Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou recol·legudes.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Víctor Català.
Obrim les portes amb Caterina Albert, que va voler ser coneguda sota el pseudònim de Víctor Català. Però què en sabem realment? Per què aquest renom? Quines altres obres, a banda de solitud, van marcar la seva trajectòria literària? Ho descobrirem acompanyats de la historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona i Mita Casa Coberta, que actualment dirigeix la càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme.
Nascuda a l'escala l'11 de setembre de 1869, fou la gran de quatre germans i va créixer en una família liberal, amb uns pares que li van permetre experimentar i aprendre en llibertat. És un fet molt present en la vida de Caterina Albert i que l'autora va recordar sempre. Fem un petit repàs d'aquests inicis amb mita casa coberta.
Veus indispensables. Provenia d'una família de propietàries rurals. Mita Casa Coberta, historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona. Pensem en gent tradicionalista, més aviat carca, etc. I no, aquesta vegada resulta que aquests propietaris rurals empordanesos eren republicans i, per tant, molt liberals.
Per què dic això? Ella va ser la filla gran de quatre germans, van venir dos nois després i una noia al final, i de fet era la pubilla. Ella, a diferència dels altres, va ser la que no va anar a la universitat. Evidentment que va tenir una educació tant a casa molt bona com també a l'escola de l'escala, però no estava destinada a ser el que després ella va voler ser.
Va tenir una educació realment molt bona perquè va tenir professors particulars de música, de pintura, d'escultura i sobretot una gran biblioteca que li van deixar utilitzar sense cap mena de problema perquè en aquella època justament el problema de les dones burgeses era que l'educació servia per tallar-los les ales.
Doncs en aquest cas, no. Per tant, ella té uns escrits preciosos, ja del final de la seva vida, de records, de quan ella era petita i de les malifetes que havia fet pintant, dibuixant les parets de casa seva, la plantofada que li va clavar al seu pare, etcètera, etcètera. Però era una persona amb una capacitat artística, creativa, absolutament brutal. Per tant, com que ningú no li va tallar les ales, doncs ella va llegir,
Víctor Català, autores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. No vull que em segresteu el pensament dintre de fets o fórmules pactades. Vull, com les aus, les ales alliberades per volar en tot moment, ara dreta, ara esquerra, per l'espai ple d'infinites rutes invisibles.
Un fragment del poema Insubmissió, inclòs dins el llibre blanc. Víctor Català.
Curiosa de mena, Caterina Albert es va impregnar de l'ambient que l'envoltava, relacionant-se estretament amb la gent del poble i escoltant els contes i les rondalles de la seva àvia, una font d'inspiració que la va portar a escriure. Mitat que s'ha coberta, ens desvetlla alguns detalls de la seva joventut i dels seus inicis en el món de l'escriptura.
La cosa divertida, des del meu punt de vista, és clar, és que quan comença a publicar, que comença a publicar molt aviat, ho fa en revistes humorístiques, satíriques, com l'Escella de la Torratxa, sempre amb pseudònim, no Víctor Català, sinó d'altres pseudònims, i el que és absolutament al·lucinant i que ha sortit ara amb una tesi que va fer la Irene Muñoz,
és que també escriu a la premsa republicana articles en castellà, perquè el republicanisme en aquell moment era en castellà, de tipus polític, i es posa amb tothom, i és divertidíssim. I comença a escriure en català. Per què? Doncs perquè durant els anys de la seva adolescència es produeix un fenomen a Catalunya que és la construcció...
de la cultura del catalanisme, que a partir dels anys 80, per tant, ben bé quan ella és a la seva adolescència, es converteix en el modernisme. I això la fascina, perquè és tot el moviment artístic, la idea de l'art total, etcètera.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Víctor Català. En 28-29 anys, Caterina Albert es presenta als Jocs Florals d'Olot, uns certaments que significaven un gran reconeixement per als guardonats. I ella n'era molt conscient.
Escoltem la historiadora i investigadora de literatura contemporània Mita Casa Coberta. I sabia que aquí podia passar alguna cosa i va enviar, és que sapiguem, perquè no se sap mai, després quantes peces hi envien, però dues van guanyar.
Una, que era un poema, que després ha passat una mica desapercebut, perquè l'important va ser que hi va enviar el monòleg la infanticida. I aquí hi va haver un escàndol brutal. Per què? Perquè hi va haver tres membres del jurat que van dir que aquell monòleg era una meravella i que valia la pena premiar-lo, encara que el realisme, parlaven així, d'aquell monòleg, era absolutament punyent i que podia provocar
Això, problemes, diguem, de recepció, no? A tant mateix va guanyar. Què fan els explorals? Tu envies una obra amb un lema i un sobret on hi ha el lema i a dintre el nom. Esclar, quan van obrir aquesta obra...
de poques moren, perquè van veure que era una dona Caterina, Albert i Paradís. Aquesta és l'única vegada, diguem, que Caterina Albert s'exposa d'aquesta manera en uns jocs florals, sobretot en aquest moment que ja és tan important de la seva trajectòria, és el 1898, i l'escàndol que això va provocar
A Olot, esclar, hi havia dos que ja estaven en contra. I, per tant, quan es va saber que no només era un monòleg que parlava d'un infanticidi, sinó que, a més a més, era escrit per una dona, doncs aquí van fer tota una campanya i ella va decidir que no anava a buscar el premi i que ja no es tornava a donar a conèixer amb el seu nom. I més endavant va sortir el seu don.
Víctor Català. El monòleg teatral La Infanticidad té com a protagonista la Nela, una noia que viu al camp amb el seu pare i el seu germà i que s'enamora perdudament d'en Reiner, amb l'esperança que aquest l'ajudi a desllibrar-se de la pressió patriarcal i marxar
del molí on viu. Nela es queda embarassada, Reiner l'abandona i ella intenta avortar, però no ho aconsegueix. Amaga l'embaràs, el part i la criatura, però finalment, abans que el pare la descobreixi, llença sa filla a la mola del molí.
L'escàndol dels Jocs Florals davant l'autoria de la infanticida ens mostra el context de l'època i el motiu pel qual Caterina Albert va decidir utilitzar, tal com ens explica Mit a casa coberta, la màscara de Víctor Català. En aquells moments, per una dona, i sobretot per una dona burgesa,
I sobretot per una dona burgesa que no segueix els dictàmens del políticament correcte a l'època, doncs era un problema publicar determinades coses, perquè hi ha moltes dones que publiquen, hi ha moltes dones premiades als Jocs Llorals, tot depèn d'allò que escrius. Per tant, ella sempre té molt clar que hi ha un personatge que és Caterina Albert i Paradís,
i que ha de fer unes determinades coses i que les fa, entre altres, cuidar l'àvia, cuidar la mare, cuidar les tietes. Però, ei, no només això, sinó que és la persona que portava, que es va encarregar de tota la qüestió administrativa de les propietats. Per tant, és la senyora.
Caterina Albert i Paradís. Això per una banda, per tant, ho tenia claríssim. I què fa? Doncs ella continua escrivint, escriu monòlegs, escriu poesia, escriu narracions. Com que ha decidit que no tornaria a utilitzar el seu nom, no es tornaria a mostrar, s'hi posa una màscara, que és Víctor Català.
Una màscara que va menllar el nom a un dels personatges de la seva novel·la inacabada, Calça d'Amargó. La història d'aquesta tria és ben curiosa. Arran d'una visita, una amiga de la família llegeix els poemes de l'Ocamp dels Mesos. Els hi demana i al cap d'un mes li fa saber que el poemari ja està imprès i que no es pot pas negar a publicar-lo perquè li faria perdre els diners. És en el moment en què ha de decidir en quin nom signar que fa la tria de Víctor Català.
L'ocam dels mesos fiu publicat per l'editorial Avenç.
Veus indispensables. Víctor Català. Després del poemari Locant dels Mesos, Víctor Català comença a aparèixer a la revista modernista Joventut. Comença a aparèixer a la revista modernista Joventut el nom de Víctor Català. En poemes. I, sobretot, en uns relats terribles, meravellosos, que són els dramas rurals. 1902.
Un pseudònim, una màscara que ens mostra en la seva literatura la part més fosca i cruel de la vida. El que fa Víctor Català en els seus llibres en general és una introducció, un pròleg que sempre adreça el llegidor i que parla en masculí i que exposa quin és l'objectiu de la seva obra. En el cas dels dramas rurals és molt divertit perquè és molt irònica
S'adreça a la jove de Misel, la Ciutadana, i li diu que faci el favor de no llegir aquells relats perquè no ho suportarà. Perquè precisament ella, ell,
perquè parla en masculí, que és, bàsicament diu, un vagabunt, un caminant que va pels camins, que es troba pedres i pedroscalls i, per tant, problemes. El que fa ell és recollir aquestes pedres i explicar-les. Caires vius és el títol d'un altre dels seus llibres, no? Per tant, fa ser el favor de mis a la ciutadana de...
treure els ulls d'aquest llibre perquè es trobarà amb el que és la veritat de l'existència humana. I la veritat de l'existència humana és les relacions de poder, és la violència, és, en fi, allò que ens defineix com a persones. Esclar, estava fent un discurs que era justament el contrari del discurs
De l'harmonia, de l'equilibri còsmic, de respecte a la tradició, de respecte a la religió. Per tant, les dones han de ser d'una determinada manera i els homes també. I en la cultura del catalanisme del que es tracta és d'exercir també un cert control social. I per tant, ella està als antípodes de tot això.
Drama Rurals és un recull de 12 contes, 5 dels quals ja s'havien publicat de forma individual a la revista Joventut, entre ells el que porta per títol La Vella, que amb el seu subtítol de Drama Rural és el que dona nom al recull. Una obra impregnada del segell Víctor Català, on la crueltat humana, els fets fatídics, la brutalitat o el dramatisme hi són ben presents. Veus indispensables.
De Dramas Rurals podem destacar la relació que es va establir entre Joan Maragall i Víctor Català, però deixarem que sigui la mite qui us desvelli l'anècdota. Quan ell va publicar els Dramas Rurals i va veure un personatge, Joan Maragall, que ja se sentia fascinat per la poesia d'aquest personatge que ell no coneixia, aquest nou escriptor, aquest nou poeta que signava Víctor Català i que d'alguna manera ell s'hi veia reflectit en la seva poesia...
I quan aquest Víctor Català va publicar els dramas rurals, va escriure a Joan Maragall una ressenya, una crítica al diari de Barcelona, al Brusi, on li retreia, el titular és...
I incompleto volia dir que aquesta literatura només focalitza la cara fosca de l'existència humana i per tant li retreu. Aquí comença una història que és gairebé una història d'amor-odi entre Maragall i Víctor Català, sense que Maragall sàpiga que és una dona amb qui està parlant.
en què finalment Víctor Català li diu, escolti, és un dret necessari de l'artista escollir el punt de vista des del qual expressa la realitat. I és quan li explica allò, si la realitat és una casa als quatre vents i en tres hi toca el sol i només en una hi ha l'ombra, diu, jo he triat com a artista la banda de l'ombra.
Bé, llavors, esclar, és molt divertida. Realment la relació és molt interessant perquè són dos grans intel·lectuals. El que és més divertit, això ho dic, és que ell fins molt tard i fins que no l'hi diuen, ja ho sabia tothom, però el Baragall vivia en una altra esfera i que era una dona amb qui estava parlant.
El cor humà és com una casa a quatre vents, per tres, i dona ara el sol, ara l'ombra. Però el quart està reservat a l'ombra exclusivament.
Veus indispensables, set escriptores que tenen molt a dir. Víctor Català. Si hi ha una obra que s'associa directament a Víctor Català, aquesta és Solitud. La seva gran obra, jo penso que és Solitud, és la seva gran obra i és una de les grans obres de la literatura catalana contemporània i no hi ha volta de full aquí. Jo penso que l'obra de Víctor Català, és a dir, l'obra literària de Caterina Albert, és la construcció de Víctor Català.
d'aquesta veu, d'aquesta mirada, i que la seva obra és com un mosaic. Ella hi va posant peces. I una peça important, importantíssima, és solitud. Solitud pren sentit dintre de tot aquest mosaic. I és l'única peça en què podríem dir que hi ha aquest raig de llum, aquest raig d'esperança, en relació amb el que és la condició humana.
Solitud es va publicar en els fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i el maig de 1905, i com a novel·la, l'any 1908. La Mila i el seu marit galletà, un home amb greu pui i amb poca personalitat, es fan càrrec d'una ermita en una muntanya ferestega i solitària. Lligada a una vida d'infelicitat, Mila busca satisfer el seu desig d'amor, de ser mare, de formar part...
d'alguna cosa, de construir quelcom. Estem parlant d'una novel·la que és un viatge iniciàtic d'una dona. Aquesta dona és la representació del superhome Nietzscheà, perquè aquest víctor català, catalina o verd, és que llegia Nietzsche i és que llegia tot.
I per tant, què fa? El superhome no és un home. No és l'intel·lectual, no és l'artista modernista. És una dona pràcticament analfabeta que en unes determinades circumstàncies es veu en el cas d'acabar de conèixer-se. Quina és la situació del sentit de l'individu en el món? És la gran pregunta.
Però com la respon? A través de la construcció d'un personatge, que és una dona, que és una dona que té una capacitat també creativa, que és capaç de veure la realitat i de gaudir de la bellesa. És una dona que té desig...
És una dona que, a més a més, vol ser mare i que es troba en unes circumstàncies horroroses, amb un marit que és un gandul i, a més a més, un impotent, que s'enamora de qui no s'ha d'enamorar, que acaba amb una violació...
L'experiència del mal total, però que podem entendre perfectament, i que d'aquí en surt una nova mila que és conscient d'ella qui és i de la força que té la natura i com la natura pot utilitzar les persones i les pot esclafar per reproduir-se. I és, al final, la gran decisió que ella pren de ser ella mateixa, ser conscient de qui és, ser ella mateixa,
La gran decisió és baixar de la muntanya, deixar-ho tot i començar una nova vida. Clar, és una meravella. Veus indispensables. Solitud no només destaca per ser una de les grans obres de la literatura catalana contemporània. També ho fa perquè en el seu final hi trobem una mila que baixa de la muntanya molt diferent a la mila del començament de la novel·la. Ens mostra la part més salvatge i cruel de la vida i ens presenta un final on s'hi entreveu l'esperança.
Jo dic que era de les obres de la literatura catalana les millors, però és que, clar, de la literatura europea, diria. Perquè sempre parlem de Virginia Woolf, molt bé, fantàstic, meravellós, però estem parlant d'una obra del 1905. Trenca esquemes. Absolutament. I, a més a més, és una obra que, en aquests moments, és absolutament actual.
Tot de cop la Mila va aturar-se i després a girar en rodó. Una gran impressió la suspengué, reina del cel, el camí que havien fet. Sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i silencioses que segeien, s'aplanaven, se submergien en la quietesa ombrívola del capvespre, que com una boira negra se les hi estenia al damunt, amortellant-les.
La Mila i Cercà, en aquell desert blau, la taca alegre d'una fumarola, d'una caseta, d'una figura humana, però no hi descobri res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes. Quina solitud, murmurar, aterrada, i sentint que el cor li devenia d'improís, tan o més obac que aquelles pregoneses.
Una altra obra cap dalt i potser més desconeguda de Víctor Català és un film 3.000 metres. Falta una obra fonamental, també, que és un film 3.000 metres.
És una obra molt interessant, és una obra que ella escriu l'any 1918 per una revista d'en Francesc Mateu, que es titula Catalana, i no sortirà editada en forma de llibre fins al 1926. És una novel·la moderníssima, és una novel·la que construeix un personatge masculí i que és la, diguem-ne, representació del mal, però sobretot és una novel·la
antinousantista. En el moment en què el noucentisme està construint la idea de la Catalunya ciutat i la Barcelona ideal, el que fa és focalitzar el mal a la ciutat ja no com a drama rural, sinó com a en el món urbà i, per tant, està donant la volta a un discurs que és el discurs del noucentisme. Per tant, aquí rep de tots cantons i un film, igual com l'infanticida,
Ella no els posa a les primeres obres completes que se li dediquen el 1951. No els hi posa. No és fins al 1972 que Maria Aurelia Campmany, ella ja és morta, col·loca aquestes dues últimes peces.
Publicada en fulletons a la revista catalana entre l'abril de 1918 i el juny de 1921, té com a protagonista en Nonadventura, un fill bastard que fó abandonat en un hospici i que viu obsessionat en descobrir els seus orígens per fer-se justícia.
Les enraonies diuen que els seus pares són rics i temps li falta per abandonar Girona i instal·lar-se a Barcelona. El seu objectiu? Trobar els seus progenitors i abandonar una vida de pobresa. Una fita que l'acabarà convertint en un lladre ben refinat anomenat El Senyoret.
Ambientada en el cinema mut i amb un llenguatge molt viu, l'autora surt dels ambients rurals i ens mostra una Barcelona plena de personatges peculiars que ens endinsaran en els baixos fons de la ciutat. Prostitutes i lladres, burgesos i menestrals ens obren les portes de la Barcelona de la Belle Époque.
des dels carrers foscos fins les cases de la burguesia. Llums i ombres a les que dóna forma amb el seu segell particular, entre la brutalitat i la meravella, sense filtres.
De les hores en avall han anat a esperar el seu papà milionari que anés a recollir-lo també. Li semblava que seria d'avui a demà. D'avui a demà sempre. Però com passessin dies i mesos i anys sense que es realitzés tan natural esdeveniment, es decidia preguntar a una monja. Quan vindrà a buscar-me el papà? Quin papà? Havia fet la monja amb un pendull. El meu? I ara? I qui és el teu papà?
Un papà, com el d'en Jordiet, la monja tingui una mirada maternal, d'infinida compassió. Ai, sagrat cor de Jesús, tu no en tens cap de papà, fillet. Tu t'has d'estar amb nosaltres. En Nonat sofria un tal rampell d'ira que pensaven que es tornava boig. Tardaren hores en poder apaivagar-lo. Després no lograven fer-li prendre res. Desvariajava, volia fugir del llit.
Passada la crisi, mudà enterament de geni. Estornat a Citurn, concentrat, racelós, esquerp. Odiava les monges. L'havien enganyat. Ell tenia papà. El tenia, ben cert, però no sabia on. I si no anava a buscar-lo, el seu papà, a l'hospici, ell fugiria de l'hospici i aniria a buscar el seu papà. I projectar i intentar l'evasió diverses vegades.
Les monges tingueren que vigilar-lo especialment i ell es venjava de les monges fent tantes dolenteries com podia.
Veus indispensables. Catalina Albert és un personatge brutal. Escrivia d'una manera... Bueno, escrivia sempre. I escrivia cartes, i escrivia ficció, i feia de tot. És que és impressionant l'arxiu.
que en aquests moments és dipositat a l'escala, a l'arxiu de l'escala, bé, és un pou sense fons. Soc capaç de dir una cosa que potser és una mica agosarada,
però jo posaria en el mateix nivell Josep Pla, ningú no el qüestiona, i Víctor Català en aquest sentit. També des del punt de vista de la capacitat que té de guardar tots els seus documents, de ser perfectament conscient de qui és com a escriptora i com a artista i el que està fent, i amb una capacitat de saber que...
Tard o d'hora, tard o d'hora, hi haurà gent que acabarà posant les peces que falten en el seu mosaic.
Caterina Albert i la seva màscara Víctor Català ens han deixat un llegant literari encara vigent actualment. L'infanticida, drama rurals, locant dels mesos i un film 3.000 metres no són les seves úniques obres. Enric Casasses ha recuperat 18 poemes de Caterina Albert a Bèsties 18 Català, publicat per Edicions Puncianes. A Club Editor hi trobareu Mosaic, roses literàries i l'únic llibre escrit en primera persona, i també els seus contes. Nosaltres,
Us animem a descobrir una autora amb un caràcter ferm, intel·ligent, divertida i amb un domini meravellós de la llengua. Víctor Català, veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Socies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Mita Casa Coberta, historiadora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Més. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Enxaneta. Infant que corona un castell.
Avui ens posem la faixa a plaça per parlar de tot el vocabulari que hi ha al voltant de la tradició catalana més internacional, els castells. És el colors del món casteller, el gran colors del món casteller, el 4 de 10 amb polra i manillas. Que cadascú agafi la camisa del color que vulgui, però la cap de colla només és una, la Cristina Bofill, del Termcat. Cristina, hem començat la casa pel taulat amb l'enxaneta. La canalla més petita.
Aquesta paraula d'on surt? És una paraula molt estranya, d'etimologia desconeguda, o que costa molt d'estirar el fil. Diuen els diccionaris etimològics, per exemple, el Coromines, que és una paraula que ve del llamusí, que és aquest dialecte de l'occità parlat a la zona del llamusí, i que en aquesta llengua vol dir fletxeta, fletxa petita.
Llavors, a partir d'aquí es diu que aquest infant, que és el que puja dalt de tot, és com la punta de la fletxa del castell, de la part de dalt de tot, que apunta ja cap al cel. I se suposa que l'etimologia ve d'aquí. Però...
Allà no hi ha castells, oi? No, no, no, no, en absolut. És a dir, la tradició castellera és de Catalunya i para de comptar. I a més és una paraula que no s'utilitza en cap altre sentit. Doncs ho arxivarem com a misteri.
Ampliem el focus i parlem de l'entorn de l'enxaneta, del pom de dalt. El pom de dalt, exactament tal com es defineix, és la part del castell integrada pel pis de dosos, el pis de l'aixecador i el pis de l'enxaneta. És a dir, d'alguna manera és la cúpula del castell.
Llavors, això del pom de dalt és molt bonic perquè, com passa amb molta terminologia d'aquest àmbit, s'agafen termes, mots, expressions de la llengua general que passen a tenir un sentit més específic en el món del castell. I un pom és això, és una peça rodonida que es posa a l'acabament d'alguna cosa. En aquest cas és claríssim que el pom de dalt és la part de dalt de tota l'estructura lineal del castell. Un pom també és un conjunt de roses, de flors, un pom de flors...
I d'alguna manera també és molt visual la idea d'un pom amb aquestes persones de dalt de tot de la cúpula que formen com un pom de flors o del que es vulgui. I en aquest pom també hi trobem la cassola o cassoleta.
La forma cassola o cassoleta és una forma viva que serveix per designar també l'aixecador o l'acotxador. És a dir, la mateixa figura té aquestes quatre formes, no? Aixecador, aixecadora, acotxadora, cassola i cassoleta. És l'infant del penúltim pis del castell que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet que finalment l'enxaneta pugui pujar sobre d'ell i coronar el castell.
Aixecador, doncs, perquè s'aixeca, acotxador, perquè acotxar, en català, té un sentit d'ajupir, abaixar-se, i el que fa l'acotxador és posar-se així, a quatre grapes. I cassola i cassoleta és molt gràfic, és molt visual, perquè realment l'esquena... La persona que fa de cassola o cassoleta fa com un recipient, com un estri concau, diguéssim, i fa la imatge d'una cassola o d'una cassoleta, sobre de la qual s'hi posa l'enxaneta.
Cristina, com aquesta cassola, hi ha moltes paraules o expressions castelleres que diem al nostre dia a dia. Han anat dels castells a la nostra quotidianitat o ha estat a la inversa? Són paraules de la llengua general i que, quan han passat a utilitzar-se en el món de la terminologia castellera, s'han especialitzat, diem nosaltres, han passat a tenir un sentit molt específic. Verbs o expressions, com, per exemple...
Assentar-se, que a vegades diem, no, això no és correcte. És un barbarisme que demanem abans, que ara ja no ens agrada dir-ho. És un castellanisme, perquè, d'acord, és un castellanisme assentar si tu el fas servir amb el sentit de seure o asseures. Ja sabem que no és correcte, però assentar és un verb perfectament català que vol dir posar sobre la seva base en una posició estable.
És exactament això el sentit que té en el món del castell. Quan diem que un castell s'assenta, és que acaba de brandar perquè ja s'han col·locat els pisos superiors i s'estabilitza. Deixa de tenir el moviment que tenia. I és aquest el sentit en què es fa servir aquest assentar. Un castell s'assenta. No vol dir que s'asseu en una cadira, sinó que s'estabilitza. Doncs anem per brandar.
És una paraula també de la llengua general i que fem servir. Podem brandar, per exemple, un arma, quan la fem anar amb la mà d'un cantó a l'altre. Què més brandem? Brandem el cap. També, quan el fem anar d'una banda a l'altra, per dir que no de manera molt enfàtica o com a símbol d'alguna expressió, d'alguna emoció. Doncs un castell, també, en el món dels castells, el brandar és quan el castell fa els moviments d'oscil·lació d'una banda a l'altra. I allò d'ai, ai,
Ai, ai, ai, que cauen, ai, ai, que fan llenya, eh? Ai, ai, ai, que... Doncs seria el contrari de l'assentar. És a dir, quan s'assenta un castell ja no hi ha brandar, no? I si no s'assenta, fa llenya. Això és una frase feta que tots coneixem. Fer llenya de l'arbre caigut, no? És una metàfora, és una metàfora molt bonica. Es considera el castell com un arbre...
Doncs quan fa llenya és que cau, cau. No el poden carregar i descarregar, sinó que cau. És a dir, t'imagines molt gràficament també els trossos de llenya, de fusta, no?, esmiculats per terra, quan el castell malauradament cau. Més coses que fan els castellers. Mans a la pinya. Fer de mans a la pinya, això és molt gràfic, perquè tots tenim la imatge d'unes mans...
recolzades contra uns culs, moltes vegades, contra unes cuixes, contra una esquena. I fer de mans vol dir això, simplement estar a la part de la base del castell fent pinya en diferents posicions i fent força a la persona que tens al davant amb les mans perquè allò s'aguanti. Hi ha diferents tipus de mans. Hi ha les primeres mans, les segones mans, les terceres mans, segons la posició molt ordenada que hi ha en una pinya.
Perquè a vegades quan veiem una pinya ens pensem que tothom es posa allà, vinga, apa, posa't aquí a fer pinya, oi? I no, està superpensat, superorganitzat, amb fileres i cadascú sap perfectament la seva posició. Una altra cosa és quan diuen, vinga, animem-nos a fer pinya. Llavors demanen suport de la gent que hi ha a la plaça, però és més simbòlic que una altra cosa, perquè la pinya real està molt estructurada.
Cristina, i aquest ordre es manté si anem pujant? A cada pis de l'estructura del castell hi ha les persones que componen i aquestes persones tenen un nom. Aquest nom, tradicionalment, sempre s'havia fet servir masculí perquè, bàsicament, un tant per cent molt elevat de les persones que feien castells eren... eren...
Això, evidentment, ha canviat i va haver un moment en què es va veure la necessitat de feminitzar tots aquests noms de les persones que formen part del castell. Amb retard, jo crec, perquè això es va fer l'any 2018-2019, recordo, i ja tocava, diguéssim, ja tocava. Llavors es va posar el nom femení de totes aquestes persones...
que formen part del castell. En alguns casos és molt fàcil, perquè si tenim un segon, doncs tenim una segona, tenim un terç, una terça, tenim un quart, una quarta, un quint, una quinta... Els quints que busquen la seva posició al castell.
Un quint o una quinta, això és correcte? Sí, sí, sí, sí. A més a més, és l'adjectiu directe del llatí, de quintus. Sí, sí, catalaníssim, sí, sí. Seria la forma culta, diguem així, procedent del llatí. Sí que tenim cinc i cinquè, però un quint...
és la forma etimològica directa del llatí que es fa servir aquí, en el món dels castells, es fa servir l'ambient de la música, per exemple, parlem d'intervals de quinta, al costat dels intervals de cinquena, és correctíssim, sí, sí.
Tornem a això d'adaptar el gènere dels castells. Has dit una segona, però... I un dos? Un dos? Alerta aquí, ja no podem dir una dosa, sinó diem una dos. En aquest cas, dos és una forma invariable, llavors el que fem és flexionar en femení tant l'article o els possibles adjectius. Jo sóc una dos, no sóc una dosa.
En aquests casos és fàcil, perquè en la majoria de casos s'hi afegeix una A, ja tenim el femení, però hi ha altres casos en què això no és possible. Per exemple, crossa. Un crossa, tindrem una crossa. Alerta amb la manera de fer aquests femenins. Primeres mans, segones mans, terceres mans, com ho hem de fer? No tenim altre remei que dir un primer esmans, una...
però, en tot cas, sempre visibilitzar i explicitar, ja sigui amb una marca de flexió al final, o amb un adjectiu, o amb un article al davant, que allò és... que la persona que ho fa... Una cap de colla. Una cap de colla, perfectament.
No n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires. Les estadístiques parlen entre un 18 i un 20%, i jo podries dir, ah, mira, no està malament. Bé, entre un 18 i un 20%, però diuen que en tipus de colles no considerades professionals, és a dir, que en les que competeixen seriosament, per dir-ho així, el predomini dels homes és total, vaja. S'ha d'empenyar, s'ha de fer pinya.
I tot plegat ja ho trobem recollit al Diccionari Casteller del Termcat, que ja té una edat, oi? Aquest diccionari té força anys. Es va fer en col·laboració inicialment amb la colla Joves Xiquets de Tarragona, l'any 2001, fixa't, ja fa molt de temps, i és un projecte que s'ha anat actualitzant, sobretot amb dues grans tongades, que és incloure els noms femenins de les castelleres, fonamental, i després, ara més recentment,
Hem fet una cosa molt important, que és recollir equivalents en espanyol i en anglès per a aquestes formes catalanes, amb la voluntat de contribuir a la internacionalització i a la difusió del fenomen casteller. I al costat d'aquestes propostes, en espanyol i en anglès, també molt importants s'han traduït les definicions. Qualsevol persona pot llegir la definició dels termes i entendre els conceptes.
Doncs acabem com hem començat, Cristina, amb l'enxaneta, com se n'ha de dir en anglès. Enxaneta, crowner, de crown, de corona.
És a dir, és el coronador. La traducció literal de l'anglès, el català, fem la inversa, seria coronador, és a dir, és el que corona. Coronar és un verb també molt bonic. Coronar el castell vol dir arribar a dalt de tot, posar-hi la corona. És a dir, l'enxaneta arriba a dalt i fa l'aleta. Muixa l'enxaneta, buscarà la motxilla d'entrada. No m'ho crec, és extraordinari. Quina barbaritat, quina barbaritat. Motxilla d'entrada, el moment clau. La història, la història, la història, la història dels castells. Sí! Sí!
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Sintonitzes On a la Torre. Continguts en xarxa.
Minferri, el terme de Joneda, a les Garrigues, és el gestiment perfecte per descobrir com era la vida a l'edat de bronza. Però també ens dona un munt de dades sobre una comunitat pagesa i ramadera d'aquell període, de fa més de 4.000 anys.
L'exposició Minferri i les arrels de l'agricultura a Ponent ens endinsa en el dia a dia dels habitants d'aquest jaciment. Una comunitat que es va establir durant prop de 500 anys al marge esquerre del reu famosa. Vivien de l'agricultura i la ramaderia. De fet, al poblat hi havia unes sitges destinades a emmagatzemar els cereals. Tot i això, també tenien un gran coneixement de la metal·lúrgia del bronze.
La mostra que podeu visitar al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, incorpora restes arqueològiques que ens apropen a aquella època, però també hi trobareu continguts audiovisuals o la recreació d'una cabana. Exposició Minferri, les Arres de l'Agricultura, a Ponent, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda. Més informació a campjuneda.cat.
Ruta 66. Viatge amb nosaltres per tot el món. Ruta 66. Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
Avui, a Caçadors de Bolets...
Ei, mestre a la veu, perdonin vostè, avui sí que parlem de bolets, però no pas de caçar-los, sinó de com hem de dir-ne. Això és el Paraules Habitables, no s'ho prengui malament, eh? Ho farem amb la Maria Antonia Julià, del Termcat. Comencem per un dels reis de la festa, el Rubelló. Aquest és un bolet amb molts noms. Esclatassanc, esteper, febràs, pinatell... Tots es refereixen a la mateixa cosa, Maria Antonia?
De rovellons n'hi ha a Catalunya almenys cinc tipus diferents. El rovelló-rovelló, el rovelló-vineter, el pinatell, el rovelló-debet i el rovelló-depinegre. A partir d'aquests noms ja els situem una mica allà on es fan, sempre al costat de l'arbre que els fa companyia. Amb l'extensió de territori, la diversitat de colors i la quantitat de boletaires, és normal que hi hagi molts noms.
De fet, el nom de rovelló hauria d'aplicar-se en el bolet que rovella, lactàrio sanguiflus, també conegut com esclata sangs, justament perquè té una llet de color molt vermell. El rovelló vinater encara té la llet de color més vermellós més de color vi. Però llavors hi ha el pinatell, que té la llet de color taronja, i hi ha gent que per això li diu rovelló perquè sembla que rovella. O sigui que...
Pot ser que al mercat ens donin gat per llebre, bé, pinatell per rovelló. Clar, ben bé gat per llebre no, perquè tots són rovellons i tots són comestibles, el que passa és que la qualitat gastronòmica organolèptica no és ben bé la mateixa. En general, hi pot haver barreges, sobretot de rovelló, rovelló i de pinatell, però no ens en ressentim. La cassola és boníssima i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema.
Maria Antònia, seguim a la parada del mercat. Per poder-los distingir, rovellons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber? En quines parts ens hem de fixar? Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va a caçar o plegar, que també en diem així, bolets...
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de làmina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent els ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que ens diem dolents.
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel... Si us sabeu tots aquests conceptes, us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicoacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple...
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta, el bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfaren, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot ennegrit per aquestes làmines que es desfaren.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaires, però quan comencen a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor butírica... Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del cu.
I una olor farinosa seria, per exemple, com l'olor que podria fer quan entrem en un obrador. Aquella olor que fa la farina. Doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega. És a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i la flaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
Deixem les propietats i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius i en aquest cas, per exemple, el cama groc, que és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té, com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc...
Està relacionat des del punt de vista del nom amb el camasec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolets dessecats que hi ha gent que els diu moixernons, però clar, com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre i el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi, un moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandós.
Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandó. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar, ho tenia clar.
els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que Tifam ha de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa pot arribar a ser confós amb la farinera borda,
especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitat que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el millor.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el bé, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors n'hi ha alguns que... Hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgola, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgoles n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha una gírgola que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgoles és que actualment es comercialitzen el que en diem la gírgola de fat japonesa i la gírgola d'om japonesa també.
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber.
També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol. En aquests casos, hi ha relació, bolet animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot.
organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de sentar bé. El russinyol és un bolet molt bonic, que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color, i nosaltres a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és.
Ei, Maria Antònia, però això del rossinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors. Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'és, d'aquí ve el nom. Hi hauria l'apagar llums...
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi, l'apaga llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol, o ombrella, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'asseca anirem pel camp i els trepitgem, surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb eina i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apagar llums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapiencia del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de boletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit. Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i, en canvi, la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs?
i això, de fet, és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment, tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu de l'espècie Agaricus visporus i de varietats que s'ha anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems, potser ens esbararem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis,
Sintètics o naturals, però que no el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats. Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver una època.
que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat dispart. A la tardor, la gent del meu país va caçar bolets.
El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir, a buscar o a caçar a voler?
L'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets, però la meva àvia deia plegar bolets, no a plegar, plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen boletari de Catalunya, clar, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets...
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. La nevada en blanquina diverses comarques d'interior, especialment a Ponent, però també ha arribat a les centrals i al camp de Tarragona. Municipis del Segrià, el Pla d'Urgell, la Cegarra, la Conca de Barbera o la Noguera s'han despertat amb neu com ara la mateixa ciutat de Lleida, Guisona o Balaguer.
Durant el matí, els flocs també han arribat a les comarques centrals, amb neu en municipis de la Noia com Igualada, així com el Camp de Tarragona, on cauen flocs, per exemple, a la Conca de Barberà. La nevada també ha fet presència a l'Ebre, tot i que amb flocs febles. La flanja de precipitació s'està estenent d'oest a est del territori, amb la previsió que arribi fins al prelitoral.
En aquest sentit, el cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón, ha assegurat en declaracions a Trescat que la neu ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries i que preveuen que les nevades s'intensifiquin durant aquest matí i perden pistonada cap a la tarda. De fet, el pla de lli de la cota de neu se situa als 300 metres a molts punts i pot baixar fins a qualsevol cota la depressió central durant el mig matí. A la resta del país parlarem de cotes que es mouran al voltant dels 400 metres.
I en mobilitat, circulació amb congestió a l'A2, a l'alçada de Cervera, amb retencions en dos sentits. També hi ha afectacions a l'AP2 entre Vimbodí i Terres, en sentit Barcelona, amb circulació lenta per un accident.
L'exèrcit de Venezuela, a més, és un comunicat en què anuncia el seu suport a la vicepresidenta del país, Delsi Rodríguez, després de la captura del president Nicolás Maduro per part dels Estats Units. Alhora, ha denunciat que en l'assalt nord-americà per capturar Maduro i la seva dona, Cília Flores, van ser assassinats a sang freda gran part de l'equip de seguretat del president, soldats i ciutadans innocents. Per la seva banda, Donald Trump ha amenaçat Delsi Rodríguez amb un desenyes pitjor que el del president del país, Nicolás Maduro, si no coopera amb els Estats Units.
I l'Ajuntament de Badalona ha dècit obrir un equipament per acollir les persones sense sostre que hi ha a la ciutat mentre duri l'onada de fred. Fons municipals han explicat a l'Agència Catalana de Notícies que es tracta del pavelló de la Colina. Això vol dir que les persones sense llar podran accedir a l'espai des de les 8 del vespre fins al matí següent.
i diversos municipis del Baix Penedès han començat a tramitar la modificació puntual del POUM per tal de regular l'instal·lació de parcs fotovoltaics a la comarca. D'aquesta manera, pobles com l'Arbós o Santa Oliva volen delimitar zones concretes on ubicar les plaques solars per tal de reduir l'impacte que tenen sobre el municipi.
I en esports, victòria del Girona, el camp del Mallorca, Perú a dos, en un duel vital per sortir de la zona del descens. Si en cofa la primera meitat i va natar la segona, va anar plant el triomf pels gironins, fent insuficient el gol de Muriqui al temps afegit. I fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Sintonitzes on a la torre?
Avui on a la Torre ens fa molt de goig de recuperar la secció de Càritas, que ens ha permès conèixer el treball de l'entitat, perquè hem anat passant per totes les àrees i hem conegut com funciona el banc dels aliments, el filigrana, el magatzem de l'allar, hem participat als tallers de memòria, de manualitats... I avui ens volem fer ressòm d'una altra iniciativa, que és molt important...
per l'entitat, però sobretot pels usuaris que poden gaudir d'aquesta companyia del programa Ara al teu costat, que consisteix... Ara ens ho explicarem des de Càritas en què consisteix. Saludem en primer lloc. Li preguntarem a l'Ariadna Jiménez, que ella és la tècnica. El programa Ara al teu costat, recordem-ho, en què consisteix, què és el que oferiu des de Càritas?
Molt bon dia. El programa del teu costat consisteix en els voluntaris que tenim a Càritas, en el programa de gent gran, fan acompanyament a les persones grans que nosaltres detectem que tenen un sentiment de solitud.
Llavors, la persona voluntària va a la casa de la persona gran, que poden fer l'acompanyament tant dins com fora del domicili, i ho fan dues hores a la setmana un dia, que és flexible, vull dir, es poden coordinar entre la persona gran i la persona voluntària i fer-ho, no sé, dos dies a la setmana o altres hores. I ara mateix tenim deu acompanyaments,
Estem pendents també de col·locar més gent voluntària per iniciar els acompanyaments i nosaltres estem molt contents. Al final és un granet de sorra que portem les persones voluntàries, sobretot, a la gent gran i que es sentin molt millor a casa seva. Bàsicament és fer companyia una estoneta i alhora veure si estem bé o si necessitem res, entenc.
Clar, al final la gent voluntària detecta si la gent gran té alguna necessitat, llavors nosaltres els ajudem o fem el que calgui, i és això, passar una estoneta, sobretot parlar, fer companyia, perquè és això, normalment és gent que està sola.
Doncs és un programa important que entenc agraeixen molt als familiars que de vegades no poden estar a prop dels seus pares o dels seus parents i això els hi dona també un punt de tranquil·litat. Que entenc que es complementa també amb el programa del Bon Dia que consisteix a fer aquestes trucades diàries, no?
Sí, exacte. O sigui, nosaltres també fem lo de les trucades diàries. L'únic que hi ha gent que està participant en el projecte d'ara al teu costat que potser no estan rebent trucades o sí. Vull dir, això no té res a veure. Però bé, que es complementa també moltes vegades. Per exemple, la Neus és una d'elles que està a l'ara al teu costat i a banda també rep trucades cada dia.
Molt bé, doncs de seguida parlarem amb la Neus, però abans volem també saludar a la persona voluntària que ve a visitar-la. Anem a preguntar-li com es diu vostè. Divina. I quina és la seva tasca, bàsicament? Vostè pica la porta de la Neus i què és el que hi fa? Bé, jo primer li truco aquí a la finestra perquè si ella em veu i em veu obrir la porta, perquè és molt valenta la Neus.
I aleshores, quan fa bon temps, el primer que fem és a donar un tomet. Anem per aquí, anem fins a la plaça, d'allà de l'església, ens asseiem una miqueta, sempre trobem companyia, perquè la Neus és molt, molt estimada aquí, i xerrem amb un, xerrem amb un altre, i després tornem a caminar una miqueta més, que així ella també aprofita de caminar una mica i és bo, per tot.
I, bueno, jo estic molt, molt, molt contenta d'estar amb ella perquè és una persona que et dona lliçons de vida, bueno, alguna cosa excepcional, eh?
És bonic d'escoltar això perquè, clar, diguem que és reconfortant també pels voluntaris de fer aquesta tasca que al cap i a la fi també us omple, no? Dóna com molt de sentit a aquestes hores que hi dediqueu i sabeu que els feu un bé, no? Els acompanyeu, però també és bonic per a vosaltres. És molt bonic i molt satisfactori. Tu dones però ells te donen el doble, el doble te donen.
És, bueno, i molt agraït. Vull dir, és una cosa que... Jo m'encanta. O sigui, vaig amb ella, xerrem... És una enciclopèdia en Dante que li dic jo perquè li pots preguntar qualsevol cosa i és que sap de tot, de tot, de tot, de tot. Vull dir, és una cosa impressionant. Vull dir...
Molt bé, recomanaria aquest programa de cara a persones que tinguin una estoneta, simplement amb tenir un parell d'hores a la setmana ja n'hi ha prou. I tant, i tant que ho recomano. A més, vull dir, amb tothom que parlo i, vamos, fai voluntàries que sigui, vull dir, no hi ha cap problema. Parlo molt bé perquè és una cosa molt maca i el que dius tu, omple moltíssim, molt. Molt bé.
Doncs és moment de parlar amb la protagonista, amb la Neus Figuerole. D'entrada ja em permetrà a Neus que comenci felicitant-la, dient-li per molts anys, perquè ha estat el seu aniversari fa poquet, ha fet 99 anys. 99, 99. El dia 13 de març va ser? El dia 13, sí.
Molt bé, doncs perquè la gent ens escolta però no ens veu, direm que estem aquí a peu de platja, perquè té unes vistes fantàstiques aquí al costat de la mar. Neus? Amb una vista estupenda. Sembla un quadro, això, aquesta finestra.
Doncs així és. I Neus, vostè, això, eh?, de la companyia de la Divina, que la ve a visitar als matins, sobretot, no? A la tarda. A la tarda, a la tarda, bé. A la tarda anem a donar una volteta i ja sap que ella, que hi vaig a Mart, jo soc una persona molt estimada, d'aquí, que hi vaig a Mart, i tothom em para, eh, Divina? I tant, i tant. Escolta'm,
En tothom les tinc, jo. Doncs senyal que m'estima. I ara m'ho han demostrat. El Moïs és la meva filla, m'ho han demostrat la gent que t'estima. Sí, sí, sí, sí. En els moments difícils és quan es veu, eh?, això sobretot. Això mateix. Vaig tenir companyia a tota hora.
No m'han deixat. Ara ja comencen a oblidar-se, no? Però els primers dies tenia la companyia a tota hora. I que s'agraeix molt quan et passa una cosa així. Si la família és curta, jo visc sola, tinc família, però està clar, cada qual és a casa seva i a més a més tots treballen.
que anar al col·legi i els altres a treballar, que és el que toca. Els pisos hi tinc gent, també hi ha una família, però no hi són tot el dia, perquè tots treballen també.
Per això aprecia molt el fet de tenir una mica de companyia. I també li truquen, dèiem, de Càritas, la truquen als matins per veure com se troba. Jo cada dia em truquen. Jo ja no surto que no vagi trucat Càritas. De vegades vaig estaries, si fa bo vull sortir, però fins que no truquen Càritas jo no surto. Perquè penso, millor que hi trobin un o altre. Clar.
que si no, no hi troben ningú, si truquen i jo no hi soc. Clar, que llavors activarien aquell protocol per veure si realment hi és, trucarien als veïns, i si no respon ningú, pot venir la policia i tot, a veure si estem o no estem. Això és el que dic jo de vegades. La policia, o tinc allò de la Creu Roja, també...
Cada vegada es ve un criu i els crida l'atenció que el llum vermell, i el toquen. I, és clar, llavors astres s'espanten perquè veu que aquest trastet parla. Clar. Sí, és aquest servei de teleassistència, oi? Que el pot portar, no sé si en un panjoll, i té també un dispositiu per si necessita res o si té una urgència, truca, no? Això mateix, tinc un botó que diuen ells, llavors...
Clar, el té aquí penjat del coll, porta un penjoll, molt bé, per si necessita res o per si passés una caiguda. Sí, sempre ho porto un penjat. El que passa és que ho porto dintre perquè no es vegi. Clar. De vegades m'he assegut a la taula
i ve a Rans i truca. Dic, no, no, no vull res, no, gràcies a Déu. Dic, ha sigut el seure, ve a nivell, veus així, ve a nivell de la taula. Clar. No ho he penjat massa, perquè de seguida, de seguida truca.
Ara està trucant. Ens està fent una demostració en directe. Està trucant aquí al servei de la Creu Roja. Sí, sí, és un botonet. I ara segurament respondrà una operadora, eh? I preguntarà a veure si va tot bé.
Estem fent la trucada. Ens fa la demostració la Neus. Neus, ara haurà de dir que l'estem entrevistant per la ràdio, eh? Per celebrar els seus 99 anys. Que això... Un altre veu, escolta. Clar, ara sentim el so del telèfon. Deu estar connectant una centraleta.
Mira, estan gravant la trucada. Nosaltres també, eh? No tenim permís, haurem de posar pausa. Neus. Ara responem a la Creu Roja i diem que tranquils que està tot bé i seguim amb l'entrevista. Tot bé? Sí, sí, eh? Ha contestat l'operadora, li ha preguntat Neus tot bé i la Neus ha dit que sí i apa, s'ha acabat la trucada. No s'enfada mai perquè truquis per res. Ah.
Perquè de vegades també ve un criu i li crida l'atenció al llum verment i ho truca. Clar. Molt bé. Mira, ara que parla de crius, Neus, vostè de nena vivia aquí a Bajamar? Jo vaig néixer en aquesta casa i tinc ara 99 anys i gràcies a Déu en què hi soc. La casa està canviada.
perquè només hi havia planta baixa i un pis. Hi havia un pis amb un blaconet que una persona, com ara per exemple en Joan Esteve, amb el cap hi havia tocat dalt, baixet, allò d'abans.
Clar, abans no eren tan alts, eh? No. Jo soc com dantes, també, perquè jo tampoc tinc una gran alçada, però sí, sí. Però ara sí. Jo tinc una neta que dic, nena, fil meu no neta, vist neta. Una vist neta que té 14 anys i és més alta que un pi. Dic, nena, no creixis tant, eh? Sí.
Si no, no trobaràs nòvio. No, que també hi ha nòvios alts avui. Això rai. Jo li dic per riure això. Ves? Perquè... Molt bé. No res, espero que no...
Ha canviat molt, Bajamar, en tots aquests anys. Vostè n'ha vist de tots colors perquè també, clar, ha viscut... Ha canviat molt, però jo, si vols que et sigui franca, m'agradava més com estava la platja abans, amb aquelles barques aquí, que no pas ara que hi ha el passeig. Reconeixo que les coses han d'evolucionar.
i les coses s'han de posar modernes i jo agraeixo però a mi m'agradava més com hi havia les barques aquí que era un atractiu que cap a les 3 feien la suasta del peix jo crec que jo havia hagut peix també a dir que era cercades a l'Ajuntament Vella a dir venien peix hi havia anat molts anys
Una cosina meva i jo a vendre peix. I quin peix venien més? De tot. De tot. A sopar més havia maires, que esperaven que... que el maire és un peix que ha de ser acabat de pescar. El dia següent ja ha perdut gust. Eh?
I a sopar la gent ja s'esperava que arribés, cap allà a les 6, arribava al país de Tarragona. I maides per sopar. Perquè aquí abans hi havia el costum de menjar aquí a casa, principalment, verdura, per exemple, patata i mongeta, i dos o tres maides per cada una.
Que bones, eh? Boníssimes. I què més es pescava per aquí? Aquí de tot, de tot, de tot. Bueno, maires, aquí a Torre d'Embarra, maires no. Els maires havien d'anar-se a buscar a Tarragona. Però el de més peix, palaies, palaies de reballa que dèiem, palaietes peludes que eren boníssimes...
I, no ho sé, peix de sopa, cintes, que saps? Hi ha unes cintes que són de color de rosa. Sí. Allò... Dóna molt de gust al brou, això. Allò més aviat es fa sopa. Però els talls del mig, que només hi ha l'espina central, aquella és boníssima.
Jo, com ho feia jo, el cap i els peus, el cap i la cua per la sopa i lo del mig per fregir, que era boníssim. Ara fa molt més anys que no n'hem menjat de peix. Aquí Marta, un barri pescador i no tenim peix.
Molt estrany, eh? Molt estrany, molt estrany. Vivim uns temps molt estrany. I què fèieu amb aquesta sopa? Fidauajat, arrossejat, o què en fèieu? Fidauajat, arrossejat, sopa de pa, fidauets fins...
El que sigui, un pic que estava mullit amb una ceba, un tomàquet i una patata, tot ben mullit no importava que el peix es desfés. Llavors ja ho colies amb un colador d'aquells de tela metàl·lica, que allí no passa res, i jo em feia, quan la feia, em feia per 3 o 4 dies i em posava al congelador.
I llavors ja tenia, mira com ho volia, això sí, el dia abans l'havia de treure, que si no, no quedava, no es descongelava. I mira, i així ho fèiem. M'està fent venir gana ara de pensar en aquests platets que es cuinava la Neus. I una altra cosa típica, això del bull, en fèieu aquí a casa? Tan bo que és. A mi em sortia molt bé. Jo el romesco,
És una cosa que sempre m'ho surtin bé. Inclús hi ha un noi que escriu llibres i hi ha la meva receta del romesco en aquest llibre. Ho diu. Aquesta receta me la va donar la Neus Fiorola. Que bé. Home, és que ara s'ha posat molt en valor i els grans xefs diuen que és tot un art, això de fer un bon romesco. Sí, sí, sí.
Sí, però també la gràcia del romesco és que quan poses la cassola amb una mica d'oli al foc, l'oli sigui ben calent. Fa així xuf i fa una fumada. Que si no és ben calent, llavors la salsa va ensurar per sobre i no és tan bona. Llavors queda com igualida.
Doncs, Neus, jo me poso al cap de les persones que ens deuen estar escoltant, que deuen dir, ah, doncs que expliqui com es fa el romesco. M'ho sabria explicar una mica perquè... Miri, prendré nota, va. El romesco es necessita una nyora. A mi, particularment, m'agrada més el pebrot llarg que l'enyora. I jo tenia un túrmics o, no ho sé, un aparell d'aquestos,
que ho triturava tot, o si no, l'enyora, la poses en remull, amb aigua calenta, i treus la pulpa només. Però jo, amb l'aparell que tenia, ho trinxava tot. I això sí, quan poses la cassola al foc, amb una mica d'òlia, ha de ser ben calent. Llavors, allò que havia picat,
pel romesco, l'enyora, mitja dozena d'un metlles, bueno, depèn de la gent que ets, doncs. Sí. Un metlles, una molla de pa, si feia romesco, sucada amb vinegre, però si feia all cremat, fregida.
D'acord. Dos o tres granets d'all, depèn de la gent que ets. Sí. I tot això ben picat, passat pel túrmics o l'aparell que tu tinguis. Sí. I ho deixates amb aigua que ja has bullit peix de sopa.
el capell de sopa, fer servir les cintes, les escorpres, els crancs, tot això amb una patata, un tomàquet ben bullit, llavors escorregut,
No facis com... Jo havia vengut peix. I un dia aquesta receita la vam explicar amb una senyora. I com va vindre la pròxima vegada, que ja li va sortir bona la sopa, diu, sí, però no se la van poder menjar d'espines, que no ho va colar. Diu, que no ho va colar. Diu, vostès no ho van dir. I em dic, home, podia sortir del seu camp, no?
O està clar, no se la van poder menjar d'espines. S'ha de colar, s'ha de colar, sí, perquè són peixos que es fan servir per la sopa precisament perquè tenen moltes espines i no es poden menjar, però també perquè són molt saborosos, molt gustosos. A més, es fa volir, es deixa aquell peix, es fa volir aquell peix amb una ceba, un tomàquet i una patata.
i que bulli, mira, que es desfi. Però llavors s'ha de colar amb un colador d'aquesta tela metàl·lica perquè no passi cap espina. Però aquella senyora diu, no se la va poder menjar d'espines. I el romesco pot acompanyar qualsevol peix, amb quins plats? Que vulguis. Però això sí. Si ho fas amb una cassola, l'oli ha de ser ben calent. Amb cassola de fang, no? Sobretot es fa bo?
Amb la cassola de fang, sobretot, no? Sí, però jo en tenia una de ferro colat, que s'estava escarxada i tot, i no tenia anses, perquè em va caure i es va trencar. Aquella cassola era famosa, fins que me la venien a buscar altra gent de l'estiu per fer-la servir. Això que era bé, estava escarxada, no tenia anses,
però una cop que veia que jo ho feia, i sempre feia així, ranxets, perquè aquesta recepta del romesco ha estat sort en un llibre. De la cuina dels ranxets.
els ranxets i ho diu. La recepta està dada per Neus Figuerola. Home, és tota una eminència la Neus Figuerola aquí a Baix de Mar. I avui ens ho estan compartint aquí a la ràdio. Jo crec que més d'una i d'una, escoltant-la, potser s'anima a fer un ranxet o a fer un romesco. A veure...
Doncs, Neus, clar, són molts records aquí a Baja Mar, perquè deia, abans hi havia aquí totes les barques que anaven a pescar. Era una atracció, allò. Aquí hi havia 3 o 4 barques a l'altra plaça de l'Iglésia, frenta, 3 o 4 barques que per a les 3 feien la subhasta.
Anaven a la llum aquestes o no? No, la del llum és la que surten a la nit.
Cap allà, ara en aquest temps, cap allà als 7 o les 8 de la tarda, ja sortien a pescar. Però abans era diferent, perquè ara porten radar i van allà on troben el peix. Van corrent fins que troben el peix, que abans no. Hi havia moltes vegades que baixaven,
deien, mira, avui no han senyit. La paraula de tirar la xarxa era aquesta, senyir. Avui han baixat sense senyir, però ara si no veuen el peix ja no tiren la xarxa. I aquestes barques que diu, aquestes tres barques que hi havia aquí a la plaça de l'Església, amb què pescaven? Anaven amb nances o què feien? No, no, amb una xarxa, amb una xarxa que abans era de cotó,
Ara és de nylon i no es fa molt bé tant. Però una xarxa llarga arribava, per exemple, com d'aquí a casa, fins a mig passeig. I s'havien de remendar, eh? Aquestes eren les que es foradaven. S'havien de remendar, s'havien de tenyir...
Tenyir també. Sí. Ara no, com que són de nylon, no es tenyeixen, però abans es la tenyien. Jo tinc uns llibres, que ho és de tota la part pescadora, que es veuen els homes com porten la xarxa a l'esquena, perquè durava d'aquí davant de casa...
Almenys fins davant d'on hi ha... era com orros, doncs. Clar, això deuria passar moltíssim, perquè de cotó, mullades, Déu-n'hi-do. Sí. Ara, a la casa que hi havia el tenyidor, hi ha un edifici de pisos. Però abans hi havia el tenyidor...
Molt bé. Era molt maco. A mi, ja l'hi dic particularment, ja li dono el que es mereix aquest passeig, perquè és maco. Molt maco. És maco. Però a mi particularment m'agradava més com era abans. Que ens es va a la sorra de seguida.
Clar, i vostè aquí tenia la platja a peu de carrer. A peu de carrer, i si fèiem al temps arribaven els cops de mar aquí. Quina impressió, no? No, era maco. Per alguna casa no era maco perquè els hi entrava l'aigua, però aquí a casa no hi havia entrat mai.
Molt bé, això... Felicitacions per l'arquitecte, pel Paleta. Aquell que hi ha? Hi ha el cantó aquí mateix. L'aigua més aviat hauria d'entrar per la porta darrere, que no pas per aquí davant. Perquè, a més a més, si s'ho he fixat, a les cases hi ha...
Hi ha un ferro que encaixaves una fusta perquè l'aigua no entrés. En moltes cases al davant, jo aquí a casa no, no hi és, perquè no... Es veu que deu fer una miqueta de muntanya i no arriba l'aigua aquí. Però hi ha moltes cases que hi ha un ferro que encaixa en una fusta i no deixa que l'aigua passi.
Neus, m'he quedat sense temps pel programa. Jo m'he quedat amb ganes de parlar més. Jo m'agafo la confiança de dir-li que vindré a veure-la un altre dia. Sí, perquè aquí podríem fer uns quants programes, amb permís del Joan Esteve, de Càritas, que li volem agrair també la feina que fa per ajudar-nos a fer aquest programa de ràdio. Vull agrair també la tasca dels voluntaris que us fan companyia
I ara li sintonitzarem una a la torre perquè ens pugui escoltar, perquè s'escolti vostè mateixa i seguirem en contacte. Un altre dia la vindrem a veure i ens explica més coses que vostè té molt per compartir. Bueno, és que també tinc molts anys. Només me'n falta un percent i a més a més tinc tot el cap cedè.
Això ho hem de posar en valor, que això és un tresor. Neus Figueroa, ha estat un plaer de venir avui a casa seva. Gràcies per obrir-nos les portes, gràcies per atendre'ns. Molts ànims, també. I la venim a veure ben aviat, eh? Molt bé, molt bé. Gràcies.
Continguts en xarxa.
Minferri, el terme de Joneda, a les Garrigues, és el gestiment perfecte per descobrir com era la vida a l'edat de bronza. Però també ens dona un munt de dades sobre una comunitat pagesa i ramadera d'aquell període, de fa més de 4.000 anys.
L'exposició Minferri i les arrels de l'agricultura a Ponent ens endinsa en el dia a dia dels habitants d'aquest jaciment. Una comunitat que es va establir durant prop de 500 anys al marge esquerre del riu famosa. Vivien de l'agricultura i la ramaderia. De fet, al poblat hi havia unes sitges destinades a emmagatzemar els cereals. Tot i això, també tenien un gran coneixement de la metal·lúrgia del bronze.
La mostra que podeu visitar al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda, incorpora restes arqueològiques que ens apropen a aquella època, però també hi trobareu continguts audiovisuals o la recreació d'una cabana. Exposició Minferri, les Arres de l'Agricultura, a Ponent, al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, a Juneda. Més informació a campjuneda.cat.
Doncs seguim amb aquesta nova etapa que estem fent a Càritas, perquè mesos enrere havíem anat recorrent totes i cadascuna de les seccions, dels serveis que l'entitat ofereix a Torredembarra, i ara hem encetat una sèrie d'episodis on anem a visitar les usuàries del programa Ara al teu costat.
I avui, molt amablement, la Lucía Cox ens ha obert les portes de casa seva. Lucía, muchísimas gracias por recibirnos aquí en su casa. Gracias, gracias.
Avui la visitem i ho fem de la mà del Joan Esteve, que supervisa el servei, i també del Miguel Ros, que és un dels voluntaris que havia sonat aquí al programa, perquè ell està al capdavant del programa Bon Dia, que és aquest programa que consisteix a fer les trucades, però a més a més també fa acompanyaments en aquest marc del programa Ara al teu costat. Miguel, molt bon dia també i gràcies per ser avui aquí amb nosaltres.
Molt bon dia i moltes gràcies. Doncs anem a explicar una mica per situar els oients en què consisteix aquest programa perquè parlem d'un acompanyament que com realitzeu i qui dueu a terme.
Bien, lo que normalmente hace Caritas es cuando un usuario está interesado, pues pide, digamos, pues el acompañamiento este, que consiste en que una vez por semana Caritas busca, digamos, a un voluntario, esté dispuesto, que tenga tiempo...
Y contactan con una persona que normalmente es gente grande, que esté sola y que esté interesada en este servicio. Y a partir de ahí se nos presenta. Y quedamos para hacer ese acompañamiento, una visita a casa de la persona mayor. Y ahí estamos una hora, hora y media, dos horas por semana.
y se habla o se va a dar un paseo o se acompaña a hacer las compras y un poquito esas personas que rompen la monotonía de esa soledad, por decirlo de alguna manera, y que es un complemento a las llamadas que se hacen desde el buen día. Y aprovecho aquí para decir que hacen falta voluntarios para atender más a estas personas mayores que se encuentran solas.
Lucía, y en su caso, recibe la visita de Miguel, que viene un ratito aquí a pasar la mañana o la tarde con usted. Muy bien, muy bien, muy bien. Sí, señora. Vamos a comprar. Me llevo al carro. Y encima me voy a encantar.
Muy bien, no tengo quejas ninguna. Se porta muy bien y yo pienso que también me portaré bien con él. Muy bien. ¿Y cómo pidió este servicio? ¿Lo conocía usted o fue a través de algún vecino o algún familiar? Lo conocí.
Porque me lo presentó el señor Juan. Y dije, oye, un señor, para que me lleve y me traiga, me van a sacar algún titulillo o algo. Y me dice, no, señora, no le saco nada. Y estoy muy contenta, desde luego, de verdad, al señor.
Desde el primer día, desde el primer día, estoy muy contenta con él. Muy bien. Y al final acaban haciendo como un poco de amistad también, ¿no? Y hablan de sus cosas. Sí, señora, claro, de amistad. Y cada tiempo que estamos, pues más nos conocemos y eso. Porque, Lucía, ¿usted vive aquí en Torredembarra desde hace mucho tiempo? Sí.
52 años. Vivo en Torre de Embarra. Y me gusta mucho estar. Y aquí es mi...
O sea, ¿que usted fue voluntaria de Cáritas antes, tiempo atrás?
Sí, senyora. Molt bé. Coneix el servei des de fa temps, si més no. Doncs aquest servei, com dèiem, consisteix en acompanyar durant un mínim d'hores. Sí que hi ha un compromís setmanal d'una o dues hores. Com és, Miguel, aquest servei?
Sí, bueno, son dos horas a la semana y se adapta un poquito a las circunstancias de la persona mayor y a la disponibilidad del voluntario también, que en algunos casos también está limitado por otros quehaceres, trabajo, familia u otras actividades, ¿no?
Y un poco se trata de hablar, de comentar anécdotas, de hacer bromas, de reír, de salir, porque también son personas mayores, están muy limitadas a estar dentro de casa, por decirlo de alguna forma.
Y es un poco el contacto también con la gente del pueblo, porque siempre, al llevar tantos años aquí, pues al salir siempre se encuentra alguna persona, algún conocido, algún familiar, y es también una forma que tienen de socializar, porque el resto de la semana, pues normalmente, salvo salidas que hagan con la familia o al médico, pues no suelen salir mucho de casa.
Y en su caso, Lucía, claro, supongo que la familia, muchos están trabajando y se quedan tranquilos también de saber qué tiene aquí a Miguel con usted, ¿no? Sí, están muy tranquilos que tengo este señor por lo menos las dos orillas cada semana y están muy tranquilos y están bien contentos. Y ya lo conocen y están contentos con esto también. Muy bien.
Ahora decía Miguel que habláis de cosas, hacéis bromas un poco también. ¿Es pasar el rato y compartir experiencias quizá de antaño? Más de risa, porque yo soy muy risibaña y por lo menos me estoy riendo. Y pasamos el rato bien, sí.
Decía que a veces también salen un poquito a pasear, a tomar el sol, ¿no? Un poquito. Salir con las piernas no puedo salir. ¿Acaso he hecho a comprar? Ahí mismo ardía y es lo único. Pero así decía, ¿acaso he hecho a salir a pasear? No puedo, no puedo. Mira.
Entonces sale lo justo, imprescindible. Sí, lo preciso es algo. Y aquí en la casa nada, puedo hacer como quien dice, nada. Pero bueno, vamos tirando como dice el raflán.
Doncs a poc a poc i bona lletra. La Lucía és de les usuàries que rep trucades, perquè sabem que teniu aquest servei, Miguel, que estàs tu amb altres voluntaris al capdavant, que consisteix en fer trucades pràcticament a diari, si et sembla, fem un recordatori també, perquè aquest servei, que és com molt senzill de fer una trucada, però que és com de vital importància també per molta gent.
Sí, sí, la Lucía està adscrita al servei aquest i rep la trucada tots els dies, de dilluns a divendres, perquè és una qüestió també opcional. Hi ha persones que diuen dos dies a la setmana, altres diuen tots els dies, i Lucía rep tots els dies la trucada. Jo truco els divendres i el resta de companys cada dia.
¿Y cómo son esas llamadas? ¿La llaman por la mañana, por ejemplo, y qué le dicen? Muy agradosa y muy contenta es ella, y yo con ella. Mire usted, ¿qué quiere usted que le diga? No conocemos tanto esas señoras que me llaman, como este señor, y muy contenta. Hacemos una poquilla de conversación y todo, y enseñando de que me llamen. Que llegue la hora de la llamada y que me llamen. Muy contenta, sí señora. Muy bien, le pregunta que cómo está, ¿no?
Sí, ¿cómo está, señora Lucía? Princesa, yo no sé qué, yo no sé cuándo, guapetona, esto, lo otro. Oh, y claro, y eso es lo que nos gusta a las personas mayores, que nosotros nos volvemos como si fuéramos chiquillos chicos. Sí, es verdad.
También por si necesita algo o por si no se encontrará bien, ¿no? Sí, sí, eso es lo primero que me dice. Si necesita hacer algo, llámanlo a usted y esto y lo otro. ¿Qué ha pasado? Muy bien. Estoy muy contenta, muy contenta con todas, con todas. Claro. Sí, una de las cuestiones también que...
Hay personas con las que se hablan un minuto o dos, se pregunta cómo está esa persona y, sin embargo, hay otras que puedes estar diez minutos o un cuarto de hora hablando porque tienen ganas de hablar, porque tienen, digamos, algún problema y nos comentan, pues eso, su día a día...
Los problemas que tienen, lo que les cuesta, por ejemplo, son personas entre 70 y largos y 104 o 102 creo que es la que más edad tiene. Los problemas que tienen para contactar con el CAP, por ejemplo, que llaman constantemente y no hablan o tienen otros problemas. Y un poco, depende del caso, pues se está más o menos tiempo.
Hay personas que te dicen, a lo mejor, hola, adiós, pero otras que se está, a lo mejor, pues ya digo, un cuarto de hora, 20 minutos hablando. I és un servei per detectar això, si la persona es troba bé o si té alguna mena de necessitat, perquè en cas que detectés una necessitat, teniu el contacte dels familiars o trucaríeu a qui fes falta? Sí, sí, hi ha un protocol que tenim que trucar, truquem diverses vegades per si no està la persona disponible,
I després truquem al familiar i, si no, truquem al responsable del servei, a la tècnica, a Diana o al Joan, i si no es contacta, es valora trucar al 112 o als serveis d'emergències perquè, sobretot, és el moment de fer això. O sigui que si s'ha d'anar de passeig o se la lleva algun familiar a avisar perquè no se preocupen, no?
Que no le envíen la policía o los bomberos. Claro, es lo primero que hace cuando salimos a la puerta, poneme el brazo. Dice que está en cuidado y no te caigas, ¿eh? Y ahí está el escaloncillo, me lo va diciendo, sí, sí. Me lo va diciendo, ¿qué es un escaloncillo? Un hoyo.
Muy bien. O sea que usted está contenta y recomendaría el servicio de Cáritas. Sí, sí, sí. Es que son todas muy amables, muy cariñosas. Yo qué sé. Hasta los señores del teatro, los municipales.
Dic que sí. O és que jo soc així, de la manera, o és que són així. Bé, persones, i molt atents amb aquestes persones majores i això. Clar, persones grans que viuen soles és el perfil d'aquest servei del programa.
ara al teu costat, que ja fa uns anys que va i que està tenint molt de reconeixement. Sabem que altres punts de la diòcesi, altres poblacions, us tenen com de referència a Torre d'en Barra, en el sentit que sou molts voluntaris. Miguel, de fet, sou una bona colla de gent que feu possible que això tiri endavant i ens consta això, que a la diòcesi estan com molt contents de com funciona la Torre.
Sí, no, però falten voluntaris. O sigui, que està molt bé, però que, a veure, hi ha molt treball per fer, hi ha molta gent gran que es troba sola i que necessita una mica aquests serveis d'acompanyament, de trucades, d'assistència...
de cara a les necessitats mèdiques, o sigui que encara hi ha una gran labor per fer.
Doncs anem a fer una crida, eh?, a gent que si vulgui apuntar, deies, amb un parell d'hores a la setmana ja podríem fer molta feina. Sí, bueno, hi ha una formació, una selecció per part de Càritas, un coneixement de la persona, no s'agafa una persona i el segon dia fa l'acompanyament, sinó que es fa una selecció i, a més a més, després es parla també amb les persones interessades en el servei.
I són dues hores a la setmana.
Molt bé. La passada setmana, bé, el mes passat, quan parlàvem amb la Neus de Baixamar, podíem escoltar com estava de contenta amb el servei i també la voluntària deia que ella també estava molt contenta en el sentit que és com mútu, és recíproco, perquè vostè està contenta de poder recibir-la a la companyia de Miguel, però Miguel també, per ell, aporta molt l'experiència...
Sí, sí, por supuesto, vamos a ver, es una lección de vida ver la experiencia, digamos, la lucha, la constancia, el humor, el optimismo, la tristeza, el dolor, la soledad, pues de las personas mayores y evidentemente es una experiencia y un poco a mí cuando me dan las gracias, yo siempre les doy las gracias a ellos porque es una lección de vida. Ajá.
Doncs és vital, no?, de posar-ho de manifest i sobretot escoltar el testimoni de les persones que tenen dret a aquest servei, no?, que el perceben, perquè em deia la Lucía, no?, que per a ella és com molt important el poder recibir aquest apoll i, en certa forma, ja ho espera, no? Viene dos dies, Miguel, aquí.
Muy importante. Y la verdad es que yo apenas llega, yo estoy muy a gusto, muy bien, porque sé que es una persona muy atenta, muy de todo, sí. No, ve también de mí que después, vamos a ver, que no se lo van a creer, que me van a echar.
No estoy diciendo nada más que la verdad. Y la verdad va por todos los caminos. Muy bien. Pues es una... Esto es como una oportunidad que tiene gente mayor.
Una oportunidad buena. Ya lo he dicho antes, que cuando me lo presentaron, digo, había un hombre que me iba a sacar un titulillo. Digo, pero cada día me gustaba más. Me gustaba más de que viniera y eso. Porque era un hombre muy de confianza y muy buena persona. Muy bien. Muy bien.
Claro, y en el día a día, pues eso, a lo mejor pasan muchas horas solas y el ratito que tiene aquí de compañía... Y el día que llega y está aquí el ratito que está conmigo y me lleva y me pone el brazo, eso es para agradecerlo de miedo, de verdad, de verdad. Antes que salga, de ponerme el brazo y a ver si va a caer esto o lo otro y...
S'emociona, s'emociona Lucía perquè s'ha de posar en valor. Perquè és la veritat. S'ha de posar en valor també aquesta tarea. Una vida tan bona. Molt bé. Doncs és l'experiència de la Lucía que ens deia, eh?
Porta Mesa Mitsegla, viví aquí a Torradambarra, más de 50 años, y aquí en su casa, pues mejor que aquí no va a estar en ningún sitio, ¿no? Y por eso... Yo quisiera estar en mi casa hasta que Dios quisiera, pero...
Es que los demás están trabajando mis hijos y no pueden, mis nueras están trabajando y no pueden atender. Mi hija está en Riva de Fresen, en Gerona, allí en la residencia trabajando también y no puede. Pero yo qué sé. Ya estoy a apuntar la residencia de aquí porque yo no quiero salir de Torre Temparra.
Ahora sí me llaman ya pronto y me voy ahí con esas mujeres. Me voy a quedar sin trabajo, me voy a quedar sin trabajo. Si te cogen, hombre, no, hombre, no. Pero ya te... Me quedo sin trabajo, no, tú tienes trabajo. Eras muy buena persona y tienes mucho trabajo por todo sitio. Muchas puertas abiertas.
Y mira, y eso. Y mis hijos pues están contentos de que este hombre venga y esté ayudándome lo que puede. Y estos señores muy amables, muy contentos todos. Y estoy deseando que se llegue el lunes para ir a la clase. Muy bien. Ah, que también va a la clase. Y también hago teatro. Ah, pues explíquenos un poquito esto. A ver...
¿A qué clase va? ¿A la de memoria, por ejemplo? Sí, a la clase de memoria, sí. Los lunes, porque hay dos o tres clases, pero subí los lunes a esto de la memoria. ¿Y qué hacéis allí? Porque fuimos un día que estaban haciendo algunas actividades, que os hacían cantar algunas canciones de vuestra época, ¿no? ¡Ja, ja!
Dos años he hecho teatro, con la misma función que hice cuando me salí a los ocho años del colegio. ¿Se acordaba aún? Entré a los 6 años al colegio, cantó en aquel tiempo, entrábamos a los 6 años, y me sacaron mis padres, porque tuve que ir con mi padre con las cabras al campo, porque mi hermano estaba muy pequeño.
Y me salía a los ocho años. Y al final del curso, pues, hicieron así un teatrillo. Y Lucía, pues, hizo su teatrillo y me se quedó estampado lo que hice. Y ahora en el teatro, de ahora dos años, pues lo hice aquí, en Carita. A mí ahora me dan ganas de que nos digan un trocito, algún verso. ¿Se acuerda o no? Ay, madre, ¿qué quiere que...?
Lucía va al taller de memoria, hace teatro, que por cierto ahora en septiembre empiezan, digamos, otra vez, empezarán pues con una nueva función. Está abonada al servei aquest del Bon Dia, al acompanyament, a tot, a tot. ¿Nos cantas una canción que cantas en las obras de teatro? Venga. ¿Qué canto en la primera? La que tú quieras.
La que yo hice de ocho años, sí, con mi sombrerito. Con mi sombrerito de vige de paja, me lo regala mi novio para que me ponga guapa. Yo me lo tiro pa'lante, pa'lante, para que no me dé el sol. Y por debajo del ala me viro y vaya calor.
Yo quiero lucir mis ojos y me lo tiro para atrás y estoy muy linda y muy guapa con mi ala remanga y este sombrerito de paja tan buena que cuando está sucito se lava y se estrena. ¡Olé! La Lucía es toda una artista. Muy bien, pues es divertido el teatro, claro que sí.
La hice en el teatro a los ocho años. Y no se me olvida. Y ahora dos años querían que hiciera teatro. Digo, ¿puedo decir yo la que hice yo la última vez? Sí, sí, sí. Y la hice. Ahora este año se ha hecho otra. Una copla que sacaron de mi pueblo...
¿Cuál es su pueblo? ¿Cuál es su pueblo? De la virgen de mi pueblo, Benmás, de la provincia de Jaén. Está entre Joda y Jimena, pegando con Uvidau. Benmás, Benmás se llama. Y enfrente está el banché de Uvidau. Y este año pasado me han dicho que cante la canción de mi pueblo.
Claro que sí, para compartir un poco la experiencia y las culturas de cada uno. Pues, Lucía, nos vamos a ir despidiendo. No sé si hay algo más que quiera añadir. Otra vez ese mensaje de agradecimiento, ¿no? Claro. Muchísimas gracias por haber venido a ustedes y que sea esto para bien, que estamos contentos y cada vez más, que eso es lo que quisiéramos todos.
Doncs són les paraules de la Lucía Cox, que és una de les usuàries d'aquest programa, ara al teu costat, que rep la visita d'en Miguel Ross. Moltíssimes gràcies per haver-nos rebut a la seva casa. Nos lo hemos pasado muy bien aquí con usted este ratito.
Y nada, la veremos encima en los escenarios o en uno de los talleres de memoria que nos apuntaremos nosotros también. Bueno, a ver si es verdad que este año puedo hacer teatro que Dios quiera que esté bueno. Y haré lo que pueda, lo que salga. No puede salir nada bueno, pero bueno.
Encara sí, encara sí. Doncs gràcies també al Miguel per haver-nos acompanyat avui i gràcies també, sobretot, per la feina que fas. Muchas gracias a vosotros. Saludar especialmente a Adriana Jiménez, que es la técnica, a quien llamo la jefa.
a Joan Esteva, que es nuestro referente, a todos los compañeros, a todos los voluntarios que día a día hacen esas llamadas, los acompañamientos, y evidentemente un saludo y un abrazo muy fuerte a todas esas personas a las que llamamos todos los días, a todas las personas que asisten a los talleres, y al teatro, y digamos que están con los acompañamientos con los voluntarios. Gracias.
Sabies que... Hi ha un fenomen natural anomenat el foc de Sant Elm, que fa que apareguin resplandors blavoses a les puntes dels màstils, antenes o a les d'avions durant les tempestes elèctriques. Aquest fenomen es produeix quan l'aire al voltant d'un objecte sionitza per un camp elèctric intens, creant una petita descàrrega de plasma que sembla...
una llum que banya en l'aire. Els pilots navegants de la mar l'han observat des de fa segles i l'associaven a la bona sort, ja que solia aparèixer just abans de tempestes potents, però sense descàrregues directes de llam a l'objecte. La llum és similar a un petit llampec continu, però molt més estable i suau, amb una tonalitat blabosa o violàcia. Curiosament, tot i que és un fenomen elèctric, no sempre és perillós si es manté la calma i es respecta les precaucions.
Científicament, el foc de Sant Elm és un exemple de com l'electricitat atmosfèrica pot manifestar-se de manera sorprenent i visualment poètica. A més, són tan intensos que poden ser fotografiats, però tan delicats que desapareixen en qüestió de segons. Aquest fenomen mostra que la natura pot combinar ciència i bellesa, fent que un simple objecte metàl·lic pugui brillar com un fort misteriós enmig de la tempesta.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0. Continguts en xarxa.
Si penseu que en el teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. En el teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys. I un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats...
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels pastorets de Calaf tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com bé humana.
Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics. No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial.
Fins al 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf. Més informació a pastoretsdecalaf.cat Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. La nevada en blanquina diverses comarques d'interior, especialment a Ponent, però també ha arribat a les centrals i al camp de Tarragona. Municipis del Segrià, el Pla d'Urgell, la Cegarra, la Conca de Barberà o la Noguera s'han despertat amb neu com ara la mateixa ciutat de Lleida, Guisonau o Balaguer.
Durant el matí, els flocs també han arribat a les comarques centrals, amb neu en municipis de la Noia com Igualada i així com al Camp de Tarragona, on cauen flocs a la Conca de Barberà. La nevada també ha fet presència a l'Ebre, tot i que amb flocs febles. La franja de precipitació s'està estenent d'oest a est del territori, amb la previsió que arribi fins al prelitoral. En aquest sentit, el cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón,
assegura en declaracions a Trescat que la neu ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries i que preveuen que les nevades perden pista o nada cap a la tarda. En mobilitat, a hores d'ara, es registren complicacions per gel a les carreteres de l'Urgell i la Cegarra. De fet, fa tot just uns instants, ha quedat tallada la 2 a l'alçada de Granyanella amb dos sentits i també la C14 Ciutadilla. A banda, es recomana cadenes o neumàtics d'hivern a les carreteres comarcals del Segre Sud.
Catalunya va tancar el 2025 amb 323.236 persones apuntades a les llistes de l'atur, un 0,58% més que el novembre, però un 3,5% menys que a finals de l'any 2024. D'aquesta manera, el mercat laboral català va signar un final d'exercici, tal com apuntaven els mesos anteriors, amb la xifra més baixa d'aturats registrats en un mes de desembre des de l'any 2007.
Malgrat això, el secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Òscar Riu, afirma que encara hi ha col·lectius febles a l'hora d'entrar al mercat laboral. Tot i això, continuem tenint greus problemes. Tenim problemes amb l'atur de les dones, tenim problemes amb l'atur dels més de 45 anys, de les persones que tenen més de 45 anys, i dels aturats de llarga durada, i seguim tenint problemes amb els aturats joves.
Pel que fa a l'afiliació a la Seguretat Social, el desembre a Catalunya va perdre 5.666 treballadors en comparació amb el mes anterior. I l'exercit de Venezuela, a més, un comunicat en què ha anunciat el seu suport a la vicepresidenta del país, Delsi Rodríguez, després de la captura del president Nicolás Maduro. Alhora, ha denunciat que en l'assalt nord-americà per capturar Maduro i la seva dona, Sília Flores, van ser assassinats a Sant Freda gran part de l'equip de seguretat del president, soldats i ciutadans innocents.
Per la seva banda, en una entrevista a la cadena Serra, el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha criticat l'acció de Trump advertint que qualsevol solució per a Venezuela no pot venir imposada des de l'exterior i ha d'arribar a través d'un diàleg entre venezolans per la via democràtica i sempre pacífica. Notícies en xarxa
Ai, doncs ens agrada molt sortir de l'estudi i avui, ben a prop de la ràdio, avui venim a visitar una de les usuàries del programa Al teu costat de Càritas i li donem les gràcies perquè la Marissa Pazós ens ha obert casa seva. Marissa, moltes gràcies per la confiança i per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Molt bon dia. Bon dia.
A més a més, també saludem l'Assumpción Orpinell, que l'acompanya, i avui volem conèixer com és la seva tasca com a voluntària, perquè ella forma part del programa de Càritas Ara al teu costat. I, Assumpción, gràcies també per participar d'aquest espai de Càritas. Gràcies a vosaltres.
Doncs després saludarem la tècnica, també l'Adriana Jiménez, que ens explicarà que tenen una cita a Càritas, faran una excursió ben aviat i convidarem a tots els usuaris de Càritas per sumar-s'hi, animar-se a aquesta proposta lúdica per a la gent gran.
D'entrada recordem que aquest programa d'ara al teu costat consisteix en acompanyar persones que viuen soles, persones grans, i per fer una mica de cinc cèntims, per si hi ha algun oient que no recorda en què consisteix aquest programa, li preguntarem a l'Assumpción en què consisteix aquesta activitat, aquest acompanyament. Quantes hores fas i quina és la teva tasca?
Oficialment són dues hores, si passem una miqueta tampoc no passa res, però són dues hores. Sortim, no, Marissa, anem a berenar i mira, fem parlar la... fem la tertulia i s'ho passem molt bé.
Molt bé, doncs s'ho passa. I quant de temps fa que acompanyes la Marisa o algun usuari? Bé, un usuari jo fa munt d'anys, no sé els anys que fa, però ella ja és la quarta persona que porto. Sí, sí, fa molts anys i és un plaer fer-ho. Molt bé, doncs un parell duretes. I què et va motivar a participar en aquest projecte d'acompanyament?
com un favor que vaig fer amb el Joan, que li faltaven voluntaris a l'estiu, i ja m'hi vaig quedar, perquè jo encara sóc activa, jo encara treballo, tinc nets i tot, i ja m'hi vaig quedar. Només era per els dos mesos d'estiu, que moltes feien vacances, i m'ho va demanar com un favor, i ja no vaig marxar.
Se li dibuixa un somriure, eh, l'assumpció, que se't dibuixa un somriure quan dius ja no vas marxar i et va agradar. Perquè a casa meva, és clar, he viscut sempre amb persones grans, sempre, i com ja no tinc tingut famosos, que no tinc ningú, doncs també m'és un plaer. Ahà. Com que ja havies tingut els meus pares molt més anys i no es va... I doncs, bueno, és com si tingués amb ells. Ahà.
M'entens? Molt bé. Doncs explicaves que feu patalar la xerrada. Feu alguna activitat o alguna rutina allò de dir ja esperem la nostra trobada perquè anirem o farem? Per sortir per nebrenar, no, Maria Saura? I quan no té ganes de sortir i té algun problema, doncs es quedem aquí i fem parar la nostra xerradeta, expliquem les nostres coses. Ell m'explica la seva, jo també, i mira, molt bé.
Molt bé, et reconforta i a tu també t'aporta com a voluntària, no?, aquest programa. Sí, sí. També té un fill que és la Mar de Maco i quan ve també parlem i mira. Doncs ja està. Doncs és l'experiència de l'Assumpció que jo veieu, eh? Us animaria a formar part, no?, les persones que tinguin una estoneta i que els hi agradi. Sí, sí, que sí, que s'hi animin i s'hi apuntin. Sí, sí, això no té preu. Molt.
Bé, doncs anem a preguntar-li a la Marissa, que avui ens obre les portes de casa seva per poder explicar en què consisteix aquest programa. I Marissa, tu què t'aporta això de participar a l'ARAR al teu costat? Entenem que companyia i una bona estona, no?
No, no, estoy muy contenta. Es decir, ¿qué me aporta? Pues mucho. Para una persona que vive sola y no tiene con quién hablar, sino con ella misma, que ya es un poco... Ya me contesto a veces, pero bueno. Pues para mí es la salvación. Tengo una persona, tengo la suerte de que Encarnación es muy charlatana como yo, entonces hablamos de todo un poco. Es lo que me aporta, no nada más. Cuando podemos sortir, sortimos.
Si no podemos, pues nos quedamos en casa y charlamos. Sobre todo cuando llueve, si el tiempo está resbaladizo, yo por miedo, pues... Pero ella es muy amable porque aunque le pase la hora, ella no tiene problemas. Bueno, no me pone impedimento, vamos.
I com vas rebre la proposta de participar en aquest programa d'ara al teu costat? Com et vas apuntar? No, no, jo no me apunté de nada. No me acuerdo, no me acuerdo cómo surgió. Me parece que un día me dieron el teléfono de la Ariadna. No me acuerdo, es que no me acuerdo cómo fue. Y yo contenta, me dijo, ella, vino el Joan y ella, vinieron aquí a la casa, eso sí que me acuerdo.
Y me dijeron si quería participar, no tuve problema en participar y estoy muy contenta. No sé qué quieres que te diga más. Sí, básicamente això, ¿cómo vas fer al PAS? ¿No te acuerdas si es porque hace mucho tiempo que participas en este programa o qué?
No, no hace mucho tiempo, más o menos desde octubre o noviembre, una cosa así, que yo me personé en la oficina de la Ariana o la Yameva. Es que no me acuerdo cómo fue el comienzo, sinceramente. Y nada más, y estoy contenta desde el primer momento. Tengo esto, voy a memoria.
Estoy muy contenta también con ellos allí, contentísima, no tienen ni idea. Ayer no pude ir y les pedí por favor que me mandaran el programa, el trabajo que hacemos y lo dejaron en la farmacia porque he estado enferma unos días y todo perfecto. Domingo es encantador, también el de la memoria.
Un taller de memòria que també vam conèixer, vam anar allà personalment, i allà es fan exercicis molt divertits també, no? Divertíssim. Mira, hi tinc el prospect de la setmana que ve, ho tinc preparat, que me l'han traig a la farmàcia. Molt contenta. Sí, jo estic molt contenta.
Con todo son encantadores, allí en la memoria, bueno, las dos personas que tenemos ahora, que es el domingo y ¿cómo se llama? Y Sofía, y Sofía, bueno, Sofía es el Nueva Masia, aquello ya...
Muy contenta con todos. Y a ellos dos, porque no los conozco tanto, pero estoy muy contenta también. Ajá. Entonces, si vayamos aquí a las deuras, que te da la memoria. Y también vemos unos cuantos libros. Claro, tienes la biblioteca cerquita y eso también. Lo he estado explicando, que como estoy criada en el extranjero, pues no tengo ni la primaria del país ni la secundaria tampoco. Entonces la primaria es francesa y la secundaria es venezolana.
Entonces, pues eso, ahora tengo que estar... Conozco de la península porque he viajado aquí y la historia es un poquito más complicada porque la del país donde yo he estudiado no tiene nada que ver con el siglo XIII, ni XII, ni X. Y bueno, estoy dándome ahora a la edad de mayor, pues mira, estoy...
Estoy adaptando. Eres cosmopolita, Marisa. Un poquito sí. Un poquito sí, porque... A ver, desde los seis años... Yo soy madrileña, de padres madrileños, pero de descendencia toledana...
Amo a Toledo muchísimo. Bueno, el pueblo de donde es mi familia, mis abuelos y tal. ¿Tu pueblo es? Noblejas. No lo conocerán tanto, pero Ocaña sí, porque Ocaña es muy conocida debido a todos los problemas que tuvo.
Y entonces, bueno, ¿por qué íbamos por aquí? Porque te preguntaba, eso que eres muy cosmopolita, me explicabas que eres toledana y madrileña. Soy madrileña, pero con Toledo. Y luego estoy criada, a los seis años me sacaron de Madrid, me llevaron al Marrocos francés, mi primera lengua fue francesa.
Y luego a los 12 años tuvimos que salir del Marruecos porque tenían la guerra de la independencia en los años 50. Y entonces mi padre era fontanero y dijo que no se quedaba aquí. En ese momento había un poco de hambre. Y se fue a Venezuela. Y al año de estar allí se llevó a mi madre y a mí.
Y como él era muy buen trabajador, porque era fontanero, pero era un manitas, pues le hicieron funcionario. Y entonces tuvieron que hacerle venezolano precisamente porque fue funcionario. Como estaba casado legalmente con mi madre y yo era menor de edad, pues todos venezolanos. Ahora tenemos la nacionalidad hispano-venezolana. Doble pasaporte, pues.
Sí, bueno, el de Venezuela, desgraciadamente, no sirve de mucho, pero bueno, eso es otra historia que no vamos a tocar ahora porque no se debe, según lo que sea, no se debe tocar. Doncs és el seu recorregut vital, el seu trajecte, i això perquè ens cridava l'atenció que té aquí, volums de la història d'Espanya, sobre Isabel II. Bueno, lo de España no le he demandado yo,
Pero como va incluido la historia de Isabel... Las guerras carlistas sí me interesan. Tengo tres. Isabel II, las guerras carlistas y España. No sé por qué lo de España. Pero bueno, abajo he leído que España durante el reinado de Isabel II. Que nadie sabía que era España, pero bueno. Tal cual, ¿eh? No, no. Es que era Cataluña.
No nos vamos a engañar. Ay, no puedo hablar de esto. Pues vamos a hablar de lo que hablas con Asunción normalmente, porque pateo la charrada de qué. De nuestros hijos, ella tiene unos hijos encantadores y el mío está divorciándose, o se ha divorciado y está un poco así para allá, para acá, pero bueno, bien. Ella tiene tres y yo tengo uno aquí y otro en Venezuela.
I t'acompanya aquí a casa teva, aneu a Baranapuray, perquè això de la merienda és molt important. A les vostres trobades, de vegades sí que aneu a passejar, no? Quan deies, si no ha plogut o així... No, i además he tenido tratamiento... Sí, hem estat molt de temps aquí a casa posades, és ara quan comencem a sortir.
Cuando empecé a andar, ella me acompañó porque el traumatólogo... No, no es traumatólogo. Sí, está un poquito así. Para llegar allí, las aceras están... Bueno, aquí en Tarragona, en Torre de Embarra, no hay aceras mal hechas. Son los ciudadanos, no sabemos caminar. ¡Qué desastre!
Sí, porque yo me meto en unas camisas, voy a salir presa de esto. Hablar de esto no se debe. Bueno, a lo que íbamos. No, no, se puede hablar de todo. Hay aceras que no están bien practicables, pues aquí queda dicho. Perdona, ninguna. Yo te lo digo ahora porque tengo dificultad, tengo un 65% de inmovilidad.
Y es imposible ir por la calle. Aquí hoy he ido a la biblioteca y he tropezado dos veces porque los baldosineses están... En fin, que son cosas que pasan y se ve que pagamos poco impuesto. Se dice porque a lo mejor lo escuchan o lo podemos comunicar aquí en Pertoque y que revisen los adoquines. Para eso estamos también.
Para recoger las quejas si conviene. No, eso, que salís a veces a pasear un poquito. El primer día que fui al masajista me acompañó ella porque no me atrevía porque la cera está, esa cera está infernal.
Y me acompañó ella. Luego, un día que le tocaba a mi hijo venir, porque habitualmente no está aquí, pero él vive en su casa, menos ahora que ya, como se ha divorciado, pues no está ni aquí ni allí. Entonces, un día me acompañó mi hijo, pero los demás me acompañó ella. Ahora no estoy yendo porque...
No se puede siempre. No, voy dos veces al mes, pero es suficiente. No es suficiente, es suficiente por una parte, pero por la otra no, porque cuando tienes dolores de verdad, por lo demás, pues bien. Y luego, pues no sé, vamos a merendar, hablamos sobre todo de nuestras cosas, porque como a ninguna de las dos nos gustan los chismes, somos charlatanas, que no es lo mismo que chismosas.
Ella no me habla nunca nada de aquí y yo tampoco le hablo porque tampoco lo sé. Ella nació aquí y sabe más. Pero bueno, al ser pueblo pequeño, pues todo se sabe. Y grande también. Los pueblos son todos iguales.
I recomanaries aquest programa d'ara al teu costat per a la gent que està sola o que no viu amb la família? Jo sí lo recomendaría. Todas las actividades que yo hago también las recomendaría. Por ejemplo, lo de memoria es curioso.
Es curioso porque yo era entonces, ahora son muchos años, tengo 82 años, no sé si no lo sabes. Doncs mira, perquè m'ho ha dit, no et posaria 82 anys, eh, Marisa? Pues cuando los cumplí, el día que los cumplí me preguntaron ¿cuántos años has cumplido? Digo yo 84 y llego a mi casa y digo ¿cómo has cumplido 84? ¿Estás loca? Bueno, me había equivocado.
Pues... Memòria, que està molt bé l'activitat. Jo vaig veure un dia que fèieu cançons fins i tot d'anys enrere, que a vegades us ponen música de hace muchos años o hacéis ejercicios muy variados. Lo que ponen muchos son...
Acertijos. Claro, yo no he vivido aquí. Los únicos acertijos que conozco son de cuando tenía seis o siete años que me mandaban aquí de vez en cuando. Y los conozco por... Pero cuando me ponen a interrogar... Yo siempre le digo a Domingo lo siento, pero yo no sé de lo que trata porque no tengo la experiencia en vivir aquí. Pero aparte de eso, son encantadores. Yo estoy muy contenta. Y lo que he aprendido...
Yo era muy buena en matemáticas y en física entonces. Y ahora me he dado cuenta que yo sabía mucho de cálculo mental. Y al entrar aquí en este programa de memoria me he dado cuenta que se me ha olvidado el cálculo mental. Hago los cálculos como todo el mundo, pero yo mentalmente antes automáticamente me sabía los cálculos, cualquier cosa.
No hay 7, no hay 5, 8, 7, sabía automáticamente. Ahora no. Y con esto estoy aprendiendo. Los chacarrillos son los que no me entero porque hay muchas cosas que no me las sé.
Després li preguntes a l'Assumpció i l'Assumpció tu respon. Ella seguramente que sí lo sabe, ella seguramente que sí. L'ajuda sí que convé amb els deures, que bé que li han portat les activitats quan no les ha pogut fer.
Doncs és una mostra de molts dels casos perquè el programa ara al teu costat atén moltes persones aquí a Torredambarra i nosaltres cada mes estem anant als domicilis d'alguns dels usuaris.
Vam començar aquesta sèrie de programes després d'haver anat a tots els departaments de Càritas. De fet, si entreu a l'apartat de Ràdio a la Carta veureu les diferents seccions i àrees de treball de Càritas a Torre d'en Barra i ara estem fent també aquest especial del programa Ara al teu costat. Perdó, me parece que también dan idioma el catalán, ¿no?
Sí, fan això, diferents propostes que ara li preguntarem a l'Ariadna Jiménez també. Pregunta ella, la Marissa, si feu català. Repassem, si vols, una mica quines activitats ofereix Càritas aquí a Torredambarra.
Bueno, Caritas Torra d'Embarra abarca molts col·lectius. A part de gent gran, també fem altres coses per altra gent que tenim. I com deia la Marisa, fem grups de conversa, que un voluntari ensenya a persones nouvingudes que no entenen molt bé l'idioma, el català, i llavors oferim un espai per conversar sobretot en català i aprendre la llengua.
I això és molt flexible també perquè surten al carrer. És xulo perquè no estan sempre a l'aula, sinó que van al supermercat i aprenen les fruites o les verdures. I és com, in situ, ho aprenen. Després, tot el de gent gran, que ja ho coneixem, i ara mateix estem fent això.
Molt bé, són diferents programes que podem conèixer anant a Càritas i preguntant. I ho hem dit al principi de l'entrevista, que teniu una proposta dins dels projectes de gent gran a ser organitzant una sortida. Sí, en guany fem una sortida lúdica per la gent que està participant en els projectes de gent gran de Torra d'Embarra.
Aquest any anem al Museu Pau Casals de Sant Salvador, al Vendrell, i el que oferim és la visita guiada al museu, després fem un acte reivindicatiu pel tema dels maltractes a les persones grans, que és el 15 de juny, i les sortides del 20, i després anem a dinar al restaurant Vilacasals.
Molt bé, doncs em sembla una gran proposta. S'hi pot apuntar tots els usuaris de Càritas? A qui està adreçada i com poden apuntar-s'hi? Sí, això està adreçat pels usuaris de Càritas que participen en algun projecte, ja sigui memòria, moralitats, bon dia, acompanyaments...
i els voluntaris els diuen que volen venir a l'excursió, els apuntem i ja està. Molt bé, doncs aprofitant que tots els empadronats de Torredembarra tenim l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals, em sembla una bona proposta de donar a conèixer aquest lloc tan especial i emblemàtic.
I alhora això, una sortida per fer germanor, perquè es coneguin entre ells, perquè és molt important també socialitzar, sobretot amb molts d'aquests usuaris que tenen la companyia dels voluntaris de Càritas i de vegades poc més.
Bé, és una miqueta un espai per... Bé, oferim aquest espai perquè es relacionin. També sortim una miqueta de la zona de confort. I és molt xulo, la veritat, perquè estan tots supercontents. Entre ells també es relacionen molt. I mira, és un dia diferent.
Molt bé, doncs un dia per sortida de la rutina, aquesta sortida lúdica dels projectes de la gent gran que organitza Càritas a Torre d'en Barra. Doncs no sé si voleu afegir res més. Nosaltres estem molt contents d'haver vingut aquí a casa de la Marissa amb l'Assumpció que l'acompanya dins d'aquest programa de voluntariat.
I ens deia l'Assumpció en recomanar l'experiència perquè per un parell d'oretes també reconfortant això, ser útils i ser un punt important també en la vida de molts dels veïns i veïnes d'aquí de Torredembarra.
Marisa, gràcies per abrir-nos les puertas de tu casa. T'hem portat la ràdio a casa. I també estem fent imatge, perquè això ho podreu veure a les xarxes socials. I quan dèiem que la Marisa... Perquè m'ha dit que té 82 anys, 84, perquè ella mateixa...
Els hi va dir, als de memòria, que tenia més anys. Si la veieu guapíssima, com nosaltres us l'estem mostrant, a través d'Instagram d'Ona la Torra. El dia pasado, bueno, que no sé si tienen lo que ver, porque la Ariana es la que lo sabe, estuvieron unos técnicos
al grup de memòria, a ensenyar a la gent com manejar el mòbil. Estaven molt contentes tots. Estaven allà donant una xerra. Molt bé. Doncs nosaltres te vamos a passar un enlace pel mòbil o li passarem al Joan Esteva, que sempre ens fa d'enllaç, perquè us...
ensenyo com escoltar aquest programa a la carta i compartir-ho amb els amics, amb familiars, amb qui vulgueu. Moltes gràcies per fer possible aquest espai, gràcies al Joan Esteve que sempre ens facilita la feina i ens ajuda en la producció de l'espai.
Que vagi molt bé. I mira, com soms veïns, un dia, si vols, te vienes tu a veure'ns a nosaltres, Marisa. No, sí, ja he ido dues vegades. Antes cantava en el coro del Pueblo. I he ido dues vegades, però, clar, el...
Doncs, apa, quan tinguis ganes, treus el cap per allà i ens saludes i, mira, compartim una estoneta. ¿Cómo te llamas tú? Yo me llamo Raquel. Raquel. Encantada, Marissa. Igualmente. Fins la pròxima. Doncs gràcies també a l'Assumpción i a l'Adriadna per haver-nos acompanyat. Que vagi molt i molt bé.
El Joan sempre, sempre li agraïm perquè sempre és qui hi ha darrere d'aquests programes. Todas mujeres el pobre hombre ahí solo. Però ell sempre content de formar part també d'aquest programa. Doncs gràcies, que vagin molt bé.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
De tant en tant, a la gent de la ràdio ja ens agrada sortir de la peixera, anar més enllà de les parets de l'estudi. I avui fem una nova edició del programa Ara al teu costat, que és aquesta iniciativa de Càritas Torre d'en Barra, que duen a terme amb una sèrie de persones usuàries que reben la visita de voluntaris que els fan companyia. I avui ens fa molt de goig perquè ens obre les portes de casa seva
Un oient de fa molts anys que moltes vegades ha trucat i ha intervingut als directes d'Ona la Torra és la Carmen Flores. Carmen, moltes gràcies per deixar-nos entrar a casa teva. De res, dona. Encantada. Avui conversarem amb la Carmen i també amb la Maria Montesinos, que ella és la persona voluntària que l'havia visitat de tant en tant, oi que sí, Maria? Sí, sí. L'acompanyo dues vegades per setmana.
Vamos a donde ella le apetece, caminamos, nos sentamos, charramos con la gente del pueblo porque ella conoce a mucha gente y muy bien. Yo estoy muy contenta con ella, la verdad. Es una persona muy abierta. Es agradable. Vamos.
Recordem que aquest és un programa que consisteix a fer un acompanyament a les persones que ho sol·liciten, que bàsicament acostuma a ser gent gran o gent que passa moltes hores sola, i Carmen, en aquest sentit, et deixes acompanyar, no? Sí, m'ha costat molt, però al final dic, bé, no vull ser pesadeta, diré que sí, i ens n'anem totes dues, ja et dic, aprofitem si haig de comprar alguna coseta, i si...
Cada dimarts i dijous sortim a passejar. Molt bé. És una iniciativa que et van insistir, per tant no ho vas demanar tu. Qui t'ho va proposar? El Joan. El Joan. És el que trucava sempre. Molt bé.
El Joan Esteve de Càritas, que és la persona que tira del carro moltes vegades, i això entenc que és perquè eres usuària del programa Bon Dia, que és aquest que et truquen cada dia? Sí, sí. Ara mateix, quan vosaltres trucaveu al timbre, m'estava trucant el telèfon, sí, sí. Molt bé.
Recordem que és un programa en què va ser rebent trucades, no?, sobretot als matins. Cada dia, cada dia em truquen. Si algun dia... Mira, ara he d'anar sempre amb el telèfon penjadet, perquè si no, no el sento segons on estic. Ara, si estic al bany, no. Si estic al quarto de bany, no l'agafo, perquè tampoc no podria contestar. Doncs no, no l'agafo, però em truquen cada dia. Sí, sí, sí. Molt bé.
I bàsicament és per preguntar-te com estàs i va tot bé. Ara ja ens hem fet amics amb els que truquen. No els coneixem, però ens hem fet amics, em truquen, em diuen el nom i de seguida. Ara mateix era l'Enriqueta la que m'ha trucat. I mira, molt agradable perquè la conec també. Ara els altres no sé qui són. Em diuen el nom, però no sé qui són.
Pregunten això, a veure si estàs bé i tot en ordre. Mira, em donen conversa, a vegades sí, a vegades em donen conversa, o sóc jo la que els hi dona, però cada dia els hi dic el mateix, estic bé, bé, diem que bé, perquè altres estan pitjors que jo.
Doncs la Carmen, clar, com és usuària del programa Bon Dia, allà va ser que et van dir... No voldries també formar part d'aquest programa d'ara al teu costat? Clar, com ets molt autònoma i tu ho vas fent, vas dir... Ah, potser no cal. No, a veure, jo fins ara anava bé, però ara cada dia vaig una miqueta més... més ranca, perquè el doloret hi és. I cada dia, doncs, l'agafadeta del braç d'ella...
Doncs anem a donar mitja volta. No la fem massa llarga perquè no puc ja. He d'anar amb bastó també, però bueno.
Anem fent. Molt bé, ja està bé de sortir una miqueta de casa i en aquest sentit Maria és important, no?, perquè si no ets conscient que potser gairebé no sortiria de casa ella. Jo crec que no, no, perquè ella, el que ella diu, necessita el brazo d'una persona, ella va més segura, sí, saps?
Y le va bien, como yo le digo, sal, mientras salgas de casa, pues todo va bien, porque quedarse en casa tampoco no... Y tiene que dar gracias que puede salir cada día, porque hay mucha gente que la verdad no puede salir, ¿no? Y ella pues va contenta y yo también, la verdad.
S'ha venit molt, eh? Tenim molta conversa de variació, de tot, de tot, parlem. Sí, és que jo vull parlar de tot amb ella, la veritat és que sí. És agradable, la veritat, sí. I, Maria, tu com vas fer el pas de fer-te voluntària? A veure, jo he deixat de treballar i llavors jo això ja ho portava, perquè jo la meva vida laboral ho he fet a Barcelona, no? I al venir-me a viure aquí jo ja pensava alguna cosa, perquè jo...
Allí yo conocía gente que lo hacía por la ONCE, porque también hay voluntariado en la ONCE, por lo menos en Barcelona. Aquí no lo he mirado, ¿no? Y un buen día se me dio por ir a Cáritas, la verdad. Y estaba la otra asistenta, la Ariana. Entonces estuvimos hablando y tal, y me dijo ella, bueno, pues vale, vamos a probarlo. Y yo pensé, vale, pues... A ver, tengo tiempo...
Y entonces, si yo puedo acompañar a alguien, pues por qué no. A mí me agrada. Me gusta. ¿Sabes lo que te quiero decir? Me siento bien y creo que la otra persona también se debe de sentir bien, ¿no? Lo veo así. Per tant, recomanaries també algú si té disponibilitat... Yo también lo he dicho, pero claro, esto es la voluntad de cada uno, porque esto es voluntad de cada uno, ¿no? El tener tiempo también...
Pero claro, yo lo he comentado, pero nadie me ha dicho nada. En què consisteix la teva tasca llavors? Perquè tu vas fer el pas d'anar a Càritas i dir, mira, tinc temps lliure. Llavors allà què et van proposar? A ver, aquí creo que hay cuatro cosas por hacer dentro de Càritas, ¿no? Yo digo yo solo, si puede ser, solo quiero el acompañamiento, ¿no?
Y entonces me he quedado solo con el acompañamiento. Además, no hago nada más, ni voy a comidas ni nada, solo estoy con la Carmen. Porque luego yo también tengo mis cosas, ¿no? Y entonces es lo que yo he pedido, me lo han permitido, pues es lo que hago, ¿sabes? Esto no quita que a lo mejor algún día vaya y diga, oye, ¿puedo ir a hacer manualidades?
Pero claro, tengo que buscar el momento también, ¿sabes lo que te quiero decir? Y yo qué sé, pero de momento estoy con ella y estoy contenta. Molt bé, i quina és la teva tasca? Perquè tu vens dos dies, una estoneta, no? Sí, pues nada, salimos, vamos caminando despacito, porque ella, aunque está muy bien, de la cabeza, como yo le digo, tiene un coco bastante despejado.
Pues vamos a caminar o vamos a comprar, yo le digo lo que ella quiera, porque yo vengo para acompañarla y lo que ella quiera. Como si quiera ir a la playa, yo la llevo. O sea que lo que ella quiera, yo lo acepto. ¿Quién a saber, Carmen? Ojalá pogués anar a la playa.
No, que és muy pesado andar por la arena, no. Però hi ha el servei de bany assistit, que si té ganes, truca i la ve a buscar una ambulància a la porta de casa. L'ajuden a entrar amb les cadires anfíbies, a que anedi una estoneta amb els assistents, i després l'ambulància la torna a casa. Doncs l'Ajuntament fa aquest servei, eh? Sí, sí, és que allà abajo...
En la playa, cuando están los servicios de salvamento y secorrismo, hay gente que no se puede meter.
Com una moto, y los entra dentro de la moto, eso lo sabía, pero esto para mí es nuevo. És aquest servei, tenen unes cadires amfíbies que li diuen que amb la cadira pots entrar dins de l'aigua, i llavors dins de l'aigua t'ajuden allò perquè puguis anar d'una estona i després t'aporta l'ambulància cap a casa. És que el meu marit sempre em deia, tu i ta germana, assembleu peixos. No sortiríeu, és que arribàvem a la platja, es posàvem a dintre de l'aigua totes dues,
El meu marit s'anava sota la sombrilla i nosaltres passàvem dues hores que no se n'entaravem. Amb la Tere Campau Descansi, que era també una oient de la ràdio, i, mira, ens en recordem d'ella moltes vegades perquè ens venia a visitar de tant en tant. I, mira, doncs, si tens ganes d'anar a la platja, tot és demanar-ho. Està bé, però és bueno saber-lo, no? Sí, yo no tenía ni idea de esto, la verdad es que no. Siempre aprendes algo nuevo. Yo también.
El poble sí, però aquí no ho recordava, doncs, això. No, no. Doncs, Carme, que dic que és una sort que la Maria et digui, fem el que tu vulguis. A veure, si jo ja la vengo a acompanyar, lo que ella quiera, a veure si me entiendes. Como lo que le he dicho, lo de la playa. Que también se puede ir, te cansa, nos sentamos.
Eso volvemos otra vez. Por mí no hay ningún problema. Lo que pasa es que tendría que levantarme más temprano, porque yo por las mañanas voy muy cansadita, ya me levanto cansada, ya. Tengo que reposar. Ara, si es a la tarda, sí, a la tarda ja estic més desbajada, però als matins... Ha de passar horetes perquè jo estigui bé.
Doncs la Maria et diu això, de fer el que tu vulguis. Normalment què tries? Clar, anar a comprar, potser. On te vols anar? Sí, jo no tengo ningún problema. Si vengo ya para acompañarla solo faltaría que le marcaré yo la ruta, a ver si m'entiendes. És que em fa molta gràcia perquè la gent com me veuen,
Doncs com que fa temps que no sortia, i sola no puc sortir, i ara surto amb ella, quan me veuen, Carmen, saps? Eh? Sí, sí, sí. És que la conoce todo el pueblo, la verdad. Sí, sí, sí, sí, es verdad. I ella, como una ocharra, como una mala cosa, pues...
L'haurem de fitxar de locutora perquè ens doni tema i conversa. No, no, no arribaria tant, no. Bueno, mira, ara els meus... La meva família ha sigut molt... No sé com se diu en català, longeva. Molts. La meva mare va morir als 93, una germana, la grana, als 97...
La Terra és 93, o sigui que menys el meu germà, tots han mort molt grans. Sí, sí, el meu pare també va morir bastant gran. Jo dic, espero jo també poder-los deixar darrere. Clar, si es viu amb salut, per què no, no? N'ha sumant anys i... És una mica pesadet estar aquí sol sempre. La veritat és aquesta.
El meu marit sempre em deia, bueno, quan serem ballets, sempre em deia això, quan serem ballets, ell no va poder arribar. Doncs, a veure si arribo jo. Doncs, per això aprecia i valora, no?, la companyia de la Maria. I tant, que sí, i tant, i tant. Sí...
Ja ho dic jo amb ella, ja. Ens ha venit molt. Nos llevemos bien, la verdad es que sí. Sí, es agradable ir con ella. Perquè si pateu la xerrada, no?, de qualsevol tema. Que ens passa volant. Que sempre fem més d'una hora, eh? Bueno, no importa, Carme, no importa.
No, no, no importa. No passa nada. Està bé. Molt bé. Perquè, clar, vostè coneixia Càritas anys enrere o li van fer la proposta d'acollir-se al programa Bon Dia? Perquè vostè va començar amb el del telèfon o ja havia fet alguna altra activitat? No, no, no.
A mi em van trucar, em sembla que era el Joan, no sé qui em va trucar, i em van insistir de trucar-me i de vindre. De vindre ha sigut després, però primer em trucaven cada dia i després ha sigut l'acompanyament.
Molt bé, se li dibuixen somriure a la Carmen quan parla d'aquest acompanyament. Nosaltres n'hem anat parlant aquí a La Torre perquè durant molt de temps hem fet una secció mensual on representants i voluntaris de Càritas ens venien a acompanyar als estudis, a explicar-nos com funciona, des del banc dels aliments, filigrana, aquesta part on es dona...
l'oportunitat de comprar roba a bon preu. També hem conegut el magatzem de la Llar, on podem trobar mobles de segona mà. Hem anat als tallers de memòria, de manualitats...
i des de fa uns quants programes hem estat visitant in situ aquests serveis i ara hem fet una sèrie d'episodis visitant els usuaris d'aquest programa d'Ara al teu costat i ha sigut un goig també que ens obrissin les portes per poder donar-los veu i explicar de primera mà com és aquest servei. Volem donar veu també a l'Ariadna Jiménez
perquè ella, com a tècnica de càritas, com a treballadora social, està supervisant tots aquests serveis i aquests programes. I ara que tanqueu el curs, en certa manera, podem fer una mica de balanç. Com ha anat a grans trets? Sabem que hi ha, si no una demanda creixent, almenys teniu la necessitat detectada en el sentit que cada vegada hi ha més gent gran que viu sola.
Bon dia, soc l'Ariadna, com bé ha dit la Raquel. I sí, referent a això que comentes, cada vegada la veritat és que estan pujant més els casos de derivacions de serveis socials o del CAP de molta gent que està sola i que necessita el servei del bon dia o d'acompanyament. Però sí, sí, ens estem trobant que està creixent bastant. Des que jo vaig entrar, almenys, ho he notat. Gràcies.
És perfil sobretot de gent que passa moltes hores sola o que té els familiars fora, no? Sí, és el perfil de gent gran sola, que té suport o no dels familiars o que potser els familiars no viuen en la mateixa població i sí, estem atenent aquesta gent i que també tenen el sentiment aquest de solitud.
És un perfil, això que va en augment, en el sentit que, clar, vivim més anys. També Torredambarra és un municipi que molta gent tria com per jubilar-se, en certa forma, no? De gent que potser té un segon habitatge i decideix venir aquí a gaudir de la jubilació.
Sí, exacte, vull dir, és el que dic, que hi ha molta gent gran i molta que tampoc coneixem que segurament necessiten aquests serveis o que estan soles i que aprofito per dir que si necessiten alguna cosa de càritas que ja saben que es poden adreçar o comentar algun conegut i que vingui la derivació cap allà. Però sí, sí, hi ha molta gent gran que es troba sola.
Hem explicat com funciona aquest servei, ho fèiem al principi de l'espai, del programa. És un servei que és gratuït? Sí, tots els serveis que oferim són gratuïts. Llavors, com ja he dit en moltes entrevistes, fem el bon dia, que són les trucades telefòniques, els acompanyaments, tall de manualitats i de memòria.
Llavors, simplement s'han d'adreçar a Càritas si no venen derivats de cap altra institució i llavors allà fem una valoració, anem al domicili de la persona, fem la fitxa i llavors ja comença a engegar-se el projecte.
Molt bé. De vegades són els familiars qui ho demanen, de vegades, com dius, són els propis equips mèdics del CAP o d'acció social. I va ser un suport, evidentment, perquè són unes hores puntuals a la setmana, no?
Sí, normalment tot dura dues hores, tots els projectes que fem. Sí que els acompanyaments és més flexible, perquè al final s'ho coordina entre la persona voluntària i la persona gran, però normalment és això, els matins i dues horetes. És un espai que la gent es distreu, està molt contenta, les valoracions són aquestes, molt positives.
No sé si us calen voluntaris, quin perfil de gent busqueu per fer aquests acompanyaments, perquè, clar, si parlem que la demanda creix, segurament també és bo comptar amb un grup nodrit de voluntaris, no? Els voluntaris, al final, tampoc tenim cap perfil establert. Vull dir, la gent ha de tenir ganes i, sobretot, voler treballar amb la gent gran, perquè és el que ara mateix, com hem dit, és la població que més hi ha,
I la que necessita també més suport. Llavors, al perfil del voluntariat no hi ha res estipulat. Vull dir, nosaltres li fem una formació, també una fitxa, els expliquem tots i si encaixen, doncs endavant. La tasca precisament és aquesta, simplement fer companyia, parlar.
De vegades potser hi ha gent que té una idea equivocada de dir, doncs he d'anar a fer unes altres tasques, no? No, és el que dius. És aquesta companyia, acompanyar la persona, també si detecta, al final són agents que detecten coses a la gent gran, llavors si detecten qualsevol necessitat que pugui tenir la gent gran, derivar-ho a nosaltres, llavors nosaltres actuem, però la tasca al final és acompanyar.
Molt bé, doncs, fer companyia. I ara aquest servei es manté tot l'any, es fan vacances? Perquè, clar, nosaltres tanquem aquí temporada a finals del mes de juny, però els voluntaris també tenen vacances o aneu tornant amb altres voluntaris? Com ho feu?
A l'hora al teu costat és flexible, vull dir, la persona si té temps per acompanyar l'estiu ho fa i si necessita un descans, doncs un descans, no passa res. Això ho deixem més en mans del voluntariat. Llavors, els tallers de manualitats i memòria sí que s'acabarà el juny i ho tornem a fer al setembre i el bon dia sí que tot l'any. El bon dia no tanca.
I ja que hi som dels tallers, també sempre molta satisfacció. De fet, les usuàries estan esperant que arribi el dia de la setmana per anar a classe, com diuen, anant a escola. Sí, ara justament venim del taller de manualitats i ja ho diuen. O sigui, és que la sonrissa que tenen ja totes les usuàries quan entren per la porta, vull dir això al final el que apreciem. I, bueno, és un moment per trobar-se i elles estan molt contentes.
Doncs una sèrie de cursos que començaran una altra vegada al setembre. Si algú està interessat, és molt moment ara passar per Càritas. Sí, si alguna persona està interessada pot passar-se ara o el juliol, durant l'estiu estem allà. I si no, de cara al setembre, al principi de setembre també. Molt bé. Sabem que també hi ha hagut novetats, que heu impulsat un grup, un taller de teatre. Anem de parlar d'això. Els hem d'anar a veure un dia.
Sí, el taller del teatre ja fa dos anys, crec que es fa, si no m'equivoco, i ara al setembre tornem a fer-ho, sí, sí.
Molt bé, doncs una sèrie de tallers que ens ha explicat l'Ariadna Jiménez i així hem pogut fer balanç. I res, nosaltres ens acomiadarem aquí des de Cala Carme, amb la Carmen Flores, que està aquí a la mar de Rialera. Carmen, nosaltres també et podem fer companyia, si ens sintonitzes ja ho saps, que a la ràdio tampoc parem mai. Però ara no és com abans.
Clar, perquè no tenim el company que tenia els telèfons per tal de posar les cançons que vosaltres demanàveu. El Toni era molt divertit. Sí, demanàveu allà les cançons amb el Toni, no? I us dedicàveu les cançons i us felicitàveu. Alguna cosa ens hem d'empescar i haurem de fer, no? Sí, és que ara no us escolto tant perquè no m'agrada tant. Però sóc sincera...
Doncs alguna cosa haurem de fer. Tornant darrere, no, però tot està bé. Qui té temps d'escoltar la ràdio, doncs està bé.
Molt bé. Doncs nosaltres avui el que hem fet és això, eh? Donar veu a la Carmen i a la Maria per posar d'exemple com funciona aquest programa. Ja heu sentit la Carmen, la mar de contenta, i la Maria recomanant-ho perquè també aporta aquesta satisfacció personal de dedicar el temps que té la seva utilitat i evidentment també reconforta, no?
Sí, la verdad es que yo estoy muy contenta porque, no sé, eso de poder ayudar a los demás es como si te ayudaras un poquito a ti mismo. Y a mí me gusta. Y tengo tiempo, pues allá vamos.
Doncs aquest és el missatge de la Maria, també la Maria Montesina és com a voluntària i la Carmen Flores com a usuària del programa. Moltes gràcies, Carmen, per haver-nos obert les portes de casa teva i seguirem en contacte. Heu vingut vosaltres. Ja m'explicaràs com funciona això. Quin dia podem escoltar?
Doncs sí, sí, t'ho compartirem el dia i hora en què sona aquest programa i també l'enllaç perquè ho puguis escoltar quan vulguis, així, des del telèfon, per exemple. Sí, sí, com sempre, al Joan Esteve li enviem els enllaços i així ho podeu compartir amb la família, amb les amigues i ho podeu escoltar quan vulgueu, Carmen.
D'acord, d'acord. Doncs fins aquí l'espai d'ara al teu costat en aquesta sèrie que hem dedicat a Càritas Torredembarra per donar a conèixer l'entitat, com funciona i sobretot les veus que fan possible aquesta tasca. Un agraïment al Joan Esteve que sempre ens facilita tota la feina. Ell està com a l'ombra, a la rereguarda, però ens posa les coses fàcils també amb l'Ariadna Jiménez. Fins la pròxima.
I que vagi molt bé, doncs, això, la rebetlla de Sant Joan, l'estiu i tot plegat. Els coets i tot, tot el soroll. Però, bueno, això era abans. Ara ja no... ja no podem anar fins a Begemart, ara. Mira, però, en certa forma, la festa et cau a prop, una mica a prop, eh? Jo, com que la tinc aquí davant, si vull sortir al balcó, i ho veig des del balcó. No cal anar a la plaça ni al darrere de...
Molt bé. Doncs nosaltres ens acomiadem amb aquest agraïment a tot el personal de Càritas, a tots els voluntaris que s'han sumat en aquest espai. Que vagi molt i molt bé. Seguim aquí, a la Sintonia d'Ona la Torra.
De ben segur que l'oli serà un dels regals més esperats en moltes cases aquest Nadal. No és casualitat que se l'anomeni or líquid. Per això us porto el complement perfecte per a una garrafa d'oli.
No hi ha res com una llesca de pa amb un bon raig d'oli. Ara bé, l'experiència pot millorar encara més si hi afegim una jornada com la que han preparat el Museu de les Terres de l'Ebre i l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el Montsià. Una jornada per tastar la cultura de l'Ebre a través dels sabors de l'oli. En concret, podreu assaborir l'or líquid de la plana.
Tota una experiència que us permetrà conèixer el conreu de l'olivera i els seus orígens, però també el procés d'elaboració de l'oli d'oliva en aquesta zona, on des de fa segles és un element clau. Per això el recorregut us portarà a visitar diversos espais, com el Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana, Camps d'Oliveres o la Cooperativa d'Oli de Santa Bàrbara, on podreu degustar les varietats d'oli que s'hi produeixen per a redonir la sortida.
Dissabte 10 de gener, Santa Bàrbara acull la jornada Tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'oli, l'or líquid de la plana. Més informació a museuterrasebre.cat Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Cada residu compta.
Què tal, com esteu? Benvingudes, benvinguts de nou, ja encaran aquests dies de Nadal. Es respira Nadal a tot arreu, eh? Llums, música, olors... Què tal, Marta, com estàs? Hola, què tal? I Tere, tu com vas? Hola. Ja ho tens tot a punt?
Bueno, encara no, jo soc una mica procrastinadora, ho deixo per l'últim moment. Doncs això no quadra amb tot el que ens expliques de prendre consciència, de fer, de planificar, això no quadra. És tan bona que ho aconsegueix a última hora. Exacte. Quan es tenen tantes idees i tantes coses per fer, doncs, ostres, després una mica el temps t'atrapa. Sí.
Avui volia que m'ajudéssiu a pensar decoracions de Nadal sostenibles. És a dir, cosetes que dius, va, no? Per exemple, vam parlar l'any passat, Tere, i a veure si aquest any ho fem, de fer l'arbre de Nadal...
amb caixetes o així, no amb... Amb materials que puguis veure que o bé tu mateix tinguis a casa o que puguis demanar una mica, no?, a gent que saps que dius, no sé, que nosaltres vam parlar de fer-ho amb caixes grans. De sabates, fins i tot. Grans, perquè el Consell, el vestíbul del Consell, podem fer-ho amb caixes de sabates. Exacte.
però potser a casa ho pots fer amb... I pot ser amb caixes, o podrien ser amb, no sé, robes, trossos de roba, que els pots una mica... Sí, petites bosses o així, no? Exacte, enrodar, enrolla... I amb caixetes de llumins. Les vas guardant tot l'any i fas un miniat. Això tindries una petita dificultat, eh? Quina? És quant gastes tu tantes caixetes de llumins. Però tu pots dir al mes de gener als amics i familiars, cada cop que s'acabi una caixa de llumins...
Però tu utilitzes les caixes de llumins gaire per la barbacoar? No, perquè jo poso espelmes a casa. Tinc una... I al despatx també em poso, t'ho pot dir la Marta. Tinc una tendència a posar espelmes perquè m'agrada l'olor. I com que no fumes, no tens encenedor i el que utilitzes és... Llumins, és molt més sostenible. Molt bé, molt bé. Home, llavors els tiro a l'orgànica. Sí, sí, no, no, això, que els palets de fusta aquests no tothom sap que van a l'orgànica. Marta, se't acudeix alguna cosa que em puguis dir?
Sí, per embolicar els regals. Jo havia pensat potser en paper de diari o alguna revista així, sobretot aquelles que són de moda, que queden així mones per la teva amiga que li agrada, que té molt d'estil. Si vas a la perruqueria, pots dir totes aquestes revistes que ja no... Una broma amb una revista d'aquestes del corazón, d'allò. Una hola, una lectura. I tant. Va, jo us diré una cosa que he pensat aquest any. A veure...
És exclusiva, la dic aquí en exclusiva, no l'he dematurat gaire, però el calendari d'advent de l'any vinent, perquè aquest any ja no hi soc a temps, perquè ja som a mitjans de desembre, he pensat.
al llarg de l'any anar guardant els mitjons desaparellats. Sabeu aquells mitjons? És que la meva tanteora menja mitjons, crec. Segur que la vostra també. I el gos també. I guardar els mitjons desaparellats i fer-ho com a bossetes pel calendari d'advent de l'any vinent. Què us sembla? Molt interessant. I si demanes a les teves amigues i que tinguin nens petits i tot això, en tindràs una bona varietat de mitjons. Per això pot quedar molt xulo. És veritat.
I fins i tot, ho estic pensant, que encara sóc a temps pel Nadal, allò que vols fer una bossa de llaminadures o de xocolatines, ficant-ho en un mitjó i un bon gas. O per regalets, com a bossetes de regal. Què us sembla? Amb un llacet ben mono.
No sé, una idea així... No, és bona, és bona. Què més? Més que res perquè què fas amb tots aquests mitjons? El misteri dels mitjons. No, i a vegades no és només això, a vegades també es trenca un i l'altre no. No saps per què, però dius aquest no s'ha foradat, molt dit gros d'aquest pel. Ja l'he cosit tres vegades. Per allò d'arreglar la roba, que sempre ens dius, Tere.
No sé, Marta, què més t'acut? Després tenim elements naturals, no?, també per decorar. Per exemple? La taronja, que ho he vist molt... Ah, és veritat. Sí. A més fa molt bona olor. He vist vídeos d'aquestes que s'assequen, no?, i es penja, i això queda moníssim. Queda moníssim, sí, sí, sí. Sí, sí, molt interessant.
Ah, mira, natural també... Bon, natural, perquè és de suro. Els taps de... A mi m'agrada molt decorar amb taps d'ampolles de vi. Això sí que els vaig ficant en un pot tot l'any. Sí, sí. I llavors pots fer, per exemple, els posa noms, pots posar el tap així dret...
I amb un clip, o fas un tall per posar el nom, o amb un clip l'enganxes així clavat. Sí, són molt pràctics. Es poden fer moltes coses de decoració. També és un producte molt resultant a l'hora d'utilitzar-lo, d'aprofitar-lo en manualitats boniques.
Ai, sí, les pinyes també, no? Tot el que reculls al bosc, fulles, tot el que siguin allò tronquets, i fas una decoració natural molt infinita. Les fulles, si penséssim, allò que vas d'excursió i agafes aquelles fulles vermelles... Amb aquells colors tan variats. Si els deixéssim a la tardor, sí, sí, a la tardor les agafes, i si els deixes assecar entre mig de llibres, per exemple, et serveix per fer les postals de felicitació de Nadal...
I hauríem de tornar a fer postals a mà, això de paper. Res de mails, ni whatsapps, per favor, que és horrible. Sí, sí, sí. És com les postals de l'estiu, que diuen molt bé si envies una postal. I després, quan pots tenir aquelles postals que t'han enviat... Jo encara tinc un grupet de persones properes, famílies, amics, que utilitzem les postals.
Que maco. Això és molt bonic. És molt més bonic que enviar-te un WhatsApp dient de bon Nadal. Una mica vols que em digui. Totalment. Déu-n'hi-do les coses que han sortit. Crec que podem posar en pràctica. Recordeu que per decorar no fa falta comprar cada any coses noves.
No, de vegades tens roba, és una de les coses que podríem pensar-hi molt, perquè és aquella camissa o aquella cosa que dius, mira, està desgastada. Podria, doncs, anem a veure què et sortiria, no? Llavors, fer unes guirnaldes amb roba o retallar sobre el paper que tenim de regals i de diaris que has dit, saps? Sí, també.
Jo sóc d'aquelles, ara també, aquí em vaig a confessar que guardo tots els llacets i totes les cosetes dels regals. Sí, sí, sí, jo també. Tinc tantes caixes que a vegades ja el problema és com, a veure, ordenem. Cintetes de colors, aquell llacet que et posen, i d'un Nadal per l'altre van sortir els llacets. Aquelles cintes de les bosses de paper, que també vam dir que les treiem, els cordons i coses que dius, també les aprofitem.
Va, segur que ens quedarà xulíssim. Que tingueu molt bones festes. Farem coses xules, sí. Que vagi molt bé. Bon Nadal i ens veiem ja l'any que ve. Ens escoltem ja l'any que ve. Disfruta amb la decoració i amb el Nadal. Igualment, noies. Adéu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 12, us parla Arnau Vilà. La nevada en blanquina diverses comarques d'interior des de la matinada, on està previst que el temporal s'estengui d'oest a és fins arribar al prelitoral. A hores d'ara ens ampliar la informació el Luis Mi Pérez. Bon dia. Bon dia, molt pendents encara d'aquesta nevada que cau a cota baixa, sobretot a hores d'ara centrada entre la Catalunya central, comarques del sud de Barcelona i del Camp de Tarragona. Cota zero, per tant, neva fins al nivell del mar.
No una gran nevada, però sí que al llarg de les immediates dues-tres hores aquesta neu farà acta de presència en alguns indrets del prelitoral barceloní, cas del Penedès i del Vallès, també a les muntanyes de la serralada litoral, arribant fins a la selva, en el cas de Girona, també a la comarca del Ripollès. S'anirà obrint el cel per les comarques del nord de Lleida i, sobretot, compta amb el vent a l'Empordà i el fred molt rigorós a l'hora de les cavalcades.
Gràcies, Luismi. I en aquest sentit, el cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón, ha assegurat en declaracions a Trescat que la neu ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries i que preveuen que les nevades perdin pistonada cap a la tarda. En mobilitat, a hores d'ara, registren complicacions per gel a les carreteres de l'Urgell i la Segarra, encara que fa tot just uns instants s'ha reobert l'A2 entre Granyaneia i Cervera en dos sentits. A banda...
També es recomana cadenes i pneumàtics d'hivern a les carreteres comarcals del Segre Sud.
I Catalunya va tancar el 2025 amb 323.236 persones apuntades a les llistes de l'atur, un 0,58% més que el novembre, però un 3,5% menys que a finals de l'any 2024. D'aquesta manera, el mercat laboral català va signar un final d'exercici, tal com apuntaven mesos anteriors, amb una xifra més baixa d'aturats registrats en un mes de desembre des de l'any 2007. En aquest sentit, el Consell de Treball, Miquel Samper, ha mostrat la seva satisfacció davant els resultats.
que el món laboral i el món econòmic a Catalunya van bé. I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys amb una pandèmia, amb una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia, amb un preu superior que s'ha incrementat de l'energia i també amb un increment de l'índex del preu al consum.
Pel que fa a la filació de la Seguretat Social, el desembre Catalunya va perdre 5.566 treballadors en comparació amb el mes anterior. I diversos municipis del Baix Penedès han començat a tramitar la modificació puntual del POUM per tal de regular l'instal·lació de parcs fotovoltaics a la comarca. D'aquesta manera, pobles com l'Armoso o Santa Oliva poden delimitar zones concretes on volen ubicar les plaques solars per tal de reduir l'impacte que tenen sobre el municipi.
Notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Hola, família, això és la Ruta 66. Aquesta setmana, l'última de l'any, donarem un repàs al millor del 2025, segons el nostre barès, clar. Escoltarem artistes de rock que han tornat durant els passats 12 mesos a editar noves propostes.
Com sempre, abans de començar, la salutació de l'equip del programa. Marco Los Santos, el control de so, que ens acompanya per última setmana, i en Pitu, posant la veu. Vinga, comencem des d'Escòcia amb el full rock Timmy MacDonald. El passat mes de juliol sortia el seu sisè àlbum d'estudi. Un dels tracks més destacats és aquest anomenat Trapet.
Fins demà!
Fins demà!
Somewhere out there there's a second chance. Finally it's held in my own hands. But I've been here a million times before. What would the people say if I went my own way? I'm shaking, heart is racing. Can you break me down? Help me break these chains.
Fins demà!
Gràcies.
Ruta 66.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Everett dona títol al sisè disc dels Hallstorm, una banda de rock alternatiu de Pensilvània, capitanejada per la vocalista Lizzie Hale. I ara, la que per mi és la millor interpretació de l'any. És un duet. Ells són la vocalista de metal Doro i Udo Diosneida. Els dos alemanys van reinterpretar una antiga cançó del Subcept, aquesta, Winter Dreams.
Fins demà!
Fins demà!
From myself in peace, long from underneath. Wish you wouldn't be here in this magic sea. I've escaped from reality. Dancing in the snow. Country sky gives me
Cold winter dreams. Freezing the heat in my heart. It's my taste of freedom. Cold winter nights. Cold winter dreams. Chill me and chill me apart. Cold winter dreams.
I'm buried and covered Peaceful land and billions of stars
Cold winter dreams Reflecting the sounds of my heart It's my taste of freedom Cold winter nights Cold winter dreams Don't try to tear me apart Cold winter dreams
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ruta 66, el més nou. Novetats discogràfiques.
Fins demà!
Fins demà!
Ever Leave You Lonely. Des del Canadà, els veterans Honeymoon Suite. Una banda que triomfava als anys 80 i va desaparèixer. Després van tornar al 24 i aquest 25 hem tingut nou disc. La mateixa història que els americans guien, que en 35 anys només tenen 6 àlbums. L'últim d'aquest 2025 inclou aquesta peça, Time to Call in Love.
Bona nit. Bona nit.
This feeling we've come to trust is so much bigger than the bones. Don't you think it's time to call in love?
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Ruta 66, l'artista de la setmana. Ruta 66, l'artista de la setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Stan Dunnit és una de les cançons recuperades aquest 2025 per Bruce Spring. Va rescatar 7 àlbums perduts. La que hem escoltat és de l'any 85. Un altre dels grans, potser l'artista de rock més important d'Austràlia, va editar nou àlbum, el 21er de la seva carrera. Ell és Jimmy Barnes. I aquesta, una de les noves, New Day.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Bona nit.
Né?
Ruta 66 a internet. Escolta el nostre podcast per iVoox.
I can see it coming through
Bona nit.
Fins demà!
I'm going to follow you my Lord for the rest of my days. I know you died for all of us. You're every breath I take.
Fins demà!
Awesome God és una de les millors cançons dels germans Ben Sun, inclòs en el seu nou disc de temàtica cristiana. Una nova entrega dels germans més coneguts del South Rock americà. Torrem un altre cop a Austràlia amb la guitarrista Orianti, una virtuosa de les 6 cordes que ha col·laborat amb grans artistes de primera línia. Aquesta és una de les seves noves composicions. Attention!
Fins demà!
I'm done thinking about you I'm done thinking about you
Sinc la story, nothing's gonna change Round and round the circles and I always take the blame In the end an alcohol swearing I'm the love of your life When the sun comes up I know it was all night
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Ruta 66. Èxits. Música d'ahir, d'avui i de sempre.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Loves Not Gone pertany al Sunstorm, una banda internacional per la que han passat molts músics al llarg de 25 anys. Continuem repassant l'any que s'acaba amb els més destacats que han sonat aquí a la ruta 66. Anem cap a Suecia amb el hard rock dels hits i una de les destacades del seu vuitè treball, Call My Name.
Somebody hold my name. I'm leaving forever now. Just take my hand tonight. Just take my hand tonight.
Fins demà!
Ruta 606.
Fins demà!
Bona nit.
Walking Through Fire és un dels tracks que formen part del vuitè àlbum dels anglesos de Darkness. La banda dels germans Hawkins també va passar per la ciutat contal per presentar-lo en directe. I per tancar el repàs a l'any 2025, aquí a la Ruta 66, el meu ídol, Brian Adams, va editar el passat 29 d'agost el seu setzer àlbum d'estudi. L'edició de luxe del disc Roll With The Punches inclou un àlbum bonus que inclou una antiga cançó dels anys 80, Tau Town.
Amb aquesta cançó marxem i agraeixo de tot cor el nostre tècnic de so, Marc de los Santos, que ens ha acompanyat al llarg de 5 anys. Gràcies, fill, t'estimo. Recorda, la ruta 66 tornarà d'aquí a 7 dies en aquest mateix punt del dial. Soc en Pitu de Santos. Siau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Notícies en xarxa.
Bon dia, és la una, us parla Arnau Vilà. La nevada en blanquina diverses comarques d'interior des de la matinada, on està previst que el temporal s'estengui d'oest a és fins a arribar al prelitoral. A hores d'ara ens amplia la informació el Luis Mi Pérez. Bon dia. Bon dia, sens dubte que la nevada ha estat la notícia de les últimes hores. No un gran gruix, però sí a moltes comarques i podem dir que les de Ponent i gran part de la Catalunya central ja aniran aturant en aquesta nevada.
Ja diem, és feble, però s'està desplaçant una mica cap al nord del Camp de Tarragona i cap a l'àrea de Barcelona. Cota superiors als 300-400 metres. Seran les muntanyes del Vallès, també de la Selva, Osona, Mollanès, l'Alp Penedès i cap a la banda de Montserrat, on encara hi nevarà una mica fins a la mitja tarda, aproximadament. El vent serà fort a l'Empordà, amb molt de fred a les cavalcades, però com a mínim aquesta nevada, s'ha de dir anecdòtica, va menys.
Gràcies, Lluís Mí. I en aquest sentit, el cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón, ha assegurat en declaracions a 3CAT que la Neus ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries, a banda dels incidents de l'A2 a Cervera, que han mantingut la via tallada durant una estona per un accident a causa del gel.
I Catalunya va tancar el 2025 amb 323.236 persones apuntades a les llistes de l'atur, un 0,58% més que el mes de novembre, però un 3,5% menys que a finals de l'any anterior. D'aquesta manera, el mercat laboral català va signar un final d'exercici, tal com apuntaven els mesos anteriors, amb la xifra més baixa d'aturats registrats en un mes de desembre des de l'any 2007. En aquest sentit, el Consell de Treball, Miquel Samper, ha mostrat la seva satisfacció davant els resultats.
que el món laboral i el món econòmic a Catalunya van bé. I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys amb una pandèmia, amb una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia, amb un preu superior que s'ha incrementat de l'energia i també amb un increment de l'índex del preu al consum.
Pel que fa a l'afiliació a la Seguretat Social, el desembre Catalunya va perdre 5.566 treballadors en comparació amb el mes anterior. I l'exèrcit de Venezuela és un comunicat en què anuncia el seu suport a la vicepresidenta del país, Delsi Rodríguez, després de la captura del president Nicolás Maduro.
A banda, també han anunciat que Donald Trump ha amenaçat, volíem dir, a Adelsi Rodríguez, amb un desenllaç pitjor que el del president del país, Nicolás Maduro, si no coopera amb els Estats Units. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Sintonitzes on a la torre?
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida.
L'amor ha estat present sempre en la història de la literatura. Ens obsessiona i ens inspira, i tant que ens inspira. Hi ha morts dramàtics com els de Romeo i Julieta o Terra Baixa i d'altres que s'acosten més allò que volem, els nostres dies, com per exemple Heartstopper. Vinga, va, és l'hora del pati, tothom fora de classe i a reflexionar sobre això de l'amor i què volia enamorar-se.
Estàs enamorat, Felipe? Jo el que vull saber és com saps que estàs enamorat. Tu no estàs cagat per dir que t'estimo? M'han fet sentir com un puto acudir. Em vaig enamorar de la meva millor amiga. Me miro al espejo y digo, Felipe, estás buenísimo. Una abraçada. On ets un romàntic, què? Què vol dir això del primer cop? Què considereu la primera vegada? Què s'ha de fer?
Hola, hola, sóc el Cristian Oliver, professor de llengua i literatura secundària, també escric i per fi és l'hora del pati. I dic per fi perquè el pati és de les poques zones lliures de professors, és veritat, però sóc dels que està convençut que s'hi aprèn tant o més que a dins de l'aula. Què penseu? Ja esteu d'acord? Si no ja esteu convençuts, quedeu-vos en aquest capítol en què parlarem d'un temasso, com és el de les primeres papallones a la panxa, el dels piquitos, el dels xuclets al coll, el de les escapades als lavabos, les mirades furtives...
amb aquella persona que t'agrada. En definitiva, parlarem de l'amor, i per què no dir-ho tan bé, de les primeres pulsions sexuals. Per parlar-ne, sense tabús ni complexes, hem convidat quatre estudiants de secundària, els veritables protagonistes de l'hora del pati d'avui. I us els presento, aquí els tenim, són la Júlia, l'Aron, el Felipe i la Sara. Molt benvinguts, què tal? Bon dia, què tal? Com estem?
Va, i anem a conèixer-los una miqueta més a poc a poc, tot i que sé que a casa segur que s'estan preguntant la pregunta estrella, que és si esteu in love, però no em digueu res encara. Anem a conèixer-los una miqueta més a fons. Júlia, ets la gran del grup. Com estàs? Què tal? Com estem? Molt bé. La Júlia té 16 anys, actualment fa primer de batxillerat. El seu esmorzar de pati preferit és l'entrepà de fuet.
Correcte. I aquí no, no és. És que, per favor, vull dir... I l'última pel·li que ha vist és Olvidat de mi. Exactament, sí. Benvinguda. Gràcies. Tenim l'Aaron, que en té 15. Bon dia, tots a totes. Va a quart d'ESO i el seu esmorzar preferit, entre d'altres, és l'esmorzar de formatge. Exacte. I la pel·lícula que ha vist darrerament, amb crispetes a la mà, ha sigut Margin Call. Exacte. Credits and no part, que me la vas recomanar.
També saludo el Felipe. Hola, Felipe, què tal? Com estàs? El Felipe cursa tercer d'ESO, li flipa l'esmorzada d'entrapada per Nil, i li han cantat la pel·lícula de terror Long Less. Home, per favor!
Jo és que us admiro a tots aquells que us agraden les pel·lícules de terror. És una cosa infinita d'admiració, perquè jo no puc dormir després. Jo no sé com ho podeu suportar. I per últim tenim la Sara. Hola, Sara, què tal? Com estàs? Bon dia, Sara. La Sara té 14 anys, va a tercer d'això i no és un bon pati sense un entrepà de fajitas. Ens hauràs d'explicar què és això. Sí, esclar.
Quan menjo fajitas a casa, quan sopo fajitas a casa i ens sobren, que això és quasi sempre, al matí següent, a l'escola, pillo el pa, fajitas, m'ho menjo i sóc feliç. I la darrera pel·lícula que has vist que t'ha encantat és...
I aquí no, és espectacular. Bé, doncs ara sí, sabeu que aquí comencem molt forts i sense friends. I com us deia, la primera pregunta que us faré en aquest programa, en què parlarem de l'amor, és qui d'aquí està enamoradíssim actualment? Primera pregunta. Doncs Sant Felipe s'ha enamorat. Tu estàs enamorat, Felipe? Jo estic enamorat. El Felipe està enamorat. Jo el que vull saber és com saps que estàs enamorat. Doncs perquè, mira...
Una persona em pot semblar guapa, o sigui, guai, però després és com es tracta aquella persona. O sigui, si jo faig un vincle de confiança amb una persona i després dic, ostres, aquesta persona em tracta bé, em fa sentir jo, em fa sentir Felipe, jo puc ser jo amb aquella persona, doncs dic, doncs m'estic enamorant, no? O sigui, vull ser alguna cosa més amb aquella persona, saps?
I els altres esteu enamorats? Heu estat enamorats algun cop? He estat, però ara mateix no. Vas patir per amor? O has tingut una experiència positiva? Només tres quarts d'hora. Vaig estar allà plorant, que trist... Ja m'he avorrit, ja està. S'ha d'aprofitar tota la vida. Jo ara mateix no estic enamorada, ho he estat, soc molt enamoradissa, m'enamoro molt. Jo també.
I he patit per amor sense haver estat en cap relació. Això, clar, pot passar. Això que ha parlat dels vincles amb les persones, doncs, sí, sí, m'he enamorat i també he patit per amor. A mi m'agradaria saber, Aaron, per exemple, com saps que estàs enamorat? Quins símptomes sents en el teu cos per saber que n'estàs? Home, primer de tot, n'hi ha que posar la diferència, crec jo, que és estar enamorat o...
T'agrada alguna cosa, està pillat per algú, no? Perquè tu pots veure aquella persona que, si va el teu insti, entra a classe i no sé què, i llavors t'agrada molt, i quan comences a parlar hi ha alguna cosa que no. Però després està enamorar-te de la veritat. Allò que saps que et farà mal si es trenca, no? Que és quan vius una petita història amb aquesta persona o estàs un mes o dos, o fins i tot tota la teva vida.
Aquesta cosa de declarar-se també és una mica complicada, no? Sí, moltíssim. Qui fa el primer pas de dir a l'altra persona... Perquè dieu que l'estimeu, dieu que us agrada... Parlar als amics per saber què passa. Jo penso que depèn molt de la relació que tinguis amb aquesta persona a la qual et vols declarar. Perquè pot ser molt diferent si és algú que veus per l'insti i parles amb els teus amics de em declaro, no em declaro...
Però si, per exemple, et comença a agradar, per exemple, un molt amic o un molt amiga teva, tot canvia. Perquè ja li has dit que l'estimes, d'aquesta persona. Com és això? I escolta, Felipe, tu estàs enamorat. Ja estic enamorat. I explica'ns una miqueta com és això, com va sorgir, en quin pas estàs tu, en quin punt estàs ara mateix... Doncs sí, com la Júlia, sóc una persona enamoradissa. Sempre, a qualsevol lloc que... A l'hora arribes t'enamores. Sí, exacte.
Doncs em vaig canviar d'institut. O sigui, vaig fer primer i segon d'ESO al meu poble i després tercera d'ESO, que és el curs que sí que ara, em vaig canviar d'institut. I doncs vaig entrar per la porta i va... Estava fent classe i veig una persona i dic... Bueno, és guapa, no, aquesta persona.
Atractiva. Sí. I després, doncs, jo estava al pati i estava sol perquè no tenia amics. I de sobte ve una persona i em diu... Mira, que jo tinc un grup d'amics. I esbrineu qui estava en aquell grup d'amics. Oh, la persona. Exacte. I dije, Felipe, tienes que aprovecharlo. I doncs vaig començar... Escolta, Felipe, si li vols dedicar algunes paraules a aquesta persona que potser ens has escoltat. Hòstia, no, que la quiero muchísimo. Oh!
Que bonic, sisplau, que bonic. Té nom aquesta persona o no té nom? No vull posar noms ara perquè... Massa cosa, no? Sí, massa cosa. I doncs vaig començar...
em vaig fer amic d'aquesta persona i ara som amics, ens juntem als Patis, també amb el grup d'amics aquest, i doncs jo crec que per ser nou a l'institut, molt bé. I escolta, Felipe, tu no estàs, i això és una experiència personal, tu no estàs cagat per dir el t'estimo aquest, et vull moltíssim, perquè és més fàcil, o potser... Com ho diries, si no, que t'agrada una persona? Perquè és que jo dic...
Tipo, sembla més fàcil dir et moles o m'agrades o fins i tot no dir-ho. Per la càrrega que té la paraula t'estimo. Exacte, perquè tu dius a una persona t'estimo i si l'altra persona no t'estimo és com, vale, gràcies. I jo tinc una pregunta, perquè qui d'aquí s'ha enamorat alguna vegada d'un amic?
Jo. Això és un drama. Sí, ho he de confessar. Jo m'he enamorat. I com ho vas viure? Com ho vas gestionar, això? Jo fa temps d'això. Va ser a primer d'ESO, vull dir, una altra etapa de la meva vida. No, em vaig enamorar de la meva millor amiga. I clar, vull dir, això... Jo crec que és molt diferent que el que dieu vosaltres de... Ja ho va saber o no?
Va ser estrany, perquè, clar, tu amb la teva millor amiga, o millor amic, tu ja tens una relació molt propera, us estimeu molt, i ja us dieu coses maques. Però, clar, quan la cosa comença a... Agafar un altre to. Agafar un altre to, molt bé, Aaron, exactament, sí. Que potser hi ha alguna cosa més que amistat, es posen difícils les coses. No vas necessitar distància. És a dir, com ho dius, tot això? Veient cada dia la persona que t'agrada, a més a més, amb aquella confiança, amb aquella proximitat que tens amb un amic,
Com ho fas? Clar, era tan bonic el vincle, que jo amb 12 o 13 anys no se'm va passar pel cap de trencar-lo, vull dir, jo vaig seguir endavant, jo si l'havia de dir que l'estimava, jo estava boja per ella, diguéssim, i no va ser fins tard que si es va trencar de cop, perquè potser ella es va adonar que no sentia exactament això per mi, i l'amistat es va acabar trencant. O sigui, pot acabar malament, però pot ser molt bonic, també.
La Mora al final té això, que pot acabar molt bé o fatal. Us poso unes dades. Un 24% dels joves a Espanya reconeixen haver tingut parella en només 12 anys. A mi m'agradaria saber si a les vostres classes hi ha parelles. I tant. Tornant una miqueta.
d'enamorar-te de la teva millor amiga, tipus, jo no m'he enamorat de la meva millor amiga, però tinc amigues que pensen que soc parella amb la meva millor amiga de la infància. Literalment la conec des que fa mesos... I et molesta que facin aquest... No, perquè si fos una altra persona, jo també ho pensaria, perquè, tipus...
Jo me l'estimo moltíssim, la meva millor amiga, moltíssim. Jo diria que és l'única persona a la Terra que me l'estimo tant. Què passa? Què passa? Sí, que hi ha cops que ens fem coses, ¿vale? Tipo, jo ja... A veure, Sara, què dius? Jo hi ha moments que sempre em sento amb ella, a classe, no? Doncs hi ha moments que li faig petons, no? Mai els he vist, sisplau, mai els he vist. Però petons on? Tipo a la Galta, al front, saps? I ara on?
Tu creus que això que explica la Sara podríem fer dos nois? Canvia molt la cosa, eh? Jo estic completament d'acord amb tu. Jo crec que, per exemple, jo tinc un amic, un molt bon amic, no vaig a dir el seu nom respecte a ell, però que em cau molt bé. I li tinc un gran amor per aquesta persona. I de fet...
l'abraço... I et sabria greu que pensessin que hi ha una cosa més que una amistat? O que fessin això que fan amb la sala, que fan aquests safarets? Home, jo penso que a tothom li agrada el xisme. I també penso que el pensament és lliure. Però també crec que hi ha gent que ho treu de context, saps? Perquè vol aquest xisme. Vol i vol dir...
L'Arona i Fulanito són parella, o es passen el dia parlant, o tot això. A vegades s'ho diuen per enveja. I perquè s'avorreixen. La gent s'avorreix. Només per tancar una cosa, m'heu dit que sí que heu vist parelles a la vostra classe. Envegeu els que tenen parella actualment? No, no.
Voldríeu tenir parella vosaltres ara mateix? Sí. No, clar, t'ho estàs enamorant. Si us sembla, fem una cosa, anem a un pati real i anem a escoltar les veus de què opinen sobre aquest tema. Us sembla que els escoltem? Perfecte. Doncs sí, sí que m'he enamorat, de fet ho segueixo. I és una experiència difícil i d'alhora molt enriquidora perquè et pot ensenyar moltes coses.
Sí, però molt que no va ser una gran experiència, ja que no era precípro. Me'n vaig sortir per tirar endavant l'amistat i no fer de tot legat una situació incòmul. Com tal enamorament no ho vaig experimentar. I jo sí que m'he enamorat, va ser fa un mes. I va ser amb un noi que ens portàvem 3 anys de diferència i la veritat és que la relació es nota. Jo crec que és una edat correcta, però enamorar-se és el moment. De fet, és el moment per fer-ho. A la meva edat no m'agradaria enamorar-me.
La veritat, penso que és massa d'hora. Doncs sí, m'agradaria enamorar-me a l'adolescència, perquè és una edat bonica per enamorar-te, però no voldria deixar els meus estudis, no voldria... No m'importaria que la meva parella costa a la meva mateixa classe o curs. Una persona amb la qual mantinc una relació tan estreta és una bona persona amb la qual demanar-li els apunts.
Si en un moment la relació va malament i s'acaba, em sentiria una mica malament el fet de veure-la cada dia. Enamorar-me aquesta edat, tenir una parella, sí que és edat que et sopra una mica de les teves amistats. Per exemple, el temps que podries estar passant estudiant o gaudint amb els teus col·legues, estàs amb la teva parella. Més, tenint la mateixa edat, jo penso que ens entendríem millor. Ara per ara no m'agradaria tenir una parella per tota la vida,
Perquè m'agradaria descobrir coses. Sí que m'agradaria tenir una parella per tota la vida i amb ella formar una família. A mi sí que m'agradaria tenir una parella per tota la vida. Una persona amb la qual ens puguem ajudar mútuament. Volia veure diferents punts d'opinions, diferents persones. Que vull que sigui per tota la vida i que pugui compartir els moments amb aquella persona. Les pel·lis i el cine...
Penso que mostren relacions que són més impossibles que passin. Acostumen a fer un estereotip de vegades masclista i normalment heterosexual. Estàndard romàntic no existeix. Ho mantenen tot molt estereotipat, siguin la millor manera d'ensenyar-nos com estimar.
M'agrada molt això que deien dels referents que tenim al cinema. Sí, sí, sí. Què penseu? La imatge que ens arriba de l'amor romàntic és molt idealitzat. Massa. Què en penseu? Quins són els vostres referents en aquest sentit? Vull dir, les pel·lis, les sèries, les cançons...
Mira, les cançons depèn del que escolti. Després podem parlar d'això, però... Les pel·lis, o sigui, et donen... Bueno, és el mateix procés a totes les pel·lis. És un noi, coneix una noia, s'agrada mútuament, es fa en un petó, tot va perfecte. I que fàcil que és tot, no? I que fàcil que és tot. Clar, o sigui, no tenen en compte les variables.
Exacte, exacte. Què vol dir les variables? Ets una persona en una situació, en un context en concret. Sempre posen el noi que és topefort i que tothom es coneix. Guapo. Un metro vuitanta, sisplau. Què passa amb els que no som tonats? Reivindiquem els que no fem un vuitanta. I estan a la platja i es fan un petó. Per començar...
La por que fa fer un pató a una persona que ni si queres el teu nòvio és molt estrany. O també com la gent s'aprofita de burlar-se de tu per dir... Diuen coses com... Ai, mai tindràs parella perquè ets així, mi, mi... Perquè, esclar, els nostres referents són tals. I tothom ha tingut els mateixos referents. I què seria, per tant, realista? Un amor realista, un amor sincer, Aron?
Divers, molt divers. Jo crec que l'amor realista seria el noi o noia cagat, perquè estàs nerviós, perquè si t'agrada una persona... O sigui, tu fas una passa i et pregunta, li haurà agradat aquesta passa que he fet caminant amb ella? Jo crec que un amor realista està ple de nervis, està ple de pos, però sobretot està ple d'amor. Exacte. Que bonic, això. Està ple de veure's una abraçada... Ara on ets un romàntic, eh? Sí, però és que...
Ho copio per un problema. Perfecte, tot teu. Perquè un amor de veritat és aquell que sense petons, sense aliar-se amb aquesta persona, una simple vista, mirada o abraçada, ho diu tot, sabeu? És l'èxit.
Aquí escoltant l'Aaron, que ens acaba d'emocionar, quins serien els vostres referents? Un grup, un cantant, que diguis... Quan escriu cançons, les fa des d'un realisme i des d'una cosa... Oques gràcies. Oques gràcies. Oques gràcies. Per què, cançó? A mi, oques gràcies, tot i que potser la gent diu que no parla d'amor directament, a mi també m'ha inspirat en aquest sentit. Parla de ser tu mateix, de deixar-te portar, de viure la vida, i jo crec que l'amor també és això. A part del que ha dit l'Aaron, que és preciós, és quan tu...
Tens una persona, bueno, la tens no, que és una mica possessiu, però coneixes algú i no és ni el físic ni l'intel·lectual el que t'agrada. És la persona. És la persona, és certament que t'agrada tant estar amb ella, estàs tan a gust que és amor el que sents. I el reggaeton, dona aquesta imatge. No, no. Felipe, què vols opinar sobre això? Mira, jo a mi no m'agrada el reggaeton. Però musicalment o a nivell de lletres? A nivell de lletres, musicalment, sí, vale.
Jo crec que el pic del reggaeton, i quan el reggaeton era el bo, era el 2017. Amb la cançó de la xina o gasolina, tot allò. Tu creus que ara ha evolucionat d'una manera... Com és ara, que abans no era? Ara fan a la dona com... La fan sentir inferior o la idealitzen i és... O sigui, no sempre és així, perquè la dona, saps? No és una cosa que no m'agrada gens.
Romantitzant el fet de la violació sexual. Què collons és això? Què és això? És una nena de dolla amb el Javi. I això que deies, que hi ha música que de vegades ens inspira en el tema de l'amor. No sé si la coneixeu, però una cançó molt famosa que es diu Lou Faye o Luffy, que és la cançó de From the Start. Ah!
Sí, això me'n passava fa molt de temps que jo estava enamorat d'una altra persona, perquè soc molt enamoradís, i doncs vaig escoltar aquella cançó i vaig dir, hòstia, és que representa...
la relació, perquè diu una cosa que és no necessito un recordatori que no m'estimes. I doncs, clar, per mi era el mateix, perquè aquella persona estimava una altra. I clar, o sigui, sempre, quan jo parlava, sempre deia, ai, és que estimo tant aquella persona, i no m'ho recordis, si no necessito un altre recordatori que no m'estimes. Mira, diré més dades, una mica en relació també amb el que estàveu comentant del respecte, l'altra persona, un 45% dels joves d'entre 12 i 15 anys reconeixen haver consumit porno, i el més consumit és la pornografia dura, que inclou humiliacions
Això hem parlat una mica abans. Jo crec que val la pena també, encara que no sempre està vinculat amb l'amor, també parlar del sexe, i abans de passar una mica més enllà us preguntaria ràpidament què vol dir això del primer cop? Què considereu la primera vegada? Què s'ha de fer? Un petó? La primera carícia? Què és el primer cop? Depèn, hi ha primers cops de tot. Exacte, hi ha tot. Jo aquí em callo perquè no tinc ni idea.
No, però sí, jo crec que tothom pot opinar aquí, vull dir, cadascú al seu temps... Jo tinc una opinió... Tot són primers cops, digues. Perquè el primer cop, si estem parlant del sexe, parlem sense tabús, si estem parlant del sexe... Sexe. Jo crec que la pornografia...
O sigui, no, els sentiments que hi ha en aquells vídeos no és real, perquè la gent ho fa per diners. Exacte. O sigui, venen el seu cos i ho fan per diners, i clar, tot això que hi ha no són sentiments reals. Clar, jo penso que el primer cop ha de ser com natural, bonic, amb com sentiment dels dos, i no necessàrem pornografia dura d'aquesta que dius, no?
Jo, de fet, aquí tinc una miqueta sort perquè ahir vaig tindre una xerrada sobre això i vaig estar d'acord amb una cosa que va dir, i és que a gran part de la pornografia tot el que gira al voltant del vídeo és l'home, o el 99% del vídeo és l'home. Llavors, tu quan estimes una persona en la vida real, que per cert, un petit incís, el primer cop s'ha de recordar amb un somriure. No...
No s'ha de recordar, i per dir el dia després, a l'hora del pati, amb els amics, hòstia, doncs mira, he tingut el meu primer cop amb fulanita. És un primer cop que has de somriure i has d'estar d'acord, com tu vens, amb el consentiment. Que important és parlar d'aquest tema també a classe, si us sembla. Anem a escoltar patis de veritat que opinen sobre aquesta qüestió i seguim comentant.
Crec que tinc la suficient informació sobre el sexe, però no em veuria preparat per mantenir relacions sexuals perquè em faltaria informació sobre la persona. Sí, jo crec que tinc prou de informació. Crec que estic preparat perquè soc una persona molt responsable de les seves accions i em sento preparat. Està tenint una relació més aviat llarga abans de mantenir relacions sexuals.
Crec que m'han explicat del sexe, però tampoc tinc molta informació i ara mateix amb l'edat que tinc no em veig preparat. Soc verge i no tinc pressa per el meu primer cop. Una família que sempre m'ha ajudat molt, m'ha donat informació, no ha tingut molts temes tabú, s'ha pogut parlar tranquil·lament i preguntar. Des que he tingut una edat prudent, els meus pares han sigut unes persones que m'han informat molt i m'han dotat de suficients coneixements
Des de respecte fins a... amb malalties de transmissió sexual, amb límits, de tot. No tinc cap mena de pressa a l'hora de mantenir relacions sexuals per primera vegada. De fet, tot el contrari. Prefereixo que passi quan hagi de passar i no forçar res. Crec que m'agradaria, no vaig a mentir, però com tot adolescent, però la presa és que no tinc cap pressa. I el que se troba en el buscar informació sobre sexe, molts cops és porno.
i el porno no és una bona manera d'educar-se. Jo tinc una pregunta que vull que respongueu-vos ràpidíssimament. Si teniu un dubte sobre sexe, on aneu? Els pares. Els pares, tu a qui vas? El meu germà. Tu, Júlia? De moment no m'ha sorgit així especialment cap dubte en concret.
Jo estaria una miqueta amb la Júlia perquè dubtes, perquè dubtes quasi no tinc perquè els meus pares, i això és un gran punt a favor seu, és que sempre ha sigut molt natural a mi casa el parlar sobre el sexe. Molt oberts. Exacte, sobre relacions i tot. I crec que si tingués alguna pregunta sí que aniria els pares.
Sí, la confiança que tens amb ell per parlar-ho. Si tingués algun dubte de veritat d'ostres, no sé què fer ara, doncs jo crec que els pares podrien confiar perfectament. Com que estava molt mica comentant també que a vegades el porno ens dona aquesta imatge desigual, aquesta imatge de poc respecte a l'altre, tornant una miqueta al tema de l'amor, jo crec que la gelosia moltes vegades està vinculada amb...
un sentiment amorós, que sembla que com més ja lo siguis, més estimes. I jo crec que això és un tema molt arriscat, molt perillós. Felipe, què opines sobre això? Perquè aquí també el tema del control cap a l'altra persona, de veure què és el que fa les xarxes socials... Tu que estàs enamorat, compte, compte. Exacte, va, explica. És...
Doncs, és que no sé, o sigui, per exemple, posaré quan... El de la cançó, que no sé, tu recordatori, era, doncs, sí, jo estava evidentment xelós, perquè, o sigui, jo volia que aquella persona estigués amb mi, i que, doncs, sí, em fa estimar encara més, perquè és com un sentiment que tens dintre teu, que és com, l'has d'estimar, l'has d'estimar i ho has d'aconseguir, però, clar, com no pots, la gelosia i tot això, sí, et fa estimar més. Sí.
Jo entenc el punt del Felipe, vull dir, entenc aquest sentiment de gelosia que pots tenir, però jo crec que hem de partir de la idea que cadascú és una persona lliure, diguéssim, que cadascú s'enamora de qui s'enamora, i igual que tu tens el tret, diguéssim, d'enamorar-te de qui sigui,
Si no funciona pel que sigui amb una altra persona, doncs ho has d'acabar com acceptant, diguéssim. No vull dir que no lluitis per amor, però de vegades la gelosia pot portar a les sensacions que t'acaben perjudicant també tu. Clar, però, Júlia, una de les passes més dures de la gelosia sobre l'amor, perquè l'amor, al cap de la fi són reaccions biològiques, que ens sentim còmode amb aquella persona, i té unes reaccions al nostre cos.
Però una de les passes més dures de la gelosia, jo crec que és també, si realment estimes aquella persona, realment t'has enamorat d'aquella persona, crec que el més únic que pots fer és deixar anar-li, perquè si aquella persona no vol estar amb tu, perquè el dia d'abans... Acceptar-ho, no? Acceptar-ho. Acceptar-ho.
I sobretot, quan s'ajunti amb una altra persona que està amb tot el seu dret, respectar-ho. Et pots estar morint per dins i pots estar feliç, però ho has de respectar i no has de molestar, ni has de... Perdona, acabo pujant notetes, perquè a les xarxes socials s'utilitza molt això de... Fulanita m'ha deixat... Saber acceptar el món també forma part d'aquest respecte. I deixar anar.
I Sara, tu creus que series capaç de mirar-li el mòbil a la persona que t'agrada per aquella cosa d'inseguretat? No, però m'agradaria tornar un moment al moment del sexe, parlant del sexe, perquè no sé si us heu adonat, m'estava sentint increïblement incòmoda, perquè sobre amb coses com el reggaeton, coses així...
Hi ha moments que em sento com si la gent aconsegueix que em senti com una mena d'acudit sexual, saps? Hi ha moments que et prenen com una broma, no? Que només tens valor pels teus aparells reproductors, saps? I hi ha moments que m'han fet sentir així, saps? I m'ha deixat amb el petit trauma que cada cop que fem xerrades sexuals a l'escola...
Sempre sento aquesta incomoditat perquè em fa recordar això i dic, no, que malament. Per tant, tu, evidentment, no miraries mai a ningú, res, això, perquè forma part d'aquest respecte que vols. Fins i tot, no sé si seria per culpa o gràcies a... Bueno, per culpa, millor dit, per la gent que m'ha fet sentir així, saps?
Quan m'agradava aquest noi, perquè a mi m'havia agradat algú, quan m'agradava mai havia pogut veure aquella persona com una cosa sexual. Perquè tenint en compte que acabo de passar per això i ja no veig el sexe com una cosa tan maca, perquè m'han fet sentir com un puto acudit, doncs m'era impossible mirar aquella persona així. Mira, us proposo una cosa molt ràpida. Anem a fer...
Què no toleraríem a una parella i després què hauria de tenir perquè fos la nostra parella perfecta? Us demano que aneu pensant, per exemple, què no toleraríeu? Què no toleraries? Una cosa rapidíssima. El primer que se m'occupeix és que no toleraria el que no em deixés quedar amb amigues. Aquesta falta de llibertat a tu, Julia. Jo el mateix, aquesta llibertat de seguir sent qui soc,
I això sí. Felipe? Exactament el mateix, que respecti la meva llibertat. I que això no em revisi el mòbil ni res. I tu què no toleraries? Jo no toleraria com certes creences que jo penso que no poden ser així, com per exemple ser bastant racista, homòfob, jo, la veritat, coses així. La ideologia és molt important. El que sí que toleraria és que sigui respectuós amb nosaltres. Felipe, vas.
Si us sembla, deixarem aquí el tema de com entenem aquestes relacions, perquè hem d'anar endavant i, a més, ara us encantarà, perquè entrem a la cosa sagrada de l'hora del pati, que és l'entrepà. I és que a l'hora del pati hi ha papallones a la panxa, però el que hi ha sobretot és molta gana. El que farem funciona de la següent manera. Aquí teniu un entrepà, ja el veieu, aquí al mig de la taula. Un de vosaltres l'obrirà i allà s'hi trobarà una situació complicada
I entre tots haurem de trobar una solució. Mira, ja, Sara, si et sembla, agafa l'entrepà. Vinga. Desembolica aquest entrepà
I a veure de què és? A veure, aquest entrepà. Després en menjo el pa, eh? A veure si és d'embotir, si és de... És de paper. Ah, és de paper. Hi ha alguna cosa? No és de fuet. Escolte'm la Sara. Definitivament, no ho sabíem, que això era de paper, no ho sabíem, no teníem ni idea. Escolte'm, a veure, has de llegir què diu aquí i entre tots haurem de buscar una solució a aquesta situació, d'acord? Jo soc mediador. Endavant. Está bueno el chisme. Eh...
Acabes de pillar en Pau enviant-se missatges d'amor amb un noi d'un altre institut i ell ho nega perquè té por de les possibles represàlies. En Pau és el nòvio o...? El Pau és un company de classe i diu... Acabes de pillar en Pau enviant-se missatges d'amor amb un noi d'un altre institut i ell ho nega perquè té por de les possibles represàlies. Ja veieu que això de l'entrepà... Però quin és el problema?
Ah, això és el que ara hem de comentar, perquè ell no vol dir res, no? Ell ho té allà d'amagat. Per tant, nosaltres ara aquí, en aquesta situació, que per desgràcia es troba bastant més sovint del que ens agradaria, doncs hem d'intentar consensuar què és el que li recomanaríem al Pau. A veure, Felipe, tu això no ho entens com un problema, no?
No, o sigui, la teva orientació sexual no et defines com a persona. O sigui, tu ets... 5% m'encanta, això. O sigui, tu ets en Pau i seguiràs sent en Pau si ets gay, si ets asexual, si ets bisexual... I què li diries, per tant, al Pau, que té aquesta por, aquest neguit que no s'atreveix? Li diria en Pau... O sigui, el que et diguin els altres, que t'han tripat una orella i que et surti per l'altra. Sóc gay, vale, i què? I què? Jo.
Bona tarda, segueixo sent la mateixa persona. Adeu. Exacte. Júlia, què vols comentar d'això? Jo diria pau, endavant. 100% és això. Tu tens molts factors que determinen la teva identitat com a persona. Ets el que transmets, no només ni el físic ni l'orientació sexual ni res. Jo diria pau, sigues tu mateix, enamora't de qui t'anamoris.
Jo li diria una frase que em va dir un bon amic, i és, la vida és allò que passes mentre tens la por de fer alguna cosa. Llavors, jo li diria al Pau que sí que hi ha molts motius, i pels que no, per la família, pels amics, pel que diran, jo diria que els agafés tots en una bossa, ho sento per la parolta, però els llençés a la merda,
i fossi com és, perquè no canvia, com bé tu has dit Felipe, i com ha dit la Sara, si la societat no t'accepta, potser hem de canviar aquesta societat. Creieu que actualment els vostres companys bisexuals, homosexuals, tenen les mateixes dificultats, tenen més dificultats, igual, és a dir, creieu que la situació està superada o encara continua? He perdonat perquè jo no he dit el que jo li diria al Pau, que trist que t'hagis oblidat a mi. Ara estic al fesant-ho.
Jo el que li diria és que tu estima a qui tu vulguis, sigues lliure d'estimar, però mai tu oblidis d'estimar-te primer. Això mateix. Sempre t'has d'estimar a tu perquè si no, realment no ets capaç d'estimar qualsevol altra persona si no ets capaç d'estimar-te a tu primer.
Sara, com seria si la teva millor amiga, que abans has dit i que ha sigut molt, et digués un demà i que és homosexual? I creus que se sentaria acceptada? Creus que seria rebut? Mira, mira, mira. Si m'arriba la meva millor amiga i em diu, Sara, soc l'asbiana, l'abraço, me l'emporto cap a dalt i li dic, per què has trigat tant a dir-m'ho?
Perfecte. Sí, mira, jo, la meva millor amiga, que ha sigut Sabina, un besat enorme és aquí, és lesbiana i, clar, no passa res. Si em diu... Jo li dic, però no tens poda que tinguin alguna cosa? No, que me digan lo que quieran, però jo voy a ser Sabina i punto. És clar, jo l'admiro molt perquè, clar, o sigui...
Tenir una opinió diferent socialment és complicat, però ella segueix endavant i és lesbiana. Les etiquetes fan molt mal també, perquè han creat també com un espai segur per aquest grup que ha estat marginat al llarg de la història, que és LGTBI, però actualment, en certs àmbits, jo crec que fa mal, perquè fa com que et sentis que ets una etiqueta, ets un nom, i tu no ets lesbiana o gay, ets la Júlia, en el meu cas, no?
És una part més de nosaltres. És una part més, exactament. No ha de suposar un pas d'haver de sortir de l'armari, tot i que actualment, malauradament, és així. Em molesta maçó perquè és que últimament hi ha una orientació sexual per a tot. He vist cada cosa d'orientacions sexuals que m'he quedat... Què és això? Jo no sé què soc, de tot el que hi ha. Així com es deia, hi ha una bandera que... Jo crec que al final l'objectiu és això.
Hi ha tantes coses que em sento abrumada, tipo, què collons soc? Al final l'objectiu plegat és ser respectuosos, respectar la diferència. I escoltant-vos, la veritat és que a mi em dóna moltíssima tranquil·litat que la gent jove actual sigui tan respectuosa amb els altres i que, com dèieu, convidar tothom a ser com és i acceptar-se. I estem a punt d'arribar al final. I ara sí que encarem les...
final d'aquest primer capítol d'Ara del Pati, amb una secció que ens farà pensar bastant. És molt senzill, jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat i haureu de decidir qui s'ha de quedar sense pati, perquè allò que ha dit és molt fort. Vale, m'agafo la cadira. Aviso, som parletes que no us deixaran indiferents i, per tant, no us serà fàcil prendre una decisió de qui es queda sense pati. Concentració màxima. Tindreu dos minuts per decidir-vos, per tant, haureu de parlar.
Ah, vale, hem de dir una resposta entre tots. Entre tots hem de decidir qui es queda sense pati. Us diré tres persones. El primer és el David. La seva parleta és que l'amor entre dues noies no és amor. Només són dues amigues molt amigues. Sí? Aquest és el David. La següent frase és de la Sheila, que ens diu... M'he posat a dieta perquè el noi que m'agrada no em mira.
I el tercer és el Lleó, que la seva frase, la seva perla, és... Qui comença? Això donarà l'amor entre dues noies. La novia del Lleó, per mi.
Jo crec, si fos el tutor d'aquests tres alumnes, crec que no faria patir i faria una xaca de classe amb estrès. Sí, sí, sí. Però no hi sentrem-nos. Em sembla una brutalitat. Però hem de posar-nos d'acord, hem de trobar algú. Sí, sí, sí. El que considerem el més greu.
La segona noia ha de tenir pati. El primer era la mort d'entre dues noies, no pot ser. El de la dieta per agradar més a la seva parella i l'altre és el que ha deixat de seguir a Instagram a tothom per no despertejar-los. El tercer aquest és un controlador. Les reflacs, clarament les tres, oi que sí? La tercera jo crec que és més la nòvia, que s'hauria de quedar sense pati, no el noi, pobret.
La segona noia ja és més com un problema, jo crec que ja ve del noi, perquè, clar, li diu que estàs gorda i és com un remordiment. Però jo, sincerament, crec que en David s'hauria de quedar sense pati. Has viscut una cosa així semblant d'algú amb Instagram que ha hagut de deixar de seguir o que hi ha hagut problemes a través de xarxes socials o el que sigui? Mira, hi ha hagut problemes amb xarxes socials, però no això de... Deixeu-ho de seguir perquè em poso gelades a...
És exagerat, és extrem. Les altres dues persones, no era culpa seva, saps? Exacte, és el David. El David és qui diu això, tu, sense pati. La resta és o a la nòvia o... O l'altra persona. Jo estic d'acord amb el... El David és el de l'últim, el de l'Instagram.
El David és el primer, el que diu de les noies. Els de les dues noies, aquest sense pati o què? Jo estaria d'acord amb el David sense pati, però la segona em pots recordar. La Sheila deia que ja està a dieta per agradar més al seu. Jo crec que amb la Sheila m'estaria parlant una hora perquè... Què li diries directament a la Sheila? Sheila, Sheila, Sheila. Per on comencem?
Usant els filtres de llenguatge, per no dir paraulotes del seu nòvio, o de la seva persona que li agrada, jo crec que li diria que, resumint-ho tot, perquè ja et dic, estaria una hora parlant-lo, parlant-lo amb ella, seria estimat a tu mateixa i que et fotin completament els pensaments i desamets. Perquè això sí que m'ha passat, això de, doncs, no amb una persona. Voler canviar.
Jo vull dir una cosa sobre això. Exacte, perquè si no estàs amb els cànuts estètics d'avui dia, són molts les preguntes i molts els pensaments de joder, jo és que no quedo per festes i tot això.
És molta gent que no està mals. Que no se'ns oblidi que han de deixar algú sense pati. El primer. El David. Felipe, tu volies dir alguna cosa. Jo volia dir una cosa que no és d'aquestes persones, però jo tinc, en el meu cos, tinc dos problemes. El primer és que tinc pectus escapatum, que és com tinc això cap a dins, i doncs tinc el pit com més marcat, i les meves dents, o sigui, no són perfectes. Però jo, de fet, m'he canviat d'institut perquè em feien, doncs, assajament. Ho sento.
Llavors em vaig canviar i, clar, vaig aprendre d'aquest assetjament i em vaig mirar al mirall i vaig dir, és que aquestes dues coses em fan Felipe, o sigui, aquestes dues coses sóc jo i me miro al espejo i dic, Felipe, estás buenísimo, o sea, por favor. Com ens hem de dir això de tant en tant, eh? Com ens hem de posar davant del mirall i dir-nos, escolta, ets un pibonazo. Jo sempre abans d'anar-me a dutxa em fico al mirall, me miro...
Reina. Reina. Això ens ho diem amb la meva millor amiga. Decidim, eh, veredicte. Qui es queda sense pati? El David. El David ens l'emportem. I una bona xerradeta. I anar a veure el món d'una altra forma.
Molt bé, doncs ara sí que hem arribat al final de l'hora del pati, amb aquests quatre magnífics tertulians i amb un debat d'aquells que no acabaríem ni que tinguéssim un curs sencer. Això sí, abans que soni el timbre, perquè sí que és a punt de sonar el darrer timbre, i que haguem de tornar a classe, us pregunto rapidíssimament, què és el que ens portem d'aquesta estoneta que hem parlat? A veure, alguna idea? Què hem après? Què hem comentat? Si puc trencar el gel, jo crec que me'n porto a casa
i al meu cap, jo crec que m'emporto... Algo que estem fent bé perquè hi hagi gent en aquesta generació i que recapaciti i estem trencant amb totes les injustícies que estàvem acarreant des del principi. Totalment d'acord.
Sí, sí, jo me'n vaig amb una molt bona sensació perquè he pogut parlar amb tres persones d'una edat molt semblant a la meva i que tenim una visió molt semblant i molt positiva respecte del tema de l'amor. L'amor pot ser molt bonic i no hem de patir més del compte. Felipe, sobre l'amor, què m'ha pres a veure? Sobre l'amor, mira, no ho sé encara, però sobre la societat em porto que encara hi...
Sobre la societat, toma. Sobre l'amor, que avui estem parlant de l'amor. Avui estem tots en amores. L'amor que, pues, valante, i si te dicen que no, igualment pots ser amiga d'aquella persona i, doncs, seguir com amb una vescatat, doncs, preciosa. Molt bé, Sara, sobre l'amor, què ens quedem? Jo surto d'aquí recordant-me a mi mateixa que ja puc estimar que em doni la gana la meva millor amiga, aquest noi que m'agradava, però sempre m'he d'estimar a mi mateixa i sempre m'estimaré.
Que preciós. Si sento algú que critica la gent jove actual, m'hi poseu a davant i us defensaré. Perquè amb aquestes declaracions que heu fet, és que us admiro, soc fan absolut. Moltíssimes gràcies a Sara, Felipe, Juli, Aron, per haver estat aquí, per la vostra sinceritat, per les vostres anècdotes i pel vostre respecte. Ha sigut un plaer escoltar-vos, de veritat. Moltíssimes gràcies a tu. I a aquells que ens heu escoltat des de casa, també gràcies per ser-hi. Ho hem de deixar aquí. L'hora del pati s'acaba i tothom cal a classe. Fins al proper pis de vi.
Fins demà!
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més. Sendes, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa Més, 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme...
i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Bona nit.
Fins demà!
Little girl, swing high to the sky And don't ever look to the ground If you're looking for rainbows Look up to the sky But never, no never Look
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i aquí us parles amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe afortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Hertz va matar Thomas Inns per error. La bala era per a Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iod Esplendor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànic a l'aigua. És de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Come along with me to the sweetheart tree. Come and carve your name next.
They say if you kiss the right sweetheart, the one you've been waiting for, big blossoms of white will burst into sight and you're
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat.
com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi interessin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastes de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromant Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que a l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socors, escrita per Marilyn Atroman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to make you my own. I want to be loved by you, just you, and nobody else but you. I want to be loved by you, ba-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Bon dia, són les dues.
La neu ara de Cotes Baixes, la vigília de Reis i deixa imatges de postal a la Catalunya central, al Sagrià, a l'Urgell, la Noguera, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, amb gruixos d'entre 3 i 4 centímetres. I les precipitacions avancen ara cap al litoral i prelitoral de Barcelona, amb neu en torn dels 400 metres. Hi ha una cinquantena de carreteres afectades per gel o per neu i emergències. Es rebut ja 130 trucades. Des del Servei Meteorològic s'antissegarà alerta de gelades generalitzades.
Tenim activats avisos per fred de grau 3 i esperem que les glaçades siguin generalitzades a tot l'interior de Catalunya. Volem saber com han d'avançar aquestes nevades de cara a aquesta tarda de cavalcades de reis. Última hora amb Luismi Pérez. Bon dia, Luismi. Molt bon dia, Marta. Doncs aquestes nevades s'apaivaguen. Per tant, ja no provocaran problemes les immediates hores, tot i que encara continuaran que hi ha alguns flops de neu. Bàsicament, a les muntanyes dels dos Pallesos...
del Penedès, el Mollanès, la Selva, Osuna, la comarca de la Segarra o cap a la Noia. Però ja amb molt més esmorteïda aquesta nevada, com diem, cota 300-400 metres. Descartem completament la neu a Randamar, en el cas de Barcelona. Ja ha nevat a Randamar, però en el cas de Tarragona. Tot això se'n va. El que sí que ens queda, Marta, és un ambient molt fred per les properes hores.
I quina és la situació a les carreteres? Servei català de trànsit, Adrià Fernández, bon dia. Hola, bona tarda. Hores d'ara, situació que va millorar a poc a poc a les carreteres catalanes. De moment, a causa de les nevades, Lleida continua a ser la demarcació amb més problemes. Hi ha una cinquantena de vies locals i en portes relativament altes, on hi ha presència de neu gel a la calçada. Ara mateix, en aquesta demarcació, no hi ha cap via principal, que sigui a la P2 o a la C25 restriccions,
I també destacar que a Tarragona i a Barcelona ja no creen afectacions per gel. Per tant, recomanem sobretot que circula per la xarxa viària secundària durant les properes hores i també dies, molta prudència al volant perquè encara poden quedar restes de neu i gel a la calçada. Això seria tot, molt bona tarda.
Bona tarda, és dilluns 5 de gener de 2026 i tenim més titulars. Catalunya tanca l'any amb xifres de l'atur que no es veien des de 2007. Maite Polo. També ha augmentat el nombre de cotitzants a la seguretat social. El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sampart, destaca les bones xifres malgrat el context econòmic. El món laboral i el món econòmic a Catalunya van bé.
I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys amb una pandèmia, amb una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia. Nicolás Maduro compareix aquesta tarda davant d'un jutge de Nova York perquè li llegeixi els càrrecs dels quals l'acusen. I mentrestant, Donald Trump amenaça de tornar a atacar Venezuela i hi afegeix Colòmbia. Des d'Espanya, el govern denuncia l'operació mentre el Partit Popular acusa Pedro Sánchez de pagar favors a Maduro.
La Generalitat confirma 18 nous casos de pesta porcina africana dins del focus de Cerdanyola. El total de porcs morts per la malaltia ja s'enfila als 47, tot i que no es preveu fer canvis en el dispositiu de contenció. Compte enrere per a l'arribada dels Reis aquesta tarda amb les tradicionals cavalcades. A Barcelona arribaran en Golondrina, a Girona s'instal·laran el Parc de la Devesa, a Tarragona en Vaixell, al barri del Serrallo, i a Lleida descarten finalment fer cap canvi de recorregut per la neve.
Els esports, ja aniré Gallut. El Girona surt per fi de la zona de descens. Els gironins es van imposar. Són moix per 1-2 davant un rival directe com el Mallorca. Els gols de Sigan Kofi van anar de penal. Donaven els 3 punts als de Mitchell i els apropen a l'objectiu dels 20 en la primera volta. El control de Sòtoni Sánchez a la redacció i coordinació. Montse Oguet passant gairebé 4 minuts a les dues. Notícies en xarxa. Edició migdia.
Emergències a rebutjar 130 trucades relacionades amb el temporal de neu i fred, la majoria de les quals incidències de trànsit. Arran d'aquest temporal, des de Protecció Civil demanen molta precaució amb la mobilitat, tant si es fa en vehicle privat com si és a peu, a causa de les glaçades que es preveuen. S'espera més que a les properes hores el temporal de neu es desplaci cap al nord-est del país i que aquesta tarda pugui nevar als voltants de Barcelona. Marc Dalmau, bon dia.
Bon dia. Al matí la nevada ha deixat gruixos d'entre 3 i 4 centímetres al sud de Catalunya i puntualment s'han registrat 5 centímetres o més, com a Santa Coloma de Caral, on s'han acumulat més de 10 centímetres de neu. El Departament d'Interior està fent un seguiment intens del temporal i preveuen que la nevada es restringeixi aquesta tarda a la Catalunya central, al prelitoral i al nord de la demarcació de Girona.
Tot i que demà no hauria de nevar, sí que estan molt pendents dimecres de l'entrada d'una aglopada d'aire fred de primer nivell, com explica en Santi Sagalà, cap de l'àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya. Tenim una irrupció d'aire fred important que durarà durant tota aquesta setmana i que tindrà el seu mínim entre dimecres i dijous. Tenim activats avisos per fred de grau 3 que són generalitzats i esperem que les glaçades siguin generalitzades a tot l'interior de Catalunya...
i fins i tot arribin fins a la mateixa línia de la costa. Esperem temperatures al voltant o lleugerament per sota dels 0 graus al litoral català, a qualsevol punt del litoral català, però és que a l'interior de Catalunya les mínimes estaran entre menys 3 i menys 8 graus i fins i tot al Pirineu valors per sota dels menys 10 graus.
Fins a finals de setmana es mantenen activades les alertes per neu, vent fred i onatge. La subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, demana tenir molta cura amb els desplaçaments a causa de les glaçades que es preveuen. La mobilitat per carreteres, també la mobilitat a peu, perquè amb aquest fred i amb aquesta neu podem esperar a algun punt amb glaçades, que pugui haver-hi algun lloc on pugui relliscar el vehicle o fins i tot amb el que anem a peu. I sobretot també mirar l'estat de les carreteres.
Tot i el fred cru que ha de fer, Soler ha assegurat que estan coordinats amb les cavalcades dels Reis d'Orient perquè no hi hagi problemes i ses majestats puguin passar aquesta nit per totes les cases. Doncs volem saber si les nevades han de seguir les properes hores, quina és la previsió, sobretot de cara a aquestes cavalcades, que ara ens explicava el Marc Dalmau. Lluís Mí Pérez, bon dia de nou.
Bon dia de nou, Marta. Doncs ja aquesta nevada s'està paivagant. De fet, encara cauen alguns flocs de neu a cota baixa, la veritat, 300-400 metres, per exemple, a la Catalunya central, on més hi neva o on més hi nevisca, a hores d'ara, és entre la Segarra, la Noia, també la comarca del Mollanès. Una nevada que està anant a menys, però algun floc de neu encara es veurà aquestes cotes de 300-400 metres
en aquesta banda de la Catalunya central i també de les comarques metropolitanes. Però descartem neu a Barcelona capital. Descartem neu que sigui important fins i tot allà on està nevant. I el que també hem de destacar i molt és el vent, que s'anirà reforçant molt a Girona, com te l'han portat, tant aquesta nit com demà. Per tant, ses majestats arribaran ben ventilats en aquella banda.
I també haurem d'anar en compte amb el fred. Aquesta neu que ha caigut a la Catalunya central, com a cas de Ponent i de Tarragona, interior sobretot, doncs aquesta neu es gelarà. I aquesta matinada hi haurà gelades molt potents en aquesta banda interior. A la costa serà més difícil que hi geli, però sí que farà molt de fred. Per tant, Marta, ja un missatge de tranquil·litat, neu que va menys, però encara algun floc de neu despistat, anecdòtic, es veurà aquesta tarda.
Gràcies, Lluís. Hem de mantenir la precaució i anem ara per territoris per analitzar aquestes nevades que ha portat la borrasca Francis i que han entrat a Catalunya pel Pla de Lleida des de ja la matinada. Complicant la mobilitat, però sense afectacions greus. A molts pobles del Segrià, l'Urgell i la Segarra ha deixat entre un i dos centímetres al llarg del matí. MUNFM, Arnau Vilà.
tot i que el fred manté precaucions actives. L'alcalde de Torreferrera, Jordi Latorre, ha destacat la previsió dels municipis del Segre Nord davant l'avís, però encara amb molta prudència per possibles gelades als carrers i calçades.
les diverses previsions que ens feia arribar Protecció Civil de la Generalitat i així vam avisar la població. I ara el que estem fent és fer un seguiment a nivell de temperatura perquè la previsió de baixada de temperatures no faci que els carrers que en aquest moment estan molls es puguin acabar glaçant. Per tant, farem seguiment d'això.
Pel que fa a la mobilitat, les afectacions més destacades han estat a la 2, a la Segarra, entre Granyaneia i Cervera, tallada per un accident a causa del gel. A banda, diverses carreteres comarcals del Segri a sud requereixen circulació amb cadenes o pneumàtics d'hivern. Una de les comarques que visneu a gairebé tots els municipis és l'Anoia, especialment la seva capital, Igualada. Anem fins allà, Canal Taronja-Anoia, Sergi Lledó, bon dia.
Què tal? Molt bon migdia. Doncs sí, a partir de les 9 del matí la noia quedava emblanquinada totalment, de punta a punta, igualada, s'ha endut gran part d'aquesta nevada, fins a 10 centímetres de neu s'han pogut mesurar. La ciutat que es prepara per celebrar la seva cavalcada, que és la més antiga de Catalunya,
Ha vist com els més petits sortien a gaudir de la neu pels carrers. Fins al migdia, cap a les 12, la precipitació ha començat a afluixar. L'Ajuntament d'Igualada ha activat el pla d'actuació municipal per nevades en fases d'alerta i s'ha prohibit la circulació per alguns carrers a causa de la neu. Ahir a la nit, de fet, en algunes carreteres com la 2, a la Penedella, Montmaneu, si veien circular camions tirant salt pel que pogués passar per una nevada que finalment sí que ha arribat. Aquesta zona, la de Montmaneu, la Penedella, també ha vist molta neu, igual que la Torre de Claremunt o la Llacuna,
així com l'alta noia on s'han pogut mesurar fins a 6 centímetres de neu a poblacions com Pujalt i Calaf.
Gràcies, Sergi. La neu també s'ha deixat veure al Vallès just abans de la caiguda de les temperatures. De fet, a hores d'ara el que més preocupa és l'onada de fred. Ràdio Municipal de Terrassa, a l'Urde Serrion. La neu encara no ha emblanquinat el paisatge de Terrassa. Les darreres actualitzacions o a més rebaixen la durada, l'extensió i les quantitats si s'acaben produint. Això sí, plou i fa molt fred. Escoltem algunes opinions. Estem buscant la neu.
Aprofitar els últims dies de festa per fer esport i veure la neu. No me da miedo de salir con el frío ni con la lluvia ni con nada. A Terrassa no, però a Mata de Pere és fàcil trobar la postal de neu completa. Si finalment la situació es complica, el Comitè Municipal d'Emergència ha establert mesures. Salt als punts conflictius, més places a l'Albert de l'Andana i dos centres cívics oberts.
I és que són molts els ajuntaments que tenen activats els plans fred en banda d'aquesta devallada de temperatures. A Badalona ja s'ha habilitat el pavelló de la colina per acollir persones sense sostre. El dispositiu estarà en marxa en principi fins dimecres al matí o més enllà, si la climatologia ho requereix.
Segons fons municipals, s'ha triat la colina i no Campepus perquè té més capacitat. No obstant, afirmen que aquesta passada nit ningú s'hi ha adreçat. Asseguran que hi van treballar serveis socials, protecció civil i guàrdia urbana. Per la seva banda, entitats socials, com Badalona Cull, denuncien que l'espai aquesta passada nit no estava habilitat correctament i que hi faltaven llits i mantes. També que no s'hi podia sopar i esmorzar. Una qüestió que el govern ha negat, assegurant que sí que es disposava de menjar i beure.
Amb tot, Badalona Cull també consideren que no es tracta d'un espai adient, ja que és un poliesportiu on hi ha hagut guteres i que, per tant, hi fa fred. Ho explica Ferran Moreno, membre de la plataforma Stop Mare Mortum, que alhora forma part de Badalona Cull.
Nosaltres vam tornar aquí i vam comentar que pràcticament era totalment desaconsellable per passar fred, perquè és un pavilló que ha estat en reparacions per goteres. Per el que sabem, no hi ha anat ningú. Evidentment, en aquelles condicions estan millor ells aquí que allà. Badalona Cull també critica que la colina està gairebé una hora a peu del pont de sota l'autopista, on actualment encara hi ha una quarantena dels desallotjats del B9.
Catalunya tanca l'any amb el menor nombre d'aturats des del 2007. Tot i un lleuger repunt, el mes de desembre, el 2025 ha acabat amb 323.000 persones sense feina. També ha augmentat el nombre de cotitzants a la Seguretat Social. Els indicats alerten que les bones xifres no arriben, però a les dones, als joves, ni tampoc als més grans de 45 anys, mentre que la patronal reclama reformes estructurals per accelerar la baixada de l'atur. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Tot i que l'atur va augmentar en prop de 1.900 persones durant el mes de desembre, el 2025 va tancar amb una baixada superior al 3,5%. En total, 323.236 persones, la xifra més baixa des del 2007. Això cal afegir que també va créixer l'ocupació fins als 3.874.000 cotitzants, unes dades que permeten al conseller d'Empresa i Treball, Miquel Samper, celebrar el bon moment de l'economia.
I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys amb una pandèmia, amb una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia, amb un preu superior que s'ha incrementat de l'energia i també amb un increment...
de l'índex del preu al consum. Mentrestant, el secretari de Política Sindical d'UGT, Òscar Riu, ha celebrat les dades, però ha alertat que les bones notícies no arriben a tothom. La prioritat és la incorporació en el mercat laboral dels aturats de llarga durada, dels aturats de més de 45 anys, de les dones i dels joves. La patronal Pimec alerta que el bon moment econòmic hauria de suposar una major disminució de l'atur. Per això, reclama reformes estructurals importants.
Encara en clau econòmica, l'activitat comercial és aquests dies frenètica davant de l'arribada dels Reis de l'Orient. I tant el gran com el petit comerç es preparen ja per a les rebaixes. De moment, la campanya està sent molt bona, ho ha explicat a la xarxa el president de l'agrupació de comerciants Comèrtia, Ignasi Piech. Com que funcionem ho havia sigut l'alimentació en general,
tot el tema d'oci i de tema de juguets i juguines ha anat força bé, i també el tema de pastisseria i panament de la llar. En general ha funcionat bastant bé. La restauració es manté en termes més o menys estables, i en general, tot en general és bastant positiu. Pietja ha admès que el fred d'aquests darrers dies ajudarà a liquidar els estocs que han quedat als comerços.
Acaba la rei Filagal en una nau abandonada de la Seny al Montsià. Una festa que estava en marxa des del dia de Cap d'Any i que ha congregat mig miler de persones en una zona d'oliveres. De fet, a mig matí encara hi quedaven més de 200 als voltants del recinte, així com una vuitantena de vehicles. Els Mossos mantenen a la zona un control d'alcoholèmia i drogues per a les persones que abandonen l'espai.
La Guàrdia Civil decomissa més de 200.000 joguines i productes tèxtils falsificats en 7 trasters de Badalona. La mercaderia està valorada en més de 2 milions d'euros i hi ha 6 persones investigades. Els productes no complien els estàndards de seguretat i es podien descompondre amb petites peces.
Ens ocupem ara de la informació internacional. El president de Venezuela, Nicolás Maduro, compareix aquesta tarda davant d'un jutge de Nova York. Dues hores abans es reunirà d'emergència el Consell de Seguretat de les Nacions Unides mentre el president nord-americà Donald Trump amenaça de tornar atacar a Venezuela i afegejarà Colòmbia. A més, ha tornat a reiterar les advertències a Cuba i a Groenlàndia. Des d'Espanya, el govern ha denunciat la llei del més fort utilitzada pels Estats Units mentre que el PP acusa Pedro Sánchez de pagar favors a Maduro. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit avui que ja van anar a Venezuela, ha exigit l'accés total al petroli i ha amenaçat la presidenta interina, Delsi Rodríguez, que si no es porta bé, ha dit, els tornaran a atacar. I també ha assenyalat Colòmbia, Cuba i Groenlàndia. Aquesta tarda a les 4 reuneix el Consell de Seguretat de les Nacions Unides d'Emergència i a les 6 el president venezolà, segrestat per la CIA, Nicolás Maduro, compareixerà davant el jutge, que té 92 anys, per cert, del Tribunal Federal del Districte de Nova York.
Mentrestant a Madrid, aquesta crisi internacional té també un caire interna. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha defensat una transició pacífica a Venezuela i ha denunciat l'ús de la força dels Estats Units. Ho ha dit a la SER. No nos vamos a resignar en ningún momento a que se imponga la ley del más fuerte, la ley de la selva, la ley del que puede conseguir, a través de la coerción, una parte de la soberanía, de los recursos naturales, del territorio de otro país...
El Partit Popular acusó el president del govern, Pedro Sánchez, de finançar de manera il·legal el govern venezolà de Maduro i crearà una comissió d'investigació sobre la societat estatal de participacions industrials, la CEPI. Ho ha argumentat la portaveu del Partit Popular, el Senat, Alicia García. Vamos a crear la comissió d'investigació de la caja negra de la CEPI.
Una caja de dinero de todos los españoles que pudo servir, entre otras cosas, para pagar favores a la dictadura de Maduro con rescates a empresas como Plus Ultra Zapatero Mediante. El Partit Popular farà compareixer el dia 15 al Senat la vicepresidenta Maria Jesús Montero, que és responsable política de la CEPI. Notícies en xarxa
Tornem a Catalunya. L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordà, ha oficialitzat aquest matí la seva renúncia al càrrec en compliment del pacte de govern entre Movem Tortosa, el PSC i Esquerra. Un acord que preveu ara que la republicana Marlleixà agafi el relleu a l'alcaldia el proper 10 de geni.
En el primer ple del 2026, celebrat aquest matí, el consistori Tortos i Jordà han fet un balanç positiu de les actuacions impulsades durant els darrers dos anys i mig a Tortosa en què ha presidit la Corporació Municipal. El fins ara alcalde ha destacat la posada en marxa de les dues primeres llars d'infants públiques
i el Pla de Barris i Viles, que suposarà una inversió de 25 milions d'euros per regenerar la ciutat històrica durant els propers cinc anys. També ha recordat l'aposta del govern municipal per l'habitatge públic. Jordi Jordana ha assegurat que deixa el càrrec amb la convicció que s'han posat les bases d'un projecte per fer avançar la ciutat i que tindrà continuïtat fins a final de mandat.
Per això avui, dos anys i mig després d'haver assumit l'alcaldia, complim des de la nostra formació política amb la paraula i comencem a fer el relleu que vam pactar amb lleialtat institucional i amb la convicció que Tortosa avança en un rumb clar.
El proper dissabte 10 de gener celebrarà un ple extraordinari on la republicana Marc Lleixà assumirà el càrrec d'alcaldessa de Tortosa per al que queda demandat, fruit de l'acord de govern entre Movem Tortosa, PSC i Esquerra Republicana i el suport extern de la CUP.
I la Generalitat, us ho destacàvem en titulars, confirma 18 nous casos de pesta porcina africana dins del focus de Cerdanyola. El total de porcs morts per aquesta malaltia ja s'enfila fins als 47. Lleida Televisió, Rubén Carbonell. Aquests darrers positius no modificaran els radis establerts ni l'operatiu que continua en marxa format per unes 200 persones. Fins aleshores s'han analitzat un total de 621 cenglars, la majoria d'ells dins el radi.
Anunciem avui 18 positius nous, tots dintre el radi de Cerdanyola, de 6 quilòmetres. Penseu que aquests no són tots del mateix dia, per tant, és l'acumulat dels últims de més de 10 dies. Per tant, ja teníem, per diferents circumstàncies, però s'ha decidit agrupar-los a mesura que anaven arribant. A més, aquest dimecres es convocarà a la primera reunió de la taula del senglar per definir l'estratègia per contenir la població d'aquests animals.
Notícies en xarxa. Edició migdia. Qui serà l'afortunat a qui li tocarà el rei? I qui haurà de pagar el tortell per haver trobat la fava?
Només els pastissers artesans ho saben i aquests dies ja treballen en l'elaboració de tots els tortells de reis per poder-los gaudir aquesta data tan assenyalada. És el cas de la pastisseria Germans Marín, que en un any ofereix una gran varietat d'aquest dolç tradicional, mantenint els mateixos preus que l'any passat.
L'any que hem decidit és aguantar els preus una mica en el tortell de l'any passat i estem venent el mateix de l'any passat. Sé que s'ha pujat una mica tot, però hem decidit aguantar-ho una mica per a veure si fem una mica més de mercat. Fins ara els tortells més demanats han estat els de nata i crema. També se n'ofereixen d'altres gustos, com xocolata o maçapà. Com a novetat, en guany també es poden encarregar tortells amb sabors de pistacho o de lotus. Tot plegat per celebrar un dia de reix ben especial, envoltats de la millor companyia.
I és que ja està en marxa el compte enrere per a l'arribada dels Reis Mags aquesta nit arreu de Catalunya amb les tradicionals calcades. Fem un repàs dels horaris i els recorreguts. A Barcelona, Ses Majestats arribaran en Golondrina, al Portal de la Pau, a 2.45 de la tarda i sortiran a les 6 de la Ciutadella per desfilar per la ciutat fins a Plaça Espanya.
A Girona, a les 4, els Reis s'instal·laran al Parc de la Devesa, al Camp de Mart, en un campament reial, i a les 6 començarà la cavalcada que anirà fins a la plaça de l'1 d'octubre. Hi haurà espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda i per a nens i nenes amb sensibilitat acústica. I a Tarragona, a un quart de set, Malció, Gaspar i Baltasar arribaran amb vaixell al barri del Serrallo, recorreran la ciutat fins a l'Ajuntament i des de la plaça de la Font pronunciaran un missatge de pau per a tots els nens i nenes de Tarragona i del món.
I a Lleida, tot i els dubtes de darrera hora, finalment la paeria descarta canviar el recorregut de la cavalcada per la nevada, ho han anunciat aquest matí. Uau, Lleida Ràdio, Judit Castellà. Així ho ha defensat aquest dilluns el regidor d'Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, en declaracions a Uau Lleida Ràdio, des d'on ha assegurat que la cavalcada es farà amb seguretat i amb el recorregut habitual.
No hi ha canvi a la cavalcada, simplement hi ha mesures preventives. No entraré en especificitat si no m'ho preguntes, però situació 1 i situació 2, que vol dir que bàsicament es fan actuacions a excessos, a baixades, a tirar fundents, que és, com li diuen ara, a tirar l'assalt.
Recordem que els reixos arriben aquesta tarda a Lleida amb tren i els esperaran 12 carrosses. El recorregut que acabarà davant la paeria serà de dos quilòmetres i es repartiran dues tones de caramels. Més enllà de les quatre capitals, són molts els municipis que es preparen per l'arribada dels reixos.
Sant Cugat manté recorreguts i horaris de la cavalcada principal, les 3 de Barris i Valldoreix. Una rua que la principal arriba amb novetats sortirà a les 5 de la tarda des de l'avinguda de Gràcia amb una nova carrossa de l'estrella que indicarà el camí de Ses Majestats.
A la floresta i mirassols, els majestats arribaran en tren respectivament a dos quarts de sis i a les sis de la tarda. A les planes es rebrà els Reis a les sis, a la plaça del Coll de la Creu d'en Blau i la cavalcada de Valldoreix començarà a tres quarts de sis de la tarda.
La cavalcada de Reis de Tàrrega estrenarà aquest any un trament silenci pensat especialment per a persones amb hipersensibilitat sensorial. Aquest tram tranquil s'ubicarà a la primera part del recorregut fins a la plaça de Rafael Casanova. Parla l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú. És un tram perquè aquells nens petits que tenen problemàtiques o que el soroll els molesta especialment puguin gaudir també de la cavalcada.
Com ja es va fer l'any passat, l'organització també habilitarà una zona reservada per a persones amb mobilitat reduïda davant de l'escenari reial a la plaça Major. I és moment per als esports. Amb Janire Gallut, molt bon dia, Janire. El Girona surt ja de la fase de descens. Els gironins es van imposar, són moix per 1-2 davant un rival directe com el Mallorca, Saïts Valls, Girona FM.
El Girona comença el 2026 amb una victòria de pes a Son Moix on supera el Mallorca per 1-2 i surt de les posicions de descens. Els gironins avançaven a la primera meitat amb un gol de Tsigankov i ampliaven l'avantatge a la represa amb un penal transformat per Benat. L'equip de Mitchell mostra una versió sòlida amb control de pilota i personalitat i sap gestionar el marcador tot i la reacció final del Mallorca que va retallar la distància amb un gol de Moriqui en el temps afegit. Escoltem el tècnic del Girona, Mitchell Sánchez, de
Per mi és el partit més complet que hem fet en la primera volta. I per tot. Per la sensació, per el joc, per la defensa, per tot. La realitat és que l'equip ha de continuar treballant i 21 punts ho hem de guanyar nosaltres al camp.
El triomf permet al Girona abandonar el descens i afronta amb més confiança el proper compromís. Dissabte vinent, a Montilivi contra l'Osasuna. Encara primer, el Barça ja s'ha entrenat i viatja cap a Gedà, l'Aràbia Saudita, on disputarà la Supercopa d'Espanya, amb la novedat de Ronald Araujo a la convocatòria, després d'una aturada de dos mesos per salut mental. En bàsquet, el Barça es va emportar el clàssic de la Lliga ACB davant el Real Madrid. Victòria Blaugrana per 100 a 105, que trenca la bona ratxa dels blancs del Movistar Arena.
i que posa fi a la dinàmica negativa dels últims nou clàssics. Panther i la Provitola, amb 19 punts, lideraven el triomf blaugrana, sentint precisament el base argentí, parlant del que ha suposat l'arribada de Xavi Pasqual. Xavi vino con una mentalidad arrolladora, ¿no? Nos impulsó muchísimo como equipo, creo que nos está haciendo mejores, creo que jugamos...
Un baloncesto para competir con todo el mundo y estoy muy contento de también tener a Xavi como entrenador, como todos mis compañeros, creo que todos dimos más de un paso adelante, dimos muestra de lo que somos, del grupo que tenemos y bueno, creo que hay muchas cosas, ¿no? Hoy no ha sido fácil para nada el partido, muy muy trabajado.
Derrotes en canvi de Jaiopos, Lleida, Girona, Ibaxi, Manresa i el Joventut de Badalona. Per la seva banda es va imposar per 11 punts de diferència a la pista del Tenerife. La Laguna 78 a 67. Per tant, triomf de prestigi dels verd i negres en un bon partit coral. Hanta amb 17 punts liderava l'apartat ofensiu dels badalonins. I amb el bàsquet tancarem l'actualitat esportiva d'avui.
Gràcies, Janíria Gallut, per l'última hora dels esports. Una mica més de 3 minuts i arribem a dos quarts de 3. Hem de fer una petita pausa, però tornem de seguida amb més actualitat fins ara. La xarxa de comunicació local.
En Valadits, l'espai on la Montse Balada i els seus amics ens enllacen amb la poesia infantil. Hola, en Valadits, sóc la Montse Balada i, com sempre fem en aquest programa, durant uns minuts ens unirem en l'aventura de llegir en veu alta poesia infantil.
Esteu preparats perquè arribin els Reis Mags de l'Orient? El poema que ara sentirem ens parla d'aquest dia tan esperat. Quina il·lusió! El sentim? Hola, em dic Matías Rocha. Soc de l'escola Tabor de 4B. El poema que he escollit es diu Arriben els Reis, de Lola Casas.
He escollit aquest poema perquè m'agraden els reis mags i perquè fa feliç a tots els nens. Els reis de l'Orient porten coses, porten coses. Els reis de l'Orient porten coses per a la gent. A mi em portaran un camió d'aquest amb grua i sirena.
una nina enrigulada y un lloc al ordinador.
A mi un tren amb tot de pies, amb una gran estació, un dominó i un lloc de cartes i un titella de cartró. A mi una pila de llapis que pintin de tots colors, llibretes de moltes formes per dibuixar el bo i millor.
A mi, un lloc d'endevinalles. Que sóc savi, sí senyor. Un estel de cua llarga i peces de construcció. Moltíssimes gràcies, Matías, per llegir aquest poema. Ens ha omplert d'il·lusió i de màgia. I és que, com diu, les seves rimes aviat arribaran als Reis de l'Orient. Fins al proper Embaladitz. Adeu!
Vols que la teva escola participi a l'Envaladits? Envia'ns un correu electrònic envaladits arroba canalblau.cat Envaladits és una idea de Montse Balada produïda per Canal Blau FM per la xarxa de comunicació local La xarxa de comunicació local
Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell.
La neu ha arribat a Cotes Baixes la vigília de Reis i deixa imatges de postal a la Catalunya Central, al Segrià, l'Alto Urgell, la Noguera, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, amb gruixos d'entre 3 i 4 centímetres. I les precipitacions avancen ara cap al litoral i prelitoral de Barcelona, amb neu en torn dels 400 metres. Hi ha una cinquantena de carreteres afectades per gel o per neu i emergències ha rebut fins ara 130 trucades. Des del Servei Meteorològic s'antissega l'alerta de gelades generalitzades.
Tenim activats avisos per fred de grau 3 i esperem que les glaçades siguin generalitzades a tot l'interior de Catalunya. Volem saber com han d'avançar aquestes precipitacions, aquestes nevades de cara a la tarda amb cavalcades d'arreu i d'arreu. Última hora amb Luismi Pérez. Bon dia, Luismi.
Bon dia, Marta, doncs sobretot hem d'estar molt pendents del fred, que farà al llarg de les properes hores, per tant, durades, cabalcades, ses majestats, i tothom que els vagi a rebre s'hauran d'abrigar, i molt, perquè la temperatura, doncs ja de fet, al llarg d'aquesta tarda no pujarà gaire més.
del que tenim a hores d'ara, i a gran part del país a hores d'ara fem entre el 0 i els 6 graus de temperatura. La neu s'anirà apaivagant. Encara que un floc de neu despistat, anecdòtic i escadosser tindrem sobretot a les comarques del prelitoral barceloní, amb força núvols, però ja la situació de neu de les últimes hores a gran part de les comarques interiors la donem per finalitzada. I quina és la situació a les carreteres? Servei Català de Trànsit, Adrià Fernández, bon dia.
Hola, bona tarda. Hores d'ara, situació que va pinturant a poc a poc a les carreteres catalanes. Ja no són necessàries, les cadenes són automàtics d'hivern, en cap via, i tampoc hi ha cap carretera tallada per neus. A Tarragona i a Barcelona ja no queden afectacions per neus, però allí encara resten una desena de vies afectades. D'altra banda, hi ha un carreu tallat a les següents vies, com la varia, a la C-25, a la Calonja de Sagarra, a l'A2 a Cuibató, a l'AP7 a Cervanyola, a Vallès-ençat 25.
És dilluns 5 de gener de 2026 i tenim més titulars. Catalunya tanca l'any amb xifres de l'atur que no es veien des de 2007. Mai té Polo. També ha augmentat el nombre de cotitzants a la Seguretat Social. El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sampart, destaca les bones xifres malgrat el context econòmic. El món laboral i el món econòmic a Catalunya van bé.
I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys en una pandèmia, en una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia. Nicolás Maduro compareix aquesta tarda davant d'un jutge de Nova York perquè li llegeixi els càrrecs dels quals l'acusen. Mentrestant, Donald Trump amenaça de tornar a atacar Venezuela i hi afegeix Colòmbia. Des d'Espanya, el govern denuncia l'operació mentre que el Partit Popular acusa Pedro Sánchez de pagar favors a Maduro.
La Generalitat confirma 18 nous casos de pesta porcina africana dins del focus de Cerdanyola. El total d'aports morts per la malaltia ja s'enfila als 47, tot i que no es preveu fer canvis en el dispositiu de contenció. Compte enrere per a l'arribada dels Reis aquesta tarda amb les tradicionals cavalcades. A Barcelona arribaran Angolondrina, a Girona s'instal·laran el Parc de la Devesa, a Tarragona amb vaixell, al barri del Serrallo i a Lleida descarten finalment fer cap canvi de recorregut per la neu.
Notícies en xarxa. Edició migdia.
Emergències ha rebut fins ara 130 trucades relacionades amb el temporal de neu i fred, la majoria de les quals per incidències de trànsit. Protecció civil demana molta precaució, especialment amb la mobilitat, tant si es fa en vehicle com si és a peu a causa de les glaçades que es preveuen. S'espera que a les properes hores el temporal es desplaci cap al nord-est del país i que aquesta tarda pugui nevar als voltants de Barcelona. Marc Dalmau, bon dia.
Bon dia. Al matí la nevada ha deixat gruixos d'entre 3 i 4 centímetres al sud de Catalunya i puntualment s'han registrat 5 centímetres o més, com a Santa Coloma de Caral, on s'han acumulat més de 10 centímetres de neu. El Departament d'Interior està fent un seguiment intens del temporal
i preveuen que la nevada es restringeixi aquesta tarda a la Catalunya central, al prelitoral i al nord de la demarcació de Girona. Tot i que demà no hauria de nevar, sí que estan molt pendents dimecres de l'entrada d'una aglopada d'aire fred de primer nivell, com explica en Santi Sagalà, cap de l'àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.
Tenim activats avisos per fred de grau 3 que són generalitzats i esperem que les glaçades siguin generalitzades a tot l'interior de Catalunya i fins i tot arribin fins a la mateixa línia de la costa. Esperem temperatures al voltant o lleugerament per sota dels 0 graus al litoral català.
Fins a finals de setmana es mantenen activades les alertes per neu, vent fred i onatge. La subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, demana tenir molta cura amb els desplaçaments a causa de les glaçades que es preveuen. També la mobilitat a peu, perquè amb aquest fred i amb aquesta neu podem esperar algun punt amb glaçades i sobretot també mirar l'estat de les carreteres.
Tot i el fred cru que ha de fer, Soler ha assegurat que estan coordinats amb les cavalcades dels Reis d'Orient perquè no hi hagi problemes i ses majestats puguin passar aquesta nit per totes les cases. Justament ampliem ara la previsió del temps de cara a aquestes cavalcades que tindran molta gent al carrer les properes hores d'aquesta tarda. Lluís M. Pérez, bon dia de nou.
Bon dia de nou, doncs situació ja molt més tranquil·la al llarg de les properes hores, sobretot pel que fa a l'estat del cel, pel que fa a aquesta nevada, que ja s'apaivaga, aquesta nevada que ha deixat fins a 12 centímetres de neu a Santa Coloma de Caral, fins a 10 a Rocallaure, per tant la capçalera del Francolí, la capçalera del riu Gaià, allà és on més hi ha nevat, 6 centímetres a Quissona, 6 també a Calaf,
Tres a la ciutat de Lleida, una farinada de dos centímetres a carisses. Per tant, aquesta nevada, que ja comença a ser història, almenys la més important, però encara a les immediates 3-4 hores, quan justament arribin ses majestats, algun fluc de neu despistat caurà a la Catalunya central i les comarques de Barcelona, cota de 300-400 metres.
ha de quedar clar, una nevada completament anecdòtica i que no es donarà a les zones més urbanes de l'àrea metropolitana. Compte, això sí, amb el vent, que anirà, a més, a l'Empordà sobretot, especialment demà, dia de Reis, i amb el fred. Demà al matí, a tres quartes parts de Catalunya, despertarem sota zero, i molt sota zero, de fet, en àrees elevades del Pirineu, per sota dels 15 graus sota zero.
Doncs Déu-n'hi-do, Lluís Mi Pérez, abriguem-nos bé perquè, pel que sembla, marxen aquest risc de nevades, però el fred ve i per quedar-se. Anem ara per territoris, ja que aquestes nevades associades a la borrasca Francis han entrat a Catalunya pel pla de Lleida ja des de la matinada. Han complicat la mobilitat, però sense afectacions greus. A molts pobles del Sagrià, de l'Urgell i també de la Sagarra han deixat entre un i dos centímetres de neu durant el matí. Hem un FM, Arnau Vilar.
A hores d'ara el cel comença a obrir-se ponent i la neu es va fonent als nuclis més baixos, tot i que el fred manté precaucions actives. L'alcalde de Torreferrera, Jordi Latorre, ha destacat la previsió dels municipis del Segre Nord davant l'avís, però encara amb molta prudència per possibles gelades als carrers i calçades.
les diverses previsions que ens feia arribar Protecció Civil de la Generalitat i així vam avisar la població. I ara el que estem fent és fer un seguiment a nivell de temperatura perquè la previsió de baixar de temperatures no faci que els carrers que en aquest moment estan molls es puguin acabar glaçant. Per tant, farem seguiment d'això.
Pel que fa a la mobilitat, les afectacions més destacades han estat a la 2, a la Cegarra, entre Granyaneia i Cervera, tallada per un accident a causa del gel. A banda, diversos caràcteres comarcals del segre i a sud requereixen circulació amb cadenes o pneumàtics d'hivern. Una de les comarques que ha vist neu a gairebé tots els seus municipis és l'Anoia, i especialment la seva capital, Igualada. Anem fins allà. Canal Taronja-Anoia, Sergi Lledó, bon dia.
Què tal? Molt bon dia. Doncs sí, a partir de les 9 del matí l'Anoia ha quedat totalment emblanquinada, de punta a punta, pràcticament. Igualada s'ha endut la major part d'aquesta nevada, fins a 10 centímetres de neu s'han pogut mesurar. La capital de l'Anoia que es prepara per celebrar una cavalcada que, per cert, és la més antiga de Catalunya.
i que ha vist aquest matí com grans i xics sortien a gaudir del neu pels carrers fins al migdia, cap a les 12, quan aquesta precipitació ha començat a fluixar. Ara ja no neva i, de fet, l'Ajuntament d'Igualada ha activat el pla d'actuació municipal per nevades en fase d'alerta. S'ha prohibit durant el matí la circulació per alguns carrers a causa de la neu. Ahir a la nit, de fet, en algunes carreteres com la 2, a la Penedella, Montmaneu, s'hi veien circular camions tirant salt, pel que pogués passar una nevada que finalment ha arribat i que ha afectat també municipis com Montmaneu, la Torre de Claremunt, la Llacuna...
o bona part de l'alta no hi ha on allà s'hi han acumulat uns 6 centímetres de neu.
La neu també s'ha deixat veure al Vallès abans que caiguessin les temperatures. De fet, a hores d'ara, el que més preocupa és justament això, l'onada de fred. Ràdio Municipal de Terrassa, l'Urdès a Rion. La neu encara no ha emblanquinat el paisatge de Terrassa. Les darreres actualitzacions o a més rebaixen la durada, l'extensió i les quantitats si s'acaben produint. Això si plou i fa molt fred. Escoltem algunes opinions. Estem buscant la neu.
Aprofitar els últims dies de festa per fer esport i veure la neu. No me da miedo de salir con el frío ni con la lluvia ni con nada. A Terrassa no, però a Mata de Pere és fàcil trobar la postal de neu completa. Si finalment la situació es complica, el Comitè Municipal d'Emergència ha establert mesures. Salt als punts conflictius, més places a l'Albert de Landana i dos centres cívics oberts.
Són molts els municipis que han activat ja els plans especials per fred davant d'aquesta davallada de temperatures. A Tarragona s'ha activat l'operació Iglu aquesta mateixa matinada. L'Ajuntament ha localitzat fins a 15 persones dormint al carrer, de les quals no ho han acceptat ser allotjades. Tarragona Ràdio, Teresa Ortega.
Els equips han estat formats per treballadores de serveis socials, voluntaris de protecció civil de la Creu Roja i agents de la Guàrdia Urbana. L'Ajuntament disposava d'11 llits per oferir allotjament provisional. La regidora de protecció civil, Sònia Horts, ha explicat que s'ha activat la fase 2 de l'operació Iglu de manera preventiva davant les condicions meteorològiques per protegir les persones més vulnerables.
La nostra prioritat és protegir les persones més vulnerables, especialment aquelles que dormen al carrer i que poden patir de manera directa els efectes del fred. La regidora de Servei Social, Cecília Mangini, diu que molta gent prefereix seguir dormint al carrer. El any pasado, como datos, se atendieron unas 33 personas en la calle, de las cuales solo 6 accedieron a ser alojadas. Muchas no lo quieren.
Com a novetat enguany, a la gossera municipal s'han preparat dues gàbies amb mantes i condicionades pel fred per si s'hagués de portar, de manera temporal, un animal d'alguna persona sense sostre.
Catalunya tanca l'any amb el menor nombre d'aturats des de l'any 2007, tot i un lleuger repunt durant el mes de desembre. El 2025 ha acabat amb 323.000 persones sense feina i també ha augmentat el nombre de cotitzants a la Seguretat Social. Els sindicats alerten que les bones xifres no arriben, però, a les dones, als joves, ni tampoc als més grans de 45 anys, mentre que la patronal reclama reformes estructurals per tal d'accelerar la baixada de l'atur. David Navarro, bon dia.
Bon dia. Tot i que l'atur va augmentar en prop de 1.900 persones durant el mes de desembre, el 2025 va tancar amb una baixada superior al 3,5%. En total, 323.236 persones, la xifra més baixa des del 2007. Això cal afegir que també va créixer l'ocupació fins als 3.874.000 cotitzants, unes dades que permeten al conseller d'Empresa i Treball, Miquel Samper, celebrar el bon moment de l'economia.
I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys amb una pandèmia, amb una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia, amb un preu superior que s'ha incrementat de l'energia i també amb un increment...
de l'índex del preu al consum. Mentrestant, el secretari de Política Sindical d'UGT, Òscar Riu, ha celebrat les dades, però ha alertat que les bones notícies no arriben a tothom. La prioritat és la incorporació en el mercat laboral dels aturats de llarga durada, dels aturats de més de 45 anys, de les dones i dels joves. La patronal Pimec alerta que el bon moment econòmic hauria de suposar una major disminució de l'atur. Per això, reclama reformes estructurals importants.
Pel que fa a la informació internacional, el president de Venezuela, Nicolás Maduro, compareixerà aquesta tarda davant d'un jutge de Nova York. Dues hores abans es reuneix a emergència el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, amenaça de tornar a atacar Venezuela i afegeix també Colòmbia. També ha reiterat les advertències a Cuba i Groenlàndia. Des d'Espanya, el govern ha denunciat la llei del més fort utilitzada pels Estats Units, mentre que el PP acusa Pedro Sánchez de pagar favors a Maduro. Montcarvajal, bon dia.
Bon dia. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit avui que ja mana Venezuela, ha exigit l'accés total al petroli i ha amenaçat la presidenta interina, Delsi Rodríguez, que si no es porta bé, ha dit, els tornaran a atacar. I també ha assenyalat Colòmbia, Cuba i Groenlàndia. Aquesta tarda a les 4 reuneix el Consell de Seguretat de les Nacions Unides d'Emergència i a les 6 el president venezolà, segrestat per la CIA, Nicolás Maduro, compareixerà davant el jutge, que té 92 anys, per cert, del Tribunal Federal del Districte de Nova York.
Mentrestant, a Madrid, aquesta crisi internacional té també un caire interna. El ministre d'Exteriors José Manuel Álvarez ha defensat una transició pacífica a Venezuela i ha denunciat l'ús de la força dels Estats Units. Ho ha dit a la SER. No nos vamos a resignar en ningún momento a que se imponga la ley del más fuerte, la ley de la selva, la ley del que puede conseguir, a través de la coerción, una parte de la soberanía, de los recursos naturales, del territorio de otro país...
El Partit Popular acusó el president del govern, Pedro Sánchez, de finançar de manera il·legal el govern venezolà de Maduro i crearà una comissió d'investigació sobre la societat estatal de participacions industrials, la CEPI. Ho ha argumentat la portaveu del Partit Popular, el Senat, Alicia García. Que vamos a crear la comisión de investigación de la caja negra de la CEPI.
Una caja de dinero de todos los españoles que pudo servir, entre otras cosas, para pagar favores a la dictadura de Maduro con rescates a empresas como Plusultra Zapatero Mediante. El Partit Popular farà compareixer el dia 15 al Senat la vicepresidenta Maria Jesús Montero, que és responsable política de la CEPI. Notícies en xarxa
L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordà, ha oficialitzat aquest matí la renúncia al càrrec en compliment del pacte de govern entre Movem Tortosa, PSC i Esquerra, un acord que preveu que la republicana Marlleixà agafi el relleu a l'alcaldia. Ràdio Tortosa, Núria Mora. En el primer ple del 2026 celebrat aquest matí, el consistori Tortos i Jordà han fet un balanç positiu de les actuacions impulsades durant els darrers dos anys i mig a Tortosa en què ha presidit la Corporació Municipal.
El fins ara alcalde ha destacat la posada en marxa de les dues primeres llars d'infants públiques i el Pla de Barris i Viles, que suposarà una inversió de 25 milions d'euros per regenerar la ciutat històrica durant els propers cinc anys. També ha recordat l'aposta del govern municipal per l'habitatge públic. Jordi Jordana ha assegurat que deixa el càrrec amb la convicció que s'han posat les bases d'un projecte per fer avançar la ciutat i que tindrà continuïtat fins a final de mandat.
Per això avui, dos anys i mig després d'haver assumit l'alcaldia, complim des de la nostra formació política amb la paraula i comencem a fer el relleu que vam pactar amb lleialtat institucional i amb la convicció que Tortosa avança en un rumb clar.
El proper dissabte 10 de gener celebrarà un ple extraordinari on la republicana Mar Lleixà assumirà el càrrec d'alcaldessa de Tortosa per al que queda demandat, fruit de l'acord de govern entre Movem Tortosa, PSC i Esquerra Republicana i el suport extern de la CUP.
I us ho desacabem amb titulars. La Generalitat confirma 18 nous casos de pesta porcina africana dins del focus de Cerdanyola. El total de porcs morts per aquesta malaltia ja s'enfila fins als 47. Lleida Televisió, Rubén Carbonell. Aquests darrers positius no modificaran els radis establerts ni l'operatiu que continua en marxa format per unes 200 persones. Fins aleshores s'han analitzat un total de 621 cenglars, la majoria d'ells dins el radi.
Anunciem avui 18 positius nous, tots dintre el radi de Cerdanyola, de 6 quilòmetres. Penseu que aquests no són tots del mateix dia, per tant, és l'acumulat dels últims de més de 10 dies. Per tant, ja teníem, per diferents circumstàncies, s'ha decidit agrupar-los a mesura que anaven arribant. A més, aquest dimecres es convocarà a la primera reunió de la taula del senglar per definir l'estratègia per contenir la població d'aquests animals.
Notícies en xarxa. Edició migdia. Les pastisseries ja estan a punt per vendre els tradicionals tortells de reis, siguin de nata, crema, xocolata o massa pa. Els clients han fet les reserves per gaudir d'aquest postre. Enguany amb nous sabors, com per exemple el de pistacho o el de lotus. 21 Ràdio, Joan Baricat. Qui serà l'afortunat a qui li tocarà el rei? I qui haurà de pagar el tortell per haver trobat la fava?
Només els pastissers artesans ho saben i aquests dies ja treballen en l'elaboració de tots els tortells de Reis per poder-los gaudir aquesta data tan assenyalada. És el cas de la pastisseria Germans Marín, que en un any ofereix una gran varietat d'aquest dolç tradicional, mantenint els mateixos preus que l'any passat.
L'any que hem decidit és aguantar els preus una mica amb el tortell, l'any passat, i estem venent el mateix de l'any passat. Sé que s'ha pujat una mica tot, però hem decidit aguantar-ho una mica per a veure si fem una mica més de mercat. Fins ara els tortells més demanats han estat els de nata i crema. També se n'ofereixen d'altres gustos, com xocolata o maçapà. Com a novetat, en guany també es poden encarregar tortells amb sabors de pistacho o de lotus. Tot plegat per celebrar un dia de reis ben especial, envoltats de la millor companyia.
Però aquesta no és l'única tradició que hem descobert avui, ja que Arenys de Mar i Arenys de Munt el dia 5 de gener també és especial, ja que se celebra la tradicional nit de naps i de cols, una simbologia eròtica tradicional utilitzada pel jovent. En Guanyamés, el sopar, que és el centre neuràlgic de la festa, celebra els 25 anys. Ràdio Arenys, Núria Torrents.
Un any més els nois aranyencs amb el nap com a protagonista i les noies amb les cols sortiran pels carrers de la vila a llençar aquestes verdures als balcons dels seus estimats. Això sí, per complir la tradició han de portar cartes i poemes pujats de to. Més enllà de la part dels enamorats també hi ha la part crítica durant la nit. El jovent ho aprofita l'ocasió per penjar pancartes
i altres formats de denúncia social. Tot plegat, es prepara hores abans d'anar al Sopac, que aquest any celebra 25 anys. Un dels portaveus de l'entitat, Quim Plaza, apunta que la traïció està en auge. Més a l'alça, o sigui, el 2023, que hi havia 180 entrades venudes, i aquest any, l'any passat, ja vam ser 200, i aquest any la idea és encara ser més, són 25 anys. L'endemà, dia de Reis, és el moment.
Un moment que la resta de la població veurà el resultat de la nit i, sobretot, descobrirà quines són les crítiques dels seus joves. Però la tradició que mana avui és, sense dubte, la cavalcada de Reis, ja que està en marxa al gomte enrere per a l'arribada de Saps Majestats, aquesta nit carregats de regals, tant per petits com per grans. Fem un repàs dels horaris i recorreguts de les cavalcades a les diferents ciutats.
Les majestats arribaran en Golondrina, al Portal de la Pau, a 2.45 de la tarda, i a les 6 sortiran de la Ciutadella per desfilar per la ciutat fins a Plaça Espanya. A Girona, a les 4, els reis s'instal·laran al Parc de la Debesa, a Camp de Mart, en un campament reial, i a les 6 començarà la cavalcada, que anirà fins a la plaça de l'1 d'octubre. Hi haurà espais, per cert, reservats per a persones amb mobilitat reduïda i per a nens i nenes amb sensibilitat acústica. A Tarragona, a un quart de set, Malcioga, Espai, Baltasar, arribaran amb vaixell al barri del Serrallo i recorreran la ciutat fins a l'Ajuntament.
Des de la plaça de la Font pronunciaran un missatge de pau per a tots els nens i nenes de Tarragona i de tot el món. Des de Lleida ens arriben novetats, ja que malgrat els dubtes de darrera hora, la paeria ha descartat canviar el recorregut de la cavalcada a causa de la neu. Uau Lleida Ràdio, Judit Castellà. Així ho ha defensat aquest dilluns el regidor d'Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, en declaracions a Uau Lleida Ràdio, des d'on ha assegurat que la cavalcada es farà amb seguretat i amb el recorregut habitual.
No hi ha canvi a la cavalcada, simplement hi ha mesures preventives. No entraré amb especificitat si no m'ho preguntes, però situació 1 i situació 2, que vol dir que bàsicament es fan actuacions, accessos, abaixades, a tirar fundents, que és com li diuen ara l'assalt, a tirar l'assalt.
Recordem que els reixos arriben aquesta tarda a Lleida amb tren i els esperaran 12 carrosses. El recorregut que acabarà davant la paeria serà de dos quilòmetres i es repartiran dues tones de caramels. I què demanen els més petits? Doncs la publicitat televisiva i de xarxes socials marca tendència, però els clàssics, com els jocs de taula o les cuinetes, continuen tenint èxit.
Jocs de taula, cuinetes o jocs d'oficis. Aquestes han estat algunes de les joguines més venudes durant este Nadal a la botiga de Tortosa a Gasco, una campanya de Nadal marcada sobretot per la concentració de compres durant les últimes tres setmanes. El motiu? La publicitat a la televisió i a les xarxes socials, que fan canviar d'idea els xiquets i xiquetes a última hora.
Doncs jo trobo que va tot una mica marcat pel tema publicitari, més que res. Hi ha molta gent que és previsora, però, per exemple, sí que és veritat que hem notat un canvi que totalment es concentra les últimes tres setmanes de Nadal. Precisament moltes de les tendències que han arrasat a la botiga han tingut una forta presència mediàtica en els darrers mesos, com el funcó de la Minyamal o el mercantatge de la pel·lícula Les guerreres K-pop.
El top ten és una nevereta que porta unes miniatures per a realitzar i després tot el que surt a xarxes socials, a la tele, a la publicitat, per exemple, el tema de Funko de la Minyamal, les guerreres K-pop, que és una sèrie Netflix, però a tope també. Tot i el pes del màrqueting, hi ha joguiners que sempre triomfen com els jocs de taula, les manualitats o les nines. I és moment per als esports.
Que ens porta Janire Gallut. Molt bon dia, Janire. El Girona surt per fi del descens. Els gironins es van imposar a Son Moix per 1-2 davant un rival directe com el Mallorca, Saïds Bay, Girona FM. El Girona comença el 2026 amb una victòria de pes a Son Moix on supera el Mallorca per 1-2 i surt de les posicions de descens. Els gironins avançaven a la primera meitat amb un gol de Tsigankov
i ampliaven l'avantatge a la represa amb un penal transformat per Benat. L'equip de Mitchell mostra una versió sòlida amb control de pilota i personalitat i sap gestionar el marcador, tot i la reacció final del Mallorca, que va retallar la distància amb un gol de Moriqui en el temps apagit. Escoltem el tècnic del Girona, Mitchell Sánchez, després del partit. Per mi és el partit més complet que hem fet en la primera volta.
i per tot, la sensació, per el joc, per la defensa, per tot. La realitat és que l'equip ha de continuar treballant i 21 punts ho hem de guanyar nosaltres en el camp. El triomf permet al Girona abandonar el descens i afronta més confiança al proper compromís, dissabte vinent a Montilivi contra l'Osasuna.
Encara primera, el Barça ja s'ha entrenat i viatja cap a Jadà, a l'Aràbia Saudita, on disputarà la Supercopa d'Espanya amb la novetat de Ronald Araujo a la convocatòria, després d'una aturada de dos mesos per salut mental. A la primera federació, el Sabadell és el nou liderant solitari, després de golejar l'Hèrcules al Rico Pérez per 1 a 5.
I l'inici d'any no ha estat tan positiu pel nàstic que queia la visita al joventut Torremolinos, volíem dir, per 2 a 0. L'Europa, que visitava el cul filial del Betis, no ha pogut passar de l'empat a 2. En bàsquet, el Barça es va emportar el clàssic de la Lliga CB davant el Real Madrid per 100 a 105.
I en aquest cas, les derrotes del Jai Opos Lleida, Girona i Baxi Manresa feien una desfeta important pels lleidatans que van caure al barris nord davant un rival directe a la zona baixa, el Casamont Saragossa, per 77 a 87. El bàsquet Girona no va poder mantenir tampoc les bones sensacions del partit contra el Manresa davant el Bilbao. Saïts va a Girona FM.
El bàsquet Girona encaixa la primera derrota del 2026 a Fontajau davant el surne Bilbao-Basquet per 89 a 93, després de deixar escapar un partit que tenia encarrilat. Els gironins manaven per 10 punts a 5 minuts al final, però el Bilbao va reaccionar millor en els instants decisius i va capgirar el marcador. El Girona creix amb el pas dels minuts, troba un cert exterior i arriba al darrer quart amb avantatge i confiança, però els errors en atac i el domini visitant el rebot ofensiu
van permetre als bascos tornar-se a posar per davant en el tram final. Escoltem el tècnic Moncho Fernández després de la derrota. Penso que el partit ha estat en els moments, els detalls i les dates, les dates que és relacionades amb els moments. Hi ha un número de pèrdues no forçades que us han fet molt mal en moments claus.
La derrota complica les opcions gironines de mirar cap a la Copa, tot i un nou partit competitiu d'un equip que torna a lluitar fins al final. El joventut de Badalona, per la seva part, es va imposar per 11 punts de diferència al Tenerife-la-Laguna, 78 a 67, i a la Lliga femenina andesa, l'Uni Girona es va imposar al Perfumeries Avenida, en el clàssic d'aquesta competició, per 17 punts de diferència, 77 a 60, i continua al capdavant de la Lliga.
Gràcies, Janiré Gallut, per la informació esportiva. Una mica més de 3 minuts i arribem ja a les 3. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Ens retrobarem dimecres a partir de les 2. Com sempre, bona tarda. La xarxa de comunicació local. Change.
JJ, JJ, JJ.
Bona nit.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, chain of blues.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Raurà. La neu ha arribat a Cotes Baixes, la Vigilia de Reis, i deixa imatges de postal a la Catalunya Central, al Segrià, a l'Urgell, la Noguera, les Terres de l'Ebre i també al Camp de Tarragona, amb gruixos d'entre 3 i 4 centímetres. I les precipitacions avancen cap al litoral i prelitoral de Barcelona, amb neu a l'entorn dels 400 metres. Hi ha una cinquantena de carreteres, hores d'ara, afectades pel gel o la neu, i emergències ha rebut...
130 trucades des del Servei Meteorològic de Catalunya. Santista Galà, alerta de gelades generalitzades. L'escoltem. Tenim una irrupció d'aire fred important que durarà durant tota aquesta setmana i que tindrà el seu mínim entre dimecres i dijous. Tenim activats avisos per fred de grau 3.
que són generalitzats i esperem que les glaçades siguin generalitzades a tot l'interior de Catalunya i fins i tot arribin fins a la mateixa línia de la costa. Esperem temperatures al voltant o lleugerament per sota dels 0 graus al litoral català, a qualsevol punt del litoral català, però és que a l'interior de Catalunya les mínimes estaran entre menys 3 i menys 8 graus i fins i tot al Pirineu valors per sota dels menys 10 graus.
I la Generalitat confirma 18 nous casos de pesta porcina africana dins el focus de Cerdanyola. El total de porcs morts per la malaltia ja s'enfila als 47, tot i que no es preveu fer camis en el dispositiu de contenció. Aquests darrers dispositius no modificaran els ràdios establerts ni l'operatiu que continua a marxar format per unes 200 persones. Fins aleshores s'han analitzat un total de 621 senglars, la majoria en el ràdio. Òscar Ordeig és el conseller d'Agricultura i Ramaderia.
Anunciem avui 18 positius nous, tots dintre el radi de Cerdanyola, de 6 quilòmetres. Penseu que aquests no són tots del mateix dia, per tant, és l'acumulat dels últims més de 10 dies. Per tant, ja teníem, per diferents circumstàncies, que s'ha decidit agrupar-los a mesura que anaven arribant.
L'actualitat internacional, Nicolás Maduro compareix aquesta tarda davant un jutge a Nova York perquè li llegeixi els càrrecs del qual se l'acusa. Mentrestant, Donald Trump amenaça de tornar a atacar Venezuela i afegeix Colòmbia. Des d'Espanya, el govern denuncia l'operació mentre el PP acusa Pedro Sánchez de pagar favors a Maduro.
I compta enrere per l'arribada dels Reis aquesta tarda, les tradicionals cavalcades a Barcelona arribaran en Golondrina, Girona s'instal·laran al Parc d'Ola de Besa, a Tarragona arribaran en Vaixell, al barri del Serrallo i a Lleida descarten finalment fer un canvi de recorregut per la neu.
Terrer punt, el reconegut periodista Joan Armengol ha mort avui als 91 anys, nascut a Igualada el 1934, va treballar durant molts anys a Ràdio Barcelona i Televisió Espanyola va destacar per fer milers d'entrevistes, entre les quals alguns com Fidel Castro, Richard Nicholson, Grace Kelly o Nelson Mandela.
La neu s'ha fet present avui a bona part de Catalunya i ha arribat fins i tot arran de costa al Camp de Tarragona. A Tornambar han caigut flocs a primera hora del matí i també ha nevat amb certa insistència a l'Hospitalet de l'Infant a Vilaseca i a Reu, si bé no ha arribat a quallar. A la tarda es preveu que la neu es vagi restringint cap a la zona del prelitoral de Barcelona i Tarragona.
La cota de neu oscilarà entre els 200 i els 400 metres, tot i que pot nevar localment a cotes més baixes. Ho ha explicat el cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, el torrenc Santi Sagalà.
Què esperem de cara a les properes hores? Doncs que aquesta nevada es vagi restringint cap a la zona de prelitoral de Tarragona, prelitoral de Barcelona, Catalunya central i també a l'interior de les comarques del nord-est. És aquí on esperem que durant les pròximes hores i fins ben bé mitja tarda continuï aquesta precipitació amb una cota de neu que avallarà entre els 300-400 metres de manera generalitzada, però que localment podria arribar fins ben bé a la mateixa línia de la costa.
Protecció Civil ha advertit que les temperatures més baixes s'esperen a final del dia i demana especial prudència en els desplaçaments. I tot i el mal temps, Torre d'Embarra espera poder viure avui la nit més màgica de l'any amb l'arribada de Ses Majestats als Reis d'Orient.
Melxó, Gaspar i Baltasar passaran per les cases dels torrencs i torrenques per deixar els seus regals. Ho faran, com sempre, després de la tradicional cavalcada amb la qual recorreran els carrers de la Torre. La comitiva enguany estarà formada per un total de set carrosses, sis estrenades l'any passat i una nova que serà la del Patja Reial, ho ha explicat el regidor de festes, en Xavier Suárez.
Hi haurà dues novetats. Una té a veure amb el Patja. El Patja Real estrena Carrossa el dia 3. Des de la residuïda de festes hem confeccionat una nova plataforma, un nou remolc, perquè el Patja pugui...
arribar amb una carrossa pròpia, que aquesta carrossa també participarà a la cavalcada Reis, per tant, passem de sis a set carrosses, més tot el sèquid que acompanya. L'altra novetat és que la cavalcada de la torre comença una mica abans, serà a partir de dos quarts de set.
Tot aquest dispositiu es manté per poder fer la cavalcada tal com està planificada, tot i el fred que s'espera a les pròximes hores. Només en el cas que plogués molt a l'hora de l'arribada de Ses Majestats, la cavalcada se suspendria i es repartirien els regals a les esglésies de Baixamar, Clarà i al Pati del Castell.
Més qüestions. La gincama de Paradors de Nadal ja té guanyadors. El passat divendres es va fer al Pati del Castell el sorteig dels premis per a tots els participants que van completar la butlleta. Enguany van ser uns 200 infants. Els dos sindicats que representen els comandaments de les policies locals de Catalunya han acordat que treballaran conjuntament.
Entre els seus objectius hi ha aconseguir un estatut professional únic, tenir més suport de la Conselleria d'Interior i evitar les ingerències polítiques. Fem memòria que aquests són els últims dies per participar en el procés selectiu per a dues places de l'Ajuntament de Torredembarra en el marc del programa de pràctiques. Són per a una plaça tècnico-tècnica de comunicació audiovisual i una com a auxiliar administratiu. El termini d'inscripció finalitza aquest divendres 9 de gener.
L'Aula d'Axtensió Universitària de la Gent Gran dedicarà el segon trimestre del curs a tractar temes científics i divulgatius. I la primera xerrada serà aquest dijous. Anirà a càrrec d'Enric Contreras, que parlarà sobre conceptes bàsics de genètica. I una altra proposta cultural. Torna al cicle d'activitats musicals a la plaça Catalunya Jam Sessions i micròfon obert. Serà aquest diumenge, 11 de gener, anuari de migdia. I en aquesta ocasió la sessió comptarà amb la col·laboració del grup Balló Swampers.
Repassarem també notícies de l'àmbit del Baix Gaià i el capítol d'esports. Avui us explicarem que les dues proves del dueló nadalenc es van celebrar la setmana passada amb un gran èxit de participació. La cursa de Sant Silvestre, per exemple, va fer un rècord d'inscrits amb 750 persones.
Són les notícies més destacades d'avui dilluns. Som dia 5 de gener, vigilià de Reis. Us acompanyem en aquesta edició informativa en Josep Sánchez i l'Anna Plaza. Comencem.
La neu s'ha fet present avui a bona part de Catalunya i ha arribat fins i tot arren de costa al Camp de Tarragona. A Torre d'Embarra han caigut flocs a primera hora del matí i també nevat, amb certa insistència, a l'Hospitalet de l'Infant, a Vilasac i arreu, si bé no ha arribat a quallar. On sí que hi ha hagut una bona emblanquinada ha estat a la Conca de Barberà.
A Torre d'en Barra, la neu s'ha convertit ben aviat en un plugim fi i gelat. Avui s'ha arribat a una mínima de 2,4 graus, segons les dades de l'estació automàtica dels muntanyans. La neu ha deixat gruixos d'entre 3 i 4 centímetres de forma generalitzada i s'han superat els 5 centímetres en alguns punts del prelitoral de Tarragona i Barcelona. També ha nevat el Segrià, el Pla d'Urgell i la Sagarra.
En el cas de la Conca, s'han superat els 10 centímetres a Santa Coloma de Caral i també hi ha hagut una bona emblanquinada a l'Espluga de Francolí. A la tarda es preveu que la neu es vagi restringint cap a la zona del prelitoral de Barcelona i Tarragona. La cota de neu oscilarà entre els 200 i els 400 metres, tot i que pot nevar localment a cotes més baixes, com ja ha fet aquest matí. Ho ha explicat el cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, el torrenc Santi Sagadà.
Què esperem de cara a les properes hores? Doncs que aquesta nevada es vagi restringint cap a la zona de prelitoral de Tarragona, prelitoral de Barcelona, Catalunya central i també a l'interior de les comarques del nord-est. És aquí on esperem que durant les pròximes hores i fins ben ben mitja tarda
continuï aquesta precipitació amb una cota de neu que avallarà entre els 300 i 400 metres de manera generalitzada, però que localment podria arribar fins ben bé a la mateixa línia de la costa. Protecció Civil manté activades les alertes del Neucat, el Vencat, el Procicat per fred intens i la prealerta per Fortunatge. Segalà ha explicat que el fred es mantindrà durant els pròxims dies i que les nevades es reactivaran dimecres, especialment als Pirineus.
Però no hem de baixar la guàrdia perquè dimecres torna a entrar una aglopada d'aire fred acompanyada de precipitació i sobretot a la zona del Pirineu esperem una nova nevada que podria afectar especialment el vessant nord de la serralada. També alguns models ens indiquen que fora del Pirineu també podries veure algunes volves de neu, l'aire fred continuarà ben present a Catalunya i encara hi podria haver dimecres alguna nevada anecdòtica fora de la serralada pirinenca.
Protecció Civil ha advertit que les temperatures més baixes s'esperen avui a final de dia i demanen especial prudència en els desplaçaments. Es recomana consultar l'estat meteorològic i del trànsit i portar equipament adequat al vehicle, al dipòsit ple, cadenes o al mòbil carregat per si es troben incidències. Imma Soler és la subdirectora operativa de Protecció Civil.
Per tant, el que demanem en aquestes hores properes i els propers dies també és aquesta vigilància, sobretot amb la mobilitat, la mobilitat per carreteres, també la mobilitat a peu, perquè amb aquest fred i amb aquesta neu podem esperar algun punt amb glaçades que pugui haver-hi algun lloc on pugui relliscar el vehicle o fins i tot amb el que anem a peu. Sobretot també anar molt amb compte perquè aquest fred provocarà
que les hores primeres i últimes del dia, que sigui quan hi hagi el fred més intens, aquestes glaçades siguin més possibles.
De fet, aquest matí l'autovia A2 ha estat col·lapsada durant hores per un accident en plena nevada entre Tàrrega i Cervera. Algunes màquines de llevan neu també han quedat atrapades a l'embús. Diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra han dirigit els cotxes pel carril lateral per poder fer pas per deixar accedir a les màquines i netejar la calçada. Poc abans de les 11 s'ha pogut restablir la fluidesa. Al marge de la nevada avui hi ha tornat a haver incidències amb els trens regionals sud.
Cap a dos quarts de deu del matí, la circulació entre Vilanova i Barcelona ha quedat interrompuda per una avaria a les vies. El problema ha afectat la circulació dels rodalies de l'R2 Sud i els regionals de les línies R13, R14, R15, R16 i R17. Protecció Civil ha activat l'alerta del ferrocrat. La circulació s'ha restablert al cap d'una hora.
A Tarragona, l'Ajuntament ha ofert allotjament aquesta nit a 9 persones sense sostre en el marc de l'operació Iglu, que s'activa quan hi ha baixes temperatures. En el dispositiu ja han treballat personal de serveis socials, voluntaris de protecció civil i de la Creu Roja, a més de la Guàrdia Urbana. S'han localitzat 15 persones dormint al ras, 6 han declinat la possibilitat d'allotjament i els han ofert begudes calentes i mantes.
El consistori disposava per l'operatiu 11 llits provisionals. De forma preventiva, divendres passat es van allotjar ja 6 persones. Aquest servei d'emergència complementa altres programes per combatre el sense llarisme que té en marxa l'Ajuntament de Tarragona.
Hi ha un servei d'acolliment temporal per a joves sense llarg que actualment atén 10 persones. A més, el consistori disposa de 6 pisos de transició per a sense sostres ubicats en diferents punts de la ciutat. Ara mateix hi ha 13 persones en aquests pisos i 3 més pendents d'entrar. Totes aquestes persones estan immerses en un procés de reinserció.
Torre d'en Barra viurà avui la nit més màgica de l'any amb l'arribada de ses majestats als Reis d'Orient. Malsí, Gaspar i Baltasar passaran per les cases dels torrenys i torrenques per deixar els seus regals. Ho faran, com sempre, després de la tradicional cavalcada amb la qual recorreran els carrers de la Torre.
Els Reis d'Orient arribaran al municipi en barc a dos quarts de cinc de la tarda al port de Torre d'Embarra. Allà hi haurà un espai reservat perquè els més petits, amb diversitat funcional i les seves famílies, puguin gaudir de les carrosses. Un cop a terra començarà la cavalcada pel passeig marítim fins a la plaça de Josep Valls Hivern, on s'espera que arribin a dos quarts de sis.
Un cop totes les carrosses siguin al lloc, es repartiran els regals als infants. La comitiva estarà formada per un total de set carrosses, les sis estrenades l'any passat i la nova d'enguany del Patja Reial. Ho ha explicat el regidor de festes, en Xavi Suárez.
Hi haurà dues novetats. Una té a veure amb el Patja. El Patja Real estrena carrossa el dia 3. Des de la residuaria de festes hem confeccionat una nova plataforma, un nou remolc, perquè el Patja pugui arribar amb una carrossa pròpia. Aquesta carrossa també participarà a la cavalca de reis. Per tant, passem de 6 a 7 carrosses, més tot...
més tot el seguit que acompanya,
Després de passar per Bajamar, la comitiva reial anirà fins a aclarar i s'aturarà a la plaça de l'Església, a les 6, on es repartiran els paquets als infants de la zona. A dos quarts de set, la cavalcada a la torre anirà des de l'avinguda de Pompeu Fabra fins a la plaça del Castell. En arribar, i per rebre ses majestats, es farà un espectacle de llums, so i focs artificials. Enguany, la cavalcada al centre del poble s'ha avançat una mica perquè no acabi tant tard. Ho ha comentat també el regidor Xavi Suárez.
L'altra novetat és que els reis arribaran més aviat a dalt la torre, perquè ho conformarem d'una manera que com ses majestats són màgics i poden arribar a tot arreu, doncs els farem arribar una miqueta abans a la torre, perquè sovint se'ns feia molt tard entre l'entrega dels regals, l'espectacle, i fa molt de fred, a principis de gener fa molt de fred,
i creiem que a les 8 havíem d'estar enllestits. Tot seguit es lliuraran les claus de la vila a càrrec de l'alcalde Valepinó i la Corporació Municipal. Després dels breus parlaments s'entregaran els regals als més petits. Un cop acabat es farà el repartiment tranquil de paquets als infants amb diversitat funcional dins del castell.
L'Ajuntament manté a hores d'ara tot aquest dispositiu per poder fer la cavalcada tal com està planificada, tot i el fred que està fent i el que s'espera per les pròximes hores. Només en el cas en què plogués molt a l'hora de l'arribada de Ses Majestats, la cavalcada se suspendria i es repartirien els regals a les esglésies de Baixamar, Clarà i el Pati del Castell, com està programat.
La gincana d'aparadors de Nadal ja té guanyadors. Divendres es va fer al Pati del Castell el sorteig dels premis per a tots els participants que van completant la butlleta amb els objectes amagats als aparadors de les 41 botigues participants.
i nenes nascuts entre els anys 2012 i 2020, amb un total de 200 butlletes recollides. Els premis que es van repartir van ser una bicicleta, dos patinets, cinc cistelles de productes i dues entrades a PortAventura. El nom dels guanyadors es pot consultar a la pàgina web de l'Ajuntament de Tornambarra.
A més, durant l'acte divendres també es van donar el reconeixement a les botigues participants. El premi a l'objecte més original va ser per la botiga Nillu, del carrer Antoni Roig, que va amagar un tros de taronja deshidratada. La botiga guanyadora amb l'objecte més difícil de trobar ha estat Alicia, al carrer Pere Badia, que va amagar un piercing a la banya d'un renn inflable de color daurat. Finalment, el reconeixement a l'aparador millor decorat va ser per la floristeria Pupiflòs, al carrer Joan Güell.
Abordem altres notícies. Els dos sindicats que representen els comandaments de les policies locals de Catalunya han acordat que treballaran conjuntament entre els seus objectius i aconseguir un estatut professional únic, tenir més suport de la Conselleria d'Interior i evitar les ingerències polítiques.
Aquests sindicats són el SICPOL i el SUCPOL i donen cobertura a uns 300 caps de policies locals del país. Entre ells hi ha el sotinspector de la policia de Tordambarra, Miquel Àngel Marchal, que de fet és el president del sindicat unitari de comandaments de la policia local, el SUCPOL.
En declaracions sobre la Torre, Marçal ha relatat que, després de tres mesos de reunions, han constatat que les reivindicacions i objectius són comuns i, per això, han apostat per la unitat d'acció sindical. És una situació, diguéssim, específica, que ja aquests sindicats són de creació concretament, la que jo presideixo, en aquest cas, porten més de 25 anys, prioritzen la zona del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre,
i una part de Barcelona i Sigpol que també en aquest cas té el gran abast del territori català i en aquesta unió conjunta el que volem és unificar aquestes línies de tal forma que puguem tenir una força major i que les nostres reivindicacions a l'hora de plantejar-les a la direcció general siguin més fortes i amb una línia més unificada.
En un comunicat, els dos sindicats han assenyalat que la normativa està obsoleta i que hi ha molta desigualtat entre municipis. També reclamen un estatut professional únic que fixi les atribucions i les condicions de treball dels comandaments i que s'estableixin mecanismes per evitar ingerències polítiques en la seva feina. Són 300 i escaig comandaments que estem en una línia de treball per, en aquest cas, buscar un estatut únic del comandament
també intentar protegir, evidentment sempre els comandaments d'aquestes accions, tant sigui d'ingerències, a vegades digue-li polítiques, o a vegades, moltes vegades, també fins i tot, tendencioses en l'àmbit, diguéssim, de l'instrumentalització administrativa o judicial per part, diguéssim, d'alguns agents de cara als comandaments,
Els comandaments també demanen més formació i la professionalització dels cossos de les policies locals. En aquest sentit, reclamen una major implicació i col·laboració de la Conselleria d'Interior i la Direcció General de Policia que en depèn. Nosaltres ens trobem hores d'ara que necessitem l'impuls i el suport de la Conselleria d'Interior i la Direcció General de Coordinació de Policies Locals
de cara a les policies locals perquè ens sentim, en certa forma, que som un pilar bastant important dintre del sistema de seguretat pública de Catalunya i hores d'ara necessitem aquest suport en una direcció, una planificació o una dotació de recursos en una direcció general que ens pugui donar suport i orientació, assessorament i, a més, de cara a les policies locals.
Com a primer pas, els dos sindicats han demanat una reunió urgent amb la consellera d'Interior, Núria Parlón.
Més qüestions que abordem avui a l'informatiu. Aquests són els últims dies per participar en el procés selectiu per a dues places a l'Ajuntament de Torredembarra en el marc de programa de pràctiques joves 2025. Són per a una plaça de tècnic o tècnica de comunicació audiovisual i una altra com a auxiliar administratiu per a les quals el consistori ha rebut una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya. El termini d'inscripció finalitza el 9 de gener.
El contracte de caràcter formatiu tindrà una durada de 12 mesos a jornada completa. Les persones candidates han d'estar registrades en el fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil amb la condició de beneficiaris. També han d'estar inscrites com a demandants d'ocupació no ocupades al SOC.
Per a la vacant de tècnic de comunicació audiovisual cal acreditar estudis universitaris de comunicació audiovisual i per a la vacant d'auxiliar administratiu estudis de cicle mitjà en gestió administrativa. A més, cal acreditar el nivell de suficiència en llengua catalana. El contracte de treball haurà de realitzar-se dins dels 3 anys o dels 5 anys si es concerta amb una persona amb discapacitat següents a la terminació dels estudis.
Les persones interessades han d'estar inscrites al SOC i han d'enviar el seu currículum actualitzat a orientaciolaboral.com. En cas de no estar inscrits al SOC, cal trucar primer al 900 800 046 per donar-se d'alta com a demandant d'ocupació.
Parlem ara de qüestions relacionades amb cultura, amb propostes culturals. L'aula d'extensió universitària de la gent gran a Torre d'Embarrà dedicarà el segon trimestre del curs a tractar temes científics i divulgatius. El Centre d'Estudis Cineval de Mas hi ha donat a conèixer la programació de conferències dels mesos de gener, febrer i març, amb un total de sis sessions que arrencaran tot just després de les festes nadalenques.
De fet, aquest dijous, 8 de gener, tindrà en lloc la primera xerrada que anirà a càrrec d'Enric Contreras i que parlarà sobre l'origen d'una vida, conceptes bàsics de genètica. El 22 de gener, Xavier Castelo explicarà el cas de l'eclipsi que va convertir Einstein en una llegenda. Ja el mes de febrer, el dia 5, Magda Constantí protagonitzarà la xerrada del residu al bioplàstic i energia.
mentre que el dia 19 David Llambrich explicarà les grans patacades de la ciència i què n'hem après. De cara al mes de març s'han programat una conferència sobre Darwin i les illes Galapagos amb Pere Iglesias el dia 5 i una darrera sobre l'any internacional de les glaceres amb Jordi Camins que porta per títol Gel, on i fins quan i que es farà el dia 19. Totes les xerrades de l'aula de la gent gran tenen lloc en dijous a les 6 de la tarda i es fan a Calmayam.
Per participar-hi, cal haver formalitat la matrícula i tenir més de 55 anys. Es pot fer a través del correu electrònic sinibaldemàs.com o al telèfon 637 57 95 09. L'aula l'organitza en el Centre d'Estudis Sinibaldemàs i el campus extens de la URB.
I una altra proposta, que té continuïtat aquest 2026, les cites musicals a la plaça Catalunya de Jam Sessions i Micròfon Obert tornaran aquest diumenge 11 de gener. Se n'ha en horari de migdia, a l'hora del vermut, de 12 a 3. I en aquesta ocasió la sessió comptarà amb la col·laboració del grup By You Swampers, format per músics de la comarca i que fan música d'estil blues i rock.
Cada sessió combina música en directe i participació ciutadana amb un espai obert on tothom, qui vulgui, pot pujar a l'escenari per tocar o cantar. Aquest cicle d'activitats musicals té un triple objectiu, descentralitzar l'oferta cultural, dinamitzar comercialment la zona i oferir nous espais d'expressió artística oberts a tothom. L'organització va a càrrec de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tordambar.
En l'àmbit del Baix Gaià us expliquem que el castell de Tamarit serà visitable i es vol museïtzar. La iniciativa la tirarà endavant la família Trilles, que ha adquirit recentment aquest espai, i també unes 200 hectàrees del seu entorn, on hi ha el Mas Cosidor, Sant Simplici i el Mas del Mèdol. L'adquisició s'ha fet per 9,4 milions d'euros.
Durant les darreres setmanes ja s'hi han fet algunes visites guiades, però la família Trilles vol anar més enllà i es planteja fer un projecte museístic per posar en valor aquest edifici d'origen medieval i els objectes immobiliari del seu interior. N'ha parlat al programa Baix Gai al Dia l'empresari turístic i propietari del càmping Trilles, Roger Trilles.
És un somni, complert amb realitat, la veritat. És la combinació una mica de tot, fins i tot la part romàntica, també, no? Perquè, vull dir, si haguéssim volgut ser només una inversió empresarial, doncs potser aquests diners s'haurien pogut invertir en comprar un altre càmping o una altra cosa, no?
En canvi, ho hem decidit fer-ho amb el castell de Tamarit perquè és únic. La veritat és que és únic.
Roger Trilles ha explicat que serà prioritari la conservació i restauració dels elements més deteriorats. Entre aquests hi ha la torre de Guaita, de Mas Cosidor, o la de Sant Simplici. Hi ha la torre de Guaita, que aquesta encara hi és tota, l'únic que té una esquerda...
Li falta... La teulada s'ha d'arreglar una mica i això ho volem també intervenir-hi urgentment, urgentment dins del que vol dir amb l'administració, no? Vull dir que s'ha de presentar un projecte, etcètera, etcètera. Igualment que amb la Torre de Sant Simplici, no? És de les primeres coses que volem tornar a tal com era fa segles.
El castell de Tamarit té els seus orígens al segle XI. Va patir d'anys importants durant les guerres de successió i la del francès. A principis del segle XX el va comprar l'americà Charles Dering, que el va restaurar sota la direcció de Ramon Casas. Durant els darrers anys ha estat propietat d'una empresa privada que hi feia casaments i altres esdeveniments.
El Catllà reconeixerà els seus esportistes més destacats en un acte que es farà el 17 de gener. Avui dilluns ha acabat el termini per presentar candidatures. L'objectiu de l'Ajuntament és distingir tots els esportistes del municipi que al llarg de 2025 hagin aconseguit una primera, segona o tercera posició en competicions autonòmiques, estatals o internacionals.
El lliurament es farà en el marc de la segona festa de l'esport del Catllà. Al matí, les entitats esportives faran demostracions de les seves activitats a la Torre d'Enguiu. A la tarda es farà entrega dels premis en un acte a l'Auditori del Centre Cultural. Per poder optar aquest reconeixement, s'ha d'estar empadronat al Catllà, ser un esportista federat i acreditar els resultats obtinguts durant el 2025.
En plan territorial, avui ressaltem dades econòmiques. L'atur a Tarragona i l'Ebre ha crescut lleugerament al desembre. En concret, la demarcació va registrar 334 nous desocupats durant el darrer mes de 2025. D'aquesta manera, l'any passat es va tancar amb 38.410 persones sense feina al territori.
Les últimes dades del Ministeri de Treball que s'han publicat aquest dilluns mostren un increment del nombre d'aturats del 0,88% respecte al novembre, encara que la variació interanual segueix mostrant un descens important del 3,97%.
D'altra banda, les comarques tarragonines i abrenques compten amb gairebé 347.000 afiliats a la Seguretat Social. És un 0,9% menys que el novembre, però un 2,16% més que el tancament del 2024.
Pel que fa als contractes, se n'han creat més de 16.000. Són un 10% menys que el novembre, però un 6% més que el desembre del 2024. Tots els sectors han registrat petits increments de persones sense feina. La tendència a l'alça de l'atur que s'ha produït a Tarragona i l'Ebre també s'ha registrat a la resta de demarcacions catalanes.
el nombre d'habitatges de nova construcció es va incrementar un 6,8% a les comarques de Tarragona durant l'any passat. Són dades del Col·legi Oficial d'Arquitectura Tècnica de Tarragona, el COAT, que diu que s'han passat de 1.725 habitatges el 2024 a 1.835 l'any passat.
Entre els municipis que lideren aquest increment hi ha un del Baix Gallà, Rodavara, on hi ha un 75% més de nous habitatges. És el mateix percentatge que a Salou i només es veu superat pel Vendrell, amb un augment del 135%.
Aquest increment de l'obra nova i la inversió fa que el sector de la construcció sigui optimista per als pròxims anys. Pel que fa a la inversió en habitatges nous, ha crescut un 15% a les comarques de Tarragona durant el 2025. En concret, s'hi han destinat 265 milions d'euros de pressupost d'execució material, 34,5 més que l'any anterior.
Pel que fa a la tipologia i segons les dades del coat, durant el 2025 ha baixat l'habitatge unifamiliar, més d'un 15%, però ha crescut la construcció de blocs més d'un 77% respecte a les dades del 2024. D'altra banda, la rehabilitació es manté amb l'inici d'un miler d'obres i una inversió total de 93,5 milions d'euros.
En total, l'activitat professional ha crescut un 4,65% el 2025 en aquest sector, amb gairebé 11.000 intervencions.
I amb aquesta sintonia anem a la recta final de l'informatiu a parlar d'esports i fent balanç de les dues proves del dueló nadalen que es van celebrar la setmana passada amb un gran èxit de participació. Centenes de torrenques i torrencs van prendre part tant de la cursa Sant Silvestre del dia 31 de desembre com del primer bany de l'any de l'UD Genit.
Segons les dades que ha donat a conèixer l'Ajuntament, la Sant Silvestre Torrenca va comptar amb 750 inscrits, superant de bon tros les inscripcions de les tres edicions anteriors que no havien arribat de fet a les 500 persones. D'altra banda, el primer bany de l'any es van servir 700 racions de coca i 800 de xocolata.
I com que la bicicleta de Santa Esteve es va haver d'anul·lar per motius meteorològics, perquè plovia, el quart cliatló popular nadalenc s'ha convertit, com dèiem, en un duatló. Així, les persones que han completat les dues proves poden portar les seves butlletes completes fins a l'11 de gener...
a l'oficina de turisme, de 9 a 2, a noia de matí, o bé al pavelló municipal Sant Jordi, a noia de tarda, de 5 a 8. Només per participar ja rebran un obsequi, mentre que, si deixen les seves dades, entraran en el sorteig de 4 vals de 50 euros per comprar fruita i verdura als comerços locals adherits. Tanquem així aquesta edició informativa. Us hem acompanyat Josep Sánchez i l'Anna Plaça. Adeu, que us porti molta cosa als Reis.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners. Sons a Cau d'Orell
¡Échale carbon a tu corazón!
Sábado 17 de enero, gran festival de coros rocieros en el casal municipal de Torre de Embarra. A partir de las 7 de la tarde os esperamos entrada gratuita con los coros rocieros de Splay de la Yen Grande, Torre de Embarra. Coros rocieros de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia. También nos acompaña el coro rociero la Floro de San Pedro y San Pablo.
Y también coro rociero de Cuní y coro del Paz del Panadé. Todo esto dirigido y presentado por Emilio Giralde, Mónica Ruiz, Ana Ortega y, cómo no, tenemos también la gran compañía de la directora de la radio de Torredembarra, Raquel Martínez. Entrada gratuita.
I ens atem de Cina des de la Ràdio amb l'Antonio Barrero. Molt bon dia. Què tal? Doncs molt bé, amb ganes, com sempre, de conèixer més d'aquest apassionant món del cinema, del qual tu ets un gran coneixedor. Bé, no ho sé si sóc un gran coneixedor, però sí que tinc ganes de comunicar coses de cinema sempre. Doncs vinga, nosaltres d'escoltar-te. Doncs vinga, avui parlarem de les nominacions dels 18 Premis Gaudí.
25 produccions catalanes i 4 europees es disputaran els guardons de l'Acadèmia del Cinema Català el proper 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El passat dimarts 16, aquest dimarts 16,
L'Acadèmia del Cinema Català va anunciar les nominacions dels 18 Premis Gaudí. En aquesta edició, Romeria, de Carles Simón, amb 13 nominacions, seguida de Cidat, d'Oliver Lache, amb 12, i Sorda, de Belibertat, que n'assoleix 10, encapçalen el rànquing en la segona volta de les votacions. També destaquen Frontera, de Judit Colell, amb 8 nominacions,
L'òpera prima Estrany Riu, de Jaume Claret Muixart, també amb 8 candidatures, i La fúria, debut de Gemma Blasco, amb 6.
Tardes de soledat, d'Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l'Acadèmia. El Palmarès, com he dit, es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala que celebrarà al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.
En la categoria de millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols, dues obres de cineastes veterans, Frontera i Wolfgang, i tres òperes primes, Està en riu, Esmorza amb mi i Molt lluny.
Entre els debutants hi trobem Estany Riu, de Jaume Claret Moixart, que després de ser doblement premiada a la seva estrena a la secció Horizonti de la Mostra de Venècia, acumula ara 8 nominacions als Gaudí, incluent Direcció Novella, Fotografia per a Pablo Paloma...
Actriu secundària per Anausica Bonin, interpretació-revelació per Bernat Soler Palau i Jan Monté Palau, direcció de producció per Andrés Mellines i música original per Nica Son.
El debut en la direcció de llargmetratges de l'actor, dramaturg, director d'escena i guionista Ivan Morales, la pel·lícula Les morts amb mi, parteix del seu text teatral per construir una història coral de quatre personatges a la recerca de la fe en ells mateixos i en l'amor.
I suma 5 nominacions als Gaudí, incluent Direcció Novella, guió adaptat per a Ivan Morales i el Modena Monzó, protagonista masculí a la Palau Cervantes, actor secundari Ivan Massaguer,
I d'altra banda, trobem la pel·lícula Molt lluny, que és el primer llarmetratge del també guionista i actor Gerard Oms i que està inspirat en la seva pròpia experiència com a emigrant. En aquest cas, n'ha aconseguit cinc denominacions. Direcció novella, guió original per a Gerard Oms, el director,
Muntatge per a Neus Vallús, que ja va guanyar les estatuetes dirigint la plaga i sis dies corrents, i també nominació per al protagonista masculí per Mario Casas, que va ser premiat en la mateixa categoria el 2021 per No mataràs.
Dos dels títols finalistes a millor pel·lícula porten la signatura de cineastes amb una trajectòria sòlida dins el cinema català. És el cas de Judit Colell, directora de Frontera, un thriller històric ambientat als Pirineus el 1943 que confronta els fantasmes del passat amb les tensions del passat i que aprofundeix en les ferides encara obertes de la Guerra Civil Espanyola.
La pel·lícula compta amb 8 nominacions als Gaudí, incloent categories interpretatives com millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto, que ja va guanyar per als dies que vindran, millor actriu secundària per a Bruna Cosí, que va guanyar també l'estatueta per estiu 1993, i millor actor secundari per a Sier Etxendia. Mercè Paloma, guanyadora de 5 estatuetes, està nominada a millor vestuari.
Marta Bazaco, a millor direcció artística. Javi Molas i Oliva Tribel, a millors efectes visuals. I Barbara Buch, a millor maquillatge i perruqueria.
Amb un altre registre, el de la comèdia dramàtica, competeix Wolfgang, del també veterà Javier Ruiz Caldera, amb la història d'un nen prodigi amb alt coeficient intel·lectual i trastorn de l'espectre autista que ha de viure amb el pare que mai havia conegut. La cinta també està nominada al Gaudí a la millor música original, que en aquest cas ve signada per Clara Pella.
Doncs bé, he fet el repàs de les pel·lícules nominades de millor pel·lícula, que són les que són en versió original catalana. Hem parlat de Frontera, de Wolfgang, d'Estany Riu, d'Es morts amb mi de molt lluny. Ara parlarem de les ficcions en llengua no catalana.
En la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades en guany als Gaudí, i que són Romeria, Sirat i Sorda, i que precisament totes tres van estar preseleccionades per representar Espanya en la 98a edició dels Òscars, i també, en aquest cas, a part d'aquestes tres, competeix la segona pel·lícula de Belén Funes, Los Tortuga.
Val a dir que aquestes tres pel·lícules, prenominades als Òscars, finalment és Romeria la que competeix en aquesta cursa cap als Òscars. Doncs bé, amb Romeria...
Carles Simón tanca la seva trilogia sobre memòria i família que va iniciar amb estiu 1993 i que va continuar amb el Carràs. Totes dues reconegudes els Gaudí amb cinc estatuetes, entre elles les de millor pel·lícula, direcció i guió, consolidant-se com una de les cineastes més guardonades en aquests premis.
Enguany Romeria acumula 13 nominacions, incluent direcció i guió adaptat per Carla Simón, la fotografia per Hélène Lubach, interpretació i revelació per Lúcia García, millor direcció de producció per Elisa Sirvent, que va estar guardonada també per Alcarràs,
La música original per a Ernest Pipó, millor muntatge per a Sergio Jiménez i Anna Paz, reconeguda amb dos gaudis ja per als dies que vindran i estiu 1993, millor direcció artística, Mònica Bernoui, millor vestuari, Anna Aguilar, millor maquillatge i perruqueria, Pati López i Paco Rodríguez H.,
Millors efectes visuals per Anna Aragonès, Bernat Aragonès, Alice Racer i Christian Punxsus. Millor so per Eva Balinho i Alejandro Castillo. Doncs com dic, 13 nominacions és la pel·lícula que més n'ha acumulat.
Sirat, la imparable odissea física i espiritual d'Oliver Lacse, pel desert marroquí, i que va estar reconeguda amb el Premi del Jurat al Festival de Canes 2025 i que ha estat seleccionada, com he dit, per l'Acadèmia de les Arts Cinematogràfiques d'Espanya per competir en la cursa dels Òscars a millor pel·lícula
de parla no anglesa, compta amb 12 nominacions als Premis Gaudí. Faig un incís per dir que aquesta pel·lícula està fent una cursa increïble i que és possible que ens sentim parlar d'ella als Oscars perquè està nominada ja amb la Short List
de les nominacions als Òscars, no la millor pel·lícula en parlada no anglesa, no només, sinó també la millor música, la millor fotografia, el millor so i el millor càsting. Per tant, és la primera pel·lícula de l'estat espanyol que opta a cinc nominacions d'entrada ja. Per tant, penso que aquesta pel·lícula segur que en sentim parlar. Però seguim, seguim, no perdem el fil que estem parlant dels Gaudí.
A les candidatures, millor direcció per a Oliver Lasche i millor direcció de fotografia per a Mauro Gersen, un tàndem que ja els va valer dos premis Gaudí per a la pel·lícula O que arde, el 2020, de l'Oliver Lasche. S'hi afegeixen les de protagonista masculí per a Sergi López.
que ha estat nominat en vuit ocasions als guardons de l'acadèmia, però que encara no ha aconseguit mai el premi. És una mica estrany, no? Bé, sí, perquè és un dels actors català més internacional i que, a més a més, ens representa. Ha estat nominat vuit vegades i encara no ha aconseguit el premi. Potser ara finalment li cau. Potser aquesta és la seva.
Sí, doncs això, a més a més dels que hem nomenat fins ara, també millor muntatge per Cristóbal Fernández, millor direcció artística per Laia Ateca, millor vestuari per Nadia Zimi, millor maquillatge i perruqueria per Zaira Eva Aden, millors efectes visuals per Pep Claret, Lluís Rivera, Benjamín A. George, millor so per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Jasmina Praderes,
Millor direcció de producció per Oriol Maimó, que de fet ja ha estat premiat per la pel·lícula Quina i Arromata, i millor música original per Can Dink Rai.
La tercera pel·lícula, amb més nominacions en aquesta categoria, seria Sorda, escrit i dirigida per Eva Libertat i que està basada en el seu curtmetratge homònim de 2021 i que aborda les complexitats de la maternitat condicionada per la sordesa en un exercici de normalització i empoderament sord
que sumen, en aquest cas, 10 nominacions als Gaudí, i que inclou direcció i guió adaptat, Preva Libertat, la protagonista femenina, Miriam Garlo, actriu i actor secundaris, Elena Irureta i Álvaro Cervantes, millor direcció de producció, Goretti Pagès, millor so, Urko Garay, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo, també nominat per Romeria,
Millor direcció artística per Anna Uqué, millor vestuari per Desiré Guirao i Angélica Muñoz.
I, finalment, la quarta pel·lícula d'aquesta modalitat és Los Tortuga. És la segona pel·lícula de Belén Funes, després d'haver realitzat La hija d'un ladrón, i que va ser premiada el 2020 amb tres estatuetes. Ara soleix tres nominacions, incluent guió original per ella i per la seva parella, Marçal Sebrián, i millor interpretació i revelació per Elvira Lara.
La seva trama, aquesta pel·lícula, narra l'èxode rural cap als afores de les grans ciutats dels anys 70 i l'esforç de milers de persones per conquerir la classe mitjana. Pel que fa a la resta de les produccions finalistes, tres llargmetratges de ficció destaquen amb diverses nominacions. En la categoria de direcció novella opta Gemma Blasco per La fúria,
Una pel·lícula que suma fins a sis nominacions als Gaudí, incloent guió original per Gemma Blasco, acompanyada d'Ava Pauner, categories interpretatives per Àngela Cervantes i Carla Linares, i maquillatge i perruqueria per Danae Catell i Ale Salvat. En les dues categories de guió també són nominats tres professionals que atresoren diverses estatuetes d'anteriors edicions. Ses Gai, amb tres, i Eduard Sola, amb una, pel guió original de Mi amiga Eva,
Pel·lícula que en guany també dona una nominació a l'actriu Nora Navas, ja premiada per Pa Negre i per Tots volem el millor per ella. També Cella Rico, pel guió adaptat de La Buena Letra, després d'haver guanyat el Gaudí a millor guió per Viaje al quarto d'una madre. També la pel·lícula Una quinta portuguesa, entre les produccions finalistes, amb una nominació per a Manolo Solo, que opta al Gaudí a millor protagonista masculí.
Doncs molt bé, parlem ara d'altres categories i comencem per la categoria de millor pel·lícula documental. Aquí trobem Tardes de Soledat d'Albert Serra, que suma sis nominacions als Premis Gaudí i que fa història als guardadons de l'Acadèmia. Explorant el món de la toromàquia a través de l'art i la vida del torero Andrés Roca-Rei, la guanyadora de la Concha d'Or a Sant Sebastià assoleix les nominacions a millor direcció per Albert Serra
que ja va guanyar l'estatueta per al Cant dels Ocells, millor fotografia per a Artur Tort, que ja va guanyar per a Pacifició, millor muntatge per a Albert Serra i Artur Tort i millor so per a Jordi Ribas i Bruno Terrier.
Al costat d'aquest títol històric, destaquen altres produccions que també aporten mirades singulars al documental català. «Constellació Portavella», de Claudio Solian, analitza l'obra i trajectòria política del cineasta a través de fragments dels seus films, conferències i entrevistes.
La marcellesa de los borrachos, de Pablo Gil Retuerto, segueix el viatge clandestí dels etnomusicòlegs italians de cantonocratge pel nord d'Espanya l'estiu de 1961 i estableix un diàleg entre el passat i el present mostrant les ferides de la història.
Mares d'Arienda Seuba documenta durant més de quatre anys el camí cap a la maternitat d'Anna i Ari, reflexionant sobre les conseqüències de posposar la maternitat i posa en valor l'amor, els vincles i les cures.
En la categoria de millor pel·lícula d'animació hi trobem una amplia varietat de formats i estils. Val dir que fins ara el tema de l'animació era una mica fluixet i en guany per fi. Hi ha quatre pel·lícules d'animació que tenen, a més a més, molt nivell.
En primer lloc, el Tresor de Barracuda d'Adrià García, que és una trepitant aventura pirata plena de mapes, secrets, persecucions, batalles navals i personatges memorables, fins a l'animació L'Olivia i el Terratrèmol Invisible,
de Irene Iborra Rizzo, que és la primera producció catalana filmada fotograma-fotograma i també la primera pel·lícula amb aquesta tècnica dirigida per una dona a Catalunya i que a més a més l'ha fet en català. Dir-ho això amb animació, de vegades sobte una mica perquè evidentment l'animació de seguida se li pot posar el llengua que vulguis, però ella ha volgut deixar clar aquesta directora que l'estava rodant aquesta animació en català.
Amb sensibilitat i crítica social, la pel·lícula aborda els desnonaments a través de la mirada valenta d'una nena i la força que li dona la seva colla d'amics. Els amics també són la clau de Hanna i els Nadals oblidats d'Helena Ruiz, segona part de Hanna i els Monstres, un viatge ple de fantasia que explora què passaria si, de sobte, tothom oblidés les festes de Nadal.
Mentrestant, la llum d'aixa de la cineasta Shadi Adit segueix les aventures d'una jove de l'alt-Andalus del segle XI que somia a convertir-se en gran pirotècnica en un regne on els focs artificials són l'espectacle més popular.
Pel que fa als curmetratges nominats, els 18ens Premis Gaudí mostren la força creativa i la diversitat del cinema català emergent. A Campolibar, Alicia Moncholí Luege entrellaça realitat i ficció en un viatge de retorn a la seva infantesa.
De Sucre, de Clàudia Cedó, narra la història d'una dona de 30 anys amb discapacitat intel·lectual que lluita pel dret a decidir sobre la seva maternitat. I la nostra habitació, de Jaume Claret Moixart, atorga una segona nominació a aquest director,
que utilitza el cel·luloide de 16 mil·límetres per recrear la intimitat d'una habitació on mare i fill es connecten amb el món a través d'un programa de melodies compartides. I finalment, en aquesta categoria dels curtmetratges, destacar Nens, Dana Martí Domingo, que explora la masculinitat i els rituals de joc infantil en un relat de creixement estiuenc a la Costa Brava.
Doncs bé, a més de les 25 produccions catalanes, els XVIII Premis Gaudí inclouran quatre produccions europees finalistes. Conclavé del director Edward Berger, guanyadora d'un Òscar per All Kids on the Western From, disecciona els mecanismes de poder del Vaticà després de la mort d'un papa, que en principi no s'explica quin papa és, però si veieu la pel·lícula queda molt clar de qui estem parlant.
El film Daminació Flou, un munt que salvar, del Leto Zin Zibalodis, creador del célebre Hawaii, narra un viatge de supervivència amb una càrrega visual extraordinària.
La llavor de la figuera sagrada del prestigió cineasta iraní Mohamed Razolov, recent guanyador de la Palma d'Or, és una poderosa reflexió sobre la repressió, el coratge i la desobediència civil. I finalment, The Brutalist, del director nord-americà Mredi Corbett, construeix una ambiciosa epopeia sobre l'ascens d'un arquitecte jueu immigrant als Estats Units.
I aquest seria el resum. Si vols que ampliem alguna cosa més, Sònia. Home, a mi m'agradaria preguntar-te, Antonio, què en penses tu d'aquestes nominacions? Bé, sí. Bona pregunta, no? No voldria incidir en temes que segurament ja he explicat en altres ocasions, però dic que segurament, vagi com vagi finalment la gala i els premis, segurament el titular se l'emportaran tres produccions que no són precisament en llengua catalana.
Les pel·lícules que obtindran el major nombre de premis i que seran els titulars seran Sirat, Romeria i Sorda. Totes tres molt bones pel·lícules, indiscutible. I també ho serà, en un altre nivell, Tardes de Soledat, perquè el fet de tenir sis nominacions i que sigui un documental nominat amb aquestes sis nominacions és important. Per tant, aquestes quatre pel·lícules, que no són en llengua catalana, seran les que s'emportaran, diríem, els titulars.
Llavors, què passa? És allò que hem dit sempre, l'Acadèmia del Cinema Català està premiant les pel·lícules rodades a Catalunya, evidentment, i està fent un favor important per visibilitzar el cinema català, però jo sempre he dit que el cinema en català és el cinema...
que està rodat en català, no el cinema fet per catalans. A diferència, per exemple, de la literatura, que la literatura catalana és aquella que s'escriu en català i això és indiscutible i va arreu, en el cinema hi ha una mica d'aigua barrets i en aquest sentit, jo en aquest sentit soc molt, molt dràstic,
Però, evidentment, està clar que el treball del cinema és un treball col·laboratiu d'equip on hi ha diferents àmbits, diferents pensaments, diferents modalitats i una producció, tant que sigui feta per gent d'aquí del país, es considera catalana. És el cas de Romeria, claríssim. És el cas de Tardes de Soledat, també potser no tan cirat, però en qualsevol cas això. Per tant, és aquesta la feina que ha de fer l'acadèmia? No ho sé, en qualsevol cas.
pel·lis com Wolfen i Frontera, que són potser les més destacades dins de la categoria de cinema en català, són pel·lícules més petites al costat d'aquestes altres. El problema està potser en que no podem fer pel·lícules més grans o no es fan pel·lícules més grans en català, segurament si es fessin i tinguessin aquest nivell de reconeixement com cirat o romeria, potser no estaríem parlant com parlem. Per què no es fan més pel·lícules en català? Doncs perquè no hi ha pressupost, perquè encara hi ha aquell prejudici de que fetes en català
no travessen fronteres, no arribin tan lluny, cosa que és errònic, com el FICAT hem demostrat moltes vegades. Antonio, ara aquestes són les que estan nominades, fins al 8 de febrer no se sabrà. Com és aquest procés de votació ara? Com es fa? Ara, sí, fins a aquesta data del, no sé si és a finals de gener, tots els acadèmics, de totes aquestes que he anat dient, totes aquestes pre-nominacions, tenint l'opció d'entrar i de totes les categories, votar la que tu creus que és la millor.
es recomana que no votem per amistats, per coneixences, que tothom mire totes les pel·lícules i que voti a consciència i que a més a més no faci allò, un arrossegament, que si la pel·lícula que més t'agrada, per exemple, és Frontera, que no votis de Frontera, millor direcció, millor fotografia, millor so, és a dir, que votis a consciència veient allò que tu creus que és millor, independient que sigui aquella pel·lícula la que més t'agrada, en quant a pel·lícula i altres aspectes tècnics,
que potser altres pel·lícules destaca més. Aquesta és la recomanació que es fa. Potser sí que molta gent no ho té en compte, però estic segura que molta altra gent vota per amiguisme, no ens enganyem, no? Sí, i és un error, i penso que es fa un flac favor al cinema. Tothom hauríem de ser molt conscients i responsables, clar, això implica que t'has de mirar totes les pel·lícules. Tothom se les mira? Doncs no ho sé, tinc els meus dubtes. Jo ho faig. Tu segur que sí.
Antonio, com ha anat aquest any 2025 quant a la salut del cinema en català? Bé, he de dir que portem un parell d'anys que déu-n'hi-do. Vull dir, estem arrossegant una política de l'anterior govern de la Generalitat
en què hi havia una consellera de Cultura, que això ho tenia molt clar, van haver inversions, i a més és una aposta important per incentivar el cinema en català, i encara arrosseguem una mica aquells fruits. Em consta que l'actual govern també ho té clar, i penso que mentre sigui així, mentre hi hagi una aposta pel cinema català, mentre hi hagi una televisió potent també, que només en tenim una,
com és TV3, que aposti també per aquest suport, bé sigui, a través de suport físic, a través de contribuir-hi amb el visionat, d'estar en la postproducció. Tot això farà que el cinema sigui fort. Hi ha una bona acollita, hi ha bon cinema, i penso que, a més a més, això ho anirem veient, hem vist bon cinema,
Però, evidentment, hi ha pel·lícules que no són en llengua catalana que, en aquest cas, estan per sobre. I no és que em dolgui dir-ho, perquè és una realitat permicidat, és la millor pel·lícula que s'ha fet en guany en aquest país. També ho arromeria, també ho és Tardes de Soledat.
i per tant són pel·lícules catalanes. I bé, hi ha hagut una bona collita i tenim els millors equips, tenim una indústria del cinema molt potent a Catalunya i això és un reconeixement que és evident i que no cal insistir-hi perquè està a la vista i que la gent, a més a més, afortunadament no ha deixat d'anar al cinema, tot i que es consumeix molt cinema des de casa, des de les plataformes, però l'assistència a les sales, malgrat tot, no m'hi va, i si va m'hi va en algun moment com a causa de la Covid, això ara està superat.
Doncs, Antonio, ho deixem aquí. Suposo que ara, aquests dies de Nadal, també es pot aprofitar per anar al cinema, no? Sí, sí, sí. Tot i que ara, evidentment, les pel·lícules que destaquen són aquestes pel·lícules de temàtica nadalenca, de família i tal, que està molt bé. Que també estan bé. Sí, cal dir que també estan bé. Però sí, sí, aprofitem per anar al cinema aquests dies de festes i de Nadal. Doncs, Antonio, moltíssimes gràcies i bones festes. Gràcies igualment.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 4, us parla Marc Serraura. Emergències ha rebut 130 trucades relacionades amb el temporal de neu i de fred, la majoria de les quals són incidències de trànsit. Al matí la nevada ha deixat gruixos d'entre 3 i 4 centímetres al sud de Catalunya.
I puntualment s'han registrat 5 centímetres o més a Santa Coloma de Caral, on s'han acumulat més de 10 centímetres de neu. S'espera que a les properes hores el temporal es desplaci cap al nord-est del país i que aquesta tarda pugui nevar. Als voltants de Barcelona fins als finals de setmana es mantenen activades les alertes de neu, vent, fred i onatge. Escoltem la subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler.
la mobilitat per carreteres, també la mobilitat a peu, perquè amb aquest fred i amb aquesta neu podem esperar algun punt amb glaçades, que pugui haver-hi algun lloc on pugui relliscar el vehicle o fins i tot amb el que anem a peu, i sobretot també mirar l'estat de les carreteres.
I última hora de l'actualitat internacional, un fort dispositiu policial ha traslladat Nicolás Maduro i la seva esposa per compareixer a hores d'ara davant del jutge de Nova York al Tribunal Federal perquè li llegeixi els càrrecs dels quals se l'acusa. Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat avui d'atacar novament Venezuela i ha afegit també Colòmbia. Des d'Espanya, el ministre d'Exteriors, José Manuel Alvarez, ha advertit
que qualsevol solució per a Venezuela no pot venir imposada des de l'exterior i ha demanat diàleg i via democràtica. L'escoltem. No ens vamos a resignar en ningún momento a que se imponga la ley del más fuerte, la ley de la selva, la ley del que puede conseguir a través de la coerción una parte de la soberanía, de los recursos naturales, del territorio de otro país...
I acaba la ràbia il·legal en una nau abandonada a la Seny al Montsià, una festa que estava en marxa des de cap d'any i que ha congregat mig miler de persones a una zona d'oliveres. De fet, a mig matí encara hi quedaven unes 200 persones als voltants del recinte, així com una vuitantena de vehicles. Els Mossos mantenen la zona amb un control d'alcoholàmia i drogues per a les persones que abandonen l'espai.
I la Guàrdia Civil ha decomissat més de 200.000 joguines i productes tèxils falsificats en 7 trasters de Badalona. La mercaderia estava valorada a més de 2 milions d'euros i hi ha 6 persones investigades als productes no complien els estàndards de seguretat i es podien descompondre amb petites peces.
I l'actualitat esportiva que passa pel Girona, que surt del descens. Els gironins es van imposar a Somoix per 1-2 davant d'un rival directe com el Mallorca. Els gols donaven els 3 punts, els de Michel, i els apropen a l'objectiu del spin a la primera volta. És tot de moment. Tornem amb més notícies en xarxa. Fins ara.
Sintonitges Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Hola, hola, ja tornem a ser aquí. Per cert, creieu que Quevedo, el Quevedo cantant, no l'altre. Tenia clar des de petit que volia dedicar-se al món de la música. I què me'n dieu de l'Aitana? Somiava de petita a m'omplir estadis. Soc el Christian Oliver i reconec que sempre vaig voler ser professor. Voleu que us confessi un secret? Els meus pares em recorden jugant a fer classes a la meva habitació quan era petit. I els meus alumnes, no rigueu, que ningú rigui d'aquí, sisplau. Eren els meus peluixos. Els renyava...
Entranyava i tot, feia ja les classes, era molt entranyable. En tot cas, el que vull dir amb això és que el meu jo de mig metre ja sabia que de gran volia ser profe, però la realitat és que no tothom sap què vol ser en el futur. I això em porta a preguntar-me si realment cal tenir-ho clar o no. El sistema educatiu ens empenya a decidir-nos per unes matèries, per un batxillerat, i és del tot comprensible.
perquè les decisions que prendrem avui dia ens condicionaran els propers anys. Què vols ser de gran? Què vols estudiar? Què t'agrada? Massa preguntes, quan el que vols és simplement que arribi el cap de setmana i anar al centre comercial amb els teus amics o tenir en secret aquella conversa de WhatsApp amb la persona que t'agrada.
Mireu, sabeu que no se m'acut un lloc millor per debatre sobre el nostre joc del futur que a l'hora del pati. Així que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre el futur. No és necessari tenir clar el teu projecte de vida amb 16 anys, 14 anys, una cosa així. Vosaltres voldríeu una feina que us faci feliços o que us doni molta pasta? Que faci el que li agradi, que no pensi en el que li diguin l'altra gent. Jo crec que sí que estaria bé una mica d'assessorament, per exemple, coses que se't donin bé i coses que t'agradin.
L'institut dona respostes a grans enigmes de la física que després hem de repassar amb apunts al pati. L'escola ajuda a resoldre equacions de segon i tercer grau. Jo la veritat és que ja m'he perdut en tants graus, jo no sé quants n'hi ha. Planteja també l'institut dilemes que van fer antics filòsofs, o ensenya a trobar el subjecte del predicat d'una oració, però...
Atenció, l'Institut us ajuda a resoldre la gran pregunta, què voleu ser de grans? Per trobar resposta a aquesta qüestió i a moltes altres sobre el futur acadèmic i laboral de joves a secundària, no tirarem les cartes ni li preguntarem a una pitonissa que ens esperen uns anys, sinó que ho farem amb quatre estudiants que, com a mínim, seran uns grans professionals de la tertúlia. Com esteu? Hola, què tal? Hola, què tal? Molt bé.
Per un cantó tenim el Ferran, que té 13 anys. Hola, Ferran, què tal? Hola, què tal? Molt bé. Cursa segon d'ESO i la seva en popular opinion, és a dir, aquella opinió que la majoria de gent no comparteix, és que la política és útil. No et voldràs tu pas dedicar a la política, Ferran? Bueno, si s'escausi.
T'interessa, eh? T'interessa el món de la política. I creus que realment és important per canviar la societat, per millorar-la? És important perquè penso que una persona que està passant un mal moment o que, per exemple, no viu en una casa com vius tu, d'una manera o altra, si et dediques a la política, doncs jo penso que el pots ajudar d'una manera o altra.
I aquí tenim el Kai, que amb els seus 11 anys, que fa primer de batxillerat, avui és el gran del grup i la seva opinió, que té menys adeptes però que està convençut que és així, és que fumar i beure és un error. Sí. Digue-ho ben fort, eh? Digue-ho. És un error. Jo crec...
que realment, dins de la comunitat que és l'adolescent, jo crec que la majoria de persones com que normalitzen aquestes dues coses, fumar i veure com actes socials, i no només en la part de l'adolescent, o sigui, ja...
quan et trobes amb un amic suposo que si ets jove vas a beure una canya. Potser està massa naturalitzat, no? Sí, està molt naturalitzat i jo ho veig des d'una perspectiva més externa, que mai he provat les dues coses, però les veig com molt dolentes per la salut i per... com...
Per tenir una vida saludable, no? Està molt bé que ho comentis. I mira, de tercer ESO tenim la Sansa, que té 15 anys. Hola, Sansa, què tal? Hola. Cursa de quart d'ESO i està convençuda que els superherois estan sobrevalorats. Sí. Què vol dir això? No t'agrada Batman, Spiderman? No, bueno, m'agraden, però jo penso que a la gent els hi donen molta importància. I després hi ha gent que es pensa que realment té superpoder i intenta fer coses que s'ha de veure que no. Ja, ja, ja. I els té molt idealitzats.
I per últim tenim l'Oriol, que amb 14 anys... Hola, Oriol, com estàs? Hola. I cursant segon d'ESO, creu que el futbol és avorrit.
Crec que el futbol és avorrit. Ho penses absolutament, eh? Des de l'arrel del meu cervell. Això de perseguir una pilota no ho trobes emocionant, eh? No t'emociona un partit. No. No vibres. No, perquè, aviam, és molt fàcil xutar una pilota i córrer. Sí que hi ha una pressió que t'estan mirant, hi ha una pressió d'altres persones que t'intenten fer que et surti malament...
Però al final, si surt fora, la té l'altre equip i sempre tens l'oportunitat de tornar-la a tenir tu. O sigui que gaire gràcia no té. Total. I escolta, si us sembla, tractem el tema que hem vingut a parlar aquí. Vosaltres creieu que és imprescindible saber què voleu ser de grans? Sí. Sí?
Jo crec que no. En aquestes edats, bé, més endavant potser, però ara, per exemple, en el meu cas, que estic fent segon d'ESO, no crec que sigui important, simplement centrar-te en estudiar, però no vull treure un 10 d'aquesta matèria i d'aquesta matèria vull treure un 5 només per aprovar, però no m'interessa perquè no me servirà, sinó simplement intentar aprendre les màximes coses que puguis perquè tot et pot servir.
Jo us faig una pregunta a tots. Teniu clar què voleu ser de grans ara mateix? Tu, Ferran, què vols ser? Jo em vull dedicar al periodisme, a ser periodista.
Tenim aquí el Toni Cruanyes o Ramon Pellicer? Ramon Pellicer, Ramon Pellicer, sí, sí. Què és aquest favoritisme? Què vol dir això? Home, doncs, a veure, amb tots els respectes, el senyor Toni Cruanyes. Saludem des d'aquí. Sí, saludem des d'aquí. Jo prefereixo el Ramon Pellicer, primer de tot, perquè té una llarga trajectòria. O sigui, és la teva gran inspiració, eh? Sí. Si tu t'hi veus en el futur fent de periodista, però presentant telenotícies o...? No, no, no, ara t'explico. O de carrer, o què?
Ara t'explico. A mi m'agradaria ser periodista i dedicar-me a la branca, a l'àmbit de política. Clar, per això tindràs abans la política. I a tu, Caï, tens clar que vols ser de gran?
Jo m'agradaria treballar amb neurociència, perquè m'interessa molt el món de les neurones, i vull treballar en la recerca d'àmbits com, per exemple, el somni. També ho tens molt clar, eh? Que ens imaginem mentre no estem conscients. És un món súper místic des de l'exterior, i jo m'agradaria molt entrar-hi i veure aquesta passada. I tu t'hi veus treballant des de la investigació, no? Molt bé. I Oriol, tu saps què vols ser en el futur?
No ho tinc gaire clar. El meu cor em diu que vull ser pilot de Fórmula 1, però hi ha una clara barrera econòmica i doncs m'inclino més cap a bomber. Si pot ser bomber de rescat, d'anar-hi és... Valenta aquesta feina, eh? Realment és molt valenta. I, escolta, Sansa, tu tens clar què vols ser? Sí, a mi m'agradaria molt ser periodista, també.
Més també com de ràdio o fer reportatges i això. No és tant escriure, sinó més presentar. Molt bé. La feina, ens agradi o no, ens ocuparà una part importantíssima de les nostres vides, massa i tot. Per tant, saber escollir el que t'agrada o el que no és essencial per no caure en l'avorriment infinit quan arribi el moment d'anar a treballar, un cop que sona l'alarma i cada matí t'has d'anar a despertar i anar a treballar. Si us sembla, anem a un pati real per saber si ho tenen igual de clar o no que vosaltres.
Sé què vull fer quan acabi l'ESO des de fa molt de temps. El problema és que a mi el que m'agrada és la música. Tots sabem que és un món una mica complicat i que no té moltes sortides. Jo ho tinc claríssim. Sé que vull dedicar-me a la interpretació, a ser actor. M'agrada molt la plàstica, la biologia i la psicologia. Llavors és com que són tan diferents entre elles que no trobo encara res que dir, doncs mira això.
Jo prefereixo una feina mal pagada però que em faci feliç. Perquè jo ja sé que la feina d'actor no és la més ben pagada del món. No vull ser aquí jo un arquitecte. Sincerament acabaria fent la feina mal pagada però que em faci feliç. El ideal està clar que seria poder treballar en una feina que et faci feliç i que estigués ben remunerada.
que tenen clar el que volen ser de grans però no com fer-ho. Amb 15 anys saber el que vols fer fins que tinguis 65, doncs no, no crec que sigui necessari perquè hi ha gent que en té 30 i encara no sap si està fent el que realment li agrada. La majoria encara no ho tenen clar. No ho tenen.
i clar, el que volen ser de grans. Jo crec que sí que és important saber a què et vols dedicar abans d'acabar l'ESO, perquè quan tries el batxillerat t'aprendrà molt del que vulguis fer en un futur. Així saps en quines matèries t'has de força més i en quines potser no cal tant.
Jo trobo que és important, perquè, per exemple, jo ja sé que vull fer el batxillerat d'Arts Escèniques i després vull anar a l'Institut del Teatre. Jo considero que és important com a mínim saber cap on tires. Doncs el no saber a què ens volem dedicar, les decisions s'acaben sent molt més complicades. En cas que no ho sabies, no passa res perquè al quart també, quan vas provant optatives, doncs allà et decideixes una mica.
Només el 21% dels estudiants que estan fent segon de batxera tenen clar què volen estudiar. Creieu que és important saber a què et vols dedicar en el futur mentre estàs fent la secundària, sense?
No, jo penso que no. Mentre estàs fent la secundària, no. Tenir una mica clar, o més o menys quina branca tirassi essències, o més lletres, poder sí que s'hauria de tenir clar, però saber què realment vols estudiar, penso que no. Creus que no? O sigui, no creus que ara el sistema educatiu hauria d'enfocar-se una miqueta més cap aquí, no?, d'ajudar-te a trobar resposta, o no ho veus important? No sé si la Rista també voleu comentar, eh?
Jo crec que seria important, però més endavant, més el batxillerat i això, quart, encara no cal. Jo crec que també estic d'acord, perquè el batxillerat ja al final et prepareix per fer una carrera que t'ha d'obrir les portes a la feina de la teva vida.
o amb una possible feina i llavors jo crec que secundària simplement tu centres a seguir i estudiar. Sí, sí, sí, jo penso el mateix. A veure, amb aquestes edats, no?, de primer a quart d'ESO, penso que no fa falta...
Saber el que vols fer de gran, no? Això sí, a Quart d'Eso hi ha una mica... Bé, al meu centre, més o menys ja t'orienten cap a on vols anar, si agafa la branca de ciències, o de números, o de lletres. Kai, tu que estàs a batxillerat, com veus aquesta qüestió? Veus que la resta de companys tenen clar el que volen fer en el futur, o no? No. Jo crec que pot ser molt... O sigui, tu en aquest sentit ets un afortunat, no?, de tenir-ho molt clar. Sí.
Es pot pensar que arribes a batxillerat i ja tens superclar què vols fer amb la teva vida, però no és així. I després també he conegut gent de 20 anys, 21, que em diuen, jo no tinc ni idea de què vull fer. Llavors, realment... Què els dius en aquest cas? Jo no els dic. Aquesta gent, no els dic res.
No els animes com a descobrir què els agrada, què els interessa? Al final, tota la teva vida estàs descobrint coses que t'agraden. Realment, jo crec que no és necessari tenir clar el teu projecte de vida en 16, 14 o una cosa així.
Llavors, realment, a la secundaria ho veig molt positiu, per exemple, la assignatura d'orientació acadèmica, perquè realment sí que comences a veure les sortides professionals que podrien tenir els teus interessos més personals i comences a crear connexions entre aquests dos mons. Però realment és això, que no has de tenir una cosa superclara i pots tenir molta pressió perquè el teu ambient sí que té moltíssimes idees i projectes de vida superclares, però realment, almenys en el cas també...
Jo ara tinc clar què vull fer, ja estic al vacillarat i tinc clar què vull fer a la vida, però... Aquí a vegades hi ha una mica aquesta pressió, que ens demanen què triem, aquesta por d'equivocar-nos... Hi ha molta gent que comença una carrera perquè ha hagut de fer-ho de pressa, i és tan greu equivocar-se i tornar a començar, creieu? No. Oriol.
Jo crec que no, perquè hi ha moltes universitats bastantes online que gent que passa de la trentena es proposa de tornar a fer una altra carrera o per millorar el seu lloc laboral o per fer una cosa que de veritat els agradi més i ser més feliços. I llavors jo crec que...
Aviam, tot està bé, però sempre és bon moment per tirar enrere i tornar a començar. Jo vull que sigui sincer amb la pregunta que us faré ara, eh? Vosaltres voldríeu una feina que us faci feliços o que us doni molta pasta? Que em fes feliç, sempre, sí? Sí, a més a més, alhora també et dono una bona estabilitat, no? Però no serà la prioritat. Jo les dues coses. Sí. Doncs ja em diràs com es fa, això, eh?
Home, no, has demanat que siguem sincers, som sincers. Endavant. Sí, a veure, jo penso que les dues coses, perquè al final anar a treballar i estar bé, penso que està molt bé, això sí. Si vas a treballar i aquella feina no t'agrada, doncs tenim un problema, la veritat. I tant, i tant. Tenim un problema, la veritat. Sense tu vas dir que... Sí.
Perquè, com diu, si has d'anar a treballar, són molts anys a la teva vida que estaràs treballant. I si fas una cosa que no t'agrada i per molts diners que et donin, no seràs feliç. Jo prefereixo una feina que em faci feliç. I si a l'hora paguen bé, doncs mira, millor. Aquí hi ha dos que volen ser periodistes. Sabeu que la feina del periodisme és bastant precària, no? I això us tira enrere? Us anima igualment? A mi m'anima igualment. Ho teniu claríssim, eh? Sí, sí, sí.
No, no, està perfecte. Jo crec que és el moment de reclamar i potser d'assumir també part de culpa, jo soc professor i per tant assumiré una part de culpa, a veure si realment us estem orientant bé o malament en aquest cas. Creieu que us orienten de forma adequada en els instituts, en aquest sentit, cap al món laboral o no? Bueno. No massa. Depèn, no. La veritat és que esteu a segon d'ESO. Sí. A segon d'ESO segurament és un tema que encara no es tracta gaire.
Bé, en general no massa. Això és que al meu centre educatiu, per exemple, durant tota l'ISO tenim optatives. I això creus que va bé per anar... Sí, per exemple, hi ha l'optativa de periodisme.
Hi ha l'optativa de periodisme. L'estàs fent? Sí. Evidentment. Sí, i doncs està molt bé. Després també hi ha alemany i francès. Per tant, tu creus que a segon d'això no ho fan d'una forma tan directa, sinó a través d'optatives... Sí, de llengües també. Fins i tot la manera d'ensenyar dels professors. Entenc que també pots centrar-te en la matèria o pots anar una mica més enllà. No sé com ho veus tu, en aquest sentit. Sí, jo també valoro molt positivament que a l'ESO es...
es tractin com la major quantitat de temes possibles. És a dir, que es facin assignatures de tot tipus, que es tractin temes de tot tipus en aquestes assignatures i que sobretot s'obrin molts camins, perquè al final arribes a 4 de l'ESO i jo, que vaig fer l'assignatura d'orientació professional,
En el meu cas, la vaig triar superinspiradora. Tenia una profe que es diu Sònia, que va ser superinspiradora també, parlava molt bé. I realment et dona una mica de xoc de realitat. M'ho he passat molt bé, però ara toca veure què faig amb el meu futur. I arribat al quart de l'ESO, que és el que estava dient, que...
Veus la teva vida i el que arribarà a ser el futur i comences a dir, en tots els exemples que he tingut durant tercer, quarta, sobretot, de les assignatures que més m'han estat agradant, què vull continuar fent?
Llavors, això almenys... Sí, t'ha ajudat una mica, definitiva. El meu motor de decisió. I creieu que hi ha feines que tenen més prestigi que d'altres? És a dir, que estan més ben vistes i que, per tant, la gent les tria més en massa i que potser també hi ha menys oferta de feines. Oriol, quines, per exemple, consideraries que tenen molt prestigi i no sé si és just, tampoc. Molt prestigi... Bueno, jo crec que metge ho escull molta gent. Mhm.
És una carrera complicadíssima. És molt difícil. És molt complicat. I molts anys, molta dedicació...
Molts ho trien en general per allò de... jo vull ajudar els altres, vull fer que estiguin millor, vull resoldre problemes de salut que potser t'han afectat a la teva família i llavors els vols ajudar d'altres famílies que no passin per el mateix. I llavors jo crec que són aquestes feines que són les que em fan més demanda i n'hi ha que n'hi tenen menys.
Penseu, jo soc professor de llengua i literatura i jo he de dir que jo faig una reivindicació al batxillerat humanístic. Creieu que l'humanístic està menys, més mal vist que un científic, per exemple, que un tecnològic o fins i tot un de belles arts, que estigui pitjor vist que un altre? Sense tu fas que sí. Ho has viscut, ho has vist.
Sí, jo penso que sí, perquè ara a quart ens ho estan dient molt. I molta gent vol fer el científic perquè no ser ideal mito, com que si fas el científic o el meu institut, que hi ha científic tecnològic, doncs ets més llest o com que és més complicat i es necessita més nota per entrar a les carreres, doncs ets més llest que una persona que fa l'humanístic o el social.
Què li diries a un estudiant que està dubtant entre un humanístic, que és el que li agrada, i un científic perquè gairebé s'hi veu amb pes per la societat? Què li diries? Que se'n vagi l'humanístic, que faci el que ell li agradi, que no pensi en el que li dirà l'altra gent. Molt bon missatge, sencer. Va, tornem a un pati de veritat per escoltar la veu d'altres companys com vosaltres, sobretot plegat.
Cada curs ens deixen escollir certes alternatives i això el que fa és que o provam coses noves o puguem investigar en l'àmbit que ens agrada. No parlem gens del futur, només ens donen una lliçó, ens l'hem d'aprendre de memòria i hem de treure bona nota a l'exàmen. Crec que l'institut realment tampoc és que t'orientin malament, el que passa és que l'orientació moltes vegades sol ser bastant incompleta. Acaben com orientant al final només les continuacions que tenen en el propi institut, els seus batxis...
perquè jo em vaig preocupar de preguntar a professors, de dir, escolta, tu què em veus fent? I d'ells donar-me l'opinió. Ara bé, les xerrades que ens estan fent aquest curs penso que no són eines suficients per descobrir les aficions de tothom. Perquè si vas a la universitat, estudies més coses a part d'alguna cosa específica, llavors tens més oportunitats de treball. Però si fas un FP, només pots treballar d'aquella cosa concreta.
Si vas a la universitat acabaràs una feina millor o pitjor que si vens de formació professional. Sí que és veritat que abans no parlem tant del cicle perquè no era tan conengut, però ara sí que ens parlen. Es parla sobretot de la universitat, però és veritat que cada cop més es parla de cicles. Bueno, ni es parla d'anar a la universitat ni de fer cicles, només es parla dels Neandertals i de la història dels comunitats catalans.
Jo crec que dintre del sistema educatiu l'error està molt castigat i no... Diguem-ne que poder entrar en un batxillerat i canviar o poder entrar en un cicle i canviar jo crec que també és una forma d'aprenentatge i saber on no vols estar també et fa aprendre. El canvi és positiu i dintre del sistema educatiu és com si no estigués gaire ben vist.
Està clar que estem tots ben perduts i que ens cal una miqueta de suport. Què penseu del que heu sentit? Esteu d'acord amb les coses que deien? Totalment, totalment. Ens cal una miqueta d'ajuda i ens assessoren bé en aquest sentit. I a més en aquestes edats és molt necessari l'ajuda. Sí, perquè, per exemple, segons d'això, potser no tant, perquè...
Sí que potser se centren més a donar-nos la lliçó i a fer els exàmens i això, però més cap a quart i batxillerat. Jo crec que sí que estaria bé una mica d'assessorament, però no en general, sinó de dir...
per exemple, coses que se't donen bé i coses que t'agraden. De fet, abans el Kai comentava una cosa, també en relació al que tu ara deies, Oriol, i jo sento moltes vegades la gent criticant el sistema educatiu perquè potser no t'acaba de preparar del tot. Com faríeu per potenciar-vos els vostres talents, les vostres virtuts i que tot allò ho pugueu fer servir també cap al futur? Què faríeu? Com modificaríeu el sistema educatiu? Aquí sí que és una gran pregunta, eh? Sansa, tu tens alguna idea?
Com enfocaríeu les assignatures? Com enfocaríeu també una mica l'atenció del professor?
No sé, jo penso que, per exemple, els professors sempre t'estan tirant... Si tu vas a parlar amb el professor de socials, sempre activarà que facis coses de socials. O si parles amb el de català, que facis coses de català. Jo penso que hi hauria d'haver més optatives i més diferents, perquè al meu institut hi ha només optatives més cap a la branca de ciències i més cap a la branca de lletres. No hi ha coses diferents. L'entremig. Sí, exacte.
I hi ha una cosa també important, que es parla de cicles formatius, la formació professional, que t'especialitzen en un ofici, i això a vegades està molt mal vist, també, perquè sembla que haguem d'enviar allà els alumnes com que no acaben de ser bons estudiant... És veritat. Què en penseu, d'això? Creieu que realment és així?
No, jo crec que és un mite totalment fals, perquè tu pots ser... Mira, els de l'EFP de mecànica, molts cops quan penses en això, penses, uf, gent que estudia molt poc, gent que vol fer alguna cosa així molt fàcil, i bueno...
Però aquesta gent que tu dius que estudia molt poc i que vol fer alguna cosa fàcil és la gent que t'estarà arreglant el cotxe quan se t'espatlli. Són oficis que són necessaris, no? De primera necessitat. Té el mateix prestigi, perquè al final també has d'estudiar i tu, en comptes de criticar-los, potser has de veure que aquest noi vol fer això i sap que vol fer això, no vol fer res més, i llavors s'estàs especialitzant per fer-ho.
I s'ha de dir que guanyen molts diners perquè, com que hi ha poca gent preparada en aquest sentit, doncs estan molt demandats. Clar, clar. Us pregunto, anar a la universitat és el veritable prestigi o... Segueu sincers, eh? O no necessàriament s'ha d'anar a la universitat per tenir una bona formació? No necessàriament, eh? Jo crec que no. A veure, jo penso també, depèn del que vulguis fer.
Perquè, per exemple, com diu, si vols fer mecànica, si vas a batxillerat i passes a la universitat, et costarà més trobar feina que si vas directe per fer un FP, perquè seràs més expert i t'ajudaran més a saber-ho fer. I tu volies afegir alguna cosa, m'ha semblat.
No sé, realment. La universitat em sembla molt positiva en el sentit que realment comences a conviure amb altres persones que estan també superdins del teu propi món i comences a veure també altres formes de veure com tractar la teva pròpia branca, però realment...
O sigui, jo sí que aniria a la universitat i aniré, perquè al final és això, un lloc d'estudi on tu, un grup de gent que està interessada per el mateix que tu, treballeu per un bé o un. Però estarem d'acord que l'èxit professional no només passa per la universitat, que és el que estàvem aquí comentant. Si us sembla, deixem aquí aquest debat, perquè ara és l'hora de l'entrepà. No sé si us heu fixat que aquí al centre en tenim uns. Sí, sí. I com sempre diem...
Em fa pa a mi també, eh? Sí, sí. Com sempre, diem, aquí a l'hora del pati, és la cosa més sagrada que hi ha en aquesta estona i el nostre entrepà no és normal, ja us ho dic ara. Ens plantejarà un gran dilema i hem de buscar-li una solució consensuada entre tots. Oriol, ja que el tens allà a prop, fas els honors d'obrir-lo i a veure què hi ha, a veure què hi ha a l'interior. Que l'obri ell. Espero que només senti risa la cara, eh?
Aquí hi hauria una música èpica per veure què trobem a l'interior. De què és aquest entrepà? A veure de què és. És de paper. Ostres, a veure, potser hi ha un missatge allà que has de llegir i haurem de trobar una solució a aquest conflicte. Jo crec que te'l pots endrepar després.
Pots llegir a veure què diu a l'interior? Missatge secret. La Bruna és la que treu millors notes de la classe i la seva passió és dibuixar. Tot i així, ha decidit estudiar una carrera que no té res a veure amb l'art. Ai, les famílies, eh? Jo sé com solucionar-ho. Què li diem a la Bruna i com solucionem aquesta situació? A veure, Oriol, què li diries?
Jo crec que primer s'hauria de conèixer els seus pares, perquè també una part de... Podria ser que una part d'aquest canvi en la carrera fos per una pressió de la seva família de dir, un pintor, un artista no va enlloc.
Llavors l'altra cosa és que la Bruna pensi en el carrer. Quants cartells veus per al carrer? Quants? La majoria d'aquestos el fa un il·lustrador gràfic amb ordinador.
La majoria d'aquests estan ben pagats i estan treballats durant hores. Llavors, que facis una cosa que no t'interessa i que, doncs, potser se't dóna pitjor, al final t'està repercutint a tu, perquè vas en contra dels teus sentiments.
Hem de consensar una resposta entre els quatre, hem d'ajudar la Bruna. Kai, tu somrius, què li diries? Jo diria a la Bruna que confies en el seu sentiment, en el que ell cregui, perquè realment al final tindrà segurament la Bruna influència del seu entorn.
en relació amb el que ha d'escollir per fer el seu camí de la seva vida, però al final el que et digui el teu cor jo crec que és el que més importa i que una branca artística potser no et cridi més l'atenció perquè no et vegis un èxit laboral en aquell àmbit no ha de ser una cosa que et tiri cap enrere, perquè al final els artistes poden ser molt poc reconeguts davant de...
doncs això, un èxit laboral o econòmic, no? Però el seu treball importa i al final necessitem artistes per avançar-hi, no? Clar, és necessari, no? Clar, tu ens va una mica lligat al discurs que deies abans, no? L'animaries, claríssimament. Jo li diria que sí, que se n'anés a marx, perquè segurament tindrà la pressió de la seva família, i jo li diria que...
Els seus pares, o qui l'hagi pressionat, ja va fer la seva vida i ara és el moment que ella trigui la seva i que faci el que li agradi perquè no es senti pressionada. És preciós, això que has dit. I tu, Ferran, vols concloure alguna cosa? Sí, m'afegeixo a totes les aportacions que han fet els tertulians, no? Jo crec que ha de fer el que ella cregui, no? Per exemple, vejam...
Tu creus que hi ha gent que s'hi pot trobar amb un dilema així? Sí, sí. Mira, hi ha una família de científics, un pare i una mare que són científics, no?
I el seu fill es vol dedicar a ser músic de carrer o artista, no? Drama. Drama, per la família. Dilema, un drama, dilema. I la família fa el que vol pressionar el seu fill a que agafi la branca de ciències. I penso que això al final no està bé, perquè si a ells tot els agrada, doncs perfecte.
T'ho imagina, tu que vols ser periodista i tinguessis un fill i et digués, jo no m'agradaria ser periodista, jo vull ser una altra cosa. Tu ho prendries com una decepció o diries... No, no, no, ens el contrari, ens el contrari, perquè pensa que aquí tothom és lliure de fer el que vulgui
i el que el cor li digui, perquè al final, per això hi ha tants oficis, que tries al final el que tu vols, perquè potser és amb el que et sents més representat o amb el que et sents més a gust, també. Clar, què preferiríeu? Comprar-vos... O sigui, estar bé per comprar-vos un pis o per viatjar? Què us vindria més a gust? Per un pis. Jo depèn. Jo viatjar. Si viatjar és, per exemple, per buscar una feina,
Sí, perquè al final un pis el tens aquí, val molt bé, el pots ficar amb lloguer, que el lloguer està molt car, i pots treure't diners per viatjar, però jo crec que jo els invertiria, si ho tinc clar, viatjant. Voleu saber la meva, en popular opinion, abans he dit les vostres, la meva és que viatjar és una merda.
I ara me'n vaig a una següent secció que us encantarà i és que segur que a les vostres hores de patir heu dubtat més d'un cop si anar al lavabo, anar a pixar o aguantar-vos les ganes i seguir allà amb el salset i no perdre-vos ni un sol detall del que està passant en aquella estona de descans.
Ha passat, eh? Doncs ara us proposo que responeu uns altres dilemes en aquest bloc de preguntes extremes. I aquí no val no mullar-se, eh? No s'hi val dir mentides perquè volem sinceritat absoluta. I si al final voleu que jo també en respongui alguna, doncs us poseu d'acord i jo també m'animo perquè aquí hem vingut tots a jugar. Us sembla bé? Oriol, tinc la primera pregunta extrema per tu. T'has preparat? Sí. A veure, a què esculls? Un bon sou per tenir una feina que odies...
O un sou precari però fent feina que t'omple moltíssim. Uf, uf, uf. Un bon sou per tenir una feina que odies o un sou precari però fent una feina que t'omple moltíssim. Un bon sou amb una feina que odio, primer per mantenir-me a mi i a la meva família i després, més endavant, quan ja tinguis uns quants diners així estalviadets, canviar de feina.
canviaràs de feina tu, eh? Jo canviaria de feina. Jo agafaria els diners per tindre un mínim per viure, jo i les persones que estimo, i per si algun dia necessito, jo què sé, donar diners a... Imagina't, per exemple, donar diners a la meva parella perquè necessite fer no sé què, o perquè li han ficat una multa i en aquell moment no porti diners. Doncs jo tindria aquests diners i llavors, un cop tingués més diners...
Així estalviats, canviaria de feina i els engegaria tots en algun lloc. Molt bé. Sansa, vaja per tu ara, eh? El teu dilema és el següent. Treballar dues hores al dia en una empresa que té uns ideals contraris als teus o treballar vuit hores al dia en una empresa que fomenta valors sostenibles?
Jo a vuit hores al dia. És claríssim, això, eh? Sí, sí, perquè jo m'enfado molt ràpid i si no tenen els mateixos ideals que jo... Estaríem en disputa constant. I, clar, que consideraries una empresa que cuida una miqueta, que té uns bons valors. Per tu què serien uns bons valors en una empresa? Sobretot que respectin els treballadors i que no els explotin, perquè...
Hi ha gent que treballa moltes hores i als jefes els és igual, i això no. I que no toleraries de cap manera, o sigui, que no podries suportar, o sigui, que no els cuidin, però hi ha alguna cosa que dius, això sí que no, o sigui, ni de broma.
Que em parlin malament, que em faltin el respecte. Molt bé, molt bé. I això està molt bé tenir-ho clar, perquè si t'ho trobes, sabràs dir que no, eh? Ferran, em vaig a per tu, eh? Que la teva parella tingui una feina mal pagada i de poc prestigi, o que sigui una persona que parli mil idiomes, però que es passi el dia viatjant per feina.
Bueno, bueno. És el seu, eh? La segona, la segona. Sí, o sigui, que la teva parella tingui una, feina molt pagada i de poc prestigi, i tires la segona, eh? Que si hi ha una persona que parli mil idiomes, que no la vegis mai, en canvi. Ah, mai? Clar, que estic tot el dia viatjant per feina, o sigui, una persona preparadíssima, ocultíssima, però tot el dia fora de casa. Això és una relació? Ui, de relacions hi ha molt tipus, eh? Ah, bueno, clar, distància. Tu Ferran què? Home, si no la veig mai, escolto la primera.
O sigui, que tingui una feina mal pagada i de poc prestigi. Sí. Però, clar, al final és el que ella vulgui. Clar, al final tampoc no n'hem de fer res, no?, de la feina de l'altre. Correcte. Al final no hem de valorar la persona per quina feina té. Correcte, si a ella li agrada de viatjar molt... T'ho va fer per feina, en aquest cas, eh?
A ell és que no li agrada i ho ha de fer per feina, perquè està obligada a marxar sempre perquè ha d'anar a l'altra banda del món, a no sé què, a una reunió... Clar, tot això ho acceptaries, eh? No, has dit que no. Home, no. Però clar, és que al final és el que vulgui. Està bé. Vaig a per tu ara, eh? Per seguir els teus somnis i tenir inestabilitat laboral,
o treballar en una feina segura però que no et satisfà personalment. Per ser els meus somnis. Sí? Sí, jo crec que amb una sola vida jo no vull estar tot el dia fent una cosa que no m'ompli. Vull dir, almenys intentar arribar a on vull estar...
m'omplirà quan tingui 80 anys i mire cap enrere, no? Jo crec, tinc 16 anys, vull dir, no soc nadie aún, però... T'has de tenir-ho clar, no?, al final. Sí. I que per seguir els teus somnis potser no arribes mai, però diràs, vale, ho he intentat. Jo crec que això és el que compta. És un molt bon missatge, eh, aquest. Jo us dono l'oportunitat, si voleu, que jo pugui respondre també a alguna d'aquestes preguntes extremes.
Vale, però ens les podem inventar. Si me'n vols fer una udona ràpida, ara em fa més por encara. Què en tens alguna aquí? Jo, les mateixes que us he fet a vosaltres, si me les voleu repetir, però Oriol, tu et veig amb moltíssimes ganes de fer-ne una de nova. Jo et faria... Ui, quina por. Que et fiquessin en una classe amb gent que no treballés gens, però quan dic gens és re, ni deures, sempre arribant tard, no portant el material...
i que et paguessin molt amb l'oportunitat de fer-los canviar, o que et donessin una classe de molt treballadors, que també et paguessin molt, però que no fessis res amb tota la classe. Jo he de reconèixer que em quedo molt primer. A mi m'agrada una classe amb vida. M'agrada una classe que passin coses, perquè si no és molt avorrit. La nostra feina, si no, és molt avorrida. Però no acabaries enfadat?
No, que va, perquè és divertidíssim quan tu veus que s'emprenyen, i aleshores els burxes, i aleshores veus que van més enllà i tal. No, no, no, això és meravellós. Jo no podria. No, però pensa, Ferran, una cosa és... Tu has estudiat per ser professor i per formar una persona. Llavors, tu et donen l'oportunitat de formar tot aquell grup de persones o te donen l'oportunitat de quedar-te assentat així, amb alts i feina, i que ells facin feina de deu.
Imagineu-vos que teniu un fill, una filla, i o bé tria un cicle formatiu, tria una universitat, o deixa els estudis. Quin seria el vostre ideal? A veure... Que faci el que vulgui. Que faci el que vulgui, eh? Però amb ell anirà. Et guardarem aquest podcast pel futur, eh? Jo encantant li ensenyaré. I algú més que vulgui dir alguna cosa? A veure, jo penso que com a pare i com a persona responsable d'en ell, o d'en vella,
penso que tu ja com a pare l'has d'orientar una mica cap a on ha d'anar, més o menys. A veure, que et digui que deixes els estudis, home, a mi em faria una mica de mal, perquè tots aquests anys que he estat fent des de parvulari, primària, ESO, i a baxillerat, que després ja se'n van cap a la universitat, o faran una altra cosa, o ja es comencen a treballar, no...
pots pensar que no ha servit de res. Clar, sí, sí, totalment. Tocar i, Sansa, voleu afegir alguna cosa sobre això? Jo estic d'acord, perquè faria mal, perquè això és desaprofitar temps, però intentaria entendre i, si ell és el que vol fer, doncs... Acompanyar-lo, no?, donar-li suport. Clar. Sí, sí, també. Jo imagino que també, no?
Bé, és que, aviam, jo he dit això molt ràpid, que faci el que vulgui, però... Al final és una mica el que estem comentant, no? Si em ve i me diu, jo deixo els estudis perquè deixo els estudis, llavors sí que no li permetria. O sigui, no és igual que és el que li agradi a ell, no. Però pensa que és major d'edat, eh? Bé, amb 16 anys no, eh? Amb 16 anys que s'acaba la secundània.
És complicat, és un gran dilema per les famílies. Jo li diria que, si em diu, jo deixo els estudis perquè tinc claríssim que he d'anar aquí a fer això, o perquè tinc claríssim que m'hi vull dedicar a això i ja tinc la titulació suficient, doncs li diria, endavant, jo te dono el meu suport, fes el que vulguis, és la teva vida, són els teus estudis, serà la teva feina.
Ara sí que hem arribat al final de l'hora del pati, amb aquestes reflexions que heu de fer, amb aquests quatre tertulians extraordinaris que han intentat trobar la resposta al gran enigma dels nostres dies, que és que volem ser feliços. Però jo us pregunto, amb què us quedeu? Quin és el vostre highlight de tot el que hem estat comentant? A veure, Sansa, un aprenentatge que t'emporti és una idea.
Sobre què voleu ser de grans, eh? Jo penso, jo ho tinc clar, però hi ha molta gent, per exemple, els meus amics no ho tenen clar. I jo penso que no passa res, que mentre ells ara aprofitin tot el que estan fent, ja ho tindran clar més endavant i que aprofitin ara ja està. Oriol.
Bé, jo m'hi quedo molt amb el que ens orientin una mica també l'escola. Jo aquesta idea la trobo una idea que es podria posar en pràctica, que seria molt resolutiu, jo crec,
i m'ho quedo aquí al cap per si algun dia el tinc, una oportunitat de canviar-ho. Molt bé. Kai, el meu missatge és que quan tinguis coses que t'agradin, quan trobis reptes que vulguis sobrepassar, quan tinguis un somni, vés a parell d'una i encara que alguna cosa et tiri cap enrere, continua. I segueix i sigues persistent i treballa pel que vulguis aconseguir.
Ferran. Sí, bé, jo m'afegeixo també a totes les aportacions dels meus companys. Al final, el que deien tots, que molta gent ho té clar, però aquesta gent que no ho té clar, doncs els hem de donar suport o més o menys els hem d'orientar cap a on volen anar, que això és molt important. I bé, que m'ha agradat molt vindre aquí. Moltíssimes gràcies també al Marc, Andreu. També aprofito. El saludem, i tant que sí. Allà el tenim a la cabina.
Moltes gràcies i també gràcies a tu, ho has fet molt bé. O sigui, millor que el pallisser o no, encara no, no? Sí. Doncs escolteu, moltíssimes gràcies als quatre. Jo crec que haureu inspirat molt a les persones que ens hagin escoltat, que s'hagin fet preguntes. I res, el timbre és a punt de sonar, l'hora del pati s'ha acabat, tothom a classe i fins al proper episodi.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Continguts en xarxa.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no.
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga l'hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Hearst va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la Fiscalia va ser la de la violència amb què Fati Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar geguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Stopped living long ago Funny little fat man Nobody cares We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the way
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resolt de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua, és de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
They say there's a tree in the forest A tree that will give you a sign Come along with me To the sweetheart tree Come and carve your name next
Bona nit
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú.
Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir. Però a dos quarts d'11, 5 hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada.
S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi. Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació.
Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy. Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por.
I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Tromant Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar. El problema va ser que Capote desconeixia que a l'estoig hi hagués en un replec una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai.
Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros escrita per Marilyn Atroman Capote, es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès.
Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tariki a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood mai no resoltes amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to make you my own. I want to be loved by you, just you. Nobody else but you. I want to be loved by you. The dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee-dee.
Continguts en xarxa. Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orella, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Continguts en xarxa.
Sabeu aquells plans que mai teniu temps de fer perquè la vida passa molt ràpid, el temps vola i sempre hi ha alguna cosa més urgent? Doncs ara per Nadal pot ser un bon moment per recuperar-los.
La xarxa de museus de les comarques de Girona ja ha posat en marxa l'onzena edició de Nadal al Museu. És una proposta que fins al 7 de gener omple calendari d'activitats per descobrir la màgia del Nadal. Teniu fins a 26 museus per triar i un llibret joc per poder resoldre els reptes en família.
Us en dono alguns exemples per anar fent boca. Podeu fer un gravat amb la tècnica de la linografia al Museu d'Història de Girona, o assistir a un espectacle d'ombres i descobrir un munt de contes al Museu del Cinema. També podeu fer llufes, per sants innocents, al Museu del Joguet de Figueres. Seguir un joc de pistes per descobrir les mil històries del Museu de Llívia o preparar el vostre fanalet per esperar els reis al Museu del Suro de Palafrugell.
Fins al 7 de gener, onzena edició de Nadal al Museu a les comarques de Girona. Més informació a nadalalmuseu.com Notícies en xarxa
Bona tarda, són les 5, us parla Marce Roura. La neu ha deixat gruixos d'entre 3 i 4 centímetres de forma generalitzada i s'han superat els 5 centímetres en alguns punts del prelitoral de Tarragona i de Barcelona. El Departament d'Interior fa un seguiment intens al temporal i preveuen que la nevala restringeixi aquesta tarda a la Catalunya central, al prelitoral i al nord-est de la demarcació de Girona. Fins a finals de setmana es mantenen activades les alertes per neu, vent, fred i també per onatge.
I Catalunya tanca l'any amb el menor nombre d'aturats des de 2007, tot i el lleuger repunt durant el mes de desembre. El 2005 ha acabat amb 323.000 persones sense feina i també ha augmentat el nombre de cotitzants a la Seguretat Social. Els sindicats alerten, però, que les bones xifres no arriben a les dones, als joves ni als més grans a 45 anys, mentre que la patronal reclama reformes estructurals per accelerar la baixada de l'atur. Escoltem el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Samper.
I van bé, a més, en un context que no ha sigut gens fàcil. Els darrers cinc anys han sigut cinc anys en una pandèmia, en una guerra que encara dura a Ucraïna i a Rússia, amb un preu superior que s'ha incrementat de l'energia i també amb un increment de l'index del preu al consum.
I l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordà, ha oficialitzat avui la seva renúncia al càrrec en compliment del pacte entre Movem Tortosa, IPCC i Esquerra, un acord que preveu que la republicana Mar Lleixà agafi el relleu. Per això avui, dos anys i mig després d'haver assumit l'alcaldia, complim des de la nostra formació política amb la paraula
i comencem a fer el relleu que vam pactar amb lleialtat institucional i amb la convicció que Tortosa avança en un rumb clar, en un model de ciutat, havent posat les bases d'aquest projecte de ciutat on les persones són i han de ser el centre de les nostres polítiques.
I com d'enrere per l'arribada dels reis, aquesta nit carregats de regals per abatits i grans, a Barcelona, ses majestats han arribat en Golondrin, al portal de la Pau, a dos quarts de cinc de la tarda, i sortiran a les cinc de Ciutadella per desfilar fins a Plaça Espanya, Girona, ho han fet a les quatre, i s'han instal·lat al parc de la Devesa, al Camp de Mar, i a Tarragona, a quarts de set, Melció, Gaspar i Baltasar, arribaran amb vaixell al barri del Serrall, ho recordaran la ciutat,
Fins a l'Ajuntament a Lleida. Hi ha dubtes fins a darrera hora, a veure si la paria no canvia el recorregut de la cavalcada per aquesta nevada, aquest temps que us estem informant que està afectant i força i que ens està portant aquest temps de fred intens. Per tant, això sí, sigui on sigui, cavalcada de Reis amb fred intens.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Cruïlla d'Europa, un programa dirigit per la periodista Teresa Carreras. Aquesta temporada amb la col·laboració del divulgador en Ciències de la Salut, Eloi Santos, de l'Institut de Recerca Josep Carreras, i del periodista europeïsta Gabriel Vázquez, compromesos amb la salut, el medi ambient i la pau en un món just.
Ja hi som, ja som a l'estació. Gràcies, Pere. En el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana tenim dos temes, el present i el futur del transport ferroviari públic a Catalunya. I escoltarem també l'opinió de Miguel Montenegro, director...
dels drets humans del Salvador, que al final del programa ens desitjarà un bon Nadal. El dia 10 de desembre de cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. I nosaltres ho hem volgut celebrar també, encara que ja ha passat el dia 10, però amb una entrevista al senyor Miguel Montenegro per veure una mica quin és l'estat de salut dels drets humans al món en general.
Per tant, anem al tema dels trens. Les rodalies pels usuaris del Maresme i en general de tot Catalunya continuen sent una assignatura pendent. I tenim en compte que la major part de les inversions ferroviàries del nostre entorn s'han fet amb diners públics. Comissions obreres i altres entitats...
també, volen que Catalunya disposi d'una xarxa pròpia de trens de mitjana distància, d'alta velocitat, ja que s'ha vist que l'oferta de l'Avant és clarament insuficient. I amb això us recomanaria un article que ha sortit aquest dilluns, dia 15 de desembre, a l'Ara, que parla d'aquesta problemàtica. És clar, hi ha moltes coses que criticar,
per part dels usuaris, i, per tant, esperem que aquest programa d'avui, més el reportatge de l'Ara, arribi a les orelles de la Renfe. El projecte es diu CATAP 23, un tren per a la classe treballadora. I ara el coneixerem. Seran tots el programa per internet, tots els convidats seran tots per internet, i el primer que us presentaré és el senyor Albert Puivecino,
que ell és el responsable de mobilitat i infraestructures de comissions obreres. Bon dia, senyor Puibetino. Hola, bon dia, Teresa. Bon dia. A veure, ens agradaria que ens digués que sempre que vostè es refereixi a trens que circulen per l'estat espanyol és una cosa, trens que estan a Catalunya n'és un altre i que fem la diferència, perquè si no a vegades ens liem una mica.
Doncs moltes gràcies per explicar-nos en què consisteix el projecte que hem dit abans, CATAF, un tren per a la classe treballadora. Vostès com se l'imaginen? Perquè quan preparàvem el programa em va dir que ja seria un projecte a punt d'estrenar-se, és a dir, els primers mesos de l'any que ve ja podria ser un fet.
Sí, sí, pues, buen día, Teresa, buen día a todos. Muy bien, yo creo que has hecho una introducción perfecta de cuál era un poco la situación. Por poner en contexto, en un principio, explicar a los oyentes que actualmente las líneas de alta velocidad están a cargo de la Administración General del Estado y que, como muy bien saben los oyentes, hay tres operadores, que son Irio, Uigo y Renfe,
Es decir, que únicamente utilizan criterios comerciales para poner los precios y las frecuencias. También hay que poner en contexto que solamente la alta velocidad la utilizan el 9% de los viajeros y el 91% utilizan los trenes convencionales.
¿Y en qué hemos basado nosotros el proyecto? Pues en los trenes Haban. Los trenes Haban, igual que los rodalies y los trenes de media distancia, están considerados obligación de servicio público y reciben subvenciones y tienen unos precios fijos.
Entonces, lo que nosotros nos basamos en el estudio, primero, que en Cataluña hay un número muy reducido de trenes Aban, que no absorben la demanda existente en ninguno de los casos, y que la oferta de plazas será muy inferior a la que se hace entre las capitales de Castilla y Madrid. Por poner un ejemplo, es decir, en las dos principales líneas de Castilla sobre Madrid se están...
ofertando alrededor de 11,73 plazas por habitante y año, frente a las de Cataluña, que únicamente son la mitad, un 6,66%. Y siendo, como muy bien indicabas, que estas inversiones se han hecho con la totalidad de dinero público, consideramos que Cataluña se ha de dotar de una salsa catalana propia de trenes de alta velocidad, que sí que sean una alternativa real a la utilización del vehículo privado.
Y por eso desarrollamos este proyecto CATAP, que hemos recogido todos los aspectos técnicos para vertebrar Cataluña, de alguna manera, utilizando ya las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya tenemos y que se están infrautilizando. Y que, por poner en contexto, en Cataluña daría servicio, incluyendo el área metropolitana, a más de 5 millones de personas.
Eso es un poco en el contexto lo que lo hacemos en esos trenes de alta velocidad. Planteamos dos líneas en una primera fase, que sería una de Lleida, para dar todas las estaciones, Can de Tarragona, Barcelona, y que fuera directo hasta Girona y Figueres-Vilafán, y otra para dar salida a las Terres del Ebre de Tortosa hasta Can de Tarragona con una serie de transbordos. Esto es así, no...
El tiempo de viaje de los trenes de Saban es enormemente competitivo
La fiabilitat del servei, que hi hagi uns preços asseguts i estables, això també ho recogrà l'estudio, i que el nombre de freqüències i plazes sigui el suficient per absorber la demanda existent. Això seria, en un breu resum, el que estem plantejant per Catalunya. I quan podria començar a funcionar?
Bueno, lo que sería la primera fase, que ya lo hacemos con las infraestructuras que ya existen y con los trenes que ya existen, que ahora mismo se están infrautilizando, esto sería en pocos meses. Hemos tenido diversos contactos desde que presentamos el estudio en septiembre con el Departamento de Territorio y con la Generalitat.
La verdad es que la interlocución ha sido bastante fluida y nosotros consideramos que los primeros trenes de este proyecto pueden empezar a verse a primeros de este año 2026.
Caramba. I aleshores, ens pots dir quina és la utilització de les rodalies que hi ha a Catalunya? Que com preparàvem el programa, doncs ho havíem parlat i ara esperarem que es connectin en Kevin i l'Anna també. Sí, si te refiero a eso lo que es la situación de lo que son los trenes convencionales, de rodalies de Catalunya y de los servicios de media distancia, que están incluidos en rodalías.
Se ha de poner en contexto que viene de unas desinversiones constantes que ha habido en los últimos 15 años. Por ejemplo, hay que poner en desvalor de alguna manera que Renfe es el único operador público de Europa que no ha comprado un solo tren de cercanías en 15 años. Y teniendo en cuenta que el ferrocarril se ha de programar las inversiones a medio plazo.
Al poner un símil no podemos ir a un concesionario y de un día para otro comprar 25 trenes. La compra de trenes se hace a 5 o 6 años vista. Y si el material y las infraestructuras se han ido deteriorando y se han ido degradando de una manera en estos 15 años a no haber...
Inversiones es también como un símil de la carretera. Si no reparamos los baches de la carretera y circulamos con vehículos antiguos, la verdad es que se multiplican las incidencias, bien por el estado de la carretera o bien por los vehículos. En lo que es Rodadería de Cataluña hay 270 trenes. Los más nuevos son de 2006. La mayor parte de la flota se empezó a utilizar en los años 90.
Y todavía sigue en servicio, ¿no? Y si bien ahora sí que se han afrontado múltiples inversiones y son muy importantes, tanto en las infraestructuras como en los trenes, aunque los trenes no los veremos en funcionamiento en su totalidad hasta dentro de dos o tres años, esto también provoca un mayor número de retrasos, ¿no?
Porque, al fin y al cabo, también como en un símil casolá, pues podemos decir que es como estar haciendo obras en nuestra casa, en todas las habitaciones, y mientras sigues viviendo en ellas. Por tanto, ahora mismo es una situación caótica, pero son dos factores. Una por esa...
Falta d'inversions que hem portat a Catalunya en 15 anys no s'hi ha invertit res. I per això acumula ara mateix d'actuacions en les infraestructures i els plans alternatius de transport que s'estan portant. Un poc també podria ser el resum de la situació de Rodalies. I diguem-ne si un exemple com aquest pla que vosaltres voleu tirar endavant existeix en algun altre punt de l'Estat?
Pues no existe como red. Lo que sí que existe, dijéramos, una especie de red radial sobre Madrid, sobre múltiples poblaciones. Tenemos desde Valladolid, Segovia, Toledo, Puerto Llano, Ciudad Real, ahora mismo Cuenca. Ahí sí que se están incrementando servicios y en detrimento de Cataluña, que se tienen muy pocos menos. Por poner un ejemplo, la línea de Valladolid ha incorporado un nuevo servicio más. Tiene 38 trenes diarios...
Frente a los únicos ocho que tiene Lleida, ¿no?, por ejemplo. Pues esa es la situación actual, ¿no? Y eso, pues hace que Cataluña también, el tren Avan, aparte para la utilización de los usuarios, ¿no?, de que es indispensable, ¿no?, en estos desplazamientos, también hace oportunidades de vertebrar el territorio y de que empresas...
se quieran implantar a lo largo de nuestro territorio porque es un aspecto que mira mucho a la hora de localizarse diferentes empresas y de alguna manera estaríamos contribuyendo a una vertebración del territorio de Cataluña.
Molt bé. Em diu ara en Kevin, que està ja connectat. Ell, el Kevin, em sembla que ara ens parlarà de Barcelona, ja l'hi preguntarem. És graduat en Dret i tècnic de l'Administració Pública.
Kevin, què voleu dir quan dieu un tren per a la classe treballadora? És que els ara no ho són, o què? Moltes de les persones que actualment fan ús d'aquest tren, per no dir el 95%, i això ens ho deixem en una enquesta pròpia, és que són treballadors, fan anar el tren avant per anar a treballar, i la majoria de persones que s'hi desplacen és justament per això, a excepció d'alguns trajectes, per temes universitaris o d'estudiants,
o bé a temes mèdics. A la pràctica, però sí, és el cap de setmana i és quan menys gent hi ha en desplaçament. Però a la pràctica, per això en diem que és un tren per a la castelladora perquè realment el fem anar de forma mesuritària, gent per anar a treballar i és per això que demanem moltes vegades aquest augment de freqüències.
Sí, i tu diguem, tu normalment vens de Balaguer, em sembla que hem dit. Sí, correcte. I quanta estona tardes de Balaguer fins a Barcelona quan hi vas amb tren, amb cotxe, perdona, i què et representaria d'estalvi el tren de temps? Sí.
Aquí la qüestió és que l'avant no està connectat amb els trens que passen per la línia de Lleida-Balaguer-la-Pobla. Per tant, tinc aquí encara un cost extra més, que és el vehicle privat, que he d'afegir al despassament. Per tant, normalment trigo entre unes dues hores, dues hores i quart, per arribar des de casa fins a la feina. Això també és un greuge afegit que altres zones no tenen i que per mala sort ho tenim agregat.
Molt bé. Doncs ara saludem també l'Anna. L'Anna, gràcies per estar connectada, l'Anna Gómez. Ella és d'una associació que es diu, d'un grup d'usuaris, que es diu Dignitat a les Vies i que sou uns dels que vau començar
a denunciar, a queixar-vos per la mala freqüència dels trens de Rodalies. En quin punt ens trobem ara? Perquè vosaltres hagueu decidit donar suport en aquest projecte que ara hem explicat al començament. Un tren per la classe treballadora. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. A veure, nosaltres el primer que defensem és la mobilitat. I, per exemple, de la zona d'on vam néixer, que vam ser al corredor sud, ens vam trobar davant d'un tall de vies i molta gent va haver d'anar o desviar-se a l'avant per poder anar a treballar. Aleshores, vam conèixer més de prop el que significava...
l'avant, jo sempre pensava que era el tren dels fijos, els trens dels que, mira, clar, arriben amb mitja horeta i tots són feliços, que vinguin amb nosaltres, però et dones compte que és que és un tren que ofereix unes necessitats a la gent treballadora que no té opcions.
De fet, ara mateix Tarragona, que té l'opció de regionals i la de l'Avant, nosaltres, quan ens diuen de treure subvencions i que vinguin els de l'Avant, no ho volem perquè no podem acceptar més gent. O sigui, estem saturats a la costa, hi ha gent que va amb avant perquè no té una altra possibilitat. Per exemple, la gent de Cambrils tenen un tren cada dues hores si no te'l cancelen.
Aleshores, Alevant és una cosa, és una opció més per anar a treballar. Jo soc conscient que el que ofereix Alevant i el que ofereix un Rodalies o un a mitja distància és diferent.
però és complementar i tot. És a dir, depèn de la distància en què visquis i que visquis a prop d'una estació d'alta velocitat, pots disfrutar sempre que hagis d'anar d'un punt a un altre punt. Per exemple, doncs soc jo, que soc de Tarragona,
Si vius de Tarragona, de Fulla, depèn d'aquests poblets, doncs has de tirar per regional. I el que hem de fer és aprofitar totes les xarxes que paguem tothom amb els nostres impostos, que les puguem aprofitar al màxim. Doncs ara parlarem amb un altre tarragoní, en Xavier Peté, ell és un periodista de l'agència Flama. Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia. Bon dia, què tal, Teresa? Com estàs? Bé, bé, bé. Ara tenies aquí l'Anna, que parlava des de Tarragona també, l'Anna Gómez. Ella és d'aquesta associació Dignitat a les Vies. Digue'ns tu també quins problemes et trobes quan has d'anar fins a Barcelona a treballar. Moltes vegades els problemes que... Moltes vegades. Explica'ns quin és el teu recorregut.
El meu recorregut acostuma a ser principalment de la zona de valls del camp, ja estem parlant d'una zona d'interior, diferent del que comentava l'Anna, diguem-ne, on els greus ja són més accentuats i allà sí que és pràcticament bastant limitat el nombre de freqüències que acostumen a ser disponibles per a gent que es mou de forma molt puntual cap a Barcelona. Per això precisament prefereixo
agafar el cotxe i tractar de fer aquests viatges de la manera més eficaç, còmoda i d'alguna manera menys traumàtica possible. I en qualsevol cas sí que m'agradaria comentar aquesta proposta de la CATAP, de la qual ja heu comentat diverses cosetes. Per mi no és construir més alta velocitat, sinó posar al servei de la majoria social una infraestructura que ja existeix i que hem pagat entre totes i tots i es convertir d'alguna manera l'alta velocitat en un servei quotidià
regular i assequible, no en un producte de luxe o només per a viatgers puntuals, d'alguna manera. No, no, la veritat és que jo estic molt d'acord amb tu, Xavier, perquè realment és posar-ho a l'abast de tothom.
Sí, parlem d'un tren pensat bàsicament per la mobilitat obligada, anar a treballar, a estudiar, a cuidar algú, fins i tot, o fer tràmits, i no per l'oci ocasional. I perquè l'alta velocitat a Catalunya està orientada sobretot a criteris comercials, principalment, preus variables, poques parades, com dèiem abans, i poca utilitat per aquí s'ha de desplaçar cada dia.
Molt bé. A veure, li voldríem preguntar al senyor Puivecino, que ell ens ha explicat el projecte al principi del programa, què li han semblat les intervencions dels nostres convidats?
Bueno, pues totalmente de acuerdo, ¿no? De hecho, desde lo que estamos planteando, el proyecto se llama Chasa Catalana en alta velocidad, obligación de servicio público, un tren per la clase trabajadora, y como muy bien ha explicado Kevin y Ana y Javier, pues se trata de eso, porque realmente el 70% de las inversiones se han hecho en alta velocidad.
sobre el 30% que se han hecho en cercanías, ¿no? Y solamente lo utilizan el 9% de la población. Y tenemos que hacer, como muy bien apuntaba Javier, a adaptarlo y a hacer la oferta para las necesidades de demanda de movilidad obligada, que son las de nuestros estudiantes, las de nuestros trabajadores, que van cada día, que se tienen que desplazar cada día y que la única alternativa real en tiempo de viaje son los trenes a bar, ¿no?
Y otro aspecto que hay que indicar ahora mismo son las tarifas. La tarificación ahora mismo de eso que apuntaba de los trenes de servicios comerciales, un día un mismo tren puede costar 15 euros y al día siguiente costar 45, porque tienen un sistema de precios oscilantes. En cambio, los trenes de alta velocidad de servicios Avan, lo que sería el proyecto CATAP, son precios...
establecidos ya y precios cerrados. ¿Y qué quiere decir? Pues mantener la bonificación que hay ahora mismo. Porque, por poner en contexto precios, una persona de Lleida, por ejemplo, Kevin, ahora mismo un abono de lo que sería parecido a un abono mensual, que es una tarifa plus 45,50, le cuesta 271,20. Si a 31 de diciembre de este año no se renuevan
esa bonificación del 50%, a Kevin le pasará a costar 542,40. Y eso para una persona trabajadora, para un salario, es insoportable, ¿no? Y entonces tenemos que, como bien apuntado el Xavier, socializar estas inversiones que se han hecho la totalidad con dinero público y tienen que llegar a la base de la mayor volumen de población posible de Cataluña, ¿no?
Esto es un poco importante, porque nosotros ya hicimos también dentro del estudio la tarificación, hasta dónde puede llegar el Estado con las subvenciones. Hay que tener en cuenta que los trenes Habana ahora mismo son los que menor volumen de subvención reciben, alrededor de dos o tres céntimos por viajero kilómetro.
Nosotros lo que establecimos es que esta tarificación que ahora se ha puesto al 50% y que ha aumentado mucho la demanda, se mantenga estable y que sea la tarificación que ya no se tenga que reducir, que sea la tarificación normal que tengan los trenes Avan también con los servicios de tarifa regional. Poco sería...
Penso que els serveis proposen una tarifa estable, similar a la mitjana distància, al voltant dels 11 cèntims per quilòmetre, si no estic equivocant. Nosaltres plantejamos que actualmente los precios están situados en 17 cèntims viajero kilómetro. Nosotros consideramos que puede llegar a absorber el estado o la...
que ara mateix té la competència, l'administració general del Estat, en que sigui a aquests 11 cèntims i també mantenir com a vector fix la bonificació que ara mateix existeix. Perquè ara mateix, dels trens que tenim amb Tarifaban, el 80% circulen completos tots els dies. Molt bé. Deixeu-me preguntar-li a l'Emili Pacheco, que el tenim connectat res breument. Bon dia, Emili.
Bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Només digue'ns, tu creus que aquest projecte que estem presentant avui ajudarà a millorar, agilitzar les rodalies, que són les teves grans problemes?
Sí, jo crec que sí, és evident que qualsevol reforma per petita que sigui a Rodalies o a tota la xarxa, com esteu parlant de mitjana velocitat, farà que com a mínim la gent que cada dia l'hem de fer servir, i sobretot per anar, no és per anar de vacances, sinó per anar a la feina, per anar a treballar, per anar a qualsevol gestió que hagis de fer, doncs segur, segur que ho millora. De fet, tal com comentava l'Alberto, jo crec que és, i de fet la base d'aquest projecte,
que és ajudar la classe treballadora, és ajudar les persones, els milers i milers de persones que cada dia agafen un tren. Jo, al meu cas, jo he hagut de canviar horaris de feina, he hagut de canviar el sistema de transport. Jo em trasllado cada dia de Blanes a Comarca de la Selva fins a Sant Feliu de Llobregat
i faig dos trajectes, un en autobús perquè és més ràpid, perquè és més còmode i perquè saps que no falla mai, i després el segon que és des de la Sagrera fins a Sant Feliu de Llobregat, que és un trajecte que en teoria són 25-30 minuts i s'acaba convertint en 50 o una hora, perquè cada dia va malament, cada dia, cada dia. Hi ha vegades que he perdut el bus perquè el tren m'ha fallat, però és que el tren falla cada dia.
Per tant, propostes com aquestes jo crec que són essencials, i el que s'ha de fer és que es comenci a moure, perquè cada vegada hi ha més gent, i ho veus a les xarxes socials, que es queixen, que ens estem queixant, perquè és un malson anar a treballar en transport públic i ja no és que diguis, bueno, surto dues hores abans per poder arribar, és que surts dues o tres hores abans i tampoc arribes a temps. Clar, que és com una presa de pèl.
Jo crec que d'alguna manera la pregunta seria per què ara és el moment de fer-ho, i la resposta bàsicament és perquè la infraestructura ja hi és, perquè la demanda també hi és, i perquè el parc mòbil necessita d'alguna manera una representació que sigui menys d'un 6% del total de trens, d'alta velocitat de renfa. No estem parlant d'un projecte a 20 anys vista, pel que llegiu, sinó d'una implantació progressiva possible a curt termini,
I jo diria fins i tot que seria com una eina de perturbació territorial, jo diria fins i tot real, perquè connectaria Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres, les Terres de l'Ebre, molt perjudicades també, amb freqüències pensades per al dia a dia. I això d'alguna manera redueix desigualtats, Teresa, territorials principalment, i evita que viure lluny de Barcelona com molts de nosaltres sigui un càstig en temps i diners, no?
Y por poner en contexto un poco lo que apuntaba Javier, actualmente en cómputo anual se están ofreciendo en Cataluña alrededor de unos 3.300.000 plazas avant. Con este proyecto podríamos alcanzar a los 14 millones de plazas avant. Estamos multiplicándolo por cuatro, lo que se podría realizar de forma inmediata, porque para eso ya...
ya hay parque móvil para hacerlo y ya hay maquinistas e interventores que ya se han hecho los cursos para poder conducir y operar este material. Por tanto, sería de una implantación prácticamente inmediata y que en el 2026 pudiera ser una realidad el cómputo completo. Esos 15 trenes por sentido en la línea 1 y 10 trenes por sentido en la línea 2, todos ellos coordinados,
Com ho apuntava el Javier, vertebrando el territorio i possibilitando a todas las personas de Catalunya poderse desplazar en un tiempo de viaje competitivo a todos los puntos de Catalunya que cuentan con red de alta velocidad. Això per la gent, per exemple, perquè la gent de casa se'n faci més una idea, per una persona de Tortosa suposa d'atindre un tren d'anada i un de tornada a tindre en 20. Déu-n'hi-do.
Això ho canvia molt. I sobretot hem de tindre una cosa molt clara. Jo sempre dic que hem d'exigir la maneta. És a dir, ara mateix una persona per sobreviure necessita menjar, habitatge, salut, educació i mobilitat. I aquestes coses les hem de barallar i lluitar amb les dents.
I no se'ns pot dir que el públic són les migafes. Hem d'exigir que la xarxa de rodalies funcioni, hem d'exigir que la mitja distància funcioni, perquè no és que sigui menys que l'alta velocitat, simplement és un servei diferent. I després, l'alta velocitat, no sol per unir la gent que viu més lluny,
sinó per aquest desequilibri que sempre diem, que viu, com ha dit el company, que viure a fora... Jo sempre dic que viure a Tarragona és la meva gran condemna gràcies a la mobilitat de Catalunya. És a dir, hem de fer que, ja que les empreses es situen cada vegada més concentrades, i això no sol pas aquí, sinó que pas arreu del món...
fem que la gent es pugui moure, perquè després ens trobem amb els problemes d'habitatge que tenen a Barcelona, on ells lluiten per viure a Barcelona, que és on han nascut, i nosaltres, a la vegada, estem lluitant cada dia per la mobilitat perquè ens permetin viure on hem viscut, on hem nascut. Anna, i tornarem, no et retiris, tu, sisplau, perquè he d'acomiadar en Xavier Peté, que tenia poc temps, ell és periodista de l'agència Flama, gràcies, Xavier...
Jo vull dir una cosa, perdona, Teresa, que m'ha dit Xavier. El Xavier viu en una població, que és Valls, que és impossible anar a Tarragona-Valls, quasi, és un miracle, i som de la mateixa província. Tenen quatre trens al dia. L'altre dia em va fer gràcia que un noi li va encancar el tren del matí i va dir, bueno, m'han encancarat el 25% dels trens. I a part, el tema de Valls...
tenen el problema que moltes vegades van a l'estació i no poden accedir a agafar el tren perquè el posen a la via interior i a la via que dona per on entres a l'estació posen un tren de mercaderies i per poder arribar al regional has de passar caminant per la via. És a dir, ens donem compte que la mobilitat no està pensada per la gent i ara és el que s'ha d'exigir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies per aquesta puntualització, Xavier, si espero que et sembli correcte. Gràcies. Sí, al final la pregunta no és si Catalunya necessita més alta velocitat. Jo crec que la pregunta és si volem que la gent, d'alguna manera, tinguem unes línies d'alguna manera que serveixin per tothom i no només per a uns quants.
i d'alguna manera estic molt d'acord amb això que diu l'Anna de Valls perquè precisament estem patint segurament molts dels problemes que esteu comentant i d'alguna manera és l'asa dels cops de les Terres d'Arragona entre moltes altres. Molt bé, doncs moltes gràcies Xavier. També gràcies a l'Emili. Ell treballa com a periodista al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i per això fa aquest recorregut des de Blanes fins a Sant Feliu tantes vegades i amb tants problemes cada dia. Gràcies, Emili.
Gràcies a tots. Vinga, i nosaltres ens quedem aquí amb el Kevin, el Xavier, l'Anna i l'Alberto Puigbeci, no? D'acord? Doncs continuem. Anna, digue'm una cosa, per què no hi ha manifestacions a tot arreu demanant a la gent que reclami projectes com aquest que presenteu avui?
Bueno, amb l'Avant encara no ens hi hem posat, però sí que hem fet manifestacions de rodalies. De fet, l'última que vam fer aquí a Tarragona vam ser més de 1.500 persones. És veritat que dius, bueno, d'usualis n'hi ha molt més. Crec que vivim en un moment, i aquí sabeu que recalco que som apartiristes, i crec que l'Avant també ho és, és a dir...
La gent crec que ja no creu en el poder que hi ha al carrer. És a dir, quan veus que algú surt al carrer és que la cosa ha arribat molt, molt al límit. La gent li han estat dient que no poden fer res.
I crec que això és el que s'ha de canviar. S'ha d'entendre que els perjudicis de la mobilitat no simplement és que no arribi un tren, és que estem parlant una mica de la lluita de classe. Perquè això sempre passa... Els que estem de menys sempre som la classe treballadora. Aleshores...
crec que a poc a poc hem d'anar conscienciant la gent. Nosaltres al corredor sud, quan vam... T'explicaré, perdona, el naixement de dignitat a les vies. Teníem un grup de WhatsApp, la República Independent de l'últim vagó, i allà ens abocaven, ens explicaven per on anava el tren, ens informàvem del que no informava Renfe. I va haver-hi un dia...
que portàvem dies de molts retrasos, molta frustració, inclús baralles entre els usuals de com anaven les coses, i un company, que és l'Oscar Adrià d'Altafulla, va dir, escolteu-me, a part d'enfadar-nos amb un xat,
Què estem fent? Ho estem passant més amunt? I allí va néixer dignitat de les vies. I aleshores amb la gent del tren vam començar a córrer la veu i es va formar aquest moviment. Hem aconseguit bastantes coses, encara que semblin que som petitetes. A nosaltres ens ha canviat molt la comunicació, el que sàpiguen que estem damunt, el que...
I tot això es fa perquè va haver aquesta unió col·lectiva, però la gent té por de començar. Jo sempre dic que hem de mirar al voltant nostre perquè ho hem de protegir. I perquè realment hem arribat a un punt que quantes vegades hem sentit... És que, claro, és público. Sí. I...
Què vol dir que sigui públic? Deixa'm perquè ja ens queden només 5 minutets. Anna, sisplau. Digue'm un telèfon perquè la gent que els passi tot això es posin en contacte amb dignitat a les vies. Et donem dos minuts perquè el pensis i li diem a en Kevin. Ell també és d'una associació, no recordo quina és, Kevin.
Sí, de la Banc Catalunya. De la Banc Catalunya. Doncs dóna'ns també algun telèfon o algun mail o el que sigui per sumar gent, perquè jo crec que a vegades les entitats públiques es posen a cent quan veuen que la gent surt al carrer massivament. I per tant, estaria bé.
Habitualment ho fem sempre mitjançant xarxes socials i quan hi ha algú que vol... Doncs dona'ns les teves xarxes socials, per favor. Sí, mira, a Bancatalunya ho podreu trobar tant a Instagram com a Twitter, d'aquesta manera, i per tant, a través d'allà sempre donem l'enllaç per poder afegir-se al grup de WhatsApp.
Molt bé. I tu, Anna, sisplau... Nosaltres tenim mail i xarxes. Normalment, si volen qualsevol cosa, és dignitat a les vies, arroba gmail.com, i...
Si no, sempre ens podeu trobar a X. Dignitat àvies, perquè no ens cabia tot. Dignitat a les àvies, que també és important, les iaies. Molt bé, molt bé. Dignitat àvies. I sobretot dir que la gent que tingui qualsevol dubte, que ens consulti, que ens movem, que el dijous anem a parlar amb la consellera, amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que s'avenen coses molt xules perquè ens estan ajudant molts col·lectius, en aquest cas el Col·legi d'Advocats de Catalunya, per aconseguir una mica que el servei públic sigui una miqueta més digne i aviat tindreu notícies nostres. I diguem-nos una cosa, jo he llegit en algun lloc que tu vas poder parlar personalment amb el president de Renfe, el senyor Fernández Heredia,
que va reconèixer que realment la situació s'estava tornant cada vegada més insostenible. Va proposar alguna cosa? No, bueno...
No sé quan era aquesta reunió, doncs explica-ho, sisplau. No, bueno, jo a l'última conversació que he tingut, bueno, que no és insostenible, no ho ha dit mai, perquè... Bueno, és igual, doncs una paraula similar. Simplement van assumir... Ell va agafar el càrrec, i tot i que tinc les meves diferències de com fa les coses, però tampoc tinc tanta confiança,
Ell va entendre que les coses no anaven bé. I crec que és una de les persones que ha fet que el ministre assumís que això no funcionava bé. No sé si no recordeu que fa apenes un any el ministre deia que el tren vivia su mejor momento. I ara ha començat a dir que potser a Catalunya no és així.
Jo crec que ell va dir que ell agafava la direcció, però que volia transparència en aquest sentit i que es digués la veritat. I llavors va canviar aquest discurs del ministre, per tant ho podem lligar tot. Això no vol dir que jo estigui 100% d'acord. De fet, crec que es podria fer més. Com? Que ningú ha dit que tu hi estiguis d'acord, no. Ah.
una merda, eh? No es pot dir d'una altra forma. Però, bueno, per això estem, per millorar-ho i crec que s'ha de millorar. I hem d'utilitzar tots els canals. I ara que surten molts grups d'autobusos, de fet, vosaltres a la zona del Maresme també en teniu, crec que s'han d'utilitzar.
O sigui, a l'autobús crec que a poc a poc és veritat que ha d'anar acabant el tren, però fins que el tren no funcioni s'han de donar solucions a la mobilitat. Perquè a la gent li costa molt arribar a la feina. I estem parlant del que et proporciona que posis menjar a la nevera. Sí, sí.
A veure, senyor Alberto Puigbecino, perquè tenim tres minutets, digui'ns, vostè li veu futur en aquest projecte? Ens ha dit una data que ara no la recordo, però que sí que es posarà en marxa aviat. Serà així? En tres o quatre mesos hi haurà canvis efectius?
En ese aspecto quería puntualizar un poco cómo está la situación. Este proyecto ya lo tiene el ministro de Transportes, lo tiene el presidente de Renfe. Se le requirió al ministro el cumplimiento en sede parlamentaria en el Congreso. Nosotros también tenemos pendiente una comparecencia ahora a primeros de año en el Parlamento de Cataluña para explicar este proyecto.
Y también hemos hecho las instancias oportunas para que pueda iniciarse este proyecto a primeros de año. Como he dicho antes, se han habilitado ya maquinistas e interventores para que se pueda realizar. Se han hecho las pruebas con los trenes, los estacionamientos…
Y un poco apuntar la importancia que tiene, ¿no? Es decir, ahora mismo las personas en Cataluña casi están destinando por esta situación casi cuatro horas o más diarias para desplazarse al trabajo y desplazarse a la feina. Esto es insoportable, ¿no? Al final tenemos que...
Intentar que las personas que residan donde residan en Cataluña puedan vivir y trabajar con dignidad. Y para eso el transporte público, en este caso por ferrocarril, es esencial para vertebrar el territorio y para tener una igualdad de oportunidades, como apuntaban los compañeros.
I únicamente de esta forma se puede contribuir a tener una sociedad un poco más justa, un poquito mejor en este caso, en lo que sería en la movilidad del transporte público por ferrocarril en Cataluña. Li he preguntat a en Kevin, a l'Anna, i ara t'ho pregunto a tu, a on s'han de posar en contacte la gent que es vulgui sumar al projecte aquest de comissions obreres i a diverses altres entitats, no només comissions obreres, però que l'heu impulsat, sí.
Sí, nosotros tenemos la página web de Comisiones Obreras de Cataluña. Ya están puestos todos los proyectos. También estamos en las redes sociales. Nosotros vamos publicando en las redes sociales los pasos que se están dando. También publicamos este último de esta...
de estas últimas reuniones que en la consellería. En su día ya también publicamos un incremento de servicios que se lo propusimos técnicamente al anterior presidente de Renfe que nos preguntaba ¿esto es posible que se pueda hacer? Y sus propios directores asentían con la cabeza de diapos, claro que sí.
Y al final se puso una doble circulación entre Lleida y Barcelona, ¿no? Y bueno, eso es un poco la situación que tenemos actual, que hay buenas perspectivas y esperemos que se cumplen y que no haya turbulencias políticas para que esto no se pueda realizar. Sí, doncs em sembla que n'hi haurà algunes durant aquest any. I llavors això què faria? Aturaria el projecte?
Una dimissió del president del govern, que s'està veient que va per l'acord de fluixa, per exemple, podria aturar el projecte? Hemos de ser conscientes de que sí. Si hay un cambio de voluntad política en este caso, de que hay una apuesta por el ferrocarril, aunque no estemos viendo todavía...
No estemos palpando mejoras. Sí que hay una apuesta de esa compra. Hay una compra de trenes de más de 110 trenes para Cataluña que se está efectuando y ya se están construyendo en Santa Perpetua. Evidentemente que si hubiera un cambio de gobierno y si fueran posturas más reacias de Cataluña,
de mejorar el servicio en Cataluña, pues podría pararse. Por eso es importante que vayamos consolidando estos trenes, que luego, si los tenemos, va a ser mucho más difícil que nos lo quiten del bolsillo. Y, al final, lo que estamos pidiendo es que Cataluña tenga un transporte digno y justo, igual al que tienen las capitales de Castilla con Madrid en lo que son los trenes Abano.
Doncs d'acord, moltes gràcies a la senyora Ana Gómez, al senyor Alberto Puivecino, Kevin Burke, també al Xavier Pete, amb qui hem parlat abans, i amb l'Emili Pacheco.
Gràcies per explicar-nos aquest projecte i com que el senyor Puivecino ha dit que això començaria a principis d'any, que això no se sap exactament quan és, d'aquí uns mesos hi tornarem a anar a veure realment si la gent té unes tarifes millors i si la gent té un servei una mica millor.
Senyor Puivecino, podrem fer-ho jo? Esperem que això sigui una realitat. Perquè vostè diu a principis d'any, mire això. A principis d'any tendríamos que estar viendo ja els primers trens amb major capacitat, com hem plantejat, amb la sèrie 106, amb 581 plazes cada un dels trens i almenys veure les primeres circulacions entre Lleida i Figueres-Bolgafant, passant per Barcelona, Carme de Tarragona i Girona.
I sobretot, ja sé que queden mig segon, però dir a la gent que ens escolta que no coneix l'avant, i jo, per exemple, jo no sóc usuari de l'avant, jo sóc de mitja distància encara, que no ens barallem entre nosaltres, no ens barallem entre rodalies, mitja distància, regional i avant, que som persones que l'únic que volem és arribar a la feina i moure'ns.
que el millor que pot passar és que cadascú utilitzi el mitjà que més prop té, que més li va bé, per arribar a treballar. Que no ens hem de barallar, de mirar, és que els de regional són més buits, que l'avant és que és d'espijos, som tot persones que anem a treballar.
Doncs moltes gràcies, Kevin Burki, Anna Gómez, Alberto Puivecino, Xavier Pete i Emili Pacheco. Gràcies. El dia 10 de desembre, cada any celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans. En aquesta ocasió, el nostre company Gabriel Vázquez fa una entrevista al director del Comitè dels Drets Humans del Salvador, el senyor Miguel Montenegro. Ell ens donarà també un bon Nadal.
por derechos humanos? Porque hoy en día, digamos, como que hay bastante conciencia, pero se están vulnerando mucho. Entonces, ¿qué entendemos por derechos humanos? Bueno, mira, en primer lugar hay que señalar lo siguiente. Recordemos que la Declaración Universal de los Derechos Humanos fue precisamente dado, o sea, entró en su vigencia un 10 de diciembre
de 1948, después de la Segunda Guerra Mundial. Esto ha llevado históricamente a un proceso en el cual muchos países del mundo han adoptado la declaración, no solamente en cuanto al tema de los 30 artículos que contempla la declaración, sino también lo han incorporado
En muchas ocasiones en las constituciones de la república y en leyes nacionales, ¿verdad? Porque fueron, la declaración fue precisamente una declaración que contempla tanto los derechos civiles, políticos, económicos, sociales, ¿verdad? Culturales.
que aglutina precisamente con la inquietud y que esto fue aún desarrollando posteriormente dentro de los protocolos, dentro de los tratados internacionales. Para nosotros la Declaración Universal es un instrumento que nace precisamente a raíz de una situación catastrófica a nivel mundial, como fue la Segunda Guerra Mundial, donde se perdieron millones de vidas por la población destruida y esto ha
Signalado mucho en los países, concretamente en nuestro país El Salvador, que sufrió 12 años de conflicto armado, en los cuales se asesinaron, se desaparecieron, se torturaron a miles de personas. Eso nos hace recortar y nos hace señalar que la declaración es válida hasta hoy en día.
Y esto, todos aquellos tratados internacionales en materia de derechos humanos firmados a nivel internacional, tanto por el Sistema Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas como el Sistema Interamericano Nacional, constituyen hasta cierto punto leyes en nuestro país a partir de que nosotros estemos en la Constitución de la República,
Un artículo dentro que es el artículo 144 que establece precisamente y la declaración debe ser que todos los tratados internacionales firmados y siendo vigente en nuestro país constituyen ya de una vez lo que es el derecho en nuestro país.
Es el artículo 144. Perdón, 144. Entonces, creo que eso es muy importante para nosotros, ¿verdad? Señalar que en la declaración hay muchos aspectos que nos ayudan a reflexionar y analizar y lanzar programas educativos.
El gran problema que hoy vivimos es que muchos gobiernos, concretamente en nuestro país, en vez de hacer campañas de difusión y de empoderamiento de la población, lo que trate es...
atacar a las organizaciones de derechos humanos que vienen trabajando por el respeto pleno y la investigación de las violaciones que se están cometiendo. Y eso también constituye que mucha de la población entre en temor y vincule lo que es los derechos humanos a temas, lo que son temas de delincuencia, temas diferentes a los que obedece precisamente trabajar por los derechos humanos.
Aquí hay desinformación, hay desinformación.
Y está muy bien esto que dices de que tanto en tu país como en general haya, o sea, tengamos todos claros los derechos básicos, pero sin embargo, y que tengamos también mecanismos, ¿no? La Unión Europea tiene muchos mecanismos también y sin embargo estamos viendo el genocidio en Gaza o la invasión rusa a Ucrania y no se entiende entonces tampoco por qué si teniendo las herramientas no se actúa con contundencia. Yo creo que, mira, esa es una responsabilidad de los estados. Yo creo que la
La Naciones Unidas juega un papel muy importante en el aspecto político y de paz, ¿verdad? Pero a mí me llama mucho la atención eso, porque los conflictos precisamente se dan a consecuencia de la rivalidad y las, digamos, las luchas políticas y económicas que se están dando en el mundo, porque creo que las cosas deben de conocerse. Uno hay que analizar profundamente las circunstancias que está viviendo. Voy a poner el caso de la Franja de Gaza, Palestina.
En Palestina se ha cometido una serie de barbaridades, de violaciones graves a los derechos humanos y a nivel mundial. ¿Y qué ha pasado en estos momentos? Que no ha habido una condena profunda, así que una acción concreta de frenar el genocidio que está cometiendo precisamente el gobierno de Atanjau y sus funcionarios...
Y toda la difusión que hacen dentro del mismo país de Israel en cuanto a la diversidad, digamos, y opiniones en cuanto al pueblo de la Franja de Gaza. Entonces, ¿qué papel juegan las Naciones Unidas y qué papel juegan los gobiernos democráticos en el país? Porque muchas veces a mí me hace pensar qué papel juegan los países democráticos si dejan mucho que desear.
Te digo así de esa manera, porque si nosotros revisamos qué es democracia y qué es paz y cuál es la función que tienen los países democráticos, precisamente es coordinar y tomar acciones concretas de los que se está viviendo en muchos países del mundo. En este caso, en la Franja de Gaza, lo que está haciendo Natán Yaupo, ¿verdad? Ha habido masacre, ha habido masacre bárbaro.
han asesinado a miles de niños, mujeres inocentes, gente. ¿Qué hay que esperar? ¿Hay que esperar otra masacre en otros países para reaccionar? Yo creo que no. No creo que debe suceder eso. Debemos de actuar los gobiernos. Y la responsabilidad está dentro de las Naciones Unidas y dentro de los gobiernos, porque al final lo que vemos es que hay un apoyo hacia Natanjau y su gobierno por ciertos gobiernos, entre ellos los Estados Unidos, ¿verdad?,
y otros países de América Latina y del mundo en cuanto a la barbarie que se están cometiendo. Y me parece a mí que eso no debe suceder. Debemos de sancionar verdaderamente como tiene que suceder.
Pues, por supuesto, claro, no hay vuelta. Mira, no hay vuelta que no hay otra hoja más que esta, pues, ¿verdad? Aquí no pueden poner hojas nuevas, pero son hojas en blanca, ¿verdad? Pero la realidad es esta, pues, lo que todos sabemos. Lo que pasa es que los gobiernos no reconocen porque les interesa, pues, sobre todo los Estados Unidos y algunos países también de la Unión Europea. Hay que declararlo así, pues, ¿verdad? Porque es cierto, pues, no todo, por supuesto, tan a favor. El pueblo...
La población de la Unión Europea es digna de reconocer que hay un posicionamiento claro en cuanto al genocidio que está cometiendo Israel contra la población civil en la fanja de gas. ¿Crees que los países pobres son más vulnerables a que se violen los derechos humanos? Como tú lo dices, son muy vulnerables.
Son muy vulnerables en todo sentido, ¿verdad? No toblegan, ¿verdad? La pobreza, pero sobre todo la pobreza política, ¿verdad? Porque somos muy obedientes, somos muy servibles, no todos los gobiernos, por supuesto, muy servibles a las potencias, ¿verdad? Y por encontrar, esa es la cuestión muy resumida, somos muy vulnerables a las potencias, ¿verdad?
Sea quien sea la potencia, somos muy vulnerables en estos momentos. Es muy lamentable, es muy triste. Hay una competencia de la potencia. Aquí hablemos de lo que es Estados Unidos y hablemos de China, pues, ¿verdad? La potencia que cada vez desvemos los medios de comunicación, cómo se siguen atacando y cómo van vulnerando cada vez más. Bueno, Teresa, m'agradaria, si me deixas, dir buen madal a tothom, buenas festes a tothom,
Aquest ha sigut l'últim programa de la temporada i des d'Andorra desitjo a tots els nostres oients que passin unes bones festes, que us celebrin amb la família, amb els amics i res, que ens veiem l'any que ve que segur que serà molt millor. Molt bé, moltes gràcies Gabriel Vázquez des d'Andorra per aquesta entrevista feta en el senyor Miguel Montenegro des del Salvador.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Això va de creativitat amb l'artista empordanesa Roser Martínez. Avui va d'embolicar regals.
Fa temps vaig veure una pel·lícula que em va quedar gravada. No recordo el nom ni quan la vaig veure, però em va impactar. Era la història d'una família amb pocs recursos que per Nadal o qualsevol celebració es feien regals senzills, però plens de significat. Li donaven molta importància a embolicar amb molta cura els paquets i posaven tanta ànima que emocionava. Cada paquet era una petita obra d'art.
I cada any intentaven superar-se amb idees noves per sorprendre. El més bonic per això era veure com abans d'obrir res ja hi havia màgia. L'embolcall ja feia somriure i els ulls començaven a brillar. Aquest primer instant, això ja era el regal en si mateix. No hi havia cap joguina cara ni cap regal d'aquells que brillen a l'aparador. S'intercanviaven detalls fets amb les mans i amb temps. Com fulles seques cosides amb fil daurat...
galetes casolanes, amb la recepta escrita amb un paper de pergamí, o pots de vidre pintats que dins hi havia herbes aromàtiques per fer infusions. I no sé per què em va venir el record d'aquesta pel·lícula i em va fer pensar. És veritat que quan fas un regal és molt important el que hi ha dins, però com ho presentes també diu molt del que hi poses de tu. Estàs regalant el teu temps i això és or pur.
Mira, a mi m'encanta embolicar regals. Triar el paper, el llaç, posar-hi un toc personal, encara que sigui un detall petitó. I he fet una llista d'idees que et pot anar bé. Idees per embolicar paquets i que pot crear el moment màgic d'emoció. Pren nota. Pots fer servir papers reciclats o pàgines de revistes, mapes antics, partitures o diaris vells.
També cordills, llanes o retall de robes que ja no fas servir. També pots fer etiquetes fetes a mà, amb dibuixos, amb segells o collage. I també pots fer missatges. O pots escriure pistes amb un paper com si fos un joc de descoberta abans d'obrir. Un cop comencis, deixa que la teva creativitat es posi en acció. Pensa-hi, perquè de vegades...
El veritable regal no és el que hi ha a dins, sinó tot el que hi poses abans d'obrir-lo. T'animes a fer un regal embolicat amb ànima?
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Salut activa, perquè ja sabem que sempre és millor prevenir que guarir. Una producció de Ràdio Palamos amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamos. El consum de les benzodiazepines. Les benzodiazepines són fàrmacs que serveixen pel tractament d'ansietat o per millorar el descans quan es pateix insomni o estrès molt greu.
El loracepam o el diazepam són alguns dels més coneguts i utilitzats. Són útils quan s'utilitzen correctament i durant períodes curts, però el seu consum prolongat pot comportar riscos importants.
A Catalunya, el consum de benzodia sapines ha augmentat en els darrers anys. L'ús continuat pot generar dependència, dificultats per concentrar-se, somnolència o un augment de risc de caigudes i accidents. Per això, és important seguir sempre les indicacions del professional de salut i no prolongar-ne el tractament sense control mèdic.
Les benzodiazepines poden ser una eina útil, però no una solució permanent. Fer-ne un ús responsable és una qüestió de salut per a tothom. El benefici d'aquesta medicació està exempte de dubtes, però a llarg plaç l'eficàcia d'aquests medicaments disminueix.
I a més, poden causar danys i efectes secundaris greus. A risc d'accidents, problemes de memòria, debilitat, confusió, pèrdues d'equilibri, risc de fractures, així com l'addicció que generen, dificultant que puguem abandonar-los. Recupera aquest podcast de salut i d'altres consells el perfil de Spotify Salut Activa, una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. El secretari general de la ONU, Antonio Guterres, s'ha mostrat la seva profunda preocupació per l'acció militar dels Estats Units a Venezuela. El màxim representant de les Nacions Unides ha fet una crida respecte al dret internacional que prohibeix l'ús de la força contra la integritat territorial dels estats, així s'ha expressat en una reunió d'emergència del Consell de Seguretat.
reclamada per Venezuela amb el suport de Colòmbia, que és membre del Consell des de l'1 de gener. A més, ha mostrat preocupat també per la possible intensificació de la inestabilitat interna a Venezuela i per l'impacte que la situació pot tenir a la regió. De fet, la Comissió Europea ha demanat una transició democràtica a Venezuela que inclogui els líders de l'oposició, Maria Corina, Machado i Edmundo González.
Mentre Nicolàs Maduro i la seva dona ja són davant del jutge a Nova York perquè li llegeixi els càrrecs als quals se'ls acusa, està previst que just hores d'ara, a les 6 de la tarda, compareguin davant del Tribunal Federal. En pocs dies, el president de Venezuela i la seva esposa han estat traslladats des de la presó federal metropolitana de Brookings fins al camp, als afores de la ciutat, en helicòpter.
Anunciem avui 18 positius nous, tots dintre el radi de Cerdanyola, de 6 quilòmetres. Penseu que aquests no són tots del mateix dia, per tant, és l'acumulat dels últims més de 10 dies. Per tant, ja teníem, per diferents circumstàncies, que s'ha decidit agrupar-los a mesura que anaven arribant.
I aquesta era una altra notícia. Escoltàvem Òscar Ordeig, que és el conseller d'Agricultura i Ramadari. Ens parlava que la Generalitat ha confirmat 18 casos, 7 nous de pesta porcina africana, dins el focus de Cerdanyola. En total, els sanglars morts per la malaltia pugen ja a 47.
I una de la quarantena de víctimes mortals a l'incendi de Capdanya, Crans, Montana, a Suïssa, és un jove de 19 anys, de mare catalana. Es tracta de Joaquim Valzioner, d'avi Daniel. Nascut el 2007, que vivia a Suïssa. És en una esquela publicada a l'Avantguarda i la família. Informa que l'enterrament serà a l'Ausana, a Suïssa.
I diversos municipis del Baix Penedès han començat a tramitar la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal o tenen intenció de fer-ho per tal de regular la instal·lació de parcs fotovoltats a la comarca. D'aquesta manera, pobles com Arbós o Santa Oliva volen delimitar zones concretes on ubicar les plaques solars per tal de reduir l'impacte que tenen, en aquest cas, sobre el municipi.
És tot, de moment tornem especialment a aquest moment. Recordem, els Reis d'Orient estan començant a cavalcar per diversos municipis de Catalunya tot i el fred intens.
Som-hi, som-hi, sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que dediquem a les entitats que treballen de forma activa aquí a la Conca del Riu, al Baix Gaià, i avui ens centrarem molt a l'espai d'interès natural dels muntanyans, i anirem més enllà de la mà del Ramon Ferrer, que és tècnic del Japec Ecologistes de Catalunya. Com està, Ramon? Molt bé, de vacances, imagina't.
Molt bé, així bé, amb aquesta cara de relaxat, o si més no intentant-ho, per poder desconnectar una miqueta, però bé, sempre amb un ull als llocs on porteu molts anys fent feina.
I, Ramon, avui... Clar, et volem preguntar per muntanyans, perquè com bé sabran els nostres oients i han anat fent seguiment dels endarrers programes, vam ser molt pendents d'aquell incendi que va afectar la zona. Tu vas ser dels primers que van córrer cap allà quan vas veure les flames...
Sí, em vaig trobar amb el Biel i el Josep. Clar, perquè vam fer cobertura en directe a la torre i entenem que has anat successivament a observar quin ha estat la magnitud de la tragèdia, diguem-ho així.
Sí, clar, els incendis són naturals a la natura, llavors una persona amb la meva formació d'experiència no queda com a massa alterat, ho dic perquè les xarxes socials i això, quan nosaltres hem publicat alguna cosa o hem vist el que vosaltres heu publicat, hi ha persones com que s'angoixen molt, no?,
I volíem donar un missatge de tranquil·litat perquè, d'alguna manera, en primer lloc no hi ha hagut pèrdues urbanes, que és el principal. En segon lloc no era època de cria en la qual és més delicat de cara a determinada fauna.
En quart lloc, aquest tipus de vegetació no li toca en aquest lloc, i llavors és una cosa que nosaltres ja portem temps treballant, si vols després ho comentem una mica, i llavors és una cosa que ens preocuparia bastant si hagués passat a l'estiu, perquè clar, amb 4 o 6 graus, com aquella nit tan freda, amb una humitat brutal...
hauria passat a 35 graus amb una humitat molt més petita a l'estiu i tot això, els bombers no haurien arribat a tallar el foc, perquè el canyís és aire que té oxigen, i el canyís és sec, és molt combustible, crema molt ràpidament, és una cosa de velocitat.
llavors la velocitat a la qual arribarien els bombers probablement no haurien arribat a temps de fet va quedar a un metre del primer canyissà de la llacuna del Saler que és el que està més a prop i els bombers que són superprofessionals de fet podem estar molt contents aquí a Catalunya perquè és l'únic lloc que jo recordi
de totes les comunitats autònomes espanyoles, que té cos especialitzat en bombers forestals, d'alguna manera. Totes les altres tenen bombers barrejats, o bombers voluntaris, o cossos de bombers molt poc preparats, etc. I aquests tenen fins i tot un servei que és el GRAF, que són especialitzats en estudiar les dinàmiques internes dels incendis, que hi ha uns científics al darrere...
Vull dir que tenen molts problemes els bombers, vull dir que els propis bombers voluntaris s'han manifestat i han denunciat la Generalitat per greus mancances de material, etcètera, que no és que demanin massa cosa, però hi ha un problema molt greu.
I com la cosa anirà més, és important recolzar-los, igual com a la resta de serveis públics, els metges, els professors que pateixen una creixent devaluació de les seves feines, i això la societat en general haurien de recolzar-los no només de praula, sinó ajudant-los quan fan propostes o així.
Els bombers van actuar ràpidament i l'incendi al final va afectar menys d'una hectàrea. Sobretot va cremar molta canya. Alguna vegada ho hem explicat. No hauria d'haver-hi tanta canya. Aquí hi ha un problema derivat de les aportacions d'aigües dolces quan allà haurien de predominar aigües més salubroses, no? Sí, exactament.
Aquí entraríem ja en el següent tema, que és el tema que ara, gràcies al projecte que financia la Generalitat, que coordina l'associació Aurora i en què participem, el GET Ecologistes en Acció i nosaltres el GPEC, una de les coses que estem fent, que no s'havia fet fins ara, és fer un seguiment exhaustiu de les aigües.
I això què vol dir? Que nosaltres ara precisament hem tancat un cicle d'un any, aquest mes de novembre, perquè vam començar el desembre de l'any passat, vam recolectar 1.800 dades de 26 punts,
I, a més a més, aquestes dades les relacionarem amb un milió de dades més recollides per part d'altres organismes, com Oceanografia de Puertos de l'Estado, l'ACA, que en té 100.000 dades, però no dintre els muntanyes, sinó al voltant, per una mica intentar comprendre tot això.
Llavors, per nosaltres és important recollir totes aquestes dades per comprendre millor com funciona l'ecosistema ara, per comparar-lo amb com hauria de funcionar amb espais que han mantingut la seva naturalitat. I, bé, gràcies precisament a una professora de matemàtiques que està fent un treball final de màster de matemàtica i computacional,
que són coses que nosaltres no hi entenem un borrall, d'estadístiques i així, llavors agafarà aquestes dades i les tractarà en la seva integralitat. Sí que podem avançar, doncs, que és molt fàcil de veure, que això hem mirat per curiositat, així que és el que donen les dades, i la conductivitat...
que és la que està relacionada amb la sanitat de les Iacunes, cap d'elles funciona de manera natural com hauria de funcionar, que és el que la normativa obliga. Llavors, per entendre'ns, el mar té 54.000 mil·liciemens de conductivitat, que és la sanitat que té el mar,
I només en un lloc, uns determinats mesos, arriba aquest punt, que està a Cricell, toquen el càmping a Vien, un punt que està a més a més dintre de la platja, que se compreny perquè té l'accés del mar directe.
I la resta de llocs, clar, hi hauria d'haver una època de l'any que la salinitat hauria de ser força superior a la marina, perquè s'haurien d'anar secant i al final quedaria la crosta blanca de sal, que són el nom dels salats i tot això és per aquest motiu. Llavors, això sí que ho podem avançar com a informació, que els treballs continuaran, els seguiments continuaran aquest any 2026, en la mesura que puguem,
I l'anàlisi treurà les dades que treurà, però bàsicament aquesta dada, que és molt senzilla de mirar, ja ens diu que tot està bastant aixecat respecte del que li hauria de passar.
Alguna vegada hem parlat dels motius que teniu detectats per què l'aigua no es comporta com per tocaria, de forma natural. Heu vist aportacions d'aigua dolça? Sí, sí, clar. Quan s'impermeabilitza artificialment al voltant d'un lloc, l'aigua que cau en aquest lloc per pendent, d'aquests llocs impermeabilitzats per l'asfalt o ciment o el que sigui,
Perdó, arribar al lloc on no està asfaltat. Llavors, tota aquesta aigua de pluja, a través de les vies de tren, per sota la via de tren, aquesta és una de les punts d'aportació, i una altra és quan es bombegen les aigües dels passos subterranis que passen per sota les vies de tren. Llavors, si és un 75, un 25, un 40, tal, és possible que puguem treure-ho amb aquest cicle de dades.
i puguem treure una mica més de detall del grau, però la informació ja està, s'han fet diferents estudis, la pròpia Generalitat
va finançar un estudi hidrogeològic per restaurar el GORC, en el qual s'explica això també, és a dir, que hi ha una fondària determinada, hi ha un tipus de salinitat que no és la que s'està bombejant cap a dintre les jacunes, que és una altra. Hi ha tota una sèrie d'estudis que, clar, nosaltres en la denuncia que vam presentar a la Fiscalia, perquè al final ens vam cansar,
Són 150 pàgines de denúncia, 160 pàgines de denúncia i 1.500 d'anexos. I allà hi ha tot un compendi d'informació. Al voltant de tot el tema aquest, a partir moltes vegades de dades de la pròpia administració que no s'ha mirat o no ho té en compte a l'hora d'actuar.
Teniu intenció de seguir judicialitzant algunes d'aquestes causes? Sí, clar. Això, de manera recurrent, ens està passant no només en aquest punt, sinó en altres llocs, que cada X anys necessitem la col·laboració de la ciutadania local per poder tirar endavant aquestes iniciatives. És a dir,
Quan es van protegir els muntanyans als anys 90, l'associació de veïns de Baixamar, el centre d'estudis, nosaltres vam fer una mica de pinya per diferents bandes, d'alguna manera, per protegir els muntanyans perquè hi havien d'anar un passeig marítim,
uns aparcaments que ocupaven tot. Llavors vam fer pinya per això. Després vam haver de fer pinya per Muntanyans 2 quan hi va haver tot el projecte d'urbanització. I es va crear fins i tot la plataforma. En el Gorg també. Quan es va voler urbanitzar el Gorg també va haver una crida a la ciutadania. Llavors preveiem que aquest any que veu
Aquest any que ve prepararem alguna proposta perquè la ciutadania pugui participar en la conservació dels muntanyans, perquè tu quan ja ens ha passat alguna vegada que vas a un judici, li dones tota la informació a la fiscalia perquè no tens diners per pagar un advocat,
La fiscalia demana una sèrie de proves, el jutge també, o la jutgessa, i li donen una sèrie de documentació. Llavors ells se'ls creuen i després quan nosaltres tenim accés a aquesta informació ens adonem que són falsos. Però la sentència està adonada i no es pot fer res.
Llavors, què volem finançar d'alguna manera? Doncs posar-hi una persona allà, que això costa diners, que rebi aquesta informació i que aquesta informació la puguem testar per veure si les respostes són correctes o no. Perquè moltes vegades ens trobem que diuen...
Això és així per... jo què sé, ara m'ho invento, eh? Imagina't que una administració, la que sigui, resulta l'autonòmica o local, doncs que digui aquestes aigües són naturals, no? I llavors el jutge o el fiscal no hagi contractat un pèrit extern perquè li digui si això és veritat o no.
Llavors nosaltres dient, no, no, demana un perit extern, no cal que confies en el que nosaltres te posem, que el que nosaltres te posem són documentacions oficials, a més a més, però si no vols fer cas del que nosaltres te presentem, demana un perit oficial, perit independent, que te digui si això és tal o qual. Per això no ho podem demanar quan no estem incorporats dintre la causa i això costa diners.
O sigui, que la vostra idea és... Podem demanar la col·laboració de la ciutadania per sonar-vos? Sí. Clar, d'altres vegades hem venut samarretes, hem fet concerts, hem fet activitats perquè la gent participi, o hem obert un compte...
llavors ara aquest hivern suposem que tindrem el temps perquè clar tenim molts fronts oberts suposem que tindrem temps per dedicar-nos una mica a preparar algun tipus de proposta i bé com fins ara ens ha passat la ciutadania ha respost molt bé perquè se'ls estimen molt i cada cop més i d'això en podem parlar després perquè vam tenir una activitat molt xula a l'Escola Atlantina l'altre dia i va ser fantàstic
Doncs va, ja que ens portes a l'escola Lantina, és com una pota molt important de la vostra entitat del JPEC, també l'educació ambiental, i de tant en tant els mestres també us criden per poder il·lustrar allò que treballen a l'aula, per poder fer algunes sortides, i clar, Lantina és l'escola que està més a prop també de l'espai d'interès natural dels muntanyans, i això es respira dins del centre...
Sí, és molt bonic perquè, clar, quan te vas fent gran, clar, jo ara ja tinc 59, llavors quan te vas fent gran vas recollint com la collita del que has anat sembrant, no? I l'altre dia jo no podia anar i, a més a més, demanàvem un taller del Corriol Camanegra i tenim un tècnic que és el que coordina tota la recerca del Corriol Camanegra, tots els municipis i tal, des de Sitges fins a l'Hospitalet de l'Infant i li vaig dir, no, vés-hi tu que ho fa superbé i tant.
Llavors me va trucar, perquè és un tècnic que normalment no és que sigui molt xerrare, no? I em va trucar especialment, va dir, he quedat al·lucinat, diu, aquí això, diu, és que tenen cançons del Corriol, tenen cançons de la Sargantana Cuarroja, les aules tenen cadascuna, tenen un nom, no sé què, dic, no, no, el dels noms sí que ho sé, perquè el de les cançons no ho sabia la veritat.
El dels noms sí, perquè quan va començar l'escola coneixia diverses professors molt joves que començaven llavors, i vam estar parlant que seria xulo, que cada aula tingués el nom de la Posidònia, de la Sargentana, tal, tal. I cada any, ni anys que no, però...
N'hi ha anys que sí, que hi ha alguns pares que em coneixen, em truquen i diuen, el meu fill m'ha demanat un treball sobre, em pots passar algunes fotos, no sé què. Llavors, clar, ell va quedar al·lucinat perquè, clar, ell treballa el curiól a molts llocs i està coordinat amb gent que està treballant a altres llocs dels països catalans i de l'estat espanyol i així, de l'estranger.
I veu que hi ha una base molt xula aquí de canalla i de famílies i una mica una implicació social, que és el que comentava abans, que és importantíssim.
Clar, molta sensibilització que també ha fet canviar la fesomia del centre, perquè han anat transformant el seu pati i també plantant moltes espècies per tal de fer un espai molt més viu.
Sí, clar, pensa que la Generalitat té uns patrons a l'hora de... Tu, quan demanes fer una escola, hi ha uns paràmetres molt clars en la construcció de les escoles, però al pati pràcticament no hi ha res. És a dir, te diu, les cales han de ser tal, les finestres han de ser tal, que això està bé, etcètera, no? Però al pati pràcticament no hi ha cap directriu.
Això és una mancança molt important perquè passen molta part del temps a la canalla, i com havíem comentat ja fa molts anys aquí, hi ha estudis que demostren que un pati verd, d'alguna manera, amb molta natura, fa augmentar la qualificació acadèmica de tots els alumnes, que és una cosa brutal. Per què? Doncs, bueno, després vas buscant, buscant, buscant, i al final arribes...
que nosaltres en realitat som fauna, d'alguna manera, les persones, i durant milions d'anys hem viscut entre verd, i quan ens treuen del verd i ens posen en llocs quadrats, amb unes olors, uns sorolls, unes formes i tal, nosaltres podem néixer, créixer i morir amb una certa qualitat de vida, però en realitat ens redueix aquesta salut i tota aquesta concentració. Per exemple,
es va fer un altre experiment i dintre d'una aula van posar plantes i un altre no i van fer les comparatives i pujava un 70% la capacitat de concentració quan hi ha moltes plantes dintre d'una aula. Perquè en realitat no hem deixat de ser animals. Llavors l'Escola Lantina va participar en un projecte que nosaltres vam impulsar de reduir l'illa de calor, és a dir, de reduir l'efecte hivernacle
I vam aprofitar, clar, nosaltres busquem qualsevol escletxa que trobem per acostar a Natura a dintre dels cascos urbans, no? I sí, sí, se van acollir, a més a més. Una mare, la Laura Mercader, està a la brigada, és jardinera i entén molt i ens va corregir algunes coses que nosaltres havíem fet malament. Vull dir que va ser supermaco perquè, bueno, els resultats són allà.
Doncs bonic també de veure tota aquesta activitat que fan a l'Escola Lentina. Si et sembla, seguim als muntanyens, però parlem d'una altra qüestió que ens avançava la passada setmana. El Roger Puig, el tècnic d'Aurora, és una entitat amb la qual esteu col·laborant.
perquè diguem que ells porten molts anys treballant en projectes relacionats amb l'àrea forestal i ara també amb la renaturalització i han aterrat aquí a Torredambarra, també comptant amb el vostre coneixement, l'experiència que teniu de molts anys impulsant projectes. I Ramon, fareu també...
una sèrie de refugis derratpenats allà als muntanyans. Tu també ens havies apuntat que estàveu comptant amb suport tècnic també per tal de poder fer un seguiment...
Molt basat en aspectes científics per poder comptar realment la presència de ratpenats i els diferents tipus. Sí, a Catalunya tenim la sort de tenir, encara me vinguin al cap, tres centres de recerca especialitzats en recerca de ratpenats, o sigui, o en departaments amb...
El Museu de Granollars, el Centre de Tecnològia Forestal i la Universitat de Barcelona tenen equips que només fan coses de ratpenats. Això no passa en cap altre lloc de l'Estat. I fins i tot han acollit congressos internacionals. Aquí a Tarragona, per exemple, van acollir un.
Llavors, gràcies a això, ells tenen una cosa que es diu ciència ciutadana, que és que qualsevol persona pot participar sense cap mena de coneixement previ per ajudar a conèixer la natura. En aquest cas, tenen quatre línies de projectes, una que es diu Quirocaixes, perquè Quiro és Quiropter, que és el nom científic dels ratpenats,
Quirocaixes, que és un estudi que tu entres a la web i poses Quirocaixes i pots veure un mapa on estan totes les caixes posades de Catalunya. Llavors, persones a títol individual li fan una foto al d'Imses, l'envien al centre i ells li diuen, doncs hi ha tan retpanets que es diuen d'aquesta manera o tal.
I com això, doncs, hi ha alquirorefugis, de coves, etcètera, o de cases, hi ha alquirohàbitats, que és més complicat, que també l'estem fent aquí, que és amb un aparell, te fan formacions, eh, si no tens ni idea, te fan formacions i amb un aparell molt senzillet, doncs,
recull les dades de les zones ultrasoniques i llavors a partir d'aquestes dades ultrasoniques d'on es de determinar. En el nostre cas nosaltres ja havíem treballat una mica això, no amb el nivell que ells havien treballat, però sí que enguany hem tancat també un cicle d'un any sencer, de quatre estacions, i hem fet la...
El seguiment en quatre estacions de 400 caixes distribuïdes per a totes les comarques del sud de Catalunya. Llavors, en aquest estudi comparem diferents tipus de refugis i uns són uns que vaig inventar jo mateix de ceràmica i que ara per primera vegada instal·larem aquí als muntanyans.
Aquest dia 30 o 31 encara no ho hem lligat amb l'associació Aurora. Una de les coses que ens agrada molt de treballar amb ells és que tenen una brigada de persones amb diferents tipus de problemes mentals i discapacitats mentals.
diversitats funcionales mentals i llavors és molt xulo treballar amb aquest tipus de persones perquè t'adonen més del que reben i llavors els instal·larem precisament al voltant de la zona cremada els pins que hi ha al voltant d'aquesta zona cremada instal·larem aquests refugis
Doncs, minuts finals, parlant de treballar amb altres persones i altres col·lectius, sabem que esteu esperant una visita internacional. Sí. No sé si mai ha vingut gent de tan lluny a col·laborar amb vosaltres, Ramon. Sí, sí que havia vingut, sí, sí. L'havien vingut del Japó, d'Austràlia...
de Nova Zelanda, havíem vingut aquí a camps de treball internacionals que fa molts anys que nosaltres no organitzem i sí, el dia 4 i 5 de juny venen 17 joves de Hong Kong amb 3 professors a treure plantes invasores, fan un tour per Europa i fan diferents tipus de treballs i col·laboracions i aprenentatges i llavors aquí els rebrem amb la col·laboració del GT i de l'Aurora.
Clar, esteu fent tasques molt diverses en aquest sentit. Ho vam explicar al darrer camí que parlàvem. Per cert, podeu recuperar el podcast perquè allà ens vam espleiar amb aquesta qüestió. I mira, si et sembla, per acabar, un altre tema que també ens apuntaves que heu estat...
reflexionant, pensant, acabem de veure moltíssimes activitats per la marató del 3CAT. De fet, encara en coegen algunes, se n'estaran fent. És una qüestió que, clar, parlar del càncer fa que parlem també de què el pot provocar, què el pot causar, i aquí hi ha moltes qüestions ambientals. Sí, és que, clar...
Ens fa molta besarda i ens emprenya moltíssim que si destinen recursos públics i esforços públics encomiables i que nosaltres recolzem, nosaltres algun any també hem organitzat alguna activitat per la Marató i estem molt orgullosos perquè la recerca és bàsica per qualsevol cosa.
El que ens emprenya molt és que el propi Trescat o la pròpia Marató, se'n parli de disruptors endocrins, que són uns dels principals causants de càncer, però no es diu que els disruptors endocrins no hi són a l'alimentació ecològica. I això és molt greu. Perquè, clar, en un espai que fas una publicitat molt important de prevenció del càncer...
Els propis metges diuen disruptors endocrins, la pròpia 3CAT ho han tret en diverses notícies. Per exemple, el 2024 ho van treurem dues o tres notícies que eren importants, però no hi ha un aprofitament de tota aquesta energia
Per fer una crida clara, contundent i repetida, perquè s'ha de recordar, que consumir aliments no ecològics implica un risc real greu de contraure càncer a nivell estadístic en la població. Igual tu o jo no, però una altra persona sí.
Doncs, reflexió final per tancar aquest espai de l'Eco del Gallà. El mes que ve, que serà ja l'any que ve, Ramon, t'esperem aquí per seguir parlant d'altres projectes. Ho has dit tu mateix, teniu molts fronts oberts i això sempre es mereix de la nostra atenció. Que acabin de anar molt bé les vacances. Bones festes a tothom. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Ona la Torra, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
La neu s'ha fet present avui a bona part de Catalunya i ha arribat fins i tot arran de costa, al camp de Tarragona. A Tornambar han caigut flocs a primera hora del matí i també ha nevat amb certa insistència a l'Hospitalet de l'Infant, a Vilaseca i a Reu, si bé no ha arribat a quallar. A la tarda es preveu que la neu es vagi restringint cap a la zona del prelitoral de Barcelona i Tarragona.
La cota de neu oscilarà entre els 200 i els 400 metres, tot i que pot nevar localment a cotes més baixes. Ho ha explicat el cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, el torrenc Santi Sagalà.
Què esperem de cara a les properes hores? Doncs que aquesta nevada es vagi restringint cap a la zona de prelitoral de Tarragona, prelitoral de Barcelona, Catalunya central i també a l'interior de les comarques del nord-est. És aquí on esperem que durant les pròximes hores i fins ben bé mitja tarda continuï aquesta precipitació amb una cota de neu que avallarà entre els 300-400 metres de manera generalitzada, però que localment podria arribar fins ben bé a la mateixa línia de la costa.
Protecció Civil ha advertit que les temperatures més baixes s'esperen a final del dia i demana especial prudència en els desplaçaments. I tot i el mal temps, Torre d'Embarra espera poder viure avui la nit més màgica de l'any amb l'arribada de Ses Majestats als Reis d'Orient.
Melxó, Gaspar i Baltasar passaran per les cases dels torrencs i torrenques per deixar els seus regals. Ho faran, com sempre, després de la tradicional cavalcada amb la qual recorreran els carrers de la Torre. La comitiva enguany estarà formada per un total de set carrosses, sis estrenades l'any passat i una nova que serà la del Patja Reial, ho ha explicat el regidor de festes, en Xavier Suárez.
Hi haurà dues novetats, una té a veure amb el Patja, el Patja Real estrena a Carrossa el dia 3, des de la residuïda de festes hem confeccionat una nova plataforma, un nou remolc, perquè el Patja pugui arribar amb una Carrossa pròpia.
Aquesta carrossa també participarà a la cavalcada de Reis, per tant, passem de 6 a 7 carrosses, més tot el seguit que acompanya. L'altra novetat és que la cavalcada de la torre comença una mica abans, serà a partir de dos quarts de set.
Tot aquest dispositiu es manté per poder fer la cavalcada tal com està planificada, tot i el fred que s'espera a les pròximes hores. Només en el cas que plogués molt a l'hora de l'arribada de Ses Majestats, la cavalcada se suspendria i es repartirien els regals a les esglésies de Baixamar, Clarà i al Pati del Castell.
Més qüestions. La Gincama de Paradors de Nadal ja té guanyadors. El passat divendres es va fer el Pati del Castell i el sorteig dels premis per a tots els participants que van completar la butlleta. Enguany van ser uns 200 infants. Els dos sindicats que representen els comandaments de les policies locals de Catalunya han acordat que treballaran conjuntament. Entre els seus objectius hi ha aconseguir un estatut professional únic, tenir més suport de la Constitució.