquesta setmana. Tornem a Catalunya amb el Cel Obert, un projecte musical en català que neix fa dos anys, el Pallars, i els seus tres components ara mateix ens presenten aquesta pòlvora.
I després tirem i terra. Que no resti cap cospira en su mort. I després tirem i terra.
Celebrem-ho i fem-ne un gran castell de focs, perquè potser, i si estem de sort, només vam ser pol·lora. Només vam ser pol·lora.
Fins demà!
Només vam ser polvorats. Només vam ser polvorats. Només vam ser... Celebrem-ho i fem-ne un gran castell de focs, perquè potser... i si estem de sols... Celebrem-ho i fem-ne un gran castell
Númes van se polvurar. Númes van se polvurar. Númes van se polvurar.
Pòlvora, aquesta és la nova cançó de Cel Obert, aquest projecte musical en català que neix fa dos anys des del Pallars i els seus tres components que ens han portat aquesta seva nova cançó. Els Cel Obert. Anem de nou fins a Gran Bretanya per escoltar la girl band britànica Sweet Love, les seves components, amb aquest Maybe I'm Crazy.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!