Notícies en xarxa.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Teresa Pàmies.
Escriptora, periodista i activista, Teresa Pàmies comença a publicar passats els 50 anys. Fu una jove plena d'energia, una dona que es mantingui fidel als seus ideals i una escriptora que ens ha deixat un llegat vital per apropar-nos a la guerra civil i a l'exili.
Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, catedràtica del Departament de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de la primera biografia completa sobre tres apàmies, ens acompanya en aquest espai dedicat a l'autora.
La infància i joventut de Teresa Pàmies estan unides indiscutiblement al seu pare, qui li va transmetre la passió per la vida i la justícia. Ella sempre deia que no només eren pare i filla, sinó que els unia una relació política.
Montserrat Bacardí. Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 1919 en una família molt humil. El pare era com si diguéssim un pagès sense terra. Després es va transformar en transportista i era, el pare, un militant comunista, diguem-ne, dels primers que hi devia haver a les terres de Ponent. Ella va néixer, això, en una família molt humil. Va anar a escola només fins a 11 anys, de manera que la seva formació és completament autodidacta. A més a més...
A uns anys ja era molt mala alumna, ella mateixa ho diu, i a uns anys ja la van posar a treballar d'aprenenta de modista, que és el que feien les xiquetes amb aquelles edats. I aleshores ella, a mesura que va anar treballant de modista, va anar aprenent una mica de francès, amb un compatriota també comunista que es deia Pere Ardiaca,
I van començar a llegir. Tenia una gran devoció pel Patufet, per les pàgines viscudes del Folky Torres, tot el que era una mica literatura popular. I després, clar, llegia la literatura que llegia el seu pare, és a dir, Lenin, Marx, Gorky, tot l'ideari comunista, diem-ne. I això, aquesta infantesa, aquesta primera etapa de la vida, arriba fins al 1936. Veus indispensables.
Els mites no sempre són encegadors o paralitzadors. De vegades ajuden a avançar, a resistir, a superar situacions desesperades. A mi, quan us mitificava, m'ajudarà molt. Però també quan ja no éreu un mite, sinó un pare vell i rondinaire.
Fragment de testament a Praga. Tres apàmies. Va viure amb intensitat la seva militància política. Un exemple és el míting que va fer al costat de Lluís Companys i Frederica Montseny a la plaça monumental de Barcelona.
Mirava les fotos d'aquell rostre fresc, agressiu, d'ulls flamejants com els de tot jove que creu rabiosament en allò que diu. Encara que digui rocades, encara que prediqui utopies, les velles utopies sense les quals l'home no ho fora. Fragment de quan érem capitans, tres apàmies.
És francament curiós que una noieta de 16 anys emprengués l'activitat que vam prendre durant la guerra perquè és una cosa frenètica, gairebé increïble. Ella ja de seguida que esclata la Guerra Sefilia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, que és la branca juvenil del PSU, i aleshores, a partir d'allí, s'instal·la a l'Hotel Colón de Barcelona, a l'Hotel Colón, que era la plaça Catalunya,
I des d'allí, diem-ne, es converteix en secretària executiva de les joventuts, un càrrec realment importantíssim. Després, també, una activitat molt important, és una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove, una aliança que pretenia activar totes les dones per la guerra, diem-ne, perquè lluitessin per la guerra de la manera que poguessin.
I després una altra faceta seva és que tan jove dirigeix el setmanari, una revista setmanal de les joventuts socialistes unificades, que és Juliol. Allí hi firme molts articles, però molts altres sabem segur que les va escriure ella i que no són firmats.
Convertida en un important referent polític a Catalunya, Teresa Pàmies viatja l'agost de 1938 a l'estat de Nova York per assistir al segon congrés de la joventut per la pau. Un viatge que s'allargarà fins al mes de novembre amb motiu de fer campanya per explicar la causa republicana i recollir ajuda material. Ella tenia 18 anys.
El gener del 39 marca un canvi de rumb en la vida de Teresa Pàmies. No té ni 20 anys i ha de marxar a l'exili. Ho fa amb el seu pare. A la seva mare i als seus germans no els tornarà a veure mai més. França, Santo Domingo, Cuba, Mèxic, Praga seran les seves llars, entre altres, durant 30 anys.
Montserrat Bacardí. Aquesta és una etapa molt llarga de la seva vida. Si en 3 anys ja va fer tantes coses, imaginem amb 30. I és una etapa molt variada, molt complexa, que té subetapes també molt diferents. Bé, com tothom travessa la frontera el gener del 39, exactament el dia que entren les propes nacionals a Barcelona, el 26 de gener del 39, se'n va cap a França...
La instal·len en un camp de concentració, una caserna abandonada, plena d'indigència absoluta, i se n'escapa gràcies al Partit Comunista. I aleshores se'n va a París i comença a repartir propaganda i a fer clandestinament a totes les seves accions habituals. La policia la deté, la posen a la presó, a la presó de la Roquet,
que era la presó més atros de les dones, plena, bàsicament, de prostitutes i d'espies. I allà li fan un judici. Les acusacions són molt dèbils perquè, total, ha repartit una colla de pamflets i, aleshores, la deixen sortir de la presó a condició que abandoni el país. I així és com se'n va, travessa l'Atlàntic i se'n va a Cap-Amèrica.
La República Dominicana va ser la primera parada a Amèrica per a tres apàmies durant l'exili. Tothom volia anar a Mèxic. Aquest era el destí favorit de tots els exiliats, però ella va fer tard, com si diguéssim, perquè a Mèxic va absorbir una quantitat enorme d'exiliats i aleshores, com Joan Sales o com Vicent Riera Llork o com Agustí Bartra i Anna Morià, ella va haver d'anar a la República Dominicana.
de la República Dominicana a Cuba i de Cuba a Mèxic i arriba l'any 1941. No se li coneix cap activitat així com fins ara escrivia... En fi, no se li coneix cap activitat política. Se sospita que tot era... Bueno, se sospita, o sigui, sabem que tot era clandestí i que era una clandestinitat, diem-ne, molt severa i molt estricta perquè ella fins i tot pateix una certa transformació física, eh?
Hi ha unes fotos en què se la veu molt arreglada, molt mudada, amb unes pistes de tenis. Suposem que feia feines que li encomanava el partit, però amb més secretisme que no abans. A Mèxic sempre ens remarquen un parell de coses.
Una, que va estudiar a la Universitat Femenina de Periodisme, que, esclar, això li va donar un cert bagatge, i va estudiar dos anys, i dues, que va néixer el seu primer fill, Tomàs Pàmies.
L'exili a Mèxic s'acaba amb el final de la Segona Guerra Mundial. És el moment de tornar a Europa i s'instal·la a Belgrat. Però les confrontacions entre Tito i Stalin, els dos líders comunistes, provoquen que la colònia espanyola es traslladi a Praga.
I a Praga és el lloc on potser, juntament amb París, viu més anys de l'exili. És un exili, el de Praga, molt llarg, molt fecunt, no solament perquè hi té un, dos, tres fills més, sinó perquè treballa, ella té l'oportunitat, és una feina...
de treballar a les emissions de Ràdio Praga. A Ràdio Praga no solament treballava les emissions en llengua espanyola, diguem-ne, però no solament hi fa de simple locutora, que és el que feien la majoria, sinó que ella, gràcies als seus coneixements de txec, que es posa a estudiar txec...
imparablement uns coneixements que no devien ser perfectes, però que li servien per fer entrevistes, per fer reportatges, etc. I es converteix en una periodista de debò, com si diguéssim, més enllà dels dictats oficials que marcava l'emissora. I a Praga, també, en la mesura que pot, llegeix, llegeix i llegeix. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Teresa Pàmies.
Per a Teresa Pàmies, Praga va significar la millor escola, però decideix instal·lar-se a París, on hi va viure 12 anys. Abandonar el cercle comunista per una ciutat capitalista suposa haver de carar les crítiques familiars i del partit. Són diversos els motius que mouen l'autor a traslladar-se, entre ells el fet d'haver-se distanciat de l'ortodoxia comunista.
i la falta de llibertat per viure el seu amor amb Gregori López Raimundo, el seu gran amor de joventut que retroba precisament a Praga. I París és una etapa fecundíssima, és l'etapa que desperta l'escriptora Teresa Pàmies.
A París, ella és una dona lliure. És una dona lliure i, al mateix temps, una dona molt esclavitzada per les feines, perquè ja no té una feina de privilegi com és treballar a la ràdio. Des d'un punt de vista laboral, és una marxa enrere, com si diguéssim, però des d'un punt de vista personal i literari, és un moment d'esplendor, perquè ella, a París, primera, s'acosta al casal de Catalunya de París.
i, per tant, d'alguna manera, acostant-se al casal és com si recuperés la llengua, perquè el català només el parlava amb el seu pare. El català és una llengua que a Praga no parlava amb ningú. París torna a prendre consciència que la seva, no només la seva llengua, sinó que la seva cultura és la catalana i que vol escriure en aquesta llengua. I en diverses cartes ella ho diu. He de rememorar el meu, literalment fa servir l'expressió, el meu rovellat català.
Conscient d'aquest desig per recuperar la seva llengua, comença a escriure a premsa, de forma habitual i agafant un caire professional, com els nombrosos articles per a Ràdio Piranaica i gairebé sempre sota el pseudònim d'exili. Núria Pla.
La seva primera novel·la és La xiqueta de Balaguer i podem imaginar que és ella. La xiqueta de Balaguer després es transforma en una noia i un soldat, que és una novel·la que no va poder sortir fins l'any 2013, tal com ho sentim, perquè va quedar durant 50 anys retinguda la censura.
que la va desautoritzar del tot, bàsicament perquè una noia ha insultat Teresa Pàmies i expliqui la seva experiència de la guerra. I, clar, això, imagineu-vos la censura, la gràcia que l'havia fet.
A París escriu la primera versió de Dona de pres, una roberta extraordinària que tampoc va agradar la censura i no es va publicar fins l'any 1975. Un llibre feminista que té com a protagonistes les dones dels presos polítics, les que van acarar la realitat a peu de carrer. I escriu el que és l'obra segurament més famosa i la que li permet el retorn que és Testament a Praga. És el primer...
testimoni crític del comunisme des de dins, des de dins del comunisme. I això va ser molt impactant. O sigui, clar, el que va passar primer a Budapest, el 56, i després a Praga, el 68, la invasió dels tancs soviètics,
Això va desenganyar la meitat del comunisme mundial, o del tres quartes parts. Testament a Praga és un llibre, en aquest sentit, molt conmovedor, molt conmovedor. En realitat, Testament a Praga és firmat per Tomàs Pàmies i Teresa Pàmies i es basa en les memòries de Tomàs Pàmies, que va escriure, que jo les he pogut desveure, i això sí que em va fer una il·lusió enorme, són les memòries manuscrites amb uns fulls enormes,
agroguissats, amb una lletra que no s'entén ni una paraula, i que es veu que la filla l'entenia, però les persones normals no l'entenem. De fet, no les he pogut veure perquè les conserva
El fill de Teresa Pàmies, Sergi Pàmies, i ella m'ha confessat amb poc que no entén ni una paraula. I llavors, això, es basa en aquestes memòries i és com una mena de diàleg. Una part són les memòries i una altra part és la resposta de la filla. I és un diàleg continu, diguem-ne, no? Interromput, contínuament interromput, però que, esclar,
Va creant una intriga, una intriga que fins i tot, argumentalment, no pots deixar de llegir. I a més, esclar, com totes les obres de Pàmies, és escrit en una llengua vibrant, enèrgica, una llengua que se t'emporta, que és d'una claritat magnètica, que és per mi la gràcia que té totes les obres de Teresa Pàmies. Veus indispensables.
El meu sistema de copiar unes memòries us semblarà arbitrari, i ho és. La vostra vida fou suficientment interessant i no cal afegir-hi aventures, que prou que em vau tenir fins l'hora de la mort. Les vostres obsessions de vell solitari també han estat abraujades, i ho perdonareu si us dic que m'hi ha mogut una mena de pudor i de resta.
Les febleses que us reconeixeu amb tanta insistència són les de tota una generació de revolucionaris anarquitzants i en aquest sentit la confessió esdevé una lliçó. Fragment de Testament a Praga, Teresa Pàmies. Set escriptores que tenen molt a dir.
Teresa Pàmies. Veus indispensables.
Des del gener de 1939, Teresa Pàmies només va poder obtenir un passaport provisional l'any 1958, que li permetia fer un sol viatge. El destí fou balaguer. La seva voluntat de tornar a Catalunya es veia frustrada davant la negativa a obtenir el passaport definitiu. Però això va canviar l'any 1971.
Rebre el premi Josep Pla era una protecció. No s'hi van poder negar. I Teresa torna a la seva estimada terra. Aquest llibre, Testament a Praga, li va permetre el retorn, perquè va guanyar. Ella ja s'havia presentat a alguns altres premis que no havia guanyat des de París, entre altres coses, perquè els patrocinadors dels premis sabien que aquells llibres no es podrien publicar, que la censura no els passaria...
I aleshores, res, no havia guanyat cap premi fins que va arribar Testament a Praga, que va guanyar el premi Josep Pla, del 71, que era un premi patrocinat per un editorial tan poc comunista com Destino, i que així tot el va acceptar i aplaudir a mans basades. I en aquest sentit, les 200.000 pessetes que li van donar pel premi, 100.000 les va donar al partit,
I les altres 100.000 li van servir per instal·lar-se a Barcelona, per llogar un pis i instal·lar-se a Barcelona. Ella va decidir tornar i aquí emprèn una nova vida, que és la vida de l'escriptora que coneixem avui dia. Una etapa prolífica. En 30-35 anys va escriure una cinquantena de llibres.
Sí, sí, és una etapa d'una fecunditat enorme perquè, a més a més, aquesta quantitat tan gran de llibres es combina amb l'exercici del periodisme també d'una manera regular, sistemàtica. Ja quan era més gran, els articles es van convertir en col·laboracions radiofòniques en diversos programes de ràdio que van ser molt celebrats i per diverses emissores i programes de caràcter diferent.
Però ella sempre deia que es considerava una periodista, una periodista escriptora, però mai no oblidava la faceta de periodista, que li donava un gran valor i una gran importància. I això va combinar, diguem-ne, la literatura amb el periodisme. Una cosa que potser val la pena advertir és que jo diria que es converteix en una de les primeres escriptores professionals.
perquè ella quan arriba aquí pretén viure del que escriu i ho aconsegueix. I estem parlant de l'any 70, 71, 72. Era molt difícil, això. També val la pena de recordar que és la primera articulista en llengua catalana en un diari en castellà, a Mundo Diario.
Dues obres a destacar i que formen un conjunt són Quan érem Capitans, publicada el 1974, i Quan érem Refugiats, publicada el 1975. Sí, aquestes són, evidentment, obres clarament de memòria, de memòria històrica.
Tenen uns títols magnífics. Quan érem capitans, quan érem refugiats, aquesta to de col·loquialitat que li atorga aquest quan al davant. Quan érem capitans és la seva experiència de la guerra i quan érem refugiats és una experiència del primeríssim exili.
És un llibre de memòries que explica bàsicament una gran part de les seves vicissituds durant la guerra i també en aquest sentit és un llibre molt important perquè no tenim memòries de dones lluitadores de la guerra. En aquest sentit és un cas aïllat i particular.
Les dones que poc o molt van intervenir a la guerra no van escriure. Quan érem refugiat, com deia, és només un llibre sobre el primeríssim exili. Perquè una cosa molt curiosa de Teresa Pàmies és que ella, que era tan aficionada a explicar la seva vida, a explicar les seves experiències, això...
Apenes no parla mai directament d'aquest exili que comença a Mèxic. O sigui, Mèxic és el gran silenci, quan érem refugiats, que sí, que explica amb pèls i senyals, doncs això, el trasllat a França, l'internament al camp de concentració, l'empresonament, tot això ho explica molt detalladament, també sempre amb aquest...
ritme frenètic, trepidant. I això, en aquest sentit, són unes memòries tallades, com si diguéssim, escapçades. Perquè després, ella, l'exili, el resumeix amb un altre llibre que aquí no ha sortit, però que esmento breument, que és gent del meu exili. Però el focus és gent del meu exili. Gent, no ella. I és un canvi d'enfocament significatiu. Veus indispensables. Teresa Pàmies.
Per a Teresa Pàmies, Testament a Praga és una obra molt especial, però també era molt estimada per ella, va ploure tot el dia. La primera és el passaport per tornar a casa. La segona, l'esperit amb què es retorna de l'exili.
Montserrat Bacardí. És una novel·la realment molt reixida. Segurament és de les millors que va escriure. També va ser força censurada, però va passar i després es va publicar fins i tot amb les retallades restaulertes.
I aquesta no es basa precisament en tota aquesta experiència anterior, sinó que es basa en una detenció que ella té, la detenen a casa seva, just quan torna de l'exili i explica el dia aquest que passa a la comissaria de la policia. Detinguda, és un dia que plou, va ploure del dia, i aleshores explica...
Sempre amb aquesta tècnica de narració entretallada explica el dia a dia, les hores del dia, quan la van a buscar a casa, obren la porta als fills, la detenen, etc. Fins que al final del dia, quan ja és tardíssim, la deixen anar, tot punt per punt. I tot el que passa en aquell dia...
li serveix per rememorar experiències del passat. I de manera que hi ha un canvi de pla de temps i fins i tot de protagonistes continu. Però alhora es llegeix, ara pot semblar tal com ho expliquem, que és un caos, no, no, no, alhora es llegeix trepidantment. O sigui, la narració està construïda de manera que té un interès màxim i és una novel·la molt moderna, d'altra banda, és una novel·la...
per aquesta construcció, com si diguéssim fragmentada, i també, una vegada més, per l'estil, per l'estil en què és escrita, aquesta mena de força, la llengua de la Teresa Pàmies és una llengua, això, fortíssima, o sigui, se t'emporta.
Veus indispensables. Tenia 50 anys, però era el meu país. Podrien empipar-me cada dia, podrien cridar-me cada dia a explicar el que vaig fer tal any i el que vaig fer l'altre, però no deixaria mai més la meva terra. Fragment de va ploure tot el dia. Tres apàmies.
Tota l'obra de Teresa Pàmies és molt autobiogràfica. I ja tampoc no se n'amagava gaire. Jo crec que l'experiència viscuda durant la guerra, sobretot, i l'exili, les dues etapes, que de fet van canviar,
el rumb del país i de les persones que hi vivien, aquestes experiències acumulades, ella té una necessitat imperiosa de transmetre-les. Té també com una mena de consciència de la memòria, del que ha estat la memòria col·lectiva, que això no es perdi, que en quedi això el que va ser la seva experiència.
Guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre altres, Teresa Pàmies tenia un estil desenfadat i directe. Ella deia que era primari perquè havia crescut i s'havia educat a pagès, però darrere de cada una de les seves obres hi ha un gran treball de documentació, de revisió i de polir allò escrit inicialment.
El seu testimoni escrit és un magnífic retrat d'una època trista i difícil que no podem oblidar. Un retrat on les dones es fan visibles. Teresa Pàmies sempre serà un referent literari de la memòria col·lectiva.
Però aquell dia, una dona de Manresa, mare de família i sense carnet, ni de partit, ni de sindicat, ni d'Orfeó, ni de cercle cultural o parruquial, va demostrar que els grans capitans no sempre necessiten una ideologia.
32 mesos de guerra havien ensenyat moltes coses a la nostra capitana manresana. Li havien matat l'home al front. Havia quedat vídua amb dos fills de 3 i 5 anys i fugia perquè la vídua d'un roig en una ciutat petita podia tenir dificultats que ningú no li hauria ajudat a resoldre. Havia treballat sempre a la fàbrica de filatures, guanyant el pa dels seus fills i substituint braços que podien agafar un fusell.
No diguem mai que ho feia per la causa. I es malfiava, instintivament, dels que pronunciaven discursos i volien donar ordres en nom de qualsevol anagrama. Tenia una energia moral absolutament natural. I de la mateixa manera que mantenia i educava els fills sense pare, es comportava entre la gent. No pas fent la feina dels altres, sinó ajudant-los a fer-la amb l'exemple del seu trem i uns dots d'organització tan naturals com aquella energia que emanava.
No, els millors no eren els nostres arregles. La força dirigent, l'avantguarda d'aquell petit destacament, fue una dona sense partit, mentre d'altres, que eren militants, s'esfondraven per manca de solidesa moral. Teresa Pàmies, del llibre Quan érem capitans. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Teresa Pàmies, veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, catedràtica del Departament de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Veus indispensables, una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Mès.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Paraules habitables. De quedar-se a viure no per novi.
Aerotèrmia, energia renovable que s'obté de l'energia tèrmica de l'aire mitjançant l'ús d'una bomba de calor. Ei, no pateixis que no em posaré a cantar, eh? Quan arriben l'hivern i el fred, és moment d'engegar la calefacció. Però atenció, perquè el paraules habitables ho volem fer respectant el medi ambient.
Segur que a la bústia, a la física o la del correu electrònic, t'ha arribat algun fullet amb una oferta per instal·lar aerotèrmia a casa teva. Una o mil. Bé, doncs, avui ens hem proposat entendre què és això, quines opcions hi ha i, sobretot, com n'hem de dir amb propietat.
I qui ho controla, el term K, és la Marta Sabater. Comencem al principi, a veure què és això de l'aerotèrmia, o si fem servir el nom més complet, que aerotèrmia també és correcte, però la denominació més completa és energia aerotèrmica. És un tipus d'energia que el que fa és obtenir l'energia tèrmica de l'aire ambient per utilitzar-la en sistemes de calefacció i aigua calenta...
Llavors, per què ara això ha arribat i ens sentim aparlatar? Fins ara, en la majoria d'edificis, a casa nostra, segurament, per tenir calefacció, per tenir aigua calenta, tenim una caldera de gas natural. El gas natural és un combustible fòssil.
I d'acord amb les normatives europees i per mirar de mitigar aquests efectes del canvi climàtic, hem d'anar eliminant progressivament les calderes de gas natural d'aquí a l'any 2035, que sembla que no, i ho tindrem aquí, d'aquí no res. Llavors, l'aerotèrmia és una de les principals alternatives a aquestes calderes de gas. L'aerotèrmia i els aparells que fem servir per fer aquesta aerotèrmia, que són les bombes de calor.
Aquestes bombes de calor utilitzen un element, l'aire, que tenim a tot arreu i, a més a més, són més eficients des del punt de vista energètic que els sistemes convencionals. Per això les bombes de calor són la bomba en el sentit energètic i en el sentit de fer aquest canvi. Després tornarem a aquestes bombes bomba. De moment, Marta, seguim amb les maneres d'obtenir calor.
Hi ha l'aerotèrmia i també la geotèrmia. Si l'aerotèrmic, aquest aero ens remetia a aire, l'energia geotèrmica, amb aquest formant geo, que trobem en paraules com geografia, geologia, geofísica, doncs ens remet a la terra, a l'escalfor de la terra. En aquest cas, utilitzem l'energia tèrmica que hi ha a l'interior de la terra, també per usos tèrmics, per calefacció, per aigua calenta, i ho podem fer...
o bé utilitzant les manifestacions exteriors d'aquesta energia geotèrmica, geysers...
també a través de les fonts termals, o ho podem fer també anant a buscar a l'interior de la Terra aquesta energia, introduint un líquid i després es traient aquest líquid i d'aquesta manera recupera aquesta energia tèrmica que hi ha a l'interior de la Terra. I encara hi hauria com un tercer terme relacionat, la hidrotèrmia, aquest format hidro, en aquest cas sabem perfectament que fa referència a l'aigua, i també es pot utilitzar l'energia tèrmica de l'aigua del mar i d'aquífers.
Ja sabem com ho hem d'escriure. A, E, R, O, T, E, R, M, I, A. Però com n'hem de dir correctament, Marta? Aerotèrmia o aerotèrmia?
En el nostre parlar, que seria el català central, oriental, fem aquestes reduccions vocàliques normalment, però quan tenim formants cultes, igual que quan tenim paraules que ens venen d'altres llengües, és normal que no fem aquestes reduccions vocàliques. I llavors que diem aerotèrmia, i geotèrmia, i hidrotèrmia, amb o.
Totes elles energies superbones, superverdes i superdesitjables. N'hauríem de dir, potser, superenergies. Normalment parlem d'energies renovables. Són energies que s'obtenen d'una font d'energia que a escala temporal humana no s'exhaureixen, com pot ser la radiació del sol, o es poden regenerar, com podria ser la biomassa.
Aquestes energies, efectivament, eviten les emissions de gasos d'efecte hivernable, que són els principals causants de l'escalfament global i, per això, la importància de tirar cap aquí. I d'energies renovables per escalfar a casa nostra n'hi ha unes quantes, oi? Sí, sí, sí. D'energies renovables n'hi ha de molts tipus. Algunes molt conegudes i ja més implantades, com pot ser l'energia solar, l'energia de la biomassa, també tenim l'energia eòlica...
que ja trobem molt implantada al territori. Llavors, distingim entre l'energia eòlica terrestre i l'energia eòlica marina, que ara se'n comença a parlar. També aquestes energies que hem parlat fins ara, l'aerotèrmia, la geotèrmia... I després, també, una energia que a vegades no pensem, perquè històricament ja la coneixem de fa molt temps, però és l'energia hidroelèctrica...
L'aprofitament de la força de l'aigua per generar energia elèctrica també és una energia renovable. I després altres energies més incipients, com són totes les energies del mar.
És a dir, l'ús de la força del mar també com energia renovable. Aquí tindríem l'energia de les marees, que també en diem energia mare o motriu, l'energia dels corrents marins, l'energia de les ones o energia ondimotriu. Des del punt de vista de la formació ja veus que a vegades combinem una denominació més descriptiva, energia de les ones, amb una altra més sintètica que utilitza aquests formants d'origen culte, com seria energia ondimotriu, que ens parla del moviment de les ones.
Has mencionat l'energia solar, que potser va ser la primera energia no contaminant que vam conèixer i és la que ens resulta més familiar. Però ara el que se sent més és el terme energia solar tèrmica. Això per què? L'energia solar pot ser...
energia solar fotovoltaica o energia solar tèrmica. Què passa? Que l'energia solar fotovoltaica és la més habitual. Quan parlem de l'autoconsum, estem parlant d'energia solar fotovoltaica. I per això, de vegades, quan parlem de l'energia solar, pensem només en l'energia solar fotovoltaica. Però, en realitat, l'energia solar també inclou la tèrmica.
En l'energia solar tèrmica, a diferència de la fotovoltaica en què fem una conversió i transformem la radiació solar a través de les plaques fotovoltaiques en energia elèctrica, aquí directament utilitzem l'energia tèrmica de la radiació solar per usos tèrmics generalment, també per calefacció i aigua calenta. I ara que estem en pla hivern i estem parlant de com alimentar aquests sistemes, doncs és normal que tinguin molta importància tots aquests usos tèrmics.
Marta, i tot plegat necessita aquella bomba, que és la bomba que fa funcionar l'aerotèrmia i altres i que ens havia quedat pendent. Explica'ns les instruccions, sisplau. Els sistemes són les bombes de calor. En el cas de l'aerotèrmia hi ha diversos tipus de bombes de calor. Les bombes de calor aire-aire o bomba de calor aire-aigua. En el cas de les aire-aigua...
Utilitzem l'energia tèrmica de l'aire ambient, la transferim a un circuit d'aigua i aquest circuit d'aigua alimenta un terra radiant o radiadors o fins i tot ventiloconvectors, que són el que ara es coneix com a fancoll. En canvi, les bombes de calor aire a aire utilitzen l'energia tèrmica d'un espai...
i la transfereixen a un espai interior, llavors ens serveixen com a calefacció. I també hi ha, en aquest cas, de les bombes de calor aire-aire, també hi ha bombes de calor reversibles, en què l'energia tèrmica d'un espai interior la portem cap a fora i, per tant, ens serveixen per refredar també. Sistemes de climatització tant per calefacció com per refrigeració.
Vaja, que serveixen per tot. Realment, com deies, són la bomba. Un altre concepte que he localitzat a la pàgina web del TermCat són les xarxes de calor. Coneixem la xarxa més, que són escoltes aquest podcast, però les de calor què són?
Les xarxes de calor les podem entendre com un sistema de calefacció i de producció d'aigua calenta sanitària a l'engròs, perquè el que fan és a partir d'una central de producció tèrmica, que pot funcionar, per exemple, amb biomassa, abastir tot un grup d'edificis o tot un barri.
En anglès parlen de district heating i llavors en català hem utilitzat la forma calefacció de districte, que no ens acaba d'agradar. És preferible la forma xarxa de calor, perquè no només inclou la calefacció, sinó també els sistemes de producció d'aigua calenta sanitària.
I en tot cas, si volem utilitzar una forma similar a l'anglès, seria millor parlar de calefacció de barri, perquè en català no acostumem a parlar de districtes, que tindria un sentit més administratiu, sinó que acostumem a parlar de barris. I després també tenim els biocombustibles. Els biocombustibles són combustibles no fòssils,
i, per tant, renovables, que produïm a partir de biomassa, és a dir, de matèria orgànica, ja sigui d'origen vegetal o animal. I n'hi ha molts tipus de biocombustibles. Hi ha biocombustibles líquids, com poden ser el biodiesel i el bioetanol, hi ha biocombustibles gasosos, com el biogàs, i hi ha biocombustibles també sòlids, la llenya seria un biocombustible,
I també els pellets, que últimament ens sentim a parlar. Pellet és un nom que hem adaptat de l'anglès al català des del punt de vista gràfic. En anglès s'escriu P-E-L-E-T i en català ho hem adaptat també a la geminada i amb E oberta.
Aquest terme anglès té molts usos en anglès, té molts significats tant en llengua general com en l'àmbit especialitzat i un d'aquests usos especialitzats ja s'havia incorporat fa anys al català en l'àmbit de la geologia. I ara, a més a més, hem incorporat també aquest sentit en l'àmbit de l'energia.
I una curiositat sobre aquest terme, lingüística, és que pèl·lat té el mateix origen, des del punt de vista etimològic, que una altra paraula molt habitual en català de la llengua comuna, que és pilota. És a dir, pilota i pèl·lat tenen el mateix origen, en el mateix mot llatí, però tots dos han fet camins totalment diferents i tenen significats força diferents. P, E, amb accent obert, L, geminada, E, T...
Marta, per què ho hem acabat escrivint així? Normalment es té en compte l'etimologia, és a dir, la llengua de partida. I en aquest cas, sovint aquestes dobles L en anglès s'acaben traslladant a una L geminada en català. Doncs amb un volat inclòs ja ho tenim tot a punt per fer el que cal, que és la transició energètica.
La transició energètica és el canvi progressiu cap a un nou model energètic que es basi en la sostenibilitat, en la lluita contra el canvi climàtic, en la millora de l'eficiència energètica i que abandoni progressivament l'energia provinent de combustibles fòssils i passi cap a aquestes energies que hem estat parlant, les energies renovables.
En l'àmbit català, l'objectiu de la transició energètica, un dels objectius principals, és aconseguir la neutralitat de carboni d'aquí a l'any 2050. És a dir, l'objectiu és que l'any 2050 les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es produeixin no superin la capacitat que tenen els emburnals de carboni d'absorbir aquestes emissions. Atenció, paraula desconeguda. Atenció, paraula desconeguda.
Emburnal de carboni. Els emburnals de carboni són els arbres, la vegetació, el sol... És tot allò que permet absorbir aquestes emissions de diòxid de carboni. Llavors, si emetem molt de diòxid de carboni, doncs no tenen prou capacitat els emburnals de carboni per absorbir aquestes emissions. Llavors, podem emetre aquest diòxid de carboni i altres gasos d'efectes hivernacle fins a un punt.
Paraules evitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones.
Celebrem el 8M, però el que hi reivindiquem les dones serveix per a tots els dies de l'any. Per això aquest Paraules Habitables el volem dedicar a la discriminació salarial, que popularment coneixem com a bretxa salarial de gènere. En parlem amb la Sandra Quadrado i la Míriam Martín Duret, del Termcat.
Míriam, bretxa per què? La denominació bretxa prové del francès breix, i aquest del frànsic brecam, que vol dir esboranc, fesa. És un mot propi de l'àmbit de la poliorcètica, que els diccionaris defineixen com l'art, sempre qüestionable, dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d'enginyeria militar utilitzades per defensar o atacar una fortificació, per referència a l'obertura que fa l'artilleria en una muralla...
En el seu diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, Joan Colomines ens explica que Bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la Guerra dels Segadors. I que es va divulgar molt més en la Guerra de Successió i en les següents. I des de quan traiem l'artilleria per denunciar la diferència salarial entre homes i dones, Sandra?
Tot i que la diferència o desigualtat és un concepte present durant tota la història de la humanitat, de fet, no va ser fins l'any 1980 que Eleanor Mary Smell, líder feminista i analista política estatunidenca, va posar-hi nom per primer cop amb el terme gender gap. Aquest substantiu anglès, gap, procedent del norrer o nòrdic antic que vol dir abisme o crit...
té un paral·lelisme semàntic amb bretxa, perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera com una mena d'amor. De fet, els termes que descriuen desigualtats socials per les dones tampoc són gaire antics. Els primers reconeixements de les primeres onades feministes van necessitar un nou llenguatge, perquè aquestes paraules fins aleshores no existien. El feminisme, durant la dècada dels 70...
va aconseguir codificar un corpus de termes que els va permetre descriure i denunciar les seves experiències individuals i alhora fer-se escoltar per primera vegada. Fer servir paraules justes i precises ens permeten identificar situacions que fins aleshores no existien i alhora poden servir per denunciar situacions injustes per a les dones.
Amb aquell gap inicial, què va passar? Perquè és veritat que fa un temps sonava molt, però que la cosa ha anat a menys. Si bé la forma anglesa, gap, va obrir inicialment una certa bretxa en llengües com el català, gap de gènere, el castellà, gap de gènere, el francès, gap de gènere, o l'italià, gap di gènere, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació...
les institucions o els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l'avenç de l'anglicisme. En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l'ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids, fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d'altres.
Probablement la consolidació de bretxa en aquests termes i en altres semànticament relacionats, com bretxa de pobresa o bretxa digital, es pot explicar pel veïnatge amb el castellà bretxa i també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d'allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.
Entre aquests drets bàsics, el sou equivalent, que és el que denuncia el terme del paraules habitables d'avui, aquesta bretxa salarial de gènere. Exactament, sí, parlem de la diferència salarial entre homes i dones, sempre amb les dones a la baixa...
que és un fenomen identificat i estudiat. L'any 2023 el Premi Nobel d'Economia va ser per una dona, la tercera en 45 edicions, que ha estudiat bastament aquest greuge. És Claudia Goldin, catedràtica d'Economia de la Universitat de Harvard.
que ha recopilat i analitzat les dades sobre el mercat laboral als Estats Units dels darrers 200 anys. Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha identificat i ha explicat les causes de la bretxa existent i ha avançat en aquesta comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball. Amb les darreres dades que tenim de l'any 2022, la bretxa salarial de gènere ha disminuït, encara que només hagi estat de 0,34 punts respecte de l'any anterior.
Evidentment, volem que la tendència de disminució de la bretxa continuï, tal com passava els anys anteriors. Encara queda molt per fer per assolir la igualtat salarial de gènere. Voldríem destacar quatre dades que ens semblen molt rellevants i que il·lustren abastament aquesta desigualtat i aquesta discriminació cap a les dones.
Per exemple, del nombre total de famílies monoparentals a Catalunya, el 82% són dones. Més de la meitat de les noies de 17 i 18 anys han patit algun cas d'assetjament sexual. El 26% de les dones treballa a temps parcials i només ho fan un 12,9 homes. El 59% de les dones dediquen més de dues hores al dia a les feines de casa, respecte a un 35% dels homes.
I això quan s'ha acabat la jornada laboral, on, atenció, també hi trobem el sostre de vidre. El sostre de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Sostre de vidre, com bretxa de gènere o bretxa salarial, són termes, tots ells, sintagmàtics, que segueixen una mateixa pauta estructural.
un substantiu que fa de nucli, sostre o bretxa, i un complement que l'acompanya, de vidre, de gènere... Fixem-nos, però, que es tracta de substantius amb una càrrega semàntica que podem associar fàcilment a les diverses situacions desfavorables que massa sovint afecten les dones en l'àmbit del treball. Però no només el sostre.
També existeix el concepte de porta de vidre. Sí, la porta de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troba una dona en començar a treballar, la qual impedeix el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb un home. Lingüísticament, tot és molt visual i un recurs metafòric. Jo m'ho imagino com una gàbia transparent a dreta i esquerra i al sostre, com quan no veus que la vidriera està tancada i et vas fotent hòsties.
Doncs això. Tenim el sostre de vidre, la porta de vidre i el terra apagalós o enganxós. Doncs sí, el terra apagalós o terra enganxós és la barrera invisible que es basa en les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones, les quals impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.
D'aquí que l'àmbit laboral necessiti urgentment una regulació en perspectiva de gènere, que és un altre terme important, oi, Sandra? Els termes són un mirall de la societat i els que recull la terminologia de les dones en el món laboral del termcat reflecteixen efectivament una realitat laboral de desigualtat entre dones i homes encara ben present avui arreu del món.
una realitat laboral i social que voldríem diferent, que voldríem basada en l'equitat de gènere. De moment, calen encara moltes dosis d'aquesta perspectiva de gènere. I cal treballar també per equilibrar una altra balança, que és la del treball domèstic o reproductiu. Potser que el nom ja ho diu tot, no? Sí, parlem d'una feina que no comporta remuneració directa ni cap altra forma de pagament i que les estadístiques econòmiques oficials no preveuen.
Aquí s'inclou tant el treball domèstic com el voluntariat. Històricament, el que és el treball de més pes que ha fet la dona ha estat considerat no treball dona i per tant és treball no treball monerat. En són exemples el treball domèstic i de cura, també anomenat treball reproductiu, que inclou les activitats de manteniment de la llar, netejar, cuinar, etc. Les activitats que es desenvolupen fora de l'espai físic de la llar, compres, gestions, etc. i les activitats de cura.
Malgrat que és un treball no remunerat, el treball domèstic i de cura té un valor econòmic que s'inclou en el compte satèl·lit del treball no remunerat. I abans d'acabar, la part més fosca. L'abús de poder o l'assetjament.
L'abús de poder o abús d'autoritat és l'ús indegut d'un càrrec que sobrepassa les consideracions jurídiques o socials que té assignades. Sovint es materialitza en una forma d'assetjament laboral escumesa pels alts càrrecs o treballadors amb un rang superior a les víctimes.
situades en una posició inferior a l'organigrama de l'organització on es relacionen. Pel que fa a l'assetjament, és una conducta persistent contra la llibertat d'una persona que comet el qui li sol·licita favors de naturalesa sexual per a ell o per un tercer, d'una manera que resulta humiliant i intimidatòria per a la dona, que li pot provocar problemes psicològics, morals i professionals.
De fet, el terme assatjament sexual es registra per primera vegada l'any 1974 per Mary Row a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i es va fer servir per descriure conductes masculines inapropiades. Poc temps després es va tornar a utilitzar en un context similar, aquest cop a la Universitat de Cornell, l'any 1975.
Com bé ens recorda Rebeca Solnit, per les dones tenir veu és crucial, perquè tot allò que no es diu no es coneix i no existeix fins que algú trenca aquest silenci.
Les dones, sí, estan types de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l'àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t'engalto. Montserrat Roig, som una ganga. La lluita de la dona no pot destriar-se de la millora global de la societat. Maria Aurèlia Campmany, Quim Quima.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el Termxat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra.
I no et perdis res.
Tradicionaris, punt i seguit. L'espai de la música folk. El teu podcast d'arrel tradicional amb història, converses i música. Tradicionaris, punt i seguit. Amb Laura Pau, Josep Maria Videgany i Ovidi Franquesa. A la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Arnau Vilà. Els pagesos han passat la nit a la carretera en el marc de les protestes per l'acord amb Mercosur, bloquejant el pas amb tractors equipats, amb estufes, generadors i algun cobert, i a hores d'ara mantenen tallat el trànsit a l'AP7 entre Borrassa i Vila de Muls, a l'Alt Empordà, a la 27 al port de Tarragona, a les 16 entre Berga i Olbant, i a la 2 a Font d'Arella en dos sentits. Precisament anem cap allí on el punt que es produeix el tall hi ha la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa que ens amplia la informació. Bon dia.
Bon dia, Karen. Bon dia. Doncs sí, una trentena de tractors. Han passat la nit aquí a l'autovia A2, al seu pas per Fundarella. Ara ja hi torna a haver-hi una cinquantena. Es van aplegant els faigors de nou. Estava prevista una assemblea ara a les 9 del matí. Finalment sembla que s'està allargant aquesta assemblea per poder decidir si finalment el que fan...
és allargar aquest tall aquí a l'autovia o marxar cap a Tarragona a fer suport als concentrats d'allí, ja que avui hi ha prevista una reunió amb el conseller Òscar Ordeig. Gràcies, Karen. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit, la Unió Europea afronta un dia clau per a desencallar l'acord comercial amb Mercosur. Després que la Comissió Europea decidís ajornar la signatura del pacte prevista el desembre passat per la manca de consens entre els íders europeus, els ambaixadors dels 27 es reuneixen aquest divendres a Brussel·les amb un nou escenari a la vista. Els estats podrien finalment avalar el pacte després que Itàlia, soci indispensable perquè el text tiri endavant, hagi adoptat una postura més conciliadora.
Amb el suport de Roma, la Unió Europea assoliria la màxima qualificada necessària perquè la cor revés la llum verda dels estats malgrat l'oposició de França i Polònia, desbloquejant així la signatura d'un expedient que fa més de 25 anys que es negocia.
I ahir es va saber que el nou model de finançament aportarà 4.700 milions d'euros extras a Catalunya i respectarà el principi d'ordinalitat, segons va explicar Oriol Junqueras després de reunir-se amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Amb aquest acord sobre la taula, aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, es reuneix amb Junqueras al Palau per intentar desbloquejar els pressupostos. Després, Illa es trobarà amb la líder dels comuns, Jessica Albiach.
Junts per Catalunya manté el no a la corta al Congrés en considerar que no resol el dèficit fiscal de Catalunya. I un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha produït a les 5 i 39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirce del Vallès. El terratrèmol no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre. I fins aquí les notícies en xarxa.
Un plat de patata bullida amb bajoca em va salvar. Era el 22 d'octubre de 2019. Passades les 9 de la nit, vaig arribar a l'espluga de Francolí. I ja plovia molt. Vaig entregar uns equips i com que l'endemà a la tele havíem previst fer un recull d'imatges de les pluges, vaig començar a gravar diversos clips.
Escolteu.
Quan en vaig tenir prou, vaig anar tirant cap a casa. Plovia molt fort, cada vegada més intensament. Recordo aturar-me fins i tot a l'avinguda Catalunya, que està al costat del riu, perquè em resultava realment difícil veure-hi i avançar. Però a poc a poc vaig anar tirant. Vaig passar per la vora dels dos ponts i vaig aparcar finalment a casa, on ja m'esperava la meva mare. Va escalfar el sopar al fogó i vam començar a sopar amb la llum d'una espelma, perquè ja no hi havia llum.
M'havia marxat al poble, tot i que això era realment una cosa prou habitual en temps de tempesta. Encara no a mig sopar, el periodista Javier Lozano, company de la tele, i veí del poble, a qui poc abans havia vist perquè li havia entregat els equips, em va avisar i em va dir una cosa tipus així. Gerard, em diuen que el riu s'ha desbordat.
Llavors em vaig carregar la càmera, també una torxa per poder fer llum, i vaig obrir la porta. Des d'aquell moment, des del carrer, ja sentia la remor de l'aigua. I mentre anàvem baixant, amb la meva mare, que també em va seguir, vaig començar a percebre una olor que ens acompanyaria els dies següents. Era una mescla de fang i de restes vegetals, amb alguna cosa més, arrossegades pel riu. I llavors vam començar a veure contenidors, vehicles...
que havien estat arrossegats per l'aigua i també ens van trobar els primers veïns. Que recordo que em van dir que havien vist com l'aigua s'enduia riu avall un cotxe amb els llums encesos. I així és com començava una nit llarga i freda.
I al Riu Sul s'havia emportat tot l'edifici, tot, tot, les parets, la teulada, tota la maquinària, tot el vi, tot, no ha quedat res. No es pot descriure, si no es veu, ho veus a la tele, però si tu no ho veus, no, no te'n fas una idea.
En un principi l'estructura de l'edifici ha quedat també molt destrossada, que és el que ens preocupa també.
vidres, finestres, tot el material de bicicletes, bafles, bé, tot, tot, ho hem perdut tot, amb la qual cosa en un principi ens quedem totalment fora de joc per poder continuar treballant ara els propers mesos. És un drama perquè és una petita empresa familiar i que tots els somnis i tots els esforços, tot el treball, que tots nosaltres estan aquí.
10 minuts de diferència a molt estirar des que vaig aparcar el cotxe davant de casa i el moment en què el francolí va sortir de mare. El riu no avisa. La pluja sí que ens podia estar donant pistes, però qui s'havia d'imaginar una catàstrofe d'aquelles magnituds?
Aquest capítol l'he volgut començar des d'una perspectiva, des d'un punt de vista molt personal, perquè la imprudència i, sobretot, el fet de no percebre el risc em podria haver costat la vida. L'aiguat del Francolí, el del XIX, va prendre sis vides, però no era el primer, ni de lluny. Ens vam anotar aquí al Quatre Gotes la referència del 1874, i avui l'explicarem. Segurament l'aiguat del 2019 tampoc serà l'últim que viurem. Amb el record recent d'aquest episodi,
Però també dels aiguats del Canà, els de Santa Tecla a Tarragona o la Dana a València, comencem un quatre gotes per parlar de l'altra cara de la moneda del nostre clima. Com es poden prevenir els riscos? Ens podem anticipar les inundacions? I com s'han de gestionar aquestes emergències? Estem prou preparats? Són preguntes que tenim apuntades per avui, en un capítol que mirarà al passat, però també al futur.
Adeu país, la pluja no sap ploure. O plou poc, o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és un desastre. Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure. Ens hem traslladat a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona per conversar amb Carme Llesat, que és catedràtica de Física de l'Atmosfera. Benvinguda al programa. Bon dia, bona tarda, salutacions a tothom.
Escoltavem, Raimon, en el podcast cantar amb aquesta expressió que la sequera i les inundacions sempre han format part de casa nostra. Fins a quin punt aquests dos extrems formen part del nostre clima? No hi ha dubte que la sequera i les inundacions formen part del nostre clima. Formen part del clima mediterrani, caracteritzat precisament per una variabilitat de la precipitació molt important. És a dir, un any nosaltres podem tenir a Barcelona...
600 litres per metre quadrat, que està d'entorn de la mitjana, més o menys, i un altre, ahir, nosaltres podem tenir 400. Per tant, forma part d'aquesta cançó plenament certera i això fa que sigui molt més difícil predir situacions tant a curt termini com a llarg termini de com evolucionaran la precipitació, com evolucionaran les sequeres...
En qualsevol cas, les conseqüències del canvi climàtic ens conviden a pensar que aquests fenòmens extrems, tant de sequera com d'inundacions, seran ara més habituals? En aquest cas no hi ha dubte, pràcticament. El nivell de confiança que diem que, per exemple, tindrem més períodes sense pluja...
Aquest té un alt nivell de confiança. És a dir, situacions favorables a sequera augmenten en el futur. Tots els models apunten aquesta informació.
Per altra banda, a nivell de pluja, sí que ja estem detectant en aquest moment un augment del que serien les pluges intenses, les pluges convectives, les tempestes. És a dir, en principi, el que sembla que succeirà és que, donat que, degut al canvi climàtic, tenim més vapor d'aigua a l'atmosfera, també tenim més temperatura i, conseqüentment, també tenim més energia,
Quan tinguem aquests fenòmens de pluges d'estiu, per exemple, o d'aiguats, la quantitat de precipitació total serà superior a la que hauríem enregistrat en una situació de principis del segle XX des del punt de vista climàtic.
Per exemple, quan ens trobem en un estiu amb temperatures extremes, amb aquests rècords de temperatures tan altes, això ens convida a pensar que hem d'anar en compte? Ens convida a pensar, però hem d'anar en compte. És a dir, sí que és cert, per exemple, que els saiguarts dels 62 que vam tenir al Vallès i que van morir més de 800 persones en poques hores, van venir després d'un període de sequera. Els saiguarts del 94...
que van afectar, per exemple, no només l'espiu de Francolí, pràcticament tota Catalunya van venir després d'un període de sequera que a més va donar inundacions. Per tant, sí que apunta que hi ha una certa combinació sobre la qual s'està investigant en aquest moment
el que podríem dir és que un estiu molt calorós afavoreix que hi hagi molta energia a l'atmosfera. Imaginem nosaltres que tenim una cassola plena d'aigua i que comencem a escalfar-lo i aquest comença a evaporar-se. Quan més estona estigui, la quantitat de vapor que tindrem serà més gran i hi haurà més energia si aixequem el tap.
Però atenció, no necessàriament, això implica que aquella tardor, sobretot, tinguem aigüats. Pot ser que ja hagin tingut tempestes d'estiu i pot ser que no hi hagi els factors, tots els factors necessaris perquè hi hagi aigüats. Per tant, sí que és atenció, però no és suficient.
I podríem pensar que els avenços tecnològics, l'experiència, amb l'adaptació de tot l'entorn, cada vegada són menys vulnerables davant d'aquests aiguats. Però, clar, després la tesi d'alguna manera s'estrenca amb els efectes sense anar més lluny de la Dana de València, que presenta una enorme mortalitat amb tots els estrells que va causar. Per tant, què és el que falla aquí?
El que feia és que tenim les eines que han millorat moltíssim, tot el que és l'observació, ja sigui per satèl·lit, ja sigui per sensors, els models meteorològics, tot això ha millorat. Però quan nosaltres tenim una situació d'aiguats, el que hem de vetllar és per una bona cadena, el que es diu la cadena d'alerta primerenca, en anglès early warning. Això és el més important.
I aquesta cadena vol dir que hem de tenir molt ben definits els protocols de com hi ha d'actuar, qui ha d'avisar, com ho hem de respondre, qui són els responsables, i aquest protocol va des del moment en què meteorològicament avisem que pot haver un aigua fins a l'avís a la població. Però, a més, hi ha un altre tema. Per tant, si no tenim aquest ben definit, doncs això falla, és el que va passar a València, i l'altre tema és que les persones, la societat, han de saber com actuar.
I no han de confiar cegament, ja algú vindrà a salvar-me la vida. No, jo he de saber, com deien ara amb l'apagó, no? Qui té un kit d'emergència? Doncs nosaltres hem de saber rebre, comprendre els missatges d'alerta i saber actuar en conseqüència. Arribarà un dia en què podrem predir exactament quan es produirà una inundació? Crec que no.
Crec que no, perquè hi ha una part caòtica a l'atmosfera, llavors els nostres aiguars són molt localitzats. Moltes vegades, en el cas aquest, el darrer que no s'hem pogut tenir a València, va ser una zona on es va quedar estancat i era molt difícil. Llavors els models no poden arribar a tenir tanta precisió. Tenim aquesta estructura caòtica que el que sí que hem millorat molt és...
en aproximar-ho, no? Sí que ajuda molt avui en dia el que seria el radar meteorològic que pot ajudar a fer el seguiment. Però llavors ja en molt poc temps, és el que li diem a predicció a poc temps vista que es diu nou càsting. Llavors això sí que ajuda més a veure on actuar i això pot salvar vides, no vents, però sí vides. Perquè...
Veient la intensitat d'un punt concret de la pluja, es podria arribar a estimar si es produirà una inundació? Per exemple, si plou a la capçalera del riu o a dalt de les muntanyes, estimar en quin punt, en quin moment pot causar problemes a les poblacions que estan al peu del bosc?
Sí, òbviament, utilitzant models hidrològics i models hidràulics. El que passa és que, en principi, Espanya no té contemplada legalment la que seria la predicció hidrològica de l'avinguda, la predicció del cabal. És a dir, té contemplat els nivells i la predicció de nivells de pluja, d'intensitat de pluja, però podem tenir models. De fet, nosaltres ara també estem desenvolupant un projecte de Next Generation que es diu
a Flottonau, per veure concretament a la Conca del Francolí com podríem millorar la pressa de decisions tenint en compte el caval del riu, no solament la pluja. Per intentar minimitzar al màxim tots aquests riscos de les inundacions, quines són les màximes que hauríem de posar damunt la taula perquè futurs aiguats no facin tan mal com els que ens han precedit?
La primera màxima de totes és millorar la percepció i conscienciació de la població i la seva capacitat d'autoprotecció i de protecció d'aquells que puguin dependre, que siguin més vulnerables. La primera és aquesta, per tant, necessitem una formació. La segona és, molt bé, la gent sap què ha de fer, què no ha de fer, no ha d'anar al pàrquing a recollir un cotxe, no.
No ha de sortir de casa, no ha d'anar a recollir els nenes col·legis. Però la segona és millorar el que seria l'alerta hidrometrològica. No quedar-nos solament, en el nostre cas, amb la pluja, sinó poder tenir també el que seria la predicció d'impactes, la predicció del que val, la predicció de les zones que poden ser més afectades.
Carme Llesat, gràcies per rebre'ns avui a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i per compartir aquesta lliçó amb tots nosaltres al Quatre Gotes. Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me. Quatre Gotes.
En la introducció esmentava dues localitats que han patit aiguats de forma recurrent, l'Espluga de Francolí i Alcanar. Què ha canviat des dels últims episodis? Doncs, per exemple, en el municipi de la Conca de Berberà no s'han reconstruït els grans elements patrimonials que es van dur al riu, s'ha optat per deixar més espai a la llera, interveniria el mínim possible. De fet, el primer tram del Francolí entre l'Espluga i Montblanc està ara en estudi. L'ACA vol renaturalitzar-lo, restaurar-lo amb la intenció de reduir el risc d'inundacions en les zones urbanes.
Alguna cosa està canviant perquè, com a mínim, sí que hi ha aquest canvi d'enfoc o la voluntat de pensar els rius d'una altra manera, i és que a Alcanar també s'ha treballat en una direcció similar. En aquesta població del Montsià, l'Ajuntament ha coordinat el que han denominat taula tècnica dels aiguats, que pretén prevenir fenòmens extrems.
Ha posat l'ull, per exemple, en com adaptar les infraestructures o el mateix territori, també en com ha de ser la resposta a l'emergència. De seguida atacarem aquesta última qüestió entrant a la sala de comandament des d'on es gestionen les emergències a Catalunya, però abans l'altre eix de la prevenció. Tenim una parada prèvia per conèixer el projecte europeu Local for Float, que pretén prevenir les inundacions ràpides a la conca mediterrània. N'hem pogut parlar amb la Meritxell Abril.
Des del Centre Tecnològic Beta coordinem el projecte Local for Float, que és un projecte que està finançat pel programa europeu Interreg Euromed, que va començar l'any 2024 i té previst finalitzar el juny de l'any que ve, el 26. I aquest projecte surt de la necessitat de fer front a un dels reptes que hi ha a la Mediterrània, lligat al canvi climàtic, que és l'augment de les inundacions sobtades i com millorar la gestió del risc associat a aquestes inundacions.
Gràcies.
Proposem una gestió integrada i multiactor. I què vol dir això? Una gestió integrada vol dir que no només ens fixem en la cadena de resposta, en què fer quan hi ha l'emergència, que en aquest cas seria aquesta inundació, sinó treballar prèviament també i a posteriori amb accions que nosaltres anomenem de prevenció, d'adaptació i de mitigació.
Com a accions de prevenció, el que proposem són sistemes d'alerta primerenca, que són sistemes de predicció que ajuden a incorporar informació molt més localitzada, perquè un dels problemes d'aquest tipus d'inundacions és que normalment són en zones molt localitzades i difícils de preveure.
Llavors aquí el que es fa és integrar informació i fins i tot també sensors de nivell, per exemple, en rius d'aquestes zones, per tal d'incorporar tota la informació possible i tenir un sistema d'alerta específic d'aquella zona. Tenim un total de 9 pilots, que vol dir que són 9 casos d'estudi on estem tastant aquesta aproximació.
En grans trets, aquest és un resum dels grans objectius del projecte del grup Beta de la Universitat de Vic. Si bé també estudia solucions basades en la natura. Desfer zones urbanes molt denses no és viable i per això pensen en altres opcions. Si és possible, aigües amunt,
fer bases de laminació... Al final és fer això, les ciutats més permeables, per tant, que aquest impacte, quan hi ha aquesta quantitat d'aigua tan gran que arriba, pugui percolar i no faci el dany, o reduir el risc amb això.
Els investigadors de la UBIC també han fet enquestes de percepció del risc per avaluar el grau de coneixement i plantejar accions educatives. Quins resultats van obtenir d'aquestes preguntes a la ciutadania? Aquesta enquesta es va fer a la tardor del 24 i es va fer a 400 persones que vivien o treballaven a la zona de risc, en aquest cas.
que estan inclosos en els municipis de Dic i Gurb i els van preguntar per moltes coses, entre elles si sabien que vivien o que treballaven en una zona amb el risc d'inundació. Era curiós veure que aproximadament el 50% no ho sabia. També els van preguntar si sabíem què fer en cas que succeïs una inundació i teníem respostes de tot.
Ciutadans encastats que responien que el primer que havien de fer era marxar corrents, altres que deien que no, que sabien de quedar quiets, altres que deien que s'havia de pujar en un pis elevat. Per tant, el que denotava això era com bastant desconeixement de quines eren les normes o quines eren les pautes que promou protecció civil en aquests caduts. Llavors hi havia una sensació en general de falta d'informació, que no sabien realment què fer. Estàs escoltant el Quatre Gotes.
Ara ens trobem al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el SECAT. Des d'aquí podríem dir que és el cor de la gestió de les emergències al nostre país i podem parlar amb la subdirectora de Protecció Civil. Imma Soler, gràcies per obrir-nos les portes d'aquest espai tan estratègic.
A vosaltres, moltes gràcies per venir i per poder comentar aquests temes que segur que ja veieu que són molt interessants. Parlarem d'inundacions, d'aquest risc de sobrevingudes en un moment concret, en un espai de temps molt reduït, però per començar, Protecció Civil, quins instruments té per poder preveure aquestes inundacions?
Protecció civil quan encara tot aquest àmbit de les inundacions, com vosaltres coneixeu, nosaltres tenim un pla per treballar això, que és el Pla Inuncat, el Pla d'Inundacions a Catalunya. Aquest pla ens permet tenir aquesta preparació prèvia, vull dir que no és una feina que fem en el moment en què veiem que comença a ploure o que podem tenir un problema, sinó que ja molt abans, ja són plans, ja estan preparats i que ja veiem, ens han permet fer un estudi, un estudi del territori, de com és la nostra...
forma de territori, on està la gent, on estan els municipis, quins estan més habitats, quins menys, quina és la morfologia del territori, on hi ha muntanyes, on hi ha valls... I tot això ens ha permès fer aquest estudi per veure
quan plou, quin impacte té sobre aquest territori i què pot passar. Què pot passar, com pot baixar l'aigua, com pot anar baixant l'aigua pels rius, pels torrents, etcètera, i veure quin efecte tindrà sobre la nostra població. Perquè així nosaltres puguem considerar què és el que està passant, quina previsió de temps tenim i amb això veiem quins serien els possibles impactes i de què hauríem d'avisar les persones.
En el moment en què hi ha aquesta possible pluja, nosaltres, la Sèrie Meteorològica de Catalunya, també ens fa aquests avisos, que ens va dient ja dos, tres dies abans, quan ells ja veuen la probabilitat clara que hi hagi aquestes pluges, doncs ja ens comencen a informar. I ja ens van dient, doncs aquesta possibilitat de pluges serà per aquesta zona, per aquesta altra, aquestes comarques seran les que tindran un nivell de probabilitat que plogui més alt, aquestes comarques fins i tot poden tenir probabilitat que hi hagi temps violents,
que tinguin el millor pedra, que tinguin quantitats importants d'aigua, ratxes de vent, tota aquesta informació, més la que també ens donen les agències de Conca, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, del Xúcar, l'Agència Catalana de l'Aigua, evidentment, tota aquesta informació que ens poden anar dient de com tenen els sensors en els rius,
a les zones per on va passant l'aigua, ens permet a nosaltres fer aquesta composició, aquesta informació, i veure què tenim que dins els municipis, com s'han de preparar, si han de vigilar, per exemple, els municipis hagin de vigilar les zones properes als rius, les lleres, hagin de tancar potser algun espai, perquè es preveu que potser siguin zones soterrades i amb l'aigua puguin quedar-se enclotades d'aigua i no s'hi pugui passar, doncs que facin aquest avís, fins i tot algunes rambles, alguns passejos que hi ha propers als rius, també tancar-los, per si és el cas...
que es preveu que puguin anegar-se d'aigua, doncs tota aquesta informació és la que anem treballant des d'aquí del CECAT, l'anem traslladant tant als municipis com a les empreses, als organismes, per qui comptin, ho tinguin present, i ells alhora facin també la seva feina, activin els seus plans o posin a terme algunes actuacions determinades, i també, evidentment, juntament amb els companys de comunicació, i agraïm-vos sempre també molt la feina als mitjans de comunicació, que feu difusió d'aquesta informació que nosaltres donem,
també podem anar avisant a la gent, a la població en general, que compti amb que hi ha aquesta situació que pot ser perillosa en alguns moments determinats, si estàs a l'exterior, i per tant també que puguin prendre mesures, com per exemple vigilar amb la conducció, no estar a l'exterior si preveiem que plou molt, aquelles mesures que nosaltres veiem des d'aquí que per la intensitat de l'episodi que esperem es poden donar.
En qualsevol cas es treballi amb prediccions que s'ha de produir aquella pluja intensa en un moment, en un lloc concret. Per tant, estem parlant d'una probabilitat i mai es pot afinar del tot.
Els companys que ja entenen més en aquest aspecte són els que porten, evidentment, el Servei Meteorològic de Catalunya, que ells coneixen aquestes eines que tenen de previsió, de predicció, de poder predir amb aquestes imatges que ells tenen, ells fan una valoració, entenen com és la predicció que els donen els radars, les eines aquestes més de l'aire, i alhora també miren com és la morfologia del territori, fan aquesta composició,
I ells que són especialistes en aquest tema ho traslladen, ho tradueixen en unes possibilitats a determinades zones. Ells fan aquesta composició i ens avisen i ens diuen en aquesta zona de què esperem aquest nivell de probabilitat i aquell nivell d'intensitat. I amb això fan aquesta conjunció i ens indiquen quin és el nivell d'aparell que pot tenir la zona.
Davant d'esdeveniments sobtats, com poden ser els aiguats de la Dana de València, de la passada tardor, Protecció Civil ha anat modulant aquestes activacions, els protocols? És a dir, els fets tan excepcionals han acabat marcant un abans i un després a l'hora de relacionar-nos amb aquestes emergències?
Bàsicament, el que nosaltres sempre fem és, quan hi ha un episodi d'aquest tipus important, és analitzar què ha passat i quina informació teníem. Llavors, tot això ens fa aprendre sempre. El protocol, el procediment que utilitzem de l'INUNCAT és bàsicament el mateix. Ara bé, el que sí que veiem...
que si normalment ja nosaltres som bastant vigilants i bastant garantistes pel que fa a possibles afectacions a les persones, doncs aquest cas que ha passat desgraciadament amb la Dana de València el que ens ha fet veure és que possibilitats d'aquestes així catastròfiques es donen. Vull dir que és una realitat, eh?
potser el canvi climàtic, potser la situació que tenim ara en aquests moments, fan que els efectes del clima més extrems es donin més. És el que hem vist. Per aquest motiu, nosaltres, quan veiem que la probabilitat és elevada
que puguin haver-hi danys per les persones o pel medi, nosaltres el que fem sempre és avisar perquè es prenguin aquestes mesures. I si veiem que pot ser una situació que pot ser greu com era la que teníem en el moment mateix que es va donar la dana a València, que aquí també teníem una situació meteorològica particular, si voleu ara us ho explico una mica, però la situació que vam tenir també era particular i per això ens va fer veure que era necessari extremar les mesures.
Per què era particular aquella situació? Era una situació en què la informació que teníem dels serveis meteorològics era que estàvem davant d'una dana, una situació de dana que en el Mediterrani es dona, es dona freqüentment, però que alhora també hi havia una mobilitat meteorològica sota el nivell de la dana que també influenciàvem que aquest component tingués com un tant percent de ser una mica erràtic
més elevat que pot ser una predicció normal. I que alhora també es podia preveure que les precipitacions també podien ser molt intenses localment. Entenc, però, que el punt d'equilibri o trobar aquest punt d'equilibri pot ser complicat
entrepecar per molta prudència, per voler-ho aturar tot, o realment fer el contrari, i que després el fet ens acabi sobrepassant. Tens tota la raó. Aquí hi ha una graduació, i per aquest motiu nosaltres el que fem és que quan activem el pla...
Ens acompanyem de persones expertes, que ja són els intervinents a dintre del pla, perquè ens vagin donant aquesta informació. Tenim moltes coses que ens van donant informació. Els serveis d'emergència, per exemple, ens van informant de quines afectacions ells estan atenent. El 112 ens va dient quines trucades estan tenint. Els ajuntaments ens van dient també quines afectacions hi ha en el seu territori.
Tota aquesta informació és la que anem sumant i anem veient aviam què va passant per poder modular aquesta resposta. Si cal que la resposta sigui més forta, que avisem a la gent de molta cura, molta cura, o fins i tot demanar a la gent que no surtin o que estiguin a l'interior d'habitatges i que no estiguin a l'exterior, doncs també demanar-ho. O si veiem que la situació pot ser una situació que no té aquest nivell d'afectació, doncs que no calgui demanar aquestes mesures.
Protecció Civil ara treballa en esceneris de major risc d'inundació, d'acord amb el canvi climàtic? Sí, el canvi climàtic és un dels aspectes que ens està fent treballar amb modificacions en les nostres previsions per possibilitats d'afectacions més importants cap a la població.
tant a nivell de calor com a nivell de pluges, com a nivell de fred, tots aquests fenòmens que veiem més extrems de la meteorologia, el que estem veient és que es donen, que s'estan donant més que no pas no es donaven abans i per tant hem de tenir-los en compte.
De la mateixa manera que es fan simulacres, per exemple, en el cas del risc d'incendis o del risc químic al voltant d'una determinada indústria, per què no es plantegen simulacres al voltant d'aquest risc de patir inundacions? També és un aspecte que nosaltres volem plantejar, també és un aspecte...
i plantegem nosaltres, també. Nosaltres, quan plantegem simulacres, fem simulacres sobre plans de protecció civil de la Generalitat, que són plans d'aquests àmplis, que poden tenir una afectació molt gran. I també aquests són els que mirem de treballar. Treballem, per exemple, en temes de fuites químiques, que són d'afectació molt àmplia per a la població, com bé tu dius, d'incendis forestals, que també són àmplis per a la població, també el d'inundacions i altres riscos d'aquest tipus, també ens interessa fer aquests...
simulacres, i els fem. Moltes vegades són simulacres que fem a nivell de despatx. Quan és a nivell de despatx és que no demanem que la gent en el carrer ho executi, però ja internament la coordinació i la gestió ja la treballem. I també és una de les coses que tenim en cartera, de poder arribar a fer algun simulacre d'aquest tipus, ampli, ja per aquests riscos que potser són una mica més difícils de posar-los en un escenari. És un dels que pot ser una mica més dificultós,
però fer-ho i gestionar-ho com hem fet amb aquests que comento, amb el de risc químic, amb els d'incendis forestals, etc. Ima Soler, subdirectora de Protecció Civil, gràcies per haver-nos rebut, per haver-nos obert les portes del SECAT i per participar al Quatre Gotes. A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Hem dit que parlaríem de futur, però també de passat. Quan vam fer la revisió històrica de les sequeres amb en Mariano Barrientos en el darrer capítol, el número 4, van deixar pendent una segona part de la conversa. Resseguint els arxius, ell també ha localitzat un llarg llistat d'episodis fatídics com el de 1874, aquesta cita que us comentàvem, l'aiguat de Santa Tecla,
Justament on manteníem la conversa, a la font major de l'espluga de Francolí, hi ha una placa que ens recorda aquell episodi. En Berriendo us li demanem per aquesta inundació, però també per altres d'especialment greus. El que fa la memòria personal, podem tenir sempre un o dos aiguats de gravetat moderada.
i el problema és quan ens anem ja a episodis de baixa freqüència, dels que generacionalment es desconecta, es perd la memòria, hi ha una desconexió i queden a l'oblit. Episodis, per exemple, ja que estem aquí a l'espluga de Francolí, és inevitable parlar de l'éguat de Santa Tecla.
Va ser un flashflat, una inundació sobtada, amb molt poques hores de pluja de matinada del 22-23 de setembre del 1874, i és una de les més dramàtiques pel nivell de destrucció que provoca, sobretot als afluents del Segre i a la part de les conques de Tarragona. Deixa 575 víctimes mortals documentades, amb pràcticament un episodi que dura unes 3-4 hores.
Aquest tipus d'episodis val la pena conèixer-los molt bé, perquè si han de tornar a succeir, en Llemenya no estarem en un territori de 200.000 o de 600.000 habitants. Són 8 milions d'habitants, amb unes activitats i una vulnerabilitat al territori creixent i multifactorial. Moltíssims processos quedarien afectats i activitats del dia a dia. I coneixent tots els antecedents històrics, què és el que més li inquieta de cara al futur? Per exemple, a mi el que em preocupa més seria un episodi
ni tan sol semblant, molt més fort que l'últim que hi ha hagut d'octubre de 2024 a València, que és el dels primers de novembre de 1617, l'any del diluvi. Va quedar tota Catalunya amb danys catastròfics, més de 500 elements estructurals van desaparèixer, van quedar derruïts, les víctimes fortals no es poden ni comptar, el barri de Cap Pons Sencer de Lleida va acabar desapareixent, l'aigua el va afectar per complet,
A Tortosa també va haver desbordaments des de València a Ciutat fins a Perpinyà i per l'interior va arribar fins a Saragossa.
Aquest episodi va durar una setmana i mitja i va deixar el territori per un país amb uns 200.000 habitants. La quantitat de danys que hi va haver estructurals va ser impressionant. Què ens passaria si repeteix el mateix fenomen, ja no dic una més greu, el mateix, en un país amb 8 milions d'habitants i tota la mobilitat, transports públics, infraestructures sensibles que tenim. Quatre gotes.
Les inclemències meteorològiques són una part inseparable de casa nostra. Hem estat exposats al clima amb ferides que ens marquen i que modulen el nostre caràcter. Diria que els aiguats, les sequeres o altres fenòmens tenen molt a veure amb el que diria pessimisme perseverant que imperé o ha imperat en moltes cases de Real Pagesa.
El sector primari sempre ha estat pendent del cel i veurem si d'alguna cosa més. Aquí al Quatre Gotes ja ens han dit que al camp encara hi ha força marger de millora pel que fa a la gestió dels regadius i de l'aigua. Amb l'amenaça latent de la pervivència de l'activitat agrícola pujarem als tractors, entrarem als camps i també als centres d'investigació. El pròxim capítol del Quatre Gotes, el futur del camp català i, per tant, també de la nostra alimentació.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sintonitzes Ona Latorre.
Fins demà!
Bona nit.
You're asking me, will my love grow? I don't know, I don't know You stick around, now it may show I don't know, I don't know Hola amics, això és Cinema La Xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandra.
La cançó segur que l'heu reconeguda. Era Something, de Joe Harrison, però la veu que la cantava possiblement no. Era la de l'actor Teli Sabales. Teli Sabales, nascut a Nova York, però d'origen grec, tenia un físic molt característic.
El fet de dur el cap completament pelat, com Jules Briner, i uns papers que va interpretar molt afortunats a les pel·lícules Els dotze del patíbul, al costat de Lee Marvin i Robert Ryan, i també Els violents de Kelly, al costat de Clint Eastwood, el van fer molt popular entre el públic. I uns anys després encara ho va ser més de popular, perquè es va convertir en el tinent Theodopolis Teo Kojak, de la sèrie televisiva Kojak,
que va estar cinc anys en antena entre 1973 i 1978. El seu paper havia estat pensat per Marlon Brando, però Brando el va rebutjar i l'escollit va ser d'Elisabales. Els episodis duraven tres quarts d'hora, ell llapava sempre un xupa-xup per compensar el fet de no fumar,
I era habitual que hi apareguessin estrelles convidades com Richard Gere, Ellie Wallach, Paul Anka, Gloria Graham, James Woods, Shelley Winters, Sylvester Stallone o Geraldine Page. Com ja hauré comprovat, Elisa Ballas, en el seu vessant musical, més que cantar, deia la lletra.
És a dir, recitava el text. I com que tenia una veu profunda, anava molt bé per interpretar cançons d'amor, com aquesta que ara sentirem i que es diu IF, que és un sí condicional. If a picture paints a thousand words then why can't I paint you? The words will never show
The you I've come to know. And if a face could launch a thousand ships, then where am I to go? There's no one home but you. You're all that's lucky too.
And when, my love, for life is running dry, you come and pour yourself on me. If a man...
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Teli Sabales cantant If, una cançó que originalment va sorgir del grup californià Brett l'any 1971 i que sonava molt diferent d'aquesta versió de Teli Sabales. I també en va fer una versió Olivia Newton-John. Pel que fa a la personalitat de Teli Sabales, la seva imatge característica d'home calp venia dels dies en què va interpretar el paper de Pons Pilat a la història més gran mai no explicada de George Stevens.
aquella pel·lícula que va protagonitzar Max Boncidu. Quan Teli Sabales va fer aquesta pel·lícula, ja tenia 43 anys. Però és que la seva carrera al cinema va començar tard. No va ser fins als 39 anys que va començar a tenir papers en sèries de televisió, com Els Intocables, La dimensió desconeguda, El fugitiu, Bonança, El virginià...
La seva sort va ser treballar en el film Els joves salvatges, de John Frankenheimer, protagonitzat per Bart Lancaster, ja que tots dos van mantenir una gran amistat i Lancaster el va ajudar a aconseguir un paper en les pel·lícules que ell feia en aquella època. L'any següent, concretament, van tornar a aparèixer junts a L'home del Catràs, també de John Frankenheimer, i tot seguit al western Els caçadors de cavalleres, de Sidney Pollack.
Teli Sabales sempre va dir que Lancaster era el seu actor favorit. Però parlant de papers es dona el cas que Teli Sabales va estar a punt de donar vida, d'encarnar el personatge de Paul Newman a la llegenda de l'indomable. El problema va ser que quan li van oferir aquest paper ell era Europa i com que no el podien esperar li van donar el paper a Paul Newman. La pel·lícula va ser un èxit.
El paper que sí que li van donar va ser el dolent del Servei Secret de la Majestat, de la sèrie James Bond, la pitjor pel·lícula de la sèrie. I no pas per culpa de Teli Sabales, la pel·lícula era dolenta per si mateixa. Sabales, en canvi, pel seu físic, va ser un dolent permanent molt bo en moltes pel·lícules. En total va rodar una cinquantena de films. Alguns van ser Gengis Khan, amb un marxerif, La vida val més, amb Sidney Poitier,
La batalla de les Ardenes, en Henry Fonda i Robert Ryan, l'or de Maquina, en Gregory Peck i Omar Sharif, o la primera versió de El cap de la por, en Gregory Peck i Robert Mitchum. Ara l'escoltarem interpretant una cançó de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jovim, How Insensitive.
How insensitive I must have seen When she told me that she loved me How unmoved and cold I must have seen When she told me so sincerely
Why she must have asked Did I just turn and stare in icy silence? What was I to say? What can you say when a love affair is over?
She's gone away And I'm alone With a memory of her last look Fake and drawn and sad I see it still All her heartbreak in that last
How Insensitive, una bossa nova coneguda també com a insensatesa, amb lletres de Vinicius de Moraes i música d'Antonio Carlos Jovim en la veu de Teli Sabalas. Teli Sabalas era un actor molt estimat. Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davis, Angie Dickinson o Gregory Peck en parlàvem molt bé d'ell. I també ho feien Anthony Quinn, Rob Hudson, Shirley Winters, Omar Sharif i Lee Marvin. Ell, Teli Sabalas, explicava que la seva mare sempre li deia que siguis actor està molt bé, però què faràs per guanyar-te la vida?
I quan la va portar tot cofoi a veure els dotze del patíbul, ella, en acabar la pel·lícula, li va dir «és una vergonya». I quan ell li va preguntar «però, però, què t'ha semblat el meu paper?», ella va respondre «has estat ridícul». Una altra cosa que Teli Sabales explicava era la trobada que va tenir una nit amb un fantasma. Ell tenia 30 anys, anava cap a casa de nit amb el cotxe i es va quedar sense benzina. Un home que es deia James Cullen es va aturar.
El va acompanyar a una benzinera i fins i tot li va deixar diners per pagar la benzina. Li va apuntar el telèfon en un paper perquè li pogués tornar els diners i se'n va anar. Però quan Elisa Valles va trucar a aquell telèfon i va demanar per James Cullen, s'hi va posar la seva dona i li va dir «James Cullen era el meu marit. Fa tres anys que és mort». Això us podeu imaginar que el va deixar agarrativat.
L'any 1984, quan tenia 62 anys, a Teli Sabales li van diagnosticar un càncer de pròstata. Però ell no en va fer cas. No va voler seguir cap mena de tractament. I 9 anys després, el càncer estava tan avançat que ja era imparable. Teli Sabales va morir el 22 de gener de 1994, just l'endemà d'haver fet 72 anys. 72. Al seu enterrament hi van anar Angie Dickinson i Frank Sinatra.
Nosaltres l'hem recordat avui en aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les vies de so i que tancarem escoltant Teli Sabales. Serà amb una de les millors cançons de Chris Christopherson. Help me make it through the night. Ajuda-me a passar la nit. Per cert que, referint-se a la seva faceta de cantant, Teli Sabales va dir Potser us preguntareu què fa un actor com jo gravant discos. Doncs us ho diré amb tota franquesa. Senzillament m'ho van demanar.
La gent sap que cantar no és el meu fort i, per tant, sóc conscient que el pitjor error que podria cometre és creure'm que sóc un gran cantant. Jo canto les cançons a la meva manera. Les canto com les sento. I així és com espero que les rebeu vosaltres. Fins la setmana vinent, amics.
Take the ribbon from your hair Shake it loose and let it fall Lay it soft on my skin Like the shadows on the walls
I don't care who's right or wrong.
I don't try to understand Let the devil take tomorrow Lord, tonight I need a friend Yesterday is dead and gone And tomorrow is out of sight
And it's sad to be alone Help me make it through the night It's so sad to be alone
I don't want to be alone. Help me make it through the night.
Continguts en xarxa. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena Rondalles. Els habitants d'un poble marcats per la tragèdia decideixen crear un grup de música tradicional. També arriba Abuela Tremenda, un film familiar protagonitzat per una àvia poc ortodoxa. I els aficionats al thriller gaudiran d'allò més amb l'assistenta. Llevamos dos años parados.
¿Cuánto hay que esperar? ¿No pensáis que esto puede ayudarnos a todos? Si algo tiene la rondalla es la sensación de comunidad de todos a una. Igual no es el momento. Si ganamos el concurso, el dinero puede ir a los familiares de las víctimas. Si ganamos, dice.
A Rondalles, dos anys després del naufragi d'un vaixell pesquer que va sacsejar un poble gallec, els habitants decideixen que ja és hora de recuperar la il·lusió i deixar enrere el dol. Per això, tornen a unir-se per posar en marxa la Rondalla, una agrupació de música tradicional en la qual participen des de nens fins ancians, amb la intenció de competir en un concurs contra els pobles veïns.
¿Desde cuándo estáis liados? ¿Desde antes o después de lo de papá? ¿Y qué quieres, que no rehaga mi vida? Ojalá pudiéramos volver atrás las tres juntas con papá. ¡Esta es mi abuela! Venga, chicos, ¡que nos vamos! No hay cinturones de seguridad. Tranquilo, que no vamos a colisionar.
Seguridad total. Abuela tremenda és una pel·lícula familiar protagonitzada per la Tony, una àvia que és una ànima lliure. Porta de cap la seva filla Daniela, però la neta, l'Alexia, la Dora. Per això, quan la Daniela s'emporta la nena a un ratí rural de la seva empresa, la Tony no triga a presentar-se amb la caravana per passar el temps amb la seva neta. ¿Has estado en las fiestas de algún pueblo? No. Ya veréis el ambientazo. Mamá, por favor, que lo único que te pedí es que no me la ligaras...
A l'assistenta, una jove en passat complicat interpretada per l'actriu Sidney Sweeney, comença a treballar com a assistenta a la luxosa casa dels Winchester. A mesura que s'endinsa en la vida de la família, descobrirà secrets foscos que posaran en perill la seva seguretat. Però potser ja és massa tard.
Que era un puto sàndwich. Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Continguts en xarxa.
Entre les estrenes de la setmana destaca Rental Family, família d'alquiler, protagonitzada per Brendan Fraser. També arriba Nouvelle Vague, que explica el naixement del famós moviment de cinema francès. I Sun Sun Blue, cancion para dos, s'apropa a la història real d'una parella que va crear una banda tribut a Neil Diamond. Kuria Brayto! Shikato! Gusotto! Toreruzoku!
A Rental Family, família d'alquiler, Brendan Fraser és un actor nord-americà que treballa a Tòquio. Lluita per trobar un propòsit a la seva vida i un dia aconsegueix una feina inusual, treballar per a una agència japonesa de famílies de lloguer, interpretant papers de suplent per a desconeguts. A mesura que se submergeixen el món dels seus clients, començarà a establir vincles genuïns que difuminaran les línies entre l'actuació i la realitat. La niña necesita un padre.
Hola, Eméa. Soy tu padre. Soy tu padre. Hola, Eméa. Soy tu padre. ¡Te odio! ¡Me odia! Eso es lo que tiene ser padre. El del centro es Truffaut. El que está a su izquierda es Chabrol. Y el de las gafas de sol es Jean-Luc. Codat.
Nouvelle Vague és la història darrere de la creació del moviment cinematogràfic francès del mateix nom. Se centra en la producció de la innovadora pel·lícula de Jean-Luc Godard al final de l'escapada de l'any 1959.
No compongo canciones ni soy un sexímbol, pero yo soy un artista. Yo no quiero ser peluquera, quiero cantar, quiero bailar, quiero decir a todos, miradme, lo logré. El film Song, Sang, Blue, Canción para dos, es basa en una història real. Narra la trobada entre dos músics de poca fortuna, interpretats per Hugh Jackman i Kate Hudson, que es llencen amb il·lusió a formar una banda tribut a Neil Diamond. Així mostren que mai no és massa tard per trobar l'amor i complir els somnis.
¿Estás bien preparado? Espectacular.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Onalatorre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. Els pagèsos han passat la nit a la carretera en el marc de les protestes per l'acord amb Mercosur bloquejant el pas amb tractors equipats amb estufes, generadors i algun cobert i a hores d'ara mantenen tallat el trànsit a l'espera de la reunió amb el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig. La trobada està prevista per aquesta tarda cap a les 4, en principi a Tarragona, segons ha confirmat el Departament d'Agricultura.
Concretament, els talls es produeixen a la Pesat entre Pontós, a l'Alt Empordà, a la C16 entre Cacerres i Berga, a la 2 a Font d'Arella i a la 27 al Port de Tarragona. En aquest sentit, la Unió Europea viu avui un dia clau per intentar desencallar l'acord comercial amb Mercosur. Els ambaixadors dels 27 es reuneixen avui a Brussel·les després de l'ajornament de la signatura prevista al desembre per falta de consens.
Itàlia ha adoptat una posició més oberta, fet que podria permetre assolir la majoria qualificada necessària malgrat l'oposició de França, Hongria i Polònia. Tot i això, l'acord encara no està garantit i el resultat de la reunió continua obert després de més de 25 anys de negociacions.
I la vicepresidenta econòmica, Maria Jesús Montero, explica el nou model de finançament autonòmic pactat entre el govern del PSOE i Esquerra. Una de les novetats és la solidaritat territorial, és a dir, les comunitats més riques aportaran més diners per a les més pobres, volíem dir. Montero ha explicat així un dels objectius del criteri d'Escoltem.
Reducimos la distancia de financiación per cápita, que era un objetivo inexcusable del nuevo modelo de financiación, porque en este momento hay una diferencia en el actual modelo de financiación por habitante ajustado entre la comunidad que mayor financiación recibe y la que menos financiación recibe, que alcanza los 1.500 euros por habitante.
es del todo injustificable
Una altra novetat és que les comunitats que ho vulguin poden rebre el 56,5% de l'IVA que generen els pimes del territori. I un terratrèmol de manitud 2,7 a l'escala Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha perdut a les 5.39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirce del Vallès. El terratrèmol, però, no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre.
I en esports, el Barça s'enfrontarà contra el Real Madrid a la final de la Supercopa d'Espanya de futbol. El conjunt blanc va guanyar l'Atlètic de Madrid en la segona semifinal per dos gols a un i, per tant, hi haurà clàssic en la final que es disputarà diumenge a les 8 del vespre a GEDA, a l'Aràbia Saudita. Notícies en xarxa
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas i datos il·limitados en tu teléfono mòbil por solo 25 euros al mes. I atenció, si contratas la fibra óptica con nosaltres, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar, más un teléfono mòbil con 60 gigas de datos i llamadas il·limitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. La ràdio de proximitat. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Escuder.
Carrer Filadors, números 6-8. Telèfon 977-13-07-35. Farmàcia Escuder.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Sigueu benvingudes i benvinguts a Dial interior, un espai setmanal que et convida a tornar a casa. Des de la vila de l'esquerda hi ha el bac de roda a qui us parla, Sergi Pérez, acompanyat pel tècnic de la casa, en Ramon Frank. Ramon, com estàs? Hola, molt bé. Content de tornar-hi, tu. Eh que sí? Sí.
I, escolta, quins plats hem preparat avui? Hi haurà primers, segons i postres? Mira, avui tenim un entrant, que és l'entrevista amb la Clàudia Casanovas, que ens parlarà de desplegar l'ànima a través del cos. Després tenim la secció EGB, avui sobre els propòsits d'any nou. I la secció Camins que parlen amb en Xavi Rodríguez.
Genial, doncs som-hi. I tenim ja en línia la Clàudia Casanovas. Ella és nascuda a Buenos Aires, es gradua a l'Acadèmia de Belles Arts i després viatja a Itàlia, on funda l'escola Rio Abierto Itàlia per la integració del cos, la ment i l'esprit.
Als inicis dels 80 coneix en Toni i Blai i integra les seves ensenyances al treball en grups, formacions i retirs. En paraules seves, soc una enamorada del color, de la forma que manifesta el món interior de l'artista i revela l'invisible. Clàudia, benvenida, ¿cómo estás? Bien, hola, muy bien, muy bien. Un placer tener aquí con nosotros. Desplegar el alma a través del cuerpo. Empecemos por el principio. ¿Qué es el alma?
Mira, el alma, yo voy a tomar como punto de referencia Antonio Blay, pero en todas las tradiciones espirituales se habla como de una trinidad, ¿no? Una trinidad.
¿Y qué son estos tres focos o energía de amor, inteligencia y energía que nombraba Blay? Entonces el alma está constituida por este potencial que tenemos todos los seres humanos y la diferencia entre nosotros es cómo y cuánto la expresamos, no lo que somos profundamente. Profundamente somos esta, Sri Aurobindo diría, esta corriente de beata, de lucidez, de lucidez, de conciencia. Entonces,
Cuánto nosotros logramos expresar este potencial es cuánto logramos expresar el alma. De hecho, el encuentro con la psicología transpersonal de Antonio Blay te inspiró. De hecho, este fin de semana nos hemos encontrado en la clausura del centenario de Antonio Blay. Y Blay decía esto que contabas tú ahora, que nuestra plenitud depende de la plena expresión de nuestro potencial. ¿De qué forma podemos expresar este potencial?
Mira, primero lo que tú comentas de que la plenitud deriva de la expresión del potencial es muy, muy importante. Porque nosotros en general creemos que la plenitud deriva de lo que tengamos afuera. Si la gente nos quiere, si tenemos una linda casa o trabajo. Y en vez, lo que dice Antonio, que yo lo he visto obviamente a través de los años, es que la plenitud interior deriva de poder expresar este amor que somos.
Esta inteligencia, esta lucidez, esta creatividad de poder expresar nuestra fuerza, nuestra voluntad. Entonces nuestra plenitud depende de aquello que nosotros logremos expresar, más que de aquello que acumularemos o recibiremos del mundo externo.
Entonces por eso es que el aspecto expresivo pienso que también te incluye a ti y a los artistas, a las personas que se dedican a expresarse a través de la palabra, del color, de la danza.
Es donde ahí descubren una plenitud, ¿no? Que luego viene el aplauso, es muy agradable, pero la plenitud la tienes mientras danzas. Y claro, también expresar el potencial a través de la energía, que era uno de los atributos que Blay contaba, ¿no? Que es una manifestación, expresión de lo que tú eres. ¿En qué se basaría el trabajo con el cuerpo que propones?
Mira, el trabajo con el cuerpo se basa en esta escuela de Río Abierto, que nosotros luego hemos enriquecido, transformado o lo que fuera, y que tiene que ver con moverse con la música, con un instructor que guía el movimiento durante un rato,
Luego se deja la expresión libre, que es también lo que Blay utilizaba muchísimo, y que es a través del movimiento del cuerpo. Con la música tú puedes ir expresando lo que vas sintiendo, ¿no? Que al principio es un poco guiado, pero luego se deja que tú busques tu expresión, ¿no?
La vitalidad, la fuerza, la alegría. En general al inicio se tiende a expresar cosas positivas porque justamente el trabajo con el cuerpo y con la música te despierta alegría, vitalidad, ganas de comunicar. Entonces se abre ese canal energético que es uno de los que nos produce más...
felicidad y satisfacción. Cuando nosotros podemos correr, podemos bailar, podemos caminar, hay un placer inherente al moverse. Entonces allí comienzas expresando a través del cuerpo, despertando esta vitalidad y luego se va a expresar sentimientos, se puede expresar lo que tú estás viviendo en ese momento, puede que surgen cosas viejas que tienes retenidas dentro, que eso es lo que Blay llamaba
como una purificación, una limpieza de contenidos retenidos. A veces uno se está moviendo y de pronto se conmueve y se te salen las lágrimas y dices, ¿de qué es esta conmoción? Y bueno, es algo que estaba ahí trabado y que de pronto moviendo el cuerpo se suelta y ahí te das cuenta también de qué es lo que estaba retenido. Entonces sientes que por ahí es una tristeza o por ahí es incluso una gratitud, que te salen lágrimas de gratitud.
Claudi, háblanos un poquito, por favor, de tu experiencia personal. ¿Cómo descubres estos movimientos en Río Abierto y qué significaron para ti? Mira, cuando yo tenía 27 años y descubrí Río Abierto en Buenos Aires, que era una escuela muy famosa y que de alguna manera estaba haciendo un servicio muy importante para aquel momento en la Argentina, porque ahí la gente iba y se expresaba, podía gritar, había una represión en la Argentina en aquel momento. Entonces,
Río Abierto cumplió una función muy importante, expresiva, te diría, de soltar, de aflojarse, de conectar con la vida, porque había un momento de la dictadura muy difícil. Y entonces yo lo encontré en aquel momento y enseguida sentí esta satisfacción de poder expresarme. Yo también había tenido una educación bastante represiva y muy formal, que había que tener una forma correcta.
Y allí descubrí que no, no había una forma correcta en la cual uno que tenía que quedarse, como te digo, esclavizado, ¿no? Esta actitud media apolínea, ¿no? Que la forma es muy importante. Descubrí lo dionisíaco, te diría, el soltarse, el expresarse, el gozar con ser libres. Entonces eso lo tomé y lo aprendí en poquitos años en Buenos Aires, me parece que fueron tres o cuatro que conocí Río Abierto, después
Me vine en Italia y lo propuse porque era lo que yo más apreciaba en mi vida. Entonces lo empezamos a proponer y empezó a crecer en Italia y creció muchísimo acá. También acá había esa necesidad de expresión. ¿Te acuerdas? Eran los años 80. No sé si te acuerdas. Bueno, yo tenía 10 años ahí. En esa época, fútbol y poca cosa más.
Sí, entonces ahí está, eras un niño. Pero bueno, acá también había necesidad de expresión y sobre todo lo que el título me parece que le has puesto, de contactar más allá de este primer nivel de expresivo, de vitalidad, en general de alegría, de comunicación, etcétera, se va yendo a niveles más sutiles. Entonces uno siente que va desplegando cualidades internas
que no conocía, ¿no? Cualidades interiores de paz, de solemnidad, de contacto profundo quizá con el universo, ¿no? A través del movimiento que a veces se va volviendo más lento, ¿no? Al final de la clase se va volviendo más lento y se va teniendo como un contacto con algo, te diría, más universal, más abierto, que nos trasciende, ¿no? Luego de haberte vaciado un poco de los contenidos personales. Claro.
De todo lo que nos tiene medio cargados. Cuando tú te vacías un poco de lo cargado, ahí naturalmente te elevas y te sientes más liviano y más sutil. De hecho, es una vía de autoconocimiento que se intuye extraordinaria. Y quizás para algunas personas, no sé cómo lo ves tú, Claudia, que asocian quizás el autoconocimiento a un proceso de recogerse a través de la meditación, por ejemplo, quizás puede sorprender, ¿no? A través del cuerpo, de la liberación, del gozo. Sí, sí.
Es que es un camino que, mira, realmente como nosotros en Occidente tendemos más bien a la expresión, ¿no? En Oriente se tendía, en el Antiguo Oriente, digamos, más hacia la introspección, ir hacia adentro, etc. Occidente tendió más a la expresión, ¿no? A cambiar el mundo, etc.
Entonces, para nosotros, eso de ir hacia adentro en la quietud, digamos, es como un punto de llegada. Yo diría que para algunos sí, pero no para la mayoría. Es el punto de partida, sentarte y meditar, ¿no? En vez que empezar a moverte con la belleza de la música, con empezar a abrir espacios dentro de tu cuerpo, porque el cuerpo está muy apretado, hay poco espacio dentro del cuerpo. Y si hay poco espacio dentro del cuerpo, también hay poco dentro de la mente, ¿sabes? Es como está demasiado lleno de muebles todo, ¿no?
Entonces con el movimiento tú empiezas a ampliar los espacios de tu cuerpo y se van ampliando los espacios de la mente. Y cuando se abre la mente, allí conectas con algo muchísimo más amplio de lo que tú conoces de ti mismo, ¿no? Es como una apertura, es como una apertura a través de lo que estamos diciendo, de algo que a nosotros nos era fácil, que era el movimiento, el dinamismo, etc.,
para llegar a la introspección, para llegar a la quietud, a la calma, al recogimiento. Pero no se parte del recogimiento, te diría. De acuerdo. Buda decía aquello de que la atención es factor de iluminación. Entiendo que la atención es clave en cualquier tipo de proceso de crecimiento, pero no nos han educado para desarrollarla. ¿Cómo propones desarrollarla a través de este sistema que propones?
Mire, a través de este sistema se va desarrollando naturalmente porque empiezas con la atención a lo que te está sucediendo adentro. Entonces, en vez de estar mirando, como nos pasa frecuentemente, lo que le pasa al otro afuera nuestro, la cara que tiene el otro, si nos mira bien, si nos mira mal, si el auto que tienes o la casa, todo mirando para afuera.
Cuando comienzas el trabajo con el cuerpo, sobre todo en el momento del trabajo libre, tú llevas la atención hacia adentro. Entonces inicialmente vas a sentir la atención hacia los músculos que se mueven o los espacios que se abren o la alegría que se te despierta o la emoción que se te despierta. Y luego esa atención que vas sintiendo, eso que estás viviendo, que inicialmente son sensaciones más que todo,
Y a veces emociones, sentimientos, y luego cuando eso se va calmando, empiezas a percibir cosas más sutiles dentro de ti. Entonces de ser sentimientos que puede ser, por ejemplo, la alegría o las ganas de conectar, o la tristeza o las ganas de, qué sé yo, la...
de retirarte, de meterte para adentro, eso empieza a surgir, pero luego esos sentimientos se van transformando. Y entonces tú vas dando la atención a lo que se va transformando. Y quizá de un momento como de aislamiento, que empezó con el cuerpo, que quieres aislarte, que no quieres contactar a la gente, que por ahí con las manos los alejas, ¿no?
Después de eso, cuando eso se va transformando a través del movimiento, empiezas a contestar que en realidad lo que hay es una necesidad de ir hacia adentro, de estar solo, no por un aislamiento, sino por una necesidad de silencio, de recogimiento interior. Entonces ahí llevas la atención a eso que está sucediendo y te vas dando cuenta que en realidad...
Lo que querías era recogerte y estar contigo mismo en silencio y no rechazar a la gente. ¿Comprendes? Entonces tu atención va siguiendo todo tu proceso interno. También afirmas, antes has hablado de ello, que gracias al movimiento se produce una liberación a través de una limpieza interior. ¿De qué clase de limpieza estamos hablando?
Mira, nosotros estamos con muchos contenidos reprimidos, ¿no? Por el hecho de que no podemos expresar, bueno, en general es la agresión, ¿no? La hostilidad está muy mal vista. Después está vista cuando una persona es todo valiente y expresa su capacidad, etc. Pero en general nos han educado a ser más bien educados, de no ser violentos. Entonces hay muchos impulsos reprimidos de ese tipo.
También hay impulsos reprimidos en cuanto a tristeza, como uno que se pondría a llorar y no se pone a llorar. Por ejemplo, a los niños les han enseñado mucho a no llorar. No llores, no llores. A los varones, aún más en otros tiempos. Y entonces, por ejemplo, que no expreses tu desacuerdo, que no expreses tu llanto, que no expreses tu violencia, que no expreses tu sexualidad porque es peligrosa, porque a ver a quién te acercas y qué te pasa.
Entonces, todos esos contenidos reprimidos pesan adentro. Es como si fueran, Blay decía, es como si una ola, que en realidad su trayectoria natural sería surgir en el mar y luego volver al mar, ¿no? Como si estuviéramos llenos de ondas cristalizadas que surgieron porque se movilizó.
Por ejemplo, la tristeza y las ganas de llorar. O se movilizó las ganas de agredir a alguien. Y tú no. Entonces se quedaron como ondas cristalizadas adentro y tenemos mucho, mucho más de lo que conocemos retenido y cristalizado adentro. Entonces cuando a través del movimiento tú lo sueltas, porque es...
Y no pasa nada si tú te pones a llorar o si tú empiezas a golpear con el pie en el suelo o incluso si empiezas a acercarte a alguien porque tienes deseos de abrazarlo. Por ahí también lo que se queda como un movimiento interrumpido es el deseo de abrazar a alguien o de entregarte. Entonces, cuando tú vas soltando estos movimientos, dejas que la ola vuelva.
al océano, es como si se recupera muchísima energía que está retenida en todo lo retenido. Ya para ir terminando, Claudia, porque el tiempo se nos echa encima, Antonio Blay proponía que todo este trabajo al final tenía que poderse vivir en primera persona en la vida cotidiana. Cuando una persona empieza a trabajar con estos movimientos que propones, ¿qué es lo más evidente que se manifiesta en la vida cotidiana al principio?
Mira, yo te diría una soltura. No sé si la palabra es correcta en español. Como que hay algo que se siente más suelte, más libre. Es como si la persona luego de haber hecho una hora, una hora o también los talleres, ¿no? Porque yo hago seminarios, talleres donde se trabaja con el movimiento a la mañana, a la tarde, al día siguiente otra vez. Entonces es como que se siente como si uno hubiera salido de una especie de jaula que tiene puesta, ¿no?
que no te das cuenta porque la tienes siempre, pero cuando te das cuenta que moviéndote se caen los barrotes de esa jaula y dices, ay, yo respiro mejor, estoy más suelta, me doy cuenta que me siento más cerca de las personas, que estoy más contenta, tengo más ganas de vivir. Y eso hecho frecuentemente, porque nosotros lo hacemos así de manera también organizada, guiada por un instructor, etc. Pero Blay lo proponía también como un trabajo hecho solo en casa, como que él lo llamaba...
no me acuerdo cómo lo llamaba, expresión con la música. Entonces te hace esta sensación de soltura, de haberte quitado un peso de encima, de estar más liviano y te diría más ganas de vivir. Porque eso de estar todo apretado es como que quita las ganas de vivir, ¿no? Pues sí. Para las personas, Claudia, que nos estén oyendo y que tengan interés en este tipo de trabajo, ¿dónde deben dirigirse?
Mira, yo te diría que si van a mi página web, está mi número de teléfono y que me manden un WhatsApp. Hay que poner, si están en España, hay que poner 0039 antes y un WhatsApp, porque hoy en día yo la página la tengo muy abandonada, después cada tanto veo que hay un montón de mensajes, pero total, con el WhatsApp es tan fácil. Por lo tanto, ¿tu teléfono dónde lo pueden encontrar?
En mi sitio, en mi página web, que se llama claudiacasanovas.it. Claudiacasanovas.it, perfecto. Sí, pero si apenas abres, me parece ahí en Google, ya aparece el teléfono y todo eso. Fantástico. Claudia, ha sido un honor enorme tenerte aquí con nosotros. Enhorabuena por tu magnífico trabajo y un fuerte, fuerte abrazo. Bueno, mira, Sergio, un abrazo grandísimo para vos y muchísimas gracias por haberme invitado. A ti, ha sido un placer.
Un beso. Un beso.
Quan comença un any nou, sovint ens preguntem què vull canviar, què vull millorar, què vull aconseguir. Són els mítics famosos propòsits d'any nou. I gairebé sense adonar-nos en els propòsits es converteixen en una llista d'exigències, més que no pas en un acte de consciència. Avui m'agradaria compartir cinc característiques que al meu entendre haurien de tenir un propòsit d'any nou savi. No tant per fer-lo perfecte, sinó perquè sigui habitable.
Primer, un propòsit savi neix de l'escolta, no de l'exigència. No surt del famós hauria de ser diferent, hauria de ser una altra cosa, sinó d'haver escoltat honestament què està demanant la vida ara mateix. El cos, les emocions, el moment vital, tot parla. És més una resposta que no pas un mandat.
Dos, un propòsit savi sempre posa el focus en l'actitud i en la intenció, no només en el resultat. Un propòsit savi no diu només faré això, sinó com vull estar-hi. Més presència? Més cura? Més comprensió? Perquè els resultats poden variar, però l'actitud i la intenció és el que realment transforma. Tres, un propòsit savi ha de ser humà i possible.
Inclou els límits, el cansament, els dies en què no hi ha energia... I no busca la perfecció, sinó una certa coherència amb la vida real. És un propòsit que també es pot sostenir quan no estàs bé. 4. Un propòsit savi obre consciència, no provoca mai tensió. Si un propòsit, cada cop que el recordes, et genera pressió o culpa, potser no és savi. Un bon propòsit amplia l'espai interior, sempre t'obra, no estreny.
I cinc, no és tant per complir, és un propòsit per evitar. Un propòsit savi no s'acaba, s'acompanya. És una mena de brúixola, no una llista de tasques. I al llarg de l'any pot canviar, pot aprofundir, pot inclús transformar-se.
Potser aquest any, més que proposar-nos fer més coses, podem proposar-nos estar-hi d'una altra manera. A ben segur que això és el que estarà més alineat amb el nostre propòsit de vida.
I a la secció d'avui de Camins que Parlen tenim amb nosaltres aquí a l'estudi el Xavi Rodríguez. Xavi, benvingut. Gràcies, content d'estar aquí. El Xavi viu a Mollà i es defineix com un cercador de camins i del sentit de la vida. Xavi, recordes exactament el moment o el període? Perquè a vegades és un període més dilatat de temps, no? En què se't va despertar la inquietud de mirar endins? Què estava passant en la teva vida llavors?
Mira, em sembla que a vegades em dona la sensació que no he tingut un clic concret, sinó que al llarg de la vida he tingut sempre la inquietud de buscar un sentit, de dir què nassos estem fent aquí. Tinc un record molt llunyà, molt llunyà vol dir primera infància i un dels primers records que tinc...
que és despertar-me al llit i adonar-me a dir, ostres, altre cop sóc un nen. No és un record mental, és un sentir, era una emoció que deia, carai, hem de tornar a començar.
en aquell moment no ho vaig contextualitzar massa. Ha sigut amb el temps, perquè aquest record, aquest sentiment, ha sigut prou fons, prou important, com perquè no sé quants anys més, no sé, 50 llargs més, encara ho recordi. I ara sí que potser ho puc contextualitzar més, o puc donar-li més sentit que en aquell moment, no? Però...
Però, bueno, crec que ha sigut una miqueta el to en què m'he mogut per la vida. I això no vol dir massa, eh? A vegades dius, ostres, potser és que s'ha arribat molt lluny. No, no he arribat molt lluny, però sí que és cert que al llarg de la vida he estat cercant què nassos estan fent aquí. Quin sentit té tot plegat? Vaig néixer l'any 1970, però què passava l'any 1969? On era?
I quan arribi el moment en què jo me'n vagi, on vaig? Estem de pas. I amb aquest estar de pas vol dir que forma part d'alguna altra cosa, d'un context més ampli, d'un sentit més ampli.
I el divertit d'aquesta vida és que no en tenim ni fava, o si més no, arribem sense tenir ni fava, de normal. Potser hi ha algun que és capaç de veure una miqueta més enllà, però no, jo no. Jo veig el que puc percebre amb els meus cinc sentits. I s'ha acabat. I potser una mica més amb la intuïció, que a vegades potser la tinc més afinada, d'altres vegades no, però... Però, bueno... Llavors dic, vinga, doncs... Com vivim això? Què en fem de tot plegat, no?
Què diries que ha estat el més transformador en aquest recorregut interior? Alguna pràctica concreta? Alguna trobada? Una manera diferent de mirar la vida? Què diries que és el que més t'ha ajudat a avançar?
La resposta que de jove, d'infant jove, vaig donar a aquestes inquietuds, a aquest busque de sentir de vida. Vinc d'una família que a casa érem cristians. Cristians d'aquests progre, d'aquests de guitarra i de missa jove...
i vaig forrar part d'una comunitat també de joves de jesuïtes, que s'anomenen CBX, que no sé si encara, bueno, viuen molt de l'esperitat ignasiana. Vaig fer uns exercicis espirituals, bé, tot això, exercicis espirituals que fan habitualment els jesuïtes, ells fan diversos cicles, no sé si fan un de 10, un d'un més... Bé, jo vaig fer un de 10 dies, que era d'estar en silenci, amb un acompanyament,
Bé, són petites coses que en aquell moment em van anar conduint, no?, en aquest camí, però sobretot em va marcar molt una experiència que vaig tenir, devia tindre 30 i pocs anys, quedaria bonic dir 33, eh?, però no sé quants anys tenen exactament, però bé, però ahir era...
Era un dia que estava amb febre, mangines, i a vegades em passa que quan estic amb febre, com que el meu cos està més atrotinat,
em puja com... Alguna cosa em fa estar com amb un to, com no sé si les emocions, el temperament està més relaxat, com que et veus més, com que ets més conscient de tu. I em dona un cert plaer a aquesta febre, sense passar, si la febre puja molt no, però sí que hi ha un sentit com de més consciència. Però aquell dia el tenia com més pujat.
I, bueno, la meva ex, la meva ex dona, em va dir, ostres, jo no vull estar amb tu, avui no dormo amb tu perquè els nens eren petits, si jo també em poso malalt, no hi haurà qui cuidar els nens. I va dormir en una altra banda, en una altra habitació. I em vaig quedar sol. Doncs a trenta i pico, no?, trenta, avui dia i pico.
I en aquest sentir-me conscient i plen, vaig anar notant que com que la meva consciència estava en un nivell superior de l'obitual. Tenia una consciència més plena. De tal manera que era capaç de veure com...
Quan dorms tens una consciència, quan et despertes te n'adones que estaves dormint i que ara tens una consciència més elevada que quan estàs dormint, però quan estàs dormint no te n'adones. Doncs en aquest moment estava amb una consciència superior a la que tenia de normal.
I vaig començar a adonar-me que... que tenia... que tot estava en mi, que la vida era tota molt més senzilla del que realment podia imaginar, que tenia el poder de tot, que si en aquell moment volia treure'm les engines me les podia treure, que aquest poder el teníem tots, que no era una cosa meva exclusiva. Eh...
No recordo ara perquè són d'aquelles coses que hagués hagut d'escriure i que vaig escriure després tard i vaig perdre part del que vaig sentir, però que tot estava en mi, que tenia el poder per fer-ho tot. I llavors hi ha un moment en què faig una mirada cap a mi i em miro a mi,
Però a mi, personatge. Però llavors aquest vocabulari no el tenia tan definit. Però en aquell moment miro com el meu personatge i ja el veig petit, feble. No sé la paraula insignificant, però sí una feblesa que inspirava a abraçar-lo, a dir... que entendria. Era una feblesa que entendria.
I aquest entendiment em fa estimar profundament aquell personatge que estic veient. En el moment que estimo profundament amb tota la meva tendresa aquell personatge que veig, que sóc jo, o que és el personatge que em crec que sóc, en el moment que estimo aquest personatge que veig,
hi ha alguna cosa que passa que canvio i ja deixo d'estar en aquest nivell de consciència i passo a ser altre cop personatge i em sento profundament estimat profund d'estimament estimat i això no vaig poder-ho interpretar d'altra manera que era l'estimació de Déu l'estimació de Déu em vaig sentir estimat per Déu aquest Déu pare però alhora me n'adonava que aquest Déu pare era jo
Per tant, em portava a concluir que jo soc Déu. Però aquest jo soc Déu no era una cosa que era atribuïble al meu personatge, no era atribuïble a la meva essència, al que realment soc. I aquest realment soc, jo feia un moment, havia vist que estaven tots. Per tant, me n'adonava... Després, aquests conceptes m'han anat apareixent. Jo el vaig descobrir
amb mi, amb experiència pròpia. I després vas lligant, vas conceptualitzant, vas posant-hi ment, vas posant enteniment a tot allò que has sentit. Una altra de les coses que vaig sentir durant aquesta experiència...
abans de sentir-me estimat, que volia dir-ho i no se m'ha passat, era que una de les coses que vaig veure que ens feia més humà en el sentit de misèria, en el sentit de petitesa, era la por. I la por era allò que ens feia sentir, allò que ens feia més terrenals, allò que ens agafa més aquest viure des de la matèria. I després també...
Aquest llenguatge, aquesta dualitat entre amor i por, que per mi era desconegut, perquè en aquell moment jo el que visualitzava com a dualitat era entre l'amor i l'odi, no pas la por. Allò ho vaig percebre en aquell moment, però després també, al llarg del camí en què ens anem alimentant de diferents idees i diferents persones que ens van aportant coses, no?,
Em vaig adonar que la por era una cosa de la qual se'n parlava i que era una cosa que jo havia experimentat però que alhora també podia compartir amb altres persones que tenien un discurs, també des de l'amor i des de la por. Aquest és un dels accents que a més era una època en què jo estava en aquell moment amb els fills petits, estàs molt atrapat per aquesta paternitat del dia a dia i llavors no tens massa temps per tu ni per interioritzar ni per...
No tens massa temps per això, però allò em va marcar molt. I després, quan ja els fills creixen, puc recuperar una miqueta l'ho viscut. I en aquest recuperar t'adones que llavors ja no ets tan receptiu als antics dones cristians dels que m'havia alimentat durant molt de temps, sinó que ets més receptiu a aquest tipus de llenguatge que et ressona amb l'experiència que vaig viure.
En tots aquests anys que hi ha els 70 són 55. És fàcil perquè jo en tinc 53, 72, 72, números ràpids. Quina diries que ha estat la pedra més pesada que vivia dins teu i que has anat deixant enrere, deixant caure? La pedra... No ho sé. Quina és la pedra que he hagut d'anar deixant? Jo crec que
Com a episodi dur, faixuc, va ser la mort de la meva primera dona, que això va succeir en el 2019. Un dels meus...
sentits de vida o allò que dius... allò que jo m'agafava com a pilars de vida era la família. La família, sobretot, vehiculada a través de la dona. Jo crec que no sé si és ben bé una cosa... una paranoia meva o té alguna cosa d'antropològica o no, però em dona la sensació que l'home i la dona vivim la família des de canals diferents. Em dona la sensació que la dona, sobretot, volca cap als fills...
i l'home volca cap a la dona i que em dona la sensació que l'home volca cap als fills a través de la dona. No sé si és una cosa que és meu i no té res ni d'antropològic ni d'art, però almenys em dona la sensació que ho visc d'aquesta manera. Jo vivia la família a través de la meva dona i em sentia amb valor, em sentia digne, em sentia que aportava...
Com que professionalment la meva professió és una professió molt normal, treballo en una oficina, allò que dona valor, allò que em dona excepcionalitat és poder fer de pare, poder fer de marit, poder ser jo en coses que per mi realment són importants, que és la família. Per tant, la pèrdua de la meva dona...
Em va suposar un buit tremendo, tremendo, tremendo de vida, de sentit i de tot. D'algo més que sentir-me coix, jo crec que jo vaig morir allà amb ella, no? Si més no, aquest sentit, aquest... Bueno, allò que jo donava, no? Com em sentia, com creia que era, no? Va perdre...
Em va deixar de fer de pare, però sol, sense una companyana que abans ho havíem compartit. La sort és que m'ho van fer molt bé, m'ho van fer molt bé, i la mort no va ser sobtada, va ser una malaltia. A més a més, va haver-hi una primera mort, perquè primer va tindre un infart, en el 2017. En aquest infart va tindre una mort súbita, la van tindre que recuperar amb massatge cardiorespiratori...
enmig del carrer, i com que va estar un temps sense poder respirar ni el cor aturat, vol dir que el cervell va estar un temps sense rebre oxigen, va tindre unes pèrdues, unes pèrdues cognitives que va anar recuperant.
Això va ser el 2017, en aquesta recuperació, 2018 va anar millor, cognitivament també s'havia recuperat, tot i que no era exactament el mateix personatge, la seva essència està clar que era la mateixa, però el seu personatge, la seva forma de funcionar era diferent. Com a mare, com a dona, va passar a ser més que un amant, va ser una companya, una amiga, no?,
però alhora va haver molta tendresa perquè la vaig acompanyar i en aquest transcurs d'aquest 2017 que va tindre l'infart el 2019 que va morir a mig camí li van detectar un càncer un càncer de pulmó amb metastasi als ossos Déu-n'hi-do ella la primera va dir m'he salvat d'un infart un càncer no se l'emportarà i en aquest to ens vam sumar tota la família que sí ens n'en sortirem no sé què
Bueno, doncs aquest acompanyament ens va servir perquè en aquesta primera mort del seu infart, perquè va estar dos dies en coma i que inconscient, no sabíem si tornaria o no, ja vaig començar a acomiadar-la, ja vaig començar a imaginar la seva vida, la meva vida sense ell. I en aquest acompanyar, bueno, vaig durar com si fos una tercera edat, perquè ella estava...
va estar mancada físicament, tenia també llacunes de memòria, és com si fos balleta. I d'alguna manera aquesta tercera edat que no hem compartit és com si aquests dos anys se'ls compartíssim. Aquesta part de vida, aquesta etapa, la vam poder viure durant aquests dos anys.
Tot això és aliment. Això és aliment tremendo per l'ànima. Pel personatge és duríssim, però per l'ànima és un enriquiment brutal. I, per tant, vaig poder compartir aquest final de vida amb ella, aquest acomiadar...
Aquesta significància del que és la mort, del sentit que té, de donant-se que res és permanent, que tot està de pas, que no et pots agafar res, perquè allò que t'agafes acabarà marxant, que l'únic que et pots agafar és a tu mateix, a la teva essència, i que això és el que realment t'ha de validar per viure aquesta vida, no? Perquè allà on t'agafis... Vigila, vigila, perquè no... Tard o d'hora et deixarà, no?
Xavi, se'ns ha acabat el temps, però jo estaria molta més estona conversant amb tu. I tinc la seguretat que ens tornarem a trobar en aquest estudi. Vinga. Moltíssimes gràcies. Aquí estem. Gràcies a tu per fer-ho possible. I fins aquí el programa d'avui. Gràcies, Clàudia, gràcies, Xavi, gràcies, Ramon, i a tots vosaltres per escoltar-nos. Tornem la setmana vinent. I, sobretot, no oblidis el més important, l'emissora que busques. Ets dins teu.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Hola amics, sóc Sol Baker i només vull dir-vos que sol de nit torna a dir.
El divendres, de 22 a 23 hores, entraré a casa vostra per compartir amb vosaltres una nit en especial. El divendres, a mi, besos de sol.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món. De la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari du a un Lleida Ràdio, cada setmana amb Francesc Balanyà.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegi, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Continguts en xarxa.
Fins demà!
Hola, sóc en Toni López, estem a l'espai Fugons i Ventals amb la Joana Molins, la nostra cuinera de capçalera. Bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia a tothom. Avui m'has comentat a micròfon tancat que parlarem de cols. Sí, parlarem de verdura perquè ja que hem passat tots aquests dies amb excessos que hem fet de carn, de peix i de tot, doncs ara ens toca parlar una mica de la verdura.
I la col està en un bon moment, primera perquè ha fet fred, i les cols, com més tocades del fred, més bones són, i la col es pot guisar i es pot fer plats de moltes maneres. Llavors jo us proposo el plat, el plat més senzill és bullir les patata i col i menjar-te la bullida amb un raig d'oli boníssim. Però llavors amb aquesta col també es poden fer uns farcellets de col,
que es agafa la col, es bull, s'esprem una mica, s'escorre, ben escorreguda, i amb la mà fem com una croqueta una mica més grossa. I llavors l'enfarinem i la fregim. I llavors aquestes croquetes de col, una mica més grans, que nosaltres sempre tota la vida se'n havien dit farcellets, o els podem posar en un rostit, o els podem posar en una carn per acompanyar una carn amb salsa, amb el que vulguem.
I llavors també hi ha la col de Brussel·les, aquella petita, que ara també és el seu moment. I aquesta col l'agafem, la rentem ben neta, l'escaldem, res, uns segons, i llavors la podem acompanyar a un saltat de pernil amb uns aix tendres, o també la guisem i la posem en algun plat, o la bullim senzillament i fem un bullit d'això i unes patates, vull dir, també... I llavors parlaríem...
de la que diguéssim que és l'estrella, encara que hagin menjat carn, és el trinxat. Llavors, per què se'n diu el trinxat que a la Cerdanya és molt nomenat? Que aquí també el fem, que no cal que anem a la Cerdanya, però aquest trinxat sempre s'ha dit trinxat de la Cerdanya.
Doncs per què es diu trinxat? Es diu trinxat perquè es agafa, es bullen primer les patates, la col es renta ben neta i llavors si és una col que és una mica grossa, vull dir llavors a l'esfulla de col se li treu el nervi aquell blanc una mica perquè no quedi dur.
I una vegada fa mitja hora que han bullit les patates o així, s'hi posa la col 15 minuts. Llavors això s'escorre i s'aixafa. S'aixafa amb un enxafador, que ja tenim, o amb una forquilla. I això per això se'n diu el trinxat. Què vol dir? Vol dir que trinxem aquesta col i aquesta patata, per això se'n diu trinxat.
I llavors això es fa, es agafa all tendre, amb una paella una mica ample, perquè això ha de quedar com una truita ben rosseta, amb una paella una mica ample, i s'hi posen alls tendres, s'hi posa cansalada, cansalada aviada, la cansalada sense pebre, la normal, i llavors si no també n'hi podeu posar una mica de pebre.
Aquesta cansalada se n'hi posa un tall per cada persona, es fregeix ben rostideta, se separa i llavors en aquest suc que nosaltres hem fregit aquesta cansalada s'hi posen uns alls tendres, 3 o 4 o 5 alls tendres i abans que s'enrosseixin s'hi tira la cola i la patata i es va fregint.
Es va friquint. Que això quedi duradet. Si pots, amb una tapadora, tombar-ho. Però, esclar, si en fas molta quantitat, vull dir... Ara, si és poca quantitat, agafes la paella i una tapadora, aguantes amb una mà i amb l'altra vas tombant, vas tombant. Que et quedi com una truita ben passat. I llavors hi poses aquests talls de cançalada a sobre...
I ara també últimament s'hi posa una mica de botifarra negra, però això és opcional, eh? Una mica de botifarra negra d'aquella rodona, també es fregeix a part, i quan tens el plat acabat és més aviat per adornar s'hi posa a sobre. Vull dir, és un plat únic, i esclar, hi ha la cancel·lada, però bueno... I ara que ens diguis que fa fred, és un plat molt bo. Llavors podem fer una amanideta i això, i ja tenim el plat.
i llavors la col també la podem fer amb cigrons la podem fer amb fasols del ganxet la podem fer moltes coses alguna cosa més quin tipus la col jo sempre si puc la compro d'aquella rissada una que és com de paperina que és la millor que hi ha perquè hi ha cols que tenen molt de gust de col llavors ja també ara hi ha la col aquesta la caler
Aquesta col jo no l'utilitzo gaire perquè la trobo amb molt de gust, però també ara es fa servir molt, aquesta col. I llavors també la col aquesta normal, la nostra, quan està tan tocada del fred, es pot rentar i tallar de ben fin amb un gabinet i fer una amanida.
barrejada amb escarola i col. És que la col és molt nutritiva i ens va molt bé per tot, perquè és diurètica, té de tot. Vull dir que aquest temps és un temps molt bo per fer-la.
Estàvem parlant, el micròfon tancat, també, que aquests dies hem menjat molt perquè són festes de Nadal. La col i aquests susadanis serveixen per fer país millor, per baixar calories en el menjar, no? Bueno, si fem el trinxant no en baixarem de calories, eh? Sí, clar, el trinxant no. No.
Ara, si la fem bullida, bullida, tal com hem dit abans, doncs sí, llavors això ens va molt bé perquè, a més, porta molta fibra, la col, i va molt bé per tot. Ara, si fem el trinxat de calories, no ens mantindrem amb les mateixes calories quasi bé que d'ara. Però, bueno, que també ara és el temps i un dia a la setmana fer un trinxat, si no el fem aquesta setmana el podem fer a la vinent. És boníssim.
La col fa servir, suposo, oli d'oliva extraverge. Sí, sempre oli d'oliva, sí, sí, sí. Jo cuino sempre amb oli d'oliva, sí, sí. La col, bueno, primer, com la bullim, no necessitem res, només necessitem la sal, l'aigua, les patates i la col. Però llavors, a l'hora de fregir, sí, amb oli d'oliva, fregirem aquesta cansel·lada i aquests ais i ja ho tindrem. I llavors, si la fem bullida, un bon raig d'oli d'oliva i res més. Oli, sal...
i un bon raig d'oli d'oliva i res més. I llavors també la trinxem una mica perquè perdi l'aigua, perquè com la treus del... Llavors també una cosa, amb poca aigua, totes les verdures, totes, s'han de bullir amb poca aigua, que cobreixi just. A vegades quan tu poses la col a l'olla, avulta molt la col.
I t'imagines que ha de cobrir l'aigua? No, perquè llavors aquella col es va en congint i l'aigua aquella mica que hi has posat queda a nivell. O sigui que no hem de cobrir mai amb aigua com bullim col, eh? Sempre hem de cobrir la patata. I llavors la col, a sobre, la tapes i amb el vapor de la tapadora es va en congint, es va en congint i queda just el nivell de l'aigua que hi has posat per les patates. Perquè llavors si posem massa aigua...
queda igualida i llavors ens queda molta aigua. En canvi, d'aquesta manera, quan les corres, quasi bé no hi queda aigua. Totes les verdures, tant la mongeta tendra, tot s'ha de bullir sempre amb molt poca aigua.
I el bròcoli? El bròcoli igualment. I bullit poc rato, eh? Si tenim la sort de poder comprar verdura fresca, vull dir, perquè aquestes verdures, si les compres d'avui per demà, cada dia és millor. A vegades n'hi ha, que depèn on tu compres, poder fer una setmana que volten. Si podem comprar verdura de proximitat...
tant el bròcoli com tot això, sempre amb poca aigua i just que cobreixi, just, molt just, i poc rato. O sigui, el bròcoli t'estaràs mitja horeta, la col 15 minuts, perquè la col es cou molt més de pressa que el bròcoli, perquè el bròcoli, com que el talles una mica en pomps, a vegades el nervi del bròcoli costa una mica més, però en 25 minuts en tens prou, eh?
Tant el verd, com el blanc, com la coliflor, com tot. Com t'expliques que un producte tan bo com la col tingui tan mala premsa entre la jovent? Sí, perquè saps què passa? Els jovent no volen provar un plat.
tu fas això i li dius, prova'l, prova'l, perquè si tu no l'has provat no pots saber si t'agrada o no t'agrada. I són reacis a provar ja qualsevol verdura d'aquestes. I llavors, esclar, si tu a vegades ho has provat i has dit, doncs està molt, és bo, sí, sí, un altre dia que em facis ja em menjaré. Doncs això és el que els passa al jovent. I a més, depèn...
nosaltres, ara jo mateix tinc temps de cuinar i tinc temps d'estar a casa i tinc temps al jovent poder no tant i van més a lo pràctic i van més a molta pasta no tanta verdura, no tantes amanides i a nosaltres ens agrada molt la verdura, l'amanida perquè ens hi van acostumar, nosaltres de petits
d'espaguetis o macarrons en menjàvem en tant en tant, però que menjàvem més llagums i verdura i amanides perquè tenia mort i teníem tot això i ens ensenyaven que tot això és el que havíem de menjar i ens anava molt bé. Però ara no estan tan acostumats a tot això el jovent. A mi em va passar amb la crema de carbassó, que no la volia provar i quan la meva mare me la va fer provar,
vaig trobar que era una delicatessen. Sí, sí, sí, tant la de carbassó com la de carbassa, sí, sí. Doncs, Joana Molins, moltes gràcies per participar en aquests fogons i davantals i la setmana vinent t'esperem amb més receptes. Molt bé, adeu-siau i fins la setmana vinent.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Això va de creativitat.
Un món de curiositats, experiències, somnis i realitat. L'artista Roser Martínez ens convida a volar pel seu imaginari i ens inspira a veure el món amb un toc d'imaginació i humor.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Els Rolling Stones, probablement la millor banda de rock'n'roll de la història. L'OCD25, Alice Cooper, va ser company de col·legi de Pantapa i del Cap. La aparició dels Beatles a l'Ed Sullivan Show, el nou... Tot i soler, com tants de vosaltres, també té un passat terroir. Compositors com la Stockhausen, la Monty Young, John Cage... La cançó perfecta és aquesta, Els Temptations, My Girl.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
El teu podcast de rel tradicional amb història, converses i música. Tradicionaris, punt i seguit. Amb Laura Pau, Josep Maria Videgany i Ovidi Franquesa. A la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Escuder.
Carrer Filadors, números 6-8. Telèfon 977 13 07 35. Farmàcia Escudé.
de la primera catalana, primera fase concretament per al femení. També farem un breu incís pel que fa al futbol sala, ja que vam fer la prèvia aquest dijous, però tenim algunes declaracions que teníem pendents de rebre i escoltar, així que ho farem el dia d'avui.
segona part del programa entrevistarem l'entrenador del Centre d'Esport d'Altafulla, Jordi Mercader, per parlar del partidàs d'aquest dissabte a la tarda contra la joventut esportiva Sant Jaume, un duel directe pel que fa a la zona alta del grup 16 de tercera catalana i que, conseqüentment, fa que aquest sigui un dels grans partits del cap de setmana. Així que, en tot això, què dieu? Ens acompanyeu?
L'actualitat més propera.
Comencem el repàs de l'actualitat esportiva, la prèvia del cap de setmana com correspon als divendres. Comencem pel futbol amb l'equip de més categoria. Això és el club esportiu Alcatllà, que afronta aquest diumens a partir de les 12 de migdia un duel de màxima dificultat al camp del líder, el Martorell, en el primer test del 2026, en el marc de la catorzena jornada del grup 3.
Els grocs ja saben el que és assaltar el torrent de llops, ho van fer al curs passat contra tot pronòstic i es desplacen amb la il·lusió i el convenciment de repetir-ho. Arriban a la cita com a setens classificats després de la victòria contra el Sant Bullà i l'empat davant els Sitges. Són 8 menys que les places de promoció descens i 4 més que la zona de descens, on realment tenen la vista posada perquè un mal resultat els podria apropar al perill en funció de la resta de marcadors.
En declaracions del Bàsic d'Esports, el tècnic Marvera assegura que serà un partit complicat contra un rival que fa anys que ha apostat seriosament per pujar de categoria. En tot, assegura l'afronten en un bon moment i amb alguns jugadors recuperats per a la causa després de l'aturada.
Bé, comencem l'any forts, visitant el camp del líder. Sabem que serà un partit molt complicat contra un equip que ja porta molts anys apostant fort per intentar aconseguir l'ascens de categoria i que li està costant poder aconseguir-ho. I bé, sabem que ens trobarem amb un molt bon equip, amb jugadors de nivell, un equip que acumula molta gent per dins, que intenta tenir de pilota, que intentarà portar el control del partit.
Per la seva part, el Martorell és primer amb 26 punts, un més que el Nàstic Soccer Academy Canxoliu i el Sant Cugat, i tres més que el quart, el Vilà de Canç. La zona noble, doncs, està molt igualada i els de la capital del Baix Llobregat saben que no poden fallar si volen seguir el cap damunt de la taula. En les 13 jornades anteriors només ha perdut un partit, anotant 23 gols i encaixant en només 10. Són xifres similars, això sí, a les dels seus rivals més directes per l'ascens, a la Lliga Elite.
Va tancar el 26, recordem, en dues victòries contra el Sitges i el Tortós Ebre.
En el grup 6 de segona catalana, l'Atlètic Roda de Barà és l'encarregat d'obrir la 14a jornada de Lliga amb la visita d'aquest dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda al Cambrils Unió. Els de la Basgallà arriben en un bon moment a la cita, a expenses de saber com els afectarà o no l'aturada de la competició per intentar batre a l'actual segon classificat. La recepta per fer-ho? Ser fidels al seu joc, com ha assegurat el jugador i capità Marc Castro en declaracions de programa.
L'equip està preparat per visitar el camp del Cambrils amb ganes per poder seguir amb aquesta bona ratxa de resultats dels últims partits abans d'acabar l'any 2025 i esperem que puguem seguir allargant-ho. La veritat és que sabem que és un camp complicat. Sempre que hem anat allà són partits molt difícils. Contra un gran rival, un rival de la part alta, però això no...
No ens ha de fer recular, sinó fer el nostre joc, anar per totes, i està clar que volem els 3 punts que tornin cap a roda. L'equip d'Albert Santís ve de sumar 10 dels últims 12 punts en joc per situar-se a 3 unitats per sobre del descens. En el terreny compromís va vèncer un rival directe com l'Uidacona, i abans havia estat capaç de batre a dos equips que arribaven com a tercers classificats, l'Escènia i la Pobla de Mafumet B, una situació similar a la del Can Bruce Unió.
Per tant, el vestidor es veu plenament capacitat per tornar a sorprendre a un dels favorits per assolir l'ascens de primera catalana i demostrar que té recursos suficients per competir entre els millors del grup. En aquest cas, davant un rival que suma 26 punts i que només ha perdut un compromís fins ara. Tot això, tot i això, millor dit, és segon per darrere de la canonja, amb un punt menys.
En els tres compromisos del 2025 va sumar diversos empats, un total de tres en les cinc últimes jornades, la resta van ser dues victòries, i això és el que li va impedir arribar a l'aturada com a líder destacat.
El grup 16 de Tercera Catalana, el centre dels Ports d'Atafulla estrena el 2026 amb un partit d'alt voltatge a l'estadi municipal Joan Pijuant. Serà aquest dissabte a partir de les 5 de la tarda en un duell directe entre dos dels candidats a la lluita per l'ascens, com a mínim per la promoció, ja que actualment tots dos empaten a 22 punts i estan a 8 unitats de lideratge que manté el Calafell.
Els atafollencs arriben al duel com a cinguents classificats després d'haver guanyat el Llorenç en el darrer compromís, refent-se així de la derrota anterior a casa contra l'Arbús. Són conscients de la importància de guanyar, no només per soparar els seus adversaris, sinó per apropar-se o seguir a la mateixa distància dels tres primers classificats, especialment el primer i el segon.
Igual d'important el partit és per als del Baix Penedès, que tot i l'aturada per les festes de Nadal, també arriben en dinàmica positiva amb les dues victòries a casa contra dos rivals directes, el Baimoi i la Torre. Aquest darrer resultat, per cert, va ser el detonant per a la dimissió de Gerard Massal com a entrenador dels Blanc i Blau.
Pel que fa a la banqueta, tot i que la Junta Directiva ha buscat un relleu per al destituït Adrià Bruy, aquests dos últims triomf han donat crèdit al tècnic interí Lluís Mas i, de moment, tindrà continuïtat amb la bona plàcid clara dels jugadors. El punt fort del Sant Jaume és que encaixa pocs gols, fins ara un total de 13, la qual cosa el fa ser, juntament amb el Calafell, l'equip menys golejat del grup. En atac, també presenta bons números, amb 29 gols, una xifra similar a la resta d'equits que hi ha en el top 8.
En uns minuts en parlarem d'aquest partidàs amb el tècnic del centre d'esport de Fulla, Jordi Mercader. També hem de fer un breu apunt sobre els altres dos equips del Baix Gallà, en aquest grup 16 de tercera catalana. La Unió Deportiva Torre d'en Barra, un d'ells, afronta aquest dissabte un compromís de màxima dificultat en el primer test de l'any amb la visita...
el tercer classificat al Baimoi a partir de les 6 de la tarda. Serà l'estrena, a més, del nou entrador Alberto López, que coneix perfectament tant el rival com les particularitats del terreny de joc. Dit això, més que centrar-se en aquestes dues qüestions, la consigna principal és recuperar anímicament la plantilla i intentar treure-li el potencial que té per tornar a competir al nivell que s'espera d'ella.
L'empat contra el Llorenç i la derrota a Sant Jaume, les quals van propiciar, com dèiem, la dimissió de Gerard Marçal, encara couen i han dut l'equip a la vuitena plaça. Això sí, té 20 punts i està a només 6 de la promoció de 100. No és una situació dramàtica, ni molt menys, però sí que és veritat que les sensacions prèvies a l'aturada eren dolentes.
Veurem com els jugadors han encaixat el canvi a la banqueta i afronten la visita a un rival a l'Alça i que només ha perdut un partit dels últims 8. La resta, 5 victòries, l'última davant al final del Salou per tancar el 2025 i dos empats. En declaracions al Baix Gaspols, el jugador Guillermo Montserrat ha destacat que el nou entrenador té les idees molt clares i que estan preparats per traslladar-les al terreny de joc.
Tenim un dels camps més difícils de la categoria, tant per les dimensions com per l'equip que tenim davant. Hem de sumar els tres punts i crec que el nou mister té les idees molt clares i ens ha dit el que vol. Hem de jugar més junts, sacrificar-nos més en defensa i la qualitat que té l'equip és suficient per crear perill. Llavors crec que amb aquestes tres idees clares que ens vol transmetre tenim molt a dir i amb moltes ganes de tornar a rodar la Lliga.
Per la seva part, la Riera també afronta un duel directe, en aquest cas en la zona mitjana baixa de la classificació. Després de la garota contra la Unió Esportiva Baix B, els de Raúl Tudela van arribar a l'aturada com a descens classificats, amb 15 punts, un més que el seu següent rival, l'Alcubé, que és 12. Tots dos busquen un triomf que els segueixi allunyant del descens i a la vegada els atorgui tranquil·litat, com ha dit el portec, membre de cos tècnico Riera, Ángel Vázquez.
El cover, que es un rival bastante complicado, es un rival que arriba tiene mucha calidad, se mueven bastante bien y que a lo mejor les falla un poco lo que es el acierto a gol, pero es un equipo que de tres cuartos para arriba es de los mejores del grupo. Así que después nos acompaña un poco lo que es la parte defensiva, tienen demasiados desajustes y bueno, por ahí le podemos meter un poco de mano.
Els del Basquellà volen demostrar que l'ensopegada a l'estadi del Vilà només ha sigut això, una ensopegada, i que poden tornar immediatament al camí dels bons resultats. Enfront un rival amb més dubtes, ja que ve de sumar una única victòria. Compte, això sí, davant l'Atletic Baix, en els darrers quatre compromisos, però que té menys punts dels que mereix pel seu joc, com per exemple vam veure en la visita a l'Altafulla.
Ja ens trobem un moment en aquest grup 16 de la Tercera Catalana, que sempre és el que suscita més interès dins de les nostres contrades, perquè tenim altres compromisos de certa rellevància. El mateix dissabte a les 5, un base Pallaresos-Larbós. A les 6, al Sant Salvador, Unió Esportiva Baix B.
I a dos quarts de set, l'Atlètic Baix Llorenç, a priori favoritisme del conjunt local, però compta perquè els del Baix Penedès venen de canviar d'entrenador. Jordi Castro ha estat destituït després del darrer partit del 2025, tot i que ràpidament ha trobat
un lloc en una altra banqueta del mateix grup, en aquest cas, de l'Atlètic Belvei. Pel que fa dissabte, Salou B, Vendrell i Derbi del Baix Penedès a partir de les set de la tarda entre el Calafell i precisament l'Atlètic Belvei.
I al grup 31 de quarta catalana, la Unió Esportiva, la Nova Gallà, vol seguir somiant en fer coses importants aquest 2026 i amb aquesta il·lusió afronta la visita d'aquest dissabte al camp de l'Atlètic Santa Oliva a partir de les 5 de la tarda. Els de Lluís Rosado, tercers classificats amb 22 punts, van guanyar el Can Joliu B en el tercer partit per consolidar-se en places de promoció.
I aquí ho volen seguir, aprofitant fins i tot el duell directe entre el segon, el tancat, i el quart, el cunit, que s'enfronten en un gran derbi del Baix Penedès. Els nouencs visiten un rival que és cue en quatre punts, però que a casa ja va ser capaç d'esgarrapar un punt contra el tancat. És un equip jove, de recent creació, i que té jugadors suficients per posar en problemes a qualsevol equip. La debilitat defensiva, això sí, amb 39 gols encaixats, la pitjor estadística del grup, és un problema que encara no ha pogut resoldre.
D'altra banda, el Creixell rep aquest diumenge a partir de les 5 de la tarda el club futbol Banyeres amb l'objectiu de guanyar i abandonar la penúltima posició que ocupa amb 7 unitats després de les dues derrotes contra el tancat i el que ja ve al final del 2025. Enfront, un rival que és 8è amb 13 punts, el juny de la zona a la qual aspira estar realment per la plantilla que disposa i per la seva condició de semifinalista en la promoció d'ascens de la temporada passada.
Conscients d'aquesta manca de regularitat, el roig i negre poden treure sucs si són capaços, això sí, d'oferir la seva millor versió, i més jugant a casa. Sí que és cert que els visitants venen amb bona dinàmica després d'agulejar el Santa Oliva amb un 1-7 i d'empatar contra el Tancat amb un 1-1, encaixant l'empat precisament en els últims segons en una falta directa.
I pel que fa als fillars del Baix Gallà, doncs bé, afrontant compromisos de diferent exigència. La Unió Deportiva Torre d'Embarra visita aquest dissat a partir de les 6 de la tarda el líder imbatut del grup, el Pla de Santa Maria, amb l'objectiu d'intentar aprofitar el discret rendiment de les últimes dues jornades, a les quals el seu contrincant va estar a punt de deixar-se dos punts contra 100 les rivals de la zona baixa com el Pere Fort i l'Atlètic Segur. En qualsevol cas, els de Joan Amartí, que van guanyar els dos darrers compromisos i que són cinquens amb 19 punts, tenen molt a guanyar i poc a perdre en la visita,
a la vila de l'Alcant. Els locals, això sí, sembla que podrien recuperar el seu màxim artiller, Omar Oliveres, que va acabar lesionat les últimes jornades del 2025. Per la seva part, el Calleve rep l'Atlètic Vilavella en un duel directe entre el 2è i l'11è classificat respectivament. Els grocs tenen 9 punts, 2 més que el seu contrincant, i després de golejar el creixell i de competir força bé en els partits anteriors, saben que estan en disposició de celebrar la quarta victòria de la temporada.
Pel que fa a la segona catalana femenina, el centre d'Espelota Foller reprèn la competició al grup 7 amb la visita d'aquest diumenge a dos quarts de cint de la tarda a l'Alcové en el marc de la dotzena jornada de Lliga. Les abelles tornen a tenir un partit per competir i intentar aconseguir la primera victòria de la temporada d'una vegada per totes. Les locals són nouvingudes a la categoria després de moltes temporades a la Lliga Femení 7 d'Aragona i ja a l'estiu tots dos equips es van enfrontar en un amistós en el mateix escenari del maig d'aquest cap de setmana.
Les groc i negres van imposar les hores i ara esperen repetir-ho per escalar una posició en la classificació. L'equip de Xus Martín és d'oget classificat amb un únic punt en el Caseller, el que va aconseguir el camp del Veibís. Després va sumar 3 derrotes amb les quals va tancar el 2025, l'última contra el filial del Reus amb un 0-5. Per davant té tot just l'Alcuber, amb 3 unitats, les de la victòria, precisament davant el conjunt lleidatà, en aquest cas com a local.
La tafulla ha d'imposar el seu bagatge en la competició, encara que només sumi una temporada més que les del camp en futbol 11. Aquestes, però malgrat els seus resultats, ja van fent-se la categoria i s'espera un partit més complicat que el del passat mes de setembre.
I va agafar la Lliga Femini 7 de Tarragona. La Unió Esportiva creixer i estrena el 2026 amb un partit en el qual, a priori, esclar favorit davant el CUE, la Selva del Camp, a la marca de la dotzena jornada. Les dades baix gallaven acabar l'any amb una ratxa triomfal de quatre victòries consecutives que les va permetre saltar la cinquena posició, on, evidentment, volen mantenir-se.
L'equip d'Enric Carrera té 17 punts, un més que el Montblanc, un dels rivals als quals va matre en els darrers partits, precisament, però aquest té un partit menys i encara podria superar-lo. Sí, com sigui, les roig i negres ja poden mirar els quatre conjunts que tenen per davant.
L'objectiu de cara a diumenge és fer un bon partit i guanyar per intentar aprofitar una hipotètica ensopegada d'algun d'aquests equips i escalar així alguna posició. Com deia, tenen molts números de deixar els 3 punts a casa perquè s'enfronten a una selva del camp que suma 8 derrotes en cengles partits. En els últims compromisos del 2025, les del Baix Camp van caure per 13 a 0 contra Licomar, per 0 a 8 davant l'Atlètic Montroig i per 6 a 0 contra el Baimoll.
Una dada demolidora és que en els 8 compromisos disputats han estat incapaces de marcar un sol gol.
Deixem el futbol i ens centrem en el bàsquet. El 100 club bàsquet alta fulla encara té al cap la gran i meritoria victòria en el derbi contra el Torre d'Ambarra. Bàsquet club en l'últim partit del 2025 a la primera territorial masculina. En només 5 efectius del primer equip i la contribució de dos cadets, els groc i negre van ser capaços de vèncer els seus veïns contra tot pronòstic, per confirmar de totes a la vegada, millor dit, el seu bon moment.
Ara, després de l'aturada per les festes nadalenques, aquest dissabte tenen un altre duel d'alçada contra el segon classificat, el TGN Bàsquet, el qual rebran a partir de les 6 de la tarda. El tànic, David Rivelles, recupera alguns jugadors per a la causa i el repte és mantenir el nivell demostrat en les últimes jornades per intentar sorprendre a un dels grans favorits per assolir el títol i l'ascens. A Premi, millorar la desenaplada s'ocupen en 14 punts.
Efectivament, els de la capital tarragonina són un dels equips més forts del campionat, i és que són segons en 18 punts i presenten un rècord de 8 victòries i dues derrotes. En l'últim partit de l'any van caure contra el seu rival més directe, el líder, el Club Basketball, trencant una ratxa de 8 victòries consecutives. Abans només havien perdut contra els Esquicambrils en la segona jornada.
En el mateix grup, Torredembarra, el club afronta la recta final de la primera volta, igual que el club basquet Altafulla, i també l'inici de la segona, la primera territorial, i ho fan, en el seu cas, després de la mala dinàmica amb la qual va acabar el 2025. El desastre en el derbi contra el club basquet Altafulla va fer que els torrencs toquessin fons i sumessin la quarta derrota consecutiva. L'aturada per les festes nadalenques els ha de permetre reiniciar-se, si ho volem dir així, i intentar tornar al bon camí tant del joc com dels bons resultats.
La primera prova la tenen aquest diumenge a partir de 3 quarts de 8 de la tarda a la pista del Club Bàsquet Mureibe. L'equip de Mario Martí afronta un duel directe en la zona mitjana de la classificació, ja que és 8-14 punts i s'enfronta a un rival que ocupa la 7a plaça en 15 unitats. Els locals, això sí, tenen dos partits pendents i la seva situació a la taula no és del tot real.
Un dels partits que té pendents és el de l'última jornada del 2025 a la pista de l'Alcuber. Prèviament, els morellencs havien vençut el club bàsquet l'Amella de Mar i havien perdut contra el Mañanet Reus. Entremig, un altre compromís encara per resoldre a la pista del Reus plom saia negra.
Per agafar la primera territorial femenina, el club basquet alta fullà hauria de descansar, perquè aquesta categoria es reprèn la setmana vinent, però té un partit pendent a la pista del club basquet en posta per posar-se el dia del calendari. Tots dos equips van acordar jugar-lo aquest dissabte 10 de gener a partir de les 12 del migdia. Per tant, toca agafar el cotxe i desplaçar-se fins a la capital del Montsià per intentar saltar el feu d'un rival directe en la zona baixa de la classificació.
L'equip de Jordi Crespo necessita jugar el mateix nivell d'intensitat i constància que en el tarrer compromís contra el Vilaseca, malgrat la derrota. Les sensacions van ser bones, sobretot després de l'ansopagana de partit anterior contra el bàsquet Larbós. Això sí, un dels rivals a batre i candidat al títol.
Les groc i negre són últimes amb 11 punts i visiten una aposta que és 9, 3 posicions per sobre amb 13 punts. Efectivament, doncs, és un partit per competir-lo, encara que les locals podran aprofitar el factor pista per la festa de les dues derrotes anteriors contra l'Arbós i el Baix. En el seu cas, tenen un altre partit pendent davant l'Àquiles, encara sense un horari concret.
Pel que fa al Torre d'Embarra a Basket Club de la segona territorial femenina, recordem, descansa aquest cap de setmana perquè, de fet, la competició es reprèn a partir de la setmana vinent.
Amb voleibola, el Sevol Torre d'en Barra arrenca el 2026 amb l'inici de la segona volta al grup B de la primera nacional masculina que el du a visitar la pista del desert classificat a Club Volei als Arts aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda. Els de la Baix Gallà, que van acabar molt bé l'any passat, comencen així, la defensa de la quarta plaça, el sostre al qual poden aspirar aquesta temporada com ha reconegut l'entrador Iñaki Vescos en una entrevista al programa.
Per aquesta segona volta ens tenim molts objectius ja una mica clars, no? La competició ens ha portat aquí a veure'ns quarts i volem mantenir-ho, és a dir, és una mica el nostre propòsit a nivell d'explicació fins a la temporada. Unir que nosaltres ja volem aconseguir una victòria així de prestigi, és a dir, els tres a dos els agafarem, però els tenim tots tres a casa en aquesta segona volta. Un dels objectius que em marquem és, com a mínim, un d'aquests partits l'hem
el volem aconseguir, són aquestes victòries que marquen la temporada i que ja et situen una mica d'una altra manera a l'actualificació i això també el volem aconseguir. Els torrencs van caure en el darrer compromís contra el tercer, el Reus, amb un resultat de 3-16-2 que els va permetre esgarrapar un punt de la capital del Baix Camp. Abans havien superat el club vòlei Barberà per refer-se de la derrota anterior contra el vòlei Manresa en la pitjor actuació dels últims partits.
Ara visiten un volei als Arts, que és avantpenúltim en 10 punts, 4 per sobre de la zona de descents que marquen l'Indescar Zaragoza i el Club Volei Volmonjos. Tot i la seva situació, Vescos recorda que en la primera volta va ser molt superior a ells i assegura que els espera un partit complicat, tot i la seva irregularitat.
És un equip de gent prou veterana, irregular, és un equip que ha anat a menys, que va començar més fort del que ha acabat i que també té alguns jugadors d'aquests que ara apareixen, ara desapareixen i és un equip en qualsevol cas perillós que quan s'hi posa a jugar la veritat és que ho fan bé, el que passa és que
És veritat, no té aquesta constància que potser tenen altres equips. Nosaltres tenim el record de la primera volta on va ser un partit on vam tenir molt mal rendiment nosaltres i això en aquesta categoria sempre passa, fa créixer molt els rivals i passant d'aquells partits on segurament ells van treure el millor de si mateixos. Per tant, no sé, l'afrontem amb això, amb ganes de reprendre, de tornar a trobar-nos junts, de tornar a tenir les bones emocions d'aquest final de primera volta...
Els de Sergià Sany Gervasi, a més, encara tenen en la ment la dura derrota a la pista del Cué, els Monjos, per 3-0 en l'última jornada. Abans havien perdut contra el club voleibol Pòrtol i havien superat el quart classificat, el tren de Sòllar, amb un ajustat 3-2.
I a la primera catrana femenina, el Sevol Torre d'Embarra, afronta la tretzena i penúltima jornada de la primera fase amb la visita al penúltim classificat, en aquest cas al club voleibol Esplugues, aquest diumenge a partir de 3 quarts d'11 del matí. Per a les del Baix Gallà és un tràmit perquè afortunadament van certificar la classificació per a Grut Ascens en la darrera jornada del 2025.
L'equip d'Òscar Elid Asieda va ser capaç de saltar la pista de club Natació Sabadell, l'únic equip que podia comprometre l'objectiu de cara a la segona part de la temporada. Així va consolidar-se la tercera posició amb 25 punts, dos més que els monjos i no més que l'as de la capital del Vallès Occidental.
Ara toca acabar bé la primera fase per arribar en el millor estat possible, la fase descens. En declaracions al programa, l'Iseda ha reconegut que repartirà minuts, tot i que es posen al deure de fer una bona actuació perquè en la darrera jornada juguen contra el Monjos en un partit important de cara als punts per a la fase descens.
És un partit en què ja no en juguem res a nivell de classificació, perquè ja està definit qui va el grup de descents i qui va el de descents, i ho podem aprofitar per això, per donar minuts a totes les jugadores, que tothom pugui gaudir d'aquest partit, però també és veritat que no volem caure en jugar un partit sense intensitat per això mateix, per Sapi.
que no hi ha res en joc i volem seguir fent bones sensacions per acabar la següent setmana contra el Monjos, que sí que ens juguem tres punts a la clasificació de la segona fase. Així que res, tenim moltes ganes des d'aquest pelot, que ha sigut bastant llarg per com ha caigut aquest any les festes i demés, i res, esperem fer un bon paper i estar preparades per la setmana següent al partit important.
Les torrenques s'enfronten a unes plugues bé que és penúltim amb 8 punts, després d'haver perdut els dos darrers compromisos contra el segon, la Rulmer, i el líder, el Reus. Així, doncs, ara afronta l'última parada del Tormalet, tot en la penúltima jornada. En el seu cas, doncs, haurà de lluitar per la prevenència en la segona part del curs.
I, com dèiem, aquest dijous vam avançar la prèvia del cap de setmana pel que fa a la modalitat de futbol sala, però la recuperem perquè també hem pogut obtenir algunes declaracions que teníem pendents. Comencem parlant del call atlètic a front del retorn a la competició després de les festes de Nadal, amb el desig que l'equip masculí sigui capaç de trobar la regularitat que li ha mancat fins ara.
i que l'equip femení pugui defensar la tercera plaça fins al final de la Lliga. En el cas de les noies, si compleixen amb aquesta premissa, assolirien la millor classificació històrica a la primera catalana. Tots dos equips estrenen el 2026 com a locals i el primer a saltar el parquet serà el femení aquest diumenge a partir de les 5 de la tarda. Com dèiem, defensa la tercera posició del grup 3 en 15 punts, dos més que el seu principal perseguidor, l'Amposta.
Les verdes van arribar a l'aturada en plena forma després d'haver guanyat els tres últims compromisos i el repte és tenir continuïtat. L'equip de César Silva i Eduard Cascales, a més, rep a un rival propici. L'Ivars és penúltim amb 6 punts de 24 possibles i és un dels equips que lluitarà per la permanència la segona volta.
Ara ocupa una de les dues places que poden comportar el descens de categoria, tot i que està a un punt de sortir-ne. No serà un partit fàcil, tot i la seva posició, ja que en els darrers dos partits va competir molt bé. Va golejar a domicili al Laguna i va perdre a casa contra el Pardinyes, amb un ajustat 1-2.
Per la seva part, l'equip masculí completarà la tarda de futbol sala al pavelló d'Altafulla amb un duel directe entre dos aspirants a acabar en la zona noble de la classificació del grup 6 de la primera catalana. Els Ignasi Abelló van acabar el 2025 en dues derrotes consecutives, deixant de banda la Copa Tarragona.
i necessiten un bon resultat davant el Vilaseca a partir de les 7 de la tarda per evitar perdre pistonada amb el top 5. En negacions al programa, el tècnic Ignasi Avelló assegura que l'aturada els ha anat bé per deixar enrere aquests dos bons resultats i que les sensacions són bones.
Ens ha anat molt bé poder parar aquestes dues o tres setmanes, vam parar una setmaneta i mitja d'entrenos, després la setmana passada vam entrenar, aquesta també hem tornat al Ruedo i amb bastanta exigència i l'equip està responent i les meves sensacions són bones.
Crec que afrontem el partit amb moltes ganes de tornar a demostrar que els errors els solventem i que volem estar llidats guanyant el Vilaseca i espero que s'hi sigui. Els verds són 8-12 punts a 3 dels següents 3 classificats, entre ells el Vilaseca, que actualment és 6è gràcies a una ratxa de 3 victòries consecutives.
Pel que fa al grup 11 de la segona catalana, el Club Futsal Altafulla visita aquest dissabte a partir de dos quarts de set de la tarda, a dos quarts de sis, millor dit, de la tarda, a l'Espici, la Lira Vendrayenca, en el gran partit de la novena jornada. Els de la Vesgallà defensen el lideratge davant el tercer classificat, amb una diferència només de dues unitats entre tots dos.
L'equip de Xavi García va acabar el 2025 amb 3 victòries consecutives i després de l'aturada per Nadal té el repte de mantenir aquesta inècia positiva. Un triomf, a més, seria capital per distanciar-se d'un rival directe abans d'afrontar les dues últimes jornades de la primera volta contra dos equips de la zona baixa.
En declaracions del programa, el tènic Altafollent ha reconegut que serà un partit molt complicat però que ha confiat plenament en les opcions del seu equip per donar un cop sobre la taula contra un clà aspirant al títol o al podi de la classificació.
Plantegem amb la màxima exigència, sabem que és un equip molt físic, que treballa molt bé i que sí, està travessant una molt bona ratxa. Llavors, a base de treball jo crec que es pot aconseguir, no hem d'anar confiats i ja et dic, el que volem és pegar un cop de puny damunt la taula i sí, guanyar tres puntets més sobre aquest rival directe que per nosaltres és candidat clar a optar al títol de Lliga o quedant entre els tres primers. Llavors, sí, sabem que tornarem a un rival molt difícil
Anirem amb ganes, amb les màximes ganes possibles. Anem a fer un bon partit i a treballar i a endur-nos els tres punts cap al Tafulla, que sempre van bé. I és que els de la capital del Baix Penedès són l'equip que travessa per un millor estat de forma de grup després d'haver guanyat els sis últims partits. A la Copa de Tarragona, a més, van posar-li les coses molt difícils al Catllà, cedint a la tanda de penals després de signar un 4 a 4 en el temps reglamentari.
Els vendreiencs trenen a un dels dos màxims col·legiadors del grup, Amoretti, autor de 18 dianes amb 8 compromisos. També cal vigilar amb el capità Joay Pàrrega, en passat al futbol 11, en equips com la Joventut Esportiva Sant Jaume, el Club d'Esports Vendrei o la Unió Esportiva Seguda Calafell. Aquest curs ha marcat 9 dianes.
I en aquesta novena jornada del grup 11 de la segona catrana masculina, doncs bé, cal dir que s'arrencarà aquest dissabte a partir de les 4 de tarda amb un derbi de màxima igualtat entre el Torre d'en Barra Futsal i el Club Futbol Sala La Pobla de Montornès, al poble de Sant Jordi. Tots dos es troben en la zona baixa amb 3 punts en el casaller i tenen l'objectiu de sumar la segona victòria de la temporada.
Es dona la circumstància que tots dos conjunts han guanyat el mateix adversari, el futsalpax Tarragona B, en les últimes jornades del 2025. Els provencs ho van fer en el penúltim compromís amb un 1-6 per després caure golejats contra el Morell, mentre que els provencs el van superar en el tercer partit amb un ajustat 4-3. De cara al derbi, el tècnic de la Torre, Aribert Ferreny, es mostra content de recuperar un clàssic del futbol sala regional i formatiu a la subcomarca. Preveu un partit igualat i espera deixar els 3 punts a casa.
Els partits Torre d'Embarra contra la Pobla són un clàssic en els equips de futbol sala de base. De fet, en l'enfrontament de dissabte al Sant Jordi hi ha jugadors que es coneixen des de la vins o infantils. Crec que serà un partit molt lluitat, un partit igualat i esperem sumar la primera victòria a casa de la temporada. El seu mòleg a la banqueta visitant Pau Angorell també confia en les possibilitats del seu equip després, sobretot, de la preparació a consciència que han fet durant l'aturada de la Lliga.
Duel directe, com ja vam comentar en el partit contra el Pax. Tenim el mateix a punt d'això aquells, però, bé, realment els hem anat a veure, tenim els llibres estudiats i confiem que la feina que hem estat fent durant aquest Nadal, sobretot de treball físic i de treball mental, com la preparació que hem realitzat pel partit, doncs sigui suficient per poder sumar els tres punts. Tot i que segurament tindrem alguna baixa, finalment podrem comptar la majoria dels jugadors, així que no és res, només toca confiar en l'equip, hi ha pas tres punts.
Si comparem la trajectòria dels dos equips, més enllà de gairebé calcar els seus resultats, els visitants són els que han deixat millors sensacions. És lògic, d'altra banda, ja que tenen més vegats en la futbol sala regional i alguns veterans a la plantilla com el capità David Berber.
I l'equip femení del club futbol salt a la Pobla de Montornès es desplaça aquest dissabte fins a la comarca de l'Alcà per veure's les cares amb el Puig Palat a la marc de la novena jornada del grup 6. El partit començarà a les 5 de la tarda i per a les del baix callar és important per mantenir-se a prop de la segona plaça i evitar que les locals se'ls puguin apropar a la classificació.
L'equip d'Eva Ruiz i David Berber va claurar el 2025 amb una derrota contra el Mas Pujols i un empat davant el segon, el futsal Gandesa. Ara és quart amb 16 punts, els mateixos que el tercer, el Montblanc, i està a tres de la capital de la Terra Alta.
Les poblenques visiten un buig pelat que és sisè amb 11 punts i que sap que té una oportunitat immillorable per entrar de ple en la lluita pel podi. Ve de caure davant el del Tebre, tallant així una ratxa de 5 partits sense perdre, amb 3 victòries i 2 empats. Els 3 tionfs els va sumar com a local.
I bé, doncs d'aquesta manera acabem el repàs del que seria la prèvia del cap de setmana. Abans de marxar a l'espai de l'entrevista, a la banqueta, hem de fer un darrer apunt i és que l'altafollant Roger Monzó, juntament amb els seus companys de la selecció espanyola, han aconseguit aquest dijous
la tercera victòria de la primera fase del pre-europeu sub-18. Ho han fet davant Holanda amb un resultat de 3-6 a 0. El Tafollet, novament, ha estat un dels jugadors més destacats per tercer partit consecutiu, així que el tenim, evidentment, en plena forma i demostrant el seu talent.
Aquest mateix divendres jugaran un dels darrers compromisos contra Portugal, l'anfitriona, a partir de les 9 de la nit.
L'esport del baix que hi ha. Altafulla Ràdio, 107.4 de la FM i Ona La Torre, 107.0 de la FM.
Doncs bé, fet aquest apunt d'un dels nostres representants en l'esport internacional, l'altofollent Roger Monzó, arribem a la recta final del programa i ho fem amb l'entrevista per parlar d'un dels grans partits del cap de setmana en el retorn de les competicions després de la tornada per Nadal. Vinga, va, som-hi! L'entrevista del dia, el Baix Gallà Esports.
Vinga, abans, setem la segona part del programa. Com cada divendres fem la prèvia del cap de setmana, és la primera d'aquest 2026, i també toca destacar algun dels grans partits de la jornada. Un d'ells, segons el nostre parer, és el que disputa el centre d'Esposa Altafulla, masculina tercera catalana davant la joventut esportiva Sanzama. Duell directe entre dos equips de la zona alta de la classificació, empatats a més a més.
a 22 punts i que s'enfronten aquest dissabte a partir de les 100 de la tarda a l'estadi municipal Joan Pijuant. Per saber com arriba el conjunt groc i negre, saludem el seu entrenador Jordi Marc. Bon dia, Jordi, com estàs? Bon dia, Marc. Bon any. Bon any, evidentment. Esperem que les festes hagin anat bé tant a nivell personal com pel que fa la família groc i negre, Jordi. I, escolta, no sé si res millor que començar el 2026 amb un partidàs com el que ens espera aquest dissabte.
Sí, sí, és veritat que és una bona manera de començar l'any i, bueno, de no tindre cap tipus de treua, no?, de començar ja, doncs, amb el màxim concentrat perquè serà un partit, doncs, bueno, del voltatge que el viu.
Partit exigent per deixar enrere el que ha estat aquesta aturada de Nadal, a la qual l'Altafulla va arribar força bé, traient la derrota segurament contra l'Arbós a casa. La veritat és que la dinàmica va ser francament positiva. No sé si creus que aquesta aturada pot ser contraproduent en aquest sentit o no, que al final és una cosa que hi ha assumida i que ara toca allà posar-se novament les piles.
Bueno, crec que també venim de l'Arbós mateix, que venim del peron que... del cap de setmana de descans del desembre. També vam pensar que podia... Vinga, no? Després de portar una bona dinàmica, parar i tal, bueno, així va ser contra l'Arbós. Però, bueno, crec que els escals són diferents. Vull dir, ara tenim pràcticament tots els efectius d'equip. El dia de l'Arbós ens faltaven molts jugadors, sobretot a la zona de dalt.
I això també ens dona un plus, tindrà totes les llocs disponibles, amb el nivell que hi ha a la plantilla actualment, és un plus perquè saps que qualsevol moment l'equip s'hi baixa una miqueta, doncs pots donar-li aquell plus amb els canvis per mantenir el nivell. I això és el que es va baixar a Garbos, que la segona part va ser on va baixar molt el rendiment,
i potser una mica de raons crec que això pot jugar al nostre favor, tot i que el Sant Jaume és un gran equip i cada partit és un món i ho hem d'estar ficats al 100%.
Per tant, en aquest sentit també ha anat bé aquesta aturada per acabar de recuperar aquells jugadors que potser no estaven al 100%. Per exemple, en el darrer partit ja va tornar l'Eric Navarro, que fins i tot va marcar. Segurament és un d'aquests jugadors que heu trobat a faltar en aquest tram, tot i que a nivell de resultats potser no tant, però sí que a nivell de vestidors segurament en algun moment concret...
Sí que l'heu trobat a faltar, l'Éric, que és un jugador que, a part de ser un jugador jove de la casa, sabent que té molta facilitat pel gol. Sí, sí, sí, sí. És un jugador diferencial i que ens pot aportar moltíssim. I ja no només això, sinó que és el vestuari, és un nen de la casa, és un nen que sembla que fulla...
dins seu i crec que això sempre està bé i crec que això és una gent que passa més, que sàpiguen el que ajudava aquí el Tefulla i que tothom ha d'estar enxufat. Jo també tinc molt més competència i hagi d'Atlantilla.
l'equip això ajuda a fer creixer. Us enfronteu a un Sant Jaume, com deien, que també està fent les coses bé, ara mateix classificat amb aquests 22 punts, els mateixos que teniu vosaltres, però amb encògnita de la banqueta, perquè a finals de 2025 va destituir el cos tècnic, es va fer càrrec precisament un d'aquests membres que hi havia
en el cos tècnic, un home de club, el Lluís Mas. L'equip ha aconseguit dues victòries contra dos rivals complicats, com el Baimoll i la Torra. I bé, doncs tampoc tenim del tot notícies respecte a si hi ha hagut alguna incorporació o no. No sé, això com us complica una mica la preparació del partit? Bé, nosaltres ho hem estat comentant, però...
Perquè diu molt de l'equip, un equip que, en aquest cas, es plega i no té un entrenador, i el que agafa el pàrrec és un home de club i tal, i l'equip segueix funcionant i segueix rodant, inclús preuen aquests resultats que hem fet entre equips d'aquesta zona alta, vol dir de la qualitat que té l'equip i de la persona dels jugadors.
I, bueno, quan hi hagi un entrenador nou a la banqueta crec que no canvia gaire. Crec que és un equip que tenen molt clar que han de fer, que saben com s'ha de jugar al futbol, que és el que toca en aquesta categoria, i, bueno, així ho han demostrat, no?, i crec que aquest és el principal, bueno, un handicap d'aquest equip, no?, que és un equip molt competitiu, porta molt pocs gols en contra,
És un equip que també marca molts gols, que si en les pistes en 10 minuts que tinc es poden fotre 3 o 4 gols, com li va passar a la Torre. És a dir, és un partit que haurem d'estar concentrats al 100%. Un dels equips que millor jugar a futbol, aquest Sant Jaume, independient d'aquests problemes a la banqueta. De fet, Jordi, la temporada passada, en el partit que vau disputar allà, que vau, si no recordo malament, vau empatar a dos...
a dos o tres, ara no recordo bé, però va-ho empatar, una persona de confiança del públic em deia, ostres, crec que l'Altafulla és, juntament amb el Sant Llama, dels equips que millor juga del campionat. Això va ser la temporada passada. En guany crec que es manté, segurament podríem incorporar alguns equips més, però el fet que sigui l'Altafulla en equips reconeixible, que tingui aquest bon tracte de pilota i que així, doncs,
rivals, aficionats també d'altres equips ho reconeguin, com de satisfet et deixa com a entrenador? Bé, nosaltres ho tenim des del començament, jo vaig agafar aquest projecte, ho teníem clar, que buscàvem un perfil de jugador on poguessin ser protagonistes, tenir la pilota i intentar fer mal des d'aquí, tot i que hi ha situacions de partit i moments de partit on s'ha de fer altres coses que no...
que no estigui de tant adotant la pilota, però, bueno, nosaltres tenim clar que el que volem fer i que això és l'important que el jugador sàpiga què és el que hem de fer en cada moment i què es juga, no? Aquesta per mi és el més important, juguis més en pilota o tinguis més la pilota o almenys que el jugador i l'equip sàpiga el que ha de fer i el que es juga. I, bueno, al final és la senya d'identitat de l'equip contra el Sant Jaume, no? Diu molt que
que ells ja tinguin l'entrenador nou o no, sàpiguen el que hagin de fer i sàpiguen com ho han de fer i així ho han demostrat amb aquests dos últims partits que han guanyat aquests dos partits tan complicats.
Tornant al partit, o si més no, el que pot suposar a nivell de classificació és un dia d'aquells per intentar donar un cot sobre la taula per tractar-se d'un rival directe i intentar apropar-se als quits que teniu per davant. Algun d'ells que no fluixa com el Calafell, a més a més Calafell i Baix tenen dos partits a priori
que podrien tirar endavant però sí que és cert que home, no sé si creieu que és un partit ja important de cara a les aspiracions
Sí, crec que passa per aquí, no? Passa per començar amb aquest partit contra el Sant Jaume, després ara sí que tenim un cicle de sis partits on ens enfrontem contra tots els equips de la zona alta, contra el Ballmòder, contra l'Aretí Balls, contra el Calafell, contra els Pallaresos, i crec que això ens marcarà molt contra les milions de la segona volta i del campionat.
respecte a nosaltres. I, bueno, hem d'estar equipats al màxim, perquè això invitarà on podem estar, però sí que tenim clar que passa per veure algú positiu en aquest partit de Sant Jaume, sobretot a casa, que és on estem tenint més problemes, i sobretot estem els que deixen queixant molts gols a casa, molts gols, baixes gols, i ho hem parlat, tot amb una bona dinàmica a casa,
de rebre pocs gols fins al dia de l'Arbós i hem de intentar tornar a fer el que fèiem amb els altres partits per no rebre quantitats de gols molt grans a casa, perquè sabem que els altres a casa també és l'equip que fem molts, molts gols. Si reduïm els gols en contra i continuem creant les pressions que creem i marquem els gols que demarquem,
crec que estarem més a prop de poder guanyar i de competir i treure els tres punts. Per cert, parlant dels partits de casa, el Joan Pijuan en guany, malauradament hem notat una baixada de l'afluència de públic quan el Joan Pijuan a les últimes temporades, si una cosa tenies que hi anava molta gent. No sé si dins de l'estiu ho heu parlat, evidentment entenc que us agradaria que...
tornés a haver-hi al nivell habitual d'espectadors, però no sé si una mica també us sorprèn, perquè, per exemple, podríem parlar, no?, que això pot passar quan l'equip, ostres, doncs està en una mala situació, però realment l'Altafulla ara mateix està en una situació òptima. Sí, sí, bueno, és el que dèiem, no?, que hem d'intentar, bueno, primer de tot estar al dalt de lo més al dalt possible per nosaltres, pel club, per l'aficionat, no?, que crec que sempre és més atractiu,
I, bueno, la idea és aquesta, el per què ve més on hi ha gent, això ja no t'ho sabia dir. Però, bueno, ara sí que tenim clar que ens agradaria que l'afició estigués orgullosa d'equip, que vingués a veure futbol, a l'estadi, que estiguessin, bueno, a recolzar-nos al 100%, i, bueno, intentarem fer el màxim possible per això, no?, per aquesta segona volta, estar allà dalt,
i que la gent s'engresqui i vingui a l'equip, sobretot el tema del futbol base, crec que hi ha un gran futbol base, molta canalla, la estructura està molt ben organitzada, la idea és enganxar el màxim de gent possible, perquè potser enganxem a l'andell, això de no, ja et dic, ja se m'escapa, però per la nostra part el que hem de fer és això, intentar que el que vingui allà a l'estadi disfruti, vegi competir a l'equip,
que vegi bons partits, i sobretot que vegi com el refullar guanya. Per anar tancant, Jordi, com de satisfet estàs amb la temporada, que va començar potser una mica irregular, no tant com la temporada passada, però que l'equip ha anat en progressió, que al final és el que busquen tots els equips, no?, a mesura que va avançar la temporada, anar millorant, anar escalant posicions, i segurament ara esteu en aquell punt que, home, sempre ens agradaria a tots estar primers, però esteu allà. Com de satisfet estàs? Bueno, crec que l'equip...
pot fer-ho millor, crec que hem tingut desconnexions o baixades de concentració que ens han passat factura i crec que això és el que hem d'intentar treballar com a equip. És un equip que som dels màxims col·lejadors,
Crec que l'equip més o menys l'estructura d'exemplar té clara. És veritat que hem comès de massa errades que ens han condemnat. I crec que el bo és que són errades nostres, crec que les podem corregir.
I crec que si aconseguim reduir que ens marquin aquests gols, crec que l'equip sí que farà un passet endavant important. I això aconsegueix ja no en línia defensiva, sinó en tot l'equip defensar molt millor, ser més agressius, més intensos i no tindre moments de desconnexió que a vegades fa que amb 10 minuts no s'ha de poder marxar un partit.
I ara sí, la darrera, Jordi, la setmana vinent visiteu el Camp de la Torre, tenim aquest primer cara a cara al Gran Derbi del Baix Gallà. Sé que primer toca Sant Jaume, sóc conscient d'això, però no sé si dins del vestidor es comença a parlar ja del que és un dels partits més esperats, sens dubte, de la temporada.
i que, a més a més, arribarà amb aquest canvi a la banqueta de la Torre. Bé, jo sóc de pensar que hem d'anar pel partit del capte i el que vingui, doncs, vindrà, no? Crec que és una motivació més per intentar arribar al partit de la Torre, doncs, hem de fer desenyar la nostra casa i arribar només en un possible per poder afrontar-nos a la Torre. Respecte a la Torre, bé, tots sabem de la plantilla que tenen, de la qualitat que tenen la plantilla. L'Alberto, personalment, és un gran entrenador,
És un entrenador que coneix molt bé la categoria, és un entrenador molt sèrio i que treballa molt bé. Així s'ho va demostrar en les anteriors dues temporades al Montblanc. I, bueno, dit això, poc més, no? És un equip que competirà segur al 200%, perquè l'Albert no sé com treballa, i amb costa que és així.
I no res, haurem d'anar a París, però sobretot el més important ara mateix és entrar-nos en dissabte, treure aquests tres punts a casa, sobretot a casa amb la nostra gent, amb la nostra fissió, que és el que us comentava, que hem d'intentar fer-ho el millor possible perquè la gent s'engresqui.
i després ja vindrà el premi, que per mi és un premi Joan Verbi al Camp de la Torre, amb els dos equips a la zona alta, doncs, bé, que és un premi per tots nosaltres, per la plantilla i tal, i per disfrutar-ho i competir-ho al màxim. Doncs, evidentment, el Gaudi direm, però primer toca el que dèiem, eh? Joventut esportiva Sant Jama, que no és poca cosa. Aquest ha estat a partir de les 5 de la tarda el Joan Pijuan. Jordi Mercader, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquests minutets.
Que tinguis un molt bon 2026, així com també tota la família del centre d'esport d'Altafulla. I res, ens veiem a l'estadi per veure aquest gran partit. Perfecte, Marc. Moltes gràcies i també que passis un bon any, 2026. Vinga. Busqueu-nos i segueu-nos a les xarxes socials. Facebook, Baixgallà Esports. Instagram, Baixgallà.esports. I Twitter, arroba Baixgallà Esports.
Doncs bé, d'aquesta manera posem el punt final al programa d'aquest divendres 9 de gener de 2026, aquesta primera setmana. Bé, aquests primers tres dies del programa després de la represa post-vacances de Nadal i amb aquesta primera prèvia del 2026, la primera de moltes, lògicament.
Nosaltres ho deixem aquí. Recordin que poden recuperar el programa als gos 3Bdobles al tafulleradi.cat i també 3Bdobles a onergonetlatorre.cat i també trobaran en uns minutets un enllaç directe a través de les nostres xarxes socials a Facebook.
i Instagram, Baixgallà Esports, i a Twitter, arroba Baixgallà Esports. Nosaltres ho deixem aquí, tornarem dilluns amb la crònica del cap de setmana, per saber tot allò que ha passat tant dissabte com diumenge. Així que, res més, desitjar-los que passin un molt bon divendres, també un molt bon cap de setmana, i si és possible, ja saben, facin una mica d'esport. Apa, ara a veure, fins a la propera.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla. T'esperem cada dia al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any. Per dinar sota el sol d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la tranquil·litat amb plats de la terra i paisatges únics.
Més informació al web galeragrup.com o al telèfon 643-3213. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. T'agradaria navegar o participar en competicions de vela? Fes-ho amb els equips de regates del Club Marítim Altafulla. En les modalitats de patir de vela júnior, hobbycat o windsurf. Amb ells podràs navegar tot l'any, formar-te amb entrenadors titulats i amb experiència i introduir-te en el món de la competició.
Demana més informació al web www.clubmaritimaltafulla.com, al telèfon 977 65 0264 o a l'adreça de correu electrònic cma-cma-altafulla.com. Navega tot l'any amb el Club Marítim Altafulla, el club de vela de referència al Baix Gallà.
Estem passant coses al meu cap i no tenen res a veure amb tu ni amb ningú de vosaltres. He sortit a veure si canviava d'opinió aquest temps de merda, però sembla que s'estanca. Estem passant coses al meu pit i potser tenen a veure amb tu i amb el que som nosaltres. He sortit a veure si tenia ganes de veure't després.
Em fan sospitar les hores, crec que m'estàs mentint. No pot ser que faci tan ràpid quan estàs aquí. I ara no entenc per què estic tan content, no entenc per què soc tan feliç. I cada cop que penso que existeix, ja estic més ganant.
Fins demà!
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la solidaritat de Catalunya amb Espanya i ha celebrat que s'hagi pogut acordar amb el govern espanyol el millor sistema possible de finançament. L'escoltem. Hem acordat el millor finançament per Catalunya.
un finançament més just, el finançament que els catalans i les catalanes mereixem, amb altura del pes històric, polític i cultural de Catalunya, d'acord amb la riquesa, amb la prosperitat i amb la solidaritat que generem, en resposta a l'esforç i la contribució que al llarg de la història els catalans i catalanes hem aportat al progrés comú. A banda, el president ha fet una crida a tots els partits a situar-se al costat de la política útil i de les solucions, i no del bloqueig i dels problemes.
I els pagesos compleixen la segona jornada de bloqueig del port de Tarragona amb l'objectiu de presionar a Europa per evitar que s'assigni el tractat de Mercosur. Per aquest divendres esperen l'arriba de Tarragona de més tractors i la visita del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, amb qui mantindran diàleg. Els pagesos diuen que l'acord amb els països d'Amèrica Llatina serà la mort del sector agrícola i perjudicarà greument la ciutadania, avui, que és un dia clau a Brussel·les. Precisament aquest missatge és el que volem fer arribar als consumidors.
I diumenge traslladaran els tractors a la plaça imperial de Tàrraco per fer visible la protesta al centre de la ciutat de Tarragona. En aquest sentit, el portaveu de Revolta Pagesa, Ramon Rojo, ha explicat a Tarragona Ràdio que esperen obtenir el suport de la gent. Nosaltres, òbviament, no tenim més remei que fer tot el sol possible i això informar la societat que els governs
no estan fent bé la seva feina, estan fent un acord que és perjudicial per nosaltres, per tota la societat, a nivell d'alimentació i a nivell també, òbviament, de territori, de pagacia, de sobirania alimentària. Al final volen que siguem dependents d'altres continents quan nosaltres podem produir aquí.
Els pagesos que han fet nit en l'accés al port de Tarragona demanaven que la gent consumi els productes d'aquí i solucions per a salvar el sector. Un port que ha reduït un 70% en el moviment de camions arran de la protesta i que aquesta tarda es reuniran a quarts de cinc amb el conseller Ordeig a la ciutat de Tarragona.
I un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escalar de Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha produït a les 5.39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirze del Vallès. El terratrèmol, però, no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre.
I en esports, el Barça s'enfrontarà contra el Real Madrid a la final de la Supercopa d'Espanya de futbol d'aquest diumenge, després que el conjunt blanc guanyés ahir a l'Atlètic de Madrid en la segona semifinal per dos gols a un. Notícies en xarxa
A Martí González.
Divendres 9 de gener, avui parlarem de futbol en la prèvia de la jornada de Lliga, que sí que disputa en Girona i Espanyol, i una mica també de la final de la Supercopa de diumenge, en què tindrem de nou clàssic entre Barça i Real Madrid diumenge a les 8 a l'Arabia Saudita. Però també tenim moda teca poliesportiva, amb bàsquet, amb el retorn després de dos mesos de ser destituït de Joan Peñarro i el Palau Blaurana, ara com a entrenador del Partizan de Belgrat, Champions Hockey Patins, futbol sala amb bol i més. Tot això avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català, a la xarxa.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra. Amb l'Alba Triadó, Alba, bon dia. Bon dia, Martí. En futbol, tindrem clàssic diumenge a la final de la Supercopa d'Espanya.
El Real Madrid va guanyar per un ajustat 2-1 a l'Atletic de Madrid en un partit gris dels dos equips i es jugarà diumenge de nou contra el Barça, el primer títol de la temporada. El conjunt blanc espera en l'arribada d'Embapé, que podria jugar a la final, mentre que Ter Stegen va tornar a Barcelona amb molèsties físiques. També es reincorporarà amb l'equip de Hansi Flick després de descartar la lesió.
D'altra banda, avui el Barça ha anunciat que Roni Bardach i ja té dorsal del primer equip. L'extrem suec, el Barça de Vienzki de l'estiu amb fitxa del filial, s'ha guanyat ja a formar per oficialment del primer equip amb les seves actuacions quan ha tingut minuts. De fet, Roni va ser titular i va fer un gol i una assistència dimecres a la semifinal contra l'Atlètic Club de Bilbao. A partir d'ara, lluïna el dorsal dinou a la samarreta.
A tot això aquest cap de setmana es juga la resta de la jornada 19 de Lliga. Ja l'han jugat, evidentment, els equips que juguen Supercopa, però no encara la resta de la primera masculina. Demà juga el Girona, que després d'aconseguir sortir de la zona de descens, afronta un partit clau a Montilivi contra un rival directe de l'Osasuna, que ha sumat un punt més que l'equip gironí. El duel, demà a dos quarts de set de la tarda. I l'Espanyol, que continua cinquè, buscarà refer-se de la derrota del derbi al camp del penúltim classificat al Llevant. Això serà diumenge a un quart de cim de la tarda.
En una estona mirem a escoltar a Mitchell, a l'entrada del Girona, en aquesta prèvia del Girona-Ossassona, l'Espanyol que va fer oficial a les sortides de Javi Hernández i avui, aquest migdia, la de Luca Coleocho. El Club Perico ha arribat a un acord amb l'extrem canadèn que havia tornat a l'Espanyol aquest curs cedit pel Barley anglès per posar punt final a la sessió, després de no haver disposat de minuts a l'equip de Manolo González. D'altra banda, l'Espanyol va confirmar ahir la sessió del migcampista del planter Juan Hernández al Mirandés de segona divisió. En aquest primer tram de competició,
Javier Hernández, que es va lesionar el juliol, només ha jugat dos partits amb l'Espanyol, els dos de Copa del Rei. A la Lliga F, demà juguen dos dels equips catalans. El Badalona Women visita demà a les 3 de la tarda el camp de l'Atlètic Club de Bilbao, mentre que el líder, el Barça, rep el Johan Cruyff al Madrid, club de futbol femení, a partir de les 7. Diumenge al migdia, l'Espanyol rep a la ciutat esportiva de Nijarque, un rival directe al Granada.
En bàsquet, avui el Barça torna a tenir compromís d'Eurolliga masculina en el retorn de Joan Penyarroia al Palau. El conjunt blaugrana rep el cue de la competició. El partizant de Belgrat entrenat per Penyarroia, que va començar la temporada del Barça i va ser destituït a principis de novembre. L'equip que ara dirigeix Xavi Pascual buscarà mantenir la bona dinàmica de resultats en un partit que començarà a dos quarts de nou del vespre. I aquest mateix mig dia s'ha fet oficial que Badalona acollirà la Final Four de la Basketball Champions League, la d'aquest any.
Serà la primera final europea que es disputa a Badalona i tindrà lloc del 7 del 9 de maig al pavelló olímpic. El joventut, recordem, ja està classificat per al top 16 de la competició després de tancar la primera fase en ple de victòries. En hockey i patins, el Reus Deportiu es va acabar enduent el partit d'Azaïda, la Champions contra l'Igualada per 4 a 3, ja ho direm.
L'equip de la capital del Baix Camp suma el primer dels tres punts en competició europea i empata amb els de la Noia en la lluita per la quarta plaça. També ahir, victòria clara del Barça, 6 a 1, contra el Cue del grup, el Sanomir francès. Un resultat que situa el conjunt blau gran. El segon amb 10 punts a 2 del Porto, que hi va golejar un a 7 al Tricino, que cau a la tercera plaça.
Anambol, segons avançava ahir Catalunya Ràdio, un dels considerats millors jugadors del món, si no el millor, el capital del Barça, Dicamem, hauria decidit deixar el club Laurana. Dicamem, que ara prepara amb la seva selecció, francà l'europeu masculí que comença la setmana eminent, marxarà després d'una dècada al Barça, quan s'acabi el seu últim contracte actual, l'estiu del 2027, per fitxar pel Fuxep de Berlín.
N'estarem pendents que ens sigui oficial aquest fitxatge de dicament. En Futbol Sala, l'Alma Mater, president i fundador de l'Indústria Santa Coloma, ara fa 51 anys, Vicenç García va anunciar ahir a la tarda que farà un pas al costat a final de temporada. Vicenç García va fundar l'any 1975 la primera entitat de futbol sala d'Europa i ara, després de garantir, segons deia ell mateix, la continuïtat del projecte, passarà a ser als seus 80 anys el president honorífic del Club Colomenc. Cedeix la gestió a partir del juliol el CEO del nou patrocinador principal, el grup Everest, Julio Gómez.
Un indússer, per cert, que juga avui mateix, el Paballó Nou, partit important de Lliga. El conjunt Colomen, que marca la permanència, però encara té 8 punts de marge sobre el descens, rep avui el Val de Penyes a partir de 3 quarts de 9 del vespre. El Barça, segon classificat, jugarà demà a la pista del tercer, el Jaén, i serà a les 7 de la tarda. I un dia a punt, encara en futbol sala, 3 jugadors del Barça formen part de la convocatòria de la selecció espanyola per disputar l'europeu masculí.
El porter Didac Plana, el tanca Antonio i l'Ela Adolfo, estan inclosos en la llista de Jesús Velasco per disputar el campionat europeu que arrenca el 21 de gener i tindrà lloc a Latònia, Lituània i Eslovènia.
I com cada divendres hem de repassar què podrem veure aquesta setmana amb les retransmissions esportives de la xarxa. Demà dissabte alba tindrem futbol i bàsquet. L'Enjoc TV i la xarxa més oferiran en directe a partir de les 4 una nova jornada de Lliga Elit de Futbol amb el duel entre el líder el Sant Juan Atlético Moncada i el Coel Sant Mauro. I quan acabi a les 6 també les televisions rucals i a la plataforma de streaming bàsquet de Tercera Feb amb l'enfrontament entre el Club Bàsquet Navàs Viscola i el DM Grup Club Bàsquet Mollet. Això serà demà diumenge amb més futbol però també ok patins i rugbi.
Des de les 11 del matí i en exclusiva a la xarxa Més es podrà seguir el doble enfrontament a la fuixarda entre Catalunya i Andalusia del Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de rugby primer al sub-16 i després a dos quarts d'una del migdia al sub-18. I a la mateixa hora a l'En Joc TV tindrem futbol de tercera federació masculina amb el partit entre el Club de Futbol Vilanova i el Lleida Club de Futbol.
Ja a la tarda, a les 4, hoquei lliga masculina amb el duel català entre el QE, el club hoquei cal de recam láser i el setè classificat, el club atí, voltragam o ventós tern. I per rematar-ho, més futbol, amb el partit de la segona federació masculina entre l'Atlètic Lleida, penúltim classificat del grup 3, i l'Espanyol B, que es vol reenganxar a la lluita pel playoff. Serà a partir de les 6 de la tarda al camp d'esports de la capital del Segrià.
Divendres 9 de gener, 11 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol. Ara ho dèiem, tindrem clàssic aquest diumenge a la final de la Supercopa d'Espanya a l'Arabia Saudita, en un partit molt més igualat i més complicat d'empassar que el dimecres, però més emocionant, ahir el rei Amèrit en va tenir prou amb una canonada de Fede Valverde al primer minut, en xut de falta, i una bona jugada de Rodrigo per guanyar 2 a 1 a l'Atlíntic de Madrid i classificar-se per una nova final, que jugarà diumenge a les 8 del vespre, hora catalana, contra el Barça.
I a tot això, aquest cap de setmana també tenim lliga amb pràcticament tota la dinomena jornada. Demà juga el Girona, que repa l'Osasuna, Montilivi, i aquest mateix migdia ja acaba de començar a fer la roda de premsa prèvia del tècnic Mitxell. L'escoltem en directe. Vácovich, però com no tenir un segon porter... Com es gestiona, això? Tenim a Blat, també. De la millor manera. Centrats en el partit i els jugadors que poden jugar.
només i parlar amb la gent sobretot jugadors que surtin noms que pot sortir un altre arribar un altre parlar amb la gent per donar tranquil·litat i sobretot tenir clar qui està per jugar i qui no
Mitchell parlant d'aquest mercat d'hivern en què el Girona buscarà reforçar-se, sobretot parlava de la porteria, veurem si s'acaba fent oficial alguna arribada a l'equip de Mitchell, que recordem ja ha sortit del descens i té partit vital demà a 2.47 aquest Girona-Ossassona a Montilivi, recordem que l'Ossassona ha sumat un punt més que el conjunt gironic que ja ha sortit del descens.
Diumenge jugarà l'Espanyol, que tot i la derrota d'ell s'ha passat en el derbi contra el Barça, se continua cinquè, en posicions a prop, de fet, a les posicions Champions. L'equip de Manolo González visita el Llamán, penúltim classificat, i voldrà guanyar per apropar-se encara més a la quarta plaça que ocupa l'Elètic de Madrid. En parlava ahir en roda de premsa, al mig campista basc del conjunt pericú Urko González Zarate.
Todos los partidos son muy importantes en esta categoría y, como tú dices, tenemos que olvidarnos del anterior partido y, bueno, ir al Levante a ganar los tres puntos. Bueno, al final esto es primera división y, bueno, todos los partidos son muy complicados y, bueno, lo que tenemos que hacer es ir a competir como lo hacemos siempre y, bueno, estoy seguro de que si competimos y lo hacemos bien nos vamos a poder dar los tres puntos.
Diumenge, un quart de cinc de la tarda, aquest llevant espanyol, a la Lliga EFA de Major, el Badalona Women, a les tres de la tarda, al camp de l'Atlètic Club de Bilbao, a l'Ezama.
El Badalona Women juga aquest dissabte al camp de l'Atlètic Club de Bilbao, un conjunt de la zona mitjana de la classificació que es troba a tres punts per sobre de les badalonines. Aquest serà el darrer enfrontament de la primera volta i l'objectiu de les de Marc Ballester és poder dur a terme una segona meitat del campionat més regular, sobretot evitant tants empats. De cara al duel de demà l'entrada del Women, creu que el seu equip està capacitat per poder sumar els tres punts en terres basques. Escoltem a Marc Ballester.
És un camp molt maco de trepitjar sempre que anem, és futbol, i sí que vam començar la lliga jo crec que també amb un entrenador nou, tot i que és un grup que portava allà en Jun, però són noies encara molt joves. Llavors ara s'han agafat una molt bona dinàmica, crec que ens enfrontem dos equips amb una dinàmica positiva, però sí que sabem que de treure els tres punts de l'Ezama ens posaríem en la mateixa situació de la classificació que elles. L'enfrontament entre l'Atlètic Club i el Ballon Aguiman es jugarà demà a partir de les 3 de la tarda a la ciutat esportiva de l'Ezama.
Gràcies, Ferran. També demà juga el líder d'aquesta Lliga F, el Barça, que rep el Madrid Club de Futbol Femení, el Johan Cruyff, a partir de les 7 diumenge al migdia. L'Espanyol rep un rival directe, com és el Granada. Escoltem l'entrenadora Blanquibrava, Sara Monforte.
Es un rival directo, lo tenemos a tres puntos. Poder ganar el fin de semana sería, bueno, pues distanciarnos un poquito más de todavía las posiciones de abajo del todo y además hay enfrentamientos directos entre los equipos de abajo. Entonces yo creo que sería un paso muy importante, sería sumar 19 puntos en la primera vuelta, que yo creo que es un muy buen número. Y repito, el equipo está muy bien, con muchas ganas, con ganas de competir y poder sumar los tres puntos contra Granada, que serían muy importantes para nosotras. Diumenge a les 12, aquest Espanyol-Granada.
Amb Basquera avui torna a tenir compromís d'eurolliga masculina al Barça, que rep el Palau al CUE de la competició europea, el partit Sant de Belgrat, en un partit especial, amb el retorn del Joan Peñarroia, entrenador del Blaurona fins fa quatre dies. Ha fet fa dos mesos que el van destituir, a més d'exjugadors com Jabari Parker i Nick Calates. Escoltem l'actual tècnic del Barça, Xavi Pasqual, precisament parlava sobre Peñarroia.
Ha estat el nostre entrenador. D'entrada espero que el Palau el rebi molt bé, perquè més enllà de la dificultat de la vida dels entrenadors, que és molt gran, a vegades les coses ens surten bé, ens surten malament. Primer és molt bon tio i després que ha posat tot, absolutament tot, per intentar fer-ho el millor possible amb el Barça. A vegades tot és molt valorable per la gent, de si és millor o pitjor, això entra dintre de l'opinió de la gent, però és un dels nostres, i per tant espero que el públic el rebi molt bé.
Després és un molt bon entrenador i serà un partit molt complicat. Partizan és un equip que ha passat moltes dificultats amb el canvi d'entrenador. A poc a poc ja se'ls va veient més sòlids. I a la mateixa línia s'expressava ahir també el jugador Blorona Toko-Senghelia, que també assegurava que, tot i la dona dinàmica de l'equip, seguia tenint marge de millorar.
Quizás hemos dado la razón para decirlo esto, pero yo diría que nuestro margen aún es más allá. Hemos jugado estos partidos sin Jan, sin Will. Yo estoy llegando al 100% y lógicamente tenemos un margen más para mejorar. Pero yo diría que el camino que estamos es correcto y es positivo y estamos creciendo todos los días. Es lo más importante.
Avui a dos quarts de nou del vespre al Palau, aquest Barça, partizan de Belgrat. El Barça tornarà a jugar diumenge a les 5 de la tarda de nou al Palau contra el Granada. Cuer de l'ACB, que només ha guanyat un dels 14 partits que ha jugat aquesta temporada i que es trena entrenador. També diumenge jugarà al bàsquet Girona, a Fontejau contra el Bascònia i el Joventut a la pista del San Pablo Burgos. Per cert, avui mateix hem sabut oficialment ja que l'Olímpic de Badalona acollirà la Final Four de la Basketball Champions League el proper maig del 7 al 9.
La final a 4 de la Basketball Champions League es jugarà a Badalona entre el 7 i el 9 de maig de 2026, després que la Federació Internacional de Bàsquet, la Federació Espanyola de Bàsquet i l'Ajuntament de Badalona hagin arribat a una cor a suïssa. La final de la competició s'avançarà un dia el 9 de maig per tal de no coincidir amb la cremada del Dimoni, una de les peticions que havia traslladat a la FIBA l'alcalde Xavier García Albiol.
El Palau Olímpic acollirà per tant de nou un gran esdeveniment de bàsquet com ja va fer amb la Copa del Rei del 2023. En aquella ocasió el Joventut no va arribar a la final. La van jugar l'Unicaja de Màlaga contra el Tenerife i el títol el va acabar guanyant el conjunt malagueny.
Actualment el joventut encara no està classificat per aquesta final a quatre, ja que tot just aquest mes de gener iniciarà la segona fase de grups de la competició. Això sí, el fet que es jugui a la fase final a Badalona i en plenes festes de maig serà un al·licient més pels verd i negres per intentar arribar primer a la final a quatre i posteriorment a una final que podia ser idíl·lic guanyar a Badalona.
Gràcies, Ferran. I tornant a la CB, encara en bàsquet, demà jugant al Manresa, que arrepa el Breugan, el Nou Congost a les 9, i al Jai Opos Lleida, que visita una de les pistes més complicades de la competició, una hora abans, a les 8, la del Tenerife. U a ull de ràdio, Sergi Guiu. Sense cap mena de dubte, el moment que està vivint el Jai Opos Lleida no és ni de bon tros el millor. L'equip ho ha dit ja en contra. L'entrenador no està en el millor moment pel que fa frescor, però físicament està en hores baix. El tècnic del Jai Opos Lleida ha explicat que durant la setmana Batemont no ha entrenat per molesties a l'isquiotibial i que Crudwick ha estat mal al part de la setmana
El que ens hem mentalitzat és que haurem de fer un superesforç en algun dia, haurem de...
de juntar-nos i que es juntin també els astres per intentar aconseguir una victòria com la que vam aconseguir al Palau, una d'aquestes, que no hi comptes però que t'anul·le una mica això. Jo crec que l'equip està mentalitzat en això, sabidor que ara mateix no estem passant en el nostre millor moment, però amb moltes ganes d'intentar competir i canviar aquesta minidinàmica, per dir-ho d'alguna manera.
Tot plegat, a més, coincideix amb un desplaçament complicat a la pista del Tenerife, un equip classificat a la cinquena posició. Amb 9 victòries i 5 derrotes, el Jai Oposé desquins amb un balanç de 5 a 9. El partit en horari peninsular demà a les 8 del vespre.
I en hockey i patins, el Reus Deportiu es va acabar enduent el partidat de Champions que van protagonitzar i el Roigineres contra l'Igualada per 4 a 3. L'equip de la capital del Baix Camp suma els primers 3 punts en competició europea i empata amb els de la Noia a la lluita per la quarta plaça del grup. La Nova Ràdio de Reus, Laura Navarro.
El Reus Deportiu Brasil ja va aconseguir aquest dijous el seu primer triomf a la Champions League després de tres derrotes inicials. Els roiginegres havien l'igualada al Palau d'Esports i van sabint posar-se per 4 a 3 en un partit molt intens i disputat des del primer minut en què els visitants van avançar-se ràpidament al marcador amb gols de Marc Carol i Roger Vars.
El Reus no va tardar en reaccionar amb un gol de Guillem Jansai i va aprofitar les superioritats per donar la volta al marcador gràcies a les dianes de Martí Casas i Joan Salvat. La primera meitat va acabar amb l'avantatge mínim per als locals després d'anul·lar-se un gol d'Igualada per falta directa. La segona meitat va continuar amb molta tensió amb aturades clau de Càndid Ballar i gols que mantenien l'emoció fins al final. Escoltem a Jordi Garcia, entrenador del Reus Deportiu Brasília. Jo crec que per l'equip necessitava una victòria treballada, dura...
Jo crec que han perdut molts partits aquest any apretats així com aquest i que al final se'ns han escapat. I avui l'equip ha estat molt bé, els felicito. Amb aquesta victòria, el Reus suma els primers tres punts a la competició europea i es prepara per visitar França en dues setmanes per afrontar-se al Sant Homer. Abans, aquest diumenge, jugarà al Coi en un partit clau de l'Hockey Lliga, intentant continuar amb la bona dinàmica i reforçar la moral de l'equip després del primer triomf continental.
Gràcies, Laura. També ahir victòria clara del Barça, 6-1 en aquesta Champions contra el Cue de Rupel. Sant Homer francès, amb aquest resultat, el Barça situa segon amb 10 punts a 2 del Porto, que hi va golejar 1-7 al Tricino, que cau a la tercera plaça. A tot això, aquest cap de setmana, també torna la Champions femenina, amb un duel català entre Cerdanyola i Vila Sana. A la 5 de la tarda, a la mateixa hora, el Manlleu rebrà el Fraga. Ràdio Manlleu, a l'Oi Rubió.
El Martinelli, al club Pati Manlleu femení, rep aquest dissabte el Fraga en un partit clau a la tercera jornada del grup B de la Champions. El duel es disputarà a les 5 de la tarda al pavelló municipal de Manlleu. El conjunt manlleuenc arriba a la cita amb 3 punts, després de perdre la jornada inaugural davant del Benfica i d'aconseguir una victòria contra el Palau.
El Fraga, per la seva banda, suma dos empats consecutius davant del Palau i del Benfica. En els dos partits va obtenir un resultat de dos gols a dos. I actualment es troba només a un punt del seu rival, el Manlleu. L'enfrontament es presenta com un duel directe per les dues primeres places del grup, les úniques que permeten accedir a la següent fase de la competició. El factor pista pot ser clau per un Manlleu que vol fer-se fort a casa davant d'un rival molt exigent.
Per la seva banda, la fregatina Maria Sanjurjo ha destacat el potencial del conjunt manlleuenc i la dificultat del partit. Afrontem el partit sabent que el Manlleu és un gran equip que ha anat evolucionant molt, serà un rival molt dur...
que ens posarà les coses molt complicades si volem guanyar, així que nosaltres anem a tope, com cada partit, a fer la nostra feina i a intentar competir de la millor manera. Després d'aquest compromís, la fase de grups continuarà amb els partits de la segona volta que acabaran definint les places de la classificació del grup B de la Champions.
Gràcies a l'Oian Futbol Sala, l'Alma Mater, president i fundador d'Industria Santa Coloma, Vicenç García, va anunciar ahir a la tarda que farà un pas al costat i cedirà la gestió del club a partir del juliol al CEO del nou patrocinador principal, el grup Everest, Julio Gómez. Vicenç García va fundar l'any 1975 la primera entitat de futbol sala d'Europa
i ara, després de garantir, segons d'ell mateix, la continuïtat del projecte, passarà a ser als seus 80 anys el president honorífic del club colomenc. Un indústres, per cert, que juga avui mateix al pavelló 9, partit important de Lliga contra el Valdepenyes, a partir de 3 quarts de 9, en parlava el pivot de l'equip colomenc Leandrinho.
Primera partida en casa del año, queremos hacerlos bien. Partido muy agente contra un adversario muy bueno, que viene muy fuerte, que viene con una buena dinámica. Tienen buenos jugadores de un contra uno, tienen un postre muy bueno también, que eran entre amigos, Bojá. Si eres muy fuerte también, creo que es un equipo muy completo y esperamos que sea un partido muy fuerte.
Avui a tres quarts de nou de l'espre aquest indústria es val de penyes. El Barça, segon classificat, jugarà demà a la pista del tercer, el Jaén, a les set de la tarda. I abans acabant amb vol, en categoria masculina, la setmana vinent començarà l'europeu, que es disputa Dinamarca, Suècia i Noruega. I segons vam seguir Catalunya Ràdio, una de les figures més importants en l'àmbit mundial d'aquest esport, el capità del Barça, Dicamem, hauria decidit deixar el club pleurana quan s'acabi el seu contracte a l'estiu de 2027 per fitxar pel Fuxer de Berlín. Estarem pendents...
de l'oficialitat. En categoria femenina, demà torna a la Lliga Guerreres, després de l'aturada Nadalenca, i el Caxi Granoller jugar a les Illes Canàries, a la complicada pista del Roccassa Gran Canària. Ràdio Granoller, Serrano Moia. L'equip ballesà visitarà dissabte la pista del Roccassa Gran Canària en un partit que es disputarà a partir de dos quarts de deu del vespre.
Després de l'aturada de Nadalenca, les Granollerines reprenen la competició amb la voluntat de començar l'any sumant punts i allargar les bones sensacions d'abans del descans, quan van empatar a la pista de l'Àtic Go Elge. Així ho explica Robert Cuesta, entrenador del KH7 Balonmano Granollers.
Amb moltíssimes ganes, molt conscients de la dificultat del partit, juguem contra un equip que està fent les coses molt bé, ha fet una primera volta molt i molt bona, a casa seva és una pista molt complicada però molt conscients de quins són els seus punts forts i els seus punts febles.
El repte, però, no serà gens senzill. El Rocasa arriba al duel en tercera posició amb 20 punts i s'ha consolidat com un dels equips més regulars de la Lliga. Especialment fort, sobretot com a local. D'altra banda, el CAC 7 balon Mano Gnollers es troba amb 11 punts col·locades a la zona mitjana de la classificació.
Els precedents entre tots dos conjunts fan pensar en un duel equilibrat, amb partits ajustats. Defensa, intensitat i encert seran claus per competir en una de les pistes més complicades de la Lliga Guerreres-Iberdrola.
Gràcies, Arnau. I fins aquí l'En Joc. Mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aimant Triqui, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat. Fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
Continguts en xarxa.
Entre les estrenes de la setmana destaca Rental Family, família d'alquiler, protagonitzada per Brendan Fraser. També arriba Nouvelle Vague, que explica el naixement del famós moviment de cinema francès. I Son Sang Blue, cancion para dos, s'apropa a la història real d'una parella que va crear una band de tribut a Neil Diamond. Guria Brayto! Scatto! Gustotto! Toreluzogut!
A Rental Family, família d'alquiler, Brendan Fraser és un actor nord-americà que treballa a Tòquio. Lluita per trobar un propòsit a la seva vida i un dia aconsegueix una feina inusual, treballar per a una agència japonesa de famílies de lloguer, interpretant papers de suplent per a desconeguts. A mesura que se submergeixen el món dels seus clients, començarà a establir vincles genuïns que difuminaran les línies entre l'actuació i la realitat. El del centro estrofó...
Nouvelle Vague és la història darrere de la creació del moviment cinematogràfic francès del mateix nom. Se centra en la producció de la innovadora pel·lícula de Jean-Luc Godard al final de l'escapada de l'any 1959.
No compongo canciones ni soy un sex symbol, pero yo soy un artista. Yo no quiero ser peluquera, quiero cantar, quiero bailar, quiero decir a todos, miradme, lo logré. El film Song Sang Blue, Canción para dos, es basa en una història real. Narra la trobada entre dos músics de poca fortuna, interpretats per Hugh Jackman i Kate Hudson, que es llencen amb il·lusió a formar una banda tribut a Neil Diamond. Així mostren que mai no és massa tard per trobar l'amor i complir els somnis. ¿Estás bien preparado?
Les faves tendres, consumides com a verdura, són un aliment molt ric en aigua, un 90%, i per tant, pobrament calòric. Són riques en carbohidrats, principalment complexos, proteïnes i fibra.
Si es consumeixen com a llegum, coseixen menys aigua i tant l'aportació calòrica com els percentatges de nutrients que conté, lògicament, s'incrementaran. En dos casos, les faves aporten potassi, calci, fòsfor, ferro, magnesi i seleni, com també carotens, vitamina A, C, niacina i àcid fòlic. Ara en ve de gust, menja faves. La xarxa de comunicació local...
Bon dia i bon divendres. Sí, 9 de gener de 2026, això és l'En Joc. En Joc. En Martí González.
Divendres 9 de gener, més enllà de la final de la Supercopa d'Espanya que juga diumenge a l'Aràbia Saudita i d'un nou clàssic del primer títol del curs, el Barça-Madrid. Avui mateix comença la 19a, jornada de Lliga, la primera masculina, que evidentment no juguen els equips de la Supercopa. Demà té partit clau al Girona, Montilivi contra Ossasuna, rival directe en aquesta zona baixa. En parlarem i també del llevant espanyol de diumenge. Futbol, també amb la jornada de Lliga EFA, però també bàsquet, hoquei, patins i fins i tot tenis, taula i l'actualització del Ràli Dakar amb la seva sisena etapa. Tot això i més avui a l'Enjoc, mitja hora d'esport català.
Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb l'Alba Triador, hola, bon dia. Molt bon dia, Martí. En futbol tindrem clàssic diumenge, com dèiem, a la final de la Supercopa d'Espanya masculina. El Real Madrid va guanyar per un ajustat 2-1 a l'Atlètic de Madrid en un partit gris pels dos equips i es jugarà diumenge de nou contra el Barça, el primer títol de la temporada. El conjunt blanc espera l'arribada d'Embapé, que podria jugar a la final, mentre que Teres Stegen, que va tornar a Barcelona amb molèsties físiques, també hi reincorporarà amb l'equip de Flick després de descartar les llocs.
D'altra banda, avui el Barça ha anunciat que Rooney Bardagi ja té dorsal del primer equip. L'extrem suè que el Barça havia inscrit a l'estiu amb fitxada al filial s'ha guanyat ja forma part oficialment del primer equip amb les seves actuacions quan ha tingut minuts. De fet, Rooney va ser titular i va fer un gol i una assistència dimecres a la semifinal contra l'Atlètic Club de Bilbao. A partir d'ara, lluirà el dorsal 19 a la samarreta. Que va quedar bacant, recordem, després que la minya Màlaga fes aquest estiu el dorsal 10. A tot això, aquest cap de setmana, jugarà la resta de la jornada 19 de Lliga a la primera masculina.
Demà juga el Girona, que després d'aconseguir sortir de la zona de descens afronta un partit clau a Montiliví contra un rival directe, Ossasuna, que ha sumat un punt més que l'equip gironí. El duel, demà a dos quarts de set de la tarda, i l'Espanyol, que continua cinquè, buscarà refressada la derrota del derbi del camp del penúltim classificat al Llevant. Serà diumenge, un quart de cim de la tarda.
L'Espanyol que ahir va fer oficial la sortida de Javi Hernández i avui ho ha fet de l'Ada Luca Coleosho. El Club Perico ha arribat a un acord amb l'extrem canadenc que havia tornat a l'Espanyol aquest cursa dit pel barlí anglès per posar punt final a la sessió després de nou haver disputat minuts a l'equip de Manolo González. D'altra banda, l'Espanyol va confirmar ahir la sessió del mig campista del planter Juan Hernández del Mirandès de segona divisió. En aquest primer tram de competició, Javi Hernández, que es va lesionar el juliol, només ha jugat dos partits amb l'Espanyol, els dos de Copa del Rei.
A la Lliga F demà juguen dos dels catalans. El Badalona Women visita demà a les 3 de la tarda el camp de l'Atletic Club de Bilbao, mentre que el líder al Barça rep el Johan Cruyff al Madrid Club de Futbol Femení a partir de les 7. Diumenge al migdia, l'Espanyol rep a la ciutat esportiva de Nijarque, un rival directe al Granada. En bàsquet, avui el Barça torna a tenir compromís europeu d'Eurolliga masculina en el retorn de Joan Peñarroi al Palau.
El conjunt blau-grana rep el cue de la competició. El partizant de Belgrat entrenat per Penya Roia, que va començar la temporada del Barça i va ser destituït a principis de novembre. L'equip, que ara dirigeix Xavi Pasqual, buscarà mantenir la bona dinàmica de resultats en un partit que començarà a dos quarts de nou del vespre. I aquest mateix migdia s'ha fet oficial que Badalona acollirà la Final Four de la Basketball Champions League d'aquest any.
Serà la primera final europea que es disputa a Badalona i tindrà lloc del 7 al 9 de maig al pavelló olímpic. El joventut, recordem, ja està classificat per al top 16 de la competició després de tancar la primera fase en ple de victòries.
En hoqueig patins, el Reus Deportiu es va acabar enduent el partit d'Aida. Champions contra l'Igualada per 4 a 3. L'equip de la capital del Baix Camp suma els primers 3 punts en competició europea i empata amb els de l'Anoia en la lluita per la quarta plaça. També ahir, victòria clara del Barça, 6 a 1 contra el Cue del grup, el Sanomé francès. Un resultat que situa el conjunt blau-grana segon amb 10 punts a 2 del Porto, que hi va golejar 1 a 7 al Tricino, que cau a la tercera plaça.
Anembol, segons avançava i Catalunya Ràdio, un dels considerats millors jugadors del món, si no el millor, el capità del Barça, Dick Amem, hauria decidit deixar el club Laurana. Dick Amem, que ara prepara amb la seva selecció a França l'europeu masculí que comença la setmana vinent, marxarà després d'una dècada al Barça, quan s'acabi el seu contracte actual l'estiu del 2027 per fitxar pel Fuchsia de Berlín.
En aquest cas, n'estarem pendents de quan sigui oficial, evidentment. En principi, hauria de ser aquest mateix mitjà que el club alemany ho faci oficial. En futbol sala, l'Alma Mater, president i fundador d'Indústria Santa Coloma, Vicenç García, va anunciar ahir a la tarda que farà un pas al costat del final de temporada. Vicenç García va fundar l'any 1975 la primera entitat de futbol sala d'Europa i ara, després de garantir, segons deia ell mateix, la continuïtat del projecte passarà a ser als seus 80 anys el president honorífic del club colomenc.
Cedeix la gestió a partir del juliol al CEO del nou patrocinador principal, el grup Everest, Julio Gómez. Hubo una indústria, per cert, que es juga avui mateix, partit important de Lliga al Pavelló Nou. El conjunt colomenca marca la permanència, però encara té 8 punts de marge sobre el descens, rep avui el Val de Penyes a partir de 3 quarts de 9 del vespre. El Barça, segon classificat, jugarà demà a la pista del tercer al Jaén a les 7 de la tarda. I un dia a punt, encara en futbol sala, 3 jugadors del Barça formen part de la convocatòria de la selecció espanyola per disputar l'europeu masculí.
El porter Didac Plana, el tanca Antonio i l'Ala Adolfo, estan inclosos en la llista de Jesús Velasco per disputar el campionat europeu que arrenca el 21 de gener i tindrà lloc a la Tònia, a Lituània i a Eslovènia.
I com cada divendres hem de repassar què podrem veure aquest cap de setmana amb les retranscions esportives de la xarxa. Demà dissabte, Alba, tindrem futbol i bàsquet. En l'En Joc TV i la xarxa més oferiran en directe a partir de les 4 una nova jornada de Lliga Lit de Futbol, amb el duel entre el líder, el Sant Juan Atlético Moncada, i el Coel, el Sant Mauro. I quan acabi a les 6, també a les televisions locals i a la plataforma de streaming, bàsquet de Tercera Feb, amb l'enfrontament entre el Club Bàsquet Navas Viscola i el DM Grup Club Bàsquet Mollet.
Això serà demà, dissabte i diumenge, més futbol, però també ok, patins i rugby. Des de les 11 del matí i en exclusiva a la xarxa més es podrà seguir el doble enfrontament a la fuixarda entre Catalunya i Andalusia del Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de rugby. Primer al sub-16 i després a dos quarts d'una del migdia al sub-18.
A la mateixa hora, a l'Enjoc TV, tindrem futbol de Tercera Federació Masculina amb el partit entre el Club de Futbol Vilanova i el Lleida Club de Futbol. Ja a la tarda, a les 4, Hoquei Lliga Masculina, davant el duel català entre el COE, el Club Hoquei Calderracam-Làzar, i el 7a classificat, el Club Patí Hoquei Voltregam o Ventos Tern. I per rematar-ho, més futbol, amb el partit de la Segona Federació Masculina, entre l'Atlètic Lleida, penúltim classificat del grup 3, i l'Espanyol B, que es vol reenganxar a la lluita pel playoff. Serà a partir de les 6 de la tarda el Camp d'Esports de la capital del Segrià.
Gràcies.
Divendres 9 de gener, 8 minuts passant de dos, quarts de dues, comencem parlant de futbol. Ara ho dèiem, tindrem clàssic aquest diumenge a la final de la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita, en un partit molt més igualat i més complicat d'empassar que el de dimecres, entre el Barça i l'Atlètic Lutó i el Bau, però més emocionant. Ahir el Real Madrid es man va tenir prou amb una canonada de Fede Valverde, de falta el primer minut i una bona jugada. La segona part ja de Rodrigo per guanyar 2 a 1 a l'Atlètic de Madrid. El gol Matalassé va fer...
i classificar-se per una nova final el conjunt de Xavi Alonso, que jugarà diumenge a les 8 del vespre, hora catalana, contra el Barça. I a tot això, aquest cap de setmana, també tenim Lliga, amb pràcticament tota la dinovena jornada, excepte els partits que enfronten els quatre equips de Supercopa, que ja es van jugar, recordem. Demà juga el Girona, que repa o s'assuna, a Montilivi, i aquest mateix mig dia n'ha parlat ja el tècnic Mitchell. Escoltem sobre els objectius.
És un partit molt important per nosaltres, per finalitzar la primera volta amb 21 punts. Seria fora del descens un aprovat, raspat, però aprovat. Tot el que no sigui una victòria, estaré en menys un o més dos punts de l'objectiu que tenien com a equip. Montilivi ha de ser molt important en aquesta segona volta.
Demà, dos quarts de set de la tarda, aquest Girona-Ossassuna. Partit vital, com sentíem, per al conjunt gironí, que ja és fora de les 100 i s'enfronta contra un rival directe que té només un punt més que els blanc i vermells. Diumenge jugarà l'Espanyol, que tot i la derrota de dissabte passat en el derbi continua cinquè i es pot apropar més encara a les posicions Champions. A la quarta plaça, l'equip de Manuel González visita el Llevant. El penúltim classificat, en parlava ahir en roda de premsa, el mig que han vist abans del conjunt pericú Urco-González-Zarate, que, com tot l'equip, té clar quin és el principal objectiu encara a hores d'ara.
El objetivo lo tenemos muy claro, que es llegar cuanto antes a los 42 puntos y luego a partir de ahí seguir compitiendo y haciéndolo como lo estamos haciendo, que la verdad que nos está yendo muy bien. Ya va a acabar la primera vuelta y estar ahí no es casualidad, estamos haciendo bien las cosas, pero lo te digo, tenemos el objetivo muy claro, que es llegar cuanto antes a los 42 puntos y seguir en esta buena dinámica.
Diumenge, un quart de cinc de la tarda d'aquella banda espanyol, a la Lliga EFA demà jugarà el Badalona Women, a les 3 de la tarda a l'Ezama, al Camp de l'Atleti Club de Bilbao. També demà jugarà el líder, el Barça, que rep el Madrid Club de Futbol Femení, el Jochen Cruyff, a partir de les 7, i diumenge al migdia l'Espanyol rep un rival directe com és el Granada. Escolteu-me l'entrenadora blanca i blava Sara Monforte sobre els objectius de l'equip.
l'equip és ambiciós, jo soc ambiciosa i crec que l'equip pot lluitar per estar més amunt, però també hem de saber que l'equip està fet per la salvació i la permanència, però nosaltres, com dic, aquests set partits que es venen ara fins al Paró, es determinaran cap a on podem anar, perquè són rivals, tens alguns rivals com el Ducs i el Granada, o l'Eti Club, que són més de la nostra lliga, però després tens Tenerife, tens Real Societat, Real Madrid, l'Eti Madrid, que són equips durs,
però que també hem de veure que l'equip doni un pas d'endavant per poder competir contra aquests equips, que crec que en la primera volta no hem pogut rascar molts punts, i aquest és un nostre objectiu, rascar punts contra equips de més enllà també. Diumenge a les 12, aquest Espanyol Granada, i a la primera federació femenina, diumenge al migdia juga l'Europa, el Nou Sardenya, contra el València, i a la mateixa hora tenim un duel català entre la M Lleida i el filial del Barça.
L'AM torna a competir i ho fa contra un Barça bé que sembla que en comparació a temporades anteriors competeix molt millor, fins al punt de situar-se el líder amb 30 punts del filial. El blau gran en parla de l'entrenor de l'AM, Rubén López.
Sí, s'ha adaptat, jo penso, vist una mica des de fora, s'ha adaptat una mica més a la categoria. Al final és un equip que té el seu atac organitzat, com sempre, el millor de la categoria de poder, però és veritat que aquest any en transicions també fa molt mal i roben moltes pilotes altes i aquí et maten. Intenten acabar jugades aviat si roben altes i s'ha adaptat una mica més a la categoria i això fa que sigui un equip tan fort.
Ara sí, una M13 amb 12 punts, ara un sol punt de la salvació comptarà amb la cara nova d'Alba de la Fuente. D'ella en parlava López. Alba de la Fuente la coneixem, és una jugadora que ens pot aportar moltes coses a la part de dalt, tant a les dues bandes com en puntes, una jugadora dinàmica, ràpida.
que ens ajudarà molt, però aquests dos dies tampoc l'hem pogut veure gaire perquè ahir vam entrenar aquí a l'anex que no està gaire bé i avui hem treballat més pla de partit, però la coneixem bé i crec que sí que ens ajudarà i sí que pot estar a la convocatòria. El partit a uns recassants amb Gespa Nova diumenge a les 12 del migdia.
Gràcies, Sergi. Per cert, tornant a Catalunya masculina i tornant a l'Europa, aquest mateix migdia ha convergut en roda premsa fa una estona el president Escapolat, Héctor Ibar, i el regió d'esports de Barcelona, David Escudé, que han reconegut que Can Dragó, atenció, no estarà preparat per rebre el proper dissabte 17 de gener el filial de l'Atlético de Madrid, l'Atlético Madrileño. Recordem que ja se li ha acabat la prerrogativa a l'Europa per poder jugar al Nou Sardenya. Recordem que ja la normativa diu que han de jugar en camp de gespa natural.
i el gener ja caducava aquest primer permís que tenia l'Europa i, com dèiem, no està preparat Can Dragó, que no havia de jugar l'Europa com a local, per jugar-hi el 17 de gener. L'Europa s'ha posat en contacte amb la Federació Espanyola de Futbol per buscar una solució a una situació que ja...
de moment no tenen cap alternatiu per poder jugar al partit, i hem demanat que a l'enfadatiu poder ajornar l'enfrontament que es disputi fins quan es puguin disputar partits a Can Dragó. En principi serien ja per la setmana següent, això sí, aquest partit contra l'Eticlub de Madrid ve al final del conjunt Matalassé.
S'haurà de jugar, segons ha demanat el mateix Europa i el president, el nou Sardenya. Veurem què acaba passant amb aquesta resolució i on es juga, finalment, on juga com a local aquesta segona volta a l'Europa, en aquesta primera federació masculina.
I ara parlem de bàsquet. Avui torna a tenir compromís d'Eurolliga masculina al Barça, que rep el Palau al cué de la competició europea. El partit de Belgrat en un partit especial amb el retorn de Joan Penyarroia, entrenador blaurana fins fa dos mesos, a més d'exjugadors com Jabari Parker i Nick Alates. Escoltem l'actual tècnic del Barça, Xavi Pasqual, sobre aquest partit de Belgrat.
A poc a poc ja se'ls va veient més sòlids. Al dia de València van competir molt, molt bé. En Mónaco va haver-hi un moment que es va trencar el partit, però que també estaven en el partit. I tenen molt bon equip, molt bons jugadors, amb el fitxatge de peny. Tenen dos jugadors que han estat al Barça sent molt importants, com Parker i Calates. Un jugador que ha estat molt important a Madrid, com Bruno Fernanda.
Un jugador que a Málaga ho va fer extraordinari i que tothom el volia, com Ostestowski. Un jugador que ve del CSK com Jaquiri, que començarà a jugar amb molta experiència i molt bon jugador. Per tant, tenen una plantilla extraordinària, molta capacitat individual i serà un partit molt, molt difícil. I sobre l'actual tècnic del conjunt servi, la gran Joan Panyarroia, en parlava també a la prèvia el jugador blauronat Toko Xenghelia, fitxatge d'aquesta temporada del Barça i que només coincidiu, per tant, amb ell un mes i mig.
Somos humanos. Joan fue nuestro entrenador hace poco. Tenemos mucho cariño con él y yo creo que merece también que el Palau recibiera con mucho cariño y con muchos aplausos. Seguro que de mi parte yo lo haré. Él lo ha hecho máximo lo que podría ser y hemos tenido momentos que hemos disfrutado también, no solo en mi mes y medio aquí, pero ya él estaba entrenador años antes de Barça también.
Y yo de mi parte, se lo he dicho antes también y se lo diré ahora también, que le agradezco todo lo que ha hecho para este club y para mí.
Avui a dos quarts de nou del vespre al Palau, aquest Barça partizant, el Barça tornarà a jugar diumenge a les 5 de nou al Palau contra el Granada, CUE de la CB, que només ha guanyat un dels 14 partits que ha jugat aquesta temporada i també estrenarà entrenador. També diumenge jugarà el bàsquet Girona-Fontejau contra el Bascònia i el Joventut a la pista del San Pablo-Burgos. Per cert, aquest mateix ministrat hem sabut que el Joventut, de fet a Badalona, a l'Olímpic, acollirà la Final Four de la Basketball Champions League.
Serà entre el 7 i el 9 de maig. Demà torna el Manresa, tornant a la CB, que rep el Brogan al 9 congost a les 9. A Ràdio Cellent, Jordi Givert. Tot i així, l'equip continua tenint problemes amb les lesions que es concentren a la posició de base. Dani Pérez és baixa segura i qui podrien recuperar-se són Hugo Benítez i Eli Brooks. Diego Campo, entrenador del Baxi Manresa, explicava que fins aquesta nit no prendran una decisió amb els dos jugadors.
Entonces vamos a ver, ahora hay que esperar básicamente, tomaremos la decisión el viernes por la noche, si pueden estar los dos o ninguno de los dos o uno de los dos. Pero somos optimistas, pero también en la decisión tenemos que...
Saber la opinión de ellos y saber la opinión de los especialistas, porque todo tiene un riesgo y no creo yo que estemos para tomar muchos riesgos. Pel que fa a la Lliga CB, el Manresa ha perdut els dos últims enfrontaments contra Girona i València. Per la seva banda, l'equip de Lugo arriba després d'aconseguir una important victòria contra Unicaja i amb una victòria més que els vegencs a la classificació.
Gràcies, Jordi. També demà juga el Jaio Post Lleida, que ha visitat una de les pistes més complicades de la competició, l'Altenerife, a les 8. I a la Lliga femenina demà tenim duel català. De nou, a Fontejau, en aquest cas, entre Espar Girona i Joventut. A les 5 de la tarda recordem que es venen d'enfrontar Joventut i Cadí a la Seu en l'última jornada de Lliga intersetmanal. Ràdio Ciutat de Valona, Ferran Vinaixa.
El primer equip femení del joventut afronta un altre derbi català després de superar en la jornada intersetmanal el Cadí la Seu. Aquesta vegada, però, les rivals seran les jugadores de l'Uni Girona i una d'elles és l'exverdi negre i MVP de la darrera jornada, Mariam Colibali. Les gironines són un dels equips referents de la Lliga i han tancat la primera volta en el segon lloc de la classificació, només superades pel Saragossa. Val a dir, però, que en la darrera jornada van perdre la pista del Guernica.
Així i tot, el tècnic de la penya, Jordi Vizcaíno, diu que mai és un bon moment per visitar Fontajau, tot i que reconeix que la victòria de dimecres a l'olímpic ha donat oxigen al seu equip. Tampoc no és la millor opció anar a Fontajau, és veritat, perquè tothom sap que està jugant un gran nivell i de més, però jo crec que això ho necessitàvem, que ens caurà molt bé aquest partit guanyat després del que venim i anirem a girar una miqueta com aquí, intentar donar la cara, fer les coses bé...
I si podem sumar 5 o 6 jugadores en dobles dígits, que compartim la pilota i que tothom s'hi estigui implicat en el joc, millor que millor. El partit entre l'Esparo-Niginona i el Joventut Badalona jugarà aquest dissabte a les 5 de la tarda. Gràcies, Ferran. L'altre català de la categoria, el Cadillaceu, jugarà diumenge amb partit clau en la lluva per la permanència a casa contra l'Araski.
I en hoquet i patins, el Reus Deportiu es va acabant duent el partidat de Champions, que van protagonitzar els roig i negres contra l'Igualada, el duel català, per 4-3. L'equip del capital de Baix Camp suma els primers 3 punts en competència europea i empata amb els de l'Anoia. La lluita per la quarta plaça del grup també i victòria clara del Barça 6-1 contra el Coeda. El grup del San Homer francès, escoltem el tènic, l'Arona Ricard Ares.
Content per la victòria, que era el primer objectiu primordial. És cert que ha estat un partit estrany. Jo crec que hem entrat pel partit, hem posat l'1 a 0, però després el no encert a les immenses opcions que hem tingut de materialitzar ha portat a ser un partit ajustat en el marcador. I bé, en els últims minuts ja acabant el partit, totes les situacions que no havien entrat durant 47 minuts entraven una darrere l'altra. I bé, una llàstima no haver aconseguit algun gol més, però bé, 10 punts
m'ha escalat una posició en la del grup i ve a continuar treballant i millorant. Amb aquest resultat el Barça se situa segon amb 10 punts a dos del Porto, que hi va col·lejar una seta al Tricino, que acaba la tercera plaça. Tot això aquest cap de setmana també torna a la Champions femenina, amb un duel que tal entre Serranyola i Vilassana, demà a les 5, a la mateixa hora el Manlleu rebrà el Fraga. Ja diumenge el Palau jugarà a Lisboa a la pista del Benfica. Demà més es juguen dos partits també d'Uquell Lliga femenina, el de l'Alpicat, que buscarà la primera victòria de la temporada a la pista de les Rozas, que és un rival directe,
i l'àlbum del Voltregà, que juga a la pista de dalt. L'equip Revelació, el Ben Vibre. Ràdio Vic, Pep Portet. El Cata Club Patí Voltregà visita aquest dissabte a migdia Terres de Lleó per enfrontar-se al Ben Vibre, quart classificat de la Lliga Iberdrola d'Huquei Patins. Les osonenques afronten el maig després d'un mes sense competir.
i amb l'objectiu complicat de revertir la mala dinàmica de les últimes jornades, en què han encaixat quatre derrotes i únicament han pogut sumar un punt dels 15 possibles. Després d'un bon inici de competició, el calendari emparellava les blanc i blaves amb els equips de la zona alta un rere l'altre, i les de Dani Alonso no han pogut sumar, caient fins a la desena plaça i tenint complicat l'accés a la Copa de la Reina.
A més, el tècnic usonenc tindrà la baixa de Maria Anglada, que per motiu d'estudis ha fet un pas al costat i deixa l'hoquei d'alta competició per centrar-se, com diem, en els seus estudis de medicina. Amb aquests condicionants i amb la confirmació que, de moment, no hi haurà cap reforç i es tirarà de joves jugadores de casa, el Voltregar afronta l'any nou i aquest darrer partit de la primera volta fora de casa amb il·lusió i ganes de trencar la mala dinàmica del final de 2025.
El partit, demà a l'hora del migdia, a la pista del Ben Vibre. I en tenis taula, avui mateix arrenca la desena jornada a les superdivisions, masculina i femenina. En categoria femenina, el miró, ganxets de Reus, visita l'Hinares. A les 7, la nova Ràdio de Reus, Aleix Pérez.
El Miró Ganchets costa d'haurà de ser que es redimir-se d'última derrota a la Superdivisió Femenina de Tenis. Taula amb el primer partit de l'any de Manal Clíniques de Linares aquest divendres a les 7 de la tarda. Les Rausenques han demostrat una versió molt solvent a la competició domèstica, especialment quan han pogut comptar en Ruijenguo, una de les millors jugadores del món. Joan Carles Virgil hi és el president del club. Tornem del peron de Nadal, una època que els jugadors han estat una mica...
diguéssim, de vacances, una mica de tranquil·litat, han perdut el ritme de partit que havia de competició, que havíem adquirit a l'arribar al final de la primera part, però bé, és el penúltim partit de la primera volta, és un rival directe, molt directe, que lluitarà per les places europees. Per altra banda, també tenen encarrilada la classificació a la següent l'onda de la Champions femenina, després de superar el Saint-Quentin francès en el primer enfrontament.
Gràcies, Alès, i a la Superdivisió Masculina, el Ser L'Escala i el Borges també juguen avui fora de casa, i a Priego i a Irún, respectivament, mentre que l'Hospitalet Reble al Gira i l'Ulot es vol les cares amb el Pontevedra.
Després de les vacances de Nadal, torna la superdivisió al club tenista l'Olot i arriba després de la doble derrota contra l'Ardeal Santiago i el Cagasur Piego per 4-0. Ara és el torn de rebre el Ponte Vedra. Els gallecs són tercers classificats amb 12 punts, un menys que l'Olot, i visiten la capital de la Garrotxa amb l'objectiu d'avançar-los. El vicepresident del club tenista l'Olot, Xevi Celles, analitza el rival d'aquest divendres.
Partit difícil, ells compten amb el Filipe Colelo, un jugador portuguès de molta qualitat, porta pràcticament un 80% de victòries actualment en aquesta temporada, i llavors compten també amb el Miguel Ángel Vilces, actual campió d'Espanya absolut, i a més a més amb en Betancourt. Normalment fan aquesta tripleta, tenen una plantilla ajustadeta, no massa jugadors,
Tot el que sigui canviar un d'aquests tres jugadors beneficia bastant, però jo crec que es presentaran amb aquesta tripleta que és l'habitual d'ells i nosaltres a donar guerra i intentar posar a pressió i, com sempre aquí a casa, intentar tirar el partit endavant.
Tot i la segona posició de l'Olot, la classificació està molt ajustada. De fet, a part del Pontevedra, aquests 112 punts, hi ha 3 equips fins a la sisena posició, amb 11. El partit aquest divendres té una importància transcendental perquè l'Olot pugui intentar acabar entre els 4 primers classificats. El club tenista de l'Olot sortirà amb la tripleta nacional, formada per Rafael de la Ceres, Miguel Ángel Pantoja i Arnau Pons. El partit es jugarà aquest divendres al Pla de Llacs. El pròxim partit serà finals de gener contra l'Alacant per tancar la primera volta. Entremig d'aquests dos enfrontaments, l'Olot també acollirà l'Europe Trophy.
Gràcies, Aniol. I abans d'acabar, actualitzem el rally de cara amb la 6è en etapa de 326 quilòmetres entre Haïl i Riyad, a l'Àrebe Saudita, evidentment. Amb motos, l'etapa està l'endut del nord-àfricà Ricky Brabe, que aprofitant la sanció de l'astroleria Sanders. Pel que fa als catalans, Edgar Caner, recordem, ja sense opcions, a la Generalitat, 15è, Josep Padró, 27è, i Arnau Lladó, 28è. I en cotxes, l'etapa està a punt d'acabar en el penúltim punt de control del Nani Romantrat, 5è, mentre que el xef Fernando Jovany continua fent un gran paper, després de sobretot la marató d'ahir. Ràdio 010 de Santa Maria Dolor, Jordi G
Recordem que el dia anterior el xef de Monistrol de Caldés va tenir una avaria que el va deixar 10 hores aturat al mig del desert quan es trobava a pocs quilòmetres de la meta. Tot i que el cotxe continuava amb problemes, ahir Jovany va aconseguir una remuntada considerable en arribar a Jail. El cotxe em fallava perquè resulta que després una bobina que també em fallava.
Sobre l'avaria del dia anterior, el pilot va explicar que el problema estava en els filtres de la gasolina, un problema que al donar-se en una etapa marató es va greujar en tenir menys possibilitats d'assistència tècnica. Avui arriba la sisena etapa del Dakar amb un recorregut de 331 quilòmetres entre Haïll i Riyad. És l'etapa més llarga d'aquest any i els pilots s'hauran d'enfrontar a
a un gran tram de dunes del desert saudita.
I fins aquí l'enjoc mitja hora d'esport català a la xarxa de comunicació local amb un servidor, Martí González, l'Aiman Triqui, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Tornem dilluns a la mateixa hora a la vostra ràdio local. Fins llavors, com sempre, bon cap de setmana. Gaudiu de l'esport i de la ràdio.
La xarxa de comunicació local. We were just running, eyes closed in the dark.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
La xarxa de comunicació local. Bon dia, són les dues. Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell.
El nou model de finançament augmenta el percentatge d'IVA i RPF que s'accedeix a les comunitats autònomes i suposa augmentar en prop de 21.000 milions el finançament autonòmic global. És el detall del nou model tancat entre el PSOE i Esquerra Republicana tindrà vigència per 5 anys i granteix que Catalunya rebrà tants diners com pagui. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha defensat el nou model.
Es un modelo complejo, es un modelo sólido, que cumple con unos principios rectores claros de justicia, de transparencia, que responde al interés general y que no es otro que el de ofrecer a la ciudadanía unos servicios públicos de calidad sin importar el lugar de nacimiento. El president de la Generalitat, Salvador Illa, qualifica el nou model de punt d'inflexió i oportunitat única.
Hem acordat el millor finançament per Catalunya, un finançament més just, el finançament que els catalans i les catalanes mereixem, a l'altura del pes històric, polític i cultural de Catalunya, d'acord amb la riquesa, amb la prosperitat i amb la solidaritat que generem. Esquerra Republicana i els comuns defensen també el nou model, que encara no té, però, prou suports. Des de Junts anuncien ja una esmena a la totalitat i insten Esquerra a renegociar per tal de transitar cap al concert econòmic.
És divendres 9 de gener de 2026 i tenim més titulars. El govern posa la primera pedra per construir els primers 2.000 habitatges públics a través de la cessió de solars municipals. Sònia Kerr. Avui ha publicat la licitació perquè pugui començar la construcció de pisos de lloguer assequible a 23 municipis. La consellera d'habitatge Sílvia Paneque assegura a la xarxa que això només és el principi.
veurem com, posteriorment, hi haurà un nou concurs. Però això és una màquina que no ha de parar i hem d'anar entrant solars i que surtin promocions d'habitatge públic.
La Unió Europea dona llum verda a l'acord de lliure comerç amb el Mercosur, que manté els pagesos catalans en peu de guerra. I ho ha fet amb el vot favorable d'Espanya. Els pagesos que mantenen els talls estan indignats i anuncien ja noves mobilitzacions. En cultura, l'Acadèmia del Cinema Català ocuparà la Torre Avenir a la finca Muñoz Ramonet de Barcelona. Al setembre començaran les obres que possibilitaran que l'entitat tingui una seu pròpia al nivell d'altres acadèmies com l'Espanyola o l'Europea.
Els esports, ja anirà callut, l'Europa Atlético Madrileño del dia 17 no es jugarà finalment a Can Dragó. L'Ajuntament han reconegut que el partit de la segona volta no s'hi podrà jugar, assegurant que la gespa natural no estarà a punt perquè no ha arrelat. El club s'ha posat en contacte amb la Federació Espanyola per poder-lo jugar al Nou Sardenya. I seguim molt pendents del temps, ja que Protecció Civil manté activat el pla Bencat en fase d'alerta litoral i prelitoral. Els bombers de fet han atès una trentena d'avisos les últimes hores. Previsió amb l'Uismi Pérez, bon dia.
Bon dia. Força vent a moltes comarques del país i atenció perquè encara s'ha d'accentuar i s'ha de reforçar més al llarg d'aquesta tarda d'una forma sobtada. Arribarà aquest vent de mestral, vent de ponent, especialment a les comarques del Pla de Lleida, de la Catalunya Central, Tarragona i Barcelona.
Cops de vent entre el camp de Tarragona i l'àrea metropolitana que passaran dels 80 a 90 km per hora. Per tant, precaució amb aquest vent que arribarà amb ratxes força intenses. I en canvi, de moment, al Pirineu i a Girona aquest vent molt més feble i allà els núvols més gruixuts que, de fet, aniran deixant alguna pluja o alguna calamarsada.
Bàsicament cap a l'Empordà. Les nevades al Pirineu aniran agafant cos, ja aquesta propera nit amb torb, i a la resta del país alguna gotellada molt dispersa en pesa pel vent al llarg d'aquesta tarda. Ja el cap de setmana serà bàsicament assolellat, però ventós, sobretot al sud de Catalunya, i també la nevada del Pirineu, que serà de cal ample fins al dissabte al migdia. Estem pendents a la xarxa. Gràcies, Lluís, i el control de soy tenim l'Ivan López a la redacció i coordinació. La Sònia Kerr passant quatre minuts de les dues.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
El nou model de finançament suposa gairebé 21.000 milions d'euros més per al conjunt de comunitats autònomes, ja que augmenta el percentatge d'IVA i DRPF que se cedeix a les autonomies. El model tindrà vigència durant 5 anys i el govern espanyol nega que beneficia exclusivament Catalunya, que té garantida, això sí, l'ordinalitat, és a dir, que rebrà tants diners com pagui. Dimecres vinent l'analitzarà el Consell de Política Fiscal i Financera. Bon Carvajal, bon dia.
Bon dia. Una de les novetats del nou model de finançament és que augmenta la cessió dels impostos que reben les comunitats. En el cas de l'IVA, les comunitats passen a rebre el 50% al 56,5% i en el cas de l'IRPF es passarà del 50% al 55%. Els governs autonòmics podran demanar rebre l'IVA de les pimes en funció del domicili fiscal de les companyies i no pas segons el consum de cada comunitat.
Com que a Catalunya n'hi ha moltes de pimes, aquesta proposta augmentaria força els ingressos. Pel que fa a l'ordinalitat, queda garantida per Catalunya que serà la tercera en aportar i es mantindrà la tercera en rebre. Però no és una característica fixada negra sobre blanca en el nou model, ho ha explicat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero. No se puede garantizar en todos los territorios esa posición de ordinalidad. Hay territorios que superan a otros.
que aportan menos y, sin embargo, reciben más y superan a otros. Entonces, lo que dijo el señor Junquera es correcto. Para Cataluña el modelo garantiza la ordinalidad, pero es que la pregunta que me hacen ustedes no es para Cataluña, es para el conjunto del sistema y del modelo. Y depende de qué comunidad autónoma hablemos, al final resulta o no resulta en posición de ordinalidad. Les he puesto el ejemplo claro de la distorsión, el status quo.
Montero calcula que el nou model entrarà en vigor l'any que ve. De moment ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per dimecres venent. Per agafar les reaccions, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la solidaritat de Catalunya amb Espanya i ha celebrat que s'hagi pogut acordar amb el govern central el millor sistema de finançament possible, ha dit. El també lider del PSC ha fet una breu declaració institucional des del Palau de la Generalitat. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. En la seva intervenció, Salvador Illa ha assegurat que el nou model representa un punt d'inflexió i una oportunitat única i ha remarcat que posa els fonaments per a un salt qualitatiu i quantitatiu en l'autogovern en català. I en aquest sentit ha fet una crida a tots els partits polítics a donar suport a la proposta perquè aquesta pugui tirar endavant el Congrés.
El nou model de finançament és bo per Catalunya i és bo pel conjunt d'Espanya. Per a l'Espanya diversa, en la qual cada comunitat és diferent i és aquesta diversitat la nostra principal fortalesa. Faig una crida al conjunt de les forces polítiques per situar-nos tots plegats al costat de l'esperança, no pas de la frustració. Al costat de la política útil i de les solucions, no pas de la política de bloqueig i dels problemes.
al costat de la voluntat majoritària de la societat catalana. Un Salvador Illa que ha celebrat que amb aquest acord els governs català i espanyol han complert amb la paraula donada i han honorat els pactes signats amb Esquerra Republicana. Justament Esquerra apunta que queda molta feina per fer per aprovar el nou model de finançament al Congrés i alerta Junts que si no tira endavant els 4.700 milions d'euros aniran a parar a Hisenda.
De la seva banda, els comuns fan una crida a no posar les sigles del partit per davant de les necessitats del país. Així s'han expressat tots dos després de trobar-se a Palau amb el president Illa per tal de sanificar l'acord del nou model de finançament. Esther Miguell, bon dia. Bon dia, Oriol Junqueras. S'ha mostrat orgullós de defensar aquest nou model que Catalunya garanteix l'ordinalitat i que aporta més recursos.
Adverteix el govern de Salvador Illa i de Pedro Sánchez que encara queda molta feina a fer per aprovar-lo al Congrés i que cal seguir parlant amb totes les formacions polítiques i respectar les seves decisions. Tot i així alerta Junts que no es poden deixar escapar aquests diners. Si algú tomba aquesta decisió, si algú tomba aquesta proposta, si algú impedeix que aquesta proposta s'aprovi, el que estarà fent...
És deixant aquests 4.700 milions a la caixa del Ministerio de Hacienda i nosaltres estem segurs que és millor que estigui a les butxaques de les famílies d'aquest país. La líder dels comuns, Jèssica Albiach, considera que no es pot deixar passar aquesta oportunitat. Fa una crida als diputats catalans al Congrés perquè donin suport al nou model i es refereix així a Junts.
Jo no entendria que algú que s'estima Catalunya no doni suport a aquest acord. Tenim uns serveis públics que estan saturats i que necessitem reforçar-los i necessitem blindar-los, perquè a més som més, i per tant jo no entendria que ni Junts ni ningú posi les sigles del partit per davant de les necessitats del país.
Sobre la negociació dels pressupostos, el líder d'Esquerra diu que primer cal desencallar la recaptació íntegra de l'IRPF i per albiar que abans cal que es compleixin els acords en educació i sanitat i que es facin efectives les sancions per incomplir la llei d'habitatge. Per contra, Junts per Catalunya insta Esquerra Republicana a renegociar el model per tal de transitar cap al concert econòmic i evitar així que els de Carles Puigdemont presentin una esmena a la totalitat que ja han anunciat avui mateix. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Per Junts per Catalunya, el model de finançament proposat només planteja una actualització del que fa per tothom. Catalunya continua sent una autonomia més. Sense clau de la caixa no se surt de l'OFCA, es perpetua el dèficit fiscal i no es garanteix l'ordinalitat perquè, diuen, no es publiquen les balances fiscals. Per evitar una esmena a la totalitat, els juntaires han llançat aquest missatge a Esquerra Republicana. Antoni Castellà és el vicepresident del partit.
Junts instem Esquerra Republicana a Catalunya a reconduir aquest model cap al model de concert econòmic, cap al model que la pròpia Esquerra va sotmetre a votació a les seves bases, cap al model que hem votat conjuntament Junts per Catalunya i Esquerra Republicana en el Parlament de Catalunya fins a quatre vegades.
En aquest sentit, Junts ha reclamat a Esquerra que aprofiti l'oportunitat històrica, diuen que els permet als independentistes condicionar el govern de Madrid per primer cop des de la transició, amb l'objectiu a Catalunya aconsegueixi un concert econòmic com el d'Euskadi.
El govern posa la primera pedra per construir els primers 2.000 habitatges públics a través de la cessió de solars municipals. En concret, avui ha publicat la licitació perquè pugui començar la construcció de pisos de lloguer assequible a 23 municipis per un període de 75 anys. El concurs inclou dins l'anomenat Pla 50.000 del govern, que preveu aixecar aquesta quantitat d'habitatges protegits fins al 2030. Marc Dalmau.
Es tracta del primer concurs de solars municipals cedits, amb què el govern preveu construir 1.940 pisos de protecció oficial de lloguer assequible a 75 anys. En total, hi ha 37 solars distribuïts en 23 municipis que, al seu torn, estan agrupats en quatre lots per ser licitats a constructores. Una primera agrupació de solars inclou l'àrea metropolitana i el Vallès Occidental, en municipis com Terrassa i Sant Adrià de Besòs.
La segona incorpora municipis del Camp de Tarragona i del Penedès, com Cambrils, Tarragona i Vilafranca del Penedès. Una tercera agrupa municipis gironins i del Vallès Oriental, com Girona, Figueres o Mollet del Vallès. I la darrera agrupació inclou municipis de la Catalunya Central, Ponent i l'Alpirineu. Aquí es troben municipis com Tàrrega, Abrera o la Seu d'Urgell.
La consellera d'Habitatge, Sílvia Paner, que ha dit a la xarxa que és una mesura històrica a nivell català i espanyol que vol arribar a ser un mecanisme estable per mobilitzar solars i construir habitatge protegit. Hi haurà una nova crida de reserva de solars i, per tant, veurem com, posteriorment, hi haurà un nou concurs. Però això és una màquina que no ha de parar i hem d'anar entrant solars i que surtin promocions d'habitatge públic.
La previsió del govern és que es construeixin uns 22.000 habitatges a través d'aquest mecanisme de cessió municipal dins del pla 50.000 del govern. A Osona hi ha dos solars disponibles, un a Torelló i un altre a Centelles. Entre dos municipis es construiran una seixantena de pisos que es destinaran principalment a persones de data d'avançada o bé a joves. El 9FM, Guillem Sánchez.
Osona ha entrat al primer concurs impulsat per la Generalitat per a la construcció d'habitatges de protecció oficial amb dos solars. Estan ubicats a Toralló i a Centelles. En el primer dels casos, el terreny es troba al carrer Mas Torra, on es projecten 24 pisos de lloguer s'equible amb la possibilitat d'ampliar-ho fins a 36.
Escoltem Marcel Ortuño, alcalde de Torelló. Estem pendents que es pugui també ampliar a 36 habitatges perquè el terreny del costat també està ofert per una altra via i d'aquesta manera poder avançar amb el fet d'una política d'habitatge que ens permeti tenir habitatges assequibles a Torelló.
Centelles és el segon municipi de la comarca que ha cedit un solar a l'executiu català en el marc del projecte. El terreny s'ubica al carrer de Camp Vinguet, on es preveu la construcció de 31 habitatges.
És un dels titulars de la jornada. La Unió Europea ha donat llum verd a l'acord de llibre comerç amb el Mercosur, que manté els pagesos catalans en peu de guerra. Ho ha fet, per cert, amb el vot favorable d'Espanya. La decisió ha revoltat encara més els pagesos en la segona jornada de mobilitzacions contra l'acord. Aquesta tarda, el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeix, es reunirà amb el gremi de la pagesia a Tarragona, on continuen tallats els accessos al port. Anem cap allà. Tarragona Ràdio, Pep Sunyer. Com estan els ànims entre els pagesos ara mateix? Bon dia.
Bon dia, doncs molt caldeixats i de fet alguns parlen d'autèntica pedregada, d'aquelles que fa molt bé tota la collita i que significarà la sentència de mort del sector, no només aquí, també a nivell de tota Europa. I de fet aquí a la 27 es mantindran amb el tall fins a dilluns, quan veurem si pervisionalment es ratifica l'acord al Paraguai.
I, de fet, avui també hi ha aquesta reunió prevista amb el conseller Urdeig, que ja ho veurem, perquè està vellant la ubicació. Si es farà Tarragona o es farà Reus, s'acaben d'acabar de confirmar, però en qualsevol cas, un conseller que ja ha instat el sector a la responsabilitat per no afectar altres sectors. Ens hi estem jugant molt, la situació és molt complexa, ha sigut un any molt difícil, i, per tant, que no generem uns danys superiors als que volem evitar.
Doncs pendents de confirmar aquesta reunió a quarts de 5 de la tarda si finalment es fa Tarragona o es fa Reus, com s'està dient ja aquestes darrers minuts. I aquí el que sí que està clar és que el faran és una tracturada diumenge per entrar a Tarragona, a la Passa Imperial Tarracó, i fer sentir també la seva veu per la ciutadania, perquè volen també fer-se escoltar entre la ciutadania i diuen que també perjudica aquest acord del Mercosur als consumidors.
Gràcies, Pep Sunyer. Més enllà de Tarragona, els pagesos mantenen els talls a l'EP7 i la Nacional 2 a l'altura de Puntos, a l'Empordà. Anem fins allà, Empordà Televisió, Juan Maboín. La plataforma Revolta Pagesa continua bloquejant l'EP7 i la Nacional 2 a l'altura de Puntos, a l'Empordà, on ja s'apleguen més de 150 pagesos que participen en un tall que interromp completament la circulació de camions.
La Nacional 2 continua oberta als vehicles lleugers, però es manté el bloqueig als camions. En aquests moments Jordi Ginebreda viatja cap a Tarragona, on està prevista una reunió amb el conseller entre les 4 i les 5 de la tarda.
L'objectiu és obtenir el suport explícit del govern català i que aquest pressioni a Madrid perquè no signi l'acord amb el Mercosur. Atès que la Generalitat no té competències per vetar-lo, ahir al vespre, Òscar Urdets ja va expressar l'oposició del govern a aquest acord.
Aponent els talges concentren a la 2, entre Belloc d'Urgell i Mollerús, el Pla d'Urgell. Es mantenen igualment els bloquejos a la Vall d'Aran, en concret a la Nacional 260 a Sort i a la Nacional 230 a Les Bordes, així com a les 6.16 entre Ginonella i Berga i també a la 2 al Coll d'Ares, al Ripollès.
Des d'aquest últim punt, el portaveu de Revolta Pagèsa, Guillem Pastoret, ha dit que es mantindran ferms en les mobilitzacions per intentar revertir la situació, tot i l'escàs marge de maniobra que tenen. Pel que fa a la reunió d'aquesta tarda amb el conseller Òscar Ordeig, Pastoret es mostra poc confiat. Són declaracions a la xarxa.
Confiança en el que ens pugui ajudar el conseller en això, fins que no el veiem públicament posicionar-se en contra de l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur, doncs no podem tenir-hi confiança. Fins ara totes les seves paraules han estat a favor d'aquest acord. La provisió és aguantar i seguir, alçar la veu per tots els mitjans, demanar
totes les administracions que es posicionin i que apretin per forçar el no de l'estat espanyol a l'acord amb Mercosur. Volem seguir el que estan fent els companys d'altres països europeus per intentar que aquest acord no tiri endavant, tot i que estem molt al límit.
Els pagesos de la Catalunya Central que tallen la C-16 també han mostrat la seva indignació ja en saber que la Unió Europea avala l'acord amb Mercosur i no descarten bloquejar completament els accessos al Pirineu aquesta tarda. Ho faran, ho decidiran en una assemblea en les properes hores. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijo, es desdiu davant de la jutgessa de la Dana i nega haver rebut informació de Carlos Mazón el dimarts 29 d'octubre, dia de la tragèdia.
El dirigent popular ha situat l'inici del seu coneixement directe dels fets a les 8 del vespre d'aquell dia a través de Teletips i a partir d'aquí es va posar en contacte amb els presidents de les comunitats afectades. En aquest context va enviar un missatge de WhatsApp a Amazon que el va respondre poc després de les 8 del vespre. Aquesta declaració contrasta amb la que va fer públicament dies després de la tragèdia en què assegurava que Amazon el va informar en temps real de la situació.
Passen 17 minuts a les dues. No totes les víctimes estan a favor de l'acord entre l'Estat i l'Església Catòlica per reparar els afectats per abusos sexuals que ja no poden recórrer a la justícia. Aquestes veus consideren que l'acord arriba tard, malament i que és insuficient. És el cas del psicòleg Enric Soler i víctima d'un sacerdot. En declaracions a la xarxa, aquest exalumne dels Jesuïtes de Caps de Barcelona ha criticat que moltes víctimes d'abusos sexuals queden fora de l'acord
i ha assegurat que el pacte, a més d'arribar molt tard, no complirà el seu propòsit de reparació a temps. Arriba tard perquè la sindicatura va fer un informe que hi ha 440.000 persones afectades en aquest país per víctimes d'abús sexual infantil. I només s'han fet 61 restauracions. Això, si no en fallen els números, és un 0,01%. Això vol dir que si haguéssim de restaurar aquestes 440.000 persones al ritme que anem, necessitaríem 10.000 anys. I malament per què?
Malament perquè aquest acord deixa fora totes les supervivents d'entorns no religiosos, com puguin ser els col·legis laics, activitats extraescolars i esportives, campaments d'estiu, excursions o també els centres de menors totalats.
Consternació a Calell, al Maresme, per una brutal agressió. Ahir al vespre, que ha deixat dues dones, mare i fill, han estat crític. El sospitó seria la parella sentimental de la jove, qui les càmeres de seguretat de la finca van gravar, entrant-hi i sortint-ne al cap d'una estona. Els Mossos d'Esquadra el busquen des d'ahir. Ràdio Calella, Dolors Lliuri.
Els Mossos d'Esquadra busquen l'autor de la doble agressió masclista d'ahir a Calell, en què dues dones van resultar ferides molt greus. La més jove i parella dels sospitós es troba en situació de mort cerebral, mentre que la seva mare, que és l'altra víctima, continua hospitalitzada en estat crític. Els fets van passar a les 3 de la tarda en el pis on viuen les dones, que van rebre una brutal pallissa, possiblement amb un estri de cuina.
Les càmeres de seguretat de l'edifici van capturar el moment en què l'home hi entrava i l'abandonava abans que arribessin les patrulles policials alertades pels veïns que van sentir els crits. L'Ajuntament de Calella ha convocat per aquest vespre a les 8 una concentració per condemnar la doble agressió. L'alcalde ha posat l'accent en destinar tots els recursos per trobar el presumpte autor i que respongui davant la justícia. Trobar l'autor i que després aquesta persona pagui per tot el que ha fet i el meu pare, aquesta persona...
No es mereix tornar a estar a casa nostra, no es mereix estar als carrers, per tant aquesta persona ha d'estar tancada a la presó perquè el que ha fet és imperdonable. L'alcalde expressa la consternació del consistori pels fets i ha fet una crida a no normalitzar cap tipus de violència contra les dones. I repassem altres notícies destacades del dia.
Ens surt el Vallès Occidental per un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala de Richter. Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el sisme s'ha produït a quarts de sis de la matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quince del Vallès. El terratrèmol no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre.
Mort l'elefanta Susi, la més longeva del Zoo de Barcelona. Es calcula que tenia més de 55 anys i superava així l'esperança de vida mitjana de les elefantes, que se situa en 39. De fet, segons els registres oficials, era una de les elefantes més longeves d'Europa. La Susi va arribar al Zoo de Barcelona el setembre de 2002, després de ser capturada a la natura per ser exhibida en un circ. Ara el zoo està tancat aquest divendres.
És moment per la cultura. L'Acadèmia del Cinema Català ocuparà la torre a venir a la finca Muñoz Ramonet de Barcelona. Amb el suport de la Generalitat i l'Ajuntament, al setembre s'iniciaran les obres que possibilitaran que l'entitat tingui una seu pròpia al nivell d'altres acadèmies, com l'espanyola o l'europea. David Navarro, bon dia.
Bon dia. En total s'invertiran 3 milions d'euros que aportaran Generalitat, Ajuntament i Fundació Muñoz Ramonet. La reforma, que durarà aproximadament un any, habilitarà la torre per a l'acadèmia que ocuparà la planta superior, però també s'incorporarà a una sala d'exposicions, un auditori i un bar. La nova seu, segons ha explicat la directora de l'entitat, Judit Colell, permetrà fer noves activitats i obrir-se a la ciutadania.
a l'Acadèmia de Cinema Espanyol, però totes a l'Acadèmia de Cinema Europeu i l'Acadèmia Alemana també tenen la seva seu al centre de Berlín. Vull dir que totes tenen una seu pròpia, una seu amb possibilitats de poder fer moltes més coses. Que estem molt contents, eh? La seu que estem ara s'ha quedat molt petitona per tot el que ha crescut l'Acadèmia. Realment, si volem seguir fent tot el que fem i si volem encara créixer més i sobretot si volem obrir-nos a la ciutadania
que ho teníem pendent, pensem que era absolutament necessari. És meravellós. Fins ara, l'Acadèmia del Cinema Català tenia la seu a l'edifici de la Societat General d'Autors i Editors, al Passeig de Colom de Barcelona, un espai que s'havia quedat petit.
Encara a Barcelona, la companyia Vero Zendoia convoca una festa de la imperfecció al Teatre Nacional amb el seu darrer espectacle. Del 15 de gener a l'1 de febrer, vuit intèrprets amb diferents capacitats pujaran a l'escenari amb una brillant imperfecció o mort d'un pianista. Una proposta de dansa i de teatre.
L'obra combina dansa contemporània, teatre de text, documental i humor físic per celebrar la diferència, posicionar-se contra l'estigma i reflexionar de manera incòmoda sobre com mirem les persones amb discapacitat. Sempre, com ha explicat la directora Vero Zendoia, fugint del paternalisme.
Un cant a la imperfecció. Espero que ajudi una mica a conèixer la diversitat i conèixer el que és la realitat de moltes persones que viuen amb discapacitat. L'espectacle compta amb un repartiment coral d'intèrprets amb i sense discapacitat. I és moment per als esports.
I per la Janire Gallut, molt bon dia. Janire, l'Europa Atlético Madrileño del dia 17 finalment no jugarà a Can Dragó. Entitat i Ajuntament han reconegut que el partit de la segona volta no es podrà jugar a la que serà la seva nova casa, assegurant que la gespa natural no estarà a punt perquè encara no ha arrelat. El club s'ha posat en contacte amb la Federació Espanyola per poder-lo jugar al Nou Sardenya. Així ho ha confirmat el president Héctor Ibar.
La primera alternativa que li oferim a la federació és continuar jugant un partit més al Nou Sardenya. Al cap i de fi, sabem que la normativa ens permet fins al dia 15 de gener poder jugar i, òbviament, la normativa estableix el que estableix i nosaltres som molt conscients d'això, però durant les circumstàncies que crec que són de força major i són circumstàncies sobrevingudes, perquè la climatologia no la controlem i, per tant, una de les possibles alternatives que estem valorant i que oferim a la federació és poder jugar al Nou Sardenya.
Lluny de casa nostra hi haurà clàssic a la final de la Supercopa d'Espanya. El Barça s'enfrontarà contra el Real Madrid a la final d'aquest diumenge a les 8 del vespre. El conjunt blanc va guanyar l'Atlètic de Madrid a la segona semifinal per 1-2. Ter Stegen finalment no té cap lesió i torna a l'Aràbia Saudita, així com el conjunt blanc recupera Kylian Mbappé per a la final. I el Girona buscarà a primera divisió demà una altra victòria, en aquest cas contra l'Osasuna, per mirar d'arribar a l'objectiu d'acabar la primera volta amb 21 punts, fet que Mitchell qualificava d'aprovat justet.
És un partit molt important per nosaltres, per finalitzar la primera volta amb 21 punts, seria fora del descens, un aprovat, raspat, però aprovat. Tot el que no sigui una victòria, taren menys un o més dos punts de l'objectiu que tenien com a equip. Montilivi ha de ser molt important en aquesta segona volta.
A la primera femenina aquest cap de setmana es reprèn la competició. Després de l'aturada de festes, Badalona Women visitant l'Atlètic Club i Barça rebent el Madrid Club. De futbol s'estrenen demà a les 3 i a les 7 respectivament. En el cas de les blaugranes, Pere Romeu ha actualitzat l'estat de la infermeria. Una i mapi estan bé, estan en plenes condicions. Veremos hoy la sesión de entrenamiento, pero todo pinta que mañana podrían estar disponibles para...
jugar. En el caso de Salma también se va recuperando bastante bien. Veremos hoy la sesión. Es posible que complete toda la sesión, pero aún no podemos informar de cuándo va a ser el día de vuelta a los terrenos de juego, pero va en línea ascendente, va bien y el resto de jugadores también van con los plazos indicados.
Patric, Harro i Catacó hi han fet treball específic i en basquet al Barça rep a quarts de nou el Partizan, equip dirigit per l'extècnic blaugrana Joan Peñarroia a l'Eurolliga. Sobre el tècnic i la seva rebuda n'ha parlat el pivot blaugrana Toco Xinguelia. Tàcticament va ser complicat un poc, que ell ens coneix molt bé, coneix el nostre joc, el nostre caràcter, però alhora això nosaltres també ho tindrem en compte en
En el nivel de sentimental, somos humanos. Joan fue nuestro entrenador hace poco. Tenemos mucho cariño con él y yo creo que merece también que el Palau recibida con mucho cariño y con muchos aplausos. Seguro que de mi parte yo lo haré.
I això pel que fa a l'Eurolliga, pel que fa a casa nostra, la final a 4 de la Champions League de bàsquet es jugarà l'any vinent, el 2026, a Badalona entre el 7 i el 9 de maig, després que ajornessin la final un dia per la cremada del dimoni el dia anterior. Gràcies, Janire Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i seran dos quarts de 3. Hem de fer una petita pausa, però de seguida tornem. Fins ara.
L'ansietat és una resposta emocional que es produeix davant de situacions que considerem amenaçadores o desafians.
Pot manifestar-se amb símptomes físics, com el batec accelerat del cor, la sudoració, la tensió muscular, però també amb símptomes psicològics, com la preocupació excessiva i la irritabilitat. Per gestionar l'ansietat és fonamental identificar les seves causes i adoptar tècniques de relaxació, com la meditació, la respiració profunda o la pràctica regular d'exercici físic.
Així mateix, mantenir una rutina de son saludable i buscar suport social pot ser d'una gran ajuda. Jesús Vieites, psicòleg referent de benestar emocional i salut comunitària de l'àrea bàsica de salut de Palamós.
L'ansietat és inicialment una resposta adaptativa davant de situacions que ens reclamen una solució. Ens demana que puguem desplegar determinades accions per donar resposta a aquella situació. És quan no sabem o no podem donar-li resposta a aquelles situacions que esdevé a l'ansietat un problema, que se'ns apodera, que ens bloqueja i que es tradueix en simptomatologia tant a nivell psicològic com a nivell fisiològic.
que aquesta seria l'ansietat, diguéssim, la part prejudicial o no desitjable, però que l'ansietat en si és un mecanisme adaptatiu i necessari. Per gestionar qualsevol situació que ens trobem amb certa ansietat, el mecanisme principal seria identificar què desencadena aquest estat nostre d'ansietat, quins són els motius, i si els sabem llavors podem desplegar conductes adequades a fer fer-li front.
També podem acompanyar l'ansietat al nostre dia a dia a gestionar-lo a través d'incorporar nous hàbits, hàbits saludables, a vegades no de cop, sinó d'una forma molt progressiva, amb temes de descans, d'exercici físic, d'una alimentació sana, que també està molt vinculat, i aprendre a utilitzar aquestes tècniques de relaxació tan específiques com pot ser la meditació, la respiració conscient...
o inclús activitats autorealitzatives. Vull dir, jo compenso el meu estat, la meva situació d'estrès laboral, hores d'esbarjo on jo puc realitzar-me com a músic, com a artista, com a entrenador de futbol, etc. I el que també, i sabem que és un gran protector a nivell de densitat, és comentar-ho, compartir-ho amb els companys, amb aquestes bones companyies que dius, mira, m'he trobat en aquesta feina, i així el fet de ventilar-ho
Això també ja ens ajuda a reduir aquesta situació d'ansietat. Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa migdia.
El nou model de finançament augmenta el percentatge d'IVA i RPF que s'accedeix a les autonomies i suposa augmentar en prop de 21.000 milions el finançament autonòmic global. És el detall del nou model tancat entre el PSOE i Esquerra Republicana a tindre vigència per 5 anys i granteix que Catalunya rebi tants diners com pagui. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha defensat el pacte.
Es un modelo complejo, es un modelo sólido, que cumple con unos principios rectores claros, de justicia, de transparencia, que responde al interés general y que no es otro que el de ofrecer a la ciudadanía unos servicios públicos de calidad sin importar el lugar de nacimiento.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, qualifica el nou model de punt d'inflexió i oportunitat única. Hem acordat el millor finançament per Catalunya. Un finançament més just. El finançament que els catalans i les catalanes mereixem. A l'altura del pes històric, polític i cultural de Catalunya. D'acord amb la riquesa, amb la prosperitat i amb la solidaritat que generem.
Esquerra Republicana i els comuns defensen el nou model, que encara no té, però, prou suports. Des de Junts anuncien ja una esmena a la totalitat i insten Esquerra a renegociar per transitar cap al concert econòmic. És divendres, 9 de gener de 2026, i tenim més titulars. El govern posa la primera pedra per construir els primers 2.000 habitatges públics a través de la cessió de solars municipals. Sònia Kerr. Avui ha publicat la licitació perquè pugui començar la construcció de pisos de lloguer assequible a 23 municipis. La consellera d'habitatge, Sílvia Paneque, assegura a la xarxa...
Això només és el principi. Veurem com posteriorment hi haurà un nou concurs, però això és una màquina que no ha de parar i hem d'anar entrant solars i que surtin promocions d'habitatge públic. La Unió Europea dona llum verda a l'acord de lliure comerç amb el Mercosur que manté els pagesos catalans en peu de guerra. I ho ha fet amb el vot favorable d'Espanya. Els pagesos que mantenen els talls estan indignats i anuncien hi ha noves mobilitzacions.
Enculturar l'Acadèmia del Cinema Català ocuparà la Torre Avenir a la finca Muñoz Ramonet de Barcelona. Al setembre començaran les obres que possibilitaran que l'entitat tingui una seu propi al nivell d'altres acadèmies com l'espanyola o l'europea. Els esports ja aniré gallut. L'Europa Atlético Madrilenyo del dia 17 no jugarà finalment a Can Dragó. Entitat i Ajuntament han reconegut que el partit de la segona volta no s'hi podrà jugar assegurant que la gespa natural no estarà a punt perquè no ha arrelat. El club s'ha posat en contacte amb la Federació Espanyola per poder-lo jugar al Nou Sardenya.
I seguim molt pendents del temps, ja que Protecció Civil manté activat el pla Bencat en fase d'alerta litoral i prelitoral central de Catalunya per fortes ratxes de més de 100 quilòmetres per hora. Els bombers han netejat 1 a 47 avisos les últimes hores. Lluís M. Pérez, bon dia.
Bona nit.
Cops de vent entre el camp de Tarragona i l'àrea metropolitana que passaran dels 80 a 90 km per hora. Per tant, precaució amb aquest vent que arribarà amb ratxes força intenses. I en canvi, de moment, al Pirineu i a Girona aquest vent molt més feble i allà els núvols més gruixuts que, de fet, aniran deixant alguna pluja o alguna calamarsada.
Bàsicament cap a l'Empordà. Les nevades al Pirineu aniran agafant cos, ja aquesta propera nit amb torb, i a la resta del país alguna gotellada molt dispersa en pesa pel vent al llarg d'aquesta tarda. Ja el cap de setmana serà bàsicament assolellat, però ventós, sobretot al sud de Catalunya, i també la nevada del Pirineu, que serà de cal ample fins al dissabte al migdia. Estem pendents a la xarxa. El control de Soival López a la redacció i coordinació. Sònia Kerr passen gairebé quatre minuts a dos quarts de tres.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
El nou model de finançament suposa gairebé 21.000 milions d'euros més per al conjunt de comunitats autònomes, ja que augmenta la recaptació d'IVA i RPF que se cedeix a les autonomies. El model tindrà vigència per 5 anys i el govern espanyol nega que beneficien exclusiva a Catalunya, que té garantida, això sí, l'ordinalitat, és a dir, que rebrà tants diners com pagui. Dimecres vinent analitzarà el document al Consell de Política Fiscal i Financera. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. Una de les novetats del nou model de finançament és que augmenta la cessió dels impostos que reben les comunitats. En el cas de l'IVA, les comunitats passen a rebre el 50% al 56,5% i en el cas de l'IRPF es passarà del 50% al 55%. Els governs autonòmics podran demanar rebre l'IVA de les pimes en funció del domicili fiscal de les companyies i no pas segons el consum de cada comunitat. Com que a Catalunya n'hi ha moltes de pimes, aquesta proposta augmentaria força els ingressos.
Pel que fa a l'ordinalitat, queda garantida per Catalunya, que serà la tercera en aportar i es mantindrà la tercera en rebre. Però no és una característica fixada negra sobre blanca en el nou model. Va explicar la ministra disseny de Maria Jesús Montero. No se puede garantizar en todos los territorios esa posición de ordinalidad. Hay territorios que superan a otro.
que aportan menos y, sin embargo, reciben más y superan a otros. Entonces, lo que dijo el señor Junquera es correcto. Para Cataluña el modelo garantiza la ordinalidad, pero es que la pregunta que me hacen ustedes no es para Cataluña, es para el conjunto del sistema y del modelo. Y depende de qué comunidad autónoma hablemos, al final resulta o no resulta en posición de ordinalidad. Les he puesto el ejemplo claro de la distorsión, el status quo.
Montero calcula que el nou model entrarà en vigor l'any que ve. De moment ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per dimecres vinent. Ja tenim les primeres reaccions. El president de la Generalitat, Salvador Villa, ha defensat la solidaritat de Catalunya amb Espanya i celebra que s'hagi pogut acordar amb el govern central el millor sistema de finançament possible, ha dit. El també líder del PSC ha fet una breu declaració institucional des del Palau de la Generalitat. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. En la seva intervenció, Salvador Illa ha assegurat que el nou model representa un punt d'inflexió i una oportunitat única i ha remarcat que posa els fonaments per a un salt qualitatiu i quantitatiu en l'autogovern en català. I en aquest sentit ha fet una crida a tots els partits polítics a donar suport a la proposta perquè aquesta pugui tirar endavant el Congrés.
El nou model de finançament és bo per Catalunya i és bo pel conjunt d'Espanya, per a l'Espanya diversa en la qual cada comunitat és diferent i és aquesta diversitat la nostra principal fortalesa. Faig una crida al conjunt de les forces polítiques per situar-nos tots plegats al costat de l'esperança, no pas de la frustració.
al costat de la política útil i de les solucions, no pas de la política de bloqueig i dels problemes, al costat de la voluntat majoritària de la societat catalana. Un Salvador Illa que ha celebrat que amb aquest acord els governs català i espanyol han complert amb la paraula donada i han honorat els pactes signats amb Esquerra Republicana.
Justament Esquerra apunta que encara queda molta feina per fer de cara a aprovar el nou model al Congrés i alerta Junts que si no tira endavant aquests 4.700 milions d'euros aniran a parar a Hisenda. De la seva banda, els comuns fan una crida a no posar les sigles del partit per davant de les necessitats del país. Així s'han expressat tots dos després de trobar-se a Palau amb el president Illa. Esther Minguell, bon dia.
Bon dia, Oriol Junqueras. S'ha mostrat orgullós de defensar aquest nou model que Catalunya garanteix l'ordinalitat i que aporta més recursos. Adverteix el govern de Salvador Illa i de Pedro Sánchez que encara queda molta feina a fer per aprovar-lo al Congrés i que cal seguir parlant amb totes les formacions polítiques i respectar les seves decisions. Tot i així alerta Junts que no es poden deixar escapar aquests diners.
Si algú tomba aquesta decisió, si algú tomba aquesta proposta, si algú impedeix que aquesta proposta s'aprovi, el que estarà fent és deixar aquests 4.700 milions a la caixa del Ministeri d'Hacienda. I nosaltres estem segurs que és millor que estigui a les butxaques de les famílies d'aquest país.
La líder dels comuns, Jèssica Albiach, considera que no es pot deixar passar aquesta oportunitat. Fa una crida als diputats catalans al Congrés perquè donin suport al nou model i es refereix així a Junts. Jo no entendria que algú que s'estima a Catalunya no doni suport a aquest acord. Tenim uns serveis públics que estan saturats i que necessitem reforçar-los i necessitem blindar-los perquè a més som més.
I, per tant, jo no entendria que ni Junts ni ningú posa les sigles del partit per davant de les necessitats del país. Sobre la negociació dels pressupostos, el líder d'Esquerra diu que primer cal desencallar la recaptació íntegra de l'IRPF i per albiar que abans cal que es compleixin els acords en educació i sanitat i que es facin efectives les sancions per incomplir la llei d'habitatge.
Per contra, Junts per Catalunya insta Esquerra Republicana a renegociar el model de finançament per tal de transitar cap al concert econòmic. I evitar així, diuen, que els de Carles Puigdemont presentin una esmena a la totalitat. Carina Bellbé, bon dia. Bon dia. Per Junts per Catalunya, el model de finançament proposat només planteja una actualització del que fa per tothom. Catalunya continua sent una autonomia més. Sense clau de la caixa no se surt de l'OFCA, es perpetua el dèficit fiscal i no es garanteix l'ordinalitat perquè, diuen, no es publiquen les balances fiscals.
Per evitar una esmena a la totalitat, els juntaires han llançat aquest missatge a Esquerra Republicana. Antoni Castellà és el vicepresident del partit.
Junts instem Esquerra Republicana a Catalunya a reconduir aquest model cap al model de concert econòmic, cap al model que la pròpia Esquerra va sotmetre a votació a les seves bases, cap al model que hem votat conjuntament Junts per Catalunya i Esquerra Republicana en el Parlament de Catalunya fins a quatre vegades.
En aquest sentit, Junts ha reclamat a Esquerra que aprofiti l'oportunitat històrica, diuen que es permet als independentistes condicionar el govern de Madrid per primer cop des de la transició, amb l'objectiu a Catalunya aconsegueixi un concert econòmic com el d'Euskadi. Notícies en xarxa
El govern posa la primera pedra per construir els primers 2.000 habitatges públics a través de la cessió de solars municipals. En concret, avui ha publicat la licitació perquè pugui començar la construcció de pisos de lloguer assequible a 23 municipis per un període de 75 anys. Un concurs que s'inclou dins l'anomenat Pla 50.000 del govern que preveu aixecar aquesta quantitat d'habitatges protegits fins al 2030. Marc Dalmau.
Es tracta del primer concurs de solars municipals cedits, amb què el govern preveu construir 1.940 pisos de protecció oficial de lloguer assequible a 75 anys. En total, hi ha 37 solars distribuïts en 23 municipis que, al seu torn, estan agrupats en 4 lots per ser licitats a constructores.
Una primera agrupació de solars inclou l'àrea metropolitana i el Vallès Occidental, amb municipis com Terrassa i Sant Adrià de Besòs. La segona incorpora municipis del Camp de Tarragona i del Penedès, com Cambrils, Tarragona i Vilafranca del Penedès. Una tercera agrupa municipis gironins i del Vallès Oriental, com Girona, Figueres o Mollet del Vallès. I la darrera agrupació inclou municipis de la Catalunya Central, Ponent i l'Alpirineu. Aquí es troben municipis com Tàrrega, Abrera o la Seu d'Urgell.
La consellera d'Habitatge, Sílvia Paner, que ha dit a la xarxa que és una mesura històrica a nivell català i espanyol que vol arribar a ser un mecanisme estable per mobilitzar solars i construir habitatge protegit. Hi haurà una nova crida de reserva de solars i, per tant, veurem com, posteriorment, hi haurà un nou concurs. Però això és una màquina que no ha de parar i hem d'anar entrant solars i que surtin promocions d'habitatge públic.
La previsió del govern és que es construeixin uns 22.000 habitatges a través d'aquest mecanisme de cessió municipal dins del pla 50.000 del govern. Justament aquest matí la consellera d'habitatge, Sílvia Paner, que ha visitat els quatre solars on es construirà habitatge públic a Sant Adrià de Besòs. En total s'hi faran 460 pisos de lloguer assequible amb contracte de 75 anys. Ràdio Ciutat de Badalona, Sergi Cruzells, bon dia.
Bon dia. Aquests 460 pisos es divideixen en dues votacions diferents. La primera són 240 habitatges que s'aixecaran amb tres solars a la Rambla de la Mina en el concurs de promotors que ha començat avui i no hi ha data de quan començarien les obres, però
La consellera Paneque ha assegurat que el pla de 50.000 habitatges dictamina que han d'estar finalitzades el 2030. Aquestes tres promocions s'havia de sumar una quarta al costat de la facultat de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Besòs. Es tracta d'habitatge dotacional exclusivament per a joves.
Aquesta quarta partida, a diferència de les altres tres, ja està adjudicada. Aquests més de 400 habitatges entren dins del pla de transformació de la mina en què la Generalitat invertirà 113 milions d'euros en infraestructures al barri adrianenc.
És un dels titulars destacats de la jornada. La Unió Europea ha donat llum verd a l'acord de lliure comerç amb el Mercosur, que manté els pagesos catalans en peu de guerra. Ho ha fet, per cert, amb el vot favorable d'Espanya. La decisió ha revoltat encara més els pagesos en la segona jornada de mobilitzacions contra aquest acord. Aquesta tarda, el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, es reuneix amb el gremi de la pagesia a Tarragona, on continuen tallats els accessos al port. Anem fins allà, Tarragona Ràdio, Pep Sunyer. Com estan els ànims entre els pagesos? Bon dia.
Doncs escalfats i encessos com les flames que hi ha ara mateix per fer el dinar aquí entre aquests centenars de tractors que estan concentrats a tallar la 27 aquí a l'accés al port de Tarragona i que es mantindran fins a dilluns vinent. Una reunió, per cert, del conseller Urdeix, que fa poques dones s'ha anunciat que ha canviat d'ubicació, no es farà a Tarragona Ciutat, es farà a Reus, a Fira Reus.
I, de fet, els pagesos estan, hores d'ara, decidint, ho faran quan acabin de dinar, si van o no, en aquesta reunió amb el conseller Urdet. S'estan, de fet, indignats amb el govern espanyol, però també, diuen, amb el govern català. Ho ha dit fa una estona un dels portaveus de revolta pagesa del gremi de la pagacia catalana. Diuen que s'entén traïts per aquest aval de l'acord comercial amb els països del Mercosud, que, diuen, significarà, al final, la mort del sector, no només aquí, també, a nivell d'Europa.
Sentim que deia precisament el conseller Urdeig que instava el sector, el col·lectiu, a la responsabilitat per no afectar altres àmbits. Ens hi estem jugant molt, la situació és molt complexa, ha sigut un any molt difícil i, per tant, que no generem uns danys superiors als que volem evitar.
Doncs ara, com us deien, després de dinar decidiran si van o no a aquesta reunió arreu, o s'han de decidir a l'assemblea, i el que s'hi han decidit ja és que el cap de setmana, diumenge, faran tracturada fins a Tarragona, fins al centre, a la plaça Imperial Tarracó, per fer sentir la seva veu també entre la ciutadania, que també diuen serà perjudicada quan entrin les tones i tones de productes provenents dels països llatinoamericans. Aquí continuarem atents i continuant amb aquest tall que es mantindrà, com dèiem, fins dilluns.
Gràcies, Pep. Fem una repassada territorial perquè, més enllà de Tarragona, els pagesos mantenen els talls a l'AP7 i la Nacional 2 a l'altura de Puntos a l'Alt Empordà. A Ponent es concentren l'A2, entre el lloc d'Urgell i Mollerussa, al Pla d'Urgell. Anem ara fins allà. Ràdio Ponent Mollerussa, Karen Alfonso.
Els pagesos que des d'ahir a dos quarts d'onze del matí tallen tots els sentits de la dos a l'alçada de Font d'Arell han decidit per gran majoria en una assemblea quedar-se en aquest punt després que Unió de Pagesos hagi aconseguit ampliar 24 hores més el permís per tallar les vies. Alguns d'ells han fet nit i durant el matí s'han anat sumant tractors a aquesta protesta i ara ja superen els 70. Així ho ha dit la portaveu de Revolta Pagesa Lleida, Mar Ariza.
Doncs, bueno, hi havia les dues possibilitats, perquè el conseller a la tarda és molt probable que vagi allà a Tarragona, però la gent de Lleida ha preferit que mantinguem el tall, volem ser ferms, volem continuar sent presents aquí amb el tall que tenim, i doncs això ha decidit l'assemblea. Respecte a la llum verda del tractat de Mercosur, desassàia ho han tillat de vergonya absoluta i han demanat explicacions al ministre Lluís Planas. Revolta Pagès espera que es canviï la votació abans que el procediment conclogui a les 5 de la tarda.
Es mantenen igualment els talls a la Vall d'Aran, en concret a la nacional 260 a Sort i també la nacional 230 a les Bordes. A la C16 també hi ha talls entre Gironella i Berga i a la 2 al Coll d'Ares, al Ripollès. Els pagesos de la Catalunya Central que tallen la C16 també han mostrat la seva indignació en saber que la Unió Europea avala l'acord amb Mercosur i no descarten bloquejar completament els accessos al Pirineu aquesta mateixa tarda. Ho decidiran, de fet, en una assemblea d'aquí uns minuts per decidir-ho.
Notícies en xarxa.
Passa un minut de tres quarts de sis, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijo, es desdiu davant de la jutgessa de la Dana i ara nega haver rebut informació de Carlos Mazón el dimarts 29 d'octubre, el dia de la tragèdia. El dirigent popular ha situat l'inici del seu coneixement directe dels fets a les vuit del vespre d'aquell dia a través de teletips i a partir d'aquí es va posar en contacte, diu, amb els presidents de les comunitats afectades. En aquest context va enviar un missatge de WhatsApp a Amazon que el va respondre poc després de les vuit del vespre.
Aquesta declaració, però, contrasta amb la que va fer públicament dies després de la tragèdia, en què assegurava que Mazón el va informar en temps real de la situació. Tornem a Catalunya. Hi ha consternació a Calella, al Maresme, per una brutal agressió ahir al vespre que ha deixat dues dones, una mare i una filla, en estat crític. El sospitó seria la parella sentimental de la jove a qui les càmeres de seguretat de la finca van gravar entrant-hi i sortint-ne. Els Mossos d'Esquadra el busquen des d'ahir.
Els Mossos d'Esquadra busquen l'autor de la doble agressió masclista d'ahir a Calella, en què dues dones van resultar ferides molt greus. La més jove i parella dels sospitós es troba en situació de mort cerebral, mentre que la seva mare, que és l'altra víctima, continua hospitalitzada en estat crític. Els fets van passar a les 3 de la tarda en el pis on viuen les dones, que van rebre una brutal pallissa, possiblement amb un estri de cuina.
Les càmeres de seguretat de l'edifici van capturar el moment en què l'home hi entrava i l'abandonava abans que arribessin les patrulles policials alertades pels veïns que van sentir els crits. L'Ajuntament de Calella ha convocat per aquest vespre a les 8 una concentració per condemnar la doble agressió. L'alcalde ha posat l'accent en destinar tots els recursos per trobar el presumpte autor i que respongui davant la justícia. Trobar l'autor i que després aquesta persona pagui per tot el que ha fet i el meu pare, aquesta persona...
No es mereix tornar a estar a casa nostra, no es mereix estar als carrers. Per tant, aquesta persona ha d'estar tancada a la presó perquè el que ha fet és imperdonable.
L'alcalde ha expressat la consternació del consistori pels fets i ha fet una crida a no normalitzar cap tipus de violència contra les dones. Protecció Civil manté activat el pla Bencat en fase d'alerta per ventades al litoral i prelitoral central de Catalunya. Els bombers han atès fins a 47 avisos les últimes hores. Sobretot a la regió metropolitana nord a causa d'arbres, pèrgoles i mobiliari de terrasses afectats per les ventades. A Anglès, a la selva, una urbanització ha quedat sense llum per la caiguda de caules.
El govern recomana molta prudència en desplaçaments i activitats a l'exterior. També assegura objectes que puguin caure tant a la via pública com als habitatges. Les ratxes han superat ja els 70 quilòmetres per hora en algunes zones de Catalunya i s'han registrat de fins a 135 quilòmetres per hora. Xavier Masrom, cap de Guàrdia de Protecció Civil, ho ha explicat a la xarxa.
De moment, les zones més afectades són la costa central, el Penedès i la zona dels Vallèsos, on aquesta nit i aquesta matinada ja hem tingut superacions del llindari, tenim vents superiors als 70 quilòmetres per hora, i durant el dia es preveu que vagi incrementant aquesta afectació, aquesta probabilitat d'afectació pel vent, un vent deponent.
que ens entra des de l'oest i que afectarà principalment també les zones de la Catalunya central i de la costa central i la costa del sud de Tarragona. A més, el pla Neucat està en prealerta per la previsió de nevades des d'avui al Pirineu Occidental i fins demà dissabte al migdia. S'aconsella precaució en cotes altes per manca de visibilitat pel torb, la combinació de neu i vent.
Tot això en ple hivern, però de cara a l'estiu ja comencen els preparatius per l'eclipsi solar total d'aquest agost. Aquest matí la consellera de Recerca i Universitats ha visitat alguns dels municipis des d'on serà visible. A Torre d'en Barra, el punt triat per observar el fenomen serà el polígon industrial, ja que han de ser indrets orientats a l'oest i amb bona visibilitat. On a la Torre, Anna Plaza.
Torre d'en Barra és un dels 20 municipis que la Generalitat ha seleccionat per poder seguir l'eclipsi en condicions òptimes. Aquest fenomen astronòmic només es podrà observar en la seva totalitat al sud de Catalunya i, a més, es produirà al vespre, just abans de la posta de sol. Aquests dos factors, juntament amb l'accessibilitat i la disponibilitat d'espais àmplis per encabir gent i vehicles, han condicionat la selecció dels punts d'observació. Núria Montserrat és la consellera de Recerca i Universitats.
Torredembarra és un dels municipis seleccionats per la seva bona visibilitat, la seva capacitat d'esponjament i també per la gran oferta que tenim a Torredembarra a nivell cultural i de patrimoni. Hem parlat sobre com organitzar les actuacions i també durant tot aquest any volem visibilitzar la recerca i la innovació i el coneixement que hi ha a Catalunya en l'àmbit de l'astronomia.
En la reunió que s'ha fet avui a l'Ajuntament, s'ha concretat que a Torre d'en Barra el lloc més propici és el polígon. Després d'aquesta trobada a la torre, la consellera també n'ha fet una entrada similar a Cambrils. Moment per la cultura. L'Acadèmia del Cinema Català ocuparà la torre a venir a la finca Muñoz Ramonet de Barcelona. Amb el suport de Generalitat i Ajuntament, al setembre s'iniciaran les obres que possibilitaran que l'entitat tingui un asseu propi al nivell d'altres acadèmies, com l'espanyola o l'europea. David Navarro, bon dia.
Bon dia. En total s'invertiran 3 milions d'euros que aportaran Generalitat, Ajuntament i Fundació Muñoz Ramonet. La reforma, que durarà aproximadament un any, habilitarà la torre per a l'acadèmia que ocuparà la planta superior, però també s'incorporarà a una sala d'exposicions, un auditori i un bar. La nova seu, segons ha explicat la directora de l'entitat, Judit Colell, permetrà fer noves activitats i obrir-se a la ciutadania.
a l'Acadèmia de Cinema Espanyol, per totes a l'Acadèmia de Cinema Europeu i l'Acadèmia Alemana també tenen la seva seu al centre de Berlín. Vull dir que totes tenen una seu pròpia, una seu amb possibilitats de poder fer moltes més coses. Que estem molt contents, eh? La seu que estem ara, però s'ha quedat molt petitona per tot el que ha crescut l'Acadèmia. Realment, si volem seguir fent tot el que fem i si volem encara créixer més i sobretot si volem obrir-nos a la ciutadania
que ho teníem pendent, pensem, era absolutament necessari. És meravellós. Fins ara, l'Acadèmia del Cinema Català tenia la seu a l'edifici de la Societat General d'Autors i Editors, al Passeig de Colom de Barcelona, un espai que s'havia quedat petit.
I el Reus Cultura Contemporània programa per enguany una vintena d'artistes emergents i consolidats que actuaran en 12 concerts. La nova ràdio de Reus, Laura Navarro. La segona part de la sisena temporada del cicle Reus Cultura Contemporània començarà l'1 de febrer i s'allargarà fins al 24 d'abril, oferint 12 concerts amb 17 artistes. Els joves entre 18 i 30 anys podran comprar entrades amb descomptes a través de la plataforma Cultura Jove.
Durant els mesos de febrer i abril els concerts es distribuiran en diversos espais com La Tronada, Lo Submarino, El Teatre Bartrina, El Jardí de la Casa Rull i El Círcol. Entre els artistes i grups que hi actuaran hi està Sergi Carbonell, Ari Guada, Santa Salut, Sofía Gabana, Santiago Motorizado, Gara Durán, Mayo, Carla Collado, Laza, Maestro Espada, Silvio, El Pollo Fest, Meritxell Nederman, Jo Diablo, Los Bengala, Toracinas i Coca d'Anxova.
Escoltem a Jacob Dalmau, de l'Associació Cultural Animat. Són 12 concerts, però són més de 20 artistes els que comptarem i que faran un total de més de 40 artistes que hauran format part d'aquesta sisena temporada. Les entradas ja estan disponibles al web d'ice.fm. I moment pels esports.
Amb Janire Gallut, molt bon dia, Janire. L'Europa Atlético Madrilenya del dia 17 finalment no se jugarà a Can Dragó. Entitat i Ajuntament han reconegut que el partit de la segona volta no es podrà jugar a la que serà la seva nova casa, assegurant que la gespa natural a Can Dragó no estarà a punt perquè encara no ha arrelat. El club s'ha posat en contacte amb la Federació Espanyola per poder-lo jugar al Nou Sardenya o ajornar-lo. Així ho ha confirmat el president Héctor Ibar.
La primera alternativa que li oferim a la federació és continuar jugant un partit més al Nou Sardenya. Al cap i a la fi, sabem que la normativa ens permet fins al dia 15 de gener poder jugar i, òbviament, la normativa estableix el que estableix i nosaltres som molt conscients d'això, però durant les circumstàncies que crec que són de força major i són circumstàncies sobrevingudes, perquè la climatologia no la controlem i, per tant, una de les possibles alternatives que estem valorant i que oferim a la federació és poder jugar al Nou Sardenya.
Lluny de casa nostra hi haurà clàssic a la final de la Supercopa d'Espanya, després que el Real Madrid guanyés per 1 a 2 l'Atlètic de Madrid en la segona semifinal. Ter Stegen finalment no té cap lesió i ja és a l'Aràbia Saudita, així com el conjunt blanc recupera Kilian Mbappé per a la final. I amb bàsquet ja és oficial, Badalona acullirà la final a 4 de la Champions League de bàsquet. Ferran Minaix a Ràdio Ciutat de Badalona.
La final a 4 de la Basketball Champions League es jugarà a Badalona entre el 7 i el 9 de maig de 2026, després que la Federació Internacional de Bàsquet, la Federació Espanyola de Bàsquet i l'Ajuntament de Badalona hagin arribat a un acord a suïssa. La final de la competició s'avançarà un dia el 9 de maig per tal de no coincidir amb la cremada del Dimoni, una de les peticions que havia traslladat a la FIBA l'alcalde Xavier García Albiol.
El Palau Olímpic acollirà per tant de nou un gran esdeveniment de bàsquet com ja va fer amb la Copa del Rei del 2023. En aquella ocasió el Joventut no va arribar a la final, la van jugar l'Unicaja de Màlaga contra el Tenerife i el títol el va acabar guanyant el conjunt malagany. Actualment el Joventut encara no està classificat per aquesta final a quatre, ja que tot just aquest mes de gener iniciarà la segona fase de grups de la competició.
Això sí, el fet que es jugui la fase final a Badalona i en plenes festes de maig serà un al·licient més pels verd i negres per intentar arribar primer a la final a quatre i posteriorment a una final que podia ser idíl·lic guanyar Badalona. I en futbol sala hi haurà relleu al capdavant de la indústria Santa Coloma. Vicenç García deixarà la presidència del club a final de temporada.
Va ser fundador de l'entitat fa 51 anys i durant tot aquest temps ha estat el màxim dirigent. A partir de l'1 de juliol, el grup Everest, que fins ara era un dels patrocinadors, assumirà la gestió del club amb Julio Gómez com a president. Gràcies, Janire Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a les 3 de la tarda. Això vol dir que nosaltres ho deixem aquí. Ens retrobarem dilluns a les 2. Bona tarda i millor cap de setmana.
La xarxa de comunicació local
You told me to leave you alone My father said, come on home My doctor said, take it easy Oh, but your loving isn't much too strong I'm at it to you Change, change, change Change, change, change
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. El nou model de finançament augmenta el percentatge de recaptació de l'IVA i de l'IRPF que cedeix a les autonomies i suposa augmentar en prop de 21.000 milions el finançament autonòmic global. És el detall del nou model tancat entre el PSOE i Esquerra Republicana. Tindrà vigència per 5 anys i garanteix que Catalunya rebrà tants diners com pagui. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha defensat aquest nou model.
Es que no se puede garantizar en todos los territorios esa posición de ordinalidad. Hay territorios que superan a otros.
que aportan menos y sin embargo reciben más y superan a otros. Entonces, lo que dijo el señor Junquera es correcto. Para Cataluña el modelo garantiza la ordinalidad, pero es que la pregunta que me hacen ustedes no es para Cataluña, es para el conjunto del sistema y del modelo. Y depende de qué comunidad autónoma hablemos, al final resulta o no resulta en posición de ordinalidad. Les he puesto el ejemplo claro de la distorsión, el estatus quo.
Mentre el president de la Generalitat, Salvador Illa, qualifica el nou model de finançament de punt d'inflexió i d'oportunitat única. Hem acordat el millor finançament per Catalunya. Un finançament més just, el finançament que els catalans i les catalanes mereixem. A l'autura del pes històric, polític i cultural de Catalunya. D'acord amb la riquesa, amb la prosperitat i amb la solidaritat que generem. En resposta a l'esforç i la contribució que al llarg de la història els catalans i catalanes hem aportat al progrés comú.
Esquerra Republicana i els comuns defensen el nou model que encara no té prou suports. Des de Junts, per cert, anuncien una esmena. La totalitat insten Esquerra a renegociar per transitar cap al concert econòmic.
I la Unió Europea ha donat llum verd a l'acord de lliure comerç amb el Mercosur, que manté els pagesos catalans en peu de guerra, ho ha fet per cert amb el vot favorable d'Espanya. Per segona jornada, continuen les mobilitzacions a diverses vies catalanes. Aquesta tarda, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordet, es reunirà amb el gremi de la pagesia a Tarragona.
I els Mossos busquen l'autor de la doble agressió masclista d'ahir a Calella, en què dues dones van resultar ferides molt greus. La més jove i parella dels sospitós es troba en situació de mort cerebral, mentre que la seva mare, l'altra víctima, continua en estat crítica. Els fets van passar a les 3 de la tarda. El dispositiu per localitzar-lo se centra als llocs on es mou habitualment. L'Ajuntament de Calella ha convocat per aquest vespre a les 8 una concentració per condemnar l'agressió.
I l'Acadèmia del Cinema Català ocuparà la Torre de l'Avenir a la finca Muñoz Ramonet de Barcelona. Al setembre començaran les obres que possibilitaran que l'entitat tingui una seu pròpia a nivell d'altres acadèmies, com és el cas de l'Espanyola i de l'Europea. Tornem amb més notícies en xarxa. Fins ara. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
El polígon Roca Esplana serà el punt d'observació de l'eclipsi solar del 12 d'agost a Torre d'Embarra. La ubicació s'ha concretat aquest divendres en una reunió a l'Ajuntament amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. Sobre la taula hi havia altres possibles opcions, però s'ha escollit el polígon perquè és el que té més visibilitat. La consellera ha explicat per què han escollit Torre d'Embarra com un dels punts d'observació i ha animat el municipi a sumar-se a les activitats de divulgació que se faran durant tot l'any.
Torredembarra és un dels municipis seleccionats per la seva bona visibilitat, la seva capacitat d'esponjament i també per la gran oferta que tenim a Torredembarra a nivell cultural i de patrimoni. Hem parlat sobre com organitzar les actuacions i també durant tot aquest any volem visibilitzar la recerca i la innovació i el coneixement que hi ha a Catalunya en l'àmbit de l'astronomia. A Torredembarra l'eclipse total tindrà una durada de 52 segons.
Eduard Rovira celebra el suport que va rebre el pressupost de l'Ajuntament de Torredembarra per part dels partits de l'oposició. Els comptes que va presentar l'equipet de govern al ple extraordinari del 29 de desembre van comptar amb el vot favorable dels grups municipals del Partit Popular i Alternativa. A més de l'abstenció de la CUP, només Vox va votar en contra. Eduard Rovira en parlava en una entrevista a la Casa de la Vila.
Això vol dir que els pressupostos són els pressupostos correctes, que estan ja equilibrats i que són raonables per les necessitats de Torre d'Embarra i per tot allò que hem de fer i d'acord amb els ingressos que tenim. Per tant, és una valoració molt positiva.
Vol dir que la feina la fem bé. Recordem que el pressupost de l'Ajuntament de Torredembarra per aquest 2026 ascendeix a una mica més de 30 milions d'euros. I al marge d'aquestes qüestions, avui a l'informatiu també s'explicarem que les policies locals del Baix Gaià volen signar un conveni aquest 2026 per compartir la informació que faciliten els lectors de matrícula.
Segons avançat TAC12, els ajuntaments de Torredembarra, Altafulla, Roda, Barai i Creixer estan treballant en un acord que significaria un pas més en la col·laboració entre els cossos policials. L'Ajuntament de la Torra continua pendent de la Conselleria de Territori per saber si el govern català farà habitatge públic al municipi. L'estiu passat, el consistori va aprovar la cessió de dos solars, però la Generalitat encara ha de confirmar si són idonis per aquest ús i els accepta.
Ja estan obertes les inscripcions per participar en la quarta edició del Motor Show Torre d'Embarra, que se celebrarà l'11 i el 12 d'abril. La cita arriba enguany amb novetats, amb una nova ubicació a l'Espai Sínia de la Vila i l'ampliació a dos dies. A més, entre les activitats que se programaran, destaca la incorporació d'espectacles amb motos freestyle.
La regidoria d'Esports ha ampliat el termini per presentar les butlletes del Duolot Nadalenc. Així, els participants a la cursa Sant Silvestre i al primer bany de l'any podran portar-les a l'oficina de turisme o bé al pavelló Sant Jordi fins dimarts de la setmana vinent, 13 de gener. I aquest cap de setmana torna el cicle d'activitats musicals a la plaça Catalunya, jam sessions i micròfon obert. Serà diumenge en horari de migdia des de les 12 i fins a les 3. En aquesta ocasió, la sessió comptarà amb la col·laboració del grup Bayu Swampers.
Els pagesos mantindran el bloqueig al port de Tarragona fins dilluns, que és quan està previst que la Unió Europea signi l'acord amb el Mercosur. Ho han decidit aquest migdia en assemblea després que Europa hagi avalat l'acord comercial amb aquest grup de països d'Amèrica Llatina.
Repassarem també l'agenda d'actes del Baix Gaià i en esports les diferents competicions dels equips torrencs. Destacant el partit de la UDT on s'estrena com a entrenador Alberto López als torrencs jugant a Baimó i aquest dissabte a partir de les 6 de la tarda. Són les notícies més destacades d'avui divendres, som 9 de gener. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Plassa. Comencem.
El polígon Roques Plana serà el punt d'observació de l'eclipsi solar del 12 d'agost a Torredembarra. La ubicació s'ha concretat aquest divendres en una reunió a l'Ajuntament amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. Sobre la taula hi havia altres possibles opcions, però s'ha escollit el polígon perquè és el que té més visibilitat.
Torredembarra és un dels 20 municipis que la Generalitat ha seleccionat per poder seguir l'eclipsi en condicions òptimes. Aquest fenomen astronòmic només es podrà observar en la seva totalitat al sud de Catalunya i, a més, es produirà al vespre, just abans de la posta de sol.
Aquests dos factors, juntament amb l'accessibilitat i la disponibilitat d'espais amplis per encabir gent i vehicles, han condicionat la selecció dels punts d'observació. La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha explicat per què han escollit Torredembarra i han animat el municipi a sumar-se a les activitats de divulgació que faran durant tot l'any.
Torredembarra és un dels municipis seleccionats per la seva bona visibilitat, la seva capacitat d'esponjament i també per la gran oferta que tenim a Torredembarra a nivell cultural i de patrimoni. Hem parlat sobre com organitzar les actuacions i també durant tot aquest any volem visibilitzar la recerca i la innovació i el coneixement que hi ha a Catalunya en l'àmbit de l'astronomia.
L'alcalde Balepino ha concretat que, després d'avaluar diferents opcions, l'espai escollit com a punt d'observació és un solar buit que ja ha tocat a la nau de la brigada municipal al polígon Roques Planes.
És un solar buit que tenim davant de la brigada municipal i per tant començarem a treballar en aquesta línia. Hi havia una zona de camioners, no sé si en recordeu, per tant ja és una zona que hem fet servir en algun cas.
Pino ha assenyalat que ser un dels indrets escollits per fer seguiment de l'eclipsi suposa tot un repte per Tornambarra. Diu que s'haurà d'establir tot un dispositiu especial de trànsit i seguretat per controlar no només la zona del polígon, sinó també la resta d'indrets del poble on es pugui aplegar gent per veure el fenomen.
Veieu que és el 12 d'agost, nosaltres ja estem en xifres de triplicar la població en aquestes dates i per tant haurem d'assumir també la part extra que ens porti a l'eclipse, que segur que serà molt important. Per tant, amb aquesta visió de seguretat,
que també parlaven de com controlar, si fem un aforament controlat també per poder garantir la seguretat i també tenir dimensionades les necessitats, però hi ha una part que és les zones no controlades que també la regidora de seguretat ens acompanyava a la reunió, on ja hem apuntat que serà una de les coses també una fita molt important.
En la reunió, fins i tot s'ha plantejat la possibilitat de fer alguna mena de control d'accés a la zona delimitada del polígon. En aquest sentit, l'alcalde ha explicat que han traslladat a la consellera els bons resultats que ha donat l'aplicació Viola Torra.
Una de les coses que hem posat en rellevància és com hem fet nosaltres el control d'accés a les entrades a cos zero per als grans esdeveniments que hem tingut aquest estiu, amb l'aplicació Viola Torra, per poder tenir això, un control exacte de quines persones assistiran, els perfils, les edats, etcètera, etcètera, i hem posat a disposició de l'equip aquesta eina que nosaltres hem fet servir, que ha anat molt bé en aquests tres o quatre actes que hem tingut multitudinaris durant aquesta festa major.
A Torre d'en Barra, l'eclipsi total tindrà una durada de 52 segons. El fenomen començarà cap a dos quarts de buit i serà llavors quan la lluna començarà a transitar per davant del Sol. A les 8 del vespre, 29 minuts i 24 segons, el Sol quedarà completament tapat. El final de l'eclipsi serà a les 8 i 57 minuts i coincidirà ben bé amb l'aposta de Sol.
L'equilipsi solar d'aquest 12 d'agost serà total i això el converteix en excepcional. Fa més de 100 anys que no n'hi ha hagut cap a Catalunya. El darrer va ser el 1905 i el següent no s'espera fins al 2180. Per això, aquest 12 d'agost es preveu que es mobilitzaran milers de persones d'aquí i de fora per poder-lo veure. Això suposa un gran repte organitzatiu i per això fa mesos que el Departament de Recerca i Universitats hi treballa.
A més de concretar els espais idònics d'observació, s'haurà de desplegar un gran dispositiu de seguretat i trànsit. La consellera ha remarcat que estan treballant de manera coordinada amb tots els departaments implicats, els municipis i la Diputació.
El Departament d'Interior, Seguretat i Mobilitat porta fent una tasca ingent en els darrers mesos, coordinant també diferents serveis i també volem transmetre que hem tingut converses supramunicipals amb les diputacions, amb la Diputació de Tarragona en aquest cas, i estem tots treballant de forma molt coordinada. Això pensem que emergeix des del mes de maig del 25 que hem anat treballant en aquesta coordinació i estem realment molt agraïts de poder
Està avui, finalment, aquí a Torredembarra per parlar ja amb accions molt concretes i treballar aquests mesos que ens venen per davant amb molta il·lusió. D'altra banda, el departament vol aprofitar el fenomen per fer divulgació. La consellera ha destacat que en això també busquen la implicació dels municipis i les societats astronòmiques i centres d'estudis.
El que hem fet des del departament, a més a més, és treballar conjuntament amb les agrupacions astronòmiques de Catalunya, que en tenim moltes. Catalunya és hiperactiva en la recerca astronòmica, també per fer una oferta de recerca i de coneixement durant tot l'any.
A més, de Torredembarra, la Generalitat ha seleccionat quatre municipis més del Tarragonès com a punts d'observació. Són Altafulla, Tarragona, Constantí i Salou. Més enllà de l'eclipsi, en la reunió d'avui a l'Ajuntament de Torredembarra també s'ha parlat de l'oferta de microcredencials.
Són cursos de curta durada que des de fa un temps ofereixen les universitats públiques del país per facilitar la formació continuada. La consellera busca la complicitat dels municipis per fer difusió d'aquesta oferta. També s'ha parlat de projectes de divulgació. Avui la consellera també tenia programades visites a Cambrils i a Vilaseca. Música
En plena política destaquem que Eduard Rovira celebra el suport que va rebre el pressupost de l'Ajuntament de Torredembarra per enguany per aquest 2026 per part dels partits de l'oposició. Els comptes que va presentar l'equip de govern al ple extraordinari del 29 de desembre van comptar amb el vot favorable dels grups municipals del PP i Alternativa. A més de l'abstenció de la CUP, només Vox hi va votar en contra.
Segons el regidor d'Hisenda, aquest ampli suport al pressupost, el qual, lògicament, també van donar suport als regidors de govern, demostra que els comptes estan ben elaborats i que responen a les necessitats de Tordambarra. Eduard Rovira ho ha explicat en una entrevista a la Casa de la Vila.
Això vol dir que els pressupostos són els pressupostos correctes, que estan ja equilibrats i que són raonables per les necessitats de Torra d'Embarra i per tot allò que hem de fer i d'acord amb els ingressos que tenim. Per tant, és una valoració molt positiva, vol dir que la feina la fem bé.
Recordem que el pressupost de l'Ajuntament de Tordambarra per aquest 2026 ascendeix a una mica més de 30 milions d'euros, un 2,8% més que el del 2025. Rovira destaca com a punts més importants l'increment en les despeses de personal per cobrir algunes places que es consideren necessàries i el manteniment de la ràtio d'endeutament sense renunciar a fer inversions.
Fem el pressupost correcte per les necessitats i pels ingressos que tenim. Aumentem el capítol 1 amb una quantitat considerable, un 7,78%, per unes incorporacions de persones i també unes modificacions d'alguns llocs de treball.
I això ho compensem ajustant tot el resto del pressupost. També de considerar que és un pressupost que no significarà un increment de l'endeutament. El vot a favor d'alguns regidors de l'oposició es va aconseguir després d'atendre algunes de les peticions que aquests havien traslladat al govern. Rovira remarca la voluntat d'adaptar-se a aquestes demandes dins dels marges que oferia el pressupost.
De fet, les demandes de l'oposició han estat bastant oportunes i correctes i que, simplement, d'acord amb les capacitats que tenim de fer tot allò que és necessari, hi ha alguna cosa que la podem prioritzar d'una manera o d'una altra. I el que vam fer és això, canviar una mica les prioritats per adaptar-nos a les necessitats que plantejaven com a més prioritàries els equips de l'oposició. Però, en realitat, en general,
El pressupost és el que ha de ser per atendre les necessitats de torna d'embarra i l'únic que hi ha alguna qüestió d'aquelles que si nosaltres la deixàvem per passat demà, doncs la m'ha adelantat per demà. Entre aquestes peticions que els mateixos regidors de l'oposició van destacar durant el ple del passat 29 de desembre hi ha la recuperació de la plaça de la psicòloga municipal o un estudi sobre l'estat de la sorra de la platja.
Les policies locals del Baix Gaià volen signar un conveni en guany per compartir informació que faciliten els lectors de matrícules. Segons avançat TAC12, els ajuntaments de Torredembarra, Altafulla, Rol de Barà i Creixell estan treballant en un acord que significaria un pas més en la col·laboració entre els cossos policials.
Segons la informació de TAC12, tant Altafulla com Torredembarra volen posar més dispositius aquest 2026. D'aquesta manera es configurarà una xarxa de 60 punts repartits entre els quatre municipis. Altafulla ha fet les primeres proves durant aquest Nadal i els resultats han estat positius. Així ho ha explicat el coalcalde de la localitat, Jordi Molinera, a la televisió del Camp de Tarragona.
Va en línia amb el que hem anat fent els últims anys de les policies locals del Baix Gaiac, que és d'anar col·laborant cada vegada més. Al principi era a nivell d'emissora, de passar-se informació a nivell d'emissora i que les patrulles en casos de necessitat poguessin ser mixtes. I ara fem un pas més.
Aquest conveni permetria una millor coordinació a l'hora d'utilitzar el programari que contrasta les matrícules captades amb les bases de dades policials. Així, per exemple, si un vehicle associat a un fet delictiu entra a Tordambarra, s'envia un avís a tots els agents de la policia local. Aquests avisos serveixen tant per actuar al moment com per fer un seguiment dels hàbits de mobilitat dels sospitosos. Luis Gómez és sergent de la policia local de Tordambarra.
Podem saber el mapa delinqüencial, per on es mou el vehicle, per on entren, per on surten. I és una eina molt, molt, molt important per nosaltres per poder treballar. No és anar cega si parem un vehicle amb un control perquè ens ha passat i l'hem parat a les 3 de la matinada. No, si el parem és perquè tenim una alerta.
Recentment, el passat 30 de desembre, es van poder detenir dues persones després de localitzar i interceptar a Torre d'Embarra un vehicle relacionat amb delictes de furt gràcies al sistema de càmeres lectores de matrículas.
L'Ajuntament continua pendent de la Conselleria de Territori per saber si el govern català farà habitatge públic a Torredembarra. L'estiu passat, el consistori va aprovar la cessió de dos solars, però la Generalitat encara ha de confirmar si són idonis per aquest ús i els accepta.
Durant els darrers mesos s'han produït diversos contactes amb territori per veure si el projecte tira endavant. També se'n va parlar amb el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, que fa unes setmanes va visitar la torre. L'alcalde, Valer Pino, ha dit, però, que encara estan pendents de resposta.
Estem pendents de respostes, sí, els vaig dir el mateix, la nostra intenció de rebre aquesta resposta. Em consta que va fer unes gestions amb algun representant amb qui tinc pendent una reunió per parlar-ne d'aquest tema.
Un dels solars que ofert l'Ajuntament està a tocar de l'avinguda Pompeu Fabra. L'altre, més gran, està al costat de la Nacional 340, prop de l'accés a Clarà. El regidor d'Urbanisme, Javier Perellón, ha assenyalat que, tot i que encara no hi ha resposta de territori, s'han fet contactes i fins i tot s'ha ofert la possibilitat de visitar els terrenys.
Sí, estem esperant el Departament de Territori de la Generalitat que es donin resposta. N'hi ha contactes i segurament intentarem fer alguna visita in situ perquè vegin exactament on serien aquests pisos dotacionals i després depèn dels departaments de la Generalitat per al desenvolupament d'aquest sector.
Si la Generalitat accepta aquests solars, hi promouria la construcció d'habitatges de lloguer assequible. Una pares en reservaria per a gent jove i per a majors de 65 anys. Són habitatges, com t'he dit, són dotacionals, que això el que vol dir que són de lloguer assequible.
que les dotacionals el que ja té la norma és que serien destinats al 30%, seria per a gent jove, l'altre seria destinat per a gent major de 65, i la part més gran, més del 50%, seria destinada a renta limitada. Els contactes ja t'estan dient qui fan aquestes propostes, precisament seria la Generalitat, o qui seria l'adjudicació d'aquest tipus d'habitatge, seria la Generalitat.
Amb aquesta proposta de cessió, l'Ajuntament de Torredambarra vol sumar la reserva de terrenys públics per construir fins a 50.000 habitatges de lloguer assequible a Catalunya en els 5 anys vinents. Tot just aquesta setmana, el Govern català ha tret a concurs 37 solars municipals ubicats en una vintena de pobles i ciutats per construir-hi 1.940 pisos públics. La licitació s'ha publicat avui divendres.
Al nostre territori hi ha dos terrenys a Tarragona Ciutat, un a Cambrils i un a l'Arbós. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que aquesta és una primera onada de solars públics i que al llarg de 2026 hi haurà més concursos a mesura que es vagin presentant i acceptant més terrenys. Paneque ha manifestat que es tracta d'un pas històric perquè és la primera vegada que s'activa un mecanisme estable per mobilitzar sol públic per fer-hi habitatge assequible.
un pas històric en el sentit que és per primera vegada a Espanya, a Catalunya per suposat, però a Espanya per primera vegada s'activa un mecanisme estable per mobilitzar sol públic i generar habitatge assequible de manera continuada i a gran escala. Per tant, és una política pública absolutament innovadora que és clau si volem assolir aquestes fites que ens hem marcat.
En aquest primer concurs hi ha quatre agrupacions per zones territorials. Cadascuna suposarà la construcció d'entre 400 i 500 habitatges. Les condicions estableixen que no es podrà ser adjudicatari de més d'un lot, a no ser que algun quedi desert. Les empreses seleccionades hauran de construir els edificis i assumir la gestió dels lloguers i el manteniment durant els pròxims 75 anys.
Ja estan obertes les inscripcions per participar a la quarta edició del Motor Show Torredembarra, que se celebrarà els dies 11 i 12 d'abril. La cita arriba enguany amb novetats, amb una nova ubicació a l'espai Sínia de la Vila i l'ampliació a dos dies.
Entre les activitats que es programaran destaca la incorporació d'espectacles amb motos freestyle. A més, també hi haurà inflables, circuit de tricicles, bou mecànic, simuladors de conducció, proves d'àudio, música en directe, DJs, foottracks, barra de bar, stands diversos, gimcana, show stunt i drift show.
A més, s'ofereixen premis i sortejos per als participants i al públic assistent. L'entrada serà gratuïta. Les inscripcions es poden dur a terme al correu electrònic motorshowtordambarra.gmail.com S'admeten un màxim de 600 vehicles i 25 pilots amb cotxes, motos i camions. L'organització del Motor Show va a càrrec de l'Ajuntament de Tordambarra a través de la Regidoria de Turisme, amb la direcció tècnica de Motor Show Tordambarra i la col·laboració de Protecció Civil.
Encara queden algunes places disponibles en el taller per aprendre el funcionament bàsic dels telèfons mòbils intel·ligents. L'ofereix l'Escola Municipal de Persones Adultes, Marc de Lletres, començarà dilluns vinent, dia 12 de gener, i s'allargarà fins al 23 de març.
Tindrà una durada de 30 hores i les classes es faran els dilluns i els dimecres de 3 de la tarda a dos quarts de 5 al patronat Antoni Roig. L'objectiu del taller és formar persones adultes que tinguin dificultats amb els nous dispositius. Alguns dels temes que es tractaran aniran des d'usos bàsics com encendre els mòbils o desenúmeros a l'agenda de contactes fins a identificar possibles perills, estafes o pàgines web malicioses.
El taller té un cost de 90 euros que s'hauran de pagar un cop es dugui a terme la matrícula. Les persones interessades s'han d'apuntar a través de la regidoria d'ensenyament al correu electrònic ensenyament arroba tordenbarra.cat o bé als telèfons 617 30 14 16 i 977 64 00 25.
La regidoria d'Esports ha ampliat el termini per presentar les botlletes del dueló nadalenc. Així els participants en la cursa de Sant Silvestre i el primer bany de l'any podran portar-les a l'oficina de turisme o al pavelló Sant Jordi fins dimarts de la setmana vinent, el 13 de gener.
En el cas de l'oficina de turisme, es podrà fer en horari de matí de 9 a 2, mentre que el pavelló municipal Sant Jordi es podrà portar a la tarda de 5 a 8. Només per participar ja rebran un obsequi, mentre que si deixen les seves dades entraran al sorteig de 4 vals de 50 euros per comprar fruita i verdura als comerços locals adherits. Berta Castells és la regidora d'Esports.
entraran al sorteig de 4 vals de 50 euros per poder comprar fruita i verdura en comerços locals adherits. Per tant, és una manera, a part de l'activitat física, a part de la diversió, també una miqueta d'hàbits saludables i de comerç local, de poder que les persones puguin anar a fer la compra durant uns dies. No sé si 50 euros serà massa dies, però depenent del que agafin, jo crec que
que és un molt bon regal. A la cursa de Sant Silvestre van participar 750 persones, mentre que al primer bany de l'any es van servir més de 700 racions de coca i xocolata.
Aquest inici d'any torna al cicle d'activitats musicals a la plaça Catalunya, les Jump Sessions, amb micròfon obert. Serà aquest diumenge, dia 11 de gener, des de les 11 del migdia fins les 3. En aquesta ocasió, la sessió comptarà amb la col·laboració del grup By You Swampers, format per músics de la comarca i que fan un estil de música, blues i rock.
Cada sessió combina música en directe i participació ciutadana amb un espai obert on tothom qui vulgui pot pujar a l'escenari per tocar o cantar. Aquest cicle d'activitats i musicals té un triple objectiu, descentralitzar l'oferta cultural, dinamitzar comercialment la zona i oferir nous espais d'expressió artística oberts a tothom. L'organització va a càrrec de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament i l'Associació Intercultural Puentes.
De fet, l'Ajuntament ja ha anunciat que aquest cicle es mantindrà durant tot l'any i a donar les dates de totes les cites d'aquí al mes de desembre. Així, hi haurà una programació estable d'un concert mensual a la plaça de Catalunya i un taller gratuït d'improvisació musical també cada mes.
El cicle passa a celebrar-se els dissabtes, el vespre o els diumenges al migdia, segons el mes. Així tindrà lloc els diumenges 11 de gener, 8 de febrer, 8 de març, 12 d'abril, 18 d'octubre, 15 de novembre i 20 de desembre de 12 a 3. Els dissabtes seran els dies 9 de maig, 13 de juny, 4 de juliol, 8 d'agost i 16 de setembre.
des de les 8 del vespre i fins a les 11 de la nit. Els tallers d'improvisació musical, pensats per facilitar la participació, trencar el gel i animar persones amb experiència, tindran lloc al casal municipal des de les 7 i fins a les 9. Les dates es poden consultar a la pàgina web de l'Ajuntament. Per a més informació o per inscriure's als tallers,
Les persones interessades poden contactar amb l'organització al telèfon 658 66 2054 o al correu electrònic puentes.intercultura.com.
En plena territorial ens fem ressò de les protestes dels pagesos, que continuen i, de fet, han dit que mantindran el bloqueig al port de Tarragona fins dilluns, que és quan està previst que la Unió Europea, en principi, signi l'acord amb el Mercosur. Ho han decidit aquest migdia, en assemblea, després que Europa hagi avalat l'acord comercial amb aquest grup de països de l'Amèrica Llatina.
Aquesta tarda els pagesos tenen prevista una reunió amb el Consell d'Agricultura, Òscar Urdeig, on li expressaran de primera mà el malestar. I han anunciat una concentració al centre de Tarragona per diumenge. Revolta pagesa afirma que els governs espanyol i català els han venut a les empreses sud-americanes. Ramon Rojo n'és al portaveu.
El que comporta és confirmar que tenim uns governs que no estan de la part del seu poble, sinó que estan de la part dels terratinents que hi ha a Sud-amèrica i això comporta, òbviament, la nostra oposició frontal i nosaltres no tenim més remei que defensar els interessos nostres i, per tant, de la nostra societat també.
perquè continuï la pagesia, perquè continuï una sobirania alimentària, perquè continuï una seguretat alimentària. El Consell d'Agricultura ha demanat responsabilitat als pagesos i que no bloquegin el subministrament del port de Tarragona perquè podria afectar de retruc el sector ramader.
Ens hi estem jugant molt, la situació és molt complexa, ha sigut un any molt difícil i, per tant, que no generem uns danys superiors als que volem evitar. I aquí sí que demanaria de no posar en risc, sobretot, el subministrament de pinsos, de cereal, a les nostres granges i els nostres ramaders. Nosaltres venim d'uns dies que les logístiques han canviat per les festes de Nadal i, per tant, necessitem garantir l'abastament a les granges.
El port de Tarragona xifra en un 69% la reducció del moviment de camions pel tall dels pagesos. El pla d'autoprotecció de l'autoritat portuària de Tarragona continua activat en fase d'alerta.
Anem ara a repassar l'agenda del cap de setmana al Baix Gaià. Altafulla, la Vila Romana dels Munts, obre portes de nou aquest diumenge per oferir la visita guiada a la vida de les elites vora Tarracó. Serà a partir de les 11 del matí i fins a dos quarts d'una. El que hi ha aquest dissabte s'organitza una nova visita
El centre d'interpretació del riu Gaià, situat a l'ermita de Sant Ramon, serà també a partir de les 11 i a Roda de Barà. Recordem que aquest dissabte es realitza una campanya de donació de sang i plasma en el marc de la marató de donants de sang a Catalunya. Serà de 10 a 2 al pavelló municipal. I també destaquem l'inici a Tarragona del cicle de cinema en versió original a l'Auditori de la Diputació.
Per aquest primer trimestre de l'any serà amb la pel·lícula Un like de Bob Trevino que es podrà veure a partir de dos quarts de set de la tarda el diumenge a l'auditori del carrer Pere Martell.
En esports es reprenen les competicions dels equips torrencs després de l'aturada per les festes de Nadal. Així, els conjunts de futbol, voleibàsquet i futbol sala disputaran aquí cap de setmana els seus primers compromisos de l'any. Pel que fa a la UDT, comença l'any amb canvi d'entrenador. Alberto López, que va agafar les regnes de l'equip després de la dimissió de Gerard Marçal, debuta amb els torrencs demà dissabte al Vallmoll.
El partit es jugarà a partir de les 6 de la tarda. Pel que fa al vòlei, el senyor masculí també juga dissabte a domicili. Farà la pista del vòlei als arcs, mentre que l'equip femení es desplaça fins a Esplugues per jugar diumenge a partir de 3 quarts d'onze del matí. El Torre d'en Barra Basquet Club es desplaça al Morí, on juga diumenge a 3 quarts de 8, mentre que el Club Esportiu Torre d'en Barra Futsal juga aquest dissabte contra el poble de Montornès, el pavelló Sant Jordi, a partir de les 4.
Tanquem així l'informatiu. Bon cap de setmana.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari i t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça ab-protecciociviltdb-gmail.com o ve per telèfon al 671-00-24-86. 671-00-24-86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
A la plataforma La Xarxa Més, deixa't sorprendre pel que passa al teu costat. Futbol, bàsquet, patinatge artístic, okei patins, amb bol, rugby i molt més. Castells, tradicions, entreteniment, cultura, podcast i molt més. Dos anys de La Xarxa Més, la plataforma de les televisions i ràdios locals.
Échale carbón a tu corazón pa' que se espodile. Échale carbón a tu corazón pa' que no estés triste. Échale carbón, échale carbón, alegrante y vive. Échale carbón a tu corazón pa' que se espodile. Échale carbón a tu corazón pa' que no estés triste. Échale carbón, échale carbón, alegrante y vive.
Fins demà!
Mira, comencemos el 2026 por todo lo alto en la Torra. Emilio Giraldez, bon dia. Bon dia, Josep. ¿Qué tal? Bien, bien. Feliz año. Igualmente. ¿Cómo va? Bien, de momento. Como el año pasado. Es importante ya. Sí, sí, hombre. Yo siempre lo digo. Ayer me preguntaron. Emilio, ¿qué te han traído los reyes? Digo, mira, ¿sabes lo que me han traído? Poder venir a verlos aquí, a tomarme un cafelito. Esto es lo más importante.
Porque el día que no pueda venir, ya me la ven. Mientras no te echen carbón, como la canción que estamos escuchando ahora. Me han echado... No, mira, me han hecho una cosa guapa.
Sí, sí, sí, sí, sí. Me han hecho unas bambas guapas, guapas, guapas, pero de vestir, no para ir al campo ni... No, no, de vestir. Es que se llevan hoy, ¿eh? Sí. Como tú, como tú, que vas bien vestido y con unas bambas guapas. Bueno, bueno. ¿Y cuándo las vas a estrenar? Pues seguramente... ¿Sábado que viene o qué? ¿Eh? ¿Sábado de la semana que viene o qué? El sábado, bueno, las voy a estrenar antes. Seguramente las voy a estrenar este domingo. Ajá. En el baile del Splay de Legend Grand.
Clar, perquè ja comenceu l'activitat... Sí, avui, avui, avui. Avui ja comença l'activitat de karaoke. Empezem amb el karaoke avui. Sí, sí, ja està tot en marxa, ja. Molt bé.
Doncs avui comptem amb l'Emilio Giraldi d'aquí als nostres estudis, no per parlar, com fem habitualment, de les activitats de l'esplai de la gent gran, tot i que ara hem comentat aquesta represa de les activitats i el programa de tallers i cursos que hi ha, sinó per parlar d'una cita molt important que tenim el dissabte de la setmana vinent, el 17 de gener, perquè acabem les festes de Nadal amb tots els actes que hi ha hagut aquí a Tornambarra,
però l'activitat cultural no para al municipi i ja de cara al cap de setmana, de la setmana vinent, diem, el 17 de gener, tenim una cita que s'estrena aquí a Torre d'en Barra i que ja havíem anunciat alguna vegada fa poc, però avui volem explicar tots els detalls i com funcionarà. És el Gran Festival de Cros Rocieros, Emilio, primera edició aquí a Torre d'en Barra.
La primera vez que se va a hacer aquí en Torre de Embarra un festival de estas características y de estos es la primera vez. Yo lo he hecho hace años, que lo hice en Tarragona, en Roda de Bará, en Herbendrell, en Reus, también lo hicimos, pero en Torre de Embarra es la primera vez que se va a hacer. Un festival de coro rociero. Sí.
Ara donarem tots els detalls d'aquesta cita, que es farà el Casal Municipal, a la Sala Gran, amb entrada gratuïta, el dissabte a la tarda. Però, primer de tot, Emilio, ¿cómo surge la idea, ara decías, que habíais hecho Vendré, Tarragona, Roda, de trasladar esta propuesta aquí en Torre d'Embarra? Bueno, jo hace años que esto lo tenía pensado. Hace muchos años que lo tenía pensado. ¿Por qué no?
¿Por qué no en Torre de Embarra también? Para mí, yo que soy, aunque no soy hijo de Torre de Embarra, soy un enamorado.
Así, tal como lo escuchas. Soy un enamorado de Torre de Embarra y todo lo que se hace en el pueblo y todo lo que pongo mi granito de arena para el pueblo de Torre de Embarra me parece poco. Pues tenía muchas ganas de hacer este festiva aquí en Torre de Embarra, porque Torre de Embarra no va a ser menos que nada. Para mí es la primera en todo. Lo que pasa es que no se había dado
Las circunstancias ni nada, ¿no? Y el otro día, pues hablándolo, bueno, hace ya dos meses, hablándolo con mis compañeros y tal, dijimos, podríamos montar un festival de coros rocieros de Torre de Embarra, aquí en Torre de Embarra y tal, igual. Claro, todo esto se apresta a tener contacto con mucha gente, claro. Entonces, bueno, pues empecé a mover, empezamos a mover los hilos y, bueno, y a todos los coros que llamé me dijeron que sí.
A todos, ¿eh? Me dijeron que sí. Se han quedado un par de coros o tres sin poder actuar, lo dejaremos para otras fechas, porque tampoco puede hacerlo muy largo, porque si no cansas a la gente. ¿Me entiendes? Aunque en los coros cada uno va a cantar sus canciones, que ya las tienen,
Sus canciones elegidas para que no coincida ninguna con lo otro, pero no vamos a cantar más de cuatro canciones por coro, porque si no se cansa. ¿Me entiendes? Cantar, por ejemplo, un coro que cante ocho o diez canciones, eso cansa mucho a la gente.
Y me dices, bueno, pero sí, son cinco coros, pero cada coro va a cantar su estilo, tiene su estilo, tiene sus canciones, es decir, vamos vestidos de distinto, en fin, hay muchas cosas diferentes. Claro, que cuatro canciones cada coro sois cinco coros, creo, ¿no? Sí. Que ya se va un buen rato. Sí, pues mira, ponle cinco minutos por... cuatro minutos por canción...
Entre en cambio de coro y otro se te va casi a la media hora por coro, ¿no? Exactamente. Y has hecho la tarde entre los cinco coros. Yo creo que con tres horitas yo creo de actuaciones y tal, yo creo que la gente se irá contenta, se irá satisfecha y que de eso es de lo que se trata.
Ara has comentado que os habéis coordinado entre los colos participantes, que también ahora los detallaremos, un poco sobre el repertorio que habrá. No sé si nos puedes avanzar algo, al menos por vuestra parte, por el coro del Splay. Bueno, nosotros estamos ensayando unas canciones muy bonitas, tenemos una rumba, un par de pasodobles, y teníamos una canción...
que es muy difícil de cantarla. Pero hay que tener la garganta muy llave como estoy y le voy a cantar yo unas colombianas, pero tienes que tener la garganta muy bien para cantar esas colombianas. ¿Y por quién canta esas colombianas? Para mí son los mejores.
Entonces, pero la hemos tenido que aplazar. Si de aquí a la fecha del día 17 me se ha arreglado un poco la garganta, pues la haré. Bueno, la haremos, porque meto también el coro que también lleva su parte, ¿no? Pero los demás, unas sevillanas, también tenemos unas sevillanas, unas sevillanitas, en fin. También vamos...
Tengo la idea de invitar un cuadro de baile también para que cuando canten los coros abajo, los coros estarán en el escenario, pero el cuadro de baile estará abajo, y invitar a todos los presentes, quien quiera bailarla, mientras el coro esté cantando, pues que las bailen.
Aquí se trata... De que la fiesta... Exactamente, de que la gente disfrute, nos lo pasemos bien y nada más. Y no vamos a competir... Perdón, no vamos a competir un coro con el otro. A ver quién queda primero, segundo... No, no, no. La idea es...
De que la gente, como he dicho antes, nos lo pasemos bien, darnos a conocer un poquito más, conocernos todos los coros, relacionarnos con toda la gente de los coros que vienen y tal, y de eso se trata. No se trata quién es el primero, quién queda el segundo. No, no, no. Aquí de eso nada.
Porque tenéis normalmente contacto con el resto de coros que vienen así un poco en el mundillo, ¿eh? ¿Vais conociendo? Sí, hombre, yo los conozco a todos. Yo los conozco a todos los coros, claro. Los conozco y conozco a todos los directores de los coros. Lógicamente los conozco a todos y ellos me conocen a mí. También, por ejemplo, el coro de la Casa Andalucía de Tarragona y Provincia...
que se llama Monse, la directora del coro, una chica extraordinaria. Y yo hace años que formamos un grupo cantando, y cantaba ella, y dos hermanas más y un hermano, y vamos por ahí a decir que la Monse hace muchísimos años que nos conocemos, lógicamente.
Y la del Paz del Panadé, la Montero, la Mantero, Mantero, lo digo bien, Mantero, Carmen Mantero, pues también estuve en la romería, en la primera romería que hicieron de la Virgen del Rocío en el Paz del Panadé, me invitaron, han estado aquí, ese coro ha estado aquí muchas veces actuando.
Aquí en la radio, tengo muy buenas, muy buenas. Y el coro que es nuevo, que hace tres meses que han empezado el coro de San Pedro y San Pablo, Mar de la Flor, que lo he montado yo.
Sí, sí, sí, tengo buenos contactos. Hombre, el mejor contacto, entonces. Hombre, lo monté yo, me lo pidieron, el presidente del jubilado de San Pedro de San Pablo me lo pidió y yo con mucho gusto pues fui y es decir que hasta hace poco he estado con ellos, ensayando, ahora ya tienen a otra persona, pero sí, sí. Pues mira, aprovechamos para...
Comentar, ¿no?, los coros que vendrán y que ya es un poco avanzado. Tenemos, además, el del Esplay de la Gengrande de Torro de Embarra, el de la Casa de Andalucía de Tarragona, el más de la flor de San Pere y San Pau, como decías, el Brisa y Solera de Cunit y el cor Viña y Romero de Pax del Penedès. Exacto. En total estamos hablando de casi, casi...
Unos 100 cantantes. Exactamente. Aproximadamente unas 100 personas, sí. Sí, sí, sí. Que no está mal para ser un primer festival. No, no, no está mal, no está mal. No está mal porque, como he dicho antes, no hay que cansar a la gente. Es decir, que la gente disfrute, se lo pasen bien y eso es, para mí, eso es lo más importante.
Yo hago un llamamiento desde aquí, desde la Torre, a la juventud, que es un poco difícil, a la juventud que se apunte, que se apunte a los coros. Es muy bonito. Esta de Tarragona, la Casa de Andalucía de Tarragona y provincia, hicieron una zambombada en San Pedro y San Pablo, nos invitaron también.
Estuvo muy bien, muy bonito. Y de eso se trata todo, de pasárnoslo bien y hacer disfrutar a la gente que nos acompañe, que vengan a vernos. Porque claro, la idea es que hablamos de unos 100 integrantes contando los 5 coros que participarán, pero luego tendremos todo el público...
Que, como decíamos, entrada gratuita. Entrada totalmente gratuita. Nosotros, a ver, ni podemos ni queremos cobrar nada. Todos vienen desinteresadamente. Todos los coros vienen desinteresadamente. Ni queremos ni podemos cobrar nada a la gente. No me faltaría. Totalmente gratuita. Que venga toda la gente que puede, que quiera y que quepan.
A ver si llenamos el casado. Sí, hombre, sí, ¿no? Siempre lo llenáis, cada vez que montáis algún tinglao ahí, se llena, ¿no? A ver, lo hemos pedido, hemos pedido el casado por una sencilla razón, porque estuvimos haciendo números y en el spray de la Gen Grand, que era la idea de hacerlo allí, pues no íbamos a caber. Ya.
Por el alforo, pues no íbamos otra vez. Y entonces por eso pedimos el casal municipal que ya hace más de dos meses que estaba pedido. Como hay que pedirlo todo con un mes de antelación y por escrito...
Hombre, se hacen tantas cosas que hay que organizarse, ¿no? Sí, sí. ¿Cómo van los ensayos? Porque antes comentabas cómo tienes la voz y tal y lo que ibais a interpretar vosotros. ¿Cómo van los ensayos? No sé si ahora también con las fiestas de Navidad se ha parado un poco. A ver, se ha parado un poquito. Y ahora toca hacer sprint un poco, acelera. Claro, claro, claro. Nosotros la semana pasada, aunque estábamos de fiesta, hicimos un ensayo.
Y este viernes hacemos otro ensayo, el sábado haremos otro ensayo y el lunes haremos otro ensayo.
¿Entiendes? O sea, ya hay máximos. Sí, sí, vamos a tope. Sí, sí, porque, hombre, aparte de que lo pasemos bien, disfrutemos, pero hay que hacerlo bien. Claro. Lógicamente, ¿no? Vamos a hacer una chapuza. Hay que hacer las cosas, hay que hacerlas bien. Entonces, cuando llega un evento de estos y la primera vez que lo hacemos, como si fuera la última, pues hay que intentar hacerlo bien.
Igualmente lleváis tiempo ensayando con el coro. Sí, lo que pasa es que llevamos tiempo, lo que pasa es que claro, hemos estado un mes, un mes y medio ensayando solamente villancicos. Bueno, pues ahora ya los villancicos se quedan ya para final de año y ahora toca machacar lo que vamos a cantar día 17.
A ver, claro. Estos son como los niños en el colegio un poco, ¿no? Sí. Que van ahí preparando las canciones del festival de Navidad, luego tienen que ir para las siguientes, luego las siguientes, ¿no? A ver, la gente, yo se lo digo a todos los alumnos que tengo, que somos 27, 28, que...
Que recibir los aplausos del público está muy bien, muy bonito, ¿eh? Pero la gente no sabe lo que hay detrás de todo esto. Detrás de todo esto hay un trabajo impresionante. Ensayo y ensayo y ensayo y repetir, repetir, repetir, repetir, hasta que las cosas salen bien, ¿eh?
Las cosas tienen que ser así. Si no, no sale. Son muchas voces y acoplar todas esas voces cuesta un poquito. Claro, pero también los integrantes del coro supongo que agradecen festivales y actuaciones como esta. Actúas delante de un público, tienes otros coros que también vienen. Nosotros hemos ido a tres, cuatro residencias a cantar
El 95, y mis compañeros, yo que llevo muchos años en esto, no es que sepa mucho, pero un poquito sí, y solo diré, digo, es que nosotros vamos a recibir más.
que nosotros vamos a dar. Porque si no se lo podéis imaginar, la gente mayor de la residencia, cómo te reciben, cómo te aplauden, cómo te admiran. Es impresionante. Y cuando terminamos la primera residencia que fuimos, dices, tienes toda la razón, Emilio, cómo se volcan con nosotros. Ya dije yo, pobrecito, están allí. Bueno...
Aquí haciendo fans, ¿no? Sí, sí, sí, sí, la verdad, la verdad que es que sí. Estuvimos, que no voy a decir los nombres, estuvimos en una de Juan XXIII y aquí había gente de Torre de Embarra allí ingresada y la verdad que cuando te ven, que son gente que me conoce mucho, cuando te veo...
¿Sabes qué pasa? Y claro, como vas a saludarlo y lo saludas con afecto y todo, a todos no, pero claro, son de aquí de la torre, que te conocen por más, ¿no? Pues ellos se sienten un poquito, se vienen arriba, como yo digo.
Sí, sí. Bueno, está bien. Y claro, decíamos, un festival como este con el resto de coros, que también viene bien para, no sé, coger ideas o intercambiar un poco temas, algunas canciones, ¿no? Mira, vosotros habéis hecho esto.
Total, ¿no? Sí. A ver, en festival de coro así vienen, lógicamente, vienen altavillados, cada uno con sus trajes normalmente, ¿no? Yo, hablando del coro del Splay, yo le he dicho que vengan vestidas como quieran. Perdón.
De Farallay, pero con los trajes que quieran. No hace falta que vayan todas iguales. ¿Eh? No. Cada uno... Porque los trajes valen mucho dinero. Ya.
Vale mucho dinero. No es lo mismo que el hombre, se pone una camisa y un pantalón azul o negro y una camisa blanca y ya está vestido. Pero ellas no. No solamente es lo que es el vestido, sino es el vestido, son los pendientes, son las flores, es decir, lleva...
¿Y esto os planteáis más adelante ya decir, pues mira, vamos a hacer, porque al final supongo que es una, entre comillas, una inversión, ¿no?, de un traje y ya lo tenemos para toda la vida. A ver, nosotros tenemos una suerte, tenemos la suerte de que más de la mitad de las que cantan en el coro del Splay también están a los cuadros de baile de Sevillana. Entonces tienen los trajes iguales.
¿Me entiendes? Esta es una pequeña ventaja que tenemos también, ¿no? Pero vale, hombre, la inversión, hay que darte cuenta que un traje de estos ahora mismo no sé el precio que tiene, pero como mínimo 100, de 100 para arriba, ¿eh? Esto es lo mínimo, ¿eh? Ya. Entonces, darte cuenta que la gente de los coros son casi toda gente jubilada.
Y las pensiones no son grandes cosas. Sí, eso. Hay otro costal, pero sí, sí. Sí, sí, sí. Entonces, claro, a ver, obligarle a la gente, no se puede obligar a la gente. Tendrías que comprar un traje de 150 euros, 200 euros. Claro. A ver...
No, no, yo por lo menos soy partidario de eso. Entonces, bueno, oye, yo tengo una falda negra y me pongo un jersey y un manto. Pues pa'lante, ¿no? Tira.
Claro. Hay que ser coherente con las cosas, ¿eh? Hay que ser coherente con las cosas. Pues ya te digo, vamos a ver si lo podemos montar, lo hacemos bien, sale las cosas bien. ¿Y la idea luego ir repitiendo? Hombre, por supuesto. Sí, por supuesto que el año que viene yo tengo que hablar con todos los profesores de los coros y para el año que viene, si no hacerlo en Torre de Embarra, pues hacerlo, no sé, en Cuní, por decir algo, ¿no? O en Tarragona, ¿eh?
Porque yo... La idea es esa. A mí yo hice el primer... Entonces yo era el presidente de la Casa Andalucía en Roda de Bará, cuando hice el primer festiva de coros. Yo lo quería hacer en Roda de Bará y se metió por medio un señor que era concejal, era concejal del Ayuntamiento de Tarragona, del pueblo donde yo soy. Esto no puede ser, esto lo tenemos que hacer en Tarragona.
Sí, sí, claro, se ofreció al darnos el teatro de Tarragona y todo, ¿no? Todo de gratis. Si te pones así, pues vamos a hacerlo en Tarragona. Y claro, luego ya cada año se iba haciendo en un sitio distinto. Pero Torre de Embarra se quedó atrás. ¿Por qué?
Bueno, porque yo era el presidente de la Casa Andalucía de Rodabrá. Ya. Entonces aquí no había nada. Entonces en aquellos años aquí no había ni Casa Andalucía ni nada por el estilo, ¿eh? Y ahora que estoy metido en esto, digo, oye, y he montado el coro del explay de la llengra. Lo aprovechamos, ¿no? Pues vamos a aprovechar y hacerlo...
En Torre de Embarra, lógicamente. No viene al cuento, pero no sé si lo sabrá, que yo di una conferencia en el Spray de la Xengram y hablando solamente de Torre de Embarra.
Esto al principio de este curso, ¿no? Sí. Y la conferencia solamente hablando de Torre de Embarra. Ya te he dicho al principio que yo soy un enamorado de Torre de Embarra. Te lo conoces bien. Sí, sí. Más que el pueblo donde nací, fíjate. Porque allí estuve 18 años y aquí llevo 63. Pues mira, ya te digo.
Te mantienes bien, ¿eh, Emilio? Te mantienes bien, ¿eh, Emilio? Sí, me mantengo bien. Será lo del huerto a temperaturas bajo cero. A base de pastillas, sí, sí, sí. Si yo tengo el huerto, tú a cuatro bajo cero, un macho. Eso te conserva bien.
Bueno, vamos a ir acabando, recordando este Festival de Coros Rocieros, al dissabte de la Semana Vinent, dissabte de Jané, a las 5 de la tarda. Información práctica también, Emilio, para cerrar. Decíamos, entrada gratuita en la Sala Grande del Casal, como decíamos, a partir de las 5, actuación de 5 Coros Rocieros y servicio de barra, ¿no? Sí, sí, por supuesto. Servicio de barra, entrada gratuita...
Y esperemos, esperamos al pueblo de Torres de Embarra que, como siempre, que responda. A las perspectivas que tenemos yo creo que va a salir bien, que va a estar bonito. Y también la idea es esa de llevar un cuadro de baile de sevillanas para que mientras que los coros arriba estén cantando, las sevillanas estén bailando bajo.
Muy bien, pues esperemos que se cierre también esto para que esté el cuadro de baile, lo podáis atar todo y que vayan bien los ensayos que quedan, mucho ánimo, porque supongo que ahora es todo lo que decíamos antes, que vienen unos días de trabajo intenso dentro del coro. Dentro del coro, sí.
Molt bé, doncs convidem a tothom aquest pròxim dissabte, la setmana vinent, 17 de gener, a partir de les 5 de la tarda, primer gran festival de coros rocieros de Torre d'Embarra, amb el cor de l'esplai de la genga de Torre d'Embarra, el de la Casa Andalusia de Tarragona, Mas de la Flor de Sant Pere i Sant Pau, Brisa i Solera de Cunit, i cor Vinya i Romero de Pax del Penedès. Agraïm a l'Emilio Giraldes que ens hagi acompanyat una vegada més a la sintonia d'Ona la Torra,
Com sempre, el podreu escoltar cada setmana al programa Aires del Sur. Emilio, muchas gracias. Gracias a ti, Josep. Que vaya bien, hasta la próxima.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. Junts per Catalunya insta Esquerra a renegociar el model de finançament per transitar cap al concert econòmic i evitar així, diu, que els de Carles Puigdemont presentin una esmena a la totalitat. Però Junts el model de finançament proposat només planteja una actualització del que fa per a tothom.
Catalunya, diuen, continua sent una autonomia més, sense clau de la caixa, no se surt de la LOFCA, es perpetua el dèficit fiscal i no es garanteix l'ordinalitat perquè, diuen, no es publicen les balances fiscals. Escoltem Antoni Castellà, que és el vicepresident del partit. Junts instem Esquerra Republicana a Catalunya a reconduir aquest model cap al model...
de concert econòmic, cap al model que la pròpia Esquerra va sotmetre a votació a les seves bases, cap al model que hem votat conjuntament, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, en el Parlament de Catalunya fins a quatre vegades.
I la Unió Europea ha donat llum verda a l'acord de lliure comerç amb el Mercosur, que manté els pagesos catalans en peu de guerra. Ho ha fet, per cert, amb el vot favorable d'Espanya. Per segona jornada continuen les mobilitzacions a diverses vies catalanes. Aquesta tarda el conseller, en uns minuts, es reuneix a Tarragona amb el gremi de la pagesia. Fa unes hores deia això sobre aquesta reunió.
Ens hi estem jugant molt, la situació és molt complexa, ha sigut un any molt difícil i, per tant, que no generem uns danys superiors als que volem evitar. Per cert, que acabem de saber que el govern ha comunicat un nou cas de grip aviària al radi de l'Urgell i ha activat tots els protocols. És el cas d'una granja de Vellpuig, on es va detectar una altra casa al desembre. La granja es troba a 3 quilòmetres i s'hauran de sacrificar de forma immediata els 9.000 animals que té.
Més temes. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez, Fijó, es desdiu davant de la jutgessa de la Dana i nega haver rebut informació de Carlos Maffón aquell dimarts 29 d'octubre. El dirigent popular ha situat l'inici del seu coneixement directe dels fets a les 8 del vespre d'aquell dia a través de teletips i a partir d'aquí es va posar en contacte, diu, amb els presidents de les comunitats afectades en aquest context.
Va enviar un missatge de WhatsApp a Amazon que el va respondre poc després de les 8 del vespre. Aquesta declaració contrasta amb la que va fer públicament dies després de la tragèdia en què assegurava que Amazon el va informar a temps real d'aquella situació. I ens surt avui el Vallès Occidental per un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala de Richter, segons Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisma s'ha produït a quarts de 6 de la matinada.
Mira, ara recollim el que es diu cibada amb verd, que és assegada amb verd, amb el gra, i llavors la deixem assecar i l'empaquen, i jo soc el que va al darrere recollint les bales.
i les vaig portant cap al magatzem. Ricard, tu fa un parell d'anys et trobes que no hi ha collita i que, per tant, et quedés sense feina. Aquest fet, que en una trajectòria com la teva d'una persona jove que treballa al camp, que és prou nova, suposo que et canvia una miqueta la forma de pensar com és el teu ofici o si sempre tindràs feina?
Sí, em vaig veure que no anava a treballar i era com a raro, perquè jo que estic acostumat a treballar i a treballar molt, no hi anava. Perquè justament quan l'estiu sempre estem treballant el doble del que treballaríem un dia normal, perquè hi ha molta feina, va ser així.
Sí que es podria intentar canviar cultius, que tampoc no sé quins, perquè si no hi ha aigua no sé quins cultius s'haurien de fer. Sí que es milloren les varietats de llavors, això sí que són més resistents al cultiu, a la sequera, però clar.
En aquest punt que no hi ha aigua, no sé, ja et dic, una proposta, no?, podria ser, doncs, intentar, jo què sé, fusionar dos empreses, no?, una empresa forestal que pot tenir feina tot l'any i la nostra, per exemple, que amb X anys no ha passat mai, no?, que no anéssim a treballar, però en aquell any ha passat, doncs, es podia tenir com un comodín de dir, mira, doncs, jo tinc de posar dos treballadors a l'ERTE, o tres, o cinc, o deu, els que tinguis, no?,
i poder-los treballar amb gestió forestal, que, per exemple, hi ha molta feina.
El testimoni del Ricard ens convida a reflexionar sobre el futur dels cultius de secar. Se'n podrà viure sempre? El sector ha tendit cap al regadiu, perquè és la fórmula, en molts casos, de garantir la producció. Però tot es tens en temps de sequera. No plou i hi ha menys aigua per regar. El darrer episodi, recordem-ho, va desencadenar a les protestes més grans dels darrers anys per part de la pagesia i també de la ramaderia.
Farda també de burocràcia, de vendre preus baixos i de beures amenaçats per la competència de tercers països. Aquell malestar va bloquejar carreteres i carrers i també va arribar al Parlament.
La plataforma pagesa ha arribat al Parlament. Continuem amb l'aigua. Segurament som el sector productiu més conscienciat amb la problemàtica de la sequera i som els que patim més els seus efectes. Cal que tots ens estrenyem el cinturó, però creuen que a tots els sectors productius se'ls demana que els estrenyin el cinturó de la mateixa forma quan la pagesia se'ls demana que estalvin un 80% d'aigua del rec i un 50% de consum d'aigua a les seves granges? No som conscients que som un sector estratègic
Hem d'alimentar la població. La gestió de l'última sequera no va agradar al sector primari, però nosaltres volem mirar especialment endavant. Què passarà quan es repeteixi un escenari similar? Activarem la mirada al futur en aquest quatre gotes que vol observar per on passa l'eficiència al camp. Podem produir el mateix amb menys aigua? Hem de pensar en altres mètodes de conrear la terra? I, en definitiva, com gestionarem el territori si la pagesia cada vegada ho té més difícil?
Estàs escoltant el Quatre Gotes. Sentirem veus diferents, des d'àmbits complementaris, però també des d'altres maneres d'entendre el treball al camp, de tecnologies punteres a sistemes ancestrals. De seguida parlarem del futur del regadiu, però abans els cultius que depenen sobretot del cel. Hem conversat amb dos cerealistes, l'Ariadna Cudines i el Joan Saumet.
A veure, si és com fins ara, crec que podrem anar subsistint. El que passa és que és una cosa de mentalitzar la gent que hem de fer territori i hem de consumir d'aquí per poder ajudar que tot això segueixi tirant i seguim podent, perquè si tenim aquests extrems amb el clima...
i nosaltres ens hem d'anar adaptant, que jo crec que ens anirem adaptant amb altres tipus de cultius, ja hi ha laboratoris i llocs on es miren llavors que siguin més resistents a la sequera...
I tot això jo crec que ens anirem adaptant. Al final, el pagès tota la vida s'ha adaptat molt al clima i s'ha anat fent com ha pogut. Però hem de conscienciar la població que s'ha de consumir d'aquí, perquè això és una manera d'ajudar que els pagesos seguim podent fer de pagesos i pageses i puguem seguir fent-ho d'aquí al territori, perquè si no sí que és veritat que entre la fauna cinegètica, la sequera...
i el canvi climàtic podria ser que hi hagués molts llocs. Jo ja conec gent, pagesos de fa anys, que han hagut de plegar. Bé, el que passa és que potser mentalment i econòmicament hem de preparar les explotacions per resistir períodes de sequera
més intensos que els que havíem conegut fins ara. Jo crec que potser l'estratègia va ser més no tant per implementar les varietats miraculoses que no existeixen, perquè és que el desert estaria ple de plantes i no ho està, però més que res, sinó potser tenir nosaltres mentalment i les nostres explotacions preparades perquè això ens pugui passar. I això a vegades potser són més estratègies de menors endeutaments, intentar sanejar o treballar d'una altra forma per saber que podem tenir...
Anys, ja no dic any, sinó anys que puguin ser més greus, que el que sembla que ens porta el canvi climàtic és extrem. És a dir, potser tindrem la mateixa aigua, però potser la tindrem encara més mal repartida que la que teníem fins ara. Nosaltres som agricultors que treballem al medi natural, és a dir, la nostra feina és treballar amb el medi natural.
i per tant ens adaptarem al que ens mani el medi natural. El que passa és que veurem com ho fem i en quin grau és possible adaptar-se. Potser no totes les zones s'hi podran adaptar, ni tots els agricultors ni tots els cultius podran sobreviure com han sobrevisgut fins ara. Això està clar que hi haurà canvis.
Quatre gotes, el podcast sobre la sequera. D'una manera o una altra es necessiten canvis. Els cultius de sequer encara són majoritaris a Catalunya, però el regadiu ha anat augmentant progressivament. A l'última dècada, segons el Departament d'Agricultura, ha guanyat un 2% del terreny del sequer i el 2024 la distribució
De la superfície agrícola, ja era d'un 65% de secar per un 35% de regadiu. I l'altra tendència al camp és que el rec per inundació està sent substituït lentament, però perquè encara representa el 43% del total. Segueix sent el sistema més utilitzat per bé que destaque per la seva baixa eficiència.
A poc a poc, això sí, va creixent el rec localitzat, que aprofitem molt millor l'aigua. Fixem la mirada aquí, en com millorar aquesta gestió de l'aigua, i per això enfilem el camí cap a Lleida.
Buscant aquesta visió de futur, de cap a on ha de caminar la pagesia, de com aprofita millor l'aigua, hem vingut fins als afores de Lleida. Ens trobem en un camp i ens hem citat aquí amb l'Helena Camats, que és enginyera agrònoma i a més és vocal de joventut del Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya. Helena, benvinguda. Bon dia. Queda molta feina per fer en aquesta visió de futur, de com ens hem d'imaginar la gestió de l'aigua. Creus que tenim molt camí per recórrer?
Doncs sí, encara ens queda molta feina perquè ens estem trobant que hi ha moltes xarxes de rec, sobretot a nivell de canals, que molts d'ells tenim un envelliment de les infraestructures, sobretot, molts d'ells tenen dècades d'antiguitat i això ens està fent veure que tenim pèrdues d'aigua per aquests canals,
Fet que és una cosa que no ens podem permetre. Després de veure tota l'època que hem passat de sequera i que tots hem patit molt, és una cosa que hauríem de millorar. Després també estem veient que falta molt per modernitzar.
A nivell de rec estem veient que moltes comunitats estan fent obertura de vàlvules, estan regant a nivell manual i el que necessitaríem també és modernitzar tot això per poder donar un pas endavant. En aquests canals de distribució, on tindríem les debilitats? Per on perdem l'aigua, diguéssim?
Estem veient que surtin fissures i per a aquestes fissures hi perdem aigua. També com que són canals oberts moltes vegades i tenim problemes per a evaporació, sobretot en èpoques d'estiu quan fa més calor. I el que hauríem de fer seria, potser aquests canals hauria de ser...
substituir-los per canonades tancades, perquè el que faríem seria evitar aquestes pèrdues que estem tenint actualment, evitaríem pèrdues d'aigua per evaporació i també aconseguiríem tenir una millor qualitat de l'aigua. Estem parlant d'inversions, si més no, importants, costoses.
Sí, són inversions importants, per això el que necessitem és tenir una bona gestió financera i també institucional. És a dir, necessitem que es posin d'acord tècnics, enginyers, administracions, comunitats de regants, perquè estem veient que moltes vegades comunitats de regants igual sí que voldrien fer una inversió gran
Però ells no tenen aquest capital, per tant necessiten ajudes de l'administració, d'ajudes d'Europa on hagin de venir per poder fer aquestes grans inversions.
Aquestes grans inversions per als canals es van fer fa molts anys, parlem d'infraestructures històriques. En tots aquests anys, des de llavors, sí que hi ha hagut una modernització, han aparegut noves tecnologies. De quina manera creus que ens pot canviar la gestió d'aquests canals, la gestió de l'aigua, fins i tot la incorporació de noves tecnologies, que ara sí que tenim a l'abast?
El nivell de modernització ens pot ajudar per tot aquest tema que he dit, evitar pèrdues d'aigua, però després que hi ha moltes comunitats que estan funcionant de manera manual. Necessitem modernitzar tot això mitjançant, telegestió, gestió intel·ligent del rec. Què vol dir això? Doncs, per exemple, posar ascensors a nivell de sol per conèixer la humitat que tenim. Llavors, a partir d'això...
Potser no ens fa falta regatar aquells camps si ja tenim una humitat del sol. Per altra banda, podríem fer una gestió intel·ligent del rec que ens detecti que potser a través d'una canonada s'està perdent aigua per algun motiu i què ens pot fer això? Enviem un senyal i que ens tanquin les vàlvules i per tant això evitaria també pèrdues d'aigua. Ets optimista, diguéssim, per tot el que ens ve?
Hem de ser optimistes, si no malament anem. Perquè ja, com hem dit, hem patit molt amb aquesta època de sequera. Per tant, hem de treballar i hem de ser optimistes perquè si ens torna a passar no ens trobem amb la mateixa situació que ens vam trobar. Helena Camats, moltes gràcies. A vosaltres.
Seguirem fent camí amb l'optimisme de l'Helena, però ara volem tornar a un dels nostres refugis i font de coneixement, el Museu Terra de la Fundació Carulla. Allà, la Maria Grego, juntament amb la cooperativa Aresta, van posar a prova un mètode de rec ancestral. Van enterrar sis tanalles de fang a l'hort.
Aquest reciclent s'omplen d'aigua i soterra, deixant el coll vist en la superfície, queda tot just a la superfície del sol, i aleshores, per capilaritat, l'aigua va exudant. El bo que té aquest sistema de rec és que fa la infiltració directament sota terra. Per tant, s'evita tota l'evaporació que altres sistemes de rec no subterranis tenen, no?
i van calcular que amb 9 litres d'aigua per cada tanalla podien tenir una autonomia de 15 dies. Sí que a l'hivern, per exemple, duraven molt més i a l'estiu, doncs, sí que complien aquesta autonomia de dues setmanes. A l'agost crec que va ser una miqueta menys, va ser de 12 dies.
Amb l'experiència i també veient altres estudis, s'estima que aquest sistema pot permetre un estalvi aproximadament de la meitat de l'aigua que es gastaria regant per inundació. Vistos els resultats, és un sistema replicable?
Diria que és un sistema de rec que es pot adaptar molt bé a horts familiars, a horts de producció d'autoconsum, en canvi sí que penso que per hortes productives molt extenses, d'hectàrees, és una cosa que es complica més perquè, per exemple, una de les coses és que et dificulta la...
l'ús de maquinària pesada, perquè són objectes que estan soterrats i que es poden trencar. Jo crec que és una inversió similar a la que s'hauria de fer, per exemple, si s'hagués de posar un sistema de rec per expersió o d'agoteig.
Jo també he decidit fer aquesta investigació perquè penso que és un recurs que tenim a l'abast. Penso que no és un material tòxic per l'entorn, perquè és ceràmica.
i crec que adoptar sistemes que canviïn la manera com utilitzem els recursos, els tipus de materials que nosaltres posem sota terra, canviar aquesta visió i aquesta acció és un petit gra de sorra que tots podem aportar.
Doncs ja ho sabeu, podeu provar-ho a casa. Només ens cal un petit racó, muntar un hort i fer-nos amb aquestes gerres de ceràmica. I ja heu sentit, regareu cada dues setmanes. És un sistema eficient, però no escalable a les grans produccions agrícoles. Entrem ara a la Universitat de Lleida. En l'àmbit de la recerca també s'exploren les millors solucions per optimitzar el regadiu.
El professor d'enginyeria hidràulica, Joaquim Montserrat, ens recomana una tecnologia que, ara escoltareu, no distega gaire de les tanalles de fang. La joia de la corona, diríem, és el rec soterrat. Amb aquesta tecnologia, que consisteix en posar un tubó soterrat sota el conreu, és la millor manera, o sigui, aquí evitem que s'evapori...
L'aigua que nosaltres apliquem, perquè si reguem per expressió, part de l'aigua que nosaltres estem aportant al Conreus es perd per operació, i aquesta no és útil. Si reguem a manta, passa el mateix. En canvi, en el rec soterrat, li donem directament a l'arrel l'aigua que necessita. I d'aquesta manera podem aconseguir la màxima producció amb la mínima quantitat d'aigua.
És una tècnica que requereix una cura important del pagès, perquè, clar, si és un rec per gotets, però hi ha cement superfície, doncs tu veus si surt aigua o no surt aigua dels gotets, però, en canvi, si estàs aterrat, no ho veus, no?,
Llavors necessites tenir uns bons aparells de mesura i anar controlant sovint com va evolucionant la instal·lació. En el cas que les arrels a vegades volen entrar dintre dels goters, hi ha mitjans per evitar-ho, però s'ha d'estar a la guai.
I un altre avantatge que també volia comentar és que aquest rec soterrani per gotets no només es pot aplicar en conreus de xiabres que estan en fileres, sinó també en conreus extensius tipus panís, alfals. Hi ha actualment finques alfals que estan regant per gotets soterrani i de panís.
incorporar altres sistemes de regadiu, sensors, gestió automatitzada i fins i tot repensar les organitzacions empresarials. Són algunes de les reflexions que hem recollit en aquest debat que, com tants altres, podria ser encara molt més ampli. En qualsevol cas, volem sumar algunes visions més en aquest programa, però deixarem de banda el regadiu i ens fixarem en com tractar el sol i la terra.
Volem parlar ara de l'agricultura regenerativa, que està de moda. O si més no, molts pagesos i pageses estan optant per una altra manera de treballar la terra. En Francesc Font, a més de divulgar la tècnica, fa temps que va optar per el canvi de mètode. Francesc, benvingut. Hola, què tal?
Què és el que et va convidar a pensar que havíeu de començar a cultivar amb aquesta filosofia o amb una altra manera de fer? Doncs perquè vaig veure un esgotament en el model actual. Nosaltres practicàvem l'agricultura convencional i em plantejava seriosament si tenia futur, perquè cada vegada anava en pitjor...
A nivell econòmic, a nivell de fertilitat de sol, a nivell de produccions, a nivell de costos, a nivell de gestió de l'aigua. Llavors, veiem clar que necessitàvem fer un canvi cap a una agricultura més sostenible i per a nosaltres l'agricultura regenerativa va ser la resposta que estàvem buscant per fer aquest canvi.
Aquí al Quatre Gotes parlem bàsicament de la gestió de l'aigua i l'interrogant per nosaltres és com ens pot arribar a beneficiar aquesta agricultura regenerativa per utilitzar millor l'aigua. Doncs aquests anys ho hem vist molt clar, perquè nosaltres som 15 anys que vam començar a practicar aquesta agricultura i començar a millorar els nostres sols. En el nostre cas tenim una finca meitat regadiu, meitat secà,
I aquests últims anys que han estat molt durs, aquí a l'Empordà, com a molts llocs ha plogut molt poc i tenien poques reserves hídriques, la veritat és que ho hem suportat prou bé. Ho hem suportat més bé que no ho haguéssim suportat si encara tinguéssim els sols menys fèrtils. I és que és una barreja de millorar el sol i canviar la gestió agrícola per ser més eficients també amb l'aigua. Què és el que fa que realment...
tota aquesta aigua que cau al terra es pugui aprofitar millor? Bàsicament és el contingut de matèria orgànica. La matèria orgànica, el caraboni, és un dels components principals del sol. Li dona estructura, li dona fertilitat, li dona nutrients, li dona vida, alimenta la microbiologia... I en el cas de l'aigua, perquè s'entengui, actua com una esponja que té capacitat per absorbir aigua. Com més matèria orgànica tens en el teu sol...
Més gran és l'esponja, més capacitat té el sol d'aprofitar, d'absorbir, retenir i, per tant, aprofitar l'aigua, sigui de la pluja o sigui del rec. Per tant, per dir-ho ràpid, amb menys aigua aconseguim els mateixos resultats.
Un dels conceptes claus en l'agricultura regenerativa són també les cobertes vegetals. També ens ajuden? Sí, sí, totalment, perquè amb la mateixa orgànica aconseguim una major retenció d'aigua. Amb les cobertes vegetals aconseguim una major infiltració.
Això és fàcil d'entendre si plou dintre un bosc, és difícil veure vessals, perquè a l'haver-hi plantes sobre el terra, l'aigua s'infiltra millor. En canvi, si tenim el sol despullat perquè hi hem aplicat herbicida o l'hem llaurat, quan plou l'aigua s'infiltra pitjor. Llavors, les cobertes vegetals ens ajuden a que l'aigua s'infiltri més...
I ens ajuden a que s'hi mantingui més perquè les mateixes cobertes, fins i tot a l'estiu quan estan seques, fan una protecció en el sol que fa que l'aigua en surti menys, que l'aigua no s'evapori, de la mateixa manera que s'evaporaria si el sol estigués desprotegit. Per tant, i a més a més les cobertes ens ajuden a incrementar el contingut de matèria orgànica del sol i per tant a ser més eficients també a l'hora de retenir l'aigua.
En canvi, el que tradicionalment hem concebut és que un tros amb herbes, amb males herbes, és un tros deixat. Sí, exactament. Estem canviant una mica el paradigma i ho fem en base a la ciència, a la demostració i a l'experiència. És veritat que en certs moments de l'any, si hi ha moltes males herbes, poden representar una competència important pel cultiu. Llavors, quan parlem de cobertes vegetals o de rotacions de cultius o de sembles directes en extensius, per exemple...
No parlem de deixar herba, sinó de posar les plantes en el moment que nosaltres volem perquè pensem que és interessant. Llavors, en moments on hi pot haver competència amb el cultiu principal, que sol ser el cultiu comercial i per tant és important per nosaltres, en fem una gestió i la podem desbrossar, la podem eliminar i podem entrar en animals per controlar-la.
Però hi ha molts moments durant l'any on aquestes plantes no representen una amenaça pel cultiu comercial i llavors ens estan afavorint la retenció a l'aigua i la millora del sol. I per tots els cultius és una tècnica òptima? No hem trobat encara cap cultiu en el qual no podem aplicar agricultura regenerativa i de fet nosaltres no només treballem a Catalunya sinó que treballem a diferents regions d'Europa, Àfrica i Latinoamèrica.
Amb climes molt diferents, alguns d'ells molt més àrids que fins i tot aquests darrers anys que hem passat aquí. I sempre funciona, sempre funciona millorar el sol, sempre funciona fer que el teu sol sigui més fèrtil i que tingui més capacitat per retenir aigua. Cada tipus de cultiu pot tenir una estratègia diferent, però des de la vinya, l'olivera, l'horta, el cereal, el blat de moro, no hi ha excepcions. Sempre trobem les estratègies per millorar el sol i ser més eficients.
Per acabar, Francesc, hi ha suficient evidència que en el futur, en un context de clima més sec, aquestes solucions passen per l'agricultura regenerativa que ens expliques? Sí, jo l'estic plenament convençut perquè és una forma de produir que ens aporta resiliència. És evident que tornarem a passar per episodis sense pluja...
i és evident que les temperatures aniran pujant. Llavors, amb les tècniques regeneratives que passen bàsicament per millorar el sol, o sigui, amb millors sols i amb sols més fèrtils, aguantem millor el tipus davant d'aquests fenòmens climàtics que segur, segur que vindran. A banda, té altres avantatges, hem parlat de l'aigua, però la capacitat de poder produir sense utilitzar productes de síntesi química i, per tant, produir aliments més sostenibles
i més saludables per les persones i la capacitat de capturar carboni. En l'agricultura regenerativa capturem més carboni del que emetem, per tant, contribueix directament i clarament a mitigar la crisi climàtica, fent que l'agricultura regenerativa s'hagi de convertir en un model majoritari si volem sobreviure com a espècie humana. Doncs Francesc Font, moltes gràcies per atendre'ns. Moltes gràcies.
El camí cap a una gestió sostenible.
Seguim. No ens aturem. Si abans entravem a la Universitat de Lleida, ara volem explorar altres investigacions. De fet, n'hi ha moltes, però ens volem fixar en el treball del grup de vitivinicultura de la Universitat Rovira i Virgili. Una de les línies que tenen en marxa és explorar com aconseguir que la vinya sigui més resistent a la sequera. Saludem la Míriam Lampreave, que és una de les investigadores. Míriam, aquesta recerca, com comença i també amb quins objectius ho fa?
Bé, això el 2023, que el 2024 ja va ser el remat, el 2023, que ja venien de dos o tres anys molt durs, el sector vitícola, bàsicament la zona del Penedès, que potser és la que va castigar més la sequera, bàsicament per un fet que és molt important, que és la...
La no disponibilitat d'aigua, vull dir, clar, pensa que hi ha zones, sobretot la zona de la Terra Alta, era una zona que ha patit molt la sequera i en el seu moment ja van començar a posar rec. La zona del Penedès, fins ara, no havien patit una situació com la que han patit aquests últims anys.
Per tant, s'han trobat de sobte una situació que no estan habituats, no tenen una estructura de rec establerta, i això, clar, sobretot els productors de cava, i t'estic dient de productors coneguts, bueno, doncs, Jo Passo, Marroca, Taurelló, Jovell Camps...
vam veure com l'afectació de la sequera en la producció en la qualitat començava a ser bastant crítica, es van ajuntar i van trucar a la porta d'alguna manera a la part científica sol·licitant a veure si ajuda per intentar buscar alguna solució a curt termini i ràpida.
Quan parleu de solucions ràpides, ens referim a introduir el regadiu?
Ja fa molt de temps que la situació es preveu complicada en el marc del canvi climàtic, no és una cosa d'aquests dos anys. De fet, jo, en el meu cas, la meva tesi, ja fa molts anys, ja era del rec de la vinya. El que passa és que en aquell moment les condicions climàtiques no eren tan complicades i no es veia amb tanta urgència. El que passa és que el rec...
que és una solució a problemes que no hi ha aigua, o no n'hi ha per tots. Altres solucions que també s'estan... que estan sobre la taula i que s'estan treballant, afavorir varietats més resistents a la sequera, més adaptades, i aquí vindria la recuperació de varietats com ha estat ja fa uns anys que estan fent torres, incavi, que són varietats d'abans de la filoxera...
que són més resistents a la zona, perquè són autòctones. Això ja és una línia que s'està treballant de fa temps i és una possible solució. Després, afavorir la biodiversitat, l'activitat biològica del sol, tot això per millorar la resistència de les plantes a condicions d'estrès.
Hi ha diferents opcions, però el que ara es planteja, a part de totes aquestes, perquè al final això també és una mica a llarg termini, vull dir, canviar varietats, tot això, està clar que hem d'anar a la llarga, s'anirà cap aquí, però això no es fa d'un any per l'altre. En canvi, clar, el sector necessita, d'un any per l'altre, necessita solucions. Ara mateix, quina és la solució i en què nosaltres treballarem en aquest projecte?
és millorar la gestió de l'aigua. És a dir, intentar buscar tots aquells mecanismes de treball del sol per tal que l'aigua que tenim
La puguem aprofitar al màxim i que la planta en pugui disposar en la seva totalitat. I que aconseguim protegir l'aigua en el sol, evitant l'erosió, evitant evaporació i que la planta la pugui anar utilitzant durant aquesta època d'estiu que no hi ha pluja.
I aquí és on entran en joc, per exemple, les cobertes vegetals? Exacte, per tota una sèrie de diferents sistemes de maneig del sol, pràctiques de maneig del sol, que és cobertes vegetals o no cobertes, mulchings, allaurar o no llaurar, i allaurar quan, com, diferents sistemes de llaurat,
Provar sistemes que ja s'estan utilitzant en zones, per exemple, la zona de Jerez, que és la Serpiado, amb apat, que n'hi diuen que aquí no s'utilitza, però que ja s'utilitzen zones que tenen potser la zona del sur de Jerez.
de la península, que tenen les condicions molt més extremes, doncs aquests sistemes que fins ara aquí no calgur, perquè les condicions no eren tan extremes, doncs ara volem provar a veure si aconseguim reduir l'evaporació i mantenir l'aigua. Llavors, bàsicament, és provar diferents sistemes amb una mateixa varietat per veure si hi ha...
aquests diferents sistemes, quines són la resposta de la planta i llavors això, sobretot, lligat amb un control de l'aigua del sol, és a dir, posant sensors i, a part de veure com la planta respon, avaluant, si faig aquesta coberta, quina quantitat d'aigua hi ha en el sol i com es va assecar en el sol.
Clar, estem parlant d'un estudi nou que està just començant i que, per tant, encara no té conclusions, però sí que, per exemple, valoreu l'impacte del lleurar com una tècnica possible en Prac quan, si em permets, exagerar una miqueta i hi ha certes visions que ho veuen més com una tècnica que ja és cosa del passat, que està antiquada. Lleurar en certs moments, i a més ja et dic, de fet, un dels sistemes que nosaltres provem, que és el acerpiador,
Aquest sistema precisament és llaurar, però és llaurar una vegada i d'una manera que el que fas és crear un espai en el sol per acumular aigua. El concepte de llaurar com abans, que passaven cada dos per tres per mantenir el sol net i tal, això evidentment s'ha de rebutjar, això no és...
Perquè cada vegada que llaures, sí que és veritat que afavoreixes que el sol s'assegui. A part d'altres coses, hi ha molts més efectes negatius. Però llaurar un moment determinat després d'una pluja per sellar el sol i que l'aigua que ha caigut quedi no sellada i que quedi en el sol i després no llaurar, això no és dolent. O sigui, qui diu no llaurar perquè llaurar és dolent és simplificar-ho al màxim i no és correcte.
I la de cobertes també s'ha vist en èpoques de sequera, vull dir, les cobertes no han funcionat, perquè la planta, la nostra zona amb tan poca aigua, pateix molt perquè hi ha molta competència. Vull dir, això també és molt complex, el tema de les cobertes, tipus de coberta, tipus de... quines...
Quins cultius, no?, que si gramines, que si lloguminoses, vull dir que tampoc es pot generalitzar. És a dir, és tan erroni dir que lleurar és dolent, així, amb una afirmació contundent, com dir que les cobertes són bones.
Per tant, la solució és més o menys complexa, no estem parlant d'una qüestió de blanc o negre, i el que ens convidia a pensar és que aquesta recepta perfecta per tothom no existeix. La recepta típica aquella de dir, vinga, digue'm, què és el que he de fer quan i com, això no existeix. I sí que voldria destacar que per sobre el sector vitícola avui en dia, jo crec que és molt col·laboracionista,
Té moltes ganes de compartir. De fet, comparteix, col·laborar. Per sort, som un país que estem molt donats a col·laborar i això crec que ens ajudarà o ajudarà el sector a sortir-se'n i a tirar endavant. Segur que trobaran la solució. Doncs gràcies, Míriam, l'empreave investigadora de la URB. Nosaltres enfilem els últims compassos del capítol d'avui.
La Míriam ens parlava del rec, també com a garantia per la producció de via a Catalunya. Però clar, també ens afegia que no hi ha aigua per tothom i aquest és el problema. I això també passa, per exemple, amb l'Avellaner al Camp de Tarragona. I aquí al Quatre Gotes obrirem aquest meló, que podríem dir que és complex, que és el de l'aprofitament de l'aigua del pantà de riu de Canyes i del riu Ciurana per aquest regadiu.
Però no ho farem en aquesta ocasió. Esperarem que puguem dedicar-hi un petit espai aquí en aquesta sèrie, més endavant, per poder abordar aquesta qüestió, també amb solucions que es plantegen en aquest aprofitament de l'aigua. Avui ens hem preocupat per als cultius, que és la base de la nostra alimentació, també la font d'ingressos per a moltes famílies i un factor clau pel que fa a la gestió del territori i de les masses forestals.
Ens preocupen aquestes plantacions perquè en traiem un rendiment evident, econòmic i, com dèiem, per l'alimentació. Però què passa amb la resta d'entorn natural, aquell en el qual intervenim més aviat poc? La flora i la fauna s'autorregulen? En el pròxim programa, per exemple, tallarem pins morts i obrirem una pàgina que tenim poc present quan parlem de la gestió de la sequera. I és que ens ocupem de l'aigua per les cases, per la indústria, ho dèiem, per l'agricultura, però en quin lloc queda l'entorn natural?
Si ens acompanyeu, aviat al Quatre Gotes ens endinsarem als boscos. Quatre Gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio. Amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
Fins demà!
Somewhere in her smile she knows That I don't need no other lover Something in her style that shows me I don't wanna leave her now You know I believe her now
You're asking me, will my love grow? I don't know, I don't know. You stick around, now it may show. I don't know, I don't know.
La cançó segur que l'heu reconeguda. Era Something, de Joe Harrison, però la veu que la cantava possiblement no. Era la de l'actor Teli Savales. Teli Savales, nascut a Nova York, però d'origen grec, tenia un físic molt característic.
El fet de dur el cap completament pelat, com Joel Briner, i uns papers que va interpretar molt afortunats a les pel·lícules Els dotze del patíbol, al costat de Lee Marvin i Robert Ryan, i també Els violents de Kelly, al costat de Clint Eastwood, el van fer molt popular entre el públic.
I uns anys després encara ho va ser més de popular, perquè es va convertir en el tinent Teodòpolos Teo Kojak, de la sèrie televisiva Kojak, que va estar cinc anys en antena entre 1973 i 1978. El seu paper havia estat pensat per Marlon Brando, però Brando el va rebutjar i l'escollit va ser d'Elisa Balas. Els episodis duraven tres quarts d'hora, ell llapava sempre un xupa-xup per compensar el fet de no fumar
I era habitual que hi apareguessin estrelles convidades com Richard Gere, Ellie Wallach, Paul Anka, Gloria Graham, James Woods, Shelley Winters, Sylvester Stallone o Geraldine Page. Com ja hauré comprovat, Elisa Balas, en el seu vessant musical, més que cantar, deia la lletra.
És a dir, recitava el text. I com que tenia una veu profunda, anava molt bé per interpretar cançons d'amor com aquesta que ara sentirem i que es diu IF, que és un sí condicional. If a picture paints a thousand words, then why can't I paint you? The words will never show.
The you I've come to know. And if a face could launch a thousand ships, then where am I to go? There's no one home but you. You're all that's left me to.
If a man...
Bona nit. Bona nit.
Teli Sabales cantant If, una cançó que originalment va sorgir del grup californià Brett l'any 1971 i que sonava molt diferent d'aquesta versió de Teli Sabales. I també en va fer una versió Olivia Newton-John. Pel que fa a la personalitat de Teli Sabales, la seva imatge característica d'home calb venia dels dies en què va interpretar el paper de Pons Pilat a la història més gran mai no explicada de George Stevens.
Aquella pel·lícula que va protagonitzar Max Boncidu. Quan Teli Sabalas va fer aquesta pel·lícula, ja tenia 43 anys. Però és que la seva carrera al cinema va començar tard. No va ser fins als 39 anys que va començar a tenir papers en sèries de televisió, com Els Intocables, La dimensió desconeguda, El fugitiu, Bonança, El virginià...
La seva sort va ser treballar en el film Els joves salvatges, de John Frankenheimer, protagonitzat per Bart Lancaster, ja que tots dos van mantenir una gran amistat i Lancaster el va ajudar a aconseguir un paper en les pel·lícules que ell feia en aquella època. L'any següent, concretament, van tornar a aparèixer junts a L'home del Catràs, també de John Frankenheimer, i tot seguit al western Els caçadors de cavalleres, de Sidney Pollack.
Teli Sabales sempre va dir que Lancaster era el seu actor favorit. Però parlant de papers es dona el cas que Teli Sabales va estar a punt de donar vida, d'encarnar el personatge de Paul Newman a la llegenda de l'indomable. El problema va ser que quan li van oferir aquest paper ell era Europa i com que no el podien esperar li van donar el paper a Paul Newman. La pel·lícula va ser un èxit.
El paper que sí que li van donar va ser el del dolent del Servei Secret de la Majestat, de la sèrie James Bond, la pitjor pel·lícula de la sèrie. I no pas per culpa de Teli Sabales, la pel·lícula era dolenta per si mateixa. Sabales, en canvi, pel seu físic, va ser un dolent permanent molt bo en moltes pel·lícules. En total va rodar una cinquantena de films. Alguns van ser Gengis Khan, amb un marxarif, La vida val més, amb Sidney Poitier,
La batalla de les Ardenes, amb Henry Fonda i Robert Ryan, l'or de Maquina, amb Gregory Peck i Omar Sharif, o la primera versió de El cap de la por, amb Gregory Peck i Robert Mitchum. Ara l'escoltarem interpretant una cançó de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jovim, How Insensitive.
How insensitive I must have seen When she told me that she loved me
Bona nit. Bona nit.
Did I just turn and stare in icy silence? What was I to say? What can you say when a love affair is over?
She's gone away And I'm alone With a memory of her last look Fake and drawn and sad I see it still
How Insensitive, una bossa nova coneguda també com a insensatesa, amb lletres de Vinícius de Moraes i musica d'Antonio Carlos Jovim en la veu de Teli Sabalas. Teli Sabalas era un actor molt estimat. Frank Sinatra, Edith Martin, Sammy Davis, Angie Dickinson o Gregory Peck en parlàvem molt bé d'ell. I també ho feien Anthony Quinn, Rock Hudson, Shelly Winters, Omar Sharif i Lee Marvin.
Ell, Teli Sabales, explicava que la seva mare sempre li deia que siguis actor està molt bé, però què faràs per guanyar-te la vida? I quan la va portar tot cofoi a veure els dotze del patíbul, ella, en acabar la pel·lícula, li va dir és una vergonya. I quan ell li va preguntar però, però, què t'ha semblat el meu paper? Ella va respondre has estat ridícul. Una altra cosa que Teli Sabales explicava era la trobada que va tenir una nit amb un fantasma.
Ell tenia 30 anys, anava cap a casa de nit amb el cotxe i es va quedar sense benzina. Un home que es deia James Cullen es va aturar. El va acompanyar a una benzinera i fins i tot li va deixar diners per pagar la benzina. Li va apuntar el telèfon en un paper perquè li pogués tornar els diners i se'n va anar. Però quan Elisa Vales va trucar a aquell telèfon i va demanar per James Cullen, s'hi va posar la seva dona i li va dir James Cullen era el meu marit.
Fa 3 anys que és mort. Això us podeu imaginar que el va deixar que ha retivat. L'any 1984, quan tenia 62 anys, a Teli Sabales li van diagnosticar un càncer de pròstata. Però ell no en va fer cas. No va voler seguir cap mena de tractament. I 9 anys després, el càncer estava tan avançat que ja era imparable. Teli Sabales va morir el 22 de gener de 1994, just l'endemà d'haver fet 72 anys. 72.
Al seu enterrament hi van anar Angie Dickinson i Frank Sinatra. Nosaltres l'hem recordat avui en aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les vies de so i que tancarem escoltant Teli Sabales. Serà amb una de les millors cançons de Chris Christopherson. Help me make it through the night. Ajuda-me a passar la nit. Per cert que, referint-se a la seva faceta de cantant, Teli Sabales va dir «Potser us preguntareu què fa un actor com jo gravant discos».
Doncs us ho diré amb tota franquesa. Senzillament m'ho van demanar. La gent sap que cantar no és el meu fort i, per tant, soc conscient que el pitjor error que podria cometre és creure'm que soc un gran cantant. Jo canto les cançons a la meva manera. Les canto com les sento. I així és com espero que les rebeu vosaltres. Fins la setmana vinent, amics.
Take the ribbon from your hair Shake it loose and let it fall Lay soft on my skin Light the shadows on the walls
I don't care who's right or wrong
I don't try to understand Let the devil take tomorrow Lord, tonight I need a friend Yesterday is dead and gone And tomorrow is out of sight
And it's sad to be alone Help me make it through the night It's so sad to be alone
Help me make it through the night I don't want to be alone Help me make it through the night
continguts en xarxa. Sintonitzes on a la torre? La imaginació, la creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre. El poema fa referència, però, a la nit del dia abans...
situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa...
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gall. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I, finalment, s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobirana.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza.
I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès, han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena, i els recullen les plomes, i ja enyorem demà.
Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà plorant.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cim bomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots de dresa al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil que crema.
volgues tot encès en allestit el gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena i ells recullen les plomes i generen de mà.
Demà posats a taula n'oblidarem els pobres. I tant pobres com som, Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos per arrencar a plorar.
De poemes i cançons. En Jaume Escala. Sintonitzes Ona Latorre. 107.0 FM i ona-latorre.cat Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Després de dues jornades de protestes del port de Tarragona per l'acord de lliure comerç, recordem, entre la Unió Europea i el Mercosur, ara mateix s'està celebrant una reunió clau entre els pagesos mobilitzats i el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig. Ordeig, per cert, ha fet declaracions abans d'entrar a la reunió. El nostre company de Ràdio Ciutat de Tarragona, Adrià Duc, ha estat present i en té detalls. Bona tarda.
Bona tarda, Montse. Doncs, sí, com dius, la trobada arriba en ple segon dia de protestes contra l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, que el sector considera perjudicial per la patiesia. En declaracions als mitjans, abans d'aquesta reunió, urbets ha assegurat que ve amb la voluntat d'escoltar les reclamacions i demandes dels manifestants i d'intentar trobar punts d'acord. L'escoltem.
Comprensió per les protestes, per les reivindicacions. Com saben, forma part del dret de qualsevol persona a poder-s'organitzar i poder fer arribar la seva veu. I alhora també demanar disculpes i paciència als conductors, als transportistes, a les persones que s'han vist afectades. També demanar complicitat.
de tots plegats i responsabilitat dels convocants, també de les administracions que ho estem fent, d'intentar trobar mecanismes per posar-nos d'acord, per garantir que els drets fonamentals es vegin afectats el mínim possible i que els prejudicis econòmics i socials i agraris siguin els mínims possibles.
Tot i respecte a les mobilitzacions, el conseller ha demanat responsabilitat i ha anunciat que sol·licitarà als pagesos que deixin passar els camions que transporten pinxos. Segons ha explicat el subministrament a diverses granges ramaderes, es troba actualment en situació de risc.
Moltíssimes gràcies, Adrià. Serem molt pendents de com evolucionar aquesta reunió. Dir-vos també que el govern ha comunicat un nou cas de gripe aviària al radi de l'Urgell i ha activat tots els protocols sanitaris. Es tracta d'una granja situada al radi de la granja de Vellpuig, on es va detectar un cas al desembre. Es troba a 3 quilòmetres i s'hauran de sacrificar de manera immediata els 9.000 animals que té.
I una ciclista mort en un accident de trànsit a l'Eixample. Els fets han passat poc abans a les 3 de la tarda al carrer Vilamarí amb Diputació, on s'han vist implicats un turisme i la bicicleta. A causa del sinistre, la ciclista de 61 anys ha mort. Aquesta és la primera víctima mortal en sinistre de trànsit a la ciutat aquest 2026.
I Protecció Civil que manté activat el Pla Bencat en fase d'alerta per ventades al litoral i prelitoral central de Catalunya. Els bombers han atès una trentena d'avisos les últimes hores, sobretot a la regió metropolitana nord, a causa d'arbres, pèrgoles i mobiliari de terrasses afectats per les ventades. Les ratxes poden superar els 70 km per hora.
La bona música, amb Lluís Bonamusa.
Fa segles, potser mil·lenis, els homes més poderosos del món, reis, faragons i emperadors, malgrat tenir tot el poder al seu abast, tenien, com tenim tots, por de la mort, de la malaltia, de la pèrdua de les seves possessions. Per això, a la seva cor sempre hi havia un savi conseller que coneixia els secrets dels cels i la terra, els secrets dels minerals i de l'alquímia.
Aquests savis miraven al cel i aconsellaven el seu rei de com i quan havien de ser les collites, si sortien vencedors d'una guerra o si alguna plaga amenaçava les seves possessions. El poder d'aquests homes que sabien interpretar les constel·lacions era important i els seus consells indiscutibles.
Aquests savis, caldeus i perses, coneguts com a magus, eren mags en el sentit més pur de la paraula. Homes capaços d'interpretar els signes que ningú més veia. La llegenda ens explica que, en detectar un estel nou, aquests savis van emprendre un viatge cap a Ponent, tot seguint una llum que no responia a lleis humanes.
La història dels Reis Mags és una de les poques fantasies que perduren en el nostre món, fred i tecnificat. Una esperança que la màgia és encara possible i que entregar il·lusió als més petits és una meravellosa experiència humana que no hem de perdre. Avui intentarem esbrinar qui eren i quin efecte van tenir a la nostra cultura aquests mags d'Orient i ho farem, com sempre, a través de la bona música.
La Bona Música, un espai de Mataró Ràdio per la xarxa de comunicació local.
Totes les històries reals o imaginades, totes les fantasies humanes, totes les emocions, totes les esperances, tenen el seu reflex a la música. La voluntat d'imaginar uns éssers savis i màgics elevats a la categoria real ha excitat la imaginació d'infants i ha entendrit els adults des de fa segles.
També va ser així en el cas del compositor rus Nikolai Rimsky-Korsakov, l'arquitecte del sou orquestral rus. Rimsky, un home respectuós amb la tradició cristiana ortodoxa del seu país, va anar derivant amb els anys a una mena de panteïsme místic, fruit del qual és aquesta música en forma de suite que estem sentint.
amb tocs lleugerament orientalitzants. Una música inspirada a la nit de Nadal amb la que obrim la selecció que il·lustra el moment de la processó reial a mitjanit pel desert, tot seguint l'Estel d'Oriel. Música
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
La música de Korsakov, que sentíem, estava extreta de la seva òpera, La nit de Nadal, inspirada a la vegada en un conte homònim de Nikolai Gogol. L'òpera va ser estrenada a Sant Petersburg l'any 1895. La bona música. Històries de la història de la música. La bona música.
Per Johann Sebastian Bach la música era Soli Deu Glòria, és a dir, només per la glòria de Déu. I en el seu oratori de Nadal de l'any 1734 fa un exercici que, més que musical, és teològic. El cor número 54...
que obre la sisena part, dedicada precisament a l'epifania i als reis mags, és una peça d'una sofisticació intel·lectual sorprenent. Bach utilitza trompetes i timbales, instruments tradicionalment reservats per la reialesa terrenal, per anunciar l'arribada d'una sobirania que superarà a tots els monarques terrenals.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta és la música, un fragment de la música que va escriure Johann Sebastian Bach per il·lustrar la duració de Jesús de Nazaret pels Reis d'Orient. Música que va ser interpretada exactament per primer cop el 6 de gener de 1734 a Leipzig, evidentment,
I sabem això amb tanta precisió perquè Bach va escriure sis cantates, avui conegudes com l'Oratori de Nadal, per a ser interpretades aquell any en dies molt concrets que han quedat registrats de les festivitats nadalenques a Leipzig.
I ens podem preguntar què hi ha exactament al darrere d'aquesta imatge tradicional sobre els reis que ha construït la cronografia cristiana. Van existir realment aquells savis d'Orient que van viatjar a enormes distàncies per adorar un nen a un naunat? En què es basa aquesta tradició?
I així entrem en el terreny de la memòria històrica i ens traslladem a l'antiga Babilònia on efectivament els savis astròlegs van assolir un gran coneixement en la interpretació de constel·lacions i astres.
I estem sentint una música que ens transporta aquells temps i aquell entorn, aquell bressol de savis i mags, coneguts amb el nom babiloni de magus, homes capaços d'interpretar els signes que ningú més veia.
El que sentim és un fragment orientalitzant, com podeu escoltar, interpretat pel grup de Jordi Saball i extret de la tradició oral safardí espanyola, que ens trasllada al regnat del rei babiloni Nimrod, el primer gran rei de les Terres de Síria, i que, segons l'antic testament, va ser un dels grans homes que va dominar la Terra després del dilúvi universal.
I aquí diu que Nimrod va ser l'inspirador també de la primera obra literària de la història, l'epopeia de Xilgamesh.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Música d'Arrel Safardí escoltàvem i que ens apropava, en certa manera, a l'ambient que podem imaginar es respirava a l'Orient Mitjà fa gairebé 20 segles, amb referències al rei Nimrod, el gran rei de Babilònia.
I si sembla clar que és en aquestes terres, i en temps molt remots, quan hem de buscar l'origen d'aquesta figura del savi astrònom, el Magush, aquest conseller de Reis i Poderosos, quan és que neix realment la tradició, aquesta iconografia actual dels mags d'Orient, i quan es vincula amb el primer cristianisme? Oh! Oh!
Fins demà!
La representació cristiana més antiga que sembla que es conserva de la imatge de tres figures caminant en processó, en actitud de veneració, diríem, cap a la verge i el nen, es troba a la catacumba de Priscila a Roma i està datada a finals del segle II, en ple imperi romà encara.
Allí s'hi veuen tres figures que no vesteixen pas com reis, sinó amb un avillament persa tradicional, típic dels sacerdots de Mitra. És a dir, porten unes túniques curtes, pantalons i una gorra frigia, una gorra cònica.
Doncs bé, en aquells primers segles, per tant, es destaca el seu rol de savis, de savis orientals, no pas de rei. I no eren sempre tres les figures, podien ser dos, quatre o molts més. Música
El Lavey
I és cap al segle V quan el cristianisme es fa oficial amb l'emperador Constantí i quan es fixa el patró de tres figures a l'escena de l'adoració dels mags, figures que es corresponen amb els tres regals que li ofereixen el Jesús Nounat, or, incens i mirra. I és a Ràbena, a la meravellosa ciutat italiana, que al segle VI apareixen per primer cop els tres noms que avui coneixem, Malsió, Gaspar i Baltasar.
vestits amb roba luxosa, però els tres a tensió de raça blanca i representant les tres edats de l'home, joventut, maduresa i bellesa. És més endavant, segurades per uns quants anys, quan l'Església s'expandeixi a tot el món, que la doctrina farà que cadascun d'aquests reis representi un continent, Europa, Àsia i Àfrica. I és per això, i és llavors, quan queda fixada la imatge d'un rei que és ros, un que és blu,
i un que és negra.
I estem sentint, fixeu-vos, música cristiana d'aquell moment, música de l'Església Bizantina, escrita pel que es diu, va ser, el Bach de la Antiquetat Romana, que no és poca cosa. Un senyor que es deia Sant Romanus, nascut a Síria, d'origen jueu, i que és el pont entre el semitisme i el cristianisme imperial.
Aquest músic i poeta va fer molt, es veu per enfortir la fe amb la seva música. Avui, evidentment, ens sorprèn aquests sons erabitzants de la música bizantina, però és que aquest himne que estem sentint és una autèntica descripció del moment de la nativitat de Jesús. Descriu tota la seva santedat, la seva puresa i la seva divinitat. Oh, oh!
Fins demà!
Dhuhoor kal ilahi.
Com veieu, traçar la història dels mags d'Orient ens porta també a explorar els orígens mateixos del cristianisme i els orígens gairebé de la història occidental. I descobrir figures com Romanus, aquest músic i poeta del segle VI, que canta a Jesucrist i a la Verge amb una estètica oriental i arabitzant, avui certament ens sorprèn. Música
Sembla ser que no va ser fins al segle desè, en plena demitjana, que la figura dels mags orientals no va ser elevada a la categoria reial. És un moment en què les figures veuen substituir d'aquella gorra cònica, aquella gorra frígia, finalment per una corona reial.
I bé, fent un salt endavant en el temps, us proposo ara escoltar, ja en plena Anglaterra victoriana, una versió tradicional de la imatge dels Reis d'Oriens, concebuda pel clerge britànic John Henry Hopkins, una obra escrita el 1857 i arranjada recentment per John Rutter.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Es veïn fronteres amb la bona música.
Nen prodigi absolut, pianista virtuós, insuperable, seductor infal·lible i showman proper a la prestidigitació, aquest home va ser un compositor avançat al seu temps. Un home que explorava noves harmonies, formes i estils.
I en el darrer tram de la seva vida va ser, a més a més, clerga catòlic sota els auspicis de Roma. Efectivament, Franz Liszt va ser tot això i ho va ser compaginant la seva fe amb la docència, la interpretació i la composició.
I aquest és el context que crec necessari per entendre l'obra que estem escoltant i que enllaça perfectament en el tema d'avui. Es tracta de la marxa dels tres reis mags que descriu el trànsit d'aquests mags pel desert en la primera part del seu monumental oratori Cristus, escrit quan el virtuós Franz Liszt ja es feia dir Abad Liszt.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Sentíem la marxa dels Reis Mags, un dels fragments més acolorits, diríem, de l'oratori Christus, de Franz Liszt, i que tria harmonies força cromàtiques o una instrumentació rica per abocar, en certa manera, el luxe dels antics Reis Perses.
Fins demà!
El combustidor francès Francis Polac, un conservador dins de la modernitat del segle XX, un homosexual en un món encara homofòbic, va convertir-se al catolicisme després d'una crisi personal. I és llavors quan va escriure aquesta pàgina que estem sentint. Ho fa des d'una fe sincera i despullada. És el Videntes Estèlam. Veiem l'estel, que ens parla d'aquell estel que va guiar els mags d'Orient.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fli gestelat. Fli gestelat.
Polenc descriu en aquesta peça la llum del cel, l'estel que il·lumina i guia els savis orientals, fins al punt en què es revela una increïble notícia, el naixement d'un nen que haurà de canviar la mentalitat del món. Aquell nen neix en un racó pobríssim, perquè no hi ha cap altre lloc decent que els aculli. Els seus pares, Josep i Maria, serien avui uns típics sense sostre.
Doncs bé, avui, si em permeteu, em ve de gust compartir amb vosaltres, i relacionat amb això que us estic comentant, un post que va escriure, o ha escrit, no fa gaire, una bona amiga, la gran periodista Mònica Pagès, en torn del Sense Sostre i d'un incident que ha passat fa poc a Badalona. Segurament no us recordeu.
I ho farem amb un fragment pianístic de Dave Drabeck que es titula precisament Cants per demanar posada. Us deixo amb les paraules que escriu la Mònica Pagès, tot mostrant en el post una fotografia del pont de l'autopista de Badalona a on, si això pluguen, encara avui, sota fred i pluja, centenars de subsaharians.
Aquest és el pessebre del nostre temps. En lloc de rodes, el viol. En lloc de pilates, el govern. En lloc de bou i mula, tendes de campanya. En lloc de pastors, voluntaris. En lloc de reis mags, medis de comunicació. Però en aquest pessebre no hi ha cap naixement, no hi ha esperança ni redempció. En aquest reneix el racisme, l'odi al pobre, la insolidaritat, la xenofòbia...
I passa a Badalona, ciutat d'origen romà, de la mateixa època de Jesús. Passa a la Catalunya que es creu millor que tothom. Passa a l'Europa que es vanta de ser demòcrata, progressista, rica i culta.
Fins demà!
Sentíem la música de Dave Brabeck, aquest tema que ens va demanar posada. Diuen que Brabeck, després de treballar en aquest tema, es va convertir al cristianisme. .
Bona nit.
Estimades i estimats, acabarem la selecció d'avui amb música de Giancarlo Menotti, compositor nord-americà d'origen italià, que va escriure als anys 50 del segle XX una òpera específicament pensada per ser retransmeta per televisió. És la primera òpera pensada estrictament per televisió. L'òpera es diu Ahmal i els visitants de la nit. En ella, un nen molt pobre, de no Ahmal, es troba als tres reis d'Orient, camí de batlem, i allà passen moltes coses.
La música de Menotti és amable, com veieu, amb un regust màgic i crec que serà la tria ideal per acabar la selecció d'avui que hem dedicat a aquests savis, astrònoms, mags, que aparentaven aquests poders i van acabar esdevenint reis i part de la nostra tradició.
Amb Pere Sánchez, l'autèntic rei mag del muntatge sonor, i qui us parla, Lluís Bonamusa. Us desitgem, ara sí, que acabeu de passar unes bones festes, ja gairebé exaurides. Ja ens explicareu si els reis us han portat enguany una mica de bona música.
Bona nit
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
La Bona Música, amb Lluís Bonamusa.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.
También nos acompaña el coro rociero La Flor de San Pedro San Pablo y también el coro rociero de Cuní y el coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona a la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterat? Escolta Ona a la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, CEL 7.0.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona Latorre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. La ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. Som pendents de la reunió que té lloc des de quarts de 5 aproximadament de la tarda entre el conseller d'Agricultura i Ramaderia Òscar Ordet i representants del sector de la pagesia a Tarragona contra aquest acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur, el que avui s'ha donat llum verda. Allà hi ha el nostre company de Ràdio Ciutat de Tarragona, Adrià Duc. Bona tarda, Adrià.
Bona tarda, Mercè. Sí, com deies, la reunió continua en marxa quan ja fa prop d'uns 50 minuts que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordet, i representants dels pagesos mobilitzats estan reunint. La aprovada se celebra en ple segon dia de protestes contra l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, que el sector considera perjudicial per a la pagesia. Abans d'iniciar-se la reunió, Ordet...
va assegurar davant els mitjans que hi arribava amb voluntat d'escoltar les reclamacions i demandes dels manifestants i d'intentar trobar punts d'acord. Tot i mostrar aquest respecte per les mobilitzacions, el conseller també ha apel·lat a la responsabilitat i ha reiterat que demanarà als pagesos que permetin el pas de camions que transportin pienso. Segons ha advertit, el subministrament a diverses grans ramaderes es troba actualment en risc.
Moltíssimes gràcies, Adrià. Continuarem pendents del resultat d'aquesta reunió, en tot cas a veure què diuen els representants de la pagesia que estan en aquesta reunió quan surtin.
I els cinc presos espanyols alliberats per Venezuela ja són Espanya. Han aterrat a l'aeroport de Madrid fa una estona Miguel Moreno de Pena, Andrés Martínez de Dasme, José María Basoa, Ernesto Gorbe Cardona i l'activista de doble nacionalitat Rocío, Sant Miguel. A la terminal s'han agrupat força persones, per cert que segons l'amnistia internacional Sant Miguel, aquesta activista ha de ser operada urgentment ja que ha passat mesos amb una fractura que no ha estat atesa.
I l'Audiència Nacional que admès a tràmit una querella contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per una presumpta participació en delictes de narcotràfic, blanqueig i pertinença a organització criminal derivats dels seus vincles, diuen el expresident venezolà Nicolás Maduro. La querella l'ha presentat l'associació Azte Oír i relaciona Zapatero amb el blanqueig de manera indirecta o directa i l'ha anomenat Càrtel de los Soles.
I el papa Lleó XIV té la intenció de viatjar a Espanya aquest any amb visites a Barcelona, Madrid i Canàries, i la Sagrada Família és el seu punt central de l'agenda, ho ha confirmat el vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola i arcabisba de Madrid, José Cobo, després de participar en una reunió al Vaticà, juntament amb l'arcabisba de Barcelona i cardenal Joan Josep Humella.
Continguts en xarxa
Fins demà!
Hola, sóc en Toni López, estem a l'espai Fugons i Ventals amb la Joana Molins, la nostra cuinera de capçalera. Bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia a tothom. Avui m'has comentat al micròfon tancat que parlarem de cols. Sí, parlarem de verdura, perquè ja que hem passat tots aquests dies amb excessos que hem fet de carn, de peix i de tot, doncs ara ens toca parlar una mica de la verdura.
I la col està en un bon moment, primera perquè ha fet fred, i les cols, quan més tocades del fred, més bones són, i la col es pot guisar i es pot fer plats de moltes maneres. Llavors jo us proposo el plat, el plat més senzill és bullir les patata i col i menjar-te la bullida amb un raig d'oli boníssim. Però llavors amb aquesta col també es poden fer uns farcellets de col,
que es agafa la col, es bull, s'esprem una mica, s'escorre, ben escorreguda, i amb la mà fem com una croqueta una mica més grossa. I llavors l'enfarinem i l'afregim. I llavors, diguéssim, aquestes croquetes de col una mica més grans, que nosaltres sempre tota la vida se'n havien dit farcellets, o els podem posar en un rostit, o els podem posar en una carn per acompanyar una carn amb salsa, amb el que vulguem.
I llavors també hi ha la col de Brussel·les, aquella petita, que ara també és el seu moment. I aquesta col l'agafem, la rentem ben neta, l'escaldem, re, uns segons, i llavors la podem acompanyar a un saltat de pernil amb uns ells tendres, o també la guisem i la posem en algun plat, o la bullim senzillament i fem un bullit d'això i unes patates, vull dir, també... I llavors parlaríem
de la que diguéssim que és l'estrella, encara que hagin menjat carn, és el trinxat. Llavors, per què se'n diu el trinxat que a la Cerdanya és molt nomenat? Que aquí també el fem, que no cal que anem a la Cerdanya, però aquest trinxat sempre s'ha dit trinxat de la Cerdanya.
Doncs per què es diu trinxat? Es diu trinxat perquè es agafa, es bullen primer les patates, la col es renta ben neta i llavors si és una col que és una mica grossa vull dir llavors a l'esfulla de col se li treu el nervi aquell blanc una mica perquè no quedi dur.
I una vegada fa mitja hora que han bullit les patates o així, s'hi posa la col 15 minuts. Llavors això s'escorre i s'aixafa. S'aixafa amb un aixafador, que ja tenim, o amb una forquilla. I això per això se'n diu el trinxat. Perquè què vol dir? Vol dir que trinxem aquesta col i aquesta patata, per això se'n diu trinxat.
I llavors això es fa, es agafa all tendre, amb una paella una mica ampla, perquè això ha de quedar com una truita ben rosseta, amb una paella una mica ampla, i s'hi posen alls tendres, s'hi posa cansalada, cansalada aviada, la cansalada sense pebre, la normal, i llavors si no també n'hi podeu posar una mica de pebre.
Aquesta cansalada se n'hi posa un tall per cada persona, es fregeix ben rostideta, se separa i llavors en aquest suc que nosaltres hem fregit aquesta cansalada s'hi posen uns alls tendres, 3 o 4 o 5 alls tendres i abans que s'enrosseixin s'hi tira la cola i la patata i es va fregint.
Es va friquint. Que això quedi duradet. Si pots, amb una tapadora, tombar-ho. Però, esclar, si en fas molta quantitat, vull dir... Ara, si és poca quantitat, agafes la paella i una tapadora, aguantes amb una mà i amb l'altra vas tombant, vas tombant. Que et quedi com una truita ben passat. I llavors hi poses aquests talls de cancel·lar de sobre...
I ara també últimament s'hi posa una mica de botifarra negra, però això és opcional, eh? Una mica de botifarra negra d'aquella rodona, també es fregeix a part, i quan tens el plat acabat és més aviat per adornar s'hi posa a sobre. Vull dir, és un plat únic, i esclar, hi ha la cancel·lada, però bueno... I ara que ens diguis que fa fred, és un plat molt bo. Llavors podem fer una amanideta i això, i ja tenim el plat.
i llavors la col també la podem fer amb cigrons la podem fer amb fasols del ganxet la podem fer moltes coses alguna cosa més quin tipus la col jo sempre si puc la compro d'aquella rissada una que és com de paperina que és la millor que hi ha perquè hi ha cols que tenen molt de gust de col llavors ja també ara hi ha la col aquesta la caler
Aquesta col jo no l'utilitzo gaire perquè la trobo amb molt de gust, però també ara es fa servir molt aquesta col. I llavors també la col aquesta normal, la nostra, quan està tan tocada del fred es pot rentar i tallar de ben fin amb un gabinet i fer una amanida.
barrejada amb escarola i això i col. És que la col és molt nutritiva i ens va molt bé per tot, perquè és diurètica, té de tot. Vull dir que encara aquest temps és un temps molt bo per fer-la.
Estàvem parlant amb el micròfon tancat, també, que aquests dies hem menjat molt perquè són festes de Nadal. La col i aquests sucedanis serveixen per fer país millor, per baixar calories en el menjar, no? Bueno, si fem el trinxant no en baixarem de calories, eh? No.
Ara, si la fem bullida, bullida, tal com hem dit abans, doncs sí, llavors això ens va molt bé, perquè, a més, porta molta fibra, la col, i va molt bé per tot. Ara, si fem el trinxat de calories, no ens mantindrem amb les mateixes calories, quasi bé que d'ara. Però, bueno, que també ara és el temps, i un dia a la setmana fer un trinxat, si no el fem aquesta setmana el podem fer a la vinent. És boníssim.
La col fa servir, suposo, oli d'oliva extravergida. Sí, sempre oli d'oliva, sí, sí, sí. Jo cuino sempre amb oli d'oliva, sí, sí. La col, bueno, primer, com la bullim, no necessitem res, només necessitem la sal, l'aigua, les patates i la col. Però llavors, a l'hora de fregir, si amb oli d'oliva, fregirem aquesta cansalada i aquests ais i ja ho tindrem. I llavors, si la fem bullida, un bon raig d'oli d'oliva i res més. Oli, sal...
i un bon raig d'oli i d'oliva, i res més. I llavors també la trinxem una mica perquè perdi l'aigua, perquè com la treus del... Llavors també una cosa, amb poca aigua, totes les verdures, totes, s'han de bullir amb poca aigua, que cobreixi just. A vegades quan tu poses la col a l'olla, avulta molt la col.
I t'imagines que ha de cobrir l'aigua? No, perquè llavors aquella col es va en congint i l'aigua aquella mica que hi has posat queda a nivell. O sigui que no hem de cobrir mai amb aigua com bullim col, eh? Sempre hem de cobrir la patata. I llavors la col, a sobre, la tapes i amb el vapor de la tapadora es va en congint, es va en congint i queda just el nivell de l'aigua que hi has posat per les patates. Perquè llavors si posem massa aigua...
queda igualida i llavors ens queda molta aigua. En canvi, d'aquesta manera, quan les corres, quasi bé no hi queda aigua. Totes les verdures, tant la mongeta tendra, tot s'ha de bullir sempre amb molt poca aigua.
I el bròcoli? El bròcoli igualment. I bullit poc rato, eh? Si tenim la sort de poder comprar verdura fresca, vull dir, perquè aquestes verdures, si les compres d'avui per demà, cada dia és millor. A vegades n'hi ha que depèn on tu compres poder fer una setmana que volten.
Si podem comprar verdura de proximitat, tant el bròcoli com tot això, sempre amb poca aigua i just que cobreixi, just, molt just, i poc rato. O sigui, el bròcoli t'estaràs mitja horeta, la col 15 minuts, perquè la col es cou molt més de pressa que el bròcoli, perquè el bròcoli, com que el talles una mica en pomps, a vegades el nervi del bròcoli costa una mica més, però en 25 minuts en tens prou, eh?
Tant el verd com el blanc, com la coliflor, com tot. Com t'expliques que un producte tan bo com la col tingui tan mala premsa entre el jovent? Sí, perquè saps què passa? El jovent no volen provar un plat. Tu fas això i li dius, prova'l, prova'l, perquè si tu no l'has provat no pots saber si t'agrada o no t'agrada. I són reacis a provar ja qualsevol verdura d'aquestes, eh?
I llavors, esclar, si tu a vegades ho has provat i has dit, doncs està molt, és bo, sí, sí, un altre dia que em facis ja em menjaré. Doncs això és el que els passa al jovent. I a més, depèn... Nosaltres, ara jo mateix tinc temps de cuinar i tinc temps d'estar a casa i tinc temps al jovent poder no tant. I van més a lo pràctic, i van més a molta pasta, no tanta verdura, no tantes amanides, i a nosaltres...
ens agrada molt la verdura, l'amanida, perquè ens hi van acostumar. Nosaltres, de petits, d'espaguetis o macarrons, en menjàvem en tant en tant, però que menjàvem més llegums i verdura i amanides perquè tenia mort i teníem tot això i ens ensenyaven que tot això és el que havíem de menjar i ens anava molt bé. Però ara no estan tan acostumats a tot això, el jovent.
A mi em va passar amb la crema de carbassó, que no la volia provar, i quan la meva mare me la va fer provar, vaig trobar que era una delicatessen. Sí, sí, sí, tant la de carbassó com la de carbassa, sí, sí. Doncs, Joana Molins, moltes gràcies per participar en aquests fogons i davantals, i la setmana vinent t'esperem amb més receptes. Molt bé, adeu-siau i fins la setmana vinent.
Continguts en xarxa. Continguts en xarxa.
Fins demà!
You're asking me, will my love grow? I don't know, I don't know.
You stick around, now it may show. I don't know, I don't know. Hola, amics, això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandra. La cançó segur que l'heu reconeguda. Era Something, de Joe Harrison, però la veu que la cantava possiblement no.
era la de l'actor Teli Sabales. Teli Sabales, nascut a Nova York, però d'origen grec, tenia un físic molt característic. El fet de dur el cap completament pelat, com Joel Briner, i uns papers que va interpretar molt afortunats a les pel·lícules Els dotze del patíbul, al costat de Lee Marvin i Robert Ryan, i també Els violents de Kelly, al costat de Clint Eastwood, el van fer molt popular entre el públic.
I uns anys després encara ho va ser més de popular, perquè es va convertir en el tinent Teodòpolos Teo Kojak, de la sèrie televisiva Kojak, que va estar cinc anys en antena entre 1973 i 1978. El seu paper havia estat pensat per Marlon Brando, però Brando el va rebutjar i l'escollit va ser d'Elisa Balas. Els episodis duraven tres quarts d'hora, ell llapava sempre un xupa-xup per compensar el fet de no fumar
i era habitual que hi apareguessin estrelles convidades com Richard Gere, Eli Wallach, Paul Anka, Gloria Graham, James Woods, Shelley Winters, Sylvester Stallone o Geraldine Page. Com ja haureu comprovat, Elisa Ballas, en el seu vessant musical, més que cantar, deia la lletra. És a dir, recitava el text. I com que tenia una veu profunda, anava molt bé per interpretar cançons d'amor, com aquesta que ara sentirem i que es diu If...
que és un sí condicional. The words will never show the you I've come to know.
And if a face could launch a thousand ships, then where am I to go? There's no one home but you. You're all that's left me too.
For life is running dry You come You come and pour yourself On me If a man Could be two places At one time Will I be with you
De Elisabalas cantant If, una cançó que originalment va sorgir del grup californià Brett l'any 1971 i que sonava molt diferent d'aquesta versió de De Elisabalas. I també en va fer una versió Olivia Newton-John.
Pel que fa a la personalitat de Teli Sabales, la seva imatge característica d'home calp venia dels dies en què va interpretar el paper de Pons Pilat a la història més gran mai no explicada de George Stevens, aquella pel·lícula que va protagonitzar Max Boncidu. Quan Teli Sabales va fer aquesta pel·lícula ja tenia 43 anys, però és que la seva carrera al cinema va començar tard.
No va ser fins als 39 anys que va començar a tenir papers en sèries de televisió, com Els Intocables, La dimensió desconeguda, El fugitiu, Bonança, El virginià... La seva sort va ser treballar en el film Els joves salvatges, de John Frankenheimer, protagonitzat per Robert Lancaster, ja que tots dos van mantenir una gran amistat i Lancaster el va ajudar a aconseguir un paper en les pel·lícules que ell feia en aquella època.
L'any següent, concretament, van tornar a aparèixer junts l'Home del Catràs, també de John Frankenheimer, i tot seguit el western Els caçadors de cavalleres, de Sidney Pollack. Tely Savalas sempre va dir que Lancaster era el seu actor favorit. Però parlant de papers, es dona el cas que Tely Savalas va estar a punt de donar vida, d'encarnar el personatge de Paul Newman a la llegenda de l'indomable.
El problema va ser que quan li van oferir aquest paper, ell era Europa, i com que no el podien esperar, doncs li van donar el paper a Paul Newman. La pel·lícula va ser un èxit. El paper que sí que li van donar va ser el del Dolent, del Servei Secret de la Majestat, de la sèrie James Bond, la pitjor pel·lícula de la sèrie. I no pas per culpa de Teli Sabales, la pel·lícula era dolenta per si mateixa.
Sabales, en canvi, pel seu físic, va ser un dolent permanent molt bo en moltes pel·lícules. En total va rodar una cinquantena de films. Alguns van ser Gengis Khan, amb Omar Sharif, La vida val més, amb Cindy Poitier, La batalla de les ardenes, amb Henry Fonda i Robert Ryan, L'or de Maquina, amb Gregory Peck i Omar Sharif, o la primera versió d'Al cap de la por, amb Gregory Peck i Robert Mitchum.
Ara l'escoltarem interpretant una cançó de Vinícius de Moraes i Antonio Carlos Javín. How insensitive. How insensitive I must have seen When she told me that she loved me How unmoved and cold
I must have seen when she told me so sincerely. Why? She must have asked. Did I just turn and stare in icy silence? Why?
Now she's gone away And I'm alone With a memory of her last love
How Insensitive, una bossa nova coneguda també com a insensatesa, amb lletres de Vinícius de Moraes i música d'Antonio Carlos Jovim en la veu de Teli Sabalas. Teli Sabalas era un actor molt estimat. Frank Sinatra, Edith Martin, Sammy Davis, Angie Dickinson o Gregory Peck en parlàvem molt bé d'ell.
I també ho feien Anthony Quinn, Rob Hudson, Shelly Winters, Omar Sharif i Lee Marvin. Ell, d'Elisa Balas, explicava que la seva mare sempre li deia que siguis actor està molt bé, però què faràs per guanyar-te la vida? I quan la va portar tot cofoi a veure els dotze del patíbul, ella, en acabar la pel·lícula, li va dir és una vergonya. I quan ell li va preguntar però, però, què t'ha semblat el meu paper? Ella va respondre has estat ridícul.
Una altra cosa que Teli Sabales explicava era la trobada que va tenir una nit amb un fantasma. Ell tenia 30 anys, anava cap a casa de nit amb el cotxe i es va quedar sense benzina. Un home que es deia James Cullen es va aturar. El va acompanyar a una benzinera i fins i tot li va deixar diners per pagar la benzina. Li va apuntar el telèfon en un paper perquè li pogués tornar els diners i se'n va anar.
Però quan Telly Savalas va trucar a aquell telèfon i va demanar per James Cullen, s'hi va posar la seva dona i li va dir «James Cullen era el meu marit. Fa tres anys que és mort». Això us podeu imaginar que el va deixar agarrativat. L'any 1984, quan tenia 62 anys, a Telly Savalas li van diagnosticar un càncer de pròstata.
Però ell no en va fer cas. No va voler seguir cap mena de tractament. I nou anys després, el càncer estava tan avançat que ja era imparable. Teli Sabal es va morir el 22 de gener de 1994, just l'endemà d'haver fet 72 anys. 72. Al seu enterrament hi van anar Angie Dickinson i Frank Sinatra,
Nosaltres l'hem recordat avui en aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les vies de so i que tancarem escoltant Teli Sabales. Serà amb una de les millors cançons de Chris Christopherson. Help me make it through the night. Ajuda-me a passar la nit. Per cert que, referint-se a la seva faceta de cantant, Teli Sabales va dir Potser us preguntareu què fa un actor com jo gravant discos. Doncs us ho diré amb tota franquesa. Senzillament m'ho van demanar.
La gent sap que cantar no és el meu fort i, per tant, sóc conscient que el pitjor error que podria cometre és creure'm que sóc un gran cantant. Jo canto les cançons a la meva manera. Les canto com les sento. I així és com espero que les rebeu vosaltres. Fins la setmana vinent, amics.
Take the ribbon from your hair Shake it loose and let it fall Lay it soft on my skin Light the shadows on the walls
I don't care who's right or wrong
I don't try to understand. Let the devil take tomorrow. Lord, tonight I need a friend. Yesterday is dead and gone. And tomorrow is out of sight.
And it's sad to be alone Help you make it through the night It's so sad to be alone
I don't want to be alone Help me make it through the night
continguts en xarxa.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'en Barra. Festa soci, t'hi esperen.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
El polígon Roca Esplana serà el punt d'observació de l'eclipsi solar del 12 d'agost a Torre d'Embarra.
La ubicació s'ha concretat aquest divendres en una reunió a l'Ajuntament amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. Sobre la taula hi havia altres possibles opcions, però s'ha escollit el polígon perquè és el que té més visibilitat. La consellera ha explicat perquè han escollit Torra d'Embarra com un dels punts d'observació i ha animat el municipi a sumar-se a les activitats de divulgació que se faran durant tot l'any.
Torredembarra és un dels municipis seleccionats per la seva bona visibilitat, la seva capacitat d'esponjament i també per la gran oferta que tenim a Torredembarra a nivell cultural i de patrimoni. Hem parlat sobre com organitzar les actuacions i també durant tot aquest any volem visibilitzar la recerca i la innovació i el coneixement que hi ha a Catalunya en l'àmbit de l'astronomia. A Torredembarra l'eclipse total tindrà una durada de 52 segons.
Eduard Rovira celebra el suport que va rebre el pressupost de l'Ajuntament de Torredembarra per part dels partits de l'oposició. Els comptes que va presentar l'equipet de govern al ple extraordinari del 29 de desembre van comptar amb el vot favorable dels grups municipals del Partit Popular i Alternativa. A més de l'abstenció de la CUP, només Vox va votar en contra. Eduard Rovira en parlava en una entrevista a la Casa de la Vila.
Això vol dir que els pressupostos són els pressupostos correctes, que estan ja equilibrats i que són raonables per les necessitats de Torre d'Embarra i per tot allò que hem de fer i d'acord amb els ingressos que tenim. Per tant, és una valoració molt positiva
Vol dir que la feina la fem bé. Recordem que el pressupost de l'Ajuntament de Torredembarra per aquest 2026 ascendeix a una mica més de 30 milions d'euros. I en marge d'aquestes qüestions, avui a l'informatiu també s'explicarem que les policies locals del Baix Gaià volen signar un conveni aquest 2026 per compartir la informació que faciliten els lectors de matrícula.
Segons avançat TAC12, els ajuntaments de Torredembarra, Altafulla, Roda, Barà i Creixer estan treballant en un acord que significaria un pas més en la col·laboració entre els cossos policials. L'Ajuntament de la Torra continua pendent de la Conselleria de Territori per saber si el govern català farà habitatge públic al municipi. L'estiu passat, el consistori va aprovar la cessió de dos solars, però la Generalitat encara ha de confirmar si són idonis per aquest ús i els accepta.
Ja estan obertes les inscripcions per participar en la quarta edició del Motor Show Torre d'Embarra, que se celebrarà l'11 i el 12 d'abril. La cita arriba enguany amb novetats, amb una nova ubicació a l'Espai Sínia de la Vila i l'ampliació a dos dies. A més, entre les activitats que se programaran, destaca la incorporació d'espectacles amb motos freestyle.
La regidoria d'Esports ha ampliat el termini per presentar les butlletes del tuallot nadalenc. Així, els participants a la cursa Sant Silvestre i al primer bany de l'any podran portar-les a l'oficina de turisme o bé al pavelló Sant Jordi fins dimarts de la setmana vinent, 13 de gener.