són uns 7.000 metres cúbics. L'altre arribarà a l'abril, quan la situació meteorològica pugui ser més estable i es prepari el terreny per la temporada turística.
Aquestes aportacions responen a la necessitat de protegir les culleres perquè no caïn el passeig i les cares adjacents. Per tant, l'objectiu és de protecció de les metges de construcció que no pas pensant en una amplitud gran de platja que realment no hi serà. Hem d'esperar aquesta amplitud de platja i, a més a més,
Ja sabem que la sorrega que posem aquí davant ara mateix és temporal, que ens dona aquesta protecció perquè enfronta els temporals que se l'emporten i per tant després ja no hi és, per tant és més de protecció.
L'actuació respon al conveni pel qual el port de Torre d'Embarra està obligat a compensar les platges que es troben al sud de la infraestructura per l'impacte que aquesta té en el moviment de sediments. Com ha assenyalat Muntades, és el primer cop que el port costeja aquest trasllatge que anteriorment ho havia assumit l'Estat. Els costos de distribuir la sorra per la platja Altafollenca, però, van a càrrec de l'Ajuntament, que hi destina 30.000 euros.
El port de Rebembarra s'encarrega d'aquesta extracció i dipositar-ho en el punt d'estir, que és aquí, i pel que fa a escampar-ho per la platja, doncs això ho assumim des de l'Ajuntament d'Altafulla, amb un cost d'uns 30.000 euros, i bé, els nostres assessors en platja estan d'això també, dirigint-la per on anem dipositant aquesta sorra que ens arriba, que en principi serà una meitat, que és el que s'està fent ara, es quedarà a la zona del Fortí, es redistribuirà per allí,
i l'altra meitat, aquí enfront de Botigues de Mar, que és, com sabeu, el punt més crític de la nostra platja, el que rem més erosió. Muntades igualment reconeix que la d'Altafulla és una platja regressiva i que l'impacte que té el port en aquesta condició és només un dels diversos factors que la fan així.
Sense d'immunitzar que sigui l'únic culpable de la regressió de la platja d'Altafulla, evidentment que no. Aquí tenim la mateixa obra d'aquest passeig que està fet damunt la platja, l'urbanització de tot el litoral, la falta d'aportació de sediments pel riu, l'extracció històrica de còduls d'aquesta platja per les construccions de l'interior i per la fàbrica. Per tant, hi ha múltiples factors que han fet que aquesta platja sigui una platja regressiva. El Port de Torre del Mar és una peça més dintre tot aquest pudre.
Més enllà de les aportacions de sorra, l'eficàcia de les quals és valorable tant des del punt de vista del port de Torredambarra com des de criteris tècnics, el consistori recorda que estan treballant en altres mesures a mitjà i llarg termini per fer que la platja sigui més resilient. La possible construcció d'un espigó submergit i fer que els extrems del passeig siguin més permeables, és a dir, eliminar el ciment de la plaça Consolat de Mar i de l'altre extrem del final del carrer Pescadors,
D'aquesta manera es guanyaria amb plada de platja i el terreny absorbiria millor l'aigua. La Diputació de Tarragona destinarà 468.000 euros l'any vinent per al Teatre Auditori de Torredembarra. La partida s'inclou en el pressupost de l'any vinent, que es va aprovar divendres. L'Ajuntament està pendent de la redacció del projecte, que determinarà què queda per acabar l'equipament i quan costarà.
Una tasca que està realitzant l'estudi d'arquitectura Xavier Climent. Des de l'Ajuntament de la Torre apuntaven fa unes setmanes que la xifra podria estar al voltant dels 3 milions d'euros. Paral·lelament es busquen vies de finançament per poder fer l'obra. Una d'elles és precisament la Diputació de Tarragona, que segons el pressupost aprovat la setmana passada, destinarà una mica menys de mig milió d'euros al teatre auditori l'any vinent.
L'alcalde de Torredambarra, Valer Pino, celebra la inclusió d'aquesta partida al pressupost de la Diputació.
Una nominativa important, no només per Torredembarra, sinó que per tot el Baix Gallà i també per tota la comarca, perquè entenem que el teatre auditori és publicat a Torredembarra, però que també podrà donar servei a alguns municipis quan ho necessitin. I tenim una acció més de territoris, més enllà de la nostra propietat, com el teatre auditori.
L'alcalde també espera que en els pròxims mesos s'avanci en aquesta qüestió pel que fa enllestir el projecte executiu.
Pensem que estem amb licitat el projecte executiu del teatre i, per tant, aquest ha d'arribar uns mesos. És a dir, d'aquí uns mesos es precipitarà aquesta decisió de tirar endavant el teatre auditori i el que estem fent, picant totes les portes, és explicar la importància, com deia, i existeixo el territori i el veig allà, de tenir operatiu aquest teatre auditori.
També s'està treballant tant amb la Generalitat com amb l'Estat per aconseguir subvencions. En el primer cas, aquest projecte és un dels que es van tractar en la reunió amb el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, durant la seva visita a Torre d'en Barra la setmana passada. Pel que fa a una possible subvenció estatal, també es va tractar amb la subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, a mitjans del passat mes de setembre.
Les obres del teatre auditori es van adjudicar el 2006 per 2,3 milions d'euros. El 2010 es van aturar les obres per fer unes comprovacions i ja no es van reprendre. Així del que havia de ser una auditori amb una sala principal de 2.700 metres quadrats i unes 500 butaques, 19 anys després només hi ha disponible el vestíbul que es va habilitar el 2017 com a sala polivalent per evitar perdre la subvenció que s'havia rebut.
Ja han acabat les obres de renaturalització de l'esplanada a l'entrada dels muntanyans, que s'havien iniciat al mes de setembre. L'actuació s'ha realitzat al solar d'uns 4.400 metres quadrats que hi ha a prop del Club Marítim Torredembarra i que fins fa poc s'utilitzava com a aparcament irregular.
Segons ha informat TAC12, les obres ja han estat recepcionades per part del Servei Provincial de Costes de Tarragona, que ha invertit uns 50.000 euros en aquesta actuació. Les obres han consistit en retirar el terreny compactat, a crear dues petites llacunes connectades a nivell freàtic
i plantar vegetació autòctona de prats i jonqueres alòfiles. A l'hora s'ha habilitat un itinerari interior per a vianants que permet el gaudir de l'espai restaurat sense afectar-ne la recuperació. També s'ha instal·lat un tancament perimetral amb pal i corda per impedir l'accés als vehicles.
L'actuació contribueix a la renaturalització del litoral i a la millora de la biodiversitat. De fet, aproximadament la meitat de l'esplanada ubicada dins el domini públic marítim o terrestre de la platja dels muntanyans està inclosa dins l'espai d'interès natural protegit.
L'Ajuntament de Roda de Barà reclama la titularitat del Camí dels Horts arran de les denúncies al ple per unes obres irregulars. La polèmica situació urbanística al Camí dels Horts va entrar a debat a la darrera sessió plenària de l'Ajuntament arran d'una pregunta de la regidora d'Esquerra Republicana, Eva Maria Jiménez, que va denunciar les actuacions de la propietària d'una finca de la zona i va exigir accions per part del consistori.
Ens vam comentar que havíem parlat amb la propietat dels molins per tal que retirés el mur que ha construït damunt del rec. A més a més, ha retirat indicacions posant-les en altres llocs, ha tapat el camí que puja al Cucurull, que si no va xerrada és un camí municipal, ha asfaltat l'entrada per tal de fer aparcaments i d'altres seccions que estàs ocupant.
Un espai que no és teu i un espai que està pendent de ser estudiat perquè sigui un bé cultural d'interès local.
L'alcalde Pere Virgili va detallar que el passat 26 de juny l'inspector d'Obres Públiques ja va aixecar acte en constatar la construcció del marge de 30 centímetres sobre l'antiga canalització d'aigua. Després es va realitzar una reunió in situ on es va intentar que la propietària desfés l'obra voluntàriament. I ara l'Ajuntament ha decidit engegar diferents línies d'actuació.
Primerament s'ha procedit per la via administrativa, enviant un informe de l'arquitecte a la propietària on es constata que s'ha construït en terreny alier, una part sobre la propietat de l'Ajuntament i una altra sobre la finca d'un altre particular, que el mateix propietari va encarregat de restablir-la. Si aquesta via administrativa no funciona, l'alcalde no descarta portar el cas a la justícia civil.
O sigui, aquesta persona va actuar sobre la seva finca, diguem-ho així, de moment, sobre la finca de l'Ajuntament, geogràficament situats així de sud a nord, i sobre la finca d'un particular. La petita actuació sobre una finca d'un particular, que el particular mateix ja es va preocupar per restablir la normalitat, diguem-ho així.
A l'Ajuntament no podem actuar d'aquesta manera, no podem anar allà a picar i arrencar-ho tot, sinó que segurament, si no, ho intentarem una altra vegada. Entra en raó, haurem d'anar per la via civil. A més, el consistori ha iniciat els tràmits per recuperar la titularitat municipal de tot el camí i de l'antiga infraestructura de rec, basant-se en la possessió immemorial al registrat de la propietat, com explica el mateix alcalde.
La recuperació, diguéssim, de la titularitat municipal, que estem parlant amb el registre de la propietat, per com fer-ho, de temps immemorial, diem nosaltres, de la titularitat del camí, no només del camí, sinó d'aquella infraestructura que en els anys, de fa molts anys, portava l'aigua de boca a roda, com és el rec, que després ja només va servir pel rec dels horts i demés,
però de moment el tràmit no és ràpid. A banda de la recuperació del domini públic, l'alcalde Virgili ha informat que l'Ajuntament de Roda exigit a la propietària la redacció d'un pla especial per regularitzar les modificacions realitzades.
Roda de Barà encendrà els llums de Nadal aquest dijous amb animació sorpresa. El municipi Rodenc donarà oficialment la benvinguda al Nadal aquest dijous a les 6 de la tarda amb l'encesa de llums. L'acte tindrà lloc a la plaça Catalunya, que es convertirà en un espai màgic per petits i grans, ja que comptarà amb animació sorpresa pensada per aportar un toc especial a l'inici de les festes. Ho explica la regidora de comerç, Rosana Dorantes.
El dia 4, a les 6 de la tarda, hi haurà l'encesa. Minuts abans podreu veure, tots qui s'apropi per allà a la plaça Catalunya vingut de Sant Jordi, que tindrem una miqueta d'animació, sorpresa, que estiguin alerta tots els nens i nenes que a ells els agradaran, i a gent gran també els agradarà.
Amb l'encesa dels llums, Roda de Barà iniciarà el calendari d'activitats nadalenques que s'allargaran durant les pròximes setmanes. La primera serà la Fira de Nadal que organitza l'Associació de Veïns Costa d'Aurà de Barà i que se celebrarà al carrer Sínia els dies 6, 7 i 8 de desembre amb parades, productes nadalencs i propostes per tota la família.
L'Ajuntament de Torredambarrà ha obert un concurs oposició per a 8 places d'auxiliar administratiu. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura durant tot aquest mes de desembre fins al dia 31. Es tracta d'un procés selectiu per la cobertura amb caràcter funcionari de carrera de 8 places d'auxiliar administratiu d'administració general, grup C, subgrup C2.
El procés es farà mitjançant concurs oposició d'accés lliure. Així mateix s'establirà una borsa de treball per cobrir possibles substitucions, pacants sobrevingudes o necessitats de personal amb el mateix perfil professional. Entre les tasques que hauran de fer les persones seleccionades hi ha elaborar la documentació administrativa, tramitar expedients, realitzar liquidacions i cobraments o informar i atendre el públic per optar a les places cal tenir el graduat escolar i el nivell C1 de català.
L'Ajuntament de Torredembarra donarà continuïtat al projecte Espai en Família durant tot el 2026. De fet, el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez, ha comentat que ja tenen tancada la programació per al primer semestre del proper any i que aviat la presentaran.
El cicle Espai en Família és un programa mensual d'activitats lúdiques, culturals i educatives pensat perquè infants i famílies puguin compartir temps de qualitat junts que es va impulsar a principis d'aquest 2025. Ramiret destaca el treball conjunt que es fa des de diferents apartaments de l'Ajuntament per impulsar aquest projecte que permet augmentar l'oferta d'activitats per a les famílies al municipi.
Ara ja estem treballant de cara a la propera edició de 2026 i el que ens hem de sentir més orgullosos a nivell de l'equip de govern de l'Ajuntament de Torralambarra és que aquest tema també és un tema molt transversal que no entén de regidories i per tant ho estem treballant de manera conjunta no només govern obert
sinó també a través de la residoria de joventut i infància i també a través de la residoria de cultura, treballant tots junts per tirar endavant aquest Espai en Família. El regidor de Govern obert destaca l'estabilitat del programa Espai en Família durant tot l'any amb gairebé una cita mensual. A la vegada també parla que les activitats pensades per les famílies i els infants estan presents en altres actes i festes que es fan al municipi, com per exemple per Nadal.
Evidentment la contractació es farà durant tot l'any, però primer anunciarem el primer semestre i després anunciarem la segona fase, però tot i així l'Espai en Família és un programa d'activitats durant tot l'any. Però recordem que ara que s'acaba de presentar la programació de Nadal a la Torre d'en Barra, també té una programació tan àmplia dedicada a infants i famílies que aquest any des de l'Ajuntament hem decidit ja no ressaltar les activitats infantils,
que n'hi ha tantes i són tan variades que bé, que si alguna cosa hi ha a Torra d'Embarra ara mateix són activitats infantils i familiars. L'oferta del projecte Espai en Família inclou contacontes, tallers o espectacles destinats a diferents franges d'edat. Abans d'acabar l'any encara queda una proposta, un contacontes i un taller de Nadal que es farà el dissabte 20 de desembre al Parc de Cal Llobet.
L'Escola d'Adults d'Altafulla prepara el nou trimestre que començarà al gener amb noves propostes després d'una arrencada del curs prudent a l'octubre. La dinàmica del centre anirà determinada per la demanda existent i en aquest sentit s'han pogut constatar diverses inquietuds entre la ciutadania de la vila a les quals es confia a donar resposta amb les propostes dels pròxims tres mesos.
Així ja s'han obert les inscripcions per assistir als cursos que es mantenen d'aquest primer trimestre, com alfabetització de català i català bàsic. A més, s'ofereixen els nivells B i C. D'altra banda, es pot cursar conversa d'anglès i conversa d'italià, a més de làctic, bàsic i mitjà. La qualcaldessa i regidora d'Educació d'Altafulla, Alba Muntades,
ha explicat que arran de les píndoles informatives que s'han fet aquest primer trimestre s'ha copsat l'interès de la població per adquirir coneixements sobre qüestions com la intel·ligència artificial i per això se n'oferiran nous tallers al respecte.
A través de les píndoles formatives que hi ha hagut en aquest primer trimestre s'han captat algun interès de gent amb ganes de fer algun curs concret, un petit curs d'algun tema en concret, com són la intel·ligència artificial, que de fet es fa el seminari aquest divendres i és el que més èxit ha tingut i més gent s'ha interessat per poder fer un curs una mica més d'aprofundiment, són cursos temàtics, ja estava prevista la licitació de fer blocs temàtics,
es faran dos blocs temàtics, un d'intel·ligència artificial i un altre de jardineria.
També es faran tallers a jardineria, fruit de la bona rebuda que van tenir els tallers que es van fer recentment a la vila, tot i que en aquest cas eren fora de l'àmbit de l'escola d'adults. Muntades ha afirmat que el centre continuarà a explorar noves propostes per oferir als usuaris a través d'aquestes sessions puntuals que es faran els divendres sobre temàtiques diverses i que puguin despertar l'interès del veïnat. Per inscriure's als cursos del nou trimestre, cal dirigir-se a l'escola d'adults ubicada al carrer Boga número 4.
De manera presencial, en horari de dimarts a dijous de dos quarts de 10 a dos quarts de 12 i divendres de dos quarts de 7 a dos quarts de 8 del vespre. Per telèfon al 977 65 10 85 o bé escrivint un correu electrònic a l'adreça eaaltafulla arroba www.edu.es.
La Biblioteca d'Altafulla acull aquest dimecres a les 5 una sessió de compte a comptes oberta a totes les famílies per explorar nous mons imaginaris i deixar endur-se, ja per la màgia del Nadal. Els encarregats de dirigir aquesta sessió seran dos alumnes de l'Institut d'Altafulla, Pau Escolar i Irene Arias. Amb dos estan cursant quart d'ESO i realitzaran aquesta activitat com a part de la seva tasca lectiva dins de l'àmbit de servei comunitari.
Des de la biblioteca s'abraça aquesta proposta en satisfacció perquè suposa una col·laboració que es considera molt enriquidora tant per l'institut com per el servei municipal. Ho destaca la tècnica de la biblioteca Sònia Segura.
Exacte, un any més a l'Institut i a la Biblioteca. Seguim treballant de la mà i tornem a estar amb el servei comunitari. En aquest cas tenim a la Pau Escolar i l'Eren Àries, que venen a explicar un compte a comptes de l'Asella de Camila i a l'acabar el compte a comptes fer una petita manualitat. És un compte a comptes de les sostenents i nenes de més de 5 anys i aquí a la Biblioteca demà dia 3 de desembre a la 5 de feina.
El conte a contes dels alumnes de l'Institut es basarà en l'obra La Zebra Camila i està dirigit a nens i nenes a partir de 5 anys. A més, després del conte, la sessió també inclourà la realització d'una manualitat amb l'acompanyament dels mateixos alumnes de l'Institut.
A Bespella de Gallà busca jutge o jutges de pau. L'Ajuntament de la localitat del Baix Gallà ha obert la convocatòria per cobrir les places, tant la de titular com la de suplent. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura fins a divendres d'aquesta setmana, 5 de desembre. S'ha de presentar o bé a les oficines municipals ubicades a la plaça de Catalunya, número 6, o bé mitjançant instància genèrica a través de la web de l'Ajuntament de Bespella. Juntament amb la instància s'haurà de lliurar una còpia signada.
I com cada dia a aquesta hora saludem a Marc Pérez, que arriba amb l'actualitat esportiva. Bon dia, Marc.
Hola, bon dia. Sí, actualitat esportiva amb bones notícies, a més a més, perquè l'entrador del G11 Creixell, el rodent César Brugnani, i també el jugador Jordi Fortuny, s'han proclamat campió i subcampió del Campionat d'Espanya per comunitats autònomes de futbol flac respectivament. Un torneig disputat aquest passat cap de setmana a Granollers. El primer ho ha fet amb la selecció masculina absoluta i el segon amb la sub-17 de la Federació Catalana de Futbol Americà,
en tots dos casos. En la categoria absoluta, el Brucnani i els seus companys s'han imposat a la Comunitat de Madrid a la gran final amb un resultat de 25 a 32. En canvi, Fortuny i la resta de l'equip sub-17 precisament han cedit a la final contra els madrilenys amb un marcador de 45 a 30. Independient dels resultats, que realment en tots dos casos han sigut fantàstics, per a Brucnani i Fortuny ha sigut un orgull representar la selecció catalana i també, en certa manera, el seu club, els Ions de Creixell.
Conseqüentment, per a l'entitat, el fet de portar dos jugadors en aquesta cita estatal amb menys de dos anys de vida és tota una fita que constata el nivell del projecte que està desenvolupant entre les contrades del nostre territori, el Baix Gallà.
Ens quedem a creixer perquè aquest diumenge s'ha celebrat la novena edició del Canicros amb un èxit de participació, amb uns 82 esportistes degudament acompanyats dels seus gossos en aquesta cita organitzada per l'Ajuntament i l'Associació Marxa Aquàtica Baix Gallà. El regió d'esports, Francesc Santís, fa una valoració molt positiva de la jornada i assegura que s'han complert les expectatives.
va anar molt bé, va anar tal com estava previst, sense cap incidència i la gent, com sempre, molt contenta. Van gaudir de la cursa aquesta que ja vaig dir era molt ràpida i que els agrada, els agrada molt venir i sí, sí, vam estar complint l'expectativa.
Els nous campions de la Canicros de Creixell són dos dels representants del Goses Sport Catalunya, Aina Prost i Ayrton Fontetxa, amb els seus respectius cants. Prost ha completat el recorregut de 6,5 km en 26 minuts i 11 segons, mentre que el seu company d'equip Fontetxa ho ha fet amb un temps de 20 minuts i 39 segons. Sandís destaca que així ha igualat el rècord de Javier Torres del 2022 i que ja pensa a superar-lo en la següent edició.
Van estar a un segon de batre el rècord, que el tenia el Torres ja fa 3 anys, però a un segon i el noi que va guanyar ha engrescat per l'any que ve i intenta el batre, perquè un segon és molt poc. El nivell és alt. Fer els 6 quilòmetres en 20 minuts és bastant. La cosa vol dir que són gent que estan en primera línia.
Fonteja, de fet, arribava a la cita després d'haver fet 8è classificat a la Copa d'Espanya. Una mostra de l'alt nivell que ja presenta en cada edició el Canicros de Creixell.
I pel que fa a l'atletisme, destacar que una petita part dels joves atletes del Baix Gallà que competeixen a nivell federat amb l'Agrupació Atlètica Catalunya han participat aquest diumenge, 30 de novembre, en el 55è Cross de Mataró, Gran Premi Català de Cross Pep Molins. Els tres participants, de fet, també han estrenat nova categoria.
D'una banda, el torrenc Albert Martí ha debutat en la categoria sub-23 amb una sisena posició en la seva categoria i novena en la classificació general, comptant també els atletes senyors amb un temps de 30 minuts i 59 segons. Pel que fa a la prova sub-20, Marc Vendré ha fet setena i en sub-18 la seva germana Emma ha hagut d'abandonar per una lesió.
Fins d'aquí l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dimecres, dia 3 de novembre. Demà hi tornem a la mateixa hora. Que passeu un molt bon dia.
La Ràdio de Proximitat
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 3 de desembre, dia de Sant Francesc Xavier. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, la platja, ja s'està reconfigurant amb la sorra procedent de la palla de Torredembarra. La distribució dels sediments la gestiona l'Ajuntament, que hi destina 30.000 euros de les arques municipals i durarà tota la setmana.
A Torredembarra el Teatre Auditori rebrà 468.000 euros de la Diputació. La partida s'inclou en el pressupost de l'any vinent i ara el Consistori està pendent de la redacció del projecte que determinarà què queda per acabar l'agradament i quan costarà. I a Roda de Barà l'Ajuntament reclama la titularitat del Camí dels Horts arran d'unes denúncies per obres irregulars. La polèmica situació urbanística es va debatre al darrer ple arran d'una pregunta d'Esquerra Republicana.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torra d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dimecres, què tal, com estàs? Bon dia i bona hora.
Jo, bé, la taula i el software, d'aquella manera, eh? Estic patint una miqueta, però espero que puguem salvar el directe. Però si ho teniu tot nou, ara, on a la torre, si tot són aparatos d'última generació. Sí, però de vegades la part aquesta digital, no sé què vols que et digui, eh? L'analògic dona una tranquil·litat que de vegades trobo a faltar amb aquests xips i tanta modernó, també t'ho dic.
Mira, pots trucar al... Com és, allò, ara que fan aquella falca o aquell anunci? El 017, eh? No ho he sentit? No ho sé. Jo sabia d'uns que feien broma que deien del 013, quan tenies taques de cafè a la senyera. Ai, mira. Mare de Déu. En fi, va, vinga, que segur que tot això s'arregla. Dos cops de martell i una clau anglesa i a fer puny.
No em toquis idees. Tenen sintonitzat el de fulla ràdio a la torre i roda de la ràdio. Som baix, veia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Un moment ara per fer un cop d'ull a la previsió del temps que ens ha d'acompanyar al llarg de les properes hores, així que sense més dilacions, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Vidérez, hola, molt bon dia. Bon dia dimecres, dominat per la tranquil·litat atmosfèrica, com a mínim pel que fa a l'estat del cel a les comarques de Tarragona, i és que els núvols han de ser molt escassos. Sí que aquest matí se n'han format alguns...
de fet amb oires i tot, que tenim més cap a l'interior, especialment a l'espai del Priorat i molt concretament cap a la conca de Barberà. Aquí fins i tot hi ha un cel força tapait de núvols, però s'han d'anar trencant una mica. Amb el pas d'aleshores el que anirà fent també és més vent i per tant anirà pentinant.
aquestes boires sí que mantindran alguns nupolots a les muntanyes de Prades aproximadament però en general a gran part del camp de Tarragona el que tindrem ja és força sol i més vent al llarg del migdia i tarda més insistent ja visem que ens venen una colla de dies de vent de mestral de vent de dalt i que en algun moment bufaran bastant forts i avui bàsicament amb aquestes clarianes tarda que acabarà més tranquil·la però amb sensació de frescor perquè el vent no hi deixarà de bufar
N'estem pendents a la xarxa.
Amb la meteo clara per una jornada com la d'avui i arriba d'aquest moment, consultem les portades a la premsa d'aquest dimecres 3 de desembre. Comencem pel que ens toca de més a prop, així que primer agafem el més, el diari del Camp de Tarragona, gratuït per cert, que avui titula Conit planteja preguntar als ciutadans si volen ser barcelonins. El Penedès, l'alcalde, considera que Tarragona els té oblidats.
D'altra banda, avui també destaca la portada del mes a Tarragona. La reforma del Metropol culminarà amb la seva ampliació. Cal denunciar durant una visita d'obres l'adquisició d'un immoble contigu per crear un nou accés al teatre, ubicari al fons Jujol i un restaurant.
Qüestió que avui que destaca aquesta, la portada d'aquest rotatiu gratuït, precisament per la fotografia que l'acompanya. Força gran en què podem veure el batlle tarragoní seguint les indicacions dels tècnics d'aquesta obra, el Teatre Metropol, amb algun dels elements singulars també de la seva arquitectura ben visibles en aquesta fotografia.
D'altra banda, avui veiem pel que fa a seguretat... tres titulars junts amb un sombrejat de color vermell. I llegim...
Encara en crònica policial llegim Tarragona registra un 44% menys de robatoris a domicilis, però hi ha força més delictes sexuals. I una tercera qüestió, el Vendrell és el municipi estatal on més s'ha reduït el nombre de delictes.
Més coses pel que fa a infraestructures. Avui destaca la portada del mes. El parc eòlic projectat a Montbrió acumula l'oposició de 10 municipis i de milers de signatures ciutadanes. I sota mateix de la capçalera del mes, pel que fa a futbol, Reus a punt de viure una nit màgica de Copa del Rei contra la Reial Societat a partir de les 9 del vespre. I en mobilitat, els municipis tarragonins de l'R13 creen un front comú per reclamar més i millors freqüències a Renfe i a DIF.
I un dels nostres, que rebem i que també repassem cada dia, és el diari de Tarragona. En l'edició d'avui hi llegim. La carn de porc continua baixant de preu. Festa porcina. Mercolleida. Alerta de la saturació del mercat europeu per falta d'exportacions. Més coses. Els ocells. Els estornells causen desperfectes amb els seus excrements.
Fotografia impressionant avui a la portada del diari de Tarragona, en què podem veure centenars d'estornells sobrevolant el cel entre Salou i Vilaseca, perquè de fons hi podem veure Port Aventura, amb les atraccions, per exemple, com l'huracan Condor o el Dragon Can.
Imatge impactant, fosca també, en què ressalta, destaca, això crida l'atenció, els centenars d'estornells que sobrevolen el cel del Camp de Tarragona. Més coses. A Tarragona avui se celebren els 25 anys a la xarxa Santa Tecla, pionera a Catalunya. En mobilitat, el Camp de Tarragona exigeix que l'R13 tingui més freqüències en Barcelona.
A Reus, la ciència demostra que les zones de baixes emissions són positives. Estudis internacionals ho corroboren. Pel que fa a economia, el Verifacto s'ajorna un any i dona aire a les pimes. A Tarragona, el Metropol serà el centre d'interpretació de Jujol.
I pel que fa a Energia Escol podria acollir una central de fusió nuclear. I avui a la capçalera del diari de Tarragona hi veiem també l'escut del Reus Redis. I és que avui es juga aquest partit Reus Redis-Reial Societat de Copa del Rei. Diu el diari de Tarragona directe al diari i tertúlia prepartit.
I ara revisem les portades dels diaris d'àmbit generalista per fer-nos també una bona idea de tot el que és notícia fora del nostre territori. Raquel, t'ho diràs. Doncs comencem pel periòdico que ens diu que el govern eliminarà tots els sanglars de la zona zero del focus de pesta porcina. Diuen que el nombre d'animals morts pel virus de Cerdanyola s'enfila a nou. Expliquen que el pla de contingència ordena una reducció dràstica de la població en l'àrea de vigilància que s'estén fins a Barcelona.
El porcí espanyol afronta restriccions arreu del món i caigudes de preu a les portes de Nadal. I la imatge és de Donald Trump, que anuncia atacs per terra a Venezuela ben aviat. El president redoble les amenaces al narcotràfic i inclou Colòmbia. I si he de dir les paraules textuals, doncs he de dir una paraulota. Suposo que deuria dir motherfuckers, però ho han traduït com acabarem amb aquests fills de puta.
El titular de Política Estatal Nacional parla de Sánchez, que pica l'ullet a Junts, facilitant la despesa d'ajuntaments i ens locals. El Partit Popular, d'altra banda, presumeix d'haver forçat el líder del PSOE a reaccionar després de l'oferta de Feijó als postconvergents.
Problemes per pagar. Diuen que la banca última prorrogar l'alleujament hipotecari per a rendes mitjanes. La iniciativa seria voluntària, però s'espera que s'hi sumin la majoria de les entitats. És un tema que avui trobareu ampliat a la part econòmica.
del periódico Can Clau Internacional, una notícia que trobem arreu i que ens fica als pèls de punta. Putin diu que no volen guerra amb Europa, però si comencen ells estem a punt. Això és el que ha dit textualment. Acabem amb una notícia...
que ens parla de Barcelona, que ha estat escollida capital europea de Nadal 2026 pel seu model festiu. I imatge a la capçalera també de Rafinha per explicar que el Barça s'imposa a l'Atlètic amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran.
Anem amb l'avantguàrdia. La imatge és de Putin en aquesta reunió amb la delegació encapçalada per Woodcock, que és l'enviat de Trump, al Kremlin. I diu que Putin repta Europa a una guerra. Asegura que Rússia està preparada a partir d'ara mateix per vèncer.
Paraules que avui destaca l'avantguàrdia, tot i que el titular també més destacat a la portada és per Sánchez, que ofereix un gir a Junts per reconduir la legislatura. El partit de Puigdemont valora que el president reconegui els seus incompliments a RAC1.
El líder del SOE acusa Avalos d'escampar mentides i l'avisa ni amenaces ni xantatges. També parlen de la grip que posa les urgències dels hospitals catalans al límit. L'epidèmia es dispara abans del que s'esperava i diuen que el pitjor ha d'arribar.
I avui imatge també de Juan Francisco Pérez Llorca, que demana perdó a les víctimes de l'Adana en assumir la presidència valenciana. També parlen de la Pestam, diuen que la Generalitat prepara ajuts al sector porcí.
I dues imatges esportives. D'una banda, el futbol femení, perquè Espanya ha quedat campiona de la Nations League. Han guanyat Alemanya 3 a 0. I d'altra banda, el millor Barça es retroba contra l'Atlètic. I veiem aquí els jugadors abraçats celebrant un gol.
El punt avui. Avui ens diu que el català s'aprèn parlant-lo. Uns 12.000 voluntaris integren els programes de la Generalitat, de la Coordinadora per la Llengua i Òmnium. Són programes per parlar el català amb nou vinguts davant el retrocés en lo social de la llengua.
Hi ha avui diferents articles per analitzar l'impacte de la pesta porcina i els darrers moviments també de Sánchez amb Junts i analitzen també la plataforma 3CAT com s'està esforçant per anar al rescat del jovent.
Acabem amb el diari Ara. La imatge destacada és de Rafinha fent un petó a l'escut del Barça a la Samarreta perquè ens expliquen que el Barça treu el caràcter de líder. Han guanyat 3 a 1. El titular principal, però, és per Sánchez, que fa autocrítica i anuncia mesures per mirar de retenir junts. Assumeixen els retards amb els de Puigdemont en plena pressió del Partit Popular per una moció de censura.
Expliquen que el decret amb els punts pactats inclou ajornar fins al 2027 el nou sistema de factures per a pymes. És el que destaquen respecte a la governabilitat de l'Estat. També imatge d'una cancel·laderia.
i expliquen, en paraules textuals dels representants del sector porcí, que si no podem exportar, sobren porcs. Els consumidors no redueixen el consum i continuen els controls dels casos positius.
Vladimir Putin també és protagonista avui a la portada del diari Ara i expliquen que Putin avisa que el país està preparat per una guerra a Europa. Els Estats Units i Rússia negocien a Moscou l'acord de pau per Ucraïna. I acabem amb l'Ebel que vol convertir Barcelona en un hub de llarg radi. L'aerolínia es manté dins el grup IAG però s'independitza d'Iberia.
Són els titulars destacats a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 3 de desembre.
Un moment ara per analitzar l'actualitat. Això, els dimecres, ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dulcet, que el tenim ja més que ben instal·lat als estudis del Defollaràdio a l'Avinguda Marquès de Tamarit. Òscar, bon dia, benvingut, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Et veig com amb cara de piles carregades, eh?
Sí, sí, sí. He tornat fa uns quants dies de fora, per treball també, però sí, he tornat amb les piles carregades. Doncs ho celebrem. Escolta, volem obrir un debat avui, aquí al programa, amb la teva companyia. Entren en joc la llibertat individual, l'edat, la salut i la seguretat. Parlem de gent gran al volant, de quan arriba el moment de deixar de conduir.
A tu què et suggereix, primer de tot, això que acabo de dir? Llibertat individual, salut, seguretat, edat? El problema és quan la llibertat, aquesta suposada individual, afecta a la comunitat. És a dir, que cadascú faci el que cregui amb el seu cos i amb la seva edat, o en funció de la seva edat, sempre que quan no afecti la col·lectivitat. Conduir és un acte de molta responsabilitat.
que, per tant, no et permet aquesta llibertat individual, perquè tu, quan cada cop que fas un cotxe et poses a la carretera, estàs posant en risc sempre, vulguis o no vulguis, la teva vida, però és per tota la dels altres. No és més el que puguis fer tu o que tu puguis conduir bé, sinó el que puguin fer els altres amb un error seu. Clar, aquí hi ha un discurs important. Hi ha un tabú amb el fet de dir ja no puc conduir? Clar, i tant. I per què costa sumir-ho, això?
Bé, costa assumir-ho perquè volem ser independents fins a l'últim moment, fins que el cos ja ens diu, no, escolta, ho has d'admetre d'una vegada, que hi ha fuites, hi ha imprecisions i que ja ets gran, i costa assumir aquesta edat.
Però, més enllà d'això, és molt important que les autoritats siguin les que marquin també certs límits en segons què. I jo, sota el meu parer, no vol dir que una persona amb 80 anys no pugui conduir o no estigui preparada per conduir. Ui! Però hi ha un tema que són reflexos, hi ha un tema que són, en fi, arrades que es poden cometre de forma involuntària.
I que un cop s'encomeses, ai, jo no ho volia fer, jo no ho sabia, però ja estan comeses, no? I per tant penso que s'ha d'acotar, s'ha de marcar un límit d'edat en la qual no s'ha de renovar el carnet i s'ha de retirar el carnet a certes edats. Quina edat seria, per exemple? 70 anys, per mi. Sí? Sí.
Sí. Si vols, vol apurar 72 anys, 73, com molt. No aniria més enllà. Ja sé que això, evidentment, ara aixecarà ampolles i que molta gent dirà que se senten perfectament capacitats, que quan vas a parar, que hi ha gent que amb 80 anys estan perfectament, tot el que vulguis, però estàs perfectament fins que en un moment no ho estàs en què falla qualsevol...
en part del cos, que tens un despiste, que es diu, en fi, poden passar 40.000 coses. I de la mateixa forma, aquesta forquilla que jo marco als 72 anys, per dir alguna cosa, també et dic que crec que és una aberració, avui en dia, amb la immadoresa que té la joventut, donar-li un carnet a una persona amb 18 anys. Jo crec que hauria de començar-se als 25 anys.
Ja sé que és molt dur el que estic dient, és una opinió molt particular, evidentment, però jo faria a partir dels 25 anys, perquè vull dir que una persona amb 20 anys té la maduresa d'una persona de 15 o de 13, aquesta és la realitat, a partir de 25 anys, i fins als 72, si vols 75, marques 75 si vols, ja t'ho amplio 3 anys més, però no més enllà.
No són les capacitats de cada persona, però, i per això es fan, i ara aquí obro un altre meló... Molt bo i molt delicat, també. Cada cop que s'ha de renovar el carnet, aquestes proves de capacitats en què hem d'anar amb un centre autoritzat perquè ens diguin, sí, vostè pot renovar el carnet. Els centres autoritzats són màquines de fer diners, en el sentit que...
Si m'equivoco, que algú truqui i ho digui, però us ho dic en sèrio. Siguem realistes i siguem sincers. Tu l'has fet mai, allò que has d'agafar com un accelerador? És com un videojoc. I te n'en surts? Sí, però aquest no és un problema. Jo ho dic perquè jo no me n'en surto. Jo soc un negat, no en tinc ni idea. I m'acostumo anar sempre per fora del camí marcat, però el carnet el renovo.
No, no, perdona, és que aquí hi ha el tema. Qui no renova el carnet? Digue'm quin percentatge de gent no renova el carnet. A les altres empreses els interessa facturar i, per tant, tothom que entra per la porta d'aquesta empresa surt amb el carnet renovat perquè, si no, no cobren. Punto pelota. És el que hi ha. L'altra cosa és que hagis de jugar a un videojoc. Dic jugar, que ningú ho tregui de context, eh? Sí, sí. Per passar aquesta prova, ho facis bé o ho facis malament...
No ho sé, potser algun dia podríem preguntar per què hi ha aquesta prova en concret que es fa per acreditar que algú pot conduir o no. No ho sé, no sé per què es fa, no en tinc ni idea. A més a més, conduir un cotxe amb cada mà.
Bueno, suposo, no sé, no tinc ni idea de què respon, però evidentment si existeixes que respon a algun tipus de reflexes o de... Això un psicòleg t'ho podria dir, perquè és un tema, suposo, de... De dreta, esquerra i de... Exacte, exacte. Vull pensar... No, estic segur que un psicòleg t'ho respondria a la perfecció, perquè al fons són tests psicològics, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que...
L'essència és aquesta. Però reitero que digue'm tu quanta gent suspèn. A quanta gent no renoven el carnet per anar? El control és el que és. Aquí es van anant prolongant i renovant carnets sense cap tipus de problema, però hem acabat a la carretera i tenim gent inconscient
de gent inconscient n'hi ha totes les edats jo estic dient que dels 26 als 74 la gent sigui conscient però tens la caràctera plena de gent que amb 20 i pocs anys els agrada molt córrer i van molt distretts perquè estan tots emparats
I tens gent de 70 i escaig que tot va molt bé fins que deix de funcionar i un dia falla un reflexe. No cal esperar que falla un reflexe un dia, no cal esperar que hi hagi un despistar un dia, perquè quan tens un despistar o falla un reflexe hi pot haver l'accident a sobre. És el que et deia abans, no és el que facis tu, sinó el que pots fer els altres. No és que tu condueixis bé, és el que et pot fer un altre que no està conduint bé.
És realista limitar aquesta edat per poder conduir quan o no hi ha alternatives de transport o quan les alternatives de transport van fatal? El problema és que tenen en paral·lel una bona política de transport públic. Aquesta és una altra. És evident que hi ha molta gent gran que condueix per anar al tros, hi ha gent gran que condueix per anar al poble o a la ciutat,
és cert que si hi hagués transport públic ben comunicat per anar dels pobles a les ciutats, això no passaria, és que fins i tot, encara que sigui un recorregut curt, el típic senyor que se'n va, i torno a posar l'exemple del tros, que se'n va el tros amb el cotxe, en aquell trajecte que fa, que això parlem de moltes persones grans, està posant en perill la seva vida i les d'altres persones.
És un exemple molt tonto, si vols, però hi ha moltíssims casos com aquests d'agafo el cotxe un moment, l'agafo només un cop al mes, després hi ha la gent que condueix molt lenta i que posa frenètica la gent que condueix molt ràpid. Cada persona és un món i cada món és una conducció diferent.
estem en un món en tot ha d'anar ràpid, on la gent va a molta més velocitat del que hauria d'anar i en què la gent està frenètica perquè està estressada, perquè no sap viure el dia a dia i està amb els nervis a flor de pell. Llavors tot li molesta, tot és irritable, veure algú que va lent i comença a petar-lo com si s'acabés el món,
Sí que és cert que tenim una cultura molt lligada, precisament, al vehicle. Potser costa tant, també, de deixar de conduir, o de fer deixar de conduir, perquè els mateixos familiars això ho poden dir a una persona gran, que al final, quan se li comunica o se li intenta fer entendre que no pot conduir, és com si perdés una part de la seva identitat. Sí, exacte, però hem d'assumir que ens fem grans i que hi ha un límit per tot. El problema és aquest, el problema és voler assumir
Fins a les últimes conseqüències que els anys passen però per nosaltres passen en va. I que podem conduir tota la vida i que podem fer totes les coses tota la vida. És com la gent que resigna a posar-se ulleres quan sap que li toca posar-se ulleres. Això ho hem vist moltes vegades. És l'exemple més clar. És la negació a dir, escolta, amb el cos s'està envellint...
perdo facultats i, per tant, m'hauré de posar olleres, no podré conduir, no sé, m'hauré de posar, m'hauré d'engegar, com abans no feia la calefacció perquè ara passo fred a casa, en fi, hi ha coses que són fruit del pas dels anys i això ho hem d'assumir tots. El problema és no assumir-ho, saps? Tu deixaries de conduir amb això, amb 72, 75? Sí, sí, sí. Evidentment, perquè penso que és la... Sí, sí, és que penso que decigi. Una altra cosa, encara que tornem a entrar en el tema de les polítiques, eh?
Fem barquings disuasoris a les entrades de les ciutats perquè hi hagi un transport públic i, per tant, fem que tota la gent que condueix el cotxe pugui anar pel mig de les ciutats amb un transport públic. Comuniquem bé als municipis, fem una bona xarxa, una bona infraestructura viària i ferroviària. Ja no entenem amb el tema ferroviari, però amb el tema dels transports públics d'autobusos fem una bona xarxa.
que comuniquin tots els municipis de forma molta més privacitat que no pas ara, que arriba un autobús cada 5 hores, dos autobuses al dia. Fem-ho bé, fem-ho bé, i facilitem a la gent de totes les edats que pugui utilitzar el transport públic.
Reflexionem, sisplau, reflexionem. Òscar, Rami, Dulcet, gràcies per compartir aquestes lembrades amb nosaltres. A vos, mestre. Que vagi molt bé. Igualment. Nosaltres ens plantem a la regla final d'aquest primer tram de programa. Tenim una petita pausa, però abans un clàssic, pàgina musical en català. Avui descobrim Àlex Pérez, que després d'anys treballant com a compositor i productor per a nombrosos artistes, ha decidit centrar-se...
En la seva carrera, cantant com a músic, el punt de partida d'aquesta etapa és què passaria una col·laboració amb Ginesta, una de les bandes més destacades i també amb més projecció de l'escena catalana del moment. Sona d'aquesta manera. Sobre el meu coixí una pestanya Tens el mal costum de marxar quan arriba el matí I ara que poso les llargues Només tinc el dubte de veure si vols venir
He passat les nits saltant taulades, però ara em vull quedar aquí. Què passaria? Si el món deixés de girar i aquest moment durés tota la vida. S'obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Que la sort de trobar-nos no sigui només cosa d'uns dies.
Nosaltres fem ara una petita pausa, els emplassem per seguir connectats i connectades a la seva ràdio de proximitat perquè de seguida ens hi tornem a posar, moltes més històries personals i properes. Fins ara.
He passat les nits saltant taulades, però ara em vull quedar aquí. Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida? Si obrís el lluny a mig petó per poder veure que això no és mentira. Què passaria? Què passaria?
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredambarra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003. Farmàcia Cogul.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Viu al Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de Balcons de Nadal, el quart triatló Nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament
de Torre d'en Barra. Us hi esperem. Sintonitzes on a la torre. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments de la seva formació no canvien res. Nogueras ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complia els acords. Era qüestió de voluntat política. Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat, també el que es va anunciar. Però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueres ha afegit que no hi ha negociacions de camí amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació.
I ja són nou els casos de ports cenglars morts per la pesta porcina africana. Tots s'han trobat al mateix radi de 6 quilòmetres on hi ha l'únic focus detectat a Cerdanyola del Vallès. Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per abordar la resposta econòmica a aquesta crisi. Tot plegat mentre la Generalitat ja ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per reforçar la bioseguretat a les granges i també mentre que el president Salvador Illa ha demanat que s'intensifiquin també les batudes
contra els engles. I hem mobilitat retencions a la B23, a Sant Feliu i a Esplugues, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Joan d'Espí, i també a la C58 i la C33 a Montcada. També per un accident entre un autobús i una ambulància, aquesta matinada se circula encara en pas alternatiu per la BB-5011 cap a Can Ruti.
Pel que fa a l'afectació per la neu, es mantenen obligatòries les cadenes a la C-28 entre el nou Taran i l'alta neu i també a la C-142B en l'accés al plat de Beret. Pel que fa a la circulació ferroviària, la circulació està interromput encara l'R-8 per una incidència per causes operatives entre Martorell Central i Granolles. Entre també els trens de l'R-4 circulen per via única entre Terrassa i Sabadell Sud per la presència d'un animal de grans dimensions en aquest tram.
I la Mancomunitat de la Conca d'Òdena ha rebut 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per instal·lar a Igualada un sistema de xarxes als sobreixidors del clavegram que reté tovalloletes i residus sòlids quan plou intensament. Els treballs ja han acabat i busquen evitar que aquests materials arribin al riu Anolla. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa.
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, encara amb el segon tram de programa, ara que venim d'aquesta petita pausa, així que gràcies per no haver desconnectat en altres. És dimecres.
3 de desembre i la platja d'Altafulla ja està rebent la sorra provinent de Torredembarra que s'hi evoca al llarg d'aquesta setmana per reforçar especialment el tram central del passeig de Botigues de Mar, la zona del portí i l'espai davant del parc de Bora Mar. L'Ajuntament d'Altafulla gestiona la distribució amb un cost de 30.000 euros i calcula que s'hi evocaran uns 7.000 metres cúbics de sediments, la meitat dels previstos. La qualcaldessa i regidora de Mediament, Alba Muntada, recorda que aquesta aportació
Té un efecte temporal i que l'altra meitat arribarà a l'abril quan el mar acostuma a estar més estable i ja s'encara la temporada turística. De fet, el moviment de sorra forma part del conveni que obliga el port de la torre a compensar les platges situades al sud per l'impacte que genera en el moviment natural de sediments.
I en paral·lel, el consistori Altafollenc treballa en solucions de més abast per reforçar la resiliència del litoral, com la possible instal·lació d'un espigó submergit i la permeabilització dels extrems del passeig. Mentrestant, a la torre, l'extracció de sorra ha començat a la zona més propera a l'espigó del port, on s'acumula de manera natural. Des d'allí es carreguen els camions que traslladen el material cap a Altafolla.
Ha explicat això, tal com ja els vam avançar en el programa d'ahir, en què justament vam entrevistar l'alcaldessa Delta Fulla. Ara de seguida saludarem el capità del port de Torredembarra per tractar tot aquest assumpte. Una entrevista que farà el nostre company Josep Sànchez. I d'aquí una estona també conversarem amb Gerard Jofre, altrament dit Reugénio, que aquest dissabte actuarà al casino municipal de Roda de Barà. Això és Baix Gai al Dia. Gràcies per escoltar-nos. Ara seguim.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Parlem amb l'Oriol Milà, capital del port de Torre d'en Barra, per conèixer els detalls d'aquest inici de l'operació d'extracció de sorra, que tot just ha començat aquest dilluns. Bon dia. Bon dia. Com s'està produint tot ara, aquestes primeres hores? Com ho esteu veient?
Bé, bé, això és una actuació que ja estava prevista des de fèiem uns mesos i per tant estem complint, diguéssim, dintre dels requisits del nostre títol concessional, en extreure unes sorres dintre d'un espai de la platja de la Paella,
i transportar-les al lloc on la demarcació provincial de Costes ens ha demanat que ho transportem, que és a Altafulla. Per tant, això està dintre d'aquest marc de compliment legal que totes les concessionàries tenim,
però també pel qual totes les concessionàries estem intentant lluitar de negociar o, si més no, d'excloure del títol concessional en el cas de Torredembarra,
perquè realment no obeeix a cap criteri o argument científic, tècnic i inclús econòmic, com hi hem vingut a explicar diverses vegades. Llavors avui comencen aquests treballs on en aquesta primera fase s'extrauran 7.000 metres cúbics
i estarem pràcticament uns 10 dies fent-ho, transportant aquestes sorres a la platja de la zona del Fortí d'Altafulla, des de la Paella a la platja del Fortí d'Altafulla i allà serà ja el propi ajuntament d'Altafulla que se n'encarregarà de l'estesa d'aquesta sorra al llarg de la platja i de consolidar els seus criteris en funció de les necessitats que entenc que té.
Per tant, són 10 dies de feina, entenem que fins a finals de la setmana vinen, per treure aquests 7.000 metres cúbics. Per tant, tot el que hi ha festes, adelenques i tot, ja s'hauria acabat tots els treballs, no? Sí, sí, i tant. Estem parlant d'uns 10 dies, 12 com a molt,
estem parlant d'una extracció molt petita 7.000 metres cúbics no és pràcticament no és un volum molt important dintre del que és les volumetries que s'utilitzen a la regeneració de platges pensem que
Quan Altafulla es va artificialitzar la platja l'any 93, n'hi van dipositar 300.000 metres cúbics i, en anterioritat, a finals dels 80, 160.000 metres cúbics més. Si estem parlant d'una platja de 460.000 metres cúbics, perquè algú va pensar que així podria funcionar aquesta estructura després de totes les afectacions que se li han produït en aquesta platja al llarg dels últims 40 anys, no?
de 7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim, a nivell d'inversió, a nivell de gasto, a nivell d'esforç econòmic. Per un port com el de Torredambarra és absolutament insostenible tenir que fer això d'una manera regular. Ara, a nivell puntual, entenem que
Que si aquesta és una solució per després assentar-nos i negociar i replantejar, sobretot el títol concessional, que entenem que no està ben escrit o que no està ben plantejat i que inclús entenem que probablement algun dels arguments que utilitza són arguments més aviat generals i que no afecten a la idiosincràsia de la nostra costa,
doncs estem oberts a complir en aquest títol. Però, evidentment, això hi ha d'haver un canvi, perquè a nivell ambiental entenem que no té cap tipus de sentit, és el contrari, segurament afectarà
Aquest tipus d'actuacions a les comunitats biològiques de l'entorn, sobretot més de la platja d'Altafulla, afectarà la pròpia platja de Torre d'Embarra. Pensem que són dues platges que estan actualment estabilitzades i, per tant, qualsevol actuació que es faci es desestabilitzaran. D'una manera o altra passarà. I, a més a més, el que volem és, sobretot, és...
mostrar la realitat d'aquesta situació. Penseu que ara ja heu tingut les primeres dades d'un encàrrec que vam fer a l'IH Cantabria, a l'Institut
d'Hidràulic Ambiental de Cantàbria, el que era l'Institut Biogràfic de Cantàbria, amb el professor Raül Medina, que avui en dia és probablement la persona de referència del que és l'oceanografia, la hidrodinàmica i l'enginyeria costera, no només a l'estat espanyol, sinó un dels pioners d'Europa.
on les conclusions han sigut força interessants. De manera taxativa han afirmat que en port o sense port de Torredembarra, la platja d'Altafulla tindria la mateixa problemàtica que té a dia d'avui. Probablement per tot aquest passat d'afectació important, des de la presa del riu Gaià, la falta d'importació de sediments, des de la construcció del dic exempt, d'aquest espigonet que està davant de la roca del Gaià,
que ha produït afectacions de l'escolació de la pròpia sorra artificial que s'ha anat instaurant, de l'extracció que va haver-hi intensiva en aquesta platja durant molts anys, arrel de la fàbrica de la Roca del Gaià també, i per altres motius de temes de la construcció.
I per tant, en aquesta realitat, més la que nosaltres portem a nivell sobretot d'estudi hidrodinàmic, on són dos platges, tant a l'Alta Rodemarra com a l'Altafulla, independents a nivell dinàmic, podem demostrar que el port no té cap tipus d'afectació en aquest sentit i que per tant la problemàtica d'Altafulla, que evidentment existeix i que
també hem de ser sensibles perquè evidentment tothom vol resoldre la problemàtica que té actualment en la costa, doncs la puguin solucionar però diguéssim amb fons que no siguin d'una privada que en principi no intervenim en aquesta situació.
Sobre això, quan va haver-hi la reunió el mes d'octubre amb totes les parts implicades, suposo que portàveu aquesta demanda de canvi de la concessió. No sé quines sensibilitats vau trobar per part de les altres parts per atendre aquesta petició vostra de canviar tot el tema de la concessió. Si veieu certa perspectiva que aviat es pugueu aconseguir resultats.
Bé, aquesta reunió era, bàsicament, l'objectiu d'aquesta reunió era, primer que tot, explicar que el port continuaria, com ho ha fet sempre, aplicant el seu títol concessional i que, per tant, aquest projecte que s'havia enviat endavant, portar-lo a terme, però, evidentment, també vam exposar
a totes les parts, i no només nosaltres, sinó a Ports de la Generalitat, que és l'organisme que tutela les concessions dels ports a Catalunya, que entén el mateix que a Ports de Torredembarra, Societat Anònima, que s'ha de replantejar aquest tema i que, per tant, s'ha d'instar un canvi substancial del títol concessional en aquest aspecte, en l'aspecte de dinàmica, d'afectació de la dinàmica.
Perquè el port realment no és un element important en això. Evidentment, qualsevol estructura que es munti a la costa, però no només un port, sinó un passeig, un dic exent, la falta de sediments per una presa, qualsevol activitat que pugui haver-hi al mar sempre tindrà una afectació. Però aquesta no és la nostra. Aquí nosaltres no som protagonistes d'aquesta afectació de la platja d'Altafulla. Llavors, sí que vam instar, vam parlar de que instaríem
aquesta modificació, i que això ho havíem de parlar, i per part tant de la sota de l'acció del govern com per part dels serveis provincials de la demarcació de costes de Tarragona van acceptar d'obrir una taula d'aquest tipus. Evidentment, amb qui vam tenir més recolzament en aquest tema, des de Pols de la Generalitat,
i des de la política litoral de muntanya i de costes, de polítiques de muntanya i litoral, que entenen perfectament que hi ha d'haver-hi un canvi en aquest sentit, una anàlisi d'aquest títol concessional que es va formular a finals dels 80 i que en aquella època no hi havia suficient criteri ni arguments com per
decidir en termes de dinàmica litoral quines eren les factacions o no a través de models numèrics que eren molt primitius. És a dir, partim d'unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades. Estan equivocades, i no només ho diu el Port, sinó que també ho diu aquest informe de l'Institut Hidràulic Ambiental de Cantàbria. I per tant, això no ho podem menys tenir de cap manera. I ja.
I, a més a més, no només és una actuació que no aporta pràcticament solucions a la platja d'Altafulla, sinó que, a més a més, està afectant a la platja de Torredambarra, de la qual també, evidentment, l'Ajuntament va reclamar actuacions per reposar aquesta platja, per...
I la primera actuació que s'ha de fer és no tocar-la, aquesta platja. És a dir, és una platja que està estabilitzada i aleshores ja no s'ha de tocar aquest aspecte. Quan parlem de, per exemple, que s'acumula l'acumulació de sorra que hi ha a l'Espigó,
Això implica que sí que s'hauria de... O sigui, que a la platja de Torre del Mar sí que hi ha una acumulació de sorra perquè hi ha l'espigó i s'hauria de redistribuir en alguns moments en concret, més enllà del que diu la concessió. O pel que em dius, ara entenc que està estabilitzada i no s'hauria de fer cap moviment. Clar, amb una platja estabilitzada...
Si, a més a més, té un volum de sorra important com a Torra d'Embarra, no fa falta tocar-la, jo no ho faria, almenys aquest és el meu consell. En tot cas, aquesta acumulació que ha provocat el port en el dit de Llevant, si alguna afectació pot arribar a tenir,
és a la pròpia platja, és a dir, hi ha hagut una basculació de la sorra en aquest punt, però és a la pròpia platja de Torra d'en Barra, no una platja que trobem més al sur, que tenia una naturalesa totalment diferent, no sorrenca, sinó de còdul, era un codolà, no? I per tant, doncs,
Si la platja ara s'ha estabilitzat en aquest aspecte, no sé quins arguments hi poden haver-hi vàlids com per retocar aquests volums. Són els que pertanyen a aquesta platja ara. El problema que tenim avui en dia és que, evidentment, la platja d'Altafolla actualment també hem averiguat que està estabilitzada, però estabilitzada amb tota una sèrie de punts artificials que la perjudiquen.
i Torredembarra està estabilitzada amb alguns punts artificials que no l'han perjudicat. Són dos escenaris diferents que parteixen d'actuacions artificials. Uns els han anat bé i els altres no els han anat bé, per dir-ho d'una manera.
el que no podem és aglutinar aquests elements artificials que han provocat, diguéssim, afectacions importants a la Banja d'Altafulla, uns que no pertanyen, com el port. Pertanyen què? El dic Exent? La presa? No?
i una renaturalització d'algú que no pertany a la naturalització ancestral de la platja, que era de pedra o de còdul. Sí que hi havia algunes disposicions a sorres amb alguns punts determinats, però aquestes regressions, per exemple, com la que té el Fortí, la zona del Fortí d'Altafulla, obeixen més aviat altres factors ambientals que han canviat.
Segurament bé pel canvi climàtic o per altres raons, com per exemple la falta d'aportacions de sorres providents de surt per les mitjornades. Tots sabem que a les últimes dues dècades el nivell de mitjornades ha disminuït considerablement. I això no només ha passat a Altafulla, sinó ha passat...
a la platja llarga de Tarragona, a la platja de Rodavarà, a altres platges, a aquestes platges nord, que s'han vist, això és una hipòtesi, però s'han vist més afectades aquests últims anys i coincideix que és per falta de temporals de surt, temporals importants de surt. Per tant, si nosaltres el que volem ara és mínimament dignificar un litoral que ha estat totalment artificialitzat des dels anys 90, sobretot,
i volem dignificar-lo mínimament, hem de buscar solucions menys polítiques i més científiques. I per tant, per això el primer que hem de fer és conèixer com funciona el litoral. Que això, d'un moment, ho està fent Port Torre d'Embarra. Espero que també ho facin els altres ajuntaments, però Port Torre d'Embarra ho està fent.
i fins a quin punt li correspon a Porto Radambar ara a fer estudis i solucionar el que és el problema de tots a més a més Porto Radambar com a entitat crec que ja és reconeguda ja la seva implicació i sensibilitat cap al medi ambient perquè alguns parlaven de no, és que és una estructura que ha de fer actuacions per com a contramesura a la seva
a la seva construcció. És a dir, nosaltres ja ho hem fet, ens hem gastat un milió d'euros fent el biotop. El famós biotop de Torredambarra, que pel que no coneixen és una superestructura que hi ha davant de la costa, a menys 36 metres de profunditat, que s'eleva pràcticament a 22 metres d'alçada, tan gran com un camp de futbol, 5 pisos d'alçada, d'esculleres de carbonat càlcic, amb la funció de regenerar els espais biodegradats de l'entorn.
Que algú m'expliqui quin port de la costa catalana, incloc Barcelona i Tarragona, ports d'interès general, ha invertit tants diners en compensar, diguéssim, el que és l'afectació artificial al llarg de la costa. Que algú m'ho expliqui, que algú m'ho digui.
Probablement és un exemple el que ha fet Torra d'Ambarra i el seu port en aquest aspecte. Que no en diguin ara que hi ha unes platges que a més a més també hem de correspondre, perquè primer, ni hi ha arguments científics, ni tècnics, ni ambientals en aquest aspecte, i a més a més perjudica d'una manera severa el que seria la seva afectació econòmica,
i operativa també que té aquest port o qualsevol de la costa. Sí que és cert que hi ha ports a la costa, que no és el cas de Torredembarra, que tenen una afectació a les aigües posteriors en el contradic, però no és el cas de Torredembarra. Per tant, canviem aquesta situació, busquem solucions per la problemàtica que hi pugui haver-hi a la costa
però no a costa, diguéssim, d'organismes que no som afectadors. D'una banda, parlaves de l'esforç econòmic que suposa, aquesta operació que s'està fent ara, quant costa pel port? I parlava també que a la primavera podria haver-hi una segona extracció, no sé si això ja ho contempleu com a possibilitat a l'hora de fer els vostres comptes.
Nosaltres de moment ens reservem, evidentment, al tema de la inversió que estem fent. Això probablement en un futur ja ho explicarem. Com bé dius, és una actuació que es divideix en dues subactuacions. Primer que tot ara hi ha 7.000 metres cúbics abans que acabi l'any, aquest era el compromís amb l'administració arrel d'aquesta última reunió, i l'altre 7.000 metres cúbics més.
a la primavera, d'acord? Evidentment, aquest tipus d'actuacions econòmicament són molt perjudicials per les concessions portuàries com la nostra, és a dir, són ruïnoses, és a dir, és impossible la viabilitat d'un port amb aquest tipus d'actuacions. Per tant, això l'administració ho ha d'entendre, administració estatal, sobretot, no?
Al cap i a la fi, qui ha volgut o qui ha ordenat aquesta actuació. Això és inviable, poder fer això tots els anys. De fet, nosaltres ja feia molts anys que el port no actuava. Pensàvem que era perquè, sobretot des de l'administració catalana, s'entenia al llarg del litoral que aquest tipus d'actuacions eren insostenibles econòmicament pel seu teixit portuari.
I ara, de cop i volta, hi ha hagut aquesta voluntat. És la primera vegada que porto hora d'embarra de portar sorres a Altafulla. Fins ara, fa pràcticament més d'entre 20 i 15 anys, fèiem una recirculació d'aquestes sorres que quedaven aquí a la platja de Baixamar, però que la primera llavantada les tornava a portar, perquè, evidentment, desestabilitzàvem la platja i la platja buscava la seva estabilització per ordre natural, no?
Per tant, era llançar també diners constantment. No sé si l'administració entén de la concessionària i la privada que es pot permetre llançar diners cada any amb unes sorres que després ningú sap on van i que probablement
si s'utilitzen per regenerar platges des del punt de vista artificial, és possible que viatgin en llocs on tampoc els hi pertoca. És a dir, a vegades es pot considerar potser aquestes sorres com un propi residu. Si nosaltres tenim una platja que no és sorrenca, que l'artificialitzem amb sorra, o pitjor, amb saulor, que és terra de cantera,
i a les llevantades la fan desaparèixer, és possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar, on, per exemple, hi pugui haver-hi Posidònia, perquè en l'ordre natural d'aquell fons està acostumat a no rebre, per exemple, transport de sediments. Si nosaltres el que fem és abocar sorra en una platja on prèviament ja no existia un transport de sediments d'aquesta naturalesa, és possible que vagi a parar en punts on no li pertoca tampoc. És a dir,
Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions. I és el que no hem fet. Hem pres decisions per motivacions polítiques, probablement, i no per motivacions ambientals, naturals, o de la pròpia gestió del litoral, que necessiten, malgrat que l'hàgim artificialitzat.
Però haurem de buscar un equilibri. I aquest equilibri és el que nosaltres abuguem. I ara sí, per tant, que sobre l'operació que ha començat avui, estem veient que de moment les màquines estan extrayent de la zona que hi ha entre els dos camps de Dunes, a tocar de la mateixa línia de mar.
En quant a la zona d'extracció de sorres, més o menys, què serà? Serà això durant els 10 dies o com es distribuirà? No sé si això ho heu establert vosaltres o com anirà. La zona d'extracció, bàsicament, va al dip de llevant del port, a pràcticament al carrer, al passeig de Mediterrani, diguéssim, de la pròpia Batja de la Paella. En aquest tram estem parlant de la sorra que...
arriba a la línia de mar aquesta llengua de la línia de mar seria la que extrauríem d'aquí 7.000 metres cúbics això no vol dir que l'extraguem tota totes són 14.000 d'aquesta zona extrauríem aquests 7.000 metres cúbics i intentarem fer-ho de la millor manera possible per perjudicar de la manera menor possible la pròpia estructura de la platja perquè no recordem
Aquestes extraccions que hi ha hagut els últims anys, que no ha fet Porto Rodambarra, que ha fet el Ministeri, sospitem que, o almenys l'Ajuntament crec que ho té bastant clar, que ha afectat part d'aquesta platja i a més a més ha creat uns clots que han provocat una factució important a la pròpia estructura ambiental
i en la pròpia àrea de serveis, per exemple, esportius que tenim durant l'estiu. Per tant, l'ideal de la naturalesa sempre és no tocar massa, deixar que les estructures s'estabilitzin, les hàgim artificialitzat o no, i si realment hem creuat línies vermelles d'artificialització, hem de ser...
conseqüents amb nosaltres mateixos i hem de buscar solucions importants, no diguéssim parxes, com els que des del port de Torrenbarra entenem que s'estan utilitzant per resoldre aquests problemes de la gestió del litoral. Llavors, per tant, tots entenem que evidentment hi ha uns interessos, tots sabem que gran part d'aquest litoral es va construir...
el projecte turístic i econòmic damunt d'un escenari totalment artificial, que ara no hi ha diners per recuperar-lo, com hi havia en els anys 90, no volem acceptar-ho i ens trobem amb aquestes problemàtiques. Per tant, a problemes grans s'han de buscar grans solucions i això és el que al ser humà li costa o no vol afrontar.
Gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres, com sempre. Fins un altre.
Aquest dissabte el casino municipal de Roda de Barà acollirà l'espectacle Re Eugenio. Serà càrrec de Gerard Jofre, fill del mític humorista amb qui avui tenim el plaer de parlar. Gerard, molt bon dia. Bon dia, Sònia, què tal? Doncs Gerard, encantats de parlar amb tu, evidentment. I molta gent et coneix per mantenir viu el record del teu pare, però ens agradaria saber quin és el primer record que tens d'Eugenio com a pare, més enllà de l'humorista.
pare, com a pare, moltes converses, molt dir el meu nom, molt cridar-me, és el record que tinc, de, bueno, d'estar amb ell, d'acompanyar-lo, de tenir, bueno, dels valors, que diem, no?, els valors
És el que recordo d'ell, no? La seva bona forma de fer, no? O sigui, s'anticipava a moltes coses. A casa era tan semblant al personatge d'escenari o hi havia un Eugenio totalment diferent? No, quan et parlava, et deia els valors i tot, era perquè era una persona sèria,
No, era molt similar. L'escenari a casa no canviava gaire. Era un tio divertit, però la serietat estava present amb ell. Com neix Reugenio, Gerard? En quin moment decideixes que volies pujar dalt d'un escenari per reviure aquell humor, com dèiem, tan mític?
Bé, aviam, com és l'Eugenio? Jo, durant molts anys, he pogut mantindre aquesta flama encesa, que recordessin com era, no el meu pare, sinó la meva mare. Arriben a la meva vida diferents personatges que interpreten el que era l'Eugenio, les mítiques actuacions dels anys 80,
I arriba un moment, quan una vegada he fet la pel·lícula, he reviscut escenes que ja vaig viure de petit, que el cos em demana, o sigui, perdo la por, la por, no?, allò de què haries si no t'oblidas mi, a tu?, doncs és una mica el que jo em trobo, no?, llavors és quan decideixo
Pujar a l'escenari, però no a reliure el meu pare. Jo crec que l'homenatge està més que fet durant aquests anys. L'homenatge me l'estic donant a mi, el fet que per fi durant molts anys, alguna cosa que realment m'apassionava, perquè he viscut amb ell, l'acompanyava i tot, però no m'atrevia a pujar a l'escenari. Arriba d'una forma totalment natural a l'hora de perdre-li la por.
perquè a veure, reproduir la veu, el tempo la presència d'Eugenio no crec que sigui fàcil com ho treballes tot això? tampoc és la intenció ni de recrear el tempo ni recrear la veu ni recrear el silenci és que no, torno a repetir-te jo ja ja vaig imitar el meu pare ja ho vaig fer
amb una sèrie d'actors. O sigui, no estic ni intentant recrear. O sigui, estic més a prop d'Eugenio que de Chiquito, lògicament. Però que no és la intenció d'imitar. El que més vull crec que és imitar-lo. Però el que està interioritzat amb mi no tinc ni que evitar la veu perquè és innat en aquest sentit.
La funció especial es diu, hi ha alguien? Què simbolitza per a tu? Què simbolitza? Ara hi ha alguien, però és que ara hi ha alguien, ara hi ha alguien encima de l'escenari que sóc jo i que també representa un mític acudit del meu pare. Quina és la reacció del públic més jove? Bé, jove que es refereixes, perquè clar... La gent, per exemple, que no coneixia, que no va viure a l'època d'Eugènia...
La veritat és que la reacció que tenen és que... La gent que ve, perquè clar, jo tinc un públic que va des dels 30 anys fins als 80, no? Són persones que d'una manera o d'una altra el de 30 no l'ha vist, però sí que té encara per cas algun caset o alguna cosa, no? Llavors...
és el que realment... Tornem a les coses que han passat, no? O sigui, a l'humor d'aquella època, no? Clar, avui en dia ha sigut molt més ràpid i a mi el que m'agrada és dosificar això, no? La gent s'ha de deixar respirar, no? O sigui, la veritat és que són tants anys els que jo porto veient la reacció del públic quan
quan jo estava fora, entre bambalines, que el que veig ara és... Jo que agraeixo ara de veure el públic, però no sé si tenen 20 anys o en tenen 80, no entens o no. Què sents quan estàs damunt l'escenari? Pau, pau.
Pau, és una cosa que jo recordo que a mon pare era una cosa que li posava molt nerviós abans d'actuar. El respecte, Gerard, has cobrat, em deia, i dic, sí, papa, i marxem. Dic, home, hauràs de sortir, no? I em deia, si no es riuen, dic, home, papa, es riuen dels teus silencis, no? Com no hem de riure del que expliques, no? Per tant, t'ho repetís, era una cosa que per mi...
Intento posar-me una mica nerviós, però és com si hagués d'estar en el lloc que haig d'estar en el moment que haig d'estar, no? O sigui que no és algú que... O sigui que, a part que passa el temps com els avions, volant, no? Que dius, ostres, com pot ser que s'hi he passat una hora, no? O sigui que no, és algú... Que, bueno, és un somni complet, no? O sigui, sàpiga i gaudi, viu amb feina, això, puja a un escenari,
estan fent ribos de més. Per mi això és un luxe de feines. Aquesta actuació que es farà aquí a Roda és un benefici d'ESI, la Fundació Esport Solidari Internacional. Com es va establir aquest contacte, Gerard? La veritat és que a través del Josep Madonau, que és el president de la Fundació, la veritat és que
molt perquè són uns quants anys que ens coneixem i es va donar l'oportunitat
de poder venir aquí a Nova i, doncs, hem de fer alguna cosa que abans de Nadal li fotem una actuació per anar a conèixer. A part, és un lloc on jo havia estat, no?, he estat durant molts anys venint i que també, doncs, es feien a casa de Lluís del Rosa i aquelles mítiques actuacions. Sí. Un cop a l'any on anaven tots els grans, no?, doncs, allà hi havia massa alguna que trobar.
I què t'ha motivat personalment a col·laborar amb ESI i amb aquesta tasca social? Bé, la veritat és que soc una persona que m'ha de col·laborar per qualsevol tipus d'actes a nivell solidaris i m'ha motivat el fet que crec que és una bona causa ser la feina que hi ha darrere d'aquesta associació, aquesta ONG, i que ho faria les vegades que calgués.
Creus que el teu pare estaria orgullós de veure aquest espectacle, de veure la teva trajectòria i que també serveix per impulsar aquests projectes solidaris? Home, jo crec que sí perquè les forces a vegades de la vida no passen perquè sí no crec en la casualitat crec en l'efecte causa i jo crec que sí que estaria orgullós
Imagino que al llarg d'aquests anys t'hauràs trobat amb fans de l'Eugenio, que segurament t'han explicat anècdotes especials o alguns records, no? Bé, jo crec que més o menys tothom, d'una manera o d'una altra, té records del meu pare i coneixia el meu pare, no? Uns perquè se'n pres un cafè i uns altres perquè cada tarda engegava la televisió i apareixia ell, no? O aquests programes que fan a la U.
La veritat és que sí, que molta gent ha sigut com part de la família, però que ara és de les persones que entrava a casa i era benvingut a tot arreu. Quin és el moment de l'espectacle que més t'emociona o que et fa sentir més a prop d'ell?
Fiques present que jo, el meu espectacle, mira, jo explico sis acudits del meu pare. Començo explicant l'últim que l'he explicat sobre l'escenari i arrel de l'espectacle explico anècdotes i vivències.
que jo vaig tenir amb ells. Per tant, emocionat, ja m'emociona ara el fet de saber que aquest proper dissabte hi ha aquest acte, aquest acte. Això és el que a mi ja em motiva. La gent vingui una mica predisposada, perquè a vegades aviam què veiem. Eugenio només es va dir un,
Gerard, només hi ha un, i que, clar, si el meu pare hagués sigut mecànic, jo a base d'acompanyar-lo, o a base als estius de canviar correguladors, igual tindria un taller, o si hagués sigut notari, a base d'estudiar, tindria una noteria, però, clar, parlant de que el meu pare els bars eren artistes, i això, per molt que algú vulgui estudiar, et surt o no et surt. Es porta les venes, no?
I si el tinguessis assegut a primera fila, què creus que et diria després de veure't? Ostres, no sé si m'ho digui a la primera fila. O sigui, era complicat. De veritat és que era una persona molt perfeccionista. Era una persona... Sempre, evidentment, el tema de...
a platales d'artistes, i en aquest concret amb el meu pare, els genres es pensen que sempre es pot fer millor, no? Llavors, estar a l'alçada d'ells, doncs, és complicat. Però, bueno, aquí s'està fent, aquí les coses quan es fan, és des d'on es fan, no? I jo ho estic fent des del cor. I el fet de fer-ho des del cor, doncs, a mi ja em serveix. Hi ha nous projectes per a Reugènia?
Bé, de fet, comencem ara el proper... Bé, a les 6 sempre estem aquí a Guadalajar, però a partir del 14 comencem la gira perquè és per tota Catalunya. Llavors ja tenim desembre, tenim gener, febrer, tenim una sèrie d'actuacions demarcades al Calat d'Ali, en el qual preocuparem els teatres de Catalunya i de fora, perquè també hi ha Madrid, hi ha Valladolid, o sigui que hi ha capitals que realment en el seu moment les vaig viure...
No amb l'Eugèria, però sí amb el meu pare, perquè vaig tenir el privilegi de poder-lo acompanyar durant tants anys. Per acabar, Gerard, algun missatge pel públic que vindrà a veure hi ha algú i que a més de passar una bona estona recordem que ajudarà la Fundació Esport Solidari Internacional. Quin seria aquest missatge?
Doncs el missatge és que la vida passarà molt ràpid, que sobretot el riure jo crec que és una de les coses més importants. A mi m'hi va salvar la vida. I que vinguin, que vinguin sobretot a escoltar. Igual els transporto 40 anys enrere de la seva vida.
i que amb humor es pot anar a tot arreu. És important oblidar-nos de tot el que ens està acompanyant durant tots aquests anys per les coses que estan passant, sobretot al riure. Creus que riem prou?
Bona pregunta. Jo ho intento. O sigui, jo soc de les persones que intento veure la part positiva dins de la dificultat i la duresa de la vida. I que riem prou. Igual no és el que hauríem. No és el que hauríem. Doncs, Gerard, que riem moltíssim. Que l'única part negativa serien les arrugues que ens poden sortir, no?
aquest no ha de ser el problema, i no és riure perquè ens fa vergonya, que a vegades... Hi ha paraules com el t'estimo, hi ha coses que és com si el fet de dir-les és la nostra virilitat i la nostra força. Llavors jo crec que s'ha de ser... Hem d'actuar des d'un altre punt i que el riure el que fa és allargar
mou moltes coses, el riure interiorment, mou moltes coses i és salut. Doncs ja saben els nostres oients, hi haurà aquest espectacle, càrrec d'en Gerard Jofre, i serà, com dèiem, aquest dissabte, dia 6 de desembre, a les 7 de la tarda, al casino municipal. Les entrades poden comprar la mateixa taquilla, no, Gerard?
Ara l'ha deixat aquí i ja podem comprar les entrades, sí. I si no, hem fet una conta on es pot fer a través d'un vítum, però amb la tequilla es pot fer perfectament. Doncs Gerard, t'agraeixo moltíssim que ens hagis dedicat aquests minuts i que vagi molt bé aquest espectacle i, evidentment, tots els que vindran darrere. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per dedicar-nos aquests minuts. Una abraçada, que vagi molt bé.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Doncs en el tram final de Baixgallà al dia, avui ens volem centrar en conèixer les veus d'alguns dels guanyadors dels Premis Manyer i Flaquer, perquè el passat divendres, en una gala al Pati del Castell de l'Ajuntament de Torredambarra, es van entregar aquests guardons que organitza l'Ajuntament amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Patrocini de Repsol i el Port de Tarragona.
Avui ens centrem en un dels guanyadors, en concret el de la categoria de periodisme local. La nostra companya Anna Plassa va poder conversar amb en Gerard Bosch, que ha estat al capdavant del treball titulat El poble de l'aigua, que es va emetre a Espluga FM i també a TAC12.
Si voleu recuperar la gala sencera ho podeu fer a través de la televisió pública del Camp de Tarragona i allà gaudir d'aquest xou que van muntar el Litus i l'Anna Fortuny a l'entrega dels Premis de Periodisme de la Demarcació de Tarragona.
Ara estem amb en Gerard Bosch, ell és periodista, segurament si li veieu la cara us sonaria molt de TAC12, ara ja està amb altres projectes, i és el guanyador, ell i dos companys més, que ara ens explicarà, del Premi de Comunicació Local, Manier i Flaquer, amb un projecte titulat, amb un documental titulat, El poble de l'aigua. Gerard, bona nit, benvingut. Hola, bona nit. Gràcies.
El poble de l'aigua, la situació d'Espluga. L'Espluga ho ha passat molt malament per falta d'aigua, precisament tot i que és on neix el Francolí, i és el que heu volgut explicar. Clar, per això el poble de l'aigua, perquè de fet és un concepte que a l'Espluga tenim. El poble de l'aigua perquè neix el Francolí, perquè molts anys enrere hi ha hagut un balneari, el turisme d'aigua era una de les activitats principals del poble,
I hi ha la cova, i ara com la sensació que és un poble que l'Espló de Francolí té aigua, però històricament també si ho revisites ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades, i llavors per això el nom del poble de l'aigua ve una miqueta d'aquí. I el voler explicar la situació de Saqueres justament perquè com a veïns del poble van patir aquests anys amb les restriccions, amb la falta d'aigua, la incertesa de què passarà si no plou,
i creiem que valia la pena deixar un testimoni, és a dir, que quedés recollit. Potser altres generacions haguessin fet un llibre o haguessin canalitzat aquesta història d'una altra manera, però nosaltres on ens sentíem còmodes era explicar-ho a través d'un documental i per això vam decidir impulsar aquesta iniciativa des de l'Expluga Audiovisual, que diguéssim que és l'entitat que ens aplegue.
Una entitat que has reconegut, has fet dos reconeixements importants en el teu Parlament d'agraïment. Un reconeixement a la gent del poble de l'Espluga, que ha aguantat el que ha hagut d'aguantar tots aquests mesos en cuves d'aigua, amb restriccions, etc. I, de l'altra banda, amb aquesta associació que explicaves, explica què és aquesta situació, perquè, a més, és una associació sense ànim de lucre, que és el que sostenta o té l'origen la ràdio de l'Espluga.
Sí, de fet, la ràdio de l'Expluga, que ara fa més de 40 anys que es va fundar, ja va néixer sempre o s'ha mantingut sempre amb l'esperit dels voluntaris. De fet, històricament, fins fa uns menys de 10 anys, només s'havia basat en els voluntaris, és a dir, persones del poble, que els agradava la comunicació o la ràdio o...
perquè tenien amics i anaven a la ràdio i feien, com en molts pobles, programes i això es va anar cada vegada fent més gran fins al punt en què realment hi havia professionals dins la casa, tot i que eren voluntaris, que podien treballar en altres mitjans de comunicació però que quan plegaven de la seva feina feien de periodistes o de voluntaris en l'emissora.
Això em sembla que encara existeix bastant. Sí, sí. De fet, la meva situació era aquesta, la del company del Pep Morató també, i llavors va ser en aquest moment en què per qüestions legals vam decidir crear l'associació, que el que ve a fer és aglutinar l'equip històric de l'emissora. Llavors, l'Esplora FM Ràdio diguéssim que és el braçol de tot això. I realment el que ens ha portat fins al dia d'avui han estat, que és el que volia dir,
L'esforç de moltes generacions que van creure en aquest projecte i que hi van dedicar moltes hores
Primer per fer la tasca que havien de fer, que era fer un programa o cobrir una notícia, però després també per formar les persones que entraven a l'emissora. I tot aquest esforç que han passat de generació en generació ha fet que es creés aquest equip de moltes persones que han trobat en la ràdio un espai on créixer, on aprendre, i després el món de la comunicació un espai on dedicar-se professionalment. I per això...
És obvi que nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble. Una cosa destacada del vostre projecte és la diversitat de fons que heu utilitzat perquè heu tocat totes les portes possibles per abordar aquest tema.
Sí, perquè volíem recollir bastant la perspectiva històrica, és a dir, no és una situació només d'ara, la sequera, i per això, per exemple, a nivell polític volíem parlar amb les persones que des de la Transició Democràtica han gestionat el servei d'aigües o directament a l'Ajuntament, perquè tothom hi ha volgut treballar, amb encerts, amb errors, però tothom ha tingut l'aigua com una preocupació,
I després els agents implicats, des d'institucions externes que hi han col·laborat, que han ajudat a aportar solucions a l'Espluga,
però també les persones que ho han patit, des de les famílies, les empreses, els negocis que creiem que havien de sortir aquí, perquè al final són les persones que durant dos anys ho han patit. I l'agraïment o la dedicació justament era per això, perquè, clar, aquestes persones ho han passat molt malament, les que ho vivien en la pròpia casa, però també les que ho patien en la seva casa, i a més a més havien de portar les solucions, quan solucions màgiques no n'hi ha. I realment ha estat dues vegades, no?,
d'afrontar aquests anys sense aigua i sense solucions a mig termini o a curt termini, òbviament no. A quant de temps hi va haver aquestes restriccions d'aigua i aquest subministrament en cuves i tot plegat? Durant quant de temps s'ha dilatat aquesta situació?
Ara potser m'equivocaré, però com a mínim el que van ser talls nocturns, és a dir, que es tancava l'aixeta a les cases durant la nit, van durar dos anys, van ser des d'un estiu que va començar, fins al cap de dos anys no es va poder arreglar la situació i es va arreglar perquè les plugues connecti al Consorci d'Aigües de Tarragona, si no...
segurament a dia d'avui seguiríem en aquestes restriccions. I després els camions cisterna i altres mesures són encara anteriors. De fet, des del 2019 pràcticament que l'Espluga arrossegui un cicle de sequera, perquè abans de l'arribada del 2019 del Francolí l'Espluga ja es trobava en restriccions i a punt de tallar l'aixeta també,
per tots els habitants. Llavors va ploure i el 2020 va ser un any excepcional perquè va ploure, però els següents ja van ser realment de poca pluja. Perquè clar, a diferència de la majoria de municipis del Camp de Tarragona, que ja estem connectats a l'aigua del Lebre i sobrevivint gràcies al mini-transbassament, en el cas de l'espluga continuàveu subsistint amb els aquífers propis i va ser simplement fruit de la sequera i hi ha hagut altres factors que han interferit en l'estat d'aquests aquífers.
Clar, hi havia diverses qüestions. Per un costat, que com altres pobles, perquè també n'hi ha d'altres, que només s'abasteixen a través dels seus aquífers, el que passa és que, clar, en el nostre municipi ja no estem parlant d'un micropoble, ja són 4.000 habitants, hi ha una activitat econòmica al voltant, per tant, hi ha més demanda d'aigua.
I després també el que va passar, no només els aquífers van patir molt, sinó que també vivia una situació de problema de la xarxa d'abastament d'aigua, que en alguns sectors del poble era molt vella, hi havia moltes fuites, i per tant teníem pocs recursos, em perdíem i no plovia, i això era molt difícil de casar.
Sou tres companys, què heu fet? Tu has dit, som amics. Un plaer, no? Un privilegi poder treballar amb amics. Com ha estat aquest procés? Doncs sí, jo crec que una de les coses més boniques que ens ha ofert justament créixer al voltant d'aquesta misura municipal, perquè amb el Pau i amb el Pep hem compartit escola, amb el Pau fins i tot classe, hem estat a la mateixa escola pública, al mateix institut públic, hem participat del mateix projecte de misura. Llavors, clar, quan et trobes treballant en un projecte
que podríem dir que ja és més gran, que no és només dedicar-li un parell d'hores, sinó que ja requereix molta més feina, i després veus que agrada, que el resultat és bo, i finalment que se't valorem reconeixements com aquest, doncs clar, és allò de dir, ostres, és que no hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avents, amb qui també tenen...
un talent descomunal i un gran compromís, perquè si no haguéssim compartit tots tres el compromís i la dedicació per fer-ho, tampoc hauria estat possible. Canals per recuperar-ho, perquè clar, a TAC12 el podem trobar, a la web de Espluga i Fama Ràdio també, on el podem recuperar?
Es va emetre a través de TAC12 i es pot recuperar a través del web de l'emissora municipal, que és fmr.cat, o bé el canal de YouTube de l'emissora. Són aquests els dos espais on actualment està disponible el documental. Doncs llagrim molt el Gerard Bosch que ens hagi atès en representació dels tres que heu fet el documental, amb Pep Moratós, l'altre company, i amb Pau Grinyó, que ell sí, també avui ha vingut, però has fet tu de portaveu,
Moltes gràcies i felicitats extensives a tots tres. A vosaltres, gràcies també per aturar-nos aquest espai. Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Així és com ens plantem nosaltres al final d'aquesta nova edició de Baixa i el dia avui, que és dimecres, dia 3 de desembre. Felicitats a tots els Javiers, per cert. Raquel, marxarem reflexionant, com sempre, amb una de les frases cèlebres que ens agrada compartir amb l'audiència d'aquest programa avui.
una cita textual de Martin Luther King. Sí, un dels grans, que va dir no em fan mal els actes de la mala gent, em fa mal la indiferència de la bona gent.
Res d'indiferència, doncs, res d'indiferència. Raquel, que acabis de passar un molt bon dia, ens retrobem demà a la mateixa hora. Molt bé, aquí serem ben puntuals, que vagi molt bé. Adéu-siau. I a tots vostès els emplacem, com sempre. Seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat, el de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara marxem, però demà ens hi tornarem a posar i els esperem que acabin de passar un molt bon dimícres. Passeu bé.
Sintonitges Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triant, hi ha tantes? M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta sèrie R. Però què és sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Doncs ja porten vuit temporades, eh? Què dius ara? Vuit temporades parlant-nos de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules mirar. Mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalaràs.
Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèrie On a la torre fa un pas més per arribar als oients A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials ara t'informem per WhatsApp
Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003. Farmàcia Cogul. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments amb la seva formació no canvien res. Nogueras ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complir els acords era qüestió només de voluntat política. Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat, també el que es va anunciar. Però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueras ha afegit que no hi ha negociacions de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació. I ja són nou els casos de ports senglars morts per la pesta porcina africana. Tots s'han trobat al matí rati de 6 quilòmetres on hi ha l'únic focus detectat a Cerdanyola del Vallès. Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per tal d'abordar la resposta
a aquesta crisi. Tot plegat mentre la Generalitat ja ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per tal de reforçar la bioseguretat a les granges i també el president Salvador Illa ha demanat que s'intensifiquin les batudes contra els engles.
Hi ha mobilitat retencions a la B23 a Sant Feleu i Esplugues, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts i Sant Joan d'Espí, a la C58 i a la C33 a Moncada. També per un accident entre un autobús i una ambulància d'aquesta matinada continua habilitat el pas alternatiu per la BB-5011 cap a Can Ruti.
A la B30 Barberà del Vallès un accident també talla un carril i provoca retencions i pel que fa a l'afectació en neu es mantenen obligatòries les cadenes a la C28 entre Nautaran i l'Altaneu. També a la C142B l'accés al pla de Beret. Pel que fa a la circulació ferroviària la circulació està interrompuda encara l'R8 per una incidència per causes operatives entre Martorell Central i Granolles Centre i per l'altra la circulació de trens de l'R4 ja ha recuperat la normalitat.
I pel que fa el temps, el dia comença amb vent del nord, tramuntana i mestral, sobretot als extrems del país. De fet, el rebuf pot provocar algun ruixet puntual al mig de la costa i al prelitoral central. També avui, dia de boires a la Catalunya central i aponent, que podrien allargar-se fins i tot a la tarda. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Cada 3 de desembre es comemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat o el Dia Internacional de les Capacitats Diverses. Anem actualitzant el nom, anem canviant potser la nomenclatura, però l'objectiu sempre és el mateix, que és posar en valor...
Doncs bé, les capacitats diferents i alhora fomentar la inclusió a la societat. De fet, és una data que va marcar l'Organització de les Nacions Unides i aquí a Torredambarra s'ha començat a commemorar amb actes que van tenir lloc el passat cap de setmana, amb una conferència que va organitzar l'Associació Matinada per Parlar d'Autisme el passat dissabte i diumenge va tenir lloc el vermut musical de la Fundació Onada.
Però en guany els actes no queden aquí perquè, atenció, que el 12 de desembre al Pati del Castell, amb tota la solemnitat que dona aquest espai, a partir de les 6 de la tarda presentarem un llibre d'en Gabriel Comas, que el tenim aquí. Molt bon dia, Gabriel. Bon dia.
El Gabriel ha estat col·laborador del programa Onada FM, que és aquest espai radiofònic que fan els membres de la Fundació Onada Aona Latorre. I tu ets voluntari que has estat bé implicat en Onada FM.
Des de fa molt de temps, no?, ja per tota la teva experiència i bagatge professional, Gabriel, perquè és un àmbit en el qual has treballat molts anys de la teva vida, no?, de les necessitats educatives especials. Sí, jo ara soc jubilat, però era professor de la universitat amb especialitat, ensenyava l'especialitat d'educació especial. Llavors, tot el camp més força proper. He treballat molts anys professionalment amb aquest camp.
I en Pica et vas jubilar, doncs tenies més temps per dedicar-lo a projectes com el Donada i entenc que et vas implicar en certa forma en anar presencialment allà a les seves instal·lacions, a fer alguna mena d'activitat, no?
Sí, concretament aquesta. O sigui, se'm va demanar participar en aquest programa, que té tres apartats. Hi ha un apartat d'entrevistes, hi ha l'altre apartat, que és el Sabíeu què, i un altre de l'apartat musical. Llavors em van demanar si jo podia treballar aquest Sabíeu...
no tenia aquest nom, però participar en aquest apartat, en un apartat. I va creure que amb aquest nom de Sabíeu què podia introduir textos atractius que podien aconseguir l'objectiu que ens havien proposat. I així ho vam fer durant més de quatre anys ja. Cada mes fem aquest programa...
i jo no, sinó els companys d'Onada llegien el text que feia, i jo només comentava de quan en quan, però el text del guió el llegien les persones amb discapacitat.
Ara presentem un llibre que és un compendi, un recull d'aquests guions radiofònics que venen a ser petits articles de coses curioses de la Torre, perquè hi ha temes com molt diversos.
Aquests guions, en principi, costava donar-li to, perquè fem llarg, curt, quin to difícil, fàcil de llegir... Al final vam decidir fer textos curts, un parell de pàgines, sobre un tema interessant de Torredembarra,
I traient-li, jo crec que aquí està una mica de valor, traient-li, a més a més de la informació científica, diguem-ho així, els apartats més desconeguts per a la població. I alguns, amb alguns temes, anant entrevistant les persones protagonistes, es van poder afegir dades que no es troben a cap banda. I llavors són...
textos sobre 30 qüestions, des dels indians, que va ser el primer, fins a les remendadores, que és el final, però passant per l'òrgan barroc, els castells, la Torre de la Vila, la Sínia, els farts de Torre d'Embarra, el bloc, la cooperativa, la xilografia, refugis antiaèris, o sigui, 30 variats, i és una cosa que sembla que serà entretinguda i de llegir, són 30 temes sobre Torre d'Embarra.
Doncs uns temes que et connecten amb aquesta feina d'investigador que portes fent a l'àmbit de la història local i relacionada amb el mar. Gabriel, perquè tu ets membre del Centre d'Estudis i Aníbal de Mas, a més has fet moltes publicacions de caire històric, social, antropològic, fins i tot, no?
I això et connecta amb aquesta feina que vens fent de manera altruista com a aficionat, no? Sí, sí. La meva tasca, l'objectiu principal és recuperar tot el patrimoni cultural de Torrebarra, Baixa Mar, sobretot, perquè hi ha el món mariner, que és el que m'interessa també, principalment, fonamentalment.
I llavors, clar, sí, he fet bastants llibres, em sembla que em porto ja 17 de llibres sobre Torrent Barre i aquest món, i això és un més, diguéssim, que he tocat diversos temes, no només els mariners, però sí, és una mica de cobrir una mica la curiositat que jo tinc sobre qüestions culturals que m'interessen.
Doncs és un llibre que tindrà aquests capítols breus, que és el guió radiofónic que anem a adaptar perquè la gent ho pugui consultar i puguin anar fent lectures sobre aquests temes que els podem enumerar. A més, amb imatges, perquè has anat a buscar una bona aliada, la fotògrafa Imafon. Sí, Imafon és una fotògrafa professional molt bona,
I jo tenia clar que aquest llibre ho complementaria molt bé fotos per il·lustrar cada un d'aquests guions. I, efectivament, són fotos inèdites de l'IMEFON que han anat expressament a il·lustrar
el que jo explicava. O sigui, no, excepte dos que són històriques i, per tant, no hem agafat aquests temes fotos ja fetes, la immensa majoria ha estat de fer-les in situ. O sigui, si era l'òrgan barroc, ell ha anat a l'Eglésia a fotografiar l'òrgan barroc i li ha donat aquella mirada artística, característica, i que a mi em va semblar molt bé i, de fet, el llibre que jo he pogut mirar, la galerada, per mi és preciós.
Suposo que, per exemple, li hauran obert la sala noble del patronat Antoni Roig, perquè vau dedicar un capítol en aquest indret que només s'obre en comptades ocasions. Doncs sí, sí, sí. Això ho explico en un llibre que vaig fer sobre el patronat d'Antoni Roig.
I el patronat Antoni Roig tenia una sala, la sala noble, el primer pis, on s'obria per donar la dot a les noies que es casaven, perquè és un dels manaments que va fer Antoni Roig al morir en el seu testament.
I llavors també allí es reunien per controlar l'aspecte escolar, ja que els patrons controlaven tota l'educació del col·legi. O sigui, contractaven els mestres, compraven el material, etcètera, etcètera. I llavors aquest lloc...
emblemàtic, i encara ara s'obre només un cop el de Santa Rosalia per donar el dot, encara es dona el dot, el que passa que abans eren uns diners que ajudaven força al recent matrimoni, i ara és una cosa simbòlica. Aquest mes, per cert, també se celebraran els 25 anys de la recuperació del castell, de la rehabilitació. Tu vas fer també un capítol sobre el castell de Torredambarra, que just acollirà l'acte de presentació.
Sí, sí, sí, és cert. Hi ha diversos temes, tant de patrimoni, diguéssim, arquitectònic, com qüestions culturals, com podria ser la Sínia o el far de Torre d'Embarra. Però d'edificis antics sobressurt l'escola Antoni Roig, l'Hospital Pere Badia, i també aquest castell que es va rehabilitar. Primer, hi havia una torre de castell,
que pertinia al castell antic, diguem-ho així, i després es va fer aquest castell nou, que es va derruir, va quedar derruït, abandonat, fins que es va rehabilitar per fer l'Ajuntament actual.
I és un dels temes que tractes. N'hi ha moltíssims perquè també parles del fart de Torredambarra, per exemple, i d'altres com les frases fetes, que aquest també va ser com molt curiós i va ser un dels espais també més col·laboratius on els nois van poder fer com les seves pròpies aportacions.
Sí, els que havien sentit ells de sons pares, doncs també ho van poder comentar. És un capítol que a mi m'agrada. Tinc un llibre sobre les frases fetes dels pescadors de Torre del Barra i el seu món, a través de les frases fetes.
I em vaig replegar moltíssimes, moltíssimes. I és un tema que sempre m'ha agradat, perquè els pescadors de mans, ara alguns joves encara ho fan, tenen una manera d'expressar-se que, si no s'és de l'ofici, per exemple, gent de dalt del poble moltes vegades no sap el que és, no? No sap a què es refereixen.
I llavors em va fer gràcia rescatar algunes frases significatives. Per exemple, fer-se la pava. Aquest nen s'ha fet la pava. Què és això? S'ha mullat tot, perquè la pava era la persona que aguantava els pals perquè les barques arribessin a surar. Llavors s'havia de mullar tot. Llavors fer-se la pava volia dir això. On el tenyidor? El tenyidor vol dir que s'ha mort. Perquè el tenyidor era el lloc on...
es bullia un suc, diguem-ho així, per tenyir les xarxes de cotó i donar-los mordents, en crità i escorça de pi. Llavors, necessitava molt de foc. Llavors, una barca molt vella, quan no servia, se l'estallava i servia per encendre el foc del tenyidor. Llavors, anar al tenyidor també. Poso també alguna de la torre, també, evidentment.
Per exemple, el cas de la mort ha passat pel portal de Padrines. El portal de Padrines és un portal de l'antiga muralla de Torre de Barra, i que el cementiri està després. Llavors, si es passa pel portal de Padrines, vol dir que estàs mort perquè et porten el cementiri. Bé, són coses curioses que em va fer gràcia escriure i rescatar.
Farà gràcia també de llegir-les, per exemple, que n'hem parlat tant, i el que ens queda sobre l'Alfa i Omega, el blog, també vas fer aquí la teva aportació, perquè clar, aquí es va generar tot un debat, recordem que va haver-hi un procés participatiu perquè la gent triés entre l'Alfa i Omega o recuperar aquella antiga piràmide, que no li dèiem ben bé així, però bé que era l'artil·lugi que compraven...
No sé si empraven o no empraven. Gabriel, tu aquí tens les teories per fer entrar i sortir les barques, no?, amb aquells fills de cert. No, no, no, és una teoria, és una realitat. O sigui, el bloc es va fer perquè les barques havien de barrar-se de la platja cap a la mar, no? I llavors això no estava resolt. Al revés, sí. O sigui, quan arribava una barca, hi havia un edifici amb un torn, des de 1900 ja, o sigui...
a principis de segle passat, que estirava un cable i les pujava cap avui. Però tirar cavall no hi havia manera. Llavors una embarcació, per exemple, de llum que podia tenir 10 tones, doncs necessitaven com a 20 homes per banda, per anar a l'esquena, llançar-la a l'aigua i fer-la somrar. Quina faig, ara! Llavors, fixi-t'ho, fins als anys 60, que sembla estrany que es trigués tant,
no es va fer aquest bloc. I aquest bloc consistia en el cable aquest que estava a la platja. Arribava fins al bloc que estava dintre el mar, a l'antina,
uns quants metres de platja, i després regressava, tornava. Llavors, s'enganxava la barca amb un d'aquests cables i, com que feia un circuit, doncs l'anava avarant. Llavors, se va pensar que aquest cable passaria per aquesta torre, aquesta piràmide, diguéssim, de ferro, dalt de tot.
Però el cable era tan doble i pesava tant que quan deixava de tirar la màquina, el pes baixava del cable de cert i continuava varant amb el perill d'agafar alguna persona mentre es posava pals. I llavors es va decidir no utilitzar-ho i posar una politxa a la base de la...
de la piràmide, diguéssim, i així es va deteriorar, es va fer malbé, fins que es va fer això, que per mi és una escultura molt singular, molt singular, i a més a més que està feta per un artista internacional,
I agradarà o no agradarà? Aquí no li agrada el Picasso, ni el Miró, ni... Però, vull dir, no deixi de ser una escultura d'un escultor internacionalment reconegut i que, a més a més, el poble de Torrenbares el va fer propi. Samarretes, llibretes, fotografies... Per tant, jo soc dels que vaig lluitar per tirar endavant... L'Alfa i Omega. L'Alfa i Omega.
Molt bé. Doncs veieu que és molt interessant aquest recull de la secció Sabíeu què del programa Unada FM, que ara quedaran recollits en un llibre que ha dit la Fundació Onada i que compta amb el suport d'Ona la Torre i també de la Regidoria d'Acció Social i Igualtats de l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Per anar acabant, anem a convidar tothom que vingui el dia 12 del 12, el 12 de desembre, a les 6 de la tarda, al Pati del Castell,
Perquè farem un acte, primer, amb la benvinguda institucional, evidentment, però després farem com un programa allà, igual que fem... Farem un programa, farem un programa. Farem obert al públic, que vingui tothom, i allà podreu veure com es fa aquest espai i t'entrevistaran a tu. L'entrevista aquesta vegada serà a tu, Gabriel. Sí, sí, sí.
Et preguntaran com ha anat el llibre. Exacte, sí, preguntaran coses d'aquestes, sí. Molt bé. Doncs això, tindrà aquesta part d'entrevista. Després fareu Un sabíeu què en viu i en directe. I la part musical. I la part musical amb el DJ Chart.
que posarà la part festiva al tram final d'aquest programa. Tot això animat per la Míriam, que era la conductora del programa, que era una persona fantàstica en aquest cas, que ho movia tot. Sí, la Míriam, clar, ha passat el testimoni a la Ibet Torné, la Míriam Valls...
Perquè bé, ara diguem que els compromisos professionals l'han portat per una altra banda, però serà un moment de retrobar-nos amb ella i un espai bonic que volem compartir amb tots vosaltres.
Doncs Gabriel, per acabar, convida tothom que vinguin. Allà podran aconseguir aquest llibre. Després la idea és que pugui estar disponible a les llibreries o allà a la Fundació Onada. Sí, la Fundació et sembla que deixarà les llibreries i allà el dia de la presentació també em vendrà algun, suposo.
Molt bé, content, no?, d'haver fet aquest llibre. Molt, perquè, a veure, és un treball que ja tenia fet, això, 30 guions, i què farem? És interessant, la Miriam, també. Escolta, això és molt interessant, això hauria de quedar reflectit i dic, doncs, mira, endavant les anxes i així ha estat.
Tinc moltes ganes jo de veure aquest llibre, on per cert hi haurà un codi que us portarà al programa per qui el vulgui escoltar. Així ens hem sumat a la commemoració del Dia Internacional de les Capacitats Diverses, que Torra d'en Barra sempre té marcat a l'agenda i que, com us diem, culminarà amb la presentació d'aquest llibre, titulat Sabíeu què? Obre d'en Gabriel Comas amb imatges d'Imma Font. Gabriel, un plaer que ens hagis ofert
aquesta possibilitat de donar forma a aquests guions en forma de llibre. Esperem que vagi molt i molt bé. I això, convidem tothom a venir el 12 del 12 al Pati del Castell. Doncs això, us esperem. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Continguts en xarxa.
Un equip de recerca de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona, en col·laboració amb el Sincrotró Alba, acaba de publicar un article a la revista Energy Environmental Science, on han descobert per què les bateries de zinc i diòxid de manganès no arriben a donar tota la capacitat que teòricament podrien obtenir. Hem parlat amb Dino Tonti, investigador a l'Institut de Ciència de Materials, l'ICMAP, i Laura Simoneli, científica del Sincrotró Alba i responsable de la línia de llum CLAES.
Ens pots explicar d'una manera senzilla què tenen d'espacial i per què interessen tant els equips d'investigació? Sí, actualment hi ha molt d'interès per buscar alternatives que siguin... Hi ha materials que siguin menys estratègics que el litio i els altres components que s'hi troben en aquestes bateries que són tan difundides en moltíssimes aplicacions avui dia. El zinc és 5 a 10 vegades més abundant que el litio,
Es mejor distribuido en la Tierra y su proceso de extracción está más establecido, es más sencillo y tiene menor impacto ambiental. Además, el zinc es muy fácil de resiglar en comparación con el litio, es también económicamente rentable hacerlo.
Pero quizá la diferencia más interesante en este momento para ciertas aplicaciones donde el litio sí ha demostrado ciertos límites es que se puede depositar sin descomponer el agua. La reacción electroquímica es compatible con electrolitos acuosos.
Mientras que el litio, por su gran energía, descompondría el agua y se tiene que hacer con electrolitos de compuesto orgánicos, de solventes orgánicos. Desolventes orgánicos que, pero, tiene la desventaja que muchas veces son inflamables, la mayor parte de los casos.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat
Doncs avui a la sintonia de Baix Gaià al dia volem parlar d'una qüestió que ens preocupa i que també ens afecta i és l'expansió de la vespa balutina i com això està afectant a molts municipis de la nostra subcomarca, també d'arreu del país.
i volem explicar les reclamacions que s'estan fent als departaments d'agricultura i també als de territori per tal que facin, que emprenguin mesures per mirar de frenar aquesta espècie invasora. Per conèixer la situació de primera mà, avui tenim l'apicultor que ve des de Bonastre, el Daniel Arreula. Dani, com estàs? Molt bé, bon dia.
Molt bé, molt bé, però a l'hora molt preocupat, sabem, i fins i tot angoixat perquè la situació no és gens senzilla. Ja el sector, diguem que, ve de dècades, potser, d'haver d'afrontar dificultats...
d'àmbit econòmic però també ecològic, el sector no sé si passa pel millor moment, però a més a més amb aquest ingredient de la vespa asiàtica que ha complicat molt les coses en els últims anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, ara, tal com estàs, Serrano estava fent com a memòria i jo fa uns 30 anys que rameno amb abelles i pensava abans a casa que jo quan vaig començar a treballar amb abelles l'única preocupació que havies de tenir és de tenir prou caixes perquè entressin les abelles i estiguessin allà.
Avui en dia has de tindre un màster en farmàcia, en meteorologia, has de conèixer infinites coses perquè han arribat un munt de contratemps en el món de les abelles, que és com un petit mostari de com està tot el precal.
Clar, entre aquests contratemps hi ha, diguem que aquestes altes temperatures, aquests pics de calor, la primavera que arriba quan no toca, en fi, molts d'aquests aspectes, però alhora una altra de les amenaces que teníeu era l'ús de molts herbicides o de productes químics en els camps que també afectaven les abelles. Sí.
Sí, bueno, vam tenir... L'agricultura actual, ara per això s'està canviant. Hi ha molta gent que està connectant amb la regenerativa i amb altres maneres de tractar i cuidar la terra. Però la que ha sigut la corrent econòmica agrícola durant els últims 80 anys, des de la Primera Guerra Mundial, ha estat basada en els químics. I llavors aquests químics, en gran mesura, o afectaven directament a les abelles o indirectament afectant el seu entorn.
Un dels exemples va ser la nova generació d'insecticides que van aparèixer a començaments de segle, que van ser els neonicotinoides, que són uns insecticides a base de nicotina, del tabaco, que deien que les abelles no les afectava perquè no les matava directament. Els tipus de mesures que tenen ells per avaluar l'impacte sobre una...
Una altra espècie és sobre la mortalitat, sobre aquesta espècie. Però, clar, imagina't un ésser social com les abelles, que viuen 40.000, 50.000 individus en una caixa, que han de tenir un comportament molt alineat al comportament de la caixa i has d'estar molt ben assentat i el teu comportament no pot desmarxar-se massa.
Doncs quan aquestes abelles estaven explorades als neonicotinoides era literalment com si haguessin pres un tripi. O sigui, la seva percepció de la realitat canviava totalment i llavors no tornaven a les caixes, tenien comportaments erràtics. Llavors, sí, l'ús agrícola que hem tingut els últims 80 anys ens ha fet molt de mal, però no tant com el que està venint ara. Perquè nosaltres amb els químics sempre podem agafar les caixes i prendre-les d'una altra banda. Amb el que està apareixent avui en dia és més difícil...
Anem a parlar d'aquesta amenaça de la vespa velutina. Què és el que suposa? Perquè entenem que és un insecte molt voràs que, a més d'entrar en competència perquè s'alimenta dels mateixos recursos que les vespes autòctones i que les abelles autòctones se les mengen també, no?
Sí, home, la seva funció de pol·linitzadors és molt interessant. Si em permets, faig una mica d'observació més ampla, perquè la vespa velutina de Negritores, faig una mica d'història, va aparèixer aquí el 2004 en un port de França, que va venir un carregament de fusta de Tailàndia, no ve de la Xina, no és ni l'abeja africana ni la...
que la gent li posa molts noms, i va arribar una sola femella fecundada per quatre mascles. I aquesta sola femella s'ha extès des d'Alemanya, passant per Anglaterra, a Irlanda, em sembla que ha arribat ja també, tota Europa central, França, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya... S'ha extès d'una manera excepcional en qüestió de 21 anys.
I aquest animal té una particularitat que és pol·linitzadora també. Les vespas adultes s'alimenten de néctar, igual que les abelles, i fan una bona feina. Amb això no tenim res a barallar-nos. Si hi ha més pol·linitzadors, hi haurà més flors i hi haurà més menjar per tots.
Lo fotut es que la seva cria necessita proteína animal per a poder desenvolupar-se. I aquestes vespes, que són unes de moltes, perquè ara t'explicaré, nosaltres coneixem la velotina, però ens n'arriben dues més ara. Tres més ens n'arriben ara.
Tots aquests animals tenen la particularitat que la fase larvària necessita una proteïna animal. Llavors, clar, les vespes adultes es dediquen a anar a caçar abelles, perquè una caixa d'abelles és un supermercat obert 24 hores. Contínuament estan entrant i sortint insectes allà dins. Llavors, en lloc d'anar buscant pels camps i buscant a veure si té pilló o té garro, doncs se'n van a les caixes d'abelles i tenen disponibilitat.
El problema que tenim nosaltres és, el primer, la pèrdua de població d'una caixa d'abelles, i la segona és el pànic que provoca la caixa, que en èpoques com ara a finals d'estiu, a la tardor, és com una segona primavera pels apicultors, i a més a més és el moment en què les abelles han d'acumular les reserves per poder afrontar l'hivern amb tranquil·litat, per poder tenir les reserves. Ara mateix les meves abelles estan totes tanquetes a casa mirant Netflix.
O sigui, no sé molt bé anar a dir amb aquest fred que fot. Clar, necessiten tindre molt de menjar a dins per poder passar 3 mesos, 4 mesos, els jocs amb neves passen 4 mesos sota la neu i no en surt ni una. I aquestes reserves les han de recollir ara. Què passa? Que les vespes ara fan una cosso i derribo a les abelles impressionant perquè es posen davant de la piquera, que és el foret per on entren i surten,
i fan guàrdia allà. 3, 5, 10 les vespes caiguen i esperen que vinguin les vespes al camp per caçar-les, els tallen el cap i la cua i se'ls emporten aquest cos, que és la part més muscular de l'abella, se l'emporten cap al niu per alimentar la cria. Què passa? Que les nostres abelles es queden bloquejades i no poden sortir a buscar aquest aliment. I tenim la paradoxa que el camp està ple de flors, però les abelles no poden sortir perquè les velutines les estan atrapant.
I, clar, i quina solució podeu implementar? Perquè entenc que en el seu dia potser ja vau reduir els forats per evitar que les vespes velutines entressin dins de les caixes. Això ho fan elles mateixes. Ah, ho fan elles, molt bé. Elles amb pròpolis ho van tancant. Nosaltres el que estem fent, com diria que ell, hi ha dues vies de investigació...
Tenim, una és ficar unes arpes, una mena d'estructures amb cables, que hi ha cable positiu i negatiu, és molt semblant al de caçar mosquits, aquells aparells que hi ha amb una llum blava, que atrau el mosquit i allà l'electrocuta. Doncs el mateix, però amb uns cables més grossos, perquè aquests animals són bastant gordos.
I han acabat un altre, un apicultor del País Basc, que es diu Coldo Velasco, va inventar un sistema de través d'unes reixes que deixen passar les abelles, però les vespes no, i fan que les vespes es vagin dirigint cap a uns dipòsits i queden allà atrapades...
que diuen Trump-Escoldo, que funcionen bastant bé, dins del que acaben. Però, clar, això són parxes, això són parxes del problema. El problema en si, jo crec, i molts dels meus companys que també ho creuen, que hagués necessitat un pla d'atac, un pla de xoc, molt important per part de l'administració, aquest que es fa de papes, i que en teoria cuida d'altres, doncs hauria d'haver cuidat de...
I no és el cas. L'administració s'ho ha tret al damunt i no es fa responsable de res. Tot el que sigui un espai privat o un espai dels boscos i tot això, les paraules de l'administració han sigut «heu de conviure amb elles».
I l'altre dia treballant a les abelles em pensa molt, i em va venir al cap i dir, això és fora, com si arribessin lleons aquí a la península, començant-se a menjar els gats dels gossos de la gent de la població, i l'administració ens digués que haguéssim de conviurar amb aquests lleons. Clar, el mateix apreci que la gent té per les seves mascotes, els apicultors tenim per les nostres abelles. Per tant, em sembla que és una manera fàcil d'entendre quina és la nostra afectació.
Clar, estem veient que aquestes reclamacions al Departament, a la Generalitat, es fan des del sector. També hem vist que a Unió de Pages us demanen que apliquin les mesures que s'havien compromès, en certa forma, entenc, des del Departament, per combatre l'expansió de la vespa asiàtica. En aquest sentit, teniu solucions que s'estiguin implementant a altres països per no només exposar el problema, sinó també
Ja, vosaltres que coneixeu el terreny i el comportament d'aquests animals, posar-los les coses més fàcils, com per dir, podeu tirar per aquí o es pot implementar això? Abro comillas de comentaris personals. Això està com jo ho veig. I crec que bastants més també, però no demano que sigui una visió de tot el gremi.
En altres llocs d'aquí Espanya mateix, per exemple, s'han fet uns sistemes, ja que ens hem trobat amb un problema que no havíem tingut mai, que no el coneixíem, que era desconegut, el que han fet Astúries, per exemple, ha sigut que cadascú faci el que pugui.
I de les experiències que es generen de les encerts i els errors, doncs s'han anat recopilant aquestes informacions i s'han anat elaborant uns protocols que són bastant pràctics. I a més a més són molt diversificats perquè t'ofereixen moltes possibilitats d'actuar amb la velutina. Llavors, el que tenim aquí a Catalunya, i em sembla que en altres zones, és que les velutines s'han inclòs dins del concepte de plagues. Llavors, això s'ha entregat directament a les empreses de plagues.
A veure, des de quan una persona que ven pastilles per la tos vol que s'acabi la tos?
Llavors, aquí tenim un problema, aquí a Catalunya, perquè això s'ha deixat en mans només de les empreses de plagues. Llavors, els apicultors, que som els que, primer, estem més afectats, segon, tenim més coneixement sobre i menòpters, perquè és la mateixa família que les abelles i el comportament i la seva biologia és molt semblant a les abelles. Això ho vaig dir a banda, són uns animals fascinants, les velutines. Si no estiguessin fent el mal que fan, jo me les estimaria moltíssim més, que me les estimo.
Però tot això suposa que hauríem d'actuar d'una altra manera. Llavors, la gent s'inventen coses. S'inventen coses. S'han inventat sistemes com els troianos, que és capturar vespes vives i ficar-los un producte al llom, de tal manera que elles, com que tenen aquest comportament eusocial, que totes s'ajuden amb elles mateixes, una vespa arriba tacada amb un producte, les altres van a llimpiar-la, llavors escampen el verí per dins de la caixa.
Hi ha altres sistemes, que és introduir projectils dins els nius amb un insecticida semblant al que es fa servir per als escarabats, que això acaba amb el niu amb 12-24 hores també. Has de trobar el niu, però, que és el problema. També hi ha els sistemes típics amb pèrtigues o amb escales per poder arribar als nius, que estan normalment en llocs bastanals, introduir insecticides comercials que es venen a les grans superfícies, es venen.
Uns nius que, per cert, són fàcils d'identificar perquè no són equiparables a res del que haguem vist abans, no? No, no, són enormes, són bestials, sí, sí.
I per la forma i com la textura, fins i tot, perquè si algú detecta un niu, què hem de fer? El primer de tot... O els agents rurals, o què? Bé, els agents rurals, la veritat, que no faran res. Ho sento molt. O sigui, no dic res en contra d'ells, ells són subordinats també de l'administració, però amb ells els han dit que no se'n facin càrrecs. Simplement abans prenien nota, però ara se'n treuen del damunt. De fet, si truques...
El 112, per dir que tens niu de velotina, està penjant al telèfon en alguns casos. Això m'ha explicat gent que han estat trucant. Si trobes un niu de velotina, el primer que heu de fer és no tenir por. Poc a poc. El segon és buscar algú que se'n pugui fer càrrec. Mira qui és el responsable, el propietari d'aquell territori, d'aquella terra, d'aquella casa, el que sigui, comunicar-li i que a mi he de fer actuacions.
Hi ha gent com el Rubén del molí de Farena, que estan molt especialitzats en retirar aquests nius i ràpidament vindrien i se'ls traurien. Llavors hi ha una cosa que és molt interessant. Aquests animals, ara fa poc va morir un senyor a Galícia, ara deu fer tres setmanes o així, que era un regidor d'un partit d'allà de...
I de cop i volta tothom li torna a tindre por a les vespes velotines, una por a tàvic, una por de mort. Llavors, s'ha de dir una cosa, les velotines al cap de l'any potser piquen a 15 o 20.000 persones en tot Espanya. Això és així. Hi ha molts casos d'interaccions de persones amb velotines. I d'aquests 15 o 20.000 casos potser s'han mort en 3.
O sigui, que no són assassines, no són hitlerianes, no van a matar gent. D'un començament tenim el mateix perill, tenim menys perill que ens piqui una velutina que que no ens piqui una vespa normal, una vespa germànica. Són molt tranquil·les, són molt segures de la seva força i no busquen conflictes. A no ser que toquis el niu, com tu toquis el niu,
A partir de llavors t'en sortiran totes perquè aniran a defensar la cria i la mare, això és diferent. O sigui que els nius més val no tocar-los, més val trucar a algú que en sàpiga i que se'n pugui fer càrrec. Doncs una amenaça que han representat d'una forma molt gràfica, per cert, el diari de Tarragona, el seu perfil d'Instagram, han fet un mapa...
on es veu l'evolució que ens explicaves tu al principi de l'entrevista, com s'han anat escampant i com aquí han trobat un habitat que els està sent propici per créixer en nombre. Però si et sembla l'últim tram de l'entrevista, Dani, també m'agradaria preguntar-te
per altres reptes que afronteu des del sector primari en general i en especial també els apicultors, perquè estem veient alguns crits d'alerta que estan fent alguns pagesos i ramaders aquí al Camp de Tarragona per la implantació d'empreses que volen estendre els seus projectes d'energies renovables amb molins de vent, amb plaques solars...
I bé, estem veient ja l'impacte que s'està tenint en alguns indrets, sobretot a les terres de Lleida, aquestes extensions de plaques solars que ocupen hectàrees, perquè hi ha el dubte, no?, després d'aquelles terres, què?, tornaran a ser fèrtils, tornaran a ser cultivables...
queden malmeses per sempre, quin impacte tenen per la fauna i la flora, perquè els molins també sabem que bé, tenen una cara que no sempre s'explica, de com regalim en oli, per exemple, o com afecten també moltes espècies que volen. Com ho veieu també des del sector? I...
Estàs veient casos concrets per aquí, per la zona, de voluntat d'implantar grans extensions? Sí, hi ha moltes ofertes. Aquí jo això ho veig no com a apicultor, sinó com a ciutadà. El que veig és que passa el de sempre. Volen produir l'energia pels llocs on s'està consumint, però no la volen produir on se consumeix, la volen produir on els costos d'ocupació d'espai, el terreny, siguin molt més barats.
Cap on van? Cap a la zona agrícola. Llavors, avui en dia sí que hi ha una paradoxa que és que no queden pagesos. Al poble hi ha Bonastre, per exemple, que es dediquin a la pagesia. Hi ha dos nois, un d'ells que no va per lliure i la veritat que no té massa contacte amb ningú, un altre que s'ha hagut de deixar, o que fa poca cosa, el Charlie, que ja no treballa com treballava,
Un altre noi que s'està incorporant ara, però són tres xavals i els pagesos del poble potser en són 40 o 60. Som un poble de 500 habitants. No hi ha relleu. Llavors, moltes d'aquestes terres estan quedant alliberades. A veure, jo conec de primera mà les intencions de les elèctriques d'intentar donar-li un caire verd a això implicant-nos als apicultors, perquè els apicultors sabeu que som com les verites màgiques, no?
on arriba un epicultor i toca amb la seva presència es converteix tot en ecològic, que tampoc no és així, però hi ha aquesta percepció. Llavors, moltes empreses elèctriques estan venint a buscar-nos perquè fiquem les abelles als seus camps de producció energètica.
Jo m'hi he negat. M'hi he negat perquè, clar, si aquesta gent fa servir 5 hectàrees per posar plaques solars, aquelles 5 hectàrees estan desbrossades constantment. Desbrossades vol dir que no hi creix res. La incidència del sol, el sol es recull en les plaques. Llavors, aquella energia solar no li va a terra i les plantes no desenvolupen i fan la quantitat de nèctar i de...
de producció neta d'aliment que podien crear. Segon, que amb el tema de cablejar i d'arreglar i d'interconnectar tot això, espais que eren verges o espais que havien tingut només una intervenció agrícola i vital de generar vida, de cop i volta deixien de generar vida. I, clar, és trist. I sobretot el fet aquest, perquè...
Si Barcelona necessita energia, que fotin plaques solars a la mar, o a l'autopista. O a les taulades dels polígons, també diuen, no? O a les taulades dels polígons, o al damunt dels cotxes oficials. O sigui, només en cotxes oficials ja tenien energia per allogar la Generalitat. En aquest sentit que, a més a més, és una estupidesa bastant tonta, no? És com si nosaltres tinguéssim l'estufa a la casa del veí per calentar-nos nandres, no?
O sigui, no, no, si tu necessites... Això és, pel que ens agrada mirar, és una mica el model Tesla i el model Edison, no?, de posar unes grans centrals que distribueixin per tot el país i tu et quedes amb totes les regalies i tota la plusvalia de la venda d'energia, o vas ficant la producció d'energia allà on es necessita i llavors no hi ha unes plusvalies, cadascú té l'energia que necessita.
Amb això m'assembla que els que en saben més que jo, perquè jo aquí soc un tastollet, haurien de començar a fer servir una mica més el seny dels jaios, anar als cafès dels pobles a sentir els jaios perquè em pensen que segurament traurien molt bones idees. Doncs és un dels reptes, entenc, que també està començant a afrontar el sector.
I, en fi, avui estem fent una mica d'anàlisi de com des de l'epicultura esteu passant aquests moments. Veiem el futur una mica fosc. Dani, no sé si hi ha esperança on aferrar-nos, almenys aquests exemples que...
estan desenvolupant altres zones i que us poden inspirar a l'hora d'exercar solucions. Però per fer-nos una imatge, una fotografia del teu cas, per exemple, en quina situació estan les teves caixes d'abelles, de com estaven fa uns anys, com ho tens ara?
Faré un resum. Jo vaig començar fa uns 30 anys a Poboleda amb un mestre, amb el Juan Lluís, el meu mestre, i en aquell moment nosaltres teníem unes 150 caixes i d'un any per l'altre podíem perdre, que et diré, 12, 8, 6 caixes, 14, un any dolent, 20, de 150. O sigui, estem parlant que perdíem entre un 5 i un 10% de caixes cada any, que és el que havíem de renovar. O sigui, podries créixer molt fàcilment, podries arribar a tenir 300 caixes en 4 o 5 anys si ho gestionaves mitjanament bé.
Avui en dia la pèrdua de caixes per apicultor i any està entre el 30 i el 60%. És a dir, si tu tens 100 caixes, cada any en perds entre 50 i 60 caixes. I has de remuntar cada any aquesta pèrdua, contínuament. Això és un comú entre tots els apicultors, almenys d'Europa, és un comú entre tots nosaltres.
De fet, un dels grans comercis hi ha empreses aquí al Perelló que s'han dedicat no a produir mel, sinó a produir abelles per vendre-les a França. I surten camions i camions i camions i camions cap a França carregats d'abelles, d'eixams d'abelles per a la venda. Què vol dir això? Que l'apicultura avui en dia, d'alguna manera, o és assistida o és impossible. O sigui, els eixams salvatges estan desapareixent. I aquí hi ha un punt que em sembla que hi ha dues coses que m'agradaria parlar. Una és sobre que les abelles tenen un aubre, com diuen avui el jovent,
una obra de mil, perquè s'han posat molt de moda. Però les nostres abelles tenen aquest aura perquè estan dins del model capitalista. Però la fenya forta la fan infinites altres espècies de polinizadors que hi ha de la natura. Hi ha més de 2.200 classes d'abelles. Aquí a Espanya, 20.000 en tot el món més classes d'abelles, que moltes d'elles estan especialitzades en una sola planta. És a dir, si desapareix aquesta abella, desapareix aquesta planta. Ens hi juguem bastant.
I han acabat, doncs, que hi ha infinits altres animals. Els escarabats són grans pol·linitzadors, papallones... Ara han descobert que hasta unes guineus que hi ha a Namíbia també són pol·linitzadors. En el sentit que hi ha molta gent que treballa amb això. Llavors, tota aquesta afectació que nosaltres percebem amb l'apicultura, perquè és la part econòmica, hi ha gent que ens dediquem amb això, la part pitjor, el que està rebent tota l'hòstia, és tota la natura més salvatge i que no té una vessant econòmica.
I llavors aquí a Catalunya, per exemple, una de les coses que a mi em dona una mica d'esperança és veure gent com els de la revolta agrària, la revolta pagesa, que són gent que per fi estan posant el nom del tocino al damunt de la taula i estan començant a dir on estan els problemes.
Per exemple, hi ha una cosa aquí, els que em coneixereu ja diran, ja està una altra vegada d'anir amb el mateix, però és que és una gran veritat. L'administració no juga al nostre favor. Ho sento molt. No juga al nostre favor. Treuen uns protocols i treuen uns patrons que estan desconnectats de la realitat. No coneixen realment la realitat del camp.
Llavors, som uns quants que tenim una mica de sospita al nas que volen monopolitzar tota la producció d'alimentació de tal manera que l'aliment l'haguis de comprar d'unes empreses determinades. I si tu te'l vols autoproduir, les posar pals a les rodes, no prohibir-t'ho directament perquè quedaria molt feo...
Doncs anar-te ficant pals a les rodes perquè cada vegada sigui més difícil l'autoproducció, l'autogeneració de les teves necessitats i que hagués de dependre d'una economia. O sigui, tu dedica't a fer diners per comprar aquests productes que necessites enfora. Hi ha maneres de viure, hi ha molta gent que vol viure diferent i molta gent que es dediquen a la pagesia tenen una visió que sí que generen una economia, però és una economia no per comprar-se un BMW, sinó per seguir vivint i per donar alimentació als fills i educació.
Hauríem d'anar acabant, però en un minut, Dani, m'agradaria que ens donguessis res. Un consell, a l'hora d'anar a comprar mel, perquè aquest és un altre tema, és molt gros i molt complex, però clar, els lineals dels supermercats, allà podem trobar...
Bé, mel que ve de l'altra punta del món o que ni tan sols és mel. No, exacte. Et demanaré concisió, però una mica, alguna pista. Mira, jo, primera recomanació, busqueu un epicultor que estigui màxim 20, 30, 40 km a casa vostra i compreu-li la mel amb aquest epicultor, encara que sigui un gilipolles.
encara que sigui mala gent, perquè a vegades ja pot dir que m'ho pugui dir de mi, però compreu la mel de les on tot esteu. Primer el benefici que tindreu unes mel d'unes flors que esteu exposats. Si teniu al·lèrgies al polen, això servirà per minimitzar aquesta al·lèrgia. Segon, la mel que es compra als supermercats en un 80%
més o menys, pel que jo he vist, no és mel. És glucosa de sirop de panís dels xinos, que l'han falsificat i l'estan venent, com que ara ja no l'importen directament des de la Xina, la triangulen amb altres països, Filipina, Estailàndia, bla, bla, bla. Llavors, tota mel que costi menys de 12-13 euros al quilo, aquí a Catalunya, no és mel. Ho sento molt.
Pot ser que hi ha un epicultor que m'ho conec, que sí que la ve molt barata, però és un d'ara avis i ja el teníem així, el teníem molt de carinyo. Però sobretot això, les mels barates no són mels. Una altra cosa, la mel quan es cristal·litza és que és bona de veritat. L'altre dia em venia una senyora, diem-me, que li donava menjar sucre a les abelles perquè se li havia tornat tot un terros la mel i diu, no, això és un procés natural de les abelles. La mel que hi ha al supermercat i que no cristal·litza mai, no és.
Doncs, alguns consells. Si en voleu saber més, seguiu-lo a Instagram, el Pastor de Belles, no? Aquest és el teu perfil on et poden trobar. Daniela Rèbola, com sempre, un plaer. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí. Moltes gràcies.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre, prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
continguts en xarxa. L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja en la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Naila Martínez, My Nutritionist, benvinguda, benvinguda en majúscules a Menjat la vida, a la secció on parlem de nutrició de la vida, d'habits saludables i de coses molt positives i de molt bon rotllo. Com estàs tu? Doncs sempre dic que molt bé, però avui ja, si sentiu la meva veu...
Veureu que no tan bé. A mi m'ha agafat aquest virus que tenim en màxima exposició, que no sé quin és, però així estic. Sort que t'he agafat aquesta setmana, perquè la setmana passada, i parlarem d'això avui precisament, vas participar en una jornada de l'OMS, de l'Organització Mundial de la Salut.
Doncs sí, vaig participar molt fort. T'ho dic ara així, però ho anirem desenvolupant i veureu que ara ho estic digerint, però jo pensava que aquest acostipat era d'haver passat aquells nervis. Bàsicament vaig participar al taller nacional del Pla d'Acceleració de l'Organització Mundial de la Salut per aturar l'obesitat infantil.
Vaig participar com a enhereu. I què és aquest taller? Doncs es va organitzar des del Ministeri de Sanitat i a la pràctica vol dir que Espanya forma part del grup de països que estan liderant accions contra l'obesitat infantil i es volia fer una fotografia clara de què s'està fent, què funciona i què falta. I en aquest taller hi havia representants del Ministeri de Sanitat,
del Ministeri de Drets Socials, professionals de Salut Pública, entitats socials i diferents organitzacions, com el nostre programa Nereu, que està implementant projectes al territori. I l'objectiu era compartir experiències reals i polítiques públiques que ja estan en marxa per reduir l'obesitat infantil. Uau! Parla'ns també d'aquest marc del programa Nereu, perquè si et vaig anar com a Nereu... Sí.
Perquè molts ja sabem que coordines i has fet créixer d'una manera exponencial aquest programa, però explica'ns què és. Doncs el programa Nereu és un programa de canvi d'hàbits sostenibles familiars per a la reducció de l'obesitat infantil.
Bàsicament el que vaig explicar i explicar-vos què és el model Nereu, doncs Nereu és una activitat o un programa que el que fa és una intervenció directa amb nens i nenes de 6 a 12 anys d'activitat física no competitiva. El que intentem és promoure això, que els nens i nenes vulguin fer activitat física adaptant l'esport al nen i la nena mitjançant el joc. És a dir, si s'ho passen bé, doncs
voldran continuar fent activitat física al llarg de la seva vida. Però no només treballem activitat física, sinó que també fem educació alimentària dins de l'horari directiu, a les escoles, amb tallers d'alimentació. També amb el mateix format, el format de diversió, de passar-se'ho bé. Quan anem a cuinar, els nens i nenes ja saben que no s'han de menjar
el que cuinem, sinó que el taller és de cuina. I sempre hi ha una frase que diem al finalitzar i és ara si voleu ho tasteu. I podem dir que podríem arribar a dir que el 90% dels anys i nenes almenys ho tasten. Per tant, és aquesta dinàmica divertida, sense pressions. També treballem la regulació emocional, les emocions de forma transversal en totes les activitats que fem, però també hi ha tallers de com gestionar les emocions...
de reduir l'individualisme i donar eines de sociabilitzar entre els nens i nenes. També rutines saludables, com pot ser la rutina de la son o de rentar les dents. I sobretot Nereu té una cosa molt important, que és la implicació familiar. Sí que és cert que els nens i nenes són agents de canvi,
però sense les famílies no podem fer aquest canvi. Llavors el que vaig anar a explicar és bàsicament aquest model que aporta en hereu i que una intervenció comunitària estructurada
i basada en l'evidència. No, no, no, a contra. Vull preguntar que com va anar i quina va ser la resposta i què vau aprendre i tot plegat. Doncs això, el que vam explicar, o el que vaig explicar, no només va ser el model Nereu, sinó la intervenció comunitària que vam fer en el pilot que es va dur a terme a Gran Canària el 2021, que segur que qui ens escolta des de llavors recorda que vaig estar explicant com vam anar implementant aquest pilot, però bàsicament el que va passar és que
Des de l'Alto Comissionador contra la Pobreza Infantil ens van encomanar la missió de fer aquest projecte pilot a les Palmes de Gran Canària, concretament al barri de les Reolles, és un barri vulnerabilitzat, amb rentes familiars de 6.000 euros anuals, perquè us feu una idea, de la població que tenim, amb la qual treballem.
I vam fer una intervenció en hereu, dos dies a la setmana d'activitat física amb els infants, tallers mensuals en horari lectiu, tallers familiars i una coordinació molt estreta amb l'escola i la comunitat. Per tant, en aquest taller vaig explicar en què va consistir aquest projecte pilot i els resultats que vam tenir.
que al cap de dos anys vam tenir una participació creixent, que hi va haver millores en el benestar reportat dels nens i nenes i en els seus hàbits, doncs vam veure millores en el consum de fruita.
i menys consum de ultraprocessat, sobretot en els esmorzes, i les famílies amb això que es van implicar. Llavors, la idea d'explicar Nereu en aquest taller era donar l'exemple que una intervenció local, a més a més, pot escalar política pública nacional. Per què? Perquè aquell pilot va ser la llaboreta de la base metodològica per dissenyar un programa que s'està duent a terme ara a nivell estatal, que es diu Patios Abiertos en Pla Ambient,
que forma part del Pla Nacional per a la Reducció de la Obesitat Infantil. Els teus peus, Naila. Que bé. Ho estic encara digerint, ja us ho he dit. La meva intervenció era simplement posar sobre la taula què hem après, què podem aportar des del camp de l'experiència i que la feina que fem des de Nera ho té sentit, no?
I que el que vam començar el 2021 era més important del que semblava, allò... Ara m'emocionaré. Però, clar, el pilot vaig estar anant cada mes a Gran Canària a fer aquesta intervenció dels tallers amb els nens i nenes, no? Jo crec que no érem conscients, amb la meva companya Marta Lorenzo, no érem conscients
que estar allà amb els nens i nenes fos alguna cosa que pogués arribar tan lluny i que pogués escalar. Per tant, és un orgull que forma part d'aquesta conversa nacional, però també te vaig a dir una gran responsabilitat de poder continuar treballant i de poder aportar des de Nereu tot el que puguem per millorar les dades que tenim d'obesitat infantil,
a Catalunya, a Espanya i sobretot també en població vulnerabilitzada que té el doble de probabilitats de patir obesitat per tant és important no només fer intervenció no només no responsabilitzar les famílies
perquè és important crear entorns que facilitin que hi hagi accessibilitat a l'activitat física, que hi hagi accessibilitat a una alimentació més saludable i al final donar més recursos. Tenir aquesta responsabilitat també és una pressió.
I per nosaltres és un orgull tenir-te cada setmana explicant-nos tantes coses en l'àmbit de la salut, no només, com dèiem sovint, no només en la nutrició, sinó en tantes altres coses que ens fan tenir una bona salut en general.
Gràcies, Naila, per estar amb nosaltres. Deixa'm dir que et sigueixi a Maigionet Baix Nutricionist. Trobarà un calendari d'advent, ho dic perquè ara comencem, compte enrere. No passa res, si ja hem començat el desembre podeu recuperar-ho. Teniu un calendari d'advent amb idees molt xules i amb petits reptes en aquest calendari d'advent familiar.
I a més a més, trobareu 50 idees per fer sopars per als petits i 30 idees per fer esmorzes. O sigui que tot això ho trobareu de forma gratuïta, ràpida, amb a Ionet Baix Nutricionist i ja veieu que teniu aquí una persona que ha participat a l'OMS, que això no és poc.
Explicant projectes de qualitat, no? On em mirallar-nos. Naila Martínez, moltes gràcies. Recupera't. T'esperem la setmana. Gràcies. Una abraçada. Adéu-siau.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 12, us parla Maria Laram. La Comissió Europea decidirà avui si manté el radí de 20 quilòmetres de restriccions per a la pesta porcina africana o si l'amplia. Això limitarà des de quines zones no es pot exportar cap a altres països europeus i pot afectar el tipus de regionalització que apliquin tercers països. Per la seva banda, el ministre d'Agricultura, Lluís Planas, ha demanat mantenir la Guàrdia Alta, tot plegat quan ja són nou els casos de porcines morts per a la pesta porcina africana.
I el govern ha adquirit 3.092 habitatges a bancs i fons per incorporar-los al parc públic permanent. La consellera Sílvia Paneque ha explicat que 1.900 provenen d'inmocaixa, volíem dir, i 1.133 s'han comprat mitjançant temteig i retracte el doble que el 2024. També s'inclouen 52 pisos de 4 edificis vinculats a l'Hospital Clínic.
Els habitatges es distribueixen en municipis com ara Barcelona, Cornellà, l'Hospitalet, Mataró, Montornès, Sant Just, també Terrassa, Tordira, Olot, Tarragona, Lleida, entre d'altres. I la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueres, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments amb la seva formació no canvien res. Nogueres ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complir els acords era només qüestió de voluntat política.
Es demostra que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat, també el que es va anunciar. Però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueras ha afegit que no hi ha negociacions de cap mena amb el PSOE, que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació.
I una norentena de bombers voluntaris dels parts de Tarragona i l'Ebre han presentat una demanda contra la Generalitat per reclamar drets laborals. Consideren que la feina que fan no és voluntariat, sinó anar a treballar. Per això exigeixen que se'ls doni d'alta la Seguretat Social i lamenten que tinguin un mínim d'hores de pràctiques mensuals. En el total de Catalunya preveuen presentar un total de 400 demandes abans d'acabar aquest mateix any.
I pel que fa al temps, el dia comença amb vent del nord, tramuntana i mestral. Als extrems del país, el rebuf, de fet, pot provocar algun ruixat puntual a la costa i al prelitoral central. Avui també protagonista la boina a la Catalunya central i també a Ponent. I pel que fa a la temperatura baixa, tot i que les màximes es mantenen als 15 graus.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gasposa, programa esportiu de referència de la sucomarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'en dues emissores, el 107.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 107.0 en el cas de la Torra a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Sí que no sigui la seva opció amb un servidor Marc Pérez. Arrenquem!
En el programa d'aquest dimecres 3 de desembre de 2025, l'actualitat serà força breu en comparació amb la resta de dies. Parlarem del latisme de la mà dels tres joves atletes del Baix Gallà que han participat en el 55è cross de Mataró de la mà de l'Agrupació Atlètica Catalunya. I també avançarem la crònica dels resultats de la base de casa nostra amb el futbol juvenil marcadors de primera i segona divisió, tant en categoria masculina.
com en categoria femenina. La resta la deixem per aquest dijous. I és que a la segona part del programa entrevistarem l'entrenador de futbol platja, el torrent Llorenç Gómez, el prèvia de la Mar Menor Cup, aquesta competició internacional que es disputa a Murcia i que comptarà amb la participació del club futbol platja Torre d'Embarra.
I a la recta final obrirem les portes del Coliseu Grana per tractar l'actualitat del Nàstic amb l'empaq contra l'Hèrcules i el següent compromís davant el Sevilla Atlético. Ho analitzarem amb la paradista Júlia Camprubí. En tot això, què dieu? Ens acompanyeu? Tota l'actualitat local i comarcal a Baixa Esports.
L'actualitat més propera. Comencem el repàs a l'actualitat esportiva. Com dèiem, avui serà més breu per els continguts que tenim a continuació. Una petita part dels joves atletes del Baix Gallà que competeixen a nivell federat amb l'Agrupació Atlètica Catalunya han participat aquest diumenge 30 de novembre en el 55er Cross de Mataró, Gran Premi Català de Cross Pep Molins.
Han sigut un total de 3 els esportistes de casa nostra que ja han pres part estrenant les noves categories a les quals militaran a partir de la temporada 2026. A Torrenc, Albert Martí ha debutat en la categoria sub-23 amb una bona actuació a la capital del Maresme i és que ha quedat 6è classificat després de completar la distància de 8,7 quilòmetres amb un temps de 30 minuts i 59 segons. D'aquesta manera també ha fet 9è de la classificació general comptant els aletes sènior.
D'altra banda, l'alta fullenca Marc Vendrell ha fet 7 en la categoria sub-20 femenina després de recórrer els 4 quilòmetres i mig de la seva prova en 19 minuts i 41 segons. La cursa ha sigut la mateixa per a les corredores de la categoria sub-18, entre les quals hi havia la seva germana Emma Vendrell, que malauradament ha hagut d'abandonar a causa d'una lesió.
L'Emma, recordem, arribava a la cita ja amb un cert vagatge de competicions en aquest període de preparació, ja que prèviament havia participat en el campionat de Catalunya de cross de relleus mixtos i en el campionat de Catalunya de clubs de cross per clubs sub-16. Per tant, doncs, una espècie de final de curs de l'anterior temporada abans d'estrenar-se en les noves competicions en la nova categoria, sobretot sub-18.
Esperem que l'Emma recuperi el més aviat possible de cara a afrontar els primers reptes del 2026. I en futbol, el juvenil del centre d'esport a Tafolla s'ha dit en el duell directe entre els dos últims classificats de grup 12 de primera divisió davant el Vendrell i arriba a l'aturada de la competició com a fanalet vermell. El partit es presentava igualadíssim per la situació de tots els conjunts, tot i que els de la capital del Baix Penedès han fet valdre la reacció que havíem mostrat ja en les dues jornades anteriors amb una victòria i un empat.
Els ocals també havien empatat en el tercer compromís davant un altre rival directe al Salou, però han estat incapaços de fer bo el punt ottingut. A gol del visitant Brian Tyler, a les acaballes de la primera part, els ho ha impedit perquè durant els 45 minuts no han pogut batre la porteria contrària.
La derrota deixa l'Altafulla setger i últim de grup amb sis punts, volem dir, tot i que es manté a només tres de la permanència. Ara ha de preparar consciència el següent compromís, el camp del segon classificat, el Calafell, el qual visitarà el dissabte 13 de desembre a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Els de la costa del Baix Penedès són un dels cinc clars aspirants al títol de lliga i a l'ascens de categoria.
A grup 52 de segona divisió, el Torredambarra s'ha adjudicat el derbi contra l'Altafulla B amb un incontestable 0 a 7 en el marc de la novena jornada. Els blanc i braus, segons classificats, han complert amb l'etiqueta de favorits contra el penúltim en un partit resolt en el primer acte.
Els tres primers gols han anat a càrrec d'uns habituals, Ramon Ripoll, Guillem Flores i Guassin Cevain. El 0-4 l'ha notat Ian Sagra, tot just abans que l'altafollenc Matarssamen el 39 fos expulsat per doble amonestació. En aquest context, en el segon acte, els visitants han completat la golejada sense fer massa sang amb les dianes de Ripoll, Eric Belardiev i Cevain.
D'altra banda, el Catllà és l'altre dels representants del Baix Gallà de grup que ha pogut celebrar la victòria, la qual cosa no feia des del passat 19 d'octubre. Cinc jornades han passat abans de visitar el CUE, l'Arbús C, el qual ha superat amb un 0 a 3. Els grocs han aprofitat l'olfacte golejador dels seus dos màxims artillers. D'una banda, Ismael Martín, a veure el marcador i ha ampliat distàncies abans del descans, i de l'altra, Max Martí, que ha redonit la victòria en el temps afegit.
La nota negativa, juntament amb la derrota de l'Altafulla B, si ho volem dir, ha sigut la golejada patida pel creixell al camp de líder, el Ramon Sicarbé, amb un resultat de 7-2. Igual que els ha passat els groc i negra, els creixellens han perdut totes les opcions en la primera part, amb el gol de Néstor González i les dobletes de Teo Benítez i Arnau Sicar. Els visitants han descomptat en el segon temps amb els gols de Gerard Nojosa i Aymar Becur, però la reacció encara frenada pels dos darrers gols de Benítez, el màxim golejador de grup en 19 dianes.
La torre segueix segona amb 19 punts a només un del líder, el Sant Pau Apòstol. El Roda, que ha descansat aquest cap de setmana, és 6è en 12 unitats. I per darrere trobem el Catllà com a 8è classificat amb 8 punts, el Creixet com a 2è en 4 punts i l'Altafulla com a 11è i penúltim en 3 unitats.
Següent jornada, Calafell C Altafulla B, dissabte a les 5 de la tarda, Creixell Base Larbó C el mateix dissabte a les 6, Herètic Roda de Barà Base Pallaresos dissabte a un quart de 8 i Catllat Tancat el diumenge a dos quarts de 6. En aquest cas, la Torre és qui descansa.
I per agafar la branca femenina també a la segona divisió juvenil, doncs bé, els equips de la Torre i l'Atlètic Roda de Barà han completat una jornada més, la novena ja al grup 12 de segona divisió i malauradament que dels dos ha aconseguit puntuar en els seus respectius compromisos, tot i que han competit bé contra els rivals millor posicionats a la classificació. Les Torenques han perdut a casa davant el Montblanc amb un marcador de 1 a 4 i han deixat escapar l'oportunitat d'empatar-lo a 6 punts.
I això que s'ha embosat per davant gràcies al gol de Jordina Rovira en a minut 12. L'alegria ha durat poc perquè les visitants han empatat 8 minuts després gràcies a Noah Cantó. Les de la capital de la Conca de Barberà han culminat la remuntada de la mà de Paula Hernández de les cavalles de la primera part. Ella mateixa ha sigut l'autora de l'1 a 3, mentre que Mai Martí...
de penal, ha completat la gorajada ja en les acaballes. La torre és 14 amb 3 punts i el dissabte, 13 de desembre, visitarà el Cue, la Unió Estorga, en un dels dies més oportuns per aconseguir la segona victòria de la temporada. I menys a prop de puntual s'ha quedat l'Atlètic Roda de Barà en el duel contra el setè classificat, el Rocateng, un dels equips que travessa per un millor estat de forma en el grup amb 3 victòries i un empat en les darreres 4 jornades.
Després d'una primera part sense gols, les Rodenques han encaixat el 0-1 de Balado poc abans de complir-se l'hora de joc. La resposta no ha trigat massa arribar de la mà de Júlia Beamuth, germana, per cert, del jugador de la Pobla de Malfomet de la Lliga Lit, Àlex Beamuth. Les visitants, però, han tornat a culpejar amb el gol de l'aire Andreu, que seria definitiu per tombar un equip al local sense cap canviar la banqueta, la qual cosa l'ha condicionat en el tram final.
Arroda acaba la jornada d'oget classificat amb 7 punts i ja prepara la visita del dissabte 13 de desembre al Montblanc, el qual té tot just per sobre en dues unitats més en el Casaller.
Doncs bé, dit això, posem el punt final de la repàs a la actualitat i us deixem amb la pàgina musical del dia. Avui amb el cantautor Guillem Bautista i un de, vaja, el seu darrer tema que ens presenta, o que va presentar, m'he dit, a mitjans d'octubre. Es diu De festa en festa, una peça vitalista i desenfadada que parla sobre la recerca de la mort durant una nit de festa amb un estil que fusiona la cançó d'autor amb l'indi i el pop.
perquè el vegis només tu, dient que vaig de festa per si així tu també surts. He sortit de casa amb el meu millor vestit i els he parlat de tu a quasi tots els meus amics.
Fins demà!
Vaig a bar en bar, vaig a festa en festa, tantejant la sort per intentar trobar-te en una d'elles. Vaig a nit amb nit, vaig a copa en copa, perquè sense tu no sé passar-m'ho bé d'una altra forma. Vaig a bar en bar, vaig a festa en festa, tantejant la sort per intentar trobar-te en una d'elles. Vaig a nit amb nit, vaig a liu-liu, no és el teu amor, però almenys em fa passar una volta.
Fem festa fins que surti el sol. I si no ens veiem avui, potser demà hi haurà més sol. Són quasi la cinc. Són quasi la cinc.
Passar-no bé.
Vaig a barambar, vaig a festa amb festa, tantejant la sort per intentar trobar-te'n una d'elles. Vaig a nit a nit, vaig a cop per mar, perquè sense tu no sé passar-m'ho bé d'una altra forma. Vaig a barambar, vaig a festa amb festa, tantejant la sort per intentar trobar-te'n una d'elles. Vaig a nit a nit, vaig al llibre o al llibre, no és el teu amos vermell, ja em va passar una volta.
Guillem Bautista, hi ha el seu darrer tema de festa en festa. Havíem de tenir ara l'entrevista amb l'entrenador torrenc de futbol platja, Llorenç Gómez, però igual que ens va passar ahir, no ha pogut ser. Per tant, ja farem balanç quan sigui el moment, quan torni a Club Futbol Platja Torre d'Embarra de Terres Murcianes, on disputa a partir d'aquest dijous i fins diumenge,
una nova edició de la Mar Menor Cap, aquest torneig internacional. Així que, bé, lamentem no poder oferir aquesta entrevista per motius personals. De fet, no hem pogut contactar tot i tenir l'entrevista plenament acordada, així que nosaltres el que farem serà acabar de completar l'actualitat dels esports de base i després passarem al Coliseu Grana.
L'actualitat més propera. Reprenem allà on ho ja hem deixat. Havíem repassat ja el futbol juvenil, tant de primera com de segona divisió. En el cas d'aquesta darrera categoria, també, evidentment, tocant el que és la part femenina, la segona divisió, en aquest cas amb la Torre i el Roda de Barà.
I ara ens centrem en el bàsquet en categoria júnior. El Torre d'en Barra havia de reiniciar-se i apujar el nivell de joc intensitat que havia mostrat en els dos últims partits si pretenia competir a la pista del líder del grup territorial, el Vendrell. I el cert és que, tot i la derrota, ha estat capaç de recuperar algunes de les seves senyes d'identitat. Per a què motiu el tècnic Pere Soler va marxar cap a casa plenament satisfet, com ha sigut reconegut en declaracions al programa. Supercontent amb el partit. La veritat, els vaig dir als nois...
Veníem d'uns quants partits una mica dolents i unes setmanes en les que exàmens finals de trimestre, vull dir, havíem tingut uns entrenaments que no havien sigut els millors, però vam arribar al partit, vam sortir a competir de tu a tu sense cap tipus de por i això ens va fer que tiréssim el partit endavant i que el competíssim pràcticament fins al final.
Els de Pere Soler han fet una primera part notable, cedint en el primer quart amb un ajustat 24 a 20 i remuntant en el segon amb un 8 a 13. Així arribaven al descans un punt per sobre, la qual cosa han estat incapaços de mantenir en el tercer quart després d'encaixar un parcel de 18 a 12. Els torrencs arribaven als darrers 10 minuts de partit amb un desavantatge de només 5 punts.
Una situació ideal per mantenir les opcions de guanyar. Malauradament, el desgast físic acumulat, Exposa Soler, els ha passat en excés i no han tingut cap opció de catge del marcador amb un parcial baixa de 25 a 12.
Sí que és veritat que, com jo crec que és normal, a tercer quart ens comencen a baixar les forces, comencem a estar bastant més cansats, últim quart arribem fosos i allí és quan ells donen aquest punt més, que és el punt que jo crec que és el que ens falta per poder competir els 40 minuts de partit, però el millor partit que hem fet tot l'any sense cap tipus de dubte i tant els nois com jo vam sortir super contents i super orgullosos de partit.
La torre continua novena classificada amb 12 punts, els mateixos que els dos rivals que té tant per davant com per darrere. El dissabte a 13 de desembre, a dos quarts d'una de migdia, rebrà el cinquè classificat, el Caintares Tortosa, amb el repte de mantenir el nivell exhibit a la primera part contra el Vendrell.
I va agafar la categoria cadet, el masculí negre del club basquet d'Altafulla, basquet basgallat, també s'ha adjudicat el segon derbi contra el Torredembarra, basquet club corresponent a la vuitena i avantpenúltima jornada de grup 2 del nivell A. En el primer a casa ja havien guanyat amb un 78 a 45 i aquesta vegada la diferència ha sigut d'una mica més àmplia amb un 45 a 86.
Els jugadors d'Eloïssa Ruiz han encaixat exactament els mateixos punts que en el cara a cara de la primera volta i han tingut un grau d'encert més elevat. El triomf els manté tercers en 10 punts, a un del Vendrell i del Nàstic Esports Academy, tot i que tots dos compten amb un partit menys.
El repte ara és defensar aquesta tercera posició, ja que saben que quedar més amunt és impossible, perquè encara que guanyessin el vendreia la següent jornada, el dissabte a 13, a tres quarts de set de la tarda, en la darrera els toca descansar, mentre que els de la capital del Vespa Nadès, com a mínim, sumaran un punt. Per tant, doncs, és impossible, matemàticament, que quedin segons.
D'altra banda, el cadet masculí groc ha estat a punt de sorprendre el quart classificat, la Sallet Tarragona Blau, en el partit corresponent a la vuitena jornada del grup únic en el nivell C. Els groc i negre, set anys amb només dues victòries, han competit a un gran nivell per combatre a l'altura d'un rival que ha notat més de 100 punts més que ells i que ha encaixat 60 menys en els 8 compromisos anteriors.
Els rotafollencs finalment han perdut amb un ajustat 50-58 i es mantenen setens en 10 punts. El dissabte 13 de desembre tindran una bona oportunitat per intentar aconseguir el tercer triomf del curs a costa del Coer, al bàsquet d'Arbós, el qual visitaran a partir de dos quarts de sis de la tarda.
I pel que fa al caret femení, doncs bé, ha descansat aquest passat cap de setmana i tornarà a competir el mateix dissabte a la pista del segon classificat al Vendrell, a partir de dos quarts de quatre de la tarda. Les atafollancars arribaran a la cita com a quartes amb vuit unitats en el caseller, que són dues menys que les que té el seu adversari.
I per agafar el voleibol, el juvenil i el cadet femenins del Sebol Torre d'Ambarra afrontaven un doble compromís contra els seus homòlegs del club voleibol Barça en els quals aspiraven a competir i adjudicar-se a algun set a la marca de la desena jornada de la primera divisió. Malauradament no ha pogut ser perquè les Blaugrana han demostrat per què són terceres en la taula conjunta de dues categories jugant a un nivell superior i s'han endut els dos partits amb un clar 0-3.
Les juvenils s'han quedat a mitges en la primer set, cedint per 16 a 25, i en els dos següents han tingut moltes menys opcions, com ho constaten els parcials de 12 a 25 i 13 a 25. Per contra, les cadets han posat les coses més difícils del seu rival, com a mínim en el primer i el tercer set.
amb un 17 a 25 i un 20 a 25 respectivament. En el segon no han tingut res a fer, cal dir cedint per 9 a 25. La Federació Catalana de Volleyball ara sí que ha exposat la classificació conjunta de les categories juvenil i cadet. El seu torn d'embarra marxa setè i penúltim amb 7 punts, a 9 del siset classificat i ja molt lluny de la quarta plaça. A cap de setmana del 13 i 14 de desembre visitaran el segon classificat al Premià de Dalt en un horari per determinar.
I abans d'acabar el repàs de l'actualitat, recordem la notícia que exposàvem aquest dimarts i que té a veure amb aquesta entrevista frustrada, per segon cop hem de dir respecte al futbol platja. Al Torre d'Embarra participarà un any més en la prestigiosa Mar Menor Cap, una competició de caràcter internacional i de gran nivell en la qual participen equips d'arreu del món.
La cita tindrà lloc del 4 al 7 de desembre, coincidint amb el pont de la Puríssima a Santiago de la Ribera, a Múrcia. L'entitat del Baix Gallà ha donat a conèixer la convocatòria dels jugadors que es desplaçaran a terres murcianes amb l'objectiu d'aixecar el títol. Entre ells hi ha els joves talents de l'acadèmia Enzo 10 i que ja acumulen cert bagatge, com és el cas d'Aviel Rius, Guillem Panarés, Eloi Ruvira i Cristian Rodríguez. Igual que l'any passat, tindran l'oportunitat de jugar al costat del seu principal formador, Llorenç Gómez.
Un dels atractius del torneig és tornar a veure competir a Gómez, actualment retirat i gaudint de la seva etapa com a entrenador i seleccionador de Dinamarca. Precisament a la llista hi ha dos dels jugadors del combinat escandinau, Axel Damm i Kasper Dorf. També l'internacional per Lituània, Mantas Makutonovicius, i els internacionals espanyols Javi Camacho, Rami Saktani i Javier Torres.
La llista la completen el porter Diego Garrido i dos dels alumnes més joves de l'Acadèmia de Llorenç, Eric Berardíez i Joaquim López. L'equip el dirigiran des de la banqueta al tant d'enformar per Montes i Manu Gago. El club futbolat ja torna en Barres, un dels 16 equips que participen a la Mar Menor Cup 2025 i ha quedat enquadrat en el grup 6 juntament amb el Playes de Sant Javier, el Potsmurt i l'Atlètico Rio.
Busqueu-nos i seguiu-nos a les xarxes socials. Facebook Baixgallà Esports, Instagram Baixgallà.esports i Twitter arroba Baixgallà Esports. Fet ara sí el repàs complet a l'actualitat esportiva de casa nostra, és moment d'obrir les portes del Coliseu Grana. Coliseu Grana. Parlem del nàstic al Baixgallà Esports.
Fins demà!
El darrer partit de Nàstic a casa davant de l'Hèrcule, resol amb un empat a dos gols, deixa dues lectures diferents. Uns tenen la sensació que, segons es va desenvolupar el maig, l'equip va estar en punt, mentre que els altres estan convençuts que en va perdre dos.
Ens falta el més important, el context, condicionat totalment per l'expulsió d'Àlex Jiménez, en el descompte de la primera part, encara que l'entrenador Cristóbal Parraló té clar quina lectura fa del partit. A ver, hay que valorar cómo ha ido el partido, pero cuando tienes un partido 2-0, estás haciendo las cosas muy bien, estás siendo superior, lógicamente no podemos estar contentos. Nosotros tenemos que intentar buscar los tres puntos para irnos hacia arriba, y es lo que intentábamos, hoy lo teníamos muy cerca, porque el equipo...
ha hecho las cosas muy bien, pero bueno, esta jugada, al final esos detalles, esas cosas que hacen que no pueda sumar de tres, pero tal como se ha puesto el partido luego, que nos han metido el 2-1 muy rápido, que ellos han tenido tiempo para elaborar, para poder generar, tampoco creo que nos hayan generado mucho, tampoco Dani ha tenido que intervenir mucho, eso es que hemos hecho un buen trabajo defensivo, pero lógicamente, tal como estaba el partido, creo que es una pena habernos dejado dos puntos.
Els grana van quallar els millors 45 minuts de la temporada contra un rival que venia a motivar pel canvi d'entrenador i la victòria a la jornada anterior. Ja amb el Ballenc, Beto acompanya a la banqueta. A partir d'una pressió intensa i ordenada, van desarticular tots els intents dels alacantins d'apropar-se a l'àrea de Dani Rebollo. No van concedir cap ocasió, mentre Can Atac van amassar constantment gràcies a les recuperacions en camp contrari.
En una d'aquestes accions, Marcos Baselga es quedava sol davant el porter i era derrocat abans que pogués executar. Penal i gol de Jama Jardí. Un més, aquest curs. Era minut 22 i dos minuts després, el 2-0 de Pau Martínez, en aprofitar la falta d'entensa entre el porter i un dels defenses visitants per naturalitzar una centrada des de la banda esquerra de Jardí. El partit estava encarrerat, assegurava Parraló, en la sala de premsa.
Una primera parte hasta la expulsión, donde las cosas estaban saliendo como las habíamos trabajado, el equipo estaba muy intenso, presionando alto, recuperando el balón y hemos logrado meter dos goles, el partido bastante encarrilado. Y la expulsión, lógicamente, cuando tan pronto, pues hemos quedado con uno menos.
Però també el penalti, el que ells poguessin fer, quan ens hem quedat amb 10, un gol, a ells els ha donat molt més tranquilitat per afrontar la segona part, per poder buscar. I nosaltres, amb 10, hem intentat defensar-nos el millor possible.
Era el guió somiat i encara hauria sigut millor si els tarragonins haguessin aprofitat una de les opcions per fer el 0-3. És cert que a partir del segon gol van abaixar el pistó, però també ho és que continuaven sense patir gens ni mica. Malauradament, tot va canviant la recta final de la primera part amb l'expulsió de Jiménez per doble monestació i el penal per mans de David Alba, que va permetre a Slavi fer el 2-1.
en el refús del seu propi llançament que Dani Rebolló havia aturat. Les dues accions van fer que Cristóbal Parral o digués als seus jugadors que endarradissin línies per protegir l'avantatge amb un bloc molt a prop de l'àrea pròpia. L'Hércules va ser amb un senyor de la possessió i després d'avisar amb un gol anul·lat per fora de joc, Fran Sol va fer el gol de l'empat en rematar. Una centrada des de la dreta on Álvaro García, que havia entrat al descans, ho estava passant malament davant Samu Vázquez.
Per aquest motiu, Parralo va doblar el lateral esquerre amb l'entrada de Moïsés Delgado. No era la millor opció per aprofitar un hipotètic contraatac, però sí va servir per cobrir el forac que hi havia en aquell sector. L'entrada de Mangel va canviar definitivament el dibuix per jugar amb un 5-3-1, tot i que va durar poc perquè Vázquez va ser expulsat amb vermella directa quan restaven 8 minuts més l'afegit.
En aquest moment, Paralo va donar entrada a Juanda per David Alba per intentar anar per la victòria, però a l'equip li va mancar ganes de guanyar, potser fruit del desgast físic o potser per la por de perdre en els últims minuts. El Tènic Andalús ha argumentat per qui els ha costat afrontar el tram final amb els dos conjunts en igualtat de condicions.
Havamos hecho muchos minutos también, habíamos hecho una serie de cambios para aguantar el resultado y luego no es fácil cambiar la idea y con los jugadores que tenías en el campo. Al final hemos intentado quitar un central, meter a Juanda, meter un jugador más ofensivo para cuando hemos igualado en jugadores, pero sí que es verdad que había muchos jugadores con bastante fatiga y cansancio y nos ha costado al final, pero más que nada porque ha habido muchos minutos donde hemos tenido que hacer esfuerzos y que eso se nota al final.
I és que, a més, el Nàstic ha perdut l'opció que tenia de tornar a les places de promoció d'ascens. Ara es té classificat en 19 punts i aquest divendres es visitarà un equip en descens, el Sevilla Atlético, a partir de dos quarts de nou de la nit, amb el repte d'oferir una versió tan sòlida com la de la primera part del passat diumenge i guanyar tres jornades després.
A banda de les declaracions del Tànic, també com és habitual, tenim el testimoni d'alguns dels protagonistes del partit que van passar per la zona mixta després del maig. Un d'ells és l'autor del 2 a 0, Pau Martínez, que explica que ha fet l'equip una de les millors primeres parts i ha passat una cosa poc usual, diu, amb l'expulsió en dues tercetes en un minut i un penal a continuació. Ens hem de quedar, diu, amb els primers 45 minuts i si seguim aquesta dinàmica, els resultats arribaran.
Creo que una de las mejores primeras partes que hemos hecho, hemos presionado arriba, era lo que pedía el Mistel, hemos tenido ocasiones, hemos jugado el balón. Ha pasado algo, yo creo, fuera de lo común, una roja de dos amarillas en un minuto, un penalti en la siguiente jugada.
Entonces creo que nos tenemos que quedar con la primera parte que ha sido buena. Luego la actitud de todos con unos menos durante 50 minutos prácticamente creo que es algo que hay que valorar y que de aquí hacia adelante que seguro que si hacemos las cosas como la primera parte creo que llegarán los buenos resultados y las buenas sensaciones que seguirán. En aspecte personal, content per la titularitat, també dels darrers partits i, evidentment, el gol.
Para los delanteros los goles creo que es importante para la confianza de uno mismo. Sí que es verdad, cuando son con victoria creo que saben mucho mejor, pero bueno, también era un poco necesario a nivel personal ese gol para tener buenas sensaciones.
També va sortir a parlar Mar Montalvo, que té el mateix pensament respecte al primer acte, sent molt superior, es diu a l'Hèrcules, a partir del plantejament que havien treballat durant la setmana. L'expulsió ha condicionat molt, assegura, mentre que realça el treball defensiu fet en el segon temps.
Jo crec que hem fet de les millors primeres parts de tota la temporada, s'ha vist un nàstic molt reconeixible, s'ha vist un equip que ha sigut molt superior a l'Hércules, la primera part amb 11 contra 11 hem sigut molt superiors, hem fet el que havíem treballat durant la setmana i així s'ha reflexat en el resultat de 2 a 0 i crec que l'expulsió ha condicionat moltíssim, al final d'equip s'ha quedat amb 10 jugadors i vulguis o no condiciona molt.
Després també quedar-me amb el positiu de la segona part, que és intentar competir. L'equip, sent un jugador menys, doncs ha donat la cara, ha intentat competir, ha fet un gran esforç i ja estimar el resultat.
Sobre l'expulsió d'Àlex Jiménez, creu que són decisions en dues accions de tercera groga molt rigoroses. Al final són accions molt rigoroses, que al final l'àrbit és el que mana, és el que decideix. Són decisions que condicionen molt un partit i al final avui ha caigut a la nostra contra. Però ja et dic, al final no ens hem de posar en aquestes coses i ens hem de centrar en nosaltres.
I en l'atenció als mitjans que el Nàstic fa habitualment entre setmana, Moï Delgado ha parlat aquest dimarts, ja que el partit és divendres, doncs s'antecipa un dia habitual, normalment són els dimecres, com ja m'ha explicat en alguna altra ocasió, vaja, que Moï Delgado ha sortit aquest dimarts a parlar davant els mitjans i bé, doncs explica que va acabar amb ràbia el partit de diumenge perquè, doncs, ell va començar el partit des de la banqueta i va veure perfectament
que estava més a prop d'arribar al 3-0 que no pas tot el que va venir a continuació. Diu que han d'oferir la mateixa versió en tots els partits que queden a casa i creu que l'àrbitre els va perjudicar.
Un poquito con rabia, ¿no? Porque yo empecé desde el banquillo, por ejemplo, y desde fuera se veía que estaba más cerca de meter tercer gol que del resultado al final que fue un empate. Pero bueno, al final son decisiones que toman el árbitro y demás y termino el partido así. Ese tiene que ser ya de aquí hasta final de temporada todos los partidos dentro de casa. O sea, todos los partidos tienen que ser con esa intensidad intentar que los equipos no salgan de su propio campo.
I respecte al partit de divendres davant el Sevilla, serà un partit especial perquè ella es va formar a la pedrera del conjunt Andaluns i assegura que si l'equip és capaç de mantenir la versió que va oferir la primera part de Malèrcules, tindrà molts números d'emportar-se la victòria.
todo lo que sea jugar con el Sevilla o que se parezca, para mí es un orgullo y qué mejor manera que competirle fuerte, que eso al final es no faltarle respeto. Yo pienso que ahora mismo estamos, pese al empate aquí en casa, pienso que ahora mismo está el equipo en un momento que tiene muchas ganas, estamos trabajando muy bien y demás y yo creo que nos podemos traer los tres puntos para casa. Bueno, y así es titular al Asker Ramo y Delgado.
I abans d'analitzar tot plegat amb un dels barallistes que s'està acompanyant habitualment, destacar que el femení manté la inècia positiva de les últimes jornades en empatar contra el quart classificat el Martinent, que havia guanyat els quatre partits anteriors. Les jugadores d'Adrià de la Penya es van avançar amb gol d'Andrea Moral, però tots dos o minuts després rebien l'empat. Ara són setenes amb 16 punts i diumenge 14 de desembre visitaran la Penya de Barcelona de Sant Vicenç dels Orts.
Pel que fa a la pobla de Mafumet, empat davant l'Horta amb un resultat de 0 a 0. Un bon resultat encara per l'expulsió de David Cabezas en el 63 per doble amb una estació. Els poblatans van aguantar la mitja hora que restava amb un jugador menys. Així, els de Xavi i Vilagut són cinquens en playoff amb 17 punts i diumenge, el 14 de desembre, visitaran el filial del Sabadell.
I va agafar el juvenil, doncs bé, empat meritori de prestigi davant el líder i favorit del títol, el Barça, amb un resultat de 2 a 2. Així talla la ratxa de 3 derrotes i es manté 12 amb 9 punts, un més que la zona de descens. El diumenge a visitar el segon, l'Espanyol, el qual a curs passat ja la vèncer, recordem, a la Dani Jarque. L'esport del baix que hi ha. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM.
Doncs bé, fet el repàs del que va ser el partit davant l'Hèrcules i també la reacció dels protagonistes, en Cristóbal Parralo, Pau Martínez, Marc Montalvo i en darrere distància Moi Delgado. Arribem a la parra final, però ens queda la parra d'anàlisi amb una d'aquest cas de les periodistes que ens acompanyen aquesta temporada a Coliseu Grana.
Doncs vinga, va, per analitzar tota l'actualitat grana que acabem d'explicar, avui ens acompanya la perdista Júlia Canroí. Bon dia, Júlia, com estàs? Hola, bon dia. Doncs bé, aquí de dimecres.
De dimecres, mira, han passat justament, estem a dimecres, com bé dius, han passat quatre dies, pràcticament tres dies, d'ensalt de repartit del Nàstic, que no sé si t'ha donat temps, en aquest espai, d'oblidar una miqueta, de fer una mica de net sobre com va anar el partit, que suposo que, com a tothom, Júlia, va deixar uns reguts molt agradols. Doncs sí. Al final, crec que va ser un partit molt boig, que va tenir de tot,
Per una banda, vam veure la millor part, la millor primera part del que portem a temporada d'anàstic, perquè crec que va començar molt bé amb iniciativa, amb intensitat, i crec que és haver-hi una millora clara a l'hora de proposar el joc, que al final és el que els estàvem demanant, és de fer a molts partits. I el que m'ha deixat més preocupat és això, que tot i fer una gran primera part, al final això no acaba servint per acabar sumant els tres punts.
que sí que és cert que aquí hem de contextualitzar que l'expulsió d'Àlex Jiménez i el gol tot just abans del descans, que són dues accions pràcticament seguides, condiciona molt. Totalment. Crec que al final els detalls d'aquests individuals, que són uns més d'aquesta temporada, perquè no és la primera vegada que parlem d'això, que per errors individuals acabem perdent o no sumen els tres punts, van condemnar el partit. O sigui, no pot ser que abans de la mitja hora
de la primera part tu vagis amb 2 a 0 a casa i que t'acabin empatant i deixant escapar aquests dos punts, que aquests punts precisament són els que després trobem a faltar.
Doncs és evident, i a més a més, ara en aquesta inèrcia en què portem dos empats consecutius, és veritat que portem tres partits invictes, que jo crec que també és una lectura positiva i que ens manté molt a prop del playoff, però com deia Cristóbal Parralo després del partit, evidentment, tot i aquests condicionants, l'equip necessita començar a sumar d'altres en tres. És veritat que, o sigui, si volem ser optimistes, podria haver sigut tot molt pitjor i acabar perdent, perquè al final...
crec que també hi ha un punt que ja mèrit d'aguantar gairebé tota la segona part amb un home menys que tampoc és fàcil, però sí que és veritat que si volem estar dalt de tot, o almenys aspirar a estar dalt de tot i pujar a la categoria, doncs no ens podem permetre aquests canvis de guió en partits així i menys a casa, davant dels teus, perquè tinc una mica aquesta sensació que amb Dani Vidal el nou Estadi era un fortí, tu sabies que més o menys hi havia bastantes possibilitats de guanyar, i això ja no és així. I crec que això també la gent, hi ha un punt de nervisisme que ho sent.
A mi, per exemple, em queda aquest recurs d'agradors perquè estava convençut, veient la primera part, abans que expulsessin Aleix Jiménez i del penal, que estaven veient un nàstic que no era la millor versió del nàstic, millor dit, a casa des que va marxar Dani Vidal.
I, ostres, acaba el partit amb tot el que va passar i et queda aquí Raúl que diu, ostres, avui era el dia per tornar a mostrar aquesta fortalesa a casa i no ha pogut ser. Potser em va saber més greu, particularment, en opinió personal, això mateix que no pas el fet que va empatant. No sé si a tu et va passar una mica el mateix, perquè és veritat que aquest nàstic necessita començar a demostrar que a casa és un equip fort i vam veure per on poden anar els tirs amb Cristóbal Parralo.
Sí, jo també vaig sortir una mica més frustrada per això que dius, que vam fer una gran primera part i al final són dos detalls individuals que et tornen a condemnar i fa que torni a només poder sumar un punt. I més també fer-ho a casa. Però em vull quedar com amb la part bona del partit i soc optimista perquè sí que és veritat que crec que per primera vegada la temporada vaig veure com una progressió i una millor en el joc. I no sé, per posar exemples, crec que el Nací va pressionar molt bé, sobretot a la primera part...
van haver-hi passades de profunditat del Pau Martínez i del Jardí interessants, desmarcades de l'Àlex. Continuo pensant que estem pel bon camí, però sí que és veritat que al final, el divendres, juguem la jornada 15 i que ja no estem a l'abra temporada per anar arreglant i mirant aquestes coses, saps?
I a nivell defensiu, també, perquè, evidentment, el Nàstic va fer un pas endavant en atacs, sent molt més vertical, com ja ens havia partit el tècnic el dia de la seva presentació, però, sobretot, darrere, també, com a mínim fins a l'expulsió del penal, l'equip es va apostar molt sòlid, no va concedir cap ocasió a un Hèrcules que venia de canvi d'entrenador, amb et acompany, venia de guanyar, és un equip que li agrada jugar, doncs...
Cap ocasió. Sí que és cert que després, amb tot el que ha passat, doncs al final, evidentment, marcant dos gols, trencant aquesta inèrcia de porteria a zero, però també, potser aquí, en defensa, estem anant pel bon camí. Home, totalment. Jo crec que hi va haver un canvi molt interessant. Si no vam considerar que el Colés tingués la iniciativa de voler jugar de pilota i fer transicions, el Nastic crec que, per això que ho dèiem abans, d'aquesta bona pressió que va fer i també la
contundència defensiva, crec que va fer que pogués estar tranquil i també llavors pogués estar més centrat pel que fa a l'hora d'atacar. Crec que el segon gol de l'Hércules de Tembla-Rebollo podria haver fet alguna cosa més, però al final són coses que passen, però sí que és veritat que el Nàstic ja no es pot permetre deixar escapar aquests punts.
Què va semblar l'actuació arbitral? Ho dic perquè al final sembla que, home, doncs, Álex Jiménez es va desmejant una mica en les seves accions en anar a la disputa, potser massa agressiu, sobretot en la segona acció, quan ja tens targeta groga, però hi ha una acció que ha passat bastant desapercebuda, tot i que Moisés Delgado, en les tensions mitjans d'aquest dimarts, ho va comentar, a mi ja em va donar la sensació en directe, però és veritat que ningú va reclamar pràcticament res...
I és que la jugada del penal a favor del Nàstic, que marca Jaume Jardí, el penal, ostres, l'acció per mi també és de targeta vermella, perquè realment el central de l'Hèrcules el que fa és empenya Marcos Baselga abans que pugui disparar. Per tant, és una jugada molt intencionada. No és allò que vas a la disputa, el de Roques i mira, penal, targeta roca, ja està. Per mi va ser...
amb molta voluntarietat, i per tant la li ha de ser taseta vermella. No sé si això tu ho has copsar així o ho has pogut analitzar. A mi en directe ja em va semblar que era penalti, però sí que és veritat que després de la repetició encara és més clau. A mi hauria d'haver expulsat, crec que era Bolo, em sembla, el que fa el penal. Crec que l'hauria d'haver expulsat llavors. Però al final tampoc ens podem quedar amb això. O sigui que és veritat que també penso que les dues grogues de l'Alfimé són un pèl exagerat, però és que al final
és decisió de l'àrbitre. I tu ja sabent això, doncs no sé, crec que al final són jugadors professionals i has de saber llegir això i potser no cal entrar tan intensament i menys amb una falta, crec que la segona és al mig del camp. I si ja sabem, perquè no és la primera vegada què ens passa, doncs que amb decisió d'àrbitres acabem, doncs que no ens acaben de sortir bé les coses amb el que fa això, doncs
No sé, ser més llestos i ser més avistats en aquest sentit i potser relaxar-nos abans d'entrar així. Però sí que és veritat que al final la dinàmica del partit d'import i que també per l'altra banda és interessant que vagis amb aquesta intensitat a l'hora de pressió.
Exactament, de fet és el que s'hauria de demanar a tots els jugadors, que no siguin intensos, el que passa és mesurar una mica les accions. Jo per això aquí no entro, perquè al final és criteri de l'àrbitre, però sí que és veritat que la jugada del panel que estic comentant, sí que em sembla que ja és més una qüestió de reglament, perquè tot just el dia anterior, dissabte, en la transmissió d'una...
d'una emissora esportiva, d'un programa esportiu baja del partit entre el Mallorca i l'Ossassona, va a una jugada pràcticament similar en què ja comentaven. Si vas a la disputa i toques el jugador, per anar-li groga, però si ja tens la voluntat d'empenyar...
que és una cosa que no vas a la disputa en cap cas, doncs és vermella. Per tant, ho tenia ben fresc i m'ho va estar rumiant. I ja quan ho va comentar ahir molt delgado vaig pensar, ostres, doncs segurament tindria raó. Però bé, l'àrbitre crec que va considerar que les comprava pels peus. Així que, en fi, aquelles situacions que, mira, ja han passat, però vaja, que no deixen de ser una mica anecdòtiques. Júlia, pel que fa la segona part...
Tu vas entendre que el Nàstic fes un pas enrere? Ho dic perquè hi ha molts aficionats deia, ostres, és que potser ens han tirat massa enrere. Tu entens que el Nàstic plantegés així la segona part? Jo no ho vaig entendre. O sigui, sí que és veritat que al final vas guanyant 2-0 a casa. No t'ha generat al Hèrcules cap perill excessiu durant la primera maïtat perquè per molt que tingués la pilota i intentés
fer transicions interessants, crec que gairebé no van arribar a l'àrea i no va haver cap rematada així, que diguessis que et posés una mica de pol cos. Llavors, no entenc per què a la segona part el Nàstic es torna a tancar al darrer, tornem a ser aquest equip que recula, recula i recula. Si hagués dit que l'Hércules tampoc va fer gaire cosa més, però les dues que va tenir les va posar dins al final. El futbol és això. Després l'Hércules es queda amb 10 i per tant és com que es torna a igualar el partit.
jo crec que aquí ja no hi va haver marxa més per reaccionar. Penso que al final del partit els jugadors els va faltar sang o una mica d'actitud, però també ho relaciono amb que les camals ja no els donaven per més. El que més em preocupa, i això sí que és veritat, és que tu no pots fer uns canvis i al final aportes camals fresques com Juan de i Cedric, però és que en principi surten per revolucionar l'equip i donar aquest aire
I això, i vinc cames fresques i s'esperen més d'ells, però és que al final no acaba sent així perquè els canvis crec que no van ajudar, no van aportar res més a l'equip i això és el que més em preocupa.
però aquí segurament estarem parlant ja d'un aspecte més individual, perquè és veritat que a Zèdric la tònica de la temporada és la mateixa, és veritat que potser ha tingut algun partit bo, com per exemple a Ibiza, però vaja, habitualment no aporta pràcticament res a l'equip, mentre que Juanda, un cop ha partut el seu lloc a l'onze inicial, també ha deixat de portar, tant a nivell de minuts com a nivell de rellevància. Per tant...
Aquí segurament estiguem, davant d'alguns casos, més a nivell individual. Sí, però al final és el que va dir Cristóbal Pagaló a la roda de trença, que aquí amb saps d'exigir tots per iguals i que qui vulgui jugar, doncs que la porta està oberta. Em sembla que va dir alguna cosa així, no? Però, bueno, és que a mi, la segona part, això de que quan jo vaig veure que l'Àfica es tornava a tancar al darrere, vaig dir, acabarà malament. Perquè, si això, era una decisió arbitral que sí, que és penàltic com una caca, no?, però
Quan ja et posen el 2 a 1, després ja dius... És que hem viscut tants episodis així amb el Nàstic als últims anys que tu no saps com portar a acabar el partit. I, evidentment, aquest divendres no va ser una excepció, no? I...
Clar, però al final estàs amb un jugador... És el meu argument que jo explicava als companys d'Agrada que m'ho debatien. Estàs amb un jugador menys, si t'arrisques a seguir presionant de la mateixa manera, ostres, deixes molts espais a darrere. I a més a més, quan ells fan el canvi en què passen de quatre defenses a tres centrals per sumar un atacat més, ostres, encara el risc és major. Sí, és veritat que no pots presionar de la mateixa manera, 100-11 que 100-10.
però crec que d'aquí a tancar-te tan al darrere com es va acabar tancant el nàstic o deixant de pressionar, crec que hi ha un entremig que potser podria ser el que hauria de fer el nàstic, però al final Cristóbal Paraló és l'entrenador, és qui coneix més els seus jugadors i nosaltres com a aficionats tampoc podem criticar-ho.
Doncs l'empat del Nàstic davant l'Hércules, que ara cal fer bo a domicili contra el Sevilla Atlético. Ara preguntaré sobre aquest partit, Júlia, però abans sembla que Cristóbal Parralo està consolidant ja un 11 tipus, en què, per exemple, James Jardí es consolida en la banda esquerra, Paul Martínez a la banda dreta, Marcos Baselga, si està físicament el que intuïam, és el nou de l'equip, Unales Jiménez que també té cabuda, sobretot pel que aporta...
sense pilota, evidentment el pròxim partit no el podrà jugar, però vaja, està sent important també per Cristó del Parralo, la defensa també es manté, vull dir, i a més del canvi, el mateix, per tant, ja tenim un 11 tipus de Cristó del Parralo, a tu t'agrada? Sí, crec que em va repetir les mateixes peces, amb l'única novetat de Junca, em sembla que contra el Villarreal,
I això hi ha una part que em tranquil·litza, perquè al final sí que és veritat que com més jugadors disponibles tinguis, doncs millor, i que tothom ha d'estar al màxim nivell, i tots els jugadors han de tenir confiança. Però hi ha un punt que em tranquil·litza saber que ja trobes l'11 que creus que et pot anar millor, perquè al final també vas donant confiança a aquests jugadors, que són els que més la necessiten, si realment volem estar allà dalt.
De fet, dins d'aquest 11, segurament si Moy Delgado estigués al 100%, seria el titular en aquesta banda esquerra per davant de David Juncà i fins i tot Álvaro García. Per tant, doncs, penses que això, que l'Andalús estigui al 100%, seria aquest de l'11 tipus. Tot i que és cert que Juncà l'altre dia a mi no em va desagradar, tot i que el van canviar al descans per aquella falta que...
bastant innecessària que va fer i que li va costar la Tasseta Groga no va tenir un d'aquells partits que normalment te'ls complica i pateix El que sí que continuo pensant jo és que Alex Jiménez crec que amb una mica més de confiança pot ser un jugador determinant pel Nàstic perquè crec que ja porta partits fent un bon partit i deixant cosetes i és una llàstima que l'acabessin expulsant perquè crec que durant la primera meitat va portar molt el Nàstic
i crec que ara que s'han dit l'edició sí que li hem de donar una mica més de confiança amb ell i no ser tan no ser tan crípics amb ell perquè crec que ens pot ser determinant i ara que ve la part més verdida de la competició no és la més important doncs crec que ens pot donar molt i no sé el que m'ho interessa totalment a mi Junca em va agradar quan va estar jugant és el seu és el seu és el seu hi ha moments que potser jo per exemple pensava i de hòstia no arribis a la presa no me tinguis tan amunt i juga més
però al final ja saben com és.
És David Junca, no hi ha més Exacte, no hi ha exactiu, és David Junca i que està molt bé també tenir jugadors així Sí, amb personalitat pròpia Júlia, divendres visitem el Camp del Sevilla Atlètic un equip amb descens fora bo mantenir o traslladar aquesta amb una versió que vam fer a la primera part si pot ser 90 minuts o 70 minuts en el partit d'aquest divendres per sumar una victòria que comença a urgir Com veus el partit i si creus que és un partit d'aquells
que entre cometes es pot dir que és trampa per la situació del rival. Sí, totalment. Al final, el Sevilla Atlético, crec que dels últims cinc partits només n'ha guanyat un. Llavors, a priori, tu hauries de ser superior, no? Ell ha estat també a la zona de descens, tu estàs allà dalt perquè al final les posicions per arribar a l'última plaça a priori doncs està tot molt apretat i tu a priori hauries de ser superior i s'hauria de notar que ets superior.
Però ja és el que t'he dit abans, també. Crec que ja hem viscut molts partits així, que a priori ets millor que el rival i sempre acabes deixant escapar algun punt o fins i tot acabes perdent. Llavors, sobretot que no es confin, no? I el que sí que m'agradaria, més enllà del resultat que evidentment guanya, doncs veure com que seguim veient aquesta progressió de l'equip i aquest bon joc que hem vist els últims dos partits, especialment, doncs el d'aquest cap de setmana, no? Llavors, jo soc optimista. Espero realment sumar els tres punts perquè crec que anirà molt bé
pel que fa a guanyar confiança al nàstic, també a l'afició i anar retroalimentant això. I deixar aquest discurs d'ai, ai, ai, aquest any potser no podem aconseguir l'objectiu i encara queda molt de temporada i si comencem a sumar de 3 en 3 crec que res està perdut.
Doncs a veure, si el Nàstic té a veure a guanyar aquest divendres, que allà seria necessari, situaria d'aprovisionament en posicions de play-off, l'espera que, evidentment, es disputi tota la jornada durant el cap de setmana, però, home, seria la millor manera per encarar el que serà una recta final d'any, un partit a casa contra el Cartagena i després una visita a l'Amtequera per començar el 2026 amb un altre partit a domicili contra el Torremolinos. Per tant, un calendari també complicat per l'equip de Cristóbal Parralo. Doncs...
Júlia, gràcies per haver-nos convidat un dia més, per haver-nos ajudat a analitzar l'actualitat del nazi sota d'aquest partit davant l'Hèrcules. Ja segurament parlarem el 2026, però et seguirem convidant al Col·lisió Grana. Perfecte, gràcies. Que vagi molt bé.
D'aquesta manera, punt final del programa d'aquest dimecres 3 de desembre de 2025. Un programa en el qual havíem, recordem, de parlar amb l'entrador de futbol platja de Torre d'en Barra, Llorenç Gómez, sobre la participació del club futbol platja de Torre d'en Barra a la Mar Menor Cap entre aquest dijous i diumenge. No ha pogut ser per segon dia consecutiu, lamentem,
Però segur que en algun moment ho podrem fer, encara que sigui, per agafar balanç de com hi ha anat aquesta competició a l'entitat de casa nostra. Així que res més, nosaltres ho deixem aquí. Com deia, en tornem aquest dijous amb més informació esportiva. Darrer dia ja fins dimarts de la setmana vinent no tornarà el programa. I res, simplement recordar que podeu recuperar-lo al web www.altafulleradi.cat i també a www.onagionellatorre.cat. El servei a la carta.
També a través de l'enllaç que trobareu a les xarxes socials, a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualx, arroba, Baix Gasports. Ens trobem aquest dijous. Fins a les hores. Que passeu un molt bon dimecres i, si és possible, feu esport. Apa! A reveure. Fins la propera.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram, i el programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Ona La Torre, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92.
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Viu al Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatlona de l'Enc. Consulteu tot el programa a nadal.torredenbarra.cat. Ajuntament de Torre d'en Barra. Us hi esperem. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Notícies en xarxa.
Toda Europa, debemos reconocerlo, va tarde, pero creo que...
que al menos desde la perspectiva de nuestro país y de este gobierno, España no se va a bajar del coche eléctrico. Si en apenas tres décadas hemos sido capaces de generar la mayoría de la energía eléctrica con fuentes renovables, ¿cómo no vamos a lograr que en el año 2050 prácticamente todos los vehículos que circulan por nuestras carreteras sean eléctricos?
Sánchez també ha avançat que l'any vinent es destinaran 300 milions d'euros a ampliar la xarxa de punts de recàrrega en les anomenades zones ombra als trams de carretera amb dèficit d'electrolineres.
I la Comissió Europea decidirà avui si manté el radi de 20 quilòmetres de restriccions per la pesta porcina africana o bé si l'amplia. Això limitarà des de quines zones no es pot exportar cap a altres països europeus i pot afectar el tipus de regionalització que apliquin tercer països. Per la seva banda, el ministre d'Agricultura, Lluís Planàs, ha demanat mantenir la Guàrdia Alta. Tot plegant, recordem quan ja són, volíem dir nou, els casos de porc senglars morts per la pesta porcina africana.
I una norantena de bombers voluntàries dels parts de Tarragona i l'Ebre han presentat una demanda contra la Generalitat per reclamar drets laborals. Consideren que la feina que fan no és un voluntariat, sinó que és anar a treballar. Per això exigeixen que se'ls doni d'alta la seguretat social i lamenten que tinguin un mínim d'hores de pràctiques mensuals. En el total de Catalunya, preveuen presentar 400 demandes abans d'acabar l'any.
I l'Audiència de Barcelona ha condemnat a 25 anys de presó un home que el febrer del 2021 va assassinar a Ganivetades una àvia a Calella mentre estava afogat de la presó de quatre caments. La sentència de conformitat considera aprovat que l'home va entrar al domicili de la dona de 96 anys, la va lligant una cadira al menjador després d'haver-la apunyalat un primer cop. En veure que la dona s'havia aixecat de la cadira i anava a la cuina li va clavar 13 Ganivetades més que van provocar la mort de l'àvia.
Durant els fets, l'home havia de complir condemna per diversos robatoris amb violència, com esos anteriorment, però es trobava fugat. I pel que fa el temps del dia comencen vent de nord, tramuntana i mestral, sobretot als extrems del país, que podrien deixar algun ruixat, sobretot a la costa i al prelitoral central. La banda també dia de boires a la Catalunya central i aponent, que es podrien mantenir fins i tot a la tarda. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Bon dia i bon dimecres 3 de desembre 2025. Això és l'En Joc. En Martí González.
Dimecres 3 de desembre, avui parlarem evidentment de la gran victòria del Barça i a l'Spotify Camp Nou. 3 a 1 contra l'Atlètic de Madrid, primera gran victòria contra un gran equip aquesta temporada del Barça de Hansi Flick, que amplia l'avantatge al que davant de la lliga de la primera divisió. Ara són 6 punts respecte a l'Atlètic de Madrid, que és quart, 4 sobre el Real Madrid que juga avui.
a Samamès contra l'Eticlub de Bilbao. Avui també tenim Copa del Rei, amb partit històric a Reus. En aquest cas, el Reus redis rep a la Reial Societat, que ve amb tot. De fet, a la capital del Baix Camp, el Girona també jugà avui, en aquest cas, al Camp de l'Orense de Primera Federació. Aquesta segona ronda de Copa del Rei, que hi ha cinc catalans, demà jugant a l'Espanyol, al Sabadell i també al Sant Andreu, l'altre equip de Segona Federació. Molt futbol avui, però també bàsquet, amb bol, hoquei, patins i més. Tot això avui a l'En Joc.
Mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García, Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, gran victòria al Barça i per consolidar-se la primera posició de la Lliga, la primera masculina. Els Blauran es van superar per 3 segons a un elèctric de Madrid que venia d'encadenar 7 victòries consecutives i que es va avançar al marcador. Abans del descans, Rafinha va empatar amb una gran definició, aprofitant una molt bona assistència de Pedri. I Lewandowski va tenir dues ocasions claríssimes, inclòs un penal que va llançar als núvols. Ja a la segona meitat, Dani Olmo va completar la remuntada en una jugada...
en què es va lesionar, i a l'afegit i amb un equip de circumstàncies pels canvis obligats, Ferran Torres va sentenciar amb el tercer. De fet, fons minuts acaba de publicar el Barça el comunicat mèdic sobre la lesió de Dani Olmo, que va patir una luxació a l'espatlla i després de les proves realitzades s'ha optat per un tractament conservador, no passarà per quiròfan i estarà aproximadament un mes de baixa. En aquest cas també espera el Barça el retorn de jugadors claus com Frenkie de Jong i Fermín, i això sí, un Barça que agafa avantatge a la classificació.
L'equip de Flix suma 6 punts més que l'Ètic de Madrid, que és quart, 4 més que el Madrid, que avui jugues amb a més contra l'Ètic Club i 5 més que el Villarreal, que també ha disputat un partit menys. La Lliga tornarà el cap de setmana amb la quinzena jornada. Abans tenim, com dèiem, Copa del Rei. Entre ahir i dijous...
Entre ahir i dijous es disputen les eliminatòries de segona ronda, de la qual estan accents encara el Barça, l'Eti de Madrid, el Reial Madrid i l'Eti Club de Bilbao. Avui juguen dos dels cinc catalans que juguen a aquesta segona ronda. El Girona visita el Camp de l'Orença de la primera federació, mentre que el Reus Redis de segona federació viurà una nit històrica amb la visita a l'estadi municipal de la Reial Societat.
Tots dos partits a les 9 de la nit, demà està el torn de l'Espanyol, el Sabadell i el Sant Andreu. El conjunt quadribarrat de segona federació tornarà a rebre, com l'any passat, un equip de primera, el Narcís Sala, en aquest cas el Celta de Vigo, demà a les 9 de la nit. Abans a les 7 el Sabadell rep el líder de la segona divisió, el Deportiu de la Corunya, menta que l'Espanyol visitarà el camp d'un altre equip del grup 3 de segona federació, l'Atlètic Balears. En categoria femenina, el Barça va confirmar i que i tant necessitarà 5 mesos de baixa.
La migcampista Sant Pere de Ribas va superar d'èxit ahir el trencament del Peronè que es va fer en un entrenament amb la selecció espanyola. Ahir anava a publicar un missatge a les xarxes socials només sortir del quiròfan en el qual assegurava que darrerament no estava gaudint del futbol i que es plantejava una aturada que no va fer fins que aquesta lesió l'ha obligat a parar. L'actual pilotador es mostra convençuda que la recuperació serà un aprenentatge i que aprofitarà per regenerar-se tant físicament com mentalment.
A tot això i la selecció espanyola, evidentment, sense Aitana va guanyar un nou títol. El combinat estatal va revalir el títol de la Nations League contra Alemanya, superant per un contonent i clar, 3-0 a la tornada de la final disputada al Metropolitana o Madrid. Un triom liderat per dues jugadores blaugranes, Clàudia Pina, MVP de la final i autora d'un dublet, i Vicky López, encarregada de substituir Aitana a l'11. Van ser titulars, de fet, les 8 jugadores del Barça convocades i també va participar en el gran final la catalana, volíem dir, Jana Fernández.
En bàsquet, avui tenim jornada intersemanal a la Lliga Femenina. Obra aquesta novena jornada, el partit de la Penya, que buscarà a partir de les 6 de la tarda trencar la raixa de 4 derrotes consecutives contra el Leganés a l'Olímpic. A les 8, el Cadí la Seu, que encadena dues victòries consecutives, rep un dels líders de la categoria, el Casamont, Sagragosa. I a partir de dos quarts de nou, l'Espargirona, primer classificat, empatat amb el conjunt aragonès, visita la pista del Jairis Murcià.
Un haïtis entrenat per Bernat Canut, ex-tècnic de l'Espergineu i també del Cadillac Seu. En vol, desena jornada de la Champions masculina avui per al Barça. Els blaugranats juguen i reben aquest vespre el Palau, el PSG, a partir de tres quarts de nou. L'objectiu és continuar pressionant el líder del grup B, el Magdeburg, i de retruc intentar ampliar l'avantatge sobre la tercera plaça per garantir el bitllet directe pels quarts de final de la competició.
Això pel que fa a la Champions, a la European League Masculina el Granollers va aconseguir segellar ahir a la classificació per a la Main Round. Amb la victòria d'un 29 a 28 contra el Bahia Mare romanès al Palau d'Esports. Els ballassants dependien d'ells mateixos i no van fallar per continuar endavant a la segona competició europea. En categoria femenina també n'envol. Ahir la selecció espanyola amb 3 catalanes va deixar escapar 6 gols de renda la primera jornada d'aquesta Main Round del Mundial.
Comunitat Estatal es va estrenar a la ronda principal amb derrota contra Sèrbia 29-31. El proper partit d'Espanya en aquest Mundial d'Alemanya serà demà contra Islàndia. I amb Baterpol avui el que hi ha notació Sabadell té un partit clau en la penúltima jornada de la fase rus de Champions femenina. Els veiaçants estan obligats a guanyar de més de dos gols a casa contra...
Hanover Alemany, si volen continuar optant a ser la lligueta de quarts de final de la competició. El partit avui, a dos quarts de set de la tarda, ahir el Barceloneta va aconseguir classificar-se matemàticament i com a primers de grup per a aquests quarts de final, amb la victòria 11-12 a la piscina del Marsella. Hem dit femenina, evidentment, és masculina a la Champions. Avui, en categoria femenina, de fet, el primer equip del Sabell juga a partit avançat de la piscina del Canoe a les 3 de la tarda. En Hockey Patins, avui es posa el dia l'Hockey Lliga Masculina.
Amb el partit pendent de la desena jornada que enfronta el Sant Jus i Alcaldes. Duelen entre els actuals dos últims classificats, que ocupen places de descens i que han de començar a sumar per sortir d'aquesta dinàmica perillosa. Serà a les 9 de la nit. I un dia a punt en voleibol. Avui també tenim jornada intersemanal de la Superdivisió Masculina. A partir de les 7 de la tarda, el Tarragona, Sant Pere i Sant Pau buscarà sumar els primers punts de la temporada a la màxima categoria. Els tarragonins reben el conqueridor valencià, 5è classificat.
Dimecres 3 de desembre, 10 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol i de la gran victòria del Barça i el Spotify Camp Nou contra l'Atlètic de Madrid. Partit molt intens, que va tenir alternatives pels dos equips, però que els balanes van mereixer guanyar contra un equip Matalassé que venia d'encadenar 7 victòries consecutives. Després d'uns minuts de respecte a Mutu...
Una passada a l'esquena de la defensa blaurana va generar el primer gol obrat d'Àlex Baena. A partir del gol de l'Atletico, el Barça va augmentar la intensitat i va dominar amb força ocasions i el tram final de la primera meitat. Rafinha va empatar definint molt bé una gran passada de Pedri i Lewandowski va tenir un parell d'ocasions claríssimes, inclòs un penal, clar, provocat per Dani Olmo, que el davanter polonès va llançar als núvols. A la segona meitat el Barça ho va seguir intentant i va acabar tenint el premi del gol de la remuntada amb un bon xucreuat de Dani Olmo,
A partir d'aquí, l'equip de Flick va haver de fer canvis obligats, a banda de Dani Olmo.
també amb Rafinha i Pedri, que sortien de lesió, i el Barça va acabar amb un mitjà camp de circumstàncies, Amèric Casador i el juveníssim Dró, que també va fer un bon partit. Ja l'ha afegit amb una gran jugada per banda esquerra entre Rashford i Valde, la va acabar aprofitant Ferran Torres per sentenciar amb el 3 a 1 definitiu. Escolteu amb el tècnic bladona Hansi Flick, orgullós del seu equip i d'aquesta primera gran victòria del curs, contra un equip gran que els ha de donar més confiança per seguir.
La derrota contra aquests equips que dius, contra el París, contra el Madrid o el Chelsea, és cosa del passat. Avui hem vist una actuació fantàstica del nostre equip. Això és el que volem veure. L'equip està a aquest nivell, però hem de seguir. Per tant, ens hem d'estar centrats en el següent partit. I no m'importa res més. Anem partit a partit, com vam fer també la temporada passada. I clar, quan guanyem tot és bo. I també ens dona confiança. Per a tothom és millor guanyar. I ho podem veure ara. A la Lliga portem moltes victòries consecutives i això ens ha de donar la confiança que necessitem.
We have many victories in a row, so has to give us the confidence we need. L'entrada d'Alemany, que feia aquesta reflexió, li preguntaran també sobre si el partit d'ahir podria ser un punt d'inflexió.
Ja ho veurem, no ho sabem ara, però crec que sí que ha estat un dels nostres millors partits i realment valoro molt el que he vist durant els 90 minuts. I crec que a més ens hem menescut els 3 punts. És el següent pas que havíem de fer i ara tenim el següent partit dissabte contra el Betis, que també és un molt bon equip, així que ho hem de tornar a demostrar allà. Això és el que volem cada partit. Normalment volem guanyar cada partit i sabem que normalment no és fàcil, però ho intentarem.
El Barça es consolia com a líder a la Lliga, amb 4 punts més que el Real Madrid, que juga avui a Sant Mà més contra l'Atletic Club de Bilbao, i 5 més que el Villarreal, que arrep dissabte el Getafe. L'Atletic de Madrid es queda quart a 6 punts del Barça amb els mateixos partits jugats. I a tot això, setmana de Copa del Rei, amb aquests 4 equips que disputaran a la Supercopa d'Espanya i que van jugar ahir Barça-Atletic de Madrid i avui l'Atletic Club de Bilbao-Madrid, exemps d'aquesta segona ronda, sí que ara jugaran 5 catalans, dos dels quals juguen avui.
Dia històric per als Reus Redis, de segona federació, que rep aquesta nit a l'estadi municipal a tota una reial societat, que veiem pràcticament tots els seus grans futbolistes. Això ho explicava el tècnic del conjunt Roig i Negre, Marc Carrasco. Molt bona notícia. Crec que el partit serà millor quan millor siguin els futbolistes rivals i a partir d'aquí nosaltres tampoc ens canvia molt el nostre plantejament. Encantats que vinguin amb tot, crec que és una mostra de respecte cap a nosaltres, cap al nostre valor com a club i com a equip. Per tant, encantadíssims d'enfrontar-nos a jugadors de primeríssim nevill.
Un Marc Carrasco que reconeixia la dificultat per la diferència de categoria, però assegurava que el seu equip sortiria a competir i a disputar-li el control del partit de la Real Societat.
És un premi per la plantilla, per la ciutat, pel club, per la gent que treballa aquí i ens mereixem disfrutar d'aquest moment amb la intenció clara d'intentar competir el millor possible al partit entenent les diferències de nivell entre els dos equips. Tenim dues opcions molt clares, intentar que la Real ens porti, que el partit ens porti, intentar ser molt reactius o intentar participar de la festa sent nosaltres.
Em quedo amb l'opció d'intentar participar sent nosaltres, entenent de la dificultat del rival, entenent l'escenari, però nosaltres volem ser protagonistes també d'aquesta història, volem escriure la nostra part de guió.
Avui a les 9, aquest Reus Futbol Club Redis Reial Societat, partit molt especial per a l'equip de la capital del Baix Camp i també per a la ciutat. A la mateixa hora jugarà el Girona, que ha vist en aquest cas el camp d'un equip de primera federació, l'Ourense. A l'equip de Michel hi arriba amb moltes baixes i, per tant, no poden descansar molts dels jugadors que acumulen més minuts. No han viatjat als ajornats Porto, Doni, David López, Juan Carlos i Estuani, a més de Blind i Lemar, que surten de lesió.
i Àlex Moreno, Unaji i Bitzel, que també descansen per petites molestes de commoció de minuts. De fet, el conjunt gironí ha publicat fa una estona que Arnau Martínez també es baixa per al partit d'avui per un procés febril. Una eliminatòria de partit únic que pot ser trampa. Recordem que l'Ourense ve de carregar-se en la ronda anterior de Copa, l'únic equip de primera divisió que ha hagut eliminat, l'Oviedo. La previa des de Girona, fem a Pau Villafanyer.
Després d'aconseguir empatar diumenge contra el Madrid, el Girona haurà de baixar el fang, potser literal, i és que les condicions del terreny de joc d'Ocouto al camp de l'Ourense no seran les òptimes arran de les pluges dels darrers dies. Això ho va explicar Mitchell, que va reconèixer que el club gallec ha trucat per avisar del mal estat de la gespa. Un partit exigent i un repte pels de Mitchell, que explicava que veu la Copa com una oportunitat per donar continuïtat al bon moment de l'equip.
Perquè és una competició que a mi m'agrada, perquè tornes al futbol de sempre, difícil, complicat, en unes condicions difíciles i és bo per la teva mentalitat. No estar en un pòdium pensant que jo sol pot jugar en el Nou Camp o en el Bernabéu, no, hem de jugar en camps difícils, complicats.
Andréf, Sarasa, Salguero, Pol Arnau, Las, Givert, Papabai i Arango completen una llista sense Àlex Moreno, Bitzel i Unaji. I tampoc sense Estuani. I amb el gran dubte de veure si jugarà o no li va Kovic. El partit avui a partir de les 9 del vespre.
Gràcies, Pau. Encara en aquesta segona ronda de Copa de Massa del Torno de la resta de catalans, els Teltes 3. A les 7 de tarda, l'altre català de primera, l'Espanyol visita el camp d'Atlètic Balears, equip de també la part alta de la tercera de la segona federació. També a les 7, el Sabell rebrà la nova creu alta a tot un clàssic com és el Deportiu, l'actual líder de segona divisió. I a les 9 del vespre, l'altre català de segona federació, la Unió Esportiva Sant Andreu, rep el Narcís Sala al Celta de Vigo de primera.
I en categoria femenina, la selecció espanyola es va tornar a proclamar i campiona de la Nations League, rebeixant el títol aconseguit l'any passat. A l'11 titolars van sortir 8 jugadores del Barça, les 8 convocades, i 5 catalanes en total. I, de fet, la gran protagonista va ser una d'elles, Clàudia Pina, autora de dos dels tres gols del Combinat Estatal. L'altra va fer també un gran gol, un altre jugador del Barça, Vicky López, substituta, de fet, de la legionada Aitana Alonza. A la seleccionadora, Sonia Iber Múnez, li preguntàvem després del partit, evidentment, per aquestes dues jugadores del Barça i pel canvi generacional que té garantit la selecció.
Bueno, yo creo que todas las futbolistas que han venido están más que preparadísimas para hacer un buen partido y bueno, es verdad que Pina es una futbolista que se mete bien por dentro, que tiene muy cogido ese golpeo hacia el palo largo y luego Vicky, pues lo he dicho antes a tu compañero, que es una futbolista que tiene esa calidad de bordar por dentro y por fuera. Bueno, lo que pensamos es que en el rendimiento de las futbolistas, no si hay un cambio generacional o no, esto va de rendir y las que mejoren están, no miramos los DNI, así que las que mejores están, vienen y así seguiremos haciendo.
Nou títol, com dèiem, per la selecció espanyola femenina, en base principal del Barça, que guanya la seva segona Nations League, en la segona edició d'aquesta competició. I en basquet, avui tenim jornal intersetmanal de Lliga Femenina, que obre el partit de la Penya, que buscarà trencar amb una ratxa de quatre derrotes consecutives, que l'han allunyat d'una mica de les places de Copa. Les vertinegras reben a l'olímpic a un dels grans equips de la part baixa, el Leganès. Ràdio Institut de Tadalona, Ferran Vinaixa...
La penya afronta una setmana de doble partit a la Lliga Femenina Endesa a l'Olímpic. L'equip de Jordi Vizcaíno ve d'encadenar quatre derrotes seguides i comença una jornada intensa a casa amb ganes de revertir la dinàmica. Les badalonines començaran avui dimecres contra el Leganés, un equip que té només una victòria menys i que ve de perdre contra l'Araski a casa. I que ve de perdre contra l'Araski a casa.
Encara amb el dubte de si Laura Piera estarà recuperada per jugar, la bona notícia de la desfeta equipuscoa va ser la del debut d'Aina Hinojosa, amb el primer equip. Qui segur que no jugarà és l'Aia Lamana, que s'ha tancat al nas i passarà pel quiròfan. El partit contra el Leganés pot ser un partit trampa, ja que tot just quatre dies després, el diumenge, serà el torn de rebre l'encino, dos equips que a priori són de la Lliga de la Penya i que, per tant, contra qui les verd i negres no es poden permetre perdre.
El tècnic verd i negre Jordi Vizcaíno està tranquil perquè confia que l'equip tornarà a la dinàmica de les victòries. Tornar a tenir una mica de la identitat, jo crec que a partit d'IDK ja l'han tenit durant molts minuts, jo crec que els últims 4-5 minuts sí que ens van diluir una miqueta a través del revolt defensiu i que és una cosa que crec que és molt salvable per part nostra perquè al final és un tema d'implicació, de voluntat i de més.
Jo segueixo pensant que nosaltres estem treballant molt bé i ho portem des d'aquest tornat del break que estem treballant bé i, per tant, tard o d'hora, i espero que sigui més d'hora que tard, doncs tornem a guanyar. El partit d'aquesta tarda entre el Joventut i el Leganès es jugarà a partir de les 6 de la tarda a la pista central de l'Olímpic. Gràcies, Ferran. També avui al vespre jugarà al Cadillac Seu, que haverà encara dues victòries i avui rep al Palau d'Esport de la Seu a un dels grans, a un equip d'Eurolliga com és el Casalamont-Saragossa. 1 a 1, Llega Ràdio, Sergi Guiu.
Un Cadiraceu encara més alegre en aquestes darreres setmanes després de reconduir el camí de victòries i haver agafat una mica d'aire dins la classificació de la Liga Femenina Andés. Els dos triomfs consecutius davant Gran Canària i Guernica han permès als Cedis escalar fins l'11 en la posició amb tres victòries al seu compte particular. Aquest dimecres, en jornada intersetmana, l'equip intentarà seguir amb aquestes bones sensacions davant un molt bon equip com ho és el Casalemont Saragossa. D'ell en parlava el tècnic del Cadiraceu, Isaac Fernández.
Un pros equip, no? A Saragossa, que ja no només és el roster, que no el puc anomenar tot, perquè totes són molt bones, però més enllà jo crec que està superben entrenat, que estan jugant molt, molt bé, que està jugant fàcil, que és el més complicat, jugar fàcil, que entenen que té les avantatges, que corre la pista, que quan no pot córrer jugues 5 contra 5, que et carrega el rebot ofensiu, que les pivots tiren de 3, que les petites posteixen...
El Casa de Montsaragosa ocupa la tretzena posició amb 7 victòries. El partit avui al Palau d'Esports de la Saudú i allà a les 8 del vespre. Gràcies, Sergi. Finalment, a dos quarts de nou, té partit exigent l'Espargirona, tancant aquesta novena jornada. Actual líder empatat amb el Saragossa, el València i l'Euscotren i que visita la pista del Haïdís Murcià entrenat per l'extècni de l'Uni i també del Cadiraseu Bernat Canut. En parlava l'actual tècni del conjunt gironí Roberto Iñiguez.
Nos esperamos un partido difícil, duro, como siempre es allí en esa pista, que tienes que estar súper sólidas, muy concentradas y con un gran nivel competitivo para poder sacar el partido, para tener opciones de ganar el partido. Ya lo hemos comentado y tenemos que ir muy preparadas para un partido duro, que puede ser un partido largo, y hacer nuestro trabajo la mayor cantidad de minutos posibles. Siempre las mismas ideas, con los detalles de Jairis.
individuales y colectivos que te da tiempo a preparar, que no es demasiado. Avui a dos quarts de nou aquest Jairis és per Girona per tancar aquesta novena jornada intersemanal de la Lliga Femenina.
I anem vol, el Barça rep avui el Palau al PSG, en la desena jornada de Champions, masculina, a partir que, tot i no ser de definitiu, pot encàrregir de molt la classificació directa per als quarts de final de la competició pel conjunt blaurana. Escolteu amb el tècnic Carlos Ortega. Crec que el resultat de la setmana passada, París, ploc, no ha vingut bé, no serà definitiu si guanyem, però estarà molt ben caminat, no?
El partit és molt important per nosaltres, sense dubte, però també pel PSG s'està complicat una mica la seva classificació i la posició per als vuiters finals. Tant Ludovic Fregas com Carlos Ortega van haver de tornar a respondre preguntes sobre el futur incerc del capital del Barça, Dicamem, ahir a la prèvia, que acaba contractat el 27 i sembla que es planteja sortir d'aquí a un any i mig del club Laurana.
Avui, com dèiem abans, amb dicament també, jugarà aquest Barça PSG a tres quarts de nou al Palau. Això pel que fa a la Champions a la European League. Masculina, el Granollers va aconseguir segellar la classificació per a la Main Raon amb una victòria d'1, 9 a 28, contra el Baia Mare romanès al Palau d'Esports. La crònica des de Ràdio Granollers, Arnau Moia...
Els d'Antonio Rama han pogut aixecar un enfrontament que durant la primera meitat semblava perdut. Els ballassants han anat per darrere del marcador durant 51 minuts del partit. Ara bé, amb l'entrada de Pau Penit i Sotapals i l'encert de Sergi Franco, els blanc i blaus han segellat el seu bitllet pel main round de la competició. Escoltem les paraules d'Antonio Rama, l'entrenador del Freikin Balón. Mano Granollers. Un partit que ha començat malament, que penso que no m'ha estat a l'alçada de l'escenari i l'anticipació. Necessitava més intensitat, més agressivitat, una mica més de...
de treure'ns aquesta por que teníem, potser, a no fer-ho bé, no? I al final, penso que a la segona part ho hem arreglat tot, no? L'equip ha competit, s'ha vist en els moments més complicats, és quan ha tret tot, i hem sigut molt agressius en defensa, hem sabidut córrer quan havíem de córrer, i en atac penso que hem estat més encertats i molt disciplinats, així que...
No ens ho creiem encara, no? La veritat és que ha costat moltíssim, però l'equip s'ha endut un premi enorme. Amb l'accés a la ronda principal de la competició, ara el Freikin es trobarà amb equips encara més complicats. Els rivals dels ballesans en el main round seran l'Elberum i el Porto, un main round que començarà a partir del 17 de febrer.
Gràcies, Arnau. I abans d'acabar amb Baterpolo, si el Granollers tenia un partit clau europeu, a Hueltel, que hi ha natació a Sabadell, amb la penúltima jornada de la fase de grups de Champions masculina, els ballesans estan obligats a guanyar de més de dos gols a casa contra el Hannover alemany, si volen continuar optant a ser a la lligueta de quarts de final de la competició. Un conjunt al francès que ahir va perdre per 11 a 12 contra l'Atlètic Barceloneta. Això fa que la segona plaça del grup D continuï ha només tres punts. El porter i capità Edolòrio té clares les cabales del club. Para nosotros no hay otra...
No hay otro camino que ganar. Esperemos que podamos, como te he dicho, hacer un gran partido y podamos solventar el partido de una manera buena. Pero es verdad que Hannover ha hecho unos grandísimos resultados. Creo que es un equipo que está bien trabajado, que llega también con la moral muy alta después de ganar a Marsella. Y bueno, saber que nuestras opciones pasan única y exclusivamente por ganar este miércoles.
Tot i ser la teòrica ventafocs del grup, els alemanys ja van sorprendre el club en el partit de la primera volta, remuntant en els últims minuts per acabar imposant-se per 16 a 14. Ara, però, els de Quim Colet arriben amb la moral alta després de guanyar a la piscina del Barceloneta a la Lliga. El tècnic recupera l'estadonidenc Jacques Larsen i manté el dubte de Costa Averca, que es va trencar una costella fa un mes a Marsella. A 2.47 arrencarà aquest Keio Sabadell-Vaspo Hanover de la penúltima jornada de la fase de grups.
Gràcies, Pol, i fins aquí l'En Joc, mitja hora d'esport català, la xarxa de comunicació local amb un servidor, Martí González, l'aimantric i el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat, fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local...
M'agrada el meu cos. El meu cos no necessita filtres. El meu cos està bé tal com és. La pressió estètica és violència masclista i afecta totes les dones al llarg de la seva vida. Contra les violències masclistes no jutgem els cossos. Cossos sense filtres. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la demarcació treballem contra la pressió estètica. 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de les Violències vers les Dones. Diputació de Barcelona.
L'univers infinit. Albert Murral. Agrupació astronòmica de Sabadell. El més.
Un mes és una unitat de temps basada en els cicles de la Lluna i el seu moviment orbital al voltant de la Terra. Astronòmicament parlant, el concepte de mes té les seves arrels en l'observació dels canvis regulars de les fases de la Lluna, un patró evident que ha influït profundament en les cultures
i en els calendaris que els humans hem creat al llarg de la història. Tot i així, hi ha diferents tipus de mesos definits segons diferents paràmetres astronòmics. Hi ha el mes sinòdic, el mes sidèric, el mes dracònic, el mes anomalístic i el mes tropical. No us explicaré exactament com són cada un d'ells, perquè és massa complicat, massa rotllo, no? Però, per exemple, el mes sinòdic és el temps que trigui la Lluna a passar per totes les seves fases.
des que és lluna nova fins a que torna a ser lluna nova. Té una durada aproximada de 29,53 dies. Aquest és el tipus de mes més directament relacionat amb els calendaris llunars o lunisolars, que es diuen, com el calendari islàmic o el xinès.
La durada varia lleugerament a causa de les petites variacions en l'òrbita de la Lluna i la influència del Sol. Així doncs, històricament, els mesos es van basar inicialment en cicles llunars visibles, donant lloc a calendaris llunars...
que ajusten els mesos llunars al cicle solar afegint mesos intercalars. És a dir, l'any comptat amb llunes i l'any comptat amb el sol no ajusten exactament i cada any havien d'afegir dies sueltos perquè quadressin.
En conclusió, un mes, astronòmicament parlant, és una expressió dels diferents cicles orbitals de la Lluna en relació amb la Terra, el Sol i les estrelles. Aquestes variacions en la definició del mes reflecteixen la complexitat del sistema Terra-Luna-Sol i la rica herència cultural dels calendaris humans, que han adaptat aquests cicles per organitzar el temps i la vida diària.
Baixgallà al dia, l'informatiu.
Comencem l'informatiu de Baixgallà al dia d'avui dimecres 3 de novembre del 2025. Baixgallà al dia és el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Com cada dia, a aquesta hora i durant 30 minuts, us expliquem tota la informació local del Baixgallà i del territori. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez i Carol Cubota. Us parlem Raquel Martínez i Raül Riera. L'actualitat esportiva ens l'explicarà Marc Pérez i a control de so Jesús Sánchez, amb el suport de la xarxa de comunicació local.
Comencem l'informatiu i ho fem amb els titulars. La platja d'Altafulla es reconfigura amb la sorra de Torredembarra. La distribució dels sediments la gestiona l'Ajuntament d'Altafulla. Durarà tota la setmana i s'hi destinen 30.000 euros a les arques municipals altafullenques.
La Diputació de Tarragona destinarà 468.000 euros l'any vinent per al Teatre Auditori de Torredembarra. La partida s'inclou en el pressupost de l'any vinent que es va provar divendres. L'Ajuntament de la Torre està pendent de la redacció del projecte que determinarà què queda per acabar de l'equipament i quant costarà.
Ja han acabat les obres de renaturalització de l'esplanada a l'entrada dels muntanyans, que s'havien iniciat el mes de setembre. L'actuació s'ha realitzat al solar d'uns 4.400 metres quadrats que hi ha a prop del Club Marítim Torredembarra i que fins fa poc s'utilitzava com a aparcament irregular.
L'Ajuntament de Roda de Barà reclama la titularitat del Camí dels Horts arran de les denúncies al ple per unes obres irregulars. La polèmica situació urbanística al Camí dels Horts va entrar a debat a la darrera sessió plenària de l'Ajuntament arran d'una pregunta de la regidora d'Esquerra Republicana, Eva Maria Jiménez. L'Ajuntament de Torredembarra ha obert un concurso oposició per a vuit places d'auxiliar administratiu. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura durant tot aquest mes de desembre fins al dia 31.
L'Ajuntament de Torredambarra donarà continuïtat al projecte Espai en Família durant tot el 2026. De fet, el regidor de Govern obert, Joel Ramírez, ha comentat que ja tenen tancada la programació per al primer semestre del proper any i que aviat la presentaran.
L'Escola d'Adults d'Altafulla prepara el nou trimestre que començarà al gener amb noves propostes després d'una arrencada del curs prudent a l'octubre. Hi haurà classes de català, anglès, àctic, a més de tallers sobre intel·ligència artificial i jardineria. Tota l'actualitat d'Altafulla, Torre d'Embarra i Roda de Barà.
La sorra provinent de la platja de Torre d'Embarra ja ha arribat a Altafulla. Els sediments es traslladen en camions que dipositen la càrrega mentre les màquines excavadores la distribueixen per l'espai. Aquesta és la dinàmica que es viurà a la platja durant els pròxims dies i que permetrà dibuixar un litoral amb més sorra, especialment a la part central del passeig de Botiques del Mar, la més afectada, però també a la zona del Fortí i davant del parc de Bora Mar.
L'actuació respon a la voluntat de protegir el litoral altafollenc de possibles embats del mar i temporals. La coalcaldessa i regidora de Medi Ambient, Alba Muntades, és conscient que aquesta sorra pot acabar marxant de manera natural en els pròxims mesos. I per això ara tan sols s'hi aporta la meitat de la quantitat prevista inicialment, que són uns 7.000 metres cúbics. L'altre arribarà a l'abril, quan la situació meteorològica pugui ser més estable i es prepari el terreny per la temporada turística.
Aquestes aportacions responen a la necessitat de protegir les culleres perquè no caigui el passeig i les cares adjacents. Per tant, l'objectiu és de protecció de les mateixes construccions que no pas pensant en una amplitud gran de platja que realment no hi serà. Hem d'esperar aquesta amplitud de platja i, a més a més,
Ja sabem que la sorra que posem aquí davant ara mateix és temporal, que ens dona aquesta protecció perquè enfronta els temporals que se l'emporten i per tant després ja no hi és, per tant és més de protecció. L'actuació respon al conveni pel qual el port de Torre d'Embarra
està obligat a compensar les platges que es troben al sud de la infraestructura per l'impacte que aquesta té en el moviment de sediments. Com ha assenyalat Muntades, és el primer cop que el port costeja aquest trasllat, ja que anteriorment ho havia assumit l'Estat. Els costos de distribuir la sorra per la platja d'Altafullenca, però, van a càrrec de l'Ajuntament, que hi destina 30.000 euros.
El Porto de Roman Barra s'encarrega d'aquesta extracció i de dipositar-ho en el punt d'estir, que és aquí, i pel que fa a escampar-ho per la platja, doncs això ho assumim des de l'Ajuntament d'Altafulla, amb un cost d'uns 30.000 euros, i els nostres assaos en platja estan dirigint-la cap a on anem dipositant aquesta sorra que ens arriba, que en principi serà on la meitat, que és el que s'està fent ara, es quedarà a la zona del Fortí, es redistribuirà per allí,
I l'altra meitat, aquí enfront de Botigues de Mar, que és, com sabeu, el punt més crític de la nostra platja, el que rem més erosió. Muntades igualment reconeix que la d'Altafulla és una platja regressiva i que l'impacte que té el Port en aquesta condició és només un dels diversos factors que la fan així.
Sense d'immunitzar que sigui l'únic culpable de la regressió de la platja d'Altafulla, evidentment que no. Aquí tenim la mateixa obra d'aquest passeig que es fa fet davant la platja, l'urbanització de tot el litoral, la falta d'aportació de sàdiments pel riu, l'extracció històrica de còduls d'aquesta platja per les construccions de l'interior i per la fàbrica. Per tant, hi ha múltiples factors que han fet que aquesta platja sigui una platja regressiva. El Port de Torre del Marre és una peça més dintre tot aquest pudre.
Més enllà de les aportacions de sorra, l'eficàcia de les quals és valorable tant des del punt de vista del port de Torredambarra com des de criteris tècnics, el consistori recorda que estan treballant en altres mesures a mitjà i llarg termini per fer que la platja sigui més resilient.
La possible construcció d'un espigó submergit i fer que els extrems del passeig siguin més permeables, és a dir, eliminar el ciment de la plaça Consolat de Mar i de l'altre extrem del final del carrer Pescadors, d'aquesta manera es guanyaria amb plada de platja i el terreny absorbiria millor l'aigua.
La Diputació de Tarragona destinarà 468.000 euros l'any vinent per al Teatre Auditori de Torredambarra. La partida s'inclou en el pressupost de l'any vinent, que es va aprovar divendres. L'Ajuntament està pendent de la redacció del projecte, que determinarà què queda per acabar l'equipament i quan costarà.
Una tasca que està realitzant l'estudi d'arquitectura Xavier Climent. Des de l'Ajuntament de la Torre apuntaven fa unes setmanes que la xifra podria estar al voltant dels 3 milions d'euros. Paral·lelament es busquen vies de finançament per poder fer l'obra. Una d'elles és precisament la Diputació de Tarragona, que segons el pressupost aprovat la setmana passada, destinarà una mica menys de mig milió d'euros al teatre auditori l'any vinent.
L'alcalde de Torredambarra, Valepino, celebra la inclusió d'aquesta partida al pressupost de la Diputació.
Una nominativa important, no només per Torredembarra, sinó que per tot el Baix Gallà i també per tota la comarca, perquè entenem que el teatre auditori està ubicat a Torredembarra, però que també podrà donar servei a alguns municipis quan ho necessitin, i tenim una acció més de territoris, més enllà de la nostra propietat, com el teatre auditori,
L'alcalde també espera que en els pròxims mesos s'avanci en aquesta qüestió pel que fa enllestir el projecte executiu. Pensem que vam licitar el projecte executiu del teatre i, per tant, aquest ha d'arribar uns mesos. És a dir, d'aquí uns mesos es precipitarà aquesta decisió de tirar endavant el teatre d'auditori i el que estem fent, picant totes les portes, és explicar la importància, com deia i insisteixo, del territori al Baix Gallà,
de tenir operatiu aquest teatre auditori. També s'està treballant tant amb la Generalitat com amb l'Estat per aconseguir subvencions. En el primer cas, aquest projecte és un dels que es van tractar a la reunió amb el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, durant la seva visita a Torre d'en Barra la setmana passada. Pel que fa a una possible subvenció estatal, també es va tractar amb la subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, a mitjans del passat mes de setembre.
Les obres del teatre auditori es van adjudicar el 2006 per 2,3 milions d'euros. El 2010 es van aturar les obres per fer unes comprovacions i ja no es van reprendre. Així del que havia de ser una auditori amb una sala principal de 2.700 metres quadrats i unes 500 butaques, 19 anys després només hi ha disponible el vestíbul que es va habilitar el 2017 com a sala polivalent per evitar perdre la subvenció que s'havia rebut.
Ja han acabat les obres de renaturalització de l'esplanada a l'entrada dels muntanyans, que s'havien iniciat el mes de setembre. L'actuació s'ha realitzat al solar d'uns 4.400 metres quadrats que hi ha a prop del Club Marítim Torredambarra i que fins fa poc s'utilitzava com a aparcament irregular. Segons ha informat TAC12, les obres ja han estat recepcionades per part del Servei Provincial de Costes a Tarragona, que ha invertit uns 50.000 euros en aquesta actuació.
Les obres han consistit en retirar el terreny compactat, crear dues petites llacunes connectades a nivell freàtic i plantar vegetació autòctona de prats i jonqueres a lòfiles. A l'hora s'ha habilitat un itinerari interior per a vianants que permet el gaudir de l'espai restaurat sense afectar-ne la recuperació. També s'ha instal·lat un tancament perimetral amb pal i corda per impedir l'accés als vehicles.
L'actuació contribueix a la renaturalització del litoral i a la millora de la biodiversitat. De fet, aproximadament la meitat de l'esplanada ubicada dins el domini públic marítim o terrestre de la platja dels muntanyans està inclosa dins l'espai d'interès natural protegit.
L'Ajuntament de Roda de Barà reclama la titularitat del Camí dels Horts arran de les denúncies al ple per unes obres irregulars. La polèmica situació urbanística al Camí dels Horts va entrar a debat a la darrera sessió plenària de l'Ajuntament arran d'una pregunta de la regidora d'Esquerra Republicana, Eva Maria Jiménez, que va denunciar les actuacions de la propietària d'una finca de la zona i va exigir accions per part del consistori.
Ens vam comentar que havíem parlat amb la propietat dels molins per tal que retirés el mur que ha construït damunt del rec. A més a més, ha retirat indicacions posant-les en altres llocs, ha tapat el camí que puja al cucurull, que si no va xerrada és un camí municipal, ha asfaltat l'entrada per tal de fer aparcaments i d'altres seccions que estàs ocupant.
Un espai que no és teu i un espai que està pendent de ser estudiat perquè sigui un bé cultural d'interès local.
L'alcalde Pere Virgili va detallar que el passat 26 de juny l'inspector d'Obres Públiques ja va aixecar acte en constatar la construcció del marge de 30 centímetres sobre l'antiga canalització d'aigua. Després es va realitzar una reunió in situ on es va intentar que la propietària desfés l'obra voluntàriament. I ara l'Ajuntament ha decidit engegar diferents línies d'actuació.
Primerament s'ha procedit per la via administrativa, enviant un informe de l'arquitecte a la propietària on es constata que s'ha construït en terreny alier, una part sobre la propietat de l'Ajuntament i una altra sobre la finca d'un altre particular, que el mateix propietari va encarregat de restablir-la. Si aquesta via administrativa no funciona, l'alcalde no descarta portar el cas a la justícia civil.
O sigui, aquesta persona va actuar sobre la seva finca, diguem-ho així, de moment, sobre la finca de l'Ajuntament, geogràficament situats així de sud a nord, i sobre la finca d'un particular. La petita actuació sobre una finca d'un particular, que el particular mateix ja es va preocupar per restablir la normalitat, diguem-ho així. A l'Ajuntament no podem actuar d'aquesta manera, no podem anar allà a picar i arrencar-ho tot,
sinó que segurament, si no, ho intentarem una altra vegada. Entra en raó, haurem d'anar per la via civil. A més, el consistori ha iniciat els tràmits per recuperar la titularitat municipal de tot el camí i de l'antiga infraestructura de rec basant-se en la possessió immemorial al registrat de la propietat, com explica el mateix alcalde.
La recuperació, diguéssim, de la titularitat municipal, que estem parlant amb el registre de la propietat, per com fer-ho, de temps immemorial, diem nosaltres, de la titularitat del camí, no només del camí, sinó d'aquella infraestructura que en els anys, de fa molts anys, portava l'aigua de boca a roda, com és el rec, que després ja només va servir pel rec dels horts i demés,
Però, de moment, el tràmit no és ràpid. A banda de la recuperació del domini públic, l'alcalde Virgili ha informat que l'Ajuntament de Roda exigit a la propietària la redacció d'un pla especial per regularitzar les modificacions realitzades.
Roda de Baran sendrà els llums de Nadal aquest dijous amb animació sorpresa. El municipi Rodenc donarà oficialment la benvinguda al Nadal aquest dijous a les 6 de la tarda amb l'encesa de llums. L'acte tindrà lloc a la plaça Catalunya, que es convertirà en un espai màgic per petits i grans, ja que comptarà amb animació sorpresa pensada per aportar un toc especial a l'inici de les festes. Ho explica la regidora de Comerç, Rosana Dorantes.
El dia 4, a les 6 de la tarda, hi haurà l'encesa. Minuts abans podreu veure, tots, qui s'apropi per allà a la plaça Catalunya vingut a Sant Jordi, que tindrem una miqueta d'animació, sorpresa, que estiguin alerta tots els nens i nenes que a ells els agradaran, i a gent gran també els agradarà.
Amb l'encesa dels llums, Roda de Barà iniciarà el calendari d'activitats nadalenques que s'allargaran durant les pròximes setmanes. La primera serà la Fira de Nadal que organitza l'Associació de Veïns Costa d'Aurà de Barà i que se celebrarà al carrer Sínia els dies 6, 7 i 8 de desembre amb parades, productes nadalencs i propostes per tota la família.
L'Ajuntament de Torredambarra ha obert un concurs oposició per a 8 places d'auxiliar administratiu. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura durant tot aquest mes de desembre fins al dia 31. Es tracta d'un procés selectiu per la cobertura amb caràcter funcionari de carrera de 8 places d'auxiliar administratiu d'administració general, grup C, subgrup C2.
El procés es farà mitjançant concurs oposició d'accés lliure. Així mateix s'establirà una borsa de treball per cobrir possibles substitucions, pacants sobrevingudes o necessitats de personal amb el mateix perfil professional. Entre les tasques que hauran de fer les persones seleccionades hi ha elaborar la documentació administrativa, tramitar expedients, realitzar liquidacions i cobraments o informar i atendre el públic. Per optar a les places cal tenir el graduat escolar i el nivell C1 de català.
L'Ajuntament de Torredembarra donarà continuïtat al projecte Espai en Família durant tot el 2026. De fet, el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez, ha comentat que ja tenen tancada la programació per al primer semestre del proper any i que aviat la presentaran.
El cicle Espai en Família és un programa mensual d'activitats lúdiques, culturals i educatives pensat perquè infants i famílies puguin compartir temps de qualitat junts que es va impulsar a principis d'aquest 2025. Ramiret destaca el treball conjunt que es fa des de diferents apartaments de l'Ajuntament per impulsar aquest projecte que permet augmentar l'oferta d'activitats per les famílies al municipi.
Ara ja estem treballant de cara a la propera edició de 2026 i el que ens hem de sentir més orgullosos a nivell de l'equip de govern de l'Ajuntament de Torralambarra és que aquest tema també és un tema molt transversal que no entén de regidories i per tant ho estem treballant de manera conjunta
no només govern obert, sinó també a través de la regidoria de joventut i infància i també a través de la regidoria de cultura, treballant tots junts per tirar endavant aquest espai en família.
El regidor de Govern obert destaca l'estabilitat del programa Espai en Família durant tot l'any amb gairebé una cita mensual. A la vegada també parla que les activitats pensades per les famílies i els infants estan presents en altres actes i festes que es fan al municipi, com per exemple per Nadal.
Evidentment la contractació es farà durant tot l'any, però primer anunciarem el primer semestre i després anunciarem la segona fase, però tot i així l'Espai en Família és un programa d'activitats durant tot l'any. Però recordem que ara que s'acaba de presentar
la programació de Nadal a Torredembarra també té una programació tan àmplia dedicada a infants i famílies que aquest any des de l'Ajuntament hem decidit ja no ressaltar les activitats infantils, sinó que n'hi ha tantes i són tan variades que bé, que si alguna cosa hi ha a Torredembarra ara mateix són activitats infantils i familiars.
L'oferta del projecte Espai en Família inclou contacontes, tallers o espectacles destinats a diferents franges d'edat. Abans d'acabar l'any encara queda una proposta, un contacontes i un taller de Nadal que es farà el dissabte 20 de desembre al Parc de Cal Llobet.
L'Escola d'Adults d'Altafulla prepara el nou trimestre que començarà al gener amb noves propostes després d'una arrencada del curs prudent a l'octubre. La dinàmica del centre anirà determinada per la demanda existent i en aquest sentit s'han pogut constatar diverses inquietuds entre la ciutadania de la vila a les quals es confia a donar resposta amb les propostes dels pròxims tres mesos.
Així ja s'han obert les inscripcions per assistir als cursos que es mantenen d'aquest primer trimestre, com alfabetització de català i català bàsic. A més, s'ofereixen els nivells B i C. D'altra banda, es pot cursar conversa d'anglès i conversa d'italià, a més de làctic, bàsic i mitjà. La qualcaldessa i regidora d'Educació d'Altafulla, Alba Muntades, ha explicat que arran de les píndoles informatives que s'han fet aquest primer trimestre...
s'ha copsat l'interès de la població per adquirir coneixements sobre qüestions com la intel·ligència artificial i per això se n'oferiran nous tallers al respecte.
A través de les píndoles formatives aquestes que hi ha hagut a donar aquest primer trimestre, s'han captat algun interès de gent amb ganes de fer algun curs concret, un petit curs d'algun tema en concret, com són la intel·ligència artificial. De fet, es fa el seminari aquest divendres i és el que més èxit ha tingut i més gent s'ha interessat per poder fer un curs una mica més d'aprofundiment. Són cursos temàtics, ja estava prevista la licitació de fer blocs temàtics,
es faran dos blocs temàtics, un d'intel·ligència artificial i un altre de jardineria.
També es faran tallers de jardineria, fruit de la bona rebuda que van tenir els tallers que es van fer recentment a la vila, tot i que en aquest cas eren fora de l'àmbit de l'escola d'adults. Muntades ha afirmat que el centre continuarà a explorar noves propostes per oferir als usuaris a través d'aquestes sessions puntuals que es faran els divendres sobre temàtiques diverses i que puguin despertar l'interès del veïnat per inscriure's als cursos del nou trimestre. Cal dirigir-se a l'escola d'adults ubicada al carrer Boga número 4.
De manera presencial, en horari de dimarts a dijous de dos quarts de 10 a dos quarts de 12 i divendres de dos quarts de 7 a dos quarts de 8 del vespre per telèfon al 977 65 10 85 o bé escrivint un correu electrònic a l'adreça eaaltafulla arroba www.edu.es.
La Biblioteca d'Altafulla acull aquest dimecres a les 5 una sessió de compte a comptes oberta a totes les famílies per explorar nous mons imaginaris i deixar endur-se, ja per la màgia del Nadal. Els encarregats de dirigir aquesta sessió seran dos alumnes de l'Institut d'Altafulla, Pau Escolar i Irene Arias. Amb dos estan cursant quart d'ESO i realitzaran aquesta activitat com a part de la seva tasca lectiva dins de l'àmbit de servei comunitari.
Des de la biblioteca s'abraça aquesta proposta amb satisfacció perquè suposa una col·laboració que es considera molt enriquidora tant per l'institut com per al servei municipal. Ho destaca la tècnica de la biblioteca, Sònia Segura. Exacte, un any més l'institut i la biblioteca seguim treballant de la mà i tornem a estar amb el servei comunitari. En aquest cas tenim a la Pau Escolar i l'Eren Àries que venen a explicar un compte a comptes de la seva de Camila.
i a l'acabar el Conte-Comtes feran una petita manualitat. És un Conte-Comtes entre nens i nenes de més de 5 anys i aquí la Biblioteca demà dia 3-2 de desembre a la 5 de setembre. El Conte-Comtes dels alumnes de l'Institut es basaran l'obra La Zebra Camila i està dirigit a nens i nenes a partir de 5 anys. A més, després del conte, la sessió també inclourà la realització d'una manualitat amb l'acompanyament dels mateixos alumnes de l'Institut.
És notícia al Baix Gaià.
A Bespella de Gallà busca jutge o jutge de pau. L'Ajuntament de la localitat del Baix Gallà ha obert la convocatòria per cobrir les places, tant la de titular com la de suplent. Les persones interessades poden presentar la seva candidatura fins a divendres d'aquesta setmana, 5 de desembre. S'ha de presentar o bé a les oficines municipals ubicades a la plaça de Catalunya, número 6, o bé mitjançant instància genèrica a través de la web de l'Ajuntament de Bespella. Juntament amb la instància s'haurà de lliurar una còpia signada,
I com cada dia a aquesta hora saludem a Marc Pérez, que arriba amb l'actualitat esportiva. Bon dia, Marc.
Hola, bon dia. Sí, actualitat esportiva amb bones notícies. A més a més, perquè l'entrador del G11 Creixell, el rodent Cesare Brucnani, i també el jugador Jordi Fortuny, s'han programat campió i subcampió del Campionat d'Espanya per comunitats autònomes de futbol flac respectivament. Un torneig disputat aquest passat cap de setmana a Granollers. El primer ho ha fet amb la selecció masculina absoluta i el segon amb la sub-17 de la Federació Catalana de Futbol Americà.
en tots dos casos. En la categoria absoluta, el Brucnani i els seus companys s'han imposat a la Comunitat de Madrid a la gran final amb un resultat de 25 a 32. En canvi, Fortuny i la resta de l'equip sub-17 precisament han cedit a la final contra els madrilenys amb un marcador de 45 a 30. Independient dels resultats, que realment en tots dos casos han sigut fantàstics, per a Brucnani i Fortuny ha sigut un orgull representar la selecció catalana i també, en certa manera, el seu club, els Ions de Creixell.
Conseqüentment, per a l'entitat, el fet de portar dos jugadors en aquesta cita estatal amb menys de dos anys de vida és tota una fita que constata l'alt nivell del projecte que està desenvolupant entre les contrades del nostre territori, al Baix Gallà.
Ens quedem a creixer perquè aquest diumenge s'ha celebrat la novena edició del Canicros amb un èxit de participació amb uns 82 esportistes degudament acompanyats dels seus gossos en aquesta cita organitzada per l'Ajuntament i l'Associació Marxa Aquàtica Baix Gallà. El regió d'esports francès Santís fa una valoració molt positiva de la jornada i assegura que s'han complert les expectatives.
Va anar molt bé, va anar tal com estava previst, sense cap incidència i la gent, com sempre, molt contenta. Van gaudir de la cursa aquesta que ja vaig dir era molt ràpida i que els agrada, els agrada molt venir i sí, sí, vam estar complint l'expectativa.
Els nous campions de la Canicros de Creixell són dos dels representants del Goses Sport Catalunya, Aina Prost i Ayrton Fonteja, amb els seus respectius cants. Prost ha completat el recorregut de 6,5 km en 26 minuts i 11 segons, mentre que el seu company d'equip, Fonteja, ho ha fet amb un temps de 20 minuts i 39 segons. Sandís destaca que així ha igualat el rècord de Javier Torres del 2022 i que ja pensa a superar-lo en la segona edició.
Van estar a un segon de batre el rècord, que el tenia el Torres ja fa 3 anys, però a un segon, i el noi que va guanyar, engrescat per l'any que ve, intenta el batre, perquè un segon és molt top. El nivell és de fer els 6 quilòmetres en 20 minuts, home, és bastant, eh? La cosa vol dir que són gent que estan en primera línia.
Fonteja, de fet, arribava a la cita després d'haver fet 8è classificat a la Copa d'Espanya. Una mostra de l'alt nivell que ja presenta en cada edició el Caní Creus de Creixell.
I pel que fa a l'atisme, destacar que una petita part dels joves aletes del Baix Gallà, que competeixen a nivell federat amb l'agrupació lètica Catalunya, han participat aquest diumenge, 30 de novembre, en el 55è Cross de Mataró, Gran Premi Català de Cross Pep Molins. Els tres participants, de fet, també han estrenat nova categoria.
D'una banda, el torrenc Albert Martí ha debutat a la categoria sub-23 amb una sisena posició en la seva categoria i novena en la classificació general, comptant també els atletes sèniors amb un temps de 30 minuts i 59 segons. Pel que fa a la prova sub-20, Marc Vendré ha fet setena i en sub-18 la seva germana Emma ha hagut d'abandonar per una lesió.
Fins aquí l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dimecres, dia 3 de novembre. Demà hi tornem a la mateixa hora. Que passeu un molt bon dia. Sintonitzes Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts a vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixateries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell. El govern destinarà 10 milions d'euros a les possibles conseqüències econòmiques de la pesta porcina africana. Avui ha començat a treballar el grup de l'executiu dedicat a aquesta crisi que componen els departaments d'Empresa i Treball, Agricultura i Ramaderia i Economia. La línia d'ajuts directes és ampliable a 10 milions més a mesura que sorgeixin necessitats que fins ara no s'han detectat. Ho ha explicat la consellera d'Economia, Alicia Romero.
El que fem és posar a disposició i cercar els recursos necessaris dels fons de contingència i de tots els departaments aquesta línia de 10 milions ampliable i 10 més. I això el que farà és estar obert per veure quina resposta donem econòmica als productors, a les explotacions. En tot cas, en aquests moments no tenim cap compatibilització de recursos econòmics ni de conseqüències econòmiques. Quan les anem tenint, evidentment actuarem.
Mentrestant els agents rurals eleven fins a 50 els porcs senglats trobats morts al ràdio on van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars afectats. És dimecres 3 de desembre de 2025 i tenim més titulars. Junts per Catalunya manté el trencament amb Pedro Sánchez malgrat el reconeixement d'incompliments. Montse Hidalgo. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueres, assegura que res no ha canviat i constata que complir amb els acords era qüestió de voluntat política.
Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien. Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem.
Les persones amb discapacitat reclamen la igualtat de drets i oportunitats en el Dia Internacional del Col·lectiu. La inclusió social i laboral és una de les principals reivindicacions de la jornada, així com fer visibles les necessitats específiques que tenen.
El govern espanyol destinarà 1.300 milions d'euros a impulsar el cotxe elèctric. 400 milions d'euros seran ajuts directes per la compra d'aquests vehicles i els gestionarà directament l'executiu central i no les comunitats autònomes com fins ara.
En cultura, una nova edició il·lustrada commemora el 40è aniversari de la novel·la Pedra de Tartera de Maria Barbal. Es tracta d'un còmic editat per columna i fruit de la col·laboració entre l'escriptora i la dibuixant Áurea López.
se referma al lideratge de la Lliga després de doblegar l'Atlètic de Madrid per 3 a 1. Amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran, els blaugranes van aconseguir capgirar el marcador en contra i van recuperar les bones sensacions en la primera gran nit a l'Spotify Camp Nou. La mala notícia és la lesió d'Olmo. Baixa durant un mes per la luxació a l'espatia. I cop d'ull al temps, Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia dimecres, que ha despertat fred i de fet encara a continuar aquesta temperatura més aviat mandrosa i sobretot és a l'interior del país on aquesta temperatura continua sent ben hivernal i és que els núvols baixos, les boires, l'ambient força carregat i húmit continuen, per exemple, al Pla de Lleida, a les Baix del Prepirineu i a molts indrets de la Catalunya central. De fet, al llarg d'aquesta tarda gran part d'aquestes boires s'acabaran desfent però quedarà un ambient enrarit i fred, poc més de 6-7 graus de màxima
al llarg d'aquesta tarda. I, en canvi, a la costa, el prelitoral, les Terres de l'Ebre, tindrà més clarianes i, per tant, l'ambient acabarà un palet més suau, però igualment temperatura que recula respecte a ahir. Pel que fa al Pirineu, núvols més gruixuts amb alguns flocs de neu despistats. Pel que fa al dijous, es tornarà a reforçar el vent, sobretot a les comarques de Tarragona. També hi haurà molts núvols i quatre gotes malcomptades. Sí que el dijous a la tarda nevarà amb una mica més de ganes al Pirineu. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mi Pérez. Al control de Soi Danim, l'Ivan López, a la redacció i la coordinació, al Fosse Gallardo i la Montse Hidalgo. Passen gairebé quatre minuts de les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
El govern posa a disposició del sector porcí 10 milions d'euros ampliables a 10 més per afrontar la crisi de la pesta porcina africana. Un paquet d'ajudes que s'assumen als 50 milions en crèdit ja habilitats per contingències d'urgència. En paral·lel, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha reclamat avui unitat als partits polítics per tal d'evitar la por dels mercats extracomunitaris i estan en joc 100 milions d'euros en exportacions. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. El govern de Fens està preparat, també econòmicament diu, per afrontar qualsevol afectació de la crisi de pesta porcina africana al nostre país, malgrat que per ara no s'ha detectat cap cas en granges. Així doncs, s'ha vingut un paquet de 10 milions d'euros ampliables a 10 milions més per qualsevol necessitat del sector porcí actual i futura. Escoltem Alicia Romero, que és la consellera d'Economia.
El que fem és posar a disposició i cercar els recursos necessaris dels fons de contingència i de tots els departaments aquesta línia de 10 milions ampliable i 10 més. I això el que farà és estar obert per veure quina resposta donem econòmica als productors, a les explotacions. En tot cas, en aquests moments no tenim cap compatibilització de recursos econòmics ni de conseqüències econòmiques. Quan les anem tenint, evidentment actuarem.
Mentre s'espera la visita avui de la Comissió Europea a la Zona Zero per veure si s'ha d'ampliar el radiat de 20 quilòmetres, el conseller Òscar Urdets ha reclamat als partits polítics fer un front comú per evitar que els mercats es ressenteixin de la crisi porcina. Escoltem Òscar Urdets, conseller d'Agricultura i Ramaderia. Demanem prudència, responsabilitat i front comú a tothom.
a tothom, especialment al Parlament, especialment als grups polítics, perquè ens hi juguem molt, i per tant no val donar missatges contradictoris o no s'hi val enviar uns missatges als mercats, als governs, amb qui estem negociant en aquests moments missatges que ens puguin perjudicar.
És el mateix missatge que Ordeig ha donat en seu parlamentària en què l'oposició ha tornat a recriminar per cinquè dia consecutiu d'aquesta crisi el retorn del president Illa a Catalunya del seu viatge a Mèxic. Això mentre a Cuisarola hi ha desplegats més de 500 efectius per evitar la propagació del virus fora de 6 quilòmetres. El conseller Ordeig a més ha recordat a la ciutadania que està prohibit accedir al parc natural si no s'hi viu o s'hi treballa.
Mentrestant, els agents rurals han elevat fins a 50 els porcs senglars trobats morts al radi de Collserola, on la setmana passada van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars afectats. Això confirma que el perímetre es manté estable i que no se n'ha trobat més porcs senglars fora de l'entorn on s'han desplegat professionals del cos, les ADFs, la Guàrdia Civil i la UME per localitzar animals en la zona afectada. Des d'aquest mateix matí s'han incorporat a l'operatiu els bombers de la Generalitat
que s'encarreguen de desinfectar camins rurals de Cerdanyola i de Sant Cugat. Els esforços se centren en evitar que la PPA, la Pesta Porcina Africana, s'expandeixi a través del corredor verd fins al parc de Sant Llorens del Munt, motiu pel qual s'han utilitzat barreres químiques i físiques.
Tot plegat, la indústria càrnia del porciu viu amb molta preocupació, especialment pel tancament dels mercats internacionals i pels efectes sobre l'economia i les empreses, que això provoca a curt i llarg termini. Helena Puigdureta, bon dia. Bon dia. No hi ha risc de contagi a les persones i, per tant, no estem davant una crisi sanitària. Però, en canvi, la simple presència del virus, encara que l'afectació no arribi al porc de granja, ja està condicionant les exportacions d'un dels motors econòmics del país.
Aquesta és la veritable preocupació del sector, segons ha reconegut a la xarxa el secretari general de la Federació d'Indústries Càrnies, Ignasi Pons. La gravetat és perquè el fet de la presència que hi hagi sangles amb enfermedad el que condiciona és les exportacions. És a dir, jo crec que és molt important tenir present que aquí no estem davant d'una crisi sanitària.
sinó que estem davant d'una crisi econòmica empresarial. És a dir, això té un impacte econòmic en el tancament de les exportacions. Això és el que està generant aquesta angoixa. Aquí no hi ha un risc de salut i, per tant, continuen a haver-hi productes, no hi ha problema, les granges no els tenen. Però la presència de la pesta porcina, ja sigui amb senglar o ja sigui amb animal de granja, condiciona un tancament dels mercats exteriors que es tenen que tornar a obrir.
Pons demana focalitzar els esforços primer en erradicar la malaltia ràpidament, sobretot per restablir la bona imatge i demostrar control de la situació. I segon, treballar amb agilitat per a la reobertura dels mercats. I suggereix al Ministeri d'Agricultura que contacti amb les ambaixades de Països Tercers per posar en valor el sector porcí espanyol. Notícies en xarxa
És el titular polític del dia, Junts per Catalunya manté el trencament amb Pedro Sánchez, malgrat el reconeixement d'incompliments i el decret aprovat per l'executiu que recull demandes dels independentistes. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueres, assegura que res no ha canviat i constata que el compliment d'acords era qüestió de voluntat política. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés de Diputats, Míriam Nogueres, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez, els incomplements amb la seva formació, no canvien res. Nogueres ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complir els acords era qüestió de voluntat política.
Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien. Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem.
El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat, també el que es va anunciar, però com tots vostès saben la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments
prenem decisions. Ha afegit que no hi ha negociacions ni converses de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i l'expresident Carles Puigdemont tampoc no capgiraria la relació. Nogueres ha insistit que és el PSOE qui bloqueja la legislatura i a qui correspon de sortir-se'n.
El decret aprovat pel Consell de Ministres inclou reclamacions com la reforma de la llei de multireincidència o l'autorització als ajuntaments perquè utilitzin el superàvit d'enguany per fer inversions sostenibles. Ha valorat aquesta mesura en declaracions a la xarxa el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró, David Bote.
no oxigen aquests diners a aquests ajuntaments que tenen romanents. No és una font adicional de finançament, és una manera de gastar els diners que els ajuntaments ja tenen. I, per tant, és només fer aquests ajuntaments que tenen una situació econòmica en què tenen aquests excedents o romanents de tresoreria.
Voter també ha reclamat a les institucions més recursos per fer front al problema de l'habitatge, no només econòmics, també en matèria de simplificació administrativa.
La tradició diu que menjar els 12 grams de raïm porta sort. Però, per a moltes persones, tenir sort és arribar a final de mes. Poder llogar un pis o sortir de la situació irregular per construir un futur. Fem que tenir una vida digna deixi de ser qüestió de sort. Dona a caritascatalunya.cat o al visum 38031. Mentre hi hagi persones, hi ha esperança. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Barcelona estrena un espai pioner en la formació per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta de l'Acadèmia Aura Elsa Peretti, que fomenta el desenvolupament i l'aprenentatge per poder accedir al mercat de treball. Avui se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i espais com aquest en reclamen la inclusió social i laboral. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. La Montse i el Joan s'estan formant a la Fundació Aura per trobar una feina i accedir al món laboral. Fem competències digitals, que és més amordinador, habilitats socials, expressió, emocions, sobretot, que també és important. Totes aquestes assignatures ens ajuden a cadascú de nosaltres de cara quan estiguem a la feina. Em sento una persona responsable, treballadora, puntual, sobretot, amb moltíssimes ganes de treballar.
Nosaltres estem aquí per anar preparant la nostra vida, per informar-nos per tenir una feina més aviat possible. A mi m'ensenya també els pares que hem d'afrontar-nos a la vida per tenir d'aconseguir feines.
Aquest nou espai ofereix més opcions d'aprenentatge i aplica les tecnologies més noves per promoure la inclusió laboral. Ho explica Maria Cabré, directora d'Aura Fundació. La formació continuada ha de ser un dret per les persones amb discapacitat intel·lectual i actualment no ho és. No ho és perquè hi ha pocs recursos específics per ells, pocs recursos inclusius i sobretot quan acaben la seva educació postobligatòria els programes de transició cap al treball encara queda molt camí per fer.
L'entitat reclama també l'accés a la cultura, a l'habitatge i a una jubilació digna per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Això sí que és per mi. És el lema que aquest any reivindica els drets de les persones amb discapacitat. Des de la Fundació Maresme s'han sumat al manifest de Dincat, l'associació que representa el sector, coincidint amb el Dia Internacional del Col·lectiu. Mataró, Ràdio, Marta Gómez.
El col·lectiu ha sortit al carrer per donar visibilitat als drets, les oportunitats i les necessitats que tenen tant les persones amb discapacitat intel·lectual com les seves famílies. Així ho defensen els usuaris de la Fundació Maresme, Míriam Pérez i Ivan Valls.
No cal que ens diguin perquè no sigui discapacitada, no pot ser res, és una injustícia el que estem fent. No perquè tinguem discapacitat siguin diferents o no podem tenir el dret de poder ser com els altres.
El centre de Mataró des de fa anys que per aquesta data es lleva amb els carrers guarnits amb globus de colors i missatges per continuar conscienciant a tota la ciutadania i encara avui en dia normalitzar la situació. Miquel Montaner és el president de la Fundació Maresme. Des del col·lectiu nosaltres el que treballem és per incloure, normalitzar, i això no és fàcil, això no és fàcil, tot i que estem en una ciutat, Mataró, que podíem dir que les de ciutats, possiblement de Catalunya, molt més inclusives. La Fundació Maresme comença aquesta setmana la celebració del seu 60è aniversari.
Les persones amb alguna discapacitat ja constitueixen el 4% de la plantilla de transports metropolitans a Barcelona. L'empresa pública supera l'obligació legal de contractació d'aquest col·lectiu i ha presentat avui una campanya per fomentar la inclusió laboral de persones amb aquestes dificultats.
Bon dia. Un mural gegant en un passadís de l'intercanviador de metro i tren d'Arc de Triomf mostra treballadors i treballadores de TMB amb i sense discapacitat. El lema és el talent és en totes les persones i una d'elles és Carina Rodríguez, de l'àmbit de Seguretat i Protecció Civil. Utilitza cadira de rodes. Dar vueltas, entrevistas, entregar currículums, de ver caras, de encontrarme oficinas no adaptadas que ya evidentemente te decían un no...
Però en TMB me dieron la oportunidad de entrar a trabajar y de darme la estabilidad de poder comprar un piso, de tener una cuidadora que me ayude día a día. A la xarxa de metro encara hi ha sis estacions per adaptar, segons la Generalitat. S'acaben d'estrenar tres ascensors a la de Ciutadella Vila Olímpica de la Línia Groga i ja és completament accessible.
I el 112 ha obert un canal de videoconferències per a persones sordes les 24 hores del dia. És en llengua catalana de signes. Fins ara que no hi sent, només podia fer una videotrucada en cas d'emergència en unes hores determinades dels dies laborables. Ara tindran aquest servei públic al web del 112 i a les apps de la Federació de Persones Sordes de Catalunya i Ets Visual, l'operador estatal de videotrucades per a persones sordes.
Entrem en matèria econòmica. El govern espanyol destinarà 1.300 milions d'euros a impulsar el cotxe elèctric. 400 milions seran ajuts directes per la compra d'aquests vehicles i el gestionarà directament l'executiu central i no les comunitats autònomes com fins ara. Aquest és un dels eixos del Pla Auto 2030 que avui ha presentat Pedro Sánchez amb la col·laboració dels fabricants. Albert Güell, bon dia.
Bon dia. Aquest full de ruta pels propers 5 anys planteja una regulació més amigable i incentius per fer més econòmic el vehicle elèctric fabricat a Espanya. Ho ha explicat Pedro Sánchez, que ha anunciat la injecció de 580 milions d'euros per transformar la cadena de producció, des del disseny a la fabricació, els components o el reciclatge de bateries. S'hi sumen els 400 milions d'euros d'ajudes directes a la compra i una aportació per continuar desplegant els punts de recàrrega.
Moves Corredores, que va a estar dotado con 300 millones de euros y que va a contribuir al despliegue de puntos de recarga en las denominadas zonas sombra, es decir, aquellas carreteras donde aún no hay los puntos de recarga necesarios que exige la utilización de los vehículos eléctricos.
Y para conseguir que se acelere ese despliegue será necesario seguir contando lógicamente con las comunidades autónomas, con los ayuntamientos, para que trabajen conjuntamente en esta misión y que agilicen los permisos que quedan. Aquest pla estratègic preveu 25 mesures per transformar el sector de l'automòbil, que genera el 10% del PIB estatal i dos milions de llocs de treball directes i indirectes.
No deixem el medi ambient. El Parlament debat avui els pressupostos de carboni per als propers cinc anys que proposa el govern. Es tracta d'emmarcar el límit d'emissions d'efecte hivernacle que Catalunya hauria de generar fins al 2030 per tal d'assolir els objectius internacionals i europeus sector per sector. Esquerra, els Comuns i la CUP critiquen que la proposta de l'executiu fa curt respecte del que reclamen els experts.
Els pressupostos de carboni permeten saber la quantitat màxima d'emissions que es poden generar i, per tant, obliga a corregir desviacions que es produeixen en cada sector, mobilitat, indústria, energia, construcció, gestió de residus, agricultura. El govern proposa reduir del 31% les emissions contaminants d'aquí al 2030 respecte de les de l'any 1990, per sota de la proposta dels experts que ho volen fer d'un 42%.
Esquerra, Republicana, els Comuns i la CUP han criticat que la proposta del govern és insuficient i la troben incompatible amb l'ampliació de l'aeroport del Prat, ho ha argumentat el diputat dels Comuns, Lluís Mijolet. Estem parlant d'una desviació important que té i tindrà conseqüències molt concretes.
I això el que fa el govern és ajornar decisions, vol dir ajornar la transformació, vol dir tornar a repetir el ja ho farem després, quan serà més difícil, més car i més injust. Vol dir tornar a repetir el som 8 milions i el planeta hi viu amb 8.000 al·ludint la nostra responsabilitat. La consellera i portaveu el govern, Sílvia Paner, que ha dit que s'inverteix més que mai en rodalies i que els avions utilitzaran biocombustibles. I ha defensat la proposta.
Volem actuar amb ambició de tenir la possibilitat de construir un país més modern, més saludable i més competitiu. Estem convençuts que aquesta és una bona eina. La votació serà dijous a la tarda.
Una trentena de bombers voluntaris dels Parcs de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat aquest matí a les portes dels jutjats a Tarragona. El col·lectiu, integrat per 87 persones a la demarcació, ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. Tarragona Ràdio, Teresa Ortega. En un comunicat que han llegit a l'entrada dels jutjats a Tarragona, el president dels bombers precaris han lluitat. Daniel Cit ja ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen.
Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost, en concret 10 euros bruts l'hora d'intervenció, prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant. I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant.
Jordi Morera, bomber de Batea, ha denunciat frau de llei i exigeix equiparar-se als bombers professionals. Mira, el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntari, estem treballant de bomber. El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però que els voluntaris no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat. I repassem més notícies vinculades al món laboral.
Una cinquantena de vigilants de seguretat del metro de Barcelona es manifesten davant del Parlament per reclamar millores laborals. Aseguren que són pocs i que sovint no donen l'abast, de manera que es veuen obligats a patrullar sols. Això els fa més vulnerables davant les nombroses agressions que pateixen. Tot just fa 10 dies, un vigilant va ser agredit per un grup de joves armats que li van obrir el cap i van necessitar 12 punts de sutura.
Al sector de l'hostaleria arriba un preacord que podria evitar anar a la vaga. El document preveu un augment salarial del 15% en 4 anys, la possibilitat d'acumular el dia de descans setmanal per als fixos discontinus i indemnitzacions de 14 dies per any treballat en finalitzar els contractes. Ara haurà de ser ratificat en assemblea.
És moment per la cultura. Coincidint amb el 40è aniversari de Pedra de Tartera, la reconeguda novel·la de Maria Barbal, l'editorial Columna publica una edició il·lustrada. Es tracta d'un còmic fruit de la col·laboració entre l'escriptora i la dibuixant Aurea López. David Navarro, bon dia. Bon dia. Amb una important feina prèvia de documentació, Aurea López trasllada el còmic al Pallars de la primera meitat del segle XX. Una feina que, segons Maria Barbal, pot apropar Pedra de Tartera a les noves generacions.
fer que aquests lectors de còmic s'interessin per la història i que puguin, si tenen una mica de penetració, fer-se càrrec del que representa una guerra i del que representa una postguerra. Barbal i Áurea López han treballat estretament, fins i tot amb algun petit desencontre, com ha explicat la dibuixant.
Amb Jaume sí que vaig fer uns primers sesbossos que a en Maria no li van agradar. Va ser curiós, no?, perquè, clar, ella diu, aquest nas no m'agrada, en Jaume ha de ser un home guapo i tal. A mi em sembla que és molt atractiv aquest nas. L'edició il·lustrada es presenta aquest vespre a Barcelona, divendres a Tremp i l'11 de desembre a Lleida.
Què és la Barcelona metropolitana? El periodista Xavi Casinos busca la resposta a aquesta pregunta al llibre Barcelona metropolitana del Consell de Cent a la Ciutat Global. Avui arriba a les llibreries i ha parlat l'Anna Ruiz. Amb més de 5 milions d'habitants a la Barcelona metropolitana no es pot amagar més i ha de donar el salt definitiu per operar el món com a una gran ciutat global.
El periodista Xavi Casinos defensa aquesta tesi al seu llibre i també explora els entrebancs històrics i polítics que han topat amb les aspiracions metropolitanes. És una aspiració troncada contínuament perquè, a veure, aquí hi ha les reticències de les administracions superiors, diguem la Generalitat en primer terme, i després també de les ajuntaments. Els alcaldes acostumen a veure amb el fiança aquesta aspiració metropolitana de Barcelona
L'autor de Barcelona metropolitana aposta per models de governança que assegurin la competitivitat global de la capital catalana i la seva regió d'influència. I és moment per als esports.
Amb la Janire Gallut, bon dia Janire, el Barça referma el lideratge de la Lliga després de doblegar l'Atlètic de Madrid 3-1. Amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran, els blaugranes van aconseguir capgirar el marcador en contra després d'un gol matiner dels Matalassers. Els de Flick recuperen les bones sensacions en la primera gran nit a l'Spotify Camp Nou. Un dels jugadors més destacats va ser precisament el golejador Rafinha, que ahir també va exercir de càpita. Sentim el Brasile valorar el partit.
Después del partido pasado, el equipo no ha hecho su mejor partido y hace algunos partidos que no estamos haciendo, pero como he dicho, creo que estamos en un buen camino y seguramente que volveremos a nuestro mejor nivel. Y esto, bueno, esto ganando partido por partido, nos va dando confianza para estarnos mejores.
La mala notícia, però, va ser la lesió de Dani Olmo, que es va luxar l'espai en l'acció del gol, i d'aquí el club ha confirmat que estarà un mes de baixa. De la Lliga a la Copa del Rei, perquè avui a les 9 tenim dos catalans que disputaran la segona ronda de la competició. El Girona visitarà l'Ourense, equip de primera federació, i el Reus rebrà tot un primera com la Reial Societat. El tècnic del Reus, Marc Carrasco, parlava d'aquest partit com un premi. Crec que és un premi per la plantilla, per la ciutat, pel club, per la gent que treballa aquí,
I ens mereixem disfrutar d'aquest moment amb la intenció clara d'intentar competir el millor possible el partit entenent les diferències de nivell entre els dos equips. I en un vol el Barça rep al PSG 3 quarts de nou al Palau en el darrer partit de l'any de la Champions. Els blaugranes consolidats com a segons del grup B a un partit del Magdeburg buscaran la vuitena victòria consecutiva a Europa. Carlos Ortega valorava el duel.
El resultat de la setmana passada, París ploc, no ha vingut bé. No serà definitiu si guanyem, però estarà molt ben caminat. El partit és molt important per nosaltres, sense dubte. Però també va al PSG. S'està complicat una mica la seva classificació i la posició dels vuiters de final.
I el Freikin Granollers, en canvi, va aconseguir una victòria espectacular per 29-28 contra el Vall. A Marí confirma la plaça per ser a la main round de l'European League. Els ballesans van anar per darrere en el marcador durant 50 minuts, però de nou l'entrada del porter Pau Paniti va decidir el partit. Sentim el tècnic Antonio Roma.
Un partit que ha començat malament, que penso que no hem estat a l'alçada de l'escenari, i al final penso que a la segona part ho hem arreglat tot, no? L'equip ha competit. S'ha vist que en el moment més complicat és quan la Tufon ha tret tot i hem sigut molt agressius en defensa, hem sabut córrer quan havíem de córrer, i en atac penso que hem estat més encertats i molt disciplinats. Així que no ens ho creiem encara, no? La veritat és que ha costat moltíssim. L'equip s'ha endut un premi enorme.
I acabem amb Waterpol amb la victòria de l'Atlètic Barcelonets, on Barceloneta, volíem dir, 11-12 a la piscina del Marseille, amb un gran darrer parcial de 4-1, una victòria que els referma com a líders del grup B de la Champions. A quarta set, però, serà el torn del Sabadell, que rep el Hannover en una de les dues finals que té per accedir al top 8 de la competició. Gràcies, Janiré Gallut. És l'última hora dels esports. Una mica més de tres minuts i arribem a dos quarts de tres. Això vol dir que hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més notícies fins ara.
M'agrada el meu cos. El meu cos no necessita filtres. El meu cos està bé tal com és.
La pressió estètica és violència masclista i afecta totes les dones al llarg de la seva vida. Contra les violències masclistes no jutgem els cossos. Cossos sense filtres. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la demarcació treballem contra la pressió estètica. 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de les Violències vers les Dones. Diputació de Barcelona.
Això va de creativitat amb l'artista empordanesa Roser Martínez. Avui va de la cadira buida.
L'altre dia caminava pel poble i va treure una cadira, sola, al costat d'un arbre, enmig d'una zona de pas. No era res especial. Una cadira de plàstic blanc, una mica torta, d'aquelles que semblen esperar algú que no arriba mai. I mira...
Em va cridar l'atenció i vaig estar temptada fins que vaig dir, vinga, va, seu un moment. I allà em vaig quedar, mirant el paisatge, escoltant el vent i deixant passar la gent que anava amunt i avall amb pressa. Aquella cadira, sense saber-ho, em va regalar un espai de calma. Era com si digués, Roser, para, respira.
Aquest lloc és per tu. I en aquell instant el temps es va aturar. Vaig pensar que les cadires buides tenen aquest poder. Poden semblar absències, records, silencis, però també són oportunitats. Una cadira buida és un escenari a punt de començar, un recordatori que ja han donat. Mira-la com una oportunitat. Potser ets exactament el teu moment de parar, seure i reflexionar.
La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell. El govern destinarà 10 milions d'euros a les possibles conseqüències econòmiques de la pesta porcina africana. Avui ha començat a treballar el grup de l'executiu dedicat a aquesta crisi, que componen els departaments d'Empresa i Treball, Agricultura i Ramaderia i Economia. La línia d'ajuts directes és ampliable a 10 milions més a mesura que sorgeixin necessitats que fins ara no s'han detectat. Ho ha explicat la consellera d'Economia, Alicia Romero.
El que fem és posar a disposició i cercar el recurs necessari dels fons de contingència i de tots els departaments aquesta línia de 10 milions ampliable i 10 més. I això el que farà és estar obert per veure quina resposta donem econòmica als productors, a les explotacions. En tot cas, en aquests moments no tenim cap compatibilització de recursos econòmics ni de conseqüències econòmiques. Quan les anem tenint, evidentment actuarem.
Mentrestant, els agents rurals eleven fins a 50 els porcs senglars trobats morts, al ràdio on van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars afectats. És dimecres, 3 de desembre de 2025, i tenim més titulars. Junts per Catalunya manté el trencament amb Pedro Sánchez, malgrat el reconeixement d'incompliments. Montse Hidalgo. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueres, assegura que res no ha canviat i constata que complir amb els acords era qüestió de voluntat política.
Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien. Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem.
Les persones amb discapacitat reclamen la igualtat de drets i oportunitats al Dia Internacional del Col·lectiu. La inclusió social i laboral és una de les principals reivindicacions de la jornada, així com fer visibles les necessitats específiques que tenen. El govern espanyol destinarà 1.300 milions d'euros a impulsar el cotxe elèctric. 400 milions d'euros seran ajuts directes per la compra d'aquests vehicles i els gestionarà directament l'executiu central i no les comunitats autònomes, com fins ara.
En cultura, una nova edició il·lustrada commemora el 40è aniversari de la novel·la Pedra de Tartera de Maria Barbal. Es tracta d'un còmic editat per columna i fruit de la col·laboració entre l'escriptora i la dibuixant Áurea López. Els esports, Genire Gallut, el Barça, referma el lideratge de la Lliga després de doblegar l'Atlètic de Madrid per 3 a 1.
Amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran, els blaugranes van aconseguir cap gira al marcador en contra i van recuperar les bones sensacions en la primera gran nit a l'Spotify Camp Nou. La mala notícia, però és la lesió d'Olmo baixa durant un mes per una luxació a l'espai. I el temps, Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia dimecres, que ha despertat fred i de fet encara a continuar aquesta temperatura més aviat mandrosa i sobretot és a l'interior del país on aquesta temperatura continua sent ben hivernal i és que els núvols baixos, les boires, l'ambient força carregat i húmit continuen, per exemple, al Pla de Lleida, a les valls del Prepirineu i a molts indrets de la Catalunya central. De fet, al llarg d'aquesta tarda gran part d'aquestes boires s'acabaran desfent però quedarà un ambient enrarit i fred, poc més de sis...
7 graus de màxima al llarg d'aquesta tarda. I, en canvi, a la costa, el prelitoral, les Terres de l'Ebre, hi ha dret més clarianes i, per tant, l'ambient acabarà un palet més suau, però igualment temperatura que recula respecte a ahir. Pel que fa al Pirineu, núvols més gruixuts amb alguns flocs de neu despistats. Pel que fa el dijous, es tornarà a reforçar el vent, sobretot a les comarques de Tarragona. També hi haurà molts núvols i quatre gotes malcomptades. Sí que el dijous a la tarda nevarà amb una mica més de ganes al Pirineu. N'estem pendents a la xarxa.
Al control de Soival López a la redacció i coordinació, José Gallardo i Montse Hidalgo passen gairebé 4 minuts a dos quarts de 3.
El govern posa a disposició del sector porcit 10 milions d'euros ampliables a 10 més per afrontar la crisi de la pesta porcina africana. Un paquet d'ajudes que s'assumen als 50 milions en crèdits i habilitats per contingències d'urgència. En paral·lel, el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeix, reclama unitat als partits polítics per tal d'evitar la por dels mercats extra... ...de qualsevol afectació de la crisi de pesta porcina africana al nostre país, malgrat que per ara no s'ha detectat cap cas en granges. Així doncs, s'ha habilitat un paquet de 10 milions d'euros ampliables a 10 milions més...
per qualsevol necessitat del sector, per si, actual i futura. Escoltem Alicia Romero, que és la consellera d'Economia. El que fem és posar a disposició i cercar els recursos necessaris dels fons de contingència i de tots els departaments aquesta línia de 10 milions ampliable i 10 més, i això el que farà és estar obert per veure quina resposta donem econòmica als productors, a les explotacions. En tot cas, en aquests moments no tenim cap compatibilització de recursos econòmics ni de conseqüències econòmiques. Quan les anem tenint, evidentment, actuarem.
Mentre s'espera la visita avui de la Comissió Europea a la Zona Zero per veure si s'ha d'ampliar el radiar de 20 quilòmetres, el conseller Òscar Urdets ha reclamat als partits polítics fer un front comú per evitar que els mercats es ressenteixin de la crisi porcina. Escoltem Òscar Urdets, conseller d'Agricultura i Ramaderia. Demanem prudència, responsabilitat i front comú a tothom.
a tothom, especialment al Parlament, especialment als grups polítics, perquè ens hi juguem molt, i per tant no val donar missatges contradictoris o no s'hi val enviar uns missatges als mercats, als governs, amb qui estem negociant en aquests moments missatges que ens puguin perjudicar.
És el mateix missatge que Urdetge ha donat en seu parlamentària en què l'oposició ha tornat a recriminar per cinquè dia consecutiu d'aquesta crisi el retorn del president Illa a Catalunya del seu viatge a Mèxic. Això mentre a Coixerola hi ha desplegats més de 500 efectius per evitar la propagació del virus fora de 6 quilòmetres. El conseller Urdetge a més ha recordat a la ciutadania que està prohibit accedir al parc natural si no s'hi viu o s'hi treballa.
Mentrestant, els agents rurals han elevat fins a 50 els porcs senglars que han trobat morts al radi de Collserola, on la setmana passada van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars afectats. Això confirma que el perímetre es manté estable i que no se n'han trobat més porcs senglars fora de l'entorn on s'han desplegat professionals del cos, les ADFs, la Guàrdia Civil i la UME per localitzar animals a la zona afectada. Des d'aquest mateix matí s'han incorporat a l'operatiu els bombers de la Generalitat,
que s'encarreguen de desinfectar camins rurals de Cerdanyola i Sant Cugat, el Vallès Occidental. Els esforços se centren en evitar que la malaltia s'expandeixi a través del corredor verd fins al parc de Sant Llorenç del Munt, motiu pel qual s'han utilitzat barreres químiques i físiques.
I encara una mesura més per tal d'evitar aquesta propagació. El tinent d'Alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha explicat que el consistori mantindrà aquest proper cap de setmana, que és llarg, les patrulles de vigilància i de control als excessos del parc de Collserola, tot plegat per lluitar contra aquesta propagació de la pesta porcina africana. Hi haurà efectius de la Guàrdia Urbana, bombers i protecció civil, a més de gent rural. Per això, Batlle ha demanat a la ciutadania restringir al màxim les visites a tot el parc.
i el que demanem és restringir al màxim les anades a la zona del Parc de Coystall, i per descomptat s'esperen totes les activitats que puguin esfer-se en l'interior de la zona buscosa del parc.
Això sobre el terreny, però la conseqüència immediata de tota aquesta situació ha estat ja la caiguda del preu del porc, ho recordem, en un 17%. Hem volgut saber si això ja es tradueix als mercats, però encara no es nota, ni als mercats, ni tampoc, evidentment, a les butxaques dels consumidors, tot plegat a les portes del Nadal, quan es disparen les vendes. L'Urdessa Rion, de la Ràdio Municipal de Terrassa, ha parlat amb els paradistes i compradors del mercat de la independència de la cocapital ballesana.
tot i la davallada que ja noten els productors, el preu que arriba als mercats i als consumidors es manté. De fet, entre els compradors i els paradistes del mercat de la independència, la sensació és la mateixa, no esperen que s'abarateixi el cos, tot el contrari. Escoltem algunes opinions. Jo crec que quedarà igual, i si em falta pujarà.
Perquè és la llei de l'embut, això. Quan d'una cosa n'hi ha molt, va barato. Quan n'hi ha poc, va cart. Depèn de si comencen, diguem, això salta, diguem, els porcs de granja. Llavors segur que baixen picats. Jo crec que no, que baixant els preus no es baixaran, eh? Ja de cara al Nadal no. Que després baixin poder, sí, però ara de cara al Nadal no crec. De moment tampoc hi ha preocupació ni desconfiança pel producte.
Notícies en xarxa. Junts per Catalunya manté el trencament amb Pedro Sánchez, malgrat el reconeixement d'incompliments i el decret aprovat per l'executiu que recull demandes dels independentistes. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueres, assegura que res no ha canviat i constata que el compliment dels acords era qüestió de la voluntat política. Bon Carvajal, bon dia.
Bon dia. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés de Diputats, Míriam Nogueres, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incomplements amb la seva formació no canvien res. Nogueres ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complir els acords era qüestió de voluntat política.
Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien. Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem.
El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat, també el que es va anunciar, però com tots vostès saben la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments
prenem decisions. Ha afegit que no hi ha negociacions ni converses de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i l'expresident Carles Puigdemont tampoc no capgiraria la relació. No hauria insistit que és el PSOE qui bloqueja la legislatura i a qui correspon de sortir-se'n.
Barcelona estrena un espai pioner en la formació per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta de l'Acadèmia Aura Elsa Peretti, que fomenta el desenvolupament i l'aprenentatge per poder accedir al mercat de treball. Avui se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i espais com aquest en reclamant la inclusió social i laboral. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia. La Montse i el Joan s'estan formant a la Fundació Aura per trobar una feina i accedir al món laboral. Fem competències digitals, que és més amb ordinador, habilitats socials, expressió, emocions, sobretot, que també és important. Totes aquestes assignatures ens ajuden a cadascú de nosaltres de cara quan estiguem a la feina. Em sento una persona responsable, treballadora, puntual, sobretot, amb moltíssimes ganes de treballar.
Nosaltres estem aquí per anar preparant la nostra vida, per informar-nos per tenir una feina més aviat possible. A mi m'ho han ensenyat a més pares que hem d'afrontar-nos a la vida per tenir aconseguir feines.
Aquest nou espai ofereix més opcions d'aprenentatge i aplica les tecnologies més noves per promoure la inclusió laboral. Ho explica Maria Cabré, directora d'Aura Fundació. La formació continuada ha de ser un dret per les persones amb discapacitat intel·lectual i actualment no ho és. No ho és perquè hi ha pocs recursos específics per ells, pocs recursos inclusius i sobretot quan acaben la seva educació postobligatòria els programes de transició cap al treball encara queda molt camí per fer.
L'entitat reclama també l'accés a la cultura, a l'habitatge i a una jubilació digna per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Prop de 400 persones han participat aquest matí en una marxa lenta pels carrers de Vic per reclamar millores en les condicions laborals als treballadors i treballadores al sector de la discapacitat. La manifestació ha estat impulsada per l'entitat usonenca de Sant Tomàs. El nou FM, Marcel Puig.
La convocatòria ha volgut denunciar la precarietat laboral que, segons l'entitat, pateixen els seus treballadors i treballadores. Entre les reivindicacions destaca el fet que els centres especials de treball encara no han rebut la subvenció corresponent al 2085, que volta els 3 milions d'euros, i l'anunci recent d'una retallada dels seus equips de suport. Joan Casany és el president de Sant Tomàs. Les fonts públiques ens han menystingut, no ens paguen el que ens deuen i, a més a més, ens retallen el que no ens paguen. O sigui, a part de no pagar-nos, ens retallen el que ens diuen que ens pagaran.
Això fa que la nostra entitat i totes les altres entitats del sector de discapacitat es vegin amb dificultats molt importants per donar l'atenció que es mereixen les persones amb discapacitat. Estem a final d'any, no sabem com cobrarem i no sabem com hem de fer-ho per tirar endavant. Ens diuen que demanem crèdits a l'Institut Català de Finances però pagant interessos. Això no té sortida. La marxa ha reunit prop de 400 persones, una mobilització que reflecteix l'ampli suport a les reivindicacions plantejades.
En un dia com avui també ens hem volgut fixar en el dia a dia d'una persona amb discapacitat, la Verònica. Quan era petita era una nena retreta i tot feia pensar que tenia la síndrome d'Esperger. La insistència de la psicòloga de l'escola va permetre descobrir als 7 anys que tenia la síndrome de la X fràgil. Això va provocar un delta-baix a la família perquè després del seu cas van descobrir que altres 3 familiars també la pateixen.
Ràdio Municipal de Terrassa, Carme Contreras. La Verònica té ara 24 anys i s'està formant com a auxiliar administrativa i en missatgeria i consergeria, a Prodis. Els darrers mesos l'han ajudat a conèixer gent, parlar més i socialitzar. La Eva m'ha ajudat molt, sobretot amb l'escriptura, perquè feia moltes faltes. I ara l'hem millorat bastant.
Me ha dit que lea más, estoy leyendo más y he hecho cosas que no había hecho nunca. Tot i que encara li resulta difícil trobar feina, no desisteix. Sap el que li agrada i com tothom es vol realitzar a la vida. Quiero seguir estudiando y quiero hacer deporte.
La síndrome X fràgil és una condició genètica que és la primera causa de discapacitat intel·lectual hereditària i la segona d'origen genètic. Amb tot, està molt poc diagnosticada. De fet, el 80% de les persones que la tenen podrien no saber.
Entrem en matèria econòmica. El govern espanyol destinarà 1.280 milions d'euros a impulsar el cotxe elèctric. 400 milions seran d'ajuts directes per la compra d'aquests vehicles i el gestionarà directament l'executiu central i no les comunitats autònomes com es fa ara. Aquest és un dels eixos del Pla Auto 2030 que avui ha presentat Pedro Sánchez amb la col·laboració dels fabricants. Albert Güell, bon dia.
Bon dia. Aquest full de ruta pels propers 5 anys planteja una regulació més amigable i incentius per fer més econòmic el vehicle elèctric fabricat a Espanya. Ho ha explicat Pedro Sánchez, que ha anunciat la injecció de 580 milions d'euros per transformar la cadena de producció, des del disseny a la fabricació, els components o el reciclatge de bateries. S'hi sumen els 400 milions d'euros d'ajudes directes a la compra i una aportació per continuar desplegant els punts de recàrrega.
Moves Corredores, que va a estar dotado con 300 millones de euros y que va a contribuir al despliegue de puntos de recarga en las denominadas zonas sombra, es decir, aquellas carreteras donde aún no hay los puntos de recarga necesarios que exige la utilización de los vehículos eléctricos.
Y para conseguir que se acelere ese despliegue, será necesario seguir contando, lógicamente, con las comunidades autónomas, con los ayuntamientos, para que trabajen conjuntamente en esta misión y que agilicen los permisos que quedan. Aquest pla estratègic preveu 25 mesures per transformar el sector de l'automòbil, que genera el 10% del PIB estatal i dos milions de llocs de treball directes i indirectes.
No deixem la mobilitat. Gairebé la meitat dels usuaris de patinet a Lleida no porten el casc posat i només el 7% tenen assegurança. Segons dades del RAC, la majoria dels ciclistes i usuaris de vehicles de mobilitat personal se senten vulnerables quan circulen.
El primer baròmetre del RAC sobre la mobilitat ciclista i dels vehicles de mobilitat personal a Lleida evidencia que les principals assignatures pendents són l'ús del casc i les assegurances. A més, un terç no disposen de cap mena de carnet de conduir, fet que els obliga a utilitzar aquests mitjans de transport, tal com explica Max Zanyurto, responsable de projectes de mobilitat del RAC.
quan els preguntem per què utilitzen aquests dos modes de transport en el cas que tinguin un vehicle privat per fer el mateix trajecte, prefereixen fer el desplaçament amb la bici o el BMP, principalment amb la bici per un tema de rapidesa, per un tema de velocitat, s'estalvia en temps, i en el cas del BMP per un estalvi de diners. Si bé també és cert que la rapidesa també té un pes important en l'estalvi de...
l'ús d'aquest model. El RAC ha aconsellat una continuïtat a la infraestructura pedalable actual que té 71 quilòmetres de carrer al bici i solucionar punts conflictius detectats en cruïdes i rotondes.
Una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat aquest matí a les portes dels jutjats a Tarragona. El col·lectiu, que està integrat per 87 persones a la demarcació, ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. Tarragona Ràdio, Teresa Ortega.
En un comunicat que han llegit a l'entrada dels jutjats a Tarragona, el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Cit, ja ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen. Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost, en concret 10 euros bruts l'hora d'intervenció, prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ensenya d'alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant.
I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant. Jordi Morera, bomber de Batea, ha denunciat frau de llei i exigeix equiparar-se als bombers professionals. Mira, el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntari, estem treballant de bomber.
El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però que els voluntaris no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat. I repassem altres notícies destacades d'avui.
Una cinquantena de vigilants de seguretat del metro de Barcelona es manifesten davant del Parlament per reclamar millores laborals. Aseguren que són pocs i que sovint no donen a l'abast, de manera que es veuen obligats a patrullar sols. Això els fa més vulnerables davant les nombroses agressions que pateixen. Tot just fa 10 dies, un vigilant va ser agredit per un grup de joves armats que li van obrir el cap i va necessitar 12 punts de sutura.
Al sector de l'hostaleria arriba un preacord que podria evitar anar a la vaga per Nadal. El document preveu un augment salarial del 15% en 4 anys, la possibilitat d'acumular el dia de descans setmanal per als fixos discontinus i indemnitzacions de 14 dies per any treballat en finalitzar contracte. Ara haurà de ser ratificat en assemblea.
La ciutat de Barcelona escollida finalista per ser capital europea del comerç de proximitat l'any que ve. Les altres candidates són Saragossa i Utrecht. La Unió Europea ha de rebre ara una proposta de programa d'activitats per a la capitalitat i decidirà la ciutat guanyadora en una cerimònia a Brussel·les el 28 de gener. Les accions de capitalitat començaran el febrer del 2026.
Girona es prepara per viure un Nadal amb més de 200 activitats que ompliran la ciutat de llum, música i tradició. L'Ajuntament ha presentat aquest matí la programació dels actes durant les festes a la ciutat. Girona FM, Pau Villafany. La gran festa del Tió, la pista de gel, el concurs de pesebres o les campanades de Capdany a la catedral que enguany comptaran amb una pantalla i una festa posterior. Són algunes de les activitats destacades que ha programat l'Ajuntament de Girona amb entitats de la ciutat
perquè la ciutadania pugui gaudir d'aquestes dates assenyalades. Caral Vila és la regidora de participació de Girona. Perquè ja ens comencem a preparar per un desembre molt ple d'activitats, pensades per a tothom i perquè tothom pugui viure les tradicions nadalenques plenament.
L'Ajuntament ha deixat per més endavant els detalls de la cavalcada dels Reis de l'Orient, però aquests comptaran amb la tradicional encesa de l'estrella i el campament reial a la Devesa de Girona. És moment per la cultura. Coincidint amb el 40è aniversari de Pedra de Tartera, la reconeguda novel·la de Maria Barbal, l'editorial Columna publica una edició il·lustrada. Es tracta d'un còmic, fruit de la col·laboració entre l'escriptora i la dibuixant Áurea López. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Amb una important feina prèvia de documentació, Aurea López trasllada el còmic al Pallars de la primera meitat del segle XX, una feina que, segons Maria Barbal, pot apropar pedra de tartera a les noves generacions. Sí, que aquests lectors de còmic
s'interessin per la història i que puguin, si tenen una mica de penetració, fer-se càrrec del que representa una guerra i del que representa una postguerra. Barbal i Áurea López han treballat estretament, fins i tot amb algun petit desencontre, com ha explicat la dibuixant.
Amb Jaume sí que vaig fer uns primers sesbossos que a en Maria no li van agradar. Va ser curiós, no? Perquè, clar, ella diu, aquest nas no m'agrada. Jaume ha de ser un home guapo i tal. A mi em sembla que és molt atractiv aquest nas. L'edició il·lustrada es presenta aquest vespre a Barcelona, divendres a Tremp i l'11 de desembre a Lleida.
El Teatre Auditori del Canal Montsià aposta per la cultura de proximitat, accessible i de qualitat a la nova temporada que arrenca el gener. Engloba comèdia, reflexió social, música íntima i espectacles familiars a preus assequibles. El Canal Ràdio, Cristina Esteban. La programació del Teatre Auditori José Antonio Valls del Canal arrancarà el dia 10 de gener en l'espectacle Per Fim en Baix de Carles Sanz i José Corbatxo, tal com ha destacat el regidor de Cultura Javi Barrera. Se tracta d'una aposta per un inici de temporada enèrgic i en molt d'humor.
Per fer-me'n vaig, és una bogeria codirigida al costat de José Corbacho, en el qual parla d'experiències pròpies, d'impressions originares a partir de moments viscuts, dels quals treu l'humor de totes les coses, fins i tot de les més serioses.
El 30 de gener tindrem caramel de les imputxibles en les germanes Clara i Ariadna Peia. Seguirà l'abrama del Cervol, una cita en la Brigita, el concert d'Alba Careta Group i l'obra La Mestra. Una oferta variada, pensada per arribar tant a adults com a joves i famílies. I tot això gràcies al suport institucional de l'Ajuntament d'Alcanar, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. És moment per als esports.
que ens porta Janire Gallut. Molt bon dia, Janire. El Barça referma lideratge de la Lliga després de doblegar l'Atlètic de Madrid per 3 a 1. Amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran, els blaugranes van aconseguir cap gira al marcador en contra després d'un gol matiner dels Matalassers. Els de Flick recuperen les bones sensacions en la primera gran nit a l'Spotify Camp Nou. Pedri, que va estrenar titularitat després de la lesió, i Gerard Martín va ser els jugadors destacats perquè el tècnic alemany va tornar a apostar
Com a central, esquerra titular. La mala notícia, volíem dir, però va ser la lesió d'Olmo que es va luxar l'espatia en l'acció del gol i d'aquí el club ha confirmat que estarà un mes de baixa. De la Lliga a la Copa del Rei, perquè avui a les 9 tenim dos catalans que disputaran la segona ronda de la competició. El Girona visitarà el Lourense, equip de primera federació, i Michel, el tècnic, valorava l'enfrontament.
És una competició que a mi m'agrada perquè tornes al futbol de sempre, difícil i complicat, en unes condicions difíciles i és bo per la teva mentalitat. No estar en un pòdium pensant que jo sol pot jugar en el Nou Camp o en el Bernadeu. No, hem de jugar en camps difícils, complicats.
A la mateixa hora el Reus rebrà tot un primera com la Reial Societat i en futbol internacional la selecció espanyola femenina farcida amb 10 jugadores del Barça es va endur el títol de la Nations League superant Alemanya per 3 a 0 amb precisament golejadores blaugranes, un doblet de Clàudia Pina i un goles de Vicky López que substituïa Aitana Bonmatí lesionada de gravetat. També la capitana del Barça, Léxia Puteyes, va ser designada la millor jugadora del torneig.
I en embola el Barça rep el PSG a tres quarts de nou al Palau en el darrer partit de l'any a les Champions. Els blaugranes consolidats com a segons del grup B a un partit del Magdeburg buscaran la vuitena victòria consecutiva a Europa. Carlos Ortega valorava el duel.
El resultat de la setmana passada, París ploc, no ha vingut bé. No serà definitiu si guanyem, però estarà molt ben caminat. El partit és molt important per nosaltres, sense dubte. Però també va al PSG. S'està complicat una mica la seva classificació i la posició dels vuiters de final.
I el Freikin Granollers va aconseguir una victòria espectacular per 29 a 28 contra el Vall a Marell, confirma la plaça per a la main round de l'European League. Els vallesans van anar per darrere en el marcador durant 50 minuts, però de nou l'entrada del jove a porter Pau Paniti va ser vital per a les opcions del conjunt local, que va acabar fent-se amb el partit en un marcador ajustadíssim. Sentim el tècnic Antonio Rama.
Un partit que ha començat malament, que penso que no hem estat a l'alçada de l'escenari, i al final, penso que a la segona part ho hem arreglat tot, no? L'equip ha competit, s'ha vist en el moment més complicat, és quan ha tret tot, i hem sigut molt agressius en defensa, hem sabut córrer quan havíem de córrer, i en atac penso que hem estat més encertats i molt disciplinats, així que no ens ho creiem encara, no? La veritat és que ha costat moltíssim, però l'equip s'ha endut un premi enorme.
En bàsquet a la lliga femeninandesa, el joventut buscarà trencar amb la mà a la ratxa aquesta tarda a les 6, Rabena, Leganés. A les 8 serà el torn del Cadí, la seu carrer pel Saragossa, co-líder, i només mitja hora més tard l'Uni Girona visita el Jairi, sense marge per no despenjar-se del capdamunt de la classificació. I acabem amb Baterpolo, amb la victòria de l'Atlètic Barceloneta a la Champions, 11-12 contra el Marsella, i a quarts de set serà el torn del Sabadell, carrer pel Janover en una de les dues finals que té per accedir al top 8 de la competició. Gràcies, Janine Gallut, és l'últim hora dels esports.
Una mica més de 3 minuts i arribem a les 3. Vosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem demà, com sempre, a les dues en punt. Bona tarda.
ens van enxampar el que estàvem obrint el xampan volíem celebrar que tenia quartos per tirar endavant el teu culet ho he de superar va davant ja tinc ganes només només de pensar
Fins demà!
Si te'n falta, no paco ni sempre pugem l'altra galta, que el Penedès s'emporta en cava, a l'Empordà hi tinc caixa, vida coronada, licor del Delta, l'humà no s'acaba i encara t'han impuesto per alta que el Sotana. Ens van enxampar, mentre estàvem obrint el xampan, volíem celebrar, català i els quartos per tirar endavant.
que no em parles massa, el tontet ja no sé si aplico l'acudit per evitar-nos la desgràcia. Organitza el mini, tanta cosa que voldria dir-te com que vull caminar.
Dia a dia tornes un addic que mantega el bikini. Vull que et vinguis colat de vell al teu tatuitching. Les sorpreses em deixen anar t'exitric, estat crític. M'heu entès. Ens van enxampant, mentre t'estàvem obrint el xampant. Volíem celebrar que t'alien quartos per tirar endavant.
Bona nit. Ja s'acaba el 2023 amb molts èxits. Que el 2024 ho pugueu doblar, mínim. Sort, una abraçada i xampany i galetes per tots.
Notícies en xarxa
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. El govern destinarà 10 milions d'euros a les possibles conseqüències econòmiques de la pesta porcina africana. Avui ha començat a treballar el grup de l'executiu dedicat a aquesta crisi que componen els departaments d'empresa i treball, agricultura i ramaderia i economia. La línia d'ajuts directes és ampliable a 10 milions més a mesura que sorgeixin necessitats.
Mentre s'espera avui la visita de la Comissió Europea a la zona zero per veure si s'ha d'ampliar el ràdio a 20 quilòmetres, el conseller Òscar Ordets ha reclamat als partits fer un front comú per evitar que els mercats se'n ressenteixin. Demanem prudència, responsabilitat i front comú a tothom.
a tothom, especialment al Parlament, especialment als grups polítics, perquè ens hi juguem molt, i per tant no val donar missatges contradictoris o no s'hi val enviar uns missatges als mercats, als governs, amb qui estem negociant en aquests moments missatges que ens puguin perjudicar. Els agents rurals eleven a 50 els porcs senglars trobats morts al ràdio on van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars.
I Junts per Catalunya manté el trencament amb Pedro Sánchez malgrat el reconeixement d'incompliments per part del president espanyol. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueres, assegura que res no ha canviat. Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat. També el que es va anunciar, però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
El Departament de Salut preveu que el pic de la gripe arribarà d'aquí a tres setmanes, coincidint, per tant, amb el Nadal, segons ha explicat la consellera Olga Paner. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha explicat que les xifres actuals superen el nivell moderat i preveu que d'aquí a unes dues setmanes s'arribarà a un llindar alt, el de 218 casos per cada 100.000 habitants. Per tant, recomana la vacunació.
I la Comissió Europea ha plantejat formalment l'emissió d'un préstec de 210.000 milions d'euros a partir dels actius russos congelats per cobrir les necessitats financeres d'Ucraïna. Brussel·les proposa l'emissió de deute comú amb el pressupost de la Unió Europea com a garantia per reforçar. L'objectiu és seure Rússia a la taula de negociació.
Darrer punt, el Barça referma el seu lideratge a la Lliga, després de doble Gal·lètic de Madrid per 3 a 1, gols de Rafinha, Olmo i Ferran. Tornem amb més notícies en xarxa.
El nou contracte del Servei de Recollida i Transport de la Brossa a Torre d'Embarra preveu ja algunes millores immediates. Per exemple, la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla o la inclusió de la fracció resta a la recollida comercial. Durant aquests primers mesos del contracte també es farà una campanya de comunicació. El regidor de Residus i Neteja Viària, Raül García, destaca la importància d'aquesta campanya. La campanya de comunicació també hem explicat moltes vegades
poder avançar-nos el que serà el segon any de contracte, perquè el canvi serà molt important i afectarà tota la ciutadania. Per tant, és on tenim posades moltes esperances i es començarà a desenvolupar durant el primer trimestre, a finals del primer trimestre del 2026, perquè puguem arribar amb garanties a Setmana Santa
ja hem fet la campanya de comunicació i sensibilització de la recollida comercial i, per tant, tenir tots els comerços adherits.
A més, properament, el servei de recullida de voluminosos passarà a gestionar una empresa del tercer sector. El gruix de millores del contracte es començant a aplicar durant la tardor del 2026. La sorra de Torredembarra ja s'ha començat a escampar a la platja d'Altafulla. Els sediments es trejaven en camions i les màquines excavadores els distribueixen davant de botigues de mar i també a la zona del Fortí i al parc de Boramar.
A mig d'aquest context, la plataforma Salvem la Sorra, promoguda pel partit, l'Alternativa Torre d'en Barra ha convocat una xerrada demà dijous a la tarda. Serà a partir de les 6, el Bar Noce i l'oferirà l'ecologista Quim Pérez.
Avui, 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Capacitats Diverses. A on a la Torre ens sumem a la commemoració amb la presentació d'un llibre de Gabriel Comas del programa radiofònic de la Fundació Onada. La presentació tindrà lloc el 12 de desembre. La Torre Camina obre aquest dijous les excursions al desembre amb una sortida als búnquers de la Mora. Aquest mes hi ha programades menys propostes ja que faran aturada per les festes de Nadal.
L'exposició, quan fèiem els pastorets, portarà imatges, textos antics, vestits i diorames a la sala Lluís Dicart. L'Associació Cultural La Cínia inaugurarà la mostra aquest pròxim dissabte a les 12 del migdia. Jordi Huasc explica, com a promotor de la mostra, que una part del material ha estat donatiu de la vídua del torrenc Rafael Núñez.
És una mostra que neix d'una deixa que em fan, que és tota la documentació que guardava el Rafael Núñez. En el moment que mor, la seva viuda, la Maria Teresa Porta, m'accedeix una part.
i entre aquesta part hi havia una caixa que estava dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer, se'ns va pensar, ostres, quina llàstima, no?, que no s'hagin fet, perquè ja són 25, 26 anys que no s'havien fet.
A la mostra s'inclouen tratges originals i diorames que representen totes les escenes que conformen l'obra L'Estel de Nazaret. En l'àmbit del Baix Gaià, el pla de dinamització comercial d'Altafulla serà una realitat l'any vinent. L'Ajuntament vol donar resposta a les demandes del sector traslladades a través de l'Associació Turística d'Empresaris i Comerciants d'Altafulla, la TECA.
Els municipis terragonins per on passa l'R13, entre ells Roda de Barà, faran front comú per reclamar a Renfe i a DIF més i millors freqüències de trens. Els alcaldes i consells comarcals del Tarragonès, l'Alcam i la Conca, demanaran reunions al més al nivell i amenacen amb mobilitzacions si no s'atenen les seves demandes.
I en cultura, avui avancem que el Festival Rec de Cinema, que dirigeix el torrenc Javier García Puerto, arrenca justament avui dimecres a Tarragona. El certamen, que arriba la 25a edició, s'allargarà fins a dilluns vinent i compta amb una trentena de pel·lícules, algunes de les quals són estrenes al país.
I a la recta final de l'informatiu parlarem d'esports i avui concretament de gimnàstica rítmica. Amb la participació de Carles Ventosa al Campionat d'Espanya Base Individual i les dues medalles que van sumar els conjunts del Club Esportiu Rítmica Torredembarra al Campionat de Catalunya de Conjunts de Tardor, disputat aquest passat cap de setmana a Balaguer.
Són les notícies més destacades d'avui dimecres, som dia 3 de desembre. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
El nou contracte del Servei de Recollida i Transport de la Brossa Torre d'Embarra preveu ja algunes millores immediates, com la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla o la inclusió de la fracció resta a la recollida comercial. L'Ajuntament ha donat a conèixer aquest dimecres els detalls del nou sistema que s'aplicarà al servei per aconseguir un model més modern, sostenible i eficient.
L'objectiu és, clar, augmentar el percentatge de recollida selectiva. El nou contracte amb l'empresa Presero va entrar en vigor el 7 d'octubre i tindrà una durada de 8 anys prorrogables dos anys més. En aquest primer any hi haurà millores mínimes en el servei i s'espera que el gruix de les novetats es comenci a aplicar a partir de la pròxima tardor.
El regidor de Residus i Neteja Viària, Raül Garcia, explica que quan es va licitar el contracte d'emergència anterior, també amb l'empresa Presero, ja es van introdir algunes millores pel que fa a les freqüències o la neteja de bateries.
El contracte que teníem en vigor fins ara, que era un contracte d'emergència, quan es va licitar ja vam dimensionar-ho a les realitats més reals. Ja vam actualitzar molts dels serveis, com són les freqüències en les recollides i les freqüències en les mateixes de bateries i de més.
Així, les primeres mesures que s'aplicaran durant els pròxims mesos seran la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla o que la recollida de voluminosos la passarà a gestionar una empresa del tercer sector en comptes de fer-ho al personal de l'Ajuntament.
La recollida de voluminosos que fins ara estem fent amb personal propi de l'Ajuntament passarà a una empresa del tercer sector, que ja estem fent els ràmits per poder començar a l'1 de gener, i a més a més d'una incorporació d'un segon encarregat de l'empresa per poder desenvolupar tot aquest projecte d'implementació d'aquest nou contracte.
A més, també s'inclourà la fracció resta en la recollida comercial, un canvi que anirà acompanyat de l'inici d'una campanya de comunicació dirigida tant als comerços com a la ciutadania. En aquest cas, es prioritzarà el contacte amb els establiments perquè es puguin adherir abans de la pròxima Setmana Santa.
La campanya de comunicació també hem explicat moltes vegades que és on és imprescindible per poder avançar-nos el que serà el segon any de contracte perquè el canvi serà molt important i afectarà tota la ciutadania. Per tant, és on tenim posades moltes esperances i es començarà a desenvolupar durant el primer trimestre, a finals del primer trimestre del 2026 perquè puguem arribar amb garanties a Setmana Santa
ja hem fet la campanya de comunicació i sensibilització de la recollida comercial i per tant tenir tots els comerços adherits.
La campanya arrencarà durant el primer trimestre del 2026 i Raül García assegura que serà molt important per donar a conèixer a la ciutadania els canvis que se produiran durant el segon any de contracte. El regidor considera que informar bé i amb temps és necessari per a la transició ordenada i fer que el nou sistema comenci a funcionar correctament des del primer dia. Després també la campanya de ciutadania...
per tal que el setembre-octubre del 2026 també puguem afrontar tots aquests canvis amb les majors garanties. Un cop el setembre-octubre de l'any vinent, que ja serà la segona anualitat, allí sí que es troben tots els canvis i haurem de presentar-ho tot.
El gran canvi en els serveis es produirà a partir del segon any de contracte. Entre les novetats que es preveuen hi ha l'ampliació del porta a porta a les àmfores i les marítimes nord i sud. També es repartiran 6.000 kits nous de recollida a totes les zones del porta a porta.
A més, es renovaran més de 2.000 contenidors entre els de la recollida comercial i les 63 bateries de recollida ciutadana. Els contenidors de resta i orgànica seran amb xipatge i accés amb targeta electrònica. També s'instal·laran tres àrees tancades de contenidors a les zones on actualment funciona la recollida porta a porta. Una d'elles serà el barri marítim i les altres dues en diferents urbanitzacions.
Finalment, es renovarà i ampliarà la flota de vehicles de 10 a 18, amb més del 60% híbrids o elèctrics. També es preveu incrementar la plantilla per passar dels 24 treballadors actuals a 33. El contracte té un cost total per aquests 8 anys de 27,5 milions d'euros.
Amb la seva entrada en vigor també ho ha fet el servei del lot 2 del contracte, la plataforma i control de qualitat que es va adjudicar a Boreal Information Technology SL per 45.000 euros. Aquest nou contracte suposa un pas decidit per a un nou model en la gestió de residus a Torre d'en Barra amb el foment de la recollida selectiva per poder complir amb els objectius ambientals europeus.
La sorra de Torre d'Embarra ja s'ha començat a escampar a la platja d'Altafulla. Els sediments es traslladen en camions i les màquines excavadores se'ls distribueixen davant de botigues de mar i també a la zona del Fortí i al Parc de Vora Mar. La coacaldessa i regidora de Medi Ambient, Alba Muntades, és conscient que aquesta sorra pot acabar marxant de manera natural en els pròxims mesos.
ara només es fa una aportació de 7.000 metres cúbics, la meitat del que el porti autoritzat a extreure. Si és necessari, a la primavera es farà una segona actuació.
Aquestes aportacions responen a la necessitat de protegir les culleres perquè no caia el passeig i les cares adjacents. Per tant, l'objectiu és de protecció de les mateixes construccions que no pas pensant en una amplitud gran de platja que realment no hi serà. Hem d'esperar aquesta amplitud de platja i, a més a més,
Ja sabem que la sorra que posem aquí davant ara mateix és temporal, que ens dona aquesta protecció perquè enfronta els temporals que se l'emporten i, per tant, després ja no hi és. Per tant, és més de protecció. La coalcaldessa ha assenyalat que aquest és el primer cop que el port costeja el trajet de la sorra, ja que abans ho assumia l'Estat. El treball d'escampar l'arena correspon, però, a l'Ajuntament, que hi destinarà uns 30.000 euros.
El port de Roman Barra s'encarrega d'aquesta extracció i de dipositar-ho en el punt de destí, que és aquí, i pel que fa a escampar-ho per la platja, doncs això ho assumim des de l'Ajuntament d'Altafulla, amb un cost d'uns 30.000 euros, i els nostres assos en platja estan dirigint l'obra de cap a on anem dipositant aquesta sorra que ens arriba, que en principi serà on la meitat, que és el que s'està fent ara, es quedarà a la zona del Fortí, es redistribuirà per allí,
I l'altra meitat, aquí enfront de Botigues de Mar, que és, com sabeu, el punt més crític de la nostra platja, el que rem més erosió. L'Ajuntament d'Altafulla recorda que està treballant en altres mesures a mitjà i llarg termini per fer més resilient la platja. S'està avaluant la possibilitat de fer un espigó submergit i renaturalitzar els extrems del passeig perquè siguin més permeables.
A mig d'aquest context, la plataforma Salvem la Sorra, promoguda pel partit Alternativa Torre d'Embarra, ha convocat una xerrada aquest dijous a la tarda.
Es farà a les 6 al bar No sé i l'oferirà l'ecologista Quim Pérez. També intervindrà el regidor de l'Alternativa, Carles Fuixet, que qüestiona l'extracció de sorra de Tordambarra per regenerar la platja d'Altafulla. En una entrevista recent a l'Espai Polític va manifestar que aquest sistema no és sostenible i s'ha de reconsiderar. Per aquest motiu ha fet una crida a la mobilització.
Però arribem a un punt que no podem esperar paraules úniques. Arriba a un punt que necessitem sortir al carrer i protestar. I com que jo vinc del món sindical, al final passa això. O surt al carrer i protestes o se'n mengen. I l'únic forma de fer que el Ministeri de Costes, com a mínim, es recapaciti i com a mínim es pensi el que hi ha de fer en un futur, és que sortim al carrer i protestem. Que recollim quantes més signatures millor, que les portem al Ministeri de Costes, si comer anem presencialment, i no intentem negociar-ho.
De fet, l'alternativa Torre d'en Barra ha promocut la creació de la plataforma Salvem la Sorra, que està fent una recollida de signatures per fer pressió davant de costes de l'Estat.
Avui, 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Capacitats Diverses, on a la Torre ens sumem a la commemoració amb la presentació, ben aviat, d'un llibre de Gabriel Comas del programa radiofònic de la Fundació Onada. El Dia Internacional va ser establert per l'ONU el 3 de desembre en el marc de l'estratègia de les Nacions Unides per la inclusió de la discapacitat.
Té com a objectiu sensibilitzar l'opinió pública sobre la discapacitat i promoure la presa de consciència sobre els beneficis que genera la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural. A Torredembarra, la commemoració coordinada per la Regidoria d'Acció Social i Igualtats de l'Ajuntament va començar dissabte amb una xerrada gratuïta sobre l'autisme organitzada per l'associació La Matinada.
La conferència va anar a càrrec de Sandra Crespo Peña Fiel, psicòloga sanitària especialista en el trastorn de l'espectre autista, TEA per la Universitat de Barcelona i fundadora de Galàxia Autista. L'endemà diumenge, al migdia, la Fundació Onada va organitzar el seu tradicional vermut musical a la plaça de l'Escorxador. Va ser un acte festiu i reivindicatiu, obert a tota la ciutadania amb el xart DJ, Ball i Servei de Barra. També es va fer la lectura del manifest.
El darrer acte arribarà el 12 de desembre amb la presentació del llibre de Gabriel Comas, voluntari de la Fundació Onada. L'obra és un compendi dels guions radiofònics de la secció Sabia-ho què? del programa Onada FM amb fotografies d'Imma Font i repassa les tradicions i històries més singulars de Torre d'Embarra. El llibre és obra de Gabriel Comas.
Textos curts sobre un tema interessant de Torredembarra i traient-li, jo crec que aquí està el seu una mica valor, traient-li, a més a més de la informació científica, diguem-ho així, els apartats més desconeguts per la població. Amb alguns temes, doncs, anant entrevistant a les persones protagonistes, es van poder afegir dades que no es troben a cap banda, no? I llavors són...
textos sobre 30 qüestions, des dels indians, que va ser el primer, fins a l'arremendador, que és el final. Però passant l'òrgan barroc, els castells, la Torre de la Vila, la Sínia, els farts del Torre de la Varda, el bloc, la cooperativa, la xilografia, refugis antiaeris... O sigui, 30 variats...
La presentació serà en format en radiofònic i es podrà recuperar la sintonia Dona la Torra. L'acte serà presentat per Raquel Martínez, coordinadora Dona la Torra, i el programa especial d'onada FM la conduirà Miriam Bais, acompanyada dels nois i noies de la Fundació NADA. Comptarà amb les accions habituals, l'entrevista a l'autor Gabriel Comas, lectura i tertúlia de l'article del Sabia o què i uns minuts musicals amb el chart DJ com a cluenda del programa.
A l'acte hi prendran part representants institucionals de l'Ajuntament de Torredembarra, membres de la Fundació NADA i també el gerent d'aquesta entitat, José Carlos Eiriz. La presentació tindrà lloc, com dèiem, el 12 de desembre, serà a partir de les 6 de la tarda al Pati del Castell i serà un acte obert al públic.
Seguim amb més notícies. La Torre Camina obre demà dijous les excursions al desembre amb una sortida als búnquers de la Mora. Aquest mes hi ha programades menys propostes, ja que faran aturades per les festes de Nadal. La Torre Camina ha presentat el calendari del darrer mes de l'any de la secció mensual del programa Baixgallà Esports. Els seus integrants han explicat que la sortida d'aquest dijous recorrerà 12 quilòmetres.
La ruta serà guiada per Antonio Torres i Jesús Castellà, que ha explicat com serà el recorregut.
Anem als búnquers de la Mora, això és de la guerra, els canons i els entrets, però encara hi ha tots els tunnels i això, que sempre heu dit, si ho limpiesin i ho arreglesin una mica, allò és digne de ser visitat. Sortim des del CAP directament ja caminant, quedem a les 9-10 per sortir a les 9, i anirem cap a la platja, d'allí pujarem cap a Tamarit, de Tamarit cap als búnquers,
Baixarem per la banda dels càmpings, al costat del riu que hi ha, tornarem a sortir la platja i una altra vegada cap aquí. És força planera, més altres final que puja una mica, però ho pot fer tothom sense problema. Sortiran a les 9 del cap Torre d'Embarra per dirigir-se als búnquers de la Guerra Civil ubicats a la Mora. L'excursió té una durada prevista de 3 hores.
L'endemà divendres la Torre Camina Light visitarà Rubials. La caminada serà d'intensitat lleu i recorrerà uns 7 quilòmetres en 3 hores. El punt de trobada serà el cap Tor d'Embarra, quan faltin 10 minuts per les 9 del matí per desplaçar-se en vehicles particulars. La ruta anirà a càrrec de Jesús Castellà. Antonio Torres destaca que serà una excursió molt assequible. Vamos a ir a algún sitio habitual, a Rubials, para lo cual saldremos en coche a las 9 menos 10 en el cap,
i en cotxe iremos hasta la pobla de Montornés. De sortir a caminar, és un caminet que va cap a Salomó, però es queden molt abans per fer aquesta caminada d'uns 7 quilòmetres fins a arribar a aquest poble de Rubial, que queden els restes, abans de temps fa, hi hauria un poblat. És un caminet molt amable de caminar, un sender molt...
Molt maco i no té cap pendent, molt fàcil per al grup del divendres, que com ja sabeu és el que correspon a la Torre Camina Light. Recordem que participar en les sortides de la Torre Camina és lliure i gratuït, cal portar roba i calçat adient, esmorzar, aigua i la targeta sanitària.
L'exposició, quan fèiem els pastorets, portarà imatges, textos antics, vestits i diorames a la sala Lluís Dicart. L'Associació Cultural Lacínia inaugurarà la mostra aquest dissabte a les 12 del migdia. A l'exposició s'hi podrà trobar un recull d'imatges, programes de mà, cartells i altres materials que permetran fer un recorregut cronològic per la representació dels pastorets i de l'estel de Nazaret, obra de Ramon Pàmies a Torredembarra.
Una part important del material ha estat un donatiu de la vídua del torrenc Rafael Núñez, tal com ha explicat en la torre Jordi Huasc, un dels promotors de la mostra.
És una mostra que neix d'una deixa que en fan, que és tota la documentació que guardava el Rafael Núñez, en el moment que mort la seva viuda, la Meritresa Porta, m'accedeix una part, i entre aquesta part hi havia una caixa que estava dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer...
Ostres, vas pensar, ostres, quina llàstima, no?, que no s'hagin fet, perquè ja són 25-26 anys que no s'havien fet. L'Associació Cultural La Cínia contextualitzarà la tradició popular dels pastorets i mostrarà els orígens de les funcions a la torre de la llum de l'establir, que als anys 40 van ser impulsades per la Farange. UASC destaca que les representacions eren en català, malgrat la prohibició de la llengua.
Aquí a Tornambarra teníem la particularitat que els primers pastorets que es van fer van ser la llum de l'establir a l'any 41. Aquests pastorets tenen la particularitat que el que em fa de promotor, tot i que també hi ha la parròquia pel mig, és la falange.
Estudiant una mica, vaig trobar que aquest text, la música, la va fer un mossèn que el van afusellar als Rojos l'any 36. I entenc que per aquesta via van colar a l'any 41 el fet de poder fer una obra de teatre en català.
A la mostra també s'inclouran tratges originals i diorames que representen totes les escenes que conformen l'obra L'Estel de Nazaret, que, recordem, enguany recupera l'associació de joves després d'anys sense representar-se. L'exposició es podrà visitar durant tot un mes des del 6 de desembre i fins al dia de Reis, el 6 de gener.
L'horari serà de 10 del matí a 5 de la tarda de dilluns a divendres i els dijous fins a les 8. Dissabtes i els dies 24, 26 i 31 de desembre la mostra es podrà visitar de 6 a 8. Diumenges i els dies 8 de desembre i 6 de gener la sala es romandrà oberta de 10 del matí a 1 del migdia. Els dies laborables l'entrada serà pel Pati del Castell i els dies festius l'accés serà pel Camí de l'Era. Els dies 25 de desembre i 1 de gener romandrà tancat.
El pla de dinamització comercial d'Altafulla serà una realitat l'any vinent. L'Ajuntament vol donar resposta a les demandes del sector traslladades a través de l'Associació Turística d'Empresaris i Comerciants d'Altafulla, la TECA. El document partirà d'una anàlisi de l'estat del comerç a la vila per detectar les mancances i potencialitats i poder treballar-hi.
El consistori ja ha contactat amb diverses empreses o institucions especialitzades en aquest àmbit i s'han sol·licitat pressupostos per poder encarregar el projecte a principis d'any. En parla el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Tomàs Serra. Sí, hem demanat cinc o sis pressupostos. Un sisè no ens ha arribat, que és una universitat. Per una cosa o per l'altra no ens l'ha fet arribar. I disposem de cinc pressupostos diferents de plans de dinamització comercial...
Alguns, la gran majoria, demanaven això, uns 14.000 euros, i ara últimament ha arribat un més econòmic, i ara haurem de valorar l'oferta que fa cada empresa i decidir la que s'adapti millor al que necessita el Tafolla.
Un cop es decideixi quina empresa es fa càrrec d'elaborar el pla, es contactarà amb Ateca per treballar-hi conjuntament i recollir en el document les demandes i propostes del sector. Com ha explicat Serra, es tracta d'un pla que es crea a instàncies del col·lectiu i la seva implicació en aquest és imprescindible. Tot això és una petició que ells feien, que nosaltres l'hem agafat, hem dit que sí,
I bé, primer que tot entenc que hem d'escollir l'empresa, que això ho hem de fer des d'aquí a l'Ajuntament, amb criteris tècnics, tot això s'ha fet amb la intervenció de la tècnica de turisme, vull dir que en principi no hauria d'haver cap mena de problema. Un cop haguem escollit l'empresa...
que creiem que és la més adequada i ofereix un preu més competitiu, a partir d'allí, seure'ns i parlar amb la Teca, evidentment, és algú que comptarem amb la col·laboració de Teca per fer-ho, evidentment. El pressupost de 2026 compta amb una partida inicial de 15.000 euros per destinar-los al pla de dinamització comercial. Els comptes es debatran al ple extraordinari del 19 de desembre.
Els municipis terragonins per on passa l'R13, entre ells Roda de Barà, faran front comú per reclamar a Renfa i a DIF més i millors freqüències de trens. Els alcaldes i consells comarcals del Terragonès, l'Alcam i la Conca demanaran reunions al més alt nivell i amenacen a mobilitzacions si no s'atenen les seves demandes.
La R13 és la línia que va de Barcelona a Lleida, passant per Baix i també per Rosa i Salomó. Fa poques setmanes va recuperar el servei directe després de mesos tallada per les obres a l'estació de Sant Vicenç de Caldés, on s'havia de fer transbord. El restabliment s'ha aprofitat per incorporar noves freqüències de pas. D'aquesta manera, ara hi ha quatre trens directes al dia per sentit. Abans només n'hi havia dos de directes i dos més amb transbord.
Ara bé, els usuaris de la R13 consideren insuficients els canvis i els ajuntaments s'han afegit a la reivindicació. L'alcalde de Roda, Pere Virgili, ha dit que el pla alternatiu de transport per a les obres garantia un millor servei que l'actual. Estem pitjor que abans de les afectacions de les obres del túnel de Barà que van fer que per uns mesos tinguéssim un servei prou digne per anar amb ferrocarril fins a Barcelona.
I vam consensuar una moció que passaran als plenaris de tots els ajuntaments afectats a finals de mes, al plenari de final d'any, en el que demanem un millor servei. Aquest dimarts els alcaldes s'han reunit a Baix i han consensuat una moció per aprovar-la en els respectius plens. L'alcaldessa de Baix, Dolors Ferrer, ha dit que si no s'atenen les demandes estan disposats a manifestar-se.
I esperarem fins al primer trimestre de l'any 26. En el cas que no se'ns atenguin les nostres peticions, aquí sí que els ajuntaments passarem a l'acció amb accions reivindicatives fins que aconseguim el saber roviari que tots necessitem aquí.
Ferrer ha dit que els nous horaris són una presa de pèl i ha anunciat que demanaran reunions amb Adif, Renfer Rodalies i el Ministeri. Més enllà de la falta de trens, els municipis denuncien que l'R13 és l'única línia on els treballs de manteniment es fan durant el dia. Des de baix exigeixen un tren que permeti arribar a Barcelona a quarts de vuit del matí i un de tornada a quarts de nou del vespre. L'alcaldessa recorda que amb els anys s'han perdut serveis en lloc de guanyar-ne.
Quatre.
Seguim amb més notícies, ara per parlar de cultura i del Festival Rec de Cinema, que dirigeix el torrent Javier García Puerto i que arrenca avui dimecres de Tarragona. El certamen que arriba a la 25a edició s'allargarà fins dilluns vinent i compta amb una trintena de pel·lícules, algunes de les quals són estrenes al país. Les projeccions es faran en diversos indrets de la ciutat, com el Teatre Tarragona, l'antiga audiència i el Teatre del Serrallo.
La gala inaugural es farà aquesta tarda. Dos quarts de vuit s'hi projectarà el Canto de las Manos, el debut com a directora de l'actriu Maria Valverde. L'acte comptarà amb la presència del compositor de la banda sonora, Nascui Linares. Nou pel·lícules competiran a la secció Òpera Prima, la senya identitat del festival en què es presenten treballs d'autors emergents. Entre aquestes hi ha Folís, presentada al Festival de l'Ocarno,
Happy Birthday, candidata d'Egipte als Òscar, i la sàtira britànica Lady. L'altra gran secció del festival és el Rec Selection, que enguany inclou cinc títols. Destacan Father, Mother, Sister, Brother, la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleodor a Venècia, i La Gràcia, de Paolo Sorrentino.
D'altra banda, el festival estrena en guany al Secret Screening, una sessió sorpresa. Serà demà dijous a la tarda a l'antiga audiència i només s'ha comunicat que es tracta d'un film de terror. L'acte de Cluenda del Rec serà dilluns, dia 8, a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona. S'hi projectarà frontera a la darrera pel·lícula de Judit Culey i assistirà la directora i l'actor Miquí Esparvé.
I amb aquesta sintonia anem a parlar d'esports, avui de gimnàstica rítmica, perquè la gimnasta Carla Alventosa, del Club Esportiu Rítmica Torre d'Embarra, va participar el passat cap de setmana al campionat d'Espanya base individual. La torrenca va aconseguir una meritoria 59a posició, tot i que es va veure penalitzada per un error en el seu exercici.
El Ventosa competia en la categoria cadet en cèrcol. Un error en un dels moments més difícils de la seva participació va fer que l'aparell sortís de la pista. La Torrenca va rebre una puntuació de 17.850 punts i va quedar en la 59a posició d'un total de 92 gimnastes d'arreu de l'Estat.
Aquest cap de setmana passat, el club esportiu rítmic a Torredembarra també tenia posat un ull a Balaguer, on es disputava el campionat de Catalunya de conjunts de tardor de nivells 4, 5 i 6. El Club Torrenc va sumar dos podis gràcies a les actuacions del sènior de nivell 5 i 6, que va aconseguir la medalla d'or, i el bronze de l'infantil de nivell 4. Les més grans van pujar...
El grau més alt del podi, en l'exercici de 5 cèrcules, mentre que el conjunt infantil ho va fer en 5 pilotes. Les infantils també van aconseguir la sisena posició en mans lliures i el conjunt júnior va fer 13 en l'exercici de 5 pilotes. Tanquem així aquesta edició informativa. Us hem acompanyat Josep Sánchez i Ana Plaça.
Sintonitzes Ona la Torre.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 3 de desembre, dia de Sant Francesc Xavier. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, la platja, ja s'està reconfigurant amb la sorra procedent de la palla de Torredembarra. La distribució dels sediments la gestiona l'Ajuntament, que hi destina 30.000 euros de les arques municipals i durarà tota la setmana.
A Torredembarra el Teatre Auditori rebrà 468.000 euros de la Diputació. La partida s'inclou en el pressupost de l'any vinent i ara el consistori està pendent de la redacció del projecte que determinarà què queda per acabar l'arribament i quan costarà. I a Roda de Barà l'Ajuntament reclama la titularitat del Camí dels Horts arran d'unes denúncies per obres irregulars. La polèmica situació urbanística es va debatre al darrer ple arran d'una pregunta d'Esquerra Republicana.
Això que estan escoltant és Baixgai al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fullatorre, d'en Barra, Roda, de Barra i totes les poblacions del Baixgai, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dimecres, què tal, com estàs? Bon dia i bona hora. Jo, bé, la taula i el software, d'aquella manera, eh? Estic patint una miqueta, però espero que puguem salvar el directe. Però si ho teniu tot nou, ara, on a la Torre, si tot són aparatos d'última generació...
Sí, però de vegades la part aquesta digital, no sé què vols que et digui, l'analògic dona una tranquil·litat que de vegades trobo a faltar amb aquests xips i tanta modernor, també t'ho dic. Mira, pots trucar al com és d'allò ara que fan aquella falca o aquell anunci, el 017, no has sentit? No sé, jo sabia d'uns que feien broma que deien del 013, quan tenies taques de cafè a la senyera.
Ai, mira. Mare de Déu. En fi, va, vinga, que segur que tot això s'arregla. Dos cops de martell i una clau anglesa i a fer puny. No em toquis idees. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio a la Torre i Roda de la Ràdio. Som baix, veia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Moment, ara, per fer un cop d'ull a la previsió del temps que ens ha d'acompanyar al llarg de les properes hores, així que, sense més dilacions, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Vidérez, hola, molt bon dia. Bon dia, dimecres, dominat per la tranquil·litat atmosfèrica, com a mínim pel que fa a l'estat del cel a les comarques de Tarragona, i és que els núvols han de ser molt escassos. Sí que aquest matí se n'han format alguns...
de fet amb oires i tot, que tenim més cap a l'interior, especialment a les baixes del Priorat i molt concretament cap a la conca de Barberà. Aquí fins i tot hi ha un cel força tapait de núvols, però s'han d'anar trencant una mica. Amb el pas d'aleshores el que anirà fent també és més vent i per tant anirà pentinant.
aquestes boires sí que mantindran alguns nuculots a les muntanyes de Prades aproximadament però en general a gran part del camp de Tarragona el que tindrem ja és força sol i més vent al llarg del migdia i tarda més insistent ja vissem que ens venen una colla de dies de vent de mestral de vent de dalt i que en algun moment bufaran bastant forts i avui bàsicament amb aquestes clarianes tarda que acabarà més tranquil·la però amb sensació de frescor perquè el vent no hi deixarà de bufar
N'estem pendents a la xarxa.
Amb la meteo clara per una jornada com la d'avui i arriba d'aquest moment, consultem les portades a la premsa d'aquest dimecres 3 de desembre. Comencem pel que ens toca de més a prop, així que primer agafem el més, el diari del Camp de Tarragona, gratuït per cert, que avui titula...
Cunit planteja preguntar als ciutadans si volen ser barcelonins. El Penedès, l'alcalde, considera que Tarragona els té oblidats. D'altra banda, avui també destaca la portada del mes. A Tarragona, la reforma del Metropol culminarà amb la seva ampliació.
Cal d'anunciar durant una visita d'obres l'adquisició d'un immoble contigu per crear un nou accés al teatre, ubicari al fons Jujol i un restaurant. Qüestió que avui que destaca aquesta, la portada d'aquest rotatiu gratuït precisament per la fotografia que l'acompanya. Força gran en què podem veure el ball a Tarragoní seguint les indicacions.
dels tècnics d'aquesta obra, el Teatre Metropol, amb algun dels elements singulars també de la seva arquitectura, ben visibles en aquesta fotografia. D'altra banda, avui veiem, pel que fa a seguretat, tres titulars junts amb un sombrejat de color vermell.
I llegim, aquest any han caigut un 10,2% els delictes arreus, tot i que el tràfic de drogues ha pujat. Encara en crònica policial, llegim, Tarragona registra un 44% menys de robatoris a domicilis, però hi ha força més delictes sexuals. I una tercera qüestió, el Vendrell és el municipi estatal on més s'ha reduït el nombre de delictes.
Més coses pel que fa a infraestructures. Avui destaca la portada del mes. El parc eòlic projectat a Montbrió acumula l'oposició de 10 municipis i de milers de signatures ciutadanes. I sota mateix de la capçalera del mes, el que fa a futbol, Reus a punt de viure una nit màgica de Copa del Rei contra la Reial Societat a partir de les 9 del vespre. I en mobilitat, els municipis tarragonins de l'R13 creen un front comú per reclamar més i millors freqüències a Renfe i a DIF.
I un dels nostres, que rebem i que també repassem cada dia, és el diari de Tarragona. En l'edició d'avui hi llegim. La carn de porc continua baixant de preu. Pesta porcina. Mercolleida. Alerta de la saturació del mercat europeu per falta d'exportacions. Més coses. Els ocells. Els estornells causen desperfectes amb els seus excrements.
Fotografia impressionant avui a la portada del diari de Tarragona, en què podem veure centenars d'estornells sobrevolant el cel entre Salou i Vilaseca, perquè de fons hi podem veure Port Aventura, amb les atraccions, per exemple, com l'huracan Condor o el Dragon Can.
Imatge impactant, fosca també, en què ressalta, destaca això, crida l'atenció, els centenars d'estornells que sobrevolen el cel del Camp de Tarragona. Més coses. A Tarragona avui se celebren els 25 anys a la xarxa Santa Tecla, pionera a Catalunya. En mobilitat, el Camp de Tarragona exigeix que l'R13 tingui més freqüències en Barcelona.
A Reus, la ciència demostra que les zones de baixes emissions són positives. Estudis internacionals ho corroboren. Pel que fa a economia, el Verifacto s'ajorna un any i dona aire a les pimes. A Tarragona, el metropol serà el centre d'interpretació de Jujol.
I pel que fa a Energia Esco podria acollir una central de fusió nuclear. I avui a la capçalera del diari de Tarragona hi veiem també l'escut del Reus Redis. I és que avui es juga aquest partit Reus Redis-Reial Societat de Copa del Rei. Diu el diari de Tarragona directe al diari i tertúlia prepartit.
I ara revisem les portades dels diaris d'àmbit generalista per fer-nos també una bona idea de tot el que és notícia fora del nostre territori. Raquel, t'ho diràs. Doncs comencem pel periòdico que ens diu que el govern eliminarà tots els sanglars de la zona zero del focus de pesta porcina. Diuen que el nombre d'animals morts pel virus de Cerdanyola s'enfila a nou. Expliquen que el pla de contingència ordena una reducció dràstica de la població en l'àrea de vigilància que s'estén fins a Barcelona.
El porcí espanyol afronta restriccions arreu del món i caigudes de preu a les portes de Nadal. I la imatge és de Donald Trump, que anuncia atacs per terra a Venezuela ben aviat. El president redoble les amenaces al narcotràfic i inclou Colòmbia. I si he de dir les paraules textuals, doncs he de dir una paraulota. Suposo que deuria dir motherfuckers, però ho han traduït com acabarem amb aquests fills de puta.
El titular de Política Estatal Nacional parla de Sánchez, que pica l'ullet a Junts, facilitant la despesa d'ajuntaments i ens locals. El Partit Popular, d'altra banda, presumeix d'haver forçat el líder del PSOE a reaccionar després de l'oferta de Feijo als postconvergents.
Problemes per pagar. Diuen que la banca última prorrogar l'alleujament hipotecari per a rendes mitjanes. La iniciativa seria voluntària, però s'espera que s'hi sumin la majoria de les entitats. És un tema que avui trobareu ampliat a la part econòmica del periódico Can Clau Internacional, una notícia que trobem arreu i que ens fica als pèls de punta. Putin diu que no volen guerra amb Europa, però si comencen ells estem a punt.
Això és el que ha dit textualment. Acabem amb una notícia que ens parla de Barcelona, que ha estat escollida capital europea de Nadal 2026 pel seu model festiu. I imatge a la capçalera també de Rafinha per explicar que el Barça s'imposa a l'Atlètic amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran.
Anem amb l'avantguàrdia. La imatge és de Putin en aquesta reunió amb la delegació encapçalada per Huitkov, que és l'enviat de Trump, al Kremlin. I diu que Putin repta Europa a una guerra. Asegura que Rússia està preparada a partir d'ara mateix per vèncer.
Paraules que avui destaca l'avantguàrdia, tot i que el titular també més destacat a la portada és per Sánchez, que ofereix un gir a Junts per reconduir la legislatura. El partit de Puigdemont valora que el president reconegui els seus incompliments a RAC1. El líder del PSOE acusa Avalos d'escampar mentides i l'avisa ni amenaces ni xantatges.
També parlen de la grip que posa les urgències dels hospitals catalans al límit. L'epidèmia es dispara abans del que s'esperava i diuen que el pitjor ha d'arribar. I avui imatge també de Juan Francisco Pérez Llorca, que demana perdó a les víctimes de l'Adana en assumir la presidència valenciana.
També parlen de la Pesta, diuen que la Generalitat prepara ajuts al sector porcí i dues imatges esportives. D'una banda, el futbol femení, perquè Espanya ha quedat campiona de la Nations League. Han guanyat Alemanya 3 a 0. I d'altra banda, el millor Barça es retroba contra l'Atlètic. I veiem aquí els jugadors abraçats celebrant un gol.
El punt avui. Avui ens diu que el català s'aprèn parlant-lo. Uns 12.000 voluntaris integren els programes de la Generalitat, de la Coordinadora per la Llengua i Òmnium. Són programes per parlar el català amb nou vinguts davant el retrocés en lo social de la llengua.
Hi ha avui diferents articles per analitzar l'impacte de la pesta porcina i els darrers moviments també de Sánchez amb Junts i analitzen també la plataforma 3CAT com s'està esforçant per anar al rescat del jovent.
Acabem amb el diari Ara. La imatge destacada és de Rafinha fent un petó a l'escut del Barça a la samarreta perquè ens expliquen que el Barça treu el caràcter de líder. Han guanyat 3 a 1. El titular principal, però, és per Sánchez, que fa autocrítica i anuncia mesures per mirar de retenir junts. Assumeixen els retards amb els de Puigdemont en plena pressió del Partit Popular per una moció de censura.
Expliquen que el decret amb els punts pactats inclou ajornar fins al 2027 el nou sistema de factures per a pymes. És el que destaquen respecte a la governabilitat de l'Estat.
i expliquen, en paraules textuals dels representants del sector porcí, que si no podem exportar, sobren porcs. Els consumidors no redueixen el consum i continuen els controls dels casos positius.
Vladimir Putin també és protagonista avui a la portada del diari Ara i expliquen que Putin avisa que el país està preparat per una guerra a Europa. Els Estats Units i Rússia negocien a Moscou l'acord de pau per Ucraïna. I acabem amb l'Ebel que vol compartir Barcelona en un hub de llarg radi. L'aerolínia es manté dins el grup IAG però s'independitza d'Iberia.
Són els titulars destacats a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 3 de desembre.
Moment, ara per analitzar l'actualitat. Això, els dimecres, ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que el tenim ja més que ben instal·lat als estudis del Defollaràdio a l'Avinguda Marquès de Tamarit. Òscar, bon dia, benvingut, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Et veig com amb cara de piles carregades, eh? Sí, sí, sí. He tornat fa uns quants dies de fora, per treball també, però sí, he tornat amb les piles carregades.
Doncs ho celebrem. Escolta, volem obrir un debat avui, aquí al programa, amb la teva companyia. Entren en joc la llibertat individual, l'edat, la salut i la seguretat. Parlem de gent gran al volant, de quan arriba el moment de deixar de conduir. A tu què et suggereix, primer de tot, això que acabo de dir? Llibertat individual, salut, seguretat, edat...
El problema és quan la llibertat, aquesta suposada individual, afecta a la comunitat. És a dir, que cadascú faci el que cregui amb el seu cos i amb la seva edat, o en funció de la seva edat, sempre i quan no afecti la col·lectivitat. Conduir és un acte de molta responsabilitat.
que, per tant, no et permet aquesta llibertat individual. Perquè tu, quan cada cop que agafes un cotxe et poses a la carretera, estàs posant en risc sempre, vulguis o no vulguis, la teva vida, però sobretot la dels altres. No és més el que puguis fer tu o que tu puguis conduir bé, sinó el que puguin fer els altres amb un error seu. Clar, aquí hi ha un discurs important. Hi ha un tabú amb el fet de dir ja no puc conduir? Clar, i tant. I per què costa assumir-ho, això?
Bé, costa assumir-ho perquè volem ser independents fins a l'últim moment, fins que el cos ja ens diu, no, escolta, ho has d'admetre d'una vegada, que hi ha fuites, hi ha imprecisions i que ja ets gran, i costa assumir aquesta edat.
Però, més enllà d'això, és molt important que les autoritats siguin les que marquin també certs límits en segons què. I jo, sota el meu parer, no vol dir que una persona de 80 anys no pugui conduir o no estigui preparada per conduir, ull. Però hi ha un tema que són reflexos, hi ha un tema que són, en fi, arrades que es poden cometre de forma involuntària.
I que un cop s'encomeses, ai, jo no ho volia fer, jo no ho sabia, però ja estan comeses, no? I per tant penso que s'ha d'acotar, s'ha de marcar un límit d'edat en la qual no s'ha de renovar el carnet i s'ha de retirar el carnet a certes edats. Quina edat seria, per exemple? 70 anys, per mi. Sí? Sí.
Sí. Si vols, vol apurar 72 anys, 73, com molt. No aniria més enllà. Ja sé que això, evidentment, ara aixecarà ampolles i que molta gent dirà que se senten perfectament capacitats, que quan vas a parar, que hi ha gent que amb 80 anys està perfectament, tot el que vulguis, però estàs perfectament fins que en un moment no ho estàs.
en què falla qualsevol part del cos, que tens un despiste, que es diu, en fi, poden passar 40.000 coses. I de la mateixa forma aquesta forquilla que jo marco als 72 anys, per dir alguna cosa, també et dic que crec que és una aberració avui en dia amb la immadoresa que té la joventut donar-li un carnet a una persona amb 18 anys. Jo crec que hauria de començar-se als 25 anys.
Ja sé que és molt dur el que estic dient, és una opinió molt particular, evidentment, però jo faria a partir dels 25 anys, perquè vull dir que una persona amb 20 anys té la maduresa d'una persona de 15 o de 13, aquesta és la realitat, per tant, a partir de 25 anys, i fins als 72, si vols 75, marques 75, si vols, ja t'ho amplio 3 anys més, però no més enllà.
No són les capacitats de cada persona, però, i per això es fan, i ara aquí obro un altre meló... Molt bo i molt delicat, també. Cada cop que s'ha de renovar el carnet, aquestes proves de capacitats en què hem d'anar amb un centre autoritzat perquè ens diguin, sí, vostè pot renovar el carnet. Els centres autoritzats són màquines de fer diners, en el sentit que...
Si m'equivoco, que algú truqui i ho digui, però us ho dic en sèrio, siguem realistes i siguem sincers. Tu l'has fet mai, allò que has d'agafar com un accelerador? És com un videojoc. I te n'en surts? Sí, però aquest no és un problema. Jo ho dic perquè jo no me n'en surto. Jo amb els videojocs sóc un negat, no en tinc ni idea. I m'acostumo anar sempre per fora del camí marcat, però el carnet el renovo.
No, no, perdona, és que aquí hi ha el tema. Qui no renova el garnet? Digue'm quin percentatge de gent no renova el garnet. A aquestes empreses els interessa facturar i, per tant, tothom que entra per la porta d'aquesta empresa surt amb el garnet renovat perquè, si no, no cobren. Punto pelota. És el que hi ha. L'altra cosa és que hagis de...
jugar a un videojoc, dic jugar que ningú ho tregui de context per passar aquesta prova ho facis bé o ho facis malament no ho sé, potser algun dia podríem preguntar per què hi ha aquesta prova en concret que es fa per acreditar que algú pot conduir o no
No sé per què es fa... No en tinc ni idea. Més o més conduir un cotxe amb cada mà. Vull dir que... No sé, no tinc ni idea de què respon, però evidentment si existeixes que respon a algun tipus de reflexes o de... Això un psicòleg tu podria dir, perquè és un tema, suposo, de... De dreta a esquerra i de... Exacte, exacte. Vull pensar... Estic segur que un psicòleg tu respondria a la perfecció, perquè al fons són tests psicològics, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que...
L'essència és aquesta, però reitero que digue'm tu quanta gent suspèn, quanta gent no renoven el carnet per anar. El control és el que és. Aquí es van anant prolongant i renovant carnets sense cap tipus de problema, però encabat a la carretera tenim gent inconscient
de gent inconscient n'hi ha totes les edats no estic dient que dels 26 als 74 la gent sigui conscient però tens la caràctera plena de gent que amb 20 i pocs anys els agrada molt córrer i van molt distrets perquè estan tots emparats i tens gent de 70 i escaig que tot va molt bé fins que deix de funcionar i un dia falla un reflexe no cal esperar que falla un reflexe un dia no cal esperar que hi hagi un despiste un dia perquè quan tens un despiste o falla un reflexe
hi pot haver l'accident a sobre. És el que et deia abans, no és el que facis tu, sinó el que pots fer els altres. No és que tu condueixis bé, és el que et pot fer un altre que no està conduint bé. És realista limitar aquesta edat per poder conduir quan o no hi ha alternatives de transport o quan les alternatives de transport...
Van fatal. El problema és que d'anar en paral·lel una bona política de transport públic. Aquesta és una altra. És evident que hi ha molta gent gran que condueix per anar al tros, hi ha gent gran que condueix per anar al poble o a la ciutat. És cert que si hi hagués transport públic ben comunicat per anar dels pobles a les ciutats això no passaria.
És que fins i tot, per mi, encara que sigui un recorregut curt, el típic senyor que se'n va, i torno a posar l'exemple del tros, que se'n va el tros amb el cotxe, en aquell trajecte que fa, que això parlem de moltes persones grans, està posant en perill la seva vida i les d'altres persones.
És un exemple molt tonto, si vols, però hi ha moltíssims casos com aquests de agafo el cotxe un moment, l'agafo només un cop al mes, després hi ha la gent que condueix molt lenta i que posa frenètica la gent que condueix molt ràpid. Cada persona és un món i cada món és una conducció diferent. Estem en un món en tot ha d'anar ràpid, on la gent va...
a molta més velocitat del que hauria d'anar i en què la gent està frenètica perquè està estressada, perquè no sap viure el dia a dia i està amb els nervis a flor de pell. Llavors tot li molesta, tot és irritable, veure algú que va lent i comença a depitar-lo com si s'acabés el món...
Sí que és cert que tenim una cultura molt lligada precisament al vehicle. Potser costa tant també de deixar de conduir o de fer deixar de conduir, perquè els mateixos familiars això ho poden dir a una persona gran, que al final quan se li comunica o se li intenta fer entendre que no pot conduir és com si perdés una part de la seva identitat. Sí, exacte, però hem d'assumir que ens fem grans i que hi ha un límit per tot. El problema és aquest, el problema és voler assumir fins a les últimes conseqüències que els anys passen però per nosaltres passen en va.
i que podem conduir tota la vida i que podem fer totes les coses tota la vida. És com la gent que resigna a posar-se ulleres quan sap que li toca posar-se ulleres. Això ho hem vist moltes vegades, eh? És l'exemple més clar, no? És la negació dir, escolta, amb el cos s'està envellint, perdo facultats i, per tant, m'hauré de posar ulleres, no podré conduir, no ho sé, m'hauré d'engegar, com abans no feia la calefacció perquè ara passo fred a casa... En fi, hi ha coses que són fruit del pas dels anys i això ho hem d'assumir tots. El problema és no assumir-ho.
Tu deixaries de conduir amb 72, 75? Sí, sí, sí. Evidentment, perquè penso que ha de ser així. Una altra cosa, tornem a entrar en el tema de les polítiques, eh? Fem pàrquings disuasoris a les entrades de les ciutats perquè hi hagi un transport públic i, per tant, fem que tota la gent que condueix el cotxe pugui anar pel mig de les ciutats amb un transport públic...
Comuniquem bé els municipis, fem una bona xarxa, una bona infraestructura viària i ferroviària, ja no entenem en el tema ferroviari, però en el tema dels transports públics d'autobusos, fem una bona xarxa que comuniquin tots els municipis de forma molt més, molta més prioricitat que no pas ara, que arriba un autobús cada cinc hores, dos autobuses al dia, fem-ho bé, fem-ho bé i facilitem a la gent de totes les edats que pugui utilitzar el transport públic.
Reflexionem, sisplau, reflexionem. Òscar Ramí Dulcet, gràcies per compartir aquestes elements amb nosaltres. A vos, mestre. Que vagi molt bé. Igualment. Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de programa. Tenim una petita pausa, però abans un clàssic, pàgina musical en català. Avui descobrim Àlex Pérez, que després d'anys treballant com a compositor i productor per a nombrosos artistes, ha decidit centrar-se
en la seva carrera com a cantant, com a músic, el punt de partida d'aquesta etapa és què passaria una col·laboració amb Ginesta, una de les bandes més destacades i també amb més projecció de l'escena catalana del moment. Sona d'aquesta manera. Sobre el meu coixí una pestanya Tens el mal costum de marxar quan arriba el matí I ara que poso les llargues Només tinc el dubte de veure si vols venir
He passat les nits saltant teulades, però ara em vull quedar aquí. Què passaria? Si el món deixes de girar i en aquest moment durés tota la vida. S'obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Que la sort de trobar-nos no sigui només cosa d'uns dies.
Nosaltres fem ara una petita pausa, els emplacem per seguir connectats i connectades a la seva ràdio de proximitat perquè de seguida ens hi tornem a posar, moltes més històries personals i properes. Fins ara.
i les nits saltant taulades. Però ara em vull quedar aquí. Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els ulls de mig per tot per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Què passaria?
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. El govern posa a disposició del sector porcí 10 milions d'euros. Amplia plaseu més per afrontar la crisi de la pesta porcina africana. Un paquet ajudes que s'assuma als 50 milions en crèdits habilitats per contingències d'urgence. Heu explicat avui la consellera d'Economia, Alicia Romero.
El que fem és posar a disposició i cercar els recursos necessaris dels fons de contingència i de tots els departaments aquesta línia de 10 milions ampliable i 10 més. I això el que farà és estar obert per veure quina resposta donem econòmica als productors, a les explotacions. En tot cas, en aquests moments no tenim cap compatibilització de recursos econòmics ni de conseqüències econòmiques. Quan les anem tenint, evidentment, actuarem.
I el govern espanyol destinarà 1.300 milions d'euros a implantar el cotxe elèctric. 400 milions seran d'ajuts directes per la compra d'aquests vehicles i els gestionarà directament l'executiu central i no les comunitats autònomes com fins ara. Aquest full de ruta per als propers cinc anys planteja una regulació més amigable i incentius per fer més econòmic el vehicle elèctric fabricat a Espanya. Ho ha explicat el president del govern, Pedro Sánchez.
Moves Corredores, que va a estar dotado con 300 millones de euros y que va a contribuir al despliegue de puntos de recarga en las denominadas zonas sombra, es decir, aquellas carreteras donde aún no hay los puntos de recarga necesarios que exige la utilización de los vehículos eléctricos. Y para conseguir que se acelere ese despliegue, será necesario seguir contando lógicamente con las comunidades autónomas, con los ayuntamientos, para que trabajen conjuntamente en esta misión y que agilicen los permisos que quedan.
Un pla que preveu 25 mesures per transformar el sector de l'automòbil que genera, recordem, el 10% del PIB estatal i dos milions de llocs de treball directes i també indirectes.
Més qüestions. Una cinquantena de vigilants de seguretat del metro a Barcelona s'ha manifestat davant del Parlament per reclamar millores laborals. Aseguren que són pocs i que sovint no donen a l'abast, de manera que es veuen obligats a patrullar sols. Això els fa més vulnerables davant les nombroses agressions que pateixen. Tot just fa 10 dies, un vigilant va ser agredit per un grup de joves armats que li van obrir el cap i va necessitar 12 punts de sutura.
I el sector de l'hostaleria va arribar ahir a un preacord per poder evitar anar a la vaga. El document preveu un augment salarial del 15% en 4 anys, la possibilitat d'acumular el dia de descans setmanals per als fixos discontinus i indemnitzacions a 14 dies per any treballat en finalitzar els contractes. Ara haurà de ser ratificat per assemblea.
I Barcelona escollida finalista per ser capital europea del comerç a proximitat l'any que ve. Les altres candidates són Saragossa i Utrecht. La Unió Europea de rebre ara una proposta del programa d'activitats per decidir-ho.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Encara en el segon tram de programa, ara que venim d'aquesta petita pausa. Gràcies per no haver desconnectat en altres. És dimecres, 3 de desembre, i la platja d'Altafulla ja està rebent la sorra provinent de Torre d'Embarra, que s'hi evoca al llarg d'aquesta setmana per reforçar especialment el tram central del passeig de Botigues de Mar, la zona del portí i l'espai davant del parc de Bora Mar.
L'Ajuntament de la Fulla gestiona la distribució amb un cost de 30.000 euros i calcula que s'hi abocaran uns 7.000 metres cúbics de sediments, la meitat dels previstos. La qualcaldessa i regidora de Medianient, Alba Muntada, recorda que aquesta aportació té un efecte temporal i que l'altra meitat arribarà a l'abril quan el mar acostuma a estar més estable i ja s'encada la temporada turística.
De fet, el moviment de sorra forma part del conveni que obliga el port de la torre a compensar les platges situades al sud per l'impacte que genera en el moviment natural de sediments. I en paral·lel, el consistori i el de Follenc treballen solucions de més abast per reforçar la resiliència del litoral, com la possible instal·lació d'un espigó submergit i la permeabilització dels extrems del passeig. Mentrestant, a la torre, l'extracció de sorra ha començat a la zona més propera a l'espigó del port, on s'acumula de manera natural. Des d'allí,
Es carreguen els camions que traslladen el material cap a Altafulla. Explicat això, tal com ja els vam avançar en el programa d'ahir, en què justament vam entrevistar la coalcaldessa d'Altafulla, ara de seguida saludarem el capità del port de Torredembarra per tractar tot aquest assumpte.
que farà el nostre company Josep Sánchez. I d'aquí una estona també conversarem amb Gerard Jofre, altrament dit Reugénio, que aquest dissabte actuarà al casino municipal de Roda de Barat. Això és Baix Gai al Dia. Gràcies per escoltar-nos. Ara seguim.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Parlem amb l'Oriol Milà, capital del port de Torre d'en Barra, per conèixer els detalls d'aquest inici de l'operació d'extracció de sorra, que tot just ha començat aquest dilluns. Bon dia. Bon dia. Una mica, com s'està produint tot ara, aquestes primeres hores? Com ho esteu veient? Bé, bé. Això és una actuació que ja està prevista des de feia uns mesos i...
i per tant estem complint dintre dels requisits del nostre títol concessional en extreure unes sorres dintre d'un espai de la platja de la Paella
i transportar-les al lloc on la demarcació provincial de Costes ens ha demanat que ho transportem, que és a Altafulla. Per tant, això està dintre d'aquest marc de compliment legal que totes les concessionàries tenim, però també pel qual totes les concessionàries estem intentant lluitar que...
diguéssim, de negociar o, si més no, d'excloure del títol concessional en el cas de Torredembarra, perquè realment no obeeix a cap, nosaltres entenem que no obeeix a cap criteri o argument
científic, tècnic i inclús econòmic, com hem vingut a explicar diverses vegades. Llavors avui comencen aquests treballs on en aquesta primera fase s'extrauran 7.000 metres cúbics i estarem pràcticament uns 10 dies fent-ho, transportant aquestes sorres,
a la platja de la zona del Fortí d'Altafulla, des de la paella a la platja del Fortí d'Altafulla i allà serà ja el propi ajuntament d'Altafulla que se n'encarregarà de l'estesa d'aquesta sorra al llarg de la platja i de consolidar els seus criteris en funció de les necessitats que entenc que té.
Per tant, són 10 dies de feina, entenem que fins a finals de la setmana vinent, per aturar aquests 7.000 metres cúbics. Per tant, tot el que hi ha festes adelenques i tot, ja s'hauria acabat tots els treballs, no? Sí, sí, i tant. Estem parlant d'uns 10 dies, 12 com a molt. Estem parlant d'una extracció molt petita, 7.000 metres cúbics no és pràcticament...
no és un volum molt important dintre del que és les volumetries que s'utilitzen a la regeneració de platges. Pensem que quan Altafulla es va artificialitzar la platja l'any 93 aniran a dipositar 300.000 metres cúbics i en anterioritat a finals dels 80 160.000 metres cúbics més. Si estem parlant d'una platja de 460.000 metres cúbics,
Perquè algú va pensar que així podria funcionar aquesta estructura després de totes les afectacions que se li han produït en aquesta platja al llarg dels últims 40 anys. De 7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim, a nivell d'inversió, a nivell de gasto, a nivell de...
d'esforç econòmic, per un port com el de Torre d'Embarra és absolutament insostenible tenir que fer això d'una manera regular a nivell puntual. Entenem que si aquesta és una solució per després assentar-nos i negociar i replantejar, sobretot el títol concessional, que entenem que no està ben escrit o que no està ben plantejat
i que inclús entenem que probablement algun dels arguments que utilitza són arguments més aviat generals i que no afecten a la idiosincràsia a nostra costa, doncs estem oberts a complir en aquest títol. Però evidentment això ja ha d'haver-hi un canvi,
A nivell ambiental entenem que no té cap tipus de sentit, és el contrari. Segurament afectarà aquest tipus d'actuacions a les comunitats biològiques de l'entorn, sobretot més de la platja d'Altafulla. Afectarà la pròpia platja de Torre d'en Barra. Pensem que són dues platges que estan actualment estabilitzades i, per tant, qualsevol actuació que es faci es desestabilitzaran.
d'una manera o altra passarà, i a més a més el que volem és, sobretot, mostrar la realitat d'aquesta situació. Penseu que ara ja hem obtingut les primeres dades d'un encàrrec que vam fer a l'IH Cantabria, a l'Institut
de Hidràulic Ambiental de Cantàbria, el que era l'Institut Geogràfic de Cantàbria, amb el professor Raül Medina, que avui en dia és probablement la persona de referència del que és l'oceanografia, la hidrodinàmica i l'enginyeria costera, no només a l'estat espanyol, sinó un dels pioners d'Europa.
on les conclusions han sigut força interessants, que de manera taxativa han afirmat que en port o sense port de Torre d'Embarra, la platja d'Altafulla tindria la mateixa problemàtica que té a dia d'avui. Probablement per tot aquest passat d'afectació important, des de la presa del riu Guaià, la falta d'importació de sediments, des de la construcció del dic exempt,
d'aquest espigonet que està davant de la Roca del Gaià, que ha produït afectacions de l'escolació de la pròpia sorra artificial que s'ha anat instaurant, de l'extracció que va haver-hi intensiva en aquesta platja durant molts anys, arrel de la fàbrica de la Roca del Gaià també, i per altres motius de temes de la construcció.
I per tant, en aquesta realitat, més la que nosaltres portem a nivell sobretot d'estudi hidrodinàmic, on són dues platges, tant la d'Alta Rodambarra com la d'Altafulla, independents a nivell dinàmic, podem demostrar que el port no té cap tipus d'afectació en aquest sentit i que per tant la problemàtica d'Altafulla, que evidentment existeix i que
També hem de ser sensibles perquè evidentment tothom vol resoldre la problemàtica que té actualment a la costa. Doncs la puguin solucionar, però diguéssim...
amb fons que no siguin d'una privada, que en principi no intervenim en aquesta situació. Sobre això, quan va haver-hi la reunió el mes d'octubre amb totes les parts implicades, suposo que portàveu aquesta demanda de canvi de la concessió. No sé quines...
Sensibilitats vau trobar per part de les altres parts per atendre aquesta petició vostra de canviar tot el tema de la concessió. Si veieu certa perspectiva que aviat pugueu aconseguir resultats. Bé, aquesta reunió era, bàsicament, l'objectiu d'aquesta reunió era, primer que tot, explicar que el port continuaria, com ho ha fet sempre, aplicant, no? És a dir...
el seu títol concessional, i que, per tant, aquest projecte que s'havia enviat endavant, portar-lo a terme, però, evidentment, també vam exposar a totes les parts, i no només nosaltres, sinó a Ports de la Generalitat, i és l'organisme que tutela les concessions dels ports a Catalunya, que entén el mateix que Ports de Torre d'Embarra, Societat Anònima,
que s'ha de replantejar aquest tema i que, per tant, s'ha d'instar un canvi substancial del títol concessional en aquest aspecte, en l'aspecte de dinàmica, d'afectació de la dinàmica. Perquè el port realment no és un element important en això. Evidentment, qualsevol estructura que es munti a la costa, però no només un port, sinó un passeig, on dic exempt, la falta de sediments per una presa...
Qualsevol activitat que hi pugui haver-hi al mar sempre tindrà una afectació. Però aquesta no és la nostra. Aquí nosaltres no som protagonistes d'aquesta afectació de la platja d'Altafulla. Llavors, sí que vam instar, vam parlar de que instaríem aquesta modificació i que això ho havíem de parlar. I per part tant de la subdelegació del govern com per part dels serveis provincials,
de la demarcació de costes de Tarragona van acceptar d'obrir una taula d'aquest tipus. Evidentment, amb qui vam tenir més recolzament en aquest tema des de Pols de la Generalitat i des de la política litoral de muntanya i de costes, de litoral, de polítiques de muntanya i litoral,
que entenen perfectament que hi ha d'haver-hi un canvi en aquest sentit, una anàlisi d'aquest títol concessional que es va formular a finals dels 80 i que en aquella època no hi havia suficient criteri ni arguments com per decidir en termes de dinàmica litoral quines eren les factacions o no a través de models numèrics que eren
molt primitius. És a dir, partim d'unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades. I no només ho diu el Port, sinó que també ho diu aquest informe de l'Institut Hidràulic Ambiental de Cantàbria. I per tant, això no ho podem menys tenir de cap manera. I a més, no només és una actuació que
que no aporta pràcticament solucions a la platja d'Altafulla, sinó que a més a més està afectant a la platja de Torredambarra, de la qual també, evidentment, l'Ajuntament va reclamar actuacions per reposar aquesta platja,
i la primera actuació que s'ha de fer és no tocar-la aquesta platja és a dir, és una platja que està estabilitzada ja no s'ha de tocar aquest aspecte en fi quan parlem de per exemple que s'acumula l'acumulació de sorra que hi ha a l'Espigó
Això implica que sí que s'hauria de... O sigui, que a la platja Torre del Mar sí que hi ha una acumulació de sorra perquè hi ha l'espigó i s'hauria de redistribuir en alguns moments en concret, més enllà del que diu la concessió. O, pel que em dius, ara entenc que està estabilitzada i no s'hauria de fer cap moviment. Clar, amb una platja estabilitzada,
Si, a més a més, té un volum de sorra important com a Torredembarra, no fa falta tocar-la, jo no ho faria. Almenys aquest és el meu consell. En tot cas, aquesta acumulació que ha provocat el port en el dit de Llevant, si alguna afectació pot arribar a tenir,
és a la pròpia platja, és a dir, hi ha hagut una basculació de la sorra en aquest punt, però és a la pròpia petja de Tarro d'en Barra, no una platja que trobem més al sur, que tenia una naturalesa totalment diferent, no sorrenca, sinó de còdul, era un codolà, no? I per tant, doncs,
Si la platja ara s'ha estabilitzat en aquest aspecte, no sé quins arguments hi poden haver-hi vàlids com per retocar aquests volums. Són els que pertanyen a aquesta platja ara. El problema que tenim avui en dia és que, evidentment, la platja d'Altafulla actualment també hem averiguat que està estabilitzada, però estabilitzada amb tota una sèrie de punts artificials que la perjudiquen. I Torredembarra està estabilitzada
amb alguns punts artificials que no l'han perjudicat. Llavors són dos escenaris diferents que parteixen d'actuacions artificials. Uns els hi ha anat bé i els altres no els hi ha anat bé, per dir-ho d'una manera. El que no podem és aglutinar aquests elements artificials
que han provocat, diguéssim, afectacions importants a la platja d'Altafulla, uns que no pertanyen, com el port. Pertanyen què? El dic exent, la presa, no? I una renaturalització d'algú que no pertany a la naturalització ancestral de la platja, que era de pedra o de còdul. Sí que hi havia algunes disposicions de sorres, amb alguns punts determinats, però aquestes regressions, per exemple, com la que té el Fortí,
la zona del Fortí d'Altafulla, obeeixen més aviat a altres factors ambientals que han canviat. Segurament bé pel canvi climàtic o per altres raons, com per exemple la falta d'aportacions de sorres provenients de sur, per les mitjornades. Tots sabem que a les últimes dues dècades
el nivell de mitjornades ha disminuït considerablement. I això no només ha passat al Tafolla, sinó ha passat a la platja llarga de Tarragona, a la platja de Rodavarà, a altres platges, a aquestes platges nord, que s'han vist, això és una hipòtesi, però s'han vist més afectades aquests últims anys i coincideix que és per falta de temporals de sur, de temporals importants de sur. Per tant, si nosaltres el que volem ara és mínimament dignificar un litoral
que ha estat totalment artificialitzat des dels anys 90, sobretot, i volem dignificar-lo mínimament, hem de buscar solucions menys polítiques i més científiques. I per tant, per això el primer que hem de fer és conèixer com funciona el litoral. Que això, de moment, ho està fent Port Torra d'Embarra. Espero que també ho facin els altres ajuntaments, però Port Torra d'Embarra ho està fent.
i fins en quin punt li correspon a Porto Radambar ara fer estudis i solucionar el que és el problema de tots. A més a més, Porto Radambar, com a entitat, crec que ja és reconeguda la seva implicació i sensibilitat cap al medi ambient, perquè alguns parlaven de no, és una estructura que ha de fer actuacions...
per, com a contramesura, a la seva construcció. És a dir, nosaltres ja ho hem fet, ens hem gastat un milió d'euros fent el biotop. El famós biotop de Torre d'en Barra, que pel que no coneixin és una superestructura que hi ha davant de la costa, a menys 36 metres de profunditat, que s'eleva pràcticament a 22 metres d'alçada, tan gran com un camp de futbol, 5 pisos d'alçada, d'esculleres de carbonat càlcic, amb la funció...
de regenerar els espais biodegradats de l'entorn. Que algú m'expliqui quin port de la costa catalana incloc Barcelona i Tarragona, ports d'interès general, ha invertit tants diners en compensar, diguéssim, el que és l'afectació artificial al llarg de la costa. Que algú m'ho expliqui, que algú m'ho digui. Probablement és un exemple el que ha fet Torredambarra i el seu port en aquest aspecte.
Per tant, que no en diguin ara que hi ha unes platges que a més a més també hem de correspondre, perquè primer, ni hi ha arguments científics, ni tècnics, ni ambientals en aquest aspecte, i a més a més perjudica d'una manera severa el que seria la seva afectació econòmica,
i operativa també que té aquest port o qualsevol de la costa. Sí que és cert que hi ha ports a la costa, que no és el cas de Torredembarra, que tenen una afectació a les aigües posteriors en el contradic, però no és el cas de Torredembarra. Per tant, doncs, canviem aquesta situació, busquem solucions per la problemàtica que hi pugui haver-hi a la costa, però no a costa.
diguéssim, d'organismes que no som afectadors. D'una banda, parlaves de l'esforç econòmic que suposa, aquesta operació que s'està fent ara...
quant costa pel port, i es parlava també que a la primavera podria haver-hi una segona extracció, no sé si això ja ho contempleu com a possibilitat a l'hora de fer els vostres comptes. Nosaltres de moment ens reservem, evidentment, el tema de la inversió que estem fent, això probablement en un futur ja ho explicarem, com bé dius, és una actuació...
que es divideix en dues subactuacions, primer que tot ara hi ha 7.000 metres cúbics abans que acabi l'any, aquest era el compromís amb l'administració arrel d'aquesta última reunió, i l'altre 7.000 metres cúbics més a la primavera. Evidentment, aquest tipus d'actuacions econòmicament són molt perjudicials per les concessions portuàries com la nostra, és a dir, són ruïnoses, és impossible la viabilitat
d'un port amb aquest tipus d'actuacions. Per tant, això l'administració ho ha d'entendre, l'administració estatal, sobretot. I és que, al cap i a la fi, qui ha volgut o qui ha ordenat aquesta actuació. Això és inviable, poder fer això tots els anys. De fet, nosaltres ja feia molts anys que el port no actuava. Pensàvem que era perquè, sobretot des de l'administració,
Catalana s'entenia al llarg del litoral que aquest tipus d'actuacions eren insostenibles econòmicament pel seu teixit portuari. I ara, de cop i volta, hi ha hagut aquesta voluntat. És la primera vegada que porto hora d'embarra de portar sorres a Altafulla. Fins ara, fa pràcticament més d'entre 20 i 15 anys, fèiem...
Una recirculació d'aquestes sorres que quedaven aquí a la platja de Baixamar, pel que la primera llevantava es tornava a portar, perquè evidentment desestabilitzàvem la platja i la platja buscava la seva estabilització per ordre natural. Per tant, era llençar també diners constantment. No sé si l'administració entén que la concessionària i la privada es pot permetre llençar diners cada any amb unes sorres que després ningú sap on van i que probablement
si s'utilitzen per regenerar platges des del punt de vista artificial, és possible que viatgin en llocs on tampoc els hi pertoca. És a dir, a vegades es pot considerar potser aquestes sorres com un propi residu. Si nosaltres tenim una platja que no és sorrenca, que l'artificialitzem amb sorra, o pitjor, amb saulor, que és terra de cantera,
i a les llavantades la fan desaparèixer, és possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar, on, per exemple, hi pugui haver-hi Posidònia. Perquè en l'ordre natural d'aquell fons està acostumat a no rebre, per exemple, transport de sediments. Si nosaltres el que fem és abocar sorra en una platja on prèviament ja no existia un transport de sediments d'aquesta naturalesa, és possible que vagi a parar en punts on no li pertoca tampoc. És a dir...
Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions. I és el que no hem fet. Hem pres decisions per motivacions polítiques, probablement, i no per motivacions ambientals, naturals, o de la pròpia gestió del litoral, que necessita, malgrat que l'hagim artificialitzat.
però haurem de buscar un equilibri i aquest equilibri és el que
el que nosaltres abuguem. I ara sí, per tant, sobre l'operació que ha començat avui, estem veient que cada moment les màquines estan extrayent de la zona que hi ha entre els dos camps de Dunes, a tocar de la mateixa línia de mar. En quant a la zona d'extracció de sorres, més o menys, què serà? Serà això durant els 10 dies o com es distribuirà? No sé si això ho heu establert vosaltres o com anirà.
La zona d'extracció, bàsicament, va del dic de Llevant del port, a pràcticament el carrer del passeig de Mediterrani, diguéssim, de la pròpia batge de la Paella, en aquest tram,
estem parlant de la sorra que arriba a la línia de mar. Aquesta llengua de la línia de mar seria la que extrauríem d'aquí 7.000 metres cúbics. Això no vol dir que l'extraguem tota, tota són 14.000.
D'aquesta zona extrauríem aquests 7.000 metres cúbics i intentarem fer-ho de la millor manera possible per perjudicar de la manera menor possible la pròpia estructura de la platja. Perquè recordem que aquestes extraccions que hi ha hagut els últims anys, que no ha fet per Torredambarra, que ha fet el Ministeri,
Sospitem, o almenys l'Ajuntament crec que ho té bastant clar, que ha afectat part d'aquesta platja i, a més a més, ha creat uns clots que han provocat una afectació important a la pròpia estructura ambiental.
i en la pròpia àrea de serveis, per exemple, esportius que tenim durant l'estiu. Per tant, l'ideal de la naturalesa sempre és no tocar massa, deixar que les estructures s'estabilitzin, les hàgim artificialitzat o no, i si realment hem creuat línies vermelles d'artificialització, hem de ser...
conseqüents amb nosaltres mateixos i hem de buscar solucions importants, no? No diguéssim parxes, com els que des del port de Torrembarra entenem que s'estan utilitzant per resoldre aquests problemes de la gestió del litoral. Llavors, per tant, tots entenem que evidentment hi ha uns interessos, tots sabem que gran part d'aquest litoral es va construir...
el projecte turístic i econòmic damunt d'un escenari totalment artificial, que ara no hi ha diners per recuperar-lo, com hi havia en els anys 90, no volem acceptar-ho i ens trobem amb aquestes problemàtiques. Per tant, a problemes grans s'han de buscar grans solucions i això és el que al ser humà li costa o no vol afrontar.
Oriol Milà, capital del Port de Torremarra, gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres, com sempre. Fins una altra.
Aquest dissabte al casino municipal de Roda de Barà acollirà l'espectacle Re Eugenio. Serà càrrec de Gerard Jofre, fill del mític humorista, amb qui avui tenim el plaer de parlar. Gerard, molt bon dia. Bon dia, Sònia, què tal? Doncs Gerard, encantats de parlar amb tu, evidentment. I molta gent et coneix, no?, per mantenir viu el record del teu pare, però ens agradaria saber quin és el primer record que tens d'Eugenio com a pare, més enllà de l'humorista.
pare, com a pare, moltes converses, molt dir el meu nom, molt cridar-me, és el record que tinc d'estar amb ell, d'acompanyar-lo, de tindre, bueno, dels valors que diem, els valors
que és el que recordo d'ell, la seva bona forma de fer. O sigui, s'anticipava a moltes coses. A casa era tan semblant al personatge d'escenari o hi havia un Eugenio totalment diferent? No, quan parlava i deia els valors i tot era perquè era una persona fèria. No, era molt similar. L'escenari a casa...
No, no canviava gaire. O sigui, era un tio, sí, divertit, però era... la serietat estava present amb ell. Com neix a Reugénio, Gerard? En quin moment decideixes que volies pujar dalt d'un escenari per reviure aquell humor, com dèiem, tan mític?
Bé, aviam, com és l'Eugenio? Jo, durant molts anys, he pogut mantindre aquesta flama encesa, que recordessin com era no el meu pare, sinó la meva mare. Arriben a la meva vida diferents personatges que interpreten l'Eugenio, les mítiques actuacions dels anys 80,
I arriba un moment, quan una vegada he fet la pel·lícula, he reviscut escenes que ja vaig viure de petit, que el cos em demana, o sigui, perdo la por, la por, no? Allò de què haries si no t'oblidas mieto? Doncs és una mica el que jo em trobo, no? Llavors és quan decideixo...
Pujar a l'escenari, però no a reviure el meu pare. Jo crec que l'homenatge està més que fet durant aquests anys. L'homenatge me l'estic donant a mi, el fet que, per fi, durant molts anys, alguna cosa que realment m'apassionava, perquè he viscut amb ell, l'acompanyava i tot, però no m'atrevia a pujar a l'escenari. Arriba d'una forma totalment natural a l'hora de perdre-li la por.
Perquè, a veure, reproduir la veu, el tempo, la presència d'Eugenio, no crec que sigui fàcil, no? Com ho treballes, tot això? Tampoc és la intenció, eh? O sigui, no és la intenció ni de recrear el tempo, ni recrear la veu, ni recrear el silenci. És que no, torno a repetir-te, jo ja vaig imitar el meu pare, ja ho vaig fer.
amb una sèrie d'actors. O sigui, no estic ni intentant recrear... O sigui, estic més a prop d'Eugenio que de Chiquito, lògicament. Però que no és la intenció d'imitar el que més vull, crec que és imitar-lo. Però el que està interioritzat amb mi no tinc ni que evitar la veu, perquè és innat en aquest sentit.
La funció especial es diu, hi ha algú? Què simbolitza per a tu? Què simbolitza? Ara hi ha algú, però és que ara hi ha algú, ara hi ha algú en cima d'un escenari que sóc jo i que també representa un mític acudit del meu pare. Quina és la reacció del públic més jove? Bé, jove a què es refereixes? La gent, per exemple, que no coneixia, que no va viure a l'època d'Eugenia.
La veritat és que la reacció que té és que... La gent que ve, perquè clar, jo tinc un públic que va des dels 30 anys fins als 80, són persones que d'una manera o d'una altra, el de 30 no l'ha vist, però sí que té encara per cas algun caset o alguna cosa. Llavors...
és el que realment... Tornem a les coses que han passat, no? O sigui, l'humor d'aquella època, no? Clar, avui en dia ha sigut tot molt més ràpid, i a mi el que m'agrada és dosificar això, no? La gent s'ha de deixar respirar, no? O sigui, la veritat és que són tants anys els que jo porto veient la reacció del públic quan...
quan jo estava fora, entre bambalines, que el que veig ara és... Jo el que agraeixo ara de veure el públic, però no sé si tenen 20 anys o en tenen 80. Què sents quan estàs damunt l'escenari? Pau. Pau.
Jo recordo que el meu pare era una cosa que li posava molt nerviós abans d'actuar.
i dic que va ser un dels teus silencis, no? Com un on de riure del que expliques, no? Per tant, tot va patir. Era algú que per mi intento posar-me una mica nerviós, però és com si hagués d'estar en el lloc que ets d'estar en el moment que ets d'estar, no? O sigui que no és algú que...
O sigui que, a part que passa el temps com els avions, volant, que dius, ostres, com pot ser que s'hi ha passat una hora, no? O sigui que no, és una cosa que, bueno, és un somni complet, no? O sigui, sapia i gaudi, viu amb feina, això, puja a un escenari,
estan fent ribes de més. Per mi això és un luxe de feines. Aquesta actuació que es farà aquí a Roda és un benefici d'ESI, la Fundació Esport Solidari Internacional. Com es va establir aquest contacte, Gerard?
Jo, la veritat és que a través del Josep Madonat, que és el president de la Fundació, la veritat és que és una persona a la qual jo estimo molt, perquè són uns quants anys que ens coneixem, i es va donar l'oportunitat.
de poder venir aquí a Roda, i hem dit que fem alguna cosa abans de Nadal i fotem una actuació per donar a conèixer, a part que és un lloc on jo havia estat, jo he estat durant molts anys venint, i que també es feien a casa de Lluís del Rosari aquelles mítiques actuacions, un cop a l'any, on anaven tots els grans, allà havíem estat alguna que trobem.
I què t'ha motivat personalment a col·laborar amb ESI i amb aquesta tasca social? Bé, la veritat és que soc una persona que m'ha de col·laborar per qualsevol tipus d'actes a nivell solidaris i m'ha motivat el fet que crec que és una bona causa ser la feina que hi ha darrere d'aquesta associació, aquesta ONG, i que ho faria les vegades que calgués.
Creus que el teu pare estaria orgullós de veure aquest espectacle, de veure la teva trajectòria i que també serveix per impulsar aquests projectes solidaris? Home, jo crec que sí perquè les coses a vegades a la vida no passen perquè sí no crec en la casualitat crec en l'efecte causa i jo crec que sí que estaria orgullós
Imagino que al llarg d'aquests anys t'hauràs trobat amb fans de l'Eugenio, que segurament t'han explicat anècdotes especials o alguns records, no? Bé, no sé, jo crec que més o menys tothom, d'una manera o d'una altra, té records del meu pare i coneixia el meu pare, no? Unes perquè s'han pres un cafè i un altre perquè cada tarda engegava la televisió i apareixia ell, no? O aquests programes que fan a la 1 o a la 2 que van...
el repeteixem contínuament. La veritat és que sí, que molta gent ha sigut com part de la família, però que ara és de les persones que entrava a casa i era benvingut a tot arreu. Quin és el moment de l'espectacle que més t'emociona o que et fa sentir més a prop d'ell?
Fiques present que jo, el meu espectacle, mira, jo explico sis acudits del meu pare. Començo explicant l'últim que l'he explicat sobre l'escenari.
i a vegades arrel de l'espectacle explico anècdotes i vivències que jo vaig tenir amb ells. Per tant, emocionat i em emociona ara el fet de saber que aquest proper dissabte hi ha aquest event, aquest acte. Això és el que a mi ja em motiva. I el fet que la gent vingui una mica predisposada,
Aviam què veiem. Eugenio només es va dir un, i Gerard només hi ha un. Si el meu pare hagués sigut mecànic, jo a base d'acompanyar-lo, o a base als estius de canviar carburadors,
o si hagués sigut notari, vas-hi estudiar, tenia una noteria, però clar, parlant de que el meu pare eren artistes, i això, per molt que algú vulgui estudiar, o et surt o no et surt. Es porta les venes, no? Ja va d'entro, sí, ja va d'entro. I si el tinguessis assegut a primera fila, què creus que et diria després de veure't?
Ostres, no sé si ho digui a la primera fila. O sigui, complicat. De veritat és que era una persona molt perfectionista. Era una persona... Sempre, evidentment, el tema de plantar les artistes i en aquest concret amb el meu pare, els genys es pensen que sempre es pot ser millor. Llavors, estar a l'alçada d'ells...
és complicat. Però, bueno, aquí s'està fent les coses quan es fan, és l'estona que es fan, no? I jo ho estic fent des del cor. I el fet de fer-ho des del cor, doncs, a mi ja em serveix. Hi ha nous projectes per a Reugénia? Bé, de fet, comencem ara el proper... Bé, a les 6 estem aquí a Guadalajar, però a partir del 14 comencem la gira perquè és per tota Catalunya i llavors ja tenim
Tenim una sèrie d'actuacions marcades. Tenim els teatres de Catalunya i de fora, perquè també hi ha Madrid i Valladolid.
Per acabar, Gerard, algun missatge pel públic que vindrà a veure allà algú i que a més de passar una bona estona recordem que ajudarà a la Fundació Esport Solidari Internacional. Quin seria aquest missatge? Doncs el missatge és que la vida passa molt ràpid.
que sobretot el riure jo crec que és una de les coses més importants. A mi va salvar la vida. I que vinguin sobretot a escoltar. Igual els trans porto 40 anys enrere de la seva vida i que amb l'humor es pot anar tot arreu. I que és important
oblidant-nos de tot el que ens està acompanyant durant tots aquests anys, de les coses que estan passant, sobretot al riure. Creus que riem prou? Bona pregunta. Jo ho intento. O sigui, jo soc de les persones que intento veure la part positiva dins de la dificultat i la duresa de la vida.
I que riem prou. Igual no del que hauríem. No del que hauríem. Doncs Gerard, que riem moltíssim, que l'única part negativa serien les arrugues que ens poden sortir, no?
Això és de ruges velles. Aquest no ha sigut problema. I no riure perquè ens fa vergonya. Hi ha paraules com el t'estimo, hi ha coses que és com si el fet de dir-les haguessin la nostra virilitat i la nostra força. Llavors jo crec que...
que s'ha de ser... Hem d'actuar des d'un altre punt i que el riure el que fa és allargar moltes coses. El riure interiorment mou moltes coses i és salut.
Doncs ja saben els nostres oients, hi haurà aquest espectacle, càrrec d'en Gerard Jofre, i serà, com dèiem, aquest dissabte, 16 de desembre, a les 7 de la tarda, al Casino Municipal. Les entrades poden comprar la mateixa taquilla, no, Gerard? A la mateixa taquilla poden comprar les entrades, sí. I si no, hem fet una conta on es pot fer a través d'un víctim, però amb la taquilla es pot fer perfectament.
Doncs, Gerard, t'agraeixo moltíssim que ens hagis dedicat aquests minuts i que vagi molt bé aquest espectacle i, evidentment, tots els que vindran darrere. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies a vosaltres per dedicar-nos aquests minuts i una abraçada. Que vagi molt bé. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Doncs en el tram final de Baixgallà al dia, avui ens volem centrar en conèixer les veus d'alguns dels guanyadors dels Premis Manyer i Flaquer, perquè el passat divendres, en una gala al Pati del Castell de l'Ajuntament de Torredambarra, es van entregar aquests guardons que organitza l'Ajuntament amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Patrocini de Repsol i el Port de Tarragona.
Avui ens centrem en un dels guanyadors, en concret el de la categoria de periodisme local. La nostra companya Anna Plassa va poder conversar amb en Gerard Bosch, que ha estat al capdavant del treball titulat El poble de l'aigua, que es va emetre a Espluga FM i també a TAC12.
Si voleu recuperar la gala sencera, ho podeu fer a través de la televisió pública del Camp de Tarragona i allà gaudir d'aquest xou que van muntar el Litus i l'Anna Fortuny a l'entrega dels Premis de Periodisme de la Demarcació de Tarragona.
Ara estem amb en Gerard Bosch, ell és periodista, segurament si li veieu la cara us sonaria molt de TAC12, ara ja està amb altres projectes, i és el guanyador, ell i dos companys més, que ara ens explicarà, del Premi de Comunicació Local, Manyer i Flaquer, amb un projecte titulat, amb un documental titulat El poble de l'aigua. Gerard, bona nit, benvingut. Hola, bona nit.
El poble de l'aigua, la situació d'Espluga. L'Espluga ho ha passat molt malament per falta d'aigua, precisament tot i que és on neix el Francolí, i és el que heu volgut explicar. Clar, per això el poble de l'aigua, perquè de fet és un concepte que a l'Espluga tenim. El poble de l'aigua perquè neix el Francolí, perquè molts anys enrere hi ha hagut un balneari, el turisme d'aigua era una de les activitats principals del poble...
i a la cova, i ara com la sensació que és un poble que l'Esploe de Francolí té aigua, però històricament també si ho revisites ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riguades, i llavors per això el nom del poble de l'aigua ve una miqueta d'aquí. I el voler explicar la situació de Saqueres justament perquè com a veïns del poble van patir aquests anys amb les restriccions, amb la falta d'aigua, la incertesa de què passarà si no plou...
i creiem que valia la pena deixar un testimoni, és a dir, que quedés recollit. Potser altres generacions haguessin fet un llibre o haguessin canalitzat aquesta història d'una altra manera, però nosaltres no ens sentíem còmodes era explicar-ho a través d'un documental i per això vam decidir impulsar aquesta iniciativa des de l'Expluga Audiovisual, que diguéssim que és l'entitat que ens aplega.
Una entitat que has reconegut, has fet dos reconeixements importants en el teu Parlament d'agraïment. Un reconeixement a la gent del poble de l'Espluga, que ha aguantat el que ha hagut d'aguantar tots aquests mesos en cuves d'aigua, amb restriccions, etc. I de l'altra banda, amb aquesta associació que explicaves, explica què és aquesta situació, perquè a més és una associació sense ànim de lucre, que és el que sostenta o té l'origen la ràdio de l'Espluga.
Sí, de fet, la ràdio de l'Espluga, que ara fa més de 40 anys que es va fundar, ja va néixer sempre, o s'ha mantingut sempre, amb l'esperit dels voluntaris. De fet, històricament, fins fa uns menys de 10 anys, només s'havia basat en els voluntaris, és a dir, persones del poble, que els agradava la comunicació o la ràdio, o perquè tenien amics i anaven a la ràdio i feien, com en molts pobles, programes, i això es va anar...
cada vegada fent més gran fins al punt en què realment hi havia professionals dins la casa, tot i que eren voluntaris, que podien treballar en altres mitjans de comunicació, però que quan plegaven de la seva feina feien de periodistes o de voluntaris en l'emissora. Això em sembla que encara existeix bastant. Sí, sí. De fet, la meva situació era aquesta, la del company del Pep Morató també, i llavors va ser en aquest moment en què per qüestions legals vam decidir crear l'associació, que el que ve a fer és...
aglutinar l'equip històric de l'emissora. Llavors l'Esplora FM Ràdio diguéssim que és el braçol de tot això. I realment el que ens ha portat fins al dia d'avui han estat, que és el que volia dir, l'esforç de moltes generacions que van creure en aquest projecte i que hi van dedicar moltes hores per
Primer per fer la tasca que havíem de fer, que era fer un programa o cobrir una notícia, però després també per formar les persones que entraven a l'emissora. I tot aquest esforç que han passat de generació en generació ha fet el que es creés aquest equip de moltes persones que han trobat en la ràdio un espai on créixer, on aprendre, i després el món de la comunicació un espai on dedicar-se professionalment. I per això...
és obvi que nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble.
Una cosa destacada del vostre projecte és la diversitat de fons que heu utilitzat perquè heu tocat totes les portes possibles per abordar aquest tema. Sí, perquè volíem recollir bastant la perspectiva històrica, és a dir, no és una situació només d'ara, la sequera, i per això, per exemple, a nivell polític volíem parlar amb les persones que des de la Transició Democràtica han gestionat el servei d'aigües o directament l'Ajuntament,
Perquè tothom hi ha volgut treballar, amb encerts, amb errors, però tothom ha tingut l'aigua com una preocupació. I després els agents implicats, des d'institucions externes que hi han col·laborat, que han ajudat a portar solucions a l'Espluga.
però també les persones que ho han patit, des de les famílies, les empreses, els negocis que creiem que havien de sortir aquí, perquè al final són les persones que durant dos anys ho han patit. I l'agraïment o la dedicació justament era per això, perquè, clar, aquestes persones ho han passat molt malament, les que ho vivien en la pròpia casa, però també les que ho patien en la seva casa, i a més a més havien de portar les solucions, quan solucions màgiques no n'hi ha. I realment ha estat dues vegades, no?,
d'afrontar aquests anys sense aigua i sense solucions a mig termini o a curt termini, òbviament no. A quant de temps hi va haver aquestes restriccions d'aigües i aquest subministrament en cuves i tot plegat? Durant quant de temps s'ha dilatat aquesta situació?
Ara potser m'equivocaré, però com a mínim el que van ser talls nocturns, és a dir, que es tancava l'aixeta a les cases durant la nit, van durar dos anys, van ser des d'un estiu que va començar, fins al cap de dos anys no es va poder arreglar la situació i es va arreglar perquè les plugues connecti al Consorci d'Aigües de Tarragona.
segurament a dia d'avui seguiríem en aquestes restriccions. I després el camió en cisterna i altres mesures són encara anteriors. De fet, des del 2019 pràcticament que l'espluga arrossegui un cicle de sequera, perquè abans de l'arribada del 2019 del Francolí l'espluga ja es trobava en restriccions i a punt de tallar l'aixeta també...
per tots els habitants. Llavors va ploure i el 2020 va ser un any excepcional perquè va ploure, però els següents ja van ser realment de poca pluja. Perquè, clar, a diferència de la majoria de municipis del Camp de Tarragona, que ja estem connectats a l'aigua de l'Ebre i sobrevivint gràcies al minitransvassament, en el cas de l'espluga continuàveu subsistint amb els aquífers propis i va ser simplement fruit de la sequera i hi ha hagut altres factors que han interferit en l'estat d'aquests aquífers.
Clar, hi havia diverses qüestions. Per un costat, que com altres pobles, perquè també n'hi ha d'altres, que només s'abasteixen a través dels seus aquífers, el que passa és que, clar, en el nostre municipi ja no estem parlant d'un micropoble, ja són 4.000 habitants, hi ha una activitat econòmica al voltant, per tant, hi ha més demanda d'aigua.
I després també el que va passar, no només els aquífers van patir molt, sinó que també vivia una situació de problema de la xarxa d'abastament d'aigua, que en alguns sectors del poble era molt vella, hi havia moltes fuites, i per tant teníem pocs recursos, em perdíem i no plovia, i això era molt difícil de casar.
Sou tres companys, què heu fet? Tu has dit som amics, un plaer, un privilegi poder treballar amb amics. Com ha estat aquest procés? Doncs sí, jo crec que una de les coses més boniques que ens ha ofert justament créixer al voltant d'aquesta misura municipal, perquè amb el Pau i amb el Pep hem compartit escola, amb el Pau fins i tot classe, hem estat a la mateixa escola pública, al mateix institut públic, hem participat del mateix projecte de misura. Llavors, clar, quan et trobes treballant en un projecte
que podríem dir que ja és més gran, que no és només dedicar-li un parell d'hores, sinó que ja requereix molta més feina, i després veus que agrada, que el resultat és bo, i finalment que se't valorem reconeixements com aquest, doncs clar, és allò de dir, ostres, és que no hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avents, amb qui també tenen...
Un talent descomunal i un gran compromís, perquè si no haguéssim compartit tots tres el compromís i la dedicació per fer-ho, tampoc hauria estat possible. Canals per recuperar-ho, perquè, clar, a TACDOTS el podem trobar, a la web d'Espluga i Fama Ràdio també, on el podem recuperar?
Es va emetre a través de TAC12 i es pot recuperar a través del web de l'emisora municipal, que és fmr.cat, o bé el canal de YouTube de l'emisora. Són aquests els dos espais on actualment està disponible el documental.
Doncs llegim molt al Gerard Bosch que ens hagi atès en representació dels tres que heu fet al documental, amb Pep Moratós, l'altre company, i amb Pau Grinyó, que ell sí que també avui ha vingut, però has fet tu de portaveu. Moltes gràcies i felicitats extensives a tots tres. A vosaltres, gràcies també per aturar-nos aquest espai. Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Així és com ens plantem nosaltres al final d'aquesta nova edició de Baixa i el dia 8, que és dimecres, dia 3 de desembre. Felicitats a tots els Javiers, per cert. Raquel, marxarem reflexionant, com sempre, amb una de les frases cèlebres que ens agrada compartir amb l'audiència d'aquest programa avui.
una cita textual de Martin Luther King. Sí, un dels grans, que va dir no em fan mal els actes de la mala gent, em fa mal la indiferència de la bona gent.
Res d'indiferència, doncs, res d'indiferència. Raquel, que acabis de passar un molt bon dia. Ens retrobem demà a la mateixa hora. Molt bé, aquí serem ben puntuals. Que vagi molt bé. Adéu-siau. I a tots vostès els emplacem, com sempre. Seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Altafulla Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara marxem, però demà ens hi tornarem a posar i els esperem que acabin de passar un molt bon dimecres. Passeu bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
El programa que parla de còmics, de la seva actualitat, dels autors, des del dibuixant fins al guionista, del clàssic europeu passant pels superherois i acabant per l'indi-americà o el terror. En Pedro Vicente del Roble i Víctor Calderón a la teva ràdio local.
on a la torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp. Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM. De ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Raura. El Parlament ha rebutjat la petició de Junts perquè el president de la Generalitat, Salvador Illa, comparegui al ple per explicar-se sobre la situació de la pesta porcina africana. El grup de Mònica Sales havia proposat alterar l'ordre del dia per incloure la compareixença del cap de l'executiu, però només el Partit Popular, Vox i la CUP han donat suport a la mesura.
I ja, actualment, recordem-ho, està de viatge oficial a Mèxic. Ja va demanar, per cert, comparèixer petició pròpia al Parlament, però sense fixar una data, i ara té un mes de marge per fer-ho. PSC, Esquerra, Comuns i Aliança Catalana ha acusat de Junts de voler fer una sanificació perquè, en cas d'haver-se aprovat la proposta, el president hauria tingut també el marge d'aquests 30 dies.
Encara parlant de la crisi generada per la pesta porcina africana, la indústria càrnia de porcí veuen preocupació els efectes d'aquest virus perquè asseguren no estem parlant d'una crisi sanitària sinó d'un problema econòmic i empresarial de gran magnitud. Escoltem el secretari general de la Federació d'Indústries Càrniques, Ignasi Pons.
La gravetat és perquè el fet de la presència que hi hagi sangles amb enfermedad el que condiciona és les exportacions. És a dir, jo crec que és molt important tenir present que aquí no estem davant d'una crisi sanitària, sinó que estem davant d'una crisi econòmica empresarial. És a dir, això té un impacte econòmic en el tancament de les exportacions. Això és el que està generant aquesta angoixa. Aquí no hi ha un risc de salut i, per tant, continuen a haver-hi productes, no hi ha problema, les granges no els tenen.
Però la presència de la pesta porcina, ja siguin senglar o ja siguin animal de granja, condiciona un tancament dels mercats exteriors que es tenen que tornar a obrir. I encara el Parlament ha debatut els pressupostos de carboni per als propers cinc anys que proposa el govern. Es tracta de marcar el límit d'emissions efectives neclar que Catalunya hauria de generar fins al 2030 per assolir els objectius internacionals. Esquerra, els Comuns i la CUP critiquen la proposta del govern perquè es fa curta. Escoltem la consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque.
Volem actuar amb ambició de tenir la possibilitat de construir un país més modern, més saludable i més competitiu. Estem convençuts que aquesta és una bona eina. L'audació serà demà dijous a la tarda. Per cert que la mascareta no serà d'ús obligatori en els centres sanitaris ni en les residències d'avis, almenys fins que l'epidèmia de grip assoleixi un nivell alt, volem dir.
Així ho estableix el Protocol Comú d'Actuació contra les Malalties Respiratòries que el Ministeri de Sanitat i les Autonomies han pactat avui i que serà d'aplicació directa a tot el país. Darrer punt, Espinelves es prepara per la 44a edició de la Fira de l'Avet. Serà aquest dissabte, s'allargarà fins al 14 de desembre amb la previsió de vendre 4.500 arbres. L'any passat van passar per aquest poble 120.000 persones.
És l'hora dels esports. Baix gallà esports amb Marc Pérez.
Amics i amigues de l'esport de casa nostra, benvinguts al Baix Gasposa, programa esportiu de referència de la sua comarca produït a Altafulla Ràdio amb la col·laboració d'Ona la Torra. Ens poden escoltar a través d'en dues emissores, el 107.4 de la freqüència modulada en el cas d'Altafulla i el 107.0 en el cas de la Torra, a banda de les altres vies habituals de cadascuna. Sí que no sigui la seva opció amb un servidor Marc Pérez. Arrenquem!
En el programa d'aquests dimecres 3 de desembre de 2025, l'actualitat serà força breu en comparació amb la resta de dies. Parlem d'atletisme de la mà dels tres joves atletes del Baix Gallà que han participat en el 55è cross de Mataró de la mà de l'Agrupació Atlètica Catalunya.
I també avançarem la crònica dels resultats de la base de casa nostra amb el futbol juvenil, marcadors de primera i segona divisió, tant en categoria masculina com en categoria femenina. La resta la deixem per aquest dijous. I és que a la segona part del programa entrevistarem l'entrenador de futbol platja, el trenc Llorenç Gómez, a la prèvia de la Mar Menor Cup, aquesta competició internacional que es disputa a Murcia.
i que comptarem amb la participació del club futbolplatja Torre d'en Barra. I a la recta final obrirem les portes del Coliseu Grana per tractar l'actualitat del Nàstic amb l'empar contra l'Hèrcules i el següent compromís davant el Sevilla Atlético. Ho analitzarem amb la paradista Júlia Camprubí. En tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports. L'actualitat més propera.
Doncs a mi comencem el repàs de l'actualitat esportiva. Com dèiem, avui serà més breu per els continguts que tenim a continuació, però vaja, una petita part dels joves atletes del Baix Gallà que competeixen a nivell federat amb l'Agrupació Atlètica Catalunya han participat aquest diumenge 30 de novembre
En el 55er, Cross de Mataró, Gran Premi Català de Cross Pep Molins. Han sigut un total de 3 els esportistes de casa nostra que ja han pres part estrenant les noves categories a les quals militaran a partir de la temporada 2026.
A Torrenc, Albert Martí ha debutat en la categoria sub-23 amb una bona actuació a la capital del Maresme. I és que ha quedat 6è classificat després de completar la distància de 8,7 quilòmetres amb un temps de 30 minuts i 59 segons. D'aquesta manera, també ha fet 9è de la classificació general comptant els aletes sèniors.
D'altra banda, l'altafollenca Marc Vendrell ha fet 7 en la categoria sub-20 femenina després de recórrer els 4 quilòmetres i mig de la seva prova en 19 minuts i 41 segons. La cursa ha sigut la mateixa per a les corredores de la categoria sub-18, entre les quals hi havia la seva germana Emma Vendrell, que malauradament ha hagut d'abandonar a causa d'una lesió.
L'Emma, recordem, arribava a la cita ja amb un cert bagatge de competicions en aquest període de preparació, ja que prèviament havia participat en el Campionat de Catalunya de Cross de Rayos Mixtos i en el Campionat de Catalunya de Cross per clubs sub-16. Per tant, doncs, una espècie de final de curs de l'anterior temporada abans d'estrenar-se en les noves competicions de la nova categoria, sobretot sub-18.
Esperem que l'EMA es recuperi el més aviat possible de cara a afrontar els primers reptes del 2026. I en futbol, el Jovan i la del centre després d'Atafulla s'ha dit en el duell directe entre els dos últims classificats de grup 12 de primera divisió davant el Vendrell i arriba a l'aturada de la competició com a fanalet vermell. A la partida es presentava igualadíssim per la situació de tots dos conjunts, tot i que els de la capital del Baix Penedès han fet valdre la reacció que havien mostrat ja en les dues jornades anteriors amb una victòria i un empat.
Els ocals també havien empatat en el tercer compromís davant un altre rival directe al Salou, però han estat incapaços de fer bo el punt obtingut. El gol del visitant Brian Taylor a les acaballes de la primera part els ho ha impedit, perquè durant els 45 minuts no han pogut batre la porteria contrària.
La derrota deixa l'Altafulla setger i últim de grup amb sis punts, volem dir, tot i que es manté a només tres de la permanència. Ara ha de preparar consciència el següent compromís, el cant del segon classificat, el Calafell, el qual visitarà el dissabte 13 de desembre a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Els de la costa del Baix Penedès són un dels cinc clars aspirants al títol de lliga i a l'ascens de categoria.
A grup 52 de segona divisió, el Torre d'Embarra s'ha adjudicat el derbi contra l'Altafulla B amb un incontestable 0 a 7 en el marc de la novena jornada. Els blanc i blaus, segons classificats, han complert amb l'etiqueta de favorits contra el penúltim en un partit resolt en el primer acte.
Els tres primers gols han anat a càrrec d'uns habituals, Ramon Ripoll, Guillem Flores i Guassin Cevain. El 0-4 l'ha notat Ian Sagra, tot just abans que l'altafollent Matarsam en el 39 fos expulsat per doble amonestació. En aquest context, en el segon acte, els visitants han completat la golejada sense fer massa sang amb les dianes de Ripoll, Eric Belardiev i Cevain.
D'altra banda, el Catllà és l'altre dels representants del Baix Gallà del grup que ha pogut celebrar la victòria, la qual cosa no feia des del passat 19 d'octubre. Cinc jornades han passat abans de visitar el CUE Larbó C, el qual ha superat amb un 0 a 3. Els grocs han aprofitat l'olfacte golejador dels seus dos màxims artillers. D'una banda, Ismael Martín, a veure el marcador i ha ampliat distàncies abans del descans, i de l'altra, Max Martí, que ha redonit la victòria en el temps afegit.
La nota negativa, juntament amb la derrota de l'Altafulla B, si ho volem dir, ha sigut la golejada patida pel Creixell al camp de líder, el Ramon Sicarbé, amb un resultat de 7-2. Igual que els ha passat els groc i negre, els creixellens han perdut totes les opcions en la primera part, amb el gol de Néstor González i les dobletes de Teo Benítez i Arnau Sicar. Els visitants han descomptat en el segon temps amb els gols de Geraint Nojosa i Aymar Becur, però la reacció ha quedat frenada pels dos darrers gols de Benítez, el màxim golejador de grup en 19 dianes.
La torre segueix segona amb 19 punts, a només un del líder, el Sant Pau Apòstol. El Roda, que ha descansat aquest cap de setmana, és sisè amb 12 unitats. I per darrere trobem el Catllà com a vuitè classificat amb 8 punts, el Creixer com a desè amb 4 punts i l'Altafulla com a 11 i penúltim amb 3 unitats.
Següent jornada, Calafell C Altafulla B, dissabte a les 5 de la tarda. Creixer i base a l'Arbós C el mateix dissabte a les 6. Atlètic Roda de Barà, base Pallaresos, dissabte a un quart de 8. I que ja ha tancat el diumenge a dos quarts de 6. En aquest cas, la torre és qui descansa.
I per agafar la branca femenina també a la segona divisió juvenil, doncs bé, els equips de la Torre i l'Atlètic Roda de Barà han completat una jornada més, la novena ja al grup 12 de segona divisió, i malauradament cap dels dos ha aconseguit puntuar en els seus respectius compromisos, tot i que han competit bé contra rivals millor posicionats a la classificació.
Les torrenques han perdut a casa davant el Montblanc amb un marcador de 1 a 4 i han deixat escapar l'oportunitat d'empatar-lo a 6 punts. I això que s'han posat per davant gràcies al gol de Jordina Rovira en a minut 12. L'alegria ha durat poc perquè les visitants han empatat 8 minuts després gràcies a Noah Cantó. Les de la capital de la conca de Barberà han culminat la remuntada de la mà de Paula Hernández a les acaballes de la primera part. Ella mateixa ha sigut l'autora de l'1 a 3, mentre que Mai Martí
de penal ha completat la gorrejada ja en les acaballes. La torre és 14 amb 3 punts i el dissabte, 13 de desembre, visitarà el Cue, la Unió Estorga, en un dels dies més oportuns per aconseguir la segona victòria de la temporada. I menys a prop de puntuar s'ha quedat l'Atlètic Roda de Barà en el duel contra el setè classificat, el Rocateng, un dels equips que travessa per un millor estat de forma en el grup amb 3 victòries i un empat en les darreres 4 jornades.
Després d'una primera part sense gols, les Rodenques han encaixat el 0-1 de Valado poc abans de complir-se l'hora de joc. La resposta no ha trigat massa arribar de la mà de Júlia Beamuth, germana, per cert, del jugador de la Pobla de Malfomet de la Lliga Lit, Àlex Beamuth. Les visitants, però, han tornat a culpejar amb el gol de l'aire Andreu, que seria definitiu per tombar un equip al local sense cap canvi a la banqueta, la qual cosa l'ha condicionat en el tram final.
Arroda acaba la jornada d'oget classificat amb 7 punts i ja prepara la visita del dissabte 13 de desembre al Montblanc, el qual tot just per sobre en dues unitats més en el Caseller.
Doncs bé, dit això, posem el punt final a repàs a la actualitat i us deixem amb la pàgina musical del dia. Avui amb el cantautor Guillem Bautista i un del seu darrer tema que va presentar a mitjans d'octubre. Es diu De festa en festa, una peça vitalista i desenfadada que parla sobre la recerca de la mort durant una nit de festa amb un estil que afegiona la cançó d'autor amb l'indi i el pop.
He fet un estòric perquè el vegis només tu, dient que vaig de festa per si així tu també surts. He sortit de casa amb el meu millor vestit i els he parlat de tu a quasi tots els meus amics.
Fins demà!
Vaig a festa en festa, tantejant la sort per intentar trobar-te en una d'elles. Vaig a nit en nit, vaig a copa en copa, perquè sense tu no sé passar-m'ho bé d'una altra forma. Vaig a l'arambar, vaig a festa en festa, tantejant la sort per intentar trobar-te en una d'elles. Vaig a nit en nit, vaig a lio en lio, no és el teu el fort, però almenys em fa passar una volta.
La cançó per tot arreu. I l'encanto enmig dels grits a ple pulmó perdent la veu. Vull calar-me aquí fent festa fins que surti el sol.
Fins demà!
Vaig a festa amb festa, tantejant la sort per intentar trobar-te en una d'elles. Vaig a nit a nit, vaig a copa amb copa, perquè sense tu no sé passar-me bé d'una altra forma. Vaig a barandar, vaig a festa amb festa, tantejant la sort per intentar trobar-te en una d'elles. Vaig a nit a nit, vaig a l'Ion-Liu, vaig a la teua porta, menys em va passar una banda.
Guillem Bautista, allà al seu darrer tema de festa en festa. Havíem de tenir ara l'entrevista amb l'entrenador torrenc de futbol platja, Llorenç Gómez, però igual que ens va passar ahir, no ha pogut ser. Per tant, ja farem balanç quan sigui el moment, quan torni a Club Futbol Platja Torre d'Embarra de Terres Murcianes, on disputa a partir d'aquest dijous i fins diumenge,
una nova edició de la Mar Menor Cap, aquest torneig internacional. Així que, bé, lamentem no poder oferir aquesta entrevista per motius personals. De fet, no hem pogut contactar tot i tenir l'entrevista plenament acordada, així que nosaltres el que farem serà acabar de completar l'actualitat dels esports de base i després passarem al Coliseu Gran.
L'actualitat més propera. Doncs bé, ho reprenem allà on ho ja hem deixat. Havíem repassat ja el futbol juvenil, tant de primera com de segona divisió. En el cas d'aquesta darrera categoria, també, evidentment, tocant el que és la part femenina, la segona divisió, en aquest cas amb la Torre i el Roda de Barà.
i ara ens centrem en el bàsquet en categoria júnior. El Torre d'en Barra havia de reiniciar-se i apujar el nivell de joc intensitat que havia mostrat en els dos últims partits si pretenia competir a la pista del líder del grup territorial, el Vendrell. I el cert és que, tot i la derrota, ha estat capaç de recuperar algunes de les seves senyes d'identitat. Per a què motiu el tècnic Pere Soler va marxar cap a casa plenament satisfet, com ha sigut reconegut en declaracions al programa. Supercontent amb el partit. La veritat, els vaig dir als nois...
Veníem d'uns quants partits una mica dolents i unes setmanes en les que exàmens finals de trimestre, vull dir, havíem tingut uns entrenaments que no havien sigut els millors, però bueno, vam arribar al partit, vam sortir a competir de tu a tu, sense cap tipus de por, i això ens va fer que gairebé tiréssim el partit d'endavant i que el competíssim pràcticament fins al final.
Els de Pere Soler han fet una primera part notable, cedint en el primer quart amb un ajustat 24 a 20 i remuntant en el segon amb un 8 a 13. Així arribava en el descans un punt per sobre, la qual cosa han estat incapaços de mantenir en el tercer quart després d'encaixar un parcel de 18 a 12.
Els torrencs arribaven als darrers 10 minuts de partit amb un desavantatge de només 5 punts, una situació ideal per mantenir les opcions de guanyar. Malauradament, el desgast físic acumulat, Exposa Soler, els ha passat en accés i no han tingut cap opció de catge del marcador amb un parcial baja de 25 a 12.
Sí que és veritat que, com jo crec que és normal, a tercer quart ens comencen a baixar les forces, comencem a estar bastant més cansats, últim quart arribem fosos, i allí és quan ells donen aquest punt més, que és el punt que jo crec que és el que ens falta per poder competir els 40 minuts de partit, però el millor partit que hem fet tot l'any sense cap tipus de dubte, i tant els nois com jo vam sortir supercontents i superorgullosos de partit.
La torre continua novena classificada amb 12 punts, els mateixos que els dos rivals que té tant per davant com per darrere. El 17 a 13 de desembre, a dos quarts d'una de migdia, rebrà el cinquè classificat, el Caïntàres Tortós, amb el repte de mantenir el Neville exhibit a la primera part contra el Vendrell.
I va agafar la categoria cadet. El masculí negre del Club Basquet Altafulla, Basquet Basgallà, també s'ha adjudicat el segon derbi contra el Torredembarra, basquet club corresponent a la vuitena i avantpenúltima jornada de grup 2 del nivell A. En el primer a casa ja havien guanyat amb un 78 a 45 i aquesta vegada la diferència ha sigut d'una mica més àmplia, amb un 45 a 86.
Els jugadors d'Eloïssa Ruiz han encaixat exactament els mateixos punts que en el cara a cara de la primera volta i han tingut un grau d'encert més elevat. El triomf els manté tercers amb 10 punts, a un del Vendrell i del Nàstic Esports Academy, tot i que tots dos compten amb un partit menys. El repte ara és defensar aquesta tercera posició, ja que saben que quedar més amunt és impossible, perquè encara que guanyessin el Vendrell a la següent jornada, el dissabte a 13, a tres quarts de set de la tarda, en la darrera els toca descansar
mentre que els de la capital del Vest Penedès, com a mínim, sumaran un punt. Per tant, doncs, és impossible, matemàticament, que quedin segons. D'altra banda, el cadet masculí groc ha estat a punt de sorprendre el quart classificat, la Sallet Tarragona Blau, en el partit corresponent a la vuitena jornada del grup únic en el nivell C. Els groc i negre, setens en només dues victòries, han competit a un gran nivell per combatre a l'altura d'un rival que ha notat més de 100 punts més que ells i que han queixat 60 menys en els vuit compromisos anteriors.
Els rotafollencs, finalment, han perdut amb un ajustat 50-58 i es mantenen setens en 10 punts. El dissabte 13 de desembre tindran una bona oportunitat per intentar aconseguir el tercer triomf del curs a costa del Coer, al bàsquet Larbós, el qual visitaran a partir de dos quarts de sis de la tarda.
I pel que fa al cadet femení, doncs bé, ha descansat aquest passat cap de setmana i tornarà a competir el mateix dissabte a la pista del segon classificat al Vendrell, a partir de dos quarts de quatre de la tarda. Les atafollancars arribaran a la cita com a quartes amb vuit unitats en el caseller, que són dues menys que les que té el seu adversari.
I pel que fa a vòleibol, el juvenil i el cadet femenins del Sebol Torre d'Embarra afrontaven un doble compromís contra els seus homòlegs del club vòleibol Barça, en els quals aspiraven a competir i adjudicar-se a algun set de la marca de la desena jornada de la primera divisió. Malauradament, no ha pogut ser perquè les Blaugrana han demostrat per què són terceres en la taula conjunta de dues categories, jugant a un nivell superior, i s'han endut els dos partits amb un clar 0-3.
Les juvenils s'han quedat a mitges en la primera set, cedint per 16 a 25, i en els dos següents han tingut moltes menys opcions, com ho constaten els parcials de 12 a 25 i 13 a 25. Per contra, les cadets han posat les coses més difícils del seu rival, com a mínim en el primer i el tercer set,
amb un 17 a 25 i un 20 a 25 respectivament. En el segon no han tingut res a fer, cal dir cedint per 9 a 25. La Federació Catalana de Volleyball ara sí que ha exposat la classificació conjunta de les categories juvenil i cadet. El seu torn d'embarra marxa setè i penúltim amb 7 punts, a 9 del sisè classificat i ja molt lluny de la quarta plaça. A cap de setmana del 13 i 14 de desembre visitaran el segon classificat a Premià de Dalt en un horari per determinar.
I abans d'acabar el repàs de l'actualitat, recordem la notícia que exposàvem aquest dimarts i que té a veure amb aquesta entrevista frustrada pel segon cop hem de dir respecte al futbol platja. Al Torre d'Embarra participarà un any més en la prestigiosa Mar Menor Cap, una competició de caràcter internacional i de gran nivell en la qual participen equips d'arreu del món. La cita tindrà lloc del 4 al 7 de desembre, coincidint amb el pont de la Puríssima a Santiago de la Ribera, a Múrcia.
L'entitat del Baix Gallà ha donat a conèixer la convocatòria dels jugadors que es desplaçaran a terres murcianes amb l'objectiu d'aixecar el títol. Entre ells hi ha els joves talents de l'acadèmia Enzo 10 i que ja acumulan cert bagatge, com és el cas d'Aviel Rius, Guillem Panalès, Eloi Rivira i Cristian Rodríguez. Igual que l'any passat, tindran l'oportunitat de jugar al costat del seu principal formador, Llorenç Gómez. Un dels atractius del torneig és tornar a veure competir a Gómez, actualment retirat i gaudint de la seva etapa com a entrenador i seleccionador de Dinamarca.
Precisament a la llista hi ha dos dels jugadors del combinat escandinau, Axel Damm i Kasperdorf. També l'internacional per Lituània, Mantas Makutonovicius i els internacionals espanyols Javi Camacho, Rami Saktani i Javier Torres. La llista la completen el porter Diego Garrido i dos dels alumnes més joves de l'Acadèmia de Llorenç, Eric Berardiez i Joaquim López.
L'equip el dirigiran des de la banqueta al tàndem format per Montes i Manu Gago. El Club Foboblatge Torre d'Embarra és un dels set equips que participen a la Mar Menor Cup 2025 i ha quedat enquadrat en el grup 6 juntament amb a Plalles de Sant Javier, el Ports Murth i l'Atlètico Rio.
Busqueu-nos i segueu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports. Fet ara sí el repàs complet a l'actualitat esportiva de casa nostra, és moment d'obrir les portes del Coliseu Grana. Coliseu Grana. Parlem del nàstic al Baixgallà Esports.
Fins demà!
El darrer partit de Nàstic a casa davant de l'Hércules resol amb un empat a dos gols deixa dues lectures diferents. Uns tenen la sensació que, segons es va desenvolupar el maig, l'equip va salvar un punt, mentre que els altres estan convençuts que en va perdre dos. Ens falta el més important, el context, condicionat totalment per l'expulsió d'Àlex Jiménez en el descompte de la primera part, encara que l'entrenador Cristóbal Parraló té clar quina lectura fa del partit.
A ver, hay que valorar cómo ha ido el partido, pero cuando tienes un partido 2-0, estás haciendo las cosas muy bien, estás siendo superior, lógicamente no podemos estar contentos. Entonces tenemos que intentar buscar los tres puntos para irnos hacia arriba y es lo que intentábamos. Hoy lo teníamos muy cerca porque el equipo...
ha hecho las cosas muy bien, pero bueno, esta jugada, al final esos detalles, esas cosas que hacen que no pueda sumar de tres, pero tal como se ha puesto el partido luego, que nos han metido el 2-1 muy rápido, que ellos han tenido tiempo para elaborar, para poder generar, tampoco creo que nos hayan generado mucho, tampoco Dani ha tenido que intervenir mucho, eso es que hemos hecho un buen trabajo defensivo, pero lógicamente, tal como estaba el partido, creo que es una pena habernos dejado dos puntos.
Els Grana van quallar els millors 45 minuts de la temporada contra un rival que venia a motivar pel canvi d'entrenador i la victòria a la jornada anterior. Ja amb el Ballenc, Beto acompanya a la banqueta. A partir d'una pressió intensa i ordenada, van desarticular tots els intents dels alacantins de propar-se a l'àrea de Dani Rebollo. No van concedir cap ocasió, mentre Can Atac van amassar constantment gràcies a les recuperacions en camp contrari.
En una d'aquestes accions, Marcos Baselgas quedava sol davant el porter i era derrocat abans que pogués executar. Penal i gol de Jama Jardí. Un més, aquest curs. Era minut 22 i dos minuts després, el 2-0 de Pau Martínez, en aprofitar la falta d'entensa entre el porter i un dels defenses visitants per naturalitzar una centrada des de la banda esquerra de Jardí. El partit estava encarrerat, assegurava Parraló, en la sala de premsa.
Una primera parte hasta la expulsión donde las cosas estaban saliendo como las habíamos trabajado. El equipo estaba muy intenso, presionando alto, recuperando el balón y hemos logrado meter dos goles. El partido bastante encarrilado. Y la expulsión, lógicamente, cuando tan pronto, pues hemos quedado con uno menos.
Però també el penalti, el que ells poguessin fer, quan ens hem quedat amb 10, ràpid un gol, a ells els ha donat molt més tranquilitat per afrontar la segona part, per poder buscar. I nosaltres, amb 10, hem intentat defensar-nos el millor possible.
Era el guió somiat i encara hauria sigut millor si els tarragonins haguessin aprofitat una de les opcions per fer el 0-3. És cert que a partir del segon gol van abaixar el pistó, però també ho és que continuaven sense patir gens ni mica. Malauradament, tot va canviant la recta final de la primera part amb l'expulsió de Jiménez per doble amonestació i el penal per mans de David Alba, que va permetre a Slavi fer el 2-1
en el refús del seu propi llançament, que Dani Rebolló havia aturat. Les dues accions van fer que Cristóbal Perralo digués als seus jugadors que endarrerissin línies per protegir l'avantatge amb un bloc molt a prop de l'àrea pròpia. Hèrcules va ser amb un senyor de la possessió i després d'avisar amb un gol anul·lat per fora de joc, Fran Sol va fer gol de l'empat en rematar. Una centrada des de la dreta on Álvaro García, que havia entrat al descans, ho estava passant malament davant Samu Vázquez.
Per aquest motiu, Parralo va doblar el lateral esquerre amb l'entrada de Moisés Delgado. No era la millor opció per aprofitar un hipotètic contraatac, però sí va servir per cobrir el forac que hi havia en aquell sector. L'entrada de Mangel va canviar definitivament el dibuix per jugar amb un 5-3-1, tot i que va durar poc perquè Vázquez va ser expulsat amb vermella directa quan restaven 8 minuts més l'afegit.
En aquest moment, Paralo va donar entrada a Juanda per David Alba per intentar anar per la victòria, però a l'equip li va mancar ganes de guanyar, potser fruit del desgast físic o potser per l'aport de perdre en els últims minuts. El Toni Gandalús ha argumentat per què els ha costat afrontar el tram final amb els dos conjunts en igualtat de condicions.
Havamos muchos minutos también, habíamos hecho una serie de cambios para aguantar el resultado y luego no es fácil cambiar la idea y con los jugadores que tenías en el campo. Al final hemos intentado quitar un central, meter a Juanda, meter un jugador más ofensivo para cuando hemos igualado en jugadores, pero sí que es verdad que había muchos jugadores con bastante fatiga y cansancio y nos ha costado, nos ha costado al final, pero más que nada porque ha habido muchos minutos donde hemos tenido que hacer esfuerzos y que eso se nota al final.
I és que, a més, el Nàstic ha perdut l'opció que tenia de tornar a les places de promoció d'ascens. Ara se té classificat amb 19 punts i aquest divendres es visitarà un equip en descens, el Sevilla Atlético, a partir de dos quarts de nou de la nit, amb el repte d'oferir una versió tan sòlida com la de la primera part del passat diumenge i guanyar tres jornades després.
A banda de les declaracions del Tànic, també com és habitual, tenim el testimoni d'alguns dels protagonistes del partit que van passar per la zona mixta després del maig. Un d'ells és l'autor del 2 a 0, Pau Martínez, que explica que ha fet l'equip una de les millors primeres parts i ha passat una cosa poc usual, diu, amb l'expulsió en dues tercetes en un minut i un penal a continuació. Ens hem de quedar, diu, amb els primers 45 minuts i si seguim aquesta dinàmica, els resultats arribaran.
Creo que una de las mejores primeras partes que hemos hecho, hemos presionado arriba, era lo que pedía el míster, hemos tenido ocasiones, hemos jugado el balón. Ha pasado algo, yo creo, fuera de lo común, una roja de dos amarillas en un minuto, un penalti a la siguiente jugada.
En l'aspecte personal, content per la titularitat, també dels darrers partits i, evidentment, el gol.
Para los delanteros los goles creo que es importante para la confianza de uno mismo. Sí que es verdad, cuando son con victoria creo que saben mucho mejor, pero bueno, también era un poco necesario a nivel personal ese gol para tener buenas sensaciones.
També va sortir a parlar Mar Montalvo, que té el mateix pensament respecte al primer acte, sent molt superior, es diu, a l'Hèrcules, a partir del plantejament que havien treballat durant la setmana. L'expulsió ha condicionat molt, assegura, mentre que realça el treball defensiu fet en el segon temps.
Jo crec que hem fet de les millors primeres parts de tota la temporada. S'ha vist un nàstic molt reconeixible, s'ha vist un equip que ha sigut molt superior a l'Hèrcules. La primera part amb 11-11 hem sigut molt superiors. Hem fet el que havíem treballat durant la setmana i així s'ha reflexat en el resultat de 2-0. I crec que l'expulsió ha condicionat moltíssim. Al final d'equip s'ha quedat amb 10 jugadors i, vulguis o no, condiciona molt.
Després també quedar-me amb el positiu de la segona part, que és intentar competir. L'equip, sent un jugador menys, doncs ha donat la cara, ha intentat competir, ha fet un gran esforç i ja estimar el resultat.
Sobre l'expulsió d'Àlex Jiménez, creu que són decisions, en dues accions de tercera groga, molt rigoroses. Al final són accions molt rigoroses, que al final l'arbit és el que mana, és el que decideix. Són decisions que condicionen molt un partit i al final avui ha caigut a la nostra contra. Però ja et dic, al final no ens hem de posar en aquestes coses i ens hem de centrar en nosaltres.
I en l'atenció als mitjans que el Nàstic fa habitualment entre setmana, Moi Delgado ha parlat aquest dimarts, ja que el partit és divendres, doncs s'anticipa un dia habitual, normalment són els dimecres, com ja m'ha explicat en alguna altra ocasió, vaja, que Moi Delgado ha sortit aquest dimarts a parlar davant els mitjans, i bé, doncs explica que va acabar amb ràbia el partit de diumenge, perquè, doncs, ei, va començar el partit des de la banqueta i va veure perfectament
que estava més a prop d'arribar al 3-0 que no pas tot el que va venir a continuació. Diu que han d'oferir la mateixa versió en tots els partits que queden a casa i creu que l'àrbitre els va perjudicar.
Un poquito con rabia, ¿no? Porque yo empecé desde el banquillo, por ejemplo, y desde fuera se veía que estaba más cerca de meter tercer gol que del resultado al final que fue un empate. Pero bueno, al final son decisiones que toma el árbitro y demás y termina el partido así. Ese tiene que ser ya de aquí hasta final de temporada todos los partidos dentro de casa. O sea, todos los partidos tienen que ser con esa intensidad intentar que los equipos no se hagan de su propio campo.
I respecte al partit de divendres davant el Sevilla, serà un partit especial perquè ella es va formar a la pedrera del conjunt Andaluns i assegura que si l'equip és capaç de mantenir la versió que va oferir la primera part de Malèrcules tindrà molts números d'emportar-se la victòria. Sí, per a mi...
todo lo que sea jugar con el Sevilla o que se parezca, para mí es un orgullo y qué mejor manera que competirle fuerte, que eso al final es no faltarle respeto. Yo pienso que ahora mismo estamos pesando el empate aquí en casa, pienso que ahora mismo está el equipo en un momento que tiene muchas ganas, estamos trabajando muy bien y demás y yo creo que nos podemos traer los tres puntos para casa. Bueno, así es titular, a la Galásquerra muy delgado.
Abans d'analitzar tot plegat amb un dels periodistes que s'està acompanyant habitualment, destacar que el femení manté la inècia positiva de les últimes jornades en empatar contra el quart classificat el Martinent, que havia guanyat els quatre partits anteriors. Les jugadores d'Adrià de la Penya es van avançar amb el gol d'Andrea Moral, però tots dos minuts després rebien l'empat. Ara són setenes amb 16 punts i diumenge 14 de desembre visitaran la Penya Barcelona de Sant Vicenç dels Horts.
Pel que fa a la pobla de Mafumet, empat davant l'Horta amb un resultat de 0 a 0. Un bon resultat encara per l'expulsió de David Cabezas en el 63 per doble amb una estació. Els poblatans van aguantar la mitja hora que restava amb un jugador menys. Així, els de Xavi i Vilagut són cinquens en playoff amb 17 punts i diumenge, el 14 de desembre, visitaran el filial del Sabadell.
I per agafar el juvenil, doncs bé, empat meritori de prestigi davant el líder i favorit del títol, el Barça, amb un resultat de 2 a 2. Així talla la ratxa de 3 derrotes i es manté 12 amb 9 punts, un més que la zona de descens. El diumenge a visitar el segon, l'Espanyol, el qual a curs passat ja va vèncer, recordem, a la Dani Jarque.
Doncs bé, fet el repàs del que va ser el partit davant l'Hèrcules i també la reacció dels protagonistes, en Cristóbal Parralo, Pau Martínez, Marc Montalvo i en darrera instància Moi Delgado. Arribem a la parra final, però ens queda la parra d'anàlisi amb una d'aquest cas de les periodistes que ens acompanyen aquesta temporada a Coliseu Grana.
Doncs vinga, va, per analitzar tota l'actualitat grana que acabem d'explicar, avui ens acompanya la perdista Júlia Canroí. Bon dia, Júlia, com estàs? Hola, bon dia. Doncs bé, aquí de dimecres...
Mira, han passat justament, estem a dimecres, com bé dius, han passat quatre dies, pràcticament tres dies d'ençalt, d'arrer partit del Nàstic, que no sé si t'ha donat temps, en aquest espai, d'oblidar una miqueta, de fer una mica de net sobre com va anar el partit, que suposo que, com a tothom, Júlia, va deixar uns reguts molt agradols. Doncs sí. Al final, crec que va ser un partit molt boig, que va tenir de tot,
Per una banda, vam veure la millor part, la millor primera part del que portem la temporada d'al·lèstic, perquè crec que va començar molt bé amb iniciativa, amb intensitat, i crec que és a veure una millora clara a l'hora de proposar el joc, que al final és el que els estàvem demanant des de fer a molts partits. I el que em va deixar més preocupar és això, que tot i fer una gran primera part, al final això no acaba servint per acabar sumant els tres punts.
que sí que és cert que aquí hem de contextualitzar que l'expulsió d'Àlex Jiménez i el gol tot just abans del descans, que són dues accions pràcticament seguides, condiciona molt. Totalment. Crec que al final els detalls d'aquests individuals, que són uns més d'aquesta temporada, perquè no és la primera vegada que parlem d'això, que per errors individuals acabem perdent o no sumant els tres punts, van condemnar el partit. O sigui, no pot ser que abans de la mitja hora
de la primera part tu vagis amb 2 a 0 a casa i que t'acabin empatant i deixant escapar aquests dos punts, que aquests punts precisament són els que després trobem a faltar.
Doncs és evident, i a més a més, ara en aquesta inèrcia en què portem dos empats consecutius, és veritat que portem tres partits invictes, que jo crec que també és una lectura positiva i que ens manté molt a prop del playoff, però com deia Cristóbal Parralo després del partit, evidentment, tot i aquests condicionants, l'equip necessita començar a sumar de tres en tres. És veritat que, o sigui, si volem ser optimistes, podria haver sigut tot molt pitjor i acabar perdent, perquè al final...
Crec que també hi ha un punt que ja mèrit d'aguantar gairebé tota la segona part amb un home menys que tampoc és fàcil, però sí que és veritat que si volem estar a dalt de tot, o almenys aspirar a estar a dalt de tot i pujar a la categoria, doncs no ens podem permetre aquests canvis de guió en partits així i menys a casa, davant dels teus, perquè tinc una mica aquesta sensació que amb Dani Vidal el nou estari era un fortí, tu sabies que més o menys hi havia bastantes possibilitats de guanyar, i això ja no és així. I jo crec que això també la gent, hi ha un punt de nerviosisme que ho sent.
A mi, per exemple, em queda aquest recolzador perquè estava convençut, veient la primera part, abans que expulsessin Ali Siménez i del penal, que estaven veient un nàstic que no era la millor versió del nàstic, millor dit, a casa des que va marxar Daní Vidal.
i, ostres, acaba el partit amb tot el que va passar i queda aquell Raúl que diu, ostres, avui era el dia per tornar a mostrar aquesta fortalesa a casa i no ha pogut ser. Potser em va saber més greu, particularment, en opinió personal, això mateix que no pas el fet d'acabar empatant. No sé si a tu et va passar una mica el mateix, perquè és veritat que aquest nàstic necessita començar a demostrar que a casa és un equip fort i vam veure per on poden anar els tirs amb Cristóbal Parralo.
Sí, jo també vaig sortir una mica més frustrada per això que dius, que vam fer una gran primera part i al final són dos detalls individuals que et tornen a condemnar i fa que torni a només poder sumar un punt. I més també, doncs, fer-ho a casa. Però em vull quedar com amb la part bona del partit i sóc optimista perquè sí que és veritat que crec que per primera vegada a la temporada vaig veure com una progressió i una millora en el joc. I no sé, per posar exemples, crec que el Narcim va pressionar molt bé, sobretot a la primera part,
Van haver-hi passades de profunditat del Pau Martínez i del Jardí interessants, desmarcades de l'Àlex. Continuo pensant que estem pel bon camí, però sí que és veritat que al final, el divendres, juguem la jornada 15 i que ja no estem a l'abra temporada per anar arreglant i mirant aquestes coses.
I a nivell defensiu també, perquè evidentment el Nàstic va fer un pas endavant en atac, sent molt més vertical, com ja ens havia partit el tècnic el dia de la seva presentació, però sobretot de darrere també, com a mínim fins a l'expulsió del penal, l'equip va ser mostrat molt sòlid, no va aconseguir cap ocasió a un Hèrcules que venia de canvi d'entrenador, amb et acompany, venia de guanyar, és un equip que li agrada jugar, doncs...
Cap ocasió. Sí que sé que després, amb tot el que ha passat, doncs al final, evidentment, marcant dos gols, trencant aquesta inèrcia de porteria a zero, però també, potser aquí, en defensa, estem anant pel bon camí. Home, totalment. Jo crec que hi va haver un canvi molt interessant. Si no vam considerar que el Colés tingués la iniciativa de voler jugar a la pilota i fer transicions, el Nasti crec que, per això que dèiem abans, d'aquesta bona pressió que va fer i també la
contundència defensiva, crec que va fer que pogués estar tranquil i també llavors pogués estar més centrat pel que fa a l'hora d'atacar. I crec que el segon gol de l'Hércules, de temps de la Rebolla, podria haver fet alguna cosa més, però al final són coses que passen, però sí que és veritat que el Nàstic ja no es pot permetre deixar escapar aquests punts.
Què et va semblar l'actuació arbitral? Ho dic perquè al final sembla que, home, doncs, Alex Jiménez es va desmesure una mica en les seves accions en anar a la disputa, potser massa agressiu, sobretot en la segona acció, quan ja tens targeta groga, però hi ha una acció que ha passat bastant desapercebuda, tot i que Moisés Delgado, en l'atenció als mitjans d'aquest dimarts, ho va comentar. A mi ja em va donar la sensació en directe, però és veritat que ningú va reclamar pràcticament res.
I és que la jugada del penal a favor d'Alnàstic, que marca Jaume Jardí, el penal... Ostres, l'acció per mi també és de targeta vermella, perquè realment el central de l'Hèrcules el que fa és empenya Marcos Vasselga abans que pugui disparar. Per tant, és una jugada molt intencionada. No és allò que vas a la disputa, el de Roques i mira, penal, targeta gruba, ja està. Per mi va ser...
amb molta voluntarietat i per tant l'hi ha de ser tazeta vermella. No sé si això tu ho has copsat així o ho has pogut analitzar. A mi en directe ja em va semblar que era penalti, però sí que és veritat que després la repetició encara és més clau. Per a mi hauria d'haver expulsat, crec que era Bolo, em sembla, el que fa el penal. Crec que l'hauria d'haver expulsat llavors. Però al final tampoc ens podem quedar amb això. És veritat que també penso que les dues groves de l'Alfimé són un pèl exagerat, però és que al final
és decisió de l'àrbitre, i tu ja sabent això, doncs, no sé, crec que al final són jugadors professionals, ja has de saber llegir això, i potser no cal entrar tan intensament, i menys amb una falta, que crec que les segones al mig del camp. I si ja sabem, perquè no és la primera vegada què ens passa, doncs, que amb decisió d'àrbitres, doncs, acabem, doncs, que no ens acaben de sortir bé les coses amb el que fa això, doncs, no sé, ser més llestos i ser més avistats en aquest sentit, i potser, doncs, relaxar-nos amb la...
abans d'entrar així, però sí que és veritat que al final la dinàmica del partit d'import i que també per l'altra banda és interessant que vagis amb aquesta intensitat a l'hora de pressió. Exactament, de fet és el que s'hauria de demanar a tots els jugadors, que no siguin intensos, el que passa és mesurar una mica les accions. Jo per això aquí no entro, perquè al final és criteri de l'àrbitre, però sí que és veritat que la jugada del panel que estic comentant sí que em sembla que ja és més una qüestió de reglament, perquè tot just el dia anterior, dissabte, en la transmissió d'una...
d'una emissora esportiva, d'un programa esportiu baixa del partit entre el Mallorca i l'Osasuna, va a una jugada pràcticament similar en què ja comentaven. Si vas a la disputa i toques el jugador per anar-li groga, però si ja tens la voluntat d'empenyar,
que és una cosa que no vas a la disputa en cap cas, doncs és vermella. Per tant, ho tenia ben fresc i m'ho vaig estar rumiant. I ja quan ho va comentar ahir Moï Delgado vaig pensar, ostres, doncs segurament tindria raó. Però bé, l'àrbitre crec que va considerar que les comprava pels peus. Així que, en fi, aquelles situacions que, mira, ja han passat, però vaja, que no deixen de ser una mica anecdòtiques. Júlia, pel que fa a la segona part,
Tu vas entendre que el Nàstic fes un pas enrere? Ho dic perquè hi ha molts aficionats que potser ens han tirat massa enrere. Tu entens que el Nàstic plantegés així la segona part? Jo no ho vaig entendre. Sí que és veritat que al final vas guanyant 2-0 a casa. No t'ha generat en l'Hèrcules cap perill excessiu durant la primera maïtat perquè per molt que tingués la pilota i que intentés
i transicions interessants, crec que gairebé no van arribar a l'àrea i no va haver cap rematada així, que diguéssim, que et posés una mica de por al cos. Llavors, no entenc per què a la segona part el Nasti, que es torna a tancar al darrer, tornem a ser aquest equip que recula, recula i recula. Si hagués dit que Hércules tampoc va fer gaire cosa més, però les dues que va tenir les va posar dins al final, doncs el futbol és això. Després l'Hércules es queda amb 10 i per tant és com que es torna a igualar el partit.
jo crec que aquí ja no hi va haver marxa més per reaccionar. Penso que al final del partit als jugadors els va faltar sang o una mica d'actitud, però també ho relaciono amb que les cames ja no els donaven per més. El que més em preocupa, i això sí que és veritat, és que tu no pots fer uns canvis i al final aportes cames fresques com Juan de i Cedric, però és que en principi surten per revolucionar l'equip i donar aquest aire...
i això, i vinc cames fresques i s'espera més d'ells, però és que al final no acaba sent així, perquè els canvis crec que no van ajudar, no van aportar res més a l'equip, i això és el que més em preocupa.
però aquí segurament estarem parlant d'un aspecte més individual, perquè és veritat que a Zedric la tònica de la temporada és la mateixa, és veritat que potser ha tingut algun partit bo, com per exemple a Ibiza, però vaja, habitualment no aporta pràcticament res a l'equip, mentre que Juanda, un cop ha perdut el seu lloc a l'11 inicial, també ha deixat de portar, tant a nivell de minuts com a nivell de rellevància. Per tant,
Aquí segurament estiguem, davant d'alguns casos, més a nivell individual. Sí, però al final és el que va dir Cristóbal Pagaló a la roda de trimsa, que aquí s'ha d'exigir tots per igual, i que qui vulgui jugar, doncs que la porta està oberta. Em sembla que va dir alguna cosa així, no? Però, bueno, és que... A mi, la segona part, això de que quan jo vaig veure que l'Àfica es tornava a tancar al darrere, vaig dir, acabarà malament. Perquè és això, una decisió arbitral que sí, que és penalti com una caixa, no?
Quan ja et posen el 2 a 1, després ja dius... És que hem viscut tants episodis així amb el Nàstic els últims anys que tu no saps com pot acabar el partit. I, evidentment, aquest divendres no va ser una excepció, no? I...
Clar, però al final estàs amb un jugador, que és el meu argument que jo explicava als companys d'agrada que m'ho debatien. Estàs amb un jugador menys, si t'arrisques a seguir presionant de la mateixa manera, ostres, deixes molts espais a darrere. I a més a més, quan ells fan el canvi en què passen de quatre defenses a tres centrals per sumar un atacat més, ostres, encara el risc és major. Sí, és veritat que no pots presionar de la mateixa manera 100-11 que 100-10.
Però crec que d'aquí a tancar-te tan alt darrere com es va acabar tancant el nàstic o deixant de pressionar, crec que hi ha un entremig que potser podria ser el que hauria de fer el nàstic. Però al final Cristóbal Paraló és l'entrenador, és qui coneix més els seus jugadors i nosaltres com a aficionats tampoc podem criticar-ho.
Doncs l'empat del nàstic davant l'Hércules, que ara cal fer bo a domicili contra el Sevilla Atlètico. Ara preguntaré sobre aquest partit, Júlia, però abans sembla que Cristóbal Parralo està consolidant ja un 11 tipus, en què, per exemple, James Jardí es consolida en la banda esquerra, Paul Martínez a la banda dreta, Marcos Baselga, si està físicament el que intuïem, és el nou de l'equip, Unales Jiménez, que també té cabuda, sobretot pel que aporta...
sense pilota, evidentment el pròxim partit no el podrà jugar, però vaja, està sent important també per Cristó del Parralo, la defensa també es manté, vull dir, i a més del canvi, el mateix. Per tant, ja tenim un 11 tipus de Cristó del Parralo, a tu t'agrada? Sí, crec que em va repetir les mateixes peces, amb l'única novetat de Junca, em sembla que contra el Villarreal,
I això hi ha una part que em tranquil·litza, perquè al final sí que és veritat que com més jugadors disponibles tinguis millor i que tothom ha d'estar al màxim nivell i tots els jugadors han de tenir confiança. Però hi ha un punt que em tranquil·litza saber que ja trobes l'11 que creus que et pot anar millor, perquè al final també vas donant confiança a aquests jugadors, que són els que més la necessiten, si realment volem estar allà dalt.
De fet, dins d'aquest 11, segurament, si Moy Delgado estigués al 100%, seria el titular en aquesta banda esquerra per davant de David Juncà i fins i tot Álvaro García. Per tant, doncs, penses que això, que l'Andalús estigui al 100%, seria aquest de l'11 tipus. Tot i que és cert que Juncà l'altre dia a mi no em va desagradar, tot i que el van canviar al descans per aquella falta bastant innecessària que va fer i que li va costar la tasseta groga, no va tenir un d'aquells partits que...
Normalment t'escomplica i pateix. El que sí que continuo pensant jo és que Alex Jiménez crec que amb una mica més de confiança pot ser un jugador determinant pel Nàstic. Perquè crec que ja porta partits fent un bon partit i deixant cosetes i és una llàstima que l'acabessin explotant perquè crec que durant la primera meitat va portar molt al Nàstic.
i crec que les han tingut la ficció sí que li hem de donar una mica més de confiança amb ell i no ser tan crítics amb ell perquè crec que ens pot ser determinant i ara que ve la part més darrera de la competició i la més important doncs crec que ens pot donar molt i el que comentes totalment a mi Junca em va agradar quan va estar jugant és el seu és el seu hi ha moments que potser jo per exemple pensava i de hòstia no arribis tant amunt i juga més
però al final ja sabem com és.
És David Junca, no hi ha més Exacte, no hi ha exactiu, és David Junca i està molt bé també tenir llocades així Sí, amb personalitat pròpia Júlia, divendres visitem el Camp del Sevilla Atlètico un equip amb descens fora bo mantenir o traslladar aquesta amb una versió que vam fer a la primera part si pot ser 90 minuts o 70 minuts en el partit d'aquest divendres per sumar una victòria que comença a urgir Com veus el partit? I si creus que és un partit d'aquells
que entre cometes poden dir que és trampa per la situació del rival. Sí, totalment. Al final, el Sevilla Atlético, crec que dels últims cinc partits només n'ha guanyat un. Llavors, a priori, tu hauries de ser superior, no? Ell ha estat també a la zona de descens, tu estàs allà dalt perquè al final les posicions per arribar a l'última plaça de Priop doncs està tot molt apretat i tu a priori hauries de ser superior i s'hauria de notar que ets superior.
Però ja és el que t'he dit abans, també crec que ja hem viscut molts partits així, que a tu a priori ets millor que el rival i fins i tot acabes perdent. Llavors, sobretot que no es confin, i el que sí que m'agradaria, més enllà del resultat que evidentment guanya, doncs veure com seguir veient aquesta progressió de l'equip i aquest bon joc que hem vist els últims dos partits, especialment el d'aquest cap de setmana. Llavors, jo soc optimista, espero realment subar els tres punts, perquè crec que anirà molt bé
pel que fa a guanyar confiança al nàstic, també a l'afició i anar retroalimentant, doncs això, no? I deixar com aquest discurs de, ai, ai, ai, aquest any potser no podem aconseguir l'objectiu i no, no, que encara queda molt desentemporada i si comencem a sumar de 3 en 3, doncs crec que res està perdut.
Doncs, a veure, si el Nàstic té a veure a guanyar aquest divendres, que ja seria necessari, situaria d'aprovisionament en posicions de playoff, a l'espera que, evidentment, es disputi tota la jornada durant el cap de setmana, però, home, seria la millor manera per encarar el que serà una recta final d'any, un partit a casa contra el Cartagena i després una visita a l'Amtequera per començar el 2026 amb un altre partit a domicili contra el Torremolinos. Per tant, un calendari també complicat per l'equip de Cristóbal Parralo. Doncs...
Júlia, escolta, gràcies per haver-nos convidat un dia més, per haver-nos ajudat a analitzar l'actualitat del Nasi, sobretot d'aquest partit davant l'Hèrcules, i escolta, ja segurament parlarem el 2026, però seguirem convidant el Coliseu Grana. Perfecte, gràcies, que vagi molt bé. Tota l'actualitat local i comarcal a Baix Gallà Esports.
D'aquesta manera, posem a punt final el programa d'aquest dimecres 3 de desembre de 2025. Un programa en el qual havíem, recordem, de parlar amb l'entrador de futbol platja de Torredembarra, Llorenç Gómez, sobre la participació del Club Futbol Platja Torredembarra a la Mar Menor Cap entre aquest dijous i diumenge. No ha pogut ser per segon dia consecutiu, lamentem.
però segur que en algun moment ho podrem fer encara que sigui per agafar balanç de com n'ha anat aquesta competició a l'entitat de casa nostra. Així que res més, nosaltres ho deixem aquí. Com deia, en tornem aquest dijous amb més informació esportiva. Darrer dia ja fins dimarts de la setmana vinent no tornarà el programa. I res, simplement recordar que podeu recuperar-lo al web www.altafulleradi.cat i també...
A través de l'enllaç que trobareu a les xarxes socials, a Facebook i Instagram, Baix Gasports, i a Twitter, actualix, arroba, Baix Gasports. Ens trobem aquest dijous. Fins a les hores. Que passeu un molt bon dimecres i, si és possible, feu esport. Apa! A reveure. Fins la propera.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18è edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal.
El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Vols saber que passa a la torre d'una forma ràpida i fàcil? Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673 269 948, 673 269 948 i et donarem d'alta el servei de l'Info Podcast. El nou servei dona la torre i la xarxa audiovisual local.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. Els agents rurals eleven fins a 50 els porcs angles trobats morts al radi de Collserola, on la setmana passada van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars infectats per pesta porcina africana.
Això confirma que el perímetre es manté estable i que no se n'ha trobat més ports senglars fora de l'entorn, on s'han desplegat els professionals, els ADF, la Guàrdia Civil i la UME, per localitzar animals a la zona afectada. Des d'aquest matí s'han incorporat un operatiu de bombers de la Generalitat que s'encarreguen de desinfectar camins rurals a Serranyola i Sant Cugat, al Vallès Occidental.
Els esforços s'entrenen a evitar que la malaltia s'expandeixi a través del corredor verd fins al parc de Sant Llorens del Munt, motiu pel qual s'han utilitzat barreres químiques i físiques. El tinent d'Alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Valle, ha explicat que el consistori mantindrà aquest proper cap de setmana llarg les patrulles de vigilància i control d'accessos al parc de Collserola i ha demanat a la ciutadania restringir al màxim les visites.
El que demanem és de restringir al màxim les anades a la zona del Parc de Collestral i, per descomptat, s'esperen totes les activitats que puguin esfer-se en l'interior de la zona buscosa del parc.
Això sí que és per mi. Aquest és el lema que aquest any reivindica els drets de les persones amb discapacitat. Des de la Fundació Maresma a Mataró s'han sumat al manifest d'Incata, l'associació que representa el sector coincident amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El col·lectiu ha sortit al carrer per donar visibilitat als seus drets. Escoltem usuaris d'aquesta Fundació, Miriam Pérez i Ivan Valls.
No cal que ens diguin perquè no sigui discapacitada. No pot ser res. És una injustícia el que estem fent. No perquè tinguem discapacitat siguin diferents o no podem tenir el dret de poder ser com els altres.
I la Compraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú ha aprovat en assemblea general extraordinària a declarar persones no grates diverses autoritats polítiques i tècniques responsables de decisions que han deixat el sector de la pesca mediterrània en un escenari insostenible. Entre els afectats, ja el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, la secretària general de Pesca, Isabel Artíme, i el director general de Pesca, Ramon de la Figuera, així com també el comissari europeu Costes Cadis.
I una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i Terres de l'Ebre s'han concentrat aquest matí a les portes dels jutjats de Tarragona. El col·lectiu integrat per 87 persones han presentat una demanda col·lectiva contra, diuen la Generalitat, per abús laboral. Els demandants total en són fins a 400. Notícies en xarxa
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Doncs avui a la sintonia de Baix Gaià al dia volem parlar d'una qüestió que ens preocupa i que també ens afecta i és l'expansió de la Vespa Balutina i com això està afectant a molts municipis de la nostra subcomarca, també d'arreu del país.
i volem explicar les reclamacions que s'estan fent als departaments d'agricultura i també als de territori per tal que facin, que emprenguin mesures per mirar de frenar aquesta espècie invasora. Per conèixer la situació de primera mà, avui tenim l'apicultor que ve des de Bonastre, el Daniel Arreula. Dani, com estàs? Molt bé, bon dia.
Molt bé, molt bé, però a l'hora molt preocupat, sabem, i fins i tot angoixat perquè la situació no és gens senzilla. Ja el sector, diguem que, ve de dècades, potser, d'haver d'afrontar dificultats...
d'àmbit econòmic però també ecològic, el sector no sé si passa pel millor moment, però a més a més amb aquest ingredient de la vespa asiàtica que ha complicat molt les coses en els últims anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, ara, tal com estàs, Serrama estava fent com a memòria i jo fa uns 30 anys que rameno amb abelles i pensava abans a casa que jo quan vaig començar a treballar amb abelles l'única preocupació que havies de tenir és de tenir prou caixes perquè entressin les abelles i estiguessin allà.
Avui en dia has de tindre un màster en farmàcia, en meteorologia, has de conèixer infinites coses perquè han arribat un munt de contratemps en el món de les abelles, que és com un petit mostrari de com està tot el precal.
Clar, entre aquests contratemps hi ha, diguem que aquestes altes temperatures, aquests pics de calor, la primavera que arriba quan no toca, en fi, molts d'aquests aspectes, però alhora una altra de les amenaces que teníeu era l'ús de molts herbicides o de productes químics en els camps que també afectaven les abelles. Sí.
Sí, bueno, vam tenir... L'agricultura actual, ara per això s'està canviant. Hi ha molta gent que està connectant amb la regenerativa i amb altres maneres de tractar i cuidar la terra. Però la que ha sigut la corrent econòmica agrícola durant els últims 80 anys, des de la Primera Guerra Mundial, ha estat basada en els químics. I llavors aquests químics, en gran mesura, o afectaven directament a les abelles o indirectament afectant el seu entorn.
Un dels exemples va ser la nova generació d'insecticides que van aparèixer a començaments de segle, que van ser els neonicotinoides, que són uns insecticides a base de nicotina, del tabaco, que deien que les abelles no les afectava perquè no les matava directament. Els tipus de mesures que tenen ells per avaluar l'impacte sobre una...
Una altra espècie és sobre la mortalitat, sobre aquesta espècie. Però, clar, imagina't un ésser social com les abelles, que viuen 40.000, 50.000 individus en una caixa, que han de tenir un comportament molt alineat al comportament de la caixa i has d'estar molt ben assentat i el teu comportament no pot desmarxar-se massa.
quan aquestes abelles estaven exposades als neonicotinoides era literalment com si haguessin pres un tripi. La seva percepció de la realitat canviava totalment i llavors no tornaven a les caixes, tenien comportaments erràtics. Llavors, sí, l'ús agrícola que hem tingut els últims 80 anys ens ha fet molt de mal, però no tant com el que està venint ara. Perquè nosaltres amb els químics sempre podem agafar les caixes i prendre-les d'una altra banda. Amb el que està apareixent avui en dia és més difícil.
Anem a parlar d'aquesta amenaça de la vespa velutina. Què és el que suposa? Perquè entenem que és un insecte molt voràs que, a més d'entrar en competència perquè s'alimenta dels mateixos recursos que les vespes autòctones i que les abelles autòctones se les mengen també, no?
Sí, home, la seva funció de pol·linitzadors és molt interessant. Si em permets, faig una mica d'observació més ampla, perquè la vespa velutina de Negritores, faig una mica d'història, va aparèixer aquí el 2004 en un port de França que va venir amb un carregament de fusta de Tailàndia, no ve de la Xina, no és ni l'abeja africana ni la...
que la gent li posa molts noms, i va arribar una sola femella fecundada per quatre mascles. I aquesta sola femella s'ha extès des d'Alemanya, passant per Anglaterra, a Irlanda em sembla que ha arribat ja també, tota Europa central, França, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya... S'ha extès d'una manera excepcional en qüestió de 21 anys.
I aquest animal té una particularitat que és pol·linitzadora també. Les vespas adultes s'alimenten de néctar, igual que les abelles, i fan una bona feina. Amb això no tenim res a barallar-nos. O sigui, hi ha més pol·linitzadors, hi haurà més flors i hi haurà més menjar per tots.
El fotut és que la seva cria necessita proteïna animal per poder desenvolupar-se. I aquestes vespes, que són unes de moltes, perquè ara t'explicaré, nosaltres coneixem la velotina, però ens n'arriben dues més ara. Tres més ens n'arriben ara.
Tots aquests animals tenen la particularitat que la fase larbària necessita una proteïna animal. Llavors, clar, les vespes adultes es dediquen a anar a caçar abelles, perquè una caixa d'abelles és un supermercat obert 24 hores. Contínuament estan entrant i sortint insectes allà dins. Llavors, en lloc d'anar buscant pels camps i buscant a veure si té pillo o té garro, doncs se'n van a les caixes d'abelles i tenen disponibilitat.
El problema que tenim nosaltres és, el primer, la pèrdua de població d'una caixa d'avelles, i la segona és el pànic que provoca la caixa, que en èpoques com ara, a finals d'estiu, a la tardor, és com una segona primavera pels apicultors, i a més a més és el moment en què les avelles han d'acumular reserves per poder afrontar l'hivern amb tranquil·litat, per poder tenir els reserves. Ara mateix les meves avelles estan totes tancadetes a casa mirant Netflix.
O sigui, no sé molt bé nadie amb aquest fred que fot. Clar, necessiten tindre molt de menjar a dins per poder passar tres mesos, quatre mesos, en jocs on neves passen quatre mesos sota la neu, i no en surt ni una. I aquestes reserves les han de recollir ara. Què passa? Que les vespes ara fan una cossu i derribo a les abelles, impressionant, perquè es posen davant de la piquera, que és el foret per on entren i surten,
i fan guàrdia allà. 3, 5, 10 les vespes caiguen i esperen que vinguin les vespes al camp per caçar-les, els tallen el cap i la cua i se'ls porten aquest cos, que és la part més muscular de l'abella, se l'emporten cap al niu per alimentar la cria. Què passa? Que les nostres abelles es queden bloquejades i no poden sortir a buscar aquest aliment. I tenim la paradoxa que el camp està ple de flors, però les abelles no poden sortir perquè les velotines les estan atrapant, no?
I quina solució podeu implementar? Perquè entenc que en el seu dia potser ja vau reduir els forats per evitar que les vespes valutines entressin dins de les caixes. Això ho fan elles mateixes. Ah, ho fan elles, molt bé. Elles amb pròpolis ho van tancant.
Nosaltres el que estem fent, com ho diria aquell, hi ha dues vies de investigació. Tenim una és posar unes arpes, una mena d'estructures amb cables, que hi ha cable positiu i negatiu. És molt semblant a lo de caçar mosquits, aquells aparells que hi ha amb una llum blava, que atrau el mosquit i allà l'electrocuta. Doncs el mateix, però amb uns cables més grossos, perquè aquests animals són bastant gordos.
I han acabat un apicultor del País Bàs, que es diu Coldo Velasco, va inventar un sistema de través d'unes reixes que deixen passar les abelles, però les vespes no, i fan que les vespes es vagin dirigint cap a uns dipòsits i queden allà atrapades.
que diuen Trump-Escoldo, que funcionen bastant bé, dins del que acaben. Però, clar, això són parxes, això són parxes del problema. El problema en si, jo crec, i molts dels meus companys que també ho creuen, que hagués necessitat un pla d'atac, un pla de xoc, molt important per part de l'administració, aquest que es fa de papes, i que en teoria cuida d'altres, doncs hauria d'haver cuidat de...
I no és el cas. L'administració s'ho ha tret al damunt i no es fa responsable de res. Tot el que sigui un espai privat o un espai dels boscos i tot això, les paraules de l'administració han sigut «heu de conviure amb elles».
I l'altre dia treballant a les abelles em pensa molt, i em va venir el cap i diu, això és fora, com si arribessin lleons aquí a la península, començant-se a menjar els gats dels gossos de la gent de la població, i l'administració ens digués que haguéssim de conviure amb aquests lleons. Clar, el mateix apreci que la gent té per les seves mascotes, els apicultors tenim per les nostres abelles. Per tant, em sembla que és una manera fàcil d'entendre quina és la nostra afectació.
Estem veient que aquestes reclamacions al Departament, a la Generalitat, es fan des del sector. També hem vist que a Unió de Pages us demanen que apliquin les mesures que s'havien compromès, en certa forma, entenc, des del Departament per combatre l'expansió de la vespa asiàtica. En aquest sentit, teniu solucions que s'estiguin implementant a altres països per no només exposar el problema, sinó també
Ja, vosaltres que coneixeu el terreny i el comportament d'aquests animals, posar-los les coses més fàcils com per dir, podeu tirar per aquí o es pot implementar això? Vale. Abro comillas de comentarios personales. Això és tal com jo ho veig. I crec que bastants més també, però no demano que sigui una visió de tot el gremi.
Amb altres llocs d'aquí Espanya mateix, per exemple, s'han fet uns sistemes, ja que ens hem trobat amb un problema que no havíem tingut mai, que no el coneixíem, que era desconegut, el que han fet Astúries, per exemple, ha sigut que cadascú faci el que pugui.
I de les experiències que es generen de les encerts i els errors, doncs s'han anat recopilant aquestes informacions i s'han anat elaborant uns protocols que són bastant pràctics. I a més a més són molt diversificats perquè t'ofereixen moltes possibilitats d'actuar amb la velotina. Llavors, el que tenim aquí a Catalunya, i em sembla que en altres zones, és que les velotines s'han inclòs dins del concepte de plagues. Llavors, això s'ha entregat directament a les empreses de plagues.
A veure, des de quan una persona que ven pastilles per la tos vol que s'acabi la tos?
Llavors, aquí tenim un problema, aquí a Catalunya, perquè això s'ha deixat en mans només de les empreses de plagues. Llavors, els apicultors, que som els que, primer, estem més afectats, segon, tenim més coneixement sobre menòpters, perquè és la mateixa família que les abelles i el comportament i la seva biologia és molt semblant a les abelles. Això ho vaig dir a banda, són uns animals fascinants, les velutines. Si no estiguessin fent el mal que fan, jo me les estimaria moltíssim més, que me les estimo.
Però tot això suposa que hauríem d'actuar d'una altra manera. Llavors, la gent s'inventen coses. S'inventen coses. S'han inventat sistemes com els troianos, que és capturar vespes vives i ficar-los un producte al llom, de tal manera que elles, com que tenen aquest comportament eusocial, que totes s'ajuden amb elles mateixes, que una vespa arriba tacada a un producte, les altres van a llimpiar-la, llavors escampen el verí per dins de la caixa.
Hi ha altres sistemes que és introduir projectils dins els nius amb un insecticida semblant al que es fa servir per als escarabats, que això acaba amb el niu amb 12-24 hores també. Has de trobar el niu, però, que és el problema. També hi ha els sistemes típics amb pèrtigues o amb escales per poder arribar als nius, que estan normalment en llocs bastanals, introduir insecticides comercials que es venen a les grans superfícies.
Uns nius que, per cert, són fàcils d'identificar perquè no són equiparables a res del que haguem vist abans, no? No, no, són enormes, són bestials, sí, sí. I per la forma i com la textura, fins i tot, perquè si algú detecta un niu, què hem de fer? El primer de tot... O els agents rurals, o què? Bueno, els agents rurals, la veritat, que no faran res. Ho sento molt. O sigui, no dic res en contra d'ells, ells són subordinats també de l'administració,
Però amb ells els han dit que no se'n facin càrrec. Simplement abans prenien nota, però ara s'entrauen del damunt. De fet, si truques al 112 per dir que tens nius de velotina, està penjant al telèfon en alguns casos. Això m'han explicat gent que han estat trucant. Si trobes un niu de velotina, el primer que heu de fer és no tenir por.
Poc a poc. El segon és buscar algú que se'n pugui fer càrrec. Mira, qui és el responsable, el propietari d'aquell territori, d'aquella terra, d'aquella casa, el que sigui, comunicar-li i que m'hagin de fer actuacions. Hi ha gent com el Rubén del Moli d'Enf...
de Farena, que estan molt especialitzats en retirar aquests nius i ràpidament vindrien i se'ls traurien. Llavors hi ha una cosa que és molt interessant. Aquests animals, ara fa poc va morir un senyor a Galícia, ara deu fer tres setmanes o així, que era un regidor d'un partit d'allà de...
I de cop i volta tothom torna a tindre por a les vespes velotines, una por a Tàvic, una por de mort. Llavors, s'ha de dir una cosa, les velotines al cap de l'any potser piquen a 15 o 20.000 persones en tot Espanya. Això és així. Hi ha molts casos d'interaccions de persones amb velotines. I d'aquests 15 o 20.000 casos potser s'han mort en 3.
O sigui, que no són assassines, no són hitlerianes, no van a matar gent. D'un començament tenim el mateix perill, tenim menys perill que ens piqui una velutina que que no ens piqui una vespa normal, una vespa germànica. Són molt tranquil·les, són molt segures de la seva força i no busquen conflictes. A no ser que toquis el niu. Com tu toquis el niu,
A partir de llavors t'en sortiran totes perquè aniran a defensar la cria i la mare, això és diferent. O sigui que els nius més val no tocar-los, més val trucar a algú que en sàpiga i que se'n pugui fer càrrec. Doncs una amenaça que han representat d'una forma molt gràfica, per cert, el diari de Tarragona, el seu perfil d'Instagram, han fet un mapa...
on es veu l'evolució que ens explicaves tu al principi de l'entrevista, com s'han anat escampant i com aquí han trobat un habitat que els està sent propici per créixer en nombre. Però si et sembla l'últim tram de l'entrevista, Dani, també m'agradaria preguntar-te
per altres reptes que afronteu des del sector primari en general i en especial també els apicultors, perquè estem veient alguns crits d'alerta que estan fent alguns pagesos i ramaders aquí al Camp de Tarragona per la implantació d'empreses que volen estendre els seus projectes d'energies renovables amb molins de vent, amb plaques solars...
I bé, estem veient ja l'impacte que està tenint en alguns indrets, sobretot a les terres de Lleida, aquestes extensions de plaques solars que ocupen hectàrees, perquè hi ha el dubte, no? Després d'aquelles terres, què? Tornaran a ser fèrtils, tornaran a ser cultivables, queden malmeses per sempre...
Quin impacte tenen per la fauna i la flora? Perquè els molins també sabem que bé, tenen una cara que no sempre s'explica de com regalim en oli, per exemple, o com afecten també moltes espècies que volen. Com ho veieu també des del sector? I estàs veient casos concrets per aquí per la zona de voluntat d'implantar...
Grans extensions. Hi ha moltes ofertes. Aquí jo això ho veig no com a apicultor sinó com a ciutadà. El que veig és que passa el de sempre. Volen produir l'energia pels llocs on s'està consumint però no la volen produir on se consumeix. La volen produir on els costos d'ocupació d'espai, el terreny, siguin molt més barats.
Cap on van? Cap a la zona agrícola. Llavors, avui en dia sí que hi ha una paradoxa que és que no queden pagesos. Al poble hi ha Bonastre, per exemple, que es dediquin a la pagesia. Hi ha dos nois, un d'ells que no va per lliure i la veritat que no té gaire contacte amb ningú, un altre que s'ha hagut de deixar, o que fa poca cosa, el Charlie, que ja no treballa com treballava,
Un altre noi que s'està incorporant ara, però són tres xavals i els pagesos del poble potser en són 40 o 60. Som un poble de 500 habitants. No hi ha relleu. Llavors, moltes d'aquestes terres estan quedant alliberades. A veure, jo conec de primera mà les intencions de les elèctriques d'intentar donar-li un caire verd a això implicant-nos als apicultors, perquè els apicultors sabeu que som com les verites màgiques, no?
on arriba un apicultor i toca amb la seva presència es converteix tot en ecològic, que tampoc no és així, però hi ha aquesta percepció. Llavors, moltes empreses elèctriques estan venint a buscar-nos perquè fiquem les abelles als seus camps de producció energètica.
Jo m'hi he negat, m'hi he negat perquè, clar, si aquesta gent fa servir 5 hectàrees per posar plaques solars, aquelles 5 hectàrees estan desbrossades constantment. Desbrossades vol dir que no hi creix res. La incidència del sol, el sol es recull en les plaques, llavors aquella energia solar no li va a terra i les plantes no desenvolupen i fan la quantitat de nèctar i de...
de producció neta d'aliment que podien crear. Segon, que amb el tema de cablejar i d'arreglar i d'interconnectar tot això, espais que eren verges o espais que havien tingut només una intervenció agrícola i vital de generar vida, de cop i volta ens hi han de generar vida. I, clar, és trist. I sobretot el fet aquest, perquè...
Si Barcelona necessita energia, que fotin plaques solars a la mar, o a l'autopista. O a les taulades dels polígons, també diuen, no? O a les taulades dels polígons, o al damunt dels cotxes oficials. O sigui, només en cotxes oficials ja tenien energia per allugar la Generalitat. En aquest sentit que, a més a més, és una estupidesa bastant tonta, no? És com si nosaltres tinguéssim l'estufa a la casa del veí per calentar-nos nandres, no?
O sigui, no, no, si tu necessites... Això és, pel que ens agrada mirar, és una mica el model Tesla i el model Edison, de posar unes grans centrals que distribueixin per tot el país i tu et quedes amb totes les regalies i tota la plusvalia de la venda d'energia, o vas ficant la producció d'energia allà on es necessita i llavors no hi ha unes plusvalies, cadascú té l'energia que necessita.
Amb això m'assembla que els que en saben més que jo, perquè jo aquí soc un tastaolletes, haurien de començar a fer servir una mica més el seny dels jaios, anar als cafès als pobles a sentir els jaios perquè em pensen que segurament traurien molt bones idies. Doncs és un dels reptes, entenc, que també està començant a afrontar el sector...
I, en fi, avui estem fent una mica d'anàlisi de com des de l'apicultura esteu passant aquests moments. Veiem el futur una mica fosc. Dani, no sé si hi ha esperança on aferrar-nos, almenys aquests exemples que estan desenvolupant altres zones i que us poden inspirar a l'hora d'estercar solucions, però per fer-nos una imatge, una fotografia del teu cas, per exemple...
En quina situació estan les teves caixes d'abelles, de com estaven fa uns anys, com ho tens ara? Faré un resum. Jo vaig començar fa uns 30 anys a Poboleda amb un mestre, amb el Juan Lluís, el meu mestre, i en aquell moment nosaltres teníem unes 150 caixes i d'un any per l'altre podíem perdre, que et diré, 12, 8, 6 caixes, 14, un any dolent, 20...
De 150. O sigui, estem parlant que perdíem entre un 5 i un 10% de caixes cada any, que és el que havíem de renovar. O sigui, podries créixer molt fàcilment, podries arribar a tenir 300 caixes en 4 o 5 anys si ho gestionaves mitjanament bé.
Avui en dia la pèrdua de caixes per apicultor i any està entre el 30 i el 60%. És a dir, si tu tens 100 caixes, cada any en perds entre 50 i 60 caixes. I has de remuntar cada any aquesta pèrdua, contínuament. Això és un comú entre tots els apicultors, almenys d'Europa, és un comú entre tots nosaltres.
De fet, un dels grans comercis hi ha empreses aquí al Perelló que s'han dedicat no a produir mel sinó a produir abelles per vendre-les a França. I surten camions i camions i camions i camions cap a França carregats d'abelles, d'heixams d'abelles per a la venda. Què vol dir això? Que l'apicultura avui en dia d'alguna manera o és assistida o és impossible. O sigui, els heixams salvatges estan desapareixent. I aquí hi ha un punt que em sembla que hi ha dues coses que m'agradaria parlar. Una és sobre que les abelles tenen un aura, com diuen avui els jovents,
una aura de mil, perquè s'han posat molt de moda. Però les nostres abelles tenen aquest aura perquè estan dins del model capitalista. Però la fenya forta la fan infinites altres espècies de polinizadors que hi ha de la natura. Hi ha més de 2.200 classes d'abelles. Aquí a Espanya, 20.000 en tot el món més classes d'abelles, que moltes d'elles estan especialitzades en una sola planta. És a dir, si desapareix aquesta abella, desapareix aquesta planta. Ens hi juguem bastant.
I han acabat que hi ha infinits altres animals, els escarabats són grans pol·linitzadors, papallones, ara han descobert que hasta unes guineus que hi ha a Namíbia també són pol·linitzadors. En el sentit que hi ha molta gent que treballa amb això. Llavors, tota aquesta afectació que nosaltres percebem amb l'apicultura, perquè és la part econòmica, hi ha gent que es dediquem amb això, la part pitjor que està rebent tota l'hòstia és tota la natura més salvatge i que no té una vessant econòmica.
I llavors aquí a Catalunya, per exemple, una de les coses que a mi em dona una mica d'esperança és veure gent com els de la revolta agrària, la revolta pagesa, que són gent que per fi estan posant el nom del tossino al damunt de la taula i estan començant a dir on estan els problemes.
Per exemple, hi ha una cosa aquí, i els que em coneixereu ja diran, ja està una altra vegada d'anir amb el mateix, però és que és una gran veritat. L'administració no juga al nostre favor. Ho sento molt. No juga al nostre favor. Treuen uns protocols i treuen uns patrons que estan desconnectats de la realitat. No coneixen realment la realitat del camp.
Llavors, som uns quants que tenim una mica de sospita al nas que volen monopolitzar tota la producció d'alimentació de tal manera que l'aliment l'haguis de comprar d'unes empreses determinades. I si tu te'l vols autoproduir, ets posar pals a les rodes, no prohibir-t'ho directament perquè quedaria molt feo, però anar-te posant pals a les rodes perquè cada vegada sigui més difícil l'autoproducció, l'autogeneració de les teves necessitats i que haguis de dependre d'una economia. O sigui, tu dedica't a fer diners per comprar aquests productes que necessites enfora.
Hi ha maneres de viure, hi ha molta gent que vol viure diferent i molta gent que es dediquen a la pagesia tenen una visió que sí que generen una economia, però és una economia no per comprar-se un BMW, sinó per seguir vivint i per donar alimentació als fills i educació.
Haurem d'anar acabant, però en un minut, Dani, m'agradaria que ens donessis res. Un consell, a l'hora d'anar a comprar mel, perquè aquest és un altre tema, és molt gros i molt complex, però clar, els lineals dels supermercats, allà podem trobar mel que ve de l'altra punta del món o que ni tan sols és mel. Et demanaré concisió, però una mica alguna pista.
Mira, primera recomanació, busqueu un apicultor que estigui màxim 20, 30, 40 km a casa vostra i compreu-li la mel amb aquest apicultor, encara que sigui un gilipolles, encara que sigui mala gent, perquè a vegades ja pot dir que m'ho pugui dir de mi, però compreu la mel de les on tots esteu. Primer, el benefici que tindreu unes mel d'ones flors que esteu exposats. Si teniu al·lèrgies al polen, això servirà per minimitzar aquesta al·lèrgia. Segon, la mel que es compra als supermercats en un 80%
més o menys, pel que jo he vist, no és mel. És glucosa de sirop de panís dels xinos, que l'han falsificat i l'estan venent, com que ara ja no l'importen directament des de la Xina, la triangulen en altres països, Filipina, Estàil·làndia, bla, bla, bla. Llavors, tota mel que costi menys de 12-13 euros al quilo, aquí a Catalunya, no és mel, ho sento molt. Pot ser que hi ha un epicultor que m'ho conec, que sí que la ve molt barata, però és un d'Arabis i ja el tenim així, el tenim amb molt de carinyo.
Però sobretot això, les mels barates no són mels. Una altra cosa, la mel quan es cristal·litza és que és bona de veritat. L'altre dia em venia una senyora que li donava menjar sucre a les abelles perquè se li havia tornat tot un terrors la mel i diu no, això és un procés natural de les abelles. La mel que hi ha al supermercat i que no cristal·litza mai no és.
Doncs alguns consells. Si en voleu saber més, seguiu-lo a Instagram, alpastordavelles, no? Aquest és el teu perfil on et poden trobar. Daniel Arrèbola, com sempre, un plaer. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí. Moltes gràcies.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Hola, què tal? Benvinguts de nou al Jazz Club. Tota l'actualitat, entrevistes, agenda de concerts i molta música. Cada setmana al Jazz Club amb Susana Carmona. Des de la Ràdio Municipal de Terrassa i per a la xarxa.
El nou contracte del Servei de Recollida i Transport de la Brossa a Torre d'Embarra preveu ja algunes millores immediates. Per exemple, la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla o la inclusió de la fracció resta a la recollida comercial. Durant aquests primers mesos del contracte també es farà una campanya de comunicació. El regidor de Residus i Neteja Viària, Raül García, destacarà la importància d'aquesta campanya.
La campanya de comunicació també hem explicat moltes vegades que és on és imprescindible per poder avançar-nos el que serà el segon any de contracte perquè el canvi serà molt important i afectarà tota la ciutadania. Per tant, és on tenim posades moltes esperances i es començarà a desenvolupar durant el primer trimestre, a finals del primer trimestre del 2026 perquè puguem arribar amb garanties a Setmana Santa
ja hem fet la campanya de comunicació i sensibilització de la recollida comercial i per tant tenir tots els comerços adherits.
A més, properament, el servei de recollida de voluminosos passarà a gestionar una empresa del tercer sector. El gruix de millores del contracte es començaran a aplicar durant la tardor del 2026. La sorra de Torredambarra ja s'ha començat a escampar a la platja d'Altafulla. Els sediments es traslladen en camions i les màquines excavadores els distribueixen davant de botigues de mar i també a la zona del Fortí i al parc de Boramaga.
A metge d'aquest context, la plataforma Salvem la Sorra, promoguda pel partit. Alternativa Torre d'en Barra ha convocat una xerrada demà dijous a la tarda. Serà a partir de les 6.00. El Bar Noce i l'oferirà l'ecologista Quim Pérez.
Avui, 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Capacitats Diverses. On a la Torre ensumem a la commemoració amb la presentació d'un llibre de Gabriel Comas del programa radiofònic de la Fundació Onada. La presentació tindrà lloc el 12 de desembre. La Torre Camina obre aquest dijous les excursions al desembre amb una sortida als búnquers de la Mora. Aquest mes hi ha programades menys propostes ja que faran aturada per les festes de Nadal.
L'exposició, quan fèiem els pastorets, portarà imatges, textos antics, vestits i diorames a la sala Lluís Icar. L'Associació Cultural La Cínia inaugurarà la mostra aquest pròxim dissabte a les 12 del migdia. Jordi Wask explica, com a promotor de la mostra, que una part del material ha estat donatiu de la vídua del torrenc Rafael Núñez.
És una mostra que neix d'una deixa que em fan, que és tota la documentació que guardava el Rafael Núñez. En el moment que mor, la seva viuda, la Meritresa Porta, m'assegueix una part. I d'aquesta part hi ha una caixa que està dedicada a molts pastorets. I, clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer...
Ostres, quina llàstima que no s'hagin fet, perquè ja són 25