Notícies en xarxa.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Clementina Ardeniu.
Per presentar la poeta Clementina Arderiu ens acompanya Rosa Ardit, catedràtica de Llengua i Literatura Catalana i coautora de l'antologia Tres poetes de Cadaqués. Està bé el de conèixer la persona i la personalitat de Clementina Arderiu, perquè la referència que s'entén així en general és que és la dona d'en Carla Riba. I aleshores se sap poc d'ella i quan comences a entrar-hi més...
Dius, caram, quina personalitat, no? Clementina Arderiu, doncs per mi, una dona forta, una dona valenta, però una dona que va saber compaginar el que era la seva època, el que era la seva època i el seu entorn, amb tot un món interior riquíssim que portava dins i que portava una gran sensibilitat, que la va portar i que va poder treure, que la va portar a escriure i ser una de les capdavanteres com a dona publicat.
El Sam Abrams, en l'antologia aquesta que és de l'últim, molt important aquesta, Jo era el cant, diu que era en aquell moment que estava solitària com a dona que havia publicat. Per tant, una dona que va saber superar el que era en aquell moment tot el seu entorn.
sense faltar-hi, perquè complia com a bona catòlica i, sobretot, donava molt també valor, i els seus poemes i els seus escrits ho diuen, al seu paper de mestressa de casa, i que això comporta, doncs, ser mare dels fills, bona esposa, etcètera. Va ser una dona molt complerta, molt complerta, i aleshores, doncs, hi ha això amb sis poemaris.
Nascuda en 1889, fou educada per continuar el negoci familiar, el taller i la botiga d'argenteria. Formació que va complementar amb els estudis de piano i de francès. Era una gran lectora, escrivia poesia i tenia una sòlida cultura. Es va presentar perquè escrivia poesia, es va presentar amb uns jocs florals.
I aquests jocs florals, que el 1912, si no m'equivoco, doncs aleshores els va guanyar, va guanyar la flor natural. I llavors era la reina de la festa. Qui era el president del jurat? El poeta Carles Riba. Clar, se'n va quedar prendat, perquè havia vist al començament de veure qui era la Catalina Riba, la veia
retratada com una dona clàssica, així com si fos, bueno, una dona que diries que era molt austera, tal, tal. Però la seva neta, la filla del segon fill, Oriol, la Cèlia Riba Vinyes, la descriu com una persona molt bonica, molt amable, molt simpàtica, molt bonica, i que els amics de la família, doncs, més d'una vegada la van agafar com a model...
El Carles ja feia tertúlies literàries i tal, i llavors vam passar a fer-ho també anar a l'argenteria, per així aleshores tenir més relació. Una relació que esdevingué matrimoni després de superar l'escull de l'edat. Clementina Arderiu era quatre anys més gran que en Carles Riba, i en el context de l'època això no agradava gaire. Grans poetes i pares de quatre fills foren una parella molt ben avinguda.
Eren no només marit i muller, van marit i muller, no només no, perquè van tenir quatre fills, sinó que, a més, compartien tertúlies literàries, viatges... Tenien una relació, també, que tampoc no era tan freqüent a l'època, també molt d'amics i col·legues de parlar de totes aquestes coses.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Clementina Arderiu. Veus indispensables. 1912. Jocs florals de l'agrupació excursionista Déu i pàtria. Clementina Arderiu és guardonada i recull la flor natural. Allí coneix el seu marit, Carla Riba, un dels grans poetes del nostre temps que posa nom al preuat premi Carla Riba de poesia.
Podríem pensar que Clementina Arderiu va viure a l'ombra del seu marit, però res més lluny de la realitat. Va ser una dona absolutament independent, poèticament parlant, i ens en va deixar testimoni escrit en el seu segon llibre, L'Alta Llibertat, publicat el 1920, concretament en el poema Cançó de la vella confiança, que en recita Rosa Ardit.
A la mat he donades totes les claus. Jo tinc les seves i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons, on entrar no podríem ni breus segons. Tantes forces ocultes, tants pensaments. Allà dins són escàpols a tots moments. Bé seria de vegades sotjar-hi un poc. L'alderull col·lectiu.
Som molt amics, jo t'ho explico tot i comentem tot, però aquí cadascú amb el seu estil i la seva poesia. Entens? Vull dir que està molt bé aquest temps de la vella confiança, no? Sí, sí, una dona absolutament independent, en molts sentits, però poèticament, evidentment, no està lligada a Carla Ribas, sinó que té la seva pròpia personalitat. Molt bé tu has dit, Arineu.
Tançons i al·legies és el seu primer llibre, publicat l'any 1916, on hi trobem la compilació dels textos escrits des de 1913. Quatre anys més tard arribava l'Alta Llibertat, un recull de 35 poemes on Clementina es mostra en plenitud, amb un llenguatge acurat i ple de musicalitat, un dels trets més característics de la seva poesia, i on també veiem la influència d'en Josep Carné.
Amb en Carla Riba compartia opinions. Eren companys de professió, però no tant en qüestió d'influències. Ells es donaven suport l'un a l'altre i es comentaven, i a veure, molta gent de la que jo conec que escriu, com és natural i evident, té algú que és més amic, i no ha de ser necessàriament de la família, no, un altre poeta, un altre novel·lista, un altre segist, el que sigui, amb el qual comentes la teva obra i perquè algú abans de publicar et digui...
et faci veure el que pots millorar i el que pots treure. Llavors ells tenien les seves converses. La influència del Carles Riba no. Es diu també que té influència d'en Josep Carné, que pensa ell, escriu entre l'època del noucentisme i de la poesia post-simbolista. Llavors, del Carné diuen que li ve el fet de tenir moltes composicions de poemes amb l'estructura de la cançó, com
com també en carner. Però el cas és que ella sempre havia llegit molt i li agradava molt la poesia popular. Llavors, doncs aquesta, ja penso que això li ve, el fet de la cançó, de l'estructura aquesta, li ve de la poesia popular, que compta, compta, perquè ella...
amb la seva alta formació musical, la musicalitat en la llengua la mira molt, la té molt treballada, no la mira, la té molt treballada, diguem-ho millor, la treballa molt. Aplica un gran rigor en la musicalitat de les paraules, dels versos. I, per tant, no només escriu amb cançó, perquè, per exemple,
Per exemple, hi ha un poema del primer llibre, Cançons i a les Gires, que està molt bé, que es diu Anacreòntica perquè és l'estructura del poeta grec Anacreón, per exemple. Vull dir que sí, que una mica no dic que no, però vaja, tenia la seva pròpia personalitat. Això per una banda. També deia en algun moment Simaragall perquè hi ha un poema que hi ha algun vers, però vaja, això ja no tant. Això ja queda molt bé. Però de Carné sí que diuen, per exemple, Carné.
Veus indispensables. Clementina Arderiu.
el segon poemari de Clementina Arderiu, L'Alta Llibertat, i trobem l'actitud amb què acara situacions vitals com la mort o la solitud. Sentiments com la gelosia o la desgana. Ens mostra un procés de creixement personal que va unit al camí de la vida. I ho fa des de l'optimisme, l'esperança i la religió. L'encomanar-se a Déu, acceptar la vida amb els seus entrebans. Una obra emmarcada en la poètica noucentista.
En aquests 35 poemes n'hi trobem 4 que són versions de Revindranat Tagore, amb la fortuna que el manuscrit original es conserva amb el seu fons personal a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Dentre els poemes en voldríem destacar el que porta per títol El pendís, on es mostra la personalitat i la sensibilitat d'Arderiu, una reflexió sobre el paper de la dona en aquella època, relegada a la llar i amb moltes dificultats per poder desenvolupar la seva part artística i cultural. Raquel Martínez ens en recita un fragment. Jo deia ahir, essa i sentir fortuna rara.
Perquè la gent rosec mesquí, no s'anemara, des-se i sentir. I era per mi goig pur, més ara per un pendís rodoladís jo faig ma via. Un pas amunt i en llis cosís. Si defallia per m'un pendís, tant dret i llis rodolaria.
Si en vull salvar, bé cal pujar, no mira enrere. En l'aire sols puc esguardar, que en la vorera l'herba es secar i es revoltar sa cavallera. Fragment del poema El pendís, de Clementina Arderiu. Veus indispensables.
Els primers anys del matrimoni Riberderiu transcorren entre viatges, el naixement dels seus fills i la literatura. Clementina publica l'any 1936 el poemari Cants i paraules, però el 17 de juliol d'aquell mateix any esclata la Guerra Civil Espanyola, fet que canviaria el rumb de moltes vides, entre elles la de la família dels dos poetes.
En un primer moment decideixen quedar-se a Barcelona. Els motius? Els seus ideals i la lleialtat d'en Carles Riva cap a les persones de l'escola de bibliotecàries, que depenien d'ell. L'any 1938, Clementina Arderiu obté el Premi Folguera per sempre i ara, una obra que no veia la llum fins al 1946, perquè al final de la guerra, el 39, obligaria la família Riva-Arderiu a emprendre l'exili.
El Carl arriba, l'arribada efectivament a la guerra, arriba del 38 i tal, doncs van decidir marxar a l'exili. Bueno, van haver de marxar, com aquest que diu, perquè eren simpatitzants del catalanisme i de la república. Llavors era prou com per haver de marxar.
Llavors, doncs, ella s'hagués pogut quedar, potser, però va decidir, evidentment, no, l'anava a deixar, i també van decidir que s'anava, ella, bé, ella anava amb ell, evidentment, i amb els fills, i es van emportar els fills, també. L'exili va ser molt dur, fam, misèria, bé, en fi, tot el que van passar tots, tremendo. Té tres poemes,
dedicats a això. En Carles Riba llavors va haver de començar també a fer, per exemple, traduccions al castellà, quan ell era un gran helenista i havia fet traduccions al català d'Eurípides, de Sòfocles, de part de l'Odissea, etc. I de l'alemany, que també sabia, del francès, de tal. I va haver, doncs, això. Va ser un tall important.
Després de quatre anys d'exili a França, el 1943 tornen a Catalunya. Els primers mesos són acollits a casa d'una amiga, abans d'instal·lar-se novament a Barcelona. Van ser anys durs, de fam i misèries, i la tornada a la ciutat no va ser del tot propícia per a Clementina. El llavors van tornar al 43.
Per un cantó van estar contents de tornar perquè els dos fills grans, que eren el Jordi i l'Oriol, havien tornat un any abans perquè el gran Jordi tenia l'edat del servei militar i si no s'hagués presentat hauria estat declarat pròfug.
Aleshores van arribar, però bé, la primera cosa, que al arribar a la casa, que tenien llogada a Sarrià, li havien robat el piano. Això de robar-li el piano, això és una cosa importantíssima, perquè ella tocava molt bé el piano. La música i la poesia en Clementina Arderiu eren vida, passió i professió, i la pèrdua del piano en arribar de l'exili va ser un episodi més de la duresa i misèries de la guerra i la postguerra.
7 escriptores que tenen molt a dir. Clementina Arderiu
Han passat ja vuit anys des que Clementina Arderiu rebeu el Premi Joaquim Fulguera per Sempre i Ara. Ens situem a l'any 1946, quan finalment es publica. Una edició acompanyada de cinc litografies en color de la pintora russa Olga Sakarov, instal·lada a Catalunya fugint de la Primera Guerra Mundial. Clementina formava part del Cercle d'Amistats de la Pintora,
una colla de dones artistes i intel·lectuals, entre les quals hi trobem les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona, o l'escriptora Elisabeth Malder. Poesies completes, publicat el 1952, inclou el poemari Sempre i Ara ampliat amb 14 poemes, on hi trobem els capítols Sentiment de guerra i Sentiment d'exili, que inclouen els tres únics poemes d'aquest caire escrits per la poeta.
Prec en la guerra.
Perdó de les victòries, de les desfetes, de les batalles. Perdó, senyor. No m'esgarrifa la mort apenes. Viure m'espanta. Perdó, senyor. El món que fèreu no us acontenta i ara el voldríeu millor, senyor? Gràcies pels joves que amb ira esperen. Per ells voldria amb la bo, senyor. L'estiu s'acaba.
Veus indispensables.
La tornada de l'exili obre una nova etapa per a Clementina Arderiu. La família s'instal·la en un pis de l'Avinguda de la República Argentina, que serà un punt de trobada d'intel·lectuals i de resistència cultural. Rosa Ardí. Les reunions de resistència entre el Carles i els altres escriptors, els que havien fet l'exili interior, com si diguéssim, també, perquè dels altres ja sabem que van tornar molt tard, i alguns que van anar a Xile i han finit,
anar més a prop, anar a França. Va continuar, ella va continuar i participava com els altres en les tertúlies literàries, i en fi, fent aquesta mena de resistència i parlant perquè amb ella, quan va arribar aquí, i això pel que deies, una de les coses, a part del piano, una de les coses que li va doldre molt, que a vegades són aspectes diferents, és com estava tractada la seva llengua.
El fet aquest la va marcar, li va donar especialment, a part de tota la misèria que s'ho posava, d'una Barcelona tristíssima, grisa, res a veure amb el que s'havia viscut, no? Aquesta mena de consol i entre ells de donar-se suport també i d'intentar veure si per un altre dia tenia una solidesa per poder treure després a veure els llibres. Sí.
Una placa de bronza identifica l'edifici on residia el matrimoni. Seria el seu últim domicili, un espai on intel·lectuals i poetes amb trajectòries consolidades compartien inquietuds amb les noves generacions en un període de postguerra, un acte de rebel·lia davant del règim.
Tornen els viatges a l'Alemanya Federal i a la Gran Bretanya. I la inspiració. I fruita que està els poemes d'Esadí, publicat el 1959 i guardonat amb el Premi Ossa Menor i el Premi Lletrador.
Ara que ja de tanta cosa torno, no em pregunteu que no sabria dir-vos per quina brida m'he sentit lligada. El cor encara vol gronxar-se desbocat a les barques de la fira. I dic que sí, que en mi tot clama desma cap a aquella petita esbojarrada. I ja no sóc, sinó una dona absorta, amb la veu i amb el riure, que s'aturen. Sempre i ara, del poemari, és a dir, 1936-1950.
Però 1959 va ser també l'any de la pèrdua d'en Carles Riba. De la mateixa manera que l'últim llibre, aquest, el de l'esperança encara, va sortir també una mica més tard. En Carles va morir el 1959. Quan va morir ell, ella va quedar, diguem-ne, com buida, no? Amb la relació que teníem va ser un cop, evidentment, i aleshores va estar dos anys sense escriure.
Després va anar escrivint, escrivint, i al final es va publicar l'últim llibre, L'esperança encara. Veus indispensables. Clementina Arderiu. La mort de Carla Riba provoca un parèntesi en la vida de Clementina Arderiu, però no va deixar d'escriure, i deu anys després arribava L'esperança encara, el poemari amb el que va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Poesia.
Hem citat les influències poètiques i alguns dels cercles propers a Clementina Arderiu, molts compartits amb el seu marit, com l'amistat amb la poeta Rosa Labaroni, amb un fet que Rosa Ardit destaca. L'any 1953, aleshores, es va afegir un aspecte singular a la vida de la Clementina i del Carles.
D'entre tots els amistats escriptors i tal que tenien, tenien també força amistat amb la poeta Rosa Leveroni, que havia estat alumna del Carles quan ell feia classes a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Llavors havien visitat cadaqués i hi havia una amistat i admiració per part de la Rosa Leveroni respecte al Carles, no?
Llavors, doncs, la Rosa Leveroni va organitzar una col·lecta, diguem-ne, va organitzar en un grup d'intel·lectuals i escriptors i escriptors, però també hi havia altres tipus d'intel·lectuals, per recollir diners i regalar-li al Carles Riba...
al motiu del seu 60è aniversari, una caseta de pescadors, i a partir de llavors, doncs, bueno, també la Clementina va... La Clementina, dic la Clementina, perquè parlem d'ella, la Clementina i el Carles, clar, i la família arriba, doncs van compaginar també el fet de les estades també a Cadaqués. I el que és maco d'aquí, i també lliga amb la poètica, és que ell aquí, doncs, això que dèiem, no?, hi ha un poema que sí que m'agradaria llegir perquè és molt representatiu de la meva cambra Cadaqués.
La meva cambra cadaqués. M'han fet marinera gent envolta. Cadaqués m'ha pres el cor. Perquè la meva caseta és gentil com un ex-bot. M'hi portaren una imatge amb cara fina i greu. Entre el meu son i el meu dia la cambra fa resplendent. Quina angoixa em pot estrenyar si la verge em fa costat? Tinc Montserrat amb l'aurora pel balcó que dona el mar. Veus indispensables.
Una dona capdavantera que va saber conviure en equilibri amb la poeta i la mestressa de casa, amb la Clementina i la senyora Riba, Mirall i companya d'altres dones com la Maria Antonia Salvà. Una dona capdavantera, sens dubte, capdavantera.
perquè, a veure, i que va ser una mica, també, una mica mirall d'alguna altra capdavantera, com, per exemple, la Maria Antònia Salvà, que, clar, que estava a les Illes, no? Ella també se sentia bastant sola en el seu moment. I quan va rebre un llibre que se li va enviar el 1917, aquest primer llibre de la Clementina, Cançons i Elogies, la Maria Antònia Massanet té un estudi que llavors diu...
Si hagués de citar totes aquelles coses que m'han corpès a dins del vostre llibre, no acabaria mai. I llavors les cartes que s'intercanvien, que se'm van enviar, posen de manifestant la simpatia mútua com el respecte mútu i la visió dels rols de gènere. Clar, perquè això sí que no tenia massa amb qui parlar-ho.
El seu net, Pau Riba, va musicar l'any 1994 alguns dels seus poemes. Us recomanem que ho gaudiu. Nosaltres no voldríem acabar aquesta secció sense escoltar-ne un que està unit estretament a la Clementina, el nom, i que escoltarem de la veu de Rosa Ardit. Clementina em dic, Clementina em deia, altre temps jo fui un xic de morega. El nom m'era llarg,
Per fer-me notjar, molts cops me'l retreien. Quin nom més bonic, deia alguna d'elles, però no t'escau, és nom de princesa. Ai, quin nom més estrany, moltes feien. I jo, al fons de tot, sentia l'enveja dels seus noms tan clars de Maria o Pepa. Clementina em dic, Clementina em deia. Però un any se'n fuig i un altre any governa.
Aquell nom que abans feu amb ma timidesa i es tornar després una dolça fressa sobre el llavi nu, jo mateixa el deia, ara més honor i més meravella. Cap nom no és tan vell damunt de la terra com el que l'amat em canta a l'orella. I entra en el recés de l'ànima meva i em puja el cervell i em clou les parpelles. Del cel de l'amor tombava una estrella
Ara el nom amb llum damunt la testa. Clementina em dic. Clementina em deia. Clementina Ardeniu. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Socies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Rosa Ardit, catedràtica de llengua i literatura catalana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Més. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
On a la torre? La ràdio de Torre d'en Barra. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure, no per novi. Rovelló, bolet comestible de l'ordre de les Rosolals, amb barret de zones concèntriques, amb forma d'embut, carn granelluda i làtex de color dinós. Molt conegut i apreciat als països catalans. Avui, a Caçadors de Bolets...
Ei, Mestre Laveu, perdonin vostè, avui sí que parlem de bolets, però no pas de caçar-los, sinó de com hem de dir-ne. Això és el Paraules Habitables, no s'ho prengui malament, eh? Ho farem amb la Maria Antònia Julià, del Termcat. Comencem per un dels reis de la festa, el Rovelló. Aquest és un bolet amb molts noms. Esclata sang, estaper, pebràs, pinatell... Tots es refereixen a la mateixa cosa, Maria Antònia?
De rovellons n'hi ha a Catalunya almenys cinc tipus diferents. El rovelló rovelló, el rovelló vinater, el pinatell, el rovelló de vet i el rovelló de pinegre. A partir d'aquests noms ja els situem una mica allà on es fan, sempre al costat de l'arbre que els fa companyia. Amb l'extensió de territori, la diversitat de colors i la quantitat de boletaires, és normal que hi hagi molts noms.
De fet, el nom de rovelló hauria d'aplicar-se en el bolet que rovella, lactàrio sanguiflus, també conegut com esclata sangs, justament perquè té una llet de color molt vermell. El rovelló vinater encara té la llet de color més vermellós més de color vi. Però llavors hi ha el pinatell que té la llet de color taronja i hi ha gent que per això li diu rovelló perquè sembla que rovella. O sigui que...
pot ser que al mercat ens donin gat per llebre, bé, pinatell per rovelló. Clar, ben bé gat per llebre, no, perquè tots són rovellons i tots són comestibles, el que passa és que la qualitat gastronòmica organolèptica no és ben bé la mateixa. En general, hi pot haver barreges, sobretot de rovelló, rovelló i de pinatell, però no ens en ressentim. La cassola és boníssima i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema. Maria Antònia, seguim a la parada del mercat.
Per poder-los distingir, rovellons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber? En quines parts ens hem de fixar? Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va a caçar o plegar, que també en diem així, bolets...
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de làmina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent els ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que en diem dolents. Ah! Ja!
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel...
Si us sabeu tots aquests conceptes us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicoacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple,
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo, s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta, el bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfan, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot ennegrit per aquestes làmines que es desfan.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaires, però quan comences a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor butírica... Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del gust. I una olor farinosa seria, per exemple, com l'olor que podria dir
Què hauria de fer quan entrem en un obrador? Aquella olor que fa la farina. Doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega. És a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i la flaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius, i en aquest cas, per exemple, el camagroc, que és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té...
com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc està relacionat des del punt de vista del nom amb el cama sec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolets dessecats que hi ha gent que els diu moixernons, però clar...
Com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre. I el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi, un moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandors. Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandor. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar, ho tenia clar.
els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que té fama de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa pot arribar a ser confós amb la farinera borda.
especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitud que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el millor.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el bé, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors n'hi ha alguns que... Hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgola, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgoles n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha una gírgola que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgoles és que actualment es comercialitzen. El que en diem la gírgola de fat japonesa i la gírgola d'om japonesa també...
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber. També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol.
En aquests casos, hi ha relació bolet animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot, organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de sentar.
El russinyol és un bolet molt bonic que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color, i nosaltres a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és. Ei, Maria Antònia, però això del russinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors.
Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'est, d'aquí ve el nom. Hi hauria l'apagar llums...
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi, l'apaga llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol, o ombrella, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'asseca anirem pel camp i els trepitgem, surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
Potser per supervivència hauríem d'aprofundir en els bolets més perillosos. N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb eina i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apagar llums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapiencia del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de voletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit.
Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i en canvi la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs? Cultivar-los i això de fet és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu
de l'espècie Garicus visporus i de varietats que s'han anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems, potser ens esverarem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis.
sintètics o naturals, però que no el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats. Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver una època
que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat disparat.
A la tardor, la gent del meu país va a caçar bolets. El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir, a buscar o a caçar bolets?
Amb l'ànima caçadora, l'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets. Però la meva àvia deia plegar bolets, no a plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen boletari de Catalunya, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets...
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Sintonitzes Ona la Torre. Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena Vida Privada, amb Jodie Foster interpretant una psiquiatra que investiga un crim. També arriba El gran Nadal dels animals, un film d'animació per als més petits. I James Cameron torna amb Avatar, Foc i Cendra. Se me ha ocurrido algo, Gaby, y quiero que te lo tomes en serio. Sí. Sí? Bueno, es sobre mi paciente. Todo el mundo tiene secretos. Es la tercera sesión que falta sin avisar, Paula.
Después de tres sesiones estoy empezando a preocuparme. Creo que... la han asesinado.
A Vida Privada, Jodie Foster interpreta una psiquiatra molt reconeguda, la doctora Lillian Steiner. Viu una vida molt tranquil·la fins que un dels seus pacients mor. Convençuda que es tracta d'un assassinat, Lillian Steiner engegarà una investigació privada per tal de resoldre el misteri.
Aquestes festes endinseu-vos en un univers extraordinari amb animals de tot el món. El gran Nadal dels animals és una pel·lícula d'animació pensada per als més petits. En un ambient festiu i màgic, animals d'arreu del món es reuneixen a través de cinc aventures amb poesia i lleugeresa per celebrar el Nadal i l'hivern. Així, aprendran el valor de l'ajuda mutua i la generositat i redescobriran la bellesa de la natura.
Viviu un Nadal de somni al cor d'una natura màgica i encesadora. Això és l'únic que és pur d'aquest món. El foc va venir de la muntanya i va rezar el bosc. El meu poble implorava ajuda.
però aigua no va venir. James Cameron torna a dirigir la seva franquícia d'èxit. Avatar, foc i cendra, és la tercera entrega de la saga. Presenta el poble de les cendres, un clan nàvic no tan pacífic que farà servir la violència per aconseguir els seus objectius, encara que sigui contra els altres clans. T'ho juro, et mataré!
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0. Continguts en xarxa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mut i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga la hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Hertz va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Fins demà!
Fabricated facts and manipulated scenes Convicted before a jury could convene Funny little fat man no one recalls He stopped laughing long ago
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànic a l'aigua, és de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
They say there's a tree in the forest. A tree that will give you a sign. Come along with me to the sweetheart tree. Come and carve your nameness.
Fins demà!
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe.
La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de 4 de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir.
Però a dos quarts d'onze, cinc hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada. S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi.
Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació. Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy.
Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por. I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Truman Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar.
El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai. Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de Socoros, escrita per Marilyn a Truman Capote,
es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès. Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Ayman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to mend you my own. I want to be loved by you, just you and nobody else but you. I want to be loved by you.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Eduard París. Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat el pla Neucat un cop finalitzat l'episodi més intens de neu, tot i això avisat de la previsió de temperatures extremadament baixes els propers dies arreu del territori. Paral·lelament es manté en alerta el pla Bencat per la previsió de ratxes molt fortes, especialment a l'Empordà, que podrien també afectar el Pirineu i el Prepirineu. A més, el Servei Meteorològic de Catalunya manté els avisos de situació meteorològica de perill per fred,
a totes les comarques del territori, excepte a l'interior de les Terres de l'Ebre, la costa del Camp de Tarragona, el Garraf i l'Empordà. D'aquesta manera es preguen fortes glaçades a l'interior i més febles i moderades al litoral, amb un grau de perill màxim de 2 sobre 6 fins al migdia, que es tornarà a activar a partir de les 6 de la tarda.
I la rifa de Reis repartirà avui fins a 770 milions d'euros en premis. El sorteig començarà a partir de les 12 i s'han emès 55 sèries de 100.000 bitllets, cadascuna a la mateixa xifra que l'any passat. El primer premi és de 200.000 euros per dècim, mentre que el segon és de 75.000 i el tercer de 25.000. També hi ha premis menors, com 20 premis més de 3.500 euros, 1.400 de 1.000 i 5.000, perdó, de 400.
I la vicepresidenta de Venezuela, Delsi Rodríguez, ha jurat aquest dilluns el càrrec de president d'encarregada del país per l'absència del president Nicolás Maduro, capturat dissabte passat pels Estats Units. Rodríguez ha assumit el càrrec en un acte a l'Assemblea Nacional amb el president de la cambra, Jorge Rodríguez, durant el jurament.
L'ara presidenta encarregada ha dit que acceptava el càrrec per l'estabilitat i la pau de la nació i ha assegurat que no descansarà ni un minut per garantir la pau de la república i la tranquil·litat econòmica i social dels venezolans. I d'altra banda, la campanya de SER Catalunya Camp Nen sense Joguinar ha aconseguit 106.610 euros, un 60% més que l'any passat, una xifra que suposa la millor recaptació...
de la seva història. Gairebé un terç dels diners aconseguits es destinaran a projectes per assistir la infància a la Franja de Gaza. S'han subestat fins a 53 objectes i el més preuat d'aquesta 59a edició d'aquesta Marató Solidària ha estat un vestit i un disc d'or signat per la cantant Rosalia, amb els quals s'han aconseguit 6.150 euros, seguits d'un quadre amb la lletra de Paraules d'amor de Joan Manel Serrat i l'hostat per Mariscal, amb 4.750 euros.
I tanquem amb els esports perquè el Barça ja és a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Recordem que demà els blaugranes s'enfronten en la primera semifinal a l'Atlètic Club. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Jazz, quatre lletres que defineixen tot un univers musical. I el programa que us porta jazz sense límits i per a tots els públics es titula Jazz It. Cada setmana a la vostra emissora de proximitat. Jazz It.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Ràdio Catàstrofe, com la ràdio local catalana planta cara a tota mena de dificultats i situacions que poden resultar inverossímils.
Aquest 2025 el caos ha regnat. Jordi Durant, com estàs? Molt bones, Otman, resa. Doncs encantat de veure, no?, perquè hem vingut a ensenyar-vos el nostre rapid, com aquest de Spotify, però molt menys musical i molt més humiliant. Repassarem les pitjors pífies de les ràdios seguint cinc categories d'horror que culminaran amb les dues pífies que ens recordaran els millors desastres que hem viscut aquest 2025 en directe. Explotarem, explotarem fort.
Han passat moltes coses aquest any, Jordi Durant? Sí, han passat coses. Si ens posem a recordar, ens deixarem tu pel mig, eh? Ja ho veuràs, tu, ja ho veuràs quan acabem aquest programa. Comencem anant Constantí, em fa patir, no? Constantí em fa patir, doncs comencem amb el primer bloc, hem dit que ho diríem per cinc categories. Doncs el primer bloc és Parlem de la música, pífies que han passat amb les músiques, i a Ràdio Constantí, en el programa de flamenc de Quim Palbàs, Lita Navarro s'embolica amb el guió i ens regala la famosa pífia de la terra de l'àvia de la Rosalia. Quim Pal!
I també el d'Aragó. Recordeu que la terra de la seva àvia materna, a la que dedica alguna de les frases i cançons, es referia a la terra de... A veure si ho diu. Terolera.
Té fatal, té fatal, espérate. Aquí no hi ha d'on sortir-ne, hòstia, però com sentim tenen de molt bones. Tenen de molt bones, i ja en veureu, eh? Vull dir, ara crec que en tenim una altra. Sí, va, o Santa Mar, amb un cor fixeu les llagues de Jesús clavat en creu, en reverència, Pare nostre que esteu en la cel, sigui santificat el vostre nom. Vinga nosaltres a vostre regne.
I és que... S'ha de vigilar quan es fan proves de so, home. No pot ser. Aquí, el regidor d'Esquerra Republicana i músic constantinenc, en Joan Reig, que sempre deia el mateix quan feia les proves de so abans d'entrar en directe, i en aquest cas, quan ja estava en directe. Aquesta és una de les millors. Home, aquesta... Fem tot el rànquing perquè, Jordi, podem explicar que tindrem un rànquing. Sí, tindrem un rànquing. Quan acabem d'explicar-vos totes les fícies i les escoltem totes, us farem un rànquing i acabarem amb la millor pífia d'aquest 2025. Oh, ells ho passarem bé, eh?
I hem de dir que aquesta està tantejant el terreny, eh? Aquesta té nombres. Doncs ens n'anem ara al picat, i és que aquí ens sentim com a casa, perquè són retransmissions, bon humor, i no podem dir gaire perquè podríem fer perfectament nosaltres. Fins que no us aturi el Sweet Caroline, no ens cal parir, tampoc. Estaria bé jugar amb música. Oh, temacle, temacle. Sí, no? Allí, quan has de secar un còrner... Bé! Bé!
Ja està. Doncs mira, la segona part que ha començat amb el Speedcar Online de Font, perquè ja ha començat ara mateix. És que podríem ser aquí, nosaltres, a les retransmissions, i per què no ens posen música, eh?, perquè si no... Ha tirat a la piscina, eh?, directe a veure que d'ara aquí, absolutament espectacular. Això quan a música, Déu-n'hi-do, tenien cosetes, eh? Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local.
Anem una mica... Passem de categoria. Passem de categoria... I aquí... Solen les alarmes. Solen les alarmes. Perquè el català està en crisi. Està en crisi, és el català. I és que l'hem titulat així, aquest bloc, el bloc més llarg del programa. Anem al Prat, al Prat Ràdio, que té una enganxada amb la paraula reindustrialització. Segons ha pogut saber el Prat de Ràdio, l'acord entre la barcelonina Silence i la taula de reindustrialització...
Ha sortit el pas. Ha sortit el pas. Reindustrialització, reintentem-ho. Jo he estat patint per veure si m'entraven caball, jo també. I què més? Si fem una pici aquí, en directe, vull dir... És el programa, no? D'això es tracta, d'intentar-ho, si més no.
No, sí, sí, i també ho van intentar, aquí, amb un ràdio, a FM, una col·laborada de la ràdio, l'Ester Meillador, diu colló en comptes de color, en una entrevista amb la Pili Garcia sobre els estils de vestir. I clar, òbviament els agafa un acte de riure. Sí que pots donar tocs de llum al teu look, perquè clar, si no te veus tota negra. I llavors de dir, pots donar tocs de colors, per exemple, doncs si portes un vestit negre pots optar per posar-te un colló aquí.
Ep! Ei, no! Com que ens hem de posar un colló? Què, què, què? I crec que d'aquestes en tindrem unes quantes que... posem-nos un colló, la botifarra... Ja veuràs, ja veuràs. L'espai que enguany és més reduït es troba a la platja del barri Marítim, davant de la plaça de les Remenedores, al costat de Caldefill.
Com que remenaves? A mi com riu, eh? Com riu la gent d'Ona la Torre. Un whisky a dormir. Un whisky a dormir, que era la plaça de les remendadores. I a més a més, la bona gent d'Ona la Torre també en tenen de parlar. Els agrada molt això de remenar, eh? Mira, mira. Aquells ulls bellotats i aquells riure encomanadés l'havien enamorat. Recordaria sempre l'entrada de la Teresa al saló amb el vestit de moheré de colló de...
Què, què, què? Com? Tornem-hi, tornem-hi? El saló, amb el vestit de moheré, de colló de... Rapa! Ho ha dit, no? Ho ha dit, ho ha dit, ho ha dit. Ai, aquí també... Dóna la torre. Però ara passem
Més cap al nord, una mica aquí a Ràdio Palamós, i és que Manel Cerdà locuta el resum setmanal i una paraula que se li complica, i la pífia va acompanyada d'uns recursos divertits, i a més que es va muntar també per un programa de pícies que es va emetre fa uns anys. Ah, jo el recordo, mira. El regidor de Medi Ambient, el nou document, ha de contemplar prioritàriament el tema de la recollida selectiva, no ja des del voluntarisme, sinó des de la obligatorietat.
Que és el que parla en ingles, si es van prohibir hasta parlar en català. Preso un altre cop ara, en Carlos Arribas, que està repassant els actes culturals del cap de setmana, i bateja el coro Esperanzas del Sur amb un altre nom. I a partir d'aquí, bé, amb baixada i sense frensot, el fragment que va sortir també amb un programa de pícies de RAC1.
Una rossada popular, el preu de 5 euros. Ja a la tarda, també a la plaça Petita de Sant Joan, es representaran una sèrie d'espectacles amb la participació del Conyo del... Oh! No! Musical, fusils, grup vocal, la fàbrica... i l'escalde del bar.
Vamos, vamos, vamos, vamos. Ha lluitat, feia de no poder, eh? Ha lluitat, ha lluitat. Ha intentat, eh? Ha intentat, però no l'hem pogut guardar, no l'hem pogut guardar. Déu-n'hi-do, sort que estem acabant l'any, nano. Imagina't això a principi d'any i comences amb mal peu, eh?
És ben bé, això. Què més tenim? Doncs passem al Ponent, anem cap a les terres de Ponent, i és que a Ràdio Ponent Mollerussa la locutora s'equivoca i diu Mercurri, en lloc de Mercuri. Canals va entendre la televisió com un servei públic, el servei de la identitat i de la cultura catalana. Posteriorment, als 90, quan va sortir de TV3, va contar la productora Mercurri... Mercurri? Mercuri? Epa! Epa!
Sí, no, el curri no, el mercuri. Teníem gana, eh, Ot? Alerta, Pifi, eh? Per aquí teníem gana, eh? Estaven ja pensant en un bullastre al curri... Oh, oh, oh, oh. Hi ha més en èpoques de Renadalenques que comencen a... Sí, sí, coses que vullin, que vullin, eh? Que facin una mica de xup-xup que a nosaltres ens encanta. Anem cap a Ràdio Rosselló, Ot, que durant l'Infopodcast es van emportar per davant el president. Opa! Infopodcast Rosselló.
Benvingudes i benvinguts a l'infopodcast de Ràdio Rosselló. Saludo a la meva companya Maria Gateu. Hola, Maria, com estàs? Hola, molt bones. Com ara què va avui? Explica'ns. Mira, doncs engeguem l'infopodcast amb el que podíem dir i podem dir, de fet, què és el titular del dia. Pedro Sánchez ha estat en vestit... Ai, ai, com que en vestim? En 179 vots a favor dels diputats. Què? In vestit. No en vestit.
Se va a haver, se va a haver en un soñón que no sabe ni dónde se ha metido. No, si això arribés, ara no tenia que els indiquéssim i tot. Bueno, adeu, adeu com estan les coses. Ens anem cap a Ràdio Vilafranca. Ot, que tot parlant en un informatiu de visites a la capella romànica, a Olèrdula, el periodista s'hi refereix a la capella romàntica. I a més, ho fa brís vegades.
Oh, sí, que molt!
No, no! Que maco, eh? Sí, sí, està molt bé, està molt bé, Jordi. Aquest esperit nadalenc ens uneix tot, ser més romàntics. Sí, sí, estar més a prop, compartir l'estona, veure monestirs romàntics, saps allò? Ets romàntic, oi, tu? Jo soc romàntic, sí.
Que feliç hem d'estar, doncs, amb tu, eh? A mi, jo m'ho passo bé, depèn de l'estona, sí, sí. Per exemple, és que, no, no, això em recordava, ara que parlem de Nadal, els de mon FM, la Pili Garcia, que tenia una confusió, justament, sobre això de les coses nadalenques. No, no sé, també, deu ser una festa pagana de castanyada, no? A veure... Per celebrar l'entrada d'Illibar? No, perquè això és per Nadal. Bueno, es veu que és una miqueteta... Bueno, però, Pili, el Nadal ja fa dos mesos que estem en fred, no? No. No.
Com que no, home? Que fa dos mesos que estem en fred. Home, jo avui tinc fred. Avui sí, però no fa dos mesos. I ahir també en tenia fred, vull dir que... Home, Nadal, 25 de desembre, compte, eh?
Va, dos mesos. I aquí un mes... Falten dos mesos, però el Nadal ja farà dos mesos que ha arribat el fred. Ah, va. Jo he notat aquí una escalforeta entre tots dos. Sí, sí. No. És que aquesta noia no té la temperatura a l'hora. No, no, no. Em poso l'aire condicionada a topiar el cotxe, si no... Hi ha gent aquí hot que va massa... Va massa escalfada, eh? Va massa escalfada. La calafacció a casa, a tota pastilla, va escalfant l'ambient, va escalfant, va escalfant. I crec que...
Arriba tanta escalfor, que crec que se'ns han passat coses per aquí que després veurem que s'han escalfat. Ens anem ara a la BTV, i és que en una notícia han canviat la paraula petit per parit. Tres nenes i una dona van parir, van patir, perdó. No, home, no! No! No!
Ostres, a aquesta gent d'informatius també els agrada tenir protagonisme. Però com tiren endavant, eh? Sí, sí, costa. I és que, a més, quan tu fas una notícia, s'ha de tirar endavant, sigui com sigui, tot i que t'equivoquis amb el nom de la convidada. No, no, no. I per parlar-ne, doncs avui, conversem amb la periodista, historiadora i comissària de l'exposició Dones a les Ones. Eulàlia Altes, bon dia. Hola, bon dia. Em dic Elvira, però, eh? No!
No! Mans al cap, senyores i senyors! Oh, s'ha equivocat! Això fa molt de mal, eh? No es diu Eulàlia! Fa molt de mal, això, i a mi la corregeix, eh? La corregeix i la corregeix! Uf, aquí es va quedar en blanc, i es va quedar en blanc aquí a Ràdio Sabadell. Però passem de categoria, passem de categoria. Ah, llavors, atenció, perquè aquesta és molt bona. Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local.
La categoria ara es diu el català correcte, perquè no en surt la paraula. En aquest cas, en català i en el Prat, a la preràdio, allò taronja que es posa a les carretires. Com es diu? És que el poblatge, quan jo era hereu, ens anàvem de sortides i amb el cotxe i fèiem col·leccions dels...
Com es diu? No, no, no... La que s'està fent el viaducte, pertenc, és una de les inspeccions considerades com a bàsiques. El Departament de Territori fa unes 2.000 anuals. Per tant, no us espanteu, si veieu per allà... No, no, no m'ho espanto. Ara no em surt el nom, eh? Aquestes coses que es prenen a la carretira de cor tarotja en forma de cono... Sembla la gran dictata, això. Ah, no ho sé. No ho sé, Lluís, no ho sé. No ho sé, Lluís, no ho sé. Un cono, no ho sé. Un cono, no ho sé. Un cono, un cono. Un cono, un cono. Un cono, un cono. Pues vale, un cono. Pues vinga. Un cono, un cono, home.
Oh, tu com et quedaries si aquí, per Festa Major, a les Barraques, vingués Jumanji? Com? Sí, sí. I després del concert del cinquantè aniversari de la colla, amb Julibert, fes Cat Ghost Punk i DJ Jumanji. No! Jaumejí! El pobre Jaumejí! El pobre Jaumejí, l'altre roba de Jumanji! Home, és que portaven... Han anomenat una de...
No, no, és que han anomenat una de noms, han començat a enllaçar un rere l'altre de forma força estranya. Ens anem a Quil Cantó, a Radio Calia i Televisió, i hem dit que l'envien amb aquest Nadal, amb tanta calafacció a casa, l'ambient s'escalfa.
I això va passar que parlant de botifarra, jo crec que es van confondre. Tinc una botifarra també en rosa a la teva disposició. Ho he de menjar amb molt de gust. Què és això, el Tinder? Gràcies, home. Ho ha dit jo. Ostres. Què passa, aquí? És el Tinder a ràdio, això? No, però una mica de seriositat, per favor. Una botifarra rosa? Una mica de seriositat. I diu que se la vol menjar. Això és el final.
I, a més, van intentar portar de seriositat a Ràdio Vilafranca quan ens van confondre amb la cita de... Lo bueno si breve, dos veces bueno. Què està per ser? Estic a estar avui allò que diuen, lo breve, si bueno, dos veces... Lo breve, si... No, mira, dic lo bueno, si breve, dos veces bueno. Rectifiquem la dita. Me gusta Cataluña, me gustan sus gentes, su carácter abierto, su laboriosidad. Son emprendedores, hacen cosas, exportan. Hacen cosas?
La categoria No sé on soc I tornem a Constantí Ràdio O com hem començat a Constantí Cal dir el director de Constantí Ràdio En Jordi Martínez Es perd durant l'informatiu I ell mateix diu No, no, no sé on soc Una bona xarxa de camins i la seva senyalització adequada És del tot necessària per mantenir D'una banda un bon nivell de servei Sí? I què més? Hola? I algú? M'espero Hola? Hola?
Començo a partir d'una bona xarxa. És fantàstic, Jordi. Gràcies, Jordi! Una abraçada, Jordi. I què més? Gràcies, Jordi, una altra cosa.
Estem a casa. Estem a casa. Per mi, no és perquè sigui d'aquí, però és una de les millors, també. És una de les millors. Anem molt enrere el temps, a un dels millors programes de ràdio que s'ha fet en tota la història. En tota la història. Aquí a Ràdio Tordera, abans, es feia el Bon Dia Monuts, un programa diari de 8 a 9 del matí per a tots aquells infants que es preparaven abans d'anar a classe. Neil, how are you? I'm fine. You're fine? I'm super caca.
És que això és la sensació que tenen ells amb nosaltres, que és en família.
Molt bé, molt bé. Posa'ns en context, Jordi. Està fent caca? Està fent caca? No. A més, crec que el pobre Nil ara té 24 anys. 24 anys. Això era quan tenia 7, 8 anys, pobre. Aquí passen moltes coses rares. Truquen entrevistats quan estan fent caca. Hi ha carrosses amb nons molt estranys. Mira això. Són els patos locos. Ah, vale. Bé.
No, no. Putos. Com que putos?
Home Dolors! Home Dolors! I durant la retransmissió de Carnestoltes, durant la rua, es va confondre el nom. Qui ho va fer fàcil? Ott va ser un home que ho va fer increïble. Ho va fer increïble, Ott, per com feia els violins, l'Estre de Bàrios i aquesta botiga, per fer els violins a Calella. Que feien violins i alguna cosa de roba, crec. M'ha dit més germana, que també en aquesta botiga feien alguna cosa de roba. Doncs a Ràdio Calella i Televisió van informar que Estre de Bàrios tancava la seva botiga. A veure...
Doncs que ara mateix jo no sé on te puc comprar amb violí, perquè sempre Estradivarius era el meu punt de referència.
Aleshores, per què estan tancats? Doncs malament, això és als supermercats grans, no? I als supermercats grans tampoc hi ha violins. Ho tinc molt malament. Però s'estan descollonats. És a dir, anem a veure, és a dir, Stradivarius, parlem de la marca de roba, tanca una botiga caliga, i aquest senyor afirma que ja anava a comprar violins. Sí, i que a més no, vol comprar violins a la secció de Congelats. A la secció de Congelats. Ah, perfecte, home. Ràdio Vilafranca.
Durant la festa major de Vilafranca, en hora de Sant Fèlix, el director de la banda de música acomiada es confon i parla de Sant Margins. Música emocionant, decogniscible i amb molta força expressiva, inspirada en el món del cinema, però no només el cinema.
Si mireu bé els programes, abans de les obres més purament de cinema, obrirem, aprofitant que és el dia de Sant Magí, que està major, obrirem el concert en tres pots dobles. Mira com murmura la gent. Aquí la gent s'escalfa, ja s'escalfava la gent, eh? Pica el director, Sant Magí no, Sant Fèlix li diuen. Ui! S'està sent molt bé, però Sant Fèlix...
Estem a punt d'escoltar una de les autècniques barbaritats que han escoltat els micròfons de la ràdio aquest 2025. Tinc por. Una mica menys de 2000. Seran les dues, però les carres sí. Estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada en qui parlem. Home, quan esteu telèfon a l'orella... Hola, bon dia, diu després. S'ha de tenir en compte que això pot entrar per ràdio. Amb qui parlem? Amb qui parlem? Hola...
No, ara calla, ara calla. Amb la Rosa Fayos. Ròstia, la Rosa Rosa. Freument i a tothom i felicitats a tothom. Ui, està una mica... Opa, reba. Bé, jo només em volia referir... Ai. No, no.
Sí, sí, sí. No. Que iniciativa... No. No, clar. Fins ara que tornava a insultar, eh? I sort que ens han tallat l'àudio, aquí, eh? Sort que ens han tallat la ràdio. Quina... Quina por he passat. Pensava que s'enganxaven després d'això, eh? Li ha dit el que he sentit que li ha dit? Sí. Sí, sí, sí, ho ha dit. No em passarà el fill de puta.
Quines coses més rares que passen en directe, eh, per favor. I tant. I per coses rares, ho has fet perfecte perquè estem a la següent categoria. Ili, li, li, li. Estem ara a una a la torre. Quan una simple cita d'agendes dinamita tot l'informatiu. La programació inclou un espectacle infantil d'animació familiar a càrrec de... Ai, que riuen. Que no estàs implant. No estàs implant. No estàs implant.
S'està desinflat, s'està desinflat. S'està desinflat absolutament, eh? Prou, prou, prou. Bueno, bueno, brava. La veritat és que... Tampoc sabia qui venia a Ràdio Calella a televisió, perquè no sabia el nom de l'entrevistadora. Dolors. Dolors? Ai, sí, soc jo. Ai! Ella mateix, ella mateix sabia el nom! Què ha passat aquí? Bueno, un whisky a dormir.
Així estem, així estem. Això soluciona tot, home. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós i és que en Jordi Rodríguez presenta els titulars del magazín. És l'hora. I a més... ...destacar-vos també la resta de continguts del programa d'avui. La tertúlia que arribarà després del noticiari i també l'espai al club que avui... Ha begut aigua, només ha begut aigua. ...que avui... Perdó, que avui entrevista la gent...
M'ha faltat una mica de... I a més, aquest he begut aigua que hem escoltat ha estat la veu del llavors president de la Generalitat, el Turmàs, que a més era monacte a Palamós. I això segur que ens ha passat a tothom. A Radioponent Mollerussa, la locutora, llegeix una part d'una crònica que no tocava i es dona compte, bueno, es soluciona com tots ho hem fet algun dia.
una cinquantena de famílies participen enguany en el projecte de biblioteques lectores. Sí. Per aquest motiu... S'està donant. Sí. Ah, vinga, música. Música, música, maestro. Tinc que escoltar res. Pujar la música, quan t'has equivocat, és com... Escrius amb oli i fiques el típic. Sí. Exactament, és el típic del món radiofònic. Perquè ningú se'n recorda del que ha passat abans. Així estan les coses. Fantàstic tot.
I a Ràdio Rosselló, tenen un embolic i tenen un atac de riure. Déu-n'hi-do, la loteria ens tocarà demà, que ja és divendres i el cap de setmana està a tocar. Demà no us perdeu l'hipopodcast, que toca repassar l'esdeveniment de l'any. A Rosselló. La sorrada. ¿Quieres que lo lea todo yo o qué? Ai, yo río. No me quedarà molt malament.
Acabem la secció amb un company ot, i és que Manel Ferrer rep un repte de l'obert per vacances a la platja amb un italià. Ai, ai, ai. Estan dos minuts. Manel Ferrer, Ràdio Premià de Mar. Bon dia, què tal? Bon dia, Carles Carvajal. Estic ja amb els paus dintre l'aigua, perquè m'estava morint de la calor.
Anem a explicar als oients que estàs a la platja de Premià de Mar. És paradisíac ara mateix. Les onades són així fluixetes. Estic in love, t'haig de dir, perquè estic enamorat d'un noi que tinc aquí al costat. Digue'm que el repte és quitar un crash perquè tinc aquí el bueno ro del verano. És el que vols? Com hi va? Bon dia. Com estàs? Molt bé. Ella aprofita per lligar ja. És que és increïble. És italiano.
Ay, espera. Están escribiendo aquí, en Premià. ¿Y veraneas en Premià? Sí. Madre mía, ¿y vienes con novio? No, estoy soltero. ¡Ay, ay! ¡Carles! ¡Mira a Manel! ¡Mira a Manel aquí! Tengo una pizzería que se llama Porta Nueva. Madre mía, ¿por qué no te he comprado nunca las pizzas? ¿Y las traes tú a casa? No. ¡Ah, no! ¿Para mí no quería esta, Manel? A parte se puede hacer. ¡Carles, un servicio aparte es por Fesat! Y la de Nutella la compro...
Marell Ferrer. Marell Ferrer. Tanquem aquí l'apartat del ràdio. Tanquem aquí, la cosa s'estava bojant molt. Passem de categoria. I és que anem a l'última categoria, en aquest cas dels animals, també protagonistes de la ràdio, tot i que no ho sembli, però en aquest cas de la preràdio, els revisors són dels gats. Són dos quarts de dotze.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I mentre una persona és acompanyada a veure la caldera, l'altra aprofita per robar les joies i diners. Hi ha el gat també, home. Hi ha el gat també. El gat amb botes. El gat amb botes. No, home, no. Passem a una a la torre. Ot, i és que aquí tenim un ruc que hi rom una roda de premsa sobre l'IGP del calçot de Valls que es va fer a la finca del guanyador del concurs del millor cultivador de calçots amb Dani Rubida a l'horta de Torrenca.
Una llargada mínima de 15 centímetres per l'any. Els descartem o per massa prims... Ui, però... Home... Però de què estan parlant? O per massa grossos... Ai, ai, ai...
Mira, mira. Sí, sí, no, no, no. Exactament en podríem haver respost així nosaltres. No, no, és que la resposta de l'Asa és ben bé el que s'està parlant a la conversa. Ah, però és que jo he tancat els ulls un moment, he tancat els ulls un moment i m'he espantat. He espantat com que massa curts, massa llars, massa grossos. Mare meva. Quina meravella.
Passem ja a les últimes, o pràcticament ja la penúltima, i és que a la ràdio Ciutat de Badalona, en Carles Tornero, fa una entrevista pràcticament amb un pollastre par-sistent a la gola. I vam anar precisament a Canàries a jugar i vam guanyar el primer partit a Canàries. Suposo. Ui! Perdó. Ui! Domènec. Digues. Que m'ha agafat un atac de...
Però aquestes tampoc ens podem dir gaire perquè també podríem ser perfectament nosaltres. I amb tot això, ot, hem acabat les fícies, les millors fícies, el recopilatori que hem pogut anar fent d'aquest 2025 a les millors ràdios. I per això ha arribat el moment final.
El moment de fer el rànquing i veure quina és la millor pífia d'aquest 2025. En el número 3... Els patos locos. No, no. Putos locos, diu. No, perdó. Autos.
És que aquesta no és per ser de la casa, eh, però... És d'un altre nivell. Mare meva, mare meva. I a mi, Ot, per mi, el top 2, ja que la temperatura havia pujat tant, l'hem tingut a Ràdio Calí i a Televisió. Tinc una botiferrata ben rossa a la teva disposició. Doncs me la vindré a menjar amb molt de gossa. És una botèntica maravella! Aquesta és increïble! Carles, sí, estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada. En qui parlem?
passarà, fill de puta. Ràdio L'Escala, aquesta ha sigut la millor pífia d'aquest 2025 i amb això, Ot, que els donem les gràcies a totes les ràdios que han col·laborat, ens han enviat les seves pífies perquè nosaltres poguéssim gaudir d'aquesta estona d'aquesta mitjoreta de riures. Moltes gràcies per tot, Jordi Durant. Igualment, Ot, i això és el que ens ha demostrat que la ràdio local està viva i sobretot que és imperfecta.
Radio Catàstrofe, una coproducció de les emissores locals de ràdio i la xarxa de comunicació local.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino. Un programa de Sagrada Esparta que presenta
Prenda, que dius. Prenda, apelativo de la población de Torre de Embarra. Buenos días, platanito. Fuego risas, mandarino. ¿Cómo está el patio? ¿Cómo está el patio? Patio pa' mí. Bueno, ni pa' ti, ni pa' mí. Patio. Patio al escuchar mis chistes. Vamos allá. ¿Qué me va a contar? ¿Qué me va a contar?
¿Sabes qué es lo mejor que le puede pasar a una sintonía en Torre de Embarra? ¿Que se desintonice? No. Una sintonía tan estupenda como la que hemos escuchado, lo mejor que le puede pasar es que se la prendan. ¡Prenda que digo! ¿Y sabes a quién le ha sabido mejor un premio Oscar? Oscar Wilde.
¡Qué guay que eres diciendo eso! ¡No! A Oscar, no. A Brendan Fraser. ¿Quién es Brendan Fraser? El de la momia. Brendan, el de la momia estará carino ya, ¿eh? ¿Eso tiene mala cara? Está acuático. Ganó un Oscar por la ballena hace poco. Ya, pero se ha quedado un muñeco ahí, vendao, como si fuera un caramelo. Vendao y mojado. ¿Sabes qué hacía en la escuela el pirómano del pueblo que más ha encendido mandarino?
Pues quemaré a la taquilla. El pirómano del pueblo en la escuela lo que hacía era aprender. ¡Vamos a aprenderlo todo! Todo, todo, todo. Te ha vuelto loco ya, platanito. Hubo un torrent que se volvió adicto al parchís y ese sí que se volvió loco, mandarino, porque se quedó prendado. ¡No ha prendado nada, madre mía!
Por último, Mandarino, ¿qué pasaría si me riera de Gaya? Bueno, vamos a echar una risa a todos, ¿no? Aquí del Baix Gaya. Vamos a echarnos una risa. Llevas mojes, Mandarino. Buenas noches, Platanito. Echate un sueño ahí en la funda esa que tiene. No, no, no.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
Elía, iau. Buenos días, platanito. Suelo enfrías, mandarino. Madre mía. Tú sabes quién es mi amigo Elías, mandarino. Junto contigo. Es el mayor experto en inteligencia artificial. Junto conmigo, qué bonito, platanito. Yo también soy tu amigo. Menudo honor. Pues sí que es menudo, sí.
Como el pequeño tamaño de tu sesera. ¿Pero qué dices? ¿Qué me estás pintando la cara, platanito? Arte facial. ¿Cómo dices? Interagencia Arte Facial. Es mi empresa de body painting. Body painting, madre mía. Pentium 1 es lo que llevas tú ahí arriba, platanito. Tú sabes, mandarino. ¿Cómo se siente un ordenador que se ha equivocado? Pues no lo sé, que no sentirá un ordenador, platanito.
¡Se siente arrepentiu! ¡Mobre mía! ¿Pero qué dices? ¿Sabes cómo se hace para que ese ordenador vaya más rápido? ¡Dígamelo! Es sencillo. Le gritas ¡Arrepentiu! Estamos, estamos, estamos fatal, Platanito. Oye, Platanito, ¿esto no iba de las ías? Ya estamos a...
Se te ha secado la punta, eh, platanito. Apunta, apunta. ¿Tú sabes cuál es la lesión más importante para una máquina? La rotura del hígado. No, a ver, ¿me hablas conmigo o qué? ¿O en código o qué dices? La lesión más importante es la hernia de hiato. Ah, no, hiato. Menudo rato. Por último, mandarino.
¿Dónde se quitó de Torre de Embarra un monumento bajita a la mano? ¡En Baixamá! ¿Y esto qué tiene que ver con la IA? IA es muy verde, muy verde, Platanito. Verde que te quiero verde. Tiene que ver todo, porque se medía en digital. Bits. ¡Omegas! Vamos, a corrernos unos Boca Bits. Anda, Platanito. Buenas noches, Mandarino. Buenas noches, Platanito.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
¡Infusorio! Dispara, don Juan Tenorio. No es cierto, ángel de amor, que en esta apartada orilla más pura la luna brilla y se respira mejor. ¡Buenos días, platanito! ¿Puercosilla en mandarino? Sí, en el matadero. Mira, mandarino, un infusor. ¿Dónde, platanito, dónde? ¿Dónde?
La pregunta no es dónde, sino cuánto. ¿Cuánto? Que sí. ¿Cuánto quieres ponerte de infusión? ¿De qué tipos hay? De la única que mola, mandarino. Chay. ¿Te echas ahí también un chorrillo de whisky? A mí solo me gusta el zumo de manzana, platanito. ¡Qué casualidad! Sí, casual. Con este calor, sí.
Mira, esa cosa verde que asoma por ahí. El infusor. Vente pa'cá, sinvergüenza. ¿La conoce? Pues claro. Te presento a Manzanilla, Mandarino. Hola, Manzanilla. Están bien colgados. A ver, Mandarino. Contempla bien la esplendorosa forma de Manzanilla y dime qué pasó cuando le contaron el mejor chiste del mundo. ¿Que se partió a gajo?
Exacto, mandarino. El infusorio. Infusorio. ¿Y ustedes saben cuál es el supuesto o mejor chiste del mundo? Pues no lo sé, pues no lo sé. ¿Cuál es? Lo sospechaba. Panda de aficionados. Se los contaré. ¿A qué no saben qué hace Jack Sparrow con el espectro de un bar bautista? ¿Algo espectacular? Un tiro con barco.
¡Qué bueno, manzanilla! ¡Qué risa boca! Madre mía, ¿pero dónde va? Parece una fruta peculiar, pero se ha alargado platanito. Ya volverá, mandarino. Manzanilla, ese es por rápida. ¿Y ahora qué hacemos? ¿Qué pasaría si te preguntara por algún pueblo cercano a Torre de Embarra? ¿Me responderías? ¡Clará que sí!
Buenas noches, platanito.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
¡Buenos días, platanito! Pero os dictan, mandarino. Vamos a jugar a piedra, papel y tijera. ¡Vamos allá! ¡Un, dos, tres! ¡Piedra! ¿Qué te pasa, mandarino? ¡Estás paliducho! Tienes un cabezón. Pues anda que tú, barrigón paticorto. ¿En serio? ¿Detrás tuyo? ¡Hostias, es verdad! ¡Piedra! Parece que también quiere jugar, platanito.
Tú sí que eres un jugular, mandarino. Lo que pasa es que este bicho va de cara. Es verdad. En vez de dos dedos, tiene dos metros de frente. Me caes bien. ¿Cómo te llamas, colega? Claramente un brontosaurio. Para pronto el mío, mandarino. ¡Aurio! Tengo un mal augaurio. ¡Qué buen nombre! Grande como el bicho mismo. No creo que haya venido aquí en ayunas, platanito.
Eso es, Mandarino. Aurio tiene hambre. Toma, lánzale esta piedra. ¿Y si no quiere? Pues dos piedras, Mandarino. Está bien. ¡Ahí va! Voy de ahí y va a ser estirado, Mandarino. Pero Aurio llega todo. ¿También capta nuestro punzante humor? ¡Pues claro! Demuéstramelo, Platanito.
¿Cómo le pedirías a nuestro gran amigo que se contara un chistaco? ¿Con más piedras? No, mandarino. Basta con que le grites. ¡Dinos, Aureo! Ten exhaust, mandarino. Buenas noches, platanitos, que estamos apañados.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
Estupefacientes. Buenos días, mandarinos. Cuerpos vibran, platanito. ¿Y por qué vibran? Pues porque hoy lo vamos a pasar estupendamente. Oilo, oilo. Hoy lo vamos a pasar estupendamente porque tengo un amigo que me ha pasado una cosa. ¿Qué te ha pasado? Pues nada eso, que tengo un amigo que me ha pasado una cosa...
Pues eso, que tengo un amigo. ¿Que qué lleva el mandarino? Adivianza. Tú eres verde por fuera, verde por dentro y te deja verde el cerebro. No se da un melón. No, melocotón. Pero si soy un plátano. Además, melocotón, ¿verde?
Platanito, pa melocotón en el que nos vamos a pillar fumando en Tudela. Tú delante, mandarino. Pues eso, he traído para la ensalada unos cogollos. ¿Qué quieres que...? Que gallos no.
Cogollos, platanito, que veo que vas muy fumao. Te voy a dar otra cosa pa' que despiertes. ¿Y qué es? ¿Qué cosa es, mandarino? Eh... para alinear los planetas. Ya sabes que soy más de extremo duro, mandarino. Duro te va a quedar cuando te dé la colocaina. Nuestras conversaciones sí que son colocailes. De patio de instituto.
Ves de patito, a ver si nos va a dar un subidón. Hombre, subidón de gasolina. Me diese igual. ¿Combustible o sinbustible? Deja tranqui a Mariano Bustible, que lleva un resacón. Cuelgas noches, patanito. Buenas noches, mandarinos.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino Un programa de Sagrada Esparta Que presenta Guerra
Infiel. Buenos días, mandarino. Puercos frías, platanito. Fríate tú en cómo está el mundo. Oy, oy, oy, oy. El mundo está fatal. Estamos en la tercera guerra mundial. ¿Qué me dices, mandarino?
Que sí, que otra vez ahí, los moros, los cristianos, los judíos, la guerra del infiel, tira pa' aquí, tira pa' allá. ¿Ahora qué dice infiel? Mandarino, justo me estoy comiendo un pedazo de croissant. Pero, Platanito, ¿qué tiene que ver un croissant ahora aquí? El par de cuernos que le salen. ¿A quién? Al croissant. Al croissant le salen cuernos. Y a todo aquel que así
Bueno, pero yo te decía lo de la guerra infiel porque se tiran bombas. Pa bomba, pa bombazo, está el chisme de la hija de la Juanita. ¿Qué le ha pasado? A la Samantha, que se estaba comiendo una Juanola, vino su primo y le dijo guapa, hola. Y ahí tenemos a su novio llorando. Pero vamos a ver, ¿qué le pasa a la Samantha?
Samantha ha causado que su pobre novio Israel esté llorando a moco tendido ahora mismo, mandarino. Samantha Palos le ha dado Israel a todo el que pasa por delante, me cago en Dios. Samantha Palos, así se apellida, muy bien. Es que esto del poliamor genera guerra.
Sino que se lo diga al pobre Israel. Buenas noches, mandarino. Que de pobre na, eh? Que son unos cabrones. Continguts en xarxa.
El like d'aquesta setmana el volem dedicar a una casa que en sigui llarg. És un recull de vuit escrits a diferents autors, que està editat per l'Elegeminada, on s'afronta la problemàtica del canvi climàtic des de diverses perspectives. L'obra està coeditada pel PEN Català, que l'any 2023 va crear el Comitè d'Emergència Climàtica, i nosaltres avui en volem parlar amb una de les autores d'aquest recull, amb la Marta Marindomine. Marta Marindomine, benvinguda, com està? Molt bé, estic molt bé, moltes gràcies per l'acollida.
Gràcies per acceptar la invitació. Expliqui'ns d'entrada d'on neix aquesta idea de fer un recull com aquest per parlar de l'emergència climàtica. Bé, el comitè, com heu dit, el comitè d'emergència climàtica es va formar l'any 23 i forma part del PEN Català, que és una associació...
en aquest cas a Catalunya, però internacional, que es cuida d'assegurar la llibertat d'expressió de tots els escriptors i escriptores i de qüestions que són importants i urgents en el món, com és la qüestió dels refugiats. I, evidentment, no podia faltar un comitè que es dediqués a la qüestió de l'emergència climàtica.
La idea de formar aquest volum és donar resposta a una pregunta que és de molt mala solució, que és què pot fer la literatura davant de l'emergència climàtica. Deixem fer-hi aquesta pregunta. No sé si hem pogut trobar algunes respostes o possibles respostes sobre què pot fer la literatura davant d'això que estem vivint des de ja fa temps.
Amb tota la modestia i la importància de la catàstrofe que sempre té i que ens espera, jo diria que una miqueta sí. Entre tots i totes, des dels nostres llocs de treball, des de les nostres feines o activitats, fem aquests passos de formiga que són necessaris. Jo diria que en aquest volum que és petit, però que jo crec que té una coherència, el que s'ha vist clar és que la lletra, la paraula...
pot fer com a mínim unes quantes coses. La primera és informar. I la segona és donar veu a les persones que han reflexionat sobre el tema. I una tercera fase, que és la següent publicació que estem preparant, és fer passar la veu dels testimonis que han patit ja les conseqüències de l'emergència climàtica.
En aquest volum fem un combinat d'informació i també unes reflexions que no són com és habitual, a partir del gènere de la ciència-ficció ni de les distopies, sinó dient com des d'un punt de vista de creació literària, però sempre arrelats a la realitat,
com estem vivint nosaltres, des dels nostres pobles i ciutats, l'emergència climàtica. I crec que n'ha sortit, torno a repetir, un volum una mica, el que a mi em sembla que és un volum coherent. De fet, el llibre, com dèiem, és la unió de diferents autors i autores. Com d'important és, si ho extrapolem a la societat, tenir una societat unida, compromesa, per, no sé si aturar, seria la paraula, o almenys per pal·liar el canvi climàtic? Haurà de ser per pal·liar.
I en això crec que tots coincidim, no només els escriptors, sinó bona part de la comunitat científica, que és la que està alertant d'una manera més contundent, que aturar no podem. Ja hem arribat a un punt de no retorn, però sí que podem pal·liar, com vostè diu. A veure, hi ha una cosa molt interessant, que és que els científics, sobretot...
Però en altres sectors de la societat estem comprovant una cosa que no volem saber. Combatre aquesta negació, que suposo que és perquè hem fet tots una mica espantats, és molt difícil. Per tant, qui ens llegeixi potser podrà reflexionar. Qui llegeixi els científics té l'oportunitat de creure'ls. Però hi ha com un efecte de no voler saber que crec que és això el que hem de combatre d'una manera...
més urgent, diria jo. Fins i tot estem pensant que la mateixa ciència i tecnologia, sobretot, que és qui ha portat més mal, ens podrà també portar una solució. I crec, francament, que estem molt equivocats. I no crec perquè jo sigui un expert en el tema, sinó perquè m'escolto els científics. De fet, Didi, perdoni. No, perdó, anava justament reafirmant mal la idea...
que aquesta és la posició d'obrir els ulls entre tots. Que, de fet, ara em feia pensar que encara hi ha moltes persones que neguen el canvi climàtic, no?, tot i les evidències científiques. Sí, i menys tenim episodis tan greus com els efectes de la dana a València, que, evidentment, hi ha aquí una qüestió de desinterès polític, hi ha hagut, i de falta de...
d'acció davant l'emergència immediata, però també hi ha unes conseqüències. El fet que hi hagi unes inundacions que passin de tant en tant i això relaxa la gent, no ens ha de fer oblidar que això que ara passa de tant en tant està passant a un ritme que no passava abans. Evidentment que hi ha hagut sempre inundacions, però a un ritme molt més lent. Aleshores, sí, hi ha gent que ho nega,
Hi ha gent que ho nega, els poderosos per interessos immediats, polítics i econòmics, i jo crec que la gent normal i corrent, que som els altres, doncs ho neguem o ho minimitzem perquè estem davant d'una qüestió molt forta i inèdita en la humanitat. De fet, abans vostè ha parlat de refugiats climàtics, que és una de les realitats que posen sobre la taula amb aquest llibre. Encara som aliens a aquestes conseqüències?
Jo crec que totalment. I no ens fem el càrrec que això ho tenim al damunt. Evidentment, la desertització i el que això implica és que si fem un viatget per Google, ens adonem que vivim nosaltres en una península que ja té una forma de la superfície molt semblant a la que pot tenir el nord d'Àfrica. I això tindrà unes conseqüències i les està tenint immediates.
Aleshores, estem en un compromís i jo crec que aquí literats, artistes, científics, els mitjans, els mitjans també cal que es posin d'acord en no...
els posin d'acord, és potser dir massa, però que siguin conscients que hi ha una posició ètica no minimitzar les conseqüències d'aquest... Nosaltres ja al comitè vam decidir no dir-ne canvi climàtic, dir-ne que estem davant d'una emergència climàtica. El canvi ja s'ha produït. Ara anirem veient les conseqüències. En aquest problema ens va semblar molt interessant que l'obrís un científic de molt renom, un dels primers que va tractar la qüestió del canvi climàtic a Catalunya, que és
el professor Jaume Terradas. I ell explica en un article curt, però molt contundent, què ens trobem avui. I bé, aquests 40 graus que tenim a l'estiu, per exemple, arribaran a molt pocs anys de 50, 50. La vida és difícil de viure, com estan patint ja a certes zones de l'Índia. Hi ha moltes mortandats. N'hi ha ja com a conseqüència del canvi climàtic
les genolles s'aniran fent més freqüents. Jo entenc que aquest discurs mateix, que ara jo estic fent, no és agradable, i menys el desembre. Però també és un... no podem amagar el cap sota l'ala. Aquest era el nostre principi.
Doncs ens quedem amb aquest missatge i recomanem a aquelles persones que ens escolten que llegeixin, que facin un cop d'ulla una casa que ens sigui llarg. És aquest recull de vuit escrits de diferents autors i autores, qualitat i la geminada, al costat de Pen Català, que l'any 2023 va crear, recordem, el Comitè d'Emergència Climàtica. Nosaltres n'hem parlat amb Marta Marindomine, que és una de les autores a qui podeu llegir en aquest volum. Marta, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
El 30 d'abril de 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració de Ravensbrück. 80 anys després, el podcast Les 6 de Ravensbrück explica les vides de sis dones lleidatanes que van sobreviure-hi, amb testimonis, documents inèdits i la voluntat que la seva lluita persisteixi en la memòria.
El que va remoure les autores del podcast i va inspirar-ne la creació va ser un llibre i sis noms. Coloma Cero Costa, Generosa Cortina Roig, Felicitat Gaza Nadal, Lola Casadella Puig, Conxita Grange Vereta i les germanes Pepita i Maria Maranges Bober. Són les sis de Ravensbrück.
Sintonitzes Ona la Torre. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Eduard París. Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat el pla Neucat un cop finalitzat l'episodi més intens de neu. Tot i això, avisat de la previsió de temperatures extremadament baixes durant els propers dies arreu del territori. Paral·lelament, també es manté...
En alerta, el Pla Vencat, per la previsió de ratxes molt fortes, especialment a l'Empordà, que també poden afectar el Pirineu i el Prepirineu. El Servei Meteorològic de Catalunya també manté els avisos de situació meteorològica de perill per fred a totes les comarques del territori, excepte a l'interior de les Terres de l'Ebre, la costa del Camp de Tarragona, el Garraf i l'Empordà. D'aquesta manera es preveuen.
Fortes glaçades a l'interior i més febles i moderades al litoral amb un grau de perill màxim de 2 sobre 6 fins al migdia i que es tornen a activar a partir de les 6 de la tarda.
I la rifa de Reis repartirà avui fins a 770 milions d'euros en premis. El sorteig començarà d'aquí una hora i s'han emès 55 sèries de 100.000 bitllets, cadascuna a la mateixa xifra que l'any passat. El primer premi és de 200.000 euros per dècim, mentre que el segon en reparteix 75.000 i el tercer 25.000. També hi ha premis menors, com 20 de 3.500 euros, 1.400 de 1.000 i 5.000 de 400.
I en política internacional, la vicepresidenta de Venezuela, Delsi Rodríguez, ha jurat aquest dilluns el càrrec de presidenta encarregada del país per l'absència de Nicolás Maduro capturat dissabte pels Estats Units. Rodríguez ha assumit el càrrec en un acte a l'Assemblea Nacional amb el president de la Cambra, Jorge Rodríguez. Durant el jurament, l'ara presidenta ha dit que acceptava el càrrec per l'estabilitat i la pau de la nació i ha assegurat que no descansarà ni un minut per garantir la pau de la república i la tranquil·litat econòmica i social dels venezolans.
I en successos, els Mossos d'Esquadra han aixecat prop d'un centenar de denúncies en el dispositiu fet contra la Reif il·legal en una nau del polígon de les Mataltes de la Senia, al Montsià. En l'actuació, els agents van identificar 603 persones i 207 vehicles. Van fer 45 proves.
de drogues positives i van interposar 37 denúncies administratives per la llei de seguretat ciutadana, 27 pertinença de drogues, 9 per armes reglamentades i una per falta de respecte als agents de l'autoritat. A més, també van interposar una denúncia penal per conduir sense permís 52 denúncies administratives en matèria de trànsit i 8 actes administratives per material relacionat amb l'organització.
I tanquem amb els esports, perquè el Barça ja és a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Amb el retorn d'Araujo com a gran novetat a la convocatòria, els blaugranes s'enfronten demà a l'Atlètic Club en la primera semifinal. La segona, ja dijous, la disputaran el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles. Música
És la meva creació suprema. Sublim!
El sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te? No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular.
I a on els podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li enviïn. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art.
Benvinguts, benvinguts a aquest programa especial de Sagrada Esparta, de cap d'any, festes nadalenques i tot el que tingui a veure amb aquesta màgica època. Una època màgica que em porta a fer una salutació a la meva esquerra, a Fer Quintana Blat Strange. Hola, bona Navidad. Bon Nadal, Fer. Ui. Tot això em porta a la meva dreta a saludar a Vic Jota.
Bon Nadal i bon any nou. Molt bé, perquè estem en un moment molt èpic. Els oients ho saben, nosaltres ho sabem. I també ho sap Víctor Palau, tercera fase, l'extrema dret de la taula. Hola, bona nit, ja preparant les campanades. Ja ho tenim aquí, ja ho tenim aquí gairebé, aquest tancament d'any espectacular. I em falta comptar les hores, però jo crec que Fer Quintana Blastrens vol dir la seva, aquí, per començar.
¿Yo? ¿Qué quieres que diga?
El que tu vulguis, pots saludar el nostre soldat covard, que en tot moment hem anunciat que estaria aquí. Jo el veig aquí amb una gorra de piqui-blinders i un espectacular cap espartanes. No és que sigui un soldat espartà del tot, però potser Víctor Palau, tercera fase. Parece más como una cola de novia. Sí, sí. A mi em sembla un tió. Un senyor tió. Un senyor tió. Vull dir... Mira tu com vulguis.
Jo crec que té més pinta d'Auma Thurman a Kill Bill, perquè aquesta cola de nupcial ensangrentada, una tragèdia de boda. Amb quins ruls tu mires des de debò, eh? Sí, sí. Bé, estem parlant aquí de...
Del soldat covard, però el que hem de parlar és d'històries, històries com la que em penso que Fer Quintana té preparada en aquest moment, una història nadalenca, potser. A ver, història como tal... A mi me preguntaron que... que como vivo yo la Navidad, ¿no? Y eso he preparado. A ver, aquí... ¿Cómo vives la Navidad, Fer? Sí, ¿cómo vivo la Navidad? Pues bueno, a mí no me gusta la Navidad. Empezamos con el Grinch.
Hombre, boom. Sí. Pero bueno, no es que no me guste, sino que me da un poquito igual. Supongo que juego con la canción de fondo. Yo no, yo amo a los reyes magos, amo a Santa Claus, amo a los elfos y a los pajes.
A los camellos, a los renos. Amo el tío. Amo al pavo relleno, que es de Acción de Gracias, pero también lo amo. Bueno, en México hacemos pavo en Navidad. ¿Ves? Es que yo fui yo. Bueno. ¿Y sabes cómo? ¿Y Canolos de San Esteva también? Claro que no. Eso es algo de aquí. De hecho, todavía no entiendo muy bien eso de que celebran el 26. Sí.
Pues quedar sobra un montón de comida. Ah, bueno, bueno, perfecto. Una bona causa. He detectat que a Víctor per la tercera fase se li ha emocionat la veu al pronunciar la paraula camell. No, no. Bueno, justamente esta canción me recuerda a lo que hace mi familia cuando...
Cuando es Navidad, ¿no? Que, bueno, no mi familia, sino mi abue en especial, arrulla al niño la noche.
¿Qué le hace qué? ¿Qué dius que fa? Lo arrolla. O sea, lo duerme. El niño de Navidad. Lo arrolla. El niño Dios. No, arrolla. Poco aquí no existe. Arrollar existeix, però està molt a prop d'arrollar, que arrollar seria endur-se amb el cotxe al niño Jesús. No, no, no. No, no, no.
No, o sea, es que en México hay unos niños dioses de cerámica enormes, así tipo tamaño bebé real. Sí, sí, sí. Y la gente por lo regular tiene uno de esos en su casa. Y esa noche ves así a los muñequitos del nacimiento, así pequeñito del Belén,
Y ves un niño al baño. Un niño cochila. Sí. Muy bien. Ahí en medio. Y bueno, ese lo arrulla.
La crucifixió del segle XXI és endur-se el nen Jesús amb el cotxe, lo arrollamos, i això es fica violent, perquè parlant d'això, de la violència i del soldat covard, farem una primera ressenya d'un contingut molt nadalenca en aquest especial de Nadal de Sagrada Esparta, i la ressenya recaurà sobre un llibre, un llibre que es diu Berlín, la caída 1945. Això, Vic J., compta com a història nadalenca? No ho sé, no hi hagi tal llibre.
Pots imaginar pel títol que és un llibre històric, concretament l'autor és Anthony Bivor, i jo vaig pensar en incloure aquesta fantàstica obra que hi ha més nadalenc que celebrar la caiguda dels nazis, que se la van menjar en gran part aquell hivern de... Home, molt nadalenc, molt nadalenc, sí, sí. Des de sobte que...
Oye, justamente eso me iba a preguntar, pero ¿por qué? O sea, no sé quién hizo el guión que puso como historia navideña este libro.
S'ha de ser bona persona i és de bona persona celebrar l'extermini nazi i a la portada surt molta neu i molta neu van viure a Stalingrado i molta neu. Però tots els dies pots celebrar el caracall del nazi. Ha aparegut un... Sabeu que l'any que ve comencem un nou programa. No sé si era primícia o no, però hi haurà un personatge que es queda amb el titular. Crec que aquesta vegada t'ha passat.
Fa que estic vallant que la caiguda de Berlín de 145 va passar el 2 de maig. Jo vaig pensar que entraria raspando, però entraria el gol. Jo crec que això està passant així com la fecha del naciment de Jesús, que lo celebramos el 25, però altres diuen que va ser en octubre i altres diuen que va ser en mayo. Ja sabem que el cristianisme, la seva virtut és apropiar-se de tot el...
de totes les festes que existien. Ho diré clar, el mateix mes de desembre, el dia 8 de desembre, celebrem la Immaculada Concepció, que vol dir quan es va quedar la verge aprenyada per la sombra cubierta, aquesta màster misteriosa. Correcte. Llavors, si això va passar el 8 de desembre... És una gestació d'un mes o de... O d'un any. O de...
O de treinta mesos. Cuadra no cuadra. O gestación de rata o gestación de alafán. Bueno. Pues en México se quedó embarazada por ahí del dieciséis de diciembre. Y te voy a decir por qué. Porque cada día a partir del dieciséis de diciembre cada día se hace una posada y cada día significa un mes. Entonces imagínate México que desde el doce de diciembre que es el día de la Virgen María sí
de la Virgen de Guadalupe. Ahí empieza la primera fiesta. Y después te vas al 16, 16, 17, 18, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 20, 19, 20, 20, 20, 21, 20, 21, 21, 22, 21, 22, 21, 22, 22, 22, 22, 22, 23, 23, 23, 24, 24, 24, 24, 25, 25, 25, 26, 25, 26, 26, 27, 27, 28, 27, 28, 28, 28, 28, 28, 28, 28, 28, 29, 28, 29, 29, 29, 29, 30, 29, 30, 29, 30, 29, 30, 30, 30,
Me la tengo a Guadalupe Reyes. Sí, sí. Me la tengo a Guadalupe Reyes. Jo vull anar a Mèxic. Dona escarte de que te m'han instalado aquí. Jo aniré a celebrar-ho això aquest any. Així com a dubte, en canvi de sobte, si Jesús transformava l'aigua en vi, el nen Jesús transformava la sang de la placenta en aigua? No. Déjame decirte algo. Hay sangre en la placenta. I la llet materna? Potser podria transformarla. Cuidado, un bloc. En la leche materna hay sangre.
Ah, ostres, se feia un white Russian. Vamos a ver. Jo volia fer entrar aquí en aquest moment esplendorós a Biel per dues coses. Una és un tema que li demanaré aquí una estona, però la primera és, què n'opines d'això que estem parlant aquí tot plegat?
Home, doncs que crec que hi ha poques coses més semblants a la història moderna, al nasciment de Jesús, que la que hubo dels nazis, no? O sigui... Molt bé. És igual, és el mateix fet, pràcticament. O sigui, i al final, que hasta l'ingrado podem dir que és Nadal tot l'any. Sí, sí, sí. Com el meu cor. Alguns beben tanques de cerveza, altres comen los tanques de l'Ejército Rojo. O sigui, no, no, jo a tope.
Todas las anécdotas entran. Solo voy a decir algo. Jude Law. Jude Law, francotirador. Molt bé, molt bé, molt bé. Yo espeto a Ed Harris ahí para ya directamente solicitar a Biel un temazo comés. No, pero el punto es para hacer. ¿Por qué? Porque Jude Law también es el de Holidays. Ahí está. Buen punto. Es un francotirador navideño. Molt bé, molt bé, molt bé. Ahora sí que sí. Christmas is all around.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit, aquesta versió. És una cançó de Wet, Wet, Wet.
És una cançó de Wet Wet Wet, que es diu The Office of Around Me, feta expressament pel cast de Love Factory. Billy Knightley. Billy Knightley, Love Factory, interpretant aquesta cançó. Molt bé.
Molt bé, doncs estem en continuació d'aquest especial de Nadal de Sagrada Esparta i tenim sorpreses, unes sorpreses que els urgents que ens hagin seguit aquest any potser s'esperen, potser no. Però jo, sense més preàmbul, vull demanar-li a Abiel que punxi al nostre bon amic Pablo de Tomàs, que ens vol dir una cosa espectacular i màgica en aquest dia tan especial com és avui.
Uno de mis recuerdos de la Navidad es cuando nos juntábamos todos los primos y siempre una tarde íbamos a un centro comercial a unos recreativos que había que eran de lo más completo. Había un montón de futbolines y de máquinas recreativas que, bueno, pues las últimas novedades y luego también había muchas que eran las que más nos gustaba que podíamos jugar hasta cuatro a la vez.
y teníamos la gran suerte de que un amigo de mi padre era el encargado así que con 5 duros nos pegábamos toda la tarde elegíamos la maquinita a la que queríamos jugar el hombre abría la caja y nos daba más créditos de los que realmente podíamos jugar y bueno pues ahí nos pegábamos toda la tarde y era pues uno de mis planes favoritos de las navidades
Veig que Víctor Pau III està somrient. Home, perquè és meravellós. A mi el record serà el recreatiu, és que em porta... A més defineix molt bé el Nadal, el segle XXI, que és consumisme i electrònica.
Sí, sí, però en aquella època ho veies diferent. Els que no teníem la sort de tenir un amic que ens facilitava els crèdits... Un bon catxarro també a casa. Havíem de tenir altres mecanismes i llavors o comprenem i veníem coses, a vegades de tota mena, o manipulaven mecanismes i encallaven monedes, o fèiem les mil i una per poder estar tota la tarda jugant. Era meravellós. Quin aprenentatge?
Tu imagina't una màquina com un billar, simplement, que es quedés obstruït l'entrada de la moneda i fos gratis. Va haver-hi un dia que ja sortia de casa i deia, on vas, a casa, o sigui, a classe, a l'escola o al saló recreatiu? I pensava, és que aprenc més al saló recreatiu? I per la meva formació i per la meva pròpia qualitat personal vaig decidir anar al saló recreatiu i així m'ha anat. Que mala influència. Un Joaquín Sabina guanavi.
Aquí el que tenim és un saló recreatió. No sé si algú pot culpejar en aquest moment al soldat covard, que és el nostre únic videojoc del dia. Aquí està, Víctor, per la tercera fase. Golpes secos. Però, o sigui, estava claríssim que ha passat això. O sigui, no hi ha...
La màgia, la màgia d'una nit tan espectacular com aquesta. Moltes gràcies a Pablo de Tomàs per aquesta esplendrosa participació. I hay que aprovechar para mencionar que acaba de publicar un libro en octubre. I tant. Se llama El cielo de los descarriados. Lo pueden buscar a él como Pablo de Tomás. Y es ese libro. No sé si quieren que lea la sinopsis.
No, no, que lo busque la gente. A lo mejor no va a ser de Navidad. No, no es de Navidad. Que lo busque la gente. Puc adelantar la barra d'una senyora taverna i uns animals a la portada. És molt bonica i és un llibre que no m'he llegit encara, però ben aviat faré i donarem novetats en termes de ressenya a xarxes socials ben aviat.
I dit això, Biel, m'agradaria donar pas a un altre participant espartà per la causa, que no és altre que Adri. Buenas, espartanos. Mi experiencia navideña es una que tuve con tres o catorce años. Una anécdota bastante graciosa que era... Bueno, mi padre tenía el costumbre de hacíamos un amigo invisible en casa de mi familia.
Y siempre regalaba como algo sexual, pero de coña, ¿no? Un poco cualquier tontería, ¿no? Quizá mi abuelo le regaló una vez unas tetas así como de goma o algo así y tonterías así. Siempre hacía eso, para hacer la gracia, ¿no? Y una vez quería... Estábamos por Vila Nova él y yo y quería comprarle alguna tontería así que le había tocado en ese entonces, ese año, Amigos Visibles. Y cogió...
Y busco en el Google Maps alguna tech shop o algo para comprar alguna tontería así rara, así ahí, como para hacer la gracia, ¿no? Y nada, estábamos ahí yo y él en el GPS buscando y nos lleva a una y nos hace como alejarnos mucho del centro. Y bueno, por ahí no había nada, era un sitio un poco extraño, no sé qué.
Y entramos en una puerta que no había nada que anunciaba que era un sexo, pero era una puerta sin más, ¿sabes? Y ponía que era ahí. Entramos y, bueno, vemos una sala como así muy oscura, con un montón de iluminaciones extrañas y tal, un tío en un mostrador dependiente.
y con un montón de objetos así un poco raros, así como sadomasoquistas, cosas un poco extrañas, ¿no? Y el tío, mi padre le dice, oye, hola, para comprar así un regalo así como gracioso para el amigo invisible y tal, y de esto. Y el tío se queda flipando cuando nos ve y dice, uy, me parece que os habéis equivocado de sitio.
Y de repente había una cortina y en la cortina salió un viejo, como con un tanga extraño, como si fuera algo rollo, o sea, aquí está raro y no me acuerdo bien, porque tenía como trece o catorce años. Y dice, me queda bien, no sé qué. Y yo y mi padre nos quedamos flipando, cogemos la puerta, nos vamos...
Y me dice, guau, esto no se lo cuentes a nadie de pequeño. Qué rica, tío. Experiencias muy, muy extrañas. Creo que nunca me ha pasado algo tan, tan raro como esto. ¿Los creadores de la mano? Sí, sí, sí. Y aquí está la radio obligándolo. Primero, exacto. Para no se lo cuentes a nadie, lo mejor es ponerlo en la radio. Porque...
Así seguro que no lo escucha nadie. Jo vull afegir que he tingut experiències similars als lavabos de Sants. És que anava a dir, això... Cuidado. Aquí se coge el tag o el tanga.
Me ha agradat eso de un señor mayor con una cosa rara puesta. La visión. Tío, llevaba un arnés. Yo cada pausa me llevaba fantasma que entraba por el culo. Cada pausa tenía lo peor. No hay que mirar detrás de las cortinas, porque a veces las cortinas están para algo. Bocunce y Víctor. Bueno, vamos al siguiente audio, por favor. Ya está, no vas a comentar.
Gràcies, Adri. Molt bé, Adri. Té una sacció, l'Adrià. Sí, sí, sí. Necessita imperiosament. I podem entendre moltes coses, a mesura que anem coneixent el que li va passar als 13 anys. Claro, claro. Jo vull donar pas a la presentació del següent àudio a Vic Jota. No, no. És l'àudio d'Ester. Tira, xuta.
Primer de tot, us voldria desitjar bones festes i feliç any nou a tothom. Gràcies, Esther. Us voldria explicar com era el meu tio de quan era petita. Jo, quan era petita, passava molt de temps a casa de la meva àvia i nosaltres no teníem cap tio en forma de tronc. El meu tio era el covell verd de plàstic de la roba bruta.
es transformava màgicament en el tio i el posàvem així com de cap per vall, com una manta a sobre, i jo li posava mandarines, i us puc assegurar que se les menjava, eh? I per mi era com, oh, saps? Perquè no coneixia ningú que tingués un tio en forma de tronc, per mi allò era...
el tio, no?, i quan vaig veure que hi havia gent, doncs que més tard, no?, quan vaig ser més gran que tenia, doncs el tronc aquest va ser com... Com? Però si és un covell de plàstic, no?, de tota la vida ha sigut així, no? I em flipava molt el tema de com podia ser que s'ho mengés, no? I és una cosa que recordaré sempre com de superinnocent, de la innocència més innocent del món, no?,
Feliç any nou a tothom. Sí, és que és curiós perquè si hi ha...
Has de fer una suspensió de credibilitat amb un tió... Amb un coveig. Un objecte que veus cada dia a casa teva. Una galleda. Que de sobte es transformi en tió. Però això, jo penso que hauríem de mirar per altres anys, que la gent enviés fotos o imatges. Tu creus que hi ha més gent que li passa, eh? Hi ha tions molt estranys. Creus que a ciutats grans... Ara sí. Ara ja sí. Ara ja sí, però a la infància de la gent creus que pot haver tions...
Jo sospito que hi ha hagut tions molt, molt estranys. Jo, de fet, tinc una cara que me la vaig fer jo d'un tronc de la llenya i vaig buscar un tronc que tingués així com una cara ja perquè m'ajudés, no? I tenia com una rodona així que era d'una branca tallada que jo vaig pintar de vermell per assenyalar-li la boca. I després li vaig fer uns ulls que no tenia pintura blanca i els vaig pintar amb pintura groga. I sí. Llavors, em va quedar una mena de tio travel o fumat. No puc mirar directament perquè la llum de la lluna
T'està il·luminant. M'està il·luminant. I una pena espectacular en aquesta víspera de cap d'any que ens agafa de ple. Jo volia comentar de l'àudio de l'Ester que si el tio Covell es roba la fruita. Molt bé, molt bé. Covell de la roba. Donem-li al soldat coart. Ja estem coordinats, ja. Ja ho tenim, això. Jo tinc un procediment. Tu el pronto, jo el panyo.
Molt bé, ara el que vull és jugar als tràilers, vull jugar a les adivinances, a veure què ve per aquí.
Tenim dos components. Adivinen quién está solo en Nueva York i una banda sonora. Qui l'encerta aquesta peli? Macaulay Culkin. Macaulay Culkin. Sí, sí.
Un actor que està de moda, un actor que en els seus inicis estava molt de moda. Estem parlant de Solo en Casa 2. Jota. Kevin McAllister. Què n'has de dir aquí? Jo vull preguntar-te per què has agafat Solo en Casa 2. I no 3 o 1. I no 1.
Doncs ja he interpretat que recordava millor la 2 que la 1 i estava segur que la 2 anava de nadalenca i la 1 no me la volia jugar. La 1 és absolutament nadalenca. És classicazo de Navidad, no? Sí, perquè la seva família, la 1 decideix marxar les vacances de Nadal a Hawaii i es deixa anar a Kevin. Vale, vale, vale. Bueno, pues... Aquí no li ha passat això a deixar-se un fill alguna vegada.
Bueno, tenia molts, eh? Tenia que ser una casa de bojos. Yo tengo una duda. No sé si es un efecto Mandela mío o no, pero sale Doctor House.
Ese es el efecto Mandela, ¿no, mío? No, en el avión. Sí, sí, sí. En el avión habla con la madre. Sí, sí, sí. ¿Efecto Mandela? No, Mandela hubiera sido que no saliera. Que no saliera. Que fuera recordado por todo el mundo.
Sí que no hubiera pasado. Tenint en compte que la Fer Quintana s'ha vist House vuita temporades en dues setmanes, és normal. M'explicava, tant la 2 com la 1, passa perquè es castiga a Kevin McAllister a la seva habitació, castigat a la seva habitació.
D'acord. Això, a Sant Daniel Life, al latino que hi ha, diu que això seria impossible al món llatí, a Llatinoamèrica, perquè hagués sigut Kevin Betato Cuarto i diu que no.
Fin de la película. Película de los sabones. No, no, pero el latino sí se va a su cuarto después del chancletazo que le dan, va a entrar a decir no. No, la furia de las madres cuando les dices que no es...
Es proporcional, todo va... Te mandan directamente al cuarto del chancletazo, ¿no? A la mateixa masura. Bueno, es una película que se va a ver acá. La U sobre todo, la U también. Es reivindicable la 2. La escena de las uranetas de la mujer del parque. Para que no recordes al hombre de la pala, de la U. Claro, es que...
Un regal d'opinió, la de Vic Jota. Però també és un bon regal parlar de còmics nadalencs. I jo volia posar sobre la taula un que segurament aquí ningú coneix. Sobretot, Fer Quintana sí que el coneixerà. És X-Men. Es diu Mary X-Men. Mary X-Men. És un calendari d'adviento. Calendari d'adviento. Así es rollo calendario de bomberos. Eh...
No, perdó. Si surt la tormenta així con el tanga del Cadiz Ladri o és un calendari normal així més nadalengues? No. Poca roba? Poca roba?
A ver, son los X-Men. Algunos utilizan como el calzón por encima de la ropa, ¿no? Esa moda tan buena. Sí. ¿Es un cómic o un cómic? Es un cómic, pero vienen... Cada capítulo es un... Y son de diferentes personajes de X-Men. Ajá.
Per què està això, el que jo us preguntareu, a part per la pròpia referència nadalenca, és per una història que tinc aquí, que em vaig confondre d'objectiu, i jo li vaig regalar a la Fer Quintana Blastrens su espectacular còmic d'X-Men, perquè l'encanta X-Men, però no.
Era Star Trek el que li encantava. A X-Men li agradava una altra noia del meu passat. I jo vaig confondre totalment els temps i la seva reacció ja em va donar a entendre que potser ha ficat la pota... I no et va donar a entendre que potser confons la vida en general? La vida entera confosa, sí. Però em dóna igual, eh? A mi també. Ya, bueno, pero... Se agradece el detalle. Por favor, una edición. Pero yo no entiendo cómo has confundido...
X-Men amb Star Trek. Sí. No hi ha una X en Star Trek. Exacto. Si fos Star Wars en X-Wing, podríem tenir un passe. És fàcil confundir Star Wars, Star Trek... Potser confonga Star Wars, Star Trek, X-Men, però això seria ja per fotrem un tret com a friki. La vida entera... Bueno, quizá te confundiste perquè me gusta Doctor Strange.
Ah, bueno, ahí tienes un pase de vol. No, perquè no és un X-Men. No, pero... Pero comparte el universo. Sí. Aclarat, no ha sigut una pífia, ha sigut un encert. Aclarit. Gràcies. X-Men preferit? X-Men preferit. Uf, a la vegada no. Aquella que es canvia de forma tot el rato, que és de color blau. Mística. M'encanta. És que no tenim temps en dues hores de programa. Bé,
El meu odi a la cultura francesa aquí falla perquè jo soc fan de... Gambito és l'hòstia. Gambito és l'hòstia. No ho puc fer. Quick silver, per a mi. Molt bé, quick silver, molt bé. Finalment no em fotreu un tret, però sí que fotrem via bieles, una cançó molt nadalenca de Chris Rea. Allí va.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Jo volia continuar amb el joc de les pel·lis, amb el joc dels tràilers. Portem aquí una espectacular pel·lícula nadalenca. A ver aquí la encerta, a ver aquí la septa. Navidad en Los Ángeles. California. ¿Va a venir papá? A ver qué podemos hacer Santa Claus y yo. John McLean, un policía de Nueva York, viene a ver a su mujer. Derechado. Sin embargo, va a tener que salvarla.
¡Siéntese! ¡Fuego! Desde un rascacielos que domina la ciudad, 12 terroristas han declarado la guerra. Ahora sabrán lo que de verdad es tener poder. Son inteligentes. Me interesan los 640 millones de dólares de su caja fuerte. Y salvajes. Va a tener que matarme. De acuerdo.
Lo haremos del modo difícil. Lo último que quiere McLean... Piensa, piensa, piensa. Es convertirse en un héroe. Se la han llevado. ¿Dónde? Pero no va a tener más remedio. ¿Qué cree que está haciendo? Su trabajo. Ya han matado a un rehén. Este canal está reservado para emergencia. Oiga, ¿se cree que estoy pidiendo una cinta? ¿Está dentro? ¿Quién es? ¡Soy de los muestros!
¿Quién es? Causa más problemas que un guarda de seguridad. Lo siento, te has vuelto a equivocar. ¿Nos lo jugamos a doble o nada? ¿De verdad crees que tiene alguna oportunidad contra nosotros, aquel? Yipica y yip, joder. Acaba de destruir un edificio. ¡Oígame, yo estoy al mando! Pues tengo malas noticias. Desde aquí no parece que esté al mando de nada.
Está solo y cansado. Y no ve que le hayamos servido de mucha ayuda. Oye, ¿cómo estás? Pues la verdad, preferiría estar en Filadelfia. ¡Quiero venganza! Solo John puede cabrear así a una persona. Es fácil tratarle. Ven a la costa, estaremos juntos y haremos unas risas. Pero es muy difícil matarlo.
Me invitaron. En castellà és horrible. En alguns puestos està coneguda com Die Hard, però aquí, cariñosament, Big Jota, el complement d'anomenat aquesta obra mestra del Nadal. Fatal, la jungla de Cristal. La jungla de Cristal. Solo superado per Latinoamèrica.
Turno de matar. ¿Turno de matar se llamaba allí? Duro de matar. Die hard. No, pero es literal die hard, pero die hard es una frase feta para decir que es muy terco, es muy cabezota. Die hard no es muerte dura. No, pero sí es duro de matar. No, no, no, no. Die hard es una frase feta que significa cabezota, terco, no va a parar. Significa eso. En México también está duro de matar.
No, no, està mal. Està mal en totes les partes. Més imaginació de la Jungla de Cristal. Jo he de dir que no soc molt fan de les traducions de tus de les pelis, però Jungla de Cristal em sembla com a molt guai. En plan, tenint en compte que és en un rascacels i tal, m'agrada bastant. El problema és quan fas la segona. La segona i la tercera. Clar, llavors com...
Juga molt a que va descalç, no? I trenca molts vidres. Icònic. Bé, ara us feia una pregunta. A veure si l'endevineu. Sabeu qui és qui pensa... És important, és una persona rellevant en aquesta història, en el món. Qui pensa que la Hungra del Cristal no és una pel·lícula analenca? Un nom concret d'algú que pensi que no ho és. Suposo que no l'ha vist entera.
Jo. Ah, mira, tenim aquí. Yo también era de ese team. Bruce Willis. Colpeja la tercera fase. Bruce Willis no pensa que... Bruce Willis diu que The Heart no és una pel·lícula d'anelenca. El propi Bruce Willis? S'ha llenat l'olla? No, perquè... Entenguem que és una pel·lícula que està passant durant el Nadal. Però no és una pel·lícula sobre el Nadal. O què? Com ho aclarim, això? Està aclarit.
Està aclarit. Com es diu la filla? Pensem que els punts d'una pel·lícula de Nadal qui són? El que protagonitza la història ha de començar molt malament o en un estat totalment arruïnat. Punt número dos. Un succès inesperat a les dates de Nadal fa que tota la seva vida es descolòqui.
Punt número 3. Hi ha persones empassinades en què no tot és tan patètic a la teva vida i que tot té solució i que posa la seva part contra Beny Maria. Punt 4. Tot es posa molt fosc i sembla que al final la història acabarà malament. I el personatge que la protagonitza ha de posar tota la seva part perquè s'il·lusioni.
Punt 5. Al final arriba el miracle nanalenc i resulta que tot se soluciona. Tot el món és bueno. Això passa a Home Alone. Pasa el dia de la bèstia. També és veritat. Passa a Jungla de Cristal. Així que podríem dir que sí, és una pel·lícula nanalenca.
Bueno. Ben fet. Màgica violència per la causa i jo estava pensant en Pepe Aguilar, el cantant mexicà. Pepe Aguilar. Perquè la seva filla és Àngela Aguilar i és algú que va sobre el nodal.
Cristian Nodal es el novio de Ángela Vilar. Nodal, sobre el Nodal. A veces bajo, a veces sobre. Vamos a golpearla. Pero nos van a cancelar tanto como la cancelan a ella. Esa fue la dureza, la dureza. ¿Me decida? Pobrecilla.
M'ha descuda la violència cap al soldat covard, igual que... Ah, però Bruce Willis deia que no era una pel·lícula analenca per la quantitat de gent que mata. Ah. No, deia que era... Li sabia greu. Li sabia greu que... A Bruce Willis tiene en mente a Herodes? Ara no tiene en mente a nadie, pobre. Un homenaje a Jota.
El que sí que volem escoltar, el que sí que serà màgic aquí, serà la història personal de Víctor Palau, tercera fase. Ui, a veure, jo històries nadalenques, no ho sé, em podria explicar moltes, però recordo una que cada any la recordem a casa, perquè és un fet meravellós. Sabeu que hi ha aquell període de temps passat al Nadal en què es desmunta la decoració de Nadal? Que a vegades pot arribar-te el mes de febrer o març. O l'any. Pot ser.
Ha de ser el mes de febrer. És un temps inesperat. No, ha de ser durant la Candelera. El poc d'una setmana santa? No, el febrer, durant la Candelera. A vegades hi ha boles d'arbre que es queden allà en un racó o una figura del pessebre, és igual. La qüestió era aquest període en què desmuntàvem ja la decoració de l'elenca, que jo us ho explico com ho vaig viure. Un diumenge, a l'hora de dinar, ens sentem a taula, i jo era el petit de sis, quatre germans i mons pares érem sis,
I el meu germà gran diu, mama, què feies ahir al dematí, de matinada? Normalment anava al revés, era la mare que li preguntava al fill, fill, d'on venies a les 6 del dematí? Però aquell cop anava tot al revés i jo no entenia res. I ma mare deia, no, jo, res, que a les 6 avui no feia res. Mare, t'he vist a la finestra?
Li deia, ja, però fill meu, no res. Resulta que la meva mare havia decidit que per baixar l'arbre de Nadal del pis, un seter pis en principal i entre sol, és a dir, un novet d'alçada, a Gran Via Marina, a Barcelona, va decidir que per no embrutar l'escala ni l'ascensor, el millor era projectar l'arbre per la finestra.
i la dona, el dissabte a les 6 del matí, obre la finestra, agafa l'arbre amb el test inclòs i el tira per la finestra, tal qual. Una hora no passa gent. Ella va alegar això, quan es va confessar va dir, fill meu, jo he mirat i no venia ningú. Acaba que el meu germà li va dir, sí, venia jo, que et faig veure. Són uns set pisos, uns quatre segons i mig de caiguda, l'arbre. Bueno, el test va rebentar, lògicament, en tocar el terra, que va caure així recte per la façana, davant d'un... A sota hi havia un banc de Santander...
I va quedar maco. Jo crec que el dia següent, quan van obrir, es van trobar allà encara la muntanya de sorra. És meravellós. A Mambara n'hi recordem cada any perquè... Perquè no ho torni a fer. És una hora molt prudent, però aquell dia es va accedir, clarament. Això està clar que s'ha llançat aquest arbre des d'un balcó. Jo volia preguntar-vos per...
Aquesta anècdota, sobretot a Torre d'Embarra, que us heu trobat de balcons aquí d'Esta Cables, al Pobla? Aquí al Pobla hi ha hagut un concurs de balcons guarnits. Hi ha hagut balcons que no participaven en aquest concurs i eren espectaculars guarnits. De fet, cada vegada que miro el Palau,
El Víctor Palau m'enlloberna aquell balcó d'allà. Aquell balcó és espectacular de l'univers, potser. De passada. Jo aquí volia fer una petició. A totes aquelles persones que decideixin comprar un aparell que projecta coses a la paret, més enllà de les llums aquestes típiques, aquestes projeccions estrenes que fan a les façanes, per favor, enfoqueu l'aparell perquè, si no...
La projecció queda molt difuminada i una vegades que en aquestes festes surti i es pren un parell de cerveses, només li falta que quan vagi pel carrer vegi les coses així de desenfocades. Més nitidesa, sisplau. Sisplau, per favor. ¿Qué? ¿Hablas de la del vétum, la que está fuera del vétum? Por ejemplo. Esa misma. Ya, varias veces me he quedado mirando y digo, es que no veo que estamos sobre unas lucecitas raras. Ay, como un muñeco de nieve fundido con un reno y una bola. Ya, pero es como de terror, ¿no? Fa por, fa por. Sí, sí.
No sabem què ens han ficat en aquell moment a la beguda. El que sí que sabem què ens fica el Biel ara és un temazo d'Elvis Presley. I'll have a big Christmas with you.
I'll be so blue just thinking about you. Decorations of rain on a green Christmas tree won't be the same.
Bona nit.
Fins demà!
Estem de ple a l'espacial de Nadal i Capdany de Sagrada Esparta i és potser la millor alternativa per la gent, però també té una altra alternativa en forma de disc. Tenim un debat aquí, una discussió de quin és el millor disc nadalenc que podem trobar. A Sagrada Esparta defenem Elvis Presley.
It's Christmas time. It's Christmas time. Molt a favor. Molt a favor. Sí. El meu... La meva adolescència està... està completament... Vull dir, els llocs que preguntava jo, la banda sonora del Nadal, era les cançons del Dia de la Bèstia, els villancics d'Extremoduro, el Wonderful World de los Ramones...
No, llavors, no... No sóc un jactiu, però Elvis sempre és el seu Elvis. Víctor, per la tercera fase, està més contrariat? No, no, jo perquè, a veure, això de les cançons de Nadal és una cosa que... que me té loco, eh? Les Nadales? Però no les Nadales tradicionals, sinó el fet que tots els cantants i músics... Han de passar, han de passar. Han de passar en algun moment o altre per fer una cançó de Nadal, si no, no són ningú, i això...
No ho veig bé. Perquè tu no has fet la teva cançó de Nadal. No. Encara. Encara, claro.
Aquí a Catalunya hi ha un costum des dels anys 90 que tothom ha de fer una Nadala. La Pegatina, l'Exambusto, els tiets... Albert Pla ha fet una cançó. Albert Pla, amb estopa. Mira, amb aquella cosa que va fer Albert Pla, del Caganer, va ser l'única persona al món que va fer per la català s'estopa. Fixa't. Fixa't.
Yo voy a decir lo mío. Luis Miguel. Luis Miguel. Ah, sí, mamá, que todo se aductó. Sí, tiene un disco navideño. ¿Luis Miguel es el Elvis mexicano? Yo diría que sí. O más incluso. Pero no es mexicano, mexicano. Ah. Pero su alma es mexicana. Y bien dicen que los mexicanos nacen donde se... Donde quieren, como los mascos. Sin cada gana. Muy bien, muy bien.
Parlen d'Albert Pla, nosaltres també tenim un pla i no és altre que, igual que els cantants van desfilant pel Nadal obligatoriamente, com ha dit el Víctor per la tercera fase, nosaltres tenim més persones que carinyosament ens han enviat testimonis d'aquestes festes i li vull demanar a Biel l'opinió de Belén.
Pues mi anécdota se remonta hace un par o tres de años atrás y se repite desde entonces por estas fechas cuando por fin decidí dejar de sacrificarme reiteradamente año tras año las vacaciones de Navidad a mis compañeros para que podían disfrutar de sus pequeños y adorables retoños. Ya está bien, estoy harta. Y pensé, pues ahora me voy a coger yo las vacaciones de Navidad.
La verdad es que descubrí la realidad paralelada que me fascinó, poder ver lo que sucede en nuestro pueblo cualquier día entre semana, de primera mano, mientras la mayoría de mundanos, a excepción de unos pocos privilegiados, como en este caso yo, siguen su rutina de madrugar para ir a currar. Pues yo que pensaba que el pueblo estaría muerto nada más lejos de la realidad,
Los bares están llenos. Cabe destacar el continuo ajetreo en el 30 Witt, que aun diluviando tiene sus mesas repletas a todas horas. Si damos unos pasos más, topamos con nuestra querida Plaza Cataluña, escenario incluido. Aquí encontramos los señores jugando al dominó y las señoras viviendo la barrecha o tomando boldams.
Bé, me parece un poco curioso, la verdad. Si esperas a la miércoles tenemos el Betum abierto con sus típicos personajes. Victors hay unos cuantos. Y sin ir más lejos, la anécdota de este año es que el día 28, sí, el día 28, el de los santos inocentes,
Cumplía años nuestro querido y estimado Víctor. Creo que cumplía 40. O quizá cumplía 30, no sé. Pero yo apuesto más por 40. Pues cumplía años. Y otro ejemplo de lo que sucede en el pueblo. Una mañana cualquiera, un 28 de diciembre, Día de los Santos Inocentes, pues una gran anécdota navideña.
que temple que aguante, la verdad. No entiendo cómo podía aguantar tantas horas y me pareció muy bonito y me pareció una forma de saber estar de personalidad, de una persona que sabe cómo manejar los tiempos y cómo estar en perfectas condiciones en todo momento.
Pues nada, no me gusta la Navidad, pero en el fondo, en el fondo, si te inmiscuyes en las profundidades de estos días, pues descubres cosas que nunca me las hubiera imaginado cuando cojo el tren cada día a las 6 de la mañana y vuelvo a las 5 de la tarde. Es muy bonito, de verdad.
A mi m'agrada molt el Nadal, però m'agrada més encara l'opinió de Belén, aquesta lectura que ha fet dels acontecimientos. Home, quina manera de tirar floretes. Una cosa que Belén no sap perquè va treballar cada dia és que els bars de Tornambarra, de Barcelona i de qualsevol punt d'Espanya estan plens sempre. Més el dia que es cobra la pensió. No fa falta que sigui Nadal. No fa falta que sigui Nadal per trobar-te plens. I el 28 era diumenge, no era un dia normal.
Molt ben apostillat. Així que, per favor, deixeu tots de treballar, feu vacances i aneu als bars. No me faltaria. Quineu-vos, eh? Quin porta, quina entereza que vaig tindre en aquesta anècdota que ha comentat Belén. Ya, porque no dijo el número mágico. El número mágico. Parlem de la meva edat, que no era 40, era 43, o parlem de... No, no, no. Hablamos de la ingesta. Pero bueno, vamos a dejarlo ahí porque es una mala influencia.
Sisplau, Biel, que Sílvia Mora ens rescati d'això. El personaje de Mr. Scrooge es un personaje muy famoso de los cuentos de Dickens que todo el mundo conoce.
Para mí lo curioso del personaje no es la enseñanza de cómo es al principio que es un hombre amargado y que no le gusta la Navidad y todo, y cómo evoluciona y se da cuenta, bueno, estas cosas de los cuentos de Navidad.
Para mí lo bonito del personaje es cómo a Dickens se le ocurre el nombre, porque vio en una lápida un señor que se apellidaba Scrooge y este señor se dedicaba al comercio de maíz y en la lápida pusieron Millman, con L, Millman, que vendría a ser algo así como el hombre de la harina.
Y Dickens lo leyó mal y creía que ponía Mean Man con N, que vendría a ser algo así como el hombre egoísta o el hombre malvado. Y bueno, pues le llamó la atención mucho esa descripción y se quedó con el apellido de Scrooge para poderle bautizar a ese personaje, al personaje de Mr. Scrooge.
En realidad, todos estos personajes que son personajes no buenos, digamos, o no aceptados por la gente, de todos con los que me quedo, es que cuando el rey de Halloween en Pensadilla antes de Navidad, Jack Skeleton, descubre la Navidad
Les explica a los personajes de la ciudad de Halloween qué es la Navidad, ¿no? Y que, pues eso, que hay un calcetín, que es donde ponen regalos y que los comentarios de los personajes de la ciudad de Halloween le dicen que si dentro del calcetín hay un pie podrido. Entonces él trata de explicarles que no, que solamente hay cosas buenas, que hay juguetes, que hay dulces y ellos no lo entienden, ¿no?
Entonces hay un momento en el que habla del rey de la Navidad. Entonces dice que es muy grande y que es como una langosta y que se llama Santa Clavos. Y yo realmente me imagino una langosta gigantesca repartiendo regalos entre los niños y que se llama Santa Clavos y la verdad es que me fascina. Y nada, pues eso, que...
Ojalá y hubiera una langosta gigante. Que te has portado bien. Te dejo el regalo. Que no, pues te doy un pinzazo y te dejo seco en el sitio. Pues sería una cosa maravillosa. No te digo yo que soy un poco Mr. Scrooge.
¿A quién escuchamos ahora al respecto de la opinión de este famoso audio? A mí me parece maravillosa la imaginación de Silvia Mora sin fumar. Es una cosa que me parece maravillosa. Y otra cosa que me parece maravillosa es la de Dickens leyendo mal lápidas en los cementerios. Que yo creo que igual fue a celebrar tu cumpleaños, ¿no? O algo. Igual venía de ahí, ¿no? Sí, sí. Sintonizas on a la torre.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Eduard París. Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat el pla Neucat un cop finalitzat l'episodi més intens de neu. Tot i això, avisat de la previsió de temperatures extremadament baixes els propers dies arreu del territori. Aquesta nit passada ja s'han registrat a Das a la Xerdanya i a Prades al Baix Camp Valors.
de 12 graus negatius. Paral·lelament es manté en alerta el Pla Vencat per la previsió de ratxes molt fortes, especialment a l'Empordà, que també poden afectar el Pirineu i el Prepirineu. A més, el Servei Meteorològic de Catalunya manté els avisos de situació meteorològica de perill per fred a totes les comarques del territori, excepte a l'interior de les Terres de l'Ebre, la costa del Camp de Tarragona, el Garraf,
I l'Empordà, d'aquesta manera, es preveuen fortes glaçades a l'interior i més febles i moderades al litoral. A més, també hi ha vigents avisos per vent i estat de la mar també a l'Empordà.
I aquesta hora comença la rifa de Reis, que repartirà fins a 770 milions d'euros en premis. El primer premi, recordem, és de 200.000 euros per dècim, mentre que el segon és de 75.000 i el tercer de 25.000. També hi ha premis menors de 3.500 euros, 1.400 euros, entre altres.
I parlem ara de successos perquè dues persones han resultat ferides per cremar deslleus en un incendi en una finca del carrer de Nicaragua, al districte de les Corts de Barcelona. Els bombers van rebre l'avís cap a dos quarts de nou de la nit d'aquest passat dilluns i el foc va afectar el quart pis de l'edifici i els treballs d'extinció es van allargar fins a les 4 de la matinada. En el moment de l'incendi hi havia 45 persones a la finca, de les quals 27 estan desallotjades perquè els habitatges que es troben per sobre del quart pis, l'afectat per l'incendi, no tenen subministrament elèctric.
I no ens movem de Barcelona perquè l'Ajuntament ha activat la fase d'alerta de l'operació fred per la previsió que les temperatures puguin arribar als 0 graus a la nit. Es passa així de la fase preventiva, que és estacional i s'activa sempre del desembre i fins al març, a l'alerta per risc que impliquen les baixes temperatures, especialment per a les persones sense llar. L'activació comporta que aquest vespre hi hagi habilitades 200 places de pernoctació, de les quals 156 són per a homes,
i 44 per a dones distribuïdes en diferents equipaments municipals. L'activació de la fase d'alerta inclou també un dispositiu en què treballadors dels diferents serveis socials informaran a les persones que viuen al carrer sobre la possibilitat de refugiar-se en aquests equipaments municipals.
I tanquem amb els esports perquè el Barça ja és a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Amb el retorn d'Araujo com a gran novetat a la convocatòria, els blaugranes s'enfronten demà l'Atlètic Club en la primera semifinal. La segona ja dijous la disputaran el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Bueno, parlem una mica de... De todas formas, Scrooge es Scrooge, pero no creo que Dickens no copiara de ningún sitio. Él se inventó un nombre que es Ebenezer, Ebenezer es un nombre que no existía, y Scrooge dice la leyenda, no está demostrado porque esa lápida nunca se ha encontrado.
Dice la leyenda que leyó una lápida, pero nunca se ha encontrado esa lápida, así que yo banco más por la imaginación de Dickens. Es que si estaba en el cumpleaños de Víctor, la lápida igual se la pintó. A lo leo.
Vosaltres heu vist la pel·lícula de Goofy, Mickey, de los fantasmas estos, de Charles Dickens? Sí. E venís en Scrooge. Pero yo creo que estoy un poco perdido. Scrooge este es que es como un grinch, pero... No. No sabes el cuento de Navidad, tío. Los tres fantasmas. Yo los he visto, pero lo he olvidado. El del pasado, el del presente y el del futuro. Sí, sí, ahora. Si escuches la persona...
Que toma como ejemplo a su socio, en algunas versiones a su jefe, a exjefe, como modelo a seguir. Y entonces viene el fantasma de su jefe, de su socio, y le dice, es que no ha acabado bien yo, no sigas por mi camino, te vendrán a ver tres fantasmas que te explicarán por qué.
Y son el del pasado, el del presente del futuro, que hace que reconduzca, evolucione y cambie. ¿Qué tipo? ¿Aquesta peli seria una demostració del cambio del heroi? Sí, claro, evidentment. Sí, sí, sí. Y la millor versió, per mí, la millor versió, la de Miki Maso, està molt bé. Però per mi la versió de... Parlem més endavant, he vist el que jo, però la de Bill Murray, per mi és la... Per a mi és la de... La de... Los fantasmas de mi ex...
¿Quién es la actriz de esa peli? Yo sé quién es. La tengo ahí, ¿eh? Es la que fue Electra. Es la Cindy Bristol de Alias. Mitch... Ah... Jennifer Garner. Jennifer Garner. Sí, es correcto. Y él es el Matthew McConaughey, antes de ser buen actor. Jennifer Garner y a veces pierder. Guapo a secas. Digo, Jennifer Garner y a veces pierder.
Perder cuando vuelve con el Batman. ¿Cómo se llama? Ben Affleck. Con el Ben Affleck. Me entra en Garner de golpearte, pero lo que faremos es escoltar. Escoltaremos un altre audio. Aquest cop de Carles Fernández.
Era Nochebuena hace muchos, muchos años. Cuando sonó el timbre de la puerta, los críos salieron como un resorte. Se apelotonaron allí y cuando se abrió, apareció el tío. Pero era un tío minúsculo, minúsculo, minúsculo, que había la palma de la mano. Sin embargo, debajo de él, una enorme manta llenaba la mitad del rellano de la escalera.
Con gran ilusión empezaron a entonar la canción del Cagatío y venga a dar golpes, venga a dar golpes. Empezó a sacar bolsitas de caramelos, de chuches, cuando de golpe una cajita apareció. Era una caja rara, llevaba una especie de mando con una nota que decía viene con algo más. La cara de Víctor fue un poema.
Apareció una caja y una Playstation 2. Hablamos de hace muchos años, cuando todo empezaba. Esa cara de ilusión no se olvida. Que paseo mal, buen elit y feliz año.
Tot començava amb el Comodore, amb la Play 2, però bueno. Jo he vist aquella mateixa cara d'il·lusió el 28 al matí quan Víctor esperava que algú li regalés la Play 2. Que groserosa. En busca de la Play Mary. Sí, sí, sí.
Home, és molt bonic. Els nens, quan obren els regals... És molt maco. És molt tendre. La nit de Reis és molt maca. La nit de Nadal, que és el tio, també és molt maco. Saps, t'has anat a dormir després del 24, que has menjat molt, que has vengut... Això depèn de cada casa. A casa meva el tio es feia la nit de Reis, la nit de Nadal. No es feia el 25. Parlo dels regals en general. Bueno, bueno, pero los regalos...
Los traen diferentes personas, bueno, personajes. Diferentes gentes. Gentes. Gentes, gentes. Sí, porque, por ejemplo... Depende de la conspiración hasta donde llegue. En mi casa llega el niño Dios, porque Santa Claus... ¿El niño Dios? Sí, porque Santa Claus es de Estados Unidos. Y el tío no cabe en el imaginario colectivo. No pasó por el paso, no cruzo la frontera. Tú sabes que Papá Noel es europeo
Ya, pero Coca-Cola es estadounidense. No, no, pero no es verdad eso. Eso sí que es un efecto Mandela. ¿Por qué? Porque... ¿De qué color iba sin Nicolás vestido? Verde. De blanco. ¿Y...?
El de Coca-Cola es rojo. No, no. San Nicolás. Iba de verde. San Nicolás era un padrecito. San Nicolás es el que se basa para crear a Papá Noel a Santa Claus. Y San Nicolás iba de rojo. No, señor, iba de verde. No, no iba de rojo. Búscalo. Iba de rojo, era blanco. Rojo y blanco, San Nicolás. Era verde. No. El pequeño de Nicolás sí que va de todo. Pero de todos modos, ¿por qué crees que Coca-Cola es roja?
Pero ya había salido un... Ya había habido un Santa Claus rojo, un Santa Claus verde, un amarillo... Simplemente Coca-Cola eligió. Bueno, vale, vale. El que le iba bien. Pero fue Coca-Cola el que hizo la Navidad como es ahora. Roja y dorada. Sí, sí, o sea, es todo... No, no, no. Bueno, Coca-Cola es fresa. El imaginario y el concepto de la Navidad lo creó Coca-Cola. Sí.
Però Coca-Cola ho va posar vermell i preixement posa les burbujes. No, hizo todo el imaginario de la felicidad, de la família. Todo eso és Coca-Cola. Soña Americana. Jo lo siento, lo siento, mundo. El Grinch està hablando aquí i todo lo ha creado Coca-Cola.
Tornem a l'àudio del Carles. Jo volia comentar si un tio tan minúscul i tan petitet pot arribar a cagar-se amb semejantes quantidades. Ui, si està ben alimentat. Si, com deia l'Ester, es menja les mandarines... Jo només dic una pel·les de mandarines als meus tions, però si li dono les mandarines enceres, oi, endavant. Perquè la regla de la mida de regals que pot cagar el tio no està en el tio, sinó en la manta.
Jo crec que està en la manta, en calentar els pals bé. Home, clar. En bons cops. Però és important que la manta... Bons cops. I donar-li ben a menjar. Si no li anaves ben a menjar, no caga res, eh? Correcte. I bons pals. I bons pals. Ah, bons pals. S'han d'afilar i s'han de calentar. Però aquí està condicionat a si se porten bé o no.
¿Los niños? No tan. No, no, no. ¿Y dónde está lo del carbón, entonces? El reis. El reis Max. Ah, vale, vale. Ok. Oro, incienso y mirra. Pero si te portas mal, no. Entonces puede ser un niño malo y de todos modos te va a traer algo el tío, pero...
Però el tio... Bueno, te lo va cagar. També s'ha desfasat molt, perquè el tio cagava a torrons. Ah, bueno. A casa meva encara és així, eh? El torró només porta coses a menjar i a beure. A casa d'estertalment. Els regals ja vindran per una altra banda, però el tio, el que porta és la teca. A mi sempre hacía muy mala onda lo del niño Dios, porque si te portabas mal te traía una cosa bien enclenque y si te portabas bien...
Pues algo así más, más suficiente. Pero aguanta, aguanta. Pero la verdad es que en algunas familias uno se portaba bien, pero no había... Pues no sé, supongo que no se mandaban los cheques suficientes al cielo para que te trajeran algo. No era niño Diego, era niño 6. Sí, bueno, lo que quería hablar era del campus en realidad.
Todo venía para el Krampus. Pero este es el 5 de diciembre. No hay que olvidarlo. Sí, sí. Lanita Reis, aquí. De diciembre. Bueno, pero yo porque vivo un mes allá. Pero ese es divertido porque si te portas mal, te agarraba el Krampus y te convertía en su esclavo. Con sus bendecillos asesinos. Carámbanos.
Ese estaba muy chulo, la verdad. No hay mejor forma de educar a los niños que espantarlos. Con terror. Jo per un moment a l'audio de Carles pensava que seria un conte de terror, perquè com han començat la narració. Sí, jo també. Jo crec que fue terror para él. També terror, també m'ha semblat lo del niño Dios, perquè sempre hem dit que els nens fan por, no? I m'he imaginat trobant-me a Papà Noel al menjador de casa meva...
Y bueno, pero a tu arma, un niño dios, ojo, eh. Echo conía, eh. Echo conía encima. Bueno, sí. No, pero a mí me da más miedo encontrarme a un hombre rojo, un hombre vestido de rojo con su arma en mi sala. Esto es también curiosidad que se me ha tenido. En Latinoamérica, digamos, quizá en México no tanto, pero más allá de la zona, digamos, ecuatorial,
Viene la Navidad y sobre todo en la parte del hemisferio sur y estamos en verano. Sí. Y entonces sigue habiendo un señor así grande con barba, vestido con manga larga y gorro de... Sí, en la Amazonía, ¿eh? Por ejemplo... Recuerda que todo es Coca-Cola. Entonces sí, pero no es la misma campaña. O sea, por eso es la calurosa Navidad como 31 minutos. Búsquenlo. Una canción.
de 31 Minutos, que te dicen que hace calor en Navidad. O sea, es una cosa completamente diferente culturalmente. ¿Para no te hace frío? ¿Para no te hace frío? ¿Para no te hace frío? ¿Para no te hace frío? No, no, va con el traje normal. Santa Claus, Santa Claus en todos lados. Qué mal lo debe pasar. Ya, caluroso. Me estoy recordando de lo más del tanga barme y del audio del Adri. Pucho sería una mesa apropiada que esta vestimenta. Home, yo creo que sí. Sí, porque es verano. Nadal en el Caribe tendría que ser...
Un poquito de lujuria, ¿no? Claro, sí. Otra vez volvemos con Cristian Nodal. Otra vez repasem, repasem, perquè hem parlat de... de varios temes com Paranoel, Krampus, Tio... Edwin? Ahí està, Abiel, te demanem el joc dels tràilers que ha de reventar l'afer. Ah, perdó. Atención, atención, la Navidad se ha suspendido. Por favor, quitad los adornos del árbol.
Devolved los regalos. Jim Carrey es... El, el, el... El, el, el... ¡El Grinch!
Que espectacular. Qui sap ficar d'aquí de nosaltres la cara del Grinch? A mí me encanta la película, me encanta el libro, todo. Soy superfan del Grinch. Saps ficar la cara del Jim Carrey? Sí. A ver. No, no puedo ser. Sobretot porque no tengo nariz pequeña. Jo us he demanat després de sentir aquests tràilers. Jo ja sé que és un esforç molt important, però us juro que s'acostumareu. Deixeu de mirar les pel·lícules doblades.
Comenceu a mirar-les en versió original. Jo he vist tot aquestes pel·lícules i aquests treus m'han semblat infames. Uns dobletxes infames.
Bueno, és igual. No, no, està bé. Te haré caso, voy a beber un poco menos y no veré las películas de blau. Consigues un tubic jota. Eh? Consigues un tubic jota. Sí, és que és un esforç que al principi sí que has de llegir molt, però després t'acostumas. L'altre dia vaig veure Blitrunner per primera vegada. Hòstia, quin canvi. Els dos minuts vaig dir, no, el original. Sí, sí, home, és que hi ha coses que buf. Hi ha coses que buf.
Tot i que tenim uns dobladors... Sí, sí, sí. No tinc cap problema. El problema és quan ho compares. Jo entenc que a vegades és una pel·lícula amb versió doblada, no t'apropis mai a l'original.
Però aquí tenim la sort que actors, no sempre, actors fan de dobladors. I llavors és una sort que tenim. Unes bromes que va dir Sigourney Weaver quan va rebre la...
El Goya a la millor trajectòria va ser que Bill Murray li deia que era millor actriu la seva dobladora espanyola que ella, no? És una broma que feia amb Bill Murray sempre. Sí, aquí tenim un nivell.
Però és la porta d'entrada a Danís Martín, a Lola Índigos i a gent famosa perquè sí fent dobladors. Jo, el que estàs dint i el que ha dit al Biel, m'aporta pensar en Constantino Romero i aplastem aquí el argument també perquè... Vaya doblador, no? Vaya colecció de papers. Jo no sé, però jo sempre les he vist en su idioma original. És aquí, quan ha sigut un choque cultural...
que las venden en español. Y vas al cine y nada más hay una función en el idioma original y todas las demás en español. Y tú estás pagando un streaming, un premio de cualquier streaming, y hay películas que no están en español. Y que no son en inglés. ¿En serio? En serio, en serio.
Bueno, yo pago Netflix, ¿se puede decir? Sí, sí, ningú es paga res, sí. Ah, vale, vale. Home, portem ni en Coca-Cola tot el rato. Coca-Cola! Això és una opinió... Tot això que estàs manifestant és molt transgressor venint d'una persona que ha estat a una torre fent un curset de doblatge. Sí, sí, sí, home, el doblatge ha de funcionar. No tothom té el mateix nivell d'anglades ni de frances. Bueno, en las películas de niños está bien el doblaje, porque los niños no tienen...
¿Por qué estar leyendo tan rápido? Un gran entrenament, també, al mateix temps, didàctic. Deixem aquest debat per un altre dia? Sí, sí, sí. Ens anem de Nadal. Tenint en compte que la minissecció era el Grinch, jo crec que això està fabulosament escollit. Jo, en col·leció amb el Pare Noel, Grinch i tal, volia añadir que a Holanda...
Resulta que el pare Noel no ve del Pol Nord. Ve d'Espanya amb barco. Ve d'Espanya, eh? I el guapo és el castig. Si et portes malament, se t'emporta el barco cap a Espanya. Hòstia. A la costa de la morte. A la costa de la morte.
tots els nens holanderos allà dient, no, per favor. Lo guapo en la putada, saps? Bueno, suposo que apareixeran per Galícia, no? Las millors costes, perquè las andaluzas tothom sabe... Y llega tarde de marra. Una mica de política. Yo acabo de decir que no saben contar los andaluces.
No, no, no. Es un altaprograma. Si era que fue usar macomanta a lo que dio Feijó, eso es un altaprograma. Lo único político que debe haber en Navidad es el color rojo. El color rojo, ¿eh? Vamos, del ejército rojo al color rojo. El color rojo que antes se ha defenestrado con Santa Claus, ¿eh? Sí, sí. Ambivalencia. Lo que no es ambivalencia es la canción de Guam que vamos a escuchar.
Fins demà!
Fins demà!
Merry Christmas, Fer Quintana, Blood Strange. Merry Christmas, Víctor Palau, tercera fase. Però Merry Christmas, sobretot, ara mateix, per Vic Jota, que crec que té una història que explicar-nos.
No tinc absolutament cap història per explicar de Nadal. Els meus Nadals han sigut sempre feliços. Soc la persona més nadalenca del món. El meu cor sempre és Nadal. Ho dic sense cap apici d'ironia, no com el Víctor Palau. Jo sóc un tio que li encanta el Nadal, que mai ha tingut cap problema, que el que demanava Reis l'hi portaven. Així que...
M'he posat unes quantes coses que vull dir sobre el Nadal. Si us sembla bé. Un moment, un moment. Faràs un poema de Nadal? No, no faré un poema de Nadal. ¿Quieres que te toquemos una... No, ja estaria bé, eh? Jo amb les prismes d'Aguam ja està bé. Un...
Les garlanes, les adornos navideños, es posen per Santa Llúcia i es treuen per la candelera. No hi ha debat. Dos, nit bona no existeix. O és la nit de Nadal o és Nochebuena. O som espanyols o som catalans. No podem ser un xarnego en això. Nit bona no existeix. Las Nochebuenas son mexicanas.
La gent que no s'agrada Nadal. M'assembla perfecte. No cal que m'ho recordeu cada Nadal. Recordeu-m'ho el dia que convieu. Pel·lícules que són de Nadal i que mai es nombren, mai es comenten. Padre Napuro, Schwarzenegger, buscant turboman pel seu fill la vispera de Nadal. Gremlins. Gremlins és un regal de Nadal. Us és igual.
Cosas que se han de hacer la fe. Qué bello es vivir. Ya no es posa qué bello es vivir para Nadal. Película navideña para Antonomasia. Polar Express.
Polen Express, Tom Hanks i Santa Claus, creepy, però que també és Nadal. Hi ha inclús pel·lícules on el protagonista és Papa Noel, que no es conta com pel·lícules de Nadal, com les d'Amel Gibson, les de...
Tim Allen qui més ha fet de Santa Claus aquest de Stranger Things el policia no? Harbour em sembla que es diu David Harbour David Harbour J.K. Simmons ha fet de no? Aquestes pel·lícules també les oblidem sempre és una cosa que volia reivindicar
Després, vull reivindicar també les pel·lícules que es miren per Nadal sempre, però no tenen res a veure amb el Nadal. Per exemple? El senyor de los anillos. Tengui. Per què? Perquè es va estrenar el Nadal. I fa Nadal veure els senyors de los anillos amb la teva família. Clar que sí. Harry Potter.
Fa Nadal. Veo una Harry Potter en la familia. Todas las películas de Harry Potter tienen Navidad. Una Navidad, sí. Que es cuando no ataca a Voldemort. Voldemort respeta... Voldemort respeta el curso lectivo. Batman. Yo siempre miro Batman para Nadal. Vale. Y arriba lo importante. Una de las mentiras más grandes de Nadal. Love Factory.
Què és això? L'O facto és una pel·lícula que està muntada de tal forma que a tot sembla que és una pel·lícula maca. Però no ho és. No ho és. La pel·lícula... Són moltes històries i totes tenen un final. I al final es tanquen les històries amb el següent ordre.
La que vol follar-se a company de la feina no pot perquè el seu germà és un esquizofrènic i no la deixa viure. I ara ha renunciat a la seva vida privada. Malament, tot malament. Dos actors porno que es coneixen fent una pel·lícula porno i acaben junts. Aquest és l'ordre que ha muntat, eh? Colin Firth, su matrimoni... No, no, me la deixeu un moment...
Emma Thompson descobreix que a Alan Rima li és infidel perquè el regal que li entrega no és el regal que ha vist.
Andrew Lincoln i els cartells que per què no ho dius a mi això em sembla per què no ho parles de fet fins i tot ha inspirat a Melendi en un videoclip aquesta escena Hugh Grant buscant a la seva a la que treballava amb ell el primer ministre Hugh Grant pels carrers de Barrio Bajos Colin Firth anant a Portugal però abans Colin Firth perd a la seva dona perquè se la troba amb el seu germà
Però no és... T'estic dient als finals, com estan muntats. I això d'anar a Portugal què és? Bo o dolent? Bo... És que anem de dolent a bo. Va a Portugal i li diu que t'estimo a la persona i li diu un portuguès perquè ha après portuguès i li diu que sí. Una vegada vaig anar a Portugal i estava bé.
El fill de Liam Neeson, que aprena a tocar la bateria, canta amb una cançó, i al final va a l'aeroport a despedir-se del seu amor, que és una nena de la seva classe, i aconsegueix saltar-se tots els controls i que ella li doni un petó. I al final l'anglès, que al principi de la pel·lícula diu que ell se'n va als Estats Units perquè allà ser anglès és un punt a favor per follar i efectivament ve en dos dies. Li surt la filla de Jack Power, eh, aquí. Vale.
Imagineu, heu vist tot, teniu tots presents aquests finals. Canvieu-los. Què vols dir? Que primer tanquin l'anglès follador. Que després el nen de la bateria, Pató. Després Portugal i la mana. Després que un gran buscant a la mort de la seva vida. Després Andrew Lincoln, el xerif de The Walking Dead.
amb els cartells, dient-li a la dona del seu amic, que l'estima, però que no la tindrà mai. Després, Emma Thompson, descobrint que l'animal li és infidel i no pot fer res. I després, l'os del porno. I després, la dona que no pot tenir una vida privada perquè el seu germà fiqui de Brenning. Quina pel·lícula és aquesta? Un Dramon. Un Dramon? Un Dramon. Però és que hi ha d'inici, és un Dramon. Tot està presentat en l'aeroport i el discurs en voz en off de Hugh Grant. Per això...
L'off-actually és mentida. Home, ja podem anar a dormir. Culpegem el ciutat cubà en aquest moment, també, per apujar l'opinió dilatada de Vic Jota. Sí, sí. Ara sí que podem tancar l'any perquè ja tenim això clar. Vic Jota acaba d'atacar despiadadament a l'off-actually o desenmascarar-la. Desmascarar-la.
Un altre atac és el que va patir un jefe i això em porta a donar-li al Biel que continuem amb el joc dels trailers. És un hombre sin corazón. Odia la Navidad. Fuera de aquí! Pero su vida va a cambiar. Estás a punto de recibir la visita de tres fantasmas.
Soy un fantasma. La Navidad será nuestra. Eso es lo que quería oír. Los fantasmas atacan al jefe. Mañana a las 10 de la noche en Telecinco. Bueno, vale, cortamos el fin último. Buenísimo. Mañana a las 10 de la noche. ¿En Telecinco? ¿Hacemos rimas? No. ¿2025? Sí, sí, sí.
Ja l'hem introduït abans aquesta pel·li. Ara arriba el seu moment esplendorós. Jo no l'he vist. No l'has vist? No.
Jo no m'acordo. Porten a que el senyor Scrooge és Frank Cross. Frank Cross és un productor televisiu. Un productor televisiu que fa el que sigui per tenir audiència i tenir diners. Inclús grapar-li unes bañas de reno a una rata.
Aquesta scena demostra el dolent que és. És malvada. Bill Murray. Si le pareix al seu ex-chefe, que és Robert Mitchum... Que treu pilotes de golf per la boca. Sí, sí. I li diu que vindran tres fantasmes. Els tres fantasmes són superdivertits. El primer, el del passat, perquè Bill Murray diu que no li afectarà perquè l'ensenyi.
Y al fantasma al pasarle y digo, eso mismo decía Genghis Khan y es bueno. Es una comedia acá. Está mal, está mal. Es mireula porque vale la pena. Mira, os voy a buscar un hasta.
Víctor Palau, tercera fase, te l'has vista? Jo... El que em passa és que jo moltes pel·lícules que veig després les oblido. Sí, sí que li passa. Per poder tornar-les a veure. És una cosa que em permet veure una pel·lícula moltes vegades... Tocaria, no, veure-la llavors? Sempre com si fos la primera. És una meravella. Clàssicazo dels 80. No està cap puesto. Si no m'equivoco, dels 80. Si tenim movistat la podeu mirar i si no, pues heu d'apagar. Molt bé.
Bueno, hablamos de las fiestas. Sí, parlem una mica més de las fiestas que ja toca. Que ya habíamos hablado de los Reyes Vagos, ¿no? Avui tenim una festa, avui tenim una festa. Home, la festa de Cap d'Any. Festa de Cap d'Any. Ja queda res, ja queda, estem a escats minuts. És una mentira. Jo m'imagino que la gent està ja a casa sinó sopant.
Una negacionista del fin de año, vaya, vaya. ¿El fin de año no existe? ¿En serio? Un constructo social. Al Víctor y yo también tenemos una mica, siempre diría que los eclipses no existen. Sí, Mariano. Que no creía en los eclipses. No creía, no creía. Era un montaje. ¿En serio? Vale, yo no llego tanto. Bueno, has negat a Capdaña, ¿eh? Está fuerte eso.
Però està bé, això, o sigui, Cap d'Any coincidim que el celebra tot el planeta o no? Sí, sí. A pesar que altres cultures tinguin altres calendaris. Gent que diu, perquè hi ha el grins de Cap d'Any també, gent que diu, a mi el Cap d'Any em fa mandra, jo me'n vaig a dormir a les 9, això també està fent una tradició d'això que fa que estigui celebrant-lo també. Clar, no te'n pot escapar.
Bueno, es que a ver. En realidad, es un fin de año basado en el calendario solar. Pero si nos vamos al calendario... ¿Para qué? ¿Cuántos días del año? Ah, 365 según el calendario gregoriano. Amigo, ¿para qué te metes? ¿Y el calendario gregor montañoso? ¿Eh? El calendario gregor montañoso. El gregoriano es una cosa. Ya está.
Mira, Víctor. Déjame entrar al tobillo. Ya, ya. Golpeadme, ya golpeadme. Pues hablo en China y en los países asiáticos, es en febrero aproximadamente, porque están basados en el calendario lunar, que son 13 meses. Y están en el año mil y pico, ya. No, no, eso es en África. Ese es los musulmenes, creo. Anyway, los chinos creo que van por el tres mil y pico.
Bueno, bueno, pero hay otra cosa que yo he visto en TikTok últimamente que no me había dado cuenta. Basado en la numerología, por ejemplo, este mes, este año, el 2025, ha sido un año número nueve.
¿Eso es bueno o malo? No es ni bueno ni malo, sino que digamos que la numerología, aparte de los números maestros que son el 22, el 11, bla, bla, bla, del 1 al 9, pues cada uno significa una cosa. El inicio es el 1 y el 9 es el final. Y son como ciclos, ¿no? Sí, sí, sí. Crepamos aquí.
Vale. La cuestión es que el próximo año es un número nueve. Porque si sumas el seis más dos más dos... Diez. Diez. Ay, güey. Se quedaron...
No pasa nada. ¿De dónde lo han sacado? Esto es una mentira. Mira, feme una cosa. Parlando de TikTok. Ah, es que es el número uno. Perdón, hoy es el número uno. Ahora sí, ¿no? Cinco más dos más dos, ¿cuánto es?
O sigui, el 2026 és principi d'alguna cosa, eh? 5 més 2 més 2 són 9. 9. Ah, ves, ves, ves. Entonces, este año es el 9, el próximo es el 1. Entonces, quiere decir que empezamos un nuevo ciclo. Pues no era una mentira. Lo siento. Jo només vull dir això. Aquest 2025, no ho sé per vosaltres, però per mi no sé si diria que s'ha tingut un bon any, perquè realment he tingut moltes dificultats, molts problemes.
i el Trump continua allà, i han tancat la travi, i han passat coses molt... El 2026 no li serà difícil ser millor, a no ser que sigui un any continuista.
Bueno, segons la numerologia, és això que canvia. Puc dirigir-me al 2026? Sí, 2052. Anys 2026, si m'estàs escoltant, estàs a punt d'arribar. Fes el favor. Fes el favor d'arreglar tot això. Fem una cosa sobre TikTok. Vull dir alguna cosa. Ara, quan acabem el programa, veniu a sopar a casa meva. T'aniu alguna cosa a fer? No. Bueno, sí, però me vale.
Anem a sopar a casa meva. I veureu com la meva filla gran, per culpa de TikTok, es menjarà el raïm sota la taula. Què vol dir això? Que ha vist per TikTok que així dona sort. Ah. Dóna sort sota la taula, eh? Sí. I llavors li dic, no ho faràs. Diu, sí, sí. Però... Dic, però per què ho faràs? Diu, i si funciona? Home, clar. Aviam...
Què? Ara imagina que ho fa tothom. Oh, uau. I arriba l'hora de les campanades, que està a punt d'arribar ja. Jo crec que ara la gent ja està sopant, eh? La gent ja està sopant, ara. La gent ara mateix està sopant. Saps per què? Jo no estic nerviós. Per què? Perquè jo aquest any faig pizzas. Ai, hòstia. Pizzas per cap d'any. La pizza de cap d'any. Jo pensé que ibas a comprar unes pizzas, no que les ibas a fer. No, que no sé si venen pizzas...
A veure, compres les pizzas en el guàquer super. No, no, les estan fetes, les estan fetes ja. Jota, veurem a la teva filla fer aquesta pràctica de TikTok, veurem més... No li dius res? Digueu-li alguna cosa. Home, sí, fes el favor de seure al cadira, és el que jo li diria, eh? Nena, surt de sota la taula i seure al cadira. Això la diré jo, home, però... Algú s'haurà de dir. Llamada a l'orden, llamada a l'orden. Jo li diria que faré una foto...
I la convertirem en meme. Cada vegada que ma filla digui durant el 2006 que mala sort li ensenyaré la foto d'ella menjant raïm sota la taula. I què en penseu de la gent que no ens agrada el raïm i, per exemple, fem 12 olives o 12 conguitos o 12 emanem. Ara han tret un raïm de xutxes. Ara t'escolto. És que...
Jo lo dels pinyols del reïm, perquè també hem tret un reïm sense pinyols... Però això sí que estàs fa molts anys, això. Però què vols que et digui, eh? Jo m'ho menjo tot l'any, jo. Maravella, maravella. Maravella. En sèrio? Per mi una maravella. Per evitar la bola, que s'haga bola. No, no, ja, ja, ja. Però vull dir... Què és això? Jo me'n recordo que el cap d'any era treure-hi la pell...
Quan era petit, era treure-li la pell i les llavors al raïm. La pell, eh? Però si no era tot, era fer la metralleta. Començava a quarts de deu de la nit a preparar-me. I llavors tu menges. I llavors tu menges, sí. Tot això és incumiable perquè arribem a una part en què jo vull parlar del dia dels innocents. Una festa més. El dia del teu aniversari, eh? El dia del teu aniversari és la festa. Ja està.
Jo vaig néixer l'any 82, el Dia dels Innocents, i la meva història nadalenca no pot ser altra que l'especial i immensa il·lusió que em feia que arribessin la nit de Reis Mags, la màgica nit dels Reis. I era tal, la anècdota és tan simple com que me n'anava a dormir a ropadito a les 9 de la nit. A les 10 jo ja estava cridant, 10 de la nit, jo estava cridant si havien vingut ja els Reis i si tot estava allà en ordre i m'enduia sorpreses de tots els colors perquè era el...
en plen horari lectivo de la festa. El problema és que te mandaban a dormir muy temprano. Suposo que yo también tenía que ver en el aspecto de cuanto antes me duerma antes estaremos ya en dormir. Potser s'hauria de revisar això que els regals arribin pel matí. Això del tio, quan el fem cagar a la nit d'anar de dalt, està molt bé.
Perquè les tens ja. Pots gaudir-ne d'ells durant totes les festes. Però no t'estàs fotent un tiberi allà i bevent-te tres ampolles seguides i anant-te'n a dormir a les 4 del dematí per tenir després el teu fill a les 7 del dematí. Els reis, els reis! I que he perdut un dia lectiu. O sigui, el 7 de gener el fotem festiu perquè els nens puguis jugar. Em sembla molt bé. Home...
Moment, és que això és una cosa que jo no entendo. A veure, en México no sé si se sigue haciendo porque ya tiene unos años que no estoy allá en estas fechas, pero cuando yo estaba pequeña el 6 era para jugar y el 7 es para ir a la escuela a presumir los juguetes. Aquí, com a mínim a Catalunya, per lo que jo sé, per la meva experiència, el 6 és per anar a recollir regals dels pares, dels avis, dels avis del tiet, i el 7 és per jugar amb els regals.
Bueno, es que te puedes llevar los regalos a la casa de tus abuelos. Y ahí vas con un montón de regalos, llevas con un montón de barbies. A mi em sembla que el primer dia d'escola infantil, P3, P4, P5, això sí, pots portar un regal de Nadal a l'escola. Pot ser, pot ser. Em sona que sí. Pot ser, però és el dia 8. Sí, sí, és igual. El primer dia d'escola tu pots anar amb un regal de Nadal per...
Pero como van los niños, ya el día 8, ese día ya no agarran los juguetes, ya se les pasó la emoción y la dopamina del juguete y ya está ya aventado. I un altre dels meravellos misteris és que el dia 5 reparteixin tots els regals i després el dia 6 a la tarda arribin.
A la cabalgata. A mi una de les coses que em flipava... Això és una meravella, també. Heu anat alguna vegada aquí al poble? Sí, l'anyo pasado fuimos. A mi me flipa quan l'alcalde li donen els claus de tots els pisos al Reymars. És una escena que em flipa. És bonic, això, eh? És maquíssim, això. Que les cabalgates, eh? Aquí tampoc hi ha guamos.
Us esteu deixant endur per l'esperit de la nit de Reis, però us esteu desplaçant del que estàvem originant tot això, que era el meu aniversari. Ah, sí, perdó. Perdó, perdó. Aquí he venit a parlar de mi cumpleaños. Mi cumpleaños y de la gran inocentada que soy yo mismo y que quiero compartir.
Partíem tots els oients en forma d'una cançó, una cançó molt especial que vam composar fa ben poquet, en plenes festes nadalenques, la Fairquintana Bloodstrange, un bon amic com és Linda i jo mateix. No! I per tots vosaltres va aquesta cançó anomenada... Y hay una noticia, que esta será la intro de nuestro próximo programa. No! De moment parlem de la cançó en si mateixa, no és una altra que La Torre. Això sí que és una inocentada.
Diu, diu. Es buena porque tiene muchas pistas. Te daré una pista. No. Y tenía más.
Molt bé, all right. Escolta'm una cosa, aquesta part final ja... Tota global, eh? No hi ha per on agafar-ho, però és que l'últim... Vaig a picar el tió. No, no, picar el tió.
Que sapigueu... No piquis! No piquis! Que sapigueu que portava un rap tota la cançó, però vam decidir suprimir gran part... Vam a tu mateixos? Sí, gràcies. No us agrairem mai prou. Ja està.
És viu, el Biel? Pot homenar, aquesta? Sí, sí, ho he sobreviscut. Vé per tu, Biel. Aguanta. Nosaltres ja teníem un backup perquè se'ls va enviar per WhatsApp. Però, esclar, tu has sigut un impacte. Sí, sí. O sigui, està això i l'11S.
A la mateixa línia. Estic totalment d'acord. I era peor, eh? Bueno, bueno. Esto ya está... Molt bé, molt bé, perquè la torre i les dos torres... Clar, clar. Hòstia, molaria molt que la torre tingués un poble d'ahir que fos la torre de no sé què. Sí, ja hem liat, ja hem liat. I que tingués un aeroport. Ja, ja, ja.
Bueno, sense més dilació, jo vull donar pas a Baltazar Ruiz, perquè és una altra persona que ha tingut l'amabilitat d'enviar-nos un contingut audiofònic. Has vingut el Reich Max? El Reich Negre. El trineo, por Baltazar Ruiz. El trineo había sido usado por mi familia durante décadas. Y casi siempre las cosas terminaban igual.
con una larga mancha de sangre en la nieve. Cuando lo heredé, mi padre mencionó algo sobre la maldición del Krampus, advirtiéndome que, si no era un niño bueno, acabaría desangrado al pie de la colina. Aquel día solo quería deslizarme un poco, pero mi primo me empujó y se lanzó antes que yo. El camino carmesí que dejó a su paso al caer me hizo vomitar.
Cuando llegué hasta abajo, rodeado de huellas de reno hundidas en la nieve, su cuerpo yacía pálido. A lo lejos, mientras los adultos corrían en busca de ayuda, vi al Krampus observándome entre los árboles. Me sonreía. Le devolví la sonrisa. Sabía que sería una Navidad muy divertida.
A veure, Baltasar. Va saltar. Molt bé, molt bé. Va saltar del trineu. Va ser una mica amb el cul torçat, però molt bé. Sí, sí. Oh, uau. Els oients coneixen a la Baltasar Ruiz l'anterior espacial que vam fer al Pantano perquè és un expert relatista de terror i ha volgut participar en aquesta temible aportació sobre el campus. És bonic el color de la sang sobre la neu.
No ho trobeu, vull dir... Destaca, eh? És una taca, destaca. Sí, és una cosa... Claro, como Santa Claus. Igual. Blanco y rojo. Sí, és que és la mateixa paleta. Uau! Senyors, senyors, això no s'acaba, s'acosta a l'espectacular nit de cap d'any que estem visquent i jo crec que Vic Jota vol dir aquí quelcom el respecte. Bueno, que quan acabi el programa...
A dos quarts de dotze, aquí a la xarxa comença el programa a punt de festa, on donarà les campanades l'Anna Morgades i el Didac Bosa. Bosa. Les dotze van tocant. Qui escollit la tele nostra, la TAC12, la xarxa, veurà les campanades amb dotze moments castellers d'aquest any. Els dotze millors, votats per 4.000 persones. 4.000 persones han escollit els millors
els millors 12 moments del món casteller, i, bueno, que sàpigueu que això va després. Ara, Ballós, ja esteu a punt, ja suposo que esteu comptant potser els grans de raïm, potser esteu ja entrebancant-vos amb la gamba... O amb el cotxe anant en direcció a la festa que has d'anar. Oh, amb el cotxe anant en direcció a la festa que has d'anar. Però, perquè les festes de cap d'any, voleu dir que no es fan les campanades a casa i després es va la festa, o es va directament a la festa?
Jo, el campanar sempre ha de ser fet durant la festa. Ben fet, ben fet. I què em dieu dels cotillons? Bé, jo he comprat cotillons. Aquella antifaz de cartró. A vegades s'ha de respectar la informació privada dels altres, no s'ha de ser tan cotillon.
També una cosa que s'ha començat a fer el poble és anar allà davant del Serafí a Matxarraïm amb el rellotge del poble. Ah, molt bé, molt bé. Sí, que ho fa. Va anar amb Cava, va anar amb el Raïm, no? Bé, bé, i si ho tinc malentès, també hi ha una festa al Casal avui, no? Sí, Casal. Que punxa el Miguelón, em sembla. Sí, sí. Per les tres disjocs és el Miguelón. Sí, és gratuït, sí.
Llavors, jo el que voldria també dir és que cada cop ens aproximem més cap al destí desitjat per tots d'acabar aquest any com Déu mana i a lo grande, però què passa si anem cap enrere? Si anem cap enrere uns mesos, no un, ni dos, ni tres, encara més, ens trobem amb una revista que es diu Platea Magazine i que va néixer en un adelenco.
antinadalenc potser, número 1, i va avançar aquest any amb l'equip de Sagrada Esparta al complet pels números tan variats com el número 2 de Sant Valentí, la Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, el terrorífico mar del verano. Vam acabar també tornant al col·le tots amb una gran nostàlgia, el número 7, i recentment
El terror més absolut s'ha apoderat del número 8 de Platea i ja està disponible. I això em porta a demanar una cançó per recuperar l'aura nadalenca d'aquest especial al Bidel, que és What If, de Kate Winslet. Here I stand alone with this weight upon my heart and it will not go.
Bona nit.
I guess we'll know
I aquí arriba el comiat d'aquest especial Nadal Cap d'Any de Sagrada d'Esparta. Hem parlat de moltes coses, hem acabat parlant de platea. Qualsevol persona que desitzi aconseguir-la ho pot fer a Torredembarra, Reus i Tarragona amb molts punts de venda.
També ho pot fer a Amazon i a la nostra web, sagradaesparta.es. I on es podrà escoltar el podcast d'aquest especial que esteu sentint, es podeu escoltar, com no, a la web d'Ona la Torre. Nova web, per cert. Espectacular, nova web. I també als canals de YouTube i Spotify de Sagrada Esparta. Ha passat en un segon, aquestes dues hores.
Ha passat superràpid, jo m'he passat esplendurosament. He vingut carregat de ganes, ara me'n vaig carregat de desitjos. No sé si Fer Quintana Plats Trens tindria algun desig per despedir-se del programa. Pues... Bueno, yo espero que pueda sonar muy cursi. Yo espero que por el próximo año Sagrada Esparta llegaran muchos más oyentes y lectores de platea. Y que haya menos trabajo, por favor.
Optimizando el deseo, disparándolo bien, lejos, con toda la ilusión que también muestra Vic Jota quan m'està mirant abans de parlar del seu desitj. Sí, el meu desitj és tenir més diners. Vull que el 2016 em portin molts més diners. Tots que puguin. Yo también quiero más dinero. Ah, clar, ara mi deseo. No, no, no, no. Comporte, comparte. Ojo amb el que desees, pot arribar-te un paquet de 80 paquets de macarrons, molta pasta, saps?
No sé què opina d'això i quin desig tindria aquí per oferir-nos. Víctor Palau, tercera fase. Home, jo com a desig demanaria que el 2026 fos un any que deixés d'aparèixer Trumps, Melonis, Putins, Metanyajos i sa puta mare. Tot aquest auga del feixisme que se'n vagi a la puta merda. Això és el que li demanen al 26.
Molt bé, doncs em toca a mi, em toca a mi dir que tinc un gran, enorme desig, que és que tot l'odorent se'ns en vagi d'aquí. Fins aquí aquest especial Nadal de Sagrada d'Esparta. Un plaer, passió a parlar. Adeu, Biel. Ciao.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Santa Claus llegó a la ciudad
Santa Claus llegó a la ciudad
Te observa cuando duermes, te mira despertar, no intentes ocultarte de él, pues siempre te verás. Lo sabe de ti, lo sabe de mí, lo sabe todo, no intentes huir. Santa Claus llegó, Santa Claus llegó, Santa Claus llegó.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Sintonitzes Ona Latorre. Notícies en xarxa.
Bon dia, és la una, us parla Eduard París. El primer premi de la rifa de Reis, valorat en 200.000 euros per cada dècim, ha esquitxat 11 municipis catalans. El número afortunat ha estat el 6.703 i s'ha venut a Terrassa, a Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou. El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 45.800 i el primer premi de la rifa de Reis,
75 i 7 minuts en part també a Barcelona. El tercer premi amb el número 32.615 ha passat de llarg de Catalunya i ha tocat a Burgos i Granada.
I d'altra banda, Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat el pla Neucat un cop finalitzat l'episodi més intens de neu, tot i això avisat de la previsió de temperatures extremadament baixes en els propers dies arreu del territori. Aquesta nit passada, per exemple, s'han registrat a Dasa, la Cerdanya i a Prades, al Baix Camp, valors de 12 graus negatius. Paral·lelament es manté també en alerta el pla vencat per la previsió de ratxes molt fortes, especialment a l'Empordà, que també podrien afectar el Pirineu i el Prepirineu.
I parlem de la grip perquè la incidència estimada es manté per sobre del nivell moderat de transmissió i se situen els 248 casos per 100.000 habitants, segons les últimes dades del sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions a Catalunya, corresponents a la setmana del 29 al 4 de gener. En la setmana anterior els casos havien baixat de 546...
A 236, un descens marcat després d'arribar al pic, que es va assoli amb una incidència molt superior a la d'anys anteriors i també de forma avançada en el calendari a mitjans de desembre. I les estacions de muntanya de ferrocarrils de la Generalitat, agrupades sota la marca Pirineus 365, han tancat un dels millors Nadals amb 195.000 visitants i el 100% dels dominis esquiables oberts als complexos de la Molina, Vall de Núria,
Vallter es pot portainer i boita ull des del 20 de desembre i fins a aquest dia 6 de gener. Les estacions han rebut un 22% més d'esquiadors que l'any passat i amb aquest balanç positiu les 6 estacions enceten la segona part de la temporada d'hivern amb molt bones perspectives. Tenen previst tancar totes elles el 6 d'abril.
I tanquem amb els esports perquè el Barça ja és a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Amb el retorn d'Araujo com a gran novetat a la convocatòria, els blaugranes s'enfronten demà dimecres a l'Atlètic Club en la primera semifinal. La segona ja dijous serà el derbi madrileny que disputaran el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid. Fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Hola, hola, benvinguts a un podcast que el que pretén és posar una mica d'ordre allò que es cou durant les estones de pati de secundària. I si una cosa sí cou són hormones que alteren, testosterona que ens posa bastant a to, i canvis físics que no sempre són com ens agradarien. Ah, i l'adolescència, aquella etapa que ho capgira tot i que potser ens fa ser una mica d'òrian greu, ja m'enteneu. Aspirar ser sempre una altra versió de nosaltres mateixos. Allò que no tenim, més alts, més forts, més prims...
Més rossos. Ei, el so d'aquest timbre indica que comença l'hora del patir, el moment que tots estàvem esperant així, que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre la pressió estètica. Hi ha matins que dic posar el vestit més bonic i és que no m'agrada. A primària eres feliç, no t'importava res i només volies jugar i passar-ho bé. Jo sóc partidari que no hi ha un cos ideal. Sou gordòfos? Com canviar tant la moda és com que a vegades no trobo el meu lloc. No hi ha què jutjar-se ni jutjar.
Què tal? Soc el Christian Oliver, soc professor de secundària, i si hi ha una cosa que tinc clara és que entendre els adolescents és més complicat que trobar-li sentit als Sony Angels. Que sí, no sé què en penseu. Bé, en fi, ja veig que teniu aquí ganes de parlar, us veig amb ganes, aquelles cares, i no m'estranya amb el tema que tractarem avui a l'hora del pati, la maleïda, ferotja i esgotadora pressió estètica.
I és que aquesta mala amiga, que és capaç d'envair-ho tot a través de les xarxes socials, del cinema, dels llibres, afecta cada cop més a edats joves, no? I quines en són les seves conseqüències? Doncs ja ho sabeu, dietes, trastorns alimentaris, complexos, necessitat d'utilitzar milers de filtres allà quan pengem una fotografia, gordofòbia i una infinitat de maldecaps que només ens aporten malestars i preocupacions innecessàries.
Per parlar-ne al pati d'avui hem convidat quatre estudiants de secundària que sou els millors, la veritat, ja us ho dic ara. Com esteu? Molt bé, molt bé. Bé, sí? Va, vaig a presentar-vos per un cantó tenint la Noelia, de 14 anys. Hola, Noelia, com estàs? Bé, molt bé. Cursa tercer d'ESO i troba guapíssim el Martín Urrutia i la Kiara Oliver. No saps estufando té? No.
Va seguir l'última edició, entenc, no? Sí. Estàs esperant ja que se n'estranyi una nova o...? Crec que no va ser igual. Ha seguit les seves carreres després o...? Sí. Sí? Tens el Martin i la Kiara controladíssims, oi? Sí. Al seu costat, aquí al meu davant tenim la Júlia, que també té 14 anys, cursa tercer d'ESO, i està conversada que la persona més guapa del món és el Michael B. Jordan. Qui és? És un actor que és molt guapo,
I, a més, quan fa pel·lícules ho fa molt bé i deixa marcat. El buscaré, eh? I de tercer d'ESO també és la Bianca. Hola, Bianca, com estàs? Hola, molt bé. Ella en té 15 i troba una absoluta bellesa. Atenció, eh? El Noah Centineu, no sé si ho he pronunciat bé. Sí. I la Bela Hadid. Sí. Que són actors i una model, no? Un actor i una model. A quines pel·lícules has vist el Noah?
Doncs mira, el Noah és de tots els nois que em vaig enamorar. Hasta el Netflix és... Vale, ja sé, ja sé. De l'època de la pandèmia, diguem-ne. I després la Bella Hadid és una model que, bueno... Bueno, la seva germana és encara més coneguda, que és la Bella. Ah, sí. I ella és la Gigi. Molt bé. Doncs, i per últim, el Jordi. Hola, Jordi, com estàs? Molt bé. El Jordi té 14 anys, va a segon d'ESO, i la persona que troba més guapa és l'actor Jan Buchaderas. I qui no? Sí.
El segueixes, el tens allà a controlar... El tinc controlat, l'únic que ara no sé què està fent perquè ha deixat el musical que està fent i a veure si es ve cap a Barcelona. Molt bé. Fetes les presentacions, us diré una cosa així d'entrada i és que m'encanteu, m'encanta que estigueu aquí. Tinc moltes ganes d'escoltar-vos i més aquestes mirades de seductors i de seductores que feu. Jo no sé si podré estar concentrat. Dit això...
Ara us demano, ara baixo una miqueta les revolucions, i us demano que feu un exercici mental. Vull que tanqueu els ulls i que us imagineu que de sobte sou això que molta gent ara mateix està escoltant, una veu, només una veu, i que us oblideu dels braços, dels cabells, de les cames, dels pits, de la panxa... Tot fora, eh?
Creieu que seríeu una mica més feliços i us sentiríeu més alliberats perquè hi hauria menys complicacions? Ara ja podeu obrir els ulls. Què me'n dieu? Seríeu una mica més feliços? Estaríeu més tranquils? Sí. Sí? Sí. Com ens enreden a vegades amb els cossos i amb els malestars. I ara una altra pregunta, d'aquelles que són una mica difícils de respondre i jo m'incloc, i és a vosaltres us agrada el vostre cos? Qui vol començar?
A veure, Júlia. Va, comença jo. Jo penso que... pot ser que sí, pot ser que no. Perquè de vegades em prego un vestit, un pantaló, i penso... Bueno, m'agrada, però d'altres... És que depèn. Si acabo de menjar, doncs no. Perquè em veig més inflada... Si tu notes un canvi automàtic des del moment que acabes de menjar...
Sí. Prefereixo no bastir-me, no provar-me res. Uau. Tu, Bianca, t'agrades la fin del dia.
Per exemple, si vaig de compres i això, ja em poso en el mood, no?, i llavors ja em veig guapa i tal. Però si hi ha matins que dic, és que... és que em puc, jo què sé, posar el vestit més bonic i és que no m'agrado, saps? Anar provant-te mil coses i no hi ha res. Sí, sí, em desespero a vegades. I anar de compres també pot ser molt positiu i molt negatiu, perquè aquell dia típic, no?, que proves la roba i no et va res bé, i entres en bucle, no?, i tu, Jordi, què? Tu t'agrades, t'agrada el teu cos.
Coinceix amb ella, que si dia sí, dia no, et posa això sí i em posa això no. Depèn. És curiós, perquè no acabem de trobar una resposta claríssima. És un dubte, un dia sí, un dia no. Noelia, tu què?
També depèn del dia i també de l'època de l'any. Perquè, per exemple, en estiu sí que si has de posar-te un banyador o tal... Jo, per exemple, jo soc que em poso pantalons a l'hora de banyar-me perquè no m'agrada com em queda en viking i perquè tampoc s'encomoda. Llavors, també depèn molt de l'època de l'any.
I aquestes preocupacions que m'esteu ara barbaritzant, les teniu quan éreu més petits? És a dir, quan tens 10, 10 anys, 8 anys, 5 anys, Bianca, tu dius que no. O sigui, jo ho penso, em miro en fotos i dic, és que jo si estigués així no m'agradaria, però és que en aquell moment em donava igual. I per què creus que ara sí que li donem tant de valor?
És perquè estem en aquest període que el cos canvia i que a vegades no canvia com volem? O que estem més pendents del que diran? No sé, Júlia, tu què vols?
Jo penso que sí, que també a l'institut veus molts tipus de coses molt diferents i que també això és com una pressió que et compares al col·le, a primària. Era com que ets feliç, no t'importava res i només volies jugar i passar-ho bé. Jordi, també, penses igual, no? No. No? Jo és que sempre he sigut molt presumit. Ostres. Sempre... Quanta estona t'estàs tu per pentinar-te? A veure, jo vull saber-ho, eh?
Jo l'admiro, aquests pentinats. Jo no sé com els feu, aquestes coses. Ha costat trobar el pentinat, que més m'agrada. I més amb el meu cabell complicat. Però m'aixeco al matí i el primer que faig és vestir-me i després dutxar-me. I llavors em mullo el cabell, em poso la cera, després la laca, me'l deixo secador, pum-pam, i estem, però es tarda.
Per desgràcia, del que estàveu comentant ara, que quan a mesura que ens estem fent més grans ens costa acceptar-nos, és una cosa que pensa la majoria de la societat. No acabem d'estar mai satisfets, sempre ens falta o ens sobre alguna cosa. Vaja, que al final mai no acabem d'estar feliços. Si us sembla, el que podem fer ara és anar a tafanejar patis de veritat a veure què n'opinen sobre això.
No soc feliç o del tot feliç amb el meu cos. Per comentaris que escolto o referents que segueixo, sento que no entro en el canal de bellesa. Sí, jo la veritat és que soc molt feliç amb el meu cos. Estic molt bé amb el meu cos, tinc una molt bona relació amb ell i no el canviaria per res.
Estic content perquè al final és el meu cos i sí que va canviant, però és el cos que m'ha tocat tenir. Des que em vaig tallar el cabell i tal, sí que he rebut més comentaris. M'han afectat bastant. Li dono tanta importància a cada mínim comentari que em diuen que això acaba amb mi. Jo estic prim.
Llavors no es poden ficar en un cos primer, és difícil que es fiquen. Sí que s'han posat en el cos. Poso que molts alumnes per estar una miqueta passadet. Perquè no estava gros de no ser saludable, sinó que estava una miqueta passadet.
Va haver-hi una temporada de la meva vida en què em vaig restringir bastant menjar. Durant els dies podia arribar a passar-me un dia sense menjar. Però una dieta estricta amb les calories que puc menjar o no, això mai ho he fet. Jo no li trobo cap sentit, a no ser que sigui necessari, en fer dieta. Per què treure't els bollicaos del berenar, no? Sí que ha fet dieta parastètica, ha fet una dieta bastant estricta
No, mai he fet dieta per estètica, tot i que sé que hi ha actualment molta gent que ho fa. És impossible que tots siguem iguals, cada cos és bonic a la seva manera. No hauria d'existir un cos ideal. Tots són perfectes i tot és subjectiu, així que potser a mi un cos sembla preciós i a una altra persona li sembla horrible. Sí.
Sí que hi ha un cos ideal. Per exemple, per l'home, és un cos alt, és un cos fort, prim... Això és el que penso jo. Però és molt raro, perquè jo estic en compte del que penso jo. Jo no trobo que...
Tindria que haver-hi un cos ideal. Com a les nostres ments que aquest cos és l'ideal, doncs clar, al final se't queda. No crec que existeixi un cos ideal. A cada persona li agrada un cos. No hauríem de ser objecte de burla, per tant, el cos ideal és el que cadascú consideri ideal.
Déu-n'hi-do, no? Què en penseu del que heu sentit? Hi ha algun dels comentaris que us ha impactat més, Jordi? Un on han dit que sí que hi havia un cos ideal, m'ha semblat. No sé, jo soc partidari que no hi ha un cos ideal, primer de tot. Perquè tu has entès que estaven dient que sí que hi ha un cos ideal i, a més a més, que té una forma concreta, que seria? Alt, fort...
El típic cos que veiem potser... Els anuncis de Colònia. Clar, i s'ha parlat en aquestes veus que sentíem de Patis, s'ha parlat també de menjar i de no menjar, no?, també. No sé, parlàvem de l'ideal. On trobem aquests ideals? Quin és el veritable ideal de bellesa? Què penseu? Perquè sé que hi ha un que ens imposen, però quin és el veritable ideal?
Per mi el veritable ideal és el que tu t'agradi per tu mateix, el que tu creguis que és més còmode per tu i amb el que tu siguis feliç. Coincideixo. No, Elia, tu vols afegir alguna cosa sobre això? Que hi ha hagut, crec que era una veu d'una noia o no ho sé, però que deia que durant una època va estar dies sense menjar i és una cosa que...
Jo ho he vist en gent i durant una petita època jo també ho vaig fer i és que la ment et pot passar una molt mala jugada en aquest sentit dels estereotips i tot el relacionat amb...
el teu cos o el... Sí, el teu cos. I com vas trobar solució a aquest problema? Perquè ara ho comentes com ho vaig detectar i... No, o sigui, tampoc va ser molt temps, perquè... O sigui, crec que va ser un mesos. Però... No ho sé, també amb la companyia de la gent i distreu-te amb altres coses. Us ressona la resta dels que esteu aquí? Bianca, Júlia... Bianca, digues.
Bé, a veure, o sigui, jo era també molt partidària de pensar que no hi havia un cos ideal, i jo de petita deia, ui, és que la gent que, per exemple, pateix anorèxia, és que jo no podria, perquè a mi m'encanta menjar. Llavors vaig arribar a la secundària, i és que em vaig, no sé, vaig veure que tothom estava superpreocupat, i doncs, com aquests pensaments negatius, a mi també em van començar, o sigui, a resumir pel cap. És un camí també de primària i secundària, no?, en aquest sentit. Sí.
I, bueno, sí que hi havia vegades que, per exemple, no menjava o algun dia no menjava, i clar, jo crec que el més difícil d'això és demanar ajuda, perquè és una cosa que no és tan normalitzada cada cop més, però no sé, penso que molta gent pensa que t'hauries d'avergonyar
Sí, sí, jo moltes vegades, com que a la persona que ho pateix li fa vergonya o té por del que diran, al final també hem de posar el pes també sobre l'entorn, no? Heu vist alguna vegada algun company que llenci el menjar a la paperera a l'hora del pati, que no mengi l'entrepà sencer, que... Júlia, tu sí. Sí, a veure, jo també he sigut aquest company. I tu has sigut aquest company. És com que penso...
Millor no menjo i així m'avorro després de fer esport i baixar aquestes calories. És un pensament constant que al final costa molt de controlar.
Has de saber controlar-ho o demanes ajuda, que també és molt difícil, i has de trobar la teva manera de solucionar-ho i pensar molt. Us dono una dada. Entre un 11 i un 27% dels adolescents estan en risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. I ara us vull fer una pregunta i vull que siguiu molt sincers. Sou gordofos?
No, no. Jordi, no? Hi ha una resposta contundent aquí, unànima, Bianca? Bé, sí que quan jo vaig passar aquest període de primer d'ESO, amb aquests pensaments negatius va haver-hi una època que jo, per exemple, veia una noia amb pantalons curts i si tenia les cames més gruixudes deia, i aquesta com va? I clar, era un segon i jo pensava, a veure, Bianca, el que has pensat, perquè tu estaves en contra de tots aquests comentaris i totes aquestes coses.
I vas caure, també, tu, no?, una mica. Sí, però jo no ho deia. O sigui, eren pensaments... Clar, el fet de pensar-ho ja és... I com et vas sentir tu mateixa? Oh, fatal. És que deia, Bianca, o sigui, tu eres d'aquestes persones que deies que això estava fatal. Clar.
I creieu que, per exemple, aquests comentaris negatius que podem fer, perquè això era un pensament, però moltes vegades es fan aquests comentaris, acaben afectant l'autoestima de la persona o creieu que la gent té força i diu, va, no, és igual? No, o sigui, no hi ha força, afecten. Per un cas personal, jo me'n recordo que abans portava el cabell moicano.
I, bé, doncs jo estava superfeliç, tal qual. Vaig fer l'estiu i arribem al col·le i, clar, tothom un ui, ui, ui. I recordo que m'ho veien comentaris negatius, de ui, que no et queda fatal, és molt llet, no sé què. I em van començar a dir els xulos de la classe. I, en canvi, és el pentinat de moda que el veus a tot arreu, eh? Sí, actualment sí, clar, ens estem dicant que anava 5 de primària,
com canvien les modes i com això també ens fa veure una cosa més atractiva que una altra en un moment concret. Sí, sí. I això ja em deien pelo cavallo, pelo velociraptor, i era com... I com ho vivies, tu, això? T'afectava o té una mica igual? Home, a mi m'afectava. Em mirava el mirall i a vegades deia per què? Per què? Però a vegades intentava com seguir amb mi, dir, fes-ho, fes-ho, fins que hi ha un moment on també jo mateix em vaig cansar, però també els comentaris... I la gent que feia aquests comentaris, amb quina intenció creus que els feia?
No ho sé, perquè ho vaig arribar a parlar amb ells, em deien, no, és que és broma, és que jo tal li dic no sé què, és que jo tal li dic no sé quantos, però... Sí, podria ser que comencés com una broma i al final aquella broma acabés sent una cosa recurrent i que t'acabés afectant, no? Sí, i també crec que s'ha de veure amb qui tens una confiança per fer aquesta broma i amb qui no.
I a les xarxes socials, el model de cossos que veiem, Noelia, és el que veiem en el nostre dia a dia? És a dir, quan sortim al carrer, els cossos que veiem són els que trobem a les xarxes socials, a Instagram. Creieu que el fet de mostrar-nos uns cossos tan perfectes, tan ideals, fins i tot unes vides, però centrant-nos en els cossos, això ens afecta com una mica la nostra autoestima o no?
Cada cop sí que es veuen més diferents cossos a les xarxes socials, però, per exemple, fa dos anys, sí que hi havia uns cossos ideals i... I ara no els veus?
Hi ha, però no tants com abans. I ara sí que hi ha més creadors de contingut que... Sí, hi ha una mica més diversitat. Sí. Això esteu d'acord, que hi ha una certa diversitat ara? Sí. Crec que cada cop és més potent el missatge body positive, que és com aquest pensament, i cada cop més gent l'està donant a veure. I crec que és important, també.
Jo veig una mica perillós, a vegades, a les xarxes socials, quan surten vídeos de gent molt esportista que et recomana fer una rutina i dius, si vols aconseguir això, has de fer aquests exercicis. Tu després a casa et poses a fer-ho i no tens aquell cos. Al final s'està donant una imatge una miqueta falsa, no? Sí, i jo crec que el problema és que la gent no sap diferenciar quin és el contingut real i quin no ho és, saps? Exacte, i això és... Quin porta 20 capes de filtre i quina és la persona que no, que s'ha fet un selfie i mira, l'ha pujat i ja està.
Doncs just això ho parlem en patis de veritat, el sentim i a veure què n'opinen.
Penso que les xarxes socials tampoc poden ajudar a estimar o a odiar els nostres cos. Més aviat, a odiar. No tot el que veiem en les xarxes socials és veritat. Hi ha molta gent que fa servir filtres per sentir-se més bé i no tenir tanta inseguretat. Si els que triomfan tenen un cos que s'assembla molt poc al meu, com m'han d'ajudar a que m'arolli, si no hi ha ningú, o no s'ha vist cap referent que sigui com jo? Allò te va influenciant, inconscientment, allò entre el teu cervell i tu et sents malament amb el teu cos.
Tu potser estàs bé amb les teves cames, veus una influencer que les té perfectíssimes, perquè se les ha operat, llavors dius, valla merda de cames. Filtres que em facin estar més prima o no, això no ho he utilitzat mai, perquè al final la gent que ho veu és la gent que ho coneix i no trobo la necessitat de mentir. Si tinc aquest cos, el tinc i punt. Avui en dia hi ha molta més diversitat, i no només en les pel·lícules i sèries, sinó també en, per exemple...
Passarel·les de models. És que des de petites ens han inculcat que la princesa és una noia prima. En canvi, la dolenta és una noia més grasa, lletja. També surt així.
com un nen més gordito, més baixet, però després et poses a veure i sembrar el pringat, el que tot li va malament... Re, un 3% de personatges de les pel·lis eren grassos i racialitzats també molt poc percentatge. Jo penso que hi ha molt poca diversitat realment.
També és veritat que crec que ara ja actualment s'està començant a canviar i s'està començant a representar amb més diversitat corporal. Jo crec que és el millor que es pot fer. Bé, ja veieu com està el pati, així que tornem al nostre pati que estem aquí més tranquils. Vosaltres creieu que sou víctimes de referents que hem vist a sèries, a pel·lis, en relació al seu cos o no? A vosaltres no us afecta?
Jo sé. O sigui, jo era molt de princeses Disney, com ha dit la nena aquesta. Ostres, clar. I aquí hi ha moltes coses que ens poden afectar només del cos, no? Exacte, exacte. Però és que jo em fixava en tot. A mi m'agrada molt la moda i jo em fixava en les models, en les influencers i encara. I quines coses, per exemple, veies en aquestes princeses Disney que després tu volies replicar i no podies?
home, els vestits aquests, així que queden amb la cintureta. La cintureta així de petita, no? Exacte. I jo deia, bueno, sí que fins que no vaig créixer, no em vaig adonar. O sigui, vaig veure una influencer que ho comentava, que era aquesta influència de la indústria de Disney, i que era molt perillosa.
Abans he de reconèixer que heu dit que hi havia més diversitat a les xarxes socials, però si vosaltres entréssiu al vostre telèfon i miréssiu la lupa, quins cossos trobaríeu? Serien cossos perfectes, els que us sortirien com a recomanacions? Serien cossos habituals? Sí, crec que sigui... A la vostra lupa, és a dir, al vostre algoritme. Sí, sí.
Crec que es parla més, però és veritat que si jo l'entrés a la meva lupa, veuria coses molt ideals, i és el que ha dit un noi que superen i tal, que parlen de que cadascú ha d'estar supercontent amb el seu cos i tal, i porten 20 quilos de plàstic, 20 hores de gimnàs...
Aquí jo vull fer una pregunta també que val la pena que... Tu, evidentment, Jordi, també, eh? Però aquí les noies que reivindiquin la seva opinió. Creieu que les noies teniu més pressió estètica que els nois? I aquí val tota l'opinió, eh? No, Elia.
A veure, depèn molt, perquè, clar, els nois també tenen una pressió de que has de ser fort, no pots prouar, no res d'això. Que també tenen una pressió afegida. És molt interessant, això. Jo tinc un amic que és una mica més femení de l'habitual i no l'insulten perquè no... Vamos, com l'insulten. I tu, Júlia, observes que hi ha una pressió més forta cap a vosaltres?
O no? Al físic, eh? Jo penso que, en tant al físic, una mica, potser sí. Perquè als nois sí que és veritat que és això el que ha dit, que és a l'hora que no poden plorar, han de ser forts, que no... És com que es veu malament si ploren. Però sí que és veritat que a les noies és com que la pressió de... Si soc així, potser li ha agradat al noi, si em fico això, li agrada a les persones... És com que trobo que potser hi ha més pressió en tant al físic.
Clar, vosaltres sou esportistes? Practiqueu esport? Us agrada? Sí. I ara us pregunto, practiqueu esport per salut o per estètica? Les dues. Per ningú no, les dues. Per cap, eh? Per cap, sí. Perquè m'agrada. Perquè t'agrada. Ostres, aquesta és la gran resposta. Tu, Jordi, no estàs dient res. Les dues, les dues. Vaig passar una època on vaig fer més esport pel tema físic fins que poc a poc... Vas arribar a obsessionar, tu creus? Sí, vaig arribar a obsessionar. I què t'afectava, eh?
Sí, m'afectava, perquè veia molts companys, clar, estem una època de canvis, i jo he tingut sempre un retras del creixement, per això sempre he sigut més baixet i tal. Clar, veia que la majoria dels meus companys començaven a desenvolupar-se, a estar més forts, tenir més múscul, i clar, a mi no passava, perquè anava més retrasat el creixement. I això em va afectar molt, i em vaig obsessionar molt amb el bàsquet i tal, què feia en aquell moment. Ara entenc que estàs en un altre punt, no? Estic en un altre punt? Gaudeixes de l'esport, ara?
No, perquè no m'agradarà. Però practiques, m'has dit, eh? Practico per salut. Faig trail i a casa també vaig fent coses. Això està perfecte. I, clar, per no allumir-nos del tema aquest dels cossos, al final, abans ho dèiem, que anàvem a comprar i ens costa trobar roba de la nostra talla o que ens encaixi les modes, que ara, per exemple, que es porta tota la roba ampla,
Jo he hagut de fer un esforç d'acceptar com em queda una roba ampla quan jo em veig més ampla, amb més volum. Vosaltres heu viscut això, que les modes a vegades, en comptes d'ajudar-vos a sentir-vos més còmodes i més guapos, us sentiu pitjor, us ha passat? Sí, sí, Júlia.
Jo trobo que canviar tant la moda és que a vegades no trobo el meu lloc, el meu tipus de roba, de pantaló, de samarreta... I les talles són realistes o no? Això és el que m'agòbia a mi, que si me'n vaig a comprar i em prego, per exemple, la talla M, a vegades és més gran o més petita, i si em prego la talla S, és més petita, i és com que ja començo a pensar molt i a maltractar-me mentalment.
Clar, o sigui, allò que s'ha de convertir en gaudint a comprar s'acaba convertint en una tortura, no? Als altres també us passa una cosa així, no? Sí. Deixem un moment aquí el debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà, que com sempre diem aquí, és la cosa sagrada de l'hora del pati. N'hi ha tants com cossos de nois i de noies a l'escola i el que tenim aquí no és comestible, almenys us recomano que no us el mengeu.
però ens farà donar-li voltes al cap. A veure, Júlia, et tribo a tu com a voluntària per fer els honors. Obre l'entrepà, a veure què trobem a l'interior. A veure què hi ha aquí, en aquest entrepà.
tan ben embolicat... Un pa. Hi ha un pa, a veure, però volem saber de què és aquest entrepà, pot ser de fuet, pot ser de formatge... Ostres. Ostres, opa, no és d'embotit, eh? Ho llegeixeu? Sí, hi ha un missatge que has de llegir, a veure què diu. Descobriu que la vostra companya, Xènia, vomita el que menja per esmorzar i s'està deprimant molt. Què feu?
Escriviu que la vostra companya Xènia vomita el que menja per esmorzar i s'està primant molt. Què faríeu? Ja veieu que aquest entrepans planteja una situació amb un conflicte i hem de trobar una possible solució. Qui vol començar? Noelia. Jo el que faria seria primer preguntar-li si ho està fent i si... Bé, primer preguntar-li si està bé.
Ja de primeres. T'aproparies, per tant. I de normal, si està fent això, jo tenia una companya que es va posar a plorar i ho vaig preguntar, llavors el que necessiten és una abraçada. Molt bé, ostres. O sigui, no dir-li, no facis això, sinó una abraçada. Clar, no fer-la sentir malament, no fer-la sentir culpable, però una cosa que potser segurament ella sap que no està bé, sinó donar-li el suport. Una abraçada ja.
I la resta què faríeu? Perquè aquí hem de trobar una solució entre tots. A veure... Jo considero amb la Noelia que una abraçada està amb ell, o ella, en aquest cas. Però també crec que, per una part, crec que s'ha d'estar també una mica present en el punt de dir-li, has de menjar. Per tant, tu et plantaries com a amic i diries, sé que estàs fent això i t'ajudo. I t'ajudo, exacte. I li donaré una abraçada...
Aquí hi ha... Perquè tu no volies fer una abraçada com ahir la Noelia, però després potser de l'abraçada ella et diu, és que no vull. És que Jordi, no vull menjar. És que després de menjar em veig gorda, com deies abans. Què faries?
Clar, aquí no sé què faria. Crec que seria una mica més constant amb ella, parlant, ajudant-li. És complicadíssim, eh? Fent-li, per exemple, a l'hora de l'entrepà, perquè a molta gent així que li passa, que té aquests problemes com l'anorexia i tal, que els costa menjar, fer-li aquest moment de l'entrepà, que per ella és difícil, ajudar-la, fer-li que sigui més amè, que sigui més un moment que no sigui tan dur. Que no sigui com una cosa negativa, no?, al moment de menjar. Exacte. Bianca, tu què faries?
Jo primer li preguntaria, i després, depenent de si vol la meva ajuda o no, si la vol, doncs em quedaria present a l'hora del pati. Amb la Xènia, en aquest cas. Acompanyant-la mentre menja el seu entrepà. Exacte, però no parlar... Que no el menja la paperera. Exacte, no parlar de menjars ni del seu problema, sinó de la vida. I si no la vol, doncs jo crec que avisaria, o sigui, a la meva tutora o a la seva. Jo ho estava pensant, que potser una de les coses que es pot fer és demanar ajuda a un adult. Evidentment, donar-li el suport...
Jo crec que a vegades els adults ens poden ajudar en molts sentits. Digues, Júlia. Jo, si la veig que està vomitant o plorant en aquella situació, no li trauria el tema, no li diria per què ho fas o intentaria parlar amb ella perquè no ho faci, sinó que em sentaria al seu costat i evidentment intentaria evitar d'alguna forma
el fet que estigui vomitant o que en aquell moment estigui passant una mala estona, que ho passarà igual, però que sigui més a més, com he dit abans, i que entengui d'una certa forma, no recordant-li el seu problema, sinó parlar d'altres coses que sé que li agraden. Com el que comentava la Bianca, que aquella estona sigui...
Bueno, estic aquí amb tu i no estem parlant del problema, no? Sí. Però jo trobo que val la pena destacar que sí que cal demanar ajuda a vegades, no? I demanar ajuda a un adult no és una derrota. A vegades ens donarà respostes que potser nosaltres no sabem trobar. I ara us dic que ara estem encarant la recta final d'aquest episodi d'avui de l'hora del pati. I sabeu com? Sabeu com encarem aquesta recta final? Convertim-vos en caps d'estudis. Sí.
Ara tindreu el poder suprem, perquè jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat, i haureu de deixar una d'aquestes tres persones, que han dit una d'aquestes borrades, sense pati. Per tant, tindreu aquesta oportunitat de castigar algú. El percentatge de reflacs és altíssim. Tindreu una estoneta per posar-vos d'acord, perquè només una d'aquestes tres persones, encara que segurament es mereixerien els tres quedar-se sense pati,
Només un podrà no anar a l'estoneta de descans. I ho haurem de decidir entre tots. Us sembla bé? La primera és la Daniela, que ha dit... Ha dit això. Veig aquí cares, veig reaccions. El Roger, la seva frase estrella és...
Caram, amb el Roger. I el Biel diu, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla.
Ja veieu que totes aquestes 3 frases giren al voltant del cos, de la bellesa, del físic. A veure, la Daniela, la gorda de la classe m'ha mirat malament. El Roger, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. El Biel, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla. Sobren les apostes. Qui mereix quedar-se sense patir? Jo crec que l'últim, com és allò? L'últim és el Biel, el que diu de les flexions. Jo crec que ha caigut una...
En una trampa. Sí, ha caigut en una trampa de... que vol agradar-li a una persona i està amb el seu cos incòmode. Llavors, aquesta persona no hi hauria de castigar-la sinó per la meva. Ai, ostres, que bonic, això. Molt bé. Molt bé. O sigui, més que recomanar-lo sense pati, el recomanaries una estoneta, potser, llegint alguna cosa o algun assessor, no? I ja, sense pati, un de dos. Molt bé. Però tu l'abracaries, no, també, el Biel, segurament? Sí.
Jordi, tu què? En qui deixes sense pati? La Daniela, el Roger o el Bien? Ho dic molt clar, la Daniela. La Daniela, eh? La Daniela, que ha dit allò de la gorda de classe, m'ha mirat malament. Perquè els ha... És veritat, és que és la que més ha sobrepassat el límit. S'ha passat, s'ha passat. S'ha passat. I què li diries a la Daniela? Si fossis la cap d'estudis, o el cap d'estudis, què li diries?
No sé què li diria, però... Perquè evidentment es queda sense patir, això ja està clar, això ja està decidit, no? És que no sé què li diria, li diria que està malament, que fer així paraules... No sé què li diria, ho hauria de pensar. Veiem aquest tic-tac, eh? Vull dir, hem d'anar ràpid, ràpid, perquè el temps passa. Bianca.
Jo deixaria fora la Daniela. Ai. I li diria que, primer de tot, que en un futur ella pot ser aquesta persona perquè no sap si la... Perquè el món gira, no deixa de girar i mai no sabem com serem en el futur. Exacte, si la gorda de classe entre cometes està passant per alguna malaltia o alguna cosa. I a més que veure la gorda com una cosa negativa és... És més coses que gorda.
Molt bé. Júlia, arribem al final del tic-tac, eh? A veure. Jo li diria que pensi abans de parlar i que pensi, en plan, que es fiqui en la situació de l'altra persona. Perquè a vegades una sola paraula pot fer tant de mal...
Per tant, jo crec que, escoltant-vos, hi ha una unanimitat, direm el nom de la persona, la Daniela, el Roger o el Biel, perquè jo crec que hi ha una unanimitat de qui es queda sense patir, i és la Daniela. Molt bé, jo crec que estava clar, estava molt clar, i, a veure, jo crec que val la pena reflexionar sobre...
Com cal respectar els companys i tot això. No sé si voleu afegir alguna cosa de tot el que s'ha comentat, perquè a mi, escoltant-vos, Bianca, amb això que has dit, de com canvia el món, com... No sé, m'ha semblat molt interessant. Hi ha alguna cosa que li diríem al Roger, per exemple, això que els guapos de l'institut troben parella abans? No sé, diríem alguna cosa, perquè al Biel ja li hem dit clarament que ha de veure alguna cosa, però al Roger...
Doncs li diria el mateix que li diria la Bianca a la Daniela, que a les guapos són aquests, però qualsevol dia és el que tu trobes lleig. Sí. Que el món gira. Clar, jo vull fer-vos una pregunta perquè ja estem a punt d'arribar al final. Teniu en el vostre entorn algú que hagi patit un trastorn i que, per tant, li hagi afectat? Com ho heu afrontat, això, vosaltres com a amics? Com ho heu fet?
Jo no m'he patit de prop. Sé de gent que ha estat al meu cost. Bé, que ara està present, però en aquell moment no ha estat present. No sé què li diria. Estaria amb ell. És sobretot... Crec que el que necessita la gent que té algun trastorn és...
companyerisme i que l'entenguin, sobretot, que l'entenguin i que li facin passar un bon rato, una bona estona. I com podem fer per desintoxicar-nos d'aquestes males influències que veiem a les xarxes, aquesta cosa que ens atrapa? Què podem fer, Bianca, Júlia? Jo ho veig pràcticament impossible. Sí, hem d'acceptar-ho ja. No cal acceptar-ho, però crec que cal donar una educació. I, o sigui, per exemple, a mi a primer dia em van fer xerrades de trastorns i era... I et serveixen aquestes xerrades?
En aquell punt ja no, perquè ja estàvem totes les nenes i amb coses ficades al cap, llavors hauria de ser en un cinquè de primària, per exemple. Sí, però abans... I com haurien de ser aquestes xerrades perquè realment us facin un impacte en la vostra manera d'actuar? Júlia, Noelia, voleu dir alguna cosa?
Jo crec que quan fan les xerrades normalment, parlen com que només parlen en general, no parlen un tema específic. Jo penso que haurien de pensar més una mica en nosaltres. Ho fan, però em refereixo a l'hora de...
que nosaltres ho patim. Vull dir que a vegades parlem molt del per què. Jo crec que hauríem de parlar de com passar-ho, com viure-ho. Com acompanyar, també. Més des de la part pràctica, no pas des de la part teòrica. El risc, sabem què hi és. I, clar, les xarxes socials, què podem fer? Com podem evitar tots els problemes que hi ha allà? No, Elia?
És que el poder evitar no es pot evitar perquè hi ha gent que encara que s'ho diguis ho seguirà fent. Llavors, com que això és que facin xerxes de com passar-ho o com ajudar, no què és. Perquè jo crec que és més fàcil saber-ho que com passar-ho o com demanar ajuda.
Jo abans, quan us deia que si entreu a la vostra lupa, segurament el vostre algoritme us farà una bona traïció, i és que potser hauríem de deixar de seguir determinats perfils, determinats comptes que donen una imatge massa idírica del cos, massa irrealista. No sé què en penseu d'això. Caldria fer també un punt d'autocrítica o no? Sí, sí.
Jo ho vaig deixar de fer, va haver-hi un moment que vaig dir, mira, i vaig tancar l'Instagram i vaig començar a seguir gent que oferia una visió realista del seu cos. Que bo, això, no? Jo també. Va ser una decisió teva de, a partir d'aquest moment, vull que el meu algoritme sigui en positiu. Exacte, perquè és que tu anaves passant i és que era tot, per exemple, et sortia una dona que acabava de tenir un fill i és que es mostrava com abans, i és a dir, a veure...
S'ha demostrat també la cara negativa de les coses. I tant. No sé. Que no és la realitat, sinó la realitat a seques. Al final ens falta moltes vegades aquesta part del que trobem al carrer. I a casa, els pares, les famílies, què poden fer per ajudar-vos? Perquè hem parlat de classe, hem parlat també de l'amic, però les famílies. Jordi.
Com poden donar suport a una persona que està en aquesta situació? Les famílies apoyant-te, entenent-te i estan atent una mica al teu dia a dia, estan atent què consumeixes. Crec que, sobretot, la família és qui més ha d'estar i qui més, sobretot. Perquè una mica ha d'estar, si és amic de veritat. Però la família ha d'estar atent i fer-te veure...
la realitat, fer-te a veure quina és la realitat i fer-te les coses, en plan, òbviament, estar amb tu i que no t'ho facin passar malament, però sigui un moment on ho has de passar malament perquè toca menjar i has de menjar perquè has de menjar, crec que han de ser ells que han de insistir en això. I potser haurien d'evitar, també val la pena que fem una mica de crítica, haurien d'evitar alguns comentaris que poden fer del vostre físic, de no sé què, potser...
No dic que ho facin malament, pobres, segur que ho intenten fer de la millor manera, però quan trobes una... La brometa. La brometa o la típica trobada familiar. Ai, que has crescut molt, no? Ai, que t'has posat molt alta, no sé què, i potser tu no acabes de sentir-te de tot a gust, no?, amb el teu cos. Què penseu d'això? Us heu trobat en casos així? Sí, penso que cal també educar els pares, perquè veure, per exemple... Cal un podcast per les famílies, eh?
Exacte. Ells, per exemple, quan eren adolescents, la majoria no tenien xarxes socials. Llavors, no és que això ara sigui... A la meva època m'havies de menjar i ja està. Bueno, és que a la teva època no hi havia aquesta pressió, potser, saps? Pot ser. La resta què em penseu d'això? Jo penso que sí, que a vegades, com he dit abans, has de pensar, però ja és com que no estan tant a l'actualitat, potser ja pensen que el que va passar a l'època segueix passant. És com que no som conscients del que poden dir.
Jo, escoltant-vos, la veritat és que em quedo tranquil. Sempre ho dic aquí al podcast perquè realment veig que enteneu aquest tema, veieu la red del problema i voleu trobar-li solució. A mi m'agradaria, abans d'acabar l'episodi d'avui, que cadascú de vosaltres es quedes amb una idea, amb un titular de tot allò que s'hagi comentat i que us en porteu a casa...
I segurament ens farà pensar a tots amb aquest últim resumet del capítol. Noelia, amb què et quedes tot el que hem comentat? Jo crec que en aquesta taula tots tenim una idea molt clara que no hi ha que jutjar-se ni jutjar.
que ja que no passa de tot, però sí que centres en un mateix i en les teves amistats o el teu entorn per saber si... o sigui, saber no, per adonar-te si algú està passant realment malament, fixar-te. Molt bé. Jordi.
Jo crec que amb el que em quedo és... que tu no pots controlar el que els altres fan, per molt que et molesti, per molt que et molesti, però pots controlar el que tu penses, el que tu fas i el que dius. Bianca, tu amb què et quedes? Jo, primer de tot, o sigui, que si t'estàs veient en un moment...
Du. Doncs que no dubtis en demanar ajuda i que no tinguis vergonya ni por i que si, per exemple, tu no pots comptar amb l'ajuda dels teus pares, doncs parla amb la teva tutora, amb l'amic de... O sigui, amb el pare del teu amic, el que sigui, però busca ajuda. No t'ho quedis per tu, no? Exacte, perquè és que després això surt. I si no surt ara, sortirà en 3 anys i serà pitjor.
Que bé que diguis, això, Júlia. Jo em quedo amb el recolzament de les amistats i de les famílies, perquè sí que és veritat que, com has dit abans, és molt important el recolzament d'una família, però jo penso que quan ho he passat he necessitat més una amistat, perquè sí que és veritat que potser em beuen al col·le, quan quedem, i és com que ho beuen des d'un altre punt de vista.
I ara sí que la mala notícia d'avui és que hem acabat ja l'episodi. Hem arribat al final de l'Hora del Pati amb aquests quatre tertulians de luxe que heu estat sincers, autèntics i realment molt inspiradors. Moltes gràcies, Noelia, Jordi, Bianca, Júlia, pel vostre entusiasme i per haver-nos fet sentir part de la vostra estoneta de patir. I els que ens esteu escoltant, gràcies també per ser-hi un cop més. L'Hora del Pati s'acaba, tothom a classe i fins al proper episodi.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el Casal Municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra.
Coro rociero de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia. También nos acompaña el coro rociero La Flor de San Pedro y San Pablo. Y también coro rociero de Cuní y coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz...
Ana Ortega, y como no, tenemos también la gran compañía de la directora de la Ràdio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuïta. Continguts en xarxa.
L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Menges la vida, My Nutritionist, Naila Martínez. Benvinguda a una setmana més. Com estàs? Hola, Fili. Doncs bé, de celebracions, no? Celebracions, acaben l'any, comencen el nou, aquell moment de fer balanç. Tu fas balanç dels anys? Jo faig balanç, sí. Moltes vegades m'ajuda les fotografies que tinc. M'agrada molt fer fotos i vídeos i sempre faig com un recopilatori que a vegades el penjo a les xarxes i a vegades no, a vegades el faig per a mi.
I m'agrada fer un balanç de com vaig començar l'any i on estic ara. I això em fa aterrar una mica amb tot el que he aconseguit aquest any, a vegades sense proposar-nos res. Clar, perquè la vida passa mentre fas altres plans, això de John Lennon. I és així. Déu-n'hi-do quin any 2025 de vertigen que has tingut. Ja fa molt de temps que tens uns anys cada vegada més. Però no ho sé, estàs al hype ara? Es diu així? El hype?
Sí, pot ser, pot ser que estigui... No, encara més a escalar, s'ha d'escalar més encara. Sí, però mira, l'altre dia, l'altre dia deia, ostres, no soc conscient de quan arribo amb una cosa que t'has plantejat i no ets conscient i és com acabes i és a... Vinga, següent cosa, no? I després també arribar i pensar que no ha estat perfecte.
Bé, o sigui, has fet alguna cosa, no? I sí, vale, ja ha arribat i no ha estat perfecte. Quan moltes vegades el fet d'arribar-hi ja és un èxit, no? Moltes vegades no, sempre. Ara ja estic en un moment de la meva vida que la filosofia és si està fet i està acabat, està bé. Exacte.
Hi ha una corba, que és la corba del perfeccionisme, ara no sé d'en qui és, perdoneu-me perquè no sé d'en qui és, però diu que l'excel·lència és allò que has pogut arribar amb el menys temps possible, i que a partir d'allà...
Ja està, o sigui, ja has pogut arribar, no?, i ho has fet, i ho has fet amb el temps que tu has tingut disponible, i ja està perfecte, perquè si esperem que estigui perfecte, mai ho estarà, no?, perquè sempre hi veurem, nosaltres evolucionem i sempre hi veurem.
errors, no? Un any on, per exemple, el programa Nereu ha estat creixent d'una manera increïble. Has estat fent una xerrada a l'OMS, en el marc de l'Organització Mundial de la Salut, parlant també del programa Nereu i de l'alimentació saludable per a l'entorn familiar i social. Estàs fent el doctorat. Allà està, sí.
Bé, has tornat a donar classes a la universitat. Què més? He escrit un llibre. He escrit un llibre. He continuat, no?, estant, doncs, també al peu del canó de la maternitat, que també és important, no?, que cada any que passe, doncs, hi ha canvis, no?, en els nens i nenis i, per tant, també és important adaptar-se a aquests canvis. Passes consulta. Passes consulta. Continues fent tota la teva
Sí, ara estàs fent un recorregut que jo encara no l'he acabat de fer i ser conscient de cada pas que he donat i que sí que és cert que em continuaré donant perquè sóc així, sóc una inconformista i sempre penso que sempre es poden fer coses per millorar, sobretot per millorar la salut de la població i les continuaré fent.
I aquest any, doncs, ja hi ha, aquest 2026, ja hi ha propostes i fites a les que arribar. A vegades, doncs, hem d'esperar perquè el temps, no?, doncs, hi ha les burocràcies i aquestes coses, però sí, continuem fites per aquest 2026.
Quedem-nos un moment a la Mesa sin pressiones del llibre, que ha sigut també una novetat d'aquest final d'any, del final del 2025, que podem aconseguir en prebenda fins al febrer aproximadament. El podem aconseguir a través de dashbook.es i també a través del perfil de Mai Ionet Baix Nutricionista, el teu perfil d'Instagram.
I se n'han de vendre 150 i els 150 que es venguin, a més a més... És una passada. És molt xulo. És que és molt xulo això, però qui compri el llibre sortirà el seu nom per la protecció de dades aquí a Espanya. Només hi pot anar el nom.
Però hi haurà el vostre nom, el nom que hagueu posat de la compra, hi haurà el vostre nom com a persona o com a agraïment de poder publicar realment el llibre. Així que ja d'entrada, gràcies a tots i totes els que ja l'hau comprat i gràcies a tots aquelles que el comprareu i que fareu possible aquest projecte que...
que al final l'objectiu d'escriure aquest llibre és ajudar les famílies, poder tenir en un sol llibre una guia d'acompanyament en l'alimentació per generar zero pressions a la taula, que el moment de taula, que aquests dies ho estem vivint, que són moments de compatibilitat,
d'estar en família, de ser un plaer, o així hauria de ser que continuï sent-ho tot l'any també. Qualsevol moment en què seiem a taula tots junts, que sigui un moment de plaer.
Ai, que xulo. I nous reptes per al 2026 pot ser un dels reptes que ens podem fer totes i tots, segur que tindran algun, veurem l'alimentació, però d'aquesta manera, no? Si impressiones, millor. Sí, jo us proposaria com a repte menjar lliures. I qui no m'ha escoltat parlar de què és menjar lliure és, doncs això, menjant sense plantejar-nos res sobre el menjar, simplement gaudir-lo...
o no, perquè a vegades hi ha aliments que no estan bons, o preparacions, que si fem aquest treball de ser conscient del que estic menjant, doncs a vegades li donem massa valor a productes o aliments que realment no el tenen, si fossem més conscients. Llavors és això, gaudir del menjar, compartir moments a taula, crec que...
Això sí que he fet una reflexió que tant, i és que cada cop més relaciono el menjar saludable amb el menjar tradicional, tant a la cuina com en el compartir moments a taula, i el deixar de banda l'individualisme i el menjar sols, sempre que puguem, doncs compartir un moment de junts, un àpat junts, crec que és importantíssim per una bona alimentació, una alimentació saludable.
De fet, jo també estic fent la reflexió que menjar lliure vol dir prèviament tenir tota la informació, és a dir, tenir la informació del valor nutricional dels aliments, saber què estem ingerint i com ens afectarà el nostre organisme, és a dir, per menjar lliure primer hem d'aprendre, hem de saber, perquè si no, no estem fent una llibertat, ho estem fent amb la pressió social, amb la indústria, la publicitat, tota la indústria alimentària, diguéssim, ho estem fent...
Guiats per uns altres. Totalment, Pili, perquè quan parlo de menjar lliure és que quan tu compres un producte, quan agafes un producte al supermercat, doncs que sapiguis què és el que estàs menjant, no? O sigui, menjar lliure és que jo puc agafar unes galetes i me les puc menjar, però també me les he de menjar sabent què estic menjant, no pensar que perquè hi ha una...
una etiqueta verda, o perquè hi posa bio, o perquè hi posa ecològic, ja estic menjant alguna cosa més nutritiva per al meu cos. No és així. Vol dir això que no me la puc menjar? No, si t'agrada menjar-te-la, això és menjar lliure. Però sent conscient del que estic menjant i com això afecta al meu cos. I a vegades, doncs, sempre hem d'intentar menjar...
Aliments que siguin nutritius per al nostre cos, però la nostra ment també necessita menjar. I llavors, a vegades, hem de menjar aquests productes per sentir-nos millor. I no passa absolutament res. La qüestió és aquesta, és saber què és el que estic menjant, com afecta el meu cos, ser conscient i gaudir-ho i no sentir-me malament després.
La setmana passada parlaves del bombó, perquè si tu saps què és el que estàs menjant des del coneixement real, segur que no et menjaràs un munt de galetes o un munt de patates, ho faràs segur perquè saps que no és bo per tu. Sí, i sent conscient vol dir, vaig a posar un exemple, Pili, a mi m'encanten les patates de bossa, els xips de bossa, m'encanten.
I jo moltes vegades em ve de gust, i a casa sempre n'hi ha, no sempre em menjo, però el dia que em ve de gust no obro la bossa, m'ho menjo de la bossa de peu corrent i sense saborejar. Si m'agrada, què faig? Gaudir-ho. Per tant, ho fico en un bol.
M'assento, me'n menjo una a una i a vegades estan ràncies i les deixo. No me les menjo perquè ara me permeto menjar patates. No, jo volia gaudir-ho i ara això no me fa gaudir perquè no estan bones, estan ràncies. Per tant, deixo de menjar i s'ha acabat i un altre dia ja ho gaudiré. Ser conscient i donar-li el valor que realment té aquests aliments per nosaltres. No menjar-los perquè simplement ara li hem donat permís a la nostra ment.
Supernecessari a la Mesa S'Impressiones. Com dèiem, el podem aconseguir a través de Dashbook.es i a través de MyOnetVaixNutricionist. I a més a més, si et seguim a MyNutricionist, trobarem mil també inputs per alimentar-nos millor, per fer aquesta alimentació més conscient. I a més a més, Pili, vull afegir que, tot i que el perfil sembla que està enfocat als nens i nenes, al final són accions que són per nosaltres també com a adults. I tant, i tant.
Naila, que vagi molt bé, que tinguis molt bon any. Igualment, de tot i tot.
Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
continguts en xarxa.
Minferri, el terme de Joneda, a les Garrigues, és el gestiment perfecte per descobrir com era la vida a l'edat de bronza. Però també ens dona un munt de dades sobre una comunitat pagesa i ramadera d'aquell període, de fa més de 4.000 anys.
L'exposició Minferri i les arrels de l'agricultura a Ponent ens endinsa en el dia a dia dels habitants d'aquest jaciment. Una comunitat que es va establir durant prop de 500 anys al marge esquerre del riu famosa. Vivien de l'agricultura i la ramaderia. De fet, al poblat hi havia unes sitges destinades a emmagatzemar els cereals. Tot i això, també tenien un gran coneixement de la metal·lúrgia del bronze.
La mostra que podeu visitar al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, incorpora restes arqueològiques que ens apropen a aquella època, però també hi trobareu continguts audiovisuals o la recreació d'una cabana. Exposició Minferri, les Arres de l'Agricultura, a Ponent, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda. Més informació a campjuneda.cat.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sabies que...
Hi ha un fenomen natural anomenat el foc de Sant Elm, que fa que apareguin resplandors blavoses a les puntes dels màstils, antenes o a les d'avions durant les tempestes elèctriques. Aquest fenomen es produeix quan l'aire al voltant d'un objecte s'ionitza per un camp elèctric intens, creant una petita descàrrega de plasma que sembla una llum que banya en l'aire. Els pilots navegants de la mar l'han observat des de fa segles i l'associaven a la bona sort, ja que solia aparèixer just abans de tempestes potents,
però sense descàrregues directes de llama a l'objecte. La llum és similar a un petit llampec continu, però molt més estable i suau, amb una tonalitat blabosa o violàcia. Curiosament, tot i que és un fenomen elèctric, no sempre és perillós si es manté la calma i es respecta les precaucions. Científicament, el foc de Sant Elm és un exemple de com l'electricitat atmosfèrica pot manifestar-se de manera sorprenent i visualment poètica. A més, són tan intensos que poden ser fotografiats, però tan delicats que desapareixen en qüestió de segons.
Aquest fenomen mostra que la natura pot combinar ciència i bellesa, fent que un simple objecte metàl·lic pugui brillar com un fort misteriós enmig de la tempesta. Notícies en xarxa
Bon dia, són les dues, us parla Eduard París. El primer premi de la rifa de Reis, valorat en 200.000 euros per cada dècima, és quixat 11 municipis catalans. El número afortunat ha estat el 6.703 i s'ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà, el Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou. El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 45.875 i també s'ha venut en part a Barcelona.
Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat el pla Neucat un cop finalitzat l'episodi més intens de Neutot. I això ha avisat que la previsió de temperatures extremadament baixa durant els propers dies arreu del territori. Un moment per conèixer la previsió del temps per a les properes hores. Lluís Mipérez, bon dia.
Bon dia, aquesta jornada de reis que està venint amb fred i això que el sol és dominant a més de tres quartes parts del territori català. Sí que queda una banda que és la de la Catalunya central, sobretot l'altiplà central, on encara queden núvols baixos i boira. De fet, no s'acabarà de desfer d'alguns racons de la Noguera, de l'Alt Urgell, del Solsonès, de la Sagarra, de la Noia i la comarca també del Bages, així com al sud del Berguedà.
En aquests indrets, un congelador. Costarà passar dels 0 graus, sobretot entre la Segarra, l'Alta Noia i també el Solsonès. I a la resta del país aquest cel més obert, però no puja la temperatura gaire. Sí que ho fa una miqueta més que ahir, bàsicament perquè fa sol, però atenció, perquè el vent és notícia a les comarques de Tarragona i ho anirà sent a les de Girona, també al llarg d'aquesta tarda.
a moltes altres comarques del nord del país. El Pirineu s'acabarà carregant amb algun floc de neu, poca cosa, i atenció perquè la propera nit tornarà a ser molt freda, amb moltes gelades que fins i tot arribaran a fregar la mateixa costa. Ho anirem seguint, a la xarxa. I el rei Felip VI considera que el 2025 ha deixat una sensació creixent d'amenaça que evidencia la importància de les forces armades durant el discurs per commemorar la Pasqua militar
El monarca ha alloat la tasca de l'exèrcit i ha reivindicat la indústria de defensa espanyola. En un context marcat per la captura del president de Venezuela, Nicolás Maduro, per part dels Estats Units, i sense fer-ne referència explícita, Felip VI ha remarcat el compromís d'Espanya amb l'ordre global basat en les normes. A diferència d'anys anteriors, enguany l'acte celebrat al Palau Reial de Madrid
No ha pres part el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que està a França a la reunió de la coalició de voluntaris per Ucraïna, on hi participen líders d'una trentena de països. I tanquem amb els esports perquè el Barça és a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Els blaugranes s'enfronten demà dimecres en la primera semifinal a l'Atlètic Club. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
Aurora Bertrana és coneguda per ser filla de Prudència i Bertrana i pels seus llibres de viatges. Una dona amb empenta, les idees clares i agosarada. Amb Mari Àngela Vilallonga i Vivas, catedràtica emerita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudència i Bertrana, farem un petit recorregut per la vida i obra d'aquesta escriptora i aventurera.
Sí, es va escapar de casa per anar a veure el mar. Sí, sí, sí. I la van trobar al final. Ella era una aventurera, ja de petita, sí, com molt bé vius, eh? Ja va començar a escriure molt de petita, també. Als sis anys ja va fer un poema declarant el seu amor per Catalunya. És a dir, que l'Aurora Bertrana, que coneixem tots, ja despuntava els inicis de la seva infantesa i adolescència.
I va néixer a Girona, va néixer en una casa en la qual hi havia un pare que era escriptor, i per tant ella vivia tot allò que el pare feia, escriptor i pintor. Les dues variants de Prudència i Bertrana, en totes dues va sobresortir.
S'han de tenir presents, també. I en una família que la van poder portar a col·legi, ella volia escriure amb aquesta falera que ja va començar a mostrar de ben petita, però el seu pare li va dir, em penso que més val que no escriguis i que et dediquis a una altra cosa, però...
Ella era creativa i llavors la van orientar cap a la música i la van portar al Conservatori a Girona i, com que realment li agradava, va anar cap a Barcelona a estudiar també al Conservatori. A l'escola de Joan Llongueres va anar a estudiar a Barcelona, sí, sí, sí, que tenia relació amb l'Institut Jacques Delcros de Ginebra, de Suïssa, i això va ser un punt important en la vida de l'Aurora.
Sortir de Girona per estudiar en una època on les senyoretes tenien la vida molt encaminada sota uns cànons socials estrictes ja era tota una revolució. Quan va començar a estudiar a Barcelona, ella explica a les seves memòries que la gent de Girona deia, oi, aquesta noia tan joveneta...
que agafi el tren i vagi a estudiar a Barcelona. Això era una mica escandavós. Però ella ho va fer i anava dues o tres vegades a la setmana i no passava res. Ella, contentíssima de sortir de casa i de conèixer altres mons. Però quan va dedicar-se plenament a la música, llavors ja va...
Viure a Barcelona, després la família també s'hi va traslladar, el pare tenia problemes a la ciutat de Girona, el van acusar injustament, el van portar a la presó, no va ingressar, va poder sortir, però llavors no se sentia a gust a Girona i van anar a viure tots a Barcelona.
I a Barcelona ella ja va crear una orquestra de senyoretes i tocava els vespres al carrer Conde de la Salto, en aquells moments. De Girona a Barcelona, però a Aurora el món ja se li començava a fer patir.
no estava pas prou contenta de ser a Barcelona estudiant, sinó que, com que tenia la possibilitat d'anar a l'Institut del Cross de Ginebra, va intentar de fer això. A l'estiu tocava en uns hotels d'aquells dels Alps, que tenen una orquestrina, i hi havia un triu de senyoretes, que era ella i dues noies més, i tocaven en un hotel a Mürren, per exemple. Va fer diners, va poder pagar-se els estudis a l'Institut Jack del Cross de Ginebra.
I de moment ens aturem a Ginebra, que ja és molt, no? És clar. Tot el que va fer ja de joveneta, és el que diem, ja aquesta primera empenta, i després va viure una vida, jo penso que una vida fascinant. Sí, i tant. Intensa, apassionada i fascinant, sí, sí. Veus indispensables.
Honradament, he de confessar que el que em cridava imperiosament fronteres enllà no era únicament el mètode del Gros, era l'amor, el món inconegut, la curiositat insaciada d'altres terres, d'altres pobles, d'altres llengües, d'altres costums. Memòries fins al 1935, d'Aurora Bertrana.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana
A Ginebra, Aurora Bertrana escriu els seus primers textos, que seran publicats a la veu de Catalunya l'any 1924. Llavors, a Ginebra, justament, va pensar que podia escriure les seves impressions d'una estudianta a Suïssa i enviava articles que se li publicaven a Catalunya que es titulaven així, impressions d'una estudianta a Suïssa. Era una època molt regulada.
que les noies no anaven a estudiar a Suïssa. Bé, també tenim altres experiències d'altres persones que van estar a Suïssa, però ella va pensar que aquell món de Ginebra i de Suïssa era molt diferent del món que havia deixat a Barcelona. De manera que va decidir escriure les seves vivències i són els primers articles que va publicar, aquests. Els set articles sobre la seva estada a Suïssa. I això ja era la gota que després va continuar creixent
És a Suïssa on coneix l'enginyer elèctric Denis Shafat, o Monsir Shafat, tal com l'anomenava sempre, amb qui contrauria matrimoni. S'obria, per Aurora Bertrana, una nova i esplèndida etapa.
perquè a Suïssa ella va conèixer un enginyer, un Messie Deniso Fà, amb el qual es va casar. Van venir en moto des de Ginebra a comunicar que es casaven els seus pares a Barcelona, eh? En moto. I es van casar, sí, sí. Es van casar, tots dos els agradava sortir, anar de viatge,
I llavors el Messia Sofa va tenir la possibilitat d'anar a muntar unes xarxes elèctriques a Papete, a Tahití, a la... Aquí al costat. Sí, a la Polinèsia Francesa, exacte, a l'altre cantó del món. I Aurora Bertrana va dir que sí. Sí.
De manera que se'n van embarcar tots dos en un vaixell i se'n van anar cap a la Polinèsia. Ella hi va viure tres anys. Com que ja havia començat a escriure les seves impressions d'estudiante suïssa, la Polinèsia era un món molt més exòtic, molt més diferent i molt més allunyat del món de Barcelona. De manera que va pensar que podia també escriure les seves impressions, les seves experiències de la Polinèsia. I així va començar a escriure els articles de la Polinèsia.
Ella va estar a la Polinèsia del 26 al 29. I llavors, quan van tornar, els articles que havia anat publicant i alguns més que no havia publicat però que va afegir, van formar el volum Paradísos Oceànics. Un volum que la va donar a conèixer i li va donar una popularitat grandiosa. O sigui, això, en el 130.
Esclar, una dona jove que ha viscut a la Polinèsia Francesa i que explica les seves vivències en aquell lloc tan allunyat, no sé si dir-te per força, havia d'agradar als lectors i les lectores d'aquells moments, sigui per força o sigui perquè estava ben escrit i tenia un atractiu,
els paradisos oceànics van tenir un gran èxit. I a partir d'aquell moment l'Aurora va ser reclamada arreu de Catalunya a fer conferències sobre el viatge, sobre la dona i el viatge, sobre la moral dels nadius de la Polinèsia. En fi, totes aquestes coses que podien sortir d'aquests seus articles i d'aquest seu llibre.
Paradisos Oceànics és el primer llibre d'Aurora Bertrana. Estructurat en 12 capítols, es va publicar el 1930 i costava 15 pessetes de l'època. L'expectació i curiositat que va despertar queda palès al saber que la primera edició es va exaurir en 15 dies. Es va escriure originalment en català i, posteriorment, l'autora el va traduir al castellà sota el títol Islas d'Ensueño, publicat en format revista i ampliat
Amb 8 textos més l'any 1933. Anys més tard es traduiria al francès com a Fenua Tahiti. Veus indispensables. Qui és aquesta divina criatura, dona o de esa, que passa triomfant pel passeig de mar, més esbelta que els palmers, més gronxadissa que el pacífic? És Torey, la cortesana. Porta el sol dintre la pell.
El corall no és més ferm que els seus llavis, ni les perles més blanques que les seves dents. Tots els tresors d'oceania s'agermanen en ella. Camina com una reina i somriu com una fada. Va vestida amb una simple túnica de mussolina. Per joiells, la seva cavallera. Si la més humil i amagada flor de carn mauri neix i creix per l'amor, Torell, esclat diví, entra al jardí galant
Mereixia d'essa reina, reina de l'amor. Fragment de Torell la Cortesana. Del llibre Paradisos Oceànics. Aurora Bertrana. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
A Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana s'aproxima a la dona Polinèsia, una dona exòtica, diferent, a la seva situació, sempre amb la mirada femenina present, amb una ment oberta i una actitud empàtica.
i estima les persones que es troba en el lloc allà on va. No hi va com a colonitzadora, civilitzadora, no. Hi va amb tota la seva receptivitat, que era moltíssima, per que li entri en el seu interior tot allò que aquella cultura li pot oferir.
i és tota la cultura en general, però també la situació de la dona en aquella cultura. I les dones de la Polinèsia eren un objecte d'estudi, a part d'estimar-se-les, se les estimava, ho explica en l'Esparadísos Oceànic, que sentia una estimació profunda envers aquelles dones i la seva capacitat de supervivència, que no era pas fàcil.
Un primer llibre que fou la llavor per continuar amb les seves aventures. Com que a ella li agradava escriure i va veure que aquest filó de la literatura de viatges funcionava, va decidir que se n'anava al Marroc.
Sí, que també és una altra experiència molt moderna en aquest sentit, que una dona de la seva època decideixi que se'n va al Marroc tota sola amb una càmera de fotos a veure quina era la situació de la dona en el món musulmà. A més a més, hi havia darrere una mena d'experiment sociològic i ella ho volia explicar per escrit a tots els seus lectors dels paradisos oceànics.
Una dona intrèpida que va escandaritzar la societat catalana a l'hora que generava fascinació. Tres mesos al Marroc, aixola, i buscant qui la podia portar cap aquí, cap allà, a l'ambaixada, al consulat, sí, sí. Però era una dona amb molta empenta, no se covardia mai, sempre trobava i aconseguia allò que buscava, eh? I ho trobava i ho feia.
Ho podia fer realitat, i això també és important, és una manera de ser, no tothom és així. I ella sí, va entrar en els bordells del Marroc, va entrar en cases particulars amb un home que tenia moltes dones...
Els intentava preguntar, va entrar en una presó de dones, a veure com sentien i com vivien i per què havien estat empresonades aquelles dones. Sí, sí, sí, va transitar moltíssim tot el Marroc, tot el que va poder, i va sortir-ne el Marroc sensual i fanàtic.
El 1935 viatjava a Marroc i a l'abril de 1936 publicava El Marroc Sensual i Fanàtic, on relata la seva experiència en primera persona i des de la seva mirada de dona europea. Rebel i crítica no se n'està d'escriure el que pensa de la condició de la dona en aquest país i de com és tractada pel fet de viatjar sola. Escrita en una prosa madura i amb ironia, ens apropa al món musulmà femení d'aquella època.
Veus indispensables.
M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge. M'interessen també les caviles muntanyenques, encara lliures, parcialment guerreres i llibertàries, algunes nòmades i rapiceres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'Hermesa infinites. Fragment del llibre, el marroc sensual i fanàtic. Aurora Bertrana.
Era una dona moderna, molt moderna, cosmopolita i pionera perquè va aconseguir fites que cap dona no havia aconseguit en aquells moments. O eren dones de fora que les havien aconseguit, d'aquí, de Catalunya o de l'estat espanyol.
No, ningú era tan avançat en la seva època com Aurora Bertrana. A Itàlia van fer, deixem dir-te que van fer la RAI Història, van fer un conjunt de documentals sobre dones viatgeres i van triar Aurora Bertrana, que eren italians. Vull dir que podien haver triat qualsevol dona del món, eh?
I van triar dones d'aquestes que la reina del desert i la Carson McCullers, en fi, dones que realment són reconegudes internacionalment com a dones viatgeres i pioneres en aquest aspecte. Doncs Aurora Bertrana també va ser una de les que van triar. Veus indispensables. Aurora Bertrana.
Recordem com Prudenci i Bertrana van caminar Aurora cap a la música. No volia que la seva filla fos escriptora, però la passió no sempre es pot aturar. I després de l'èxit de Paradisos Oceànics, l'any 1935 es publica L'illa perduda, l'únic obra a quatre mans de pare i filla, una novel·la d'aventures ambientada a la Polinèsia que significava el retrobament entre Prudenci i Aurora Bertrana.
Els tirant de la Polinèsia, del filo de la Polinèsia, van escriure aquesta illa perduda a quatre mans. Sí, sí, sí. És com una anècdota, no? És un detall de dir... Està bé, està bé. És a dir, que la filla com a homenatge al pare i el pare com a suport de la filla fessin aquest llibre a quatre mans. És bonic, sí.
L'any 1967, coincidint amb el centenari del naixement de Prudència i Bertrana, es crea el Premi que porta el seu nom, una iniciativa que neix de forma reivindicativa i amb Aurora Bertrana al capdavant, entre altres. El Premi Prudència i Bertrana de novel·la va ser creat l'any 67,
per contrarrestar un premi que tenia l'Ajuntament de Girona, que es deia Immortal Ciutat de Girona, en castellà, premi de novel·la en castellà. I llavors una colla de gent de Girona van decidir que això no podia ser, que si hi havia d'haver un premi era novel·la catalana i que si s'havia de donar un nom a un premi era el de Prudència Bertrana, que era un dels nostres grans escriptors, no només de Girona, sinó de la llengua catalana en general, de la nació catalana, diríem.
Ella va ser una de les persones que va fer que es creés el Premi Prudència Bertrana i, a més a més, va ser com a jurat del Premi, va escriure una biografia del seu pare, va estar molt pendent de donar importància i valor a l'obra del seu pare. Li costava, no era pas fàcil, eren els anys 60.
A poc a poc s'hi van anar sumant els premis Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola de Saig, el Ramon Montaner de Literatura Juvenil, el Premi Cerberí a la millor lletra de cançó, el Lletra a la millor iniciativa digital i sobre literatura catalana. Però...
Ella continua donant conferències, ella s'havia presentat a les eleccions del 33 com a candidata per Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, tenia moltes possibilitats que durant la guerra les coses no li anessin bé. Va axiliar-se.
Llavors hi va haver encara problemes de parella, perquè el seu marit va passar al bàndol dels nacionals, que en dèiem, i ella va decidir que marxava. Com que havia passat temporada llarga, llarguíssima, a Suïssa i tenia un marit que era suís, ella no sabia que estava al bàndol dels nacionals en aquells moments.
Però arriba la guerra i amb ella l'exili. Realment no podia viure i va anar a Perré i allà feia com de professora de música dels interns en aquell psiquiàtric, que és tota una altra experiència, esclar. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molt de literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philip, va escriure Cisepaf, que era una novel·la inèdita que ja l'hem publicada...
Va escriure molt. Hauré una marxa suïssa per refugiar-se a casa de la seva família política, que només l'acollirà uns pocs dies. En plena postguerra, ella en l'exili, sense feina, sense aixopluc, va haver d'espavilar-se molt, molt, molt i buscar feina i buscar allotjament en una ciutat com Ginebra.
amb les mans al cap, que és tal com va marxar. Va portar-li molts problemes aquella segona estada a Ginebra, va patir molt, va estar malalta, dormia amb una cambra dalt de tot, freda, era més freda a dintre que a fora gairebé.
Però va trobar unes amigues, l'Antoinette de Montmolenc i la Jacqueline de Wood, que la van acollir, van estimar-se molt. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philippe, va escriure Cisepaf, que era una novel·la.
inèdita, que ja l'hem publicada, va escriure molt, també. Però no tot ho va poder publicar, el que va escriure en aquells moments, perquè hi havia una censura establerta. Fins i tot a Suïssa no els agradava el que escrivia sobre la bohèmia de Ginebra, les nits de Ginebra. Ella és de les escriptores que va viure dues guerres, perquè com que es va exiliar de la guerra civil d'Espanya, va viure...
Suïssa no li tocava de viure aquesta Segona Guerra, però ella tenia aquest esperit també solidari i va fer una missió a Etobon, que és un lloc de l'Alta Saboia francesa, un poble al qual havien arribat els alemanys, havien matat un alemany i com a represàlia van matar a tots els homes d'aquell poble.
I Aurora Bertrana, com que va anar allà amb missió humanitària, va conèixer la història d'aquell poble. I va escriure una novel·la, l'Aldia Sinombres es titulava. Després es va publicar Entre dos silencis. És una gran novel·la seva, sí. I aquesta és la seva experiència de la Guerra Mundial.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
La Universitat de Girona conserva el fons Prudenci i Aurora Bertrana, amb obres inèdites de l'autora, moltes publicades gràcies a la tasca de la Fundació i a l'any Bertrana, que va recuperar també obres descatalogades de l'autora. Un any que significa un augment de la popularitat de la filla de Prudenci i Bertrana. Una altra obra, també pionera en el seu moment, va ser ben de groc.
que és una obra sobre el turisme que també va ser pionera. Ningú havia escrit una novel·la sobre el turisme a la Costa Brava i ella la va escriure, ben de grob, que va ser portada al cinema. Joan Manuel Serrat era el que feia de protagonista. La larga agonia de los peces fuera de la agua. La llarro vira veleta. Sí, sí, sí.
Bé, ella també tenia la seva opinió sobre la pel·lícula i, sí, evidentment, era una dona forta i amb molt criteri. Però Memòries és la que ens destaca Mari Àngela Vilallonga. Les Memòries, per mi, són la gran novel·la d'Aurora Bertrana.
És clar que ella diu que dirà tota la veritat, però la veritat literària. Les memòries d'Aurora Bertrana comencen a la seva infantesa, això que t'he explicat del poema que va escriure de vora a Catalunya és de les memòries, i ella mateixa ens ho explica, i acaben quan ella torna a Catalunya, perquè diu que no vol escriure més, l'època de després la considera grisa,
Viu a la literatura, no viu ella. I aquestes memòries estan publicades en dos volums. Vaja, dos volums que sempre s'han de publicar junts, perquè un va darrere l'altre.
I ella allà ens ho explica tot, els paradisos hi són, el Marroc sensual hi és, és a dir, la gènesi i de com va escriure els paradisos, com va escriure el Marroc, com va escriure Ben de Grop, com va escriure totes les obres, és allà també. Per tant, llegint les memòries fas un recorregut a tota la seva obra i a tota la seva vida també.
Mari Àngela Vilallonga també ens deixa un llegat de l'autora a Aurora Bertrana, partidària de la vida. I jo vaig fer un recull dels seus articles i d'algunes conferències i de les entrevistes que va donar al final de la seva vida en un volum que van publicar a Coma Negre i el vaig titular Aurora Bertrana, partidària de la vida, que és una cosa que també és molt d'ella, no? És partidària de la vida, de la literatura sí, però primer de la vida.
Veus indispensables. El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la. I després, si de cas, escriure-la amb coneixença de causa. Memòries fins al 1935. Aurora Bertrana. Primer has de viure i després has d'escriure. I ella a fer de veure que va viure i viure intensament. Se la va fer intensa primer volent ella, però després s'hi va trobar pel mig, amb la...
la Guerra d'Espanya, la Segona Guerra Mundial, amb tot el que Suïssa li va negar, la família és la que li va negar tot, la família Suïssa, però després va trobar gent que la va recollir, va recollir les seves desferres, diguéssim, i va poder tornar a continuar.
Maria Àngela Vilallonga ha conviscut amb Aurora des dels anys 90 a la Universitat de Girona, descobrint què atresorava de l'autora aquell armari metàl·lic del passadís. Ha viatjat a la Polinèsia i ha fet l'itinerari de Ginebra seguint les seves passes. Defineix l'Aurora amb aquestes paraules.
Doncs la definiria com allò que t'he dit abans, una dona moderna, pel temps que va viure, una dona pionera, una dona forta, valenta, amb una personalitat amb grans conviccions, que no les deixava. Ella era una dona amb conviccions i un criteri. I si als altres els agradava, bé, si no els agradava, ella era ella.
cosmopolita, una gran escriptora. Val la pena de conèixer-la, de conèixer-la la seva obra i també de conèixer aquesta seva vida, perquè és una vida singular dins de les escriptores del nostre país. En canvi, Aurora Bertrana s'ha d'anar al món mundial. El món era seu, era allà perquè ella el conegués i el...
i el pogués viure. I després el descrivís. És a dir, que és una dona que ens pot acompanyar a totes les dones i ser-nos un referent. Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana. Veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Socies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Mari Àngela Villalonga i Vives, catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Més. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Continguts en xarxa.
L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida és una construcció del segle XV i un dels pocs exemples de gòtic civil que podeu trobar a les comarques de Ponent. També és la seu de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs i aquestes setmanes es vesteix de Nadal.
La màgia també ha aterrat al pati de l'Institut d'Estudis i Lardencs. Fins al 7 de gener, aquest espai es converteix en un bosc de llum amb una instal·lació immersiva i molt lluminosa. Podríem dir que és un bosc de sensacions que combina de manera infal·lible arquitectura històrica, natura, sostenibilitat i una atmosfera nadalenca.
Podeu passejar entre una cinquantena d'arbres a Nadal naturals o reposar en un dels cinc bancs de ferro mentre contempleu un paisatge farcit de molsa, escorça, pinyes i fusta. Però la gran protagonista és la llum. Més de 100.000 leds de baix consum que s'amaguen entre els arbres i pengen de garlandes, tot generant una pluja d'estrelles. L'ambient perfecte per gaudir de l'essència del Nadal.
Fins el 7 de gener és Nadal a l'Institut d'Estudis i l'Ardencs de Lleida.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per no dir.
Cultura de la violació. Cultura en què, per mitjà de pràctiques socials i situacions quotidianes, són vistes com a normals i justificables, conductes que tenen a veure amb la violència sexual cap a les dones, les quals poden implicar que es desacrediti, responsabilitzi o culpabilitzi la víctima d'una agressió sexual. Les sancions socials es dirigeixen contra les víctimes i no contra els autors de les conductes,
deslliurant-los de responsabilitat sobre els fets i considerant les seves conductes com a impulsos inevitables. Posar nom a les violències masclistes és imprescindible per identificar-les i trencar amb aquesta cultura de la violació.
Això és el que fa el Diccionari del Consentiment del Termcat, una terminologia en revisió constant que va més enllà de tenir cura de la nostra llengua. Aquest és, doncs, un Paraules Habitables especial, en què ens posem seriosos i que volem dedicar a Giselle Pellicot, aquesta dona que diu que no vol ser valenta, però que intenta canviar les coses amb una fortalesa infinita. Per posar-li veu, en català, ens ha ajudat la periodista Neus Bonet.
Vull que les dones que han patit violència sexual diguin la senyora Pelicó ho va fer, nosaltres també podem fer-ho.
Sandra Quadrado Camps. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Allò que s'està descrivint et ressona i t'adones que allò és el que t'ha passat a tu i que resulta que aquesta definició el que fa és visibilitzar un delicte sexual. Sovint necessites que algú hi posi paraules.
i sovint acostuma a ser una altra dona. Posar nom a les violències contra les dones i creure en l'impacte de les paraules és un dels primers passos per trencar el discurs del patriarcat. Per això vam crear al diccionari aquesta terminologia del consentiment sexual. Calia posar nom als delictes sexuals, calia tenir una veu pròpia i calia dir prou.
Cultura de la violació no vol dir res més que això, responsabilitzar la víctima d'una agressió sexual, que allò que t'ha passat t'ho has buscat tu. Sancions socials que s'assumeixen per una masculinitat hegemònica patriarcal i que responsabilitza la víctima d'allò que li ha passat. Vas anar a casa d'aquesta persona, se't va violar, doncs ja t'ho havies buscat.
Portaves uns pantalons apretats, et van tocar el cul, dona. Laura Gallego Marfà. Però és que més fins i tot en el cinema, la literatura, coses que s'han romantitzat, com per exemple petons robats, i tota aquesta idea de si et diu que no és que realment és que sí, perquè realment sí que vol, però s'està fent la dura, tot això al final ha creat aquest imaginari que realment la dona vol.
no té l'opinió prou formada o l'entitat per dir que no, sinó que realment s'està fent la difícil. Per tant, tot això justifica que tu creuis la línia d'agressió sexual perquè al final infantilitzes la dona, assumeixes que no sap què vol i per tant tu li has de dir què voldrà i el que vol, evidentment, és mantenir relacions sexuals amb tu. Però això, des de sempre, s'ha anat validant a través de la cultura, per això també és cultura de la violació.
És el que Barbara Kruger deia que els nostres cossos sempre han estat al camp de batalla.
Tot aquest discurs de la cultura de la violació s'ha normalitzat. Que tots aquests delictes afectin majoritàriament a les dones no ens sorprèn, perquè és un relat que al final s'ha adquirit com a socialment normal. De la mateixa manera, com tu deies, Laura, en la literatura i el cinema, quan hi ha una violació, normalment en el cinema la víctima és una dona. Aquestes experiències són situacions que compartim i que...
al llarg dels segles hem arribat a minimitzar. Ho hem vist tan representat a tot arreu i ho hem experimentat tant que ens sembla que l'espai destinat a les dones és per defecte el de la víctima. I per això aquest és l'espai que cal trencar.
Un exemple paradigmàtic de cultura de la violació també és que en obres literàries o de cultura en general, una violació sigui l'estimulant de l'evolució del personatge d'una dona. És a dir, una dona potser comença la pel·lícula, la sèrie sent molt fleuma, llavors la violen i llavors s'empodera i és la millor. Això és violentíssim i realment és cultura de la violació amb totes les lletres, però ho hem assumit i ens sembla una trama normal en la majoria d'obres.
Un violador no és només algú amb qui topes en un pàrquing fosca a la nit, també en trobes dins la família, entre els amics.
Tota aquesta onada de testimoniatge ens ha servit també per desmitificar la idea del maltractador com a monstre, com un violador anònim que t'espera en una cantonada. Els maltractadors formen part del nostre entorn, sovint aprofiten l'espai de vulnerabilitat d'un entorn amable per exercir la seva manipulació.
Aquesta manipulació pot desembocar en una violència en diferents estadis i tots aquests delictes els tenim també recollits en el diccionari. Pot esdevenir una violència psicològica, pot esdevenir una violència econòmica, vicària, quan es vol fer mal als fills per, en últim terme, voler fer mal a la dona...
en una violència sexual. La qüestió és que també els violadors moltes vegades no són ni conscients que allò que fan és una agressió sexual perquè justament la cultura de la violació el que fa és justificar tot un seguit de conductes que realment són de violència sexual cap a les dones
Però s'ha normalitzat fins a tal punt que sembla que les dones, si fan X coses, ja deuen sexe en aquesta persona. Per tant, que t'agradeixi sexualment realment és com que t'ho has buscat. Tot això és el que ens ensenya la cultura de la violació i el que s'ha anat legitimant durant tants anys. Per això és important ara posar-hi paraules, explicar què és i així anar descapdallant una mica tot aquest...
garbuix de rols que s'han creat i que justifiquen que hi hagi violència sexual i per això també és molt habitual que n'hi hagi dins la parella mateixa perquè o l'home no és conscient realment que està fent una agressió o li és igual perquè realment tot el seu entorn i tota la socialització que ha tingut justifica que hi hagi aquesta violència sexual cap a la dona.
Per això la importància de tenir ben definit un concepte com el consentiment, que ara actualment a França, arrel del cas Pellicot, és un debat, perquè no hi ha aquest concepte en el Codi Penal. És el que deia la Laura, no s'ha d'oblidar en cap cas una cosa bàsica, que qualsevol pràctica sexual ha de ser consensuada i consentida.
i que el fruit d'aquest acord sempre ha de ser conscient, les dues persones han de ser conscients i han de ser lliures de concretar les circumstàncies d'aquesta pràctica. Per tant, si tu no ets conscient, doncs perquè t'han administrat uns fàrmacs, la submissió química, aquest terme també el tenim al diccionari, seria el cas de la Giselle Pellicot, doncs no pots haver consentit.
perquè no eres conscient. Per tant, és una de les premisses bàsiques en les quals es pot comprovar que no hi havia consentiment. I una altra de les qüestions fonamentals i que convé recordar infinitament és que una dona té dret a canviar lliurement d'opinió quan vulgui. El consentiment per participar en una pràctica sexual es pot revocar en qualsevol moment.
Em diuen que sóc valenta. Ser valenta és llançar-se al mar per rescatar algú. Jo només tinc voluntat i determinació per intentar canviar la societat.
Durant massa temps se'ns ha volgut encasellar en la zona de víctimes com si no hi hagués opcions de sortir d'aquí mai més. Actualment es parla de supervivència, de supervivents, i és aquest el terme que volem fer èmfasi i serà un dels termes que també introduirem en el diccionari.
Perquè tenim tots la idea de víctima com un agent passiu que ha rebut una violència i, en canvi, el terme supervivent té un punt d'apoderament de la dona que ha passat, que efectivament ha rebut una violència i ha estat víctima d'una violència, però a partir d'un procés de reparació i de restauració del dany acaba sent una supervivent. I quan acaba de passar tot el seu procés per assumir la violència que ha rebut, és una supervivent i és una manera de també reivindicar
que sí que s'ha passat per una violència, però que igual que es té la sensació que si has estat víctima de violació, d'una agressió sexual o de maltractament, ja mai més tornaràs a ser la mateixa persona i per sempre més seràs una víctima, el fet de parlar de supervivents i això que dèiem de posar paraules, les vivències de cadascú, permet que les persones que han estat víctimes continuïn la seva vida i que la seva vida és...
Pràcticament la mateixa que abans que han passat aquest episodi de violència, és a dir, que aquesta violència no determina la vida d'aquesta persona a partir d'aquell moment. I per això és molt important també el pas de víctima a supervivent, que parlàvem de la reparació, que també és un dels termes que inclourem en el diccionari, que és tot el conjunt d'accions fetes pels diversos agents que s'involucren en l'atenció a una víctima de qualsevol mena d'agressió masclista a restablir aquests àmbits de la seva vida que s'han danyat. És a dir, justament...
a passar de ser víctima a supervivent i hem de passar pel procés de reparació. Com ha pogut l'home perfecte arribar fins aquí? Com has pogut deixar entrar aquests estranys al meu dormitori? Has escollit la profunditat més fosca de la naturalesa humana. Sóc una dona totalment destrossada i no sé com em recomposaré d'això.
el diccionari del consentiment, tenen a veure amb les masculinitats, no masculinitat en plural, sinó diverses masculinitats, perquè al final no tots els homes segueixen el mateix rol de masculinitat, però sí que n'hem trobat tres molt definides, que són la masculinitat hegemònica, la masculinitat fràgil i la masculinitat tòxica.
Anem per parts. La masculinitat hegemònica és com la contrapartida de la feminitat hegemònica i serien tots els rols que tots tenim al cap quan pensem en masculinitat, és a dir, més control de les emocions, seriositat, la part aquesta més de racionalitzar per contra del que s'associa a la feminitat, que és la part més emocional, que tot això evidentment està construït pel patriarcat. Després, la masculinitat fràgil...
són les reaccions defensives que tenen alguns homes justament quan senten que se'ls qüestiona la masculinitat hegemònica o que passa alguna cosa que diguéssim que amenaça entre cometes la masculinitat. I aquí un exemple paradigmàtic que sobretot hem vist molt
Aquests dies, amb el cas de la Giselle Pelicot, sobretot, és una frase que en anglès és notalment, que en català ho podríem traduir com no tots els homes, que són aquestes reaccions que tenen els homes quan hi ha un cas d'aquests que diuen, ep, però no tots els homes som així. I és l'actitud aquesta defensiva en comptes d'empatitzar amb les dones, de posar-se l'escut i dir no tots...
Fem això, que és aquest no talment, que després el moviment feminista ho ha digerit i ha allargat la frase per no talment, but, egoisament. És a dir, no tots els homes, però sempre és un home. I després el tercer tipus de masculinitat, que és la tòxica.
és agafar tots els rols aquests de la masculinitat hegemònica i portar-los a l'extrem amb actituds violentes, misògines, homòfobes normalment i més masclistes encara i més portades a l'extrem, que també és un tipus de masculinitat que malauradament veiem molt i que també està relacionada amb això de trencar objectes, de cridar i de fer com una demostració de la masculinitat molt extrema.
Aquestes masculinitats tòxiques tenen uns paràmetres que nosaltres hem analitzat, hem estat estudiant abastament durant molt de temps, amb moltíssimes fonts, amb especialistes, i ens trobem que hi ha uns rols que sempre són uns paràmetres comuns, un dels quals, per exemple, és que sempre hi ha una mena de companyoni masculina, una camaraderia, que en lloc de mostrar una empatia en pla, ostres, ja n'hi ha prou...
Doncs no veiem homes a les xarxes compartint aquest ja n'hi ha prou. En canvi, sí que veiem a xarxes, sobretot a xarxes, molts exemples d'aquestes sancions socials marcades en la cultura de la violació que dirigeixen contra les víctimes i no contra els autors d'aquestes conductes. Quan et violen hi ha vergonya.
Però aquesta vergonya no és per a nosaltres, és per a ells. Un d'aquests termes que era necessari és el de terror sexual...
que de fet és un terme que va encunyar la politòloga Néria Barjola, el llibre microfísica sexista del poder, en què analitzava com es va tractar el crim del càcer als mitjans de comunicació. I el terror sexual és l'actuació masclista que pretén atemorir, alliçonar i controlar les dones mitjançant la difusió d'un relat manipulat sobre el risc de patir agressions sexuals quan tenen conductes que no encaixen amb els rols fixats pel patriarcat. Què vol dir? Que quan les dones fem alguna cosa que no és llegida com portar-se bé...
per exemple, a sortir de festa, a veure... Es crea un relat que avisa de les conseqüències que pots tenir si fas això. Per exemple, vam tenir un exemple molt clar fa un parell d'anys, a l'estiu, amb les punxades que hi va haver a les discoteques, que també és un terme que inclourem en l'actualització del diccionari del consentiment, que és la punxada química, que és
punxar alguna mena de droga a les víctimes, tot i que en aquell cas es va veure que no s'injectava res. Per tant, era un cas paradigmàtic de terror sexual perquè l'objectiu bàsic era atemorir les dones i que no sortissin de festa o que no vagessin o que els fes por fer alguna cosa que pogués portar-les a ser agredides sexualment. La vergonya ha de canviar de bàndol.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Continguts en xarxa.
Fins demà!
Naila Martínez, May Nutritionist. Bon Nadal, com estàs? Bon Nadal, doncs molt bé. Ja estem a la setmana nadalenca per excel·lència. I escolta, aquí hem de parlar d'alimentació, de nutrició, de no nutrició, de tot una mica. Perquè són aquells dies en què ens reunim, qui més qui menys, amb la família, i sempre al voltant de la taula i al voltant del menjar. És els dies dels excessos i bé, i és el dia dels dolços també.
Sí, el Nadal és culturalment... Bé, jo crec que a la nostra cultura totes les celebracions ja menja al voltant, però sí que és cert que el Nadal és una d'aquestes èpoques en què ja pensem en torrons, polvorons, menjades, molta quantitat... Aquí també et dic una cosa, és que hem acabat la castanyada i els lineals del supermercat ja hem vist torrons, però torrons a l'octubre...
I polvorons i neules. Aquest és el problema. I avui m'agradaria parlar des de la meva opinió i reflexió, com a nutricionista, òbviament, no? Però, mira, Pili, jo quan era petita, en el moment, o sigui, esperava el Nadal per menjar aquell torró que m'agradava, no? Que a part era un, no sé si l'havies arribat a menjar, però un de crema catalana. Sí, i tant.
M'encantava, o sigui, i era com, no?, i arriba desembre i deies, buah, menjaré aquell torró, no?, i després també a casa meva, doncs, l'únic moment de l'any que jo recordi que es menjaven gambes fresques era Nadal, val?, o sigui, hi havia menjars que eren exclusius de Nadal, no?,
Què passa? Que ara les gambes te les vas menjar la setmana passada, sí? I els torrons, doncs, portes, com molt bé has dit, des d'octubre menjant-los, no? Llavors, algo que abans era, doncs, tres, quatre dies puntuals, perquè al final, els dies festius, no?, que és des de Nadal fins cap d'any, i posem-hi reis, el tortell, però que són quatre dies, sí? El problema no són aquests quatre dies, el problema no és de Nadal a Cap d'any, el problema és de Cap d'any a Nadal,
És així. El programa el tenim allà. Aquests quatre dies gaudim-los, disfrutem de la gastronomia, que és una cosa propi nostra i que crec que és positiu, però després deixem de menjar torrons, perquè comencem a l'octubre i els allarguem fins al març, perquè en comprem de més...
Després allò s'ha d'acabar. Per tant, no ens preocupem tant per aquests dies, gaudim-los, estem a taula feliços, compartint, que d'això es tracta el Nadal, i després ja ens ocuparem de la resta d'any, que és l'important, no aquests quatre dies. Per tant, doncs això, si hem de pensar en alguna cosa, que sigui en gaudir, que sigui en donar-li la importància que tenen realment aquests aliments, si us agraden, és això de dir, ostres...
Espero aquest dia perquè menjo tal aliment que m'encanta, no? I li donem aquest valor, perquè potser a vegades dius, ai, menjaré i després ho engolleixes i ni ho has gaudit, no? Ostres, jo menjo els ferreros, ara no vull fer aquí publicitat de res, però... Podem dir que uns bonbons. Uns bonbons, ja, però és que...
És que han de ser aquests perquè m'entengueu. Segur com me menjo jo un ferrero. És un ritual. És un ritual. Jo primer me menjo la part de fora, tota la part de coberta d'avellana, el xocolata, i llavors me queda aquella neuleta en forma rodona i llavors l'obro. Llavors me menjo l'avellana de dins amb el xocolata de dins i acabo menjant-me la neuleta. Podeu pensar, ostres, menja-te'l ja. És que l'estic gaudint. Clar.
I gaudir... Es tracta d'això, d'aquesta alimentació conscient que tu sempre en parles, però conscient vol dir... Conscient. Exacte. Llavors, jo, si me menjo aquest bombó, que és com... L'estic disfrutant, sí? Perquè si jo agafo el bombó, me'l poso a la boca, el mastego, en tres mastegades, potser ja el tinc, no?, i l'engulleixo i ja està. I quin sabor se m'ha quedat a la boca, no? Per tant, doncs, aquests aliments, els podem menjar, clar que sí, però gaudim-los i donem-li la importància que tenen, perquè potser si te'l menges com jo me'l menjo, diràs, doncs no està tan bo.
I potser t'agradarà més un altre bombó, no? O sigui, que mengem-nos allò que realment ens agrada, no perquè és Nadal tot s'hi val, no? O sigui, menja allò amb el que realment gaudeixis. I després, la resta d'any, no? Doncs mira la teva alimentació, clar.
Que la teva alimentació al final és la teva salut. Totalment. No? Sí, sí. Al final no, al principi. I tot això també segur que es veu reflectit a la Mesa S'Impressiones, que la setmana passada ens vas avançar, que és el teu nou llibre, que està en prebenda. Sí, està en prebenda.
Parla també d'això, d'aquesta alimentació conscient, de treure la culpa del dia a dia. Parla d'aquesta alimentació conscient, parla d'aquesta alimentació vinculada amb els nens i nenes, però hi ha un capítol que està centrat en la nostra culpabilitat i la nostra relació amb l'alimentació i com aquesta relació que nosaltres hem forjat al cap dels anys l'estem transmetent als nostres fills i filles, sense escoltar-los, sense donar-los aquesta flexibilitat. Tot el que hem patit i la nostra mala relació amb l'alimentació...
amb aquests missatges que hem rebut de no et passis, però si no et passis te pregunten si estàs a dieta, però no? És una quantitat de missatges que ens fan que tinguem una mala relació amb l'alimentació. Llavors hi ha un capítol centrat en això perquè ens revisem
perquè revisem la nostra relació, perquè és molt difícil, és molt difícil poder acompanyar els nens i nenes si nosaltres portem una motxilla carregada de missatges negatius entorn a l'alimentació. I si nosaltres portem una motxilla carregada que cada cop que ens sentem davant d'un plat ens plantegem si ens el podem menjar, si no, quines són les conseqüències, si hauré de fer alguna cosa per compensar. Tots aquests missatges que segurament moltes de vosaltres com a persones us els plantegeu habitualment,
Això ho hem de treballar, perquè no podem fer un bon acompanyament dels nostres infants si jo porto aquesta motxilla. Per tant, podem començar per el Nadal, gaudir-lo, intentar treure aquests missatges i si realment no podem, si no podem deixar fluir aquests missatges i que passin, doncs buscar ajuda professional. Òbviament, un psicòleg, una psicòloga ens pot ajudar a tornar a tenir o començar a tenir, perquè potser no l'hem tingut mai,
una bona relació amb l'alimentació i poder menjar lliures. I el llibre, el que pretén, l'objectiu és que les famílies puguin ajudar que els infants mengin lliures.
Que a més a més és un fet individual, també és un fet social, que al final prendre consciència de com ens alimentem nosaltres mateixos, després també és molt difícil aplicar-ho a la societat en què estem vivint. Totalment, pels missatges que rebem. Però d'aquí també la nostra responsabilitat com a famílies de...
Sí que és cert que no podem anar en contra de la cultura de la dieta perquè és una cosa que existeix, però sí que nosaltres podem educar de forma individual a casa nostra i educar d'en quina forma rebem aquests missatges. Al final jo, guardant distàncies, però...
Jo ho comparo una mica amb el masclisme, el fet d'opinar sobre els cossos dels altres. Són missatges que tenim superinterioritzats, igual que els micromasclismes els tenim superinterioritzats. I al final crec que hi ha una responsabilitat individual en ser conscients que utilitzem missatges que fan mal o que podem fer mal i revisar el nostre vocabulari. I això amb els anys i nenes a casa ho podem treballar de forma individual.
No opinar sobre el cos dels altres, sobre l'aspecte físic, sobre canvis físics, no s'opina sobre els cos dels altres. Cadascú té el cos que té i hem d'ajudar també els enginyers a identificar missatges que no són vàlids.
I això, i el llibre, doncs, això. El podem comprar en prevenda a dashbook.nes i també a maigionetbaixnutricionist, el teu Instagram, que ens derivarà aquesta web per comprar-lo. N'has de fer 150 abans del mes de març? No, abans 45 dies, és a dir, abans de febrer. Abans de febrer, s'aconseguirà, segur. Ja deus portar...
Doncs no ho hem mirat, la veritat, perquè estic una mica a l'expectativa. Espero que em diguin ja està i ja he de quedar-me tranquil·la. Naila, bones festes. Igualment, bones festes a tots i totes.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys. I un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats...
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels Pastorets de Calaf, tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins al 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf. Més informació a pastoretsdecalaf.cat Sintonitzes Ona la Torre.
Notícias en xarxa.
Bona tarda, són les tres, us parla Adrià Tella. El primer premi de la rifa de Reis, valorat en 200.000 euros per cada dècim, ha esquitxat en 11 municipis catalans. El número afortunat ha estat el 6.703 i s'ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, també al Prat de Llobregat, a Rubí, a Mollet del Vallès, a Sant Pere de Ribes, a Castelldefels, a Sabadell i a Salou. El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 45.875 i s'ha venut en part a Barcelona.
El tercer premi, en canvi, amb el número 32.615, ha passat de llarg de Catalunya i ha tocat a Burgos i a Granada.
Els pronòstics de temperatures extremadament baixes per aquest dimarts dia de Reis s'han complert. Les comarques de la Catalunya interior s'han despertat per sota dels 0 graus i a la costa el fred també s'ha notat i, de fet, en alguns municipis ho continua fent. El rècord de temperatures baixes s'ha registrat a Das, a la Cerdanya, i a Prades, al Baix Camp, amb valors inferiors als 12 graus sota 0. Hi ha hagut glaçades a diferents punts del territori, com ara els entorns d'Espinelves, a Osona, on a primera hora estaven...
A menys 3 graus, a Vic, han baixat fins als menys 1,5 i aquest matí de reis ha fet falta anar ben abrigat. A tot això, les estacions de muntanya de ferrocarrils de la Generalitat han tancat un dels millors Nadals amb més de 195.000 visitants i el 100% dels dominis esquiables oberts. Als complexos de la Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot, Portaína i Buitaúll, des del 20 de desembre fins avui dimarts,
Les estacions han rebut un 22% més d'esquiadors que l'any passat. Amb aquest balanç positiu, les 6 estacions enceten la segona part de la temporada d'hivern amb molt bones perspectives. De fet, tenen previst tancar el 6 d'abril. Mentre que les estacions d'esquí alpí i nordic han venut més de 285.000 forfets aquests dies, xifra rècord. Pel que fa al sector turístic del Pirineu, les Terres de Lleida han tancat aquest dimarts una campanya turística de Nadal, cap d'any i reix també de rècord.
Aseguren que l'ocupació mitjana als hotels, bungalows i cases de turisme rural ha estat del 71%, mentre que les terres de Lleida ha oscil·lat entre un 50 i un 80%. D'altra banda, la incidència estimada de la gripe es manté per sobre del nivell moderat de transmissió i se situa en 248 casos per 100.000 habitants, segons les últimes dades de la setmana anterior actualitzades aquest dimarts.
En la setmana passada, com dèiem, els casos havien baixat de 546 a 236, un descens marcat després d'arribar al pic de contagis que es va situar en una taxa recordant de 759 a les portes de les festes de Nadal. A tot això, el rei Felip VI considera que el 2025 ha deixat una sensació creixent d'amenaça que evidencia la importància de les forces armades, assegura. Durant el discurs per commemorar la pascua militar, el monarca ha llogat la tasca de l'exèrcit i ha reivindicat la indústria de la defensa espanyola. El nombre de militars espanyols nascuts a Catalunya és de 1.789, una xifra que representa...
el 2,7% dels prop de 70.000 membres de l'exèrcit arreu de l'Estat. És tot fins aquí les notícies en xarxa.
Una setmana més, un any més. Benvinguts a la dansa catalana. Programa de cultura i informació sardanista produït per Ràdio Palamós, també per les emissores de la xarxa de comunicació local. Dirigint i presentant una setmana més, en Joan Teixidor. Doncs comencem amb el que els hem preparat per aquesta setmana.
Primer programa de l'any. Tanmateix com hem fet els dos darrers programes sols si hem preparat una selecció musical extreta de quatre concerts celebrats el desembre passat. No faltaran les sardanes dedicades als mags d'Orient i la informació sardanista. Les vuit primeres obres, gravació de la dansa catalana. Per exemple...
Tots hem començat l'any 9, picant de mans a ritme de... La marxa Radeschi de Johan Strauss.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Hem començat amb la marxa Radeschi de Jogan Strauss, arranjada per a Copla per Carles Santiago, que hem extret del 30è concert de sardanes i música per a Copla que es va celebrar el diumenge 28 de desembre a l'Hospitalet de Llobregat, interpretada per la principal de la Bisbal. El diumenge 21 de desembre Palamós també celebrava el concert de Nadal 2025 amb la Copla Sant Jordi. Del programa interpretat escoltem la sardana de Joaquim Samacois, titulada Cap d'any, amb els solistes
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Era cap d'any de Joaquim Samacois, interpretada per la copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona, des del concert de Nadal de Palamós. Llavors de Palamós passarem a Terrassa, on un any més, exactament el dia de Nadal, la copla Sant Jordi oferia el concert de Nadal. De l'escollit programa escoltarem l'obligada de Flaviol de Narcís Paulís, russinyolet que va ser a França amb el solista Xavier Torrent.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
La coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona, ens oferia l'obligada de Flaviol de Narcís Paulís, russinyolet que passa a França, amb Xavi Torrent com a solista. I el quart concert on vàrem assistir es va celebrar el diumenge 14 a Sabadell. Pintant sardanes, ballant colors, amb la juvenívola de Sabadell i l'artista plàstic Quim Moia.
De l'acolorit programa començarem escoltant l'obligada de tiple de Ricard Vila de Sau, Cala Salguer, sardana dedicada a la bonica Cala Palamosina del mateix nom i que nosaltres volem aprofitar per dedicar-la als amics Josep Cordomí i a la seva esposa Chari, que avui compleixen 60 anys de casats. I per molts anys. I no pareu de ser com sou. Per vosaltres, Cala Salguer, amb el solista Enric Sánchez.
Fins demà!
Fins demà!
Després d'escoltar Cala Salguer, aquesta espectacular obligada de tiple de Ricard Viladesau, que ens ha ofert la cobla juvenívola de Sabadell amb el seu solista Enric Sánchez, tornarem al concert de l'Hospitalet, que es va celebrar a la parròquia de la Mar de Déu de la Llum. I ho farem sense deixar el compositor de Calonja.
Ferran Miàs, acompanyat de la principal de l'abisbal, brodava la sardana Niu d'Amor, de la manera que ara mateix escoltarem. Niu d'Amor, de Ricard Vila de Sau.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Era la coneguda i apreciada sardana de Ricard Viladesau, niu d'amor, interpretada per la principal de l'abisbal. Tornem a Terrassa per fer la segona incursió al programa. La segona part del qual va comptar amb l'actuació del percussionista Jaume Ielo acompanyant la Copla Sant Jordi.
Doncs aquesta segona part començava amb Portaferrada d'en Toni Ros Marvà.
Música Música
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Després d'escoltar Porta Ferrada d'Antoni Rosmarbà, interpretada per la Copla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Jaume Ielo, la percussió, tornarem al concert de Nadal de Palamós, amb un programa majoritàriament dedicat a aquestes festes. La part programada es tancava amb una obra que també s'ha interpretat en d'altres concerts.
És que fa molt Nadal. Passeig amb trineu de l'heroi Anderson, del qual que enguany es compleixen 50 anys de la mort. Passeig amb trineu versionada per a Copla per Francesc Assú i interpretada per a Copla Sant Jordi.
Fins demà!
Fins demà!
Passeig en trineu de l'heroi Anderson, arrenjada per a Copla per Francesc Assú, interpretada per la Copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona. Doncs la darrera incursió als concerts del desembre la farem a Sabadell, el seu 58à concert de Sant Esteve. I d'aquest especial programa escoltarem la sardana de Max Abarth, Jaume i Lluís, dedicada a Jaume Nonell i a Lluís Sobirana, interpretada per la Copla Jovenívola de Sabadell.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
La coble juvenívola de Sabadell ens oferia la sardana de Max Abart titulada Jaume i Lluís.
Enfilem la recta final del primer programa del 2026 escoltant la primera sardana de Reis. Nit de Reis de Josep Maria de Munt, interpretada per la Copla Marinada.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Nit de reis de Josep Maria de Munt amb la cobla marinada.
Anem per la informació programada tota per diumenge i dimarts. Dos per diumenge, a dos quarts de dotze del matí. A Sant Feliu de Guíxols, a l'espai de la Sardana. Ballada de Nadal amb la principal de l'abisbal. A la mateixa hora, a Barcelona, al mercat de Sant Antoni, amb la copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A les 12 del migdia, a Berges, a la Plaça Major, Festa Major de Sant Julià i Santa Basilisa, amb la Cople a la Principal de Banyoles. A les 3 de la tarda, Banyols de la Merenda, amb la Cople Sol de Banyols. I a Riudellós de la Selva, al Pavelló, diada plaçada de Sant Esteve en homenatge al mestre Francesc Picard. A dos quarts de cinc de la tarda, Audició, i a les 7 de la tarda, Concert de Cople, tot amb la Principal de la Bisbal.
I es queden dues ballades per dimarts, Diada de Reis. A dos quarts de dotze del matí, a Igualada, a la plaça de Calfont, amb els lluisos coble, i a dos quarts de cinc de la tarda, a Olot, al Firal, amb la Copla Mediterrània. Segurament la nit de Reis més coneguda és la que va escriure Ramon Serrat, enregistrada també al doble compacte de la mostra del passebrisme d'Olot de 1992.
Com ja sabeu, en aquest programa ens agraden els vinils i avui l'escoltarem en una versió de col·lecció editada el 1959 en un single regal interpretat per la Copla Girona.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
A cop la Girona de 1959 ens ho faria Nit de Reis de Ramon Serrat. I nosaltres fins aquí hem arribat. La propera setmana tornarem a més dansa catalana, amb biografies, amb la informació que tinguem i, sobretot, més música. Per dedicatòries, per suggeriments, per consultes, dansa catalana. Peticions arroba gmail.com Dimarts vinent tancarem les festes de Nadal.
Esperem que tot us hagi anat molt bé, que hagueu entrat el nou any amb el peu dret i que els d'Orient us portin tots els vostres desitjos. Nosaltres, amb la típica salut, ens en conformem. I si afegim la música, serà el que demanarem per tota la nostra audiència.
Un any més, tancarem el programa Abans de Reis amb aquella glupada d'alegria en forma de regal de reis de Martiri a font interpretada per la Copla Mongrins. Sigueu molt feliços, molt bona setmana i feliços reis d'Orient.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...i s'ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà, El Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou. Amadeu Jové i Mònica Serrano, empleats de l'administració número 1 de Salou, coneguda com l'administració d'oña Pilar, asseguren que els fa molta il·lusió, tot i que encara no saben quants dècims han venut exactament perquè la delegació de Castelló a la qual pertanyen està tancada.
Home, ens fa il·lusió, ens fa il·lusió perquè venem molta quantitat, hi ha moltíssima gent i ens fa molta il·lusió d'un altre reconeixement per l'administració haver donat un altre premi dels importants que hi ha. Entre Nadal i el Niño, amb 4 o 5 anys ens va tocant un o l'altre, estem molt contents.
I la gent, com més premis donem, més venem. Clar, i més contents estan, vull dir, al final. Home, al principi n'hi ha tots els premis que hem donat, i clar, ara... Més no. Ens faltava el Reis, ja. Sí, no l'havíem donat mai i ens fa molta il·lusió. El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 45.875 i s'ha venut en part a Barcelona. El tercer premi, en canvi, amb el número 32.615, ha passat de llarg de Catalunya.
Els pronòstics de temperatures extremadament baixes per aquest dimarts dia de rei s'han complert. Les comarques de la Catalunya interior s'han despertat per sota dels 0 graus i a la costa. El fred també s'ha notat. De fet, en alguns municipis, en algunes zones del nostre territori, es continua notant amb intensitat aquest fred.
S'ha registrat a Das, a la Cerdanya, i a Prades, al Baix Camp, amb valors inferiors als 12 graus sota zero. Hi ha hagut glaçades a diferents punts del territori, com ara els entorns d'Espinelves, a Osona, on a primera hora estaven a menys 3 graus. A Vic han baixat, de fet, fins al menys 1,5 grau, i aquest matí de Reis ha fet falta anar ben abrigat arreu de Catalunya.
A tot això, les estacions de muntanya de ferrocarrils de la Generalitat han tancat un dels millors Nadals amb més de 195.000 visitants i el 100% dels dominis esquiables oberts. Els complexos de la Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot, Portaïna i Vuitaüll han rebut des del 20 de desembre un 22% més d'esquiadors que l'any passat. Amb aquest balanç positiu, les 6 estacions enceten la segona part de temporada d'hivern amb molt bones perspectives. De fet, tenen previst tancar el dia 6 d'abril.
A tot això, la incidència estimada de la grip es manté per sobre del nivell moderat de transmissió i se situa en 248 casos per 100.000 habitants, segons les últimes dades de la setmana anterior, actualitzades aquest mateix dimarts. Com dient la setmana passada, els casos havien baixat fins als 236, un descens marcat, després d'arribar al pic de contagis que es va situar, recordem, en una taxa de 759 a les portes de les festes de Nadal. És tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Segur que no se us fa estranya aquesta banda sonora.
i és que forma part de tots nosaltres, la portem incorporada en un raconet de la nostra memòria musical. Corredisses, xivarri, crits, riures, pilotes de futbol que voten... Efectivament, és un pati d'escola o d'institut. Voleu escoltar ara com se sentiria si tothom s'estigués comunicant a través dels seus telèfons mòbils? Escoltem-ho.
Exacte, no hi hauria res, hi hauria silenci. Així seria la nostra vida si només parléssim a través de les nostres pantalles. Dramàtic o ideal? Soc el Christian Oliver i reconec que també estic una mica enganxat al telèfon. Les pantalles ens uneixen, però també ens aïllen. Segur que us ha passat més d'una vegada que ens hem sentit sols encara que estiguéssim envoltats d'un munt de gent.
Poden ser els mòbils una bona eina per aprendre? Segurament sí. Poden ser un bon canal per socialitzar? No en tinc cap dubte. Però no ens estarem passant una mica massa amb això de l'addicció a les pantalles?
A veure, va, posem en silenci els mòbils, perquè comença l'hora del pati, així que tothom farà de classe, que avui toca parlar dels maleïts o no telèfons mòbils. No patiu, que no us passarà res. Segur, eh? Com ho sentiu, ara que us hem tret el mòbil? Jo vull saber on és, perquè és com si algú em va reescriure, vull saber on és. L'intercanvi de telèfons.
Tot el que ofereix un mòbil per als menors d'edat són coses... Aaron, tu has mirat el mòbil i se m'ha quedat una cara... A veure, jo tenim regles a casa i una d'elles és que, com has dit tu, a taula quan estem menjant o sopant no podem utilitzar el mòbil. Jo, amb els nens amb el mòbil, aprenc el que vull. Heu copiat alguna vegada, jo no dic un treball sencer, alguna cosa del chat GPT? Sí, informació. Oh, no.
Ara sí, sense notificacions ni distraccions, i amb moltíssimes ganes d'iniciar un debat amb quatre joves de diferents instituts de Catalunya. Ells són la Júlia, el Jan, l'Aaron i la Laia. Hola, com esteu? Què tal? Ei, què tal? Com va tot? Tot bé o què? Molt bé, molt bé. Amb ganes aquí de guerra, de comentar, de parlar del telèfon mòbil. Va, doncs, si us sembla, primer us els presento. Tenim aquí la Júlia, la Júlia té 15 anys, va a Tercer d'ESO, i a la lupa del seu Instagram...
ens diu que li agraden molt els esportistes de lluita lliure, maquillatge, roba i animals i menjar. A veure, Júlia, tu t'agrada tot? M'encanta, m'encanta tot. Si mirem el teu Instagram, allà et surten un munt d'aficions i un munt de coses. T'ho juro. Molt bé. També tenim el Jan. Jan, què tal, com estàs? Molt bé, i tu?
Anem a fer una miqueta, molt bé, perfecte. Anem a fer una miqueta de xisme. Tu tens 14 anys, vas a Tercer Beso, i avui ets el gran una miqueta del grup. I si li pispeu l'Instagram, he de dir que us adonareu que li han cantat les guitarres i els baixos. Ets un gran músic, tu, o què? Toques la guitarra i el baix, o...? Fa xoroll, fa xoroll. Això és una manera de què fas música, està bé.
Molèstia, molèstia. Molèstia. Molt bé. I també tenim l'Aaron. Hola, què tal, l'Aaron? Hola, bon dia, Cristian. L'Aaron té 15 anys, cursa quart d'ESO i a la seva lupeta d'Instagram hi veurem segur, memes. Bromes. Sí, de veritat, jo és que l'Instagram m'utilitzo molt per riure'm. Però de quin tipus? A veure...
Sonarà una miqueta cursi, però m'encanten els gats. Soc molt fan dels gats. I et surten membres de gats, eh? Sí, de gats que es cauen o gats fent cares divertides i amb frases horroroses. Ho admito, però són horroroses, horroroses, però m'encanten. Molt bé. Nosaltres aquí no jutgem, eh?
I també tenim la Laia. Hola, Laia, què tal? Bon dia. La Laia té 14 anys, va tercer d'ESO, i la Lupeta Xafardera ens confessa que en el seu Instagram hi ha un munt d'influencers, com per exemple la Juliana Canet. O altres, eh? O altres, sí. Si vols enviar-los una salutació per si t'estan escoltant. No, no. Tu voldries ser influencer o què?
Ah, jo no. Jo vull ser famosa. Tu vols ser famosa? Sí. Però famosa per fer què? Per parlar. Jo vull estar tota l'estona parlant i que em paguin per això. Molt bé. Tu creus que el mòbil és un bon mitjà per ser famosa, per compartir-te en estrella? Crec que d'alguna manera sí. Sí, bueno, això està bé. I fas alguna cosa al respecte per, doncs no sé, alguna cosa fent servir el mòbil per acabar arribant a l'estrellat o què? Ah, no, jo res.
Bé, ara ja hem fet les presentacions, ara ja us coneixem una mica més, i us demano que fem una cosa excepcional en aquest programa, i és que deixeu el mòbil en una capsa. De fet, ara tenim una persona que entrarà a l'estudi i ens obligarà a guardar el nostre telèfon allà dintre. Vam deixar-lo aquí.
El guardarem en una capsa. No patiu, que no us passarà res. Segur, eh? Jo no prometo res, però a mi m'han dit que no passarà res. Confia-t'ho, em confio. A veure, com us sentiu? Ara que us hem tret el mòbil... Bé, no? Bé, sí, bé. Jo us he vist les cases de relaxadíssims. No és veritat, estàveu patint. Estàveu patint.
Esteu ara mateix amb una certa... Una miqueta desconnectat, no? Desconnectat? Sí, una miqueta desconnectat. Que et falta una part de tu, no? Sí, una miqueta, eh? No estàs massa còmode. Si m'haguessis dit de treure'm els cascos, m'hagués enfadat. Sí. El mòbil dóna igual. No estàs gaire enganxat, eh?
Els cascos sí. Els cascos sí, però el mòbil no. No, el mòbil no. Tu, Júlia, estàs... No, és que jo estava preocupada perquè vull que me'l cuidin. És com el meu fill, al final. I tu, Laia, què? Tu ets igual o estàs una mica... A veure, jo vull saber on és. Perquè és com si algú em va reescriure, vull saber on és. Però ja està. Bueno, va, no us faig...
Estan, la veritat, a mi m'estan comuniquant per aquí que estan arribant moltes vibracions, o sigui que esteu rebent ara mateix moltes notificacions que no podeu respondre. Ah, molt bé, perfecte, perfecte. O sigui que els mòbils estan traient fum i gotes aquí.
Aïllats! Com ho sentiu? Tot he desconnectat, la veritat. Jo crec que no he de ser tan cruel. És el moment que us els tornem, perquè veieu que som gent de confiança, que els hem cuidat, per tant, tornem a fer entrar el Marc, que us torni els vostres telèfons mòbils, perquè us quedeu tranquils. A veure com canvien aquestes cares, ara. Em sembla que no. No, no, no gaire. Moltíssimes gràcies. Uau! Increïble. Aquell és el meu.
Me'l quedo, Jan, moltes gràcies. Un intercanvi de telèfons. Mira, us he de dir que... Te n'ha de la meva foto, perfecte.
Aquí us he de dir que a Espanya el primer dispositiu mòbil està en 8 anys. Dispositiu mòbil. Hòstia. Però després, el primer mòbil és més o menys en 10 anys. I es calcula que el primer accés a una xarxa social com YouTube és als 7 anys. Mega. Fort, eh? I el del Baby Shark, com ho expliques? Això va ser un abans i un després, eh? Clar, i us pregunto, de l'1 al 10, i m'agradaria que tots us responguéssiu, eh? De l'1 al 10, com d'enganxats us sentiu el telèfon? Aaron.
Serien 100% honest, jo crec que estic un 8. Un 8, eh? Sí, però no per... Un 8 és moltíssim. Sí, perquè no per TikTok, sinó per estar sempre revisant xats, al WhatsApp, a l'Instagram i, de fet, als jocs, encara que no hi jugo molt, però sí que estic molt viciat al xatejar amb amics i no estar perdent el temps. I creus que parles més a través del xat amb els teus amics o en persona? Depèn...
Depèn de l'amic, però... Has dubtat, eh? Sí, és que és difícil, perquè amb que amics sí que parlo massa pel mòbil, jo crec que hi ha punts que pot ser... Però després no et falta la part en persona. Exacte, sí, jo soc molt exubertida en aquest pas. Laia, de l'1 al 10, com d'enganxada estàs? Un 7. 7. Bueno, Déu-n'hi-do, també, eh? Sí, sí, però encara.
O sigui, però què vol dir defineix set? Vull dir que t'hi passes moltes hores a casa... Jo he d'entrar cada dia a Instagram. Cada dia? Sí, sigui al mòbil o a l'ordinador. Jo vull entrar. Si haguessis de dir, per exemple, quants cops entres a Instagram al llarg del dia, quants diries? Deu? Set. Set és molt poc, eh? No, però perquè, clar, vaig a classes. Els caps de setmana més. Clar, tu canvia, eh? I vacances...
Bueno, clar, en vacances deu ser... Bueno, després parlarem d'això. Jan, tu delo al 10. Jo crec que un 3. Quan? Un 3. Un 3, eh? Bueno, bueno, o sigui, tu podem confirmar que ets la persona menys enganxada... Bueno, encara no sabem la Júlia, però la Júlia estava... De moment, la persona menys enganxada, de moment. Sí, podem confirmar que tu ets una persona poc enganxada, poc addicte al telèfon mòbil. Tinc alternatives. Com ara? Com ara?
Tocar la guitarra. Em passo el dia tocant la guitarra. Està bé, està bé. Ja, però quan són les dues de la matinada... Però quan escoltes música, tu escoltes música, entenc. Sí, clar, molta. Amb què ho fas? Amb quin aparell? Amb el mòbil i els cascos.
Fa servir el mòbil per escoltar música, també estàs enganxada al mòbil. Ah, perdons. Oh, o no. Què penseu, els altres? Potser pugem 5. O només és xarxes socials, el telèfon mòbil. No, no, també et compta. Sí, no? Júlia, tu què, de l'altre 10? Uai, sincera, crec que un 8, 8 i mig. Bueno, Déu-n'hi-do, eh?
8, 7, 8 i 8, bé, 3, aquí Jan, estem aquí que ens salves una miqueta a la mitjana, eh? Va, si us sembla, el que podem fer és treure el cap a un pati real per escoltar altres veus de joves de Catalunya, a veure què opinen d'aquest tema, i després us proposo que aneu mirant el vostre telèfon quantes hores us passeu al dia. Va, escoltem diferents patis.
A mi sí que em semblaria bé que no es pogués tenir mòbil fins als 14 anys i crec que abans els adolescents no són prou madurs com per poder-nos regular bé el temps. Sí, estaria d'acord sempre i quan hi hagués una bona forma d'entreteniment, saps? Perquè al final tot el que ofereix un mòbil per als menors d'edat són coses d'entreteniment, així que sí.
Estic a favor que no puguis tindre modus fins als 14 anys, perquè crec que si no estàs exposat a influències i a productes que no et venen. De fet, t'enpitjoren la vida.
Jo soc una persona que viu allà del col·le, llavors crec que és necessari que una persona que va a primer d'ESO, va sola i té 30 menys de trajecte fins al col·le, és necessari que tingui un mòbil o alguna cosa per comunicar-se. Nens menors de 14 anys penso que encara no tenen la maduresa necessària. Jo he vist gent de la meva classe que no tenia mòbil, es va quedar com fora de molts grups, amb moltes cadades, llavors jo trobo que el mòbil és molt important, sobretot a partir que entres a l'ESO.
No considero que estigui massa enganxada al mòbil, de moment. Els meus pares tenen regulat a nivell de temps el mòbil, així no t'accedeixes ni crees un bici. Crec que estic més enganxada al mòbil del que hauria, però també crec que m'ho sé regular bastant bé i quan crec que se me'n va de les mans, em trec algunes aplicacions, em trec Instagram, per exemple. Estic superenganxada, jo. No tinc...
Ni TikTok, ni Instagram... Llavors és difícil enganxar-se amb el WhatsApp i buscant algú per Google. Quan miro les hores que gasto en el mòbil, a vegades fins i tot m'espanto. I això molts cops em fa que vagi enredar-hi amb les tasques del col·le. Quan estic de campanya no em deixen portar el mòbil i soc capaç d'estar 17 dies sense mòbil. Quan em castiguen sense mòbil em sento desconnectat perquè jo sí que l'utilitzo per xatjar-me amb amics. Quan entrenen al mòbil...
M'avorreixo. No sé què fer. Sí que només d'imaginar-me un món ja m'angoixo. Sí que és cert que hi ha vegades que em diuen, ei, portes una mica d'estona amb el mòbil i ja està, l'apago i ja està, el deixo. Que em traguessin el mòbil seria una mica com si estigués en una presó. Que sí que em poso límits, de fet tinc l'Instagram en una hora. Que sí que em poso límits durs, en una cosa que diu Family Link. Vaig ser una aposta amb el meu avi, que utilitzava el mòbil més d'una hora al dia durant tot l'any, em donaria 20 euros.
Llavors, de moment, l'estic complint. A veure, Aaron, tu t'ho has mirat al mòbil durant l'escoltant. I se m'ha quedat una cara... O sigui, estaves rebent notificacions mentre estàvem aquí escoltant, eh? Sí, sí. I no has pogut evitar mirar-ho. Sí, la veritat és que sí, perquè és que just abans de començar he notat que hi vibrava i dic, oi, és que m'ha escrit algú. O sigui, vosaltres podríeu deixar una notificació sense respondre? Quanta estona podríeu aguantar sense respondre?
Molt. Tristament molt. Què és molt? Què és molt? Jo... A veure, aquesta resposta vol dir que no. No, no, no. Creu-me que sí. Molt és hores, eh? Poden passar hores. Hores, dies. Pot arribar a ser ghosting? El que passa...
Pot arribar a ser un vist. És inconscient, 100%. En el meu cas és inconscient. Què passa? Que jo no miro les notificacions. Miro la primera que em surt. I què passa? Que tinc una persona que no para d'enviar-me reels d'Instagram, que no m'agrada gens respondre perquè em fa mandra mirar-los, i jo, com que no soc dels que mira quines notificacions té, potser després tinc una notificació que era important i que no l'he llegit. I havia d'avisar els meus pares que he arribat a casa...
Em sap greu, papa, mama, se m'ha oblidat avisar-vos. Segur que et perdonen, segur, segur. I, escolta, Laia, tu què fas per limitar, per exemple, l'ús del mòbil? Tens algun consell? Tens alguna forma? Jo vaig amb Family Link. Què és una aplicació, això? No ho sé, controlen els meus pares. I què fa? Quina mena de coses fa? M'ho posen només dues hores al dia. O sigui, és com un regulador del temps i no et deixa, o a partir que tu et compromets a no fer-lo servir?
No em deixa. O sigui, se't bloqueja. Però mai arribo, eh? I tu, Júlia, tens alguna manera de... com intentant no superar massa hores de les recomanables, almenys les que t'hagis tu marcat? Tens alguna fórmula? Els meus pares no m'han ficat res. M'ho controlo jo, però no m'ho controlo molt. A veure, sí que és veritat que el mòbil a configuració et pots ficar com... que quan ja portes 3 hores, per exemple, a TikTok, que t'avisi. I jo ho tinc. Però sempre m'ho passo i... d'aigual.
Jo potser, mira, Christian, potser és... Ara mateix tiro una bomba, però estic totalment en contra del Family Link i de les limitacions del temps per part del pare. Per què? Perquè és que jo vaig tindre Family Link a la Play, perquè de fet es pot posar un...
un màxim d'hores, i feia tot el possible per superar aquest màxim. Em mirava el vídeo a YouTube. O sigui, et genera una mica més d'addicció, fins i tot, de poder arribar com a dalt, no? Sí, i quan arriba el dia que no tens Family Link, l'utilitzes massa. Jo crec que els meus pares sí que ho van fer mitjanament bé. A mi va ser dir-me, mira, això és el mòbil, i em van explicar tot el mòbil, però mai em van posar el mòbil Family Link ni...
Encara que sí que tinc el que ha dit la Júlia, que si estàs una hora a l'Instagram, sí que et surt. I creieu que les vostres pares, les vostres famílies, són un bon exemple d'ús de telèfons mòbils? Laia, aquesta respiració continguda...
Perquè jo l'utilitzaria molt més. Més, eh? Si tu fossis adulta... Clar, la meva mare... O sigui, és que sí. El meu pare no té WhatsApp. Aleshores jo crec que és un bon exemple. I per la resta opineu el mateix? Són un bon exemple? És a dir, per exemple, us estan demanant que a l'hora de sopar, a l'hora de taula, que deixeu el mòbil, ells també el deixen, ells també respecten aquest moment... És a dir, prediquen amb l'exemple...
A veure, jo tenim regles a casa i una d'elles és que, com has dit tu, a taula quan estem menjant o sopant no podem utilitzar el mòbil. A vegades, jo què sé, és el partit del Barça, doncs el mirem perquè ja no ho podem perdre. Però si trenquem aquella regla, evidentment ens posem la bronca. Per aquí algú més vol afegir alguna cosa? Heu tingut alguna discussió forta a casa per tema mòbils?
L'última... No, no entenc mai. No, la cosa és que, Jan, jo et volia preguntar una cosa. Digue'm. Tu estàs de nit, són les 11 del nit, estàs al teu llit, i et surt una notificació, et vibra el mòbil, i el mòbil està carregant a la tauleta de nit, com fas per no mirar-lo? Tu has dit que estaries suat. És una bona pregunta. Jo soc de les persones que diu, és la noia que m'agrada que s'està confessant.
Sí o no? I això és que ho veig... I no pots deixar-ho allà en visto perquè crema. Exacte. Com ho fas, Jan? Ho necessito saber. Tinc cascos i estic tocant la guitarra. Té prioritats. Tinc prioritats, per dir-ho així. No? Són prioritats. Exacte. A més a més, no passarà res. I a més... Què, m'ha de parlar algú a les 11 a la nit? Ah. A veure, potser després ho miro i era la meva companya demanant-me els abunts i em sento molt culpable.
Clar. Jo crec que un gran error és tenir el mòbil en vibració. Perquè si el tens en vibració i tu estàs fent vida normal, si et vibra, deixes de fer la teva vida normal i has de, com, prioritzar, no? No sé si us ho he plantejat mai. Jo em sento culpable. Jo penso que, si és a Insta o WhatsApp, penso que és una cosa important, al meu pare, a un amic, i és com que jo penso que si a l'altra persona jo li escric i li envia un missatge meu, m'agradaria que em respongués. Llavors, empatia. Laia.
Jo ho tinc en silenci. Sí, directament tota l'estona. És veritat que quan obro la pantalla i veig notificacions, més que contestar-les, mirar-les. A veure què posa. Però et crea angoixa, per exemple, no respondre-les o no mirar-les? No mirar-les, sí. No mirar-les. No respondre-les depèn quina. Però quan et deixen a tu sense resposta, allò sí que ja tenen una mica d'angosti. Digues, digues, Jan. La notificació del mòbil me l'he configurat perquè soni més forta.
Perquè així no passo d'ella. Perquè estic acostumat a que el mòbil em vibri. No em molesta. Ni penso, ni penso. M'he posat la vibració més forta del mòbil perquè així sí que contesto els meus pares. Sí, papa, he arribat a casa.
I una pregunta, a quina edat creieu que una persona hauria començat a tenir mòbil? Amb 12, amb 8 anys, amb 15... Jo crec que 14, eh? Tu penses que 14 és el estàndard. Tu estàs en el límit, eh? Sí, no, i és que... L'any passat hauries dit el mateix.
No, ni fa dos anys ni fa tres, perquè jo soc de les persones que va tindre mòbil a la quarantena de TikTok i em passava 8 hores diàries amb el TikTok de Grills d'Instagram i de TikTok, i jo crec que soc de les persones que creu que fins als 14... O si tu ho allargaries una miqueta, no? Sí, sí, sí. I vosaltres esteu d'acord amb això? No.
Per què? Jo penso diferent. Jo penso que depèn de la vida de cadascú. Pots tenir separats i al final és com que has de dir... He arribat a casa, vaig amb el papa, vaig amb la mama... Per tant, tu dones una utilitat, no? Sí, exacte. A veure, també ho has de saber utilitzar i has de saber per què l'has de fer servir. I jo penso que depèn de la vida.
Clar, el tema és que moltes vegades els mòbils s'associen també a xarxes socials, a penjar continguts, imatges nostres, rebre likes, i els likes activen una part del cervell que es relaciona sobretot amb conductors addictives. És a dir, que a vegades el rebre un like és gairebé com una droga o com consumir alcohol. Per tant, és molt greu. Laia, no sé, a quina edat creus que és la més encertada? Jo és que el problema... Bé, no, el problema... La cosa és que jo vaig tindre Instagram un any abans de tindre un mòbil.
Aleshores, no ho sé, jo faria 13 anys. 13, o sigui que més o menys... I jo us pregunto, jo crec que del Jan ja em sé la resposta, però dels altres creieu que el telèfon mòbil és com el material més valuós que teniu? Sí. Sí. Tu de Jan dius que no, eh? No. Sí, perquè em contacto amb tothom.
Jo estaria amb la Júlia, sí. Jo crec que seria el material més valor que tinc. Si hi ha 3-6 contra un no, eh? Sí, i els... Però està bé, està bé que hi hagi aquesta representació, perquè per tu hi ha altres coses que són més prioritat, no? Hòstia, la guitarra. Però és...
Els que em dieu que si és per l'aparell o pel que feu a través de l'aparell. Per què em dóna. Jo penso que amb la guitarra, si m'ha passat alguna cosa, no puc contactar amb ningú. Amb el mòbil, si... El centre és literalment aïllada. Amb el mòbil, si m'he trencat un peu, puc trucar a emergències al meu pare o puc informar per veure alguna cosa que no entenc dels apunts o qualsevol altra cosa. Si us sembla, escoltem ara què em pensen de tot això en altres patis del país.
No crec que s'hagi de portar el mòbil a l'escola. Si el porto és bàsicament per escoltar música durant el camí d'anar-la i tornada. Si tens amics, t'ho passes bé, doncs no ho veig necessari, però si et trobes sol allà o alguna cosa així, aniria bé almenys tenir el mòbil una estona per entretenir-te. Les escoles que prohibeixen el mòbil després tenen millors resultats
i els alumnes rendeixen millor. Així que jo crec que només fa que perjudicar. El mòbil considero que no és necessari en hores lectives. Perquè els cops que ens deixen estar amb el mòbil, estem a l'hora del pati i ningú parla amb ningú, o a classe ningú fa res, estan tots parlant amb altres persones, així que per mi, així prohibint els mòbils, està perfectament. Jo crec que el millor dels mòbils és poder-te comunicar amb qui vulguis en el moment que vulguis, tot i que això també podria ser
pitjor, perquè ens fa impacients i voler fer les coses a l'instant. Estar com enganxats a aplicacions com ara Instagram i ens fan com que el nostre pensament estigui limitat i encarar-nos cap a la ideologia que volen ells, els milionaris que pensem que tinguem com a ideologia a prop. La diversitat de contingut a l'internet és tant el millor com l'optim.
les millors coses del món com les pitjors. Ens permet estar connectats 24 hores diàries amb tot el món. Gràcies a aquesta connexió que tenim amb el món, crec que ens allunyem molt de la nostra vida real. Em sona algun cas d'algun desconegut que li demanés fotos d'ella despullada o coses així.
Mai m'han assajat pel mòbil, sí que he tingut amics els que li han assajat i sí que he dit a defensar-los i hem trobat l'agressor. Sí que conec un parell de persones que han patit assajament en línia, van saber què fer des del minut zero, no van dubtar-ho en explicar-ho a les seves famílies i per sort van prendre mesures, van saber com solucionar la situació, es va quedar en un ensurt, diguem-ne.
L'aula i els mòbils, els mòbils i l'aula, l'eterna discussió. Tot i que sembla que aquest és un debat que darrerament s'ha resolt perquè s'han prohibit els dispositius mòbils a les aules. Us sembla bé? Us sembla malament? Què en penseu? Escoles sí amb mòbils, escoles no amb mòbil?
Jo penso que està bé, però jo què sé, per exemple, com he dit abans, és depèn de cada vida. Si tu tens un problema que et sents malament o tens salut mental que... Perdó, repeteixo. Depèn de la vida. Jo penso que si no estàs bé amb tu mateix i no sols dir a ningú, li escrius al teu pare que et vols anar a casa i tens el mòbil allà. I si no te'l deixen tenir, doncs llavors crec que depèn de la situació.
Clar, jo crec que el debat de si el mòbil és necessari a l'escola ja no és tant potser per comunicar-nos amb les famílies i tal, sinó com a eina d'aprenentatge. La veieu vàlida? Veieu que ens ajuda, ens perjudica? Laia? M'és igual. Crec que jo, almenys amb el mòbil, aprenc el que vull.
Jo és que el mòbil... No hi ha més distraccions. Jo crec que el mòbil és una completa distracció. Jo soc de les persones que encara que sí que veig, com tu has dit, Júlia, que potser ajuden a comunicar-te de, doncs mira, papa, mama, estic malament, o avui no em sembla, em ve de gust.
vindrà a l'Insti, i encara que no és la guitarra del Jean, jo crec que és una completa distracció, perquè si estàs en el mòbil a classe i el professor t'està donant la guerra civil espanyola, m'interessa més veure com un gat es cau d'un tercepís, abans que... Un tercepís? Tu saps que...
Tu saps que poden caure fins a una obra. És que a l'Aroli encanten els gats i els memes. Però què anava a dir-vos? Centrant-nos una miqueta en el tema de mòbils a l'escola, suposo que heu vist que darrerament per complir la normativa hi ha càstigs, hi ha sancions... Observeu que com més dura és la sanció que s'infringeix per fer servir l'ús, es limita més l'ús per part dels estudiants o no? M'enteneu?
Tampoc tant, eh? No? O sigui, jo, almenys a la meva escola, si et veuen, incidència i ja està. Ja està. I per tant la gent el fa servir més. O el fa servir igual? La gent el fa servir, el que passa és que els professors no ho veuen. En el teu cas, en el teu centre, és així també. És que jo ara mateix estic flipant perquè...
El meu insti són 21 dies. 21 dies sense... 21 dies sense mòbils. I, de fet, no és que l'estic utilitzant. Ara mateix el Cristian, el meu professor de català, i jo estic, em surt la notificació i surt a la pantalla, m'alpreni, són 21 dies sense mòbil. T'ho ha de tancar els ulls, imagina't 21 dies sense mòbil. No puc, no puc. Jo em poso a escriure cartes als meus amics i amigues, i vamos. I tu, Julià.
A veure, al meu institut... Tu podries aguantar 21 dies sense mòbil? Sí, jo crec que sí. Sí, jo aguantaria. I tu has observat que la gent el fa servir menys, que la normativa també ha canviat en els centres? És que cada centre és diferent, és un món totalment diferent. Hi ha alguns que la sanció és molt greu i altres que no. I al meu, per exemple, no és tan greu i els alumnes no s'ho prenen tan en sèrio.
Clar, i heu observat, per exemple, que des que no es fa servir tant el mòbil a l'aula o a l'institut, a l'hora del pati potser la gent també té més temps per relacionar-se i això també vol dir més moments per discutir-se, més baralles. Creieu que això ha augmentat o no?
Jo crec que les batalles segueixen igual, encara que, Laia, si només et fan una incidència, disculpeu, és que està aquí, si només et fan una incidència, els seus companys i companyes l'utilitzen a classe, per exemple, tipus el professor està fent socials i el miren sota la taula, o com ho fan? L'altre dia, per exemple, estava la directora a classe, perquè va venir a explicar-nos una cosa, va sonar un mòbil, però sonava bé, o sigui...
Amb tot el seu som.
I ningú va dir res, ningú va fer res. La profe va vindre i va dir que això no torni a passar. I ja està. O sigui, no fer un gran massa. Però imagina't que s'acaben normalitzant què passa a cada classe, cada mitja hora, cada 10 minuts. Clar, una cosa és normalitzar i una cosa és potser obrir massa la veda. No sé com dir-ho. Jan, tu imagina't en un autocar, en una sortida, que marxeu d'excursió i que us deixen fer servir el mòbil durant el camí, durant el trajecte.
No creus que això fa que us aïlleu una mica més? Quan teniu el company al costat amb qui podeu parlar? En el meu cas, sí que seria així. Jo m'aïllaria... Tu t'aïllaries, sí. Em posaria amb la música... Per molt que jo mateix crec que evitaria aquesta situació, ja que tinc uns companys esplèndids que em donen unes converses més esplèndides... Però els teus companys fan això, també. Els meus companys? O els preferirien mòbil.
Els meus companys crec que preferirien la conversa. Ah, la conversa, eh? De res està igual? Jo crec que els meus companys agafarien una partida del Brawl Stars i cridarien en comptes de la cançó de Colacau i que tots hem cantat a l'autocar, cridarien el còdic de la partida i es començarien a jugar.
I vosaltres heu observat... Els mòbils també tenen moltes coses durentes, aquí estem parlant d'algunes, però jo crec que la més greu és que potser també es pot fer assetjament a través del mòbil. Heu observat alguna vegada alguna situació d'aquestes? Laia, tu has fet com un raspi. És que, a veure, jo em sé històries de... no assetjament, sinó que... Històries xungues. Sí, que a partir d'una foto que ha sortit i que es deu, doncs han fet X coses. Mhm.
I igual. També heu vist, eh? És a dir, que hi ha una part de perill... Quina pena, eh? Real. Absolutament. Quina pena, la veritat. Jo ara vull que seguiu sincers, eh? Jo soc profe i a mi m'ha tocat corregir molts treballs perfectes, molt ben escrits, fets per... XaGPT.
Déu. Déu. Encanto. Jo sóc Déu. Vull que sigueu sincers, eh? Heu copiat alguna vegada, jo no dic un treball sencer, alguna cosa del xat GPT? Sí, informació. No llegeixo llibres. No llegeixo llibres. Me'ls descarrego en PDF i li dic al xat GPT que m'has llegeix. Soc tu. No creieu que la IA... Espero que el meu profe de català...
Agustín, sisplau. Saludem a tots els professors de català d'aquest país. I socials, i socials. No creieu que l'IA ens està posant una miqueta de traves per a l'hora d'aprendre? O són virtuts i són tot de possibilitats? Depèn com l'utilitzis.
Exacte, com? Jo personalment l'utilitza malament. Moltes vegades, l'altre dia, vaig haver de fer un dossier de 16 preguntes i teníem dos ordinadors i anava buscant la pregunta al xat, la copiava, passava l'ordinador a la meva companya i així anàvem fent i vam ser les úniques de la classe que vam acabar.
Jo voldria... Disculpa, Christian, però mira, sé que m'estarà... Ho veurà, però jo tinc el meu professor de català. Suposo que tothom té lectura a la seva classe i després té unes preguntes. Vam trobar les preguntes per Google i va ser un festín al...
el grup de classe de WhatsApp, perquè van passar la web de les preguntes i llavors va ser el posar l'assançat GPT, i després, potser, hi ha altres sies de traductor que fan la feina també, no? Sí, però aquesta és molt bona, i és perquè el canviant de paraula, i així els detectors d'ahir no els reconeixen perquè són diferents paraules. Això és molt bona, eh?
Depèn de com ho veiem, si és bo o no. A mi també, el tema de la IA també em preocupa perquè moltes vegades, abans ho estàvem comentant, el possible assetjament que es pot fer de crear imatges, generar imatges d'alguna persona coneguda, d'alguna persona que tenim a prop, i això també pot ser un perill. No sé si vosaltres heu observat alguna cosa d'aquest tipus. Al meu insti ha passat que... I com has actuat tu davant d'una situació així?
A veure, em sorprèn, però vaig escoltant coses que amb una foto, amb una imatge d'una cara, agafen coses d'internet i ho pugen i tots els instituts al barri ho saben. Em sorprèn, però al final és la IA. O sigui, està al món actual i és el que passa.
Bé, jo crec que és un tema molt interessant. Jo crec que ho hem de deixar aquí, aquest debat, ara, perquè ara és l'hora de l'entrepà, que ja sabeu que això és una cosa sagrada a l'hora del pati, i n'hi ha tants tipus com nois i noies en institut, uns a més petits, uns a més grans... Aquí, però, el que tenim aquí al centre d'aquesta taula, jo us recomano que no us el mengeu, perquè no és comestible. Tarrancio. Però sí que...
Però sí que el podem obrir. Laia, sisplau, obre i a veure de què és aquest entrepà. Què hi ha a dins? Què hi ha a l'interior d'aquest entrepà? A veure de què és. Espera, que hi ha prou. Estira, estira, a veure què hi ha a l'interior. Vale, doncs sembla que hi ha un missatge. El pots llegir amb veu alta, sisplau.
Missatge secret. El Víctor té fotos íntimes de... Puc canviar el nom? Sí, no? Sí. De la Laura, companya de classe, i les vol compartir. Què feu? Bueno, doncs mira, aquí tenim, en aquest entrepà, el que ens demana és que consensuem una possible resposta que li donaria amb el Víctor, no? El Víctor té fotos íntimes de la Laia, companya de classe, i les vol compartir. Què faríeu? De la Laura. Avisar... Avisar algú. Avisar algú. A un adult.
Sí, sí, 100%. Jo el primer que faria és evitar confrontar-me amb el Víctor, depèn de la relació amb la que tingui jo amb ell, però jo sempre m'he considerat un tio molt pacífic i no m'agrada els conflictes de cara, no m'agrada.
De fet, 3 de cada 4 nens i adolescents d'Espanya han patit situacions de violència sexual a través del mòbil. I el que es recomana és moltíssima precaució a l'hora de passar fotografies o vídeos i denunciar en cas que us passi i que no us guanyi la vergonya.
Buscar ajuda, sobretot. Què faries tu en aquest cas, Júlia? És que... A mi m'ha passat amb amigues. I si l'altra persona que és qui vol passar les imatges, depèn de la relació que tingui, li faria veure. Perquè a vegades fem les coses per tirar atenció, per jo soc el més guai... Llavors li faria veure, parlaré amb ell o ella, i si ve que no canvia, que no vol seguir amb el que t'he pensat,
com ha dit ell, buscaria ajuda. A l'escola us ajuden a ser curosos amb aquest tema o no? En absolut. No us parlen de l'extorsió, per exemple? No us ho comenten? A mi sí que per fer el punt d'aquí de...
O sigui, diferència, a mi sí que em van donar una xerrada i sí que va estar més enfocat, com ha dit la Júlia, del tema de fer conscienciar l'altra persona que la majoria de casos és per això, perquè es volen creure que són més guais o tenen por que l'altra persona es deixi.
I llavors sí que amenacen i tal. I al meu insti sí que hi va haver una consciència sobre aquest tema, sobre el passar fotos que aparentment són inofensives, però que després sí que poden circular per tot arreu. Creieu que és suficient o necessitaria una miqueta més? Una miqueta més aniria molt bé. Sí, sí. Esteu d'acord tots. És que al meu col·le va vindre un policia. Per situacions donades va vindre un policia a donar-nos la xarra...
Doncs amb aquest argument acabem aquest bloc i comencem el de les preguntes extremes, on caldrà que us mulleu, eh? Us haureu de mullar, tot i que podeu també comptar amb el comodit de passar, tot i que no us ho recomano. I si voleu, també després em podeu fer que jo respongui una d'aquestes preguntes, perquè ahir tots hem vingut a jugar. Us plantejaré un dilema a cadascú de vosaltres i haureu d'escollir quina de les opcions us cadeu. Esteu preparats? Sí. Jan, començo amb tu. Has de triar entre que et peguin
o que circuli una foto teva a les xarxes d'Espollat.
Què prefereixes? Depèn de qui em peguin, depèn de la foto... No, no, aquí t'has de mullar. Soc jo, soc jo. Jo et pego. Què tries? Jo tinc una foto teva d'escollat o jo et pego. Què prefereixes? La converteixo o et dono l'afatada? Pega'm. Júlia, vaig amb tu, eh? Que et trenquin el mòbil o que una amiga et faci mal i et deixi de parlar. Uau. Uau, és que depèn de l'amiga, eh? Perquè una missat és molt important per a mi.
Llavors... La teva millor amiga, eh? Tinc una pregunta. El mòbil, la targeta SIM... Aquí són les preguntes extremes, eh? És que la targeta SIM es trenca, també? Tot es trenca. Tot. Et queda sense dades, sense bacaleria, sense res. Però la teva millor amiga també t'està traient, eh? És la teva millor amiga, la persona que més t'importa en la teva vida. Què prefereixes? Que et trenquin el mòbil? Que se'm trenqui el mòbil. Júlia, jo et trenco el mòbil, sí que...
Aaron, vaja tu. Tenir un milió de seguidors o cinc amics de veritat?
Uau. Que silenci. Jo crec que crearé discòrdia, però un milió de seguidors. Ostres. Ho sento, però és que amb un milió de seguidors puc fer moltíssimes coses. Ja estic conscienciada sobre tema, educar i amb cinc amics, de veritat, jo crec que... No jutjaré, oi que no? No. Jo ho sento, eh? Laia, vaig amb tu. No veure mai més la teva família o no tenir mai més mòbil?
Ah, no tindré mai més molt. Molt bé, la resposta correcta. I ara sí. Me'n voleu fer alguna a mi o què? Sí, Christian. A veure, Aaron. Què us sembla? Una pregunta extrema. Vale. Tu ets profe de català, oi? Mhm. Vale.
Què preferiries? Que una foto teva d'espullat circulés per les nostres xarxes? Uf, xungo. O que mai podressis tornar a ser professor en aules de primària. Podries fer de secundària, de universitat, però a primària aquells nens petits que volen aprendre el català no els podries donar aquella satisfacció d'ensenyar-li que és el local neutre.
Però crec que no toleraria massa la foto meva despullat. Crec que no seria massa tolerable en la meva feina. Per tant, jo crec que hi ha resposta. Jo en tinc una altra. Va, una rapidíssima, sou molt dolents. Què prefereixes? No tenir mai mòbil? Mai mòbil? O no poder ser professor, dedicar-te a una altra cosa?
Jo preferiria ser professor i no tenir mòbil. Molt bé. I no és una resposta de bienqueda, us ho prometo. I ara sí que hem d'arribar al final d'aquest capítol de l'Hora del Pati, amb aquests quatre magnífics tertulians, que la veritat és que aquí podríem haver-nos estat hores. Sí, sí, sí. Jo crec que sí. Això sí, abans que soni el team, m'agradaria que tots nosaltres ens quedéssim amb un titular, amb una idea de tot allò que hem comentat, alguna cosa que hem après.
I res, una mica per tancar el programa. Aaron, amb què et quedes? He pogut veure diferents punts de vista, tant l'institut com persones, amb el mòbil, i podré separar-me més per utilitzar-ho amb els pares, com la Júlia, o potser em dedico al saxofon i faig una banda amb el Joan. Vinga, aquí sortirà un futur musical. Laia, tu amb què et quedes? Els mòbils són bastant complicats.
Jan, tu? Cada mòbil és molt. I tu, Júlia? Jo, a saber portar el mòbil. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Jan, Júlia, Aaron, Laia, per la vostra sinceritat i la vostra generositat. Sou genials i la veritat és que m'heu fet sentir aquí de mar de gust amb vosaltres i segur que aquells que ens heu escoltat, gràcies també per ser-hi. També segur que hem gaudit moltíssim. I res, em sap greu perquè l'hora del pati s'ha acabat i cal tornar a classe i fins al proper episodi. A ti, està molt bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja la vida My Nutritionist, Naila Martínez.
M'agrada molt fer fotos i vídeos i sempre faig com un recopilatori que a vegades el penjo a les xarxes i a vegades no, a vegades el faig per a mi.
I m'agrada fer un balanç, no?, de com vaig començar l'any i on estic ara. I això me fa aterrar una mica amb tot el que he aconseguit aquest any, a vegades sense proposar-nos res, no? Clar, perquè la vida passa mentre fas altres plans, no?, això de Jon Lennon. I és així. Déu-n'hi-do quin any 2025 de vertigen, no?, que has tingut. Sí, ja fa molt de temps que tens uns anys cada vegada més. Però, no ho sé, estàs al hype ara? Es diu així? Hype? Hype?
Sí, pot ser, pot ser que estigui... No, encara més a escalar, s'ha d'escalar més encara. Sí, però mira, l'altre dia, l'altre dia deia, ostres, no soc conscient de quan arribo amb una cosa que t'has plantejat i no ets conscient i és com acabes i és, vinga, següent cosa, no? I després també arribar i pensar que no ha estat perfecte.
Bé, o sigui, has fet alguna cosa, no? I sí, vale, ja ha arribat i no ha estat perfecte, quan moltes vegades el fet d'arribar-hi ja és un èxit, no? Moltes vegades no, sempre. Ara ja estic en un moment de la meva vida que la filosofia és, si està fet i està acabat, està bé. Exacte.
Hi ha una corba, que és la corba del perfeccionisme, ara no sé d'en qui és, perdoneu-me, perquè no sé d'en qui és, però diu que l'excel·lència és allò que has pogut arribar amb el menys temps possible, i que a partir d'allà...
Ja està, o sigui, ja has pogut arribar, no?, i ho has fet, i ho has fet amb el temps que tu has tingut disponible, i ja està perfecte, perquè si esperem que estigui perfecte, mai ho estarà, no?, perquè sempre hi veurem, nosaltres evolucionem i sempre hi veurem errors, no?,
Un any on, per exemple, el programa Nereu ha estat creixent d'una manera increïble. Has estat fent una xerrada a l'OMS, en el marc de l'Organització Mundial de la Salut, parlant també del programa Nereu i de l'alimentació saludable per a l'entorn familiar i social. Estàs fent el doctorat.
Allí estàs, sí. Bé, has tornat a donar classes a la universitat. Què més? He escrit un llibre. He escrit un llibre. He continuat, no?, estant, doncs, també al peu del canó de la maternitat, que també és important, no?, que cada any que passi, doncs, hi ha canvis, no?, en els enginyeris i, per tant, també és important adaptar-se a aquests canvis. Passes consultes. Passes consultes.
tota la teva divulgació. Sí, ara estàs fent un recorregut que jo encara crec que no l'he acabat de fer i ser conscient de cada pas que he donat i que sí que és cert que em continuaré donant perquè soc així, soc superinconformista i sempre penso que sempre es poden fer coses per millorar, sobretot per millorar la salut de la població i les continuaré fent. I aquest any, doncs, ja hi ha, aquest 2026, ja hi ha propostes i fites a les que arribar
A vegades hem d'esperar perquè el temps... Hi ha les burocràcies i aquestes coses, però sí, continuem fites per aquest 2026. Quedem-nos un moment a la Mesa sin pressions del llibre, que ha sigut també una novetat d'aquest final d'any, del final del 2025, i que podem aconseguir en prebenda fins al febrer aproximadament. El podem aconseguir a través de Dashbook.es,
I també a través del perfil de Mai Ionet Baix Nutricionist, el teu perfil d'Instagram. I se n'han de vendre 150 i els 150 que es venguin, a més a més... És una passada. És molt xulo. És que és molt xulo això, però qui compri el llibre sortirà el seu nom. Per la protecció de dades aquí a Espanya només hi pot anar el nom.
Però hi haurà el vostre nom, el nom que hagueu posat de la compra, hi haurà el vostre nom com a persona o com a agraïment de poder publicar realment el llibre. Així que ja d'entrada, gràcies a tots i totes els que ja l'hau comprat i gràcies a tots aquelles que el comprareu i que fareu possible aquest projecte que...
que al final l'objectiu d'escriure aquest llibre és ajudar les famílies, poder tenir en un sol llibre una guia d'acompanyament en l'alimentació per generar zero pressions a la taula, que el moment de taula, que aquests dies ho estem vivint, que són moments de...
de compartir, d'estar en família, de ser un plaer, o així hauria de ser que continuï sent-ho tot l'any, també. O sigui que qualsevol moment en què sèiem a taula tots junts, que sigui un moment de plaer.
Ai, que xulo. I nous reptes per al 2026 pot ser un dels reptes que ens podem fer totes i tots, segur que tindran algun, a veure amb l'alimentació, però d'aquesta manera, no?, sin pressiones, millor. Sí, jo us proposaria com a repte menjar lliures. I qui no m'ha escoltat parlar de què és menjar lliure és, doncs això, menjant sense plantejar-nos res sobre el menjar, simplement gaudir-lo,
o no, perquè a vegades hi ha aliments que no estan bons, o preparacions, que si fem aquest treball de ser conscient del que estic menjant, a vegades li donem massa valor a productes o aliments que realment no el tenen, si fosem més conscients. Llavors és això, gaudir del menjar, compartir moments a taula, crec que...
Això sí que he fet una reflexió que tant, i és que cada cop més relaciono el menjar saludable amb el menjar tradicional, tant a la cuina com en el compartir moments a taula, i el deixar de banda l'individualisme i el menjar sols, sempre que puguem, doncs compartir un moment de junts, un àpat junts, crec que és importantíssim per una bona alimentació, una alimentació saludable.
De fet, jo també estava fent la reflexió que menjar lliure vol dir prèviament tenir tota la informació. És a dir, tenir la informació del valor nutricional dels aliments, saber què estem ingerint i com ens afectarà el nostre organisme. És a dir, per menjar lliure, primer hem d'aprendre, hem de saber, perquè si no, no estem fent una llibertat, ho estem fent amb la pressió social, amb la indústria, la publicitat, tota la indústria alimentària, diguéssim, ho estem fent...
Guiats per uns altres. Totalment, Pili, perquè quan parlo de menjar lliure és que quan tu compres un producte, quan agafes un producte al supermercat, doncs que sapiguis què és el que estàs menjant, no? Si menjar lliure és que jo puc agafar unes galetes i me les puc menjar, però també me les he de menjar sabent què estic menjant, no pensar que perquè hi ha una...
una etiqueta verda, o perquè hi posa bio, o perquè hi posa ecològic, ja estic menjant alguna cosa més nutritiva per al meu cos. No és així. Vol dir això que no me la puc menjar? No, si t'agrada menjar-te-la, això és menjar lliure. Però sent conscient del que estic menjant i com això afecta el meu cos. I a vegades, sempre hem d'intentar menjar...
Aliments que siguin nutritius per al nostre cos, però la nostra ment també necessita menjar. I llavors, a vegades, hem de menjar aquests productes per sentir-nos millor. I no passa absolutament res. La qüestió és aquesta, és saber què és el que estic menjant, com afecta el meu cos, ser conscient i gaudir-ho i no sentir-me malament després.
La setmana passada parlaves del bombó, perquè si tu saps què és el que estàs menjant des del coneixement real, segur que no et menjaràs un munt de galetes o un munt de patates, ho faràs segur perquè saps que no és bo per tu. Sí, i sent conscient vol dir, vaig a posar un exemple, Pili, a mi m'encanten les patates de bossa, els xips de bossa, m'encanten.
I jo moltes vegades em ve de gust, i a casa sempre n'hi ha, no sempre em menjo, però el dia que em ve de gust no obro la bossa, m'ho menjo de la bossa de peu corrent i sense saborejar. Si m'agrada, què faig? Gaudir-ho. Per tant, ho fico en un bol.
m'assento, me'n menjo una a una i a vegades estan ràncies i les deixo. No me les menjo perquè ara me permeto menjar patates. No, jo volia gaudir-ho i ara això no me fa gaudir perquè no estan bones, estan ràncies. Per tant, deixo de menjar i s'ha acabat i un altre dia ja ho gaudiré. O sigui, ser conscient i donar-li el valor que realment té aquests aliments per nosaltres. No menjar-los perquè simplement ara li hem donat permís a la nostra ment.
supernecessari a la Mesa S'Impressiones. Com dèiem, el podem aconseguir a través de Dashbook.es i a través de MyOnetVaixNutricionist. I a més a més, si et seguim a MyNutricionist, trobarem mil també inputs per alimentar-nos millor, per fer aquesta alimentació més conscient. I a més a més, Pili, vull afegir que, tot i que el perfil sembla que està enfocat als nens i nenes, al final són accions que són per nosaltres també com a adults. I tant, i tant.
Naila, que vagi molt bé, que tinguis molt bon any. Igualment, a tot i tot.
I la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre.
El poema fa referència, però, a la nit del dia abans, situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit i com des de casa
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gall. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I, finalment, s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobiran.
De poemes i cançons amb Jaume Escala. Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'home joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza. I els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema. Amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena.
i els recullen les plomes, i ja enyorem demà. Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà a plorar.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cim bomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots d'adreça al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil.
volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena, i ells recollien les plomes i generen de mal.
Demà posats a taula no oblidarem els pobres i tant pobres com som Jesús ja seranats ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos
Arrenca de plorar. La Ràdio de Proximitat
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Adrià Tella. El primer premi de la rifa de Reits, valorat en 200.000 euros cada dècim, ha esquitxat 11 municipis catalans. El número afortunat ha estat el 6.703 i s'ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, al Prat de Llobregat.
Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefel, Sabadell i Salou. Agustín Zurera, propietari de l'administració número 22 de Terrassa, que ha venut diversos dècims, explica que tot i que encara desconeix el nombre exacte de butlletes, s'han venut per màquina i que els clients són gent del barri. Ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies que aquesta és una feina de repartir il·lusió.
La feina aquesta és primer repartir il·lusió i quan aquesta il·lusió es transforma en riners, la veritat és que en principi molta alegria, sigui qui sigui i en principi, però al final és com si dius la feina que fas la fas bé, molt content. El segon premi valorat en 75.000 euros per dècim ha estat el 45.875 i s'ha venut en part a Barcelona. El tercer premi, en canvi, amb el número 32.615 ha passat de llarg de Catalunya.
Els pronòstics de temperatures extremadament baixes per aquest dimarts d'Iderri s'han complert. Les comarques de la Catalunya interior s'han despertat aquest matí per sota dels 0 graus i a la costa. El fred també s'ha notat, de fet, ho continua fent durant tota aquesta jornada en molts punts de Catalunya. El rècord de temperatures baixes s'ha registrat a Das, a la Cerdanya i a Prades, al Baix Camp, amb valors inferiors als 12 graus sota 0. Hi ha hagut glaçades a diferents punts del territori, per exemple, als entorns d'Espinelves, a Osona, on a primera hora estaven a menys 3 graus. De fet, a Vic han baixat fins als menys 1,5 graus
i aquest matí de Reix ha fet falta anar ben abrigat arreu de Catalunya. Les estacions de muntanya de ferrocarrils de la Generalitat han tancat un dels millors Nadals amb més de 195.000 visitants i el 100% dels dominis esquiables oberts. Els complexos de la Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot, Portaïna i Boïta Ull han rebut des del 20 de desembre un 22% més d'esquiadors que l'any passat. Amb aquest balanç positiu, les 6 estacions enceten la segona part de temporada d'hivern amb molt bones perspectives. Tenen previst tancar el dia 6 d'abril.
La incidència estimada de la grip es manté per sobre del nivell moderat de transmissió i se situen 248 casos per 100.000 habitants, segons les últimes dades de la setmana anterior actualitzades aquest mateix dimarts. Mentre que l'Ajuntament de Barcelona ha activat la fase de l'arte de l'operació fred per la previsió que les temperatures puguin arribar als 0 graus aquesta nit.
Es passa així de la fase preventiva, que és estacional i s'activa sempre de desembre a març, a l'alerta del risc que impliquen les baixes temperatures, especialment per les persones sense llar. L'activació comporta que aquest vespre hi hagi habilitades 200 places de pernoctació, de les quals 156 són per homes i 44 seran per dones. Estan distribuïdes en diferents equipaments municipals. Això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys. I un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels pastorets de Calaf, tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en ciències de la salut Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeïsta Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Ja hi som, ja som a l'estació. Gràcies, Pere. En el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana tenim dos temes, el present i el futur del transport ferroviari públic a Catalunya. I escoltarem també l'opinió de Miguel Montenegro, director...
dels drets humans del Salvador, que al final del programa ens desitjarà un bon Nadal. El dia 10 de desembre de cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. I nosaltres ho hem volgut celebrar també, encara que ja ha passat el dia 10, però amb una entrevista al senyor Miguel Montenegro per veure una mica quin és l'estat de salut dels drets humans al món en general.
Per tant, anem al tema dels trens. Les rodalies pels usuaris del Maresme i en general de tot Catalunya continuen sent una assignatura pendent. I tenim en compte que la major part de les inversions ferroviàries del nostre entorn s'han fet amb diners públics. Comissions obreres i altres entitats...
també, volen que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitjana distància, d'alta velocitat, ja que s'ha vist que l'oferta de l'Avant és clarament insuficient. I amb això us recomanaria un article que ha sortit aquest dilluns, dia 15 de desembre, a l'Ara, que parla d'aquesta problemàtica. És clar, hi ha moltes coses que criticar,
per part dels usuaris, i, per tant, esperem que aquest programa d'avui, més el reportatge de l'Ara, arribi a les orelles de la Renfe. El projecte es diu CATAP 23, un tren per a la classe treballadora. I ara el coneixerem. Seran tots el programa per internet, tots els convidats seran tots per internet, i el primer que us presentaré és el senyor Albert Puivecino,
que ell és el responsable de mobilitat i infraestructures de comissions obreres. Bon dia, senyor Puibetino. Hola, bon dia, Teresa. Bon dia.
A veure, ens agradaria que ens digués que sempre que vostè es refereixi a trens que circulen per l'estat espanyol és una cosa, trens que estan a Catalunya n'és un altre i que fem la diferència, perquè si no a vegades ens liem una mica. Doncs moltes gràcies per explicar-nos en què consisteix el projecte que hem dit abans, CATAF, un tren per a la classe treballadora.
Vostès com se l'imaginen? Perquè quan preparàvem el programa em va dir que ja seria un projecte a punt d'estrenar-se, és a dir, els primers mesos de l'any que ve ja podria ser un fet.
Sí, sí, pues bon dia, Teresa, bon dia a tots. Pues muy bien, yo creo que has hecho una introducción perfecta de cuál era un poco la situación. Por poner en contexto, en un principio, explicar a los oyentes que actualmente las líneas de alta velocidad están a cargo de la Administración General del Estado y que, como muy bien saben los oyentes, hay tres operadores, que son Irio, Uigo y Renfe,
Es decir, que únicamente utilizan criterios comerciales para poner los precios y las frecuencias. También hay que poner en contexto que solamente la alta velocidad la utilizan el 9% de los viajeros y el 91% utilizan los trenes convencionales.
¿Y en qué hemos basado nosotros el proyecto? Pues en los trenes a van. Los trenes a van, igual que los rodalies y los trenes de media distancia, están considerados obligación de servicio público y reciben subvenciones y tienen unos precios fijos.
Entonces, lo que nosotros nos basamos en el estudio, primero, que en Cataluña hay un número muy reducido de trenes Aban, que no absorben la demanda existente en ninguno de los casos, y que la oferta de plazas será muy inferior a la que se hace entre las capitales de Castilla y Madrid. Por poner un ejemplo, es decir, en las dos principales líneas de Castilla sobre Madrid se están...
ofertando alrededor de 11,73 plazas por habitante y año, frente a las de Cataluña, que únicamente son la mitad, un 6,66%. Y siendo, como muy bien indicabas, que estas inversiones se han hecho con la totalidad de dinero público, consideramos que Cataluña se ha de dotar de una sasa catalana propia de trenes de alta velocidad, que sí que sean una alternativa real a la utilización del vehículo privado.
Y por eso desarrollamos este proyecto CATAP, que hemos recogido todos los aspectos técnicos para vertebrar Cataluña, de alguna manera, utilizando ya las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya tenemos y que se están infrautilizando. Y que, por poner en contexto, en Cataluña daría servicio, incluyendo el área metropolitana, a más de 5 millones de personas, ¿no?
Eso es un poco en el contexto lo que lo hacemos en esos trenes de alta velocidad. Planteamos dos líneas en una primera fase, que sería una de Lleida, sin parada, o sea, con parada en todas las estaciones, Can de Tarragona, Barcelona, y que fuera directo hasta Girona y Figueres-Vilafán, y otra para dar salida a las Terres del Ebre de Tortosa hasta Can de Tarragona con una serie de transbordos. Esto es así, no...
Porque hemos de tener en cuenta que hoy en día las distancias no se miden en kilómetros, se miden en tiempo de viaje, ¿no? Y teniendo en cuenta cuatro parámetros lo hicimos principalmente, ¿no? El tiempo de viaje, el tiempo de viaje de los trenes de Saban es enormemente competitivo.
La fiabilitat del servei, que hi hagi uns preços assequibles i estables, això també ho recogrà l'estudio, i que el nombre de freqüències i plazas sigui el suficient per absorber la demanda existent. Això seria, en un breu resum, el que estem planteant per Catalunya. I quan podria començar a funcionar?
Bueno, lo que sería la primera fase, que ya lo hacemos con las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya existen, que ahora mismo se están infrautilizando, esto sería en pocos meses. Hemos tenido diversos contactos desde que presentamos el estudio en septiembre con el Departamento de Territorio y con la Generalitat.
La verdad es que la interlocución ha sido bastante fluida y nosotros consideramos que los primeros trenes de este proyecto pueden empezar a verse a primeros de este año 2026.
Caramba. I aleshores, ens pots dir quina és la utilització de les rodalies que hi ha a Catalunya? Que com preparàvem el programa, doncs ho havíem parlat i ara esperarem que es connectin en Kevin i l'Anna també. Sí, si te refieres a lo que es la situación de lo que son los trenes convencionales, de rodalies de Catalunya y de los servicios de media distancia, que están incluidos en rodalías.
Se ha de poner en contexto que viene de unas desinversiones constantes que ha habido en los últimos quince años. Por ejemplo, hay que poner en desvalor, de alguna manera, que Renfe es el único operador público de Europa que no ha comprado un solo tren de cercanías en quince años. Y teniendo en cuenta que el ferrocarril se ha de programar las inversiones a medio plazo.
poner un símil, no podemos ir a un concesionario y de un día para otro comprar 25 trenes. La compra de trenes se hace a 5 o 6 años vista. Y si el material y las infraestructuras se han ido deteriorando y se han ido degradando de una manera en estos 15 años, a no haber
Inversiones es también como un símil de la carretera. Si no reparamos los baches de la carretera y circulamos con vehículos antiguos, la verdad es que se multiplican las incidencias, bien por el estado de la carretera o bien por los vehículos.
En lo que es Rodadería de Cataluña hay 270 trenes, los más nuevos son de 2006, la mayor parte de la flota se empezó a utilizar en los años 90 y todavía sigue en servicio, ¿no? Y si bien ahora sí que se han afrontado múltiples inversiones y son muy importantes, tanto en las infraestructuras como en los trenes, aunque los trenes no los veremos en funcionamiento en su totalidad hasta dentro de dos o tres años, esto también provoca un mayor número de retrasos, ¿no?
Porque al fin y al cabo, también como en un símil casual, podemos decir que es como estar haciendo obras en nuestra casa en todas las habitaciones y mientras sigues viviendo en ellas. Por tanto, ahora mismo es una situación caótica por esos dos factores. Una por esa falta de inversiones que hemos traído desde que ha conllevado Cataluña en 15 años no se haya invertido nada.
y por ese acumulo ahora mismo de actuaciones en las infraestructuras y los planes alternativos de transporte que se están llevando. Un poco también podría ser el resumen de la situación de Rodalies. I diguem si un exemple com aquest pla que vosaltres voleu tirar endavant existeix en algun altre punt de l'Estat?
Pues no existe como red. Lo que sí que existe, dijéramos, una especie de red radial sobre Madrid, sobre múltiples poblaciones. Tenemos desde Valladolid, Segovia, Toledo, Puerto Llano, Ciudad Real, ahora mismo Cuenca. Ahí sí que se están incrementando servicios y en detrimento de Cataluña que se tienen muy pocos menos. Por poner un ejemplo, la línea de Valladolid ha incorporado un nuevo servicio más. Tiene 38 trenes diarios...
Frente a los únicos ocho que tiene Lleida, por ejemplo. Esa es la situación actual. Y eso hace que Cataluña también, el tren Avan, aparte para la utilización de los usuarios, de que es indispensable en estos desplazamientos, también hace oportunidades de vertebrar el territorio y de que empresas...
se quieran implantar a lo largo de nuestro territorio porque es un aspecto que mira mucho a la hora de localizarse diferentes empresas y de alguna manera estaríamos contribuyendo a una vertebración del territorio de Cataluña.
Molt bé. Em diu ara en Kevin, que està ja connectat. Ell, el Kevin, em sembla que ara ens parlarà de Barcelona, ja l'hi preguntarem. És graduat en Dret i tècnic de l'Administració Pública. Kevin, què voleu dir quan dieu un tren per la classe treballadora? És que els ara no ho són, o què?
Moltes de les persones que actualment fan ús d'aquest tren, per no dir el 95%, i això ens ho sabem en una enquesta pròpia, és que són treballadors, fan anar el tren avant per anar a treballar, i la majoria de persones que s'hi desplacen és justament per això, a excepció d'alguns trajectes per temes universitaris o d'estudiants,
o bé a temes mèdics. A la pràctica, però sí, és el cap de setmana i és quan menys gent hi ha en desplaçament. Però a la pràctica, per això en diem que és un tren per a les treballadores perquè realment el fem anar de forma mesuritària, gent per anar a treballar i és per això que demanem moltes vegades aquest augment de freqüències.
Sí. I tu, diguem, tu normalment vens de Balaguer, em sembla que hem dit. Sí, correcte. I quanta estona tardes de Balaguer fins a Barcelona quan hi vas amb cotxe? I què et representaria d'estalvi el tren de temps? Sí.
Aquí la qüestió és que l'avant no està connectat amb els trens que passen per la línia de llei de bala de la Pobla. Per tant, tinc aquí encara un cost extra més, que és el vehicle privat, que he d'afegir al desplaçament. Per tant, normalment trigo entre unes dues hores, dues hores i quart, per arribar des de casa fins a la feina. Això també és un greuge afegit que altres zones no tenen i que per mala sort ho tenim agregat.
Molt bé. Doncs ara saludem també l'Anna. L'Anna, gràcies per estar connectada, l'Anna Gómez. Ella és d'una associació que es diu, d'un grup d'usuaris, que es diu Dignitat a les Vies i que sou uns dels que vau començar
a denunciar, a queixar-vos per la mala freqüència dels trens de Rodalies. En quin punt ens trobem ara? Perquè vosaltres hagueu decidit donar suport en aquest projecte que ara hem explicat al començament. Un tren per la classe treballadora. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. A veure, nosaltres el primer que defensem és la mobilitat. I, per exemple, de la zona que som nosaltres, on vam néixer, que vam ser al corredor sud, ens vam trobar davant d'un tall de vies i molta gent va haver d'anar o desviar-se a l'avant per poder anar a treballar.
Aleshores vam conèixer més de prop el que significava l'avant. Jo sempre pensava que era el tren dels fijos. El tren és que, mira, clar, arriben amb mitja horeta i tots són feliços que vinguin amb nosaltres. Però et dones compte que és un tren que ofereix unes necessitats a la gent treballadora que no té opcions.
De fet, ara mateix Tarragona, que té l'opció de regionals i la de l'Avant, nosaltres, quan ens diuen de treure subvencions i que vinguin els de l'Avant, no ho volem perquè no podem acceptar més gent. O sigui, estem saturats a la costa, hi ha gent que va amb avant perquè no té una altra possibilitat. Per exemple, la gent de Cambrils tenen un tren cada dues hores si no te'l cancelen.
Aleshores, l'Avant és una opció més per anar a treballar. Jo soc conscient que el que ofereix l'Avant i el que ofereix un Rodalies o un a mitja distància és diferent.
però és complementar i tot. És a dir, depèn de la distància en què visquis i que visquis a prop d'una estació d'alta velocitat, pots disfrutar sempre que hagis d'anar d'un punt a un altre punt. Per exemple, doncs soc jo, que soc de Tarragona,
Si vius a Tarragona, Altafulla, depèn d'aquests poblets, doncs has de tirar per regional. I el que hem de fer és aprofitar totes les xarxes que paguem tothom amb els nostres impostos, que les puguem aprofitar al màxim. Doncs ara parlarem amb un altre tarragoní, en Xavier Peté, ell és un periodista de l'agència Flama. Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia. Bon dia, què tal, Teresa? Com estàs? Bé, bé, bé. Ara tenies aquí l'Anna, que parlava des de Tarragona també, l'Anna Gómez. Ell és d'aquesta associació Dignitat a les Vies. Digue'ns tu també quins problemes et trobes quan has d'anar fins a Barcelona a treballar. Moltes vegades els problemes que tampoc ho són molts. Explica'ns quin és el teu recorregut.
El meu recorregut acostuma a ser principalment de la zona de valls del camp. Ja estem parlant d'una zona d'interior, a diferència del que comentava l'Anna, on els greus ja són més accentuats i allà sí que és pràcticament bastant limitat el nombre de freqüències que acostumen a ser disponibles per a gent que es mou de forma molt puntual cap a Barcelona. Per això, precisament, prefereixo...
agafar el cotxe i tractar de fer aquests viatges de la manera més eficaç, còmoda i d'alguna manera menys traumàtica possible. I en qualsevol cas sí que m'agradaria comentar aquesta proposta de la CATAP, de la qual ja heu comentat diverses cosetes. Per mi no és construir més alta velocitat, sinó posar al servei de la majoria social una infraestructura que ja existeix i que hem pagat entre totes i tots i es convertir d'alguna manera l'alta velocitat en un servei quotidià
regular i assequible, no en un producte de luxe, o només per a viatgers puntuals, d'alguna manera. No, no, la veritat és que jo estic molt d'acord amb tu, Xavier, perquè realment és posar-ho a l'abast de tothom,
Sí, parlem d'un tren pensat bàsicament per la mobilitat obligada, anar a treballar, a estudiar, a cuidar algú, fins i tot, o fer tràmits, i no per l'oci ocasional. I perquè l'alta velocitat a Catalunya està orientada sobretot a criteris comercials, principalment, preus variables, poques parades, com dèiem abans, i poca utilitat per a qui s'ha de desplaçar cada dia.
Molt bé. A veure, li voldríem preguntar al senyor Puivecino, que ell ens ha explicat el projecte al principi del programa, què li han semblat les intervencions dels nostres convidats?
Bueno, pues totalmente de acuerdo. De hecho, desde lo que estamos planteando, el proyecto se llama Charsa Catalana en Alta Velocitat, obligación de servicio público, un tren per la clase trabajadora. Y como muy bien ha explicado Kevin y Ana y Javier...
Pues se trata de eso, porque realmente el 70% de las inversiones se han hecho en alta velocidad, sobre el 30% que se han hecho en cercanías. Y solamente lo utilizan el 9% de la población. Y tenemos que hacer, como muy bien apuntaba Javier,
adaptarlo y hacer la oferta para las necesidades de demanda de movilidad obligada, que son la de nuestros estudiantes, la de nuestros trabajadores, que van cada día, que se tienen que desplazar cada día y que la única alternativa real en tiempo de viaje son los trenes a van. Y otro aspecto que hay que indicar ahora mismo son las tarifas, la calificación.
La tarificación ahora mismo de eso que he apuntado de los trenes de servicios comerciales, un día un mismo tren puede costar 15 euros y al día siguiente costar 45, porque tienen un sistema de precios oscilantes. En cambio, los trenes de alta velocidad de servicios Avan, lo que sería el proyecto CATAP, son precios...
establecidos ya y precios cerrados. ¿Y qué quiere decir? Pues mantener la bonificación que hay ahora mismo. Porque, por poner en contexto precios, una persona de Lleida, por ejemplo, Kevin, ahora mismo un abono de lo que sería parecido a un abono mensual, que es una tarifa plus 45,50, le cuesta 271,20. Si a 31 de diciembre de este año no se renuevan
esa bonificación del 50%, a Kevin le pasará a costar 542,40. Y eso para una persona trabajadora, para un salario, es insoportable, ¿no? Y entonces tenemos que, como bien ha apuntado el Xavier, de socializar estas inversiones que se han hecho la totalidad con dinero público y tienen que llegar a la base de la mayor volumen de población posible de Cataluña, ¿no?
Esto es un poco importante, porque nosotros ya hicimos también dentro del estudio la tarificación, hasta dónde puede llegar el Estado con las subvenciones. Hay que tener en cuenta que los trenes Habana ahora mismo son los que menor volumen de subvención reciben, alrededor de dos o tres céntimos por viajero kilómetro.
Nosotros lo que establecimos es que esta tarificación, que ahora se ha puesto al 50% y que ha aumentado mucho la demanda, se mantenga estable y que sea la tarificación que ya no se tenga que reducir, que sea la tarificación normal que tengan los trenes Avan también con los servicios de tarifa regional. Poco sería...
Penso que els serveis proposen una tarifa estable, similar a la mitjana distància, al voltant dels 11 cèntims per quilòmetre. Exacte. Nosaltres plantejamos que actualmente los precios están situados en 17 cèntims viajero kilómetro. Nosotros consideramos que puede llegar a absorber el estado o la...
que ara mateix té la competència, l'administració general del Estat, en que sigui a aquests 11 cèntims i també mantenir com a vector fix la bonificació que ara mateix existeix. Perquè ara mateix, dels trens que tenim amb Tarifaban, el 80% circulen completos tots els dies. Molt bé. Deixeu-me preguntar-li a l'Emili Pacheco, que el tenim connectat res breument. Bon dia, Emili.
Bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Només digue'ns... Tu creus que aquest projecte que estem presentant avui ajudarà a millorar, agilitzar les rodalies, que són les teves grans problemes?
Sí, jo crec que sí. És evident que qualsevol reforma per petita que sigui a Rodalies o a tota la xarxa, com esteu parlant de mitjana velocitat, farà que, com a mínim, la gent que cada dia l'hem de fer servir, i sobretot per anar, no és per anar de vacances, sinó per anar a la feina, per anar a treballar, per anar a qualsevol gestió que hagis de fer, segur que ho millora. De fet, tal com comentava l'Alberto, jo crec que és, i de fet la base d'aquest projecte,
que és ajudar la classe treballadora, és ajudar les persones, els milers i milers de persones que cada dia agafen un tren. En el meu cas, jo he hagut de canviar horaris de feina, he hagut de canviar el sistema de transport. Jo em trasllado cada dia de Blanes, a Comarca de la Selva, fins a Sant Feliu de Llobregat,
i faig dos trajectes, un en autobús perquè és més ràpid, perquè és més còmode i perquè saps que no falla mai, i després el segon que és des de la Sagrera fins a Sant Feliu de Llobregat, que és un trajecte que en teoria són 25-30 minuts i s'acaba convertint en 50 o una hora, perquè cada dia va malament, cada dia, cada dia. I a vegades que he perdut el bus perquè el tren m'ha fallat, però és que el tren falla cada dia.
Per tant, propostes com aquestes jo crec que són essencials, i el que s'ha de fer és que es comenci a moure, perquè cada vegada hi ha més gent, i ho veus a les xarxes socials, que es queixen, que ens estem queixant, perquè és un malson anar a treballar en transport públic i ja no és que diguis, bueno, surto dues hores abans per poder arribar, és que surts dues o tres hores abans i tampoc arribes a temps. Clar, que és com una presa de pèl.
Jo crec que d'alguna manera la pregunta seria per què ara és el moment de fer-ho, i la resposta bàsicament és perquè la infraestructura ja hi és, perquè la demanda també hi és, i perquè el parc mòbil necessita d'alguna manera una representació que sigui menys d'un 6% del total de trens d'alta velocitat de renfa. No estem parlant d'un projecte a 20 anys vista, pel que llegiu, sinó d'una implantació progressiva possible a curt termini,
I jo diria fins i tot que seria com una eina de perturbació territorial, jo diria fins i tot real, perquè connectaria Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres, les Terres de l'Ebre, molt perjudicades també, amb freqüències pensades per al dia a dia. I això d'alguna manera redueix desigualtats, Teresa, territorials principalment, i evita que viure lluny de Barcelona com molts de nosaltres sigui un càstig en temps i diners, no? Molt bé.
Y por poner en contexto un poco lo que apuntaba Javier, actualmente en cómputo anual se están ofreciendo en Cataluña alrededor de unos 3.300.000 plazas a van. Con este proyecto podríamos alcanzar a los 14 millones de plazas a van. Estamos multiplicándolo por cuatro, lo que se podría realizar de forma inmediata, porque para eso ya hay parque móvil para hacerlo y ya hay
maquinistas e interventores que ya se han hecho los cursos para poder conducir y operar este material. Por tanto, sería de una implantación prácticamente inmediata y que en el 2026 pudiera ser una realidad el cómputo completo. Esos 15 trenes por sentido en la línea 1 y 10 trenes por sentido en la línea 2, todos ellos coordinados, como me apuntaba el Javier, vertebrando el territorio y posibilitando a todas las personas de Cataluña poderse desplazar
en un tiempo de viaje competitivo a todos los puntos de Cataluña que cuentan con red de alta velocidad. Això per la gent, per exemple, perquè la gent de casa se'n faci més una idea, per una persona de Tortosa suposa d'atindre un tren d'anada i un de tornada a tindre en 20%.
Déu-n'hi-do. Això ho canvia molt. I sobretot hem de tindre una cosa molt clara. Jo sempre dic que hem d'exigir la maneta. És a dir, ara mateix una persona per sobreviure necessita menjar, habitatge, salut, educació i mobilitat. I aquestes coses les hem de barallar i lluitar amb les dents.
I no se'ns pot dir que el públic són les migafes. Hem d'exigir que la xarxa de rodalies funcioni, hem d'exigir que la mitja distància funcioni, perquè no és que sigui menys que l'alta velocitat, simplement és un servei diferent. I després, l'alta velocitat, no sol per unir la gent que viu més lluny,
sinó per aquest desequilibri que sempre diem, que viu, com ha dit el company, que viure a fora... Jo sempre dic que viure a Tarragona és la meva gran condemna gràcies a la mobilitat de Catalunya. És a dir, hem de fer que, ja que les empreses es situen cada vegada més concentrades, i això no sol pas aquí, sinó que pas arreu del món...
fem que la gent es pugui moure, perquè després ens trobem amb els problemes d'habitatge que tenen a Barcelona, on ells lluiten per viure a Barcelona, que és on han nascut, i nosaltres, a la vegada, estem lluitant cada dia per la mobilitat perquè ens permetin viure on hem viscut, on hem nascut. Anna, i tornarem, no et retiris, tu, sisplau, perquè he d'acomiadar en Xavier Peté, que tenia poc temps, ell és periodista de l'agència Flama, gràcies, Xavier...
Jo vull dir una cosa, perdona, Teresa, que m'ha dit Xavier. El Xavier viu en una població, que és Valls, que és impossible anar de Tarragona a Valls, quasi és un miracle, i som de la mateixa província. Tenen quatre trens al dia. L'altre dia em va fer gràcia que un noi li va encansar el tren del matí i va dir, bueno, m'han encansarat el 25% dels trens. I a part, el tema de Valls...
tenen el problema que moltes vegades van a l'estació i no poden accedir a agafar el tren perquè el posen a la via interior i a la via que dona, per on entres a l'estació, posen un tren de mercaderies i per poder arribar al regional has de passar caminant per la via. És a dir, ens donem compte que la mobilitat no està pensada per la gent i ara és el que s'ha d'exigir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies per aquesta puntualització, Xavier. Espero que et sembli correcte. Gràcies. Sí, al final la pregunta no és si Catalunya necessita més alta velocitat. Jo crec que la pregunta és si volem que la gent, d'alguna manera, tinguem unes línies que serveixin per tothom i no només per a uns quants.
i d'alguna manera estic molt d'acord amb això que diu l'Anna de Valls, perquè precisament estem patint segurament molts dels problemes que esteu comentant, i d'alguna manera és l'asa dels cops de les Terres d'Arragona, entre moltes altres. Molt bé, doncs moltes gràcies Xavier, també gràcies a l'Emili, ell treballa com a periodista al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, i per això fa aquest recorregut des de Blanes fins a Sant Feliu, tantes vegades i amb tants problemes cada dia. Gràcies, Emili.
Gràcies a tots. Vinga, i nosaltres ens quedem aquí amb el Kevin, el Xavier, l'Anna i l'Alberto Puigbeci, no? D'acord? Doncs continuem. Anna, digue'm una cosa, per què no hi ha manifestacions a tot arreu demanant a la gent que reclami projectes com aquest que presenteu avui?
Bueno, amb l'Avant encara no ens hi hem posat, però sí que hem fet manifestacions de rodalies. De fet, l'última que vam fer aquí a Tarragona vam ser més de 1.500 persones. És veritat que dius, bueno, d'usualis n'hi ha molt més. Crec que vivim en un moment, i aquí sabeu que recalco que som apartiristes. I crec que l'Avant també ho és, és a dir...
La gent crec que ja no creu en el poder que hi ha al carrer. És a dir, quan veus que algú surt al carrer és que la cosa ha arribat molt, molt al límit. La gent li han estat dient que no poden fer res.
I crec que això és el que s'ha de canviar. S'ha d'entendre que els perjudicis de la mobilitat no simplement és que no arribi un tren, és que estem parlant una mica de la lluita de classe. Perquè això sempre passa... Els que estem de menys sempre som la classe treballadora. Aleshores...
crec que a poc a poc hem d'anar conscienciant la gent. Nosaltres al corredor sud, quan vam... T'explicaré, perdona, el naixement de dignitat a les vies. Teníem un grup de WhatsApp, la República Independent de l'últim vagó, i allà ens abocaven, ens explicaven per on anava el tren, ens informàvem del que no informava Renfe. I va haver-hi un dia...
que portàvem dies de molts retrasos, molta frustració, inclús baralles entre els usuals de com anaven les coses, i un company, que és l'Òscar Adrià d'Altafulla, va dir, escolteu-me, a part d'enfadar-nos amb un xat, què estem fent? Ho estem passant més amunt? I allí va néixer dignitat de les guies.
I aleshores amb la gent del tren vam començar a córrer la veu i es va formar aquest moviment. Hem aconseguit bastantes coses, encara que semblin que som petitetes. A nosaltres ens ha canviat molt la comunicació, el que sàpiguen que estem damunt, el que...
I tot això es fa perquè va haver aquesta unió col·lectiva, però la gent té por de començar. Jo sempre dic que hem de mirar al voltant nostre perquè ho hem de protegir. I perquè realment hem arribat a un punt que, quantes vegades hem sentit, és que claro, és público. Sí. I...
Què vol dir que sigui públic? Deixa'm perquè ja ens queden només 5 minutets. Anna, sisplau. Digue'm un telèfon perquè la gent que els passi tot això es posin en contacte amb dignitat a les vies. Et donem dos minuts perquè el pensis i li diem en en Kevin. Ell també és d'una associació, no recordo quina és, Kevin.
Sí, de la Banc Catalunya. De la Banc Catalunya. Doncs dóna'ns també algun telèfon o algun mail o el que sigui per sumar gent, perquè jo crec que a vegades les entitats públiques es posen a cent quan veuen que la gent surt al carrer massivament. I per tant estaria bé.
Habitualment ho fem sempre mitjançant xarxes socials i quan hi ha algú que vol... Doncs dona'ns les teves xarxes socials, per favor. Sí, mira, a Bancatalunya ho podreu trobar tant a Instagram com a Twitter, d'aquesta manera, i per tant, a través d'allà sempre donem l'enllaç per poder afegir-se al grup de WhatsApp.
Molt bé. I tu, Anna, sisplau, amb dignitat a les vies. Nosaltres tenim mail i xarxes. Normalment, si volen qualsevol cosa, és dignitatalesvies.com i...
Si no, sempre ens podeu trobar a X. Dignitat àvies, perquè no ens cabia tot. Dignitat a les àvies, que també és important, les jaies. Molt bé, molt bé. Dignitat àvies. I sobretot dir que la gent que tingui qualsevol dubte, que ens consulti, que ens movem, que el dijous anem a parlar amb la consellera, amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que s'avenen coses molt xules perquè ens estan ajudant molts col·lectius, en aquest cas el Col·legi d'Advocats de Catalunya, per aconseguir una mica que el servei públic sigui una miqueta més digne i aviat tindreu notícies nostres.
I diguem-nos una cosa, jo he llegit en algun lloc que tu vas poder parlar personalment amb el president de Renfe, el senyor Fernández Ià, que va reconèixer que realment la situació s'estava tornant cada vegada més insostenible. Va proposar alguna cosa? No, bueno...
Bé, no va ser així. No sé quan era aquesta reunió, doncs explica-ho, sisplau. No, bé, jo l'última conversació que he tingut, bé, que no és insostenible, no ho ha dit mai, perquè... Bé, és igual, doncs una paraula similar. Simplement van assumir... Ell va agafar el càrrec, i tot i que tinc les meves diferències de com fa les coses, però tampoc tinc tanta confiança,
Ell va entendre que les coses no anaven bé. I crec que és una de les persones que ha fet que el ministre assumís que això no funcionava bé. No sé si no recordeu que fa apenes un any el ministre deia que el tren vivia su mejor momento. I ara ha començat a dir que potser a Catalunya no és així.
Jo crec que ell va dir que ell agafava la direcció, però que volia transparència en aquest sentit i que es digués la veritat. I llavors va canviar aquest discurs del ministre. Per tant, ho podem lligar tot. Això no vol dir que jo estigui 100% d'acord. De fet, crec que es podria fer més. Com? Que ningú ha dit que tu hi estiguis d'acord, no. Ah.
merda, eh? No es pot dir d'una altra forma. Però, bueno, per això estem, per millorar-ho i crec que s'ha de millorar. I hem d'utilitzar tots els canals. I ara que surten molts grups d'autobusos, de fet, vosaltres a la zona del Maresme també en teniu, crec que s'han d'utilitzar
O sigui, l'autobús crec que a poc a poc és veritat que ha d'anar acabant el tren, però fins que el tren no funcioni s'han de donar solucions a la mobilitat. Perquè a la gent li costa molt arribar a la feina. I estem parlant del que et proporciona que posis menjar a la nevera. Sí, sí.
A veure, senyor Alberto Puigbecino, perquè tenim tres minutets, digui'ns, vostè li veu futur en aquest projecte? Ens ha dit una data que ara no la recordo, però que sí que es posarà en marxa aviat. Serà així? En tres o quatre mesos hi haurà canvis efectius?
En ese aspecto quería puntualizar un poco cómo está la situación. Este proyecto ya lo tiene el ministro de Transportes, lo tiene el presidente de Renfe. Se le requirió al ministro el cumplimiento en sede parlamentaria en el Congreso. Nosotros también tenemos pendiente una comparecencia ahora a primeros de año en el Parlamento de Cataluña para explicar este proyecto.
Y también hemos hecho las instancias oportunas para que pueda iniciarse este proyecto a primeros de año. Como he dicho antes, se han habilitado ya maquinistas e interventores para que se pueda realizar. Se han hecho las pruebas con los trenes, los estacionamientos…
Y un poco apuntar la importancia que tiene. Ahora mismo las personas en Cataluña casi están destinando por esta situación casi cuatro horas o más diarias para desplazarse al trabajo y desplazarse a la feina. Esto es insoportable. Al final tenemos que...
Hay que intentar que las personas que residan donde residan en Cataluña puedan vivir y trabajar con dignidad. Y para eso el transporte público, en este caso por ferrocarril, es esencial para vertebrar el territorio y para tener una igualdad de oportunidades, como apuntaban los compañeros. Y únicamente de esta forma se puede contribuir a tener una sociedad un poco más justa, un poquito mejor en este caso, en lo que sería en la movilidad del transporte público por ferrocarril en Cataluña.
en Catalunya. Li he preguntat a en Kevin, a l'Anna, i ara t'ho pregunto a tu, on s'han de posar en contacte la gent que es vulgui sumar al projecte aquest de comissions obreres i diverses altres entitats, no només comissions obreres, però que l'heu impulsat, sí.
Sí, nosotros tenemos... Está la página web de Comisiones Obreras de Cataluña. Ya están puestos todos los proyectos. También estamos en las redes sociales. Nosotros vamos publicando en las redes sociales los pasos que se están dando. También publicamos este último de esta...
de estas últimas reuniones que en la consellería. En su día ya también publicamos un incremento de servicios que se lo propusimos técnicamente al anterior presidente de Renfe que nos preguntaba ¿esto es posible que se pueda hacer? Y sus propios directores asentían con la cabeza de diapos, claro que sí.
Y al final se puso una doble circulación entre Lleida y Barcelona, ¿no? Y bueno, esa es un poco la situación que tenemos actual, que hay buenas perspectivas y esperemos que se cumplen y que no haya turbulencias políticas para que esto no se pueda realizar. Sí, doncs em sembla que n'hi haurà algunes durant aquest any. I llavors això què faria? Aturaria el projecte?
Una dimissió del president del govern que s'està veient que va per record de fluixa, per exemple, podria aturar el projecte? Hemos de ser conscientes de que sí. Si hay un cambio de voluntad política en este caso, de que hay una apuesta por el ferrocarril, aunque no estemos viendo todavía...
no estemos palpando mejoras sí que hay una apuesta de esa compra hay una compra de trenes de más de 110 trenes para Cataluña que se está efectuando y se están construyendo en Santa Perpetua evidentemente que si hubiera un cambio de gobierno y si fuera posturas más reacias de mejorar el servicio en Cataluña pues podría pararse por eso es importante que vayamos consolidando estos trenes que luego si los tenemos va a ser mucho más difícil que nos lo quiten del bolsillo y al final
Lo que estamos pidiendo es que Cataluña tenga un transporte digno y justo y igual al que tienen las capitales de Castilla con Madrid en lo que son los trenes abans. Doncs d'acord, moltes gràcies a la senyora Ana Gómez, al senyor Alberto Puivecino.
Kevin Burke, també en el Xavier Pete, amb qui hem parlat abans, i amb l'Emili Pacheco. Gràcies per explicar-nos aquest projecte i, com que el senyor Puivecino ha dit que això començaria a principis d'any, que això no se sap exactament quan és, d'aquí uns mesos hi tornarem a anar a veure realment si la gent té unes tarifes millors i si la gent té un servei una mica millor.
Senyor Puivecino, podrem fer-ho jo? Sí, esperem que això sigui una realitat. Perquè vostè diu a principis d'any. A principis d'any tendríamos que estar viendo ja els primers trens amb major capacitat, com hem plantejat, amb la sèrie 106, amb 581 plazes cada un dels trens i almenys veure les primeres circulacions entre Lleida i Figueres-Belgafant, passant per Barcelona, Camp de Tarragona i Girona.
I sobretot, ja sé que queden mig segon, però dir a la gent que ens escolta que no coneix l'avant, i jo, per exemple, jo no sóc usuari de bany, jo sóc de mitja distància encara, que no ens barallem entre nosaltres, no ens barallem entre rodalies, mitja distància, regional i avant, que som persones que l'únic que volem és arribar a la feina i moure'ns.
que el millor que pot passar és que cadascú utilitzi el mitjà que més prop té, que més li va bé, per arribar a treballar. Que no ens hem de barallar, de mirar, és que els de Regionals van més buits, que la Val és que és d'Espijos, som tot persones que anem a treballar.
Doncs moltes gràcies, Kevin Burki, Anna Gómez, Alberto Puivecino, Xavier Pete i Emili Pacheco. Gràcies. El dia 10 de desembre, cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. En aquesta ocasió, el nostre company Gabriel Vázquez fa una entrevista al director del Comitè dels Drets Humans del Salvador, el senyor Miguel Montenegro. Ell ens donarà també un bon Nadal.
¿Qué entendemos por derechos humanos? Porque hoy en día, digamos, como que hay bastante conciencia, pero se están vulnerando mucho. Entonces, ¿qué entendemos por derechos humanos? Bueno, mira, en primer lugar hay que señalar lo siguiente. Recordemos que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue precisamente dado, o sea, entró en su vigencia un 10 de diciembre
de 1948, después de la Segunda Guerra Mundial. Esto ha llevado históricamente a un proceso en el cual muchos países del mundo han adoptado la declaración, no solamente en cuanto al tema de los 30 artículos que contempla la declaración, sino también lo han incorporado
En muchas ocasiones en las constituciones de la república y en leyes nacionales, ¿verdad? Porque fueron, la declaración fue precisamente una declaración que contempla tanto los derechos civiles, políticos, económicos, sociales, ¿verdad? Culturales.
que aglutina precisamente con la inquietud y que esto fue aún desarrollando posteriormente dentro de los protocolos, dentro de los tratados internacionales. Para nosotros la Declaración Universal es un instrumento que nace precisamente a raíz de una situación catastrófica a nivel mundial, como fue la Segunda Guerra Mundial, donde se perdieron millones de vidas, población destruida y...
Y esto ha señalado mucho en los países, concretamente en nuestro país El Salvador, que sufrió 12 años de conflicto armado, en los cuales se asesinaron, se desaparecieron, se torturaron a miles de personas.
Eso nos hace recortar y nos hace señalar que la declaración es válida hasta hoy en día, ¿verdad? Y esto, todos aquellos tratados internacionales en materia de derechos humanos firmados a nivel internacional tanto por el Sistema Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas como el Sistema Interamericano Nacional constituir hasta cierto punto ley en nuestro país a partir de que nosotros estemos en la Constitución de la República
Un artículo dentro que es el artículo 144 que establece precisamente y la declaración debe ser que todos los tratados internacionales firmados y siendo vigente en nuestro país constituyen ya de una vez lo que es el derecho en nuestro país.
Es el artículo 144. Perdón, 144. Entonces, creo que eso es muy importante para nosotros, ¿verdad?, señalar que la declaración hay muchos aspectos que nos ayudan a reflexionar y analizar y lanzar programas educativos.
El gran problema que hoy vivimos es que muchos gobiernos, concretamente en nuestro país, en vez de hacer campañas de difusión y de empoderamiento de la población, lo que trate es...
atacar a las organizaciones de derechos humanos que vienen trabajando por el respeto pleno y la investigación de las violaciones que se están cometiendo. Y eso también constituye que mucha de la población entre en temor y vincule lo que es los derechos humanos a temas, lo que son temas de delincuencia, temas diferentes a los que obedece precisamente trabajar por los derechos humanos.
Aquí hay desinformación, hay desinformación.
Y está muy bien esto que dices de que tanto en tu país como en general haya, o sea, tengamos todos claros los derechos básicos, pero sin embargo, y que tengamos también mecanismos, ¿no? La Unión Europea tiene muchos mecanismos también y sin embargo estamos viendo el genocidio en Gaza o la invasión rusa a Ucrania y no se entiende entonces tampoco por qué si teniendo las herramientas no se actúa con contundencia. Y yo creo que, mira, esa es una responsabilidad de los estados. Yo creo que la
La Naciones Unidas juega un papel muy importante en el aspecto político y de paz, ¿verdad? Pero a mí me llama mucho la atención eso, porque los conflictos precisamente se dan a consecuencia de la rivalidad y las, digamos, las luchas políticas y económicas que se están dando en el mundo, porque creo que las cosas deben de conocerse, uno hay que analizar profundamente las circunstancias que está viviendo. Voy a poner el caso de la Franja de Gaza, Palestina.
En Palestina se ha cometido una serie de barbaridades, de violaciones graves a los derechos humanos y a nivel mundial. ¿Y qué ha pasado en estos momentos? Que no ha habido una contena profunda, así que una acción concreta,
de frenar el genocidio que está cometiendo precisamente el gobierno de Atanyahu y sus funcionarios y toda la difusión que hacen dentro del mismo país de Israel en cuanto a la diversidad, digamos, y opiniones en cuanto al pueblo de la Franja de Gaza.
Entonces, ¿qué papel juegan las Naciones Unidas y qué papel juegan los gobiernos democráticos en el país? Porque muchas veces a mí me hace pensar qué papel juegan los países democráticos si dejan mucho que desear. Te digo así de esa manera, porque si nosotros revisamos qué es democracia y qué es paz y cuál es la función que tienen los países democráticos, precisamente es coordinar y tomar acciones concretas de los que se está viviendo en muchos países del mundo, en este caso de la franja democrática.
ha habido masacre ha habido masacre bárbara han asesinado a miles de niños, mujeres inocentes gente, que hay que esperar hay que esperar otra masacre en otros países para reaccionar, yo creo que no no creo que debe suceder eso debemos de actuar los gobiernos y la responsabilidad está dentro de las Naciones Unidas y dentro de los gobiernos porque al final lo que vemos es que hay una
Un apoyo hacia Natanjau y su gobierno por cierto gobierno entre los Estados Unidos y otros países de América Latina y del mundo en cuanto a la barbarie que se están cometiendo. Y me parece a mí que eso no debe suceder. Debemos de sancionar verdaderamente como tiene que suceder.
Pues, por supuesto. Claro, no hay vuelta. Mira, no hay vuelta que no hay otra hoja más que esta, pues, ¿verdad? Aquí no pueden poner hojas nuevas, pero son hojas en blanca, ¿verdad? Pero la realidad es esa, pues. Lo que todos sabemos, lo que pasa es que los gobiernos no reconocen porque les interesa, pues, sobre todo los Estados Unidos y algunos países también de la Unión Europea. Hay que declararlo así, pues, ¿verdad? Porque es cierto, pues, no todo, por supuesto, tan a favor. El pueblo
La población de la Unión Europea es tigna de reconocer que hay un posicionamiento claro en cuanto al genocidio que está cometiendo Israel contra la población civil en la ranja de gas. ¿Crees que los países pobres son más vulnerables a que se violen los derechos humanos? Como tú lo dices, son muy vulnerables.
son muy vulnerables en todo sentido, ¿verdad? No toblegan, ¿verdad? La pobreza, pero sobre todo la pobreza política, ¿verdad? Porque somos muy obedientes, somos muy servibles, no todos los gobiernos, por supuesto, muy servibles a las potencias, ¿verdad? Y por encontrar, esa es la cuestión muy resumida, somos muy vulnerables a las potencias, ¿verdad?
Sea quien sea la potencia, somos muy vulnerables en estos momentos. Es muy lamentable, es muy triste. Hay una competencia de la potencia. Aquí hablemos de lo que es Estados Unidos y hablemos de China, pues, ¿verdad? La potencia que cada vez vemos los medios de comunicación cómo se siguen atacando y cómo van vulnerando cada vez más.
M'agradaria, si em deixes, dir bon medal a tothom, bones festes a tothom. Aquest ha sigut l'últim programa de la temporada i, bueno, des d'Andorra desitjo a tots els nostres oients això, que passin unes bones festes, que us adebrin amb la família, amb els amics i res, que ens veiem l'any que ve, que segur que serà molt millor.
Molt bé, moltes gràcies, Gabriel Vázquez, des d'Andorra, per aquesta entrevista feta amb el senyor Miguel Montenegro, des del Salvador. Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra. Sabies que...
Una curiositat sorprenent és que l'olfacte humà pot distingir molt més del que sempre s'ha cregut. Durant molts anys es va dir que els humans només podíem reconèixer uns 10.000 olors diferents. Aquesta xifra es repetia als llibres i a les classes, però no tenia una base científica sòlida. El 2014, un grup d'investigadors va demostrar que aquesta idea era completament errònia.
Segons els seus estudis, el cervell humà podia distingir més d'un bilió d'olors diferents. Això és possible perquè el nostre sistema olfactiu funciona de manera combinatòria. No detectem una olor sencera, sinó una barreja de moltes molècules i cada combinació crea una percepció nova. Tenim uns 400 receptors olfactius diferents i cada olor activa un patró únic en aquests receptors. El cervell interpreta aquest patró com una experiència olfactiva concreta.
Per això podem notar diferències subtilíssimes entre olors molt semblants, encara que no sapiguem descriure-les en paraules. A més, l'olfacte està fortament connectat amb la memòria i les emocions. Una simple olor pot transportar-nos instantàniament a la infantesa o provocar una sensació intensa de benestar o rebuig. Encara que sovint el menyspreem, l'olfacte és un dels sentits més potents i sofisticats que tenim.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Continguts en xarxa.
L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida és una construcció del segle XV i un dels pocs exemples de gòtic civil que podeu trobar a les comarques de Ponent. També és la seu de l'Institut d'Estudis i l'Ardencs i aquestes setmanes es vesteix de Nadal.
La màgia també ha aterrat el pati de l'Institut d'Estudis i Lardencs. Fins al 7 de gener aquest espai es converteix en un bosc de llum amb una instal·lació immersiva i molt lluminosa. Podríem dir que és un bosc de sensacions que combina de manera infal·lible arquitectura històrica, natura, sostenibilitat i una atmosfera nadalenca.
Podeu passejar entre una cinquantena d'arbres a Nadal naturals o reposar en un dels cinc bancs de ferro mentre contempleu un paisatge farcit de molsa, escorça, pinyes i fosta. Però la gran protagonista és la llum. Més de 100.000 leds de baix consum que s'amelen entre els arbres i pengen de garlandes, tot generant una pluja d'estrelles. L'ambient perfecte per gaudir de l'essència del Nadal.
Fins el 7 de gener és Nadal a l'Institut d'Estudis i Lardencs de Lleida. Més informació a iei.cat. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Adrià Tella. El primer premi de la rifa de Raix, valorat en 200.000 euros, cada decim, ha esquitxat 11 municipis catalans. El número afortunat ha estat el 6.703 i s'ha venut a Terrassa, Mataró, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès, Sant Pere de Ribes, Castelldefels, Sabadell i Salou.
El segon premi, valorat en 75.000 euros per dècim, ha estat el 45.875 i s'ha venut en part a Barcelona. El propietari de l'administració del carrer Sicília número 160, Pablo Martín, ha detallat a l'Agència Catalana de Notícies que han venut 5 sèries de 50 dècims cadascuna, de manera que han repartit gairebé 4 milions d'euros.
Hemos vendido 5 series, son unos 50 décimos, ojalá que sean todos vecinos del barrio que lo necesiten y nada, estamos muy contentos, es el primer premio que damos a nivel lotería, tanto del niño como de Navidad, así que nada, muy felices y nada, muy contentos.
Els pronòstics de temperatures extremadament baixis per aquest dimarts. Dia de rei s'han complert. Les comarques de la Catalunya interior s'han despertat per sota dels 0 graus i a la costa del fred també s'ha notat. De fet, es continua anotant a aquestes hores de la tarda bona part de Catalunya. Lluís Mipérez, bona tarda. Bona tarda.
Jornada ben freda i tot i que el sol ha estat dominant a gran part de Catalunya. De fet, les temperatures més altes han arribat amb prou feina als 10-12 graus, especialment a les Terres de l'Ebre i en alguns indrets de la costa barcelonina, però en general amb aquestes temperatures que en alguns casos no han passat ni dels 5 graus, fins i tot.
a l'altiplà central, no han passat ni dels 0 graus de màxima, amb alguns núvols que no s'han acabat de desfer en aquesta banda interior del país i d'altres de núvols que arriben sobretot per l'Alpirineu. Allà acabaran caient alguns flocs de neu al llarg d'aquesta tarda, però molt poca cosa. També compta amb el vent, que ha estat bufant amb moltes ganes
a gran part de Terragona, del nord de Girona i a hores d'ara també al nord del país, sobretot cap al Pirineu. Aquest vent el dimecres es reforçarà sobretot durant la tarda. Déu-n'hi-do, tindrem ventades en moltes comarques del país i faran que hi hagi molta sensació de fred. De fet, també el dimecres al matí despertarem amb gelades i amb aquest vent la sensació serà de fredor, amb alguns núvols passatgers que sobretot al Pirineu seran més abundants. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mi, pel que fa al trànsit. Ara mateix tallada per Neu, la carretera BB Baixa 40-24 entre Guardiola de Bergueda i Bagà, mentre que calen cadenes per circular la C-28 al port de la Bonaigua. D'altra banda, hi ha un carril tallat amb dos trams de la C-25. Una calonja de Cegarra i l'altra s'anil·lari a Calm, amb dos en direcció a Lleida per a Berries. En plana esportiva, el Barça 6 a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Amb el retorn d'Araujo com a gran novetat a la convocatòria,
Els blaurans s'enfronten demà a l'Atlètic Club en la primera semifinal. La segona, ja dijous, la disputaran Madrid i Atlètic de Madrid. És tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Encedem l'espai polític a la sintonia de Dona la Torre. Aquesta setmana és el Tor de la CUP i ens acompanya el seu portaveu Antoni Sacristà. Antoni, bon dia, benvingut. Bon dia. Aquest dilluns heu tingut una mica marató de reunions a l'Ajuntament i, si et sembla bé, comencem parlant de tot plegat. D'una banda, perquè hi ha hagut la reunió preparatòria del ple de dilluns vinent, que serà el ple ordinari d'aquest mes de desembre. Qüestions, sobretot, de tràmit, em sembla.
Sí, delegar competències al Consell Comarcal, encomunar serveis i una moció d'Esquerra Republicana, poc més. La CUP hi presenteu alguna cosa concreta en aquesta sessió? No, la CUP farem alguna pregunta referent a...
Aquest increment del personal funcionari que hi va haver per part del Congrés Espanyol, si això també tindria aplicació al personal laboral de l'Ajuntament, perquè és una cosa que queda bastant a l'arbitri de les administracions locals i que el reial decret espanyol no ho concreta massa.
Això és el tema salarial, l'increment de salari que s'ha aprovat ara fa relativament poc. Exacte, això també serà d'aplicació al personal laboral de l'Ajuntament, que cap i la fi està fent la mateixa feina que el personal funcionari, i l'única diferència que hi ha entre uns i altres, tot i fer la mateixa feina, és la forma d'accés en aquests llocs de treball. Nosaltres considerem que sí, eh?
I una pregunta també referent a tot el tema que ha passat amb la piscina. Des de l'última pregunta que li vam fer a la senyora Berta Castells, que insistim, no és la persona responsable d'això, sinó que el màxim responsable en tot cas és l'alcalde, des de l'últim ple fins avui, la situació que vam anunciar o que vam lamentar
S'ha anat reproduint encara aquests dies i, per tant, volem saber quines mesures a curt terminis s'estan plantejant i si s'ha fet ja l'estudi per analitzar la qualitat de l'aire que respira
S'han tornat a reproduir aquells episodis de vapor, de condensació, que hi havia a primera hora de matí, perquè hi vaig anar no fa gaires dies i no, i l'aigua estava calenteta, cosa que em va sorprendre perquè veníem de molts dies que estava molt freda. Des de l'últim ple s'ha reproduït un dia almenys o dos. La sort que hi ha és que no està fent molt de fred encara i no hi ha un contrast tèrmic. Amb això té sort...
els usuaris. Això només passa a 7 a 9 del matí i s'evidencia més quan hi ha contrast tèrmics, quan fa molt de fred a l'exterior. I, bé, el que estem dient és per no posar en risc la seguretat dels usuaris i dels usuaris fer un estudi de la qualitat de l'aire per descartar possibles partícules tòxiques a l'interior de la carpa. Simplement estem dient dient això.
N'heu parlat en aquesta reunió de la Comissió Informativa del Ple? No, avui no n'hem parlat d'això. De forma privada sí que ho hem parlat i el que ens han comentat és que han col·locat uns calefactors, uns calefactors que van entrar en funcionament fa cosa d'un mes, més o menys, però que sembla ser aquests calefactors no...
no dissuadeixen el problema. I nosaltres considerem que l'equip de govern no farà res a curt termini perquè hi ha pistes que la piscina nova entri en funcionament aviat. I fer una infraestructura per intentar eliminar aquestes partícules pot arribar a ser molt costós i més sabent que tens una piscina que en principi s'obrirà aviat. Però nosaltres considerem que encara que la piscina s'obri demà passat,
encara que hi hagi dos dies que hi puguin haver partícules que puguin ser tòxiques i que puguin posar en risc la salut respiratoria de les persones, crec que s'ha d'actuar. Crec que s'ha d'actuar. En principi s'havia dit que era condensació d'aigua i que en principi tampoc havia de ser més problemàtic. Clar, però no hi ha estudis que analitzin més enllà de l'AC2O, ja ens ho han dit, no tenim cap tipus de mecanisme per analitzar aquestes partícules.
tema de la piscina, que és el tema, és una mica el tema que ara crec que fa anar de corcoll, no només us preocupa la gent de l'oposició, crec que la gent de l'equip de govern també està francament amoïnats per aquest tema, perquè evidentment s'ha dilatat molt el temps. Els usuaris també estan preocupats, clar. Hi va haver una reunió amb l'alcalde
Anem pensant, però, en altres temes, perquè també aquest dilluns s'ha reunit amb el tenent d'alcalde Vizenda, amb l'Eduard Rovira, per començar a parlar ja de tema pressupostos. No sé si podem, una banda, les vostres propostes per on van, i, a més, m'has explicat abans de començar que hi ha un parell de qüestions concretes que us inquieten, que ara hi entrarem, no? Les propostes de la CUP per on anirien, per comentar.
Bé, en primer lloc, analitzat el pressupost que tenim avui, el que ens ha presentat el govern, nosaltres estem molt d'acord. Vull dir, és un pressupost que inclús podríem dir que ens agrada. Ens agrada perquè posa l'accent a les qüestions que més preocupen a Torra d'Embarra. Amb més o menys mesures, estem d'acord. Vull dir, el govern no és el govern de la CUP i sabem on està cadascú.
És un govern que inclús ens pot arribar a agradar. Què passa? Que perquè tingui el nostre vot favorable, òbviament, algunes de les propostes que fem entenem que s'haurien d'acollir, no? I en aquest sentit fem algunes que són noves d'aquest any i algunes que anem rescatant d'altres anys.
La primera que demanem, i no sabem si acabaran aprovant o no, és que davant la problemàtica que hi ha amb el tema de l'habitatge, cal que l'Ajuntament creï una plaça d'inspector o inspectora per fer complir la normativa. Aquí nosaltres volem posar l'exemple de la normativa laboral. La normativa laboral, si no hi haguessin inspectors de treball que vagessin per garantir els drets laborals dels treballadors i treballadores, aquí la normativa laboral no la compliria ningú.
ningú la compliria. I amb el tema de l'habitatge està passant algú semblant. Com que no hi ha una regulació concreta i com que hi ha una liberalització absoluta i una desregularització per complir la normativa de l'habitatge, això escampi qui pugui. I creiem que un dels instruments que tenen els ajuntaments per posar ordre en aquest caos, en aquest desordre, és crear la plaça que ni que sigui una persona, un inspector o una inspectora,
que vetlla pel compliment de la normativa. I això és una cosa que diuen que no la teníem prevista, però que potser l'inclouran. I creiem que això és bàsic, perquè tots sabem que a Torredembarra existeixen pisos turístics il·legals, que el seu noia ho diu, que són il·legals, és a dir, que no tributen.
que no declaren els seus rendiments, que no paguen el que han de pagar, i això ja de per si és greu, però si se li suma que tenim un problema en l'habitatge greu, doncs aquí creiem que el govern ha de posar fil a l'agulla i fer complir la normativa. Aquesta és una de les propostes concretes, més enllà d'aquesta?
Més enllà d'aquesta, el que també els proposem és que hi hagi una relaxació amb el tema de pagament de deute.
Vull dir, any darrere any estem deixant una morterada de diners que no són diners que ens caiguin dels teus, sinó que són els diners que l'Ajuntament recapta via impostos, via preus públics, via taxes dels veïns i les veïnes. I aquí em vull aturar un momentet perquè fa cosa de... No sé si va ser el ple de novembre o el ple del setembre d'aquest any. L'Ajuntament va aprovar una amortització anticipada d'un milió d'euros als bancs per amortitzar deute.
Nosaltres els vam dir, ostres, a Torre d'Embarra hi ha problemàtiques molt més urgents a pagar o a satisfer que no pas als bancs. I ens van dir que la llei els obliga, no sé què, no sé quantos. Nosaltres en aquell moment ja sabíem que la llei els obligava, hi havia la llei d'estabilitat, però suposaré que sí que els obligava a fer efectiu aquest pagament del deute. Però no els obligava a fer en aquell moment.
I els van dir, esperem-nos, esperem-nos, tenim un debat pressupostari aviat, parlem-ho allà, no sé què, no sé quantos. I no, no, ells van tirar pel dret. Nosaltres els vam insistir en buscar totes les vies legals per intentar evitar aquest retorn del deute i mirar quines inversions teníem en aquell moment per intentar esquivar aquest retorn. Ells van tirar pel dret i ara fa quatre dies vam tenir la notícia que el govern espanyol va aprovar, el Congrés espanyol va aprovar
Va convalidar aquest rellat del decret del govern espanyol que deia que la llei d'estabilitat pressupostària es flexibilitzava i que els ajuntaments a partir d'ara tindrien la capacitat per utilitzar aquest superàvit del 2024 per fer inversions financerament sostenibles.
Aquí també estem anant, tenim el doble calendari de l'Ajuntament, que en el seu moment tenim aquest superàvit, doncs què en fem? La llei ens mana això, el gastemana això, i el Congrés, que ha arribat ara, perquè això va ser just dijous de la setmana passada, que aprovava aquesta flexibilització de com et pots gastar els diners que et queden del 2024, quan ja estem acabant el 2025. Vull dir que aquí també...
El Congrés? Ara estic mantent una opinió que no ho hauria de fer, però el Congrés també ha anat tard. El Congrés ha anat molt tard, per molts motius ha anat tard, però nosaltres des de fa molts anys estem dient que no hi ha d'haver tanta pressa a l'hora de pagar els deutes, que podem anar més lents i que podem mirar totes les vies legals abans de pagar un milió d'euros, un milió d'euros, que es podrien fer moltes coses amb un milió d'euros aquí a Torra d'Ambarra.
És a dir que, de tant en tant, crec que fer cas a la CUP o escoltar almenys més a la CUP crec que hauria anat bé. Perquè si haguéssim fet cas a la CUP fa dos mesos d'esperar-nos una miqueta, potser ara tindríem un milió d'heures que els podríem utilitzar per fer inversions financerament sostenibles. Perquè ara no hi ha marxa enrere. Ara no hi ha marxa enrere. Ho hem comentat i...
N'heu parlat a la reunió. I dubto que els bancs retornin aquest millor deures. I a més, això són interessos, que es paguen. No és amortització en si, això són interessos.
Bé, no sé si es pot fer alguna cosa de cara al pressupost de l'any que ve, de reduir en un millor el deute previst pel pagament de l'any següent, no ho sé, però això ja està pagat i crec, i fem una crida a la CUP, al govern, que... Que s'hi torna a passar. Que s'hi torna a passar, que fem més cas a la CUP i que no anem tan ràpid a pagar deutes, que evidentment les deutes s'han de pagar, però que no cal com a dogma fer-ho tan ràpid tot plegat.
Aquest és un tema que s'ha resolt la setmana passada que va sortir aquest acord de congrés. En aquesta reunió que heu fet amb l'Eduard Rovira, també ha transcendit un altre tema que suposo que el govern explicarà en la roda de premsa de pressupostos, que serà divendres que ve, perquè públicament encara no se n'han explicat els detalls, s'explicaran divendres, però sí que us han avançat una part que us ha cridat l'atenció i no us ha agradat especialment, que és un acord
extrajudicial amb Teico, expliquem-ho això. Correcte, amb Teico de la família Somarroco, fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i la matriu del 3%, que diguem. Tots sabem, mira, per posar-ho en context, nosaltres al dematí
ens vam despertar amb una proposta de pressupostos que, com he dit al principi d'aquesta entrevista, nosaltres ens agradaven aquests pressupostos. Què passa? Que anem a la reunió amb el senyor Eduard Rovira i ens diu que més enllà d'aquesta proposta de pressupostos, el govern introduirà una nova partida
pel ple de pressupostos. Aquesta partida què és? M'explico. L'empresa Teico, de la família Suma Roca, a mitjans de l'any 2000 va desenvolupar diferents obres aquí de Torredembarra, entre elles l'aparcament de Filadors i alguna més, que són obres que s'han judicialitzat en el marc del cas Torredembarra. Correcte.
Què passa? Que ara, seguint la línia del que va fer Sorea fa uns mesos, pretén fer un acord extrajudicial per intentar reparar el dany causat a l'Ajuntament per tal de no afrontar o per tal de no tenir conseqüències jurídiques i penals en un futur.
I l'Ajuntament sembla ser, ja és definitiu, que l'Ajuntament ha acceptat aquest acord extrajudicial per deixar en la més absoluta impunitat l'empresa Teiko de la família i dels germans sumarroca. Són un total d'uns 300.000 euros, uns 300.000 euros tassats, defraudats, tassats,
em dic defraudats perquè són mal invertits, són fuit de pràctiques irregulars, l'any 2005, 2006, 2007. Clar, per una banda, perquè aquí hi ha diverses coses, per una banda, el valor pericial del 2005, el valor de les coses i el preu de les coses del 2005...
És molt diferent que el valor de les coses a l'any 2025. Això per començar. S'hauria de fer un estudi pericial o un informe pericial acotat en l'actualitat, perquè el que abans era entre 6.000 euros, ara igual són 500.000 euros. Això us han dit si s'ha fet o no s'ha fet? No, no, no.
Diu el senyor Rovira que això és el màxim que es pot demanar, 300 i escaig mil euros. Però més enllà d'això, si al cap i a la fi, aquests acords extrajudicials i aquesta reparació del dany causat, el que ve a evidenciar és que el codi penal és un codi penal molt classista. Només pot accedir a la reparació del dany causat aquelles persones, aquelles empreses que tenen una disposició econòmica per poder-ho fer.
Això les persones normals no ho poden fer. Aquí ens ve Teico i ens ve la família de Somarroca, que ens pagarà 300 i escaig mil d'euros, amb la condició que l'Ajuntament se'n vagi i surti de l'acusació particular. Tots sabem que el dret penal és un sistema acusatori,
I ara, si l'Ajuntament accepta aquest acord extrajudicial, deixarà a la Fiscalia sola acusant contra l'empresa Teico i Somarroca, que ha corromput a Torra d'Embarra. Però no només això, sinó que, com deia abans... Per juntament, vull dir, perquè encara no... Bé, en el moment que tu vols reparar el d'any causat, a cap i a la fi, tu ja estàs reconeixent que alguna cosa no has fet bé.
Segurament, si no deixaries que el transcurs judicial anés i tu et defensaries. En el moment que tu estàs volent reparar el temps causat és que algun reconeixement estàs fent. Però dit això, clar, tu estàs deixant la fiscalia sola acusant.
però el jutge es verrà obligat a rebaixar la pena amb almenys dos graus, perquè això és el que diu l'article 66.1 del Codi Penal, diria que una reparació del dreny causat suposa un atenuant molt qualificat de la futura pena. És a dir, que deixarien en la més absoluta impunitat a Teco i Sumarroca. I aquí hi ha una altra cosa més de fons,
Que és que en el futur, en un futur molt llunyà, hi ha la idea, que esperem que sigui molt proper, que les empreses que hagin estat immerses en corrupció o en males pràctiques no puguin concórrer a concursos públics.
Què passa? Que si aquestes empreses que han corromput presumptament, han corromput, ara comencen a fer acords extrajudicials amb les administracions públiques, això pot acabar desencallant o acabar passant que totes aquestes empreses quedin sense antecedents penals. Per tant, quedin lliures de tota sospita de corrupció i, per tant, es puguin permetre el luxe de tornar a concórrer a concursos públics. Nosaltres la COP diem
L'Ajuntament de Torra de l'Embarra ha de formar part d'aquesta estratègia d'aquestes empreses que han presuntament corromput? Nosaltres considerem que no. I més, per 300.000 euros hem de fer aquest paperot?
El que més us grinyola no és tant l'acord en si, sinó que implica que l'Ajuntament es retiraria de l'acusació particular. Retiria de l'acusació particular, deixa la fiscalia amb una mà al davant i una mà al darrere i hipoteca el jutge o jutgessa a fer una sentència assumint que com a màxim té l'acusació de la fiscalia, per tant no pot acusar més el que li demana,
i es verrà obligat el jutge o la jutgessa a posar una pena reduïda en dos graus. Això és el que marca el Codi Penal. I la fiscalia diu... És que avui m'ha dit l'Eduard. No, no, aquí no passa res perquè la fiscalia s'ha d'acusar. Sí, sí, però el jutge es verrà obligat a reduir la condemna en dos graus, encara que la fiscalia demani 15.000 anys de presó. El sistema penal és un sistema que en això sí que és garantista. És un sistema acusatori.
I així ens trobem. I això és el que us fa que no sapigueu, ara està ara, o haureu de tractar en assemblea, comentaves abans, que fareu la CUP a l'hora de votar pressupostos. Això és el que més us ha grinyolat. Clar, i això és una notícia que tenim de dia d'avui. Vull dir, òbviament, veníem amb una predisposició totalment oberta a aprovar els pressupostos,
i que ens vingui dient això com a última hora ho considerem... ho considerem una mala peça al taler i, a més a més, també se'ns ha de comentar que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir...
No sé si volen vendre'ns el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps. I si es pensen que vendre'ns la moto o que amb aquests diners obrirem una partida de pressupostos participatius, o dit d'una altra manera, què passa? Que si no acceptem aquest acord amb Teico, amb Sumarro, que no tindrem pressupostos participatius? Això em sona més a xantatge que no a una altra cosa. Per tant, siguem seriosos
Fem les coses ben fetes i, a més, si estiguessin parlant de 2 milions d'euros o 3 milions d'euros com va ser l'acord amb Sòria, mira, parlarem de son cas. Perquè estem parlant de 300.000 euros, només de 300.000, que sí que és molt, però per un ajuntament no és tant. La liarem tant ara per 300 milions d'euros? Deixarem amb la més absoluta impunitat a Teico...
Jo crec que els demanem que retirin aquesta proposta de sobre la taula. Sincerament, els hi diem tal qual. Suposo que divendres ho explicaran en detall al govern amb aquesta roda de premsa de pressupostos, però tenim aquesta primícia perquè ha sortit en una reunió de la CUP amb el regidor d'Hisenda, l'Eduard Riuvira. Ens queda ja prenent la recta final. Hi havia uns temes que n'hem anat parlant...
amb les últimes entrevistes polítiques que t'hem fet, en Toni Sacristana, el portaveu de la CUP, que són les dues comissions municipals que hi ha, d'una banda per determinar l'ordenança de pisos turístics i una altra per dirimir el sistema de gestió del servei de neteja viària. Hi ha hagut algun pas, s'ha avançat en algun d'aquests temes?
No, des de l'últim cop que vaig venir aquí a una torre no s'ha avançat en aquest sentit. De fet, les últimes coses que tenim, per una banda, el tema de pisos turístics, tenim la proposta de la CUP d'aquesta ordenança, que vam presentar una ordenança que es podria aprovar aquesta tarda mateix, amb tot el seu preàmbul, amb tot el seu articulat, amb tot el règim sancionador, amb tota la seva...
disposició transitoria, etcètera, sigui una ordenança feta cara lluís, aterrada aquí a Torredambar. Això és l'últim que tenim d'aquesta comissió d'ordenança de pisos turístics, que no s'ha reunit més. I en referència a la neteja viària,
L'última reunió que vam fer va ser també abans de l'estiu, que va ser quan nosaltres mateixos vam portar un tècnic extern de l'Ajuntament, expert en serveis públics, per donar-nos la seva opinió. Això va ser l'última reunió que vam fer també. Per tant, no sé...
El govern, de fet, em sembla que amb alguna entrevista que havien fet aquí, ara parlo de memòria, però jo diria que havien manifestat la voluntat que aquest tema de la gestió de la neteja viària, si pogués ser, es pogués tancar abans de finals d'any, però ara ja estem a les portes de Nadal, per tant, entenc que no hi haurà cap altra reunió on no ho sabeu.
Creiem que no i creiem que són coses que s'han d'agilitzar. Entenc que són complexes, però que s'han d'agilitzar. I nosaltres seguim pensant el mateix. La neteja viària. Un cop fet el debat, nosaltres considerem que s'ha de fer un canvi de model. Hem de passar de la gestió privada a la gestió pública, creant una mercantil municipal.
que ens estalviem l'IVA, millorem drets laborals, i si existeix algun benefici, que la idea d'un servei públic gestionat de forma directa no busca el benefici, però en el cas que hi hagués un benefici, que aquest benefici no anés destinat a l'enriquiment empresarial, sinó que anés destinat a la millora de la qualitat del servei.
I amb el tema dels pisos turístics, diem que ja n'hi ha prou de pisos turístics, que anem a regular-los i anem a entendre que tenim un problema habitacional a Torre d'Ambarra i que mentre hi hagi un problema habitacional greu no podem seguir mantenint pisos turístics. I això és una cosa que està dient al carrer des de fa molt de temps i crec que les administracions han d'escoltar més el carrer, han d'escoltar més el carrer,
i no aquells que viuen i s'enriqueixen de l'habitatge. I, a més a més, regularitzar o fer una regulació en tot aquest descontrol. No pot ser que tinguem pisos turístics il·legals, és que no pot ser. De fet, també havíeu manifestat la voluntat de presentar una moció, que al final vau retirar, per prohibir la compra especulativa d'habitatges.
Això ho volíeu portar a l'anterior ple? Vau retirar allò per intentar buscar alguna fórmula d'acord amb el govern perquè pogués prosperar? N'heu parlat? Com ha quedat? Sí, t'ho explico molt ràpidament. És un tema bastant complex, però intento resumir-lo molt ràpidament.
Aviam, el tema de l'habitatge es pot solucionar de dues maneres. Una és construir més, però construir més i fer d'aquesta nova construcció un 30% dedicat a l'habitatge de protecció oficial. Això és una de les mesures que pot anar bé.
Però no l'única. No l'única, perquè l'habitatge a Torre d'Embarra ja està construït. A Torre d'Embarra tenim 15.000 habitatges, dels quals el 30% no estan destinats a busos residencials. Per tant, considerem que potser és més fàcil intervenir sobre aquest parc privat que ja està construït que no pas construir encara més. Què passa? Amb la reunió d'avui ens han dit que, tal com està muntat el planejament urbanístic aquí a Torre d'Embarra, es podrien construir 5.000 habitatges més a Torre d'Embarra. 5.000! Diguem...
Això és una barbaritat. Construir 5.000 habitatges de Tornemarra quan no hi ha estudis demogràfics que evidenciïn que a curt termini tenim un creixement demogràfic de tantes persones. Perquè clar, això es creix en un terç l'habitatge construït. I sí que és cert que d'aquests 5.000 habitatges, un 30%, que són uns 1.900, són uns 1.000 i pico, aniran destinats a pisos de protecció oficial, però això...
Depèn, perquè cap i a la fi són promotors privats qui fan aquests habitatges. És a dir, que estem depenent que un promotor vingui a Torra d'Embar i ho vulgui construir. Dic no, aquí entremig cal una estratègia per part del govern per buscar una alternativa ara a curt termini, no previsiblement en el futur. A més a més, Torra d'Embar crec que s'ha de canviar el planejament urbanístic
Perquè no pot ser que allò que tenim disponible sigui tot urbanitzable. Podríem de cuidar més el territori. I, per altra banda, quan dèiem que la compra de l'habitatge no pot anar destinat a l'ús especulatiu, és perquè l'habitatge és per viure-hi. És per viure-hi.
no és per comprar, per especular i fer pisos turístics o tenir-lo tancat un temps perquè d'aquí un temps puja el preu. També el pots comprar per posar-lo lloguer. Sí, però això no és especular, això és per donar un ús residencial. Què passa? Perquè la solució no passa només per construir. A l'any 97...
l'Aznar, el José María Aznar, ja va liberalitzar el sol i va construir més que Alemanya i més que França junta, va construir aquí a l'estat espanyol, va construir milers d'habitatges. Què passa? Que com que no es va blindar per llei, que aquest habitatge havia d'anar per la gent que ho necessita, què passa? Que va venir...
fons d'inversió, van venir fons voltors, van venir bancs, etc., o gent amb molta capacitat i va comprar gran part d'aquest parc que s'havia construït no per la gent, sinó per vendre-lo i per especular. És a dir, que si no es brinda per ell i que aquest habitatge que es construeixi ha d'anar destinat a un ús residencial, ens trobarem amb el mateix problema que hi haurà especulació entre ells i això no soluciona el problema. Per tant, el que li direm és que hem d'intervenir en el mercat privat
i que hem d'escoltar molt més el carrer perquè el carrer no està demanant més pisos, més construcció. El que està demanant són polítiques públiques que ens deixin el problema i que facin que la gent que viu a Torra d'Embarra pugui seguir vivint a Torra d'Embarra i no hagi d'anar a altres llocs, ni veure que els seus pisos es converteixen en pisos turístics, es converteixen en...
En aquesta temporada, i és més, a Torredembarra ja tenim aquest nou fenomen, que és llogar lliteres a dins d'habitacions. És a dir, no només es lloguen habitacions, sinó que es lloguen lliteres a dins d'habitacions. I clar, clar que l'administració ha de fer una anàlisi de la conjuntura real d'aquí Torredembarra i fer polítiques públiques que vagin al real del problema. A aquest nivell m'arriba a conèixer els casos? Sí, sí, sí. I sí. No direm més.
Moltes gràcies, Toni Sacristant, per haver-nos acompanyat avui a l'esfai polític d'Ona la Torre. Gràcies a vosaltres. Fins la propera.
Ensetem l'espai, la casa de la vila, la sintonia d'on a la torre. Avui rebem l'alcalde, Vale Pino. Bon dia, Vale, benvingut. Bon dia, com esteu? Tenim allò, agenda de temes? Sí. Veus el paper amb la llista, avui estem a prop i veus la llista de temes. Comencem amb una qüestió que ens avançava i...
Paraula, de fet, sí, avançava, el regidor de la CUP en una entrevista també aquí a Ona Latorre, que és un acord extrajudicial amb Teico, amb el qual esteu treballant l'Ajuntament. I dèiem que m'avançava perquè potser s'ha avançat una mica massa en dir-ho perquè no ho volíeu explicar públicament ara. No, perquè no està formalitzat aquest acord. El que vam rebre és la intenció de fer aquest acord...
Com sabeu, l'Ajuntament es va personar i va identificar els diners de cada una de les peces que hi ha, els diners que es tenien que recuperar, i tal com van fer amb Sorea, enteníem que aquests diners, si podem arribar a un acord i que tornin a la població, era important. L'altra part és que, evidentment, hi ha una línia
penal que no s'aturarà i que continuarà el seu procediment això no treu el procediment judicial del mig el que entenem nosaltres és que si tenim l'oportunitat de recuperar tots els diners que vam identificar les demandes com un diner no diré la paraula per no equivocar-me un diner
que es tenia que recuperar, doncs està interessant analitzar-lo, perquè moltes vegades diuen sí, però hi ha diners que es malversen i després no tornen, doncs la intenció que tenim és que tornin, i a més a més en el plantejament que sigui la ciutadania, a través d'un procés de pressupostos participatius, qui decideix on va aquest muntant de diners,
Però insisteixo, és una part que, o sigui, aquest acord s'ha d'enregistrar i no s'ha enregistrat i, per tant, estem pendents de si s'enregistrarà o no. Teniu algun calendari sobre la taula? Depèn de l'empresa, depèn de l'Ajuntament? Depèn de qui vol fer l'acord, evidentment, de qui proposa l'acord. Depèn d'ells que ho facin. Ha sigut proposta de l'empresa, per tant, o va ser l'Ajuntament? Sí, però perquè d'aquí, en les converses amb el nostre advocat, el fer un acord amb