Un ruixat sense importància.
A continuació us oferim l'enregistrament que hem realitzat des d'ona a la Torre de l'acte institucional de la celebració dels 25 anys de la remodelació del castell del Zicart. Un acte que va tenir lloc el passat cap de setmana al pati del castell i que va comptar amb la intervenció d'una representació dels alcaldes de l'època democràtica de l'Ajuntament de Torredembarra.
Bon vespre, autoritats, alcaldes, regidors, companys i veïns i veïnes de Torre d'en Barra. Gràcies per ser aquí i gràcies al grup de música antiga Consort 7 Tras per oferir-nos aquest repertori barroc i renaixentista que ens ha connectat amb un paisatge sonor ple de matisos, rigor i sensibilitat.
Avui ens han ofert, i ho tornaran a fer al final, una selecció pensada especialment per aquest entorn cincsentista i perquè la música sempre ajuda a fer festa i a celebrar l'aniversari que avui commemorem. 25 anys de la rehabilitació del castell del Zicart i també 50 anys de la recuperació de la democràcia.
Dues fites, que tot i pertany a àmbits diferents, comparteixen una mateixa idea, la voluntat d'un poble de preservar el seu patrimoni i a l'hora de construir un futur més lliure, més just i inclusiu.
El castell del Zicar és molt més que un edifici històric, és un espai que hem vist reneixer, que ha tornat a ser punt de trobada cultural, social i comunitària, i és un lloc on Torre d'en Barra es reconeix i s'explica. Una obra que va significar molt més que restaurar un edifici, va ser recuperar un símbol, tornar a donar vida al cor històric de la nostra vila i reafirmar la importància de protegir allò que ens explica com a comunitat.
Aquest aniversari coincideix amb una altra fita clau, que són els 50 anys de la recuperació de la democràcia, mig segle del retorn de les llibertats, de la participació ciutadana i dels valors que avui considerem imprescindibles. És impossible entendre la Torre d'Embarra actual o el país actual
sense aquest camí col·lectiu cap a una societat més oberta i plural. Avui celebrem, per tant, patrimoni i democràcia, dues paraules que només tenen sentit quan van acompanyades de la gent, de les persones que han treballat per recuperar el castell, de les que han defensat drets i llibertats i de totes les que mantenen viva la cultura, la convivència i la comunitat.
Moltes gràcies per ser aquí, per formar part d'aquesta celebració tan especial, que començarem amb la benvinguda i el Parlament inicial de l'alcalde de Torredembarra, l'il·lustríssim senyor Valeriano Pino.
Quin goig de sala. Molt bona tarda a tothom. És per mi un autèntic honor, com a alcalde de Torredembarra, presentar aquest acte d'avui. Una jornada en què comemorem conjuntament els 25 anys de rehabilitació del Castell dels Sicars i els 50 anys de la recuperació de la democràcia. Una altra efemèride ampliament celebrada en guany arreu del territori.
Des de la Corporació vam considerar que aquestes dates històriques havien de ser reivindicades per acostar a la ciutadania la importància de tots dos elements, que aparentment tenen poc a veure, però que els uneix el fet de ser continent i contingut d'allò que ens aplega avui aquí, l'incalculable llegat patrimonial que representa el castell dels sicars i la pau social que ens concedeix la democràcia.
I per a celebrar dues dates tan assenyalades i significatives, necessitaven sentir-nos acompanyats de tots i totes vosaltres, els que heu fet possible construir tants anys de democràcia, la majoria dels quals, a més, heu exercit des d'aquest edifici que avui ho menetgem.
Sigui com sigui, però, des d'aquí, al castell o a la plaça de la Vila, avui apleguen diferents generacions de càrrecs selectes que representeu amb excel·lència la vocació de servei públic, l'estima per la Vila i la creença de la sobirania popular.
el gruix de 103 càrrecs electres que han passat pel consistori torrenc des de les primeres eleccions democràtiques l'any 1979. Una vegada més, moltes gràcies per ser-hi avui aquí. I Torredembarra s'explica a través de cadascun i cadascuna de vosaltres i és per això que parlar des del faristol davant d'aquesta extraordinària representació democràtica m'omple d'orgull a l'hora que m'imposa el respecte propi de l'exigència del propi acte.
Per tot plegat, vull anomenar-vos un a un a tots vosaltres, ambaixadors de la democràcia escollits per torrencs i torrenques de la vila que heu format part de les 12 corporacions constituïdes des de l'any 79.
Celestino Salor Gaspar, Josep Maria Valls Guàs, Josep Maria Salvat Coc, Carmelo Díaz Ortiz, Enric Bonan Bozo, Pere Pons Roca, Antoni Valls Guall, Josep Antoni Sánchez Sánchez, Josep Maria Figueroa Viscamps, Jordi Borràs Fa, Pere Rinyer Marqués,
Rafael Núñez Canyellas, Agustí Guaix Miracle, Santiago Sagalá Cueto, Miguel Ángel Lecha Mercader, Josep Maria Martí Guaix, Jaume Fuixet Ferrer, Josep Fortun Guaix, Josep Antoni Miguela Terrades.
Llorenç Folc Segur, Francesc Bairaguet Montserrat, Joan Romera Gómez, Josep Font Gonfaus, Josep Maria Ricord Alterriba, Joan Arpal Bonastre, Damià Llurac Cartanyà, Albert Casasux Gené, Joan Anglès Garriga.
Gomercindo Fuentes Esteso, Joan Folls Recassens, Josep Mercader Magriñá, Francisco Ortiz Valiente, Josep Maria Rinyer Parés, Josep Boronat Hidalgo, Rafael Hernández Segarra, Antoni Ramon Martín Porras, Josep Mercader Oriolz, Octavi Soler Rovira,
Jordi Pons Morlanes, Antoni Vila Vidal, Augusto Salvador Martínez Mascarós, Fernando Miró Rodríguez, Josep Bargalló Valls, Manuel Jiménez Alès, Luis Roig Lloberas, Joan Maria Mercader Rubira, Gerard Siuró Marqués, Ramon Lorenzo Ripoll Alonso, Ana Maria Marín Ceballos, Josep Pujol Vila, Santiago Ardébol Miralba,
...Montserrat Gasull Cos... ...Susana Navarro Sánchez... ...Pera Font Mas... ...Maria Dolors Toda Esteva... ...Juan Crespo Virgili... ...Lluís Suñé Morales... ...Daniel Masaguel Pera... ...Francisca Falguera Chinxilla... ...Pera Font Mas... ...Rosa Maria Guats Alberni... ...Laura Padeda Martínez... ...José Oviedo Valiente... ...Iris Gual Figueroa...
Juan Pérez González, Felicia Moreno Zamora, Elia Rodrigo Estejero,
Ignasi Durán Bladé, Eduard Rubiragual, Jordi Solé Flores, Olga González Martín, Núria Gómez Granés, Jordi Roig Murera, Ana Magriñá Viñas, Joel Navas Fuentes, Núria Batet Miracla, Josep María Guas Llivert, Raúl García Vicente, José García González, Antonio Cruz López, Juan Carlos Hurtado Herrero, Javier Ramírez Gutiérrez, Clara Solivellas Gort,
Antoni Sacristant Plat, Maria Gual Figuerola, Marina Ridaúves Batet, Joan Torres Albert, Margaret Rovira Güell, Guillem Pujol Girol, Pilar Hernández López, Maria del Carmen Martín Framit.
Angélica Muñoz Mejías, Noelia González Torrano, Josep María Calvet Burunat, Berta Castell Franco, Joel Ramírez Toda, Francisco Javier Perellón Bravo, Xavier Suárez Gutiérrez, Jovita Baltasar Cuevas, Carles Fuxet García, Daniel Puyol Fuentes i Jonathan P. Prieto. Vaig a fer una mica d'aigua.
Era important no deixar ningú. Molts d'aquests noms he citat ens acompanyen avui aquí. D'altres no han pogut assistir i alguns, malauradament, ja no són entre nosaltres. Però les seves famílies ens acompanyen per recordar el seu llegat i el fer ben present el testimoni del que van aportar a la vila. Sense entrar en valoracions ni polítiques ni personals, tots ells han sorgit d'un procés democràtic de les urnes, un sistema que cal preservar, que cal que defensem.
Perquè, com deia Winston Churchill al segle passat, la democràcia és el pitjor dels governs dissenyats per l'ésser humà, excepció de tots els altres. I és que tot i no ser perfecte, res ho és en aquest món, la democràcia ens permet exercir un govern del poble i per al poble.
representant la majoria social. I és precisament aquesta definició la que, de forma implícita, ens obliga a entomar el càrrec amb una gran responsabilitat, alhora que amb tot l'orgull. Un honor que, com sabeu, ens acompanyarà tota la vida. La Torre té molt present els vostres noms i les vostres contribucions al poble que hem esdevingut, perquè ser escollit per la ciutadania és un privilegi que mereix ser recordat, honrat, honnat i homenatjat com ho hem fet avui aquí.
Havent posat l'accent en l'efemèria democràtica per l'amplia representació dels regidors i regidores que esteu presents, permeteu-me que em centri ara en l'altre gran motiu de commemoració d'enguany i que lliga a la perfecció amb el primer, per allò que dèiem de reivindicar l'edifici i la institució que s'alberga.
Celebrem un quart de segle des que aquest edifici, el castell dels Icars, va ser reinaugurat. Construït entre l'any 1565 i 1580, és l'únic edifici civil de nova planta del Renaixement català conservat a Catalunya, una autèntica joia arquitectònica en la qual la Generalitat de Catalunya va otorgar la consideració d'haver cultural d'interès nacional.
La Casa de la Vila s'ha consolidat com un espai que fa compatible l'activitat administrativa municipal i el gaudi cultural dels torrencs i torrenques a través d'activitats al pati, a la sala Lluís Dicart o a la sala de plens.
L'acte d'avui, epicentre de la jornada, n'és un clar exemple. Unes jornades que hem iniciat aquest matí amb dues visites guiades i la conferència del Centre d'Estudis Sinival de Mas a càrrec de l'historiador i archivert Joaquim Noia i de l'arquitecte Xavier Oliver. I conclauran el proper divendres amb el primer festival de microteatre de Torrenbarra a la Torrenca en què la vessant més lúdica de l'aniversari enviarà tots els racons del castell.
Permeteu-me destacar avui especialment la figura de l'alcalde Santiago Sagalà.
d'entre altres aquí al present. Perquè va ser justament durant el seu mandat quan el castell dels Sicars, amb més de 400 anys d'història, va ser rehabilitat i inaugurat com l'actual seu de l'Ajuntament. Un abans i després que va coincidir amb el tombal del segle i amb el creixement exponencial de la població a la torre, creuant el llindar dels 10.000 habitants, fet que es va traduir ben aviat en el curs històric a passar de 13 a 17 regidors.
Senyor Sagalà, aquest aniversari també porta el seu nom. Moltes gràcies per la teva contribució al patrimoni local i a la vila i per la mirada visionària de recuperar un edifici en ruïnes i convertir-lo en l'actual seu del consistori.
Com sol fer els aniversaris, permeteu-me un desig. Va, més d'un. Desitjo que d'aquí 25 anys, quan en celebrem 50, ens sentim tan orgullosos i orgulloses com avui de la torre que estem projectant. Desitjo que els joves que avui ens acompanyeu enteneu la importància de prendre part, d'implicar-vos i que us sentiu interpel·lats a participar de la representació popular per contribuir a la torre d'embarra que mereixem.
Desitjo també que la democràcia superi els temps convulsos que travessa, que tota correnta d'autoroterisme i vulneració dels drets humans quedi aviat en el passat i que la societat preservi i tant de bo millori el nostre sistema polític. Perquè la democràcia ve de molt lluny, però nosaltres la volem portar encara molt més enllà.
Per últim, desitjo retenir per sempre el dia d'avui com un dels més especials en el meu pas per l'alcaldia, celebrant els 25 i 50 anys amb la companyia de tots aquells que m'heu precedit i dels que tant hi he pres. Pel Castell dels Icars, per la democràcia, per aquesta admirable representació de sobirania popular que ens hem agermanat avui aquí al Pati del Castell i per la Torre, felicitats a tots i totes.
Vull agrair a tot l'equip humà que ha fet possible l'organització d'aquest acte, a la Núria, a la Yolanda i a la Patricia, i molt especialment a la Georgina Padilla. Moltes gràcies per l'esforç.
I ara sí, per continuar amb l'acte, m'agradaria comptar a l'escenari amb la companyia d'alguns alcaldes que m'han precedit, amb qui compartirem un col·loqui intercanviant experiències del nostre pas per l'alcaldia des d'aquest castell. Per això, ens agradaria que ens acompanyessin el senyor Eduard Rovira, el senyor Enrique Arangel i el senyor Santiago Sagalà.
Molt bé, doncs ara us proposarem un viatge per la memòria viva de Torredembarra a través d'un col·loqui per entendre què significa la part més humana haver ocupat l'alcaldia de la vila, doncs en moments, contextos i èpoques molt diferents. Els nostres convidats han liderat Torredembarra amb estils diversos, amb experiències molt diferents, però tots compartiu una cosa, la vocació de...
i també haver tingut a les mans la responsabilitat de governar Torre d'en Barra. En primer lloc, vull excusar la presència d'en Miquel Àngel Letxa i també d'en Manuel Jiménez, que no ens han pogut acompanyar finalment. I el que farem en primer lloc serà presentar breument la biografia de cadascun dels nostres convidats i començarem pel senyor Santiago Sagalá Cueto.
que l'any 1983 va entrar de regidor independent a les llistes de Convergència i Unió, on va continuar fins al 1987, i el 1991 vas a venir alcalde a les llistes de Convergència i Unió, ja no com a independent, sinó com a membre del partit, i es va mantenir alcalde a les eleccions del 1995 i 1999.
L'any 2000 va dimitir, va devenir alcalde el senyor Miquel Àngel Letxa, i de professió ha estat directiu de banca. L'Enrique Granada va ser regidor l'any 2003 pel partit...
i va continuar les eleccions de 2007 i 2011. Degut al cas Torredambarra i la dimissió de Daniel Massaguer, va devenir alcalde accidental el juliol de l'any 2014 fins al juny de 2015. Quan va guanyar les eleccions, Eduard Rovira i Enric Grangel ja no es va presentar. De professió ha estat funcionari de justícia i també escriptor de diverses novel·les.
Eduard Rubiragual és regidor des de l'any 2011 i alcalde des de juny de l'any 2015 fins al juny del 2024 per Esquerra Republicana. I actualment és el tercer tinent d'alcalde, responsable de les àrees d'Hisenda, Recursos Humans, Contractació i Patrimoni, Promoció Econòmica, TIC...
Des del 2023 és diputat a la Diputació de Tarragona i actualment és el vicepresident de la Comissió Informativa d'Innovació i Serveis Generals, vicepresident primer per la marca Costa Daurada del Patronat de Turisme i diputat delegat de Serveis Generals i Instal·lacions Corporatives.
Té estudis de dret, administració de finques, curs de gestió de confraries de pescadors, certificat d'examen de patró de cautatge. I en l'àmbit professional, des de l'any 2000 és secretari de la confraria de pescadors de Torredambarra i des del 2007 fins al 2015 va ser secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona.
Ivale Pinolara és regidor des de l'any 2015, va ser primer tinent d'alcalde en el mandat 2015-2019 i cap de l'oposició en el mandat 2019-23. Actualment és alcalde pel partit dels socialistes de Torredembarra per al pacte d'alcaldia amb Esquerra Republicana des del juny del 2024 i fins al juny del 2026.
També és el responsable de les regidories de serveis, via pública i platges. I en l'etapa 2019-2023 va ser portaveu del principal partit de l'oposició i conseller comarcal del Tarragonès. També ha estat membre de la Junta del Patronat Municipal de Cultura i compta amb amplia trajectòria en l'àmbit de la representació dels treballadors. Ara, a més de ser l'alcalde de la vila, és diputat delegat de projectes europeus i de persones i talent a la Diputació de Tarragona.
Per començar, començarem per l'alcalde Sagalà, per el senyor Santiago Sagalà, i li volem preguntar principalment per la remodelació del castell, perquè vostè va ser qui va promoure la remodelació d'aquest edifici que avui celebrem. Ens agradaria saber què destacaria de tot aquell procés, que imaginem que va ser llarg i no gaire fàcil, però amb què es quedaria?
Bueno, l'explico resumint. De petit això era una ruïna. I llavors aquí, a part que havíem viscut algunes persones d'aquí Torre d'Embarra, que això no sé si la gent ho sap o no, però tots els que érem jovenets i vivíem aquí al poble veníem moltes vegades a jugar aquí al castell. Per tant, això formava part una mica de la nostra història de joventut. Clar, jo ni pensaments que algun dia pogués arribar a l'alcalde.
Evidentment, com que la vida et millora, o almenys una persona vol que millori, jo portava al cap moltes coses entre l'alcalde de l'Ajuntament i entre elles arribar al final si podíem,
de reconstruir el castell i fer possible el que tenim ara, que això no té preu, perquè ja han explicat aquí la història d'aquest castell i per tant havíem de fer tot el possible per fer-ho i a part com a alcaldes les coses, no com a alcaldes i sense alcaldes, és a dir, estem parell, hem de fer les coses bé amb la dona que vivim.
Però com a alcalde exactament el mateix i si pot ser una mica més. Per això vaig intentar en cada època buscar un arquitecte que el coneixia des que va néixer perquè era molt amic del seu pare, el Xavier Oliver, que va ser el que va muntar el projecte per intentar recuperar aquesta història.
I evidentment va fer, jo diria, matrícula d'honor. El va ajudar una altra persona, que ja no me'n recordo gaire, però el responsable màxim va ser ell. I després també vull posar de relleu el personatge, que jo era molt amic d'ell, que aquí hi ha molta gent de la Torre, doncs jo el devíem conèixer, que ja...
Ens ha marxat el Vicente Sánchez de Vic Sant, un gran promotor de Torredambarra de les èpoques d'aquells anys, perquè una cosa és el projecte i una cosa és després fer la feina. Això és com vosaltres, les senyores, torno a repetir, que aquest món sense vosaltres no tindria sentit.
Per tant, les coses després s'han de fer bé, no? I jo crec que s'ha fet no bé, jo crec que s'ha fet molt bé. Per tant, no sé si n'hi ha prou amb això que dic. Sí, tenim moltes més preguntes. De fet, ara li faré una pregunta que després traslladaré a tots, que és si recordeu el moment o la conversa que us va fer decidir entrar a la política municipal.
Jo no haguer entrat mai a la política. A mi la política sempre l'he passat d'una mica de llarg. Això és una cosa que ho explico perquè és una vivència meva. No vull que ningú se senti molest amb el que dic. Jo vaig entrar de botones aquí al banc central de Torra d'en Barra, a la banca, i vaig fer tota una vida a la banca. Vaig arribar amb un tercer nivell al banc atlàntic, al banc de l'Opus,
Però quan vam entrar en democràcia, que lògicament jo vaig néixer l'any 41 i vaig néixer després de la Guerra Civil, que ni me'n vaig enterar, de tot això m'ha anat enterant perquè m'ha preocupat molt i m'ha agradat molt. I per tant, a l'hora que vam, el 79, començar la democràcia, tots aquells que van formar partit venien al darrere a molts que perquè no veníem i entrem a l'Ajuntament i tot plegat.
Jo això se'm va plantejar l'any 79, jo vaig dir, a mi no m'interessa, això és una cosa que molt bé, els que vulguin anar que vagi. Però bueno, van seguir insistint. I el Celestí Solora, en pas descansi, que va ser el primer alcalde, l'any 83 va tornar a insistir que anés de segon amb ell. Bueno, van a insistir tant que al final vaig dir, bueno, doncs va, vinga, anem, no?,
no vull detallar res més, però al cap d'un any o dos ja n'estava hasta el gorro. No m'interessava la manera que es feien les coses, no m'interessava com se feien, i per tant, doncs bueno, vaig fer tot el possible per arribar als quatre anys, però després ja vaig dir que a mi ja s'oblidessin una mica. Van continuar insistint. El Celestí de Convergència va passar a independents,
Jo vaig seguir, però vaig dir, entro a la llista, però no m'interessa res més, vull dir, no estaré a la llista i punt. Van passar del 87 al 91 i anar insistint. Clar, jo em anava fent gran, diguéssim, en el sentit de l'experiència de la vida, i el 91 van continuar a insistir tant que vaig dir, doncs bueno, vaig de cap llunyista.
però com que sabia exactament com estava l'estructura política de Torredembarra, ja vaig fer el tracte abans en quatre partits, perquè ja sabia que nosaltres, els convergents, poca cosa faríem. Llavors érem trets regidors. I vaig fer el tracte molt abans, perquè francament tenia una certa experiència...
tenia una certa experiència de la història i amb aquest tracte nosaltres vam veure quatre regidors i per arribar a una majoria, doncs lògicament ja vaig fer d'abans per poder tenir la majoria absoluta. Bé, així va anar el tema.
al 91-95 jo vaig pensar dues legislatures, perquè en política jo crec que dues legislatures i s'acabó. Jo si m'anés a dalt de tot, això ho modelaria i ho faria així. Pel que el resto, perdoneu que ho digui, tot és sopar de duro. No cal que us ho expliqui, perquè només calguem un rato a la tele i veure com estan les coses avui. Per tant, em vaig tornar a presentar,
I el 2000, no, perdó, el 99, ja vaig dir prou, plego. Santi, Santi, Santi, Santi, torno a dir que sí, però vaig dir al cap de dos anys plegaré. Això ja ho vaig dir el meu segon, perquè el meu segon, en tot el respecte del món, el Miguel Ángel Etxa, que no sé si està aquí o no,
És el que portava tota la part administrativa de l'Ajuntament, un personatge que en aquell aspecte en deu. Per tant, llavors, com que s'havia aquell de segon, doncs continuaria, i com que per un altre cantó hi havia un personatge que no sé si està aquí o no, però que va arribar a la Generalitat de Catalunya demanant molt, aquell, quan va entrar en el 95 o el 96,
només es preocupava de veure com me tallaven el coll. I llavors, en vés de passar dos anys, d'esperar els dos anys, a la setmana, al cap d'un any, quan vam inaugurar el castell, perquè lògicament, per acabar, que estem amb el castell, i per no fer-me el pesat, que ja em faig una mica el pesat,
Doncs ja vaig dir la setmana que ve plego, això el juliol del 2000. Ves de passar els dos anys vaig dir prou, plego, quedo de regidor perquè no tinguis problema a l'hora de comptar i a l'hora de decidir coses.
però a mi no em posis enlloc ni a mi m'interessa absolutament res. Estaré al teu costat, només vindré als plens i s'ha acabat. Ens està explicant tota la trajectòria i només preguntava pel moment de començar. No, bueno, ja està. Em sap greu que està dret, amb peu dret. Ha estat molt bé perquè així hem fet un repàs extensiu també de tot el que va comportar ser al capdavant a l'alcaldia.
Torno a repetir la pregunta per la resta d'alcaldes. Quin va ser aquell moment que us va fer el pas d'entrar en política, d'implicar-vos?
A mi em va liar el Manolo Jiménez, que no està aquí. Jo tinc casa a Torra d'en Barra des de l'any 78, vaig vindre de Barcelona, i l'any 99 em va dir si volia anar a les llistes del PSC. I li vaig dir que sí. Em van posar el número 3, només en van sortir dos, jo no vaig sortir.
Allà on vaig entrar al patronat de turisme, per treballar allí. I en el 2003, en unes eleccions bastant disputades, vaig sortir regidor per un vot. Va haver-hi un vot, que la companya està aquí, la Susana Navarro, que algun ciutadà amb molta cultura...
Al costat del vot, del nom de la Susana Barro, va posar Jamona. Aquest vot el van donar per dolent, al final el van donar per bo, i el dia que es constituïa l'Ajuntament em va arribar a mi l'acte per ser regidor. Això va ser l'any 2003. Vaig estar de regidor tots aquests anys, amb coses bones i coses dolentes, amb ratos bons i ratos menys bons, fins que vaig sortir alcalde en un moment que ningú volia ser.
i no sé si ho he fet alguna vegada, però m'agradaria agrair a tots els que van estar governant amb mi, de tots els partits, perquè en aquells moments el que es parlava era, tenim que sortir d'aquesta, tots els que vulguin governar, que pugin al vaixell, i els que no vulguin, doncs que no s'hi pugin, va ser un any que quan va acabar aquell any de mandat, jo li dono el títol d'una pel·lícula, «El año que vivimos peligrosamente».
perquè el company Segalà ha dit que va acabar d'estar aquí. Doncs imagineu-vos un any que et fotien bufetades on te anessis. Anaves al Consell Comarcal, patapam. Anaves al Defensor del Síndic de Greuges, patapam. Anaves al Tribunal Superior de Justícia, patapam. Anaves a la Diputació, patapam. Anaves a Vilàs,
a veure aquest poble que estem agermenats i patapam. Va arribar un moment que era allò de dir a d'on he de llevar la cara aquesta setmana perquè te l'associen pertot arreu. De totes maneres, una cosa que ha dit el Santi té raó, no hi ha res més agradable i més bo per una persona que ser alcalde del poble Octaviu i mirar les coses que has fet.
Jo, després d'aquests anys, veig coses que es van fer bé, veig coses que es van fer malament, perquè no tot pots fer-ho bé. Diu, és que a tu no t'han criticat massa, és que vaig ser alcalde un any, no vaig tindre temps que em diguessin de tot.
i no vaig tindre temps de fer diners, perquè també aquesta acusació és molt típica, no? Però bé, repeteixo, és molt agradable, malgrat que molta gent es pensa que no, però et foten nates per tot arreu i arriba un punt que estàs una mica fart. T'adò, Rovira, si ha estat alcalde molt més temps, però recorda aquells inicis... El que et va fer...
Sí, evidentment, i clar que me'n recordo. Jo una mica també com el Santi, que diu que no tenia previst entrar en política ni participar a l'Ajuntament, vaig entrar en una feina que es va preparar, la Montse Gasull va votar,
consultar molta gent de la vila amb qui va compartir un treball de buscar arguments per preparar un programa municipal, un programa de millorar a Torredembarra. I amb aquests debats, que va ser tot un any de feina, amb els quals jo vaig col·laborar amb dues de les comissions que es van formar, vaig entrar a aportar coneixement, el que jo tenia, i alguna inquietud també.
I des d'aquest punt de vista, doncs molt bé, però al final, quan s'acostaven les eleccions, la Montse em va dir, necessito un cap de llista, ho vols ser tu? I allò va ser una mica, doncs això, sorprenent, però el primer que vaig ser va ser demanar-li permís a la Judit.
Després, deman-li permís amb un molt bon amic, i després amb el meu mentor a dins del sistema de cofreries de pescadors de Tarragona, el que llavors era secretari de la Federació Territorial, a veure què em pensava, perquè ell també havia estat en política des de feia temps, política municipal,
I em va dir, tu tira endavant i de la feina de la cofreria de moment la segueixes fent i si la cosa s'embolica ja en parlarem com ho arreglem. Però d'entrada no diguis que no, pren-ho com un desafiament personal. I així va anar, vaig entrar en les eleccions com a cap de llista, vam treure dos vots, dos regidors vull dir, una mica més de vots naturalment.
i a partir d'aquí la cosa va anar rodant. El següent mandat, amb unes eleccions que també van estar amb molta participació, moltes candidatures i, per tant, molt repartit, vam treure quatre regidors, vam ser els que en vam treure més, i amb una coalició que l'únic que ens vam posar
proposar l'únic que vam pactar, cap condició concreta, sinó que no trencaríem el govern i que acabaríem el mandat sense que hi hagués un canvi de govern. Perquè portàvem una trajectòria per diverses circumstàncies, una perquè el Santi se'n va cansar,
per altres motius. El cas és que no havíem acabat un mandat sencer durant molts anys i la preocupació que vam tenir amb el Partit Socialista i amb l'ABG, amb l'Alternativa BGLA, era acabar el mandat. Sobretot perquè veníem d'un any de transició amb qui l'experiència de col·laborar tots els partits per tirar endavant una cosa que estava ensorrada
Doncs era la que ens va moure a fer un pacte de govern i de tranquil·litat. I a partir d'aquí vam anar tirant. D'aquí han sortit d'això, una majoria absoluta, un altre...
les eleccions que vam guanyar, però que amb la mateixa filosofia compartim la idea que el que és important és l'estabilitat d'un govern municipal, perquè si no el poble se'n ressenteix. Aquest era l'objectiu i és una de les coses de les que n'estic molt satisfet i agraeixo la col·laboració dels altres partits i dels altres regidors que han permès que això sigui així.
que no es trenqui un govern, que mantingui una estabilitat i aquest pacte d'aquest mandat, encara que siguin tres alcaldes diferents, és el mateix govern i aquesta és la filosofia de mantenir una estabilitat pel poble. Després les coses són més complicades i algunes coses es poden fer, unes altres no, però d'entrada aquest. Gràcies.
Jo el primer que diré és que hem demanat un projecte per sonoritzar el Pati del Castell. Esperem que aviat acabin aquests problemes de so. Jo vaig entrar al Partit Socialista de la mà de la insistència de la Susana Navarro.
Insistència perquè assistís a les reunions, perquè m'impliqués. I ja sabeu, aquí coneixeu la Susana Navarro, sabeu que és una persona molt convincent. I per tant, a partir d'aquí van començar a caminar. En principi, jo no m'entarava res, tal, de què deien.
em recordo els primers pressupostos que vaig revisar com a militant, que no en tenia aquells números ni res. I mica en mica, doncs, picant pedra, molt des de baix, la primera llista d'Enric Grangel crec que anava al 13, si no recordo malament, doncs es van donant aquestes circumstàncies que em van portar a ser cap de llista. El millor que li pot passar a un partit
i no ho dic només per mi, és que els candidats o candidates sorgin de forma natural, sense forçar-ho. I aquesta és una de les sort, a jutjar pel que els meus companys sempre han votat a les primàries, que va passar amb la meva persona. I per tant, aquí és un orgull perquè sí que és cert que ser candidat per això, perquè sorgeix i perquè és natural,
És una sort. I a partir d'aquí vam començar a caminar amb això que explicava l'Eduard Rovira, amb aquesta obsessió de l'estabilitat. Avui tots i totes teniu un llibre a les bosses. Aquest llibre és una segona part de Pensaments diversos. Us convido a que llegiu els Pensaments diversos 1, que és la primera...
allà entre els dos llibres tindrem la història del nostre poble que no s'ha de jutjar ni criticar és la que és, és la que tenim i és el que va passar però és cert que a tots a una generació que entravem en política ens va marcar aquesta obsessió
per lluitar contra els individualismes i per estar constantment amb l'estabilitat al cap. I això sabíem que donaria fruit, que projectes s'acabarien, que podríem tenir una continuïtat i és amb aquestes estem. I de moment malament no va, no?
Per seguir parlant d'inicis, m'agradaria preguntar-vos també per la sensació...
a travessar per primera vegada aquesta porta, aquest pati del castell, ja com alcaldes, amb el pes de la responsabilitat. I en el cas del senyor Segala, en Pic, quan es va inaugurar, i això va passar a ser ja la seu de l'Ajuntament. Però aquest primer recorregut per aquí, vostè com ho recorda?
Jo crec que la responsabilitat, lògicament, forma part d'un recorregut, però és un valor absolut. Quan tens una idea, sobretot, estem parlant de quan manes a dalt de tot, de qualsevol història, amb una empresa o l'Ajuntament, i quan tens la idea de posar-la en marxa i que funcioni,
Doncs és l'alegria que et dona fer les coses com s'han de fer, que s'han de fer bé, i per tant, home, jo vaig entrar i sortir, però sense animar de... És a dir, la satisfacció comença quan la portes al cap
i tu ets responsable màxim que una cosa arribi al final com aquesta que estem parlant i avui l'estem disfrutant aquí després de tants anys. Per tant, l'única cosa que hi ha és aquesta i ja està i és l'única que marxes amb el cap i amb el cor.
Vostès com recorden tot això, aquest primer recorregut cap a l'alcaldia, ja sent alcaldes, aquelles primeres sensacions? Les meves sensacions van ser que jo com a regidor tenia una funcionària,
que em feia de secretària, no? I un dia parlant diu, vostè arribarà alcalde? Dic, si jo arribo alcalde, tu seràs la secretària d'alcaldia. Jo recordo aquell dia entrar a l'alcaldia i trobar-me-la amb ella, amb una caixa de cartró, amb totes les seves coses, dient, ja ets alcalde. I quan vaig entrar al despatx d'alcaldia...
Aquest edifici, haureu vist les fotos com estava abans de desrestaurar-se, l'alcaldia estava plena de papers per terra. Hi havia piles de multes de tràfic, recordeu el famós radar, hi havia documents de tota mena, vull dir, era un desgavell. Perdó, sí, perdó, era un desgavell, però la il·lusió que portava és la que et fa que ho afrontis amb moltes ganes.
I això m'imagino que són tots els que han estat alcaldes que arribes amb moltes il·lusions. Amb el temps és com el sucre quan el poses al cafè. Remenes i es desfà. Arriba un punt que quedes molt fart. Però la il·lusió la portes. El Valeriano recorda una cosa que li va fer gràcia i era un dia que estàvem aquí fora, que era Reis,
I la meva dona estava al costat i no sé què em va dir. Enrique, no sé què. Li vaig girar i dic, Maria, solo soy el alcalde. Ell sempre m'ho recorda, però és la realitat. Hi ha moltes vegades que hi ha gent que es pensa que ets com Déu. I no, només ets l'alcalde. I l'alcalde és un més d'un equip de govern que procura fer les coses el millor que pot.
A veure, el record del primer moment és...
Bé, no ho sé. L'entrar a la cosa física no la recordo tant. Suposo que és perquè des del moment que resulta que seré alcalde fins al moment que ho ets i comences a treballar són moments que no els recordo. És com un núvol perquè estàs aclaparat. En realitat és que estàs aclaparat. Tens sensacions molt estranyes i bé...
Recordo més aviat el començar a treballar, o com ha dit l'Enric, una mica la continuació. Comences a treballar tenint en compte que ell va endreçar de papers un despatx, però després me'l va deixar, perquè en un any vam treballar junts i de fet vam estar fent moltes coses, endreçant una miqueta per dintre, no només de papers.
Inclús un dia me'n vaig enfadar amb ell. Li vaig dir, si això no prens una decisió, m'emprenyo i plego. Deixem-ho aquí.
Està aquí Podolet. Està aquí Podolet, sí. Però vull dir que vam treballar junts fins al punt que tots dos ens vam implicar amb els altres companys regidors, però que teníem ganes d'endreçar les coses. I a vegades era delicat i l'un per l'altre, i també m'ha passat amb el bale, hem anat prenent decisions. A partir d'aquí sí que recordes que comences a endreçar. El fet físic del despatx, tu vas treure els papers, jo vaig treure l'alfombra.
com a símbol de treure alguna cosa que estava bruta. Hi havia molta por en aquesta fomba. I sota no ho sé perquè ja no ho vaig voler veure. El fet és que la sensació de començar a governar el castell amb tot el que hi havia hagut i amb tot el que teníem que començàvem a endreçar el primer any i a continuació també,
doncs és una mica allò de què vas caminant i vas endreçant i vas fent i aquesta és una sensació que tinc de tota una sèrie de fites que les podríem anar marcant i que han anat succeint de mica en mica amb la col·laboració, primer jo col·laborant amb l'Enric i després amb el Val i el Costat vam anar fent i vam anar
i tots els altres, no em vull deixar els de l'ABG i tots els companys d'Esquerra i els altres del Partit Socialista que vam anar endreçant i pas una cosa darrere l'altra i amb el Liot fins aquí i ara seguim perquè encara estem endreçant coses d'aquelles que hi havia
Jo tinc dos, no tant com a alcalde, sí que tinc una anècdota, com el primer dia que vaig entrar com a alcalde a l'Ajuntament, com sabeu, a mi m'agrada, jo em dic Valeriano, però m'agrada que em diguin, vale, això ho sap tothom, no? I clar, el primer dia, la persona que estava a la recepció, tal com entra, em diu, bon dia, senyor Valeriano. I dic, ostres, què ha passat aquí?
I llavors li vaig dir, no, mira, no canviem les coses, continuos en el vale, per on molt alcalde que sigui, i a partir d'aquí ja suposo que tothom ho va repartir i ja va quedar clar. I l'altre, que és més personal, és que jo de petit hi jugava en aquest castell, no li digueu a la policia, sisplau, perquè vaig haver de córrer moltes vegades davant de la policia quan estàvem en ruïnes.
I la sensació que ocupava el despatx del regidor de Via Pública el primer dia que vaig entrar a aquell despatx, sí que és cert que vaig pensar, quin diria a mi, quan era petit, que jugava per aquestes sales, corria per aquí, tots els estius, que al final acabaria en un despatx, en un lloc tan important com era ser regidor. I per tant, tinc aquestes dues entrades més marcades. I això. Us faré...
Una darrera pregunta per cloure l'acte. També per defugir potser del to més institucional i seriós, m'agradaria que compartíssiu alguna anècdota divertida, inesperada, algun fet que hagueu viscut així més sorprenent, que us vingui a la memòria. Jo sorprenent res, perquè si una persona és absolutament responsable de dues coses...
jo ara no em vindria al cap allò de dir, ostres, això no m'ho pensava, però doncs, jo aquestes experiències, professionalment parlant, no les he tingut, i parlant de l'Ajuntament, home, sí que és cert que els nou anys que vaig ser alcalde tinc tota una satisfacció inobidable, sobretot,
pel que es va fer, per com ho vaig fer i com va sortir tot. Per tant, és l'única cosa que podria ser la més sorprenent.
i el que jo recordo històricament i que això no em poden borrar ni els meus fills perquè això és una vivència històrica i quan te fas gran com jo que ja tinc la pota més aviat o de la carretera de la Riera que aquí doncs et ve la memòria tot el que has fet a la vida però començant des que has tingut urs de raó fins que he acabat després de ser alcalde perquè ja després de ser alcalde ja fa 25 anys que no sóc res
Per tant, tinc la gran sort i el gran privilegi d'estar aquí i moltes gràcies i fins a la pròxima. Molt bé. Bé, jo en un any no em vaig tindre temps de tindre tantes experiències, però n'hi ha una que era que vam anar a Vilars aquell any i van anar diversos regidors. La situació estava complicada perquè els de Vilars volien trencar la Germanament
i nosaltres vam arribar allí, ens vam portar a una sala de plens, ells són 32 regidors, vull dir que no és una broma, i l'alcalde francès amb la seva cinta va treure 3 o 4 fulles de paper i va començar a explicar i a parlar i a parlar. Quan va acabar, tots aplaudint i tal, i em diuen, ara parli vostè, jo m'hi porto papers.
Vull dir, jo, si hi porto un paper, m'equivoco. Per tant, tot el que tinc que dir ho tinc aquí i surt per aquí. I dic, com trencaré el gel perquè aquesta gent volia trencar la germana ment. I dic, miri, tu estaves. Estaves, volia fer de tu dubtes.
Va haver-hi un moment molt bo que la traductora de francesa... Em parlava en francès. Jo li dic, mira, no m'entero de res. Em toca parlar a mi i li dic a l'alcalde, miri que porto dos o tres visites aquí a França, sempre ens hagueu tractat molt bé, però hi ha una cosa que sempre em sorprèn. Em posa cada sorpresa i dic, ho bé que parleu el francès.
Es van posar a riure tots. I en aquell moment ja no volíem trencar. I quan vam acabar se'n presenten uns senyors allí i diuen, miri, nosaltres som del grup de varietes de Vilars. Diu, que és molt de gust, no? Diu, és que voldríem actuar a Torredambarra. Dic, doncs cap problema, nosaltres tenim una església molt gran que allí es pot actuar. Veurà, és que el nostre espectacle amb una església
Si és cantar, no hi ha cap problema, ja ho fan. No, no, és que el nostre espectacle és barietes. Dic, vale, ja està. Tenim un casal que podeu actuar. I vam vindre, i vam actuar, i vam planar el casal, i va anar molt bé. Però són, en un any, dos dels detalls. Un altre detall també va ser quan va vindre el conseller de Cultura que volia veure el teatre.
A mi la veritat, ara em diria una barbaritat, però no la dic. Però el vam portar al teatre. El vam portar al teatre i quan va entrar va al·lucinar mandarines. Diu, ens tindreu que tornar la subvenció de 800.000 euros. Dic, està a l'Ajuntament per tornar subvencions. Dic, escolta, dic, amb sinceritat, què podem fer per no tindre que tornar aquesta calerada? Diu, si feu una actuació ja n'hi haurà prou.
Això era un divendres, un dissabte, i el dilluns vam fer vindre a l'arquitecte del teatre i li van dir «olvídate del mármol de Carrara».
Volem que tot el que és el hall ho facis pati de butaques. De les dues escales, la que puja per l'esquerra la treus i fotem a l'escenari, hi ha els lavabos que acaben 200.000 persones a l'hora. Allí ens fas els vestuaris pels artistes. I ho vam aconseguir que es fes allò i gràcies a aquella actuació nostra
Doncs avui en dia gaudim d'un teatre encara que sigui amb limitacions i que espero que l'equip actual, i ja s'ha dit que ho farà, perquè tenim un teatre per 500 persones i és una llàstima que estem com estem. Vull dir, són les dues coses simpàtiques que em van passar mal any de mandat. Les altres no les explico. Moltes gràcies.
Tenim una sala d'actes polivalent i no vam haver de tornar a la subvenció.
Bé, com a anècdotes, no sé, amb nou anys han passat moltes coses i potser de les coses més curioses, una de les coses que m'agraden molt és que nens petits que venen de visita al col·legi i veuen qui és l'alcalde i després te troben pel carrer i et saluden, senyor alcalde, senyor alcalde. Després també et demanen coses, com si fossis Déu, ho ha dit el sol.
i no...
La cosa més sensible és potser aquesta sensació que la canalla et coneixi, que sàpiguen que ets algú, perquè en realitat la majoria de la gent ets un més del poble, et coneixen de sempre i ja està, no hi ha més història. En nou anys, les sensacions que tinc, hi ha moments bastant dures, heu de pensar,
que vam haver d'aguantar tot el govern durant la Covid. Això és una cosa que marca, tal com ha marcat a tota la població, no sóc ni més ni menys. El meu fill, que anava a l'institut, encara no. Sí, no ho sé. És igual, un any perdut. Sensacions estranyes. Vaig tenir...
en aquella època potser la llibertat de poder venir al castell, era l'alcalde i havia de sortir de casa, i això em permetia no estar tan tancat, però el mandat aquell, sobretot la post-Covid, va ser una mica complicat.
D'anècdotes n'hi ha moltes, però així de gracioses, excepte aquestes de Vilar que explica ell, això del fet de parlar francès, una de les coses que... Ara em posaré una medalla, em perdonareu. Una de les coses que també va ajudar és que
el fet que jo parlés francès amb sultura va permetre debatre i rebatre tots els arguments que podien donar amb una certa sultura, perquè si no t'agafen amb traduccions i sempre és complicat, ja ho diuen traductora i traditora. En fi, no ho sé, d'anècdotes hi ha moltes, però ara mateix no me'n ve cap al cap i tampoc crec que les que són més gracioses les puguem explicar a un públic. Molt bé, gràcies.
Doncs sí, jo explicaré una que t'implica. Justament a poc d'entrar com a alcalde ens vam posar en modus Indiana Jones, el regidor de Cultura i Patrimoni, que és arqueòleg.
l'Eduard també van fer venir un arqueòleg i jo mateix per baixar. Sabeu que a la sala Lluís d'Icard hi ha un accés en què hem sentit que hi ha de tot, que allò connecta per la plaça i jo crec que aquell dia pensàvem que trobaríem el tresor de la nostra vida, que podríem veure moltes coses i vam sortir de fang fins aquí i allà no hi ha res, ja us ho puc dir.
Llavors la imatge d'aquí l'amic d'Eduardo i jo, pujant per les escales, plens els sabates de fang, dient quina merda. Aquesta va ser molt graciosa.
Moltes gràcies a tots quatre per la vostra generositat i sinceritat, perquè avui hem recordat que la història d'un municipi va més enllà de les pedres i dels documents i, evidentment, hi ha aquesta vessant humana que avui també volíem posar en valor. I ara l'actual alcalde, Vale Pino, us farà entrega d'uns obsequis per recordar també el vostre pas per l'alcaldia.
I fins aquí l'enregistrament de part d'aquest acte que va suposar la commemoració dels 25 anys a la recuperació del castell del Zicart.
Podeu veure les imatges d'aquest acte i també recuperar la conferència que va haver-hi al matí a càrrec del Centre d'Estudis Cineval de Mas i també de l'historiador Xavier García Puerto, que va fer una visita guiada a la nostra pàgina web onaguiolatorre.cat i també a les nostres xarxes socials. Seguim amb més continguts aquí a la sintonia Dona la Torre.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. 6 persones han resultat ferides en un incendi aquesta matinada en un pis de Figueres. Els bombers de la Generalitat han rebut l'avís cap a dos quarts de 5 per un foc al tercer pis d'un bloc de 5 plantes al carrer Tapis. 4 dotacions s'hi han desplaçat, han apagat l'incendi i han revisat l'immoble. El SEM s'hi ha traslladat amb 5 ambulàncies i ha traslladat també 5 ferits lleus a l'Hospital de Figueres i un de menys greu al de la Val d'Hebron de Barcelona.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, un accident provoca retencions a la GI 553, al terme de Sant Feliu de Buixalleu, en pas alternatiu, en dos sentits de la marxa. La Boira també complica la circulació, a la P2 entre Soses i el Batàrec, i també a la 2 entre Soses i Lleida, en tots dos sentits també de la marxa. A la P7, a Bandellós i l'Hospitalet de l'Infana, en sentit València, la retirada de la càrrega genera circulació intensa amb un sol carril obert,
I també a la P2, a l'altura d'Aitona, en sentit Barcelona, la retirada d'un vehicle provoca també retencions en aquest punt amb un carril tallat.
I avui, darrer dia de l'any, i el 2026, arrencaran pujades de preus en diversos àmbits. Tot i que es mantenen les bonificacions del transport públic, els bitllets i abonaments s'encariran entre un 3,5 i un 9,4%, i també augmentaran els peatges, les tarifes del taxi, les taxes aeroportuàries, amb possibles impactes també en el preu dels vols. En la cisteia de la compra, els ous seran també un dels productes a seguir aquest 2026, i en paral·lel les pensions s'actualitzaran amb l'IPC i els ous dels funcionaris pujaran.
I dos catalans han mort i dos més en resultats ferits. Un d'ells de consideració, volíem dir, en un accident de trànsit a l'Aràbia Saudita. Les víctimes mortals són un home i una dona, segons ha informat el Ministeri d'Afers Exteriors. Tots quatre feien un viatge de turisme plegats i han patit un accident a uns mil quilòmetres de la capital del país Riyad. El grup estava format per dues parelles i els dots ferits són també un home de 67 anys, en estat greu i una dona de 53, que estaria en aquest cas lleu.
I avui la tretzena edició de la grossa de Capdany repartirà 8 grans premis amb un primer guardó de 200.000 euros per bitllet i preus que van dels 5.000 als 65.000 euros. S'han posat a la venda 100.000 números amb 35 sèries diferents a 10 euros el bitllet i s'ha eliminat la doble. El sorteig començarà a la 1 i es podrà seguir per TV3 amb compra també de bitlletes fins les 11 del matí.
I pel que fa al temps, avui hi ha una jornada marcada pel contrast entre sol i boira. Boires extenses a la Catalunya central i també a la vall de l'Ebre, mentre que el Pirineu l'emporta i al sud de les terres de l'Ebre dominarà el sol. També el vent del nord afavorirà nubolades al litoral i prelitoral central que deixaran algun ruixat sense importància. Notícies en xarxa Sintonitzes Ona la Torre
Tenim poca aigua i una part la perdem pel mal estat de les canonades? Tenim la xarxa de distribució realment feta un colador? Ja no parlem de fer-ne un bon ús, sinó directament de si l'estem deixant escapar. I ja hem vist que l'aigua en molts casos no serà abundant i al contrari serà molt costosa d'aconseguir.
Avui les fuites al centre de la mirada del Quatre Gotes. Ara moltes poblacions s'estan posant les piles i estan fent la feina. Nosaltres també baixarem el subsol en un capítol que sí, també mirarà en com fer un ús més eficient de l'aigua. I quin paper hi jugui, per exemple, la innovació tecnològica? Digitalitzar? Per què?
I amb la lupa posada en els consums havíem deixat en marxa una conversa al voltant del sector turístic. Malgaste és el gran interrogant. No desfem encara les maletes perquè just ens havíem quedat, recordeu, a les portes, entrant a l'hotel i encara amb diverses qüestions per tractar. En aquesta novena cita del programa, el nostre gran objectiu, no perdre ni una sola gota d'aigua. Quatre gotes.
El sector de l'hostaleria i el turisme bastant al punt de mira va ser un dels focus de debat en la darrera sequera, especialment quan es discutien les restriccions a aplicar. Un turista gaste de mitjana un 60% més del que consumeix un habitant de Catalunya. Estem parlant de 265 litres per dia.
El 2024 tot el sector del turisme va consumir 24,6 hectòmetres cúbics. Això equival a aproximadament al 5% de tota l'aigua que consumeix Catalunya en un any. Per fer-nos una idea, per exemple, els viatgers que ens van visitar van gastar tant com totes les activitats econòmiques i els residents de la comarca del Maresme. La quantitat d'aigua que gasta un turista sí que és cert que ha baixat progressivament amb els anys,
Però, d'altra banda, la despesa hídrica del conjunt del sector també ha augmentat aquests darrers exercicis perquè estan arribant més visitants, 32 milions el 2024. En qualsevol cas, ni tots els turistes gasten el mateix ni tampoc tots els allotjaments treballen amb la mateixa sensibilitat. I reconectem amb la visita que estàvem fent a l'hotel Blaumar de Salau i amb la conversa amb la seva responsable de qualitat i també de medi ambient.
la Núria Varela. El vostre canvi comença, podríem dir, fa més anys, no us agafa en aquest últim context de sequera, però entenc que potser sí que en el conjunt del sector, en cada un d'aquests episodis de sequera és quan salten les alarmes, com en tota la societat, perquè l'accés a l'aigua comença a ser una amenaça. És llavors quan es pensa més en d'on treure, d'on estalviar aquesta aigua?
Sí, sí, crec que malauradament, com tu dius, sona l'alarma quan hi ha una sequera, quan potser hauríem de treballar sempre en aquest recurs tan indispensable, i és per això que a mi em preocupava quan en aquesta última sequera es feien campanyes de sensibilització amb coses tan bàsiques, quan crec que són coses que haurien d'estar interioritzades des de fa...
50 anys o 30 o 25. I per això crec que sí que malauradament passa, que fins que no hi ha una alarma potser la gent no som conscients del perill que hi ha.
Per un costat hi ha les actuacions que ha de fer l'empresa del sector hoteler per estalviar aigua i després hi ha els hàbits de la pròpia ciutadania, del viatger que arriba aquí a l'hotel. En qualsevol cas, quan parlem d'eficiència, per exemple, que ara que som a la piscina,
A simple vista veiem una piscina més o menys normal, però, clar, parleu que us ofereix un estalvi d'aigua important. Com és aquesta piscina? Doncs mira, aquesta piscina la vam reformar el 2009. Té la mateixa làmina d'aigua, és a dir, la mateixa superfície d'aigua pel client, per tant, i l'aforament de la piscina és el mateix que...
que abans del 2009, i el 2009 el que vam fer va ser reduir la profunditat de la piscina a la meitat. Vam passar d'una piscina, la típica piscina que tenien tots els hotels i totes les comunitats, amb una profunditat de 2,70 o 2,50, l'hem reduït amb una profunditat de 1,50. Per tant, l'esbarjo és el mateix, també ens adonàvem que a la zona de 2,70 no hi havia ningú, i per tant, dissenyant una piscina amb la meitat de profunditat, hem reduït el consum...
d'aigua de metres cúbics disponibles en més del 60%. Vosaltres destaqueu, especialment aquí a l'hotel Blaumar, el canvi en la manera de conservar la neteja de les habitacions. Mira, nosaltres, de fet, el sistema de neteja ja el vam canviar el 2016, introduint el fregat pla, és a dir, amb una mopa humida, i des de l'any 2024 vam introduir...
potser una mesura més atrevida, que és el nostre servei de neteja ecofreny, que consisteix en que nosaltres no utilitzem aigua en la neteja diària de l'habitació, ni aigua ni productes químics, només durant els primers tres dies. A partir del tercer dia fem cada tres dies neteja amb aigua.
Amb això hem aconseguit també una reducció de més del 30% del consum en la neteja d'habitació. Quedem-nos a l'habitació perquè abans en parlàvem, les dutxes és on també cau molta d'aquesta aigua i això sí que té a veure amb els hàbits del turista. Ens imaginem a nosaltres mateixos quan anem de vacances, gastem més aigua perquè estem relaxats i tota aquella consciència que podem tenir a la llar
Desconnectem i ens estem més estona a les dutxes, però després també pensem en el turista estranger, que ve d'un altre context, segurament en molts casos més favorable en quant a pluja. Com es treballen aquests hàbits perquè les dutxes realment siguin per una qüestió d'higiene?
Sí, nosaltres, com et deia, la sensibilització és primordial quan el comportament de les persones o, en aquest cas, dels turistes o dels clients al nostre hotel. Suposat, nosaltres tenim reductors de caudal i herejadors que, per tant, redueixen el consum per litro per minut, potser entre 6 i 7 litros.
Amb això hem aconseguit bastanta reducció, però cal després conscienciar el client. El 2014 nosaltres érem un hotel amb banyeres a tots els banys. Vam fer un estudi preguntant als clients que els semblaria que canviéssim banyeres per plats de dutxa i no va haver-hi gaire reticència.
Els clients ho demanàvem, però finalment vam fer la reforma i vam substituir. Aquí vam reduir, per suposat, moltíssim el consum d'aigua. El que tu deies, quan anem de vacances potser ens relaxem i fem coses que a casa no faríem, com banyar-nos cada dia, quan a casa potser et dutxes. Amb això ja vam fer una reducció important i el que hem de fer és ser conscients tots que...
quan no canvis el barret quan ets turista i quan ets persona, no?, ciutadà a casa teva i ser conscients que consumint més aigua ens afecta a tots, a tot el planeta i no només a casa teva.
El que es pot trobar a la ciutadania és que en una situació de sequera se'ls demani consumir 100 litres diaris d'aigua, en canvi un turista, sobretot en casos de luxe, estigui consumint 5 vegades més. Aquí hi ha una diferència que és la que genera tensions i no sé si també és la que s'hauria d'acabar disminuint.
Segur. En el nostre cas, nosaltres a l'hotel, tenint en compte que no tenim bugaderia, i això li donaria un resultat diferent, el nostre consum vam començar a mesurar el 2010, estàvem a prop de...
200-220 litres per noctació i ara estem en un consum de 166 l'any passat 2024. Això s'ha produït gràcies a les inversions que nosaltres hem fet per ser més eficients en quant a la disponibilitat de l'aigua, però també estic segura que per conscienciació de les persones cada vegada són més conscients del que hi ha.
Doncs, Núria, gràcies per fer-nos aquest petit recorregut per l'hotel i us encoratgem també a seguir amb aquests passos cap a la sostenibilitat. Molt bé, moltes gràcies.
Sortim realment refrescats de la piscina i amb ganes de més reflexions. En aquest capítol parlarem de fibra òptica i aigua. Quina relació poden guardar? Anirem fins a l'ampolla, a l'àlgebra, per entendre la connexió. Però abans ha arribat l'hora de radiografiar les nostres instal·lacions. Aquestes canonades hi ha en la recerca de les fuites, el gran tema. Ens hem de preocupar?
Busquen aquesta major eficiència en la gestió de l'aigua, anem incorporant veus aquí al Quatre Gotes, i ara la pròxima també és experta, parlem amb en Carles Conill, que és president de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins i també president de l'Observatori Intercolegial de l'Aigua. Carles, benvingut. Moltes gràcies.
Quan analitzem les infraestructures, totes aquelles que ens serveixen per dotar-nos d'aigua a casa nostra, quines són les seves debilitats? On les hauríem de situar?
Nosaltres, com a Observatori Intercollegial de l'Aigua de Catalunya, vam apuntar que aquesta sequera, que consideràvem que, degut al canvi climàtic, seria estructural, calia millorar eficiència, perquè en aquesta situació, quan està fent falta aigua, l'aigua que es perd, potser és el més...
Preocupant, o sigui, dol més en aquests casos. Nosaltres vam abordar tres grans línies. Una, clarament, de les infraestructures, és les fuites o les conduccions d'aigua potable. Es podrien afegir-hi, a part de les conduccions, els mecanismes com vàlvules o dipòsits, etcètera.
també en les escomeses. Però, per simplificar, parlaríem de la xarxa de transport i, sobretot, la de distribució d'aigua potable. Aquest seria un punt, però apuntàvem dos temes més. Un, l'ús de l'aigua a l'agricultura. Estem en un país on el...
on el 50% dels regadius no són eficients. I la tercera és l'eficiència de l'ús de l'aigua en l'indústria. Aquestes tres línies van ser per nosaltres les prioritàries. Si entrem en el primer dels ítems, el que és l'eficiència en l'ús urbà de l'aigua,
Considerem que la gent, la població, la ciutadania, en termes globals ho estan fent força bé. És a dir, Catalunya té un consum de 120 litres per habitant dia, un consum domèstic de 120 litres per habitant i dia, que és força exemplar.
en l'ús de l'aigua. Això vol dir que també considerem que aquí hi ha menys a estirar, hi ha menys recorregut a fer, tot i que sempre en queda. De fet, una de les qüestions podrien ser tots aquells usos en els quals encara hi destinem aigua potable quan no caldria que reunís aquestes condicions. Aquest seria un camí per recórrer?
Aquest és un camí a recórrer i aquí vull significar, per exemple, la darrera ordenança de l'Ajuntament de Barcelona per l'ús d'aigües grises. Ús d'aigües grises vol dir que l'aigua que es fa servir per la banyera o la dutxa es pugui aprofitar per la cisterna
o es pugui aprofitar per la neteja de zones comunes, de l'edifici o per rec. Jo crec que mesures d'aquestes, l'aplicació d'una ordenança que no és l'Ajuntament de Barcelona l'únic, sinó que molts altres ho han fet, és una bona mesura per ajudar-nos a tots a...
Ser més eficients a casa amb l'ús de l'aigua, però quan la sequera vam donar-nos en compte que si bé, com he dit, consumíem a un nivell força exemplar com a ciutadania...
sí que les xarxes estaven en termes globals perdent de l'ordre del 20% de l'aigua. Ho vam sentir força amb les notícies i tal, que hi havia municipis que podien perdre un 40% d'aigua a la xarxa o més. És a dir, una quantitat molt notable.
Això no per criticar els ajuntaments, que normalment prou feina tenen, sinó perquè el conjunt d'administracions i amb finançament públic i finançament privat s'ha d'abordar el repte de tenir les conduccions i les instal·lacions d'aigua en bones condicions.
Fem un petit respir, de seguida tornem amb la conversa amb el Carles Conill, però aprofitarem que ens mencionava l'estat de les canonades per anar una miqueta més enllà. L'Agència Catalana de l'Aigua, en el context de l'anterior sequera, va voler estudiar l'estat de les fuites i hem volgut fer un petit resum de les conclusions que es van extreure analitzant pobles i ciutats.
Les auditories encarregades per l'ACA el 2022 van analitzar més d'un centenar de municipis catalans, l'equivalent al 77% dels abonats.
En resum, van detectar que cada any es perd un 20% de l'aigua. En total, 98 hectòmetres cúbics. Aquí hi ha una petita part que són per culpa de robatoris, connexions il·legals o per problemes amb els comptadors. Però el gruix principal són pèrdues reals. Les fuites a Catalunya, doncs, suposen com a mínim 74 hectòmetres cúbics anuals.
Per fer-nos una idea, és gairebé la meitat del pantà de sau o com si es buidés cada any l'embassament de la llosa del cavall o el d'Oleana.
Per culpa del mal estat de les canonades, la meitat dels pobles auditats perdien més del 20% de l'aigua. Els casos més complexos són els d'Emposta i Alcanar, on s'escapava un 60 i un 56% de l'aigua per fuites o usos no comptabilitzats. Segons els estudis, un 78% de les fuites dels municipis catalans són tècnicament habitables.
La renovació de les canonades és una feina de llarg recorregut perquè estem parlant de molts quilòmetres de canonades i també en moltes poblacions, per tant, no serà una cosa immediata. Per això, aquí potser l'estratègia hauria de ser triple renovació, manteniment i també aquella capacitat per conèixer en temps real com estan les infraestructures, com estan les canonades i, en definitiva,
Com s'estan deteriorant aquestes instal·lacions perquè no ens acabem trobant amb el mateix d'aquí a 30 anys? Sí, i això últim que acabes de dir és important, és a dir que hi ha una sequera, hi ha un esforç i s'aboquen fons subvencions de les administracions per ajudar que això millori, però...
Però no s'ha d'oblidar i això s'ha d'anar mantenint. És important no perdre la memòria. Quan hi ha sequeres es fan accions, hi ha una preocupació i aquesta preocupació no l'hem d'abandonar. És a dir, s'ha de fer inversions en reposició, en manteniment i...
incrementar el que és els mecanismes de control de les fugues. És a dir, les xarxes ben gestionades estan el que s'anomena sectoritzades i, per tant, quan hi ha pèrdues tu pots esbrinar
més ràpidament on s'està produint i a més tens mecanismes per aïllar els punts on hi ha les pèrdues i poder actuar i reparar-ho, resoldre-ho més ràpidament. És a dir, tot el que sigui digitalitzar els punts de control i els consums són mesures que requereixen inversions però que són necessàries per
per mantenir aquest bon estat de les xarxes i que no ens tornem a trobar el proper episodi greu de sequera, que el canvi climàtic pot aparèixer molt més aviat del que ens pensem, i que tot l'esforç fet en tenir les xarxes en condicions no es perdi.
Has tocat per donar un concepte que crec que és clau, que és la digitalització, però, clar, de quina manera ens pot ajudar? Ho dic perquè segurament a ulls de la ciutadania potser és més rendible o més fàcil d'explicar una renovació d'una canonada sencera. S'entén que allò ens ajudarà a perdre menys aigua, però, clar, com ens pot ajudar el fet d'incorporar tecnologia en aquesta xarxa de distribució? De quina manera és realment útil? Un...
Bé, la tecnologia ens ha de permetre conèixer el que està passant. Això a la xarxa, a nivell de, sobretot, conèixer via digitalització els consums de cada un dels punts de les xarxes i inclús...
dels punts d'arribada de l'aigua als nostres edificis, a les nostres cases, això permet optimitzar, perquè aquest coneixement és el que ens permetrà veure quan es desvia, i es desvia...
per rotures, per accidents, perquè una canonada envellit, etc. La digitalització de la xarxa és bàsica per poder conèixer i fer una gestió més acurada i més eficient de totes les instal·lacions.
I acabem amb una altra qüestió, no sé si aquesta té tant camí o no per recórrer, és la innovació tecnològica. De quina manera estan apareixent aquestes innovacions tecnològiques, aquestes solucions tècniques, a quin ritme s'estan plantejant d'acord amb les solucions de futur que ara tenim, no? No sé si d'aquí a unes dècades en sortiran altres tecnologies que faran que les actuals quedin completament desfassades.
Aquí jo seria força optimista. El sector de l'aigua aquí a Catalunya treballa bé, s'estan produint innovacions...
Inversions, hi ha diners per fer recerca, per fer desenvolupament, per fer innovació. Nosaltres considerem que s'hauria d'incrementar, hauríem d'arribar al 4% del volum econòmic del sector.
ara estaríem amb una xifra alguna cosa més baixa, però vull dir, la ruta està traçada... Hi ha molta gent interessada i preocupada que treballa en aquesta direcció. Un cas en aquesta línia seria l'ús de l'aigua a l'indústria. L'indústria fa temps...
que com que la majoria de les indústries han de pagar tant per l'accés a l'aigua com per el sanejament de les seves aigües brutes, fa que ja de fa anys s'hagi anat incrementant la seva eficiència.
També moltes indústries en aquesta mateixa recerca de l'eficiència estan incrementant la reutilització interna de les seves aigües de procés i a la vegada també o altres estan utilitzant aigua regenerada
Jo diria, afegiria un últim criteri per això, que és clau, que és la petjada hídrica. Aquest concepte que ve a ser o ve a significar de conèixer quina és la quantitat d'aigua que necessitem o que fem servir per cada unitat.
produïda o per cada activitat econòmica ha de ser un element clau. I calcular aquesta petjada amb un càlcul estandaritzat i comparable ens ha de permetre poder veure com tota aquesta eficiència que estem volent lograr cada vegada vagi millorant. Si no baixem l'esforç
que s'ha fet durant aquest darrer episodi de sequera, tant al camp com a l'indústria com a les administracions, i es segueixen fent es fan les inversions que havíem pensat que calia fer...
Podem anar a camí, i això jo crec que seria el desig, que un país com el nostre ha de ser un referent en l'ús de l'aigua, del bon ús de l'aigua. Jo crec que tenim l'oportunitat i crec que en molts llocs la voluntat de ser un país capdavant té en l'ús de l'aigua, com és Califòrnia o Singapur, etc. Jo crec que aquest hauria de ser un repte per tots.
Carles Conill, president de l'Observatori Intercollegial de l'Aigua, hem vist que tenim molta feina per fer, ens apuntem tots aquests deures i t'agraïm que hagis passat revisió amb nosaltres. Molt bé, moltes gràcies.
Pugem novament al cotxe i anem cap al Baix Ebre, des d'un el Consorci d'Aigües de Tarragona gestiona la distribució a municipis i també a indústries. Nosaltres avui ho fem per abordar aquesta qüestió, la gestió de l'aigua, si pot ser o no, més eficient.
Ja ens trobem a l'estació d'aigua potable de l'Ampolla del Consorci d'Aigües de Tarragona per parlar amb el seu gerent, en Josep Javier Pujol. Benvingut al programa. Gràcies, bon dia. Quan parlem d'eficiència en la gestió de l'aigua aquí al Consorci d'Aigües de Tarragona, a què ens referim exactament?
Bé, eficiència n'hi pot haver de diversos tipus. Potser la principal, la que és més notòria i els efectes de la gent la que entén més, és l'eficiència hidràulica de la instal·lació. Diguem-ho traduït d'una altra manera, les nivells de pèrdues. Un concepte que amb la sequera s'ha vist molt...
molt augmentat perquè al final l'aigua que es perd per la instal·lació no fa cap profit a ningú. En el cas del Consorci tenim estudis acreditats de l'any 2023 amb una eficiència del 99,6. El 2024 està pendent de rebre'l però estarà d'or del 99,7, que són valors amb una eficiència molt alta, diguem que molt alta,
inclús de superar i de mantenir al llarg del temps. Això ens ho fa la Universitat Politecnica de Catalunya, una entitat externa i aliena la nostra feia cada dia, i que amb les dades que li proporcionem de tots els cavalímetres, de tot el sistema de gestió que tenim, de control intern, des de la captació fins al lliurement als usuaris, ens fa aquests balanços, i aquests balanços anuals són aquests números tan satisfactoris.
Clar, marge de maniobra en aquest sentit, en aquesta eficiència hidràulica, entenc que no n'hi ha molt més. Per tant, el repte de futur per al CAP deu ser mantenir la infraestructura per poder conservar aquesta bona nota. Exacte, sí, sí. O sigui, tot i tenir aquest número, no es podem adormir. Continuem fent inversió, renovant equips, renovant instal·lacions, renovant cavalímetres. Els cavalímetres s'han de renovar
per la llei de metrologia cada 12 anys i llavors tenim un parc de control molt exhaustiu perquè al final són cavalímetres de facturació. La gent vol que se li facturi realment el que l'aigua se li dona. Llavors no admetríem que hi hagués errors o errors considerables en aquesta mesura amb la qual es factura el consorciat.
Un dels camins de futur per al Consorci sí que és la digitalització, però, clar, fins a quin punt o de quina manera aquesta digitalització es pot arribar a traduir en un estalvi efectiu d'aigua? Bé, la digitalització és un terme senzill, però a la vegada complex. La digitalització, en el nostre cas, té a veure amb un projecte de digitalització integral de totes les seqüències del CAT, des de captació, potencialització i digitalització,
i amb aquesta digitalització el que volem ser és més eficients, més eficients en tot el tractament de les dades, dels processos de tractament propi amb la qualitat de l'aigua i també, com no, amb l'estalvi d'aigua. També amb l'estalvi d'energia, amb l'energia, per exemple, hem posat en aquest pla de digitalització dos parcs fotovoltaics de 4,5 megawatts,
que això també ha d'ajudar a l'eficiència energètica, de manera que produïm energia verda amb una quantitat considerable que pretenem que el 15% del consum de tot el Consorci sigui procedent de plantes fotovoltaiques.
També l'estalvi d'aigua, de les fuites, o sigui, pensa que un tant percent, clar que sigui un 1% d'una quantitat de 75 hectòmetres cúbics que generem a l'any o que subministrem a través de la xarxa nostra, és una quantitat d'aigua molt elevada.
Pretenem quantificar, i així el projecte ho fa, que siguin uns 150.000 metres cúbics anuals, que són molts, però comparat amb els 75 milions, és un percentatge molt baix, que també siguin d'estalvic d'aigua que no tinguem registrada.
Dins del Consorci d'Aigües de Tarragona, una de les grans apostes dels darrers anys ha estat l'escoltació amb fibra òptica de la colonnada principal, que és la que distribueix l'aigua des d'aquí fins al camp de Tarragona. Quina informació us està oferint aquesta tecnologia?
Ens dona una informació en continuo, permanent, 24 hores per set, tots els dies de l'any, a través d'uns centres de control que hi ha en dos parts del món, que ens fan aquesta supervisió, i que ens reporten com està la tuberia en cada moment, com evoluciona l'escoltació en continuo de l'estat estructural de la tuberia pretensada, que és la tuberia...
que fins ara ens ha donat dos sustos de rotura. Ara, en aquests moments, està al 100% monitoritzada, a 85 quilòmetres, des de juliol del 23, que tenim ja aquest report continu de qualsevol cosa que passi. Automàticament tenim la incidència, un report amb un correu electrònic, i que automàticament, això va a una base de dades, i podem anar a veure l'acumulació d'aquestes successives rotures d'aspires que es produeixen amb la tuba,
fins a un punt en què pot ser ja oportú intervenir en aquella tuberia. El fet puntual d'una ruptura d'una espira d'un tubo és un fet comú i habitual dins de l'estructura de materials, com pot ser una tuberia.
El fet que es vagin acumulant pot arribar un moment en què sigui crític. I llavors, abans d'entrar en aquesta criticitat, tenim ja un sistema de detecció, d'acumulació, que llavors ho planifiquem ja per una operació de manteniment habitual i programada.
El que intentem evitar és que hi hagi qualsevol intervenció no programada que pugui provocar una interrupció, a vegades que superés l'ombral de reserves pròpies naltros de subministrament. Fins ara, en 40 i 30 hores ho hem solucionat, però això no vol dir que estem a exempts de riscos. Hem reduït moltíssim el risc, l'hem reduït al mínim, perquè ara sabem què passa amb l'altuaria. Abans no ho sabíem.
Aquest exemple, aquest sistema de fibra òptica, vista l'experiència del Consorci d'Aigües, creieu que podria arribar a ser útil també per als municipis, que es pugui aplicar en la distribució en baixa de l'aigua? Bé, és més difícil, perquè l'estructura, la topologia de la pròpia xarxa, és difícil que amb unes toberies petites, molt mallades, molt sectoritzades, posar fibra òptica, en el cas nostre, que ha sigut una fibra òptica interior.
La fibra està dins del tubo i és quan allí monitoritza molt millor una rotura acústica que la recull la fibra òptica. El fet que també tinguem seccionaments cada dos o tres quilòmetres ha fet que això s'hagi de superar. La fibra ha de continuar tancant, seccionant, i la fibra s'ha hagut de desviar cap a fora i tornar a entrar després de la vàlgula.
Això amb una xarxa en baixa és molt més difícil. Hi ha altres sistemes, potser menys eficients, però també existeixen per detectar fuites. O sigui, cada cosa té el seu, no és una solució universal que diguem que la fibra serveix per tot. La fibra serveix per diàmetres grans i per estructures molt lineals i sistemes d'abastament més complexes.
I el gran repte de futur del Consorci d'Aigües de Tarragona d'aquí a unes dècades, per exemple, a l'horitzó del 2050, quin seria? Un repte és dotar de suficient resiliència com per anul·lar encara més la possibilitat de desabastament.
Tenia altres recursos, estem parlant de la de salòdra del foix, estem parlant d'altres de reautorització per part de les ajuntaments i indústries, que baixaria potser la pressió també de consum dels propis consorciats, una mica fer diversificar el risc.
Els riscos hi són i el risc el que s'ha de fer és minimitzar al màxim. Risc zero, som sabeu, ja no existeix, però hem de fer coses com perquè en qualsevol cas que tinguéssim una contaminació del riu, que tinguéssim una rotura de tuberia, que tinguéssim alguna cosa, ser suficient resilients com perquè tinguéssim subministrament assegurat.
L'horitzó de futur, vista el creixement demogràfic i també econòmic del país, ens porta a pensar en un consorci d'aigües que haurà de moure més aigua? O bé estem parlant d'un canvi de mirada? Potser amb la mateixa aigua cobrir més usos?
Home, jo et diria que amb molta més aigua no. Diguem que actualment el Consorci es suministra el 85% de la població. Hi ha molts municipis que amb aquesta sequera que han patit durant aquests tres anys s'han vist una mica, diguem, en poc auxili. Municipis molt propers, inclús a la nostra xarxa, que el fet d'estar connectat o no connectat amb una xarxa malta, hi ha una diferència de la nit al dia. Hi ha gent que ha tingut d'anar dos anys seguits en cuves,
amb una quantitat de cubes diàries impressionants, i que finalment fins que s'han connectat no han pogut una mica respirar, en el sentit que jo crec que hi haurà municipis que es connectaran, però el volumen que representarà aquests consums són molt minsos respecte a l'actual demanda que ja tenim del Consorci.
Falta molta inversió, molt costosa, tecnològicament també difícil, però no impossible, ni molt menys. El que passa és que el consum és molt petit. Hi ha una iniciativa d'11 municipis a la zona de la Conca Barberà i el Camp, el Camp Tarragonès, 11 municipis d'allí, que als 11 no arriba a 2.000 metres cúbics dia.
Actualment el trus d'aquesta planta d'aquí en surten 250.000 al dia. Per tant, són intervencions d'una certa complexitat, però amb poca aigua. Llavors el creixement sí, seguirà creixent, la regeneració per part de la indústria va a més també, però jo crec que l'horitzó d'aquests 75-80 hectòmetres cúbics anuals que portem amb els últims 7-8 anys es diran mantenint, creixent poc, però anant mantenint-se i un llege creixement vegetatiu, diguem-ho d'aquesta manera.
Josep, Xavier Pujol, gerent del Consorci d'Aigües de Tarragona, gràcies per haver-nos acollit a les seves instal·lacions. Molt bé, gràcies a vosaltres.
El desenvolupament tecnològic ens valdrà per fer front als reptes que presentarà el clima a Catalunya en les pròximes dècades? Tenim temps de reacció o la tendència ja és irreversible? En el següent capítol, les projeccions de futur. Saltarem fins a la pròxima o les pròximes sequeres per veure com seran. I hem deixat diversos interrogants pendents, com per exemple si ens hem d'anar familiaritzant amb el terme desertificació. En el proper capítol recollim les conclusions i mirem de totes totes el futur.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. La imaginació, la creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre.
El poema fa referència, però, a la nit del dia abans, situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa...
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gall. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I, finalment, s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobirana.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'home joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza.
I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès, han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena, i els recullen les plomes, i ja enyorem demà.
Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà plorant.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cimbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots d'adreça al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil.
volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena, i ells recullen les plomes i generen demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres i tant pobres com som Jesús ja seranats ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos
Per renca de plourar.
De poemes i cançons, amb Jaume Escala. Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure, no per novi. Aerotèrmia, energia renovable que s'obté de l'energia tèrmica de l'aire mitjançant l'ús d'una bomba de calor.
Ei, no pateixis que no em posaré a cantar, eh? Quan arriben l'hivern i el fred, és moment d'engegar la calefacció. Però atenció, perquè el paraules habitables ho volem fer respectant el medi ambient.
Segur que a la bústia, a la física o la del correu electrònic, t'ha arribat algun fullet amb una oferta per instal·lar aerotèrmia a casa teva. Una o mil. Bé, doncs, avui ens hem proposat entendre què és això, quines opcions hi ha i, sobretot, com n'hem de dir amb propietat. I qui ho controla al termcat és la Marta Sabater.
Comencem al principi, a veure què és això de l'aerotèrmia, o si fem servir el nom més complet, que aerotèrmia també és correcte, però la denominació més completa és energia aerotèrmica. És un tipus d'energia que el que fa és obtenir l'energia tèrmica de l'aire ambient per utilitzar-la en sistemes de calefacció i aigua calenta. Llavors, per què ara això ha arribat i ens sentim a parlatar? Fins ara, en la majoria d'edificis, a casa nostra segurament,
Per tenir aigua calenta tenim una caldera de gas natural. El gas natural és un combustible fòssil.
I d'acord amb les normatives europees, i per mirar de mitigar aquests efectes del canvi climàtic, hem d'anar eliminant progressivament les calderes de gas natural d'aquí a l'any 2035, que sembla que no, i ho tindrem aquí, d'aquí no res. Llavors, l'aerotèrmia és una de les principals alternatives a aquestes calderes de gas. L'aerotèrmia i els aparells que fem servir per fer aquesta aerotèrmia, que són les bombes de calor.
Aquestes bombes de calor utilitzen un element, l'aire, que tenim a tot arreu i, a més a més, són més eficients des del punt de vista energètic que els sistemes convencionals. Per això les bombes de calor són la bomba en el sentit energètic i en el sentit de fer aquest canvi. Després tornarem a aquestes bombes bomba. De moment, Marta, seguim amb les maneres d'obtenir calor.
Hi ha l'aerotèrmia i també la geotèrmia. Si l'aerotèrmic, aquest aero ens remetia a l'aire, l'energia geotèrmica, amb aquest formant geo, que trobem en paraules com geografia, geologia, geofísica, doncs ens remet a la terra, a l'escalfor de la terra. En aquest cas, utilitzem l'energia tèrmica que hi ha a l'interior de la terra...
també per usos tèrmics, per calefacció, per aigua calenta, i ho podem fer o bé utilitzant les manifestacions exteriors d'aquesta energia geotèrmica, geysers...
també a través de les fonts termals, o ho podem fer també anant a buscar a l'interior de la Terra aquesta energia, introduint un líquid i després es traient aquest líquid i d'aquesta manera recupera aquesta energia tèrmica que hi ha a l'interior de la Terra. I encara hi hauria com un tercer terme relacionat, la hidrotèrmia, aquest format hidro, en aquest cas sabem perfectament que fa referència a l'aigua, i també es pot utilitzar l'energia tèrmica de l'aigua del mar i d'aquífers.
Ja sabem com ho hem d'escriure. A, E, R, O, T, E, R, M, I, A. Però com n'hem de dir correctament, Marta? Aerotèrmia o aerotèrmia?
En el nostre parlar, que seria el català central, oriental, fem aquestes reduccions vocàliques normalment, però quan tenim formants cultes, igual que quan tenim paraules que ens venen d'altres llengües, és normal que no fem aquestes reduccions vocàliques. I llavors que diem aerotèrmia, i geotèrmia, i hidrotèrmia, amb o.
Totes elles energies superbones, superverdes i superdesitjables. N'hauríem de dir, potser, superenergies. Normalment parlem d'energies renovables. Són energies que s'obtenen d'una font d'energia que a escala temporal humana no s'exhaureixen, com pot ser la radiació del sol, o es poden regenerar, com podria ser la biomassa.
Aquestes energies, efectivament, eviten les emissions de gasos d'efecte hivernable, que són els principals causants de l'escalfament global i, per això, la importància de tirar cap aquí. I d'energies renovables per escalfar a casa nostra n'hi ha unes quantes, oi? Sí, sí, sí. D'energies renovables n'hi ha de molts tipus. Algunes molt conegudes i ja més implantades, com pot ser l'energia solar, l'energia de la biomassa, també tenim l'energia eòlica...
que ja trobem molt implantada al territori. Llavors, distingim entre l'energia eòlica terrestre i l'energia eòlica marina, que ara se'n comença a parlar. També aquestes energies que hem parlat fins ara, l'aerotèrmia, la geotèrmia... I després també una energia que a vegades no pensem, perquè històricament ja la coneixem de fa molt temps, però és l'energia hidroelèctrica.
L'aprofitament de la força de l'aigua per generar energia elèctrica també és una energia renovable. I després altres energies més incipients, com són totes les energies del mar.
És a dir, l'ús de la força del mar també com a energia renovable. Aquí tindríem l'energia de les marees, que també en diem energia mare o motriu, l'energia dels corrents marins, l'energia de les ones o l'energia ondimotriu. Des del punt de vista de la formació ja veus que a vegades combinem una denominació més descriptiva, energia de les ones, amb una altra més sintètica que utilitza aquests formants d'origen culte, com seria energia ondimotriu, que ens parla del moviment de les ones.
Has mencionat l'energia solar, que potser va ser la primera energia no contaminant que vam conèixer i és la que ens resulta més familiar. Però ara el que se sent més és el terme energia solar tèrmica. Això per què? L'energia solar pot ser...
energia solar fotovoltaica o energia solar tèrmica. Què passa? Que l'energia solar fotovoltaica és la més habitual. Quan parlem de l'autoconsum, estem parlant d'energia solar fotovoltaica. I per això, de vegades, quan parlem de l'energia solar, pensem només en l'energia solar fotovoltaica. Però, en realitat, l'energia solar també inclou la tèrmica.
En l'energia solar tèrmica, a diferència de la fotovoltaica en què fem una conversió i transformem la radiació solar a través de les plaques fotovoltaiques en energia elèctrica, aquí directament utilitzem l'energia tèrmica de la radiació solar per usos tèrmics generalment, també per calefacció i aigua calenta. I ara que estem en pla hivern i estem parlant de com alimentar aquests sistemes, doncs és normal que tinguin molta importància tots aquests usos tèrmics.
Marta, i tot plegat necessita aquella bomba, que és la bomba que fa funcionar l'aerotèrmia i altres i que ens havia quedat pendent. Explica'ns les instruccions, sisplau. Els sistemes són les bombes de calor. En el cas de l'aerotèrmia hi ha diversos tipus de bombes de calor. Les bombes de calor aire-aire o bomba de calor aire-aigua. En el cas de les aire-aigua...
Utilitzem l'energia tèrmica de l'aire ambient, la transferim a un circuit d'aigua i aquest circuit d'aigua alimenta un terra radiant o radiadors o fins i tot ventiloconvectors, que són el que a les es coneix com a fancoll. En canvi, les bombes de calor aire a aire utilitzen l'energia tèrmica d'un espai...
i la transfereixen a un espai interior, llavors ens serveixen com a calefacció. I també hi ha, en aquest cas, de les bombes de calor aire-aire, també hi ha bombes de calor reversibles, en què l'energia tèrmica d'un espai interior la portem cap a fora i, per tant, ens serveixen per refredar, també. Són sistemes de climatització, tant per calefacció com per refrigeració.
Vaja, que serveixen per tot. Realment, com deies, són la bomba. Un altre concepte que he localitzat a la pàgina web del TermCat són les xarxes de calor. Coneixem la xarxa més, que són escoltes aquest podcast, però les de calor què són?
Les xarxes de calor les podem entendre com un sistema de calefacció i de producció d'aigua calenta sanitària a l'engròs, perquè el que fan és, a partir d'una central de producció tèrmica, que pot funcionar, per exemple, amb biomassa, abastir tot un grup d'edificis o tot un barri.
En anglès parlen de district heating i llavors en català hem utilitzat la forma calefacció de districte, que no ens acaba d'agradar. És preferible la forma xarxa de calor perquè no només inclou la calefacció sinó també els sistemes de reducció d'aigua calenta sanitària.
I en tot cas, si volem utilitzar una forma similar a l'anglès, seria millor parlar de calefacció de barri, perquè en català no acostumem a parlar de districtes, que tindria un sentit més administratiu, sinó que acostumem a parlar de barris. I després també tenim els biocombustibles. Els biocombustibles són combustibles no fòssils.
i, per tant, renovables, que produïm a partir de biomassa, és a dir, de matèria orgànica, ja sigui d'origen vegetal o animal. I n'hi ha molts tipus de biocombustibles. Hi ha biocombustibles líquids, com poden ser el biodiesel i el bioetanol, hi ha biocombustibles gasosos, com el biogàs, i hi ha biocombustibles també sòlids, la llenya seria un biocombustible,
I també els pellets, que últimament ens sentim a parlar. Pellet és un nom que hem adaptat de l'anglès al català des del punt de vista gràfic. En anglès s'escriu P-E-L-L-E-T i en català ho hem adaptat també a la geminada i amb E oberta.
Aquest terme anglès té molts usos en anglès, té molts significats, tant en llengua general com en l'àmbit especialitzat, i un d'aquests usos especialitzats ja s'havia incorporat fa anys al català en l'àmbit de la geologia. I ara, a més a més, hem incorporat també aquest sentit en l'àmbit de l'energia.
I una curiositat sobre aquest terme, lingüística, és que pèl·lat té el mateix origen, des del punt de vista etimològic, que una altra paraula molt habitual en català de la llengua comuna, que és pilota. És a dir, pilota i pèl·lat tenen el mateix origen, en el mateix mot llatí, però tots dos han fet camins totalment diferents i tenen significats força diferents. P, E, amb accent obert, L, geminada, E, T...
ho hem acabat escrivint així? Normalment es té en compte l'etimologia, és a dir, la llengua de partida, i en aquest cas, sovint aquestes dobles L en anglès s'acaben traslladant a una L geminada en català. Doncs amb un volat inclòs ja ho tenim tot a punt per fer el que cal, que és la transició energètica.
La transició energètica és el canvi progressiu cap a un nou model energètic que es basi en la sostenibilitat, en la lluita contra el canvi climàtic, en la millora de l'eficiència energètica i que abandoni progressivament l'energia provinent de combustibles fòssils i passi cap a aquestes energies que hem estat parlant, les energies renovables.
En l'àmbit català, l'objectiu de la transició energètica, un dels objectius principals, és aconseguir la neutralitat de carboni d'aquí a l'any 2050. És a dir, l'objectiu és que l'any 2050 les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es produeixin no superin la capacitat que tenen els emburnals de carboni d'absorbir aquestes emissions. Atenció, paraula desconeguda. Atenció, paraula desconeguda.
Emburnal de carboni. Els emburnals de carboni són els arbres, la vegetació, el sol... És tot allò que permet absorbir aquestes emissions de diòxid de carboni. Llavors, si emetem molt de diòxid de carboni, doncs no tenen prou capacitat els emburnals de carboni per absorbir aquestes emissions. Llavors, podem emetre aquest diòxid de carboni i altres gasos d'efectes hivernacle fins a un punt.
Paraules evitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb AlternCat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sintonitzes Ona La Torre. Sintonitzes Ona La Torre. 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre. La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys, i un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels pastorets de Calaf tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins al 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. 6 persones han resultat ferides en un incendi aquesta matinada en un pis a Figueres. Els bombers de la Generalitat han rebut l'avís cap a dos quarts de 5 per un foc al tercer pis d'un bloc de 5 plantes al carrer Tapis. 4 dotacions s'hi han desplaçat, han apagat l'incendi i han revisat l'immoble. El SEM també s'hi ha traslladat amb 5 ambulàncies i ha traslladat 5 feritgeus a l'Hospital de Figueres i un de menys greu al de la Val d'Hebron de Barcelona.
I pel que fa a la mobilitat, encara ara un accident provoca retencions a la GI 553 al terme de Sant Feliu de Buixalla o en pas alternatiu en dos sentits de la marxa. També avui la boira és protagonista i complica la circulació a l'AP2 entre Soses i el Batàrec i també a l'A2 entre Soses i Lleida en tots dos sentits. A l'AP7, a Bandell 2 i l'Hospitalet de l'Infat,
En sentit València, la retirada de càrrega d'un vehicle també genera circulació intensa amb un sol carril obert i finalment a la P2 a l'altura d'Aitona. En sentit Barcelona, la retirada d'un vehicle també provoca retencions amb un carril tallat.
I els Mossos d'Esquadra investiguen possibles vessaments d'una trentena de camions fora d'ús aparcats en un descampat de Vilovidonyà, molts inoperatius des de fa una dècada i amb el distintiu de Girona més neta. La Unitat Regional de Medi Ambient ha obert diligències per una possible infracció mediambiental i ha demanat informació a l'Ajuntament de Girona per tal d'aclarir-ne la responsabilitat.
I la zona de baixes emissions de Tarragona entra en vigor avui amb un període d'adaptació que s'allargarà fins a finals del 2027. Durant el primer any de desplegament afectarà únicament els vehicles de fora de la ciutat que no disposin de dispositiu ambiental.
I la tretzena edició de la Grossa de Cap d'Any repartirà 8 grans premis amb un primer guardó de 200.000 euros per bitllet i preus que van dels 5.000 als 65.000 euros. S'han posat a la venda 100.000 números amb 35 sèries a 10 euros el bitllet. També s'ha eliminat el doble. El sorteig començarà a la 1 i es podrà seguir a través de TV3 i la compra de bitllets ha finalitzat ara a les 11.00.
I pel que fa al temps d'avui, jornada marcada pel contrast entre sol i boira, boires extenses, com dèiem, a la Catalunya central i a la Vall de l'Ebre, mentre que el Pirineu a l'Empordà i al sud de les Terres de l'Ebre també dominarà el sol. El vent del nord també afavorirà nuvolades al litoral i prelitoral central.
amb algun ruixat puntual, sobretot ara al matí, però anirà fluixant fins a desaparèixer, volíem dir, a la nit. Pel que fa a la temperatura, avui ha baixat clarament, amb glaçades a l'interior i un ambient fred, sobretot al migdia, màximes per sota dels 10 graus a molts punts i fins als 14 de cara al sud. Notícies en xarxa.
Tot va començar en aquest barri de la carretera de Sant Padó de Manresa. Es va fer una consulta popular i es va demanar que les persones que viuen en aquesta zona de la ciutat que triessin dones que fossin manresanes i que se'ls hi pogués dedicar un carrer o una plaça. La persona més votada, gairebé per mil persones, va ser l'actriu Assumpció Balaguer. I aleshores és quan comença el moviment de crear la Comissió Balaguer. Per què?
perquè aquest 2025 és el centenari del seu naixement. Aleshores, què va passar? Va sorgir de fer un radioteatre, un radioteatre de l'única obra que va estrenar Assumpció Balaguer en català, que és l'Alcova Vermella. El mateix autor, Josep Maria Sagarra, la van a buscar a Madrid, que ja en aquells moments ella vivia a Madrid, perquè fes l'obra.
El Gova Vermella és una obra de Josep Maria de Sagarra, una de les clàssiques d'ell, que va escriure, o almenys quan la va escriure, va pensar en l'Assumpció Balaguer per donar-li el paper principal, el paper d'Eulària. I és una obra que potser no s'ha representat el que hauria calgut o no ha agafat el gaudi que han tingut d'altres obres de Sagarra, però que pensem que està molt bé.
Qui era Assuncio Balaguer? Assuncio Balaguer era una dona que va néixer a Manresa, que fins als 13 anys va viure a la capital del Bages, però que després va anar a Barcelona, on va estudiar teatre. Després aniria a Madrid, on va ser la primera dama del teatre de la companyia de la família Tamayo i després es va casar amb Paco Raval. A partir d'aquell moment, Assuncio Balaguer decideix dedicar-se a la seva família.
I amb els seus fills, doncs amb Benito i amb la Teresa, creen aquesta unió familiar que va deixar brillar a Paco Raval. Quan Paco Raval mort, el 2001, ella torna als escenaris i és el moment en què comença a fer teatre com Folis, dirigida pel Mario Gas, rep un premi Max, després rebria la Creu de Sant Jordi...
i comença a tornar a florir com a actriu de teatre i també de sèries televisives. Va sortir a la que s'hi ha vecina, va sortir també a Marlí. I fins al moment en què mor, està als escenaris. Ella era dona de teatre, estimava el teatre, també va fer cinema, també, com deia, va fer sèries, però ella el que més estimava era el teatre.
El Gova Vermell ens ve a relatar la història de l'Eulària, que és una persona, una noia, que s'ha enamorada d'un noi i que és l'hereva de la fortuna de la seva mare, perquè la seva mare va morir quan ella va néixer.
I, evidentment, és dels diners el seu pare, o almenys el que es pensa que és el seu pare, és el que administra, però ell la vol fer casar amb un altre d'un ram més alt i que per uns altres interessos no.
I aleshores, evidentment, hi ha les discussions típiques de l'empoderament d'aquesta dona, de què no es conforma i es revela, i que ve a saber-se després, al final, qui és realment el pare d'ella.
L'Associació Cultural i Decretiva de Fals, el seu grup de teatre, vam quedar molt satisfets i molt contents de poder fer aquesta obra encara que fos, vull dir, radioteatre. Vam treballar-la molt, vam buscar el vestuari adequat per fer-ho perquè tingués aquesta visió i la gent percebin millor qui és cada personatge.
i que, bé, mai és descartable que en algun moment determinat es pugui fer sobre l'escenari, no? Hem quedat supersatisfets i no descartem, vull dir, poder-ne fer dues altres lectures en altres llocs perquè seria molt bonic.
EJ51, Ràdio Manresa i la Comissió Balaguer Albages us presenta... En commemoració del centenari del naixement de l'actriu manresana Assumpció Balaguer Golubart, l'Alcova Vermella. Drama en tres actes de Josep Maria de Sagarra que l'actriu va estrenar el 1952 en la companyia de Maria Vila al Teatre Romea de Barcelona amb el personatge d'Eulària.
Adaptat per a Radioteatre per Francesc Parcerisses, amb la interpretació de l'agrupació teatral i recreativa de Fals, dirigits per Francesc Parcerisses. Us presentem el repartiment. Ramon de Barberà, Pere Sallarès. Tristany Lalluberola, Santi Cervera. Alegri Albert Errada.
Eularia Sandra Olmedo. Munda Rosa Xavier. Perpètua Maria Alba Capsada. Palmira Carolina de Pobres. Daniel Robert Martínez. Narradora Sandra Castro. Narrador Joan Carles Jiménez. El control tècnic Toni Martínez.
La realització audiovisual de Josep Maria Tatger i l'edició de Gemma Alemant, sota una idea original de Pilar Gonyi. Acte primer. Som a Barcelona, any 1850. La casa és d'una família benestant.
Entrem en una vivenda que ens mostra el costumisme del món de les velles famílies de Barcelona antiga, que havia constituït el seu propi món en un espai clos, la cambra. Aquesta cambra vermella reducta d'intimitat i de passions.
La manca d'escrúpols i l'interès material es deixen sentir en l'argument de la pobilla rica, Eulària, a qui el pare, per tal de seguir aprofitant-se de la fortuna heretada de la mare, vol caçar contra la seva voluntat amb un noble arruïnat i masell, Tristany de Lloberola.
Daniel, et fa vergonya una abraçada? Però si tu tremoles i tens por...
Tu tens por del vermell d'aquesta alcova i tens por del vermell que enviu el cor. Tu estàs acostumat només al dol i el color de la sang, si t'enlluerna, el trobes de seguida massa fort. No, Olària, però penso i veig les coses no com voldria, sinó tal com són.
I sé que si el teu pare descobria el que ha passat entre nosaltres dos... Si el meu pare? Daniel, no t'esperveris, ni t'imaginis que s'enfonsi el món. Jo de mi, dels meus actes, sóc mestressa. I mestressa, comprens, de tot això. I aquí, el que pugui descobrir el meu pare, sobre l'espatlla em pesarà ben poc. Però per què t'enganyes, criatura? Sobre l'espatlla pot pesar-te molt.
I si ell sabés la veritat, et juro que jo tremolaria pel teu coll i pel meu coll. I a més a més, Eulària, tothom li donaria la raó. La raó? I té raó volent que em casi amb un que més que un home sembla un corp. I mal que sigui d'una gran família, no se li veu grandesa per enlloc.
I el meu pare el té a punt perquè disposi al seu gust, no del meu or, ni de les meves rendes, sinó de mi mateixa, del meu cos. I no et fa horror a tu, Daniel? A tu, que m'has fet teva aquí mateix, on va morir la meva mare i on jo vaig néixer.
Digues. Però em sento perdut. És cert tot el que cantes. El que per mi és un somni. No he vès sortida i es desperta el meu enteniment. Eulària, pensaràs el que tu vulguis, però aquells que mesuren les ofenses i parlen el llenguatge del teu pare, davant del que ha passat, dicten sentència.
I la sentència diu que sóc un lladre i que sense noblesa ni fortuna he deshonrat el nom d'una pobilla i els sentiments i el nostre amor d'avui. De res no compten. Tenim ànima, sents, i no som bèsties. Escolta, és que ja no m'estimes.
Però tu pots dubtar-ne. Que perquè jo t'estimo em veig perdut. Que perquè no sabria resignar-me a veure com un altre se t'endú. Ningú se m'endurà. Jo la comèdia la seguiré fins que no pugui més. Perquè si és veritat que tu m'estimes i no te'n penedeixes del que has fet, jo et juro que seré teva com ja ho sóc. Calla. He sentit passos i t'estic comprometent parlant-te en aquest lloc que no em pertoca. I si fos el teu pare? I si ho fos què?
Oh, perdó, senyoreta. No sabia que estés parlant amb el senyor Daniel. I què passa? No passa res. Ja me'n vaig. Pela Gris i aquí faig nosa. Ai, senyor, no s'ho prengui malament. Vostè, fill d'aquell home que era tant per casa i que m'estimava tant. Bé, què desitges? M'has de dir alguna cosa o a què véns?
No, no, no he de dir res. La senyoreta ja ho sap que l'he portat de coll i bé i m'ha fet anar de quatre grapes. És cert que això passava en altre temps. Ara la senyoreta la pobilla i ara s'ha de casar amb un cavaller, amb un gran cavaller.
Però què expliques, Pellegrí? Estàs dormint o estàs despert? Estic despert i molt despert. Escolti'm, tot el que dic ho dic a fi de bé. El senyor és el senyor i ja sap com pensa. I ell no és el noi de la senyora Munda, ja és advocat i és el senyor Vendrell. Vull dir que d'aquell joc de criatura... Pellegrí!
No, si a mi no m'hi va res. Però jo m'imagino que el seu pare, vull dir el senyor, i perdoni, ja m'entén. Ell està convençut dels seus principis i creu que una pobilla, si és decent, quan està a dues passes de casar-se... Què sospites? Jo res, parlava d'ell. Us entenc, Pellegrí. Potser no massa. I us dono la raó.
Vostè ja ho veu, que tot és plena amb les llengües, que l'honor d'una dama és com de vidre i que les calúnies creixen com el vent. I l'alcova vermella no és la cambra pels advocats ni pels senyors vendrell. I a tu t'he deixat d'una impertinència, perquè un dia vas dur-me a coll i bé i perquè ets un... Per Déu, no se m'ofengui. Estigues ben tranquil. Tu no m'ofens. A Eulària. A teu. No cal pas que te'n vagis.
I si mantinc d'anar...
Aleshores, vés. I jo li repeteixo que em perdoni. Jo ho comprenc tot, però sap, la gent... I ara tu, cuita, explicar-li al meu pare. Pots dir que ens has trobat dintre l'alcova com dos coloms, com dos enamorats. Jo, senyoreta, jo no he d'explicar res al senyor. Jo sort i mut, comprenguis, senyoreta. Sort i mut des de fa 25 anys.
Doncs avui, per ser mut, prou que en raones. Si no fos per vostè, senyoreta. Què em contaràs? Pellegrí, jo sé el que pots dir-me. El que podria dir no ho sabrà mai. Misteris, Pellegrí? No se'n recorda del seu promès? No sap quin dia som? I a tu t'importa? És cosa teva, això? Si puc parlar, diré que no és que sigui cosa meva, que els amos són els amos, i els criats no tenen de ficar-se amb els negocis dels amos.
Però jo, se'n recorda que l'he dut el braç i em dol veure aquest aire de mentida i em dol pensar en aquest casament i tinc por d'un disbarat molt gros i d'unes penes que m'empaiten. No tinguis por, que no m'atraparan sent més del que t'imagines. Criatura de Déu. Doncs ja ho veuràs.
No veuré res, no veuré res perquè sóc el criat, però li juro que quan sigui l'hora, sense aixecar la veu, sense cridar, sense perdre una gota del meu aire i sense sortir gens del meu posat, jo, senyoreta, li faré comprendre què significa haver-la dut al braç i perdoni'm si li he dit res que la pugui molestar.
Així m'agrada. Et vull veure ben empolainada. La nena té de rebre el seu xicot. Perpètua. El seu xicot. Que no us agrada? Que això és el primer dot de Barcelona. Que té dos ulls que ceguen com un llamp. Que farà tornar boig el rei de copes. I ara us pregunto qui li ha dat les sopes? Qui li ha mudat les calces com si res?
Qui s'ha cremat la sang dies i dies per qui es queixa del coll o ve del nas? Qui li aguantava les rebequeries? Senyoreta, ja sou un bon cas. Prou perpètua, prou. Tracta'm com vulguis. Digue'm ou com balla, atabala'm, massega'm com un drap. Però ara calla que acabaries fent-me mal de cap. No, no, si jo no dic res més. Però es presenta avui un dia que et farà lluir. Ell és formal...
Té una ànima valenta i un cos de cavaller. I he sentit dir que és d'un llinatge que, per una branca, resulta entreparent d'un archiduc. Ara que jo, si vols que et sigui franca, com a galant, el trobo sense suc. I no sé què diables li despertes, perquè jo té els seus anys, eh? I com els té? Però, esclar, per les noies inexpertes, un marit maduret sol estar bé.
I potser massa. Perpètua. Mal que jo sigui el criat, trobo que la franquesa s'uspropassa. Que a l'hora de les sopes ja ha passat. I en les coses dels amos... Ves què crida? Tu també me n'has dit unes quan érem sols. Jo, senyoreta? Sí, i fetes a mida del posat que gasteu de plantacols per predicar. Ja sou un bon profeta. Com si no us conegués. Ai, el gat vell. Si no sabés que per la senyoreta us deixaríeu arrencar la pell...
Si la mireu i us va caient la bava. Perpètua, jo també l'he dut al braç. Però vivim al món i tot s'acaba. I vos voleu que duri i no em feu cas dels anys que corren. De que ja no és hora de tant plantar d'allò que hi de perdiu. Envejós. No. Esclar. No tinc tant a la vora com vos. Esclar. I sé quan riu i quan plora i si ho fa de debò.
Esclar, sou sort i mut. I de bon grat, perquè és la senyoreta de la casa i jo no sóc res més que el seu criat. El seu didot. Em deixareu tranquil·la, encara que tots dos teniu raó. Mal que per estrenar em s'obri la roba, mal que em pesi l'orgull d'un nom famós. Com a tenir, sols tinc aquesta alcova i sols us tinc ben bé.
A vosaltres dos. La senyoreta penso que exagera. No, exagera, no. Que diu la veritat. Res de modesties i la cosa clara. El senyor és el senyor i... és el senyor. Però posats, diguem, a fer de pare, no ho sé. Ai, Déu em perdó. Perpètua.
Sí, si no hi ha més cera que la que crema. Sí, ja ho podem dir. Has arribat a gran, sana i sencera, gràcies al palagrí i gràcies a mi. Perquè és el que el teu pare... Voldràs callar.
No, no, si jo sóc mansa, però de tant en tant també m'he desbravà. No tingueu por, que és de confiança, i davant d'ella ja podem parlar. Esteu parats? Esclar, si us manifesta l'alegria d'avui que farà troc, i que per mi resulta de gran festa. Jo, pare, no n'espero res de bo.
Què li passa, senyor? El cervell, el cervell li vola i és tendre pel que aquí s'ha preparat. No conec a Tristan de Lloberola per fer-lo marit meu tan aviat. No el coneixes? I què? Ja el conec jo. Sóc jo qui ha de conèixer la persona. Sóc jo qui ha de saber si és negre o blanc. I el casament no és cosa de per riure.
i el que l'esguer repetirà després. I no s'hi juga solsament el teu bon viure, s'hi juga el teu nom i els teus diners. Em permet, el senyor? Què passa, Pallagri? Passa ben poc. Sols demano permís per retirar-me, perquè em penso que aquí no és el meu lloc. Pots retirar-te? Sí, el servei fa nosa i el senyor està molt inspirat. Inspirat? Què vols dir? No pas gran cosa.
Que té importància el que pot dir un criat. I tu també, que aquí no té perilla que pos. Jo... Ni tens cap feina. Jo, senyor...
Creus que em vaig a menjar la meva filla? Que no goses ni anar-te'n? Jo, amb perdó i amb permís del senyor, si se m'invita a dir el que penso... Tu? Veurà, el senyor em sembla que es precipita i que amb el casament va massa el gra. Ella dels homes no en coneix gran cosa i és molt fort encarar-la a mon marit. Jo ja m'entenc. Si es fa de mica en mica, és més prudent que de cop hi ha raig. Esclar que a mi, comprenc.
Ningú m'hi fica. Perpètua, prou. Sí, sí. Si ja me'n vaig... Aquí el tens, el profit. I el pa que hi donen mantenint els criats dintre la casa fins que cauen de vells. Som fidelíssims. Són molt honrats, i tant. Però, diable, són molt impertinents. No en tinc la culpa. Doncs qui la té? El veí?
Qui és que no pensa que ja ha passat el temps de jugar amb nines? Si ets més dels criats que del teu pare. Però deixem-ho córrer. No té cura. Un cop casada serà una altra cosa. O almenys m'ho penso.
Què vol dir un cop casada? Va de veres això que m'he pensat que era una burla? És de debò que avui voleu prometre a mi heu disposat que em casi de seguida? De debò? I això vinc? I que no gaire trigarà a presentar-se el que jo espero. I he convidat també la teva tia per no quedar tan sols. No us comprenc, pare.
Són dels criats, també, aquestes doctrines? Potser més aviat de la innocència que vos m'atribuïeu. Prou, Eulària. Jo sé millor que tu quins són els deures dels pares i dels fills. Vull que et despertis d'aquest desviejada criatura enterca i malcriada dintre d'aquest món vermell d'aquesta alcova. Si encara sembla que sento els xiscles i la mirada tèrbola d'un altre que va morir quan t'hi donar la vida.
No sé què hi té a veure en aquesta alcova ni quina culpa té la meva mare. Ets igual que ella. Va morir aquí i em deixava aquesta relíquia. Un cos menut i ploraner que eres tu. I tu ets la pobilla, sents? La teva mare era la dels diners. Jo era el pobre. I ara aquests diners són teus. Però el meu deure m'obliga a vigilar una fortuna que jo guardo per tu i que no vagi a caure en mans de qualsevol.
Molt bé. Tot això és el motiu. Això els obliga a contractar la boda tan de pressa amb un que no conec i no m'agrada. Jo puc morir-me. I jo també. Són coses que les disposa Déu. Eulària, és natural que jo em mori abans que tu. I no vull de cap manera deixar sense lligar el que m'interessa més que tot. Si faltés jo, ja et veig voltada de cent desaprensius. Correu massa. Posat a veure vostra fantasia. Em deu tenir per menys que una beneïta, per menys que una...
Pel que ets. Per una dona que somia en l'amor. Sí que hi somio, i a més hi crec. L'amor. Què us passa? Al món hi ha res més que valgui la pena. És un pecat, potser. Vols que et contesti? L'amor. Aquest amor de les comèdies i dels llibres que penso que devores contra la meva voluntat. A l'àrea, això no existeix. Riu-te'n dels casaments i de les famílies on compta l'amor.
Amor no es menja i amb amor no es mantenen les fortunes. Amor, què vol dir amor? Potser és tan sàvia que ho saps el que vol dir. Quan us vàreu casar amb la meva mare, també ho creia o així? Sí, també ho creia. Senyor? Què hi ha? Hi ha la senyora vídua de despuig. Ja és aquí la teva tia.
I jo corro un moment per enfilar-me, perquè com la cosa va de veres, si és que l'amor no compta, almenys compti l'engany del tocador. Torna de pressa i no et distreguis amb filosofies. No, no tingueu por.
I tu, acompanya la senyora Bidua, la gran germana, la insolent germana. I si el senyor em permetés... Què vols? Perdoni, però no sé què té la senyoreta. Avui jo penso que potser no és el dia pel pas que vol donar. Tu què suposes?
El senyor està enfeinat. Els seus negocis i la importància de la seva vida el distreuen potser de petiteses. De fets que potser no s'hi sol donar importància. I de vegades els criats... Perdoni, ens n'adonem. La senyoreta Eulària... Escolta, Palagrí, tu preocupa't del teu treball. Del meu ja sóc prou home i prou gran perquè els criats s'hi fiquin.
No m'has entès? Està molt bé, perdoni. I tant, si està molt bé. Cuita que passi la vida de despuig. Vaig de seguida. És igual que ella i aquest gos que no para de borxar.
Ja sóc aquí per fer-te de compar-se, per amagar forats i descosits. Mira que et sé el cor, senyora Garça, quan valen aquests nervis i aquests crits. Avui no res, cap cosa extraordinària. Germà, protesto, perquè francament la forma en què disposes de l'eulària no és pròpia d'un bon pare, ni és decent. Però Palmira... Deixa't de Palmires.
Tries en lloverola perquè saps que ha d'acceptar-ho tot i el que tu mires és fer les trampes sense mal de caps. Vols un gendre que tingui la pell dura, que es conformi amb els contes i els rebuts que li presentis.
Vas a la segura que s'han desferres i escollint perduts pel paper de marit del que és sang teva. I t'equivoques i no tens perdó. Que sense anar més lluny, a casa meva, trobaries un gendre molt millor. El teu forran. Polmira, estàs de broma. No em serveixen els enses ni els cretins. I a més a més, s'hauria d'anar a Roma per la dispensa, perquè som cosins. I a més, senyora vídua de despuig...
De tu, de tu no me'n fio, virtuosa mare. Orgull de la família Barberà. Perquè jo i tu ja ens coneixem la cara que una mateixa dida ens va criar. I jo sé que si avui t'ajupiries, tu i ell passaríeu pel que fos. Demà, amb la llei als dits, m'escanyaries com un gos. Ramon! Polmira! Escolta'm, si no et xins, Reca, i calles i segueixes el meu joc d'allò que vam parlar...
De la hipoteca? Mirarem d'arreglar-ho a poc a poc. Oh, a poc a poc. Doncs si tu vols de pressa, però m'has entès. Però... Si és que et portes com Déu mana, amb la pobilla i el seu promès.
Eulària, hem cregut cosa necessària que vingués jo, i ho faig amb tot el cel, representant, si puc, una altra Eulària, que et va donar la vida, i que és el cel. I jo no sé com agrair-ho, tia, encara que... Si val una opinió, jo et puc jurar que l'home que se't tria com a marit ja no pot ser millor.
I el teu pare, que sols per tu es basqueja, si ha pensat molt, ho ha consultat amb mi. I ja veuràs, despertaràs enveja. Senyor? Què és el que passa? Ja és aquí. Qui és aquí? El que em penso que s'espera. Provo que penses massa. El meu criat t'ha vist els visitants d'altra manera. Diu el nom, es retira i s'ha acabat.
Ho deu fer el seu criat i amb elegància, senyora, si és un visitant corrent. Però aquest que ha vingut és d'importància. Es tracta d'un negoci diferent i exigeix altra mena d'etiqueta. Jo penso, sap, però no puc parlar. Fixi-s'hi bé. No veu la senyoreta? Ja n'hi ha prou, Pellegrí. Fes-lo passar. Eulària, avui la teva sort es juga. I espero que seràs digne de mi.
No sóc ni esbojarrada ni poruga i sé perfectament el que haig de dir. Estic alluernat perquè el sol brilla en el fons d'aquests ulls que estic veient. L'avídua de despuig, la meva filla...
Tristany de Llobarola, el pretendent. Pretendent, com es diu del que em visiona ser rei. És molt senyor, piqueu molt alt. I tant, perquè per mi no hi ha corona ni reialmi que valgui el que ella val. En la vigília d'aquests fets solemnes que ja s'han tractat, he cregut que en aquest acte de família és necessari per l'enamorat i per l'enamorada, i amb respecte com entre cristians i entre senyors,
que a mi em serà de molt grat veure l'efecte que mútuament es produïa els dos. Després, amb vostres vides acordades per l'amor, a poc a poc omplireu buits i parlarem de coses complicades, gravàmens, dots, herències i os de fruits, això que per mi és més planer i que ja s'ho suposa, tractat amb tot escrúpol legalment».
I que per mi, senyor, és en boca cosa demanar-me el que per mi és el sentiment. Jo, estimat cavaller, sóc un que pensa, com en el temps feliç de l'edat d'or, parlar-me de diner és cert m'ofensa, i la meva fortuna és el meu cor. I convenint que l'altre es necessita, per les baixeses d'aquest món mesquí, sense l'amor. La vida és tan petita que us diré que m'estimo més morir.
Dóna gust a escoltar-vos, Lloberola. De mi sols sentireu sinceritats. Poc segueixen avui la vostra escola. I els cavallers són tan interessats. Interessats, senyora? Que viable! Aquests de cavallers no en gasten res. Jo tinc, senyoreta, per un miserable el que fa un casament per interès. Què sentirà per mi la vostra filla? Senyor, si ella sospita que en el fons me la guaito només com a pobilla de l'herència gramada dels copons...
El meu desig amb el diner no s'obre. Jo, senyoreta, us tinc al meu davant. I si us vegés abandonada i pobre, el foc que em desperteu fora tan gran. I si jo fos un pobre ho robaria i lluitaria, que m'agrada el risc. Un dia us vaig mirar i des d'aquell dia us juro que no dormo i que no visc. I el meu cor que us adora no es resigna. I com que jo us estimo de debò, per ser el vostre marit, em sento digne.
Només pel vostre amor? Sols per això? Amb vostre amor no n'hi ha prou per fer-me esposa? I us sembla poc, Eulària? Francament, el vostre amor potser és alguna cosa, però no és una cosa suficient.
No n'hi ha prou amb l'amor. Què dius, Eulària? Repeteixo el que vos m'heu ensenyat. Que l'amor no és la pedra necessària perquè hi reposi un casament honrat. Que entre les grans famílies ja no s'usa l'amor. Que somiar-hi és viure als llims. Que és mentida i només serveix d'excusa per tapar molts desastres i molts crims. I vos dieu això amb aquesta cara, eh?
Vos bromegeu, Eulària. Habeu pensat... No us esvereu. Això ho diu el meu pare. I potser és una mica exagerat, ara que... Veureu, jo sóc mestressa d'una fortuna de les que fan por. I en el meu casament també interessa el seny d'un hàbil administrador.
Jo sóc molt innocent i em convindria un marit menys fugós i menys galant. Un que passés els contes cada dia i no perdés l'estona festejant. Perquè sols amb l'amor no crec que es salvi un patrimoni. Vos no m'heu dit res ni de bona conducta ni d'estalvi, ni de tot allò que té gruix i que és de pes. A més, modestia i no tan afecta. Potser, per vos, podria jo sentir simpatia, si es vol.
Si es vol respecte. Però l'amor? D'on m'hauria de venir? I com que aquí només d'amor es tracta, com que vos el sentiu amb tals extrems i jo no us corresponc, en aquest acte juraria que estem perdent el temps. Tot el contrari. No ho pretenc ser l'amor del vostre amor com vos ho sou de mi. Però l'únic que sol·licito i que reclamo és que em vulgueu, que volaria concedir que jo us estimi i no sigueu a vara de simpatia per aquesta mà, acceptant el desig del vostre pare perquè l'amor
Després ja arribarà. M'arribarà d'una manera viva, després? Quan vos sereu el meu marit, ja n'esteu ben segur. I si no arriba, aleshores, senyor, m'hauré lluit. No comprenc, filla meva, aquest llenguatge. I he de confessar.
que em dóna disgust. Pare, m'heu embarcat en un viatge contra la meva voluntat i és just que el cavaller, que li han promès les roses i que en mi s'ha pensat pescar-hi un món. Ara que hi és a temps, vegi les coses, no com li deien, sinó tal com són.
Ets insolent, per Déu. Jo sentiria... Ho sentiria? És natural que sí. Jo ho sento també. I la meva tia també ho sent. I jo? Què vols, pobre de mi? Em complauria veure't més modesta. Penso en la teva mare. L'he mirat i escolto el seu silenci, que em contesta.
Jo tinc la meva mare al meu costat. Què vols dir? No vull dir res, en essència. Que agraeixo l'amor del cavaller, que m'honora la seva vehemència i el seu tracte, i que ja m'hi pensaré.
Què et pensaràs? La glòria dels seus títols? Aquí sóc jo el que pensa i el que té nas. El divendres ens signen els capítols i el dissabte vinent et casaràs. No ho crec. Jo no vull fer-li aquesta ofensa al cavaller, perquè ell sí que és tan fi. Després d'haver establert la coneixença, de moment no voldrà casar-se amb mi.
Pare, ell viu per l'amor, ell em venera i per mi sacrifica el seu orgull. I no farà una cosa tan grullera com fer-me dormir amb ell, si jo no vull. Eulària! El cavaller no és una comparsa, ni un llogat, ni un vesteix, ni un butxí. És tot un cavaller i sabrà esperar-se, com jo mateixa, abans de decidir. Decidir què? La meva sort, que és meva, i la meva fortuna i el meu nom.
Tinc ganja encara per pensar. Tinc treu per casar-me. I per fer-ho quan i com jo vulgui. Senyoreta, sou molt viva i molt intel·ligent. Jo que he vingut a olorar la més tendra sensitiva i a enamorar la flor de la virtut. Dubtareu de la meva? No hi veig estar, però us confiero que estic consternat. Eulària, jo he cregut al vostre pare.
Perdoneu-me si m'han enganyat. Tristan, és massa fort el que suposa vostra paraula. Perdoneu, senyors, res d'engany. No hi ha tal cosa. Per aquí l'únic enganyat sou vós. Vós, que m'he tingut a vostra vora.
No m'heu comprès ni m'heu conegut. Ja heu vist que el llavi em riull i l'ull em plora sense saber el per què. I vos heu viscut i heu patit molt. I tant. I és excusable si amb el que és meu vos heu anat tapant el que sigui. Jo no us en faig culpable i no m'importa. Però ja sóc gran.
I heu tingut por que aquell que em pretendria i fos el meu marit en un moment veiés les coses a la llum del dia i us exigís el compte clarament. I tant se val si hi ha en la seva vida uns actes que no es veuen gaire clars. L'important és que sigui fet a mida pels vostres comptes i pel vostre braç.
Senyor, vull evitar la violència. I jo també. Però ha arribat un punt, Eulària, la teva impertinència... Oh, perdoneu-me, pare. Perdoneu-me, senyor. En aquest moment sento com la vida em desempara. No sé què penso ni què estic dient. Si comprenguéssiu el que s'atura i el que viu al meu cor. Però què tens?
No em faríeu patir d'aquesta tortura si poguéssiu saber els meus sentiments. Eulària, filla, no és res. Ja em passa. Prou comèdia. Sí, teniu raó. La comèdia potser ja durà massa. I potser durà massa la cançó. Si la voleu seguir, feu-ho en bona hora. Això ja no em veig amb cor, pare. Després ho sabreu tot, però ara deixeu-me fora de la comèdia, pare. No puc més. Això li sol passar a la vostra filla? Joverola...
Li passa molt sovint. No és res. És un cafet de la cotilla o un queixal del seny. Us vaig seguint. Què més? Res més. Misèries de la vida. Com que demà aquests fons li fugiran i la trobareu del tot avergonyida d'això que ha dit i fina com un guà i després a l'altar com una ovella. Aquesta alcoba tan vermella i aquest servei que me la fa malbé. No us comprenc.
Vos estigueu tranquils. Aquestes senyoretes de sang blava són impossibles quan els ve l'abril. Però els pares no som com aigua calenta. I us asseguro que no em farà ballar. Jo, Ramon, com a pròxima parent he d'advertir-te que no ho veig prou clar.
A Eulària, li passo algun misteri? Un misteri? Palmíria, potser sí. Però acceptant tot el que hi pot haver-hi, la meva filla no es riurà de mi. Vos n'està convençut? Si us ho consola, jo puc jurar-ho. I no em guaiteu a durs ni tingueu por, tristany de lloverola. Vos opineu que puc dormir de gust? I tant, com si ell us alegrés l'alcova. I com si vos ja fossi el seu marit. Ho celebro.
Demà farem la prova. Senyora? Cavaller. Si sou servit, us cedeixo la germana perquè l'acompanyeu a donar un vol. Si ella ho conselli. Senyor, de bona gana. No és que et tregui, comprens, però és que vull estar sol. La viva treu les ungles de la morta.
El senyor m'anarà en què el puc servir. Has escoltat darrere la porta? Has escoltat com sempre Palegrí? Jo, senyor? Sí. Has escoltat com omplia de vergonya la meva filla? Escolta, t'he cridat precisament perquè ja veus el que passa.
Pellegrí, tu m'ajudaràs. Senyor, jo no sent que puc ajudar. No repliquis. Tu pensa i et procura lligar caps, perquè jo necessito que m'expliquis tot el que saps i el que no saps.
Doncs jo sé que aquí dins la senyoreta té una conducta d'Àngel, que hi viu molt recollida, que no surt al balcó ni al carrer, ningú no l'ha guaitat i que s'aparte de tot allò que és tèrbol o és dubtós.
I que jo escorcollant els seus armaris, només he descobert devocionar-hi. I així, tu sospites que refusa del casament i que cap galant li és bo, per Mansa, per Beneita i per Ilusa? Senyor...
Jo no sospito res d'això. Doncs què sospites? Jo no res. No et crida l'atenció? No entenc què se'n vol dir. Doncs t'asseguro que en la seva vida hi ha un home i tu el coneixes, Pellegrí. Tu saps qui és. Tu li has vist la cara. I ara no es tracta d'obeir un senyor. Es tracta, Pellegrí, d'ajudar un pare. I el teu silenci ja no té perdó.
Del que em diu el senyor, no sé què em pensi. Jo he d'ajudar-lo? Jo? Perquè he viscut. No veu que el meu treball és el silenci i és de ser de pedra i, si és possible, amunt? Que em contesti el senyor, l'he traït mai? I ara, perquè la filla no s'aplana els càlculs del senyor i perquè fa el vot o se'm va de la llengua, se'm demani que jo delati o aclareixi tot.
I bé, qui és qui respon de la pobilla? El senyor està segur que la donzella estima un home i té molt interès en que sigui així, però ni d'ell ni d'ella, encara que asseguri, no en sap res. No res, no sap. I ara el senyor voldria que la tafaneria del criat l'ajudés en la seva fantasia i li confirmés que és veritat.
I per què? Per obrar com un bon pare que estima i sap comprendre i perdonar? O per obrar com un que té la vara de càstic apretada dins la mà? Que em perdoni el senyor. Jo sóc de fusta i sóc de pedra. I el que sé no és vell. Tant si és justa la causa com injusta, jo tinc de callar sempre. No ho compren? Senyor, jo callant ajudo un pare?
Un pare que es deuria despertar i veure allò que té més a la vora i veure-ho amb el cor? Ja sé que és fort el que dic, però em penso que ja és hora de recordar-li que en el món hi ha el cor. El cor! I jo podria recordar-te que si no cantes et faran cantar, que d'això i tu tinc la millor carta, que a mi em creuran i a tu no se't creurà, que jo s'aclamo, m'entens? Perquè se nutja, Déu meu. Però què em gosa dir el senyor? Que puc
feta que t'entretenguis amb el jutge per insolent, per fals i per encobridor. Jo encobridor? Jo fals? I això és la paga? Que em perdoni el senyor. Prou p'alegri. Segueix sent el criat.
El que s'amaga. Confita't al silenci i al verí. Pare, no us rebaixeu fent un ofici que no és el vostre. Què voleu saber? Voleu saber en quin fons de precipici la vostra filla ha abandonat el fre i l'honor i el bon nom? Doncs se us invita a comploure-us. Deixeu vostre criat i escolteu.
Té raó, vostra sospita. Sospitant, no aneu gens equivocat. Hi ha un home, sí. Jo estic... estic enamorada. Jo estimo un home. Voldràs dir un bandit que t'ha abocat a ser una descarada, a dir-me els improperis que m'has dit. Perquè tu, tu ets incapaç, és tan serena de parlar amb un llenguatge feridor i amb certs detalls. Si abans un poc apena no t'ha ensenyat els punts de la lliçó. No, pare, això no és cert.
Ni una vegada aquest home ha intentat el que penseu. El que us he dit, ho he dit desesperada. I us demano per això que em perdoneu. Doncs et perdono. I t'en daré les gràcies i em podràs dir qui és el teu galant. Perquè no l'hauràs triat d'Isendra Prima ni d'Aruplesa Curta amb aquest pèl de reina. No. És un home que m'estima. Que m'estima i res més. És en Daniel. El Daniel? El Daniel?
Això amb aquest metge. Però és possible. El noi de dalt? Que em vols fer veure gat? El Daniel de la Munda? No m'enganyes. És de debò que em juraràs que és ell?
És el noi d'aquella llença del vendrill, del desgraciat vendrill. No saps, pobilla, quin pes m'has tret de sobre. Què passa? Que tot brilla, que tot canta de nou, que estem salvats. Si és el Daniel, estem salvats, mestressa. Qui està salvat? Tu i jo, la casa, el nom. Però què voleu dir? No t'interessa demà tot de primera. Però com? Per què demà?
Malgrat que jo deuria tractar-te com un pare rigorós, et perdono la teva busadia, perquè tens un galant poc perillós. Res, que has jugat un joc de criatures a un delicat idili de veïns. Inexperta. Has baixat de les...
i has pensat que senties violins. Millor que sigui així, la soca rància dels Lloberola, que no et rebis pan. És una cosa que no té importància, no passa res. La boda tira endavant. Quina? Doncs la del teu entusiasme, la que tu intentaves destruir.
No, pare, no. Em revolta aquest sarcasme de la vostra veu. No, no se'n pot ferir fins a aquest punt. La boda, la mentida, la farsa, no, això mai. Eulària, prou, els teus amors. Jo ja els hi he pres la mida i sé quin mal desgarrapada et cou. Però de les fidels duràs la palma i el que no entens ja ho entendràs demà. Si vols en parlarem, amb calma. Ara, però...
ni una paraula més. Però... però és boig el meu pare. Oh, què imagina? No comprens el que em passa, Palagri? Ell no li ha donat mai la medicina, no l'ha bolcat i no l'ha fet dormir. És el senyor i sols té la carnadura del senyor, del que sempre té raó.
Què sap ell de la pobra criatura si és el senyor i només el senyor? Acte segon.
L'amor prohibit de l'Eulària i el Daniel ja és sobre la taula, però no fa patir el pare. En Ramon sap com fer les coses per treure's de sobre el fill de la Munda. O així ho pensa. Una pubilla rica que vol ser lliure, que vol ser diferent i revela i marxar del que la té atrapada en una societat del segle XIX, que no contempla que una noia pugui fer la seva vida i seguir el que li dicta el cor.
Viure definitivament en llibertat, sense haver d'acotar el cap i posar-se a servir un altre senyor. Del pare al marit no desitjat. Un pare sense pietat, que no accepta l'amor. I una mare destrossada perquè veu que l'amor vol triomfar. I ella no sap com ajudar.
Ai, vinc de la Mercè. He promès tres siris perquè ens surtis en bé d'aquests martiris i tot vagi segons el teu desig. Però què hi veia Santa Cristiana en aquest noi? És morenet, és prim, veu per la set, filla meva. I no tenim botiga de recuitinat amb fulla per tapar tantes teles al primer xicot. Ni havent tampoc d'estalviar una agulla, ni som frescor de galta sense dot.
No et diré que aquest tal de Lloberola atregui com l'òlia de l'estornell. Estira el peu i ja li has vist la sola i no té espatlla per portar fusell. Però entre un àngel rescalfat que es pinta i a la cintura se li fa replar i un senzill perdalet que suca tinta, hi ha molts coves de fruita per triar. I tu?
Només si deixes mitja encesa la nineta dels teus ulls i et mous un bri, esgarries el cor de la norblesa i tot el bany d'Espanya diu que sí. Ai, perpètua, si jo no obries la boca, t'estaries fins l'hora de la mort. Xerra que xerra i anar inflant la coca i torna-hi i embolica que fa fort. I si no tens pels meus nervis millor tila, ni saps comprendre quin neguit m'has pres. Calla i em paus.
Deixa'm estar tranquil·la, que el que em prediques no em serveix de res. Però què li han fet a la meva pastorella, al meu jarret de plat i de cristall? N'estic tipa d'aquesta cantarella. M'entens, perpètua?
Guaita el mirall i veuràs si la cara que poses veu on es juga la meva pròpia vida i on m'està cada vena tremolant. Però tanta aigua cau sobre l'aixida? No ens ho prenguem així. No serà tant. No serà tant? Tu saps quin plat prepara el que diu que vigila pel meu bé? El lloc del cor. Tu saps què hi té el meu pare? Si ho saps, contesta'm, perquè jo no ho sé. El teu pare t'estima i et venera. T'estima, Eulària.
I el que ho dius em fas glai? Si m'estima serà d'una manera tan estranya que jo no he sentit que m'estimés mai. Però ja t'emboliques. Perpètua. El que tu saps tan bé com jo. No siguis falsa i deixa't de musiquetes. Que tu, segons el dia, fas el so. Està molt bé. Però digue'm si no és bogeria pura trobar-te desganada i sense l'her jugant-te als ossos per la gran figura d'un noi com el Daniel.
Com l'amor, no m'aparto del meu lloc. I tu, si no, si no em pots ser de cap ajuda, almenys no t'escarrassis fent el joc dels que insulten la veu del foc de crida. Dintre de mi, desesperadament, sense cor, com una mort en vida, voldria anar a jupir-me a un casament que em fa horror. Però, filla, pel que comptes, això és molt més del que anava imaginant. Si és més, si tu ho sabessis. M'espantes. No em serveix de gran cosa el teu espant.
El senyor m'ha manat que vos perpètua aneu a casa la senyora Munda i li digueu que vingui aquesta tarda perquè li vol parlar. Vaig de seguida. Ella, la pobra, deu volar pels núvols i no en deveu saber res de tot això. Això no és cosa de nosaltres. Vos li dieu que vingui i res més. Quina cara de mal geni que gasteu, pelegrí. La del que calla i tot callant compleix el seu ofici.
Ui, si tingués de callar, jo moriria. Però ja hi vaig. Procuraré ser muda, almenys per cinc minuts. I tu, deliri estrella del meu cor, no et desesperis. Vés a saber com aniran les coses. Em té de perdonar la senyoreta, però és ordre precisa del seu pare, del senyor, que no surti de la cambra i no vingui per res a aquesta alcova.
Jo no ho sé, però ella es pensa, vull dir al senyor, que aquí la senyoreta respira un aire com de bogeria, un aire que no és sa. Però és possible que pugui imaginar res tan estúpid?
Ell diu que en el vermell d'aquesta alcova hi volen una mena de fantasmes invisibles, que hi ha una llum fonesta i que a la senyoreta li capgira els sentiments. Però si ell sap de sobres que aquest és el meu lloc, que no sé moure'm-en. Què inventa o què proposa? Què pot veure a dintre de l'alcova de la meva mare, que ha conservat igual que una relíquia? Són coses del senyor. La senyoreta ja ho sap.
I ella obrarà com li convingui. Jo aquí dins només faig el que se'm mana. Quan em duies a braç, tu també ho feies perquè ho manava algú? No, senyoreta, ho feia pel meu gust. Perquè a la vida, de tant en tant, et ve fer de gust coses que no se t'han manat. Pellegrí, escolta'm, jo vull veure en Daniel. Vull que me'l portis aquí, sense que ho sàpiga el meu pare.
Li portaré la lluna, si desitja. Li portaré el que vulgui, mal que em costi la mort. Però això, no. Te'n fas enrere? No em faig enrere. Jo obeeixo l'amo. Si el deixo d'obeir, aquesta cassaca, que he dut tants anys, me la puc treure. I sense això què sóc? I quina força tinc si no sóc això? La senyoreta no sap que, sencriat d'aquesta casa, li puc fer més servei del que es pensa? No.
Doncs suposi que faig venir el Daniel i després l'amo, que ja sé que no dorm, se n'asseventa i amb tot el dret em llença de la casa. I què aleshores? Carregat de culpa me'n tinc a anar i me'n vaig i ja sóc lliure? Esperi, senyoreta, no s'espanti, que ja el veurà el Daniel. I si és possible, aturi aquest cervell i aquestes venes.
el senyor em mira de reull, m'acusa de ser infidel. I ahir la senyoreta ho sap prou bé, se'm desfermà de la llengua i d'un trist que no perdo la que s'ha quedat criat. I avui cregui que les coses estan molt primirades.
I ara digue'm, per què el meu pare va posar-se a riure i em va deixar quan va saber que l'home era en Daniel? Perquè el Daniel no és causa que conmogui el senyor. Per ell no compta. Creu que se m'encirà la senyoreta, que obrirà els ulls i que es farà el casori de la manera que ell ho disposa.
El senyor se les pinta molt felices. Però què s'imagina? Què suposa? Jo em penso que el senyor només pot veure, en la conducta de la senyoreta, un cert engrescament de criatura. Però no passa d'un festeig com n'hi ha de tants. I en pocs mesos i allunyant el perill, la senyoreta tornarà la raó. Però tu digues. Tu penses... Tu penses el mateix? Veurà.
Perdoni'm, jo dic el que jo em penso que ella es pensa. El que sàpiga jo no la capfiqui. Jo, sort i mut.
A mi per què em pregunta? Perquè de la perpètua no m'enfio i sols ens quedes tu. I vull que comprenguis que si t'he dit que jo volia veure en Daniel i et demano que me'l portis, no és perquè sí. Jo em sento abandonada dins d'un pou i aixeco els ulls i guait un cel que està molt lluny i necessito algú per obrir el cor. Mira, jo vull que sàpigues que... Jo no vull saber res. Jo, senyoreta, li prego que recordi que aquí dintre vostè porta una sanga
Jo? Em porto una altra. I digues, per què ets tan cruel? I de què et venges pelagrí? Jo, de res. Aquesta roba, si em permet escoltar entre les cortines, no em permet escoltar cap confidència cara a cara. M'entén? Tu també en contra, tu també en contra meu. No em diguis res. Jo per saber les coses em sobren les paraules, senyoreta. Jo amb els ulls ja en tinc prou.
Però què vol dir-m'ho si fa dies que els seus ulls m'han dit tot? Ahir, en sorprendre'ls, la meva veu no li deixava entendre que ja ho sabia tot. Doncs aleshores no em mereixo de tu ni un mot. Si no portés aquest vestit, els càrrecs que li faria jo l'enrogirien. Parlaria de deures de consciència i altres coses. Però ara...
amb la caçaca del criat i amb el bici de jupir-me, mirant les coses amb la indiferència d'un que més que és una persona és un objecte, li diré, senyoreta, que em fa llàstima i llàstima per la pega d'haver nascut amb l'agravant d'un títol i amb la desgràcia d'una gran fortuna. I aquest és el consol que saps donar-me? Li sembla poc? La senyoreta és jove i és forta.
I si la feina és dura, vostè se l'ha buscat. Doncs aprofiti-ho i doni a entendre que també té ànima. Quina seguretat vols que l'hi menti? Si el meu pare és com és i ell té la força. Perdoni'm, senyoreta. Jo seria un vil si em permetés una paraula contra el seu pare. Però no em permeto tampoc una paraula que apuntali la covardia de vostè. Si parlo i li dic amb tota franquesa que això és molt negre,
Ho dic perquè procuri tornar-ho del vermell d'aquesta alcova, on no hi ha cap fantasma, l'hi asseguro, sinó que hi ha el record d'una que és morta. Bona manera de complir el que us he emanat. La senyoreta em guardi de mentir. No li he dit l'ordre del senyor? L'hauràs dit, és molt possible, però ja veus el cas que et fan. Eulària, hem de parlar, si et plau. I tu retira't, si et plau, també.
Suposo que el malsomni ja s'atafós, que estàs tranquil·la i que estàs disposada a correspondre a la manera amable i comprensiva. No seguiu, pare, perquè si això és manera comprensiva, el que primer de tot heu de comprendre és que aquí no hi ha un joc de criatures ni hi ha innocència. Jo sense vergonya us vaig dir un nom i vos sols de saber-ho, us riguereu de mi, girant l'esquena tot el que tenia de comptar-vos i diria que és treball inútil voler que arribi al vostre cor.
T'explica, Solària. Realment és molt difícil que m'arribin al cor les bladeries infantils d'una criatura. I més que arribar al cor, potser es mereixen la lliçó d'unes quantes bufetades. Les bufetades, rai. Tinc la pell forta i tinc salut per tolerar el que sigui. Jo sé el vostre criteri i jo l'accepto. Ara, si ho puc saber, voldríeu dir-me vostres...
Projectes? No han canviat, Eulària. El meu projecte, i el que vull que sigui, és casar-te amb Tristany de Lloberola. Això jo no ho accepto. Aquí no es tracta d'acceptar res, sinó d'acollir el que en llensen i donar gràcies perquè així s'evita el càstig que mereix una conducta imperdonable. I tu tens la sort, Eulària, de topar amb un Tristany de Lloberola que es fa càrrec de tot i sap competre i perdonar si cal.
Les ximpleries d'una estúpida noia malcriada. Aquestes ximpleries, fàcils de perdonar, tractant-se d'un subjecte tan fi com el senyor de Lloberola. Sap el meu pare el punt que arriben i sap ben bé el que són. No és gens difícil endevinar-ho coneixent-te i suposant que no faràs cap cosa que baixi el nivell de la decència ni del pudor.
Doncs escolteu-me, pare. Imagineu-vos que l'amor que cerca la soledat i es fica com un lladre dins la consciència i va encenent les ombres del cor i et torna tot vermell per dintre i cega els ulls i posa en cada nervi un desig inclement. Em llença els braços d'un camp per mi. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les dues, us parla Maria Lara. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat les eleccions agràries per al 27 de febrer amb l'objectiu de determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya i reforçar la participació del sector en els òrgans de consulta i interlocució amb el govern. La data es va acordar a la taula agrària del passat 14 de juliol.
I en aquest sentit, avui s'han obert les línies d'ajuts per protegir els conreus de l'excés de fauna sinergètica com ara conills, cavirols o porcs cenglars. Els ajuts serviran per finançar mesures de protecció com la instal·lació de tanques, la compra també de dispositius de llum per a la casa nocturna, munició o la contractació de serveis privats de control d'espècies. El govern hi destinarà més de 2 milions d'euros amb ajuts de fins a 50.000 euros per beneficiar-hi segons la línia.
I Catalunya inicia l'última fase del desplegament de la llei d'eficiència judicial amb la incorporació de 14 partits judicials, entre els quals Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Aquesta fase concentra prop del 72% de l'activitat judicial del país i afecta a 5.430 funcionaris. El procés ha comportat la creació de 150 noves places i una inversió d'uns 6,5 milions d'euros.
I l'alcalde de Lleida, Fèlix Larossa, ha perdut la qüestió de confiança vinculada als pressupostos municipals del 2026 després que el plegi votés 18 vots en contra de l'oposició i només 9 a favor del govern del PSC. Ara s'obre, per tant, un termini d'un mes perquè l'oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. Si no ho fa, els pressupostos quedaran aprovats automàticament.
I sis persones han resultat ferides en un incendi aquesta matinada en un pis de Figueres. Els bombers de la Generalitat han rebut l'avís cap a dos quarts de cinc per un foc al tercer pis d'un bloc de cinc plantes al carret a pis. Quatre dotacions s'hi ha desplaçat, ara ha apagat l'incendi i han revisat també l'immoble. El SEM s'hi ha traslladat amb cinc ambulàncies i ha traslladat també cinc ferits lleus a l'Hospital de Figueres i un de menys greu al de la Val d'Hebron de Barcelona.
I en mobilitat, un accident provoca retencions encara a la GI 553, al terme de Sant Feliu de Buixalla, o en pas alternatiu en dos sentits de la marxa. També a la Boira complica la circulació, a la P2 entre Soses i el Batàrec, i també a la P2 entre Soses i Lleida. A la P7, a Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant, en sentit València,
També la retirada de càrrega d'un camió genera circulació intensa amb un sol carril obert. I la tretzena edició de la grossa de Capdany repartirà avui vuit grans premis amb un primer guardó de 200.000 euros per bitllet i preus que van del 5.000 al 65.000. Això serà avui a partir de la una. Notícies en xarxa.
És la clau de tots els somnis, que sento el meu alè, l'alè d'un altre, i perdo el món de vista. I aleshores un crit estrany que em surt del fons de l'ànima em fa caure en la dolça bogeria i jo salto al nivell de la decència i del pudor. Imagineu-vos, pare, que això és la veritat i són aquestes les bladeries infantils tan fàcils de perdonar.
Per què m'ho has dit, Eulària? Per què m'has dit això que ja sabia? Per què no t'has callat, desgraciada? I la malícia on és? On és l'astúcia natural en la vida de les dones agafant-se la corda que se'ls llença per salvar del seu prestigi de la infàmia?
innocent, trista criatura. T'ho dono tot servit. Et porto un home que acceptarà el que sigui i tal com sigui. I a més a més, amb el seu nom il·lustre, vestirà les possibles conseqüències d'aquesta vergonyosa relliscada. Més no puc fer per tu.
No ho veus, Eulària. Vull ignorar-ho. Vull que et convencis que no sospito res. I tu, inexperta, infeliç, enlloc d'aprofitar-te'n, vens i m'ho cantes tot. I ara em pregunto, què n'has tret?
No ho sé. Diria que presentant la veritat ben crua, ben sincera, se'n treu alguna cosa. Almenys, almenys se'n treu que en aquest món respiri la veritat. Però si aquí interessa ofegar-la, si aquí...
Només fa nossa la veritat. Per vós. No, criatura. Per tu, pel teu honor, pel teu prestigi, pel teu nom i per la teva gran fortuna. I això? De què em serveix si se m'obliga a separar-me del que més estimo i a juntar-me amb l'objecte del meu odi? De què em serveix sense l'amor i sense la pau que necessita la meva ànima?
Ni la pau ni l'amor se t'assegueren prenent les coses com les prens. Eulària, perquè com pots comprendre, tu m'obligues a obrar ràpidament. I no amb dolcesa, sinó amb rigor. I encara que tu cridis, abans et veuré morta i enterrada que veure't de verset amb aquest home que ha abusat de la teva candidesa i ha abusat de la meva confiança. Pare...
El dolor que sento vol que se us parli amb un llenguatge que potser no és propi de la modestia que els meus anys demanen i que demana el meu vestit. Jo juro que és molt més home aquest que m'ha fet seva burlant-se de la llei que l'honorable que amb la llei a la mà, sols per la gana que té dels meus diners, sense vergonya acceptarà el que sigui. Aquest que vos d'una manera freda voleu lligar-lo amb mi, vos, el meu pare. Senyor...
Hi ha el cavaller de Lloberola. Encara hi ets a temps. No, no el vull veure. No, pare, no. Primer, vostra amenaça. Primer, això que m'heu dit. Perduda i morta. Feu de mi el que vulgueu. Sou el meu amo. Res no m'espanta. Però no el vull veure. Fes passar el cavaller.
Senyora de Barberà, com van les coses? Senyora de Lloberola, malament. Amb mirallets no es caça les aloses? Ni amb mirallets ni amb res. Va massa ben. Doncs la promesa. I el vostre jurament pel meu consol? El vareu fer només per gentilesa? La vostra filla en realitat, que bo...
Creu en l'amor. L'amor? D'algun pollastre d'aquells ulls encantats i pèl moixí? Senyor, la meva filla és un desastre. Això no és cap inconvenient per mi. S'accepten els desastres, i el món roda, i en el món hi ha desastres d'aliment. I un marit comprensiu, avui i a la moda, se'ls administra molt seriosament.
Senyor, aquesta és la meva teoria. Ho sé massa, senyor. Aquesta teoria, en el seu dia, sou dels que més d'encert l'heu practicat. Què voleu dir, Tristany? Doncs que el malviure, que un el que de ment té, amb tot el secret se sap dissimular amb un bon somriure, acompanyant un corbatí ben fet. I així es pot arribar a una edat provecta amb tots els atributs d'un gran senyor.
És que porta malícia vostra indirecta? No és indirecta. És una observació que m'atreveixo a fer-vos perquè vos, allicionat per un criteri que jo comparteixo i conceptu, que és el més sensat, ara tractant-se de la vostra filla, veig com que tingueu por. No estem desperts?
És que el meu corbatí o la meva armilla no són prou comprensius ni prou soferts. Han canviat els temps. Nostre hemisferi respira avui un aire dissolvent. Fins al punt d'aplicar el vostre criteri pugui semblar-vos contraproduent? Tant han canviat? Doncs quina clara boia es trenca a casa vostra? Que no sap el vostre puny a covardir una noia que se us rebel en perdalets del cap? Molt bé, Tristan. Seguint la meva norma aniré al gra.
Digueu, sou prou valent i teniu una galta que es conforma a voler que a l'altar del casament us hi portin la núvia ben lligada i estabornida amb el color d'un mort i perquè digui el sí a l'hora indicada li tinguin de clavar un pessic ben fort?
I no evitant que cridi o us esgarrapi a l'hora del banquet, no trobareu manera que s'hi assegui si no som una tralla o un fuet. Què us diré? Se'm proposen unes mides. Pot ser poc agradables de seguir? No us penseu. Hi ha famílies distingides que han celebrat casaments així. I tant. Depèn de l'home que s'hi presta. Ara depèn de vos.
Però el plat que se't pugui servir en aquesta festa ho trobo una miqueta complicat. I, francament, la feia de les manses, la vostra filla. Vos m'heu decebut. Tristany. No perdeu les esperances. Que no les perdi, què se us acut? En el món que ens ofega la inclemència de la vida, però on se'n pot sortir, és qüestió d'una mica de paciència. Pareu l'orella i escolteu-me a mi.
Jo li porto al xicot que me l'esguerra i la confio un preceptor prudent i es deixa passar el temps tranquil·lament. Durant aquest temps, si encara fuma el caliu entre espines i entre flors i ara amb mel i ara amb sal, se l'acostuma anar perdent el rei que té en el cos...
I després, d'una certa temporada, que no serà molt llarga, se la treu a passejar. I la noia, disposada, comença a passejar amb un altre peu. I vos entreu. I si no està contenta que vos entreu, veureu que el seu posat no és d'una que s'ho prena la valenta, sinó d'una que veu la realitat. Sou admirable, cavaller. Encara ho puc ser-ho, molt més, ni us ho imagineu.
Aquesta cosa que veieu tan clara té els seus inconvenients. Ja me'ls direu. Primer de tot, potser que la pubilla, en lloc de posar seny, posa verí. I el cor, contradient la saligrilla, i la dama se'n torna un escorpí. Potser és possible, però no és probable.
Doncs suposem que vos teniu raó. Però aquest temps pot fer-se interminable per un que no li queda ni un crostó del pa que s'ha menjat. I que té pressa, que ho esperava tot d'un casament i els estira cordetes, no els adreça els resultats d'un preceptor prudent. No és obstacle, senyor. Pel que dejuna és obstacle, senyor. Tinc bona mà. Quan s'han fet certes coses, no ve d'una. I això també ho podem arreglar.
El dot és gran i aquí no es desempara el que mereix de l'afecte i té raó. I no oblideu que jo sóc el pare. El pare i l'administrador. Sempre trobeu una paraula. Tendre. Sou adorable. No us he convençut? M'heu convençut. En mi tindreu un gendre. Un exemple d'amor i de virtut. No ho dubto. Cavaller, abans...
de deixar-me. Què desitgeu? Com que jo sé el que faig, us prego que viuqueu a acompanyar-me. És un moment. Veniu al meu despatx. Ei, perpètua. Vaja, vaja.
Què pesca vostra canya? Pesca bastant, però no hi ha planyes forts. No sentiu aquí una olor estranya com la que deixen els entegremors? I no el fan ni la fusta ni la roba. Aquest tuf són les ànimes que el fan. Les ànimes? De qui? La trafanera. No us ho diré si a vos no sou execut. Us feu vell. Us torneu d'una manera?
De la... de sempre. Ja, ja. Sou sort i mut. I la senyora Munda? Sí, sí, s'espera. Ara mateix acaba d'arribar. Doncs, perpètua, no siguis cansonera. Li dic que passi? Vés, fes-la passar. Me n'ha res, el senyor? No, res per ara. Doncs amb el seu permís... Ja saps que el tens...
I ben mirat, aquesta pobra mare. Pellegrí, no es remuguis entre les dents. Amb el permís, em sento avergonyida. Jo a l'alcova vermella... Ja ho veieu, ara a l'alcova hi fem tota la vida.
Són coses de l'Eulària. No la treu ningú d'aquí. Ai, esclar, el senyor. Per ella... Per ella... En fi... És que tot el que fa és tan just. És que és tan para el senyor. Que mala estrella.
Munda, us he de donar un disgust. Un disgust? Això sí que el senyor no m'ho fa creure. I jo del senyor només he rebut bondats. I avui que tots ens comencem a veure una mica contents i encarrilats... Munda, no sospiteu pel que us he cridat? No us oloreu cap desgràcia, cap perill? Ai, no, senyor. Doncs ja esteu ben servida. Digueu-me, què en penseu del vostre fill?
Que què em penso? Ai, ara em fa estar inquieta. Calma, Munda. Doncs jo del meu Daniel, ai, què li diré, n'estic ben satisfeta. És tant el meu repòs, tant el meu cel, que i tant amb ell el viure meu sant pare i dels seus mèrits, tant de ben recull, que li juro, senyor, que no hi ha mare que senti pel seu fill aquest orgull que em fa sentir. Doncs bé, porteu la vena.
Però què vol dir? Que porteu els ulls tapats. Ai, no, senyor, no, no, no, no. Per això no passi pena. Cregui, senyor, que les contrarietats me'ls fan tenir molt ben oberts i estic segura que a mi el seu mare no em farà caure el ret. I el meu Daniel és una criatura que per mi no té trampa ni secret. Munda, em sembleu un cas extraordinari.
Ja li seguia els passos un per un? Els passos? I per què? Doncs no és necessari que jo, tant si va avall com si va amunt, només he de mirar-me'l a la cara i ja no se m'escapa ni un detall.
Ho sento, bunda. Sou la mare i és molt dur presentar-vos un mirall perquè us hi contempleu ben bé, com una que viu als llims i en forma tal i viu que es pensa veure el sol i veu la lluna i confon-la i la cuita amb el lleixiu. I ara que jo us afirmo, ho podreu creure i prepareu el cor, que ho diré clar. Jo, seguint el camí que em dicta el deure, el vostre fill l'hauria de matar.
Però el senyor està boig. Però què té el cap bé? Ai, Déu meu, pobre de mi, però què li ha fet el meu fill? Doncs una ofensa, que en el nostre món sol liquidar-se així. Això és fals, senyor. Això li ha volgut vendre un bandit. Una ofensa? Ai, tots els sants. El meu fill el senyor no el pot ofendre. El meu fill sols li deu besar les mans.
Ofendre'l mai? A veure, no som de sang ingrata, som agraïts. Sabem d'on hem nascut. I el senyor diu que el meu fill el mata, que el vol matar el meu fill, però què s'ha cregut? Podeu calmar-vos? Doncs no seré sentida. Ai, que em calmi. Mal que es tracti del senyor, si em vol perdre i em ve amb una mentida quan crido, jo tinc tota la raó. No en teniu gens, sabeu? Ni jo menteixo.
El que ha passat és més que dolorós i no em patireu tant com jo pateixo i em dol encara més a mi que a vos. Per què no el mataré? Estigueu tranquil·la. Amb la sang d'ell no lleugireixo el pes. Pensava que era una mare que vigila i que ho sap tot i vos no sabeu res.
Que no sé res. Ai, Déu meu, però és que això ja és massa, eh? Jo puc perdre el cap. Se'm pot torçar la passa. Mira, puc fer el que ni sospito. No sóc flot ni que sóc ocell. Però si hi ha algú en el món de carn segura, algú net de debò.
Fiat seré, li juro que és la meva criatura. Cregui'm, senyor, que és per tallar-hi fe. Per això qui li ha dit aquesta ofensa o li ha xiulat el que pugui haver fet aquest mal, mal sigui l'home més honrat que es pensa, mal sigui un bisbe o sigui un general, li juro que menteix o s'equivoca. Doncs és un sant i el que és ningú li lleva. Però jo us asseguro que aquest sant, com els lladres, ha entrat a casa meva i m'ha robat el meu tresor més gran.
Que és l'honor. Que és allò que no es repara ni es dissimula i que no es compra amb res. I si vos d'aquest àngel en sou la mare, jo sóc el pare del que ella m'ha pres. L'Eulària.
Ell amb l'eulària, ai, mos borrones, senyor, que el meu fill no és boig, home, no és un malvat, ell no pot ser, senyor, però que no se n'adona que això que diu no pot ser veritat. No, no, no, si ell avui té una cosa per sagrada, és això, aquesta casa i aquest nom, i si res li pot fer la sang pruga, és el que viu a dins d'aquest espai, i ell ja ho sap que amb les dones no s'hi juga.
amb cap senyor, però amb l'Eulària. Mai. Però el senyor és molt savi i és molt viu i ja ens d'acusar també cal que s'adoni que val la pena de mirar el que diu. Potser no hi ha cap mal i ja s'enqueixa i potser tot això ho ha somiat. Calleu, munda. Però si ella mateixa aquí m'ho ha confessat. Que ho ha confessat?
Doncs no cal esverar-se, eh? Jo dic que no m'esvero. El senyor, sí. A veure, jo crec en Déu. Però tinc ull de garça, perquè sóc dona i tinc el meu verí. I en aquest món hi ha cada senyoreta, molt senyoreta, que carrega el pes al primer mort.
I si ho ha dit l'Eulària... I l'Eulària per mi és un cos sagrat. El que ell ha dit no és cosa necessària, que sigui el que se'n diu la veritat. I si vol el senyor li faig la prova, eh? Jo ara mateix li ordeno de venir. I jo li ensenyo el cor esgarrapat i veurà com la meva criatura és innocent. I això no és veritat. No el feu venir, perquè jo no el vull veure. Ni m'interessa res del que pugui dir. No el feu venir, perquè em faria treure un ganivet que no el vull fer servir.
No, Munda, perquè sou la mare i pagaria massa car el preu de ser mare. I no us vull donar per ara un espectacle que no us mereixeu. Però, senyor, la seva veu enfible i em destrossa, senyor. Munda, és així. Ai, Déu del cel, però és que no ho puc creure. No és possible que ell, el meu fill, m'hagi enganyat a mi.
Munda, vos sí que em podeu comprendre. Vos que teniu un cor sota la pell i potser me'n teniu l'ànima tendre per la tendresa de ser mare d'ell. Perquè quan ell m'ha dit que m'estimava, amb els dos ulls oberts guaitava el cel perquè era veritat el que sentia, l'única veritat. I això és tan cru i tan verd i tan viu, tant d'alegria. Això aquí dintre no ho comprèn ningú.
I aquí m'aparten dels cabells del sol, fent-me escopir de l'ànima la gràcia perquè em compri la carn un qualsevol. Podeu estar ferida i fins a esparverada, si voleu. Però vos, dins de vos li heu fet la vida i heu pastat amb la carn i l'estimeu. I sabeu que no hi ha per enfonsar-nos, ni per xisclar, ni per clavar el punyal. Sabeu molt bé que Déu pot perdonar-nos i que podem seguir amb el front ben alt.
Us habeu convençut? Veieu l'ultratge? Sincerament, heu sentit l'innocència del llenguatge, de l'impudor i del desvergulliment? Amb ella la cosa està decidida, amb vós i amb ell. No ho tinc ben repensat. Veniu demà, no tant esfereïda, i escoltareu la meva voluntat. La seva voluntat. Castigadora. Castigadora.
Fills meus, què és el que és mort? Què és el que és font? Què ha de dir-li a una pobra servidora si em sembla com si s'esberlés el món? Ai, si no sé si estic morta o estic viva. El Senyor és el Senyor. I ell és l'ofès. I ella, Déu meu, però si el cor m'arriba i...
I ell, que ja no el tinc al cor, i no sé res més, i no veig res més. Senyor, les penes dures, les penes que n'hi havia somiat. Pensi que per damunt del seu pecat són ànimes, pobrets. Són criatures. Són la nostra sang, senyor. Tingui pietat.
Acte tercer. Família, criats que xiu-xueixen darrere les portes, amors i desamors, conflictes que no s'aturen al voltant d'una alcova vermella on tot hi passa, on tot s'hi viu, i la tossuderia d'una pobilla i del món femení que vol escapar del flagell dels homes.
pot guanyar l'amor davant del poder que donen les grans herències, els diners, la vida dels rics, el desenllaç d'una història que posa en el focus els amants que volen que el seu desig per continuar junts faci pensar els qui només han viscut per conservar les grans fortunes. Doncs la Badesa, segons tu imagines, no hi tindrà inconvenient
Si ell es presenta com s'ha de presentar. No m'ho compliquis. Ell es presentarà com la presentin. Que poc coneixes la teva filla. Però què has dit? Com has pintat la cosa? Jo l'he pintat fent veure que l'Eulària és una noia de les més modestes i les més resignades. Bon principi. Ja comencem descapdallant mentides.
Home, les coses s'han de dir amb molt tacte i s'han de vestir com cal. Molt bé. T'escolto. Jo he dit això. I he dit que la pobreta està patint. Que la pobreta és víctima d'un amor malaurat i abandonada per un nuvi informal i calavera. No, calavera, no ho he dit. No et paris. Segueix dona. No ve d'una paraula.
Per un nuvi informal, sense consciència, se li despertarà el cor sincera i fonda una gran pietat, i Amànsia sol·licita el sant repòs d'aquell claustre.
Perquè no és que la minyona mostri una vocació molt decidida, que això després és fàcil que es presenti, però que de moment ella demana si ha admès el monestir sols com a prova. Doncs, si ho has dit així, has estat perfecta. I no has insinuat que és feble i de vegades es recorda del que ha perdut i plora i passa dies de mal humor? Veuràs, aquesta tecla l'he tocat poc. Per què no lliga massa amb el que he dit abans?
I si ell ens ho esguerra? No, no ens ho esguerrarà. Jo li preparo una persona que és de confiança perquè me la convenci. Li farà veure que allò que li convé és abaixar veles, fingir modestia i evitar l'escàndol. Si és així, de primera. Però em temo algun ser-hi trencat.
I l'abadesa, que és molt viva, només haurà de fer-li tres preguntes per veure de seguida de què es tracta. I quedarem servits. Fuig! L'abadesa sabrà fer d'abadesa. No te'n fies, que et penses que és com jo? Tendre, Palmira, creus en la bona fe i en els escrúpols d'algú que tingui dits i se n'adoni que els dits serveixen per tocar moneda.
també serveixen per passar el rosari. I jo el passo perquè els que em miren vegin que el sé passar. Vols dir, Palmira? Tu pots tractar l'eulari amb l'elegància d'un llop molt fi que esmola el seu negoci, però no et pensis tu, l'abadesa, l'entretinguis parlant-li d'hipoteques. Si ell endevina que tot això no és net i que la noia no té vocació, ni té modestia, ni res del que hem dit...
Te la torna. I sort que el meu Ferran... Ni pensar-ho. Potser serà l'únic recurs que et quedi. Bé, prou, Palmira. Vine i acompanya'm a veure aquesta mena de lleona que deca la divina providència. Jo? Què li he de dir? Doncs li insinues el que hem tractat.
Crec que estàs perdent el temps. No tant, Palmira. I si veig que la teva santa dona és massa llesta, jo li cerco una altra. No faltaria més. Bé, com tu vulguis. Sabré pagar-te aquest servei, Palmira.
que a l'espas encara no li arriba a fregar el nas, i dels fums i l'honor d'aquesta casa jo en sé més que el que en sap aquest domàs. I aquest llit, i si veig aquí cortines, veig taranyines en el sostre mort, i encara veig les altres taranyines, vull dir aquelles, que es fan a dins del cor.
Jo callo, ja m'entén, sóc el criat. Però li recomano que s'esperi, perquè el rostit encara no és el plat. Ai, Pellegrí, si sembla que 12 hores m'hagin aixerreït el moll de l'os. I em dic, per què no xiscles o no plores? Però si no tinc llàgrimes al cos, ni veu, ni res. Si em sento com privada d'esperit i de geni. Ves si jo m'hagués imaginat una vegada que el meu Daniel era capaç d'això.
I ell què hi diu? Ai, si el vegéssiu. Fins de mi me'l fia. I jo m'hi veig perduda i em fa por, perquè com que per ell serà molt trist a l'ordre que aquí el senyor ja haurà pensat, jo temo que el noi em perdi el món de vista i que no acabi fent un disbarat.
Jo em permeto dir-li, mestressa, que un val tant com un, que és qüestió de nervi, i li prometo que els senyors són els senyors fins a cert punt. I contra el braç i els títols a la faixa i la gran tapadora del vestit hi ha la llei de la sang que puja i baixa i dels pulmons que bufen dins el pit. Però jo què puc fer? No sé la mona que fa ballar el gitano amb el timbal.
Perquè no guanya res el que abandona, sinó el que manté el punt fins al final. Però és que no us entenc. Ai senyora, pels simplets, aquí sembla que sols hi ha dos culpables. I un amo que té dret a tots els drets. I que no és així? Que no és l'amo? I ell no ens mana, no fa i desfà? I no és cert que un gran pecat s'ha comès aquí dins? Santa Cristiana. Però vos pela grip, vos el criat, què suposeu?
Veurà, senyora meva, jo admeto que aquí dins dos colomins s'han propessat i això ningú els ho lleva i això que té un remei és excusable i hi ha per redimir un sagrament. Són pecats que no alegren el diable perquè Déu els perdona fàcilment.
Però sí que no perdona és que amb l'excusa d'aquesta falta, vista de reull, hi hagi un perfecte cavaller, que acusa no en nom de Déu, sinó pel propi orgull, que és un altre pecat, i s'aprofita adaptant la justícia als càlculs seus. Per tapar una falta que és petita, la negró, d'unes faltes molt més greus. Però quines faltes més greus?
Ja he parlat massa. Mira, l'amo vol ser cregut i respectat. Naturalment. Però si l'amo ens amenaça. Vostè mateixa, jo sóc el criat, i no diré res més. Sols una cosa que no té res a veure amb tot això.
Vostè ha sigut una excel·lent esposa i el més dur sacrifici li ha estat bo per ajudar aquest fill seu. L'he vist valenta, mantenint-se durant 24 anys i avui és l'ocasió que se li presenta de perdre, com una estona, tots els guanys, si al seu cor se li desinfla i se li ajoca. Però què em voleu dir amb aquest parlar? Doncs vull dir que les dents que té la boca serveixen per menjar i per mossegar.
Munda, escolteu. El senyor ja em dirà el que tinc de fer. Com a parlar, no parlarem gran cosa. I és una mica dur que això us diré.
El vostre fill ha confessat. No li fa pena, senyor, sentir aquell cor. Amb quina veu el seu amor desesperat destrena i la seva passió. Mulla, què deieu? Ai, em perdoni el senyor, jo estic torbada. Com que el senyor m'ha dit, si ha confessat... Si ha confessat la seva canellada. Ai, per Déu, senyor, aquest nom... No us ve de grat? I la vostra moral? La triofosa? Home, tractant-se del meu fill... No és oportú? Doncs no ho sé, pobre de mi. Em veig tan confosa. Però jo diria que el nom és massa dur. Els fets ho són.
Que el nom no té importància, però no, no us he cridat per discutir. Anem al gra i anem a la substància. El vostre fill Daniel demà al matí tindrà, per ordres meves, un passatge i pujarà a un vaixell determinat. Durarà molts anys el seu viatge.
Ara anem al vostre. Si és cosa vella, seguim vell. Sou la mare i vostre entull al respecto. Però el que no voldria, i encara més precís, el que no vull, és que visquin aquí vostres tristeses i el vostre enyorament. I si resteu, serà lluny d'aquest barri. Les despeses es pago jo. No rellirem pel preu.
Això és tot. Advertir-vos que si encara demà passat em feu el pluricó i el vostre fill no és fora, per molta mare que sigueu, ho passarà pitjor. El senyor ja s'imagina el que exigeix de mi i el que vol dir la marguesa d'aquesta medicina?
Senyor, no hi ha manera de guarir el seu mal amb no tanta rigidesa? És que em separa, em separa del fill. Jo què faré? El meu fill té un bon nom i una carrera i treballa molt i se sap obrir un camí més enllà. Més enllà del mar, senyor, sap que li espera. El senyor creu que és fàcil de complir tot això. A sant de què estalla la vida dues criatures?
Però és que no escoltar ahir la seva eulària, decidida amb quina ànima encesa va cridar tots els drets del seu cor, fora sorpresa d'escàndol per tothom en cas tan greu que si es deixava la llei de la noblesa per mirar de seguir les lleis de Déu... Que insinua amb greixosa cosadia vostra urpa de guineu en el meu front.
Que somieu, potser, que no es devia? És que sou a la lluna o sou al món? Soc al món, senyor meu. I jo sé massa el que vol dir el color d'un estament. I el senyor sap que aquí la meva passa mai no s'ha propassat d'un pensament. El nom d'aquesta casa per mi era tan alt i tant el respecte he dut aquí que el carbó de la seva carbonera era, senyor, massa carbó per mi.
I això que aquí ha passat i que m'acora més que ningú i em fa sentir l'esglai, jo puc jurar-li que una servidora era innocent de sospitar-ho mai. I em dispensi el senyor si sóc sentida, perquè dir-me guineu a mi li asseguro que més de ser mentida és l'insult més gruller que se'm pot dir. Jo li passo per la seva pena i el seu orgull. I ara parlem més clar.
El senyor s'ha volgut girar d'esquena l'únic de debò que deu mirar. És aquí on hi ha unes vides que s'estimen i que sols no mereixen un perdó, sinó que fins mereixen un respecte. I pensar així serà com cal. I crec que tot el que el senyor projecta, a més de ser injust, és criminal. Senyora Munda, us heu tornat molt fina, però perdeu el temps inútilment. Els conflits de vostra paperina no són per endolcir cap casament.
Demana el senyor que amb molta cortesia em treguis d'aquí a l'amunda del davant. Del davant, sí. Però d'aquesta casa encara no, que m'ha ferit el cop. I aquí, senyor, vull vigilar una brasa que ha encès algú que em toca molt de prop.
No es fon el deshonor amb la moneda ni es tapa amb el passatge d'un vaixell. I si el senyor gasta una pell de seda, la munda també té la seva pell. I si el senyor és un rei que trona i llampa, i si la munda no té veu ni vot, els nostres fills ens han parat la trampa perquè caiguem tots dos al mateix clot.
pot preparar les eines esmolades el meu senyor, pot començar a ferir, que jo em quedo a la cuina amb les criades, per tot el que li pugui convenir, i veurà que el meu nervi no s'estoba, i en els dits de la munda, preu per preu, potser hi hauran sortit urpes de lloba, de lloba m'ha comprès, no de guineu.
Hem començat amb banyagaria. Després hem continuat amb plor. I ara som a la gran beneiteria. Pellegrí, què me'n dius de tot això? Que la senyora Munda, si es desboc amb la seva manera de parlar...
demostra que les dents que té la boca serveixen per menjar i per mossegar. Per mossegar. Què sap la púria fofa de les senyores mundes d'aquest món? Amb quina mena de barretes cofa la meva dignitat? Saben què són les miserables mundes xafarderes?
que per no res s'exposen els ulls en blanc. Saben que són les rígides banderes que defensen els drets de la nostra sang. La meva sang! No fora mala farsa per aixecar de tots aquests xiolets el vol que consentís la meva sang juntar-se amb el fill d'un amunt de qualsevol.
Em perdoni el senyor, però diria que el senyor està una mica equivocat. Tu també opines? Ja veurà, és un dia... Doncs vinga, l'opinió del meu criat. Abans d'ahir ja em vas alçar la cresta i et vas jugar a saltar d'aquí d'un bot. I me'n vaig adonar, però amb aquesta senyora de Barberà m'ho jugo tot. Explica't. De primer, tanquem les portes. Tot ben tancat.
Ara aquí només queden ombres mortes. Ara estem sols i ara la veritat pot entrar i li podem parar l'orella. La veritat pot fer sentir el seu pes i, a més a més, l'alcova és prou vermella i no s'haurà d'avergonyir de res. Què intentes, Pellegrí? El que el senyor em mana, explicar-me.
Comença i sigues franc. Senyor, el clatell del món ja no té llana, i el meu tampoc. Vostè ha parlat de sang, de la seva, d'aquesta sang divina, que el senyor no podria consentir que es barregés amb una no tan fina, per exemple, amb aquesta del veí, del minyó de la munda. Què te'n pesques? No vol saber la meva opinió? No, amb paraules inútils i grotesques. Doncs ja va, senyor.
La senyoreta, que és la sang que juga aquest plet, per ella ja ha triat i el que ha triat és com una barruga que desongra la llista dignitat del senyor.
I el senyor, que ara defensa el seu honor i es vol passar de viu, el gran treball de defensor comença arrencant en fredor i de viu en viu el sentiment d'un cor i tan obroda que creu de sent matar cristianament el pecat de la filla amb una boda que és un escandalós enviliment. Magnífic! I això què és? La infàmia sorda del que anima les placetes i els terrats?
Això és el pensament del gos que aborda? I això és la llengua del que frega els plats? Això diuen de mi? Aquesta insolència? S'equivoca el senyor. I m'explicaré. Això més aviat és la consciència. No és la cuina que parla ni el carrer. És la consciència crua. Despertant-se i dient al senyor que el seu posat té més tot el color d'una venjança que el té un efecte desinteressat.
I pregunto al senyor, i bé, de què es venja? No em contesta el senyor, l'he deixat fred. Guaiti per un moment allò que penja, allò que viu clavat a la paret.
És pell de plata, és una gran figura, i uns ulls més de domínica de plor. I ara el Senyor, amb la seva criatura, es vol menjar precisament d'allò, d'aquells ulls, de la carn que dins la roba amagava un rosat com de torment, i que quan va morir en aquesta alcova s'enduï el seu secret impertinent i el secret del Senyor.
Hi ha fets terribles en les cases que no sap ningú. I davant de l'eulària el senyor crida i diu que vol tapar aquest esborany fet a la seva sang. I això és mentida. Aquí no es tracta de la seva sang i no se'n pot tractar de cap manera. Perquè el senyor té viu en el cervell que aquesta eulària, altiva i renoera, no du la seva sang. No és filla d'ell.
Si ho fos, li donaria una esperança. I el senyor com moriria amb el seu plor? Si fos amor i no fos venjança, li sortiria un pare de debò. Pellegrí, calleu, callaràs per caritat. Oh, senyor, encara dura la batalla. I pensi que no parla el seu criat, que és la seva consciència que remuga. D'intencions malsanes fa retret, acorralant-li l'ànima poruga.
Jo sé que en un gran desig insatisfet per descobrir un culpable l'oprimia i fins sé quins noms ha sospitat. Del secret d'allà, dins només podia el senyor endevinar-ne la meitat. Doncs m'escolti el senyor, però no es pensi que parla la consciència. Ara és pitjor, perquè els 24 anys del meu silenci han decidit sortir de la presó.
Però abans els orgulls d'aquesta casa demanen que aquesta eina hi tenen dret. I ja veu que no es tracta d'una espasa, sinó d'un miserable gabinet. Però què intentes, assassinar-me? No el vull assassinar. Senyor, aquesta arma és el senyor que l'ha de fer servir. És el senyor, m'entén. Tu, què insinues? El que és esgarrifós de confessar.
tot el grinyol d'unes entranyes nues que han tingut de callar i de cargolar el seu dolor. Mal que el cervell li rodi. Guaiti, senyor, aquella mirada d'or. Oh, però avui no la contempli amb odi, que ell el pecat ja el va pagar amb la mort. Senyor, ni la noblesa no és prou bona, ni l'arrogança, ni la pietat, per aturar el desfici d'una dona que veu que íntimament l'han enganyat.
I per calmar la febre insatisfeta que enfonsa el seu honor cerca entre mil, l'aventura que sembli més secreta i mal que sigui baixa o sigui vil, tira el dret. I la seva audàcia troba un culpable que es lliure el full intent i tremolant penetra dins la cova com el que va robar. El senyor m'entén? Vol més detalls? Vol que la veu ingrata l'ofegui com un sofre condemnat?
Què tinc de dir-li més? Per què no em mata? Què li passa al senyor? Què fa parat? Per què et tinc de matar, si hi ha força sàvia la solució donada al nostre plet? Per què et tinc de matar, gos sense ràbia, que has grinyolat l'angúnia d'un secret? Si ja som bell, ja i tu, i per tota festa sols ens resta l'insomni imperitent.
I aprofitar la llum del temps que ens resta per viure i fer-nos fàstic mútuament. O per competir-nos. El senyor endevina que ens hem de competir.
Quan s'ha viscut 23 anys amb una clavellina, sense poder olorar-li la salut, perquè allò que és ben teu i que és sang teva mai no serà per tu. I el seu esclat és la tortura que la sang em lleva i és el viu testimoni d'un pecat que es torna menys preable i que no et passa de la memòria. I tu te'l sents aquí, entre els pulmons, igual que una carcassa d'un or que no s'acaba de podrir.
Compedir-nos. Senyor, com vol que l'esclati cap compassió perquè al senyor li cou? I encara tu m'has demanat que et mati?
Amb tot el que tenim no en tenim prou. Jo encara no en tinc prou, perquè seria l'home més vil, havent-li confessat l'ingonfessable, i el que jo devia fins enllà de la mort tenir amagat. Si el plor de la que és fruita de l'ofensa, però que de l'ofensa és innocent, no m'hagués trasbaltat i dut a vèncer, el silenci feixuc del meu torment.
I és per ella, senyor, que la carronya que sóc jo, cara a cara li ha escopit paraules que m'encenen de vergonya i que s'englaça el fel d'haver-les dit. I per ella, senyor, puc dir-li encara tot el que sé i que jo tinc espiat. Si el senyor amb els seus actes no repara el mal que de moment ja li ha causat.
que el motiu de la sang ja hem vist que és trampa. I si el motiu ha el nom del caravull, algú damunt del tot ho feia escampa. Les tristes pallarofes de l'orgull. És el seu gos, senyor, que li demana. Ara deixis de fons, deixis de tro, amb el que tingui de fer de mala gana, faci els passos d'un pare de debò.
I si no es fa i el seu veri destila sobre el dolor d'uns nervis innocents, aquest gust sense ràbia que el vigila li ensenyarà la ràbia de les dents, s'enriurà dels galons de la caçaca i de les més espantoses veritats li cantarà amb el so de la matraca, dels cinxaraires i dels descamisats. I vull veure el senyor posat a prova quan l'escàndol s'esbravi i es deixi fer.
Vull veure jo el vermell d'aquesta alcova, inflat per les rialles del carrer. I res més, Pellegrí. No, no, no et paris. Les rialles, vols dir que ja no hi són? Ja no hi ha aquí dins tots els desvaris i totes les follies d'aquest món? No, no li va portar a tu amb la teva infamia el riure del carrer més baix de preu.
Però no tinguis por, en dono paraula, avui. A més del rosegó greixós, et menjaràs tot el que et vingui a taula, avui.
Tot el banquet serà pel gos. Senyor, pel meu pecat i pel meu blasme. Aquí hi ha un ganivet i hi ha el meu pit. Però la xorriaca del sarcasme no la tolero ni amb aquest vestit. No t'esmeris que el sol encara brilla. No és l'infern i li sembla que és el sol? Palagrí, fes venir la teva filla.
I la munda, també. Per què les vol? Què n'has de fer? Senyor, si jo m'exclamo és per ella. I la por que m'embesteix. No hem quedat que ets el gos? I jo sóc l'amo? Doncs, palagrí, què esperes? Oveix! Per què em voleu, senyor? A la vostra vora. Què desitja el meu pare del meu plor i la meva vergonya? Ha arribat l'hora del càstig?
Filla meva, abaixa el to que jo ja l'he baixat i una profunda desolació m'ha reduït la veu. Acosteu-vos també, senyora Munda, i vosaltres, els gossos, escolteu. Fins avui he volgut amb rigidesa mantenir el privilegi i la raó del meu llinatge contra la sorpresa d'una vilesa i una traïció.
I ha sigut impecable. Jo seria amb qui fos si damunt la meva pell no em farís aquest vent de boixeria que ha capgirat el món. Eulària, ets lliure. Jo obre'm conseqüència d'aquesta llibertat que em fa estupor perquè confon l'efecte amb la indecència i es burla del respecte i del pudor.
Casa't amb el Daniel. No vull sentir-te les gràcies, no. No vull sentir-te ni un aig. I mira, si és que el cel vol beneir-te, el que jo no hauré beneït mai. No ho sabreu beneir, perquè per fer-ho es necessiten mans i moviment. No ho podreu beneir. No, no ho espero, que pugueu beneir. Mal si en el moment de beneir-me el vostre cor arriba...
No em podreu beneïno, perquè abans el vostre orgull, com una lepra viva, se us haurà menjat les dues mans. Munda, aquí la teniu, la vostra jove. Sap parlar amb un llenguatge privorós. Ja no cal que tragueu les urpes de llove, perquè em les deia...
Ens sobraran per vos. No, para. Amb el que he dit, sols pretenia demostrar-vos que sóc de la vostra sang i que us puc imitar. Que més voldria que veure-us arribar amb el cabell blanc, no beneint, que això no costa, sinó estimant i comprenent els fulls d'un llibre, que jo sé i que se us acota a les entranyes perquè obriu els ulls.
I ara és això, senyor, el que se us demana, només això, que em concediu l'humor, l'honor de practicar la caritat cristiana, beneint un amor, que per ser amor ja és molt. I amb el que us sembli bogeria, infàmia o insolència, m'és igual. El sol fet de jugar-hi amb alegria i amb molta fe, el paper més principal.
Que una filla vostra vol que resi, per vos només això, i vos a la fi per caritat, només i mal que us pesi, per caritat l'aveu de beneir. I si, com habeu dit, creieu possible que el beneeixi al cel, sou tan cruel i sou tan exigent i tan terrible de contradir fins a l'opinió del cel...
Ho tindràs tot. Diner, joies i roba. La casa, la grandesa, el nom i el crit. I podràs disposar d'aquesta alcova. I faràs el que vulguis d'aquest llit. Per adormir-te si et ve bé amb la fressa i despertar-te amb la tranquil·litat. Doncs què vols més? Per quins set sous m'estressa? Ara em véns a parlar de caritat i de què et beneeixi? Perquè encara que jo al meu fill li pugui dar ben poc, fins que em mori seré la seva mare.
I fins que em mori, aquí trobarà un foc per curar-se del fred de la fresa, del de l'ànima sap, que és aquest fred que no pot escalfar-se amb la riquesa, ni amb la llei, ni amb els títols, ni amb el dret.
I aquest foc, senyor meu, que ella demana, potser serà el més útil aliment i aquell que trobarà a faltar amb més gana el senyor quan arribi el seu moment. Que per molt que una casa sigui rància i guardi molt diner, i molt ben guardat, no deixa de tenir certa importància,
que s'hi tingui present la caritat. I és un somriure, i és un aire tendre, i no és sempre una cara de fer el vot. I si és que amb mi el senyor no s'ha d'ofendre, li diré que la reina ho mereix tot. El que ella ha fet no és una meravella, i el Déu ens guarda un ja està fet. Però què li diré? Si és cosa d'ella, i si és feliç, no li en puc fer cap retret.
Alegria ja la sents. Són les faldilles més manses, les del plor i el ploricó. Després se't tornaran joves i guilles. Després arribarà tot el pitjor. Les tindrem al cor de l'Arades com unes vespes amb fiplor fatal. I tant fa, senyores, com criades. Ja tot s'ha barrejat. Ja tot és igual.
Tot és igual, senyor, tot es barreja, però el secret no trenca el seu cristall. I el gos va fent de gos mentre es passeja, i l'amo és amo mentre es va a cavall. Senyor, la gran esquena de la vida, té les seves desgràcies i els seus jeps. Si va a cavall, jo li donaré la brida, però el senyor vigili bé els estreps.
Per fi, el valent ha aconseguit que el vegi. Ha saltat la finestra? I bé, què vols? És poc per tu la teva vilania? I algú t'ha dit que ja m'han enterrat? I escandalós hi ha la claror del dia? Vins a vestir-te del que m'has robat? De res no vull vestir-me. Res m'emparen i em justifica. Però ja en tinc prou de callar, he de patir. I dono la cara.
Perquè, senyor, la meva cara em cou amb la pell impotent i acovardida. I si algú la sentència m'ha dictat, prefereixo d'un cop perdre la vida sentint l'olor del cor que m'ha guanyat. Aquí el tens, aquest cor. No per morir-hi ni per faixandejar el de crit i plor. Aquí el tens, aquest cor, ben viu i tendre. No em sents? El fer de lladre t'ha fet sort?
Puc comprendre, senyor, i no sé comprendre. Doncs ben fàcil, ha guanyat l'amor. Com que ha guanyat l'amor, ja no et perilla ni un ungla ni un cabell. I si no en tens, t'ho explicarà ben clar la meva filla. I creu que ho farà de gust...
perquè de ganes se'n mor. Però què inventa vostra paraula, pare, que em fa fred? Eulària, escolta, escolta tu, valenta, i si ara amb la mà jo agafo un ganivet no és perquè sí, princesa, que deuria clavar-te'l fins al puny del teu pit i clavant-te'l. Jo es vendiria tota la infàmia del vermell podrit d'aquesta alcova i mai una venjança no li hauria sobrat tanta raó.
T'he fet tard per matar-te. I no em convida que em clavin en el lloc del corbatí un rètol amb el nom de parricida. Per això no tinguis por. Vine'm aquí, ves. Salta-li al coll i vostres boques adelenades. Vostres boques que es fonguin en un rampell. Sense pudor. Desfeu-vos avasades fins que us salti la sac damunt la pell. No us esteu de res. Que has fet a prova de grans procacitats aquest domàs.
Poseu-vos al nivell d'aquesta alcova. Rieu-vos de tot i no feu cas.
uns ulls que us guaiten. Atureu-vos, pare. Pare, no teniu dret a dir-me això. Què hi ha en la vostra llengua que separa el vostre cor del meu? Pare, quin so del pecat i misteri s'apodera de vostra veu? Per què no parleu clar sense insultar-me? Fé una mentidera de tu mateix. Tu, em vols fer-me parlar? Senyor, per caritat. El gos i el lladre. Per caritat, li dic. No tinguis por en el desastre. En la meva esquadra, l'últim que solem perdre és la raó.
Filla, oblida si pots la mala bava i tot el que t'he dit deixo estar. Que si ho he dit és perquè encara somiava que era el senyor de Barberà.
I tu, desgraciat, brodat d'armilla i brodat de casaca... Prou, senyor. Què intenta dir-me? Què és la meva filla? La meva filla, m'has comprès? I no hi ha perill de res més. La noble dama, encara que trepitgi el cabell blanc, té un orgull que l'honora i que proclama tota l'empenta de la meva sang. I tu, que has servit dia per dia i que ets el seu criat i pren el cor...
el seu criat senyor, i amb alegria. Seguiràs fins l'hora de la mort rienta del despit i la carn flaca i ple de voluntat, però sempre amb l'armilla i la caçaca, sempre amb el gran silenci del criat.
EAJ51 Ràdio Manresa i la Comissió Balaguer al Bages us ha ofert en commemoració del centenari del naixement de l'actriu manresana Assumpció Balaguer-Golubar. L'Alcova Vermella, drama en tres actes de Josep Maria de Sagarra que l'actriu va estrenar el 1952 en la companyia de Maria Vila al Teatre Romea de Barcelona amb el personatge d'Eulària.
Adaptat per Radioteatre, per Francesc Parcerisses, amb la interpretació de l'agrupació teatral i recreativa de Fals, dirigits per Francesc Parcerisses, amb el següent repartiment.
Perpètua, Maria Alba Capsada.
La realització audiovisual de Josep Maria Tatger i l'edició de Gemma Alemant sota una idea original de Pilar Gonyi.
On a la Torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art. Sabies que...
Una curiositat sorprenent és que l'olfacte humà pot distingir molt més del que sempre s'ha cregut. Durant molts anys es va dir que els humans només podíem reconèixer unes 10.000 olors diferents. Aquesta xifra es repetia als llibres i a les classes, però no tenia una base científica sòlida. El 2014, un grup d'investigadors va demostrar que aquesta idea era completament errònia. Segons els seus estudis, el cervell humà podia distingir més d'un bilió de olors diferents.
Això és possible perquè el nostre sistema olfactiu funciona de manera combinatòria. No detectem una olor sencera, sinó una barreja de moltes molècules i cada combinació crea una percepció nova. Tenim uns 400 receptors olfactius diferents i cada olor activa un patró únic en aquests receptors. El cervell interpreta aquest patró com una experiència olfactiva concreta. Per això podem notar diferències subtilíssimes entre olors molt semblants, encara que no sapiguem descriure-les en paraules.
A més, l'olfacte està fortament connectat amb la memòria i les emocions. Una simple olor pot transportar-nos instantàniament a la infantesa o provocar una sensació intensa de benestar o rebuig. Encara que sovint el menys preem, l'olfacte és un dels sentits més potents i sofisticats que tenim. Notícies en xarxa
Bon dia, és la una, us parla Maria Laram. La tretzena edició de la Grossa de Cap d'Ai repartirà en breus vuit grans premis amb un primer guardó de 200.000 euros per bitllet i preus que van dels 5.000 als 65.000 euros. S'han posat a la venda 100.000 números amb 35 sèries diferents a 10 euros el bitllet i s'ha eliminat també la doble. El sorteig comença ara i es podrà seguir a través de TV3.
I el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat les eleccions agràries per al 27 de febrer amb l'objectiu de determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya i reforçar la participació del sector en els òrgans de consulta i interlocució amb el govern. La data es va acordar a la taula agrària del passat 14 de juliol.
I en aquest sentit, avui s'han obert les línies d'ajuts per protegir els conreus de l'excés de fauna cinegètica com ara conills, capirols o ports cenglars. Els ajuts serviran per finançar mesures de protecció com la instal·lació de tanques, la compra de dispositius del llum per a la caça nocturna, munició o la contractació de serveis privats de control d'espècies. El govern hi destinarà més de 2 milions d'euros amb ajuts de fins a 50.000 euros per beneficiar-hi segons la línia.
I Catalunya ha iniciat l'última fase del desplegament de la llei d'eficiència judicial amb la incorporació de 14 partits judicials, entre els quals Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Aquesta fase concentra prop del 72% de l'activitat judicial del país i afecta 5.430 funcionaris. El procés ha comportat la creació també de 150 noves places i una inversió d'uns 6,5 milions d'euros.
I l'alcalde de Lleida, Fèlix Larosa, ha perdut la qüestió de confiança vinculada als pressupostos municipals del 2026. Ara s'obre un termini d'un mes perquè l'oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. Si no ho fa, els pressupostos quedaran aprovats automàticament.
I la zona de baixes emissions de Tarragona ha entrat en vigor avui, amb un període d'adaptació que s'allarguerà fins a finals del 2027. Durant el primer any de desplegament, afectarà únicament els vehicles de forra de la ciutat que no disposin d'etiqueta ambiental.
I sis persones han resultat ferides en un incendi aquesta matinada en un pis de Figueres. Els bombes de la Generalitat han rebut l'avís a dos quarts de cinc per un foc al tercer pis d'un bloc de cinc plantes al carrer Tapís. Quatre dotacions s'hi han desplaçat, han apagat l'incendi i han revisat l'immoble. El CEM ha traslladat cinc ferits lleus a l'Hospital de Figueres i un menys de greu a la Val d'Hebron de Barcelona.
I pel que fa el temps d'avui, jornada marcada pel contrast entre sol i boira. Boira és a la Catalunya Central i a la Vall de l'Ebreia. La resta s'espera un dia a solellat.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Hola, hola, benvinguts a un podcast que el que pretén és posar una mica d'ordre allò que es cou durant les estones de pati de secundària. I si una cosa sí cou són hormones que alteren, testosterona, que ens posa bastant a to, i canvis físics que no sempre són com ens agradarien. Ah, i l'adolescència, aquella etapa que ho capgira tot...
i que potser ens fa ser una mica Dorian Gray, ja m'enteneu, aspirar a ser sempre una altra versió de nosaltres mateixos. Allò que no tenim, més alts, més forts, més prims, més rossos...
El so d'aquest timbre indica que comença l'hora del patir, el moment que tots estàvem esperant, així que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre la pressió estètica. Hi ha matins que dic posar el vestit més bonic i és que no m'agrada. A primària eraig feliç, no t'importava res i només volia jugar i passar-ho bé. Jo sóc partidari que no hi ha un cos ideal. Sou gordòfos? Com canviar tant la moda és que a vegades no trobo el meu lloc. No hi ha què jutjar-se ni jutjar.
Què tal? Sóc el Christian Oliver, sóc professor de secundària, i si hi ha una cosa que tinc clara és que entendre els adolescents és més complicat que trobar-li sentit als Sony Angels. Que sí, no sé què en penseu. Bé, en fi, ja veig que teniu aquí ganes de parlar, us veig amb ganes, aquelles cares, i no m'estranya amb el tema que tractarem avui a l'hora del pati, la maleïda, ferotja i esgotadora pressió estètica.
I és que aquesta mala amiga, que és capaç d'envair-ho tot a través de les xarxes socials, del cinema, dels llibres, afecta cada cop més a edats joves, no? I quines en són les seves conseqüències? Doncs ja ho sabeu, dietes, trastorns alimentaris, complexos, necessitat d'utilitzar milers de filtres allà quan pengem una fotografia, gordofòbia i una infinitat de maldecaps que només ens aporten malestars i preocupacions innecessàries.
Per parlar-ne al pati d'avui hem convidat quatre estudiants de secundària, que sou els millors, la veritat, ja us ho dic ara. Com esteu? Molt bé, molt bé. Bé, sí? Va, vaig a presentar-vos per un cantó, tenint la Noelia, de 14 anys. Hola, Noelia, com estàs? Bé, molt bé. Cursa tercer d'ESO i troba guapíssim el Martín Urrutia i la Kiara Oliver. No saps estufandot, eh? No.
Va seguir l'última edició, entenc, no? Sí. Estàs esperant que se n'estreni una nova? Crec que no va ser igual. Ha seguit les seves carreres després? Sí. Tens el Martin i la Kiara controladíssims, oi? Sí. Al seu costat, al meu davant, tenim la Júlia, que també té 14 anys, cursa tercer d'ESO, i està conversada que la persona més guapa del món és el Michael B. Jordan. Qui és? És un actor que és molt guapo,
I, a més, quan fa pel·lícules ho fa molt bé i ho deixa marcat. El buscaré, eh? I de tercer d'ESO també és la Bianca. Hola, Bianca, com estàs? Hola, molt bé. Ella en té 15 i troba una absoluta bellesa. Atenció, eh? El Noah Centineu, no sé si ho he pronunciat bé. Sí. I la Bella Hadid. Sí. Que són actors i una model, no? Exacte. A quines pel·lícules has vist el Noah?
Doncs mira, el Noah és de tots els nois que em vaig enamorar, hasta el Netflix. Vale, ja sé, ja sé. De l'època de la pandèmia, diguem-ne. I després la Bella Hadid és una model que, bueno, la seva germana és encara més coneguda, que és la Bella. Ah, sí. I ella és la Gigi. Molt bé. I per últim, el Jordi. Hola, Jordi, com estàs? Molt bé. El Jordi té 14 anys, va a segon d'ESO, i la persona que troba més guapa és l'actor Jan Buchaderas. I qui no? Sí.
El segueixes, el tens allà a controlar... El tinc controlat, l'únic que ara no sé què està fent perquè ha deixat el musical que està fent i a veure si es ve cap a Barcelona. Molt bé. Fetes les presentacions, us diré una cosa així d'entrada i és que m'encanteu, m'encanta que estigueu aquí. Tinc moltes ganes d'escoltar-vos i més amb aquestes mirades de seductors i de seductores que feu. Jo no sé si podré estar concentrat. Dit això...
Ara us demano, ara baixo una miqueta les revolucions, i us demano que feu un exercici mental. Vull que tanqueu els ulls i que us imagineu que de sobte sou això que molta gent ara mateix està escoltant. Una veu, només una veu, i que us oblideu dels braços, dels cabells, de les cames, dels pits, de la panxa... Tot fora, eh?
Creieu que seríeu una mica més feliços i us sentiríeu més alliberats perquè hi hauria menys complicacions? Ara ja podeu obrir els ulls. Què me'n dieu? Seríeu una mica més feliços? Estaríeu més tranquils? Sí. Sí? Sí. Com ens enreden a vegades amb els cossos i amb els malestars. I ara una altra pregunta, d'aquelles que són una mica difícils de respondre i jo m'incloc, i és a vosaltres us agrada el vostre cos? Qui vol començar? A veure, Júlia. Va, comença jo.
Jo penso que pot ser que sí, pot ser que no. Perquè de vegades em prou un vestit, un pantaló, i penso, bueno, m'agrada. Però d'altres, és que depèn. Si acabo de menjar, doncs no. Perquè em veig més inflada... Si tu notes un canvi automàtic des del moment que acabes de menjar... Sí. Prefereixo no vestir-me, no provar-me res. Uau. Tu, Bianca, agrades... Depèn del dia.
Per exemple, si vaig de compres i això, ja em poso en el munt, no?, i llavors ja em veig guapa i tal. Però si hi ha matins que dic, és que em puc, jo què sé, posar el vestit més bonic i és que no m'agrado, saps? Anar provant-te mil coses i no hi ha res. Sí, sí, ja em desespero a vegades. I anar de compres també pot ser molt positiu i molt negatiu, perquè aquell dia típic, no?, que proves la roba i no et va res bé, i entres en bucle, no?, i tu, Jordi, què? Tu t'agrades, t'agrada el teu cos.
Coincideix amb ella, que si dia sí, dia no, et posa això sí i em posa això no. Depèn. És curiós, perquè no acabem de trobar una resposta claríssima. És un dubte, un dia sí, un dia no. Noelia, tu què?
També depèn del dia i també de l'època de l'any. Perquè, per exemple, en estiu sí que si has de posar-te un banyador o tal... Jo, per exemple, jo soc que em poso pantalons a l'hora de banyar-me perquè no m'agrada com em queda en viking i perquè tampoc s'encomoda. Llavors, també depèn molt de l'època de l'any.
I aquestes preocupacions que m'esteu ara barbaritzant, les teniu quan éreu més petits? És a dir, quan tens 10 anys, 8 anys, 5 anys, Bianca, tu dius que no. O sigui, jo ho penso, em miro en fotos i dic, és que jo si estigués així no m'agradaria, però és que en aquell moment em donava igual. I per què creus que ara sí que li donem tant de valor?
És perquè estem en aquest període que el cos canvia i que a vegades no canvia com volem? O que estem més pendents del que diran? No sé, Júlia, tu què vols?
Jo penso que sí, que també a l'institut veus molts tipus de coses molt diferents i que també això és com una pressió que et compares al col·le, a primària. Era com que ets feliç, no t'importava res i només volies jugar i passar-ho bé. Jordi, també, penses igual, no? No. No? Jo sempre he sigut molt presumit. Ostres. Sempre... Quanta estona t'estàs tu per pentinar-te? A veure, jo vull saber-ho, eh?
És que jo l'admiro, aquests pentinats. Jo no sé com els feu, aquestes coses. Ha costat trobar el pentinat, que més m'agrada. I més amb el meu cabell complicat. Però m'aixeco al matí i el primer que faig és vestir-me i després dutxar-me. I llavors em mullo el cabell, em poso la cera, després la laca, me'l deixo secador, pum-pam, i estem, però es tarda.
Per desgràcia, del que estàveu comentant ara, que quan a mesura que ens estem fent més grans ens costa acceptar-nos, és una cosa que pensa la majoria de la societat. No acabem d'estar mai satisfets, sempre ens falta o ens obre alguna cosa. Vaja, que al final mai no acabem d'estar feliços. Si us sembla, el que podem fer ara és anar a tafanejar patis de veritat a veure què n'opinen sobre això.
No soc feliç o del tot feliç amb el meu cos. Per comentaris que escolto o referents que segueixo, sento que no entro en el canal de bellesa. Sí, jo la veritat és que soc molt feliç amb el meu cos. Estic molt bé amb el meu cos, tinc una molt bona relació amb ell i no el canviaria per res.
Estic content perquè al final és el meu cos i sí que va canviant, però és el cos que m'ha tocat tenir. Des que em vaig tallar el cabell i tal, sí que he rebut més comentaris, m'han afectat bastant. Li dono tanta importància a cada mínim comentari que em diuen que això acaba amb mi. Jo estic prim.
Llavors no es poden ficar en un cos primer, és difícil que es fiquen. Sí que s'han posat en el cos. Poso que molts alumnes per estar una miqueta passadet. Perquè no estava gros de no ser saludable, sinó que estava una miqueta passadet.
Va haver-hi una temporada de la meva vida en què em vaig restringir bastant menjar. Durant els dies podia arribar a passar-me un dia sense menjar. Però una dieta estricta amb les calories que puc menjar o no, això mai ho he fet. Jo no li trobo cap sentit, a no ser que sigui necessari, en fer dieta. Per què treure't els bollicaos del berenar, no? Sí que ha fet dieta parastètica, de fet una dieta bastant estricta
No, mai he fet dieta per estètica, tot i que sé que hi ha actualment molta gent que ho fa. És impossible que tots siguem iguals, cada cos és bonic a la seva manera. No hauria d'existir un cos ideal. Tots són perfectes i tot és subjectiu, així que potser a mi un cos sembla preciós i a una altra persona li sembla horrible. Sí.
Sí que hi ha un cos ideal. Per exemple, per l'home, és un cos alt, és un cos fort, prim... Això és el que penso jo, però és molt raro, perquè jo estic en compte del que penso jo. Jo no trobo que hauria d'haver un cos ideal. Com a les nostres ments que aquest cos és l'ideal, doncs clar, al final se't queda. No crec que existeix un cos ideal, a cada persona li agrada un cos. No hauríem d'haver de ser objecte de burla, per tant, el cos ideal és...
El que cadascú consideri ideal... Déu-n'hi-do, no? Què en penseu del que heu sentit? Hi ha algun dels comentaris que us ha impactat més, Jordi? Un on han dit que sí que hi havia un cos ideal, m'ha semblat... No sé, jo soc partidari que no hi ha un cos ideal, primer de tot. Perquè tu has entès que estaven dient que sí que hi ha un cos ideal i, a més a més, que té una forma concreta que seria... Alt, fort...
El típic cos que veiem potser... Els anuncis de Colònia. Clar, i s'ha parlat en aquestes veus que sentíem de Patis, s'ha parlat també de menjar i de no menjar, no?, també. No sé, parlàvem de l'ideal. On trobem aquests ideals? Quin és el veritable ideal de bellesa? Què penseu? Perquè sí que hi ha un que ens imposen, però quin és el veritable ideal?
Per mi el veritable ideal és el que a tu t'agradi per tu mateix, el que tu creguis que és més còmode per tu i amb el que tu siguis feliç. Coincideixo. No, Elia, tu vols afegir alguna cosa sobre això? Que hi ha hagut, crec que era una veu d'una noia o no ho sé, però que deia que durant una època va estar dies sense menjar i és una cosa que...
Jo ho he vist en gent i durant una petita època jo també ho vaig fer i és que la ment et pot passar una molt mala jugada en aquest sentit dels estereotips i tot el relacionat amb el teu cos o...
el teu cos. I com vas trobar solució a aquell problema? Perquè ara ho comentes com ho vaig detectar i ho vaig identificar. No, o sigui, tampoc va ser molt temps, perquè crec que va ser un mesos. Però, no ho sé, també amb la companyia de la gent i distreu-te amb altres coses. Us ressona la resta dels que esteu aquí? Bianca, Júlia... Bianca, digues.
Bé, a veure, o sigui, jo era també molt partidària de pensar que no hi havia un cos ideal, i jo de petita deia, ui, és que la gent que, per exemple, pateix anorèxia, és que jo no podria, perquè a mi m'encanta menjar. Llavors vaig arribar a la secundària, i és que em vaig, no sé, vaig veure que tothom estava superpreocupat, i doncs com aquests pensaments negatius, a mi també em van començar, o sigui, resuna pel cap... Com que també de primària i secundària, no?, en aquest sentit. Sí.
I, bueno, sí que hi havia vegades que, per exemple, no menjava o algun dia no menjava. I, clar, jo crec que el més difícil d'això és demanar ajuda, perquè és una cosa que no és tan normalitzada cada cop més. Però, no sé, penso que molta gent pensa que t'hauries de vergonyar
Sí, sí, jo moltes vegades, com que a la persona que ho pateix li fa vergonya o té por del que diran, al final també hem de posar el pes també sobre l'entorn, no? Heu vist alguna vegada algun company que llenci el menjar a la paperera a l'hora del pati, que no mengi l'entrapa sencer, que... Júlia, tu sí. Sí, a veure, jo també he sigut aquest company. Ah, tu has sigut aquest company.
És com que penso, millor no menjo i així m'avorro després de fer esport i baixar aquestes calories. I és com que és un... és un pensament constant que al final és com que costa molt de controlar. I...
Has de saber controlar-ho o demanes ajuda, com ha dit ella, que també és molt difícil, i has de trobar com la teva manera de solucionar-ho i pensa molt. Us dono una dada. Entre un 11 i un 27% dels adolescents estan en risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. I ara jo us vull fer una pregunta i vull que sigueu molt sincers. Sou gordofos?
No, no. No, Jordi? No. Hi ha una resposta contundent aquí, unànima? Bianca? Bueno, sí que quan jo vaig passar aquest període de... O sigui, de primer d'ESO, amb aquests pensaments negatius va haver-hi una època que jo, per exemple, veia una noia amb pantalons curts i si tenia les cames més gruixudes deia... I aquesta com va? I clar, era un segon i jo pensava, a veure, Bianca, el que has pensat, perquè tu estaves en contra de tots aquests comentaris i totes aquestes coses.
I vas caure també tu, no?, una mica. Sí, però jo no ho deia, o sigui, eren pensaments... Clar, el fet de pensar-ho ja és... I com et vas sentir tu mateixa? Oh, fatal. És que deia, Bianca, o sigui, tu eres d'aquestes persones que deies que això estava fatal. Clar.
I creieu que, per exemple, aquests comentaris negatius que podem fer, perquè això era un pensament, però moltes vegades es fan aquests comentaris, acaben afectant l'autoestima de la persona? O creieu que la gent té força i diu, va, no, és igual? No, o sigui, no hi ha força, afecten. Per un cas personal, jo me'n recordo que abans portava el cabell moicano.
I jo estava superfeliç, tal qual, vaig fer l'estiu, i arribem al col·le, i tot el món, ui, ui, ui, i me'n recordo que m'ho veien comentaris negatius, de ui, no et queda fatal, és molt llet, no sé què, i em van començar a dir els xulos de la classe. I en canvi és el pentinat de moda que el veus a tot arreu, eh? Sí, actualment sí, clar, ens estem dicant que anava 5 de la primària,
Com canvien les modes i com això també ens fa veure una cosa més atractiva que una altra en un moment concret. Sí, sí. I això ja em deien pelo cavallo, pelo velociraptor, i era com... I com ho vivies, tu, això? T'afectava o tenia una mica igual? Home, a mi m'afectava. Em mirava en mirada i a vegades deia per què? Per què? Però a vegades intentava com seguir amb mi i dir, fes-ho, fes-ho, fins que hi ha un moment on també jo mateix em vaig cansar, però també els comentaris van fer molt. I la gent què feia aquests comentaris? Amb quina intenció creus que els feia?
No ho sé, perquè ho vaig arribar a parlar amb ells, em diien, no, és que és broma, és que jo tal li dic no sé què, és que jo tal li dic no sé quantos, però... Sí, podria ser que comencés com una broma i al final aquella broma acabés sent una cosa recurrent i que t'acabés afectant. I també crec que s'ha de veure amb qui tens una confiança per fer aquesta broma i amb qui no.
I a les xarxes socials, el model de cossos que veiem, Noelia, és el que veiem en el nostre dia a dia? És a dir, quan sortim al carrer, els cossos que veiem són els que trobem a les xarxes socials, a Instagram. Creieu que el fet de mostrar-nos uns cossos tan perfectes, tan ideals, fins i tot unes vides, però centrant-nos en els cossos, això ens afecta com una mica la nostra autoestima o no?
Cada cop sí que es veuen més diferents cossos a les xarxes socials, però, per exemple, fa dos anys sí que hi havia uns cossos ideals i... I ara no els veus.
Hi ha, però no tants com abans. I ara sí que hi ha més creadors de contingut que... Sí, hi ha una mica més diversitat. Sí. Això esteu d'acord, que hi ha una certa diversitat ara? Sí. Crec que cada cop és més potent el missatge body positive, que és com aquest pensament, i cada cop més gent l'està donant a veure. I crec que és important, també.
Jo veig una mica perillós, a vegades, a les xarxes socials, quan surten vídeos de gent molt esportista, que et recomana fer una rutina i dius, si vols aconseguir això, has de fer aquests exercicis. Tu després a casa et poses a fer-ho i no tens aquell cos. Al final s'està donant una imatge una miqueta falsa, no? Sí. I jo crec que el problema és que la gent no sap diferenciar quin és el contingut real i quin no ho és, saps? Exacte, i això és... Quin porta 20 capes de filtre i quina és la persona que no, que s'ha fet un selfie i mira, l'ha pujat i ja està.
Doncs just això ho parlem en Patis de Veritat, el sentim i a veure què n'opinen.
Penso que les xarxes socials em poden ajudar a estimar o a odiar els nostres cos. Més aviat a odiar. No tot el que veiem en les xarxes socials és veritat. Hi ha molta gent que fa servir filtres per sentir-se més bé i no tenen tanta inseguretat. Si els que triomfen tenen un cos que s'assembla molt poc al meu, com m'han d'ajudar a que m'arribi si no hi ha ningú o no s'hagués de cap preferent que sigui com jo? Allò et va influenciant inconscientment allò entre el teu cervell i tu et sents malament amb el teu cos.
Tu potser estàs bé amb les teves cames, veus una influencer que les té perfectíssimes, perquè se les ha operat, llavors dius, valla merda de cames. Filtres que em facin estar més prima o no, això no ho he utilitzat mai, perquè al final la gent que ho veu és la gent que ho coneix i no trobo la necessitat de mentir. Si tinc aquest cos, el tinc i punt. Avui en dia hi ha molta més diversitat, i no només en les pel·lícules i sèries, sinó també en, per exemple...
Passarel·les de models. És que des de petites ens han inculcat que la princesa és una noia prima. En canvi, la dolenta és una noia més grasa, lletja. També surt així.
com un més gordito, més baixet, però després et poses a veure i sempre el pringat, el que tot li va malament. Un 3% de personatges de les pel·lis eren grassos i racialitzats també molt poc percentatge. Jo penso que hi ha molt poca diversitat realment. També és veritat que crec que ara ja actualment s'està començant a canviar i s'està començant a representar amb més diversitat corporal. Jo crec que és el millor que es pot fer.
Bé, ja veieu com està el pati, així que tornem al nostre pati, que estem aquí més tranquils. Vosaltres creieu que sou víctimes de referents que hem vist a sèries, a pel·lis, en relació al seu cos, o no? A vosaltres no us afecta? Jo sí. O sigui, jo era molt de princeses Disney, com ha dit la nena aquesta. Ostres, clar. I aquí hi ha moltes coses que ens poden afectar no només del cos, no? Exacte, exacte. Però és que jo em fixava en tot. A mi m'agrada molt la moda i jo em fixava en les models, en les influencers i encara. Llavors, bé.
I quines coses, per exemple, veies en aquestes pinceses Disney que després tu volies replicar i no podies? Home, els vestits aquests, així que queden amb la cintureta. La cintureta així de petita, no? Exacte. I jo deia, bueno, sí que fins que no vaig créixer, no em vaig adonar. O sigui, vaig veure una influencer que ho comentava, que era aquesta influència de la indústria de Disney i que era molt perillosa.
Abans he de reconèixer que heu dit que hi havia més diversitat a les xarxes socials, però si vosaltres entréssiu al vostre telèfon i miréssiu la lupa, quins cossos trobaríeu? Serien cossos perfectes, els que us sortirien com a recomanacions? Serien cossos habituals? Sí, crec que sigui... A la vostra lupa, eh? És a dir, al vostre algoritme.
Crec que es parla més, però és veritat que si jo l'entrés a la meva lupa, veuria coses molt ideals, i és el que ha dit un noi que superen i tal, que parlen de que cadascú ha d'estar supercontent amb el seu cos i tal, i porten 20 quilos de plàstic, 20 hores de gimnàs...
Aquí jo vull fer una pregunta també que val la pena que... Tu, evidentment Jordi, també, eh? Però aquí les noies que reivindiquin la seva opinió. Creieu que les noies teniu més pressió estètica que els nois? I aquí val tota l'opinió, eh? No, Elia?
A veure, depèn molt, perquè, clar, els nois també tenen una pressió de que has de ser fort, no pots prouar, no res d'això. Que també tenen una pressió afegida. És molt interessant, això. Jo tinc un amic que és una mica més femení de l'habitual i no li insulten perquè no... Vamos, com li insulten. I tu, Júlia, observes que hi ha una pressió més forta cap a vosaltres?
O no? Al físic, eh? Jo penso que, en tant al físic, una mica, potser sí. Perquè als nois sí que és veritat que és això el que ha dit, que és a l'hora que no poden plorar, han de ser forts, que no... És com que es veu malament si ploren. Però sí que és veritat que a les noies és com que la pressió de... Si soc així, potser li ha agradat al noi, si em fico això, li ha agradat a les persones... És com que trobo que potser hi ha més pressió en tant al físic.
Clar, vosaltres sou esportistes? Practiqueu esport? Us agrada? Sí. I ara us pregunto, practiqueu esport per salut o per estètica? Les dues. Per ningú, les dues. Per cap, eh? Per cap, sí. Perquè m'agrada. Perquè t'agrada. Ostres, aquesta és la gran resposta. Tu, Jordi, no estàs dient res. Les dues, les dues. Vaig passar una època on vaig fer més esport pel tema físic, fins que poc a poc... Vas arribar a obsessionar, tu creus? Sí, vaig arribar a obsessionar. I què t'afectava, eh?
Sí, m'ha afectat, perquè veia molts companys, clar, estem en una època de canvis, i jo he tingut sempre un retras del creixement, per això he sempre sigut més baixet i tal. Clar, veia que la majoria dels meus companys començaven a desenvolupar-se, a estar més forts, tenir més múscul, i clar, a mi no passava, perquè anava més retrasat del creixement. I això em va afectar molt, i em vaig obsessionar molt amb el bàsquet i tal, què feia en aquell moment. Ara entenc que estàs en un altre punt, no? Estic en un altre punt, no. Gaudeixes de l'esport, ara?
No, perquè no m'agrada. Però practiques, m'has dit, eh? Practico per salut. Faig trail i a casa també vaig fent coses. Molt bé, això està perfecte. I, clar, per no llogar-nos del tema aquest dels cossos, al final, abans ho deien, que anàvem a comprar i ens costa trobar roba de la nostra talla o que ens encaixi. Les modes, que ara, per exemple, que es porta tota la roba ampla,
Jo he hagut de fer un esforç d'acceptar com em queda una roba ampla quan jo em veig més ampla, amb més volum. Vosaltres heu viscut això, que les modes a vegades, en comptes d'ajudar-vos a sentir-vos més còmodes i més guapos, us sentiu pitjor, us ha passat? Sí, sí, Júlia.
Jo trobo que, com canviar tant la moda, és com que a vegades no trobo el meu lloc, el meu tipus de roba, de pantaló, de samarreta... I les talles són realistes o no? Això és el que m'agòbia a mi, que si me'n vaig a compres i em prego, per exemple, la talla M, a vegades és més gran o més petita, i si em prego la talla S, és més petita, i és com que ja començo a pensar molt i a maltractar-me mentalment.
Clar, o sigui, allò que s'ha de convertir en gaudir, anar a comprar, s'ha de convertir en una tortura, no? A nosaltres també us passa una cosa així, no? Sí. Abans ho comentàveu. Deixem un moment aquí al debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà, que, com sempre diem aquí, és la cosa sagrada de l'hora del pati. N'hi ha tants com cossos de nois i de noies a l'escola, i el que tenim aquí no és comestible, almenys us recomano que no us el mengeu.
però ens farà donar-li voltes al cap. A veure, Júlia, et tribo a tu com a voluntària per fer els honors. Obre l'entrepà, a veure què trobem a l'interior.
A veure què hi ha aquí, en aquest entrepà, tan ben embolicat. Un pa. Hi ha un pa, a veure, però volem saber de què és aquest entrepà, pot ser de fuet, pot ser de formatge... Ostres. Ostres, opa, no és d'embotit, eh? Ho llegeixeu? Sí, hi ha un missatge que has de llegir, a veure què diu. Descobriu que la vostra companya, Xènia, vomita el que menja per esmorzar i s'està deprimant molt. Què feu?
Descubriu que la vostra companya Xènia vomita el que menja per esmorzar i s'està primant molt. Què faríeu? Ja veieu que aquest entrepà ens planteja una situació amb un conflicte i hem de trobar una possible solució. Qui vol començar? Noelia. Vale. Jo el que faria seria primer preguntar-li si ho està fent i si... Bueno, primer preguntar-li si està bé.
Ja de primeres. T'aproparies, per tant. I de normal, si està fent això, jo tenia una companya que es va posar a plorar i ho vaig preguntar, llavors el que necessiten és una abraçada. Molt bé, ostres. O sigui, ni dir-li no facis això, sinó una abraçada. Clar, no fer-la sentir malament, no fer-la sentir culpable, però no cosa que potser ella sap que no està bé, sinó donar-li el suport. I la resta què faríeu? Perquè aquí hem de trobar una solució entre tots. A veure...
Jo considereixo amb la Noelia que una abraçada està amb ell, o ella, o no ella en aquest cas, però també crec que, per una part, crec que s'ha d'estar també una mica present en el punt de dir-li, has de menjar. Per tant, tu plantaries com a amic i diries, sé que estàs fent això i t'ajudo. I t'ajudo, exacte. I li donaré una abraçada.
Aquí hi ha... Perquè tu volies fer una abraçada com la Noelia, però després potser de l'abraçada ella et diu, és que no vull. És que Jordi, no vull menjar. És que després de menjar em veig gorda, com deies abans. Què faries?
Clar, aquí no sé què faria. Crec que seria una mica més constant amb ella, parlant, ajudant-li. És complicadíssim, eh? Fent-li, per exemple, a l'hora de l'entrepà, perquè a molta gent així que li passa, que té aquests problemes com l'anorexia i tal, que els costa menjar, fer-li aquest moment de l'entrepà, que per ella és difícil, ajudar-la, fer-li que sigui més amè, que sigui més un moment que no sigui tan dur. Que no sigui com una cosa negativa, no?, al moment de menjar. Exacte. Bianca, tu què faries?
Jo primer li preguntaria, i després, depenent de si vol la meva ajuda o no, si la vol, doncs em quedaria present a l'hora del pati, amb la Xènia en aquest cas. Acompanyant-la mentre menja el seu entrepà. Exacte, però no parlar... Que no el llenja la paperera. Exacte, no parlar de menjars ni del seu problema, sinó...
de la vida, i si no la vol, doncs jo crec que avisaria, o sigui, a la meva tutora, o a la seva. Jo ho estava pensant, que potser una de les coses que es pot fer és demanar ajuda a un adult, evidentment donar-li el suport, però jo crec que a vegades els adults ens poden ajudar en molts sentits. Digues, Júlia...
A veure, jo, si la veig que està vomitant o plorant en aquella situació, no li trauria el tema, no li diria per què ho fas o intentaria parlar amb ella perquè no ho faci, sinó que em sentaria al seu costat i, evidentment, intentaria evitar d'alguna forma el fet que estigui vomitant o que en aquell moment estigui passant una mala estona, que ho passarà igual, però que sigui més a més, com he dit abans, i que...
entengui d'una certa forma, no recordant-li el seu problema, sinó parlar d'altres coses que sé que li agraden. És com el que comentava la Bianca, que aquella estona sigui... Bueno, estic aquí amb tu i no estem parlant del problema. Però jo trobo que val la pena destacar que sí que cal demanar ajuda a vegades. I demanar ajuda a un adult no és una derrota. A vegades ens donarà respostes que potser nosaltres no sabem trobar.
I ara us dic que ara estem encarant la recta final d'aquest episodi d'avui de l'hora del pati, i sabeu com? Sabeu com encarem aquesta recta final? Convertim-vos en caps d'estudis. Ara tindreu el poder suprem, perquè jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat, i haureu de deixar una d'aquestes tres persones, que han dit una d'aquestes...
corrades sense pati. D'acord? Per tant, tindrem aquesta oportunitat de castigar algú. El percentatge de reflacs és altíssim. Tindreu una estoneta per posar-vos d'acord, perquè només una d'aquestes 3 persones, encara que segurament es mereixerien els 3 quedar-se sense pati, només un podrà no anar a l'estoneta de descans. I ho haurem de decidir entre tots. Us sembla bé? La primera és la Daniela, que ha dit... Ha dit això.
Veig aquí cares, veig reaccions. El Roger, la seva frase estrella és, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. Caramba, el Roger. I el Biel diu, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla.
Ja veieu que totes aquestes 3 frases giren al voltant del cos, de la bellesa, del físic. A veure, la Daniela, la gorda de la classe m'ha mirat malament. El Roger, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. El Biel, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla. Sobren les apostes. Qui mereix quedar-se sense patir? Jo crec que l'últim, com és allò? L'últim és el Biel, el que diu de les flexions. Jo crec que ha caigut una...
Sí, ha caigut en una trampa de... que vol agradar-li a una persona i està amb el seu cos incòmode. Llavors, a aquesta persona no hi hauria de castigar-la sinó per la meva. Ai, ostres, que bonic això, molt bé. Més que recomanar-lo sense pati, el recomanaries una estoneta, potser, llegint alguna cosa o algun assessor, no? I ja, sense pati, un dels dos. Molt bé. Per tu la abraçaries, no, també, al Biel, segurament? Sí.
Jordi, tu què? En qui deixes sense pati? La Daniela, el Roger o el Biel? Ho dic molt clar, la Daniela. La Daniela, eh? La Daniela que ha dit allò de la gorda de classe m'ha tirat malament. Perquè els ha... És veritat, és que és la que més ha sobrepassat el límit. S'ha passat, s'ha passat. S'ha passat. I què li diries a la Daniela? Si fossis la cap d'estudis. O el cap d'estudis, què li diries?
No sé què li diria, però... Perquè evidentment es queda sense patir, això ja està clar, això ja està decidit, no? És que no sé què li diria. Li diria que està malament, que... però així paraules... No sé què li diria, ho hauria de pensar. Veiem aquest tic-tac, eh? Hem d'anar ràpid, ràpid, perquè el temps passa. Bianca.
Jo deixaria fora la Daniela. Ai. I li diria que, primer de tot, que en un futur ella pot ser aquesta persona perquè no sap si la... Perquè el món gira, no deixa de girar i mai no sabem com serem en el futur. Exacte, si la gorda de Clas entre cometes està passant per alguna malaltia o alguna cosa.
I a més a més que veure la gorda com una cosa negativa és... És més coses que gorda. Molt bé. Júlia, arribem al final del tic-tac, eh? A veure. Jo li diria que pensi abans de parlar i que pensi, en plan, que es fiqui en la situació de l'altra persona. Perquè a vegades una sola paraula pot fer tant de mal...
Per tant, jo crec que, escoltant-vos, hi ha una unanimitat, direm el nom de la persona, la Daniela Roger o el Biel, perquè jo crec que hi ha una unanimitat de qui es queda sense patir, i és la Daniela. Molt bé, jo crec que estava clar, estava molt clar, i, a veure, jo crec que val la pena reflexionar sobre...
Com cal respectar els companys i tot això. No sé si voleu afegir alguna cosa de tot el que s'ha comentat, perquè a mi, escoltant-vos, avianca, amb això que has dit, no?, de... Ostres, com canvia el món, com... No sé, m'ha semblat molt interessant. Llavors, hi ha alguna cosa que li diríem al Roger, per exemple, això que els guapos de l'institut troben parella abans? No sé, diríem alguna cosa, perquè al Biel ja li hem dit clarament que ha de veure alguna cosa, però al Roger...
Li diré el mateix que li diré a la Bianca, a la Daniela, que a les guapos són aquests, però qualsevol dia és el que tu trobes lleig. Sí. Que el món gira. Clar, jo vull fer-vos una pregunta perquè ja estem a punt d'arribar al final. Teniu en el vostre entorn algú que hagi patit un trastorn i que, per tant, li hagi afectat? Com ho heu afrontat, això, vosaltres com a amics? Com ho heu fet?
Jo no ho he patit. De prop, sé de gent que ha estat al meu cost. Bé, que ara està present, però en aquell moment no ha estat present. No sé què li diria. Estaria amb ell. És sobretot... Crec que el que necessita la gent que té algun trastorn és companyerisme i que l'entenguin, sobretot. Que l'entenguin i que li facin passar un bon rato, una bona estona. I com podem fer per desintoxicar-nos d'aquestes males influències que veiem a les xarxes, aquesta cosa que ens atrapa? Què podem fer, Bianca, Júlia? Jo ho veig pràcticament impossible. Sí?
Sí, hem d'acceptar-ho, ja. No cal acceptar-ho, però crec que cal donar una educació. I o sigui, per exemple, a mi a primer dia em van fer xerrades de trastorns i era, bueno, és que... I et serveixen aquestes xerrades?
En aquell punt ja no, perquè ja estàvem totes les nenes i amb coses ficades al cap, llavors hauria de ser en un cinquè de primària, per exemple. Sí, però abans... I com haurien de ser aquestes xerrades perquè realment us facin un impacte en la vostra manera d'actuar? Júlia, Noelia, voleu dir alguna cosa?
Jo crec que quan fan les xerrades normalment, parlen com que només parlen en general, no parlen un tema específic. Jo penso que haurien de pensar més una mica en nosaltres. O sigui, ho fan, però em refereixo a l'hora de...
que nosaltres ho patim, vull dir, que a vegades parlem molt del per què, sinó ja jo crec que hauríem de parlar de com passar-ho, com viure-ho, com... Com acompanyar, també. Sí, exacte. Clar, o sigui, més des de la part pràctica, no pas des de la part teòrica, no?, que el risc, sabem què hi és, i, clar, les xarxes socials, què podem fer? Com podem evitar tots els problemes que hi ha allà? No, Elia?
És que el poder evitar no es pot evitar perquè hi ha gent que encara que s'ho diguis ho seguirà fent. Llavors, com que això de que facin xerxes de com passar-ho o com ajudar, no què és. Perquè jo crec que és més fàcil saber-ho que com passar-ho o com demanar ajuda.
Jo abans quan us deia que si entreu a la vostra lupa, segurament el vostre algoritme us farà una bona traïció, i és que potser hauríem de deixar de seguir determinats perfils, determinats comptes que donen una imatge massa idílica del cos, massa irrealista. No sé què en penseu d'això. Caldria fer també un punt d'autocrítica o no? Sí, sí.
Jo ho vaig deixar de fer, va haver-hi un moment que vaig dir, mira, i vaig tancar l'Instagram i vaig començar a seguir gent que oferia una visió realista del seu cos. Que bo, això, no? Jo també. Va ser una decisió teva de, a partir d'aquest moment, vull que el meu algoritme sigui en positiu. Exacte, perquè és que...
Tu anaves passant i és que era tot, per exemple, et sortia una dona que acabava de tenir un fill i és que es mostrava com abans, i és a dir, a veure, s'ha de mostrar també la cara negativa de les coses. I tant. I no sé. Que no és la dura realitat, sinó la realitat a seques, no? I al final ens falta moltes vegades aquesta part del que trobem al carrer. I a casa, els pares, les famílies, què poden fer per ajudar-vos? Perquè hem parlat de classe, hem parlat també de l'amic, però les famílies...
Jordi, com poden donar suport a una persona que està en aquesta situació? Les famílies, apoyant-te, entenent-te, i estan atent una mica al teu dia a dia, estan atent a què consumeixes. Crec que, sobretot, la família és qui més ha d'estar i qui més, sobretot, perquè una mica ha d'estar, si és amic de veritat. Però la família ha d'estar atent i fer-te veure la realitat, fer-te veure quina és la realitat
I fer-te les coses... Òbviament, estar amb tu i que no t'ho facin passar malament, però sigui un moment on ho has de passar malament perquè toca menjar. I has de menjar perquè has de menjar, crec que han de ser ells que han d'insistir en això. I potser haurien d'evitar... També val la pena que fem una mica de crítica, no? Haurien d'evitar alguns comentaris que poden fer del vostre físic, de no sé què, no? Potser...
No dic que ho faci malament, pobres, segur que ho intenten fer de la millor manera, però quan trobes una... La brometa. La brometa o la típica trobada familiar. Ai, que has crescut molt, no? Ai, que t'has posat molt alta, no sé què, i potser tu no acabes de sentir-te de tot a gust, no?, amb el teu cos. Què penseu d'això? Us heu trobat en casos així? Sí, penso que cal també educar els pares, perquè a veure, per exemple, els...
Cal un podcast per les famílies, eh? Exacte. Ells, per exemple, quan eren adolescents, la majoria no tenien xarxes socials. Llavors, no és que això ara sigui... A la meva època m'havies de menjar i ja està... Bueno, és que a la teva època no hi havia aquesta pressió, potser, saps? Pot ser. Sí, sí. La resta, què en penseu d'això? Jo penso que sí, que a vegades, com he dit abans, has de pensar, però ja és com que no estan tan a l'actualitat, potser ja pensen que el que va passar a l'època segueix passant. És com que no som conscients del que poden dir.
Jo, escoltant-vos, la veritat és que em quedo tranquil. Sempre ho dic aquí al podcast perquè realment veig que enteneu aquest tema, veieu la red del problema i voleu trobar-li solució. A mi m'agradaria, abans d'acabar l'episodi d'avui, que cadascú de vosaltres es quedes amb una idea, amb un titular de tot allò que s'hagi comentat i que us en porteu a casa...
I segurament ens farà pensar a tots amb aquest últim resumet del capítol. Noelia, amb què et quedes del que hem comentat? Jo crec que en aquesta taula tots tenim una idea molt clara que no hi ha que jutjar-se ni jutjar.
Que hi ha que no passar de tot, però sí que centres en un mateix i en les teves amistats o el teu entorn per saber si... O sigui, saber no. Per adonar-te si algú està passant realment malament, fixar-te. Molt bé. Jordi. Jo crec que amb el que em quedo és...
que tu no pots controlar el que els altres fan, per molt que et molesti, per molt que et molesti, però pots controlar el que tu penses, el que tu fas i el que dius. Bianca, tu amb què et quedes? Jo, primer de tot, o sigui, que si t'estàs veient en un moment...
Du, doncs que no dubtis en demanar ajuda i que no tinguis vergonya ni por i que si, per exemple, tu no pots comptar amb l'ajuda dels teus pares, doncs parla amb la teva tutora, amb l'amic de... o sigui, amb el pare del teu amic, el que sigui, però busca ajuda. No t'ho quedis per tu, no? Exacte, perquè és que després això surt. I si no surt ara, sortirà en 3 anys i serà pitjor.
Que bé que diguis això, Júlia. Jo em quedo amb el recolzament de les amistats i de les famílies, perquè sí que és veritat que, com has dit abans, és molt important el recolzament d'una família, però jo penso que, quan ho he passat, he necessitat més una amistat, perquè sí que és veritat que potser em veuen al col·le, quan quedem, i és com que ho veuen des d'un altre punt de vista. I ara sí que...
La mala notícia d'avui és que hem acabat ja l'episodi. Hem arribat al final de l'hora del pati amb aquests quatre tertulians de luxe que heu estat sincers, autèntics i realment molt inspiradors. Moltes gràcies, Noelia, Jordi, Bianca, Júlia, pel vostre entusiasme i per haver-nos fet sentir part de la vostra estoneta de patir. I els que ens esteu escoltant, gràcies també per ser-hi un cop més. L'hora del pati s'acaba, tothom a classe i fins al proper episodi.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última en música. Acompanya'ns a Estrenes.
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, no.
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe afortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Hearst va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la Fiscalia va ser la de la violència amb què Fati Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
We stopped living long ago Funny little fat man Nobody cares We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the way
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua des de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Come along with me to the sweetheart tree. Come and carve your name there.
Fins demà!
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú.
Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa, sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromán Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deia en una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que a l'estoig hi hagués en un replec una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros, escrita per Marilyn Atroman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tariki a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to make you my own. I want to be loved by you, Justine, and nobody else but you. I want to be loved by you, the dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee.
Bon dia, són les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Catalunya es prepara per celebrar la nit de Cap d'Any. Me'n vaig a l'escala amb uns amics i ho celebrarem junts. El passarem a casa amb el pare perquè tinc el pare molt gran. En família. Estem cada any més o menys. Sopar amb la família i sortir de festa després. Jo a treballar. Faré un sopar amb la meva família i després sortiré pel poble amb els meus amics. Me voy con 18 amigas a celebrar mi cumpleaños.
Doncs més enllà de les celebracions familiars, municipis i cossos policials treballen per garantir que les rebelles i festes multitudinàries es puguin celebrar amb seguretat. Una de les festes de cap d'any que plegarà més gent és la de Barcelona, que se celebra a l'Avinguda Maria Cristina. El metro funcionarà tota la nit de manera ininterrompuda. Un altre punt calent de la nit seran les discoteques d'arreu. En les zones de més afluència es reforçarà la presència policial.
És dimecres 31 de desembre, últim dia de l'any, i fa uns minuts només que s'ha acabat el sorteig de la Grossa. El primer premi ha estat pel número 1.379. Està premiat amb 200.000 euros per bitllet i s'ha venut íntegrament al Vendrell. El segon premi ha recaigut en el número 92.574. Premiat amb 65.000 euros per bitllet i ha anat a parar a Santa Coloma de Cervelló i a Girona.
El 73.762 ha estat el tercer premi. Que rep 30.000 euros per bitllet. El municipi afortunat ha estat Parets del Vallès i també s'ha venut a través d'internet. El sorteig ha repartit 8 grans premis que van dels 5.000 als 200.000 euros.
Més qüestions. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larossa, perd la qüestió de confiança. Ha rebut 18 vots contraris tots els de l'oposició i només hi han votat a favor els nous regidors de l'equip de govern del PSC. Com que no hi ha majories alternatives, els comptes quedaran aprovats l'any que ve i l'alcalde ratificat.
Tarragona estrena avui la zona de baixes emissions. Entra en vigor avui amb un període d'adaptació que s'allargarà fins a finals del 2027. Durant el primer any de desplegament afectarà únicament els vehicles de fora de la ciutat que no disposin de dispositiu ambiental.
I Agricultura obre les línies d'ajuts per protegir els conreus contra la fauna sinergètica. Els diners que es poden sol·licitar des d'avui mateix podran servir per instal·lar mesures de protecció als conreus, comprar dispositius amplificadors de llum per la caça nocturna o per contractar serveis privats per al control de conills, senglars o cabirols. El govern hi destinarà més de 2 milions d'euros.
Atenció perquè 12 imatges castelleres escollides per votació popular es convertiran aquesta nit a les 12 campanades en el programa especial de Cap d'Any d'aquesta casa, la xarxa que s'emetrà aquesta nit. El programa conduït per Aina Mallol i Carles Cortés vol ser una alternativa audiovisual per donar la benvinguda al 2026 amb el món casteller com a fil conductor.
En esports, Janí de Gallut, dolorosa derrota del Barça a l'Eurolliga en l'últim partit de l'any. Els blaugranes van veure com el món a cua saltava el Palau, 74-90, prenent-los també la quarta plaça a la classificació. El tècnic Xavi Pasqual va ser expulsat per doble tècnica en un partit on el seu equip va anar sempre a remol. Previsió del temps per les pròximes hores, que estaran marcades, sembla, pel Fred i la Boira. Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, una situació que està sent tranquil·la aquest dia de Sant Silvestre. Ara bé, déu-n'hi-do una altra vegada als núvols baixos, el pastís i la catifa de boira que tenim a moltes comarques interiors i que de fet ha de persistir en alguns racons de l'altiplà central, arribant fins al sud del Berguedà, fins a la comarca d'Osona, el Mollanès. En aquests indrets ha de fer un bon fred perquè la temperatura no podrà escalfar.
ja que aquest sol serà gairebé absent. També s'aniran passejant alguns núvols per les comarques metropolitanes, no gaire importants ja, per tant, no esperem que hi plogui. I les boires que tenim al Pla de Lleida s'acabaran aixecant. Però ja diem, l'ambient serà força fred. Allà on faci sol...
no passarem gaire dels 12-13 graus de màxima. Atenció a la nit de cap d'any, serà freda, amb moltes gelades, fregant la costa i tot. Per tant, el dia 1 de gener al matí despertarem sota zero a moltes comarques i una altra vegada amb sol o boires. Ho anirem seguint a la xarxa. Al control de so, Francesc Avila, us parlem Mont Carvajal i Sònia Kerr. Notícies en xarxa, edició migdia.
Catalunya es prepara per aquesta nit de cap d'any i ho fa amb diversos dispositius policials per tal de garantir la convivència i la seguretat durant les múltiples celebracions i rebelles que es fan arreu del territori. El dispositiu més destacat serà Barcelona, amb reforç de presència policial, neteja i transport públic. En altres capitals, com Lleida, la paeria destinarà 42 agents de la Guàrdia Urbana al dispositiu i també s'habilitaran 3 línies d'autobuses nocturnes gratuïtes i una nova línia especial. David Amador
El dispositiu a la capital catalana està centrat a la zona de l'Avinguda Maria Cristina. O milers de persones donarà la benvinguda el 2026 amb un espectacle de pirotècnia, drons i música. Hi haurà quatre controls d'accés que s'habilitaran entre les dues torres venecianes, a més de detectors de metalls. També la Guàrdia Urbana i Protecció Civil activaran altres drons de seguretat. El metro funcionarà tota la nit, amb reforç de la freqüència de pas de les línies 1...
2, 3, 4 i 5. Per prevenir les violències masclistes i LGTBI fòbiques es repetirà la posada en marxa d'itineraris segurs i patrullatges més proactius. Per facilitar la tornada a la normalitat després de la festa, l'Ajuntament de Barcelona reforçarà el servei de neteja amb un total de 121 efectius i més de 55 vehicles.
En altres capitals, com Lleida, la paeria destinarà 42 agents de la Guàrdia Urbana. A banda dels urbans, el dispositiu inclou 3 informadors d'autobusos, 6 persones als punts lila itinerants, una psicòloga i una coordinadora en el marc de la campanya Mil Ulls. Ho explica Carme Valls, regidora de Bon Govern i Polítiques Feministes de l'Ajuntament de Lleida.
Tots estan formats en violència masclista, GLTB i fòbica, que s'encarregaran de donar informació a tota la zona alta, a Pardinyes i Cap Pont. A la capital del Segrià, en aquesta nit de cap d'any, també s'habilitaran tres línies d'autobusos nocturnes gratuïtes a emparadar a demanda i una nova línia especial entre Ronda i la llotja.
A la ciutat de Girona el punt de reunió més gran serà la catedral. És per això que des de l'Ajuntament han preparat també un ampli dispositiu policial a tota la zona. Girona FM, Saïd Esbat.
La ciutat es prepara per celebrar el canvi d'any aquest vespre juntament amb un ampli dispositiu de seguretat de la mà de la policia municipal. En aquest sentit, està prevista la presència d'agents municipals en zones de celebració com durant les campanades a la catedral de Girona i durant la festa posterior, també amb controls d'alcoholèmia i drogues per a vehicles. Escoltem la regidora de Seguretat, Sílvia Liu.
Des de la policia municipal s'ha dissenyat un dispositiu de cap d'any i també d'entrada del nou any per assegurar que l'oci nocturn sobretot hi hagi presència policial en la catedral i en la festa posterior també es pugui fer amb la tranquil·litat que toca i evidentment garantir que tothom pugui tornar a casa amb els controls d'alcoholèmia i drogues que tenim programats a les sortides de la ciutat.
Tanmateix, l'Ajuntament ha programat també la celebració de les campanades amb un espectacle de la Bruixa de la Catedral i una celebració posterior amb DJI. A més, també ho faran els veïns i veïnes del barri de Sant Narcís des de la plaça de l'Assumpció, entre altres activitats en paral·lel als locals d'oci nocturn de la ciutat.
I Tarragona tornarà a acomiadar aquest any a la plaça del Mercat amb rebella popular i les campanades del Carilló al so de l'emparito roca. A la ciutat, les discoteques i bars musicals han venut pràcticament ja totes les entrades per un cap d'any on no hi faltaran propostes alternatives com la de l'esplai La Grapadora. Tarragona Ràdio, Laia Tian Núñez.
La festa més multitudinària a Tarragona se celebra a l'Aire Lliure, a la plaça Cursini, on els tarragonins donaran la benvinguda el 2026 amb les campanades del Carillo del Mercat Central, el so de l'Emparito Roca. A partir d'aquí, música en directe afecta sonor i de llum, i en definitiva, festa fins als 3 de la matinada. Montse Adán, regidora de comerç.
Celebren aquest any amb el nostre carrilló perquè la gent l'espera, la gent torna a preguntar si tornem a celebrar aquest cap d'any. Hi haurà però propostes alternatives com la de l'esplai i la grapadora. Volen recollir diners per trobar un nou local i han pensat a més en organitzar un cap d'any pel jovent que no vol anar de discoteca.
Necessitem finançar-nos. I també vam veure que a Tarragona faltava una proposta, sobretot pel jovent, més assequible fora de les discoteques de la ciutat, amb entrada lliure.
Discoteques com l'emblemàtica Totem, amb 50 anys de vida al centre de la ciutat, ja han venut totes les entrades des de fa dies. Una nit intensa i complicada que obliga a posar en funcionament tots els recursos municipals, especialment en zones on la Sinocturri té un paper destacat, com és el cas de Lloret de Mar. Allà, la policia local reforçarà la seva presència amb patrulles a peu de carrer i també controls a les entrades i sortides de la localitat. Televisió de Costa Brava, Joan Parareda, endavant.
Tota la policia local de Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró treballa la nit de cap d'any. Saben que el nucli és un dels punts de referència de l'oci nocturn al Baix Empordà i preparen un dispositiu especial per a una cobertura exhaustiva. El cap de la policia local, David Puertas, assenyala els seus tres objectius. Donar seguretat a aquelles persones que vinguin a gaudir de l'oci nocturn del nostre municipi,
Per altra banda, intentar que respectin el descans enveïnal i, per últim, garantir la seguretat dels usos ovells de les vies de circulació que tenim al municipi. Reforçaran les patrulles a peu durant tota la nit i seran presents a les entrades i sortides de platja d'Aro. El dispositiu estarà actiu entre la una de la matinada i les nou del matí. Volen donar resposta ràpida a qualsevol incident, evitar possibles aldarulls i durant a terme controls d'alcoholèmia. La nit comporta un treball conjunt entre la policia local i els Mossos d'Esquadra.
Són conscients que és una nit festiva, però demanen responsabilitat als ciutadans per gaudir-la de forma segura. En general, a Catalunya les previsions d'afluència a bars, musicals i discoteques són elevades, tot i que la Federació Catalana de Locals d'Ocinoctur, la FECALON, alerta de la proliferació de festes il·legals que està frenant, diuen, la venda anticipada d'entrades en molts punts del territori.
Denuncien que bars, restaurants i fins i tot les administracions cedeixin equipaments públics per organitzar festes, incompleixin la normativa i perjudiquen el sector. Cristian Comtes, el president de la Federació de Locals d'Oci. Vegem que la venda anticipada es manté a les zones turístiques, però recent a la resta es ven menys perquè creiem que és per la proliferació de les festes ilegals.
Cap d'any s'està massificant una mica el que ja passa al dia a dia. Hi ha molts restaurants, hi ha moltes activitats recreatives sense autorització que es produeixen durant l'any, restaurants que fan de discoteques el diumenges per la tarda, restaurants que posen un disc jockey i ja es permet a la gent ballar sense control, quan això només es pot fer als locals de l'àmbit recreatiu musical, que són les discoteques i els bars musicals.
Els preus de les entrades als locals d'oci nocturn es mantindran estables aquesta nit i no pujaran respecte a l'any passat.
Cada any, i aquest no ha estat excepció, Barcelona s'omple de turistes que aprofiten les festes de Nadal per visitar la ciutat i la nit de cap d'any és el punt àlgid de les ocupacions hoteleres. Segons Apertur, els apartaments turístics de Barcelona han registrat una ocupació de fins al 90% durant els dies de Nadal, però preveuen arribar al 95% aquesta nit. Pere Sants.
Barcelona s'omple de turistes que aprofiten les festes de Nadal per visitar la ciutat. La nit de cap d'any és el punt àlgid de les ocupacions i alguns hotels fa setmanes que van penjar el cartell de complert. Enguany, a més, hi ha hagut un increment de reserves de barcelonins o gent que viuen a la ciutat i que volen sopar a l'hotel per veure l'espectacle de Plaça Espanya des de la terrassa. Alicia Serra és la directora comercial de l'hotel Catalonia Barcelona Plaça.
Gent de Barcelona ens demana venir aquí al sopar del 31 i a veure l'espectacle que es fa aquí a la Presa Espanya. Voy a estar acá en el hotel, la idea es poder subir a la terraza del hotel y poder disfrutarlo desde allí con mi familia. Els hotels del centre de la ciutat freguen una ocupació del 100%, és el cas de Barcelona a Catedral, com explica el seu director Àlex Vilallonga.
Estem gairebé al 90% tocant la nit de cap d'any que farem un 100% segur. Ens ha ajudat molt el tema dels festius, perquè clar, en dos dies festius la gent fa un pont de gairebé sis dies. També els restaurants es consoliden com una tendència a l'alça durant la nit de cap d'any i cada vegada més gent surt a menjar el raïm i rebre el nou any fora de casa.
On també s'ha penjat el cartell de gairebé complet és a la Val d'Aran, que frega el 100% d'ocupació fins divendres. I és que les condicions hivernals, sobretot a l'estació d'esquí de Baqueira Beret, han afavorit la presència de reserves a última hora. Des del Gremi d'Hostaleria afirmen que aquesta temporada podria ser de rècord. Lleida Televisió, Alvaro Ordóñez.
Com és habitual per aquestes dates, el territori arenès atreu un gran número de visitants fins a la zona, però gràcies a les nevades caigudes els últims dies i, sobretot, el bon temps i climatologia òptima que hi ha a la zona, molts turistes s'han animat a última hora a apropar-se a la val i tancar l'any en aquest icònic espai. Fins ara l'ocupació se situava al voltant del 90% durant els primers dies de les festes de Nadal, però des del 30 de desembre els hotels han penjat el cartell de tot venut i tot el sector de la restauració celebra aquest bon moment perquè el client, sobretot nacional, té ganes de neu i de sortir a celebrar en família.
Carles Sigüenta, president del gremi d'Hostelaria Nanès. Cap d'any, que com bé sabeu, aquí sempre és una garantia. Ara mateix tenim ocupacions molt altes, que superen el 80% i la previsió és d'arribar al 100% de cara a les dates que van del 26 de desembre fins al dia 2 i 3.
Vaqueira Beret presenta unes condicions excepcionals, amb 139 quilòmetres esquiables, 107 pistes obertes, 36 arcadires en funcionament i amb uns gruixos de neu que van dels 50 fins als 80 centímetres amb una qualitat de neu pols. Des de les 7 i 20 del matí es podien veure llargues cues sortint des de Viella, un fet habitual en aquestes dates. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Un quart de tres en punt i atenció perquè el Vendrell ha estat la població afortunada aquest any al sorteig de la Grossa de Capdany. El primer premi ha recaigut en el número 1.379. Hem sabut fa pocs minuts.
Sí, està premiat amb 200.000 euros per bitllet i s'ha venut íntegrament al Vendrell. Repetim el número. Ha estat el 1.379-01379. Ha estat venut íntegrament el número 7 del carrer dels cafès d'aquesta població tarragonina. El segon premi ha estat pel número 92.574. Ha estat premiat amb 65.000 euros per bitllet i ha anat a parar a Santa Coloma de Cervelló i a Girona.
El 73.762 ha estat el tercer premi de la Grossa de Cap d'Any, que rep 30.000 euros per bitllet. El municipi afortunat ha estat Parets del Vallès i també s'ha venut a través d'internet. El sorteig ha repartit 8 grans premis que van dels 5.000 als 200.000 euros. Enguany s'havien posat a la venda 100.000 números amb un total de 35 sèries, 30 en format físic i 5 en format electrònic.
I ja que parlem de sort i abundància, el raïm és un dels indispensables aquesta nit i segurament el producte més buscat avui als mercats per aquells que han deixat les compres per última hora. Les bosses preparades continuen sent les més demandades, però amb una nova tendència que divideix opinions. Raïm amb llavor o sense? Ràdio El Vendrell, Guillem Lirà.
Els costums no canvien i com marca la tradició d'aquestes dates, la venda de raïm s'ha concentrat intensament en els últims dies de l'any. Enguany, però, emergeix una nova divisió d'opinions entre els consumidors, raïm amb llavor o sense llavor. I és que el raïm sense llavor guanya reptes sobretot entre aquells que busquen una manera més àgil de seguir la tradició de les 12 campanades, evitant ennuegades inoportunes i facilitant un ritme més còmode a l'hora de seguir les campanades.
És el cas de l'Agoreti Galufré, venedora al mercat municipal del Vendrell i que assegura que és l'opció més demandada entre els seus clients. L'he tingut sempre, però aquest any ja no n'he portat amb llavor. Ja no val la pena, la gent no el vol. Avui el que jo tenia 6,99, que és un preu bo per ser un raïm sense llavor i de bon gust. Tot i això, al Vendrell la tradició encara perdura amb força. Molts defensors del raïm amb llavor, el de tota la vida, continuen apostant per aquesta opció.
Sí, jo em sembla que són més bones, tenen més sabor i trobo jo que no estan tractades, perquè si li treuen la llavor és perquè deuen haver-li fet alguna cosa química o alguna cosa. Potser no, però jo tinc aquest pensament. Més enllà del debat, el raïm continua sent una fruita altament valorada per les seves propietats nutricionals.
El Mercat de la Salut de Badalona també s'ha omplert aquest matí per acabar de preparar el darrer àpat de l'any. Els plats estrella seran a base de pollastre, peix i fruits secs. Radio Ciutat de Badalona, Neus Aragall. El Mercat de la Salut ha viscut aquests dies una gran afluència de clients. Moltes persones busquen productes de primera qualitat a les diferents paradetes per preparar els àpats d'aquestes festes.
Para que esta data la uva de la delo, de Binapolo, de aquí de la zona. De fruita, lo que saben muy bien ha sido la fresa de huelva, muy buena, y la sirera. Los redondos de ternera, los canelones, las croquetas, así como también el cordero y el cabrito. Molta closca per Capdain, como hoy, molta closca y venta rápida, molta sarsuela, rap, llus y closca. Tenemos bastante faena, no nos podemos quejar, dado cómo está hoy el comercio,
Com que aquest Nadal ha caigut entre setmana, molta gent no s'ha anat de vacances i s'ha quedat al barri. Per aquest motiu, els paradistes del mercat de la salut han notat un increment notable dels visitants, tant de clients habituals com de gent que compra especialment per Nadal productes de qualitat com la carn o el marisc.
I qui també ha estat protagonista aquest matí a molts pobles i ciutats és l'home dels nassos, que com cada 31 de desembre l'hem vist passejar per places i carrers. A Valls l'ha seguit el nostre company, David Prats. David.
L'home dels nassos, muntat en un carruatge i acompanyat pels dos macers, ha sortit puntualment a les 12 del migdia des de la plaça del Blat per recórrer els principals carrers i places. Enguany la música per amenitzar la seva sortida l'han posat els components de la xaranga en garbó. L'agrupació cultural La Pessigolla és l'entitat que s'encarrega de fer-lo sortir des de fa 15 anys avall. El seu president, Sergi Iglesias, ha afirmat que és un personatge molt esperat pels més petits de la casa.
amb l'amor dels nassos, que recorre els carrers l'últim dia de l'any, i és aquest personatge tradicional i popular que té tants nassos com dies li queden a l'any. És un personatge molt esperant, i cada any són més els nens i les nenes que s'apleguen a rebre'l. Un cop completat el recorregut, l'home dels nassos ha tornat a la plaça del blat i ha pujat al balcó de l'Ajuntament. Des d'aquest punt ha saludat a tothom i ha efectuat la tradicional pluja de caramels per acomiadar-se fins l'any vinent.
I parlant de tradicions nostrades, atenció perquè 12 imatges castelleres escollides per votació popular es convertiran en les 12 campanades en el programa especial de Capdany que la xarxa emetrà aquesta nit. El programa conduït per Aina Mallol i Carles Cortés vol ser una alternativa audiovisual per donar la benvinguda al 2026 amb el món casteller com a fil conductor. El copresentador del programa especial Campanades Capdany
Fem l'aleta, Carles Cortés ha destacat que es tracta d'una proposta de contingut basat en la participació de la gent. Hi ha cares, hi ha somriures, hi ha detallets, hi ha posicions castelleres, hi ha una miqueta de tot. I la tria, per mi això és el més important, l'ha fet la gent, perquè és qui ha votat en definitiva les campanades, i jo crec que aquesta és la gran aposta de la xarxa en guany per les campanades. No és tan una aposta estètica com una aposta de contingut, i crec que això...
Serà interessant de veure, a veure com acaba quedant tot plegat. Uns minuts abans de l'emissió d'aquest programa especial, les televisions locals i la seva plataforma emetran el resum de l'any 2025. L'1 de gener, les televisions locals donaran la benvinguda el 26 amb el concert a càrrec de l'Orquestra Terres de Marca, l'espectacle de teatre Nena A. La xarxa de comunicació local.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions. Notícies en xarxa. Edició migdia.
A Tarragona avui ha entrat en vigor la zona de baixes emissions amb un període d'adaptació que s'allargarà fins a finals del 2027. Durant el primer any de desplegament afectarà únicament els vehicles de fora de la ciutat que no disposin de dispositiu ambiental. Ràdio Ciutat de Tarragona, Eduard París.
La zona de baixes emissions afectarà d'entrada els vehicles que no estiguin domiciliats a Tarragona i que per les seves característiques no disposin d'etiquet ambiental i caldrà respectar-la als dies laborables de dilluns a divendres de 7 del matí a 7 de la tarda. Sònia Horts és la consellera de mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona. Jo crec que sigui per la normativa europea. Nosaltres el que estem fent és fer-ho fàcil per les ciutadans i ciutadanes tant de Tarragona com de fora.
L'àrea delimitada inclou els carrers dins del perímetre format per l'Avinguda Vidal i Barraquer, l'Avinguda Argentina, l'Avinguda Catalunya, el carrer Reina Maria Cristina, el passeig Torroja, el passeig Sant Antoni, el Via Albraian, el passeig d'Espanya, el carrer Comerç i el Moll de Costa. Per la seva banda, les vies perimetrals no tenen restriccions. D'altra banda, hi ha previstes una sèrie d'excepcions amb les quals es podrà sol·licitar un permís entre aquestes.
Hi ha les persones amb mobilitat reduïda, amb rendes baixes, vehicles històrics o vehicles professionals. També es podran atorgar fins a 12 autoritzacions anuals per a aquells casos que no compleixin cap requisit. I a Lleida, Fèlix Larrosa ha perdut la qüestió de confiança en el ple d'aquest matí i el pressupost per al 2026 quedarà aprovat el pròxim mes si l'oposició no presenta cap candidat alternatiu. El govern municipal defensa els comptes presentats mentre que l'oposició critica manca de consens.
En un ple marcat pels retrets de l'oposició cap al govern i la defensa aferrissada de l'equip socialista als pressupostos presentats, l'alcalde La Rosa ha perdut la qüestió de confiança convocada després de tombar-se els pressupostos per 18 vegades en contra i 9 a favor. Durant el debat, el socialista reivindica l'ètica i l'entesa per buscar el bé comú per part de l'equip de govern en aquest sentit ha arengat la seva voluntat de convertir la política en una eina útil. Jo també faré aquesta reflexió amb serenor i amb exigència.
I el febrer la compartiré amb la ciutat amb la claretat i el respecte que mereix. Mentrestant, fer el que sempre he fet i el que toca fer ara, més que mai, és continuar treballant incansablement. Perquè davant del no a tot cal projecte, davant de l'odi cal dignitat, davant de l'amenaça cal serenor i davant del cansament col·lectiu cal tornar a donar sentit a la política.
Ara s'obre un termini d'un mes perquè l'oposició presenti un nou candidat per fer la moció de censura i, si no, per esperar els pressupostos quedaran aprovats i l'alcalde ratificat.
I abans dels esports, un apunt sobre el sector primari és que Agricultura obre avui les línies d'ajuts per protegir els conreus contra la fauna cinegètica. Els diners podran servir per instal·lar mesures de protecció als conreus com tanques, comprar dispositius amplificadors de llum per la caça nocturna, munició o per contractar serveis privats per al control de les espècies cinegètiques. El govern destinarà més de 2 milions d'euros als ajuts que van fins als 50.000 euros per beneficiar-hi en funció del tipus, ja que hi ha 4 línies diferents. I ara sí, els esports.
Fins demà.
Amb derrotes també del màxim Enresa i del Joventut. Els primers es van endur un correctiu a la pista de la Poel de Jerusalem, on van perdre de 36 punts, 105 a 69. En el cas de la Penya, va ser a la pista de l'Unicaja de 22 punts, 105 a 83, i es complica la classificació per a la Copa del Rei. Xavi Ballesteros, Ràdio Ciutat de Badalona.
En un partit on els verd i negres es van desinflar de forma preocupant, a la segona meitat, la baixa de Ricky Rubio amb molèsties físiques no serveix d'excusa per un equip amb més arguments. La manca d'intensitat i de concentració en diferents fases del match va ser preocupant i l'encera en el triple de l'Unicaja va ser una llosa massa gran. El que em preocupa a mi, de veritat, un moment que ens han superat i aquesta bola de...
De neu, aquest efecte que ens ha revolcat i hem desaparegut. O no hem tingut la personalitat i la consistència que hem tingut en altres partits quan les coses han anat malament i això és el que en l'últim quart ha fet que perdéssim una diferència de molts punts d'un rival que pensem que és un molt bon equip, que ha fet un bon partit però que hem d'estar més a prop per tot el que vindrà i perquè realment pensem que podem estar més a prop.
Sense nets per l'alimentació, el dissabte el Juventut torna a jugar i ho farà el Palau Olímpic contra el Trenife de Marcelinho Huertas. Un rival directe en la lluita per la Copa de Rei. A la Lliga femenina endés, en canvi, l'Uni Girona es va endur la victòria a la pista del Gran Canària per 67 a 93 i es referma com a líder amb el Saragossa. Gràcies, Janire Callut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Fem una petita pausa, però tornem de seguida. Fins ara.
La xarxa de comunicació local.
Que salti-ho, tastar productes locals, trobar els regals més originals, passejar pels mercats, gaudir dels llums. Viu la màgia de Nadal sense anar més lluny. Descobreix-ne més a Barcelona.es.molmes.cat.bar Nadal. Diputació de Barcelona. Vas patir per amor. Era tan bonic el vincle. Després és com et tracta aquella persona. Hi ha moments que m'han fet sentir això. No era culpa seva.
L'amor, la pressió estètica, l'assetjament, l'addicció al mòbil... Adolescents parlen sense filtres dels grans temes que els preocupen al podcast L'Hora del Pati. Un programa conduït pel professor i escriptor Christian Ulider. Escolta'l a la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més.
La màgia del Nadal ja fa dies que s'escampa i ens embolcalla. Per molt que ho intenteu, no en podreu escapar. Així que us recomano deixar-vos endur i formar-ne part. Una bona manera és fer parada al Parc de Nadal de Martorell.
Més de 20.000 metres quadrats decorats i il·luminats. Figures gegants, jocs de llums... Una fantasia feta a realitat. La trobareu en concret al Baix Llobregat, al Parc de Nadal de la Sínia de Martorell. Fins al 6 de gener aquest espai es transforma en un recorregut màgic i nadalenc ple d'històries.
Hi podeu accedir cada dia a partir de les 6 de la tarda i fins a les 2 de la matinada. I si encara voleu més emocions fortes, podeu visitar el Palau Màgic, on el Patja Viu Viu i la Fada Estel preparen la Cavalcada de Reis. Per això hi trobareu l'oficina del Correu Reial,
que és essencial perquè la informació arribi correctament a Ses Majestats, al Laboratori dels Desitjos o al Magatzem dels Regals. Aneu-hi amb temps perquè aquest recorregut és teatralitzat i podreu interactuar amb tots els protagonistes d'aquest univers. Fins al 5 de gener, Palau Màgic del Patja Viu-Viu de Martorell i fins al dia 6, el Parc de Nadal. Més informació a martorell.cat
La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Catalunya es prepara per celebrar la nit de cap d'any. Em vaig a l'escala amb uns amics i ho celebrarem junts. El passarem a casa amb el pare perquè tinc el pare molt gran. En família. Estem cada any més o menys. Sopar amb la família i sortir de festa després. Jo a treballar. Per un sopar amb la meva família i després sortiré pel poble amb els meus amics. Me voy con 18 amigas a celebrar mi cumpleaños.
Més enllà de les celebracions familiars, municipis i cossos policials treballen per garantir que les rebelles i festes multitudinàries es puguin celebrar amb seguretat. Una de les festes de Cap d'Any que plegarà més gent és la de Barcelona, que se celebra a l'Avinguda de Maria Cristina. El metro funcionarà tota la nit de manera ininterrompuda. Un altre punt calent de la nit seran les discoteques d'arreu. En les zones de més afluència es reforçarà la presència policial.
És dimecres 31 de desembre, últim dia de l'any, i ja tenim la grossa. El primer premi ha estat pel número 1.379. Està premiat amb 200.000 euros per bitllet i ha anat a parar al Vendrell. De seguida connectarem amb els companys de ràdio Vendrell, que ja són a les portes de l'establiment on s'ha venut íntegrament. El segon premi ha recaigut en el número 92.574, premiat amb 65.000 euros per bitllet i ha anat a parar a Santa Coloma de Cervelló i a Girona.
Més qüestions. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larossa, perd la qüestió de confiança. Ha rebut 18 vots contraris tots els de l'oposició i només hi han votat a favor els nous regidors de l'equip del govern del PSC. Com que no hi ha majories alternatives, els comptes quedaran aprovats l'any que ve i l'alcalde ratificat.
12 imatges castelleres escollides per votació popular es convertiran en les 12 campanades en el programa especial de Cap d'Any que aquesta casa, la xarxa, emetrà aquesta nit. El programa, conduït per Aina Mallol i Carles Cortés, vol ser una alternativa audiovisual per donar la benvinguda al 2026 amb el món casteller com a fil conductor.
En esports, Janire Gallut, dolorosa derrota del Barça a l'Eurolliga en l'últim partit de l'any. Els blaugranes van veure com el món a cua saltava el Palau. 74-90, volíem dir, prenent-los també. La quarta plaça, el tècnic Xavi Pascual va ser expulsat per doble tècnica en un partit on el seu equip va anar sempre a remolc.
Fret i boira per les pròximes hores. Lluís Mipérez, bon dia. Bon dia. Una situació que està sent tranquil·la aquest dia de Sant Silvestre. Ara bé, déu-n'hi-do una altra vegada als núvols baixos, el pastís i la catifa de boira que tenim a moltes comarques interiors i que, de fet, ha de persistir en alguns racons de l'altiplà central, arribant fins al sud del Berguedà, fins a la comarca d'Osona, el Mollanès. En aquests indrets ha de fer un bon fred perquè la temperatura...
No podrà escalfar, ja que aquest sol serà gairebé absent. També s'aniran passejant alguns núvols per les comarques metropolitanes, no gaire importants ja, per tant, no esperem que hi plogui. I les boires que tenim al Pla de Lleida s'acabaran aixecant. Però ja diem, l'ambient serà força fred, allà on faci sol...
no passarem gaire dels 12-13 graus de màxima. Atenció a la nit de cap d'any, serà freda, amb moltes gelades, fregant la costa i tot. Per tant, el dia 1 de gener al matí despertarem sota zero a moltes comarques i una altra vegada amb sol o boires. Ho anirem seguint a la xarxa. Al control de so avui, Francesc Avila, us parlem Mont Carvajal i Sònia Kerr. Notícies en xarxa, edició migdia.
Catalunya es prepara per aquesta nit de cap d'any i ho fa amb diversos dispositius policials per tal de garantir la convivència i la seguretat durant les múltiples celebracions i rebelles que es fan arreu. El dispositiu més destacat serà Barcelona, amb reforç de presència policial, neteja i transport públic. En altres capitals com Lleida, la paeria destinarà 42 agents de la Guàrdia Urbana al dispositiu i també s'habilitaran 3 línies d'autobuses nocturnes gratuïtes i una nova línia especial. David Amador.
El dispositiu a la capital catalana està centrat a la zona de l'Avinguda Maria Cristina. Milers de persones donaran la benvinguda al 2026 amb un espectacle de pirotècnia, drons i música. Hi haurà quatre controls d'accés que s'habilitaran entre les dues torres venecianes, a més de detectors de metalls. També la Guàrdia Urbana i Protecció Civil activaran altres drons de seguretat.
El metro funcionarà tota la nit amb reforç de la freqüència de pas de les línies 1, 2, 3, 4 i 5. Per prevenir les violències masclistes i LGTBI fòbiques es repetirà la posada en marxa d'itineraris segurs i patrullatges més proactius. Per facilitar la tornada a la normalitat després de la festa, l'Ajuntament de Barcelona reforçarà el servei de neteja amb un total de 121 efectius i més de 55 vehicles.
En altres capitals, com Lleida, la paeria destinarà 42 agents de la Guàrdia Urbana. A banda dels urbans, el dispositiu inclou 3 informadors d'autobusos, 6 persones als punts lila itinerants, una psicòloga i una coordinadora en el marc de la campanya Mil Ulls. Ho explica Carme Valls, regidora de Bon Govern i Polítiques Feministes de l'Ajuntament de Lleida.
Tots estan formats en violència masclista, GLTB i fòbica, que s'encarregaran de donar informació a tota la zona alta, a Pardinyes i Cap Pont. A la capital del Sagrià, en aquesta nit de cap d'any, també s'habilitaran tres línies d'autobusos nocturnes gratuïtes a emparadar a demanda i una nova línia especial entre Ronda i la llotja.
A Girona el punt de reunió més gran serà la catedral, per això l'Ajuntament ha preparat també un ampli dispositiu policial a tota la zona.
La ciutat es prepara per celebrar el canvi d'any aquest vespre juntament amb un ampli dispositiu de seguretat de la mà de la policia municipal. En aquest sentit, està prevista la presència d'agents municipals en zones de celebració com durant les campanades a la catedral de Girona i durant la festa posterior. També amb controls d'alcoholèmia i drogues per a vehicles. Escoltem la regidora de Seguretat, Sílvia Liu.
Des de la policia municipal s'ha dissenyat un dispositiu de cap d'any i també d'entrada del nou any per assegurar que l'oci nocturn sobretot hi hagi presència policial en la catedral i en la festa posterior també es pugui fer amb la tranquil·litat que toca i evidentment garantir que tothom pugui tornar a casa amb els controls d'alcoholèmia i drogues que tenim programats a les sortides de la ciutat.
Tanmateix, l'Ajuntament ha programat també la celebració de les campanades amb un espectacle de la Bruixa de la Catedral i una celebració posterior amb DJI. A més, també ho faran els veïns i veïnes del barri de Sant Narcís des de la plaça de l'Assumpció, entre altres activitats en paral·lel als locals d'oci nocturn a la ciutat.
Tarragona tornarà a còmia d'aquest any a la plaça del Mercat amb rebella popular i les campanades del carilló, el so de l'emparito roca. A la ciutat, les discoteques i bars musicals han venut pràcticament totes les entrades per un cap d'any on no hi faltaran propostes alternatives com la de l'esplai, la grapadora. Tarragona Ràdio, Laia Tian Núñez.
La festa més multitudinària a Tarragona se celebra a l'aire lliure, a la plaça Cursini, on els tarragonins donaran la benvinguda el 2026 amb les campanades del carilló del Mercat Central, el so de l'emperito roca. A partir d'aquí, música en directe afecta sonor i de llum, i en definitiva, festa fins als 3 de la matinada. Montse Adán, regidora de comerç.
Celebrant aquest any amb el nostre carrilló perquè la gent l'espera, la gent torna a preguntar si tornem a celebrar aquest cap d'any. Hi haurà però propostes alternatives com la de l'esplai i la grapadora. Volen recollir diners per trobar un nou local i han pensat a més en organitzar un cap d'any pel jovent que no vol anar de discoteca.
Necessitem finançar-nos. I també vam veure que a Tarragona faltava una proposta, sobretot pel jovent, més assequible fora de les discoteques de la ciutat, amb entrada lliure.
discoteques com l'emblemàtica Tòtem amb 50 anys de vida al centre de la ciutat ja han venut totes les entrades des de fa dies. Una nit intensa i complicada que obliga a posar en funcionament tots els recursos municipals, especialment en zones de l'oci nocturn, on l'oci nocturn volíem dir i té un paper destacat, com és el cas de Lloret de Mar. Allà la policia local reforçarà la seva presència amb patrulles a peu de carrer i també controls a les entrades i sortides de la localitat. Televisió de Costa Brava, Joan Parareda, endavant.
Tota la policia local de Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró treballa la nit de cap d'any. Saben que el nucli és un dels punts de referència de l'oci nocturn al Baix Empordà i preparen un dispositiu especial per a una cobertura exhaustiva. El cap de la policia local, David Puertas, assenyala els seus tres objectius. Donar seguretat a aquelles persones que vinguin a gaudir de l'oci nocturn del nostre municipi
Per altra banda, intentar que respectin el descans enveïnal i, per últim, garantir la seguretat dels usuaris de les vies de circulació que tenim al municipi. Reforçaran les patrulles a peu durant tota la nit i seran presents a les entrades i sortides de platja d'Aro. El dispositiu estarà actiu entre la una de la matinada i les nou del matí. Volen donar resposta ràpida a qualsevol incident, evitar possibles aldarulls i durant a terme controls d'alcoholèmia. La nit comporta un treball conjunt entre la policia local i els Mossos d'Esquadra.
Són conscients que és una nit festiva, però demanen responsabilitat als ciutadans per gaudir-la de forma segura. El 25 de desembre, fum, fum, fum.
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
El Vendrell ha estat la població afortunada aquest any als sorteig de la Grossa de Capdany. El primer premi ha recaigut en el número 1.379. Està premiat amb 200.000 euros per bitllet i s'ha venut íntegrament al Vendrell. Ha estat venut al número 7 del carrer dels cafès. Allà hi tenim els nostres companys de Ràdio El Vendrell. Guillem Lira, bon dia. Quina és la imatge ara mateix?
Bon dia, doncs fa tot just uns moments s'han obert les primeres ampolles de cava aquí a l'estat número 3 del Vendrell, al carrer Als Cacets, que penseu que és un carrer molt cèntric, molt a tocar el Plaça Nova, és gairebé el centre central del Vendrell, és un número que s'ha venut íntegrament, especialment per una associació que demanava sempre aquest número,
I els propietaris ja han dit que està molt repartit. En total són 7 milions. Cada número està dotat amb 200.000 euros. Penseu que el número és el 1.379 i és el primer premi de...
La grossa de cap d'any d'enguany és la primera vegada que reparteixen un gran premi. Sempre havíem repartit premis petits i sempre havíem confiat en la grossa des que va començar fa 11 anys. La propietària és la Roser Sabater, està molt contenta ara mateix, no ens pot atendre perquè està atenent altres mitjans.
Però també s'ha de dedicar, ja han hagut els tres premis, els números 1.300... S'han de recordar que el 1.378 i el 1.380 també reberan 2.000 euros, les quatre últimes xifres 1.000 euros, les tres darreres 250 i les dues últimes 35 euros. Els bitllets acabats en 9, com el guanyador, recuperaran els 10 euros jugats.
Gràcies, Guillem Lira, de Ràdio El Vendrell, per aquesta última hora. Estàvem parlant del primer premi de la Grossa, el segon ha estat pel número 92.574. I està premiat amb 65.000 euros per bitllet i ha anat a parar a Santa Coloma de Cervelló i a Girona. A 73.762 ha estat el tercer premi de la Grossa de Capdany que rep 30.000 euros per bitllet. El municipi afortunat ha estat Parets del Vallès i també s'ha venut a través d'internet.
El sorteig ha repartit 8 grans premis que van dels 5.000 als 200.000 euros. Enguany s'havien posat a la venda 100.000 números amb un total de 35 sèries, 30 en format físic i 5 en format electrònic.
Com cada any, i aquest no ha estat excepció, Barcelona s'omple de turistes que aprofiten les festes de Nadal per visitar la ciutat i la nit de cap d'any és el punt àlgid de les ocupacions hoteleres. Segons Apertur, els apartaments turístics de Barcelona han registrat una ocupació de fins al 90% durant els dies de Nadal, però preveuen arribar al 95% aquesta nit. Pere Sants.
Barcelona s'omple de turistes que aprofiten les festes de Nadal per visitar la ciutat. La nit de cap d'any és el punt àlgid de les ocupacions i alguns hotels fa setmanes que van penjar el cartell de complert. Enguany, a més, hi ha hagut un increment de reserves de barcelonins o gent que viuen a la ciutat i que volen sopar a l'hotel per veure l'espectacle de Plaça Espanya des de la terrassa. Alicia Serra és la directora comercial de l'hotel Catalonia Barcelona Plaça.
La gent de Barcelona ens demana venir aquí al sopar del 31 i a veure l'espectacle que es fa aquí a la Presa Espanya. Voy a estar acá en el hotel. La idea es poder subir a la terraza del hotel y poder disfrutarlo desde allí con mi familia.
Els hotels del centre de la ciutat freguen una ocupació del 100%, és el cas de Barcelona a Catedral, com explica el seu director, Àlex Vilallonga. Estem gairebé al 90%, tocant la nit de cap d'any que farem un 100%, segur. Ens ha ajudat molt el tema dels festius, perquè clar, amb dos dies festius la gent fa un pont de gairebé sis dies.
També els restaurants es consoliden com una tendència a l'alça durant la nit de cap d'any, i cada vegada més gent surt a menjar el raïm i rebre el nou any fora de casa. On també s'ha penjat el cartell de gairebé complet és a la Val d'Aran, que frega el 100% d'ocupació fins divendres, i és que les condicions hivernals, sobretot a l'estació d'esquí de Baqueira Beret, han afavorit la presència de reserves a última hora a la zona. Des del Gremi afirmen que aquesta temporada podria ser de rècord. Lleida Televisió, Álvaro Ordóñez, endavant.
Com és habitual per aquestes dates, el territori aranès atreu un gran número de visitants fins a la zona, però gràcies a les nevades caigudes els últims dies i, sobretot, el bon temps i climatologia òptima que hi ha a la zona, molts turistes s'han animat a última hora a apropar-se a la bala i tancar l'any en aquest icònic espai. Fins ara l'ocupació se situava al voltant del 90% durant els primers dies de les festes de Nadal, però des del 30 de desembre els hotels han penjat el cartell de tot venut i tot el sector de la restauració celebra aquest bon moment perquè el client, sobretot nacional, té ganes de neu i de sortir a celebrar en família.
Carles Siguenta, president del gremi d'Hostelariana Nes. Cap d'any, que com bé sabeu, aquí sempre és una garantia. Ara mateix tenim ocupacions molt altes, que superen el 80% i la previsió és d'arribar al 100% de cara a les dates que van del 26 de desembre fins al dia 2 i 3.
Vaqueria Beret presenta unes condicions excepcionals, amb 139 quilòmetres esquiables, 107 pistes obertes, 36 tercadires en funcionament i amb uns gruixos de neu que van dels 50 fins als 80 centímetres amb una qualitat de neu pols. Des de les 7 i 20 del mateix es podien veure llargues cues sortint des de Viella, un fet habitual en aquestes dates.
12 imatges castelleres escollides per votació popular es convertiran en les 12 campanades en el programa especial de Cap d'Any que la xarxa, aquesta casa, émetrà aquesta nit. El programa està conduït per Aina Mallol i Carles Cortés i vol ser una alternativa audiovisual per donar la benvinguda al 2026 amb el món casteller com a fil conductor. El copresentador del programa especial Campanades Cap d'Any Fem la Leta, Carles Cortés, ha destacat que es tracta d'una proposta de contingut basat en la participació de la gent.
Hi ha cares, hi ha somriures, hi ha detallets, hi ha posicions castelleres, hi ha una miqueta de tot. I la tria, per mi això és el més important, l'ha fet la gent, perquè és qui ha votat en definitiva les campanades, i jo crec que aquesta és la gran aposta de la xarxa en guany per les campanades. No és tan una aposta estètica com una aposta de contingut, i crec que això serà interessant de veure, a veure com acaba quedant tot plegat.
Uns minuts abans de l'emissió d'aquest programa especial, les televisions locals i la seva plataforma emetran el resum de l'any 2025. I l'1 de gener demà, les televisions locals rebran el 2026 amb el concert a càrrec de l'orquestra Terres de Marca i l'espectacle de teatre Nena A.
I BTV donarà la benvinguda al 2026 amb un programa especial en directe des de l'avenguda de la reina Maria Cristina, l'escenari principal de la celebració de Cap d'Any. El programa començarà sobre dos quarts de 12 i estarà conduït per Candela Figueres i Anna Priscila Magriñà, que acompanyaran els espectadors en l'últim tram de l'any amb un especial festiu i divertit. La retransmissió inclourà l'espectacle musical dirigit per l'artista Marc Parrot,
amenitzat amb focs artificials, drons, la font màgica i, finalment, amb les 12 campanades. I per les ràdios locals, a partir de dos quarts de 12 comença A punt de festa, un programa amb música i curiositats sobre el canvi d'any per donar pas al 2026. Està presentat per Didac Boza i Anna Morgadas i amb el disseny sonor d'Ivan López.
El programa explica tradicions i supersticions de casa nostra i d'arreu del món a l'hora de canviar l'any i inclou música de festa de grups com els Amics de les Arts, Antonia Font, Moixca o els Catarres. Doncs per començar l'any amb bon peu, hi ha qui ho aposta tot, el vermell. La roba interior, si més no, ha de ser d'aquest color i això fa que els comerços notin un augment en la venda d'aquestes peces durant tot el mes de desembre. Ho han pogut comprovar els companys de Ràdio Ciutat de Badalona. Sergi Cruzells.
A la botiga d'ahir en Seria Can Gali des de fa diverses setmanes ha incrementat la demanda de roba interior vermella, tant en homes com en dones de totes les edats. El perfil de persona que ho busca és ampli i l'estoc es va esgotar abans de Nadal, però han aconseguit renovar les existències per als despistats que ho han deixat fins a l'últim dia. Escoltem la Cristina Calvo, propietària de la botiga Can Gali, i alguns dels seus clients. La gent compra per regalar.
I a vegades la mateixa persona que compra per regalar, tampoc per ell mateix no es compra. Compren pels altres, no? A vegades li diem, bueno, i per tu no vols una calceta? Vale, llavors a vegades se la compren, si no, pues bueno, espera que regalin. No s'ha fet tota la vida, ni aixem que no ho fan, i a mi m'agrada fer-ho, i sembla que no, pues em porta una miqueta de sort. És una tradició com una altra, i jo crec que les tradicions no es tenen que perdre.
El tipus de peces que més es venen són els cotons. A més, en alguns països sud-americans tenen com a tradició vestir amb roba interior groga, un símbol que es relaciona amb la prosperitat econòmica i la bona fortuna.
El 2026 començarem actualitzacions tarifàries i de preus en diversos sectors, tal com és habitual en cada canvi d'any. Les bonificacions del transport públic es mantindran, però els bitllets i abonaments experimentaran increments d'entre el 3,5% i el 9,4%.
Els viatges i els serveis de taxi també s'encadiran, així com les tarifes aeroportuàries que podríem veure reflectides en el preu final dels bitllets d'avió. Del cistell de la compra caldrà estar pendent, sobretot, del preu dels ous. Pel que fa a ingressos, les pensions s'actualitzaran amb l'IPC i els salaris dels funcionaris també pujaran, mentre que el salari mínim interprofessional començarà l'any prorrogat a l'espera d'un acord amb els agents socials.
A Lleida, Fèlix Larrosa ha perdut la qüestió de confiança en el ple d'aquest matí i el pressupost per al 2026 quedarà aprovat el pròxim mes. El govern municipal defensa els comptes presentats mentre que l'oposició critica manca de consens. UAU, Lleida Ràdio, Judit Castellà.
En un ple marcat pels retrets de l'oposició cap al govern i la defensa aferrissada de l'equip socialista als pressupostos presentats, l'alcalde La Rosa ha perdut la qüestió de confiança convocada després de tombar-se els pressupostos per 18 vegades en contra i 9 a favor. Durant el debat, el socialista reivindica l'ètica i l'entesa per buscar el bé comú per part de l'equip de govern en aquest sentit, ha arengat la seva voluntat de convertir la política en una eina útil. Jo també faré aquesta reflexió amb serenor i amb exigència.
I el febrer la compartiré amb la ciutat amb la claretat i el respecte que mereix. Mentrestant, fer el que sempre he fet i el que toca fer ara, més que mai, és continuar treballant incansablement. Perquè davant del no a tot cal projecte. Davant de l'odi cal dignitat. Davant de l'amenaça cal serenor. I davant del cansament col·lectiu cal tornar a donar sentit a la política.
Ara s'obre un termini d'un mes perquè l'oposició presenta un nou candidat per fer la moció de censura i, si no, per esperar els pressupostos quedaran aprovats i l'alcalde ratificat. Nou minuts, ja arribem al punt de les tres. És moment de repassar altres notícies del dia.
Agricultura obre les línies d'ajuts per protegir els conreus contra la fauna cinegètica. Els diners podran servir per instal·lar mesures de protecció als conreus, com tanques, comprar dispositius amplificadors de llum per la caça nocturna, munició o per contractar serveis privats per al control de les espècies cinegètiques. El govern destinarà més de 2 milions d'euros als ajuts, que van fins als 50.000 euros per beneficiar-hi en funció del tipus, ja que hi ha 4 línies diferents.
En clau internacional, Bulgària adopta l'euro a partir de demà i amplia d'aquesta manera la moneda única a 21 països. Això suposa que més de 357 milions de ciutadans compartiran la divisa comuna. Tot i això, la Comissió Europea puntualitza que el canvi de la moneda única serà gradual i que amb dues divises conviuran durant un mes. Brussel·la reconeix que l'entrada de Bulgària és una fita important per al país, però també per la història de l'euro i la Unió Europea.
I un apunt en successos, i és que sis ferits i set evacuats per l'incendi en un edifici de Figueres. Les causes del foc encara es desconeixen. Els bombers han rebut l'avís a quarts de cinc per un foc en un bloc de cinc plantes al carrer de Tapís de la capital de l'Alt Empordà. El sistema d'emergències mèdiques ha traslladat una de les persones ferides a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per cremades a la cara.
La resta han estat traslladats a l'Hospital de Figueres per inhalació de fum i un d'ells, a més, per fractura de cama ensaltat del quart al tercer pis per escapar-se del foc, segons informen fons municipals.
Per la cultura.
El nostre amor té tan valor que no té prou. Brindem per les persones que han deixat petjada pel dia que ens va portar molt la nostra mare. Sort de tu, del que és gràcies. Ha estat una de les cançons en català més escoltades d'aquest 2025 i, de fet, el grup Osonen serà també protagonista d'aquest any que encetarem perquè s'acomiadarà del seu públic. Un còmiat amb quatre concerts a l'octubre davant de 220.000 persones i pels quals ja s'han exaurit totes les entrades.
Sí, els osonencs van batre en guany tots els rècords, exaurint en pocs minuts totes les localitats dels quatre concerts que han programat per acomiadar-se a l'Estadi Olímpic de Barcelona. El dilluns 5, dimecres 7, divendres 9 i dissabte 10 d'octubre de l'any que comença just demà, Oques Grasses passarà a la història de la música contemporània. Sense entendre res, el pes que tinc de volar.
Comença un dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Doncs amb boques gràcies, arribant als esports.
Que ens porta Janire Gallut. Bon dia, Janire. Dolorosa derrota del Barça a l'Euroliga, l'últim partit de l'any. Els blaugranes van veure com el món aquassaltava el Palau, 74-90, prenent-los també la quarta plaça. La classificació i el tècnic Xavi Pasqual va ser expulsat per doble tècnica en un partit on el seu equip va anar sempre a remolc. Mal vespre pel bàsquet català, amb derrotes també de màxima enresa i joventut.
Els primers es van endur un correctiu a la pista de la Poel de Jerusalem, de 36 punts, 105 a 69. Van perdre els bagencs. En el cas de la penya va ser a la pista de l'Unicaja, de 22 punts, 105 a 83, i es complica la classificació per a la Copa del Rei. A la Lliga Femeninandès, en canvi, l'Uni Girona es van dur la victòria a la pista del Gran Canària, 67 a 93. Saïts Bay, Girona FM.
L'Espar Girona acomiadarà l'any al capdavant de la Lliga Femenina Endesa després de la victòria d'ahir a la tarda a la pista del Gran Canària per un contundent 67 a 93. Un triomf que, sumat al del Casa de Montsaragossa a València, deixa gironines i aragoneses soles al cim de la classificació. A les Palmes, una pista habitualment incòmoda, l'Uni va marcar diferències des del primer quart. Domini del rebot i gairebé totes les jugadores anotant. Escoltem Roberto Íñiguez, tècnic de l'equip. Ha sido un partido duro, ha sido un partido.
En clau de club, també cal destacar que Laia Palau deixa el cos tècnic del primer equip per problemes físics amb l'agraïment de l'entitat per la seva trajectòria i compromís amb l'Uni Girona.
I acabarem amb la popular cursa de Sant Silvestre, que aquest any a Reus celebra la 17a edició, la nova ràdio Laura Navarro.
L'Ajuntament d'Altafulla... La Fira Centre Comercial tornarà a ser l'escenari de la sortida i l'arribada de la 17a cursa de Sant Silvestre de Reus, que se celebrarà aquest 31 de desembre a un quart de sis de la tarda. L'última cita esportiva de l'any s'ha consolidat com un clàssic obert a tot tipus de corredors, molts d'ells amb disfresses nadalenques en un ambient festiu i familiar. La cursa principal tindrà un recorregut de 5 quilòmetres pels carrers del centre de la ciutat. La trobada també comptarà amb la Sansi Kids,
una cursa pensada per a nenes i nens d'entre 7 a 12 anys, en part del recorregut per dins del centre comercial com a principal novetat. L'acte organitzat per la Regidoria d'Esports i Salut de l'Ajuntament de Reus comptarà amb obsequis per als primers classificats. Amb la Sant Silvestre de Reus tanquem l'actualitat esportiva. Doncs una mica més de 3 minuts i arribem al punt de les 3. Nosaltres ho deixem aquí, que tingueu una bona entrada el 2026 i feliç any nou. Ens retrobem divendres amb més actualitat.
Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena Rondalles. Els habitants d'un poble marcats per la tragèdia decideixen crear un grup de música tradicional. També arriba Abuela Tremenda, un film familiar protagonitzat per una àvia poc ortodoxa. I els aficionats al thriller gaudiran de allò més amb l'assistenta. Llevamos dos años parados.
¿En cuanto hay que esperar? ¿No pensáis que esto puede ayudarnos a todos? Si algo tiene la rondalla es la sensación de comunidad de todos a una. Igual no es el momento. Si ganamos el concurso, el dinero puede ir a los familiares de las víctimas. Si ganamos, dice.
A Rondalles, dos anys després del naufragi d'un vaixell pesquer que va sacsejar un poble gallec, els habitants decideixen que ja és hora de recuperar la il·lusió i deixar enrere el dol. Per això, tornen a unir-se per posar en marxa la Rondalla, una agrupació de música tradicional en la qual participen des de nens fins ancians, amb la intenció de competir en un concurs contra els pobles veïns.
¿Desde cuándo estáis liados? ¿Desde antes o después de lo de papá? ¿Y qué quieres? ¿Que no rehaga mi vida? Ojalá pudiéramos volver atrás las tres juntas con papá. ¡Esta es mi abuela! Venga, chicos, ¡que nos vamos! No hay cinturones de seguridad. Tranquilo, que no vamos a colisionar.
Seguridad total. Abuela tremenda és una pel·lícula familiar protagonitzada per la Toñi, una àvia que és un ànima lliure. Porta de cap la seva filla Daniela, però la neta, l'Alexia, la Dora. Per això, quan la Daniela s'emporta la nena a un retir rural de la seva empresa, la Toñi no triga a presentar-se amb la caravana per passar el temps amb la seva neta. ¿Has estado en las fiestas de algún pueblo? No. Ya veréis el ambientazo. Mamá, por favor, que lo único que te pedí es que no me la ligaras.
A l'assistenta, una jove en passat complicat interpretada per l'actriu Sidney Sweeney, comença a treballar com a assistenta a la luxosa casa dels Winchester. A mesura que s'endinsa en la vida de la família, descobrirà secrets foscos que posaran en perill la seva seguretat. Però potser ja és massa tard.
Era un puta sàndwich.
Notícias en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Javier De Gea. Arriba el 31 de desembre i ho fa amb el sorteig de la Grossa de Cap d'Any, que ha portat alegries arreu de Catalunya. El 2025 es tancarà per la Porta Gran al Vendrell, on s'ha venut íntegrament el primer premi, el 1.379. Repetim el número 013679, premiat amb 200.000 euros per bitllet. El segon premi ha estat el número 92.574, 92574.
que està premiat amb 65.000 euros per bitllet i ha anat a parar a Santa Coloma de Cervelló i a Girona. El tercer premi, el 73.762 73762, que rep 30.000 euros per bitllet, ha caigut a Parets del Vallès i també s'ha venut a través d'internet. El sorteig ha repartit 8 grans premis que van des dels 5.000 euros als 200.000 euros. Enguany s'havien posat a la venda 100.000 números, amb un total de 35 sèries, 30 en format físic i 5 en format electrònic.
En general, a Catalunya les previsions d'afluència a bars, musicals i discoteques són elevades, tot i que la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn, la FECALON, alerta que la proliferació de festes il·legals està frenant la venda anticipada d'entrades en molts punts del territori. Denuncien que bars, restaurants i fins i tot les administracions, cedint equipaments públics per organitzar festes, incompleixen la normativa i perjudiquen el sector.
I en el capítol de successos, sis ferits i set evacuats per l'incendi en un edifici de Figueres. Les causes del foc encara es desconeixen. Els bombers han rebut l'avís a quarts de cinc per un foc en un bloc de cinc plantes al carrer de Tapís de la capital de l'Alt Empordà. El sistema d'emergències mèdiques ha traslladat una de les persones ferides a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per cremades a la cara.
La resta han estat traslladades a l'Hospital de Figueres per inhalació de fum i un d'ells, a més, per fractura de cama, ja que va saltar del quart pis al tercer pis per escapar-se del foc, segons informen fons municipals.
Passem a esports on els equips de bàsquet català no tancaran l'any de bona manera. L'Uni Girona va salvar els mobles a la tarda amb la victòria a la pista del Gran Canària, 67 a 93, que el situa co-líder, però el Barça a l'Eurolliga, el Baix i Manresa a l'Eurocup i el Joventut a la Lliga Endesa van perdre els seus partits.
Els blaugranes van veure com el Mónaco saltava el Palau, 74 al 90, prenent-nos també la quarta plaça de la classificació. El tècnic Xavi Pasqual va ser expulsat per doble tècnica. En un partit on el seu equip sempre va anar remolc. Els manresans van perdre contra el líder.
105 a 69, però es mantenen en zona de play-offs, mentre que els badalonins es compliquen la seva opció a la Copa del Rei després de perdre contra l'unicaja 105 a 83. Això és tot en notícies en xarxa, tornem en una hora. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? Que a tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690-832-149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Comença Arrela, el programa agrari Duau Ràdio. Una hora per conèixer no només tota l'actualitat en profunditat, sinó també tot allò que té a veure amb l'agricultura i la ramaderia. Un programa presentat i dirigit per Francesc Balanyà.
Molt bones a tots i a totes, benvinguts a una edició especial del programa Arrela, que, tal com us avançàvem la setmana passada, el que farà és tenir representants de cinc organitzacions agràries, de les cinc organitzacions agràries, per parlar de les qüestions més destacades dels sectors de l'agricultura. Això ens aportarà, per exemple, però no només, a abordar la manifestació, gran manifestació que vam haver fa uns dies a Brussel·les,
També l'aplaçament Cine Dia de la votació dels canals d'Urgell, els preus dels cereals i els reptes dels altres sectors de l'agricultura de cara a aquest 2026 que ha d'arribar com puguin ser Mercosur o fer front a aquest acord amb el Marroc. Tot plegat ens ocuparà el gruix d'aquest programa especial que comença ara mateix.
Els diferents tipus de cava es diferencien entre ells pel seu contingut de sucre i, per tant, el valor energètic dependrà del tipus de cava. Així, el brut natur és el que conté menys sucre, mentre que el dolç és el que conté més. A més, cal destacar el contingut de compostos fenòlics presentats al cava que aporten un efecte antioxidant. El consum moderat d'alcohol ajuda a controlar els nivells de colesterol. A més, afavoreix la circulació sanguínea a nivell coronari. I és que els productes catalans són salut.
Doncs som-hi, ens hi posem 51 minuts per endavant per abordar aquestes qüestions vinculades a l'agricultura. Per tant, si hi ha alguna cosa de ramaderia, doncs ja ho tractarem la setmana vinent, que en tenim força, que cal seguir abordant. Però, com dèiem la setmana passada, com dèiem també ara al sumari, el que volem és fer aquesta mirada, no tant
com ha estat el 2025, sinó quins són els reptes de cara a aquest 2026. Saludem ja els diferents responsables d'organitzacions agraris que tenim aquí amb nosaltres. El Jaume Gardenyes, responsable de sectors vegetals i cooperativisme d'Unió de Pagesos. Molt bones, bon dia. Bon dia.
Perdona, que no t'ho heu abertes el micròfon, ara sí? Bon dia. L'Esmeralda Roureda, presidenta de Jarca Lleida. Què tal? Com anem? Hola, bon dia. El Josep Lluís Esquer, membre del Consell Rector de la Federació Cooperativa i Agraris de Catalunya. Molt bones. Molt bon dia. Quant de temps, eh? Una setmana, eh? Una setmana.
I Jordi Ginestà, que s'estrena aquí a l'estudi, membre de l'executiva de Revolta Pagesa, Grami de la Pagesia. Benvingut, molt bones. Hola, bon dia. I que tenim moltes qüestions damunt la taula.
Allò que tinguem 51 minuts dóna sensació que dóna parar molt, però clar, si volem parlar de fruita dolça, fruita seca, arròs, cereals, ferratges, oli, hortalissa i temes estructurals, doncs ràpidament se'ns tirarà el temps a sobre. Jo volia començar per les qüestions que són una mica transversals, i ja ho apuntàvem la setmana passada, però també li dèiem, en aquell cas era amb el Javier Porroy de Joves de Jarc,
recullem aquesta gran mobilització històrica a Brussel·les de moltes organitzacions agràries de diferents estats de la Unió, fins a 40, amb molts tractors, amb molts pagesos vinguts de cada raconet del bel continent, dient bàsicament
Més, però bàsicament dues coses. Aquesta PAC no ens agrada bé, anem a creure'ns-la, reformuleu-la, i aquests acords de lliure comerç amb Mercosur al capdavant. Un Mercosur que sabíem poc després que s'ajornava l'assignatura oficial, uns 15 dies, ara es veu que està prevista per mitjans de gener.
Anem per parts d'aquesta PAC, perquè a mi l'últim que em va arribar era que s'havia presentat, perquè jo m'hi perdo amb els organismes europeus, a la comissió o a qui fos, que la van tirar endarrere, però tenim ja algun borrador, algunes idees de què pot dibuixar, què no ens agradi, sabem, i això gairebé no hauria de ser titular perquè passa en cada PAC, que ens baixen diners destinats, però què més en sabem d'aquesta nova PAC?
En principi, el que sabem és que retallen un 20% ja de començar. I després, en aquestes mobilitzacions que jo també hi vaig participar, el que vam veure després que ja va haver seroll, ja va haver molt seroll perquè hi havia molta gent, que sempre ens rebia el comissari d'agricultura, el senyor Hansen,
Però aquesta vegada ens van rebre quatre comissaris del Parlament Europeu. Perquè hi eren, hi havia el de comerç, el d'economia, el de medi ambient, que això ja te dona una mica del ceroll que hi va bé. I ens va rebre el Jaume Bernis, com a nostre representant que tenim a Brussel·les. I després de tots els parlaments que van fer, el que es va poder aconseguir és que
Ell ens va dir que no retallarien si s'aprovava Mercosur, perquè aquí el xantatge ve d'Alemanya. Alemanya necessita aprovar el Mercosur sí o sí, encara que el van aplaçar un mes. Ho necessita perquè la seva economia està per... Bueno, mai havia estat d'aquesta manera. I llavors el xantatge que fa és, aquests diners que ella fiqui a la PAC europea, si no se li aprova Mercosur, els retirarà. I és la que més aporta. Per això hi ha aquesta retallada del 20%.
Però el comissari Hansen ens va dir que augmentaria 1,5% la quota dels joves, que passi de l'1 al 2,5, i que en principi, al final, no hi hauria retallada si s'aprovava Mercosur. Això és el que ens va dir. I tu creus?
Jo no en crec res, no en crec res, perquè jo el que més greu me sap d'aquesta nova PAC és que a part del 20% que ens retallen, perquè al final, jo com a productora, al final el que voldria és guanyar-me la vida del que faig sense cap ajuda, perquè les ajudes cada vegada són menys i no ens serveixen per a res, només per fiscalitzar-nos i perquè tinguem una darrere que ens vigile.
Jo el que em sap més greu és que retallen un altre 20% els que passen de 20.000 euros de d'un de PAC.
Més de 20.000 euros te retallaran un 40%. Quan 100% ens ha dit sigueu competitius, augmenteu, sigueu professionals... Llavors ja no és el 20% primer, és el 20% segon. I nosaltres ens hem cregut una política que havíem de ser grans, que ens havíem de dimensionar, que havíem d'invertir, que havíem de ser eficients, que havíem de... de totes les coses que hem de fer. Perquè el que diu l'Esmeralda no és un tema menor, ho deia tothom.
Ho deia tothom. I al final, com més hem invertit, menys mos trauran. Llavors, jo això de Mercosur hi estem en contra totalment, però és que és un xantatge d'Alemanya i jo no sé el que passarà, perquè hem acabat l'any, doncs no port molt malament, degut a aquestes epidèmies. Llavors, hi haurà sectors que potser seran una oportunitat? Potser sí, no ho sé. No tinc la bola de cristall per sàpiguer el que passarà.
Però és que tampoc l'hauríem de tenir. Però jo me fa por, Mercosur, me fa por, perquè són competències deslleials. No juguem al mateix equip. No, no, absolutament. I dic que no hauríem de tenir aquesta bola de cristall perquè se suposa que a qualsevol lloc seriós, quan hi ha un canvi significatiu, doncs se fan estudis de l'impacte que allò suposa
I si hi són, com a mínim no se'ns ha ensenyat, no? Perquè s'havia reclamat moltes vegades diferents organitzacions. I escolta, què implicarà tot plegat? Quina davallada concreta hi haurà a la vedella? I deixa'm acabar de dir, perquè el que més por em fa encara és que sigui Espanya qui repartisca els diners als sectors que vulgui i Catalunya als sectors que vulgui. Ja després ja parlareu d'altres, perquè potser m'he passat de temps. Però això sí que me fa por. Perquè qui decidirà on dona diners? Que és una...
Què ens va passar per la sequera? El bobi no se li va donar ajuda, el bobi d'en Greix. Llavors, qui ho decidirà, això? Això és una de les novetats de la PAC, que es parla de si hi ha els dos pilars o no, i que siguin els mateixos estats qui directament atorguin els diners. Clar, la part positiva és que un pot fer, Jordi, la lectura de... Bé, pots afinar i anar-te'n a les especificitats del teu territori, el que pots potenciar o no.
També els que no ens llepem el dit...
Sabem el paper que juga Catalunya a nivell de l'Estat i el tipus d'agricultura en molts casos diferents que fem en altres punts de l'Estat. Pensa en l'oli, pensa en el vi. Aquí el 95% de vins que fem són denominació d'origen, és a dir, que certifiquen qualitat i territori. Amb l'oli, el verge extra té tres quarts del mateix. Pràcticament tot és verge extra. Ja veiem la interprofessional que té una forma humana
que promocioni l'oli verge extra per tant, clar, que passi per Espanya no sé si a la resta us deixi tranquils o no o sou més de que poden fer allò que realment afinaran o no us enfieu us agrada més el sistema d'abans Bé, pensa una cosa nosaltres tenim por al Mercosur però el que realment hauria de tindre por o pànic és el consumidor final
Perquè el que menjaran, el consumidor, són productes que no tindran cap garantia sanitària. No és el mateix com ara estem fent aquí. I del que ens sentíem nosaltres orgullosos, que ja ens està passant amb altres productes, però clar, ara dono la sensació que tot plegat s'accentue, no?
S'accentue perquè hi ha uns interessos esbiaixats que ens porten a una recentralització dels tipus d'ajut, i la PAC és un exemple. Només cal veure, avui en dia, en què està vigent, que la repartició dels ajuts, per exemple, en l'olivera, a Catalunya, donen uns 200 euros per hectàrea aproximadament, i Andalusia vora, 1.000.
Per tant, el greu és veu. I amb aquesta idea que tenen més recentralitzadora ens podem sortir bastant més afectats. Com m'explicava la companya, en la nova PAC ja sabem que hi ha una retallada significativa.
El Ricard Ramon, que hem parlat moltes vegades, és una persona que en teoria està molt al capdavant del tema aquest, ens diu que no patiguem massa, però hi ha interessos econòmics, entre altres, dels països que aporten més a la PAC, com ha comentat Alemanya, perquè els interessa fer córrer cotxes i indústria pesada i la contraprestació és obrir les portes en el tema sagrari i portar-nos producció d'allà. Espera, si m'agrada.
que potser cal dir-ho també en algun conreu concret pot ser inclús una oportunitat, però majoritàriament és una amenaça per nosaltres.
Jo el que et vull dir és que potser aconseguim una reivindicació històrica que fins ara, amb aquesta nova PAC, la reivindicació històrica és que s'abolixen els drets. Penseu que hi ha molts sectors que ens hem quedat exposos fins ara de la PAC, i ara la evolució dels drets, o que és el sector de fruita i horta, podrem entrar a ser...
Per sectors d'aquesta nova PAC, llavors també s'ha de veure tot. Vull dir, aquí estem parlant d'un 20%, ella ha parlat de Ricard Ramon, nosaltres també hem tingut diferents reunions amb ell, no serà un 20%, estem parlant del 4 al 6%, el que acabarem perdent. Vull dir, s'ha de sàpiguer els punts sobre ells, s'ha de sàpiguer tot ben detallat de com funciona la nova PAC. Estem en un període de transició, pensem que fins al 2027...
que s'acabarà de reformular aquesta nova pacta entre el 28. Vull dir, estem al principi de període, llavors sí que els diferents sindicats, els diferents entitats haurem de batallar perquè no acabem perdent drets adquirits de fa molts anys, però jo crec que
Estim temps pel davant i es pot lluitar perquè puguem tenir un millor PAC que ara. Però si ens agafem els antecedents, pregunto, eh? A partir de memòria em puc equivocar, però és que em dóna la sensació que cada vegada que reformem la PAC és el dia de la marmota. És a dir, arriben, et diuen que fotran una retallada brutal, protestem i passa això. No, no és un 20%, però acabes de ser un 5, un 10 i ja estem contents.
Em dóna la sensació que és part de l'estratègia. A mi. I així tothom content. Les organitzacions heu fet els deures, heu protestat, ens n'hem sortit, però cada any es va retallant. Em dóna la sensació.
en un món cada mes complex, en què la pagesia ha fet tot allò que, com molt bé deia ara l'Esmeralda, que s'ha demanat que et facin, i que en lloc d'estar al costat, doncs es foten patagada perquè fer-se gran, tindrà que haver més normatius d'anar-se animal, de drets dels treballadors, etcètera, etcètera. Que sí, que tots estem d'acord, encareix el producte i després te'l colen sense que t'enseguin quin impacte econòmic tindràs
Va si ho farien amb altres sectors, amb els cotxes elèctrics, bé que van frenar a la Xina i teníem aquells estudis publicadets, però amb l'agricultura no. Aquesta és la meva sensació, que no sé si compartiu. Jo ara, aquests dies, nosaltres teníem una reunió també amb el Ricard Ramon, que és un alt funcionari del Departament d'Agricultura, que seria el Departament d'Agricultura d'Europa,
I es van anul·lar. Se va anul·lar tot, van tancar tot. I nosaltres, l'únic accés que vam poder tenir és el CS. El Jaume ens va ensenyar perquè nosaltres finíem una visita. Però és que jo quan vaig veure tantes cadires i tanta gent que volta per allí i tants treballadors, jo és que si no ens entenem aquí que som quatre...
Allí 36 països, que la PAC té 85 anys d'història de la política agrària. Llavors, clar, hem anat ficant països, hem anat ficant gent...
Tenen uns interessos que juguen amb una altra lliga, ells, que nosaltres ni ens n'enterem. Vull dir, tot aquest tema mediambientalista que ha anat entrant, els lavis de pressió i tot això que fa tants anys que apreten, és culpa d'Europa, és culpa que han ficat diners i nosaltres no hem lluitat per això o no hem assabentat. I clar, és que no podem competir, és que no es poden entendre tanta gent, no sé quanta gent hi ha allí, però és impossible...
I clar, nosaltres com a... Això de la PAC, jo crec que al final ho hauríem de deixar estar. De veritat, sincerament. És que no ens servirà de res la PAC. El que hem de mirar és de ser competitius nosaltres, d'apretar, de ser més forts i quan hi hagi una cosa que no ens agrada, doncs apretar-los. I escolta, aquells estan allà perquè cobren i nosaltres els hem d'exigir
que faiguin tot el possible perquè l'agricultura i la pagesia continuïn, i la ramaderia, i fora PAC, i fora fiscalització, i fora burocràcia, és veritat, perquè et donen quatre duros. És que, escolta, si al final no en solvint res, ara també trauran la PAC als jubilats.
Si el que s'ha de fer és polítiques perquè els jubilats puguin cobrar una pensió digna, que aquest tema ja l'hem tocat 50 vegades, i ja està, que perquè cobra un jubilat 600 euros que li arregli, el que hauria de fer és cobrar una jubilació digna. Aquests 600 euros han de ser pels joves, han de ser per la gent que vulgui instal·lar-se, que tenen molts problemes, que cobren les ajudes al cap de dos anys.
I al final fan la política aquesta gent que el que fan és... Mira, Alemanya necessita vendre cotxes. Doncs vinga, va, hauríem a Argentina i foteu-li carn de vacú a veure si ho fem plegar tot i si ho queden quatre de grans. I al final el que hem de vetllar nosaltres és per lo nostre. I això no sé com s'ha de fer. No ho sé, però...
hem d'anar discutint i anar treballant i si no podem ser professionals i ara que ha baixat el porc a la cadena alimentària no arriba aquesta baixada allà a la cadena alimentària al consumidor final què està passant aquí qui se'ls queden aquests diners és que és molt complicat tot això
En aquests moments jo penso que no podem prescindir dels ajuts de la PAC. No podem prescindir perquè en un món globalitzat, quan la competència desleal del que ens ve de fora és un competidor directe, la necessitem si ho sí. Tothom com a professional, jo només fa fruita, i per tant, què més voldria que no tindre cap ajut de cap mena?
però guanyar amb la vida dignament que tots els que som aquí estaríem d'acord amb això. Però en aquests moments és imprescindible. Per què? Perquè hem de fer un tipus d'agricultura molt més exigent i molt més competitiva que altres països que tenen moltes més armes i mecanismes que nosaltres.
i amb uns costos molt més elevats, siguen socials, laborals, amb costos fitosanitaris, carburants, com pot ser les diferències de països del Tercer Mont, l'Estudàfrica o de Turquia, que la tenim aquí al cantó.
A la vostra manifestació de rebot de pagesa i Jordi, ara recordo si era un de juny o un de juliol, una de les dues, era a principis d'un mes d'estiu, demaneu a l'administració, i deia que sí, jo pensava, bueno, això... Teniu dues reivindicacions, una que era en clau autonòmica nacional i l'altra en clau europea, i la clau europea era precisament
com han demanat històricament totes les altres organitzacions, doncs, les clausos es miralls. És a dir, allò que tothom que té dos dits de front li sembla normal, que és, escolta, si vostè em diu que això no ho pot utilitzar, aquest producte fictiu sanitari, perquè hi ha un risc contra la salut humana, doncs no ho permeti que arribin productes d'altra banda del món i, a més, ara no paguin aranzels amb aquest lliure mercat, no?
És a dir, el mateix que l'exigeixis el d'aquí, doncs exigirà el de fora. En un partit de futbol, que un vagi agafant la pilota amb les mans, doncs sembla que no és just que tots la puguin agafar amb les mans i l'altre equip no, no? I vam dir que això era factible, que això es podia fer i jo vaig pensar, mare meva, això és impossible. Què n'ha quedat de tot allò? A veure, és un tema que és complicat perquè, primer que tot, què implica això? És ficar més gent allà
I ja n'hi ha prou de gent, és el que diu l'Esmeralda allà dalt, que hi ha molta gent i tots cobren. Ficar més gent i que no treballin, el que s'ha de fer és aconseguir que la gent que hi ha als llocs és que treballin. I lògicament, complir, és a dir, la clàusera mirall...
És un efecte que dius, nosaltres mos heu complir aquesta normativa, clar, que el producte que ve de fora ja és igual si ve de Sud-amèrica, si ve de Sud-àfrica o ve de... de... de... Ah, no no sé el nom. Turquia. D'Ucraïna. Doncs clar, complixi la mateixa normativa. Perquè de què serveix tindre una vedella que la vols fer ecològica i portar al gra d'Ucraïna?
no serveix de res, perquè l'estàs alimentant tant amb un producte que no complís la normativa que se demani aquí. I clar, això és una cosa que dius tu, no? Jugar en un partit de futbol i que hi hagi un equip que pugui jugar amb les mans. No té cap sentit. I Jaume, també et volia preguntar, perquè em dóna la sensació que també d'aquesta mobilització a Madrid, no sé com ho viureu vosaltres, jo vaig veure amb dos cadenes, recordo que eren tres,
Però ho comentava fora de micròfon, a mi particularment em va fer molta ràbia, que això era dijous, aquest dijous no l'anterior, i fent la connexió llavors, perquè recordem-ho que també s'organitzava en aquell moment, perquè havia la reunió de caps d'estat, i per tant, doncs, un imaginava que això es visibilitzaria molt més, no?, tindria més impacte.
I, com a mínim, aquí, amb els grans canals estatals que vaig poder veure jo, recordo que tenen a tres que connecten, tres vegades amb Brussel·les, una és pels escàndols de corrupció a l'entorn de Pedro Sánchez,
Una altra, no recordo per quina altra qüestió, també europea, però no era pas la de l'agricultura, i van acabar fent un breu, dient que els agricultors s'han enfadat perquè no les gusten coses com la nova paca. Algo així molt curt, que, ostres, amb tot el pollastre que es va arribar a organitzar, amb tots els camps d'estat, amb gent arribada de tot arreu, que et permet fer un monogràfic que és molt explicatiu per tothom, i jo vaig pensar...
i corregiu-me si penseu que estic donant una baixanada que amb algunes grans corporacions televisives també els interessa Mercosur per grans marques que vindran a fer publicitat aquí perquè la invisibilització que ha hagut de tot aquest gran acord
Si tu ho compares amb com ho viu el sector, és igual quin sector i de quin lloc d'Europa com va quedar acreditat. Que no se'n parli, que les principals forces polítiques a l'Estat, que PP li tira cada dia en cara tot a Sánchez, però de Mercosur, calladito xitón, absolutament. Vox, que diu que som el partit de la ruralitat, que Pedro Sánchez és el dimoni, calladito xitón.
on està aquesta gent que diuen i s'omplen la boca de defensar amb un tema que els donaria molt de rèdit, com és Mercosur. Perquè jo no l'he sentit. Perquè allò se'ns va dir inicialment que s'havia aprovat el Congrés. Finalment, una acció de govern que ho aproven i sense pena ni glòria, que no ens en assabentem, que Espanya, que recordem-ho, funcionava com un partit bisagra, el pes que tenia podia haver frenat Mercosur, per tant, la pressió que podia caure sobre els socialistes
Doncs no l'exerceixen els altres partits que se n'omplen la boca, insisteixo, se n'omplen la boca de ruralitat. I els socis de govern, els comuns, que tracen línies vermelles per a tot, però tot el que no surti de la ciutat.
I això ho dic, que no surti a la ciutat, perquè això que és economia dels pobles, tampoc els hem sentit dir ningú. Aquí, a veure, hi ha dues coses. Anem amb un tractat que ningú s'ha lligit. Això per començar, ningú s'ha lligit de punt a punt aquest tractat, i l'escloso és mirar-hi que en parleu.
molt menys perquè encara no estan ni especificades. A partir d'aquí... Però podem aprovar una cosa? Socialment tenim dret a protestar si no se'ns explica, no se'ns facilita. És a dir, jo utilitzaré aquella màxima com malauradament sempre ha passat que quan no t'expliquen alguna cosa me'l pensa. Sí, però pensa una cosa, eh? Quin tractat tenim en Tunisia?
quan ens arriben aquí a Espanya milions de litres d'oli i avui en dia no hi ha cap oli etiquetat de Tunísia a la distribució? Vull dir, és que, a veure, ara firmem un tractat, és que el producte ja ens està arribant de fora. Jo no sé, aquest tractat, el dia que el puguem llegir i puguem mirar totes les clàusules mirall que sempre parlem, estarà molt bé. Però què en fem d'aquest oli de Tunísia que ens està entrant aquí a la distribució?
Heu vist alguna l'etiquetat en Tunísia? No. A veure, potser la feina ho hem de fer des d'aquí i potser el dia que arribaran, com van fer els francesos, haurem d'anar als supermercats i llançar tot el producte de fora, si no estem d'acord. Perquè, a veure, si els polítics no ens escolten al moment de fer els tractats o de fer les lleis,
Jo crec que al moment de fer una llei o fer un tractat han d'escoltar el territori. I a la base, que som els sindicats, som les federacions cooperatives, som qui són els productors d'aquest territori. Vull dir, al final, nosaltres ja fa dies que anem darrere de moltes coses, vull dir, amb això de l'oli ja fa dies que ho tinc a llengua perquè a veure on fa cap aquest oli. Perquè pensa que...
Els mateixos productors d'aquí estan agafant l'olio de Tunísia i ens estan posant al supermercat amb el seu registre. Vull dir, és que la jugada ja la fem nosaltres. Ja juguem malament des dels diferents comercialitzadors de la zona. I això estem dient que no està funcionant la traçabilitat, perquè teòricament la traçabilitat hauria de servir per a aquestes qüestions. Vull dir, pensa que aquest olio de Tunísia...
els tractaments fitosanitari que rep aquest oi no són els mateixos aquí. Però ja no és això, és que a damunt, per exemple, la paritat, allí no existís, la seguretat social, allí no existís... Respecte al medi ambient. Sí, respecte al medi ambient, la igualtat de les dones... És que aniríem aquí a un bolet que seria molt gros. Llavors no pot ser igual. Estan etiquetant a oi verge extra d'oiva, perquè estan etiquetant...
Qui ho ha de tallar, això? Ho han de tallar els estats. Ho han de tallar els polítics. Vull dir, a veure, pensa que aquests ho saben. Nosaltres ja portem els últims anys posant denúncies a Mercabarna, distribuidors de Mercabarna que ens estan entrant molt prècid de Turquia i Tunísia, ens estan entrant de fora i després als mercats no vols...
El que veus és que fa cap a les centrals de Lleida i ho estan retiquetant i ho estan portant als comerços. És aquí on tinc molt problema, crec jo. Això passa amb la fruita, passa amb la taronja, passa amb la llimona, passa amb tot, per desgràcia. I no hi ha ningú que ho controli.
Amb l'arròs mateix ens estan arribant uns barcos d'arròs de 40 milions de tones esferidors i els tractaments fitosanitaris no tenen res a veure d'aquí. Si l'Estat ho permet, és aquí un tipus de pressió. Ens trobem clarament que som una moneda de canvi els interessos de...
dels grans, dels que manen de veritat. Avui té més força el palco del Bernabéu que tot el sector nostre sencer. Per què? Perquè allà es fan decisions com pot ser Endesa, Telefònica i moltes multinacionals, inclús la Caixa, que estan amb interessos molt arrelats a Sud-amèrica.
I per això comentes que les televisions i això no diuen res. Precisament perquè hi ha interessos de molts poderosos que no els interessa fer gaire soroll. I llavors nosaltres pesen poc. Tant a l'hora de reivindicar, primerament perquè desgraciadament no som un país molt unit, com podria ser potser més França en sindicats i organitzacions,
Però, escolta, si tu vas a mirar què som en el cens electoral, som per davall de l'1%. Per tant, força, de veritat, no la tenim o no tenim la que hauríem de tenir. Per això és el 1% directe, però indirectament s'eixample molt el cercle i també explica, per exemple, que molts pobles seguixin sent pobles perquè són el principal sector econòmic i, per tant, seria un efecte dominó
que faria que caiguessin moltes més coses. És a dir, no només és el percentatge de la gent que hi treballa directament, sinó indirectament què implica. I jo sempre dic aquesta frase, que recordem-ho, em sembla enfadat, encara ho estic més amb el que vaig dir ara, que aprovàvem aquella de la ruralitat que reconeixia que Catalunya era un país amb més micropobles, perquè hi ha molts més micropobles, això és la normalitat de Catalunya, que no pas ciutats de Barcelona,
i que s'havien legislat fins al moment sense tenir en compte aquestes realitats i que, per tant, caldria esmerçar tot això amb les lleis que s'aprofessin d'aquí endavant i també mirant endarrere. De moment, el Parlament els deures no els està fent, perquè a l'altra hora ja el decret aquell de les reformes de barris
que va tenir la delicadesa de fer gir i viles, però que després tenia condicionants al seu text com que, perquè te puguem donar la subvenció perquè puguis reformular el teu barri o puguis fer aquesta actuació, doncs el teu carrer ha de connectar amb un carrer del municipi veí. Quants pobles toca un carrer amb el poble al costat? Aquesta és la Catalunya que ens creiem, aquesta és la normalitat.
I per això dic que, amb tot plegat, que les xifres són una cosa, però el que afecta el territori és una altra. Per tant, som molt més que un 1%. Jo tinc claríssim que som molt més que un 1%.
Sí, però amb nombre de vots, marquem-ho per cent. A veure, pensa una cosa. Muntent fa deu fer deu anys va entrar a la llei de la cadena alimentària. Sí. Què ens ha passat? Aquest any, el preu del cereal va prendre costos, però totalment.
Has vist que poses alguna sanció a tota aquesta gent que ens acaba de comprar aquest cereal? No. Vull dir, no cal muntar tantes de lleis. Però del cereal, avui en dia, pagar una tona de cereal a menys de 240 euros o 245 euros
per tot, eh? Tot el que va per davall, ni que tinguin bona collita, anem per davall de costos. Vull dir, què hauria de fer l'Estat? Marcar el prou mínim, i ells t'hi diuen, és que estem en un mercat globalitzat, i què passa amb aquest mercat globalitzat? És el prou que va a tot arreu. No, no és el prou que va a tot arreu. Vull dir, aquí no poden viure. Els sedialistes ara mateix no poden viure amb uns preus d'aquesta magnitud.
ha augmentat 100 euros per hectàrea aquest cost de producció amb conreus cerealístics de seca i 250 euros per hectàrea amb els de regadiu. Però clar, és que no cal anar-nos a la llei de la cadena alimentària, que si anem a l'endarrere ja està prohibit vendre a pèrdues. Ja estava prohibit. És a dir, que segurament, si hi hagués hagut voluntat política de fer complir la llei, perquè som deia que ens volen fer complir la llei, és que els interessa, és que no, no les toquem, segurament tampoc estaríem aquí.
Vaig mirant el rellotge, que ja sabeu que ens pararíem amb alguns temes. A veure, Francesc, pensa que som l'únic sector que ens fiquen preu al que naltres hem de comprar, però al que naltres hem de vendre també ens fiquen el preu a ell. I la data que cobraràs. Això és l'altra, perquè amb la fruita ja estem parlant d'un any. Teòricament, 60 dies perquè és un producte perible.
No, no, però no és així. És que són els 60 dies, vamos. I... Perdó, 30 dies és perible i 60 si és no perible. No, no, que diu l'articulat del text. Jo no dic que... Sí, però que dic que la cadena alimentària no l'està controlant ningú. No, no, i perdó, i amb una manera de fer els deures fa temps una puna de quan amb aquesta nova reformulació de la llei de cadena alimentària jo vaig recordant
Amb el no articulat, ABC, la razón portada, por fin precios justos para l'agricultura, época de xasos verds.
I alguns van fer el deures, i recordo, monia de pagesos, que miràvem el cas de la fruita dolça, a qui afectava aquests nous condicionals, a quanto que paga, etcètera, etcètera, era perquè cooperatives quedaven al marge, saps? Quedaven al marge. I tu me'n està dient, tothom que en quedava l'exportació quedava al marge, tot el que quedava al marge, i l'estimació és que era entre un 7 i 8% a qui se'n beneficiaria de productors d'aquesta llei de la cadena alimentària. En qui vols enganyar?
i després que hi ha una altra, que no sé si ha passat, i nosaltres fem pronosticades fa molt temps, si algú sap i vol respondre, clar, jo deia...
Si ets, a priori, pots pensar, ostres, mira, jo estic amb aquest 8%, per tant, eh, jo tinc la sort, a mi em beneficia. Tu ets un intermediari? Un segon, Jaume, tu compraries amb aquest tio? O diies, eh, jo compro amb un altre que no vull pollastres. És a dir, perquè a mi aquell tio que compleix tot el que diu la normativa, me'n vaig a buscar un altre que compri.
I feta la llei, feta la trampa. Escolta, te la compro tu, però que te la compri aquest italià, fem veure que te la compro, un paper de pel mig, i també t'estalvides la llei. Mira, a 30 dies no paga ningú.
hi ha mil històries per fer confirmings que els avales tu, roqueries, i les mil i una, i no paga ningú, i no hi ha ningú que ho controli. Llavors, això del verifacte d'Higenda, què volíem fer? Per què és tot això? Per acabar controlant els pagaments i els cobraments. O sigui, faràs la factura i cobraràs a 30 dies, perquè és que hi ha una llei que diu que s'ha de pagar 30 dies, i aquí no paga ningú.
Però ens agrada la pagesia? Perquè jo quan vaig veure això tots els autònomos protestaven i molta gent... No ho sé, però llavors les cooperatives, per exemple, que liquiden al cap d'un any, és que això és molt complicat de fer. Clar, no, és clar. Llavors jo...
El model de la cooperativa és un model a resultes, segons els socis ja estan d'acord en aquest sistema, i el privat és un altre, que sí que és cert que per maquillar fan els contractes, però per darrere hi ha els tractes que realment s'acaben executant. Què que són? Tu firmes per un, però et diu portament dos de quilos. I jo m'he trobat, perquè jo em va vindre una inspecció a la meva cooperativa i em va dir...
Com pot ser alguna cosa en un quadre? Diu, vinc d'un grup privat, que no vull dir nom, i la mateixa fruita està 20 cèntims per damunt. Dic, dona, és que no t'ho hauria de dir com a inspectora, però una cosa és el que vau signar i una altra cosa és el que li han portat.
Ja t'ho he dit tot. Això és una realitat. D'aquí un mes i mig sortiran les multes a les diferents empreses que han muntat aquestes. Hi haurà empreses que el tercer any posaran una multa de 1.500 euros.
Qui l'acabarà pagant, aquesta multa? Les liquidacions, eh? Pensa que si jo acabo denunciant el lloc on porto la fruita, qui l'acabarà pagant? Nosaltres mateixos. La gent que ho hi portem, eh? No aquell que ha comprat la fruita per davall de preu. Vull dir, la llei està molt mal feta. Fa dies que ens hem queixat, ens hem queixat tots, hem tingut diverses reunions amb ells i descomptat...
arribar a solucions no hi arribem. Aquesta llei va sortir amb molt bones intencions i, de fet, a l'hora d'aplicar les sancions li falla tot. No, no, no, li falla. Llavors, no ho sé com s'hauria de fer. Per què? Això és molt important pel sector, tindre liquides. Llavors, el que hem de fer és cobrar el dia que toque i ja està. Si són 30 dies, doncs 30 dies i tothom... Pagaríem i cobraríem i tot aniria millor. I...
Part d'aquella normativa que també ens va vendre com que era una superinnovació, però a la primera versió de la llei de la cadena alimentària, i ja hi era, ja hi era, i recordo, ara que parlaves tu, Esmeralda, que va aportar la llavors directora de l'AICA, que era aquest organisme estatal que se n'encarregava, i recordo fer-hi una entrevista en aquest mateix programa, i ens explicava això, que tots ens en omplíem la boca, llavors, que estava molt ben pensat, perquè...
I la teoria era molt bonica i sonava molt bé. Ah, jo també me la vaig creure. Clar, si jo denuncio el que em compre, aquest m'ho farà pagada per vida. Qui denuncia qui li compra el producte? I ens van explicar que s'havia articulat un sistema que les denúncies serien anònimes i que quan farien inspeccions farien a tot un ràdio, a tota una zona, perquè no hagués sospites de qui podia haver estat aquell per no sofrir les conseqüències.
Us han donat mai l'ICA o us consten si hi ha hagut denúncies d'aquestes i les pertinents inspeccions, tal com se'ns va prometre, que es miraria tota una zona perquè no hagués aquest temor a denunciar? De denúncies n'hi ha hagut i n'hi ha hagut bastantes, però pensa una cosa... I el darrere, allò d'inspeccionarem tota una zona perquè ningú s'ho expliqui? No, això no. Però pensa una cosa...
Que aquestes denuncies, o aquest que ha acabat vendent per davall preu, que pot ser un gerent, un comercial, que els hi fessin entrar a les quarts de la butxaca. Potser arribaríem a fi de bé, llavors. Però mentre aquest cos de la multa hagi d'assumir els diferents associats, els diferents cooperatius... Però el gerent, la cooperativa...
Però els tractes... Jo estic en una empresa i el director és el que és, m'explico. El soci no ho veu, els tractes que fa a l'hora de vendre. Però que sí que se li pot triar, si el Barça no té resultats, l'etreador el fica el club, el pot traure. Ens trobem que fins a finals de juliol tota venta de fruita
A bons preus i per damunt dels preus de costos. Molts sobrats. Arribar al mes d'agost, les baixades de ventes, ens trobem liquidacions de 30 i 35 cèntims i 40, que no arribarà a cobrir costos. Aquí és perquè, Jaume, jo crec, i això segurament seria el que té la qüestió, no sé si pagaria la pena que totes les empreses, totes les cooperatives, que jo he dit alguna vegada que ens denunciïm per pactar preus.
Quin problema hi ha? Perquè a les empreses làcties, ja ho he explicat diverses vegades, se'ls ha denunciat i sancionat per pactar preus i s'ha demostrat, els hem ficat molt des de, m'equivocaré, d'algun zero, però és així, però per l'exemple ja serveix. Els hem ficat 3.000 milions, però es veu que havent pactat preus, havent guanyat 300.000 milions. A mi, si faig un robatori en què guanyo 100.000 euros i em fico una sanció de 100 euros, la pago a gust.
No, no, i és molt trist, però alguns ho estan fent, no? És el que fan molts. I llavors, poder, poder, centrals, cooperatives, i tothom, a dir, eh, per aquí no hi passem, i serem transparents amb els preus entre nosaltres, i ho direm, no vol dir pacte preus, vol dir que serem transparents amb els preus, que ens acusin de pacte preus, que ens acusin, no passa res. Però clar, jo també em fico al cap, perquè he parlat amb molts gèneres de moltes cooperatives,
I jo puc arribar a entendre el que dic ara, que és un mal que molts et diuen això, i és molt dolores el que vaig dir, però si sou honesto està carregat de raó, i no us agradarà, però està carregat de raó. Sí, sí, el que tu vulguis. Però un pagès, que siguin dos sentits més o tres, que per la gent que no ho sapia és moltíssim,
ho acaben assumint. Que la fruita es quedi a la càmera, això és... O sigui, no et perdonaran mai. I, com que el tio que et compra de tonto no té ni un pèl, diu, escolta, te truco per veure quan m'ho faries i sap que has tocat a tothom, però no et diu el preu de l'altre.
I tu què fas? No, jo pujo, jo baixo. I saps que pots perdre una partida, que saps que pots ser passant de mal truc, saps? És a dir, allò que tenen la paella pel mànic, podem estar anys i panys perquè ells seguiran jugant el mateix. Si no som capaços, nosaltres, nosaltres,
de canviar aquesta posició de força, seguiran fent el mateix. I jo no crec que tots els gerents del món són uns incompetents. Si n'hagués un o dos, perfecte. Però si el problema el tenen totes les cooperatives i totes les centrals, poder...
Que no hem d'anar a buscar els gerents, dic jo. Però els errors comercials què us acabem pagant? Els pagesos, eh? Però us acabem pagant els pagesos. És que ens trobem a liquidacions que... Golden d'allà en passat. Per un error comercial el pagesos ha cobrat 19 cèntims.
I què fem? On ho denunciem, això? Que denunciem la cooperativa? No, perquè un pagès no pot denunciar la cooperativa, ho ha denunciat a una assemblea. Vull dir, no funciona tan bé. Vull dir, quina assemblea o quina cooperativa denunciar a l'empresa mare? Ningú. Perquè si, a part, si hi apliqui una multa, acabarà repercutint encara més el preu de liquidació. Vull dir, doncs aquí, aquest comercial que va tindre un error...
que tinc, no ho sé, tots juguem. Vull dir, tenim unes policies darrere o tenim unes assegurances darrere. Doncs aquesta persona que ha fet aquest fallo, que li cobriix la seva assegurança.
Sí, sí, hi ha maneres, però jo torno a dir, el sistema cooperatiu és molt diferent del sistema privat. I en quant a la inspecció, si no fiquen recursos i no fiquen gent, sobretot la part empresarial que fa arriesgar-se a minces sancions,
i tiren en banc que, a part de ser petites, normalment, són aleatòries que potser no et tocaran i, per tant, tenen molts números que el surtó l'ha jugada bé. Perquè tota llei i tota norma que no estigui dotada pressupostàriament no serveix per a res. I estem tips de veure'n de lleis. Només cal veure la llei de la dependència o altres lleis que han condicionat molt la societat.
Ara penso molt, potser dic una barbaritat, si és així me'n podeu dir, Fran, no diguis tonteries. No, però va, una famosa, és que a vegades se'ns omplen el cap amb coses que durant 4 anys desapareixen. Afrocat, farem una circunscripció econòmica que marcarà un abans i un després perquè això, per ser que no ho sàpigui,
vol dir que tu li dius a Europa, però primer li dius a Catalunya, a Catalunya diu a Espanya, a Espanya, i això és farragós, lent, que la teva organització, la teva entitat, en aquest cas a Forcat, agrupe, no sé si és el mínim del 75%, 65%, 80%, és a dir, un percentatge d'un territori, d'una regió...
I, per tant, et dote que tinguis la capacitat per imposar normes, encara que no siguin els teus associats. És a dir, si el frucat vol, pot imposar normes a tot el territori. I se'ns va dir, marcarà un abans, un després, que no es cuia en verd, per ficar diners en promoció, per etc., etc., etc., etc. I...
No sé si poden haver-hi normes. No es podrà vendre. Volem que hi hagi un document de cada cooperativa de quan és el cor real de producció i s'ha de vendre sempre amb un mes tal mínim.
Aquesta eina que se'ns va dir que era tan potent i que marcaria un abans i un després s'ha diluitat amb el temps. Vull recordar que Frucat és la patronal del sector. Hi ha cooperatives i hi ha privats. I els interessos són diversos. I en funció d'actuen. No, no, estem d'acord. Però que se'ns va vendre la cantarella que he dit jo també és veritat, eh?
Jo no dic que no, però pensa que realment no ha estat així. A més, encara que ens sembli que som molt potents, encara estem massa tomitzats, encara som massa petits per poder plantar cara directament a la gran distribució i fer-nos respecte. Llavors no calia fer la circumcepció. Si no hem de fer normes... Quins resultats ha donat?
Home, si fem la circumscripció i no fem les extensions de norma, que són aquestes normes concretes, que havien de canviar el món... Igual, llavors arribem a una globalització i et diuen que no ho pots canviar perquè t'entre... La fruita del Marroc. Per això fa quatre anys era el mateix. Llavors, no sé, ja els preguntarem als amics de Frucat, quan ens ha costat la circumscripció econòmica? El pagès, pregunta-li. Quan ens ha costat? Perquè si no no hem de fer ús.
I pel que ha servit. I les hores, ja no penso en els diners, sinó els que estan al capdavant d'aquesta principal entitat, de la patronal de fruita, que estan únicament, no, però molt focalitzats en això, i no en fem ús, no ho sé, allò que parlem de responsabilitats, també. El món de la fruita és complex, molt complex.
I quan tenim el mateix gerent d'una cooperativa que creu que la fruita de fora és millor que la que tenim aquí, aquell gerent hauria de plegar. I això hi ha moltes cooperatives que m'he trobat. No podem competir amb la fruita alemanya, amb la conferència holandesa, amb la poma francesa. Hòstia, si creus a això, plega. Perquè el producte que fem aquí és d'una molt bona qualitat.
Sí, sí, estic totalment d'acord. Potser el seu lloc és un altre, no? Nosaltres primer mos ho hem de creure i hem d'apostar. El que no pot ser és que es facin les coses amb uns objectius i després es queden en no relabora. Per tant, la coma patronal jo considero que és necessària de ser, eh? Per poder...
aglutinar el màxim possible del sector. Estem d'acord, però que hem de poder ser crítics per dir, escolta, tota aquesta motó que ens van poder vendre, què? Ah, clar, clar, clar. Hi ha punts que no s'han complit i hi ha moltes possibilitats com a organització que es podrien fer valdre i no s'acaben aprofitant.
Ens queden... Ja us he dit que passaria volant. Ens queden 6 minuts. Ja dic que no podríem tractar-ho tot ni de lluny. No sé si de cara a aquest 2026, fruita dolça, fruita seca, arròs, cereals, ferratges, oli, hortalissa, canals d'Urgell, que no n'hem parlat. Hi ha alguna qüestió que vulgueu parlar, barra lliure, d'alguna qüestió que us preocupi, que us ocupi, que penseu que caldrà estar-hi atent, que ja esteu preparant qüestions com a organització, no sé si n'hi ha alguna...
Jo crec que primer el que hauríem d'intentar és que la Conselleria d'Agricultura tingués el pressupost, el número 1 de Catalunya, així com està de les últimes, perquè tenim molts mals endèmics. Aquí jo crec que el primer que fa falta, a part del canal d'Urgell, de modernitzar-lo, que no hi entraré, però que és necessari, seria una política agrícola pels joves, per a veure com hem d'encarar el futur dels joves.
Perquè anem fent, anem fent, però jo crec que s'ha de posar fort. I ho ha de fer l'administració, la del central i la fiscalment. S'han de posar mesures perquè no tributen ni els que rendin les terres als joves ni totes les subvencions que cobren els joves per instal·lar-se. S'ha de dotar de més pressupost.
I això ha de ser com una bíblia. Hem de fer una bíblia de l'agricultor i això ho hem de fer nosaltres. Ens ho hem de creure, com diu ell, ens ho hem de creure, però hi hem d'apostar perquè, si no, no podrem subsistir. Bé, aquí t'has deixat de fauna cinegiàtica. Bé, és que... T'ho veient, és molt de temps més. Vull dir, pensa que no em toca ramaderia avui, però sí que s'ha tocat. Sí, la setmana que ve ramaderia. Bé.
Jo crec que, a veure, el territori és molt complex, vull dir, tenim, des del Pla de Lleida, que som privilegiats amb el tema de recs, vull dir, podem regar gairebé el 80-90% del Pla de Lleida, vull dir, som uns privilegiats, però penseu que tenim la zona de muntanya, tenim moltes zones desfavorides, tenim zones EPA, tenim un territori molt divers, llavors...
pensar que no s'ha d'abandonar, com bé diies tu abans. Pensa que els pobles ara mateix, la pagesia dona vida a aquests pobles. Llavors, jo penso que hem de ser valents, tirar una pagesia endavant de la manera que sigui, de la manera que no abandonem el territori i puguem...
puguem disfrutar d'aquests camps. Raptes a curt plaç n'hi tenim i molts. Entre altres, fer front al canvi climàtic, aquest sí que el tenim a tocar. I que han vist els últims anys els problemes que han patit de sequera...
I, de cert, s'ha de posar fil a l'agulla i avançar en ser més eficients i avançar perquè això ens pugui garantir el futur, almenys en el tema de l'aigua. Però jo que estic com a responsable de subministraments de la Federació i temes de productes fitosanitaris,
La gran amenaça dins d'aquesta globalització que ens està adentrant plagues i malalties de tot el món, no tenim armes per poder fer front a les collites que ens venen a tocar, a curt plaç. Ens trobarem en situacions delicades pels fruiters, cereals, males herbes, etcètera, etcètera. En parlàvem fa tot just 7 dies, de casualitat, tenim el Josep Lluís, vam estar 40 minuts, vull dir que...
El tema pot, algú pot pensar, per tant, que paga molt la pena escoltar-ho per saber i ser conscients de la gravetat del que està apuntant el Josep Lluís. Tallava per poder també cedir la paraula al Jordi, però també per recordar la gent que poden reescoltar
a la nostra pàgina web www.ua1.cat a dalt a la dreta hi ha el botonet de programes i el tercer que trobareu és a Rela i busqueu la data del dia 20 que és quan es va emetre aquest programa i podreu escoltar precisament amb el Josep Lluís i uns servidons parlant de fitosanitaris
Per cert, Jordi, que feia l'apunt el Jaume de Conills, tu fora de micros em deies que el teu poble Castellcerà era el primer on teniu aquella plaga. Des de quan fa? Del 2003, 2003-2004. Va ser el primer poble que ho vam patir i, bueno, de moment la vam erradicar, no, però sí que, doncs, bueno, la tenim bastant controlada. Sí que hi ha algun punt que fan mal, però, bueno, s'ha d'agafar i... És molest, és emprenyador, perquè, clar...
I ha canviat, o sigui, des d'aquell moment en què sou primera zona fins ara el panorama és el mateix, ha canviat gaire, quin és? Sí, allà a Castellxerà ha canviat força. Allà hi havia moltes hectàrees que estaven improductives per culpa dels conills.
I ara ja afecta molt menys. Hi ha mal, hi ha afectació. Però si, per exemple, hi havia 800 o 1.000 hectàrees afectades, ara potser estem parlant de 50, 60 hectàrees afectades amb tot el... Són l'excepció, llavors. Són un municipi que és l'excepció, perquè tot arreu va créixent. No creguis, eh? Vam cometre molts errors al principi,
Home, clar, quan li toca... A base dels anys vas aprenent i s'hauria de posar més ajudes per part de l'administració i nosaltres anant-nos adaptant a com treballen els arrossegadors aquests. Tenim molts fronts oberts, els pagesos. I aquí a Lleida, entre plagues de conills, la modernització del canal...
Clar, i esperem que no vingui tot el que hi ha per de la Girona i Barcelona. Sí, sí. Que hi ha molta sequera, encara. Sí, sí. Molta sequera. No, no, que no en som conscients. A Tarragona, a Girona, estem sota mínims i no sé què passarà. Sí, però ara, quan ha citat els sectors, no ha citat la vinya amb l'important que és, ara que deies aquestes terres del camp de Tarragona, Baix Penedès, per exemple, la que ha tingut menys pluviometrials els darrers d'anys, doncs ho estan passant molt malament. L'Avellana ha estat un desastre.
I l'Avellana per a nàstima vegada, sí, sí. En fi, que d'aquestes qüestions ens seguirem parlant en aquest programa, que avui ha barrejat molts temes, hem parlat una mica per sobre d'alguns d'ells, però com que cada setmana som fidels a la cita, seguirem amb aquesta mateixa vocació dins de set dies. Gràcies Jaume Esmeralda, Josep Lluís i Jordi, i que vagi molt bé l'entrada d'any. Fins la propera. Gràcies a tu. Gràcies, igualment.
El programa que té la nostra realitat agrària local, sabent llegir el que passa a la resta del món.
El raïm és una fruita ideal per fer una dieta desintoxicant per beneficiar-se de les seves propietats depuratives. És també un producte fantàstic per a malalts de reumatisme, gota o artritis. Aquí no acaba la cosa perquè és molt recomanable per qui pateix problemes de ronyó o del sistema circulatori. I és que els productes catalans són salut.
Doncs fins aquí aquest programa especial. Ja ho dèiem, ja ho sabeu, ho repetim. La setmana vinent farem exactament el mateix amb sectors de la ramaderia. Això serà per tant ja el 2026 i per tant també volem aprofitar per desitjar-vos un feliç any, una molt bona entrada d'any i ens retrobem en uns dies. Fins llavors, que vagin bé les festes.
Arrela, un programa presentat i dirigit per a Francesc Falanyà. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 4, us parla Javier De Gea. Catalunya es prepara per aquesta nit de cap d'any i ho fa amb diversos dispositius policials per tal de garantir la convivència i la seguretat durant les múltiples celebracions i revetges que es faran arreu del territori. El dispositiu més destacat serà Barcelona, amb reforç de presència policial, neteja i transport públic.
En altres capitals com Lleida, la paaria destinarà 42 agents de la Guàrdia Urbana al dispositiu i també s'habilitaran 3 línies d'autobusos nocturnes gratuïtes i una nova línia especial. A Girona, el punt de reunió més gran serà la catedral. És per això que des de l'Ajuntament han preparat també un ampli dispositiu policial a tota la zona. Tarragona, per la seva banda, tornarà a acomiadar el 2025 a la plaça del Mercat amb rebella popular i les campanades del carriló al sol de l'emperitor Roca.
que és una nit intensa i complicada que obliga a posar en funcionament tots els recursos municipals, especialment en zones on l'ocí no dur i té un paper destacat.
El 2025 començarà amb actualitzacions tarifàries i de preus en diversos sectors, tal com és habitual en cada canvi d'any. Les bonificacions del transport públic es mantindran, però els bitllets i els abonaments experimentaran increments entre el 3,5% i el 9,4%. Els peatges i els serveis de taxi també s'encariran, així com les tarifes aeroportuàries, que podríem veure reflectides en el preu dels bitllets d'avió.
Del cistei de la compra caldrà estar pendent, sobretot, del preu dels ous. Pel que fa als ingressos, les pensions s'actualitzaran amb l'IPC i els salaris dels funcionaris també pujaran, mentre que el salari mínim interprofessional començarà l'any prorrogat a l'espera d'un acord amb els agents socials.
I la grossa de cap d'any ha repetit aquest dimecres poc més de 14 milions d'euros en premis per tot Catalunya. Els municipis més afortunats són el Vendrell, amb més de 7 milions d'euros, Santa Coloma de Cervelló, el Baix Llobregat, amb 976.000 euros, Pareig del Vallès, amb 910.000 euros i Barcelona. En aquesta edició han estat premiats un total de 273.000 bitllets.
El primer premi, amb el número 1.379, s'ha venut sencer a la capital del Baix Penedès i ha repartit 200.000 euros per bitllet. El segon, el 92.574, distribuït a Girona i a Santa Coloma de Cervelló, ha deixat 65.000 euros per butlleta. El tercer premi, amb el 73.762, s'ha venut de parets del Vallès i per internet, amb 30.000 euros per número.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat pel 27 de febrer a les eleccions agràries, que han de determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya i consolidar la participació del sector en els òrgans de consulta i interlocació amb el govern, segons hem format en un comunicat. La secretària general del Departament, Cristina Massot, ha destacat que les eleccions agràries són la via per donar veu al conjunt del sector agrari català i per assegurar que les decisions que es prenen compten amb una representació legítima.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Aurora Bertrana és coneguda per ser filla de Prudenci Bertrana i pels seus llibres de viatges. Una dona amb empenta les idees clares i agosarada. Amb Mari Àngela Vilallonga i Vivas, catedràtica emeritat de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, farem un petit recorregut per la vida i obra d'aquesta escriptora i aventurera.
Sí, es va escapar de casa per anar a veure el marc, i sí, sí, sí, i la van trobar al final. Ella era una aventurera, ja de petita, sí, com molt bé vius, eh? Ja va començar a escriure molt de petita, també. Als sis anys ja va fer un poema declarant el seu amor per Catalunya. És a dir, que l'Aurora Bertrana, que coneixem tots, ja despuntava els inicis de la seva infantesa i adolescència.
I va néixer a Girona, va néixer en una casa en la qual hi havia un pare que era escriptor, i per tant ella vivia tot allò que el pare feia, escriptor i pintor. Les dues variants de Prudència i Bertrana, en totes dues va sobresortir,
S'han de tenir presents, també. I en una família que la van poder portar a col·legi, ella volia escriure amb aquesta falera que ja va començar a mostrar de ben petita, però el seu pare li va dir que més val que no escriguis i que et dediquis a una altra cosa.
Ella era creativa i llavors la van orientar cap a la música i la van portar al conservatori a Girona i, com que realment li agradava, va anar cap a Barcelona a estudiar també al conservatori. A l'escola de Joan Llongueres va anar a estudiar a Barcelona, sí, sí, sí, que tenia relació amb l'Institut Jacques Delcros de Ginebra, de Suïssa, i això va ser un punt important en la vida de l'Aurora.
Sortir de Girona per estudiar en una època on les senyoretes tenien la vida molt encaminada sota uns cànons socials estrictes ja era tota una revolució. Quan va començar a estudiar a Barcelona, ella explica a les seves memòries que la gent de Girona deia, oi, aquesta noia tan joveneta, que agafi el tren i vagi a estudiar a Barcelona. Això era una mica escandavós.
Però ella ho va fer i anava dues o tres vegades a la setmana i no passava res. Ella, contentíssima de sortir de casa i de conèixer altres mons. Però quan va dedicar-se plenament a la música, llavors ja va viure a Barcelona, després la família també s'hi va traslladar...
El pare tenia problemes a la ciutat de Girona, el van acusar injustament, el van portar a la presó, no va ingressar, va poder sortir, però llavors no se sentia a gust a Girona i van anar a viure tots a Barcelona. I a Barcelona ella ja va crear una orquestra de senyoretes i tocava els vespres al carrer Conde de la Salto, en aquells moments, eh?
De Girona a Barcelona, però a Aurora el món ja se li començava a fer patir. No estava pas prou contenta de ser a Barcelona estudiant, sinó que, com que tenia la possibilitat d'anar a l'Institut del Cross de Ginebra, va intentar de fer això. A l'estiu tocava...
en uns hotels d'aquells dels Alps, que tenen una orquestrina, i hi havia un triu de senyoretes, que era ella i dues noies més, i tocaven en un hotel amb Nürren, per exemple. Va fer diners, va poder pagar-se els estudis a l'Institut Jack del Cross de Ginebra. I de moment ens aturem a Ginebra, que ja és molt, no?
És clar, tot el que va fer ja de joveneta, és el que diem, ja aquesta primera empenta, i després va viure una vida, jo penso que una vida fascinant. Sí, intensa, apassionada i fascinant. Veus indispensables.
Honradament, he de confessar que el que em cridava imperiosament fronteres enllà no era únicament el mètode del Gros, era l'amor, el món inconegut, la curiositat insaciada d'altres terres, d'altres pobles, d'altres llengües, d'altres costums. Memòries fins al 1935, d'Aurora Bertrana.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana.
A Ginebra, Aurora Bertrana escriu els seus primers textos, que seran publicats a la veu de Catalunya l'any 1924. Llavors, a Ginebra, justament, va pensar que podia escriure les seves impressions d'una estudianta a Suïssa i enviava articles que se li publicaven a Catalunya que es titulaven així, impressions d'una estudianta a Suïssa. Era una època molt regulada.
que les noies no anaven a estudiar a Suïssa. Bé, també tenim altres experiències d'altres persones que van estar a Suïssa, però ella va pensar que aquell món de Ginebra i de Suïssa era molt diferent del món que havia deixat a Barcelona. De manera que va decidir escriure les seves vivències i són els primers articles que va publicar. Aquests, els set articles sobre la seva estada a Suïssa. I això ja era la gota que després va continuar creixent
És a Suïssa on coneix l'enginyer elèctric Denis Chafat, o Montsir Chafat, tal com l'anomenava sempre, amb qui contrauria matrimoni. S'obria, per Aurora Bertrana, una nova i esplèndida etapa.
Perquè a Suïssa ella va conèixer un enginyer amb el qual es va casar. Van venir en moto des de Ginebra a comunicar que es casaven els seus pares a Barcelona. I es van casar, sí, sí. Es van casar, tots dos els agradava sortir, anar de viatge.
I llavors el Messia Sofa va tenir la possibilitat d'anar a muntar unes xarxes elèctriques a Papete, a Tahití. Aquí al costat. Sí, a la Polinesia Francesa, exacte, a l'altre cantó del món. I Aurora Bertrana va dir que sí.
De manera que se'n van embarcar tots dos en un vaixell i se'n van anar cap a la Polinèsia. Ella hi va viure tres anys. Com que ja havia començat a escriure les seves impressions d'estudiante suïssa, la Polinèsia era un món molt més exòtic, molt més diferent i molt més allunyat del món de Barcelona. De manera que va pensar que podia també escriure les seves impressions, les seves experiències de la Polinèsia. I així va començar a escriure els articles de la Polinèsia.
Ella va estar a la Polinèsia del 26 al 29. I llavors, quan van tornar, els articles que havia anat publicant, i alguns més que no havia publicat però que va afegir, van formar el volum Paradisos Oceànics. Un volum que la va donar a conèixer i li va donar una popularitat grandiosa. Això el venen als 130.
Esclar, una dona jove que ha viscut a la Polinèsia Francesa i que explica les seves vivències en aquell lloc tan allunyat, no sé si dir-te per força, havia d'agradar als lectors i a les lectores d'aquells moments, sigui per força o sigui perquè estava ben escrit i tenia un atractiu.
els paradisos oceànics van tenir un gran èxit. I a partir d'aquell moment l'Aurora va ser reclamada arreu de Catalunya a fer conferències sobre el viatge, sobre la dona i el viatge, sobre la moral dels nadius de la Polinèsia. En fi, totes aquestes coses que podien sortir d'aquests seus articles i d'aquest seu llibre.
Paradisos oceànics és el primer llibre d'Aurora Bertrana. Estructurat en 12 capítols, es va publicar el 1930 i costava 15 pessetes de l'època. L'expectació i curiositat que va despertar queda palès al saber que la primera edició es va exaurir en 15 dies. Es va escriure originalment en català i, posteriorment, l'autora el va traduir al castellà sota el títol Islas d'en Sueño, publicat en format revista i ampliat en 8.
Textos més l'any 1933. Anys més tard es traduiria al francès com a fenua d'Aiti. Veus indispensables. Qui és aquesta divina criatura, dona o de esa, que passa triomfant pel passeig de mar, més esbelta que els palmers, més gronxadissa que el pacífic? És Torey, la cortesana. Porta el sol dintre la pell.
El corall no és més ferm que els seus llavis, ni les perles més blanques que les seves dents. Tots els tresors d'oceania s'agermanen en ella. Camina com una reina i somriu com una fada. Va vestida amb una simple túnica de mussolina. Per joiells, la seva cavallera. Si la més humil i amagada flor de carn mauri neix i creix per l'amor, Torei, esclat diví,
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
A Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana s'aproxima a la dona Polinèsia, una dona exòtica, diferent, a la seva situació, sempre amb la mirada femenina present, amb una ment oberta i una actitud empàtica.
i estima les persones que es troba en el lloc allà on va. No hi va com a colonitzadora, civilitzadora, no. Hi va amb tota la seva receptivitat, que era moltíssima, per que li entri en el seu interior tot allò que aquella cultura li pot oferir.
i és tota la cultura en general, però també la situació de la dona en aquella cultura. I les dones de la Polinèsia eren un objecte d'estudi, a part d'estimar-se-les, se les estimava, ho explica l'Esparadísos oceànic, que sentia una estimació profunda envers aquelles dones i la seva capacitat de supervivència, que no era pas fàcil.
Un primer llibre que fou la llavor per continuar amb les seves aventures. Com que a ella li agradava escriure i va veure que aquest filó de la literatura de viatges funcionava, va decidir que se n'anava al Marroc, tota sola durant tres mesos.
Sí, que també és una altra experiència molt moderna en aquest sentit, que una dona de la seva època decideixi que se'n va al Marroc tota sola amb una càmera de fotos a veure quina era la situació de la dona en el món musulmà. A més a més, hi havia darrere una mena d'experiment sociològic i ella ho volia explicar per escrit a tots els seus lectors dels paradisos oceànics.
una dona intrèpida que va escandaritzar la societat catalana a l'hora que generava fascinació. Tres mesos al Marroc, aixola, i buscant qui la podia portar cap aquí, cap allà, a l'ambaixada, al consulat, sí, sí. Però era una dona amb molta empenta, no se covardia mai, sempre trobava i aconseguia allò que buscava, eh? I ho trobava i ho feia.
Ho podia fer realitat, i això també és important, és una manera de ser, no tothom és així. I ella sí, va entrar en els bordells del Marroc, va entrar en cases particulars amb un home que tenia moltes dones...
Els intentava preguntar, va entrar en una presó de dones, a veure com sentien i com vivien i per què havien estat empresonades aquelles dones. Sí, sí, sí, va transitar moltíssim tot el Marroc, tot el que va poder, i va sortir-ne el Marroc sensual i fanàtic.
El 1935 viatjava a Marroc i a l'abril de 1936 es publicava El Marroc Sensual i Fanàtic, on relata la seva experiència en primera persona i des de la seva mirada de dona europea. Rebel i crítica no se n'està d'escriure el que pensa de la condició de la dona en aquest país i de com és tractada pel fet de viatjar sola. Escrita en una prosa madura i amb ironia, ens apropa al món musulmà femení d'aquella època.
Veus indispensables.
M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge. M'interessen també les caviles muntanyenques, encara lliures, parcialment guerreres i llibertàries, algunes nòmades i rapiceres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'Hermesa infinites. Fragment del llibre, el marroc sensual i fanàtic. Aurora Bertrana.
Era una dona moderna, molt moderna, cosmopolita i pionera perquè va aconseguir fites que cap dona no havia aconseguit en aquests moments. O eren dones de fora que les havien aconseguit, d'aquí de Catalunya o de l'estat espanyol.
No, ningú era tan avançat en la seva època com Aurora Bertrana. A Itàlia van fer, deixem dir-te que van fer la RAI Història, van fer un conjunt de documentals sobre dones viatgeres i van triar Aurora Bertrana, que eren italians. Vull dir que podien haver triat qualsevol dona del món, eh?
I van triar dones d'aquestes, la reina del desert i la Carson McCullers, en fi, dones que realment són reconegudes internacionalment com a dones viatgeres i pioneres en aquest aspecte. Doncs Aurora Bertrana també va ser una de les que van triar. Veus indispensables. Aurora Bertrana.
Recordem com Prudenci i Bertrana van caminar Aurora cap a la música. No volia que la seva filla fos escriptora, però la passió no sempre es pot aturar. I després de l'èxit de Paradisos Oceànics, l'any 1935 es publica L'illa perduda, l'únic obra a quatre mans de pare i filla, una novel·la d'aventures ambientada a la Polinèsia que significava el retrobament entre Prudenci i Aurora Bertrana.
Els tirant de la Polinèsia, del filo de la Polinèsia, van escriure aquesta illa perduda a quatre mans. Sí, sí, sí. És com una anècdota, no? És un detall de dir... Està bé, està bé. És a dir, que la filla, com a homenatge al pare i el pare com a suport de la filla, fessin aquest llibre a quatre mans. És bonic, sí.
L'any 1967, coincidint amb el centenari del naixement de Prudència i Bertrana, es crea el Premi que porta el seu nom, una iniciativa que neix de forma reivindicativa i amb Aurora Bertrana al capdavant, entre altres. El Premi Prudència i Bertrana de novel·la va ser creat l'any 67...
per contrarrestar un premi que tenia l'Ajuntament de Girona, que es deia Immortal Ciudad de Girona, en castellà, premi de novel·la en castellà. I llavors una colla de gent de Girona van decidir que no, que això no podia ser, que si hi havia d'haver un premi era novel·la catalana i que si s'havia de donar un nom a un premi era el de Prudència Bertrana, que era un dels nostres grans escriptors, no només de Girona, sinó de la llengua catalana en general, de la nació catalana, diríem.
Ella va ser una de les persones que va fer que es creés el Premi Prudència Bertrana i, a més a més, va ser com a jurat del Premi. Va escriure una biografia del seu pare, va estar molt pendent de donar importància i valor a l'obra del seu pare. Li costava, no era pas fàcil, eren els anys 60.
A poc a poc s'hi van anar sumant els premis Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola de Saig, el Ramon Montaner de Literatura Juvenil, el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, el Lletra a la millor iniciativa digital i sobre literatura catalana. Però...
Ella continua donant conferències. Ella s'havia presentat a les eleccions del 33 com a candidata per Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, tenia moltes possibilitats que durant la guerra les coses no li anessin bé. Va a axiliar-se.
Llavors hi va haver encara problemes de parella, perquè el seu marit va passar al bàndol dels nacionals, que en dèiem, i ella va decidir que marxava. Com que havia passat temporada llarga, llarguíssima, a Suïssa i tenia un marit que era suís, ella no sabia que estava al bàndol dels nacionals en aquells moments.
Però arriba la guerra i amb ella l'exili. Realment no podia viure i va anar a Perré i allà feia com de professora de música dels interns en aquell psiquiàtric, que és tota una altra experiència, esclar. L'experiència de la segona Estada Suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philip, va escriure Cisepaf, que era una novel·la
que ja l'hem publicada, va escriure molt. Hauré una marxa suïssa per refugiar-se a casa de la seva família política, que només l'acollirà uns pocs dies. En plena postguerra, ella en l'exili, sense feina, sense aixucluc, va haver d'espavilar-se molt, molt, molt i buscar feina i buscar allotjament en una ciutat com Ginebra,
Amb les mans al cap, és tal com va marxar. Va portar-li molts problemes aquella segona estada a Ginebra, va patir molt, va estar malalta, dormia amb una cambra a dalt de tot, freda, era més freda a dintre que a fora gairebé.
Però va trobar unes amigues, l'Antoinette de Montmolenc i la Jacqueline de Wood, que la van acollir, van estimar-se molt. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philippe, va escriure Cisepaf, que era una novel·la.
Inèdita, que ja l'hem publicada, va escriure molt, també. Però no tot ho va poder publicar, el que va escriure en aquells moments, perquè hi havia una censura establerta. Fins i tot a Suïssa no els agradava el que escrivia sobre la bohèmia de Ginebra, les nits de Ginebra. Ella és de les escriptores que va viure dues guerres, perquè com que es va exiliar de la guerra civil d'Espanya, va viure...
Suïssa no li tocava de viure l'aquesta Segona Guerra, però ella tenia aquest esperit també solidari i va fer una missió a Etobon, que és un lloc de l'Alta Saboia francesa, un poble al qual havien arribat els alemanys, havien matat un alemany i com a represàlia van matar a tots els homes d'aquell poble.
I Aurora Bertrana, com que va anar allà amb missió humanitària, va conèixer la història d'aquell poble i va escriure una novel·la, l'Àldia sin nombres es titulava. Després es va publicar Entre dos silencis. És una gran novel·la seva, sí. I aquesta és la seva experiència de la Guerra Mundial.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
La Universitat de Girona conserva el fons Prudència i Aurora Bertrana, amb obres inèdites de l'autora, moltes publicades gràcies a la tasca de la Fundació i a l'any Bertrana, que va recuperar també obres descatalogades de l'autora. Un any que significa un augment de la popularitat de la filla de Prudència i Bertrana. Una altra obra, també pionera en el seu moment, va ser ben de groc.
que és una obra sobre el turisme que també va ser pionera. Ningú havia escrit una novel·la sobre el turisme a la Costa Brava i ella la va escriure, ben de groc, que va ser portada al cinema, Joan Manuel Serrat era el que feia de protagonista, La larga agonia de los peces fuera de la agua. La llarro vira veleta. Sí, sí, sí.
Bé, ella també tenia la seva opinió sobre la pel·lícula i sí, evidentment, era una dona forta i amb molt criteri. Però Memòries és la que ens destaca Mari Àngela Vilallonga. Les Memòries, per mi, són la gran novel·la d'Aurora Bertrana.
Esclar que ella diu que dirà tota la veritat, però la veritat literària. Les memòries d'Aurora Bertrana comencen a la seva infantesa. Això que t'he explicat del poema que va escriure de vora a Catalunya és de les memòries, i ella mateixa ens ho explica. I acaben quan ella torna a Catalunya, perquè diu que no vol escriure més. L'època de després la considera grisa.
i diu que viu a la literatura després, quan torna. Viu a la literatura, no viu ella. I aquestes memòries estan publicades en dos volums. Vaja, dos volums que sempre s'han de publicar junts, perquè un va darrere l'altre.
i ella allà ens ho explica tot. Els paradisos hi són, el Marroc sensual hi és, és a dir, la gènesi i de com va escriure Els paradisos, com va escriure el Marroc, com va escriure Vendegrop, com va escriure totes les obres, és allà, també. Per tant, llegint les memòries, fas un recorregut a tota la seva obra i a tota la seva vida, també, eh?
Maria Ângela Vilallonga també ens deixa un llegat de l'autora a Aurora Bertrana, partidària de la vida. I jo vaig fer un recull dels seus articles i d'algunes conferències i de les entrevistes que va donar al final de la seva vida en un volum que van publicar a Coma Negre i el vaig titular Aurora Bertrana, partidària de la vida, que és una cosa que també és molt d'ella, no? És partidària de la vida, de la literatura sí, però primer de la vida.
Veus indispensables. El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la. I després, si de cas, escriure-la amb coneixença de causa. Memòries fins al 1935. Aurora Bertrana. Primer has de viure i després has d'escriure. I ella, a fer de Déu, que va viure i viure intensament. Se la va fer intensa primer volent ella, però després s'hi va trobar pel mig, amb la...
la Guerra d'Espanya, la Segona Guerra Mundial, amb tot el que Suïssa li va negar, la família és la que li va negar tot, la família Suïssa, però després va trobar gent que la va recollir, va recollir les seves desferres, diguéssim, i va poder tornar a continuar.
Mari Àngela Vilallonga ha conviscut amb Aurora des dels anys 90 a la Universitat de Girona, descobrint què atresorava de l'autora aquell armari metàl·lic del passadís. Ha viatjat a la Polinèsia i ha fet l'itinerari de Ginebra seguint les seves passes. Defineix l'Aurora amb aquestes paraules.
Doncs la definiria com allò que t'he dit abans, una dona moderna pel temps que va viure, una dona pionera, una dona forta, valenta, amb una personalitat amb grans conviccions que no les deixava.
Ella és una dona amb conviccions i un criteri. Si als altres els agradava, bé, si no els agradava, ella era ella. Cosmopolita, una gran escriptora, val la pena de conèixer-la, de conèixer la seva obra i també de conèixer aquesta seva vida, perquè és una vida singular dins de les escriptores del nostre país. En canvi, Aurora Bertrana s'ha d'anar al món mundial. El món era seu, era allà perquè ella el conegués i el...
i el pogués viure, i després el descrivís. És a dir, que és una dona que ens pot acompanyar a totes les dones i ser-nos un referent. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana. Veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Mari Àngela Villalonga i Vives, catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Més. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Caritas. Cada gest compta. Continguts en xarxa.
La màgia del Nadal ja fa dies que s'escampa i ens embolcalla. Per molt que ho intenteu, no en podreu escapar. Així que us recomano deixar-vos endur i formar-ne part. Una bona manera és fer parada al Parc de Nadal de Martorell.
Més de 20.000 metres quadrats decorats i il·luminats. Figures gegants, jocs de llums... Una fantasia feta realitat. La trobareu en concret al Baix Llobregat, el parc de Nadal de la Sínia de Martorell. Fins al 6 de gener aquest espai es transforma en un recorregut màgic i nadalenc ple d'històries.
Hi podeu accedir cada dia a partir de les 6 de la tarda i fins a les 2 de la matinada. I si encara voleu més emocions fortes, podeu visitar el Palau Màgic, on el Patja Viu Viu i la Fada Estel preparen la Cavalcada de Reis. Per això hi trobareu l'oficina del Correu Reial, que és essencial perquè la informació arribi correctament a Ses Majestats, el Laboratori dels Desitjos o el Magatzem dels Regals.
Aneu-hi amb temps perquè aquest recorregut és teatralitzat i podreu interactuar amb tots els protagonistes d'aquest univers. Fins al 5 de gener, Palau màgic del Patja Viu-Viu de Martorell i fins al dia 6, el Parc de Nadal. Més informació a martorell.cat.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem. Continguts en xarxa.
Avui el POU ens acompanya l'astrofísic i divulgador científic Joan Anton Català. Amb ell volem conèixer els resultats d'un estudi de la Universitat de Tòquio que pot ser clau per descobrir el misteri de la matèria fosca. Joan Anton Català, molt bon dia i benvingut al POU. Bon dia, gràcies, Alba. Comencem pel més bàsic, Joan Anton. Què és la matèria fosca? Ja m'agradaria saber-ho. De fet, és un dels misteris que té la cosmologia actual, potser el misteri més gros, juntament amb una altra cosa que es diu energia fosca,
Mira, quan mirem l'univers, quan estudiem què hi ha allà fora, veiem que la matèria que fa planetes, estels, persones, tot això està fet per àtoms. Però això només representa aproximadament el 15% de tota la matèria que hi ha a l'univers. Hi ha un 85% de matèria, que és allà fora, que no està formada per àtoms i simplement no sabem de què està formada i això és el que hem anomenat matèria fosca. Bàsicament fosca perquè no emet llum.
i deduïm que hi és per diverses raons indirectes, no perquè la veiem directament perquè no omet llum, però tenim proves molt clares de què realment existeix aquesta matèria fosca i clar, això és un enigma tremendo el no saber de què està feta, no està feta per àtoms, això sí que ho hem pogut descartar, però no sabem realment de què està feta.
No sabem de què està feta, però sí sabem que ocupa aquest 85% de l'univers. Déu n'hi do. Exacte, Déu n'hi do. Això vol dir que la major part de l'univers ens és absolutament desconeguda, Alba. Però fixa-t'hi, i a vegades es confon, no és una qüestió que no tinguem telescopis suficientment potents com per mirar més lluny. No, no. Ja podem mirar tot el lluny que vulgui. Simplement que aquí mateix, ara, mentre tu i jo estem parlant, al voltant de la nostra galàxia, a tot arreu de l'univers, hi ha un 85% de cosa que no sabem què és.
Des de quan en parlem de matèria fosca, no sé quina va ser la primera vegada que es va utilitzar aquest terme. A la dècada dels anys 30 del segle passat, un excèntric però genial astrofísic d'origen búlgar, però que va anar als Estats Units, que es deia Fritz Sviki, dic excèntric perquè arribava a amenaçar, a atacar i a fer mal als seus companys. Era un tio que estava mig sombat, però era un geni tremendo. I ell va voler una cosa facilona,
passar galàxies. Vaig a pesar galàxies i va agafar un cúmul, una grupació de galàxies i va dir a veure quanta massa hi ha en aquestes galàxies. I va utilitzar dues maneres de fer-ho. La primera és mirar la llum que ens arriba i en funció de la llum que ens arriba deduir quants estels hi ha allà. Això és un mètode molt aproximat. I després va utilitzar un altre mètode que és veure com aquestes galàxies d'aquest cúmul giren perquè en funció de la velocitat en què girin la física ens diu quina massa hi ha d'haver allà.
Bé, quan ho va fer, va veure que els resultats no quadraven. Però no és que no quadressin del doble o del triple, és que no quadraven de 200 cops. És a dir, el que mesurava d'una manera fallava 200 cops de l'altra. I això ja indicava que no era una qüestió que ell s'hagués equivocat, sinó que hi havia quelcom allà. I ell va crear aquesta terminologia, matèria fosca, perquè va dir que l'única qüestió que pot explicar això és que hi hagi allà una matèria que no omet llum, que per tant nosaltres no podem veure...
però que faci que les galàxies girin de la manera que estan girant. I això li va anomenar matèria fosca. És el primer cop que algú crea aquest nom. I dècades després, vira Rabin, una gran astrofísica nord-americana,
Va fer una cosa similar, però en galàxies individuals. Va agafar galàxies individuals i va estudiar com giraven galàxies en espiral, com giraven els braços de l'espiral. I també va trobar que de la manera com giraven només es podia explicar si la galàxia era molt més grossa del que els nostres telescopis podíem veure. Estava envoltada d'una matèria i aquí va recuperar la idea d'Sviki de la matèria fosca, un gran halo de matèria invisible que envoltava les galàxies.
I fins a dia d'avui encara seguim investigant una mica aquest misteri. Què en sabem exactament de la matèria fosca i quins són els desafiaments que planteja tots els científics i astrofísics que intenten treure'n l'entrellat? La prova potser més clara de l'existència de la matèria fosca
és que quan hem analitzat la llum que es va emetre poc després del Big Bang, que és una llum que tenim aquí mateix i que hem estudiat moltíssim i que ens diu com d'antic és l'univers, aquesta llum també ens indica que existeix, que ha d'haver-hi aquest 85% de matèria fosca allà fora. I el desafiament és tremendo, perquè vol dir, bé, no ha emet llum, hem descartat que estigui fet aparàtoms, de què dimoni s'està feta aquesta matèria, no?,
I el nostre model actual de partícules, de física de partícules, no dona resposta a això. És a dir, el model que tenim, que és molt elegant i no ha fallat mai, és super, super elegant, no hi ha cap partícula en aquest model que pugui donar resposta a la matèria fosca. I això, clar, és una cosa tremenda, perquè vol dir no només no coneixem de què està feta la matèria fosca, sinó que, possiblement, quan ho sapiguem, haurem de modificar el nostre model estàndard de partícules. I això serà una revolució.
Hi haurem d'afegir algun altre element que faci companyia, aquests protons, aquests quarks, aquests elements que fins ara coneixem. Clar, si és fosca i ens dius no la podem veure, per tant no és una qüestió que tinguem telescopis o no prou potents, com ho fem per detectar-la, per dir-ho d'alguna altra manera, aquesta matèria fosca? Deduïm què hi és perquè per gravetat sí que interactua. És a dir, la gravetat no perdona, Alba, en aquest univers la gravetat mana.
i tant se li en refot que siguis matèria fosca com matèria ordinària. Matèria ordinària és el nom que ara utilitzem per referir-nos a nosaltres, als estels, als planetes, a les galàxies, a les persones, als arbres, tot allò fet per àtoms. Per tant, per gravetat podem deduir que hi és. Quan veiem els efectes gravitatoris que crea la matèria fosca al seu voltant, per exemple, com fa moure les galàxies, com va veure Rabin, o també com distorsiona el pas de la llum,
tal com Einstein, la teoria de la realitat general d'Einstein prediu, podem fins i tot crear mapes de matèria fosca, sense veure-la. Podem dir, mira, pels efectes que nosaltres veiem, aquí hi ha d'haver una gran acumulació de matèria fosca i la podem dibuixar fins i tot. I aquí n'hi ha una altra acumulació, i aquí n'hi ha una altra. I avui pensem que els grans cúmuls de galàxies, els grans complexos de galàxies, estan envoltats d'uns salos enormes
de matèria fosca. I també pensem que quan es va crear, poc després de crear-se l'univers, va ser justament la matèria fosca, la gravetat de la matèria fosca, la que va fer com de llavor perquè al voltant d'aquesta llavor es comencessin a crear les galàxies que avui veiem. Per tant, la detectem de manera indirecta.
Clar, possiblement els col·liginadors de partícules com el CERN deuen haver tingut un paper en aquesta recerca. No sé si hem estat capaços de detectar aquesta matèria amb aquestes eines o en necessitem d'altres. No ho sabem. De fet, s'han postulat diverses hipòtesis, lògicament, per intentar explicar de què està feta la matèria fosca.
N'hi ha dues hipòtesis que, a veure, competeixen entre les dues, no poden ser les dues alhora, però que tenen números de C. Són noves partícules. Un són els accions. Els accions són unes partícules de molt baixa massa. I els altres són els WIMP, que vol dir partícules que interaccionen feblement, és l'acrònim en anglès d'això, partícules que interaccionen feblement, que són partícules més grosses, més massives, bastant més massives que un protó.
No sabem quina de les dues o si cap de les dues ho és. I justament, com que són noves partícules, el que està fent el CERN, els col·licionadors de partícules, és intentar descobrir-los sota terra. És curiós que per respondre a una de les grans qüestions de l'univers anem sota terra a respondre-les. I és a través d'aquestes col·lisions que estem fent, on es detecten, on es creen partícules, intentar descobrir realment l'existència o dels accions o dels WIMP,
perquè si ho féssim, això no seria una demostració 100%, però ja seria, mira, aquesta pel·lícula que està teoritzada existeix realment. Doncs potser sí que és la que forma la matèria fosca. I tot això, la matèria fosca, és actualitat perquè s'ha publicat recentment un estudi de la Universitat de Tòquio liderat pel Tomo Nori Totani, que sembla que ha trobat una pista que podria ser clau.
Per què? Què ens diu aquest estudi a la Universitat de Tòquio i què desvela? Mira, els WIM, que és un dels candidats que et deia, aquestes partícules, si realment existeixen, han de tenir una propietat que es poden aniquilar. Quan es troben partícules WIM, s'aniquilen, es destrueixen
i emeten una radiació de molt alta energia, una llum radiació gamma de molt alta energia. De manera que fa temps que els astrònoms intenten localitzar un excés de radiació gamma, dic excés perquè hi ha altres fenòmens que també emeten a l'univers ratjos gamma.
Però intenta detectar un excés, una quantitat de ratxos gamma que no pugui ser explicada pels fons normals, que podrien indicar que allà hi ha matèria fosca que s'està aniquilant i que està feta per WIMS. Doncs l'estudi que s'ha fet ara des de l'Universitat de Tòquio ha detectat un excés de radiació gamma, tal com s'esperaria, al voltant de l'alo de la nostra galàxia, de la Via Làctea.
Però ho ha fet de manera diferent de com han fet altres estudis, que ja havien detectat un excés de radiació gamma, sinó que el que ha fet és que han eliminat la part del centre de la nostra galàxia. Perquè sabem que al centre de la nostra galàxia hi ha objectes com estels de neutrons que també emeten molta radiació gamma. De fet, aquest estudi s'ha fet invisible, aquesta part de dins. No la volem saber, la part de dins. Anem a mirar només l'alo de la galàxia, la part de fora.
I aquí s'ha detectat un excés, que de moment no es pot explicar de cap altra manera, que podria ser, doncs això, l'aniquilació de partícules WIMP, que podrien formar aquest halo de matèria fosca. S'ha de ser molt prudent, Alba, perquè estem davant d'un descobriment molt important.
El mateix investigador japonès és molt prudent, diu que això s'haurà d'analitzar per part d'altres investigadors, utilitzant altres mecanismes, haurem d'assegurar que no hi ha errors, haurem de descartar, sobretot, altres fonts possibles d'aquest accés de radiació gamma.
Quines eines s'han utilitzat per detectar aquests règes gamma en aquesta investigació? Aquí s'utilitzen, es fan combinacions entre telescopis òptics, com el James Webb, però sobretot radioantenes, les radioantenes del complex ALMA, que és un complex que tenim a Xile, a més de 5.000 metres d'altura, que aquestes radioantenes el que capten són ones de ràdio, no oblidem que és llum també, que ens porta informació d'aquests objectes, i després s'ha utilitzat un telescopi espacial...
que té la NASA, que es diu Fermi, en òrbita de la Terra, que aquest és especialista en detectar ratjos gamma, de manera que ha estat utilitzant tot un conjunt d'instruments que s'ha pogut anar sumant a aquest puzzle. Sobretot, el que ha fet l'instrument Fermi és captar aquesta llum de ratjos gamma, aquest excés, i el que s'ha fet amb altres instruments, com amb l'alma o amb el James Webb, és completar aquesta visió de quin lloc pot provenir, i és de l'alo de la nostra galàxia.
Ara ens parlaves d'aquesta prudència d'aquest investigador japonès, que cal validar que això sigui matèria fosca i no que puguin ser altres factors. Quins serien els següents passos perquè es pogués donar validesa a aquesta teoria, a aquests resultats? Jo crec que altres estudis ja estan treballant justament en això. No oblidem també que tenim projectes completament independents, totalment independents fins i tot amb el mecanisme que estan emprant,
que també estan cercant matèria fosca. Tenim un gran projecte de l'Agència Espacial Europea que es diu Euclid, que també és un telescopi espacial, de fet és un observatori espacial que fa ja temps que està treballant i que està estudiant l'univers a un nivell de tall com mai s'havia estudiat i podria també donar resposta de la matèria fosca i també, algun dia si vols en parlem, de l'energia fosca, que és un altre dels grans misteris.
Jo crec que són peces de puzzle que haurem d'anar sumant una a una. Ara aquest estudi tindrà continuïtat, estic segur, hi haurà altres investigadors que intentaran tornar a fer el mateix que s'ha fet des de Tòquio, amb el mateix sistema, però fet per investigadors independents, i és possible que en els pròxims mesos, barranys, veiem sortida d'estudis similars que o bé confirmin o bé desmenteixin. Però crec que serà sumant diferents peces, no només en un estudi, no només en un mecanisme,
sinó això, amb el projecte que està fent l'Euclid de l'Associació Europea, la NASA, que enlairarà l'any vinent un gran observatori espacial, que és el Ruhmann, que és també estudiar l'univers a un nivell de detall que mai s'ha estudiat. Jo crec que serà combinant tot el batalló de projectes que tindrem, que potser som a prop de saber finalment de què està feta la matèria fosca.
Evidentment, si s'hi dediquen tants esforços i s'hi forma part del 85% del que tenim aquí fora, per entendre'ns, és que això té unes implicacions molt importants en el coneixement científic. Si s'aconsegueix tenir aquesta informació sobre què és la matèria fosca, què implicaria pel coneixement científic i per la física de partícules? Perquè possiblement haurem de canviar aquest model que tenim. Les dues coses. Per la cosmologia significaria...
una confirmació d'allò que ja els nostres models diuen, no només els models, sinó del que veiem indirectament, que allà hi ha d'haver quelcom. Seria aquesta confirmació. Però des del punt de vista de la física de partícules seria una revolució tremenda, perquè, com dèiem abans, hauríem de modificar el nostre model estàndard de partícules, que ens ha funcionat molt bé fins ara, que és capaç de fer prediccions tremendes, però que ja començava a mostrar algun símptoma de feblesa
I aquest és un símptoma de feblesa, que hi hagi quelcom allà que no puguem explicar amb les partícules que tenim, vol dir que hi ha d'haver-hi noves partícules. I el fet que hi hagi una nova partícula no és només... Ah, mira, una nova partícula, fem-li un lloc, no? Fem un foradet al nostre model, un quadradet que avui darem per posar aquesta. No, no, és que això pot implicar refer el model, donar-li una versió nova a tot aquest model. I això és una revolució de la física de partícules...
que ens convé. Ens convé perquè les grans revolucions científiques donen passos endavant, ajuden a que et replantegis moltes coses. Joan Anton Catarà, moltíssimes gràcies per posar llum a la matèria fosca. Gràcies a tots.
Fins demà!
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Bretxa salarial de gènere. Diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones. Celebrem el 8M, però el que hi reivindiquem les dones serveix per a tots els dies de l'any. Per això aquest Paraules Habitables el volem dedicar a la discriminació salarial.
que popularment coneixem com a bretxa salarial de gènere. En parlem amb la Sandra Quadrado i la Míriam Martín Lloret, del Termcat.
Míriam, bretxa per què? La denominació bretxa prové del francès breix i aquest del frànsic brecam, que vol dir esboranc, fesa. És un mot propi de l'àmbit de la poliorcètica que els diccionaris defineixen com l'art, sempre qüestionable, dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d'enginyeria militar utilitzades per defensar o atacar una fortificació, per referència a l'obertura que fa l'artilleria en una muralla...
En el seu diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Joan Colomines ens explica que Bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la Guerra dels Segadors.
i que es va divulgar molt més en la guerra de successió i en les següents. I des de quan traiem l'artilleria per denunciar la diferència salarial entre homes i dones, Sandra? Tot i que la diferència o desigualtat és un concepte present durant tota la història de la humanitat, de fet, no va ser fins l'any 1980...
que Eleanor Mary Smell, líder feminista i analista política estatunidenca, va posar-hi nom per primer cop amb el terme gender gap. Aquest substantiu anglès gap, procedent del norrer o nòrdic antic, que vol dir abisme o crit, té un paral·lelisme semàntic amb bretxa, perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera
De fet, els termes que descriuen desigualtats socials per les dones tampoc són gaire antics. Els primers reconeixements de les primeres onades feministes van necessitar un nou llenguatge, perquè aquestes paraules fins aleshores no existien. El feminisme, durant la dècada dels 70...
va aconseguir codificar un corpus de termes que els va permetre descriure i denunciar les seves experiències individuals i alhora fer-se escoltar per primera vegada. Fer servir paraules justes i precises ens permeten identificar situacions que fins aleshores no existien i alhora poden servir per denunciar situacions injustes per a les dones.
Amb aquell gap inicial, què va passar? Perquè és veritat que fa un temps sonava molt, però que la cosa ha anat a menys. Si bé la forma anglesa, gap, va obrir inicialment una certa bretxa en llengües com el català, gap de gènere, el castellà, gap de gènere, el francès, gap de gènere, o l'italià, gap di gènere, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació...
les institucions o els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l'avenç de l'anglicisme. En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l'ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids, fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d'altres.
Probablement la consolidació de bretxa en aquests termes i en altres semànticament relacionats, com bretxa de pobresa o bretxa digital, es pot explicar pel veïnatge amb el castellà bretxa. I també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d'allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.
Entre aquests drets bàsics, el sou equivalent, que és el que denuncia el terme de les paraules habitables d'avui, aquesta bretxa salarial de gènere. Exactament, sí. Parlem de la diferència salarial entre homes i dones, sempre amb les dones a la baixa...
que és un fenomen identificat i estudiat. L'any 2023 el Premi Nobel d'Economia va ser per una dona, la tercera en 45 edicions, que ha estudiat bastament aquest greuge. És Claudia Goldin, catedràtica d'Economia de la Universitat de Harvard.
que ha recopilat i analitzat les dades sobre el mercat laboral als Estats Units dels darrers 200 anys. Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha identificat i ha explicat les causes de la bretxa existent i ha avançat en aquesta comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball. Amb les darreres dades que tenim de l'any 2022, la bretxa salarial de gènere ha disminuït, encara que només hagi estat de 0,34 punts respecte de l'any anterior.
Evidentment, volem que la tendència de disminució de la bretxa continuï, tal com passava als anys anteriors. Encara queda molt per fer per assolir la igualtat salarial de gènere. Voldríem destacar quatre dades que ens semblen molt rellevants i que il·lustren abastament aquesta desigualtat i aquesta discriminació cap a les dones.
Per exemple, del nombre total de famílies monoparentals a Catalunya, el 82% són dones. Més de la meitat de les noies de 17 i 18 anys han patit algun cas d'assetjament sexual. El 26% de les dones treballa a temps parcials i només ho fan un 12,9 homes. El 59% de les dones dediquen més de dues hores al dia a les feines de casa, respecte a un 35% dels homes.
I això quan s'ha acabat la jornada laboral, on, atenció, també hi trobem el sostre de vidre. El sostre de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Sostre de vidre, com bretxa de gènere o bretxa salarial, són termes, tots ells, sintagmàtics, que segueixen una mateixa pauta estructural.
un substantiu que fa de nucli, sostre o bretxa, i un complement que l'acompanya, de vidre, de gènere... Fixem-nos, però, que es tracta de substantius amb una càrrega semàntica que podem associar fàcilment a les diverses situacions desfavorables que massa sovint afecten les dones en l'àmbit del treball. Però no només el sostre...
També existeix el concepte de porta de vidre. Sí, la porta de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troba una dona en començar a treballar, la qual impedeix el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb un home. Lingüísticament, tot és molt visual i un recurs metafòric. Jo m'ho imagino com una gàbia transparent a dreta i esquerra i al sostre, com quan no veus que la vidriera està tancada i et vas fotent hòsties.
Doncs això. Tenim el sostre de vidre, la porta de vidre i el terra apagalós o enganxós. Doncs sí, el terra apagalós o terra enganxós és la barrera invisible que es basa en les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones.
Les quals impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes. D'aquí que l'àmbit laboral necessiti urgentment una regulació en perspectiva de gènere, que és un altre terme important, oi, Sandra? Els termes són un mirall de la societat.
I els que recull la terminologia de les dones en el món laboral del termcat reflecteixen efectivament una realitat laboral de desigualtat entre dones i homes encara ben present avui arreu del món. Una realitat laboral i social que voldríem diferent, que voldríem basada en equitat de gènere. De moment calen encara moltes dosis d'aquesta perspectiva de gènere.
I cal treballar també per equilibrar una altra balança, que és la del treball domèstic o reproductiu. Potser que el nom ja ho diu tot, no? Sí, parlem d'una feina que no comporta remuneració directa ni cap altra forma de pagament i que les estadístiques econòmiques oficials no preveuen.
Aquí s'inclou tant el treball domèstic com el voluntariat. Històricament, el que és el treball de més pes que ha fet la dona ha estat considerat no treball i, per tant, és treball no remunerat. En són exemples el treball domèstic i de cura, també anomenat treball reproductiu, que inclou les activitats de manteniment de la llar, netejar, cuinar, etc. Les activitats que es desenvolupen fora de l'espai físic de la llar, compres, gestions, etc. i les activitats de cura.
Malgrat que és un treball no remunerat, el treball domèstic i de cura té un valor econòmic que s'inclou en el compte satèl·lit del treball no remunerat. I abans d'acabar, la part més fosca. L'abús de poder o l'assetjament.
L'abús de poder o abús d'autoritat és l'ús indegut d'un càrrec que sobrepassa les consideracions jurídiques o socials que té assignades. Sovint es materialitza en una forma d'assetjament laboral escumesa pels alts càrrecs o treballadors amb un rang superior a les víctimes.
situades en una posició inferior a l'organigrama de l'organització on es relacionen. Pel que fa a l'assetjament, és una conducta persistent contra la llibertat d'una persona que comet el qui li sol·licita favors de naturalesa sexual per a ell o per un tercer, d'una manera que resulta humiliant i intimidatòria per a la dona, que li pot provocar problemes psicològics, morals i professionals.
De fet, el terme assatjament sexual es registra per primera vegada l'any 1974 per Mary Row a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i es va fer servir per descriure conductes masculines inapropiades. Poc temps després es va tornar a utilitzar en un context similar, aquest cop a la Universitat de Cornell, l'any 1975.
Com bé ens recorda Rebecca Solnit, per les dones tenir veu és crucial, perquè tot allò que no es diu no es coneix i no existeix fins que algú trenca aquest silenci.
Les dones, sí, estan types de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l'àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t'engalto. Montserrat Roig, som una ganga. La lluita de la dona no pot destriar-se de la millora global de la societat. Maria Aurèlia Campmany, Quim Quima.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Javier De Gea. L'alcalde de Lleida, Fèlix La Rosa, ha perdut aquest dimecres la qüestió de confiança a la qual s'ha sotmès per poder tirar endavant els pressupostos municipals pel 2026. La moció votada al ple d'aquest dimecres ha rebut 18 vot contraris tots els de l'oposició i només ha votat a favor els nous regidors de l'equip de govern del PSC.
A partir d'ara s'obre un termini d'un mes perquè l'oposició negociï i presentï una moció de censura amb un candidat alternatiu. En cas contrari, els comptes quedaran aprovats automàticament. La Rosa ha defensat que els pressupostos permetran millorar la vida dels jeidatans, mentre que els partits de l'oposició ho han posat en dubte i li han retret manca de voluntat per consensuar els comptes. Així ha explicat la Rosa com afrontarà el pròxim mes.
Jo també faré aquesta reflexió amb serenor i amb exigència. I el febrer la compartiré amb la ciutat amb la claretat i el respecte que mereix. Mentrestant, fer el que sempre he fet i el que toca fer ara, més que mai, és continuar treballant incansablement. Perquè davant del no a tot cal projecte, davant de l'odi cal dignitat, davant de l'amenaça cal serenor i davant del cansament col·lectiu cal tornar a donar sentit a la política.
I Catalunya ha iniciat aquest dimecres 31 de desembre l'últim pas del desplegament de la llei d'eficiència judicial amb la incorporació dels últims 14 partits judicials corresponents a la fase 3. Aquesta tercera fase concentra el 71,8% de l'activitat judicial de Catalunya i el desplegament afecta 55.430 funcionaris i ha implicat la creació de 150 places noves amb una inversió prevista d'uns 6,5 milions d'euros.
a Barcelona, però la implantació no serà completa fins d'aquí unes setmanes o mesos a causa de la complexitat de la ciutat i per tal de no interferir en l'activitat judicial.
El Servei Català de Trànsit fa 25 anys i des de la seva creació, el 2000, les víctimes mortals han disminuït un 75%, passant de 778 a 190 aquest 2025, a unes hores de cap d'any. Amb tot, encara queda un gran camí per assolir l'objectiu de la Visió Zero el 2050. El primer pas és reduir un 25% la sinistralitat el 2026 respecte al 2019.
La intel·ligència artificial, els camions autònoms i els bessons digitals per predir accidents són algunes de les innovacions que s'estan implementant per fer front a nous reptes, com l'accidentalitat entre motoristes, l'augment de camions, el repunt de la mortalitat entre joves o l'increment de patinets i bicicletes.
Els Mossos d'Esquadra investiguen possibles vessaments d'una trentena de camions pendents de desvallestar aparcats en un descampat de Vilobidonya a la selva. Els vehicles estaven logotipats amb el distintiu de Girona més neta i molts fa una dècada que no estan operatius. Això és tot en notícies en xarxa. De moment, en una hora, més notícies.
Tot va començar en aquest barri de la carretera de Sant Padó de Manresa. Es va fer una consulta popular i es va demanar que les persones que viuen en aquesta zona de la ciutat que triessin dones que fossin manresanes i que se'ls hi pogués dedicar un carrer o una plaça. La persona més votada, gairebé per mil persones, va ser l'actriu Assumpció Balaguer. I aleshores és quan comença el moviment de crear la Comissió Balaguer. Per què? Per què?
perquè aquest 2025 és el centenari del seu naixement. Aleshores, què va passar? Va sorgir de fer un radioteatre, un radioteatre de l'única obra que va estrenar Assumpció Balaguer en català, que és l'Alcova Vermella. El mateix autor, Josep Maria de Sagarra, la van a buscar a Madrid, que ja en aquells moments ella vivia a Madrid, perquè fes l'obra.
Com a vermella és una obra de Josep Maria de Sagarra, una de les clàssiques d'ell, que va escriure, o almenys quan la va escriure, va pensar en l'Assumpció Balaguer per donar-li el paper principal, el paper d'Eulària. I és una obra que potser no s'ha representat el que hauria calgut o no ha agafat el gaudi que han tingut d'altres obres de Sagarra, però que pensem que està molt bé.
Qui era Assuncio Balaguer? Assuncio Balaguer era una dona que va néixer a Manresa, que fins als 13 anys va viure a la capital del Bages, però que després va anar a Barcelona, on va estudiar teatre. Després aniria a Madrid, on va ser la primera dama del teatre de la companyia de la família Tamayo i després es va casar amb Paco Raval. A partir d'aquell moment, Assuncio Balaguer decideix dedicar-se a la seva família.
I amb els seus fills, doncs amb Benito i amb la Teresa, creen aquesta unió familiar que va deixar brillar a Paco Raval. Quan Paco Raval mort, el 2001, ella torna als escenaris i és el moment en què comença a fer teatre com Folis, dirigida pel Mario Gas, rep un Premi Max d'Esperador.
Després rebria la Creu de Sant Jordi i comença a tornar a florir com a actriu de teatre i també de sèries televisives. Va sortir a la Cassia Vecina, va sortir també a Marlí. I fins al moment en què mor, està als escenaris. Ella era dona de teatre, estimava el teatre, també va fer cinema, també, com deia, va fer sèries, però ella el que més estimava era el teatre.
El Gova Vermell ens ve a relatar la història de l'Eulària, que és una noia que està enamorada d'un noi i que és l'hereva de la fortuna de la seva mare, perquè la seva mare va morir quan ella va néixer.
I, evidentment, és dels diners el seu pare, o almenys el que es pensa que és el seu pare, és el que administra, però ell la vol fer casar amb un altre d'un ram més alt i que per uns altres interessos no.
I aleshores, evidentment, hi ha les discussions típiques de l'empoderament d'aquesta dona, de què no es conforma i es revela, i que ve a saber-se després, al final, que aquí és realment el pare d'ella, no?
L'Associació Cultural i Decretiva de Fals, el seu grup de teatre, vam quedar molt satisfets i molt contents de poder fer aquesta obra, encara que fos, vull dir, radioteatre, no? Vam treballar-la molt, vam buscar el vestuari adequat per fer-ho, perquè, doncs,
tingués aquesta visió i la gent percebi millor qui és cada personatge i que, bé, mai és descartable que en algun moment determinat es pugui fer sobre l'escenari, no? Hem quedat supersatisfets i no descartem, vull dir, poder-ne fer dues altres lectures en altres llocs perquè seria molt bonic.
EJ51, Ràdio Manresa i la Comissió Balaguer Albages us presenta... En commemoració del centenari del naixement de l'actriu manresana Assumpció Balaguer Golubart, l'Alcova Vermella. Drama en tres actes de Josep Maria de Sagarra que l'actriu va estrenar el 1952 en la companyia de Maria Vila al Teatre Romea de Barcelona amb el personatge d'Eulària.
Adaptat per a Radioteatre per Francesc Parcerisses, amb la interpretació de l'agrupació teatral i recreativa de Fals, dirigits per Francesc Parcerisses. Us presentem el repartiment. Ramon de Barberà, Pere Sallarès. Tristany Lalluberola, Santi Cervera. Pellegrí, Albert Errada.
Eularia Sandra Olmedo. Munda Rosa Xavier. Perpètua Maria Alba Capsada. Palmira Carolina de Pobres. Daniel Robert Martínez. Narradora Sandra Castro. Narrador Joan Carles Jiménez. El control tècnic Toni Martínez.
la realització audiovisual de Josep Maria Tatger i l'edició de Gemma Alemant, sota una idea original de Pilar Gonyi. Acte primer. Som a Barcelona, any 1850. La casa és d'una família benestant.
Entrem en una vivenda que ens mostra el costumisme del món de les velles famílies de Barcelona antiga, que havia constituït el seu propi món en un espai clos, la cambra. Aquesta cambra vermella reducta d'intimitat i de passions.
La manca d'escrúpols i l'interès material es deixen sentir en l'argument de la pobilla rica, Eulària, a qui el pare, per tal de seguir aprofitant-se de la fortuna heretada de la mare, vol caçar contra la seva voluntat amb un noble arruïnat i masell, Tristany de Lloberola.
Daniel, et fa vergonya una abraçada? Però si tu tremoles i tens por...
Tu tens por del vermell d'aquesta alcova i tens por del vermell que enviu el cor. Tu estàs acostumat només al dol i el color de la sang, si t'enlluerna, el trobes de seguida massa fort. No, Olària, però penso i veig les coses no com voldria, sinó tal com són.
I sé que si el teu pare descobria el que ha passat entre nosaltres dos... Si el meu pare? Daniel, no t'esperveris, ni t'imaginis que s'enfonsi el món. Jo de mi, dels meus actes, sóc mestressa. I mestressa, comprens, de tot això. I aquí, el que pugui descobrir el meu pare, sobre l'espatlla em pesarà ben poc. Però per què t'enganyes, criatura? Sobre l'espatlla pot pesar-te molt.
I si ell sabés la veritat, et juro que jo tremolaria pel teu coll i pel meu coll. I a més a més, Eulària, tothom li donaria la raó. La raó? I té raó volent que em casi amb un que més que un home sembla un corp. I mal que sigui d'una gran família, no se li veu grandesa per enlloc.
I el meu pare el té a punt perquè disposi al seu gust, no del meu or, ni de les meves rendes, sinó de mi mateixa, del meu cos. I no et fa horror a tu, Daniel? A tu, que m'has fet teva, aquí mateix, on va morir la meva mare i on jo vaig néixer. Digues.
però em sento perdut. És cert tot el que cantes. El que per mi és un somni, no hi veig sortida i es desperta el meu enteniment. Eulària, pensaràs el que tu vulguis, però aquells que mesuren les ofenses i parlen el llenguatge del teu pare, davant del que ha passat, dicten sentència.
I la sentència diu que sóc un lladre i que sense noblesa ni fortuna he deshonrat el nom d'una pubilla i els sentiments i el nostre amor d'avui. De res no compten. Tenim ànima, sents, i no som bèsties. Escolta, és que ja no m'estimes.
Però tu pots dubtar-ne que perquè jo t'estimo em veig perdut, que perquè no sabria resignar-me a veure com un altre se t'endú. Ningú se m'endurà. Jo la comèdia la seguiré fins que no pugui més. Perquè si és veritat que tu m'estimes i no te'n penedeixes del que has fet, jo et juro que seré teva com ja ho sóc. Calla. He sentit passos i t'estic comprometent parlant-te en aquest lloc que no em pertoca. I si fos el teu pare? I si ho fos què?
Oh, perdó, senyoreta. No sabia que estés parlant amb el senyor Daniel. I què passa? No passa res. Ja me'n vaig. Pelegris i aquí faig nosa. Ai, senyor, no s'ho prengui malament. Vostè, fill d'aquell home que era tant per casa i que m'estimava tant. Bé, què desitges? M'has de dir alguna cosa o a què vens?
No, no, no he de dir res. La senyoreta ja ho sap que l'he portat a Collivert i m'ha fet anar de quatre grapes. És cert que això passava en altre temps. Ara la senyoreta l'apobilla i ara s'ha de casar amb un cavaller, amb un gran cavaller.
Però què expliques, Pellegrí? Estàs dormint o estàs despert? Estic despert i molt despert. Escolti'm, tot el que dic ho dic a fi de bé. El senyor és el senyor i ja sap com pensa. I ell no és el noi de la senyora Munda, ja és advocat i és el senyor Vendrell. Vull dir que d'aquell joc de criatura... Pellegrí!
No, si a mi no m'hi va res. Però jo m'imagino que el seu pare, vull dir el senyor, i perdoni, ja m'entén. Ell està convençut dels seus principis i creu que una pobilla, si és decent, quan està a dues passes de casar-se... Què sospites? Jo res, parlava d'ell.
Us entenc, Pellegrí. Potser no massa. I us dono la raó. Vostè ja ho veu, que tot és plena amb les llengües, que l'honor d'una dama és com de vidre i que les calúnies creixen com el vent. I l'alcova vermella no és la cambra pels advocats ni pels senyors vendrell. I a tu t'he deixat dir una impertinència, perquè un dia vas dur-me a coll i bé i perquè ets un... Per Déu, no se m'ofengui. Estigues ben tranquil. Tu no m'ofens.
A Eulària. La teu. No cal pas que te'n vagis. I si me'n tinc d'anar?
Aleshores, vés. I jo li repeteixo que em perdoni. Jo ho comprenc tot, però sap, la gent... I ara tu, cuita, explicar-li al meu pare. Pots dir que ens has trobat dintre l'alcova com dos coloms, com dos enamorats. Jo, senyoreta, jo no he d'explicar res al senyor. Jo sort i mut, comprenguis, senyoreta. Sort i mut des de fa 25 anys.
Doncs avui, per ser mut, prou que en raones. Si no fos per vostè, senyoreta. Què em contaràs? Pellegrí, jo sé el que pots dir-me. El que podria dir no ho sabrà mai. Misteris, Pellegrí? No se'n recorda del seu promès? No sap quin dia som? I a tu t'importa? És cosa teva, això? Si puc parlar, diré que no és que sigui cosa meva, que els amos són els amos, i els criats no tenen de ficar-se amb els negocis dels amos.
Però jo, se'n recorda que l'he dut el braç i em dol veure aquest aire de mentida i em dol pensar en aquest casament i tinc por d'un disbarat molt gros i d'unes penes que m'empaiten. No tinguis por, que no m'atraparan. Sé més del que t'imagines. Criatura de Déu. Doncs ja ho veuràs.
No veuré res, no veuré res perquè sóc el criat, però li juro que quan sigui l'hora, sense aixecar la veu, sense cridar, sense perdre una gota del meu aire i sense sortir gens del meu posat, jo, senyoreta, li faré comprendre què significa haver-la dut al braç. I perdoni'm si li he dit res, que la pugui molestar.
Així m'agrada. Et vull veure ben empolainada. La nena té de rebre el seu xicot. Perpètua. El seu xicot. Que no us agrada? Que això és el primer dot de Barcelona. Que té dos ulls que ceguen com un llamp. Que farà tornar boig el rei de copes. I ara us pregunto, qui li ha dat les sopes? Qui li ha mudat les calces com si res?
Qui s'ha cremat la sang dies i dies per qui es queixa del coll o ve del nas? Qui li aguantava les rebequeries? Senyoreta, ja sou un bon cas. Prou perpètua, prou. Tracta'm com vulguis. Digue'm ou com balla, atabala'm, massega'm com un drap. Però ara calla que acabaries fent-me mal de cap. No, no, si jo no dic res més. Però es presenta avui un dia que et farà lluir. Ell és formal...
Té una ànima valenta i un cos de cavaller. I he sentit dir que és d'un llinatge que per una branca resulta entreparent d'un archiduc. Ara que jo, si vols que et sigui franca, com a galant, el trobo sense suc. I no sé què diables li despertes, perquè jo té els seus anys, eh? I com els té? Però esclar, per les noies inexpertes, un marit maduret sol estar bé.
I potser massa. Perpètua. Mal que jo sigui el criat, trobo que la franquesa s'uspropassa. Que a l'hora de les sopes ja ha passat. I en les coses dels amos... Ves què crida? Tu també me n'has dit unes quan érem soles. Jo, senyoreta? Sí, i fetes a mida del posat que gasteu de plantacols per predicar. Ja sou un bon profeta. Com si no us conegués. Ai, el gat vell. Si no sabés que per la senyoreta us deixaríeu arrencar la pell...
Si la mireu i us va caient la bava. Perpètua, jo també l'he dut al braç. Però vivim al món i tot s'acaba. I vos voleu que duri i no em feu cas dels anys que corren. De que ja no és hora de tant plantar d'allò que hi de perdiu. Envejós... No. Esclar. No tinc tant a la vora com vos. Esclar. I sé quan riu i quan plora i si ho fa de debò.
Esclar, sou sord i mut. I de bon grat, perquè és la senyoreta de la casa i jo no sóc res més que el seu criat. El seu didot. Em deixareu tranquil·la, encara que tots dos teniu raó. Mal que per estrenar em s'obri la roba, mal que em pesi l'orgull d'un nom famós. Com a tenir, sols tinc aquesta alcova i sols us tinc ben bé.
A vosaltres dos. La senyoreta penso que exagera. No, exagera, no. Que diu la veritat. Res de modesties i la cosa clara. El senyor és el senyor i... és el senyor. Però posats, diguem, a fer de pare, no ho sé. Ai, Déu em perdó. Perpètua.
Sí, si no hi ha més cera que la que crema. Sí, ja ho podem dir. Has arribat a gran, sana i sencera, gràcies al palagrí i gràcies a mi. Perquè és el que el teu pare... Voldràs callar.
No, no, si jo sóc mansa, però de tant en tant també m'he desbravà. No tingueu por, que és de confiança, i davant d'ella ja podem parlar. Esteu parats? Esclar, si us manifesta l'alegria d'avui que farà troc, i que per mi resulta de gran festa. Jo, pare, no n'espero res de bo.
Què li passa, senyor? El cervell, el cervell li vola i és tendre pel que aquí s'ha preparat. No conec a Tristan de Lloberola per fer-lo marit meu tan aviat. No el coneixes? I què? Ja el conec jo. Sóc jo qui ha de conèixer la persona. Sóc jo qui ha de saber si és negre o blanc. I el casament no és cosa de per riure.
i el que les guerres repetirà després. I no s'hi juga solsament el teu bon viure, s'hi juga el teu nom i els teus diners. Em permet el senyor? Què passa, Palegrí? Passa ben poc. Sols demano permís per retirar-me, perquè em penso que aquí no és el meu lloc. Pots retirar-te? Sí, el servei fa nosa i el senyor està molt inspirat. Inspirat? Què vols dir? No pas gran cosa.
Que té importància el que pot dir un criat. I tu també, que aquí no té perilla cap hòs. Jo... Ni tens cap feina. Jo, senyor...
Creus que em vaig a menjar la meva filla? Que no goses ni anar-te'n? Jo, amb perdó i amb permís del senyor, si se m'invita a dir el que penso... Tu? Veurà, el senyor em sembla a mi que es precipita i que amb el casament va massa el gra. Ella dels homes no en coneix gran cosa i és molt fort encarar-la a mon marit. Jo ja m'entenc. Si es fa de mica en mica, és més prudent que de cop hi ha raig. Esclar que a mi, comprenc.
Ningú m'hi fica. Perpètua, prou. Sí, sí. Si ja me'n vaig... Aquí el tens, el profit. I el pa que hi donen mantenint els criats dintre la casa fins que cauen de vells. Som fidelíssims. Són molt honrats, i tant. Però, diable, són molt impertinents. No en tinc la culpa. Doncs qui la té? El veí?
Qui és que no pensa que ja ha passat el temps de jugar amb nines? Si ets més dels criats que del teu pare. Però deixem-ho córrer. No té cura. Un cop casada serà una altra cosa. O almenys m'ho penso. Què vol dir un cop casada? Va d'haveres això que m'he pensat que era una burla? És de debò que avui voleu prometre a mi heu disposat que em casi de seguida?
De debò. I això vinc. I que no gaire trigarà a presentar-se el que jo espero. I ha convidat també la teva tia per no quedar tan sols. No us comprenc, pare.
Són dels criats, també, aquestes doctrines? Potser més aviat de la innocència que vos m'atribuïeu. Prou, Eulària. Jo sé millor que tu quins són els deures dels pares i dels fills. Vull que et despertis d'aquest desviejada criatura enterca i malcriada dintre d'aquest món vermell d'aquesta alcova. Si encara sembla que sento els xiscles i la mirada tèrbola d'un altre que va morir quan t'hi donar la vida.
No sé què hi té a veure, en aquesta alcova, ni quina culpa té la meva mare. Ets igual que ella. Va morir aquí i em deixar aquesta relíquia. Un cos menut i ploraner que eres tu. I tu ets la pobilla, sents? La teva mare era la dels diners. Jo era el pobre. I ara aquests diners són teus. Però el meu deure m'obliga a vigilar una fortuna que jo guardo per tu... i que no vagi a caure en mans de qualsevol. Molt bé...
Tot això és el motiu? Això us obliga a contractar la boda tan de pressa amb un que no conec i no m'agrada. Jo puc morir-me? I jo també. Són coses que les disposa Déu. Eulària, és natural que jo em mori abans que tu i no vull de cap manera deixar sense lligar el que m'interessa més que tot. Si faltés jo, ja et veig voltada de cent desaprensius. Correu massa. Posat a veure vostra fantasia. Em deu tenir per menys que una beneïta, per menys que una... Pel que ets!
Per una dona que somia en l'amor. Sí que hi somio, i a més hi crec. L'amor! Què us passa? Al món hi ha res més que valgui la pena. És un pecat potser. Vols que et contesti? L'amor. Aquest amor de les comèdies i dels llibres que penso que devores contra la meva voluntat. Eulària, això no existeix. Riu-te'n dels casaments i de les famílies on compta l'amor.
Amor no es menja i amb amor no es mantenen les fortunes. Amor, què vol dir amor? Potser és tan sàvia que ho saps el que vol dir. Quan us vareu casar amb la meva mare, també ho creieu així? Sí, també ho creia. Senyor? Què hi ha? Hi ha la senyora viúdua de despuig. Ja és aquí la teva tia.
I jo corro un moment per enfilar-me, perquè com la cosa va de veres, si és que l'amor no compta, almenys compti l'engany del tocador. Torna de pressa i no et distreguis amb filosofies. No, no tingueu por.
I tu, acompanya la senyora Bídua, la gran germana, la insolent germana. I si el senyor em permetés... Què vols? Perdoni, però no sé què té la senyoreta. Avui jo penso que potser no és el dia pel pas que vol donar. Tu què suposes?
El senyor està enfeinat. Els seus negocis i la importància de la seva vida el distreuen potser de petiteses. De fets que potser no s'hi sol donar importància. I de vegades els criats... Perdoni, ens n'adonem. La senyoreta Eulària... Escolta, Pellegrí, tu preocupa't del teu treball. El meu ja sóc prou home i prou gran perquè els criats s'hi fiquin.
No m'has entès? Està molt bé, perdoni. I tant, si està molt bé. Cuita que passi la vida de despuig. Vaig de seguida. És igual que ella i aquest gos que no para de borxar.
Ja sóc aquí per fer-te de compar-se, per amagar forats i descosits. Mira que et sé el cor, senyora Garça, quan valen aquests nervis i aquests crits. Avui no res, cap cosa extraordinària. Germà, protesto, perquè francament la forma en què disposes de l'eulària no és pròpia d'un bon pare, ni és decent. Però Palmira... Deixa't de Palmires.
Tries en lloverola perquè saps que ha d'acceptar-ho tot i el que tu mires és fer les trampes sense mal de caps. Vols un gendre que tingui la pell dura, que es conformi amb els contes i els rebuts que li presentis.
Vas a la segura que s'han desferres i escollint perduts pel paper de marit del que és sang teva. I t'equivoques i no tens perdó. Que sense anar més lluny, a casa meva, trobaries un gendre molt millor. El teu forran, Polmira, estàs de broma. No em serveixen els enses ni els cretins. I a més a més, s'hauria d'anar a Roma per la dispensa, perquè som cosins. I a més, senyora vídua de despuig...
De tu, de tu no me'n fio, virtuosa mare. Orgull de la família Barberà. Perquè jo i tu ja ens coneixem la cara... que una mateixa dida ens va criar. I jo sé que si avui t'ajupiries... tu i ell passaríeu pel que fos. Demà, amb la llei als dits, m'escanyaries com un gos. Ramon! Polmira! Escolta'm, si no et xins greca i calles i segueixes el meu joc... d'allò que vam parlar...
De la hipoteca? Mirarem d'arreglar-ho a poc a poc. Oh, a poc a poc. Doncs si t'ho vols de pressa, però m'has entès. Però... Si és que et portes com Déu mana, amb la pobilla i el seu promès. Eulària, hem cregut cosa necessària que vingués jo i ho faig amb tot el zel, representant, si puc, una altra Eulària.
que et va donar la vida i que és el cel. I jo no sé com agrair-ho, tia, encara que... Si val una opinió, jo et puc jurar que l'home que se't tria com a marit ja no pot ser millor. I el teu pare, que sols per tu es basqueja, si ha pensat molt, ho ha consultat amb mi. I ja veuràs, despertaràs enveja. Senyor? Què és el que passa? Ja és aquí. Qui és aquí? El que em penso que s'espera. Trobo que penses massa.
El meu criat t'ha vist els visitants d'altra manera. Diu el nom, es retira i s'ha acabat. Ho deu fer el seu criat i amb elegància, senyora, si és un visitant corrent. Però aquest que ha vingut és d'importància. Es tracta d'un negoci diferent i exigeix altra mena d'etiqueta. Jo penso, sap, però no puc parlar. Fixi-s'hi bé. No veu la senyoreta? Ja n'hi ha prou, Pellegrí. Fes-lo passar.
Eulària, avui la teva sort juga i espero que seràs digne de mi. No sóc ni esbojarrada ni poruga i sé perfectament el que haig de dir. Estic alluernat perquè el sol brilla en el fons d'aquests ulls que estic veient. L'avídua de Despuig, la meva filla, Tristany de Lluerola, el pretendent. Pretendent, com es diu del que em visiona ser rei.
És molt senyor. Piqueu molt alt. I tant. Perquè per mi no hi ha corona ni reialmi que valgui el que ella val. En la vigília d'aquests fets solemnes que ja s'han tractat, he cregut que en aquest acte de família és necessari per l'enamorat i per l'enamorada. I amb respecte com entre cristians i entre senyors, que a mi em serà de molt grat veure l'efecte que mútuament es produïa els dos.
Després, en vostres vides acordades per l'amor, a poc a poc omplireu buits i parlarem de coses complicades. Gravàme'ns d'ots, herències i us de fruits. Això que per mi és més planer i que ja s'ho suposa tractat amb tot escrúpol legalment.
I que per mi, senyor, és en boca cosa demanar el que per mi és el sentiment. Jo, estimat cavaller, sóc un que pensa, com en el temps feliç, en l'edat d'or, parlar-me de diner és ser-me ofensa, i la meva fortuna és el meu cor. I convenint que l'altre es necessita, per les baixesses d'aquest món mesquí,
Sense l'amor. La vida és tan petita que us diré que m'estimo més morir. Dona gust a escoltar-vos, Lloberola. De mi sols sentireu sinceritats. Poc segueixen avui la vostra escola. I els cavallers són tan interessats. Interessats, senyora. Que niable. Aquests de cavallers no en gasten res. Jo tinc, senyoreta, per un miserable el que fa un casament per interès.
Què sentirà per mi la vostra filla? Senyor, si ella sospita que en el fons me la guaito només que m'apobilla de l'herència gramada dels copons. El meu desig amb el diner no sobra. Jo, senyoreta, us tinc al meu davant. I si us vegés abandonada i pobre, el foc que em desperteu fora tan gran. I si jo fos un pobre ho robaria i lluitaria, que m'agrada el risc. Un dia us vaig mirar i des d'aquell dia us juro que no dormo i que no visc.
I el meu cor, que us adora, no es resigna. I com que jo us estimo de debò, per ser el vostre marit, em sento digne. Només pel vostre amor? Sols per això? Amb vostre amor no n'hi ha prou per fer-me esposa? I us sembla poc, la Eulària? Francament, el vostre amor potser és alguna cosa, però no és una cosa suficient.
No n'hi ha prou amb l'amor. Què dius, Eulària? Repeteixo el que vos m'heu ensenyat. Que l'amor no és la pedra necessària perquè hi reposi un casament honrat. Que entre les grans famílies ja no s'usa l'amor. Que somiar-hi és viure als llims. Que és mentida i només serveix d'excusa per tapar molts desastres i molts crims. I vos dieu això amb aquesta cara?
Vos bromegeu, Eulària, haver-ho pensat. No us esvereu, això ho diu el meu pare. I potser és una mica exagerat, ara que, veureu, jo sóc mestressa d'una fortuna de les que fan por. I en el meu casament també interessa el seny d'un hàbil administrador.
Jo sóc molt innocent i em convindria un marit menys fugós i menys galant. Un que passés els contes cada dia i no perdés l'estona festejant. Perquè sols amb l'amor no crec que es salvi un patrimoni. Vos no m'heu dit res ni de bona conducta ni d'estalvi ni de tot allò que té gruix i que és de pes. A més, modestia i no tan afecta. Potser per vos.
Podria jo sentir simpatia, si es vol, si es vol respecte. Però l'amor? D'on m'hauria de venir? I com que aquí només d'amor es tracta, com que vos el sentiu amb tals extrems, i jo no us corresponc, en aquest acte juraria que estem perdent el temps. Tot el contrari. No ho pretenc ser l'amor del vostre amor com vos ho sou de mi.
L'únic que sol·licito i que reclamo és que em vulgueu, o l'àrea concedir que jo us estimi, i no sigueu a vara de simpatia per aquesta mà, acceptant el desig del vostre pare, perquè l'amor després ja arribarà. M'arribarà d'una manera viva, després? Quan vos sereu el meu marit, ja n'esteu ben segur. I si no arriba, aleshores, senyor, m'hauré lluit. No comprenc, filla meva, aquest llenguatge. I he de confessar.
que em dóna disgust. Pare, m'heu embarcat en un viatge contra la meva voluntat i és just que el cavaller, que li han promès les roses i que en mi s'ha pensat pescar-hi un món. Ara que hi és a temps, vegi les coses, no com li deien.
sinó tal com són. Ets insolent, per Déu. Jo sentiria... Ho sentiria? És natural que sí. Jo ho sento també. I la meva tia també ho sent. I jo? Què vols, pobre de mi? Em complauria veure't més modesta. Penso en la teva mare. L'he mirat i escolto el seu silenci, que em contesta.
Jo tinc la meva mare al meu costat. Què vols dir? No vull dir res, en essència. Que agraeixo l'amor del cavaller, que m'honora la seva vehemència i el seu tracte, i que ja m'hi pensaré.
Què et pensaràs? La glòria dels seus títols? Aquí sóc jo el que pensa i el que té nas. El divendres es signen els capítols i el dissabte vinent et casaràs. No ho crec. Jo no vull fer-li aquesta ofensa al cavaller, perquè ell sí que és tan fi. Després d'haver establert la coneixença, de moment no voldrà casar-se amb mi.
Pare, ell viu per l'amor, ell em venera i per mi sacrifica el seu orgull. I no farà una cosa tan grullera com fer-me dormir amb ell, si jo no vull. Eulària! El cavaller no és una comparsa, ni un llogat, ni un vesteix, ni un botxí. És tot un cavaller i sabrà esperar-se, com jo mateixa, abans de decidir. Decidir què? La meva sort, que és meva, i la meva fortuna i el meu nom. Tinc ganja encara per pensar, tinc trep per casar-me i per fer-ho quan i com jo vulgui.
Senyoreta, sou molt viva i molt intel·ligent. Jo que he vingut a olorar la més tendra sensitiva i a enamorar la flor de la virtut. Dubtareu de la meva? No hi veig estar, però us confero que estic consternat. Eulària, jo he cregut al vostre pare.
Perdoneu-me si m'han enganyat. Tristan, és massa fort el que suposa vostra paraula. Perdoneu, senyors, res d'engany. No hi ha tal cosa. Per aquí l'únic enganyat sou vós. Vós, que m'he tingut a vostra vora.
No m'heu comprès ni m'heu conegut. Ja heu vist que el llavi em riull i l'ull em plora sense saber el per què. I vos heu viscut i heu patit molt, i tant. I és excusable si amb el que és meu vos heu anat tapant el que sigui. Jo no us en faig culpable i no m'importa.
Però ja sóc gran i heu tingut por que aquell que em pretendria i fos el meu marit en un moment veiés les coses a la llum del dia i us exigís el compte clarament. I tant se val si hi ha en la seva vida uns actes que no es veuen gaire clars. L'important és que sigui fet a mida pels vostres comptes i pel vostre braç.
Senyor, vull evitar la violència. I jo també. Però ha arribat un punt, Eulària, la teva impertinència... Oh, perdoneu-me, pare. Perdoneu-me, senyor. En aquest moment sento com la vida em desempara. No sé què penso ni què estic dient. Si comprenguéssiu el que s'atura i el que viu al meu cor. Però què té?
No em faríeu patir d'aquesta tortura si poguéssiu saber els meus sentiments. Eulària, filla, no és res. Ja em passa. Prou comèdia. Sí, teniu raó. La comèdia potser ja durà massa. I potser durà massa la cançó. Si la voleu seguir, feu-ho amb bona hora. Jo ja no em veig amb cor, pare. Després ho sabreu tot, però ara deixeu-me fora de la comèdia, pare. No puc més. Això li sol passar a la vostra filla? No, però, hola.
Li passa molt sovint. No és res. És un gafet de la cotilla o un queixal del seny. Us vaig seguint. Què més? Res més. Misèries de la vida. Com que demà aquests fons li fugiran i la trobareu del tot avergonyida d'això que ha dit i fina com un guà i després a l'altar com una ovella. Aquesta alcova tan vermella i aquest servei que me la fa malbé. No us comprenc.
Vos estigueu tranquils. Aquestes senyoretes de sang blava són impossibles quan els ve l'abril. Però els pares no som com aigua calenta. I us asseguro que no em farà ballar. Jo, Ramon, com a pròxima parent he d'advertir-te que no ho veig prou clar.
A Eulària li passa algun misteri? Un misteri? Palmíria, potser sí. Però acceptant tot el que hi pot haver-hi, la meva filla no es riurà de mi. Vos n'està convençut? Si us consola, jo puc jurar-ho.
I no em guaiteu a dos ni tingueu por, tristany de lloverola. Vos ho poreu, que puc dormir de gust? I tant, com si ell us alegrés l'alcova. I com si vos ja fos el seu marit. Ho celebro. Demà farem la prova. Senyora? Cavaller. Si sou servit, us cedeixo la germana perquè l'acompanyeu a donar un vol. Si ella ho consell. Senyor, de bona gana.
No és que et tregui, comprens? Però és que vull estar sol. La viva treu les ungles de la morta. El senyor m'anarà? En què el puc servir?
Has escoltat darrere la porta? Has escoltat com sempre Pellegrí? Jo, senyor? Sí. Has escoltat com omplia de vergonya la meva filla? Escolta, t'he cridat precisament perquè ja veus el que passa.
Palagrí, tu m'ajudaràs. Senyor, jo no sent que puc ajudar-lo. No repliquis. Tu pensa i procura lligar caps, perquè jo necessito que m'expliquis tot el que saps i el que no saps.
Doncs jo sé que aquí dins la senyoreta té una conducta d'àngel. Mentider! Que hi viu molt recollida, que no surt al balcó ni al carrer, ningú no l'ha guaitat i que s'aparte de tot allò que és tèrbol o és dubtós i que jo escorcollant els seus armaris només he descobert devocionar-hi.
I així, tu sospites que refusa del casament i que cap galant li és bo, per mansa, per beneita i per il·lusa? Senyor, jo no sospito res d'això. Doncs què sospites? Jo no res. No et crida l'atenció? No entenc què se'n vol dir. Doncs t'asseguro que en la seva vida hi ha un home i tu el coneixes, Palegrí. Tu saps qui és. Tu li has vist la cara.
I ara no es tracta d'obeir un senyor, es tracta, p'alagrí, d'ajudar un pare. I el teu silenci ja no té perdó. Del que em diu el senyor no sé què em pensi. Jo he d'ajudar-lo? Jo? Perquè he viscut. No veu que el meu treball és el silenci i és de ser de pedra? I si és possible, molt.
Que em contesti el senyor, l'he traït mai? I ara, perquè la filla no s'aplana els càlculs del senyor i perquè fa el vot, o se'm va de la llengua, se'm demani que jo delati o aclareixi tot.
I bé, qui és qui respon de la pobilla? El senyor està segur que la donzella estima un home i té molt interès en que sigui així, però ni d'ell ni d'ella, encara que asseguri, no en sap res. No res, no sap. I ara el senyor voldria que la tafaneria del criat l'ajudés en la seva fantasia i li confirmés que és veritat.
I per què? Per obrar com un bon pare que estima i sap comprendre i perdonar? O per obrar com un que té la vara de càstic apretada dins la mà? Que em perdoni el senyor. Jo sóc de fusta i sóc de pedra. I el que sé no és vell. Tant si és justa la causa com injusta, jo tinc de callar sempre. No ho compren? Senyor, jo callant ajudo un pare?
Un pare que es deuria despertar i veure allò que té més a la vora i veure-ho amb el cor? Ja sé que és fort el que dic, però em penso que ja és hora de recordar-li que en el món hi ha el cor. El cor! I jo podria recordar-te que si no cantes et faran cantar, que d'això i tu tinc la millor carta, que a mi em creuran i a tu no se't creurà, que jo s'aclamo, m'entens? Perquè se nutja, Déu meu! Però què em gosa dir el senyor? Que puc
Feta que t'entretenguis amb el jutge per insolent, per fals i per encobridor. Jo encobridor? Jo fals? I això és la paga? Que em perdoni el senyor. Prou p'alegri. Segueix sent el criat.
El que s'amaga, confita't al silenci i al verí. Pare, no us rebaixeu fent un ofici que no és el vostre. Què voleu saber? Voleu saber en quin fons de precipici la vostra filla ha abandonat el fre i l'honor i el bon nom? Doncs se us invita a comploure-us. Deixeu vostre criat i escolteu-ho.
Té raó, vostra sospita. Sospitant, no aneu gens equivocat. Hi ha un home, sí. Jo estic... estic enamorada. Jo estimo un home. Voldràs dir un bandit que t'ha abocat a ser una descarada, a dir-me els improperis que m'has dit, perquè tu, tu ets incapaç, és tan serena de parlar amb un llenguatge feridor i amb certs detalls, si abans un poc apena no t'ha ensenyat els punts de la lliçó. No, pare, això no és cert.
Ni una vegada aquest home ha intentat el que penseu. El que us he dit, ho he dit desesperada. I us demano per això que em perdoneu. Doncs et perdono. I t'en daré les gràcies i em podràs dir qui és el teu galant. Perquè no l'hauràs triat d'Hisendra prima, ni de duplesa curta, amb aquest pèl de reina. No. És un home que m'estima. Que m'estima i res més. És en Daniel. El Daniel? El Daniel?
Això amb aquest metge. Però és possible. El noi de dalt? Que em vols fer veure gat? El Daniel de la Munda? No m'enganyes. És de debò que em juraràs que és ell?
És el noi d'aquell ence del vendrill, del desgraciat vendrill. No saps, pobilla, quin pes m'has tret de sobre. Què passa? Que tot brilla, que tot canta de nou, que estem salvats. Si és el Daniel, estem salvats, mestressa. Qui està salvat? Tu i jo, la casa, el nom. Però què voleu dir? No, t'interessa, demà tot de primera. Però com? Per què demà?
Malgrat que jo deuria tractar-te com un pare rigorós, et perdono la teva busadia, perquè tens un galant poc perillós. Res, que has jugat un joc de criatures a un delicat idili de veïns. Inexperta. Has baixat...
a les altures i has pensat que senties violins millor que sigui així la soca rància dels Lloberola que no et rebis pan és una cosa que no té importància no passa res la boda tira endavant quina? doncs la del teu entusiasme la que tu intentaves destruir
No, pare, no! Em revolta aquest sarcasme de la vostra veu! No! No se'n pot ferir fins a aquest punt! La boda! La mentida! La farsa! No! Això mai! Eulària, prou! Els teus amors! Jo ja els hi he pres la mida i sé quin mal desgarrapada et cou. Però de les fidels duràs la palma i el que no entens ja ho entendràs demà. Si vols, en parlarem amb calma. Ara, però...
ni una paraula més. Però... però és boig el meu pare. Oh, què imagina? No comprens el que em passa, Palagrí? Ell no li ha donat mai la medicina, no l'ha bolcat i no l'ha fet dormir. És el senyor i sols té la carnadura del senyor, del que sempre té raó.
Què sap ell de la pobra criatura si és el senyor i només el senyor? Acte segon.
L'amor prohibit de l'Eulària i el Daniel ja és sobre la taula, però no fa patir el pare. En Ramon sap com fer les coses per treure's de sobre el fill de la Munda. O així ho pensa. Una pubilla rica que vol ser lliure, que vol ser diferent i revela i marxar del que la té atrapada en una societat del segle XIX, que no contempla que una noia pugui fer la seva vida i seguir el que li dicta el cor.
Viure definitivament en llibertat, sense haver d'acotar el cap i posar-se a servir un altre senyor. Del pare al marit no desitjat. Un pare sense pietat, que no accepta l'amor. I una mare destrossada perquè veu que l'amor vol triomfar i ella no sap com ajudar.
Ai, vinc de la Mercè. He promès tres siris perquè ens surtis en bé d'aquests martiris i tot vagi segons el teu desig. Però què hi veia Santa Cristiana en aquest noi? És morenet, és prim, veu per la set, filla meva. I no tenim botiga de recuitinat amb fulla per tapar tantes teles al primer xicot. Ni havent tampoc d'estalviar una agulla, ni som frescor de galta sense dot.
No et diré que aquest tal de Lloberola atregui com l'òlia de l'estornell. Estira el peu i ja li has vist la sola. I no té espatlla per portar fusell. Però entre un àngel rescalfat que es pinta i a la cintura se li fa replar i un senzill perdalet que suca tinta, hi ha molts coves de fruita per triar. I tu?
Només si deixes mitja encesa la nineta dels teus ulls i et mous un bri, esgarries el cor de la norblesa i tot el bany d'Espanya diu que sí. Ai, perpètua, si jo no obries la boca, tastaries fins l'hora de la mort xerra que xerra i anar inflant la coca i torna-hi i embolica que fa fort.
I si no tens pels meus nervis millor Tila, ni saps comprendre quin neguit m'has pres. Calla i em paus. Deixa'm estar tranquil·la, que el que em prediques no em serveix de res. Però què li han fet a la meva pastorella, al meu jarret de plat i de cristall? N'estic tipa d'aquesta cantarella. M'entens, perpètua?
Guaita el mirall i veuràs si la cara que poses veu on es juga la meva pròpia vida i on m'està cada vena tremolant. Però tanta aigua cau sobre l'eixida. No ens ho prenguem així. No serà tant. No serà tant? Tu saps quin plat prepara el que diu que vigila pel meu bé. El lloc del cor. Tu saps què hi té el meu pare. Si ho saps, contesta'm, perquè jo no ho sé. El teu pare t'estima i et venera. T'estima, Eulària.
I el que ho dius em fas glai? Si m'estima, serà d'una manera tan estranya que jo no he sentit que m'estimés mai. Però ja t'emboliques. Perpètua, el que tu saps tan bé com jo. No siguis falsa i deixa't de musiquetes, que tu, segons el dia, fas el so. Està molt bé, però digue'm si no és bogeria pura trobar-te desganada i sense l'her, jugant-te als ossos per la gran figura d'un noi com el Daniel. Com l'amor, no m'aparto del meu lloc.
I tu, si no, si no em pot ser de cap ajuda, almenys no t'escarrassis fent el joc dels que insulten la veu del foc que crida. Dintre de mi, desesperadament, sense cor, com una mort en vida, voldrien ajupir-me a un casament que em fa horror. Però, filla, pel que comptes, això és molt més del que anava imaginant. Si és més, si tu ho sabessis. M'espantes. No em serveix de gran cosa el teu espant.
El senyor m'ha manat que vos perpètua aneu a casa a la senyora Munda i li digueu que vingui aquesta tarda perquè li vol parlar. Vaig de seguida. Ella, la pobra, deu volar pels núvols i no en deveu saber res de tot això. Això no és cosa de nosaltres. Vos li dieu que vingui i res més. Quina cara de mal geni que gasteu, pelegrí. La del que calla i tot callant compleix el seu ofici.
Ui, si tingués de callar, jo moriria. Però ja hi vaig. Procuraré ser muda, almenys per cinc minuts. I tu, deliri estrella del meu cor, no et desesperis. Vés a saber com aniran les coses. Em té de perdonar la senyoreta, però és ordre precisa del seu pare, del senyor, que no surti de la cambra i no vingui per res a aquesta alcova.
I per què? Jo no ho sé, però ella es pensa, vull dir al senyor, que aquí la senyoreta respira un aire com de bogeria, un aire que no és sa. Però és possible que pugui imaginar res tan estúpid?
Ell diu que en el vermell d'aquesta alcova hi volen una mena de fantasmes invisibles, que hi ha una llum fonesta i que a la senyoreta li capgira els sentiments. Però si ell sap de sobres que aquest és el meu lloc, que no sé moure'm-en. Què inventa o què proposa? Què pot veure i dintre de l'alcova de la meva mare, que ha conservat igual que una relíquia? Són coses del senyor.
La senyoreta ja ho sap, i ella obrarà com li convingui. Jo aquí dins només faig el que se'm mana. Quan em duies de braç, tu també ho feies perquè ho manava algú? No, senyoreta, ho feia al meu gust, perquè a la vida, de tant en tant, et ve fer de gust coses que no se t'han manat.
Escolta'm, jo vull veure en Daniel. Vull que me'l portis aquí, sense que ho sàpiga el meu pare. Li portaré la lluna si desitja. Li portaré el que vulgui, mal que em costi la mort.
Però això no. Te'n fas enrere? No em faig enrere. Jo obeeixo l'amo. Si el deixo d'obeir, aquesta cassaca que he dut tants anys me la puc treure. I sense això què sóc? I quina força tinc si no sóc això? La senyoreta no sap que s'han criat d'aquesta casa li puc fer més servei del que es pensa? Doncs suposi que faig venir el Daniel i després l'amo, que ja sé que no dorm, se n'assabenta...
i amb tot el dret em llença de la casa. I què aleshores? Carregat de culpa me'n tinc anar i me'n vaig i ja sóc lliure? Esperi, senyoreta, no s'espanti, que ja el veurà el Daniel. I si és possible, aturi aquest cervell i aquestes venes.
El senyor em mira de reull. M'acusa de ser infidel. I ahir la senyoreta ho sap prou bé. Se'm desfermà de la llengua i d'un trist que no perdo la que s'ha quedat criat. I avui cregui que les coses estan molt primirades.
I ara digue'm, per què el meu pare va posar-se a riure i em va deixar quan va saber que l'home era en Daniel? Perquè el Daniel no és causa que conmogui el senyor. Per ell no compta. Creu que se m'encirà la senyoreta, que obrirà els ulls i que es farà el casori de la manera que ell ho disposa.
El senyor se les pinta molt felices. Però què s'imagina? Què suposa? Jo em penso que el senyor només pot veure, en la conducta de la senyoreta, un cert engrescament de criatura. Però no passa d'un festeig com n'hi ha de tants. I en pocs mesos i allunyant el perill, la senyoreta tornarà la raó. Però tu digues. Tu penses... Tu penses el mateix? Veurà.
Perdoni'm, jo dic el que jo em penso que ella es pensa. El que sàpiga jo no la capfiqui. Jo, sort i mut.
A mi per què em pregunta? Perquè de la perpètua no m'enfio i sols ens quedes tu. I vull que comprenguis que si t'he dit que jo volia veure en Daniel i et demano que me'l portis, no és perquè sí. Jo em sento abandonada dins d'un pou i aixeco els ulls i guaito un cel que està molt lluny i necessito algú per obrir el cor. Mira, jo vull que sàpigues que... Jo no vull saber res. Jo, senyoreta, li prego que recordi que aquí dintre vostè porta una sanga.
Jo em porto una altra. I digues, perquè ets tan cruel. I de què et venges, Pellegrí? Jo, de res. Aquesta roba, si em permet escoltar entre les cortines, no em permet escoltar cap confidència cara a cara. M'entén? Tu també en contra. Tu també en contra, meu. No em diguis res. Jo, per saber les coses, em sobren les paraules, senyoreta. Jo, amb els ulls, ja en tinc prou.
Però què vol dir-m'ho si fa dies que els seus ulls m'han dit tot? Ahir, en sorprendre'ls, la meva veu no li deixava entendre que ja ho sabia tot. Doncs aleshores no em mereixo de tu ni un mot. Si no portés aquest vestit, els càrrecs que li faria jo l'enrogirien. Parlaria de deures de consciència i altres coses. Però ara...
amb la caçaca del criat i amb el bici de jupir-me, mirant les coses amb la indiferència d'un que més que és una persona és un objecte, li diré, senyoreta, que em fa llàstima. I llàstima per la pega d'haver nascut amb l'agravant d'un títol i amb la desgràcia d'una gran fortuna. I aquest és el consol que saps donar-me? Li sembla poc? La senyoreta és jove i és forta.
I si la feina és dura, vostè se l'ha buscat. Doncs aprofiti-ho i doni a entendre que també té ànima. Quina seguretat vols que l'hi menti? Si el meu pare és com és i ell té la força. Perdoni'm, senyoreta. Jo seria un vil si em permetés una paraula contra el seu pare. Però no em permeto tampoc una paraula que apuntali la covardia de vostè. Si parlo i li dic amb tota franquesa que això és molt negre,
Ho dic perquè procuri tornar-ho del vermell d'aquesta alcova, on no hi ha cap fantasma, li asseguro, sinó que hi ha el record d'una que és morta. Bona manera de complir el que us he emanat. La senyoreta em guardi de mentir. No li he dit l'ordre del senyor? L'hauràs dit, és molt possible, però ja veus el cas que et fan. Eulària, hem de parlar, si et plau. I tu retira't, si et plau, també.
Suposo que el malsomni ja s'atafós, que estàs tranquil·la i que estàs disposada a correspondre a la manera amable i comprensiva. No seguiu, pare, perquè si això és manera comprensiva, el que primer de tot heu de comprendre és que aquí no hi ha un joc de criatures ni hi ha innocència. Jo sense vergonya us vaig dir un nom i vos sols de saber-ho, us riguereu de mi, girant l'esquena tot el que tenia de comptar-vos i diria que és treball inútil voler que arribi al vostre cor.
T'explica, Solària. Realment és molt difícil que m'arribin del cor les bladeries infantils d'una criatura. I més que arribar al cor, potser es mereixen la lliçó d'unes quantes bufetades. Les bufetades, rai. Tinc la pell forta i tinc salut per tolerar el que sigui. Jo sé el vostre criteri i jo l'accepto. Ara, si ho puc saber, voldríeu dir-me vostres...
Projectes? No han canviat, Eulària. El meu projecte, i el que vull que sigui, és casar-te amb Tristany de Lloberola. Això jo no ho accepto. Aquí no es tracta d'acceptar res, sinó d'acollir el que et llencen i donar gràcies perquè així s'evita el càstig que mereix una conducta imperdonable. I tu tens la sort, Eulària, de topar amb un Tristany de Lloberola que es fa càrrec de tot i sap empedre i perdonar si cal.
Les ximpleries d'una estúpida noia malcriada. Aquestes ximpleries, fàcils de perdonar, tractant-se d'un subjecte tan fi com el senyor de Lloberola. Sap el meu pare el punt que arriben i sap ben bé el que són. No és gens difícil endevinar-ho, coneixent-te i suposant que no faràs cap cosa que baixi el nivell de la decència ni del pudor.
Doncs escolteu-me, pare. Imagineu-vos que l'amor que cerca la soledat i es fica com un lladre dins la consciència i va encenent les ombres del cor i et torna tot vermell per dintre i cega els ulls i posa en cada nervi un desig inclement. Em llença els braços d'un camp per mi. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Javier De Gea. S'acumulen les reaccions després dels sortets de la Grossa de Cap d'Any. Tenim les primeres reaccions des del Vendrell. Ens amplia la informació a Ràdio i Televisió al Vendrell.
La Grossa de Cap d'Any porta doble alegria al Vendrell amb el primer premi i el segon quart premi. El número ha estat el 1.379, dotat amb 200.000 euros per bitllet i s'ha repartit de manera íntegra a la vila. L'ambient és d'il·lusió aquí a l'estanc número 3 del carrer dels cafès. Així ho explica la seva propietària, Roser Sabatera.
Doncs ha passat que hem donat el primer, però amb tot diuen que també potser hi ha una miqueta d'un quart i un cinquè, però el primer l'hem donat tot aquí, tots, tots, tots. I és que, segons ha explicat la propietària de l'Estanc, els 7 milions d'euros estan molt repartits entre els veïns, ja que la sèrie s'ha venut a una entitat que hauria distribuït els números. Estarà molt repartit, sí, perquè aquest número se l'han quedat tot i era per repartir entre la gent.
Però crec que serà bastant repartit. Aquest moment és històric. Mai abans havia caigut un gran premi de la grossa de Capdany al Vendrell. Estem molt il·lusionats perquè tenia com una vibració que tocaria aquí.
Recordem que el primer premi, amb el número 1.379, s'ha venut sencer a la capital del Baix Penedès i ha repartit 200.000 euros per bitllet. El segon, el 92.574, distribuït a Girona i a Santa Coloma de Cervelló, Baix Jogregat, ha deixat 65.000 euros per botlleta. El tercer premi, amb el 73.762, s'ha venut a Parets del Vallès i per internet amb 30.000 euros per número.
I a Barcelona els Mossos d'Esquadra investiguen una mort, en aquest cas la d'una persona que dormia al carrer al barri gòtic. Segons avançat el Casso.cat, l'home dormia dins d'un sac de dormir prop de la plaça de la Vila de Madrid, al districte de Ciutat Vella. La policia ha rebut la visa primer hora del matí d'aquest dimecres per part d'un testimoni que l'etapa de la mort...
d'una persona i ha obert una investigació per determinar-ne les causes. El rotatiu també explica que fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat diverses unitats als Mossos de la Comissaria de Ciutat Vella, que no han pogut fer res per salvar la vida de l'home i n'han confirmat el desís. La comitiva judicial també s'ha desplaçat fins a aquest punt del gòtic per poder fer l'aixecament del cadàver i, posteriorment, s'ha traslladat fins a l'Institut de Medicina Legal i Forensa, on se li practicarà l'autòpsia per poder determinar les causes de la mort. A banda, també es treballa per poder-lo identificar.
En un darrer punt, el de Fulla fa un pas més per millorar la resposta davant les inundacions, especialment al barri de Baix de Mar. L'Ajuntament ha incorporat nova maquinària de bombament d'aigua que ja s'ha provat sobre el terreny amb resultats positius. Això és tot. De moment, en una hora, més notícies en xarxa.
És la clau de tots els somnis, que sento el meu alè, l'alè d'un altre, i perdo el món de vista. I aleshores un crit estrany que em surt del fons de l'ànima em fa caure en la dolça bogeria i jo salto al nivell de la decència i del pudor. Imagineu-vos, pare, que això és la veritat i són aquestes les bladeries infantils tan fàcils de perdonar.
Per què m'ho has dit, Eulària? Per què m'has dit això que ja sabia? Per què no t'has callat, desgraciada? I la malícia on és? On és l'astúcia natural en la vida de les dones agafant-se la corda que se'ls llença per salvar del seu prestigi de la infàmia?
innocent, trista criatura. T'ho dono tot servit. Et porto un home que acceptarà el que sigui i tal com sigui. I a més a més, amb el seu nom il·lustre, vestirà les possibles conseqüències d'aquesta vergonyosa relliscada. Més no puc fer per tu.
No ho veus, Eulària. Vull ignorar-ho. Vull que et convencis que no sospito res. I tu, inexperta, infeliç, en lloc d'aprofitar-te'n, vens i m'ho cantes tot. I ara em pregunto, què n'has tret? No ho sé. Diria que presentant la veritat ben crua, ben sincera, se'n treu alguna cosa.
Almenys, almenys sentrio que en aquest món respiri la veritat. Però si aquí interessa ofegar-la, si aquí només fa nossa la veritat. Per vós. No, criatura, per tu, pel teu honor, pel teu prestigi, pel teu nom i per la teva gran fortuna. I això, de què em serveix si se m'obliga a separar-me del que més estimo i a juntar-me amb l'objecte del meu odi? De què em serveix sense l'amor i sense la pau que necessita la meva ànima?
Ni la pau ni l'amor se t'assegueren prenent les coses com les prens. Eulària, perquè com pots comprendre, tu m'obligues a orar ràpidament. I no amb dolcesa, sinó amb rigor. I encara que tu cridis, abans et veuré morta i enterrada que veure't de bracet amb aquest home que ha abusat de la teva candidesa i ha abusat de la meva confiança. Pare...
El dolor que sento vol que s'usparli amb un llenguatge que potser no és propi de la modestia que els meus anys demanen i que demana el meu vestit. Jo juro que és molt més home aquest que m'ha fet seva burlant-se de la llei que l'honorable que amb la llei a la mà, sols per la gana que té dels meus diners, sense vergonya acceptarà el que sigui. Aquest que vos d'una manera freda voleu lligar-lo amb mi, vos, el meu pare. Senyor...
Hi ha el cavaller de Lloberola. Encara hi ets a temps. No, no el vull veure. No, pare, no. Primer, vostra amenaça. Primer, això que m'heu dit. Perduda i morta. Feu de mi el que vulgueu. Sou el meu amo. Res no m'espanta. Però no el vull veure. Fes passar el cavaller.
Sònia de Barberà, com van les coses? Senyor de Lloberola, malament. Amb mirallets no es caça les aboses? Ni amb mirallets ni amb res. Va massa vent. Doncs la promesa. I el vostre jurament, pel meu consol, el vareu fer només per gentilesa? La vostra filla, en realitat, què vol?
Creu en l'amor. L'amor? D'algun pollastre d'aquells ulls encantats i pèl moixí? Senyor, la meva filla és un desastre. Això no és cap inconvenient per mi. S'accepten els desastres i el món roda. I en el món hi ha desastres d'aliment. I un marit comprensiu, vull dir a la moda, se'ls administra molt seriosament.
Senyor, aquesta és la meva teoria. Ho sé massa, senyor. Aquesta teoria, en el seu dia, sou dels que més d'encert l'heu practicat. Què voleu dir, Tristany? Doncs que el malviure, que un el que de ment té, amb tot el secret se sap dissimular amb un bon somriure, acompanyant un corbatí ben fet. I així es pot arribar a una edat provecta amb tots els atributs d'un gran senyor.
És que porta malícia vostra indirecta? No és indirecta. És una observació que m'atreveixo a fer-vos perquè vos, allicionat per un criteri que jo comparteixo i conceptu, que és el més sensat, ara tractant-se de la vostra filla, veig com que tingueu por. No estem desperts?
És que el meu corbatí o la meva armilla no són prou comprensius ni prou soferts. Han canviat els temps. Nostre hemisferi respira avui un aire dissolvent. Fins al punt d'aplicar el vostre criteri pugui semblar-vos contraproduent? Tant han canviat? Doncs quina clara boia es trenca a casa vostra, que no sap el vostre puny a covardir una noia que se us rebel·len per davant del cap? Molt bé, Tristan. Seguint la meva norma aniré al gra.
Digueu, sou prou valent i teniu una galta que es conforma a voler que a l'altar del casament us hi portin la núvia ben lligada i estabornida amb el color d'un mort i perquè digui el sí a l'hora indicada li tinguin de clavar un pessic ben fort?
I no evitant que cridi o us esgarrapi a l'hora del banquet. No trobareu manera que s'hi assegui si no som una tralla o un fuert. Què us diré? Se'm proposen unes mides. Pot ser poc agradables de seguir? No us penseu. Hi ha famílies distingides que han celebrat casaments així. I tant. Depèn de l'home que s'hi presta. Ara depèn de vos.
Però el plat que se't pugui servir en aquesta festa ho trobo una miqueta complicat. I, francament, la feia de les vances, la vostra filla. Vos m'heu decebut. Tristany, no perdeu les esperances. Que no les perdi, què se us acut? En el món que ens ofega la inclemència de la vida, però on se'n pot sortir, és qüestió d'una mica de paciència. Pareu l'orella i escolteu-me a mi.
Jo li porto el xicot que me l'esguerra i la confio un preceptor prudent i es deixa passar el temps tranquil·lament. Durant aquest temps, si encara fuma el caliu entre espines i entre flors i ara amb mel i ara amb sal, se l'acostuma a anar perdent el rei que té en el cos.
I després, d'una certa temporada, que no serà molt llarga, se la treu a passejar. I la noia, disposada, comença a passejar amb un altre peu.
I vos entreu, i si no està contenta que vos entreu, veureu que el seu posat no és d'una que s'ho prena la valenta, sinó d'una que veu la realitat. Sou admirable, cavaller. Encara ho puc ser-ho, molt més, ni us ho imagineu. Aquesta cosa que veieu tan clara té els seus inconvenients. Ja me'ls direu.
Primer de tot, potser que la pubilla, en lloc de posar seny, posa verí, i el cor contradie la saligrilla, i la dama s'entorna un escorpí. Potser és possible.
Però no és probable. Doncs suposem que vos teniu raó. Però aquest temps pot fer-se interminable per un que no li queda ni un crostó o del pa que s'ha menjat. I que té pressa, que ho esperava tot d'un casament i els estira cordetes, no els adreça els resultats d'un preceptor prudent. No és obstacle, senyor. Pel que dejuna és obstacle, senyor. Tinc bona mà. Quan s'han fet certes coses, no vi d'una. I això també ho podem arreglar.
El dot és gran i aquí no es desempara el que mereix l'efecte i té raó. I no oblideu que jo sóc el pare. El pare i l'administrador. Sempre trobeu una paraula. Tendre. Sou adorable. No us he convençut? M'heu convençut. En mi tindreu un gendre. Un exemple d'amor i de virtut. No ho dubto. Cavaller, abans...
de deixar-me. Què desitgeu? Com que jo sé el que faig, us prego que viuqueu a acompanyar-me. És un moment. Veniu al meu despatx. Ei, perpètua. Vaja, vaja.
Què pesca vostra canya? Pesca bastant, però no hi ha planyes forts. No sentiu aquí una olor estranya, com la que deixen els enterramorts? I no el fan ni la fusta ni la roba. Aquest tuf són les ànimes que el fan. Les ànimes? De qui? La tafanera. No us ho diré si a vos no se us acut. Us feu vell. Us torneu d'una manera?
De la... de sempre. Ja, ja. Sou sort i mut. I la senyora Munda? Sí, sí, s'espera. Ara mateix acaba d'arribar. Doncs perpètua, no siguis cansonera. Li dic que passi? Vés, fes-la passar.
M'anarres el senyor? No, res per ara. Doncs amb el seu permís? Ja saps que el tens. I ben mirat, aquesta pobra mare. Pelegri, no remuguis entre les dents. Amb el permís? Em sento avergonyida. Jo a l'alcova vermella? Ja ho veieu. Ara a l'alcova hi fem tota la vida.
Són coses de l'Eulària. No la treu ningú d'aquí. Ai, esclar, el senyor. Per ella... Per ella... En fi... És que tot el que fa és tan just. És que és tan para, el senyor. Que mala estrella.
Munda, us he de donar un disgust. Un disgust? Això sí que el senyor no m'ho fa creure. I jo del senyor només he rebut bondats. I avui que tots ens comencem a veure una mica contents i encarrilats... Munda, no sospiteu pel que us he cridat? No us oloreu cap desgràcia, cap perill? Ai, no, senyor. Doncs ja esteu ben servida. Digueu-me, què en penseu del vostre fill?
Que què em penso? Ai, ara em fa estar inquieta. Calma, Munda. Doncs jo del meu Daniel, ai, què li diré, n'estic ben satisfeta. És tant el meu repòs, tant el meu cel, que i tant amb ell el viure meu senpare i dels seus mèrits, tant de ben recull, que li juro, senyor, que no hi ha mare que senti pel seu fill aquest orgull que em fa sentir. Doncs bé, porteu la vena.
Però què vol dir? Que porteu els ulls tapats. Ai, no, senyor, no, no, no, no. Per això no passi pena. Cregui, senyor, que les contrarietats me'ls fan tenir molt ben oberts i estic segura que a mi el ser mare no em farà caure el ret. I el meu Daniel és una criatura que per mi no té trampa ni secret. Munda, em sembleu un cas extraordinari.
Ja li seguia els passos un per un? Els passos? I per què? Doncs no és necessari que jo, tant si va avall com si va amunt, només he de mirar-me'l a la cara i ja no se m'escapa ni un detall.
Ho sento, bunda. Sou la mare i és molt dur presentar-vos un mirall perquè us hi contempleu ben bé, com una que viu als llims. I en forma tal i viu que es pensa veure el sol i veu la lluna i confon l'aigua cuita amb el lleixiu. I ara que jo us afirmo, ho podreu creure. I prepareu el cor, que ho diré clar. Jo, seguint el camí que em dicta el deure, el vostre fill l'hauria de matar.
Però el senyor està boig. Però què té el cap bé? Ai, Déu meu, pobre de mi, però què li ha fet el meu fill? Doncs una ofensa, que en el nostre món sol liquidar-se així. Això és fals, senyor. Això li ha volgut vendre un bon dit. Una ofensa? Ai, tots els sants. El meu fill, el senyor no el pot ofendre. El meu fill sols li deu besar les mans.
Ofendre'l mai? A veure, no som de sang ingrata, som agraïts. Sabem d'on hem nascut. Ai, el senyor diu que el meu fill el mata, que el vol matar el meu fill, però què s'ha cregut? Podeu calmar-vos? Doncs no seré sentida. Ai, que em calmi. Mal que es tracti del senyor si em vol perdre i em ve amb una mentida quan crido, jo tinc tota la raó. No en teniu gens, sabeu? Ni jo menteixo.
El que ha passat és més que dolorós i no em patireu tant com jo pateixo i em dol encara més a mi que a vos. Per què no el mataré? Estigueu tranquil·la. Amb la sang d'ell no lleugireixo el pes. Pensava ser una mare que vigila i que ho sap tot i vos no sabeu res.
Que no sé res. Ai, Déu meu, però és que això ja és massa, eh? Jo puc perdre el cap. Se'm pot torçar la passa. Mira, puc fer el que ni sospito. No sóc flot ni que sóc ocell. Però si hi ha algú en el món de carn segura, algú net de debò.
Fiat seré, li juro que és la meva criatura. Cregui'm, senyor, que és per tenir-hi fe. Per això qui li ha dit aquesta ofensa o li ha xiulat el que pugui haver fet aquest mal, mal sigui l'home més honrat que es pensa, mal sigui un bisbe o sigui un general, li juro que menteix o s'equivoca. Doncs és un sant i el que és ningú li lleva. Però jo us asseguro que aquest sant, com els lladres, ha entrat a casa meva i m'ha robat el meu tresor més gran.
Que és l'honor. Que és allò que no es repara ni es dissimula i que no es compra amb res. I si vos d'aquest àngel en sou la mare, jo sóc el pare del que ella m'ha après. L'Eulària.
Ell amb l'eulària. Ai, mos borrones. Senyor, que el meu fill no és boig. Home, no és un malvat. Ell no pot ser, senyor. Però que no se n'adona que això que diu no pot ser veritat? No, no, no. Si ell avui té una cosa per sagrada, és això, aquesta casa i aquest nom. I si res li pot fer la sang pruga, és el que viu a dins d'aquest espai. I ell ja ho sap que amb les dones no s'hi juga.
Amb cap senyor, però amb l'Eulària. Mai. Però el senyor és molt savi i és molt viu. I hans d'acusar també cal que s'adoni que val la pena de mirar el que diu. Potser no hi ha cap mal i ja s'enqueixa. I potser tot això ho ha somiat. Calleu, munda. Però si ella mateixa aquí m'ho ha confessat. Que ho ha confessat?
Doncs no cal esverar-se, eh? És a dir, que no m'esvero. El senyor, sí. A veure, jo crec en Déu. Però tinc ull de garça, perquè sóc dona i tinc el meu verí. I en aquest món hi ha cada senyoreta, molt senyoreta, que carrega el pes al primer mort.
I si ho ha dit l'Eulària... I l'Eulària per mi és un cos sagrat. El que ell ha dit no és cosa necessària, que sigui el que se'n diu la veritat. I si vol al senyor li faig la prova, eh? Jo ara mateix li ordeno de venir. I jo li ensenyo el cor esgarrapat i veurà com la meva criatura és innocent. I això no és veritat. No el feu venir, perquè jo no el vull veure. Ni m'interessa res del que pugui dir. No el feu venir, perquè em faria treure un ganivet que no vull fer servir.
No, Munda, perquè sou la mare i pagaria massa car el preu de ser mare. I no us vull donar per ara un espectacle que no us mereixeu. Però, senyor, la seva veu enfible i em destrossa, senyor! Munda, és així! Ai, Déu del cel! Però és que no ho puc creure, no és possible que ell, el meu fill, m'hagi enganyat a mi! Munda!
Munda, vos sí que em podeu comprendre. Vos que teniu un cor sota la pell i potser manteniu l'ànima tendra per la tendresa de ser mare d'ell. Perquè quan ell m'ha dit que m'estimava, amb els dos ulls oberts guaitava el cel perquè era veritat el que sentia, l'única veritat. I això és tan cru i tan verd i tan viu, tant d'alegria. Això aquí dintre no ho comprèn ningú.
I aquí m'aparten dels cabells del sol, fent-me escupir de l'ànima la gràcia perquè em compri la carn un qualsevol. Podeu estar ferida i fins a esparverada, si voleu. Però vos, dins de vos li heu fet la vida i heu pastat amb la carn i l'estimeu. I sabeu que no hi ha per enfonsar-nos, ni per xisclar, ni per clavar el punyal. Sabeu molt bé que Déu pot perdonar-nos i que podem seguir amb el front ben alt.
Us habeu convençut? Veieu l'ultratge? Sincerament, heu sentit l'innocència del llenguatge, de l'impudor i del desvergulliment? Amb ella la cosa està decidida, amb vós i amb ell. No ho tinc ben repensat. Veniu demà. No tant es farà ida i escoltareu la meva voluntat. La seva voluntat. Castigadora. Castigadora.
Fills meus, què és el que és mort? Què és el que és font? Què ha de dir-li a una pobra servidora si em sembla com si s'esbarrelés el món? Ai, si no sé si estic morta o estic viva. El Senyor és el Senyor. I ell és l'ofès. I ella, Déu meu...
Però si el cor m'arriba, i ell, que ja no el tinc al cor, i no sé res més, i no veig res més. Senyor, les penes dures, les penes que n'hi havia somiat. Pensi que per damunt del seu pecat són ànimes, pobrets. Són criatures. Són la nostra sang, senyor. Tingui pietat.
Acte tercer. Família, criats que xiu-xueixen darrere les portes, amors i desamors, conflictes que no s'aturen al voltant d'una alcoba vermella on tot hi passa, on tot s'hi viu, i la tossuderia d'una pobilla i del món femení que vol escapar del flagell dels homes.
pot guanyar l'amor davant del poder que donen les grans herències, els diners, la vida dels rics, el desenllaç d'una història que posa en el focus els amants que volen que el seu desig per continuar junts faci pensar els qui només han viscut per conservar les grans fortunes. Doncs l'abadesa, segons tu imagines, no hi tindrà inconvenient
Si ell es presenta com s'ha de presentar... No m'ho compliquis. Ell es presentarà com la presentin. Que poc coneixes la teva filla. Però què has dit? Com has pintat la cosa? Jo l'he pintat fent veure que l'Eulària... és una noia de les més modestes... i les més resignades. Bon principi. Ja comencem descapdallant mentides...
Home, les coses s'han de dir amb molt tacte i s'han de vestir com cal. Molt bé, t'escolto. Jo he dit això, i he dit que la pobreta està patint, que la pobreta és víctima d'un amor malaurat i abandonada per un nuvi informal i calavera. No, calavera, no ho he dit. No et paris, segueix dona, no ve d'una paraula.
Per un nuvi informal, sense consciència, se li despertarà el cor sincera i fonda una gran pietat. I Amànsia sol·licita el sant repòs d'aquell claustre.
Perquè no és que la minyona mostri una vocació molt decidida, que això després és fàcil que es presenti, però que de moment ella demana si ha admès al monestir sols com a prova. Doncs, si ho has dit així, has estat perfecta. I no has insinuat que és feble i de vegades es recorda del que ha perdut i plora i passa dies de mal humor? Veuràs, aquesta tecla l'he tocat poc. Per què no lliga massa amb el que he dit abans?
I si ell ens ho esguerra? No, no ens ho esguerrarà. Jo li preparo una persona que és de confiança perquè me la convenci. Li farà veure que allò que li convé és abaixar veles, fingir modestia i evitar l'escàndol. Si és així, de primera. Però amb temo algun ser-hi trencat.
I l'abadesa, que és molt viva, només haurà de fer-li tres preguntes per veure de seguida de què es tracta. I quedarem servits... Fuig! L'abadesa sabrà fer d'abadesa. No te'n fies, que et penses que és com jo? Tendre, Palmira, creus en la bona fe i en els escrúpols d'algú que tingui dits i se n'adoni que els dits serveixen per tocar moneda.
també serveixen per passar el rosari. I jo el passo perquè els que em miren vegin que el sé passar. Vols dir, Palmira? Tu pots tractar l'eulari amb l'elegància d'un llop molt fi que es mola el seu negoci, però no et pensis tu, l'abadesa, l'entretinguis parlant-li d'hipoteques. Si ell endevina que tot això no és net i que la noia no té vocació, ni té modestia, ni res del que hem dit...
Te la torna. I sort que el meu Ferran... Ni pensar-ho. Potser serà l'únic recurs que et quedi. Bé, prou pel mira. Vine i acompanya'm a veure aquesta mena de lleona que deca la divina providència. Jo? Què li he de dir? Doncs li insinues el que hem tractat.
Crec que estàs perdent el temps. No tant, Palmira. I si veig que la teva santa dona és massa llesta, jo li cerco una altra. No faltaria més. Bé, com tu vulguis. Sabré pagar-te aquest servei, Palmira.
Gràcies, senyora Munda.
Jo callo, ja m'entén, sóc el criat. Però li recomano que s'esperi, perquè el rostit encara no és el plat. Ai, Pellegrí, si sembla que 12 hores m'hagin aixerreït el moll de l'os. I em dic, per què no xiscles o no plores? Però si no tinc llàgrimes al cos, ni veu, ni res. Si em sento com privada d'esperit i de geni. Ves si jo m'hagués imaginat una vegada que el meu Daniel era capaç d'això.
I ell què hi diu? Ai, si el vegéssiu! Fins de mi me'l fia! I jo m'hi veig perduda i em fa por, perquè com que per ell serà molt trista l'ordre que aquí el senyor ja haurà pensat, jo temo que el noi em perdi el món de vista i que no acabi fent un disbarat.
Jo em permeto dir-li, m'estressa, que un val tant com un, que és qüestió de nervi, i li prometo que els senyors són els senyors fins a cert punt. I contra el braç i els títols a la faixa i la gran tapadora del vestit hi ha la llei de la sang que puja i baixa i dels pulmons que bufen dins el pit. Però jo què puc fer? No sé la mona que fa ballar el gitano amb el timbal.
Perquè no guanya res el que me'n dona, sinó el que manté el punt fins al final. És que no us entenc. Ai, senyora, pels simplets, aquí sembla que sols hi ha dos culpables. I un amo que té dret a tots els drets. És que no és així, que no és l'amo. I ell no ens mana, no fa i desfà. I no és cert que un gran pecat s'ha comès aquí dins? Santa Cristiana. Però vos pelagri, vos el criat, què suposeu?
Veurà, senyora meva, jo admeto que aquí dins dos colomins s'han propessat i això ningú els ho lleva i això que té un rebeig és excusable i hi ha per redimir un sagrament. Són pecats que no alegren el diable perquè Déu els perdona fàcilment.
Però sí que no perdona és que amb l'excusa d'aquesta falta, vista de reull, hi hagi un perfecte cavaller, que acusa no en nom de Déu, sinó pel propi orgull, que és un altre pecat, i s'aprofita adaptant la justícia als càlculs seus. Per tapar una falta que és petita, la negró, d'unes faltes molt més greus. Però quines faltes més greus?
Ja he parlat massa. Mira, l'amo vol ser cregut i respectat. Naturalment. Però si l'amo ens amenaça. Vostè mateixa, jo sóc el criat i no diré res més. Sols una cosa que no té res a veure amb tot això.
Vostè ha sigut una excel·lent esposa i el més dur sacrifici li ha estat bo per ajudar aquest fill seu. L'he vist valenta, mantenint-se durant 24 anys i avui és l'ocasió que se li presenta de perdre, com una estona, tots els guanys, si al seu cor se li desinfla i se li ajoca. Però què en voleu dir amb aquest parlar? Doncs vull dir que les dents que té la boca serveixen per menjar i per mossegar.
Munda, escolteu. El senyor ja em dirà el que tinc de fer. Com a parlar, no parlarem gran cosa. I és una mica dur que això us diré.
La vostra filla ha confessat. I li fa pena, senyor, sentir aquell cor. Amb quina veu el seu amor desesperat destrena i la seva passió. Mulla, què deieu? Ai, em perdoni el senyor, jo estic torbada. Com que el senyor m'ha dit, si ha confessat... Si ha confessat la seva canellada. Ai, per Déu, senyor, aquest nom... No us ve d'agrat? I la vostra moral? La triomfosa? Home, tractant-se del meu fill... No és oportú? Doncs no ho sé, pobre de mi. Em veig tan confosa. Però jo diria que el nom és massa dur. Els fets ho són.
que el nom no té importància. Però no, no us he cridat per discutir. Anem al gra i anem a la substància. El vostre fill Daniel demà al matí tindrà, per ordres meves, un passatge i pujarà a un vaixell determinat. Donarà molts anys el seu viatge.
Ara anem al vostre, si és cosa vella, seguir amb ell. Sou la mare i vostre entull al respecto. Però el que no voldria, i encara més precís, el que no vull, és que visquin aquí vostres tristeses i el vostre enyorament. I si resteu, serà lluny d'aquest barri. Les despeses les pago jo. No rellirem pel preu.
Això és tot. Advertir-vos que si encara demà passat em feu el pluricó i el vostre fill no és fora, per molta mare que sigueu, ho passarà pitjor. El senyor ja s'imagina el que exigeix de mi i el que vol dir la marguesa d'aquesta medicina?
Senyor, no hi ha manera de guarir el seu mal amb no tanta rigidesa? És que em separa, em separa del fill. Jo què faré? El meu fill té un bon nom i una carrera i treballa molt i se sap obrir un camí més enllà. Més enllà del mar, senyor. Sap que l'hi espera? El senyor creu que és fàcil de complir tot això. A sant de què es talla la vida dues criatures?
Però és que no escoltar ahir la seva Eulària, decidida amb quina ànima encesa va cridar tots els drets del seu cor, fora sorpresa d'escàndol per tothom en cas tan greu que si es deixava la llei de la noblesa per mirar de seguir les lleis de Déu... Que insinua amb greixosa cosadia vostra urpa de guineu al meu front.
que somieu potser que no es devia, és que sou a la lluna o sou al món. Soc al món, senyor meu, i jo sé massa el que vol dir el color d'un estament, i el senyor sap que aquí la meva passa mai no s'ha propassat d'un pensament. El nom d'aquesta casa per mi era tan alt i tant el respecte he dut aquí que el carbó de la seva carbonera era, senyor, massa carbó per mi.
I això que aquí ha passat i que m'acora més que ningú i em fa sentir l'esglai, jo puc jurar-li que una servidora era innocent de sospitar-ho mai. I em dispensi el senyor si soc sentida, perquè dir-me guineu a mi li asseguro que més de ser mentida és l'insult més gruller que se'm pot dir. Però li passo per la seva pena i el seu orgull. I ara parlem més clar.
El Senyor s'ha volgut girar d'esquena, l'únic de debò que deu mirar. És aquí on hi ha unes vides que s'estimen i que sols no mereixen un perdó, sinó que fins mereixen un respecte.