i tot i que inicialment havien de durar deu mesos, s'han allargat dos anys. Al principi es va haver de modificar el projecte inicial perquè s'hi van detectar mancances i després van anar apareixent altres entrebancs. L'alcalde de Torredam Barra, Valepinó, celebra el final d'aquest llarg periple.
Estem contents, és un dia d'alegria perquè ha sigut una obra complicada de poder veure, però que ja la tenim i que en podeu veure que fa molts d'agots. Si hem de comparar aquesta piscina amb el que teníem fins ara, el canvi és absolutament radical i posant un nivell molt per damunt aquest servei a la nostra comunitat esportiva.
L'Ajuntament de Torredembarra demanarà penalitats a l'empresa constructora per l'enderrariment dels treballs, que han costat 2,8 milions d'euros, 400.000 més del previst. La nova piscina és més gran que l'antiga, té 8 carrils i s'ha rebaixat la profunditat del bas, per tal que a més de nedar també s'hi pugui fer aigua gym. La fundària va dels 1,2 metres als 2,2 i l'aigua és salina.
L'equipament té uns 400 usuaris i dona servei a altres municipis de l'entorn.
El passeig Miramar de Torredembarra estarà tallat al trànsit tota aquesta setmana i part de l'altra per obres. L'Ajuntament ha informat que les restriccions comencen tot just avui i s'allargaran fins al dimarts següent, el dia 17. El tall afectarà el tram que va des del passeig de la Sort fins al passeig de l'Estació i que va ser reformat recentment. De fet, la intervenció servirà per arreglar desperfectes, sobretot en l'asfaltatge, que s'han detectat durant el període de garantia de l'obra.
L'alcalde Belipi no ha detallat que el terreny s'ha enfonsat perquè no s'havia compactat bé. Per tant, s'haurà d'aixecar de nou per fresar-lo i tornar-lo a asfaltar. El que hem pogut veure i podem veure tots és que la part que afecta la canonada de clavegaram, especialment, podem veure com s'ha enfonsat en diversos trams.
Tot el que es farà ara mateix és picar tot aquest asfalt, compactar adequadament i tornar a asfaltar i pintar. Durant aquests nou dies de tall estarà prohibida la circulació de vehicles. Ni tan sols es podrà accedir als aparcaments privats. A més, les parades d'autobús es traslladaran a l'avinguda Sant Jordi. L'alcalde ha explicat que s'ha optat pel tall total per poder fer els treballs més ràpid.
per poder anar més de pressa, evidentment. Si hem de freçar i picar tot l'asfalt pel trams, es pot allargar molt, llavors és la manera més ràpida de poder fer-ho. També se retiraran els contenidors i els veïns a la zona hauran d'anar a llançar la brossa als carrers Girona i Tarragona. L'Ajuntament de Torredembarra ha habilitat un correu electrònic per demanar informació sobre aquestes obres. És miramar.torredembarra.cat
Diverses famílies de l'escola El Ruquisar d'Altafulla s'han interessat per la recent publicació del projecte que ha de transformar l'entorn de l'escola La Portalada en un espai més amable per als vianants i per al gaudi dels nens i nenes de la vila i del centre en particular. La idea és eliminar o minimitzar el pas del trànsit rodat per la zona i afavorir que els alumnes accedeixin al centre caminant amb bicicleta o patinet.
De fet, la mesura parteix d'una primera intervenció arran de la implementació dels camins escolars, com recorda la qualcaldessa d'Altafulla, Alba Muntades. I una de les propostes era la d'implementar espais segurs al voltant immediat de les escoles per tal de fomentar aquesta mobilitat sostenible i que més infants i famílies es desplaçessin a peu, amb bicicleta, amb patinet a l'escola en lloc d'en cotxe.
i la implantació va ser que als voltants de l'escola, en el més immediat, tancar una zona del trànsit, això es va fer a les dues escoles, tancar una zona del trànsit rodat per augmentar la seguretat en aquest entorn més immediat i això ja afavorir aquesta mobilitat sostenible.
Si bé la primera intervenció va suposar per la portalada a l'inici d'un procés participatiu que ha desembocat en un projecte ferm per remodelar l'espai, en el cas del Ruquisar la proposta no va a quallar. Ara, però, es vol reprendre la idea gràcies a aquesta petició de familiars d'alumnes i també per l'existència d'un treball de recerca fet per un alumne de l'institut que incideix precisament en la pacificació de l'entorn on s'ubiquen en dos centres molt propers entre si.
Aquest novembre es va presentar un treball de recerca d'un alumne que ha fet una proposta a partir de transformació de l'espai, no només d'aquell sinó més tot al voltant, evidentment també ha agafat l'institut i tot aquell espai. A partir d'aquí, a partir d'aquesta proposta, com que és només una proposta personal, sí que ens plantegem de veure quin recorregut pot tenir, com podem vehicular-la perquè sigui més participativa i a partir d'aquí agafar més suggeriments que desemboquin en un projecte executiu també per aquella zona.
A partir d'aquest TDR s'iniciarà un procés participatiu entre l'alumnat d'en Bossa Centres i la comunitat educativa per iniciar el disseny del futur entorn pacificat i amb una mobilitat més sostenible.
La policia local d'Altafulla va detenir dijous passat una dona que estava buscada per diferents policies d'arreu del país. La detenció va ser possible gràcies al sistema de lectura de matrícules ubicades als accessos de la vila. Una de les càmeres va detectar una matrícula que estava registrada com a pertanyent a una persona en cerca i captura i les alarmes van saltar al lloc de control de la policia local.
Immediatament es va activar una patrulla amb dos agents per anar a interceptar el vehicle i detenir la dona. La delinqüent té un llarg historial de furs i robatoris a persones a les quals enganyava amb l'anomenat mètode del sembrat. És a dir, s'acostava a les seves víctimes i dissimuladament tirava unes monedes a terra.
Aleshores les advertia fent veure que li havien caigut a elles i quan estaven distretes arreplegant els cèntims els robava les pertinences. Això es feia principalment als aparcaments de superfícies comercials i els objectes se sostreien de l'interior dels vehicles oberts mentre les víctimes hi carregaven la compra.
La detinguda havia actuat en diferents poblacions de tot el país, especialment a la costa, on podia trobar més turistes despistats i robar objectes més preuats. La policia local d'Altafulla ja l'ha posat a disposició dels Mossos d'Esquadra i el cos català al seu torn l'ha dut als jutjats del Vendrell.
El ple de l'Ajuntament de Roda de Barat d'aquest mes passat de gener va aprovar la implantació d'un nou sistema dinàmic d'adquisició per contractar el manteniment de zones verdes i herbarat viari, així com tasques de poda, cala, desbrossament, manteniment de franges vegetals i tractaments fitosanitaris.
Aquest model permet seleccionar prèviament les empreses que acreditin la solvència tècnica i econòmica exigides. Un cop les empreses formin part del sistema, l'Ajuntament, quan sorgeixi una necessitat, convocarà els industrials perquè realitzin les seves ofertes segons les condicions requerides. Ho explicava l'alcalde Pere Virgili.
Qualsevol empresa que pugui fer, tingui els mitjans humans i materials mecànics per fer qualsevol de les feines que s'indiquen en els plecs per presentar-se al sistema aquest d'adquisició.
Totes aquelles que es presenten i compleixen els requisits queden dins de la bossa, a la grella de sortida. I a partir d'aquí, quan s'ha de treure a licitació una de les feines, sigui la que sigui, de les porga d'arbres, de les porga de palmeres, de les oriveres, del que sigui. Llavors, a aquells que compleixen els requisits per aquella feina, se'ls convida, hi ha aquesta feina per fer, ho fareix. I és així. I es contracta, el que ofereix millors condicions, però com deia, els requisits es compleixen.
El consistori ha simplificat el procediment per facilitar l'accés de petites empreses i autònoms, eliminant, entre d'altres requisits, la necessitat d'estar inscrit al registre electrònic d'empreses licitadores. A més, properament, organitzaran un taller pràctic per explicar el procés de participació. L'alcalde raonava que creuen que és la millor opció.
Ens sembla que en aquests moments és el millor sistema, el més viu, aquell que permet més interacció de més empreses. Alguna vegada se'ns ha acusat de fer adjudicacions, ha dit coses que fa molts anys que no es veuen en aquest Ajuntament, molts, moltíssims, i això és absolutament el contrari.
Això és absolutament el contrari. I aquí en aquest sistema dinàmic hi poden arribar bé, tant de bo, 10 empreses que es presentin, tant de bo, i una pot fer que acabi tanyant la gespa i l'altra esporgant els pins, tant de bo.
El sistema dinàmic d'adquisició és un procediment de contractació electrònic, obert durant tota la seva vigència, tindrà una durada de 4 anys i amb una despesa anual aproximada de 600.000 euros. Aquest inclou categories com el manteniment integral de zones verdes, la poda enalçada de palmeres, la neteja de franges forestals per la prevenció d'incendis, el desbrossament de parcel·les i camins i tractaments fitosanitaris contra plagues com el morrut o la processionària.
El punt va ser votat al ple per majoria amb els vots favorables de tria i d'Esquerra Republicana, les abstencions de PSC i PP i el vot contrari de Junts per Roda. El seu portaveu, Albert Martín, argumentava el vot.
Es tracta d'una gran despesa que no trobem en correlació amb els anys anteriors. El pressuprès que portem a estudiar avui no inclou aquesta despesa en la seva totalitat. S'hauria de fer modificacions de crèdit i potser un nou préstec. I la valoració dels proveïdors és principalment per preu i la qualitat del servei es redueix a un 10%. Hauríem trobat més adequat la licitat per categoria professional
L'Ajuntament de Torredembarra ha denunciat la tala indiscriminada de Pins el Roquer. La policia local està investigant qui en seria el responsable. El Consistori ha compartit imatges dels fets en una història a Instagram on detallen que la tala s'ha produït prop de la cala del Canyedell i l'Avinguda de la Galera.
També es demana la col·laboració ciutadana per intentar identificar i localitzar els responsables. Si algú té informació o ha vist alguna cosa sospitosa, s'ha de posar en contacte amb la policia local. L'Ajuntament de la Torre recorda que la tala indiscriminada d'haver sense autorització en domini públic és un delictar.
El programa d'educació ambiental de Torre d'Embarra per enguany inclou activitats consolidades com el mercat d'intercanvi de segona mà, les visites al sender blau i la setmana de prevenció de residus. L'Ajuntament ha presentat el detall de les activitats que es desenvoluparan al llarg de l'any.
El programa combina accions pròpies de l'Ajuntament amb altres que es fan en col·laboració amb entitats com la Fundació Espigoladors, l'Associació Mediambiental La Sínia, Torracat i Sinival de Mas. Entre les novetats d'aquest curs hi ha la presentació de la Guia d'Arbres i Arbustos del riu Gaià, que es farà el març, i la campanya informativa sobre plagues programada el maig.
A més, enguany es posarà l'accent en la gestió de les colònies falines i es farà una campanya sobre tinença responsable amb punts informatius als diferents barris del poble. Aquesta campanya començarà el 21 de juny i s'allargarà fins finals de juliol. D'altra banda, enguany culminarà el projecte Cat Hotels. Amb la presentació pública dels treballs que han fet l'alumnat de l'Institut Ramon de la Torra.
El programa d'educació ambiental també inclou les espigolades regulars dels arbres urbans per aprofitar-ne els fruits i evitar el malbaratament alimentari. Aquesta iniciativa es va engegar fa dos anys en col·laboració amb la Fundació Espigoladors i tindrà continuïtat.
Aquest gener ja s'ha fet una espigulada de taronges i un taller per fer-ne malmelada. També n'hi ha de programades pels mesos de febrer, mar, setembre, octubre i novembre. Altres iniciatives que continuen són el mercat d'intercanvi de segona mà, el juny, les visites del sender blau als mesos d'estiu, la setmana de prevenció de residus, el novembre, i la campanya Cap infant sense joguina al preludi de Nadal.
A més, enguany es faran dues sessions de neteja. Clean-up, espais naturals, seran el juny i el setembre. A la tardor també se celebrarà la Setmana Avió i el Dia Mundial dels Animals.
Aquest matí han començat els 3 dies de vaga en el sector ferroviari. Ho han fet sense complir-se tots els serveis mínims programats segons fons de Renfe. Aquests són del 66% en hores punta i del 33% durant la resta de la jornada.
Davant les afectacions provocades per l'aturada, la companyia recomana utilitzar transports alternatius. En canvi, des del sindicat UGT asseguren que sí que s'estan complint aquests serveis mínims i que la xifra de trens suprimit és totalment anecdòtica. Francisco Cárdenas, responsable d'UGT a Renfe, ha apuntat que el seguiment de l'aturada serà molt elevat.
No tenemos aún números, pero va a ser muy elevado. Los compañeros estaban muy, muy concienciados de que esto había que hacerlo. Todos los colectivos ahora mismo tenemos también, se están preparando en los talleres de Vilanova, San Andrés, Casantunes, vendrán aquí a la concentración de las 12, va a haber un seguimiento muy alto, porque es algo muy importante que internamente la gente está, vamos, lo tiene claro que es un día importante para el ferrocabel y queremos estar ahí.
La convocatòria apel·la més de 1.000 maquinistes a Catalunya i també inclou el personal d'intervenció, estacions, centre de gestió o administració. Els sindicats reclamen més personal i mesures de seguretat a les vies. Si no s'avancen les negociacions amb el Ministeri de Transport, l'aturada es mantindrà fins dimecres.
Milers de persones van reclamar millores urgents en la xarxa ferroviària a la protesta d'aquest dissabte a la tarda a Barcelona. Sota el lema Sense trens no hi ha futur, una vintena d'entitats i plataformes d'usuaris de regionals i rodalies es van manifestar pels carrers de la capital catalana per denunciar la situació del servei.
La protesta va sortir a les 5 de la tarda de l'estació de França i va acabar a la plaça Sant Jaume davant el Palau de la Generalitat. Segons la Guàrdia Urbana, la participació a la manifestació va ser de 3.000 persones, mentre que els organitzadors elevaven la xifra a 40.000. Durant la protesta es van denunciar els retards, manca de seguretat, desinversió i una mala gestió de DIF, Renfa i els governs de l'estat i Catalunya.
El president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, assegurava que el problema ve de lluny i que cal prioritzar el tren amb més inversió.
La problemàtica la vivim cada dia, la vivim en cada moment. La xarxa ja era vulnerable fa un mes, la xarxa ja era un problema fa un mes, els retards ja hi eren fa un mes, els riscos ja hi eren. Aquest problema és un problema que ve de dècades, que té el fruit en la mala inversió i en la mala gestió de la infraestructura del sistema i del servei ferroviari, i que la forma de solucionar-ho no és més que prioritzant el tren com a servei públic,
acabant amb el model centralista de Renfe i Adif i gestionant de forma radicalment diferent com funciona el servei ferroviari d'aquest país. Des de la plataforma Dignitat a les Vies, la seva portaveu, Anna Gómez, reclamava que es facin inversions per millorar les vies i que hi hagi més informació cap a l'usuari.
Perquè quan un tren arriba tard, arribem tard a la vida, arribem tard a conciliar, arribem tard a la feina, arribem tard a la universitat. I això ja ha tocat fons. Ara mateix volem saber l'estat de les vies, volem saber com i quan s'invertirà. I les inversions han de ser directament cap a la xarxa, cap als usuaris.
I paral·lelament que arreglin les vies, el que han de fer és treballar perquè l'usuari no estigui desinformat. Deixar de robar el plan B als usuaris. No pot ser que els trens no surtin d'una estació, surtin de la del costat i ningú en sapiga res.
La marxa arriba a hores després de la que van convocar l'ANC i el Consell de la República al migdia, que va plegar 30.000 persones segons els organitzadors i 8.000 segons la Guàrdia Urbana. Més enllà de les afectacions que hi pugui haver per la convocatòria de la vaga, aquest passat dissabte es va confirmar el restabliment del servei a l'R13, l'R14 i l'RT1.
En aquestes línies es cobria una part del recorregut amb un servei alternatiu per carretera mentre es revisava la infraestructura. En el cas de l'R13, emparada a Roda de Barà i Salomó era entre Sant Vicenç de Calders i Vinaixa i en l'R14 entre Reus i Vinaixa. Pel que fa a l'RT1, es feia en autobús el tram entre Reus i la plana de Picamoixons. La recuperació del servei la va anunciar dissabte la consellera de Territori, Sílvia Paneca,
que es va dir que es veurien beneficiats directament uns 4.000 usuaris al dia. Amb tot aquest restabliment va començar amb incidències diumenge, ja que es va haver de suspendre la circulació de l'R13 entre Valls i Salomó des de quarts de 9 del matí i fins ben entrada a la tarda per l'averia d'un tren de mercaderies.
El consum del Consorci d'Aigües de Tarragona es va incrementar un 3,9% durant el 2025 fins a arribar als 77,4 hectòmetres cúbics. Aquesta xifra representa un 80% de la concessió del mini-transvassament de l'Ebre a Tarragona.
Es tracta d'un consum similar als dels últims 5 anys, on s'han superat sempre els 70 actòmetres cúbics. El president del CAT, Marc Brunet, ha assenyalat que l'aument ha sigut lineal i que s'ha perdut una mica la por a la sequera. Malgrat les pluges abandants de les últimes setmanes, Brunet ha demanat que es mantingui un consum responsable.
L'increment de consum ha arribat al 4% i ha sigut un increment lineal, tant la indústria com la població, els ajuntaments han tingut el mateix increment. Jo suposo que és degut, que ja hem tornat a la reactivació.
hem tornat a perdre una miqueta la temor a la sequera i això ha fet que hi ha aquest petit increment de consum, però bàsicament estem sobre la línia del que normalment ha sigut el Consorci. El Consorci ha fet balanç també de les inversions executades que van superar els 17,1 milions d'euros, sobretot per als nous dipòsits de Vilaseca i Cunit, amb 8,4 i 4,6 milions respectivament.
El pressupost supera els 50 milions d'euros per primera vegada i dedicarem a la roda 22,3 milions d'euros en despesa fixa, 5,8 en despesa variable, 7,6 milions d'euros en inversió i 14,6 en cànons tant a la Confederació com a l'ACA i també a les dues comunitats d'arregants del Delta.
I la tarifa, en este pressupost, la tarifa mitja efectiva queda en 0,56, 0,4 euros metro cúbic.
Pel que fa al pressupost del Consorci per al 2026, supera per primera vegada els 50 milions d'euros. La tarifa mitjana efectiva de l'aigua és de 56 cèntims d'euro per metre cúbic. Entre les inversions destaca la construcció d'un segon dipòsit d'aigua crua a la planta de l'Ampolla, al qual es destinaran 13 milions d'euros.
Doncs tot seguit coneixerem com ha anat aquest cap de setmana esportivament parlant. Saludem a Marc Pérez, molt bon dia. Bon dia, doncs sí, cap de setmana podem dir positiu i no positiu a parts iguals. En futbol a primera catalana, empat de mèrit del Canllà, que tenia moltes baixes, afrontava la visita del tercer classificat i ha aconseguit un empat sense gols amb un penal aturat per al porter Aleix en la primera part.
A segona catalana el Rodobarà havia de guanyar sí o sí el CUE, el Montblanc, un equip que encara no ha pogut aconseguir cap victòria, i els d'Albert Santís van complir 5 a 0 per mantenir-se fora del descens. A tercera catalana és on tenim els reguts més agradors. El Torre d'Embarra va ser capaç d'empatar contra el líder, el Calafé, amb un estèril 0 a 0. L'Altafulla va perdre casa contra el Pallaresos per 1 a 2 i la Riera ho va fer al Camp del Sant Jaume amb un resultat de 4 a 0.
A quarta catalana, victòria de la 9 de Gallà davant el Cunit en aquest duel directe entre dos equips que lluiten per la promoció, 5 a 3 pels de l'Ui Rosado. Victòria també moltes jornades després del creixell al camp de l'Atlètic Segur per 1 a 3 i derrota en aquest cas del Torre de Barra B davant el segon al tancar per 1 a 2.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Mentre que el Torre d'en Barra del Bàsquet Club va sumar la segona victòria consecutiva amb vensa per 56 a 44 el Reus Plom Saller Negre. A la primera territorial femenina, derrota ajustadíssima del Club Bàsquet Altafulla davant el Torrefort amb un marcador de 45 a 46 i tenint un tir lliure per forçar la pròrroga en els darrers segons. I a la segona territorial femenina, derrota del Torre d'en Barra del Bàsquet Club davant el Reus Deportius C per 44 a 59.
En futbol sala, la primera catalana masculina, victòria 1-5 del Catllà davant el futsal Pax Tarragona, remuntada dels homes d'Ignasi Abelló per seguir dins del conjunt d'aquests que lluiten per estar la temporada vinent a preferent. Primera catalana femenina, victòria ajustada del Catllà a la pista del Cué al Reus amb un 2-3 que les permet consolidar-se com a terceres classificades, empatant ja amb les segones.
I a la segona catalana masculina, victòria, doncs, golejada de l'Altafulla davant el Puig Palat, era un primer contra Coer, 10 a 3, i derrota, en aquest cas, del Toro d'Embarra a la pista dà l'Olímpic Club Pira per un 11 a 1. A la pobla de Montornès, recordem, va jornar el seu compromís, tant el masculí com el femení, de fet.
I en vole vol a la primera nacional masculina, derrota inesperada del Sebol Torre d'Embarra, una d'aquelles que fan mal. Davant el tren de Solla, en una quica on hi ha dinàmica negativa, 0 a 3. Derrota pels homes d'Iñac i Vescosca, això sí, continuen cinquens classificats i també mantenen els deu punts de diferència amb les places de descens.
I a la primera catalana femenina, molt bones notícies, perquè en la segona jornada de la fase de promoció, el Sevol Torra d'Embarra està capaç de guanyar el vòlei. Vilassar, un dels equips que té menys opcions, cal dir, per estar a la fase final per la Sens, victòria per 3 a 1 per les jugadores d'Òscar Elizeda, que es mantenen com un dels equips contrari que el Vilassar, amb més opcions de poder jugar la fase final. Tot i això, és només la segona jornada i queda molta feina per fer.
Doncs acomiadem ja l'informatiu de Baix Gai al dia d'aquest dilluns 9 de febrer. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu un molt bon dia. Adéu-siau.
on a la torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp. Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torre d'Embarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dilluns, Baix Gaià, és 9 de febrer, dia de Santa Apolònia. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, després de dos anys d'obres, finalment avui s'estrena oficialment la piscina coberta. Val a dir, amb tot, que al llarg de la darrera setmana un grup reduït d'usuaris ja va provar les instal·lacions.
Altafulla, a l'entorn de l'escola del Ruquisar i de l'Institut, seran pacificats. L'Ajuntament partirà del treball de recerca d'un alumne per dissenyar un projecte participatiu similar al que s'ha fet amb la portalada. I a Roda de Barà, des del consistori, s'ha decidit implantar un nou sistema dinàmic d'adquisició per al manteniment de zones verdes. D'aquesta manera es poden seleccionar empreses solvents i agilitzar la contractació de treballs de jardineria, herbrat i tractaments fitosanitaris.
Això que estan escoltant és Baix Gaia al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaia amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora. Setmana de carnaval. Amb què has anat avui a la ràdio? T'has posat el pijama avui per anar a la ràdio? Són les ordres de sa majestat.
Jo les ordres encara les estic esperant, arribaran, arribaran perquè no ens podem escapar d'això, però mira, ja ha començat a córrer per les xarxes un vídeo de la majestat Carnestoltes de l'Escola Valentina i els dona la torre i sortim.
Caram, molt bé, però hi sortiu... Disfressats i ballant. Ah, molt bé. Sense vergonya, ni por al ridícul, res. Ja estarem, ja estarem alerta, estarem a la guaita, a veure si podem fer un cop d'ull aquest vídeo que corra per les xarxes. Sonia Camí, bon dia. Molt bon dia. Has anat disfressada, seguiu a Roda Bara Ràdio, seguiu les instruccions de la majestat Tarnestoltes.
La veritat és que no massa, però estic buscant el vídeo, a veure si trobo aquest que comentava la Raquel, perquè tinc moltes ganes de veure'l, de veure'ls ballar i de veure'ls passar-s'ho bé, clar que sí. Doncs escolta, si el trobes, tu mateixa, vull dir, el fas circular, que en tenim ganes. El fem circular, que es faci viral, vinga. Va, disfressats o no, tenen sintonitzat Altafulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baixa i al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio d'Aquilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, cansarem setmana i volem saber quin temps ens espera. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Ni Pérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, moments de força núvols que al llarg d'aquest dilluns aniran deixant el cel força carregat a les comarques de Tarragona. Podem dir que tindrem una mena d'entrepar.
Els núvols més gruixuts ara al matí i ja de cares a últimes hores de la tarda o cap al vespre. Bàsicament quan es faci de nit és quan el cel tornarà a cobrir-se gran part de la demarcació. A Tarragona ha de ploure poquet, el que ha caigut les últimes hores, tot just mullar el terra i poca cosa més. No estarem parlant de pluges destacables i fins i tot, com dèiem, en aquesta mena d'entrepar al migdia, a primeres hores de la tarda també veurem estones ni que sigui una mica el sol.
no ha de ser una jornada completament assolellada. Serà un temps més àvia primaveral, una mica més ventós aquesta tarda, sobretot a l'Alcàm i al Baix Penedès, un vent de ponent, per tant, no porta gaire pluja. I també aquest vent de ponent arribarà una mica més rascalfat. Arran de mar tindrem temperatures que avui fregaran als 17 o 18 graus, per tant, de fred intens no en frega. N'estem pendents a la xarxa.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dilluns 9 de febrer. Volem saber què destaquen avui les portades dels diaris, així que començarem pels que tenim més a l'abast. El primer és un de gratuït, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que titula Ematsa, posa escorta als operaris per evitar que els agradeixin a Tarragona.
El servei ja es donava als treballadors de carrer que havien d'actuar en connexions il·legals o talls de subministrament, però ara la seguretat s'ha ampliat a les oficines de l'empresa, on també temen que arribin les situacions de tensió amb afectats. Més coses a Tarragona. Som-hi i serem. S'endú la disfressador 2026.
Més de 3.000 persones omplen la CaixaBank Tarracorena en una gala plena de música, llum i emoció. La fotografia de portada acompanya aquest titular. Podem veure un moment de l'actuació de la comparsa Som i serem, la guanyadora de la disfressa del 2026, com dèiem, que estava inspirada en l'Índia.
Pel que fa a demografia, el diari més avui publica Reus, ja supera els 110.000 habitants. L'increment de població registrat per la ciutat els últims anys ha estat gràcies a la migració, ja que el creixement natural és negatiu. Espai també pels esports, pel futbol. El Nàstic torna a perdre a casa i s'abona a la lluita per la permanència. El marcador final reflectia un...
0 a 1 en contra els interessos grans, a fotografia d'un dels instants d'aquest enfrontament contra el Vilarreal. I un parell de qüestions més. Sota mateixa la capçalera. El Camp de Tarragona, Vilaseca, pot disputar finalment les espectaculars curses de cavalls del cos de Sant Antoni. I pel que fa a la crisi ferroviària, ens diuen, el govern anuncia el restabliment de les línies R13, R14 i RT1, però avui comença la vaga dels maquinistes.
D'altra banda, avui al diari de Tarragona, Raquel, què assenyala? Doncs declaracions de l'alcalde Vinyuales, que diu que vol un parador al Banc d'Espanya. Després de les especulacions, l'alcalde ha confirmat aquesta opció. El parador comptaria amb uns 7.000 metres quadrats. Rehabilitarien l'edifici històric...
i construirien un altre en el terreny adjacent. Això en aquest edifici que recordem des del 2003, que va ser quan va tancar el Banc d'Espanya, doncs ha estat pràcticament sense ús. La imatge, doncs, és del Nàstic. Després parlaràs Eduard Amant, Marc Pérez, perquè parlen de la rutina de la derrota. El Nàstic torna a perdre a casa.
També d'àmbit estatal, avui l'Aragó és protagonista perquè el Partit Popular s'ha instal·lat a les victòries autonòmiques però sempre pendent de Vox. Així ho diu el diari avui, explicant que Vox s'ha disparat a les eleccions aragoneses. El PP ha repetit victòria i el PSOE ha caigut amb força. Cha, la junta aragonesista, ha estat la sorpresa de la nit.
I dos apunts més. La comparsa Som i Serem s'endú el primer premi de la disfressa d'or a la ciutat de Tarragona i acabem. Un dia més parlen de caos ferroviari. Diu que avui comença la vaga ferroviària de tres dies a tot Espanya.
I més enllà de la premsa de casa, Sònia, sempre fem un vistasso del més destacat de les portades de diaris d'àmbit generalista. Què diu en aquest dilluns 9 de febrer? Doncs comencem amb la portada de La Vanguardia, que titula El PP retrocedeix a l'Aragó i necessitarà un Vox molt reforçat per governar. Azcon torna a guanyar, però perd dos diputats respecte al 2023, mentre que els de Bascal...
doblen la seva representació. El PSOE amb 5 escons menys iguala el seu pitjor resultat històric i la Junta s'imposa entre els regionalistes. I en portada el popular Jorge Azcon, que va celebrar ahir a la nit amb els militants del PP la seva gradolça victòria electoral. I es veu aquesta part d'aquesta celebració.
Més temes, contundent victòria del socialista José Seguro davant la ultradreta a Portugal. El socialista es va imposar ahir amb contundència en la segona volta de les eleccions presidencials a Portugal amb el 66% dels vots segons el recompte provisional. L'ultradretà André Ventura, líder de Chega, va obtenir el 34%. La jornada va estar marcada per les inundacions que van obligar a ajornar la votació en alguns municipis.
El tren inicia una setmana més amb l'Ai Alcor per la vaga de maquinistes. Renfe prorroga el contracte de l'Ave a l'Aràbia Saudita fins al 2038. Itàlia investiga l'assassinat d'un ucrainès resident a Barcelona.
També l'Avantguàrdia parla de cinema, frontera i cirat triomfen els premis Gaudí. I sobre els jocs d'hivern, l'esquiadora Lindsay Bond es destrossa el genoll en el descens. Passem a la portada del periódico.
Un PP a la baixa guanya Aragó i el PSOE s'emporta un altre correctiu. El Partit Popular necessita un pacte amb Vox per governar. Azcón obté la victòria malgrat perdre dos escons i Alegria no evita la debacle socialista. La formació de Bascales dispara fins als 14 diputats, 7 més que el 2023. La Junta, única formació d'Esquerra que aconsegueix millorar resultat, tot i ser irrevellant. Irrellevant, volem dir.
En portada, Frontera i Sirat triomfen en els Gaudí. Les pel·lícules de Judit Colell i Oliver Laxe s'emporten als grans guardons en la festa del cine català. I es veu la imatge, en aquest cas, de Judit Colell, que també recordem que és la presidenta de l'Acadèmia.
Campos universitaris i escoles de negocis s'expandeixen en el 22 arroba. Una vintena de centres han agafat el relleu d'indústries i oficines al barri barceloní. També hi ha declaracions de Carolina Martinoli, presidenta de Welling. Volem un aeroport de Barcelona a l'altura de la seva ambícia.
L'AP7 reobre totalment el dia d'inici de la vaga de maquinistes i Catalunya torna als pressupostos del 2023 i perd recursos. I acabarem les portades amb el punt avui, ja que avui no disposem de la portada de l'Ara, que titula Electrificació i reconversió industrial. Les dues claus d'una Catalunya verda amb el repte tecnològic de les bateries elèctriques i l'hidrogen verd encara a les beceroles.
En la crònica el dia d'ahir, de Xavier Castillón, Frontera, reflexió en temps ultras. El film de Culell, sobre la fugida dels jueus dels Pirineus, regnen els Gaudí el dia que Vox dobla els seus resultats a l'Aragó. Més cròniques, una de Bernat Salvà, Frontera i Cidad, triomfan en els Gaudí, i una altra d'Albert Cadenet, bufetada a l'eurocambre titular.
El Punt Avui també entrevista el sociòleg Carlos Sanz Pérez. A Barcelona la gentrificació ja s'ha consolidat al centre i es va estenent. I segons també l'article Observatori Municipal Premià de Mar, diuen estacions, aparcaments i pisos. Entrevistes a l'alcalde i a la cap de l'oposició.
I en el suplement l'esportiu, el Barça té a punt l'avantprojecte del nou Palau Blaugrana. Última carta des de la presidència de la Porta abans dels comissis. Doncs aquestes són les portades de la premsa d'aquest dilluns 9 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Un moment ara per l'anàlisi, un moment ara per l'opinió a baix o al dia. Els dilluns tots vostès saben que això és cosa del nostre company Marc Pérez, fanàtic dels esports, periodista de Fuller Ràdio, que ens ofereix sempre una bona crònica i reflexió a l'hora de tot el que passa al nostre entorn. Marc, bon dia, com estàs?
Bon dia, molt bé. I vos? També, eh? Escolta, després d'aquest cap de setmana que ha anat la merda bé per carregar les piles, suposo que com el teu. Sí, la veritat que sí. A més a més, quan acaba bé, és veritat que ja ha començat carnaval a la zona del Baix Penedès, per tant ja... De fet, aquí al Baix Penedès és més intens, perquè hi ha un fotimer de rues el primer cap de setmanes.
Tu has sortit ja de rua aquest cap de setmana? Eh, sí. Però tu et disfres, no? Tu ets el... Jo poso música. Ah, tu ets el lixell? Jo seria... Ara em deixes... Jo seria el que series tu, segurament, no? No, o no. Però tu la música també la fas anar, també. Sí, però jo sí que et disfresso, a Salamó. Ah, doncs jo no.
És més, jo condueixo el tractor. Disfressat. No, ja no, jo poso música, n'hi va i... Molt bé. No sé per què em pensava que tu ets allò que hi ha d'haver una persona responsable de cada comparsa que porten aquell braçalet... Ah, no, no, no.
Ni sóc responsable, ni m'agrada difessar-me. O l'aquella armilla reflectant, no. Per tant, no, eh? Doncs mira, anava equivocat. A vegades ens equivoquem a la vida. A vegades exercies el segurata de la comparsa. Abans feia la segurata, ara... És que, clar, amb la teva embargadura dones. Home, segons quins llocs, per exemple, que la feia i de nit, has de portar... A veure si ens vindran a buscar. Ja poden venir, ja poden venir. Ah,
No volem mal rotllos ni conflictes. Xerrem d'esports. Com ha anat esportivament parlant el cap de setmana pel que fa a l'esport territorial, futbol, futbol sala, bàsquet, baix allà? Tenint en compte que anem ara cap a un cap de setmana on no es competirà...
Comincint amb Carnaval, eh? Festa, festa per tothom. Tisbaixa i xerinola, que dirien. A més destacat al futbol, la victòria del Roda de Barà 5-0 contra el Montblanc. Era una victòria obligada, en certa manera, i van complir els Rodencs. També la primera catalana, que hi ha un 0-0 contra el tercer classificat amb un futimer de baixes, també és per destacar. Tercera, no van anar tan bé les coses, perquè l'Altafulla va perdre, la Riera va perdre, i el Torre d'Embarra sí que és veritat que va empatar contra el líder, però
Un 0-0 que no serveix de massa per tallar distàncies en aquest cas. I a quarta catalana sí que reacció de la nou de Gallar i també del Creixer, que van guanyar els seus partits. En bàsquet, ple de victòries a la primera territorial masculina, amb l'Altafulla i la Torre d'Embarra imposant-se el Carme Bàsquet i els dos ploms seny i negre. En canvi, la branca femenina, doncs, derrotes tant de l'Altafulla com del Torre d'Embarra. En futbol sala, victòries dels dos catllars, el masculí i el femení, que segueixen, doncs,
Bé, en aquest cas el masculí, doncs es reenganxa el grup d'aspirants a l'ascensa preferent i en el cas del femení, doncs segueix tercer classificar, consolidant-se, buscant la millor classificació històrica de saber història a la categoria. A la segona catalana masculina, una cara i creu, no? Victòria de l'Altafulla davant el Puig Parat i derrota el Torredemarra contra el Pira i en Volevol, doncs, el mateix. Perde el masculí de nacional, 0-3 contra el Trent de Sòllars, una sorpresa realment
i victòria del femení contra el vòlei Vilassar la segona jornada de la fase de promoció. Esperem que aquesta setmana, cap de setmana de descans que ja serveixi per carregar piles esportivament parlant, que els entrenaments donin el seu fruit i tots aquests marcadors que han acabat jugant a favor dels interessos dels clubs del Baix Gaià puguin revertir-se de cara a les properes jornades.
Dit això, a veure, parlem del nàstic de Tarragona perquè ha tornat a caure a casa aquest diumenge davant del Vilarreal B per 0-1, un resultat que aprofundeix la crisi que ara mateix passa l'equip.
No sé si la salvació ara és l'objectiu d'aquesta temporada i, per tant, cada cop es pensa menys de descens a les grades de la budellera. Val a dir que la primera part ahir va estar marcada per l'expulsió de Jaume Jardí, per la manca de resposta de cara a la segona hi ha dubtes...
No sé què significa per tu personalment aquesta nova derrota. Quines impressions generals et queden de la lectura que fas del partit? Que confirma realment la situació del Nàstic. Vens de dos partits que no perds, amb una victòria molt patida contra l'Iviza, un empat que no acaba de servir la setmana anterior i la sensació és que no aprofites d'aquesta inècia positiva per pujar, no?,
per encadenar una bona dinàmica i tornes a perdre un mal partit. Sí que és veritat que fins al 0-1 l'equip estava bé, estava competint bé, però una vegada encaixa el gol, s'ensorra i encara més amb l'expulsió de James Jardí, que evidentment a part és el teu millor jugador. Per tant, una situació complicada, és veritat, amb un jugador menys... L'expulsió marca...
el que passa en el partit? És a dir, és el detonant que acaba portant el Nàstic a una nova derrota? És que no ho sabrem. No ho sabrem perquè això sempre és molt relatiu. Hi ha equips que quan li expulsen un jugador jugant més bé que fins i tot jugant a Monza, això no es pot saber. El que sí que sabem és que el partit encaixa molt amb la situació del Nàstic. Això sí que ho podem...
Confirma. Que hagués passat en Jaume Jardí al camp tots els 90 minuts? Déu ho sap. Així que, doncs bé, en qualsevol cas, són situacions que es donen de partit i n'estic de ser capaç de poder ni tan sols empatar, no?, malgrat els canvis. Així que...
Bé, doncs una derrota més i un mal partit més a casa. Avui, aquest matí, quan em preparava la qüestió per tractar amb tu, feia una revisió una mica de què deien les cròniques dels companys periodistes i parlaven d'un equip sense identitat ni futbol. I el diari de Tarragona, avui en portada, ho dèiem ara tot just fa un momentet, fa referència a la rutina de la derrota. Hi coincideixes?
Mira, una salutació al nostre bon company Juanfran Moreno, que a vegades es passa pel Col·lissió Grana del Bàsquet d'Esports, que ho ha titulat ell, i home, sí, perquè és que la situació és, ja et dic, més enllà d'haver guanyat, per exemple, a l'Eviza, les sensacions eren que haguessis pogut perdre.
És a dir, no veus un nàstic reconeixible a casa amb el qual et puguis identificar, és un equip petit que bona part del partit el rival domina, li genera ocasions, és un nàstic que costa de digerir, realment, eh? I la veritat és la sensació quan vas al camp, és de què vull...
Palma, no? Parlem, no? I ui, el descens, dos punts, eh? Ai, quan guanyi el Torremolinos? Ai, quan guanyi? Ja estàs en descens. I una mica va per aquí, no?, el discurs del personal. Sí, estàs a quatre punts del playoff també, però és que realment la sensació és que has de mirar, vai.
I mires, i molts comentaris ja són, som equip de segona ref, perquè a més a més el mercat de fitxatges que s'ha fet, doncs s'ha de donar una mica de temps als jugadors que han arribat, però vaja, la sensació és que no t'has reforçat tan bé com altres rivals, i que fas fitxatges més de pensar en la salvació que no pas en semes ambicios.
Ostres, Déu-n'hi-do, eh? L'esperit o el caràcter que ens ho estàs explicant, que suposo que és l'aire que respira també, eh? Sí, sí, jo pel que vaig parlant amb els meus companys d'Agrada i d'Alnàstic en general, doncs és el que hi ha.
I el míster, què? Perquè la setmana passada el donaven pràcticament per destituir, però de moment continua seient a la banqueta i avui, per exemple, no es parla o no he vist que ningú posi damunt la taula que en les properes hores se l'hagi de fer fora.
No, perquè hi ha dues coses aquí. Una és el problema de diners que té el Nàstic. És a dir, fer fora a l'entrenador significa pagar-li el que li queda de contracte quan ja ho vas fer amb Luis César. Per tant, ja seria el segon que acomiades amb què això comporta a nivell econòmic i també a nivell de rutina. Canviar la manera de jugar, que és veritat que ara no sabem a què juguem, és cert.
però torna a haver-hi canvis, el planter torna a haver d'assimilar una nova idea de qui vingui, és complicat. I a més a més, parar-lo al final també, per mi sí, tindrà la seva dosi de culpa perquè pren decisions que a vegades doncs consten d'entendre, o que el meu parer, que ell se'n sabrà més que jo,
o que a nosaltres costa d'entendre, però també és una situació delicada per ell, perquè es troba un equip que l'havien fet per un altre entrenador, els reforços no acaben de donar què han de donar, i en fi, és una situació delicada, tampoc hi pots responsabilitat tot a parlar-ho.
Una última pregunta, Marc, perquè sabem que has de sortir pitant ara mateix per treballar. Hi ha marge de maniobra? Es pot redreçar la situació? No sé si... Ja no sé si preguntar-te si tu tens l'esperança o la il·lusió, però es pot revertir? És fàcil de revertir aquesta situació? Fàcil, no. Fàcil no, perquè et falten idees...
la dinàmica és negativa, la gent, bé, la gent, ara em corregiré a mi, ahir hi van haver 8.000, més de 8.000 persones al nou estadi en aquesta situació, no és fàcil, que un diumenge a la tarda, encara en un horari d'hivern, hi hagi tanta gent al nou estadi, és a dir que, malgrat la situació de l'equip, la gent va al camp, respon,
Crec que és el millor patrimoni que té el Nàstic ara mateix i l'equimòria d'utilitzar, però clar, el públic també necessita que l'equip li doni coses. Per tant, fàcil, no és revertir aquesta situació, eines n'hi ha, crec que hi ha un aquí com per revertir-ho.
Però és que el problema va molt més enllà, això ho han dit, i donaria per una altra secció, que és una mica, doncs, la... Més parla de política. Sí, a nivell de Consell d'Administració, Junta Directiva, el problema ve per aquí, i jo crec que fins que no hi hagi canvis a la plana major, la situació del Nàstic serà delicada, si més no.
Marc Pérez, gràcies per compartir tot això amb nosaltres. No sé, un plaer, però a veure si alguna setmana podem parlar d'alguna cosa positiva del nàstic. Ja no tant de resultats, sinó de... Però no depèn d'altres. No, per això, per això, que dic que a veure si alguna setmana arribem aquí dilluns i jo venia molt feliç i parlem del nàstic i m'enfonso, tu. És que és una cosa... No, va, vinga. Després un cafè i tornes a pujar. Vinga, va, el farem. Marc Pérez, gràcies. Molt bé. Fins ara. Fins ara.
En aquestes alçades del programa, tots vostès ho saben. Hem de fer una breu pausa, però abans d'obrir aquest parèntesi tenim la nostra singular pàgina musical. Música en català que aquest cop ens porta al diluvi, que torna després de dos anys de silenci discogràfic amb Cantem per tu, una cançó que reivindica la tradició, la cultura i la memòria compartida com a motor de futur. Un tema que neix d'un fil que uneix persones, ens diuen territori i identitat, en una veu que aparentment torna, però que en realitat...
Mai no s'ha apagat. Arrelada l'esperit de la cançó compromesa i hereba de la tradició popular, la lletra apela directament al poble. En sintonia amb el llegat d'Ovidi Montlló, la peça no parla d'un retorn físic, sinó d'una presència constant, la d'una veu col·lectiva que ha resistit, que s'ha transmès de mama i que continua viva malgrat els intents d'esborar-la.
Cantem per tu és també un homenatge i declaració de continuïtat. Canta per les que han lluitat abans i per les que continuen ara per una herència sembrada, ens diuen, des de l'estima per la llengua, la terra i la llibertat. Des del País Valencià, així sona aquest Cantem per tu. Vas renaixer de les cendres del passat. No tornaves tu, mai te nadie has anat.
L'esperança que portaves a les mans és més forta, mai havíem oblidat. L'alegria de lluitar al teu costat. Cantem per tu, pel viatge que fem junts de tu.
Cada imatge que hem viscut quedarà en els marxes que hem pogut saltar. Cantem per tots els vençuts, pel coratge que ha crescut arrelat, a l'assau que gent com tu va sembrar llengua, terra i llibertat.
Ara és nostre el futur que ens has deixat Tornent monstres i fantasmes com abans Els de sempre que ens volien soterrar
No ho sabien, són llavor que va bretant per l'estima al nostre país valencià. Cantem per tu, pel viatge que fem junts de la mà. Cada imatge que hem viscut quedarà en els marges que hem pogut saltar. Cantem per tots els vençuts,
pel coratge que ha crescut arrelat, a la saó que ets en contut pa sembrar, llengua, terra i llibertat.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya... Us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer...
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir al centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-la.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Els treballadors del sector ferroviari han començat la primera jornada de vaga que s'estendrà fins dimecres per tal de reclamar més personal, inversions i millores urgents en seguretat arran dels accidents mortals d'Adamuz i Gelida i també del Causa Rodalies.
L'aturada afecta tot el sector i, de fet, està provocant des de primera hora afectacions a totes les línies perquè no s'estan complint amb els serveis mínims i està ventint moltes cancel·lacions. Tot i això, els sindicats mantenen oberta la negociació amb el Ministeri de Transport fins a l'últim moment. Escolte'm ara a Francisco Cárdenas, que és el portaveu del sindicat d'UGT de Renfe a Catalunya. Hemos reclamado una seguridad...
...para que la gente y los trabajadores vayamos en el tren... ...sin miedo, sin temor, sin ese nudo en el estómago... ...que puede pasar algo, pues que se hagan una serie de intervenciones... ...tanto a nivel catalán como a nivel estatal en otros trayectos... ...y nosotros tenemos una garantía de que se van a cumplir... ...porque aquí se ha presupuestado mucho dinero... ...y se ha ejecutado muy poco".
I en aquest sentit, el tram de l'AP7, en sentit sud, tallat des de fa dues setmanes, s'ha reobert aquesta matinada. Un cop acabades, les obres d'emergència i estabilització del talús es fondrat en l'accident de gelida. A partir d'aquesta mitjanit, també la C32, en sentit sud, tornarà a ser de pagament trànsit. Ha destacat una reducció de la sinistralitat viària aquestes setmanes i ha anunciat també més controls de velocitat en l'AP7 amb nous radars mòbils.
I pel que fa a la circulació per carretera, un accident a la C-16 a Bacarisses en sentit Manresa provoca circulació intensa amb un carril tallat. També retencions a la B-10 i la B-20, direcció nous de Trinitat i nous de Llobregat, també a la B-23 entre Sant Feliu de Llobregat i el Papiol, a la peça també hi ha Ques, al tram de Castellbisbal cap a Sant Cugat en sentit sud, i també a la C-32 que va carregada al Baix Llobregat, mentre que la C-58, la C-33, la B-30 i la C-31 acumulen també retencions d'entrada i sortida a Barcelona.
I la CGT amplia la convocatòria de la vaga educativa d'aquest dimecres al personal laboral i de lleure dels centres públics educatius, com ara també a suport educatiu, integradores, fisioterapeutes, acollides, traescolars o fins i tot menjador.
I pendents avui de l'intent de desnonament d'un bloc de pisors de Manresa ocupat per la plataforma d'afectats per la hipoteca del Bages des de fa 5 anys. L'edifici, propietat d'un fons voltor amb seu als Estats Units, va ser construït fa més d'una dècada, però va quedar en acabat i buit durant temps abans de ser ocupat. Des de primera hora hi ha un ampli cordó policial i veïns que protesten contra el desnonament.
I pel que fa el temps, jornada avui amb núvols abundants arreu, a partir del migdia s'obriran algunes clarianes, però de cara al vespre el cel es tornarà a tapar i, de fet, un front arribarà pel terzo oest, volíem dir, amb algunes precipitacions.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies per seguir escoltant la ràdio propera, la ràdio de Quilòmetre Zero, la que els explica tot allò que volen saber. És dilluns 9 de febrer...
I aquest matí ha començat la vaga de 3 dies al sector ferroviari i que ja comporta algunes afectacions al servei. Segons Renfe, no s'estan complint tots els serveis mínims, fixats en un 66% en hores punta i un 33% la resta del dia. I per això recomanen als usuaris utilitzar transports alternatius. En canvi, des del sindicat UGT, asseguren que els serveis mínims sí que es compleixen i que el nombre de trens suprimits és anecdòtic. La vaga...
Recordem, afecta més de mil maquinistes a Catalunya i també personal d'estacions, intervenció, gestió i administració i es mantindrà fins dimecres si no hi ha avanços amb el Ministeri de Transport. Un conflicte que arriba després de les mobilitzacions d'aquest cap de setmana a Barcelona, on milers de persones van sortir al carrer per reclamar millors urgents a la xarxa ferroviària. Els ho explicàvem divendres passat amb una entrevista a la portaveu de la plataforma Dignitat a les 20.
Sota el lema sense trens no hi ha futur, una vintena d'entitats d'usuaris de rodalies i regionals es van manifestar dissabte a la tarda des de l'estació de França fins a la plaça de Sant Jaume. I pel que fa al servei, aquest dissabte també es va anunciar el restabliment de les línies R13, R14 i RT1 després de setmanes amb trams coberts per transport alternatiu per carretera. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar que uns 4.000 usuaris diaris se'n veurien beneficiats. Tot i això...
La recuperació va començar amb incidències diumenge, quan una avaria d'un tren de mercaderies va obligar a suspendre durant hores la circulació de l'R13 entre Valls i Salamó, de forma que es fa evident que els problemes a la xarxa encara no estan resolts.
Va, dit això, ara de seguida anirem fins a la Riera de Gaià per conversar amb la gent responsable del Vall de Bastons. També repassarem ara l'agenda de quilòmetre zero d'aquesta setmana. Encabat, ens cortarem el davantal per entrar a la cuina de l'Emi i després encara tindrem temps per espai de benestar. Essencial. Saum i va, que ens espera tot això i més aquí, a Baixa i al dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al dia. Començàvem el programa explicant que aquesta és la setmana de carnaval i de ben segur que aquesta agenda que començarem a repassar ara d'aquí a pocs segons estarà marcada per aquest carnaval que es diu intensament moltes poblacions del Baix Gaià. De fet, el carnaval que ja va començar hagués passat cap de setmana...
A la pobla de Montornès, aquest proper cap de setmana, la majoria de poblacions, sobretot destaca, com ja saben o com es poden imaginar, el Carnaval de Torredembarra, que és un dels més multitudinaris de la subcomarca. I després encara vindrà un altre cap de setmana de més carnavals, com per exemple...
el de Creixell, el de la Riera de Gaillà o el de Salamó. Però d'això ja en parlarem. Anem a pams, Raquel, i comencem per casa teva, comencem per Torredambarra, que es prepara per un carnaval que serà multitudinari. Més de 2.000 persones, 21 carrosses i 3 comparses. Aquestes són les xifres destacades de la celebració d'aquest 2026.
que arriba, atenció, a la seva 46a edició, un carnaval que començarà el 12 de febrer i s'acabarà el 17. És a dir, parlem de dijous gras i dimecres de cendre. Doncs sí, i dijous gras, evidentment, comença amb un acte molt tradicional, que és el concurs de truites a Cal Mayam, que organitza el grup de dones de Torre d'Embarra.
L'Espai Joa farà un taller de màscares també el mateix dijous a la tarda, de 5 a 7, per infants i joves de 7 fins a 16 anys. I atenció, perquè a partir de les 7 de la tarda, la plaça mossèn Joaquim Boronat tindrà lloc l'arribut de ses majestats carnestoltes. Per cert, que des d'on a la torre serem en directe per oferir...
L'irreverent discurs de les majestats carnes toltes. I després començarà aquesta rua perquè arribaran a la plaça mossèn Joaquim Boronat i aniran recorrent els carrers del nucli antic amb la mascarada de la figa Tafai fins a arribar a la plaça de la Vila on tindrà lloc aquest discurs.
Són els actes destacats de dijous, però a l'endemà, festa grossa, perquè a més hi haurà festiu a les escoles d'aquí de la Torre i per tant han omplert el programa amb diferents activitats que podem repassar.
de carnaval per infants, d'11 del matí a 1 del migdia a la plaça de mossèn Joaquim Boronat, coca amb xocolata, apartem bé per tots els nens i nenes que participin d'aquests tallers, perquè clar, no hi ha escola i ja amb la mirada de moltes famílies posada en el carnaval, però la canalla sí que tindrà aquesta oportunitat, no per socialitzar amb nens i nenes de les seves edats.
Exacte, al matí amb aquests tallers i a la tarda amb la rua infantil que sortirà a dos quarts de sis des de la plaça del Castell fins a la plaça mossèn Joaquim Boronat. Aniran acompanyats per la carrossa del rei Carnestoltes i la xaranga Guirigalls. A més a més, després hi haurà un espectacle infantil, disco per xics. A dos quarts de set, el casal municipal anirà a càrrec de la companyia Fadonito.
A més a més també coca i xocolata i tindrà tot plegat un preu de dos euros fins a exaurir existència. És una activitat que va a càrrec de l'agrupament Escolta els Salats. Però va, arribem al cap de setmana perquè és on tenim el plat fort del carnaval a Torre d'en Barra amb un dissabte al matí que ja comença fort amb la 22a edició del concurs de mascotes disfressades. A les 11 a la plaça del Castell, desfilada de les mascotes...
i lliurement dels premis. Sí, també és com un acte que mai falta en el Carnaval de Torredembarra. Per tant, qui vulgui inscriure les seves mascotes encara tenen temps de fer un correu electrònic a l'adreça festes arroba torredembarra.cat. Fins al dia 12 o bé mitja hora abans del concurs de la mateixa plaça podeu fer aquesta inscripció.
Això al matí. I a la tarda, a dos quarts de sis, hi haurà la passada de la Figa Tafai pels carrers del nucli àntic. És un clàssic de l'agrupació de Vallseu Populars on repartiran figues i carxots per a tothom. Home, compta amb la Figa Tafai, que amb aquelles bufes te'ls trobes per al carrer Nou i ja et pots amagar o entrar en alguna botiga. O entrar al joc de menjar la figa, també. També, també.
Sí, és com un element molt emblemàtic del Carnaval Torrenc. Això serà, doncs, ja per fer la crida al Carnaval, perquè a les 7 hi haurà la concentració de carrosses i comparses a l'Avinguda Pompeu Fabra i també als carrers d'Oña Guiomar i Enselm Claver, i a les 8 del vespre començarà la Gran Rua de Carnaval.
que comença Pompeu Fabra, anirà recorrent Pere Badia, Antoni Roig, etc. Anirà pels carrers de la Torre fins que culmini tot plegat amb la festa de Carnaval a dos quarts de 12 de la mitja lit a l'embalat de l'espai de la sínia de la Vila. Hi haurà els DJs eShort i el DJ Chart.
Fantàstic. I el diumenge segueix el carnaval amb una de les rues de dia més emblemàtiques també de totes les que es fan al Baix Gaià, que és la que passa pel passeig, eh?, tocada de la platja. Concentració de carrosses i comparses. A les 11, el passeig, Rafel de Campelança, a l'extrem del port o de Cal Bufill?
Raquel, perquè això ha canviat, no?, els últims anys, o hi ha hagut variacions. Sí, sí, va haver-hi un any que la van fer del revés, però bé, torna a ser com gairebé és habitual, o sigui, des del port fins a Cal Bufill. Per tant, a les 11, allà davant la casona de turisme, estaran tots concentrats.
i a les 12 començarà el recorregut fins a arribar a Cal Bufill. Després hi haurà un dinar de germanor a la sínia de la vila, allà a l'Embalat, a partir de les 3. S'entregaran els premis també a les millors carrosses i comparses, i tot plegat acabarà a partir de les 6 amb la batalla del confeti al Passeig de la Sort.
Fantàstic! Tot el programa del Carnaval de la Torre que arrenca aquest dijous i que acabarà la setmana que ve, això ja ho explicarem, tal com marca la tradició, aquella comitiva fúnebre per l'enterrament de la Sardina. Però, escolta, primer dies de disbauxa, de xerinola i després ja vindrà el recolliment en temps de quaresma.
Escolta, tu tens ganes d'altres carnavals, com per exemple el d'Altafulla, Raquel? Sí, va, que prenc nota, a veure què ens proposes. Prenc nota. Per cert, una agenda que repassarem tot seguit a Altafulla, que inclou algunes altres activitats, tota una programació que s'edita des de l'Ajuntament, juntament amb altres associacions.
Però va, comencem aquesta tarda a partir de les 5 a la biblioteca, perquè hi ha un conte-contes, són les aventures d'en Pepitu, com no pot ser d'una altra manera, per Carnaval, amb una sessió dinamitzada per Pepi Miró. Més activitats vinculades a la lectura. Club de relat curt amb Albert Pardo. Es debatrà la Lengua de les Mariposas, de Manuel Ribas. Això serà demà, dimarts, a partir de dos quarts de sis de la tarda, a la biblioteca.
Més activitats, una manualitat, en aquest cas, pel Dia dels Enamorats, en Pau Escolar i Irene Àries. Aquesta és una activitat que s'inclou dins del projecte Servei Comunitari de l'Institut d'Altafulla. Serà el dimecres a les 5 de la tarda a la Biblioteca. Més qüestions relacionades amb literatura, la presentació de la novel·la Llibre d'Orat de Lluís Llach...
el dijous, 12 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Museu Etnogràfic, activitat aquesta organitzada per la Territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, el de Fulla. I ara, tal com els dèiem, arriba el carnaval i, per tant, això vol dir que arriba sa majestat Carnestoltes amb la xaranga Pujats de To. El prego del rei Carnestoltes, música en directe, degustació de truita i beguda, això per dos euros el tiquet.
El dijous, dijous gràs, a partir d'un quart de nou del vespre, des del carrer de l'Hostal, passant pel carrer de Baix, i fins a arribar a la plaça del Pou. Aquesta és l'arrencada del Carnaval d'Altafulla. Després vindran fins a tres rues, però abans els fem cinc cèntims també d'un taller d'escriptura pròpia, es diu Teoria i pràctica literària, el primer mòdul,
Formes breus, la rellotgeria del haiku, els aforismes, el conte i el relat. A càrrec de Júlia Cruz, que és periodista màster en creació literària per la Universitat Pompeu Fabra. S'ha el dissabte, 14 de febrer, d'11 del matí a 1 del migdia, a la llibreria Bruna. Qui vulgui més informació o si vulgui, inscriure, que vigili, que no es quedi sense plaça, que tramiti tot plegat al correu electrònic llibrariabruna.gmail.com.
I ara sí, va, arribem al plat fort del Carnaval del Defulla. Primera rua de Carnaval, dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre, des de davant del castell. I en finalitzar, festa de Carnaval amb la xatarra al Poliesportiu Municipal. L'entrada, per cert, serà gratuïta.
Passem a diumenge, segona Rua de Carnaval. A partir de les 11 del matí, des del carrer Via Augusta, a l'alçada de l'Skate Park. I en finalitzar hi haurà concert amb Fem Versions al costat de l'església de Baixa Mar. I el diumenge, a partir de les 5 de la tarda, tercera Rua de Carnaval des de davant del castell. I en finalitzar, a la plaça del Pou hi haurà pluja de confeti, festa d'animació amb disc jockeys, coreografies i efectes de so i de llum.
I per si encara no n'hi havia prou, algú que vulgui recuperar forces o reposar una miqueta després de tant de carnaval, que sàpiga que es projectarà la pel·lícula d'animació per famílies Zibilia i el poder de les ratlles. La violeta serà el diumenge a partir de les 6 de la tarda amb una entrada de dos euros. Activitat aquesta organitzada per l'Ajuntament d'Altafulla en col·laboració amb Òmnium Cultural.
Aquesta és l'agenda dels propers dies al Tafolla. No sé si podem dir que els carnavals del Baix Gaià es fan la competència, però clar, són celebracions, Raquel, que s'escauen aquests dies. Per tant, és normal que qui assisteixi a una rua no pugui anar a una altra.
Doncs sí, per sort podem fer una petita ruta. Alguns han començat ja per la Pobla aquest passat cap de setmana, altres passaran per Torralambarra o per Altafulla i encara tindran l'oportunitat d'anar a Creixelló a la Riera. Ho fem durar, que també està molt bé, i així s'amortitza tantes i tantes setmanes de feina, perquè Déu-n'hi-do les imatges que ens ha deixat el Carnaval de la Pobla, com estan elaborades les carrosses en guany. Jo crec que ens quedarem amb la boca oberta en alguns moments.
Segur que serà d'aquesta manera. Si algú va fent fotos dels carnavals del Baix Gaia i les vol compartir amb nosaltres a través de les xarxes socials, benvingudes seran. Ens en farem ressò també nosaltres ja la setmana que ve. En tot cas, ho deixem caure aquí i abans d'acabar la setmana, una setmana que pel que fa Baix Gaia al dia serà un pèl més curta, l'acabarem el dijous perquè...
El divendres és el dia mundial de la ràdio, 13 de febrer, i la majoria de ràdios del país s'assumen al projecte del dia R de la xarxa de comunicació local. Abans d'acabar la setmana, doncs, ho tornarem a recordar i explicarem bé tot això que vindrà aquesta recta final de la setmana i també l'inici de la següent. Raquel, gràcies. Mira, carnaval, carnaval, com que ens agrada, ara posem aquest carnaval te quiero.
Doncs vinga, va, comencem a amoure una miqueta el cos, que Déu-n'hi-do el que ens espera per endavant. I tant, Raquel, gràcies, fins ara. Fins ara.
Carnaval, carnaval, carnaval te quiero. La, la, la, la, la, la, la, bailaremos sin parar en el mundo entero. Carnaval, carnaval.
Carnaval, febrero. La, la, la, la, la, la, la, suena alegre carnaval en el mundo entero. Bellos amores, alegre l'alma, la batucada te harà bailar.
Carnaval, carnaval. Carnaval, carnaval.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Doncs ens trobem, diguem que encara a l'hivern, però ja comença a escalfar motors al Vall de Bastons de la Riera. Es prepara per una nova temporada després d'un 2025 del qual farem balanç amb un dels seus responsables, el Ferran Sabret, que és secretari de l'agrupació Valls Populars de la Riera. Ferran, com estàs?
Molt bé, estic molt bé. Bé, comença temporada enguany potser d'una forma matinera perquè esteu fent crida en certa forma per, si hi ha nous balladors que es volen apuntar, a un ball que està com en creixement, potser podríem dir, no?
Sí, molt contents, teníem ganes de ja tornar a començar aquest nou curs i això, l'any passat vam acabar molt contents dels grups que teníem i aquest any volem seguir creixent i també afegint més nens i nenes als grups que ens queden una mica coixos.
Molt bé, és un ball que s'està consolidant els darrers anys després d'una llarga trajectòria, perquè esteu a punt de celebrar els 25 anys, el 2027 serà un any especial, i en aquest sentit, això, feu com una crida, no sé si sobretot per nens petits que es vulguin apuntar?
Sí, el grup de petits, que és des d'ahir 4 fins a tercer de primària, necessitem bastants nens i nenes perquè en tenim pocs, però volem que sigui un grup potent que agafi una mica de carreria també pels pròxims anys i també de mitjans ens quedem una mica curts aquest any. Llavors també busquem més gent a partir de tercer fins a sisè de primària que vulguin ballar i també disfrutar amb nosaltres.
Un ball de bastons que té de referència també els d'Altafulla, els de la Torre són padrins perquè van ajudar també en el naixement del ball de la Riera.
Sí, al final això, les colles del costat també ens coneixem de les trobades que coincidim i això molt content també de poder-nos trobar amb ells i d'agafar idees i també de conversar amb ells i veure les idees que també tenen i els projectes que fan també.
Molt bé, doncs uns valls de referència, perquè hi ha diferents formes de ballar, no? I en Guany, l'any passat ho vau poder veure perquè us van convidar a trobades a altres municipis i vau poder, doncs això, no? Copsar també les diferents tradicions dins el Vall de Bastons.
Sí, al final cada colla i també cada zona de Catalunya balla de la seva manera. Nosaltres això vam créixer amb Torrent Barra i és veritat que els balls s'assemblen bastant i vam agafar idees seves. Amb el tafulla també coincidim amb algunes coses, però és veritat que aquestes sortides que fem també per veure altres balls de bastons ens en adonem de les diferents maneres que hi ha de ballar, amb una graia i amb els bastons, i també és...
Doncs és xulo veure aquesta diferència i que cadascú balla de la seva manera. Entre aquestes sortides destacàveu la que vau fer a Montserrat, que va ser com un dels moments més especials de l'any passat, amb una trobada que organitzava la coordinadora de bastons.
Sí, sempre aprofitem aquestes trobades nacionals d'anar-hi. Al final és una oportunitat també per donar-li als petits i als mitjans i a tots els grups que tenim que vegin i que gaudeixin amb altres baix de bastons. Molt bé, doncs Montserrat va ser una de les sortides. L'altra que també heu posat en valor ha estat a la Granada, no? Sobretot hi havia colles del Penedès i una mica més enllà també va ser com un dels moments importants.
Sí, la Granada ens convida al seu aniversari i nosaltres molt encantats de fer sortides. També al final nosaltres fem moltes sortides per aquí al voltant i al poble i també els nens i nenes tenen ganes de portar el seu ball a altres pobles i que els pugui veure també altra gent. Això també motiva el grup de ball de bastons per portar la seva feina que fan a altres pobles i que ho puguin veure.
Una feina que l'any passat també va incrementar en un ball que vau fer nou i que té també la seva particularitat perquè ha estat una composició d'un jove riarenc.
Sí, doncs mira, va ser casualitat, perquè nosaltres també busquem de fer un ball nou, de fer com una activitat també que els mateixos balladors creïn un ball, perquè també en recetaven algun, i va coincidir que això, l'Ignasi Blanc, que viu aquí a la Riga de Gallà, va fer pel seu treball de recerca una cançó feta amb gralla, i ens coincidia bastant, perquè és un ritme bo per ballar-lo a bastons,
i vam coincidir amb aquest projecte que el vam portar a terme i a festa major el vam treure a la llum.
Molt bé, doncs novetats i ganes, això, de començar amb bon peu la temporada. Les primeres sortides normalment sempre són per la Festa Major Ardenya, per Sant Jordi. Sí, la primera, això de totes, és Sant Jordi a Ardenya. És una sortida, això, curteta, però, bueno, que va bé per anar començant a veure que els balls van funcionant i també que la gent també s'acostumia a ballar i després ja...
A partir d'això ja van sortint algunes sortides i a festa major ja ve el fort. Molt bé, doncs informació pràctica. Ferran, per si algú es vol animar, almenys a venir a provar perquè els primers assajos seran oberts a gent que es vulgui iniciar i que no cal que tingui coneixements previs. Doncs sí, normalment ens trobem a la plaça del poble els diumenges al matí.
que cadascú pugui venir a provar, a gaudir. Si és un dia, pot ser un dia, però nosaltres volem que vingui gent a provar i a passar-s'ho bé amb el ball de bastons, al final. Molt bé, millor que visin abans per fer previsió de bastons. Teniu la via de contacte a Instagram, sobretot?
Exacte, sí, hi ha el contacte, això, a l'Instagram de Vall de Bastons, i això, anem traient cartells també amb el meu contacte, a veure si hi ha de contactar algú, això. Anem a la gent a que contacti amb nosaltres, a que s'informi de què fem i com ho fem tot, i que també vingui a provar, doncs, aviam com treballem això. Molt bé, doncs una forma de fer colla, de fer exercici també, en certa manera, i sobretot de passar-ho bé, oi?
Sí, al final el Vall de Bastons és això, amb el grupet que ens trobem, moure'ns una mica i passar-nos-ho bé. Al final és el que prioritzem nosaltres com a colla. Molt bé. Doncs Ferran Sauret, que vagi molt bé aquesta temporada, molts ànims i convidem això, la gent que es vulgui atensar alguns diumenges a assajar amb el Vall de Bastons de la Riera, estan convidats. Moltes gràcies.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
I com cada dilluns, a Baix Gaia al Dia ens acompanya l'Àngels Rafi i comencem Benestar Essencial. Molt bon dia, Àngels. Bon dia, Àngels. Com estàs? Molt bé, i tu? Doncs molt bé, també. Aquí amb ganes d'aprendre, com sempre, d'aquest món tan fantàstic que són els olis essencials. Jo d'explicar-vos. Doncs Àngels, què ens explicaràs avui? Avui seguirem parlant de la neteja sense tòxics.
La neteja sense tòxics. Sí. És molt important, no? Sempre ens ho comentes. O sigui, que aconseguir tenir no tòxics en el nostre voltant, ho podem aconseguir i és fent-ho això, neteja sense tòxics o cosmètica natural, anar-ho traient.
Com ens vas comentar la setmana passada, es pot anar fent però a poc a poc, no cal introduir-ho tot de cop, no ens atabalem. Exacte, ho podem treure tot però a la llarga, o sigui anar fent a poc a poc, tots sabem que a les nostres cases estem acostumats a tenir els nostres productes, doncs com jo a poc a poc no vaig llançar res, a no ser que vagés que ja no ho faria servir més i no m'agradava gens.
Però si no, mira, se m'acabava una cosa, doncs vinga, ara vaig a provar amb alguna cosa més natural. I també anar provant i anar, no? Bueno, aquest m'agrada més, aquest m'agrada menys, no? I anar fent, doncs és el que al final fa servir, perquè receptes n'hi ha moltes, però al final tu dius, doncs aquesta m'agrada més o m'agrada menys, i aquesta sí que la faig servir, i aquesta no. Però en general m'agraden totes. Molt bé.
Doncs som-hi, què ens expliques? Vinga, doncs la setmana passada vam fer així un repàs de com ho podíem fer i aquesta setmana us porto ja una mica més concret de les coses que podem fer servir i les seves propietats. Començant per...
Per quins olis realment essencials podem fer servir la neteja natural? En podem fer servir molts, eh, Sònia? Jo us he portat tres o quatre i parlarem una mica d'ells perquè són els que fem més servir per la neteja. Però els podem fer servir quasi tots perquè tots tenen moltes propietats antifúngiques, antissèptiques, antimicrobianes, llavors els podríem, si sabem la propietat de l'oli essencial, el podem fer servir. Molt.
Llavors, la primera que us parlaré serà de la llimona. La llimona té agents antimicrobians i antissèptics, elimina bacteries i microorganismes. Per tant, on el faríem servir? El podríem fer servir a la cuina i el podríem fer servir al bany. És un gran desengreixant. Jo el que tinc de la cuina sempre faig servir la llimona.
L'oli essencial de llimona, però també el podríem fer... Ens fa bona oloreta. Sí, sí. El ser cítric, no? També fa molt bona olor i va molt bé.
Un altre cítric que tenim seria la taronja, perquè també és antiséptic, és antifúngic i antibacterià. I també com és un cítric, com la llimona, també és desengreixant. Com el podem fer servir la taronja? Doncs el mateix, a la cuina el podem fer servir on tallem aliments o al marbre, el podríem fer servir a l'oli essencial. Igual que ens preparem el multiusos amb oli essencial de llimona,
també ens podríem posar taronja, o bé combinar els dos. Això ja va una miqueta als gustos també de l'aroma, no? Igual tu dius a mi m'agrada més la llimona i a mi va més la taronja, no? I també el podríem fer servir. Després nosaltres, en la casa que treballem,
ja fan com unes sinergies especials per fer la neteja natural. I en tenim un que es diu purificació, que és una barreja de citronela, pasto de llimona, lavandint, romani mirto i arbre de te. Clar, aquí ja tenim la llimona, tenim el romaní i tenim també l'arbre de te, que també és molt antifúngic, va molt bé per als fongs. I aquesta neteja es diu purificació. O sigui, amb el nom ja us puc dir moltes coses, perquè ens ajuda a purificar.
Es fa servir molt el difusor, sobretot per purificar ambients. On tenim una olor de mascotes, tabac, qualsevol lloc on tenim una mala olor, el que ens faran aquests olis essencials no serà donar-los l'olor, sinó que són antibacterians, el que farà és menjar-se aquestes bacteries,
Sí, per suposat sentirem l'olor, però el que volem és que se'ns mengi aquesta olor. No que tapin l'olor, sinó que la patin desaparèixer. Exacte, amb l'oli essencial de purificació també ens preparem, el dia que parlem de cosmètica natural, que també en parlarem, ens preparem el nostre desodorant. Perquè el que volem en el desodorant és això, és que ens mati les bacteris que ens fan olor. No patindre tindre una olor, eh?
I ens ajuda això, sobretot a purificar. Per tant, també el podem fer servir, imagineu-vos el cuvell de la brosa. Després, quan donem les receptes, també en parlarem d'això, de com podem fer aquests petits truquitos, però en el cuvell de la brosa una gota seria ideal per treure males olors, o en un armari que hi tenim una olor que no ens agrada, doncs també. Podríem ficar-hi aquest oli essencial. I després en tenim un...
que es diu Zips, que vol dir lladres, que aquest oli té una història, no sé si us l'he explicat mai, la història de l'oli essencial de Zips, que porta clau, eucalipto, romaní, llimona i canyella. És un potent antibacterià, tots aquests olis essencials fan un potent antibacterià. Us explico la història de Zips, perquè no me'n recordo si l'he explicat o no. No em sona, eh? No? D'acord.
Com a vegades l'explico també amb alguna xerrada o alguna cosa, ara no sé si ha sigut a la ràdio amb una xerrada o on ha sigut. Doncs Cips vol dir lladres, i aquesta sinergia es va crear perquè durant la Pesta Negra hi havia molts robatoris, entraven lladres, anaven a robar les cases, i en una d'aquestes, els que eren llavors els guàrdies o qui fos, van agafar aquests lladres i els van posar
a la presó, no? Però aquests lladres no es ficaven mai malalts, no tenien la pesta negra, podien anar a robar i no es posaven mai malalts. Llavors, els guàrdies els van dir, mira, si ens dieu el secret que vosaltres no us poseu mai malalts i podeu anar a por ahí a robar,
Nosaltres us alliberarem. I els van dir que ells es preparaven aquesta barreja i estaven com immunitzats o que no es ficaven malalts. I d'aquí va sortir l'oli essencial de Zips. És un oli essencial on us parlava d'aquest multiusos, està infusionat en aquest oli.
Això serien una miqueta els olis, però després podríem fer servir molts, una albaca, un pi, una bergamota, perquè també és cítric, podríem fer servir molts olis essencials. És un petit recull. I després passem als productes que podem fer servir de manera natural. Tindríem el vinagre blanc o el vinagre de poma. El vinagre blanc hem de pensar que és més àcid que el de poma.
És una miqueta més fort. Què ens serviria el vinagre blanc? Com a descalcificador? Com a brillantador? Com a suavitzant de la roba? Com a desinfectant i desengreixant? La setmana que ve parlarem de receptes i veurem com el fem servir aquest vinagre. Molt bé. Després tindríem el bicarbonat.
que és desinfectant i blanquejador, per tant el podríem fer servir amb la roba per treure taques i olors, perquè també ens treu les olors. Després tenim el percarbonat, aquest no se sol conèixer tant, però també el tenim comercialment. El percarbonat diríem que és, a veure si us ho dic bé això, és com l'aigua exigenada sòlida, val?
El percarbonat, quan es barreja en contacte amb l'aigua, es converteix en aigua exigenada i en carbonat de sodi. L'aigua exigenada ens blanquejaria i el carbonat de sodi fa que el detergent tingui millor eficàcia. Per tant, tenim allí un producte molt bo també per barrejar en un sabó de la roba. I tant. A mi m'agrada molt el percarbonat també. Bé, neteja, desinfecta i treu males olors també, igual que el bicarbonat.
Després tenim l'àcid cítric, sí que són uns productes que potser no hem sentit gaire, però els tenim al nostre abast. Ara cada vegada a les drogueries i en llocs especialitzats cada vegada els veiem més. L'àcid cítric és un potent antical també, ens serviria com a brillantador del rent de vaixelles, també pel suavitzant de la roba i també per...
Per les canyeries, com se diu? Les canonades. Les canonades. Quan estan aturades. Exacte, quan està, no? Les atascar. Aturades, sí. Que es queden allí, també ens serviria per això. Molt bé. Quins més productes tindríem? Tindríem el sabó, el sabó que el podem fer servir en escates, que el podem fer servir per la rentadora directament, on ens podem preparar el nostre sabó.
I també tindríem un altre sabor que també és natural, que és el sabor de castella, se li diu. És un sabor potàssic, que és natural, i també es dilueix. Es dilueix i també el podem fer servir com a multiusos. Molt bé.
I ara ens n'anem, doncs, als utensilis. Estem molt acostumats a tenir tots els utensilis que tenim comercialment i quasi, quasi, quasi tots desprenen tòxics, val? Caram. Sí, és que és així. Àngels, fes donar un petit avançament, però, si et sembla, deixem per la setmana que ve, els utensilis.
Ah, val, eh? Sí, sí, sí. És això, és el que us deia. Quasi tot és sintètic, per tant, ens fa... a nosaltres ens perjudica, val? I a part, això no és biodegradable. O sigui, ho enviem allà on toca i és tot residu i tot dolent. Val? Doncs, Àngels, moltíssimes gràcies. Ens trobem d'aquí una setmana. I tant. Fins la setmana que ve. Gràcies, Sònia.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. Ja vaig gaiar el dia, hora de cuina, amb l'Emi Blanco i la cuina de l'Emi. Bon dia. Bon dia, què tal esteu? Doncs molt bé, era dilluns. Ah, bueno, és la que toca. Amb ganes de cuinar, per això, mira. Sí, sí. Has cuinat molt el cap de setmana? No, no gaire. A part, és el que passa que, com normalment estem al meu marió sols, doncs...
No et compliques la vida. No, no em complico gaire la vida. I quan vaig a... que ens ajuntem amb la meva filla, el gendre i els nets, tampoc, perquè el normal és un... fas un arròs o fas alguna cosa així, que tampoc et dona tanta feina, que la gent s'espanta amb l'arròs. Si un cop ho tinguis tot net... És més feina de preparar-ho tot que no de fer-ho. Sí, exacte. Sí, perquè de fer-ho es fa sol. Ho tens tot preparadet i es fa en un moment. Fas un pica-pica i una paella i es feia el dinar. I tant, una bona manida...
Sí, una bona amanida per acompanyar i així ho tenim fet. I perfecte. Molt bé. No t'has d'amoïnar mai amb la cuina.
Emi, què farem avui? Mira, com la sopa saps que m'agraden i les cremes, avui farem una sopa de porro i bròquil. Sopa de porro i bròquil, molt bé. I després podem fer uns bunyols de lluç, perquè als nens no els agrada el pell, normalment, i aquí els hi posem el lluç i es mengen els bunyols la mar de bé. I per postres podem fer una crema de plàtan. Perfecte. Doncs ja tenim el menú d'avui. Sí.
Doncs vinga, com són aquesta sopa porro i bròquil, què necessitem? Doncs vinga, dos porros, dues pastanagues, un carbassó, és que jo he dit de bròquil, però hi porten més coses, eh? Un carbassó, mig bròquil, oli d'oliva versia extra, sal, com 900 mil·lilitres de brou vegetal,
I després, si voleu decorar germines de broc i alguna coseta d'aquestes, el que us agradi per decorar alguna herbeta, i si no, voleu posar tipes d'aquestes que hi ha empalades a sobre, queda molt bé, o crostons de pa, o el que vulgueu poder posar. Molt bé.
És que és la cosa més senzilla del món de fer, és netejar els porros, els talleu, jo els tallo a rodanxes. Sí. Paleu les pastanagues, el carbassó, i això sí, les pastanagues i el carbassó ho talleu a daus petitets. Molt. Perquè el podeu menjar bé després. Netejar el bròquil i...
Us quedeu amb les floretes, eh? O sigui, poseu, us quedeu unes quantes floretes fora per fer-les una mica, per posar-les també de decoració després i poseu el bròquil també. Poseu un raig d'oli d'oliva a la cassola i afegiu els porros, les pestanagues i el carbassó. Ho rectifiqueu de sal, incorporeu el bròquil i evoqueu el brou vegetal, ho coeu tot a foc mitjà
I serveu la sopa amb el que us he dit. O si us heu guardat alguna floreta d'aquestes petitones del broc i les heu passat per la paella. Però si en cru? Ah, per la paella. No, les passes per la paella i les poses de decoració a sobre, amb quatre pipes per sobre, o amb quatre crustonats de pa, per fer una mica de decoració. I queda molt bé.
Que no voleu trobar trossets de coses? Bueno, pues escolta, passau-los pel minipimer... I s'acaba el problema. I tireu per sobre, llavors, el que us dic, les pipes, els costons de pa, o el que vulgueu per rectificar, i teniu una crema amb totes les coses per sobre. Vull dir, com més us agradi a vosaltres. A mi m'agrada trobar la verdura, a mi no em s'agrada. No, a mi tampoc.
Doncs molt bé, ja tenim aquesta sopa de porro i bròquil. Anem a recordar els ingredients. Doncs mira, dos porros, dues pastanagues, un carbassó. Si és molt gran el carbassó, poseu mig, segons la gent que sigueu també. Mig bròquil o si sou dues persones, poseu un quart de bròquil, vull dir vosaltres mateixos. La quantitat és una mica orientativa. Oli d'oliva verja extra, sal, 900 ml de brou vegetal i el que vulgueu per decorar.
Molt bé. Que us he donat bastantes idees, les coses com siguin. I tant que sí. Doncs ara anem a fer els bunyols de lluç. Sí, anem a per aquests bunyols. Mira, mig quilo de lluç, que pot ser congelat, vull dir que si no voleu lluç fresc, podeu agafar un bon congelat, això sí, sempre. 150 mililitros de llet, sal, dos ous, 150 grams de farina, una cullerada d'impulsor,
oli d'oliva verge extra i ja està, ja ho tenim tot. Ah, molt bé. Amb una olla poseu bullir la llet amb la sal. Quan arrenqui el bull, escaldeu
tres minuts el lluç o el que sigui perquè estigui res. Els escaldeu i fora. El deixeu refredar. Quan estigui fred, es viculeu-lo tot i llavors separeu les clares dels ous. Amb un bol bateu els roveis i afegiu la farina, el llevat, la sal, l'aigua i el llevat, diguéssim. Amb un altre bol munteu les clares a punt de neu i afegiu la barreja.
Ho remeneu tots o augment fins a entregar-les i amb una paella a foc mitjà escalfeu l'oli, quan sigui calent fregiu cullerades la massa i ja està. Com es fan els bunyols de bacallà? Posa igual, només que ho fem amb lluç. Res més. Jo ho faig batre l'ou, li poseu la farina, l'ineu afegint l'aigua freda perquè queda més bé, li poseu una mica de llevat,
I aneu remenant fins que estigui una massa que sigui una mica espesseta, que no sigui molt lleixera perquè heu de fer un lloc. Massa líquida no. Massa líquida no, un entremig. Li afegiu el que és el lluç, que el podeu escaldar i treure ràpid. I ja està. Però després ho has d'afregir, s'acaba de caure. O sigui, només l'has d'escaldar.
i llavors li dono una volta amb aquesta massa, jo la deixo una estoneta, com perquè el llevat faci una mica de... que puxi una mica a mitjoreta, o així, allà a sobre del marbre, o deixo el bol, i després, quan arriba el moment, simplement una culleradeta amb l'oli ben calent, sense que es fumeixi, perquè llavors si no queda bé, i aneu vigilant, perquè els bunyols, de trent en tant, jo el que faig és que vaig traient la paella del foc, perquè si a l'oli s'escalfa massa...
Vols quedar colorins. Exacte. S'ha d'anar vigilant. Per tant, tampoc fica molt fort el foc. No, el foc, més bé baixet. I si veieu que comença a fer-se molt ràpid, el treieu fora, li doneu la volta al bunyol i que es baixi fent fora del foc i després ho torneu al foc i que agafi calor. Aneu vigilant.
D'acord. Com si féssiu els bunyols de bacalla, que fem el mateix, eh? Doncs recordem els ingredients. És molt senzill. Mig quilo de lluç, sigui congelat o fresc, el que vulgueu, 150 mililitros de llet, la sal, els ous, farina, una cullerada d'impulsor i oli d'oliva. Jo he posat 150 mililitres de llet, si us agrada fer-ho amb llet. Si no ho podeu fer amb aigua.
Amb l'aigua ben freda de la nevera, eh? Perquè llavors puja. Podeu fer-ho de les dues maneres, com vulgueu vosaltres. Molt bé, doncs vinga, bunyols fets. Sí. Ara farem postres... Una crema de plata. De plata. Sí. Molt bé. Per aprofitar. I tant. Sabeu que hem d'aprofitar sempre.
Aquells plàtans que ens queden allà una mica abandonats a la fruitera. Però és que són molt senzits a fer. 25 grams de mantega, el suc de mitja llimona, 40 grams de sucre de canya, 4 plàtans, 250 mililitres de llet sencera, 100 grams de xocolata de fondre, això ja ens agrada a tu i a mi, eh? I 50 mililitres d'aigua. Molt bé.
Foneu la mantega a la paella sense que es cremi, només que es desfaci una mica. Afegiu el suc de la llimona i el suc de canya i us remeneu. Incorporeu els plàtans tallats i els coeu dos o tres minuts a foc pitjar sense deixar de remenar.
Aboqueu la llet i ho deixeu que bulli suau durant deu minuts perquè es cogui bé. Ho tritureu tot i ho repartiu als gots o a molts bols o on ho servireu. Reserveu aquesta crema a la nevera fins que sigui freda. Quan s'hagi refredat, poseu el xocolat en un bol amb aigua i funeu-la al microones o al bany maria. Jo la faig al bany maria perquè el microones em crema sempre. Sí, costa molt. Dóna-nos de trobar-li el punt.
És per la potència que tingui el microones. Cada microones és diferent. Llavors jo m'estimo més al Bany Maria que veig quan està desfet i ho faig així. Ho barregeu tot bé i us serveu aquesta clama de plàtan amb xocolata calenta per sobre.
La crema freda, clar. Que bo. I està boníssim. Boníssim, boníssim. Anem a recordar els ingredients. 25 grams de mantega, el suc de mitja i llimona, 40 grams de sucre de canya, 4 plàtans, aquells que se'ns ha quedat allà el fruitet de fa dies, i 250 mililitres de llet sencera, 100 grams de xocolata de fondre i 50 mil·lilitres d'aigua.
Molt bé. Doncs avui hem parlat del lluç, Emi. Sí. Anem a parlar una mica més, anem a conèixer una mica més sobre el lluç. Oh, i tant. Perquè és un peix que pertany a la família dels marlúcids. Sí. I l'ordre dels gadiformes. És allargat i fusiforme. Sí. Els pescats a la Mediterrània mesuren entre 20 i 60 centímetres, però poden arribar...
Atenció, fins a 110. Déu-n'hi-do, eh? Bueno, doncs jo et diria que els del nord et dirien que això no són llus, que això són pescadilla, que diuen. Exacte. Perquè els llusos del mar Cantàbric són...
Aquests de 110 deuen ser. I més grans. Bé, més lloc és el màxim que fan, eh? Sí, però jo els he vist molt grans. Sí, sí, home, és que jo crec que... Home, un metre sí, però... Estem parlant un metre 10, eh? Sí, sí, sí. Això és gran, eh? Sí, sí. Això és un lluc.
Diu que les femelles són més grans que els mascles, que normalment és l'inversa. Els individus de lluç creixen més ràpidament quan són petits que quan són grans. Diu que el primer any arriben ja als 20 centímetres, però per passar dels 40 als 50 centímetres necessiten un any i mig.
Bueno, s'assemblen una mica a nosaltres, no? Que primer creixen molt ròpid i després... Exacte. Diu que té els ulls grans, igual que la boca, que presenta dents abundants i fines. Sí, que no vegis com t'enganxi un d'aquests, eh? Les seves escates dorsals són de color gris metàl·lic i a mesura que s'acosten al ventre es van fent més clares fins a arribar a ser de color blanc.
Els exemplars joves tenen la mucosa vocal de color gris i a mesura que creixen es van enfosquint. Té un total de sis aletes, dues de dorsals, una d'anar llarga, dues palvianes i una caudal en forma de triangle. Per cert, saps quina és l'esperança de vida del lluç? No, quant? 20 anys. Déu-n'hi-do, eh? Però, pobrets, els pesquem abans.
Sí, sí, sí. Però, vamos, que si algú pesca un lluç d'aquesta nit, a veure si fa com nosaltres, que som d'usos, eh? Déu-n'hi-do. Diu que el lluç sol estar entre 25 i 370 metres de profunditat, tot i que se n'ha arribat a trobar individus a 1.000 metres. Uau!
A les hores en què no hi ha llum solar el veiem més a prop de la superfície. Es mou per aigües del Mediterrani, de l'Atlàntic i del Pacífic Oriental. La seva dieta consisteix d'altres peixos i animals marins. Saps què li agrada menjar molt el llús?
Doncs no. Calamar, saitons, sardines i crustacis. Veus, el saitó i la sardina sí que ho sabia. I també el crustacis i alguna cosa d'aquestes sí. Però què has dit el primer que has dit?
El calamar. El calamar no sabia que li agradés. Això que a Lluç li agrada el calamar, mira. Mira. I a nosaltres ens agrada tot. Nosaltres sí, ens ho mengem el que sigui. I com a risc alimentari destaquem l'anisequiosi i el desenvolupament de mines biògenes durant els processos d'emmagatzematge. El seu control és important perquè és molt consumit a escala mundial gràcies al seu perfil nutricional. Déu-n'hi-do, no? Sí, i tant. Sí, sí.
A mi el llus a mi m'agrada molt, eh? El llus m'agrada... També... És que el peix blanc m'agrada tot, jo crec. I soc més especial, potser, amb el peix blau, que només m'agrada el seïtó, i el salmó, sí... El salmó, que he dit, sí. El salmó talladet així finet, que no sigui gaire gruixut, també. Però les sardines, per exemple, a mi no m'agraden. Al meu home li encanten, però a mi no. A mi sí, a mi també m'agrada. A mi no. Sí, sí, sí. No, no, no.
Li trobo masses coses. Aquelles barbes que té, no sé què, començo a treure coses... Com dèiem abans, poden arribar a viure fins a 20 anys i solen arribar a l'edat reproductora relativament tard. Diu que la primera vegada que ponen ous pot ser entre els 3 o 4 anys de vida. Vaja, si ens els mengem abans ja l'hem liada, eh?
Doncs sí. Les femelles dels llussos de la Mediterrània són madures quan ja tenen 3 anys de vida. Fan uns 38 centímetres i pesen uns 350 grams. A diferència dels llussos de l'Atlàntic, que les femelles es consideren madures al cap de 7 anys de vida, quan ja fan 57 centímetres. I els mascles arriben a l'edat reproductiva una mica abans.
També val a dir que el Lluís és una espècie amenaçada per la sobrepesca, per consum humà, perquè és una de les espècies de peix més sol·licitada i venuda mundialment. I destaca la demanda per la cuina europea i mediterrània. I clar, és el que... És el que passa.
Ara entenc també que el lluç del nord tingui més sabor que el nostre. Sí? Que el d'aquí, sí. Sí, perquè si comencen, som més grans quan poden posar els ous i tot això, doncs és lògic també que si han d'esperar que ser aquella mida estiguin més fetes que no aquests nostres. Sí, sí, sí.
També hem menjat més coses, més crustàcies, com dius tu. Sí, segurament. I els calamars, que també els agradava, que això m'he quedat al·lucinada, no ho sabia. Jo tampoc, jo tampoc. I llavors tot això també et dona més gust. Trobo que el llust té el morrofí. Sí, sí, sí. Bueno, n'altres també. Sí, n'altres sí, evidentment. Però vull dir que no ho sabia, jo tampoc li agradava que s'alimentava d'aquests altres animals. Sí, sí, jo tampoc no ho sabia. No.
Però bé, com bé sabem, és un peix blanc, que es pot fregir, fer la planxa al forn, estofar, incloure'l en sopes, enguisats... Diu que és consumit en molts indrets del món. I Espanya destaca per ser el país europeu amb el consum més elevat.
Pensa que, per exemple, el lluç simplement obert així una mica i fet a la paella, i després fas un sofregit d'all amb una mica de pebre vermell de picantor i tal, i li tires aquest oli per sobre i allò està, que et mores. Boníssim, no? Sí. Doncs vinga, va, avui amb el lluç ens acomiadem. Sí, avui, sí. Emi, tornem la setmana vinent. Sí, Déu vol. Que vagi molt bé. Adéu. Gràcies, adéu.
Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i tots els pobles del Baix Gaià en sintonia. Baix Gaià al dia.
Ens plantem vosaltres ja a baix que hi ha el dia a la recta final d'aquesta nova edició del programa. Res, escassos tres minutets, però abans de baixar la persiana el que farem serà reflexionar amb les frases cèlebres que ens apropen cada programa. A veure, Raquel, què hem escollit per avui? Qui diu el que ens vols dir?
Doncs és Oscar Wilde i és una d'aquelles contundents, que jo crec que està bé que la tinguem present, perquè ens diu que el que és menys freqüent en aquest món és viure. La majoria de la gent existeix, això és tot.
Doncs, escolta, s'ha de viure. I per viure, de vegades, s'han de fer sacrificis. Sí, o apuntar-se a un bon carnaval, també. També, també. O abandonar el telèfon mòbil, per exemple, i dir, fora ja, no vull saber res més de xarxes socials ni de res de res.
i potser, a banda d'existir, viuríem una miqueta més. Ui, m'estic llegint un llibre que, per ser, he agafat a la biblioteca d'Altafulla. El tornaré aviat perquè el llegeixi al màxim de gent possible, que ens fa reflexionar molt sobre això de les xarxes socials que ara comentes. Es diu Infocràcia. I Verdad es como punyos, que es diu? Doncs, Déu-n'hi-do, també m'està enregirant i fent pensar molt aquest llibre.
Queda dit, avui fins i tot recomanació literària a les acaballes del programa. Raquel Martinet, que acabis de passar un molt bon dia. Abraçades fins als estudis d'On la Torre. Igualment, companys.
A reveure. I a tots vostès els recordem, abans d'acabar, que tots els continguts del programa d'avui, els continguts dels programes de la setmana passada o de la temporada anterior, els poden trobar al servei de ràdio a la carta de què disposem. És tan fàcil com anar a les respectives webs de les tres emissores municipals que fan possible aquest projecte. El de Fulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
A cop de clic ho trobaran absolutament tot, per si són dels que s'han incorporat tard, per si són dels que els agrada tornar a escoltar entrevistes que feia temps que no recordaven, o si són dels que han volgut prendre nota d'alguna coseta i no els ha donat temps, com per exemple l'agenda que els hem regalat avui quan tot just passaven uns minutets del punt de les 10 del matí. Nosaltres ara marxem, però demà ben puntuals ens hi tornarem a posar.
a l'hora de sempre. I els esperem que acabin de passar un molt bon dilluns. Passiu bé!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Si escoltes la ràdio... No et pots perdre, el col·lectiu és en xarxa. Cada setmana i en només mitja hora explorem les vivències, lluites i triomfs del col·lectiu LGTBI. Ho fem de la mà d'experts, activistes i testimonis. Analitzarem temes actuals, trenquem estereotips i farem que les veus de tothom siguin escoltades.
No et quedis enrere i escolta Col·lectius en xarxa.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Benvinguts a Les Portes de Troia, el teu programa d'història de la xarxa. Una finestra oberta per descobrir altres civilitzacions i cultures i els cops amagats dels personatges i els fets que han marcat un abans i un després en la seva generació. Amb Alberto Retxe, Sergio Rodríguez i Albert Abril, t'esperem a Les Portes de Troia. Escolta'ns a la teva ràdio de proximitat.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Els treballadors del sector ferroviari han començat la primera jornada de vaga que s'estendrà fins dimecres per reclamar més personal, inversions i millores urgents en seguretat terran dels accidents mortals d'Adamuzi i Gelida i també del caos a Rodalies.
L'aturada afecta a tot el sector i, de fet, està provocant des de primera hora afectacions a totes les línies perquè no s'estan complint amb els serveis mínims. Conectem ara amb la nostra companya, la Lourdes Sarrión, que ja està a l'estació de Terrassa Nord. Lourdes, quina és la situació en aquest punt? Bon dia.
Bon dia. Doncs mira, a l'estació del nord de Terrassa no ha sortit cap tren entre dos quarts de deu i dos quarts d'onze del matí, el temps que hem estat a l'andana. La mateixa Renfe diu que no s'estan complint els serveis mínims.
i recomana utilitzar mitjans de transport alternatiu, i és el que han fet els pocs usuaris que hem trobat. És cert que ja no es considerava hora punta, per tant, en les denominades hores ball s'espera que només circuli el 33% dels convois. Els sindicats, com tu deies, demanen, entre altres coses, més seguretat.
arran dels accidents de demut i gelida i les esllavissades i incidències dels últims dies. I aquesta aturada complica encara més la situació per a milers de viatgers. Gràcies, Lourdes. Bon dia. Bon dia.
I amb tot, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Apanec, ha denunciat que els serveis mínims, com dèiem, no s'estan complint. La consellera ha insistit que si ve el dret a vaga està reconegut, el dret a la mobilitat dels usuaris també.
I pel que fa a la mobilitat, també el tram de l'AP7, en sentit sud, tallat des de fa dues setmanes, s'ha reobert aquesta matinada, on cop acabades les obres d'emergència i estabilització del talús es fondrà aterrant de l'accident de Gelida. A partir d'aquesta mitjanit també la C32, en sentit sud, tornarà a ser de pagament.
I pel que fa a l'afectació en la mobilitat a hores d'ara, els principals trams afectants són la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també la B30, Barberà del Vallès, la P7 també a Barberà i també hi ha retencions puntuals a la C58 a Mocada i Reixac.
I aturen el desallotjament del bloc 8 de Manresa enmig d'un ampli dispositiu i l'eufòria dels manifestants. La comitiva judicial ha sortit poc després de les 9 del matí i les persones concentrades ho han celebrat. L'edifici, propietat d'un fons voltor amb seu als Estats Units, va ser construït fa més d'una dècada, però va quedar inacabat i buit durant temps abans de ser ocupat. I això és tot fins aquí a les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Memòria. Servei. Llengua. Participació. Companyia. Informació. Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'Info Podcast, tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, L'Ampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles.
La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissores fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar. Vam decidir fer-ho en forma trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, els oients formem part del nostre cercle més pròxim.
M'agrada que coneguin de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcia, una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Info Podcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'Infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'Streeming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anècdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Infopodcast és que una amiga viu a l'ampolla, ficció total, i l'altra del TV, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat ja que se'l viu a Pinell de Brai i jo, Diana, visc a Tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Descobreix els drets que no sabies que tenies amb Jan Botí.
Sigueu molt benvinguts a aquesta nova secció que estrenem avui, que es diu Drets de Butxaca. Un espai on, com hem sentit, descobrirem aquells drets que no sabem que tenim. Drets en molts àmbits diferents. Drets en l'àmbit del consum, què podem fer quan anem a comprar, quins drets tenim. Drets també en l'àmbit de viatjar, per exemple, si ens perden les maletes o si ens canvien el vol d'hora. Drets també en l'àmbit laboral, quan em fan fora de la feina, què puc reclamar i què no puc reclamar.
Doncs tot això ho descobrirem en aquesta secció i ho farem de la mà d'un expert. Ell és en Jan Botí i és jurista i politòleg especialista en dret constitucional. Actualment treballa a la Generalitat amb temes de cooperació territorial. Ja el tenim aquí. Bon dia, Jan, com estàs? Molt bon dia. Content d'acompanyar-vos per primera vegada. Doncs digue, Jan, avui primer programa, de què ens parlaràs? Quin dret descobrirem avui?
Avui parlarem de drets lingüístics i parlarem de drets lingüístics en part perquè dins d'aquest àmbit d'especialització constitucional que deies sempre he tingut un interès especial i crec que era interessant que puguem tractar un tema com aquest i més a més també perquè recordo que a mitjans d'agost quan tots érem de vacances i quan a vegades sembla que no hi ha gaires notícies de tant en tant algunes treuen el cap
I recordo que justament un restaurador d'un municipi del Maresme, bastant a prop d'aquí justament perquè és a Tordera,
parlava i preguntava als seus seguidors de xarxes socials si això de reclamar que t'atenguin en català en un comerç n'hi havia per tant, perquè a ells no els agradava gaire, perquè deia que generava situacions d'incomoditat, etcètera. Avui jo crec que hem de començar per aquí, és a dir, la normativa que diu en aquest tema, podem o no podem reclamar
parlar en català o en una altra llengua oficial i com ens hem de trobar la rotulació, les cartes, les comunicacions que fan els comerços, els restaurants, els negocis a Catalunya. D'on som-hi? Què ens diu exactament la llei sobre aquest dret que tenim?
Doncs bé, a Catalunya els drets lingüístics venen recollits en l'Estatut d'Autonomia, que és, diguem, la norma que ens regeix a nosaltres després de la Constitució, és la nostra petita norma suprema, encara que una mica retallada justament també en temes de drets lingüístics, però que al final és un marc que ens protegeix. En aquest cas sí que és cert que, per posar un marc, no?,
És l'article 34 de l'Estatut el que ens parla dels drets lingüístics dels consumidors i dels usuaris. I és a partir d'aquest article que ens empara a poder fer servir qualsevol de les llengües oficials de Catalunya, que recordem en són dues, el català i el castellà, i també l'aranès a l'Aran.
I un terme que crec que és interessant destacar és que són cooficials i que el prefix co no implica subordinació d'una de l'altra, sinó que en aquest territori tenen una situació d'absoluta igualtat davant la llei. Després la situació ordinària diguem que és una altra.
Clar, per tant, hem de fer prevaler els nostres drets com a llengua cooficial al català, que no està subordinada al castellà, sinó que té els mateixos que el castellà. Efectivament, és a dir, dins de Catalunya, com a residents, com a ciutadans catalans, tenim dret de fer servir i de ser atesos en qualsevol d'aquestes altres llengües.
Per concretar de l'Estatut tenim dues normatives principals que en tema de comerç ens guien, que són la llei de política lingüística, que té bastants anys, de finals del segle passat, i la llei de consum, que és modificada lleugerament més recent. Però en el cas de comerços i restaurants, que al final és el cas que ara estàvem intentant tractar, hi ha diverses qüestions que hem de tenir en compte. A veure, som-hi.
La primera és que la rotulació i els cartells interiors han de ser com a mínim en català. Els llistats de preus, els serveis, les senyalitzacions, les entrades i sortides, etc. Tot això com a mínim ha de ser en català. Això no exclou que es puguin emprar altres llengües, però sí que hi ha de ser com a mínim en català.
Després, pel que fa a les cartes, les cartes també han de ser-hi sempre com a mínim en català, i no un paper fet, diguem-ne, a última hora, sinó... La carta oficial. Correcte, de manera permanent, de manera estable, no ha de ser una cosa fruit d'un rampell perquè algú m'ho ha demanat, no, ha de ser-hi de manera real.
Després, pel que té a veure amb l'atenció oral al públic, que aquí és on a vegades hi ha certa confusió, certa divergència, perquè justament l'article que us mencionava de l'Estatut va ser interpretat pel Tribunal Constitucional dient, escolti'm, el que diuen vostès aquí que tenen dret d'ús a nivell oral de les dues llengües oficials, ho hem d'interpretar d'una manera una mica més restrictiva.
I què vol dir això? Això vol dir que jo tinc dret a ser atès en qualsevol llengua oficial. Per tant, a que se m'entengui en qualsevol llengua oficial. Per tant, no a que se'm respongui, sinó només m'han d'entendre. A nivell jurídic, se m'ha d'entendre. Podríem entrar en altres terrenys on potser seria desitjable que se m'atengui en la llengua en què jo em dirigeixo. Però a nivell jurídic, que és el que ens interessa, a mi se m'ha d'entendre. Per tant, la resposta de «es que no te entiendo» no em val.
aquí hi hauria una vulneració justament d'un dret lingüístic. Igual que cas que no sol passar, però que també estaríem parats per la normativa, si algú es dirigís en castellà en el restaurant i el propietari o el cambrer o qui fos respongués no t'entenc, estaríem en una situació exactament igual en aquest cas. És cert, però que les dades i l'opinió pública no ens demostren això, però és un cas que també es pot dur.
Clar, i en aquest cas, hi ha un número mínim de personal que ha de tenir al local que sàpiga entendre el català? És a dir, no és una qüestió numèrica, sinó que sí que és cert que aquest dret no ha de ser garantit de manera individual pels treballadors d'una empresa, d'un negoci, d'un comerç, sinó que ha de ser l'empresa la que vetlli perquè en el seu funcionament, en la seva plantilla, hi hagi persones adients perquè puguin respondre en qualsevol de les llengües oficials, com deia, català o castellà.
Però llavors això que deies, ells no estan obligats a parlar-te en català. Obligats a respondre't en català no ho estan, a nivell jurídic. Seria desitjable, és un altre tema, un altre debat, però a nivell jurídic no ho estan. Per tant, el que sí que ho estan és entendre't. A tu no et poden dir que no t'entenen. Bé, t'ho poden dir, ho fan en alguns casos, però en tot cas això seria una vulneració d'un dret lingüístic, no?
I ens queda un últim punt, no?, l'etiquetatge de productes. Sí. Aquí guanyaríem molt si el català fos una llengua oficial de la Unió Europea, perquè justament en matèria d'etiquetatge alimentari es tracta d'una competència europea, i per tant hi ha moltes ocasions en les quals les llengües que tenen l'oficialitat a nivell europeu tenen certa protecció i garantia en aquest àmbit, raó per la qual és difícil...
poder pressionar a certes empreses grans perquè ho facin. Però la normativa catalana sí que aplica i, per tant, si en regim per la normativa catalana, que és de plena vigència a Catalunya, sí que l'etiquetatge de productes que es venen, etcètera, etcètera, hauria de ser també en català. Clar, aquí ara a mi em surt el dubte de productes que es venen a Catalunya o productes que s'etiqueten a Catalunya. Perquè si importem productes de fora, aquests també han de portar l'etiquetatge en català?
A veure, en principi, tot allò que és venut a Catalunya hauria de complir amb la normativa. El que passa és que molts cops s'aleguen raons de costos o raons de volum, que es tracta d'un mercat petit, etcètera. Per això la insistència de moltes persones en l'oficialitat del català que, per exemple, aquesta seria una via que podria explorar.
I si aquests drets que comentes que tenim no se'ns compleixen, què hi podem fer nosaltres? A veure, tenim diverses opcions com a ciutadà. Jo d'entrada diria, abans d'anar en una via judicial o de reclamació,
i expliquem-ho, expliquem la situació en el restaurador, en el comerciant, etcètera. Escolta'm, vostè és conscient que ho hauria de tenir o m'ho pot facilitar? És a dir, de la manera més natural. Perquè és possible que el comerciant potser no tingui coneixement que allò és una obligació que garanteix drets. Sí que és cert...
que és una qüestió que hauria de tenir en compte, però si no la té, com a ciutadans els ho podem fer saber. Si això no és suficient i entrem en una situació de conflicte o una situació incòmode, sí que aquí tenim diverses opcions. Una primera opció és sol·licitar una fulla de reclamacions, un full de reclamacions, perdó.
on aquesta persona podrà exposar la situació que ha viscut, tenint en compte, que això és una cosa que sempre m'hi trobo, que amb els fulls de reclamacions necessitem fer tres còpies. Tres còpies. Tres còpies. Perquè una l'ha d'omplanar al restaurador, al comerciant, l'altra la persona que presenta aquesta reclamació, i hi ha d'haver una tercera,
que serà la que enviarem a l'oficina de l'Agència de Consum. Per tant, hi ha d'haver una còpia per cadascú, pel propietari, per la persona denunciant o reclamant i per l'Agència Catalana de Consum. Per tant, és important que ens en quedem una, de còpia d'aquestes. Dues.
Dues, la canviarem i la que ens quedarem nosaltres. Correcte, perquè hem de ser nosaltres els que fem la gestió de tramitar-ho a l'Agència Catalana de Consum. Això és important, perquè a vegades els comerciants, i jo que vaig estar també treballant durant un temps que ara al públic...
tenen clar que sovint el ciutadà no és coneixedor d'això i si no fem el tràmit complet no té la validesa que correspondria. Per tant, una primera opció és presentar aquesta reclamació a l'Agència Catalana de Consum que també es podria fer en línia o ho poden fer anant a qualsevol oficina que té arreu del territori.
Una altra qüestió és presentar una queixa també a través de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Hi ha un portal on es poden presentar queixes lingüístiques i que, per tant, tu pots exposar la situació i, en principi, segueix el seu curs dins de la Generalitat també.
Això en línia, entenc que ho hem de fer. Això en línia ho podem fer, correcte. Després tenim una altra opció, que no és dins del canal del sistema català com a tal, sinó que ho podem fer a través d'associacions o entitats que també vetllen pel compliment d'aquests drets. Una associació que s'encarrega justament d'això és Plataforma per la Llengua, que ten i recull tota aquesta tipologia de queixes i sovint ells mateixos són els que després fan el circuit a través de la Direcció General de Política Lingüística.
Per tant, ens faciliten aquesta feina, no? Si no sabem molt bé com posar-nos-hi, és una bona manera que la nostra queixa arribi més amunt. Correcte. I si no sabem com contactar-hi, moltes persones el que fan és fer una denúncia via xarxes socials, on justament mencionen entitats d'aquest tipus i aquestes entitats fan el seguiment i fan l'acompanyament que toca, o si no, fent-ho directament a través del seu web.
Molt bé, per tant tenim quatre opcions diferents, però totes aquestes no són per la via judicial. No són per la via judicial. La via judicial aquí, diguem-ne que és complexa, perquè al final estem parlant de qüestions que poden requerir una sanció administrativa, en el cas de la rotulació dels cartells, etcètera. En aquest cas hi pot haver sancions que vagin de les més lleus d'uns 10.000 euros fins a uns 100.000 euros.
i no has d'haver viscut tu mateix aquella situació per presentar aquesta reclamació o aquesta denúncia per la via administrativa. Jo, de fet, recordo un dia que, caminant per la meva ciutat, un centre de formació de cossos policials, de Mossos d'Esquadra de Policia Local, acreditat per la Generalitat de Catalunya, tenia tota la rotulació absolutament en castellà.
Clar, a veure, si la Generalitat com a poder públic avala això i incompleix la seva pròpia normativa, doncs com a ciutadà també tens el dret i el deure, diria fins i tot, de fer-ho saber. Per tant, en aquest sentit, la via judicial la reservaríem en el supòsit que es pugui produir alguna situació a nivell de danys, d'honor, d'intimidació o d'amenaça si la situació s'agreuja fruit d'aquest conflicte.
És la via que podríem reservar com a últimes graus. Per tant, de moment, aquestes quatre situacions ens han de servir per poder defensar els nostres drets. Correcte. I quines sancions es poden aplicar?
De caire econòmic. A més a més, és cert que l'Agència Catalana de Consum compta amb un seguit d'inspectors, no només en matèria lingüística, però sí que en matèria de consum vetllen perquè els locals, els negocis, els comerços estiguin adequats a la normativa.
I sí que és cert, i en això tenim dades recents informades pel Departament de Política Lingüística, que l'any 2024 la Generalitat va rebre un total de quasi 2.000 expedients per vulneració de drets lingüístics, entre els que s'hi separen 750 de queixes i 1.200 denúncies. L'any anterior, el 2023, havien estat més encara. Estàvem parlant de 2.680 expedients, dels quals quasi 800 queixes i més de 1.880 denúncies.
El que sí que és cert és que si mirem enrere i fem una mena de trasllació cronològica de tots aquests fets, entre l'any 2012 i 2014, és a dir, durant un període de 12 anys, només un 7% de totes aquestes denúncies i queixes han acabat en una sanció per part de la Generalitat. Per tant, potser aquí, més enllà de legislar en aquesta matèria per protegir els drets lingüístics o qualsevol altre,
és necessari garantir que allò ho podré aplicar. Clar, perquè ara estava pensant si només el 7% s'han resolt, potser com a consumidor penso per què he de passar per tot aquest procés, si llavors total no servirà de res.
Aquesta reflexió crec que ens val pels drets lingüístics i per qualsevol altre dret. Si arribem a aquesta conclusió i tots pensem que no és útil reclamar, queixar-nos o denunciar per una cosa que és legítima i que, a més a més, la normativa ens empara, mai tindrem una resolució d'aquella problemàtica, perquè si ho veiem amb passivitat, doncs està difícil. Que a vegades és feixuc, pot generar una situació d'incomoditat, pot passar, és cert.
Ara bé, jo crec que val la pena apostar-hi i fer-ho també com a contribució ciutadana, si es pot dir així. I tant, doncs en prenem nota. I ja per anar acabant, quins concils pràctics ens dónes? Mira, si estem parlant que ets el comerciant, que ets la persona que té l'atenció cara al públic, jo et diria...
compleix amb la normativa. I la normativa et diu que, com a mínim, la rotulació, la cartelleria, les informacions, les comunicacions amb el client han de ser, com a mínim, en català. També tingues sempre, en el cas d'un restaurant, que era amb el supòsit amb el que inicíem, tingues sempre la carta també en català, com a mínim.
També hauries de, diguem-ne, per ser just i contribuir amb el que també et diu la normativa, assegura't que la teva plantilla és capaç de respondre en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya. Perquè així t'estalviaràs problemes. Perquè si un ciutadà t'ho reclama, t'ho demana, tu podràs complir sense cap mena de dificultat. I finalment...
Sí que, a moda recordatori, diria, home, és més fàcil complir la normativa i tenir a la ciutadania i a la clientela contenta que no pas haver-te d'enfrontar a una situació incòmoda o a una eventual sanció en cas d'incompliment per part de l'Agència Catalana de Consum. Això per un cantó, si ets, diguem-ne, el comerciant, el que ho presenta, i si ets el ciutadà, el que dèiem, has de ser conscient que tens dret a ser atès en català, en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, l'aranés a l'aran,
i que has de saber que tens a la teva mà, que tens al teu abast, un seguit de mecanismes a través de la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de Consum, a través d'entitats com Plataforma per la Llengua, a través també de les xarxes socials, per poder canalitzar aquestes problemàtiques, aquest malestar, aquestes vulneracions, al final, de drets lingüístics.
Molt bé, per tant, moltes gràcies, Jan, per tota aquesta informació, per tots els drets que ens has explicat que tenim sobre drets lingüístics i que crec que ara, amb tot això après, podrem ser més capaços d'aplicar i de defensar aquest dret nostre que és el de...
el de ser atesos en català, i que la retolació, les cartes i tots els establiments estiguin català, perquè al final el català és una llengua, com deies, cua oficial a Catalunya, i l'hem de fer prevaldre perquè està en perill d'extinció. Per tant, moltes gràcies, Jan, i ens trobem en el proper programa. Gràcies a vostès.
Hola, què tal? Com esteu? Benvingudes. Benvinguts una setmana més al Cada Residu Compte. Avui amb la Tere Zamora. Què tal? Com estàs, Tere? Hola, què tal? Molt bé. La Tere és la tècnica de residus del Consell Comarcal i sempre ens aporta aquesta visió més ambiental a totes les qüestions diàries que fem a casa o a la feina o a l'activitat que fem d'extrascolars o de fora d'hores del cap de setmana per aprendre a gestionar millor els residus per ser més responsables ambientalment. I avui... És que avui et posarem un compromís, però...
És que se m'ha fos una bombeta de casa. Ostres, i no saps què fer amb ella. Mira, et dic una cosa. Fa com una setmana que la porto al cotxe,
I penso, no sé si l'haig de portar a la deixalleria, si l'haig de portar en una botiga de llums, per exemple, perquè a les farmàcies em vas dir que podia portar els medicaments caducats. Sí, sí, sí. Doncs una mica això. Home, sobretot, i el que fas molt bé, és no haver-la llançat al contenidor de la resta. Ei, algú he pres, eh? Sí, sí, sí, però aquesta és una de les tendències que tenim, que no són aquelles coses que, com que no són assídues, no ens ve d'aquí. Què faig amb això, doncs, a la resta?
I aquest és el principal problema amb el que lluitarem tot aquest any. Evitar i reduir la resta. La majoria dels supermercats grans, veuràs també allà al voltant de les caixes, que tenen algun suport, normalment una caixa de cartró, que poden recollir, perquè són venedors de bombetes...
I poden recollir. Doncs sí, mireu en els grans supermercats. I estic segura que moltes de les oients i els oients... Tampoc ho han fet. No, perquè tu vas al super a comprar, no a deixar coses. És una cosa voluntària, no obligatòria, d'aquests supermercats. Però alguns, justament en deferència, diguéssim, i pel fet que ells també són venadors de bombetes, no grans fluorescents, però, vaja, bombetes...
Sí, normalment les més corrents les trobem. Llavors, molts d'aquestes entitats s'han adherit a una entitat que es diu Envilamp, que és l'entitat que gestiona de manera correcta el que serien els productes d'il·luminació.
D'acord, ja tinc un loc on anar. Evidentment, també ho pots portar a botigues o més grans, que s'es dediquen expressament a la venda d'aquest tipus de producte. Hem dit als supermercats grans, perquè normalment en tots els municipis en tenim uns quants. Les botigues d'il·luminació, per exemple, també recullen? Solen tenir, recullen i solen tenir un punt on t'ho puguis deixar.
Seria una mica semblant al tema dels medicaments, de les piles, no? Sí, és bastant semblant, però una cosa que ara has de dir, que sovint no estan tan exposats, o ens sembla que estan en un racó, que en l'ús que fem, o en l'entrada, o en l'activitat que fem en aquell, no ho veiem, i ens sembla que no estigui. Però sí que sol estar, i és important que ho puguem buscar, perquè en algun racó ho donen tenir, i si no preguntar-ho, que també és una manera d'estimular que si no ho tenen, ho tinguin.
Ja. Mira, és que estic en xoc, és que no se m'havia acudit mai de... I a la deixalleria, no ho puc portar? Sí, sí, sí, hem dit aquesta perquè és una cosa que pots fer i perquè vas a comprar. El seu és, i hem dit que tot allò que no llencem a la resta, moltes vegades el lloc on hem de pensar en depositar-lo és a la deixalleria.
La deixalleria la posarem en l'espai que ens indiquin i és la fórmula més a nivell de gestió de residus, la que podem utilitzar de forma més habitual. Només aquesta, que de normal potser la deixalleria la tens a les afores i que si vas als supermercats i ho portaves en el cotxe...
I ho portaves al bolso, que és una cosa petita, però clar, no sé, el mateix si portes un fluorescent molt gran, si arrossegues una altra cosa... Home, no és una bombeta d'aquelles de l'empareta, és una bombeta d'aquelles de com es diu, de LED, que no contamina tant. Sí, sí, les que per sort són més eficients i van venir per canviar de manera important l'impacte de la il·luminació. Però també sonen, de tant en tant. Sí, sí, exacte.
No tan correntment com les... No són infinites. No, exacte. Sí, sí. Llavors, perquè s'ha de diferenciar quan anem a deixar-ho... Això ja m'hi fixarà la deixalleria si hi vaig. Deu haver un lloc pels fluorescents, un lloc per les bombetes... O es tracta tot igual? Normalment es tracta... Es pot posar tot junt. I és interessant que no els trenquem. És millor no trencar-los. Ah, sí? Sí, no cal allò que dir... Igual que tampoc cal trencar un pot de vidre si el llences. Però molts cops, quan ho llancem al contenidor, el vidre, per exemple, les ampolles es trenquen. Es trenca perquè el llences...
Però una cosa és que es trenqui, però tu no l'has de trencar per llançar-lo. En aquest sentit, igualment, saps? Tu portes el fluorescent o la bombeta i no dic que t'esforcis en no trencar-lo, però intenta evitar més aviat, perquè sí que en el moment que es trenca, doncs allò és diferent ja al tractament que quan allò va al lloc de tractament d'aquest residu.
i llavors també diferencien o miren de quina manera es pot aprofitar millor. És molt important que no el llencem al contenidor de la resta perquè poden tenir uns materials que poden ser perillosos, mercuri, alguns altres metalls, que depèn del tipus d'element, diguem-ne, d'il·luminària que estiguem parlant, doncs és preferible que, per això també que no es trenquin, és preferible que nosaltres la dipositem en el concepte aquest de dipositar. I llavors, com que són caixes més petites o contenidors no molt grans...
Evidentment que s'acaben trencant en molts casos, però en aquest sentit, nosaltres, dipositar. Per tant, ara que estic pensant, de vegades el que fem és comprar la bombeta nova, traiem la vella i posem la vella dins la caixa de la nova. La caixa no l'hauríem de llançar, perquè aquesta caixa és paper.
Bé, la caixa la pots portar si vas a la deixalleria, però... Però ho hauràs de separar. Però l'hauràs de separar. Això és com quan anem a llençar les càpsules de cafè a la deixalleria, que et diuen, sobretot, no hi llencis la bossa amb la que les has portat. Perquè és només càpsules, alumini, el que estem buscant en aquest cas. I la bossa de plàstic o la bossa compostable que puguis haver fet servir anirà a una altra. Exacte.
a un altre lloc. Exacte. En principi, tota la il·luminació, doncs, el que cal és que tinguem present aquesta idea de dir, col·laborem amb els productors, amb els que també hi ha grans generadors, perquè sí que tenen moltes, no sé, en indústries, en llocs, empreses grans, que llavors sí que poden tenir un flux molt més gran d'aquest residu, i que llavors també és important que si nosaltres hi treballem o coneixem, diguem, aquesta situació...
que també es faci aquesta separació en el lloc d'origen d'aquest residu.
Com heu vist, la Tere ho ha dit molt bé, aquest any ens centrarem molt a petites coses que fem, que llancem a la resta, petits residus, una bombeta, una càpsula de cafè, una ampolla d'oli, una samarreta que se'ns ha trencat, tot això, el boli, un plat que se'ns ha trencat a la cuina. Tot això són petits residus, però que sumats són una gran quantitat de tones que cada any van a parar a un contenidor que no els toca i que, per tant, han de ser tractats amb una planta especial i no es podran reprofitar.
I que en aquest cas, com que estem parlant d'un residu que té una sèrie de materials que poden ser impactants en el medi ambient, no volem que vagin a l'abocador perquè el fet que estiguin a l'abocador seria mediambientalment molt més negatiu que un plat, per exemple.
Molt bé, Tera, gràcies per totes les explicacions. Avui hem après moltes coses i m'hi fixaré el proper cop que vagi al supermercat. Vinga, creurem els dits. A veure si trobo... T'enviaré una foto. La setmana que ve més. Gràcies. Estupendo. Adéu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Tenim les persones amb discapacitat en la cultura. Està clar que som el que consumim, el que veiem, el que ens envolta. Però quins estereotips se'ns presenten en pel·lícules, sèries, llibres, obres de teatre, etc. Són reals? Aquests ens condicionen la nostra forma de viure? En parlem amb la Sara, el Luca i la Marta.
Hola, bones. Bones, bon dia. Bon dia. Doncs bé, parlem una mica de com se'ns presenta en la cultura i quin paper tenim, no? Vosaltres em sabríeu dir el primer personatge amb discapacitat que us vingui al cap d'alguna pel·lícula, per exemple, Luca? Sí, exacte.
Jo, com a fanàtic de tot el paranormal, terror i aquestes coses, jo he de mencionar American Horror Story, que una de les protagonistes és una bruixa que té síndrome de Down i la tracten des d'una persona. En cap moment es fa una referència a la seva discapacitat i, a més, és una actriu brutal. Les seves escenes són perfectes. Aquesta és un dels pocs exemples positius d'inclusió.
Sense anar massa lluny també hi ha Stranger Things, que hi ha la figura del Dustin, que té una discapacitat molt... No és així. No me'n recordava. És un bon exemple perquè té una discapacitat, però la trama no gira en torn a la seva discapacitat, simplement existeix. Això és guai.
La meva, que jo penso, és justament el contrari, que és la pel·lícula aquesta del superheroi, que és cec, que es diu Daredevil, Daredevil, no sé com es pronuncia, que surt el Ben Affleck, és un tio que és cec, i clar, el típic estereotip d'una persona que és cega, que se li potencien els altres sentits, i el tio lluita i no sé què, i us heu flipat, però molt, eh? En aquest cas, a tu et representa el que tu veus amb una discapacitat visual?
En mitjans i també? No, no. La majoria de casos no. O sigui, almenys en discapacitat visual és un extrem o l'altre. O pobreta que no pot fer res, o, ja et dic, fent judo i fent d'això, o sigui, guanyant una persona amb vista, sense pas. Això és el que ens passa sovint en pel·lícules i allà on estem com a representació sempre se'ns posa com a superherois, o víctimes.
Perquè tu, a més, Nina, quantes vegades has sentit que valenta, quina força. Jo no podria. Jo no podria? Ostres! Has estat tu en un lloc? No ho sé. No, no. Clàssiques. Al final t'aprens a dir, bueno... Jo no podria?
Què penses? Ningú sap el que és capaç de suportar fins que no s'hi troba. I la gent parla molt fàcilment sense pensar i diu que li surt, que era el jo no pogria. Però no sap el que pot aguantar. A mi aquesta me la diuen molt i per una banda
A mi no m'agrada ser molt radical amb la gent, sí que intento respondre com a m'ironia sarcàstica, ser una mica incisiva, rotllo, quan jo feia servir el bastó i em deien, ah, sí, amb el pal, i jo, pal, el que et donaré jo, tu. Això es diu bastó, i la gent, ah, vale, vale, i tal. Dient una mica des de l'humor, però intentant dir-ho, perquè si no la gent com que ha d'aprendre, no?
I quan a mi em diuen això de jo no podria, entenc que ho diuen des d'un punt d'empatia, de dir, valoro el teu esforç, però jo penso que jo hi ha dies que sento que tampoc puc, però si em dius això no m'estàs ajudant gens. En plan, jo no podria ja, jo tampoc, què fem? No.
Ens ensenyem les nenes. Exacte. S'ha de pensar una mica, de dir... Tornant a aquest tema, de fet, no? Antes de dir, el noi es mata. Ah, spoiler, per cert. Per si algú no l'ha vist. Ja us hem fotut la pel·li en l'aire. Aquest és un mal referent. No és un mal referent, però no representa totes les persones que tenim una discapacitat.
I moltes vegades surt aquest personatge, no? En moltes pel·lícules, o sigui, és com que no vol viure, perquè té una discapacitat. I això fa que a vegades condicioni la mateixa persona, quasi incitant-la a que el millor final és matant-te. Treu-te del metge, sí, sí. És que de fet menciona la frase, com era, no vull viure una mitja vida. Uf, això és fortíssim. És molt trist que això ens arribi, en realitat.
De fet, tu vas veure recentment una d'animació d'un noi amb cadira de rodes que l'acompanyava en... Ah, sí. Com es diu? Muntanya?
No, no me'n recordo. De fet, és espanyola, no? Sí. Un amic de la meva uni va fer part de la... De l'equip d'animació. Sí. Doncs no me'n recordo com es diu. Estem espessos amb els noms avui de les pel·lis. Mare meva. Mare meva. Però bé, en aquest cas està ben feta la pel·lícula, també és per nens, i incluïen aquest personatge en el grup d'amics, no?
Però també hi havia aquest punt de... paternalisme... Llavors, per parlar dels amics. A vegades és... és que es dona. Per molt que vulguis evitar-ho, es dona, no? Quan veus una persona que necessita ajuda, que s'agui de baix. I tens el rol de cuidador, no? Sí. Que no ho tindria per què, però l'agafem. L'agafeu. Llavors, això també, a la pel·lícula també surt així, no? L'amiga, doncs, el pregeix, el cuida...
També el nen necessita aquesta junta. És bonic com el sàctim.
Jo penso que al final és qüestió de dir, al final la inclusió i normalitzar les coses és com ho faries a una persona que no té una discapacitat. El tema és que això va molt lligat al capítol anterior del tema de l'autoestima i tot això, i de l'ajuda. Jo sempre poso aquest exemple, quan jo estava cega, evidentment, és depèn de la teva discapacitat fins on pots arribar, hi ha gent molt independent...
que potser necessita un altre tipus d'ajuda més psicològica o més de suport. Però al final és preguntar, perquè és com si tu veus una persona al carrer
carregada amb les bosses de la compra, tu no vas i li agafes les bosses perquè dirà aquesta persona m'està intentant robar. Quedaria molt fora de lloc, diria. Què fas? Pregunta'm. Perdona, senyora, n'he de l'ajuda, veus aquí al costat? Li ajudo a portar les bosses, el que sigui. Llavors, per què assumim? O sigui, és com aquesta jerarquia d'assumir... Però totes subem a pres. 100%. Totes subem a pres. 100%. A través de tot el que ens envolta. Correcte. Pel·lícules, sèries, mitjans. Correcte. Aquí també hi havia altres pel·lícules amb campiones. Buf...
No l'he vist, eh? Però només el títol. Jo no dic que sigui una mala pel·lícula, però tornem al mateix. I ja se'ns està estereotipant. Campiones, ho diu tot. A mi també, moltes vegades m'han dit campiones. Bueno, en aquest cas... Si no joves ni esports. Exacte. No ho he trobat allà amb mi. No, però jo aquesta la veig bastant bé. És que mireu-la, aquesta és bastant maca ara fa anys que no la veig. Jo no dic que sigui dolent, però en cada pel·lícula
Sí, aviam, fer-ho 100% bé és difícil perquè, a part, ja hi ha un debat dins del col·lectiu, per exemple, discapacitat versus diversitat funcional, no? Hi ha com diversos debats i és difícil perquè al final és un tema que és com molt nou, que hi ha...
Bé, molt nou, molt nou que estem sortint ara a la superfície, no? No sempre han existit persones amb discapacitat. Però sí, és complicat fer-ho. En el cas de campiones és que estan competint. Exacte. En tema d'esport. A mi aquesta no em xirria tant, s'hauria de tornar a veure, però hi ha unes altres... No, ara anava a dir l'oposant, no?
Tampoc l'he vista, però... Home, no cal. Vull dir amb aquest títol, ja. Però, clar, un és positiu, campion, vale? L'altre és cuerpo estondo, que no és positiu. Llavors, aquí s'anarà en contra. Jo no sé la pel·li, no la jugaré, jugo el títol.
Perquè depèn... I el tràiler, sí. Clar. Llavors, exacte. Llavors, depèn de l'edat que tinguis. Ara nosaltres parlàvem d'autoestima, no? Però si tu en un adolescente estàs creixent amb una discapacitat i veus que els teus companys miren aquesta pel·li, et poden...
i a tu et pots sentar molt malament, perquè no ets un corposcombro. Llavors, si una pel·lícula ja t'està posicionant aquí, com podem evolucionar com a societat, si això acabava de sortir l'any passat? Llavors, crec que no s'està plantejant bé la discapacitat i la inclusió de la discapacitat en la cultura.
amb algun bon exemple que podem esmentar, no? Los Bridgerton. Ah, sí. Que m'encanta. Sí, sí. Què passa aquí? Doncs es presenten... Primer que hi ha un pretendent que vam crear rodes i en cap moment es diu res de discapacitat. Simplement és un pretendent, la noia va parlar amb ell i parlen tranquil·lament i sembla que funciona, però a la noia hi ha algun altre, no? Però bueno...
surt com si res. I després hi ha una reina i una princesa que quan saluden, quan es presenten a Palau, parlant amb llenguatge de signes. Amb llengua de signes. Llengua de signes. Llavors, també, com el més normal que és el que és. Sí, a mi em va encantar, vaig flipar molt quan estàvem mirant-la, la sèrie, i van aparèixer aquests personatges. Parlant amb llengua de signes va ser com...
no s'ha donat una explicació, no s'ha hagut de presentar, de dir, mira, ara, i aquesta persona és una heroïna o un cuerpo escombro, o sigui, simplement existeix. Exacte. I és, i ja està. Això és el més, o sigui, però és fort que et cridi l'atenció a una cosa que és normal, no? Exacte. Em va agradar molt, està molt ben fet això. Heu vist only murders in the building?
Hi ha un dels personatges que és sort i hi ha un dels episodis que se centra només en aquest personatge i no hi ha àudio. Tot és com el que percep les vibracions, els trémolos i com es comunica ell. Em sembla brutal aquesta escena i crec que s'haurien d'incloure més. Us deia, no és per fer-me publicitat, però el llibre que vaig escriure parlant una mica de la meva història i tal,
Vaig incloure una escena de com era fer un passeig amb el bastó, o sigui, anar de punt A a punt B amb el bastó. I penso, és que no he vist mai cap llibre. He llegit llibres i he escoltat llibres que parlessin de persones amb ceguesa, amb discapacitats, i mai m'havia trobat una escena de dir, com és? La gent no s'imagina com de difícil és caminar pel carrer amb un bastó, tota la concentració que requereix,
I, ostres, jo crec que aquest tipus de, des d'un plànol subjectiu, falten, perquè al final la gent li fa molta vergonya preguntar, de no preguntar, es fan patinades molts cops, i al final, si s'inclouen aquestes coses, jo crec que li treu la vergonya a la gent de...
de preguntar les preguntes que tenen més curiositat. Perquè normalitzes, perquè ho veus com a quotidià. Exacte. Això és el que ajuda també a percebre la realitat d'una altra forma. Marta, tu abans has comentat termes com la discapacitat o la diversitat funcional. Amb quin dels dos et sents més còmode? Aquest és un debat que està passant, però jo ja des de fa temps discapacitat.
al final les coses s'han de dir pel seu nom. Hi ha gent que li xirria la paraula discapacitat. Jo crec que és per l'estigma negatiu que té aquesta paraula. El prefix dis és simplement divers, diversament capacitat. Clar, el tema de discapacitat, quan jo vaig perdre la vista, jo no tenia la capacitat de veure. Jo no tenia la capacitat de veure. Em feia menys, això? No. Necessita més ajuda, et fa menys? No. Si tu dius diversitat funcional...
tu encara que no tinguis una discapacitat, tu també funciones de manera diversa. Tinguis una discapacitat o no. I penso que és perillós perquè ho romantitza molt i com que amaga les problemàtiques que té una discapacitat. Amaga com dir, ostres, si hi ha unes escales, jo puc ser molt diversa, però és que no puc volar per sobre les escales de moment. De moment. De moment? De moment. Mai se sap, mai se sap. En el meu cas, ja vaig estar molt temps rebutjant aquesta paraula.
I sí que ara m'hi sento més còmode, no?, i també l'utilitzo, però per mi era condició genètica, no malaltia, era diversitat funcional, no discapacitat... Sí.
Bé, també perquè nosaltres a casa hem tregat termes com minusvalia o invalidesa, que aquests són termes bastant hardcore, s'han d'utilitzar. Sí, sí, sí. Clar, però tampoc discapacitat, em sentia còmode jo. Clar, jo crec que aquí hi ha un tema, com el que parlàvem a l'altre capítol, que és un tema d'acceptació i és a nivell personal,
Que has de fer aquesta separació, de dir, estem reapropiant-nos d'un mot que ha sigut sempre unes connotacions negatives, que abans es deia retardadito, es deien unes coses bestials. És que encara ara, eh? Sí, sí, sí. Vull dir, jo he treballat en escoles i sobretot nens de secundària tenen a la punta de la boca paraules com maricón, retreçat i coses així que jo, en plan, no davant meu.
No són insults, és que no són insults. Aquest és el punt, que tractar una paraula... Tot això també es veu a les sèries i a les pel·lícules. Com els nens no ho diran si ho veuen a tot arreu? I el que dèiem abans, fa anys no sortia ni de casa, la gent els amagava. I de fet hi ha una sèrie, la sèrie de The Crown, La Corona,
La part de la família real tenia discapacitat mental i les van amagar. I les van amagar. Però és supersecret i quan es va...
ha de ser una polèmica molt gran perquè estaven literalment amagades a un centre. Jo crec que, gràcies a Déu, amb les xarxes i a poc a poc jo crec que amb representacions bones tipus Bridgerton i tal, jo crec que està canviant això, però queda bastant encara. Sí, però mira, la cara de Wicked, també la pel·lícula,
És l'any passat, no? I també hi ha un personatge que vam caure les rodes i tampoc jo no em vaig sentir gens ben identificada amb aquest personatge. I és actual, la pel·lícula. Per què? Què passava? La tracten de nena. La tracten de... Infantilitzant. Desprotegida. Pobreta. Al final jo crec que això, la solució està en... Així com si tu vols fer una pel·lícula feminista, no fiquis la directora, que sigui directora, no director, l'equip que sigui majoritàriament dones...
Si vas a tocar o et vas a fijar en un jardín d'aquest dibuix, inclou a l'equip gent amb discapacitat que ells et diguin, mira, això no. Això és com, per exemple, en algun famtrip que he anat, famtrip d'accessibilitat, per valorar l'accessibilitat d'alguna ciutat, doncs m'ensenyaven, potser, a una plaça, estava diluviant, i m'ensenyaven, mira, una maqueta on està tot en braia i tu pots veure i tocar, i és del pla en val.
Per començar, si tu estàs cega, evidentment, necessites el tacte per moltes coses, però tu no vas tocant totes les coses pel que regui un fàstic, et queden les mans brutíssimes, saps? És del plan... És molt més inclusiu a nivell de discapacitat visual, per exemple, que si jo entro a un hotel, més que que estigui tot en braia i tatatà, la persona que m'atengui tingui una...
tingui uns coneixements per guiar-me com a persona cega. Doncs mira, si gires just a la dreta trobaràs un passadís que tal, segueixes per la paret dreta i allà arribaràs a uns ascensons. A l'altura de tal tens un botó que tal.
M'explico, o sigui que l'accessibilitat va més enllà d'un ascensor i braille, braille, braille. Que per cert es diu braille, no braille, però bueno. No ho sabia. Sí, no sé això per què, però bueno. Mai t'ho he demanat això. El vas d'aprendre, el braille.
No em va donar temps, perquè, clar, abans... Clar, gràcies a Déu, i als metges, al cap d'un any, un any o més, vaig recuperar la visió. I abans de fer tot això necessites coses tan bàsiques com aprendre a cuinar o aprendre a rentar-te les dents. Bé, les dents no es veu. Però, per exemple, no confrontar el xampú amb el... Jo què sé, amb la crema. El xampú genital, no sé com... No sé com dir-te, però, bueno, ja...
Segur que no tens ladillas al cabell. No, no, bueno, bueno, es igual. Que nos vamos del tema. Total. Anem a fer un joc. Vale. Mira, jo volia preguntar una última cosa, que és fora de les pel·lis, el tema de la Frida Kahlo, que jo me'n recordo que he parlat amb tu, que tu tenies Sentimientos Encontrados. Sí. Perquè també és forma part de l'art. Totalment. Jo amb la Frida, amb...
Li vaig tenir molt d'amor al principi, després la vaig sorregotar moltíssim i ara la tinc com... Penso que ens podríem tenir un cafè, un cafè, però que no ens cauríem bé. Llavors, no, però és molt intensa. No, perquè he llegit d'ella, i llavors he dit, ui... Per què? Doncs perquè ella...
Romantitza, jo també soc així, romantitza el que li passa, també, i la veig molt víctima. I aviam em sap greu quan veig gent victimista. Llavors... La puc entendre, però que tot el que fa neixi de la seva malaltia o de la seva discapacitat, em costa. Llavors, després penso...
Em miro i dic, bueno, tot el que jo esclic em fa la meva pell. I dic, guai, però no em veig que sigui el mateix. Però, bueno, llavors, em sap greu que tot el que fa la Frida és el seu cos, el seu cos amb això, l'amor, per Diego Rivera, bueno.
I llavors ell cap a ella amb el seu cos. Llavors és com... Em pesa. Em pesa aquesta actitud. Però clar, això és el que ens ha arribat d'ella. Ja. Això també és diferent a com és ella, no? Clar, clar. Llavors, per això estic intentant mirar-ho d'una altra forma. Vam anar fa un parell d'anys a casa seva, a Mèxic. Llavors allà com li caig, bueno...
anem a contagiar-nos també de la seva positivisme, perquè ella també era molt optimista, i això és molt bonic, a part de la victimista, per mi, eh? I també el fet de, perquè qui el pierna, si pudo volar, em cansa.
Vull dir, a veure, no tens cames i però és que tampoc pots volar. Per tant, sisplau, no romantitzem això. Ja. I jo soc la primera que ho faig amb mi mateixa, eh? Ja. Però a vegades em molesta veure un altre més. Ja. A veure, el fet que parli tant del seu cos és que, clar, és la seva realitat. És com quan... És com quan...
O sigui, jo els meus ulls soc molt més que els meus ulls, però és una cosa que està tan present. L'altre dia, per exemple, acabem la lavabo i jo m'estava rentant les mans i ja està amb la Sara, és veritat. I tenia les ulleres aixecades i vaig sentir que entrava algú i jo ja m'estava preparant de dir, ostres, ara quan aixequi el cap, si vaig contacte visual...
No em ve de gust que una persona em miri ara els ulls a través del mirall. I quan vaig veure que era una persona que coneixia, que era la Sara, vaig dir, ah, que ets la Sara, mira, ja m'estava... Jo ja m'estava anticipant, perquè al final quan és la teva realitat, tu tens tant present, és normal que sigui així. I el tema del victimisme és que clar, és que clar, jo soc una persona que tiro bastant a l'equilibri. I no m'agrada ni per una banda...
Romantitzar-ho tot perquè no és així i no sempre pots estar bé. I sincerament, és una putada tenir una discapacitat. És una putada. O sigui, és més difícil fer la majoria de coses on necessites més ajuda.
Però, escolta, tampoc quedar-te en el paper de víctima és superesgotador. És que no vius. Clar, no pots viure, no pots viure. Per tant, sí que penso que és important desfogar-te, treure-ho tot, perquè el que no s'expulsa s'enquista. Però, no ho sé, és un equilibri difícil. Però, bueno, aquí estem, hem vingut a aprendre, ja està. I tant. Molt bé, el joc. L'Esberjo.
El joc és intentar fer un guió de pel·li o sèrie inclusiu. Inclusiu, però ben fet. Escrive un personatge, que és la Mariona, té 40 anys i té una discapacitat visual. El que vol és deixar el seu nòvio.
Uau! Brutal! Llavors, anem a fer un guió on, sisplau, no tingui res a veure amb la discapacitat que té, simplement que no sap com fet-ho perquè li cau bé. Vols ser amic. Vols combatir-ho amb un amic. M'encanta això. Com porten coneixements de...
Bueno, això és el que m'he decidit. Uau, per parèntesis, m'encanta això, perquè quan a mi em va passar l'accident amb la meva exparella, tothom el tractava com si fos un... Uau, Sant Maria Teresa de Calcuta. I estic en plan... Sí, és un santo, perquè no t'ha deixat. I jo, aviam, carinyo, que potser tinc moltes coses bones que oferir. I la meva psicòloga, en aquell moment, va ser la primera que em va plantejar dir, escolta, i tu potser, si el volguessis deixar...
I vaig dir, uau, ni es contempla, perquè és com que estàs a sota, com has de deixar algú i com d'això brutal. No he pensat per res, tu, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
La Mariona té 40 anys, va conèixer la seva actual parella per Tinder. I, per tant, com 5 anys. Per exemple. Estan casats? Estan promesos, però mai han acabat de fer el pas. Així és més fàcil, el tema papeleo. La Mariona s'està fartant una mica perquè... perquè la seva parella l'atracta una mica... l'està començant a tractar una mica malament.
o és una altra cronòmica malament, et tracta d'inútil, però alhora no et queixis. Exacte, perquè no oblidem que, per molt que se l'estimi, té una discapacitat. I ell no veu a venir. Què pot passar? Però bueno... I ella no veu.
Ens farem les coses a m'humor, eh? Exacte, és veritat. Per favor. És veritat que això no ha d'enganyar el guió, la discapacitat, com la qual cosa, això és l'espectador que segurament pensarà això, erròniament, també.
Val, llavors, encara que no entri en el guió, ella té aquestes pors, perquè, clar, de dir com li dic, com ho afronto, i la gent del meu voltant segurament em dirà, ui, cuidado, a veure si no trobaràs algú mai més, perquè si això ja passa, sense tenir una discapacitat, que ets una dona que se't passa l'arròs. Exacte. A més 40, clar. Sí. Voldràs tenir fills? Ja va estar. Sí. Clar, perquè s'ha quedat cega o ha nascut cega.
No, ha nascut. Ha nascut. Per tant, la ceguesa la pot transmetre un fill. Ah, també. Ui, ui, aquesta pel·li. Però això s'està a la cama. La cama s'està allargant. Però el que passa a la Mariona és que vol deixar l'òvio. Sí, sí. Llavors, això del tema... Perquè la Mariona ha conegut algú, de fet. Exacte. Uau, m'encanta això. Exacte, exacte. M'encanta això. Més d'una persona, de fet. Sí. Uuuh.
No? Noi i noia. Exacte, exacte. I ara vol tenir, com es diu això? Un poliamor. De fet, jo crec que una de les parelles hauria de ser Mario Casas. Ui, jo no entrem en aquest tema. Vale, no parlem d'això. No parlem d'això, sisplau. Vale. Lo duer culen.
Aquest sí, aquest és igual. Aquí, d'acord, si jo puc ser la Mariona. Què voleu, fem una representació de com seria l'espeach? Jo no sóc la Mariona. Sí, t'anava dir que tu fossis la Mariona i jo el nòvio. Com no series el nòvio? Jo sóc el nòvio, i així rebateixo les coses. Tu ets el nòvio? Ai, Luca, què saps tu? Jo sóc la Mariona. Si ets la Mariona, jo sóc el nòvio. Tu ets calvo, va?
M'encanta. Qui hate els calvos, sempre? Sí. Els calvos ens encanteu, està genial. És una cosa que pateixen, de la pressió social. Nosaltres tenim... Patim moltes més. Unes quantes. Si us podeu rapar, ja està tots bé. Bona Turquia. Bueno, boi, eh? Sí. Raül, portem cinc anys junts i... sé que no tens un pèl de tonto, però...
Però crec que necessito deixar-ho. No ho veig gens clar. Ostres, no m'ho esperava gens, això. Primera resposta d'un home. D'on ha sortit això? No ho veia venir. Home, Raül, portes uns dies que estàs picopala, picopala, fotent-me canya. Uns mesos. Uns mesos, uns anys. Ja des que vam començar. Home, és que has d'entendre que des de la meva posició no és fàcil, perquè a vegades deixes la cuina feta un desastre
I jo t'he d'ajudar en moltes coses. I... tu estàs segura d'això? Perquè jo no sé si algú t'aguantarà com t'aguanto jo, eh? Ui! Ui! Dia de City. M'estan deixant i no m'està sentant gens bé. Tampoc és que tinguis tanta força, segur que algú m'aguanta millor. De fet... Ho vaig estar parlant amb la meva amiga, la Carmela, que em va dir...
Mira, escolta, jo de tu canviaria perquè et toca explorar amb les mans, amb el cos i altres cosetes. I va ser llavors quan vaig conèixer la Lucía? Es van agragar molt. Feien, no sé, les olors. Això que sempre dius, no? Les feromones. O sigui que... Es van aclaure molt amb les olors. Mhm. Mhm.
I ja està, s'oloraven l'una a l'altra. Ara ja... Què passa, que ets lesbiana, o què, llavors, ara? No tinc per què definir-me. Ah, llavors ets una viciosa. Estic tirant estereotips. Jo no sóc així, ja. Estàs passant per una època. Sí, sí, això és una època. Estàs confosa. T'estan menjant el cap, aquestes noies. Ostres, mira, lo veo claro.
Amb aquests comentaris de merda, Raül, marxa ja de casa meva, que aquesta és meva, que me la van cedir els meus pares. Doncs bona sort, bona sort. Ja t'he fet les maletes. Home, les has fet tu i tot? Sí. No sé què hi ha dins.
La teva sensibilitat és a dins de les maletes. Jo crec que fins aquí ha quedat molt bé. Si voleu sentir més històries de la Mariona, subscriviu-vos al canal Premium i ja, des d'allà, se'ns pot anar molt més. I dic que tot això està fet amb molt de respecte i amb molt de carinyo.
A mi això no em molesta, perquè és des de l'humor, però jo sempre aconsello que bromes, en plan, has de ser molt proper amb la persona. A vegades gent que no conec massa m'ha fet unes bromes que dic, potser avui no tinc el dia, potser t'endús un moc així de gran. Per tant, aquí sempre respecte i bon rotllo, amors.
L'humor, no? L'humor, al final, és clau per dir. L'humor que no falti, com diu la nostra àvia. Total, total, total. I com també diu la frase cèlebre de la Britney Spears... You better work, bitch. Pista, pista. Per el següent episodi. Molt bé. Moltes gràcies. Adéu. Fins la propera. Fins la propera.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les dues, us parla Maria Lara. Els treballadors del sector ferroviari de moltes empreses de l'estat com Renfe, Adif, Uigo, Irio, Serveo, Logitrail, entre d'altres, han iniciat avui una vaga que s'allargarà almenys fins dimecres i que implica més de 34.000 treballadors del sector.
Reglament més personal, inversions i millores urgents en seguretat arran dels accidents mortals d'Adamuz i també gelida i del caos a Rodalies i s'han unit per visibilitzar el conflicte i exigir mesures urgents. El Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris xifra exactament en un 100% el seguiment d'aquesta vaga
I, de fet, ara al migdia hi ha previstes diferents concentracions unitàries en diferents ciutats com ara Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Lleó, entre d'altres. Tot plegat ha generat avui afectacions al servei des de primera hora perquè, segons Renfent, no s'estan garantint els serveis mínims establerts per la Generalitat.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Panec, ha denunciat els fets i ha insistit que si ve el dret a vaga està reconegut el dret a la mobilitat dels usuaris també. Per la seva banda, el sindicat SEMAR fa negat que no s'estiguin, complint amb aquests serveis mínims i han justificat que s'han suprimit alguns trens per errors organitzatius.
I el tram de la Peixeta en sentit sud tallat des de fa dues setmanes s'ha reobert aquesta matinada un cop acabades les obres d'emergència i estabilització del Talús es fondrà tardant de l'accident. A partir d'aquesta mitjanit també a les 7.32 en sentit sud tornarà a ser de pagament. Trànsit ha destacat una reducció de la sinistralitat diària aquestes setmanes i ha anunciat més controls de velocitat a la Peixeta amb 9 radars mòbils.
I tècnics municipals i bombers decreten que l'edifici cremant del carrer de Santa Llúcia de Manresa és irrecuperable i molt probablement s'haurà d'enderrocar 100 cents. Amb ella aquesta informació l'Anna Hernández des de Ràdio Sallent. Ara mateix hi ha 43 persones desallotjades entre els veïns del número 27 del carrer de Santa Llúcia, que és el que va cremar ahir,
i els dels números 25 i 29, els dels costats. Aquest matí ha començat l'exploració dels tècnics per determinar l'estat d'aquest bloc que va cremar tot el dia i tota la nit d'ahir. Allà han pogut comprovar que els sostres del segon i tercer pis han col·lapsat i, de fet, no han pogut ni accedir a l'habitatge on es va originar el foc, als baixos. De moment, les persones desallotjades ahir continuen en un alberg municipal i, a llarg del dia d'avui, l'Ajuntament s'ha de reunir per decidir què en fan, sobretot de les persones que ja no poden tornar a casa seva.
I a banda, aturen el desallotjament del bloc 8 de Manresa enmig d'un ampli dispositiu policial i l'eufòria dels manifestants. La comitiva judicial ha sortit poc després de les 9 del matí les persones concentrades ho han celebrat. L'edifici, propietat d'un fons voltor amb seu als Estats Units, va ser construït fa més d'una dècada però va quedar inacabat i buit durant temps abans de ser ocupat. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts. Una nova proposta d'en David Canto obre el programa d'avui. Quan mires un Telenotícies, o el més habitual ara, quan mires uns quants vídeos de TikTok i el que hi veus no és gaire diferent de les ficcions distòpiques, vol dir que comencem a fer salat.
Un programa amb continguts molt diversos perquè tothom pugui trobar la seva lectura, el seu llibre. La primera proposta arriba des de l'editorial Xandri, amb Oriol Moles, autor de Quatre Cantons. Una novel·la costumista que ens farà gaudir descobrint...
el lloc que s'amaga darrere de cada casa. Secrets inconfessables i la vida en tota la seva magnitud. Tot i que està ambientat en un poble on hi ha un encreuament de quatre carrers que es diu els quatre cantons, i casualment jo vaig néixer als famosos quatre cantons de Camprodon, on el meu pare hi tenia una sestreria,
i on hi vaig néixer i créixer, la meva infantesa, és un lloc, a l'hora de la veritat, entre la realitat i la idealització. No és un lloc real 100%, ni la gent que surt en el llibre són exactament la gent de Campordón. De fet, a Campordón ha passat una cosa, que és que els lectors intenten esbrinar qui és qui.
Cultura és patrimoni i la cuina catalana en forma part. Des de l'editorial Cidillà continuen treballant per recollir tantes i tantes receptes de la nostra cuina a la col·lecció Història de la cuina catalana i occitana. Ens ventem molt que els turistes venen aquí perquè mengem tan bé i que és veritat, a més a més.
Però, clar, això, si no ho compiles, si no hi ha algú que es dediqui a fer-ne un recull real, es va perdent, perquè una mica és el que diu en Vicent Marquès, o sigui, els plats de festa no es perdran. Sempre farem canelons, farem fricandó, aquests plats no es perdran. Però la cuina del dia a dia, aquella cuina que feien les àvies, les padrines, això del dia a dia és el que corre més risc que es perdi. Llavors ell s'ha dedicat tota la vida justament a que tinguem totes aquestes receptes, fins al punt que tu dius, hosti, a mi de petit em feien uns cervellets arrebossats...
Sí, em feien de carn i em feien de servei de xai. I ho sap tot, saps? I ho trobes tot. Llevantada, de Carme Ripoll, publicada per Obrador Editorial, és una novel·la curta on les dones en són protagonistes. Estimar i estimar-se, donar-ho tot i tornar a començar.
Però l'experiència meva és que a vegades volem retornar a retrobar una mort de joventut i la gent que jo conec ho ha fet. No funciona. I aquí posem un exemple i jo crec que és una part molt real de la vida mateixa. Però jo et dic que és ficció. Tot està explicat i mentat.
I acabem amb una proposta fantàstica. Tornen als Jocs Florals de Vellaterra. En parlem amb la Misha, la seva comissària. M'estreno com a comissària dels Jocs Florals de Vellaterra amb molta il·lusió i molt contenta, de veritat. S'havien de recuperar sí o sí, però és que és molt fort pensar que els anys 40 es van impulsar
aquests jocs florals a contracorrent d'una forma gairebé clandestina i, ostres, van estar durant 15 anys en marxa. Ostres, això té molt de mèrit, en plena dictadura, en persecuació de... contra la llengua i la cultura catalana. Això és una gran fita.
El calaix, ho fan possible Mònica Sosies, edició de continguts, producció i presentació. I Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic. El calaix, pobre li trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, pobre li trobaràs.
El calaig, un problema d'on a la torre per a la xarxa. Calaig Actiu. Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto, periodista i professor.
Quan mires un Telenotícies, o el més habitual ara, quan mires uns quants vídeos de TikTok i el que hi veus no és gaire diferent de les ficcions distòpiques, vol dir que comencem a fer salat. Un tuit clàssic i recurrent recorda que l'obra 1984 de George Orwell era un avís per a navegants, no un manual d'ús. I més enllà del gran germà omnipresent que vigila constantment els ciutadans, aquest llibre, i
També les seves adaptacions audiovisuals parlen de la manipulació del llenguatge, de la revisió de la història, dels llibres i dels titulars i del control governamental.
De la seva banda, Ray Bradbury a Fahrenheit 451, la temperatura a la qual crema el paper, prediu la censura de llibres i la dependència de les pantalles i batalles contra la desinformació i el consum excessiu del contingut digital.
Un món feliç d'Aldous Huxley descriu una societat drogada pel plaer, el consumisme i l'enginyeria genètica. I el conte de la criada de Margaret Atwood preveia, als anys 80, una regressió radical de valors a la societat estatonidenca portant a un control reproductiu i a un patriarcat extrems. Totes elles tenen adaptacions...
a les pantalles, com també una de les novel·les més cèlebres de Philip K. Dick. Els androides somien xeis elèctrics, Ridley Scott la va adaptar com a Blade Runner el 1982 al cinema, i la història predeia amb precisió debats actuals sobre la intel·ligència artificial, com la possibilitat que arribi a haver androides replicants que siguin indistingibles dels humans, la consciència artificial i els debats ètics que provoca en una terra que fa que aquells que hi poden marxin a les colònies.
I la pel·lícula més existencialista parla també de les megacorporacions que el controlen tot i d'elles rebels com el grup de replicants que persegueix el protagonista, que són pràcticament humans. She's a replicant, isn't she?
La pregunta és si la ciència-ficció i les distopies que es publiquen s'emeten i s'estrenen ara, sabran preveure tan bé el futur com totes aquestes del que hem parlat? Nosaltres no ho sabrem, però, mentrestant, sempre ens quedarà gaudir d'un dels monòlegs més memorables de la història del cine. All those moments will be lost in time, like tears in red.
Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto. Calaix Actiu. Secció de El Calaix. Un programa d'On a la Torre per a la xarxa.
Donem la benvinguda a Oriol Moles, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. El nostre convidat ha treballat i treballa en el sector editorial. De jove havia escrit poemes i, juntament amb en Ferran Grau, és coautor de les novel·les de la sèrie Casanova, ambientades a Barcelona a principis del segle XX.
Amb el conte Una Bona Lectura va guanyar, exequo, el 23è Premi de Narracions Cortes Ferran Canyameres 2021. I, atenció, el 2023 va publicar El Llapis Vermell. Els quatre cantons és el centre del poble, encara que no sigui ben bé al mig.
És un espai físic i literari que, partint del costumisme d'un poble de muntanya a finals de la Guerra Civil i fins als nostres dies, barreja els mons reals i imaginaris de l'autor per construir un àmbit propi que va de la individualitat dels fets a la universalitat dels sentiments.
Començo l'entrevista amb una frase de l'inici d'aquest recull de contes o d'aquesta història meravellosa d'un poble fantàstic amb uns habitants que creieu-me que fins que no llegiu no sabeu el que us trobareu. Les cases del poble fantàstic.
tenen vida. Les cases i els seus habitants encara en tenen molta més. Quina gran feinada, Oriol Moles, amb quatre cantons, publicat per Xandri. Escolta, que bé que m'ho has fet passar. Ai, moltes gràcies. Jo personalment l'he gaudit i comentava que és un llibre... No cal que tingueu pressa. Podeu anar llegint. És com anar obrint... A veure, si penso que quan tu escrivies potser tenies aquesta sensació. És anar obrint les portes, les finestres...
posar l'ull al forat del pany per veure què passa i què deixa de passar, les cases. Això que vivim als pobles, no? Les padrines que estan a la porta. Ui, l'Oriol Moles és una gran padrina. La vieja del vicillo. No, no, no ben bé, perquè, tot i que està ambientat en un poble on hi ha un encreuament de quatre carrers, que es diu els quatre cantons,
I, casualment, jo vaig néixer als famosos quatre cantons de Camprodon, on el meu pare hi tenia una sestreria i on hi vaig néixer i créixer la meva infantesa. És un lloc, a l'hora de la veritat, entre la realitat i la idealització.
no és un lloc real 100%, ni la gent que surt en el llibre són exactament la gent de Campordón. De fet, a Campordón ha passat una cosa, que és que els lectors intenten esbrinar qui és qui, quan en realitat no és ben bé així, perquè hi ha personatges que són inventats, cal buscar lectures literàries més profundes. Però bé, és un poble com Campordón, com molts que tenen quatre cantons.
És un poble, hi ha molts secrets i després hi ha aquest espavilat, aquest instint de supervivència. Aquest saber, Oriol, que clar, hem de conviure tots aquí. Per tant, com que ens quedem al poble, hem de viure tots amb els nostres defectes i les nostres virtuts. Llavors, hem de fer allò, saber anar i guardar la roba per no matar el veí. Exacte.
I això ho has fet malbé, tu. Bé, gràcies. No ho sé, només explicava... A vegades t'arriben històries que te les fas teves i les transformes sense acabar de saber que les has transformat. I amb el pas del temps, el teu cap d'escriptor
ha canviat les històries i ja no són ben bé les veritats. Han començat a explicar una història que començava d'una manera i tu l'acabes tergiversant d'una altra i acabes convertint un conte que llavors tu penses és aquell senyor o aquella senyora, però a l'hora de la veritat
ni tan sols ell s'hi reconeix. Això, cada lector, jo penso que fins i tot podríem aplicar aquests quatre cantons a tota la resta de pobles de Catalunya. Quan ho llegiu, ja ens ho anireu dient. El que sí que m'agradaria és una miqueta també parlar d'aquestes generacions, perquè estem parlant de diverses generacions,
de diverses edats, de gent que va i ve, gent que arriba de fora i es queda al poble, gent del poble que se'n va. Una mica és aquestes entrades i sortides i com vas lligant tots els personatges. Perquè clar que hi ha tiets, cosins, hereus, pobilles...
Divorcis, amants, enterros. Quan vaig començar a escriure els contes i els vaig anar posant una darrere a l'altra, la història anava una mica des de finals de la Guerra Civil fins a la pandèmia de la Covid.
Però llavors amb en Sebastià Benassa, que és l'editor de Xandri, vam acordar que els tres contes que parlaven de la Guerra Civil els fragmentaríem i els posaríem al llarg del llibre de contes al principi, entre mig i al final. Però en realitat és la història de diferents famílies i diferent gent que viuen allà als quadracantons
i que els hi passen coses perquè els hi passa la vida. I la vida i les decisions que prenen afecten ells i el seu entorn, com la de tothom. I això expressat en literatura. I l'única cosa que vaig fer va ser fer-m'ho venir bé perquè personatges principals d'un conte sortissin secundaris amb un altre. I així anava quedant tot lligat i anava quedant tota aquesta història
que va d'això, de finals de la Guerra Civil, hi ha un punt d'inflexió l'any 1975, que és quan hi ha el canvi de règim, hi ha un conte anterior molt clar que és un canvi de règim, després hi ha, per dir-ho d'alguna manera, l'arribada de la democràcia, que va ser important en pobles petits, on uns eren d'uns i els altres eren dels altres, i els que tenien botiga havien de... Em sembla que ja ho explica, que havien de cosir botons...
botons de sotanes i pancartes de socialistes, tant era, no? I, per tant, aquest punt d'inflexió, llavors ho vaig acabar tot a la pandèmia, perquè arriba com aquesta nova normalitat que és de l'últim conte. Ens ha resumit una miqueta totes aquestes generacions que hi trobareu. I ara me'n vaig a l'inici, a l'inici del llibre. Diu, els dos amics s'imaginaven d'adults junts en una trinxera, lluitant per la justícia...
Encara que no sabessin ben bé contra qui ni què dispararien, ni per a quin dels bàndols estarien disposats a donar la vida. Punts suspensius, perquè és molt interessant aquest primer fragment, perquè el misteri es resol al final i ja sabreu a quina trinxera trobareu els dos amics.
I aquí comença una mica també aquest canvi de règim, no?, aquestes pancartes, aquest... Jo soc d'aquest bàndot, d'aquest altre... I com els veïns, al final, s'han d'aguantar, Oriol. És el que dèiem, no? O sigui, tots sabem de quin peu...
No anem bé. Sí. Bé, la vida en un poble és així. I jo no he fet res més que explicar petites històries que són mentida, però que parteixen d'un tema real i d'una realitat que conec i que m'he fet meva, i després, senzillament,
Les explico i intento amb la intenció que no se'ns ofengui ningú. He agafat, a partir de la realitat, m'he agafat històries que les he tergiversades i he intentat explicar una mica, no la vida d'un poble com Campordón, sinó la...
La vida i la història de 100 anys d'un poble típic que podria ser a qualsevol poble de Catalunya que tingui o no quatre cantons on hi ha on conviu gent d'un caràcter polític, gent d'un altre, gent de l'antic règim, gent del nou, gent més oberta, gent que és capaç d'acceptar modernitats i gent que, malauradament,
doncs viu drames i misèries com molts drames i misèries que es viuen en molts contes, com per exemple el de fer-se dona.
I també una mica els estereotips, com en el cas del conte El nom del senyor, que és la història d'un capellà que no ha existit mai a Campordón, però que va sortir a partir d'una notícia que vaig sentir a TV3 que un capellà l'havien tancat a la presó. I em vaig començar a imaginar una història d'un capellà que estafa i que roba el patrimoni de l'església. I ja està. Aquesta també té el seu... És que en el rerefons de tots aquests contes hi trobarem
Jo fins i tot diria aquesta denúncia social, aquest dir, doncs, tot aquest silenci que hi ha hagut al llarg de totes les generacions a tot arreu, però que se sabia, perquè, clar, hi ha moltes històries de poble que tothom les sap, però tothom les calla. Si un s'entén amb el veí, si l'altre ha tingut un fill amb no sé qui, la Magna i se n'ha anat a Barcelona perquè s'ha quedat embarassada, llavors, tothom ho sap.
Però tothom calla. Aquí, que em perdon, hi ha una història maquíssima que puc dir en veu alta, perquè la seva protagonista, abans de morir-se, malauradament ja és morta, em va donar permís per fer-ho. Hi ha un conte que es diu La reconversió, que és la història d'una monja que va deixar de ser monja, va anar a casa al sastre, es va vestir de seglar i se'n va anar a viure amb la filla del forner. En el cas del conte, se'n va anar a viure amb
amb el fill del forner, però en la vida real va fer una altra cosa. I el poble, des de l'any 80 i pico, ho va viure amb tota normalitat i està molt bé. I ara, malauradament, és una senyora que devia tenir 85 o 86 anys i es va morir fa un parell d'anys. Per tant, utilitzo coses de la quotidianitat que són veritat, però llavors les exagero, les tergiverso, me les invento perquè acabin de quadrar i perquè uns comptes lliguin amb els altres...
I també perquè un conte sigui interessant, vull dir... Interessant perquè, a més a més, m'agrada... Hi ha una cosa que m'agrada molt, i m'ha recordat altres autors i autores que he llegit, perquè jo faig una llista dels que m'encanten. Ah, molt bé. I ara, Oriol Mola, sí, has passat a la llista dels que m'encanten, perquè fas una cosa que m'agrada molt. I és, al final del conte, aquell ho acabes de rodonir amb una ironia, no?, amb un sarcasme, amb un...
Volíeu carme, doncs ja el teniu, però a més a més d'una manera molt intel·ligent, molt viva. Sí, a vegades, perquè a vegades s'han de dir les coses durament, ets un malparit i ara tothom sabrà el que em vas fer, per exemple, o senzillament has d'acabar no acabant d'explicar una cosa però dient-ho sense escriure-ho, perquè tampoc ningú es pugui ofendre, no? Llavors ja a vegades has de tenir la capacitat de fer el gir
No són massa els autors i autores que aconsegueixen fer-ho, segons quants sí, però no tothom ho aconsegueix. Precisament aquest conte, ara et dic com es titula Les Flors són per als vius, és el que allà s'ha diguéssim que és el final d'aquest fragment que jo he llegit dels dos amics que es trobaran a la trinxera. Llavors veieu quina trinxera. D'aquest conte sí que t'ho puc explicar perquè és la meva família i per tant no passa res, en som tot el responsable. El meu pare és...
Jo el recordo tota la vida explicant-nos que no volia que li portessin flors al cementiri, perquè les flors són pels vius. Els morts no les poden olorar, ni les poden veure, les flors només són...
perquè els altres vius vegin que hi ha algú que estima aquell mort, no? I ell explicava això i vam tenir a casa la mala sort que es va morir als 54 anys quan jo en tenia 17. I al cap d'un temps, jo en devia tenir 18 o 19, vaig anar al cementiri i hi havia una rosa a la làpida del pare. I amb la meva ingenuïtat, perquè, bé, me'n vaig anar a casa i li vaig dir a la meva mare...
que hi havia una flor, la làpida del pare. I es va enfadar, es va enfadar molt, moltíssim. Es va enfadar no amb mi, sinó amb la circumstància, no?
perquè ella també coneixia això de les flors, són pels vius. I allò em va quedar. Aleshores tenia 18, 19, 20 anys, i allò va puar i es va quedar allà. I quan vaig començar a escriure aquest conte, doncs vaig escriure aquesta escena. I vaig escriure l'escena de la viuda traient la pols de la làpida, fent veure que, oi que no és nostre, Ramon?
I aleshores parteix d'una realitat que en aquest cas és molt íntima i pròpia i acaba explicant una història que potser és veritat o potser és mentida, se me'n refot. El cas és que és una història que ens explica com era la vida en un poble als anys 60 i 70 i com...
molta gent va haver d'assumir unes circumstàncies matrimonials i callar i aguantar i fer veure que no passava res. Llavors, clar, hi ha gent que em diu, home... Bueno, és que, esclar, no vull desvetllar, no vull xafar cap guitarra, però la història és dura per la pobra Pilar, tu mateixa ho has dit.
Ella que venia d'una casa de pagès rica i que es va casar amb el pobre sastre del poble i es va haver de resignar al seu canvi de vida. I això passava als pobles. Jo crec que encara hi ha moments... Sí, segons qui encara... Encara que sembli que són molt moderns, jo penso que encara passa, en menor mesura. Però la Pilar, per exemple, jo penso que és un fil conductor de tota aquesta novel·la
perquè tenim aquesta pilada a l'inici, amb aquest desig de viure, de descobrir, de fugir de tots aquests lligams i ja veureu quina és tota la seva trajectòria i al final com acaba netejant aquesta làpida i es troba aquesta flor i ja veureu quin significat té
aquesta fló. En realitat, la Pilar és potser l'únic personatge que és el personatge protagonista i que va sortint, no a tots els contes, però a la majoria de contes. En realitat és una història incoberta de la Pilar. Una mica em va dir que la meva mare es va morir el febrer del 24, per tant, no fa gaire, i en realitat potser és un homenatge a la meva mare sense saber-ho. I em va dir, quin gran homenatge que li has fet a la teva mare. Bé, sí, potser és la història... Els quatre cantons és la història de la Pilar.
Parlàvem d'aquesta pilar que començava amb aquesta il·lusió que volia aquest canvi, una pilar que ens ha acompanyat al llarg de totes aquestes històries, d'aquests contes, i jo vull llegir un petit fragment del final que penso que resumeix una mica la vida d'ella i la vida de tots. Allò que és important de debò a la vida no s'oblida mai, però on no se n'adona fins que envellit. Aleshores és quan es veu clar. Sovint s'obliden les coses banals i les importants
es queden convertides en borrissols que es desplacen sense ronfics pels passadissos i les estances de la memòria. Hi poso punts suspensius. Llegiria tota la pàgina i us llegiria moltíssimes pàgines perquè és un llibre que ens parla d'aquest dia a dia, de la vida, d'uns personatges que podríem ser tots nosaltres. I penso que estic molt feliç que em recomanessin l'Oriol Moles perquè va ser una casualitat.
i d'haver-te descobert, Oriol. En aquest cas, enhorabona i moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per haver-me llegit, per valorar la meva literatura i per difondre-la i per ajudar els escriptors, que no som ningú, a explicar les nostres coses a la gent que estimem. Gràcies a vosaltres.
Com sempre dic tantes, tantes vegades, aneu a les llibreries, pregunteu, xafardegeu, aneu a les fires i descobriu les editorials independents, perquè hi ha moltes joies que no surten a les grans pantalles, però arriben a l'ànima. Gràcies.
Avui, en aquest programa, volem gaudir de la cuina catalana. Vicent Marquès ha crescut entre les hortes de València. És cuiner i un apassionat de l'escriptura. L'any 1990 va rebre el Premi Ciutat de València amb la novel·la Nit de foc i el 2006 va publicar Un quilo de coca. Ha publicat una quinzena de llibres de cuina i ha col·laborat amb El temps i l'avui, entre altres publicacions.
Fa vuit anys, des de l'editorial Cidillà, van iniciar un excel·lent projecte de País, editar els deu volums de la història de la cuina catalana i occitana que en Vicent Marquès ha estat preparant en solitari durant més de 40 anys. Ara arriba el vuitè volum. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Socias.
Escolteu aquest xup-xup? Doncs nosaltres ara mateix posarem la carn a l'olla. Bé, la carn, la carn, no ho sé, però bolets, mandoguilles, croquetes, cargols, granotes...
El fetge gras, pai com penatge, coques i penades, sí. Perquè ens acompanya Judit Pujador per parlar, des de l'editorial Cidillà, per parlar d'aquesta magnífica col·lecció de cuina, Judit. Sí, la veritat és que és una... L'altre dia ho vam posar a Twitter perquè és que és veritat. O sigui, només comences una col·lecció com aquesta des de la inconsciència i només l'acabes des de la constància i la continuïtat. Perquè la veritat és que 10 volums de 900 i escaig pàgines cadascun...
sobre cuina dels països catalans i occitans és una bestiesa. Però tenim la sort que una persona s'ha dedicat tota la vida a complir totes aquestes receptes, doncs algú ho havia d'editar. O sigui que a vegades hem de dir visca la inconsciència. En aquest cas, visca la inconsciència precisament perquè la cuina també és la nostra cultura i és la nostra identitat. I tenim molts llibres que parlen...
de la nostra història d'arqueologia, de patrimoni, de tantíssimes coses, però és que la cuina té el mateix valor. Clar, és que a més ens ventem molt que els turistes venen aquí perquè mengem tan bé, i que és veritat, a més a més. Però, clar, això, si no ho compiles, si no hi ha algú que es dediqui a fer-ne un recull real, es va perdent, perquè una mica és el que diu en Vicent Marquès, o sigui, els plats de festa no es perdran. Sempre farem canelons, farem fricandó...
aquests plats no es perdran, però la cuina del dia a dia, que era aquella cuina que feien les àvies, les padrines, això del dia a dia és el que corre més risc que es perdi. Llavors ell s'ha dedicat tota la vida justament a que tinguem totes aquestes receptes, fins al punt que tu dius, hosti, a mi de petit em feien uns cervellets arrebossats, sí, em feien de carn i em feien de cervell de xai, i ho sap tot, saps, i ho trobes tot.
I això és fascinant, saps? Bé, per això diem visca la inconsciència, perquè sabem que són tasques dures, però encara més mèrit, perquè des de la vostra editorial, jo no sé, Judit, quina bogeria deu ser al final, però com bonic veure el resultat.
Sí, sobretot ara que ja som el vuitè, ja hem fet el vuitè, ens en falten dos. Sí, ara ho mires i dius, bueno, vam fer molt ben fet, però si en el seu moment, clar, nosaltres vam quedar fascinats per tot el que explicava, perquè és que a més de les receptes...
que estan molt ben explicades com fer-les perquè en Vicenç ha sigut també cuiner, però és que t'ha explicat tot d'històries curiosíssimes i tot això es perdria. Són anys que ell ha estat buscant, s'ha mirat tots els dies, la premsa, tota la premsa catalana, la valenciana, l'occitana, se n'anava a França a comprar tants llibres que no podia ni portar-los, se'ls havia de fer enviar per tren...
És que, clar, ha fet una feinada immensa i tot això, al final, és una feina que en aquests països nostres tan deixats de tot, al final sempre acaba sent uns particulars que ho acaben fent, perquè és així. I afortunadament que hi ha qui s'hi dedica, perquè, com molt bé t'ho has dit, si no, tot això...
És que ho tindríem perdut. Perquè estic segura que moltíssimes de les persones que ens estan escoltant o que tenen els llibres o que aniran a xafarrejar-los diran, mira la iaia, mira la besàvia, mira a mi em deien. Però no ho fem. I allò queda allà i es va perdent. I de cop i volta algú et diu, ai, te'n recordes d'aquelles coquetes? Dius, ostres, no me n'havien recordat més. Doncs és així. És una mica la madalena de Proust però amb la cuina de les padrines, saps? Allò de madalenes.
És una tradició brutal, perquè a Catalunya tenim els primers llibres de cuina, es van fer a Catalunya, després del temps dels romans. Vull dir, aquí sempre ha sigut considerat un art. Hem establert les formes com es menja, l'ordre dels plats. Tot això s'ha fet des de Catalunya i s'ha de reivindicar. Quan dic Catalunya, evidentment dic els països catalans, perquè hi ha coses de cada lloc, però al final és la mateixa cultura. Els països catalans...
A mi m'agradaria destacar perquè el segon volum, Les olles i les verdures, va ser Premi Best of the World 2020 als Gourmand World Cookbooks Awards. Ara ho he dit tot en anglès, però serà atacada, eh? Però vull dir que, a més a més, són uns llibres, uns volums reconeguts a nivell mundial. És una meravella. I no tenim... Els altres no el tenen perquè no els hem enviat ja, eh? Perquè... Ho dic, doncs han enviat-ho.
És que en Vicent va dir que no calia i va dir, bueno, si no cal, no cal. Grans cuiners l'estan recomanant, en Marc Gaston, en Jordi Vila de l'Alquímia, vull dir, són gent que el defensen molt perquè saben que aquí realment hi ha feina i hi ha veritat, saps?
No és una cuina de lluïment, és tota la cuina, la de lluïment i la de cada dia, no? Aquesta cuina que ens estimem, perquè quan... Jo ara mirava totes les receptes que hi ha, parlava de carregols i granotes. Mira, jo granotes no, a casa no. Ja, jo també dic manies.
Però, Caragols, però mira, no fa massa em menjava precisament a les Terres de l'Ebre, perquè allà entenen i explicaven moltes històries de per què se'n menjaven, com les menjaven, qui les menjava, però amb els Caragols pensava en la meva àvia, no? Quan venia de la vinga...
i portava caragols a tot arreu, a les butxaques, als sacs... I com fèiem festa major un dilluns, un dimensió, un dimecres, perquè sabíem que menjaríem aquells caragols, que segur que hi havia molta gent que no li agraden, però... I a més, aquells caragols que és com una cosa que mai no... Jo no n'he comprat mai en una botiga. Els has de caçar tu. No sé per què, però és una cosa que...
Encara queda de quan devíem ser recol·lectors, no? Caçadors, recol·lectors. Té una de les últimes coses, això i els bolets, no? Segurament. És bo, perquè no, no. Els bolets sí que n'he comprat, però en canvi veus de Caragols mai. Sempre els que hem collit a casa, o fins i tot jo aquí baix al jardí, si alguna vegada n'hi ha, els agafo i els faig bullir, no? Perquè penso, recorden? Clar, la cuina és molt més que un plat de menjar, és tota la història que té al darrere.
I coques i panades, això? Bueno, sí, és bestial. Serà panar. Sí. No, no, és bestial. O sigui, el que hi ha en aquest volum és increïble perquè, a més, és que et trobes receptes sorprenents, com, per exemple, els rovellons, que a Mallorca en diuen escatassancs, amb sobrassada, per exemple.
Coses que dius, però per favor, doncs plats tradicionals així. Després, per exemple, hem contradit una mica el termcat. Em sap greu per la gent del termcat, que ja sé que treballem molt amb la llengua i tal, però... Però, clar, aquí fetge gras... El fetge gras és una malaltia del fetge. Podem tenir fetge gras i hem de vigilar, no? Però, clar, és exactament el mateix que passa als ànecs. Els hi provoquem fetge gras per fer fetge gras.
Però aquí ens ha arribat, no a partir dels occitants, que ho diuen igual que nosaltres, fetge gras, sinó a través del francès. Llavors, el Tancat diu que n'hem de dir ho fa gras. És fetge gras, i els occitants que s'ho han inventat li diuen fetge gras, que a més ho diuen igual que nosaltres. Doncs en Vicenç, per aquí no va passar, i per molt que digués el Tancat, va dir, escolta, és fetge gras i punt. Doncs fetge gras.
Veieu totes les històries que hi ha al darrere, no? En diria moltes. I ara parlem d'aquest volum que, a més a més, té molta teca, mai millor dit, té molta teca, el número 8, però encara en queden dos que penso que ja són la cirereta, ja en tornem a parlar. Les postres, els confits, els urxates i gelats, els vins... Els confits, m'agrada molt aquest nom. Sí. Ella ha concebut la col·lecció com un menú.
Llavors hem començat per els aperitius, les salses, les escudelles, i hem anat evolucionant fins que al final arribarem al capítol nou, que és molt esperat, perquè clar, això de postres ja en diràs tu que no li agraden, i després el desè, que hi ha el rebost i totes aquestes begudes tradicionals d'aquí, no? Vull dir que hi ha els embotits i totes aquestes coses. No, no, vull dir, no quedarà res per explicar, això t'ho puc assegurar.
Jo penso que és un gran homenatge també a tota la feina que ha fet en Vicent Marquès. I tant. I se us ha d'adonar, bueno, l'enhorabona i el seu bon reconeixement. Bueno, és que a mi saps el que m'ha sap més greu? Que aquest home ha fotut una feinada de nassos. I costa horrors que els mitjans de comunicació habituals li donin l'espai que mereix. Costa moltíssim. Al País Valencià l'ignoren. Com que posa catalana, l'ignoren.
És horrible, és una lluita que tenim, que cada volum és allò. La nostra cap de premsa ara no és sordà, ja no sap què fer, perquè diu, és que el meu avi era de Burriana, no pot ser que no ens en sortim amb el País Valencià? Doncs no ens en sortim, és una cosa... És difícil, és difícil. Sí, és difícil.
En van fer un de volum. És molt fàcil valorar coses a vegades molt petites o molt lluents perquè és una persona coneguda, perquè és un llibre amb fotos. I en canvi la feina aquella persistent, de temps, seriosa, ben feta, perquè la recerca que hi ha darrere és ben feta. Això costa molt. La maritocàcia d'aquest país no està de moda.
I en canvi aprendreu coses que estan molt bé. Per exemple, la truita francesa, l'haurem fet tota la vida. Però hi ha un moment que és el primer cop que en diem truita francesa. Doncs en Vicent t'ho explica quan passa això, saps? Va molt més enllà d'una recepta, no? Perquè són receptes que parlen de la nostra cultura. Som nosaltres. I penso que cada plat és... Som els catalans. És tot un món, sí, exacte. I els valencians també, els de Morriana també. Exacte, sí, sí.
Bé, també hi ha la de les Illes i la de l'Alguer, no et pensis. Per si t'anava a dir que és un vast territori que no us heu deixat. Bé, doncs jo des d'aquí penso que, espero que aquest xup-xup us hagi arribat a les vostres cases i tingueu moltes ganes de descobrir aquesta gran col·lecció.
de l'editorial. Sí, hi ha un editorial que ens acompanya molt, però avui amb una feina impressionant. O sigui, que ja sabeu, si voleu fer bull i l'olla, necessiteu aquesta història de la poina catalana. Exacte. I si no volen comprar-la tota, que comprin un volum, que si els agrada molt l'arròs, escolta, ho tindran tot. Volen triar, remenar i xafar de jo. Moltes gràcies, Judit, per l'afeinada i per acompanyar-nos avui. I moltes gràcies a vosaltres, només faltaria.
D'aquí a uns instants, Mònica Sucies conversarà amb Carme Ripoll, llicenciada en Ciències de l'Educació. S'ha format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. L'any 2011 és finalista de la Premi de Relat Breu Districte Cinquè. L'any 2012 posa en marxa amb Beti Alemany, l'obrador d'Històries, on s'inverteixen tallers d'escriptura. Ha col·laborat a Cavallfort i ha publicat, entre altres, Jura'm que no ho diràs a ningú...
Temps de confitures, un feix de cartes. L'any 2018 crea Obrador Editorial amb Mireia Broca. Dues persones unides per una amiga en comú que els dona suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s'adona que, quan l'horatge s'encalma, res és com abans.
no poden recuperar el que la llevantada ha malmès. Llevantada és un petit cant a la maduresa i ens mostra com un cop ben fort pot desestabilitzar tot el que hem construït i com, amb els que estimem, ens tornem a aixecar.
Per quants ports passarem que no són el nostre port, però que són el d'altres vides que hi han amarrat fugint de temudes marees buscant recè. Noemi Morral, camí de cavalls. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies. I és que la vida precisament és això.
Viatjar, conèixer, assegurir, riure, plorar i tornar-se a aixecar. I Llevantada, publicada per Obrador Editorial de Carme Ripoll, és, creieu-me, una delícia.
però magnífic i intens. És una preciositat que ens parla de la vida. No sé què podrem explicar, Carme Ripoll, benvinguda, però jo heu de dir que m'ha sorprès. Diuen que al poc petit hi ha la bona confitura. Aquí la tenim. Bé, jo soc una enamorada de la novel·la curta, perquè pot explicar molt menys, però mostra tot el que pot mostrar. I llavors et queda aquest pòsit, que la llegeixes el millor...
En una tarda, o en un dia, o en un cap de setmana, i tens tota la setmana, és com aquell regust d'all que et queda a la boca, però agradable, perquè vas pensant en tot el que has llegit i tot el que representa, que no ho explico, perquè es tracta d'això, de mostrar una vida, mostrar una història,
no explicar-la i que tu te la imaginis, perquè cada lector s'imagina els personatges i al final de les històries com li sembla. És una novel·la curta, evidentment, no podem explicar excessivament, però el títol ja ens diu que hi trobarem, no?, una llevantada, que s'ho emporta tot, no?, i has de tornar a començar. Tu parlaves de segones oportunitats, Carme.
Sí, sí, sí, segones oportunitats. I després parlo una cosa que sí, jo crec que ho podem dir, perquè l'experiència meva tot és ficció, però l'experiència meva és que a vegades volem retornar a retrobar una mort de joventut i la gent que jo conec ho ha fet.
No funciona, no funciona. I aquí posem un exemple i jo crec que és una part molt real de la vida mateixa. Però jo et dic que és ficció, eh? Tot està explicat inventat, no? Però clar, inventat a partir, a vegades, d'experiències alienes de tu, a mi, i altres vegades hi ha un rerefons que...
que sí que has viscut o no, o has viscut una mica de passada, o hauries pogut viure, perquè has pensat en una persona de la qual et vas enamorar molt jove, i penses, si la tornes a trobar, doncs no, si la tornes a trobar, no funciona.
No, no esperem, perquè jo estic segura que algú que ens pugui estar escoltant diria no, no, jo hi vaig tornar i a mi sí que em va funcionar. Ai, m'agradaria molt per ella, faria molt enveja. Ens podeu escriure al calaix si teniu alguna... Voleu fer algun comentari perquè vosaltres sí que us ha sortit bé. alcalaix.gmail.com
Però és això, aquestes són les oportunitats i pensar, i jo què faria? Perquè moltes vegades des del sofà de casa, llegint un llibre, podem viure situacions que potser no ens atreviríem. Etja d'amistat, aquí també es parla d'amistat, i d'estimar-se, i d'estimar-se.
Sí, sí, sí, jo... A més és que tu, amb un ex, te'l pots estimar molt, però no tornar a estar enamorada, per exemple. Vull dir, jo això també ho he vist. En persona que se separa, no és ben bé el cas del que explico, però sí que existeix, no? I a mi totes aquestes coses m'agraden, perquè imagino... Bé, tu ja saps que jo soc de les persones que estimar per mi és una cosa molt important...
i parlar-ne també. I la missat, per mi, és essencial. Jo, per mi, primer és un amic que val, després te'n pots enamorar i casar-te i tindre fills, però la missat aquella ha de ser la base del coneixement més íntim posterior. Jo tinc molts amics, molts amics homes, en els que mai m'hauria posat al llit, però me'ls estimo. L'amor al llarg dels segles ha sigut o molt conservador o molt divertit i ara tenim una infinitat de maneres d'estimar.
Podem estimar un home, podem estimar dos, o una dona, o dues, i hi ha el poliamor. Però jo també m'agrada parlar d'aquest amor d'amistat. També hi ha la maternitat, aquest gran amor de les mares cap als fills.
Sí, sí, sí, això per mi és el més maco i el més... el que em plenen. A mi és el que m'ha em plenen més. Tu saps que jo he tingut diversos fills i he tingut un munt de nets i això és per mi una cosa essencial. Però bé, la novel·la no deu parlar d'això, parla d'amistat i de...
i de fidelitat o infidelitat i de buscar un futur i ser conscient del que et pot donar el que vas trobant. I després, ja saps que, com sempre, hi ha cartes i n'hi ha de tots els colors. Ja saps que tenen colors algunes i això va ser un divertiment. És molt bonic que tot el tema de les cartes no explicarem res més. Ella parlava dels colors
Jo us corregeixo si voleu escriure al calaix.onalatorre.com, que m'he menjat l'onalatorre. Per qui vulgui dir, sí, a mi m'ha sortit bé. Parlem també de cartes i de poemes. Recitàvem aquest primer poema, aquest poema d'entrada, i és que has acompanyat amb alguns poemes cada un dels capítols, Carme, també. Sí, perquè a vegades em costa molt trobar, i a mi m'agrada fer una referència de capítol,
I ja ho vaig fer a Lolo, i ja ho vaig fer. Com que em costava molt buscar els capítols, els vaig buscar, i tenia poemes que eren... De fet, un me'l van escriure pel llibre, que feien referència a el que referia al capítol. I en aquesta, que va ser posterior a Lolo, també vaig trobar molt fàcil... Jo no domino la poesia, però hi ha poemes que m'agraden, i llavors els tinc en un cost especial,
que quan cito alguna cosa els vaig a buscar i més o menys els tinc controlats i anava posant temes relacionats amb el que explicava després. Ens estava més fàcil que no buscar un títol. Bé, a l'inici hi trobareu.
un poema de la Marta Pérez Sierra que sempre ha estat molt ben... És amiga meva i tinc tots els poemes, vaig a totes... Bueno, fem presentacions... És una gran poeta... Catalana... I una gran persona. És que, a més, hi ha aquesta part humana que té, que és extraordinària. Bueno, que és com... Jo penso que és aquest punt que diem, no?, que la part humana és tan important en el moment de l'art, de la cultura, de la literatura, que no sempre passa...
que l'idealitzem molt i no sempre és així, però que considero que quan va unit és meravellós. Sí, sí. Hi ha gent que diu que s'ha de separar l'autor o persona de l'obra. Jo no puc. Jo tinc autors que els he vist a vegades en persona i han fet alguna cosa i si ho tinc capaç de donar-los a llegir.
Bé, si hi ha algú que ho pot separar, jo no puc separar. Jo, quan llegeixo, sé de persona que llegeixo i si me la puc, encara que no la coneix, si me la puc estimar o no. I me l'estimo moltes vegades sense conèixer-la, només perquè el que estic a criu se m'emporta i em fa viure i em fa respirar i totes aquestes coses que ens dona l'art. Ara sóc jo la que per acabar l'entrevista, perquè no tenim massa més temps, Carme.
El que sí que vull dir és que el que estava dient ella ara, precisament, jo l'aplicaria a llevantada, perquè és una novel·la plena de vida. Els que heu llegit la Carme Ripoll sabeu que ella és una autora, precisament, que sempre ens fa respirar vida, ens fa respirar noves oportunitats i fa que aixequem el camp, fa aquest sentiment. I llevantada, precisament, és tot allò que se'n va, a vegades ha de marxar perquè toca...
i hem d'obrir les portes a les coses boniques. Però sobretot estimar-nos, Carme. Sí, sí, estimar per mi és essencial en aquesta vida. Si no m'estimés...
No que m'estimem, m'encanta que m'estimem, però si jo estimar i que la persona que jo estimo només cal que em respecti, no cal que em demostri estimació, m'és igual. Ja sóc feliç. Jo, tindre gent al costat que em respecta i que veig o que li agrada els meus llibres o que me la li agrada el meu menjar o simplement li agrada al meu costat, jo ja entenc prou. No necessito gaire més.
Nosaltres estaríem molta més estona, però de moment us deixem enllevantada, publicada per Obrador Editorial de la Carme Ripoll. Moltes gràcies, Carme. Gràcies a tu.
Els jocs florals o jocs de la gaia ciència naixien a la Corda Tolosa de Llengua d'Oc l'any 1323 i es van celebrar fins al 1484. Inspirats en les festes romanes en honor a la deessa Flora, premiaven el gènere poètic en llengua provençal.
L'any 1393, Gemma Primer el Conqueridor els instaurava a Barcelona, però no fou fins al 1859 que es recuperaren gràcies a Antoni de Bufarull i Víctor Balaguer. A Vellaterra es van celebrar des del 1948 fins al 1963 i l'any 2022 la Unió de Veïns els va reprendre. Enguany, l'entitat municipal descentralitzada de Vellaterra en convoca la 18è edició.
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies. Els jocs florals que són tan nostrats i que tots ens hi hauríem d'abocar perquè formen part de la nostra tradició cultural, del territori i de la nostra identitat. I com a comissària d'aquests jocs florals tenim la convidada d'avui, que és la Misha. Misha, enhorabona! Gràcies, Mònica!
M'estreno com a comissària dels Explorals de Villaterra amb molta il·lusió i molt contenta, de veritat. Col·laboradora del programa i sorpresa va ser la meva, no ho sabia. Quan vaig rebre la nota de premsa vaig pensar, doncs m'encantarà poder donar veu.
en aquests jocs florals, en aquest certamen, i va ser sorpresa que vaig saber que eres tu la comissària i em va encantar. I ja després ja veurem per què. Però escolta'm, es recuperen aquests jocs florals que han anat una mica allò que dius costa, però tornen a ser aquí. Sí, jo crec que s'havien de recuperar sí o sí. Ja ho haureu explicat, però és que és molt fort pensar que els anys 40 es van impulsar
aquests jocs florals a contracorrent, d'una forma gairebé clandestina. I, ostres, van estar durant 15 anys en marxa. Ostres, això té molt de mèrit, en plena dictadura, en persecució contra la llengua i la cultura catalana. Ostres, això és una gran fita. I que, a més a més, va haver-hi voluntat de reprendre-ho el 2022, i ara sí que sí, a partir d'ara, hi ha intenció de no...
interrompre les edicions dels Jocs Florals i que continuïn, perquè és fantàstic. Ells les han recuperat, la Misha en és la comissària. Ara parlarem de tota la participació, però des d'aquí fem una crida a tothom, a tot el país, perquè participin, perquè dius, jo no m'hi presento però vaig a l'acte, o faig córrer la veu, perquè penso que és molt bonic que entre tots fem xarxa
Perquè ja que s'han recuperat i s'ha fet tot aquest esforç, Misha, doncs pugui continuar, no? És importantíssim. I la collina, com ha anat això? Perquè clar, ara estem, que teniu les obres, no sabem qui és el guanyador, però... Sí, estem també molt contents i contentes perquè, de veritat, hem rebut una setantena de propostes entre poemes, microrelats...
reculls de relats, i hem tingut propostes amb totes les diferents categories. Així que estic molt i molt contenta, de veritat. És que no puc parar de repetir, però és veritat. Ara dic una cosa important, que és el que jo deia, que són les categories. Els joves han de saber d'on venim. Han de conèixer aquests jocs florals. La flor natural, l'anglantina, la viola... Escolta'm una cosa. Categories. Quines categories, també?
Doncs efectivament hem volgut mantenir les categories més clàssiques dels jocs florals, efectivament la flor natural, la millor composició, l'anglantina, en aquest cas el millor poema de tema ballaterrenc, també hem tingut la viola, en aquest cas el millor poema infantil juvenil, i també tenim un premi a millor recull de poemes, el premi Francesc Garriga. Però és que, a més a més, vam estar parlant...
I jo vaig proposar incloure també una secció de prosa. I, per tant, aquests Jocs Florals només hi trobareu poemes, sinó també microrelats. I també categories per cadascuna de les diferents franges d'edat. Hi haurà un premi al millor microrelat
per adults, el millor microrelat infantil i el millor microrelat juvenil. I estic molt contenta també, com estic dient, perquè hem pogut donar veu a infants i joves i sobretot també diferenciar infantil i juvenil, perquè en el cas de la viola engloba tant infantil com juvenil, però volia que en el cas dels microrelats tant els infants com els joves quedessin diferenciats i poguessin expressar-se.
A més a més, parlem d'aquesta modernització. Tenim tot el que ja ve de sèrie, que diguéssim aquests clàssics que tu has dit, però estan molt més microsalats perquè és una manera d'adaptar aquests jocs florals a la societat, als joves, a l'actualitat. I aquí tu hi tens, jo penso, molta mirada i molta traça, mitja.
És que els microrelats estan molt de moda. La veritat és que la gent pensa que escriure un microrelat per la seva brevetat ha de ser més senzill i tot el contrari. Jo crec que m'atreviria a dir que té més mèrit escriure, saber condensar una història amb molt poques paraules que ha de tenir molt de marge per esplayar-te, sí o no? Costa, costa, perquè a vegades penses, mira, com que és curt aniré de pressa, però quan has de resumir no és tan senzill, eh? En absolut.
I, de fet, hem tingut una molt bona acollida, sobretot a la categoria d'adults. Hem rebut més una trentena de propostes només amb els microrelats. O sigui que sí, sí, ha sigut espectacular. Està a l'alça. I, a més a més, jo penso, no sé si tu també penses com jo, que és un exercici molt bonic perquè, clar, has de trobar la paraula exacta, el mot, per condensar tot el que vols dir. Això és un gran exercici de llengua.
Sí senyora, per això crec que té moltíssim mèrit i estic molt contenta que haguem pogut combinar poesia i prosa, en aquest cas microrelats, adaptant-nos als nous temps.
Jo ja sé que si t'apreto no m'ho diràs, i és per descomptar que no sabrem els banyadors fins que no vivi el dia. Però escolta'm, com teniu ja organitzat, preparat, la data, el lloc, l'espai, l'acta, com serà tot? Sí, sí, això també ja està decidit. L'entrega de premis serà el dia 21 de febrer, al matí, i es farà a l'MD de Vellaterra, a la seu.
I hem preparat algunes sorpreses, perquè no només hi haurà entrega de premis, sinó que farem una petita jornada literària i començarem amb una taula rodona d'autors i autores de Bellaterra, que ens parlaran dels seus llibres. Serà una taula rodona que jo mateixa dinamitzaré. Després també tindrem l'entrega de premis. I no només això, sinó que estem preparant alguna sorpresa més, com ara algun petit concert
I un pica-pica final. Així que és una activitat ben rodona que no us podeu perdre. I a més a més, com ja és tradició, publicarem un opuscle amb les obres guanyadores. I els distribuirem també per primera vegada el dia de l'entrega de premis, el dia 21 de febrer. Així que si veniu,
podreu rebre i podeu llegir totes les obres guanyadores, tant els poemes com els microrelats. I després aquests opuscles es repartiran entre tots els veïns i veïnes de Vellaterra. Això està molt bé, perquè clar, moltes vegades es fan aquests lliuraments, però les obres no es publicen fins a posteriori. Moltes vegades sí que queden als espais institucionals, a les biblioteques, però poder-ho lliurar al mateix dia és meravellós.
Aquesta és la intenció. Esperem que podem complir amb els terminis. A més a més, també trobareu les obres guanyadores publicades al Diari de Vellaterra. I estem preparant per més endavant una exposició a l'EMD
amb algunes de les obres guanyadores. Així que, sí, sí, tenim cosetes, tenim cosetes, Mònica. Gràcies i enhorabona i des d'aquí, res, subscrivim les paraules de la Missa i us animem a que assistiu a la jornada. Els que no hi heu participat i els que heu participat, doncs molta sort. A veure qui ha guanyat. Missa. Moltes gràcies, Mònica.
És hora de tancar el calaix. Una setmana més ho han fet possible Mònica Sucies, edició de continguts, producció i presentació, i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic.
Un programa dona la torre per a la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, a una us parla Maria Alara. Els treballadors del sector ferroviari de moltes empreses de tot l'estat, com ara Renfe, Adef, Oigo, Irio, Serveo, Logirail, entre d'altres, han iniciat avui una vaga que s'allarga al menys fins aquest dimecres i que implica a més de 34.000 treballadors de tot l'estat.
El Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris xifra amb un 100% el seguiment de la vaga del sector ferroviari i aquest migdia de fet s'han organitzat diferents concentracions unitàries en diferents ciutats com ara Barcelona, Madrid, Saragossa, València, El Lleu, entre d'altres. Per saber com ha anat tot plegat en aquest cas a la de Barcelona, connectem amb la nostra companya, la Maite Polo. Maite, bon dia.
Bon dia. Un centenar de delegats i delegades sindicals del sector ferroviari s'han aplegat a les portes de l'estació de Sants, a la plaça dels Països Catalans, per fer sentir la seva veu junts i defensar el sistema ferroviari. Un ferrocarril reclamen públic i social. El president del comitè d'empresa de Renfe Barcelona Sud, Pau Mercè, ha lamentat que hagi hagut de morir una persona al maquinista de gelida perquè el ministeri els faci cas.
La concentració l'han convocat el sindicat majoritari, CMAF, i també comissions obreres i la UGT, i altres minoritaris, com el sindicat ferroviari i la CGT.
Gràcies, Maite. I tot plegat ha generat afectacions al servei des de primera hora del matí. A Mollerussa només han circulat dos trens durant tot el matí, un en direcció Lleida i l'altre Cervera. La majoria han estat cancel·lats i hi ha hagut molta confusió a l'estació perquè la megafonia s'anunciava amb normalitat a aquests trens. Ens amplia aquesta informació el Julen Andrés des de Radio Ponent Mollerussa.
Això és el que ha sonat a l'estació de tren de Mollerussa el dia de la vaga de maquinistes. Lleida Pirineus, destino Cervera, dia 1.
Aparent normalitat, però la realitat és que per Mollerossà només han passat dos trens durant tot el matí, una direcció Lleida sobre dos quarts de vuit i l'altra direcció Cervera procedent de la capital del Segrià pràcticament a les deu del matí, una hora més tard de la prevista. El fet que malgrat estar cancel·lat s'anunciessin igualment els trens a causa de molta confusió entre els passatges on molts han fet ara la feina, com el cas de l'Abdulai, que ha estat esperant des de les sis del matí i dues hores més tard finalment ha pogut marxar amb autocars. L'escoltem. Caleria tard molt.
La gran avantatge de Mollerussa és que té l'estació d'autocars just al costat i molts usuaris, al veure que no arribava el tren, han anat a l'estació del costat on s'han vist autocars de reforç.
I aturen el desallotjament del bloc 8 de Manresa enmig d'un ampli dispositiu policial i l'eufòria dels manifestants. La comitiva judicial ha sortit poc després de les 9 del matí. Les persones concentrades ho han celebrat. L'edifici propietat d'un fons voltor amb seu als Estats Units va ser construït fa més d'una dècada però va quedar inacabat i buit durant temps abans de ser ocupat. Notícies en xarxa
9 de febrer de 2026, això és l'En Joc. En Joc. En Martí González.
Dilluns 9 de febrer, avui hem de ressecar tot el que ha donat de si al cap de setmana esportiva, amb l'empat del Girona d'ahir a Sevilla, per exemple, la primera masculina, unant una 23a jornada que tanca avui el partit de l'Espanyol, que ni més ni menys que s'enfronta el quart clasificat actualment, el Vila Real, a la Ceràmica. Farem la prèvia aquí a l'enjoc, evidentment. El Barça continua a liderar un punt del Madrid, després de la victòria ahir dels blancs a València. Més talla a la Lliga F, ahir va guanyar el Barça, amb debutants molt joves, i van perdre, en canvi, el Badalona, avui ment...
i l'Espanyol, en aquest cas, contra el segon i el tercer classificats, el Madrid i la Reial Societat. Molt futbol avui, com sempre, però també bàsquet, hoquei, patins, amb vol i molt més. Tot això avui a l'En Joc, mitja hora d'esport català a la xarxa. Abans, però, ens posem al dia amb tota l'actualitat esportiva de casa nostra.
Amb el Joan García. Joan, bon dia. Molt bon dia, Martí i company. En futbol, avui tanca la 23a jornada de la Lliga, la primera masculina en el partit de l'Espanyol. El conjunt peric ho mirarà a trencar amb una ratxa cinc partits sense guanyar al camp d'un dels equips de la part alta, el Vilar Real. Actual quart classificat als blanc i blaus, malgrat haver sumat només un punt dels últims 15 possibles,
Continuen sis anys en places europees. Per el partit d'avui, Manolo González té les baixes de Carlos Romero i Ramon Terrats, jugadors propietat del Villarreal i pels quals l'Espanyol hauria de pagar una clàusula si els volgués fer jugar. Sí que estarà disponible, en fitxatge d'aquest mercat d'hivern, l'estrem belga Sirine Ngonge, que podria debutar enfrontament a les 9 del vespre.
I ahir empatagradors del Girona al Sánchez-Pizjuán. L'equip gironís va acabar deixant dos punts en un partit en què va anar per davant des del minut 1 amb gol de Lemar. El Sevilla va empatar en el tram final i fins i tot el Girona va tenir un penal minut 98 per tornar a posar-se per davant. El capital Estuani però va fallar el llançament des dels 11 metres. Amb aquest resultat el conjunt de mitja els queda 12. A 4 punts del Rayo Baicano que marca el descens i que ha jugat un partit menys.
El que es va haver d'ajornar, en aquest cas, el dissabte, per a l'estat del terreny de joc a Vallecas. El Barça continua a líder amb el Madrid ben a prop, un punt després de guanyar ahir a Mestalla. Avui el president Joan Laporta i gran part de la Junta Directiva ha dimitit per presentar-se a la reelecció. Els comissis el proper 15 de març. A partir del 23 de febrer es presentaran oficialment les candidatures a la presidència. I del 6 al 13 de març tindrà lloc, com dèiem, la campanya electoral. Tornant a la part esportiva, la Lliga EFA també ha començat al Barça després de la victòria d'ahir a les Gaunes.
14 tirons consecutius de les Blaugranes, ahir 0-3 al camp del Ducs Logroño, amb gols de Carles Julià, Quica Nazaret i Vicky López, un partit en el qual van debutar amb el primer equip les joves defenses, la Sanquatenca Adriana Ranera, que va ser titular i va jugar als 90 minuts, i Maria Llorella, que va jugar a l'última mitja hora.
El Barça és líder amb 10 punts de marge sobre el Real Madrid, que és segon. Les blanques van superar ahir per 3-0 l'Espanyol, que continua a la zona mitjana, encara amb 11 punts de marge sobre el descens. També va perdre ahir el Badalona Woman 2-0 a Sovieta contra la Real Societat. Les badalonines, que d'això es van aconseguir precisament a Donosti una classificació històrica per a les semis de Copa de la Reina, continuen setenes a la Lliga F.
El de la 9 i menys que s'enfrontarà el Barça en aquestes semis de Copa de la Reina. Per tant, ens assegurem un representant català a la final. A la primera federació femenina, l'Europa torna a caure en places de descens. Les Gracienques van perdre ahir al camp del Cacereño 2-0 i torna a caure a la zona parellosa a tres punts de la permanència que marquen les estramenyes. També continuen descens l'EM, que no ha pogut jugar el seu partit al camp del Betis pel temporal. I el Barça Atlètic recupera el lideratge gràcies al triompte dissabte al camp del seu rival directe pel títol, l'Alaves.
A la primera federació masculina, el Nàstic torna a perdre casa, en aquest cas contra el filial del Vilareal. Els terragonins aspiraven a un triomf que els sajunyers de la zona baixa de la classificació, però van acabar caient per la mínima 0-1. El Sabadell, que dissabte va encaixar la segona derrota de la temporada, continua líder amb tres punts de marge sobre els seus perseguidors. I l'Europa es manté quart en zona de play-off.
I a la segona federació masculina, el Sant Andreu li regalla punts al líder. Esquadri Barrats van superar ahir 2-1 al Girona B i se situen a 4 punts al Poblense, que es va deixar 2 punts. El Reus va guanyar 4 jornades després, 2-0 contra el Porreres, i continuant places de playoff. També se'n dona privilegi el Barça Atlètic, tot i empatat sense gols, a Barbastra. Espanyol B i Terrassa van empatar dissabte 1 i continuant a tocar del playoff. Important triomf de l'Olot al camp de l'ètic Lleida, 0-1. Esgarrogin sumen 10 punts dels últims 12 i deixen el descens ja directe a 7 punts.
I a la tercera federació masculina per acabar de repassar els rotats en futbol, el Manresa aprofita les punxades dels rivals directes. Els salvages van guanyar 1-0 al Vilanova i atrapen Cornellà i Badalona al capdamunt de la classificació del grup 5. Els verds van caure 2-0 al camp de la Montañesa i els escapolats van perdre també per la mínima al camp del Camp Vidalet. L'escala va sorprendre l'Hospitalet, 1-3, i empat a punts amb el Vilanova, que marca places de playoff a la zona baixa. Empat sense gols entre Europa B i Lleida, que manté el terra ferm en descens, igual que Cerdanyola i Vic. En bàsquet, ahir vam tenir dos duels catalans a la CB.
I a la Lliga Femenina, en canvi, ahir a la tarda, derrota de la penya a l'Olímpic. Les balonies van perdre per un clar 69-86 contra Estudiantes, un resultat que deixa les verd i negres.
Amb 8 victòries, dues de marxa sobre el descens. 8 triomfs també suma el Cadillaceu, que dissabte li va competir al Perfumeries Avenida de Salamanca, però va acabar perdent. I l'Espar Girona és el nou líder en solitari. Després d'aprofitar la segona derrota consecutiva, el Saragossa, ahir a l'Ugo, a la pista a l'Encino. Anambol, el Barça, compres els pronòstics i guanya la Copa d'Espanya-Gran Canària. Les valenars van imposar-se ahir per 32-34 a l'Etico Valladolid i suma el 15 títol consecutiu d'aquesta Copa.
El Barça ja ha guanyat els quatre títols que ha disputat aquesta temporada. Supercopa de Catalunya, Supercopa Ibèrica, Mundial de Clubs i ara aquesta Copa d'Espanya. A la Lliga Soval el Barça continua liderant ple de victòries i segon hi tenim l'altre català, el Granolles. Els vallars ens van guanyar a la pista del Puente Genil, 23-28, en el retorn de la competició després de l'aturada per la disputa a l'Europeu i de la Copa d'Àfrica.
En hoquet i patins, el Barça perta la Corunya i s'allunya de la primera plaça de l'hoquetlliga masculina. Els flagones van perdre 2-0 contra el Liceu, que continua al líder i deixa el Barça 6 punts. Si l'Igualada puntua dimecres contra el Lleida, li trauria la segona plaça a l'equip de Ricard Ares. També resultats d'ahir. Noia 6, Cerdanyola 2 i Reu 5, Ribas 3.
Dimecres, com dèiem, es jugaran els tres partits que queden amb els equips que aquest cap de setmana han disputat els quarts de la Europe Cup. Tindrem dos catalans a la feina al fort d'aquesta competició, el Pont Jaire i el Calafell, la Manorquina, que van superar dos portuguesos, Sant Joanense i Braga, respectivament. I encara no que hi patins, el filial de l'Igualada, vas a proclamar ahir campió de la Copa de la Princesa. Els igualalins, volíem dir, van superar la final disputada al Palló de les Casernes de Vilanova i retrasmès a l'Enjoc TV i a la Xarxa Més, el Manllou, per 2 a 1. D'aquesta manera, l'Igualada suma el seu primer títol d'aquesta competició.
En motor, dos catalans guanyen a casa l'X-Trial del Palau Sant Jordi. Toni Bou va encarrilar el seu 20è títol mundial en indoor i el 39è en total de la seva carrera, amb una nova exhibició al Palau Sant Jordi de Barcelona, en categoria femenina, Triomf, que va ser per la Agarenca Berta Bellant, i gent campió del món a l'aire lliure i l'única pilot catalana de les 5 participants.
I un diapunt en el latisme, Jael Bestué trenca un rècord d'Espanya de 35 anys. L'aleta Sant Quatenca va batre el rècord dels 200 metres llisos en pista coberta que ostentava des del 1991 Sandra Mayers. Bestué deixa el temps en 22 segons, 69 centèsimes, superant el 22-81 de Mayers al míting internacional disputat en Mets França.
Dilluns 9 de febrer, 11 minuts passant de la 1, comencem parlant de futbol. Avui tanca la 23a jornada de Lliga, la primera masculina, un partidàs a priori entre Villarreal i Espanyol, quart contra sisè. El conjunt pericur, recordem, ha sumat només un punt dels últims 15 i encara no ha guanyat aquest 2026, però gràcies al coixí que tenia de la gran primera volta de curs, continuen places europees. Aprofitant també una nova ensopegada del Celta aquest cap a setmana, el principal perseguidor. Això sí, la Real Societat ve forta de darrere,
I això són només 3 punts. L'objectiu d'avui, tot i que l'equip és conscient de la dificultat del rival, és trobar alguna cosa positiva de la ceràmica. I si pot ser, evidentment, tornar a guanyar. Em parlava a la prèvia l'entrenador pericum, Manol González. Jo crec que el primer que hem de tenir tots és tranquil·litat. El primer jo, després els jugadors...
intentar que els jugadors donin la seva millor versió. Per què es fan coses a vegades a nivell d'alineacions? Perquè tu l'única manera que tens d'apretar un jugador és que no jugui o posar-lo a la banqueta. Llavors, en aquest aspecte crec que ha anat bé per més d'un jugador i això no ho hem de perdre i a partir d'aquí es patir detall i tornar a tenir cap, no tornar-te boig, no posar-te massa nerviós i saber que, per desgràcia, jo ho he avisat que podia haver-hi una ratxa dolenta, arribat ara, que ningú volia que arribés, però que sabien que podia passar. Llavors, ara el que hem d'intentar és tenir els peus a terra i tornar a competir al màxim nivell
que puguem durar. Bé, un jugador diferent a nivell tècnic... Ara escoltem aquest tall d'engongue d'aquest fitxatge del mercat d'hivern de Manolo González que va confirmar que no juguien avui ni Ramon Terrats ni Carlos Romero. Dos jugadors, tots dos, propietat del Villarreal i s'ha dit de l'Espanyol que tenen tots dos la normalada clàusula de la por per la qual s'hauria de pagar per fer-lo jugar contra el seu club. Sí que pot debutar, com sentíem, amb la Samareta Blanquibaba l'únic fitxatge d'aquest mercat d'hivern a l'extrem belga Cyril Engongue. En parlava Manolo.
Un jugador diferent a nivell tècnic, a nivell d'un contra un, a nivell d'atxut exterior, té coses diferents als jugadors que tenim al plan T i esperem que demà, òbviament, si no passa res avui de l'entrenament, anirà convocat i estar llest per debutar, igual que qualsevol company.
Avui a les 9 aquest Vilareal espanyol a la Ceràmica pel que fa a la resta de catalans. Ahir el Girona va acabar sumant només un punt en un partit que va guanyar durant pràcticament els 90 minuts amb un gol al minut i mig a partir de començar a Delemar i va tenir un penal al 98 per tornar-se a posar per davant. Després de l'empat del Sevilla en el tram final, un penal que va fallar Estuani. En parlava d'aquests últims minuts l'entrenador del conjunt gironí Michel.
Tenien un canvi més. I Banat, que és el jugador que ha de xutar els penals, estava fora. El segon és Víctor Seyankov. Però si hem de jugar-me alguna cosa als penals, sempre he dit que Estuani, per mi, és un jugador que té aquesta determinació per fer gol. I ja està. I ell m'ha dit que estava perfecte, que havia calentat, estava bé, i estava preparat per jugar un, dos, tres, vint minuts. Però hem fet el canvi per xutar el penalt i no passa res.
Ja està, és mala sort, són 5 minuts de bolleria, però avui ha estat en contra. El Girona Esqueda, 12, ha classificat a 4 punts del Rayo Vallecano, que és l'equip que marca el descens, però que ha jugat un partit menys, el que es va haver de suspendre dissabte per l'estat del terreny de joc contra el Coeloviedo.
El Barça, que avui comença la cursa electoral amb la dimissió de Joan Laporta i de la majoria de la Junta actual per presentar-se a la reelecció, continua líder amb un punt menys que el Real Madrid. I a la Lliga EFA el Barça també és líder, amb força més avantatge respecte al segon. 10 punts sumant més que també el Real Madrid, que també és segon, també en categoria femenina. Ahir l'equip de Pere Romeu va guanyar 0-3 a Logroño, amb gols de Carla Julià, Quique Nazaret i Vicky López, en un partit en què van debutar diverses jugadores del filial per soplir les nombroses baixes. En parlava l'entrenador Pere Romeu.
Hem tingut trams de temporada on no ha estat Salma, no ha estat Patri, no ha estat Ona, no ha estat Quica i la gent ha seguit tirant i les jugadores de baix ens han seguit ajudant. Per tant, molt content per poder fer debutar aquestes jugadores, molt content que venen entrenant amb nosaltres i venen jugant amb nosaltres i tenen personalitat i talent per poder desenvolupar-se bé amb nosaltres i molt content que l'equip estigui tan unit i tan fort com mai.
El Barça que ara té setmana neta i la setmana vinent rep l'Iber al Johan Cruyff. També ahir, en canvi, derrotes dels altres dos catalans. El Badalona, que venia a obtenir una classificació històrica, recordem, per a les semifinals de la Copa de la Reina, que jugarà contra el Barça, ho explicàvem divendres, va perdre ahir a Zubieta contra la Real Societat 2-0 en el mateix escenari, on dijous passat va aconseguir aquesta classificació i guanyar els quarts de Copa. I si les balonines, que continuen setenes, perdien ahir contra el tercer, l'Espanyol va caure també ahir 3-0 al camp del segon classificat, el Real Madrid. Escolta'm l'entrenadora de Blanqui Blava, Sara Monforte.
L'Espanyol és 12 a la classificació amb 20 punts, encara amb 11 de marge sobre el descens.
Fins demà!
Més futbol a la primera federació femenina. El Barça Atlètic és nou líder de la categoria amb un punt més que l'Alavés. Després de guanyar el conjunt basc dissabte, a la zona baixa continuen descents els altres catalans, l'EM Lleida, que no va poder jugar, i l'Europa, tots dos empatats amb 17 punts a 3 de la permanència, que ara marca el Cacereño, que ahir va superar 2-0 a les de Gràcia. A la primera federació masculina, nova derrota del Nàstic ahir a casa, el nou estadi, 0-1, contra el final de la Vila Real, per continuar més a brot del descens que no pas del playoff descens, l'objectiu principal a priori a l'inici de temporada. Tarragona Ràdio, Jordi Blanc.
Els terragonins són dos punts per sobre del d'Escència 4 de les places de playoff. Els granes milloren la imatge respecte als darrers partits, però un gol matiner en contra i l'expulsió de Jaume i Jardí a la mitja hora de partit condicionen el resultat. Derrota del Nastic per la mínima davant d'un Villarreal B. Gaitan va fer una gran jugada per la banda que va acabar al fons de la xarxa al minut 15.
La primera meitat, tot i el gol matiner i l'expulsió, el Nàstic va ser superior. A la segona, el Villarreal ve estat el protagonista, generant perill, però Rebollo ha estat el Salvador. El resultat era molt ajustat i al darrer minut de partit, Mau Martínez va tenir l'oportunitat per empatar l'encontre. L'entrenador del Nàstic, Cristóbal Perralo, lamenta que els condicionants haguessin marcat el desenllaç del partit. Creo que llevamos la iniciativa en el juego y bueno, la primera situación ellos han marcado.
Hemos seguido teniendo algunas opciones para poder empatar y luego la expulsión ha condicionado el partido. Quizás nos ha faltado alguna muestra más de calidad para poder igualar el partido. La plantilla del Nasti comença a preparar el partit del proper dissabte de nou a casa davant el Betis Deportivo, partit pel que el tècnic tindrà les baixes dels sancionats Jaume Jardí i Geraldo, a banda dels dubtes dels lesionats Baselga i Camus.
Gràcies, Jordi. El Sabadell continua líder en aquest grup 2 de la primera federació, malgrat la derrota de dissabte al Candel Eldense, que se situa a tercer, empatat amb l'Atico Madrilenyo, a tres punts del conjunt de l'Aquinat. A quart a sis punts hi ha l'Europa, que encara té quatre punts a marxa sobre el play-off.
En basquet ahir vam tenir doble duel català a la CB. El primer, el del migdia, se'l van dur al Baxi Manresa, que va conquerir el Barris Nord, superant el Jaiopos d'Ellida 90 a 98. Ràdio Cellent Jordi Givert. Tot i que els d'Alsagrià van colpejar primer amb un parcial de 15-10, l'efectivitat des de la línia de 3 punts va ser la clau que va permetre als manresans capgirar el marcador.
i marxar al descans amb un avantatge còmodat d'11 punts. A la represa, el conjunt de Gerard Encuentra va intentar retallar distàncies i es va arribar a posar només quatre, però el Vaxi Manresa no es va posar nerviós. Amb un joc seriós i una gran gestió dels moments crítics, els visitants van segellar la vuitena victòria de la temporada a la Lliga CB. L'entrenador del Vaxi Manresa, Diego Campo, destacava l'entrega dels seus jugadors i explicava que Ritino Bassohan
Va jugar l'últim quart amb la mà lesionada. A mi me gusta destacar a nuestros jugadores, porque hemos jugado, por primera vez en mi vida he jugado con un jugador solo con una mano. El jugador retengo pansoja en diez minutos, que bueno, parece impresionante que con una mano te quieres poner ahí y que juegues así, impresionante.
Pero no solo él, hay más jugadores con problemas físicos, hay jugadores que no han jugado, pero esa es la actitud de nuestro equipo. En que pocas veces encuentras jugadores como los que tenemos esta temporada, con jugadores así el trabajo del entrenador es muy fácil. Sense gaire temps per celebrar-ho, els vagencs ja miren cap a Europa, perquè aquest dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, l'equip tanca la fase regular de l'Eurocup a la pista del Tauertamburg, a Alemanya, on buscaran acabar amb les millors sensacions possibles abans de la següent ronda.
Gràcies, Jordi. El duel català disputat també, tornant a la CB, a la tarda, al Palau Blaurana, se'l va endur el conjunt local, el Barça, que va trencar una mà a la ratxa de quatre derrotes consecutives contra un combatiu bàsquet Girona, que també deuen venir en bona dinàmica. Escolteu l'entradó Blaurana, Xavi Basqual.
Felicitar el Girona pel bon partit que ha fet avui, ens ha posat sempre les coses molt difícils, malgrat que hem estat per segur al marcador tot el partit, ells mai s'han desenganxat i sempre han tingut opcions fins al final. És un partit que crec que ha estat força bonic per l'espectador en general, un partit maco. Notoofensivament hem fet les coses prou bé, hem estat encertats, però a més a més hem circulat la pilota molt bé, hem tingut molt bona creació en general.
i defensivament a ratos hem estat una mica millor al tercer quart, però al tram final del tercer quart hem tornat a perdre el control, però bé, el donem per bo a totes les coses que arrastràvem avui en el partit.
El Barça, que tenia dues baixes claus, les de la propietola i Kevin Panter. El Barça, que continua tercer a l'ACD, amb les mateixes victòries que l'Ucan Múrcia, que ja sap que serà el rival dels Broners a la quarta final de la Copa, després del triomf d'ahir del Bascònia-Gran Canària. Segon amb una victòria més, hi ha el València de Pedro Martínez, que ahir va caure en un partidatge de l'Olímpic de Badalona 90-87.
El Joventut va tallar ahir la ratxa de 3 derrotes seguides després de superar en un partidàs el València-Bascat per 90 a 87. Va ser un partit vibrant davant de 8.152 espectadors que van embogir al final del maig. Els Béodinegres van arrencar el partit després de fer-se oficial el nou patrocinador de la penya, que és Assisa, empresa d'assegurances. Al final del maig també es va fer pública la samarreta que lluirà la penya a la Copa del Rei, on en lloc de joventut hi posarà Som al Bressol.
Pel que fa al partit, la penya va mostrar caràcter, fortalesa mental i sobretot treball físic per frenar un dels millors equips d'Europa. Ricky Rubio va fer un festival, Cameron Ham va ser determinant fent tirs guanyadors amb el partit calent i Michael Rosic va fer un altre pas endavant amb dobles figures amb 11 punts i 11 rebots. El croat estava eufòric. Primero es creer en nosotros que somos un buen equipo y tenemos la capacidad para ganar contra estos equipos y...
En un final d'infant, De la Rea va perdre la pilota en moure's quan anava a treure de banda a 13,6 segons pel final, un error garrafal. Una de les notícies positives va ser el debut del jove del Ferrol, que acaba de fer 18 anys, Diego Niebla, que va jugar 11 minuts i va acabar amb 4 punts, i en el més menys amb ella pista va fer 14, només superat per Ricky i aprofitant les baixes de Hanga, Malik Allen i que encara no hi ha un recanvi de Decker.
La penya marxa aquest migdia cap a Xelona, França, on demà podria certificar la seva classificació pels quarts de final de la FIBA Champions League.
Gràcies, Ferran. I en hoquet i patins, derrota del Barça i a Riazor per la mínima 1-0, que deixa els bronades als 6 punts del Liceu, que és el líder de l'hoquet lliga masculina. També ahir va guanyar el Noia, clarament, 7-2 contra el Cerdanyola, amb els ascensors ni sisens i els ballesens, només dos punts del Sant Jusk, que ha marcat el descens i que encara ha de jugar dimecres. També va jugar ahir al Reus, 5-3, va guanyar el Ribes Madrid-Lenya. La nova Raya Reus, David Fernández.
El Reus Deportiu Brasília ha tornat a lo que lliga amb victòria al Palau d'Esports després del seu compromís europeu. Els de Jordi Garcia es van imposar per 5 a 3 als Ribes, les Lagunes, en un partit intens i molt disputat. Els madrilenys es van avançar dues vegades a la primera meitat, però el Reus va saber reaccionar. Diego Rojas, amb dos gols i un gran segon temps, va ser clau. Maxi Oruste va empatar i va ampliar diferències i Joan Salvat va capgirar el marcador en superioritat. Jordi Garcia és l'entrenador del Reus Deportiu Brasília. S'ha tocat remar molt...
L'equip no ha perdut la fe en cap moment, han disparat moltíssim, el seu punt ha tingut una gran actuació, i al final han tingut, després de tant de buscar la fortuna, amb un 4x3 molt ben jugat, que han fet dos gols, un gol del màxi que ens ha ficat amb el 2-2, content pel resultat, content per l'esforç de l'equip,
El proper repte serà el Palau Blau Gran el dissabte vinent en el Clàssic contra el Barça. Gràcies, David. Partides d'aquest Barça-Reus. Com dèiem, de dimecres jugant en tres partits més d'aquestes de la 17a jornada, amb el protagonisme dels tres equips que han jugat aquesta setmana, els quarts de final de la Europe Cup. Tindrem dos catalans a la final four d'aquesta competició, el Ponce i el Calafell, la Manorquina. I un últim punt d'ho que hi patim, ahir és a disputar també en directe a l'Enjoc TV i a la xarxa més, al pavelló de les Casas de Vila, Nova i l'Ege, el Tru, la final de la Copa de la Princesa, amb victòria del filial de l'Igualada, 1-2 contra
L'Igualada B és el nou campió de la Copa de la Princesa al superar el Pati Matlleu en una final apassionant. Els igualadins van demostrar per què són líders destacats al seu grup d'Hockey Lliga Plata i la millor defensa de tota la categoria, evitant que els matlleuencs poguessin aprofitar la seva verticalitat i el seu joc interior. El marcador no es va moure fins al 10 de la primera meitat, quan Àlex Cardil va aprofitar una errada en un llançament dels usonencs per definir davant de Carlos Paneque.
Quan el partit semblava que s'encaminava al descans amb la victòria igualadina, Nil López es va inventar una gran jugada personal per aconseguir l'empat i posar de nou la igualtat al marcador. La bola aturada no va ser decisiva, cap dels equips va aprofitar les seves ocasions. Qui sí va ser decisiu va ser Àlex Cardil, que va anotar el segon gol igualadí a tres minuts pel final, culminant una gran jugada de Vietllanes. Cardil ha anotat quatre dels sis gols de l'Igualada en aquesta Copa de la Princesa.
La incertesa i el ritme endimoniat de la final, entre dos autèntics equipassos, posava el punt i final a una bona edició de la Copa de la Princesa. Les semifinals van ser molt competides i qualsevol dels quatre equips que l'ha disputat podria haver-se endut el títol, demostrant, una vegada més, que l'hoquei de plata també llueix molt. Gràcies, Jordi. I un últim apunt, aquest que va ser disputat a les semifinals del Caminaret de Catalunya, de grups de xou i quartets de patinatge. Fonteja-ho a Girona, Olot, FAB Manuel Puigverd.
El Club Patinatge Artístic Olot està d'enhorabona. Les patinadores d'Ester Fàbrica i Rigard Planiol han tornat a fer el que ens tenen ja acostumats. Aquest diumenge s'ha celebrat a Fontejau la semifinal blanca del Campionat de Catalunya i les patinadores del conjunt lúti han tornat a fer una primera posició. De fet, presentaven la nova coreografia Estic Enganxat, que vol parlar i tractar el tema de les addiccions. A nivell de ball, segurament queden coses a millorar, però per ser la primera vegada hi ha hagut pocs errors i, per tant, han aconseguit quedar primeres
a 10 punts d'altona, que és qui va liderar l'altre semifinal. El CP Aulot ha aconseguit una puntuació de 41,83 punts. En segona posició ha quedat l'Skating Unit amb 32,49 punts i ha tancat el podi l'Almas Nou amb poc més de 26 punts. A més, el grup de xou petit, que era l'altre equip que participava en aquest campionat, ha aconseguit una tercera posició que li permet anar al Campionat de Catalunya, que se celebrarà d'aquí a un mes a Granollers i, òbviament, també hi participarà el grup de xou gran.
Gràcies, Janiol, i fins aquí l'En Joc, mitja hora d'esport català, la xarxa de comunicació local amb un servidor Martí González, l'Aimantric, el control tècnic i les emissores de proximitat a la redacció i producció. Ens escoltem ben aviat. Fins llavors, gaudiu de l'esport i de la ràdio.
El dia mundial de la ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi són.
Diuen que Jacint Verdaguer va escriure Canigó, la seva gran obra, des del Santuari de la Mare de Déu del Món i va passar dos estius, el 1884 i el 85. Si hi aneu, de fet, podeu visitar la cambra on va residir i, a més a més, gaudireu d'unes vistes espectaculars.
amb vehicle, amb bicicleta o a peu. I arribeu com hi arribeu, el Santuari de la Mare de Déu del Món us rebrà imponent. A mig camí de l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa, situat a 1.124 metres al capdamunt d'una muntanya escarpada, la seva construcció va començar l'any 1311, fa quatre dies. Hi trobareu molta història, però sobretot una panoràmica que us seduirà. 360 graus de paisatge,
imatges de fins a 10 comarques que quedaran ben gravades a les vostres retines. De pujada o de baixada, aprofiteu per fer una parada al monestir de Sant Llorenç de Sous per a redonir la sortida. Els primers documents que en parlen són de l'any 872 i va ser molt important en el comtat de Besalú durant l'època romànica. Ara bé, els teletrèmols de 1427 i 1429 van suposar la seva decadència.
Per sort, diverses campanyes arqueològiques han permès conservar-ne les restes i ara podeu passejar per l'estructura i els diferents espais tot deixant volar la vostra imaginació. Qualsevol dia de l'any podeu visitar el Santuari de la Mare de Déu del Món i el Monestir de Sant Llorenç de Sous.
Sabies que... Treballar la nit engreixa. I no és perquè es menja més, sinó perquè s'altera el ritme circadiar. Les persones estem programades per dormir quan no hi ha llum i menjar de dia. El treball durant la nit, doncs, interromp la son i trenca el cicle fisiològic. Això, alhora, provoca una disminució de la despesa energètica diària total.
En conseqüència, el dèficit d'hores de som també engreixa. Aquest paper rellevant de la som en el metabolismo energètic fa que al no dormir mengem més com un mecanisme fisiològic d'adaptació per mantenir la vigília.
Encetem l'informatiu de Baix Gai al Dia d'avui dilluns, 9 de febrer de 2026. Baix Gai al Dia és el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. L'informatiu compta amb l'edició d'Anna Plaza, Josep Sánchez, Carol Cubota i Raül Riera. L'actualitat esportiva amb Marc Pérez a control de so Jesús Sánchez. Us parlem, Raquel Martínez i Sònia Camí, amb el suport de la xarxa de comunicació local. Comencem, ho fem amb els titulars.
Torredambarra estrena avui oficialment la piscina coberta després de dos anys d'obres. Durant la darrera setmana un grup reduït d'usuaris ha apruat les instal·lacions i avui està previst que obrin per al públic general.
El passeig Miramar de Torredembarra estarà tallat el trànsit tota aquesta setmana i part de l'altra per obres. S'han d'arreglar problemes en l'asfaltat que s'han detectat durant el període de garantia. Durant aquests dies els autobusos pararan a l'avinguda Sant Jordi. L'entorn de l'escola El Ruquisar i l'Institut d'Altafulla també seran pacificats. L'Ajuntament d'Altafulla partirà del treball de recerca d'un alumne per dissenyar un projecte participatiu similar al que s'ha fet amb la portalada.
Les càmeres lectores de matrícules d'alta fulla detecten una delinqüent perseguida per tot el país. La dona es dedicava a robar persones enganyant-les amb el mètode del sembrat, tirant monedes a terra perquè les recollís la víctima. Rada de Barà implanta un nou sistema dinàmic d'adquisició per al manteniment de zones verdes. El nou model permet seleccionar prèviament empreses solvents i agilitza la contractació de treballs de jardineria, arbrat i tractaments fitosanitaris.
L'Ajuntament de Torredembarra ha denunciat la tala indiscriminada de Pins del Roquer. La policia local està investigant qui en seria el responsable. La tala s'ha produït prop de la cala del Canyedell i l'Avinguda de la Galera. El programa d'educació ambiental de Torredembarra inclou activitats consolidades com el mercat d'intercanvi, de segona mà, les visites al sender blau i les jornades de clean-up.
Enguany també es presentarà la guia d'arbres i arbustos del riu Gaià i es faran campanyes informatives sobre el control de plagues i les colònies de gats.
Torredambarra estrena avui formalment la nova piscina coberta després de dos anys d'obres i una inversió de 2,8 milions d'euros. La setmana passada, un grup reduït d'usuaris va provar les instal·lacions per comprovar que tot funcionava correctament. També es va fer una jornada de portes obertes. Està previst que avui l'equipament ja obri per al públic general.
Ha estat un procés llarg i complicat. Les obres de la piscina de Torredambarra van començar el febrer de 2024 i, tot i que inicialment havien de durar deu mesos, s'han allargat dos anys. Al principi es va haver de modificar el projecte inicial perquè s'hi van detectar mancances i després van anar apareixent altres entrebancs. L'alcalde de Torredambarra, Valer Pino, celebra el final d'aquest llarg periple.
Estem contents, és un dia d'alegria perquè ha sigut una obra complicada de poder veure, però que ja la tenim i que en podeu veure que fa molt de goig. Si hem de comparar aquesta piscina amb el que teníem fins ara, el canvi és absolutament radical i posant a un nivell molt per damunt aquest servei a la nostra comunitat esportiva.
L'Ajuntament de Torredembarra demanarà penalitats a l'empresa constructora per l'endarreriment dels treballs, que han costat 2,8 milions d'euros, 400.000 més del previst. La nova piscina és més gran que l'antiga, té 8 carrils i s'ha rebaixat la profunditat del bas, per tal que a més de nedar també s'hi pugui fer aigua gym. La fundària va dels 1,2 metres als 2,2 i l'aigua és salina.
L'equipament té uns 400 usuaris i dona servei a altres municipis de l'entorn. El passeig Miramar de Torredembarra estarà tallat al trànsit tota aquesta setmana i part de l'altra per obres. L'Ajuntament ha informat que les restriccions comencen tot just avui i s'allargaran fins al dimarts següent, el dia 17.
El tall afectarà el tram que va des del passeig de la sort fins al passeig de l'estació i que va ser reformat recentment. De fet, la intervenció servirà per arreglar desperfectes, sobretot en l'asfaltatge, que s'han detectat durant el període de garantia de l'obra. L'alcalde Belépina ha detallat que el terreny s'ha enfonsat perquè no s'havia compactat bé. Per tant, s'haurà d'aixecar de nou per fresar-lo i tornar-lo a asfaltar.
El que hem pogut veure i podem veure tots és que la part que afecta la canonada de clavegaram, especialment, podem veure com s'ha enfonsat amb diversos trams. En total, el que es farà ara mateix és picar tot aquest asfalt, compactar adequadament i tornar a asfaltar i pintar.
Durant aquests nou dies de tall estarà prohibida la circulació de vehicles. Ni tan sols es podrà accedir als aparcaments privats. A més, les parades d'autobús es traslladaran a l'avinguda Sant Jordi. L'alcalde ha explicat que s'ha optat pel tall total per poder fer els treballs més ràpid. Per poder anar més de pressa, evidentment, si hem de freçar, tricturar i picar tot l'asfalt per trams, es pot allargar molt, llavors és la manera més ràpida de poder fer-ho.
També es retiraran els contenidors i els veïns a la zona hauran d'anar llançar la brossa als carrers Girona i Tarragona. L'Ajuntament de Torredembarra ha habilitat un correu electrònic per demanar informació sobre aquestes obres.
Diverses famílies de l'escola El Ruquisar d'Altafulla s'han interessat per la recent publicació del projecte que ha de transformar l'entorn de l'escola La Portalada en un espai més amable per als vianants i per al gaudir dels nens i nenes de la vila i del centre en particular. La idea és eliminar o minimitzar el pas del trànsit rodat per la zona i afavorir que els alumnes accedeixin al centre caminant amb bicicleta o patinet.
De fet, la mesura parteix d'una primera intervenció arran de la implementació dels camins escolars, com recorda la qualcaldessa d'Altafulla, Alba Muntades. I una de les propostes era la d'implementar espais segurs al voltant immediat de les escoles per tal de fomentar aquesta mobilitat sostenible i que més infants i famílies es desplaçessin a peu, amb bicicleta, amb patinet a l'escola en lloc d'en cotxe.
i la implantació va ser que als voltants de l'escola, en el més immediat, tancar una zona del trànsit, això es va fer a les dues escoles, tancar una zona del trànsit rodat per augmentar la seguretat en aquest entorn més immediat i això i afavorir aquesta mobilitat sostenible.
Si bé la primera intervenció va suposar per la portalada a l'inici d'un procés participatiu que ha desembocat en un projecte ferm per remodelar l'espai, en el cas del Ruquisar la proposta no va a quallar. Ara, però, es vol reprendre la idea gràcies a aquesta petició de familiars d'alumnes i també per l'existència d'un treball de recerca fet per un alumne de l'institut que incideix precisament en la pacificació de l'entorn on s'ubiquen amb dos centres molt propers entre si.
Aquest novembre es va presentar un treball de recerca d'un alumne que ha fet una proposta a partir de transformació de l'espai, no només d'aquell, sinó més tot al voltant, evidentment també hem agafat l'institut i tot aquell espai. A partir d'aquí, a partir d'aquesta proposta, com que és només una proposta personal, sí que ens plantegem a veure quin recorregut pot tenir, com podem vehicular-la perquè sigui més participativa i a partir d'aquí agafar més suggeriments que desemboquin en un projecte executiu també per aquella zona.
A partir d'aquest TDR s'iniciarà un procés participatiu entre l'alumnat d'Ambós Centres i la comunitat educativa per iniciar el disseny del futur entorn pacificat i amb una mobilitat més sostenible.
La policia local d'Altafulla va detenir dijous passat una dona que estava buscada per diferents policies d'arreu del país. La detenció va ser possible gràcies al sistema de lectura de matrícules ubicades als accessos de la vila. Una de les càmeres va detectar una matrícula que estava registrada com a pertanyent a una persona en cerca i captura i les alarmes van saltar al lloc de control de la policia local.
Immediatament es va activar una patrulla amb dos agents per anar a interceptar el vehicle i detenir la dona. La delinqüent té un llarg historial de furs i robatoris a persones a les quals enganyava amb l'anomenat mètode del sembrat, és a dir, s'acostava a les seves víctimes i dissimuladament tirava unes monedes a terra.
Aleshores, les advertia fent veure que li havien caigut a elles i quan estaven distretes arreplegant els cèntims, els robava les pertinences. Això es feia principalment als aparcaments de superfícies comercials i els objectes se sostreien de l'interior dels vehicles, oberts mentre les víctimes hi carregaven la compra. La detinguda havia actuat en diferents poblacions de tot el país, especialment a la costa, on podia trobar més turistes despistats i robar objectes més preuats.
La policia local d'Altafulla ja l'ha posat a disposició dels Mossos d'Esquadra i el cos català al seu torn l'ha dut als jutjats del Vendrell. El ple de l'Ajuntament de Roda de Barat d'aquest mes passat de gener va aprovar la implantació d'un nou sistema dinàmic d'adquisició per contractar el manteniment de zones verdes i arbrat viari, així com tasques de poda, tala, desbrossament, manteniment de franges vegetals i tractaments fitosanitaris.
Aquest model permet seleccionar prèviament les empreses que acreditin la solvència tècnica i econòmica exigides. Un cop les empreses formin part del sistema, l'Ajuntament, quan sorgeixi una necessitat, convocarà els industrials perquè realitzin les seves ofertes segons les condicions requerides. Ho explicava l'alcalde Pere Virgili.
qualsevol empresa que pugui fer mitjans humans i materials mecànics per fer qualsevol de les feines que s'indiquen en els plecs per presentar-se al sistema aquest d'adquisició.
Totes aquelles que es presenten i compleixen els requisits queden dins de la bossa, a la grella de sortida. I a partir d'aquí, quan s'ha de treure a licitació una de les feines, sigui la que sigui, de les porga d'arbres, de les porga de palmeres, de les oliveres, del que sigui. Llavors, a aquells que compleixen els requisits per aquella feina, se'ls convida, hi ha aquesta feina per fer, ho fareix. I és així. I es contracta, el que ofereix millors condicions, però com deia, els requisits es compleixen.
El consistori ha simplificat el procediment per facilitar l'accés de petites empreses i autònoms, eliminant, entre d'altres requisits, la necessitat d'estar inscrit al registre electrònic d'empreses licitadores. A més, properament, organitzaran un taller pràctic per explicar el procés de participació. L'alcalde raonava que creuen que és la millor opció.
Ens sembla que en aquests moments és el millor sistema, el més viu, aquell que permet més interacció de més empreses. Alguna vegada se'ns ha acusat de fer adjudicacions, ha dit coses que fa molts anys que no es veuen en aquest Ajuntament, molts, moltíssims, i això és absolutament el contrari.
Això és absolutament el contrari. I aquí en aquest sistema dinàmic hi poden arribar bé, tant de bo, 10 empreses que es presentin, tant de bo, i una pot fer que acabi tenint la GESPA i l'altra esporgan els pins, tant de bo.
El sistema dinàmic d'adquisició és un procediment de contractació electrònic obert durant tota la seva vigència a tindre una durada de 4 anys i amb una despesa anual aproximada de 600.000 euros. Aquest inclou categories com el manteniment integral de zones verdes, la por d'analçada de palmeres, la neteja de franges forestals per la prevenció d'incendis, el desbrossament de parcel·les i camins i tractaments fitosanitaris contra plagues com el morrut o la processionària.
El punt va ser votat al ple per majoria amb els vots favorables de tria i d'Esquerra Republicana, les abstencions de PSC i PP i el vot contrari de Junts per Roda. El seu portaveu, Albert Martín, argumentava el vot.
Es tracta d'una gran despesa que no trobem correlació amb els anys anteriors. El pressuprès que portem a estudiar avui no enclou aquesta despesa en la seva totalitat. S'hauria de fer modificacions de crèdit i potser un nou préstec. I la valoració dels proveïdors és principalment per preu. I la qualitat del servei es redueix a un 10%. Hauríem de trobar més adequat licitat per categoria professional
L'Ajuntament de Torredembarra ha denunciat la tala indiscriminada de Pins el Roquer. La policia local està investigant qui en seria el responsable. El consistori ha compartit imatges dels fets en una història a Instagram on detallen que la tala s'ha produït prop de la cala del Canyedell i l'Avinguda de la Galera.
També es demana la col·laboració ciutadana per intentar identificar i localitzar els responsables. Si algú té informació o ha vist alguna cosa sospitosa, s'ha de posar en contacte amb la policia local. L'Ajuntament de la Torre recorda que la tala indiscriminada d'àbre sense autorització en domini públic és un delictar.
El programa d'educació ambiental de Torre d'Embarra per enguany inclou activitats consolidades com el mercat d'intercanvi de segona mà, les visites al sender blau i la setmana de prevenció de residus. L'Ajuntament ha presentat el detall de les activitats que es desenvoluparan al llarg de l'any.
El programa combina accions pròpies de l'Ajuntament amb altres que es fan en col·laboració amb entitats com la Fundació Espigoladors, l'Associació Mediambiental La Sínia, Torracat i Cineval de Mas. Entre les novetats d'aquest curs hi ha la presentació de la Guia d'Arbres i Arbustos del riu Gaià, que es farà al març, i la campanya informativa sobre plagues programada al maig. A més, enguany es posarà l'accent en la gestió de les colònies falines i es farà una campanya sobre tinença responsable amb punts informatius dels diferents barris del poble.
Aquesta campanya començarà el 21 de juny i s'allargarà fins finals de juliol. D'altra banda, enguany culminarà el projecte Cat Hotels amb la presentació pública dels treballs que han fet l'alumnat de l'Institut Ramon de la Torra. El programa d'educació ambiental també inclou les espigolades regulars dels arbres urbans per aprofitar-ne els fruits i evitar el malbaratament alimentari. Aquesta iniciativa es va engegar fa dos anys en col·laboració amb la Fundació Espigoladors i tindrà continuïtat.
Aquest gener ja s'ha fet una espigulada de taronges i un taller per fer-ne amalmelada. També n'hi ha de programades pels mesos de febrer, març, setembre, octubre i novembre. Altres iniciatives que continuen són el mercat d'intercanvi de segona mà, el juny, les visites del sender blau als mesos d'estiu, la setmana de prevenció de residus, el novembre, i la campanya Cap infants sense joguina al preludi de Nadal.
A més, enguany es faran dues sessions de neteja, clean-up, espais naturals. Seran el juny i el setembre. A la tardor també se celebrarà la Setmana Avió i el Dia Mundial dels Animals. Aquest matí han començat els tres dies de vaga en el sector ferroviari. Ho han fet sense complir-se tots els serveis mínims programats segons fons de Renfe.
Aquests són del 66% en hores punta i del 33% durant la resta de la jornada. Davant les afectacions provocades per l'aturada, la companyia recomana utilitzar transports alternatius. En canvi, des del sindicat UGT asseguren que sí que s'estan complint aquests serveis mínims i que la xifra de trens suprimit és totalment anecdòtica. Francisco Cárdenas, responsable d'UGT a Renfe, ha apuntat que el seguiment de l'aturada serà molt elevat.
No tenemos aún números, pero va a ser muy elevado. Los compañeros estaban muy, muy concienciados de que esto había que hacerlo. Todos los colectivos ahora mismo tenemos también, se están preparando en los talleres de Vilanova, San Andrés, Casantunes, vendrán aquí a la concentración de las 12, va a haber un seguimiento muy alto, porque es algo muy importante que internamente la gente está, vamos, lo tiene claro que es un día importante para el ferrocarril y queremos estar ahí.
La convocatòria apel·la més de 1.000 maquinistes a Catalunya i també inclou el personal d'intervenció, estacions, centre de gestió o administració. Els sindicats reclamen més personal i mesures de seguretat a les vies. Si no s'avancen les negociacions amb el Ministeri de Transport, l'aturada es mantindrà fins dimecres.
Milers de persones van reclamar millores urgents en la xarxa ferroviària a la protesta d'aquest dissabte a la tarda a Barcelona. Sota el lema Sense trens no hi ha futur, una vintena d'entitats i plataformes d'usuaris de regionals i rodalies es van manifestar pels carrers de la capital catalana per denunciar la situació del servei.
La protesta va sortir a les 5 de la tarda de l'estació de França i va acabar a la plaça Sant Jaume davant el Palau de la Generalitat. Segons la Guàrdia Urbana, la participació a la manifestació va ser de 3.000 persones, mentre que els organitzadors elevaven la xifra a 40.000.
Testes van denunciar els retards, manca de seguretat, desinversió i una mala gestió de DIF, Renfa i els governs de l'estat i Catalunya. El president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, assegurava que el problema ve de lluny i que cal prioritzar el tren amb més inversió.
La problemàtica la vivim cada dia, la vivim en cada moment. La xarxa ja era vulnerable fa un mes, la xarxa ja era un problema fa un mes, els retards ja hi eren fa un mes, els riscos ja hi eren. Aquest problema és un problema que ve de dècades, que té el fruit en la mala inversió i en la mala gestió de la infraestructura del sistema i del servei ferroviari, i que la forma de solucionar-ho no és més que prioritzant el tren com a servei públic,
acabant amb el model centralista de Renfe i Adif i gestionant de forma radicalment diferent com funciona el servei ferroviari d'aquest país. Des de la plataforma Dignitat a les Vies, la seva portaveu, Anna Gómez, reclamava que es facin inversions per millorar les vies i que hi hagi més informació cap a l'usuari.
Perquè quan un tren arriba tard, arribem tard a la vida, arribem tard a conciliar, arribem tard a la feina, arribem tard a la universitat. I això ja ha tocat fons. Ara mateix volem saber l'estat de les vies. Volem saber com i quan s'invertirà. I les inversions han de ser directament cap a la xarxa, cap als usuaris. I paral·lelament que arreglin les vies, el que han de fer és treballar perquè l'usuari no estigui desinformat.
Deixar de robar el plan B als usuaris. No pot ser que els trens no surtin d'una estació, surtin de la del costat i ningú en sàpiga res. La marxa arribava hores després de la que van convocar l'ANC i el Consell de la República al migdia, que va plegar 30.000 persones segons els organitzadors i 8.000 segons la Guàrdia Urbana.
Més enllà de les afectacions que hi pugui haver per la convocatòria de la vaga, aquest passat dissabte es va confirmar el restabliment del servei a l'R13, l'R14 i l'RT1. En aquestes línies es cobria una part del recorregut amb un servei alternatiu per carretera mentre es revisava la infraestructura.
En el cas de l'R13, emparada a Roda de Barà i Salomó, era entre Sant Vicenç de Calders i Vinaixa i en l'R14 entre Reus i Vinaixa. Pel que fa a l'RT1, es feia en autobús el tram entre Reus i la plana de Picamoixons. La recuperació del servei la va anunciar dissabte la consellera de Territori, Sílvia Paneca, que es va dir que es veurien beneficiats directament uns 4.000 usuaris al dia.
Amb tot aquest restabliment va començar amb incidències diumenge, ja que es va haver de suspendre la circulació de l'R13 entre Valls i Salomó des de quarts de nou del matí i fins ben entrada a la tarda per l'averia d'un tren de mercaderies.
El consum del Consorci d'Aigües de Tarragona es va incrementar un 3,9% durant el 2025 fins a arribar als 77,4 hectòmetres cúbics. Aquesta xifra representa un 80% de la concessió del mini-transbassament de l'Ebre a Tarragona.
Es tracta d'un consum similar als dels últims 5 anys, on s'han superat sempre els 70 hectòmetres cúbics. El president del CAT, Marc Brunet, ha assenyalat que l'augment ha sigut lineal i que s'ha perdut una mica la por a la sequera. Malgrat les pluges abandants de les últimes setmanes, Brunet ha demanat que es mantingui un consum responsable.
Bueno, l'increment de consum ha arribat al 4% i és com dirà, ha sigut un increment lineal, és a dir, tant la indústria com la població, els ajuntaments han tingut el mateix increment. Jo suposo que és degut, que ja hem tornat en aquella reactivació, hem tornat a perdre una miqueta la temor a la sequera,
I això ha fet que hi ha aquest petit increment de consum, però bàsicament estem sobre la línia del que normalment ha sigut el Consorci. El Consorci ha fet balanç també de les inversions executades, que van superar els 17,1 milions d'euros, sobretot per als nous dipòsits de Vilaseca i Conit, amb 8,4 i 4,6 milions respectivament.
El pressupost supera els 50 milions d'euros per primera vegada i dedicarem a la roda 22,3 milions d'euros en despesa fixa, 5,8 en despesa variable, 7,6 milions d'euros en inversió i 14,6 en cànons tant a la Confederació com a l'ACA i també a les dues comunitats d'arregants d'aquí del Delta.
I la tarifa, en este pressupost, la tarifa mitja efectiva queda en 0,56, 0,4 euros metro cúbic.
El pressupost del Consorci per al 2026 supera per primera vegada els 50 milions d'euros. La tarifa mitjana efectiva de l'aigua és de 56 cèntims d'euro per metre cúbic. Entre les inversions destaca la construcció d'un segon dipòsit d'aigua crua a la planta de l'Ampolla, al qual es destinaran 13 milions d'euros.
Doncs tot seguit coneixerem com ha anat aquest cap de setmana esportivament parlant. Saludem a Marc Pérez, molt bon dia. Bon dia, doncs sí, cap de setmana podem dir positiu i no positiu a parts iguals. En futbol a primera catalana, empat de mèrit del Canllà, que tenia moltes baixes, afrontava la visita del tercer classificat i ha aconseguit un empat sense gols amb un penal aturat per al porter i a l'aix en la primera part.
A segona catalana el Rodobarà havia de guanyar sí o sí el CUE, el Montblanc, un equip que encara no ha pogut aconseguir cap victòria, i els d'Albert Santís van complir 5 a 0 per mantenir-se fora del descens. A tercera catalana és on tenim els reguts més agradors. El Torre d'Embarra va ser capaç d'empatar contra el líder, el Calafey, amb un estèril 0 a 0. L'Altafulla va perdre casa contra el Pallaresos per 1 a 2 i la Riera ho va fer al Camp del Sant Jama amb un resultat de 4 a 0.
A quarta cadrana, victòria de la 9 de Gallà davant el Cunit. En aquest duell directe entra dos equips que lluiten per la promoció, 5 a 3 pels de Luis Rosado. Victòria també moltes jornades després del creixer i el camp de l'Atlètic Segur per 1 a 3 i derrota en aquest cas del Torre de Barra B davant el segon, el tancat per 1 a 2.
A la segona, Catrana Femenina. L'Altafulla va cap a casa contra el tercer classificat. El Sant Pere de Sant Pau per 0 a 5. I a la Liga Femenisset de Tarragona. Doncs bé, el Creixell va empatar el camp del Baimoll amb un resultat de 2 a 2. En basquet, a la primera territorial masculina, victòria del club basquet d'Altafulla davant el Carme Basca per 98 a 59. Els de Déu i Ribelles ja són 600, s'allunyen del descens.
Mentre que el Torredembarra Bàsquet Club va sumar la segona victòria consecutiva en vèncer per 56 a 44 el Reus Plom Saller Negre. A la primera territorial femenina, derrota ajustadíssima del Club Basquet Altafulla davant el Torrefort amb un marcador de 45 a 46 i tenint un tir lliure per forçar la pròrroga en els darrers segons. I a la segona territorial femenina, derrota del Torredembarra Bàsquet Club davant els Reus Deportius C per 44 a 59.
En futbol sala, la primera catalana masculina, victòria 1-5 del Catllà davant el futsal Pax Tarragona, remuntada dels homes d'Ignasi Abelló per seguir dins del conjunt d'equips que lluiten per estar la temporada vinent a preferent. Primera catalana femenina, victòria ajustada del Catllà a la pista del Cue als Reus amb un 2-3 que les permet consolidar-se com a terceres classificades. Empatant ja amb les segones i a la segona catalana masculina, victòria, doncs,
golejada de l'Altafulla davant el Puig Palat, era un primer contra Coer, 10 a 3, i derrota, en aquest cas, del Toro d'Embarra a la pista d'à, l'Olímpic Club pira per un 11 a 1. A la pobla de Montornès, recordem, va ajornar el seu compromís, tant el masculí com el femení, de fet.
I amb vol i vol a la primera nacional masculina, derrota inesperada del Sevol Torre d'Embarra, una d'aquelles que fan mal. Davant el tren de Solla, en una quica on hi ha dinàmica negativa, 0 a 3, derrota pels homes d'Illac i Vescos, que això sí, continuen cinquens classificats i també mantenen els dos punts de diferència amb les places de descens. I a la primera catalana femenina, molt bones notícies, perquè en la segona jornada de la fase de promoció,
El Sevol Torra d'Embarra està capaç de guanyar el vòlei. Vilassar, un dels equips que té menys opcions, cal dir, per estar a la fase final per les 100. Victòria per 3 a 1 per les jugadores d'Òscar Elizeda, que es mantenen com un dels equips contrari que el Vilassar, amb més opcions de poder jugar la fase final. Tot i això, és només la segona jornada i queda molta feina per fer.
Doncs acomiadem ja l'informatiu de Baixgai al dia d'aquest dilluns 9 de febrer. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Gràcies per escoltar-nos i que passeu un molt bon dia. Adéu-siau. Hola.
Soc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit. Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers. L'univers infinit. A la teva emissora de proximitat.
On a la torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp. Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I no et perdis res.
Hola, sóc el Tomàs Cascante. Cada setmana et porto al Món és Digital, un programa d'actualitat i entrevistes sobre la revolució digital que ja estem vivint. Descobreix amb nosaltres com la innovació està redefinint el nostre dia a dia. Ja saps, posa't al dia sobre el món digital cada setmana a la teva emissora local.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Festa soci, t'hi esperen. Bon dia, són les dues.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell. Renfa i el govern denuncien l'incompliment dels serveis mínims a Rodalies en el primer dia de vaga del personal ferroviari. Segons la companyia, només ha circulat un 36% dels trens estipulats a l'hora punta del matí. La consellera de transport, Sílvia Paneque, ha anunciat que el govern reclama Renfa garantir la mobilitat per la via que sigui.
Hem donat instrucció a Renfe que els plans alternatius de transport que estiguin en talls, en trams, on els maquinistes no s'estiguin presentant i tinguin serveis mínims, es prestin i, per tant, assegurem el dret a la mobilitat.
Els sindicats convocants han admès algunes incidències, però neguen públicament cap incompliment. Un centenar de treballadors s'ha manifestat aquest migdia a Barcelona. El president del comitè d'empresa de Renfa, Barcelona Sud, Pau Marcel, lamenta que hagi hagut de morir una persona perquè se'ls escolti. Tots els treballadors i tots els sindicats havien denunciat aquestes mancances a la infraestructura i des d'aquests fatídics fets se'ns està fent més cas del que se'ns havia fet sincera.
És dilluns 9 de febrer de 2026 i tenim més titulars. L'AP7 recupera la circulació completament en sentit sud. Sònia Kerr. La recuperació progressiva de la mobilitat farà que es torni a apagar el peatge a la C32 a partir de la propera mitjanit. També s'ha recuperat la circulació de mercaderies per l'R4 de Rodalies a Gelida.
El Partit Popular treu pit després de guanyar les eleccions a l'Aragó, malgrat perdre escons, i culpa Pedro Sánchez de la patacada electoral del PSOE. Això mentre exigeix responsabilitat a Vox, el gran guanyador dels comissis amb el doble d'escons, perquè permeti la governabilitat a l'Aragó. Mataró rep el reconeixement com a capital espanyola de l'economia social. Ha estat en un gran acte al Tecnocampus, amb presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Holanda Díaz, qui ha destacat el paper dels joves per poder enfortir a dit aquest tipus d'economia.
I en aquest informatiu també us explicarem els detalls d'una recerca històrica que ha permès veure per primer cop Antoni Gaudí en moviment. El genial arquitecte apareix en un vídeo domèstic de l'any 1922, fins ara inèdic, que ha sortit a la llum gràcies a la recerca de la historiadora de l'art Beli Artigas.
Als esports, Anna Freixa, el Barça ha convocat oficialment les eleccions a la presidència del club. Ha presentat el calendari fins al 15 de març, quan seran les eleccions. Demà es farà el sorteig dels membres de la Junta i la mesa electoral, que es constituirà a finals de setmana. La presentació de candidatures serà entre el 23 de febrer i el 2 de març. La campanya electoral començarà el 6 de març. I cop d'ull al temps, Lluís Mi Pérez, bon dia.
Bon dia, ha començat la setmana amb força moments de núvols, però estan deixant poca pluja aquest matí. Hi havia algun remet a les comarques del Pla de Lleida, també de l'Ebre, en alguns racons del Camp de Tarragona, però de moment aquests núvols en gran mesura s'estan retirant. Podem dir que fins ben entrada aquesta tarda, sobretot a les comarques de Barcelona.
I de Girona, i especialment a prop del mar, aquests núvols seran molt esfilagarçats, molt primets. Farà sol una mica apagat, ja diem per aquests núvols esquifits. I, en canvi, tornarà a carregar-se el cel per les comarques de Ponent i de l'Ebre. De fet, abans que es faci de nit,
tornaran a arribar algunes pluges febles per aquella banda. De fet, també aquesta propera nit i matinada acabarà plovent a moltes altres comarques, molt poquet, i serà sobretot a Lleida, on més aigua tindrem de moment un vent no gaire intens i un ambient suau. Pel que fa demà, aquesta temperatura fins i tot pujarà una mica més i tindrem algunes pluges sobretot al Pirineu, també durant la tarda a gran part del nord del país, més aviat vespre de dimarts. Estem pendents a la xarxa? El control de Soival López a la redacció i coordinació, Sònia Kerr, passen 3 minuts de les dues.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Renfa i el govern denuncien l'incompliment dels serveis mínims a Rodalies en aquest primer dia de vaga del personal ferroviari. Una vaga que, recordem, s'allargarà fins dimecres. La companyia assegura que només han circulat un 36% dels trens previstos en els serveis mínims de l'hora punta del matí. De la seva banda, la consellera de transport, Silvia Panec, ha anunciat que el govern ha ordenat a Renfa que agranteixi la mobilitat per la via que sigui.
Hem donat instrucció a Renfe que els plans alternatius de transport que estiguin en talls, en trams, on els maquinistes no s'estiguin presentant i tinguin serveis mínims, es prestin i, per tant, assegurem el dret a la mobilitat.
En Global Renfa ha informat que s'han complert un 42%, han circulat un 42% dels serveis mínims previstos al llarg del matí. De la seva banda, els sindicats convocants admeten algunes incidències, però neguen públicament cap incompliment. L'afectació principal ha estat a l'àrea de Barcelona, on han circulat un 33% dels serveis mínims previstos a la resta del país. Ha estat un 75% dels trens els que han estat en circulació. Anna Ruiz, bon dia.
Hola Marta, bon dia. La vaga dels maquinistes ha provocat aquest matí retards i suspensió de trajectes a pràcticament totes les línies. La protesta ha irromput en la tercera setmana de crisi de mobilitat i entorpeix encara més l'operatiu especial que Rodalies intenta mantenir d'empeus per substituir a través de bus els tats ferroviaris.
Els usuaris de Rodalies no poden més i els d'alta velocitat confien ser recol·locats en els trens que s'hi estiguin operatius. Hubo otros que se cancelaron, el de 5.50 salen a 7, o sea que hay movimientos en función de la huelga. No hubo primer tren, yo vengo de Vilaseca, no hubo primer tren. Menos gente, menos gente. El tren sí iba, digamos, con bien, o sea, no iba saturado. Avui, sincerament, l'únic tren que havia de passar ha passat a l'Europa.
El matí d'aquest dilluns ha arrencat amb trajectes cancel·lats a Rodalies i també s'han suprimit els dos trens de mitjana distància des de Tortosa i Lleida fins a Barcelona. L'AV de les 7 del matí ha assumit el passatge que no ha pogut agafar el previst per abans de les 6 i que també s'ha cancel·lat. El missatge de Renfe als usuaris avui és, si és possible, cerqueu altres mitjans de transport.
Aquesta vaga estan convocats no només els maquinistes de Renfe, sinó tot el personal del sector ferroviari a Espanya. Són més de 34.000 treballadors i treballadores d'empreses públiques i privades que exigeixen més seguretat i més inversions en la infraestructura. Els principals sindicats han convocat concentracions de protesta aquest migdia a Barcelona, Madrid, Saragossa i d'altres ciutats espanyoles. A l'estació de Sants i Arenat, les nostres companyes, Estet Minguell i Maite Polo. Molt bon dia, Maite.
Bon dia. Un centenar llarg de delegats i delegades sindicals del sector ferroviari s'han aplegat a les portes de l'estació de Sants a la plaça dels Països Catalans per demanar trens segurs i un canvi de model. Volen un sistema ferroviari públic, social i de qualitat i estan en contra del desmantellament i la privatització.
Els representants de comissions obreres, la UGT, Servei Ferroviari, la CGT i altres sindicats han cridat demanant la dimissió del ministre de Transports, Òscar Puente. El president del comitè d'empresa de Renfe a Barcelona Sud, Pau Mercè, ha lamentat que hagi hagut de morir un maquinista perquè el Ministeri de Transports els fes cas i ha explicat que ja feia temps que els maquinistes havien detectat inseguretat i ho havien comunicat.
Tots els treballadors hem detectat aquests punts, si bé és ara que amb aquestes fatídiques notícies ens està fent cas. Tots els treballadors i tots els sindicats havien denunciat aquestes mancances a l'infraestructura i des d'aquests fatídics fets se'ns està fent més cas del que s'havia fet fins ara.
El portaveu del personal de Renfa, de Comissions Obreres, ha dit que la vaga es desconvocarà si el Ministeri es compromet a posar en marxa més protocols de seguretat, més plantilla i més actuacions en la infraestructura i el manteniment. Sapiguem també com s'ha viscut aquesta primera jornada de vaga a Terrassa. Anem fins allà. Ràdio Municipal de Terrassa, l'Urdessa Rion.
A l'estació Terrassa Nord no ha sortit cap tren entre dos quarts de 10 i dos quarts d'11 del matí. Un codi QR indica els horaris previstos, però els mateixos informadors diuen que no s'estan complint. L'aturada complica encara més la situació que pateixen els viatges. Escoltem-los. Bueno, a buscar un medio que pueda llevarme donde voy.
M'ha sorprès perquè he arribat aquí i m'han dit que no hi ha ningú tecnic, però com que no n'hi ha, si ahir vaig mirar la web de Rodalies i hi havia un 33%. Molts usuaris utilitzen els autobusos per poder arribar a les seves destinacions, però en aquest primer dia de vaga ha faltat informació sobre horaris i connexions.
A tot això us afegim que avui s'ha reprès el pas de trens de mercaderies per l'R4 a Gelida. De moment, però, a dir, fa habitat concreta quan es podrà restablir la circulació de passatges en aquest tram. I aquesta matinada també ha quedat reoberta completament l'AP7 en sentit sud, una reobertura que també fa retornar la normalitat en el trànsit interna a Martorell. Ràdio Martorell, Assumptemera.
La decisió de la reobertura s'ha acordat de manera coordinada entre el Servei Català de Trànsit, el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible i els Mossos d'Esquadra, un cop les avaluacions tècniques han confirmat que l'autopista pot operar amb totes les garanties. Segons assenyal el regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de l'Ajuntament de Martorell, Lluís Segarra, la reobertura s'ha notat en la disminució del trànsit pesat que entrava a la població.
Arrel de la reapertura de l'AP7 en sentit sud s'ha notat una millora, especialment en el trànsit passat que ens entrava a la població i que ara ja ja no ens entra. Esperem que això es convini amb un futur amb la reapertura de la línia de trens en direcció a Sant Vicenç de Calders, que també ens ajudaria molt.
Recordem que els treballs han permès restablir les condicions de seguretat viària tant a l'estructura de l'autopista com al seu entorn immediat, fet que habilita la recuperació de la plena capacitat de circulació. Recordeu també que la recuperació progressiva de la mobilitat farà que es torni a apagar el peatge de les C32 a partir de la propera mitjanit.
I des de l'Alpanadès, una de les comarques més damnificades per aquesta crisi de mobilitat, confien que amb aquesta reobertura de l'autopista la circulació millori una mica. I és que durant aquestes tres setmanes sense autopista i sense tren, els trajectes dels veïns amb el rellotge a la mà s'han triplicat. Són declaracions a la xarxa del president del Consell Comarcal, Xavier Lluc, que també diu que tot plegat ha regalat el maltractament que pateix aquesta zona del país parlant de transport públic. I encara una altra advertència diu...
Si continua el dèficit en inversions, les autopistes poden arribar a patir un col·lapse similar al de Rodalies. I tinc por que això en breu també passi a les autopistes, perquè l'autopista des que és gratuïta, jo no sé si exactament el manteniment és el mateix que hi havia o no.
També dic que el govern central i en el seu del Consell Comarcal es va comprometre a fer els treballs, el projecte del quart carrer o de l'autopista des de Martorell fins al Penedès. Aquest projecte encara no l'hem vist i fa uns quants anys ja acaba de venir a presentar aquí el Consell Comarcal el secretari general, el senyor Xavier Flores. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de l'Alpenedès ha denunciat també la manca d'accésos a la P7 des de Vilafranca o que la C15 encara no estigui connectada a la mateixa autopista.
Notícies en xarxa. Obrim plana política. El Partit Popular treu pit després de guanyar les eleccions a l'Aragó, malgrat perdre escons, i culpa Pedro Sánchez de la patacada electoral del PSOE en aquesta autonomia. Això mentre exigeix responsabilitat a Vox, el gran guanyador dels comissis, perquè permeti la governabilitat a l'Aragó. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia per Alberto Núñez Feijó. La victòria a l'Aragó després d'Extremadura és una nova bufetada electoral del PP a Pedro Sánchez. El líder popular hi veu una avançada del que podria passar si se celebreixin en eleccions espanyoles. Això malgrat perdre dos escons, la 28 a 26, i amb un Vox que dobla resultats de 7 a 14 cadires al Parlament Autonòmic i obtenir així la clau de la governabilitat.
¿Cuántos tortazos electorales necesita más para entenderlo? ¿Cuántos peores resultados del socialismo le hacen falta para reaccionar? ¿Cuántas debacles más para que se vayan? El PSOE ya no compite con el Partido Popular por ganar. Compite por no quedar tercero. ¿Quién les ha visto y quién les ve?
Això mentre el PSOE de Pilar Alegria treu el pitjor resultat de la darrera dècada i es descarta per arribar a possibles pactes amb els populars després de perdre 5 escons a 23 a 18. Des del govern, la portaveu dels socialistes, Montse Mínguez, denuncia que el PP portarà, diu, el col·lapse a les autonomies allà on guanya i ha fet aquesta comparació en relació a Vox.
Vox nace del Partido Popular, Vox crece con el Partido Popular y Vox se multiplica con el señor Feijó. Se multiplica como los gremlins. A tot això, Vox ja ha demanat formar un govern de coalició amb el PP a l'Aragó i no descarta, diu, demanar una vicepresidència i diverses conselleries.
Uns resultats electorals que deixen lectures diferents. Els experts coincideixen a assenyalar, però, que aquestes eleccions poden marcar una tendència per a pròxims comissis, amb un ascens notable de l'extrema dreta. En aquest context, Ernesto Pasqual, que és doctor en Ciència Política de la Universitat Autònoma, apunta un canvi a les estratègies del PP i el PSOE per poder capgirar aquest corrent. Són declaracions a la xarxa.
haurien de començar a pensar si fer créixer Vox amb les diverses actuacions, tant d'un com de l'altre, un convocant eleccions en cadena per fer caure el president del govern i els altres igualant el PP amb Vox, doncs si això és bo pel país, no? I en algun moment determinat, si no seria necessari dir-li a Vox que és el seu moment per prendre decisions i governar, perquè fer política a la contra és molt senzill.
En clau aragonesa, Pasqual considera que els resultats tampoc poden deixar satisfet el Partit Popular perquè, tot i la victòria, ha perdut vots i escons respecte a les darreres votacions.
Tornem a Catalunya. Mataró ha rebut aquest matí el reconeixement com a capital espanyola de l'economia social. Ha estat en un gran acte al Tecnocampus en presència de la vicepresidenta segona i ministre de Treball, Iolanda Díaz, qui ha destacat el paper dels joves per poder enfortir aquest tipus d'economia. Mataró, Ràdio, Beti Doñate.
La jornada s'ha centrat en els reptes i les oportunitats de l'economia social en diferents àmbits. Durant l'acte, la ministra de Treball, Jolanda Díaz, ha anunciat que de la capitalitat de Mataró ha de néixer una eina clau per incorporar talent jove a l'economia social. També ha destacat que l'altre objectiu és feminitzar el sector.
Hoy lo que vamos a hacer en Mataró no solamente es el arranque de la capitalidad española de la economía social, sino con el trabajo que ha desarrollado la Secretaría de Estado y su equipo, vamos a lanzar algo que es clave para la promoción de la economía social, que es la red de jóvenes, de hombres y mujeres jóvenes por la economía social.
Durant tot un any, Mataró acollirà conferències, debats i altres activitats vinculades amb l'economia social. Tot un repte per a la capital del Maresme.
Un quart de tres, també la ciutat de Barcelona es projecta cap al futur amb l'arribada de la Rambla Prim fins al mar, un gran passeig verd, un nou camp de futbol i un espai diàfan on l'esport serà el gran protagonista. A banda dels usos culturals, aquesta és almenys la fotografia del projecte d'urbanització de la plataforma de Formigó que es va construir a la zona del Fòrum. Una iniciativa que permetrà connectar tota la façana litoral, des de l'Hotel Vela fins al riu Besòs. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. L'Ajuntament preveu que les obres comencin la primavera de l'any vinent quan acabi la construcció del nou passeig de la Marbella i que estiguin enllestides a finals del 2030. Un espai de més de 13 hectàrees, l'equivalent a 13 camps de futbol, que havia d'acollir un zoo marí i que estan desús des de la seva construcció, ara fa més de 20 anys. A banda de l'arribada de la Rambla Prim fins al mar, l'espai acollirà un nou camp de futbol i un espai diàfam per poder fer esdeveniments esportius, ciutadans i també culturals, com els festivals Primavera Sound o el Cruïlla.
Connectar a peu o amb bicicleta tota la zona de platges, pràcticament fins aquí, fins als banys. I d'aquesta manera es construirà un pas que connectarà el passeig marítim amb el fòrum i, com us deia, el que jo crec que té un valor simbòlic i d'obertura al mar també molt important, la darrera gran obertura al mar que farà la ciutat, que és fer que la Rambla Prim arribi al mar. Quan s'hagi acabat aquesta obra, que té un pressupost de 52 milions d'euros, Barcelona tindrà un passeig marítim continu de 7 quilòmetres.
Aquest proper dimecres professors i mestres estan cridats a la vaga que han convocat de manera unitària els sindicats educatius. Denuncien que el Departament d'Educació no els ha fet cap proposta per millorar les condicions laborals que reivindiquen. A més, el sindicat CGT convoca a la vaga la resta de personal que treballa als centres educatius, és a dir, des de vetlladores a monitoratge d'acollida, menjador escolar o personal de lleure. Laura Gené, secretària general de la Federació d'Ensenyament de la CGT a Catalunya.
La precarietat dins l'educació pública de Catalunya es fa extensiva a tots els sectors, a totes les persones que hi treballem. El problema de la burocràcia, el problema de les ràtios, és un problema que ens afecta a totes i, per tant, cridem a totes les persones que treballem a les escoles, a tota la comunitat educativa, demanem suport a les famílies també per al dia 11 de febron.
Ens situem ara a Manresa, on s'ha aconseguit aturar el desnonament del bloc 8, l'edifici ocupat per la plataforma d'afectats per la hipoteca del Bages, on viuen diverses famílies des de ja fa 4 anys. Tot i l'ampli dispositiu policial, que s'ha concentrat a primera hora del matí a l'exterior, la pressió de centenes de persones i també les negociacions d'últim minut de l'Ajuntament han aconseguit que la propietat fes marxa enrere.
Els crits d'eufòria dels manifestants han substituït la tensió que es vivia des de primera hora del dia al passatge a Tudela. Poc després de les 9 s'anunciava l'aturada del desallotjament del bloc 8, una victòria que molts no s'esperaven veient el fort desplegament policial amb 18 furgones i un centenar de gens. La Iuli, la veïna a risc de desnonament, ha agraït a totes les persones que s'han concentrat aquest matí.
Estoy súper, súper agradecida porque tengo una familia que me arropa y yo necesito que sigamos luchando para que el bloque 8 se quede al carrer. Es calcula que un centenar de manifestants han vessat la nit a dins de l'edifici i uns 100 més s'han afegit a primera hora. De moment no hi ha data prevista pel pròxim desnonament. Ara la pilota està a la taulada de les administracions i de la propietat. Marc Aloi, alcalde de Manresa, rebutjava l'actuació policial d'avui.
Hem de tenir la responsabilitat de resoldre les coses menjançant la mediació i trobant solucions, i no per la força, com més la situació amb què ens hem trobat avui. S'espera que puguin arribar a tancar la venda de l'edifici i assegurar l'habitatge per les 8 famílies que hi viuen. I a Girona avui ha començat una nova edició del Forum Gastronòmic, un esdeveniment que enguany vol reivindicar l'escudella i la carn d'olla com a plat típic català. Girona FM, Pau Villafanyer.
El fòrum arriba en ple procés de creixement, tant en espai expositiu com en continguts i amb un missatge clar, reivindicar la gastronomia catalana en partir d'un dels seus plats més emblemàtics, l'escudella i camp d'olla. Albert Labestides és el director del fòrum i explica la importància de l'escudella. L'escudella com a plat troncal de l'astronomia catalana podia ser una bona idea. Llavors el que fem és disseccionar el plat, estudiar-lo des de diferents àmbits, interpel·lar
a tots els ponents que ens expliquin alguna cosa sobre aquest plat i amb això hem anat així una sèrie d'activitats que mostrarem al Fòrum Gastronòmic de Guany. El fòrum comptarà amb cuiners de renom com el German Roca, Paco Pérez, Martina Carlota i Clara Puigverda, entre d'altres. Així doncs, un any més la ciutat es prepara per viure una de les cites més destacades del seu calendari gastronòmic, que tindrà lloc a partir d'avui fins l'11 de febrer a la Fira de Girona.
I és moment per a la cultura. Una recerca de la historiadora de l'Arbel i Artigas conclou que un home que apareix en un vídeo domèstic de l'any 1922, fins ara inèdit, podria ser Antoni Gaudí. Es tractaria, per tant, de les primeres imatges en moviment de l'arquitecte Rausenc. La nova ràdio de Reus, David Fernández.
Una investigació recent apunta que Antoni Gaudí podria ser la persona que apareix en un vídeo filmat l'any 1922, inèdit fins ara, fet que convertiria aquestes imatges en les úniques conegudes de l'arquitecte en moviment. El document forma part d'un film domèstic conservat per la família Costa Artigues i ha estat identificat per la historiadora de l'art Beli Artigues amb la col·laboració del graduat en arquitectura Jan Ixer, conegut a les xarxes com a efemèrides d'arquitectura.
La pel·lícula en recull el casament d'Antoni Costa i Font i Carmen Artigas, celebrat el 17 de juny de 1922 a l'Església de la Concepció de Barcelona, al qual Gaudí hauria assistit com a convidat. En un fragment, on es veu la sortida dels nuvis, apareix un home gran amb barba blanca i barret canutier,
que podia correspondre a l'arquitecte reusenc quan tenia 69 anys. La identificació s'ha fet comparant trets físics amb fotografies i amb la màscara mortuòria de Gaudí, especialment pel que fa al perfil del nas. Tot i la prudència pels precedents d'errors, els investigadors consideren que les evidències són sòlides.
Es mi hija. Hace cinco meses que no sabemos nada de ella. Hay otra fiesta en el desierto. A lo mejor estará por ahí. Avui ens hem d'ocupar també del cinema, ja que Frontera, Sirat i Sorda són les grans guanyadores de la 18a edició de la Gala dels Premis Gaudí, que es va celebrar ahir a la nit al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Romeria, que partia amb 13 nominacions, finalment només ha aconseguit una estatueta. La d'actriu Revelació per a Llúcia García.
El film de Judit Colell, Frontera, va aconseguir el premi més destacat, el de millor pel·lícula, a més del de millor actriu secundària per a Bruna Cosí, millor vestuari i el del públic. Cirat d'Oliver Lacse va aixecar l'estatueta millor pel·lícula en llengua no catalana i set premis tècnics.
Quan a la cinta d'Eva Libertat, sorda, es va endur el Gaudí a millor direcció, Guilló adaptat i actor secundari per a Álvaro Cervantes. La que partia com a gran favorita amb 13 nominacions, Romeria, de Carla Simón, finalment es va endur el Guardó a millor actriu revelació per a Lúcia García.
Pel que fa a la resta de premis, destaca el de millor documental per a Tardes de Soledad d'Albert Serra i el de millor pel·lícula d'animació per a Olivia i el Terratremol Invisible. Mario Casas va rebre el Gaudí a millor protagonista masculí per la seva primera pel·lícula en català, Molt lluny, i Angela Cervantes, el de millor protagonista femenina per La Fúria. I és moment per als esports.
Que ens porta Anna Freixa. Molt bon dia, Anna. Compte enrere ja les eleccions per a la presidència del Barça. Bon dia, sí. El Barça ha convocat ja oficialment les eleccions a la presidència del club. Demà es farà el sorteig dels membres de la Junta i la mesa electoral que es constituirà a finals de setmana. La presentació de candidatura serà entre el 23 de febrer i el 2 de març. La campanya electoral començarà el 6 de març i les eleccions seran el dia 15.
Aquest vespre tanca la jornada. L'Espanyol a la Ceràmica s'enfrontarà a les 9 al Vilarreal amb la voluntat de trencar la mala dinàmica de 5 partits sense guanyar. Escoltem el tècnic Manolo González. El primer que hem d'agafar és tornar a recuperar la nostra fortaleza, que ha sigut tenir...
La porteria zero, quan hem encadenat els 100 partits guanyats, ha sigut sobretot per aquest motiu. Crec que això és bàsic, que hem de tornar a agafar aquesta dinàmica de defensar, crec que no hem defensat tan malament, l'altre dia potser és el dia que pitjor vam defensar, el dia de l'Alaves, però sí tornar a deixar la porteria zero i que els petits detalls que en molts partits a la primera volta han caigut a favor, ara han caigut en contra.
El Girona va sumar un punt a Marques Sevilla. Els sevillans li van empatar el 0 a 1 al minut 92. I el 95 Estuani va tenir un penal per tornar a posar el Girona per davant, però el porter del Sevilla li va aturar. En hockey, Patins, Lleida i Calafell disputaran la final a 4 de la World Skate Europe Cup el proper 18 i 19 d'abril, després d'aconseguir la classificació aquest cap de setmana. El Calafell té la intenció de presentar candidatura per ser-ne la seu. Així ens ho confirma el president del club, Javier Luna. Escolteu-ho.
Des del Club Patí Calafell estem interessats en poder organitzar aquesta feina al forn. Per nosaltres seria una gran il·lusió poder disputar aquesta competició davant de la nostra afecció. Ja tenim experiència en organitzar demens d'aquest tipus o diria que de més dificultat, com poden ser les tres copes del rei darreres que s'han disputat a Calafell.
i esperem tindre sort i que l'organització tingui aquest fet en compte.
I aquesta tarda a les 6 es farà el sorteig a la Copa del Rei. Com a caps de sèrie hi ha el Barça, l'Igualada, l'Iceo i el Calafell. La resta d'equips classificats són el Reus, el Noi, el Voltregà i l'Alcoi. La Copa passarà del 19 al 22 de març a Sant Sadurní de Noi. El sorteig arriba després de la derrota a l'Hockey Lliga Masculina del Barça a Riazor per 1 a 0. Escoltem Ricarares, l'entrenador blaugrana.
Teníem la il·lusió de tornar líders a casa. Crec que no hem fet un mal partit, però és cert que portem dos partits que hem set incapaços de marcar, i sense marcar és molt difícil guanyar.
I l'Igualada B es va convertir ahir en el campió de la Copa de la Princesa, Duque i Patins, en guanyar la final contra el Manlleu per 1 a 2. En patinatge artístic, aquest cap de setmana s'han disputat les semifinals del Campionat de Catalunya de quartets i grups de xou. En xous grans, Saltona i Lulot es van imposar en cada una de les semifinals, en petits, Saltona i el Cunit, i en quartets, Cunit i Llevaneres. La final serà el 7 i 8 de març a Granolles.
Ja ha debutat la primera catalana als Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina d'Ampezzo. Ha estat Nora Cornell, que ahir s'estrenava en surf de neu a la modalitat de Viquer. La rider catalana va acabar amb 26a posició el dia 16, competirà en Slope Style. I Berta Bellan ha revalidat aquest cap de setmana el títol de campiona del món de trial indoor després d'imposar-se a la Women's Trophy disputada al Palau Sant Jordi. Escoltem la pilot de Terrassa.
Supercontenta, i més de fer-ho aquí a casa, al Palau Sant Jordi, que és molt especial per mi, així que molt contenta. Nosaltres no estem acostumades a fer un trial així, amb tanta gent, tan públic, tan focus, i és impressionant. I en el latisme, Jael Bestué va aconseguir a Metz la millor marca espanyola, els 200 metres, amb pista coberta, amb un temps de 22 segons, amb 69. Va ser la reunió de Metz, com dèiem, i així, battle record, que tenia des del 1991 Sandra Meyers.
Gràcies, Anna Freixa. És la informació esportiva. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Això vol dir que nosaltres hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat. Fins ara.
Hola, em dic Josep Sunyer, sóc el coordinador de continguts de Tarragona Ràdio. Una emissora que forma part de molts plans d'emergència, com a emissora pública, estem d'una manera o altra implicats, de directe o indirectament, en gairebé tots els plans. Però, sens dubte, el que més ens afecta és el pla secta, el pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona.
Aquí tenim el polígon químic més gran del sud d'Europa i, de fet, estem molt acostumats, nosaltres i també la població, a conviure amb el risc. I, de fet, som emissora oficial del pla secte des dels seus orígens. Un pla que va néixer arran d'un atemptat, l'atemptat de la planta d'enpetrol, la matinada del 12 de juny de 1987, quan milers de persones van fugir de Tarragona i es va col·lapsar no només la ciutat, sinó també tot el seu entorn.
A nivell territorial podríem dir que som multirisc. Nevades, ventades, inundacions, esbordaments del francolí, que n'hem viscut a menys dos de greus, i sovint també s'activa el pla d'actuació municipal i en paral·lel als plans de la Generalitat, inuncat, neucat, bencat o practicat.
Formar part d'un pla d'emergència implica estar sempre amb atents, activats i enretents, com els bombers, perquè una activació del pla pot arribar a qualsevol dels 365 dies de l'any i no n'entén ni de cap de setmana ni de festius, i és igual que sigui agost, nadal o vacances. Això vol dir que sempre, sempre hi ha d'haver un equip preparat per intervenir en una eventual activació i per obrir antena el més aviat possible.
Què passa quan s'activa? Què hem de fer? Primer cal avaluar la situació amb la poca informació que acostuma a haver-hi a l'inici. Per sort de la població, el personal de l'emissora té una dilatada experiència en emergències. A partir d'aquí, activar equips, personal, tècnics, sempre dimensionant en funció del grau de la pròpia emergència. Si és molt greu, tota la redacció. Podríem dir que per experiència, gairebé tota l'emissora s'activa.
El fototens és clau, sempre, en un cas d'emergència, i la ràdio també és clau. I la ràdio, hem de recordar que la fan les persones per més tecnologia que tinguem avui a l'abast. La factor humà és molt important i l'expertesa d'aquells que estan explicant el que passa en un cas d'emergència. Si passés avui, arribaria un missatge S-Alert, als tràfors mòbils sonarien també les sirenes de risc químic, és aquest missatge, un missatge molt estrident, que de fet també estan molt acostumats aquí a sentir-lo, això és l'S-Alert,
I també sonarien les sirenes de visquímic, que són aquestes. Semblen una mica apocalíptiques, però avisten a la població i, per tant, això és capaç de tecnologia que ara s'hi afegeix també a altres sensors que es posen a l'abast de la població ben aviat per poder detectar, doncs, segons quins núvols tòctics. Tot és bo, benvingut, la tecnologia, per insisteixo en el factor humà, per cribar el que és soroll del que no ho és, en un cas d'emergència, que això també és molt important, i per defugir de les fake news.
I una última cosa, en emergència s'ajuda molt tenir una ràdio de piles a mà, mos veure'l dir la gran apagada, que ens pot salvar la vida. La resta de feina ja la farem nosaltres. La xarxa de comunicació local. Bon dia, són dos quarts de tres.
Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell. Renfa i el govern denuncien l'incompliment dels serveis mínims a Rodalies en el primer dia de vaga del personal ferroviari. Segons la companyia, només ha circulat un 36% dels trens estipulats a l'hora punta del matí. La consellera de transport, Sílvia Panec, ha anunciat que el govern reclama a Renfa que agrandeixin la mobilitat per la via que sigui.
Hem donat instrucció a Renfe que els plans alternatius de transport que estiguin en talls, en trams, on els maquinistes no s'estiguin presentant i tinguin serveis mínims, es prestin i, per tant, assegurem el dret a la mobilitat.
Els sindicats convocats admeten algunes incidències, però neguen públicament cap incompliment. Un centenar de treballadors s'han manifestat aquest migdia a Barcelona. Des d'allà, el president del comitè d'empresa de Renfe a Barcelona, Sud, Pau Mercè, lamenta que hagi hagut de morir una persona perquè se'ls escolti. Tots els treballadors i tots els sindicats havien denunciat aquestes mancances a la infraestructura i des d'aquests fatídics fets se'ns està fent més cas del que se'ns havia fet sincera.
És dilluns 9 de febrer de 2026 i tenim més titulars. La P7 recupera la circulació completament en sentit sud, Sònia Kerr. La recuperació progressiva de la mobilitat farà que es torni a apagar el peatge a la C32 a partir de la propera mitjanit. També s'ha recuperat la circulació de mercaderies per la R4 de Rodalies a Gelida.
El Partit Popular treu pit després de guanyar les eleccions a l'Aragó, malgrat perdre escons, i culpa Pedro Sánchez de la patacada electoral del PSOE. Això mentre exigeix responsabilitat a Vox, el gran guanyador dels comissis amb el doble d'escons, perquè permeti la governabilitat a l'Aragó. Mataró rep el reconeixement com a capital espanyola de l'economia social. Ha estat en un gran acte al Tecnocampus, amb presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Lloranda Díaz, qui ha destacat el paper dels joves per poder enfortir aquest tipus d'economia.
I en aquest informatiu també us explicarem els detalls d'una recerca històrica que ha permès veure les primeres imatges d'Antoni Gaudí en moviment. El genial arquitecte apareix en un vídeo domèstic de l'any 1922, fins ara inèdit, que ha sortit a la llum gràcies a una recerca de la historiadora de l'art Beli Artigas.
Els esports en afreixa el Barçà. Ha convocat oficialment ja les eleccions a la presidència del club. Ha presentat el calendari fins al dia 15 de març, quan seran les eleccions. Demà es farà el sorteig dels membres de la Junta i la mesa electoral, que es constituirà a finals de setmana. La presentació de candidatura serà entre el 23 de febrer i el 2 de març. La campanya electoral començarà el 6 de març. I cop d'ull al temps. Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia, comença la setmana amb força moments de núvols, però estan deixant poca pluja aquest matí. Hi havia algun remet a les comarques del Pla de Lleida, també de l'Ebre, en alguns racons del Camp de Tarragona, però de moment aquests núvols en gran mesura s'estan retirant. Podem dir que fins ben entrada aquesta tarda, sobretot a les comarques de Barcelona.
I de Girona, i especialment a prop del mar, aquests núvols seran molt esfilagarçats, molt primets. Farà sol una mica apagat, ja diem per aquests núvols esquifits. I en canvi tornarà a carregar-se el cel per les comarques de Ponent i de l'Ebre. De fet, abans que es faci de nit, tornaran a arribar algunes pluges febles per aquella banda. De fet, també...
Aquesta propera nit i matinada acabarà plovent a moltes altres comarques, molt poquet, i serà sobretot a Lleida, on més aigua tindrem de moment un vent no gaire intens i un ambient suau pel que fa demà. Aquesta temperatura fins i tot pujarà una mica més i tindrem algunes pluges sobretot al Pirineu, també durant la tarda a gran part del nord del país, més aviat vespre de dimarts. N'estem pendents a la xarxa? Gràcies, Lluís Mi Pérez. Al control de Soi tenim l'Ivan López. A la redacció i coordinació la Sònia Kerr passa en 3 minuts de 2 quarts de 3.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Renfa i el govern denuncien l'incompliment dels serveis mínims a Rodalies en aquest primer dia de vaga del personal ferroviari. Una protesta que s'allargarà, recordem, fins dimecres. La companyia assegura que només han circulat un 36% dels trens previstos en els serveis mínims de primera hora del matí. De la seva banda, la consellera de Transport, Silvia Panec, ha anunciat que el govern ha ordenat a Renfa que agranteixi la mobilitat.
Hem donat instrucció a Renfe que els plans alternatius de transport que estiguin en talls, en trams, on els maquinistes no s'estiguin presentant i tinguin serveis mínims, es prestin i, per tant, assegurem el dret a la mobilitat.
Els sindicats convocants admeten algunes incidències, però neguen públicament cap incompliment. A Catalunya hi ha hagut un 42% de compliment dels serveis mínims, segons la companyia. Anna Ruiz, bon dia. Hola, Marta, bon dia. La vaga dels maquinistes ha provocat aquest matí retards i suspensió de trajectes a pràcticament totes les línies.
La protesta ha irromput en la tercera setmana de crisi de mobilitat i entorpeix encara més l'operatiu especial que Rodalies intenta mantenir d'empeus per substituir a través d'abús els tachs ferroviaris. Els usuaris de Rodalies no poden més i els d'alta velocitat confien en ser recol·locats en els trens que s'hi estiguin operatius. Hi ha altres que es cancel·laran, el de 5.50 salen a la 7, o sigui que hi ha moviments en funció de la huelga.
Avui, sincerament, l'únic tren que havia de passar ha passat a l'hora. El matí d'aquest dilluns ha arrencat amb trajectes cancel·lats a Rodalies i també s'han suprimit els dos trens de mitjana distància des de Tortosa i Lleida fins a Barcelona.
L'AV de les 7 del matí ha assumit el passatge que no ha pogut agafar el previst per abans de les 6 i que també s'ha cancel·lat. El missatge de Renfe als usuaris avui és, si és possible, cerqueu altres mitjans de transport.
A la vaga estan convocats no només els maquinistes de Renfa, sinó tot el personal del sector ferroviari d'Espanya. Són més de 34.000 treballadors i treballadores d'empreses públiques i privades que exigeixen més seguretat i més inversions en la infraestructura. Els principals sindicats han convocat concentracions de protesta aquest migdia a Barcelona, Madrid, Saragossa i d'altres ciutats espanyoles. A l'estació de la Sància han anat les nostres companyes Esther Minguell i Maite Polo. Molt bon dia, Maite.
Bon dia. Un centenar llarg de delegats i delegades sindicals del sector ferroviari s'han aplegat a les portes de l'estació de Sants a la plaça dels Països Catalans per demanar trens segurs i un canvi de model. Volen un sistema ferroviari públic, social i de qualitat i estan en contra del desmantellament i la privatització.
Els representants de Comissions Obreres, la UGT, Servei Ferroviari, la CGT i altres sindicats han cridat demanant la dimissió del ministre de Transports, Òscar Puente. El president del Comitè d'Empresa de Renfe a Barcelona Sud, Pau Mercè, ha lamentat que hagi hagut de morir un maquinista perquè el Ministeri de Transports els fes cas i ha explicat que ja feia temps que els maquinistes havien detectat inseguretat i ho havien comunicat.
Tots els treballadors hem d'attentar aquest punt, si bé és ara que amb aquestes fatídiques notícies s'està fent cas. Tots els treballadors i tots els sindicats havien denunciat aquestes mancances a la infraestructura i des d'aquests fatídics fets se'ns està fent més cas del que s'havia fet fins ara.
El portaveu del personal de Renfa, de Comissions Obreres, ha dit que la vaga es desconvocarà si el Ministeri es compromet a posar en marxa més protocols de seguretat, més plantilla i més actuacions en la infraestructura i el manteniment. Sapiguem també com s'ha viscut aquesta primera jornada de vaga a la línia R2, en concret a l'estació del Prat de Llobregat. Al Prat Ràdio Rocío Santa Eufèmia. A l'estació del Prat aquest matí hi havia poca afluència de persones usuàries i algunes la vaga les ha agafat per sorpresa.
He d'agafar la Renfe perquè no hi ha cap altra alternativa. Llavors, jo ja he perdut com tres pràctiques a causa d'això. Estic perdent diners i l'autoscola no se'n fa càrrec, evidentment. Soy de Colombia y acabo de llegar al aeropuerto y me encuentro con esta sorpresa y vengo hecho polvo ese viaje y llego a descansar en mi casa y mira con la sorpresa que me encuentro.
Jo vaig a Calella tots els dies i ara és una sorpresa més per agafar el tren, no sabem què passarà. El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims del 66% entre les 6 i dos quarts de deu del matí i de 5 de la tarda a dos quarts de nou del vespre i un 33% la resta de la jornada, tant avui com demà i dimecres.
A tot això us afegim que avui s'ha reprès el pas de trens de mercaderies per l'R4 a Gelida. De moment, però Adif ha evitat concretar quan es podrà restablir la circulació de passatgers en aquest tram.
I aquesta matinada també ha quedat reoberta completament l'AP7 en sentit sud, una reobertura que de retruc farà tornar la normalitat en el trànsit intern de Martorell. Anem fins allà. Ràdio Martorell, Assumta Mera. La decisió de la reobertura s'ha acordat de manera coordinada entre el Servei Català de Trànsit, el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible i els Mossos d'Esquadra, un cop les avaluacions tècniques han confirmat que l'autopista pot operar amb totes les garanties.
Segons assenyalar el regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de l'Ajuntament de Martorell, Lluís Segarra, la reobertura s'ha notat en la disminució del trànsit pesat que entrava a la població. Arreu de la reapertura de l'AP7 en sentit sud s'ha notat una millora, especialment en el trànsit pesat que ens entrava a la població i que ara ja s'han, no ens entra.
Esperem que això es convini amb un futur amb la repertura de la línia de trens en direcció a Sant Vicenç de Calders, que també ens ajudaria molt. Recordem que els treballs han permès restablir les condicions de seguretat viària tant a l'estructura de l'autopista com al seu entorn immediat, fet que habilita la recuperació de la plena capacitat de circulació. Recordeu també que la recuperació progressiva de la mobilitat farà que es torni a apagar. El peatge de la C32 serà a partir de la propera mitjanit.
Notícies en xarxa. 20 minuts i seran les 3. Entrem en plana política. El Partit Popular treu pit després de guanyar les eleccions a l'Aragó, malgrat perdre escons, i culpa Pedro Sánchez de la patacada electoral del PSOE en aquesta autonomia. Això mentre exigeix responsabilitat a Vox, el gran guanyador dels comissis, perquè permeti la governabilitat a l'Aragó. Carina Bellbé, bon dia.
Bon dia. Per Alberto Núñez Feijó, la victòria a l'Aragó després d'Extremadura és una nova bufetada electoral del PP a Pedro Sánchez. El líder popular hi veu una avançada del que podria passar si se celebressin en eleccions espanyoles. Això malgrat perdre dos escons a 28 a 26 i amb un Vox que dobla resultats de 7 a 14 cadires al Parlament Autonòmic i obtenir així la clau de la governabilitat.
¿Cuántos tortazos electorales necesita más para entenderlo? ¿Cuántos peores resultados del socialismo le hacen falta para reaccionar? ¿Cuántos debacles más para que se vayan? El PSOE ya no compite con el Partido Popular por ganar, compite por no quedar tercero.
Això mentre el PSOE de Pilar Alegria treu el pitjor resultat de la darrera dècada i es descarta per arribar a possibles pactes amb els populars després de perdre cinc escons a 23 a 18. Des del govern, la portaveu dels socialistes, Montse Minguez, denuncia que el PP portarà, diu, el col·lapse a les autonomies allà on guanya i ha fet aquesta comparació en relació a Vox.
Vox nace del Partido Popular, Vox crece con el Partido Popular y Vox se multiplica con el señor Feijó. Se multiplica como los gremlins. A tot això, Vox ja ha demanat formar un govern de coalició amb el PP i l'Aragó i no descarta, diu, demanar una vicepresidència i diverses conselleries.
Uns resultats electorals que, com sentim, deixen lectures diferents. Els experts coincideixen a assenyalar, però, que aquestes eleccions poden marcar una tendència per a pròxims comissis amb un assens notable de l'extrema dreta. En aquest context, Ernesto Pasqual, que és doctor en Ciència Política de la Universitat Autònoma, apunta a un canvi en les estratègies del PP i del PSOE per poder capgirar aquest corrent. Són declaracions a la xarxa.
haurien de començar a pensar si fer créixer Vox amb les diverses actuacions, tant d'un com de l'altre. Un convocant eleccions en cadena per fer caure el president del govern i els altres igualant el PP amb Vox si això és bo pel país. I en algun moment determinat, si no seria necessari dir-li a Vox que és el seu moment per prendre decisions i governar, perquè fer política a la contra és molt senzill.
En clau aragonesa, Pasqual considera que els resultats tampoc poden deixar satisfet el Partit Popular perquè, tot i la victòria, ha perdut vots i escons respecte a les darreres votacions.
Tornem a Catalunya. Mataró ha rebut aquest matí el reconeixement com a capital espanyola de l'economia social. Ha estat en un gran acte al Tecnocampus en presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Iolanda Díez, qui ha destacat el paper dels joves per poder enfortir aquest tipus d'economia. Mataró, Ràdio, Beti Doñate.
La jornada s'ha centrat en els reptes i les oportunitats de l'economia social en diferents àmbits. Durant l'acte, la ministra de Treball, Jolanda Díaz, ha anunciat que de la capitalitat de Mataró ha de néixer una eina clau per incorporar talent jove a l'economia social. També ha destacat que l'altre objectiu és feminitzar el sector.
Hoy lo que vamos a hacer en Mataró no solamente es el arranque de la capitalidad española de la economía social, sino con el trabajo que ha desarrollado la Secretaría de Estado y su equipo, vamos a lanzar algo que es clave para la promoción de la economía social, que es la red de jóvenes, de hombres y mujeres jóvenes por la economía social.
Durant tot un any, Mataró acollirà conferències, debats i altres activitats vinculades amb l'economia social. Tot un repte per a la capital del Maresme. També la ciutat de Barcelona es projecta cap al futur amb l'arribada de la Rambla Prim fins al mar, un gran passeig verd, un nou camp de futbol i un espai diàfan.
on l'esport serà el gran protagonista. Aquesta és almenys la fotografia del projecte d'urbanització de la plataforma de Formigó que es va construir a la zona del Fòrum. Una iniciativa que permetrà connectar tota la façana litoral, des de l'Hotel Vela i fins al riu Besòs. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Marta. L'Ajuntament preveu que les obres comencin la primavera de l'any vinent, quan acabi la construcció del nou passeig de la Marbella i que estiguin enllestides a finals del 2030. Un espai de més de 13 hectàrees, l'equivalent a 13 camps de futbol, que havia d'acollir un zoo marí i que estan desús des de la seva construcció, ara fa més de 20 anys. A banda de l'arribada de la Rambla Prim fins al mar, l'espai acollirà un nou camp de futbol i un espai diàfam per poder fer esdeveniments esportius, ciutadans i també culturals, com els festivals Primavera Sound o el Cruïlla. Escolteu l'alcalde Jaume Collbor.
Connectar a peu o amb bicicleta tota la zona de platges, pràcticament fins aquí, fins als banys. I d'aquesta manera es construirà un pas que connectarà el passeig marítim amb el fòrum i, com us deia, el que jo crec que té un valor simbòlic i d'obertura al mar també molt important, la darrera gran obertura al mar que farà la ciutat, que és fer que la Rambla Prim arribi al mar. Quan s'hagi acabat aquesta obra, que té un pressupost de 52 milions d'euros, Barcelona tindrà un passeig marítim continu de 7 quilòmetres.
Canviem de capital. El Port de Tarragona s'afegeix a l'Associació per l'Impuls Metropolitat del Camp de Tarragona. Totes dues parts han signat avui un protocol de col·laboració. L'autoritat portuària tarragonina vol esdevenir espai de trobada i de consens al voltant d'aquest projecte territorial al qual s'hi han sumat ja vuit ajuntaments. Tarragona Ràdio, Laura Casas. Després de PIMEC i del clúster TIC Catalunya Sud, ara ha estat el Port de Tarragona qui ha materialitzat el seu suport i interès per aquest projecte territorial.
El president del port, Santiago Castellà, diu que podran aportar expertesa en la gestió de projectes estratègics i alhora ser facilitadors de consensos. Ara bé, també incidiran en altres àmbits rellevants per al Camp de Tarragona, com és la mobilitat, la planificació urbana o la transició energètica.
El port no ha de prendre autònomament les seves decisions, el port no ha de decidir si vol més o menys creuers, el port no ha de decidir per on han de sortir les mercaderies, el port ha de servir a un territori que ha de tenir els espais de consens per articular la seva agenda política. A partir d'ara es crearà una comissió de seguiment i es dissenyarà un pla de treball compartit entre el port i l'associació.
Aquest dimecres professors i mestres estan cridats a la vaga que han convocat de manera unitària els sindicats educatius. Denuncien que el departament no els ha fet cap proposta per millorar les condicions laborals que reivindiquen. El sindicat CGT, a més, convoca a la vaga la resta de personal que treballa als centres educatius. Atenció, això implica vetlladores, monitoratge d'acollida, menjador escolar i també personal de lleure. Laura Gené, secretària general de la Federació d'Ensenyament de la CGT a Catalunya.
La precarietat dins l'educació pública de Catalunya es fa extensiva a tots els sectors, a totes les persones que hi treballem. El problema de la burocràcia, el problema de les ràtios, és un problema que ens afecta a totes i, per tant, cridem a totes les persones que treballem a les escoles, a tota la comunitat educativa, demanem suport a les famílies també per al dia 11 de febrer.
Ens situem ara a les Terres de l'Ebre, ja que el Departament de Justícia buscarà finançament per fer realitat la rehabilitació del poble vell de Corbera d'Ebre, a la Terra Alta. Un projecte que continua a l'aire cinc anys després que s'aprovés. La falta de finançament justament impossibilita tirar endavant una actuació fonamental per conservar aquest vestigi de la batalla de l'Ebre i la Guerra Civil, que es va esborrant de forma preocupant en cada embat meteorològic. Canal Terres de l'Ebre, Dani Camacho.
En els darrers mesos s'han anat fent petites obres de consolidació al poble vell de Corbea d'Ebre, però farà falta un projecte més ambiciós. El conseller de Justícia, Ramon Espadal, ha explicat que tenen identificat el pla i les fases i també la quantificació econòmica que supera els 3 milions d'euros i que per això el departament haurà de buscar finançament.
Ara ja tenim identificat totes les feines que cal fer de consolidació, tenim a més a més distribuït en diferents fases allò que s'hauria de fer i ara què és el que ens falta? Ens falta el finançament, evidentment. Ara tenim un horitzó de pressupostos per davant, i l'alcalde ha plantejat amb aquesta claretat l'opció, la possibilitat d'anar a intentar el 2% cultural.
Este dilluns s'ha aprofitat per fer la presentació de la nova directora del Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre, Marta Brú, que ha definit les principals línies de la nova etapa en què se pretén enfortir els espais de memòria com a llocs de coneixement, diàleg i transmissió de valors. La nova directora va prendre possessió el passat mes de gener després d'haver estat seleccionada mitjançant un concurs públic obert.
Dimecres d'aquesta setmana, és a dir, l'11 de febrer, es commemora el Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència. A Tortosa s'ha donat aquest matí el tret de sortida dels actes de celebració. Ha estat amb la visita de Sara García Alonso, la primera dona espanyola que ha estat escollida per formar part de l'Agència Espacial Europea. Ràdio Tortosa, David Benito.
L'astronauta i biòloga molecular Sara García Alonso ha fet una conferència al Col·legi Diocesà Sagrada Família de Tortosa on ha explicat quina és la seva tasca a l'Agència Espacial Europea on està fent investigacions del càncer de pulmó i pàncreas. En la seva xerrada ha destacat la importància de tindre també referents femenins per inspirar altres noies.
Creo que es muy difícil soñar con ser algo que desconoces, que no sabes que existe. Y aunque parece que las profesiones científicas y tecnológicas siempre han estado un poco invisibilizadas, ahora se empiezan a poner sobre la mesa y realmente son historias bastante épicas y emocionantes y de superación.
Aquest és un acte que forma part del projecte Científiques, una iniciativa en què científiques d'entitats públiques i privades de Catalunya ofereixen xerrades divulgatives en centres educatius d'arreu del país. En marxa, des del 2019, s'han celebrat set edicions.
I és moment per a la cultura. Una recerca de la historiadora de l'art Bel i Artigues conclou que un home que apareix en un vídeo domèstic de l'any 1922, fins ara inèdit, podria ser Antoni Gaudí. Es tractaria, per tant, de les primeres imatges en moviment de l'arquitecte reusenc. La nova ràdio de Reus, David Fernández.
Una investigació recent apunta que Antoni Gaudí podria ser la persona que apareix en un vídeo filmat l'any 1922, inèdit fins ara, fet que convertiria aquestes imatges en les úniques conegudes de l'arquitecte en moviment. El document forma part d'un film domèstic conservat per la família Costa Artigas i ha estat identificat per la historiadora de l'art Beli Artigas amb la col·laboració del graduat en arquitectura Jan Ixer, conegut a les xarxes com a efemèrides d'arquitectura.
La pel·lícula en recull el casament d'Antoni Costa i Font i Carmen Artigas, celebrat el 17 de juny de 1922 a l'Església de la Concepció de Barcelona, al qual Gaudí hauria assistit com a convidat. En un fragment, on es veu la sortida dels nuvis, apareix un home gran amb barba blanca i barret canutier,
que podia correspondre a l'arquitecte reusenc quan tenia 69 anys. La identificació s'ha fet comparant trets físics amb fotografies i amb la màscara mortuòria de Gaudí, especialment pel que fa al perfil del nas. Tot i la prudència pels precedents d'errors, els investigadors consideren que les evidències són sòlides.
Les albes tornen verdes i brillen les estrelles que ja s'han fet tenir. Joan Miquel, Oliver, Mazzoni, Alosa i Anna Andreu completen el cartell del Festival Ítaca. Aquesta 14a edició presenta nous espais a Pals, Girona i a l'Estartit. En total, hi ha programades més d'una vintena d'actuacions en 7 municipis empordanesos entre els mesos d'abril i juliol. Televisió de Costa Brava, Alba, Pairet...
La nova edició del Festival Ítaca arrencarà el 4 d'abril a la platja de Riells de l'Escala i claurà el 5 de juliol a la platja de Porvó de Calella de Palafrugell. Aquest any el festival presenta nous escenaris, en concret a Calapruna de Palt, el Palau de Fires de Girona i la plaça de l'Església de l'Estertit. Aquesta última proposta, que serà el 20 de juny i està batejada com a Ítacaplaça, serà de franc i neix amb l'objectiu de convertir-se en el punt de trobada festiu i popular del festival. Ho detalla el director, Fran Arnau.
És un nou escenari que ens hem inventat i que volem fer a l'estartit, que es donarà a terme o podem gaudir-lo al migdia del dia 20, just abans del concert de la moda i a més, per fer uns concerts sorpresa, que és una mena de sorpresa interessant que anirem desvallant a poc a poc. Pel que fa a la programació, torna a ser un cartell eclèctic, combinant grans noms de l'escena catalana i estatal, que s'afegeixen a noms ja anunciats com l'Obslesbian, la Moda, Sidoní, 31 Fam, la Ludwig Pank, Cupido o Barribert.
I seguim amb cinema. Frontera, Sirat i Sorda són les grans guanyadores de la 18a edició de la Gala dels Gaudí, que es va celebrar ahir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Romeria, que partia amb 13 nominacions, finalment només ha aconseguit una estatueta. La d'actriu revelació per a Lúcia García. El film de Judit Colell, Frontera, va aconseguir el premi més destacat, el de millor pel·lícula, a més del de millor actriu secundària per a Bruna Cosí, millor vestuari i el del públic.
Sirat d'Oliver Lacs se va aixecar l'estatueta millor pel·lícula en llengua no catalana i set premis tècnics. Quan a la cinta d'Eva Libertat, Sorda es va endur el Gaudí a millor direcció, guió adaptat i actor secundari per a Álvaro Cervantes, la que partia com a gran favori amb 13 nominacions, Romeria, de Carla Simón. Finalment només se'n va endur el guardó a millor actiu revelació per a Lúcia García. I arriben els esports.
Que ens porta Anna Freixa. Bon dia, Anna. Compte enrere ja les eleccions a la presidència del Barça. Bon dia. El Barça ha convocat ja oficialment les eleccions a la presidència del club. Demà es farà el sorteig dels membres de la Junta i la mesa electoral que es constituirà a finals de setmana. La presentació de candidatura serà entre el 23 de febrer i el 2 de març. La campanya electoral començarà el 6 de març i les eleccions seran el dia 15.
I en futbol aquest vespre tanca la jornada primera en divisió. L'Espanyola, la Ceràmica, s'enfronta a les 9 al Vilareal amb la voluntat de trencar la mà a la dinàmica de 5 partits sense guanyar. Escoltem el seu tècnic Manolo González. El primer que hem d'agafar és tornar a recuperar la nostra fortalesa, que ha sigut tenir...
La porteria a zero, quan hem encadenat els 100 partits guanyats, ha sigut sobretot per aquest motiu. Crec que això és bàsic, que hem de tornar a agafar aquesta dinàmica de defensar, crec que no hem defensat tan malament, l'altre dia potser és el dia que pitjor vam defensar, el dia de l'Alavés, però sí tornar a deixar la porteria a zero i que els petits detalls que en molts partits a la primera volta han caigut a favor i ara han caigut en contra.
El Giro no va sobar un punt a Marques Sevilla. Els sevillans van empatar el 0-1 al minut 92 i el 95 Estuani va tenir un penal però no el va poder transformar. I encara en futbol l'Hospitalet acaba de fer oficial que el tècnic Christian Gómez ha decidit tancar la seva etapa al club. En hockey patins, Lleida i Calafell disputaran la final a 4 de la World Skate Europe Cup. El Calafell té la intenció de presentar candidatura per ser-ne la seu 18 i 19 d'abril serà aquesta final a 4. Així ens ho confirmava el president del club Javier Lund. Escoltem-lo.
Des del Club Patí Calafell estem interessats en poder organitzar aquesta feina al forn. Per nosaltres seria una gran il·lusió poder disputar aquesta competició davant de la nostra afecció. Ja tenim experiència en organitzar events d'aquest tipus o diria que de més dificultat, com poden ser les tres copes darrere i darreres que s'han disputat a Calafell.
I esperem tindre sort i que l'organització tingui aquest fet en compte. I aquesta tarda a les 6 es farà el sorteig de la Copa del Rei. Com a caps de sèrie hi haurà el Barça, l'Igualada, el Liceu i el Calafell. La resta d'equips classificats són el Reus, el Noia, el Voltregà i l'Alcoi. La Copa serà del 19 al 22 de març a Sant Sadurn i de Noia. El sorteig arriba després de la derrota del Barça a l'Hockey Lliga Masculina a Riazor. Per 1 a 0, escoltem Ricarares, entrenador blaugrana.
Teníem la il·lusió de tornar líders a casa. Crec que no hem fet un mal partit, però és cert que portem dos partits que hem estat incapaços de marcar i sense marcar és molt difícil guanyar.
I als Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina d'Ampezzo ja ha debutat la primera catalana. Estan Nora Cornell, que ahir s'estrenava en surf de neu en la modalitat de Víquer. Va acabar en 26ena posició. El dia 16 tornarà a competir, en aquest cas en Slope Style. Gràcies, Anna Freixa, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a les 3. Nosaltres ho hem de deixar aquí i ens retrobarem demà puntuals, com sempre, a les 2 de la tarda. Bona tarda.
Notícies en xarxa. Edició migdia. La xarxa de comunicació local. Conexió servei llengua. Pel Dia Mundial de la Ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Dia R. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R.
Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som.
Ens vam conèixer fa temps, era batxillerat. Tu em vas tirar la canya, jo la vaig agafar. Sempre de flor en flor, però amb tu jo em vaig quedar. Comença una història que no té final. I és per això que avui som un bolí.
Fins demà!
Des que estic amb tu. Amor. Quan faig el tonto ets el meu millor públic. Admiro i em torc. N'espoix. Saps que jo adoro el que fas perquè és únic. I és per això que avui som on volíem ser de petits. I ho hem aconseguit per moltes coses que ens passin. Jo t'estimo igual, jo t'estimo igual.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual.
La xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. Renfe i el govern denuncia l'incompliment dels serveis mínims de rodalies en el primer dia de vaga de personal ferroviari. Segons la companyia, només ha circulat un 36% dels trens estipulats a l'hora punta del matí. La consellera Sílvia Panec ha anunciat que el govern reclama a Renfe que garanteixi la mobilitat per la via que sigui.
Hem donat instrucció a Renfe que els plans alternatius de transport que estiguin en talls, en trams, on els maquinistes no s'estiguin presentant i tinguin serveis mínims, es prestin i, per tant, assegurem el dret a la mobilitat.
Els sindicats convocants admeten algunes incidències, però neguen públicament aquest incompliment. A Catalunya hi ha hagut un 42% en general de compliment de serveis mínims, segons Renfe. El president del comitè d'empresa de Renfe Barcelona Sud, Pau Mercè, lamenta que hagi hagut de morir una persona perquè se'ls escolti.
Tots els treballadors hem d'attentar aquest punt, si bé és ara que amb aquestes fatídiques notícies s'està fent cas. Tots els treballadors i tots els sindicats havien denunciat aquestes mancances a la infraestructura i des d'aquests fatídics fets se'ns està fent més cas del que s'havia fet fins ara.
I avui la P7 ha recuperat la circulació completament en sentit sud. La recuperació progressiva de la mobilitat fa que es torni a apagar el viatge de la C32 a partir d'aquesta propera mitjanit. També s'ha recuperat la circulació de mercaderies de l'R4 a Gelida.
Més temes, parlem de política. El Partit Popular que treu pit després de guanyar les eleccions a Aragó, malgrat perdre escons i culpa Pedro Sánchez a la patacada electoral del PSOE. Això mentre exigeix responsabilitat a Vox, que és el gran guanyador dels comicis amb el doble d'escons, perquè permeti la governabilitat a Aragó.
I la nova edició del Festival Ítaca arrencarà el 4 d'abril a la platja de Riells a l'Escala i clourà el 5 de juliol a la platja de Portbou de Calella per la Frugell. Aquest any el festival presenta nous escenaris en concret que a la Pruna de Pals, al Palau de Fires de Girona i la plaça de l'Església de l'Estardit. Aquesta última proposta serà el dia 20 de juny i està batejada com a Ítaca, plaça serà de franc i neix amb l'objectiu de convertir-se en el punt de trobada del festiu
i popular del festival. I el Barça, que ha convocat oficialment eleccions a la presidència del club, ha presentat el calendari fins al dia 15 de març, quan seran les eleccions. Demà es farà el sorteig dels membres de la Junta i de la mesa electoral. Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Bon dilluns! Baix Gaià és 9 de febrer, dia de Santa Apolònia. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, després de dos anys d'obres, finalment avui s'estrena oficialment la piscina coberta. Val a dir, amb tot, que al llarg de la darrera setmana un grup reduït d'usuaris ja va aprovar les instal·lacions.
Altafull, a l'entorn de l'escola del Ruquisar i de l'Institut seran pacificats. L'Ajuntament partirà del treball de recerca d'un alumne per dissenyar un projecte participatiu similar al que s'ha fet amb la portalada. I a Roda de Barà, des del consistori, s'ha decidit implantar un nou sistema dinàmic d'adquisició per al manteniment de zones verdes. D'aquesta manera es poden seleccionar empreses solvents i agilitzar la contractació de treballs de jardineria, herbrat i tractaments fitosanitaris.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora. Setmana de Carnaval. Amb què has anat avui a la ràdio? T'has posat el pijama avui per anar a la ràdio? Són les ordres de sa majestat.
Jo les ordres encara les estic esperant, arribaran, arribaran perquè no ens podem escapar d'això, però mira, ja ha començat a córrer per les xarxes un vídeo de la majestat Carnestoltes de l'Escola Valentina i els dona la torre i sortim.
Ah, caram. Molt bé, però hi sortiu... Disfressats i ballant. Ah, molt bé. Sense vergonya, ni por al ridícul, res. Ja estarem, ja estarem alerta, estarem a la white, a veure si podem fer un cop d'ull a aquest vídeo que corre per les xarxes. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia. Has anat disfressada, seguiu a Roda Barà Ràdio, seguiu les instruccions de la majestat Carnestoltes.
La veritat és que no massa, però estic buscant el vídeo, a veure si trobo aquest que comentava la Raquel, perquè tinc moltes ganes de veure'l, de veure'ls ballar i de veure'ls passar-s'ho bé, clar que sí. Doncs escolta, si el trobes, tu mateixa, vull dir, el fas circular, que en tenim gana. El fem circular que es faci viral, vinga. Va, disfressats o no, tenen sintonitzat Altafulla Ràdio, una a la torre i roda de Barà Ràdio, som baixa i al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio d'Aquilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que ens harem setmana i volem saber quin temps ens espera. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, moments de força núvols que al llarg d'aquest dilluns aniran deixant el cel força carregat a les comarques de Tarragona. Podem dir que tindrem una mena d'entrepar.
Els núvols més gruixuts ara al matí i ja de cares a últimes hores de la tarda o cap al vespre. Bàsicament, quan es faci de nit és quan el cel tornarà a cobrir-se gran part de la demarcació. A Tarragona ha de ploure poquet, el que ha caigut les últimes hores, tot just mullar el terra i poca cosa més. No estarem parlant de pluges destacables i fins i tot, com dèiem, en aquesta mena d'entrepar, al migdia, primeres hores de la tarda, també veurem estones ni que sigui una mica el sol.
no ha de ser una jornada completament assolellada. Serà un temps més àvia primaveral, una mica més ventós aquesta tarda, sobretot a l'Alcàm i al Baix Penedès, un vent de ponent, per tant, no porta gaire pluja. I també aquest vent de ponent arribarà una mica més rascalfat. Arran de mar tindrem temperatures que avui fregaran als 17 o 18 graus, per tant, de fred intens no en frega. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dilluns 9 de febrer. Volem saber què destaquen avui les portades dels diaris, així que començarem pels que tenim més a l'abast. El primer és un de gratuït, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que titula Ematsa, posa escorta als operaris per evitar que els agradeixin a Tarragona. El servei ja es donava als treballadors de carrer que havien d'actuar en connexions il·legals o talls de subministrament.
Però ara la seguretat s'ha ampliat a les oficines de l'empresa, on també temen que arribin les situacions d'atenció amb afectats. Més coses a Tarragona. Som-hi i serem, s'endú la disfressa d'or 2026. Més de 3.000 persones omplen la CaixaBank Tarracoarena.
en una gala plena de música, llum i emoció. La fotografia de portada acompanya aquest titular. Podem veure un moment de l'actuació de la comparsa Som i serem, la guanyadora de la disfressador 2026, com dèiem, que estava inspirada en l'Índia. Pel que fa a demografia, el diari més avui publica Reus, ja supera els 110.000 habitants. L'increment de població registrat per la ciutat els últims anys ha estat gràcies a la migració, ja que el creixement natural és negatiu.
Espai també pels esports, pel futbol. El Nàstic torna a perdre a casa i s'abona a la lluita per la permanència. El marcador final reflectia un 0 a 1 en contra dels interessos. Grana fotografia d'un dels instants d'aquest enfrontament contra el Villarreal.
I un parell de qüestions més. Sota el mateix de la capçalera, el camp de Tarragona, Vilaseca, pot disputar finalment les espectaculars curses de cavalls del cos de Sant Antoni. I pel que fa a la crisi ferroviària, ens diuen, el govern anuncia el restabliment de les línies R13, R14 i RT1, però avui comença la vaga dels maquinistes. D'altra banda, avui al diari de Tarragona, Raquel, què assenyala?
Doncs declaracions de l'alcalde Vinyuales, que diu que vol un parador al Banc d'Espanya. Després de les especulacions, l'alcalde ha confirmat aquesta opció. El parador comptaria amb uns 7.000 metres quadrats. Rehabilitarien l'edifici històric i construirien un altre en el terreny adjacent. Això en aquest edifici que recordem des del 2003, que va ser quan va tancar el Banc d'Espanya, doncs ha estat pràcticament
sense ús. La imatge és del Nàstic. Després parlaràs Eduard Amant, Marc Pérez, perquè parlen de la rutina de la derrota. El Nàstic torna a perdre a casa. També d'àmbit estatal, avui l'Aragó és protagonista perquè el Partit Popular s'ha instal·lat a les victòries autonòmiques, però sempre pendent de Vox. Així ho diu el diari avui, explicant que Vox s'ha disparat a les eleccions aragoneses.
El PP ha repetit victòria i el PSOE ha caigut amb força. Ja, la Junta Aragonesista, ha estat la sorpresa de la nit. I dos apunts més. La comparsa Som i Serem s'endú el primer premi de la disfressa d'or a la ciutat de Tarragona i acabem. Un dia més parlen de caos ferroviari. Diu que avui comença la vaga ferroviària de tres dies a tot Espanya.
I més enllà de la premsa de casa, Sònia, sempre fem un vistazo del més destacat de les portades de diaris d'àmbit generalista. Què diu en aquest dilluns 9 de febrer? Doncs comencem amb la portada de La Vanguardia, que titula El PP retrocedeix a l'Aragó i necessitarà un Vox molt reforçat per governar. Azcon torna a guanyar, però perd dos diputats respecte al 2023, mentre que els de Bascal...
doblen la seva representació. El PSOE amb 5 escons menys iguala el seu pitjor resultat històric i la Junta s'imposa entre els regionalistes. Hi ha en portada el popular Jorge Azcon, que va celebrar ahir a la nit amb els militants del PP la seva gradolça victòria electoral. I es veu aquesta part d'aquesta celebració.
Més temes, contundent victòria del socialista José Seguro davant la ultradreta a Portugal. El socialista es va imposar ahir amb contundència en la segona volta de les eleccions presidencials a Portugal amb el 66% dels vots segons el recompte provisional. L'ultradretà André Ventura, líder de Chega, va obtenir el 34%. La jornada va estar marcada per les inundacions que van obligar a ajornar la votació en alguns municipis.
El tren inicia una setmana més amb l'Ai Alcor per la vaga de maquinistes. Renfe prorroga el contracte de l'AVE a l'Aràbia Saudita fins al 2038. Itàlia investiga l'assassinat d'un ucrainès resident a Barcelona.
També l'avantguàrdia parla de cinema, frontera i cirat triomfen els premis Gaudí. I sobre els jocs d'hivern, l'esquiadora Lindsay Bond es destrossa el genoll en el descens. Passem a la portada del periódico.
Un PP a la baixa guanya Aragó i el PSOE s'emporta un altre correctiu. El Partit Popular necessita un pacte amb Vox per governar. Azcón obté la victòria malgrat perdre dos escons i Alegria no evita la debacle socialista. La formació de Bascales dispara fins als 14 diputats, 7 més que el 2023. La Junta, única formació d'Esquerra que aconsegueix millorar resultat, tot i ser irrellevant.
En portada, Frontera i Cidad triomfen en els Gaudí. Les pel·lícules de Judit Colell i Oliver Lacze s'emporten als grans guardons en la festa del cine català. I es veu la imatge, en aquest cas, de Judit Colell, que també recordem que és la presidenta de l'acadèmia. Campos universitaris i escoles de negocis s'expandeixen en el 22 arroba. Una vintena de centres han agafat el relleu d'indústries i oficines al barri barceloní.
També hi ha declaracions de Carolina Martinoli, presidenta de Welling. Volem un aeroport de Barcelona a l'altura de la seva ambícia. La P7 reobre totalment el dia d'inici de la vaga de maquinistes. I Catalunya torna als pressupostos del 2023 i perd recursos. I acabarem les portades amb el punt avui, ja que avui no disposem de la portada de l'Ara.
que titula Electrificació i reconversió industrial. Les dues claus d'una Catalunya verda amb el repte tecnològic de les bateries elèctriques i l'hidrogen verd encara a les beceroles. En la crònica el dia d'ahir de Xavier Castellón, Frontera, reflexió en temps ultras. El film de Culell sobre la fugida dels joels dels Pirineus regnen els Gaudí el dia que Vox dobla els seus resultats a l'Aragó.
Més cròniques, una de Bernat Salvà, Frontera i Cidat, triomfan en els Gaudí, i una altra d'Albert Cadenet, bufetada a l'eurocambre titular. El punt avui també entrevista el sociòleg Carlos Sanz Pérez. A Barcelona la gentrificació ja s'ha consolidat al centre i es va estenent. I segons també l'article Observatori Municipal Premià de Mar, dius estacions, aparcaments i pisos, entrevistes a l'alcalde i a la cap de l'oposició.
I en el suplement l'esportiu, el Barça té a punt l'avantprojecte del nou Palau Blaugrana. Última carta des de la presidència de Laporta abans dels comissis. Doncs aquestes són les portades de la premsa d'aquest dilluns 9 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Un moment ara per l'anàlisi, un moment ara per l'opinió a baix o al dia. Els dilluns tots vostès saben que això és cosa del nostre company Marc Pérez, fanàtic dels esports, periodista del de Fuller Ràdio, que ens ofereix sempre una bona crònica i reflexió a l'hora de tot el que passa al nostre entorn. Marc, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. I vos? També. Escolta, després d'aquest cap de setmana que ha anat la merda bé per carregar les piles, suposo que com el teu.
Sí, la veritat que sí. A més a més, quan acaba bé... És veritat que ja ha començat el Carnaval a la zona del Baix Penedès, per tant, ja... De fet, aquí hi ha el Baix Penedès, també, a la Poula, no? Sí, sí. Però vaja, allà al Baix Penedès és més intens, perquè hi ha un futimer de rues ja el primer cap de setmana. Tu has sortit ja de rues aquest cap de setmana? Sí. Però tu et disfressa? No, jo no. Tu ets el... Jo poso música. Ah, tu ets el diixell? Jo seria... Ara em deixes... Jo seria el que series tu, segurament, no? No, o no. Però tu la música també la fas anar, també.
Sí, però jo sí que em disfresso, a Salamó. Ah, doncs jo no. És més, jo condueixo el tractor de... Disfressat. Disfressat, exacte, sí. No, ja no, jo em poso música amunt i avall i... Molt bé. No sé per què em pensava que tu ets el... allò que hi ha d'haver una persona responsable de cada comparsa que porten aquell braçalet... Ah, no, no, no.
Ni sóc responsable, ni m'agrada difessar-me. Aquella armilla reflectant, no. Per tant, no, eh? Doncs mira, anava equivocat. De vegades ens equivoquem, a la vida. Pensem que exercies el segurata de la comparsa. Abans feia la segurata, eh, ara? És que, clar, amb la teva embargadura dones. Home, segons quins llocs, per exemple, que la feia de nit, has de portar... Allà ve si ens vindran a buscar. Ja poden venir, ja poden venir.
No volem mal rotllos ni conflictes. Xerret d'esports. Com ha anat esportivament parlant el cap de setmana pel que fa a l'esport territorial, futbol, futbol sala, bàsquet, baix allà?
Tenint en compte que anem ara cap a un cap de setmana on no es competirà precisament coincidint amb Carnaval Festa, festa per tothom Disbaixa i Xerinola, que dirien Doncs a més destacat a futbol la victòria del Roda de Barà 5 a 0 contra el Montblanc Era una victòria obligada en certa manera i van complir els Rodencs
També a primera catalana que hi ha un 0-0 contra el tercer classificat amb un fut i me de baixes també és per destacar. A tercera no van anar tan bé les coses perquè l'Altafulla va perdre, la Riera va perdre i la Torra d'Embarra sí que és veritat que va empatar contra el líder però...
Un 0-0 que no serveix de massa per tallar distàncies en aquest cas. I a quarta catalana sí que la reacció de la nou de Gallagher també del Creixer, que van guanyar els seus partits. En bàsquet, ple de victòries a la primera territorial masculina amb l'Altafulla i el Torre d'Embarra imposant-se el Carme Bàsquet i el Reus Plom Sanyenegra. I en canvi la branca femenina, doncs, derrotes tant de l'Altafulla com del Torre d'Embarra.
En futbol sala, victòries dels dos catllars, el masculí i el femení, que segueixen, doncs... Bé, en aquest cas el masculí, doncs es reenganxa el grup d'aspirants a l'ascensa preferent, i en el cas del femení, doncs segueix tercer classificar, consolidant-se, buscant la millor classificació històrica de saber història a la categoria. A la segona catalana masculina, una cara i creu, no?, victòria de l'Altafulla davant el Puig Perat,
i derrota del Torredemarra contra el Pira, i en voleu el mateix, perd el masculí de Nacional, 0-3 contra el Trent de Sòllars, una sorpresa realment, i victòria del femení contra el vòlei Vilaçà la segona jornada de la fase de promoció.
Esperem que aquesta cap de setmana de descans que ja serveixi per carregar piles esportivament parlant, que els entrenaments donin el seu fruit i tots aquests marcadors que han acabat jugant a favor dels interessos dels clubs del Baix Gaià puguin revertir-se de cara a les properes jornades.
Dit això, a veure, parlem del nàstic de Tarragona perquè ha tornat a caure a casa aquest diumenge davant del Vila Real B per 0 a 1, un resultat que aprofundeix la crisi que ara mateix passa l'equip.
No sé si la salvació ara és l'objectiu d'aquesta temporada i, per tant, cada cop es pensa menys de descens a les grades de la budellera. Val a dir que la primera part ahir va estar marcada per l'expulsió de Jaume Jardí. Per la manca de resposta de cara a la segona, hi ha dubtes...
No sé què significa per tu, personalment, aquesta nova derrota. Quines impressions generals et queden de la lectura que fas del partit? Que confirma realment la situació del Nàstic. Vens de dos partits que no perds, amb una victòria molt patida contra l'Iviza, un empat que no acaba de servir la setmana anterior i la sensació és que no aprofites d'aquesta inècia positiva per pujar, no?,
per encadenar una bona dinàmica i tornes a perdre un mal partit. Sí que és veritat que fins al 0-1 l'equip estava bé, estava competint bé, però una vegada encaixa el gol, se'n va a Sant Sorra i encara més amb l'expulsió de Jaume Jardí, que evidentment a part és el teu millor jugador. Per tant, una situació complicada, és veritat, amb un jugador... L'expulsió marca...
el que passa en el partit? És a dir, és el detonant que acaba portant el Nàstic a una nova derrota? És que no ho sabrem. No ho sabrem perquè això sempre és molt relatiu. Hi ha equips que quan li expulsen un jugador jugant més bé que fins i tot jugant amb 11, això no es pot saber. El que sí que sabem és que el partit encaixa molt amb la situació del Nàstic. Això sí que ho podem...
Confirma. Que hagués passat en Jaume Jardí al camp tots els 90 minuts? Déu ho sap. Així que, doncs bé, en qualsevol cas, són situacions que es donen de partit i n'estic de ser capaç de poder ni tan sols empatar, no?, malgrat els canvis. Així que, bé, doncs una derrota més i un mal partit més a casa.
Avui, aquest matí, quan em preparava la qüestió per tractar amb tu, feia una revisió una mica de què deien les cròniques dels companys periodistes i parlaven d'un equip sense identitat ni futbol. I el diari de Tarragona, avui en portada, ho dèiem ara tot just fa un momentet, fa referència a la rutina de la derrota. Hi coincideixes?
Mira, una salutació al nostre bon company Juanfran Moreno, que a vegades es passa pel Col·lisió Grana del Bàsic d'Esports, que ho ha titulat ell. I, home, sí, sí, perquè és que la situació és, ja et dic, amb compte... Ai, més enllà d'haver guanyat, per exemple, a l'Eviza, no?, les sensacions eren que haguessis pogut perdre. És a dir, no veus un nàstic reconeixible a casa amb el qual el pucs identificar, és un equip petit que...
Bona part del partit el rival domina, genera ocasions... És un hàstic que costa de digerir, realment, eh? I la veritat, la sensació quan vas al camp és de... Què, avui? Pel mar, no? Parlem, no? I, ui, el descens, dos punts, eh? Ai, quan guanyo Torremolinos? Ai, quan guanyo? Allà estàs en descens. I una mica va per aquí, no?, el discurs del personal. Sí, estàs a quatre punts de play-off també, però és que realment la sensació és que...
has de mirar avall i mires i molts comentaris ja són som equip de segona ref perquè a més a més el mercat de fitxatges que s'ha fet doncs s'ha de donar una mica de temps als jugadors que han arribat però vaja la sensació és que no t'has reforçat tan bé com altres rivals i que fas fitxatges més de pensar en la salvació que no pas en
en semes ambicios. Ostres, Déu-n'hi-do, eh? L'esperit o el caràcter que ens ho estàs explicant, que suposo que és l'aire que respira, també, eh? Sí, sí, jo pel que vaig parlant amb els meus companys d'agrada i d'agnàstic en general, doncs és el que hi ha.
I el míster, què? Perquè la setmana passada el donaven pràcticament per destituir, però de moment continua seient a la banqueta i avui, per exemple, no es parla o no he vist que ningú posi damunt la taula que en les properes hores se l'hagi de fer fora.
No, perquè hi ha dues coses aquí. Una és el problema de diners que té el Nàstic. És a dir, fer fora a l'entrenador significa pagar-li el que li queda de contracte quan ja ho vas fer amb Luis César. Per tant, ja seria el segon que acomiades amb què això comporta a nivell econòmic i també a nivell de rutina. Canviar la manera de jugar, que és veritat que ara no sabem a què juguem, és cert.
Però torna a haver-hi canvis. El planter torna a haver d'assimilar una nova idea de qui vingui. És complicat. I a més a més, parar-lo al final també...
Per mi sí, tindrà la seva dosi de culpa perquè pren decisions que a vegades costen d'entendre, o que a meu pare, que ell se'n sabrà més que jo, o que a nosaltres, doncs costen d'entendre, però també és una situació delicada per ell perquè es troba un equip que, bé, doncs l'havien fet per un altre entrenador, els reforços no acaben de donar que han de donar, i en fi, no sé, és una situació delicada, tampoc hi pots responsabilitat tot a parlar-ho.
Una última pregunta, Marc, perquè sabem que has de sortir pitant ara mateix per treballar. Hi ha marge de maniobra? Es pot redreçar la situació? Ja no sé si preguntar-te per si tu tens l'esperança o la il·lusió, però es pot revertir? És fàcil de revertir aquesta situació? No.
Fàcil, no? Fàcil no, perquè et falten idees, la dinàmica és negativa, la gent... Bé, la gent, ara em corregiré a mi, ahir hi va haver 8.000...
més de 8.000 persones al nou estadi en aquesta situació, no és fàcil, que un diumenge a la tarda, encara en un horari d'hivern, hi hagi tanta gent al nou estadi, és a dir, que malgrat la situació de l'equip, la gent va al camp, respon, crec que és el millor patrimoni que té el Nastic ara mateix, i l'equip hauria d'utilitzar, però clar, el públic també necessita que l'equip li doni coses.
per tant, fàcil no és revertir aquesta situació eines n'hi ha crec que hi ha una aquí com per revertir-ho
Però és que el problema va molt més enllà, això ho han dit, i donaria per una altra secció, que és una mica, doncs, la... Més parla de política. Sí, a nivell de Consell d'Administració, Junta Directiva, el problema va per aquí, i jo crec que fins que no hi hagi canvis a la plana major, la situació del Nàstic serà delicada, si més no.
Marc Pérez, gràcies per compartir tot això amb nosaltres. No sé, un plaer, però a veure si alguna setmana podem parlar d'alguna cosa positiva del nàstic. Ja no tant de resultats, sinó de... Però no depèn d'altres. No, per això, que dic, a veure si alguna setmana arribem aquí dilluns i jo venia molt feliç i parlem del nàstic i m'enfonso, tu. És que és una cosa... No, va, vinga. Després un cafè i tornes a pujar. Vinga, va, el farem. Marc Pérez, gràcies. Molt bé. Fins ara.
Amb aquestes alçades del programa, tots vostès ho saben. Hem de fer una breu pausa, però abans d'oblir aquest parèntesi tenim la nostra singular pàgina musical. Música en català que aquest cop ens porta al diluvi, que torna després de dos anys de silenci discogràfic amb Cantem per tu, una cançó que reivindica la tradició, la cultura i la memòria compartida com a motor de futur. Un tema que neix d'un fil que uneix persones, ens diuen territori i identitat, en una veu que aparentment torna però que en realitat
Mai no s'ha apagat. Arrelada l'esperit de la cançó compromesa i hereba de la tradició popular, la lletra apela directament al poble. En sintonia amb el llegat d'Ovidi Molló, la peça no parla d'un retorn físic, sinó d'una presència constant, la d'una veu col·lectiva que ha resistit, que s'ha transmès de mà en mà i que continua viva malgrat els intents d'esborar-la.
Cantem per tu és també un homenatge i declaració de continuïtat. Canta per les que han lluitat abans i per les que continuen ara per una herència sembrada, ens diuen, des de l'estima per la llengua, la terra i la llibertat. Des del País Valencià, així sona aquest Cantem per tu.
Vas renaixer de les cendres del passat. No tornaves tu mai, te nadie has anat. L'esperança que portaves a les mans.
És més forta, mai havíem oblidat l'alegria de lluitar al teu costat Cantem per tu, pel viatge que fem junts de la mà Cada imatge que hem viscut quedarà en els marxes que hem pogut saltar
Cantem per tots els vençuts, pel coratge que ha crescut arrelat, a la saó que etgem com tu per sembrar llengua, terra i llibertat. Ara és nostre el futur que ens has deixat,
Tornen mostres i fantasmes com abans. Els de sempre que ens volien soterrar.
No ho sabien, som d'avor que va brotant Per l'estima al nostre país valencià Cantem per tu, pel viatge que fem junts de la mà Cada imatge que hem viscut quedarà En els marges que hem pogut saltar
Cantem per tots els vençuts, pel coratge que ha crescut arrelat, a la Sao aquest gent com tu va sembrar llengua, terra i llibertat.
Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Roura. Els sindicats, comissions obreres, UGT i CMAF han tancat un acord amb el Ministeri de Transport per desconvocar la vaga ferroviària que ha començat aquest dilluns i que havia de prolongar-se fins i mecres. La trobada, que ha durat unes 4 hores, s'ha citat poc després que arrenqués l'aturada general del servei, que ha generat, recordem-ho, cancel·lacions i endarreriments a la xarxa d'alta velocitat.
I a Rodalies, en sortir de la reunió, els sindicats han confirmat la intenció de suspendre la protesta després d'arribar a un pacte al voltant de la petició de més personal i d'inversions en manteniment a seguretat que havien plantejat el ministre Óscar Puente.
I a la plana política, el Partit Popular treu pit després de guanyar les eleccions a Aragó, malgrat, això sí, perdre escons per Alberto Núñez i Jo, la victòria a Aragó després de la d'Extremadura, és una nova enfatada electoral del PP a Pedro Sánchez.
¿Cuántos tortazos electorales necesita más para entenderlo? ¿Cuántos peores resultados del socialismo le hacen falta para reaccionar? ¿Cuántas debacles más para que se vayan? El PSOE ya no compite con el Partido Popular por ganar. Compite por no quedar tercero. ¿Quién les ha visto y quién les ve?
Això malgrat perdre dos escons, passar de 28 a 26, i amb un Vox que ha doblat els resultats de 7 a 14 cadires del Parlament Autonòmic. Per la seva banda, la portaveu dels socialistes, Montse Minguet, denuncia que el Partit Popular portarà el col·lapse a les autonomies. Vox nace del Partit Popular, Vox crece con el Partit Popular, y Vox se multiplica con el señor Feijo. Se multiplica como los gremlins,
I a Manresa s'ha aconseguit aturar el desnonament del bloc 8 de l'edifici ocupat per la plataforma d'afectats per la hipoteca Bages, on viuen diverses famílies des de fa 4 anys. Tot i l'ampli dispositiu policial que s'ha concentrat a primera hora del matí a l'exterior de l'edifici, la pressió de centenars de persones i les negociacions l'últim minut en el de l'Ajuntament han aconseguit que la propietat s'hagi fet marxa enrere.
I el Departament de Justícia buscarà finançament per fer realitat la rehabilitació del poble vell de Corbera d'Ibre, a la Terra Alta, un projecte que continua enlaire cinc anys després que s'aprovés la manca de finançament i impossibilitat tirar endavant una actuació fonamental per conservar aquest vestigi de la batalla de l'Ibre i de la Guerra Civil que es va esborrant de forma preocupant amb l'embat meteorològic. És tot de moment, tornem d'aquí a una hora, ja ho sabeu, amb més notícies en xarxa. Fins ara.
Notícies en xarxa. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies per seguir escoltant la ràdio propera, la ràdio de Kilòmetre Zero, la que els explica tot allò que volen saber.
I aquest matí ha començat la vaga de tres dies al sector ferroviari i que ja comporta algunes afectacions al servei. Segons Renfe, no s'estan complint tots els serveis mínims, fixats en un 66% en hores punta i un 33% la resta del dia. I per això recomanen als usuaris utilitzar transports alternatius. En canvi, des del sindicat UGT, asseguren que els serveis mínims sí que es compleixen i que el nombre de trens suprimits és anecdòtic. La vaga...
Recordem, afecta més de 1.000 maquinistes a Catalunya i també personal d'estacions, intervenció, gestió i administració i es mantindrà fins dimecres si no hi ha avanços amb el Ministeri de Transport. Un conflicte que arriba després de les mobilitzacions d'aquest cap de setmana a Barcelona, on milers de persones van sortir al carrer per reclamar millors urgents a la xarxa ferroviària. Els ho explicàvem divendres passat amb una entrevista a la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. Sota el lema sense trens no hi ha futur,
Una vintena d'entitats d'usuaris de rodalies i regionals es van manifestar dissabte a la tarda des de l'estació de França fins a la plaça de Sant Jaume. I pel que fa al servei, aquest dissabte també es va anunciar el restabliment de les línies R13, R14 i RT1 després de setmanes amb trams coberts per transport alternatiu per carretera.
va assegurar que uns 4.000 usuaris diaris se'n veurien beneficiats. Tot i això, la recuperació va començar amb incidències diumenge, quan una avaria d'un tren de mercaderies va obligar a suspendre durant hores la circulació de l'R13 entre Valls i Salamó, de forma que es fa evident que els problemes a la xarxa encara no estan resolts.
Va, dit això, ara de seguida anirem fins a la Riera de Gaià per conversar amb la gent responsable del Vall de Bastons. També repassarem ara l'agenda de quilòmetre zero d'aquesta setmana. Encabat, ens cordarem el davantal per entrar a la cuina de l'Emi i després encara tindrem temps per espai de benestar. Essencial. Sao mi va, que ens espera tot això i més aquí, a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Començàvem el programa explicant que aquesta és la setmana de carnaval i de ben segur que aquesta agenda que començarem a repassar ara d'aquí a pocs segons estarà marcada per aquest carnaval que es diu intensament a moltes poblacions del Baix Gai. De fet, el carnaval que ja va començar, ha fet passat cap de setmana, a la pobla de Montornès. Aquest proper cap de setmana, la majoria de poblacions sobretot destaca, com ja saben o com es poden imaginar, el carnaval de Torredembarra, que és un dels més multitudinaris de la subcomarca.
i després encara vindrà un altre cap de setmana de més carnavals, com per exemple el de Creixell, el de la Riera de Gaià o el de Salamó. Però d'això ja en parlarem. Anem a pams, Raquel, i comencem per casa teva, comencem per Torrada en Barra, que es prepara per un carnaval que serà multitudinari. Més de 2.000 persones...
21 carrosses i 3 comparses. Aquestes són les xifres destacades de la celebració d'aquest 2026 que arriba, atenció, a la seva 46a edició. Un carnaval que començarà el 12 de febrer i s'acabarà el 17. És a dir, parlem de dijous gras i dimecres de cendre.
Doncs sí, i dijous gras, evidentment, comença amb un acte molt tradicional, que és el concurs de truites a Cal Mayam, que organitza el grup de dones de Torre d'Embarra. L'Espai Joa farà un taller de màscares també el mateix dijous a la tarda, de 5 a 7, per infants i joves de 7 fins a 16 anys.
I atenció, perquè a partir de les 7 de la tarda la plaça mossèn Joaquim Boronat tindrà lloc l'arribu de Ses Majestats Carnestoltes. Per cert que des d'on a la torre serem en directe per oferir l'irreverent discurs de Ses Majestats Carnestoltes.
I després començarà aquesta rua perquè arribaran a la plaça mossèn Joaquim Boronat i aniran recorrent als carrers del nucli antic amb la mascarada de la figa Tafai fins a arribar a la plaça de la Vila on tindrà lloc aquest discurs.
Són els actes destacats de dijous, però a l'endemà, festa grossa, perquè a més hi haurà festiu a les escoles d'aquí de la Torre i, per tant, han omplert el programa amb diferents activitats que podem repassar.
de Carnaval per infants, d'11 del matí a 1 del migdia a la plaça de mossèn Joaquim Boronat, coca amb xocolata per tots els nens i nenes que participin d'aquests tallers, perquè clar, no hi ha escola i ja amb la mirada de moltes famílies posada en el Carnaval, però la canalla sí que tindrà aquesta oportunitat, no per socialitzar amb nens i nenes de les seves edats.
Exacte, al matí amb aquests tallers i a la tarda amb la rua infantil que sortirà a dos quarts de sis des de la plaça del Castell fins a la plaça mossèn Joaquim Boronat. Aniran acompanyats per la carrossa del rei Carnestoltes i la xaranga Guirigalls.
A més a més, després hi haurà un espectacle infantil, disco per xics, a dos quarts de set al casal municipal. Anirà a càrrec de la companyia Fado Nito. A més a més, també coca i xocolata, i tindrà tot plegat un preu de dos euros fins a exaurir existència. És una activitat que va a càrrec de l'agrupament Escolta els Salats.
Però va, arribem al cap de setmana perquè és on tenim el plat fort del carnaval a Torre d'en Barra amb un dissabte al matí que ja comença fort amb la 22a edició del concurs de mascotes disfressades. A les 11 a la plaça del Castell desfilada de les mascotes i lliurement dels premis.
Sí, també és com un acte que mai falta en el Carnaval de Torredembarra. Per tant, qui vulgui inscriure les seves mascotes encara tenen temps de fer un correu electrònic a l'adreça festes arroba torredembarra.cat. Fins al dia 12 o bé mitja hora abans del concurs de la mateixa plaça podeu fer aquesta inscripció.
Això al matí. I a la tarda, a dos quarts de sis, hi haurà la passada de la figa Tafai pels carrers del nucli àntic. És un clàssic de l'agrupació de Vallseu Populars on repartiran figues i carxots per a tothom. Home, compta, eh, amb la figa Tafai, que amb aquelles bufes te'ls trobes per al carrer Nou i ja et pots amagar o entrar en alguna botiga. O entrar al joc de menjar la figa, també. També, també.
També, també, també. Sí, és com un element molt emblemàtic del Carnaval Torrenc. Això serà, doncs, ja per fer la crida al Carnaval, perquè a les 7 hi haurà la concentració de carrosses i comparses de l'Avinguda Pompeu Fabra i també els carrers Donya Guiomar i Anselm Claver,
I a les vuit del vespre començarà la gran rua de Carnaval, que comença Pompeu Fabra, anirà recorrent Pere Badia, Antoni Roig, etc. Anirà pels carrers de la Torre, fins que culmini tot plegat amb la festa de Carnaval a dos quarts de dotze de la mitja nit a l'embalat de l'espai de la Cínia de la Vila. Hi haurà els DJs E-Short i el DJ Chart.
Fantàstic. I el diumenge segueix el carnaval amb una de les rues de dia més emblemàtiques també de totes les que es fan al Baix Gaià, que és la que passa pel passeig, eh?, tocada de la platja. Concentració de carrosses i comparses. A les 11, el passeig, Rafel de Campalança, a l'extrem del port o de Cal Bofill?
Raquel, perquè això ha canviat els últims anys, hi ha hagut variacions. Sí, va haver-hi un any que la van fer del revés, però torna a ser com gairebé és habitual, o sigui, des del port fins a Cal Bufill. Per tant, a les 11, allà davant la casona de turisme, estaran tots concentrats i a les 12 començarà el recorregut fins a arribar a Cal Bufill.
Després hi haurà un dinar de germanor a la sínia de la vila, allà a l'embalat, a partir de les 3. S'entregaran els premis també a les millors carrosses i comparses i tot plegat acabarà a partir de les 6 amb la batalla del confeti al Passeig de la Sort.
Fantàstic, tot el programa del Carnaval de la Torre que arrenca aquest dijous i que acabarà la setmana que ve, això ja ho explicarem, tal com marca la tradició, aquella comitiva fúnebre per l'enterrament de la Sardina. Però, escolta, primer dies de disbauxa, de xerinola i després ja vindrà el recolliment en temps de quaresma.
Escolta, tu tens ganes d'altres carnavals, com per exemple el d'Altafulla, Raquel? Sí, va, que prenc nota, a veure què ens proposes. Prenc nota. Per cert, una agenda que repassarem tot seguit a Altafulla, que inclou algunes altres activitats, tota una programació que s'ha dit des de l'Ajuntament, juntament amb altres associacions. Però va, comencem aquesta tarda a partir de les 5 a la biblioteca, perquè hi ha un compte a comptes, són les aventures d'en Pepitu, com no pot ser d'una altra manera,
per Carnaval, amb una sessió dinamitzada per Pepi Miró. Més activitats vinculades a la lectura. Club de relat curt amb Albert Pardo. Es debatrà la Lengua de les Mariposas, de Manuel Ribas. Això serà demà dimarts a partir de dos quarts de sis de la tarda a la biblioteca.
Més activitats, una manualitat, en aquest cas, pel Dia dels Enamorats, en Pau Escolar i Irene Àries. Aquesta és una activitat que s'inclou dins del projecte Servei Comunitari de l'Institut del Defulla. Serà el dimecres a les 5 de la tarda a la Biblioteca.
Més qüestions relacionades amb literatura. La presentació de la novel·la Llibre d'Orat de Lluís Llach el dijous 12 de febrer a partir de les 5 de la tarda al Museu Etnogràfic. Activitat aquesta organitzada per la Territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, el de Fulla.
I ara, tal com els dèiem, arriba el carnaval i, per tant, això vol dir que arriba la majestat Carnestoltes amb la xaranga Pujats de tot. El prego del rei Carnestoltes, música en directe, degustació de truita i beguda. Això per dos euros el tiquet.
El dijous, dijous gràs, a partir d'un quart de nou del vespre, des del carrer de l'hostal, passant pel carrer de baix, i fins a arribar a la plaça del Pou. Aquesta és l'arrencada del Carnaval d'Altafulla. Després vindran fins a tres rues, però abans els fem cinc cèntims també d'un taller d'escriptura pròpia, es diu Teoria i pràctica literària, el primer mòdul,
Formes breus, la rellotgeria del haiku, els aforismes, el conte i el relat, a càrrec de Júlia Cruz, que és periodista màster en creació literària per la Universitat Pompeu Fabra. Serà el dissabte, 14 de febrer, d'11 del matí a 1 del migdia, a la llibreria Bruna. Qui vulgui més informació o, si vulgui, inscriure, que vigili, que no es quedi sense plaça, que tramiti tot plegat, el correu electrònic llibrariabruna.gmail.com.
I ara sí, va, arribem al plat fort del Carnaval del Defulla. Primera rua de Carnaval, dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre, des de davant del castell. I en finalitzar, festa de Carnaval amb la xatarra al Poliesportiu Municipal. L'entrada, per cert, serà gratuïta.
Passem a diumenge, segona Rua de Carnaval. A partir de les 11 del matí, des del carrer Via Augusta, a l'alçada de l'Skate Park. I en finalitzar hi haurà concert amb Fem Versions al costat de l'església de Baixa Mar. I el diumenge, a partir de les 5 de la tarda, tercera Rua de Carnaval des de davant del castell. I en finalitzar, a la plaça del Pou hi haurà pluja de confeti, festa d'animació amb disc jockeys, coreografies i efectes de so i de llum.
I per si encara no n'hi havia prou, algú que vulgui recuperar forces o reposar una miqueta després de tant de Carnaval, que sàpiga que es projectarà la pel·lícula d'animació per famílies Zibilia i el poder de les ratlles. La violeta serà el diumenge a partir de les 6 de la tarda amb una entrada de dos euros. Activitat aquesta organitzada per l'Ajuntament d'Altafulla en col·laboració amb Òmnium Cultural.
Aquesta és l'agenda dels propers dies de Fulla. No sé si podem dir que els carnavals del Baix Gaià es fan la competència, però clar, són celebracions, Raquel, que s'escauen aquests dies. Per tant, és normal que qui assisteixi a una rua no pugui anar a una altra.
Doncs sí, per sort podem fer una petita ruta. Alguns han començat ja per la Pobla aquest passat cap de setmana, altres passaran per Torra d'Embarra o per Altafulla i encara tindran l'oportunitat d'anar a Creixelló a la Riera. Ho fem durar, que també està molt bé, i així s'amortitza tantes i tantes setmanes de feina, perquè Déu-n'hi-do les imatges que ens ha deixat el Carnaval de la Pobla, com estan elaborades les carrosses en guany. Jo crec que ens quedarem amb la boca oberta en alguns moments.
Va, segur que serà d'aquesta manera. Si algú va fent fotos dels carnavals del Baix Gaia i les vol compartir amb nosaltres a través de les xarxes socials, benvingudes seran. Ens en farem ressò també nosaltres ja la setmana que ve. En tot cas, ho deixem caure aquí i abans d'acabar la setmana, una setmana cap al que fa Baix Gaia al dia serà un pèl més curta, l'acabarem el dijous perquè...
El divendres és el dia mundial de la ràdio, 13 de febrer, i la majoria de ràdios del país s'assumen al projecte del dia R de la xarxa de comunicació local. Abans d'acabar la setmana, doncs, ho tornarem a recordar i explicarem bé tot això que vindrà aquesta recta final de la setmana i també l'inici de la següent. Raquel, gràcies. Mira, carnaval, carnaval, com que ens agrada, ara posem aquest carnaval tequeró.
Doncs vinga, va, comencem a moure una miqueta el cos, que Déu n'hi do el que ens espera per endavant. I tant, Raquel, gràcies. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Bailaremos sin parar en el mundo entero Carnaval, carnaval
La, la, la, la, la, la, la, suena alegre carnaval en el mundo entero. Bellos amores, alegre el alma, la batucada te hará bailar, dejar las velas para mañana, porque esta noche es carnaval, carnaval, carnaval.
Bailaremos sin parar en el mundo entero. Carnaval, carnaval, carnaval te quiero. Bailaremos sin parar en el mundo entero.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia.
Doncs ens trobem, diguem que encara a l'hivern, però ja comença a escalfar motors al Ball de Bastons de la Riera. Es prepara per una nova temporada després d'un 2025 del qual farem balanç amb un dels seus responsables, el Ferran Sobret, que és secretari de l'Agrupació de Balls Populars de la Riera. Ferran, com estàs? Molt bé, molt bé, estic molt bé.
Bé, comença temporada enguany potser d'una forma matinera perquè esteu fent crida en certa forma per si hi ha nous balladors que es volen apuntar a un ball que està com en creixement potser podríem dir, no?
Sí, molt contents. Teníem ganes de ja tornar a començar aquest nou curs. I això, sí, l'any passat vam acabar molt contents dels grups que teníem i aquest any volem seguir creixent i també afegint més nens i nenes als grups que ens queden una mica coixos.
Molt bé, és un ball que s'està consolidant els darrers anys després d'una llarga trajectòria, perquè esteu a punt de celebrar els 25 anys, el 2027 serà un any especial, i en aquest sentit, això, feu com una crida, no sé si sobretot per nens petits que es vulguin apuntar?
Sí, el grup de petits, que és des d'ahir 4 fins a tercer de primària, necessitem bastants nens i nenes, perquè en tenim pocs, però volem que sigui un grup potent que agafi una mica de carreria pels pròxims anys. I també de mitjans ens quedem una mica curts aquest any. Llavors també busquem més gent a partir de tercer fins a sisè de primària que vulguin ballar i també disfrutar amb nosaltres.
Gràcies.
Un ball de bastons que té de referència també els d'Altafulla, els de la Torre són padrins, no?, perquè van ajudar també en el naixement del ball de la Riera. Sí, al final això, les colles del costat també ens coneixem de les trobades que coincidim i doncs això, molt content també de poder-nos trobar amb ells i d'agafar idees i també de conversar també amb ells i veure les idees que també tenen i els projectes que fan també.
Molt bé, doncs uns balls de referència, perquè hi ha diferents formes de ballar, no? I en Guany, l'any passat ho vau poder veure perquè us van convidar a trobades a altres municipis i vau poder, doncs això, no? Copsar també les diferents tradicions dins del ball de bastons.
Sí, al final cada colla i també cada zona de Catalunya balla de la seva manera. Nosaltres això vam créixer amb Torrent Barra i és veritat que els balls s'assemblen bastant i vam agafar idees seves. Amb el tafulla també coincidim amb algunes coses, però és veritat que aquestes sortides que fem també per veure altres balls de bastons, ens n'adonem de les diferents maneres que hi ha de ballar, doncs...
amb una gralla i amb els bastons, i també és xulo veure aquesta diferència i que cadascú balla de la seva manera. Entre aquestes sortides destacàveu la que vau fer a Montserrat, que va ser com un dels moments més especials de l'any passat, amb una trobada que organitzava la coordinadora de bastons.
Sí, sempre aprofitem d'aquestes trobades o nacionals d'anar-hi. Al final és una oportunitat també per donar-li als petits i als mitjans i a tots els grups que tenim que vegin i que gaudeixin amb altres baix de bastons. Molt bé, doncs Montserrat va ser una de les sortides. L'altra que també heu posat en valor ha estat a la Granada, no? Sobretot hi havia colles del Penedès i una mica més enllà també va ser com un dels moments importants.
Sí, això, la Granada ens convida al seu aniversari i nosaltres, això, molt encantats de fer sortides. També al final nosaltres fem moltes sortides per aquí al voltant i al poble i també els nens i nenes també tenen ganes de portar el seu ball a altres pobles i que els pugui veure també altra gent. Llavors això també motiva el grup de ball de bastons també per portar la seva feina que fan a altres pobles i que ho puguin veure.
Una feina que l'any passat també va incrementar en un ball que vau fer nou i que té també la seva particularitat perquè ha estat una composició d'un jove riarenc.
Sí, doncs mira, va ser casualitat, perquè nosaltres també buscàvem de fer un ball nou, de fer com una activitat també, que els mateixos balladors creen un ball, perquè també en recetaven algun, i va coincidir que això, doncs l'Ignasi Blanc, que viu aquí a la Rira de Gallà, doncs va fer pel seu treball de recerca una cançó feta amb gralla.
i ens coincidia bastant perquè és un ritme bo per ballar-lo bastons i vam coincidir amb aquest projecte que el vam portar a terme i a Festa Major el vam treure a la llum. Molt bé, doncs novetats i ganes de començar amb bon peu la temporada. Les primeres sortides normalment sempre són per la Festa Major Ardenya, per Sant Jordi.
Sí, la primera, això de totes, és Sant Jordi a Ardenya. És una sortida, això, curteta, però, bueno, que va bé per anar començant a veure que els balls van funcionant i també que la gent també s'acostumia a ballar. I després, a partir d'això, ja van sortint algunes sortides i a festa major ja ve el fort.
Molt bé, doncs informació pràctica. Ferran, per si algú es vol animar, almenys a venir a provar perquè els primers assajos seran oberts a gent que es vulgui iniciar i que no cal que tingui coneixements previs. Doncs sí, normalment ens trobem a la plaça del poble els diumenges al matí.
Que cadascú pugui venir a provar, a gaudir. Si és un dia, pot ser un dia, però nosaltres volem que vingui gent a provar i a passar-ho bé amb el ball de bastons, al final. Molt bé, millor que visin abans per fer previsió de bastons. Teniu la via de contacte a Instagram, sobretot?
Exacte, sí, hi ha el contacte, això, a l'Instagram de Vall de Bastons, i això, anem traient cartells també amb el meu contacte, per si hi ha de contactar algú, això. Anima la gent a que contacti amb nosaltres, a que s'informi de què fem i com ho fem tot, i que també vingui a provar com treballem això. Molt bé, doncs una forma de fer colla, de fer exercici també, en certa manera, i sobretot de passar-ho bé, oi?
Sí, al final el Vall de Bastons és això, amb el grupet que ens trobem, d'això, moure'ns una mica i passar-nos-ho bé. Al final és el que prioritzem nosaltres com a colla. Molt bé. Doncs Ferran Sauret, que vagi molt bé aquesta temporada, molts ànims i convidem això, la gent que es vulgui atençar alguns diumenges a assajar amb el Vall de Bastons de la Riera, estan convidats. Moltes gràcies.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
I com cada dilluns, a Baix Gaia al Dia ens acompanya l'Àngels Rafi i comencem Benestar Essencial. Molt bon dia, Àngels. Bon dia, Zònia. Com estàs? Molt bé, i tu? Doncs molt bé, també. Aquí amb ganes d'aprendre, com sempre, d'aquest món tan fantàstic que són els olis essencials. Jo d'explicar-vos. Doncs, Àngels, què ens explicaràs avui? Avui seguirem parlant de la neteja sense tòxics.
La neteja sense tòxics. És molt important, no? Sempre ens ho comentes. O sigui, que aconseguir tenir no tòxics en el nostre voltant, ho podem aconseguir i és fent-ho això, neteja sense tòxics o cosmètica natural.
anar-ho traient. Com ens vas comentar la setmana passada, es pot anar fent però a poc a poc, no cal introduir-ho tot de cop, no ens atabalem. Exacte, ho podem treure tot però a la llarga, o sigui anar fent a poc a poc, tots sabem que a les nostres cases estem acostumats a tenir els nostres productes, doncs com jo a poc a poc no vaig llançar res, a no ser que vagés que ja no ho faria servir més i no m'agradava gens,
Però si no, doncs, mira, se m'acabava una cosa, doncs la vaig a provar amb alguna cosa més natural i també anar provant i anar, no?, bé, aquest m'agrada més, aquest m'agrada menys, no?, i anar fent, doncs és el que al final fa servir, perquè receptes n'hi ha moltes, però al final tu dius, doncs aquesta m'agrada més o m'agrada menys i aquesta sí que la faig servir i aquesta no, però en general m'agraden totes. Molt bé.
Doncs som-hi, què ens expliques? Vinga, doncs la setmana passada vam fer així un repàs de com ho podíem fer i aquesta setmana us porto ja una mica més concret de les coses que podem fer servir i les seves propietats. Començant per...
Per quins olis realment essencials podem fer servir a la neteja natural? En podem fer servir molts, eh, Sònia? Jo us he portat tres o quatre i parlarem una mica d'ells perquè són els que fem més servir per la neteja. Però els podem fer servir, quasi tots, perquè tots tenen moltes propietats antifúngiques, no? Antisèptiques, antimicrobianes... Llavors els podríem, si sabem la propietat de l'oli essencial, el podem fer servir. Moltes.
Llavors, la primera que us parlaré serà de la llimona. La llimona té agents antimicrobians i antissèptics, elimina bacteries i microorganismes. Per tant, on el faríem servir? El podríem fer servir a la cuina i el podríem fer servir al bany. És un gran desengreixant. Jo el que tinc de la cuina sempre faig servir la llimona.
L'oli essencial de llimona, però també el podríem fer... A més fa bona oloreta. Sí, sí. El ser cítric, no? També fa molt bona olor i va molt bé. Un altre cítric que tenim seria la taronja, perquè també és antiséptic, és antifúngic i antibacterià. I també, com és un cítric, com la llimona, també és desengreixant.
on el podem fer servir la taronja? Doncs el mateix. A la cuina el podem fer servir on tallem aliments o al marbre, no? El podríem fer servir a l'oli essencial. Igual que ens preparem el multiusos amb oli essencial de llimona, també ens podríem posar taronja. O bé combinar els dos. D'això ja va una miqueta als gustos també de l'aroma, no? Igual tu dius a mi m'agrada més la llimona i a mi va més la taronja, no? I també el podríem fer servir. Després nosaltres, amb la casa que treballem,
ja fan com unes sinergies especials per fer-ne la neteja natural. I en tenim un que es diu purificació, que és una barreja de citronela
Pasto de limona, lavandint, romani, mirto i arbre de te. Clar, aquí ja tenim la limona, tenim el romaní i tenim també l'arbre de te, que també és molt antifúngic, va molt bé per als fongs. I aquesta neteja es diu purificació. O sigui, amb el nom ja us puc dir moltes coses, perquè ens ajuda a purificar. Es fa servir molt el difusor, sobretot per purificar ambients.
on tenim una olor de mascotes, tabac, qualsevol lloc on tenim una mala olor, el que ens faran aquests olis essencials no serà donar-los l'olor, sinó que són antibacterians, el que farà és menjar-se aquestes bactèries,
Sí, per suposat sentirem l'olor, però el que volem és que se'ns mengi aquesta olor. No que tapin l'olor, sinó que la facin desaparèixer. Exacte, amb l'oli essencial de purificació també ens preparem, el dia que parlem de cosmètica natural, que també en parlarem, ens preparem el nostre desodorant. Perquè el que volem en el desodorant és això, és que ens mati les bacteris que ens fan olor. No per tindre una olor.
i ens ajuda això, sobretot a purificar. Per tant, també el podem fer servir, imagineu-vos el covell de la brosa. Després, quan donem les receptes, també en parlarem d'això, de com podem fer aquests petits truquitos, però en el covell de la brosa una gota seria ideal per treure males olors, o en un armari que hi tenim una olor que no ens agrada, doncs també. Podríem ficar-hi aquest oli essencial. I després en tenim un,
que es diu cips, que vol dir lladres, que aquest oli té una història, no sé si us l'he explicat mai, la història de l'oli essencial de cips, que porta clau, eucalipto, romaní, llimona i canyella. És un potent antibacterià, tots aquests olis essencials fan un potent antibacterià. Us explico la història de cips perquè no me'n recordo si l'he explicat o no. No em sona, eh? No? D'acord.
Com a vegades l'explico també amb alguna xerrada o alguna cosa, ara no sé si ha sigut a la ràdio amb una xerrada o on ha sigut. Doncs Cips vol dir lladres, i aquesta sinergia es va crear perquè durant la Pesta Negra hi havia molts robatoris, entraven lladres, anaven a robar les cases, i en una d'aquestes, els que eren llavors els guàrdies o qui fos, van agafar aquests lladres i els van posar
a la presó, no? Però aquests lladres no es ficaven mai malalts, no tenien la pesta negra, podien anar a robar i no es posaven mai malalts. Llavors, els guàrdies els van dir, mira, si ens dieu el secret que vosaltres no us poseu mai malalts i podeu anar a por ahí a robar,
Nosaltres us alliberarem. I els van dir que ells es preparaven aquesta barreja i estaven com immunitzats o que no es ficaven malalts. I d'aquí va sortir l'oli essencial de Cips. Molt bé. És un oli essencial on us parlava d'aquest multiusos, està infusionat en aquest oli.
Això serien una miqueta els olis, però després podríem fer servir molts, una albaca, un pi, una bergamota, perquè també és cítric, podríem fer servir molts olis essencials. És un petit recull.
I després passem als productes que podem fer servir de manera natural. Tindríem el vinagre blanc o el vinagre de poma. El vinagre blanc hem de pensar que és més àcid que el de poma. És una miqueta més fort. Què ens serviria el vinagre blanc? Com a descalcificador? Com a brillantador? Com a suavitzant de la roba? Com a desinfectant i desengreixant?
La setmana que ve parlarem de receptes i veurem com el fem servir aquest vinagre. Molt bé. Després tindríem el bicarbonat, que és desinfectant i blanquejador. Per tant, el podríem fer servir amb la roba per treure taques i olors, perquè també ens treu les olors.
Després tenim el percarbonat, aquest no se sol conèixer tant, però també el tenim comercialment. El percarbonat diríem que és, a veure si us ho dic bé això, és com l'aigua exigenada sòlida. El percarbonat quan es barreja en contacte amb l'aigua es converteix en aigua exigenada i en carbonat de sodi.
L'aigua exigenada ens blanquejaria i el carbonat de sodi fa que el detergent tingui millor eficàcia. Per tant, tenim allí un producte molt bo també per barrejar en un sabó de la roba. I tant. A mi m'agrada molt el precarbonat també. Bé, neteja, desinfecta i treu males olors també, igual que el bicarbonat.
Després tenim l'àcid cítric, sí que són uns productes que potser no hem sentit gaire, però els tenim al nostre abast. Ara cada vegada a les drogueries i en llocs especialitzats cada vegada els veiem més. L'àcid cítric és un potent antical també, ens serviria com a brillantador del rent de vaixelles.
També per el suavitzant de la roba i també per les canyeries, com se diu? Les canonades. Les canonades. Quan estan aturades. Exacte, quan està a atascar. Aturades, sí. Aquests que es queden allí també ens serviria per això. Molt bé. Quins més productes tindríem? Tindríem el sabó, el sabó que el podem fer servir en escates, que el podem fer servir per la rentadora directament, on ens podem preparar el nostre sabó.
I també tindríem un altre sabor que també és natural, que és el sabor de castella, se li diu. És un sabor potàssic, que és natural, i també es dilueix. Es dilueix i també el podem fer servir com a multiusos. Molt bé.
I ara ens n'anem, doncs, als utensilis. Estem molt acostumats a tenir tots els utensilis, no?, que tenim comercialment, i quasi, quasi, quasi tots desprenen tòxics, val? Caram. Sí, és que és així. Àngels, fes donar un petit avançament, però, si et sembla, deixem per la setmana que ve, els utensilis. Ah, val, eh? Sí, sí, sí. És això, és el que us deia, quasi tot.
És sintètic, per tant, a nosaltres ens perjudica, i a part, això no és biodegradable. O sigui, ho enviem allà on toca i és tot residu i tot dolent. Doncs Àngels, moltíssimes gràcies. Ens trobem d'aquí una setmana. I tant. Fins la setmana que ve. Gràcies, Sònia.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. Ja vaig gaiar el dia, hora de cuina, amb l'Emi Blanco i la cuina de l'Emi. Bon dia. Bon dia, què tal esteu? Doncs molt bé, era dilluns. Ah, bueno, és molt toca. Amb ganes de cuinar, per això, mira. Sí, sí. Has cuinat molt el cap de setmana? No, no gaire. A part, saps el que passa, que com normalment estem al meu marió sols, doncs...
No et compliques la vida. No, no em complico gaire la vida. I quan vaig a... que ens ajuntem amb la meva filla el gendre i els nets, tampoc, perquè el normal és un... fas un arròs o fas alguna cosa així, que tampoc et dona tanta feina, que la gent s'espanta amb l'arròs. Si un cop ho tinguis tot net... És més aigua de preparar-ho tot que no ha de fer-ho. Sí, exacte. Sí, perquè de fer-ho es fa sol. Vull dir-te que ho tens tot preparadet i es fa un moment. Fas un pica-pica i una paella i... I tant, una bona manida...
Sí, una bona amanida per acompanyar i ací ho tenim fet. I perfecte. Molt bé. No t'has d'amoïnar mai amb la cuina. No.
Emi, què farem avui? Mira, com la sopa saps que m'agraden i les cremes, avui farem una sopa de porro i bròquil. Sopa de porro i bròquil, molt bé. I després podem fer uns bunyols de lluç, perquè als nens no els agrada el pell, normalment, i aquí els hi posem el lluç i es vengen els bunyols la mar de bé. I per postres podem fer una crema de plàtan. Perfecte. Doncs ja tenim el menú d'avui. Sí.
Doncs vinga, comencem aquesta sobra porro i bròquil, què necessitem? Doncs vinga, dos porros, dues pastanagues, un carbassó, és que jo he dit de bròquil, però hi porten més coses, eh? Un carbassó, mig bròquil, oli d'oliva verdia extra, sal, com 900 mil·lilitres de brou vegetal,
I després, si voleu decorar germines de broc i alguna coseta d'aquestes, el que us agradi per decorar alguna herbeta, i si no voleu posar tipes d'aquestes que hi ha empalada, queda molt bé, o crostons de pa, o el que vulgueu poder posar. Molt bé.
És que és la cosa més senzilla del món de fer, és netejar els porros, els talleu, jo els tallo a rodanxes. Sí. Paleu les pastanagues, el carbassó, i això sí, les pastanagues i el carbassó ho talleu a daus petitets. Molt. Perquè el podeu menjar bé després. Netejar el bròquil i...
Us quedeu amb les floretes, eh? O sigui, poseu, us quedeu unes quantes floretes fora per fer-les una mica, per posar-les també de decoració després, i poseu el bròquil també. Poseu un raig d'oli d'oliva a la cassola i afegiu els porros, les pastanagues i el carbassó. Ho rectifiqueu de sal, incorporeu el bròquil i evoqueu el brou vegetal, ho coeu tot a foc mitjà,
I serveu la sopa amb el que us he dit. O si us heu guardat alguna floreta d'aquestes petitones del broc i les heu passat per la paella. Però si en crua? Ah, per la paella. No, les passes per la paella i les poses de decoració a sobre, amb quatre pipes per sobre, o amb quatre crostonals de pa, per fer una mica de decoració. I queda molt bé.
Que no voleu trobar trossets de coses? Bueno, pues escolta, passau-los pel minipimer... I s'acaba el problema. I tireu per sobre, llavors, si els trossets, el que us dic, les pipes, els costons de pa, o el que vulgueu per rectificar, i teniu una crema amb totes les coses per sobre. Vull dir, com més us agradi a vosaltres. A mi m'agrada trobar la verdura, a mi no em s'agrada. No, a mi tampoc.
Doncs molt bé, ja tenim aquesta sopa de porro i bròquil. Anem a recordar els ingredients. Doncs mira, dos porros, dues pastanagues, un carbassó. Si és molt gran el carbassó, poseu mig, segons la gent que sigueu també. Mig bròquil, o si sou dues persones, poseu un quart de bròquil, vull dir vosaltres mateixos. La quantitat és una mica orientativa. Oli d'oliva verja extra, sal, 900 ml de brou vegetal i el que vulgueu per decorar.
Molt bé. Que us he donat bastantes idees, eh? I tant, i tant que sí. Doncs ara anem a fer els bunyols de lluç. Sí, anem a per aquests bunyols. Mira, mig quilo de lluç, que pot ser congelat, eh? Vull dir, que si no voleu lluç fresc, podeu agafar un bon congelat, això sí, sempre, eh? 150 mililitros de llet, sal, dos ous, 150 grams de farina, una cullerada d'impulsor,
oli d'oliva verge extra i ja està, ja ho tenim tot. Ah, molt bé. Amb una olla pugeu bullir la llet amb la sal. Quan arrenqui el bull, escaldeu tres minuts el lluç o el que sigui perquè estigui
Res, els escaldeu i fora. El deixeu refredar. Quan estigui fred, es viculeu-lo tot i llavors separeu les clares dels rubells i dels ous. Amb un bol bateu els rubells i afegiu la farina, el llevat, la sal, l'aigua i el llevat, diguéssim. Amb un altre bol munteu les clares a punt de neu i afegiu la barreja. Ho remeneu tots un moment...
Fins a entregar-les i amb una paella, a foc mitjà, escalfeu l'oli, quan sigui calent, fregiu a cullerades la massa i ja està. Com es fan els bunyols de bacallà? Posa igual, només que ho fem amb lluç. Res més. Jo ho faig, batre l'ou, li poseu la farina, l'ineu, afegint l'aigua freda, perquè queda més bé, li poseu una mica de llevat,
I aneu remenant fins que estigui una massa que sigui una mica espaceta, que no sigui molt lleugera perquè heu de fer un lloc. Massa líquida no. Massa líquida no, un entre mig. I afegiu el que és el lluç, que el podeu escaldar i treure ràpid. I ja està. Però després ho has d'afregir, s'acaba de caure. O sigui, només l'has d'escaldar.
i llavors li dono una volta amb aquesta massa, jo la deixo una estoneta, com perquè el llevat faci una mica, que puxi una mica, mitjoreta, o així, allà, sobre del marbre, o deixo el vol, i després, quan arriba el moment, simplement una culleradeta amb l'oli ben calent, sense que es fumeixi, perquè llavors si no, no queda bé, i aneu vigilant, perquè els bunyols, de trent en tant, jo el que faig és que vaig traient la paella del foc, perquè si l'oli s'escalfa massa...
S'ha d'anar vigilant. Per tant, tampoc fica molt fort el foc. No, al foc, més bé baixet, i si veieu que comença a fer-se molt ràpid, el traieu fora, li doneu la volta al bunyol i que es baixi fent fora del foc, i després torneu al foc i que agafi calor, aneu vigilant.
D'acord. Com si féssiu els bunyols de bacalla, que fem el mateix, eh? Doncs recordem els ingredients. Doncs molt senzill, mig quilo de lluç, sigui congelat o fresc, el que vulgueu, 150 mililitros de llet, la sal, els sous, farina, una cullerada d'impulsor i oli d'oliva. Jo he posat 150 mililitres de llet, si us agrada fer un llet. Si no ho podeu fer amb aigua.
Amb l'aigua ben freda de la nevera, eh? Perquè llavors puja. Podeu fer-ho de les dues maneres, com vulgueu vosaltres. Molt bé, doncs vinga, bunyols fets. Sí. Ara farem postres... Una crema de plata. De plata. Sí, molt bé. Per aprofitar. I tant. Sabeu que hem d'aprofitar sempre.
Aquells plàtans que ens queden allà una mica abandonats. Sí, sí, sí. A la fruitera. Però és que són molt senzill de fer. 25 grams de mantega, el suc de mitja llimona, 40 grams de sucre de canya, 4 plàtans, 250 mililitres de llet sencera, 100 grams de xocolata de fondre, això ja ens agrada a tu i a mi, eh? I 50 mililitres d'aigua. Molt bé.
Foneu la mantega a la paella sense que es cremi, només que es desfaci una mica. Afegiu el suc de la llimona i el suc de canya i us remeneu. Incorporeu els plàtans tallats i els cueu dos o tres minuts a foc mitjà sense deixar de remenar.
Aboqueu la llet i ho deixeu que bulli suau durant deu minuts perquè es cogui bé. Ho tritureu tot i ho repartiu als gots o a molts bols on ho servireu. Reserveu aquesta crema a la nevera fins que sigui freda. Quan s'hagi refredat, poseu el xocolat en un bol amb aigua i foneu-la al microones o al bany maria. Jo la faig al bany maria perquè al microones em crema sempre. Sí, costa molt i dones de trobar-li el punt.
És per la potència que tingui el microones. Cada microones és diferent. Llavors jo m'estimo més al bany Maria que vaig quan està desfet i ho faig així. Ho barregeu tot bé i us serveu aquesta clama de plàtan amb xocolata calenta per sobre.
La crema freda, clar. Que bo. I està boníssima. Boníssim, boníssim. Anem a recordar els ingredients. 25 grams de mantega, el suc de mitja i llimona, 40 grams de sucre de canya, 4 plàtans, aquells que se'ns ha quedat a tallar el fruitet de fa dies, i 250 mililitres de llet sencera, 100 grams de xocolata de fondre i 50 mil·lilitres d'aigua. Molt bé.
Doncs avui hem parlat del lluç, eh, mi? Sí. Anem a parlar una mica més, anem a conèixer una mica més sobre el lluç. Oh, i tant. Perquè és un peix que pertany a la família dels marlúcids. Sí. I l'ordre dels gadiformes. És allargat i fusiforme. Sí. Els pescats a la Mediterrània mesuren entre 20 i 60 centímetres, però poden arribar...
Atenció, fins a 110. Bé, jo et diria que els del nord et dirien que això no són llus, que això són pescadilla, que diuen. Exacte. Perquè els llusos del mar Cantàbric són...
Doncs aquests de 110 deuen ser. I més grans. Bé, més grups és el màxim que fan, eh? Sí, però jo els he vist molt grans. Sí, sí, home, és que jo crec que... Home, un metre sí, però... Estem parlant un metre 10, eh? Sí, sí, sí. Això és gran, eh? Sí, sí. Això és un just.
Diu que les femelles són més grans que els mascles, que normalment és a l'inversa. Veu? Els individus de lluç creixen més ràpidament quan són petits que quan són grans. Diu que el primer any arriben ja als 20 centímetres. Però per passar dels 40 als 50 centímetres necessiten un any i mig.
Bueno, s'assemblen una mica a nosaltres, no? Que primer creixen molt ròpid i després... Exacte. Diu que té els ulls grans, igual que la boca, que presenta dents abundants i fines. Sí, que no vegis com t'enganxi un d'aquests, eh? Les seves escates dorsals són de color gris metàl·lic i a mesura que s'acosten al ventre es van fent més clares fins a arribar a ser de color blanc.
Els exemplars joves tenen la mucosa vocal de color gris i a mesura que creixen es van enfosquint. Té un total de sis aletes, dues de dorsals, una d'anar llarga, dues palvianes i una caudal en forma de triangle. Per cert, saps quina és l'esperança de vida del lluç? No, quant? 20 anys. Déu-n'hi-do, eh? Però, pobrets, els pesquem abans.
Sí, sí, sí. Però, vamos, que si algú pesca un lluç d'aquest lluç, a veure si fa com nosaltres, que som d'usos, eh? Déu-n'hi-do. Diu que el lluç sol estar entre 25 i 370 metres de profunditat, tot i que se n'ha arribat a trobar individus a 1.000 metres. Uau!
A les hores en què no hi ha llum solar, el veiem més a prop de la superfície. Es mou per aigües del Mediterrani, de l'Atlàntic i del Pacífic Oriental. La seva dieta consisteix d'altres peixos i animals marins. Saps què li agrada menjar molt el llús?
Doncs no. Calamar, saitons, sardines i crustacis. Veus, el saitó i la sardina sí que ho sabia. I també el crustacis i alguna cosa d'aquestes sí. Però què has dit el primer que has dit?
El calamar. El calamar. El calamar no sabia que li agradés. No, això que a Lluç li agrada el calamar, mira. Mira. I a nosaltres ens agrada tot. Nosaltres sí, ens ho mengem el que sigui. I com a risc alimentaris destaquem, doncs, l'anisequiosi. Sí. I el desenvolupament de mines biògenes durant els processos d'emmagatzematge. El seu control és important perquè és molt consumit a escala mundial gràcies al seu perfil nutricional. Déu-n'hi-do, no? Sí, i tant. Sí, sí.
A mi et dic, el llus a mi m'agrada molt, també és que el peix blanc m'agrada tot, jo crec, i soc més especial potser amb el peix blau que només m'agrada el seïtó i el salmó, sí, el salmó, que he dit, sí, el salmó talladet així finet.
que no sigui gaire gruixut, també. Però les sardines, per exemple, a mi no m'agraden. Al meu home li encanten, però a mi no. A mi sí, a mi també m'agraden. A mi no. No, no, no. Li trobo masses coses. Aquelles barbes que té, no sé què, començo a treure coses...
Com dèiem abans, poden arribar a viure fins a 20 anys i solen arribar a l'edat reproductora relativament tard. Diu que la primera vegada que ponen ous pot ser entre els 3 o 4 anys de vida. Vaja, si ens els mengem abans ja l'hem liada, eh?
Doncs sí. Les femelles dels llussos de la Mediterrània són madures quan ja tenen 3 anys de vida. Fan uns 38 centímetres i pesen uns 350 grams. A diferència dels llussos de l'Atlàntic, que les femelles es consideren madures al cap de 7 anys de vida, quan ja fan 57 centímetres. I els mascles arriben a l'edat reproductiva una mica abans.
També val a dir que el Lluís és una espècie amenaçada per la sobrepesca, per consum humà, perquè és una de les espècies de peix més sol·licitada i venuda mundialment. I destaca la demanda per la cuina europea i mediterrània. I clar, és el que... És el que passa.
Ara entenc també que el just del nord tingui més sabor que el nostre, que el d'aquí, sí. Sí, perquè si comencen, som més grans quan poden posar els ous i tot això, doncs és lògic també que si han d'esperar que ser aquella mida, estiguin més fetes que no aquests nostres. Sí, sí, sí.
També hem menjat més coses, més crustàcies, com dius tu, eh? Sí, segurament, sí. I els calamars, que també els agradava, que això m'he quedat al·lucinada, no ho sabia. Jo tampoc, jo tampoc. I llavors tot això també et dona més gust, eh? Trobo que el llust té el morrofí. Sí, sí, sí. Bueno, n'altres també. Sí, n'altres sí, evidentment. Però vull dir que no ho sabia, jo tampoc li agradava que s'alimentava d'aquests altres animals. Sí, sí, jo tampoc no ho sabia. No.
Però bé, com bé sabem, és un peix blanc que es pot fregir, fer la planxa al forn, estofar, incloure-la en sopes, enguisats... Diu que és consumida en molts indrets del món. I Espanya destaca per ser el país europeu amb el consum més elevat de lluç. Pensa que, per exemple, el lluç simplement...
oberta així una mica i feta a la paella, i després fas un sofregit d'all amb una mica de pebre vermell, de picantó i tal, i li tires aquest oli per sobre i allò està, que et mores. Boníssim, no? Sí. Doncs vinga, va, avui amb el Lluç ens acomiadem. Sí, avui, sí. Emi, tornem la setmana vinent. Sí, Déu vol. Que vagi molt bé. Adéu. Gràcies, adéu.
Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i tots els pobles del Baix Gaià en sintonia. Baix Gaià al dia.
Ens plantem vosaltres ja a Baixgai al dia a la regla final d'aquesta nova edició del programa. Res, escassos tres minutets, però abans de baixar la persiana el que farem serà reflexionar amb les frases cèlebres que ens apropen cada programa. A veure, Raquel, què hem escollit per avui? Qui diu el que ens vols dir?
Doncs és Òscar Wild i és una d'aquelles contundents que jo crec que està bé que la tinguem present perquè ens diu que el que és menys freqüent en aquest món és viure. La majoria de la gent existeix. Això és tot.
Doncs, escolta, s'ha de viure. I per viure, de vegades, s'han de fer sacrificis. Sí, o apuntar-se a un bon carnaval, també. També, també. O abandonar el telèfon mòbil, per exemple, i dir, fora ja, no vull saber res més de xarxes socials ni de res de res.
i potser, a banda d'existir, viuríem una miqueta més. Ui, m'estic llegint un llibre que, per ser, he agafat a la biblioteca d'Altafulla. El tornaré aviat perquè el llegeixi al màxim de gent possible, que ens fa reflexionar molt sobre això de les xarxes socials que ara comentes. Es diu Infocràcia. I Verdad es como punyos, que es diu? Doncs, Déu-n'hi-do, també m'està enregirant i fent pensar molt aquest llibre.
Queda dit, avui fins i tot recomanació literària a les acaballes del programa. Raquel Martínez, que acabis de passar un molt bon dia. Abraçades fins als estudis d'on a la torre. Igualment, companys.
A reveure. I a tots vostès els recordem abans d'acabar que tots els continguts del programa d'avui, els continguts dels programes de la setmana passada o de la temporada anterior, els poden trobar al servei de ràdio a la carta de què disposem. És tan fàcil com anar a les respectives webs de les tres emissores municipals que fan possible aquest projecte. El de Fulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
A cop de clic ho trobaran absolutament tot, per si són dels que s'han incorporat tard, per si són dels que els agrada tornar a escoltar entrevistes que feia temps que no recordaven, o si són dels que han volgut prendre nota d'alguna coseta i no els ha donat temps, com per exemple l'agenda que els hem regalat avui quan tot just passaven uns minutets del punt de les 10 del matí. Nosaltres ara marxem, però demà ben puntuals ens hi tornarem a posar.
a l'hora de sempre. I els esperem que acabin de passar un molt bon dilluns. Passiu bé!
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de nou a dos quarts de dues, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrofés número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la ràdio municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre, escrivint-nos a onalatorre.com. Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. La ràdio de proximitat. Conexió, servei llengua. Pel Dia Mundial de la Ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Dia R. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R.
Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la ràdio local sempre hi som.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Raura. Els sindicats, comissions obreres, UGT i SMAF han tancat un acord amb el Ministeri de Transport per desconvocar la vaga ferroviària que ha començat avui i que, recordem, s'hauria de prolongar fins dimecres. La trobada ha durat 4 hores. Han sortit a la reunió, els sindicats han confirmat la intenció de suspendre la protesta.
després d'arribar a un pacte al voltant de la petició de més personal i d'inversions en manteniment i seguretat que havien plantejat el ministre Óscar Puente.
I parlem d'una altra vaga. En aquest cas, aquest dimecres, professors i mestres estan cridats a la vaga que han convocat de manera unitària els sindicats educatius, denunciant que el Departament d'Educació no els ha fet cap proposta per millorar les condicions laborals que reivindiquen. El sindicat CGT, a més, convoca una vaga de la resta del personal que treballa als centres educatius.
Des de vetlladores, monitoratge d'acollida, de menjador escolar fins a personal del Lliure, Laura Gené, secretària general de la Federació d'Ensenyament de CGT a Catalunya. La precarietat dins l'educació pública de Catalunya es fa extensiva a tots...
a tots els sectors, a totes les persones que hi treballem. El problema de la burocràcia, el problema de les ràtios, doncs és un problema que ens afecta a totes i per tant cridem a totes les persones que treballem a les escoles, a tota la comunitat educativa, demanem suport a les famílies també per al dia 11 de febron.
I a la ciutat de Barcelona, a l'arribada de la rampa Prim fins al mar, un gran passeig verd, un camp de futbol i un espai diàfant on l'esport serà el gran protagonista. A banda dels usos culturals és el que s'ha dibuixat aquest matí, és la fotografia del projecte d'urbanització de la plataforma de Formigó que es va construir a la zona del fòrum, una iniciativa que permetrà connectar la façana litoral amb el riu Besòs. Escoltem l'alcalde Jaume Colluoni.
connectar a peu o amb bicicleta tota la zona de platges, pràcticament fins aquí, fins als banys. I d'aquesta manera es construirà un pas que connectarà el passeig marítim amb el fòrum i, com us deia, el que jo crec que té un valor simbòlic i d'obertura al mar també molt important, la darrera gran obertura al mar que farà la ciutat, que és fer que la Rambla Prima arribi al mar.
I l'economia catalana va créixer un 2,7% el 2025, segons l'estimació de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'IDESCAT, que s'ha publicat avui. En últim trimestre de l'any, l'augment del PIB va ser del 0,9% en comparació amb el trimestre anterior, mentre que l'increment va ser del 2,4% interanual.
Frontera, Sirat i Sorda són les grans guanyadores de la 18a edició de la Gala dels Gaudí que es va celebrar, recordem ahir, el Gran Teatre del Liceu Romerí amb 13 nominacions va aconseguir l'estatueta. Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra.
Aquest 2026, Ona la Torre commemora el Dia Mundial de la Ràdio i ho volem celebrar amb vosaltres. Al matí, programa especial de la xarxa i la Federació de Ràdios Locals, de 9 a dos quarts de 2, i a la tarda fem jornada de portes obertes. De la mà de la Federació de Ràdios Locals us convidem a visitar els nostres estudis al carrer Garrofés número 8.
Podreu conèixer com treballem, com és el nostre dia a dia a la ràdio municipal de Torredembarra. Programeu la vostra visita de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre, escrivint-nos a onalatorre.com. Dia Mundial de la Ràdio. Celebra-ho amb nosaltres.
Emergència, servei, llengua, participació, companyia, memòria. Hola, em dic Pili García i sóc la directora de les 6 de Ravensbrück, un podcast de MUNFM que recull la història de 6 lleidatanes que van sobreviure al camp de concentració nazi.
Doncs una mica per inconsciència. Sortíem de les eleccions municipals i ens volíem presentar a la primera convocatòria de pitching de la xarxa. Sabíem que una historiadora local havia fet un estudi en perspectiva de gènere i ens vam tirar a la piscina per explicar la història de les 6 de Ravensbrück. El que no sabíem és que aquestes biografies no estaven del tot investigades. És el que hem descobert que s'anomena biografies en construcció i de fet vam haver de fer una gran feina de recerca.
Aquesta docu-sèrie, o docu-podcast, com ens agrada anomenar-lo, consta de 16 capítols, 16 episodis, on hi ha participat moltíssima gent, des d'historiadores, testimonis, familiars, periodistes, experts i expertes en igualtat, psicologia, acompanyament al dol, etcètera. Perquè el que volíem era explicar les seves biografies i aterrar-les al present, perquè a mesura que les anàvem coneixent, anàvem coneixent les 6 de Ravensbrück, ens quedava cada cop més palès que les seves històries encara ens ressonaven avui en dia.
Tot i que al documental hi ha participat molta gent, l'equip que l'he fet possible és molt reduït. Bàsicament, l'Anna Gasol i jo mateixa i també ens ha donat suport a la producció l'Anna Canyi, periodista de la xarxa. Aquest Ocupodcast va guanyar la convocatòria de pitching i és per això que està coproduït amb la xarxa i amb M1 i també amb el suport de l'àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida.
I de moment, i dic de moment perquè ens hem presentat a més reconeixements, ha guanyat el premi al millor àudio, als Premis de Comunicació Local i també al millor podcast de comunicació no sexista.
A nivell personal, les seves vides ens han inspirat i ens han remogut moltíssim. Totes elles eren dones meravelloses, fortes, potents. Dones que feien coses, moltes coses i molt importants. I moltes les feien per ideals. I ens agradaria pensar que alguna cosa d'elles se'ns ha encomanat. A nivell laboral, ha estat un descobriment de com ens agrada explicar relats sonors d'una manera nova per nosaltres. Un camí que no deixarem de banda.
Per a fer aquesta sèrie de documentals sonors hem sortit moltíssim de la nostra zona de confort. Penseu que Mont és una ràdio molt petita, amb molt pocs recursos, tant de personals com econòmics, i hem fet una producció molt bèstia pel que és la nostra capacitat.
ha implicat que treballéssim moltíssimes hores, moltes matinades i sobretot buscar recursos sota les pedres. Però no ho tornaríem a fer, és que ho tornarem a fer. Molt sovint pensem en el llegat que podem deixar a la ràdio de proximitat i aquesta sèrie és de les que deixen pòsit, de les sèries que creiem que han valgut la pena i que donen sentit a la nostra feina. I tot i la feina que per nosaltres ha representat, que de veritat, de debò, que ha sigut ingent,
No dubtem que ho tornarem a fer. Repetirem. Col·lectius en xarxa. Diversitat i visibilitat en format podcast.
Benvingudes i benvinguts al col·lectiu d'en xarxa. Què tal, Manel? Molt bé, i tu? Molt bé, molt animat. Molt animat, això està perfecte. Sí, perquè em van dient que ens escolta... És veritat, i a més el que et deia importantíssim del que m'explicaves aquests dies és que ja ens escolta gent fora del cercle, no? I això està molt bé. Segur que ens escolta gent fora del cercle, perquè tu saps que a les vacances del meu amic Pedro, de cop i volta, no sé on del Pacífic es troba amb algú que escolta el col·lectiu d'en xarxa. Molt fort, això. Molt fort.
Però el que m'està passant ara és que m'arriben a l'altra feina gent molt desconnectada i em diuen... Això està perfecte. Això són aquestes visites que veiem d'on venen les visites al podcast i de cop ens surt que tenim tres oients a la Xina i diem qui seran aquests senyors, senyores, no? Doncs mira, anem trobant-los, això està genial. Perfecte.
Per cert, si algú ens escolta des d'algun lloc que està lluny del que nosaltres considerem a prop, que ens enviï un missatge a través de les xarxes. Això també serà interessant. Us escolto des de tal lloc o fent tal cosa. Perfecte. Ens agradarà saber-ho, clar que sí. Escolta, que avui et porto un tema...
perquè aquí al col·lectiu sempre intentem posar paraules, context i una mirada crítica a allò que ens passa una mica com a societat. I avui parlarem de pensar, però no de pensar de qualsevol manera, sinó de pensar críticament, d'intentar-ho, si més no, de fer-ne preguntes, d'adoptar, d'argumentar i d'aprendre a no empassar-nos...
important, jo crec interessant en aquests temps, i sempre, els relats tal com ens arriben. I ho farem des de la filosofia i des del món educatiu, també, en un moment històric on tot això sembla més necessari que mai. Totalment, doncs em sembla perfecte. Doncs comencem. Vinga, avui el Col·lectius en xarxa, filosofia. Comença el Col·lectius en xarxa, en Lluís Rodríguez Lago i Manel Ferrer.
Doncs et deia que vivim un moment de canvis accelerats, que jo penso que aquesta frase ja aturem-nos de dir-la, desaccelerem-nos ja d'una vegada, comencem per nosaltres mateixos, però sí, una mica. Polaritzats en la política, de discursos cada cop més simples per explicar realitats molt complexes. Les xarxes, els vídeos de menys d'un minut que intenten explicar-nos realitats molt complexes, no?,
són un exemple de com està canviant la forma com ens informem i sobre com creem pensament i argumentacions, i com després aquestes les fem servir al bar, berenant amb els amics, a la família, als dinars de Nadal, etcètera.
Lluís, amb això que estàs dient, només amb això que has dit, ja he tingut una idea, i després a veure la nostra convidada, que em pensa, perquè tens tota la raó amb els vídeos aquests d'un minut, que està molt bé, perquè a més el relat va acompanyat d'imatges, de vídeos, de proves, jo dic que entre cometes, si no ens esteu veient, que clar, que tu ho estàs veient i estàs construint un relat sobre allò, però pot ser que aquelles pistes, que el que t'estan dient, i encara que no tenen imatges, no són ni reals, ni es corresponen a un context...
ni molt menys. Ara algú feia... fa broma, no? Posant directament, creant el meme directe, creant el meme directe, posant-te la imatge d'un altre país que fa anys per explicar-te un fet que ha passat fa poc jugant a aquest joc. Llavors tu construeixes el teu relat o la teva opinió sobre un seguit de proves o pistes que no són certes o estan fora de context, que això ja és el primer error de tots, perquè tu amb aquesta idea, com tu deies, ho passes al dinar, al sopar, de Nadal, de la família, del que sigui, i allò va corrent, va corrent, va corrent...
i quan busquem l'origen d'això ningú sap d'on ha sortit, però tothom ho sap. I costa molt. I costa molt de desmuntar. Llavors veiem com a escala internacional reapareixen lideratges autoritaris o reaccionaris, com el retorn de Trump, per exemple, al centre del debat polític de discursos absurds però perillosos sobre territoris com Groenlàndia, i la incapacitat o la falta de voluntat de la comunitat internacional per aturar, per exemple, el genocidi que Israel està perpetrant a Gaza, no?
Alhora, més a prop, observem també com una part del jovent s'identifica. Diem sempre una part perquè les dades costa i a vegades identifiquem el jovent amb això i jo penso que no s'ha de fer així. Una part del jovent, deien, s'identifica amb discursos d'extrema dreta, ja sigui a través de Vox o d'Aliança Catalana o d'altres formacions que ofereixen respostes fàcils, culpables, clars i solucions ràpides. Aquí podríem també parlar de la intel·ligència artificial, per exemple, ho deies, i de coses que ens estan passant ja...
i sobre les que hauríem d'aprendre a entrenar també la mirada, que són els vídeos, per exemple, fets amb aquesta tecnologia i que no són reals. Davant d'aquest panorama, una pregunta es fa inevitable. Tenim prou eines per pensar críticament el món que ens envolta? O hem fet l'exercici previ d'entrenar-nos en aquest sentit? Ens han ensenyat a preguntar-nos el per què de les coses, a detectar manipulacions o a contrastar informació i a escoltar arguments diferents dels nostres?
Aquí és on entra la filosofia, no com una matèria abstracta i allunyada de la realitat, sinó com un entrenament del pensament, una pràctica quotidiana que ens ajuda a viure millor, a conviure millor i a no delegar el nostre criteri.
I ens posem una mica en matèria i per parlar de tot això avui ens acompanya la Glòria Arbonés. La Glòria és professora de filosofia i especialista en didàctica de la filosofia. Dirigeix el grup IREF, un projecte pioner a Catalunya que des de fa gairebé 40 anys treballa per introduir la filosofia en l'educació d'infants i adolescents, no com una teoria abstracta sinó com una manera d'aprendre a pensar millor.
I el seu treball gira en torn del projecte Filosofia 318, que planteja que els nens i joves poden filosofar i discutir preguntes de fons sobre el món, sobre els altres i sobre ells mateixos. L'objectiu és ajudar a desenvolupar un pensament crític, creatiu i curós, tant a les aules com fora d'elles. Amb ella parlarem de per què la filosofia importa i molt, també en el món d'avui. Benvinguda al col·lectiu, Gloria Arbonés, què tal?
Hola, gràcies per la invitació. Estem encantadíssims que estiguis aquí. Ja et vaig dir que feia molt temps que estava darrere d'un episodi semblant. Per tant, perfecte. I comencem. I m'agradaria preguntar-te, quan parlem de pensament crític, de què parlem exactament? I potser també què no és el pensament crític? Clar. Vosaltres heu dit moltes coses en aquesta introducció que heu fet, la veritat.
que d'alguna manera ha anat bordejant el concepte. Clar, moltes vegades la paraula crític, no potser pensament, però crític, s'entén com una cosa negativa, com criticar la gent, parlar malament, negativament d'alguna cosa, però en realitat la paraula crític el que en realitat ens està fent pensar és en examinar el
les coses, examinar la realitat, examinar acuradament, lentament i atentament allò que ens passa per davant, sigui un text, sigui una situació, sigui un TikTok, sigui el que sigui. Tot això ens ho hem de mirar críticament. El pensament crític és aquell pensament primer que està basat en criteris, tenir criteri per valorar, per avaluar aquestes coses que ens passen per davant
És un requeriment del pensament crític, necessitem aquests criteris, però també és un pensament autocorrectiu, és a dir, que ens ha de permetre adonar-nos que si estem equivocats, que si hem fet una valoració que no era la que tocava, diríem,
ser capaços de rectificar, ser capaços de tornar a pensar les coses. I una altra característica molt important del pensament crític és la sensibilitat al context. És a dir, que les coses no són d'una única manera, sinó que en aquest examen, en aquesta valoració, hem d'intentar pensar on som pensats,
Des d'aquí lloc estem fent aquesta anàlisi d'aquesta realitat o d'aquesta situació o d'aquest llibre o d'aquest text. Per tant, una mica seria, per resumir-ho d'alguna manera, seria aturar-se. Aturar-se i examinar amb calma. Evidentment, això va totalment en contra...
Tanta realitat que ens envolta. És com anar realment contracorrent. Potser cada vegada més difícil és fer això que us estic dient, però és que és això el que hem de fer. Doncs mira, amb això que ens deies, Glòria, em va molt bé perquè va enllaçat amb el que et volia preguntar com podem entrenar aquest pensament crític en un moment...
on estem sobreestimulats. Tu mateix en l'exemple parlaves de TikTok, de xarxes socials, de diaris, de webs, d'opinadors que veiem a la televisió. Com encaixem aquest entrenament d'aquest pensament crític en un món que se'ns està venent tan volàtil i tant de ja per ja?
Bé, a veure, evidentment que jo us diré que el que hem de fer és practicar el diàleg, és a dir, posar-nos, buscar totes les situacions possibles, per això l'aposta nostra, diguem, de fer aquests diàlegs d'una forma sistemàtica a les aules. Però bé, si això no és possible, convocar les famílies perquè parlin amb els fills i es facin preguntes,
i mirin les pel·lícules o els TikToks o totes aquestes coses plegats i plegades per fer una mica aquest anàlisi. Perquè realment és, tu ho has dit, com s'exercita, com ho practiquem. Això no és per generació espontània. I quan menys deixem de fer-nos preguntes, quan menys diàleg tinguem amb els altres,
serà molt més fàcil pels que ens estan, d'alguna manera, no sé, atacant, defensar-nos. No tenim eines per defensar-nos si no les exercitem. És com fer exercici físic, és igual.
La veritat. És a dir, si nosaltres no fem servir criteris, deixem d'escoltar, deixem de fer-nos preguntes i estem absolutament idiotitzades amb allò que ens van...
no sé, amb el primer que ens arriba, no? Ens arriba i no ens aturem en cap moment. Cada vegada serà més difícil exercitar aquest pensament crític. Per tant, és una pràctica. Ha de ser una pràctica. No hi ha més.
I quan deies això de llegir el context, clar, el context d'ara, dels joves, sobretot d'ara, no és el mateix que el de fa 15 anys. I ara passem per moments diferents en els quals els adults crec que també estem desentrenats. Perquè passen coses com que tu tens una via d'informació que poden ser les teves xarxes socials
on un algoritme, de cop i volta, reforça tota l'estona la teva corrent de pensament. Exacte. Confirma... Confirma, exacte. I això tu, sense voler, ho alimentes amb un like i llavors l'algoritme torna a donar-te aquesta informació. Per tant...
a això no estem acostumats, no estàvem acostumats a viure-ho d'aquesta manera. Tu llegies un diari, sabies que hi havia un diari que podia expressar-te les coses d'una manera, quan hi havia, per exemple, un govern de dreta, sabies que hi havia un altre diari que et podia expressar les coses d'una altra forma, però ara el bombardeig també genera les cambres d'eco, que diem, que és que tu estàs sentint allò que vols sentir i allò que referma el teu pensament, i contra això...
hi ha aquesta part de la crítica que deies tu de dir, com desfat jo aquest camí si tota l'estona el que m'estan dient reforça aquesta idea? La primera cosa és voler fer-ho. És a dir, si jo soc conscient, perquè jo mateixa, tu, nosaltres tots els que estem aquí, ens passa això. Nosaltres, si consumim xarxes socials, sabem...
que ens arriba informació i notícies d'exactament allò que volem escoltar, no?, i dient, mira, mira que bé, tothom pensa com jo, no?, i ens creiem que estem en aquesta bombolla i després et dones un cop molt fort, exacte, quan guanya un, no sé, les eleccions el Gucat, dius, però com qui l'ha votat, no?, doncs, clar.
Llavors, la primera cosa és voler fer-ho. Primer, ser conscients de tot això que tu has explicat i voler defensar-te d'alguna manera. És a dir, voler tenir aquestes eines.
una voluntat, si hi ha un desig de fer-ho, és molt difícil. Perquè, bàsicament, tu et posaràs a fer exercici físic, inclús, si valores que allò és necessari. Però, si no, no ho faràs. I, en aquest sentit, és el mateix. Si tu creus que el que...
Bé, que està bé, que estàs bé com estàs, diríem, que et vas rebent aquests inputs, que tothom et confirma allò que tu creus que és i no et genera cap conflicte, probablement no modifiquis res, saps? Llavors la primera cosa seria voler-ho fer.
Llavors, jo, la meva aposta forta és l'escola, evidentment, l'educació. És a dir, és posar-los perquè és un espai on tots els nens, les nenes, els adolescents estan allà, els tens allà, i tu tens eines, almenys per confrontar-los amb algunes coses, per posar-los en evidència algunes coses. Per tant, jo crec que és l'espai més ideal.
les aules, en aquest sentit. Per això, per posar sobre la taula. Però sí que has de trencar d'alguna manera, s'ha d'arribar sobretot a l'adolescència. Potser més petits no és tan difícil, però amb els adolescents sí que has de saltar aquest moment perquè t'escoltin i valorin d'alguna manera que tu els estàs oferint fer una activitat mental a la qual ells no estan habituats.
I llavors per què concretament la filosofia pot ser aquesta eina potent a l'escola o a l'institut que aporti aquest entrenament extra que no aportarien per exemple altres matèries?
Bé, perquè la filosofia, a banda del corpus de contingut de la història de la filosofia, que normalment quan diem la filosofia potser molta gent associa amb això, amb estudiar la història de la filosofia, els filòsofs, que sí, que està molt bé i que han donat resposta a moltes coses que actualment també ens serveixen, i els filòsofs actuals, per suposat. Però la filosofia, a banda d'això, d'aquest corpus,
El que és important és la seva... com enfoca la realitat. La filosofia justament és posar en qüestió, és dubtar.
és fer-se preguntes, és intentar explicar la realitat del moment, que és molt difícil perquè és molt més fàcil estudiar, no sé, Plató en el seu context, perquè tenim tota aquesta distància de temps que ens dona aquesta perspectiva. Quan hem de pensar la realitat actualment, els filòsofs ho tenen difícil, els teòrics, que fan teoria. Però la filosofia en si el que et fa és això, és...
Pensar el món, és a dir, que el món et preocupi i que diguis per què està passant això? Jo què puc fer per canviar-ho? Què m'interpel·la? Per què m'incomoda? És a dir, fer-te preguntes, bàsicament. Preguntes que la pròpia realitat, aquesta és la característica de la filosofia que no tenen altres disciplines. Per això és una mica transversal, d'alguna manera, la filosofia.
En aquest sentit. Insisteixo, a banda del corpus de contingut propi, però té aquesta cosa transversal que ens permet, i que per això també és transversal a les edats, que no cal ser un adult per estudiar filosofia.
I tu, Lluís, ho saps molt bé. Els nens ho poden pensar filosòficament des que són molt petits. Els hem de donar les condicions de possibilitat perquè això passi. Però ells tenen i elles la capacitat per fer-ho. I, Clòria, amb això que ens expliques, deies que els nens i nenes tenen aquesta capacitat per fer-se preguntes, per dialogar, per pensar, per reflexionar... Quan això s'aconsegueix que passi, que es crea aquest hàbit, com ajuda també en el creixement personal
de tots aquests nens i nenes, aquest exercici, aquesta activitat que fan potser d'una manera ja pròpia. Clar, exacte. Sí, sí, perquè això de tenir la possibilitat de fer-ho d'una manera sistemàtica a les aules, en una escola, on ho fan tots i totes i van creixent amb aquesta pràctica, clar, l'objectiu d'això i el supòsit teòric que té aquesta pràctica justament és
que és una pràctica, que és una pràctica habitual, diria. Llavors, clar, si tu un dia dius, bueno, va, vaig a fer un diàleg, així, no res, bueno, sí, pot ser interessant, els hi pot anar bé,
Però, clar, no és aquest exercici que et permet veure una evolució, saps? En aquests nens i nenes que ho han anat fent d'una manera sistemàtica i van... Aquestes eines que em preguntàveu al principi, no? O sigui, les eines que ells van adquirint són les eines que també han de fer servir fora de les sessions de filosofia. És a dir, que poden aplicar-les a altres moments de l'escola
a casa, al club, a jo què sé, a tots els àmbits on ells puguin estar. Crec que és una mica aquesta la idea de fons, almenys el projecte que nosaltres...
Ara li donarem un espai a que ens parlis del projecte de Filosofia 318, però tu creus que la manca de pensament crític està relacionada, o sigui, és proporcional o pot ser proporcional a la facilitat en com entren aquests discursos simplistes i d'odi?
Sí, sí, sí, absolutament. Està totalment... A veure, hem d'acceptar que ho fan molt bé. Ells ho fan molt bé, perquè saben exactament el que estan fent. I nosaltres no ho estem fent bé, diria. És així, ho hem d'acceptar. Mireu, hi ha un Josep Maria Terricabra, és un filòsof,
que ens va deixar fa poc temps, un filòsof català, ell deia que la filosofia és una eina de defensa personal. Ho deia fa moltíssimes dècades enrere. I ara jo crec que més que mai aquesta frase té valor. Perquè si nosaltres donem aquestes eines, donem la filosofia com a eina, no?,
ensenyem als alumnes a detectar, per exemple, les fal·làcies. Les fal·làcies del pensament, que és una eina de la lògica que no sé per què potser no es treballa tant com s'hauria de treballar. Crec que primer de tot som els adults, mestres, professorat, que hauríem de conèixer-les molt bé per saber transmetre aquestes fal·làcies i que els alumnes la coneguin. Llavors, clar, ells
quan dic ells, dic els dolents, per entendre'ns, aquest discurso d'odi, per entendre'ns amb facilitat. Ells coneixen tot això, ells maneguen aquest
aquest discurs de la lògica. Saben com fer-ho. Perquè tot això que vosaltres dieu al principi, com aquesta apel·lació a l'emoció, com de seguida tu veus una notícia que t'és igual si la imatge és d'una manifestació a Guatemala, no importa, tu dius, ostres, tal...
ja la comparteixes, ja això comença a circular, perquè no hi ha aquesta necessitat d'aturar-te un minut a comprovar, bé, diguem, aquí es junta d'alguna manera o s'entrellaça això amb el concepte de veritat.
de què és veritat, de la postveritat i tot aquest també tema filosòfic molt heavy que amb el tema de la intel·ligència artificial està tenint... Bé, cada vegada hem de pensar més sobre això, no? Clar. Per tant... D'aquesta veritat que flueix, no? D'aquesta realitat fluïda i sobre la qual no sabem què se sustenta... No, ja t'entenc, ja. No.
És molt, molt, molt difícil. Tu ara mateix veiem imatges a cada moment, vídeos inclús, que dius, això és veritat? O això està fet a mi? Tonteries, eh? Un nen amb un gos, no importa. Vull dir, no és que necessàriament siguin coses que tinguin un trasfons polític o discursos d'avui. No, una tonteria. I tu mires això i dius, és veritat? I com puc comprovar jo?
perquè és necessari tenir eines per comprovar les coses que són veritat, però tampoc sabem. La intel·ligència artificial està avançant d'una manera tan bestial que tampoc tenim eines suficients per saber detectar què és veritat i què no d'allò que estem veient. Per tant, sí que és un moment molt complicat en aquest sentit i on realment el pensament lent
O sigui, l'aturar-te un moment a pensar allò que estàs escoltant, allò que estàs veient i fer una reflexió sobre això és més necessària que mai. És molt important. Perquè hi ha una altra qüestió també que se sent molt als joves, als adolescents, que és aquesta qüestió de la meva opinió. Tu has de
Tu has de respectar-me perquè és la meva opinió. I no és així. Això és un error que s'ha instalat. Totes les opinions són vàlides. No. Totes les opinions no són vàlides.
Ha circulat, no fa molt, un petit clip del José Antonio Marina, justament parlant d'això, potser l'heu vist, que diu això, no? O sigui, les opinions no són vàlies. Si l'opinió va en contra dels drets humans, si l'opinió va en contra d'un descobriment científic, tu digues el que vulguis, tu tens el dret de dir-ho, però no és respectable la teva opinió, sabeu? I això és una cosa...
que s'ha instal·lat d'una manera tan brutal que costa molt de moure, perquè, bueno, terraplanistes, etc. És la meva opinió. Això ho hem sentit moltes vegades, no? O és la meva opinió, o és la meva veritat. És la meva veritat. Una altra manera de dir, o jo ho he viscut així, compte. Compte amb això, clar.
Clar, clar, clar, perquè aquí quin és el marc d'això, no? Clar, els drets humans, bé, és que ara s'estan movent tant tots aquests límits, no?, que creiem que ho teníem tot. Aquests consensos que teníem, sí, sí, sí, total, total. Sí, sí. Llavors, clar, caure en aquest relativisme extrem, en què totes les opinions són vàlides, fins i tot qualsevol cosa, qualsevol disbarat del món, bueno, doncs no. I llavors això...
La filosofia té una responsabilitat en aquest sentit, de fer una advertència i de fer una reflexió respecte a això. Una mica, també perquè tinguem temps, explica'ns, perquè tu treballes en aquest projecte de Filosofia 318, explica'ns què és aquest projecte i com funcionen les aules.
D'acord. A veure, és un projecte que neix d'un projecte internacional que es diu Philosophy for Children, que va néixer al final dels anys 70, més o menys, va arribar a Catalunya a mitjans dels anys 80, i el grup IREF el que fem és...
s'ha fet en tots aquests anys la reducció i l'adaptació del currículum bàsic, diríem, d'aquest projecte, i la formació del professorat que treballa a les aules amb aquest material. L'objectiu d'aquest projecte una mica és tot això que hem estat parlant, és que els nens i les nenes, des de ben petits, aprenguin a pensar millor per ells i ells mateixos, és a dir, que tinguin aquestes eines, però, com deia, d'una manera...
sistemàtica i sostinguda en el temps, al cap dels anys tinguin aquestes eines per aplicar-les realment a la seva vida. Per tant, per dir-ho molt ràpid, seria una mica aquest l'objectiu del projecte. I una cosa molt important a dir és que l'eix que vertebra tot aquest projecte és el diàleg. O sigui, el diàleg, l'escolta activa,
i el diàleg, i el teixir els meus pensaments amb els pensaments dels altres, en aquesta escolta, això seria una mica la malla de tot aquest projecte. No es tracta d'ensenyar filosofia als nens, explicar en forma fàcil què va dir Aristòtil. No és això que moltes vegades hi ha gent que ho pensa. Si no és fer servir la filosofia com una...
Eina i com una finalitat per ajudar els nens que aprenguin a pensar millor, que detectin una fal·làcia, que tinguin calma quan pensen i que escoltin els altres. Això és una cosa que hem perdut, l'escolta. L'escolta l'hem perdut. Ens movem per emocions, per allò que ens colpeja, que ens indigna, que ens fa ràbia, que...
Y reaccioné, pero yo no te re saber, no me la escolta.
Més o més seria això. Hi ha més coses a dir, però bueno, seria això. Doncs deia que pensar críticament no és tenir totes les respostes, sinó aprendre a fer-nos bones preguntes. En un món que ens demana rapidesa, consignes simples i posicionaments immediats, potser la filosofia, com deia la Glòria, és el moment d'aturar-se, d'adoptar i d'aprendre's el temps. I m'ha agradat molt la frase que la filosofia podia ser una eina de defensa personal, però també penso que...
haurà de ser una eina de defensa social, també. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, totalment, d'acord. L'hem de difondre més, perquè tothom tingui aquestes eines. Doncs moltíssimes gràcies, Glòria, per passar-te avui per col·lectius. Encantadíssims i ens veiem aviat. Gràcies a vosaltres, ha estat un superpleer.
Que vagi molt bé, gràcies. Fins la propera. Lluís, amb què marxem? Mira, marxem amb Todo Canvia de Mercedes Sosa. Molt bé. Sí, perquè tot canvia i hi ha coses que les hem de prendre amb més calma. I que les hem de reflexionar. I les hem de reflexionar. I les hem de pensar, clar que sí. Gràcies també al Marcel CC. Tornarem la propera setmana. Que vagi molt bé. Adeu.
Cambia lo superficial Cambia también lo profundo Cambia el modo de pensar Cambia todo en este mundo Cambia el clima con los años Cambia el pastor su rebaño Y así como todo cambia Que yo cambie no es extraño
La ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Paisatge. Veritat. Llengua. Participació. Innovació. Servei.
Hola, sóc l'Albert Soler, el director de Ràdio Rubí. El nostre programa estrella, com la majoria de ràdios locals, és el magazín informatiu matinal. Amb permís de les retransmissions esportives del cap de setmana, el magazín és el pal de paller de Ràdio Rubí, que ha tingut diferents noms al llarg dels anys. Des de 2012, el programa es diu Rubí al dia, un nom ja molt consolidat, però abans s'havia dit la vida continua, abans el matí és nostre i encara més abans tot i més.
Actualment, el magazín Rubí al dia el fem cada dia de dilluns a divendres, de 8 del matí a les 12 del migdia, 4 hores diàries. I l'estructura és molt senzilla. De 8 a 9 és un informatiu pur de notícies de Rubí, un microinformatiu de 15 minuts que repetim 4 cops amb les actualitzacions que faci falta. De 9 a 10 és l'hora de les entrevistes i seccions més informatives, d'on surten una notícia.
de les entrevistes que hi fem.
Per el Rubí al dia hi passa tota la ciutat. Les entitats saben que si volen explicar a la ciutadania les seves activitats han de venir a la ràdio i ja ens busquen. Qualsevol obra de teatre o concert que es faci a la ciutat, abans també passen per la ràdio. Però els polítics també saben que el programa del matí
És el seu punt de trobada. Un cop a la setmana fem una entrevista a cada partit. Dins la secció, els grups municipals opinen. I un cop al mes entrevistem l'alcaldessa. Però a banda, els regidors de govern també venen a presentar els seus projectes. Però no només els polítics, també venen els tècnics de l'Ajuntament a explicar als serveis que la Corporació Municipal ofereix a la ciutadania i a vegades són molt desconeguts.
A més de tot això, totes les persones que passen pel programa matinal també són els nostres ulls i orelles del que passa a la ciutat. Quan venen, ens diuen Heu vist que ha tancat la botiga? O Hem vist cotxes de bombers i de Mossos al carrer tal. Sabeu què passa? I de tot això ens surten més notícies.
La relació amb la ciutat és molt bona i participa molt amb nosaltres, però és cert que cada cop truca menys gent als programes en directe. Des de fa anys el feedback el tenim sobretot a través de les xarxes socials i des de fa sis mesos també a través del canal de WhatsApp que agrada molt.
Tots els que treballem en ràdios locals sabem que l'audiència que ens escolta en directe és poca. Ara, la pàgina web de la ràdio, www.radiorubi.cat, pengem tots els continguts de la ràdio en forma de podcast i alguns també en forma de videopodcast. I, per tant, els rubinencs ens poden veure i escoltar quan puguin i tinguin temps.
Però no ens conformem amb que ens vinguin a visitar a la web per si sols, sinó que els anem a buscar i els convidem a entrar gràcies a les xarxes socials. I ara també a través de WhatsApp, que ens permet donar una segona vida als continguts radiofònics. Diria que si no féssim això i ens quedéssim fent ràdio exclusivament, el ressò que volem que tingui tot allò que fem seria pràcticament zero.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena la darrera pel·lícula d'Isabel Cuixet, Tres Adioses. També arriba El rastre del llop, un film de ciència-ficció que ens porta a un futur distòpic. I Primate és un film de terror protagonitzat per un ximpanzé embogit. No, és que si deixes a algú i no l'eixas de menys... Te lo tengo que preguntar. ¿Por qué la dejaste?
Isabel Coixet dirigeix Tres Adioses. Després del que semblava una discussió sense importància, la Marta i l'Antonio se separen. Ell, un xef formatador, es refugia en els fogons. Ella nota que ha perdut la gana, i no només pel desamor. Quan descobreix que al darrere hi ha un problema de salut, tot plegat fa un gir inesperat. El menjar té més bon gust, la música li arriba com mai, i el desig desperta les seves ganes de viure sense por.
Després de més de 300 dies sense precipitacions, el govern ha activat el protocol d'emergència per redistribució de recursos a la població. El rastre del llop ens porta al futur, una societat distòpica on tot aquell que ha tingut més d'un fill ha rebut una vacuna que el farà morir amb 25 anys.
La protagonista és una noia que torna a casa quan el seu pare és a punt de patir les conseqüències de la injecció. Ella lluitarà per aconseguir un dels antídots que s'han començat a repartir. El temps de ton pare s'està esgotant. Quiero presentarte a alguien. Este es Ben. ¿La mano quiere que le dé la mano? Sí. Hola, Ben. Lo rescató mi madre. Es parte de la familia. Ben...
A Primate, després de tornar de la universitat, la Lucy es reuneix amb la família, inclòs el ximpanzé Ben. Però el Simi contrau la ràbia durant una festa a la piscina i es torna molt agressiu. La Lucy i els seus amics s'atrinxeren a la piscina i ideen formes de sobreviure als atacs del feroz ximpanzé.
Me he encontrado.
Hola, el meu nom és Tere Ginell, soc la directora de la Plana Ràdio a l'emissora municipal Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara és un municipi que està creuat pel barranc del Pelós. Això fa que quan plou, i especialment quan ho fa a la capçalera d'aquest barranc, hi baixa un volum d'aigua important. En els darrers anys això s'ha incrementat i també la quantitat d'aigua i les afectacions que produeixen als baixos de les cases, als camins del terme municipal o als mateixos carrers del poble. El dia 12 d'octubre vam patir un altre episodi que va arribar d'una manera molt ràpida.
però que ja no ens agafa tan desprevingut com en d'altres ocasions per la informació que tenim i pels avisos que es van donant per totes aquestes alertes. En l'actualitat tant l'Ajuntament com els mitjans, en aquest cas la Plana Ràdio, informem a la ciutadania d'aquesta situació, de la previsió i que eviten també qualsevol risc.
la nostra emissora està situada al mig del barranc, en zona inundable, i que el dia després no vam poder accedir al lloc de treball fins al migdia. Tot i això, nosaltres ens coordinem amb l'Ajuntament i anem informant de la situació per les nostres xarxes socials, per la pàgina web, Instagram, Facebook, fins que podem accedir a l'emissora.
Durant aquest temps, el matí del dia 13, vam començar a enregistrar imatges, a compartir-les per les xarxes socials, a fer la crida de les necessitats més urgents que la gent tenia al poble, a recollir testimonis i, sobretot, informar. Quan ja accedim també als estudis, allí vam fer programes especials, recollim també tots aquests testimonis dels alcaldes veïns o de la gent que truca a l'emissora per informar-se o també per informar-nos de situacions adverses.
El retorn per part dels veïns de Santa Bàrbara és fantàstic perquè per la proximitat amb la gent sempre ens comparteixen imatges, ens donen informació, ens avisem de situacions de perill. M'agradaria molt destacar també l'agraïda que la gent ha estat amb els cossos de seguretat, amb els bombers, amb la brigada municipal. La resposta per part dels voluntaris i dels efectius que participen en aquestes tasques és encomiable i també el retorn de la gent del nostre poble.
També destaca, per exemple, que Santa Bàrbara, el 12 de desembre, dos mesos després dels aigüats, es va fer un acte d'homenatge a tota aquesta gent i allí vam compartir plegats molts dels testimonis, va servir com un homenatge col·lectiu i un recolzament mútu a tots els que ho vam viure de prop.
El paper de la ràdio de proximitat jo diria que és fonamental, és veritat que nosaltres hi treballem, però per aquest motiu també veiem que totes aquestes històries que expliquem són històries que coneixem de prop, són històries de gent real, són històries que podem contrastar, sobretot en l'actualitat, que es parla tant del tema de les notícies falses i de la verificació. A més a més, també una qüestió important és que les ràdios locals, com a coneixedores de proximitat i del territori,
En aquests casos tan puntuals serveixen per a d'altres mitjans de més ampli abast que contacten amb nosaltres per a conèixer precisament aquestes informacions de proximitat i per a que els féssim de guiar. Això sí, sense l'audiència i sense els nostres seguidors no podria ser possible. Per tant, moltes gràcies també a tots els que recolzeu aquestes ràdios locals.
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Cada residu compta.
Avui et posarem un compromís, però...
És que se m'ha fos una bombeta de casa. Ostres, i no saps què fer amb ella. No, i tant que no. Mira, et dic una cosa. Fa com una setmana que la porto al cotxe...
I penso, no sé si l'haig de portar a la deixalleria, si l'haig de portar en una botiga de llums, per exemple, perquè a les farmàcies em vas dir que podia portar els medicaments caducats. Sí, sí, sí. Doncs una mica això. Home, sobretot, i el que fas molt bé, és no haver-la llançat al contenidor de la resta. Ei, algú he pres, eh? Sí, sí, sí, però aquesta és una de les tendències que tenim, que són aquelles coses que, com que no són assídues, no ens ve d'aquí. Què faig amb això, doncs, a la resta?
I aquest és el principal problema amb el que lluitarem tot aquest any. Evitar i reduir la resta. La majoria dels supermercats grans, veuràs també allà al voltant de les caixes, que tenen algun suport, normalment una caixa de cartró, que poden recollir, perquè són venedors de bombetes. No m'he fixat mai, Tere. Doncs sí, mireu en els grans supermercats. I estic segura que moltes de les oients i els oients... Tampoc ho han fet.
No, perquè tu vas al súper a comprar, no a deixar coses, no? És una cosa voluntària, no obligatòria, d'aquests supermercats. Però alguns, justament en deferència, diguéssim, i pel fet que ells també són venadors de bombetes, no grans fluorescents, però, vaja, bombetes... Allà típic, les més corrents, no? Normalment, les més corrents, les trobem. Llavors, molts d'aquestes entitats, els que s'han adherit a una entitat, que es diu Envilamp,
que és l'entitat que gestiona de manera correcta el que serien els productes d'il·luminació. D'acord, ja tinc un loc on anar. Evidentment, també ho pots portar a botigues o més grans, que s'esdediquen expressament a la venda d'aquest tipus de producte. Hem dit els supermercats grans, perquè normalment en tots els municipis en tenim uns quants. Les botigues d'il·luminació, per exemple, també recullen? Solen tenir, recullen i solen tenir un punt on t'ho puguis deixar...
Seria una mica semblant al tema dels medicaments, de les piles, no? Sí, és bastant semblant, però una cosa que ara has de dir, que sovint no estan tan exposats, o ens sembla que estan en un racó, que en l'ús que fem, o en l'entrada, o en l'activitat que fem en aquell, no ho veiem, i ens sembla que no estigui. Però sí que sol estar, i és important que ho puguem buscar, perquè en algun racó ho donen tenir, i si no preguntar-ho, que també és una manera d'estimular que si no ho tenen, ho tinguin.
Ja. Mira, és que estic en xoc, és que no se m'havia acudit mai de... I a la deixalleria, no ho puc portar? Sí, sí, sí, hem dit aquesta perquè és una cosa que pots fer i perquè vas a comprar. Lo seu és, i hem dit que tot allò que no llencem a la resta, moltes vegades el lloc on hem de pensar en depositar-lo és a la deixalleria.
La deixalleria la posarem en l'espai que ens indiquin i és la fórmula més a nivell de gestió de residus, la que podem utilitzar de forma més habitual. Només aquesta, que de normal potser la deixalleria la tens a les afores i que si vas als supermercats i ho portaves en el cotxe.
I ho portaves al bolso, que és una cosa petita, però clar, no sé, el mateix si portes un fluorescent molt gran, si arrossegues una altra cosa... No és una bombeta d'aquelles de l'ampareta, és una bombeta d'aquelles de com es diu, de LED, que no contamina tant, això diuen. Sí, sí, les que per sort són més eficients i van venir per canviar de manera important l'impacte de la il·luminació. Però també sonen, de tant en tant. Sí, sí, exacte.
No tan correntment com les... No són infinites. No, exacte. Llavors, perquè s'ha de diferenciar quan anem a deixar-ho... Això ja m'hi fixarà la deixalleria si hi vaig. Deu haver un lloc pels fluorescents, un lloc per les bombetes, o es tracta tot igual? Normalment es tracta... es pot posar tot junt. I és interessant que no els trenquem. És millor no trencar-los. Ah, sí? Sí, no cal allò que dir... Igual que tampoc cal trencar un pot de vidre si el llences. Però molts cops, quan ho llancem al contenidor, al vidre, per exemple, les ampolles es trenquen.
Trenca perquè el llences, però una cosa és que es trenqui, però tu no l'has de trencar per llençar-lo. En aquest sentit, igualment, tu portes el fluorescent o la bombeta i no et dic que t'esforcis en no trencar-lo, però intenta evitar més aviat, perquè sí que en el moment que es trenca, doncs allò és diferent ja al tractament que quan allò va al lloc de tractament d'aquest residu,
I llavors també diferencien o miren de quina manera es pot aprofitar millor. És molt important que no el llencem al contenidor de la resta perquè poden tenir uns materials que poden ser perillosos, mercuri, alguns altres metalls, que depèn del tipus d'element, diguem-ne, d'il·luminària que estiguem parlant, doncs és preferible que, per això també que no es trenquin, és preferible que nosaltres la dipositem en el concepte aquest de dipositar. I llavors, com que són caixes més petites o contenidors no molt grans...
Evidentment que s'acaben trencant en molts casos, però en aquest sentit, nosaltres, dipositar. Per tant, ara que estic pensant, de vegades el que fem és comprar la bombeta nova, traiem la vella i posem la vella dins la caixa de la nova. La caixa no l'hauríem de llançar, perquè aquesta caixa és paper.
Bé, la caixa la pots portar si vas a la deixalleria, però... Però ho hauràs de separar. Però l'hauràs de separar. Això és com quan anem a llençar les càpsules de cafè a la deixalleria, que et diuen, sobretot, no hi llencis la bossa amb la que les has portat. Perquè és només càpsules, alumini, el que estem buscant en aquest cas. I la bossa de plàstic o la bossa compostable que puguis haver fet servir anirà a una altra. Exacte.
a un altre lloc. Exacte. En principi, tota la il·luminació, doncs, el que cal és que tinguem present aquesta idea de dir, col·laborem amb els productors, amb els que també hi hagi grans generadors, perquè sí que tenen moltes, no sé, en indústries, en llocs, empreses grans, que llavors sí que poden tenir un flux molt més gran d'aquest residu, i que llavors també és important que si nosaltres hi treballem o coneixem, diguem, aquesta situació...
que també es faci aquesta separació en el lloc d'origen d'aquest residu. Com heu vist, la Zera ho ha dit molt bé, aquest any ens centrarem molt a petites coses que fem, que llancem a la resta, petits residus, una bombeta, una càpsula de cafè, una ampolla d'oli, una samarreta que se'ns ha trencat, tot això, el bolígraf...
tot això són petits residus, però que sumats són una gran quantitat de tones que cada any van aparar a un contenidor que no els toca i que, per tant, han de ser tractats amb una planta especial i no es podran reaprofitar.
I que en aquest cas, com que estem parlant d'un residu que té una sèrie de materials que poden ser impactants en el medi ambient, no volem que vagin a l'abocador perquè el fet que estiguin a l'abocador seria mediambientalment molt més negatiu que un plat, per exemple.
Molt bé, Tira, gràcies per totes les explicacions. Avui hem après moltes coses i m'hi fixaré el proper cop que vagi al supermercat. Vinga, creurem els dits. A veure si trobo... T'enviaré una foto. La setmana que ve més. Gràcies. Adéu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM. Proximitat. Emergències. Participació. Educació. Connexió. Compañia.
Hola, em dic Mònica Sussies i sóc la presentadora de Veus Indispensables, un podcast d'Ona la Torre i la xarxa que recupera vida i obra de grans escriptores catalanes.
Mercè Rodoreda, Clementina Arderiu o Montserrat Roig, per exemple. El podcast neix inicialment per un encàrrec, però que aviat es transforma en una gran aventura. I anem descobrint, anem destriant, triar set autores de tot el plantell realment que tenim aquí a Catalunya. És una mica complicat, eh? Però hem fet una tria que fos, com ho diria...
entre la narrativa, la poesia i el llarg d'aquests anys, una mica cronològicament, per veure també com ha canviat aquesta vida que es reflexa en l'obra fins a principis de segle fins a l'actualitat.
perquè són indispensables, perquè formen part de la nostra cultura, d'aquests classes, i perquè no es coneix tot d'elles, perquè tenen una gran obra i potser no s'ha mirat des de tot a les vessants. I penso que s'ha de descobrir i redescobrir. És molt necessari. No es pot obviar la seva veu en aquest nostre home cultural.
Podem trobar aquestes primeres infàncies, com comencen a viure i a viure en la cultura, la literatura i les lletres. Com la seva família, el seu voltant, el seu entorn social, les anima a tirar endavant o a recuperar-se o a resoldre problemes i saltar els culls.
trencar normes, lluitar pel que elles volen. I a partir d'aquí com neix la seva obra, el context que l'envolta per poder entendre molt millor tot això que han escrit.
La ràdio local aposta fermament per la cultura. Penso que també és un acte de resistència i de llibertat i es treballa moltíssim des de les ràdios locals per donar veu a veus silenciades, a obres que no s'han acabat de conèixer i fins i tot les que coneixem per donar-hi una volta, un plus, una mica més. Tothom hi treballa, però des de les ràdios locals la feina que es fa és impressionant.
Nosaltres hem arribat a veus indispensables a través del Calaix, un programa de cultura que s'emet setmanalment i que ens ha portat altres alegries, com per exemple la ficció sonora del Semni de la Ciutat, una novel·la que vam passar precisament com una ràdionovella d'aquelles d'abans, ara se'n diu ficció sonora, i que ens ha portat un any de feina i moltes alegries.
Són dos exemples de tot el que es fa a les ràdios locals. En aquest cas, parlem de nosaltres i des d'on a la Torre, però penso que es pot fer extensiu a la resta de ràdios locals. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Connexió servei llengua. Pel Dia Mundial de la Ràdio, les emissores locals ens unim en xarxa. Divendres 13 de febrer, a partir de les 9 del matí, no et perdis el Dia R. Un programa per celebrar la ràdio en col·laboració amb la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Els de la Ràdio Local sempre hi som.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. Els sindicats, comissions, obreres, UGT i SMAF han tancat aquesta tarda un acord amb el Ministeri de Transports que ha permès desconvocar la vegada que ha començat avui i que s'havia d'allargar fins dimecres. Es tracta d'un pacte al voltant de dotar el servei de més personal i d'inversions en manteniment i seguretat. El secretari del sector ferroviari d'UGT Catalunya, José Bravo, ha dit a la xarxa que es tracta d'un bon acord.
Molt positivament, d'una banda perquè les nostres reivindicacions, que com sabeu no eren la búsqueda d'una cosa per col·lectiu ferroviari, sinó que era tot plegat per buscar un servei ferroviari de qualitat segur i amb professionals, i el fet que avui han aconseguit un acord amb seu línia.
I avui s'ha represa el pas de trens de mercaderies a l'R4, gelida de moment, però a DIF ha evitat concretar quan es podrà restablir la circulació de passatgers en aquest trams. I aquesta matinada també ha quedat oberta completament l'AP7 en sentit sud, després de tres setmanes una reobertura que també fa retornar la normalitat en el trànsit intern de Martorell.
I Mataró ha rebut aquest matí el reconeixement com a capital espanyola de l'economia social en un gran acte al Tecnocampus. La jornada s'ha centrat en els reptes i les oportunitats de l'economia social a diferents àmbits. Durant l'acte, la ministra de Treball, Jolanda Dí, ha denunciat que de moment la capitalitat de Mataró ha de néixer com una eina clau per incorporar el talent jove.
Hoy lo que vamos a hacer en Mataró no solamente es el arranque de la capitalidad española de la economía social, sino con el trabajo que ha desarrollado la Secretaría de Estado y su equipo, vamos a lanzar algo que es clave para la promoción de la economía social, que es la red de jóvenes, de hombres y mujeres jóvenes por la economía social.
I la secretaria general d'Esquerra Republicana, Elisenda Alemanya, ha assegurat que el partit es presentarà amb les seves sigles a les eleccions estatals, després que el líder republicà al Congrés, Gabriel Rufián, plantegés un front comú d'Esquerres a Madrid. Així ho ha firmat en roda de premsa des de la seu del partit. A més, això sí, ha rebutjat una possible substitució de Rufián al Congrés i ha defensat que, si vol ser candidat a Madrid, ho serà.
I una recerca de la institutèdora d'Arbeli Artigas conclou que un home que apareix en un vídeo domèstic de l'any 1922, fins ara inèdit, podria ser Antoni Gaudí. Es tractaria, per tant, de les primeres imatges en moviment de l'arquitecte Reusent, que sembla que va anar a un casament aquell any, quan en tenia 69.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Torre d'Embarra estrena avui formalment la nova piscina coberta després de dos anys d'obres i una inversió de 2,8 milions d'euros. La setmana passada un grup reduït d'usuaris va aprovar les instal·lacions per comprovar que tot funcionava correctament. També es va fer una jornada a portes obertes. Està previst que avui l'equipament ja s'obri per al públic en general. Vale Pino és l'alcalde de Torre d'Embarra.
Estem molt satisfets i amb les jornades de portes obertes que vam tenir la setmana passada vam veure la satisfacció dels usuaris i usuaris. El canvi és absolutament radical. Evidentment és ara una instal·lació que està a l'alçada que es mereix el teixit esportiu de la Torre i ara mica en mica anirem agafant la normalitat i s'aniran incorporant les diferents entitats, usuaris i demés a partir d'avui.
La nova piscina és més gran que l'antiga, té 8 carrils i s'ha rebaixat la profunditat del bas per tal que més de nedar, també s'hi puguin fiar altres activitats com aigua gim. El passeig Miramar de Torralambarra ha estat allà tota aquesta setmana i part de l'altra per obres. Les restriccions han començat avui dilluns. El tallafecte al tram que va des del passeig de la Sort fins al passeig de l'estació. Durant aquests 9 dies de tall estarà prohibida la circulació de vehicles. Els autobús interurbans passen per l'Avinguda Sant Jordi.
L'alcalde Valepino aposta per la incorporació de Torre d'Embarra a l'associació per a l'impuls metropolità del Camp de Tarragona. En una entrevista a la Casa de la Vila ha comentat que és una qüestió que vol tractar amb la resta de grups municipals de l'Ajuntament per aconseguir el màxim consens possible a aquesta mesura. Més de 500 esportistes de Torre d'Embarra van ser reconeguts aquest divendres durant la gala de lliurament dels guardons esportius de la temporada passada.
El pavelló Sant Jordi va acollir l'acte en què es va fer un repàs dels èxits de l'esport torrenc durant la passada campanya. La regidora d'Esports, Berta Castells, destacava durant la gala que els esportistes torrencs són referents, sobretot per als més petits. Heu de ser conscients que molts de vosaltres sou un referent...
per la gent que us envolta i sobretot pels més petits. Podeu estar molt orgullosos del que esteu aconseguint i us animo a seguir i agafar amb més ganes tot el que teniu per endavant, perquè l'esport i els seus valors us donaran les millors eines per créixer tant a nivell esportiu com personal. En total es van entregar 526 diplomes esportistes de 16 entitats de Torre d'Embarra.
I el nostre municipi, Torre d'en Barrer, és un dels pobles i ciutats que es beneficiarà de la primera línia d'ajuts del Departament d'Agricultura per redactar plans de prevenció de risc d'incendis forestals. En concret, la torre rebrà 1.000 euros per elaborar els plànols de delimitació del municipi. En l'àmbit del Baix Gaea, destacarem que l'Ajuntament del Callà ha informat que demà dimarts es començarà a lliberar aigua de l'embassament del Callà. L'operació la realitzarà l'Agència Catalana de l'Aigua i s'allargarà fins dijous.
També farem la crònica de la manifestació de la jornada de vaga avui als ferrocarrils. Una jornada de vaga, la primera de tres, en què, per cert, no s'estan complint els serveis mínims. Queren del 66% en hores punta i del 33% durant la resta de la jornada. Tot plegat ha provocat molts retards i incidències en totes les línies de tren.
Esperem també la crònica de les manifestacions que hi va haver el dissabte a Barcelona a favor d'una millora del servei ferroviari i a la recta final d'aquest informatiu parlarem d'esports. Per destacar que la UDT va empatar sense gols el partit del passat dissabte de tercera catalana contra el líder del grup 16, el Calafei.
Són les notícies més destacades d'avui dilluns. Som dia 9 de febrer. Us acompanyem en aquesta edició informativa a la redacció i producció a la Raquel Martínez i aquí us parlem en Josep Sánchez i l'Anna Passa. Comencem.
Torre d'Embarra estrena avui formalment la nova piscina coberta després de dos anys d'obres i una inversió de 2,8 milions d'euros. La setmana passada un grup reduït d'usuaris va aprovar les instal·lacions per comprovar que tot funcionava correctament. També es va fer una jornada de portes obertes i està previst que avui l'equipament ja s'obri pel públic en general.
Ha estat un procés llarg i complicat. Les obres de la piscina de Torre d'Embarra van començar el febrer de 2024, tot i que inicialment havien de durar 10 mesos, s'han allargat dos anys. Al principi es va haver de modificar el projecte inicial perquè s'hi van detectar mancances i després van anar apareixent altres entrebancs. L'alcalde de Torre d'Embarra, Valer Pino, ha explicat a la Torre que la setmana de prova ha donat bons resultats i que, per tant, la piscina ja entra avui formalment en servei amb una incorporació progressiva dels usuaris que en fa ús.
ha destacat que les noves instal·lacions suposen una millora substancial. Estem molt satisfets i amb les jornades de Portes Obertes que vam tenir la setmana passada vam veure la satisfacció dels usuaris i usuaris. El canvi és absolutament radical. Evidentment, és una instal·lació que està a l'alçada que es mereix el teixit esportiu de la Torre i ara, mica en mica, anirem agafant la normalitat i s'aniran incorporant les diferents entitats usuaris i demés a partir d'avui.
L'alcalde també ha assenyalat que durant aquestes primeres setmanes de funcionament s'aniran fent els ajustos necessaris a l'equipament per garantir el servei òptim. Molt bona pels imputs que ens van arribar. El que estem és trobant uns ajustos, jo mateix quan vaig assistir a les jornades de portes obertes, observacions que són més dels usuaris, de si falta un banc, de si falta una...
alguna cosa per penjar la roba, cosetes així. Però en termes generals, en el que a la piscina ens referim, tothom estan satisfets, tot ha d'anar, i ara hem d'anar fent aquests ajustos del dia a dia.
La nova piscina és més gran que l'antiga, té 8 carrils i s'ha rebaixat la profunditat del bas per tal que, a més de nedar, també s'hi pugui fer aigua a gim. La fundària va dels 1,2 metres als 2,2 i l'aigua és salina. L'equipament té uns 400 usuaris i dona servei a altres municipis de l'entorn. D'altra banda, recordem que l'Ajuntament va anunciar que demanarà penalitats a l'empresa constructora per l'enderrariment dels treballs que haurien d'haver acabat l'abril de l'any passat.
I una altra informació important de servei. El passeig Miramar de Torredembarra estarà tallat al trànsit tota aquesta setmana i part de l'altra per obres. Les restriccions han començat ja avui dilluns i s'allargaran fins al dimarts vinent, el dia 17. El tall afecta el tram que va des del passeig de la Sort fins al passeig de l'Estació i que va ser reformat recentment. De fet, la intervenció servirà per arreglades perfectes, sobretot en l'asfaltatge.
L'alcalde Valepino ha explicat que el terreny no es va compactar bé i amb el pas dels vehicles, sobretot dels autobusos, han aparegut clots. Els problemes han aparegut durant el període de garantia de l'obra. Per això és l'empresa constructora qui haurà d'assumir el cost de la intervenció.
Correcte, no, no, també no l'has de pagar, està en garantia, fruit de les obres del passeig Miramar, que en aquell moment, doncs, pel que sigui, no es van fer les compactacions adequadament i el pas d'autobusos i de vehicles, el que ha pogut veure és que ja tenim espais on s'ha enfonsat...
la via i el que es farà ara és treure-ho tot, tornar a compactar adequadament, tornar a asfaltar i a pintar. I si s'hi van a càrrec de l'empresa, dins del període de garantia. Durant aquests
9 dies de tall estarà prohibida la circulació de vehicles, ni tan sols es podrà accedir als aparcaments privats. A més, les parades d'autobús es traslladaran a l'Avinguda Sant Jordi. També s'han retirat els contenidors i els veïns de la zona hauran d'anar a llençar la brossa als carrers Girona i Tarragona. S'ha optat pel tall total per poder fer els treballs en menys dies. L'Ajuntament de Torredembarra ha habilitat un correu electrònic per demanar informació sobre aquestes obres. És miramar.torredembarra.cat.
En clau política, l'alcalde Valepino aposta per la incorporació de Torre d'Embarra a l'associació per a l'impuls metropolità del Camp de Tarragona. En una entrevista a la Casa de la Vila ha comentat que és una qüestió que vol tractar amb la resta de grups municipals de l'Ajuntament per aconseguir el màxim consens possible a aquesta mesura.
L'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona és una plataforma metropolitana de concertació estratègica territorial que s'ha d'encarregar de debatre sobre la creació d'una futura àrea metropolitana. Va néixer la passada tardor amb set municipis fundadors, Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonga. En poc temps, però, ja hi ha altres ajuntaments que han anunciat la seva voluntat d'adherir-se.
Vale Pino es mostra favorable a aquesta opció, però vol parlar-ho amb la resta de grups municipals buscant un consens ampli. Explica que encara no han tractat el tema perquè abans han volgut veure altres prioritats, però assegura que s'hi posaran.
Reunir els grups, parlar-ne dels objectius, de les possibilitats, d'aquesta visió global i compartida que hem de tenir com a mare metropolitana i al final es produirà una votació i farem el que la majoria digui.
però que d'aquesta part, doncs perquè, el que passa és que hem tingut amb els portaveus ara unes qüestions que li he volgut donar més prioritat, hem parlat de les pantalles acústiques, hem parlat de projecte Onada, hem parlat d'algunes coses més...
Pino també remarca que cal tenir una visió ampla del territori i no pensar només en els beneficis particulars que tindria Torredembarra. De moment, ha posat l'exemple de la transferència del tractament del Servei de Gestió de la Fracció Rebuig, la que passarà a Cirussa, una mancomunitat de diversos municipis del camp de Tarragona, com a precedent que es pot tenir en compte.
d'accions no s'han de mirar des del punt de vista de què traurem nosaltres. Hem de tenir una visió generosa de territori i això pot ser més difícil que algú pugui tenir-la. Però si anem només a la prova de l'única cosa que de moment hem pogut fer
que és el de Cirusa. Podem veure que està encomunats, està formant part d'aquesta associació, pensant en problemes i reptes comuns, d'anar units, sempre serà millor que no pas l'individualisme i les necessitats pròpies. Per tant, jo espero que tothom entengui la importància de fumar-hi part,
Al Baix Gallà, els ajuntaments de Creixer i Alcatllà ja han anunciat la seva intenció d'adherir-se a l'Associació per a l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. Més de 500 esportistes de Torredembarra van ser reconeguts divendres durant la gala de lliurament dels guardons esportius de la temporada 2024-25. El pavelló Sant Jordi es va omplir per acollir un acte en què es va fer un repàs dels èxits de l'esport torrenc durant la passada campanya.
Es va premiar els esportistes i equips que durant la darrera temporada, la del 2024-2025, van aconseguir una primera, segona o tercera posició en alguna competició, ja sigui a nivell territorial, català o espanyol. Fins i tot, també es van reconèixer podis d'esportistes torrencs en l'àmbit internacional, com els dels patinadors Lucià Camarillo i Joan Jardí, en patinetge artístic, de Roger Monzó, en vòlei, de Gerard Pérez, en ball esportiu, o els podis dels karateques de l'associació Dojo Sanxín.
La regidora d'Esports de l'Ajuntament de Torredembarra, Berta Castells, destacava durant la gala que els esportistes torrencs són referents, sobretot per als més petits. Heu de ser conscients que molts de vosaltres sou un referent
per la gent que us envolta i, sobretot, pels més petits. Podeu estar molt orgullosos del que esteu aconseguint i us animo a seguir i agafar amb més ganes tot el que teniu per endavant, perquè l'esport i els seus valors us donaran les millors eines per créixer tant a nivell esportiu com personal. Per la seva banda, l'alcalde Valipinó va remarcar la bona salut de l'esport a Tordambarra i, com va fer Castells, va destacar els valors que transmet l'esport.
Avui ha quedat demostrat que la torre té ganes d'esport, de seguir avançant i de mostrar múscul, que hem consolidat la pràctica esportiva com a pilar fonamental de la vida dels torrencs i les torrenques, amb tot i el que això significa, salut, compromís, companyia i encara molts més valors que ens defineixen individualment però també com a vila.
A més dels premis, els integrants de les entitats del poble també es van entregar distincions a quatre esportistes més que competeixen en clubs de fora del municipi. Van ser la patinadora Paula Martínez, la balladora Abril Gómez i els futbolistes Adri Frutos i Eliud Mounut. Aquest últim remarcava el nivell del futbol platja a Torralambarra.
Folt Platja penso que és molt conegut Torrembarra en tot el món, gràcies a molts jugadors que estan aquí a Torrembarra, tant els joves que estan començant ara com els que estaven abans, que tenim aquí a Adri Frutos, una legenda de Folt Platja. Llorenç Gómez, Edu Suárez, José Arias i els que estaven abans, que són els que van obrir les portes a nosaltres per començar a jugar a Folt Platja.
A més, també es van entregar dos reconeixements especials a iniciatives vinculades al món de l'esport que s'han posat en marxa recentment a la Torre. La primera d'elles va ser l'equip Genuin, que va posar en marxa l'UDT la temporada passada per a persones amb capacitats diverses. Víctor Puello, un dels entrenadors de l'equip, va comentar que en poc temps s'ha convertit en una petita família i anima més entitats a posar en marxa iniciatives com aquesta.
Vam començar l'any passat amb 5 persones i ja veieu la colla que som ara. En falten alguns, però bé. I res més, al final estic molt orgullós d'ells. Al final estem formant una petita família dintre de l'UDT.
I res, us animo a totes les entitats que pugueu fer aquest tipus d'activitat per ells, perquè ho gaudeixen molt, la veritat. D'altra banda, també es va entregar un reconeixement a Martí Huasc, que fa quatre anys va impulsar la creació de la Sant Silvestre Torrenca a través del seu treball de recerca de batxillerat a l'Institut Torralambarra.
Tot això va començar com un treball de recerca i, de mica en mica, s'ha anat consolidant. Enguany hem celebrat la quarta edició i esperem sumar molts anys més. Donar les gràcies a l'Ajuntament, que ens ha donat suport des del primer dia, a l'Institut Torrent Barra, als nens i nenes voluntàries, que hi ha alguns per aquí, que han fet la cursa una mica seva, també.
Més enllà d'aquests reconeixements especials, es van entregar 526 diplomes esportistes de 16 entitats de Torrelambarra. Torrelambarra és un dels municipis que es beneficiarà de la primera línia d'ajuts del Departament d'Agricultura per redactar els plans de prevenció de risc d'incendis forestals. En concret, la torre rebrà 1.000 euros per elaborar els planos de delimitació del municipi.
Aquests plànols determinen les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions que estan afectats per la llei i que estan obligats a tenir una franja perimetral de protecció d'almenys 25 metres. Tots els municipis de Catalunya estan obligats a tenir-lo als efectes d'aquest ajut.
Tot just el dijous de la setmana passada, el Departament d'Agricultura anunciava la concessió d'aquests ajuts tant per elaborar aquests plànols com per la mateixa elaboració del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals. En total es destinaran 887.000 euros i es veuran beneficiats 213 ajuntaments i 32 entitats municipals descentralitzades. Òscar Urdeig és el conseller d'Agricultura.
que per primera vegada que hem impulsat l'ajuda a 230 ajuntaments i a 32 MDs per un import de 887.000 euros per tal de fer els plans de prevenció de risc d'incendis dels ajuntaments de Catalunya. Per tant, recordem que els ajuntaments de Catalunya amb risc d'incendis han de tenir plans de prevenció per protegir les persones, les construccions,
I també han de tenir plànols de delimitació amb aquests 25 metres protegits i sense massa forestal per tal que si hi hagués un incendi no afectés a les persones. Continuem dient, com va dir el president, cal impulsar la gestió forestal a Catalunya, cal protegir-nos millor davant dels canvis que hi ha hagut, del canvi climàtic, però també del creixement de la gestió de la massa forestal.
Del llistat de municipis beneficiaris n'hi ha dos més del Baix Gallà. Són la nou de Gallà i Roda de Barà que rebran 3.000 euros per a la redacció del Pla de Prevenció d'Incendis Forestals.
L'Ajuntament del Callà ha informat que demà dimarts es començarà a alliberar aigua de l'embassament del Callà. L'operació la realitzarà l'Agència Catalana de l'Aigua. Està previst que les comportes de l'embassament s'obrin dimarts a partir de les 8 del matí i es deixi rejar aigua riu avall fins a dijous al matí.
Aquest alliberament extraordinari d'aigua es fa després de les pluges abundants i constants de les darreres setmanes i permetran recuperar el cavall ecològic del Gallà. Per seguretat, l'accés al riu quedarà tancat fins divendres. Des del consistori es demana precaució a l'hora d'accedir a finques i camins pròxims al Gallà. També es recorda que no es podran travessar wals ni passos del riu.
I fem un altre punt relacionat amb el Catllà perquè l'Ajuntament busca una persona per treballar donant suport en tasques administratives al Departament de Comptabilitat. És una convocatòria que es fa en el marc de la subvenció de joves en pràctiques. Per optar-hi, les persones candidates han d'estar en situació d'atur i inscrites com a demandants d'ocupació al Servei d'Ocupació de Catalunya, el SOC. També han de disposar del cicle formatiu de grau mitjà o certificats professionals de la branca administrativa i acreditar el nivell CEU de català.
El lloc ofert és amb jornada completa, una durada de 12 mesos i incorporació prevista a la setmana del 23 de febrer. El termini de participació finalitza el dia 16.
La policia local d'Altafulla va detenir dijous passat una dona que estava buscada per diferents policies d'arreu del país. La detenció va ser possible gràcies al sistema de lectura de matrícules ubicades als accessos de la vila. Una de les càmeres va detectar una matrícula que estava registrada a nom d'una persona en cerca i captura. Immediatament es va activar una patrulla amb dos agents per anar a interceptar el vehicle i detenir-hi la dona.
La delinqüent té un llarg historial de furs i robatoris a persones a les quals enganyava amb l'anomenat mètode del sembrat, és a dir, s'acostava a les seves víctimes i dissimuladament tirava unes monedes al terra. Aleshores, les advertia fent veure que li havien caigut a elles i, quan estaven distretes arreplegant els cèntims, els robava les pertinences. Això es feia principalment als aparcaments de superfícies comercials i els objectes se sostreien de l'interior dels vehicles, oberts mentre les víctimes hi carregaven la compra.
La detinguda havia actuat en diferents poblacions de tot el país, especialment a la costa.
Aquest matí han començat els tres dies de vaga en el sector ferroviari i ho han fet sense complir-se tots els serveis mínims que hi havia programats segons fons de RINFA. Aquests serveis mínims eren del 66% en hores punta i del 33% durant la resta de la jornada. Davant les afectacions provocades per l'aturada, la companyia recomana utilitzar transports alternatius.
Renfa calcula que han sortit un 42% dels trens de serveis mínims previstos per aquest dilluns al matí a Rodalies. Fons sindicals xifren el seguiment de la vaga en el 45,2%, mentre que el SEMAF l'enfila fins al 100% a tot l'estat. Des del govern, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha denunciat que els serveis mínims no s'estan complint i ha exigit a Renfa que garanteixi el dret a la mobilitat. En concret, ha demanat a la companyia que mantingui els plans alternatius de transport allà on els maquinistes no es presentin.
El dret a la vaca és un dret recollit, un dels pilars fonamentals del nostre sistema democràtic. És un dret reconegut, però el dret a la mobilitat també. I en aquest sentit demanem que es compleixin els serveis mínims. En aquests moments no s'estan complint i de fet hem donat instrucció a Renfe que els plans alternatius de transport
que estiguin en talls, en trams, on els maquinistes no s'estiguin presentant i tinguin serveis mínims, es prestin i, per tant, assegurem el dret a la mobilitat. Repeteixo, el dret a vaga és un dret reconegut, és un dret que es pot exercir, igual que el de manifestació, però els serveis mínims s'han de complir.
En canvi, des del sindicat UGT asseguren que sí s'estan complint aquests serveis mínims i que la xifra de trens suprimits és totalment anecdòtica. Francisco Cárdena, responsable d'UGT a Renfa, ha apuntat que el seguiment de l'aturada serà molt elevat. No tenemos aún números, pero va a ser muy elevado. Los compañeros estaban muy, muy concienciados de que esto había que hacerlo. Todos los colectivos ahora mismo tenemos también, se están preparando en los talleres de Vilanova, San Andrés, Casantunes, venen aquí a la concentración de las 12, va a haber un seguimiento muy alto.
La convocatòria apel·la a més de 1.000 maquinistes a Catalunya i també inclou el personal d'intervenció, estacions, centres de gestió o administració. Els sindicats reclamen més personal i mesures de seguretat a les vies. Si no s'avancen les negociacions amb el Ministeri de Transport, l'aturada es mantindrà fins dimecres.
La vaga i l'incompliment dels serveis mínims ha afectat molts usuaris arreu del país aquest matí, també aquells que volien agafar el tren a les línies del regional sud.
A l'estació de Tarragona, els primers dos trens previstos en direcció a Barcelona han sortit amb normalitat, però en sentit sud no n'ha arribat cap fins a un quart de deu. A banda, el que havia de marxar cap a Barcelona a les 8 i 26 minuts ha arribat a Tarragona amb 10 minuts de retard i s'ha quedat aturat a l'andana al voltant d'una hora. Els usuaris han viscut la situació amb resignació.
Estic aquí esperando desde antes de las 7, pero bueno, ya está. Porque había visto como que los horarios se iban a ver afectados, pero esperaba llegar a uno más pronto, pero bueno, ya está. A ver cuál sale primero. Sí, ja vam quedar ahí entre set, set i mitja, dos quarts de vuit, pues esperaria molt. Hi ha dos trens i llavors, pues, algun sortiria. Por fin no van aquí.
D'altra banda, l'empresa Tortosina, IFE, ha reforçat amb 15 noves expedicions la seva oferta habitual d'abusos que connecten les Terres de l'Ebre amb Tarragona i Barcelona amb motiu de la vaga convocada a Renfe. S'assumen els 32 que circulen cada dia habitualment cobrint aquestes línies.
Noia Zíl Lutsa, ha de transformar!
La vaga del sector ferroviari arriba després de les dues manifestacions que es van fer dissabte a Barcelona per denunciar el desgavell del servei. Al matí es va fer la primera convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República i a la tarda l'organitzada per una vintena de plataformes d'usuaris que a més tenien suport de sindicats, òmniums i diversos partits polítics. Entre els dues segons, les organitzacions es van mobilitzar més de 70.000 persones. La Guàrdia Urbana rebaixa aquesta xifra a 11.000.
A la tarda, els usuaris es van manifestar sota el lema Sense trens no hi ha futur. La marxa va anar de l'estació de França fins al Palau de la Generalitat, passant per Via Lalletana. A la plaça de Sant Jaume, els manifestadors de la jornada van denunciar la precarietat i deteriorament del servei ferroviari que ha arribat al col·lapse. Ho han atribuït a la mala gestió i la falta d'inversió en manteniment. En el seu parlament, Anna Gómez, de la plataforma tarragonina Dignitat a les Vies, en va culpar directament els responsables de Renfe i Adif.
i heu vist el que ha plogut, no? Doncs que no ens enganyin, que no està en la pluja. Si el sistema hagués sigut fort i no hagués estat infrafinançat brutalment durant dècades, quan una xarxa està malalta, qualsevol cop l'enfonsa. I és més fàcil culpar a la pluja que reconeixer que aquest caldari té noms i cognoms, roms i amics.
Gómez també va qüestionar les prioritats a l'hora d'invertir. Va criticar que el govern vulgui tirar endavant macroprojectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat quan el servei ferroviari del dia a dia no està garantit. Necessitem una xarxa ferroviària que connecti tot el país, no només la capital. Es veu que hi ha milions per ampliar l'aeroport, però no per garantir el transport digne per tots nosaltres cada dia.
L'economia és important, però l'economia no és res sense la gent. A la manifestació també hi havia gent de Tordambarra. És el cas de la Carme Hernán, que fa dues setmanes va decidir quedar-se temporalment a Barcelona perquè arribar a la feina es va convertir en missió impossible.
Va ser a partir de fa dues setmanes que els maquinistes van decidir no agafar els trens. És que no teníem trens al principi. Llavors vaig dir que em començaria a quedar a Barcelona perquè no tenim busos de Torredambarra. Llavors tampoc és qüestió d'anar a Tarragona a buscar el bus cada dia perquè és temps incrementat de trajecte i això no és viable de moment.
Segons la Guàrdia Urbana, la manifestació independentista del matí va plegar 8.000 persones i la dels usuaris de la tarda, unes 3.000. Més enllà de les afectacions que hi pugui haver per la convocatòria de vegada d'avui, demà i dimecres, dissabte es va confirmar el restablement del servei de les línies R13, 14 i RT1. En aquestes línies es cobria una part del recorregut amb un servei alternatiu per carretera mentre es revisava la infraestructura.
Música Música
I d'altra banda s'ha restablert la circulació a l'autopista P7 en sentit sud. El restabliment ha sigut aquesta matinada cap a les 3. Ho ha fet una vegada finalitzada els treballs d'emergència i estabilització que ha executat el Ministeri de Transport. La circulació per l'autopista en sentit a Tarragona es va haver d'aturar entre Martori i Gelida per l'esfundament i posterior recuperació del talús de l'accident ferroviari mortal del 20 de gener a Gelida.
D'altra banda, està previst que la C32 en sentit sud deixi de ser gratuïta a partir de la mitjanit de dilluns a dimarts. Anem a parlar d'esports. La UDT va sumar un punt aquest passat dissabte en el partit que va jugar casa contra el líder del grup 16 de tercera catalana, el Calafell. El maig va acabar sense gols i, per tant, es va mantenir el resultat inicial de 0 a 0.
Ni l'equip blanquiblau ni els del Baix Penedès van aconseguir superar les porteries de Xus i Eliud Monut, respectivament en un partit força igualat. Es tracta d'un bon resultat pels torrencs, tenint en compte que el Calafell arribava a la torre amb una ratxa de 9 victòries consecutives. En aquest punt, l'UDT ja en suma 25 i es queda a la zona mitjana de la classificació, en vuitena posició. Aquesta setmana la competició s'atura per la celebració del Carnaval i el pròxim partit està programat pel 22 de febrer.
Serà com a visitant i serà un derbi del Baix Gallà, ja que els torrencs es desplaçaran fins a la Riera. Precisament la Riera va caure en aquesta darrera jornada al camp del Sant Jaume dels Domenys per 4-0. Tampoc va ser un bon cap de setmana per l'Altafulla, que va perdre 1-2 a casa contra el Pallaresos.