Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
El terreny de l'Ajuntament d'Altafulla, que es troba a la zona del Ruquisar, davant el camp de futbol, podria acollir habitatge cooperatiu. És una de les opcions que té sobre la taula la regidoria d'habitatge dirigida per l'edil Àlex Canyes. Segons va relatar en l'últim ple, hi ha una fundació cooperativa que s'ha interessat per aquest solar, on s'hi podrien construir una quinzena de pisos per ser cedits a determinades persones o col·lectius que no poden assumir un lloguer a preu de mercat.
Des del consistori ja s'han reunit amb aquesta entitat que, com ha avançat TAC-12, és la Fundació Dinamo. Aquesta té una llarga trajectòria en projectes per afavorir l'accés a l'habitatge, que aquest sigui sostenible i col·lectiu i que no depengui d'especulacions. En parla el tercer tinent d'alcaldia, Àlex Canyes.
Ens vam reunir amb una cooperativa que estaria interessada a desenvolupar el projecte i ara està en fase d'estudi. Ara tenim una altra empresa, que és una cooperativa del tercer sector del món de l'habitatge, que estaria interessada a adquirir aquell solar, que tot i ser poquets estarien interessats en promoure-ho i ara el pas que estan fent és l'estudi de viabilitat econòmic per part d'ells i a partir d'aquí valorar.
L'opció de la cooperativa pren força després de veure com passa el temps i el solar continua sense tenir pretendents. Com ha explicat Altafulla Ràdio, la coalcaldessa i regidora d'Urbanisme, Alba Amuntades, es volia licitar el solar al propietari dels terrenys anexos, però l'acord no es concreta i el consistori té interès en crear habitatge assequible a la vila tan aviat com sigui possible.
Sembla que el promotor d'aquests terrenys i el qual volíem il·licitar el terreny municipal d'habitatge protegit perquè ho incorporeix a la promoció, doncs sembla que aquesta promoció de la mena estava d'estar maturat al tema i de moment no tira endavant. I com a Ajuntament ens interessa donar sortida a aquest solar, a aquests habitatges, perquè com més aviat millor es construeixin habitatges de preu assequible per a la gent del territori.
Muntades també ha anunciat que abans de finalitzar l'any es podrien celebrar unes trobades amb la Dinamo per explicar als veïns com treballa la Fundació i l'acompanyament que fan aquells que volen crear una cooperativa d'habitatge. Sobretot també es vol copsar quin interès real hi entra la ciutadania d'Altafulla per tirar endavant un projecte d'aquesta magnitud.
Hem de fer una proposta de dinamització d'unes jornades per informar de la seva tasca, de què poden fer ells, com poden ajudar a persones que tinguin aquesta inquietud. I si surt un grup de gent interessada en formar un habitatge cooperatiu aquí al Tafolla, en aquesta zona,
ells podrien fer-los aquest acompanyament en la constitució de la cooperativa i a partir d'aquí fer tots els passos necessaris perquè aquest habitatge esdevingui una realitat. Actualment la Fundació Dinamo està fent un estudi de viabilitat per poder desenvolupar un projecte d'habitatge cooperatiu a la vila. La demanda que hi hagi per aquest tipus de proposta determinarà si la idea pot tirar endavant o no.
L'alcalde de Torredembarra, Vale Pino, s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris de tren del municipi que reclamen una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. Davant el col·lapse del servei ferroviari ha ressorgit la reivindicació d'un servei d'autobús directe que permeti arribar fàcilment a la capital catalana, especialment a primera hora del matí.
Els darrers dies, una dotzena de torrencs que depenen del tren per anar a treballar o estudiar la capital s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per reclamar una alternativa eficient. Alguns ho han fet a títol individual i altres en representació d'un grup de gent. La majoria coincideixen en demanar un servei d'autobús que permeti anar directament a Barcelona. També n'hi ha que estan preocupats per les imminents obres dels túnels del Garraf i el servei de transport alternatiu que s'haurà d'habilitar.
L'alcalde Belépino ha explicat a Ona Latorre que de moment els han donat una resposta genèrica amb voluntat d'estudiar les peticions i valorar possibles solucions.
Jo ja m'he posat en contacte amb alguna administració perquè veiem quina és la situació, perquè dic que els mails, tot i que són coordinats, cadascun o no tots tracten del mateix tema. El que hem fet d'entrada és donar una resposta general a tots, evidentment general, perquè s'ha d'analitzar cada una de les qüestions que pregunten, i estem treballant des del moment en què els vaig rebre, i per tant...
Quan tingui tota la informació i les possibilitats a les que podem ajudar, convocaré aquestes persones per poder-li donar una resposta. Els busos interurbans apenen de territori de la Generalitat que té concessions amb empreses privades. L'alcalde ha dit que ja ha contactat amb el director territorial del departament, Xavier Villacampa, i que si convé tornarà a fer la petició directament a la consellera. Recorda, però, que aquest servei ja es va demanar durant el tall de Roda de Barà, sense resultats.
que recorregut van en un concurs públic a Porta de la Generalitat, que en aquest moment el té plana, si no recordo malament, l'adjudicació, i jo ja li vaig fer una petició a la consellera en el moment de...
de les obres que vam tenir del túnel de la roda, que es posés de forma definitiva dos autobusos i no van atendre aquesta petició. Però això no vol dir que no la poden tornar a fer tantes vegades com sigui possible i amb els diferents arguments i les diferents experiències que els usuaris i usuaris tenen.
Actualment només existeix una expedició directa al dia entre Torredambarri i Barcelona. El servei l'ofereix l'empresa plana. El bus surt des de l'avinguda Sant Jordi a un quart de deu del matí i tarda una mica més d'una hora i mitja en arribar a Barcelona. Fa parades a Gran Via i Passeig de Gràcia. El bus de tornada surt de Passeig de Gràcia a dos quarts de quatre i fa parades a la Diagonal. Els usuaris diuen que aquests horaris no s'ajusten a les seves necessitats.
L'Ajuntament d'Altafulla ha obert el concurs per adjudicar el servei de poda de la vila, que estava caducat i que calia actualitzar. La licitació es fa de manera oberta i amb un procediment simplificat per obtenir el màxim nombre de propostes. La millor es farà càrrec del manteniment de l'arbrat i la jardineria pública.
El nou contracte preveu una durada inicial de 3 anys amb la possibilitat d'estendre's un any més mitjançant una pròrroga. S'estima que aquest tingui un valor de 188.000 euros. Pel que fa a la valoració de les propostes, es premiarà principalment la millor relació qualitat-preu i es tindrà en compte tant l'oferta econòmica com la qualitat tècnica del servei. També es valoraran qüestions com la capacitat de resposta davant d'urgències i l'oferta de poda adicional d'arbres no inclosos inicialment.
A més, les empreses adjudicatàries hauran de complir amb condicions especials d'execució, com garantir l'estabilitat laboral de la plantilla, la igualtat salarial entre homes i dones i el tractament correcte dels residus generats.
L'Ajuntament de Torre d'Embarra ha dut a terme recentment diverses actuacions de millora i manteniment en instal·lacions esportives municipals. En concret, s'ha realitzat la rehabilitació dels vestuaris i lavabos del mini pavelló Als Caus i la substitució del sistema de rec automàtic del camp de futbol municipal.
Pel que fa al mini pavelló Als Caus, els treballs han consistit en una renovació integral dels vestidors i els lavabos. S'han enderrocat les instal·lacions existents, s'han enrejolat els espais i s'han construït nous embans divisoris als dos vestuaris. El cost total dels treballs ha estat de 10.700 euros i els ha dut a terme l'empresa Immobles i Promocions Roig.
D'altra banda, la substitució del sistema de rec automàtic al camp de futbol ha suposat una inversió de 17.000 euros. S'han instal·lat sis espersors per aconseguir una distribució més eficient de l'aigua, millorant la conservació de la superfície i la seguretat dels esportistes. Aquests treballs han anat a càrrec de l'empresa Total Instant SL.
Ja s'han exaurit les primeres 100 entrades per participar en la jornada de portes obertes a la piscina coberta de Torre d'en Barra. Es farà avui a la tarda i en total podran veure a la instal·lació un centenar de persones. Davant l'èxit de la iniciativa, l'Ajuntament ha ampliat 20 places més.
La visita es farà de 6 a 8 de la tarda, en torns de mitja hora. En cadascun d'ells podran prendre part un grup de 25 persones. Aquesta iniciativa permetrà a la ciutadania que poder conèixer les instal·lacions, descobrir els espais i resoldre dubtes abans de l'inici del funcionament regular. Respon a l'interès i les consultes rebudes per part del veïnat i permetrà un primer contacte amb el nou equipament esportiu.
Recordem que la piscina va obrir portes per a un grup pilot d'usuaris aquest dimarts després d'unes obres de cobriment que s'han allargat durant gairebé dos anys. Per al públic en general, obriran dilluns vinent 9 de febrer, mentre que els corsets i les classes d'aigua gym de la gent gran arrencaran el dia 16.
La segona sessió participativa del Pla de Barris de Torredembarra serà amb aforament limitat i inscripció prèvia. D'aquesta manera es vol garantir una dinàmica adequada i participativa. La cita tindrà lloc dimecres de la setmana vinent, 11 de febrer, i consistirà en una ruta exploratòria pel nucli antic, que és l'àmbit en el qual es vol actuar.
Aquesta sessió permetrà aprofundir sobre el terreny en els reptes detectats, contrastar les idees exposades a la primera sessió participativa i continuar el treball de diagnosi compartida. L'inici de les rutes farà a la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda.
Recordem que la primera sessió es va fer dijous de la setmana passada a Calmaiam amb la participació de més de 80 persones. El regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez, remarca la utilitat d'aquesta caminada i també recorda que la participació ciutadana continua oberta a través de l'enquesta que es pot respondre en línia.
una caminada que anirà per tot el nucli antic per tal de detectar i veure directament aquestes necessitats que han sigut detectades ara en la primera trobada participativa i tot i així durant tot el procés hi haurà una participació continuada tant a través de l'aplicació Viu la Torre en la qual es podran fer aportacions i com també a través de
de la pàgina web municipal. Per apuntar-se a la ruta exploratòria del nucli antic del pròxim dimecres cal fer-ho a través de l'aplicació Viu la Torre o a la pàgina web de l'Ajuntament.
Un apunt de mobilitat per explicar que l'aparcament dissuasiu de l'Avinguda President Companys està fora de servei durant aquesta setmana. La raó és que l'Ajuntament està realitzant una actuació per a millorar l'enllumenat de la zona. Així, des d'aquest dimarts 3 de febrer i fins divendres 6 es prohibeix els vehicles estacionar en aquesta zona de Torre d'Embarra, molt utilitzada per a aquelles persones que es volen desplaçar en cotxe fins al centre d'atenció primària o fins al nucli antic.
Els operaris ja estan treballant a l'espai i la previsió és que el cap de setmana es pugui tornar a aparcar amb normalitat. La secció local d'Altafulla de l'Associació contra el Càncer a Tarragona ha estat reconeguda oficialment com a tal i entrarà a formar part del gruix de delegacions que té aquesta entitat arreu del país i de l'Estat. És una entitat activa des de fa més de 70 anys, oferint suport als malalts i als familiars de càncer a través de diversos serveis gratuïts.
Donar a conèixer aquests serveis i fer també un acompanyament als afectats per la malaltia en les seves diverses formes a Altafulla és la missió d'aquesta nova secció local. La presidenta de l'associació Altafullenca, Àngels River, en parla.
L'estat de forma de l'entitat local és que hi va haver un primer pas que va ser formar el grup. Encara no havíem agarrat al·largies superiors, però en aquest moment la Junta Local d'Altafulla ja està reconeguda per la sol·licidació contra el càncer.
Però la pròpia associació informarà a l'Ajuntament que ja som una associació, una entitat assaberta al poble.
River ha parlat amb aquesta emissora, el Tafolla Ràdio, en el marc de la commemoració aquest dimecres del Dia Mundial contra el Càncer i ha apostat per treballar en favor de la conscienciació sobre les maneres de prevenir, tot i que no sempre és possible, i de detectar de manera precoç la malaltia. Per això la difusió és una de les principals tasques de la nova entitat local. La fem aprofitar en qualsevol oportunitat. No sé, per exemple, per Sant Jordi,
que és un dia d'una festa literària, nosaltres tindrem una paradeta i informarem a la gent. Per exemple, estem repartint uns petits calendaris d'aquell model antic de mida de targeta de presentació, com si ho diguéssim, que per una banda és calendari i per l'altra banda posa la informació
adreçada als interessats, als pacients o familiars de persones amb càncer. Actualment, la secció local de l'Associació contra el Càncer Altafulla la conformen 11 persones que estan actives principalment per difondre la tasca i que també estan disponibles per fer l'acompanyament a qui ho necessiti. Per posar-se en contacte, cal adreçar-se a l'associació i aquest ha d'arribar a la persona interessada cap al servei o la persona que pugui atendre-la de la manera més propera possible.
La Biblioteca Joan Martorell Coca de Roda de Barà acull aquest dijous a les 6 de la tarda una nova sessió del Club Llegir al Teatre, una activitat cultural que ja fa 10 anys que es du a terme, amb l'objectiu d'apropar la lectura i l'anàlisi teatral als lectors del municipi.
El club, conduït per Octavi Formatger, s'ha consolidat al llarg d'aquesta dècada com un espai de trobada i reflexió al voltant dels textos dramàtics, combinant la lectura compartida amb el debat i l'intercanvi d'opinions amb els participants. A més, totes les obres que es debaten es poden veure al Teatre Nacional de Catalunya. Formatger afirma que era reticent a llegir teatre, però que va descobrir com d'interessant és.
Em vaig adonar que és superinteressant, perquè quan veus una obra en un teatre no et dona temps a aprofundir en moltes de les coses. I clar, moltes vegades hi ha obres de teatre que el text és tan ric i tan bonic de sentir que val la pena tornar-lo a llegir.
Llavors, al poder-lo llegir i després comentar-lo, pots assaborir molt més les coses que es diuen, no? I després, ja quan et trobes allà i comences a comentar que un hi veu una cosa, l'altre hi veu una altra, i això doncs és superinteressant, no?
En aquesta ocasió, la sessió girarà en torn de l'obra Maria Magdalena, una proposta que convida a aprofundir tant en el text com en els seus personatges i context, seguint la dinàmica habitual del club. L'activitat és oberta al públic, s'hagi llegit o no l'obra, i s'emmarca dins la programació estable de la biblioteca, que continua apostant per iniciatives que fomenten la lectura, el pensament crític i el gaudir del teatre en totes les seves formes.
L'Associació Cultural Torrenca, la Sínia i la Coordinadora Teatral, el Nus Escènic, faran avui dijous una segona reunió informativa per trobar gent que s'assumi al muntatge teatral de l'obra Santa Rosalia, quan la por es feu pregària. La cita serà a dos quarts de set de la tarda a la sala 5 del Casal Municipal.
Allà hi explicaran els detalls a la crida pública per formar un elenc i un equip tècnic, tal com van fer la primera reunió informativa del 23 de gener. L'objectiu és portar a escena aquest obra, un drama històric en tres actes escrit per Jordi Huasc, que es basa en el miracle del quadre de Santa Rosalia. Anna Ramírez, del Nus Escènic, celebra la qualitat de l'obra.
i sempre havíem parlat d'això, d'una visita teatralitzada, perquè hi ha altres llocs també que fan això, i la veritat és que queda molt bé. Però el Jordi es va començar a liar, i aquí ha tret una obra amb tres actes, que la veritat és una meravella, i ens va agradar moltíssim quan la vam llegir, i el projecte i tot, ho vam trobar molt maco.
Segons ha explicat des de l'Associació Cultural Torrenca a la Sínia, ja han començat els assajos de l'obra, però segueixen buscant col·laboradors. A l'obra hi apareixen una vintena de personatges amb text. A més, caldran cantaires i dansaires i personal per ajudar en les feines de producció de l'espectacle.
El centre d'estudi Sinival de Mas de Torredembarra ha decidit posposar la segona edició del curs de descoberta de Torredembarra perquè no s'hi havia apuntat prou gent. L'entitat va promoure aquesta iniciativa l'any passat per donar a conèixer el municipi a mestres i professors acabats d'arribar.
L'activitat, reconeguda com a formació permanent per a educació, va tenir molt bona acollida. A la primera edició s'hi van apuntar una quarantena de persones, una xifra que va sorprendre els mateixos organitzadors. Enguany, però, no han arribat gaires professors nous a la vila i per això poca gent s'ha apuntat a la segona edició. Josep Bargalló, vocal del Centre d'Estudis, explica que per aquest motiu han decidit posposar la formació fins al curs vinent per intentar captar més gent que pugui arribar de nou.
Entre el cost de professorat de Tordambar, de les tres escoles, i els dos instituts, professorat nou n'arriba, però, clar, no n'arriba tant cada any. I, per tant, en guany hi havia uns inscrits que hem cregut, convenien dir-los que esperessin l'any que ve i l'any que ve el tornarem a proposar perquè hi haurà més professorat nou. I, a més, és un tipus de treball que necessita un cert grup
D'altra banda, el Centre d'Estudis ha estrenat aquest curs un grup de treball sobre el fons marí. S'hi han apuntat una dotzena de docents que també podran convalidar aquest curs com a formació permanent. El material que elaborin en aquest grup de treball es posarà a disposició de les escoles i instituts al municipi. Totes aquestes iniciatives del Centre d'Estudis s'emmarquen en el Pla Educatiu d'Entorn de Torredambarra.
Baix Gaia Esports.
I com fem cada dia a aquesta hora a l'informatiu de Baix Gai al Dia? Coneixem l'actualitat esportiva, ho fem de la mà de Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Sí, comencem parlant de la judoca del callà Wendy de la Fuente, que ha competit aquest passat de setmana a França, de la mà de dos equips de judo de la regió de Montpellier, un mix i un altre femení, amb els quals s'ha classificat per disputar el campionat nacional.
L'esportista del club Dojo Tàrraco ha assolit la primera posició amb l'equip femení i la segona amb l'equip mix i ha col·laborat de forma destacada amb una actuació individual en què ha guanyat tots els seus combats per Ipont, excepte un, així que ple de victòries per la Callarenca.
El següent repte és el Campionat Nacional de França, que tindrà lloc en unes setmanes. Recordem que Wendy de la Fuente, aquest passat mes de gener, va revalidar per quarta vegada el títol de Campiona d'Espanya de Jiu Jitsu, una altra modalitat de les arts marcials.
En l'atletisme hem de destacar que l'atletisme valgui la redundància del Baix Gallà i concretament d'Altafulla està reconegut per partir de doble en la festa de l'atletisme català, a celebrar passat dissabte per la Federació Catalana d'Atletisme a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, INEF, de Lleida.
L'aleta altafollenca Marta Camps i el seu entrenador, el també altafollenc Guillermo Alonso, han estat guardonats pels grans resultats assolits durant el 2025 en la categoria veterana F55. L'aleta del Barcelona Letisme dels aletes d'Altafolla va proclamar-se campiona de Catalunya en la prova dels 800 metres i els 1.500 metres amb pista coberta i també en els 400 i 800 metres a l'aire lliure.
Posteriorment va penjar-se l'or en els 800 i els 1.500 metres a l'aire lliure, anant dues etapes. A la vegada va solir quatre rècords en els 800 i els 2.500 metres i en els 5 quilòmetres en ruta de Catalunya i en els 3.000 metres d'Espanya.
El treball, l'esforç de camps i la planificació prèvia de l'Onso van ser claus per obtenir aquests resultats, que com ella sempre destaca en declaracions al Baix Gasports, cada any que passa són més meritoris. Una cosa és arribar al cim i una altra, més difícil encara, és mantenir-se. I ja fa anys que manté la mateixa regularitat per també assolir fites europees i mundials.
D'altra banda, i mirant cap al cap de setmana, Club Excursionisme Torre d'Embarra organitza aquest diumenge 8 de febrer la primera sortida del mes. Es tracta d'una caminada des de Cornudella de Montsant fins a Siurana amb un recorregut de 12 quilòmetres i unes 5 hores de durada.
El desnivell positiu serà de 440 metres, i es calcula això, cobrir tot el recorregut en unes 5 hores i mitja. La sortida des de la torre es farà a les 7 del matí, des de l'aparcament Manyer i Flaquer, i l'inici de la caminada es preveu una hora més tard des de la parròquia de Santa Maria a Cornudella.
El recorregut passarà per la pista que hi ha al costat de l'embassament de Siurana, després es pujarà cap al Coll de les Lloses i pel Tossal Prior fins a arribar a la localitat de Siurana. Els participants han de portar aigua, esmorzar i dinar, segons indiquen des de l'entitat.
I abans d'acabar, fem una altra mirada al cap de setmana, també en una activitat per caminar, perquè la Torre Camina, aquest projecte iniciat a Torre d'en Barra, comença el mes de febrer amb dues sortides aquesta setmana. La primera d'elles es fa aquest dijous al Castellot, a la Riera de Gallà, mentre que la segona, la de divendres, és a dir, la de demà, portarà els participants fins a la zona natural del Vendrell.
Una sortida ja clàssica també dins del calendari mensual d'aquest projecte. Fins aquí l'informatiu de Baixgai al dia d'aquest dijous, dia 5 de febrer. Tornarem demà puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dia. Adéu-siau.
Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto, periodista i professor.
Quan mires un Telenotícies, o el més habitual ara, quan mires uns quants vídeos de TikTok i el que hi veus no és gaire diferent de les ficcions distòpiques, vol dir que comencem a fer salat. Un tuit clàssic i recurrent recorda que l'obra 1984 de George Orwell era un avís per a navegants, no un manual d'ús. I més enllà del gran germà omnipresent que vigila constantment els ciutadans, aquest llibre...
També les seves adaptacions audiovisuals parlen de la manipulació del llenguatge, de la revisió de la història, dels llibres i dels titulars i del control governamental.
De la seva banda, Ray Bradbury a Fahrenheit 451, la temperatura a la qual crema el paper, prediu la censura de llibres i la dependència de les pantalles i batalles contra la desinformació i el consum excessiu del contingut digital.
Un món feliç d'Aldous Huxley descriu una societat drogada pel plaer, el consumisme i l'enginyeria genètica. I el conte de la criada de Margaret Atwood preveia, als anys 80, una regressió radical de valors a la societat estatonidenca portant a un control reproductiu i a un patriarcat extrems. Totes elles tenen adaptacions altres.
a les pantalles, com també una de les novel·les més cèlebres de Philip K. Dick. Els androides somien xeis elèctrics, Ridley Scott la va adaptar com a Blade Runner el 1982 al cinema, i la història predeia amb precisió debats actuals sobre la intel·ligència artificial, com la possibilitat que arribi a haver androides replicants que siguin indistingibles dels humans, la consciència artificial i els debats ètics que provoca en una terra que fa que aquells que hi poden marxin a les colònies.
I la pel·lícula més existencialista parla també de les megacorporacions que el controlen tot i d'elles rebels com el grup de replicants que persegueix el protagonista, que són pràcticament humans. She's a replicant, isn't she?
La pregunta és si la ciència-ficció i les distopies que es publiquen s'emeten i s'estrenen ara, sabran preveure tan bé el futur com totes aquestes del que hem parlat? Nosaltres no ho sabrem, però, mentrestant, sempre ens quedarà gaudir d'un dels monòlegs més memorables de la història del cine. All those moments will be lost in time, like tears in rain.
Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto. Calaix Actiu, secció de El Calaix, un programa d'On a la Torre per a la xarxa.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 5 de febrer, dia de Sant Àgata, i ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, l'Ajuntament valora la possibilitat de construir habitatge cooperatiu a la zona del Ruquisar. Aquest mateix solar municipal es va posar a disposició de la Generalitat per fer-hi habitatge protegit, però l'opció sembla que no avança i la iniciativa privada tampoc.
A Torredembarra, l'alcalde Valer Pino s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris de tren del municipi que reclamen una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. Davant del col·lapse del servei ferroviari ha ressorgit la reivindicació d'un servei d'autobús directe. I a Roda de Barà, el Club Llegir el Teatre celebrarà una nova sessió conduïda per Octavi Formatger. L'activitat tindrà lloc aquest dijous a les 6 de la tarda a la biblioteca Joan Martorell Coca.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs escolta, mira, encarrilant ja això, el mig de la setmana, ara que sembla que ja hi treballem. Doncs sí, ens ve un mes de febrer intens. Saluda la Sònia, saluda la Sònia. Jo només volia fer un apunt, eh? És que aviós dijous i ens visita el nostre jardiner de capçalera i aquí on a la torre estem molt contents perquè hem posat plantes a la nostra vida, hem posat plantes a l'estudi i mira, això ha fet un canvi. Veus que bé? Sí.
Jo aquest mes que he sigut fora, l'única planteta que tenim a l'estudi, no vegis com me l'he trobat quan he arribat. Ai, millor no ho expliquis. No, no l'explicarem. Sònia Camí, bon dia. I les plantes a l'estudi de Realitat, què tal? Doncs zero plantes tenim aquí.
Fa molt embès això que diu la Raquel, perquè la veritat és que donen molta vida. I oxigen. I oxigen. Que jo no tinc massa bona mà per les plantes, també ho he de dir. Estigues ben atenta després. Sí, sí, sí, sempre l'escolto. Sempre l'escolto, Joan Maria. Va, amb plantes o sense, tenen cinturitzat el Tafull de Ràdio, Ana la Torra i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, veia el dia, benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Vaig que hi ha el dia, la ràdio que informa i acompanya. Va, dijous fred, dijous passat per aigua novament. Ja fa dies que ho diem i tot apunta que aquestes temperatures o aquest pluggim ens acompanyarà al llarg de la jornada. En tot cas, que ens ho asseguria el nostre home del temps. Connectem, tal com fem sempre, amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís M. Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, que han vist la situació aquest dijous, que ja comencen a ser palesos a casa nostra. Estan arribant les primeres pluges, de moment no són gaire importants, però és que podem dir que gran part d'aquest matí, d'aquest migdia, anirà plovent d'una forma pausada, a gran part del Camp de Tarragona, amb una mica més de ganes cap a les muntanyes de Prades del Montsant i també a les serres interiors en general, cap al Baix Camp, també l'interior del Baix Penedès és on tindrem una mica més de precipitació. No esperem tempestes fortes
...ni grans recumulacions d'aigua... ...i de fet al llarg d'aquesta tarda... ...es començaran a obrir algunes clarianes... ...sobretot a Randemar... ...no és que hagi de ser un dia completament radiant... ...tot al contrari... ...però com a mínim aquesta tarda ha de ploure menys... ...o el que farà serà més isolat... ...d'una forma més intermitent... ...anirà bufant una mica de vent de garbis... ...sobretot ja aquesta tarda una mica més intens... ...a les comarques interiors... ...més que per la banda del Penedès... ...i a Randemar compta perquè hi haurà... ...una situació esvalutada...
Un temporal de mar, fins i tot en alta mar, que serà enmarcat al llarg d'aquesta tarda. Amb un ambient més fresc que et caixi. N'estem plenents a la xarxa? Vaix gaiar el dia, la veu del territori.
Va, que ara dit tot això, el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous, dia 5 de febrer. Comencem, com sempre, amb la més propera i agafem el diari del Camp de Tarragona, el mes que avui titula Les tecnològiques reclamen un grau d'intel·ligència artificial a la Universitat Rovira i Virgili. Economia.
El Cluster Tí Catalunya Sud calcula en mig miler les vacances especialitzades a la demarcació. Més coses, avui també destaca aquesta portada del mes, que a Tarragona l'objectiu és eliminar el 70% dels coloms en dos anys.
L'Ajuntament ha posat en marxa a la part alta un pla de xoc que té identificats 81 punts crítics on es començarà a actuar contra les aus, que pot ser d'una altra manera la fotografia de portada. Avui al mes és la d'un colom sobre un mur de formigó, fotografia que ocupa gran part d'aquesta portada del rotatiu gratuït.
Pel que fa a empresa International Paper anuncia el tancament de les plantes de producció de Valls i Montblanc. La crònica social avui ens diu la incorporació de les dones al círcul de Reus, de l'exclusió a la presidència. De fet, en pàgines interiors avui podem llegir un article que precisament es fa ressò de la publicació d'un llibre que es diu La revolució silenciosa, que busca quan les dones van esdevenir sòcies de ple dret d'aquesta entitat de la capital del Baix Camp.
La crònica esportiva ens porta a parlar de futbol. El Nàstic presenta els darrers fitxatges d'hivern. Pedro Alcalá i Keilian Abdalá s'uneix a una plantilla que ha de recuperar la millor versió. Avui en l'àmbit laboral ens diuen que la immigració ja representa el 16,3% de les afiliacions al camp de Tarragona. I sota mateix de la capçalera, i podem llegir a Tarragona, dol per la mort de l'exregidor Manuel López Pasca, impulsor de la fèria d'abril a Bona Vista.
I d'altra banda, avui també la crònica municipal ens porta a Tarragona perquè finalitza la prova pilot de la pèrgola de la plaça Cursini, una instal·lació que ha costat 35.000 euros. Una altra ruta, diu, dels que tenim a mà i parlant d'altres és el diari de Tarragona. Raquel, coincereix gaire amb el que ara dèiem?
Doncs força, sí, el tema principal també és el dels coloms i diuen escaquimat pels coloms de Tarragona. Les accions comencen per la Part Alta i la Rambla Nova en uns 50 punts crítics. La imatge, però, és per una senyal de 30 en una de les vies a la demarcació i ens expliquen que Tarragona circula a 30 km per hora.
Les limitacions de velocitat s'extenen per totes les línies de regionals sud. És un tema que avui analitzen amb deteniment el diari de Tarragona, que la seva capçalera ens mostra la galera que arriba a Cambrils. Comença la temporada d'aquest crustàssic quilòmetre zero.
Atenció també en aquest titular. El clúster TIC no pot cobrir tota la seva oferta de treball a Tarragona. Demanen més places als estudis d'enginyeria de la URB. Calen més persones especialitzades en noves tecnologies.
Arreus, els veïns de la Font de Pensió Suïssa es queixen de l'incivisme greu. I acabem també amb aquesta notícia necrològica que també apuntava l'Eduard Mor Manuel López Pasca, exedil del PSC i expresident de la Casa d'Andalucía de Tarragona.
I arrodonirem aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'envit generalista assenyala aquest 5 de febrer, així que, Sònia, tu mateixa. Doncs comencem amb el periódico avui. ADIF és la beneficiària més gran dels fons europeus d'Espanya, titula. La quantitat es reparteix a mitges entre la xarxa convencional i l'alta velocitat. El gestor ferroviari ha rebut 4.350 milions, el mateix que la resta de grans perceptors junts.
El govern estudia com compensar les empreses perjudicades per la crisi de mobilitat de Rodalies. La paràlisi bloqueja el 80% del trànsit internacional de mercaderies al port de Barcelona. També descaca la meitat dels esportistes espanyols als Jocs d'hivern són catalans.
La imatge és de la borrasca que colpeja Andalusia. Les intenses pluges del temporal Leonardo causen milers de desllotjaments i eleven el risc de desbordament de rius. I es veu en aquest cas la localitat malagueña de Huerta de la Cueva amb aquesta borrasca.
Barcelona concentra el més gran nombre d'operacions antijihadistes des del 2012. Sobre Rússia i Estats Units, la fi del Tractat de Control d'Armes Atòmiques Start 3 eleva el perill nuclear. Accés a més petits de 16. L'amo de Telegram carrega contra Sánchez per la regulació de les xarxes socials. I un febrer de 5 a Barcelona com avançada de la gala dels Premis Goya.
L'avantguàrdia titula que Trump sembra dubtes sobre la netedat de les pròximes legislatives. El president dels Estats Units insisteix que sigui el govern federal el que controli els decisius comissis de mig mandat. I es veu en la imatge Donald Trump, encara de satisfet, envoltat dels seus afins al despatx Ubal després de firmar un decret sobre la despesa. I els seus afins ha aplaudit-lo.
El temporal Leonardo porta Andalusia al límit. El riu Guadalete es va desbordar a l'altura de Jerez de la Frontera, com s'aprecia en la imatge que es pot veure en la portada de La Vanguardia. La Generalitat reclama al govern central que pagui els costos del caos ferroviari. Els maquinistes pararan de dilluns a dimecres que ve a tot Espanya.
Guerra oberta dels amus de Telegram X contra el pla de Sánchez sobre les xarxes. També destaca Ciat, proveïdor de dones per a Epstein a Barcelona. I en esquí les pistes amb més neu des de fa 30 anys.
Continuem amb la portada de l'ara. El govern exigeix a l'Estat que pagui la factura milionària del caos de Rodalies. Romero insta al govern espanyol a assumir les despeses extraordinàries i s'han per ajudar les empreses. El Senat reclama la dimissió de Puente i els sindicats ferroviaris mantenen la vaga els dies 9, 10 i 11.
També en la portada, seguint amb aquesta crisi ferroviària, diu que ens arrisquem a la paralització d'empreses. La imatge ho diu tot. En un magatzem de Portbou s'acumulen més de 23.000 tones d'acer que no es poden fer arribar a les empreses automobilístiques pel caos ferroviari i que han de sortir amb camions més lentament per intentar que no s'aturi la producció.
També parla l'ara que mort Josefina Castellbí, pionera en la recerca antàrtica. La biòloga i oceanògrafa catalana tenia 90 anys. Sánchez va al xoc directe amb els tecnoligarques. I entrevista Carlos Cuevas, actor, que estrena la pel·lícula A la fiera. La fiera diu porto dos anys i mig treballant sense parar.
Acabem les portades amb el punt avui que titula Sota el radar de les multinacionals. Les empreses amb capital estranger tenen una llarga tradició d'instal·lar-se a Catalunya per la seva ubicació estratègica i el potencial econòmic.
També, doncs, avui podem llegir una crònica de Lluís Simón Rabaseda, el col·lapse nostre de cada dia, titula el bloqueig de mercaderies causat pel caos de Rodalies, l'última derivada d'un caos sense solució imminent. Més cròniques, una de Pere Bosch, desfilada de consellers es titula, i una altra de David Portavella, espelma a Junts i el 155 a Madrid.
També entrevista Miquel Reniu, contraparticip de l'AVUI, i també exdirector de Política Lingüística, el qual ha dit que aquells índexs d'ús i coneixement del català no s'han tingut més. I l'habitatge al centre del debat. Entrevistes a l'alcaldessa Maria Ferrés, de Sabadell, i al cap de l'oposició, Orel Oriol Rifell.
I en el suplement l'esportiu Araujo recupera el somriure i amplia el ventall defensiu de Flick. El Barça vol eliminar el Madrid en els quarts de la Copa Femenina a les 9 del vespre. Aquests són els titulars d'avui dijous 5 de febrer. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
Senyora, moment d'analitzar l'actualitat, moment ara per l'opinió. Això ho fem cada dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènec, que és qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Bon dia, doncs molt bé, aquí sota la pluja una altra vegada, eh? Sembla que la pluja no ens deixi aquest, aquest 2026. Ja ho pots bé em dir, ja ho pots bé em dir. En tot cas, escolta, mira, benvinguda sigui aquesta pluja mentre no faci mal o mentre no ens deixi imatges esgarrifoses com les que estem veient, per exemple, que ens arriben des d'Andalusia. Que plogui, que plogui bé i que no faci mal.
Escolta una cosa, t'hem de donar l'enhorabona a tu o a l'oficina de Europe Direct a Tarragona, així en general, a tots els que hi treballeu, a tots els que heu estat batallant tots aquests anys de trajectòria que porteu, perquè hem d'explicar que la Comissió Europea i l'Ajuntament de Tarragona han renovat el conveni que garanteix que Europe Direct sigui punt d'informació oficial sobre la Unió Europea
el nostre territori, fins al 2030. D'aquesta manera es continuarà apropant a la ciutadania els projectes, les polítiques, les oportunitats europees, amb activitats educatives, de participació, etcètera, etcètera, després d'atenció, haver implicat prop de 10.000 alumnes i més de 800 activitats organitzades en els últims 5 anys. Déu-n'hi dos. Enhorabona per la part que et toca.
Doncs moltes gràcies. Sí, és la feina que portem fent des de l'any 2009, que és quan vam obrir per primer cop Europe Direct Tarragona i ens hem consolidat amb aquest paper al costat de 37 centres més d'arreu de l'estat espanyol i en total 500 a tota Europa.
l'inici d'aquests nous cinc anys, d'aquesta nova generació, la vam fer el passat dijous i divendres a Madrid amb els centres espanyols i hem de dir en aquest cas que també estem molt contents perquè hem recuperat a Catalunya un centre, el de Barcelona, que està ubicat a la Diputació de Barcelona i que durant vuit anys no ha estat amb nosaltres i això també ens facilitarà molt la feina en el territori. Ara hi ha
Depenent de l'oficina de la representació de la Comissió Europea Barcelona, tornem a ser cinc centres. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Illes Balears. Això ens fa molt felices. Què representa per una ciutat com Tarragona tenir un punt d'informació europeu d'aquestes característiques?
Doncs és fer una aposta per una realitat, que és demostrar que som Europa, que tots som Europa i que el territori és Europa. És apropar aquest projecte a la ciutadania, fent-li veure que Europa està en el nostre dia a dia, com podem veure en moltes de les...
de les intervencions que hem tingut en els últims mesos. Vull dir, moltes de les coses, o pràcticament tot el que es decideix a Europa, d'una manera o altra, té a veure amb nosaltres. Per tant, és feina també de l'administració local, la que està més propera a la ciutadania, a l'apropar aquesta Europa a tothom. I, alhora, també a fomentar la participació ciutadana.
De fet, vosaltres, ara ho deies, porteu funcionant des de fa 15 anys. Creus que la ciutadania us percep com a punt de referència europeu? O l'oficina de Europe d'Aire a Tarragona encara és desconeguda per una part de la societat? Sí, evidentment encara som desconeguts perquè fins que no et necessiten no et troben, podríem dir. Però és veritat que, tot i ens adonem que som desconeguts perquè ens ho diu la gent,
A la vegada no hi ha setmana que algú no contacti amb tu per buscar solucions a algun problema, per demanar informació i llavors et troben. Per tant, som desconeguts perquè no ens necessiten i això en part també és important.
Però sí que, per exemple, en el món educatiu, que estem fent una feina molt important des de l'any 2009, anant a les escoles, als instituts, a fer xerrades sobre com funciona Europa, què és Europa, com ens afecta, doncs crec que el nivell de coneixença és molt alt, en aquest cas, igual que des de dins de la pròpia administració.
doncs va a difondre tota aquesta activitat encara més i ja ho saps Marta que Baix gaire al dia és també l'altaveu de l'oficina de Europe Direct en aquest cas doncs un àmbit de cobertura subcomarcal com és el nostre territori tot el que vulguis explicar ja saps que aquí ho podràs fer tens les portes obertes
És que això també és una aposta que vam fer des de molt a l'inici i és que, tot i que a Europa d'any en Tarragona depèn de l'estructura de l'Ajuntament de Tarragona, és veritat que des d'allà fa moltíssims anys, pràcticament des del primer moment, nosaltres donem cobertura a tota la província de Tarragona, fins allà on podem, evidentment, perquè a l'oficina...
Sóc jo sola, però sí que intentem donar cobertura a tothom. I evidentment el que és el camp de Tarragona i com no el que és el Tarragonès, que és l'àrea que ocupa el Baix Gaià.
Va, dit això, canviem de qüestió, la novedona normalment per la Marta i tothom que al llarg d'aquests anys ha portat en aquesta oficina d'Europ Direct, però ara ens hem de centrar en l'eurobaròmetre de tardor de 2025, que es publicava fa poques hores i que ens diu què pensen avui els europeus de l'Unió Europea del món i del futur que s'indueix. Hem de dir que aquest eurobaròmetre dibuixa una ciutadania que
continua confiant en la Unió Europea i els seus valors, però que expressa també inquietud pels conflictes globals, la seguretat i el pes d'Europa en un escenari internacional que cada cop és més tens i només fa falta mirar les notícies o llegir els diaris cada dia.
En tot cas, Marta, quan mires el conjunt de dades de l'eurobaròmetre de tardor, quina fotografia general diries que es fa de l'estat d'ànim dels europeus a dia d'avui?
Mira, amb l'eurobaròmetre passa una miqueta com el que dèiem ara de la nostra oficina. Som coneguts, no suficientment, ho podríem ser molt més, però quan és necessari ens troben. Doncs aquí passa una mica el mateix. El que ens hem trobat després d'aquest eurobaròmetre és que el 89% dels ciutadans europeus ens diuen que creuen que els països de la Unió Europea haurien d'estar més units per afrontar el desafiament global
actual. I aquesta població que diu tot això, el que està demanant al final és més Europa. Per tant, som conscients que som europeus? Potser a vegades no en som prou, però sí que quan hi ha un problema anem a buscar la solució a Europa i una mica això és el que ens diu aquest eurobaròmetre.
Quan em facilitaves tota aquesta informació, que com dèiem s'ha publicat fa escasses hores i feia una mica de revisió, i em sorprenia una combinació sobre, no sé si ara l'encertaré gaire, en tot cas ja em diràs si coincideixes tu o no, pessimisme sobre el món en general...
I optimisme pel que fa a la vida personal de cadascú. No sé si és que també tendim a mirar-nos massa el melic. No sé si estàs d'acord amb això, amb aquesta dualitat que jo hi he observat.
Sí, sí, això es nota moltíssim i ho notem especialment entre els més joves. La gent es preocupa molt de la seva situació personal i ja no et sabria dir si massa de l'entorn més proper, però sí que això està passant. Vivim potser més tancats cap a dins nostre. Això és una evidència.
La guerra a Ucraïna continua sent un dels principals reptes que es perceben, també conflictes sobre migració. Creus que aquest debat tan actual ha canviat definitivament la manera com els europeus veuen la seguretat i la política internacional?
Evidentment, la tensió geopolítica afecta aquesta sensació de seguretat quotidiana dels europeus. En el moment en què fa sis anys ja va començar la guerra d'Ucraïna és el moment en què els eurobaròmetres ens han mostrat que hi ha un sentiment de pertinença
a Europa més alt. És que la guerra la tenim al costat de casa nostra, a les nostres fronteres. O sigui, no ens queda una cosa llunyana, sinó que la tenim aquí. Per tant, això ha fet que la ciutadania esperi que la Unió Europea protegeixi i estigui preparada per actuar.
I què millor que fer-ho amb una sola veu, no només amb cadascú o cada país que està més proper a Ucraïna, sinó que la ciutadania el que demana és que Europa ens protegeixi a tots de la mateixa manera. És com si fos un escut per tots nosaltres.
amb tot o en paral·lel es continuen observant valors com democràcia, drets humans o l'estat de dret com el punt fort de l'úria europea?
És que la raó de ser de la Unió Europea són els seus valors. És la part del món, el lloc del món, on aquests valors tenen més sentit i on tot el que es fa, tota la seva política, tota la seva acció,
es basa en aquests valors de solidaritat, de justícia, d'inclusió, d'igualtat, uns valors que tenim recollits en la nostra Carta Europea dels Drets Fonamentals. Per tant, això és el que ens fa diferents a la resta del món, a qualsevol altre tipus d'organització supranacional que hi pugui haver, com poden ser els G20, G16 o Tans Onos. El que ens fa diferents, precisament, és aquesta...
aquest barillar perquè els valors fundacionals de la Unió Europea continuïn vigents a dia d'avui. Això sempre que aquests valors vagin acompanyats de polítiques concretes en un moment en què hi ha molta ciutadania europea que reclamen una Unió més forta i més unida. De fet, diuen això de més Europa.
Clar, a més a més dels valors hem de tenir en compte que s'ha de treballar per la defensa de la seguretat, com hem dit, també, però en temes com el de la competitivitat, que ja sabeu que és un dels reptes d'aquesta comissió que va iniciar-se el 2024 i que continuarà fins al 2030. A l'avenç de l'economia, de la indústria, hem de ser independents energèticament. Per tant, més enllà... Però tot això, fent-ho en base a aquests valors que dèiem.
Marta Domènech, ho hem de deixar aquí. Gràcies un dijous més per compartir amb nosaltres aquests minutets en directe a Bajai al dia. Una abraçada ben forta.
Gràcies i bon dia. Fins la setmana vinent. Adéu-siau. Que vagi molt bé. Ha arribat aquest moment. Nosaltres tanquem el primer tram de Baix Gai al Dia amb una nova pàgina musical en català. Avui, de protagonista, anima la jove cantautora Naina, que presenta Vives o mortes, el seu primer treball discogràfic que compta amb les col·laboracions de Figa Flaues, Ginestar i La Fúmiga, una col·lecció de cançons que no parla de la vida i la mort en termes literals, sinó de l'energia emocional que ens mou o que ens apaga. En col·laboració amb els ballencs Figa Flaues, escoltem...
el pecat original. Som el pecat original, la llave d'una caiguda inaccional. Som terrorisme emocional, a punt d'explotar. La fruta prohibida, la culpa i la fa. Quantes vegades em vam intentar, no puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què passa. Viñame a casa, no anem a pensar.
Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí en directe. Això és Baix, gaire al dia. Fins ara.
Más un teléfono móvil con 60 GB de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Los Megaclásicos Latinos Solo con Alex Bisbal La Biblia de la Música Latina Presente Los Megaclásicos Latinos Con todo el power Latino La radio de la proximidad
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi de Rodalies. Ho ha fet al Parlament, on aquesta hora compareix a petició pròpia per donar explicacions de l'accident que el 20 de gener va provocar la mort d'un maquinista a Gerida.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Una PNQ que ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més que l'engestor de la infraestructura de Rodalies ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que s'ha demostrat que estava en molt males condicions. I també mobilitat avui el túnel de Renfe de Rubí per on passen les mercaderies de tota Catalunya continua tancat però Adif preveu poder-lo obrir durant el dia d'avui. Ens aplica aquesta formació l'Albert Soler des de Ràdio Rubí. Albert, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs aquest matí, a les 8 del matí, hem estat a l'entrada d'aquest túnel i un tècnic ens ha dit que la via ja està lliure. Això vol dir que ja s'hi pot circular però que falta encara el vistiplau de DIF per donar l'ordre de reprendre el pas de mercaries. Per tant, tot aniria en la línia de pensar que durant el dia d'avui es podrà reobrir aquest túnel i per tant també es podrà reobrir i tornar a fer servir
la línia de mercaderies. Recordem però que quan es reobri aquest túnel només hi passaran mercaderies, ja que encara no podran fer-ho els passatgers. Per aquesta mateixa via també hi circula la R8 de Rodalies, la línia orbital que no passa per Barcelona i enllaça el Baix Llobregat amb els dos Vallesos. Cal dir també que aquest túnel de Renfe, de Rubí, té esquerdes i desperfectes des del mateix moment de la seva construcció, el 1981.
i que des del 2024 Adif va projectar unes obres de 23 milions d'euros que encara no s'havien licitat. Arran del pànic després de l'accident mortal de Jalida, però es va decidir tancar el túnel per fer-hi una actuació d'urgència. Gràcies, Albert. Bon dia. Bon dia.
I Anglès comença a recuperar el subministrament d'aigua, després que una s'hi avisava al carrer del Pla de la Cuma, malmetés una canonada i des del dimícris a la nit l'aigua ja arriba al dipòsit municipal i es va restablint progressivament la pressió a la xarxa. L'Ajuntament adverteix que l'aigua encara no és potable i només es pot fer servir per a usos com ara dutxar-se, netejar-ho bé, anar al lavabo, però no per beure cuina ni tampoc rentar plats o bé les dents. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal, com estan? És dijous 5 de febril, la setmana ara sí comença ja a fer una mica de baixada, ho dèiem començar. En tot cas, després d'aquesta petita pausa, els agraïm que mantinguin en antena la seva sintonia de proximitat.
Fa dies que parlem de rodalies. De fet, demà en aquesta hora ja els avancem, que ens acompanyarà el programa a la portaveu de la plataforma Dignitat de les Vies, amb qui, entre altres coses, parlarem de la manifestació del dissabte a Barcelona. Doncs han de saber que per ara s'està present el mateix servei que ahir, tot i que des de l'operadora anuncien que es poden produir algunes afectacions a causa de les limitacions de velocitat a la xarxa i, de moment, no hi ha previsions de si el servei habitual es recuperarà en dies o setmanes.
Val a dir que enmig d'aquest col·lapse ferroviari al nostre territori ja hi ha molta gent que reclama una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. I l'alcalde de Torredembarra, Valer Pino, s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris del tren del seu municipi. Hi ha sobre la taula un servei d'autobús directe que s'estaria estudiant i que permetria arribar fàcilment a la capital catalana, especialment a primera hora del matí. Quan tinguem més detalls de tot aquest assumpte no en tingui cap dubte que els ho explicarem.
Va, que ara canviarem radicalment de registre i anirem de calçotada. I els ho posarem molt fàcil, gràcies a una aplicació mòbil que esdevé un mapa i guia d'informació de qualitat sobre el món dels calçots i tot el que l'envolta. I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera. Vingut des del Garden Center Gaià, amb qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe. Així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Ens espera tot això i més aquí. Això és Baix Gaià al dia.
Segueix-nos a les xarxes socials. Instagram, arroba baix gaia punt al dia. X, arroba baix gaia al dia. I Facebook, baix gaia al dia. Va, aquest moment d'anar de calçotada.
Avui a Baix Veia el Dia parlem de calçots, de calçotades, però sobretot com una tradició tan nostra, tan del camp de Tarragona, fa alçar el mòbil, perquè si ja ho tenim tot a la butxaca, el banc, el mitge, fins i tot anem a comprar les aplicacions dels supermercats, ara també hi tenim la calçotada. Parlem de Calçotab, la primera aplicació dedicada exclusivament al món del calçot, impulsada...
per en Gerard Canyelles, de la Riera de Gaia, l'Arnau Pérez de Tudela, de Valls, una eina que connecta restaurant, productors, forns, marques, que aposta pel producte de proximitat i que vol fer créixer aquest sentiment calçotaire durant tot l'any. Ens acompanyen tots dos al directe als estudis del de Fuller Ràdio. Bon dia, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Avui no fa gaire dia per fer una calçotada amb aquest temps així plujós, però vaja, és un dia d'hivern i, per tant, no sé si...
Portem un més complicat per fer calçotades a l'aire lliure, però bueno. L'aplicació té la majoria de restaurants de Catalunya que fan calçotades, doncs també és una opció per poder anar a fer calçotades. Escolteu, d'on us ve aquesta dèria pels calçots, que sou del territori i per tant segur que n'heu menjat tota la vida. No sé si teniu el record del primer calçot o la primera calçotada
que vau arribar a fer de canalla, però aquesta afició pel calçot que us porta a tirar endavant una aplicació, d'on surt?
És una mica una combinació de sentiment i de feina, una cosa que ens dediquem al món de la comunicació i un dia el Gerard, escoltant per la ràdio una altra aplicació del tema dels morals de Forquilla, li va venir la idea i ho va comentar i ho vam tirar endavant. Va ser una iniciativa seva que vam portar a terme entre els dos.
Sí, una mica lligat al tema que ens dediquem, com deia l'Arnau, al món de la comunicació i també treballem en molts negocis i tenim molts clients dedicats al món de la gastronomia, del territori, del producte de proximitat, doncs també es van unir com les dues coses, comunicació i territori, i va sorgir aquesta aplicació.
Qui és el primer dels dos que diu això de ser una aplicació, com els esmorzars? Bueno, va ser un dia que estava escoltant la ràdio anant cap a la feina i, bueno, se'm va encendre la bombeta i quan vaig arribar a la feina li vaig dir a l'Arnau, Arnau, què et sembla si fem això? I l'Arnau va dir, vinga, som-hi.
i entre els dos llavors la vam anar una mica ideant, moldejant, veient com havia de ser perquè fos realment útil i la gent li trobés un sentit, sí, sí. Un de la Riera de Gaia, un altre de Valls, això és la combinació perfecta per tirar endavant un projecte d'aquest tipus. Bueno, feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa amb els calçots i la calçotada, el que has comentat abans, és a dir, jo no me'n recordo quan vam fer la primera calçotada, però sempre sí que és veritat que l'han fet a Masia, al Troso, allí on hem trobat un...
uns amics que han tingut un terreny. Vaig treballar també molts anys en un restaurant que són amics meus de Santes Creus, és a dir, des de la primera hora del matí fent els calçots i després servint, vull dir que coneixem una mica el tema, però sí que és veritat que hi ha molta gent tant del territori de més de pròxim d'aquí com de fora, que sempre cada any
Arnau, on podem anar a fer una calçotada? Arnau, quin restaurant? Arnau, com ho fem? Bueno, penses, bueno, doncs hi ha una certa necessitat de gent que quan ha de fer una calçotada no sap ben bé ni on t'ha d'anar, ni quins calçots ha de comprar, ni quina salsa ha d'utilitzar. Com és que hi ha tant de desconeixement de la calçotada quan, ostres...
Sí, és el sentiment camp tarragoní, però... I, de fet, hi ha qui diu que les calçotades del Gaià en Amunt ja no són calçotades, són una altra cosa. No sé si esteu d'acord o no amb això, ara no us vull posar en cap compromís, però quan el calçot és un element identitari de Catalunya, com és que hi ha tant de desconeixement al voltant del calçot i les calçotades?
Bueno, no ho sé. De fet, nosaltres, abans de treure l'aplicació, també per donar solidesa, diguéssim, al projecte, vam fer una enquesta al voltant de 1.000 persones i, de fet, sortien uns números tant de les calçotades com de què era el coneixement de l'IGP Calçot de Valls, com el coneixement de l'IGP Pada Pegas Català, és a dir, certificacions de qualitat de Catalunya que hi ha un desconeixement molt gran i la gent no sap quin és el producte de qualitat. I aquí també vam voler
posar aquest criteri de qualitat i introduir només aquells productors que fossin de l'IGP Calçot de Valls i de l'IGP Parapagès Català, perquè si no després ens trobàvem amb què podies oferir una sèrie de...
de productors o de forns, per exemple, que potser no donaven el que havien de donar. Sobre aquesta enquesta, una mostra de 500 persones, o de 500 respostes a l'enquesta, un 40% dels encastats no sabia, ara no sé si ja ho sap, però en aquell moment no sabia què era la IGP Calçot de Valls, un 63% no coneixia la IGP Pada-Pagès català,
Fa una mica de respecte. Però és el que ha comentat abans el Gerard. Nantos fa molts anys que ens dediquem
el tema de la gastronomia, el tema de proximitat, el tema de territori, i sabem que has de picar molta pedra i has d'informar molt i comunicar molt perquè la gent entengui que s'ha de consumir d'aquí i que és millor per tots i que a més a més el producte acostuma a ser molt millor. I ho sabem, és a dir, cada dia ens dediquem a comunicar això. És el que més us va sorprendre dels resultats recollits per l'enquesta?
Sí, sobretot el tema de la IGP Calçot de Valls. Al final, les respostes eren de gent de tota Catalunya, però sí que a vegades parlant, més enllà de l'enquesta, parlant amb coneguts, amics d'aquí de la zona, no sabien el que era la IGP Calçot de Valls.
I com deia l'Arnau, vam creure que també l'aplicació havia de tenir una mica aquesta funció de promoció, de difusió, d'explicar què és la IGP Calçot de Valls i també la IGP Pada Pagès Català i el que deia l'Arnau, de posar en valor el producte a proximitat i explicar els beneficis que té aquest consum més local.
Quin percentatge hi ha de l'aplicació que té una funció pedagògica o una funció de servei ja directament a aquell usuari que busca un restaurant, un lloc o un comerç on anar a buscar aquest producte? Bàsicament, inicialment és servei, és un mapa, una guia, però sí que...
Sí que darrere hi ha tota aquesta voluntat de difondre i per això també hem creat un espai de difusió, un bloc, un lloc on anirem explicant, no només nosaltres sinó amb gent que la toca i que en sap de tot això,
de calçots, de pa, d'oli, de vi, de tot el que ens envolta en aquest territori, si passegem per tot el camp de Tarragona, doncs és el que tenim, tenim ceps, tenim oliveres, tenim farina, tenim de tot això, doncs una mica aquesta funció pedagògica estarà dins d'aquest bloc que es diu la redolta, la redolta és el caspoda dels ceps, diguéssim,
i que d'un any a un altre quan ja està sec, doncs és amb el que es crema per fer la flama del calçot. I verdes també, no? Bueno, verdes costa més. Costa més que cremin. Però fa més flama. Bueno, costa... I no es ponen tan ràpid. No es ponen tan ràpid, però costa més. Normalment el que es feia era com de d'un any a un altre. Redoltes pels calçots i els rabassons per després escarribar la carn. Sí, això mateix.
Aquella persona que no hagi sentit parlar de Calçotap fins ara, com li descriuríem? En poques paraules perquè es faci una idea i després de l'entrevista digui jo em descarrego aquesta aplicació.
Bàsicament és un mapa on surts geolocalitzat en directe, on tens tu la ubicació i a prop teu pots veure quins negocis hi ha relacionats amb el món de la calçotada. Com deia l'Arnau, restaurants de Catalunya que fan calçots, productors de la IGP Calçot de Valls, forns de pa de la IGP, pa de pagès català...
llocs on venen salsa de calçot, marques de salsa de calçot, i llocs també, que també és molt interessant, on venen calçots cuits, perquè com deia l'Arnau, si no tens un tros on anar a fer una calçotada, però potser no vols anar de restaurant, pots comprar al final calçots ja fets i menjar-te'ls a casa. Bàsicament és això, és trobar tots aquests negocis al teu voltant, veure quins tens a prop, veure on pots trobar el que necessites,
I amb aquests negocis hi trobes la informació bàsica de telèfon, direcció, evidentment, perquè està en el mapa, xarxes socials, web, correu, per poder-hi contactar. Al final és connectar l'usuari amb els negocis.
Esteu contents de com han anat aquestes primeres setmanes o aquests mesos des que l'aplicació és al mercat i la resposta que heu rebut, d'una banda, per part de la ciutadania, que ja la té instal·lada, i de l'altra, no sé si heu recollit inputs d'IGPs o dels mateixos productors o restauradors. La resposta des del nostre punt de vista és molt bona, tant des d'usuaris, diguéssim, que portem al voltant de 2.500 descàrregues,
Després, els mitjans de comunicació, com vosaltres, se n'han fet ressò, vol dir que és una notícia que té interès. I després també els acompanyants, diguéssim, d'aquest projecte, que des del primer moment hi van voler ser, com poden ser Salses Fruits, o Mas Boronat, que ens va acollir el dia de la seva presentació, o Embotits Bondó, o Forn Cisterer, o...
Dos cellers d'Humenys, per exemple, que també és el món del vi introduït aquí perquè no hi podíem posar tots els cellers. I després també la IGP Causat de Valls i l'Ajuntament de Valls ens estan acompanyant. Ostres, estàs tocant aquí marques o empreses de primeríssima divisió, eh?
Són els referents, diguéssim, que quan els vam explicar el projecte hi van voler pujar el carro, i d'alguna manera nosaltres també ens sentim acompanyats i tranquils de saber que vas de la mà no de qualsevol, sinó dels referents de la calçotada. En aquest sentit estem molt contents.
I a nivell d'usuaris també, vull dir, molts usuaris que s'han descarregat l'aplicació, potser més coneguts, amb qui tenim més contacte, ens diuen que els serveix bastant, que els sembla útil i que l'utilitzen. I d'alguna manera també els restaurants que hi estan introduïts, n'hi ha hagut molts que ens han felicitat per la iniciativa, perquè al final pels negocis,
també és un lloc més on visibilitzar-se i on vendre el seu producte i segurament quan acabem la temporada farem una mica un recull més exhaustiu de veure com els hi ha anat però de moment la resposta és molt bona. Sí que és cert que tot aquest recull, diguéssim, nosaltres hem introduït tot el que hem trobat
de restaurants, de productors i això, d'una forma, diguéssim, de recerca. Però tots els que hem introduït hi són de forma gratuïta, i tots aquells que encara no hi siguin, ens ho poden dir, els introduïm de forma gratuïta. També hi ha l'opció, evidentment, de donar més visibilitat, hi ha opcions que no són gratuïtes, però d'entrada, tots els productors, totes les marques i això, hi són de forma gratuïta.
Va, ha arribat aquest moment. Som més o menys a mitja entrevista. Hem preparat un joc. Si no, això seria molt avorrit si només estem xerrant aquí i... És molt interessant, que per això us hem convidat per conèixer. Però hem preparat un joc perquè jugueu vosaltres, perquè digueu la vostra i després, mira, si tenim temps, obrirem també línies del telèfon del directe i del WhatsApp per si algú ens vol enviar algun missatge. Aquí ja no prometo res, serà cosa de l'audiència que ens estigui escoltant.
mites i veritats del calçot de la calçotada d'aquest retrobament social perquè una calçotada al final va més enllà penso que menjar calçots, enteular-se, aixecar el porró és trobar-se amb la colla, amb els amics, amb la família i fer vida com més grossos són els calçots millor són
No necessàriament. És a dir, precisament l'IGP calçot de Valls marca una mica quins són els paràmetres del que ha de ser un bon calçot. Ara no te'ls sabria definir exactament quins són, però precisament per això, quan un no és un expert expressament, va de la mà dels experts. I llavors...
Per això és aquesta intenció d'anar, de només posar els productors d'IGP Calçot de Valls. En què s'hauria de fixar, perdona, Gerard, el consumidor quan va comprar calçots? És en la vida, és en l'origen, és en el punt de calçot? En l'etiqueta. En l'etiqueta IGP Calçot de Valls i que tingui, diguéssim, la veta blava. Això ja li donarà la garantia que és un bon calçot. Que no vol dir...
que n'hi hagi de bons també que no siguin IGP calçot de valls però després no t'ho pot garantir ningú és el mateix que si vas a un forn no vol dir que un que no faci IGP pa de pagès català no faci un bon pa però és que et trobes molta gent que fa o calçots o que fa pa o que fa altres productes que no tenen segell
Doncs que, bueno, deixen molt que desitjar, no? Llavors, per això s'han creat aquestes marques, diguéssim IGP i DOP. Va, era un mite, això. Gerard, va, aquesta per tu. Els calçots molt cremats per fora vol dir que quedaran dolents per dins. Veritat. Veritat?
Bueno, a veure... Jo hagués dit que era un mite. Bueno, depèn. No sé si és mite o és d'això. És a dir, això també depèn del gruix, diguéssim. Depèn del gruix del calçot. Si és un calçot molt prim... Està fent de jutge, eh, aquí el... No, però com que ho has posat, vull dir, tampoc no ha de ser ni veritat ni mentida.
Vull dir que... Quin és el punt ideal de cocció d'un calçot? O l'error més habitual quan escalibrem calçots a casa? L'error més habitual?
No ho sé, jo sempre el faig de la mateixa manera. Jo sé que s'ha d'intentar sempre... Bueno, no s'han d'acabar de fer del tot quan estan al foc, perquè després quan els emboliques en paper s'han d'acabar de fer, això és un. I llavors, bueno, sé que el punt ideal, més o menys, és quan s'obren i comencen a xisclar, quan comencen a plorar, llavors ja els has de treure. Embolicats en paper de diari i una cenalla que conservi bé aquell escalfo. Sense carxofa no és una calçotada completa.
Depèn d'on vagis. És discutible. És discutible i tampoc ens volem posar en un jardí perquè... Jo la carxofa me la menjo de totes maneres i durant la temporada de carxofa, carxofa sempre. Quins elements creieu que són imprescindibles d'una calçotada perquè sigui rodona? Ara parlem del carxof.
però hi ha, per exemple, qui diu, no, amb la llengonissa hi ha d'haver els fesols, o qui sense la botifarra negra, o una mica de xistorra d'aquella que sua damunt de la brasa, allò no és una calçotada. O la taronja, després, per pair-ho. Per tiravall. Què és l'imprescindible d'una calçotada?
Una bona salsa, això és imprescindible, perquè uns bons calçots, diguéssim, d'un bon productor de calçots, que estiguin ben cuits, amb una bona flama, i després una bona carn de xai, una bona llangonissa, sobretot...
de proximitat, si pot ser. I altres són, diria que són complements que es poden anar posant, digues, fesou del ganxet i fesous d'un altre lloc, com comentaves, carxofes, botifarra negra, i després...
La taronja, que en molts restaurants estava donant talladeta, però normalment al tros es agafa una taronja i cadascú se la pela i se la menja. I crema que m'agana. I un porró. Un porró de vi, sobretot. Important. Era el Vigas Luna, deia això, no? Que les tres coses que ens identificaven com a...
Venen amb la indumentària. Els obviens no es veuen. Veniu amb la indumentària de l'aplicació. És una part de la frase de Bigas Luna que deia que els caussots o vi i els caussots, d'alguna manera, els castells, perdona, et fan... Surten de terra. Surten de terra i et fan mirar el cel, d'alguna manera. Llavors, aquesta és una de la... Hem agafat una part de la frase i l'hem posat darrere la samarreta. El...
Tan important és la salsa com el calçot? Ara que heu parlat de la salsa que sigui bona... Abans heu dit una... Jo crec que sí. Abans heu dit una marca que... Que és el camp de l'entera, eh? Figuerola del camp... És la marca de referència... Si tu no te la fas a casa ben feta, és l'única marca d'alguna manera de salsas que pots anar a buscar per fer una bona calçotada.
És una marca de referència, salses fruits. I sí, sí, és importantíssima la salsa. Vull dir, sense una bona salsa jo crec que no hi ha calçotada. Amb tomàquet o sense? Aquí hi ha també la discussió, no?, de què una cosa és el romesco i l'altra és la salsa. Jo no soc molt cuiner, llavors jo això noto... La salsa de calçot? Bé, una mica de tomàquet hi va.
Hi ha gent que amb això ara aquí muntaria una tertúlia, eh? Sí, sí, aquí també crearíem... Sí, però bueno, és a dir, també cadascú d'alguna manera va fer a la seva manera, no? A casa seva, vull dir... D'alguna manera, tot això ho anirem parlant a la Redolta i anirem a buscar els experts que ens ho expliquin, que són els que... els que d'alguna manera ens han de donar a tots, no a nosaltres, que nosaltres som uns... uns vehiculadors, diguéssim, de tot aquest canal, no som els grans experts de...
Va, mite o veritat? Els millors calçots només es mengen a Valls. Home. Mite. Jo diria que seria un mite perquè precisament aquest any el que ha guanyat el productor que ha guanyat el millor calçot, diguéssim, de BGP és la Torre d'en Barra, que és la Horta Torrenca. Fa dos o tres anys va ser la Horta Blanc, que ara la Laura també hi era aquest any. O sigui que
A Valls es fan bons calçots i es mengen bons calçots, però al final... És el territori IGP que té, diguéssim, aquestes condicions, aquestes quatre comarques, el Camp, Baix Camp, Terragonès i Baix Penedès, que tenen les condicions ideals. Aquesta sí que la teníem clara, era un mite. És un mite, tot i que... I l'aplicació també surt d'aquí, d'alguna manera. Nosaltres tenim com una mica d'eslògan que és de Valls al món. L'origen és Valls, on es genera tot això, on hi ha el...
Hi ha l'origen de la calçotada, però l'obrim cap enfora. Va, l'última. Una aplicació mòbil pot ajudar a salvar i fer créixer aquesta tradició. Mita o veritat?
Pot ajudar a fer créixer, veritat. Salvar no crec que estigui en perill com per haver-la de salvar, però fer-la créixer segur que ajudarem. Sí, home, sí. Hem vingut a vendre l'aplicació. Encara hem dubtat i tot, però no, no, no. Fer-la créixer segur. Fer-la créixer segur perquè hi ha molta gent, diguéssim, que és el que hem comentat. És a dir, ve a donar una resposta que en principi hi ha una certa necessitat en aquest sentit.
Escolteu, quina és la vostra millor calçotada o la vostra pitjor calçotada de restaurant, el tros, abans que en parlàvem? Hi ha gent que no ha anat, per exemple, mai a fer una calçotada en un restaurant, que sempre ha tirat cap al de fora i... Què hi dieu? Jo hi vaig anar una vegada.
perquè era el restaurant dels meus amics i perquè venien molts amics de Barcelona i ja portava 10 anys organitzant aquella calçotada i aquell any me'n vaig cansar. Però sempre a tros, diguéssim, és a dir, amics, amb família, sempre d'alguna manera és la millor manera, diguéssim, per fer aquesta festa de la calçotada.
Per mi les pitjors han sigut aquest mes de gener, que hem hagut de fer, evidentment, els calçots al tros o comprar lucets i menjar-nos-els dins de casa perquè plovia. Això sí que no deixo. El tros, evidentment, és l'ideal, sobretot si fa un bon dia. I llavors jo t'haig de dir que restaurant tampoc en fa res anar-hi, eh? Vull dir, és més còmode al final, també. Jo, per mi, mentre sigui amb la família, amb els amics i t'ho passis bé i muntis un bon xou, sí, m'és igual.
Va, si algú vol dir la seva, dels que ens estigui escoltant, 977-6506-93, obrim la línia del telèfon del directe ara mateix, 977-6506-93, o bé que ens enviïn un WhatsApp al 660-355-717. 660-355-717, que comparteixi.
els oients el que desitgin al voltant dels calçons i de les calçotades, si ens poden parlar del seu millor record o del que no pot faltar per ells en una calçotada, vull dir, totalment lliure el comentari que es vulgui fer en torn de... Bueno, és un tema una mica... Hi ha molts temes polèmics, si amb guants o sense guants, tot aquest... Amb pitet o sense, asseguts o drets... Aquest tipus de coses sempre són... Bueno, i ara ha sortit
el gran llibre de la calçotada que es va presentar fa poc, i jo crec que aquí també, no?, moltes coses de, diguéssim, tirant d'història i d'experts, no?, de com és una autèntica calçotada, com, segons quines coses, doncs allí es queden clares, jo crec. Per tothom és l'autèntic, no sé si considereu en mi, la que fa ell o ella... Sí, al final... Sí, sí, sí, al final...
L'important és que es mantingui la calçotada, que es mengin calçots i que celebrem que al final una de les coses principals o que més agraden, més enllà que els calçots estan molt bons, és el ritual aquest de trobar-se tots, fer tot aquest procés de coure els calçots, preparar la carn... Sí, segurament no hi ha altres menges que reuneixin aquestes característiques.
Tothom en fa més o menys unes 3 o 4 a la temporada. Això és més o menys el que ens deia una mica l'enquesta, però suposo que... Jo aquest any n'estic fent més que mai, no sé si és pel tema de l'aplicació o què, però entre una cosa i una altra cada cap de setmana n'estic fent una, però mai n'havia fet tantes, però sí, sí, sí.
Comences amb molta energia i després es va calmant una mica. Escolteu, Calçotap acaba de néixer, però esteu ja pensant en noves funcionalitats d'aquesta aplicació? Sabeu cap on ha d'anar?
Sí, bueno, tenim una llista de, diguéssim, de millores i que anem parlant una mica amb els tècnics per anar introduint millores que l'usuari pugui ser, potser, una mica més interactiu o pugui tenir més incidència, pugui fer valoracions, pugui fer una mica més... que es converteixi més en... Una xarxa social? Bé, no necessàriament en una xarxa social tal com les entenem, però que sí que hi tingui, diguéssim, la seva...
la seva incidència. És a dir, comunitat d'usuaris? Això mateix, sí. Coses d'aquest tipus i també funcionalitats d'alguna manera que puguin beneficiar a tots aquells, tant productors com empreses que hi estan vinculades. També podeu dir donar servei a ells, d'alguna manera. Botiga online, ja ho heu pensat?
La tenim a punt d'estar operativa, diguéssim. Hem d'acabar de veure com fem algun dels tràmits, però sí que hi haurà aquestes samarretes que hem creat i altres productes o merchandising que podem tenir nostre i també ofertes o packs que puguin fer els acompanyants o patricionadors nostres com altres empreses del sector.
Aplicació gratuïta, hi ha també una opció premium. Per què això? Bueno, és una versió que vam posar sense anunci, com una forma més, o possible forma més de monetitzar el projecte. I això, es paga un preu molt simbòlic, no sé si és un euro al mes o deu euros a l'any,
a canvi de tindre l'opció 100 anuncis i aquí també la idea potser en un futur és afegir-hi tota una sèrie d'avantatges que no tinguin els usuaris, que tinguin l'aplicació gratuïta.
Per descarregar, a veure què hem de fer. Informació de servei, ara sí, pura i dura. O anem d'adreçar l'audiència del programa que encara no tingui instal·lada aquesta Calçotap? A les botigues tant d'Android com d'IOS o directament a la pàgina web calçotap.cat
que va ser trencada, i amb dues pes al final, allà mateix tens l'accés, diguéssim, a la descàrrega de l'aula. I a tot això també hi ha, que no ho hem comentat, crec, un Instagram, diguéssim, un perfil d'Instagram on també anem...
anem publicant contingut d'interès i anem entrevistant a productors, a restauradors, del món de la calçotada, que la gent també en segueixi que allí aniran trobant contingut. Escolteu, no hem parlat dels figaflaues que tenen disques la calçotada. Ara posarem la salsa. A veure si truquen per...
Ah, mira, qui sap, qui sap. Us juga a favor tots aquests corrents que aparentment no tenen res a veure amb la calçotada, però que s'identifiquen perfectament amb el territori i tot aquest... Segur que tot juga a favor, és a dir, tot el que sigui sumar va bé, però haurem de veure si podem fer alguna cosa conjuntament.
Això vol dir que s'està cuint alguna cosa? No, encara no. Però bueno, són per redaltes de l'any que ve, diguéssim. Ja ho veurem. Doncs escolta, guardarem aquestes redaltes, que quedin ben resguardades, que volem veure com acaba cuallant també aquesta comunió entre Calçotapi, la calçotada dels Firaflavos, o qui s'hi vulgui sumar. Clar que sí.
Arnau, Gerard, gràcies per compartir aquesta estoneta amb nosaltres, ha sigut un plaer que vagi molt bé i en menjar calçots, que és el que toca ara en aquesta època de l'any. Gràcies a vosaltres. Va, marxem nosaltres amb la salsa d'aquesta calçotada dels figaflaues, un element imprescindible de tota trobada, precisament per això, per aixecar-nos a escalebre calçots i després compartir una bona estona amb els amics, família o cadascú amb qui vulgui o pugui.
Explica la llegenda que és sagrada, única i repetible, que molt poc la coneixen i entestat del seu gust en el patací blau. Movet mar i muntanya per trobar-la val la pena que pari blau. Jo sé que m'enteneu perquè parella jo donaria la vida.
Guanzuku, mamusia no un po' sugrida. Guanzuku, menjo, menjo, no puc patar. Guanzuku, la biche lo ibai salpicar. Guanzuku, suku, guanzuku, hasta tan bona la salsa. Guanzuku, manguerruto to'n la sara. Guanzuku, guanzuku, suku, suku, suku, suku, suku, suku, suku, suku, suku, suku, suku, suku.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu, guanzucu,
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
I després d'aquesta calçotada que acabem de fer en directe a Baix Gaialdia, en aquesta hora del matí toca encetar una de les seccions en què també obrirem línies al telèfon del directe perquè tota aquella gent que ho desitgi pugui participar d'aquest espai. Això és Jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaià del grup La Rasa.
Joan Maria, benvingut, bon dia, com estàs? Molt benvingut, molt bé, Eduard, i què tal tu, com estàs? També, perfecte. Ben tornat després d'aquests dies de pausa. Gràcies, d'aquest mes de gener t'han passat per aigua tan plujós, però que escolta... Hi ha buitaments, plou? Sí, sí. Fantàstic, tu.
Fantàstic que ens plogui ara i no pren la primavera i estiu o el que sigui. Bé, la primavera també de ploure, eh? Sí, però no tant com el genès, esperem. A mi els pagesos, com ho van passar molt malament fa un perllany o un any, escolta, que plogui, que aquesta aigua serà molt benvinguda. Mai estem contents, però sempre voldríem que ens plogui de nit, que ens plogui de dilluns de dijous. A veure, escolta...
I que plogui bé, molt important, que després veiem aquestes imatges que ens arriben des d'Andalusia, per exemple, que fan por, que causen estralls, que plogui i que ho faci... Que plogui el constant que sigui, però que plogui bé, exacte, i que permeti penetrar dins d'aquell subsol.
Escolta una cosa, ara que parlem de pluja, recordo que em vas dir, no, serà una tardor plujosa i una primavera que a veure com vindrà. La vas clavar, jo no sé, vull dir que tens una vareta màgica, o què va ser, però tu vas... I em recordo la prima cara de... Però vas pronosticar i, escolta, de moment el Barça guanyarà la Champions en guany.
No, no, és a dir, no faig... No faig pronòstics de coses que no conec. Vivim de la genereria, vivim de les plantes, ens agrada molt i depenent molt de la meteorologia. Llavors, és veritat que m'agrada... Soc una mica fanàtic de la meteorologia i m'agrada... També hi ha diferents coses que m'indiquen certes coses i que... Bueno, doncs sí, sí, sí. Me'n recordo la teva cara, ara que ho deies, me'n recordo la teva cara quan vaig dir... Mira, sé que estem passant sequera, però ens vindrà una tardor i una hivern molt plujós, no?
I em deies, tan de bo, tan de bo, és veritat, seria bo recuperar aquell moment. Va, obrim línies al terreny fundador. Escolta'm, una cosa, exacte, és un espai que obrim línies, que ens agrada molt que el públic participi en directe, i avui, aquest dia així tan gris, tant que la gent es capfica, escolta'm, és que plou, que no para de ploure, avui regalem un bal de 30 euros.
Un bal de 30 euros per gastar al nostre Garden d'Altafulla, el Garden Gaia, o el Garden de Pioles del Garden del Callà. 30 euros, que a més ara ve a Sant Valentí, 30 euros que pots gastar amb qualsevol cosa. Segons em, és molt fàcil, truqueu al 977-6506-93, 977-6506-93, i simplement per sortir aquí en directe, saludar-nos, comentar qualsevol cosa, ja teniu automàticament un bal de 30 euros. El primer que ho faci.
Fantàstic, molt bé. I si no també a través del filtrament de WhatsApp. WhatsApp, exacte. 660-355-717. 660-355-717. Saps què també és molt bo ara amb la pluja? Tu diràs. Doncs com rebrota tot, com regermina tot i com ara amb l'època que dius, ostres, ara que comencen a florir ja els emellers, que comencen a florir els emellers i que estan macos, és un bon moment. Tant obrer, que si fa fred després... No, et farà fred. Tranquil, home, tranquil.
Sempre està... Mira, jo l'altre dia hi vaig anar a esporgar oliveres. I ja hi va haver algú que em va dir... Ui, et vegi el que sí que fa fred. Sempre hi haurà algú... Hi va haver algú que et va dir... Ben fet, noi, ben fet. Escolta, mira... Ningú ho va, que no. Varia haver-hi ara aquests dies que feia vacances i punt. Però que ningú t'ho va dir. Som així els humans. Sempre ens posem a la pitjor part, però no la... Bona, vas fer molt bé, Eduard, no preocupis, que no vindrà prou fred com per fer mal. I els amallers tindrem... Ara que després aquestes oliveres es poden esporgar fins al mes d'abril, podem anar esporgant. I tant, i tant, i tant. Vale, sí, sí, sí.
Com vés aviat millor. Ja està, ja tenim aquí el criticón. No, no, no, en absolut, però si ens ve bon temps aviat, que ens vindrà bon temps aviat, la brutatada és abans. Llavors, si ho podeu fer fins al març, millor que no fins a l'abril. I ja està, però cap problema. Va, cap problema. Fins al març. Ja has vist que t'he dit que farà bon temps. Sí. Eduard, doncs és un bon moment en què rebrota tot i és un bon moment també en què germinen les llavors. Llavors, dius, ostres, germinar les llavors? Mira, aquí som d'una manera...
els catalans o espanyols, és igual, no?, que és com la calor o el fred, no?, i som d'una manera que a l'hivern es fa una cosa i a l'estiu una altra. I és curiós, quan venen els anglesos, ara és l'època que planten llavors, inclòs llavors a vegades de gespa, o llavors de llocs aquests que es tira llavor al terra i com una pradera, o que surten de rocalla o així, i ara és el moment, no?,
Només llavors? Ens parles de només de llavors? O seria un bon moment? Sí, sí, avui parlarem de llavors. Avui volia parlar de llavors, ho volia preguntar així, i és veritat que a vegades associem que el fred no va bé a la llavor, no? I ara és un bon moment, és ideal, és idoni, és perfecte per plantar qualsevol tipus de llavor.
Sempre llavor, eh? No afegiríem ara aquí els esqueixos que alguna vegada ens has parlat. Els esqueixos els podríem fer, però és un pèl aviat. Esperem un meset més i serà idoni, idoni, idoni, idoni. Perquè la llavor de l'esqueix es diferencia de diverses coses. L'esqueix és un tros de branca que tallem d'una planta i la posem al terra que no té res de llavor. Ai, no té res d'arrel, perdó. No té res d'arrel. El no té res d'arrel no pot absorbir res. I llavors la mica del tall que té és on ha d'absorbir la humitat i ha de produir. Però ara mateix produir a la part de dalt.
no es produeix de la mateixa forma que es farà la primera. Hi haurà més hores de llum i hi haurà més calor, menys temperatura. Llavors, produeix molt més i és molt més fàcil que germini. En canvi, una llavor, Eduard, una llavor que pot ser des d'una llavor de xia, allò tan petit que ens posem al menjar, o sesam, o sí, aquestes llavors d'ocellets, no? Però també poden ser llavors, jo què sé, un coco. Llavor també és tot el que hi ha dins les pomes, a les maduixes, al voltant... Això tan petit és un ésser viu.
És a dir, una maduixa, quan tu en el fons t'estàs menjant una maduixa, en el fons estàs menjant un munt d'éssers vius, que són cada puntet d'aquests que hi ha al voltant. La maduixa, com a tal com coneixem, la maduixa el fruit, és un òrgan carnós que envolta les diferents llavors. Tot allò és un munt de llavors. Doncs cada una és un ésser viu en estat latent. Què vol dir? Vol dir que cada llavor del món, cada llavor està viva. Està viva però està en estat latent. Estat latent vol dir... Per sempre...
És a dir, una llavor la tindrem en estat latent... Fins que pugui, és molt fàcil d'entendre. No, el que et volia dir és, acaba morint aquesta llavor? Mira, és molt fàcil d'entendre. És com si ens tinguéssim a una habitació, sí? Amb llaunes de menjar, sí?
i llavors el mínim moviment que tu facis hivernes i intentes anar menjant a poc a poc per no gastar-t'ho tot perquè no saps quan podrà sortir. Imagina que hi ha un refugi nuclear, no? Entenc que seria de rotllo així. Una llavor té substàncies de reserva que la mare li ha preparat per sobreviure i aquesta llavor el que fa és estic aquí dins i vaig consumint el mínim. El mínim per què? Perquè no creix, perquè no hi entra sol
Perquè no té arrels, no té res que desgasti. Llavors el consum és mínim i això permet que aguanti molt de temps. Però arribaria un moment en què aquesta menjar s'acaba i llavors s'acaba morint. Hi ha llavors, que pel que sigui del tipus llavors, aguanten sis mesos, set mesos, un any.
i hi ha llavors que són capaces d'aguantar milers d'anys. I hi ha llavors, perquè entenguem una mica, quan deia és un ésser viure, està a la temps, vol dir que està viu i està esperant el moment idoni per poder germinar. Aquest moment idoni arriba amb humitat.
Quan arriba a la humitat, aquesta llavor el que fa primer és agafar aquesta aigua i inflar-se. I de cop és com que, eh, arriba aigua, m'inflo perfecte. Si aquesta aigua segueix ser abundant i segueix arribant, ja començo a germinar. I llavors trec arrel i ja trec el brot. I aquí et tiro endavant, d'acord? Però fins que no germina, aquesta llavor està preparada per aguantar un temps. És per això que faríem bé? O que fem bé si abans de sembrar aquestes llavors les posem una nit en remull?
És perfecte. O si les plantes quan ha de ploure. Per què? Perquè serà el remull aquest que estàs dient. El que fem és que aquestes capes del voltant de les llavors són poroses. I entra l'aigua, de totes les llavors. I entra l'aigua, llavors aquest aigua permet que la planta l'absorbeixi. Tenim una trucada. Vinga, Dora Maria, vinga, va. Punxem el telèfon del directe. Bon dia. Hola, bon dia. Amb qui parlem? Amb Xavier. Hola, Xavier. Xavier, què més? Xavier o la Hortua? Hola, Hortua.
Xavier, hola, Hortua. T'ho diràs, tenim el Joan Maria aquí a la teva disposició. Molt bon dia, Xavier. Primer, benvingut i moltes gràcies per trucar en directe. Hola, Joan Maria. Així que ens encanta que participis en directe i si tens algun dubte, alguna sugerència o ens vols fer participar de qualsevol cosa i gereneries, seràs molt benvingut.
Bueno, no res, em feia il·lusió sortir a la ràdio, vist l'oportunitat, i dic, mira, deixa'm trucar, a més, com que tu et conec, dic, mira, si parlo amb el Joan Maria també una miqueta. Que bé, quina passada. Doncs moltes gràcies, primer, per participar en directe, segon, per saludar-nos, això ens encanta, ens encanta que ens escolteu a l'altra banda i que participeu, perquè a vegades ens consta que hi ha gent que ens truca, i que ens escolta però no truca, vull dir que ens agrada molt que truqueu, i a més, escolta, t'acabes de guanyar automàticament un val de 30 euros.
quantes m'agraden molt, que l'aprofitaré segur. Doncs perfecte, doncs, Xavi, ja ho saps, pots passar pel nostre Gardent d'Altafulla, o el Gardent d'Alcatllà, o el Gardent d'Apioles, o el Gardent Gaià, i recollir el teu val i gastar-la amb el que vulguis, així que podràs gaudir. Moltes gràcies per tocar, de veritat, i gràcies per ser oient del programa.
ens veiem adeu que bé ens encanta que participeu en directe els que ens escolteu de debò podeu sortir podeu saludar ens encanta que sigui així activa aquesta secció perquè m'ho diuen molt sovint t'escolto a la reprogramació no truco mai és que hi ha molta gent que ens escolta des del servei de ràdio a la carta o que ens escolta en redifusió del programa o els caps de setmana saps què podem fer ara? vinga va
A aquesta gent que ens escolteu així, si ens envieu un WhatsApp, el telèfon que ara mateix dirà l'Eduard... Sí, al 660-355-717. Però farem una cosa que no sigui ara, durant aquest temps del programa, sinó a les repeticions de la tarda o del cap de setmana, els que ens envieu un WhatsApp tindreu un obsequi de la carta que hi ha. Vinga, va. Què et sembla? Fantàstic. Aquest cap de setmana no pararà el mòbil, eh? No, no. Torra di el mòbil, sisplau. 660-355-717. Doncs vinga, ja ho tenim.
Tornem a les llavors. Que bé, que guai que ens truquin i participin. Perquè a vegades és com que aquesta secció és viva i ens agrada que participeu. Així, fantàstic. On érem? A les llavors. A les llavors. La llavors és com si fos un ésser viu amb una mica de menjar i amb zero moviment, fins que té humitat i que de humitat li permet germinar.
Però les plantes estan dissenyades per sobreviure. Fixa't que les plantes porten molts més milions d'anys a la Terra que a nosaltres. I tenen diferents sistemes per sobreviure. Aquestes llavors, a vegades aguanten sis mesos, aguanten uns anys, i a vegades aguanten milers d'anys. I a vegades no poden germinar fins al cap de 200 o 300 anys. Això és possible? Això és real.
Això és real. Caram, sorprèn, jo una vegada vaig trobar un sac de faves, el vaig plantar i no vaig germinar, i allò no va sortir res. Clar, la fava, fixa-t'hi que és una llavor, a més és molt fàcil de veure, la llavor és molt tova, és molt tova, no porta una protecció fora, no porta una closca com una ballana. No, no, clar. La ballana, els fruits secs, tenen una closca al voltant, que el que fa és ser encara molt més resistent i fer que ella ser viu estigui encara més cuidat.
Una fava, l'aigua la perd molt ràpid, oi que abans dèiem l'aliment? L'aliment la perd molt ràpid, quan s'assequen, s'assequen del tot, és molt difícil. Quan s'assequen del tot, no és allò que veiem, la faveta seca, sinó a dins encara té aigua, si s'asseca més ho perd, llavors dura poc. Però hi ha plantes que el que fan és una capa al voltant de la llavor,
És a dir, com la ballana, imaginem que la part resistent de la ballana és molt més dura i molt més resistent. I fins que no es pela, es trenca, a base del desgast de l'aigua i del vent, i per aquella primera capa...
l'aigua no li arriba la llavor de dins i llavors quan ja li arriba l'aigua de dins ja pot germinar. Per què passa això? Perquè poden superar èpoques de sequera, poden superar èpoques de glaciar, èpoques difícils, incendis i tornen a germinar. Hi ha llavors que si no es cremen no surten disparades o no germinen. El pi, per exemple, que quan es crema surten disparades i germinen. Les plantes han dissenyat tot un sistema per fer que aquestes llavors no només puguin germinar sinó que puguin arribar a tot arreu.
Tu fixa que l'ésser humà arribava amb barco a una illa i sempre deien, tira la vista, però el que veien primer eren els arbres. I a les illes ja hi havia arbres, hi havia plantes, i arribaves i a tot arreu n'hi havia. I això és gràcies al meravellós món del transport de les llavors.
Les llavors, totes les llavors, encara que veiem que les plantes són fixes, estan clavades al terra, no es mouen, totes les llavors estan programades per arribar a altres llocs on els seus pares no hi són. I totes les llavors del món són resistents al suc gàstric. És a dir, totes les llavors que mengem, abans que dèiem això de la xia o el sesam o així, aquestes llavors que mengem i no trenquem o no bullim o no puem. A no ser que hagin estat processades o que els acabem mastegant. Clar, clar, clar. Però tu agafes una maduixa,
i tu quan menys una maduixa potser trenques alguna llavor però evidentment la resta de llavors no les trenques doncs passen tot el teu cos i les deixes anar i quan defeques doncs les llavors estan allà i això està fet sucs gàstrics no afecten els llavors no, en absolut estan preparades per això de fet les plantes quan fan petits fruits les fan expressament pensant en això quan et fan una cirera
o un grèvol, o un vesc, et ve l'ocellet i es menja aquella boleta, i li encanta, i automàticament la planta ha triomfat. Per què? Perquè li posa aquesta boleta, que pensa l'esforç que fa la planta, fa una llavor, però al voltant la camufla, li posa una cosa molt dolça, molt bona, perquè vinguin i se la mengin. Quan se la mengen, automàticament aquest ocells la mengen i vola, i marxa volant. Molt bé, s'alimenta del fruit, però a dins hi va la llavor.
i aquest ocell haurà volat quilòmetres, i si és migratori, encara més, i quan troba una illa, para a descansar de feca, i automàticament aquella llavor que ha passat per tot el suc gàstric, tot l'intestí, surt, i automàticament, a més, hi ha rep a d'op, i aquella llavor troba la humitat després del suc gàstric, i ja comença a germinar, i de cop neixen plantes, en llocs on també havia arribat l'ésser humà, però els ocells sí que havien arribat.
Una altra, o sigui, és a dir, totes les llavors del món es poden transportar via el suc gàstric, o sigui, via de les menges. Tu te menges una poma i te la menges part de la llavor, anem a suposar, la llavor surt sencera. Hauràs vist el típic del blat, que menges blat i que està humit, però veus que la pell surt alcohol.
I és perquè és aquesta part resistent al suc gàstric. Llavors, les llavors, si no són cuinades o les trenques, jo què sé, ara parlem de la xia, la xia també és ben triturada, ja. I es fa per aprofitar les propietats, no? Si no, tot es aguanta el suc gàstric. Però és que, a més, el transport de les llavors... Un pinyol d'oliva, també. I tant, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Tot. Allò que te'n passes un pinyol d'oliva i te diuen sortirà un olivero... No, no, no. No, no, tots, tots. De fet, inclús el coco.
Saps què és? Però clar, faran passar-te un coco, havia de ser un dinosaure, no? Però vull dir, totes les llavors del món són resistències a subgàstic, totes, sí? Llavors, passen, no hi ha cap problema en absolut, no pateix res, i a l'inrevés l'has pogut transportar automàticament, al ficar-te'l al cos i tu moure't, la planta no es mou, però agafa aquest taxi, sí? I es mou. Totes les llavors, totes no, però la immensa majoria de llavors també floten.
floten, no? I per què volen flotar? Clar, si floten, quan hi ha pluges, i aquesta llavorana taparà un lloc arribat pel que sigui, si encara no és germinat, l'aigua la farà aixecar i la deixarà a un lloc precisament on hi ha aigua, perquè el moure's amb la flotar, la portarà a prop de rius, la portarà a riberes, a llacs, a pendants, i per tant arribarà a un lloc on t'acabarà la costa, amb un lloc que a més triomfa, perquè és un lloc on és ric amb aigua, llavors la planta pot triomfar, no? Ostres, tan així està enginiat això...
És tan així que encara hi ha molts més sistemes de transport de llavors. Quan vas pel bosc, o el teu gos, o un jabalí, o una guineu que vine pel bosc, se li enganxen allò als mitjons, o als animals se s'enganxen els pèls, allò tan típic als pèls, que a vegades es fa un borrissol sencer i fins que... A casa meva se n'hi diu gossets. Gossets, eh? Gossets. Molt bé, molt bé. Per això, quan vas al de fora, s'hi ha d'anar amb texans. No hi aneu amb els pantalons del xandall. Del xandall, no.
doncs si no, els mitjons, és molt típic, s'enganxa això, i a més a vegades ens ho traiem com, ostres, això, no? Però fixa-t'hi, un animal frestec normal, o un gos, no? Sí, sí, sí. No se li cauria fins que aquell cabell, a més, ha fet tot allò. Exacte, exacte, exacte. Llavors...
Això no és res més que una llavor. I imita... No imita, no. El velcro s'ha imitat d'això, sí? I llavors s'enganxa, s'enganxa i queda allà enganxada i es desenganxa de la planta i queda enganxat automàticament en un lloc on te sap que allò es mou. I això és un taxi, també.
és un taxi gratuït, un Uber o el que vulguis dir que fins que a l'animal no li cau aquell pèl o a l'animal no se li cau aquella llavor que ja ha caminat unes distàncies aquella llavor no cau allà i de cop aquella planta ha aconseguit que les seves llavors a través de passar a diferents animals i enganxar-se el pèl funcioni però és que encara n'hi ha més de transport de llavors
Doncs ho hem de deixar aquí, diantre. Mira que és molt interessant, eh? Sí, sí, i estic intentant explicar-ho ràpid, però les plantes que hi siguin a tot el món, que a totes les parts del món tinguin plantes, hagin d'arribar plantes a tot arreu i tal, és gràcies a una enginyeria que hi ha darrere i a una perfecció a l'hora de crear que tenim molt d'aprendre.
Escolta, si et sembla, dijous la setmana que ve continuem aquest tema que és molt interessant i crec que se'ns estan acudint a tots els que t'escoltem moltes preguntes en tot de les llavors i del transport. Doncs mira, recordem d'anar-ho al WhatsApp, que encara estem fora de programa, us prometem que el pròxim dia les responem a través del WhatsApp. 660-355-717, o escrit, o una nota de veu, cadascú que vulgui. Un vídeo, el que vulgueu, i serà resolt. I a més tindreu un obsequi, així que vinga...
Us animem a tots. Gràcies i molt bon cap de setmana. Igualment, a reveure. Ens plantem a la regla final del programa d'avui, però va, que abans de marxar reflexionarem amb la nostra companya Sònia Gamí. Sònia, a veure, va, quina frase cèlebre ens portes aquest dijous. Vinga, avui us porto un proverbi xinès que diu quan beveu aigua, recordeu la font. Reflexionem-hi, sisplau.
Reflexionem-hi. Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi. Recordem les fonts quan bevem aigua. Sònia Camí, que acabis de passar un molt bon dia. Fins demà. Molt bon dia a tothom. Adeu-siau. Igualment, Raquel Martínez, una abraçada fins a on a la torre. Fins demà. Igualment, companys. Fins demà. Fins demà.
Nosaltres marxem, recordin, però que si volen recuperar algun dels continguts del programa d'avui, el que hem de fer és anar al servei de Ràdio a la Carta, perquè allí ho trobaran tot, el que els hem ofert aquest dijous dia 5 de febrer.
o en programes anteriors o la temporada passada. Ho tenen tot, tot, tot a la seva disposició. I tornem demà a la mateixa hora, la seva sintonia de proximitat, el de Fulla Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Barà Ràdio. Cordial salutacions d'un servidor, Eduard Virgili, que acabin de passar un molt bon dia per rebeure.
Fins demà!
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Maria Lara. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu del març del 2021 de retirar la immunitat europarlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts, l'anterior legislatura. L'altre tribunal dona així la raó als tres independentistes i contradiu l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia que el setembre passat va avalar la que l'Eurocambra retires
la protecció parlamentària a tots tres. A banda, volia també jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l'1 d'octubre. I la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi de Rodalies. Ho ha fet al Parlament, on compareix a petició pròpia per donar explicacions de l'accident que el 20 de gener va provocar la mort d'un maquinista a Gelida.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Una panique que ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més que l'engestor de la infraestructura de Rodalies ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que s'ha demostrat que estava en molt males condicions. I pel que fa en la mobilitat i seguint en l'àmbit ferroviari, funcionar amb els mateixos serveis que ahir Renfe preveu de fet activar aquest cap de setmana el nou pla de transport alternatiu per carretira de l'R3 que ha de millorar el sistema actual.
I pel que fa a les carreteres, retencions a la B23 cap a Barcelona i també a la C32 al Baix Obregat. A la PESA també registren retencions a l'entorn de Barberà del Vallès en sentit Tarragona i una avaria deixa un carril tallat a la meia de mar. A més, també continua la cancel·lació del carril ràpid i una sortida tallada a la C15 a la Pobla de Claramona en sentit madresa.
I el Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims a rodalies del 66% en hores punta i del 33% la resta del dia durant la vaga convocada pels sindicats ferroviaris la setmana que ve. Les franges punta seran de 6 a 2 quarts de 10 i de 5 de la tarda a 2 quarts de 9, mentre que fora d'aquest horari es mantindrà un terç del servei per garantir el dret a la mobilitat.
I un motorista moria ahir a la nit en una col·lisió amb un turisme a l'A2, a Castellbisbal. Amb aquesta víctima ja són certs les persones que han perdut la vida enguany a les carreteres catalanes. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Nova edició de la Casa de la Vila. És l'espai que dediquem cada dijous i en remissió els diumenges a parlar amb els regidors que formen part del govern de l'Ajuntament de Tordambarra. Avui tenim amb nosaltres la regidora de Sobretat Ciutadana i Activitats, la Mari Carmen Martín, segona tinent d'alcaldia. Què tal? Com estem? Molt bé, bon dia. Com va?
Bon dia per dir alguna cosa, però... Sí, ja. Sí, portem uns dies amb molta pluja, en general bastant... no gaire intensa, excepte hi ha hagut algun moment que sí que la llevantada ha estat bastant forta, ja vam parlar amb l'alcalde, suposo que a nivell de...
Aprofitem ja per començar parlant d'aquest tema, no? A nivell d'efectius de seguretat aquí a Torre del Barra, Protecció Civil, Policia, heu estat molt pendents, no? Sí, sí. Però bé, que de moment sembla ser que està la cosa bé, perquè aquest matí he vist les notícies per i abaix Andalucía i Déu-n'hi-do, eh? Sí. Això del canvi climàtic, al final, els negacionistes hauran de...
De veure que alguna cosa està passant, que no és normal. Sí que és hivern i ha de ploure, però aquestes quantitats i el mal que fan, sobretot això. Sí, estem parlant de quantitats que no són el que registren un any en qualsevol punt més o menys de la conca mediterrània, que podem tenir un clima similar, s'estan produint en un sol dia en algunes zones de la província de Cádiz, com hem vist aquestes últimes hores.
Sobre tots els temes de sobretat ciutadana, protecció civil i altres qüestions, projectes que tenen a veure també amb activitats, parlarem en els pròxims minuts amb la regidora Mari Carmen Martín. Jo m'he portat aquí al quadre d'inversions que es va aprovar quan es va aprovar el pressupost municipal del 2026 per parlar d'alguns dels temes que hi ha, que suposo que també són una mostra dels projectes que teniu
que teniu per endavant. I, per exemple, no sé, una de les qüestions que també ja havíem comentat anteriorment és pel que fa a la policia local, el reforç amb nous vehicles, que és una de les inversions més importants també de les que es preveuen aquí al vostre departament, no?
hi han previstos tres vehicles totalment equipats i logotipats que estan en marxa ja les licitacions per tant en un parell de mesos espero que ja tenir-los gestos ja per fer servir i hi ha una altra de protecció civil
Clar, en total es calcula que uns 150.000 euros pels altres vehicles que entenen que no són els vehicles habituals que poden estar... No, clar, no són els preus habituals de vehicles normals. I que a més requereix també una preparació que han d'estar especialment habilitats per complir les funcions. Sí, tant per fora com per dintre.
Segurament és la inversió més important pel que fa això a policia local de cara a aquest 2026. Parlant encara del pressupost, també es va parlar d'alguns aspectes relacionats amb la policia i amb temes de seguretat i també d'activitats.
pel que fa, per exemple, al reforç de la plantilla de cara a l'estiu. Alguns canvis en la RLT, que això entra més en qüestions de recursos humans, qüestions internes, no? Sí, els canvis de la RLT, com que ja van avançar ja fa mesos que volíem implementar la unitat de proximitat,
Un dels canvis que hem de començar per crear aquesta unitat és modificar les fitxes de la fitxa de gent de seguretat ciutadana normal, amb els horaris normals. L'hem de modificar per tenir present a l'hora de crear la unitat que estigui correcta i es puguin aplicar horaris diferents dels típics de tors de matí, tarda i nit. És un pas que hem de fer per iniciar aquesta unitat de proximitat que està molt demandada per la ciutadania.
Amb aquesta voluntat d'aquesta policia més de peu de carrer, d'estar al costat dels ciutadans, ara que tenim ja des de fa un temps els Mossos d'Esquadra i que això, doncs, algunes tasques, sobretot pel que fa a la policia judicial, l'ha permès alliberar a la policia local, no? I això permet, doncs,
Poder dedicar-nos més a això, al ciutadà de peu, estar tot el dia pendent de comerços, ciutadans, el que és una policia de proximitat més propera. I en aquest sentit, alguns dels projectes que teniu, i que ja es va parlar, és el tema de l'agent tutor, també està treballant en una unitat canina, tot això en què consisteix, com es va avançant?
Bé, l'agent Tutor és una figura que ja fa molts anys que funciona a moltes policies i és una figura que treballa a les escoles, als instituts, el que és la...
juntament amb els pares dels alumnes, amb els professors, amb els alumnes mateixos, i és una persona que està allà per rebre les inquietuds dels estudiants o detectar, tant dintre com fora, perquè no és només a dintre de les escoles, detectar problemes que puguin sorgir o puguin haver-hi o prevenir que puguin sorgir problemes com el bullying o el consum de drogues, d'alcohol...
I bé, és una cosa que la portàvem, jo crec que nosaltres la portàvem al programa, no sé si a algun partit més, i ens creiem que és una cosa bastant interessant. I ja estem també des de la regidoria d'ensenyament.
Ens han passat la petició perquè això és un projecte que ha d'anar de la mà d'acció social, d'ensenyament i de policia. Llavors, de part d'ensenyament és qui ha de fer la petició i a partir d'aquí ja començarem a fer tots els passos.
formar els agents que hi han de participar i crear aquesta figura. Les escoles també ho han de demanar a través del Consell Escolar, ho han de votar també, o sigui que ara tenim uns quants passos burocràtics, fins que potser a veure si el curs que ve ja pot començar a funcionar. Aquesta idea ja s'havia plantejat, ja va...
Que ja s'havia parlat d'aquesta... Sí, l'única cosa és que s'havia de començar com tot, a fer el primer pas. I jo he aprofitat que vaig fer un postgrau aquest any passat de Seguretat Pública i em vaig enfocar el treball final del postgrau, el vaig fer de l'agent tutor. I això m'ha servit també per poder implementar-lo aquí a la Torre.
Suposo que és una figura aleshores que teniu altres exemples on fixar-se i més o menys que està clar com pot funcionar. Sí, sí, sí, i funciona molt bé. Està demostrat que funciona molt bé i és molt... S'agraeix de cara als pares de tenir un... Perquè no és la funció de policia, policia d'estar allà, però serveix per donar seguretat perquè tu com a alumne si tens un problema...
Normalment funcionen també amb bústies anònimes que tu pots deixar un correu electrònic, que pots deixar una consulta o explicar un problema que tens i la gent ho té en relació directa amb l'alumne. I pel que fa més concretament al departament i a la policia local, suposo que també...
Per la vostra part, està molt clar també el perfil dels agents o la gent que ha de participar, que ha de formar part d'això, perquè suposo també de tenir unes qualitats especials. Sí, clar, sobretot empatia i saber tractar amb la gent jove i, bueno, sí, evidentment, també és una cosa voluntària que no obligarem a ningú, no?
tindran una formació específica, perquè hi ha l'Associació d'Agents Tutors d'Espanya, que és la carregada de formar-los, o sigui que hi ha una trajectòria que està molt assolit això, que no és una cosa nova que nosaltres ens inventem. Molt bé, doncs a veure si el curs vinent pot tirar endavant. Jo espero que sí, jo posaré tot el meu en punt.
Aquest tipus d'iniciatives deuen funcionar una mica així, no? Intentar, doncs, aclarar les coses perquè l'inici del curs estigui funcionant, adaptar-se al calendari escolar. No és una cosa que necessiti una inversió perquè, al fi, tampoc no és de comprar res, ni de... És de, sobretot, preparar els agents que hagin de formar part de la unitat i voluntat. I és el que jo crec que d'això encara ens queda bastant. I la unitat canina?
La Unitat Canina és un projecte que ens van presentar al començament del mandat, des de policia, però no era el moment, perquè tampoc no cal una inversió massa gran, però clar, hi ha coses que hem d'esperar a tenir els inputs tots clars.
I ens ho van presentar, ens vam reunir amb ells i vam pensar que seria una bona cosa. Llavors, sobretot, la idea és de tenir una gent amb el seu gos, perquè això és superimportant, que sigui seu i que tinguin un víncul,
amb l'animal i la gent i es pot fer servir per detectar els parcs a les zones de menudeig o el tema de drogues perquè ha d'estar preparat per consumar i detectar drogues i creiem que seria una...
Una eina més, perquè la solució de les drogues no les tenim, però una eina per persuadir una mica aquests personatges i que la gent sàpiga que tenim una eina més per ajudar, que això, almenys a Torre d'en Barra, si es pot reduir una mica, estarem tots una mica més tranquils.
Seria aleshores un gos, una gent amb un gos? Sí, de moment, voldrien que fossin dos, però hem proposat a veure si hi hauria alguna cosa més, perquè ara de moment hi ha una gent que ja disposa d'aquest gos i ja porta ensinistrant el temps, i de moment començaríem amb un gos.
I en quant a calendari per posar-ho en marxa i tot, això està més definit? No ho sé, perquè ens tornem a topar amb la burocràcia, hem de trobar la forma de com fer aquesta...
No sé com dir-li, perquè el gos és de la gent, no és de l'Ajuntament, perquè se li haurà de pagar el menjar, el veterinari, tot això s'ha de vehicular de manera legal perquè tot estigui bé. I una vegada que ja està, començarem, ja us avisarem per fer la presentació.
I tant, i tant. I clar, imagineu que això... Pensem en aquests gossos que utilitzen els gossos de seguretat i potser ens ve al cap operacions a gran escala de tràfic de drogues. Estem parlant aquí, clar, evidentment, de coses més petites, de patrullatge... Del parc, dels voltants de les escoles a l'hora del pati, o sigui, de les demandes que normalment tenim, sobretot de pares d'adolescents, que...
que demana més vigilància, més control, és una eina més, en comptes d'anar només, perquè tots sabem que és molt fàcil amagar-se una droga a la butxaca o a qualsevol lloc, d'aquesta manera serà més difícil.
que sobretot és més enfocat a tema administratiu, que potser sortirà alguna detenció, no ho sabem, però que no és per fer grans. Sí, sí, aquestes tasques més de patrullatge comunes que es volien reforçades amb aquest gos, aquesta unitat canina. Molt bé, per tancar aquest bloc, també una miqueta parlen de policia local i encara sobre el pressupost també del que es va debatre.
També està vinculat ja amb activitats, però hi havia tota la qüestió de l'ampliació de la zona blava a Bajamar, també aquest reforç d'agents de policia pel que fa a estiu i també després de vigilants de zona blava.
Això també implica un augment tant de la previsió de recaptació de zona blava com també de les multes i sancions. Imaginem que tot vinculat a això. Tens més places de zona blava, hi ha més possibilitats d'aquelles infraccions. Hi ha més possibilitats d'enganxar a la persona que no posa el tíquet o que comet una part de policia local qualsevol altre tipus de denúncia de circulació.
perquè aquests quatre agents estaran destinats a reforçar, no a fer patrullatge normal i de tor de matí, tard i nit, sinó a la proximitat que volem implementar més endavant d'un horari més de tor partit, que estiguin en horari comercial per les zones comercials, per les zones de més afluència de turisme...
I, clar, si hi ha més gent mirant, segurament augmentarà les infraccions o reduirem els infractors. No sabem quina serà la resposta. I la zona blava, evidentment, amb els agents que tenim de zona blava no arribarem a la zona, perquè és a l'altra banda de la via, tota la zona marítima. Llavors, clar, necessitem reforçar també... Primer, perquè si hi ha vigilància, entenc,
que tots ens posem més a posar el tíquet que si no n'hi ha, i després, si estàs vigilant, enganxes més infractors. Clar, això ja passa, que a vegades dius, jo no he vist un vigilant gaire mai. Ho fem tots, jo crec, que dius, i per aquí no, per això, i d'aquesta manera, doncs...
Intentarem evitar posar denúncies, evidentment, però no sabem com reaccionarà la gent. Un petit detall també, perquè tot just ahir recollíem i hi ha molts mitjans de comunicació que s'han fet ressò d'un accident que va haver-hi a l'antiga carretera de la Riera.
gairebé arribant a la rotonda del puntet el passat 1 de gener. La informació ha sortit ara, els detalls ha sortit ara. Més que ara és per l'espectacularitat i per els detalls que hem conegut de, per exemple, la velocitat que circulava el conductor d'aquest vehicle. En el moment de tenir l'accident anava a 130 per hora, en un tram de 30, va arribant a 200 per hora. Suposo que aquests casos són una cosa excepcional, que va sorprendre molt i bé, també...
No sé si en general aquest pla de soledat de Nadal que es va activar, això potser és el fet més destacat i més... I és una cosa que no és normal, la veritat, i menys una via que és de 30, perquè si passa una autopista, una autovia, una carretera nacional, que pots anar 90, 100, però la veritat que aquella zona no és habitual que passin aquests accidents.
però l'alcohol, la nit, coses que passen, un accident. És curiós, però gràcies que no va passar res, no va haver-hi cap desgràcia personal, només material. Sí, clar, veient al final la velocitat de la que parlem, on va acabar el cotxe, al final veient el balanç dels ferits, va ser gairebé res.
I mira que es fan campanyes i s'intenta conscienciar el tema de la beguda, de l'alcohol i la conducció, però sempre hi ha alguna excessió, no sabem. Parlem de qüestions vinculades més a activitats, perquè tenim força moviment. Sí, està el departament treballant a tope.
Hi ha una qüestió sobre el servei de verificació. En què consisteix això?
Això consisteix en la normativa d'activitats obligar els ajuntaments a fer unes verificacions de les activitats periòdicament i s'ha de fer un pla que s'ha publicat i s'ha penjat al portal de transparència
perquè ha de ser públic, llavors consisteix en que 13 empreses anualment seran verificades o controlades per una empresa externa, que és una ECA, que és una empresa de control que està avalada per la Generalitat i l'únic que farà és, previ avís amb els propietaris d'aquests establiments,
Fer una comprovació que aquella activitat i els requisits que ha de tenir aquella activitat que van vinculats a la seva llicència i al que va demanar el seu dia, se segueixen complint actualment. I a partir d'aquí ho anirem fent anualment, perquè és el primer que es fa, que és un pla de verificació. Això ja s'havia d'haver tingut ja o...?
Bé, sí, suposo que podies començar quan... Clar, això també ha portat una feina perquè la cap d'activitats porta setmanes ja des de l'any passat preparant-lo, perquè clar, s'ha de fer la licitació, s'ha de preparar el pla, s'ha de mirar tota la normativa, s'ha de decidir amb uns criteris...
quines empreses, perquè no és a l'atzar de dir, t'ha tocat, sinó hi ha uns criteris tècnics per decidir quines empreses, llavors portar una feina darrere important. Llavors, clar, ara ja és el que diem, treballes, treballes i al final van sortint les coses. Doncs ara toca que el 26 es porti a terme aquest pla de verificació.
Molt bé. Doncs això que es posarà en marxa aquest any té a veure amb les activitats dels establiments d'aquí de Torredembarra i el control del compliment de tots els tràmits i normes que hi ha al seu voltant pel que fa a la seva activitat. Esteu també molt actius pel que fa, tot just abans de començar l'entrevista, dèiem que teniu força activitat pel que fa a licitacions d'alguns serveis vinculats també a les zones de...
De platja, no sé si en general és també perquè hi hagi determinats punts del litoral de Torre d'Embarra, adaptar-lo a la realitat, per exemple, un espai d'interès natural protegit on no es poden posar activitats a la platja, però que sí que hi hagi determinats serveis, sobretot de cara a l'estiu, quan evidentment hi ha un augment de població important i un augment de l'activitat en aquesta zona.
Sí, perquè el que hem vist aquests últims anys, consultes i trucades de persones que truquen a activitats, a part de la ciutadania, que també t'ho demana més a tu directament el polític, però de persones que es dediquen a aquests serveis de fuctracs o de xiringuitos o coses d'aquestes, demanaven que m'interessaria una xorreria, m'interessaria col·locar-me al pàrquing de Mañer i Flaquer per Nadal.
Clar, hem tingut moltes consultes d'aquest tipus. El que passa és que, clar, com que aquests serveis no estan licitats, no es poden fer així directament que tu truques o tu ho demanes i t'ho dono. S'ha de fer una concurrència pública, s'ha de licitar, s'ha de presentar a tothom que vulgui.
i no es podien donar serveis d'aquests. Llavors hem ajuntat les dues demandes i hem vist que hi ha determinades zones, sobretot a l'època estival o Setmana Santa o de més concurrència aquí a la població, que podria ser interessant donar aquests serveis de menjar, de beure, d'aquest tipus, no?
Allà a la zona de muntanya ens quedes, com ja sabem, no es poden posar res a la platja perquè és protegit, però tenim a la banda de la via d'aquí de muntanya, diguéssim, hi ha la nova torre d'embarra, hi ha una zona com un petit passeig, que allà es col·loquen aquí al subterrani i es col·loquen normalment als lavabos a l'estiu, no?,
ho vam anar a mirar amb els tècnics i vam pensar, bueno, xiringuito, de moment, no es pot fer perquè no tenim els serveis habilitats, clavegueram i temes d'aquests que ja seria una inversió més complexa i que potser no estaríem atents pel 2026, vam pensar, podem oferir, encara que tingui la seva terrassa i tot com un xiringuito, però amb un tipus de food truck o de caravana d'aquestes de consum.
I també vam aprofitar, no sé si seran tres licitacions o una amb tres lots, el tema de la xorreria, que també ens ho demanàvem molt a la zona de les Dunes, que també és una zona que hi ha els càmpings, hi ha molt moviment de gent passejant, ho faria el servei de xorreria allà.
A l'aparcament de les zones. Sí, a la zona que hi ha l'aparcament. I després també en tenien bastanta demanda, tant de professionals com de clients, a la zona de Viló. L'únic que a la zona de Viló descartem el tema de menjars, de fer fums i coses més, gelats o sucs o coses més...
Donar aquest servei que ara s'està donant d'una banda dintre la platja per les guinguetes de la platja, però són zones que quedaven una mica com descobertes. Sí, perquè allà a la zona de la nova Torre d'Embarra no hi ha cap oferta per anar a prendre't un cafè, per exemple.
Amb el tècnic que aquest matí parlaven que els mateixos Mossos a vegades els demanaven no podíeu posar per aquí algun bar o alguna cosa que no tenim on prendre un cafè. La idea és aquesta, donar el servei. I això sortirà a la licitació pròximament? Ho volem preparar per aquest estiu, és la intenció. Hem de córrer, per això et deia que el tinc al departament, pobres...
Clar, hi teniu el feedback tant d'empresaris que volen instal·lar-se com també de ciutadans. Home, jo entenc que sí, perquè ens han trucat aquests darrers anys, ens ha trucat molta gent i sempre els hem dit que, bé, que com era... Clar, la tècnica sempre deia que és una voluntat política de voler donar aquest servei. A partir d'aquí, si es vol fer, tirem endavant tècnicament i comencen. Ara estaran treballant amb els plecs, com volem que sigui...
els espais que volem que ho fes, bé, tot una mica. Molt bé. Doncs bé, veurem de cara a l'estiu com... És com una prova pilot. Si després funciona, allà, per exemple, podria plantejar-se fer la inversió de Porta-Clavegueram per en comptes que sigui una Fugtrak, sigui com un quiosc o una cosa més. Però bé, de moment jo crec que donarà bon resultat. Ja...
Doncs bé, veurem si funcionarà de cara a l'estiu. Ho comprovarem. Per acabar, estem pendents també de tot el tema dels pisos turístics. Recordem que l'aturcament de noves licències està congelada ja des de fa un temps, no? Un parell d'anys o tres? Del 23, potser?
No, 23, potser hi ha 23. I tot això també esteu treballant amb la comissió per fer l'ordenança que reguli aquests usos dels pisos turístics, a la vegada que des del Departament d'Urbanisme es treballa amb la modificació del planejament per determinar
La distribució de zones i... Sí, bueno, sobretot el problema que tenim quan va sortir aquell decret és que el decret el que diu és que el teu planejament de tots els municipis catalans han de tenir el previst l'ús d'habitatge turístic al planejament. Clar, el nostre no ho té.
Llavors no existeix aquest ús. Fins a aquell moment no teníem cap norma que ens digués que si no ho teníem previst no es pogués fer, però clar, el decret especifica molt clarament que el primer, perquè per donar les noves llicències, una vegada que estigui tot en...
en norma s'haurà de demanar una llicència urbanística. Llavors ja t'està vinculant la llicència d'activitat a un altre tema més urbanístic. Per tant, el primer que s'ha de fer i més important és modificar aquest planejament, que sembla ser que ja està bastant en marxa, i a partir d'aquí, quan ja hem de, a nivell clar polític, determinar
Quines zones volem més, quines zones volem menys, quines no, quin és el topall, dintre del topall que ens dona el decret, que és el 10 llicències per cada 100 habitants. Si volem això, volem 5 o volem 8 o... És el que hem d'acabar de decidir que això també anirà tant a la... Bé, el planejament no és obligatori posar-ho, però sobretot a l'ordenança, les limitacions i el topall de llicències.
Per fer l'ordenança us heu de reunir ara? El dilluns tenim la següent comissió, que està bastant avançada, però la part més avançada és la de requisits, de quina documentació, vam decidir...
D'una manera, perquè clar, sempre teníem queixes que no perseguim els il·legals, perquè sabem que hi ha molts pisos turístics que fan la funció de pis turístic que no tenen la seva llicència, entre d'altres coses perquè portem això dos anys i escaig que no se'n donen.
Llavors, identificar-los amb una placa, perquè d'aquesta manera, si tu ets d'una comunitat que t'he permès, perquè això també les comunitats estan a través de les seves assemblees prohibint l'activitat de pis turístic, això és una altra qüestió. Que tu, si ets un veí i veus entrar i sortir gent d'un pis, com a mínim que sàpigues si això pot ser o no pot ser legal, perquè tindrà la seva identificació.
O sigui, són coses com més de diari les que estem treballant perquè fins que no tinguem l'altra banda no podrem aplicar l'ordenança. Llavors hem de... A veure si es podria aplicar o que entrés en vigor per trossos, no sé si legalment es podria. Això de les plaques pot entrar en vigor a partir del mes que s'aprovi perquè hi ha els que tenim que ho puguin fer. O potser legalment ens diuen que no, que fins que no tinguem el planejament. O sigui, que està tot una mica...
però sobretot que al dubte sempre ens fan preguntes i truca molta gent, no es poden donar licències perquè no tenim això enllestit. Doncs bé, veurem com va també aquesta trobada de la comissió i anirem fent seguiment del tema. Ens quedem sense temps, agraïm a la regidora Mari Carmen Martín, de la societat ciutadana i activitats, que hagi acompanyat una vegada més aquí a la Sintonia de la Torre, a la Casa de la Vila. Moltes gràcies a vosaltres. Vinga, bon dia.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 1007.0.
Aquest, al final, se la sabrà la cançó, el que la canta, eh? Deu estar... Deu estar... Deu estar viu? Deu estar viu? No ho sé, però deu estar fart. Heu no utilitzat... Heu no utilitzat aquest home. Vinga. Vinga, va. Com cada setmana dediquem un espai a parlar de cinema, la sintonia dona la torre, amb la Lola Galván. Què tal, Lola, com estàs? Bé. Com va la setmana? Molt mal.
sin trenes. Pon un tren en tu vida.
És allò de dir. Ara anava a dir una cunyada, un acudit dolent. Quan deies, te'n recordes quan es deia abans, ara potser ja no es diu, estàs com un tren i tal, saps? Ah, sí? Ara ho diràs de la gent que està així com molt ja a les últimes. Saps? Ui, aquella noia està com un tren, s'ha acabat. De Rodalies. S'ha acabat això ja. Estàs ja per a... Ostres. Palollo. I tant, i tant, molt bé, molt ben ensortat.
Sí, ara ho deixo. Ho faré a copyright. Molt bé, sí. Parlem de cinema, va. Com vas anar l'altre dia a la Diputació? En tren? No.
Vaig anar amb els busos. Amb els busos. No, i a més, ara va fantàstic, perquè ara n'ha adelantat mitja hora. Sí. Abans començaven a les set. Sí. Llavors tenies, si segons la pel·lícula era molt llarga i tal, doncs tenia que córrer o deixar-me un tros per agafar el bus. Però ara comencen a les sis i mitja. De manera que a les vuit i mitja...
I el bus surt a les 9. I el bus surt a les 9. Va, no sé que vegis de brutalist, que aleshores... Ah, bueno, clar, llavors ja tinc problema, llavors ja tassi. L'has d'agafar el del dia segon al matí i just l'agafes. Però no. Bé, no? Sí, la veritat és que aquest canvi d'horari... I per anar? Per anar vaig llepar una miqueta, perquè no ho vaig fer bé i... El problema és que la distància dels busos...
o tinc d'agafar un més a prop, més d'hora, perquè si no, si hi ha qualsevol cosa que hi ha tal, que hi ha una mica d'embús o el que sigui, puc perdre el principal. Llavors m'he de prendre tres tres, tres tres o quatre whiskeys esperant a entrar, perquè, clar, arribo d'horeta.
Llavors veu la pel·lícula un poc una cosa. Home, quina pel·lícula fa gràcia veure-la, no? Així res una mica. Sí. Va, avui comentarem dues pel·lícules. Sí.
M'agrada, m'agrada avui, perquè una és italiana i l'altra és francesa. Sí. La francesa és la que vas veure que vam fer l'altre dia el cicle de Cinema en versió original a la Diputació, que té tres amigues, trois amis, dirigida per Emmanuel Muguet, i la italiana és el falsificador, que es pot veure a Netflix, i el falsario, dirigida per Stefano Lodavichy. Va, per quina vols començar? Hi ha una que et té enamorada, no?, d'aquestes dues pel·lis?
Que sí que t'ha agradat molt, no? El falsificador. El falsificador. I vols començar per aquesta o per l'altra? No, ja està. Per el falsari? Sí. A veure, el falsificador. El falsificador, sí. Expliquem una miqueta de què va. Roma, any 70, Toni arriba a la ciutat amb el som i de convertir-se en un gran artista, però aviat comença a anar cap a una perillosa pendent que el portarà a convertir-se en el més gran dels falsificadors, treballant per diverses bandes criminals de la capital. Està inspirada...
en una història real. Exacte. Ell és un noi que té una mà extraordinària per dibuixar, i llavors ell, la seva fita, vol ser un gran pintor, vol dedicar-se a això, però com està pelat,
Només fa coses per encàrrec. Llavors ell i els seus clients li demanen, jo què sé, ara has de fer un mural aquí i quan li paguen i ja està. Però un d'aquests encàrrecs, com ell té ja un nom important i ja tothom el coneix, que pinta molt bé...
Doncs llavors, gent de malvivir, llavors li diuen, bueno, ens has de falsificar uns documents, has de fer una sèrie de coses, però clar, ja és molt il·legal, totalment il·legal.
I a partir d'aquí, que es fica en aquest món de la il·legalitat, doncs li comencen a passar moltes coses. El persegueixen uns, els persegueixen l'altre. Sempre està acosado, viu amb una intranquilitat absoluta. Per què? Perquè a ell el que li agrada és...
reproduir coses, però no falsificar. Llavors, no entra en el seu món això. Però ha tingut que cedir perquè, clar, com és la màfia, diuen, si no ho fas, agafarem gent de la teva família, els hi passarà qualsevol cosa, un dia et pots trobar que la teva germana l'han atropellat, i al final és un círculo tancat que no pot sortir-se'n
I a partir d'aquí ell mira de com... Ell no vol continuar fent això, encara que guanya molts diners, però ell diu, no, jo sóc un artista i jo no vull viure d'això. Jo tinc que trencar amb això. Llavors, amb l'ajuda de la seva parella o així...
troben una manera de poder-se'n sortir. I els hi costa, però... No, és una pel·lícula molt dinàmica, és vitès, no? Molt thriller. És un thriller, sí, sí, és un thriller, però totes les situacions en què es troba, tot és molt ràpid, i ell, sobretot, ha de demostrar que el seu cap ha de funcionar deu vegades mil per mils.
perquè ell se n'ha de sortir de tot, de tot el que li passi. Però amb l'ajuda d'aquesta noia, de la seva companya, fan tàndem i se'ls faciliten les coses, però per sortir de tot aquest embrolló li costa molt, però està molt ben feta. Per mi, jo la vaig trobar que estava molt bé. Vols que surten una mica el tràiler? Sí. Del falsari, el falsificador.
Roma en aquellos años era una fiesta. Papas, artistas, delincuentes, políticos... Y luego estaba yo. Un cura, un artista... Per conectar amb la segona fan hérides. Señores, este es todo. Un falsificador. ¿Y cómo conociste a esa galerista? Pues en el sentido bíblico.
Buenas noches, Toni. Haga lo que le he dicho a Toni. Basta con que nos hagas algún trabajillo. Cosas artísticas. Por favor, por favor, por favor. Fabio, ¿qué estás haciendo? Yo estoy exactamente donde tengo que estar. Rojos o fascistas. Yo solo quiero vivir bien.
Siempre la misma pregunta. Para llegar a donde quieres llegar, ¿qué estás dispuesto a hacer? ¡Arriba las manos! ¡Llenad las bolsas! Tienes que contarme algo, ¿no? ¡No lo entiendes, Tony! Ha llegado el momento de jugar actualmente.
Bé. No, i a més, la música potent, clar. Sí? Sí, perquè és la música d'aquests anys. I també el context, clar, aquests anys, anys 70, Itàlia era, o sigui, context polític, màfia... Ah, exacte. Situacions polítiques que hi havia, tal... Sí, que és quan van matant aquell... A l'Aldo Moro. Exacte, és l'època de l'Aldo Moro. Quan era primer ministre. Sí, sí.
No, està bé, eh? Està bé. Jo la vaig trobar i, a part, això, la part artística, com ell pinta i com ell falsifica les coses... És diferent. És una pel·lícula que es deixa veure bé. Mhm.
Doncs mira, les crítiques... Malament, no? Sí, neutras. Se convierte en nada más que un drama policiaco aceptable, pero digno de un encogimiento de hombros. John Servadal de Cider. Glenn Kenney de The New York Times. A pesar del espeluznante contenido narrativo, la película no crea mucha atracción emocional.
Aquí está. Aquí está.
Sí, sí, està força bé també això que deiem de l'època, de l'esquidament de com és l'època a través de la història d'aquest senyor. A més, és vital, saps? És vital. Quan acaba una escena i ja comença l'altra, és trepidant. No pots aixecar de la cadira. A mi, jo te la recomano perquè està... No arriba a les dues hores bé, no? Sí, bueno, és llargueta. No sé quin posa aquí. 110 minuts. 110, sí. 1.50, 1.50.
Va, doncs mira, ja està disponible a Netflix aquesta pel·lícula, qui la vulgui veure, el falsari. A més ara amb lo dels trens. Mentre estàs prenent el tren et pots posar a veure...
Esperant el tren? Sí, el falsari. Sí, clar, però millor amb la manta de quadros i a casa, ja. I no cal que vagis a l'estació, perquè a l'estació pots estar tres hores esperant. Això sí. Vinga, va, següent pel·lícula, Tres amigues, Trois amics, pel·lícula d'Emmanuel Moret, és una pel·lícula...
que... Lola parla de la Joan, que ja no està enamorada del Víctor, mare, ja veus, i pateix per no estar sent honesta amb ell. Ali és la seva millor amiga, la tranquil·litza assegurant-li que ella mateixa no té passió per la seva parella, Eric, i tot i així la seva relació va molt bé. Ella ignora que ell té una aventura amb la Rebeca, la seva amiga en comú, balla.
Quan Joan decideix finalment deixar el Víctor i ell desapareix, les vides i les històries de les tres amigues donen un gir. Què?
Drama així de... Zero. No hem sapigut. Aquí ara veig que volen comparar amb les pel·lícules com si fos una pel·lícula del Woody Allen, d'aquelles típiques d'ell, però realment no. O sigui, s'embolicen tant...
que no hi ha mai sorpresa perquè l'espectador va per davant. Perquè dius, ara passarà això, i passa. O sigui, no és una pel·lícula de sorpresa, de dir, ui, aquí, ui, això no me l'esperava, no. Nosaltres, els espectadors, no estaven per davant de la pel·lícula, ja. Ja.
És pesada, és nyonya, una miqueta absurda. Les tres amigues aquestes, que al principi de tot una es queda viuda perquè el marit es mor en el cotxe. Però la que es queda viuda està liada amb el marit de l'altra.
O és una altra noia? No, no, no. La viuda... No, no, la viuda és la viuda. Però, bueno, diguéssim, aquí amb les dues hores té temps de refer la vida i de fer coses, eh? Ja m'ho imagino. I llavors és... És que no... Com em diria jo...
Cada escènia ja saps què passarà, no hi ha sorpresa, no hi ha allò de dir, ostres, ara no m'esperava que aquesta... No, no, no, ara saps que aquesta es liarà amb el marit d'aquesta i el marit d'aquesta es liarà amb l'amiga d'aquesta i...
Tot està claríssim. Previsible, no? Molt previsible. I pesadíssim, perquè dues hores són... Gairebé. Però potser té algun rellolguió, les converses entre les protagonistes o alguna cosa que t'aportin... Tots vam sortir de seguts. Sí. Inclús les noies d'això, si em van dir l'ola, que... Zero? Zero. Zero? Tindrà algun zero avui?
Per mi sí, per mi sí, perquè es fa tan pesada, es fa pesadíssima, és que no té res, no té res que dius, ostres, que original aquest... No, és allò que apareix el marit d'un, apareix l'altre, el que està mort comença també a sortir, està mort, ara vaig al taxi...
Molt, molt, molt... Allò de dir... Ara aniran aquí. I quan una pel·lícula ja t'en avantes, me l'assunto. Me l'assunto. I és superprevisible. I molt... I quicona. És molt quica. Molt quica. Què vol dir que és molt quica, Lola? Molt... Traductor català, Lola? En català farigol acompanyà.
Molt quica, dius això. Sí, molt... No sé, una cosa quica. Molt farigola. És molt farigola. És molt farigola. En francès, però és farigola. Sí, és... No empatitzes... Mira que surten de personatges. No empatitzes amb cap.
Això ja diu molt, eh? Ja diu molt, perquè a tu et poden agradar... Veus, aquí empatitzes amb els dolents i amb els bons. Aquí no, aquí no empatitzes amb ningú, perquè, clar, aquesta és qui, que l'altre que fa veure que no és el que és, l'altre...
No, no, no té cap... Avorrida, avorrida, avorrida. Sí. Sí, i a més el matratge és llarguíssim. Home, dos hores...
Aleshores, aquest trastó, Déu-n'hi-do, eh? Ens vam aixecar tots de cop, eh? Vull dir, va ser una... Ho va quedar fins al final, almenys. Home, clar, si no, no pots parlar. Jo vaig estar a punt de marxar, però com no tenia pressa, doncs vaig dir, avui, que estic tranquil·la, la veuré. Però ens vam aixecar tots de cop i allò que quasi tropeçàvem per sortir del cine... No, sisplau, no, deixem sortir, no? Jo primer...
Yo primero, yo aguantado más. Sí, res, no, no, no la puc recomanar a sota que... Va, doncs... Incluso a les persones que els agrada el romanticisme, n'hi ha aquestes, els hi puc recomanar. Doncs vinga, escoltem el tràiler de Trois Amics, Tres Amics. He tenido varias aventuras y la verdad es que no me hace enseñar. Veréis, es un poco... como la escalada, ¿vale? Y bueno, hay gente a la que le encanta, pero a mí me da vértigo.
Así que ya no quieres hacer el amor conmigo nunca más. Mira, si te soy sincera, nunca he estado enamorada de Eric. ¿Estás bien, mi amor? Sí, ¿y tú, Ciro? Cree que lo amo exactamente como él me ama a mí. Mañana cenamos juntas, ¿recuerdas? No puedo quedar mañana. ¿Rebeca no viene? No. ¿Aún ves al señor X? ¿Señor X? Sí, le llamo así porque está casado. Tengo la impresión que le molesta. ¡Qué guay!
Subiré de peso si desayuno dos veces al día. Te vendría bien ganar peso. ¿Te gustaría? Sí. Pues hay gente que rompe y rápidamente encuentra a alguien. Pero también los hay que nunca vuelven a encontrar a nadie. Aún puedes hacer un gesto para retenerme. ¿No tienes noticias aún? ¿Es usted la pareja del señor Víctor Arzuyan? No sé si me reconoce. Sí, claro, nos saludamos en la escuela.
No creo que sea justo que te sientas culpable. No es un error dejar a alguien. No estás condenada a la soltería. Lo siento muchísimo, pero tengo miedo de volver a sufrir. Si eres mi mentidor significa que fui a ver a otra persona. ¡Sí! ¡Hola!
Però l'amiga sí que es lía amb el marit de l'amiga. Sí, es lían, sí. Però és... Però és aquí, marro, que això és una xispilla a la pel·lícula.
però el doblatge, no em diguis. La música, què? Està bé? La música. L'únic que se salva és la música. Però és una pel·lícula extraquica. Si tu no dius que no, perquè has vist potser l'escena de Perón. Home, els tràllers sempre... Clar, la voluntat d'un tràiler, l'objectiu d'un tràiler és interessar a la gent perquè vagi a veure aquesta pel·lícula. Encisar i tal. Però...
Ja està, eh? A més, amb el coll tancadet fins aquí. No, no, no. És Quica. És Quica. Molt bé. Doncs mira, aquesta pel·lícula va estar al Festival de Venècia, nominada al millor León d'Oro. Estava entrant a la selecció oficial per el Lleodor, que evidentment no va guanyar. Bé, 2024, eh? I al Festival de Gijón, nominada també a millor pel·lícula. Bé.
Què va anar, Gijón? Quines pel·lis van anar? Bé, la Festival de Gijón és prestigiós, eh? Sí, sí, sí. Mira, va guanyar la Festival de Gijón en la corriente aquell any, el 2024. Una pel·lícula de Corea del Sud. No l'hi he vist.
Ah, mira, aquí estava la vida de Suleiman, que aquesta era la història de Suleiman. Que aquesta francesa és molt bona. Estava al Festival de Gijón. Ah. Mira, mira, sí, sí. No l'he vist, eh, aquesta? Jo tampoc, però diuen que és molt bona. Ah, sí, veus? Bé, doncs, les crítiques. Espera, que em perdo. Això. Les crítiques de tres amigues. Ah, molt bones totes, eh? El meu amic també. El teu amic no l'ha vist, evidentment. No, no l'ha vist.
Mira, Elsa Fernández Santos del País, un gozoso y melancólico enredo. Muret construye con su poderosa y a la vez ligera narrativa un engranaje que fluye dichoso alrededor de las incoherencias y contradicciones de sus personajes. Estupendo guión. Luis Martínez del Mundo, una trama tan delicada, divertida y triste como Andarina y muy verbosa.
O Oti Rodríguez Marchante, de a la BC, es un drama en toda regla, pero atenuado por un gran sentido del humor de su director y por su eficaz método narrativo. Bien escritos los sentimientos y los comportamientos y bien interpretados. Y desiré de faz, de al periódico, la escritura es una delicia. Otro aspecto esencial en el cine de Muret es la brillantez con la que encaja esos diálogos en los espacios y en los lugares. Magnífico trabajo con los actores. Tot son bons, realmente aquí.
Mostrar críticas más. No, hay alguna negativa. Dígame la negativa. Damon Weiss, The Deadline. Una exploración del amor y la vida en Lyon, tremendamente mediocre, probablemente la habrás olvidado o querrás hacerlo mucho antes de que termine. Ah, exacto. Aquesta.
A tu et va la rajamenta. Aquesta. Només hi ha aquesta? De negativa? Digue'm una altra negativa. Mira. Kevin Mayer, de The Times. The Times, eh? Prestigi, eh? Los aficionados a cierto tipo de cine francés sabrán de inmediato que nada especialmente convincente, dramático e incluso psicológicamente creíble va suceder en los 110 minutos siguientes. Però aquest és anglès. Tot el que sigui desprestigi als francesos... És crític.
Bé, doncs sí, ja està. Hi ha més positives que negatives o neutres, ja la veritat. Tres quartes parts de les crítiques professionals són positives. Tots vam sortir d'allà, inclús les noies de la sala també van dir gaia, gaia, coñazo. Posem gotes, Lola? Sí, sí. Gotes, notes, que ho posem amb les gotes.
Vinga, comencem per Il Falsario, película italiana que podeu trobar Netflix, El Falsificador. Un set i mig. Set i mig. Molt bé. I tres amigues. Lola, estàs segura del que has dit abans? Mira, tres amigues. Sí, estic segura del que he dit abans, però ara...
Està filmada a Lyon. Sí. Una gran ciutat. Sí. Bé, ho sé en estat, però... Jo tampoc, però ara hi vaig. Sí? Sí, me'n vaig a Lyon. Quan? Me'n vaig a l'abril, que fan la novel·la negra. Me'n vaig quatre dies a veure la novel·la negra allà. Ah, sí? Sí. Perquè venen escriptors noruecs i em fa molta il·lusió. I són quatre dies que me'n vaig a Lyon. Molt bé. I...
I no puc, a pesar que soc molt francòfona, que tu ho saps, no m'ha aportat res.
No he empatitzat en cap personatge. Ja. No hi ha cap, ni hi ha cap heroi, ni hi ha cap heroïna. No, no, no. L'he trobat molt suceta, molt... No. Posa-li un 3, ja que són 3 amigues i un punt per cada una. Vale, va, posa un 3. Li poses un 3? Va, sí, home.
Va. Escolta, a Lyon hi ha uns coses molt bones. Espero. Sí, el brioche, mira aquest, brioche praliné. És una cosa boníssima. Sí? És la millor cosa dolça que hi hagi al món. De què està fet amb el brioche? És brioche amb sucre aquest que posen per sobre, saps? Així com... com caramelitzat, però... saps? Com sucre. Glaser, no? Sí, glaser. Ah, glaser. Sí, sí, sí, sí.
I és boníssim. És boníssim. Menja d'això, menja, ja veuràs que bo. Va, doncs... Avui ens estem anant molt, eh? Se'ns està anant una miqueta... El discurs. Ah, el discurs. Però és que tot el que sigui positiu, bueno, positiu o negatiu, en aquest cas hi ha hagut la pel·li negativa, però tot el que puguem nosaltres dir de coses interessants...
No se'ns va la pinça. Si ara estem fent aquesta petita apologia de Lión, doncs el millor... Que no hem estat encara cap dels dos.
A lo millor algú, si sent els nostres comentaris, diu, pues escolta'm, no hi havia pensat i potser aquest estiu me'n vaig una setmana. Mira, és com si veus el Tour de França i el veus passar per Lyon i dius, ah, mira, que maco és. Exacte, és així. És a dir, que a lo millor estàs donant una idea, dius, on podria anar, on podria anar. Doncs mira, mira, els de la ràdio han parlat de Lyon.
Què et sembla? Mira, jo dic que hi ha aquest pastís, aquest gat. És que està molt bo, me'l van portar i abans i després la meva vida. És que tot, allà a França... Va, ens quedem sense temps, ara sí, Lola. Pel·lícula de cinema en versió original de la Diputació, aquest diumenge, no crec que vagis perquè ja l'has vist, però et va agradar amb Es Palomes.
No, sembla que tornaré. Sí? Doncs mira, a partir de dos quarts de set, com dèiem, que s'ha avançat mitja hora i una de les millors pel·lícules...
Bon dia, són les dues i us parla Maria Lara. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha defensat el nou tancament total de l'APSAT en sentit sud, decretat aquest dijous després de l'obertura d'un carril ahir només per al transport públic. Ho ha dit el Parlament, on ha comparegut per donar explicacions de l'accident que va provocar la mort d'un maquinista gelida i de les seves conseqüències.
L'obertura del carril de l'esquerra de la P7 sentit sud s'ha mantingut oberta sempre que ha estat possible. De fet, vostè feia referència a una obertura que es va fer puntual per permetre que els autobusos que estan fent el transport alternatiu per les afectacions de Renfe poguessin passar, però malauradament el comportament inadequat
d'alguns d'aquests conductors ha provocat que s'hagi de tancar aquesta solució perquè, evidentment, es van donar incompliments que van posar en risc la seguretat dels treballadors i de les obres que s'estaven fent. En la mateixa sessió, la consellera de Territori ha anunciat que Rodalies continuarà sent gratuït fins a la restitució completa del servei, eliminant així el termini d'un mes fixat. En un primer moment ja tornarà a defensar la gestió del govern i la crisi.
I el Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims a rodalies del 66% en hores punta i del 33% la resta del dia durant la vaga convocada pels sindicats ferroviaris la setmana vinent. Les franges punta seran de 6 del matí en dos quarts de 10 i també de 5 de la tarda a dos quarts de 9 mentre que fora d'aquest horari es mantindrà un terç del servei per garantir el dret a la mobilitat.
I pel que fa avui al servei ferroviari, ha funcionat amb els mateixos serveis que ahir. Renfe preveu, de fet, activar aquest cap de setmana el nou pla de transport alternatiu per carretera de l'R3, que ha de millorar el sistema actual. Hi ha mobilitat en carretera, retencions a la B23 cap a Barcelona i a les E32 al Baix Llobregat. A la PSA també registren retencions importants a l'entorn de Barberà del Vallès en sentit Tarragona
I també una varia amb un carril tallat a la metlla de mar en sentit sud. A banda també continua la cancel·lació del carrer ràpid i una sortida tallada a la C15 a la pobla de Claramunt en sentit Manresa i es manté la carretera del Coll de Pal també tallada per neu.
I un motorista moria ahir a la nit en una col·lisió amb un turisme a la 2 a Castellbisbal per causes que encara s'investiguen. Un turisme i una motocicleta van topar i el conductor de la motocicleta, com dèiem, va morir. Amb aquesta víctima ja són 7 les persones que han perdut la vida en accidents de trànsit en un any a la xarxa viària de Catalunya.
I pel que fa el temps, avui torna la pluja a bona part del país, amb precipitacions febles que entren per l'oest i s'estendran al llarg del dia a la resta del país. Les acumulacions més destacades es preveuen a les Terres de l'Ebre, a Ponení també al Pirineu Occidental.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gas Pots, el programa de referència de la subcomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració Dona la Torra. Ens poden escoltar a través d'en dues emissores el 107.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 107.0 en la casa de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Signa sigui la seva opció, amb un servidor Marc Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dijous 5 de febrer de 2026 parlarem de judo de la mà de la catllarenca Wendy de la Fuente, que s'ha posat a prova aquesta vegada a França. També de solidaritat amb el balanç final del repte dels 365 dies al Pic de la Mola, impulsat pels poblencs Eric Vicenç i Oriol Silvestre. I també en aquest sentit parlarem de la carrera en benefici de la proposta de Save the Children que fan des de l'Institut de Roda de Barà.
Farem la prèvia de la jornada de la futbol sala de la mà del Catllat Lètic, el primer equip masculí i femení, i també del Club Futsal Altafulla i el Torre d'en Barra Futsal. En aquesta jornada els equips de la Pola Montornès han ajornat els seus compromisos i també per acabar les propostes per caminar aquest cap de setmana de la mà del Club Excursionisme Torre d'en Barra i la Torre Camina.
A la segona part del programa entrevistarem l'atleta veterana de la Riera de Gallà del Club Esportiu Picornei, Sandra Jimeno, per parlar del bon inici de la temporada amb el bronze en el Campionat de Catalunya de 5 quilòmetres i la plata en el Campionat de Catalunya de Misa Marató en categoria F50. I a la recta final tindrem la secció de l'associació Marxa Aquàtica Baix-Gallà amb el seu responsable Francesc Santés i Pere Vivancos-Quepa per saber com ha començat l'any i com s'encaren els següents mesos. En tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports. L'actualitat més propera.
Doncs som-hi, comencem el repàs de l'actualitat esportiva de casa nostra d'aquest dijous de la mà de la judoca del Callà Wendy de la Fuente Café Front a un nou repte esportiu, aquesta vegada lluny de les nostres contrades. Concretament, s'ha desplaçat en un dels països veïns, França, per competir amb el club élite judo occitany en el campionat regional d'Occitània i amb el campionat regional de primera edició femenina d'Occitània.
En declaracions al Baix Gatsports, de la Font ha explicat que ha viscut una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com competitiva. Al principi tenia molta incertesa, però m'he sentit molt ben acollida des del primer dia i han fet una autèntica pinya. Ens ha explicat.
Al principio ha sido como una incertidumbre de saber cómo iba a ser el equipo, también al estar en otro país, pues el tema de comunicarse y todo eso suele ser más complicado, pero la verdad que nada más llegar me sentí muy acogida por el equipo e hicimos muy buena piña entre todos y muy buenas sensaciones. Y a nivel de combates y todo, con mucha seguridad de poder ganar los combates y con ganas de seguir adelante con esta etapa también.
En el campionat regional de primera divisió femenina, l'esportista del club judo d'Ojo Tarracó assolit la primera posició, mentre que en el campionat regional, en què ha competit en la modalitat d'equipsmics, ha aconseguit la segona plaça. Ella ha col·laborat en dos causes amb una actuació destacada, guanyant tots els combats, un total de cinc per Ipon, excepte un.
No tenia cap expectativa concreta i la veritat és que ha sigut una experiència molt positiva, ha assegurat. A dos resultats han permès a l'elite jugador occitenc classificar-se pel Campionat Nacional de França, en el qual, evidentment, participarà, si no hi ha cap problema, de darrera hora, vaja, la...
El de la branca femenina tindrà lloc el 22 de març i el de Kids Mix el 19 d'abril. En tots dos, 3 expectatives fossin importants, ja que, segons ha explicat, és un dels països amb un nivell d'ajuda més alt, la qual cosa es constata, diu, en aquestes competicions en què participen judocas que han competit a escala internacional i fins i tot en Jocs Olímpics.
Muy grandes porque Francia tiene un nivel muy alto de judo, es de los mejores países de Europa en judo y el poderse clasificar en un campeonato nacional de ese nivel, la verdad que son unas expectativas muy grandes. Ya me han estado comentando el entrenador del club donde he participado, que allí van gente que ha estado participando en olimpiadas, en campeonatos internacionales, así que habrá mucho nivel.
Recorrem que Wendy de la Fuente fa dues setmanes va revalidar per tercera vegada consecutiva, és a dir, ja són quatre títols els que ostenten el campionat d'Espanya de Lliu-Yitsu. I ara una d'aquelles notícies que ens agrada explicar, que fuig de la competició, però té a veure també amb l'esport i també amb causes importants.
El passat 31 de desembre va arribar al seu final el reta 365 dies al pic de la Mola, impulsat per dos veïns de la pobla de Motornès, Eric Vicenç i Orol Silvestre, per recaptar diners per la Marató de Trescat. Durant tot un any, tots dos, o com a mínim sempre un d'ells, la majoria de vegades d'agudament acompanyats, han fet els dos quilòmetres cinc d'anada i cinc de tornada des de la vila fins al cim, independentment de les condicions meteorològiques.
En una entrevista al Baix Gasports, Vicenç i Silvestre s'han mostrat satisfets tant per la gran resposta de la gent com per, conseqüentment, els diners que han pogut donar a la causa benèfica. Tant per haver-ho aconseguit, encara que haguéssim estat sols, però també després pel volum de gent que es va moure, el volum de donacions i tot el que es va arribar a moure dius, ostres, encara li dona més sentit i aquells últims dies que es feien una mica més de fatiga en ple estiu o ja acabant l'any, doncs encara li van donar més sentit. La veritat que un 10 per nosaltres.
Tanta resposta que vam tenir, vam començar, pensàvem que tindríem resposta de la gent i que recaptarien una quantitat que jo per mi, el que al final ha sigut l'acabarany, per mi ha sigut impressionant. I personalment crec que no tinc encara consciència del que vam moure i del que vam fer.
L'única condició per participar en les caminades al Pic de la Mola era aportar un euro. Seguint aquest requisit, i segons han explicat els impulsors, s'han recatat 4.200 euros, una xifra que segueix augmentant perquè el període de donacions continua obert fins al mes de març.
A finals de juny, que anàvem pujant un dia, vam dir, quant creieu que recaptarem? I els tres que normalment pujàvem vam apostar que ens mouríem cap als 2.000. Entre 2.000 i 2.400 ens van moure les apostes. A dia d'avui, que encara hi ha algú que segueix donant allò, té 2 euros, té 5 perquè no vaig poder pujar, no massa, però encara passa,
ens hem plantat cap a 4.200 euros. Aquell dia de l'Ulibert que van pujar 200 i escaig persones, sí que dius, hòstia, un fet que és només sortir a caminar, sortir a caminar dues hores, hòstia, i arriba un dia que mous tota la gent que mous, una simpleria d'agafar i, hòstia, anem a caminar. Simplement caminar, o sigui, et dones compte que en qualsevol acte, per simple que sigui, si el fi és bo i és solidari, pots arrastrar molta gent amb tu.
De l'1 de gener al 31 de desembre de 2025 van pujar un total de 2.030 persones, 600 diferents, expliquen sense completar-se més d'una vegada ells mateixos, evidentment. Hi han pres part del repte, gent a títol individual, associacions i entitats tant del Baix Gallà com de la resta de la demarcació.
En l'entrevista al Basga Esports, Vicenç i Silvestre van avançar que tenen un altre repte sobre la taula que resta a veure amb el del Pic de la Mola, excepte que també servirà per recatar fons per la marató. La nova proposta consistirà en un concurs de menjar, concretament un entrepà, probablement d'un quilogram, i mig i mig quilo de patates amb aguda inclosa. Ara queda acabar de donar-li forma i establir el dia en què arrencarà, de forma oficial.
Una altra proposta solidària és la que organitza l'Institut Roda de Barà, concretament una cursa solidària amb l'objectiu de recaptar fons per l'ONG Safe the Children, entitat que treballa en la defensa dels drets de la infància arreu del món. Es tracta d'una iniciativa impulsada fa 22 anys i a la qual el Centre Educatiu Rodenc hi participa des de fa 9 cursos. Ho explica la professora d'Educació Física Celi Niubo en una entrevista als companys de Roda de Barà Ràdio.
Hi ha aquesta idea de recollir fons, diners, per enviar amb aquesta ONG, que és Save the Children. Segona, es munta un recorregut al mig del poble, que després ells els explicaran, i durant un temps els alumnes són els encarregats de buscar...
Cada un d'ells pot buscar familiars, amics, comerços de la vila, o inclús ells mateixos es poden esponsoritzar. I en què consisteix? Que aquesta persona et dona X quantitat de diners perquè tu participis en aquesta cursa.
Cada any els diners recatats es destinen a una causa específica. Enguany, la temàtica se centra en la desnitrució infantil, una problemàtica que afecta milers de nens en països en situació de pobresa extrema o conflicte. A banda de l'aspecte esportiu, l'iniciativa incorpora continguts pedagògics en l'objectiu de conscienciar l'alumnat sobre les desigualtats globals. La cursa tindrà lloc el divendres 13 de febrer, sortirà a la una de migdia des de l'Avinguda Fèlix Martorell,
i els participants hauran de completar un recorregut de 750 metres pels carrers del municipi.
Ja al cap de setmana comencem la prèvia, en aquest cas esportiva, com és habitual els dijous, parlant de futbol sala. A primera catrana, el femení del Calle Atlètic es desplaça aquest diumenge fins a la capital del Baix Camp per veure's les cares amb el coet del grup 3, el Reus, a partir de dos quarts de sis de la tarda, en el partit corresponent a la catorzena jornada.
Les de la Baix Gallà tenen diversos al·licients per evitar un hipotètic excés de confiança per la situació del rival, consolidar-se a la tercera plaça, intentar distanciar-se dels perseguidors més immediats i empatar 24 punts al segon, l'angle sola, que descansa. La victòria a la pista de l'Amposta va restar la confiança de les Callarenques després de la dura derrota a casa contra la Forja B. Ara tenen, doncs, l'oportunitat d'iniciar una nova ratxa de bons resultats davant un rival que només ha sumat 4 punts de 30 possibles.
Les Rausenques encadenen sis derrotes seguides d'ençà que van vèncer el penúltim, l'Ivars, en la quarta jornada. Estan a tres unitats de la Lleida Tanes, ocupant tots dos equips les dues places de possible descens. Hi ha sis unitats de la permanència que marca l'Atlètic de Seu.
Després d'haver hagut d'ajornar el partit del passat cap de setmana contra la Pobla de Mafomet, encara sense nova data, el masculí del Callà Lètic visita aquest dissabte a l'avant penúltim classificat, el futsalpax Tarragona, a partir d'un quart d'una de migdia, amb la autoexigència d'endur-se als tres punts cap al Baix Gallà. Per cert, el partit contra la Pobla sí que té data, serà aquest dissabte, aquest dimarts, volem dir, a la tarda nit.
Els d'Ignasi i Abelló venen de perdre contra l'Huracans i ocupen la novena plaça amb 16 punts, a 5 de les places de sense preferent i amb un partit pendent. La lluta per pujar de categoria és aferrissada i necessiten començar a sumar de 3 en 3, com així ha dit el Tànic en declaracions del programa.
És un partit trampa. Ja veiem els jugadors per molt que estiguin a baix. És un equip que ha anat de menys a més, que competeix, que els resultats amb equips d'edat i equips de baix són resultats molt justos. Això vol dir que ens trobarem un equip que ens ficarà en les coses molt difícils. Però el nostre objectiu és tornar a assolir
aquest bon joc, tornar a haver sistemes encertats de cara a porteria i podem fer algun golet més que ens pugui donar la victòria i intentar ser nosaltres mateixos per reconduir la situació i tornar a apretar la classificació per estar el més alt possible.
Davant un futsalpax que és un set classificat en 12 punts i que si guanya es posarà només a un dels callerencs. En el seu cas, però, mira més en la permanència, ja que només té dues unitats d'avantatge respecte a les places de possible descens i cinc sobre el descens directe. I a la segona catrana, branca masculina, el club futsal Altafulla juga aquest dissabte a casa davant el Puig Palat a les 8 de la nit en el partit corresponent a la tretzena jornada del grup 11.
Els Roquinegres s'enfronten contra el Coer amb l'objectiu únic d'aconseguir la victòria, la tercera de forma consecutiva i consolidar-se en el lideratge. L'equip de Xavi García ve de guanyar dos derbis, un amb certa facilitat davant el Torre d'Embarra i un amb més patiment contra la Pobla de Montornès.
Ningú va dir que el camí cap a la glòria estaria ple de roses, però aquest cap de setmana torna a assumir l'etiqueta de favorit amb el deure de demostrar-ho a la pista. Enfront, un Puig Palat que persegueix la primera victòria de la temporada, o el primer punt, perquè encara manté el seu caseller a zero. Ha perdut els 12 partits anteriors amb un balanç de 32 gols a favor i 132 en contra, 19 dels quals els va encaixar contra l'Altafulla en el partit de nada.
D'altra banda, el Torra d'en Barra futsal juga aquest diumenge a partir de les 7 de la tarda a la Conca de Barberà, concretament a la pista de l'Olímpic Club Pira, un equip que aspirava al lideratge, al títol i a l'ascens, vaja, però que ha perdut pistonada en les últimes jornades. Són, doncs bé, portava des de...
La setmana passada, Baja va guanyar el futsal Pax Tarragona B per 1 a 10 i va tallar així una ratxa de 5 partits sense guanyar en 3 derrotes i 2 empats. Els jugadors de River Ferreny intentaran aprofitar els dubtes que puguin tenir els locals per obtenir un bon resultat i compensar les dues últimes derrotes, sobretot la darrera contra el Vendrell B, una derrota dura, tenint en compte que era un dual directe. Tant el masculí com el femení de la Pola Montornès, per cert, han ajuntat els seus compromisos i jugaran la setmana vinent.
I parlem d'algunes de les propostes per sortir a caminar aquest gat de setmana i, de fet, aquests dies ja. D'una banda, el Club Excursionisme Torre d'Embarra organitza aquest diumenge 8 de febrer la primera sortida. Es tracta d'una caminada des de Cornudella de Montsant fins a Ciurana amb un recorregut de 12 quilòmetres i una durada de 5 hores. El desnivell positiu serà d'uns 440 metres. La sortida des de la Torre es farà a les 7 del matí des de l'aparcament de Mañà i Flaquer
i l'inici de la caminada es preveu una hora més tard des de la parròquia de Santa Maria, a Cornudella. El recorregut passarà per la pista que hi ha al costat de l'embassament de Siurana, després es pujarà cap al Coll de les Lloses i pel Tossal Prior fins a arribar a la localitat de Siurana.
I els amics de la Torre Camina han anat aquest dijous fins al Castelló de la Riera de Gallà, una ruta de 12 quilòmetres i unes 3 hores de durada, i aquest divendres aniran cap al Vendrell per, doncs bé, completar la setmana amb una visita a la zona natural de la capital del Baix Penedès. La sortida a les 9 des del cap de Torre d'Embarra. Recordem que les sortides són lliures i gratuïtes, tot i que cal portar roba i calçat a dient aigua, l'esmorzar i la tercera sanitària.
Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat, anem a l'espai de l'entrevista.
Encantem la segona part del programa per entrevistar l'atleta catalana de la Riera de Gallà del Club Esportiu, Pico Ornei i Sandra Gimeno per parlar del bon inici de temporada amb el bronze en el Campionat de Catalunya de 5 quilòmetres i la plata en el Campionat de Catalunya de mitja marató en categoria F50 que bé vam explicar.
La setmana passada volem conèixer les valoracions de l'atleta i també quins objectius es fixa aquest 2026. Bon dia, Sandra, com estàs? Benvinguda a Pesca d'Esports. Bon dia, gràcies per convidar-me. Bé, podem dir que has començat molt bé la temporada, no? Sí, més del que ens esperàvem, la veritat és que sí, molt contenta per les dues competicions que vaig fer i per resultats.
Ara en parlarem de cadascuna d'elles, però a mi el que em té fascinat és aquesta capacitat per fer tant distàncies curtes com distàncies llargues. Bueno, jo venia de la muntanya, de córrer per la muntanya i, bueno, me van comentar per què no proves de fer pistes. I, mira, ho vaig provar i no me l'has agradat.
Bé, es entrena cada cursa és diferent, cada distància és diferent i llavors ha de prendre els entrenaments a les distàncies. Són reptes. I més enllà de reptes, també una doble feina en el sentit de la preparació, vull dir. Sí, però jo crec que una cosa compensa l'altra. Vull dir, fas tirades llargues, fas sèries curtes, sèries llargues i una cosa m'alimenta l'una amb l'altra.
Clar, al final també entenc que tens una previsió de calendari, no? Doncs mira, aquesta setmana o aquest cap de setmana toca fer una llarga, no? Ja durant la setmana o les setmanes prèvies, et prepares per aquella distància. El que passa és que aquí també al final era una setmana de diferència, no? És a dir, que t'havies d'haver adaptat ràpid, en aquest sentit. Sí, en aquest cas, veig prioritzar el que era la nit de marató, i vam fer entrenar dos o tres mesos abans preparant la nit de marató,
I al 5, doncs, bé, el mateix entrenar la mitja marató, doncs anaves fent ja sèries ja més llargues, que també t'assorbeixen per fer al 5. Però ens vam centrar més en el que era la mitja, que no pas el 5. Clar, és que si hagués sigut al revés, no? Primer la dels 5 km i després la mitja marató, segurament no hauria sigut possible fer-la. Jo ho veig més complicat. Sí, sí.
Vull dir, el cinc, el que avui dia és la diferència, no pots fer, no pots preparar i fer la mitja i després el que et queda ja dius, bueno, acabo de fer ja el cinc, però al revés, sí, és complicadíssim, potser no ho hagués fet, eh? Llavors...
Anem a Pants. El 18 de gener vas tenir aquesta primera prova, va ser al Campionat de Catalunya de mitja marató, vas fer subcampiona en categoria F50 amb marca personal i la mínima pel Campionat d'Espanya. No sé si anaves amb aquests objectius i si no és així, quin és el grau de satisfacció quan te superes a tu mateixa i a més a més fas la mínima per poder estar en un Campionat d'Espanya?
No, la intenció no ho era, bueno, ni m'ho plantejava el fet de poder fer el mateix temps que l'any passat, i amb això ja hauria estat més que satisfeta. Però, vaja, no m'ho esperava, la veritat és que no. I menys el dia que feia, que plovia moltíssim a granollers.
Va ser una sorpresa, la veritat és que ni m'esperava el poder estar en podi ni m'esperava el poder baixar a temps. Però bé, suposo que els entrenaments aquí han sortit, no?
que al final és aquell moment de plena satisfacció, que tota la feina, que al final dediqueu hores complementant amb la vostra vida, sempre ho dic, en la vostra vida personal, en la vostra feina, són aquelles hores que ningú veu però que esteu allà matxacant a la pista i quan, mira, es dona la circumstància que fas una bona cursa i a més a més marca personal, és el moment més de satisfacció, més que ha de pujar al podi, potser? Jo per mi sí, perquè...
Vaig baixar 5 minuts de l'últim temps que tenia i per mi és molt, vaja. I per mi sí, que fa gràcia a tothom, mi fa gràcia poder pujar al podi, però el poder baixar, vull dir, superar-te a tu mateix, per mi és més satisfacció que no pas el podi. També és veritat i sí que m'agradaria dir-ho jo que vaig tenir una bona llebre també. Me'l va acompanyar la meva parella
I això també ajuda, les coses per conseguir. Sí, a més a més hi ha segurament aquella entesa personal i després també l'entesa pel que fa al córrer, perquè segur, no sé si compartiu moltes sessions d'entrenament, però sí que és veritat que al final ja us coneixeu molt bé el ritme al que podeu anar o el que us interessa anar, al final sempre deu ser més senzill que en una altra situació.
Sí, de fet, els mesos anteriors ho vam estar preparant tots dos i les tirades llarges les tiram tots dos i hi ha ritme. I els entrenaments diaris per costats horàries potser no coincidim tant, però sí que és veritat que ho prepares amb antelació i ho fem tots dos. I això després també surt a l'hora de competir.
És el que dèiem abans, per més estic pressió i poder baixar temps, però també poder compartir-ho, no?, amb algú de casa. Bé, és que al final són aquells al·licients que segurament ajuden en els moments de més dificultat, que potser els acabaria superant igual, eh?, però crec que ho allareixen una mica, no? Sí, sí, i això està de raó.
I després, doncs, vuit dies després, com ens explicaves, aquest bronze en el campionat de Catalunya de cinc quilòmetres, en la distància més curteta, més assequible, i també, aquí no vas, entenc, no vas poder rebaixar marca, però vas fer mínima pel campionat d'Espanya, que, evidentment, doncs, també, plena satisfacció. Sí, bueno, si amb l'altra no tenia, vull dir, no anàvem amb intenció de fer podi, amb aquest encara era menys, no? És molt més explosiva, és molt més ràpida,
veníem de vuit dies d'una mitja, que vol dir que s'ha de recuperar de tots els entrenaments que s'ha fet de distàncies llargues i del campionat, no? Però, bueno, van a dir. No vaig deixar potser el temps que tinc, però, bueno, tampoc no m'esperava el resultat, vull dir que molt content.
En aquell impàs de recuperació entre setmana, quina va ser la preparació per dir-ho d'alguna manera? Sortir a estirar les cames simplement o ja algun dia intentar anar a fer 5 quilòmetres a bon ritme? Com va ser això? No, no, va ser estirar les cames i com a molt un dia fer una mica d'execció així més.
No és intensa, però poca cosa. Vull dir, en 8 dies, i venint de tot, venint dels 21 que portaves, no podies fer massa tampoc per arribar bé.
Per conèixer-te una mica més, parlàvem d'aquesta polivalència per fer distàncies llargues, distàncies curtes. En els últims temps també ja l'any passat, per exemple, vam veure fent distàncies potser més curtes que no pas una marató, però no tan llargues com uns 5 quilòmetres, com 400 metres, 1.500 metres, 3.000 metres... Ets molt polivalent, estàs capacitat per fer tota mena de proves.
Sí, no sé, ho vaig provar, perquè bàsicament vaig fer això, vaig aprovar-ho, a veure què és el que hi ha. Sí que és veritat que quan tu fas els entrenaments, vas una mica allà on estàs, i ha sortit bé, i la veritat és que és diferent, els entrenaments són diferents, la manera de plantejar-te la competència també,
però tot són reptes i al cap el que busquem és això, no? El motivar-te i el seguir i que el segui entrenant, no? Sí, des de no sé com, no sé quant anys fa, vaig fer dues ultres i són maneres diferents de plantejar-se d'entrenament però no et sabria dir si és
Si m'agrada més una cosa o una altra, són diferents. I llavors, és el que dèiem, són rectes. I t'es planteges i no és que surtin ni bé ni malament, sinó que hi ha uns resultats i crec que els dos entrenaments que fas surten els resultats.
Ah, jo ho deia perquè normalment els al·letes teniu dues, potser tres distàncies predilectes, és més estrany trobar tanta veritat, no? I a més a més el que posaves sobre la taula ara, que també ho havíem vist a través de les xarxes socials, que ja alguna vegada has fet alguna ultra que ja són paraules majors, no? És a dir que, ostres, sorprèn i parla molt bé de la passió, suposo que tens per...
per l'al·latisme, que entenc que al final és la clau de tot plegant, no? Aquesta passió també suposo estar bé, estar en forma, però si no hi hagués aquesta passió pel córrer, per l'al·latisme en general, suposo que no seria possible tot això. Jo crec que bàsicament t'ha d'agradar i tu has de passar bé. Mentre t'agradi i t'ho passis bé, jo crec que pots fer el que en aquest moment te vingui de gust. Però sobretot això, que t'ho passis bé, vull dir, no t'he sentit si has d'anar
Òbviament que quan competeixes, pateixes, no? Però que te motivi això, el passar-te bé, el fer esport, i si a més a més, fent això, te surt bé i pots tindre algun pòdio, pots baixar marques, doncs perfecte. I si no, l'important, el principal, és passar-te bé, no s'ho fas.
I què millor que fer-ho, Sandra, que amb família? Abans parlaves del teu marit, que et fa a vegades de llebre o competeixes al costat d'ell, però també a casa som molt esportistes la canalla, no? Tenim l'Albert Martí, que en parlem d'ell, doncs ara segurament ho farem no cada setmana, però quasi, quasi.
que està amb la Grupa Celèptica de Catalunya, també la vostra filla, la Laia, que en aquest cas practica vòlebol, però també entenc que fa algunes curses així a nivell popular. I fruit de tot això, i aquí sí que he dit, ostres, aquí hi ha una bona història, vau decidir crear el Club Esportiu del Salà, que està format bàsicament per vosaltres quatre, per la unitat familiar. Sí, sí, de tot el nom més inicial dels
dels nostres quatre noms. Va ser, bueno, que hi ha un curs curricular, quan els nens eren petits, alguna vegada havíem fet relleus, i el típic, què posem, què posem? Doncs vinga, va. I vam buscar amb les inicials quin nom podíem fer, que fos fàcil també de pronunciar-lo o no.
i ens escrivíem així alguna vegada, no?, quan em corríem o tots quatre o tots tres, depèn de qui en aquell moment s'apuntava la cursa. Ens vam adonar que, o ens feia temor que algú ens agafés el nom i el vam registrar com a club. Llavors ens vam dir, no fos cas que ajugo, que li passi el nom i ens sabria greu perquè són les inicials dels quatre, no?, els Albert, Sandra i Laia.
I així ha sigut, així tenim, doncs fa, ja fa uns quants anys que tenim. Això pel que fa al nom, Sandra, però a mi m'hauria agradat viure aquell moment de, no sé si a la taula de casa o prenent alguna cosa a algun bar. Escolta, anem a registrar un club que sigui de la unitat familiar i després, a partir d'aquí, el tema del nom, però aquell moment de dir, anem a crear un club com a tant. Sí, sí, bueno,
Clar, jo vaig estar mirant perquè pensava, bueno, com hi hagi algú que digui, ai, el vull agafar o el vull fer servir, si hagués sigut un nom més comercial o que no té cap vinculació a nivell afectiu, potser no té per tant. Però el fer les inicials dels nostres noms i que formar part del nucli familiàstic em hagués sabut greu.
I llavors ho vam estar comentant, ho vam preguntar i ens van dir si ho podeu registrar. I sí, sí, ho hem registrat al Departament d'Esports de la Generalitat com a entitat.
A mi em sembla fascinant, insisteixo, a mi em sembla una idea fascinant i a més a més que es cau molt bé perquè mira, demostra que en família es poden fer moltes coses, l'esport és una d'elles i és un exemple segurament portat al límit, crec, perquè jo crec que és la primera vegada que ho veig.
però que, ostres, que fa molta petxoca, i mira, tenim la sort que ho tenim aquí a casa, al Baix Gallà, i que podem presumir d'aquesta gran idea. Així que, no res, seguirem. Si aneu a fer alguna cursa així juntets, també ho haurem d'explicar. Molt bé.
Doncs, Sandra Jiménez, t'agraïm moltíssim que ens hagis atès a aquells notats d'Albes Gasports d'Altafulla Ràdio i no a la Torra. És la primera vegada que parlem, però no serà l'última, ja t'ho aparteixo i seguirem a veure com avança aquesta temporada, que per cert, per acabar, amb això del Club Esportiu Barcelona, se m'anava del cap. Assistiràs a aquests campionats d'Espanya pels quals has fet la mínima? Quins són els reptes que tens aquest 2026?
No ho sé, ara per ara recuperam del 21 i del 5, que ja és, i hem vist el campionat d'Espanya, no sé si podré anar per logística familiar i per això, ja ho veurem quan arribi el moment, i aquí, previsió, previsió, hi ha...
Pista coberta d'aquí 15 dies i ja ho veurem, a veure com estem, si anem o no hi anem. I si no, després ja és el que seria aire lliure. I voler que vagi sortint, perquè a vegades se't planteja alguna cosa que no t'havies procurat i dius, vinga va, però sí, fem-ho.
Doncs, sigui aconsegui, estarem al cas, evidentment, d'aquestes primeres competències nacionals i després, si hi ha qualsevol altra cosa, també estarem per explicar-ho. Molt bé, moltes gràcies a valtros. Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports.
Doncs vinc a fer-te l'entrevista amb l'atleta de la Riera de Gallà, Sandra Jimeno. És moment de parlar o d'obrir, millor dit, una de les seccions habituals ja del Baix Gasports.
Doncs vinga, va, que toca parlar de la marxa aquàtica, de l'associació i totes les activitats que fan, que van més enllà també d'aquesta disciplina i ho fem com és habitual amb els seus responsables més directes. Pere Biancosquepa i Francesc Santís, bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé.
Bon dia, molt bé. Bé, activitat, ara en parlarem, però amb aquest temporal constant de pluja, vent, suposo que l'aigua... complicat. És el més difícil. Portem des de primers d'any que no hem pogut fer pràcticament res, perquè el mar no està en condicions, però tenim altres activitats que si les portem a terme, la marxa nòrdica, el senderisme...
Sí que anem fent d'altres coses, però l'aquàtica, de moment, i encara ens queden uns dies, està aturada. Deuen tenir ganes els atletes habituals de la marxa aquàtica. La veritat que sí, perquè a part n'hi ha una gent en concret que només fa marxa aquàtica, perquè és el que més li agrada, i a part l'utilitzen com a esport complementari a el que ells fan, que són corredors, i demanen la marxa aquàtica, però entre tot hi ha la seguretat,
i les previsions no han donat fins ara per poder-ho fer.
i ara actualment les últimes que hem estat mirant les previsions que n'hi ha, que mirem en tres plataformes diferents, ens donen que cap a potser el dia 18, 19 de febrer, però això va variant perquè va entrant una borrasca, una altra, una altra, i bueno, no. Entre tot és la seguretat primordial, substituïm aquesta activitat de marxa aquàtica, com diu el francès, amb la marxa nòrdica, amb el senderisme, i bueno.
Afortunadament m'explicàveu ara fora de micròfons que les competicions habituals que organitzeu de marxa aquàtica doncs heu tingut no sé si dir la bona sort o no però la virtut d'establir-les a partir de març, hi ha un temps prudencial a veure si ha millorat la situació així que en aquest sentit ens hem de preocupar d'allò d'haver d'ajornar proves i una mica el que va passar l'any passat Sí, exacte, a diferència i per l'experiència de l'any passat
el que hem fet ha sigut retardar una miqueta les proves perquè d'aquesta manera també esperem que s'hagi calmat una mica tot aquest front de borrosques que no deixen passar i que no es dificulten la feina i que llavors almenys no tinguem que suspendre les proves que ens van acumular totes a final d'any i era cada setmana que havies de fer alguna cosa.
De fet, crec que una de les mesures que ens vau explicar en el darrer programa del 25, parlant ja de què serien aquestes lligues, era que també reduïeu el número de proves, no?
Sí, també l'hem reduït. Vam ser molt optimistes en programar moltíssimes activitats i no és que la gent no respongués, però també d'alguna manera vam veure que tant nosaltres com els atletes arriba un moment en què estaves una miqueta col·lapsat i només que et passi, que tinguis que suspendre'n unes quantes, després és molt difícil de poder-les fer.
En tot, hi ha una data concreta d'inici o encara l'heu acabat de determinar? Sabem que és el març pel que dèieu, però... És el març, no sé. A partir d'aquí? No me'n recordo la data, però em sembla que és a finals de març. A finals. Sé que vaig posar-la jo i no sé si és l'últim cap de setmana o el penúltim cap de setmana de març.
Ho vaig posar cap allà, cap a finals de març. Si està publicat, ho trobaré. Sí, està publicat a la pàgina web nostra, la secció d'activitats. Doncs ara ja en sortirà per aquí. I ja vaig ser conscient de mirar-ho, de posar-ho el més junt possible. Jo estava per evitar tot això del mal temps i tal, i després hi havia gent que tenia altres activitats. Doncs mira, exactament el 22. El 22 de març, eh? Sí.
22 de març. Fantàstic. Sí, que es començaria amb una prova de fons, em sembla. Si m'està mirant ara la lliga d'hivern i no en sortia, però la de fons... No, n'hi ha un apartat a la nostra web que es diu activitats o calendari d'activitats i allà surten totes les activitats que fem que no siguin els dies de cada dia. Perquè, com saps, nosaltres fem, durant la setmana, fem diferents tipus d'activitat de dilluns a dilluns.
I alguna vegada els divendres, nosaltres per norma tenim dilluns i dimecres marxa aquàtica a la tarda, dimarts i dijous al matí marxa aquàtica, dimarts i dimecres marxa nòrdica a la tarda, i després els divendres potser fem alguna conferència, com aquesta setmana tenim una conferència.
Una xerrada sobre salut, nutrició i com actua el cos a partir dels 40 anys amb l'esport i sobre el sedentarisme. Avui fem una xerrada, demà, divendres, farem una xerrada a les 7 de la tarda.
A la sala esportiva que hem creat fa poc, que hem creat des de l'Ajuntament allà al parc esportiu, al costat del gimnàs. Hi ha una aula allà que la utilitzem per fer conferències o xerrades i justament demà tenim una llicenciada en INEF
que ens ve a fer una xerrada sobre l'esport i el sedentarisme a partir dels 40 anys. Llavors aprofitem, amb la qual cosa el que posa al nostre calendari d'activitats és una cosa que són caps de setmana, que està ple, i una altra són totes les activitats que fem durant la setmana. Quan no podem fer marxa aquàtica, substituïm per sedentarisme, que és el que estem fent durant aquests dos mesos, o per sedentarisme o per nòrdica. Ho estem combinant.
Doncs interessant aquesta xerrada sobretot pel públic que teniu vosaltres, que és en la seva pràcticament totalitat gent més gran de 40 anys, així que una activitat molt interessant per als vostres socis i sòcies i aquell que s'hi vulgui sumar. Parlem de marxa nòrdica perquè seguiu, com deies, seguiu fent els entrenaments, teniu ja una primera prova per poder participar, no competitiva, i després el que va quedar pendent del 25 també, que estàveu a veure si us confirmaven una prova o no per poder organitzar,
I sembla que així serà. Doncs el que farem és... La FEC treu unes participacions, unes proves de nòrdica no competitives i altres competitives. Llavors, tindrem un grup de gent majoritari que anirà a fer, em sembla que són 15 o 16 proves que s'haurà al calendari de la FEC. Hem decidit fer unes 10 proves o entre 10 i 11 proves del calendari a diferents llocs del territori català
de proves no competitives, i després tenim un grupet que està més preparat físicament, que potser fa Copa Catalana, de marxa nòrdica, com a club, i després, com a projecte, si fora de lloc, és anar presentant-se al campionat de clubs d'Espanya, campionat d'Espanya de clubs de marxa nòrdica. Però simplement per fer acta de presència, per conviure, per saber què pot ser un campionat d'Espanya de clubs de nòrdica, que es fa crevillant, el mes d'octubre.
És a dir, anar a fer el tast, a viure una jornada de germano i de club, i ja el tema més a nivell competitiu ho podríem deixar per més endavant. Sí, però això és un grupet només, és a dir, un grupet de... no sé si seran 7, 8 persones que aniran a la prova que s'agravien, però en canvi a les proves no competitives esperem portar entre 20 i 30 persones a cada sortida que fem a diferents llocs de Catalunya.
que és cada setmana, cada mes una prova, o algun mes que toquen dues proves. Però intentarem portar al redon, la nostra intenció és portar 20 persones de club,
a fer les no-competitives, per compartir, com ho veus, no? És a dir, anem a fer l'activitat que és no-competitiva, fem esport, coneixem i compartim l'espai. Coneixem el poble, coneixem l'espai. I, bueno, això és la idea. Estava pensant que, segons quines proves donen allò el premi a l'equip amb més participants. Potser algun us cau, si és que se n'organitzen, d'aquests centejos. És que les no-competitives em sembla que no, no? No donen res? No? Doncs mira, estaria...
Em sembla que només és les competitives. Bé, doncs una llàstima perquè seria una manera de fomentar també la pràctica a esports o a proves no competitives, que crec que també al final és important. I en referent a la prova que ens han donat a nosaltres... Sí, nosaltres la farem... Finalment ens l'han otorgat i nosaltres la farem el dia 13 de desembre.
a Creixell, un circuit que ja el tenim més que aprovat i que funcionarà, espero molt bé i que convidem a tots que també estarà com a no competitiva i que ha sigut aprovada per l'EFEC.
Quina distància més o menys prevelleu i per quins indrets? Alguns exemples, bàsicament, perquè ens fem una idea. El fet és que volíem fer dos circuits. Hem presentat dos circuits. Un circuit de 8 quilòmetres, 400 metres, amb un desnivell de 120 o 118, que és res.
I l'altre circuit són 3 quilòmetres més, és a dir, 11 quilòmetres 400, i el desnivell no ho passava, em sembla que de 210. És a dir, són dues proves. Volíem presentar dues proves, llarga i curta. D'entrada, ens han aprovat les dues, però bé, de cara a com anés i vagi anant allà, doncs acabem decidint si farem les dues o no. D'entrada faríem les dues proves, la llarga i la curta.
a la vegada, perquè surt simultàniament, i el no ser competitiva, si una persona està fent la curta i quan arriba el punt que ha de fer els 3 quilòmetres més decideix fer la llarga, tampoc n'hi haurà cap problema. Igual que al revés, si una persona fa la llarga i arriba el punt que fa retornada,
i vol acabar fent la curta temporada. No ser competitiva no implica al final tindre que fer-ho sí obligatoriament. Doncs el 13 de desembre, quan arribi el moment, ja en parlarem molt abans ja haurem parlat d'aquestes primeres experiències en aquest circuit, en aquestes proves, així que temps tindrem per...
per poder parlar de la darrera casa a Creixell. També m'heu deixat entreveure que teniu previst organitzar un nou tornet de ping-pong i això m'agrada molt perquè sí que és veritat que a Torre d'Embarra tenim un club que fa ping-pong però no és d'aquells esports que poguessin trobar a tot arreu i a Creixell vosaltres mateixos ja l'any passat vau organitzar un campionat, alguna activitat més i content de poder tornar. D'entrada nosaltres, l'associació
Tots els diumenges, que si tots els diumenges que no tenim activitats, de 10 a 12 fem ping-pong com a associació de marxa aquàtica. És una de les activitats que tenim dintre l'associació. És de la recorrent, allà al Casal, a l'epicentre de Crecí.
Sí, en el casal municipal tenim aquestes... Sempre que no està ocupat per una altra activitat o que no hi ha res més, mirem de fer ping-pong, perquè també tenim gent que no li agrada gaire l'aire lliure...
I els interessa ja fa dos anys que estem fent ping-pong, per això l'any passat vam fer el campionat, i aquest any el tornem a fer el 12 d'abril. Sembla que sí que és el 12 d'abril.
És que fem moltes coses i al final el cap se'n va. I bueno, doncs... 11. 11. 11 d'abril. I el que també tenim imminent per aquesta setmana que ve...
és la trial, és a dir, la prova de trial que fa l'Ajuntament i que nosaltres hi col·laborem en l'organització de tot el recorregut i tot el... com sempre, com sempre hem fet. Abans de parlar de la trial, que és el següent i el punt final, quanta gent teniu ara jugant a ping-pong?
Bueno, podem comptar amb unes... Dels que venen sempre, una quinzena de persones, entre 15 i 20. No venen sempre els mateixos, però més o menys els comptem a tots els que venen, entre 15 i 20 persones. El que passa és que quan obres el campionat n'hi ha moltes més que venen o que juguen amb altres posos o que no juguen.
però que els agrada i que venen. També tenim gent dels nostres que venen a jugar d'aquests 15 o 20 que no volen competir, que no s'apunten a la competició. Més a nivell social, doncs. Sí, hi ha gent que li agrada més el social i no la competició. També està bé. Tenim molta gent també que es dedica a això, que a la competició no li diu res i no volen ser competitius i llavors quan és un tema de competició no s'apunten. En canvi, quan és un tema social que ens juntem allà i anem fent partides, anem intercanviant, doncs sí, a això li agrada, no?
o mentre s'esperen, ara hem posat mentre s'esperaven a les taules de ping-pong, perquè ens n'entaven a vegades molta gent, un badminton d'aquests i van calentant amb el badminton. També és molt divertit el badminton, eh? Sí, sí. Potser seria el següent pas, no? Explotar la via del badminton. Bueno, ara muntem el ping-pong, dues taules de ping-pong i una de badminton. I les tres estan plenes. És a dir, la gent ve allà, fa... xerren un amb uns altres, és com una... Aquelles dues hores és com un punt de trobada
potser veig gent que no jugarà al ping-pong, però es troba amb altra gent que fa temps que no s'ha trobat, que només juga al ping-pong, que és el que diu ell, li agraden les activitats d'interior. Llavors és com un punt de trobada, el diumenge de 10 a 12 ens trobem allà i tal. I molt bé, molt bé, molt bé.
Bé, també. Doncs ho celebrem, que hi hagi aquesta aposta i sobretot aquest seguiment per part de gent. Competeixi o no competeixi? Que al final més important és anar allà i practicar l'esport. A part, ja et dic, s'aprofita com un tema de trobar-nos en un lloc. Per exemple, ara farem el germanor, que ens anem a Santa Pola també a fer marxa aquàtica.
Si algú té un dubte, arriba el diumenge, que sap que estem de 10 a 12 allà, i qualsevol consulta ens l'aclarim. Molt bé. Estarem atents quan arribi el campionat de ping-pong cap al mes d'abril, el dia 11 concretament. 12. Ella havia dit 12 a tu. 11 d'abril, que és dissabte, perdona. Jo m'he quedat amb l'11. Sí, 11 d'abril, que és dissabte. Al final...
Doncs bé, per acabar, parlem d'aquest trail de Creixer, que tindrà lloc aquest dimanjar 15 de febrer, que jo us deia, només entrar per la porta avui, el Carnaval. No, no, tranquil, que tots els esgotats. Bé, doncs això, serà una prova amb seguiment també i amb tot ocupat. Sí, sí, hem tancat, bueno, fa 24 hores que vam tancar...
inscripcions perquè ja estàvem a tope i perquè també hem canviat alguna cosa i primer volem saber la capacitat que tenim perquè no sortim del camp de futbol
Com es venia sortint, totes les altres proves sempre s'han sortit des del camp de futbol, però llavors teníem tot un tram d'asfalt de la coma fins a arribar a l'autopista d'asfalt, que la veritat és que ara l'hem eliminat. Anem per una altra banda, se surt del parc esportiu,
que és on està el gimnàs, les pistes de pàdel i tot això. Com que és un espai nou, en el que sí que hem fet diverses vegades el Canicros, però la quantitat de gent és inferior, per tant, no sabem la capacitat i hem considerat que 250 participants eren suficients i té prova a la llarga, que són gairebé 11 quilòmetres, la curta, que són 3-700...
I la caminada, que també serà la llarga, tot i que també n'hi ha que volen participar a la curta, cosa que amb la caminada ens és indiferent, perquè com que no puntua, qui voldrà farà la llarga i qui voldrà farà la curta. I aquestes seran les proves que llancem i que mirarem a veure com reacciona aquella zona.
per temes d'aparcament, per temes de mobilitat i per temes dels propis participants de la comoditat i com anirà. Primera prova de la Lliga Trail, no? Aquest 2026, que crec que és allò que s'havia de començar abans al gener, però com que també hi havia l'entrega de premis al gener, s'acumulava tot i al final crec que amb bon criteri s'ha decidit començar el febrer.
Així que primera prova de la Lliga de Tarragona Nord. Ara no sé si ho dic al revés, com que van canviant la nomenclatura, però ja ens entenem. No hi ha pèrdua. Doncs punt d'inici on els corredors i corredores, els que competeixin buscaran els primers punts per a la Lliga, tant aquesta com amb una altra Lliga de... Sí, nosaltres també estem dintre de la Lliga Championship Barcelona. El Championship tothom el coneix, perquè porten molts anys, són els cronometredors de la Marató de Barcelona, fins ara ho feien...
i la mitja marató i tal, bueno, porten molts anys treballant, i estem dintre de la lliga aquesta, és una lliga dintre de la lliga Trail Championship, perquè és una lliga que vam començar nosaltres fa 4 anys, és una lliga que es van convidar 4 o 5 anys, no?, ja, que es van convidar a presentar-la, el fet és que la va presentar el Sisko a Manresa, la lliga Trail Championship, la va presentar ell, i es van lluntar a les poblacions, es van dir d'entrar, som els únics que estem de Tarragona dintre d'aquesta lliga,
I molt contents, molt contents amb ells perquè ens aporta corredors de cert nivell, també, i que, bueno... I d'aquelles on entenc que molts de Barcelona, la possibilitat també que, si no el coneixen el poble, el coneguin, l'entorn, en fi, tot això que sempre diem del turisme esportiu, no? Sí, això mateix.
Això és un tema que cada vegada veiem més que dóna resultats, dóna bons resultats, sí. Per al turisme, per al que és, sobretot, restaurants, i alguna vegada, fins i tot, per nocta, també...
Sí, clar, un cap de setmana en un municipi de cost a Tarragona, qui nota el firma? Qui nota el firma? Així que, doncs, fantàstic. Doncs escolteu, acabem aquí la secció de la marxa aquàtica, tot i que de marxa aquàtica avui hem parlat poquet, però és el bo que té aquesta entitat, que llidareu, que té diverses branques i quan no es pot fer una cosa es pot fer una altra i que sempre esteu entretinguts. Així que jo crec que ja...
Paga la pena. Doncs que vagi molt bé, el diumenge dia 15, aquesta cursa trail, i ja ens anireu explicant el debut en la marxa nòrdica, i ja farem prèvies del campionat de ping-pong, i tot plegat, així que no res, ara a finals d'aquest mes, principis de març, us tornem a tenir per aquí. Molt bé. Moltes gràcies. Doncs gràcies al Pere Biancosquepa i també al Francesc Santis. Que vagi molt bé. A veure. Gràcies.
D'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous 5 de febrer de 2026. Com és habitual, el poden recuperar els webs 3, va dobles al tafulleradi.cat i on a quionellatorre.cat, el servei a la carta. També a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualix, arroba, Baix Gasports. Ens retrobem aquest divendres amb la prèvia del cap de setmana. Fins a les hores, que vagi molt bé, i si la pluja ho permet, doncs ja ho sabeu, feu una mica d'esport. Apa, a reveure, fins la propera.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Centes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Som Ràdio Local.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser el més guai. D'acord, 1007.0. Notícies en xarxa.
Bon dia, la UNO es parla, Maria Lara. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha defensat el nou tancament total de l'APSAT en sentit subdecretat avui després de l'obertura d'un carril ahir només per al transport públic. Ho ha dit avui al Parlament on ha comparegut per donar explicacions de l'accident que va provocar la mort d'un maquinista gelida i de les seves conseqüències.
L'obertura del carril de l'esquerra de la P7 sentit sud s'ha mantingut oberta sempre que ha estat possible. De fet, vostè feia referència a una obertura que es va fer puntual per permetre que els autobusos que estan fent el transport alternatiu
per les afectacions de Renfe poguessin passar, però malauradament el comportament inadequat d'alguns d'aquests conductors ha provocat que s'hagi de tancar aquesta solució perquè evidentment es van donar incompliments que van posar en risc la seguretat dels treballadors i de les obres que s'estaven fent.
En la mateixa sessió, la consellera de Territori ha anunciat que Rodalies continuarà sent gratuït fins a la restitució completa del servei, eliminant així el termini d'un mes fixat. En un primer moment ja ha tornat a defensar la gestió del govern en aquesta crisi. El gruix dels partits de l'oposició, però, han tornat a críticar la gestió i Junts ha reclamat la seva dimissió.
I el Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims a Rodalies del 66% en hores punta i del 33% durant la vaga convocada pels sindicats ferroviaris la setmana que ve. Les franges punta seran de 6 a 2 quarts de 10 i de 5 a 2 quarts de 9 de la tarda, mentre que fora d'aquest horari es mantindrà també un tarts del servei per garantir el dret a la mobilitat.
I pel que fa, de fet, a hores d'ara la mobilitat, el servei ferroviari funciona amb els mateixos serveis que ahir i ho fa amb normalitat. I Renfe preveu, a més, activar el cap de setmana el nou pla de transport alternatiu per carretera a l'ER3. Pel que fa a les vies interurbanes, a les carreteres, volíem dir, incidències per avaries amb carrils tallats a la B20, a Cornellà, en sentit Barcelona, i també a la B10, cap a Nus de Llobregat, fet que greuja encara ara
les retencions habituals en aquest punt. També registren cues a la C58 d'entrada a Barcelona i també a la 2 entre Sant Joan d'Espí i Sant Feliu. També a la B23 cap a Barcelona i a la C32 al Baix Llobregat.
I un motorista moria ahir en una col·lisió amb un turisme a la 2 a Castellbisbal per causes que encara s'investiguen. Un turisme i una motocicleta van topar i el conductor de la motocicleta va acabar morint. Amb aquesta víctima ja són set les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes. I pel que fa el temps, avui torna la pluja a bona part del país. De cara a la tarda, les acumulacions més destacades es preveuen a les Terres de l'Ebre, a Ponent i també al Prepirineu Occidental. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
A Martí González.
Dijous 5 de febrer, avui es defineixen els equips semifinalistes de les Copes del Rei i de la Reina. A la masculina ja tenim el Barça, recordem, mentre que a la femenina hi podem tenir dos equips catalans, el Badalona Women, que haurà de superar a un dels grans de la Lliga F, la Real Societat, avui a Donosti, i el Barça, que jugarà aquesta plaça a les semifinals en una final anticipada, avui a Valdebebas contra el Real Madrid, en un nou clàssic.
En farem la prèvia d'avui d'aquests dos partits, en bàsquet, la ressecada de les derrotes d'Espart, Girona i Baxi Manresa ahir en compromisos europeus, i la prèvia de la sisena jornada de Champions masculina d'hoquei patins. Tot això i més avui a l'Enjoc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb la Carme Reverte. Carme, bon dia. Molt bon dia, Martí. En futbol avui es completen els quarts de final de les Copes del Rei i de la Reina. En categoria femenina destaca el clàssic de quarts de final que es disputa avui a les 9 de la nit a Valdebebas entre el Real Madrid i el Barça. També avui, però abans, a les 7. L'altre equip català que queda viu a la competició, el Badalona Women, buscarà una plaça a les semifinals al camp de la Real Societat.
Ja són semifinalistes l'Atlètic de Madrid, que hi va superar per 4 a 1 l'Atlètic Club de Bilbao, i el Tenerife, que va guanyar 0 a 1 el Madrid Club de Futbol Femení. Demà al migdia el sorteig a aquestes semifinals, tant de la Copa de la Reina com també de la Copa del Rei. En aquesta Copa del Rei avui es juga un Betis Atlètic de Madrid a Sevilla, últim duel de quarts també a partit únic. Ja són a semifinals el Barça, que dimarts va superar l'Albacete,
A més de l'Atlètic Club de Bilbao i la Real Societat, que hi van guanyar a domicili a València i a l'Avest respectivament. I més enllà de les copes, avui mateix ha fet balanç del mercat d'hivern el director esportiu del Girona, Quique Cárcel. El Girona ha fet tres incorporacions, les de Claudio Echeverri, cedit pel Manchester City, Fran Beltran ha comprat el Celta i Marc-André Ter Stegen, cedit pel Barça, i que s'ha lesionat greument aquesta setmana amb un trencament als isquiotibials de la cama dreta. El porter alemany haurà de passar demà per quiròfan a Finlàndia.
I atenció perquè fa només uns minuts el Girona, encara no ha fet oficial, però ja ho parlen diversos mitjans, hauria patit una lesió a lateral esquerra, Àlex Moreno, que és l'única posició que no està doblada. Per tant, no té substitut directe Àlex Moreno en aquesta posició, com dèiem, i hauria patit una lesió muscular de sis setmanes amb un trencament del soli a lateral del Girona, a lateral català. L'Espanyol va presentar ahir la seva única incorporació en aquest mercat d'hivern, Cyril Engongue.
L'extrem belga arriba cedit pel Nàpols amb qui va guanyar la sèrie A la temporada passada, tot i que va disposar de pocs minuts. Engongue ve a l'Espanyol amb l'objectiu de tornar a ser important i ajuda a revertir la dinàmica de l'equip que continua sisè, tot i que ha sumat només un punt dels últims 15 possibles. L'Espanyol que no juga fins dilluns al camp del Villarreal, dissabte jugaran al Barça, a casa contra el Mallorca i al Girona al camp del Sevilla. I un últim punt de futbol, l'Europa és el primer finalista de la Copa Catalunya Femenina.
Les escapolades van superar ahir per 3 a 1 a semifinals al filial del Barça i ja esperen rival que sortirà del duel entre l'Ona Sant Adrià i l'EM Lleida que es disputa la setmana que ve. Amb bàsquet derrotes ahir de l'Espar Girona i del Baxi Manresa en els seus respectius compromisos europeus.
Les gironines van caure ahir a la pista del Galatasaray de 10, 67 a 57, en un partit en què van arribar a perdre de 28 punts i s'enfrontaran al principal favorit, el títol, el Fenerbahçe, el play-in per a la final a 6 de Saragossa. En cas de superar a les turques, en aquesta eliminatòria accedirien directament a les semifinals de l'Eurolliga femenina, mentre que si perden haurien de jugar el partit de quarts un parell de dies abans.
I seran, sí o sí, l'UNI serà en aquesta final 6, el Final 6 de Saragossa, que es disputa a l'abril. I també ahir, derrota del màxim Manresa, l'Eurocup masculina en aquest cas. Els manresans van acusar molt l'últim quart i van acabar perdent per un clar 75-91 contra el Reier Venècia. Els manresans, que ja tenien la plaça Vuitens assegurada, haurien de guanyar en l'última jornada de la fase de grups
a Hamburg i a esperar que els venecians perdin contra l'Apoel de Jerusalem, que ja és matemàticament primer del grup. En hockey i patins, avui torna a la Champions amb la sisena jornada de la fase de grups, la primera de la segona volta. Amb un partidàs al Palau Blaugrana entre el Barça i el Porto, els dos primers classificats del grup A, a dos quarts de nou del vespre. L'equip de Ricarares ja va guanyar a Portugal fa un parell de setmanes i en cas de tornar a fer-ho avui,
encaixarien... encararien molt la classificació per a la Final Age. Un quart d'hora més tard serà el Tor de l'Igualada que visita la complicada pista del Trisino italià, amb l'objectiu de, com a mínim, puntuar per seguir amb alguna opció de classificació per als quarts. Els igualadins són cinquens del grup, amb 3 punts. 6 n'ha sumat el Reus Deportiu, que avui rep a partir de les 9, el coer del grup, el Senomers Francesc, que encara no ha puntuat.
Amb Aterpolo ahir la selecció espanyola femenina va certificar la cinquena plaça a l'Europeu de Portugal. El combinat estatal amb pràcticament tota la plantilla catalana, a més del seleccionador Jordi Valls, va golejar per un clar 9 a 23 a Croàcia i s'assegura la cinquena posició del campionat.
Avui es disputen el partit pel tercer lloc entre Grècia i Itàlia i la final en la qual s'enfrontaran Hongria contra els Països Baixos. Per cert, en categoria masculina, encara en va ter polo. Ahir s'ha de jugar un partit pendent de la dotzena jornada de Lliga, més i mig després de l'últim, després de l'Europeu de Sèrbia.
Amb la victòria del Mataró, 11 a 17 a Sabadell, on hi juga el Rubí com a local. Els maresmenys empaten d'en Valterrassa a la quarta plaça, mentre que els ballesans es queden a dos punts del descens. Anambola, el Caxi Granollers va obtenir ahir el bitllet per a la fase final de la Copa de la Reina.
Les ballesanes van superar per 25 a 32 el Zícar Lanzarote Ciudad de Recife a les Canàries en el partit de quarts i seran a la final, a la fase final de la competició que es disputarà en format de final a 8 el maig a Donesti. I un últim apunt, en futbol sala l'extracció espanyola jugarà dissabte la final de l'Eurocopa masculina.
El combinat estatal va superar ahir a semifinals a Croàcia per un ajustat 2-1 en un gran partit d'un dels catalans, el porter blaugrana Didac Plana. Espanya s'enfrontarà demà a la final contra Portugal, que ahir va guanyar 4-1 a França en segona semifinal.
I ja és dijous i hem de repassar tot el que podrem veure aquest que passaven amb les retransmissions esportives de la xarxa. Dissabte, Carme, tindrem futbol i patinatge artístic. Tant dissabte com diumenge a la tarda es podran seguir en directe des de Fontajau les semifinals del Campionat de Catalunya de patinatge artístic de grups, de xou i quartets, quan faltin 5 minuts per dos quarts de 5. Abans, a les 4 i 5, nova cita amb la Lliga Lit de Futbol a l'Enjoc TV, amb l'enfrontament que obre la jornada entre la Unió Esportiva Rubí i la Poble de Mafomet.
I per rematar-ho, més futbol amb el partidàs de la segona federació masculina de futbol entre Espanyol B i Terrassa des de la ciutat esportiva de Nijarque a partir de les 6. Tot això dissabte, diumenge, a banda del patinetge artístic també tindrem més futbol i també okpatins.
Dobla reacció de futbol aquest diumenge al migdia un altre duel català de la segona federació masculina, el que enfrontarà l'Atlètic Lleida i la Unió Esportiva Olot a dos quarts d'una. I ja a la tarda a les 6, en derbi de la tercera federació femenina entre dos equips que arriben en forma, l'Europa B i el Barça C. Finalment a les 4 de la tarda es podrà veure des del pavelló de les casernes de Vilanova i la Geltrú la final de la Cupa de la princesa d'Hoquei Patins.
amb els vencedors de les semifinals que juguen dissabte i que enfronten Matlleu i Palafrugell d'una banda i el filial de l'Igualada contra el Vic de l'altra.
Dijous, 5 de febrer, 12 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol, perquè avui s'acaben de definir les semifinals de les copes del rei i de la reina, en categoria femenina, i juguen dos catalans. En aquesta eliminatòria de quarts tenim clàssic entre Reia Merit i Barça a Valdebebas, ara en parlem, però abans el Badrona Women...
Buscarà eliminar un dels equips potents de la Lliga F, l'actual tercer classificat, la Reial Societat. Les badalonines hi arriben amb bona dinàmica. Després han quedat per primera vegada des que juguen a primera divisió tres victòries consecutives i són a la setena plaça. El d'avui, a més, serà el primer dels dos enfrontaments entre basques i catalanes en menys de 72 hores, ja que els dos equips es tornen a trobar diumenge en partit de Lliga també a Donosti. Escoltem l'entrenador del Badalona avui, Marc Ballester.
Ens esperem un equip que intenti dominar el joc a partir de tenir pilota, d'intentar sotmetre't constantment, intentar no deixar-te jugar, i sabem que el context de jugar a casa al final és molt favorable, i ja juguen amb això, però en 90 minuts creiem que tot és possible.
Aquest Real Societat Badalona Uiment començarà a les 7 de la tarda i quan acabi a les 9, clàssica a Valdebebas entre Real Madrid i Barça, en el que seria una final anticipada d'aquesta Copa de la Reina. Les blanes continuen sent favorites, però les blanques cada vegada estan més a prop, especialment en eliminatòries com aquestes, a partit únic i també, a més a més, a casa. A més, Pere Romó té dues baixes importants, la ja coneguda d'Aitana, de llarga durada...
I la de Mapi León, que no s'ha pogut recuperar dels seus problemes físics, tampoc no ha viatjat Marta Torrejón per motius personals. Escoltem el teniu del Barça, Pere Romeu, assegurant que el d'avui és probablement el duel contra el Madrid més complicat fins al moment. És molt possible que sigui més complicat que tenim contra el Real Madrid perquè juguem al seu estadi, perquè és a partit únic, perquè els dos partits que hem fet contra elles han anat modificant coses i han fet coses força ben fetes contra nosaltres.
perquè cada dia el duel Barça-Madrid al final també es va igualant, elles també van fent coses millors que ens fan treure una bona versió per part nostra. Llavors demà haurem de fer les coses com les venim fent, el millor possible, amb les majories garanties possibles, fent un partit d'equip com venim fent i si això ho fem crec que estarem més a prop, que la balança estigui a favor nostra.
Avui a les 9 de la nit, aquest Real Madrid-Barça, abans del 7, com dèiem, el Real Ciutat va del nou Imen. Ahir ja es van jugar les primeres dues alineatòries de quarts, amb victòries de l'Atlètic de Madrid, 4-1 contra l'Atlètic de Bilbao, i del Tenerife, que va superar 0-1 el Madrid Club de Futbol Femení. Demà al migdia el sorteig de semifinals, tant de la Copa de la Reina com també de la Copa del Rei. En aquesta Copa del Rei, avui es completen els quarts de final amb un Betis-Atlètic de Madrid.
A partit d'únic també, ja són a semifinals, recordem, el Barça, que a dimarts va superar l'Albacete, a més de l'Elètic de Bilbao i Reial Societat, que ahir van guanyar a domicili tots dos el València i l'Alaves, respectivament. I més allà de les copes, avui també hem fet balanç del mercat d'hivern el director esportiu del Girona, Quique Cárcel.
Recorrem que el Girona ha fet tres incorporacions, les de Claudio Echeverri, seguit pel Manchester City, Fran Beltran, comparat al Celta i Marc-Andre Ter Stegen, seguit pel Barça i notícia dels últims dies per la lesió que ha patit dissabte passat a Oviedo als escrutivials i que l'obliga a passar per quiròfan demà mateix a Finlàndia. El director esportiu parlava d'aquesta lesió i de la situació a la porteria del Girona.
El que ha passat amb Marc és dur porter que fitxes després de tot el que ha passat amb la lesió de Juan Carlos, amb el tema de l'Ivakovic. Ve el Marc creient que tenim una porteria ben coberta i es lesiona amb aquest segon partit, això és un desgavell per nosaltres, lògicament.
Penso que estem ben coberts amb gaza i blat, però, bueno, hem de veure si realment tenim pressupost o no per poder pensar en portar algun porter que estigui sense atur, sense treball. Veurem què passa. Jo no vaig a dir que no estic treballant aquesta situació, l'estic treballant, però també hem de veure si es pot o no es pot fer. Un Quique Carcel que també feia aquest balanç general del Mercat d'hivern.
No crec molt en les plantilles molt llargues, jo ho he dit algun altre cop, crec que tothom ha de ser important, tothom ha de sentir-se a prop de poder ser titular i crec que tenim moltes alternatives i al final la decisió que vam prendre, a part els pressuposts és el que és, tampoc no teníem molt de marge per poder fer massa coses més i vam decidir que la plantilla amb la situació que estava era la més idònia i així hem treballat aquest mercat. Jo estic content, crec que
L'equip està en un bon moment i sí que és veritat que el partit contra l'Oviedo s'ha trencat aquesta dinàmica. I del Girona de l'Espanyol, que ahir va presentar la seva única incorporació en aquest mercat d'hivern, la de l'extrem belga Cyril Engongue, que arriba cedit pel Nàpols amb opció de compra, depèn de com vagin aquests mesos. Escoltem ahir la presentació.
M'ha agradat tot, vaig ser campió d'Itàlia i és una cosa de la qual no estic molt orgullós, tot i que no vaig jugar els minuts que volia. Les decisions de l'entrenador, aspectes tècnics, van fer que no jugués gaire. Per això busco fer-ho aquí, per això vinc aquí, perquè aquest és un bon lloc. Jugar en un futbol molt ofensiu, però també defensiu amb una altra intensitat. I pel que he vist de l'equip fins ara, crec que és aquí on puc reviure aquestes emocions que vaig tenir a Verona al camp. Per això he vingut aquí.
Veurem si Siri Lengonguet dona la seva millor versió a l'espanyol, que dóna per bo aquest mercat amb aquest únic fitxatge, amb dues sortides de jugadors que havien tingut pocs minuts, i amb la important baixa del capità Javi Puado, amb el trencament als lligaments del genoll, que el deixarà fora el que queda de temporada.
Més futbol, parlant de mercat, també s'han reforçat en aquest tram final els equips catalans de la primera federació masculina. És el cas del Sabadell, líder de la categoria, que ahir va presentar les dues últimes incorporacions. Zeneco Aguilar i Nil Ruiz. Radio Sabadell, Pau Vituri. El primer ja va debutar diumenge jugant la segona meitat davant el Juventut Torremolinos. Ho va fer en el carril esquerre, tot i que també pot actuar de mig centre. El navarrès, que es va expressar en català gràcies a la seva etapa a Lleida, admet que l'adaptació està sent molt ràpida.
Aquella part ha sigut molt fàcil perquè està en una bona dinàmica i és molt més fàcil adaptar-se quan el vestuari està content, està alegre i, per mi, ha sigut molt fàcil simplement aportar...
experiència a la categoria i alegria al vestuari. Ruiz, per la seva part, va ser un recanvi d'urgència pels problemes de salut de José Ortega. En aquest sentit, el primer que va voler fer l'ex del València Mestalla va ser enviar paraules d'ànim cap al porter de Castellbisbal. Li vull desitjar una recuperació el més curta possible.
i al final jo aquí sí que em veig, que al final la meva sortida de València és per intentar fer carrera, per donar un passet endavant i tenir la major projecció possible. Avui penúltim entrenament i també possible designació arbitral de cara a aquest eldense sabadell de dissabte a les 9 al nuevo Pepico Amat des de mitja hora abans a Ràdio Sabadell.
Gràcies, Pau. El Ceball jugarà dissabte, com sentíem al camp de l'Eldense, i el Nàstic tancarà la 23a jornada, rebent el Villarreal B al nou estadi. Una jornada que arrenca demà mateix, amb el partit com a local, el primer partit com a local de l'Europa a Can Dragó. L'equip de Gràcies vol fer fort a la que serà la seva nova casa lluny del Nou Sardenya. Demà visitarà un altre històric, com és l'Hèrcules. Demà en parlem. Sí que pot seguir jugant al Nou Sardenya el primer equip femení de l'Europa, que ahir es va classificar per la final de la Copa Catalunya, superant 3 a 1 en el filial del Barça a semifinals. Escoltem l'entrenor de l'Europa, Nani Aces.
El millor de tot és mantenir aquesta bona dinàmica i aquestes bones sensacions que té l'equip i sobretot no haver-la trencat perquè contra tot un Barça sempre fa por tornar a la mala dinàmica i sobretot perquè feia dues setmanes que veníem del 5 a 0. Molt orgullosa i només donar-li una enhorabona perquè avui és molta feina, és un partit que ens enganxa entre dos partits molt exigents de Lliga però tant de bo arribem a competir també Cacereño igual de bé que ho hem fet avui. L'altre semifinals disputarà la setmana vinent. Enfrontarà l'Ona Santa Riga, el fial d'Alba de l'Ona Women i la M Lleida.
En bàsquet, derrota de les parts, Girona i a Turquia, la pista del Galatasaray. Les junies van caure de 10, 67 a 57, en un partit en què van arribar a perdre de 28. I s'enfrontaran al principal favorit del títol, el Fenerbahçe, de nou a Turquia, el pleguent per a la final de 6 de Saragossa. Girona FM, Pau Villafanyer. L'equip turc va ser molt superior a les gironines, que mai van tenir opció d'acostar-se a la victòria i menys encara d'aconseguir 14 punts de diferència que necessitaven per ser primeres de grup.
L'Espar Girona no va tenir la tarda i encara surt que va poder maquillar el marcador gràcies a un parcial de 7 a 21 al darrer quart quan s'havia arribat a perdre de 28.
L'Espar Girona ho volia intentar, però tot plegat es va quedar en una declaració d'intencions. Roberto Eñinguez, entrenador de l'equip, explicava el que podia suposar aquest partit. Y creo que es un partido, el punto definitivo, para aprender mucho. Si esta adversidad de hoy, el partido lo usamos para aprender, será muy bueno. Si no lo usamos para aprender, bueno, pues seremos el equipo limitado.
y que ha llegado a un tope y que no puede dar más, ¿no? Les gironines, després d'una tarda per oblidar, s'enfrontaran ara al potent Fenerbahce en l'eliminatòria per decidir qui passa a les semifinals de l'Euroliga directament. Gràcies, Pau, i també ahir derrota del Baxi Manresa, l'Eurocup masculí en aquest cas, contra el Reier Venècia per un classe 75 a 91, amb un mal, molt mal últim quart de l'equip de Diego Campo.
I en Ukei Patins, avui torna la Champions masculina amb la sisena jornada de fase grups, la primera de la segona volta. Tenim partides al Palau-Lorana entre Barça i Porto, els dos primers classificats del grup A. L'equip de Ricard Tares ja va guanyar a Portugal fa un parell de setmanes i en cas de tornar-ho a fer avui encararia molt la classificació per a la Final 8. Escolteu l'entrenor del Barça, Ricard Tares.
Tres punts que són molt importants, com cada jornada d'esta fase regular. És cert que aquests tres punts ens posarien en una posició òptima per estar molt a prop del primer objectiu, que és estar en la finalit, però bé, cada partit és una història i hem de ser conscients del rival que enfrontem, de la seva qualitat i portar el pla de partit tal com l'hem entrenat bé perquè puguem posar-los en dificultats i puguem controlar les seves virtuts.
Per tant, molt concentrats, al mateix temps molt il·lusionats. Avui a dos quarts de nou aquest Barça porto al Palau. Un quart d'hora més tard serà el torn de l'Igualada, que visita la pista del Tricino italià amb l'objectiu de com a mínim puntuar per seguir amb alguna opció de classificació. Els Igualadens són cinquens del grup amb un 3 punts. 6 n'ha sumat els Reus, que avui rep a partir de les 9 el cuet del grup, el Sant Homer Francesc, que encara no ha puntuat. La nova ratlla de Reus, David Fernández.
El Reus Deportiu Brasília disputa aquest dijous a les 9 del vespre un partit clau per a les aspiracions europees de l'equip en la visita dels francesos del Sant Homer. Encara que els reusencs van imposar-se el partit a França, l'enfrontament va ser molt igualat fins al final amb 1 a 2 que van liderar els joves formats a les categories inferiors rotginegres. Pel que fa a l'equip rival, compta amb Fabián Sabroa, un entrenador amb experiència en competicions europees i que estudia constantment els diferents plantejaments rotginegres.
Pel que fa als reusencs, la victòria de Cerdanyola per 3 a 6 els va permetre recuperar la confiança en el joc amb un Martí Casas i Màxi Uruste que van liderar la capacitat golejadora de l'equip. Jordi Garcia és l'entrenador del Reus Deportiu Brasília. Jo crec que l'equip arriba amb un punt més de tranquil·litat
que això el que ens aportarà és un punt més d'efectivitat. Jo crec que l'equip ha estat jugant molt bé durant tot l'any, sincerament, i ho he dit, menys un o dos partits que no ha sigut així. La resta de partits de l'equip ha jugat molt bé i ha competit molt bé, però ens faltava un punt de tranquil·litat per tenir un punt d'encerra. Els reusencs de moment sumen a Europa dos empats i tres derrotes i ocupen la quarta posició al grup A.
I amb Baterpolo, gràcies David. Ahir a la secció espanyola femenina van pràcticament tota la plantilla catalana. 14 de les 15 jugadores, a més del seleccionador Jordi Valls, va certificar el cinquè lloc de l'europeu, golejant per un clan 9 a 23 a Croàcia. De moment, la Rubinenca ve a Ortiz, a falta de la final i de l'altre partit de paltres lloc que juguen avui, és la màxima golejora del campionat, amb 25 gols. El balanç aquest europeu, des de Ràdio Rubí, Sisculara García.
La clara aposta de futur feta en aquest europeu de waterpolo femení... per part de la selecció espanyola... ha valgut per pensar en clau positiva de cara al futur. No s'ha pogut entrar en la lluita per les medalles... sobretot arran d'aquell últim quartet... davant d'un cria parcial 4-0... que va condemnar les nostres a jugar-s'ho tot... davant dels Països Baixos... i la victòria, però amb els penals... les va deixar fora de les quatre primeres places...
Amb la cinquena, el conjunt espanyol que ja ha de mirar cap al futur i, sobretot, amb una aposta que agrada, la Rubinenca, Helena Ruiz Barril. Aquesta derrota de no poder passar a semifinals ens servirà molt pel futur, per aprendre dels errors que hem fet durant el partit i crec que també hem crescut molt durant tot el campionat. Crec que he vist una millora en tot l'equip.
I també això em fa sentir orgullós del meu equip, que sempre hem estat unides i juntes per poder treballar per l'objectiu, encara que en aquest campionat no l'hem pogut assolir. Però, bueno, pels següents anirem amb el cap molt clar, amb moltes coses apreses.
Helena, ha de ser un dels pilars de cara al futur d'aquesta selecció espanyola de Waterpolo femení que s'ha quedat en la cinquena plaça en aquesta edició, però recordin, amb un canvi de cicle força marcat amb moltes jugadores que inicien el seu periple per la selecció i fins i tot amb la banqueta, la marxa del Mickey Oca i l'arribada de l'Egarenca, Jordi Valls. We walk through the night.
I fins aquí l'enjoc mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'aimantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat fins llavors. Gaudiu de l'esport i de la ràdio.
la xarxa de comunicació local. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Els de la Ràdio Local sempre hi som.
Salut activa, perquè ja sabem que sempre és millor prevenir que guarir. Una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós. Què fer abans, durant i després d'una prova esportiva? Abans de la prova, assegureu-vos de tenir una dieta equilibrada i rica en carbohidrats per garantir l'energia necessària. Feu un bon escalfament per preparar els músculs.
Durant la prova, mantingueu un ritme constant, hidrateu-vos regularment i després de la prova, és essencial fer estiraments per relaxar els músculs, així com menjar aliments rics en proteïnes per ajudar a la recuperació. No oblideu descansar prou per permetre que el cos es recuperi completament. Salut activa!
Miquel Carreras, fisioterapeuta d'atenció primària i comunitària de l'àrea bàsica de salut de Palamós. Quan volem fer una prova esportiva hem de ser conscients que hi ha un acondicionament previ a una bona preparació física abans de la prova. Hem de ser conscients de la distància que anem a afrontar-nos. Saber en quin estat físic ens trobem nosaltres. I sobretot també tenir un bon material per poder superar la prova amb solvència. Tot això ens farà anar molt més còmodes i anar...
millor durant el dia de la prova. Llavors, com sempre, un bon escalfament previ ens ajudarà molt a sentir-nos millor, a no tenir lesions, i durant la cursa, sobretot això, beure molt, menjar, i estar ben hidratats i alimentats.
Un cop hem arribat a la meta, el nostre ritme d'anar baixant progressivament. No podem parar de cop. Caminar una mica ens ajudaran a baixar les pulsacions més a poc a poc i a més. Fer uns estiraments, abrigar-nos un cop acabada la cursa i això sobretot hidratar-nos, menjar i alimentar-nos. Un bon massatge després de la prova esportiva ens pot ajudar molt a recuperar-nos després de l'esforç que hem fet.
Recupera aquest podcast de salut i d'altres consells el perfil de Spotify Salut Activa, una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós. La xarxa de comunicació local.
Baixgallà al dia. L'informatiu.
Encetem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dijous 5 de febrer de 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafolla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raúl Riera. Els esports amb Marc Pérez a control de Sogesu Sánchez. Us parlem Raquel Martínez i Sònia Camí amb el suport de la xarxa de comunicació local. Comencem, ho fem amb els titulars.
L'Ajuntament d'Altafulla valora la possibilitat de fer habitatge cooperatiu a la zona del Ruquisar. El Solà Municipal es va posar a disposició de la Generalitat per fer-hi habitatge protegit, però aquesta opció no avança i la iniciativa privada tampoc. L'alcalde de Torredambarra, Valer Pino, s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris de tren del municipi que reclamen una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona.
Davant el col·lapse del servei ferroviari ha ressorgit la reivindicació d'un servei d'autobús directe que permeti arribar fàcilment a la capital catalana, especialment a primera hora del matí. El Club Llegia al Teatre de Roda de Baràs celebrarà una nova sessió a la Biblioteca Joan Martorell Coca.
L'activitat, conduïda per Octavi Formatger, tindrà lloc aquest dijous a les 6 de la tarda i continua fomentant la lectura i el debat teatral al municipi. L'Ajuntament de Torredembarra ha dut a terme recentment diverses actuacions de millora i manteniment en instal·lacions esportives municipals.
En concret s'ha realitzat la rehabilitació dels vestuaris i els lavabos del mini pavelló Als Caus i la substitució del sistema d'arreg automàtic del camp de futbol municipal. La inversió frega els 28.000 euros. Ja s'han exaurit les primeres 100 entrades per participar en la jornada de portes obertes a la piscina coberta de Torre d'Embarra.
Es farà avui a la tarda i en total podran veure a la instal·lació un centenar de persones. Davant l'èxit de la iniciativa, l'Ajuntament Torrenc ha ampliat 20 places més. La segona sessió participativa del Pla de Barris de Torredembarra serà amb aforament limitat i inscripció prèvia.
La cita tindrà lloc dimecres de la setmana vinent i consistirà en una ruta exploratòria pel nucli antic. L'Associació contra el càncer de Tarragona reconeix oficialment la secció local d'Altafulla. La nova entitat compta amb més d'una desena de voluntàries i ofereix assessorament i acompanyament per qualsevol familiar o malalt que ho requereixi.
L'Associació Cultural La Cínia i el Nus Escènic faran avui dijous una segona reunió informativa per trobar gent que s'assumi al muntatge teatral de l'obra Santa Rosalia quan la por es feu pregària. La cita serà a dos quarts set de set a la sala cinc del casal municipal. De moment ja s'hi han apuntat una vintena de persones. Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
El terreny de l'Ajuntament d'Altafulla, que es troba a la zona del Ruquisar, davant el camp de futbol, podria acollir habitatge cooperatiu. És una de les opcions que té sobre la taula la regidoria d'habitatge dirigida per l'adil Àlex Canyes. Segons va relatar en l'últim ple, hi ha una fundació cooperativa que s'ha interessat per aquest solar, on s'hi podrien construir una quinzena de pisos per ser cedits a determinades persones o col·lectius que no poden assumir un lloguer a preu de mercat.
Des del Consistori ja s'han reunit amb aquesta entitat que, com ha avançat TAC-12, és la Fundació Dinamo. Aquesta té una llarga trajectòria en projectes per afavorir l'accés a l'habitatge, que aquest sigui sostenible i col·lectiu i que no depengui d'especulacions. En parla el tercer tinent d'alcaldia, Àlex Canyes.
Ens vam reunir amb una cooperativa que estaria interessada a desenvolupar el projecte i ara està en fase d'estudi. Ara tenim una altra empresa, que és una cooperativa del tercer sector del món de l'habitatge, que estaria interessada a adquirir aquell solar, que tot i ser poquets estarien interessats en promoure-ho i ara el pas que estan fent és l'estudi de viabilitat econòmic per part d'ells i a partir d'aquí valorar.
L'opció de la cooperativa pren força després de veure com passa el temps i el solar continua sense tenir pretendents. Com ha explicat Altafulla Ràdio, la coalcaldessa i regidora d'Urbanisme, Alba Amuntades, es volia licitar el solar al propietari dels terrenys anexos, però l'acord no és concreta i el consistori té interès en crear habitatge assequible a la vila tan aviat com sigui possible.
Sembla que el promotor d'aquests terrenys i el qual volíem llicitar el terreny municipal d'habitatge protegit perquè ho incorporeix a la promoció, doncs sembla que aquesta promoció de la manestrada està maturat al tema i de moment no tira endavant. I com a Ajuntament ens interessa donar sortida a aquests habitatges perquè com més aviat millor es construeixin habitatges a preu o assequible per a gent del territori.
Muntades també ha anunciat que abans de finalitzar l'any es podrien celebrar unes trobades amb la Dinamo per explicar als veïns com treballa la Fundació i l'acompanyament que fan aquells que volen crear una cooperativa d'habitatge. Sobretot també es vol copsar quin interès real hi entra la ciutadania d'Altafulla per tirar endavant un projecte d'aquesta magnitud.
Hem de fer una proposta de dinamització d'unes jornades per informar de la seva tasca, de què poden fer ells, com poden ajudar a persones que tinguin aquesta inquietud. I si surt un grup de gent interessada en formar un habitatge cooperatiu aquí al Tafolla, en aquesta zona, doncs ells podrien fer-los aquest acompanyament
en la constitució de la cooperativa i a partir d'aquí fer tots els passos necessaris perquè aquest habitatge esdevingui una realitat. Actualment la Fundació Dinamos està fent un estudi de viabilitat per poder desenvolupar un projecte d'habitatge cooperatiu a la vila. La demanda que hi hagi per aquest tipus de proposta determinarà si la idea pot tirar endavant o no.
L'alcalde de Torredembarra, Vale Pino, s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris de tren del municipi que reclamen una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. Davant el col·lapse del servei ferroviari ha ressorgit la reivindicació d'un servei d'autobús directe que permeti arribar fàcilment a la capital catalana, especialment a primera hora del matí.
Els darrers dies, una dotzena de torrencs que depenen del tren per anar a treballar o estudiar la capital s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per reclamar una alternativa eficient. Alguns ho han fet a títol individual i altres en representació d'un grup de gent. La majoria coincideixen en demanar un servei d'autobús que permeti anar directament a Barcelona. També n'hi ha que estan preocupats per les imminents obres dels túnels del Garraf i el servei de transport alternatiu que s'haurà d'habilitar.
L'alcalde Belépino ha explicat a Ona Latorre que de moment els han donat una resposta genèrica amb voluntat d'estudiar les peticions i valorar possibles solucions. Jo ja m'he posat en contacte amb alguna administració perquè veiem quina és la situació, perquè els mails, tot i que són coordinats, cadascun o no tots tracten del mateix tema. El que hem fet d'entrada és donar una resposta general
A tots, evidentment, general, perquè s'ha d'analitzar cada una de les qüestions que pregunten i estem treballant des del moment en què els vaig rebre i, per tant, quan tingui tota la informació i les possibilitats a les que podem ajudar, doncs, convocaré aquestes persones per poder-li donar una resposta.
Els busos interurbans depenen de territori de la Generalitat que té concessions amb empreses privades. L'alcalde ha dit que ja ha contactat amb el director territorial del departament, Xavier Villacampa, i que si convé tornarà a fer la petició directament a la consellera. Recorda, però, que aquest servei ja es va demanar durant el tall de Roda de Barà, sense resultats.
que recorregut van en un concurs públic a Porta de Generalitat, que en aquest moment el té plana, si no recordo malament, l'adjudicació, i jo ja li vaig fer una petició a la consellera en el moment de...
de les obres que vam tenir al túnel de la roda, que es posés de forma definitiva dos autobusos i no van atendre aquesta petició. Però això no vol dir que no la poden tornar a fer tantes vegades com sigui possible i amb els diferents arguments i les diferents experiències que els usuaris i usuaris tenen.
Actualment només existeix una expedició directa al dia entre Torredembarri i Barcelona. El servei l'ofereix l'empresa plana. El bus surt des de l'avinguda Sant Jordi a un quart de deu del matí i tarda una mica més d'una hora i mitja en arribar a Barcelona. Fa parades a Gran Via i Passeig de Gràcia. El bus de tornada surt de Passeig de Gràcia a dos quarts de quatre i fa parades a la Diagonal. Els usuaris diuen que aquests horaris no s'ajusten a les seves necessitats.
L'Ajuntament d'Altafulla ha obert el concurs per adjudicar el servei de poda de la vila, que estava caducat i que calia actualitzar. La licitació es fa de manera oberta i amb un procediment simplificat per obtenir el màxim nombre de propostes. La millor es farà càrrec del manteniment de l'arbrat i la jardineria pública.
El nou contracte preveu una durada inicial de 3 anys amb la possibilitat d'estendre's un any més mitjançant una pròrroga. S'estima que aquest tingui un valor de 188.000 euros. Pel que fa a la valoració de les propostes, es premiarà principalment la millor relació qualitat-preu.
i es tindrà en compte tant l'oferta econòmica com la qualitat tècnica del servei. També es valoraran qüestions com la capacitat de resposta davant d'urgències i l'oferta de poda adicional d'arbres no inclosos inicialment. A més, les empreses adjudicatàries hauran de complir amb condicions especials d'execució, com garantir l'estabilitat laboral de la plantilla, la igualtat salarial entre homes i dones i el tractament correcte dels residus generats.
L'Ajuntament de Torredembarra ha dut a terme recentment diverses actuacions de millora i manteniment en instal·lacions esportives municipals. En concret, s'ha realitzat la rehabilitació dels vestuaris i lavabos del mini pavelló Als Caus i la substitució del sistema de rec automàtic del camp de futbol municipal.
Pel que fa al mini pavelló Als Caus, els treballs han consistit en una renovació integral dels vestidors i els lavabos. Se n'han derrocat les instal·lacions existents, se n'han rejolat els espais i s'han construït nous embans divisoris als dos vestuaris. El cost total dels treballs ha estat de 10.700 euros i els ha dut a terme l'empresa Immobles i Promocions Roig.
D'altra banda, la substitució del sistema de rec automàtic al camp de futbol ha suposat una inversió de 17.000 euros. S'han instal·lat sis espersors per aconseguir una distribució més eficient de l'aigua, millorant la conservació de la superfície i la seguretat dels esportistes. Aquests treballs han anat a càrrec de l'empresa Total Instant SL.
Ja s'han exaurit les primeres 100 entrades per participar en la jornada de portes obertes a la piscina coberta de Torre d'en Barra. Es farà avui a la tarda i en total podran veure a la instal·lació un centenar de persones. Davant l'èxit de la iniciativa, l'Ajuntament ha ampliat 20 places més.
La visita es farà de 6 a 8 a la tarda, en torns de mitja hora. En cadascun d'ells podran prendre part un grup de 25 persones. Aquesta iniciativa permetrà a la ciutadania que poder conèixer les instal·lacions, descobrir els espais i resoldre dubtes abans de l'inici del funcionament regular. Respon a l'interès i les consultes rebudes per part del veïnat i permetrà un primer contacte amb el nou equipament esportiu.
Recordem que la piscina va obrir portes per a un grup pilot d'usuaris aquest dimarts, després d'unes obres de cobriment que s'han allargat durant gairebé dos anys. Per al públic en general, obriran dilluns vinent 9 de febrer, mentre que els cursets i les classes d'aigua gym de la gent gran arrencaran el dia 16.
La segona sessió participativa del Pla de Barris de Torredembarra serà amb aforament limitat i inscripció prèvia. D'aquesta manera es vol garantir una dinàmica adequada i participativa. La cita tindrà lloc dimecres de la setmana vinent, 11 de febrer, i consistirà en una ruta exploratòria pel nucli antic, que és l'àmbit en el qual es vol actuar.
Aquesta sessió permetrà aprofundir sobre el terreny en els reptes detectats, contrastar les idees exposades a la primera sessió participativa i continuar el treball de diagnosi compartida. L'inici de la ruta es farà a la plaça del Castell a dos quarts de sis de la tarda. Recordem que la primera sessió es va fer dijous de la setmana passada a Calmaiam amb la participació de més de 80 persones. El regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez,
Remarca la utilitat d'aquesta caminada i també recorda que la participació ciutadana continua oberta a través de l'enquesta que es pot respondre en línia.
una caminada que anirà per tot el nucli antic per tal de detectar i veure directament aquestes necessitats que han sigut detectades durant la primera trobada participativa i tot i així durant tot el procés hi haurà una participació continuada tant a través de l'aplicació Viu la Torre en la qual es podran fer aportacions i com també a través de
de la pàgina web municipal. Per apuntar-se a la ruta exploratòria del nucli antic del pròxim dimecres, cal fer-ho a través de l'aplicació Viu la Torre o a la pàgina web de l'Ajuntament. Un apunt de mobilitat per explicar que l'aparcament dissuació d'Avinguda President Companys està fora de servei durant aquesta setmana. La raó és que l'Ajuntament està realitzant una actuació per a millorar l'enllumenat de la zona.
Així, des d'aquest dimarts 3 de febrer fins divendres 6 es prohibeix els vehicles estacionar en aquesta zona de Torre d'Embarra, molt utilitzada per aquelles persones que es volen desplaçar en cotxe fins al centre d'atenció primària o fins al nucli antic. Els operaris ja estan treballant a l'espai i la previsió és que el cap de setmana es pugui tornar a aparcar amb normalitat.
La secció local d'Altafulla de l'Associació contra el Càncer a Tarragona ha estat reconeguda oficialment com a tal i entrarà a formar part del gruix de delegacions que té aquesta entitat arreu del país i de l'Estat. És una entitat activa des de fa més de 70 anys, oferint suport als malalts i als familiars de càncer a través de diversos serveis gratuïts.
Donar a conèixer aquests serveis i fer també un acompanyament als afectats per la malaltia en les seves diverses formes a Altafulla és la missió d'aquesta nova secció local. La presidenta de l'associació Altafullenca, Àngels Riber, en parla. L'estat de forma de l'entitat local és que hi va haver un primer cas que va ser formar el grup. Encara no hi ha...
Però en aquest moment l'Ajuntament d'Alcafulla ja està reconeguda per l'associació contra el càncer, però la pròpia associació informarà a l'Ajuntament que ja som una associació, una entitat establerta al poble.
Riber ha parlat amb aquesta emissora de Fuller Ràdio en el marc de la commemoració aquest dimecres del Dia Mundial contra el Càncer i ha apostat per treballar en favor de la conscienciació sobre les maneres de prevenir, tot i que no sempre és possible, i de detectar de manera precoç la malaltia. Per això la difusió és una de les principals tasques de la nova entitat local. Gràcies, no aprofitem qualsevol oportunitat. No sé, per exemple, per Sant Jordi,
que és un dia d'una festa literària, nosaltres tindrem una paradeta i informarem a la gent. Per exemple, estem repartint uns petits calendaris d'aquell model antic de mida de targeta de presentació, com si diguéssim que per una banda és calendari i per l'altra banda posa la informació...
adreçada als interessats, als pacients o familiars de persones amb càncer. Actualment, la secció local de l'Associació contra el Càncer Altafulla la conformen 11 persones que estan actives principalment per difondre la tasca i que també estan disponibles per fer l'acompanyament a qui ho necessiti. Per posar-s'hi en contacte, cal adreçar-se a l'associació i aquest ha d'arribar a la persona interessada cap al servei o la persona que pugui atendre-la de la manera més propera possible.
La Biblioteca Joan Martorell Coca de Roda de Barà acull aquest dijous a les 6 de la tarda una nova sessió del Club Llegir al Teatre, una activitat cultural que ja fa 10 anys que es du a terme, amb l'objectiu d'apropar la lectura i l'anàlisi teatral als lectors del municipi.
El club, conduït per Octavi Formatger, s'ha consolidat al llarg d'aquesta dècada com un espai de trobada i reflexió al voltant dels textos dramàtics, combinant la lectura compartida amb el debat i l'intercanvi d'opinions amb els participants. A més, totes les obres que es debaten es poden veure al Teatre Nacional de Catalunya. Formatger afirma que era reticent a llegir teatre, però que va descobrir com d'interessant és.
Em vaig adonar que és super, super, super interessant, no? Perquè quan veus una obra en un teatre no et dona temps a aprofundir en moltes de les coses, no? I, clar, moltes vegades hi ha obres de teatre que el text és tan ric i tan bonic de sentir que val la pena tornar-lo a llegir, no? Al poder-lo llegir i després comentar-lo pots assaborir molt més les coses que es diuen, no?
I després, ja quan et trobes allà i comences a comentar que un hi veu una cosa, l'altre hi veu una altra, i això doncs és superinteressant, no?
En aquesta ocasió, la sessió girarà en torn de l'obra Maria Magdalena, una proposta que convida a aprofundir tant en el text com en els seus personatges i context, seguint la dinàmica habitual del club. L'activitat és oberta al públic, s'hagi llegit o no l'obra, i s'emmarca dins la programació estable de la biblioteca, que continua apostant per iniciatives que fomenten la lectura, el pensament crític i el gaudir del teatre en totes les seves formes.
L'Associació Cultural Torrenca, la Sínia i la Coordinadora Teatral, el Nus Escènic, faran avui dijous una segona reunió informativa per trobar gent que s'assumi al muntatge teatral de l'obra Santa Rosalia, quan la por es feu pregària. La cita serà a dos quarts de set de la tarda a la sala 5 del Casal Municipal.
Allà hi explicaran els detalls de la crida pública per formar un elenc i un equip tècnic, tal com van fer la primera reunió informativa del 23 de gener. L'objectiu és portar a escena aquest obra, un drama històric en tres actes escrit per Jordi Huasc, que es basa en el miracle del quadre de Santa Rosalia. Anna Ramírez, del Nus Escènic, celebra la qualitat de l'obra.
i sempre havíem parlat d'això, d'una visita teatralitzada, perquè hi ha altres llocs també que fan això, i la veritat és que queda molt bé. Però, bueno, el Jordi, doncs, es va començar a liar, i, bueno, aquí ha tret, doncs, una obra, una obra, amb tres actes, que la veritat és una meravella, i ens va agradar moltíssim quan la vam llegir, i, bueno, el projecte i tot, vull dir, ho vam trobar molt maco.
Segons ha explicat des de l'Associació Cultural Torrenca a la Sínia, ja han començat els assajos de l'obra, però segueixen buscant col·laboradors. A l'obra hi apareixen una vintena de personatges amb text. A més, caldran cantaires i dansaires i personal per ajudar en les feines de producció de l'espectacle.
El centre d'estudi Sinival de Mas de Torredembarra ha decidit posposar la segona edició del curs de descoberta de Torredembarra perquè no s'hi havia apuntat prou gent. L'entitat va promoure aquesta iniciativa l'any passat per donar a conèixer el municipi a mestres i professors acabats d'arribar.
L'activitat, reconeguda com a formació permanent per a educació, va tenir molt bona acollida. A la primera edició s'hi van apuntar una quarantena de persones, una xifra que va sorprendre els mateixos organitzadors. Enguany, però, no han arribat gaires professors nous a la vila i per això poca gent s'ha apuntat a la segona edició. Josep Bargalló, vocal del Centre d'Estudis, explica que per aquest motiu han decidit posposar la formació fins al curs vinent per intentar captar més gent que pugui arribar de nou.
entre el cost de professorat de Tordambar, de les tres escoles, i els dos instituts, professorat nou n'arriba, però, clar, no n'arriba tant cada any. I, per tant, en guany, hi havia uns inscrits que hem cregut, convenien dir-los que esperessin l'any que ve i l'any que ve el tornarem a proposar perquè hi haurà més professorat nou. I, a més, és un tipus de treball que necessita un cert grup
D'altra banda, el Centre d'Estudis ha estrenat aquest curs un grup de treball sobre el fons marí. S'hi han apuntat una dotzena de docents que també podran convalidar aquest curs com a formació permanent. El material que elaborin en aquest grup de treball es posarà a disposició de les escoles i instituts del municipi. Totes aquestes iniciatives del Centre d'Estudis s'emmarquen en el Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra.
Baix Gaia Esports.
I com fem cada dia a aquesta hora a l'informatiu de Baix Gai al Dia? Coneixem l'actualitat esportiva, ho fem de la mà de Marc Pérez. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Sí, comencem parlant de la judoca del callà Wendy de la Fuente, que ha competit aquest passat de setmana a França, de la mà de dos equips de judo de la regió de Montpellier, un mix i un altre femení, amb els quals s'ha classificat per disputar el campionat nacional.
L'esportista del Club Dojo Tàrraco ha assolit la primera posició amb l'equip femení i la segona amb l'equip mix i ha col·laborat de forma destacada amb una actuació individual en què ha guanyat tots els seus combats per Ipont, excepte un. Així que ple de victòries per la Callarenca.
El següent repte és el Campionat Nacional de França, que tindrà lloc en unes setmanes. Recordem que Wendy de la Fuente, aquest passat mes de gener, va revalidar per quarta vegada el títol de Campiona d'Espanya de Yu Yitsu, una altra modalitat de les arts marcials.
En l'atletisme hem de destacar que l'atletisme valguirà la redundància del Baix Gallà i concretament d'Altafulla està reconegut per partida doble en la festa de l'atletisme català, a celebrar passat dissabte per la Federació Catalana d'Atletisme a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, INEF, de Lleida.
L'aleta altafullenca Marta Camps i el seu entrenador, també altafullenc Guillermo Alonso, han estat guardonats pels grans resultats assolits durant el 2025 en la categoria veterana F55. L'aleta del Barcelona Letisme dels aletes d'Altafulla va proclamar-se campiona de Catalunya en la prova dels 800 metres i els 1.500 metres en pista coberta i també en els 400 i 800 metres a l'aire lliure.
Posteriorment va penjar-se l'or en els 800 i els 1.500 metres a l'aire lliure, anant dues etapes. A la vegada va solir quatre rècords en els 800 i els 2.500 metres i en els 5 quilòmetres en ruta de Catalunya i en els 3.000 metres d'Espanya.
El treball, l'esforç de camps i la planificació prèvia de l'11 van ser claus per obtenir aquests resultats, que com ella sempre destaca en declaracions al Baix Gasports, cada any que passa són més meritoris. Una cosa és arribar al cim i una altra, més difícil encara, és mantenir-se. I ja fa anys que manté la mateixa regularitat per també assolir fites europees i mundials.
D'altra banda, i mirant cap al cap de setmana, el Club Excursionisme Torre d'Embarra organitza aquest diumenge 8 de febrer la primera sortida del mes. Es tracta d'una caminada des de Cornudella de Montsant fins a Ciurana amb un recorregut de 12 quilòmetres i unes 5 hores de durada.
El desnivell positiu serà de 440 metres, i es calcula això, cobrir tot el recorregut en unes 5 hores i mitja. La sortida des de la torre es farà a les 7 del matí, des de l'aparcament Manyer i Flaquer, i l'inici de la caminada es preveu una hora més tard des de la parròquia de Santa Maria a Cornudella.
El recorregut passarà per la pista que hi ha al costat de l'embassament de Siurana, després es pujarà cap al Coll de les Lloses i pel Tossal Prior fins a arribar a la localitat de Siurana. Els participants han de portar aigua, esmorzar i dinar, segons indiquen des de l'entitat.
I abans d'acabar, també, fem una altra mirada al cap de setmana, també en una activitat per caminar, perquè la Torre Camina, aquest projecte iniciat a Torre d'Embarra, comença el mes de febrer en dues sortides d'aquesta setmana. La primera d'elles es fa aquest dijous al Castellot, a la Riera de Gallà, mentre que la segona, la de divendres, és a dir, la de demà, portarà els participants fins a la zona natural del Vendrell. Una sortida ja clàssica, també, dins del calendari mensual.
d'aquest projecte. Fins aquí l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dijous, dia 5 de febrer. Tornarem demà puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu molt bon dia. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bon dia, són les dues.
La gratuïtat de Rodalia s'extendrà fins a la recuperació completa del servei. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat que s'elimina el termini d'un mes fixat inicialment i ha tornat a defensar al Parlament la gestió del govern en la crisi ferroviària. L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i a la llum dels fets aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat
una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi. Els gruix dels partits de l'oposició però han tornat a criticar la gestió i Junts reclama de nou la dimissió de la consellera. És dijous 5 de febrer de 2026 i tenim més titulars. La P7 torna a estar completament tallada en sentit sud per l'anul·lació del carril habilitat per autocars autoritzats. Sònia Kerr. El motiu ha estat que dos autocars s'han saltat les limitacions i han arribat fins al punt on es fa l'obra. Trànsit ha clausurat el carril per raons de seguretat.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala la immunitat europarlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els jutges donen la raó als tres independentistes i contradiuen el seu advocat general, que el setembre va avalar que l'Eurocambra reiterés la protecció parlamentària el 2021.
La població en risc de pobresa o exclusió creix vuit dècimes i afecta ja una de cada quatre persones el 2025. La taula del tercer sector alerta que la taxa s'acosta als índexs prepandèmia i que hi han entrat famílies de renda mitjana baixa. El seu president, Xavier Travado, alerta dels col·lectius amb més risc. Encara és pitjor pel col·lectiu d'infants que ha pujat fins al 36% i amb la població migrada, d'origen migrant, aquesta taxa puja fins al 48%.
En cultura, una escultura de l'artista barcelonina Uakian Zhang obre la temporada de l'Espai 13 de la Fundació Miró. Sota el nom de De les 18.12 a les 17.48, el programa d'exposicions reflexiona sobre els cicles que organitzen els nostres dies i els fluxos energètics que els travessen.
Als esports, Janiré Gallut, doblet de partits catalans als quarts de final de la Copa de la Reina de Futbol. Amb dues eliminatòries a partit únic, el Badalona Women visita el camp de la Reial Societat a les set. Serà el primer dels dos enfrontaments amb les Dunos-Tiarras en quatre dies. Dues hores més tard, nou clàssic entre el Madrid i el Barça per obtenir un lloc per a les semifinals. I encara pendents de la pluja, el temps amb Lluís Mipérez, bon dia.
Bona nit.
per tant, no acabaran de marxar del tot els moments de pluja. Ja no serà una gota petita com aquest matí, sinó seran xàfecs una miqueta més destacables, però sempre molt locals, sobretot passatgers, i els més probables a les comarques del nord de Lleida, de la Catalunya central, especialment al voltant d'Osona, Lluçanès i també al Mollanès, i també en algunes comarques metropolitanes. S'han d'anar obrint clarianes mentrestant a les Terres de l'Ebre, amb una mica de vent tossut, sobretot a Girona,
i una tarda que es presenta frasqueta bàsicament perquè els núvols continuaran sent abundants. Demà, una altra vegada, molt més sol. N'estem pendents a la xarxa. El control de Soival López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr, passant 3 minuts de les dues. Notícies en xarxa, edició migdia.
Rodalies continuarà sent gratuït fins a la restitució completa del servei. S'eliminarà el termini d'un mes fixat inicialment. Ho ha anunciat al Parlament la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha tornat a defensar la desgestió del govern en aquesta crisi i ha fet una nova crida a la unitat política per fer front al problema. El gruix dels partits de l'oposició, però, han tornat a criticar la gestió feta i Junts en reclama la dimissió de la consellera. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. En la seva intervenció, Panec ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i, a més, que l'ens gestor de la infraestructura ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que les continuades pluges d'aquestes últimes setmanes han demostrat que estava en molt males condicions. Dit això, ha reiterat que han fet el que havien de fer.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i a la llum dels fets aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Per contra, des de l'oposició han denunciat la gestió feta pel govern i han tornat a reclamar dimissions. Escolteu les diputades Judit Toronjo, de Junts, i Lluís Allop, d'Esquerra. Per què es manté un operador de Renfe i de DIF que ha demostrat que no pot garantir el servei ni la seguretat dels catalans i catalanes? Un govern que accepta tuteles, que s'autoplica uns 155,
Tenim clar que la Generalitat és la titular del servei, però la xarxa ferroviària és propietat de l'Estat, les inversions són responsabilitat del Ministeri a través de DIF, l'operadora és Renfe i tampoc, per tant, és de la Generalitat. Pel que fa als problemes a la P7, derivats de l'accident a Gelida, la consellera d'Interior, Núria Perlona, ha defensat les decisions preses, sempre a petició del titular de la via, que és l'Estat, per poder fer les obres necessàries i garantir la seguretat, i ha culpat del nou tall total decretat aquest dijous a l'incivisme d'alguns usuaris.
Malauradament, el comportament inadequat d'alguns d'aquests conductors ha provocat que s'hagi de tancar aquesta solució perquè, evidentment, es van donar incompliments que van posar en risc la seguretat. Una part longa no concretat, però quan es podrà reobrir la via, tot i que espera que sigui ben aviat.
Una consellera, la de Territori, per cert, que fa només uns minuts ha anunciat que l'R1 reprendrà gradualment el servei entre Massaret i Blanes i que l'R4 recuperarà trens cada hora entre Terrassa i Manresa. En una publicació a les seves xarxes socials, la també portaveu del govern ha detallat que a la línia del Maresme la freqüència de pas serà de 90 minuts, mentre que a l'R4 el servei es prestarà amb trens llançadora. De la seva banda, a DIF ha anunciat que l'augment de 25 minuts en els trajectes entre Madrid i Barcelona en alta velocitat
s'allargarà fins a finals d'aigua. Per cert, els catalans s'esperen al servei de Rodalies, fins i tot abans d'aquesta crisi ferroviària. Segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió feta entre l'octubre i el desembre, la ciutadania posa un 4,2 sobre 10 al funcionament de la xarxa. A tot plegat, Antoni Carmona promet la remuntada de Rodalies. El portaveu de Renfe, que ha informat que el servei s'està estabilitzant, assegura també fent un símil futbolístic que es reconduirà la situació. I en aquest sentit ha tornat a demanar la confiança dels usuaris. Anna Ruiz, bon dia.
Hola Marta, bon dia. No hi ha data encara pel retorn de la normalitat i el partit de Rodalies s'està complicant. Però el portaveu de Renfe s'ha mostrat convençut que encara hi ha temps per guanyar i compensar els usuaris. Perdem 3-0 a la mitja part.
I el Liverpool va remuntar i va guanyar la Copa Europa. Tenim la voluntat, la capacitat, l'esforç de remuntar aquesta situació, de revertir-la. Rodalí es manté activat aquest dijous l'operatiu de tren i bus alternatiu per garantir la mobilitat.
La previsió és la d'incloure novetats al pla de bus alternatiu de la R3 després del cap de setmana. Ja s'han incorporat millores en el transport per carretera de la R8 i s'ha habilitat un nou servei entre Valls i Camp de Tarragona per enllaçar amb els trens de mitjana distància. I també avui els trajectes d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid s'allarguen oficialment 25 minuts. Els usuaris han estat informats per les companyies.
Bueno, en principio nos han dicho que como 30-40 minutos más, pero las noticias no dicen eso, dicen que se están retrasando más. A ver, en principio esperanzados de que no se retrasen mucho y bueno, como vamos para pasarlo bien, pues en principio que no vamos a trabajar. Mira, teníem ara bé a les 3 de la tarda i tenim ara les 9 del matí, mirem si som conscients.
Hem canviat pel tema que hem d'agafar un avió i ja no arribàvem a temps. Bé, sí que arribàvem a temps si la cosa funcionés, però com no funciona a les 9 de matí ens han canviat. Els trajectes d'alta velocitat s'allarguen com a conseqüència de l'acord al qual han arribat a DIF amb Renfe, Irio i Uigo. La mesura s'aplicarà de manera temporal fins que acabin les tasques de manteniment de la xarxa.
I continuem pendents també aquesta hora de la reobertura del túnel de Rubí, que ha de permetre descongestionar el trànsit de mercaderies en tren. Fons de DIF asseguren que ha de ser d'un moment a un altre. Anem fins allà. Ràdio Rubí, Albert Soler, bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs fa molt poca estona que DIF ha confirmat a Ràdio Rubí que el túnel de Rubí torna a estar obert. Una important novetat per al transport de mercaderies que feia 10 dies que estava completament aturat per via fèrrea.
Tones de mercaderies bloquejades al port de Barcelona i a la frontera amb França. Falta, però, conèixer els detalls d'aquest anunci, ja que a DIF ens ha emplaçat a una nota de premsa que a hores d'ara encara no hem rebut. La notícia era imminent ja aquest matí, a primera hora, quan a Ràdio Rubí hem anat a l'entrada del túnel i un tècnic ens ha dit que la via ja estava lliure a l'espera de l'últim vistiplau de DIF que ja ha arribat aquest migdia. Recordem que quan es reobri el túnel...
Només hi passaran mercaderies, però encara no passatgers. Per aquesta mateixa via també hi circula la R8 de Rodalies, la línia orbital que no passa per Barcelona i enllaça el Baix Llobregat amb els dos vellesos. Una línia, per cert, que amb un tren per hora i sentit fan servir molt pocs usuaris.
Gràcies, Albert Solés, l'última hora, la reobertura del túnel de Rubí per al trànsit de mercaderies. El tancament d'aquest túnel fins avui és peça clau del sector logístic, ha paralitzat el tràfic ferroviari de mercaderies i ha bloquejat els fluxos internacionals. A més, ha provocat la desconnexió europea dels ports de Barcelona i Tarragona i ha deixat immobilitzades matèries primeres i productes a Portbou.
Un dels sectors més perjudicats és el metal·lúrgic. En declaracions a la xarxa, Josep Maria Planes, de la Unió Patronal Metalúrgica, líder del sector a Catalunya, es mostrava preocupat per la magnitud econòmica d'un problema sense solució, deien a curt termini. L'afectació, explica, no és només a nivell productiu i de competitivitat, sinó que estan en joc també molts llocs de treball.
Refer la xarxa ferroviària o millorar-la és qüestió de temps i això a les empreses ens repercutirà força. I és que no pot ser que un país amb la fiscalitat tan alta que tenim tinguem unes estructures tan deplorables i que no ens permeten a la indústria ser competitiva en un món on cada vegada ho hem de ser més. Aquí estan en joc...
doncs molts llocs de feina, la viabilitat de moltes empreses i si volem ser un país de primera divisió necessitem infraestructures de primera divisió. Des de la Conselleria d'Empresa i Treball no descarten com pensar aquestes empreses un cop estudiat l'impacte real d'aquest tancament.
De fet, des de Secot, la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa demana plans urgents per resoldre la crisi ferroviària que viu Catalunya i lamenten haver arribat fins a aquest punt. Marc Dalmau, bon dia. Bon dia. El president de Secot, Xavier Panés, diu que esperen que el govern català posi data la reunió que van anunciar amb l'empresariat. Panés ha afirmat que tot plegat ha causat un gran impacte personal, econòmic i de productivitat i ha reclamat previsibilitat pel sector.
però el que és més preocupant és que ha esclatat ara, com deia, però podria haver esclatat fa dos mesos o fa cinc anys, perquè el resultat d'això ve d'una manca de manteniment, que al final és una manca d'inversió, que hem reclamat des de la SECOT des de fa desenes d'anys, i el sorprenent és que haguem arribat a aquesta situació.
Són declaracions del president de SACOT durant la presentació de resultats sobre emprenedoria en què destaca que una de cada dues persones que ha rebut assessorament per obrir una empresa l'ha acabat creant i un 72% continua funcionant. Notícies en xarxa
Entrem en matèria política. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala la immunitat europarlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els jutges han anul·lat la decisió del Parlament Europeu el 2021 de retirar aquesta immunitat. Una decisió motivada per la petició del Tribunal Suprem, malversació i desobediència en el cas de l'1 d'octubre. El Tribunal dona així la raó als tres independentistes i contradiu l'opinió del seu advocat general, que el setembre passat va avalar la que l'Eurocambra retirés la protecció parlamentària.
Encara en política tornem a Catalunya perquè arrenca la negociació per als pressupostos de la Generalitat i els comuns han explicat què reclamaran al govern. Entre les demandes hi ha doblar els ajuts en habitatge fins als 1.200 milions d'euros o doblar també els autobusos interurbans que substitueixen els trens de Rodalies. Moncar Bajal, bon dia.
Bon dia. Els comuns han celebrat aquest matí una reunió extraordinària per fixar les seves condicions en la negociació per als pressupostos de la Generalitat que començaran la setmana que ve. I són cinc mesures, dues de les quals sobre habitatge. Una, doblar els ajuts per lloguer, arribant a 1.200 milions d'euros.
fer la llei que prohibeixi comprar cases per especular en menys de sis mesos. De les altres, n'hi ha sobre rodalies, que siguin prioritat del país sobre aeroport o carreteres, i doblar els autobusos que estan substituint els trens. La presidenta parlamentària, Jèssica Albiach, ha dit que els pressupostos s'han de notar en el dia a dia de la gent.
Han de ser uns pressupostos que es noten. Volem que es noten. I el PSC ho ha d'entendre. Aquesta és la nostra condició. Aquest és el preu dels nostres vots. Volem que els pressupostos es noten quan pagués el lloguer, que es noten quan portem els nostres fills i les nostres filles a les escoles, que es noten quan demanem hora al metge o per veure un especialista i que es noten quan agafem el transport públic.
Altres condicions són ampliar la cobertura de les beques menjador, passant del 18% de beneficiaris actuals al 27%, són 800.000 alumnes, i reduir a la meitat les llistes d'esperes dels especialistes en la sanitat pública.
És gairebé un quart de tres. Empitjora la pobresa a Catalunya. Va pujar vuit dècimes l'any passat i la població afectada, segons l'enquesta que l'Institut d'Estadística de Catalunya ha fet pública aquest matí, es va situar en el 24,8%, és a dir, una de cada quatre persones. La taula del tercer sector alerta que han entrat en situació de pobresa o risc d'exclusió social un grup de famílies de renda mitjana baixa a causa de l'augment del cost de la vida. Maire Polo, bon dia.
Bon dia. La pobresa castiga sobretot la infantesa i l'adolescència. Ha augmentat un 1% entre els menors de 16 anys a Catalunya el 2025 i, a banda de la pobresa infantil, també ha augmentat entre la població immigrada, les dones i en les famílies amb fills dependents. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha valorat així els resultats de l'enquesta. Els salaris mitjans estan augmentant, però els salaris baixos, les rendes més baixes, no estan augmentant.
El ritme de creixement de l'economia i això genera un augment lleuger de la taxa de pobresa i de la taxa també de pobresa infantil. No són dades positives que ens apunten que hem de continuar treballant. El president de la taula d'entitats del tercer sector social és Xavier Trebado.
Això ens apropa molt a la pobresa que teníem després de la pandèmia. Per tant, és una mala notícia. Encara és pitjor pel col·lectiu d'infants, que ha pujat fins al 36%. Per tant, el fet és que, malgrat que les famílies disposen de més recursos, l'increment del cost de la vida està fent que sigui molt difícil arribar a final de mes.
La taula del tercer sector demana que les ajudes siguin més quantioses i arribin a qui han d'arribar. I atenció a aquest advertiment que ens arriba des de Salut Pública, que recomana la vacuna del xarampió a qui hagi nascut entre els anys 1978 i 1988 i no estigui immunitzat. Tot plegat després que Espanya hagi deixat de ser un país lliure de la malaltia, que és molt contagiosa. També l'aconsellen els infants menors de 5 anys.
La majoria de brots que hi ha hagut a Catalunya han estat per persones que han viatjat i han tornat després amb el xarampió, segons Montse Martínez, del Servei de Medicina Preventiva de Promoció de la Salut de la Secretaria de Salut Pública de la Generalitat. L'especialista demana no abaixar la guàrdia, sobretot a un grup de ciutadans que no estan vacunats. El programa d'eliminació del xarampió es va fer l'any 88 i, per tant, nosaltres portem recomanant la vacunació d'aquestes persones que no han estat immunitzades.
mitjançant-se la vacunació o que no han passat la malaltia i per tant aquesta recomanació ja portem molts anys. Sí que és cert que amb les notícies que han sorgit fem un focus i recordem una mica. La xarra ampió és potencialment greu en criatures molt petites i en adults.
I la nova missió de les astronautes catalanes Hipàtia portarà per primera vegada un equip format exclusivament per dones científiques a una base de l'Àrtic. En aquesta estació simularan les condicions de mar i duran a terme diferents projectes científics. Avui hem conegut l'equip que formarà part d'aquesta expedició, prevista per l'estiu de l'any que ve. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. La nova expedició deixa el desert d'Ayuda, als Estats Units, on s'havia anat els darrers dos anys, i portarà el grup de vuit científiques catalanes a una estació d'investigació de l'Àrtic, concretament a l'illa de Devon, al Canadà. Les condicions més extremes de la nova ubicació permetran apropar-se millor la realitat de Mart, ho explica una de les participants, la nanotecnòloga Lucía Matamoros. No només és que estigui en un lloc molt més remot, molt més difícil d'accedir-hi, sinó que també és molt més petit. No té tantes ramificacions i laboratori, sinó que l'espai en si...
És molt més reduït, llavors jo crec que això serà un dels reptes principals, però que ens donarà moltes dades molt valuoses. Al llarg de 15 dies es donaran a terme diferents experiments científics, tecnològics i també artístics. L'enginyera aeronàutica, Anna Sabater, explica els treballs que hi farà.
monitoratge de la base amb drons, així com desenvolupar un sistema de posicionament que no depengui de satèl·lics, que es pot utilitzar tant en altres planetes com en localitzacions remotes, i també buscar connexions entre la recerca amb micrograbatat. La nova tripulació s'ha escollit entre 80 candidatures i, a banda d'impulsar la recerca espacial i la divulgació del coneixement, vol visibilitzar el rol de la dona científica.
El govern destinarà una nova tanda d'ajuts als municipis per tal que puguin planificar i garantir la prevenció dels incendis. Beneficiaran a més de 230 ajuntaments que no tenen capacitat econòmica o tècnica per establir un pla de gestió contra incendis.
Són municipis com Vimbodí i Poblet que es troben en zones d'alta densitat forestal i que manquen d'aquest recurs primordial per poder treballar sobre el terreny. Ho explica el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig.
Vam detectar que hi havia molts ajuntaments que no tenien aquests plans de prevenció d'incendis, que és obligatori, alguns seran molt petits, no tenien capacitat tècnica o no tenien capacitat econòmica, per tant, vam agafar la llistat de tots els que l'havien de tenir o no el tenien i els vam donar una ajuda directa. L'únic que havíem de fer era acceptar-la.
Per tant, aquells que l'han acceptat, que l'han fet, llavors, evidentment, quan tinguin aquest pla fet podran acollir-se a la línia d'ajudes que traurem, doncs aquests 15 milions d'euros anuals. Un cop fet aquest pas, que s'espera que sigui abans de l'estiu, els ajuntaments es podran beneficiar del pla de 15 milions d'euros anuals dedicats a la gestió forestal i a la seva correcta ejecució.
Les Terres de l'Ebre reforcen la seva estratègia de promoció turística amb la presentació del Conveni Corner 2026. Es tracta d'una iniciativa que agrupa una trentena d'agents públics i privats per tal de coordinar la presència en fires i campanyes de difusió. 21 Ràdio, Miquel Sagarra. El Conveni Corner es configura com un mecanisme de col·laboració conjunta per a la promoció turística, basat en la participació coordinada en diverses fires turístiques i en l'impurs de campanyes de publicitat convertides,
Noemi Llaurador és la presidenta de la Diputació de Tarragona. Cada vegada més ens fa confiança més ens locals, supralocals i també el teixit empresarial del món del turisme amb la idea de sumar i de posar recursos econòmics, recursos humans, per tal que la nostra destinació, amb els seus diferents actius, pugui arribar més lluny i amb més força amb fires, tant a nivell nacional com estatal.
El món del cicloturisme, amb la clàssica Terres de l'Ebre i el sector gastronòmic, amb els Premis Soletes de Primavera de la Guia Repsol, són alguns dels àmbits capdals per impulsar la marca Terres de l'Ebre.
El Baix Camp, l'Ajuntament de Valls, obre el període per sol·licitar els incentius per la taxa de residus. Són descomptes que oscil·len entre els 25 i el 60% per a la ciutadania. En Ràdio Valls, Eric Rosique. Aquesta mesura s'adreça als veïns que acreditin que reciclen correctament a casa i que poden estalviar-se entre 41 i 100 euros en el rebut de la taxa municipal d'escombraries. Aquests incentius, implantats ara fa 5 anys, beneficien cada any a més de 1.400 famílies i han contribuït a elevar l'índex de reciclatge a la ciutat. Això ho explica el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Valls,
Andreu Gasó. Valls és una de les ciutats del camp de Tarragona que té un índex de reciclatge més alt i això també és gràcies precisament a aquesta feina de conscienciació dels ballancs i ballanques. El tràmit es pot fer principalment en línia a través de la seva electrònica de l'Ajuntament de Valls i a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania. Els descomptes varien segons el grau de separació selectiva de residus que realitza la Llar i les sol·licituds es poden presentar fins al proper 28 de febrer.
I cultura, Arna, una escultura de l'artista barcelonina, o a qui en Zhang, obre la temporada de l'Espai 13 de la Fundació Miró. Sota el nom de, de les 18.12 a les 17.48, el programa d'exposicions reflexiona sobre els cicles que organitzen els nostres dies i els fluxos energètics que els travessen. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Arna és una escultura que genera llum i calor al vell mig de l'espai 13, amb una forma que recorda un calefactor de grans dimensions. En un cicle de poc més de mitja hora, la il·luminació puja i baixa acompanyada de músiques, sons i converses en diferents idiomes. Huaqian Zhang reflexiona així sobre la dualitat entre atracció i destrucció.
M'imaginava com aquesta arna, sentia traïda per la llum i escapa dins de les rendixes d'un calefactor i està allà davant, molt a prop de la resistència a punt de cremar-se.
Sota el nom de de les 18.12 a les 17.48, les hores de la posta de sol a l'inici i al final del cicle d'exposicions, la temporada d'enguany de l'Espai 13 aprofundeix en com les infraestructures i l'energia organitzen els nostres cicles vitals. D'aquesta manera, el programa es vincula amb la capitalitat mundial de l'arquitectura de Barcelona. I és moment per als esports.
Fins demà!
El partit reeditarà la final de la Supercopa que es van endur les Blaugranes fa tot just dues setmanes, però Pere Romeu adverteix que es tracta del partit més igualat fins ara. Molt possible que sigui el més complicat que tenim contra el Real Madrid, segur, perquè juguem al seu estadi, perquè és a partit únic, perquè els dos partits que hem fet contra elles han anat modificant coses i han fet coses força ben fetes contra nosaltres, perquè cada dia el duel Barça-Madrid al final també es va igualant, elles també van fent coses millors que ens fan treure una bona versió per part nostra.
Les blaugranes que defensen el títol viatgen a Madrid amb les baixes de Mapi León i Marta Torrejón, així com la de llarga durada d'Aitana Bonmatí, i ahir també es van classificar per les semifinals l'Atlètic de Madrid i el Tenerife. Pel que fa a la competició masculina, el Barça ja coneix dos dels possibles rivals per les semifinals. Es tracta de la Reial Societat i l'Atlètic Club, que van guanyar els seus respectius partits.
Sous-titrage Société Radio-Canada
El millor de tot és mantenir aquesta bona dinàmica i aquestes bones sensacions que té l'equip i sobretot no haver-la trencat. Contra tot un Barça sempre fa por tornar a la mala dinàmica i sobretot perquè feia dues setmanes que veníem del 5 a 0. Jo crec que avui l'equip una altra vegada torna a demostrar que en defensiu hem crescut i que quan l'equip està ben defensiu i no encaixa, al final és que tenim molta arribada.
En bàsquet l'UNI Girona finalment acaba segon a la segona fase de grups de l'Eurolliga Femenina previa a la final a 6 del mes d'abril. Les gironines van caure a Turquia en un mal partit per 67 a 57. Pau Villafanyes, Girona FM. L'equip turc va ser molt superior a les gironines que mai van tenir opció d'acostar-se a la victòria i menys encara d'aconseguir 14 punts de diferència que necessitaven per ser primeres de grup.
L'Espar Girona no va tenir la tarda i encara sort que va poder en aquell al marcador gràcies a un parcial de 7 a 21 al darrer quart quan s'havia arribat a perdre de 28. L'Espar Girona ho volia intentar però tot plegat es va quedar en una declaració d'intencions. Roberto Eñiguez, entrenador de l'equip, explicava el que podia suposar aquest partit. Y creo que es un partido, el punto definitivo, para aprender mucho.
Si esta adversidad de hoy el partido lo usamos para aprender, será muy bueno. Si no lo usamos para aprender, seremos el equipo limitado y que ha llegado a un tope y que no puede dar más, ¿no? Les gironines, després d'una tarda per oblidar, s'enfrontaran ara al potent Fenerbahçe en l'eliminatòria per decidir qui passa a la semifinal. Lliga directament.
A l'Eurocup masculina, el Venècia es va imposar el màxim enresa per un contundent 75 a 91. Els italians van anul·lar els bagencs amb una gran defensa que va decidir el partit el darrer quart. I en embol al CAC7, Balomano Granollers es va classificar per la fase final de la Copa de la Reina en superar el Lanzarote Ciudad de Recife per 25 a 32. Fins aquí l'actualitat esportiva. Gràcies, ja aniré, Galluc. Són gairebé dos quarts de tres. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida i ho farem amb més notícies. Fins ara.
Hola, sóc Josep Maria Martí, director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya.
L'Observatori té com a finalitat estudiar els fets entorns de la ràdio i de l'indústria del son general a Catalunya. I concretament el fan nou, fa uns anys, del podcast. Per això, amb conveni amb la xal, vam proposar d'estudiar el projecte que s'havia enlegat per part de la xal a l'infopodcast i veure com evolucionava, què estava portant com a element nou i quin pes s'anava tenint en el conjunt de l'oferta de podcast a Catalunya.
Es tracta d'una experiència inèdita. Un podcast informatiu que té diferents intèrprets. Hi ha una orquestra, les emissores que s'han apuntat al projecte de la sal, que fan un mateix estil de podcast informatiu, però cadascuna el fa a la seva manera. Ha de ser una cosa diferent a un botlletí informatiu.
Si es construeix una marca forta, l'Infopodcast, i les emissores circulen, això és un element que reforça el seu paper com a mitjà de comunicació. És a dir, la suma de les 60 emissores que s'han adherit al projecte els convé des del punt de vista del seu reforçament local i, sobretot, perquè els dona la possibilitat de difondre la seva activitat més enllà del que seria, en el cas de la ràdio, el seu territori de difusió.
S'ha de construir un llenguatge i una religió pròpia del que seria el podcast. És important que s'envolupi un estil propi. No és una cosa fàcil. Entre altres, perquè en el conjunt d'aquestes 60 emissores hi ha moltes que tenen recursos per poder-ho fer, per poder treballar en aquesta línia...
i d'altres que tenen unes limitacions productives evidents. Tot i amb això, fan un esforç considerable per fer créixer el nivell de qualitat del producte que fan. Els continguts de so perden la seva naturalesa d'elements fugassos per passar a ser altres suports
que no siguin de la ràdio convencional. Això fa que el producte que ha costat de produir tinguin major difusió, no solament qualitativa, sinó també quantitativa. És a dir, vas a trobar amb els suports molts diferents dels convencionals. I això és important. La facilitat del suport homogenitza grans i petits. Però l'important és el contingut. Disposar d'un contingut
Que no mori, que serà el del bollet i de notícies. Transformar-lo en un context que ja tingui més permanència i que pugui ser difós per diferents plataformes és un dels grans èxits del podcast. Bon dia, són dos quarts de tres.
La gratuïtat de Rodalies s'estendrà fins a la recuperació completa del servei. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat al Parlament que s'elimina el termini d'un mes fixat inicialment i ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi ferroviària. L'única...
La prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i a la llum dels fets aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
El gruix dels partits de l'oposició, però, han tornat a criticar la gestió de l'executiu i Junts ha reclamat de nou la dimissió de la consellera. És dijous 5 de febrer de 2026 i tenim més titulars. La P7 torna a estar completament tallada en sentit sud per l'anul·lació del carril habilitat per autocars autoritzats. Sònia Kerr. El motiu ha estat que dos autocars han saltat les limitacions i han arribat fins al punt on es fa l'obra. Trànsit ha clausurat el carril per raons de seguretat.
Ho acabem de saber, el Banc Central Europeu manté els tipus d'interès en el 2%. És la cinquena vegada consecutiva que l'entitat manté els tipus, donada la inflació estable a la zona euro, propera a l'objectiu del 2% i unes previsions a l'alça de creixement econòmic per enguany. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala la immunitat europarlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els jutges donen la raó als tres independentistes i contradiuen el seu advocat general, que al setembre va avalar que l'Eurocambra retirés la protecció parlamentària el 2021.
La població en risc de pobresa o exclusió creix vuit dècimes i afecta una de cada quatre persones el 2025. La taula del tercer sector alerta que la taxa s'acosta als índexs post-pandèmia i que han entrat, de fet, famílies de renda mitjana baixa. El seu president, Xavier Trebado, alerta dels col·lectius amb més risc. Encara és pitjor pel col·lectiu d'infants que ha pujat fins al 36% i amb la població migrada, d'origen migrant, aquesta taxa puja fins al 48%.
En cultura, una escultura de l'artista barcelonina, Waki Anzang, obre la temporada de l'Espai 13 de la Fundació Miró. Sota el nom de les 18-12 a les 17-48, el programa d'exposicions reflexiona sobre els cicles que organitzen els nostres dies i els fluxos energètics que els travessen. Els esports, Janire Gallut, doplet de partits catalans als quarts de final de la Copa de la Reina de Futbol.
Amb dues eliminatòries a partit únic, el Badalona Women visita el camp de la Reial Societat a les 7 de la tarda, en el que serà el primer dels dos enfrontaments amb les Dunos Tierres en quatre dies. Dues hores més tard, nou clàssic entre el Madrid i el Barça per obtenir un lloc per a les semifinals. I cop d'ull al temps estem pendents de les pluges. Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, estem tenint una situació molt dinàmica. Es van succeint les depressions, els fronts, seguits de dies de sol, com era el cas d'ahir, però avui ens ha tocat la creu en forma de força núvols i pluges que han anat caient sobretot a les comarques de Lleida, de la Catalunya Central, Tarragona, Barcelona, d'una forma més testimonial.
A la costa brava. Igualment, a aquestes immediates hores, encara els núvols no s'acabaran de trencar, de gran part del nord del país, sobretot també de les comarques centrals. I, per tant, no acabaran de marxar del tot els moments de pluja. Ja no serà una gota petita, com aquest matí, sinó seran xàfecs una miqueta més destacables, però sempre molt locals.
i els més probables a les comarques del nord de Lleida, de la Catalunya central, especialment al voltant d'Osona, el Lluçanès i també el Mollanès, i també en algunes comarques metropolitanes. S'han d'anar obrint clarianes mentrestant a les Terres de l'Ebre, amb una mica de vent tossut, sobretot a Girona, i una tarda que es presenta frasqueta, bàsicament perquè els núvols continuaran sent abundants. Demà, una altra vegada, molt més sol. N'estem pendents a la xarxa. El control de Soival López a la redacció i coordinació. Sònia Kerr passa en gairebé 4 minuts de 2 quarts de 3.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Rodalies continuarà sent gratuït fins a la restitució completa del servei. S'eliminarà el termini d'un mes fixat inicialment, segons ha anunciat al Parlament la consellera de Territori, Sílvia Paneque, qui ha tornat, per cert, a defensar la gestió del govern i ha fet una nova crida a la unitat política per fer front al problema. El gruix dels partits de l'oposició, però, han tornat a criticar la gestió que se n'ha fet fins ara i Junts reclama de nou la dimissió de la consellera. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. En la seva intervenció, Panec ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més calents gestor de la infraestructura ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que les continuades pluges d'aquestes últimes setmanes han demostrat que va en molt males condicions. Dit això, ha reiterat que han fet el que havien de fer.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i a la llum dels fets aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Per contra, des de l'oposició han denunciat la gestió feta pel govern i han tornat a reclamar dimissions. Escolteu les diputades Judit Toronjo, de Junts, i Lluís Allop, d'Esquerra. Per què es manté un operador de Renfe i de DIF que ha demostrat que no pot garantir el servei ni la seguretat dels catalans i catalanes? Un govern que accepta tuteles, que s'autoplica uns 155...
Tenim clar que la Generalitat és la titular del servei, però la xarxa ferroviària és propietat de l'Estat, les inversions són responsabilitat del Ministeri a través de DIF, l'operadora és Renfe i tampoc, per tant, és de la Generalitat. Pel que fa als problemes a la P7, derivats de l'accident a Gelida, la consellera d'Interior, Noria Perlona, ha defensat les decisions preses, sempre petició del titular de la via, que és l'Estat, per poder fer les obres necessàries i garantir la seguretat. I ha culpat del nou tall total, decretat aquest dijous, a l'incivisme d'alguns usuaris.
Malauradament, el comportament inadequat d'alguns d'aquests conductors ha provocat que s'hagi de tancar aquesta solució perquè, evidentment, es van donar incompliments que van posar en risc la seguretat. Una part longa no concretat, però quan es podrà reobrir la via, tot i que espera que sigui ben aviat.
Per cert, que fa només uns minuts, la consellera de Territori ha anunciat que l'R1 reprendrà gradualment el servei entre Massanet i Blanes i que l'R4 recuperarà trens cada hora entre Terrassa i Manresa. En una publicació a les seves xarxes socials, la també portaveu del govern ha detallat que la línia del Maresme la freqüència de pas serà de 90 minuts, mentre que l'R4 el servei es prestarà amb trens llançadora. De la seva banda, a DIF ha anunciat que l'augment de 25 minuts en els trajectes entre Madrid i Barcelona en alta velocitat s'allargarà fins a finals d'any.
I per cert que els catalans suspenen el servei de rodalies fins i tot abans d'aquesta crisi ferroviària. I és que segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió feta entre l'octubre i el desembre passat, la ciutadania posa un 4,2 sobre 10 al funcionament de la xarxa. Respecte de la situació actual, continuem pendents a aquesta hora que es faci efectiva la reobertura del túnel de Rubí, que ha de permetre descongestionar el trànsit de mercaderies en tren. Anem fins allà. Ràdio Rubí, Albert Soler, bon dia.
Bon dia. Doncs pocans de les dues del migdia, Adif ha confirmat a Ràdio Rubí que el túnel de Rubí torna a estar obert. Una important novetat per al transport de mercaderies que feia 10 dies que estava completament aturat per via CREA. Falta, però, conèixer els detalls de denunci, ja que Adif ens ha emplaçat a una nota de premsa que encara no hem rebut.
Recordem, però, que quan es reobri el túnel, només hi passaran mercaderies, però encara no passatgers. Per aquesta mateixa via també hi circula la R8 de Rodalies, la línia orbital que no passa per Barcelona i enllaça el Baix Llobregat amb els dos Vallès.
Gràcies Albert Soler des de Ràdio Rubí per aquesta última hora i és que tot plegat, tota aquesta crisi ferroviària té conseqüències econòmiques. La Cambra de Comerç veu insuficient el pressupost amb manteniment de 2.200 milions d'euros previstos al Pla de Rodalies i reclama un estudi exhaustiu de la xarxa ferroviària i de l'obra civil relacionada per quantificar-ne la despesa. A més augura que el caos ferroviari impactarà significativament en el creixement previst per enguany de l'economia catalana a cada moment és del 2,4% del PIB. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. La Càmbara de Comerç exigeix solucionar el retard actual de 800 milions d'euros en execució i mil més en adjudicació d'obres del Pla de Rodalies. Adverteix d'un problema de planificació i prioritats i reclama incrementar el ritme de licitació i d'execució per fer la xarxa fiable. En aquest sentit, posa en qüestió que només s'hagin d'invertir 2.200 milions en manteniment, com està pressupostat el Pla de Rodalies,
i exigeix un estudi per xifrar el que necessita realment, tot plegat per evitar que la falta de fiabilitat de la xarxa ferroviària pel transport de mercaderies acabi impactant d'en forma escandalosa en el creixement econòmic del país. Miquel Martí és vicepresident de la Cambra.
La competitivitat d'un país, en aquest cas de Catalunya, és directament proporcional a unes excel·lents infraestructures. Per tant, hem de recuperar i exigir en el pla més curt possible que aquest dèficit estructural.
El puguem recuperar. Si no, el que ens explicava abans el Joan Ramon, la competitivitat del territori la perdrem. L'entitat també denuncia la incapacitat de la mateixa xarxa ferroviària d'haver pogut generar un pla alternatiu de transport ferroviari degut a la mancança de línies segregades del transport de passatgers. I no deixem l'economia, ho acabem de saber. El Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d'interès en el 2%.
Malgrat la imprevisibilitat de les polítiques comercials nord-americanes i el context geopolític, la inflació a la zona euro continua estable i prop de l'objectiu del 2%. De fet, el general de taxes va situar en l'1,7% i les previsions de creixement per enguany s'han revisat a l'alça. Per tot plegat, l'entitat signa la cinquena pausa consecutiva dels tipus des que es va decidir aturar l'estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat.
I més d'economia, el BBVA guanya més de 10.000 milions d'euros el 2025 i ha tancat l'any de l'OPA fallida al Sabadell amb un benefici rècord. Uns guanys que representen un 4,5% més que els obtinguts el 2024. L'entitat atribueix les xifres als ingressos recurrents del negoci bancari, que han augmentat un 14%. El marge d'interessos també ha crescut prop del 14%.
La Teitat ha anunciat que repartirà un dividend de 92 cèntims per acció íntegrament en efectiu, el més elevat de la seva història.
Entrem en matèria política. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala la immunitat europarlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els jutges han anul·lat la decisió del Parlament Europeu del 2021 de retirar-la. Una decisió motivada per la petició del Tribunal Suprem que volia processar-los per malversació i desobediència en el cas de l'1 d'octubre. El Tribunal dona així la raó als tres independentistes i contradiu l'opinió del seu advocat general que el setembre passat, recordem, va avalar que l'Eurocambre retirés la protecció parlamentària.
Encara en política arrenca la negociació per als pressupostos de la Generalitat i els comuns han explicat avui què reclamaran al govern. Entre les demandes hi ha doplar els ajuts en habitatge, fins als 1.200 milions d'euros, o doplar també els autobusos interurbans que substitueixen els trens de Rodalies. Montcarvajal, bon dia.
Bon dia. Els comuns han celebrat aquest matí una reunió extraordinària per fixar les seves condicions en la negociació per als pressupostos de la Generalitat que començaran la setmana que ve. I són cinc mesures, dues de les quals sobre habitatge. Una, doblar els ajuts per lloguer, arribant a 1.200 milions d'euros, i dos,
fer la llei que prohibeixi comprar cases per especular en menys de sis mesos. De les altres, n'hi ha sobre rodalies, que siguin prioritat del país sobre aeroport o carreteres, i doblar els autobusos que estan substituint els trens. La presidenta parlamentària, Jéssica Albiach, ha dit que els pressupostos s'han de notar en el dia a dia de la gent.
Han de ser uns pressupostos que es noten. Volem que es noten. I el PSC ho ha d'entendre. Aquesta és la nostra condició. Aquest és el preu dels nostres vots. Volem que els pressupostos es noten quan paguessin lloguer, que es noten quan portem els nostres fills i les nostres filles a les escoles, que es noten quan demanem hora al metge o per veure un especialista i que es noten quan agafem el transport públic.
Altres condicions són ampliar la cobertura de les beques menjador, passant del 18% de beneficiaris actuals al 27%, són 800.000 alumnes, i reduir a la meitat les llistes d'esperes dels especialistes en la sanitat pública.
És un dels titulars destacats d'avui. Empitjora la pobresa a Catalunya. Va pujar 8 dècimes l'any passat a la població afectada, segons l'enquesta que l'Institut d'Estadística de Catalunya ha fet pública aquest matí. I es va situar en gairebé el 25%, és a dir, una de cada quatre persones. La taula del tercer sector alerta que ha entrat en situació de pobresa o risc d'exclusió social. Un grup de famílies de renda mitjana baixa a causa de l'augment del cost de la vida. Maite Polo, bon dia.
Bon dia. La pobresa castiga sobretot la infantesa i l'adolescència. Ha augmentat un 1% entre els menors de 16 anys a Catalunya el 2025 i a banda de la pobresa infantil també ha augmentat entre la població immigrada, les dones i en les famílies amb fills dependents. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha valorat així els resultats de l'enquesta.
els salaris mitjans estan augmentant, però els salaris baixos, les rendes més baixes, no estan augmentant el ritme de creixement de l'economia. I això genera un augment lleuger de la taxa de pobresa i de la taxa també de pobresa infantil. No són dades positives que ens apunten que hem de continuar treballant. El president de la taula d'entitats del tercer sector social és Xavier Trebado.
Això ens apropa molt a la pobresa que teníem després de la pandèmia. Per tant, és una mala notícia. Encara és pitjor pel col·lectiu d'infants, que ha pujat fins al 36%. Per tant, el fet és que, malgrat que les famílies disposen de més recursos, l'increment del cost de la vida està fent que sigui molt difícil arribar a final de mes.
La taula del tercer sector demana que les ajudes siguin més quantioses i arribin a qui han d'arribar. Gairebé tres quarts de tres, la nova missió de les astronautes catalanes d'Hipàtia portarà per primera vegada un equip format exclusivament per dones científiques a una base de l'Àrtic. En aquesta estació simularan les condicions de mar i duraran a terme diferents projectes científics. Avui hem conegut l'equip que formarà part de l'expedició, que tindrà lloc l'estiu de l'any vinent. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. La nova expedició deixa el desert d'Ayuda, als Estats Units, on s'havia anat els darrers dos anys, i portarà el grup de vuit científiques catalanes a una estació d'investigació de l'Àrtic, concretament a l'illa de Devon, al Canadà. Les condicions més extremes de la nova ubicació permetran apropar-se millor a la realitat de Mart, ho explica una de les participants, la nanotecnòloga Lucía Matamoros.
No només és que estigui en un lloc molt més remot, molt més difícil d'accedir-hi, sinó que també és molt més petit. No té tantes ramificacions i laboratori, sinó que l'espai en si és molt més reduït. Llavors jo crec que això serà un dels reptes principals, però que ens donarà moltes dades molt valuoses. Al llarg de 15 dies es duran a terme diferents experiments científics, tecnològics i també artístics. L'enginyera aeronàutica, Anna Sabater, explica els treballs que hi farà.
projectes de monitoratge de la base amb drons, així com desenvolupar un sistema de posicionament que no depengui de satèl·lits, que es pot utilitzar tant en altres planetes com localitzacions remotes, i també buscar connexions entre la recerca amb microrevetat. La nova tripulació s'ha escollit entre 80 candidatures i a banda d'impulsar la recerca especial i la divulgació del coneixement, vol visibilitzar el rol de la dona científica.
I ens situem ara a Mollet del Vallès perquè la ministra de Joventut i Infància, Cira Rego, ha visitat aquest municipi per conèixer de primera mà els programes de joventut i d'altres iniciatives del món local. L'objectiu és recollir les demandes i necessitat dels joves just ara que s'està treballant l'esborrany de la futura llei de joventut.
La ministra s'ha mostrat especialment interessada en aquells espais oberts i de participació que permeten als joves de fugir del món digital. Són declaracions de Sira Aved. És importantíssim recordar que el digital també es contrarresta o es educa a través de tenir ciutades abiertes, espacis en les ciutades, en els municipis abiertos, perquè hi hagi activitat, que hi hagi acció, que hi hagi oci, temps llibre, joc, per a nens i niñas i adolescents.
En referència a l'anunci que ha fet aquesta mateixa setmana el govern espanyol de prohibir l'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys, Sira Abet ha dit que és urgent regular l'entorn digital per poder gaudir dels nostres drets i llibertats.
Unió de Pagesos demana que l'administració autoritzi nous productes fitosanitaris contra les plagues als Conreus. Assenyalen que es troben en una situació d'alerta, ja que la reducció de productes autoritzats no s'ha compensat amb alternatives.
Segons explica el sindicat, els cultius que més pateixen són el de fruita de pinyol, la fruita de llavor, l'olivera, els arrossars i els cítrics. El responsable del sector de la fruita seca, Sergi Martín, denunciava que els ciutadans estan consumint productes sanitaris que l'administració d'aquí no accepta, ja que s'importen productes d'altres països que utilitzen aquests elements prohibits a Europa.
Si un producte fitosanitari està prohibit a Europa però la resta del món no, pot entrar aquí a Europa, sempre que respecti els límits màxims de residus. Però ja està entrant. Per tant, els agricultors europeus no poden fer servir aquell producte i els agricultors de la resta del món sí. Acabem menjant-nos el que aquí hem prohibit que ens ve de fora. És al·lucinant. Per toplegat, proposen 22 productes fitosanitaris que es podrien aplicar a casa nostra.
I no deixem l'agricultura, ja que Catalunya aposta per la internacionalització de la fruita en la gran fila del sector agrari, que aquests dies es fa a Berlín. Alemanya continua sent un mercat clau per a la fruita catalana i ara més s'exploren noves oportunitats, tant a l'Àsia com a l'Amèrica Llatina. Lleida Televisió, Noelia Burgos.
Prodeca ha presentat una nova edició del programa Prodeca Export Pime per ajudar les pimes agroalimentàries a iniciar-se en la internacionalització amb sis mesos de mentoratge i formació especialitzada. El programa permetrà a les empreses elaborar el seu propi pla d'exportació amb participació de pimes d'arreu del país, entre elles una de Lleida Tana. L'anunci s'ha fet en el marc de la Fira Fruit Logística. Ho explica Rosalba Rufat, Business Solution Manager de Prodeca.
Hi ha uns protocols i uns requisits fitosanitaris molt exigents, tant a nivell de costos com de certificacions fitosanitàries. Però les empreses catalanes, òbviament, estan mirant, i nosaltres fem el seguiment, per diversificar i per buscar oportunitats en aquests mercats. Alemanya és un dels principals països importadors de fruita de Catalunya. Importa un 80%, la major part, de fruita de pinyol, amb el préssec i la nectarina de Lleida com a protagonistes principals.
I el govern destinarà una nova tanda d'ajuts als municipis perquè puguin planificar i garantir la prevenció d'incendis. Beneficiaran més de 230 ajuntaments sense capacitat econòmica o tècnica per poder establir un pla de gestió contra incendis.
Són municipis com Vimbodí i Poblet que es troben en zones d'alta densitat forestal i que manquen d'aquest recurs primordial per poder treballar sobre el terreny. Ho explica el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig.
Vam detectar que hi havia molts ajuntaments que no tenien aquests plans de prevenció d'incendis, que és obligatori, alguns seran molt petits, no tenien capacitat tècnica o no tenien capacitat econòmica, per tant, vam agafar la llista de tots els que l'havien de tenir o no el tenien i els vam donar una ajuda directa. L'únic que havíem de fer era acceptar-la.
Per tant, aquells que l'han acceptat, que l'han fet, llavors, evidentment, quan tinguin aquest pla fet, podran acollir-se a la línia d'ajudes que traurem, doncs aquests 15 milions d'euros anuals. Un cop fet aquest pas, que s'espera que sigui abans de l'estiu, els ajuntaments es podran beneficiar del pla de 15 milions d'euros anuals dedicats a la gestió forestal i a la seva correcta ejecució. I és moment per la cultura. Arna.
Una escultura de l'artista barcelonina Wakian Zhang obre la temporada de l'Espai 13 de la Fundació Miro. Sota el nom de De les 18.12 a les 17.48, el programa d'exposicions reflexiona sobre els cicles que organitzen els nostres dies i els fluxos energètics que els travessen. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Arna és una escultura que genera llum i calor al vell mig de l'espai 13, amb una forma que recorda un calefactor de grans dimensions. En un cicle de poc més de mitja hora, la il·luminació puja i baixa acompanyada de músiques, sons i converses en diferents idiomes. Huakian Zhang reflexiona així sobre la dualitat entre atracció i destrucció.
M'imaginava com aquesta arna sentia atraïda per la llum i llavors escapa dins les rendixes d'un calefactor i està allà davant, molt a prop de la resistència a punt de cremar-se.
Sota el nom de de les 18.12 a les 17.48, les hores de la posta de sol a l'inici i al final del cicle d'exposicions, la temporada d'enguany de l'Espai 13 aprofundeix en com les infraestructures i l'energia organitzen els nostres cicles vitals. D'aquesta manera, el programa es vincula amb la capitalitat mundial de l'arquitectura de Barcelona.
I a Palamós, al Baix Empordà, la propietat dels antics cinemes Arinco cedirà a la sala gran per a usos culturals. És un dels acords contemplats en la reordenació urbanística d'aquest mètic espai palamusí. Ràdio Palamós, Carlos Ribas.
Els cinemes Aringo de Palamós van tancar les portes l'any 2022, però les seves sales i les plantes baixes tenen una bona conservació. La part superior no està força deteriorada i la propietat proposa reordenar l'espai per a usos immobiliaris i comercials. També culturals, perquè aquest és el destí que tindrà la sala gran dels antics cinemes que la propietat serveix a l'Ajuntament de Palamós. Laura Lafarga és la regidora d'Urbanisme de Palamós.
proposa conservar la sala gran del cinema i destinar-la a equipament cultural públic, aprofitant un espai que forma part de la història recent de Palamós i que pot tornar a generar activitat i la vida cultural. El document reorganitza tot l'àmbit, garantint les sessions de zona verda i equipaments, donant compliment a les reserves d'habitatge de protecció pública, millora el planejament existent i protegeix un espai emblemàtic. L'operació de l'Arinco generarà uns 1.700 metres quadrats de sostre per habitatge de règim lliure. I és moment per als esports.
Amb la Janire Gallut, molt bon dia Janire, doplet de partits catalans als quarts de final de la Copa de la Reina de Futbol. Amb dues eliminatòries a partit únic, el Badalona Women visita el camp de la Reial Societat a les 7, en el que serà el primer dels dos enfrontaments amb les Dunos-Tiarres en quatre dies. Dues hores més tard, nou clàssic entre el Madrid i el Barça per obtenir un lloc per les semifinals. El partit reeditarà la final de la Supercopa, que es van endur les Blaugranes fa tot just dues setmanes, però Pere Romeu adverteix que es tracta del partit més igualat fins ara.
És molt possible que sigui més complicat que tenim contra el Real Madrid, segur, perquè juguem al seu estadi, perquè és a partit únic, perquè els dos partits que hem fet contra elles han anat modificant coses i han fet coses força ben fetes contra nosaltres, perquè cada dia el duel Barça-Madrid al final també es va igualant, elles també van fent coses millors que ens fan treure una bona versió per part nostra.
Pel que fa a la competició masculina, el Barça ja coneix dos dels possibles rivals a les semifinals. Es tracta de la Reial Societat i l'Atlètic Club, que van guanyar els seus respectius partits de quarts. Avui sortirà el darrer semifinalista del Betis Atlètic de Madrid. I a la Copa Catalunya Femenina, l'Europa va fer història en superar el Barça bé i jugarà la seva primera final de la competició. Les escapolades van superar les Blauranes per 3 gols a 1 i opten a endur-se el títol contra el guanyador de l'Ona Sant Adrià a Miella de dimecres vinent.
El millor de tot és mantenir aquesta bona dinàmica i aquestes bones sensacions que té l'equip i sobretot no haver-la trencat. Contra tot un Barça sempre fa por tornar a la mala dinàmica i sobretot perquè feia dues setmanes que veníem del 5 a 0. Jo crec que avui l'equip una altra vegada torna a demostrar que en defensiu hem crescut i que quan l'equip està ben defensiu i no encaixa, al final és que tenim molta arribada.
El bàsquet d'Uni Girona finalment acaba segon a la segona fase de grups de l'Eurolliga Femenina, previ a la final a 6 del mes d'abril. Les gironines van caure a Turquia en un mal partit per 67 a 57, però el tècnic Roberto Íñiguez adverteix que aquest partit les ha de servir de lliçó.
I creo que es un partido, el punto definitivo, para aprender mucho. Si esta adversidad de hoy, el partido lo usamos para aprender, será muy bueno. Si no lo usamos para aprender, seremos el equipo limitado y que ha llegado a un tope y que no puede dar más, ¿no? A l'eurocap masculina, el Venècia també es va imposar el maximum enresa per un contundent 75 a 91. Els italians van anul·lar els vegencs amb una gran defensa que va decidir el partit a l'últim quart. El tècnic Diego Campos reclama més concentració als seus jugadors.
Estoy un poco contrariado, no podemos fallar, pero claro, cuando se juntan esta cosita, esa cosita, esta cosita, esta cosita, creo que podemos estar mucho mejor concentrados, mucho más. Y lo podemos estar y lo debemos estar. Luego luchamos, trabajamos, pero creo que lo podemos hacer mejor.
En hockey patins aquest dijous no vacita la Champions masculina amb la sisena jornada, la primera de la segona volta. El Barça vol ampliar el marge al capdavant del grup A en el partit que l'enfrontarà el segon al Porto a partir de dos quarts de nou del vespre. Un quart d'hora més tard l'Igual ha de visitar la pista del Tricino i ho fa amb urgències per no perdre més opcions de classificar-se pels quarts de final. I a les deu de la nit el Reus rep el Sant Homer amb l'objectiu de guanyar per apropar-se a les tres primeres posicions.
En embol el CAC7 Granollers es va classificar per la fase final de la Copa de la Reina en superar el Lanzarote per 25 a 32 i el tècnic Robert Cuesta valora la victòria. Molt content pel resultat, molt content perquè estarem a la fase final de l'equip, molt content per l'esforç que ha fet l'equip. És cert que no hem començat bé el partit però a poc a poc ens hem anat sentint més còmodes tant en atac com en defensa. Hem controlat molt bé el partit, crec que en el moment que hem marxat del marcador no hem deixat que es tornessin a apropar.
I en tenis tau, l'empat a tres i repartiment de punts entre el Borges Vall i l'Hospitalet en el partit de la dotzena, jornada de Lliga de la Superdivisió Masculina. Gràcies, Janiré Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de tres minuts i ja seran les tres de la tarda. Nosaltres ho deixem aquí. Ens retrobarem demà, com sempre, puntuals a les dues. Bona tarda. Notícies en xarxa. Edició migdia.
La xarxa de comunicació local. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Els de la Ràdio Local sempre hi som. Ràdio Local
Bona nit.
Bona nit.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 3, us parla Marce Roura. La gratuïtat de Rodalies s'estendrà fins a la recuperació completa del servei. La consellera de Territori, Sílvia Panequer, ha anunciat que s'elimina el termini d'un mes fixat inicialment i ha tornat a defensar la gestió del govern a la crisi ferroviària.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Per cert, la consellera ha anunciat que la R1 reprendrà gradualment el servei entre Massanet i Blanes i la R4 a recuperar trens cada hora entre Terrassa i Manresa. En una publicació a les xarxes socials, la també portaveu del govern ha detallat que la línia del Maresme la freqüència de passarà de 90 minuts, mentre que la R4 el servei es prestarà amb trens llançadora.
De la seva banda, DIF ha anunciat que l'augment de 25 minuts en els trajectes entre Madrid i Barcelona en l'alta velocitat s'allargarà fins a finals d'any. I no deixem el tema perquè la vaga de transport ferroviari convocada pels sindicats de Renfe i DIF pels dies 9, 10 i 11 de febrer continua malgrat els avenços assolits a la reunió de prop de 4 hores avui entre representants de comissions, obreres, UGT i ZEMAF amb el ministre de Transports, Óscar Puente.
I l'APC torna a estar completament tallada en sentit sud per l'anul·lació d'un carril habilitat per autocars autoritzats. El motiu ha estat que durs autocars s'han saltat les limitacions i han arribat fins al punt on es fa l'obra. Transitar clausurat el carril per raons de seguretat.
I ha passat fa uns minuts. El Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d'interès de referència al 2%, tot i les constants amenaces a l'estabilitat global i la imprevisibilitat del president dels Estats Units, Donald Trump, amb les seves polítiques comercials, malgrat els moviments de l'idea republicà i el context geopolític, la inflació a la zona euro continua estable.
I una escultura de l'artista barceloninà Wakian Zhang obre la temporada de l'Espai 13 de la Fundació Miró sota el nom des de les 18.12 a les 17.48. El programa Exposicions reflexiona sobre els cicles que organitzen els nostres dies i els fluxos energètics que els travessen. Tornem d'aquí una hora amb més Notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Aquest febrer se sabrà quan costaria acabar el Teatre Auditori de Torredembarra. L'empresa encarregada de redactar el projecte executiu ha d'entregar el document a l'Ajuntament durant aquest mes, segons ha explicat a la Casa de la Vila el regidor d'Urbanisme Javier Perellón.
Al principi, el mes de febrer, és quan tenen que entregar. Aquest mes que ve tenen que entregar ja el projecte executiu. Per tant, saben exactament quin serà l'import realment de què seria el de la licitació futura. Sabrien exactament quin és el col real. I com tu ho has dit, de moment es va treballar i des de la Diputació van concedir 468.000 euros.
Aquest projecte ha de determinar què manca per acabar l'equipament i quan costaria completar l'obra. La policia local i els Mossos d'Esquadra han detingut un conductor per presumptat tràfic de drogues. Els fets es van produir dissabte passat cap a les 3 de la matinada en el marc d'un patrullatge preventiu a l'antiga carretera de la Riera.
L'Ajuntament ha obert el termini per sol·licitar la reducció de la taxa de la brossa. Aquest descompte el poden demanar als habitatges de les zones on es fa el porta-porta i als establiments i negocis que l'any passat tinguessin vigent l'acord de col·laboració per la recollida selectiva. Demà divendres torna la ruta gastronòmica Tastem Torre d'Embarra després d'una aturada d'uns dos mesos.
Un total de 8 restaurants de la Torre serviran els divendres platets acompanyats d'una copa de biocava que varien cada setmana. Els nois de la Torre aposten per la continuïtat de la Junta Directiva i Tècnica per als pròxims dos anys. La Colla va celebrar aquest dimecres la seva assemblea ordinària on es va decidir mantenir els càrrecs més importants dels seus òrgans de responsabilitat. Gerard Canyelles es mantindrà com a president i Oriol Nin i Aina Requesens com a cocaps de Colla.
Avui dijous se celebra la tercera sessió del trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gingran. En aquest cas, la investigadora de la URB, Magda Constantí, oferirà la xerrada del residu al bioplàstic i energia. Serà a partir de les 6 de la tarda a Calmaillà.
I avui també l'associació cultural La Sínia i el Nus Escènic faran una segona reunió informativa per muntar l'espectacle Santa Rosalia quan la pos feu pregària. La cita serà a dos quarts de set de la tarda a la sala 5 del Casal Municipal.
Hi haurà propostes també que arribaran al cap de setmana. L'Escola Municipal de Música organitza una nova edició del Picarol. Serà aquest dissabte, 7 de febrer, encara queden algunes places disponibles. I diumenge al migdia hi tornarà a haver una cita amb les Jan Sessions i el micròfon obert a la plaça Catalunya.
Les actuacions començaran a les 12 del migdia i s'allargaran fins a les 3 de la tarda. La sessió la dinamitzaran Os Odyssey Strings amb una barreja de música balcànica i mediterrània. Avui a l'informatiu també us explicarem que a Ona la Torre ens sumarem a la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, que serà divendres de la setmana vinent, el 13 de febrer.
Serà en una jornada de portes obertes durant la tarda. A més, participarem al programa especial de ràdio, el dia R, que organitzen conjuntament la xarxa i la Federació de Ràdios Locals. En envit territorial, destacarem que la gratuïtat del servei de regionals i rodalies es prorrogarà fins a la restitució completa del sistema. D'aquesta manera, la mesura se podria ampliar més enllà del 24 de febrer. Ho ha anunciat aquest dijous la consellera de territori Sílvia Paneque. I en esports parlarem de futbol sala.
Destacant la derrota del Club Esportiu Torredembarra Futsal contra el Vendríbe aquest passat cap de setmana per 3 a 8 a Segona Catalana. Són les notícies més destacades d'avui dijous, som dia 5 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció de la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plassa. Comencem.
Aquest febrer se sabrà quan costaria acabar el Teatre Auditori de Torredembarra. L'empresa encarregada de redactar el projecte executiu ha d'entregar el document a l'Ajuntament durant aquest mes, segons ha explicat a la Casa de la Vila, el regidor d'Urbanisme, Javier Prellon.
què manca per acabar l'equipament i quant costaria completar l'obra. Una tasca que està realitzant l'estudi d'arquitectura Xavier Climent. Perellón ha comentat que esperen tenir el document en les pròximes setmanes i que, a més, ja tenen assegurats 468.000 euros de finançament a través de la Diputació de Tarragona que va incloure aquesta partida en el seu pressupost per al 2026.
A principi, el mes de febrer, és quan tenen que entregar. Aquest mes que ve tenen que entregar ja el projecte executiu. Per tant, sabrien exactament quin serà l'import realment de... què seria de licitació futura. Sabrien exactament quin és el col real. I com tu has dit, de moment se va treballar i des de la Diputació van concedir 468.000 euros
El Teatre Auditori és l'últim gran projecte que queda pendent vinculat a l'etapa de Daniel Massagué i el cas Torredembarra. Després de la finalització del cobriment de la piscina i l'inici de les obres de l'antic escorxador, ara es vol abordar la finalització d'aquest equipament, que s'hauria de convertir en un referent cultural al territori. Perellón apunta que, més enllà dels diners que donarà la Diputació, també es treballa en altres vies de finançament, a través de l'Estat o la Generalitat.
finalitzem piscina, finalitzem teatre auditori, ahí teatre auditori finançarem escurxador i després mirarem també com està la situació del teatre auditori a la part de fons de finançaments per part de l'Ajuntament. De moment n'hi ha aquests 468.000 euros de la Diputació i la resta, com us va dir l'alcalde, el Vale Pino, us va dir que s'estaven pendents també de la Generalitat i de l'Estat, a veure si n'hi havia algun tipus d'acord per poder fer alguna aportació més.
Ja fa un temps, l'alcalde de Torredembarra, Valer Pino, va comentar que el cost total del projecte per finalitzar el teatre auditori podria estar al voltant dels 3 milions d'euros, una xifra que Perellón considera força aproximada, tenint en compte la complexitat dels treballs pendents.
Sí, treballa una hipotecisa molt semblant. És veritat que la part d'obra civil pràcticament està acabada, perquè la pots veure, sí que és veritat que és un projecte molt gran. Si has estat en les instal·lacions i el que té els costos avui dia d'aquest tipus, el que és el teatre, posar-lo en la part de maquinària...
d'escalfament, d'aires acondicionats, la part de sonografia, la part d'il·luminació, la part d'equips tècnics. És caríssim tot això, més tot acabar. Són projectes molt cars, i estem parlant al voltant d'això.
Les obres del Teatre Auditori es van adjudicar el 2006 per 2,3 milions d'euros. El 2010 es van aturar les obres per fer unes comprovacions i ja no es van reprendre. Actualment només hi ha disponible el vestíbul, que es va habilitar el 2017 com a sala polivalent per evitar perdre la subvenció que s'havia rebut.
La policia local i els Mossos d'Esquadra han detingut un conductor per presumptat tràfic de drogues. Els fets es van produir dissabte cap a les 3 de la matinada en el marc d'un patrullatge preventiu a l'antiga carretera de la Riera. En veure la patrulla, un vehicle va intentar esquivar-los i els agents el van acabar aturant i identificant els tres ocupants. Un d'ells es va mostrar molt nerviós. El cotxe transportava dos microones i un televisor que van dir que portaven a la deixalleria. A més, van fer gestos per ocultar alguna cosa més.
La policia va demanar el reforç dels Mossos i van comprovar que el conductor tenia antecedents per tràfic de drogues i que no disposava de carnet a conduir. Durant l'escorcó i els agents van trobar uns 100 euros en efectiu, una bàscula de precisió i dos embolcais amb una substància blanquinosa que podria ser cocaïna, a més de pastilles. La investigació continua oberta i el detingut ha estat posat a disposició judicial.
L'Ajuntament ha obert el termini per sol·licitar la reducció de la taxa de la brossa. Aquest descompte el poden demanar els habitatges de les zones on es fa el porta a porta i els establiments i negocis que l'any passat tinguessin vigent l'acord de col·laboració per la recollida selectiva. Els tràmits es poden fer fins al 2 de març.
En el cas dels particulars, la bonificació és del 15%. Per accedir-hi, s'ha de fer correctament la separació de la brossa amb els coveis identificatius que va alliurar l'Ajuntament en les zones on es fa el porta a porta. Els establiments comercials i de restauració podran accedir a diferents descomptes en funció del tipus de residu reciclat.
La reducció és del 15% en l'orgànica i del 9% per cadascuna de les fraccions restants, vidre, paper i envasos. Per tant, es pot arribar a una bonificació total del 42%. Les sol·licituds es poden presentar de manera presencial a l'Ajuntament o a través de la seu electrònica. Els particulars han d'ajuntar una factura de l'aigua de l'any passat i els negocis al rebut de la taxa d'escombraries i el certificat de titularitat bancària.
Es pot demanar més informació al correu electrònic residus.neteja.torredembarra.cat Aquest divendres torna la ruta gastronòmica. Tastem Torredembarra després d'una aturada d'uns dos mesos coincidint amb les festes de Nadal i l'inici d'any. En total, vuit restaurants a la Torre serviran els divendres platets acompanyats d'una copa de vi o cava que varien cada setmana.
Es tracta d'una iniciativa per potenciar la gastronomia local, que té com a objectiu dinamitzar i promocionar els restaurants que participen en aquesta iniciativa entre un públic de proximitat. Els establiments participants, les propostes gastronòmiques setmanals i les novetats del Testem Torredembarra es poden consultar a la pàgina de Facebook i Instagram arroba testemtorredembarra.
La iniciativa està organitzada per l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria del Baix Gallà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torlambarra i el patrocini de Reventós Cudorniu. Els establiments que hi participen a partir d'aquest divendres 6 de febrer són el Ristretto Street Food, el Quatro Lates, el Xaruquei, l'Oxid, el Quatro Maquis i el Bar Cerveceria La Brava. El Pepito Bravo s'incorporarà a principis de març i el Perrito ho farà a finals del pròxim mes.
Els nois de la Torre aposten per la continuïtat de la Junta Directiva i Tècnica per als pròxims dos anys. La colla va celebrar ahir dimecres la seva assemblea ordinària on es va decidir mantenir els càrrecs més importants dels òrgans de Responsabilitat. Així, Gerard Canyelles seguirà com a president dels nois mentre que Oriol Nin i Aina Requesens es mantindran com a cocaps de colla mantenint l'estructura dels dos últims anys des que van accedir al càrrec el 2024.
Sí que s'han produït alguns canvis per encarar la nova etapa de la colla amb il·lusió. D'aquesta manera, Fatihata Hamann serà la sotspresidenta dels Nois, Enric Marcos serà el secretari i Júlia Crespo, la tresorera. L'equip directiu el completen Roger Busquets, el capdavant de jovent, Narea Requesens com a responsable de dinamització social i Anna Martínez com a cap de comunicació.
Pel que fa a la Junta Tècnica, Nim i Racasens completen el seu equip amb Roger Busquets com a segon cap de colla. La canalla continuarà coordinada per Jessica Peig, mentre que Nil Expositor seguirà al capdavant de la pinya amb Pere Soler com a segon.
Avui dijous se celebra la tercera sessió del trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gingran. En aquest cas, la investigadora de la URB, Magda Constantí, oferirà la xerrada del residu al bioplàstic i energia. Serà a partir de les 6 a Calmaia.
Constantí és catedràtica, doctora en Ciències Biològiques i pertany al Departament d'Enginyeria Química de la URB i ha encapsulat el grup de recerca TecnoAMIC d'aplicacions mediambientals i industrials de la catàlisi. En aquesta xerrada parlarà sobre com es poden transformar determinats en residus, en bioplàstics i energia, fomentant així la sostenibilitat i l'economia circular. Iris Gual i Josep Bargalló, del Centre d'Estudis Sinival de Mas, celebren la bona acollida que té l'Aula de la Gent Gran. De fet, aquest curs ha aconseguit un rècord d'inscripcions.
Aquest segon trimestre són temes de ciències. Vam començar parlant de genètica, després de l'Einstein i la seva relativitat i com es va demostrar a través d'un eclipsi, justament. I continuarem amb més temes amb les geleres. El 25 va ser l'any internacional de les geleres, doncs farem un sobre les geleres. Bé, tot de temes diversos i variats, com sempre.
Hi tenim 60 matriculats, que és el nombre més alt que mai hi ha hagut, i va augmentant anys rere any. L'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran l'organitza al campus extens de la URB i al Centre d'Estudis Sinival de Mas. Per participar en les conferències que organitzen, s'ha d'estar matriculat. Hi ha la possibilitat d'apuntar-se a mig curs, si bé s'haurà de pagar la quota sencera, que és de 36 euros.
Recordem també que l'Associació Cultural Torrenca, la Sínia i la coordinadora teatral El Nus Escènic faran avui a la tarda una segona reunia informativa per trobar gent que s'assumi al muntatge teatral de l'obra Santa Rosalia, quan la por a seu pregària. La cita serà a dos quarts de set de la tarda a la sala cinc del casal municipal.
Allà hi explicaran els detalls a la crida pública per formar un elenc i un equip tècnic, tal com van fer la primera reunió informativa del 23 de gener. L'objectiu és portar a escena aquesta obra, un drama històric amb tres actes escrit per Jordi Uas, que es basa en el miracle del quadre de Santa Rosalia. Anna Martínez del Nus Escènic celebra la qualitat de l'obra.
i sempre havíem parlat d'això, d'una visita teatralitzada, perquè hi ha altres llocs també que fan això i la veritat és que queda molt bé. Però el Jordi es va començar a liar i aquí ha tret una obra amb tres actes que la veritat és una meravella i ens va agradar moltíssim quan la vam llegir i el projecte i tot ho vam trobar molt maco.
En l'obra hi apareixen una vintena de personatges amb text. A més, es necessitaran cantaires i dansaires i personal per ajudar en les feines de producció de l'espectacle.
Una proposta cultural per als més petits per aquest dissabte. L'Escola Municipal de Música organitza una nova edició del Picarol al taller que fan per a nadons. En aquesta ocasió, com dèiem, serà dissabte i encara queden algunes places disponibles. El taller es desenvoluparà a l'Aula 1 de l'Escola Municipal de Música de Tornambarra, el patronat Antoni Roig, en dos grups.
A les 10 comença la sessió per als nadons nascuts el 2024 i a les 11 la destinada als nadons del 2023. L'activitat vol crear un espai on famílies i nadons gaudeixin junts de la música a través del cant, l'escolta, el moviment, l'experimentació i el joc. Els infants han d'anar acompanyats per un adult. El cost del taller és d'11 euros per infant. Per apuntar-se cal fer-ho a través de l'aplicació Viu la Torra o el portal d'entrades de la pàgina web de l'Ajuntament.
Aquest diumenge al migdia hi tornarà a haver una cita amb les Jump Session i micròfon obert a la plaça de Catalunya. Les actuacions hi començaran a les 12 i s'allargaran fins a les 3 de la tarda. La sessió la dinamitzaran Odissea Strings amb una barreja de música balcànica i mediterrània.
Aquest cicle l'organitza la Regidoria de Cultura amb la complicitat de l'associació intercultural Puentes, que s'encarrega de la coordinació. Al capdavant hi ha la violinista Lluvomira Stoicheva, originària de Bulgària, però que fa molts anys que viu a Torre d'Embarra i està implicada en diversos projectes culturals. En una entrevista al Baix Gaialdí ha explicat que el calendari de concerts d'enguany ja està tancat i que tenen un llistat amb els grups que hi participaran.
Estoy muy contenta. Además, este año ya tenemos programado todo el año. Ya están todas las fechas confirmadas. Y también tengo la lista de todos los grupos que son los grupos bases de cada concierto. En cada concierto hay un grupo diferente, músicos diferentes que llevan...
El... Todo el acto, ¿no? Ajá. Que están... Primero presentan su propio proyecto y después están dispuestos para acompañar los demás que se apuntan para la jam session o para el micro abierto.
L'objectiu d'aquesta iniciativa és oferir una plataforma a noves formacions musicals i també dinamitzar el centre del poble. Cadascuna de les sessions comença amb una actuació d'una hora d'un grup prèviament seleccionat. Després comença la tanda de micròfon obert amb portes obertes a la improvisació.
Son tres horas exactas. El mediodía sería de 12 a 3. La primera hora es la presentación del grupo. La segunda hora la dedicamos a los que quieren hacer micrófono abierto. Quiere decir que cada uno viene con un proyecto ya preparado suyo, algo ensayado, preparado, dos, tres canciones, lo que sea. Y la última hora es para hacer jam session, para juntarnos e improvisar.
Aquest diumenge, a la sessió de jam session i micròfon obert, començarà amb l'actuació d'Odyssey Strings, un duet format per Lluvomir Estutxeva al violí i Georgi Olxanetski a la guitarra. Els acompanyarà el baterista holandès Marcel Varnes. Parteixen d'una base de jazz i clàssica per explorar ritmes balcànics i de la Mediterrània.
Nosotros dos, Georgi y yo, Ucrania y Bulgaria, nuestros países y nuestras culturas están, su origen es la costa del Mar Negro. Y no son la costa, bueno, los Balcanes y la otra parte, la parte del norte del Mar Negro.
Pero también estamos muy mezclados, muy vinculados con las culturas mediterráneas. Y hay mucha influencia en las dos culturas. Durant els mesos d'hivern, la jam session i micròfon obert es faran els diumenges al migdia. Quan arribi el bon temps, es tornaran a fer els dissabtes al vespre.
A Ona, a la Torre ens sumem a la celebració del Dia Mundial de la Ràdio el divendres 13 de febrer amb una jornada de portes obertes. Es tracta d'una iniciativa amb la participació d'una vintena de misures d'arreu del país per posar en valor el paper essencial de la ràdio local.
La iniciativa La Impulsa, la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, que presideix la coordinadora Dona la Torre, Raquel Martínez. Durant la jornada, la ciutadania podrà visitar els nostres estudis, conèixer de primera mà com funciona una emisora municipal, descobrir els seus espais i apropar-se al dia a dia dels professionals i col·laboradors que fan possible una ràdio local.
Les portes obertes tindran lloc el mateix divendres, dia 13, anuari de tarda, de dos quarts de set a les vuit, per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a onalatorre.cat. A més, on a la torre participarà en el programa especial de ràdio, el dia R, que organitzen conjuntament la xarxa i la federació de ràdios locals.
Desenes de ràdios d'arreu del país intervindran a l'espacial que posaran valor la tasca social de les emissores de proximitat. Serà el mateix dia 13 de febrer de 9 del matí a dos quarts de dues de la tarda. L'activitat s'emmarca en la celebració del Dia Mundial de la Ràdio i en la voluntat de fer visible la força, la diversitat i la funció de servei públic dels mitjans locals com a eines d'informació, cohesió i participació ciutadana.
Obrint plena del Baix Gaià, el terreny de l'Ajuntament d'Altafulla, que es troba a la zona del Ruquisar, podria acollir habitatge cooperatiu. És una de les opcions que té sobre la taula la regidoria d'habitatge, arran de l'interès mostrat per una fundació cooperativa que s'ha interessat pel solar.
Allà s'hi podrien construir una quinzena de pisos per ser cedits a determinades persones o col·lectius que no poden assumir un lloguer a preu de mercat. Des del consistori Altafoyenc ja s'han reunit amb aquesta entitat que, com ha avançat acdots, és la Fundació Dinamo, que té una llarga trajectòria en projectes per afavorir l'accés a l'habitatge. L'opció de la cooperativa pren força després de veure com passa el temps i el solar continua sense tenir pretendents. Ho ha explicat Altafoya Ràdio la coalcaldessa i regidora d'Urbanisme a Albamuntades.
Sembla que el promotor d'aquests terrenys i el qual volíem licitar el terreny municipal d'habitatge protegit perquè ho incorporeix a la promoció, doncs sembla que aquesta promoció ara de moment estava bastant aturat al tema i de moment no tira endavant. I nosaltres com a Ajuntament ens interessa donar sortida a aquest solar, a aquests habitatges, perquè com més aviat millor es construeixin habitatges de preu assequible per a gent del territori.
Muntades també ha anunciat que abans de finalitzar l'any es podrien celebrar unes trobades amb la Dinamo per explicar als veïns com treballa la Fundació i l'acompanyament que fan aquells qui vulguin crear una cooperativa d'habitatge.
Hem de fer una proposta de dinamització d'unes jornades per informar de la seva tasca, de què poden fer ells, com poden ajudar persones que tinguin aquesta inquietud. I si surt un grup de gent interessada en formar un habitatge cooperatiu aquí al Tafolla, en aquesta zona, doncs ells podrien fer-los aquest acompanyament
en la constitució de la cooperativa i a partir d'aquí fer tots els passos necessaris perquè aquest habitatge esdevingui una realitat. Actualment la Fundació La Dinamo està fent un estudi de viabilitat per poder desenvolupar un projecte d'habitatge cooperatiu a la vila.
D'altra banda, l'Ajuntament d'Altafulla ha obert el concurs per adjudicar el servei de poda de la vila, que estava caducat i calia actualitzar. La licitació es fa de manera oberta i amb un procediment simplificat per obtenir el màxim nombre de propostes. La millor es farà càrrec del manteniment de l'arbrat i la jardineria pública.
El nou contracte preveu una durada inicial de 3 anys amb la possibilitat d'estendre's una i més mitjançant una pròrroga. S'estima que aquest tingui un valor de 188.000 euros. Pel que fa a la valoració de les propostes, es premiarà principalment la millor relació qualitat-preu i es tindrà en compte tant l'oferta econòmica com la qualitat tècnica del servei. També es valoraran qüestions com la capacitat de resposta davant d'urgències i l'oferta de poda adicional d'arbres no inclosos inicialment.
El Festival Internacional de Cinema en català, el FICCAT, de Roda de Barà, ha obert la convocatòria per participar al concurs Jove, que se celebrarà entre el 12 i el 22 de març. Les inscripcions es poden fer fins al dia abans, fins al dia 18 de març. Els candidats disposaran de 72 hores per gravar, editar i enviar un curtmetratge d'una durada màxima de 3 minuts.
La temàtica i el gènere són lliures, però els treballs hauran d'incloure unes premisses específiques que es faran públiques a l'inici del concurs. A més, totes les propostes s'han de rodar en català o aranès. Els participants han de tenir menys de 35 anys. No s'admetran obres de caràcter publicitari o turístic o que no tinguin la qualitat tècnica adequada. A més, queda prohibida l'ús d'intel·ligència artificial. Cris Gambin és la directora del festival.
Aquesta és una mica la idea d'aquest concurs que serveixi per conèixer nous talents perquè persones que volen començar la seva carrera en el món del cinema tinguin una oportunitat de realitzar un curtmetratge i una cosa que també per a nosaltres és molt important, poder-lo veure en pantalla gran, passar per la catifa vermella...
una sala plena de públic i que puguin veure i viure una experiència igual com la que viuen la resta de produccions que tenim a concurs de les categories professionals. Les obres seleccionades es projectaran el 7 de juny al Casino de Roda en el màrc del FICCAT. El guanyador del concurs jove el decidirà un jurat format per professionals de la indústria audiovisual. El premi és de 300 euros. El veredicte es farà públic a la gala de cluenta del FICCAT el 13 de juny.
La gratuïtat del servei de regionals i rodalies es prorrogarà fins a la restauració completa del sistema. D'aquesta manera, la mesura es podria ampliar més enllà del 24 de febrer, ja que inicialment s'havia parlat d'un termini d'un mes. Així ho ha assegurat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una compareixença aquest dijous al Parlament.
A més, ha assegurat que també es prorrogarà el reforç dels transports interurbans, l'obertura de les barreres, el petge troncal de la C32 i la suspensió de zones de baixes emissions. Perquè és evident que no podem fer pagar als usuaris el servei que en aquests moments s'està donant. Per tant, comptin que tant la gratuïtat com els diferents elements de reforç de transports interurbans, de plans alternatius de transport vinculats a la xarxa ferroviària...
la suspensió de zones de baixes emissions. Tots aquests elements romandran actius fins que puguem donar als usuaris l'estabilitat necessària en el sistema i sostinguda. Panec també ha tret EPIT de la gestió de la crisi ferroviària arran de l'accident de Gelida per la revisió integral que s'està fent de la xarxa de regionals i rodalies, sobre la qual ha dit que es troba en un estat deplorable.
S'ha portat a terme, i ho vull dir perquè de la mateixa manera que demanem responsabilitats, també exigim i es desplega de manera inèdita equips a tota la xarxa, més de 12 equips, per arreglar una situació que a totes llums, com veuen vostès, és del tot deplorable.
Segons dades que ha compartit la consellera, la flota de reforç d'abusos ha costat 4,1 milions d'euros, mentre que l'aixecada a la barrera de la C-32 té un impacte de 600.000 euros al dia. Per la seva banda, des de Renfa descarten fer previsions sobre quan es recuperarà completament el servei.
Ho ha assegurat aquest matí el portaveu de la companyia Catalunya, Antonio Carmona, que ha comentat que totes les parts segueixen treballant per oferir garanties a la ciutadania en el servei ferroviari. Això sí, ha evitat establir terminis sobre quan es reprendrà la circulació de trens en els trams que ara estan tallats.
No parlarem de previsions, no parlarem ni de dies ni de setmanes, l'únic que podem garantir és treball per part de tots els sectors, totes les institucions, les empreses que estiguin involucrades per recuperar el més aviat possible
la normalitat amb el servei de Rodalies. Volem que els viatgers de Rodalies, els centenars de milers de viatgers de Rodalies que utilitzen el nostre servei comptin amb l'oferta normal i adequada que necessiten per fer la seva mobilitat diària. Aquest dijous Rodalies opera amb el mateix servei que dimecres i amb algunes afectacions a causa de les limitacions de velocitat a la xarxa.
La situació pot empitjorar a principis de la setmana vinent amb la vaga dels sindicats ferroviàries prevista per dilluns, dimarts i dimecres. De cara a aquesta convocatòria, aquest dijous s'han decretat serveis mínims del 66% en hora punta, és a dir, des de les 6 del matí fins a dos quarts de 10 i des de les 5 de la tarda fins a dos quarts de 9. La resta de la jornada el servei seria del 33%.
I un últim apunt sobre les afectacions de la mobilitat arran de l'accident de Gelida de fa dues setmanes perquè el Servei Català de Trànsit ha anul·lat el carril de l'autopista AP7 entre Martorell i Gelida per als autobusos autoritzats que s'havia habilitat tot just ahir dimecres. La raó és que dos autocars no van respectar les limitacions de circulació i van arribar fins al punt on s'està fent l'obra davant d'això per motius de seguretat de l'obra s'ha decidit suspendre la mesura.
Anem a parlar d'esports. El club esportiu Torredembarra Futsal va caure derrotat el passat cap de setmana contra el Vendrell B a casa per 3 a 8. Els torrencs van iniciar amb derrota la segona volta de la competició al grup 11 de segona catalana. El conjunt del Baix Penedès va iniciar el partit amb bon ritme i en els primers 10 minuts ja va aconseguir marcar 4 gols, mentre que el Torredembarra només en va fer un, obra de Pol Salgado.
Abans del descans, però, Adrià López va retallar distàncies pels locals amb el segon gol torrenc. El Vendré Ibé va acabar sentenciant el partit a la tornada de vestidors amb 3 gols més. Agustín Martín va fer el 3-7 al minut 29, però en la següent jugada els visitants feien el definitiu 3-8.
Amb aquest resultat, el Tordambarra es manté en desena posició, amb 7 punts. Aquest diumenge, a les 7 de la tarda, l'equip d'Aribert Ferreny té un compromís complicat a la pista del Pira, que és el quart classificat en aquest grup 11 de segona catalana. I hem arribat així al final de l'informatiu. Us hem acompanyat en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Adéu-siau.
Sintonitzes Ona la Torre.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 5 de febrer, dia de Sant Àgata, i ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, l'Ajuntament valora la possibilitat de construir habitatge cooperatiu a la zona del Ruquisar. Aquest mateix holà municipal es va posar a disposició de la Generalitat per fer-hi habitatge protegit, però l'opció sembla que no avança i la iniciativa privada tampoc.
A Torredembarra, l'alcalde Valepinó s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris de tren del municipi que reclamen una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. Davant del col·lapse del servei ferroviari ha ressorgit la reivindicació d'un servei d'autobús directe. I a Roda de Barà, el club Llegir el Teatre celebrarà una nova sessió conduïda per Octavi Formatger. L'activitat tindrà lloc aquest dijous a les 6 de la tarda a la biblioteca Joan Martorell Coca.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs escolta, mira, encarrilant ja això, el mig de la setmana, ara que sembla que ja hi treballem. No sap dir-ho, diu. Doncs sí, ens ve un mes de febrer intens. Saluda la Sònia, saluda la Sònia. Jo només volia fer un apunt, eh? És que avui és dijous i ens visita el nostre jardiner de capçalera i aquí on a la torre estem molt contents perquè hem posat plantes a la nostra vida, hem posat plantes a l'estudi i mira, això ha fet un canvi. Veus que bé? Sí.
Jo aquest mes que he sigut fora, l'única planteta que tenim a l'estudi, no vegis com me l'he trobat quan he arribat. Ai, millor no ho expliquis. No, no ho explicarem. Sònia Camí, bon dia. I les plantes a l'estudi de Rodegrà, què tal? Doncs zero plantes tenim aquí. Fa molta envesa això que ha dit la Raquel, perquè la veritat és que donen molta vida.
I oxigen. I oxigen. Que jo no tinc massa bona mà per les plantes, també ho he de dir. Estigues ben atenta després. Sí, sí, sempre l'escolto. Sempre l'escolto el Joan Maria. Amb plantes o sense, tenen cinturitzat el de fulla ràdio a la torna i roda de barà ràdio. Som, baix, veia el dia, benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Vaig que hi ha el dia, la ràdio que informa i acompanya. Va, dijous fred, dijous passat per aigua novament. Ja fa dies que ho diem i tot apunta que aquestes temperatures o aquest pluggim ens acompanyarà al llarg de la jornada. En tot cas, que ens ho asseguria el nostre home del temps. Ens connectem, tal com fem sempre, amb el Servei Meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís M. Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, que hem vist la situació aquest dijous, que ja comencen a ser palesos a casa nostra. Estan arribant les primeres pluges, de moment no són gaire importants, però sí que podem dir que gran part d'aquest matí, d'aquest migdia, anirà plovent d'una forma pausada, a gran part del Camp de Tarragona, amb una mica més de ganes cap a les muntanyes de Prades del Mont Sant i també a les serres interiors en general, cap al Baix Camp, també l'interior del Baix Penedès, és on tindrem una mica més de precipitació. No esperem tempestes fortes
Fins demà! Fins demà!
Un temporal de mar, fins i tot en alta mar, que serà marcat al llarg d'aquesta tarda. Amb un ambient més frasquet que hi ha. N'estem pendents a la xarxa? Vaig gaiar el dia, la veu del territori.
Va, que ara ha dit tot això, el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous, dia 5 de febrer. Comencem, com sempre, amb la més propera i agafem el diari del Camp de Tarragona. El mes que avui titula Les tecnològiques reclamen un grau d'intel·ligència artificial a la Universitat Rovira i Virgili. Economia. El Cluster Tic Catalunya Sud calcula mig miler les vacances especialitzades a la demarcació.
Més coses, avui també destaca en aquesta portada del mes que a Tarragona l'objectiu és eliminar el 70% dels coloms en dos anys. L'Ajuntament ha posat en marxa a la part alta un pla de xoc que té identificats 81 punts crítics on es començarà a actuar contra les aus. No pot ser d'una altra manera, la fotografia de portada avui al mes és la d'un colom sobre un mur de formigó
Fotografia que ocupa gran part d'aquesta portada del rotatiu gratuït. Pel que fa, Empresa International Paper anuncia el tancament de les plantes de producció de Valls i Montblanc. La crònica social avui ens diu la incorporació de les dones al círcul de Reus de l'exclusió.
A la presidència, de fet en pàgines interiors, avui podem llegir un article que precisament es fa ressò de la publicació d'un llibre que es diu La revolució silenciosa, que busca quan les dones van esdevenir sòcies de ple dret d'aquesta entitat de la capital del Baix Camp.
La crònica esportiva ens porta a parlar de futbol. El Nàstic presenta els darrers fitxatges d'hivern. Pedro Alcalá i Keilian Abdalá s'uneix a una plantilla que ha de recuperar la millor versió. Avui en l'àmbit laboral ens diuen que la immigració ja representa el 16,3% de les afiliacions al camp de Tarragona. I sota mateix de la capçalera, i podem llegir a Tarragona, dol per la mort de l'exregidor Manuel López Pasca, impulsor de la fèria d'abril a Bona Vista.
I d'altra banda, avui també la crònica municipal ens porta a Tarragona perquè finalitza la prova pilot de la pèrgola de la plaça Cursini, una instal·lació que ha costat 35.000 euros. Una altra rotatiu dels que tenim a mà i parlant d'altres és el diari de Tarragona. Raquel, coincideix gaire amb el que ara dèiem...
Doncs força, sí, el tema principal també és el dels coloms i diuen escaquimat pels coloms de Tarragona. Les accions comencen per la Part Alta i la Rambla Nova en uns 50 punts crítics. La imatge, però, és per una senyal de 30 en una de les vies a la demarcació i ens expliquen que Tarragona circula a 30 km per hora.
Les limitacions de velocitat s'extenen per totes les línies de regionals sud. És un tema que avui analitzen amb deteniment el diari de Tarragona, que la seva capçalera ens mostra la galera que arriba a Cambrils. Comença la temporada d'aquest crustàssic quilòmetre zero.
Atenció també en aquest titular. El clúster TIC no pot cobrir tota la seva oferta de treball a Tarragona. Demanen més places als estudis d'enginyeria de la URB. Calen més persones especialitzades en noves tecnologies.
Arreus, els veïns de la font de pensió suïssa es queixen de l'incivisme greu. I acabem també amb aquesta notícia necrològica que també apuntava l'Eduard Mor Manuel López Pasca, exedil del PSC i expresident de la Casa d'Andalucía de Tarragona.
I arrodonirem aquest repàs de portades amb tot el que la premsa ha d'envitgenar a l'Istassenyal aquest 5 de febrer. Xica, Sònia, tu mateixa. Doncs comencem amb el periòdico avui. ADIF és la beneficiària més gran dels fons europeus a Espanya, titula. La quantitat es reparteix a mitges entre la xarxa convencional i l'alta velocitat. El gestor ferroviari ha rebut 4.350 milions, el mateix que la resta de grans perceptors junts.
El govern estudia com compensar les empreses perjudicades per la crisi de mobilitat de Rodalies. La paràlisi bloqueja el 80% del trànsit internacional de mercaderies al port de Barcelona. També descaca la meitat dels esportistes espanyols als jocs d'hivern
Són catalans. La imatge és de la borrasca que colpeja Andalusia. Les intenses pluges del temporal Leonardo causen milers de desrotjaments i eleven el risc de desbordament de rius. I es veu en aquest cas la localitat malagueña de Huerta de la Cueva amb aquesta borrasca.
Barcelona concentra el més gran nombre d'operacions antijihadistes des del 2012. Sobre Rússia i Estats Units, la fi del Tractat de Control d'Armes Atòmiques Start 3 eleva el perill nuclear. Accés a més petits de 16. L'amo de Telegram carrega contra Sánchez per la regulació de les xarxes socials. I un febrer de 5 a Barcelona com avançada de la gala dels Premis Goya.
L'avantguàrdia titula que Trump sembra dubtes sobre la netedat de les pròximes legislatives. El president dels Estats Units insisteix que sigui el govern federal el que controli els decisius comissis de mig mandat. I es veu en la imatge d'on el Trump, encara de satisfet, ha envoltat dels seus afins al despatxuval després de firmar un decret sobre la despesa. I els seus afins ha aplaudit-lo.
El temporal Leonardo porta Andalusia al límit. El riu Guadalete es va desbordar a l'altura de Jerez de la Frontera, com s'aprecia en la imatge que es pot veure en la portada de la Vanguardia. La Generalitat reclama al govern central que pagui els costos del caos ferroviari. Els maquinistes pararan de dilluns a dimecres que ve a tota Espanya.
Guerra oberta dels amos de Telegram X contra el Pla de Sánchez sobre les xarxes. També destaca Ciat, proveïdor de dones per a Epstein a Barcelona. I en esquí les pistes amb més neu des de fa 30 anys.
Continuem amb la portada de l'ara. El govern exigeix a l'Estat que pagui la factura milionària del caos de Rodalies. Romero insta al govern espanyol a assumir les despeses extraordinàries i s'han per ajudar les empreses. El Senat reclama la dimissió de Puente i els sindicats ferroviaris mantenen la vaga els dies 9, 10 i 11.
També en la portada, seguint amb aquesta crisi ferroviària, diu que ens arrisquem a la paralització d'empreses. La imatge ho diu tot. En un magatzem de Port Bou s'acumulen més de 23.000 tones d'acer que no es poden fer arribar a les empreses automobilístiques pel caos ferroviari i que han de sortir amb camions més lentament per intentar que no s'aturi la producció.
També parla a l'ara que mort Josefina Castellbí, pionera en la recerca antàrtica, la biòloga i oceanògrafa catalana tenia 90 anys. Sánchez va al xoc directe amb els tecnoligarques i entrevista Carlos Cuevas, actor que estrena la pel·lícula A la Fiera, diu Porto dos anys i mig treballant sense parar.
Acabem les portades amb el punt avui que titula Sota el radar de les multinacionals. Les empreses amb capital estranger tenen una llarga tradició d'instal·lar-se a Catalunya per la seva ubicació estratègica i el potencial econòmic.
També avui podem llegir una crònica de Lluís Simón Rabaseda, el col·lapse nostre de cada dia, titula el bloqueig de mercaderies causat pel caos de Rodalies, l'última derivada d'un caos sense solució imminent. Més cròniques, una de Pere Bosch, desfilada de consellers es titula, i una altra de David Portavella, espelma a Junts i el 155 a Madrid.
També entrevista Miquel Reniu, contraparticip de l'AVUI, i també exdirector de Política Lingüística, el qual ha dit que aquells índexs d'ús i coneixement del català no s'han tingut més. I l'habitatge al centre del debat. Entrevistes a l'alcaldessa Maria Ferrés, de Sabadell, i al cap de l'oposició, Aurel Oriol Rifell.
I en el suplement l'esportiu Araujo recupera el somriure i amplia el ventall defensiu de Flick. El Barça vol eliminar el Madrid en els quarts de la Copa Femenina a les 9 del vespre. Aquests són els titulars d'avui dijous 5 de febrer.
Senyora, moment d'analitzar l'actualitat. Moment ara per l'opinió. Això ho fem cada dijous acompanyats de la periodista Marta Domènec, que és qui trobem al capdavant de l'oficina d'Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs? Bon dia, doncs molt bé, aquí sota la pluja una altra vegada, eh? Sembla que la pluja no ens deixa aquest, aquest 2026...
Ja ho pots ben dir, ja ho pots ben dir. En tot cas, escolta, mira, benvinguda sigui aquesta pluja mentre no faci mal o mentre no ens deixi imatges esgarrifoses com les que estem veient, per exemple, que ens arriben des d'Andalusia. Que plogui, que plogui bé i que no faci mal.
Escolta una cosa, t'hem de donar l'enhorabona a tu o a l'oficina de Europe Direct a Tarragona en general, a tots els que hi treballeu, a tots els que heu estat batallant tots aquests anys de trajectòria que porteu, perquè hem d'explicar que la Comissió Europea i l'Ajuntament de Tarragona han renovat el conveni que garanteix que Europe Direct sigui punt d'informació oficial sobre la Unió Europea
el nostre territori. Fins al 2030, d'aquesta manera, es continuarà apropant a la ciutadania els projectes, les polítiques, les oportunitats europees, amb activitats educatives, de participació, etcètera, etcètera, després d'atenció, haver implicat prop de 10.000 alumnes i més de 800 activitats organitzades en els últims 5 anys. Déu-n'hi-dos. Enhorabona per la part que et toca.
Moltes gràcies. I és la feina que portem fent des de l'any 2009, que és quan vam obrir per primer cop Europe Direct Tarragona. I ens hem consolidat amb aquest paper al costat de 37 centres més d'arreu de l'estat espanyol i en total 500 a tota Europa.
l'inici d'aquests nous 5 anys, d'aquesta nova generació, la vam fer el passat dijous i divendres a Madrid, amb els centres espanyols, i hem de dir, en aquest cas, que també estem molt contents perquè hem recuperat a Catalunya un centre, el de Barcelona, que està ubicat a la Diputació de Barcelona i que durant 8 anys no ha estat amb nosaltres, i això també ens facilitarà molt la feina
en el territori. Ara ja, depenent de l'oficina de la representació de la Comissió Europea Barcelona, tornem a ser cinc centres. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Illes Balears. Això ens fa molt felices. Què representa per una ciutat com Tarragona tenir un punt d'informació europeu d'aquestes característiques?
Doncs és fer una aposta per una realitat, que és demostrar que som Europa, que tots som Europa i que el territori és Europa. És apropar aquest projecte a la ciutadania, fent-li veure que Europa està en el nostre dia a dia, com podem veure en moltes de les...
de les intervencions que hem tingut en els últims mesos. Vull dir, moltes de les coses, o pràcticament tot el que es decideix a Europa, d'una manera o altra, té a veure amb nosaltres. Per tant, és feina també de l'administració local, la que està més propera a la ciutadania, a l'apropar aquesta Europa a tothom. I, alhora, també a fomentar la participació ciutadana.
De fet, vosaltres, ara ho deies, porteu funcionant des de fa 15 anys. Creus que la ciutadania us percep com a punt de referència europeu? O l'oficina de Europe d'Aire a Tarragona encara és desconeguda per una part de la societat? Sí, evidentment encara som desconeguts perquè fins que no et necessiten no et troben, podríem dir, no? Però és veritat que, tot i ens adonem que som desconeguts perquè ens ho diu la gent,
A la vegada no hi ha setmana que algú no contacti amb tu per buscar solucions a algun problema, per demanar informació i llavors et troben. Per tant, som desconeguts perquè no ens necessiten i això en part també és important.
Però sí que, per exemple, en el món educatiu, que estem fent una feina molt important des de l'any 2009, anant a les escoles, als instituts, a fer xerrades sobre com funciona Europa, què és Europa, com ens afecta, doncs crec que el nivell de coneixença és molt alt, en aquest cas, igual que des de dins de la pròpia administració.
doncs va a difondre tota aquesta activitat encara més i ja ho saps Marta que Baix gaire al dia és també l'altaveu de l'oficina de Europe Direct en aquest cas doncs un àmbit de cobertura subcomarcal com és el nostre territori tot el que vulguis explicar ja saps que aquí ho podràs fer tens les portes obertes
És que això també és una aposta que vam fer des de molt a l'inici i és que, tot i que a Europa d'any en Tarragona depèn de l'estructura de l'Ajuntament de Tarragona, és veritat que des d'allà fa moltíssims anys, pràcticament des del primer moment, nosaltres donem cobertura a tota la província de Tarragona, fins allà on podem, evidentment, perquè a l'oficina som jo sola.
Però sí que intentem donar cobertura a tothom. I, evidentment, el que és el Camp de Tarragona i, com no, el que és el Tarragonès, que és l'àrea que ocupa el Baix d'Allà.
Va, dit això, canviem de qüestió, l'enhorabona normalment per la Marta i tothom que al llarg d'aquests anys ha portat en aquesta oficina d'Europe Direct, però ara ens hem de centrar en l'eurobaròmetre de tardor de 2025, que es publicava fa poques hores i que ens diu què pensen avui els europeus de l'Unió Europea del món i del futur.
que s'indueix. Hem de dir que aquest eurobadòmetre dibuixa una ciutadania que continua confiant en la Unió Europea i els seus valors, però que expressa també inquietud pels conflictes globals, la seguretat i el pes d'Europa en un escenari internacional que cada cop és més tens i només fa falta mirar les notícies o llegir els diaris cada dia.
En tot cas, Marta, quan mires el conjunt de dades de l'eurobaròmetre de tardor, quina fotografia general diries que es fa de l'estat d'ànim dels europeus a dia d'avui?
Mira, amb l'eurobaròmetre passa una miqueta com el que dèiem ara de la nostra oficina. Som coneguts, no suficientment, ho podríem ser molt més, però quan és necessari ens troben. Doncs aquí passa una mica el mateix. El que ens hem trobat després d'aquest eurobaròmetre és que el 89% dels ciutadans europeus ens diuen que creuen que els països de la Unió Europea haurien d'estar més units per afrontar el desafiament global
actual. I aquesta població que diu tot això, el que està demanant al final és més Europa. Per tant, som conscients que som europeus? Potser a vegades no en som prou, però sí que quan hi ha un problema anem a buscar la solució a Europa. I una mica això és el que ens diu aquest eurobaròmetre.
Quan em facilitaves tota aquesta informació, que com deia, a més s'ha publicat fa escasses hores i feia una mica de revisió, i em sorprenia una combinació sobre, no sé si ara l'encertaré gaire, en tot cas ja em diràs si coincideixes tu o no, pessimisme sobre el món en general...
I optimisme pel que fa a la vida personal de cadascú. No sé si és que també tendim a mirar-nos massa el malic. No sé si estàs d'acord amb això, amb aquesta dualitat que jo hi he observat.
Sí, sí, això es nota moltíssim i ho notem especialment entre els més joves. La gent es preocupa molt de la seva situació personal i ja no te sabria dir si massa de l'entorn més proper, però sí que això està passant. Bé, vivim potser més tancats cap a dins nostre. Això és una evidència.
La guerra a Ucraïna continua sent un dels principals reptes que es perceben, també conflictes sobre migració. Creus que aquest debat tan actual ha canviat definitivament la manera com els europeus veuen la seguretat i la política internacional?
Evidentment, la tensió geopolítica afecta aquesta sensació de seguretat quotidiana dels europeus. En el moment en què fa sis anys ja va començar la guerra d'Ucraïna és el moment en què els eurobaròmetres ens han mostrat que hi ha un sentiment de pertinença a Europa més alt. És que la guerra la tenim al costat de casa nostra, a les nostres fronteres. O sigui, no ens queda una cosa llunyana, sinó que la tenim aquí. Per tant,
Això ha fet que la ciutadania esperi que la Unió Europea protegeixi i estigui preparada per actuar. I què millor que fer-ho amb una sola veu, no només amb cadascú o cada país que està més proper a Ucraïna, sinó que la ciutadania el que demana és que Europa ens protegeixi a tots de la mateixa manera. És com si fos un escut.
per tots nosaltres. Amb tot o en paral·lel es continuen observant valors com democràcia, drets humans o l'estat de dret com el punt fort de la Unió Europea?
És que la raó de ser de la Unió Europea són els seus valors. És la part del món, el lloc del món, on aquests valors tenen més sentit i on tot el que es fa, tota la seva política, tota la seva acció, es basa en aquests valors de solidaritat, de justícia, d'inclusió, d'igualtat, uns valors que tenim recollits en la nostra Carta Europea dels Drets Fonamentals.
Per tant, això és el que ens fa diferents a la resta del món. A qualsevol altre tipus d'organització supranacional que hi pugui haver, com poden ser els G20, G16 o tants onos, el que ens fa diferents precisament és aquest batllar perquè els valors fundacionals de la Unió Europea continuïn vigents a dia d'avui.
Això sempre que aquests valors vagin acompanyats de polítiques concretes en un moment en què hi ha molta ciutadania europea que reclamen una unió més forta i més unida. De fet, diuen això de més Europa.
A més a més dels valors hem de tenir en compte que s'ha de treballar per la defensa de la seguretat, com hem dit, també, però en temes com el de la competitivitat, que ja sabeu que és un dels reptes d'aquesta comissió que va iniciar-se el 2024 i que continuarà fins al 2030. A l'avenç de l'economia, de la indústria, hem de ser independents energèticament. Per tant, més enllà... Però tot això, fent-ho en base a aquests valors que dèiem.
Marta Domènec, ho hem de deixar aquí. Gràcies un dijous més per compartir amb nosaltres aquests minutets en directe a Bajai al Dia. Una abraçada ben forta.
Gràcies i bon dia. Fins la setmana vinent. Adéu-siau. Que vagi molt bé. Ha arribat aquest moment. Nosaltres tanquem el primer tram de Baix Gai al Dia amb una nova pàgina musical en català. Avui, de protagonista tenim la jove cantautora Naina, que presenta Vives o mortes, el seu primer treball discogràfic que compta amb les col·laboracions de Figa Flaues, Ginestar i La Fúmiga, una col·lecció de cançons que no parla de la vida i la mort en termes literals, sinó de l'energia emocional que ens mou o que ens apaga. En col·laboració amb els ballencs Figa Flaues, escoltem...
Som el pecat original. Som el pecat original. La graveta d'una caiguda i la sort. Som d'errorisme emocional a punt d'explotar. La fruta prohibida, la culpa i la fa. Quantes vegades ho vam intentar. No puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què em passa. Vine a ma casa, no anem a pensar.
Fem una pausa i de seguida tornem aquí en directe.
d'augment dels salaris baixos i assegura que el govern continuarà treballant. Els salaris mitjans estan augmentant, però els salaris baixos, les rendes més baixes, no estan augmentant el ritme de creixement de l'economia. I això genera un augment lleuger de la taxa de pobresa i de la taxa també de pobresa infantil. No són dades positives que ens apunten que hem de continuar treballant.
I el BBVA guanya més de 10.000 milions d'euros el 2025 i tanca l'any de l'OPA fallida al Sabadell amb un benefici rècord. Uns guanys que representen un 4,5% més que els obtinguts el 2024. L'entitat atribueix les xifres als ingressos recurrents del negoci bancari que han anat augmentant un 14%. El marge d'interessos també ha crescut un 14%. L'entitat ha anunciat que repartirà un dividend de 92 cèntims per acció íntegrament efectiu
el més elevat de la seva història.
I les Terres de l'Ebre reforcen la seva estratègia de promoció turística amb una presentació del conveni Corner 2026. Es tracta d'una iniciativa que agrupa una trentena d'agents públics i privats per coordinar la presència amb fires i les campanyes de disfusió. El món del cicloturisme, amb la clàssica Terres de l'Ebre i el sector gastronòmic, amb els premis Soletes de Primavera de la Guia Repsol, són alguns dels àmbits capdals per impulsar la marca Terres de l'Ebre.
I doble de partits catalans als quarts de final de la Copa de la Reina de Futbol amb dues eliminatòries a partit únic. Els Badalona Women visiten el camp del Real Societat a les set. Serà el primer dels dos enfrontaments amb les Donostiarres en quatre dies i dues hores més tard el nou clàssic Madrid-Barça. Tornem a més notícies amb xarxa. Ona la Torra, la teva ràdio de proximitat.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal, com estan? És dijous 5 de febrer. La setmana ara sí que comença ja a fer una mica de baixada, ho dèiem a començar. En tot cas, després d'aquesta petita pausa, els agraïm que mantinguin en antena la seva sintonia de proximitat.
Fa dies que parlem de rodalies. De fet, demà en aquesta hora ja els avancem, que ens acompanyarà el programa a la portaveu de la plataforma Dignitat de les Vies, amb qui, entre altres coses, parlarem de la manifestació del dissabte a Barcelona. Doncs han de saber que per ara s'està present el mateix servei que ahir, tot i que des de l'operadora anuncien que es poden produir algunes afectacions a causa de les limitacions de velocitat a la xarxa i, de moment, no hi ha previsions de si el servei habitual es recuperarà en dies o setmanes.
Val a dir que enmig d'aquest col·lapse ferroviari al nostre territori ja hi ha molta gent que reclama una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. I l'alcalde de Torredambarra, Valer Pino, s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris del tren del seu municipi. Hi ha sobre la taula un servei d'autobús directe que s'estaria estudiant i que permetria arribar fàcilment a la capital catalana, especialment a primera hora del matí. Quan tinguem més detalls de tot aquest assumpte no en tinguin cap dubte que els ho explicarem.
Va, que ara canviarem radicalment de registre i anirem de calçotada. I els ho posarem molt fàcil, gràcies a una aplicació mòbil que esdevé un mapa i guia d'informació de qualitat sobre el món dels calçots i tot el que l'envolta. I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera. Vingut des del Garden Center Gaillam, qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe. Així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Ens espera tot això i més aquí. Això és Baix Gaillà al dia.
Segueix-nos a les xarxes socials. Instagram, arroba baix gaia punt al dia. X, arroba baix gaia al dia. I Facebook, baix gaia al dia. Va, aquest moment d'anar de calçotada. Eh! Pons el cotxe abans de catalanxin.
Avui a baix veia el dia parlem de calçots, de calçotades, però sobretot com una tradició tan nostra, tan del camp de Tarragona, fa alçar el mòbil, perquè si ja ho tenim tot a la butxaca, el banc, el metge, fins i tot anem a comprar les aplicacions dels supermercats, ara també hi tenim la calçotada. Parlem de Calçotab, la primera aplicació dedicada exclusivament al món del calçot, impulsada...
per en Gerard Canyelles, de la Riera de Gaia, l'Arnau Pérez de Tudela, de Valls, una eina que connecta restaurant, productors, forns, marques que aposta pel producte de proximitat i que vol fer créixer aquest sentiment calçotaire durant tot l'any. Ens acompanyen tots dos al directe als estudis del de Fuller Ràdio. Bon dia, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Avui no fa gaire dia per fer una calçotada amb aquest temps així plujós, però vaja, és un dia d'hivern i, per tant, no sé si...
Home, portem un més complicat per fer calçotades a l'aire lliure, però bueno. L'aplicació té la majoria de restaurants de Catalunya que fan calçotades, doncs també és una opció per poder anar a fer calçotades. Escolteu, d'on us ve aquesta dèria pels calçots, que sou del territori i, per tant, segur que n'heu menjat tota la vida. No sé si teniu el record del primer calçot o la primera calçotada que vau arribar a fer de canalla, però...
Aquesta afició pel calçot que us porta a tirar endavant una aplicació, d'on surt?
És una mica una combinació de sentiment i de feina, una cosa que ens dediquem al món de la comunicació, i un dia el Gerard, escoltant per la ràdio una altra aplicació del tema d'esmorzar de Forquilla, li va venir la idea i ho va comentar i ho vam tirar endavant. Va ser una iniciativa seva que vam portar a terme entre els dos.
Sí, una mica lligat al tema que ens dediquem, com deia l'Arnau, al món de la comunicació i també treballem en molts negocis i tenim molts clients dedicats al món de la gastronomia, del territori, del producte de proximitat, doncs també es van unir com les dues coses, comunicació i territori, i va sorgir aquesta aplicació.
Qui és el primer dels dos que diu això de ser una aplicació, com els esmorzars? Va ser un dia que estava escoltant la ràdio anant cap a la feina i se'm va encendre la bombeta i quan vaig arribar a la feina li vaig dir a l'Arnau, Arnau, què et sembla si fem això? I l'Arnau va dir, vinga, som-hi.
I entre els dos llavors la vam anar una mica ideant, moldejant, veient com havia de ser perquè fos realment útil i la gent li trobés un sentit, sí, sí. Un de la Riera de Gaia, un altre de Valls. Això és la combinació perfecta per tirar endavant un projecte d'aquest tipus. Bueno, feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa amb els calçots i la calçotada. El que has comentat abans, és a dir, jo no me'n recordo quan vam fer la primera calçotada, però sempre sí que és veritat que l'han fet a Masia, al Tròs, o allí on hem trobat un...
uns amics que han tingut un terreny. Vaig treballar també molts anys en un restaurant que són amics meus de Santa Escreus, és a dir, des de la primera hora del matí fent els calçots i després servint, vull dir que coneixem una mica el tema, però sí que és veritat que hi ha molta gent tant del territori, de més de pròxim d'aquí com de fora, que sempre cada any, Arnau, on podem anar a fer una calçotada? Arnau, quin restaurant? Arnau, com ho fem?
Bé, hi ha una certa necessitat de gent que quan ha de fer una calçotada no sap ben bé ni on t'ha d'anar, ni quins calçots ha de comprar, ni quina salsa ha d'utilitzar. Com és que hi ha tant de desconeixement de la calçotada quan, ostres...
Sí, és el sentiment camp tarragoní, però... I, de fet, hi ha qui diu que les calçotades del Gaià en Amunt ja no són calçotades, són una altra cosa. No sé si esteu d'acord o no amb això, ara no us vull posar en cap compromís, però quan el calçot és un element identitari de Catalunya, com és que hi ha tant de desconeixement al voltant del calçot i les calçotades?
No ho sé, de fet nosaltres abans de treure l'aplicació, també per donar solidesa al projecte, vam fer una enquesta al voltant de 1.000 persones i de fet sortien uns números tant de les calçotades com de què era el coneixement de l'IGP Calçot de Valls, com el coneixement de l'IGP Par de Peixes Català, és a dir, certificacions de qualitat de Catalunya...
que hi ha un desconeixement molt gran i la gent no sap quin és el producte de qualitat. I aquí també vam voler posar aquest criteri de qualitat i introduint només aquells productors que fossin de l'IGP Calçot de Valls i de l'IGP Pa de Pagès Català, perquè si no després ens trobàvem amb...
amb què podies oferir una sèrie de productors o de fons, per exemple, que potser no donaven el que havien de donar. Sobre aquesta enquesta, una mostra de 500 persones o de 500 respostes a l'enquesta, un 40% dels encastats no sabia...
ara no sé si ja ho sap, però en aquell moment no sabia què era la IGP Calçot de Valls, un 63% no coneixia la IGP pa de pagès català,
fa una mica de respecte. Però és el que ha comentat abans el Gerard. Nosaltres fa molts anys que ens dediquem al tema de la gastronomia, al tema de proximitat, al tema de territori i sabem que has de picar molta pedra i has d'informar molt i comunicar molt perquè la gent entengui que s'ha de consumir d'aquí
i que és millor per tots i que, a més a més, el producte acostuma a ser molt millor. I ho sabem. És a dir, cada dia ens dediquem a comunicar això. És el que més us va sorprendre dels resultats recollits per l'enquesta? Sí, sí. Sí, sobretot el tema de la IGP Calçot de Valls. Al final...
Bé, les respostes eren de gent de tota Catalunya, però sí que a vegades parlant més enllà de l'enquesta, parlant amb coneguts, amics d'aquí de la zona, doncs no sabien el que era la IGP Calçot de Valls. I com deia l'Arnau, vam creure que també...
L'aplicació havia de tenir una mica aquesta funció de promoció, de difusió, d'explicar què és la IGP Calçot de Valls i també la IGP Pa de Pagès Català i el que deia l'Arnau.
de posar en valor el producte de proximitat i explicar els beneficis que té aquest consum més local. Quin percentatge hi ha de l'aplicació que té una funció pedagògica o una funció de servei ja directament a aquell usuari que busca un restaurant, un lloc o un comerç on anar a buscar aquest producte? Bàsicament, inicialment és servei, és un mapa, una guia, però sí que
sí que darrere hi ha tota aquesta voluntat, diguéssim, de difondre i per això també hem creat, diguéssim, un espai, diguéssim, de difusió, un bloc, un lloc on anirem explicant, no només nosaltres, sinó amb gent que la toca i que en sap de tot això,
de calçots, de pa, d'oli, de vi, de tot el que ens envolta en aquest territori, si passegem per tot el camp de Tarragona, doncs és el que tenim, tenim ceps, tenim oliveres, tenim farina, tenim de tot això, doncs una mica aquesta funció pedagògica estarà dins d'aquest bloc que es diu Arredalta.
La redolta és el que es poda dels ceps, diguéssim, i que d'un any a un altre, quan ja està sec, doncs és amb el que es crema per fer la flama del calçot. I verdes també, no? Bé, verdes costa més. Costa més que cremin, però fa més flama. I no es ponen tan ràpid. No es ponen tan ràpid, però costa més. Normalment el que es feia era com de bany a un altre.
Redoltes i rabassons. Redoltes pels calçons i els rabassons per després escallar la carn. Això mateix. Aquella persona que no hagi sentit parlar de Calçotap fins ara, com l'hi descriuria? Amb poques paraules perquè es faci una idea i després de l'entrevista digui jo em descarrego aquesta aplicació.
Bàsicament és un mapa on tu surts geolocalitzat en directe, on tens tu l'ubicació, i a prop teu pots veure quins negocis hi ha relacionats amb el món de la calçotada. Com deia l'Arnau, restaurants de Catalunya que fan calçots, productors de la IGP Calçot de Valls, forns de pa de la IGDP, pa de pagès català...
llocs on venen salsa de calçot, marques de salsa de calçot, i llocs també, que també és molt interessant, on venen calçots cuits, perquè, com deia l'Arnau, si no tens un tros on anar a fer una calçotada, però potser no vols anar de restaurant, pots comprar al final calçots ja fets i menjar-te'ls a casa. Bàsicament és això, és trobar tots aquests negocis al teu voltant, veure quins tens a prop, veure on pots trobar el que necessites,
I amb aquests negocis hi trobes la informació bàsica de telèfon, direcció, evidentment, perquè està en el mapa, xarxes socials, web, correu, per poder-hi contactar. Al final és connectar l'usuari amb els negocis.
Esteu contents de com han anat aquestes primeres setmanes o aquests mesos des que l'aplicació és al mercat i la resposta que heu rebut, d'una banda, per part de la ciutadania, que ja la té instal·lada, i de l'altra, no sé si heu recollit inputs d'IGPs o dels mateixos productors o restauradors. Bé, la resposta des del nostre punt de vista és molt bona, tant des d'usuaris, diguéssim, que portem al voltant de 2.500 descarregues,
Després, els mitjans de comunicació, com vosaltres, se n'han fet ressò, vol dir que és una notícia que té interès. I després també els acompanyants d'aquest projecte, que des del primer moment hi van voler ser, com poden ser Salses Fruits, o Mas Boronat, que ens va acollir el dia de la seva presentació, o Botits Bondó, o Forn Cisterer, o...
dos cellers d'omenys, per exemple, que també està, és el, diguéssim, el món del vi introduït aquí perquè no hi podíem posar tots els cellers, i després també la IGP Calçot de Valls i l'Ajuntament de Valls, doncs ens estan acompanyant, diguéssim... Ostres, estàs tocant aquí marques o empreses de primeríssima divisió, eh? Bé, són els
referents diguéssim que quan els vam explicar el projecte doncs hi van voler pujar el carro i d'alguna manera nosaltres també ens sentim acompanyats i tranquils de saber que vas de la mà no de qualsevol sinó dels referents de la calçotada en aquest sentit estem molt contents
I a nivell d'usuaris també, vull dir, molts usuaris que s'han descarregat l'aplicació, potser més coneguts, amb qui tenim més contacte, ens diuen que els serveix bastant, que els sembla útil i que l'utilitzen. I d'alguna manera també els restaurants que hi estan introduïts, n'hi ha hagut molts que ens han felicitat per la iniciativa, perquè al final pels negocis...
també és un lloc més on visibilitzar-se i on vendre el seu producte. I segurament quan acabem la temporada farem una mica un recull més exhaustiu de veure com els hi ha anat, però de moment la resposta és molt bona. Sí que és cert que tot aquest recull, diguéssim, nosaltres hem introduït tot el que hem trobat
de restaurants, de productors i això, d'una forma, diguéssim, de recerca. Però tots els que hem introduït hi són de forma gratuïta, i tots aquells que encara no hi siguin, ens ho poden dir, els introduïm de forma gratuïta. També hi ha l'opció, evidentment, de donar més visibilitat, hi ha opcions que no són gratuïtes, però d'entrada, tots els productors, totes les marques i això, hi són de forma gratuïta.
Va, ha arribat aquest moment. Som més o menys a mitja entrevista. Hem preparat un joc. Si no, això seria molt avorrit si només estem xerrant aquí i... És molt interessant, que per això us hem convidat per conèixer. Però hem preparat un joc perquè jugueu vosaltres, perquè digueu la vostra i després, mira, si tenim temps, obrirem també línies del telèfon del directe i del WhatsApp per si algú ens vol enviar algun missatge. Aquí ja no prometo res, serà cosa de l'audiència que ens estigui escoltant.
mites i veritats del calçot, de la calçotada, d'aquest retrobament social, perquè una calçotada al final va més enllà, penso, que menjar calçots, enteular-se, aixecar el porró, és trobar-se amb la colla, amb els amics, amb la família i fer vida. Com més grossos són els calçots, millor són.
No necessàriament. És a dir, precisament l'IGP calçot de Valls marca una mica quins són els paràmetres del que ha de ser un bon calçot. Ara no te'ls sabria definir exactament quins són, però precisament per això, quan un no és un expert, precisament va de la mà dels experts. Llavors ens...
Per això és aquesta intenció d'anar, de només posar els productors d'EGP Calçot de Valls. En què s'hauria de fixar, perdona, Gerard, el consumidor quan va comprar calçots? És en la vida, és en l'origen, és en el punt de calçot? En l'etiqueta. En l'etiqueta EGP Calçot de Valls i que tingui, diguéssim, l'aveta blava. Això ja li donarà la garantia que és un bon calçot. Que no vol dir...
que n'hi hagi de bons també que no siguin IGP calçot de valls, però després no t'ho pot garantir ningú. És el mateix que si vas a un forn, no vol dir que un que no faci IGP, pa de pagès català, no faci un bon pa. Però és que trobes molta gent que fa o calçots, o que fa pa, o que fa altres productes que no tenen segell, doncs que, bueno, deixen molt que desitjar, no? Llavors, per això s'han creat aquestes marques, diguéssim, IGP i D.O.P. Va, era un mite, això.
Gerard, va, aquesta per tu. Els calçots molt cremats per fora vol dir que quedaran dolents per dins. Veritat. Veritat?
Bueno, a veure... Jo hauria dit que era un mite. Bueno, depèn. No sé si és mite o és això. És a dir, això també depèn del gruix, depèn del gruix del calçó. Si és un calçó molt prim... Està fent de jutge, eh, aquí el... No, però com que ho has posat, tampoc no ha de ser ni veritat ni mentida. Vull dir que...
Quin és el punt ideal de cocció d'un calçot? O l'error més habitual quan escalibem calçots a casa? L'error més habitual?
No ho sé, jo sempre ho faig de la mateixa manera. Jo sé que s'ha d'intentar sempre... Bueno, no s'han d'acabar de fer del tot quan estan al foc, perquè després quan els emboliques en paper s'han d'acabar de fer, això és un. I llavors, bueno, sé que el punt ideal més o menys és quan sobren i comencen a xisclar, quan comencen a plorar, llavors ja els has de treure. Embolicats en paper de diari i una cenalla que conservi bé aquella escalfor. Sense carxofa no és una calçotada completa.
Depèn d'on vagis. És discutible. És discutible i tampoc ens volem posar en un jardí perquè... Jo la carxofa me la menjo de totes maneres i durant la temporada de carxofa, carxofa sempre. Quins elements creieu que són imprescindibles d'una calçotada perquè sigui rodona? Ara parlem del carxofa, però hi ha, per exemple, qui diu nom, la llangonissa i endemè els fasols, o qui sense la botifarra negra, o una mica de xistorra d'aquella que suga damunt de la brasa, allò no és una...
calçotada, o la taronja, després, per païu... Per tiravall. Què és l'imprescindible d'una calçotada? Una bona salsa. Això és imprescindible, perquè uns bons calçots, diguéssim, d'un bon productor de calçots, que estiguin ben cuits, amb una bona flama, i després una bona carn de xai, una bona llangonissa, sobretot de proximitat, si pot ser,
I altres diria que són complements que es poden anar posant, digues, fasou del ganxet, diguen, i fasous d'un altre lloc, com comentaves, carxofes, botifarra negra, i després la taronja, que en molts restaurants estava donant talladeta, però normalment el tros es agafa una taronja i cadascú se la pela i se la menja, i crema canavana, sí. I un porró.
Sí, sobretot. Important. Era el Vigas Luna, deia això, no?, que les tres coses que ens identificaven com a... Venen amb la indumentària, clar, els uvins us veuen, veniu amb la indumentària de l'aplicació, no hi vull agitar ara. És una part de la frase de Vigas Luna,
que deia que els calçots, el vi i els calçots, d'alguna manera... Els castells, perdona, et fan... Surten de terra. Surten de terra i et fan mirar el cel, d'alguna manera. Llavors, aquesta és una de la... Hem agafat una part de la frase i l'hem posat darrere de la samarreta. Ah, el...
Tan important és la salsa com el calçó? Ara que heu parlat de la salsa que sigui bona... Abans heu dit una... Jo crec que sí. Abans heu dit una marca que és cap delantera, eh? Figueroa del camp... És la marca de referència... Si tu no te la fas a casa ben feta, és l'única marca d'una manera de sauces que pots anar a buscar per fer una bona calçotada. És una marca de referència, sauces fruits.
I sí, és importantíssima la salsa. Sense una bona salsa no hi ha calçotada. Amb tomàquet o sense? Aquí hi ha la discussió que una cosa és el romesco i l'altra és la salsa. Jo no soc molt cuiner. La salsa de calçotada? Una mica de tomàquet hi va.
Hi ha gent que amb això ara aquí muntaria una tertúlia, eh? Sí, sí, aquí també crearíem... Sí, però bueno, és a dir, també cadascú d'alguna manera va far a la seva manera, no?, a casa seva, vull dir... D'alguna manera, tot això ho anirem parlant a la Redolta i anirem a buscar els experts que ens ho expliquin, que són els que d'alguna manera ens han de donar a tots, no a nosaltres, que nosaltres som uns vehiculadors, diguéssim, de tot aquest canal, no som els grans experts de...
La calçotada. Mita o veritat? Els millors calçots només es mengen a valls.
Un mite. Jo diria que seria un mite perquè precisament aquest any el que ha guanyat el productor que ha guanyat el millor calçot, diguéssim, de l'IGP és la Torre d'en Barra, que és l'Horta Torrenca. Sí, fa dos o tres anys va ser l'Horta Blanc, que encara la Laura també hi era aquest any. Vull dir que a Valls es fan bons calçots i es mengen bons calçots, però al final...
És el territori IGP que té, diguéssim, aquestes condicions, aquestes quatre comarques, el Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, que tenen les condicions ideals. Aquesta sí que la teníem clara, era un mite. És un mite, tot i que... I l'aplicació també surt d'aquí d'alguna manera, no? És a dir, nosaltres tenim com una mica d'eslògan que és de valls al món, no? És a dir, l'origen és valls, on es genera tot això, on hi ha, diguéssim, el...
Hi ha l'origen de la calçotada, però l'obrim, diguéssim, cap enfora. Va, l'última. Una aplicació mòbil pot ajudar a salvar i fer créixer aquesta tradició. Mita o veritat?
Pot ajudar a fer créixer, veritat? Salvar no crec que estigui en perill com per haver-la de salvar, però fer-la créixer segur que ajudarem. Sí, hem vingut a vendre l'aplicació. Encara hem dubtat i tot. A fer-la créixer segur, perquè hi ha molta gent que és el que hem comentat, és a dir, ve a donar una resposta que en principi hi ha una certa necessitat en aquest sentit.
Escolteu, quina és la vostra millor calçotada o la vostra pitjor calçotada de restaurant, el tros, abans que en parlàvem? Hi ha gent que no ha anat, per exemple, mai a fer una calçotada en un restaurant, que sempre ha tirat cap el de fora i... Què hi dieu, val? Jo hi vaig anar una vegada
perquè era el restaurant dels meus amics i perquè venien molts amics de Barcelona que ja portava 10 anys organitzant aquella calçotada i aquell any me'n vaig cansar. Però sempre a tros, diguéssim, és a dir, amics, amb família, sempre d'alguna manera és la millor manera, diguéssim, per fer aquesta festa de la calçotada.
Per mi les pitjors han sigut aquest mes de gener, que hem hagut de fer, evidentment, els calçots al tros o comprar-los fets i menjar-nos-els dins de casa perquè plovia. Això sí que no deixo. El tros, evidentment, és l'ideal, sobretot si fa un bon dia. I llavors jo t'he de dir que restaurant tampoc, que em fa res anar-hi, eh? Vull dir, és més còmode al final, també. Jo, per mi, mentre sigui amb la família, amb els amics i tu passis bé i montis un bon xou, sí, m'és igual.
Va, si algú vol dir la seva, dels que ens estigui escoltant, 977-650693, obrim la línia del telèfon del directe ara mateix, 977-650693, o bé que ens enviïn un WhatsApp al 660-355-717. 660-355-717, que comparteix.
els clients el que desitgin al voltant dels calçons i de les calçotades, si ens volen parlar del seu millor record o del que no pot faltar per ells en una calçotada, vull dir, totalment lliure el comentari que es vulgui fer en torn de... Bueno, és un tema una mica... Hi ha molts temes polèmics, si hi ha guants o sense guants, tot aquest... En pitet o sense, asseguts o drets... Aquest tipus de coses sempre són...
Bueno, i ara ha sortit el gran llibre de la calçotada que es va fer, es va presentar fa poc, i jo crec que aquí també, no?, moltes coses de, diguéssim, tirant d'història i d'experts, no?, de com és una autèntica calçotada, com, segons quines coses, doncs allí es queden clares, jo crec. Per tothom és l'autèntic, no sé si considereu amb mi, la que fa ell o ella... Sí, al final... Sí, sí, sí, al final...
L'important és que es mantingui la calçotada, que es mengin calçots i que celebrem que al final una de les coses, potser, principals o que més agraden, més enllà que els calçots estan molt bons, és el ritual aquest de trobar-se tots, fer tot aquest procés de coure els calçots, preparar la carn, no? Vull dir... Sí, segurament no hi ha altres menges que reuneixin aquestes característiques.
Tothom en fa més o menys unes 3 o 4 a la temporada. Això és més o menys el que ens deia una mica l'enquesta, però suposo que... Jo aquest any n'estic fent més que mai, no sé si és pel tema de l'aplicació o què, però entre una cosa i una altra cada cap de setmana n'estic fent una, però mai n'havia fet tantes, però sí. Comences amb molta energia i després...
calmant una mica. Escolteu, Calçotap acaba de néixer, però esteu ja pensant en noves funcionalitats d'aquesta aplicació? Sabeu cap on ha d'anar?
Sí, bueno, tenim una llista de, diguéssim, de millores i que anem parlant una mica amb els tècnics per anar introduint millores que l'usuari pugui ser, potser, una mica més interactiu o pugui tenir més incidència, pugui fer valoracions, pugui fer una mica més... que es converteixi més en... Una xarxa social? Bé, no necessàriament en una xarxa social tal com les entenem, però que sí que hi tingui, diguéssim, la seva incidència. És a dir...
Comunitat d'usuaris? Això mateix, sí. Coses d'aquest tipus i també funcionalitats d'alguna manera que puguin beneficiar a tots aquells, tant productors com empreses que ja estan vinculades. També podeu-vos-hi donar servei amb ells, d'alguna manera. Botiga online, ja heu pensat?
La tenim a punt d'estar operativa, diguéssim. Hem d'acabar de veure com fem algun dels tràmits, però sí que hi haurà aquestes samarretes que hem creat i altres productes o merchandising que puguem tenir nostre i també ofertes o packs que puguin fer tant els acompanyants o patricioners nostres com altres empreses del sector.
Aplicació gratuïta, hi ha també una opció premium, per què això? Bé, és una versió que vam posar sense anunci, com una forma més, o possible forma més de monetitzar el projecte, i això es paga un preu molt simbòlic, no sé si és un euro al mes o 10 euros a l'any,
a canvi de tindre l'opció 100 anuncis. I aquí també la idea, potser en un futur, és afegir-hi tota una sèrie d'avantatges que no tinguin els usuaris, que tinguin l'aplicació gratuïta. Per descarregar, a veure, què hem de fer? Informació de servei, ara sí, pura i dura. O anem d'adreçar l'audiència del programa que encara no tingui instal·lada aquesta calçotapa? A les botigues tant d'Android com d'IOS,
o directament a la pàgina web calçotap.cat, que va ser trencada, i amb dues pes al final, allà mateix tens l'accés a la descàrrega. I a tot això també hi ha, que no ho hem comentat, un Instagram, un perfil d'Instagram on també anem...
Anem publicant contingut d'interès i anem entrevistant a productors, a restauradors, del món de la calçotada, que la gent també en segueixi, que allí aniran trobant contingut. Escolteu, no hem parlat dels figaflaues, que tenen un disc, que és la calçotada. Ara posarem la salsa. A veure si truquen.
Ah, mira, qui sap, qui sap. Us juga a favor tots aquests corrents que aparentment no tenen res a veure amb la calçotada però que s'identifiquen perfectament amb el territori i tot aquest... Segur que tot juga a favor, és a dir, tot el que sigui sumar va bé, però haurem de veure si podem fer alguna cosa conjuntament.
Això vol dir que s'està cuint alguna cosa? No, encara no. Però, bueno, són per redaltes de l'any que ve, diguéssim. Ja ho veurem. Doncs, escolta, guardarem aquestes redaltes, que quedin ben resguardades, que volem veure com acaba cuallant també aquesta comunió entre Calçotapi, la Calçotà dels Piraflavos, o... O qui s'hi vulgui sumar. Clar que sí.
Arnau, Gerard, gràcies per compartir aquesta estoneta amb nosaltres, ha sigut un plaer, que vagi molt bé, i en menjar calçots, que és el que toca ara en aquesta època de l'any. Gràcies a vosaltres. Va, marxem nosaltres amb la salsa d'aquesta calçotada dels figaflaues, un element imprescindible de tota trobada, precisament per això, per aixecar-nos, escaliba calçots i després compartir una bona estona amb els amics, família, o cadascú amb qui vulgui o pugui.
Explica a la llegenda que és sagrada, única i repetible. Que molt poc la coneixen i entastant del seu gust d'anar patacible. Movem mar i muntanya per trobar-la, val la pena que pari blau. Jo sé que m'enteneu perquè per ella jo donaria la vida.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
I després d'aquesta calçotada que acabem de fer en directe a Baix Gaialdi, en aquesta hora del matí toca encetar una de les seccions en què també obrirem línies al telèfon del directe perquè tota aquella gent que ho desitgi pugui participar d'aquest espai. Això és Jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaià del grup La Rasa.
Joan Maria, benvingut, bon dia, com estàs? Molt benvingut, molt bé, Eduard, i què tal tu, com estàs? També, perfecte. Ben tornat després d'aquests dies de pausa. Gràcies. D'aquest mes de gener t'han passat per aigua tan plujós, però que escolta... Hi ha vuita ments, plou? Sí, sí. Fantàstic, tu.
Fantàstic que ens plogui ara i no pren la primavera i estiu o el que sigui. Bé, la primavera també de ploure, eh? Sí, però no tant com el genès. A mi no, els pagesos que ho van passar molt malament fa un parell any o un any. Escolta, que plogui, que aquesta aigua serà molt benvinguda. Mai estem contents, però sempre voldríem que ens plogui de nit, que ens plogui de dilluns de dijous. Escolta...
I que plogui bé, molt important, que després veiem aquestes imatges que ens arriben des d'Andalusia, per exemple, que fan por, que causen estralls, que plogui i que ho faci... Que plogui, que plogui el constant que sigui, però que plogui bé, exacte, i que permeti penetrar dins d'aquest sol. Escolta una cosa, ara que parlem de pluja, recordo que em vas dir, serà una tardor...
I una primavera que veuràs com vindrà. La vas clavar, jo no sé. Vull dir que tens una vareta màgica, una bona vida, o què va ser. I em recordo la prima cara de... Vas pronosticar i, escolta, de moment el Barça guanyarà la Champions.
No, no, és a dir, no faig... No faig pronòstics de coses que no conec. Vivim de la genereria, vivim de les plantes, ens agrada molt i depenent molt de la meteorologia. Llavors, és veritat que m'agrada... Soc una mica fanàtic de la meteorologia i m'agrada... També hi ha diferents coses que m'indiquen certes coses i que... Bueno, doncs sí, sí, sí. Me'n recordo la teva cara, ara que ho deies, me'n recordo la teva cara que ho vaig dir. Mira, sé que estem passant sequera, però ens vindrà una tardor i una hivern molt plujós, no?
I em deies, tan de bo, tan de bo. És veritat, seria bo recuperar aquell moment. Va, obrim línies. Escolta'm, una cosa, exacte. És un espai que obrim línies, que ens agrada molt que el públic participi en directe, i avui, aquest dia així tan gris, que la gent es capfica, escolta'm, que plou, que no para de ploure, avui regalem un bal de 30 euros.
Un val de 30 euros per gastar al nostre Guardian d'Altafulla, el Guardian Gaia, o el Guardian de Pioles, el Guardian del Catllà. 30 euros, que a més ara ve a Sant Valentí, 30 euros que pots gastar amb qualsevol cosa. Segona'm, és molt fàcil. Truqueu al 977-6506-93, 977-6506-93, i simplement per sortir aquí en directe, saludar-nos, comentar qualsevol cosa, ja teniu automàticament un val de 30 euros. El primer que ho faci.
Fantàstic, molt bé. I si no també a través del filtrador de WhatsApp. WhatsApp, exacte. 660-355-717. 660-355-717. Saps què també és molt bo ara amb la pluja? Tu diràs. Doncs com rebrota tot, com regermina tot i com ara amb l'època que dius, ostres, ara que comencen a florir ja els ametllers, que comencen a florir els ametllers i que estan macos, és un bon moment... Tant obror, que si fa fred després... No, et farà fred. Tranquil, home, tranquil.
Sempre està... No, home, s'ha d'analtar tu. Mira, jo l'altre dia hi vaig esporgar oliveres. I ja hi va haver algú que em va dir, ui, vegi-la, que sí, fa fred. Sempre hi haurà algú... Hi va haver algú que et va dir, ben fet, noi, ben fet. Escolta, mira, no hi ha haver ara aquests dies que feia vacances i punt. Però que ningú t'ho va dir. Som-hi xers humans, sempre ens posem a la pitjor part, però no la... Bona, vas fer molt bé, Eduard, no preocupis, que no vindrà prou fred com per fer mal, i els envellestirem. A veure, que després aquestes oliveres es poden esporgar fins al mes d'abril, podem anar esporgant. I tant, i tant, i tant. Vale, sí, sí, sí.
Com més aviat millor. Ja està, ja tenim aquí el criticón. No, no, no, en absolut, però si ens ve bon temps aviat, que ens vindrà bon temps aviat, la brutatada és abans. Llavors, si ho podeu fer fins al març, millor que no fins a l'abril. I ja està, però cap problema. Va, cap problema. Fins al març. Ja has vist que t'he dit que farà bon temps. Sí.
Eduard, doncs és un bon moment en què rebrota tot i és un bon moment també en què germinen les llavors. Llavors, dius, ostres, germinar les llavors? Mira, aquí som d'una manera, els catalans o espanyols és igual, no?, que és com la calor o el fred, no?, i som d'una manera que a l'hivern és una cosa i a l'estiu una altra. I és curiós, quan venen els anglesos, ara és l'època que planten llavors.
inclòs llavors a vegades de gespa o llavors de llocs que es tira la llavor al terra i com una predera o que surten de rocalla o així, i ara és el moment, no? Només llavors? Ens parles de només de llavors? O seria un bon moment? Sí, sí, avui parlarem de llavors. Avui volia parlar de llavors, ho volia pronosticar així, i és veritat que a vegades associem que el fred no va bé a la llavor, no? I ara és un bon moment, és ideal, és idoni, és perfecte per plantar qualsevol tipus de llavor.
Sempre llavor, eh? No afegiríem ara aquí els esqueixos que alguna vegada ens has parlat. Els esqueixos els podríem fer, però és un pèl aviat. Esperem un meset més i serà idoni, idoni, idoni, idoni. Perquè la llavor de l'esqueix es diferencia de diverses coses. L'esqueix és un tros de branca que tallem d'una planta i la posem al terra que no té res de llavor. Ai, no té res d'arrel, perdó. No té res d'arrel. El no té res d'arrel no pot absorbir res. I llavors la mica del tall que té és on ha d'absorbir la humitat i ha de produir. Però ara mateix produir a la part de dalt.
no es produeix de la mateixa forma que es farà a la primera. Hi haurà més hores de llum i hi haurà més calor, menys temperatura. Llavors, produeix molt més i és molt més fàcil que germini. En canvi, una llavor, Eduard, una llavor que pot ser des d'una llavor de xia, allò tan petit que ens posem al menjar, o a cesar, o sí, aquestes llavors d'ocellets, no? Però també poden ser llavors, jo què sé, un coco. Llavor també és tot el que hi ha dins les pomes, a les maduixes, al voltant... Això tan petit és un ésser viu.
És a dir, una maduixa, quan tu en el fons t'estàs menjant una maduixa, en el fons estàs menjant un munt d'éssers vius, que són cada puntet d'aquests que hi ha al voltant, no? La maduixa, com a tal com coneixem, la maduixa del fluid, és un òrgan carnós que envolta les diferents llavors. Tot allò és un munt de llavors. Doncs cada una és un ésser viu en estat latent. Què vol dir? Vol dir que cada llavor del món, cada llavor està viva. Està viva però està en estat latent. Estat latent vol dir... Per sempre...
És a dir, una llavor la tindrem en estat latent... Fins que pugui, és molt fàcil d'entendre. No, el que et volia dir és, acaba morint aquesta llavor? Mira, és molt fàcil d'entendre. És com si ens tinguéssim a una habitació, sí, amb llaunes de menjar, sí, i llavors el mínim moviment que tu facis hivernes i intentes anar menjant a poc a poc per no gastar-t'ho tot, perquè no saps quan podrà sortir. Imagina que hi ha un refugi nuclear, no?
Entenc que seria de rotllo així. Una llavor té substàncies de reserva que la mare li ha preparat per sobreviure. I aquesta llavor el que fa és, estic aquí dins i vaig consumint el mínim. El mínim per què? Perquè no creix, perquè no hi entra sol, perquè no té arrels, no té res que desgasti. Llavors el consum és mínim. I això permet que aguanti molt de temps. Però arribaria un moment en què aquesta menjar s'acaba.
i llavors s'acaben morint. Hi ha llavors, que pel que sigui del tipus de llavors, aguanten sis mesos, set mesos, un any. Hi ha llavors que són capaces d'aguantar milers d'anys. Hi ha llavors,
Perquè entenguem una mica, quan deia, és un ésser viure, està a la temps, vol dir que està viu i està esperant el moment idoni per poder germinar. Aquest moment idoni arriba amb humitat. Quan arriba amb la humitat, aquesta llavor el que fa primer és agafar aquesta aigua i inflar-se. I de cop és com que, eh, arriba aigua, m'inflo perfecte. Si aquesta aigua segueix ser abundant i segueix arribant, ja començo a germinar. I llavors trec arrel i ja trec el brot. I aquí et tiro endavant, d'acord? Però fins que no germina, aquesta llavor està preparada per aguantar un temps.
És per això que faríem bé, o que fem bé si abans de sembrar aquestes llavors les posem una nit en remull? És perfecte, o si les plantes quan ha de ploure. Per què? Perquè serà el remull aquest que estàs dient. El que fem és que aquestes serviu, aquestes capes del voltant de les llavors són poroses, i entre l'aigua, de totes les llavors, i entre l'aigua, llavors aquest aigua permet que la planta l'absorbeixi. Tenim una trucada. Vinga, Maria, vinga, la punxem al telèfon del directe. Bon dia. Hola, bon dia. Amb qui parlem? Amb Xavier, eh?
Hola, Xavier. Xavier, què més? Xavier o la Hortua? Xavier, hola, Hortua. Tu diràs, tenim el Joan Maria aquí a la teva disposició. Molt bon dia, Xavier. Primer, benvingut. I moltes gràcies per trucar en directe. Hola, Joan Maria. Així que ens encanta que participis en directe. I si tens algun dubte, alguna sugència, o ens vols fer participar de qualsevol cosa que generaries, seràs molt benvingut. Bueno, no res. Em feia il·lusió sortir a la ràdio, visc l'oportunitat, i dic, mira, deixa'm trucar. A més, com que tu et conec...
Mira, si parlo amb el Joan Maria, te'n dono una miqueta. Que bé, quina passada. Doncs moltes gràcies, primer, per participar en directe, segon, per saludar-nos, això ens encanta, ens encanta que ens escolteu a l'altra banda i que participeu, perquè a vegades ens consta que hi ha gent que ens truca, i que ens escolta però no truca, vull dir que ens agrada molt que truqueu, i a més, escolta, t'acabes de guanyar automàticament un val de 30 euros. Doncs mira, que bé, perquè a mi les plantes m'agraden molt. Que bé. L'aprofitaré segur.
Doncs perfecte. Xavi, ja ho saps, pots passar pel nostre Gardent d'Altafulla o el Gardent d'Alcatllà o el Gardent de Pioles o el Gardent Gaià i recollir el teu val i gastar-lo amb el que vulguis, així que ho podràs gaudir. Moltes gràcies per trucar, de veritat, i gràcies per ser oient del programa. Moltíssimes gràcies. Ens veiem.
Adeu. A reveure. Que bé. Mira, adeus, que bé. Ens encanta, ens encanta que participeu en directe. Els que ens escolteu, de debò, podeu sortir, podeu saludar. Ens encanta que sigui així, activa, aquesta secció. Perquè m'ho diuen molt sovint, eh? Escolta, t'escolto la reprogramació, no et truco mai, perquè t'escolto vespre. És que hi ha molta gent que ens escolta des del servei de ràdio a la carta o que ens escolta en radifusió del programa o als caps de setmana. Saps què podem fer, Anna? Vinga, va. Aquesta gent que ens escolteu així, si ens envieu un WhatsApp...
El telèfon que ara mateix dirà l'Eduard. El 660-355-717. Però farem una cosa que no sigui ara, durant aquest programa, sinó a les repeticions de la tarda o del cap de setmana. Els que ens envieu un WhatsApp tindreu un obsequi de la carding allà. Vinga, va. Què et sembla? Fantàstic. Aquest cap de setmana no pararà el mòbil, eh? No, no. Torna a dir el mòbil, sisplau. 660-355-717. Doncs vinga, ja ho tenim.
Tornem a les llavors, que bé, que guai que ens truquin i participin directe. Perquè a vegades és com que aquesta secció és viva i ens agrada que participeu així, fantàstic. On érem? A les llavors. A les llavors. La llavors és com si fos un ésser viu amb una mica de menjar i amb zero moviment, fins que té humitat i que té humitat li permet germinar.
Però les plantes estan dissenyades per sobreviure. Fixa't que les plantes porten molts més milions d'anys a la terra que a nosaltres. I tenen diferents sistemes per sobreviure. Aquestes llavors, a vegades aguanten sis mesos, aguanten uns anys, i a vegades aguanten milers d'anys. I a vegades no poden germinar fins al cap de 200 o 300 anys. Això és possible? Això és real.
Això és real. Caram, sorprèn. Jo una vegada vaig trobar un sac de faves, el vaig... Es plantar i no vaig germinar. I allò no va sortir res. Clar, la fava, fixa-t'hi que és una llavor... A més, és molt fàcil de veure. La llavor és molt tova. És molt tova. No porta una protecció fora, no porta una closca com una vellaca. No, no, clar.
L'avellana, o els fruits secs, tenen una closca al voltant, que el que fa és ser encara molt més resistent i ficar aquella ser viu a ser encara més cuidat. Una fava, l'aigua la perd molt ràpid, oi que abans dèiem l'aliment? L'aliment la perd molt ràpid, quan s'assequen, s'assequen del tot, és molt difícil. Quan s'assequen del tot, no és allò que veiem, la faveta seca, sinó a dins encara té aigua, si s'assequen més ho perd, llavors dura poc. Però hi ha plantes que el que fan és una capa al voltant de la llavor,
És a dir, com la ballana, imaginem-ho com una ballana. Imaginem que la part resistent de la ballana és molt més dura i molt més resistent. I fins que no es pela, es trenca, a base del desgast de l'aigua i del vent, i per aquella primera capa...
l'aigua no li arriba la llavor de dins. Llavors, quan ja li arriba l'aigua de dins, ja pot germinar. Per què passa això? Perquè poden superar èpoques de sequera, poden superar èpoques de glaciar, èpoques difícils, incendis, i tornen a germinar. I hi ha llavors que si no es cremen, no surten disparades o no germinen. El pi, per exemple, que quan es crema surten disparades i germinen. Les plantes han dissenyat tot un sistema per fer que aquestes llavors no només puguin germinar, sinó que puguin arribar a tot arreu.
Tu fixa que l'ésser humà arribava amb barco a una illa i sempre deien, terra a la vista, però el que veiem primer eren els arbres. I a les illes ja hi havia arbres, hi havia plantes, i arribaves i a tot arreu n'hi havia. I això és gràcies al meravellós món del transport de les llavors. Les llavors, totes les llavors, encara que veiem que les plantes són fixes, estan clavades al terra, no es mouen,
totes les llavors estan programades per arribar a altres llocs on els seus pares no hi són. I totes les llavors del món són resistents al suc gàstric. És a dir, totes les llavors que mengem, abans que dèiem això de la xia o el sesam o així, aquestes llavors que mengem i no trenquem o no bullim o no puem... Clar, t'anar a dir, a no ser que hagin estat processades o que ens acabem mastegant. Clar, clar, clar. Però tu agafes una maduixa i tu a menjar una maduixa potser trenques alguna llavor.
Però, evidentment, la resta de llavors no les trenques. Doncs passen tot el teu cos i les deixes anar. I quan l'afeques, doncs, les llavors estan allà. I això està fet perquè... Sucs gàstrics no afecten els llavors? No, en absolut. Estan preparades per això. De fet, les plantes, quan fan petits fruits, les fan expressament, pensar en això. Quan fan una cirera...
o un grèvol, o un vesc, et ve l'ocellet i es menja aquella boleta, i li encanta, i automàticament la planta ha triomfat. Per què? Perquè li posa aquesta boleta, que pensa l'esforç que fa la planta, fa una llavor, però al voltant la camufla li posa una cosa molt dolça, molt bona, perquè vinguin i se la mengin. Quan se la mengen, automàticament aquest ocell se la mengen i vola, i marxa volant. Molt bé, s'alimenta del fruit, però a dins hi va la llavor.
I aquest ocell haurà volat quilòmetres. I si és migratori, encara més. I quan troba una illa, para a descansar de feca i automàticament aquella llavor que ha passat per tot el suc gàstric, tot l'intestí, surt i automàticament, a més, ja rep a d'op. I aquella llavor troba la humitat després del suc gàstric i ja comença a germinar. I de cop neixen plantes, en llocs on no hi havia arribat l'ésser humà. Però els ocells sí que hi havia arribat.
Una altra, o sigui, és a dir, totes les llavors del món es poden transportar via el suc gàstric, o sigui, via de les menges. Tu te menges una poma i te la menges part de la llavor, anem a suposar, la llavor surt sencera. Hauràs vist el típic del blat, que menges blat i que està humit, però veus que la pell surt alcohol.
I és perquè és aquesta part resistent al suc gàstric. Llavors, les llavors, si no són cuinades o les trenques, jo què sé, ara parlem de la xia, la xia també és ben triturada, ja. I es fa precisament per aprofitar les propietats, no? Si no, tot es aguanta el suc gàstric. Però és que, a més, el transport de les llavors... Un pinyol d'oliva, també. I tant, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Tot. Allò que te'n passes un pinyol d'oliva i te diuen sortirà un olivero? No, no, no. No, no, tots, tots. De fet, inclús el coco.
Saps què és? Però clar, faran passar-te un coco, havia de ser un dinosaure, no? Però vull dir, totes les llavors del món són resistències a sotgàstic, totes, sí? Llavors, passen, no hi ha cap problema en absolut, no pateix res, i a l'inrevés l'has pogut transportar automàticament, al ficar-te'l al cos i tu moure't, la planta no es mou, però agafa aquest taxi, sí? I es mou. Totes les llavors, totes no, però la immensa majoria de llavors també són, floten.
floten, no? I per què volen flotar? Clar, si floten, quan hi ha pluges, i aquesta llavor ha anat a parar un lloc que ha arribat pel que sigui, si encara no ha germinat, l'aigua la farà aixecar i la deixarà a un lloc precisament on hi ha aigua, perquè el moure's amb el flotar, la portarà a prop de rius, la portarà a riberes, a llacs, a pantans, i per tant arribarà a un lloc on t'acabarà la costa, amb un lloc que a més triomfa, perquè és un lloc on t'esric amb aigua, llavors la planta pot triomfar, no? Ostres, tant així està enginiat, això...
És tan així que encara hi ha molts més sistemes de transport de llavors. Quan vas pel bosc, o el teu gos, o un jabalí, o una guineu que vine pel bosc, se li enganxen allò als mitjons, o als animals se s'enganxen als pèls, allò tan típic als pèls, que a vegades es fa un borrissol sencer i fins que... A casa meva se n'hi diu gossets. Gossets, eh? Gossets. Molt bé, molt bé. Per això, quan vas al de fora, s'hi ha d'anar amb texans. No hi aneu amb els pantalons del xandall. Del xandall, no.
Si no, els mitjons, és molt típic, s'enganxa això, i a més, a vegades, ens ho traiem com, ostres, això, què, què... Però fixa-t'hi, un animal frestec, normal, o un gos, no? No se li cauria fins que aquell que veig, a més... Ui, te fa rastres i tot allò. Exacte, exacte, exacte. Llavors, això no és res més que una llavor. I imita... No, imita, no. El velcro s'ha imitat d'això, sí? I llavors s'enganxa, s'enganxa i queda allà enganxada, i es desenganxa de la planta i queda enganxada automàticament en un lloc on sap que allò es mou. I això és un taxi, també.
És un taxi gratuït, un Uber o el que vulguis dir, que fins que a l'animal no li cau aquell pèl o a l'animal no se li cau aquella llavor que ja ha caminat unes distàncies, aquella llavor no cau allà. I de cop aquella planta ha aconseguit que les seves llavors a través de passar a diferents animals i enganxar-se el pèl funcioni, però és que encara n'hi ha més de transport de llavors.
Doncs ho hem de deixar aquí, diantre. Mira que és molt interessant, eh? Sí, sí, i estic intentant explicar-ho ràpid, però les plantes que hi siguin a tot el món, que a totes les parts del món tinguin plantes, hagin arribat plantes a tot arreu i tal, és gràcies a una enginyeria que hi ha darrere i a una perfecció de l'hora de crear que tenim molt d'aprendre.
Escolta, si et sembla, dijols la setmana que ve, continuem aquest tema que és molt interessant i crec que se'ns estan acudint a tots els que t'escoltem moltes preguntes. Doncs mira, recordem de nou el WhatsApp, que encara estem fora del programa, us prometem que el pròxim dia les responem a través del WhatsApp. 660-355-717, o escrit, o una nota de veu, cadascú que vulgui. Un vídeo, el que vulgueu, i serà resolt. I a més tindreu un obsequi, així que vinga.
Us animem a tots. Gràcies i molt bon cap de setmana. Igualment, a reveure. Ens plantem a la regla final del programa d'avui, però va, que abans de marxar reflexionarem amb la nostra companya Sònia Gami. Sònia, a veure, va, quina frase cèlebre ens portes aquest dijous. Vinga, avui us porto un proverbi xinès que diu, quan bebeu aigua, recordeu la font.
Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi. Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi. Vinga, tothom ha reflexionat. Recordem les fonts quan bevem aigua. Sònia Camí, que acabis de passar un molt bon dia. Fins demà. Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Igualment, Raquel Martínez, d'una abraçada fins a on a la torre. Fins demà. Igualment, companys, fins demà. Fins demà.
Nosaltres marxem, recordin, però que si volen recuperar algun dels continguts del programa d'avui, el que hem de fer és anar al servei de ràdio a la carta, perquè allà ho trobaran tot, el que els hem ofert aquest dijous dia 5 de febrer, o en programes anteriors, o la temporada passada. Ho tenen tot, tot, tot a la seva disposició. I tornem demà a la mateixa hora, a la seva sintonia de proximitat, el de Fulla Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Verà Ràdio. Cordial salutacions d'un servidor
Eduard Virgili, que acabin de passar un molt bon dia. Te rebeure.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Continguts en xarxa.
La Fira de la Mel de Crespià és d'origen medieval i recorda l'època en què aquest petit municipi del Pla de l'Estany era un dels punts d'exportació de mel més importants, sobretot cap a Itàlia. Crespià té menys de 300 habitants, però el cap de setmana del 21 i el 22 de febrer s'omplirà de visitants amb motiu de la Fira de la Mel. La cita, una de les més antigues i tradicionals dedicades a aquest producte, arriba a la 45a edició.
Seria fàcil dir que és una de les fires més dolces del calendari, però no només hi trobareu mel, molta mel, sinó que també podreu gaudir d'una gran varietat de productes artesans i de proximitat, com embotits, formatges o vins. A més a més, l'esdeveniment també està dedicat al món de l'epicultura. Per tant, prepareu-vos per dos dies de gastronomia i cultura, d'activitats per a totes les edats, des de tallers i exposicions de fotografies fins a actuacions de música en directe o sardanes.
o la caminada popular que aquest any celebra la seva desena edició. El 21 i el 22 de febrer, 45a Fira de la Mel de Crespià. Més informació a crespià.cat
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. La R1 repren gradualment el servei entre Massanet i Blanes i la R4 recupera trens cada hora entre Terrassa i Manresa. Segons informarrem, fem dos serveis, es faran amb trens, llançadora que faran parada.
a totes les estacions a l'hora que es mantindran els serveis de bus complementaris. A la línia del Maresme la freqüència de pas serà de 90 minuts. De fet, el primer tren llançador aconeix les estacions a Blanes i Massanet-Massanes ha sortit poc després de les 4 de la tarda. Suposa la represa de la circulació ferroviària en un tram
que estava tallat des de la llevantada de mitjans de gener. La conseller de Territori, perdó, avui, Sílvia Paneque, ha anunciat que la gratuïtat de Rodolí s'estendrà fins a la recuperació completa del servei.
I des de SECOT, la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa demana plans urgents per resoldre la crisi ferroviària que viu Catalunya i lamenten haver arribat fins aquí. El president de SECOT, Xavier Panés, diu que esperen que el govern català posi data per la reunió que va anunciar amb l'empresariat. Panés ha afirmat que tot plegat ha causat un gran impacte personal
econòmic i de productivitat, i ha reclamat previsibilitat pel sector. A més, ha revelat que és lamentable haver arribat fins aquí. L'escoltem. El que és més preocupant és que ha esclatat ara, com deia, però podia haver esclatat fa dos mesos, fa cinc anys, perquè el resultat d'això ve d'una manca de manteniment, que al final és una manca d'inversió, el fet que hem reclamat...
desenes d'anys i el sorprenent és que haguem arribat a aquesta situació. Per cert, CADIF ha reobert parcialment el to del ferroviari de Rubí, el que permet reprendre la circulació de mercaderies cap a França després de 10 dies interrompuda. Així, el gestor ha complert amb el calendari que va comunicar a les empreses i al port de Barcelona aquesta setmana l'afectació impedia els convoys procedents de Barcelona i Tarragona avançar cap a la resta del continent i també cap a França.
Un apunt encara sobre el servei ferroviari perquè els catalans suspenen el servei de rodalies fins i tot abans aquesta crisi ferroviària. Segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió feta entre octubre i desembre, la ciutadania posa un 4,2 sobre 10 al funcionament de la xarxa.
Darrer punt, preocupació entre els caçadors l'endemà de l'aturada indefinida de les empreses que recullen carn de senglar. Amb la pesta porcina africana, les empreses asseguren que les vendes han baixat un 80% i afirmen que ja no tenen espai i no poden assumir aquesta responsabilitat. Notícies en xarxa
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
És l'hora dels esports. Baixgallà Esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gaspols, el programa de referència de la subcomarca produït Altafulla Ràdio amb la col·laboració Dona la Torra. Ens poden escoltar a través d'andoes emissores el 107.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 107.0 en el cas de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Signa sigui la seva opció, amb un servidor Mar Pérez, arrenquem!
En el programa d'aquest dijous 5 de febrer de 2026 parlarem de judo de la mà de la catllarenca Wendy de la Fuente, que s'ha posat a prova aquesta vegada a França. També de solidaritat amb el balanç final del repte dels 365 dies al pic de la Mola, impulsat pels poblancs Eric Vicenç i Oriol Silvestre. I també en aquest sentit parlarem de la carrera en benefici de la proposta de Save the Children que fan des de l'Institut de Roda de Barà.
Farem la prèvia de la jornada de la futbol sala de la mà del Catlla Atlètic, el primer equip masculí i femení, i també del Club Futsal Altafulla i el Torre d'Embarra Futsal. En aquesta jornada els equips de la Pola de Montornès han ajornat els seus compromisos i també per acabar les propostes per caminar aquest cap de setmana de la mà del Club Excursionisme Torre d'Embarra i la Torre Camina.
A la segona part del programa entrevistarem l'atleta veterana de la Riera de Gallà del Club Esportiu Picornei, Sandra Jimeno, per parlar del bon inici de la temporada amb el bronze en el Campionat de Catalunya de 5 quilòmetres i la plata en el Campionat de Catalunya de Misa Marató en categoria F50. I a la recta final tindrem la secció de l'associació Marxa Aquàtica Baix Gallà amb el seu responsable Francesc Santés i Pere Vivancos Quepa per saber com ha començat l'any i com s'encaren els següents mesos. En tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera.
Doncs som-hi, comencem el repàs de l'actualitat esportiva de casa nostra d'aquest dijous, de la mà de la judoca del callà Wendy de la Fuente Café Front, a un nou repte esportiu, aquesta vegada lluny de les nostres contrades. Concretament, s'ha desplaçat en un dels països veïns, França, per competir amb el club élite judo occitany en el campionat regional d'Occitània i amb el campionat regional de primera divisió femenina d'Occitània.
En declaracions al Baix Gatsports, de la Font ha explicat que ha viscut una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com competitiva. Al principi tenia molta incertesa, però m'he sentit molt ben acollida des del primer dia i hem fet una autèntica pinya. Ens ha explicat.
Al principio ha sido como una incertidumbre de saber cómo iba a ser el equipo, también al estar en otro país, pues el tema de comunicarse y todo eso suele ser más complicado, pero la verdad que nada más llegar me sentí muy acogida por el equipo e hicimos muy buena piña entre todos y muy buenas sensaciones. Y a nivel de combates y todo, con mucha seguridad de poder ganar los combates y con ganas de seguir adelante con esta etapa también.
En el campionat regional de primera divisió femenina, l'esportista del club judo Dojo Tarracó ha assolit la primera posició, mentre que en el campionat regional, en què ha competit en la modalitat d'equitsmics, ha aconseguit la segona plaça. Ella ha col·laborat en dos causes amb una actuació destacada, guanyant tots els combats, un total de cinc per Ipont, excepte un.
No tenia cap expectativa concreta i la veritat és que ha sigut una experiència molt positiva, ha assegurat. A dos resultats han permès a l'elite judó occitenc classificar-se pel Campionat Nacional de França, en el qual, evidentment, participarà, si no hi ha cap problema, de darrera hora, vaja, la...
El de la branca femenina tindrà lloc el 22 de març i el de Kids Mix el 19 d'abril. En tots dos, d'expectatives força importants, ja que, segons ha explicat, és un dels països amb un nivell d'ajudo més alt, la qual cosa es constata, diu, en aquestes competicions en què participen judoques que han competit a escala internacional i fins i tot en Jocs Olímpics.
Muy grandes porque Francia tiene un nivel muy alto de judo, es de los mejores países de Europa en judo y el poderse clasificar en un campeonato nacional de ese nivel, la verdad que son unas expectativas muy grandes. Ya me han estado comentando el entrenador del club donde he participado, que allí van gente que ha estado participando en olimpiadas, en campeonatos internacionales, así que habrá mucho nivel.
Recordem que Wendy de la Fuente fa dues setmanes va revalidar per tercera vegada consecutiva, és a dir, ja són quatre títols els que ostenten el campionat d'Espanya de Lluís. I ara una d'aquelles notícies que ens agrada explicar, que fuig de la competició, però té a veure també amb l'esport i també amb causes importants.
El passat 31 de desembre va arribar el seu final al RETA 365 dies al pic de la Mola, impulsat per dos veïns de la pobla de Motornès, Eric Vicenç i Orol Silvestre, per recaptar diners per la Marató de Trescat. Durant tot un any, tots dos, o com a mínim sempre un d'ells, la majoria de vegades degudament acompanyats, han fet els 2 quilòmetres 5 d'anada i 5 de tornada des de la vila fins al cim, independentment de les condicions meteorològiques.
En una entrevista al Baix Gasports, Vicenç i Silvestre s'han mostrat satisfets tant per la gran resposta de la gent com per, conseqüentment, els diners que han pogut donar a la causa benèfica. Tant per haver-ho aconseguit, encara que haguéssim estat sols, però també després pel volum de gent que es va moure, el volum de donacions, i tot el que es va arribar a moure dius, ostres, encara li dona més sentit i aquells últims dies que es feien una mica més de fatiga en ple estiu o ja acabant l'any, doncs encara li van donar més sentit. La veritat que un 10 per nosaltres.
Tanta resposta que vam tenir, quan vam començar pensàvem que tindríem resposta de la gent i que recaptarien una quantitat que jo per mi el que ha afinat a l'acabarany ha sigut impressionant. I personalment crec que no tinc encara consciència del que vam moure i del que vam fer.
L'única condició per participar en les caminades al Pic de la Mola era aportar un euro. Seguint aquest requisit, i segons han explicat els impulsors, s'han recatat 4.200 euros, una xifra que segueix augmentant perquè el període de donacions continua obert fins al mes de març.
Finals de juny, que anàvem pujant un dia, vam dir, quant creieu que recaptarem? I els 3 que normalment pujàvem vam apostar que ens mouríem cap als 2.000. Entre 2.000 i 2.400 es van moure les apostes. A dia d'avui, que encara hi ha algú que segueix donant allò, té 2 euros, té 5 perquè no vaig poder pujar, no massa, però encara passa,
ens hem plantat cap a 4.200 euros. Aquell dia del Juli Ver que van pujar 200 i escaig persones, sí que dius, hòstia, un fet que és només sortir a caminar, sortir a caminar dues hores, hòstia, i arriba un dia que mous tota la gent que mous, una simpleria d'agafar i, hòstia, anem a caminar. Simplement caminar, o sigui, et dones compte que en qualsevol acte, per simple que sigui, si el fi és bo i és solidari, ja sóc, pots arrastrar molta gent amb tu.
De l'1 de gener al 31 de desembre de 2025 van pujar un total de 2.030 persones, 600 diferents, expliquen sense completar-se més d'una vegada ells mateixos, evidentment. Hi han pres part del repte, gent a títol individual, associacions i entitats tant del Baix Gallà com de la resta de la demarcació.
A l'entrevista al Basga Esports, Vicenç i Silvestre van avançar que tenen un altre repte sobre la taula que resta a veure amb el del Pic de la Mola, excepte que també servirà per recatar fons per la marató. La nova proposta consistirà en un concurs de menjar, concretament un entrepà, probablement d'un kilogram, i mig i mig quilo de patates amb aguda inclosa. Ara queda acabar de donar-li forma i establir el dia en què arrencarà, de forma oficial.
Una altra proposta solidària és la que organitza l'Institut Roda de Barà, concretament una cursa solidària amb l'objectiu de recatar fons per l'ONG Safe the Children, entitat que treballa en la defensa dels drets de la infància arreu del món. Es tracta d'una iniciativa impulsada fa 22 anys i a la qual el Centre Educatiu Rodenc hi participa des de fa 9 cursos. Ho explica la professora d'Educació Física Celi Niubo en una entrevista als companys de Roda de Barà Ràdio.
Hi ha aquesta idea de recollir fons, diners, per enviar a aquesta ONG, que és Save the Children. Segona, es munta un recorregut al mig del poble, que després ells els explicaran. I durant un temps els alumnes són els encarregats de buscar esponsors. Cada un d'ells pot buscar familiars, amics, comerços de la vila...
o inclús ells mateixos, es poden esponsoritzar. I en què consisteix? Que aquesta persona et dona X quantitat de diners perquè tu participis en aquesta cursa.
Cada any els diners recaptats es destinen a una causa específica. Enguany, la temàtica se centra en la desnutrució infantil, una problemàtica que afecta milers de nens en països en situacions de pobresa extrema o conflicte. A banda de l'aspecte esportiu, l'iniciativa incorpora continguts pedagògics en l'objectiu de conscienciar l'alumnat sobre les desigualtats globals. La cursa tindrà lloc el divendres 13 de febrer, sortirà a la una de migdia des de l'Avinguda Fèlix Martorell,
i els participants hauran de completar un recorregut de 750 metres pels carrers del municipi.
Mirem ja el cap de setmana, comencem la prèvia, en aquest cas esportiva, com és habitual els dijous parlant de futbol sala. A primera catrana, el femení del Calle Atlètic es desplaça aquest diumenge fins a la capital del Baix Camp per veure's les cares amb el coet del grup 3, els Reus, a partir de dos quarts de sis de la tarda.
en el partit corresponent a la 14a jornada. Les del Baix Gallà tenen diversos al·licients per evitar un hipotètic excés de confiança per la situació del rival, consolidar-se a la tercera plaça, intentar distanciar-se dels perseguidors més immediats i empatar 24 punts al segon, l'angle sola, que descansa. La victòria a la pista de l'Emposta va restar la confiança de les callarenques després de la dura derrota a casa contra la Forja B.
Ara tenen l'oportunitat d'iniciar una nova ratxa de bons resultats davant un rival que només ha sumat 4 punts de 30 possibles. Les Rausenques encadenen 6 derrotes seguides d'ençà que van vèncer el penúltim, l'Ivars, en la quarta jornada. Estan a 3 unitats de les Lleida Tanes, ocupant tots dos equips les dues places de possible descens. Hi ha 6 unitats de la permanència que marca l'Atlètic de la Seu.
Després d'haver hagut d'ajornar el partit del passat cap de setmana contra la Pobla de Mafomet, encara sense nova data, el masculí del Callà Atlètic visita aquest dissabte a l'avant penúltim classificat, el futsal Pax Tarragona, a partir d'un quart d'una de migdia, amb l'autoexigència d'endur-se els tres punts cap al Baix Gallà. Per cert, el partit contra la Pobla sí que té data, serà aquest dimarts a la tarda nit.
Els Ignasi i Abelló venen de perdre contra l'Huracans i ocupen la novena plaça amb 16 punts, a 5 de les places de sense preferent i amb un partit pendent. La lluita per pujar de categoria és aferrissada i necessiten començar a sumar de 3 en 3, com així ha dit el tècnic en declaracions del programa.
És un partit trampa. Ja veiem els jugadors per molt que estiguin a baix. És un equip que ha ganat de menys a més, que competeix, que els resultats amb equips de dalt i equips de baix són resultats molt justos. Això vol dir que ens trobarem un equip que ens posarà les coses molt difícils. Però el nostre objectiu és tornar a solir
aquest bon joc, tornar a veure si estem encertats de cara a porteria i podem fer algun golet més que ens pugui donar la victòria. Intentar ser nosaltres mateixos per reconduir la situació i tornar a apretar la classificació per estar el més alt possible.
Davant un futsalpax que és 11 classificat en 12 punts i que si guanya es posarà només a un dels callarencs. En el seu cas, però mira més en la permanència, ja que només té dues unitats d'avantatge respecte a les places de possible descens i 5 sobre el descens directe. I a la segona catrana, branca masculina, el club futsal Altafulla juga aquest dissabte a casa davant el Puig Palat a les 8 de la nit en el partit corresponent a la tretzena jornada del grup 11.
Els groquinegres s'enfronten contra el COE amb l'objectiu únic d'aconseguir la victòria, la tercera de forma consecutiva i consolidar-se en el lideratge. L'equip de Xavi García ve de guanyar dos derbis, un amb certa facilitat davant el Torre d'Embarra i un amb més patiment contra la Pobla de Montornès.
Ningú va dir que el camí cap a la glòria estaria ple de roses, però aquest cap de setmana torna a assumir l'etiqueta de favorit amb el deure de demostrar-ho a la pista. Enfront, un Puig Palat que persegueix la primera victòria de la temporada, o el primer punt, perquè encara manté el seu caseller a zero. Ha perdut els 12 partits anteriors amb un balanç de 32 gols a favor i 132 en contra, 19 dels quals els va encaixar contra l'Altafulla en el partit de nada.
D'altra banda, el Torredembarra futsal juga aquest diumenge a partir de les 7 de la tarda a la Conca de Barberà, concretament a la pista de l'Unímpic Club Pira, un equip que aspirava al lideratge, al títol i a l'ascens, vaja, però que ha perdut pistonada en les últimes jornades. Són, doncs bé, portava des de...
La setmana passada Vaja va guanyar el futsalpax Tarragona B per 1 a 10 i va tallar així una ratxa de 5 partits sense guanyar en 3 derrotes i 2 empats. Els jugadors de River Ferreny intentaran aprofitar els dubtes que puguin tenir els locals per obtenir un bon resultat i compensar les dues últimes derrotes, sobretot la darrera contra el Vendrell B, una derrota dura, tenia en compte que era un dual directe. Tant el masculí com el femení de la Pola Montornès, per cert, han ajornat els seus compromisos i jugaran la setmana vinent.
I parlem d'algunes de les propostes per sortir a caminar aquest gat de setmana, i de fet aquests dies ja. D'una banda, el Club Excursionisme Torre d'Embarra organitza aquest diumenge 8 de febrer la primera sortida. Es tracta d'una caminada des de Cornudella de Montsant fins a Ciurana, amb un recorregut de 12 quilòmetres i una durada de 5 hores. El desnivell positiu serà d'uns 440 metres. La sortida des de la Torre es farà a les 7 del matí des de l'aparcament de Mañay-Flaquer,
I l'inici de la caminada es preveu una hora més tard des de la parròquia de Santa Maria, a Cornudella. El recorregut passarà per la pista que hi ha al costat de l'embassament de Siurana, després es pujarà cap al Coll de les Lloses i pel Tossal Prior fins a arribar a la localitat de Siurana.
I els amics de la Torre Camina han anat aquest dijous fins al Castelló de la Riera de Gallà, una ruta de 12 quilòmetres i unes 3 hores de durada, i aquest divendres aniran cap al Vendrell per, doncs bé, completar la setmana amb una visita a la zona natural de la capital del Baix Penedes. La sortida a les 9 des del cap de Torre d'Embarra. Recordem que les sortides són lliures i gratuïtes, tot i que cal portar roba i calçat a dient aigua, l'esmorzar i la tercera sanitària.
L'esport del Baix Callà, a Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de l'FM. Doncs bé, fet el repàs a l'actualitat, anem a l'espai de l'entrevista. L'entrevista del dia, al Baix Callà Esports.
Encantem la segona part del programa per entrevistar l'aleta batalana de la Riera de Gallà del Club Esportiu. Pico Ornei i Sandra Jimeno per parlar del bon inici de temporada amb el bronze en el Campionat de Catalunya de 5 quilòmetres i la plata en el Campionat de Catalunya de mitja marató en categoria F50 que bé vam explicar.
La setmana passada volem conèixer les valoracions de l'atleta i també quins objectius es fixa aquest 2026. Bon dia, Sandra, com estàs? Benvinguda a Fesca d'Esports. Bon dia, gràcies per convidar-me. Bé, podem dir que has començat molt bé la temporada, no? Sí, més del que ens esperàvem, la veritat és que sí, molt contenta per les dues competicions que vaig fer i per resultats.
Ara en parlarem de cadascuna d'elles, però a mi el que em té fascinat és aquesta capacitat per fer tant distàncies curtes com distàncies llargues. Bueno, jo venia de la muntanya, de córrer per la muntanya, i, bueno, me van comentar per què no proves de fer pista. I, mira, ho vaig provar, no, tot és que no me l'has agradat.
Bé, es entrena cada cursa és diferent, cada distància és diferent i llavors ha de fer els entrenaments a les distàncies. Són reptes. I més enllà de reptes, també una doble feina en el sentit de la preparació, vull dir. Sí, però bé, jo crec que una cosa compensa l'altra. Vull dir, fa tirades llargues, fa sèries curtes, sèries llargues, i una cosa, doncs, va alimentant, no?, una amb l'altra.
Al final també, entenc que tens una previsió de calendari, no? Doncs mira, aquesta setmana o aquest cap de setmana toca fer una llarga, no? Ja durant la setmana o les setmanes prèvies, et prepares per aquesta distància. El que passa que aquí també al final era una setmana de diferència, no? És a dir, que t'havies d'haver adaptat ràpid, en aquest sentit. Sí, en aquest cas, de prioritar el que era la mitja marató, vam fer entrenar dos o tres mesos abans preparant la mitja marató,
I al 5, doncs, bé, la pitjor d'entrenar la mitja marató, doncs anava fent ja sèries ja més llargues, que també t'assorbeixen per fer al 5. Però ens vam centrar més en el que era la mitja, que no pas el 5. Clar, és que si hagués sigut al revés, no? Primer la dels 5 km després la mitja marató, segurament no hauria sigut possible fer-la. Jo ho veig més complicat. Sí, sí.
Vull dir, el cinc, este 8 dies de diferència no pots fer, no pots preparar. I fer la mitja i després el que et queda ja dius, bueno, acabo de fer ja el cinc, però al revés, sí, és complicadíssim, potser no ho hagués fet, eh? Llavors...
Anem a pans. Perdó, el 18 de gener vas tenir aquesta primera prova, va ser al Campionat de Catalunya de mitja marató, vas fer subcampiona en categoria F50 amb marca personal i la mínima pel Campionat d'Espanya. No sé si anaves amb aquests objectius i si no és així, doncs quin és el grau de satisfacció quan te superes a tu mateixa i a més a més fas la mínima per poder estar en un Campionat d'Espanya.
No, la intenció no ho era. Bé, m'ho plantejava el fet de poder fer el mateix temps que l'any passat. I amb això ja hauria estat més que satisfeta. Però, vaja, no m'ho esperava, la veritat és que no. I menys el dia que feia, que plovia moltíssim a Granollers. Eh...
Va ser una sorpresa. La veritat és que ni m'esperava el poder estar en podi ni m'esperava el poder baixar a temps. Però, bueno, suposo que els entrenaments aquí han sortit, no?
que al final és aquell moment de plena satisfacció, no dir, ostres, que tota la feina, que al final dediqueu hores complementant amb la vostra vida, sempre ho dic, no?, amb la vostra vida personal, amb la vostra feina, són aquelles hores que ningú veu, però que esteu allà matxacant a la pista i quan, mira, a tota la circumstància que fas una bona cursa i a més a més, doncs marca personal, és el potser moment més de satisfacció, més que ha de pujar al podi, potser? Jo per mi sí, per mi sí, perquè...
Vaig baixar 5 minuts de l'últim temps que tenia i per mi és molt, vaja. I jo, per mi sí, crec que fa gràcia, a veure que també fa gràcia poder pujar el còdic, però el poder baixar, vull dir, superar-te a tu mateix, per mi és més satisfacció que no pas el còdic. També és veritat i sí que m'agradaria dir-ho jo que vaig tenir una bona llebre, també. Me va acompanyar la meva parella.
I això també ajuda, eh? Les coses estan complicades. Sí, a més a més hi ha segurament aquella entesa personal i després també l'entesa pel que fa al córrer, perquè segur, no sé si compartiu moltes sessions d'entrenament, però sí que és veritat que al final ja us coneixeu molt bé el ritme al que podeu anar o el que us interessa anar. Al final sempre deu ser més senzill que en una altra situació...
Sí. De fet, els mesos anteriors sí que vam estar preparant tots dos i les tirades llarges les tiram tots dos i hi ha ritme. I els entrenaments diaris per qüestions horàries potser no coincidin tant, però sí que és veritat que ho prepares amb antelació i ho fem tots dos. I això després també surt a l'hora de competir.
És el que dèiem abans, però per més estic pressió i poder baixar temps, però també poder compartir-ho, no?, a més amb algú de casa. Bé, és que al final són aquells al·licients que segurament ajuden en els moments de més dificultat, que potser els acabaria superant igual, però crec que ho allejareixen una mica, no? Sí, sí, i això està de raó.
I després, doncs, vuit dies després, com ens explicaves, aquest bronze en el campionat de Catalunya de cinc quilòmetres, en la distància més curteta, més assequible, i també, aquí no vas, entenc, no vas poder rebaixar marca, però vas fer mínima pel campionat d'Espanya, que, evidentment, doncs, també, plena satisfacció. Sí, bueno, si amb l'altre no tenia, vull dir, no anàvem amb la intenció de fer podria, amb aquest encara era menys, no? Era, és molt més explosiva, és molt més ràpida,
Veníem de vuit dies d'una mitja, que vol dir que s'ha de recuperar de tots els entrenaments que has fet, de distàncies llargues i del campionat, no? Però, bueno, us van anar bé. Vull dir que, sí, no vaig baixar potser el temps que tinc, però, bueno, tampoc no m'esperava el resultat. Vull dir que molt content.
En aquell impàs de recuperació entre setmana, quina va ser la preparació per dir-ho d'alguna manera? Sortir a estirar les cames simplement o ja algun dia intentar anar a fer 5 quilòmetres a bon ritme? Com va ser això? No, no, no, va ser estirar les cames i com a molt un dia fer una mica d'excepció així més.
Més intensa, però poca cosa. I venint dels 21 que portaves, no podies fer massa tampoc per arribar bé.
Per coneixert una mica més, parlàvem d'aquesta polivalència per fer distàncies llargues, distàncies curtes. En els últims temps també ja l'any passat, per exemple, vam veure fent distàncies potser més curtes que no pas una marató, però no tan llargues com uns 5 quilòmetres, com 400 metres, 1.500 metres, 3.000 metres... Ets molt polivalent, estàs capacitat per fer tota mena de proves...
Sí, no sé, ho vaig provar, perquè bàsicament va fer això, vaig aprovar-ho, a veure què és el que hi ha. Sí que és veritat que quan tu fas els entrenaments, doncs veus una mica allà on estàs, i bueno, ha sortit bé, i la veritat és que és diferent, els entrenaments són diferents, la manera de plantejar-te la competició també, però tot són reptes, i al cap
El que busquem és això, el motivar-te i el seguir entrenant. No sé quant anys fa, vaig fer dues ultras i són maneres diferents de plantejar-te els entrenaments, però no et sabria dir si és
Si m'agrada més una cosa o una altra, són diferents. I llavors, és el que dèiem, són rectes. I et planteges i no és que surtin ni ben malament, sinó que hi ha uns resultats i crec que els dos entrenaments que fas surten els resultats.
Jo ho deia perquè normalment els aletes teniu dues, potser tres distàncies predilectes, és més estrany trobar tanta veritat, no? I a més a més el que posaves sobre la taula ara, que també ho havíem vist a través de les xarxes socials, que ja alguna vegada has fet alguna ultra que ja són paraules majors, no? És a dir que, ostres, sorprèn i parla molt bé de la passió, suposo que tens per...
per l'alatisme, que entenc que al final és la clau de tot plegant, no? Aquesta passió també, suposo, està bé, està en forma, però si no hi hagués aquesta passió pel córrer, per l'alatisme en general, suposo que no seria possible tot això. Jo crec que bàsicament t'ha d'agradar i t'ho has de passar bé. Mentre t'agradi i t'ho passis bé, jo crec que pots fer el que en aquest moment te vingui de gust. Però sobretot això, que t'ho passi bé, vull dir, no t'he sentit si has d'anar
Òbviament quan competeixes, papeixes, no? Però que te motivi això, el passar-te bé, el fer esport, i si a més a més, fent això, te surt bé i pots tindre algun pòdio, pots baixar marques, perfecte. I si no, l'important, el principal, és passar-te bé mentre s'ho fas.
I què millor que fer-ho, Sandra, que amb família? Abans parlaves del teu marit, que et fa a vegades de llebre o competeix al costat d'ell, però també a casa som molt esportistes la canalla, no? Tenim l'Albert Martí, que en parlem d'ell, doncs ara segurament ho farem no cada setmana, però quasi, quasi.
que està amb la Grupa Celèptica a Catalunya, també la vostra filla, la Laia, que en aquest cas practica vòlebol, però també entenc que fa algunes curses així a nivell popular. I fruit de tot això, i aquí sí que he dit, ostres, aquí hi ha una bona història, vau decidir crear el Club Esportiu del Salà, que està format bàsicament per vosaltres quatre, per la unitat familiar. Sí, sí, de fet el nom és el més inicial, però...
dels nostres quatre noms. Va ser, bueno, ens vam crear cursos popular, quan els nens eren petits, alguna vegada havíem fet relleus, i el típic, què posem, què posem? Doncs vinga, va. I vam buscar amb les inicials quin nom podíem fer, que fos fàcil també de pronunciar-lo o no.
I ens escrivíem així alguna vegada, no?, quan encorríem o tots quatre o tots tres, depèn de qui en aquest moment s'apuntava la cursa. Ens vam adonar que, o ens feia temor que algú ens agafés el nom i el vam registrar com a club. Llavors ens vam dir, no fos cap que hi hagi un, que li passi el nom i ens sabria greu perquè són les inicials dels quatre, no?, els Albert, Sandra i Laia.
I així ha sigut. Així tenim. Ja fa quants anys que tenim. Això pel que fa al nom, Sandra, però a mi m'hauria agradat viure aquell moment de, no sé si, a la taula de casa o prenent alguna cosa a algun bar. Escolta, anem a registrar un club que sigui de la unitat familiària, a partir d'aquí el tema del nom, però aquell moment de dir, anem a crear un club com a tal. Sí, sí, és... Bueno, ens...
Clar, jo estava mirant perquè pensava, com que hi hagi algú que digui, ai, el vull agafar o el vull fer servir, si hagués sigut un nom més comercial o que no té cap vinculació a nivell afectiu, potser no té fa tant. Però el fer les inicials dels nostres noms i que formar part del nucli familiàstic em hagués a fer un vídeo.
I llavors ho vam estar comentant, ho vam preguntar i ens vam dir si ho podeu registrar. I sí, sí, ho tenim registrat al Departament d'Esports de la Generalitat com a entitat.
A mi em sembla fascinant, insisteixo. A mi em sembla una idea fascinant i, a més a més, que es cau molt bé perquè, mira, demostra que en família es poden fer moltes coses, l'esport és una d'elles i és un exemple, no?, segurament portat al límit, crec, perquè jo crec que és la primera vegada que ho veig, però que, ostres, que fa molta petxoca i, mira, tenim la sort que ho tenim aquí a casa, al Baix Gallà, i que podem presumir d'aquesta...
d'aquesta gran idea. Així que, no res, seguirem. Si aneu a fer alguna cursa així juntets, també ho haurem d'explicar. Molt bé. Doncs, Sandra Jiménez, t'agraïm moltíssim que ens hagis atès aquells minutets Alves Gasports d'Altafulla Ràdio i No La Torre. És la primera vegada que parlem, però no serà l'última, ja t'ho aparteixo.
i seguirem a veure com avança aquesta temporada, que per cert, per acabar, ja amb això del Club Esportiu Barcelona se m'anava del cap. Assistiràs a aquests campionats d'Espanya pels quals has fet la mínima? Quins són els reptes que tens aquest 2026? No ho sé, ara per ara recuperam dels 21 i 25, que ja és.
i hem vist el campionat d'Espanya no sé si hi podré anar per logística familiar i per això ja ho veurem quan arribi el moment i així previsió, previsió hi ha pista coberta d'aquí 15 dies i ja ho veurem a veure com estem, si anem o no hi anem i si no després hi ha el que seria aire lliure i el que vagi sortint, perquè a vegades
Si et planteja alguna cosa que no t'havies procurat i dius, vinga, va, sí, fem-ho. Doncs sigui com sigui, estarem al cas, evidentment, d'aquestes primeres competències nacionals i després, si hi ha qualsevol altra cosa, també estarem per explicar-ho. Molt bé, moltes gràcies a l'altre. Busqueu-nos i segueu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports.
Doncs vinga, feta l'entrevista amb l'atleta de la Riera de Gallà, Sandra Jimeno. És moment de parlar o d'obrir, millor dit, una de les accions habituals ja del Baix Gasports. Marxa Aquàtica, amb l'Associació Marxa Aquàtica del Baix Gallà. Marxa Aquàtica
Doncs vinga va, que toca parlar de marxa aquàtica, de l'associació i totes les activitats que fan, que van més enllà també d'aquesta disciplina i ho fem com és habitual amb els seus responsables més directes. Pere Biancosquepa i Francesc Santís, bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé. Bon dia, molt bé.
Bé, activitat, ara en parlarem, però amb aquest temporal constant de pluja, vent, suposo que l'aigua... complicat.
És el més difícil. Portem des de primers d'any que no hem pogut fer pràcticament res, perquè el mar no està en condicions, però tenim altres activitats que si les portem a terme, la marxa nòrdica, el senderisme, anem fent d'altres coses. Però l'aquàtica, de moment, i encara ens queden uns dies, està aturada.
Deuen tenir ganes els aletes habituals de la marxa aquàtica. La veritat que sí, perquè a part n'hi ha una gent en concret que només fa marxa aquàtica, perquè és el que més li agrada, a part l'utilitzen com a esport complementari a el que ells fan, que són corredors o tal, i demanen la marxa aquàtica, però entre tot hi ha la seguretat,
i les previsions no han donat fins ara per poder-ho fer. I ara actualment, les últimes que hem estat mirant les previsions que n'hi ha, que mirem en tres plataformes diferents, ens donen que cap a potser el dia 18, 19 de febrer, però això va variant perquè va entrant una borrasca, una altra, una altra, i bueno, no...
entre tot és la seguretat primordial, substituïm aquesta activitat de marxa aquàtica, com diu el francès, amb la marxa nòrdica, amb el senderisme, i bueno. Afortunadament m'explicàveu ara fora de micròfons que les competicions habituals que organitzeu de marxa aquàtica doncs heu tingut, no sé si dir la bona sort o no, però la virtut d'establir-les a partir de març. Hi ha un temps prudencial, no?, a veure si ha millorat la situació, així que en aquest sentit
Ens hem de preocupar d'allò d'haver d'ajornar proves i una mica el que va passar l'any passat. Sí, exacte. A diferència, i per l'experiència de l'any passat, el que hem fet ha sigut retardar una miqueta les proves, perquè d'aquesta manera també esperem que s'hagi calmat una mica tot aquest frons de borrosques que no deixen passar i que es dificulten la feina.
i que llavors almenys no tinguem que suspendre les proves que després ens van acumular totes a final d'any i era cada setmana que havies de fer alguna cosa. De fet, crec que una de les mesures que ens vau explicar en el darrer programa del 25, parlant ja de què serien aquestes lligues, era que també reduïeu el número de proves, no?
Sí, també l'hem reduït. Vam ser molt optimistes en programar moltíssimes activitats i no és que la gent no respongués, però també d'alguna manera vam veure que tant nosaltres com els atletes arriba un moment en què estaves una miqueta col·lapsat i només que et passi, que tinguis que suspendre en unes quantes, després és molt difícil de poder-les fer.
En tot, hi ha una data concreta d'inici o encara l'heu acabat de determinar? Sabem que és el març pel que dèieu, però... És el març, no sé. A partir d'aquí? No me'n recordo la data, però em sembla que és a finals de març. A finals. Sé que vaig posar-la jo i no sé si és l'últim cap de setmana o el penúltim cap de setmana de març.
Ho vaig posar cap allà, cap a finals de març. Si està publicat ho trobaré, no? Sí, està publicat a la pàgina web nostra la secció d'activitats. Doncs ara ja en sortirà per aquí. I ja vaig ser conscient de mirar-ho de posar el més junt possible. Jo estàvem per evitar tot això del mal temps i tal, i després si havia gent que tenia altres activitats, doncs mira, exactament el 22. El 22 de març, eh? Sí.
22 de març. Fantàstic. Sí, que es començaria amb una prova de fons, em sembla. Estava mirant ara la lliga d'hivern i no en sortia, però la de fons... No, n'hi ha un apartat a la nostra web que es diu activitats o calendari d'activitats i allà surten totes les activitats que fem que no siguin els dies de cada dia. Perquè, com saps, nosaltres fem, durant la setmana, fem diferents tipus d'activitat de dilluns a dilluns.
I alguna vegada els divendres. Nosaltres per norma tenim dilluns i dimecres marxa aquàtica a la tarda, dimarts i dilluns al matí marxa aquàtica, dimarts i dimecres marxa nòrdica a la tarda, i després els divendres potser fem alguna conferència, com aquesta setmana tenim una conferència.
una xerrada sobre salut, nutrició i com actua el cos a partir dels 40 anys amb l'esport i sobre el sedentarisme. Avui fem una xerrada, demà, divendres, farem una xerrada a les 7 de la tarda a la sala esportiva que hem creat fa poc, que hem creat des de l'Ajuntament al parc esportiu, al costat del gimnàs.
Hi ha una aula allà, que la utilitzem per fer conferències o xerrades, i justament demà tenim una llicenciada en INEF.
que ens ve a fer una xerrada sobre l'esport i el sedentarisme a partir dels 40 anys. Llavors aprofitem, amb la qual cosa el que posa al nostre calendari d'activitats és una cosa que són caps de setmana, que està ple, i una altra són totes les activitats que fem durant la setmana. Quan no podem fer marxa aquàtica, substituïm per senderisme, que és el que estem fent durant aquests dos mesos, o per senderisme o per nòrdica.
Ho estic combinant. Doncs interessant aquesta xerrada sobretot pel públic que teniu vosaltres, que és en la seva pràcticament totalitat gent més gran de 40 anys, així que una activitat molt interessant per als vostres socis i sòcies i aquell que s'hi vulgui sumar.
Parlem de marxa nòrdica perquè seguiu, com deies, seguiu fent els entrenaments, teniu ja una primera prova per poder participar, no competitiva, i després el que va quedar pendent del 25 també, que estàveu a veure si us confirmaven una prova o no per poder organitzar, i sembla que així serà.
Doncs el que farem és, l'EFEC treu unes participacions, unes proves de nòrdica no competitives i altres competitives. Llavors, tindrem un grup de gent majoritari que anirà a fer, em sembla que són 15 o 16 proves que surt al calendari de l'EFEC, hem decidit fer unes 10 proves o entre 10 i 11 proves del calendari a diferents llocs del territori català.
de proves no competitives, i després tenim un grupet que està més preparat físicament, que potser fa Copa Catalana, de marxa nòrdica, com a club, i després, com a projecte, si fora de lloc, és anar presentant-se al campionat de clubs d'Espanya, campionat d'Espanya de clubs de marxa nòrdica. Però simplement per fer acta de presència, per conviure, per saber què pot ser un campionat d'Espanya de clubs de nòrdica que es fa crevillant, el mes d'octubre.
És a dir, anar a fer el tast, a viure una jornada de germano i de club i ja el tema més a nivell competitiu podríem deixar per més endavant. Però això és un grupet només, és a dir, un grupet de... no sé si seran 7, 8 persones que aniran...
a la prova que s'agraven, però en canvi a les proves no competitives esperem portar entre 20 i 30 persones a cada sortida que fem a diferents llocs de Catalunya, que és cada mes una prova o algun mes que toquen dues proves. Intentarem portar al redó, la nostra intenció és portar 20 persones de club
a fer les no-competitives, per compartir, com ho veus, no? És a dir, anem a fer l'activitat que és no-competitiva, fem esport, coneixem i compartim l'espai. Coneixem el poble, coneixem l'espai. I, bueno, això és la idea. Estava pensant que, segons quines proves, donen allò el premi a l'equip amb més participants. Potser alguns os causis que se n'organitzen d'aquests... És que les no-competitives em sembla que no, no? No donen res? No? Doncs mira, estaria...
Em sembla que només és les competitives. Bé, doncs una llàstima perquè seria una manera de fomentar també la pràctica a esports o a proves no competitives, que crec que també al final és important. I en referent a la prova que ens han donat a nosaltres... Sí, nosaltres la farem, finalment ens l'han otorgat, i nosaltres la farem el dia 13 de desembre,
a Creixell, un circuit que ja el tenim més que aprovat i que funcionarà. Espero molt bé i que convidem a tots que també estarà com a no competitiva i que ha sigut aprovada per la FEC.
Quina distància més o menys preveieu i per quins indrets, així, alguns exemples, bàsicament perquè ens fem una idea, potser. El fet és que volíem fer dos circuits, hem presentat dos circuits, un circuit de 8 quilòmetres, 400 metres, amb un desnivell de, em sembla que era 120 o 118, que és res.
I a l'altre circuit són 3 quilòmetres més, és a dir, 11 quilòmetres 400, i el desnivell no ho passava, em sembla que de 210. És a dir, són dues proves. Volíem presentar dues proves, llarga i curta. D'entrada, ens n'han aprovat les dues, però bé, de cara a com anés i vagi anant allà, acabem decidint si farem les dues o no. D'entrada faríem les dues proves, la llarga i la curta.
A la vegada, perquè surt simultàniament, i el no ser competitiva, si una persona està fent la curta i quan arriba al punt que ha de fer els 3 quilòmetres més decideix fer la llarga, tampoc n'hi haurà cap problema. Igual que al revés, si una persona fa la llarga i arriba al punt que ja fa retornada i vol acabar fent la curta, tampoc. El no ser competitiva no implica al final tindre que fer-ho sí obligatoriament.
Doncs el 13 de desembre, quan arribi el moment, ja en parlarem. Molt abans ja haurem parlat d'aquestes primeres experiències en aquest circuit, en aquestes proves, així que temps tindrem per poder parlar de la darrera casa, casa Crecet.
També m'heu deixat entre veure que teniu previst organitzar un nou tornet de ping-pong i això m'agrada molt perquè sí que a Torre d'Embarra tenim un club que fa ping-pong però no és d'aquells esports que poguessin trobar a tot arreu i a creixer. I vosaltres mateixos ja l'hem passat, vau organitzar un campionat, alguna activitat més i content de poder tornar. D'entrada nosaltres, l'associació
Tots els diumenges, que si tots els diumenges que no tenim activitats, de 10 a 12 fem ping-pong com a associació de marxa aquàtica. És una de les activitats que tenim dintre l'associació. Allà al Casal, a l'epicentre de Crecí.
Sí, en el casal municipal tenim aquestes... Sempre que no està ocupat per una altra activitat o que no hi ha res més, mirem de fer pim-pom perquè també tenim gent que no li agrada gaire l'aire lliure...
i els interessa ja fa dos anys que estem fent ping-pong, per això l'any passat vam fer el campionat i aquest any el tornem a fer el 12 d'abril sembla que sí que és el 12 d'abril
És que fem moltes coses i al final del cap se'n va. I bueno, doncs... 11. 11. 11 d'abril. I el que també tenim imminent per aquesta setmana que ve...
és la trial, és a dir, la prova de trial que fa l'Ajuntament i que nosaltres hi col·laborem en l'organització de tot el recorregut i tot el... com sempre, com sempre hem fet. Abans de parlar de la trial, que és el següent i el punt final, quanta gent teniu ara jugant a ping-pong?
Bueno, podem comptar amb unes... Dels que venen sempre, una quinzena de persones entre 15 i 20. No venen sempre els mateixos, però més o menys els comptem a tots els que venen, entre 15 i 20 persones. El que passa és que quan obres el campionat n'hi ha moltes més que venen o que juguen amb altres postos o que no juguen.
però que els agrada i que venen. També tenim gent dels nostres que venen a jugar d'aquests 15 o 20 que no volen competir, que no s'apunten a la competició. Més a nivell social, doncs. Sí, hi ha gent que li agrada més el social i no la competició. També està bé. Tenim molta gent també que es dedica a això, que a la competició no li diu res i no volen ser competitius i llavors quan és un tema competició no s'apunten. En canvi, quan és un tema social que ens juntem allà, anem fent partides, anem intercanviant, doncs sí, a això li agrada, no?
o mentre s'esperen, ara hem posat, mentre s'esperaven a les taules de ping-pong, perquè ens n'entava a vegades molta gent, un badminton d'aquests i van calentant amb el badminton. També és molt divertit el badminton, eh? Sí, sí, sí. Potser seria el següent pas, no? Explotar la via del badminton. Bueno, ara muntem el ping-pong, dues taules de ping-pong i una de badminton. I les tres estan plenes. Sí.
És a dir, la gent ve allà, xerren un amb uns altres, és com una... Aquelles dues hores és com un punt de trobada. A lo millor ve gent que no jugarà al ping-pong, però es troba amb altra gent que fa temps que no s'ha trobat, que només juga al ping-pong, que és el que diu ell, li agraden les activitats d'interior. Llavors és com un punt de trobada, no? El diumenge de 10 a 12 ens trobem allà i tal. I molt bé, molt bé, molt bé. Bé...
Bé, també. Doncs ho celebrem, que hi hagi aquesta aposta i, sobretot, aquest seguiment per part de gent. Competeixi o no competeixi? Al final, el més important és anar allà i practicar l'esport. A part, ja et dic, s'aprofita com un tema de trobar-nos en un lloc. Per exemple, ara farem el germanó, que ens anem a Santa Pola també a fer marxa acòlica. Si algú té un dubte, arriba el diumenge, que sap que estem de 10 a 12 allà, i qualsevol consulta l'aclarim.
Molt bé, doncs estarem atents quan arribi el campionat de ping-pong cap al mes d'abril, el dia 11 concretament. 12. Ell havia dit 12 a tu. 11 d'abril, que és dissabte, perdona. Jo m'he catat amb l'11. Sí, 11 d'abril, que és dissabte.
Doncs bé, per acabar, parlem d'aquest trail, crec que tindrà lloc aquest diumenge 15 de febrer, que jo us deia, només entrar per la porta avui, el carnaval, no, no, tranquil, que tots els esgotats. Bé, doncs això, serà una prova amb seguiment també i amb tot ocupat. Sí, sí, hem tancat, bueno, fa 24 hores que vam tancar...
perquè ja estàvem a tope i perquè també hem canviat alguna cosa i primer volem saber la capacitat que tenim perquè no sortim del camp de futbol.
com es venia sortint, totes les altres proves sempre s'han sortit des del camp de futbol, però llavors teníem tot un tram d'asfalt de la coma fins a arribar a l'autopista d'asfalt, que la veritat és que ara ens el...
l'hem eliminat anem per una altra banda se surt del parc esportiu que és on està el gimnàs, les pistes de pàdel i tot això com que és un espai nou en el que sí que hem fet diverses vegades el Canicros però la quantitat de gent és inferior per tant no sabem la capacitat i hem considerat que 250 participants eren suficients
i té prova la llarga, que són gairebé 11 quilòmetres, la curta, que són 3 700, i la caminada, que també serà la llarga, tot i que també n'hi ha que volen participar a la curta, cosa que amb la caminada ens és indiferent, perquè com que no puntua, qui voldrà farà la llarga i qui voldrà farà la curta. I aquestes seran les proves que llancem i que mirarem a veure com reacciona aquella zona,
per temes d'aparcament, per temes de mobilitat i per temes dels propis participants, la comoditat i com anirà. Primera prova de la Lliga Trail, no? Sí. Aquest 2026, que crec que és allò que s'havia de començar abans al gener, però com que també hi havia l'entrega de premis al gener, s'acumulava tot i al final crec que amb bon criteri s'ha decidit començar el febrer.
Així que primera prova de la Lliga de Tarragona Nord. Ara no sé si ho dic al revés, com que van canviant la nomenclatura, però ja ens entenem, no hi ha pèrdua. Doncs punt d'inici on els corredors i corredores, els que competeixin, buscaran els primers punts per a la Lliga, tant aquesta com amb una altra Lliga de... Sí, nosaltres també estem dintre de la Lliga Championship Barcelona. El Championship, tothom el coneix, perquè porten molts anys, són els cronometredors de la Marató de Barcelona, fins ara ho feien...
i la mitja marató i tal, bueno, porten molts anys treballant, i estem dintre de la lliga aquesta, és una lliga dintre de la lliga Trail Championship, perquè és una lliga que vam començar nosaltres fa quatre anys, és una lliga que es van convidar, quatre o cinc anys, no, ja, que es van convidar a presentar-la, el fet és que la va presentar el Sisko a Manresa, la lliga Trail Championship la va presentar ell, i es van llontar a les poblacions, es van dir d'entrar, som els únics que estem de Tarragona dintre d'aquesta lliga,
I molt contents, molt contents amb ells perquè ens aporta corredors de cert nivell, també, i que, bueno... I d'aquelles on entenc que molts de Barcelona, la possibilitat també que, si no el coneixen el poble, que el coneguin, l'entorn, en fi, tot això que sempre diem del turisme esportiu, no? Sí, això mateix. Això és un tema que és molt... que cada vegada veiem més que dona resultats, dona...
dona bons resultats, sí. Per al turisme, per al que és, sobretot, restaurants, i alguna vegada, fins i tot, per nocte, també. Sí, clar, ostres, un cap de setmana en un municipi de cost a Tarragona...
Qui no te'l firma? Així que, doncs, fantàstic. Doncs escolteu, acabem aquí la secció de la marxa aquàtica, tot i que de marxa aquàtica avui hem parlat poquet, però és el bo que té aquesta entitat, que llidareu, que té diverses branques i quan no es pot fer una cosa es pot fer una altra i que sempre esteu entretinguts. Així que jo crec que ja...
Paga la pena. Doncs que vagi molt bé. El diumenge dia 15, aquesta cursa trail, i ja ens anireu explicant el debut en la marxa nòrdica, i ja farem prèvies del campionat de ping-pong i tot plegat, així que no res. Ara, a finals d'aquest mes, principis de març, us tornem a tenir per aquí. Molt bé. Moltes gràcies. Doncs gràcies al Pere Biancos-Quepa i també al Francesc Santis. Que vagi molt bé. A veure. Gràcies.
Doncs bé, d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest dijous 5 de febrer de 2026. Com és habitual, el poden recuperar els webs 3, va dobles al tafulleradi.cat i on a quionellatorre.cat, el servei a la carta. També a través de les xarxes socials a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualix, arroba, Baix Gasports. Ens retrobem aquest divendres amb la prèvia del cap de setmana. Fins a les hores, que vagi molt bé, i si la pluja ho permet, doncs ja ho sabeu, feu una mica d'esport. Apa, a reveure, fins la propera.
Más un teléfono móvil con 60 GB de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
El 30 d'abril de 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració de Ravensbrück. 80 anys després, el podcast Les 6 de Ravensbrück explica les vides de 6 dones lleidatanes que van sobreviure-hi, amb testimonis, documents inèdits i la voluntat que la seva lluita persisteixi en la memòria.
El que va remoure les autores del podcast i va inspirar-ne la creació va ser un llibre i sis noms. Coloma Cero Costa, Generosa Cortina Roig, Felicitat Casa Nadal, Lola Casadella Puig, Conxita Grangeveleta i les germanes Pepita i Maria Maranges Bober. Són les sis de Ravensbrück.
Sintonitzes Ona la Torre. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura, el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha confirmat a través d'una entrada a la xarxa Social X que hi ha avenços en la reparació del talús de la P7 que va provocar l'accident del tren mortal de Gelida.
L'alcàrrec del Ministeri acompanya la publicació de dues fotografies on es veuen operaris treballant en aquest punt. Una de les imatges mostra el mur de contenció que s'ha construït de nou i Santà no explica que un cop acabada. Aquesta part de la infraestructura ara les tasques continuen sobre el mateix talús i sobre la carretera. El secretari d'Estat informa que es manté la previsió de poder recuperar el trànsit per tres carrils encendits sud en aquest punt de la P7 la setmana vinent.
I arrenca la negociació per als pressupostos de la Generalitat i els comuns han explicat què reclamaran al govern entre les demandes i a doblar els ajuts en habitatge fins als 1.200 milions d'euros, aprovar la llei per prohibir la compra especulativa d'habitatge en un termini de 6 mesos o doblar els autobusos interurbans que substitueixen els trens de Rodalies. La presidenta dels comuns és Jèssica Albiach.
Han de ser uns pressupostos que es noten. Volem que es noten. I el PSC ho ha d'entendre. Aquesta és la nostra condició. Aquest és el preu dels nostres vots. Volem que els pressupostos es noten quan pagues el lloguer, que es noten quan portem els nostres fills i les nostres filles a les escoles, que es noten quan demanem hora en el metge o per veure un especialista i que es noten quan agafem el transport públic.
I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala la immunitat europarlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els jutges han anul·lat la decisió del Parlament Europeu el 2021 de retirar-la. Una decisió motivada per la petició del Tribunal Suprem, malversació i desobediència en el cas de l'1 d'octubre. El Tribunal dona així la raó.
els tres independentistes i contradiu l'opinió del seu advocat general que el setembre passat va avalar que l'Eurocambra retirés la protecció parlamentària.
Més temes. Treballar de forma preventiva per garantir la lluita contra els incendis a tots els municipis de Catalunya. Aquest és l'objectiu de la nova Tanda d'Ajuts a la Generalitat, que preveu beneficiar més de 230 ajuntaments sense capacitat econòmica o tècnica per establir un pla de gestió contra incendis. Som municipis com Vimbodí o Poblet,
i que es troben en zones d'alta densitat forestal que manquen d'aquest recurs primordial per poder treballar sobre el terreny. Avui han rebut la visita del conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Urdeig. Notícies en xarxa
Nova edició de la Casa de la Vila. És l'espai que dediquem cada dijous i en remissió els diumenges a parlar amb els regidors que formen part del govern de l'Ajuntament de Tordambarra. Avui tenim amb nosaltres la regidora de Sobretat Ciutadana i Activitats, la Mari Carmen Martín, segona tinent d'alcaldia. Què tal? Com estem? Molt bé, bon dia. Com va? Bon dia per dir alguna cosa. Sí, ja...
Sí, portem uns dies amb molta pluja, en general bastant... no gaire intensa, excepte hi ha hagut algun moment que sí que la llevantada ha estat bastant forta, ja vam parlar amb l'alcalde, suposo que a nivell de... aprofitem ja per començar parlant d'aquest tema, no? A nivell d'efectius de seguretat aquí a Torre del Barra, Protecció Civil, Policia, heu estat molt pendents, no? Sí, sí.
Però bé, que de moment sembla ser que està la cosa bé, perquè aquest matí he vist les notícies per allà baix a Andalucía i Déu-n'hi-do. Això del canvi climàtic, al final, els negacionistes hauran de...
De veure que alguna cosa està passant, que no és normal. Que sí que és hivern i n'ha de ploure, però aquestes quantitats, i el mal que fan, sobretot això. Sí, estem parlant de quantitats que no són el que registren un any en qualsevol punt més o menys de la conca mediterrània, que podem tenir un clima similar, s'estan produint en un sol dia en algunes zones de la província de Càdix, com hem vist aquestes últimes hores.
Sobre tots els temes de seguretat ciutadana, protecció civil i altres qüestions, projectes que tenen a veure també amb activitats, parlarem en els pròxims minuts amb la regidora Mari Carmen Martín. Jo m'he portat aquí al quadre d'inversions que es va aprovar quan es va aprovar el pressupost municipal del 2026 per parlar d'alguns dels temes que hi ha, que suposo que també són una mostra dels projectes que teniu...
Que teniu per endavant. I, per exemple, no sé, una de les qüestions que també ja havíem comentat anteriorment és pel que fa a la policia local, el reforç amb nous vehicles, que és una de les inversions més importants també de les que es preveuen aquí en el vostre departament, no?
Hi han previstos tres vehicles, totalment equipats i logotipats, que estan en marxa ja les licitacions, per tant, en un parell de mesos espero que ja tenir-los gestos ja per fer servir. I hi ha un altre de protecció civil.
Clar, en total es calcula que uns 150.000 euros pels 3 vehicles que entenen que no són els vehicles habituals que poden estar... No, no, clar, no són els preus habituals de vehicles normals. I que a més requereix també una preparació, que han d'estar especialment habilitats per complir les funcions. Sí, sí, tant per fora com per dintre.
Segurament és la inversió més important pel que fa això a policia local de cara a aquest 2026. Parlant encara del pressupost, també es va parlar d'alguns aspectes relacionats amb la policia i amb temes de seguretat i també d'activitats pel que fa, per exemple, al reforç de la plantilla de cara al...
Alguns canvis en la RLT, que això entra més en qüestions de recursos humans, qüestions internes, no? Sí, els canvis de la RLT, com que ja van avançar ja fa mesos que volíem implementar la unitat de proximitat, un dels canvis que hem de començar per crear aquesta unitat és modificar les fitxes de la fitxa de gent de seguretat ciutadana normal, amb els horaris normals,
L'hem de modificar per tenir present a l'hora de crear la unitat que estigui correcta i es puguin aplicar horaris diferents dels típics de tors de matí, tarda i nit. Llavors és un pas que hem de fer per iniciar aquesta unitat de proximitat que està molt demandada per la ciutadania.
Amb aquesta voluntat d'aquesta policia més de peu de carrer, d'estar al costat dels ciutadans, ara que tenim ja des de fa un temps els Mossos d'Esquadra i que això, algunes tasques, sobretot pel que fa a policia judicial, l'ha permès allibar a la policia local i això permet...
Poder dedicar-nos més a això, al ciutadà de peu, estar tot el dia pendent de comerços, ciutadans, el que és una policia de proximitat més propera. I en aquest sentit, alguns dels projectes que teniu, i que ja es va parlar, és el tema de l'agent tutor, també està treballant en una unitat canina, tot això en què consisteix, com es va avançant?
Bé, l'agent Tutor és una figura que ja fa molts anys que funciona a moltes policies i és una figura que treballa a les escoles, als instituts, el que és la...
juntament amb els pares dels alumnes, amb els professors, amb els alumnes mateixos, i és una persona que està allà per rebre les inquietuds dels estudiants o detectar, tant dintre com fora, perquè no és només a dintre de les escoles, detectar problemes que puguin sorgir o puguin haver-hi, o prevenir que puguin sorgir problemes com el bullying o el consum de drogues, d'alcohol...
I bé, és una cosa que nosaltres la portàvem al programa, no sé si hi ha algun partit més, i creiem que és una cosa bastant interessant. I ja estem també des de la regidoria d'ensenyament. Ens han passat la petició, perquè això és un projecte que ha d'anar de la mà d'acció social,
D'ensenyament i de policia. Llavors, de part d'ensenyament és qui ha de fer la petició i a partir d'aquí ja començarem a fer tots els passos, formar els agents que hi han de participar i crear aquesta figura. Les escoles també l'han de passar, que ho han de demanar a través del Consell Escolar, ho han de votar també. O sigui que ara tenim uns quants passos burocràtics, fins que potser a veure si el curs que ve ja pot començar a funcionar.
Aquesta idea ja s'havia plantejat, ja va... És a dir, que ja s'havia parlat d'aquesta... Sí, l'única cosa és que s'havia de començar com tot, a fer el primer pas. I jo he aprofitat que vaig fer un postgrau aquest any passat de Seguretat Pública i em vaig enfocar el treball de final del postgrau, el vaig fer de l'agent tutor. I això m'ha servit també per poder implementar-lo aquí a la Torre. Suposo que és una figura aleshores que...
Teniu altres exemples on fixar-se i més o menys que està clar com pot funcionar. Sí, sí, i funciona molt bé. Està demostrat que funciona molt bé i s'agraeix de cara als pares de tenir un... Perquè no és la funció de policia, policia, d'estar allà, però serveix per donar seguretat perquè tu com a alumne, si tens un problema...
Normalment funcionen també amb bústies anònimes que tu pots deixar un correu electrònic, que pots deixar una consulta o explicar un problema que tens i la gent ho té en relació directa amb l'alumne. I pel que fa més concretament al departament i a la policia local, suposo que també...
per la vostra part, està molt clar també el perfil dels agents o la gent que ha de participar, que ha de formar part d'això, perquè suposo que també ha de tenir unes qualitats especials de tota manera. Sí, clar, sobretot empatia i saber tractar amb la gent jove i, bueno, sí, evidentment, també és una cosa voluntària que no obligarem a ningú, no? Tindran una formació específica perquè hi ha l'Associació d'Agents Tutors d'Espanya que és la carregada de formar-los, o sigui que hi ha una trajectòria i una...
que està molt assolit això, saps? Que no és una cosa nova que nosaltres ens inventem. Molt bé, doncs a veure si el curs vinent pot tirar endavant. Jo espero que sí. Jo posaré tot el meu amunt.
aquest tipus d'iniciatives deuen funcionar una mica així, no? Intentar, doncs, accelerar les coses perquè a l'inici del curs estigui funcionant, adaptar-se al calendari. No és una cosa que necessiti una inversió, perquè, al fi, tampoc no és de comprar res, ni de... és, sobretot, preparar els agents que hagin de formar part de la unitat i voluntat. I és el que jo crec que d'això encara ens queda bastant. I la unitat canina?
La Unitat Canina és un projecte que ens van presentar al començament del mandat, des de policia, però no era el moment, perquè tampoc no cal una inversió massa gran, no? Però, clar, hi ha coses que hem d'esperar a tenir els inputs tots clars.
I ens ho vam presentar, ens vam reunir amb ells i vam pensar que seria una bona cosa. Llavors, sobretot, la idea és de tenir una gent amb el seu gos, perquè això és superimportant, que sigui seu i que tinguin un víncul.
amb l'animal i la gent i es pot fer servir per detectar els parcs, les zones de menudeig o el tema de drogues perquè ha d'estar preparat per consumar i detectar drogues i creiem que seria una eina més
perquè la solució de les drogues no les tenim, però una eina per persuadir una mica aquests personatges i que la gent sàpiga que tenim una eina més per ajudar, que això, almenys a Torre d'Embarra, si es pot reduir una mica, estarem tots una mica més tranquils.
Seria aleshores un gos, una gent amb un gos? Sí, de moment, voldrien que fossin dos, però hem proposat a veure si hi hauria alguna cosa més, perquè ara de moment hi ha una gent que ja disposa d'aquest gos i ja porta ensinistrant el temps, i de moment començaríem amb un gos.
I en quant a calendari per posar-ho en marxa i tot, això està més definit? No ho sé, perquè ens tornem a topar amb la burocràcia. Hem de trobar la forma de com fer aquesta...
No sé com dir-li, perquè el gos és de la gent, no és de l'Ajuntament, perquè se li haurà de pagar el menjar, el veterinari, tot això s'ha de vehicular de manera legal perquè tot estigui bé. I una vegada que ja està, començarem, ja us avisarem per fer la presentació.
I tant, i tant. I clar, imaginem que això... Pensem en aquests gossos que utilitzen els gossos de seguretat i potser ens ve al cap operacions a gran escala de tràfic de drogues. Estem parlant aquí, clar, evidentment, de coses més petites, de patrullatge...
dels parcs, dels voltants de les escoles a l'hora del pati, o sigui, de les demandes que normalment tenim, sobretot de pares d'adolescents, que demanen més vigilància, més control, és una eina més, en comptes d'anar només, perquè tots sabem que és molt fàcil amagar-se un...
Una droga a la butxaca o a qualsevol lloc, d'aquesta manera, serà més difícil. Que sobretot és més enfocat a tema administratiu, que potser sortirà alguna detenció, no ho sabem, però que no és per fer grans... Sí, sí, sí.
Sí, aquestes tasques més de patrullatge comunes que es volien reforçades amb aquest gos, aquesta unitat canina. Per tant, aquest bloc també una miqueta parlen de policia local i encara sobre el pressupost del que es va debatre.
També està vinculat ja amb activitats, però hi havia tota la qüestió de l'ampliació de la zona blava a Bajamar, també aquest reforç d'agents de policia pel que fa a estiu i també després de vigilants de zona blava.
que això també implica un augment tant de la previsió de recaptació de zona blava com també de les multes i sancions. Imaginem que tot vinculat a això, no? Tens més places de zona blava, hi ha més possibilitats d'aquelles infraccions. Clar, hi ha més gent vigilant, hi ha més possibilitats d'enganxar a la persona que no posa el tíquet o que comet una part de policia local qualsevol altre tipus de denúncia de circulació.
Perquè aquests quatre agents estaran destinats a reforçar, no a fer patrullatge normal i de tor de matí, tarda i nit, sinó a la proximitat que volem implementar més endavant d'un horari més de tor partit, que estiguin en horari comercial per les zones comercials, per les zones de més afluència de turisme. I clar, si hi ha més gent mirant, segurament augmentarà les infraccions o reduirem els infractors.
no sabem quina serà la resposta. I la zona blava, evidentment, amb els agents que tenim de zona blava no arribarem a la zona, perquè és a l'altra banda de la via, tota la zona marítima. Llavors, necessitem reforçar també...
Primer, perquè si hi ha vigilància, entenc que tots ens posem més a posar el tíquet que si no n'hi ha, i després, si estàs vigilant, enganxes més infractors. Això ja passa, que a vegades dius, jo no he vist un vigilant...
Ho fem tots, jo crec. D'aquesta manera intentarem evitar posar denúncies, evidentment, però no sabem com reaccionarà la gent. Un petit detall també, perquè tot just ahir recollíem, i hi ha molts mitjans de comunicació que s'han fet en ressò d'un accident que va haver-hi a l'antiga carretera de la Riera,
gairebé arribant a la rotonda del puntet el passat 1 de gener. La informació ha sortit ara, els detalls han sortit ara. Més que ara és per l'espectacularitat i per els detalls que hem conegut de, per exemple, la velocitat que circulava el conductor d'aquest vehicle. En el moment de tenir l'accident anava a 130 per hora, en un tram de 30, va arribant a 200 per hora. Suposo que aquests casos són una cosa excepcional, que va sorprendre molt i bé, també...
No sé si en general aquest pla de seguretat de Nadal que es va activar, això potser és el fet més destacat i més... I és una cosa que no és normal, la veritat, i menys a una via que és de 30, perquè si passa una autopista, una autovia, una carretera nacional, que pots anar 90, 100, però la veritat que aquella zona no és habitual que passin aquests accidents.
però l'alcohol, la nit, coses que passen, un accident. És curiós, però gràcies que no va passar res, no va haver-hi cap desgràcia personal, només material. Sí, clar, veient al final la velocitat de la qual parlem, on va acabar el cotxe, al final veient el balanç dels ferits, va ser gairebé res. I
I mira que es fan campanyes i s'intenta conscienciar el tema de la beguda, de l'alcohol i la conducció, però sempre hi ha alguna excessió. No sabem...
Parlem de qüestions vinculades més a activitats, perquè tenim força moviment. Sí, està el departament treballant a tope. Hi ha una qüestió sobre el servei de verificació. En què consisteix això?
Això consisteix en la normativa d'activitats obligar els ajuntaments a fer unes verificacions de les activitats periòdicament i s'ha de fer un pla que s'ha publicat i s'ha penjat al portal de transparència
perquè ha de ser públic, llavors consisteix en que 13 empreses anualment seran verificades o controlades per una empresa externa, que és una ECA, que és una empresa de control que està avalada per la Generalitat i l'únic que farà és, previ avís amb els propietaris d'aquests establiments,
fer una comprovació que aquella activitat i els requisits que ha de tenir aquella activitat que van vinculats a la seva llicència i al que va demanar el seu dia, se segueixen complint actualment. I a partir d'aquí ho anirem fent anualment, perquè és el primer que es fa, que és un pla de verificació. Això ja s'havia d'haver tingut ja o...?
Bueno, sí, suposo que podies començar quan... Clar, això també ha portat una feina perquè la cap d'activitats porta setmanes ja des de l'any passat preparant-lo, perquè clar, s'ha de fer la licitació, s'ha de preparar el pla, s'ha de mirar tota la normativa, s'ha de decidir amb uns criteris quines empreses, perquè no és a l'atzar de dir t'ha tocat, sinó hi ha uns criteris tècnics per decidir quines empreses, llavors porta una feina darrere important. Llavors, clar, ara ja...
És el que diem, treballes, treballes i al final van sortint les coses. Ara toca que el 26 es porti a terme aquest pla de verificació. Molt bé. Això que es posarà en marxa aquest any té a veure amb les activitats dels establiments d'aquí de Torredembarra i el control del compliment de tots els tràmits i normes que hi ha al seu voltant pel que fa a la seva activitat.
Esteu també molt actius pel que fa, tot just abans de començar l'entrevista dèiem que teniu força activitat pel que fa a licitacions d'alguns serveis vinculats també a les zones de platja. No sé si en general és també perquè hi hagi determinats punts del litoral de Torre d'Embarra adaptar-lo a la realitat, per exemple, d'un espai d'interès natural protegit on no es poden posar activitats a...
A la platja no, però que sí que hi hagi determinats serveis, sobretot de cara a l'estiu, quan, evidentment, hi ha un augment de població important i un augment de l'activitat en aquesta zona. Sí, perquè el que hem vist aquests últims anys, consultes i trucades de persones que truquen a activitats, no de, a part de la ciutadania, que també t'ho demana més a tu directament el polític, però de persones que es dediquen a aquests serveis de food trucks o de xiringuitos o coses d'aquestes,
demanaven que m'interessaria una xorreria, m'interessaria col·locar-me al pàrquing de Mañer i Flaquer per Nadal. Hem tingut moltes consultes d'aquest tipus, el que passa és que, com que aquests serveis no estan licitats, no es poden fer així directament, que tu truques o tu ho demanes i t'ho dono. S'ha de fer una concurrència pública, s'ha de licitar, s'ha de presentar a tothom que vulgui,
i no es podien donar serveis d'aquests. Llavors hem ajuntat les dues demandes i hem vist que hi ha determinades zones, sobretot a l'època estival o Setmana Santa o de més concurrència aquí a la població, que podria ser interessant donar aquests serveis de menjar, de beure, d'aquest tipus, no?
Allà a la zona de muntanya ens quedés, com ja sabem, no es poden posar res a la platja perquè és protegit, però tenim a la banda de la via d'aquí de muntanya, diguéssim, hi ha la nova torre d'embarra, hi ha una zona com un petit passeig, que allà es col·loquen aquí al subterrani i es col·loquen normalment als lavabos de l'estiu, no?,
Ho vam anar a mirar amb els tècnics i vam pensar, bueno, xiringuito, de moment, no es pot fer perquè no tenim els serveis habilitats, clavegueram i temes d'aquests que ja seria una inversió més complexa i que potser no estaríem atents pel 2026, vam pensar, podem oferir, encara que tingui la seva terrassa i tot com un xiringuito, però amb un tipus de food truck o de caravana d'aquestes de consum.
I també vam aprofitar, no sé si seran tres licitacions o una amb tres lots, el tema de la xorreria, que també ens ho demanaven molt a la zona de les Dunes, que també és una zona que hi ha els càmpings, hi ha molt moviment de gent passejant, ho faria el servei de xorreria allà.
A l'aparcament de les zones. Sí, a la zona que hi ha l'aparcament. I després també en tenien bastanta demanda, tant de professionals com de clients, a la zona de Viló. L'únic que a la zona de Viló descartem el tema de menjars, de fer fums i coses més, gelats o sucs o coses més... I bé, doncs...
Donar aquest servei que ara s'està donant d'una banda dintre la platja per les guinguetes de la platja, però són zones que quedaven una mica com descobertes. Sí, perquè allà a la zona de la nova Torre d'Embarra no hi ha cap oferta per anar a prendre-t'un cafè, per exemple.
amb el tècnic que aquest matí parlaven que els mateixos Mossos a vegades els demanaven no podíeu posar per aquí algun bar o alguna cosa que no tenim on prendre un cafè? La idea és aquesta, donar el servei. I això sortirà a la licitació pròximament? Ho volem preparar per aquest estiu, és la intenció. Hem de córrer, per això et deia que tinc el departament, pobres...
Clar, hi teniu el feedback tant d'empresaris que volen instal·lar-se com també de ciutadans. Home, jo entenc que sí, perquè ens han trucat aquests darrers anys, ens ha trucat molta gent i sempre els hem dit que, bé, que com era... Clar, la tècnica sempre deia que és una voluntat política de voler donar aquest servei. A partir d'aquí, si es vol fer, tirem endavant tècnicament i comencen. Ara estaran treballant amb els plecs, com volem que sigui...
els espais, què volem que ho fes, bueno, tot una mica. Molt bé. Doncs bé, veurem de cara a l'estiu com... És com una prova pilot. Si després funciona, allà, per exemple, podria plantejar-se fer la inversió de portaclavagueram, per en comptes que sigui una Fugtrak, sigui com un quiosc o una cosa més, però bueno, de moment jo crec que donarà bon resultat. Ja...
Doncs bé, veurem si funcionarà de cara a l'estiu. Ho comprovarem. Per acabar, estem pendents també de tot el tema dels pisos turístics. Recordem que l'aturcament de noves licències està congelada ja des de fa un temps, no? Un període d'anys o tres. D'autobre del 23...
Pot ser del 20. No, 23, potser hi ha 23. Un parell d'any segur. I tot això també esteu treballant amb la comissió per fer l'ordenança que reguli aquests usos dels pisos turístics, a la vegada que des del Departament d'Urbanisme es treballa amb la modificació del planejament per determinar...
La distribució de zones i... Sí, bueno, sobretot el problema que tenim quan va sortir aquell decret és que el decret el que diu és que el teu planejament de tots els municipis catalans han de tenir previst l'ús d'habitatge turístic al planejament. Clar, el nostre no ho té.
Llavors no existeix aquest ús. Fins aquell moment no teníem cap norma que ens digués que si no ho teníem previst no es pogués fer, però el decret especifica molt clarament que el primer, perquè per donar les noves llicències, una vegada que estigui tot en...
En norma s'haurà de demanar una llicència urbanística. Llavors ja t'està vinculant la llicència d'activitat a un altre tema més urbanístic. Per tant, el primer que s'ha de fer i més important és modificar aquest planejament, que sembla ser que ja està bastant en marxa, i a partir d'aquí, quan ja hem de, a nivell clar polític, determinar
Quines zones volem més, quines zones volem menys, quines no, quin és el topall, dintre del topall que ens dona el decret, que és el 10 llicències per cada 100 habitants. Si volem això, volem 5 o volem 8 o... És el que hem d'acabar de decidir que això també anirà tant a la... Bé, el planejament no és obligatori posar-ho, però sobretot a l'ordenança, les limitacions i el topall de llicències.
Per fer l'ordenança us heu de reunir ara? El dilluns tenim la següent comissió, que està bastant avançada, però la part més avançada és la de requisits, de quina documentació, el que vam decidir...
D'una manera, perquè clar, sempre teníem queixes que no perseguim els il·legals, perquè sabem que hi ha molts pisos turístics que fan la funció de pis turístic que no tenen la seva llicència, entre d'altres coses perquè portem això dos anys i escaig que no se'n donen. Llavors, identificar-los amb una placa...
Perquè d'aquesta manera, si tu ets d'una comunitat que t'he permès, perquè això també les comunitats estan a través de les seves assemblees prohibint l'activitat de pis turístic, això és una altra qüestió. Que tu si ets un veí i veus entrar i sortir gent d'un pis, com a mínim que sàpigues si això pot ser o no pot ser legal, perquè tindrà la seva identificació.
O sigui, són coses com més de diari les que estem treballant perquè fins que no tinguem l'altra banda no podrem aplicar l'ordenança. Llavors hem de veure si es podria aplicar o que entrés en vigor per trossos, no sé si legalment es podria.
plaques pot entrar en vigor a partir del mes que s'aprovi perquè hi ha els que tenim que ho puguin fer o potser legalment ens diuen que no, que fins que no tinguem el planejament o sigui que està tot una mica però sobretot que el dubte sempre ens fan preguntes i truca molta gent no es poden donar licències perquè no tenim això
enllestit. Doncs bé, veurem com va també aquesta trobada de la comissió i anirem fent seguiment del tema. Ens quedem sense temps, agraïm a la regidora Mari Carmen Martín de la societat ciutadana i activitats que hagi acompanyat una vegada més aquí a la sintonia d'una la torre a la Casa de la Vila. Moltes gràcies a vosaltres. Vinga, bon dia.
Aquest febrer se sabrà quan costaria acabar el Teatre Auditori de Torredembarra. L'empresa encarregada de redactar el projecte executiu ha d'entregar el document a l'Ajuntament durant aquest mes, segons ha explicat a la Casa de la Vila el regidor d'Urbanisme Javier Perellón.
Al principi, al mes de febrer, és quan tenen d'entregar. Aquest mes que ve tenen d'entregar ja el projecte executiu. Per tant, saben exactament quin serà l'import realment de què seria de licitació futura. Sabrien exactament quin és el cor real. I com tu ho has dit, de moment es van treballar i des de la Diputació van concedir 468.000 euros.
Aquest projecte ha de determinar què manca per acabar l'equipament i quan costaria completar l'obra. La policia local i els Mossos d'Esquadra han detingut un conductor per presumptat tràfic de drogues. Els fets es van produir dissabte passat cap a les 3 de la matinada en el marc d'un patrullatge preventiu a l'antiga carretera de la Riera.
L'Ajuntament ha obert el termini per sol·licitar la reducció de la taxa de la brossa. Aquest descompte el poden demanar als habitatges de les zones on es fa el porta-porta i als establiments i negocis que l'any passat tinguessin vigent l'acord de col·laboració per la recollida selectiva. Demà divendres torna la ruta gastronòmica Tastem Torre d'Embarra després d'una aturada d'uns dos mesos. Un total de vuit restaurants de la torre serviran els divendres platets acompanyats d'una copa de biocava que varien cada setmana.
Els nois de la Torre aposten per la continuïtat de la Junta Directiva i Tècnica per als pròxims dos anys. La Colla va celebrar aquest dimecres la seva assemblea ordinària on es va decidir mantenir els càrrecs més importants dels seus òrgans de responsabilitat. Gerard Canyelles es mantindrà com a president i Oriol Nin i Aina Requesens com a cocaps de Colla.
Avui dijous se celebra la tercera sessió del trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gingran. En aquest cas, la investigadora de la URB, Magda Constantí, oferirà la xerrada del residu al bioplàstic i energia. Serà a partir de les 6 de la tarda a Calmaillà.
I avui també l'associació cultural La Sínia i el Nus Escènic faran una segona reunió informativa per muntar l'espectacle Santa Rosalia quan la pos feu pregària. La cita serà a dos quarts de set de la tarda a la sala 5 del Casal Municipal.
Hi haurà propostes també que arribaran al cap de setmana. L'Escola Municipal de Música organitza una nova edició del Picarol. Serà aquest dissabte, 7 de febrer, encara queden algunes places disponibles. I diumenge al migdia hi tornarà a haver una cita amb les Jan Sessions i el micròfon obert a la plaça Catalunya.
Les actuacions començaran a les 12 del migdia i s'allargaran fins a les 3 de la tarda. La sessió la dinamitzaran Os Odyssey Strings amb una barreja de música balcànica i mediterrània. Avui a l'informatiu també us explicarem que a Ona la Torre ens sumarem a la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, que serà divendres de la setmana vinent, el 13 de febrer. Serà una jornada de portes obertes durant la tarda. A més, participarem al programa especial de ràdio, el Dia R, que organitzen conjuntament la xarxa i la Federació de Ràdios Local.