En concret, sí que el projecte contempla una partida pressupostària per fer-hi actuacions. És per això que el Consistori ha decidit fer explícita la seva oposició al projecte, tot presentant-hi al·legacions. Això ho ha explicat el coalcalde Jordi Molinera. No hi estudi, però sí que hi ha una partida econòmica reservada.
Per fer aquestes plaques, que són a tota roba ara, han entrat bastant de nou, perquè són les plaques d'uns 5, 6, 7 metres d'alt, que generen un mur allà on es posen. Llavors, si ja tenim la via del tren, que divideix de para baix a mar, de la part del poble, doncs imaginem-nos que estiguessin encaixonats amb aquestes plaques de fins a 7 metres, que n'hi ha algunes, amb unes altes molt grans.
Les delegacions s'han presentat en base a un estudi elaborat per la plataforma Mercaderies per l'Interior. En aquest treball has parlat de diferents qüestions relacionades amb els efectes del pas dels trens de mercaderies per nuclis urbans i, entre altres coses, proposa mitigar el soroll dels trens amb solucions menys invasives com modificacions a les rodes dels convois. Aquest, segons afirma Molinera, ja funcionen amb èxit a altres indrets d'Europa.
perquè si s'han de posar sistemes antisoroll sobre els trens, doncs que hi ha sistemes que no són aquestes plaques de 7 metres, hi ha sistemes com s'ha fet al País Basc o altres països europeus, que són un sistema que són un metre i mig d'alçada, que el que fa és amortiguar el soroll a l'alçada de les rodes dels trens. Llavors evites crear aquestes grans caixes al mig de nuclis 1.
Molinera ha reformat la bona sintonia del consistori amb la plataforma amb la qual s'ha reunit recentment per tractar aquesta qüestió.
Torredambarra ha celebrat el 25è aniversari de la rehabilitació del castell del Zicart. Ho ha fet amb un acte institucional en què es van donar cita a desenes de regidors de l'Ajuntament durant l'etapa democràtica i on es va aprofitar també per celebrar els 50 anys del final de la dictadura. Davant de molts dels representants polítics de Torredambarra des de 1978 fins avui, l'alcalde Valepinó va destacar la importància de viure en democràcia i també va posar en valor l'honor que ha de representar per als regidors i regidores
ser representants de la ciutadania. I és que tot i no ser perfecte, res ho és en aquest món, la democràcia ens permet exercir un govern del poble i per al poble, representant la majoria social. I és precisament aquesta definició la que de forma implícita ens obliga a entomar el càrrec amb una gran responsabilitat, alhora que amb tot l'orgull. Un honor que, com sabeu, ens acompanyarà tota la vida.
La Torre té molt present els vostres noms i les vostres contribucions al poble que hem esdevingut. Perquè ser escollit per la ciutadania és un privilegi que mereix ser recordat, honrat, honnat i homenatjat com ho hem fet avui aquí. Si l'alcalde va obrir l'acte, el regidor de Cultura i Patrimoni, Daniel Pujol, va ser l'encarregat de tancar-lo. Pujol també va remarcar el valor de la democràcia en el context actual. També va valorar l'etapa d'estabilitat política que es viu a Torre d'en Barra amb l'actual govern.
Treballar pel bé dels torrenys i de la torre, tot i ser la responsabilitat més gran que he tingut mai, també ha sigut la tasca més honorable que he viscut i estic convençut que res s'ho podrà superar. La veritat és que és d'agrair tenir un govern municipal tan estable com l'actual.
Ho és per bé de nosaltres els regidors i regidores, però ho és sobretot també per la ciutadania, que no oblidem, ha de ser la nostra prioritat. Queda més que demostrat que la relació entre el consistori es tradueix directament en com funciona el municipi. Aconseguir l'estabilitat no sempre és fàcil, de fet tot el contrari.
El d'aquest dissabte a la tarda va ser l'acte més institucional de la commemoració dels 25 anys de la rehabilitació del castell del Zicar per convertir-se en la seu de l'Ajuntament. Al matí, però, es van fer altres actes, dues visites guiades i una conferència sobre com va ser el projecte de recuperació de l'edifici.
Aquesta conferència va anar a càrrec de Quim Nolla, arxiver de l'Ajuntament en el moment de la reforma l'any 2000, i Xavier Oliver, que va ser l'arquitecte del projecte. Nolla va fer repàs de la història del castell des de la seva construcció durant la segona meitat del segle XVI fins als nostres dies. Va comentar, per exemple, com pel castell dels Icar van passar des del rei Carles III al segle XVIII fins als soldats francesos que donaven suport a Ferran VII al segle XIX.
El 1706, en plena guerra de successió, el Carles III, rei d'Espanya, passa aquí a la vila Torre d'Embarra a la nit, està documentat, anava fins a Tarragona, i dormí a la vila, dormint al castell, als ondes de Coloma, i missa el primer dia. Com a estament militar també va tindre un cert ús, no? La batalla Torre d'Embarra, aquí va haver els miclets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert,
Entre aquí hi ha Altafulla. Aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823. És un exèrcit francès que va vindre a suportar, va donar suport, perdó, i a alliberar els absolutistes Fernans Setè. I aquí van estar un parell de dies.
Nolla també va comentar algunes anècdotes sobre com es van recuperar alguns dels elements patrimonials del castell, com les piles sepulcrals que hi ha al pati o l'escut del Zicart. Per la seva banda, l'arquitecte Xavier Oliver es va centrar en el procés de recuperació del castell, que va acabar amb la inauguració de l'edifici al març de l'any 2000.
Oliver va explicar com, quan se li va plantejar el projecte, va pensar que seria impossible que un ajuntament com el de Torredambarra tirés d'endavant una rehabilitació d'aquestes característiques. També va destacar el valor que té el castell del Zicar com a exemple de l'arquitectura renaixentista a Catalunya, un període en què es va desenvolupar una escola d'arquitectes molt important al camp de Tarragona.
El Renaixement a Catalunya mai reconegut i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Selva del Camp, el Cuber, Tarragona, la Catedral, Torre de Barra, Barcelona, la Generalitat, etcètera, que és on se crea el que és l'Escola del Camp
una escola d'arquitectura d'altíssim nivell. Tant abans com després de la conferència es van fer visites guiades al castell, que van anar a càrrec de Xavier García Puerto. Aquest va explicar també part de la història de l'edifici. Per exemple, va parlar sobre els orígens quan Lluís Icar va decidir fer un edifici nou perquè volia donar més valor al seu llinatge.
En Lluís Icar va considerar que el seu llinatge havia crescut, que la seva importància històrica havia crescut i que necessitava un castell molt més potent. El que es feia llavors, perquè el gòtic era prominent, s'afegien coses renaixentistes, etcètera, era afegir coses. Per exemple, la catedral de Tarragona.
És totalment gòtica, però té una mica de transició romànica. S'afegeixen capelles renaixentistes, etc. Es van afeixent coses. En canvi, aquí és com des de zero. I és el que ens permet tenir el que tenim ara aquí. Una de les particularitats d'aquesta visita guiada va ser la possibilitat de recórrer la primera planta del castell, que no s'ha rehabilitat encara i que està tancada al públic.
García Puerto va comentar com encara es poden veure alguns dels detalls de les sales més nobles de l'edifici, fet per l'arquitecte Pere Blay.
i que dialoga amb la peça del mestre Pere Blay. Això és destacat perquè a la resta de les tances de la planta noble la gran part és un altre cop formigó i revestida. És a dir, que aquí tenia un punt més de noblesa i que en Pere Blay era un arquitecte destacat i volia mantenir aquest element.
La commemoració dels 25 anys a la rehabilitació del castell es tancarà aquest divendres amb la primera edició del festival de microteatre La Torrenca.
La Fira de Nadal d'Altafulla d'aquest passat cap de setmana s'ha tancat amb un balanç molt positiu, tant pel que fa a l'afluència de públic com a la valoració per part de l'organització. L'Ajuntament d'Altafulla es mostra satisfet del resultat d'un certamen que un any més ha omplert de vida el nucli antic i que ha servit com a molt bon inici del programa festiu del Nadal a la Vila.
Durant tres dies, la plaça de l'Església, la plaça Sant Antoni, la plaça del Pou i els seus entorns han estat escenari d'un mercat de Nadal amb una quarantena llarga de parades, activitats familiars, música en directe i propostes pensades per tots els públics. L'ampliació dels espais, impulsades ja l'any passat, i alguns canvis a la distribució, com el trasllet de l'escenari a la plaça del Pou, han contribuït a dinamitzar encara més la fira i a repartir al públic pels diferents racons de la Vilaclosa.
Així ho ha valorat el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Tomàs Serra, en declaracions Altafulla Ràdio.
Satisfets amb la fira, un any més hem ampliat fins aquí a plaça del Pou, que fem que hi hagi més espais per poder visitar, per poder passejar, que hi hagi més paradetes. Aquest any hem baixat l'escenari aquí a plaça del Pou perquè la fira no sigui sempre igual, també per donar més protagonisme en aquest espai. I bé, molt satisfets de tots els paradistes que han vingut. Són 45, Déu n'hi do per ser un municipi petitet com és Altafulla. Teníem més de 70 instàncies.
Serra també ha destacat la bona resposta dels paradistes i l'interès que ha despertat la fira, amb més de 70 sol·licituds rebudes, de les quals finalment n'han participat 45. Pel que fa als visitants, segons Tomàs Serra, molts coincideixen a dir que la fira de Nadal d'Altafulla té alguna cosa especial, un fet que atribueix a la seva ubicació al centre històric.
El resultat és bo, hi ha famílies, amb nens, gent gran, passejant, fent compres, prenent vi calent, xocolata calenta, i bé, la qüestió és no perdre l'esperit de l'enc i fer que Altafulla brilli, i bé, sens comentaris, tal, tal.
que la Fira d'Altafulla té alguna cosa especial, i entenc que és per on està ubicada, aquí al centre, al nucli antic del municipi, municipi empadrat, preciós, Altafulla, vull dir que no podem demanar més, penso.
Més enllà del mercat, els actes paral·lels que s'han dut a terme aquests dies han fet palès l'ambient festiu i familiar propi de les dates de Nadal. Tot plegat ha marcat un excel·lent punt de partida del programa de Nadal d'Altafulla, que continuarà les properes setmanes amb propostes pensades especialment per la canalla, però també amb activitats culturals solidàries i lúdiques per tots els públics, fins a arribar a la cavalcada de Reis, un dels moments més esperats de les festes.
L'altafollant Carlos Terron ha estat un dels protagonistes dels Premis Tarragonès, que el passat diumenge al migdia es van lliurar en una gala celebrada al Casal Municipal de la Nou de Gaià. Terron ha guanyat la 26a beca d'investigació Lucius Licinus Sura de pel projecte Els Comuns i les Universitats del Baix Gaià al segle XVII.
El jurat ha reconegut aquest treball de recerca centrat en un àmbit territorial de la comarca amb l'objectiu de contribuir a la construcció de la història dels municipis del Tarragonès. La beca està dotada amb 2.450 euros i inclou la publicació del treball dins la col·lecció als llibres del Consell.
A la seva intervenció, Carlos Terron ha posat en valor la investigació i la recerca universitària, enteses com la força dels col·lectius o comunitats veïnals, enfront del poder senyorial en l'època moderna, i en concret al Baix Gaià. Terron en feia referència fa uns mesos, en el marc de la secció setmanal que Altafulla Ràdio dedica al Centre d'Estudis Altafulla, i explicava que el comú de qualsevol vila eren els veïns d'aquesta, sotmesos al senyor a l'església, però que en molts àmbits de la vida s'autogestionaven.
els comuns d'Altafulla i de qualsevol poble, era la totalitat dels veïns del poble, que òbviament en una societat estamental estaven sotmesos al senyor i al rei, a l'església, però que en molts àmbits de la vida s'autogestionaven, podríem dir que els senyors estaven molt preocupats en...
en extreure benefici mentre els paguessin per les terres o pel que fos, pels drets que tenien, doncs la gent s'autoorganitzava en la seva vida quotidiana, podríem dir. I una de les coses que feien per autoorganitzar-se era arrendar i gestionar aquests serveis del comú que li deien,
que eren la distribució d'aliments, bàsicament, la taverna, la carnisseria, l'hostal, tot això depenia del propi poble.
El professor i historiador Altafollenc afegia en aquesta entrevista que els serveis comunals s'han de contextualitzar al segle XVII, abans de 1714 i del decret de nova planta, que va suposar un abans i un després. Terron explicava que amb l'arribada dels castellans i els borbons l'autogestió es va acabar, ja que després van venir els ajuntaments, un govern municipal gens democràtic i sotmès a les autoritats.
La situació prèvia del 1714, l'article parla sobretot del segle XVII, la situació, en aquest cas, del comú, del poble Altafulla, era molt diferent de la que s'hi va viure després del segle XVIII. A nivell local, podríem dir, tot això que comentava abans, que el poble, més o menys, en la mesura del possible, s'autoorganitzava i gestionava els afegits comuns, tot això, amb l'arribada dels castellans i els borbons, s'hi va acabar.
I a partir del decret de nova planta, de fet, és quan apareix el propi terme en institució de l'Ajuntament, amb els regidors i els corregidors, i llavors això els ajuntaments sí que eren ja un govern municipal, local, gens democràtic, gens participatiu i totalment sotmes a les autoritats superiors.
A més de la beca d'investigació durant l'acte de lliurament dels Premis Tarragonès, també s'han lliurat els altres dos guardons que convoca anualment el Consell Comarcal del Tarragonès en els àmbits de la creació i la difusió cultural. El 24è Premi de Creació, Luquius Aneus Flurus, ha estat per al músic Canungí Dani Espasa, en reconeixement a la seva trajectòria artística, marcada per la creativitat, el rigor i una gran versatilitat musical.
Pel que fa al 24è Premi de Difusió Eutiques, el reconeixement ha estat a part el periodista i comunicador Vilasacà Xavier Graset per la seva sòlida trajectòria en la premsa escrita a la televisió i sobretot a la ràdio.
La matinada de dilluns, els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Torredembarra van detenir tres homes com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública, en el marc d'un control conjunt amb la policia local de Roda de Barà. La detenció s'ha produït a les 3.45 a la plaça Francesc, maciant el transcurs del control. Els efectius policials van aturar un vehicle amb tres ocupants al seu interior i després d'identificar-los van procedir a l'escorcoll del turisme.
Durant la inspecció, els agents van localitzar aproximadament 300 grams de marihuana amagat sota un dels seients posteriors dins d'una bossa de brossa negra. A més, també es van trobar diverses eines, com una cisalla, un tornavís i un tub de coure procedent d'un aparell d'aire condicionat, entre altres objectes, i a un dels individus se li van intervenir 500 euros amb bitllets fraccionats.
Davant les explicacions incongruents facilitades pels ocupants del vehicle, els Mossos d'Esquadra van procedir a la detenció de tres homes de 23, 29 i 44 anys d'edat per un presumpte delicte de tràfic de drogues. A un d'ells li consten dos antecedents per delictes patrimonials. Els atinguts passaran a disposició judicial.
Roda de Barà recapta més de 2.000 euros per a la Marató de Tres Cart. El municipi s'ha associat amb l'organització d'una fira d'entitats solidària, una caminada i les donacions d'associacions. La jornada solidària es va iniciar dissabte al matí amb una caminada popular pel terme municipal fins al Cucurull. A les 10 a la plaça La Cerdana es va omplir amb les paradetes i les activitats de la fira d'entitats impulsada per l'Ajuntament i que va comptar amb una elevada participació ciutadana.
Els infants van poder lliurar les cartes del pare Noel, mentre que la Biblioteca Municipal, Joan Martorell Coca, va organitzar la tradicional venda de llibres solidaris i un taller infantil, que van contribuir de manera destacada a la recaptació. Al llarg del matí, diverses entitats i associacions locals van oferir jocs populars, activitats esportives, rifes, exhibicions de ball, estants informatius i venda de productes, així com un primer contacte amb l'equitació per als més petits...
o l'exhibició dels gossos de rescat de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil. Remei Gabaldà, regidora de Sanitat, en feia una bona valoració sobre la participació.
Molta gent ha vingut, molta gent ha participat, a part del que hem fet avui, tenim la setmana passada en el pont, l'associació de Costa Daurada també va fer una fira de Nadal i també amb allò han col·laborat amb nosaltres, i tenim altres entitats que no és avui, sinó aquesta tarda el futbol, demà tenim el club de patinatge també. La veritat que molt bé, la gent ha respost molt bé.
A l'import assolit a la Fira d'Entitats també s'hi van sumar les donacions de l'Associació de Veïns i Veïnes de Costa d'Aurà de Barà, que va recaptar 141,12 euros durant la seva Fira de Nadal, o el Grup Sardanista, que va aportar 250 euros. En total s'han recaptat 2.084 euros. Tot i això, la quantitat és provisional, ja que encara s'incrementarà amb la recaptació del Festival de Nadal del Club Patí de Roda de Barà, previst per al proper diumenge a dos quarts de set de la tarda.
Roda de Barà vol un Nadal de llum amb la celebració de dues iniciatives que tenen com a objectiu envellir el municipi i dinamitzar la vida comercial durant les festes. El veïnat podrà participar en el tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins i els comerços locals el 15è concurs de paradors de Nadal.
El tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins està organitzat per l'Associació de Veïns del Nucli Urbà i vol fomentar la implicació ciutadana en la decoració nadalenca dels habitatges. El jurat estarà format per membres de la Junta de l'Entitat i socis voluntaris i valorarà l'originalitat, el muntatge, la complexitat, l'estètica, la creativitat, la música d'ambientació i el fet que la decoració compleixi amb la temàtica de Nadal.
Les valoracions es realitzaran a partir del dia 18 de desembre i el nom del guanyador es donarà a conèixer el 23 de desembre. El premi consistirà en una cistella de Nadal. Les inscripcions es poden formalitzar fins al dia 17 enviant un correu electrònic a ad-nucleurba.gmail.com on caldrà indicar el nom i cognoms de la persona participant, l'adreça de l'habitatge engalanat i un telèfon de contacte.
Paral·lelament, la Regidoria de Comerç organitza el 15è concurs de paradors de Nadal, una proposta adreçada al comerç local, que busca dinamitzar l'activitat econòmica i posar en valor l'esforç dels establiments per crear paradors atractius i amb esperint nadalenc. El concurs compta amb diversos premis. Un primer premi consistent en un viatge de cap de setmana valorat en 150 euros, un segon premi amb un sopar per dues persones en un restaurant de Rodadevarà valorat en 100 euros i un tercer premi amb un lot de Nadal valorat en 80 euros.
Una de les novetats d'enguany és el canvi de criteri a l'hora de fer la valoració dels aparadors. Ho explica la regidora de comerç, Rosanam Dorantes, que diu que en comptes de valorar la tecnologia, es valora l'artesania. Fem com un pas una mica enrere i en lloc de puntuar la tecnologia, volem puntuar la manualitat a l'artesania perquè la tecnologia, llumetes, ja ho tenim molt, molt, llumetes, códigos QR...
És el que hi ha i potser valorem més aquesta feina i més que posar-hi un nino que et fa uns moviments, que el compres i ja està. Els comerços interessats s'hi poden inscriure a l'hotel d'entitats abans el 19 de desembre a les 12 del migdia. El jurat visitarà els aparadors participants el mateix dia 19 a les 6 de la tarda. Vaix gaia esports.
Doncs ara coneixem l'actualitat esportiva. Marc Pérez, molt bon dia.
Bon dia, sí, i el protagonisme és l'atletisme. D'una banda, els germans Soares de la Riera de Gallà, la Júlia i el Marc han tancat la temporada 2025 amb la participació en el Campionat d'Espanya de marxa d'hivern de promoció celebrat aquest diumenge a Orense, Galícia. La Júlia s'ha proclamat subcampiona de la categoria sub-20 femenina en completar el recorregut de 5 quilòmetres en 22 minuts i 26 segons, la qual cosa suposa una nova marca personal.
D'aquesta manera, la Rierenca finalitza l'etapa com a leta sub-20 i ja pensa en la següent categoria, sub-23. Entre les fites destacades, enguany ha aconseguit l'or en el Campionat d'Europa amb la Reial Federació Espanyola del Latisme, l'or en el Campionat d'Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana i la plata en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual.
D'altra banda, el Marc ha acabat a quart classificat en la categoria sub-18 en acabar la mateixa distància en 21 minuts i 15 segons. En el seu cas, hem de dir que havia arribat més aviat a la meta, però ha rebut una penalització de 30 segons per part dels jutges que l'ha deixat sense medalla. Tot i això, igual que la seva germana, l'aleta de Club Alatisma Igualada ha fet millor marca personal per dia 10 al curs 2025.
Entre les fites més destacades d'enguany, Suárez ha aconseguit la plata en el Campionat d'Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana i l'Or en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual. D'altra banda, l'Atletisme Altafoyenc ha tingut representació en el Campionat de Catalunya de Cross Curts celebrat aquest diumenge a Tortosa.
El resultat més destacat l'ha signat Emma Vendrell, ja recuperada de la lesió que va patir fa dues setmanes de la mà de l'Agrupació Atlètica Catalunya. L'Altafoyenca ha fet segona en la categoria sub-18 femenina, en completar el recorregut a dos quilòmetres en set minuts. D'altra banda, Marc Vendrell, lluint els colors també de la grupa, ha fet sisena classificada en la categoria sub-20, en completar el circuit en set minuts i 44 segons.
Precisament en la categoria absoluta també ha competit Helena Rodríguez de la mà del Barcelona Atletisme. Ha fet novena i vint-unena de la General, d'un total de 31 atletes amb un temps de 8 minuts i 22 segons. En aquest cas, cal tenir en compte que el dia anterior havia participat en el campionat d'Espanya de Clubs Master a València amb el Barcelona Atletisme aconseguir la quarta posició.
Acomiadem l'informatiu de Baixgai el dia d'aquest dimarts, dia 16 de desembre. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dia. Adéu-siau.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible?
Escriu-nos un correu a onalatorre.com o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, 16 de desembre, dia de Santa de l'Aida. I ara hi ha aquí el que marca el ritme és el batec del territori.
Altafulla, l'Ajuntament ha presentat delegacions a DIF pel projecte de pantalles acústiques a la línia ferroviària. Tot i que inicialment el tram que a través del municipi no estan previstes, sí que es demana que es busquin alternatives de menor impacte per reduir el soroll dels trens. A Torredembarra ja s'ha celebrat el 25è aniversari de la rehabilitació del castell del Zicart.
Hi ha hagut un acte institucional en què han participat desenes de regidors de l'Ajuntament durant l'etapa democràtica i en què també s'ha aprofitat per celebrar els 50 anys del final de la dictadura. I a Roda de Barà es vol un Nadal ple de llum i per això s'organitzen dues iniciatives que tenen com a objectiu envellir el municipi i dinamitzar la vida comercial durant les festes. Es tracta del tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins i del 15è concurs de paradors de Nadal.
Això que estàs escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla Torredembarra, Roda de Barall, totes les poblacions del Baix Gaià, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts! Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs escolta, de meravella, amb les piles pagades regades per encarrilar aquesta nova jornada, per encarrilar aquest dimarts que ens ha deixat ja molts titulars, els hem repassat just fa una estoneta, però que encara ens ha de permetre conèixer moltes històries personals i properes al llarg dels propers minuts. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia.
Et veig també, eh?, amb vimpatú. Sí, sí, hem de començar, perquè estem començant la setmana, no ens enganem. Per tant, hem de començar-la amb moltes ganes, eh? Ja veurem com la tenim, però amb ganes. Vinga, va, energia, energia. Tenen sintonitzada la fulla ràdio, Ona de Torre i Roda de Benar Ràdio. Som Baix Gai al Dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, d'aquest moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar en aquestes properes hores. Avui que hem tornat a sortir de casa amb el paraigua, pel que pugui passar, així que sortim de dubte i esbrimem quin temps tindrem de cara al dimarts. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Míterez. Hola, molt bon dia.
Bon dia, Déu-n'hi-do, la traca de tempestes amb la que vam acomiadar el billuns. Molts ruixats que van ser intensos, per exemple, a Torre d'Embarra, van descarregar gairebé 30 litres per metre quadrat en menys de 20 minuts. Unes tempestes, uns ruixats, que avui han de tornar a casa nostra. De fet, estan a tocar.
del Camp de Tarragona i de fet venen des del mar. Per tant, núvols cada vegada més gruixuts, més generals, més freqüents i que acabarem deixant aquestes pluges que sobretot aquest matí seran més intermitents però intenses en algun cas arran de mar i ja aquesta tarda una pluja més d'anar fent i de forma més general. Per tant, plourà sobre en Mollat, Déu-n'hi-do ahir, aquests registres de pluja que van passar dels 250 litres per metre quadrat a falset. També hem de destacar que aquest matí tenim
un bon pastís de boira, en molts casos, sobretot a les fondalades ja més de l'interior del Camp de Tarragona. Estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 16 de desembre. Comencem per casa, amb el que ens toca de més a prop, i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula Adif licitarà per 25,13 milions d'euros l'intercanviador de vies del corredor a Vilaseca. Infraestructures.
L'equipament és necessari per poder fer el pas de l'ample ibèrica a l'estàndard i poder mantenir el servei de rodalies entre Tortosa fins a Tarragona i Barcelona. Més coses pel que fa a societat. Avui llegim, tot esperant, El Gordo. Tot i que és l'única capital provincial on mai no ha tocat, cada tarragoní supera els 50 euros de despesa mitjana en loteria de Nadal.
La fotografia de portada al diari Més precisament és la d'un senyor d'esquena guaitant a la finestreta d'una administració de loteria de Tarragona amb tot un fart de dècims que pengen per tal que siguin escollits per la ciutadania que ara aquests dies encara compra loteria de Nadal.
Més coses a Reus. La bonificació a la taxa de la brossa fa que es dispari l'ús de la deixalleria. En relació a les dades de l'any passat, les aportacions dels ciutadans han crescut entre un 40 i un 60%. Energia. El projecte de mat des de l'Aragó fins a la Secuita revifa l'oposició dels ecologistes. Ens situem novament a Reus perquè les obres al carrer Ample obliguen a modificar el recorregut de la cavalcada de Reis.
I avui un apunt d'enocultura perquè Salou porta a Madrid un tas de la seva identitat vinícola i de l'entorn tarragoní. Un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del diari Més, a la capital del Baix Camp, el clúster TICSUT s'assuma a l'associació que ha impulsat l'àrea metropolitana de Tarragona. I el port de Tarragona, el nombre de creuarista s'ha reduït aquest any respecte del 2024, però la despesa mitjana ha crescut un 21,7%.
Seguim fent territori però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cop en portada què destaca? Doncs una imatge molt bonica de l'espectacle del Cirque du Soleil perquè ens diuen que la màgia del Cirque du Soleil arriba a Tarragona. Aquesta setmana el millor circ del món actua a la ciutat amb 16.000 entrades venudes. És la imatge i el títol ara destacat és que Emília deixa 200 litres per metre quadrat a falset.
Priorat, Baix Camp i Ribera d'Ebre van rebre les alertes i van tancar algunes escoles. Avui ho trobareu ampliat a l'interior. De política, avui el protagonista és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aguantarà fins al 2027 malgrat les crisis. Així, en plural.
Anuncia un abonament de 60 euros mensuals per Rodalies. És el que avui destaca. I si ens centrem en l'àmbit local, d'una banda, a Tarragona, el 2026, diuen que ens visitaran 79 creuers amb 155.000 passatgers. També és notícia el clúster TIC, que s'incorpora a l'àrea metropolitana del camp de Tarragona, i acabem amb la cambra de Reus, que demana ampliar el fons de transició nuclear.
Ampliem més coses, ampliem el camp de visió. Toca fer un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala en primera plana. Tu diràs què hem de saber d'un dimarts 16 de desembre. Sònia. Doncs començarem amb la portada de l'Ara, que titula Sánchez disposat a resistir. Abusos i corrupció. No preveu eleccions anticipades i diu que no accepta lliçons de la dreta. Gestos als socis. Es reunirà amb Junqueras i prometa junts avançar en els acords.
En portada hi ha, amb imatge, del director del Manac, Pepe Serra, el qual ha dit que hi ha una possibilitat molt gran de trencar les obres de Cixena. Més temes. Detecten irregularitats en les obres de co-livings a Barcelona. L'Ajuntament coneix les denúncies des de fa un any i mig.
i ja es compren més pisos a la demarcació de Barcelona que en l'època de la bombolla. Catalunya arriba a xifres que no es veien des de feia 18 anys. També destaca l'ara que detenen el fill de Rob Reiner per la mort dels seus pares. Passem a la vanguardia. Sánchez es proposa de resistir per evitar un govern del PP i Vox. El president descarta un avançament electoral malgrat els casos de corrupció i fa gestos a Junts i Esquerra Republicana.
En portada també l'Hospitalet fa 100 anys amb energia. L'Hospitalet de Llobregat va complir ahir 100 anys justos de la concessió del títol de ciutat que li va atorgar el rei Alfons XIII. Un segle després, el seu besnet, el rei Felip VI, va visitar la ciutat per comemorar l'efemèride amb els veïns al mercat de la Florida. I precisament es veu aquesta imatge del monarca saludant els veïns.
Xile entra en una nova era amb l'ultradretà Cast. El vencedor en les eleccions promet que serà el president de tots els xilens. Altres temes. Fletxa llança una ofensiva de descrèdit contra els seus 16 denunciants. Nou rècord de la Borsa Espanyola que supera els 17.000 punts. També destaca a la Barceloneta i el Born els barris més gentrificats.
I Hospital Clínic, un fàrmac, posa setge al càncer de mama de mal pronòstic. Continuem amb el periòdico. Habitatge i corrupció, assignatures pendents de Sánchez titula. Junqueras arrenca una ronda de contactes sobre el futur de la legislatura.
Fac xec a nou afirmacions del president en el seu balanç del 2025. Tres de veritables, tres de dubtoses i tres d'errònies. El govern central aprova un títol de transport de 60 euros que encara no arribarà al metro i bus urbà.
En portada també hi ha el rei Felip VI i la seva visita a l'Hospitalet per celebrar el centenari del títol de Ciutat. Aquesta és la imatge i el qual ha dit teniu un potencial extraordinari. Retrat del feminicida. Què confessen i què callen des de la presó? 10 condemnats. També en portada del periòdico, Pepe Serra, que és el director del Manac. L'1 de gener del 2027 tancarem el primer pis del museu.
També destaca que la trama de la CEPI també es va intentar lucrar de contractes d'acciona. I la Unió Europea exigeix per a Ucraïna garanties de seguretat si ha de renunciar a l'OTAN. Acabarem les portades amb el punt avui que destaca una nova guerra freda. Els Estats Units i la Xina accentuen la pugna pel lideratge global.
En la crònica el dia d'ahir, avui de Carina Filella, més aigua que el barranc de Felset titula. El president espanyol anuncia una tarifa plana de transport mentre el seu govern fa més aigües que la caiguda per la pluja. Una altra crònica de David Portavella, Sánchez es veurà amb Junqueras titula. I en el suplement l'esportiu, la incògnita a la porteria centra el debut en la Copa del Barça a les 9 del vespre.
Doncs aquests són els titulars d'aquest dimarts 16 de desembre.
Va, moment ara per l'anàlisi de l'actualitat, moment per l'espai d'opinió a Baix Gaià. El dia avui tenim l'honor de saludar, de rebre els estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. En Fontxo Blanca, per tota aquella gent que no el coneix, ha de saber que és un estudiós, un filòleg, un casteller, un electe emèrit d'Altafulla i un llarg etcètera de presentacions que podria tenir. Fontxo, bon dia, benvingut. Bon dia, com dèiem ahir...
Fonxo, hem de parlar de Baix Gaià perquè darrerament hem volgut posar el mapa... Darrerament. Posem el mapa al Baix Gaià i anomenem el Baix Gaià en aquest programa, Baix Gai al dia, de moltes maneres diverses. I tu, com a oient, fidel també de l'espai, vas fent les teves reflexions i les teves cabòries sobre com hem d'anomenar o com hem de citar aquest tros de terra.
A veure, aquí hi ha el que se diuen els registres lingüístics, i llavors heu adoptat el terme subcomarca. Aquest és un terme molt geogràfic, molt científic. A tu no t'agrada? Ja m'ho has fet saber, això? No, perquè és adoptar una emissora, que ha d'adoptar un estàndard molt més aviat acostat al parlat, doncs adoptar un terme científic, no?
Succomarca. Llavors, a partir dels parals finals de la presentació de l'Egidre Virgili, que és un periodista i un gran creador d'eslògans, aquí fan servir diferents fórmules. Evidentment, la de Succomarca, perquè és l'àrea de publicació dels centres d'estudis, a més a més, el Joan Carnicer està molt cofollida que ell ha inventat el terme i ha fet forat, això ho vaig saber l'altre dia comentant la jugada. Llavors, hi ha una altra...
un altre tipus d'expressió molt poètica, doncs una mica ja vista, que es diu l'estimada contrada del baix que hi ha. Això és poesia, podem dir, de la casposa, que es diu això, no? I llavors ja...
Espera-te un moment, abans no em diguis aquesta. És que no és aquesta exacta, sinó que és una variació de la que es pot llegir a la presentació del Giro. Ara hi anirem, però aquí en aquest programa, i de fet...
Tu aquell dia, al cap d'un moment, ja vas trucar a la ràdio pocs minuts després d'haver-ho dit d'aquesta manera i que provoqués fins i tot... Certa, no podem dir discussió, però sí de cert debat geogràficament també on és el Baix Veïa. Servidor va dir...
Àmbit del Tarragonès Nord, on a la Torre la nostra companya Raquel Martínez va dir, home, Tarragonès Nord no sé jo, si és tan nord o potser és més cap a l'est, i tu al cap de moment vas voler això, compartir la teva inquietud per els punts cardinals. Aquesta seria una altra manera també de dir, o de situar el baix allà.
A veure, aquí, el que tampoc ho defensaré ara, aquí hi va haver un grup de joves que a l'any 76 no paràvem i que en dèiem la Rodalia de Baixgaia.
Era un moment en què les paraules noves també pensaves que creaven un món nou, que se'n diu la part performativa del llenguatge. I era així, eh? O sigui, començava a parlar en català, llavors havia de ser un català connotat, nou, i això, que d'alguna manera donava paraules per empènyer,
Les persones que volíem un món nou, que d'alguna manera ja el tenim, pensar que tindríem una emissora del tram baix del riu allà, a mi aquesta és la fórmula que m'agrada. O sigui, ara podríem dir...
connectem, som les emissores del tram baix del riu allà amb aquesta entonació i aquesta m'agrada el Gidre parla dels pobles de la riba del tram final del baix que hi ha llavors a mi m'ha donat la paraula tram ha estat la que fa que busquis una variant presumptament millor llavors torno a proposar
les emissores del tram baix del riu allà. I aquesta és la meva proposta. Si vols ser més científic o més englobador, els 12 pobles, l'emissora dels 12 pobles del tram final del riu allà. I a més que sembla que et demano de fer... Gairebé que has fet un jingle pel programa.
Home, sé que quan retornes t'inspires aquí. Teníem fa un moment aquí la Carol, ara aquí a tu davant, les noies de les altres emissores, de Roda, del Torre, i la meva proposta és aquesta. Substituir su comarca en certs contextos. Potser sí, quan vingui el Josep Marín al sete d'estudis, hauràs de dir...
per adaptar-te al registre i, a més a més, que realment ho he consolidat al centre d'estudis amb els seus 50 publicacions d'estudis i més les de llibres de part, doncs sí. Científicament és una subcomarca, però no m'agrada. Aviat tu saps que a mi els que són prefixos i sufixos no m'agrada.
Creus que hi és aquest sentiment? Ara ho viem, eh? Si fem servir un terme o un altre o una definició, però des de Salamó fins... Des de Salamó-Renau fins a Altafulla, Torre d'Embarra i resseguim aquesta costa, Creixell, Roda, hi és el sentiment? El sentiment s'ha de crear. El que no podem dir és que...
Com que estem en minoria pleguem, no? O sigui, la minoria o s'encongeix o la minoria s'expandeix. Llavors, si tu tens consciència que s'expandirà, doncs vas expandint. Si no, doncs et vas arrelint, et vas encongint, no?
A veure, aquí hi ha una classe mitjana culta que el fem servir des de fa molts, molts anys. Jo recordo que hi havia una agrupació del PSC que es deia Tarragonès Baix-Gallà, que anava des de Salomó, que hi havia un conegut teu, que ara hi deu ser mort, que arrustia pollastres.
un socialista que era un home gran, que rostia pollastres, fins a la... aquí a la torre, aquí hi havia pur PSOE, aquí hi havia la mestra, la filla de l'Hernández, hi havia des d'un home de l'interior que rostia pollastres totalment... que penso que li costava parlar castellà fins a una noia...
Purament pesó, anticatalanista, no? Llavors allò era un toto revolutum per arribar a sumar els que calia i ens dèiem Terraconeix Baix-Gaià. Jo me'n recordo d'això. I veure, aquesta paraula Baix-Gaià l'havíem heretat i l'havíem anat expandint. I ara està consolidada on s'ha de consolidar. Els mitjans de comunicació i els mitjans científics
Potser la tenim però consolidada al nostre territori i no? Quan fugim del que és Camp de Tarragona, el Baix Gaià ja es coneix? Aquí hi ha un problema, que és que quan tu fas aquesta pregunta ja estàs induint-te el que se'n diu l'autolodi.
Si tu creus, com vol passar-te a parlar en castellà, perquè creus que l'altre no entendrà el català perquè tu tens una mica d'autoodi a la teva llengua, no l'acabes de valorar prou, no? Llavors aquesta expressió és igual. Tu li vaig gaire i, escolta, si no l'entén ja preguntarà, i si no ells ho perden, m'entens? I, a veure, el llenguatge escrit administratiu, doncs es tracta de fer-ho servir, de fer-ho servir. Aquestes coses, o sigui...
Si no xutes, no la fiques, per dir-ho així.
Penso que és això. Tu et presentes quan, no ho sé, em posem pel cas que vas de vacances. Vacances de cap de setmana, a l'Empordà. Fonxo, no soc d'un poblet del Baix Gaià. Estic d'una persona que no es mou. O sigui, la dona anava de vacances amb sa germana, una vegada al Japó al final no va poder ser. Les meves vacances són... Abans era...
la platja que s'anava fent de la roca de Gaià la platja de l'espigó de la roca de Gaià que ara ja és que ja camines i no t'arriba ni als turmells o sigui aviat serà un isme que diu Narcís Carulla i ens haurem de banyar pels costats que ja era la meva platja
Quan es podia aparcar, ara ja m'he conformat. I ara és el Fortí, que cada dia no es rebuqueixes, no es presoqueixes, el que passa quan entres... Però vull dir, el meu horitzó és d'aquestes platges, o sigui, per mi és les platges que van des del Fortí, o sigui, no tinc l'ocasió, no tinc l'ocasió.
No ho sé, quan es quiga el 3 d'avui, prou que he fet servir Baix Gaià. Sí, sí, però a veure, no et presentaràs... O sigui, ja es fa difícil que diguis de Solomó, que al final diràs que ets de Tarragona, no? I si ets el de Fuera també diràs que ets de Tarragona, però són aquests contextos. Però la teva pregunta és l'autoodi, de dir, és una cosa que... aquesta expressió...
Doncs és minoritària. No, no, no. No hem d'anar a complexos. No hem d'anar a complexos. Però jo ja he vingut aquí. He vingut aquí perquè suspeseu les emissores del tram baix del riu allà.
I jo penso, a més, t'ho dic, eh, la idea va sortir que l'Isidre parlava dels pobles de la riba del tram final. I penso, a més, que jo recordo que havia, em semblava que havia llegit en lloc de tram final, tram baix, que és el que vaig dir ahir, que ens vam trobar exiliats a la Violeta, no? Doncs ja faig aquesta proposta, és el motiu de vindre aquí. A veure, l'heu de sospesar, l'heu de mirar,
Mira, el 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, farà un any que aquest programa va assentar la base, no, perquè la base ja s'havia treballat uns quants mesos enrere, però sí que és quan va néixer, va a Florida, mica en mica l'estem fent créixer. Com que el 13 de febrer farà un any, jo penso que podrem bufar les espelmes, no ho sé, i qui sap si valorar alguna cosa d'aquestes que avui planteges.
És que jo penso que té melodia. Penso que té les emissores del tram baix del riu que hi ha. Fonxo, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta soneta. És un plaer sempre poder conversar amb tu. Una abraçada ben forta. Bon dia.
Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de baix que hi ha al dia i, com sempre, obrim un parèntesi, però abans tenim la nostra singular pàgina musical, música en català, que aquest cop ens porta la garrigenca Laura Garriga, que va debutar el 2023 amb l'EP Parlen de tu, un treball de cinc cançons on combinava pop, soul, rock i folk per explorar
Emocions, expectatives i fracassos. Ara prepara un nou àlbum previst per la primavera de 2026 en què cada peça s'inspirarà en un gènere poètic. El primer avançament és Elegia. En aquest tema Garriga es revela contra la pressió constant del temps i reivindica una vida més lenta i conscient, on el present tingui valor per si mateix. La cançó, produïda per la mateixa artista, compta amb la participació de diversos músics que aporten textures riques i orgàniques en aquest tema. Elegia sona d'aquesta manera.
Quantes estrelles brillant en el cel, voldria resseguir totes les ferides del meu cos. Voldria, voldria donar el temps per mirar-te amb paciència, trobar-te's que m'agracin.
Fins demà!
Una caixa lenta per sentir que la vida no em passa correcte. I a mi m'enferro cada nota, cada paraula silenci a mi.
El llapis i el paper Allò que em costa tant de dir Per tornar-hi i tornar-hi Fins que surt de dins I silenciar la raó I temps al temps
Això és Baix Gaia al dia, el programa de les emisores del tram Baix del Gaia. Posem aquí el punt i final provisional, perquè de seguida ens hi tornem a posar després d'una petita pausa. Ens queden encara, com dèiem abans, moltes històries personals i properes per explicar, per compartir amb tots vostès. De seguida tornem, fins ara. Si no puc ni atrepar ni els minuts meus.
Aquest Nadal torna la màgia carrers i places. Arriba la sisena edició de Trobem el Patge Reial, el joc de pistes més emocionant per a petits i grans. Els dies 29 i 30 de desembre, de 10 a 1, vine a la plaça de l'Ajuntament i participa en aquesta aventura nadalenca. Segueix les pistes, escaneix els codis QR i, si ho fas bé, trobaràs el Patge Reial, a punt per rebre la teva carta als reis.
Només cal que pares i mares porteu un mòbil amb l'actor de codis QR i moltes ganes de viure la màgia del Nadal. Organitza Ajuntament de Roda de Verà. No t'ho perdis. El Patja Reial t'espera.
A Roda de Barà, la màgia del Nadal també es veu als aparadors. Arriba el 15 concurs d'aparadors nadalencs organitzat per l'Ajuntament. Si tens un comerç o negoci a Roda, aquesta és la teva oportunitat per lluir creativitat, originalitat i esperit nadalenc. Per participar-hi només cal inscriure's a l'Hotel d'Entitats abans del 19 de desembre a les 12 del migdia. El jurat valorarà la creativitat i originalitat, l'adequació a la temàtica i la qualitat de l'elaboració.
I atenció als premis. Primer premi, un cap de setmana valorat en 150 euros. Segon premi, un sopar per a dues persones a Roda valorat en 100 euros. Tercer premi, un lot de Nadal valorat en 80 euros. D'acora, participa i sorprèn. Viu el Nadal a Roda de Barà.
L'Ajuntament de Roda de Barà informa. Si teniu finca rústica, sol urbà o piscina, és la vostra obligació mantenir-los en bon estat i nets. Si teniu tanques vegetals a la vostra vivenda, us recordem que no poden envair la via pública. Si ho fa, podria comportar sancions. Els terrenys amb mal estat de conservació poden provocar problemes de salubritat i causar incendis. Una piscina bruta és un focus d'insalubritat i d'insectes on s'acumula brossa.
Cada acció individual ha d'haver un bé comú i una millora per Roda de Barà. Campanya de conscienciació de neteja de parcel·les, tanques i piscines de l'àrea de territori de l'Ajuntament de Roda de Barà.
Ostres, ja n'he aixafat una altra. Què has trepitjat? Ja n'hi ha prou dels incívics que no recullen les caques dels seus gossos. Tens tota la raó, no costa tant recollir-les. No entenc per què la gent no les recull. Si tens gos, recull els seus excrements, posa'ls dins d'una bossa, tanca-la bé i llença-la al contenidor de la brossa. El no fer-ho pot suposar una sanció de 450 euros. Civisme, tot suma. Recull els excrements del teu gos. Conviure cívicament és cosa de tots. Ajuntament de Roda de Barà.
Roda de Barà Radio. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El govern i els comuns han acordat mantenir durant el 2026 les bonificacions del transport públic amb un descompte del 50% per a la T jove i la T usual a totes les zones de Catalunya. La bonificació es finançarà com fins ara amb un 30% per part de la Generalitat i un 20% de l'Estat i serà compatible amb el nou abonament anunciat pel govern espanyol ahir.
L'acord evita també una pujada de preus a partir de l'1 de gener i ha estat una condició clau dels comuns per negociar futurs pressupostos.
I el govern espanyol i els sindicats majoritaris han pactat ampliar fins als 10 dies el permis retribuït per mort d'un familiar. L'acord també incorpora dos nous permisos, un de 15 dies per atendre familiars en cures pal·liatives i un altre dia per acompanyament en processos d'eutanàsia. La mesura beneficiaria més de 18 milions de persones assalariades i ara haurà de ser tramitada i debutada al Congrés dels Diputats.
I el Centre d'Investigació en Sanitat Animal, IHRTA-Cresa, ja ha enviat al Laboratori Europeu de Referència a Madrid la seqüenciació del virus de la pesta porcina africana, amb què treballava per tal de comprovar si coincideix amb la del brot detectat en porcengles. Els resultats també han aclarit l'origen del virus, que es podria conèixer aquesta mateixa setmana. Amb tot el govern aprovarà avui també 39 places de tècnics i especialistes en control cinegètic.
I avui de nou es torna a mobilitzar el sector agrari amb una tracturada en contra de les zones EPA i en defensa de l'espai agrari avui, però, a Sant Boi de Llobregat per les mesures que afectaran el Baix Llobregat. S'espera que la tracturada col·lapsi la ciutat de Barcelona durant el matí en una marxa que està previst que arribi fins al Palau de la Generalitat.
I en mobilitat en aquests moments, un accident a la C31, el Prat de Llobregat deixa vehicles laborals i provoca algunes retencions. També tallada la C17 a Montcada i Reixa, que hem sentit que eren no llest per reparacions al pont. A banda també, circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat,
a la C58, a Barcelona, a la B23, a Sant Feliu de Llobregat, a la B24, al Pallejei també, a la 2, a Sant Joan d'Espí, pel que fa el servei ferroviari. Encara ara, per d'anys de la pluja en l'infraestructura, està tallada la circulació de trens de l'R15 entre Marçà-Falset i els guiaments. En aquest cas, s'ha habilitat pas alternatiu per carretera.
I pel que fa el temps, sal molt ennubolat arreu, amb ruixats sobretot al litoral i al prelitoral, on poden ser localment intensos i deixar més de 20 litres en mitja hora. El prepirineu també plourà ara al matí, mentre que la resta dels ruixats seran més irregulars. De fet, hi ha avisos per intensitat de pluja a la costa i al prelitoral i a l'extrem sud, on es poden acumular més de 100 litres al llarg de tot el dia. Pel que fa a la temperatura, les temperatures es mantindran sense canvi respecte a hi, amb unes màximes que rondaran els 17 graus.
Notícias en xarxa.
Gràcies per la seva fidelitat.
que l'Agència Catalana de l'Aigua ha presentat un estudi preliminar sobre el futur de la presa del Callà i el tram final del riu Gaià, que analitza diverses alternatives que van des de la retirada total o parcial de la infraestructura fins al seu rebaix o manteniment actual. El document no fixa cap decisió definitiva, sinó que serveix com a base per obrir el debat i valorar possibles escenaris. L'informe planteja fins a 8 opcions en diferents alçades de la presa i avalua l'impacte en aspectes com el risc d'inundació,
La seguretat estructural, la millora ambiental, la relació riu-aquífer i els costos. Val dir que l'estudi ja s'ha presentat en una sessió informativa amb ajuntaments, regants, entitats ambientals i Repsol per iniciar el procés de valoració conjunta. Una qüestió aquesta que de ben segur que ens portarà a parlar.
i a parlar força en propers programes. Vaja, serà un debat de territori. Dit tot això, els propers minuts anirem de festa. Ja es poden anar preparant per lluir les seves millors gales. I després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del gaià, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Vaja, que ens espera tot això i més aquí, a Baja i al Dia.
Baix Gaià al dia, el programa de les ràdios del Baix Gaià. Young man, there's no need to feel down, I said young man, keep yourself off the ground, I said young man, cause you're in a new
Be unhappy, young man. There's a place you can go, I said, young man. When you're short on you know you can stay there. And I'm sure you'll find many ways to have a good time.
Avui a baix ja hi ha el dia. Viatgem en el temps. Ho fem a través de la música, dels records i d'una festa que torna a posar al mapa una de les discoteques més emblemàtiques dels anys 80 a casa nostra, el Jordis de Torre d'Embarra. El proper 27 de desembre arriba el Totem de Tarragona, la festa Jordis Remember. Després, val a dir, també, d'un èxit espectacular d'aquest passat estiu, amb una festa d'aquestes característiques a la Torre, en què van participar més de 3 mesos
mil persones. Déu-n'hi-do, va, que per parlar-ne tenim amb nosaltres en Carles Rovira i en Lluís Àries. Molt bon dia a tots dos, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Ambientats, no? Amb Village People? Preparats, preparats. Sí, sí, ha anat a conya, la música perfecta.
Escolteu una cosa, què passa? Que ara els remember s'estan posant tan de moda, que aquest estiu vau petar i que ara dieu vinga va i tornem a les portes d'acabar l'any perquè ens mou alguna cosa, perquè la gent us ho demana, perquè torna aquest esperit, perquè les festes de Nadal van d'això, per què, per què?
Bueno, a veure, aquí al final, sí, el principal és perquè la gent ho demana, això és el primer. El bé tant d'èxit en poc de temps, es va parlant del meu germà i jo, el Lluïto, m'he dit, ostres, no podem deixar d'estiu a estiu sense fer res. Com no podia ser, el més a prop és Tarragona. Per què Tarragona també? Perquè el Jordi s'autoalimentava la gent de Tarragona. Tarragona, poblacions, la Riera, la Pobla, Barcelona, la gent que venia de fora, per això hem decidit Tarragona, clar.
La gent us ho demana i altres no us ho penseu dues vegades i dieu, abans d'acabar l'any ho tornem a fer. Correcte. L'he menjat el coco, eh? Perquè ell deia així i diu, no, t'ho hem de fer perquè no podem estar una festa cada 12 mesos perquè la gent ho demana.
Escolteu, i això era una idea planificada o sorgeix de manera espontània? Això és una mica llarg tot d'explicar, eh? Perquè, clar, com tu saps, Jordi, fa més de 20 anys que es va tancar. Però, clar, que ja puja un net d'aquest propietari, no? Que és on es comença a remenar tot una mica. Una típica festa, el Carnaval de la Torre... És quan jo començo a veure això. Però això estava parat, eh? O sigui, pensa que jo no vaig treballar als Jordis. Això és més quan el meu germà, el meu pare, tot.
Jo marxo d'aquesta empresa, jo tinc la meva empresa i sempre... Sempre han anat fa més de 20 anys de tot això. Però quan jo veig tot aquest moviment dels joves a la torre, quan ve que passen coses, dic, ostres, aquí falta algú. Llavors, és quan surts ells que no és el Jordi Members, el Jordi's Festival, que això és una altra línia. Però, esclar, em van donar a compte i dic, ostres, i per què no remember d'aquella època? Que està funcionant tan bé i és aquí on ve tot.
I això, quan jo m'endoga compte, dic que aquí es pot fer alguna cosa. I després, cuidado, que aquí tots parlem de Jordis, Jordis, aquí hi ha un home que és... Ningú s'ho esperava, aquest èxit, eh? Que sí que la gent gran a mi m'ho deia. Cuidado, Carlos, perquè no te n'adones. Sí que ho vèiem, però no estàs preparat per dir... Empresaris de la nit, per exemple, Silvestre, un de Tarragona, tot, moltes vegades. Hòstia, és que Jordis encara té molt de pes. Et preguntes... Però per què? Pel nom, pel record, pel que va significar? Jo et diré el que jo crec.
Les empreses d'avui, per exemple, de l'oci nocturn, donen quatre dies, tenen un èxit i cauen pel sistema de la societat, i les d'abans perduren molts anys. Les Jordis, sobre els 72-74, PAP, 80 es fa discoteca, 90, estem parlant dels negocis, quasi de 30 anys de negoci. Són moltes generacions. Perduren molt, llavors queda molt de pes. Ara no.
Ara tot surt, pum, i tot cau. Surt i tot cau. Es viu diferent. Per això hi ha aquest èxit, perquè has tocat el sentiment d'aquelles persones que anaven a aquestes discoteques. I hi ha tanta gent que hi anava que al final el que fem nosaltres és recollir aquell nom de Jordis i el que fas és centrar tot aquest client que tenia aquesta persona, que en aquest cas és el meu pare. I aquí és on tu t'adones com s'hi feien les coses, no? És increïble.
Us adoneu, de bon principi, ja amb el primer Remember, o quan comença a... quan comença a haver aquest coquet de, va, recuperem o fem alguna cosa, us adoneu que això pot anar més enllà d'una festa puntual? Sí, totalment. De convertir-se ja en un projecte més gran? Clar, clar que sí. Jo ja em van donar compte amb alguna festa que es fa de...
de joves a la torre, que al final són fills i nets d'aquestes persones que van a aquesta discoteca, no? Llavors, l'apollo que té el meu fill d'aquests joves és quan jo començo a veure aquest sistema, del per què el Jordi es tirava tant. Clar, és que són molts anys de negoci. I aquí és on jo sí que ja dono el pas de dir, bueno, doncs anem a muntar. Jo tenia una societat, la vaig posar el nom, per fer-ho tot legal, i tindreu bé, i aquí sorgeix tot.
Lluís, on entres tu en joc? Bé, jo realment no soc DJ de l'època del Jordis, perquè jo en aquella època em va jugar més pel Barcelona, però que sí que teníem una petita relació amb el Carles i em va comentar que aquest any volia col·laborar amb el Jordis, que és el seu germà, que és el DJ Resident, per dir-ho d'alguna forma...
Vaig col·laborar amb ells aquest estiu i la veritat és que ens vam quedar tots a quadres perquè no ens ho esperaven. Vull dir, tu saps què l'ha passat al castell, 3.000 persones? Clar, si em ho dic, com a mínim jo tenia els focus, jo no veia la gent. Ara, jo que dius tinc el temps de descans, per un moment de beure aigua, i clar, sorties d'allà sense focus i veies, hòstia, i es va dir, nen, això no es pot deixar una vegada a l'any.
Festa dels 80 es fan moltes, festa dels 90 es fan moltes, vull dir que avui en dia tira molt. La diferència és el sentiment, el sentiment de jo aquesta cançó l'escoltava quan estava aquí, jo aquesta i això, i ho notes amb la gent, quan poses una cançó que es lliren, miren a la cabina i fan oh, és més el sentiment que la música en si.
Perquè les llistes que prepareu o tots els temes que prepareu, els que punxeu, no són els que sonen o sonaven a totes les discoteques? A veure, jo aquí parlaré com DJ. Jo soc d'una idea que hi ha molta festa als 80 o als 90. Això és evident, no? Però sempre he cregut que si vols fer una festa als 80, agafa un disc jockey que hagi estat als 80. Perquè els joves...
Coneixen aquesta música per recopilacions, etcètera, etcètera. Però aquella cançó que només va sortir una, un White King Wonder, que no saps quina és, això només te la col·locarà el que l'ha viscut. I clar, allà ens toques la fibra a la gent. Perquè hi ha cançons que si no te les posa un disseny de l'època, ni te'ls recordes i te'n olvides. Aquí és on fem.
I, bueno, la veritat és que molt contents, estem desbordats. És a dir, que jo que no... Vaja, jo no soc diàleg de DJI, i vaig néixer a finals dels 80, he volgut ara posar aquí YMCA, i potser l'he cagat, doncs. No, no, no, és perfecte, és perfecte. Sí? Perfecte.
No, però Lluís, sí que és veritat, la pregunta que acaba de fer, te la respondré jo. No totes les discoteques sonava la mateixa música. Això aquí l'has clavat. No, Jordi's tenia un perfil. Sí que és veritat que de l'època, normalment era jo, però hi havia moltes que es tiraven més, per exemple, Jordi's tot el temps, era sí musica disco d'aquella època. Després pensa que ja tenim, als anys finals de buitana també teníem la música màquina que va començar, però cadascú tenia això. Però mira, jo em vaig adonar l'any passat...
Amb un fei que te l'explicaré. Jo quan surto el juliol dic, hosti, se fan dues festes a la torre, i vaig a diferenciar una mica la de juliol i vaig a diferenciar una mica la d'agost. Dic, faig un festival de los 90 que es posa ben clar, no?, el juliol, porto una cantant de los 90, no?, una mica més modern, més avançat, i diferencio l'altra.
sorpresa, va anar bé les dues, faltaria més, superbé. Quina és la queixa? La queixa del Juliol, això no era Jordi's, ja la tenim liada. M'entens o no? Pensa que el dijoc, l'últim jockey, quan va baixar, pobret, va baixar, va venir i m'he dit, tio, mandado la noche.
Clar, per això et dic que cada discoteca tenia el seu perfil de música, normalment. I perfil de gent, també? Home, i tant, i tant. Quin era el perfil de gent de Jordi's? Jordi's... Home, suposo que la gent que me l'estava escoltant és de l'època. Jordi era la discoteca, entre cometes, dels pijos. La gent anava molt ben vestida. És que el meu pare mai, mai, mai va estar amb el tema de la droga. Això ho va portar molt, molt, molt recte tot el meu pare, sempre. Sempre, no ho volia. És un home que no ha volgut mai aquest tipus de gent.
El Jordis, el tema és que s'autoalimentava molt, per exemple, la gent de Baixemar, Barcelona. Era molta gent de Barcelona i, com tots sabem, la gent de Barcelona era innovadora. Los primeros meves que venien a la Torrent Barra eren de Barcelona. Los primeros Lacoste eren de Barcelona. Las samarretes Mistral eren de Barcelona i nosaltres ens copiàvem. És així, eh? Ens avançaven sempre. Era el pedací dels Jordis.
Com vas créixer, tu, amb un pare que porta una sala alemàtica? Bueno, jo t'ho explico. Has de pensar que el meu germà no ha pogut venir. El que més portava tot això, el meu germà per tema de treball, no ha pogut venir. Jo soc el petit de germans, eh? Jo soc del 74, tinc 50, el meu germà té 54, la meva germana 57. Jo, 40. Clar. Jo, com vaig créixer, home, és divertit, eh? També t'ho dic. Recordo molt, molt. Jo era petit, pensa que a l'època forta de Torrenbares, als 80, quants anys tenia jo, no?
Pensa que els amics de la torre, Jordi Banyam, els anàvem amb bicicleta.
a la famosa valla dels Jordis, a veure els tardeos, perquè jo era impressionant de veure. Era impressionant, o sigui, per quin ple, la gent ple. Estem parlant d'una generació abans que la meva, no? Les de 50 i escaig, un llarg, 60, ara, avui dia. Però és que es feien uns genos impressionants, és que la gent no s'imagina el que de Trembar. És que no s'omplia Jordis només, eh? Aquí entraríem en un tema molt llarg de Trembar, s'omplien totes les discoteques a la tarda. Es feia la sessió de 6 a 10, es tancava una hora, es tornava a obrir de 11 a 7 del matí.
Imagina't aquells dijocs, ara parlem d'això, si voleu, també. Les pagisses que es fotien un pollo sol de sessions. I com la vaig viure, home? Allò me'n recordo molt, m'ha quedat molt gravat. Per exemple, quan teníem 11 o 12 anyets, tots els amics...
Per exemple, la t'explica era molt bona. Els dissabtes i dimensis eren, que ara es diuen les RPPs, no? Eren les noies que repartien els... Anàvem al dematí perquè, noies guapes, eren noies que anaven al banyador i agafaven els cotxes, les repartien per totes les platges, des de Calafé i hasta Saló, amb la targeteta de Jordi, es tiraven tot el matí. Jo me'n recordo, mon pare, tots els camerers que eren més grans amb els cotxes perquè abans no hi havia res socials.
abans era el cartell, el paperet... Jo ho tinc guardat tot això encara, en tinc un munt, i va ser divertit, molt divertit, la veritat. Tu t'imagines una marató de no sé quantes hores, primer el tardeo i després començar a les 11 de la nit i fins a les 7 del matí? A veure, no és que jo m'ho imagini, és que saps què passa? Que l'evolució a vegades no sap si és evolució o al revés. Avui en dia els disc jockeys de joves, per dir-ho d'alguna forma, tenen el seu set, com ho diuen ells, que és molt... Això sempre són paraules molt angleses, molt tècniques...
de la seva hora, hora i mitja, i de quina el treguis. Perquè llavors em descontrolo. En la meva època, érem tot terreno. Si eren 4 hores, 4 hores. 5 hores, 5 hores. I no eren dos disc jockeys, era un. I jo això de començar a les 6 de la tarda i acabar a les 5 del matí, no m'he pogut viure tota la vida. És ara que dius. Ah, vale. Però... Això és un canvi... Es busca? És a dir, es busca el perfil de disc jockey de l'època, del disc jockey original? Bé...
Jo penso que hi ha tot tipus de disc jockey, i no vull dir que sigui bon, si sigui dolent, cadascú ho està. Però sí que és veritat, i si no aquí Carles m'ho pot rectificar, que el disc jockey típic dels 80, que ha viscut els 80, i que ha nascut amb els 80, és la música dels 80, que van començar amb el vinil de l'època. Mira, ara has tocat infraestructura. Aquests van buscats. Aquí volia anar, abans es pujava vinil, ara tot és digital, es guanya, es perd, la cultura musical que hi ha...
Es perd molt, es perd molt. Per què? Perquè antigament, clar, a veure, tu, jo vas començar i tu anaves a una discoteca, tenia un calaix amb discos i tu tenies a fer-te el que hi havia i si faltava alguna novetat li deies al tio que te'l compreix, te'l comprava i sobre el que hi havia et feies de més i de menys.
Ara, com qualsevol que té una PlayStation o qualsevol història rara a casa, comença a fer coses rares i ja automàticament soc disc jockey. No, no, no funciona així. El disc jockey no és només posar música, és saber el que estàs fent, controlar la gent, saber el moment, com està la barra, com no està la barra, i això avui en dia s'ha perdut. Bueno, és que parlant d'aquest tema...
Heu de pensar que el disjockey de l'època d'ara a la d'època d'abans, el llibre ha dit una cosa molt bona, és que clar, el canvi ha sigut tan radical, que pensa que un disjockey d'abans d'una sessió no era, ho està dient ell, és que te tenia que aguantar la sessió de 6 a 10 de la tarda,
que el propietari deia que la pista se tenia que llenar i tenia aquests senyors, tenia que anar a dutxar a casa, sopar i tornar a les 11 fins a les 7 del dematí. Imagina't un carnaval, per exemple, els Jordis, o un fil d'any, que allò era increïble, que aquell dijòquet, perdona que ho diguéssim, per anar a pixar, tenia que cridar una mica, espera't un moment que vaig al lavabo. No? És molt heavy, eh? El canvi rodeical que hi ha hagut. I jo això ho tinc encara, eh? Quan estic al no ser, tinc un amic, tu, punteixa'm aquí dos minuts, que és que tinc anar al lavabo, perquè és que no podies aixecar-te, eh?
Déu-n'hi-do, eh? El Rimer del dia 27 anirà amb vinils, amb un dijoc que hi caputxarà dues hores seguides? O s'adapta també? Això que diu ell que s'ha perdut, sí, s'ha perdut moltíssim. El tema de la so, el tema d'organització i tot, al final... Això ha millorat. Ha millorat. Escoltaràs la mateixa música d'aquella època, l'únic que ha canviat és això. Abans anava amb un maletí i ara van amb un pen. Molt diferent, no?
No és que s'hagi... Sí que s'ha perdut molt, faltaria més. És que anar avui dia amb vinilos és molt complicat, perquè, per exemple, els locals ja no tenen vinilos. Ningú està preparat. A més, pensa que hi ha una qüestió... Antigament, quan jo era jove, un conjunt treia un LP i algun LP durava dos anys.
O un i com a mínim. I avui en dia l'evolució de la música és tan ràpida que en 3 mesos ja està desfasat. Si tu tens que tindre un control de la música amb vinils, és que pots hipotecar de per vida. Perquè no pots estar cobrant cada dia 30 vinils. Abans no. I ara què passa? Vas a internet, baixes la cançó, l'Spotify o com vulguis, i ho tens tot. Un ordinador tens 7.000 cançons, que és el que jo porto quan vaig a punxar. És impossible portar-te 7.000 cançons amb vinils. És que necessites un tràiler només per portar els vinils...
Això, Lluís, veurem a veure, que això ho penso jo moltes vegades, perquè, per exemple, nosaltres ara podem, jo ho penso moltes vegades, això, home, jo tinc ja una edat, podem fer un remember de la música dels 80, jo tinc ganes de veure, aquests jo que és d'avui dia, que tant en saben, que te diuen que si hago más de 90 minutos me rompes el set, que yo quiero cobrar tanto, que yo tanto, el canvi que hi ha, perquè jo tracto amb dues línies, una ja, quan jo tracto amb el tema gent gran, és brutal.
En 5 minuts ho tens solucionat. Quan tractes amb les noves generacions és un drama. Vull dir que aquí, un drama. Així de clar. El canvi que hi ha hagut és superradical, no? Imagina't jo que vinc d'aquella època, tinc que tractar amb aquests drames. És bastant incòmode, de veritat, perquè tots són pegues. Una. Volem a veure, fem la pregunta del segle, és als 80 encara podem fer remembes ara? D'aquí 20 anys ens tornem a ajuntar i direm, podem fer alguna cosa del que s'ha fet ara? No. Perquè volatitza, desapareix. Fixi a ti.
Sempre parlem del reggaetó, per exemple. A mi m'agraden tots els estils, no els critico, eh? M'agraden tots els estils, eh? No sóc la gent que critica, no, no, m'agraden tots. Jo sí. Ja ho sé, hi ha el Lluís que critica, vaja, com que l'escolto cada setmana. Jo sí, sí. Si m'enteneu, no? Ho veurem d'aquí 20 anys, tornem a parlar i diem, a veure, podem fer un remember de... No es podrà. Boletitza, desapareix.
Escolteu, falten més espais de trobada intergeneracional, falten més festes d'aquest tipus? Ostres, a nivell de poble ja se'n fan de coses, eh? Festes majors, tot. Per la meva banda, pel tema de... Ja parlem d'intentar... La meva intenció seria, per exemple, sí que fer remember el tòtem està molt bé i és molt xul. Pensa que quan jo xafo el tòtem, el primer que em diu el... Ostres, que guai. Ell tenia una festa i la va treure per nosaltres. Està molt bé, eh? Però estàs limitat.
És una fora de 500 persones, que posi 50 més, el que sigui, estàs limitat. Tema més gran, que ja entraríem en una guerra amb ajuntaments. Del per què, de per què no, de per què... Clar, hi ha moltes pegues per fer coses grans. I sobretot, sobretot,
Sobretot a la província de Tarragona, és la més tu que si t'hi fixes, si tu veies el Baremos és Tarragona, per exemple. Estem parlant de festivals grans, és on també no se'n fan d'Espanya. És un fallo i gran. Per què s'ha arribat d'aquest punt? Jo no soc polític. No sé per què, sí que falta l'espai, sí.
Un Jordi Remember funcionaria tan bé com a Torre d'Embarra en d'altres pobles, per exemple, de la costa d'Augada o de la costa del Baixallà? Però això és un traspàs. Ara el que estem fent és començar a anar fent una base que el formigó es vagi posant a ser jo, a poc a poc hi hagi fet nom, però crec que sí, segurament. Tot i així, jo soc de la deia que Jordis és Jordis, té un nom, té un record...
i hem de fer-ho amb la zona dels Jordis. Clar, anar a fer un Jordis, per exemple, a les Terres de l'Ebre, no tindrà molt de sentit, perquè la gent d'aquí no anirà cap allà i la d'allà no es coneix. Els tenim cap a jugar. Llavors, la idea és fer un itinerant, intentar fer dos o tres a l'any, per les poblacions properes. I jo, ara no sé si amb Carles em tira els trastors al cap, la meva il·lusió és fer un dia un Jordis Altafulla.
Bueno, és que, ostres, avui hem parlat d'això, és veritat, jo entro pofet a Pena Cafè, això és com me diuen, no? Ja fa d'una temporada enrere, ja no em diuen Carlos, me diuen Jordis, perquè has de pensar, avui m'ho he dit, has de pensar aquest, per exemple, un exemple, tota la generació de camarers grans, d'això m'ho ha explicat mon pare, tots s'han fet grans els Jordis, eh, d'Altafulla, pensa que l'Altafulla era, clar, l'Altafulla era superabrop, això és veritat, eh.
I ja que parlaves ara del tema província d'Arragona i comparaves amb altres punts de l'estat, podria arribar a evolucionar cap a un format de festival, un Jordi Riemembert? Uf, és complicat, eh? Complicat perquè venen... El tema del festival a joves ve molt fort per darrere, hi ha festivals molt grans, i pots pensar que també Riemembert té un competidor directe, que és el pop català.
A l'hora tinguem un clai a Catalunya poc català, li agregir, li agrada molt. Té marítim member. Ostres, no ho ve, que serà difícil, eh? Es podria lograr. Ja es veurà amb el temps. Ja es veurà, ho intentarem. És difícil, eh? Pensa que n'hi ha molts, també. I pensa que als 80 ja venim d'una generació de gent gran. Pensa que la pròxima tangada ja és la màquina dels 90, la gent que ve ara. Són 40 i escaig d'anys. Ara venen tots aquests darrere.
que no té res a veure una cosa amb l'altra, això també és veritat, no té res a veure... Jo sempre l'he comentat al Carles que el que estem fent ara dels 80, que la diferència entre nosaltres i altres festivals o festes similars és que nosaltres concentrem molt el tema dels 80, vull dir, no com ara que diuen 80 i escoltes a la Sakira, escoltes a Rosalia, que dius que té a veure una cosa amb una altra, però bueno, nosaltres ho fem bastant més concret, això és un punt diferencial, però no s'enganyem tenint una edat ja.
Això vol dir que en 4 o 5 anys la cosa començarà a baixar perquè l'edat ja no t'ho permet.
Escolteu, som a les acaballes de l'entrevista. L'ABC, la informació de servei per tots els oients de baix allà al dia, que estiguin ja neguitosos pel dia 27. Què han de fer? On poden trobar les entrades? Quin missatge els adreceu? No, al final, a l'entrada no s'ha de pagar entrada. El que sí que es farà és una consumació mínima obligatòria per tenir una mica de control de tot. Consell que jo dono. Que la gent vagi aviat. Veniu d'hora. Perquè ja està ple, que pràcticament nosaltres tenim llistes i jo...
A veure, sí que s'obrirà el local de l'Ada, que són 100 persones més, s'intentarà tot. Jo l'únic que aconsellaria a la gent és que vagi aviat. Sí, això que arriba a les 8, 8 i mitja... Si t'ho pots estalviar, arriba d'hora, perquè sabem que amb la gent que més ens alluguem estarà ple, i ens sabia molt de greu que la gent es quedi fora. Vull dir que és millor que la gent s'ho agafi amb calma, surti més dureta, i allà a les 7, com a molt, estic a tindre, i ja parlarem.
Doncs escolteu, que vagi molt bé, ens anotem la cita a l'agenda, molta sort, i us esperem el 2026 per plantejar-nos i per oferir-nos aquestes propostes que, de mica en mica, jo crec que ja s'estan coent, almenys per això que deia ara el Carles, de la base i del formigó, que tot estigui ben assentat. Teniu l'altaveu de Baix Gaià al dia per les festes Jordis a la vostra disposició. Moltes gràcies. Que vagi molt bé en Lluís Àries i en Cara Rovirat. Gràcies.
Fins demà!
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia. L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Som-hi, som-hi, sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que dediquem a les entitats que treballen de forma activa aquí a la conca del riu, al Baix Gaià, i avui ens centrarem molt a l'espai d'interès natural dels muntanyans, i anirem més enllà de la mà del Ramon Ferrer, que és tècnic del JPEC Ecologistes de Catalunya. Com està, Ramon? Molt bé, de vacances, imagina't.
Molt bé, així bé, amb aquesta cara de relaxat, o si més no intentant-ho, per poder desconnectar una miqueta, però bé, sempre amb un ull als llocs on porteu molts anys fent feina.
I, Ramon, avui, clar, et volem preguntar per muntanyans, perquè com bé sabran els nostres oients i han anat fent seguiment dels endarrers programes, vam ser molt pendents d'aquell incendi que va afectar la zona. Tu vas ser dels primers que van córrer cap allà quan vas veure les flames. Sí, em vaig trobar amb el Biel i el Josep.
Clar, perquè vam fer cobertura en directe a la torre i entenem que has anat successivament a observar la magnitud de la tragèdia, diguem-ho així. Sí, clar, els incendis són naturals a la natura. Llavors, una persona amb la meva formació d'experiència no queda com a massa alterat
Ho dic perquè les xarxes socials i això, quan nosaltres hem publicat alguna cosa o hem vist el que vosaltres heu publicat, hi ha persones com que s'angoixen molt, no? I volíem donar un missatge de tranquil·litat perquè, d'alguna manera, en primer lloc no hi ha hagut pèrdues urbanes, que és el principal. En segon lloc no era època de cria en la qual és més delicat de cara a determinada fauna.
En quart lloc, aquest tipus de vegetació no li toca en aquest lloc, i llavors és una cosa que nosaltres ja portem temps treballant, si vols després ho comentem una mica, i llavors és una cosa que ens preocuparia bastant si hagués passat a l'estiu, perquè clar, amb 4 o 6 graus, com aquella nit tan freda, amb una humitat brutal...
hauria passat a 35 graus amb una humitat molt més petita a l'estiu i tot això, els bombers no haurien arribat a tallar el foc, perquè el canyís és aire, que té oxigen, i el canyís és sec, és molt combustible, crema molt ràpidament, és una cosa de velocitat.
llavors la velocitat a la qual arribarien els bombers probablement no haurien arribat a temps de fet va quedar a un metre del primer canyissà de la llacuna del Salé que és el que està més a prop i els bombers que són superprofessionals de fet podem estar molt contents aquí a Catalunya perquè és l'únic lloc que jo recordi
de totes les comunitats autònomes espanyoles, que té cos especialitzat en bombers forestals, d'alguna manera. Totes les altres tenen bombers barrejats, o bombers voluntaris, o cossos de bombers molt poc preparats, etc. I aquests tenen fins i tot un servei que és el Graf, que són especialitzats en estudiar les dinàmiques internes dels incendis, que hi ha uns científics al darrere...
Vull dir que tenen molts problemes els bombers, vull dir que els propis bombers voluntaris s'han manifestat i han denunciat la Generalitat per greus mancances de material, etcètera, que no és que demanin massa cosa però hi ha un problema molt greu.
I com la cosa anirà més, és important recolzar-los, igual com a la resta de serveis públics, els metges, els professors que pateixen una creixent devaluació de les seves feines, i això la societat en general haurien de recolzar-los no només de praula, sinó ajudant-los quan fan propostes o així.
Els bombers van actuar ràpidament i l'incendi al final va afectar menys d'una hectàrea. Sobretot va cremar molta canya. Alguna vegada ho hem explicat. No hauria d'haver-hi tanta canya. Aquí hi ha un problema derivat de les aportacions d'aigües dolces quan allà haurien de predominar aigües més salubroses, no? Sí, exactament.
Aquí entraríem ja amb el següent tema, que és el tema que ara, gràcies al projecte que financia la Generalitat, que coordina l'associació Aurora i en què participem, el GET Ecologistes en Acció i nosaltres el GPEC, una de les coses que estem fent, que no s'havia fet fins ara, és fer un seguiment exhaustiu de les aigües. I això què vol dir? Que nosaltres ara precisament hem tancat un cicle d'un any, aquest mes de novembre, perquè vam començar el desembre de l'any passat,
vam recolectar 1.800 dades de 26 punts i a més a més aquestes dades les relacionarem amb un milió de dades més recollides per part d'altres organismes com l'oceanografia de Puertos de l'Estado, l'ACA que té 100.000 dades però no dintre els muntanyans sinó al voltant per una mica intentar comprendre tot això.
Llavors, per nosaltres és important recollir totes aquestes dades per comprendre millor com funciona l'ecosistema ara, per comparar-lo amb com hauria de funcionar amb espais que han mantingut la seva naturalitat. I bé, gràcies precisament a una professora de matemàtiques que està fent un treball final de màster de matemàtica i computacional,
que són coses que nosaltres no hi entenem un borrall d'estadístiques i així.
llavors agafarà aquestes dades i les tractarà en la seva integralitat. Sí que podem avançar, que és molt fàcil de veure, que això hem mirat per curiositat, així que és el que donen les dades, i la conductivitat, que és la que està relacionada amb la salinitat de les iacunes, cap d'elles funciona de manera natural com hauria de funcionar, que és el que la normativa obliga, no?
Llavors, per entendre'ns, el mar té 54.000 miliciaments de conductivitat, que és la sanitat que té el mar, i només en un lloc, uns determinats mesos, arriba aquest punt, que està a Creixell, toquen al Campingavien, un punt que està a més a més dintre de la platja, que se compreny perquè té l'accés del mar directe,
I la resta de llocs, clar, hi hauria d'haver una època de l'any que la salinitat hauria de ser força superior a la marina, perquè s'haurien d'anar secant i al final quedaria la crosta blanca de sal, que són el nom dels salats i tot això és per aquest motiu. Llavors, això sí que ho podem avançar com a informació, que els treballs continuaran, els seguiments continuaran aquest any 2026, en la mesura que puguem,
I l'anàlisi treurà les dades que treurà, però bàsicament aquesta dada, que és molt senzilla de mirar, ja ens diu que tot està bastant aixecat respecte del que li hauria de passar.
Alguna vegada hem parlat dels motius que teniu detectats per què l'aigua no es comporta com per tocaria, de forma natural. Heu vist aportacions d'aigua dolça. Sí, sí, clar. Quan s'impermeabilitza artificialment al voltant d'un lloc, l'aigua que cau en aquest lloc per pendent, d'aquests llocs impermeabilitzats per l'asfalt o ciment o el que sigui,
Perdó, arribar al lloc on no està asfaltat. Llavors, tota aquesta aigua de pluja, a través de les vies de tren, per sota la via de tren, aquesta és una de les punts d'aportació, i una altra és quan s'abombegen les aigües dels passos subterrànies que passen per sota les vies de tren.
Llavors, si és un 75, un 25, un 40, és possible que ho puguem treure amb aquest cicle de dades i puguem treure una mica més de detall del grau, però la informació ja està, s'han fet diferents estudis, la pròpia Generalitat...
va fer un estudi, va finançar un estudi hidrogeològic per restaurar el Gork, en el qual s'explica això, també. És a dir, que hi ha una fondària determinada, hi ha un tipus de salinitat que no és la que s'està bombejant cap a dintre les llacunes, que és una altra. Bé, hi ha tota una sèrie d'estudis que, clar...
Nosaltres en la denúncia que vam presentar a la Fiscalia, perquè al final ens vam cansar, són 150 pàgines de denúncia, 160 pàgines de denúncia i 1.500 d'anexos. I allà hi ha tot un compendi d'informació. Al voltant de tot el tema aquest, a partir moltes vegades de dades de la pròpia administració que no s'ha mirat o no ho té en compte a l'hora d'actuar.
Teniu intenció de seguir judicialitzant algunes d'aquestes causes? Sí, clar. Això, de manera recurrent, ens està passant no només en aquest punt, sinó en altres llocs, que cada X anys necessitem la col·laboració de la ciutadania local per poder tirar endavant aquestes iniciacions. És a dir...
Quan es van protegir els muntanyans als anys 90, l'associació de veïns de Baixamar, els centres d'estudis, nosaltres vam fer una mica de pinya per diferents bandes d'alguna manera per protegir els muntanyans perquè hi havien d'anar un passeig marítim, uns apcaments que ocupaven tot, no?
Llavors vam fer pinya per això. Després vam haver de fer pinya per Muntanyans 2, quan hi va haver tot el projecte d'urbanització. I es va crear fins i tot la plataforma. En el Gorg també. Quan es va voler urbanitzar el Gorg, també va haver una crida a la ciutadania. Llavors preveiem que aquest any que ve...
Aquest any que ve prepararem alguna proposta perquè la ciutadania pugui participar en la conservació dels muntanyans perquè clar, tu quan ja ens ha passat alguna vegada que vas a un judici,
Li dones tota la informació a la fiscalia perquè no tens diners per pagar un advocat. La fiscalia demana una sèrie de proves, el jutge també, o la jutgessa, i li donen una sèrie de documentació. Llavors ells se'ls creuen i després quan nosaltres tenim accés a aquesta informació ens adonem que són falsos. Però la sentència està adonada i no es pot fer res.
Llavors, què volem finançar d'alguna manera? Doncs posar-hi una persona allà, que això costa diners, que rebi aquesta informació i que aquesta informació la puguem testar per veure si les respostes són correctes o no. Perquè moltes vegades ens trobem que diuen...
Això és així per, jo què sé, ara m'ho invento, imagina't que una administració, la que sigui, estat autonòmica o local, doncs que digui aquestes aigües són naturals, no? I llavors el jutge o el fiscal no hagi contractat un pèrit extern perquè li digui si això és veritat o no.
Llavors nosaltres dient, no, no, demana un perit extern, no cal que confies en el que nosaltres te posem, que el que nosaltres te posem són documentacions oficials, a més a més. Però si no vols fer cança del que nosaltres te presentem, demana un perit oficial, perit independent, que te digui si això és tal o qual. Per això no ho podem demanar quan no estem incorporats dintre la causa i això costa diners.
O sigui que la vostra idea és poder demanar la col·laboració de la ciutadania per sonar-vos. Sí, clar, d'altres vegades hem venut samarretes, hem fet concerts, hem fet activitats perquè la gent participi o hem obert un compte. Llavors ara, aquest hivern, suposem que tindrem el temps perquè tenim molts fronts oberts.
Suposem que tindrem temps per dedicar-nos una mica a preparar algun tipus de proposta i com fins ara ens ha passat la ciutadania ha respost molt bé perquè se'ls estimen molt i cada cop més i d'això en podem parlar després perquè vam tenir una activitat molt xula a l'Escola d'Antina l'altre dia i va ser fantàstic.
Doncs va, ja que ens portes a l'escola l'Antina, és com una pota molt important de la vostra entitat del JPEC, també l'educació ambiental, i de tant en tant els mestres també us criden per poder il·lustrar allò que treballen a l'aula, per poder fer algunes sortides, i clar, l'Antina és l'escola que està més a prop també de l'espai d'interès natural dels muntanyans, i això es respira dins del centre.
Sí, és molt bonic perquè, clar, quan te vas fent gran, clar, jo ara ja tinc 59, llavors quan te vas fent gran vas recollint com a l'acollita del que has anat sembrant, no? I l'altre dia ja no podia anar i a més a més demanàvem un taller del Correo del Camenegre i tenim un tècnic que és el que coordina tota la recerca del Correo del Camenegre, tots els municipis i tal, des de Sitges fins a l'Hospitalet de l'Infant i li vaig dir, no, vés-hi tu que ho fa superbé i tal.
Llavors me va trucar, perquè és un tècnic que normalment no és que sigui molt xerraire, no? Qui em va trucar després, va dir, he quedat al·lucinat, diu, aquí això, diu, és que tenen cançons del Corriol, tenen cançons de la Sargantana Cuarroja, les aules tenen cadascuna, tenen un nom, no sé què, dic, no, no, el dels noms sí que ho sé perquè el de les cançons no ho sabia la veritat.
El dels noms sí, perquè quan va començar l'escola coneixia diverses professors molt joves que començaven llavors, i vam estar parlant que seria xulo, que cada aula tingués el nom de la Posidònia, de la Sargentana, tal, tal. I cada any, n'hi ha anys que no, però n'hi ha anys que sí que hi ha alguns pares que em coneixen, em truquen i el meu fill m'ha demanat un treball sobre, em pots passar algunes fotos, no sé què...
Llavors, clar, ell va quedar al·lucinat perquè, clar, ell treballa el corriol a molts llocs i està coordinat amb gent que està treballant a altres llocs dels peixos catalans i de l'estat espanyol i així de l'estranger i veu que hi ha una base molt xula aquí de canalla i de famílies i una mica una implicació social que és el que comentàvem abans, que és importantíssim.
Clar, molta sensibilització que també ha fet canviar la fesomia del centre, perquè han anat transformant el seu pati i també plantant moltes espècies per tal de fer un espai molt més viu.
Sí, clar, pensa que la Generalitat té uns patrons a l'hora de... Tu, quan demanes fer una escola, hi ha uns paràmetres molt clars en la construcció de les escoles, però al pati pràcticament no hi ha res. És a dir, te diu, les cales han de ser tal, les fines han de ser tal, que això està bé, etcètera, no?
Però al pati practicament no hi ha cap directriu. Això és una mancança molt important perquè passen molta part del temps a la canalla i, com havíem comentat ja fa molts anys d'aquí, hi ha estudis que demostren que un pati...
Verd, d'alguna manera, amb molta natura, fa augmentar la qualificació acadèmica de tots els alumnes, que és una cosa brutal. Per què? Doncs, bueno, després vas buscant, buscant, buscant, i al final arribes a que nosaltres en realitat som fauna, d'alguna manera, les persones, i durant milions d'anys hem viscut entre verd, i quan ens trauen del verd i ens posen en llocs quadrats,
amb unes olors, uns sorolls, unes formes i tal, nosaltres podem néixer, créixer i morir amb una certa qualitat de vida, però en realitat ens redueix aquesta salut i tota aquesta concentració. Per exemple,
Es va fer un altre experiment i dintre d'una aula van posar plantes i un altre no i van fer les comparatives i pujava un 70% la capacitat de concentració quan hi ha moltes plantes dintre d'una aula. Perquè en realitat no hem deixat de ser animals. Llavors l'Escola Lantina va participar en un projecte que nosaltres vam impulsar de reduir l'illa de calor, és a dir, de reduir l'efecte hivernacle
I vam aprofitar, clar, nosaltres busquem qualsevol escletxa que trobem per acostar a natura a dintre dels cascos urbans, no? I sí, sí, se van acollir, a més a més. Una mare, la Laura Mercader, està a la brigada, és jardinera i entén molt i ens va corregir algunes coses que nosaltres havíem fet malament. Vull dir que va ser supermacos perquè, bueno, els resultats són allà.
Doncs bonic també de veure tota aquesta activitat que fan a l'Escola Lantina. Si et sembla, seguim als muntanyans però parlem d'una altra qüestió que ens avançava la passada setmana. Roger Puig, el tècnic d'Aurora, és una entitat amb la qual esteu col·laborant.
perquè diguem que ells porten molts anys treballant en projectes relacionats amb l'àrea forestal i ara també amb la renaturalització i han aterrat aquí a Torredambarra
també comptant amb el vostre coneixement, l'experiència que teniu de molts anys impulsant projectes, i Ramon, fareu també una sèrie de refugis derratpenats allà als muntanyans. Tu també ens havies apuntat que estàveu comptant amb suport tècnic també per tal de poder fer un seguiment...
Molt basat en aspectes científics per poder comptar realment la presència de ratpenats i els diferents tipus. Sí, a Catalunya tenim la sort de tenir, encara que me vinguin al cap, tres centres de recerca especialitzats en recerca de ratpenats. O sigui, van departaments amb...
Especialitzats al Museu de Granollas, al Centre de Tecnològia Forestal i a la Universitat de Barcelona tenen equips que només fan coses de ratpenats. Això no passa en cap altre lloc de l'Estat. I fins i tot han acollit congressos internacionals. Aquí a Tarragona, per exemple, van acollir un.
Llavors, gràcies a això, ells tenen una cosa que es diu ciència ciutadana, que és que qualsevol persona pot participar sense cap mena de coneixement previ per ajudar a conèixer la natura. I en aquest cas, tenen quatre línies de projectes, una que es diu Quiro Caixes, perquè Quiro és quiropter, que és el nom científic dels ratpenats,
Quirocaixes, que és un estudi que tu entres a la web i poses Quirocaixes i pots veure un mapa on estan totes les caixes posades de Catalunya, llavors persones a títol individual li fan una foto al Dimeses, l'envien al centre i ells li diuen, doncs hi ha tan retpanets que es diuen d'aquesta manera o tal.
I com això, doncs, hi ha alquirorefugis, de cobres, etcètera, o de cases, hi ha alquirohàbitats, que és més complicat, que també l'estem fent aquí, que és amb un aparell, te fan formacions, eh, si no tens ni idea, te fan formacions i amb un aparell molt senzillet, doncs, te recull les dades de les zones ultrassòniques i llavors a partir d'aquestes dades ultrassòniques, doncs, t'ha de determinar. En el nostre cas, nosaltres ja havíem treballat una mica això, no amb el nivell
Ells havien treballat, però sí que en guany hem tancat també un cicle d'un any sencer, de quatre estacions, i hem fet el seguiment de quatre estacions de 400 caixes distribuïdes per totes les comarques del sud de Catalunya.
Llavors, en aquest estudi comparem diferents tipus de refugis i uns són uns que vaig inventar jo mateix de ceràmica i que ara per primera vegada instal·larem aquí als muntanyans. Aquest dia 30 o 31 encara no ho hem lligat amb l'associació Aurora. Una de les coses que ens agrada molt de treballar amb ells és que tenen
Una brigada de persones amb diferents tipus de problemes mentals i de discapacitats mentals, diversitats funcionales mentals, i llavors és molt xulo treballar amb aquest tipus de persones perquè te donen més del que reben, no? I llavors els instal·larem precisament al voltant de la zona cremada. Els pins que hi ha al voltant d'aquesta zona cremada instal·larem aquests refugis.
Doncs, minuts finals, parlant de treballar amb altres persones i altres col·lectius, sabem que esteu esperant una visita internacional. Sí. No sé si mai ha vingut gent de tan lluny a col·leure amb vosaltres, Ramon. Sí que havia vingut, sí, sí. Havíem vingut del Japó, d'Austràlia...
de Nova Zelanda, havíem vingut aquí a camps de treball internacionals que fa molts anys que nosaltres no organitzem i sí, el dia 4 i 5 de juny venen 17 joves de Hong Kong amb 3 professors a treure plantes invasores, fan un tour per Europa i fan diferents tipus de treballs i col·laboracions i aprenentatges i llavors aquí els rebrem amb la col·laboració del GT i de l'Aurora.
Clar, esteu fent tasques molt diverses en aquest sentit. Ho vam explicar al darrer camí que parlàvem. Per cert, podeu recuperar el podcast perquè allà ens vam espleiar amb aquesta qüestió.
I mira, si et sembla, per acabar, un altre tema que també ens apuntaves que bé, heu estat reflexionant, pensant, acabem de veure moltíssimes activitats per la marató del Trescat, de fet encara en coagen algunes, se n'estaran fent.
És una qüestió que, clar, parlar del càncer fa que parlem també de què el pot provocar, què el pot causar, i aquí hi ha moltes qüestions ambientals. Sí, és que, clar, ens fa molta besarda i ens emprenya moltíssim que s'hi destinen recursos públics
i esforços públics encomiables i que nosaltres recordem. Nosaltres algun any també hem organitzat alguna activitat per la Marató i estem molt orgullosos perquè la recerca és bàsica per qualsevol cosa. El que ens fa... El que ens emprenya molt és que...
El propi Trescat o la pròpia Marató, se'n parli de disruptors endocrins, que són uns dels principals causants de càncer, però no es diu que els disruptors endocrins no hi són a l'alimentació ecològica.
I això és molt greu, perquè clar, en un espai que fas una publicitat molt important de prevenció del càncer, els propis metges diuen que els disruptors endocrins a la pròpia 3CAT ho han tret en diverses notícies. Per exemple, el 2024 ho van treurem dues o tres notícies, que eren importants, però no hi ha un aprofitament de tota aquesta energia per fer una crida clara, contundent,
i repetida perquè s'ha de recordar que consumir aliments no ecològics implica un risc real greu de contraure càncer a nivell estadístic en la població. Igual tu o jo no, però una altra persona sí.
doncs reflexió final per tancar aquest espai de l'Eco del Gallà el mes que ve, que serà ja l'any que ve Ramon t'esperem aquí per seguir parlant d'altres projectes que ho has dit tu mateix teniu molts fronts oberts i això sempre es mereix de la nostra atenció que acabin d'anar molt bé les vacances bones festes a tothom que vagi molt bé, adeu-siau
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Ens plantem ara sí ja la regla final d'aquesta nova edició de Baix Gaialdí al programa conjunt d'Aldefulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som els darrers compassos de l'edició d'aquest dimarts dia 16 de desembre, però abans de marxar reflexionarem, perquè això ens agrada molt i ens agrada molt de compartir-ho amb tots vostès aquestes reflexions en veu alta que ens porta cada dia la nostra companya Sònia Camí. Així que, Sònia, tu diràs, tens els micròfons oberts per fer-nos pensar...
Vinga, va. La frase d'avui és un proverbi xinès, que diu... Voluntats, desitjos... Sí, eh? Si reflexionem, té molta raó, eh? Ah, doncs, mira, reflexionem amb el doctor per què. Reflexionem-hi, sisplau.
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Escolteu, posem així el punt final d'aquesta nova edició del programa. Vigileu avui que diu que ha de plour ara cap al migdia, així que seny, sentit comú i totes les precaucions possibles. I abans de sortir a la carretera, doncs, si es consulta...
L'estat del temps i també de les carreteres millor que millor. Res, allò que diem, sempre davant d'inclemencies meteorològiques. Evitar també torrents, guals, passos d'aigua no en poden portar.
en cert moment, però que després caigui una tromba més amunt i al final ens acabi agafant desprevinguts. Tota precaució és bona. Raquel Martínez, Xònia Gamí, que acabeu de passar un molt bon dia. Abraçades cap a la Torre i a Roda. Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Gràcies, igualment. I a tots vostès també els enviem una forta abraçada. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Això és Baix, veia el dia. I demà els esperem a l'hora de sempre. Passiu bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible?
Escriu-nos un correu a onalatorre.com o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torre d'en Barra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
La Ràdio de Proximitat
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, ha anunciat que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya de les eleccions a l'Aragó del 21 de desembre. Alegria tanca, per tant, quatre anys i mig al govern i assegura que ho fa amb l'orgull d'haver contribuït a millorar l'educació, l'EFP i l'esport. El president espanyol nomenarà pròximament la seva substituta i una nova portaveu, que també serà una dona.
I el govern i els comuns han acordat mantenir durant el 2026 les bonificacions del transport públic amb un descompte del 50% per a la T jove i la T usual a totes les zones de Catalunya. La bonificació es finançarà com fins ara, amb un 30% per part de la Generalitat i d'un 20% per part de l'Estat i serà compatible amb el nou abonament anunciat pel govern espanyol. L'acord evita una pujada de preus a partir de l'1 de gener i ha estat una condició clau dels comuns per negociar futurs pressupostos.
I també doble front institucional per avançar l'accés a l'habitatge. El Parlament té previst aprovar el dijous la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions amb un acord entre els socis d'investidura i la CUP. El govern busca posar a topar-los aquesta modalitat d'arrendament per tal d'intentar frenar l'especulació en preus excessivament als. En paral·lel, també, la Comissió Europea presenta avui el ple europeu d'habitatge assequible per intentar revertir la crisi que afecta gran part del mercat del lloguer i compra de pisos als països de la Unió Europea.
I el Centre d'Investigació en Sanitat Animal, IRTA-Cresa, ja ha enviat al Laboratori Europeu de Referència a Madrid la seqüenciació del virus de la pesta porcina africana amb què treballava per tal de comprovar si coincideix amb la del brot detectat en porcengles. Els resultats permetran, per tant, aclarir l'origen del virus que es podria conèixer aquesta mateixa setmana. Amb tot, el govern aprovarà avui també 30 noves places de tècnics i especialistes en control cinegètic.
I de nou es torna a mobilitzar avui el sector agrari amb una tracturada en contra de les zones EPA i en defensa de l'espai agrari. Avui, però, a Sant Boi de Llobregat per unes mesures que afectaran al Baix Llobregat. S'espera que la tracturada col·lapsi la ciutat de Barcelona quan hi arribi. De moment està col·lapsant, en aquest cas, la C31 i arribaran previsiblement fins al Palau de la Generalitat.
I pel que fa el temps, sal molt ennubolat arreu amb ruixats sobretot al litoral i prelitoral, on poden ser localment intensos i deixar més de 20 litres a mitja hora. El Prepirineu també plourà, sobretot al llarg del matí, mentre que la resta dels ruixats seran més irregulars. També hi ha avisos per intensitat de pluja a la costa i al prelitoral i a l'extrem sud que es poden acumular més des dels litres al llarg del dia. Pel que fa a la temperatura, avui les temperatures es mantindran sense canvi respecte a ahir amb unes màximes que rondaran els 17 graus.
I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Encedem l'espai polític a la sintonia Dona la Torre. Aquesta setmana és el torn de la CUP i ens acompanya el seu portaveu Antoni Sacristà. Antoni, bon dia, benvingut. Bon dia. Aquest dilluns heu tingut una mica marató de reunions a l'Ajuntament i, si et sembla bé, comencem parlant de tot plegat. D'una banda, perquè hi ha hagut la reunió preparatòria del ple de dilluns vinent, que està en el ple ordinari d'aquest mes de desembre. Qüestions, sobretot, de tràmit, em sembla.
Sí, delegar competències al Consell Comarcal, encomunar serveis i una moció d'Esquerra Republicana, poc més. La CUP hi presenteu alguna cosa concreta en aquesta sessió? No, la CUP farem alguna pregunta referent a...
Aquest increment del personal funcionari que hi va haver a part del Congrés espanyol, si això també tindria aplicació al personal laboral de l'Ajuntament, perquè és una cosa que queda bastant a l'arbitri de les administracions locals i que el reial decret espanyol no ho concreta massa.
Això és el tema salarial, l'increment de salari que s'ha aprovat ara fa relativament poc. Exacte, això també serà d'aplicació al personal laboral de l'Ajuntament, que a canvi a la fi està fent la mateixa feina que el personal funcionari, i l'única diferència que hi ha entre uns i altres, tot i fer la mateixa feina, és la forma d'accés en aquests llocs de treball. Nosaltres considerem que sí.
I una pregunta també referent a tot el tema que ha passat amb la piscina, que des de l'última pregunta que li vam fer a la senyora Berta Castells, que insistim, no és la persona responsable d'això, sinó que el màxim responsable en tot cas és l'alcalde, des de l'últim ple fins avui,
La situació que vam anunciar o que vam lamentar s'ha anat reproduint encara aquests dies i, per tant, volem saber quines mesures o curt terminis s'estan plantejant i si s'ha fet ja l'estudi per analitzar la qualitat de l'aire que es respira.
S'han tornat a reproduir aquells episodis de vapor, de condensació, que hi havia a primera hora de matí, perquè hi vaig anar no fa gaires dies i no, i l'aigua estava calenteta, cosa que em va sorprendre perquè veníem de molts dies que estava molt freda. Des de l'últim ple s'ha reproduït un dia almenys o dos. La sort que hi ha és que no està fent molt de fred encara i no hi ha contrast tèrmic. Amb això té sort.
els usuaris. Això només passa de 7 a 9 del matí i s'evidencia més quan hi ha contrast tèrmic, quan fa molt de fred a l'exterior. I bé, al cap i a la fi el que estem dient és per no posar en risc la seguretat dels usuaris i les usuaries fer un estudi de la qualitat de l'aire per descartar possibles partícules tòxiques a l'interior de la carpa. Simplement estem dient dient això.
N'heu parlat en aquesta reunió de la Comissió Informativa del Ple? No, avui no n'hem parlat d'això. De forma privada sí que ho hem parlat i el que ens han comentat és que han col·locat uns calefactors, uns calefactors que van entrar en funcionament fa cosa d'un mes, més o menys, però que sembla ser aquests calefactors no...
No dissuadeixen el problema. I nosaltres considerem que l'equip de govern no farà res a curt termini perquè hi ha pistes que la piscina nova entrin en funcionament aviat i fer una infraestructura per intentar...
eliminar aquestes partícules pot arribar a ser molt costós i més sabent que tens una piscina que en principi s'obrirà aviat. Però nosaltres considerem que encara que la piscina s'obri demana passat, encara que hi hagi dos dies que hi puguin haver partícules que puguin ser tòxiques i que puguin posar en risc la salut respiratoria de les persones, crec que s'ha d'actuar. En principi s'havia dit que era condensació d'aigua i que en principi tampoc havia de ser més problemàtic.
Clar, però no hi ha estudis que analitzin més enllà de l'H2O, ja ens ho han dit, no tenim cap tipus de mecanisme per analitzar aquestes partícules.
El tema de la piscina, que és el tema, és una mica el tema que ara crec que fa anar de corcoll, no només us preocupa la gent de l'oposició, crec que la gent de l'equip de govern també està francament amoïnats per aquest tema, perquè evidentment s'ha dilatat molt el temps. I els usuaris també estan preocupats, clar. I va haver una reunió amb l'alcalde.
Anem pensant però en altres temes, perquè també aquest dilluns està reunit amb el tenent d'alcalde d'Hisenda, amb l'Eduard Rovira, per començar a parlar ja de tema pressupostos. No sé si podem, una banda, les vostres propostes per on van, i a més, m'has explicat abans de començar que hi ha un parell de qüestions concretes que us inquieten, que ara hi entrarem, no? Les propostes de la CUP per on anirien per comentar?
Bé, en primer lloc, analitzat el pressupost que tenim avui, el que ens ha presentat el govern, nosaltres estem molt d'acord. Vull dir, és un pressupost que inclús podríem dir que ens agrada. Ens agrada perquè posa l'accent a les qüestions que més preocupen a Torra d'Embarra. Amb més o menys mesures, estem d'acord. Vull dir, el govern no és el govern de la CUP i sabem on està cadascú.
És un govern que inclús ens pot arribar a agradar. Què passa? Que perquè tingui el nostre vot favorable, òbviament, algunes de les propostes que fem entenem que s'haurien d'acollir, no? I en aquest sentit fem algunes que són noves d'aquest any i algunes que anem rescatant d'altres anys.
La primera que demanem, i no sabem si acabaran aprovant o no, és que davant la problemàtica que hi ha amb el tema de l'habitatge, cal que l'Ajuntament creï una plaça d'inspector o inspectora per fer complir la normativa. Aquí nosaltres volem posar l'exemple de la normativa laboral. La normativa laboral, si no hi haguessin inspectors de treball que vagessin per garantir els drets laborals dels treballadors i treballadores, aquí la normativa laboral no la compliria ningú.
ningú la compliria. I amb el tema de l'habitatge està passant algú semblant. Com que no hi ha una regulació concreta i com que hi ha una liberalització absoluta i una desregularització per complir amb la normativa de l'habitatge, això es campi qui pugui. I creiem que un dels instruments que té els ajuntaments per posar ordre en aquest caos, en aquest desordre, és crear la plaça que ni que sigui una persona, un inspector o una inspectora,
que vetlla pel compliment de la normativa. I això és una cosa que diuen que no la teníem prevista, però que potser l'inclouran. I creiem que això és bàsic, perquè tots sabem que a Torra d'en Barra existeixen pisos turístics il·legals, que el seu noia ho diu, que són il·legals, és a dir, que no tributen.
que no declaren els seus rendiments, que no paguen el que han de pagar, i això ja de per si és greu, però si se li suma que tenim un problema en l'habitatge greu, doncs aquí creiem que el govern ha de posar fil a l'agulla i fer complir la normativa.
Aquesta és una de les propostes concretes, més enllà d'aquesta? Més enllà d'aquesta, el que també els proposem és que hi hagi una relaxació amb el tema de pagament de deute.
Vull dir, any darrere any estem deixant una morterada de diners que no són diners que ens caiguin dels teus, sinó que són els diners que l'Ajuntament recapta via impostos, via feus públics, via taxes dels veïns i les veïnes. I aquí em vull aturar un momentet perquè fa cosa de... Sembla que ja va ser un mes o dos mesos, no sé si va ser el ple de novembre o el ple del setembre d'aquest any, l'Ajuntament va aprovar una amortització anticipada d'un milió d'euros als bancs per amortitzar deute.
Nosaltres els vam dir, ostres, a Torra d'Embarra hi ha problemàtiques molt més urgents a pagar o a satisfer que no pas als bancs. I ens van dir que la llei els obliga no sé qui, no sé quantos. Nosaltres en aquell moment ja sabíem que la llei els obligava, hi havia la llei d'estabilitat, però suposant que sí que els obligava a fer efectiu aquest pagament del deute. Però no els obligava a fer en aquell moment.
I els van dir, esperem-nos, esperem-nos, tenim un debat pressupostari aviat, parlem-ho allà, no sé què, no sé quantos. I no, no, ells van tirar pel dret. Nosaltres els vam insistir en buscar totes les vies legals per intentar evitar aquest retorn del deute i mirar quines inversions teníem en aquell moment per intentar esquivar aquest retorn. Ells van tirar pel dret i ara fa quatre dies vam tenir la notícia que el govern espanyol va aprovar, el Congrés espanyol va aprovar
Va convalidar aquest reial decret del govern espanyol que deia que la llei d'estabilitat pressupostària es flexibilitzava i que els ajuntaments a partir d'ara tindrien la capacitat per utilitzar aquest superàvit del 2024 per fer inversions financerament sostenibles.
Clar, aquí també estem anant, o sigui, tenim el doble calendari de l'Ajuntament, que en el seu moment tenim aquest superàvit, doncs què en fem? La llei ens mana això, el gastem amb això, i el Congrés, que ha arribat ara, perquè això va ser just dijous de la setmana passada, que aprovava aquesta flexibilització de com et pots gastar els diners que et queden del 2024, quan ja estem acabant el 2025. Vull dir que aquí també, el Congrés... Ara estic matint una opinió que no ho hauria de fer, però el Congrés també ha anat tard. Ok.
El Congrés ha anat molt tard, per molts motius ha anat tard, però nosaltres, des de fa molts anys, estem dient que no hi ha d'haver tanta pressa a l'hora de pagar els deutes, que podem anar més lents i que podem mirar totes les vies legals abans de pagar un milió d'euros, un milió d'euros, que es podrien fer moltes coses amb un milió d'euros aquí a Torra d'Ambarra.
És a dir que, de tant en tant, crec que fer cas a la CUP o escoltar almenys més a la CUP crec que hauria anat bé. Perquè si haguéssim fet cas a la CUP fa dos mesos d'esperar-nos una miqueta, potser ara tindríem un milió d'euros que els podríem utilitzar per fer inversions financerament sostenibles. Perquè ara no hi ha marxa enrere. Ara no hi ha marxa enrere.
Ho hem comentat i... N'heu parlat a la reunió. I dubto que els bancs retornin aquest millor deures. I a més, això són interessos que es paguen, no és amortització en si, això són interessos.
Bé, no sé si es pot fer alguna cosa de cara al pressupost de l'any que ve, de reduir en un millor el deute previst pel pagament de l'any següent, no ho sé, però això ja està pagat i crec, i fem una crida a la CUP, al govern, que... Que s'hi torna a passar. Que s'hi torna a passar, que fem més cas a la CUP i que no anem tan ràpid a pagar deutes, que evidentment els deutes s'han de pagar.
però que no cal com a dogma fer-ho tan ràpid tot plegat. Aquest és un tema que s'ha resolt la setmana passada que va sortir aquest acord de congrés. En aquesta reunió que heu fet amb l'Eduard Rovira també ha transcendit un altre tema que suposo que el govern explicarà en la roda de premsa de pressupostos, que serà divendres que ve.
perquè públicament encara no se n'han explicat els detalls, s'explicaran divendres, però sí que us han avançat una part que us ha cridat l'atenció i no us ha agradat especialment, que és un acord extrajudicial amb Teico. Expliquem-ho, això. Correcte, amb Teico, de la família Somarroco, fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i la matriu del 3%, que diguem. Tots sabem, mira, per posar-ho en context, nosaltres al dematí
Ens vam despertar amb una proposta de pressupostos que, com he dit al principi d'aquesta entrevista, nosaltres ens agradaven aquests pressupostos. Què passa? Que anem a la reunió amb el senyor Eduard Rovira i ens diu que més enllà d'aquesta proposta de pressupostos, el govern introduirà una nova partida.
pel ple de pressupostos. Aquesta partida què és? M'explico. L'empresa Teico, de la família Suma Roca, a mitjans de l'any 2000, va desenvolupar diferents obres aquí de Torredembarra, entre elles l'aparcament de Filadors i alguna més, que són obres que s'han judicialitzat en el marc del cas Torredembarra. Correcte. Què passa? Que ara...
Seguint la línia del que va fer Sorea fa uns mesos, pretén fer un acord extrajudicial per intentar reparar el dany causat a l'Ajuntament per tal de no afrontar o per tal de no tenir conseqüències jurídiques i penals en un futur.
I l'Ajuntament sembla ser, ja és definitiu, que l'Ajuntament ha acceptat aquest acord extrajudicial per deixar en la més absoluta impunitat l'empresa Teico de la família i dels germans Somarroca. Són un total d'uns 300.000 euros, uns 300.000 euros tassats, defraudats, tassats,
em dic defraudats perquè són mal invertits, són fuit de pràctiques irregulars, l'any 2005, 2006, 2007. Clar, per una banda, perquè aquí hi ha diverses coses. Per una banda, el valor pericial del 2005, el valor de les coses i el preu de les coses del 2005...
és molt diferent que el valor de les coses a l'any 2025. Això per començar. S'hauria de fer un estudi pericial o un informe pericial acotat en l'actualitat, perquè el que abans era entre 6.000 euros, ara igual són 500.000 euros. Això s'han dit si s'ha fet o no s'ha fet? No, no, no.
Diu el senyor Rovira que això és el màxim que es pot demanar, 300 i escaig mil euros. Però més enllà d'això, si al cap i a la fi, aquests acords extrajudicials i aquesta reparació del dany causat, el que ve a evidenciar és que el codi penal és un codi penal molt classista. Només pot accedir a la reparació del dany causat aquelles persones, aquelles empreses que tenen una disposició econòmica per poder-ho fer.
Això les persones normals no ho poden fer. Aquí ens ve Teico i ens ve la família de Somarroca, que ens pagarà 300 i escaig mil d'euros, amb la condició que l'Ajuntament se'n vagi i surti de l'acusació particular. Tots sabem que el dret penal és un sistema acusatori,
I ara, si l'Ajuntament accepta aquest acord extrajudicial, deixarà a la Fiscalia sola acusant contra l'empresa Teico i Somarroca, que ha corromput a Torra d'Embarra. Però no només això, sinó que, com deia abans... Presumptament, eh?, vull dir, perquè encara no...
Bé, en el moment que tu vols reparar el dany causat, a cap i a la fi tu ja estàs reconeixent que alguna cosa no has fet bé, segurament. Si no, deixaries que el transcurs judicial anés i tu et defensaries. En el moment que tu estàs volem reparar el dany causat és que algun reconeixement estàs fent. Però, dit això, clar, tu estàs deixant la fiscalia sola acusant.
però el jutge es verrà obligat a rebaixar la pena amb almenys dos graus, perquè això és el que diu l'article 66.1 del Codi Penal, diria que una reparació del dany causat suposa un atenuant molt qualificat de la futura pena. És a dir, que deixarien en la més absoluta impunitat a Teco i Suma Roca. I aquí hi ha una altra cosa més de fons...
que és que en el futur, en un futur molt llunyà, hi ha la idea, que esperem que sigui molt proper, que les empreses que hagin estat immerses en corrupció o en males pràctiques no puguin concórrer a concursos públics.
Què passa? Que si aquestes empreses, que han corromput presumptament, han corromput, ara comencen a fer acords extrajudicials amb les administracions públiques, això pot acabar desencallant o acabar passant que totes aquestes empreses quedin sense antecedents penals. Per tant, quedin lliures de tota sospita de corrupció i, per tant, es puguin permetre el luxe de tornar a concórrer a concursos públics. Nosaltres la CUP diem
L'Ajuntament de Torra de l'Embarra ha de formar part d'aquesta estratègia d'aquestes empreses que han presuntament corromput? Nosaltres considerem que no. I més, per 300.000 euros hem de fer aquest paperot
El que més us grinyola no és tant l'acord en si, sinó que implica que l'Ajuntament es retiraria de l'acusació particular. Retiria de l'acusació particular, deixa la fiscalia amb una mà al davant i una mà al darrere i hipoteca el jutge o jutgesa a fer una sentència
Bé, assumint que com a màxim té l'acusació de la Fiscalia, per tant no pot acusar més el que li demana, i es verrà obligat el jutge o la jutgessa a posar una pena reduïda en dos graus.
Això és el que marca el Codi Penal. I la Fiscalia diu... És que avui m'ha dit l'Eduard. No, no, aquí no passa res perquè la Fiscalia seguirà acusant. Sí, sí, però el jutge es verrà obligat a reduir la condemna en dos graus, encara que la Fiscalia demani 15.000 anys a presó. El sistema penal és un sistema que en això sí que és garantista, és un sistema acusatori.
I així ens trobem. I això és el que us fa que no sapigueu, ara està ara, o haureu de tractar en assemblea, comentaves abans, que fareu la CUP a l'hora de votar pressupostos. Això és el que més us ha grinyolat. Clar, i això és una notícia que tenim de dia d'avui. Vull dir, òbviament, veníem amb una predisposició totalment oberta a aprovar els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora, ho considerem...
ho considerem una mala peça al taler i, a més a més, també se'ns ha comentat que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir...
No sé si volen vendre'ns el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps. I si es pensen que vendre'ns la moto, que amb aquests diners obrirem una partida de pressupostos participatius, o dit d'una altra manera, què passa? Que si no acceptem aquest acord amb Teico o amb Sumarroca no tindrem pressupostos participatius? Això em sona més a xantatge que no a una altra cosa. Per tant, siguem serios, fem les coses ben fetes...
I, a més, si estiguessin parlant de 2 milions d'euros o 3 milions d'euros com va ser l'acord amb Sòria, mira, parlarem de son cas. Perquè estem parlant de 300.000 euros només, que sí que és molt, però per un ajuntament no és tant. La liarem tant ara per 300 milions d'euros? Deixarem amb la més absoluta impunitat a Teico? Jo crec que els demanem que retirin aquesta proposta de sobre la taula. Sincerament, els hi diem tal qual.
Suposo que divendres ho explicaran en detall el govern amb aquesta roda de premsa de pressupostos, però mantenim aquesta primícia perquè ha sortit en una reunió de la CUP amb el regidor d'Hisenda, l'Eduard Riuvira. Ens queda ja prenent la recta final. Hi havia uns temes que n'hem anat parlant abans.
amb les últimes entrevistes polítiques que t'hem fet amb Tenissa Cristal, el portaveu de la CUP, que són les dues comissions municipals que hi ha d'una banda per determinar l'ordenança de pisos turístics i una altra per dirimir el sistema de gestió del servei de neteja viària. Hi ha hagut algun pas, s'ha avançat en algun d'aquests temes?
No, des de l'últim cop que vaig venir aquí a una torre no s'ha avançat en aquest sentit. De fet, les últimes coses que tenim, per una banda, el tema de pisos turístics, tenim la proposta de la CUP d'aquesta ordenança, que vam presentar una ordenança que es podria aprovar aquesta tarda mateix, amb tot el seu preàmbul, amb tot el seu articulat, amb tot el règim sancionador, amb tota la seva...
disposició transitoria, etcètera, sigui una ordenança feta cara lluís, aterrada aquí a Torredembarra. Això és l'últim que tenim d'aquesta comissió d'ordenança a pisos turístics, que no s'ha reunit més. I en referència a la neteja viària,
L'última reunió que vam fer va ser també abans de l'estiu, que va ser quan nosaltres mateixos vam portar un tècnic extern de l'Ajuntament, expert en serveis públics, per donar-nos la seva opinió. Això va ser l'última reunió que vam fer també. Per tant, no sé...
El govern, de fet, em sembla que en alguna entrevista que havien fet aquí, ara parlo a memòria, però jo diria que havien manifestat la voluntat que aquest tema de la gestió de la neteja viària, si pogués ser, es pogués tancar abans de finals d'any, però ara ja estem a les portes de Nadal, per tant, entenc que no hi haurà cap altra reunió on no ho sabeu.
Creiem que no i creiem que són coses que s'han d'agilitzar. Entenc que són complexes, però que s'han d'agilitzar. I nosaltres seguim pensant el mateix, la neteja viària. Un cop fet el debat, nosaltres considerem que s'ha de fer un canvi de model. Hem de passar de la gestió privada a la gestió pública, creant una mercantil municipal.
que ens estalviem l'IVA, millorem drets laborals, i si existeix algun benefici, que la idea d'un servei públic gestionat de forma directa no busca el benefici, però en el cas que hi hagués un benefici, que aquest benefici no anés destinat a l'enriquiment empresarial, sinó que anés destinat a la millora de la qualitat del servei.
I amb el tema dels pisos turístics, diem que ja n'hi ha prou de pisos turístics, que anem a regular-los i anem a entendre que tenim un problema habitacional a Torredambarra i que mentre hi hagi un problema habitacional greu no podem seguir mantenint pisos turístics. I això és una cosa que l'estadi en el carrer des de fa molt de temps i crec que les administracions han d'escoltar més el carrer, han d'escoltar més el carrer,
i no aquells que viuen i s'enriqueixen de l'habitatge. I, a més a més, regularitzar o fer una regulació en tot aquest descontrol. No pot ser que tinguem pisos turístics il·legals, és que no pot ser. De fet, també havíeu manifestat la voluntat de presentar una moció, que al final vau retirar, per prohibir la compra especulativa d'habitatges. Com?
Això ho volíeu portar a l'anterior ple? Vau retirar allò per intentar buscar alguna fórmula d'acord amb el govern perquè pogués prosperar? N'heu parlat? Com ha quedat? Sí, t'ho explico molt ràpidament. És un tema bastant complex, però intento resumir-lo molt ràpidament. Molt ràpidament.
Aviam, el tema de l'habitatge es pot solucionar de dues maneres. Una és construir més, però construir més i fer d'aquesta nova construcció un 30% dedicat a l'habitatge de protecció oficial. Això és una de les mesures que pot anar bé.
Però no l'única. No l'única, perquè l'habitatge a Torre d'Embarra ja està construït. A Torre d'Embarra tenim 15.000 habitatges, dels quals el 30% no estan destinats a busos residencials. Per tant, considerem que potser és més fàcil intervenir sobre aquest parc privat que ja està construït que no pas construint encara més. Què passa? A la reunió d'avui ens han dit que, tal com està muntat el planejament urbanístic d'aquí a Torre d'Embarra, es podrien construir 5.000 habitatges més a Torre d'Embarra. 5.000! Diem...
Això és una barbaritat. Construir 5.000 habitatges de Torrenbara quan no hi ha estudis demogràfics que evidenciïn que a curt termini tenim un creixement demogràfic de tantes persones. Perquè clar, això es creix en un terç l'habitatge construït. I sí que és cert que d'aquests 5.000 habitatges, un 30%, que són uns 1.900, són uns 1.000 i pico, aniran destinats a pisos de protecció oficial, però això...
Depèn, perquè a cap i a la fi són promotors privats qui fan aquests habitatges. És a dir, que estem depenent que un promotor vingui a Torra d'Embar i ho vulgui construir. Dic no, aquí entremig cal una estratègia per part del govern per buscar una alternativa ara, a curt termini, no previsiblement en el futur. A més a més, Torra d'Embar crec que s'ha de canviar el planejament urbanístic
perquè no pot ser que allò que tenim disponible estigui tot urbanitzable. Podríem de cuidar més el territori. I, per altra banda, quan dèiem que la compra de l'habitatge no pot anar destinat a l'ús especulatiu, és perquè l'habitatge és per viure-hi.
És per viure. No és per comprar, per especular i fer pisos turístics o tenir-lo tancat un temps perquè d'aquí a un temps puja el preu. No, també el pots comprar per posar-lo lloguer. Sí, però això no és especular, això és per donar un ús residencial. Què passa? Perquè la solució no passa només per construir. A l'any 97...
L'Aznar, el José María Aznar, ja va liberalitzar el sol i va construir més que Alemanya i més que França junta. Va construir, aquí a l'estat espanyol, va construir milers d'habitatges. Què passa? Que com que no es va blindar per llei, que aquest habitatge havia d'anar per la gent que ho necessita, què passa? Que va venir...
Fons d'inversió, van venir fons voltors, van venir bancs, etc. O gent amb molta capacitat i va comprar gran part d'aquest parc que s'havia construït no per la gent, sinó per vendre-lo i per especular. És a dir, que si no es brinda per ell i que aquest habitatge que es construeixi ha d'anar destinat a un ús residencial, ens trobarem amb el mateix problema que hi haurà especulació entre mitjans. Això no soluciona el problema. Per tant, el que li direm és que...
Hem d'intervenir en el mercat privat i hem d'escoltar molt més el carrer, perquè el carrer no està demanant més pisos, més construcció. El que està demanant són polítiques públiques que ens deixin el programa i que facin que la gent que viu a Torra d'Embarra pugui seguir visquent a Torra d'Embarra i no hagi d'anar a altres llocs, ni veure que els seus pisos es converteixen en pisos turístics, es converteixen en...
En aquesta temporada, i és més, a Torre d'en Barra ja tenim aquest nou fenomen, que és llogar lliteres a dins d'habitacions. És a dir, no només es lloguen habitacions, sinó que es lloguen lliteres a dins d'habitacions. És a dir, clar, clar que l'administració ha de fer una anàlisi de la conjuntura real d'aquí Torre d'en Barra i fer polítiques públiques que vagin al real del problema. A aquest nivell hem arribat a conèixer els casos? Sí, sí, sí. No direm més.
Moltes gràcies, Toni Sacristant, per haver-nos acompanyat avui a l'esfai polític de la Torre. Gràcies a vosaltres. Fins la propera.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història.
Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu.
El passat dissabte, 13 de desembre, l'Ajuntament de Torredembarra va commemorar els 25 anys de la recuperació del castell del Zicart.
Es va fer amb diversos actes, un de més institucional a la tarda i una conferència al matí que va anar a càrrec del Centre d'Estudis Sinival de Mas. A continuació, us oferim l'enregistrament de la intervenció de qui era llavors arxiver municipal, en Joaquim Nolla.
i de l'arquitecte del moment, que va ser l'encarregat de supervisar les obres de remodelació del castell, en Xavier Oliver. Finalment, per cloure l'acte, també podrem escoltar en Daniel Pujol, regidor de Patrimoni Cultural a l'Ajuntament de Torredembarra.
El 1791 va haver petició dels comptes de Sena Coloma perquè la capella fos pública, fos pública vol dir que no només es fessin oficis religiosos, sinó que es pogués fer oficis convidant la gent del poble amb un horari estàndard i regular. Tenia que haver una mínima dotació a nivell eclesiàstic, tenia que haver una patena, tenia que haver una altat, tenia que haver...
roba pel sagrista i pel capellà i es va aprovar i per tant durant uns anys aquí es feien petites celebracions eclesiàstiques a la capella aquesta que és una delícia, és un encant s'ha arreglat una mica però jo crec que encara s'hauria de l'esforç de veure com hi podem actuar perquè realment és una cocada és una cocada
Aquí, el 1804, hi ha un inventari, un inventari del mobiliari, que no el llegirem tot ara, està documentat, que, per exemple, en el comedor de Dicho Castillo, parlant d'aquest, s'encontraron 19 sillas pintades de calor caoba, una mesa redonda, altres dues medies mesas.
Una canasta grande, en una pequeña cocina, una mesa con su cajón. Va reseguint com a 14 diverses estances i el que hi ha dins a cada estança. Cadires, taules, si hi ha una mica de roba, si hi ha petit ajuar... I aquí en vermell he posat en un almacén...
un vaso de sepultura con su figura encima toda de mármol. Quatro figures también de mármol. Per què el resultat? Perquè gràcies a aquest inventari que vam localitzar i un coneixement que teníem, que hi havia unes figures semblants a aquests vasos sepulcals que estan aquí a l'espai, a la cantonada, estaven al Museu Arqueològic de Tarragona deixats en un dipòsit. El Museu Arqueològic de Tarragona, lògicament, prima la part arqueològica romana, que és la potenta. Però...
I vaig anar, en aquest cas en connivencia amb l'Ajuntament, no cal dir-ho, vaig anar allà al director i va dir que escolta, tenim això, voldríem veure, no ho sabem ni si això, anem a veure els inventaris, vam mirar els inventaris, vam veure que sí, que realment existia, vam anar amb un magatzem, que no els hi dèiem estar, però que és com això, immens de pedres de tot tipus, perquè aquí hi ha arqueològiques, tot se posa allà,
I al final, doncs sí, amb un raconet van aparèixer les dues peces aquestes, se va fer un conveni de sessió i es va emportar i des de llavors tenim la sort de poder tindre aquí els vasos sepulcrals, en certa manera perquè hi ha un document que justificava, si no, de fet també hi ha l'escut, vull dir, de fet jo a vegades quan un diu què hi ha de l'el·licàrdic, doncs mira, hi ha això i l'escut, que l'escut després també comentaré per acabar una anècdota curiosa.
Com a estament militar també va tindre un cert ús, no? La batalla de Torre d'Embarra, aquí va haver els Miquelets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert, entre aquí i Altafulla. Aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823. És un exèrcit francès que va vindre a suportar, a donar suport, perdó, i a alliberar els absolutistes Fernans Setè, i aquí van estar un parell de dies. I...
aquí, com els que hem fet la visita suposo que el Javier els ha ensenyat que era una cosa molt desconeguda hi ha una mena d'acord o un escrit en francès recordant el film de Sant Lluís aquí que van estar, suposo que mentre que vigilava que no vingués el dolent doncs mira, s'entretenia fent l'escrita aquest que s'ha d'acabar de transcriure definitivament estem en allò
I després també les guerres carlines, aquí encara tenim restes d'alguna batalla que va haver dels carlines deslliberals. És difícil llegir, ja ho he intentat, estic en ella, ho estic acabant de refer. Us ho guardarem per un article del Sinival.
Bé, un ús que molts de vostès recorden, el meu és de certa gran. Tradició canterera. Torrenbarra té una tradició molt llarga canterera. De fet, ara fa uns anys el lluís català ja mateix va fer una exposició aquí retrospectiva i vam redescobrir l'amunt d'espais i forts que va haver i aquí va haver el canterer. La gent gran ho recorda, no? El 92 va comprar el castell excepte una torre de defensa a la família Oguet.
de Cal Canterer. Bàsicament produïen cànties, guardioles i veuradors. Va estar fins als 60, que el no trobar successor va vendre després amb uns empresaris, Antoni de Vale, René Gordon i Conesa, que van ser part dels propietaris. Què va fer el Canterer, entre altres?
Unes cicatrius, perquè això és la porta principal, va fent esbasses que servia pel fang, aquí estaven aquí fora, anar parquant els cotxes lateralment, i aquí va fent obrador i el forn. Un forn que al seu moment va passar relativament, en una primera actuació quan se va rehabilitar el castell no se va fer res, però posterior sí que es va rehabilitar, i és aquí baixant les escales que veiem al forn on fornava les peces.
Un altre ús molt curiós que va ser efímer, però que molta gent va descobrir el castell, va ser l'exposició al Bertolòs i al 92. Bertolòs aquí va fer una macroexposició, bàsicament pati, i alguna petita de la primera planta. Aquest en particular és aquest nou espai que hem visitat avui, aquesta obra, en aquest cas en blanc i negre,
Va posar també les pintures. Realment molta gent, me consta, perquè jo llavors ja estava per aquí, molta gent me va dir que va redescobrir la potencialitat que tenia patrimonialment el lloc. Vull dir que a vegades m'ho va aprofitar en exposició d'art contemporani per descobrir que hi havia espai amb una potència per tot, des del punt de vista cultural, però sobretot pel propi espai.
El 70, l'Ajuntament ja comença a interessar-se per ser propietari i fer-li alguna cosa al castell, finalitats culturals. Després, passam aquí, els propietaris manifesten, va haver entre mig la intenció, un dret d'expropiació. Finalment, l'Ajuntament, el 1988, adquireix les dues terceres parts indivícies del castell als propietaris. Anton de Valle i Duconessa.
I finalment, el 96, l'Ajuntament adquiria els germans, Carol Bernat, Elisabet, Susan Gordon, Iremis i Enric Bruss, la tercera part que quedava. I l'Ajuntament ja és definitivament propietari. Tot i que no entraré ara, a mi m'han dit que encara hi ha un petit espai que no és del tot de l'Ajuntament. I això, alcalde, parlarem un dia.
Un familiar m'ho va dir. No, jo sempre dic papers. A mi porta el meu paper. Si no hi ha papers, a mi m'han dit, se diu, se rumoreja, papers. Quan l'Ajuntament és propietari i comença a plantejar-se fer el que és ara, i en aquest cas aquí entra en joc la capacitat del govern del moment per mi. L'altre dia em preguntava a un periodista, és la millor obra que s'ha fet a l'Ajuntament?
La millor no ho sé, és molt difícil dir la millor, perquè hi ha el passeig, s'han fet reformes molt maques a l'Ajuntament, s'han fet espais polivalents, però de les millors segur, segur. Jo crec que és una cosa que s'ha de felicitar en qui aquell moment va prendre la decisió. I l'escut? L'escut era l'anècdota final. Per què? L'escut aquest, hi ha les fotos que hi són, com era aquí, i de cop i volta amb unes quantes fotos ja no hi era.
No hi havia l'escut. I la veritat és que és una cosa que quan vam entrar aquí vaig estar pensant, i què carai passa amb aquest escut? I un dia el Frederic Prost, que llavors era el cap de la brigada de l'Ajuntament, diu, juguem. Ara que està posat en marxa tot això que s'està rehabilitant...
que vull fer esment d'una cosa, a veure si t'interessa. Tinc una cosa que no sap gaire gent. Diu, anem al magatzem i m'ensenya l'escut. Diu, ostres, i què fa aquí? Diu, una nit, m'avisen uns veïns que sentien uns cerolls amb uns senyors per aquí dins del pati, tot obert, amb unes llums, i van vindre un polició corrents a veure què passava. I es van escapar. I vaig trobar l'escut a aquesta terra. Havia algú antiquari que venia a robar l'escut.
Ell no va dir res a ningú, suposo que per la por aquella de dir, depèn d'on vagi en quin magatzem, no el trobarem més, s'ho va fer com un tema personal, mos ho va traslladar i llavors el que vam fer va ser portar-la a rehabilitar-la a l'Estaqui Vallès, que és un restaurador de Tarragona, i per això...
És totalment diferent el color del que vostès després us fixaran. Gràcies a l'amonetzar vam poder recuperar l'escut i, per tant, aquell espai, juntament amb les dues peces, és el que jo dic que és una mica l'espai icart de dins del castell que testimonia qui van ser els propietaris, qui van ser els que van engegar l'obra, qui no hi van viure massa temps, però que, de certa manera, gràcies a ells tenim el que tenim. I ara aquí hi ha, per tancar...
La imatge següent, amb això tancaria el meu, donaria pas a aquest bon senyor que està aquí seguint l'obra amb una cara de preocupació perquè realment va haver bastants problemes tècnics per afrontar una obra com aquesta. I jo crec que ara és el moment que jo he de callar i donar-li la paraula al Javier i, Javier, tot té-ho.
Gràcies, Quim. Jo he vist aquestes fotos i he començat a tremolar perquè no sé com vaig tenir el coratge de fer això perquè veure això és espantar-me. El primer és que estic molt content que hàgiu fet aquest acte. És molt bonic.
i no és habitual que en una obra, s'han fan moltes obres al país, que en 25 anys tinguin el gust, el desig de recordar aquesta fita, aquest moment. Jo crec que és una manera d'expressar que l'obra ha calat amb el poble, que el poble ha entrat en aquesta casa,
i que hi ha una simbiosi i això té un valor molt important. Moltes gràcies, doncs, i que siguin 25 anys més, almenys. Voldria agrair també a l'Ajuntament actual que hagi fet això, però també al senyor Sedalà, que va ser qui va confiar en mi.
I ho va fer a Ulls Clucs. Potser ell sabia que havia fet el Palau Bufarull a Reus, que havia fet amb el senyor Garreta el Palau de la Diputació a Tarragona, però va confiar en mi. I això em va donar molta responsabilitat i li haig d'agrair. També haig de dir que no em va donar cap direcció.
Un dia em va cridar i diu, escolta, què et semblaria portar l'Ajuntament aquí? Em semblaria fantàstic, perquè un edifici d'aquestes dimensions, d'aquestes característiques, si no ho fa l'administració en un objectiu de donar-li un ús, no ho fa ningú. És impossible, aquest castell estaria igual.
Avui dia, si no se li dona un ús, podria ser un museu, podria ser el que es vulgui. Crec que l'Ajuntament va ser un encert i jo entenia que s'hi podia posar. Quan vaig entrar vaig espantar una mica, però jo vaig dir que sí, però no fos cas. Però estava convençut que no es faria.
Tenia el convenciment que aquest home no hi és tot. No pot ser que l'Ajuntament de Torredobarra pugui assumir aquesta obra. No ho veia possible. I això em va anar molt bé perquè em va treure pressió.
perquè davant d'una fita tan important, tan difícil, tan complexa, em va treure la pressió de dir, bueno, jo aquí he vingut a jugar, m'ho passaré bé, serà estupendo, serà fantàstic i tira.
Però vaig veure que també el segalà, entre molts defectes i virtuts, era molt tossut i va ficar la d'això, la banya, i va aconseguir, no sé pas com, la veritat, ni m'interessa, però va aconseguir i ho van fer.
Recordar, també tinc ganes de recordar, perquè esclar, l'Ajuntament de Torro de Barra, no sé com és ara, però era molt petit, molt poca gent treballant-hi. I jo em van fitxar per fer una feina burocràtica, de llicències...
informes, etc. Algo, diguem, molt excitant no ho era. I per tant, fer un castell renaixentista, doncs fantàstic, olivin un llum. Però, esclar, com ho farem? Quin despatx? Jo tenia el meu despatx, però això es feia, era una obra municipal amb els mitjans municipals.
Teníem dos delineants, la Montse, que no sé si està per aquí, no hi deu ser-hi, o el Jaume, que també delineant, que va ser el primer projecte que es va fer amb l'ajuda de la informàtica.
que vam quedar meravellats, que tots aquests planos els vam fer amb l'AutoCAD, que és l'eina que s'utilitza habitualment, i això va estar molt bé. També recordar el senyor Marçà, memòria històrica del poble, jo no sé si, suposo que deu estar bé de salut, però ja deu tenir anys. Es va morir el Marçà?
Quina pena. Fa anys, això. Doncs el Marçà també és això, era un pou de coneixement del poble. I finalment vam... Estàvem molt apretats de feina, perquè entre el castell i mil coses que cridava l'Ajuntament vam necessitar l'ajuda d'algú més, i aquesta va ser la Pilar Saràbia, que la tenim aquí, de cuerpo presente, i...
I va ser de molt ajut en la col·laboració en el treball. I específicament va fer el projecte d'accessibilitat que hi ha a fora, aquestes rampes, escales, etc. I ens va ajudar molt, això per suposat. Entrar al castell...
Jo em va emocionar no només que era una obra magnífica, sinó que justament era d'un període que jo li tinc una estima altíssima.
que és el Renaixement. I el Renaixement a Catalunya mai reconegut i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Selva del Camp, Alcubé, Tarragona, la Catedral, Torre de Barra, Barcelona, la Generalitat, etcètera, que és on s'hi crea
el que és l'escola del camp, una escola d'arquitectura d'altíssim nivell, sota el paraigua cultural,
de l'arcabisbe de Tarragona, i eren bàsicament dos arquitectes molt bons, Migó i Pere Belay, que van fer una arquitectura absolutament perfecta. Com deia el Quim, ajudats d'aquests llibres que els arribaven d'Itàlia,
Vitruvio, Palladio, n'hi ha un món, i que jo crec que a més van tenir una influència en visites directes a Roma, a Nàpols, que on van aprendre, perquè és impossible aquest nivell de qualitat que es fes aquí. El renaixement que es fa aquí a Catalunya no té res a veure amb el de Castella, és molt tardà.
però és de molta qualitat. El gòtic va perdurar molt de temps, va arribar tard i va marxar molt tard. I el Renaixement va arribar molt tard, però d'una altíssima qualitat. Era perfecte. Si mireu aquesta perfecció d'equilibris, de composició de la planta d'aquest edifici és magnífic.
Si mirem el Palau de la Generalitat, és extraordinari. Podria estar a Roma i estaria al mateix nivell de Miquel Àngel. O podríem veure les capelles bessones a la catedral, que són perfectes, són d'una qualitat exquisita.
Per tant, enfrontar-me a tot això era un plaer, un desig i un problema. Com vam entrar aquí? Home, doncs em va quedar l'ànima als peus. Era terrible.
El castell era com un espai fosc, alguna cosa no existia. Estava allà un tòtem, un mur, un decorat, que ha dit molt bé ell, però no existia pel poble, no existia. I aleshores el que s'havia de fer és trencar això i entrar dintre
I començàvem. Va ser molt difícil, estava tot fet molt bé, tot, absolutament. I a poc a poc vam anar cosint com se surseix una camisa estripada i poquet a poquet vam anar quadrant. Val la pena recordar que el patrimoni mai s'ha vist fins fa 100 anys, mai se veia com una cosa a respectar.
A la capçalera del Cirque de Tarragona, al segle XIV, allà hi havia uns edificis impressionants romans, restes, i la gent agafava els pedrons per casa seva.
i el marbre blanc el posaven al forn i feien cal. És a dir, no hi havia aquest respecte de dir, no, no toquem les pedres, que és la capçolera del circ. No, no, són pedres per casa, tenen aquest valor, no té d'altre valor. Això va tardar molt. Per sort, aquesta creença, aquesta idea que les obres s'han de restaurar, que s'han de recuperar,
s'han afrontat. Com s'afronta una rehabilitació d'aquest tipus? Jo crec que hi ha dues normes bàsiques. Una és respecte, respecte i protecció i l'altra posada en valor de l'edifici. Aquests són els dos objectius.
I eren els dos objectius que nosaltres vam intentar. Què hauria fet un senyor al CL-19?
Al Violet li dic, què hauria fet? Hauria vingut aquí i hauria començat a fer torres, començat a imaginar-se el que seria un edifici de renaixentista, però com hauria d'haver sigut, com l'haguessin acabat. Torres, marlets, escolta, seria un festival.
Això, evidentment, nosaltres no ho podem fer. Llavors, quina és la nostra actitud? La nostra actitud és congelem el que hi ha, hem arribat aquí, aquesta història ha acabat aquí...
El que nosaltres afegim, ho afegirem com puguem, però consolidem això. No ho toquem més, deixem-ho. No fem històries, no vulguem recrear-la l'altra vegada. Aturem-la aquí, preservem-la, cuidem-la i deixem-la estar. I què vol dir també preservar? Ficar-la a la coberta.
La coberta, perquè la coberta protegeix l'edifici. I aquesta va ser l'actuació més dura, des del punt de vista arquitectònic, més valenta, perquè el pati s'havia de cobrir perquè volíem utilitzar aquesta planta.
I vam fer una coarturda que permetia l'entrada de la llum al badi d'una manera molt dolça.
No tant jo vaig fer la coberta del pati de la Diputació de Tarragona, que és un entremat metàl·lic, que entra la llum sense matisos, i en canvi aquí m'interessava més que hi hagués aquest matís de la llum que caigués matitzada, més modulada.
I aquí està a dalt la gran actuació, perquè hi va haver una gran estructura metàl·liga amb els lluernaris que permetien aquesta entrada de llum. Aquesta va ser l'opció i la resta va ser respectar el que hi ha.
tots aquests petits detalls de quan la pintura s'entrega a la paret, al mur antic, fer un cuidado, cuidar aquest tipus de coses de contacte, de contacte de l'anterior amb l'edifici històric amb el que nosaltres proposàvem. Ser fins amb aquest...
amb aquest contacte, l'escala, el tema de l'escala, el tema de les pintures interiors, etc. Amb això vam tenir una cura d'això. I poca cosa més. Estic content que encara estigui en peu amb...
Sí, sí, sí. Mentre jo sigui viu. I sí que faria una crítica, si em permeteu, que aquesta entrada que s'ha fet me sap molt de greu, perquè vam fer una porta que va costar molts diners...
va costar molts diners, es va fer en uns artesans que van fer una porta de bronza magnífica i que volia recollir la idea del castell d'una portalada enorme, opaca, però que llavors van recrear el que era com una mena de túnel
que tu entraves i passaves de la foscor i arribaves aquí i trobaves la llum. I d'aquí aquell o que explicaves del dia de la inauguració. Aquesta màgia que hi havia de passar a través d'aquest espai i poder entrar a dintre i rebre l'impacte de l'edifici, amb això no existeix.
S'ha matat, això. I per tant, m'ha sap molt de greu. Més que potser també algú ha preguntat alguna cosa, no? De dir, escolta, com ho podríem fer, això? Però bé, no sé qui ho va fer, no sé per què ho va fer, no sé qui ho va acudar, ni m'hi importa, però m'ha sap greu. I també dir-vos que...
Mireu, a mi les dues plantes que hi ha aquí a l'entrada em molesten, però no em molesten a mi. És que tapan la columna, és que tapan la porta, és que tapan una part important de l'edifici. No entenc com hi són. No és un hotel això.
No és un hotel, no són apartaments. Ho trobo insensat, sincerament. Canviar la porta sé que és difícil. Apartar una mica les forretes, home, seria greu. Si necessiteu ajuda, jo puc venir. I res més, moltes gràcies per haver-nos convidat a això.
Abans d'acabar, permeteu-me tornar un moment a l'esperit que ha guiat aquesta jornada. Avui no hem vingut només a escoltar una conferència i a fer una visita guiada per aquest espai. Hem vingut a redescobrir un indret que forma part del que som com a poble. Un espai que segurament sigui el més important per la identitat torrenca.
I així que l'hagueu fet abans de la conferència o la fareu ara a la segona sessió, amb la vista guiada aconseguim que es puguin trepitjar i encara més important viure uns espais que habitualment resten allunyats de la ciutadania i que ens parlen amb una força extraordinària del projecte renaixentista.
que aquí es va concebre fa gairebé cinc segles i de la importància que en molts aspectes ha tingut i encara segueix tenint aquest edifici. Així que volia aprofitar per agrair en Javier García Puerto per la gran preparació i les seves explicacions en aquesta visita allà del castell.
I bé, com deia, el Castell del Sicar és més que un monument, és memòria, és identitat i és un compromís compartit amb la preservació del nostre patrimoni. Celebrar els 25 anys de la seva rehabilitació és reconèixer que aquest edifici ha estat i continua sent un símbol viu, un espai que respira gràcies a la implicació de la ciutadania, a la voluntat de preservar-lo.
i a la capacitat colectiva de seguir donant-li sentit. La conferència que avui ens oferà al Centre d'Estudis Cineval de Massa amb Joaquim Noia i Xavier Oliver ens ha ajudat a comprendre amb una mirada rigorosa i alhora emocional com es va concebre, transformar i recuperar aquest edifici, únic en el seu estil a tot Catalunya, com bé heu dit.
El seu coneixement i la seva generositat ens ha permès aprofundir en la història del castell i mirar-lo amb una nova perspectiva. Els agraeixo un cop més la seva disponibilitat i el seu compromís amb la torre.
I bé, també volia donar els gràcies a tothom per acompanyar-nos i per continuar fent del nostre patrimoni una eina viva i compartida i desitjar poder-vos veure en algun dels altres actes que conformen aquestes jornades. I ara sí, per cloure formalment aquest acte, voldria convidar a pujar a l'alcalde, l'il·lustríssim Valer Pino, per lliurar un obsequi als nostres conferenciants, Joaquim Noia i Xavier Olivert, en agraïment per la seva feina. Moltes gràcies. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 12, us parla Maria Lara. El Ministeri d'Agricultura ha confirmat 10-9 casos de senglats morts per pesta porcina africana dins del radi del primer focus a Sardanyola del Vallès Elevant a 26 els animals silvestres positius des de l'inici del brot. Més de 200 cadàvers analitzats a la zona han donat negatiu.
Les administracions estatal i autonòmica demanen mantenir un nivell d'alerta i reforçar les mesures de bioseguretat tant a les explotacions com en la gestió dels englars silverses. De fet, el conseller Òscar Ordeig ha exposat que tot i els nous casos, les restriccions es mantindran i és normal que apareguin nous positius. Els 10 positius, el mateix focus, continuem amb l'operatiu, amb tota normalitat.
i la previsió és que sortissin, de fet, la notícia seria que no haguessin sortit més. Per tant, hem dit que és una malaltia contagiosa amb una alta letalitat i per tant és normal que n'hagin sortit més, està en el mateix focus, calquem l'operatiu que estem fent servir fins ara,
Pel que fa a la dermatosi nodular contagiosa detectada a Caçà de la Salva i Castelló, anuncia també l'aixecament de restriccions en els focus el 26 de desembre i posteriorment el 8 de gener.
I la incidència estimada de la grip ha continuat pujant durant la darrera setmana, però ho ha fet a un ritme menys marcat que l'anterior, segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions a Catalunya. Així s'ha arribat a una incidència estimada de 766 casos per 7.000 habitants, quan la setmana anterior va ser de 221. L'ascens va començar, recordem, fa set setmanes, abans del que és habitual i de forma més marcada.
I la ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, en un cert que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya de les eleccions a l'Aragó el 21 de desembre. Alegria tanca quatre anys i mig al govern i assegura que ho fa amb l'orgull d'haver contribuït a millorar l'educació, l'EFP i també l'esport de la seva banda. El president espanyol nomenarà pròximament la seva substitutè i una nova portaveu que també diu serà una dona.
I de nou es torna a mobilitzar el sector agrari. Una trentena de pagesos del Baix Obregat han fet una tracturada aquest matí per protestar contra l'ampliació de la ZEPA al parc agrari. La marxa lenta ha sortit a les 10 del matí des de Sant Boi de Llobregat per dirigir-se al centre de Barcelona. Convocats per l'Unió de Pagesos, els participants han denunciat que l'ampliació de la zona protegida fins a les més de 1.300 hectàrees posarà en perill la seva activitat perquè no permetrà, per exemple, construir vernacles o bé controlar l'excés d'ous.
I en mobilitat, circulació intensa, la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la Pesata Barberà del Vallès, a la C58 a Barcelona, a la B23 a Sant Feliu de Llobregat i a la B24 a Pallesà i finalment a la 2 a Sant Joan d'Espí. Notícies en xarxa. És l'hora dels esports. Baix gallà esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts a les que es posa el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través de dues emissores el 77.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 77.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin la seva opció amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dimarts 17 de desembre de 2025 farem la crònica de la derrota del Torredembarra Bàsquet Club davant el Bàsquet Unit. Sí, tots dos conjunts jugaven aquest dilluns a la nit per recuperar el partit corresponent a la novena jornada i que va quedar ajornat a finals de novembre. També parlarem de l'atisme. De fet, serà la modalitat que estigui o que tingui millor...
o més protagonisme en el programa d'avui, perquè hem de parlar del Campionat d'Espanya de Clubs Màster amb les Altafollenques Elena Rodríguez i Marta Camps, el Campionat d'Espanya de marxa d'hivern amb els germans Suárez, la Júlia i el Marc, i el Campionat de Catalunya de Cross-Court amb les Altafollenques Emma i Mar Vendrell i Elena Rodríguez.
Avui també destacarem que la jugadora d'Altafoyenca, Valentina García, que actualment juga al FC Barcelona, firma un acord amb la marca esportiva Nike. I amb marxa aquàtica explicarem que l'associació Marxa Aquàtica, vaig gallar, aposta fort per una altra marxa, en aquest cas la nòrdica.
A la segona part del programa entrevistem l'entradador del club esportiu al Catllà, Marc Vela, per parlar de la darrera victòria contra el Sant Bullar al següent partit davant els Sitges i en conjunt fer un balanç d'aquesta primera part de la temporada, el grup 3 de primera catalana. I a la recta final connectarem amb els estudis d'Ona la Torra perquè el nostre company Josep Sánchez entrevistarà una representació de l'alumnat de primer de batxillerat a l'Institut de Torre de Marra, organitzadors de la Sant Silvestre Torrenca. Són Natàlia Fuster, Alba Fernández, Rutós...
I se fa dies. Així que, a tot això, què dieu? Ens acompanyeu? Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports.
L'actualitat més propera. Comencem el repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra i hem de fer una crònica més. I és que aquest dilluns, com hem explicat en la presentació, en el repàs al que podrien dir els titulars del programa, jugava el Torredembarra Bàsquet Club. Ho feia davant el bàsquet cunit per recuperar el duel corresponent a la novena jornada de la primera territorial masculina.
i que recordem va quedar jornat a finals de novembre. Doncs bé, els del Baix Galla han sigut amb un 96 a 102 i sumen així ja quatre derrotes consecutives. És cert que aquesta vegada podien comptar en dos jugadors més, un total de 10 a la convocatòria respecte als vuit, que només van poder reunir per visitar dissabte passat el líder al Baix, en un partit en què també, doncs,
Van cedir i no ha sigut suficient per tombar a un rival directe en aquesta zona mitjana alta de la classificació. El maig ha sigut molt igualat a la primera part i, frut d'això, tots dos conjunts han signat un emocionant quart inicial que s'ha resolt amb un 21-21.
En el segon, els visitants han agafat una petita distància de 4 punts amb un parcel de 21 a 24. Una distància, evidentment, assumible per poder-la catgerar en la segona part. Malauradament, ha succeït tot el contrari. Després del descans, els torrencs han baixat prestacions en defensa i han encaixat un 19 a 32, amb el qual han arribat al darrer període 17 punts per sota en el marcador.
Contra les cordes han estat capaços de millorar el seu encert en atac amb 35 punts, però els ha tornat a bancar més intensitat defensiva per limitar a un cunic que amb 25 punts assegura la victòria. D'aquesta manera, els del Baix Penedès han deixat sense efecte la reacció dels locals i l'encert de Cara Cistella de Pau Toda i de Manuel Torres amb 28 i 20 punts respectivament.
D'aquesta manera, la Torre perd l'opció de situar-se 6è en benefici del Cunit i esquerda 7è en 14 punts. Té els mateixos que el Club Basquet Cambrils i un més que el Club Basquet Altafulla abans de disputar aquest dissabte el primer derbi del Baix Gallà al Pavelló de Sant Jordi a partir d'un quart de sis de la tarda en última jornada del 2025.
Doncs l'Anderlic arriba de forma emocionant, perquè el Tor d'Embarra travessa aquesta dinàmica de quatre derrotes consecutives i, evidentment, voldrà aprofitar l'edició d'enfrontar-se als seus veïns. Un crumbàsquet d'alta fulla que, per contra, ha agafat una bona inèrcia positiva amb tres victòries a les últimes quatre jornades. Per tant, s'espera un duel força, força disputat.
Parlem ara de l'atisme, que, com dèiem, també protagonitza pràcticament el programa d'aquest dimarts. D'una banda, hem de parlar dels Germán Suárez, de la Riera de Gallà, la Júlia i el Marc. Han tancat la temporada 2025 amb la participació en el Campionat d'Espanya de marxa d'hivern de promoció i 10 quilòmetres màster celebrat aquest diumenge a Obarco de Valderroas, a Orense, Galícia.
La Júlia s'ha proclamat subcampiona de la categoria sub-20 femenina en completar el recorregut de 5 quilòmetres en 22 minuts i 26 segons, la qual cosa suposa una nova marca personal. L'aleta del Càpex, recordem, Club d'Extremadura, s'ha quedat a 32 segons de la campiona, el Dara Meillan, de l'Atlètica Lucense, i ha superat en 34 segons a la tercera classificada, Elvira Barrón, del Ria Ferrol.
D'aquesta manera, la Rialenca finalitza l'etapa com a leta sub-20 i ja pensa en la següent categoria, sub-23. Entre les fites destacades, enguany ha aconseguit...
Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana del Latisme i la Plata en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual. D'altra banda, el Marc ha acabat quart classificat en la categoria sub-8 masculina en acabar a la mateixa distància amb 21 minuts i 15 segons. En el seu cas, s'ha quedat a 6 segons del tercer classificat, Santiago Guardiola, i a 14 del segon, Miguel de Arriba.
Cal dir que realment havia arribat abans a la línia de meta, però ha rebut una penalització de 30 segons per part dels jutges, que l'ha deixat sense medalla. Tot i això, igual que la seva germana, l'aleta del Club Atlatisme Igualada, ha fet millor marcat per dia 10 al curs 2025. Entre les fites més destacades d'enguany, Suárez ha aconseguit la plata en el Campionat d'Espanya de Federacions Autolòmiques amb la Federació Catalana d'Atletisme i l'Or en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual.
Seguim parlant d'atletisme. Ara ens centrem en altres atletes de la que podríem dir que és la base de l'atletisme del Baix Gallà. L'atletisme al Tafull, en aquest cas, ha tingut representació en el Campionat de Catalunya de Cross-Cur, el de Z-Cross AT de Tortosa i, a la vegada, Gran Premi Eduard Furnós,
celebrat aquest diumenge 14 de desembre a la capital del Baix Ebre. Fins allà s'hi han desplaçat tres esportistes de casa nostra, Emma i Mar Vendrell i Helena Rodríguez, totes tres sòcies dels aletes d'Altafulla. El resultat més destacat l'ha senat l'Emma, ja recuperada afortunadament de la lesió que va patir dues setmanes enrere en una altra prova.
De la mà de l'agrupació lètica a Catalunya, l'Altafoyenca ha fet segona de la categoria sub-18 femenina en completar el recorregut de dos quilòmetres en 100 minuts, 6 segons més tard que la guanyadora, Blanca Durant, del pedal apuncat. Les aletes sub-18 han corregut a la vegada que les de la categoria sub-16. En la classificació global, Vendrell ha fet sisena d'un total de 30 esportistes darrere del país, si bé la majoria eren dels clubs del territori tarragoní.
Per la seva part, Marc Vendrell, lluny també els colors de l'Agrupació Atlètica de Catalunya, ha fet sisena classificada en la categoria sub-20, han completat el circuit en 100 minuts i 44 segons, cadença a 18 del top 5. En el seu cas, també ha corregut a la vegada que les participants sub-23 i les absolutes, fent d'innovena d'un total de 23 aspirants.
Precisament en categoria absoluta ha competit Elena Rodríguez, de la mà del Barcelona Letisme. Ha fet l'ubena sènior i vint-iunena de la General, d'un total de 31 atletes, amb un temps de 8 minuts i 22 segons. En el seu cas, cal tenir en compte que el dia anterior havia participat en el Campionat d'Espanya de Club Master Short Track a València.
I precisament parlem d'aquest campionat d'Espanya que ha tingut lloc, com dèiem, dissabte al Valòdrum. Lluís Puig de València. A banda d'Elena Droguev, també ha participat durant el Trata Fullenca, Marta Cans. De fet, totes dues ho han fet amb el Barcelona Atletisme.
Han aportat el seu granet de sort a nivell individual en les seves respectives proves i, juntament amb les seves companyes, s'han quedat a cinc punts de pujar podi. I és que han obtingut la quarta posició. En el plànol individual, Marta Cans ha fet primera classificada en la prova dels 3.000 metres amb un temps d'11 minuts, dos segons i cinc centèsimes. Ha arribat gairebé un segon abans Catamara Sanfàvio del Track Cross Road Team i gairebé tres segons abans Canoella Jiménez del Pretenc.
Per la seva part, Elena Rodríguez ha participat en dues proves, una individual i una altra per equips. En els 1.500 metres ha fet sisena classificada amb un temps de 5 minuts, 45 segons i 43 centèsimes, cadença a 18 segons i escaig del top 5. Pel que fa a la prova per equips, l'Altafoyenca ha competit en el 4 per 200 relleus juntament amb Sònia Bocanegra, Mireia Gorju i Aroa Cabanes.
Totes quatre han signat la segona posició amb un temps de dos minuts, sis segons i 81 centèsimes. Gairebé sis segons després que les representants de The Waco Athletics.
Doncs bé, l'atletisme que es troba, podríem dir, en un període de pretemporada, perquè les competicions ja més importants, el Campionat de Catalunya amb pista coberta, posteriorment el d'Espanya, i successivament arribaran també a partir de gener de 2026, entre gener i febrer. Per tant, podem dir que encara que hi ha 5 competicions que podrien catalogar
d'importants a nivell de clubs, altres també a nivell individuals, doncs no ha deixat de ser un període de preparació pels nostres i les nostres atletes. Així que bé, doncs deixem ara aparcar l'atletisme que ha sigut força protagonisme el dia d'avui i ens centrem en el futbol de la mà de la futbolista altafollenca del Futbol Club Barcelona, Valentina Garcia, que ha signat un contracte amb la reconeguda marca de roba esportiva Nike, la qual cosa suposa...
Tota una fita, si tenim en compte que té 11 anys i que competeix en la categoria a la vi. A la vegada, constatar el seu talent i la seva projecció, allò que ja s'intuïa quan feia les seves primeres passes en el futbol com a jugadora del centre d'Esposa d'Altafulla, on va guanyar, recordem, tres campionats de Lliga consecutius.
De fet, García ha donat les gràcies tant a l'entitat Groquinegra com al Futbol Base Reus Deportiu, els dos clubs en els quals es va formar abans de vestir la Samarreta Blaugrana, han comunicat a les xarxes socials. Enllagin parcel·lament. És un privilegiment formar part de la família Nike. És un somni unir el meu camí i més, des de la categoria Elbi, en només 11 anys, amb la marca esportiva més llegendària i prestigiosa.
Vull compartir aquest reconeixement amb els estafs tècnics i amb tots els jugadors i jugadores amb qui he tingut la gran costa de jugar. Fem el club de formació, el cel d'esport de Fulla, per tot el que m'ha donat i fet per mi, a la Fundació Futbol Barreus per impulsar-me i per la seva confiança, i al FC Barcelona per permetre'm formar part del club més gran del món i que porto al cor.
En la temporada actual, la Tafollenca jugarà en el FC Barcelona sub-12B, que competeix en el grup 18 de segona divisió. De moment, les Balagranes són líders en 27 punts, els mateixos que té el segon, el FC Ciutat Cooperativa, i dos més que el tercer, el Prat, que té, això sí, un partit menys. Sumen 9 victòries i una mica de rota, amb 64 gols a favor i 9 en contra.
En l'apartat individual, segons les estadístiques de la Federació Catrana de Futbol, ha jugat 7 partits de titular i 3 sortint des de la banqueta. I ha notat un total de 9 gols. Manté, doncs, una mitjana de 0,9 gols per partit, tot i que el més important és que té un rol capital dins de l'equip.
El curs vinent farà el salt a la modalitat de futbol 11 i, recentment, ja ha tingut l'oportunitat d'afrontar-se amb un dels equips sub-13 del Barça. Concretament, va ser la setmana passada en un amistós contra el Sao Paulo, brasilè, en equip o de categoria sub-15, a l'històric camp del Club Esportiu Europa, el Nou Sardenya.
I en darrere instància hem de parlar de la marxa aquàtica perquè l'associació Marxa Aquàtica va esgallar fa mesos que treballa en un projecte per incorporar de forma oficial una nova secció centrada en una altra modalitat diferent a la de la marxa aquàtica, la marxa nòrdica. De moment hi ha un bon grapat de socis i sòcies que ja han començat a practicar-la i des de l'entitat inclús pensen que hi ha alguns que podrien participar i fer bons resultats en les proves que es fan a Catalunya.
Són paraules del vicepresident Francesc Santís en la secció que l'associació té al Baix de l'Esports.
Estem iniciant un projecte de marxa nòrdica que també anirà conjuntament amb la marxa aquàtica i aquest projecte està agafant forma i està agafant una bona recepció per part dels socis i estem tenint un grup nodri que va bastant bé i tenim sorpreses que n'hi ha uns quants que poden fer molt bons resultats dintre dels campionats i participaran.
en els campionats que hi hagi a Catalunya i esperem que comencem a sortir en algun lloc marxa a 4 que vaig gaire, però en Nòrdica.
De fet, l'aposta que han fet els responsables del club per la marxa nòrdica és tan ferma que fins i tot han demanat a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, l'Efect, organitzar una prova no competitiva a Creixell. L'objectiu és fomentar la pràctica d'aquesta disciplina, argumenten tant el vicepresident Francesc Santís com el president Pere Vivan Cosquepa, donant-li un impuls per aconseguir nous adeptes i donar una edició més als que ja la practiquen.
Inclús tenim demanada que fer una prova a Creixell. Tenim fet el circuit i tot, només seria que ens diguin que sí i entraria dintre del calendari també. Hem demanat una prova no competitiva perquè el que volíem és... Fomentar, no?
I hem demanat a la federació tindre la nostra pròpia prova. Esperem que ens diguin que sí, és la nostra d'això. I a part del que deia el xisco de tenir gent que volem que faci Copa Catalana i circuit de marxa nòrdica, pot ser algun dels nostres vagi a alguna prova de la Copa Espanya.
L'entitat ja fa setmanes quedó a terme a entrenaments de marxa nòrdica amb aquelles persones que s'han animat a provar-la i preveu assistir a competicions a partir del 2026, quan ella donava de Francesc Santís amb proves a nivell nacional a Catalunya, però també com ambicionava Kepa a nivell de la Copa d'Espanya. Per tant, ja veiem com aquests entrenaments que sovint tenen lloc al camp de futbol municipal de Creixer i com així podem observar a través de les xarxes socials de l'entitat,
doncs veiem que estan donant bons resultats amb gent que realment, si mirem els vídeos, van força ràpid practiquant aquesta marxa. Paral·lelament, això sí, l'associació mantindrà les activitats de marxa aquàtica com la lliga d'hivern, la lliga de fons o el creixell fent salut, una activitat que...
sobretot té molt d'èxit a l'estiu, i també des de Sanderisme, que és una altra de les seccions que té l'entitat, a banda d'organitzar altres propostes esportives i saludables per al benefici dels veïns de Creixell i del Baix Gallà.
Ja es troben les inscripions per participar en la quarta edició de la Sant Silvestre Torenga. La cursa de caràcter rúdic i popular tindrà lloc el 31 de desembre a les 5 de la tarda en sortirà des de la plaça del castell de Torra d'en Barra. És una prova apta per a totes les edats i nivells i es pot fer caminant o corrents. El recorregut serà de 4 quilòmetres i passarà pels carrers del centre del municipi.
L'inscripció té un cost de 7 euros i un creu temps del corredor, assegurança, beguda i samarreta de la cursa. Ara, en una estona, en coneixerem tots els detalls gràcies al nostre company Josep Sánchez, que des d'on a la Torra entrevistarà alguns dels responsables de l'organització, alguns dels alumnes del primer de batxillerat de l'Institut de Torra d'Ambarra.
L'esport del Baix Gallà, a Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM. Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra, és moment de parlar de futbol amb un dels representants del futbol regional de casa nostra. L'entrevista del dia, al Baix Gallà Esports.
La tanqueta.
per conèixer com evoluciona la temporada i sobretot les sensacions que tenen des del costa. Per això parlem amb un dels seus entrenadors, Marc Bela, que ja ens acompanya des de l'altra banda del fil telefònic. Bon dia, Marc, com estàs?
Bon dia, Marc, què tal? Bé, Marc, quines són les sensacions que teniu des del costat? I com dèiem, ara que arribem, estem tot just una jornada abans d'arribar a l'aturada per Nadal, que sempre suposa aquell impàs dins d'una temporada. I suposo que, home, amb aquesta setena posició, amb aquest avantatge de 4 punts respecte al descens, pel que ja entenc que una situació força positiva. Bé, la veritat és que estem molt contents de com està anant la temporada.
Com gairebé per sempre no ha sigut fàcil, perquè des de l'inici hem tingut diferents contratemptes a l'equip, en forma de lesions, baixes de jugadors, que han fet que en alguns moments anéssim una mica a curs defectius, però la veritat que l'equip en tot moment...
ha respost, ha estat molt bé. Sí que és cert que la pretemporada no va ser bona a nivell de resultats. Nosaltres estàvem tranquils perquè vèiem els entrenaments, vèiem el dia a dia i estàvem convençuts que la cosa aniria bé. I crec que així ha sigut. Estem en una bona dinàmica, estem en una bona situació. Inclús pensem que en alguns moments podríem tenir algun punt més de...
dels que tenim, i com tu dius, amb una bona situació a la classificació, sí que és veritat que aquest any la classificació està molt comprimida, no hi ha cap equip que estigui destacat en el 6 per la part alta, i al revés, per la part baixa, tothom suma, tothom guanya, i això fa que hi hagi una gran igualtat en la classificació.
Veniu de guanyar el Sant Bullar, un equip de 100 a casa per la mínima. Ara visiteu el Sitges aquest cap de setmana, que també és un equip que es troba en la situació, en la zona baixa. És curiós perquè tant el Sant Bullar, que tenia altres aspiracions, com el Sitges, que la temporada passada va quedar a les posicions capdavanteres, es troben en guany en aquesta situació tan delicada. Però per vosaltres, suposo que és una bona oportunitat per intentar acabar bé el 2025, sabent que, evidentment,
No serà gens fàcil, a més el Sitges ve de canviar d'entrenador, per tant entenem que intentaran buscar aquest revulsiu, no? Exacte, sabem que quan parlem cada setmana que tots els partits en aquesta categoria són complicats, aquest un partit contra un històric com és el Xamboyà, que segurament a l'inici de temporada les seves aspiracions en unes altres van poder aconseguir els tres punts,
I ara visitem el Sitges, un equip que la temporada passada va estar a la part alta gairebé fins al final de la temporada. Aquest any no ha començat bé, que ha fet un canvi d'entrenador i que segurament voldrà acabar l'any de la millor manera per intentar poder revertir la situació. Serà un partit, com sempre, complicat, només amb el seu camp. És un camp petit, un camp difícil de jugar.
i ens haurem de preparar el màxim durant la setmana per poder competir bé i per poder acabar l'any de la millor manera.
Com d'important seria, ja no dic potser guanyar, però sumar, intentar mantenir aquest avantatge, evidentment, home, una victòria acabaries el 2025 de la millor manera possible, però com d'important seria sumar en aquesta última jornada abans de l'aturada i seguir amb aquesta distància respecte al descens, que suposo que veure's on esteu dona molta tranquil·litat, no? Tant i que, evidentment, cada partit, com dius, és complicat, és una categoria molt complicada, a més per un club com el Catllà, però
Entenc que us dona certa tranquil·litat veure-us en la zona mitjana alta en comptes d'estar més apropet, no? Sí, també és veritat que nosaltres amb el dia a dia amb l'equip tampoc donem excessiu valor o pes a la situació de la classificació a dia d'avui perquè al final queda molta temporada i a vegades pot ser una mica anecdòtic
el lloc on et trobes, però està clar que intentar acabar l'any puntual seria un resultat excel·lent. A més, portem els petits partits fora de casa, doncs que els partits de tall se'ns estan escapant. Llavors, bé, creiem que és una bona oportunitat o hem d'intentar que sigui una bona oportunitat per poder acabar l'any de la millor manera. Si més no,
sigui resultat positiu o negatiu, intentar seguir amb aquesta dinàmica de les últimes setmanes. Ens estem fent forts a nivell defensiu, estem aconseguint moltes portes de zero. Sí que és cert que ens està faltant una mica ara de gol, en nivell d'atacs, segurament també una mica motivat per les baixes que estem tenint, però hem d'intentar continuar aquesta dinàmica i aconseguir puntuar seria...
Seria un bon resultat per poder acabar l'any de la millor manera possible. Són un equip que, si mirem els vostres resultats, excepte algun, que sempre hi ha excepcions, però són resultats curts. Molts d'ells, quan guanyeu, són 1-0, però també és una tendència que veiem en altres equips. Creus que això reflecteix l'igualtat que exposaves abans dins d'aquesta categoria, aquesta temporada? Sí, la veritat que sí. Estem a ser un equip que...
que com expliquen els nostres jugadors, que el valor que té un gol en cada partit és molt gran. Aconseguir esmarcar un gol, les teves possibilitats de puntuar en aquest partit augmenten de manera exponencial. Llavors, aquest és el camí. Nosaltres som conscients que les nostres fortaleses passen per ser un equip fort defensivament, que ho estem aconseguint, que ho estem fent, que ho estem fent.
que als equips els costa molt marcar-nos gols, llavors creiem que aquest és el camí i, com t'ho dius, aquest any sembla que els resultats de molts dels partits són curts i que marcar un gol té molt de valor.
I quina diries que és l'evolució de l'equip de la temporada passada, que va ser la primera en què tant tu com el Raül Salguero vau agafar les reines de la banqueta, amb aquesta temporada tenint en compte també que evidentment a l'estiu hi ha hagut diversos canvis, però a global veieu l'evolució de l'equip?
Sí, la veritat que veiem un equip molt, molt, molt més madur del que teníem un any enrere. Al final, doncs, hem tingut la sort que és la base de l'equip. Els 3-4 jugadors importants la temporada passada, els més veterans, doncs, van continuant a l'equip. Els nois més joves, doncs, que ja van tindre protagonisme l'any passat...
doncs ara es troben amb 30-35 partits a l'esquena jugant a primera catalana, doncs que això també dona una experiència. I jo crec que la definició seria aquesta, doncs que ens fem amb un equip molt més madur, que entenen el que els demanem, que nosaltres tot allò que els demanem, doncs la veritat que els jugadors ho intenten fer...
de la millor manera possible i llavors estem molt contents de veure aquesta evolució. És una cosa que moltes vegades nosaltres en el dia a dia amb el vestuari, amb els jugadors, doncs parlem. Com ens trobàvem o com estàvem un any enrere o com van canviant les situacions de la temporada passada aquesta. Llavors crec que l'evolució és molt positiva.
I ja per tancar, Marc, comentaves, heu tingut moltes lesions, alguna de llarga durada, malauradament. No sé si, i fent la broma del mercat d'hivern, que és típic aquestes dates, no sé si contempleu reforçar l'equip. Bueno, en principi ja saps que la nostra situació és complicada a nivell d'incorporar jugadors. Al final estem contentes amb el que tenim, tenim la sort que...
A poc a poc estem recuperant jugadors que fins ara han estat lesionats. I en principi, ja no sé què, sortir alguna opció, podríem dir, inesperada. La idea és mantenir el bloc, recuperar la gent que tenim, que creiem que és el més important, que els que tenim estiguin bé, estiguin sants. I això és el que ens aportarà...
a aconseguir l'objectiu a final de temporada, que estem convençuts que així serà. Nosaltres no només ho esperem, sinó que també estem convençuts que aconseguirem una nova permanència l'any del centenari, recordem, del Club Esportiu Alcatllà. Així que, Marc, gràcies per haver-nos acomiadat aquests minutets. Molta sort pel que queda de temporada i especialment ara de cara al següent partit, a veure si podem acabar el 2025 amb una victòria. Moltes gràcies, Marc. Esperem que així sigui.
Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports. Després de l'entrevista amb un dels entrenadors del Club Esportiu, el Catllà de Primera Catalana, Marbela, passem ja a la recta final del programa, però no marxin perquè encara queda a mitja hora pràcticament i la destinem a una entrevista que ens apropa
El company Dona la Torre, Josep Txans, i de fet hem de marxar cap als estudis de la misura torrenca per poder conèixer tots els detalls de la quarta edició de la Sant Silvestre Torrenca, que organitza un any més l'alumnat del primer de batxillerat de l'Institut de Torre d'Embarra.
Una de les cites destacades del programa de Nadal a Tornambarra és la cursa de Sant Silvestre, la Sant Silvestre Torrenca, que aquest 2025 arriba a la seva quarta edició. Una història breu, però que en poc temps ja ha aconseguit consolidar-se.
com una cita important a nivell esportiu i social al municipi. I aquesta proposta té la particularitat que s'organitza cada any des de l'Institut de Torredembarra per part d'alumnes de batxillerat. Avui als nostres estudis tenim amb nosaltres la Natàlia Fuster, l'Alba Fernández, la Ruth Tost i la Safa Díaz. Bon dia, què tal? Bon dia.
Són alumnes de primer de batxillerat, del batxillerat social de l'Institut Torre d'en Barra, i elles ens explicaran una mica els detalls sobre aquesta Sant Silvestre Torrenca, que ja té les inscripcions obertes i que se celebrarà el 31 de desembre a partir de les 5 de la tarda a la plaça del Castell. Bé, comencem parlant d'aquesta cursa, sí? Vale, perfecte.
Informació pràctica, o bé, per on voleu començar. Com us ha arribat també aquest projecte de la Sant Silvestre de Torrenca? Perquè veiem que any rere any els alumnes de batxillerat de l'Institut Torrenbarra aneu assumint l'organització d'aquesta prova, no?
Bé, el primer que ens va parlar sobre organitzar aquesta cursa va ser el nostre profe d'educació física, que ens va dir que podíem organitzar aquesta cursa de Sant Silvestre, com tots els de primer de batxillerat de cada any, des de fa quatre anys, amb un incentiu que va ser un punt extra a la nota final d'educació física.
Llavors, clar, aquest incentiu va ser el que ens va una mica iniciar a organitzar aquesta cursa, però que jo crec que almenys tots al final ens hem adonat que és molt bonic organitzar aquesta cursa. A poc a poc et vas adonant que és molt divertit. Sí, sí, ens ho hem passat molt bé.
A part d'aquest punt extra que diu la meva companya, és important recalcar que quan ens va explicar el que era la Cusa de Sant Silvestre, va recalcar que volia que fos la millor edició de totes, que portàvem quatre edicions, i aquest any és el número que portem més, que hi ha més gent inscrita, i és el que volíem aconseguir, i de moment ho estem fent bé. Però volem que encara s'apunti i s'animi més gent. Quantes persones? Volem superar els 500 inscrits.
Sí, sí. Quantes persones hi ha ara mateix inscrites, més o menys? Suposo que això es va actualitzar. Més de 100. Més del doble que l'any passat. Aquestes alçades, no? Sí. I amb l'objectiu aquest d'arribar a les 500? Sí, sobrepassar. Ens agradaria, ara si és possible. Quants alumnes esteu treballant ara mateix en aquesta organització?
L'organització la tenim distribuïda en quatre grups de premis de batxillerat. Dentro som l'Alba i jo, som de publicitat, la SAFA i la RUT són de logística, però després hi ha uns altres que són premis i spònsors que s'encarreguen d'organitzar tot això dels premis, els patrocinadors i després els de logística.
que ens encarreguem d'enviar la informació a les escoles i organitzar tot. I les inscripcions, també. I amb la brigada de policies, el material que es necessiti, tot això, i l'Alba i jo, majoritàriament la publicitat ens encarreguem de les xarxes socials. Sí, això ho fem per preferències, o sigui, vam arribar el primer dia, la primera reunió,
I va ser què és el que ens agradaria fer i amb què volies més estar amb la Sant Silvestre. I nosaltres vam dir que amb publicitat i cada cos, o sigui, a cada persona en el seu cas.
Suposo que això ja des del principi de curs ja esteu treballant, que això porta temps. Sí, sí. Portem bastant temps treballant amb això, però no des del principi de curs. Des d'inicis de novembre. Sí, des d'inicis de novembre. Però hem fet molta feina, en poc temps hem fet molta feina. Sí, cada dia. Sí, cada dia hem hagut de pujar alguna història a les xarxes socials, informant, o, bueno, Valdrus... Algun que altre correu hem hagut d'enviar a alguna escola o alguna cosa així. Sí, sí.
De totes maneres, també, per poder recaptar el major nombre de gent possible, l'Alba, que és de Roda de Barra, ha passat avui per l'institut i jo, amb l'Angi Santana i la Martina González, que també són de Torredembarra,
Hem passat per l'Institut Ramon de la Torre informant sobre aquesta cursa, sobre tots els premis que hi ha, que si vols ara parlem d'això. I també per la gent de roda perquè s'animi a participar i pugui fer alguna cosa diferent a Torre d'Embarra i que hi hagi gent nova. Doncs mira, parlem dels premis, si vols Natàlia, perquè...
És una festa amb un caràcter sobretot lúdic i familiar i per passar l'estona, però també tenim aquest incentiu que hi ha un seguit de premis en diferents categories i bé, que tothom hi podrà optar, en certa manera.
Sí, a mi el que més m'ha agradat d'aquests premis és que no tots són de qui arriba abans a... Ni tots són els mateixos, esclar. Exactament. De premis tenim el primer, segon i tercer millor temps masculí, femení, i també el primer, segon i tercer millor temps júnior,
el primer torrenc i torrenc en guanyar la cursa, el concursant més veterà i el concursant més jove, el que ve de més lluny, la millor disfressa individual, millor disfressa en parella, millor disfressa col·lectiva, la família més unida,
entitat més nombrosa i millor mascota. A l'entitat més nombrosa, per exemple, jo al Ramon de la Torre he passat per les classes dient que havien parlat amb direcció dels instituts i que si guanyaven com a classe, el divendres, per exemple, a última hora, tenien hora lliure. Nosaltres hem fet la mateixa roda. Això sí que els ha agradat. Sí, és el que més...
Sabeu com incentiva la participació, eh? Sí. És aquesta la nova novetat de premi. A més d'aquest premi, també donarem algunes entrades o així per anar al Jungle Trek. A les Tirolines, tota la classe. A les Tirolines d'Altafulla. Però que bueno, que al final és una entitat, si de sobte els professors també els ve de gust apuntar-se a tots els professors d'un institut. També seria una entitat diferent. Sí, sí. O algun club d'algun esport, també és...
Clar, hi ha més jugantitats també del seguici popular, etcètera, no? Sí, i el bo d'aquests premis és que no cal que siguis el més ràpid. Si guanyes la millor disfressa en parella, mira... També tens un premi. Originalitat. Sí. Es busca creativitat i que la gent vagi a passar-s'ho bé i acabis l'any amb un somriure i ja estaria. Que els altres anys ho hem vist, no? Molta gent disfressada, no? Que aprofita que evidentment és una cursa no competitiva. Sí, té la seva gràcia anar disfressat, també pots anar amb la teva mascota, la pots disfressar com tu, o sigui... Amb la família... És creatiu. Sí, sí.
Vosaltres havíeu participat en les primeres edicions? No, però ho havia vist.
Sí, jo també. Jo també havia vist amigues meves que sí que han participat a les curses, però jo no estava molt informada sobre aquesta cursa. Jo tampoc. Anys anteriors no havíem passat per classes a informar sobre aquesta cursa, crec. I jo crec que aquest any és l'any en què més ens hem esmerat, en què la gent està sabent que això està, i sobretot que no és una cursa com qualsevol altra, que és més per passar-s'ho bé que per guanyar i demostrar si ets ràpid o si tens molt fons físic.
La veritat és que estem bastant motivats i estem fent bastant de publicitat perquè s'apunti molta gent. Sí, la veritat és que volem que arribi, que s'inscrivi molta gent. Amb aquest objectiu que deu de les 500 persones.
que imaginem que després també, si voleu, comentem el mateix dia de la cursa, el moment de la cursa, tot el que implicarà, perquè imagino que aquests diferents grups que comenteu, que esteu treballant durant aquests mesos, serà el moment de treballar tots junts en una organització que no deixa fàcil. Efectivament, anirem nosaltres de voluntaris, ajudant la gent i animant-la. Animant-la, sobretot. Però també s'ha de dir que aquest és l'any en què més gent s'ha apuntat a organitzar la cursa.
Sí, la gent estem bastant motivats tots els grups. També és important dir que les altres companyes de disseny del batxillerat artístic han dissenyat una camiseta especialment per aquesta edició, per la quarta edició, i, doncs, sí, ja està tot de sorpresa. Està tot molt xulo. Què veiem amb la motxilla que donen després de córrer?
Sí. Amb un pack d'aigua i una mica de fruita. Sí, una mica de fruita i la samarreta. Com per berenar. A l'excepció ja et donen la samarreta i la motxilleta aquesta, aquestes coses. A part dels premis, que jo crec que tothom pot optar algun premi, no cal que siguis ni el més ràpid, només amb ser original o també hi ha...
o a la família més unida. Sí, anys anteriors el Premi a la família més unida el va guanyar una família que anaven lligats amb una corda, per exemple. Sí, anaven lligats. I era original i anaven corrent sots lligats, llavors van guanyar. I per decidir aquests premis, clar, els del primer, segon i tercer classificat, tant no sé com femení, ja estarà. Però després no sé si hi haurà un jurat o com ho fareu? Com es decidirà? Qui guanya la disfressa més original o la família més unida?
o encara s'ha d'acabar de definir això? Sí, encara... No, no, no. Això ho porten més els del grup de premis i spònsors, que ells són els que s'han encarregat de parlar amb els patrocinadors, els correus, parlar amb la gent, que també és una feina molt important i de determinar quin premi... Però encara no està definit, ho estan buscant i pensant. No està del tot tancat. Molt bé, teniu temps encara per decidir-ho. Sí.
També és important recalcar que fins a l'últim moment et pots apuntar, o sigui, si estàs allà donant una volta i dius, ostres, m'agradaria participar abans de les 4 i mitja, pots passar, pagues l'entrada. En efectiu. I en efectiu i participes.
Clar, d'això us volia preguntar ara. Anem a parlar també d'aquesta qüestió d'informació una miqueta de servei per a la gent que ens pugui estar escoltant i que es vulgui apuntar a la cursa, com s'ha de fer, quins són els diferents canals. Perquè, dèiem, les inscripcions ja estan obertes, amb el voltant ara d'un centenar d'inscrits. Ara, fins al 28 de desembre, les inscripcions es poden fer online a un preu de 7 euros.
A través de l'AST timing i després també el preu augmenta a 10 euros a partir del dia 29 i també el mateix dia de la cursa. Després tenia aquesta possibilitat que dèieu, no?, de fer la inscripció in situ en un últim moment per la gent que es vulgui apuntar, no? Sí, si hi ha gent que encara no s'ha animat i a l'últim moment vol participar, pot participar.
I ara les inscripcions, és superfàcil, o sigui, vas a la destacada de la compte de Sant Silvestre Torredembarra, que és el seu Instagram, et poses a la destacada i surt un link, em poses les inscripcions. A la biografia també està l'instal·len a l'arroba Sant Silvestre Torredembarra, és molt fàcil, entreu i a la biografia està el link per agafar el dorsal.
Molt bé. Un dorsal, una inscripció que dèieu, inclou la samarreta de la cursa. Sí, d'aquesta edició. Amb aquest al·licient, podríem dir, que és un disseny d'alumnes de batxillerat. Sí, de la primera batxillerat. Que no és la típica samarreta tècnica que trobes... No, no. En busca també trencar. Es pot avançar alguna cosa, el disseny, o què?
De fet, molt de mèrit pels alumnes del batxillerat artístic, perquè la primera somarreta que vam fer ho vam parlar amb l'Eloi Rius, el nostre profe d'educació física, i va dir que era molt atípica, llavors que li havien de donar una volta completament. Llavors, gràcies al que va dir l'Eloi, li han donat una volta i ara és més creativa. No ha sigut fàcil.
No, no. Posar tots d'acord sí que ha sigut una mica difícil, però també... Bueno, el color d'aquest any, l'any passat el color principal de la cursa va ser el vermell. Aquest any serà verd. Un verd així molt nadalenc. Sí. I hem tret alguna cosa d'informació, eh? Alguna coseta, sí.
Home, també és molt cridant, que sempre després creen les imatges que distribueix l'Ajuntament, per exemple, o a través de les xarxes socials de la mateixa Sant Silvestre i de l'Institut o de qui sigui, o de les entitats, però veiem com llueix molt el color que s'escull. Molt bé, doncs aquesta inscripció que inclou la samarreta, beguda, el temps del corredor i l'assegurança també important, perquè encara que sigui una cursa que és de caràcter lúdic, però també hi haurà aquesta assegurança. Recorregut?
4 quilòmetres, no?, més o menys? 4 quilòmetres. Són 4 quilòmetres, són dues voltes pel cas Santí, cada volta és de 2 quilòmetres. Un total de dues. Similar al d'altres anys, més o menys? Sí, més o menys. Molta pujada, que és una cosa que a la gent li interessa o què?
Alguna cosa, no? Sí. Anirem animant. Sí, hi haurà companys pel recorregut, animant a la gent. Sí. Així de cas passa alguna cosa, qualsevol cosa.
Molt bé, doncs aquesta cursa, com dèiem, el 31 de desembre, a partir de les 5 de la tarda, per fer la prèvia aquest cap d'any, apte per a totes les edats i nivells, ja diem que és de caràcter familiar, i aquesta organització per part dels i les alumnes de primer batxiat de l'Institut Torredant Barra.
en aquesta tasca que porteu temps fent ja des de fa setmanes. No sé com esteu valorant ja de punt de vista més personal tota aquesta feina que esteu fent en l'organització, treball en equip, què implica?
Jo quan vaig començar em pensava que no seria bo perquè em pensava que cadascú aniria al seu rotllo i a la seva bola i ningú ho faria. Però sí que és veritat que ens hem agrupat molt els grups i ho estem fent tot bastant col·lectiu i jo gaudeixo fer-lo, el treball. O sigui, m'agrada, m'ho passo bé.
I fent les publicacions, fent el TikTok, fent els vídeos, vulguis o no, quan t'equivoques, et rius, t'ho passes bé fent-ho. Sí, és molt entretingut. També tot el que publiquem està supervisat per la sèrie, que ens ajuda en tot això. Sí, és la que supervisi la publicitat. Sí, però jo, de totes maneres, jo crec que quan millor ens ho passarem, serà el dia de la cursa, quan veiem tota la gent i diguem, en veritat, tota la feina que hem fet ha hagut la pena fer-la.
Volem que tot el que estem treballant al final es vegi reflectit en el resultat de la cursa. En aquest dia. Clar, perquè al final tots desitgem que surti bé. Ja. I estem tots allà tensos esperant que arribi el dia perquè es vegi tot el treball que hem fet. Clar, és una part de nervis també, no? Sí.
Que tot surti bé, però, per exemple, amb això del vostre cas, amb les xarxes socials, suposo que també podeu traslladar una cosa de la vida quotidiana, que no té per què ser de l'activitat de l'institut, no? Sí, o sigui, sortim al carrer a fer els TikToks i estem... O sigui, sortim pels carrers de Torre d'Embarra, llavors és com que... Entrevistes. És de dia a dia. Jo he fet entrevistes a gent del gimnàs perquè s'apunti. O sigui, bé, hem sortit fora de l'institut perquè no sigui tan escolar.
i pugui participar més gent. Espera que rebe més gent, sobretot. Clar, tema amb aquesta voluntat d'augmentar el nombre de participants, suposo que el tema de la promoció és un dels aspectes que més heu treballat. És el que busquem en la publicitat perquè la gent s'apunti i s'animi.
Sobretot ens hem centrat molt en això. I sobretot en fer històries a Instagram, que siguin bones de veure, que no sigui allà un pàrraf que et faci per llegir-ho, sinó que siguin així més interactives, sobretot els vídeos de TikTok també que han fet les meves campanyes. Siguin curts, que et facin reure. Més atractiu, efectivament. Us heu trobat així més o menys feina ja avançada, com que és la quarta edició i això ja més o menys es va reproduint cada any, no?
que hagi pogut aprofitar una mica la feina que s'hagi fet altres anys, almenys pel que fa organització. Nosaltres, els que treballem amb les logístiques, sí que hem pogut tenir els models dels correus o d'altres anys, llavors sí que ens hem pogut guiar una mica més per la feina que ja està feta.
Però els altres grups, no sé. Els de Premi Disponsors sí que és veritat que ja teníem els patrocinadors dels anys passats. Era més fàcil contactar-los. En canvi, publicitat, totes les històries sí que les hem hagut de fer des de zero. Nosaltres no teníem guió.
Teníem una idea, ho fèiem, si sortia bé i li semblava bé a la Cèlia, superbé, si no, tornàvem a fer una altra cosa. La Cèlia ens ha ajudat molt. Ens ha donat moltes idees a fer i molta creativitat també ha sigut d'ella. Li enviaven les històries i ella, bueno, això, canviau per això. I ànims, sobretot perquè hi ha moments que deies, ostres, no sé com fer. Deia, va, que sí, que no sé què. I ens animava molt. Sí, sí, sí.
Hem anat a donar algun consell per a la gent que es vulgui apuntar a la cursa? Doncs mira, si no estàs acostumat a córrer, jo recomano que surtis a córrer o caminar durant aquests dies, així vas més preparat i quan arribi el dia no passes malament.
I ja estaria. Sobretot escalfar abans d'iniciar la cursa. I ganes de passar-s'ho bé. I disfrutar i gaudir. Perquè al final aquesta cursa no és només anar a guanyar, és el més ràpid. És passar-s'ho bé. És l'últim dia de l'any i busquem que la gent s'ho passi bé. Hi haurà un ambient guai. I s'ho pot passar bé tothom.
Clar, és que és això. S'arribi o no als 500, però igualment aquest volum de persones... Són molta gent. De totes maneres, arribem o no a l'objectiu dels 600 participants. Jo crec que hem d'estar molt contentes amb la feina que hem fet, perquè al final veus que quan puges una història pujan més les inscripcions... Hi ha més likes... Hi ha més likes, llavors ja...
Estem bastant contentes ja amb els resultats que estem obtenint, però ja el dia de la cursa ja... Veurem com funciona. Tenim l'esperança que anirà bé. Bé, i suposo que després, un cop acabi la cursa, vindrà el cap d'any, vosaltres que sou joves i que us celebreu amb ganes, suposo que aquest any serà amb més ganes encara, després de veure, no?, de dir, bueno, ja hem acabat això, ja hem fet tot el que havíem de fer... Ho agafarem amb ganes. Estarem motivades. Serà un dia...
Bonic, després de passar tota la tarda amb gent, motivant-la perquè corri i sopassi bé, i després a xupar. I de veure tots els resultats de la nostra feina, ja el sopar de cap d'any i ja després... I després, cada un... Després una mica de festa. Clar que sí.
Doncs vinga, per anar-te tancant, recordem un parell de qüestions. D'una banda, aquesta cursa de Sant Silvestre, aquesta Sant Silvestre torrenca, forma part del triatló nadalenc, que és un detall important, perquè vindrà la gent amb les botlletes, suposo, de la bicicleta de Sant Esteve, que serà la primera prova, aquí tindrem la segona i després el primer bany de l'any, que serà la tercera. És important també que la gent passi, no sé si hi ha un punt habilitat perquè es pugui cellejar la botlleta.
Jo crec que sí. A la carpa, quan et van donar el paper en la dorsal, jo crec que allà sí que podràs passar la butlleta. I, bueno, jo també crec que la gent que vagi a córrer a Sant Silvestre potser ho té molt més fàcil que la primera banyada de l'any, que allà sí que allò és per valents valents. Sí, perquè fa fred, eh? Sí, sí, sí.
Clar, sí, l'altre dia amb la regidora, amb la Verda Castells, dèiem que la Sant Silvestre dura més temps perquè has de córrer més estona, però que sí que és més fàcil que els 5 segons o 10 que et poses dins l'aigua. Al final la Sant Silvestre és un treball continu durant aquella tarda i pots anar caminant, pots anar més relaxat, però el bany és des de sobretot ni no. Sí.
Jo mai m'he ficat a l'aigua en aquests temps, tan freds, però... Mai és mai, eh? Mai és mai. Mai es pot dir mai. Bé, de moment ens quedem amb aquesta Sant Silvestre Torrenca el dia 31 a la 5 de la tarda a la plaça del Castell. No sé si hi ha alguna cosa més que vulgueu destacar, noies, pel que fa a l'organització i tot plegat.
Si no us voleu perdre res, seguiu-nos al nostre Instagram, que allà som bastant pesats, pujant històries. Però bueno, si no us voleu perdre res, ens heu de seguir.
I qualsevol dubte ens podeu escriure per l'Instagram que respondem tots els dubtes que ens envieu al DM. Molt bé, perfecte. Doncs això, recordar que les inscripcions ja estan obertes, en línia fins al 28 de desembre a un preu de 7 euros, la pàgina de les Timing, l'enllaç el trobareu a través de l'Instagram.
de la Sant Silvestre i també a partir del 29 de desembre a un preu de 10 euros, fins al mateix dia de la cursa, fins al dia 31. També es poden fer presencialment, però bé, suposo que recomanem a la gent que ho faci abans. Recomanem a la gent que ho faci abans del termini, però si passa qualsevol cosa i la gent es vol apuntar a l'últim moment, que també es pot.
I últim detall, el lliurament dels dursals el dia 30 de desembre, el dia abans de la cursa, al pavelló municipal Sant Jordi, en horari de matí i de tarda...
a la tarda a partir de dos quarts de quatre fins a gairebé l'inici de la cursa i al matí des de dos quarts d'onze fins a dos quarts de dues. Sí, sí. Doncs agraïm que hagi acompanyat la Natàlia Fuster, l'Alba Fernández, la Ruth Dost i la Safa Díaz per explicar-nos tots els detalls d'aquesta Sant Silvestre de Torrenca, que ens ha quedat molt clar tot. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, us seguirem per Instagram per fer aquesta prèvia de la cursa i ens veurem el dia 31.
allà a la plaça del Castell i pels carrers de Torredembarra. Perfecte, que vagi bé. Que vagi molt bé, gràcies. Adéu.
Doncs d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dimarts, 16 de desembre de 2025. Com és habitual, el poden recuperar als webs, tresvedobles altafolleradio.cat i també als tresvedobles ona-latorre.cat. El servei a la carta. També trobaran un enllaç a les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualix, arroba, Baix Gasports. Ens retrobem aquest dimecres amb les actualitat esportiva de casa nostra.
Fins aleshores, gaudeixen del dimarts i si és possible, ja tens, ho permet, vaja, facin esport. Apa, a veure, fins la propera.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18è edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal.
El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
No busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? El restaurant L'Ermita d'Altafulla. Vols participar a la campanya Cap Infants Sense Joguina? Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions entre joguines. Tenim parking gratuït per a tothom.
de dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torredembarra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Calvo Fill. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas. Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya.
Organitza l'Ajuntament de Torredambarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredambarra.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Notícies en xarxa.
Bon dies, la una us parla, Maria Laram. El Ministeri d'Agricultura ha confirmat deu nou casos de senglars morts per presta a porcina africana dins del ràdi del primer focus a Cerdanyola del Vallès-Elevant a 26 els animals silvestres positius des de l'inici del brot. Més de 200 cadàvers analitzats a la zona han donat negatiu.
Les administracions estatal i autonòmica demanen mantenir un nivell d'alerta i reforçar també les mesures de bioseguretat tant a les explotacions com a la gestió dels engles silvestres. El conseller Òscar Ordeig ha exposat que, tot i els nous casos, les restriccions es mantindran igual i és normal que apareguin nous positius.
Els 10 positius, el mateix focus, continuem l'operatiu amb tota normalitat i ara la previsió és que sortissin, de fet la notícia seria que no haguessin sortit més. Per tant, hem dit que és una malaltia contagiosa amb una alta letalitat i per tant és normal que n'hagin sortit més, està en el mateix focus, calquem l'operatiu que estem fent servir fins ara
Pel que fa a la dermatosi nodular contagiosa, Casa de la Salva i Castelló anuncia també l'aixecament de les restriccions en el focus el 26 de desembre i el 8 de gener respectivament.
I de nou es torna a mobilitzar també el sector agrari. Una trentena de pagesos del Baix Llobregat han fet una tracturada aquest matí per protestar contra l'ampliació de la cepa del parc agrari. La marxa lenta ha sortit a les 9 del matí des de Sant Boi i ja circulant pel centre de Barcelona. Convocats per reunió de pagesos, els participants han denunciat que l'ampliació de la zona protegida fins a les més de 1.300 hectàrees posarà en perill la seva activitat.
I el govern ha aprovat el pla de rescat 2026-2030 del Departament d'Educació i IFP amb una inversió de 53 milions d'euros per modernitzar el sistema d'informació i reduir la burocràcia. El pla, basat en una diagnosi feta el 2024, vol allogerir la càrrega administrativa del professorat i simplificar la gestió del sistema educatiu. Entre les principals mesures destaca la creació d'un portal digital únic, anomenat La meva educació, que integrarà serveis i informació per a l'alumnat, docents, centres i també per a les famílies.
I la incidència estimada de la grip ha continuat pujant durant la darrera setmana, però ho ha fet a un ritme menys marcat que l'anterior, segons el sistema d'informació per la vigilància d'infeccions a Catalunya. Així s'ha arribat a una incidència estimada de 766 casos per 100.000 habitants, quan la setmana anterior va ser de 421. L'ascens va començar fa set setmanes abans del que és habitual i de forma més marcada.
I perquè fa el temps, cel molt ennúvolat arreu, enruixat sobretot al litoral i prelitoral. De fet, hi ha avisos per intensitat de pluja a la costa i prelitoral i a l'extrem sud, on es poden acumular més de 100 litres al llarg de tot el dia. Notícies en xarxa. Bon dimarts, 16 de desembre de 2025. Això és l'En Joc.
A Martí González.
Dimarts 16 de desembre, avui el Barça debut a la Copa del Rei amb l'aliminatòria de setzents de final al camp del Deportivo Guadalajara, equip de la primera federació. En farem la prèvia del que ja és l'únic representant català viu en aquesta competició del cau, amb el principal dubte de la porteria. Veurem si juga Ter Stegen, que el van operar, recordem, a finals de juliol i no ha debutat aquesta temporada, el Capità, i que en principi pot ser que marxi aquest mercat d'hivern, o Tec Stegne, que ha suplit aquesta temporada de Joan Garcia, que avui descansarà i quan ha estat legionat.
Futbol, però també tindrem bàsquet, a Eurolliga per al Barça, amb vol, bater polo, tenis, taula i molt més. Tot això avui a l'enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García. Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, avui debuta el Barça a la Copa del Rei. No sé si és. Avui l'equip de Hansi Flick, únic representant català viu a la competició, recordem-ho, visita aquesta nit el Camp del Deportiu a Guadalajara. Equip de Primera Federació.
Eliminatòria, partit únic de setgenç de final de la Copa del Rei. Els Valoranes, que han viatjat amb tots els disponibles, buscaran passar de ronda per seguir optant a rebel·lidar el títol aconseguit l'any passat. El principal dubte és qui serà el porter del Barça. Si el capità Ter Stegen, que encara no ha votat aquesta temporada, després de ser operat de l'esquena a finals de juliol, o el polonès,
i ahir va ser Flick qui va confirmar que Joan García, el porter titular del Barça, descansaria a la Copa. Avui a les 9, aquest Deportivo de la Jara Barça, recordem que no hi ha cap més equip català viu, com dèiem a la competició del cau, en categoria femenina. Ahir al Barça va oficiar la renovació d'una de les peces clau de l'equip de Pere Romeu, Clàudia Pina.
La davantera de Moncada i Reixac, que va a contracte final d'aquesta temporada, amplia el seu vincle amb el Club Laurana tres temporades més, fins al juny de 2029. Formada a la Masia i després d'un any cedida al Sevilla, Pines va consolidar l'elit de la temporada passada. Marcant 24 gols en total, deu a la Champions per convertir-se en la màxima golejadora de la competició. Als seus 24 anys, ja acumula 191 partits oficials amb el primer equip del Barça.
Pina, que, per exemple, és una de les futbolistes del Barça que opta avui al Premi de Best 2025, que dóna la FIFA aquesta tarda a Doha, al Qatar. La gran favorita és la també blaurana Itana Bonmatí, que ja s'han dut aquest reconeixement les dues últimes edicions, 2023 i 2024, i ve de guanyar la seva tercera pilota d'or consecutiva. A més d'Itana i de Pina, també estan nominades aquest de Best les blauranes Alexia Putellas, Patrick Guijarro i Eva Peijor, a més de Catacoll, que opta al Premi de millor portera de l'any.
En categoria masculina hi ha tres aspirants del Barça, la Minyamal, Pedri i Rafinha, a més de Tech, que opta a ser el millor porter, fijant-s'hi flic com a millor entrenador. Demà el Barça disputa l'última jornada de la Champions femenina. Les blaugranes, que són líders empatades amb l'Olímpic de Lió de Jonathan Giraldet,
Tancaran la primera fase al camp del París, actual desè classificat. Recordem que els quatre primers opten el bitllet directament per les quarts de final, mentre queda el cinquè al dotzer classificat jugarà en una eliminatòria prèvia. La sisena i última jornada d'aquesta fase jugarà demà en horari unificat, amb nou partits simultanis a partir de les nou de la nit. I en el futbol de casa nostra, avui es completen els vuitens de final de la Copa Catalunya Masculina amb l'última eliminatòria pendent.
S'enfronten a partir de les 7 de la tarda el Parallà de la Tercera Federació i l'Europa de Primera Federació, en terres empordaneses. Ja esperen a quarts de final el Sabadell de Primera Federació, volien dir el Terrassa de Segona Federació, la Montañesa de Tercera Federació i el Camp Joliu de Primera Catalana, que a més és líder d'aquest grup tercer.
A més, a la propera jornada ja hi entren els dos equips que l'any passat estaven a la primera federació, Andorra i Nàstic de Tarragona. En bàsquet, el Barça enceta avui i setmana de 3 partits. L'equip de Xavi Pasqual, que jugarà 5 partits en 9 dies, visita aquesta nit la pista del París, en la 15a jornada d'Eurolliga masculina. L'equip blagorana encara arrossega les baixes de la Provitola, que podria reparèixer aquesta setmana, a més de les de Veseli i Senghelia. El Barça encadena 6 victòries consecutives i és tercer a la classificació de l'Eurolliga.
Divendres, també en competició europea, rebarà el bascònia al Palau i diumenge al migdia tindrà lloc el derbi contra la Penya en Lliga CB. Demà serà el torn de la resta d'equips catalans que juguen també a competició europea. A l'Euroliga femenina, l'Espargirona, front de França, la pista del Caroulo. Cue del grup, la segona jornada, la segona fase. Les gironines són líders amb un balanç de 6 victòries i una derrota. I en categoria masculina, el Manresa té partit d'Eurocap a Polònia i la Penya mirarà de completar la primera fase de la Basketball Champions League invicta a la pista del Xolets francès.
Anambol, avui tenim jornal intersetmanal tant a la Lliga Soval com a la Lliga Guerreres. A la màxima competició masculina, el Barça líder invicta visita avui una de les pistes més complicades de la categoria, la del Torre la Vega, a partir de dos quarts de nou del vespre. El Torre la Uranes dissabte rebran el Palau a l'actual segon classificat, el Logroño.
També en aquesta lluita per la segona plaça, el Granollers, que és quart, juga demà a casa contra el tercer classificat, el Vidasó Adirun. I encara avui femenina, avui torna a jugar el CAC C Granollers, després de l'aturada pel Mundial. Les Vallès han arribat aquesta tarda al Palau d'Esports, el Porrinyo Gallec, equip que tenen just per sobre la classificació. El partit, a partir de les 6 de la tarda, es podrà seguir en directe a través de BOTB i de la plataforma La Xarxa Més. En Baterpola, avui juga també un partit avançat de l'onzena jornada de la División Nord Femenina.
Duel català entre l'Atlètic Barceloneta i la Solín Mataró. Les marsmenques buscaran una nova victòria per mantenir-se a dos punts del líder, el Sabadell, mentre que les marineres volen situar-se a quartes. El partit avui a dos quarts de nou del vespre. En tenis taula, avui el Miró Ganxets de Reus afronta un dels partits més importants de la història del club.
Les Reusenques disputen aquesta tarda a França la segona jornada de la segona fase contra el Saint-Cantin, rival directe per classificar-se per les quarts de final de la màxima competició continental. L'enfrontament començarà a les 5 de la tarda. Dissabte recorrem les Reusenques, la Miró Ganxets, que s'enfrontarà al Tarnobzeg, el rival polonès, el campió d'Europa, vigent campió i principal favorit per revalir el títol. I un dia a punt en tenis, el Godó confirma la presència, ho ha fet aquest matí, de Carlos Alcaraz.
El Murcià, actual número 1 del món, tornarà a jugar al Barcelona Open Bank Sabadell, l'edició número 73 del torneix barceloní, que es disputa entre l'11 i el 19 d'abril al Reial Club de Tenis de la capital de Barcelona.
Dimarts, 16 de desembre, 10 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol. Avui el Barça debut a la Copa del Rei. Després d'una nefasta segona ronda, el conjunt blanes ja l'únic representant català viu en aquests setzents de final de Copa. Avui l'equip de Frick comença a defensar el títol aconseguit l'any passat a Sevilla, amb la final contra el Madrid, recordem...
contra el Deportivo Guadalajara, un equip de primera federació, dues categories d'inferior, que es troba en zona de descens, ara mateix, cap a la segona federació. Això sí, els manchecs venen d'eliminar el Ceuta de segona divisió a l'anterior eliminatòria i, com sempre passa en aquest tipus de partits, venen amb tota la il·lusió per rebre un tot un Barça i sense res a perdre. En Clau Blaurana, un dels temes del partit, més enllà de superar aquesta ronda, és qui jugarà a la porteria. Ahir Hansi Flick ja va dir que no seria Joan Garcià.
El jugant se li donarà descans, això segur. I primer de tot vull parlar amb els jugadors i després, abans del partit, dir a qui juga. És així perquè avui no és el dia per prendre decisions, ja que estem en procés de recuperació i, a més, vull esperar fins demà. És normal.
Segons han avançat ja diversos mitjans, en principi Tech Stegnes serà qui jugui a la porteria avui, per tant, Ter Stegen encara tampoc serà el porter del Barça, que encara no ha debutat aquesta temporada, i que estem en any de Mundial, recordem, per tant, si Ter Stegen vol ser el porter titular d'Alemanya al Mundial de l'estiu vinent, potser haurà de buscar una sortida a aquest mercat d'hivern de Can Barça.
Pel que fa a la competició, tornant a l'equip, a la Copa, l'entreador a la mani, Hansi Flick assumeix el favoritisme, evidentment en aquesta eliminatòria, però també a la competició, com a vigent campió. A més, Hansi Flick també va parlar de la millora del seu equip en els últims partits, encara n'ha de cinc victòries consecutives en total, set, si només comptem amb els partits de Lliga, després d'un octubre i un principi de novembre, més irregular a nivell de resultats.
Hem patit molt, crec que en els dos últims mesos per les sessions, potser perquè alguns jugadors no estaven al seu nivell, i en les últimes quatre setmanes estem molt millor. Molts jugadors han tornat, molts estan jugant al màxim nivell, i això es pot veure una qualitat de l'equip. Sempre es tracta de progressar, i això és el que volem, després de cada partit. Sabem que no som al final, estem a meitat de temporada i crec que tenim encara molt més potencial.
Avui a les 9 de la nit, amb Tec, que esteix en principi a la porteria, i amb Joan García i Ter Esté, amb tots els de la banqueta, aquest Deportiu Guadalajara, Barça. El Barça que va amb tot, amb les baixes ja conegudes de Gabi Araujo i Dani Olmo, però amb només 3 jugadors del filial, els que ja acompanyen l'equip habitualment, com són lateral Jofre Torrents i els mig campistes Tomi i Dró.
Com veiem, no hi ha cap altre equip català, com dèiem, no hi ha cap altre equip català en aquesta ronda de setzans de final de la Copa, després de l'eliminació de l'Espanyol, el Girona, el Sabadell, el Reu Redis i el Sant Andreu en la fase anterior. A la Lliga, ja ho ha explicat mai, el Barça és líder en quatre punts més que el Madrid, que continua esqueixant-se públicament de l'arbitratge. Ahir, el seu president, Florentino Pérez, va recordar el cas Negreira sobre els pagaments del Barça. El vicepresident dels àrbitres, definint-lo com l'escàndol més gran del món del futbol i asseurem que el Club Blanc, acusació particular en aquest cas, anirà fins a la final per fer justícia.
La mayor preocupación del Real Madrid es la situación del arbitraje en España. Un problema que ha traspasado nuestras fronteras y daña la credibilidad y la reputación de nuestra competición. Como bien saben, la situación gravísima tras lo ocurrido con el caso de Negreira durante casi dos décadas merece, es obligado e indiscutible que se haga justicia.
Y les recuerdo que el Real Madrid es el único club que está luchando por ello. Es del todo incomprensible que las instituciones de fútbol hayan dejado solo al Real Madrid en esta lucha.
i va negar que aquests que coneix personalment l'expresident del comitè vicepresident del comitè tècnic de la vida és José María Enriquez Negrena i tampoc el seu fill Javier Enríquez que serien els encarregats de fer aquests informes pendents d'aquest cas evidentment judicial en què Joan Laporta, recordem, no està imputat perquè va ser heretat de l'època de Joan Gaspart i per tant
i, a més a més, en el seu primer període com a president ha quedat ja, en aquest cas, massa lluny i, per tant, no és un dels presidents imputats. Més enllà d'això, tornant a la part esportiva, en categoria femenina, demà has disputat l'última jornada de Champions en horari unificat.
amb 9 partits simultanis, tots a les 9 de la nit. El Barça és líder amb els mateixos punts 13 que el Lyon, entrenat per l'exbloronana Jonathan Giraldez, juga el camp del París. Demà actual desè classificat. Les bloronanes busquen tornar a guanyar per acabar líders en aquesta primera fase i tenir cert avantatge als quarts de final.
Demà, evidentment, en parlem i fem la prèvia, però és que ahir a la tarda el club va fer oficial la renovació d'una de les peces clau d'aquell equip, Clàudia Pina, la davantera del Bucader-Reixac, que és una de les que acabava contracte al final de la temporada i amplia la seva vinculació amb el Barça fins al 2029. Ella mateixa en parlava molt satisfet els mitjans del club.
Bé, al final estic a casa meva, on sempre he sigut feliç, així que espero que segueixi sent així. El Barça és el club de la meva vida, sempre ho he dit, així que molt feliç de poder continuar aquí. Han sigut molts anys també de somiar, però també de treballar. Hi ha hagut moments i temporades no tan bones, on vaig també haver de sortir del Barça cedida un any, així que bé,
També ha sigut difícil, així que això fa que a dia d'avui ho valori encara més i molt feliç de poder estar aquí. Clàudia Pina, per cert, que és una de les futbolistes del Barça, que opta al Premi de Vest 2025, que dona la FIFA aquesta mateixa tarda, a Doha, al Qatar. La gran favorita és Aitana Bonmatí, recordem la jornada durant pràcticament tota aquesta temporada, que ja s'ha endut aquest reconeixement les dues últimes edicions, el 23 i el 24, i que ve de guanyar la seva tercera pilotadora consecutiva fa un mes i una mica més a França.
A més d'Aitana i de Pina, també estan nominades aquest de Vest, les barones Alexia Putellas, Patri Ijarro i Eva Payor. A més de Catacoll, que opta el premi de millor portera de l'any. En catàoria masculina hi ha tres aspirants del Barça, són la Minyamal, Pedri i Rafinha, a més del porter Tec Stesne com a millor porter i Hansi Flick com a millor entrado.
I en el futbol de casa nostra, avui es completen els vuitens de final de la Copa Catalunya Masculina amb l'última eliminatòria pendent, la que enfronta el Paralada, la Tercera Federació, i l'Europa, la Primera Federació. És el que s'estrena aquest any, de fet, a la competició, el partit a les 7 de la tarda. Recorrent que ja esperen a quarts de final el Sabadell, la Primera Federació, el Terrassa, la Segona Federació, la Muntanyesa, la Tercera Federació, i el Camp Juliu, de l'Arbós, de la Primera Catalana, fet des del líder del grup 2 d'aquesta Primera Catalana.
A més, la propera ronda ja hi entren els dos equips que l'any passat estaven a Primera Federació i que encara no han combatit en aquesta Copa Catalunya, l'Andorra i el Nàstic de Tarragona. I de tot això ja tenim millor gol de la jornada al futbol català.
El més votat ha estat el gran xut de fora a l'àrea de Gil Muntades, del Terrassa de la Segona Federació, amb el 41,2% dels vots. S'ha imposat a les dianes de Javi López, del Sardanyol de la Tercera Federació, de Guti, company de Gil Muntades del Terrassa, i el de David Selma, del Vilanova, també de la Tercera Federació Masculina. Ja sabeu que poder recuperar tots aquests gols al nostre compte dix, arroba esports en xarxa, i votar cada dilluns el cursent ben millor a la nostra enquesta.
En basquet, el Barça afronta avui el primer dels tres partits que té aquesta setmana. L'equip de Xavi Pasqual, que ve d'encadenar sis victòries consecutives i de guanyar nou dels últims deu partits que ha jugat, visita avui la pista del París en la quinzena jornada d'Eurolliga masculina. El conjunt francès és quinzer. Ara mateix a la classificació, després d'encaixar quatre derrotes seguides. Tot i això, Xavi Pasqual avisava ahir a la prioritat el potencial d'aquest París.
Ells posen molt de ritme, és un equip que juga molt bé en els primers segons, tenen moltíssima notació. Normalment els partits contra ells el nombre de possessió ens és molt elevat. Per tant, és un partit on, més enllà que podrem contrarrestar una miqueta defensivament, sobretot hem de jugar bé en atac, perquè si volem guanyar haurem de notar. Llavors també controla el rebot, un equip que va molt bé al rebot, que presiona tota la pista, que fa aquesta excitació del tempo tota l'estona.
I nosaltres, amb el calendari que tenim, tampoc no podem jugar un partit només d'anada i tornada, sinó que haurem de controlar una miqueta el tempo tota l'estona. Sentia en Pasqual referir-se al calendari, el percebre de jugar 5 partits en 9 dies. En aquest cas, sí, com veiem, i a més a més va acumulant baixes. Avui no hi seran, a més de la llargadura de Juan Núñez.
ni Nicola Provítola, que podria reparèixer aquesta mateixa setmana, encara el seu últim procés de recuperació, a més de Jan Veseli i Toko Xengeli, que també arrosseguen molèsties. Sí que hi serà, en principi, Joel Parra, que això s'hi jugarà amb una màscara protectora a la cara després del cop rebut diumenge al Nou Congost, en partit de la sèrie contra el Manresa. Tot i això, aquest calendari, Xavi Pasqual explicava que estan preparats i que no volen excuses.
Sí, hi ha temps per entrenar el que has d'entrenar d'una altra manera. Al final hi ha tota una part de recuperació i prevenció de lesions i una altra part que hem d'anar tàcticament a preparar bé el partit en poc temps. El que hem intentat és, en aquest període que hem pogut entrenar més, apretar molt a nivell mental, físic, tàctic, per estar preparats per poder preparar partits com aquests amb 48 hores.
Avui a les 9 de la nit, aquest París-Barça, divendres tretzena, jornada de l'Eurolliga, amb l'equip Blaurana Rebent, el Baskònia, el Palau. I menys de 40 hores després, diumenge a mitja, tindrem derbi també al Palau contra el Joventut. En aquest cas, el partit de Lliga ACB. Tot això, d'aquí 7 dies, l'equip de Xavi Pasqual visitarà la pista d'un dels grans d'Europa, el Fenerbahçe, que entrena, recordem, l'ex-Laurana Saras, Jessica Vicius.
Anambol, avui comença la 14a jornada de Lliga Sobal, el jornal intersemanal. El Barça afronta aquesta setmana dos partits, els dos dels més complicats de l'any, la competició domèstica. Això sí, els barones que són líders invictes visiten aquest vespre la pista del Torre a la Vega, un dels equips que lluiten per la segona plaça, mentre que dissabte rebran el Palau a l'actual segon classificat, el Logroño. Emparava l'extrem del Barça, Dani Fernández. L'objectiu és acabar l'any de la millor manera. Crec que l'equip ho pareix, que hem estat treballant fort
Tota aquesta primera part de la temporada i posar la cirereta en aquests dos partits és el nostre objectiu.
I en categoria femenina, avui també torna a jugar el Caxe Granollers després d'una llarga aturada per la disputa del Mundial Femení. L'equip de Robert Cuesta rep aquesta tala al Porriño Gallec, equip que tenen just per sobre la classificació en partit de la dotzena jornada de la Lliga Guerreres. La prèvia és de Ràdio Granollers, Arnau Moya.
Després de l'aturada pel Mundial d'envol femení, l'equip Ballasà torna aquesta tarda a la feina, rebent el Palau d'Esports de Granollers al Balomano Porrillo. L'equip dirigit per Robert Cuesta rebrà un rival directe per entrar al play-off del títol, i és que les granollerines es troben a la setena posició de la Lliga, mentre que les gallegues se situen a la sisena plaça. Escoltem ara les paraules de Robert Cuesta, l'entrenador del KH7 Balomano Granollers.
amb moltes ganes, després d'aquesta aturada tan llarga sense competir, poder tornar a jugar al Palau davant de la nostra gent, davant de l'Inferno Llerí, per nosaltres és una motivació extra, sens dubte. Serà un partit complicat, no vindran a regalar-nos absolutament res, tot el positiu que traurem serà perquè ens ho hem guanyat nosaltres a pista. Crec que som dos entre dos que ens coneixem molt, que tenim molt clar com juguem els dos equips i, sens dubte, demà serà un molt bon partit tan vol.
El KX7 vol retornar la competició de la mateixa manera que va marxar per l'aturada, amb una victòria de prestigi. Així doncs, les ballesanes s'agafaran a l'escaf del Palau per sumar dos punts que les mantindria en la lluita del playoff pel títol.
I en futbol sala, Gràcies Arnau, avui arancen els vuitens de final de la Copa de la Reina, l'initòria partit únic i l'últim pas per disputar la final a vuit d'aquesta competició del cau. Hi ha tres equips catalans, els dos de primera divisió, la Penyes Plugues i el Mamu Les Corts, tots dos juguen demà, i avui ho fa l'esportiu Rubí, que vol continuar fent història també en aquesta competició. Les ballesanes, terceres ara mateix al grup dos de la segona divisió, reben aquest vespre el Ceuta, equip que marca la permanència a la primera divisió. La preu és a Ràdio Rubí Sisculara.
L'esportiu Rubí està a un únic partit de disputar la final a vuit de la Copa de la Reina de Futbol Sala. Avui, a tres quarts de nou, i al pabelló de la Llena s'enfronta amb el Ceuta, equip de la primera nacional, però que es troba tot just en la zona de salvació. És el primer amb el descens a tocar. Per tant, és un rival sobre el paper més assequible per a un esportiu Rubí que a la segona nacional i a grup dos de competició és el tercer classificat.
Es preveu igualtat i tenint en compte que el conjunt rubinent que a casa sempre rep per part de la seva afició un gran suport, hi ha factors que poden pensar en que arribi la victòria, la qual cosa seria una fita històrica i molt merescuda per aquest grup de noies, com ens destaca el president de l'entitat, David Parrilla. Aquesta generació de jugadores que veurem dimarts, l'única cosa ja que li queda per aconseguir és jugar a la final a 8 de la Copa de la Reina.
Tenim l'oportunitat aquí a la Llana, per primera vegada en la nostra història, de jugar-nos aquest pas. I desitjo que tinguem una mica de sort, que gaudim del partit, jo crec que això és molt important. Aquesta és la tercera participació en la competició del cau de l'esportiu Rubí.
Va passar primera ronda superant el Linyola i la segona a un equip ja de primera nacional com l'Alcantarilla i s'enfronta a un Ceuta que guanyava al Colégio San José en l'anterior eliminatori. Cita, doncs, històrica per a l'esportiu rubí aquesta nit al pabelló de la Llana, tres quarts de nou.
Demà, com dèiem, gràcies Sisko, serà el torn dels autors catalans de primera. El Penyes Pluges jugarà fora de casa, en aquest cas a la pista del Leganès, equip de segona divisió, mentre que el Mamul Escorts rebrà al Mellé, l'actual líder de la Lliga Primera i proper rival, de fet, per cert, a més de les barcelonines, a la Lliga, que serà dissabte vinent.
I abans d'acabar, per cert, avui també en clau d'agenda us recordem que en tenis taula, avui el millor ganxets de Reus afronta un dels partits més importants de la història del club, el partit de Champions, en què a França les Ausenques s'enfronten al Saint-Quentin, rival directe per classificar-se per als quarts de final...
de la màxima competició continental. Recorrem que les Rosencas ja van perdre el primer partit contra el Tarnobzeg, l'equip polonès que és el vigent campió, i avui han de guanyar a França o de conseguir un bon resultat per jugar-se aquesta classificació contra les franceses a partir del gener.
És un rival molt directe perquè és el que aspirarà junt amb nosaltres per classificar-se per la següent ronda i d'aquesta manera el Miró-Ganchets Costa Daurada ha de ser contundent, treure un bon resultat de França perquè el 16 de gener, a la tornada a casa nostra, tenir opcions de la classificació.
Després, el dia 20, visitarem Polònia, partit complicadíssim, un equip fortíssim, ens ho ha demostrat, per alguna cosa són les campiones d'Europa, però bé, seguirem lluitant, intentarem fer un bon paper, però la nostra mirada fixada amb l'equip francès. Avui en parlava Joan Carles Brigília, la presidenta d'aquest Miro Ganxets Costa Daurada, aquesta tarda a les 5, aquest sent que entén Miro Ganxets a les terres franceses.
I fins aquí l'enjoc, mitja hora d'esport català, la xarxa de comunicació local amb un servidor, Martí González, Loreu Crúmin, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat, fins llavors gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local.
Aquest Nadal, la màgia és molt, molt a prop de casa. Intra a barcelonaesmoltmes.cat barra Nadal i descobreix els millors plans nadalencs de les comarques de Barcelona per fer amb família o amb amics. Que salti o, tastar productes locals, trobar els regals més originals, passejar pels mercats, gaudir dels llums. Viu la màgia de Nadal sense anar més lluny. Descobreix-ne més a barcelonaesmoltmes.cat barra Nadal. Diputació de Barcelona.
Aquest Nadal, l'Auditori és el millor regal. Et donem moltes idees perquè l'encertis a aquestes festes. Concerts i abonaments per a tots els gustos i edats perquè tothom pugui gaudir de la música. Més informació a auditori.cat El Diccionari Termcat. 40 anys, 40 paraules. 2015. Passa llibres.
Pràctica consistent a deixar un llibre en un lloc públic i a comunicar-ho en un web específic perquè algú pugui trobar-lo, llegir-lo i tornar-lo a deixar accessible, de manera que un nou lector pugui reiniciar el procés. Xavier Fargas.
Potser ho heu vist alguna vegada. Uns quants llibres deixats en algun lloc més o menys condicionat, però sobretot ben a l'abast de qualsevol persona que en vulgui prendre algun. Sovint amb un rètol que demana que, si agafes un llibre, n'hi deixis un altre. El març de 2001.
Ron Hornbaker va concebre aquesta idea, que va batejar amb el nom de Book Crossing, i el mateix any va néixer el primer web dedicat a aquest fenomen. Des d'aleshores, la pràctica de compartir llibres d'una manera més o menys organitzada no ha parat de créixer i s'ha estès arreu del món.
La proposta catalana per fer referència a aquest concepte és ben transparent, passa llibres, que tant serveix per a l'activitat, en aquest racó del campus hi ha un espai de passa llibres, com per a cadascuna de les persones que s'hi dediquen. Fa anys que sóc passa llibres.
El terme és paral·lel a altres formacions, com ara passadins o passatemps, i segueix un model de formació que també es documenta en francès, en castellà i en italià. Quan ens referim a aquest concepte, no cal recórrer a la forma anglès de book crossing. És veritat que el web de referència en aquest àmbit fa servir el mot anglès, però el fet és que, al marge d'aquesta iniciativa més organitzada, la pràctica del passallibres s'ha estès de manera generalitzada i molt poc regalada.
Si les paraules noves t'agraden, no et pots perdre el podcast Paraules Habitables. A la xarxa més. Una producció de la xarxa i el TermCat. La xarxa. Ona la Torra, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Comencem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dimarts, 16 de desembre del 2025. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre el Tafolla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. L'actualitat esportiva amb Marc Pérez i a control de Sogesu Sánchez. Us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa. Comencem, ho fem amb els titulars.
Altafulla presenta al·legacions a DIF pel projecte de pantalles acústiques a la línia ferroviària. Tot i que inicialment el tram altafullenc no estan previstes, es demana que es busquin alternatives de menor impacte per reduir el soroll dels trens. Torre d'en Barra ha celebrat el 25è aniversari de la rehabilitació del castell del Zicar. Ho ha fet amb un acte institucional en què es van donar cita a desenes de regidors de l'Ajuntament durant l'etapa democràtica i on es va aprofitar també per celebrar els 50 anys al final de la dictadura.
Roda de Barà recapta més de 2.000 euros per a la Marató de Trescat. El municipi s'hi va sumar amb l'organització d'una fira d'entitat solidària, una caminada i les donacions d'associacions. La matinada de dilluns, els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Torre d'Embarra van detenir tres homes com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. Va ser en el marc d'un control conjunt amb la policia local de Roda de Barà.
La fira de Nadal d'Altafulla d'aquest passat cap de setmana s'ha tancat amb un balanç molt positiu. Tant pel que fa a l'afluència de públic com a la valoració per part de l'organització. L'Ajuntament d'Altafulla es mostra satisfet del resultat. L'Agència Catalana de l'Aigua ha presentat un estudi preliminar amb diverses alternatives sobre la presa del Catllà i el tram final del riu Gaià. L'estudi valora des d'una hipotètica retirada total o parcial de la presa fins a un rebaix. També mantenir-la com està actualment.
A tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
L'Ajuntament d'Altafulla s'ha sumat a les demandes dels municipis veïns per reclamar a Adif que no tiri endavant el projecte per instal·lar pantalles acústiques a la via. I és que el seu pas pels nuclis urbans, la línia ferroviària s'ha previst cobrir amb grans panells de ferro que poden arribar als 6 o 7 metres d'alçada i que suposen un gran impacte visual, paisatgístic i de trencament de la continuïtat urbana.
És una situació que ja s'ha viscut a Roda de Barà, on de moment han paralitzat les instal·lacions d'aquests panells. Si bé en el cas d'Altafulla no es preveu fer aquest tipus d'instal·lació en concret, sí que el projecte contempla una partida pressupostària per fer-hi actuacions. És per això que el Consistori ha decidit fer explícita la seva oposició al projecte, tot presentant-hi al·legacions. Això ho ha explicat el coalcalde Jordi Molinera. No hi estudi, però sí que hi ha una partida econòmica reservada.
per fer aquestes plaques que són tot arreu d'ara, doncs, han entrat bastanta... perquè són les plaques d'uns 5, 6, 7 metres d'alt, que generen gairebé un mur allà on es posen, no? I llavors, doncs, si ja tenim la via del tren que divideix, doncs, de part a baix de mar, de la part del poble, doncs, imaginem-nos, a més a més, que estiguéssim, doncs, encaixonats amb aquestes plaques de fins a 7 metres, que n'hi ha algunes, amb uns altres molt, molt grans.
Les delegacions s'han presentat en base a un estudi elaborat per la plataforma Mercaderies per l'Interior. En aquest treball es parla de diferents qüestions relacionades amb els efectes del pas als trens de mercaderies per nuclis urbans i, entre altres coses, se proposa mitigar el soroll dels trens amb solucions menys invasives com modificacions a les enrodes en dals a convois. Aquest, segons afirma Molinera, ja funcionen amb èxit a altres indrets d'Europa.
perquè si s'han de posar sistemes antisorolls sobre els trens, doncs que hi ha sistemes que no són aquestes plaques de 7 metres, hi ha sistemes com s'ha fet al País Basc o altres països europeus, que són un sistema que són un metre i mig d'alçada, que el que fa és amortiguar el soroll a l'alçada de les rodes dels trens, llavors evita crear aquestes grans caixes al mig de núcleos.
Molinera ha reformat la bona sintonia del consistori amb la plataforma amb la qual s'ha reunit recentment per tractar aquesta qüestió. Torredambarra ha celebrat el 25è aniversari de la rehabilitació del castell del Zicart. Ho ha fet amb un acte institucional en què es van donar cita a desenes de regidors de l'Ajuntament durant l'etapa democràtica i on es va aprofitar també per celebrar els 50 anys del final de la dictadura.
Davant de molts dels representants polítics de Torredembarra des de 1978 fins avui, l'alcalde Valer Pinó va destacar la importància de viure en democràcia i també va posar en valor l'honor que ha de representar per als regidors i regidores ser representants de la ciutadania.
I és que tot i no ser perfecte, res ho és en aquest món, la democràcia ens permet exercir un govern del poble i per al poble, representant la majoria social. I és precisament aquesta definició la que de forma implícita ens obliga a entomar el càrrec amb una gran responsabilitat, alhora que amb tot l'orgull. Un honor que, com sabeu, ens acompanyarà tota la vida.
La Torre té molt present els vostres noms i les vostres contribucions al poble que hem esdevingut. Perquè ser escollit per la ciutadania és un privilegi que mereix ser recordat, honrat, honnat i homenatjat com ho hem fet avui aquí. Si l'alcalde va obrir l'acte, el regidor de Cultura i Patrimoni, Daniel Pujol, va ser l'encarregat de tancar-lo. Pujol també va remarcar el valor de la democràcia en el context actual. També va valorar l'etapa d'estabilitat política que es viu a Torre d'en Barra amb l'actual govern.
Treballar pel bé dels torrencs i de la torre, tot i ser la responsabilitat més gran que he tingut mai, també ha sigut la tasca més honorable que he viscut i estic convençut que res ho podrà superar. La veritat és que és d'agrair tenir un govern municipal tan estable com l'actual. Ho és per bé de nosaltres, els regidors i regidores, però ho és sobretot també per la ciutadania, que no ho oblidem, ha de ser la nostra prioritat. Queda més que demostrat que la relació entre el consistori es tradueix directament en com funciona el municipi.
Aconseguir l'estabilitat no sempre és fàcil, de fet tot el contrari. El d'aquest dissabte a la tarda va ser l'acte més institucional de la commemoració dels 25 anys de la rehabilitació del castell del Zicar per convertir-se en la seu de l'Ajuntament. Al matí, però, es van fer altres actes, dues visites guiades i una conferència sobre com va ser el projecte de recuperació de l'edifici.
Aquesta conferència va anar a càrrec de Quim Nolla, arxiver de l'Ajuntament en el moment de la reforma l'any 2000, i Xavier Oliver, que va ser l'arquitecte del projecte. Nolla va fer repàs de la història del castell des de la seva construcció durant la segona meitat del segle XVI fins als nostres dies. Va comentar, per exemple, com pel castell del Zicar van passar des del rei Carles III al segle XVIII fins als soldats francesos que donaven suport a Ferran VII al segle XIX.
El 1706, en plena guerra de successió, el Carles III, rei d'Espanya, passa aquí a la vila Torre d'Embarra a la nit, està documentat, anava fins a Tarragona, i dormí a la vila, dormint al castell, als sondres de Coloma, i ho he mis el primer dia. Com a estament militar també va tindre un cert ús, no?, la batalla Torre d'Embarra, aquí va haver els miclets, la famosa batalla que va haver aquí a Cama Obert,
Entre aquí hi ha Altafulla. Aquí també va haver una estada fugaz dels 100.000 fills de Sant Lluís, 1823. És un exèrcit francès que va vindre a suportar, a donar suport, perdó, i a alliberar els absolutistes Fernans Setè. I aquí van estar un parell de dies. Nolla també va comentar algunes anècdotes sobre com es van recuperar alguns dels elements patrimonials del castell, com les piles sepulcrals que hi ha al pati o l'escut del Zicart.
Per la seva banda, l'arquitecte Xavier Oliver es va centrar en el procés de recuperació del castell, que va acabar amb la inauguració de l'edifici al març de l'any 2000. Oliver va explicar com, quan se li va plantejar el projecte, va pensar que seria impossible que un ajuntament com el de Torredambarra tirés d'endavant una rehabilitació d'aquestes característiques. També va destacar el valor que té el castell del Zicar com a exemple de l'arquitectura renaixentista a Catalunya, un període en què es va desenvolupar una escola d'arquitectes molt important al Camp de Tarragona.
El Renaixement a Catalunya mai reconegut i que crec que caldria fins i tot un recorregut de visites del Renaixement des de la Selva del Camp, Alcuber, Tarragona, la Catedral, Torredembarra, Barcelona, la Generalitat, etcètera, que és on se crea
el que és l'escola del camp, una escola d'arquitectura d'altíssim nivell. Tan abans com després de la conferència es van fer visites guiades al castell, que van anar a càrrec de Xavier García Puerta. Aquest va explicar també part de la història de l'edifici. Per exemple, va parlar sobre els orígens quan Lluís Icar va decidir fer un edifici nou perquè volia donar més valor al seu llinatge.
en Lluís de Carles va considerar que el seu ginatge havia crescut, que la seva importància històrica havia crescut i que necessitava un castell molt més potent. El que es feia llavors, perquè el gòtic era prominent, s'afegien coses renaixentistes, etcètera, era afegir coses. Per exemple, aquest era el de Tarragona.
és totalment gòtica però té una mica de transició romànica, s'afegeixen capelles renaixentistes, etc. Es van afeixant coses, en canvi aquí és com des de zero, i és el que ens permet tenir el que tenim ara aquí.
Una de les particularitats d'aquesta visita guiada va ser la possibilitat de recórrer la primera planta del castell, que no s'hi ha rehabilitat encara i que està tancada al públic. García Puerto va comentar com encara es poden veure alguns dels detalls a les sales més nobles de l'edifici, fet per l'arquitecte Pere Blay. El que segons és que el sostre, per una sèrie de magó, no la hem de comprar que hem vist abans.
i que dialoga amb la peça del mestre Pere Blay. Això és destacat per què? Perquè a la resta d'estances de la planta noble la gran part és un altre cop formigó i revestida. És a dir, que aquí tenia un punt més de noblesa i que en Pere Blay era un arquitecte destacat i volia mantenir aquest element.
La commemoració dels 25 anys a la rehabilitació del castell es tancarà aquest divendres amb la primera edició del festival de microteatre La Torrenca.
La Fira de Nadal d'Altafulla d'aquest passat cap de setmana s'ha tancat amb un balanç molt positiu, tant pel que fa a l'afluència de públic com a la valoració per part de l'organització. L'Ajuntament d'Altafulla es mostra satisfet del resultat d'un certamen que un any més ha omplert de vida el nucli antic i que ha servit com a molt bon inici del programa festiu del Nadal a la Vila.
Durant tres dies, la plaça de l'Església, la plaça Sant Antoni, la plaça del Pou i els seus entorns han estat escenari d'un mercat de Nadal amb una quarantena llarga de parades, activitats familiars, música en directe i propostes pensades per tots els públics. L'ampliació dels espais, impulsada ja l'any passat, i alguns canvis a la distribució, com el trasllet de l'escenari a la plaça del Pou,
han contribuït a dinamitzar encara més la fira i a repartir al públic pels diferents racons de la Vilaclosa. Així ho ha valorat el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Tomàs Serra, en declaracions al Tafolla Ràdio.
Satisfets amb la fira, un any més hem ampliat fins aquí a Plaça del Pou, que fem que hi hagi més espais per poder visitar, per poder passejar, que hi hagi més paradetes. Aquest any hem baixat l'escenari aquí a Plaça del Pou perquè la fira no sigui sempre igual, també per donar més protagonisme en aquest espai. I bé, molt satisfets de tots els paradistes que han vingut. Són 45, deu n'hi do per ser un municipi petitet com és Altafulla. Teníem més de 70 instàncies.
Havien de ser més, però bé, sempre passa que a les fires, sempre algú a última hora no acaba venint, però bé. Serra també ha destacat la bona resposta dels paradistes i l'interès que ha despertat la fira, amb més de 70 sol·licituds rebudes, de les quals, finalment, n'han participat 45. Pel que fa als visitants, segons Tomàs Serra, molts coincideixen a dir que la fira de Nadal d'Altafulla té alguna cosa especial, un fet que atribueix a la seva ubicació al centre històric.
El resultat és bo, hi ha famílies, amb nens, gent gran, passejant, fent compres, prenent vi calent, xocolata calenta, i bé, la qüestió és no perdre l'esperit nadalenc i fer que Altafulla brilli, i bé, sens comentaris, tal, tal.
que la Fira d'Altafulla té alguna cosa especial, i entenc que és per on està ubicada, aquí al centre, al nucli antic del municipi, municipi empadrat, preciós, Altafulla, vull dir que no podem demanar més, penso.
Més enllà del mercat, els actes paral·lels que s'han dut a terme aquests dies han fet palès l'ambient festiu i familiar propi de les dates de Nadal. Tot plegat ha marcat un excel·lent punt de partida del programa de Nadal d'Altafulla, que continuarà les properes setmanes amb propostes pensades especialment per la canalla, però també amb activitats culturals solidàries i lúdiques per tots els públics, fins a arribar a la cavalcada de Reis, un dels moments més esperats de les festes.
L'altafullant Carlos Terron ha estat un dels protagonistes dels Premis Tarragonès, que el passat diumenge al migdia es van lliurar en una gala celebrada al Casal Municipal de la Nou de Gaillà. Terron ha guanyat la 26a beca d'investigació Lucius Licinus Sura de pel projecte Els Comuns i les Universitats del Baix Gaillà al segle XVII.
El jurat ha reconegut aquest treball de recerca centrat en un àmbit territorial de la comarca amb l'objectiu de contribuir a la construcció de la història dels municipis del Tarragonès. La beca està dotada amb 2.450 euros i inclou la publicació del treball dins la col·lecció als llibres del Consell.
A la seva intervenció, Carlos Terron ha posat en valor la investigació i la recerca universitària, enteses com la força dels col·lectius o comunitats veïnals, enfront del poder senyorial en l'època moderna, i en concret al Baix Gaià. Terron en feia referència fa uns mesos, en el marc de la secció setmanal que Altafulla Ràdio dedica al centre d'estudis d'Altafulla, i explicava que el comú de qualsevol vila eren els veïns d'aquesta, sotmesos del senyor a l'església, però que en molts àmbits de la vida s'autogestionaven.
els comuns d'Altafulla, de qualsevol poble, era la totalitat dels veïns del poble, que òbviament en una societat estamental, estaven sotmesos al senyor, al rei, a l'església, però que en molts àmbits de la vida s'autogestionaven, podríem dir que els senyors estaven molt preocupats en...
en extreure benefici mentre els paguessin per les terres o pel que fos, pels drets que tenien, doncs la gent s'autoorganitzava en la seva vida quotidiana, podríem dir. I una de les coses que feien per autoorganitzar-se era arrendar i gestionar aquests serveis del comú que li deien,
que eren la distribució d'aliments, bàsicament, la taverna, la carnisseria, l'hostal, tot això depenia del propi poble.
El professor i historiador Altafollenc afegia en aquesta entrevista que els serveis comunals s'han de contextualitzar al segle XVII, abans de 1714 i del decret de nova planta, que va suposar un abans i un després. Terrón explicava que amb l'arribada dels castellans i els borbons l'autogestió es va acabar, ja que després van venir els ajuntaments, un govern municipal gens democràtic i sotmès a les autoritats.
La situació prèvia al 1714, l'article parla sobretot del segle XVII, la situació en aquest cas del comú, del poble Altafulla, era molt diferent de la que s'hi va viure després del segle XVIII. A nivell local podríem dir, tot això que comentava abans, que el poble
més o menys, en la mesura del possible, eh? S'autoorganitzava i gestionava els afersers i comuns, tot això amb l'arribada dels castellans i els borbons s'hi va acabar, i a partir del decret de nova planta, de fet, és quan apareix el propi terme a l'institució de l'Ajuntament, amb els regidors i els corregidors...
I llavors, això els ajuntaments sí que eren ja un govern municipal, local, gens democràtic, gens participatiu i totalment sotmes a les autoritats superiors.
A més de la beca d'investigació durant l'acte de lliurament dels Premis Tarragonès, també s'han lliurat els altres dos guardons que convoca anualment el Consell Comarcal del Tarragonès en els àmbits de la creació i la difusió cultural. El 24è Premi de Creació, Luquius Aneus Flurus, ha estat a part al músic Canungí, Dani Espasa, en reconeixement a la seva trajectòria artística marcada per la creativitat, el rigor i una gran versatilitat musical.
Pel que fa al 24è Premi de Difusió Eutiques, el reconeixement ha estat a part al periodista i comunicador Vilasacà Xavier Graset per la seva sòlida trajectòria en la premsa escrita a la televisió i sobretot a la ràdio.
La matinada de dilluns, els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Torredembarra van detenir tres homes com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública, en el marc d'un control conjunt amb la policia local de Roda de Barà. La detenció s'ha produït a les 3.45 a la plaça Francesc, embeciant el transcurs del control. Els efectius policials van aturar un vehicle amb tres ocupants al seu interior i després d'identificar-los van procedir a l'escorcoll del turisme.
Durant la inspecció, els agents van localitzar aproximadament 300 grams de marihuana amagat sota un dels seients posteriors dins d'una bossa de brossa negra. A més, també es van trobar diverses eines, com una cisalla, un tornavís i un tub de coure procedent d'un aparell d'aire condicionat, entre altres objectes. I a un dels individus se li van intervenir 500 euros amb bitllets fraccionats.
Davant les explicacions incongruents facilitades pels ocupants del vehicle, els Mossos d'Esquadra van procedir a la detenció de tres homes de 23, 29 i 44 anys d'edat per un presumpte delicte de tràfic de drogues. A un d'ells li consten dos antecedents per delictes patrimonials. Els atinguts passaran a disposició judicial.
Roda de Barà recapta més de 2.000 euros per a la Marató de Trescat. El municipi s'ha associat amb l'organització d'una fira d'entitats solidària, una caminada i les donacions d'associacions. La jornada solidària es va iniciar dissabte al matí amb una caminada popular pel terme municipal fins al Cucurull. A les 10 a la plaça La Cerdana es va omplir amb les paradetes i les activitats de la fira d'entitats impulsada per l'Ajuntament i que va comptar amb una elevada participació ciutadana.
Els infants van poder lliurar les cartes del pare Noel, mentre que la Biblioteca Municipal, Joan Martorell Coca, va organitzar la tradicional venda de llibres solidaris i un taller infantil, que van contribuir de manera destacada a la recaptació. Al llarg del matí, diverses entitats i associacions locals
van oferir jocs populars, activitats esportives, rifes, exhibicions de ball, estants informatius i venda de productes, així com un primer contacte amb l'equitació per als més petits o l'exhibició dels gossos de rescat de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil. Remei Gabaldà, regidora de Sanitat, en feia una bona valoració sobre la participació.
Molta gent ha vingut, molta gent ha participat, a part del que hem fet avui, tenim la setmana passada al pont, l'associació de Cosa Laurada també va fer una fira de Nadal i també amb allò han col·laborat amb nosaltres, i tenim altres entitats que no és avui, sinó aquesta tarda al futbol, demà tenim el club de patinatge que també... La veritat que molt bé, la gent ha respost molt bé.
A l'import assolit a la Fira d'Entitats també s'hi van sumar les donacions de l'Associació de Veïns i Veïnes de Costa d'Aurà de Barà, que va recaptar 141,12 euros durant la seva Fira de Nadal, o el Grup Sardanista, que va aportar 250 euros. En total s'han recaptat 2.084 euros. Tot i això, la quantitat és provisional, ja que encara s'incrementarà amb la recaptació del Festival de Nadal del Club Patí de Roda de Barà, previst per al proper diumenge a dos quarts de set de la tarda.
Roda de Barà vol un Nadal de llum amb la celebració de dues iniciatives que tenen com a objectiu envellir el municipi i dinamitzar la vida comercial durant les festes. El veïnat podrà participar en el tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins i els comerços locals el 15è concurs de paradors de Nadal.
El tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins està organitzat per l'Associació de Veïns del Nucli Urbà i vol fomentar la implicació ciutadana en la decoració nadalenca dels habitatges. El jurat estarà format per membres de la Junta de l'Entitat i socis voluntaris i valorarà l'originalitat, el muntatge, la complexitat, l'estètica, la creativitat, la música d'ambientació i el fet que la decoració compleixi amb la temàtica de Nadal.
Les valoracions es realitzaran a partir del dia 18 de desembre i el nom del guanyador es donarà a conèixer el 23 de desembre. El premi consistirà en una cistella de Nadal. Les inscripcions es poden formalitzar fins al dia 17 enviant un correu electrònic a ab-nucleurban arroba gmail.com on caldrà indicar el nom i cognoms de la persona participant, l'adreça de l'habitatge engalanat i un telèfon de contacte.
Paral·lelament, la Regidoria de Comerç organitza el 15è Concurs de Paradors de Nadal, una proposta adreçada al comerç local que busca dinamitzar l'activitat econòmica i posar en valor l'esforç dels establiments per crear paradors atractius i amb esperint nadalenc. El concurs compta amb diversos premis. Un primer premi consistent en un viatge de cap de setmana valorat en 150 euros, un segon premi amb un sopar per dues persones en un restaurant de Roda de Barà valorat en 100 euros i un tercer premi amb un lot de Nadal valorat en 80 euros.
Una de les novetats d'enguany és el canvi de criteri a l'hora de fer la valoració dels aparadors, ho explica la regidora de comerç, Rosanam Dorantes, que diu que en comptes de valorar la tecnologia, es valora l'artesania.
fem com un pas una mica enrere i en lloc de puntuar la tecnologia volem puntuar a la manualitat a l'artesania perquè la tecnologia llumetes ja ho tenim molt llumetes a códigos QR és el que hi ha i potser valorem més aquesta feina més que posar-hi un nino que et fa uns moviments que el compres i ja està
Els comerços interessats s'hi poden inscriure a l'hotel d'entitats abans del 19 de desembre a les 12 del migdia. El jurat visitarà els aparadors participants el mateix dia 19 a les 6 de la tarda. Doncs ara coneixem l'actualitat esportiva. Marc Pérez, molt bon dia.
Bon dia, sí, i el protagonisme és l'atletisme. D'una banda, els germans Suárez de la Riera de Gallà, la Júlia i el Marc han tancat la temporada 2025 amb la participació en el Campionat d'Espanya de marxa d'hivern de promoció celebrat aquest diumenge a Orense, Galícia.
La Júlia s'ha proclamat subcampiona de la categoria sub-20 femenina... ...en completar el recorregut de 5 quilòmetres en 22 minuts i 26 segons... ...la qual cosa suposa una nova marca personal. D'aquesta manera, la Rierenca finalitza l'etapa com a leta sub-20... ...i ja pensa en la següent categoria, sub-23. Entre les fites destacades, enguany ha aconseguit l'or... ...en el Campionat d'Europa amb la Reial Federació Espanyola de Latisme...
L'Hora en el Campionat d'Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana i la Plata en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual. D'altra banda, el Marc ha acabat quart classificat en la categoria sub-18 en acabar la mateixa distància en 21 minuts i 15 segons.
En el seu cas, hem de dir que havia arribat més aviat a la meta, però ha rebut una penalització de 30 segons per part dels jutges que l'ha deixat sense medalla. Tot i això, igual que la seva germana, l'aleta de Club Aletisme Igualada ha fet millor marca personal per dia 10 al curs 2025.
Entre les fites més destacades d'enguany, Suárez ha aconseguit la plata en el Campionat d'Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana i l'or en el Campionat de Catalunya a marxa en ruta individual.
D'altra banda, l'Atletisme d'Altafoyen ha tingut representació en el campionat de Catalunya de cross-curs, celebrat aquest diumenge a Tortosa. El resultat més destacat l'assignat Emma Vendrell, ja recuperada de la lesió que va patir fa dues setmanes. De la mà de l'Agrupació Atlètica Catalunya, l'Altafoyen ha fet segona en la categoria sub-18 femenina, en completar el recorregut a dos quilòmetres en set minuts.
D'altra banda, Marc Vendrell, lluint els colors també de la grupa, ha fet sisena classificada en la categoria sub-20 en completar el circuit en 100 minuts i 44 segons. Precisament en la categoria absoluta també ha competit Helena Rodríguez de la mà del Barcelona Atletisme. Ha fet novena i vintunena de la General, d'un total...
de 31 atletes amb un temps de 8 minuts i 22 segons. En aquest cas, cal tenir en compte que el dia anterior havia participat a l'encampeonat d'Espanya de Clubs Master a València, amb el Barcelona l'Altisme ha aconseguit la quarta posició. Acomiadem l'informatiu de Baixgai el dia d'aquest dimarts, dia 16 de desembre. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu un molt bon dia. Adéu-siau.
Sintonitzes Ona la Torre. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Benvinguts a Les Portes de Troia, el teu programa d'història de la xarxa. Una finestra oberta per descobrir altres civilitzacions i cultures i els cops amagats dels personatges i els fets que han marcat un abans i un després en la seva generació. Amb Alberto Retxe, Sergio Rodríguez i Albert Abril, t'esperem a Les Portes de Troia. Escolta'ns a la teva ràdio de proximitat.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Ona Latorre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local.
I no et perdis res.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Molt bon dia, són les dues. Notícies en xarxa a migdia, amb Jordi Casino.
Ara sí, ja és oficial, la T usual i la T joves seguiran bonificades l'any vinent i costaran la meitat, com fins ara. Després de l'anunci d'ahir de Pedro Sánchez que el govern espanyol mantindria la seva aportació, el govern i els comuns han tancat l'acord per garantir els diners de la Generalitat. Pel que fa als preus del transport públic, aquests patiran un increment mitjà del 3,5%. Sílvia Paneque és la portaveu del govern.
ha estat un treball amb el grup parlamentari dels comuns i que hem de celebrar, és que a més a més s'ha fet amb uns criteris d'equilibri territorial. Això fins ara no s'havia fet, sempre s'havien fet increments, fins i tot l'any passat, lineals i pensem que va en el bon camí i en el missatge que encara que un visqui allunyat de l'àrea metropolitana l'impacte no sigui tan important perquè ja les tarifes són més cares. Per tant, sí que és lleugerament superior.
però es fa amb criteris territorials. És dimarts 16 de desembre de 2025. Tenim més titulars. La T314 se situa com la carretera més perillosa, Sònia Kerr. La via que enllaça Cambrils amb Reus pren el relleu de la rebassada, segons l'informe anual del RAC, que analitza l'índex d'accidents greus i mortals a la xarxa viària. L'índex d'accidentalitat al creix dos punts. Pilar Alegria deixa el govern espanyol.
La ministra d'Educació i també portaveu de l'executiu se centrarà a partir d'ara a preparar la seva candidatura a les eleccions d'Aragó, que serà avançat el 8 de febrer, on serà la cap de llista del PSOE. El president Pedro Sánchez nomenarà pròximament la seva substituta. Europa presenta aquesta tarda el seu pla d'habitatge assequible. Una estratègia amb què intentarà capgirar la crisi de preus que afecta bona part del mercat de lloguer i compra als països de la Unió. Barcelona ha estat la impulsora de la campanya per reclamar el pla.
La incidència estimada de la grip continua pujant a Catalunya. Segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions, s'ha arribat ja als 766 casos per 100.000 habitants, quan la setmana anterior va ser de 421. Tot i la dada, l'increment és menys marcat que fa 7 dies. S'eleven a 26 els sanglars morts per pesta porcina africana.
Els 10-9 casos s'han localitzat també en el radi de 6 quilòmetres de la zona zero, un augment que l'executiu considera normal. Mentrestant, la Xina ha decidit posar anzels del 20% al porc procedent d'Europa. Cultura Romeria lidera el rànquing denominats als Gaudí.
La pel·lícula que tanca la trilogia familiar de Carla Simón ha obtingut 13, seguida de Sirat amb 12 i Sorda amb 10. La propera edició dels Premis del Cinema Català se celebrarà el 8 de febrer al Liceu. Per cert, que Serrat i Esper rebran la medalla d'or de la Generalitat. I en esports, Gení de Gallut, el Barça disputarà el duel de Copa del Rei de Futbol de les 9 d'aquesta nit amb dues novedats.
Els blaugranes viatgen a Guadalajara amb Lewandowski i finalment a la convocatòria. El davanter no es va entrenar i per unes molèsties del partit contra l'Ossassuna, mentre que el porter està recuperat ja de la gastroenteritis i tot apunta que serà titular per davant de Ter Estella. Previsió del temps per aquest dimarts, encara amb la pluja, com a protagonista, Luis Mi Pérez, bon dia.
Bon dia. Una altra vegada s'està engrescant l'atmosfera i tenim alguns ruixats, fins i tot algunes tempestes intenses que estan cayent aproximadament del Baix Maresme cap al sud. En aquests moments tenim algun xàfec destacable, per exemple, cap al Camp de Tarragona, gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona.
i algun ruixat tanmateix està tensant a les comarques de Lleida. Cap al Sagrià, cap a les Garrigues, també hem tingut algun remet destacable, sempre local, això sí. I compte perquè no s'han acabat de desfer algunes poires de la Catalunya central. Per tant, s'estan barrejant dos tipus de situacions. Les immediates hores on hi plourà més és del Llobregat cap al sud, però també tindrem algun xàfec, per exemple, el Vallès, el Maresme, la Selva... I ja a últimes hores del vespre, quan es faci de nit, per tant...
Alguna pluja entrarà per la costa brava nord, encara amb una mica de vent d'agregal o de llevant, per tant, mares valutada, i les clarianes més nombroses al Pirineu. Pel que fa el dimecres, cada cop menys núvols, tot i que al matí hi haurà algun ruixat al sud. Ho seguirem a la xarxa. El control de so, Ivan López, passen 4 minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
És la nostra portada aquest dimarts. L'acord entre el govern i els comuns per mantenir les bonificacions al transport públic, la T jove i la T usual, continuaran al 50% en totes les zones de Catalunya. Els comuns s'havien posat la bonificació del transport com una de les condicions per negociar els pressupostos. Ara bé, les tarifes s'apujaran al 3,5% de mitjana amb criteris, això sí, d'equilibri territorial. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. Les bonificacions al transport públic es mantindran l'any que ve. Els comuns i el govern feia dies que ho negociaven i avui han anunciat l'acord. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jessica Albiach, ho ha celebrat.
Ha costat, però ho hem aconseguit. Sabeu que portàvem setmanes insistint en que no podíem pujar els preus del transport públic i també advertint al govern que si es carregaven les bonificacions als abonaments del transport públic no calia ni que ens truquessin per telèfon. Però avui us puc dir que a partir de l'1 de gener es mantindran les bonificacions dels abonaments del transport públic durant tot l'any 2020.
També la consellera i portaveu, Sílvia Panec, l'ha qualificat de bon acord. N'ha dit que és alhora adequat per l'usuari i assumible per l'administració. Panec, però, ha avançat que la Generalitat està interessada a tenir una tarifa plana per tots els transports. Catalunya està molt interessada en aplicar aquestes tarifes planes com ho pot anar adaptant i que el Ministeri compensarà els decalatges que hi hagi entre el sistema tarifari propi
i el decalatge que hi hagi amb l'aplicació d'aquestes tarifes planes. Per tant, la T jove costarà 45,5 euros al trimestre, la T usual de zona 1 costarà 22,8 euros i de zona 3 cap amunt costarà 42,7 euros al trimestre.
Mentre es feia public l'acord entre els governers comuns, coneixíem les primeres reaccions. Algunes de les primeres a l'anunci fet per Pedro Sánchez que el nou abonament integrat estatal que servirà per rodalies, mitjana distància i autobusos entrarà en vigor al gener i costarà 60 euros. L'Associació per a la Promoció del Transport Públic lamenta que la mesura està enfocada a la cacera de vots, però que no aborda una integració total de la mobilitat del país. Són declaracions a la xarxa de la seva portaveu, Mercedes Vidal.
Aquest abonament ara començarà pel transport estatal. Després s'aniran afegint altres operadors. Ja veurem com, ja veurem quan. El que passa és que amb les tarifes, ja fa uns anys que hem entrat en una dinàmica d'en lloc de col·laborar entre administracions a fer el millor sistema tarifari possible, es fa política tarifària a base de denuncis per veure qui guanya més vots. Tot i l'escepticisme sobre la mesura, Vidal admet que la integració tarifària pot fer augmentar l'ús del transport públic.
Doncs encara parlant de mobilitat, us ho dèiem en titulars, la T314 de Cambril a Reus és la més perillosa de Catalunya. Segons un estudi del RAC, analitza l'índex d'accidents greus i mortals a la xarxa viària i pren el relleu de la rebessada. L'informe del Club determina que un 26% de les carreteres tenen un índex d'accidentalitat alt, dos punts més que l'any passat, i que la via convencional és tres vegades més perillosa que la desnoblada. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, la T314 de Cambrils a Reus és la que presenta un índex de perillositat més alt a Catalunya i pren el relleu a l'arrabassada que ho ha estat els darrers cinc anys. Pel director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, aquests són els possibles motius. Per entrar als camps hi ha unes arquetes. Aquests ars tenen proteccions. Aquestes carreteres no estaven prou protegides, però aquest no és el motiu tampoc de l'accident. Un accident té més d'una causa concorrent.
Els deu trams amb més risc d'accident greu a mortal són vies convencionals de calçada única. La meitat són de la demarcació de Barcelona, dues de Girona, dues de Tarragona i una a Lleida. S'incorporen com a carreteres perilloses la de Malleu a Torelló, la C31 de Sitges a Castelldefels i la C14 Artesa de Segre. La Nacional 340 a Torre d'Embarra concentra els accidents de vehicles pesants i la de Martorelles a Vilanova del Vallès l'accidentalitat més alta de ciclistes.
Per tot plegat, el president del RAC, Josep Mateu, reclama més consciència als conductors i una millora de les infraestructures. Hem d'incidir molt en el comportament dels conductors, la renovació del parc automobilístic i després que hem d'actuar sobre les infraestructures que s'han de posar els recursos necessaris per poder-ho fer. L'informe analitza l'accidentalitat del 2022 al 2024 i alerta que en la meitat dels sinistres amb morts i ferits greus hi ha involucrada una moto ciclomotor.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Sis minuts i arribem a un quart de tres. Política espanyola, Sumanos planteja sortir del govern espanyol, però ha reclamat una reunió urgent amb el PSOE per parlar de les mesures que aplicaran els socialistes per lluitar contra la corrupció i l'assetjament sexual i laboral. Els socis minoritaris de Pedro Sánchez consideren que el PSOE ha de posar en marxa mesures contundents per acabar amb aquesta crisi. Des de les files socialistes, la portaveu del govern ha volgut remarcar que sempre estan oberts al diàleg i que s'han posat en marxa ja...
13 de les 15 mesures anunciades per acabar amb la corrupció. Escoltem Pilar Alegria. El diàlogo por parte de este gobierno es una señal de identidad, como decía muy bien el presidente del gobierno ayer, por creencia y desde luego también por necesidad
i si, en fi, donde major expressió alcanza ese diàlogo, com no pot ser, a més de altra manera, és com nostres socios de govern, més allà des del respecte, lògicament, a sus opinions, que, per suposo, les manifesten abiertament. I, bueno, dicia, en una reunió, per suposo, nosaltres, és que, casi me atreveria a dir-li, que és que les reunions de consumar són a diari.
Pilar Alegria s'ha acomiadat avui com a portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació per ser oficialment la candidata del PSOE a les eleccions a l'Aragó. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres ha assegurat que ha estat un orgull i un honor haver desenvolupat aquests càrrecs al capdavant de l'executiu.
i aconsella honestedat, veritat i bon treball a la seva substituta. També serà una dona, malgrat que encara no s'ha trascendit el no. I el ple del Tribunal Constitucional ha denegat la sol·licitud d'aixecar cautelarment la inhabilitació d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.
Els quatre polítics ho havien demanat mentre es resolen els seus recursos d'empara contra la no aplicació de l'amnistia. Més coses. La Comissió Europea presenta aquesta tarda, d'aquí uns minuts, el Pla Europeu d'Habitatge Assequible que vol capgirar la crisi de preus que afecta bona part del mercat de lloguer i compra d'habitatges als països de la Unió, especialment a les grans ciutats. El pla arriba després que el mes d'octubre els 27 fessin la primera cimera comunitària per abordar
El problema i Espanya proposés la creació d'un fons específic per aixecar pisos protegits. Barcelona validarà la iniciativa. Entre les qüestions que avui s'abordaran hi ha lloc de temporada, els pisos buig i la construcció. També ja es vol posar límits als fons voltor que especulen amb els immobles. El membre del Comitè Assessor d'Habitatge de la Comissió Europea, Jaime Luque, destaca que el principal objectiu passarà per la mobilització de capital i descarta per anificar-se
El control de preus explica com el topall aplicat a Catalunya no ha servit per rebaixar-los.
El preu de l'habitatge a la Unió s'ha incrementat una mitjana d'un 58% en els últims 10 anys, amb Espanya per damunt de la mitjana, amb una alça de fins al 72%. I el fenomen de la gentrificació es consolida a Barcelona i Madrid i s'estén a altres ciutats espanyoles mitjanes. N'alerta un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona que analitza aquest fenomen entre el 2011 i el 2021.
Els investigadors han creat un índex que permet radiografiar el fenomen a les 10 ciutats espanyoles més poblades i han elaborat un mapa interactiu per a cadascuna. Barcelona ha encapçalat el rànquing amb el barri de la Barceloneta. És la ciutat on el fenomen s'ha manifestat més intensament i s'observa que ara s'expandeix cap a barris com la Sagrada Família o Sant Antoni, també a l'interior de Sant Martí i Sants Montjuïc. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
Dos minuts i arribem a un quart de tres de la tarda. La incidència estimada de la grip continua pujant a Catalunya però ho fa a un ritme menys marcat segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions. Així s'ha arribat a una incidència estimada de 766 casos per 100.000 habitants quan la setmana anterior va ser de 421 i es va multiplicar per 2,5 de la setmana prèvia.
La grip és el virus predominant, amb un 66% dels positius de les mostres analitzades per virus respiratoris i un total de 406 per cada 100.000 habitants, quan la setmana anterior la taxa era de 310. I Ustec Estès ha enviat una carta a tots els regidors d'educació dels ajuntaments de Catalunya per convocar-los a una trobada telemàtica el 19 de gener amb l'objectiu de fer-los arribar a les reivindicacions del sector. El sindicat creu que un any i mig de les seleccions municipals el posicionament dels càrrecs selectes locals per tenir una incidència directa
en les decisions dels partits a escala nacional. Durant la trobada es vol compartir una diagnosi de la situació actual de l'educació pública des de les condicions laborals del personal docent i educatiu i analitzar també com els ajuntaments i els consens comarcals poden contribuir de manera activa a la millora del sistema educatiu. Ho explica Andreu Montbrú, que és responsable d'acció sindical d'USTEC en declaracions a la xarxa.
Sovint és des d'on coneixen millor la realitat dels centres educatius, es troben en molts municipis que han de retallar línies de pública, en què l'oferta no és suficient, en què s'ha de suplir amb serveis educatius des del món local la manca de plantilles per a l'educació inclusiva, per exemple, en què els edificis requereixen d'un manteniment que molts cops corre a càrrec,
dels ajuntaments que no tenen prou recursos per assumir-ho i, per tant, pensem que traslladar la campanya al món local és una qüestió fonamental.
Amb un quart de 3 el govern confirma 10 nous casos de senglars amb pesta porcina africana i a l'EVA 26 el total de positius en el radi de fins als 6 quilòmetres de la zona 0 a Collserola. Un augment que l'executiu considera normal i que no farà, diu, incrementar les restriccions actuals. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. El conseller d'Agricultura i Ramaderia veu normal que s'hagin trobat més casos de pesta porcina africana ensanglats degut a la intensitat que s'està posant en localitzar animals malalts. Per tant, l'increment a 26 dels positius en PPA sempre en el mateix ràdio de 6 quilòmetres del primer localitzat a Cerdanyola del Vallès no farà modificar les actuals restriccions que són, recordem, prohibició total d'accés a la muntanya a la zona del risc i accés limitat fins als 20 quilòmetres. Escoltem Òscar Ordeig.
10 positius, 26 en total, mateix radi, mateix focus. Per tant, entra dintre de la normalitat de trobar més positius, com els havíem dit, perquè s'ha intensificat també molt la recerca els últims dies i setmanes, i per tant era totalment normal, no modifiquem radi, no modifiquem operativa de treball.
D'altra banda, el govern també ha aprovat 30 places de control sinergètic per incrementar la captura de sanglars, que s'assumiran a 18 més a partir de gener. En paral·lel, la Xina també ha reduït de la meitat dels aranzels a la importació de carn de porca espanyola, del 20% al 10%. Pel que fa a la dermatosi nodular de les vaques, el 26 de desembre s'aixecaran les restriccions a caça de la selva i el 8 de gener a caça de l'Empúries. A més, es publicaran els varems d'indemnitzacions que es preveuen pagar abans que acabi l'any a les 17 exportacions que van haver de sacrificar les seves vaques.
El govern a més es compromet a donar-los un ajut econòmic complementari perquè no hagin de plegar. A tot això, gràcies carina, un grup de professionals del sector del porc s'han trobat avui a Vic per posar la situació sobre la taula i veure quins han de ser els passos a seguir. Ara mateix la principal preocupació és que el brot no s'estengui més enllà del focus i treballar per anar obrint els mercats, amb la mirada posada especialment al Japó, les Filipines i Mèxic. El nou FM Guillem Sánchez.
Cada ramader està perdent entre 30 i 35 euros per porc a causa de la situació derivada de la pesta porcina africana i la caiguda de les exportacions sumades als costos de producció. Des de l'Associació Nacional de Productors de Bastià Porcí, el director Miguel Ángel Liguera destacava que els esforços del sector s'estan centrant principalment a negociar l'obertura de mercats.
ha sido absolutamente clave tener un acuerdo con China. Sí que es cierto que la provincia magnificada es la provincia positiva, en este caso ha sido Cataluña, pero poder mantener los mercados permeables es absolutamente clave. Pero sí que es cierto que para nosotros actualmente son claves Japón, Filipinas y México. El sector reclama tots els mitjans necessaris per contenir la pesta porcina africana, perquè la seva feina està en joc i el prestigi també. Doncs arribats a aquest punt, és el moment de repassar altres notícies destacades d'aquest dimarts.
L'Ajuntament de Mollet del Vallès ha aprovat el pressupost municipal per l'any vinent, ascendeix a 93 milions d'euros, és un 3,5% més respecte al pressupost d'enguany Ràdio Mollet Carles Ramos.
El pressupost municipal 2026 inclou partides de 600.000 euros en el manteniment de la via pública, 300.000 euros en habitatge públic, o executar el nou pla de videovigilància i destinar recursos per al desenvolupament del pla d'accessibilitat universal. En la seva intervenció, Raül Brotó, residu d'Economia a l'Ajuntament de Mollet del Vallès, ha detallat que els pressupostos reforcen el manteniment de la via pública, la seguretat i posen el focus en les inversions de futur.
Un pressupost del 2026 que com a novetats volem destacar que reforça el manteniment de la via pública, la seguretat i les inversions de futur. Un pressupost pensat per endreçar la ciutat, millorar el dia a dia i continuar preparant mullet pels reptes dels propers anys.
Els pressupostos de Mollet del Vallès han quedat aprovats amb els vots afirmatius del PSC, Mollet en Comú, Junts per Catalunya, Mollet, i els vots negatius de Vox, el Partit Popular i ara Mollet Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa. I el mercat de Sant Andreu de la Barca acull fins al dia 10 de gener una prova pilot per fomentar la reutilització d'ampolles de cava. Una iniciativa que té la col·laboració de l'Ajuntament, el comerç local i l'empresa Sant Andreu Encapots. Més detalls, Santi Milian, Ràdio Sant Andreu.
Durant aquestes setmanes els veïns i veïnes se poden dipositar les ampolles de cava buides en dues gàbies instal·lades a l'interior del mercat perquè no reciclin, sinó perquè es reutilitzin i tornin a entrar en circulació. L'iniciativa busca avançar cap a un model de consum més sostenible, ho explica el regidor de Comerç Indústria Miquel Àngel Abril.
puguin deixar, un cop han consumit aquest cava, puguin deixar aquestes gàbies que estan dintre del mercat, puguin deixar les ampolles de cava per donar-li una segona vida a aquestes ampolles de cava. Com ho hem fet això? Gràcies a Pots, que és una indústria que està a Sant Andreu de la Barca, que treballa en aquest ninxo, que són pioneres dintre d'aquesta, de donar segona vida al vidre, a les ampolles de vidre,
Des de l'empresa POTS es remarquen que la reutilització és fins a un 80% més eficient en emissions de CO2 que fabricar una ampolla nova. Les persones participants, a més, entraran en el sorteig de dues ampolles de cava. L'Ajuntament ja valora la resposta ciutadana per poder ampliar la iniciativa en el futur.
I la Creu Roja de Ripoll necessita com a mínim unes 200 joguines per cobrir una trentena de menors que es quedarien sense regals la nit de Reis. L'entitat recorda que han de ser joguines noves, no sexistes, ni bèl·liques. Ràdio Ripoll, Judit Esper.
Si no creixen les aportacions de joguines a Creu Roja, Ripoll, una tercera part dels nens beneficiaris de la campanya promoguda per aquesta entitat es poden quedar sense el seu lot per el dia 6 de gener. En guanya la previsió que la llista d'uns 85 nens i nenes de Sant Joan de les Abadesa, Ripoll, Candavano i Ribes, Afraser, pugui augmentar ara per ara, però una trentena es quedaria sense els seus paquets sota l'arbre. Silvia Gallar, coordinadora de Creu Roja, Ripoll. Podríem cobrir de 0 a 6 anys,
però la de 7 a 12 la tenim totalment descoberta, amb la qual cosa sí que ens agradaria fer una crida a la ciutadania perquè aquests nens al dia de reis també puguin obrir un paquet. Les persones interessades en col·laborar han de portar preferiblement joguines noves no sexistes ni dèl·liques i educatives i adaptades a les edats.
i momenada per la cultura.
I en concret per als Premis Gaudí perquè Romeria, l'escolteu de fons, la pel·lícula que tanca la trilogia familiar de Carles Simón després d'estiu 1993 i el Carràs, encapçala el rànquing de candidatures i ha obtingut 13 nominacions als Premis que s'adabraran la 18a edició el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu.
La pel·lícula de Simón lidera la cursa dels premis, juntament amb Sirat, d'Oliver Lacse, que acumula 12 nominacions. Per darrere hi trobem Sorda, Deva Libertat, que opta a 10 premis, Gaudí i que va ser la gran triomfadora del Festival de Màlaga, on es van dur els guardons a la millor pel·lícula, actriu i actor.
Laura Weissmari i la Dani han llegit les nominacions en un acte que s'ha celebrat aquest dimarts a La Pedrera i que ha comptat amb la presència de la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Collell, que enguany també opta als premis amb el drama d'Època Frontera, que ha obtingut sis nominacions.
10 minuts ja arriben a dos quarts de 3, arriben als esports, escoltant Joan Manuel Serrat i també parlem de Núria Esperra, rebrant la medalla d'or de la Generalitat.
El govern ha decidit distingir-los a tots dos per la seva contribució a la projecció de la cultura catalana i els valors democràtics. Les medalles es lliuraran el 22 de desembre en un acte institucional que tindrà lloc al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa.
A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recodo al camino. En Serrat arribem als esports.
Sorta la Genire Gallut un dia més. Bon dia, Genire, el Barça disputarà el duel de Copa del Rei de Futbol de les 9 amb dues novetats. Els blaugranes viatjan a Guadalajara amb l'Evan dos quitxes, ni finalment a la convocatòria, el davanter que no es va entrenar ahir per unes molèsties del partit contra l'Ossassuna, mentre que el porter està recuperat de la gastroenteritis i tot apunta que serà titular per davant de Ter Stegen. Recordem les paraules de Hans i Flick a la roda de premsa prèvia.
No hem decidit encara. Ha fet l'11 titular, encara no en tenim. Avui es tractava més de recuperar-se, va a sessió de recuperació, i els anem 24 hores més de temps per recuperar-se, i demà ja ho veurem, demà decidirem.
Un Barça que és l'únic equip català viu a la Copa. Encara que en Barça, Clàudia Pina ha renovat amb el club fins al 2029. Formada a la Masí, amb només 24 anys, acumula 194 partits amb la Samarreta Blaurana, la de Montcada. Es mostrava molt contenta als mitjans del club. Estic a casa meva, on sempre he sigut feliç, així que espero que segueixi sent així. El Barça és el club de la meva vida, sempre ho he dit, així que molt feliç de poder continuar aquí. El Barça sempre ha estat a dalt, així que...
Espero que seguim guanyant títols, també lluitant per ells sempre. És un equip supercompetitiu on aprenc cada dia perquè estic rodejada de les millors jugadores que pot haver-hi, així que feliç a seguir competint i esperem que vinguin molts títols. Una Clàudia Pina, nominada als Premis de Vesca, entrega la FIFA aquest vespre d'Ojal, Catar, l'acompanyen a la nominació Aitana Bonmatí, Alexia Botejas, Patrick Guijarro i Eva Pajor. A més de Catacó, nominada com a millor porter en futbol masculí, la Mim, Pedri Rafinha, acompanyen a Xesni, nominat com a millor porter...
i Hansi Flick com a millor entrenador. I a casa nostra, la Copa de Catalunya a l'Europa visita el Camp del Paralada en el partit ajornat de la setena ronda. Pendents de saber qui acompanyarà els ja classificats, Terrassa, Camp Juleu, Montañesa i Sabadell. En bàsquet, el Barça visita la pista del París de la setzena jornada de l'Eurolliga. Després de sis victòries consecutives, però els blaugranes arriben amb nombroses baixes. Tot i això, el tècnic Xavi Pasqual no volia sentir perd les excuses.
Mentalment l'equip està fort, no busquem excuses amb res i els que estem intentarem estar a tope per guanyar el partit. I després vam veure l'entrenament d'avui, aviam qui pot estar disponible i qui no, com vam veure l'últim partit a Manresa. Els problemes que ja teníem, que eren molt grossos, afegim el problema d'en Bessel i que vam veure com està avui. Però és igual, al final hem d'estar preparats per jugar un bon partit allà, un partit molt físic, molt de ritme i que ens exigirà moltíssim, amb aquest calendari que ens apreta molt, amb aquests quatre partits d'ara en vuit dies.
I el CAC 7 Balomano-Granollers disputa aquesta tarda la dotzena jornada de la Lliga Guerreres-Iberdrola. Després de l'aturada al Mundial d'envol femení, l'equip Baïasar rep al Palau d'Esports el Balomano-Porrinho. L'equip, dirigit per Robert Cuesta, rebrà un rival directe per entrar al play-off del títol. És que les granollerines són setenes i les de Porrinho, sisenes. Gràcies, Janiré Gallut. Per l'última hora de la informació esportiva, una mica més de 3 minuts i arribarem en punt a dos quarts de 3 de la tarda.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
L'aigua és un element indispensable per la vida. Com gestionem aquest recurs, determinarà el futur de Catalunya.
Fins demà! Fins demà!
Totes vegades ens passa, no?, d'aixeques l'aigua, ostres, no tinc aigua. Si el que s'hagués perllugat, no ens hauríem tingut problemes. Per tant, a vestir aquests 100 litres per persona, que són 500 litres cada dia, al llarg de...
El nucli medieval de Sanguim de la Plana, el cor de la Sagarra, és un dels pocs pobles que conserva gairebé intacta la seva estructura original. Si ho voleu comprovar, aquestes festes podeu aprofitar per visitar el seu pessebre vivent.
Des de 1982, el Pessebre dels Oficis Perduts de Sanguim de la Plana es representa dins el nucli medieval d'aquest petit poble. És un pessebre estàtic que compta amb vestuari d'època i amb escenes dedicades a antics oficis, fruit d'una extensa recerca i recuperació d'eines. Entre el 20 de desembre i l'11 de gener hi trobareu vesters, cadiraires, corders, esclopers, forcaires o graners.
Però entre la trentena d'escenes d'aquest pessebre que fan possible a prop de 300 persones, també veureu el mercat, el naixement, la premsa de l'oli, el taler artesanal o la taverna. L'any 2002 la cita va ser declarada d'interès turístic per la Generalitat i l'any passat va rebre més de 3.000 visitants.
Del 20 de desembre a l'11 de gener, Pessebre vivent dels oficis perduts de sanguin de la plana. Més informació a pessebre.org.
Molt bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa migdia, amb Jordi Casino. Ara sí, ja és oficial, la T usual i la T jove seguiran bonificades l'any vinent i costaran la meitat, com fins ara. Després de l'anunci d'ahir de Pedro Sánchez que el govern espanyol mantindria la seva aportació, el govern i els comuns han tancat l'acord per garantir els diners de la Generalitat. Pel que fa als preus del transport públic, aquests patiran, però, un increment mitjà del 3,5%. Sílvia Paneque és la portaveu del govern.
ha estat un treball amb el grup parlamentari comuns i que hem de celebrar, és que, a més a més, s'han fet amb uns criteris d'equilibri territorial. Això fins ara no s'havia fet, sempre s'havien fet increments, fins i tot l'any passat, lineals, i pensem que va en el bon camí i en el missatge que, encara que un visqui allunyat de l'àrea metropolitana, l'impacte no sigui tan important perquè ja les tarifes són més cares. Per tant, sí que és lleugerament superior...
però es fa amb criteris territorials. És dimarts 16 de desembre de 2025. Tenim més titulars. La T314 se situa com la carretera més perillosa de Catalunya, Sònia Kerr. La via que enllaça Cambrils amb Reus pren el relleu de la rebassada, segons l'informe anual del RAC, que analitza l'índex d'accidents greus i mortals a la xarxa viària. L'índex d'accidentalitat alt creix dos punts. Pilar, Alegria deixa el govern espanyol.
La ministra d'Educació i també portaveu de l'executiu se centrarà a partir d'ara a preparar la seva candidatura a les eleccions d'Aragó, que s'ha avançat el 8 de febrer, on serà la cap de llista del PSOE. El president Pedro Sánchez nominarà pròximament la seva substituta. Serà d'aquí uns minuts, a partir de les 3 de la tarda, Europa presenta el seu pla d'habitatge assequible. Una estratègia amb què intentarà capgirar la crisi de preus que afecta bona part del mercat del lloguer i compra als països de la Unió. Barcelona, per cert, ha estat la impulsora de la campanya per reclamar aquest pla.
La incidència estimada de la grip, atenció, continua pujant a Catalunya. Segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions, s'ha arribat als 766 casos per 100.000 habitants, quan la setmana anterior va ser només de 421. Tot i la dada, l'increment és menys marcat que ara fa set dies. S'eleven a 26 els sanglars morts per pesta porcina africana.
Els 10 nous casos s'han localitzat també en el ràdio de 6 quilòmetres de la zona 0, un augment que l'executiu considera normal. Mentrestant, la Xina ha decidit posar-nos els del 20% al porc possedent d'Europa. Cultura Romeria lidera el rànquing de nominats els Gaudí.
La pel·lícula que tanca la trilogia familiar de Carles Simón ha obtingut 13, seguida de Sirat amb 12 i Sorda amb 10. La propera edició dels Premis del Cinema Català se celebrarà el 8 de febrer al Liceu. Per cert, que Joan Manuel Serrat i Núria Esper rebran la medalla d'or de la Generalitat. Serà el dia 22 d'aquest mes. I en esports, Genir Gallut, el Barça, disputarà el duel de la Copa del Rei de Futbol de les 9 amb dues novetats.
Els blaugranes viatgen a Guadalajara amb Lewandowski i Chesn i finalment a la convocatòria. El davanter no es va entrenar ahir per unes molèsties, mentre que el porter està recuperat ja de la gastroenteritis i tot apunta que serà titular per davant de 3T. Revisió del temps, encara amb la pluja com a protagonista a aquestes properes hores. Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia. Una altra vegada s'està engrescant l'atmosfera i tenim alguns ruixats, fins i tot algunes tempestes intenses que estan caient aproximadament del Baix Maresme cap al sud. En aquests moments tenim algun xàfec destacable, per exemple, cap al Camp de Tarragona, gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona.
I algun ruixat tanmateix està tensant a les comarques de Lleida. Cap al Sagrià, cap a les Garrigues, també hem tingut algun remet destacable, sempre local, això sí. I compte perquè no s'han acabat de desfer algunes boires de la Catalunya central. Per tant, s'estan barrejant dos tipus de situacions.
Les immediates hores on hi plourà més és del Llobregat cap al sud, però també tindrem algun xàfec, per exemple, al Vallès, al Maresme, a la Selva, i ja a últimes hores del vespre, quan es faci nit, per tant, alguna pluja entrarà per la costa brava nord, encara amb una mica de vent d'agregal o de llevant, per tant, mares valutada, i les clarianes més nombrosos al Pirineu. Pel que fa el dimecres, cada cop menys núvols, tot i que al matí hi haurà algun ruixat al sud. Us seguirem a la xarxa. El control de Soivan López passa en quatre minuts de dos quarts de tres.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
És la nostra portada d'aquest dimarts, l'acord entre el govern i els comuns per mantenir les bonificacions al transport públic. La té jove i la teusual continuaran al 50% en totes les zones de Catalunya. Els comuns havien posat la bonificació del transport públic com una de les condicions per negociar els pressupostos. Ara bé, les tarifes s'apujaran al 3,5% de mitjana, això sí, amb criteris d'equilibri territorial. Mont Carvajal, bon dia.
Les bonificacions al transport públic es mantindran l'any que ve. Els comuns i el govern feia dies que ho negociaven i avui han anunciat l'acord. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jessica Albiach, ho ha celebrat.
Ha costat, però ho hem aconseguit. Sabeu que portàvem setmanes insistint en que no podíem pujar els preus del transport públic i també advertint al govern que si es carregaven les bonificacions als abonaments del transport públic no calia ni que ens truquessin per telèfon. Però avui us puc dir que a partir de l'1 de gener es mantindran les bonificacions dels abonaments del transport públic durant tot l'any 2020.
També la consellera i portaveu, Sílvia Panec, l'ha qualificat de bon acord. N'ha dit que és alhora adequat per l'usuari i assumible per l'administració. Panec, però, ha avançat que la Generalitat està interessada a tenir una tarifa plana per tots els transports. Catalunya està molt interessada en aplicar aquestes tarifes planes com ho pot anar adaptant i que el Ministeri compensarà els decalatges que hi hagi entre el sistema tarifari propi
i el decalatge que hi hagi amb l'aplicació d'aquestes tarifes planes. Per tant, la T jove costarà 45,5 euros al trimestre, la T usual de zona 1 costarà 22,8 euros i de zona 3 cap amunt costarà 42,7 euros al trimestre.
Doncs encara parlant de transport públic, la plataforma Trens Dignes, Terres de l'Ebre i Priorat, fa una crida a la mobilitat el pròxim dissabte amb un tall de carretera a la rotonda de l'intercanviador de l'Aldea. L'acció està motivada per la situació, diuen, crítica del transport públic a la zona, amb deficiències i mancances arrossegades al llarg de les últimes dues dècades. Ràdio Tortosa, David Benito.
La Plataforma Trens Dignes ha valorat la situació agònica de la mobilitat a les Terres de l'Ebre. L'entitat ha criticat que cap institució atengui les necessitats del territori que cada cop està més aïllat. Cinta Galiana és portaveu de la Plataforma. Per tant, estem parlant de sanitat i estem parlant d'educació en una discriminació i un greu geocomparatiu envers la resta de Catalunya importantíssim.
Perquè penso que les xiquetes del Perelló, o d'Horta, o de Batea, o dels pobles que sigui, tenen el mateix dret a estudiar que gent de Passeig de Gràcia. I si t'agafa un infart a Passeig de Gràcia segurament te salvaràs, però si t'agafa a Horta, o a Batea, o al Friginal, ja ho parlarem. Aquesta és la nostra petició. Una equitat territorial on els transports estiguin pensats per a que aquest territori no es despoble del tot.
Per tot plegar, trens dignes reclama la necessitat de tenir un pla director de mobilitat de les Terres de l'Ebre, més connexions amb la capital de província i una estació intermodal a l'aldea que dignifiqui el servei de transport públic al territori. Gràcies, David. I encara parlant de mobilitat, la carretera 314, us ho dèiem en titulars, de Cambrils-Arreus, és la més perillosa de Catalunya, segons un estudi del RAC.
canalitza l'índex d'accidents greus i mortals a la xarxa viària i pren el relleu de la rebessada. L'informe del Club Automobilístic determina que un 26% de les carreteres tenen un índex d'accidentalitat alt, dos punts més que l'any passat, i que la via convencional és tres vegades més perillosa que la desdoblada.
Bon dia, la T314 de Cambrils-Arreus és la que presenta un índex de perillositat més alt a Catalunya i pren el relleu a l'arrabassada que ho ha estat els darrers cinc anys. Pel director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, aquests són els possibles motius. Per entrar als camps hi ha unes arquetes. Aquests arcs tenen proteccions. Aquestes carreteres no estaven prou protegides, però aquest no és el motiu tampoc de l'accident. Un accident té més d'una causa concorrent.
Els 10 trams amb més risc d'accident greu a mortal són vies convencionals de calçada única. La meitat són de la demarcació de Barcelona, dues de Girona, dues de Tarragona i una a Lleida. S'incorporen com a carreteres perilloses la de Malleu a Torelló, la C31 de Sitges a Castelldefels i la C14 Artesa de Segre. La Nacional 340 a Torre d'Embarra concentra els accidents de vehicles pesants i la de Martorelles a Vilanova del Vallès l'accidentalitat més alta de ciclistes.
Per tot plegat, el president del RAC, Josep Mateu, reclama més consciència als conductors i una millora de les infraestructures. Hem d'incidir molt en el comportament dels conductors, la renovació del parc automobilístic i després que hem d'actuar sobre les infraestructures que s'han de posar els recursos necessaris per poder-ho fer. L'informe analitza l'accidentalitat del 2022 al 2024 i alerta que en la meitat dels sinistres amb morts i ferits greus hi ha involucrada una moto ciclomotor.
Cinc minuts i arribem a tres quarts de tres de la tarda. Política espanyola sumant o es planteja sortir del govern espanyol, però ha reclamat una reunió urgent amb el PSOE per parlar de les mesures que aplicaran els socialistes per lluitar contra la corrupció i l'assetjament sexual i laboral. Els socis minoritaris de Pedro Sánchez consideren que el PSOE ha de posar en marxa mesures contundents per acabar amb aquesta crisi.
Des de les fires socialistes, la portaveu del govern ha volgut remarcar que sempre estan oberts al diàleg i que, en fet, ja han posat en marxa 13 de les 15 mesures anunciades per acabar amb la corrupció. Escoltem Pilar Alegria. El diàleg per part d'aquest govern és una senya d'identitat, com deia molt bé el president del govern ayer.
Por creencia y, desde luego, también por necesidad. Y si, en fin, donde mayor expresión alcanza ese diálogo, como no puede ser, a más de otra manera, es con nuestros socios de gobierno, más allá desde el respeto, lógicamente, a sus opiniones, que, por supuesto, las manifiestan abiertamente. Y, bueno, decía de una reunión, por supuesto, nosotros, es que casi me atrevería a decirle que es que las reuniones con Sumar son a diario.
Pilar Alegria s'ha acomiadat avui com a portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació per ser oficialment la candidata del PSOE a les eleccions a l'Aragó. Ha assegurat que ha estat un orgull i un honor haver desenvolupat aquests càrrecs al capdavant de l'executiu.
El pla europeu, a partir de les 3 de la tarda, d'habitatge assequible que vol capgirar la crisi de preus que afecta bona part del mercat de lloguer i compra d'habitatges als països de la Unió, especialment a les grans ciutats. El pla arriba després que el mes d'octubre els 27 fessin la primera cimera comunitària per abordar el problema i Espanya proposés la creació d'un fons específic per aixecar pisos protegits. Barcelona va liderar la iniciativa.
Entre les qüestions que avui s'aborden hi ha lloc de temporada, els pisos buits i la construcció. També es vol posar límits als fons voltor que especulen amb els immobles. El membre del Comitè Assessor d'Habitatge de la Comissió Europea, Jaime Luque, destaca que el principal objectiu passarà per la mobilització de capital i descarta per inèficaç el control de preus. Explica com el topall aplicat a Catalunya no ha servit per rebaixar-los. Són declaracions a la xarxa.
Y tuvo el efecto de una disminución del 40% de la oferta de alquiler. Esta disminución de la oferta de alquiler lo que hizo es que la vivienda era más escasa y la escasez subió el precio. Entonces la diferencia de rentas con las zonas no controladas desapareció. Lo cual es exactamente decir que la política es ineficaz. O sea, no cumple la misión que tiene que cumplir, que es bajar las rentas.
El preu de l'habitatge a la Unió s'ha incrementat una mitjana d'un 58% en els últims 10 anys, amb Espanya per damunt de la mitjana, amb una alça de fins al 72%. I el fenomen de la gentrificació es consolida a Barcelona i Madrid i s'estén a altres ciutats espanyoles mitjanes. N'alerta un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona que analitza aquest fenomen entre el 2011 i el 2021.
Barcelona encapçala el rànquil amb el barri de la Barceloneta al capdavant. És la ciutat de fet on el fenomen s'ha manifestat més intensament i s'observa que ara s'expandeix cap a barris com la Sagrada Família o Sant Antoni, també a l'interior de Sant Martí i Sants Montjuïc.
I la mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts tramitar d'urgència el projecte de llei que incrementa la taxa turística, per tant, es redueixen a la meitat els tràmits habituals. Es tracta d'una petició del PSC que s'ha aprovat amb els vots a favor de socialistes i esquerra, mentre que Junts s'hi ha abstingut. El projecte de llei és fruit d'un acord entre el govern i comuns. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Fer Nadal? Tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Més coses, dos minuts i arribem a tres quarts de tres. Us ho dèiem en titulars. La incidència estimada de la grip continua pujant a Catalunya, però ho fa a un ritme menys marcat, segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions. Així s'ha arribat a una incidència de 766 casos per 100.000 habitants, quan la setmana anterior va ser de 421.
La grip és el virus predominant, amb un 66% dels positius de les mostres analitzades per virus respiratoris i un total de 406 per cada 100.000 habitants, quan la setmana passada la taxa era de 310.
I atenció als serveis d'atenció, a les violències sexuals a Barcelona estan saturats. N'alerta el síndic de Greuges que demana reforçar-los i aclarir els circuits. La majoria de denúncies o revelacions són de casos no recents. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. Passen més de tres anys de mitjana des del fet traumàtic fins a la denúncia o revelació quan s'acudeix a serveis socials. Un temps molt inferior quan es va a un servei sanitari, un any i dos mesos, i un temps molt més llarg, més de set anys, quan es demana ajuda a una entitat generalista. El síndic de Greuges demana a l'Ajuntament de Barcelona una definició de violències sexuals recents i no recents i establir un punt d'entrada al sistema específic per a les denúncies o revelacions d'abusos petits fa temps.
El síndic de Creuges de Barcelona és David Bondià. Una proposta especial que li fem a l'Ajuntament de Barcelona, que estudi, vegi si cal, crear categories professionals específiques per atendre les víctimes de violències sexuals. I el que hem constatat i és el que afegim,
No tant les recents, sinó el que ens ha de preocupar, que ens han de preocupar totes, són aquelles no recents. El síndic demana millorar les condicions dels treballadors i treballadores que tenen víctimes de violències sexuals, demana més formació i mesures que evitin que es cremin per l'impacte emocional.
I encara en clau educativa, vostè que estès ha enviat una carta a tots els regidors d'educació dels ajuntaments de Catalunya per convocar-los a una trobada telemàtica al gener amb l'objectiu de fer-los arribar a les reivindicacions del sector. El sindicat creu que un any i mig de les seleccions municipals el posicionament dels càrrecs electes locals pot tenir una incidència directa en les decisions dels partits a escala nacional.
Durant la trobada es vol compartir una diagnosi de la situació actual de l'educació pública, de les condicions laborals del personal docent i educatiu i també analitzar com els ajuntaments i els consells comarcals poden contribuir de manera activa a la millora del sistema educatiu. Ho explica Andreu Montbruc, responsable d'acció sindical a la xarxa.
Sovint és des d'on coneixen millor la realitat dels centres educatius, es troben en molts municipis que han de retallar línies de pública, en què l'oferta no és suficient, en què s'ha de suplir amb serveis educatius des del món local la manca de plantilles per a l'educació inclusiva, per exemple, en què els edificis requereixen d'un manteniment que molts cops corre a càrrec,
dels ajuntaments que no tenen prou recursos per assumir-ho i, per tant, pensem que traslladar la campanya al món local és una qüestió fonamental.
I la Fundació Bufill ha reclamat un acord polític ampli per garantir que el 2026 hi hagi una despesa pressupostària ambiciosa en educació i hi hagi o no pressupostos. Entre d'altres coses, alerta que fer efectiu el traspàs de la gestió de les beques a la Generalitat i aprovar el nou decret d'orientació. Reconeix que sense finançament adicional no hi haurà els recursos per fer-los efectius.
A més, alerta que seria negligent arribar als resultats de PISA del setembre sense una resposta acordada, ambiciosa i viable. Així, l'entitat planteja 17 mesures que aborden els principals reptes del sistema, com ara l'equitat, els resultats, l'orientació, l'abandonament o l'ampliació del 0 a 3.
Passen dos minuts de tres quarts de tres. El govern confirma deu nous casos de senglars amb pesta porcina africana i eleva 26 al total de positius en el radi de fins als sis quilòmetres de la zona zero a Collserola. Un augment que l'executiu considera normal i que no farà, diu, incrementar les restriccions actuals. Carina Vallbé, bon dia.
Bon dia. El conseller d'Agricultura i Ramaderia veu normal que s'hagin trobat més casos de pesta porcina africana ensanglats degut a la intensitat que s'està posant a localitzar animals malalts. Per tant, l'increment a 26 dels positius en PPA, sempre en la mateixa ràdio de 6 quilòmetres del primer localitzat a Cerdanyola del Vallès, no farà modificar les actuals restriccions que són, recordem, prohibició total d'accés a la muntanya a la zona del risc i accés limitat fins als 20 quilòmetres. Escoltem Òscar Ordeig.
10 positius, 26 en total, mateix radi, mateix focus. Per tant, entra dintre de la normalitat de trobar més positius, com els havíem dit, perquè s'ha intensificat també molt la recerca els últims dies i setmanes, i per tant era totalment normal, no modifiquem radi, no modifiquem operativa de treball.
D'altra banda, el govern també ha aprovat 30 places de control sinergètic per incrementar la captura de sanglars, que s'assumaran a 18 més a partir de gener. En paral·lel, la Xina també ha reduït de la meitat dels aranzels a la importació de carn de porca espanyola, del 20% al 10%. Pel que fa a la dermatosi nodular de les vaques, el 26 de desembre s'aixecaran les restriccions a caça de la selva i el 8 de gener a caça lleu d'empúries. A més, es publicaran els barems d'indemnitzacions que es preveuen pagar abans que acabi l'any a les 17 exportacions que van haver de sacrificar les seves vaques.
El govern, a més, es compromet a donar-los un ajut econòmic complementari perquè no hagin de plegar. L'Unió de Pagesos ha convocat aquest dimarts una tracturada contra l'ampliació de les zones cepa. Els pagesos del Parc Agradi del Baix Llobregat han fet una marxa lenta fins al centre de Barcelona. Hi han participat una trentena de tractors. Els pagesos protesten per l'ampliació de les zones especials de protecció de les aus.
I arribat a aquest punt de l'informatiu, és el moment de repassar altres notícies destacades d'aquest dimarts. 11 minuts arriben a les 3. L'Ajuntament de Mollet del Vallès ha aprovat el pressupost municipal per l'any vinent. Ascendeix a 93 milions d'euros. És un 3,5% més respecte al pressupost d'enguany. Ràdio Mollet, Carla Ramos.
El pressupost municipal 2026 inclou partides de 600.000 euros en el manteniment de la via pública, 300.000 euros en habitatge públic o executar el nou pla de videovigilància i destinar recursos per al desenvolupament del pla d'accessibilitat universal. En la seva intervenció, Raül Brotó, regidor d'Economia a l'Ajuntament de Mollet del Vallès, ha detallat que els pressupostos reforcen el manteniment de la via pública, la seguretat i posen el focus en les inversions de futur.
Un pressupost, aquest del 2026, que com a novetats volem destacar que reforça el manteniment de la via pública, la seguretat i les inversions de futur. Un pressupost pensat per endreçar la ciutat, millorar el dia a dia i continuar preparant mollet pels reptes dels propers anys.
Els pressupostos de Mollet del Vallès han quedat aprovats amb els vots afirmatius del PSC, Mollet en Comú, Junts per Catalunya, Mollet, i els vots negatius de Vox, el Partit Popular i ara Mollet Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa. I a Sant Vicenç dels Horts ja estan a marxa els preparadius per la cavalcada de Reis, una de les més antigues de Catalunya. En guany fan 130 anys. La comissió organitzadora aplega cada any 250 persones al servei de Ses Majestats i la seva màgia. L'àdio Sant Vicenç, Sara Cabrera.
Enguany s'ha renovat la carrosa de l'estrella anunciadora i alguns elements de la del rei Malcior. A més, també es compta amb el campament del Patja Garrofa i les bústies reials els dies previs. Joan Reventós i Climent Prats són membres de la comissió de la cavalcada.
Hi ha carrosses, que són tirades per tractors, i llavors hi ha cinc elements. Dos estrelles, un minot de neu, un bitxo, i foscavel de caralls. La gent que va a les carrosses, la gent que les construeix, la gent que les dirigeix, nosaltres hem calculat uns 250 que hi col·laboren. La cavalcada recorrerà el municipi des de les 8 del vispre i comptarà, a més, amb un punt sense música per respectar els infants amb alta sensibilitat i contribuir a fer una nit màgica més inclusiva.
Comen ara per la cultura. I pels premis Gaudí, perquè romeria, l'escolteu de Bons, la pel·lícula que tanca la trilogia familiar de Carles Simón després d'estiu 1993 i el Carràs encapçala el rànquing de candidatures i ha obtingut 13 nominacions als premis que celebraran la 18è edició el 8 de febrer al Liceu.
La pel·lícula de Simón lidera la cursa dels premis, juntament amb Sirat, d'Oliver Laxe, que acumula 12 nominacions. Per darrere hi trobem Sorda, Deva Libertat, que opta a 10 premis Gaudí i que va ser la gran triomfadora del Festival de Màlaga, on es van dur els guardons a la millor pel·lícula, actriu i actor.
Laura Weismar i la Dani han llegit les nominacions en un acte que s'han celebrat aquest dimarts a La Pedrera i que ha comptat amb la presència de la presidenta de la cadena de cinema català, Judit Collell, que en guany també opta els premis amb el drama d'època Frontera, que ha obtingut sis nominacions. I arribem als esports. En Joan Manuel Serrat, també amb Núria Esper, rebrant la medalla d'or de la Generalitat.
El govern ha decidit distingir-los a tots dos per la seva contribució a la projecció de la cultura catalana i els valors democràtics. Les medalles es lliuraran el 22 de desembre en un acte institucional que tindrà lloc al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa. El temps ara pels esports...
Que ens porta la Janire Gallut. Janire, bon dia. El Barça disputarà el duel de la Copa del Rei de Futbol d'aquesta nit a les 9 amb dues novetats. Els blaugranes viatjant a Guadalajara amb Lewandowski i Chesn i finalment a la convocatòria. El davanter no es va entrenar ahir per unes molèsties mentre que el porter està recuperat de la gastroenteritis i tot apunta que serà titular per davant de Ter Stegen. Recordem les paraules del tècnic Hansi Flick a la roda de premsa prèvia.
No hem decidit encara, hem fet l'11 titular encara, avui es tractava més de recuperar-se, passació de recuperació, i els donem 24 hores més de temps per recuperar-se i demà ja ho veurem, demà decidirem.
Un Barça que és l'únic equip català viu a la Copa i encara que en Barça Clàudia Pina renovat amb el club fins al 2029 formada a la Masia i amb només 24 anys acumula 194 partits amb la samarreta blaugrana i ho hem sabut aquest matí. La Federació Espanyola ha designat Castelló de la Plana com a seu de la Faina al fort de la Supercopa d'Espanya femenina del mes de gener.
El derbi madrilenya jugarà dimarts a les 7 de la tarda, mentre que el Barça s'enfrontarà a l'Atleti Club el dia 21 a la mateixa hora. La final serà dissabte dia 24. I a casa nostra, la Copa Catalunya, l'Europa visita aquesta tarda a les 7 el camp del Paralada en el partit ajornat.
de la setena ronda, pendents de saber qui acompanyarà els ja classificats Terrassa, Camp Juliu, Montañesa i Sabadell. Amb bàsquet, el Barça visita la pista del París en la setzena jornada de l'Euroliga. Després de sis victòries consecutives, però els blaugranes arriben amb nombroses baixes. Tot i això, el tècnic Xavi Pasqual no volia sentir parlar d'excuses.
Mentalment l'equip està fort, no busquem excuses amb res i els que estem intentarem estar a tope per guanyar el partit. I després hem de veure l'entrenament d'avui, aviam qui pot estar disponible i qui no, com va veure l'últim partit amb Enresa. Els problemes que ja teníem, que eren molt grossos, afegim el problema d'en Bessel i que anem de veure com està avui. Però és igual, al final hem d'estar preparats per jugar un bon partit allà, un partit molt físic, molt de ritme i que ens exigirà moltíssim, amb aquest calendari que ens apreta molt, amb aquests quatre partits d'ara en vuit dies.
I en embola el Barça visita la complicada pista del Torre i la Vega, quarts de nou. L'equip cantebrès cinquè, només un punt del segon classificat, mentre que els blaugranes volen reformar el liderat a la Lliga Sobal. En canvi, el balumano Granollers disputa aquesta tarda a les dotzena, volíem dir.
Jornada de la Lliga Guerreres-Iberdrola a les 6 de la tarda. I a la divisió d'honor femenina de Waterpol, el Mataró repren la Lliga a la piscina de l'Atlètic Barceloneta. Les mataronines visiten aquest vespre el cinquè classificat. Tres dies després de segejar el pas, volíem dir, als quarts de la Champions contra el Terrassa. Sentim Dani Bayer, l'entrenador.
en fi, ni un pèl del barceloneta, i més que serà la tercera temporada que acabem. Abans del Nadal acabem aquesta primera fase, volta de la Lliga, allà, i ens hem portat alguna temporada que altra, ens hem portat una ensurt. I un últim apunt en tenis, perquè el Barcelona Open Bank Sabadell ha confirmat que Carlos Alcaraz, l'actual número 1 del món, competirà el mes d'abril per endur-se el trofeu Comte d'Agudó.
Doncs gràcies. Ja aniré per l'última hora de la informació esportiva. Una mica més de 3 minuts. Arribarem a les 3 en punt de la tarda. Nosaltres ho deixem aquí. Ens retrobarem demà. Serà a partir de les 2. Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
La xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. El govern confirma 10 nous casos de senglars en pesta porcina africana i eleva 26 el total de positius en el ràdio, això sí, de fins a 6 quilòmetres de la zona 0 de Collserola. Un augment que l'executiu considera normal i que no farà incrementar les restriccions actuals. Per cert que, mentrestant, la Xina ha decidit posar arancels del 20% al port procedent d'Europa. Òscar Ordex és el conseller d'Agricultura i Ramaderia.
10 positius, 26 en total, mateix radi, mateix focus. Per tant, entra dintre de la normalitat de trobar més positius, com els havíem dit, perquè s'ha intensificat també molt la recerca els últims dies i setmanes, i per tant era totalment normal, no modifiquem radi, no modifiquem operativa de treball.
El conseller ha anunciat també que el dia 26 de desembre s'aixecaran les restriccions derivades de la dermatosi nodular contagiosa a Caçà de la Selva, mentre que el dia 8 de gener es donarà per finalitzat el focus de Castelló d'Empúria-Sordeig. Ha celebrat que no hi hagi més positius i que, per tant, s'ha contingut la malaltia, ha dit, i ha dit que entre, per cert, avui i demà es publicaran els verems de les indemnitzacions per a les granges afectades després de negociacions intenses.
Hi ha acord entre el govern i els comuns per mantenir les bonificacions al transport públic. La T jove i la T usual continuaran al 50% en totes les zones de Catalunya. Els comuns havien posat la bonificació del transport com a una de les condicions per poder negociar els pressupostos. Ara bé, les tarifes s'apujaran, això sí, un 3,5% de mitjana, en criteris d'equilibri territorial.
A la plana política, Sumar no es planteja sortir del govern espanyol, però ha reclamat una reunió urgent al PSOE per parlar de les mesures que aplicaran els socialistes per lluitar contra la presunta corrupció i assetjament sexual i laboral. De les files socialistes, la portaveu Pilar d'Alegria ha volgut remarcar que sempre han estat oberts al diàleg. Alegria, per cert, s'ha acomiadat avui com a portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació per ser oficialment candidata al PSOE a les eleccions Aragó.
Avui que el ple del Tribunal Constitucional ha denegat la sol·licitud d'aixecar cautelarment la inhabilitació, volem dir, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, els quatre polítics ho havien demanat mentre resolen els recursos d'empara contra la no aplicació de l'amnistia.
I dos noms propis en cultura, Joan Monel Serrat i Núria Espers, que rebran la medalla d'or de la Generalitat. El govern ha decidit distingir-los a tots dos per la seva contribució a la projecció de la cultura catalana i els valors democràtics.
El govern de Torredembarra preveu aprovar el pressupost de l'Ajuntament del 2026 el 29 de desembre. Serà una sessió extraordinària tot just abans d'acabar l'any, de manera que no caldrà fer el tràmit de prorrogar els comptes d'enguany. Ho ha avançat a la sintonia d'on a la Torre el primer tinent d'alcalde Raül García.
En el camí que està l'Ajuntament ara és de dimensionar tots els serveis que presta amb els recursos que tenim. Per tant, hem de ser molt rigorosos a l'hora de gestionar la despesa perquè els ingressos són els que són i els impostos de la gent són els que són.
i nosaltres el que treballem des d'allà fa molts anys que estem a l'Ajuntament és en trobar aquest equilibri. La torre s'ha fet molt gran, prestem serveis que estem orgullosos de prestar, tenim activitats gairebé cada setmana que estem molt orgullosos de tenir, però hem de ser rigorosos en aquesta gestió de despesa i ingressos de l'Ajuntament per les dimensions que tenim.
El ple extraordinari de pressupostos, com dèiem, serà el dia 29. Abans, però, dilluns vinent, encara n'hi haurà un altre. Serà la sessió ordinària del mes de desembre. L'Ajuntament de Torredembarra s'ha treballat en un acord extrajudicial amb l'empresa Teico investigada dins el cas Torredembarra i el cas 3%.
La informació l'ha avançat a Onola Torra, el portaveu de la CUP, Toni Sacristant, que aquest dilluns s'ha reunit amb el tinent d'alcalde d'Hisenda Duar Rovira per abordar els pressupostos municipals. Sacristant ha assenyalat que la possibilitat d'aquest acord els ha desconcertat i inquietat.
Veníem amb una predisposició totalment oberta a provar-los els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora ho considerem... ho considerem una mala peça al taler i, a més a més, també se'ns ha de comentar que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir...
No sé si volen vendre entre el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps. Fons municipals han confirmat que s'està treballant en aquest acord extradut judicial amb Teico, si bé encara no s'ha materialitzat i s'està pendent de documentació. La Nacional 340, la variant de Torredambarra, és la via amb més accidents amb vehicles pesants de tot Catalunya.
Així es desprèn d'un estudi que ha realitzat el RAC i que ha analitzat dades del Trienit 2022-24. L'Espai Cultural Salar del Mar acollirà dilluns vinent una nova campanya de donació de sang i plasma. En aquesta ocasió les donacions es faran durant tot el dia, al matí des de les 10 fins a les 2 i a la tarda des de les 5 fins a les 9.
I recordem que són els darrers dies per participar a la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina a Torredambarra. De fet, és demà, dimecres, quan acaba el termini, per poder aportar jocs als diferents punts habilitats, entre els quals hi ha les escoles Caldània i la Seu de Càritas.
L'Ajuntament de Torredembarra ha lliurat 54 certificats de formació de l'últim trimestre de l'any. Són els diplomes acreditatius de participació a les accions formatives organitzades per la Regidoria d'Acció Social i Igualtat. L'aportació de 7.000 metres cúbics a la platja d'Altafulla ha ja acabat i s'està acabant de redistribuir a l'espai.
D'aquesta manera, s'ha completat la primera fase de les aportacions que ha fet el port de Torredembarra en virtut del conveni de concessió de la infraestructura. La plataforma Mercaderies per l'Interior ha presentat al·legacions el projecte de DIF d'instal·lar pantalles acústiques a la línia de costa. Aquest projecte contempla 14 quilòmetres de barreres des de Tarragona fins a Calafell. Al Baix Gaià, els municipis afectats són Torredembarra, Creixell i Roda.
I avui analitzarem diferents notícies d'àmbit territorial i en esports parlarem del senyor masculí del Sebol Torredembarra que va agafar aire al grup B de Primera Nacional després de guanyar aquest diumenge el Barberà per 3-6 a 0. Són les notícies destacades d'aquest 16 de desembre a l'edició en Josep Sánchez i qui us parlem, Anna Plassa i Raquel Martínez.
El govern de Torredambarrà preveu aprovar el pressupost de l'Ajuntament per al 2026 el dia 29 de desembre. Serà en una sessió extraordinària tot just abans d'acabar l'any, de manera que no caldrà fer el tràmit de prorrogar els comptes d'aquest any.
Encara que de moment no hi ha convocatòria oficial del ple, la celebració d'aquesta sessió ja està marcada al calendari. De fet, el govern ja ha fet arribar la seva proposta de comptes municipals als partits de l'oposició perquè puguin fer les seves aportacions. Des de l'executiu local també ens han donat alguns detalls sobre com seran aquests comptes. Ho ha fet, per exemple, el primer tinent d'alcalde, en Raül Garcia, que ha comentat a l'espai polític que els comptes són la mostra de la voluntat de l'equip de govern
En el camí que està l'Ajuntament ara és de dimensionar tots els serveis que presta amb els recursos que tenim. Per tant, hem de ser molt rigorosos a l'hora de gestionar la despesa perquè els ingressos són els que són i els impostos de la gent són els que són.
i nosaltres el que treballem des de ja fa molts anys que estem a l'Ajuntament és en trobar aquest equilibri. La torre s'ha fet molt gran, prestem serveis que estem orgullosos de prestar, tenim activitats gairebé cada setmana que estem molt orgullosos de tenir, però hem de ser rigorosos en aquesta gestió de despesa i ingressos de l'Ajuntament per les dimensions que tenim.
Per la seva banda, el regidor de Junts, Javier Suárez, afegia el que el pressupost destaca per la seva contenció en la despesa davant la congelació d'impostos i taxes i per la consolidació dels projectes que es volen posar en marxa aquest mandat. Parlaríem d'un gran exercici de contenció per part de totes les regidories, perquè, evidentment, el fet que l'equip de govern apostés de manera ferma a no tocar...
Les ordenances fiscals, els impostos que es diuen, feia que contractes que han d'entrar en vigor requerissin de més recursos, per tant, les pròpies regidories no podien contemplar pujades significatives dels seus propis pressupostos. Abans d'aquest plex ordinari per aprovar el pressupost, cal recordar que dilluns de la setmana vinent, dia 22, se celebrarà la sessió ordinària corresponent al mes de desembre.
L'Ajuntament de Torredembarra està treballant en un acord extrajudicial amb l'empresa Teico, investigada dins el cas Torredembarra i el 3%. Fons municipals ho han confirmat, si bé l'acord encara no s'ha materialitzat i s'està pendent de documentació.
La informació l'ha avançat a una a la torre el portaveu de la CUP, Toni Sacristant, que aquest dilluns s'ha reunit amb el tinent d'alcalde d'Hisenda, Eduard Rovira, per abordar els pressupostos municipals. Sacristant ha assenyalat que la possibilitat d'aquest acord amb Teico els ha desconcertat i inquietat. Aquest implicaria que l'empresa pagaria 300.000 euros a l'Ajuntament a canvi que aquest retiri l'acusació particular. Els diners es destinarien a finançar els pressupostos participatius.
El portaveu de la CUP diu que aquest possible acord els fa replantejar el suport als comptes de l'equip de govern, que d'entrada veien amb bons ulls. Veníem amb una predisposició totalment oberta a aprovar els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora ho considerem una mala peça al taler i, a més a més,
També se'ns ha de comentar que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir, no sé si volen vendre el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps.
En una entrevista a l'Espai Polític, Sacristana ha argumentat que si prospera aquest acord extrajudicial, la fiscalia es quedarà sola en l'acusació i, a més, el jutge es veurà obligat a aplicar una reducció de pena per la compensació de danys causats.
Deixa la Fiscalia amb una mà al davant i una mà al darrere i hipoteca el jutge o jutgessa a fer una sentència assumint que com a màxim té l'acusació de la Fiscalia, per tant no pot acusar més el que li demana i es verrà obligat el jutge o la jutgessa
posar una pena reduïda en dos graus. Això és el que marca el Codi Penal. I la fiscalia diu, és que avui em ha dit l'Eduard. No, no, aquí no passa res perquè la fiscalia s'ha d'acusar. Sí, sí, però el jutge es verrà obligat a reduir la condemna en dos graus, encara que la fiscalia demani 15.000 anys de presó. D'altra banda, el regidor de la CUP qüestiona que l'acord només contempli el pagament de 300.000 euros. Considera que aquesta quantitat s'hauria d'haver revisat tenint en compte els preus actuals.
el valor pericial del 2005, el valor de les coses i el preu de les coses del 2005 és molt diferent que el valor de les coses a l'any 2025. Això per començar. S'hauria de fer un estudi pericial o un informe pericial acotat en l'actualitat, perquè el que abans era entre 6.000 euros, ara igual són 500.000 euros. Això us han dit si s'ha fet o no s'ha fet? No, no, no. Diu el senyor Rovira que això és el màxim que es pot demanar, 300 i escaig mil d'euros.
A nivell més polític sacristan, lamenta que aquest tipus d'acords faciliten l'exculpació d'empreses presumptament vinculades amb casos de corrupció que podran seguir concursant en processos públics.
Això pot acabar desencallant o acabar passant que totes aquestes empreses quedin sense antecedents penals. Per tant, quedin lliures de tota sospita de corrupció i, per tant, es puguin permetre el luxe de tornar a concórrer a concursos públics. Nosaltres la CUP diem que l'Ajuntament de Torra de l'Embarra ha de formar part d'aquesta estratègia d'aquestes empreses que han suposadament o presumptament corromput
Nosaltres considerem que no, i més, per 300.000 euros hem de fer aquest paperot. Des de l'Ajuntament han confirmat que s'està treballant amb aquest acord extrajudicial, però matisen que encara no està tancat i que se n'informarà quan s'hagi rebut tota la documentació. L'empresa Teico, propietat de la família Sumarroca, figura en dues de les peces separades del cas Torra d'Embarra, la número 3 i la 7, i es troba a l'epicentre del cas 3% de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica.
A Torredembarra va realitzar diverses obres, com les de l'aparcament filadors, les del servei d'aigües i la reforma de la comissaria. Totes elles s'investiguen dins de la pesa 7 del cas Torredembarra, que encara està pendent de judici. La Fiscalia sosté que, a canvi d'aquestes obres, l'exalcalde Daniel Massagué hauria cobrat un milió i mig d'euros en comissions.
El 2022, la Fiscalia Anticorrupció va formular el seu escrit d'acusació en què sol·licita 21 anys i 6 mesos de presó per a Massaguer i una indemnització de 400.000 euros. Un any més tard, la jutgesa d'instructora del Vendrell va decretar l'obertura de judici oral, però han passat més de dos anys i encara no hi ha data. Recordem que ara fa un any l'Ajuntament de Torredembarra va arribar a un altre acord extrajudicial amb Sorea.
En aquest cas, la companyia d'aigües es comprometia a pagar 3 milions i mig d'euros per irregularitats en inversions ja realitzades. A més, es va comprometre a finançar obres per valor de 3,3 milions d'euros més. Aquest acord es va aprovar en ple l'octubre de l'any passat i també contempla que l'Ajuntament renunciava a qualsevol acció civil o penal.
Tot plegat deriva d'un contracte de 2011 pel qual Sorea havia d'executar 13,2 milions d'euros d'inversió al poble. Aquest contracte també està investigat al jutjat del Vendrell dins del cas Torre d'Embarra.
La Nacional 340, la variant de Torra d'Embarra, és la via amb més accidents amb vehicles pesants. Així es desprèn del 24è estudi IRAP del RAC, corresponent al triènic 2022-24.
trams de via interurbana, major risc d'accident greu o mortal. Es valora en termes relatius, en funció de la quantitat de vehicles que hi circulen. El tram amb més concentració d'accidents a vehicles pesants de tot Catalunya es troba als 8 quilòmetres de la variant de Torredembarra. En aquest punt, la intensitat mitjana diària de trànsit se situa a vore els 15.500 vehicles. Dels habituals trams de la Nacional 340, el seu pas per la província de Tarragona
Només apareix el de la variant de Torredembarra, que el trient i anterior va ocupar la cinquena posició i ara apareix al primer lloc de la taula. Tot i això, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha afirmat que el Servei Català de Trànsit no contempla restringir el pas de camions per aquesta via.
En el llistat dels 10 trams amb més risc d'accidentalitat de vehicles pesants, s'ha inclòs 3 trams també de l'autopista AP-7. En canvi, han desaparegut els trams de la B-502 entre Vilassar de Mar i l'Argentet i Argentona, la C-17 entre Mollet del Vallès i Lliçà de Vall, l'autopista AP-7 en l'enllaç entre Vilafranca Nord i Altafulla i la C-65 entre Cassà de la Selva i Girona.
La Miel ha explicat que el volum de trànsit de vehicles pesant al sud del país està vinculat amb l'elevat nombre d'accidents amb camions implicats a la zona.
El fet que sorti aquí aquest punt, nosaltres no ho aprofitarem per dir que ara no passaran mai per la 340, però no és una mesura, i ho hem explicat quan ens ho han preguntat, que en aquests moments contemplem. Si anem a la P7, els transportistes de la zona fins i tot van arribar a donar un número de si els deixava circular per aquella zona, eren uns 240 camions. Estem parlant de 5.000 camions.
perdó, 5.500 camions per sentit en aquell tram de la P7. Estem parlant d'uns 11.000-12.000 camions. L'estudi IRAP ha analitzat uns 6.400 quilòmetres a la xarxa viària catalana, que representen el 53% del total, amb 12.000 quilòmetres, per on circula el 93% de la mobilitat total per carretera de Catalunya.
Segons l'informe, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d'accident greu o mortal. Dos punts més que en el període anterior i aquest risc es concentra a carreteres convencionals. La T314 entre Cambrils i Reus es converteix en la via més perillosa de Catalunya.
Alhora, ha revelat que els sinistres greus i mortals han crescut gairebé un 5% i que les motos estan implicades en el 47% dels accidents mortals, tot i representar només el 3,2% de la mobilitat global. El president del RAC, Josep Mateu, ha explicat que el treball ha mostrat que l'índex de risc s'ha incrementat un 0,44% a causa de l'augment del nombre d'accidents amb víctimes mortals i ferits greus.
Tot i això, Mateu diu que les víctimes mortals han baixat molt i seguir rebaixant-les serà complex. S'ha de pensar que les víctimes mortals en dues dècades han baixat molt. No han baixat el suficient del que voldríem perquè és evident que el que volem és que hi hagi víctimes zero, sempre diem que l'objectiu és zero, víctimes. L'any 2000 vam tenir 700 morts a les carreteres catalanes i l'any 2024 vam tenir 167.
El progrés és notable, o sigui, notable, han baixat moltíssim. Què passa? Home, que els últims anys cada vegada progressar ens costa més. Cada vegada és més difícil arribar a unes xifres que siguin les que ens interessen per poder arribar a aquest punt zero. O sigui, la curva cada vegada es va fent més plana, no?
Mateu ha explicat que les carreteres convencionals amb un sol carril per sentit són les que concentren la totalitat dels trams en risc molt alt, alt i mitjà. De fet, ha detallat que aquest tipus de vies presenten un risc 3,4 vegades més alt de patir un accident greu o mortal que les autopistes.
L'espai cultural Sala del Mar de Torredembarra acollirà dilluns vinent 22 de desembre una nova campanya de donació de sang i plasma. En aquesta ocasió, les donacions es faran durant tot el dia. Al matí, des de les 10 fins les 2, i a la tarda, des de les 5 i fins les 9 del vespre.
Per participar-hi es pot reservar hora al web del banc de sang. Per donar sang o plasma s'ha de tenir entre 18 i 70 anys, està bé de salut, no està embarassada i pesar més de 50 quilos. Les dones poden donar 3 cops l'any i els homes 4. En el cas del plasma, en què el que s'extreu és majoritàriament aigua, les donacions es poden fer més sovint, cada 15 dies, però no tothom és apte per fer-ho. Aquesta campanya compta amb el suport de l'Ajuntament de Torredembarra a través de la Regidoria de Salut.
Gràcies.
Recordem que són els darrers dies per participar a la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina a Torre d'Ambarra. Fins aquest 17 de desembre, fins aquest dimecres, es poden fer aportacions als diferents punts habilitats. L'objectiu és que cap nen i nena del municipi es quede sense regals aquest Nadal. Les persones que vulguin donar una segona vida a joguines en bon estat les poden dur a diferents punts que s'habilitaran per recollir les donacions.
La campanya també pretén fomentar la prevenció de residus i la reutilització, promovent un model de consum circular i sostenible. De fet, als punts de recollida també s'hi podran portar altres objectes en bon estat. La regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz, ha fet una crida a la solidaritat i a la participació en aquesta campanya.
Els punts seran els mateixos i la intenció també és la mateixa. És al final que si hi ha algun infant que a qui no li puguin arribar algun tipus de joguina o de llibre pels Nadals, que pugui tindre aquest recurs de forma gratuïta i amb el que és la col·laboració i la solidaritat de tots els infants de la Torre.
La recollida de joguines es farà a les escoles i als instituts de Torredembarra, a la Biblioteca Municipal de dilluns a divendres, també a la seu de Càritas els dilluns, dimecres i divendres al matí, al Mercat Semanal dels Dimats, a Caldània els divendres. Cap Infants Sense Joguines és una iniciativa organitzada per la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Torredembarra amb la col·laboració de Càritas.
L'Ajuntament ha alliurat 54 certificats de formació de l'últim trimestre de l'any. Són els diplomes acreditatius de participació a les accions formatives organitzades per la Regidoria d'Acció Social i Igualtats. Entre els mesos d'octubre i desembre, el Servei d'Orientació Laboral i el de primera acollida han dut a terme les sessions de benvinguda al municipi.
de Societat Catalana i el seu marc jurídic i de coneixements laborals, el mòdul B i el curs de neteja d'oficines i locals comercials. Durant l'acte d'entrega d'aquests diplomes, l'alcalde de Torredembarra, Valer Pino, i el regidor d'Acció Social i Igualtat, Jonathan Pí, han felicitat les persones participants per l'esforç i la dedicació que han demostrat.
Aquestes accions formatives tenen com a objectiu millorar la inserció laboral de les persones en situació d'atur i facilitar el procés d'acollida i integració social de les persones no vingudes.
L'aportació de 7.000 metres cúbics a la platja d'Altafulla ja ha acabat i s'està acabant de redistribuir a l'espai. D'aquesta manera s'ha completat la primera fase de les aportacions que ha fet el port de Torredambarra en virtut del conveni de concessió de la infraestructura.
ha assumit l'extracció i el trasllat dels sediments, mentre que l'Ajuntament d'Altafulla s'ha fet càrrec de la distribució de l'arena a les zones més degradades i també les més resilients de la platja. Aquests treballs han costat 30.000 euros. D'aquesta manera, s'ha cobert l'extrem nord, el fortí i vora mar per facilitar que la sorra acumulada pugui desplaçar-se posteriorment cap al centre de la platja. Ho explica la coalcaldessa d'Altafulla Alba Muntades.
i amb la sorra que es va posar al fortí, la intenció és que de manera natural el mateix transport de sediment la vagi portant també cap a davant de botigues de mar i ajudi a mantenir aquesta protecció, que ja sabem que no és una protecció definitiva, que és només per aquest hivern poder mitigar els temporals que puguin arribar perquè no piquin tan fort contra l'escullera.
També s'han fet aportacions a la zona més degradada, al passeig de botigues de mar. Muntades ha assegurat que, malgrat que aquí no s'ha guanyat gaire amplada de platja, perquè la sorra ja ha estat coberta pel mar, aquesta sí que actuarà protegint les culleres des de dins de l'aigua.
Encara que no es vegi que no s'hagués guanyat ample de platja, el que sí que s'ha guanyat una mica és amb perfil de platja submergit. Abans de l'aportació davant de botigues de mar era una escullera recta on les zones picaven de saïda contra l'escullera.
I ara el que hi ha és una mica de forma inclinada, de perfil de platja submergida i de barra de sorra, que el que fa és frenar una miqueta aquesta força de les onades perquè no piquin tant contra l'escullera. Per tant, hem guanyat una mica de protecció.
L'Ajuntament d'Altafulla és conscient que les aportacions de sorra no són una bona solució perquè acaba marxant. Per això s'estan avaluant alternatives com fer un espigó submergit o fer més permeables als extrems del passeig, la plaça del Consolat de Mar i el final del carrer Pescadors.
La plataforma Mercaderies Parli Interior ha presentat al·legacions al projecte de DIF d'instal·lar pantalles acústiques a la línia de costa. El projecte contempla 14 quilòmetres de barreres des de Tarragona fins a Calafell. Al Baix Gaià, els municipis afectats són Torre d'Embarra, Creixell i Roda.
En el cas concret de Torredembarra, recordem que es contempla la instal·lació de 3 quilòmetres de pantalles amb una altura que oscilarà entre els 2 i els 5 metres. El detall del projecte encara s'ha d'acabar de definir i ha dit que es farà de la mà de l'Ajuntament. Tot i que hi ha aquesta voluntat de buscar un consens,
La plataforma Mercaderies per l'Interior veu amb molt de recel la instal·lació d'aquestes pantalles i per això hi ha presentat al·legacions. El projecte es va publicar al butlletí oficial de l'Estat el mes de novembre. Consideren que aquest tipus d'infraestructures tenen un fort impacte paisatgístic, ambiental, social i fins i tot econòmic perquè pot devaluar els habitatges que hi ha al costat. A més, la plataforma denuncia que aquest pla contra el soroll s'ha fet sense una avaluació d'impacte ambiental.
L'entitat manifesta que l'opció escollida per a DIF és la més agressiva i menys eficient, quan hi ha d'altres més modernes, barates i molt menys intrusives. L'Ajuntament d'Altafulla també s'ha sumat a les crítiques i demana que a DIF no tiri endavant la instal·lació de pantalles acústiques. D'entrada a Altafulla no n'hi han d'anar, però el projecte contempla una partida pressupostària que anticipa que s'hi podria fer alguna cosa.
És per això que el consistori ha decidit fer explícita la seva oposició al projecte tot presentant-hi al·legacions, ho ha explicat el coalcalde Jordi Molinera. Diu que no hi estudi, però sí que hi ha una partida econòmica reservada.
per fer aquestes plaques, que sobretot arroba ara han anat bastant en renou, perquè són les plaques d'uns 5, 6, 7 metres d'alt, que generen un mur allà on es posen. Llavors, si ja tenim la via del tren que divideix de part a baix a mar, de la part del poble, doncs imaginem-nos que estiguessin encaixonats amb aquestes plaques de fins a 7 metres, que n'hi ha algunes, amb unes altes molt grans.
Les alegacions d'Altafulla es basen, de fet, en l'estudi que ha fet la plataforma Mercaderies per l'Interior, que, com comentàvem, planteja opcions menys invasives. Aquestes, segons afirma Molinera, ja funcionen amb èxit a altres indrets d'Europa. Perquè si s'han de posar sistemes antisoroll sobre els trens, doncs que hi ha sistemes que no són aquestes plaques de set metres, hi ha sistemes com s'ha fet al País Basc,
o altres països europeus, que són un sistema que són un metre i mig d'alçada, que el que fa és amortiguar el soroll a l'alçada de les rodes dels trens. Llavors evites crear aquestes grans caixes al mig de nuclis urbans. Molinera ha reformat la bona sintonia del consistori amb la plataforma amb la qual s'ha reunit recentment per tractar aquesta qüestió.
L'alta fulla en Carlos Terron ha guanyat la 26a beca d'investigació Lucius Liquinius Sura, que concedeix al Consell Comarcal del Tarragonès pel projecte als comuns i les universitats al Baix Gaià al segle XVII. Aquest és un dels premis tarragonès que s'han lliurat aquest diumenge en una gala celebrada a la 9 de Gaià.
La beca està dotada amb 2.450 euros i inclou la publicació del treball dins de la col·lecció als llibres del Consell. En una entrevista a Altafulla Ràdio, Carlos Terron explicava que el comú el conformaven els veïns d'una vila que, tot i estar sotmesos al senyor o a l'església, tenien capacitat d'autogestió. El professor i historiador Altafullenc afegia que aquest model de gestió local, vigent al segle XVII,
va acabar després de la guerra a successió amb el decret de nova planta. Els premis del Tarragonès també han distingit el periodista Vilasacà, Xavier Grasset, i el músic canungí, Dani Espasa. Grasset ha rebut el premi de difusió Eutiques i Espasa el de creació Luquius Aneus Florus.
Els pescadors de la flota d'arrossegament celebren a mitges l'acord per mantenir el 2026 en 143 dies amb les mateixes mesures compensatòries que s'han aplicat enguany. Cal recordar que es partia d'una xifra molt inferior als 143 dies de mitjana que han pogut sortir a la mar enguany.
Des de la Federació de Confreries de Pescadors a Tarragona, el seu secretari, en Javier Domènech, recorda que partien d'unes expectatives molt superiors i lamenta la incertesa que genera haver de negociar les quotes any rere any. Demanaven poder pescar 180 dies. Pescar 180 dies és pescar com a vuit mesos i mig. Llavors tens tres mesos i mig que no fas activitat, no?
Llavors, clar, de 180 a 143 estem per sota les nostres expectatives. Sí que és veritat que, clar, quan parties que teníem que pescar 9 dies, 143 és una cosa que ens costava pensar que ho aconseguiríem. I, per tant, la fenya que ha fet l'estat espanyol en aquest cas, doncs d'agrair, no. Però és una fenya que, de veritat, pensem que ja hauria d'estar feta, ja no hauria d'haver arribat on hem arribat.
En les negociacions a Brussel·les, la comissió també s'ha compromès a presentar una proposta per modificar el reglament europeu amb l'objectiu que en un futur les quotes de pesca no es fixin en base a l'exemplar més vulnerable, un compromís que es celebren des de les confreries de pescadors.
I temps pels esports, i en concret pel senyor masculí del Sebol Torredambarra, que va agafar aire al grup B de primera nacional després de guanyar aquest diumenge el Barberà per 3-6-0. Era el partit de la desena jornada de la categoria i l'últim que jugaven els torrencs aquest 2025-K.
Els d'Iñaki Bescos van dominar amb una certa comoditat, el primer set, en què es van imposar per 25 a 19. El segon set va repetir el guió de l'anterior amb un 25 a 20 pels locals. En canvi, el tercer es va decidir d'una manera espectacular, amb un marcador que es va tancar en 37 a 35. Això va permetre al Cébol sumar 3 punts
igual al seu rival de diumenge a la classificació. Ara, l'equip torrenc és quart, amb 15 punts, en una classificació de primera nacional molt igualada a la zona mitja. Aquest diumenge, el Cébol es desplaça a Reus per disputar el derbi terragoní de la categoria. I així tanquem l'informatiu. Us hem acompanyat en la plaça Raquel Martínez. Gràcies per la vostra atenció. Adéu-siau.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, 16 de desembre, dia de Santa de l'Aida. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, l'Ajuntament ha presentat delegacions a DIF pel projecte de pantalles acústiques a la línia ferroviària. Tot i que inicialment el tram que a través del municipi no estan previstes, sí que es demana que es busquin alternatives de menor impacte per reduir el soroll dels trens.
A Torredembarra ja s'ha celebrat el 25è aniversari de la rehabilitació del castell del Zicart. Hi ha hagut un acte institucional en què han participat desenes de regidors de l'Ajuntament durant l'etapa democràtica i en què també s'ha aprofitat per celebrar els 50 anys del final de la dictadura. I a Roda de Barà es vol un Nadal ple de llum i per això s'organitzen dues iniciatives que tenen com a objectiu envellir el municipi
i dinamitzar la vida comercial durant les festes. Es tracta del tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins i del 15è concurs de paradors de Nadal. Això que estàs escoltant és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla Torredembarra, Roda de Parall, totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts. Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs escolta, de meravella, amb les piles perregades per encarrilar aquesta nova jornada, per encarrilar aquest dimarts que ens ha deixat ja molts titulars, els hem repassat just fa una estoneta, però que encara ens ha de permetre conèixer moltes històries personals i properes al llarg dels propers minuts. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia.
Et veig també, eh?, amb vimpatú. Sí, sí, hem de començar, perquè estem començant la setmana, no ens enganyem. Per tant, hem de començar-la amb moltes ganes, eh? Ja, veurem com a també, però amb ganes. Vinga, va, energia, energia. Tenen sintonitzada la Fuller Ràdio, Ana La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gai al Dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, aquest moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores. Avui que hem tornat a sortir de casa amb el paraigua, pel que pugui passar. Així que sortim de dubtar i esbrinem quin temps tindrem de cara al dimarts. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Mitérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, Déu-n'hi-do, la traca de tempestes amb la que vam acomiadar el Villuns. Molts ruixats que van ser intensos, per exemple, a Torre d'Embarra, van descarregar gairebé 30 litres per metre quadrat en menys de 20 minuts.
Unes tempestes, uns ruixats, que avui han de tornar a casa nostra. De fet, estan a tocar del Camp de Tarragona i de fet venen des del mar. Per tant, núvols cada vegada més gruixuts, més generals, més freqüents, i que acabaran deixant aquestes pluges que, sobretot,
Aquest matí seran més intermitents, però intenses en algun cas arran de mar, i ja aquesta tarda una pluja més d'anar fent i de forma més general. Per tant, plourà sobre en Mollat, Déu-n'hi-do ahir, aquests registres de pluja que van passar dels 250 litres per metre quadrat a falset. També hem de destacar que aquest matí tenim un bon pastís de boira, en molts casos, sobretot a les fondalades ja més de l'interior del Camp de Terragona. Estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 16 de desembre. Comencem per casa, amb el que ens toca de més a prop, i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula Adif licitarà per 25,13 milions d'euros l'intercanviador de vies del corredor a Vilaseca. Infraestructures. L'equipament és necessari per poder fer el pas de l'ample ibèrica a l'estàndard i poder mantenir el servei de rodalies entre Tortosa fins a Tarragona i Barcelona.
Més coses pel que fa a societat. Avui llegim tot esperant El Gordo. Tot i que és l'única capital provincial on mai no ha tocat, cada tarragoní supera els 50 euros de despesa mitjana en loteria de Nadal. La fotografia de portada al diari Més, precisament, és la d'un senyor d'esquena guaitant a la finestreta d'una administració de loteria de Tarragona
amb tot un fart de dècims que pengen per tal que siguin escollits per la ciutadania, que ara aquests dies encara compra loteria de Nadal. Més coses arreus. La bonificació a la taxa de la brossa fa que es dispari l'ús de la deixalleria. En relació a les dades de l'any passat, les aportacions dels ciutadans han crescut entre un 40 i un 60%. Energia. El projecte de MAT des de l'Aragó fins a la Secuita
revifa l'oposició dels ecologistes. Ens situem novament a Reus perquè les obres al carrer Ample obliguen a modificar el recorregut de la cavalcada de Reis. I avui un apunt d'enocultura perquè Salou porta a Madrid un tas de la seva identitat vinícola i de l'entorn tarragoní. Un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del diari Més, a la capital del Baix Camp, el clúster Tixut s'assuma a l'associació que ha impulsat l'àrea metropolitana de Tarragona.
I el port de Tarragona, el nombre de creuaristes, s'ha reduït aquest any respecte del 2024, però la despesa mitjana ha crescut un 21,7%. Seguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cop en portada, què destaca?
Doncs una imatge molt bonica de l'espectacle del Cirque du Soleil, perquè ens diuen que la màgia del Cirque du Soleil arriba a Tarragona. Aquesta setmana el millor circ del món actua a la ciutat amb 16.000 entrades venudes. És la imatge, i el títol destacat és que Emília deixa 200 litres per metre quadrat a falset.
Priorat, Baix Camp i Ribera d'Ebre van rebre les alertes i van tancar algunes escoles. Avui ho trobareu ampliat a l'interior. De política, avui el protagonista és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aguantarà fins al 2027 malgrat les crisis. Així, en plural.
Anuncia un abonament de 60 euros mensuals per rodalies. És el que avui destaquen. I si ens centrem en l'àmbit local, d'una banda, a Tarragona, el 2026, diuen que ens visitaran 79 creuers amb 155.000 passatgers. També és notícia el clúster TIC, que s'incorpora a l'àrea metropolitana del camp de Tarragona, i acabem amb la cambra de Reus, que demana ampliar el fons de transició nuclear.
Ampliem més coses, ampliem el camp de visió. Toca fer un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala en primera plana. Tu diràs què hem de saber d'un dimarts 16 de desembre. Sònia. Doncs començar amb la portada de l'Ara, que titula Sánchez disposat a resistir. Abusos i corrupció. No preveu eleccions anticipades i diu que no accepta lliçons de la dreta. Gestos als socis. Es reunirà amb Junqueras i promet a Junts avançar en els acords.
En portada hi ha, amb imatge, del director del Manac, Pepe Serra, el qual ha dit que hi ha una possibilitat molt gran de trencar les obres de Cixena. Més temes. Detecten irregularitats en les obres de co-lívings a Barcelona. L'Ajuntament coneix les denúncies des de fa un any i mig.
i ja es compren més pisos a la demarcació de Barcelona que en l'època de la bombolla. Catalunya arriba a xifres que no es veien des de feia 18 anys. També destaca l'ara que detenen el fill de Rob Reiner per la mort dels seus pares. Passem a la vanguardia. Sánchez es proposa de resistir per evitar un govern del PP i Vox. El president descarta un avançament electoral malgrat els casos de corrupció i fa gestos a Junts i Esquerra Republicana.
En portada també l'Hospitalet fa 100 anys amb energia. L'Hospitalet de Llobregat va complir ahir 100 anys justos de la concessió del títol de ciutat que li va atorgar el rei Alfons XIII. Un segle després, el seu besnet, el rei Felip VI, va visitar la ciutat per comemorar l'efemèride amb els veïns al Mercat de la Florida. I precisament es veu aquesta imatge del monarca saludant els veïns.
Xile entra en una nova era amb l'ultradratà Cast. El vencedor en les eleccions promet que serà el president de tots els xilens. Altres temes. Fletxa llança una ofensiva de descrèdit contra els seus 16 denunciants. Nou rècord de la Borsa Espanyola que supera els 17.000 punts. També destaca a la Barceloneta i el Born els barris més gentrificats.
I Hospital Clínic, un fàrmac posa setge al càncer de mama de mal pronòstic. Continuem amb el periòdico. Habitatge i corrupció, assignatures pendents de Sánchez titula. Junqueras arrenca una ronda de contactes sobre el futur de la legislatura.
Fac xec a nou afirmacions del president en el seu balanç del 2025. Tres de veritables, tres de dubtoses i tres d'errònies. El govern central aprova un títol de transport de 60 euros que encara no arribarà al metro i bus urbà.
En portada també hi ha el rei Felip VI i la seva visita a l'Hospitalet per celebrar el centenari del títol de Ciutat. Aquesta és la imatge i el qual ha dit teniu un potencial extraordinari. Retrat del feminicida. Què confessen i què callen des de la presó? 10 condemnats. També en portada del perièdico, Pepe Serra, que és el director del Manac. L'1 de gener del 2027 tancarem el primer pis del museu.
També destaca que la trama de la CEPI també es va intentar lucrar de contractes d'acciona. I la Unió Europea exigeix per a Ucraïna garanties de seguretat si ha de renunciar a l'OTAN. Acabarem les portades amb el punt avui que destaca una nova guerra freda. Els Estats Units i la Xina accentuen la pugna pel lideratge global.
En la crònica el dia d'ahir, avui de Carina Filella, més aigua que el barranc de Feset titula. El president espanyol anuncia una tarifa plana de transport mentre el seu govern fa més aigües que la caiguda per la pluja. Una altra crònica de David Portavella, Sánchez es veurà amb Junqueras titula.
I en el suplement, l'esportiu, la incògnita a la porteria, centra el debut en la Copa del Barça a les 9 del vespre. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimarts 16 de desembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara per l'anàlisi de l'actualitat, moment per l'espai d'opinió a Baix Gaià al dia. Avui tenim l'honor de saludar, de rebre els estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. En Fontxo Blanca, per tota aquella gent que no el coneix, ha de saber que és un estudiós, un filòleg, un casteller, un electe mèrit d'Altafulla i un llarg etcètera de presentacions que podria tenir. Fontxo, bon dia, benvingut. Bon dia, com dèiem ahir...
Fonxo, hem de parlar de Baix Gaià perquè darrerament hem volgut posar el mapa... Darrerament. Posem el mapa al Baix Gaià i anomenem el Baix Gaià en aquest programa, Baix Gai al dia, de moltes maneres diverses. I tu, com a oient fidel també de l'espai, vas fent les teves reflexions i les teves cavòries sobre com hem d'anomenar o com hem de citar aquest tros de terra.
A veure, aquí hi ha el que se diuen els registres lingüístics i llavors heu adoptat el terme subcomarca. Aquest és un terme molt geogràfic, molt científic. A tu no t'agrada? Ja m'ho has fet saber, això. No, perquè és adoptar una emissora que ha d'adoptar un estàndard molt més aviat acostat al parlat, doncs adoptar un terme científic, no?
Subcomarca. Llavors, a partir dels parals finals de la presentació de l'Egidre Virgili, que és un periodista i un gran creador d'eslògans, aquí fa servir diferents fórmules. Evidentment, la de Subcomarca, perquè és l'àrea de publicació dels centres d'estudis, a més a més, el Joan Carnisser està molt cofolli que ell ha inventat el terme i ha fet forat,
Això ho vaig saber l'altre dia comentant la jugada. Llavors hi ha un altre tipus d'expressió molt poètica, doncs una mica ja vista, que es diu l'estimada contrada del baix que hi ha. Això és poesia, podem dir, de la casposa, que es diu. I llavors hi ha... Espera-t'ho un moment. Abans no em diguis aquesta. És que no és aquesta exacta, sinó que...
que és una variació de la que es pot llegir a la presentació del Girovici. Ara hi anirem. Però aquí, en aquest programa, i de fet, tu aquell dia, al cap d'un moment, ja vas trucar a la ràdio pocs minuts després d'haver-ho dit d'aquesta manera, i que provoqués fins i tot... Certa, no podem dir discussió, però sí de cert debat geogràficament, també, on és el Baix Gaia. Servidor va dir...
Àmbit del Tarragonès Nord, on a la Torre la nostra companya Raquel Martínez va dir, home, Tarragonès Nord, no sé jo, si és tan nord o potser és més cap a l'est, i tu al cap d'un moment vas voler això, compartir la teva inquietud per els punts cardinals. Aquesta seria una altra manera també de dir, o de situar el baix allà.
A veure, aquí, el que tampoc ho defensaré ara, aquí hi va haver un grup de joves que l'any 76 no paràvem,
i que en deien la Rodalia de Baix Gaire. Aquell era un moment en què les paraules noves, també pensaves que creaven un món nou, que se'n diu la part performativa del llenguatge. I era així, eh? O sigui, començava a parlar en català, llavors havia de ser un català connotat, nou, i això, que d'alguna manera donava paraules per empènyer,
les persones que volíem un món nou que d'alguna manera ja el tenim pensar que tindríem una emissora del tram baix del riu allà a mi aquesta és la fórmula que m'agrada ara podríem dir
connectem, som les emissores del tram baix del riu Gaia amb aquesta entonació i aquesta m'agrada el Gidre parla dels pobles de la riba del tram final del baix Gaia llavors a mi m'ha donat la paraula tram ha estat la que fa que busquis una variant presumptament millor llavors torno a proposar
les emissores del tram baix del riu allà. I aquesta és la meva proposta. Si vols ser més científic o més englobador, els 12 pobles, l'emissora dels 12 pobles del tram final del riu allà. I a més que sembla que et demano de fer veu de continuïtat. Gairebé que has fet un jingle pel programa. Sí.
Home, sé que quan retornes t'inspires aquí. Teníem fa un moment aquí la Carol, la d'aquí a tu davant, les noies de les altres emissores, de Roda, del Torre... La meva proposta és aquesta. Substituir... Soc comarca en certs contextos. Potser sí, quan vingui el Josep Magnià, els tretes d'estudis, hauràs de dir, per adaptar-te al registre, i a més a més que...
que realment ho he consolidat al centre d'estudis amb els seus 50 publicacions d'estudi i més les de llibres a part, doncs sí. Científicament és una subcomarca, però no m'agrada. Aviat ho saps que a mi els que són prefixos i sufixos no m'agraden. Creus que hi és aquest sentiment? Ara ho viem, eh? Si fem servir un terme o un altre o una definició, però...
des de Salamó fins, des de Salamor-Renau fins a Altafulla, Torre d'Embarra i resseguim aquesta costa Creixell. Roda, hi és el sentiment? El sentiment s'ha de crear. El que no podem dir és que, com que estem en minoria, pleguem, no? La minoria o s'encongeix o la minoria s'expandeix.
Llavors, si tu tens consciència que s'expandirà, doncs vas expandint. Si no, doncs et vas arrelint, et vas encongint, no? A veure, aquí hi ha una classe mitjana culta que el fem servir des de fa molts, molts anys. Jo recordo que hi havia una agrupació del PCC que es deia Tarragones Baixgallà, que anava des de Solomó, que hi havia un conegut teu, que ara li deu ser mort, que arrustia pollastres,
un socialista que era un home gran, que rostia pollastres, fins a la... aquí a la torre, que hi havia pur PSOE.
Aquí hi havia la mestra, la filla de l'Hernández. Sí, hi havia des d'un home de l'interior que agostia pullastres totalment... que penso que li costava parlar castellà fins a una noia purament pesó, anticatalanista, no? Llavors allò era un toto revolutum per arribar a sumar els que calia i et dèiem, te reconegues baix que hi ha. Jo me'n recordo d'això.
I veure, aquesta paraula Baix Gaià l'havíem heretat i l'havíem anat expandint. I ara està consolidada on s'ha de consolidar. Els mitjans de comunicació i els mitjans científics. Potser la tenim però consolidada al nostre territori i no... Quan fugim del que és Camp de Tarragona, el Baix Gaià es coneix? Aquí hi ha un problema, que és que quan tu fas aquesta pregunta ja estàs induint-te el que se'n diu l'autolodi.
Si tu creus, com vol passar-te a parlar en castellà, perquè creus que l'altre no entendrà el català perquè tu tens una mica d'autoodi a la teva llengua, no l'acabes de valorar prou, no? Llavors aquesta expressió és igual. Escolta, si no l'entén ja preguntarà, i si no ells ho perden, m'entens? I a veure, el llenguatge escrit administratiu, doncs es tracta de fer-ho servir, de fer-ho servir. Aquestes coses, o sigui...
Si no xutes, no la fiques, per dir-ho així.
Penso que és això. Tu et presentes quan, no ho sé, em posem pel cas que vas de vacances. Vacances de cap de setmana, a l'Empordà. Fonxo, no soc d'un poblet del Baix Gaià. Estic d'una persona que no es mou. O sigui, la dona anava de vacances amb sa germana, una vegada al Japó, al final no va poder ser. El meu, les vacances són... Abans era...
la platja que s'anava fent de la Roca de Gaià la platja de l'Espigó de la Roca de Gaià que ara ja camines i no t'arriba ni als turmells o sigui, aviat serà un isme que diu Narcís Carulla i ens haurem de banyar pels costats aquella era la meva platja quan es podia aparcar ara ja m'he conformat i ara és el fortí
que cada dia els llevo queixes, els peço queixes, el que passa, quan entres... Però vull dir, el meu horitzó és d'aquestes platges, o sigui, per mi és les platges que van des del fortí, o sigui, no tinc l'ocasió, no tinc l'ocasió, però a veure...
No ho sé, quan escriu el 3 de 8, prou que he fet servir Ibaix Gaià. Sí, sí, però a veure, no et presentaràs... O sigui, ja es fa difícil que digues de Salomó que al final diràs que ets de Tarragona, no? I si ets el de Fuera també diràs que ets de Tarragona, però són aquests contextos. Però la teva pregunta és l'autoodi, de dir, és una cosa que... aquesta expressió...
Doncs és minoritària. No, no, no hem d'anar a complexos. No hem d'anar a complexos. Però jo, ja t'ho dic, he vingut aquí. He vingut aquí perquè suspeseu les emissores del tram baix del riu allà.
Jo penso, a més, t'ho dic, eh, la idea va sortir que l'Isidre parlava dels pobles de l'arriba del tram final. I penso, a més, que jo recordo que havia, em sembla que havia llegit en lloc de tram final, tram baix, que és el que vaig dir ahir, que ens vam trobar exiliats a la Violeta, no? I doncs jo faig aquesta proposta, és el motiu de vindre aquí. A veure, l'heu de suspesar, l'heu de mirar...
Mira, el 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, farà un any que aquest programa va assentar la base, no, perquè la base ja hi era, ja s'havia treballat uns quants mesos enrere, però sí que és quan va néixer, va a Florida, mica en mica l'estem fent créixer. Com que el 13 de febrer farà un any, jo penso que podrem bufar les espelmes, no ho sé, i qui sap si valorar alguna cosa d'aquestes que avui planteges.
que jo penso que té melodia. Penso que té. Les emissores del tram baix del riu que hi ha. Fonxula, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta soneta. És un plaer sempre poder conversar amb tu. Un abraçada ben forta. Bon dia.
Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de baix que hi ha al dia i, com sempre, obrim un parèntesi, però abans tenim la nostra singular pàgina musical, música en català, que aquest cop ens porta la garrigenca Laura Garriga, que va debutar el 2023 amb l'EP Parlen de tu, un treball de cinc cançons on combinava pop, soul, rock i folk per explorar
Emocions, expectatives i fracassos. Ara prepara un nou àlbum previst per la primavera de 2026 en què cada peça s'inspirarà en un gènere poètic. El primer avançament és Elegia. En aquest tema Garriga es revela contra la pressió constant del temps i reivindica una vida més lenta i conscient, on el present tingui valor per si mateix. La cançó, produïda per la mateixa artista, compta amb la participació de diversos músics que aporten textures riques i orgàniques en aquest tema. Elegia sona d'aquesta manera.
Voldria comptar quantes estrelles brillant en el cel. Voldria resseguir totes les ferides del meu cos. Voldria, voldria tenir el temps per mirar-te amb paciència als obertes que m'agracin.
Fins demà!
Per sentir que la vida no em passa correcte. I a mi m'aperro cada nota, cada paraula silenci. A mi la vida és conscient.
Tant de dir per tornar-hi i tornar-hi fins que surti dins i silenciar la raó i temps al temps.
Això és Baix Gaià al dia, el programa de les emisores del tram Baix del Gaià. Posem aquí el punt i final provisional, perquè de seguida ens hi tornem a posar després d'una petita pausa. Ens queden encara, com dèiem abans, moltes històries personals i properes per explicar, per compartir amb tots vostès. De seguida tornem, fins ara.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. Acord entre el govern i els comuns per mantenir les bonificacions del transport públic, la té jove i la té usual, continuaran el 50% en totes les zones de Catalunya. Els comuns havien posat la bonificació del transport com a una de les condicions per negociar els pressupostos. Ara bé, les tarifes s'apujaran un 3,5% de mitjana en criteris d'equilibri territorial. Escoltem Sílvia Paneque, que és la portaveu del govern.
Catalunya està molt interessada en aplicar aquestes tarifes planes, com ho pot anar adaptant i que el Ministeri compensarà els decalatges que hi hagi entre el sistema tarifari propi i el decalatge que hi hagi amb l'aplicació d'aquestes tarifes planes.
I la carretera T314 de Cambrils a Reus és la més perillosa de Catalunya. Això, segons un estudi del RAC, analitza l'índex d'accidents greus i mortals a la xarxa viària catalana. L'informe del Club Automobilístic determina que un 26% de les carreteres tenen un índex d'accidentalitat alt, dos punts més alt que l'any passat, i que la via convencional és tres vegades més perillosa que la desdoblada. Pel director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, aquests són els possibles motius.
Per entrar als camps hi ha unes arquetes. Aquests arts tenen proteccions. Aquestes carreteres no estaven prou protegides. Però aquest no és el motiu tampoc de l'accident. Un accident té més d'una causa concorrent.
Incidència a hores d'ara a la línia 3 del metro que està tallada entre Paral·lel i Passeig de Gràcia a Barcelona des de poc després de les 3 de la tarda. Els trens només circulen entre zona universitària i Paral·lel i entre Passeig de Gràcia i Trinitat Nova. Estan sense servei les estacions de Paral·lel, Drassanes, Liceu i Catalunya, on els treballadors de TMB han fet sortir els passatgers de l'estació.
I l'incidència estimada de la grip continua pujant a Catalunya, però ho fa un ritme menys marcat segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions. Així, s'ha arribat a una incidència de 766 casos per 100.000 habitants, quan la setmana anterior va ser de 421.
és el virus predominant, amb un 66% dels positius a les mostres analitzades per virus respiratoris, i un total de 406 de cada 100.000, quan la setmana anterior, ja us dèiem, la taxa era de 310.
I la mesa del Parlament ha acordat tramitar d'urgència el projecte de llei que incrementa la taxa turística, per tant, es redueixen a la meitat els tràmits habituals. Es tracta d'una petició del PSC que s'ha aprovat amb els vots a favor de socialistes i Esquerra Republicana, mentre que Junts s'hi ha abstingut. El projecte de llei és fruit d'un acord entre el govern i els comuns.
Gràcies per la seva fidelitat.
que l'Agència Catalana de l'Aigua ha presentat un estudi preliminar sobre el futur de la presa del Callà i el tram final del riu Gaià, que analitza diverses alternatives que van des de la retirada total o parcial de la infraestructura fins al seu rebaix o manteniment actual. El document...
no fixa cap decisió definitiva, sinó que serveix com a base per obrir el debat i valorar possibles escenaris. L'informe planteja fins a 8 opcions en diferents alçades de la presa i avalua l'impacte en aspectes com el risc d'inundació, la seguretat estructural, la millora ambiental, la relació riu-equífer i els costos. Val dir que l'estudi ja s'ha presentat en una sessió informativa amb ajuntaments, regants, entitats ambientals i Repsol per iniciar el procés de valoració conjunta. Una qüestió aquesta que de ben segur que ens portarà a parlar...
i a parlar força en propers programes. Vaja, serà un debat de territori. Dit tot això, els propers minuts anirem de festa. Ja es poden anar preparant per lluir les seves millors gales. I després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del gaiar, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Vaja, que ens espera tot això i més aquí, a Baixa i al dia.
Baix Gaià al dia. El programa de les ràdios del Baix Gaià.
Fins demà!
Fins demà!
Avui a baix i al dia viatgem en el temps, ho fem a través de la música, dels records i d'una festa que torna a posar al mapa una de les discoteques més emblemàtiques dels anys 80 a casa nostra, el Jordis de Torre d'Embarra. El proper 27 de desembre arriba el totem de Tarragona, la festa Jordis Remember. Després, val a dir, també, d'un èxit espectacular d'aquest passat estiu, amb una festa d'aquestes característiques a la torre en què van participar més de 3.000 persones.
Déu-n'hi-do, va, que per parlar-ne tenim amb nosaltres en Carles Rovira i en Lluís Àries. Molt bon dia a tots dos, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Ambientats, no? Amb Village People? Preparats, preparats. Sí, sí, ha anat a conya, la música perfecta. Escolteu una cosa. Què passa? Que ara els remember s'estan posant tan de moda, que aquest estiu vau petar i que ara dieu, vinga, va, i tornem a les portes d'acabar l'any? Perquè...
Ens mou alguna cosa perquè la gent us ho demana, perquè torna aquest esperit, perquè les festes de Nadal van d'això? Per què? Aquí al final, sí, principalment és perquè la gent ho demana, això és el primer. El bé tant d'èxit en poc de temps, es va parlant del meu germà i jo, el Lluïto, m'he dit, ostres, no podem deixar d'estiu a estiu sense fer res. Com no podia ser, el més a prop és Tarragona. Per què Tarragona també? Perquè Jordi s'autoalimentava la gent de Tarragona.
Tarragona, poblacions, la Riera, la Pobla, Barcelona, la gent que venia de fora. Per això hem decidit a Tarragona, clar. La gent us ho demana i que altres no us ho penseu dues vegades i dieu abans d'acabar l'any ho tornem a fer. Correcte, correcte. L'he menjat el coco, eh? Perquè ell deia així i diu, no, t'ho hem de fer perquè no podem estar una festa cada 12 mesos perquè la gent ho demana.
Escolteu, i això era una idea planificada o sorgeix de manera espontània? Això és una mica llarg, tot, d'explicar. Com tu saps, Jordi, fa més de 20 anys que es va tancar. Però clar, que ja puja un net d'aquest propietari, que és on es comença a remenar tot una mica. Una típica festa, el Carnaval de la Torre, és quan jo començo a veure això. Això estava parat. Pensa que jo no vaig treballar al Jordi. Això és més que el meu germà, el meu pare, tot.
Jo marxo d'aquesta empresa, jo tinc la meva empresa i sempre... Sempre han anat fa més de 20 anys de tot això. Però quan jo veig tot aquest moviment dels joves a la torre, quan ve que passen coses, dic, ostres, aquí falta algú. Llavors, és quan sorgeix que no és el Jordi's Members, el Jordi's Festival, que això és una altra línia. Però, esclar, i em van donar a compte i dic, ostres, i per què no remember d'aquella època? És que està funcionant tan bé i és aquí on ve tot.
I això, quan jo m'endoga compte, dic que aquí es pot fer alguna cosa. I després, cuidado, que aquí tots parlem de Jordis, Jordis, aquí hi ha un home que és... Ningú s'ho esperava, aquest èxit, eh? Que sí que la gent gran a mi m'ho deia. Cuidado, Carlos, perquè no te n'adones. Sí que ho vèiem, però no estàs preparat per dir... Empresaris de la nit, per exemple, Silvestre, un de Tarragona, tot, i moltes vegades. Hòstia, és que Jordis encara té molt de pes. Et preguntes... Però per què? Pel nom, pel record, pel que va significar? Jo et diré el que jo crec.
Les empreses d'avui, per exemple, de l'oci noitur, donen quatre dies, tenen un èxit i cauen pel sistema de la societat, i les d'abans perduren molts anys. Les Jordis, sobre els 72-74 PAP, 80 es fa discoteca, 90, estem parlant de negocis, quasi de 30 anys de negoci. Són moltes generacions. Perduren molt, llavors queda molt de pes. Ara no.
Ara tot surt, pum, i tot cau. Surt i tot cau. Es viu diferent. Per això hi ha aquest èxit, perquè has tocat el sentiment d'aquelles persones que anaven a aquestes discoteques. I hi ha tanta gent que hi anava que al final el que fem nosaltres és recollir aquell nom de Jordis i el que fas és centrar tot aquest client que tenia aquesta persona, que en aquest cas és el meu pare. I aquí és on tu t'adones compte de com s'ha feia abans les coses, no? És increïble, eh?
Us adoneu, de bon principi, ja amb el primer Remember, o quan comença a... quan comença a haver aquest cuquet de, va, recuperem o fem alguna cosa, us adoneu que això pot anar més enllà d'una festa puntual? Sí, totalment. De convertir-se ja en un projecte més gran? Clar, clar que sí. Jo ja em van donar compte amb alguna festa que es fa de...
de joves a la torre, que al final són fills i nets d'aquestes persones que van a aquesta discoteca. Llavors, l'apollo que té el meu fill d'aquests joves és quan jo començo a veure aquest sistema, del per què el Jordi es tirava tant. És que són molts anys de negoci. I aquí és on jo sí que ja dono el pas de dir, bueno, anem a muntar. Jo tenia una societat, la vaig posar el nom, per fer-ho tot legal, i tindreu bé, i aquí surteix tot.
Lluís, on entres tu en joc? Bé, jo realment no soc DJ de l'època del Jordis, perquè jo en aquella època em va jugar més pel Barcelona, però que sí que teníem una petita relació amb el Carles i em va comentar que aquest any volia col·laborar amb el Jordis, que és el seu germà, que és el DJ Resident, per dir-ho d'alguna forma...
Vaig col·laborar amb ells aquest estiu i la veritat és que ens vam quedar tots a quadres perquè no ens ho esperaven. Tu saps què l'ha passat al castell, 3.000 persones? Clar, sempre ho dic, com a mi, jo tenia els focus, jo no veia la gent. Ara, jo que dius, tinc el temps de descans, per un moment de beure aigua, i clar, sorties d'allà, sense focus, i veies... I vas dir, nen, això no es pot deixar una vegada a l'any.
Festa dels 80 es fan moltes. Festa dels 90 es fan moltes. Avui en dia tira molt. La diferència és el sentiment. El sentiment de que jo aquesta cançó l'escoltava quan estava aquí, jo aquesta i això. I ho notes amb la gent. Quan poses una cançó que es giren, miren a la cabina i fan... És més el sentiment que la música en si.
Perquè les llistes que prepareu o tots els temes que prepareu o els que punxeu no són els que sonen o sonaven a totes les discoteques? A veure, jo aquí parlaré com DJ. Jo soc d'una idea que hi ha molta festa dels 80, dels 90, això és evident, no? Però sempre he cregut que si vols fer una festa dels 80, agafa un disc jockey que hagi estat als 80. Perquè els joves...
Coneixen aquesta música per copilacions, etcètera, etcètera. Però aquella cançó que només va sortir una, un White King Wonder, que no saps quina és, això només te la col·locarà el que l'ha viscut. I clar, allà ens toques la fibra, la gent. Perquè hi ha cançons que, si no te les posa un disseny de l'època, ni te'ls recordes i te'n olvides. Aquí és on fem...
I, bueno, la veritat és que molt contents. Estem desbordats. És a dir, que jo que no... Vaja, jo no soc diàleg d'IAG i vaig néixer a finals dels 80. He volgut ara posar aquí YMCA i potser l'he cagat, doncs. No, no, no, és perfecte. Sí? Perfecte.
No, però Lluís, sí que és veritat, la pregunta que acaba de fer, te la respondré jo. No totes les discoteques sonava la mateixa música. Aquí l'has clavat. No, Jordi's tenia un perfil. Sí que és veritat que de l'època, normalment era jo, però hi havia moltes que es tirava més, per exemple, Jordi's tot el temps, era sí música disco d'aquella època. Després pensa que ja tenim, als anys finals de VIII, ara també teníem la música màquina que va començar, però cadascú tenia això. Però mira, jo em vaig adonar l'any passat...
Amb un fei que te l'explicaré. Jo quan surto el juliol dic, hòstia, se fan dues festes a la torre, i vaig a diferenciar una mica la de juliol i vaig a diferenciar una mica la d'agost. Dic, faig un festival de los 90 que es posa ben clar, no?, el juliol, porto una cantant de los 90, no?, una mica més modern, més avançat, i diferencio l'altre.
Sorpresa, van anar bé les dues, faltaria més, superbé. Quina és la queixa? La queixa del Juliol, això no era Jordi's, ja la tenim liada. M'entens o no? Pensa que el dijòguei, l'últim jòguei, quan va baixar, pobret, va baixar, m'ha venit i diu, tio, m'ha andat a la noche.
Clar, per això et dic que cada discoteca tenia el seu perfil de música, normalment. I perfil de gent, també? Home, i tant, i tant. Quin era el perfil de gent de Jordi's? Jordi's... Home, suposo que la gent que m'ha d'estar escoltant i de l'època ho dirà. Jordi era la discoteca, entre cometes, dels pijos. La gent anava molt ben vestida. És que el meu pare mai, mai, mai va estar amb el tema de la droga. Això ho va portar molt, molt, molt recte tot el meu pare, sempre. Sempre, no ho volia.
És un home que no ha volgut mai aquest tipus de gent. Al Jordis el tema és que s'autoalimentava molt, per exemple, la gent de Baix-en-Mar a Barcelona. Era molta gent de Barcelona i com tots sabem la gent de Barcelona era innovadora. Los primeros MVX que venien a la Torrent Barra eren de Barcelona. Los primeros Lacoste eren de Barcelona. Las samarretes Mistral eren de Barcelona i nosaltres ens copiàvem. És així, eh? Ens avançaven sempre en el pauc de Jordis.
Com vas créixer, tu, amb un pare que porta una sala emblemàtica? Has de pensar que el meu germà no ha pogut venir. El que més portava tot això, el meu germà pel tema de treball, no ha pogut venir. Jo sóc el petit de germans, eh? Jo sóc del 74, tinc 50, el meu germà té 54, la meva germana té 57. Jo 40. Clar.
Jo com vaig créixer, home, és divertit, també t'ho dic, recordo molt, molt. Jo era petit, pensa que l'època forta de Torrembara és als 80, quants anys tenia jo, no? Pensa que els amics de la torre, Jordi Banya, els anàvem amb bicicleta.
a la famosa balla dels Jordis, a veure els tardeos, perquè jo era impressionant de veure. Era impressionant, o sigui, per quin ple la gent... Estem parlant d'una generació abans que la meva, no? Les de 50 i escaig, un llarg, 60 ara, avui dia. Però és que es feien uns gèneros impressionants, és que la gent no s'imagina el que de trampa. És que no s'omplia Jordis només, eh?
que ja teníem un tema molt llarg de trobambarra, s'omplien totes les discoteques a la tarda. Es feia la sessió de 6 a 10, es tancava una hora, es tornava a obrir de 11 a 7 del dematí. S'imagina't aquells dijocs, ara parlem d'això, si voleu, també. Les pallisses que es fotien un paio sol de sessions. I com la vaig viure, home? Allò me'n recordo molt, m'ha quedat molt gravat. Per exemple, quan teníem 11 o 12 anyets, tots els amics...
Per exemple, la t'explica era molt bona. Els dissabtes i dimengues eren, que ara es diuen les RPPs, no? Eren les noies que repartien els... Anava mal de matí perquè, clar, noies guapes, eren noies que anaven en banyador i agafàvem els cotxes, les repartien per totes les platges, des de Calafé i hasta Saló, amb la targeteta de Jordi, es tiraven tot el matí. Jo me'n recordo, mon pare, tots els camerers que eren més grans amb els cotxes perquè abans no hi havia res socials.
abans era el cartell, el paperet... Jo ho tinc guardat tot això encara, en tinc un munt, i va ser divertit, molt divertit, la veritat. Tu t'imagines una marató de no sé quantes hores, primer el tarder i després començar a les 11 de la nit i fins a les 7 del matí? A veure, no és que jo m'ho imagini, és que saps què passa? Que l'evolució a vegades no saps si és evolució o al revés. Avui en dia els disc jockeys de joves, per dir-ho d'alguna forma, tenen el seu set, com li diuen ells, això sempre són paraules molt angleses o tècniques,
de la seva hora, hora i mitja, i de quina el treguis. Perquè llavors em descontrolo. En la meva època, érem tot terreno. Si eren 4 hores, 4 hores. 5 hores, 5 hores. I no eren dos dijocals, era un. I jo això de començar a les 6 de la tarda i acabar a les 5 del matí, no m'he pogut fer tota la vida. És ara, què dius? Ah, vale. Però...
Sí, això és un canvi... Es busca? És a dir, es busca el perfil de disc jockey de l'època, del disc jockey original? Jo penso que hi ha tot tipus de disc jockey, i no vull dir que sigui bon, si sigui dolent, cadascú està. Però sí que és veritat, i si no aquí Carles m'ho pot rectificar, que el disc jockey típic dels 80, que ha viscut els 80 i que ha nascut amb els 80, que van començar amb el vinil de l'època...
Mira, ara has tocat infraestructura. Aquests van buscats. A qui volia anar? Abans es pujava vinyil, ara tot és digital, es guanya, es perd la cultura musical que hi ha... Es perd molt, es perd molt. Perquè antigament, clar, a veure... Jo vas començar i tu anaves a una discoteca, tenia un calaix amb discos, i tu tenies a fer-te el que hi havia, i si faltava alguna novetat, li deies al tio que te'l compreix, te'l comprava, i sobre el que hi havia et feies de més i de menys.
Ara, com qualsevol que té una Playstation o qualsevol història rara a casa, comença a fer coses rares i ja automàticament soc disc jockey. No, no, no funciona, sí. El disc jockey no és només posar música, és saber el que estàs fent, controlar la gent, saber el moment, com està la barra, com no està la barra, i això avui dia s'ha perdut. Bueno, és que parlant d'aquest tema...
Heu de pensar que el disjockey de l'època d'ara a la d'època d'abans, el llibre ha dit una cosa molt bona, és que clar, el canvi ha sigut tan radical, que pensa que un disjockey d'abans d'una sessió no era, ho està dient ell, és que te tenia que aguantar la sessió de 6 a 10 de la tarda,
que el propietari deia que la pista se tenia que llenar i tenia aquests senyors, tenia que anar a dutxar a casa, sopar i tornar a les 11 fins a les 7 del dematí. Imagina't un carnaval, per exemple, els Jordis, o un fil d'any, que allò era increïble, que aquell dijòquet, perdona que ho diguéssim, per anar a pixar, tenia que cridar un amic, et paret un moment que vaig al lavabo. És molt heavy, el canvi rodeical que hi ha hagut. I jo això ho tinc encara, eh? Quan estic al no ser, tinc un amic, tu, punteixa'm aquí dos minuts, que és que tiquen al lavabo, perquè és que no podies aixecar-te, eh?
Déu-n'hi-do, eh? El Rimever del dia 27 anirà amb vinils, amb un dijoc que hi caputxarà dues hores seguides? O s'adapta també? Això que diu ell que s'ha perdut, sí, s'ha perdut moltíssim. El tema de so, el tema d'organització i tot, al final... Això ha millorat. Ha millorat. Escoltaràs la mateixa música d'aquella època, l'únic que ha canviat és això. Abans anava amb un maletí i ara van amb un pen. Molt diferent, no?
Sí que s'ha perdut molt, faltaria més. És que anar avui dia amb vinilos és molt complicat, perquè, per exemple, els locals ja no tenen vinilos. Ningú està preparat. A més, pensa que hi ha una qüestió... Antigament, quan jo era jove, un conjunt treia un LP i algun LP durava dos anys.
O un ai com a mínim. I avui en dia l'evolució de la música és tan ràpida que en 3 mesos ja està desfassat. Si tu tens que tindre un control de la música amb vinils, és que pots hipotecar de per vida. Perquè no pots estar cobrant cada dia 30 vinils. Abans no. I ara què passa? Vas a internet, abaixas la cançó, el Spotify o el vulguis, i ho tens tot. Un ordinador té 7.000 cançons, que és el que jo porto quan vaig a punxar. És impossible portar-te 7.000 cançons amb vinils. És que necessites un trailer només per portar els vinils.
Bueno, això, Lluís, veurem a veure, que això ho penso jo moltes vegades, perquè, per exemple, nosaltres ara podem, jo ho penso moltes vegades, això, home, jo tinc ja una edat, podem fer un remember de la música dels 80, jo tinc ganes de veure, que ets jo que és d'avui dia, que tant en saben, que te diuen que si hago más de 90 minutos me rompes el set, que yo quiero cobrar tanto, que yo tanto, el canvi que hi ha, perquè jo tracto amb dues línies, una ja, quan jo tracto amb el tema gent gran, és brutal.
En 5 minuts ho tens solucionat. Quan tractes amb les noves generacions és un drama. Ho dic aquí, un drama. Així de clar. El canvi que hi ha hagut és superradical, no? Imagina't jo que vinc d'aquella època, he de tractar amb aquests drames. És bastant incòmode, de veritat, perquè tots són pegues. Una...
Volem a veure, fem la pregunta del segle, els 80 encara podem fer-li membres ara? D'aquí 20 anys ens tornem a ajuntar i direm, podem fer alguna cosa del que s'ha fet ara? No, perquè Volatit ja desapareix. Fixi-t'hi, sempre parlem del reggaetó, per exemple. A mi m'agrada tots els estits, no els critico.
M'agraden tots els estils, eh? No sóc la gent que critica, no, no, m'agraden tots. Ja ho sé, hi ha el Lluís que critica, vaja, com que l'escolto cada setmana... Jo sí, sí. Si m'enteneu, no? Ho veurem d'aquí 20 anys, tornem a parlar i diem, a veure, podem fer un remember de... No es podrà. Boletitza, desapareix.
Escolteu, falten més espais de trobada intergeneracional, falten més festes d'aquest tipus? Ostres, a nivell de poble ja se'n fan de coses, eh? Festes majors, tot.
Per la meva banda, per el tema de... Ja parlem d'intentar... La meva intenció seria, per exemple, sí que fer-li membre al tòtem està molt bé i és molt xul. Pensa que quan jo xafo tòtem el primer que em diu el... Ostres, que guai. Ell tenia una festa i la va treure per nosaltres. Està molt bé, eh? Però estàs limitat. És una fora de 500 persones, que posi 50 més, el que sigui, estàs limitat. Tema més gran, que ja entraríem en una guerra amb ajuntaments. Del per què, de per què no, de per què... Clar, hi ha moltes peques per fer coses grans. I sobretot, sobretot,
Sobretot a la província de Tarragona, és la més tu que si t'hi fixes. Si tu veies Salvaremos és Tarragona, per exemple. Estem parlant de festivals grans, és on també no se'n fan d'Espanya.
És un fallo i gran. Per què s'ha arribat d'aquest punt? Jo no soc polític. No sé per què, sí que falta l'espai, sí. Un Jordi Remember funcionaria tan bé com a Torredambarra en d'altres pobles, per exemple, de la costa d'Aurada o de la costa del Baixallà? Però això és un traspàs. Ara el que estem fent és començar a anar fent una base que el formigó es vagi posant a ser jo, a poc a poc hagi fet nom, però crec que sí, segurament. Tot i així, jo soc de la deia que Jordis és Jordis, té un nom, té un record...
i hem de fer-ho a la zona dels Jordis. Clar, anar a fer un Jordis, per exemple, a les Terres de l'Ebre, no tindrà molt de sentit, perquè la gent d'aquí no anirà cap allà i la d'allà no es coneix. Els tenim cap a jugar. Llavors, la idea és fer-ho itinerant, intentar fer dos o tres a l'any per les poblacions properes. I jo, ara no sé si amb Carles em tirarà els trastors al cap, la meva il·lusió és fer un dia un Jordis Altafulla.
Bueno, és que, ostres, avui hem parlat d'això, és veritat, jo entro bufet a Pena Cafè, saps com me diuen, no? Ja fa d'una temporada enrere, ja no em diuen Carlos, me diuen Jordis. Perquè has de pensar, avui m'ho he dit, has de pensar aquest, per exemple, un exemple, tota la generació de camarers grans d'això m'ho ha explicat mon pare, tots s'han fet grans els Jordis, d'Altafulla, penses que d'Altafulla era, clar, d'Altafulla era superabrop, això és veritat, eh?
I ja que parlaves ara del tema província d'Aragona i comparaves amb altres punts de l'estat, podria arribar a evolucionar cap a un format de festival, un Jordi Remembre? Uf, és complicat, eh? Complicat perquè el tema del festival a joves ve molt fort per darrere, i festivals molt grans, i pots pensar que també Remembre té un competidor directe, que és el pop català.
Tinguem un clai a Catalunya, el poc català, li agregir, li agrada molt. Té'm a Remember. Ostres, no ho ve, que serà difícil. Ens podria lograr. Ja es veurà amb el temps. Ja es veurà. Ho intentarem. És difícil, eh? Pensa que n'hi ha molts, també. I pensa que als 80 ja venim d'una generació de gent gran. Pensa que la pròxima tangada ja és la màquina dels 90, la gent que ve ara. Són 40 i escaig d'anys. Ara venen tots aquests darrere.
Que no té res a veure una cosa amb l'altra. Això també és veritat, eh? Jo sempre l'he comentat al Carles que el que estem fent ara dels 80, que la diferència entre nosaltres i altres festivals o festes similars és que nosaltres concentrem molt el tema dels 80. Vull dir, no com ara que diuen 80 i escoltes a la Sakira, escoltes a Rosalia, que dius que té a veure una cosa amb una altra. Però, bueno, nosaltres ho fem bastant més concret. Això és un punt diferencial, però no s'enganyem, tenint una edat ja.
Això vol dir que en 4 o 5 anys la cosa pots començar a baixar perquè l'edat ja no t'ho permet.
Escolteu, som a les acaballes de l'entrevista. L'avis i la informació de servei per tots els oients de baix allà al dia que estiguin ja neguitosos pel dia 27. Què han de fer? On poden trobar les entrades? Quin missatge els ha de ser? No, al final, a entrada no s'ha de pagar entrada. El que sí que es farà és una consumició mínima obligatòria per tindre una mica de control de tot. Consell que jo dono. Que la gent vagi aviat. Veniu d'hora. Perquè ja està ple, que pràcticament nosaltres tenim llistes i jo...
A veure, sí que s'obrirà el local de l'Aga, que són 100 persones més, s'intentarà tot. Jo l'únic que aconsellaria a la gent és que vagi aviat. Sí, això que arribo a les 8, 8 i mitja... Si tu pots estalviar, arriba d'hora, perquè sabem que amb la gent que més ens alluguem estarà ple, i ens sabia molt de greu que la gent es quedés fora. Vull dir que és millor que la gent s'ho agafi amb calma, sortir més dureta, i allà a les 7, com a molt, estic a tindre, i ja parlem.
Doncs escolteu, que vagi molt bé, ens anotem la cita a l'agenda, molta sort, i us esperem el 2026 per plantejar-nos i per oferir-nos aquestes propostes que, de mica en mica, jo crec que ja s'estan coent, almenys per això que deia ara el Carles, de la base i del formigó, que tot estigui ben assentat. Teniu l'altaveu de Baix Gaià al dia per les festes Jordis a la vostra disposició. Moltes gràcies. Que vagi molt bé en Lluís Àries i en Carles Rovirat. Gràcies.
Fins demà!
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia. L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Som-hi, som-hi, sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que dediquem a les entitats que treballen de forma activa aquí a la Conca del Riu, al Baix Gaià, i avui ens centrarem molt a l'espai d'interès natural dels muntanyans i anirem més enllà de la mà del Ramon Ferrer, que és tècnic del Japec Ecologistes de Catalunya. Com està, Ramon?
Molt bé, de vacances, imagina't. Molt bé, així bé, amb aquesta cara de relaxat, o si més no intentant-ho, per poder desconnectar una miqueta, però bé, sempre amb un ull als llocs on porteu molts anys fent feina.
I, Ramon, avui... Clar, et volem preguntar per muntanyans, perquè com bé sabran els nostres oients i han anat fent seguiment dels endarrers programes, vam ser molt pendents d'aquell incendi que va afectar la zona. Tu vas ser dels primers que van córrer cap allà, quan vas veure les flames. Sí, em vaig trobar amb el Biel i el Josep.
Clar, perquè vam fer cobertura en directe a la torre i entenem que has anat successivament a observar la magnitud de la tragèdia, diguem-ho així. Sí, clar, els incendis són naturals a la natura. Llavors, una persona amb la meva formació d'experiència no queda com a massa alterat
Ho dic perquè les xarxes socials i això, quan nosaltres hem publicat alguna cosa o hem vist el que vosaltres heu publicat, hi ha persones com que s'angoixen molt, no? I volíem donar un missatge de tranquil·litat perquè, d'alguna manera, en primer lloc no hi ha hagut pèrdues urbanes, que és el principal. En segon lloc no era època de crida en la qual és més delicat de cara a determinada fauna.
en quart lloc aquest tipus de vegetació no li toca en aquest lloc, i llavors és una cosa que nosaltres ja portem temps treballant, si vols després ho comentem una mica, i llavors és una cosa que ens preocuparia bastant si hagués passat a l'estiu, perquè clar, amb 4-6 graus, com aquell anit tan freda, amb una humitat brutal...
hauria passat a 35 graus amb una humitat molt més petita a l'estiu i tot això, els bombers no haurien arribat a tallar el foc, perquè el canyís és aire, que té oxigen, i el canyís és sec, és molt combustible, crema molt ràpidament, és una cosa de velocitat. La velocitat a la qual arribarien els bombers probablement
No haurien arribat a temps. De fet, va quedar a un metre del primer canyissà de la llacuna del Saler, que és el que està més a prop, i els bombers que són superprofessionals. De fet, podem estar molt contents aquí a Catalunya perquè és l'únic lloc que jo recordi.
De totes les comunitats autònomes espanyoles, que té cos especialitzat en bombers forestals, d'alguna manera. Totes les altres tenen bombers barrejats, o bombers voluntaris, o cossos de bombers molt poc preparats, etc. I aquests tenen fins i tot un servei que és el GRAF, que són especialitzats en estudiar les dinàmiques internes dels incendis, que hi ha uns científics al darrere...
Vull dir que tenen molts problemes els bombers, vull dir que els propis bombers voluntaris s'han manifestat i han denunciat la Generalitat per greus mancances de material, etcètera, que no és que demanin massa cosa, però hi ha un problema molt greu. I com la cosa anirà més, doncs és important recolzar-los, igual com a la resta de serveis públics, els metges, els professors que pateixen una...
Creixen d'avaluació de les seves feines i això la societat en general haurien de recolzar-los no només de praula sinó ajudant-los quan fan propostes o així.
Els bombers van actuar ràpidament i l'incendi al final va afectar menys d'una hectàrea. Sobretot va cremar molta canya, alguna vegada ho hem explicat. No hauria d'haver-hi tanta canya. Aquí hi ha un problema derivat de les aportacions d'aigües dolces, quan allà haurien de predominar aigües més salubroses, no?
Sí, aquí entraríem ja en el següent tema, que és el tema que ara, gràcies al projecte que financia la Generalitat, que coordina l'associació Aurora i en què participem, el GTE Ecologistes en Acció i nosaltres el GPEC, una de les coses que estem fent, que no s'havia fet fins ara, és fer un seguiment exhaustiu de les aigües. I això què vol dir? Que nosaltres ara precisament hem tancat un cicle d'un any, aquest mes de novembre, perquè vam començar el desembre de l'any passat,
vam recolectar 1.800 dades de 26 punts i a més a més aquestes dades les relacionarem amb un milió de dades més recollides per part d'altres organismes com Oceanografia de Puertos de l'Estado, l'ACA que en té 100.000 dades però no dintre els muntanyans sinó al voltant per una mica intentar comprendre tot això. Llavors
Per nosaltres és important recollir totes aquestes dades per comprendre millor com funciona l'ecosistema ara, per comparar-lo amb com hauria de funcionar amb espais que han mantingut la seva naturalitat. Gràcies a una professora de matemàtiques que està fent un treball final de màster de matemàtica i computacional.
que són coses que nosaltres ja tenim un borrall d'estadístiques i així.
llavors agafarà aquestes dades i les tractarà en la seva integralitat. Sí que podem avançar, que és molt fàcil de veure, que això hem mirat per curiositat, així que és el que donen les dades, i la conductivitat, que és la que està relacionada amb la salinitat de les jacunes, cap d'elles funciona de manera natural com hauria de funcionar, que és el que la normativa obliga.
Llavors, per entendre'ns, el mar té 54.000 mil·liciemens de conductivitat, que és la sanitat que té el mar, i només en un lloc, uns determinats mesos, arriba aquest punt, que està a Creixell, toquen el càmping que hi havia, un punt que està a més a més dintre de la platja, que se comprenc perquè té l'accés del mar directe,
I la resta de llocs, clar, hi hauria d'haver una època de l'any que la salinitat hauria de ser força superior a la marina, perquè s'haurien d'anar secant i al final quedaria la crosta blanca de sal, que són el nom dels salats i tot això és per aquest motiu. Llavors, això sí que ho podem avançar com a informació, doncs que els treballs continuaran, els seguiments continuaran aquest any 2026, en la mesura que puguem,
i l'anàlisi treurà les dades que treurà, però bàsicament aquesta dada, que és molt senzilla de mirar, ja ens diu que tot està bastant aixecat respecte del que li hauria de passar. Alguna vegada hem parlat dels motius que teniu detectats per què l'aigua no es comporta com per tocaria, de forma natural. Heu vist aportacions d'aigua dolça? Sí, sí, clar. Quan s'impermeabilitza artificialment,
Al voltant d'un lloc, l'aigua que cau en aquest lloc per pendent, d'aquests llocs impermeabilitzats per l'asfalt o ciment o el que sigui,
per arribar al lloc on no està asfaltat. Llavors, tota aquesta aigua de pluja, a través de les vies de tren, per sota la via de tren, aquesta és una de les punts d'aportació, i una altra és quan es bombegen les aigües dels passos subterrànies que passem per sota les vies de tren. Llavors, si és un 75, un 25, un 40 tal, és possible que ho puguem treure amb aquest cicle de dades.
i puguem treure una mica més de detall del grau, però la informació ja està, s'han fet diferents estudis, la pròpia Generalitat
Va fer un estudi, va finançar un estudi hidrogeològic per restaurar el Gork, en el qual s'explica això, també. És a dir, que hi ha una fondària determinada, hi ha un tipus de salinitat que no és la que s'està bombejant cap a dintre les llacunes, que és una altra. Bé, hi ha tota una sèrie d'estudis que, clar...
Nosaltres en la denúncia que vam presentar a la Fiscalia, perquè al final ens vam cansar, són 150 pàgines de denúncia, 160 pàgines de denúncia i 1.500 d'anexos. I allà hi ha tot un compendi d'informació. Al voltant de tot el tema aquest, a partir moltes vegades de dades de la pròpia administració que no s'ha mirat o no ho té en compte a l'hora d'actuar.
Teniu intenció de seguir judicialitzant algunes d'aquestes causes? Sí, clar. Això, de manera recurrent, ens està passant no només en aquest punt, sinó en altres llocs, que cada X anys necessitem la col·laboració de la ciutadania local per poder tirar endavant aquestes iniciatives. És a dir,
Quan es van protegir els muntanyans als anys 90, l'associació de veïns de Baixamar, el centre d'estudis, nosaltres vam fer una mica de pinya per diferents bandes, d'alguna manera, per protegir els muntanyans, perquè hi havien d'anar un passeig marítim, uns abcaments, que ocupaven tot, no?
Llavors vam fer pinya per això. Després vam haver de fer pinya per Muntanyans 2 quan hi va haver tot el projecte d'urbanització. I es va crear fins i tot la plataforma. En el Gorg també. Quan es va voler urbanitzar el Gorg també va haver una crida a la ciutadania. Llavors preveiem que aquest any que ve...
Bé, aquest any que ve prepararem alguna proposta perquè la ciutadania pugui participar en la conservació dels muntanyans, perquè clar, tu quan ja ens ha passat alguna vegada que vas a un judici, li dones tota la informació a la fiscalia perquè no tens diners per pagar un advocat,
La fiscalia demana una sèrie de proves, el jutge també, o la jutgessa, i li donen una sèrie de documentació. Llavors ells se'ls creuen i després quan nosaltres tenim accés a aquesta informació ens adonem que són falsos. Però la sentència està adonada i no es pot fer res.
Llavors, què volem finançar d'alguna manera? Doncs posar-hi una persona allà, que això costa diners, que rebi aquesta informació i que aquesta informació la puguem testar per veure si les respostes són correctes o no. Perquè moltes vegades ens trobem que diuen...
Això és així per, jo què sé, ara m'ho invento, imagina't que una administració, la que sigui, estatal, autonòmica o local, doncs que digui aquestes aigües són naturals, no?
I llavors el jutge o el fiscal no hagi contractat un pèrit extern perquè li digui si això és veritat o no. Llavors nosaltres diem, no, no, demana un pèrit extern, no cal que confies en el que nosaltres te posem, que el que nosaltres te posem són documentacions oficials, a més a més. Però si no vols fer cansa del que nosaltres te presentem, demana un pèrit oficial.
independent que te digui si això és tal o qual. Per això no ho podem demanar quan no estem incorporats dintre la causa i això costa diners.
O sigui que la vostra idea és poder demanar la col·laboració de la ciutadania per sonar-vos. Sí, clar, d'altres vegades hem venut samarretes, hem fet concerts, hem fet activitats perquè la gent participi o hem obert un compte. Llavors ara, aquest hivern, suposem que tindrem el temps perquè tenim molts fronts oberts.
Suposem que tindrem temps per dedicar-nos una mica a preparar algun tipus de proposta i com fins ara ens ha passat la ciutadania ha respost molt bé perquè se'ls estimen molt i cada cop més i d'això en podem parlar després perquè vam tenir una activitat molt xula a l'Escola Lentina l'altre dia i va ser fantàstic.
Doncs va, ja que ens portes a l'escola Lantina, és com una pota molt important de la vostra entitat del JPEC, també l'educació ambiental, i de tant en tant els mestres també us criden per poder il·lustrar allò que treballen a l'aula, per poder fer algunes sortides, i clar, Lantina és l'escola que està més a prop també de l'espai d'interès natural dels muntanyans, i això es respira dins del centre.
Sí, és molt bonic perquè, clar, quan te vas fent gran, clar, jo ara ja tinc 59, llavors quan te vas fent gran vas recollint com la collita del que has anat sembrant, no?,
I l'altre dia jo no podia anar, i a més a més demanant un taller del Correo del Camenegre i tenim un tècnic que és el que coordina tota la recerca del Correo del Camenegre, tots els municipis i tal, des de Sitges fins a l'Hospitalet de l'infant, i li vaig dir, no, vés-hi tu, que ho fa superbé i tal. I llavors me va trucar, perquè és un tècnic que normalment no és que sigui molt xerraire, no?
I em va trucar després, va dir, he quedat al·lucinat, diu, aquí hi ha això, diu, és que tenen cançons del Corriol, tenen cançons de la Sargentana Coarroja, les aules tenen cadascuna, tenen un nom, no sé què, dic, no, no, el dels noms sí que ho sé perquè el de les cançons no ho sabia la veritat.
Tots els noms sí, perquè quan va començar l'escola coneixia diverses professors molt joves que començaven llavors, i vam estar parlant que seria xulo, que cada aula tingués el nom de la Posidònia, de la Sargentana, tal, tal. I cada any, n'hi ha anys que no, però n'hi ha anys que sí que hi ha alguns pares que em coneixen, em truquen i diuen, el meu fill m'ha demanat un treball sobre, em pots passar algunes fotos, no sé què. Llavors, clar, ella va quedar al·lucinat, perquè, clar, ell treballa el curiól a molts llocs,
i està coordinat amb gent que està treballant a altres llocs dels països catalans i de l'estat espanyol i així de l'estranger i veu que hi ha una base molt xula aquí de canalla i de famílies i una mica una implicació social que és el que comentava abans, que és importantíssim.
Clar, molta sensibilització que també ha fet canviar la fesomia del centre, perquè han anat transformant el seu pati i també plantant moltes espècies per tal de fer un espai molt més viu.
Sí, clar, pensa que la Generalitat té uns patrons a l'hora de... Tu quan demanes fer una escola, hi ha uns paràmetres molt clars en la construcció de les escoles, però al pati pràcticament no hi ha res.
És a dir, les cales han de ser tal, les fines han de ser tal, que això està bé, etc. Però al pati practicant no hi ha cap directriu. Això és una mancança molt important perquè passen molta part del temps a la canalla i com havíem comentat ja fa molts anys d'aquí hi ha estudis que demostren que un pati verd d'alguna manera amb molta natura
fa augmentar la qualificació acadèmica de tots els alumnes, que és una cosa brutal. Per què? Doncs, bueno, després vas buscant, buscant, buscant, i al final arribes...
que nosaltres en realitat som fauna d'alguna manera les persones i durant milions d'anys hem viscut entre verd i quan ens trobem del verd i ens posen en llocs quadrats amb unes colors, uns sorolls, unes formes i tal, nosaltres podem néixer, créixer i morir amb una certa qualitat de vida però en realitat ens redueix aquesta salut i tota aquesta concentració per exemple
Es va fer un altre experiment i dintre d'una aula van posar plantes i un altre no i van fer les comparatives i pujava un 70% la capacitat de concentració quan hi ha moltes plantes dintre d'una aula. Perquè en realitat no hem deixat de ser animals. Llavors l'Escola Lantina va participar en un projecte que nosaltres vam impulsar de reduir l'illa de calor, és a dir, de reduir l'efecte hivernacle
I vam aprofitar, clar, nosaltres busquem qualsevol escletxa que trobem per acostar a natura a dintre dels cascos urbans, no? I sí, sí, se van acollir, a més a més. Una mare, la Laura Mercader, està a la brigada, és jardinera i entén molt i ens va corregir algunes coses que nosaltres havíem fet malament. Vull dir que va ser supermacos perquè, bueno, els resultats són allà.
Doncs bonic també de veure tota aquesta activitat que fan a l'Escola Lantina. Si et sembla, seguim als muntanyens, però parlem d'una altra qüestió que ens avançava la passada setmana. El Roger Puig, el tècnic d'Aurora, és una entitat amb la qual esteu col·laborant.
perquè diguem que ells porten molts anys treballant en projectes relacionats amb l'àrea forestal i ara també amb la renaturalització i han aterrat aquí a Torredambarra, també comptant amb el vostre coneixement, l'experiència que teniu de molts anys impulsant projectes.
I Ramon, fareu també una sèrie de refugis derratpenats allà als Muntanyans. Tu també ens havies apuntat que estàveu comptant amb suport tècnic també per tal de poder fer un seguiment...
Molt basat en aspectes científics per poder comptar realment la presència de ratpenats i els diferents tipus. Sí, a Catalunya tenim la sort de tenir, encara me vinguin al cap, tres centres de recerca especialitzats en recerca de ratpenats. O sigui, van departaments especialitzats. El Museu de Granolles, el Centre de Tecnològia Forestal i la Universitat de Barcelona tenen...
equips que només fan coses de ratpenats, i això no passa en cap altre lloc de l'Estat. Llavors, i fins i tot han acollit congressos internacionals, aquí a Tarragona, per exemple, van acollir un...
Llavors, gràcies a això, ells tenen una cosa que es diu ciència citadana, que és que qualsevol persona pot participar sense cap mena de coneixement previ per ajudar a conèixer la natura. I en aquest cas tenen quatre línies de projectes, una que es diu Quirocaixes, perquè Quiro és Quirobter, que és el nom científic dels ratpenats, Quirocaixes, que és un estudi que tu entres a la web i poses Quirocaixes i pots veure un mapa on estan totes les caixes posades de Catalunya, llavors persones a títol individual,
doncs li fan una foto al d'Aïmses, l'envien al centre i ells diuen, doncs hi ha tan retpanets que es diuen d'aquesta manera, o tal, o tal. I com això, doncs hi ha alquirorefugis, de cobres, etc., o de cases, hi ha alquirohabitants, que és més complicat, que també l'estem fent aquí, que és amb un aparell, te fan formacions, eh, si no tens ni idea, te fan formacions i amb un aparell molt senzillet, doncs,
recull les dades de les zones ultrassòniques i llavors a partir d'aquestes dades ultrassòniques doncs ha de determinar. En el nostre cas nosaltres ja havíem treballat una mica això, no amb el nivell que ells havien treballat, però sí que en guany hem tancat també un cicle d'un any sencer, de quatre estacions, i hem fet la...
el seguiment en quatre estacions de 400 caixes distribuïdes per a totes les comarques del sud de Catalunya. Llavors, en aquest estudi comparem diferents tipus de refugis i uns són uns que vaig inventar jo mateix de ceràmica i que ara per primera vegada instal·larem aquí als muntanyans, no?
I, bueno, doncs aquest dia 30 o 31, encara no ho hem lligat, amb l'associació Aurora, nosaltres, una de les coses que ens agrada molt treballar amb ells és que tenen una brigada de persones amb diferents tipus de problemes mentals i discapacitats mentals, diversitats funcionales mentals, i llavors és molt xulo treballar amb aquest tipus de persones perquè te dona més del que reben, no?
I llavors els instal·larem precisament al voltant de la zona cremada. Els pins que hi ha al voltant d'aquesta zona cremada instal·larem aquests refugis. Doncs a minuts finals, parlant de treballar amb altres persones i altres col·lectius, sabem que esteu esperant una visita internacional. No sé si mai ha vingut gent de tan lluny a col·laborar amb vosaltres, Ramon. Sí que havia vingut, sí, sí. Havíem vingut del Japó, d'Austràlia...
de Nova Zelanda, havíem vingut aquí a camps de treball internacionals que fa molts anys que nosaltres no organitzem i sí, el dia 4 i 5 de juny venen 17 joves de Hong Kong amb 3 professors a treure plantes invasores, fan un tour per Europa i fan diferents tipus de treballs i col·laboracions i aprenentatges i llavors aquí els rebrem amb la col·laboració del GT i de l'Aurora.
Clar, esteu fent tasques molt diverses en aquest sentit. Ho vam explicar al darrer camí que parlàvem. Per cert, podeu recuperar el podcast perquè allà ens vam espleiar amb aquesta qüestió.
I, mira, si et sembla, per acabar, un altre tema que també ens apuntaves que, bé, heu estat reflexionant, pensant, acabem de veure moltíssimes activitats per la marató del 3CAT, de fet, encara en coagen algunes, se n'estaran fent...
És una qüestió que, clar, parlar del càncer fa que parlem també de què el pot provocar, què el pot causar, i aquí hi ha moltes qüestions ambientals. Sí, és que clar, ens fa molta besarda i ens emprenya moltíssim que si es tenen recursos públics,
i esforços públics encomiables i que nosaltres recordem. Nosaltres algun any també hem organitzat alguna activitat per la Marató i estem molt orgullosos perquè la recerca és bàsica per qualsevol cosa. El que ens fa, el que ens emprenya molt és que
El propi 3CAT o la pròpia Marató, se'n parli de disruptors endocrins, que són uns dels principals causants de càncer, però no es diu que els disruptors endocrins no hi són a l'alimentació ecològica. I això és molt greu, perquè clar, en un espai que fas una publicitat molt important de prevenció del càncer,
Els propis metges diuen que els disruptors endocrins a la pròpia 3CAT ho han tret en diverses notícies. Per exemple, el 2024 ho van treure en dues o tres notícies, que eren importants, però no hi ha un aprofitament de tota aquesta energia per fer una crida clara, contundent i repetida, perquè s'ha de recordar,
que consumir aliments no ecològics implica un risc real greu de contraure càncer a nivell estadístic en la població. Igual tu o jo no, però una altra persona sí.
Doncs, reflexió final per tancar aquest espai de l'Eco del Gallà. El mes que ve, que serà ja l'any que ve, Ramon, t'esperem aquí per seguir parlant d'altres projectes. Ho has dit tu mateix, teniu molts fronts oberts i això sempre es mereix de la nostra atenció. Que acabin d'anar molt bé les vacances. Bones festes a tothom. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Ens plantem ara sí ja la regta final d'aquesta nova edició de Baix Gaialdí. El programa conjunt d'Altafulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som els darrers compassos de l'edició d'aquest dimarts dia 16 de desembre, però abans de marxar reflexionarem, perquè això ens agrada molt i ens agrada molt de compartir-ho amb tots vostès aquestes reflexions en veu alta que ens porta cada dia la nostra companya Sònia Camí. Així que, Sònia, tu diràs, tens els micròfons oberts per fer-nos pensar.
Vinga, va. La frase d'avui és un proverbi xinès que diu... Voluntats, desitjos... Sí, eh? Si reflexionem té molta raó, eh? Ah, doncs, mira, reflexionem amb el doctor per què.
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Escolteu, posem així el punt final d'aquesta nova edició del programa. Vigileu avui que diu que ha de plour ara cap al migdia, així que seny, sentit comú i totes les precaucions possibles. I abans de sortir a la carretera, si es consulta l'estat del temps i també de les carreteres, millor que millor.
Res, allò que diem, sempre davant d'inclemencies meteorològiques, evitar també torrents, guals, passos d'aigua, no en poden portar en cert moment, però que després caigui una tromba més amunt i al final ens acabi agafant desprevinguts. Tota precaució és bona. Raquel Martínez, Sònia Camí, que acabeu de passar un molt bon dia. Abraçades cap a la torre i a Roda. Molt bon dia a tothom, adeu-siau. Gràcies, igualment.
I a tots vostès també els enviem una forta abraçada. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Això és Baix Veial Dia. I demà els esperem a l'hora de sempre. Passiu bé!
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra. On a la Torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. El govern ha confirmat 10 casos nous de senglars amb pesta porcina africana i elevat a 26 el total de positius. Això sempre dins del radi dels 6 quilòmetres de la zona 0 a Collserola.
Un augment que l'executiu considera normal i que no farà incrementar les restriccions actuals. El conseller d'Avicultura i Ramaderia veu normal que s'hagin trobat més casos degut a la intensitat que s'està posant a localitzar els animals malalts. Per tant, l'increment a 26 dels positius no farà modificar les restriccions que són, recordem, prohibició total d'accés a la muntanya en la zona del risc i accés limitat fins als 20 quilòmetres. Escoltem Òscar Orbeig.
10 positius, 26 en total, mateix radi, mateix focus. Per tant, entra dintre de la normalitat de trobar més positius, com els havíem dit, perquè s'ha intensificat també molt la recerca els últims dies i setmanes, i per tant era totalment normal, no modifiquem radi, no modifiquem operativa de treball.
En paral·lel, la Xina ha rebaixat del 20% al 9,8%, pràcticament el 10% als aranzels a les importacions de cardaport catalana durant els pròxims 5 anys. Pequín també redueix dels 62% al 19,8% al gravament màxim a la Unió Europea, a Cent, Dinamarca o a Alemanya, als països més afectats. Els aranzels s'aplicaran durant 5 anys a partir de demà mateix i substitueixen els gravaments temporals de fins al 20% que Pequín havia imposat al setembre.
La mesura és el resultat d'una investigació per competència de Zeyal que el Ministeri de Comerç xinès va obrir el 2024 contra les importacions de porc procedents de la Unió Europea.
I el So ha lliurat avui a l'Audiència Nacional un dispositiu USB amb la documentació de tots els pagaments en efectiu efectuats al partit el 2017 fins al 2024, tal com demanava el jutge Ismael Moreno, segons avançat el diari, i ha confirmat fons del partit. Els socialistes acompanyen la documentació amb una petició perquè la informació s'analitzi com a peça protegida pel secret de sumari perquè no acabi en mans de les acusacions populars.
I l'Ajuntament de Mollet del Vallès ha aprovat el pressupost municipal per al 2026, que ascendeix a més de 93.500.000 euros, que representen un increment del 3,5 respecte a l'anterior. El pressupost inclou partides de 600.000 euros en el manteniment de la via pública, de 300.000 en l'habitatge públic o executar un plat de videovigilància.
I el Barça, que disputarà el duel de la Copa del Rei de Futbol de les 9, a les dues novetats. El Blaugrana es viatgen a Guadalajara amb Lewandowski i Chesny, finalment, en aquesta convocatòria.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix i d'Esports, el programa esportiu de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'an dues emissores, el 117.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 117.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Siguin la seva opció amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dimarts 17 de desembre de 2025 farem la crònica de la derrota del Torredembarra Bàsquet Club davant el Bàsquet Conit. Sí, tots dos conjunts jugaven aquest dilluns a la nit per recuperar el partit corresponent a la novena jornada i que va quedar ajornat a finals de novembre. També parlarem de latisme. De fet, serà la modalitat que estigui o que tingui millor...
o més protagonisme en el programa d'avui, perquè hem de parlar del campionat d'Espanya de clubs màster amb les altafollenques Elena Rodríguez i Marta Camps, el campionat d'Espanya de marxa d'hivern amb els germans Suárez, la Júlia i el Marc, i el campionat de Catalunya de cross-court amb les altafollenques Emma i Marc Vendrell i Elena Rodríguez.
En futbol, avui també destacarem que la jugadora altafollenca Valentina García, que actualment juga al Futbol Club Barcelona, firma un acord amb la marca esportiva Nike. I en marxa aquàtica explicarem que l'associació marxa aquàtica, veig que allà, aposta fort per una altra marxa, en aquest cas la nòrdica.
A la segona part del programa entrevistem l'entradora del club esportiu al Catllà, Marc Vela, per parlar de la darrera victòria contra el Sant Bullar al següent partit davant els Sitges i, en conjunt, fer un balanç d'aquesta primera part de la temporada, el grup 3 de primera catalana. I a la recta final connectarem amb els estudis d'Ona la Torra, perquè el nostre company Josep Sánchez entrevistarà una representació de l'alumnat de primer de batxillerat a l'Institut de Torre de Marra, organitzadors de la Sant Silvestre Torrenca. Són Natalia Fuster, Alba Fernández, Ruttos...
i safàlies. Així que, a tot això, què dieu? Ens acompanyeu? Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports.
L'actualitat més propera. Comencem a repàs a l'actualitat esportiva de casa nostra i hem de fer una crònica més. I és que aquest dilluns, com hem explicat en la presentació, en el repàs al que podrien dir els titulars del programa, jugava al Torre d'en Barra Bàsquet Club. Ho feia davant al bàsquet cunit per recuperar el duel corresponent a la novena jornada de la primera territorial masculina i que, recordem, va quedar ajunat a finals de novembre.
Els del Baix Galla han cedit amb un 96 a 102 i sumen així ja quatre derrotes consecutives. És cert que aquesta vegada podien comptar en dos jugadors més, un total de 10 a la convocatòria respecte als vuit, que només van poder reunir per visitar dissabte passat el líder al Baix, en un partit en què també van cedir, i no ha sigut suficient per tombar a un rival directe en aquesta zona mitjana alta de la classificació.
El maig ha sigut molt igualat a la primera part i, frut d'això, tots dos conjunts han signat una emocionant quarta inicial que s'ha resolt amb un 21 a 21. En el segon, els visitants han agafat una petita distància de 4 punts amb un parcial de 21 a 24, una distància, evidentment, assumible per poder-la cangerar en la segona part. Malauradament, ha succeït tot el contrari. Després del descans, els torrencs han baixat prestacions en defensa i han encaixat un 19 a 32, amb el qual...
Han arribat al darrer període 17 punts per sota en el marcador. Contra les cordes han estat capaços de millorar el seu encert en atac amb 35 punts, però ens ha tornat a mancar més intensitat defensiva per limitar a un cunic que, amb 25 punts, assegura la victòria. D'aquesta manera, els del Baix Penedès han deixat sense efecte la reacció dels locals i l'encert de cara a Cistella de Pau Toda i de Manuel Torres, amb 28 i 20 punts respectivament.
D'aquesta manera, la Torre perd l'opció de situar-se 6è en benefici del Cunit i es queda 7è en 14 punts. Té els mateixos que el Club Basquet Cambrils i un més que el Club Basquet Altafulla abans de disputar aquest dissabte el primer derbi del Baix Gallà al Pavelló de Sant Jordi a partir d'un quart de sis de la tarda en l'última jornada del 2025.
No sé, un derbi que arriba de forma emocionant, perquè el Tor d'Embarra travessa aquesta dinàmica de quatre derrotes consecutives i, evidentment, voldrà aprofitar l'edicient d'enfrontar-se als seus veïns. Un club basquet d'Altafulla que, per contra, ha agafat una bona inèrcia positiva amb tres victòries a les últimes quatre jornades. Per tant, s'espera un duel força, força disputat.
Parlem ara de l'atisme, que com dèiem també protagonitza pràcticament el programa d'aquest dimarts. D'una banda hem de parlar dels Germans Suárez, de la Riera de Gallà, la Júlia i el Marc. Han tancat la temporada 2025 amb la participació en el Campeonat d'Espanya de marxa d'hivern de promoció i 10 quilòmetres màster celebrat aquest diumenge a Obarco de Valderroas, a Orense, Galícia.
La Júlia s'ha proclamat subcampiona de la categoria sub-20 femenina en completar el recorregut de 5 quilòmetres en 22 minuts i 26 segons, la qual cosa suposa una nova marca personal. L'aleta del Càpex, recordem, Club d'Extremadura, s'ha quedat a 32 segons de la campiona, el Dara Meillan, de l'Atlètica Lucense, i ha superat en 34 segons a la tercera classificada, Elvira Barrón, del Ria Ferrol.
D'aquesta manera, la Riarenca finalitza l'etapa com a leta sub-20 i ja pensa en la següent categoria, sub-23. Entre les fites destacades, enguany ha aconseguit l'or.
Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana del Latisme i la Plata en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual. D'altra banda, el Marc ha acabat quart classificat en la categoria sub-18 masculina en acabar a la mateixa distància amb 21 minuts i 15 segons. En el seu cas, s'ha quedat a 6 segons del tercer classificat, Santiago Guardiola, i a 14 del segon, Miguel de Arriba.
Cal dir que realment havia arribat abans a la línia de meta, però ha rebut una penalització de 30 segons per part dels jutges, que l'ha deixat sense medalla. Tot i això, igual que la seva germana, l'aleta del Club Atletisme Igualada, ha fet millor marcar per dia 10 al curs 2025. Entre les fites més destacades d'enguany, Suárez ha aconseguit la plata en el Campionat d'Espanya de Federacions Autonòmiques amb la Federació Catalana d'Atletisme i l'Or en el Campionat de Catalunya en marxa en ruta individual.
Seguim parlant d'al·letisme. Ara ens centrem en altres atletes de la que podríem dir que és la base de l'al·letisme del Baix Gallà. L'al·letisme Altafuyang, en aquest cas, ha tingut representació en el Campionat de Catalunya de Cross-Cur, el desert cross AT de Tortosa, i a la vegada Gran Premi Eduard Furnos, celebrat aquest diumenge 14 de desembre a la capital del Baix Ebre.
Fins allà s'hi han desplaçat tres esportistes de casa nostra, Emma i Mar Vendrell i Helena Rodríguez, totes tres sòcies dels aletes d'Altafulla. El resultat més destacat l'ha senat l'Emma, ja recuperada, afortunadament, de la lesió que va patir dues setmanes enrere en una altra prova. Dramada a l'Agrupació Atlètica de Catalunya, l'Altafulla ha fet segona de la categoria sub-18 femenina en completar el recorregut de dos quilòmetres en 100 minuts, 6 segons més tard que la guanyadora Blanca Durant, del pedal apuncat.
Les aletes sub 18 han corregut a la vegada que les de la categoria sub 16. En la classificació global, Vendrell ha fet sisena d'un total de 30 esportistes a terra del país, si bé la majoria eren dels clubs del territori tarragoní.
Per la seva part, Marc Vendrell, lluny també els colors de l'Agrupació Atlètica de Catalunya, ha fet sisena classificada en la categoria sub-20, han completat el circuit en 100 minuts i 44 segons, quedant-se a 18 del top 5. En el seu cas, també ha corregut a la vegada que les participants sub-23 i les absolutes, fent d'innovena d'un total de 23 aspirants. Precisament en categoria absoluta ha competit Helena Rodríguez, de la mà del Barcelona Letisme,
Ha fet novena sènior i 21ena de la General, d'un total de 31 atletes, amb un temps de 8 minuts i 22 segons. En el seu cas, cal tenir en compte que el dia anterior havia participat en el Campionat d'Espanya de Clubmaster Short Track a València.
I precisament parlem d'aquest campionat d'Espanya que ha tingut lloc, com dèiem, dissabte al Valòdrum, Lluís Puig de València. A banda d'Elena Ruíguez, també ha participat durant el Trat de Fullenca, Marta Cans. De fet, totes dues ho han fet amb el Barcelona Atletisme.
Han aportat el seu granet de sort a nivell individual en les seves respectives proves i juntament amb les seves companyes s'han quedat a cinc punts de pujar al podi. I és que han obtingut la quarta posició. En el plànol individual, Marta Cans ha fet primera classificada en la prova dels 3.000 metres amb un temps d'11 minuts, dos segons i cinc centèsimes. Ha arribat gairebé un segon abans que Tamara Sanfàvio del Track Cross Road Team i gairebé tres segons abans que Noelia Jiménez del Pretenc.
Per la seva part, Helena Rodríguez ha participat en dues proves, una individual i una altra per equips. En els 1.500 metres ha fet sisena classificada amb un temps de 5 minuts, 45 segons i 43 centèsimes, que dansa a 18 segons i escaig del top 5.
Pel que fa a la prova per equips, l'Altafoyenca ha competit en el 4 per 200 relleus, juntament amb Sònia Bocanegra, Mireia Gorju i Aroa Cabanes. Totes quatre han signat la segona posició amb un temps de 2 minuts, 6 segons i 81 centèsimes, gairebé 6 segons després que les representants del The Waco Athletics.
Doncs bé, l'atletisme que es troba, podríem dir, en un període de pretemporada, perquè les competicions ja més importants, el Campionat de Catalunya amb pista coberta, posteriorment el d'Espanya, i successivament arribaran també a partir de gener de 2026, entre gener i febrer. Per tant, podem dir que encara que hi ha 5 competicions que podrien catalogar
d'importants a nivell de clubs, altres també a nivell individuals, doncs no deixarà de ser un període de preparació pels nostres i les nostres atletes.
Així que, bé, doncs deixem ara aparcar l'al·legisme, que ha sigut força protagonisme el dia d'avui. Ens centrem en el futbol de la mà de la futbolista altafollanca del FC Barcelona, Valentina García, que ha signat un contracte amb la reconeguda marca de roba esportiva Nike, la qual cosa suposa tota una fita, si tenim en compte que té 11 anys i que competeix en la categoria la vi. A la vegada constata el seu talent i la seva projecció, allò que ja s'intuïa quan feia les seves primeres passes en el futbol com a jugadora...
del centre d'esposa d'Altafulla, on va guanyar, recordem, tres campionats de Lliga consecutius. De fet, García ha donat les gràcies tant a l'entitat Croquinegra com al Futbol Base Reus Deportiu, els dos clubs en els quals es va formar abans de vestir la samarreta blaugrana, han comunicat a les xarxes socials. Enllagin parcel·lament.
És un privilegi immens formar part de la família Nike. És un somni unir el meu camí i més, des de la categoria albi, en només 11 anys, amb la marca esportiva més llegendària i prestigiosa. Vull compartir aquest reconeixement amb els staffs tècnics i amb tots els jugadors i jugadores amb qui he tingut la gran ordre de jugar.
El primer club de formació, el Sol d'Esplorada Fulla, per tot el que m'ha donat i fet per mi, a la Fundació Futbol Barret Reus per impulsar-me i per la seva confiança, i al FC Barcelona per permetre'm formar part del club més gran del món i que porto al cor. En la temporada actual, l'Altafulla encara jugarà al FC Barcelona sub-12B, que competeix en el grup 18 de segona divisió.
De moment, les balagornades són líders en 27 punts, els mateixos que té el segon, el Club Futbol Ciutat Cooperativa, i dos més que el tercer, el Prat, que té, això sí, un partit menys. Sumen 9 victòries i una mica de derrota, amb 64 gols a favor i 9 en contra.
En l'apartat individual, segons les estadístiques de la Federació Catalana de Futbol, ha jugat 7 partits de titular i 3 sortint des de la banqueta. I ha notat un total de 9 gols. Manté, doncs, una mitjana de 0,9 gols per partit, tot i que el més important és que té un rol capital dins de l'equip.
El curs vinent farà el salt a la modalitat de futbol 11 i, recentment, ja ha tingut l'oportunitat d'afrontar-se amb un dels equips sub-13 del Barça. Concretament, va ser la setmana passada en un amistós contra el Sao Paulo, brasilè, en equip o de categoria sub-15, a l'històric camp del Club Esportiu Europa, el Nou Sardenya.
En darrere instància hem de parlar de la marxa aquàtica perquè l'associació Marxa Aquàtica va esgallar fa mesos que treballa en un projecte per incorporar de forma oficial una nova secció centrada en una altra modalitat diferent a la de la marxa aquàtica, la marxa nòrdica. De moment hi ha un bon grapat de socis i sòcies que ja han començat a practicar-la i des de l'entitat inclús pensen que hi ha alguns que podrien participar i fer bons resultats en les proves que es fan a Catalunya.
Són paraules del vicepresident Francesc Santís en la secció que l'associació té al Baix de l'Esports.
Estem iniciant un projecte de marxa nòrdica que també anirà conjuntament amb la marxa aquàtica i aquest projecte està agafant forma i està agafant una bona recepció per part dels socis i estem tenint un grup nodri que va bastant bé i tenim sorpreses que n'hi ha uns quants que poden fer molt bons resultats dintre dels campionats i participaran.
en els campionats que hi hagi a Catalunya i esperem que comencem a sortir en algun lloc marxa 4 que ho vaig guanyar, però en Nòrdica.
De fet, l'aposta que han fet els responsables del club per la marxa nòrdica és tan ferma que fins i tot han demanat a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, l'Efect, organitzar una prova no competitiva a Creixell. L'objectiu és fomentar la pràctica d'aquesta disciplina, argumenten tant el vicepresident Francesc Santís com el president Pere Vivan Cosquepa, donant-li un impuls per aconseguir nous adeptes i donar una edició més als que ja la practiquen.
Inclús tenim demanada que fer una prova a Creixell. Tenim fet el circuit i tot, només seria que ens diguin que sí i entraria dintre del calendari també. Hem demanat una prova no competitiva perquè el que volíem és... Comentar, no?
i hem demanat a la federació tindre la nostra pròpia prova. Esperem que ens diguin que sí, és la nostra d'això. I a part del que deia el xisco de tenim gent que volem que faci Copa Catalana i circuit de marxa nòrdica, pot ser algun dels nostres vagi a alguna prova de la Copa Espanya.
L'entitat ja fa setmanes que du a terme entrenaments de marxa nòrdica amb aquelles persones que s'han animat a provar-la i preveu assistir a competicions a partir del 2026, com deia donàvem de Francesc Santís, amb proves a nivell nacional, a Catalunya, però també com ambicionava Kepa a nivell de la Copa d'Espanya.
ja veiem com aquests entrenaments que sovint tenen lloc al camp de futbol municipal de Creixer, com així podem observar a través de les xarxes socials de l'entitat, doncs veiem que estan donant bons resultats. Amb gent que realment, si mirem els vídeos...
van força ràpid practiquant aquesta marxa. Paral·lelament, això sí, l'associació mantindrà les activitats de marxa aquàtica com la lliga d'hivern, la lliga de fons o el creixell fent salut, una activitat que sobretot té molt d'èxit a l'estiu, i també des de sandalisme, que és una altra de les seccions que té l'entitat, a banda d'organitzar altres propostes esportives i saludables per al benefici dels veïns de creixell i del Baix Gallà.
El recorregut serà de 4 quilòmetres i passarà pels 3 del centre del municipi.
La inscripció té un cost de 7 euros, 5 autents del corredor, assegurança, beguda i samarreta de la cursa. Ara, en una estona, en coneixerem tots els detalls gràcies al nostre company Josep Sánchez, que des d'on a la Torra entrevistarà alguns dels responsables de l'organització, alguns dels alumnes del primer de batxillerat de l'Institut de Torre d'Ambarra.
L'esport del Baix Callà, a Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM. Doncs bé, fet el repàs a l'Actoritat Esportiva de Casa Nostra, és moment de parlar de futbol amb un dels representants del futbol regional de Casa Nostra. L'entrevista del dia, al Baix Callà Esports.
Love and get that.
En setembre, sàgona part del programa, i aquest dimarts, la primera de les entrevistes que tenim està destinada al futbol regional de casa nostra. Avui parlem, de fet, del màxim representant del futbol de la subcomarca, és a dir, del Club Esportiu Alcatllà, com a integrant del grup 3 de primera catalana. Per, bé, doncs, conèixer com evoluciona la temporada i, sobretot, les sensacions que tenen des del costa. Nick, per això parlem amb un dels seus entrenadors, Marc Vela, que ja ens acompanya des de l'altra banda del fil telefònic. Bon dia, Marc, com estàs?
Bon dia, Marc, què tal? Bé, Marc, quines són les sensacions que teniu des del costat? I com dèiem, ara que arribem, estem tot just una jornada abans d'arribar a l'aturada per Nadal, que sempre suposa aquell impàs dins d'una temporada, i suposo que, home, amb aquesta setena posició, amb aquest avantatge de 4 punts respecte al descens, pel que ja entenc que una situació força positiva. Bé, la veritat és que estem molt contents de com està anant la temporada.
Com gairebé passa sempre, no ha sigut fàcil, perquè des de l'inici hem tingut diferents punts de temps de l'equip, en forma de lesions, baixes de jugadors, que han fet que en alguns moments anéssim una mica curts defectius, però la veritat que l'equip en tot moment ha respost, ha estat molt bé.
Sí que és cert que la protemporada no va ser bona a nivell de resultats. Nosaltres estàvem tranquils perquè veiem els entrenaments, veiem el dia a dia i estàvem convençuts que la cosa aniria bé. I crec que així ha sigut. Estem en una bona dinàmica, estem en una bona situació. Inclús pensem que en alguns moments podríem tenir algun punt més dels que tenim.
I com tu dius, amb una bona situació a la classificació, sí que és veritat que aquest any la classificació està molt comprimida, no hi ha cap equip que estigui destacat en el 6 per la part alta i al revés, per la part baixa, tothom suma, tothom guanya i això fa que hi hagi una gran igualtat en la classificació.
Veniu de guanyar el Sant Bullar, un equip de 100 a casa per la mínima. Ara visiteu el Sitges aquest cap de setmana, que també és un equip que es troba en la situació, en la zona baixa. És curiós perquè tant el Sant Bullar, que tenia altres aspiracions com el Sitges, que la temporada passada va quedar...
a les posicions catalanteres, es troben en guany en aquesta situació tan delicada, però per vosaltres, suposo que és una bona oportunitat per intentar acabar bé el 2025. Sabem que, evidentment, no serà gens fàcil, a més el Sitges ve de canviar d'entrenador, per tant, entenem que intentaran buscar aquest revulsiu, no? Exacte, sabem que quan parlem cada setmana que tots els partits en aquesta càtoria són complicats, aquest últim partit contra un històric com és el Sant Boyà, que
Segurament a l'inici de temporada, les seves aspiracions seran més altes, van poder aconseguir els tres punts. I ara visitem el Sitges, un equip que la temporada passada va estar a la part alta gairebé fins al final de temporada. Aquest any no ha començat bé, que ha fet un canvi d'entrenador i que segurament voldrà acabar l'any de la millor manera per intentar poder revertir la situació. Serà un partit
com sempre complicat, només amb el seu camp, és un camp petit, un camp difícil de jugar, i ens haurem de preparar el màxim durant la setmana per poder competir bé i per poder acabar l'any de la millor manera.
Com d'important seria, ja no dic potser guanyar, però sumar, intentar mantenir aquest avantatge, evidentment, home, una victòria acabaria el 2025 de la millor manera possible, però com d'important seria sumar en aquesta última jornada abans de l'aturada i seguir amb aquesta distància respecte al descens, que suposo que veure's on esteu dona molta tranquil·litat, no?, tot i que, evidentment, cada partit, com dius, és complicat, és una categoria molt complicada, a més per un club com aquest ja, però
Entenc que us dona cert tranquil·litat veure-us en la zona mitjana alta en comptes d'estar més apropet, no? Sí, també és veritat que nosaltres amb el dia a dia amb l'equip tampoc donem excessiu valor o pes.
a la situació de la classificació a dia d'avui, perquè al final queda molta temporada i a vegades pot ser una mica anecdòtic el lloc on et trobes, però està clar que intentar acabar l'any puntual seria un resultat excel·lent. A més, portem els últims partits fora de casa, els partits de tall se'ns estan escapant.
Llavors, bueno, creiem que és una bona oportunitat o hem d'intentar que sigui una bona oportunitat per poder acabar l'any de la millor manera. Si més no, si el resultat positiu o negatiu, doncs intentar seguir amb aquesta dinàmica de les últimes setmanes. Ens estem fent forts en nivell defensiu, estem aconseguint moltes portes de zero. Sí que és cert que ens està faltant una mica ara de gols.
en nivell d'atacs, segurament també una mica motivat per les baixes que estem tenint, però bé, hem d'intentar continuar aquesta dinàmica i aconseguir puntuar seria un bon resultat per poder acabar l'any de la millor manera possible.
Són un equip que, si mirem els vostres resultats, excepte algun, que sempre hi ha excepcions, però són resultats curts. Molts d'ells, quan guanyeu, són 1-0, però també és una tendència que veiem en altres equips. Creus que això reflecteix la igualtat que exposaves abans dins d'aquesta categoria, aquesta temporada? Sí, la veritat que sí. Estem un equip que, com ho expliquem els nostres jugadors, el valor que té un gol...
en cada partit, doncs és molt gran. Aconseguir... Aconseguir esmarcar un gol, doncs les teves possibilitats d'apuntuar en aquest partit augmenten de manera exponencial. Llavors, aquest és el camí. Nosaltres som conscients que les nostres fortaleses passa per ser un equip fort defensivament, que ho estem aconseguint, que ho estem fent, que els equips els costa molt...
marcar-nos gols, llavors creiem que aquest és el camí, i com t'ho dius, aquest any sembla que els resultats de molts partits són curts i que marcar un gol té molt de valor.
I quina diries que és l'evolució de l'equip de la temporada passada, que va ser la primera en què tant tu com el Raül Salguero vau agafar les regnes de la banqueta. Amb aquesta temporada, tenint en compte també que, evidentment, a l'estiu hi ha hagut diversos canvis, però a global veieu l'evolució de l'equip? Sí, la veritat que veiem un equip molt més madur del que teníem un any enrere. Al final, doncs, hem tingut això, que la base de l'equip
els 3-4 jugadors d'un punt de temporada passada, els més veterans van continuant a l'equip, els nois més joves que ja van tindre protagonisme l'any passat, doncs ara es troben amb 30-35 partits a l'esquena jugant a primera catalana, doncs que això també dona una experiència, i jo crec que la definició seria aquesta, que ens sumem amb un equip molt més madur,
que entenen el que els demanem, que nosaltres tot allò que els demanem, la veritat que els jugadors ho intenten fer de la millor manera possible, i llavors estem molt contents de veure aquesta evolució. És una cosa que moltes vegades nosaltres en el dia a dia, amb el vestuari i amb els jugadors, doncs parlem, com ens trobàvem o com estàvem un any enrere, o en quines situacions...
o com van canviant les situacions de la temporada passada aquesta, llavors crec que l'evolució és molt positiva. I ja per tancar, Marc, comentaves, heu tingut moltes lesions, alguna de llarga durada, malauradament. No sé si, i fent la broma del mercat d'hivern, que és típic aquestes dates, no sé si contempleu reforçar l'equip. Bueno, en principi ja saps que la nostra situació és complicada a nivell d'incorporar jugadors,
al final estem contents amb el que tenim, tenim la sort que a poc a poc estem recuperant jugadors que fins ara han estat lesionats, i en principi, ja no sé què, sortir alguna opció, podríem dir, inesperada, la idea és mantenir el bloc, recuperar la gent que tenim, que creiem que és el més important, que els que tenim estiguin bé, estiguin sants, i això és el que ens aportarà
aconseguir l'objectiu a final de temporada, que estem convençuts que així serà. Nosaltres no només ho esperem, sinó que també estem convençuts que aconseguirem una nova permanència l'any del centenari, recordem del Club Esportiu Alcatllà. Així que, Marc, gràcies per haver-nos acomiadat aquests minutets. Molta sort pel que queda de temporada i especialment ara de cara al següent partit, a veure si podem acabar el 2025 amb una victòria. Moltes gràcies, Marc. Esperem que així sigui.
Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports. Després de l'entrevista amb un dels entrenadors del Club Esportiu, el Catllà de Primera Catalana, Marbela, passem ja a la recta final del programa, però no marxin perquè encara queda mitja hora pràcticament i la destinem a una entrevista que ens apropa
El company dona la torre, Josep Sánchez. De fet, hem de marxar cap als estudis de l'emisora torrenca per poder conèixer tots els detalls de la quarta edició de la Sant Silvestre Torrenca que organitza un any més l'alumnat del primer de batxillerat de l'Institut de Torre d'Embarra.
Una de les cites destacades del programa de Nadal a Torredambarra és la cursa de Sant Silvestre, la Sant Silvestre Torrenca, que aquest 2025 arriba a la seva quarta edició. Una història breu, però que en poc temps ja ha aconseguit consolidar-se
com una cita important a nivell esportiu i social al municipi. I aquesta proposta té la particularitat que s'organitza cada any des de l'Institut Torre d'en Barra per part d'alumnes de batxillerat. Avui als nostres estudis tenim amb nosaltres la Natàlia Fuster, l'Alba Fernández, la Ruth Tost i la Safa Díaz. Bon dia, què tal? Bon dia.
Són alumnes de primer de batxillerat, de batxillerat social de l'Institut Torrenbarra, i elles ens explicaran una mica els detalls sobre aquesta Sant Silvestre Torrenca, que ja té les inscripcions obertes i que se celebrarà el 31 de desembre a partir de les 5 de la tarda a la plaça del Castell. Bé, comencem parlant d'aquesta cursa, sí? Vale, perfecte.
Informació pràctica, o bé, per on voleu començar. Com us ha arribat també aquest projecte de la Sant Silvestre de Torrenca? Perquè veiem que any rere any els alumnes de batxillerat de l'Institut Torra d'en Barra aneu assumint l'organització d'aquesta prova.
Bé, el primer que ens va parlar sobre organitzar aquesta cursa va ser el nostre profe d'Educació Física, que ens va dir que podíem organitzar aquesta cursa de Sant Silvestre, com tots els de primer de batxillerat de cada any, des de fa quatre anys, amb un incentiu que va ser un punt extra a la nota final d'Educació Física.
Llavors, clar, aquest incentiu va ser el que ens va una mica iniciar a organitzar aquesta cursa, però que jo crec que almenys tots al final ens hem adonat que és molt bonic organitzar aquesta cursa. A poc a poc et vas adonant que és molt divertit. Sí, ens ho hem passat molt bé.
A part d'aquest punt extra que diu la meva companya, és important recalcar que quan ens va explicar el que era la Cusa de Sant Silvestre, va recalcar que volia que fos la millor edició de totes, que portàvem quatre edicions, i aquest any és el número que portem més, que hi ha més gent inscrita, i és el que volíem aconseguir, i de moment ho estem fent bé. Però volem que encara s'apunti i s'animi més gent. Quantes persones? Volem superar els 500 inscrits.
Sí, sí. Quantes persones hi ha ara mateix inscrites, més o menys? Suposo que això es va actualitzant, eh? Més de 100, més del doble que l'any passat. A aquestes alçades, no? Sí. I amb l'objectiu aquest d'arribar a les 500? Sí, ens agradaria, ara sí que és possible. Quants alumnes esteu treballant ara mateix en aquesta organització?
L'organització la tenim distribuïda en quatre grups de premis de batxillerat. Dentro som l'Alba i jo, som de publicitat, la SAFA i la RUT són de logística, però després hi ha uns altres que són premis i spònsors que s'encarreguen d'organitzar tot això dels premis, els patrocinadors i després els de logística.
que ens encarreguem d'enviar la informació a les escoles i organitzar tot. I les inscripcions, també. I amb la brigada de policies, el material que es necessiti, tot això, i l'Alba i jo, majoritàriament la publicitat ens encarreguem de les xarxes socials. Sí, això ho fem per preferències, o sigui, vam arribar el primer dia, la primera reunió,
i va ser què és el que ens agradaria fer i amb què volies més estar amb la Sant Silvestre. I nosaltres vam dir que amb publicitat i cada cos, o sigui, a cada persona en el seu cas.
Suposo que això des del principi de curs ja esteu treballant, que això porta temps. Sí, sí. Portem bastant temps treballant amb això, però no des del principi de curs. Des d'inici de novembre. Sí, des d'inici de novembre. Sí, vam tenir la primera reunió. Però hem fet molta feina, en poc temps hem fet molta feina. Sí, cada dia. Sí, cada dia hem hagut de pujar alguna història a les xarxes socials, informant, o, bueno, Valdrus... Algun que altre correu hem hagut d'enviar a alguna escola o alguna cosa així. Sí, sí.
De totes maneres, també, per poder recaptar el major nombre de gent possible, l'Alba, que és de Roda de Barra, ha passat avui per l'institut i jo, amb la Angie Santana i la Martina González, que també són de Torredembarra,
Hem passat per l'Institut Ramon de la Torre informant sobre aquesta cursa, sobre tots els premis que hi ha, que si vols ara parlem d'això. I també per la gent de roda perquè s'animi a participar i pugui fer alguna cosa diferent a Torre d'Embarra i que hi hagi gent nova. Doncs mira, parlem dels premis, si vols Natàlia, perquè...
És una festa amb un caràcter sobretot lúdic i familiar i per passar l'estona, però també tenim aquest incentiu que hi ha un seguit de premis en diferents categories i bé, que tothom hi podrà optar, en certa manera.
Sí, a mi el que més m'ha agradat d'aquests premis és que no tots són de qui arriba abans a... I tots són els mateixos, esclar. Exactament. De premis tenim el primer, segon i tercer millor temps masculí, femení, i també el primer, segon i tercer millor temps júnior,
el primer torrenc i torrenc en guanyar la cursa, el concursant més veterà i el concursant més jove, el que ve de més lluny, la millor disfressa individual, millor disfressa en parella, millor disfressa col·lectiva, la família més unida,
entitat més nombrosa i millor mascota. A lo de la entitat més nombrosa, per exemple, jo al Ramon de la Torre he passat per les classes dient que havien parlat amb direcció dels instituts i que si guanyaven com a classe, el divendres, per exemple, a última hora, tenien hora lliure. Nosaltres hem fet la mateixa roda. Això sí que els ha agradat. Sí, és el que més...
Sabeu com incentiva la participació, eh? Sí. És aquesta la nova novetat de premi. A més d'aquest premi també donarem algunes entrades o així per anar al Jungle Trek. A les Tirolines, tota la classe. A les Tirolines d'Altafulla. Però que bueno, que al final és una entitat, si de sobte els professors també els hi ve de gust apuntar-se a tots els professors d'un institut. També seria una entitat diferent. Sí, sí. O algun club d'algun esport també és...
Clar, hem de jugar entitats també del seguici popular, etcètera, no? Sí, i el que d'aquests premis és que no cal que siguis el més ràpid, si guanyes la millor disfressant parella, mira... També tens un premi. Originalitat. Sí. Es busca creativitat i que la gent vagi a passar-s'ho bé i acabis l'any amb un somriure i ja estaria. Que els altres anys ho hem vist, no?, molta gent disfressada, que aprofita que evidentment és una cursa no competitiva. Sí, té la seva gràcia anar disfressat, també pots anar amb la teva mascota, la pots disfressar com tu, o sigui... Amb la família... És creatiu. Sí, sí.
Vosaltres havíeu participat en les primeres edicions? No, però ho havia vist.
Sí, jo també. Jo també havia vist amigues meves que sí que han participat a les curses, però jo no estava molt informada sobre aquesta cursa. Jo tampoc. Anys anteriors no havíem passat per classes a informar sobre aquesta cursa, crec. I jo crec que aquest any és l'any en què més ens hem esmerat, en què la gent està sabentida que això està, i sobretot que no és una cursa com qualsevol altra, que és més per passar-s'ho bé que per guanyar i demostrar si ets ràpid o si tens molt fons físic.
La veritat és que estem bastant motivats i estem fent bastant de publicitat perquè s'apunti molta gent. Sí, la veritat és que volem que arribi... que s'inscrivi molta gent. Amb aquest objectiu que deu de les 500 persones...
que imaginem que després també, i després també si voleu comentem el mateix dia de la cursa, el moment de la cursa, tot el que implicarà, perquè imagino que aquests diferents grups que comenteu, que esteu treballant durant aquests mesos, serà un moment de treballar tots junts en una organització.
Efectivament, anirem nosaltres de voluntaris, ajudant la gent i animant-la. Animant, sobretot. Però també s'ha de dir que aquest és l'any en què més gent s'ha apuntat a organitzar la cursa. Sí, la gent estem bastant motivats tots els grups.
També és important dir que les nostres companyes de disseny del batxillerat artístic han dissenyat una camiseta especialment per aquesta edició, per la quarta edició, i sí, sí, ja està tot de sorpresa. Està xula. Sí, sí, està tot molt xulo. Què ve amb la motxilla que donen després de córrer?
Sí. Amb un pack d'aigua i una mica de fruita. Sí, una mica de fruita i la samarreta. Com per granar. O sigui que en la inscripció ja et donen la samarreta i la motxilleta que està amb aquestes coses. A part dels premis, que jo crec que tothom pot optar algun premi, no cal que siguis ni el més ràpid, només amb ser original o també hi ha...
a la família més unida. Sí, anys anteriors el premi a la família més unida el va guanyar una família que anaven lligats amb una corda, per exemple. Sí, anaven lligats. I era original i anaven corrent sots lligats, llavors vam guanyar. I per decidir aquests premis, clar, els del primer, segon i tercer classificat, també explico un femení, ja estarà. Però després no sé si hi haurà un jurat o com ho fareu? Com es decidirà qui guanya la disfressa més original o la família més unida?
O encara s'ha d'acabar de definir això? Sí, encara això no... No, no, no. Això ho porten més els del grup de premis i spònsors, que ells són els que s'han encarregat de parlar amb els patrocinadors, els correus, parlar amb la gent, que també és una feina molt important i de determinar quin premi... Però encara no està definit, ho estan buscant i pensant. No està del tot tancat. Teniu temps encara per decidir-ho.
També és important recalcar que fins a l'últim moment et pots apuntar, o sigui, si estàs allà donant una volta i dius, ostres, m'agradaria participar abans de les 4 i mitja, pots passar, pagues l'entrada. En efectiu. I en efectiu i participes.
Això us volia preguntar ara. Anem a parlar també d'aquesta qüestió d'informació una miqueta de servei per la gent que ens pugui estar escoltant i que es vulgui apuntar a la cursa, com s'ha de fer, quins són els diferents canals, perquè les inscripcions ja estan obertes, amb el voltant ara d'un centenar...
d'inscrits ara fins al 28 de desembre les inscripcions es poden fer online a un preu de 7 euros a través de l'ast timing i després també el preu augmenta a 10 euros a partir del dia 29 i també el mateix dia de la cursa.
Després tenia aquesta possibilitat que deia, o no, de fer la inscripció in situ en un últim moment per la gent que es vulgui apuntar, no? Sí, o sigui, hi ha gent que encara no s'ha animat i a l'últim moment vol participar, pot participar. I ara les inscripcions... És superfàcil, o sigui, vas a la destacada de la compta de Sant Silvestre Torre d'Embarra, que és el seu Instagram,
et poses a la destacada i surt un link on posen les inscripcions a la biografia també és el link és molt fàcil entreu i a la biografia hi ha el link per agafar el dorsal un dorsal, una inscripció que dèieu inclou la samarreta de la cursa d'aquesta edició
Amb aquest al·licien, podríem dir, que és un disseny d'alumnes de batxillerat. Que no és la típica samarreta tècnica que trobes el mateix, el disseny així. Hem buscat també trencar. Es pot avançar alguna cosa, el disseny, o què?
De fet, molt de mèrit pels alumnes del batxillerat artístic, perquè la primera somarreta que vam fer ho vam parlar amb l'Eloi Rius, el nostre profe d'Educació Física, i va dir que era molt la típica, llavors que li havien de donar una volta completament. Llavors, gràcies al que va dir l'Eloi, li hem donat una volta i ara és més creativa. No ha sigut fàcil. No, no. Doncs a tots d'acord sí que ha sigut una mica difícil, però també... Bueno, el color d'aquest any, l'any passat el color principal de la cursa va ser el vermell. Aquest any serà verd.
Un verd així molt nadalenc. Sí. I hem tret alguna cosa d'informació, eh? Alguna coseta, sí. Home, també és molt cridant, que sempre després que tenen les imatges que distribueix l'Ajuntament, per exemple, o a través de les xarxes socials de la mateixa Sant Silvestre i de l'Institut o de qui sigui, eh? O de les entitats, no? Però veiem com llueix molt el color que s'escull, eh? Sí, sí.
Molt bé, doncs aquesta inscripció que inclou la samarreta, beguda, el temps del corredor i l'assegurança també important, perquè encara que sigui una cursa que és de caràcter lúdic, però també hi haurà aquesta assegurança. Recorregut? 4 quilòmetres, no?, més o menys? Recorregut són 4 quilòmetres, són dues voltes pel casc antic, cada volta és de 2 quilòmetres, un total de dues.
Similar al d'altres anys, més o menys. Sí, més o menys. Molta pujada, que és una cosa que a la gent li interessa o què? Alguna cosa, no? Sí. Anirem animant. Sí, hi haurà companys pel recorregut, animant a la gent. Sí. Així de cas passa alguna cosa o qualsevol cosa.
Molt bé, doncs aquesta cursa, com dèiem, el 31 de desembre, a partir de les 5 de la tarda, per fer la prèvia aquest cap d'any, apte per a totes les edats i nivells, ja diem que és de caràcter familiar, i aquesta organització per part dels i dels alumnes de primer batxiat de l'Institut Torre d'Embarra.
en aquesta tasca que porteu temps fent ja des de fa setmanes. No sé com esteu valorant ja, potser de punt de vista més personal, tota aquesta feina que esteu fent en l'organització, treball en equip...
el treball en equip jo quan vaig començar em pensava que no seria bo perquè em pensava que cadascú aniria al seu rotllo i a la seva bola i ningú ho faria però sí que és veritat que ens hem agrupat molt els grups i ho estem fent bastant col·lectiu i jo gaudeixo fer-lo el treball o sigui m'agrada m'ho passo bé
I fent les publicacions, fent el TikTok, fent els vídeos, vulguis o no, quan t'equivoques, et rius, t'ho passes bé fent-ho. Sí, és molt entretingut. També tot el que publiquem està supervisat per la sèrie, que ens ajuda en tot això. Sí, és la que supervisi la publicitat. Sí, però jo, de totes maneres, jo crec que quan millor ens ho passarem, serà el dia de la cursa, quan veiem a tota la gent i diguem, en veritat, tota la feina que hem fet ha hagut la pena fer-la.
Volem que tot el que estem treballant al final es vegi reflectat en el resultat de la cursa. Perquè al final tots desitgem que surti bé. I estem tots allà tensos, esperant que arribi el dia perquè es vegi tot el treball que hem fet. És una part de nervis, també, per veure que tot surti bé. Per exemple, amb això del vostre cas, amb les xarxes socials, suposo que també...
Podeu traslladar una cosa de la vida quotidiana, que no té per què ser de l'activitat de l'institut, no? Sí, o sigui, sortim al carrer a fer els TikToks i estem... O sigui, sortim pels carrers de Torredembarra, llavors és com que... Entrevistes. És de dia a dia. Jo he fet entrevistes a gent del gimnàs perquè s'apunti. O sigui, bé, hem sortit fora de l'institut perquè no sigui tan escolar i pugui participar més gent. Però que arribem més gent, sobretot.
Clar, amb aquesta voluntat d'augmentar el nombre de participants, suposo que el tema de la promoció és un dels aspectes que més heu treballat, no? Sí, és el que busquem en la publicitat perquè la gent s'apunti i s'animi. Sí, les de publicitat sobretot ens hem centrat molt en això, i sobretot en fer històries a Instagram...
que siguin bones de veure, que no sigui allà un pàrraf que et faig per llegir-ho, sinó que siguin així més interactives, sobretot els vídeos de TikTok també que han fet les meves companyes. Siguin curts, que et fa gent riure... Més atractiu, efectivament. Us heu trobat així més o menys feina ja abans, com que és la quarta edició i això ja més o menys es va reproduint cada any, no?
que hagi pogut aprofitar una mica la feina que s'hagi feta altres anys, almenys pel que fa organització? Nosaltres, els que treballem amb les logístiques, sí que hem pogut tenir els models dels correus o d'altres anys, llavors sí que ens hem pogut guiar una mica més per la feina que ja està feta.
Però els altres grups, no sé... Els de Premi i Sponsors sí que és veritat que ja teníem els patrocinadors dels anys passats, llavors ells... Era més fàcil contactar amb ells. En canvi, publicitat, totes les històries sí que les hem hagut de fer des de zero. Nosaltres no teníem guia, o sigui...
Teníem una idea, ho fèiem, si sortia bé i li semblava bé a la Cèlia, superbé, si no, tornàvem a fer una altra cosa. La Cèlia ens ha ajudat molt. Ens ha donat moltes idees a fer i molta creativitat també ha sigut d'ella. Li enviaven les històries i ella, bueno, això, canviau per això. Vinga, no, ja està. I ànims, sobretot perquè hi havia moments que deies, ostres, no sé com fer-ho, i ja va, que sí, que no sé què. I ens animava molt. Sí, sí, sí.
Hem anat a donar algun consell per a la gent que es vulgui apuntar a la cursa? Doncs mira, si no estàs acostumat a córrer, jo recomano que surtis a córrer o caminar durant aquests dies, així vas més preparat i quan arribi el dia no passes malament.
I ja estaria. Sobretot escalfar abans d'iniciar la cursa. I ganes de passar-s'ho bé. Grutar i gaudir. Perquè al final aquesta cursa no és només anar a guanyar, és el més ràpid. És passar-s'ho bé. És l'últim dia de l'any i busquem que la gent s'ho passi bé i que hi haurà un ambient guai. I s'ho pot passar bé tothom.
Clar, és que és això, s'arribi o no als 500, però igualment aquest volum de persones que... Són molta gent, molta gent. De totes maneres, arribem o no a l'objectiu dels 600 participants. Jo crec que hem d'estar molt contentes amb la feina que hem fet, perquè al final veus que quan pujas una història pujan més les inscripcions... O hi ha més likes... Hi ha més likes, llavors ja...
Estem bastant contentes ja amb els resultats que estem obtenint, però ja el dia de la cursa ja veurem com funciona. Tenim l'esperança que anirà bé. Bé, suposo que després, un cop acabi la cursa, vindrà el cap d'any, vosaltres que sou joves i que us celebreu amb ganes, suposo que aquest any serà amb més ganes encara després de veure, no?, de dir, bueno, ja hem acabat això, ja hem fet tot el que havíem de fer... Ho agafarem amb ganes. Estaré motivada. Serà un dia...
bonic, després de passar tota la tarda amb gent, motivant-la perquè corri i sopassi bé i després a xupar i tot nosaltres. I de veure sobretot els resultats de la nostra feina, ja el sopar de cap d'any i ja després... I després cadascú... Després una mica de festa. Clar que sí.
Doncs vinga, per anar tancant recordem un parell de qüestions. D'una banda, aquesta cursa de Sant Silvestre, aquesta Sant Silvestre torrenca, forma part del triatló nadalenc, que és un detall important perquè vindrà la gent amb les botlletes, suposo, de la bicicleta de Sant Esteve, que serà la primera prova, aquí tindrem la segona i després el primer bany de l'any que serà la tercera, que és important també que la gent passi, no sé si hi haurà un punt habilitat perquè es pugui cellejar la botlleta.
Jo crec que sí. A la carpa, quan et van donar el paper a la dorsal, jo crec que allà sí que podràs passar la botlleta. Jo també crec que la gent que vagi a córrer a Sant Silvestre potser ho té molt més fàcil que la primera banyada de l'any, que allà sí que és per valents valents. Sí, perquè fa fred, eh? Sí, sí, sí.
Clar, sí, l'altre dia amb la regidora, amb la Verda Castells, dèiem que la Sant Silvestre dura perquè has de córrer més estona, però que quasi que és més fàcil que els 5 segons o 10 que et poses dins l'aigua que mateixes més. Al final la Sant Silvestre és un treball continu durant aquella tarda i pots anar caminant, pots anar més relaxat, però el bany és des de sopeton i no. Sí, sí.
Jo mai m'he ficat a l'aigua en aquests temps tan freds, però... Mai és mai, eh? Mai és mai. Mai es pot dir mai. Bé, de moment ens quedem amb aquesta Sant Silvestre Torrenca el dia 31 a la 5 de la tarda a la plaça del Castell. No sé si hi ha alguna cosa més que vulgueu destacar, noies, pel que fa a l'organització i tot plegat.
Bueno, si no us voleu perdre res, seguiu-nos al nostre Instagram, a Sant Silvestre Torredembarra, que allà som bastant pesats. Sí. Pujant històries. Però bueno, si no us voleu perdre res, ens heu de seguir. Sí. Molt bé, doncs... I bueno, qualsevol dubte ens podeu escriure per l'Instagram, que respondem tots els dubtes que ens envieu al DM. Sí. Efectivament.
Molt bé, perfecte. Doncs això, recordar que les inscripcions ja estan obertes, en línia fins al 28 de desembre a un preu de 7 euros, la pàgina de les Timing, l'enllaç el trobareu a través de l'Instagram de la Sant Silvestre, i també a partir del 29 de desembre a un preu de 10 euros, fins al mateix dia de la cursa, fins al dia 31. També es poden fer presencialment, però bé, suposo que recomanem a la gent que ho faci...
Recomanem a la gent que ho faci abans del termini, però si passa qualsevol cosa i la gent es vol apuntar a l'últim moment, que també es pot. I últim detall, el lliurament dels dorsals el dia 30 de desembre, el dia abans de la cursa, al pavelló municipal Sant Jordi, en horari de matí i de tarda.
a la tarda a partir de dos quarts de quatre fins a gairebé l'inici de la cursa i al matí des de dos quarts d'onze fins a dos quarts de dues. Sí, sí. Doncs agraïm que ens hagin acompanyat la Natàlia Fuster, l'Alba Fernández, la Ruth Tost i la Safa Díaz per explicar-nos tots els detalls d'aquesta Sant Silvestre de Torrenca, que ens ha quedat molt clar tot. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, us seguirem per Instagram per fer aquesta prèvia de la cursa i ens veurem el dia 31.
allà a la plaça del Castell i pels carrers de Torredembarra. Perfecte, que vagi bé. Que vagi molt bé, gràcies. Adéu. Adéu.
Doncs d'aquesta manera posem el punt final el programa d'aquest dimarts, 16 de desembre de 2025. Com és habitual, el poden recuperar als webs www.altafolleradio.cat i també a www.onaglionellatorre.cat. El servei a la carta. També trobaran un enllaç a les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualics, arroba, Baix Gasports.
Ens retrobem aquest dimecres amb l'actualitat esportiva de casa nostra. Fins a les hores, gaudeixen del dimarts i, si és possible, i el temps ho permet, vaja, facin esport. A veure, fins la propera. La teva ràdio de proximitat.
Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina? Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torredambarra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill.
També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas. Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Raura. Les tempestes continuen amb força a l'àrea metropolitana. Els bombers han rebut 132 avisos fins a les 5 de la tarda a causa de la intensitat de la pluja. La zona més afectada és el barcelonès, sobretot Badalona i Santa Coloma de Gramenet, els dos vellesos i el sud del Maresme. Es demana precaució i evita els desplaçaments innecessaris. Hi ha força incidències per acumulació d'aigua a causa de la fullera que calenteix el drenatge de l'aigua al claveguerà.
I a la plana política, Somar no es planteja sortir del govern espanyol, però ha reclamat una reunió urgent amb el PSOE per parlar de les mesures que aplicaran els socialistes per lluitar contra la presumpta corrupció i l'assetjament sexual i laboral. Des de les files socialistes, la portaveu del govern, Pilar Alegria, vol remarcar que sempre estan oberts al diàleg i que ja han posat en marxa 13 de les 15 mesures anunciades per acabar amb la corrupció. L'escoltem. El diàleg...
por parte de este gobierno es una seña de identidad, como decía muy bien el presidente del gobierno ayer, por creencia y, desde luego, también por necesidad. Y si, en fin, donde mayor expresión alcanza ese diálogo, como no puede ser, a más de otra manera, es con nuestros socios de gobierno, más allá desde el respeto, lógicamente, a sus opiniones, que, por supuesto, las manifiestan abiertamente. Y, bueno, decía en una reunión, por supuesto, nosotros es que
Casi me atrevería a decirle que las reuniones con su mar son a diario. Pira Alegria, per cert, s'ha acomiadat avui com a portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació per ser oficialment la candidata del PSOE a les eleccions a Aragú.
Per cert, que el membre de la mesa del Congrés dels Diputats i qui va ser tinent d'alcaldia a Mada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, presentarà candidatura a les primàries de Barcelona en comú per ser candidat a l'alcaldia a les eleccions municipals del 2027. Segons publiquen els companys de BTV, fons molt properes a la direcció del partit creuen que l'exprimer tinent d'alcaldia a Mada Colau no tindrà competència en aquestes primàries que podrien ser després de Reis.
I la Comissió Europea torna a reduir les seves ambicions climàtiques i planteja ara que s'autoritzi la venda de vehicles de combustió més enllà del 2035. La proposta presentada avui a Estrasburg corregeix l'original que va posar a Brussel·les sobre la taula mitjans de 2021, en què un primer moment es suggeria posar fi a la venda d'aquests cotxes en aquella data i assolir la neutralitat climàtica.
Creu Roja, Ripoll necessita com a mínim 200 joguines per cobrir una trentena de menors d'entre 7 i 12 anys que es podrien quedar sense regals a la campanya de reis. Recorden que no poden ser ni bèl·liques ni sexistes i han de ser educatives.
Aquesta setmana, la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Miramar. Passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26. Telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar. El Nadal ja és aquí per gaudir-lo un familiar.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18è edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants.
Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya.
Avui al Baix Gai al Dia hem convidat una veu habitual d'aquest programa, però amb una vessant diferent, i a més també el sentíem dijous passat parlant de pastorets. Avui ens parlarà d'una altra cosa. Joan Maria Vidal, benvingut, bon dia. Molt bones, què tal? Dorms aquests dies? I tant, la mar de vell relaxat del cansament que portem. No ho anava a dir perquè tens hores per dormir.
El Joan Maria Vidal el coneixereu perquè ens fa la secció de jardineria, però també segurament sabeu molts que és actor, a més de tenir el Garden. I ara aquests dies estàs assejant pastorets, que l'altre dia en vam parlar, perquè estreneu els pastorets de Torre d'en Barra, l'Estel de Nazaret. Però és que, a més, aquesta setmana, el divendres, hi haurà una novetat, que és el primer certamen de microteatre de Torre d'en Barra. El primer festival. Festival.
De microteatre a Tordambarra, que a més té un nom molt bonic, que es diu La Torrenca. La Torrenca. Això es fa coincidint, coincideix amb l'efemèri dels 25 anys de restauració del castell, i de fet les representacions les fareu al castell, però anem-ho situant, anem per parts. La Torrenca.
Ho feu amb una productora que es diu La Llonàtica. Molt bé. La Llonàtica som l'Anna Pasqual i un servidor, i és una productora que portem diversos festivals de microteatre a la zona i més a fora, també. Fem el Fil a l'Agulla del Catllà, que es fa dins el castell del Catllà, també. Fem el de Salomó, el festival de microteatre de Salomó, i en fem a altres poblacions que ens demanen també festivals.
I ara, doncs, Torre d'Embarra, amb un castell com el que tenia, amb l'efemèride que té 25 anys i tot plegat, van pensar que una de les millors opcions perquè la gent conegués el castell, perquè el castell de Torre d'Embarra és un desconegut, si m'ho permets, per la població, només coneixen la part de l'Ajuntament, però no la part del castell. I, doncs, és una manera preciosa de fer-lo entrar, de fer-lo celebrar i de fer que la gent sigui a participar.
Com va anar això? Va ser l'Ajuntament que es va posar en contacte amb vosaltres o va ser vosaltres que vau fer la proposta a l'Ajuntament de tenim aquesta mostra, aquest festival? És curiós, és curiós, perquè, mira, nosaltres, com et deia, des de la llunàtica fem diversos festivals i un és el fil a l'agulla que es fa coincidint amb la lluna plena del mes de maig al Catllà, no?
I teníem clar que la seu de la capital del Baix Gaià, que no tingués un festival de microteatre, que és una cosa que està molt en augment i que està cada cop triomfant més i així, era difícil que no n'hi hagués, no? I ja portàvem un temps dient, hòstia, Tordambarra ho hauríem de fer, Tordambarra ho hauríem de fer. I és curiós perquè havíem començat a redactar un projecte i un dia a través de trobar-nos una regidora de dir-li, escolta, m'havien pensat que... jo havia pensat que ho podríem fer també... Bueno, va ser com casualitat de...
T'ho prometo, t'ho prometo tal qual, no? I llavors ha sigut... Naltros pensàvem en una cosa, doncs, de cara a primera era o estiu, però a través de l'efemèrie dels 25 anys del castell es vol fer en el castell de Tornambarrà. Que això no vol dir que cada any és fàcil el castell, això també ho tenim molt clar. Això vol dir que és un festival que neix amb voluntat de continuïtat? És un festival que comença aquest divendres i ja serà una tradició. Per això hem buscat que sigui el primer festival, que no sigui un festival com a tal, i per això li hem donat un nom amb tant de reconeixement com la Torrenca. Hem buscat un nom...
que sigui potent, que sigui femení, que sigui superencantador, i que a la vegada, en diferència de molts festivals, que quan sentis la Torrenca ja el situïs al mapa. Perquè hi ha molts festivals de microteatre que tenen molt bon nom, que estan molt reconeguts, però que porta el nom del poble incorporat, no? I d'aquesta forma, al dir la Torrenca, ràpidament la gent sap que és un festival, que serà un festival, ara quan t'ho expliqui, veuràs com serà únic, que ja marcarà un amant i un després, i que creiem que agafarà molta potència. S'ha de prendre el producte, eh? Però és que és real.
És real, no t'he de vendre cap producte, de veritat. No he de vendre un producte dient, és que serà boníssim, quan realment... Mira, si em permets, t'explico el que passarà. No, espera, primer, concepte microteatre, peces breus i proximitat. Són dos premisses que acostumen a coincidir.
Sí, sí. Mira, el microteatre es va crear molt ràpid. A tots els països n'hi ha, a totes les ciutats grans n'hi ha, i tot el microteatre de Barcelona, a Madrid també n'hi ha, i és com una mena d'un bar, d'un local, en què hi ha diferents portes, i tu vas allà i pots consumir una cervesa, el que vulgui, unes crispetes, i tu, escolta'm, anem a veure la porta 3.
i potser val 3 euros, i tu entres a la sessió següent, que és cada 15 minuts, i són espais de 15 metres quadrats, 15 persones màxim de públic, i 15 minuts màxim de temps. Són 15, 15, 15. Llavors, quan acabes a la 3, dius, ostres, anem a les 5, i potser veies 4 o 5 obres de teatre totalment diferents. D'aquí ha evolucionat amb els festivals de microteatre, no? I el microteatre...
que em preguntaves què era el microteatre, és... Sí, sí, perquè jo havia vist aquest format que has explicat ara, no? Clar. Serà aquest format el que veurem amb la torrenca o no ben bé? És l'evolució d'això, és a dir, no vas a un local i vas a veure una o ves a veure l'altra, sinó que el que es farà aquí és... Hi haurà dos passes, podríem dir, és a dir, la gent pot comprar entrades per les set de la tarda o per les nou de la tarda. Exacte. Amb un màxim de 140 persones. 140 persones que arribaran al Pati del Castell i de cop es trobaran al Pati del Castell obert.
obert, amb un jazz, amb un home tocant el saxo, podràs fer una copeta de vi, podràs agafar uns fruits secs, una beguda, un refrigeri, unes patates, gaudir una estoneta allà mentre la gent va arribant, que ja et dius, uau, que bé, que estigui obert sense cap problema. Llavors, dividirem aquestes 140 persones en quatre grups, per tant, un màxim de 35 persones, perquè anirem a espais molt reduïts. Aquests quatre grups tindran un guia i passaran de cop tots en un lloc diferent del castell. Llocs
que habitualment són inaccessibles, o llocs molt privilegiats i que normalment no tenen aquesta funció o aquest atractiu. Inclús llocs que són preciosos i que no s'utilitzen. I cada grup anirà en un d'aquests racons especials, i quan acabin aquests 15 minuts de cada obra, que a més, clar, tu de cop vas en un grupet, que vas guiat, arribes a un lloc, seus, en un espai petitó, relativament petit, i clar, tens els actors actuant allà mateix amb tu. És el que deia de la proximitat, no?
I llavors estàs en un espai increïble, que potser no hi ets habitualment mai, amb una proximitat amb els actors que les emocions no és que les vegi, sinó que les sents i es transmeten perquè estan allà mateix, i quan acaben, que és una passada, no et quedes quiet i ve una altra obra de teatre, sinó que t'aixeques i amb la resta del grup vas caminant amb el guia a l'altra sessió. Llavors tots roten.
Tornen a rotar quan acaben i tornen a rotar de manera que tots els grups passen per quatre espais diferents, únics, i quatre obres diferents i també gairebé adaptades. No estan adaptades, però sí que hem buscat molt el fet de ser actor també i tenir companyia de Micoteatre. El que també ens permet és que anem a molts festivals i et quedes amb obres, amb actors bons, actrius que són boníssimes i llavors...
Quan fas festivals et permet portar obres i gairebé dir, aquí, en aquest espai, ens toca una obra que és perfecta. Exacte. I això ho fem. Això vol dir que no sereu l'Anna i tu, simplement, sinó que comptareu amb més actors, amb altres companyies. L'Anna i jo som la productora que organitzem, que gestionem tot això, que ho portem, però després aquí hi ha quatre companyies teatrals. Que són?
Els noms de les quatre companyies teatrals. Ara et poso... No, no, saps què passa? Que el microteatre a vegades no funciona com a companyies, a vegades, perquè és difícil. Una companyia, te la diré molt ràpida, és Vesperon. Vesperon Teatre, soc jo, un dels components de Vesperon, i aquí a Vesperon portarem l'ascensor. L'ascensor és una obra de teatre que hi ha la Cristina Prats i jo, i que està escrita per mi, i que també ha participat en molts festivals, ha guanyat molts premis, estem contents, per això també la portem. Vull dir, som conscients d'això...
Una altra companyia que la portem, que no és ben bé companyia, són dos homes que són fantàstics, que un va ser company meu al llop, però són dos homes que estan triomfant moltíssim i estan fent recorregut per tot Catalunya que s'han...
Ferragut i el fet i el món, el fuggilmet. Fan comèdies molt estripades. És que són una passada. I són amics i els fem participar en diferents festivals i fem portar obres que siguin diferents perquè ens agrada. Llavors, ells estaran en un lloc que és totalment alternatiu del castell i fan una comèdia que es diu Teràpia Alternativa. I és perfecte.
També, dins del castell... Seran quatre peces. Quatre obres totalment diferents. Una és l'ascensor, que és d'aquest per un teatre, amb la Cristina Prats i jo. L'altra és teràpia alternativa, amb el Ferragut i la... Abans que començar me n'has dit una que tenia un nom...
Ara mateix te'l dic. Es diu Mamilapinatapai, que està molt bé, que és preciosa, també l'obra és maquíssima, i també la tindrem en un espai molt maco, que és a les escales nobles. És a dir, les escales... Aquestes sí que són accessibles. Però estan... Fixa't que quan l'Ajuntament està obert estan tancades, la gent no pot pujar perquè té escales. Sí, això és veritat, no hi pot pujar, i tenim els gegants, normalment, allí... Exacte, doncs els gegants el retiren d'allà...
i la gent podrà seure a les escales i en el raplà hi haurà una obra de teatre allà. Llavors és maquíssim que puguis utilitzar aquestes escales i seure allà i veure una obra de teatre. Que no són les que s'utilitzen, és veritat, acabes anant o per l'ascensor o per les escales de servei. Són escales que són com un museu allà posades, que són precioses, i que tenim els gegants. Doncs els gegants es treuen, es fa aquesta obra allà, que és dolcíssima, és una encant, és una passada. I llavors també aprofitem un espai, que és la Sara Icard,
que es fan les típiques exposicions, i d'aquestes hi ha una sala que és molt petita, que era una antiga capella molt petita, doncs allà es farà una obra que es diu La funerària. Ah. I és que també és boníssima. Humor negre. Home, dient-ho La funerària. Està guai, està guai. Bueno, té un humor...
Bueno, està molt bé, també és una realitat del que passa als tanatoris, les relacions que tenim a vegades al tanatori, els pobles petits a vegades, no?, de quan es mor algú i que tothom hi ha d'anar o coses així, i és molt divertida, també la fa la Mar Puig, i és una encant, és una dona, és una noia increïble que ho fa superbé, que hem coincidit amb ella en festivals...
Els festivals del microteatre, alguns s'organitzen com aquests que hi ha gent que organitza i selecciona les obres, però hi ha algunes que són per concursos. I per accedir-hi és difícil. És com una mostra i llavors s'han de... Sí. Doncs mira, per exemple, a Cornellà hi havia més de 150 presentats i quatre eren amb el seleccionatge, l'un era l'ascensor i l'altre la funerària. Vull dir que estem portant obres...
que estan a nivell de tot i està molt bé. Estan funcionant bé. Dius espais que normalment no es visiten, les escales sí que es poden veure, tot i que normalment no s'hi pot pujar, i hi haurà alguna representació, em sembla, també, a la primera planta, que és la que està tancada normalment al públic, perquè aquella no està restaurada. Clar, això, els periodistes o la gent que heu accedit a vegades ho sabeu molt, però la gent del poble, tu li dius, no, és que al Castell de Tornambarra hi ha una planta que està per reformar, que al terra, inclús no hi ha terra, que és arena, que és sorra, com que hi ha per reformar? Sí, sí.
Sí, però si no és l'Ajuntament, no, no. Tu quan entres, a dalt, a la masquerra hi ha les finestres, que allà no s'hi pot accedir. Que estan tapiades, sí. I diu, què dius? No, no, no són tapiades, eh? N'hi ha unes que sí. Des de dalt, a l'escenari, a l'escenari dic, és a dir, a la finestra tu pots veure l'Ajuntament, però simplement hi ha la porta tancada i no es pot entrar. Però en canvi, allò són les parets i el terra...
de tal qual està, és l'arena, la sorra, està, i allí dins hi haurà una de les obres, i no t'ho perdis, una altra de les obres es farà en un lloc que també és inaccessible, habitualment, tot i que la gent de la torre hi pot accedir, crec, a la festa major, crec que sortegen entrades per veure la festa major des del terrat,
de la torre, doncs mira, doncs enguany 140 persones a les 7 i 140 persones a les 9 podran accedir al terrat, que és la torre que queda a l'esquerra. Això és molt absurdo, eh? Home, tu saps què és? A part Nadal. Que sortís, que entrís al despatx d'alcaldia, perquè s'ha passat al despatx d'alcaldia.
Passis per sota la finestra, és una finestra que té, te'l cotxes una mica, i de cop estàs en una torre, que estàs a la plaça del castell, amb unes vistes de l'església, de la capella de Torre d'en Barra, allà així, i de cop tens una representació allà, tu hi fixa't com és la torre, que estem parlant d'un espai tan petit, i allà hi caben 35 persones, i a més una obra de teatre. Sí que aquell moment potser haurem de portar la jaqueteta, perquè estarem 15 minuts, però clar, posa't en situació, com tu m'has dit, ho sé vendre el producte, però posa't en situació, és que és una meravella.
Aquí us van fer ruta pel castell perquè triéssiu els espais? Va ser molt bo, perquè la persona que ens va dir això li interessava i tal, després en què ens va posar en contacte va ser amb el regidor, amb el Dani, que és l'historiador, no? Llavors, clar, ell no sabia ben bé com era el microteatre, però quan li vaig explicar li va encantar la idea i em va dir, hem d'anar a veure els llocs que hi ha, perquè, clar...
Quan algú no veu teatre o no veu microteatre, no s'imagina que els llocs tan petits es pugui fer teatre. I normalment busca sales grans, que hi hagi bona acústica, que hi hagi tal, no? I clar, hi van fer moltes visites, van visitar molt l'Ajuntament i van veure coses com van pujar a dalt de tot el terrat. El terrat de l'Ajuntament, que és a dalt de tot, a dalt de tot vol dir? A dalt de tot. Clar, hi ha unes vistes increïbles i seria un lloc perfecte, però no hi ha seguretat, no hi ha baranes, no hi ha balla, no hi ha... Llavors no ho podem fer. Ho van descartar.
Clar, clar, està clar. Inclús quan surts del de tot hi havia les màquines de ventilació, llavors allà no era un lloc bonic ni res, i tenim molt clar que no és només el teatre que es ve a veure, no és només les obres, no és només el saxofonista que toca el saxo mentre es fa, abans de començar, o a l'acabar, que a l'acabar també tothom torna a reunir-se allà i tens un moment d'interactuar amb els actors i les actrius també. Està molt bé aquest moment de...
m'agrada molt l'obra, escolta, aquesta idea que origina, com ho has fet això, m'has sorprès, saps? En aquest moment, al públic també ens agrada molt, això, de poder tenir aquest migre. Llavors vam buscar espais que, d'alguna forma, fessin com una mena d'atur visitat pel castell, perquè, a més, et dic que anem a suposar que plou i no podem fer la torre,
Sí, això també és una possibilitat que hi he pensat. Es faria la sala de plens, però es faria al contrari, totalment al revés, amb una paret lateral que tenim preciosa que hi ha un museu de Sant Jordi, es faria de cara cap allà. Però faríem que la gent accedís, però això també és una altra cosa, a la sala de plens s'hi pot accedir des del despatx d'alcaldia.
És un despatx xulo, eh? Home, clar, clar. Jo el recordo perquè vaig fer una vegada de carnestoltes en pandèmia. Mare meva. I feia fora l'Eduard del despatx d'allà i tal. Però, clar, la gent podrà accedir no al castell com a una part. Ah, mira, que bonic, si no accedirem.
com que no fos l'Ajuntament. Perquè, clar, estem molt acostumats a veure-ho ja com l'Ajuntament i no com el monument que és, que és un edifici renaixentista supersincular, perquè és de... Llavors, poder passar per les escales, poder entrar a llocs que estan per rehabilitar, que aquest és el que estan per rehabilitar i hi ha
deixa'm dir-ho, els grafitis dels anys, dels segles XV i XVI, que estan gravats a les parets. Hi ha frases en francès, amb l'any posat... Saps que no hi ha entrat mai? És que per això la gent de la torre no ha entrat mai i podrà entrar aquest dia, i és una passada el fet de...
Mira, el que et deia de les escales, que és una tonteria, tu veies les escales i és noble, és maco, seus allà, que bé, quina passada, i tens una obra. I de cop entres en un lloc on no es pot entrar mai, que ara sortirà en la situació que volen reformar aquell espai, però que hi puguis entrar ara, amb l'energia que té, l'espai com és, i a sobre veges una obra de teatre, et facin riure.
Bueno, és que estem creant una cosa molt maca. Com ho diuen els joves això ara? Estem creant un hype? Sí, sí, sí. Estem creant hype ara mateix. Però mira, estem fent una cosa que és tant el lloc com el moment en què es fa, que fa 25 anys del castell, com tota l'energia que es genera, que tenim molt clar que això ha vingut per quedar-se i serà així. De fet, el regidor té molt clar també, la seva intenció és que no es faci sempre al mateix lloc.
i que els torrenys puguem anar descobrint diferents llocs de la torre, que tenim espais, tenim zones que la gent hem deixat de conèixer. Amb això tens raó, hi ha llocs molt bonics de Torralambra. Anem a la informació pràctica, Joan Maria, amb això típic d'entrades, perquè et dius, són 140 places per passi, per tant són 280, que dius, home, és molta gent, 280, sí, sí, però... Sé que ja hi ha la meitat menudes. Ja hi ha la meitat menudes, molt bé, i això que, com aquell qui diu, no ho hem publicitat encara. Exacte.
Llavors, si voleu comprar la vostra entrada, o accediu a través de l'aplicació de l'Ajuntament de Viu la Torra, o a través de la web de l'Ajuntament de Viu la Torra, crec que les entrades són 5 haurets, sincerament. És preu popular, per tant. Jo et diria que no hi ha festivals a aquest preu, gairebé. És molt difícil trobar...
festivals de microteat a aquest preu, normalment són 12, 15, 10, el més econòmic 5 haurets, és que ho han fet gairebé regalat. Digues per totes les edats, que tots els nens podem venir nens, perquè hi ha alguna obra que potser no entendran com a entendre, però hi ha moments gacs divertits que riuran i hi haurà obres que entendran molt fàcilment, que són divertides, són molt cuidadosos, no hi ha res que no es pugui dir, no hi ha res... Això també està bé indicar-ho, perquè moltes vegades el teatre no té per què ser per tots els públics. És que realment...
El que s'uneix aquí és molt bonic, perquè és la música que dèiem, amb un espai molt bonic, i és algú familiar, molt bé, molt alegre, i que com a adult és molt maco. I és sobre el fet que tu t'aixeques i vas a un altre lloc, que acabes de l'obra i dius, què, què t'ha semblat? M'ha encantat, escolta, Anna, ha sigut fantàstic i bé, no? I de cop, mira on ens porten ara, ostres, si passem per aquí, ostres... I de cop és una altra obra totalment diferent, que no és estar assegut a una butaca...
i veus una obra, et esperes un minut que canvia la cinematografia, i veus una altra, sinó que et genera tot, i ara sí que sona molt bonic aquest hype, però és tota una experiència tan maca que la gent ens diu normalment, ja s'ha acabat. Però seran quatre peces, per tant seran, dius, d'una o un quart d'hora, més o menys cadascuna, serà una hora d'espectacle, tampoc és molt llarg. Comptem en total que és una hora i mitja. Una hora i mitja. Exacte. Entre que puges, baixes, la música, fas el comentari...
El saxofinista no l'hem anomenat. No, és en Bladi, en Vladimir, i és una màquina, també és una passada, és encantador. I també tenim el Bladi fent el saxo, no com un concert que han d'escoltar el saxo, tot i que ho podem fer, però tu arribaràs a Castell i trobaràs tauletes, trobaràs espalmetes, et trobaràs aquí una mica de vinet per poder prendre vinet, que podràs consumir vinet o refrigeris o què sigui, i és allò que pots esperar.
mentre escoltes la música de fons, mentre gaudeixes, i et prepares per aquest moment. I també dir això, al final, també tornes a baixallar i torna bé el saxo, i, per exemple, el passi de les 7 es barreja amb el passi de les 9. I també trobar la gent que arriba, que saludes, t'encantarà, escolta, vine a uns llocs maquíssims. I també ho hem fet amb un horari en què després pots anar a sopar... Perquè el primer passi a les 7, això és aquest divendres, recordem-ho per acabar, el divendres, a les 7 el primer passi, i a les 9 el segon, el primer festival de microteatre a la Torrenca.
La torrenca, caldrem-nos dir, perquè avui en parlem i ja veuràs com d'aquí uns anys això serà ja una cosa... Home, esperem que sí. Joan Maria Vidal, moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més al Baix Gai al dia. Dijous parlarem de plantes. De jardineria. Et queda algun altre espectacle per comentar o de moment...
Mira, això s'emet avui dilluns i just ahir Reus estava actuant amb Abans que arribi l'Alemany, amb Captiva Teatre, una obra també preciosa, que és de l'Alzheimer, per això és l'alemany, i és també una obra maquíssima que estem portant a la part de Catalunya, també, preciosa. I també dir-te que això és el dia 19, però el dia 20 hi ha els mal casats a Torre del Barra. I crec que no ho sé, però si trobo el cap...
Ah, vés, vés. També parlarem amb els mal casats un dia. I també afegim que el mateix dia 20 a la tarda, al Castell del Catllà, hi apareix el Patge Reial, que el connecta ben a prop. Ostres, mare de Déu, aquest senyor que no dorm, ell diu que sí, però jo no sé com ho fa. Jo, Maria Vidal, moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Continguts en xarxa.
Avui al POU ens acompanya l'astrofísic i divulgador científic Joan Anton Català. Amb ell volem conèixer els resultats d'un estudi de la Universitat de Tòquio que pot ser clau per descobrir el misteri de la matèria fosca. Joan Anton Català, molt bon dia i benvingut al POU. Bon dia, gràcies, Alba. Comencem pel més bàsic, Joan Anton. Què és la matèria fosca? Ja m'agradaria saber-ho. De fet, és un dels misteris que té la cosmologia actual, potser el misteri més gros, juntament amb una altra cosa que es diu energia fosca,
Mira, quan mirem l'univers, quan estudiem què hi ha allà fora, veiem que la matèria que fa planetes, estels, persones, tot això està fet per àtoms. Però això només representa aproximadament el 15% de tota la matèria que hi ha a l'univers. Hi ha un 85% de matèria que és allà fora que no està formada per àtoms i simplement no sabem de què està formada i això és el que hem anomenat matèria fosca. Bàsicament fosca perquè no emet llum.
i deduïm que hi és per diverses raons indirectes, no perquè la veiem directament perquè no omet llum, però tenim proves molt clares de què realment existeix aquesta matèria fosca i, clar, això és un enigma tremendo el no saber de què està feta. No està fet a paràtoms, això sí que ho hem pogut descartar, però no sabem realment de què està feta.
No sabem de què està feta, però sí que sabem que ocupa aquest 85% de l'univers. Déu n'hi do. Exacte, Déu n'hi do. Això vol dir que la major part de l'univers ens és absolutament desconeguda, Alba. Però fixa-t'hi, i a vegades es confon, no és una qüestió que no tinguem telescopis suficientment potents com per mirar més lluny. No, no. Ja podem mirar tot el lluny que vulgui. Simplement que aquí mateix, ara, mentre tu i jo estem parlant, al voltant de la nostra galàxia, a tot arreu de l'univers, hi ha un 85% de cosa que no sabem què és.
Des de quan en parlem de matèria fosca, no sé quina va ser la primera vegada que es va utilitzar aquest terme. A la dècada dels anys 30 del segle passat, un excèntric però genial astrofísic d'origen búlgar, però que va anar als Estats Units, que es deia Fritz Zbicki, dic excèntric perquè arribava a amenaçar, a atacar i a fer mal als seus companys. Era un tio que estava mig sombat, però era un geni tremendo. I ell va voler, una cosa facilona, pesar galàxies.
Fins demà!
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
El govern de Torredembarra preveu aprovar el pressupost de l'Ajuntament del 2026 el 29 de desembre. Serà una sessió extraordinària tot just abans d'acabar l'any, de manera que no caldrà fer el tràmit de prorrogar els comptes d'enguany. Ho ha avançat a la sintonia d'on a la Torre el primer tinent d'alcalde Raül García.
En el camí que està l'Ajuntament ara és de dimensionar tots els serveis que presta amb els recursos que tenim. Per tant, hem de ser molt rigorosos a l'hora de gestionar la despesa perquè els ingressos són els que són i els impostos de la gent són els que són i nosaltres el que treballem des d'allà fa molts anys que estem a l'Ajuntament
és en trobar aquest equilibri. La torre s'ha fet molt gran, prestem serveis que estem orgullosos de prestar, tenim activitats gairebé cada setmana que estem molt orgullosos de tenir, però hem de ser rigorosos en aquesta gestió de despesa i ingressos de l'Ajuntament per les dimensions que tenim.
El ple extraordinari de pressupostos, com dèiem, serà el dia 29. Abans, però, dilluns vinent encara n'hi haurà un altre. Serà la sessió ordinària del mes de desembre. L'Ajuntament de Torredembarra s'ha treballat en un acord extrajudicial amb l'empresa Teico investigada dins el cas Torredembarra i el cas 3%.
La informació l'ha avançat a una a la torre, el portaveu de la CUP, Toni Sacristant, que aquest dilluns s'ha reunit amb el tinent d'alcalde d'Hisenda Duar Rovira per abordar els pressupostos municipals. Sacristant ha assenyalat que la possibilitat d'aquest acord els ha desconcertat i inquietat.
Veníem amb una predisposició totalment oberta a provar-los els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora ho considerem... ho considerem una mala peça al taler i, a més a més, també se'ns ha de comentar que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir...
No sé si volen vendre entre el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps.
Fons municipals han confirmat que s'està treballant en aquest acord extradut judicial amb Teico, si bé encara no s'ha materialitzat i s'està pendent de documentació. La Nacional 340, la variant de Torre d'Embarra, és la via amb més accidents en vehicles pesants de tot Catalunya. Així es desprèn d'un estudi que ha realitzat el RAC i que ha analitzat dades del Trienni 2022-24.
L'Espai Cultural Salar del Mar acollirà dilluns vinent una nova campanya de donació de sang i plasma. En aquesta ocasió, les donacions es faran durant tot el dia, al matí des de les 10 fins a les 2, i a la tarda des de les 5 fins a les 9. I recordem que són els darrers dies per participar a la iniciativa solidària Cap Infant Sense Joguina a Torredambarra. De fet, és demà, dimecres, quan acaba el termini, per poder aportar jocs als diferents punts habilitats, entre els quals...